Dilluns, 15 de gener DEL 2024 www.diariandorra.ad FUNDAT EL 1991 NÚMERO 11.

507 1,70€

REPORTATGE u14
EMISSIÓ DEL 2023 u10 SEGURETAT SOCIAL u12

Les dues monedes de

dos euros de col·lecció
La defensora de
l’afiliat rep més
Dubte
ja són al mercat queixes durant el 2023 raonable
REPORTATGE u3

Desnonats
FERNANDO GALINDO

pel toluè
FA GAIREBÉ DOS ANYS que una parella va haver de
deixar casa seva, intoxicats per les obres del veí.
Relaten al Diari el calvari burocràtic i judicial. La parella va viure en hotels durant 10 mesos.

HABITATGE u8 29 SANITAT u7
FERNANDO GALINDO

Denuncien El servei de
transport sanitari
assetjament està abocat a un
immobiliari a nou concurs
una padrina El SAAS no farà cap injecció eco-

d’Escaldes nòmica i l’actual concessió del

servei de transport sanitari té els
dies comptats perquè l’UTE ad-
judicatària no pot assumir el so-
La plataforma per brecost que comporta el conveni
l’habitatge n’acusa el col·lectiu pactat amb els treballa-
propietari, TheGrefg dors i que entra en vigor a l’abril.

ANDORRA LA VELLA u20

L’amo d’un dels

blocs esquerdats
FC ANDORRA LEGANÉS
està decidit a anar
als tribunals
L’entrada a l’edifici.

Arrencar les finestres per conver-

tir l’edifici en un congelador són,
2 3 El propietari del número 28 de
l’avinguda Santa Coloma està de-
cidit a portar l’afer als tribunals
segons la coordinadora de l’habi- en comprovar que no s’avança en
L’FC Andorra va caure davant del Leganés malgrat avançar-se dos cops en el marcador.
tatge, pràctiques de la propietat un possible acord i perquè està

En zona de descens
d’un edifici escaldenc per fer fora convençut que les esquerdes apa-
l’única inquilina que hi queda. El regudes a l’edifici són responsabi-
col·lectiu apunta a TheGrefg. litat de l’obra del davant.
2 Dilluns, 15 de gener DEL 2024

AVUI
SOL. El flux de sud-oest 4ºC 12ºC
aportat per aquesta
pertorbació de l’Atlàntic
mantindrà la nuvolositat i
les temperatures altes per
l’època de l’any. A la tarda
esperem precipitacions,
sobretot al nord del país.
El vent de component sud-
oest arribarà a ràfegues de
30 km/h al matí als fons de
vall. Temperatures mínimes
previstes de 4 °C a Andorra
la Vella.

DEMÀ
Mínima: 1ºC
Màxima: 11ºC
INESTABLE. Risc de BARCELONA MADRID
ruixats durant la jornada Mínima: 10ºC Mínima: 9ºC DIMECRES
a Espanya, Portugal, Màxima: 17ºC Màxima: 14ºC Mínima: 1ºC
França, Alemanya, Màxima: 9ºC
Bèlgica, Irlanda, Holanda
i Dinamarca. Les PARÍS LISBOA DIJOUS
temperatures aniran Mínima: 0ºC Mínima: 16ºC Mínima: 1ºC
pujant al llarg del dia. Màxima: 4ºC Màxima: 19ºC Màxima: 9ºC

Dilluns, 15
Engolasters (Escaldes-Engordany) 1.637 m

Prat Gran (Encamp) 1.237 m

Prat Gran (Escaldes-Engordany) 1.080 m

Santoral: Pau, Raquel i Martí. Camí Prada Casadet (Andorra la Vella) 1.002 m

14/01

97311

11/01

MARIA ÀNGELS VELANDO

60859
Directora de l’Esbart de la capital
13/01

Els dansaires estrenen espectacle 43422

la setmana que ve amb el duet
de música folk Aixopluc.
I és que no hi ha dret, home. d’Andorra eren una mica així, que si
12/01
Aquest cap de setmana he pogut fumes un porro “te sacan a patadas
veure –no diré que involuntària- del país” i que “no es subidita pero 16 17 18 45 49
ment, però sí amb un lleuger de- que bueno, son muy de autoridad,
lectança morbosa, i de la qual m’he de ‘oye, aquí mandamos nosotros’ 09 12
penedit a l’acte– les queixes contra y tal”. Aquest individu, que diu que
13/01
la prepotència de la policia andor- és “el mejor hacker de España y
rana que han fet públiques a la xar- del mundo” es va sentir maltractat 01 11 14 22 37 38

CANDE MORENO
Esquiadora de la FAE
Tanca un mal cap de setmana
sense poder acabar tampoc el
segon supergegant disputat.
VIRGÍNIA CLAVEROL
Afectada pel toluè
xa dos diguem-ne influenciadors.
Un d’aquí que viu allà (semblaria
que exiliat, tot i que diu que està
de vacances) i un d’allà que pretén
instal·lar-se aquí i està fent papers.
Tots dos es lamentaven, de manera
més o menys vehement, del tracte
que els dispensa la policia pel sol
fet de conduir vehicles que, per
denominar-los com ho fan ells, són
no ja d’alta gamma, sinó “de luxe”.
És a dir, esportius dels caríssims,
Els perseguits
perquè ens entenguem. Un compa-
ra el comportament de les policies
espanyoles i diu que no hi ha color;
que si a Andorra s’hagués saltat un
semàfor en ambre l’haurien empa-
perat. L’altre reconeix que ja li ha-
vien advertit que el Cos de Policia
després que els controlessin en un
aparcament buscant drogues. L’al- 20 4
tre individu –de qui pietosament no
14/01
direm el nom, tampoc– assegura
que si vas amb un Ferrari per les 16 19 35 40 47 49
carreteres espanyoles “eres uno
más”, i que allà no hi ha, com aquí, 38 2
la mania de “perseguir al que des-
14/01
taca”. Ja. Senyor, què hem fet per
merèixer aquest tracte? Quin pecat 01 26 28 40 45
hem comès per aguantar aquesta
8
penitència?
13/01

