Introducció

L 'esperat dia havia arribat, i tothom

s'havia preparat per a l'increïble banquet
celebrat pel rei Miquel, que tindria lloc en el
seu gegantesc castell. Tot estaria brillant, hi
hauria música alegre i estimulant, delicioses
preparacions culinàries i joglars que dominaven
l'art de la representació i l'entreteniment. Però,
aquest esperat dia ocultava secrets i
infidelitats, que tard o d'hora sortiria a la llum.

Abans d'això, el trobador, Alfons, i la dama,

Mercès, havien compartit mirades durant
l'actuació dels joglars, al poble. Els seus ulls
eren un avenç dels ocults sentiments que
guardava el trobador per ella, encara que
estigui promesa al seu senyor feudal ¿Sabria el
gilós d'aquest fet? ¿Podrien n'Alfons i la
Mercès tindre una relació, amb tan
inconvenients?
 Trobador

T ots els dies eren els mateixos, no

aconseguia dormir sense l'amor de la
Mercè, ni podia parar de compondre cançons
per a ella... No obstant això, avui tot ha canviat, i
un nou futur està molt a prop nostre. Cap a les
vuit del matí he decidit donar una volta pel poble,
concretament m'he dirigit a la plaça major. Una
vegada arribat, he presenciat un plany
representat pel joglar Amaníeu, molt conegut
entre els trobadors com jo, però no prou bo per
a representar les meves composicions. El meu
amor cap a la dama Mercè és massa fort i
potent, i un trobador mediocre que es dedica a
anar de plaça en plaça i de castell en castell no
és la meva millor opció.

Però abans de marxar perquè pensava que ja no

tenia sentit seguir allà, els meus ulls s'han trobat
amb els de la meva estimada. No m'ho he pogut
creure, això ha estat increïble perquè justament
tenia una sorpresa preparada per aquesta nit..
 Trobador

J ustament després la dama Mercè s'ha

anat corrents, però això no m'ha importat
perquè sabia que ens tornaríem a trobar
la mateixa nit.

I finalment ha arribat el moment desitjat,

envoltats de música i composicions artístiques
plaents per les meves orelles musicals. De
deliciosos plats amb tota mena de combinacions
gastronòmiques i de tota mena de personatges
de la cort amb vestimentes extravagants. Però
tot això no m'ha importat, només hi havia una
cosa important; la midons. Els meus ulls la
seguien a tot arreu, ho feia tot amb tanta
delicadesa, amb tanta gràcia i noblesa…

També ha arribat el moment en el qual el meu

estimat joglar Gilabert ha representat la meva
composició, a la qual li he dedicat dues
setmanes.
 Trobador

D ues setmanes plenes d'alegria i emoció,

de tristor i depressió, però més rellevant
ha estat la reacció de la meva dama. Quan ha
aparegut el senyal, la midons Mercè m'ha
somrigut de bat a bat i m'ha deixat un floc del
seu cabell. Quasi plor de l'emoció, no paro de
pensar en ella fins i tot dormint..
 Dama

C ap a les 9 del matí, he sortit per fer un

passeig pel poble amb les meves
donzelles, quan de sobte em vaig creuar amb
un noi molt atractiu, el seu nom era Alfons.
Aquest noi ja l'havia vist alguna vegada pel
poble, ens miràvem, ens parlàvem quan
podíem, ja que jo estava casada amb en
Miquel, però ja feia un temps que jo estava
enamorada de l'Alfons. Ell era molt atractiu,
sabia literatura, idiomes en fi, era un noi molt
culte, pel fet que, era un trobador, la persona
que componia les lletres dels poemes que els
joglars cantaven pels carrers del poble.