15 34 35 40 42 48

23 Denuncien
assetjament 4.108 Txema Díaz-Torrent,
sense ni cinc i
5 16 1 685279

14/01
COMENTARIS immobiliari VISITES dormint al parc
251
“No volem anar a
Europa perquè, si
guanyem, no pagaran
els culpables, ho farà GALENO 2
tot el poble andorrà” Carrer dels Escalls, 13, baixos, Andorra la Vella
AD700 Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra) Av. Meritxell 91
Tel.: 820 107
Si no troben la resposta a Telèfons: +376 822 466 / +376 347 705 · pfa@andorra.ad DEL PAS
El Pas de la Casa
Andorra, és lícit que esgotin 24
Gerent: Carles Moro Torrado GUÀRDIA PERMANENT LES HORES A partir de les 12 de la nit només
qualsevol via.
es dispensaran madicaments amb
recepta.
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024
SALUT
PÚBLICA
Desnonats pel toluè
DANI SILVA
Andorra la Vella
“El que no ens va matar el toluè
ho va fer la sentència”. Aquestes
paraules són de la Virgínia Clave-
rol, una veïna d’Engolasters que,
juntament amb el seu marit, en
Manel Álvarez, se’ls va aturar la
vida un 27 de febrer del 2022,
l’endemà de carnestoltes. Aquell
diumenge es van aixecar tots dos
sentint una pudor estranya. El veí
feia reformes i, com que els dos
pisos són confrontants, van pen-
sar que el problema podria venir
d’allà. Li van trucar, però els va
penjar de males maneres, així
que van decidir anar immediata-
ment a urgències amb marejos,
sequedat a la gola, picor als ulls
i dificultat per respirar. “Feia una
olor com de pintura molt intensa,
pensàvem que hi havia hagut un
vessament”, recorda la Virgínia.
La reforma del veí consistia a en-
ganxar a la paret una tela acús-
tica, la qual després va folrar
amb un aïllant per insonoritzar
casa seva, utilitzant una cola en
què el producte químic predomi-
nant s’anomena toluè.
El toluè és un líquid transpa-
rent i incolor amb una forta olor
dolça que s’utilitza com a dissol-
vent i en l’elaboració de subs-
tàncies químiques com perfums,
medicaments o pintures. És una
substància que figura a la llista
especial de substàncies extrema-
dament perilloses per a la salut
de diversos organismes interna-
cionals com l’EPA, l’agència de
protecció ambientals dels EUA, i
que al cap de 15 minuts d’inha-
lar-lo ja circula per la sang i s’ad-
hereix als òrgans. A urgències
van informar el matrimoni que
havien estat intoxicats, però no
van esbrinar de què era, així que,
per saber l’abast real de l’expo-
sició, van contractar per compte
propi una empresa per fer el me-
surament de la toxicitat de l’aire i
els resultats dels nivells eren “pit-
jors que a una planxisteria”. Els
índexs de micrograms per metre
cúbic de toluè adequats segons
l’OMS oscil·la entre el 0 i els 8,9,
i més de 60 es considera “exe-
crable”. Tot i això, el rang tòxic
de perill per a la salut humana
es marca entre 10.000 i 25.000.
Doncs a casa de la parella l’ín-
dex en marcava 52.597, més del
doble. “Ja es declara tòxic quan
UNA PARELLA va haver d’abandonar casa seva el 2022 per una
intoxicació amb aquest químic a causa de les reformes del veí i
denuncien que ni l’administració ni la Batllia els han emparat.
La parella, a l’habitació d’hotel on van viure durant 10 mesos.
EL RANG DE PERILL
DE TOLUÈ PER A
HUMANS MARCAVA
EL DOBLE A CASA
LA PARELLA
L’ADMINISTRACIÓ
S’HA NEGAT A
RECONÈIXER
L’AFER COM DE
SALUT PÚBLICA
és imperceptible per l’olfacte,
imagina’t quan arribes a sen-
tir-lo”, diu en Manel. El bioquí-
mic de l’empresa els va comentar
que era el primer cop que es tro-
bava amb nivells tan alts en un
habitatge.
Simultàniament, en Manel es
va posar en contacte amb Indús-
tria per denunciar els fets i per-
què un inspector analitzés el cas.
Va “cometre l’error” d’avisar al
propietari, l’arquitecte i el cons-
tructor perquè van treballar du-
rant tota una nit per amagar el
que havien fet a la paret, però
l’olor persistia i l’inspector va
concloure que tots tres havien
de solucionar el problema. No
se’n van preocupar mai i “a partir
d’aquí va començar una penitèn-
cia de què al març farà dos anys”,
expressa la propietària, que du-
rant 10 mesos es van veure
forçats a viure en tres hotels di-
ferents, fins que van trobar un pis
de lloguer. El patiment que han
tingut i tenen és no saber quan
podran tornar a la que havia
sigut casa seva durant 27 anys,
del qual, a més, en continuen pa-
gant les despeses després de dos
anys, i on encara tenen emanaci-
ons de pudor. “Ens han prohibit
viure-hi i l’administració no ens
hi ha donat cap alternativa”, ex-
plica en Manel.
NEGATIVA ADMINISTRATIVA
El particular viacrucis burocràtic
del matrimoni els va dur a tenir
en tres mesos cinc reunions amb
cinc departaments diferents, però
tots amb la mateixa resposta: la
indiferència i la negativa a assu-
mir el cas com un afer de salut
pública. Primer, amb el ministeri
TEMA DEL DIA
FERNANDO GALINDO
d’Economia; després, amb el Cap
de Govern, que els van rebotar a
la Batllia; per continuar amb una
demanda i un recurs al Ministeri
de Salut –que van al·legar que
no comportava un impacte per la
salut pública– fins a acabar a In-
dústria, el director de la qual va
arribar a dir a en Manel que “li
molestaven tantes visites”. Tot i
presentar els informes de l’hospi-
VIRGÍNIA
CLAVEROL
Afectada pel toluè
“No volem anar a Europa
perquè si guanyem no
pagaran els culpables, ho
farà tot el poble andorrà”
MANEL
ÁLVAREZ
Afectat pel toluè
“Ens hem jugat la
nostra jubilació a una
ruleta russa amb la
Batllia”
3
tal, de l’empresa privada de me-
surament de l’aire i de bombers,
a més de tenir tres actes de Go-
vern que diuen que el pis és in-
habitable. “Qualsevol pensaria
que l’administració té la norma-
tiva per solucionar aquest tema,
però es veu que no”, manifesta
en Manel. No els va quedar més
alternativa que anar a la Batllia i
demanar l’obertura d’un procedi-
ment d’extrema urgència, el qual
s’ha de donar una resposta en
18 dies a tot estirar. “Quan una
empresa fa un abocament al riu
i mata quatre truites, les truites
no van a la Batllia, és el govern
qui es persona com a acusació”,
diu la Virgínia. Van acabar sent 7
mesos, entre el març que es pre-
senta la demanda i la sentència
d’octubre, que va ser desfavora-
ble, obviant els informes també
d’Indústria i de dos arquitectes,
un d’ells pericials i demanat pel
mateix batlle. “És una sentència
que no se sosté per enlloc”, ex-
pressa la Virgínia.
EUROPA, DARRER RECURS
Durant el judici es van presen-
tar no només els informes, sinó
també els testimonis de diferents
veïns de l’edifici del costat. En
Manel se’n fa creus, perquè “si
tot l’edifici es va intoxicar, és o
no és un tema de salut pública?”.
El mateix octubre del 2022 van
fer un recurs al Tribunal Supe-
rior i estan a l’espera de la nova
sentència, ja que consideren que
els han vulnerat els drets a l’habi-
tatge i a la salut. Si els deneguen
la raó, hauran d’assumir les cos-
tes del judici perquè van perdre
el primer. “Econòmicament, és
una despesa gran estar 10 mesos
en un hotel”, expressa la Virgínia,
que no sap si els retornaran uns
diners que de moment han hagut
de pagar ells. En Manel també
comparteix aquesta incertesa, ja
que “ens hem jugat la jubilació a
una ruleta russa amb la Batllia”.
L’últim recurs que els quedarà si
el Tribunal Superior torna a sen-
tenciar en contra d’ells serà anar
al Tribunal Europeu dels Drets
Humans d’Estrasburg, però volen
evitar-ho perquè si guanyessin
“no pagaran els culpables, ho
farà tot el poble andorrà”. Europa
podria condemnar Andorra per
haver violat el Conveni Europeu
de Drets Humans i l’estat hauria
d’abonar una indemnització.
4 OPINIÓ
L’adjudicació del transport sanitari a l’UTE Andorrana de transport sanitari
ha estat conflictiva des del primer dia. El conveni col·lectiu pacifica les
relacions entre empresa i plantilla, però és inassumible per a la companyia.
Una concessió en perill
É
s molt probable que la conces-
sió del transport sanitari s’hagi
d’extingir d’aquí a menys de
tres mesos. El conveni col·lec-
tiu que han acordat empresa i planti-
lla i que ja s’ha dipositat a Inspecció de
Treball ha pacificat unes relacions con-
flictives des del primer dia, però sense
la injecció de diners per part de l’òrgan
que contracta, el SAAS, l’adjudicatària
no sembla que pugui fer front a les con-
dicions laborals que fixa, entre elles la
tretzena paga. La directora del SAAS,
Meritxell Cosan, va explicar en una en-
trevista a Diari TV el mes passat que
havien fet la consulta jurídica pertinent
per saber si podien fer una aportació
extra perquè, malgrat que el plec de
bases preveia el conveni, no es referia
al cost directe. I ara la parapública ja
ha comunicat a la concessionària que
PLANELLADES
EDITA: PREMSA ANDORRANA, SA     PRESIDENT: RAMON SERRA FARRERO
DIRECTOR: Joan Ramon Baiges DIRECTOR DE PROJECTES: Toni Farrero
REDACTORS EN CAP: Pietat Martín Vivas, Dolors Moreno i Gerard del Castillo CAP DE MAQUETACIÓ: Agustí Ibáñez
NACIONAL / PARRÒQUIES/CULTURA: Víctor González, Celina Cedro, Zaida Borrell, Àlex Ripoll, Roger Saladrigues i Dani Silva ESPORTS: Marc Basco i Ivan Álvarez
INTERNACIONAL/ESPECIALS: Jordi Salazar FOTOGRAFIA: Fernando Galindo MAQUETACIÓ: Robert Asensio i Arnau Figueras
CORRECCIÓ: Josep Maria Montraveta ARXIU: Vanessa Ferrer CRÒNIQUES: Mònica Jarauta INTERNET I SUPLEMENTS: Cel Márquez i Gerard Decathalogne.
confiança
experiència
proximitat
solvència
1
LA a COMPANYIA
D’ASSEGURANCES ANDORRANA Av. MERITXELL, 88, andorra la vella - TEL. 806 806 - caa@xsa.ad
no hi pot posar aquests diners. L’adju-
dicació d’una feina encomanada per un
ens públic es fa d’acord amb les condi-
cions que dicten les bases del concurs;
afegir-hi contingut que no estava pre-
vist suposa alterar-les i, en conseqüèn-
cia, obrir la porta a reclamacions dels
altres participants en la licitació. De fet,
l’oferta d’Andorrana de Transport Sani-
tari no va ser la millor posicionada, va
ser la renúncia de l’empresa que va ob-
tenir inicialment la concessió perquè
no veia clares les condicions la que els
Les obligacions i drets d’uns
i altres no es podran discutir
perquè el conveni col·lectiu
s’ha de respectar
+ de 70 anys 1951-2024
Dilluns, 15 de gener DEL 2024
va donar la gestió del servei. I l’arri-
bada de l’UTE ja va ser problemàtica,
amb una amenaça de vaga dels treba-
lladors que denunciaven que no se’ls
respectaven les condicions que tenien
amb l’anterior empresa responsable
del transport assistit no medicalitzat.
Aquest ha estat el focus de tensió cons-
tant. És imminent que s’aclareixi què
passarà amb el servei a partir de l’abril,
però si finalment la sortida consisteix a
convocar un nou concurs, el SAAS ha
de garantir que no es reprodueixi una
situació de conflicte com la que s’ha
arrossegat durant mesos en un servei
prou sensible. El que està clar és que la
relació laboral entre empresa i planti-
lla i les obligacions i drets d’uns i altres
ja no podrà ser objecte de discussió,
perquè el conveni col·lectiu dipositat
s’haurà de respectar.
JORDI PLANELLAS
@jplanellas
DIRECTOR GENERAL: IGNASI DE PLANELL
GERENT: Pilar Torres COMPTABILITAT I LOGÍSTICA: Mònica González
COMERCIALS: Conrad Villacampa, Enka Farràs, Teresa Gonzàlez i Francesc Cabanes
ADMINISTRACIÓ COMERCIAL: Sílvia Lozano
ADMINISTRACIÓ DISTRIBUCIÓ: Nati Baqué SUBSCRIPCIONS: Elena Oliveira
ATENCIÓ AL CLIENT: Aitana Martínez DISTRIBUCIÓ: Ivan Nieves
SANTAMARIA
A S S E G U R A N C E S
1968
Avinguda Meritxell, 88, 1r esquerra - AD500 Andorra la Vella - Telèfon: 804 490 - E-mail: s&c@andorra.ad
FOC I LLOC
Contradiccions
SÍLVIA
BONET
Fa temps que sentim parlar que cal una
reforma del sistema de pensions per
aconseguir-ne la pervivència i sostenibili-
tat. Dintre de les propostes que per ara es
consideren importants hi ha l’augment de
la cotització i de l’edat de jubilació, entre
d’altres. Ens alerten que tot i disposar de
resultats positius en el fons de pensions
durant el 2023, els compromisos adqui-
rits en punts a pagar en un futur pròxim
dificultaran poder donar resposta a les
pensions de les persones que s’han de ju-
bilar en els pròxims anys. Es va anunciar
que al Govern no li tremolaria el pols per
aplicar aquestes accions, recordant que
aquestes són mesures molt impopulars,
però totes elles necessàries per poder
garantir que es pogués arribar a cobrar
una pensió digna. Ara ens trobem amb
una esmena al projecte de pressupost
del 2024 que tira per terra tot aquest dis-
curs. La setmana passada es va anunciar
que es disminuïa el temps necessari per
poder jubilar-se els cossos especials, que
passava de 30 a 25 anys. Cinc abans del
previst. Fent uns senzills càlculs, podem
veure que molts d’aquests professionals
accedeixen a la seva vida professional
abans dels 25 anys d’edat, i si aquesta
esmena prospera, es trobaran jubilats
abans de complir els 50 anys, gaudint
de la seva jubilació, i per tant de la seva
pensió al voltant de 15 abans que la resta
de treballadors d’Andorra. No vull entrar
en si una feina és més dura que una al-
tra. Segurament cadascú de nosaltres
entenem que la nostra professió és prou
dura i difícil per merèixer una mesura
d’aquest estil. Però s’hauria d’entendre
que en aquests moments aquestes modi-
ficacions deixen la resta de treballadors
en una situació d’indefensió extrema, i de
menyspreu. No deixa de ser una contra-
dicció difícil d’explicar. Per aquest fet, un
cop llegides les seves argumentacions a
través dels mitjans de comunicació, hem
d’entendre que ja no existeix cap proble-
ma amb el sistema de pensions i no cal
fer cap mena d’acció per mantenir-ne la
perdurabilitat i sostenibilitat. Per tant, ja
no caldrà fer cap comissió que analitzi
absolutament res. Perquè, si el sistema és
capaç de suportar que hi hagi persones
jubilades a 50 anys, no cal que a la resta
ens diguin que hem de treballar més anys
més enllà dels 65. Que molts ja fa més de
40 anys que treballen en feines molt du-
res i allà els teniu.
Amb el suport de
www.diariandorra.ad
diaridigital@diariandorra.ad
COSAN + de 55 anys
al vostre servei amb
2024 la vostra confiança
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024
LA TRIBUNA
El pressupost 2024 i el deute públic
Cauen els ingressos i augmenten els interessos que cal pagar
JAUME
BARTUMEU
CASSANY
Excap de Govern
El Consell General va donar el
passat mes de desembre el seu
vistiplau al projecte de pressupost
de l’Estat pel 2024, ja que cap
dels tres grups parlamentaris de
l’oposició va presentar una esme-
na a la totalitat del pressupost, la
qual cosa va permetre visualitzar
clarament que no hi ha cap pro-
posta alternativa a la majoria ac-
tual.
L’article 18 de la Llei del pres-
supost pel 2024 posa de ma-
nifest que el dèficit de caixa
previst en l’exercici del 2024
(32.681.779,81 euros) i el paga-
ment de les quotes, que vencen
durant l’exercici, dels préstecs
contrets per l’Administració ge-
neral (5.178.201,33 euros) es
finançaran amb un nou endeu-
tament autoritzat en els exercicis
anteriors (a la pàgina 52 de la
Llei).
Les despeses financeres previs-
tes al pressupost 2024 pel deute
públic són de 15.475.000,00 eu-
ros, d’un total de despeses finan-
ceres que puja a 19.406.757,51
euros. I el pressupost consolidat
de l’Administració de l’Estat ens
permet comprovar en l’apartat
9 (Passius financers), pel que
fa a l’amortització de deute pú-
blic, que el 2024 no hi haurà cap
amortització. Però amb caràc-
ter pluriennal hi ha una previsió
d’amortitzar 1.175.000.000,00
milions d’euros.
És a dir que l’endeutament pú-
blic continua augmentant i no
s’està amortitzant.
Aquesta tendència esdevé in-
sostenible mentre l’activitat eco-
nòmica va al ralentí, baixen els
ingressos per importacions de
mercaderies –especialment el
tabac– i el cost dels interessos
d’aquest deute augmenta peri-
llosament. En aquesta qüestió
sembla que estem en línia amb
els nostres veïns. El dia 29 de
novembre el secretari general de
l’OCDE, Mathias Cormann, va
presentar les previsions econòmi-
ques d’aquesta organització inter-
nacional que agrupa trenta-vuit
països i va declarar que el finan-
çament del deute públic esdevé
cada cop més costós i les condi-
cions del crèdit s’han endurit. Es
parla d’un creixement del 2,7%
de l’economia pel 2024.
La combinació d’una aturada
del creixement, de taxes d’inte-
rès elevades i de necessitats de
finançament a l’alça sembla una
equació difícil d’empassar pels
pressupostos estatals. “La política
pressupostària ha de prevenir un
augment insostenible del deute
públic” explica Claire Lombarde-
lli, cap economista de l’OCDE.