Havia arribat el moment, havia arribat el

migdia en el qual m'anava a trobar amb
l'Alfons, ja que els joglars anaven a cantar
pels carrers del poble aquella tarda davant del
meu marit Miquel, pel fet que jo estava casada
amb ell i, per tant, havia d'estar present en
aquell moment igual que la resta de la gent del
poble.
 Dama

H avia arribat el moment, havia arribat

el migdia en el qual m'anava a trobar
amb l'Alfons, ja que els joglars anaven a
cantar pels carrers del poble aquella tarda
davant del meu marit Miquel, pel fet que jo
estava casada amb ell i, per tant, havia d'estar
present en aquell moment igual que la resta
de la gent del poble.

Els joglars van començar a cantar les

composicions escrites per l'Alfons i de sobte
quan ja en quedava poc perquè els joglars
deixessin de cantar, els joglars van llegir la
cobla d'una de les composicions que havia
compost l'Alfons.
 Gilós

M ’he despertat de matinada un altre cop,

el meu llit es trobava buit. La Mercè,
avui, tampoc no ha dormit amb mi. Realment, és
com si no la conegués, amb el pas del temps
deuriem de sentir-nos més còmodes, penso jo.
Però deixo els meus pensaments de banda i
començo el dia.

Esmorzo, tot sol, amb la companyia dels

servents, que observen amb ulls inquiets.
El moviment d’un costat a l’altre dels cuiners, em
fa pensar que ella ja està menjant, no amb mi, al
menjador lateral.

A les vuit del matí, quan el sol ja floreix al cel, ja

no tincs més ha fer, esperava amb ganes
l'actuació dels joglars, per veure amb que em
puc entretenir avui. Els vassalls, em vesteixen,
capes i capes de colors i patrons.
 Gilós

A l camí, es podia veure l’enrenou de gent

al carrer. Entre ells, la Mercè, vesteix
amb les més boniques teles, que la cobreixen
amb forma de rellotge de sorra. Quan ens vam
veure ens vam asseure a un tron separat del
poble, ella es ventava mentre jo parlava veia el
primer joglar sortir d’entre la multitud. I així un
cop i un altre, son entretingudes la varietat de
veus, instrument i versos.

Al final del dia, ens vam trobar tots en una gran

sala. Quants tots arribaren ens vam asseure a la
taula reial. El calificat trobador, Albert, s’asseu
prop de nosaltres, però els seus ulls complaeixen
a la meva dona. Constantment durant la
conversa, semblaven tenir una conversa separat
del llenguatge verbal, yo només observaba
l'aconteixement. Devia de dir-ho al lausenger,
quant termini el sopar. No semblava normal al
meus ulls, ¿Què està fent l’Albert?
 Lausengier
U questa nit, estava preparant el sopar per
la cort, quan de sobte vaig escoltar uns
cops a la porta i em vaig dirigir cap a ella. En
arribar a la porta i obrir-la, em trobo al rei
Miquel, amb una cara d'emprenyament, en veure
l'estat en el qual estava el vaig fer passar.

Ell m’ha contractat per espiar a la seva dama,

Mercè, ja que ell, des del dia en el qual va veure
el somriure que compartien el seu trobador i ella
sense tenir en compte les mirades que
compartien, durant el sopar reial, sospitava d'una
infidelitat per part d'ella. M’ha ordenat que a
partir de demà comences a seguir-la, per així
saber el que feia en tot moment i confirmar si la
suposició que en Miquel tenia, eren reals o no
 Lausengier
L ‘endemà, tal com em va dir el rei, vaig
començar a seguir a la dama a tots llocs.
A principi de tot el matí no ha fet res estrany,
però a la que va arribar la tarda, vaig veure com
la Mercè s'hi dirigia a un bosc on allà es trobaria
efectivament amb el trobador, que el rei li va
comentar qui podria ser-li infidel.

En veure com la dama i el trobador s'hi feien

petons, jo em vaig cercar al rei per informar que,
realment, ell tenia raó i que la seva dama li era
infidel amb el seu trobador. En comunicar-li això
al rei es va emprenyar moltíssim i em va
confessar que ell faria una venjança.

Em va agrair la meva ajuda i la meva investigació

i em va donar els diners correspostos pel meu
treball.
FI