Segons calcula l’OCDE, l’endeu-
tament continuarà augmentant
els anys vinents per l’acumulació
de diversos factors, especialment
les despeses vinculades a l’enve-
lliment de la població i a l’aug-
ment del cost del deute públic.
Segons les projeccions, el deute
de França passaria de 112% del
PIB aquest any a vorejar el 150%
l’any 2040. I el d’Itàlia de 142% a
prop del 200%. I això sense pren-
dre en consideració el cost de la
transició climàtica.
També hem de tenir ben pre-
sent que, com avisa el secretari
general de l’OCDE, “un rebrot de
la inflació podria comportar un
nou augment de les taxes d’inte-
rès, agreujant encara la pressió
sobre el deute públic.”
En aquest context internaci-
L’endeutament públic
continua augmentant i
no s’està amortitzant
onal convé llegir amb atenció el
“Marc pressupostari general de
l’Estat per al temps corresponent
al mandat 2024-2027” que s’ha
publicat al Butlletí Oficial el 3 de
gener del 2024.
Veiem així que l’objectiu d’en-
deutament fixat per l’Administra-
ció per al pressupost del 2024 és
de 1.210.320.790 euros, equiva-
lent al 34,1% del PIB.
El Govern considera que la
seva previsió pressupostària és
molt assenyada, ja que el límit
d’endeutament per la llei seria de
1.420.453.282 euros, equivalent
al 40% del PIB.
Tanmateix, el Tribunal de
Comptes ha aprovat i publicat un
informe previ desfavorable del
marc pressupostari per al període
2024 a 2027.
En el seu informe el Tribunal
de Comptes ha recordat que els
objectius de sostenibilitat finan-
cera, estabilitat pressupostària i
fiscal de l’Administració General
per a l’exercici 2024 són:
L’objectiu d’endeutament, el
34% del producte interior brut
expressat en termes nominals.
L’objectiu de despesa permesa,
618.582.207 euros.
L’objectiu de la despesa corrent
o de funcionament, una taxa de
creixement del 8,1%.
L’objectiu del pes de la imposi-
ció directa sobre el total d’impos-
tos directes i indirectes de l’Admi-
nistració general, el 46,9%.
Aquests objectius van ser pu-
blicats al Butlletí Oficial del Prin-
cipat d’Andorra núm. 129/2023
de 25 d’octubre de 2023 i, com
recorda el Tribunal de Comptes
en el seu informe desfavorable
l’objectiu de deute públic del
Principat s’ha de fixar una vegada
es disposi dels objectius de deute
dels comuns per a l’exercici del
2024.
En qualsevol cas queda clar que
el text refós de la Llei 33/2014
del 27 de novembre de sosteni-
bilitat de les finances públiques i
d’estabilitat pressupostària esta-
bleix un límit de creixement de
la despesa corrent o de funciona-
ment, el qual ja ha estat excedit.
Com també ha estat excedida
la limitació del pes de la imposi-
ció directa sobre el total d’impos-
tos directes i indirectes de l’Admi-
nistració General.
En un certificat lliurat en data
25 d’octubre del 2023 la interven-
tora general del Govern, Merit-
xell Bonell, assenyalava també
que el pressupost de l’exercici del
2024 “... no compleix la regla de
la despesa corrent o de funciona-
ment, ni l’objectiu del pes de la
tributació directa sobre el total
d’impostos directes i indirectes de
l’Administració general.”
Així mateix, la interventora
general assenyalava que “... la
resta dels pressupostos dels exer-
cicis que van del 2025 al 2027,
ambdós inclosos, compresos en
aquest marc pressupostari, tam-
poc no compleixen l’objectiu del
pes de la tributació directa sobre
el total d’impostos directes i in-
directes de l’Administració gene-
ral.”
Posteriorment a aquests dos
seriosos advertiments el minis-
tre de Finances reconeixia, el 30
d’octubre del 2023, els incompli-
ments assenyalats pel Tribunal de
Comptes i els atribuïa al “... gran
impacte que té el bon comporta-
ment econòmic de l’economia...”
i que l’increment de la recapta-
ció tributària “... és el fruit dels
guanys més elevats d’empreses i
ciutadans...”
Malgrat l’optimisme de façana
que sura de les manifestacions
del Govern, i la rialla que apareix
en llegir que hi hauria un “bon
comportament econòmic de l’eco-
nomia” l’endeutament se situa al
35% del PIB. Mentre el creixe-
ment de l’economia tot just arriba
al 5,6%.
Amb el retorn de la inflació la
taxa d’interès s’ha redreçat molt.
El Banc Central Europeu ha pas-
sat del 0% a la primavera del
2022 a 4% d’ençà del setembre
del 2023.
El servei del deute, inexorable-
ment, s’ha disparat.
I, sobretot, les taxes d’interès
reals que cal pagar són ja supe-
riors al creixement nominal. El
deute públic andorrà està doncs
programat per alçar el vol.
L’estiu del 2022, en el Quadern
del Centre d’Estudis i Recerca
Socialdemòcrata dedicat al deu-
te públic, consideràvem que és
legítim que un país s’endeuti per
preparar el futur amb inversions
en infraestructures, en la recerca
o en la transició ecològica. Però
quan un país s’endeuta per finan-
çar el funcionament ordinari de
l’Estat, el deute esdevé un fardell
que es carregarà a les espatlles
dels nostres fills.
Els darrers dotze anys l’endeu-
tament no s’ha pas destinat a in-
versions adreçades a respondre
als grans desafiaments del futur:
el canvi de model econòmic o la
transició ecològica. El deute pú-
blic ha finançat les despeses de
funcionament, de manera espe-
cial la creació de nous llocs de
treball a la funció pública. I això
no ha pas servit per evitar la de-
gradació dels serveis de base de
la salut, dels cossos especials o de
la justícia.
En aquest context el marc pres-
supostari aprovat pel Consell Ge-
neral el 20 de desembre del 2023
ve a tancar les finances públiques
en un triangle infernal. Amb uns
ingressos per les importacions
que experimenten una davalla-
da important (de 231,6 el 2022
a 213,2 milions d’euros el 2023)
en la taxa especial d’importació
del tabac que representa, recor-
dem-ho, més d’un 20% dels in-
gressos per imposició indirecta.
Això comporta que els ingressos
pel tabac cauen de 109,8 milions
a 83,8 milions.
El que fou primer ministre
francès Pierre Mendès-France re-
cordava sovint que “els comptes
en desordre són la marca de les
nacions que s’abandonen.”
Les finances de la nació andor-
rana fa anys que estan abandona-
des pels seus dirigents.
OPINIÓ 5
LES SET CLAUS
Salut i felicitat
per al 2024!
JOSEP
DALLERÈS
En el moment de posar-me a
redactar la primera columneta
de l’any 2024, m’ha semblat
que no estaria malament de
desitjar a tots els lectors –i als
altres també, per què no?– sa-
lut i felicitat. Tal com es pre-
senta el panorama planetari,
crec que és el millor que es pot
desitjar, sense fer-se, tanma-
teix, gaires il·lusions.
A Europa, la guerra entre
Rússia i Ucraïna continua i,
segons paraules del Kremlin,
va per llarg. En té tot l’aspecte.
Preguem perquè no se n’ampliï
l’abast, que no es pot descartar.
No gaire més lluny, a l’altre
costat del mar Negre, Armè-
nia i Azerbaidjan continuen
enfrontats en un conflicte que
ve de lluny i al qual no es veu
sortida. Tot i saber que les ar-
mes encara encenen més els
odis avivats generació rere ge-
neració, és amb armes que es
pretén resoldre?
És el millor que es pot
desitjar, sense fer-se
gaires il·lusions
Com també és amb armes
que es pretén resoldre el con-
tenciós israelianopalestí? És
resoldre’l, el que es vol real-
ment? No és pas el que tra-
dueixen les paraules dels diri-
gents de l’estat jueu, molt més
pròximes d’alguns dirigents de
mal record del segle passat.
Els tres conflictes, cadascun
amb la seva càrrega particu-
lar de morts i de destrucció,
són exclusivament conflictes
per ocupar un territori que,
internacionalment, ha estat
reconegut com pertanyent a
un determinat poble. Tots sa-
bem com es va acabar, al segle
passat, perquè no es va actuar
en el moment adequat. No ho
oblidem!
Això és el més pròxim.
No deixem de banda, però,
que el planeta té d’altres
punts calents i que més enllà
de l’oposició entre els estats
més potents per mantenir una
hegemonia que consideren
de dret, cada vegada caldrà
fer front a d’altres forces, i no
precisament estats: empreses
supraestatals de tot ordre que,
per estructura, per capacitat
econòmica o per la informació
i tecnologia de què disposen
són ja de difícil contendre. I
tinc el sentiment que, malaura-
dament, molts estats no només
no en són conscients, ans afa-
voreixen que així sia.
6 OPINIÓ Dilluns, 15 de gener DEL 2024

LA TRIBUNA

Diferent recupercussió de la nova tributació

sobre les plusvàlues immobiliàries
L’especial consideració que la legislació ha volgut mantenir amb els residents
JOAN-CARLES
RODRÍGUEZ
MIÑANA
Notari i Vicepresident de l’Acadèmia
Notarial Europea
El 14 de desembre 2006 el M.
I. Consell General aprovava la
primera Llei d’imposició directa
a Andorra, la Llei 21/2006, de
l’impost sobre les plusvàlues en
les transmissions patrimonials
immobiliàries. Segons consta a la
seva Exposició de motius, ho fe-
ia amb la pretensió de gravar “el
benefici que fa el propietari dels
béns immobles en la transmissió
d’aquests”, atès l’“efecte positiu
sobre el valor de la propietat dels
béns immobles (...) on s’efectua
la inversió o despesa de caràc-
ter públic”, amb “l’objectiu” de
“precisament distribuir la càrre-
ga impositiva de la manera més
eficient i equitativa possible, fent
que el benefici que fa el propieta-
ri dels béns immobles en la trans-
missió (...) resulti gravada”.
La llei de plusvàlues ha
quedat derogada des
del passat 1 de gener
Llevat dels casos concrets de
contractes privats (per exemple,
adquisicions sobre plànol), la re-
captació de l’impost es va deixar,
com per als casos d’adquisicions
immobiliàries entre vius (ITP i,
més tard, IGI), en mans dels no-
taris.
Posteriorment, l’edifici insti-
tucional de la imposició directa
al nostre país es tancava defi-
nitivament amb l’aprovació de
les correlatives Lleis 94/2010 i
95/2010, respectivament de l’im-
post sobre la renda dels no-resi-
dents fiscals i de l’impost sobre
societats i, finalment, la Llei
5/2014, de l’impost sobre la ren-
da de les persones físiques.
La Llei de plusvàlues immobili-
àries deixava de tenir raó de ser,
per la qual cosa, finalment, ha
quedat derogada per disposició
de la Llei 5/2023, del 19 de ge-
ner, de mesures per a la reforma
de la imposició directa i de modi-
ficació d’altres normes tributàries
i duaneres, que ha entrat en vi-
gor el prop passat dia 1 de gener
2024.
Això no vol dir que hagi des-
aparegut la imposició tributària
sobre les plusvàlues immobiliàri-
es a Andorra, en absolut: ha que-
dat absorbida per les referides
Lleis de l’impost sobre societats
(IS, per a persones jurídiques) o,
en cas de persones físiques, per
les respectives Lleis sobre la ren-
da de persones físiques (IRPF) i
de no-residents (IRNR), segons
l’obligat tributari persona física
tingui la consideració o no de re-
sident fiscal.
Així, les plusvàlues generades
per transmissions entre vius d’im-
mobles a Andorra (i les derivades
de la realització de participacions
de societats el capital de les quals
sigui majoritàriament immobilia-
ri) han de ser liquidades en seu
de l’IS, l’IRPF o l’IRNR, segons
correspongui.
A més, atès que les transmissi-
ons immobiliàries són, en la gran
majoria dels casos, els negocis
econòmicament més rellevants
per a la immensa majoria dels
obligats tributaris, el legislador
ha considerat convenient de
continuar confiant en els nota-
ris la seva recaptació, a compte,
és clar, de l’autoliquidació anyal
L’objectiu
antiespeculació es
manté amb l’actual
posterior que practicarà el propi
obligat tributari.
Si continuem tributant per la
plusvàlua immobiliària i ho con-
tinuem fent a cal notari –a comp-
te, però, de la liquidació defini-
tiva–, què canvia pràcticament
amb el nou règim?
Diverses coses, però em centra-
ré en l’especial consideració que
la legislació ha volgut mantenir
amb els obligats tributaris perso-
nes físiques residents, a diferèn-
cia dels no-residents i de les per-
sones jurídiques, siguin aquestes
residents o no.
Per començar, la nova Llei, a
l’article 63, manté la retenció del
5% del valor total de la transmis-
sió quan el transmetent sigui no
resident, sempre que no hi tingui
establiment permanent. Aquesta
retenció, que funciona com una
garantia, serà retornada al trans-
metent (en la part d’escreix de
la quota efectivament liquidada)
en el mateix termini màxim de 6
mesos des de la seva reclamació.
A més, la Llei de Plusvàlues
tenia un clar objectiu antiespecu-
latiu, que es manifestava en uns
alts tipus de gravamen al prin-
cipi (fins al 15% del benefici),
que disminuïen anyalment fins a
desaparèixer totalment al cap de
10 anys des de l’adquisició. Dita
disminució era clarament per-
ceptible a partir de 4 o 5 anys de
titularitat.
Aquest objectiu antiespecula-
tiu es manté amb l’actual refor-
ma car, ultra el 10% que hi ha
establert de manera general en el
nostre sistema tributari per a to-
tes les plusvàlues –immobiliàries
o no–, s’estableix un tipus addici-
onal del 5% per a transmissions
realitzades durant els 2 primers
anys des de l’adquisició.
A partir dels 2 anys de l’adqui-
sició, s’aplica el tipus general del
10% (de fet, els 2 primers anys
també, però s’hi afegeix el referit
5% addicional).
Quant als 10 anys de vigència
de la imposició (només tribu-
ten els primers 10 anys des de
l’adquisició), desapareix amb
la reforma de manera general:
a comptar del proppassat dia 1
de gener 2024, el 10% es paga-
rà sempre, sigui quin sigui l’any
d’adquisició; tanmateix, amb una
importantíssima excepció: les
persones sotmeses a l’IRPF, això
és, parlant sempre de manera
general, les persones físiques re-
sidents, a qui es manté el límit
de 10 anys perquè es consideri
l’existència d’una plusvàlua im-
posable.
Així, diu el nou art. 27 bis.4
de la Llei IRPF: “Els guanys i les
pèrdues de capital derivades de
les transmissions” d’aquests obli-
gats tributaris “no son objecte
d’integració en la base de tribu-
tació quan, en el moment de la
transmissió, els béns immobles
han estat propietat de l’obligat
tributari per un període de temps
superior a deu anys”.
A més per a mantenir, només
per a les persones físiques re-
sidents, l’esquema de reducció
progressiva dels tipus de l’antiga
Llei de plusvàlues immobiliàries,
aquestes gaudeixen d’una “cor-
recció” mitjançant “l’aplicació
dels coeficients multiplicadors
(...), en funció dels anys en què
el bé immoble hagi estat propie-
tat de l’obligat tributari” (perso-
na física resident).
Totes aquestes mesures atan-
sen molt significativament la
nova tributació de les plusvàlues
immobiliàries a Andorra a l’ante-
rior, però només pel que fa a les
persones físiques residents.
Aquests preceptes no són ex-
tensibles a les societats ni als
no-residents, car les seves respec-
tives lleis no els contemplen.
En realitat, la limitació de 10
anys no existeix en Dret compa-
rat en cap de les legislacions que
ens envolten, que van al doble, al
triple o fins i tot no tenen topall.
Això provocava que el no resi-
Als residents se’ls
manté els 10 anys de
vigència de la imposició
dent que no tributava per la plus-
vàlua obtinguda a Andorra havia
de tributar-la al seu país de resi-
dència, a tipus força més alts que
el nostre 10%.
En virtut dels Convenis de no
doble imposició, aquest 10% que
tributa a Andorra ja no haurà de
tributar-lo a casa seva.  
L’objectiu seria aconseguir
més recursos sense incrementar
la pressió fiscal –especialment a
les persones físiques residents–,
mitjançant la nova obligació per
als no residents de tributar aquí
almenys una part del benefici de
desinversions realitzades al nos-
tre país, que de tota manera aca-
baven tributant fora.

Videojocs Laberint de records

AINHOA CONDE ARIZA_3r B AMELIYA SVAROVSKAYA_3r B
EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

El 1980, hi havia un nen de cinc anys que li encan-
taven els videojocs. Hi jugava sempre que podia:
de nit, de dia, quan s’acabava d’aixecar, quan ve-
nia de l’escola, etc. Fins i tot, quan estava esmor-
zant, dinant... Els seus pares sempre li deien que
no hi jugués tant, perquè si no, amb tant de vici, li
podria passar alguna cosa. Però ell no feia cas de res. Va passar el temps i el
nen encara feia el mateix cada dia. Però un dia no va ser com tots els altres.
Un dia va arribar a casa i es va posar a jugar, però li picaven molt els ulls. El
van portar a l’hospital. Tenia una afecció als ulls que li va durar molt, per culpa
de l’addicció.
Concurs de microrelats
organitzat pel ministeri
d’Educació i el Diari d’An-
dorra entre els escolars dels
tres sistemes educatius. Les
narracions poden també
llegir-se i votar-se al web
www.diariandorra.ad/e640
Cada dia obro el mòbil i entro a la galeria de fo-
tos. Aleshores em trobo amb un món de records.
Aquell portal on vam estar cinc hores amb el grup
d’amics. El pícnic que vaig fer amb les meves ami-
gues, quan de cop va començar a ploure i vam
haver de baixar corrent per la muntanya. Quan
ens vam perdre per Pyrinees jo i la meva millor amiga. Dansa, Meikres, fa
temps que no ballo. Els dies que vaig passar al càmping amb una gran com-
panya. Aquell estiu va ser tan especial... Sé que mai tornaré a passar aquests
moments, ni amb algunes d’aquelles persones. Però els records sempre es
quedaran al meu cap i al meu mòbil.
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024 7

NACIONAL
UN SERVEI EN POLÈMICA PERMANENT

El transport sanitari canviarà de

mans si el SAAS no hi injecta diners
La parapública descarta fer-hi una aportació econòmica i a l’empresa adjudicatària no li quadren els
comptesSL’1 d’abril vinent probablement caldrà fer un edicte per a una nova concessió

JOAN RAMON BAIGES

Andorra la Vella

El SAAS no hi aportarà ni un
euro i la concessió del transport
sanitari no urgent té els dies
comptats. El conveni que em-
presa i treballadors van consen-
suar semblava que posava fi a un
conflicte que ha perdurat des que
l’actual adjudicatària va agafar el
relleu d’Ambulàncies del Pirineu,
però els comptes no surten i el
malestar entre la plantilla i els
responsables ha estat constant.
Fa un mes, l’UTE i el personal
van tancar el conveni que en-
trarà en vigor l’1 d’abril. Andor-
rana de Transport Sanitari (ATS)
es va comprometre a algunes mi-
llores, com introduir la tretzena
paga, però conscient que no té
prou recursos i que necessita que
el SAAS per respectar un conveni
que ja ha estat lliurat a Inspecció
de Treball.
Fonts dels treballadors han in-
dicat que el SAAS ha fet saber
que no té voluntat de fer una

EL CONVENI
PACTAT AMB ELS
TREBALLADORS ENTRA
EN VIGOR A L’ABRIL
Ambulàncies a la base de l’empresa concessionària. FERNANDO GALINDO

aportació econòmica a la con-
cessionària i que aquesta ha d’as-
sumir el que imposava l’edicte.
La possibilitat que Ambulàn-
cies Egara (majoritària a l’UTE)
aporti diners a Andorra (es cal-
cula que serien necessaris uns
300.000 euros) no es contempla,
ja que el problema amb què es
troba ATS és que amb la plantilla
actual no pot complir les hores
presencials i les guàrdies que va
contemplar la concessió.
El conveni va ser acceptat per
l’empresa per millorar les con-
dicions laborals, però si res no
canvia (i res no fa pensar que
cia a Barcelona sense infermera
té un cost de 800 euros. En el
concurs que va guanyar ATS, les
condicions van canviar. Les em-
preses van fer les seves ofertes
per quedar-se amb el transport
sanitari no medicalitzat i el SAAS
va triar la que va considerar més
adient. Per tant, es considera que
en aquesta concessió qui va posar
les condicions va ser la mateixa
empresa.
EPÍGRAF
Les mateixes fonts indiquen
que l’UTE no va fer un càlcul pre-
cís de les 35.000 hores de servei
presencial exigides en el concurs
públic, i de la mateixa quantitat
pel que fa a les hores localitza-
bles. Aquest ha estat el gran esti-
ra-i-arronsa entre la direcció i els
empleats perquè els primers eren
conscients que no podien fer
front a la despesa que suposa el
sistema que impera per a les lo-
calitzables, que abans es podien
fer des del mateix domicili. Com
que les localitzables són volun-
tàries, l’empresa disposa de poc
personal i hauria de fer noves
contractacions, una opció invia-
ble econòmicament.
Sense la injecció econòmica
del SAAS, el pròxim 1 d’abril
tot fa indicar que l’adjudicatària
abandonarà el servei, encara que
el conveni ha de ser respectat.
El conveni s’ha de
respectar
Els treballadors d’Andor-
rana de Transport Sanitari
(ATS) tindran la tretzena
paga de Nadal, així com
un increment del sou cada
any en funció de l’IPC. Així
s’estipula en el conveni pac-
tat per la UTE i la plantilla,
que no entrarà en vigor fins
a l’abril. El conveni va ser

sigui així) l’1 d’abril probable-
ment ATS comunicarà que no
pot oferir més aquest servei, i el
SAAS haurà de convocar un nou
edicte. Anteriorment, la parapú-
blica oferia una quantitat fixa a
cada empresa i a banda es factu-
rava cada servei que es feia. Per
exemple, el trajecte en ambulàn-
1 2
LES AMBULÀNCIES
DEL COS DE
BOMBERS
Fins al 2007 tots els serveis
d’ambulàncies estaven a càrrec
del cos de bombers. Després, es
va decidir externalitzar el trans-
port sanitari no medicalitzat.
EL GOVERN
N’ASSUMEIX EL
DÈFICIT
El 2007 el Govern es va com-
prometre a assumir el dèficit
que poguessin tenir les empre-
ses privades guanyadores del
concurs.
3
LA CREU ROJA NO
VA VEURE VIABLE
COMPETIR-HI
La Creu Roja es va autodescar-
tar; va considerar que sense el
suport públic no tindrien opci-
ons de competir amb el sector
privat per a aquest servei.
entrat el 22 de desembre al
departament de Treball i és
de compliment obligatori,
tant sigui per ATS com per
una altra concessionària si
l’actual no pot assumir els
compromisos amb el SAAS.
Si és una altra empresa, ha
de respectar l’acord.
8 NACIONAL
HABITATGE
Denuncien que una padrina pateix
assetjament immobiliari a Escaldes
La coordinadora per l’habitatge apunta a TheGrefg, que va comprar l’edifici el 2020
REDACCIÓ
Andorra la Vella
La coordinadora per l’habitatge
digne es va fer ahir ressò d’una
situació problemàtica que viu
una padrina al Principat. En
una publicació a l’Instagram,
van explicar que el youtuber
TheGrefg, amb més de 18 mi-
lions de seguidors i resident al
Principat, va adquirir l’agost
del 2020 un edifici al carrer de
l’Obac d’Escaldes-Engordany i
des de llavors vol, presumpta-
ment, fer fora els inquilins de
la propietat. La coordinadora
va assegurar que el youtuber
va aconseguir expulsar tots els
inquilins, menys una àvia de
80 anys que tenia un contracte
verbal des del 1989, anterior
a la primera llei d’arrenda-
ments d’Andorra i, per conse-
güent, vitalici, on resideix des
de fa 35 anys. El col·lectiu va
explicar que, veient que el you-
tuber no aconseguia per la via
ràpida treure l’àvia, va deci-
dir fer obres de buidatge de la
finca, arrencant finestrals, dei-
xant obertes les finestres i abai-
xant les persianes perquè no es
pogués observar els fets des de
l’exterior i convertir l’edifici en
un “congelador”. Així, les tem-
peratures de dins de l’edifici es
gelaran les canonades i la inqui-
lina es quedarà sense aigua. A
MOBILITAT
Nova jornada de cues a la
frontera hispanoandorrana
REDACCIÓ
Andorra la Vella
Una nova jornada de retencions
va afectar ahir el Principat. El cap
de setmana es va acabar amb di-
ficultats per sortir d’Andorra a
causa de la gran densitat que es
Residència de la padrina afectada.
més de les obres de buidatge,
també s’hi va afegir, segons el
comunicat de la coordinadora
per l’habitatge digne, l’apari-
va acumular des del migdia. A
les 13 hores, en una piulada a X,
abans Twitter, el servei de Mobi-
litat del Govern va informar de
les primeres aglomeracions en
ambdues sortides del país, tant
a la frontera hispanoandorrana
com a la francoandorrana. Al vol-
COORDINADORA PER L’HABITATGE
ció, trencats a cops, dels aplics
de l’edifici, de la decoració de
l’entrada i d’una cadira que la
padrina utilitzava quan tornava
Cues de fins a tres quilòmetres.
Dilluns, 15 de gener DEL 2024
L’ÀVIA DE 80 ANYS TÉ
UN CONTRACTE VERBAL
DES DEL 1989 I HI VIU
DES DE FA 35 ANYS
EL COL·LECTIU
DENUNCIA OBRES DE
BUIDATGE I QUE L’EDIFICI
ÉS UN “CONGELADOR”
de comprar. També va aparèi-
xer marcades de groc les portes
del garatge. Fins i tot la coor-
dinadora va assegurar que un
dia l’àvia va trobar una nina
decapitada a la porta de casa.
Malgrat la decadència de les in-
fraestructures, des del col·lectiu
van informar que “en aquests
moments han millorat les con-
dicions mínimes”, però hi ha
aspectes que encara han de mi-
llorar molt. Com el garatge, que
encara està pintat de groc, l’en-
llumenat penja d’un fil o l’edi-
fici encara és “un congelador”.
La coordinadora va incidir en
el fet que la justícia va decre-
tar que el youtuber havia de fer
treballs de millora, però aquest
encara no els ha fet i farà qua-
tre hiverns que l’àvia viu en
aquestes condicions.
MOBILITAT
ORNITOLOGIA
‘Becs i plomes’,
una nova sèrie
audiovisual
sobre els ocells
d’Andorra
Novetat audiovisual ornito-
lògica a Andorra. Des de fa
uns dies que es pot visualit-
zar a YouTube la sèrie audi-
ovisual Becs i plomes: un cop
d’ull als ocells d’Andorra, un
projecte elaborat pel biòleg
andorrà Jordi Nicolau (BI-
OCOM), amb la col·laboració
del Govern d’Andorra i amb el
suport d’Andorra Recerca+In-
novació.
La sèrie està formada per
set capítols, cadascun dels
quals presenta els ocells d’un
Un dels ocells de la sèrie.
hàbitat particular o, en alguns
casos, grups d’ocells que com-
parteixen costums o compor-
taments similars.
Becs i plomes inclou imat-
ges de 134 espècies d’ocells.
Es tracta de la majoria de les
que nidifiquen a Andorra, així
com totes aquelles altres que,
malgrat no fer-ho, són repre-
sentatives de la comunitat or-
nitològica pirinenca, siguin
migradores, hivernants o visi-
tants a escala nacional.
tant de les 15 hores, Mobilitat va
anunciar cues de fins a tres quilò-
metres de sortida per la frontera
amb el riu Runer. En la mateixa
línia, el servei de trànsit català va
publicar a les seves xarxes socials
de circulació retencions a la car-
retera nacional 145 a les Valls de
Valira, del punt quilomètric 9,5
al 9, el que va comportar cues de
mig quilòmetre ambdós sentits
de la marxa.
La circulació era fluida a tota la
xarxa viària passades les vuit del
vespre.
Dilluns, 15 de gener DEL 2024 9
10 NACIONAL
NUMISMÀTICA
Les dues monedes de dos euros de
col·lecció del 2023 ja són al mercat
El Principat ha emès un volum total de 140.000 peces commemoratives
GERARD DEL CASTILLO
Andorra la Vella
El Diari Oficial de la Unió Euro-
pea ha publicat recentment el
decret d’emissió de les noves mo-
nedes de col·leccionista de dos
euros emeses per Andorra i cor-
responents a l’exercici 2023. El
Principat emetrà 70.000 peces
de cada moneda, és a dir un total
de 140.000. La Unió Europea ha
donat publicitat de les dues mo-
nedes amb l’objectiu d’informar
les persones que en fan ús en
l’exercici de la seva professió i al
públic en general. La Comissió
Europea publica les caracterís-
tiques dels dissenys de totes les
noves monedes i això és el que
ha fet amb les andorranes.
Una de les monedes andorra-
nes commemora les festes del foc
del solstici d’estiu en els Pirineus,
que es van inscriure en la llista
representativa del patrimoni cul-
tural immaterial de la humanitat
de la Unesco el 2015. “Són festi-
vitats tradicionals i populars que
se celebren àmpliament cada any
La moneda sobre les falles.
a Andorra”, s’indica al text que
afegeix que el motiu reprodueix
una figura humana, denominada
fallaire, que porta una capa tra-
dicional i traça un cercle de foc
amb la falla. “Aquest és l’element
principal de la festa i consisteix
en escorces d’arbres a les quals,
un cop enceses, es fa girar enèr-
gicament creant grans cercles de
SFG La peça sobre Nacions Unides.
foc”, assenyala la UE. La com-
posició gràfica de les línies en el
fons del motiu representa el sols-
tici d’estiu conjuntament amb el
nom d’Andorra i l’any 2023.
La segona moneda, de la qual
s’emetran 70.000 peces com de
la primera, commemorà el trenta
aniversari de l’adhesió del Prin-
cipat a les Nacions Unides. “Les
Dilluns, 15 de gener DEL 2024
SFG
Nacions Unides estan representa-
des per dos elements simbòlics:
dues corones de llorer i un globus
terraqüi, que forma part del nú-
mero 30 que es representa, amb
la inscripció anys i l’any 2023.
En la part superior del motiu de
la moneda figura l’escut d’armes
d’Andorra i la inscripció Andorra,
membre de les Nacions Unides”.
SUBVENCIONS
Ajuts per a la
millora del parc
immobiliari per
un valor d’uns
200.000 euros
L’executiu ha adjudicat re-
centment ajuts per a la millora
del parc immobiliari nacio-
nal, la millora de l’eficiència
energètica dels edificis i l’ús
de les energies renovables per
un valor d’uns 200.000 euros.
En total, han estat 28 els be-
neficiats entre particulars,
empreses i comunitats de pro-
pietaris, segons es va publicar
al Butlletí Oficial del Princi-
pat d’Andorra (BOPA). L’en-
titat adjudicadora és l’Oficina
de l’Energia i del Canvi Climà-
tic de la Secretaria d’Estat de
Transició Energètica, Trans-
ports i Mobilitat. Els ajuts
s’han atorgat amb diverses fi-
nalitats, com són la millora de
l’eficiència energètica en edi-
ficis existents, la millora de
l’accessibilitat, la millora de la
sostenibilitat i la implantació
d’energies renovables. La sub-
venció més alta atorgada té un
valor de 18.794 euros i la més
baixa de 728 euros. L’executiu
va adjudicar els ajuts per a la
millora del parc immobiliari
i de l’eficiència energètica el
passat 20 de desembre.
Dilluns, 15 de gener DEL 2024 11
12 NACIONAL Dilluns, 15 de gener DEL 2024

SEGURETAT SOCIAL

La defensora de l’afiliat rep més queixes

En va instruir 9 pel tracte rebut, 16 pel retard en una resolució i 8 per falta d’informació
REDACCIÓ

153
Andorra la Vella

La defensora dels afiliats de la

Caixa Andorrana de Segure-
tat Social (CASS) ha rebut més ÉS LA XIFRA DE VISITES QUE VA
queixes el 2023 respecte al 2022 FER LA DEFENSORA EL 2022
i també més consultes i visites,
però han disminuït les reclama-

cions respecte a les del 2022.
Així ho indiquen les dades facili-
tades per la persona que s’ocupa
d’aquest servei, Judith Silvestre.
Aquest darrer any hi va haver
un total de 49 reclamacions, 30
menys que ara fa dos anys, ja que
se’n van produir 79. Tot i això,
el nombre d’expedients i consul-
tes van augmentar. I és que pel
que fa al nombre de consultes,
Silvestre va indicar que va rebre
164 visites, mentre que l’any an-
terior les xifres van ser menors,
el servei en va registrar 153. Una
diferència d’11 visites. El 2023
es van obrir 144 expedients, en
canvi, el 2022 van ser unes quan-
titats inferiors, 16 menys per ser
exactes, atès que se’n van obrir
128. Un altre nombre que també
ha tendit a pujar ha estat el de
les demandes per sol·licitar infor-
mació. Si el 2022 se’n van fer 57,
La Caixa Andorrana de Seguretat Social.
l’últim any en van ser 79.
Pel que fa a les queixes, en
EL NOMBRE aquest cas també se n’han pro-
D’EXPEDIENTS I VISITES duït més. El 2022 els números en
aquest apartat van ser de 27 i el
AUGMENTA RESPECTE 2023 van ser 33. El 2022 els afi-
DE L’ÚLTIM ANY liats van mostrar el seu enuig pel
tracte rebut en 7 episodis; pel re-
FERNANDO GALINDO
tard en una resolució en 9 casos;
i, finalment, per manca d’infor-
mació, n’hi va haver 11. Per con-
tra, el 2023, les queixes quant al
tracte rebut van suposar 9 casos;
per retards en una resolució van
ser més contundents en compa-
ració a les del darrer any, amb 16
164
ÉS LA XIFRA DE VISITES QUE VA
FER LA DEFENSORA EL 2023
episodis; per acabar, els reclams
per manca d’informació van ser
de 8.
Les àrees implicades en la ma-
joria de consultes durant el 2023
van ser en els apartats de presta-
cions i en control mèdic. Pel que
fa a la primera, n’hi va haver 53,
mentre que per la segona, 41.
Després d’aquestes, les seguei-
xen les que es refereixen a Pen-
sions i convenis, amb 33; les de
Control Administratiu, 17; les de
l’Àrea del 100%, 12; en Gabinet
Jurídic, 6; en Secretaria General,
3 i, en darrer lloc, les d’Atenció al
Públic, amb 2.

ON
ON TROBO TROBO UNA
TREBALLADORS OPORTUNITAT
TEMPORALS PER A LABORAL?
LA MEVA EMPRESA?

LA TEVA RESPOSTA ES TROBA A

www.quality.ad
Dilluns, 15 de gener DEL 2024 13
14 NACIONAL
Dubte raonable
ABSOLT D’UN DELICTE d’agressió un home tot i aparèixer el seu material ge-
nètic en un martell amb què es va colpejar un turista francès l’any 2015.
GERARD DEL CASTILLO
Andorra la Vella
La presència de material genètic
d’un home en el mànec d’un mar-
tell amb el qual es va agredir una
tercera persona no han estat su-
ficients ni pel Tribunal de Corts
ni per la sala penal del Tribunal
Superior per condemnar-lo per
un delicte major de lesions dolo-
ses causades amb mitjans suscep-
tibles de causar la mort o lesions
més greus a les víctimes i aprofi-
tant la concurrència d’altres per-
sones.
Els fets jutjats van passar la
matinada del dissabte 9 al diu-
menge 10 de maig del 2015,
quan un grup de motards va tenir
una discussió dins d’una disco-
teca d’Andorra la Vella amb un
grup de jugadors de rugbi fran-
cesos que havien vingut a jugar
un partit al Principat. La con-
frontació no va anar a més dins
de la discoteca, però una hora
després i a 200 metres de la sala
de festes, quan tots dos grups ja
l’havien abandonat, un dels juga-
dors de rugbi francès, que anava
més endarrerit respecte dels seus
companys, fou agredit per l’es-
quena amb un cop de martell al
cap que provocà que caigués a
terra, on encara va rebre altres
cops de martell i puntades de
peu. L’agressió fou aturada per
un dels companys que era a prop,
La seu de la justícia.
LA DESCRIPCIÓ
DE L’AGRESSOR
NO CORRESPONIA
AMB LA DE
L’HOME ACUSAT
així com per un altre que anava
més endavant juntament amb un
resident que els feia de guia, els
quals van anar a ajudar-lo. Ells
també van ser agredits fins que
finalment un d’ells va prendre
el martell de la mà de l’agressor
i va llençar-lo pels voltants, mo-
ment en què l’agressor i el tercer
no identificat que l’acompanyava
van marxar del lloc corrents.
Dels fets, en va sortir acusat un
resident andorrà que va ser ab-
solt pel Tribunal de Corts perquè
no va quedar acreditat que l’au-
tor material de les agressions so-
fertes fos el processat, el qual va
negar en tot moment haver agre-
dit la víctima.
NO PERDIS TEMPS DESTRUINT
DOCUMENTACIÓ CONFIDENCIAL
Dilluns, 15 de gener DEL 2024
ARXIU
Els perjudicats, que no van
comparèixer a la vista oral, van
declarar –al servei de Policia i
mitjançant comissió rogatòria in-
ternacional– que la persona que
els va agredir amb el martell era
calb, duia un gran tatuatge que li
cobria gairebé tot el braç i duia
roba clara. El tatuatge descrit no
corresponia amb el tatuatge que
duu el processat, que només en
presenta diversos de petits i els
noms de les seves filles.
A la sentència del Superior
s’indica que les conclusions de
la pericial practicada sobre el
martell utilitzat en l’agressió i
les dues mostres biològiques ex-
tretes, una del mànec i una del
suport metàl·lic així com de les
altres dues mostres biològiques
indubtables pertanyents a les
persones investigades establei-
xen que el perfil genètic obtingut
del mànec del martell és coin-
cident amb el perfil genètic de
l’acusat.
“Com ho relleva pertinaçment
el Tribunal de Corts, dita con-
clusió, si bé situa al processat en
el dia i lloc dels fets, no permet
per si mateixa afirmar en quin
PEL DUBTE,
ELS TRIBUNALS
DE CORTS I EL
SUPERIOR HAN
DECIDIT ABSOLDRE
EL PROCESSAT
moment o en quines circumstàn-
cies precises hauria pogut l’acu-
sat tenir a les mans dit martell,
quina procedència no és cone-
guda, tal com el camí que hau-
ria efectuat abans de l’agressió i,
sobretot, establir que l’acusat era
l’autor de l’agressió o la persona
que l’acompanyava, en la me-
sura que les declaracions dels tes-
timonis no només no permeten
identificar-lo com a tal, sinó que
també l’exculpen d’aquesta actu-
ació, ja que donen una descripció
de l’agressor que no coincideix en
res amb la del processat”, s’indica
a la sentència. “Existint un dubte
raonable, s’ha de confirmar la
sentència impugnada”, hi afegei-
xen.
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024 NACIONAL 15

TRANSPORTS

Un any per a l’avantprojecte

del transport públic segregat
El treball es divideix en quatre fases i arrenca amb un estudi
d’alternatives que n’identificarà el traçat i el sistema més adients

REDACCIÓ
Andorra la Vella

El 31 de desembre del 2024 és

la data límit que va fixar el Go-
vern per a la redacció de l’avant-
projecte d’un nou sistema de
transport públic urbà de viatgers
segregat. Aquesta data també
marca el límit de la primera fase,
que consistirà en una diagnosi,
consultes i estudi d’alternati-
ves de la identificació del traçat
i del sistema de transport. Supe-
rades les dues primeres fases, el
termini s’amplia dos anys, entre
l’1 de gener de 2025 i el 31 de
desembre de 2026, per comple-
tar les dues següents, en què es
redactarà el pla sectorial d’in-
fraestructures del transport pú-
blic segregat i es faran treballs
de suport en el procés d’aprova-
ció del pla, prèvia aprovació del Autobusos a la parada de l’Estació Nacional. FERNANDO GALINDO

Govern. El projecte, que té un

pressupost de 320.000 euros,
pretén connectar totes les parrò-
quies i la Seu d’Urgell. Tal com
va informar el secretari d’Estat de
Transició Energètica, Transports
i Mobilitat, David Forné, “amb
aquests nous estudis el Govern
fa un pas més per poder trobar el
millor model de transport públic
segregat que permeti donar fluï-
desa a la mobilitat del país, des-
congestionar el sistema actual i
permetre reduir el nivell d’emis-
EL PROJECTE COSTA
320.000 EUROS I
PRETÉN CONNECTAR
TOTES LES PARRÒQUIES
sions de CO2 d’efecte hiverna-
cle, alhora que es descarbonitza
el sector”. UTE Suport Enginyers
Consultors, SA, Euroconsult, SA i
Pau Iglesias Rodríguez han estat
els adjudicataris del treball.
PROCÉS PARTICIPATIU
Demà dimarts tindrà lloc una
sessió informativa oberta a tota
la ciutadania d’Andorra, a les 19
h a la sala Consòrcia del Cen-
tre de Congressos d’Andorra la
Vella, sobre el procés participatiu
respecte al transport públic i la
mobilitat sostenible “per incorpo-
rar-hi la visió de la ciutadania”.

OFERTA LABORAL La família MORÓN RODRÍGUEZ comunica la defunció de qui fou

La policia vol
cobrir una
vacant de tècnic La psicòloga
informàtic Elsa Rodríguez Gómez
La Secretaria d’Estat de Funció que ens deixà el dia 12 de gener del 2024 a l’edat de 53 anys.
Pública va publicar un edicte al
BOPA per a la cobertura d’una La família rebrà el dol avui de les 16.00 h a les 20.00 h
a la sala 1 del tanatori nacional d’Escaldes-Engordany.
plaça vacant de funcionari en La missa funeral tindrà lloc demà dimarts les 11.00 h
el lloc de treball de tècnic infor- a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.
màtic de policia. Segons l’edicte, Si ho desitgeu, podeu fer arribar les vostres mostres de condol a través de la pàgina web
la missió del lloc de treball és www.pompesfunebresdelesvalls.com
desenvolupar i garantir el bon
funcionament del sistema infor-
màtic del cos d’ordre perquè es-
La família GARCÍA PÉREZ comunica la defunció de
tigui operatiu en tot moment en
l’edifici administratiu del depar-
tament de policia a Escaldes-En-
gordany. Els requisits per aspirar
a la convocatòria són tenir la na-
cionalitat andorrana, espanyola,
francesa o portuguesa, indistin-
tament, la titulació oficial d’en- Anibal García Carballeira
senyament superior com a mínim que morí el 13 de gener del 2024 als 69 anys a Andorra la Vella.
del nivell 6a del Marc andorrà
de qualificacions (MAQ) en in- I us convida a la missa funeral que tindrà lloc
formàtica i disposar del diploma avui 15 de gener a les 4 de la tarda
a l’església parroquial de Sant Esteve d’Andorra la Vella.
de llengua catalana de nivell B2
o superior. La data límit de pre-
Condolences a:
sentació de la sol·licitud és el dia condolencies@funerarianoucami.com
24 de gener.
16 Dilluns, 15 de gener DEL 2024

Carla Casas Pérez Adrià Otero Repullo Nina Sofia Rucks Júlia Baipaz Luque Rayan Bousenine Abarkane Nil Periago Sort Cesc Ribas Carbó Biel Pérez Vicent

12 ANYS - 08/01 11 ANYS - 08/01 11 ANYS - 08/01 10 ANYS - 08/01 10 ANYS - 08/01 9 ANYS - 08/01 7 ANYS - 08/01 4 ANYS - 08/01

Jules Robert Julien Valette Ivan Limonov India Fernández Llovet Lucía Pinto Brito Jana Verdaguer Fernández Lia Baptista Paredes Lorenzo Núñez Gallardo Paula Vílchez Becerra

3 ANYS - 08/01 11 ANYS - 09/01 11 ANYS - 09/01 11 ANYS - 09/01 7 ANYS - 09/01 5 ANYS - 09/01 5 ANYS - 09/01 4 ANYS - 09/01

Inar Suárez Repiso Leo Cachafeiro Sabaté

4 ANYS - 09/01 3 ANYS - 09/01

Francesc Plaus Tomas William Ager Caballero

12 ANYS - 10/01 12 ANYS - 10/01

Noah Prat Martínez Rafael Gomes Cunha

12 ANYS - 10/01 11 ANYS - 10/01

Gaël Gutíerrez Gómez Miquel Armengol Oliveras Aren Falip Fluxa

9 ANYS - 10/01 7 ANYS - 10/01 5 ANYS - 10/01

Maya Muñoz Gaset Dario Peiró Losa Lia Bobet Coma Naiara Antunes Angui Pol Subiros Moreno Noah Malki López Cloe Martínez Riocerezo Sergi Ramírez Caminal

4 ANYS - 10/01 4 ANYS - 10/01 2 ANYS - 10/01 12 ANYS - 11/01 12 ANYS - 11/01 11 ANYS - 11/01 11 ANYS - 11/01 10 ANYS - 11/01
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024 17

Mariam Koné Aleix Mohamed Ali Eluali Enrique Rambla Vidal Clara Pujal Dalmases Roger Puigcercós Mazzochetti Diana Sousa Ferreira Selva Avila Crespo Uma Naiara Osman Villarino

10 ANYS - 11/01 10 ANYS - 11/01 8 ANYS - 11/01 6 ANYS - 11/01 5 ANYS - 11/01 12 ANYS - 12/01 12 ANYS - 12/01 9 ANYS - 12/01

Ian Porras Ferrer Max Porras Ferrer Gina Amador Ruiz Ona Casas Ruiz Ivan A. Morant Domenech

9 ANYS - 12/01 9 ANYS - 12/01 8 ANYS - 12/01 7 ANYS - 12/01 5 ANYS - 12/01

Nicolas Trias Ryabovol Aron Chapela Rodal

12 ANYS - 13/01 11 ANYS - 13/01

Gala Enríquez Navarro Anastasia Miranda Trusova Zohair Naami Valderrama

11 ANYS - 13/01 11 ANYS - 13/01 10 ANYS - 13/01

Júlia Vadell Solanelles Miguel Taboas Cardoso Noa Acuña Hidalgo

9 ANYS - 13/01 8 ANYS - 13/01 7 ANYS - 13/01

Júlia Ben Amor Lechuga Inés Núñez Rodríguez Erik Afonso da Silva Maria Zakrevska

12 ANYS - 14/01 12 ANYS - 14/01 12 ANYS - 14/01 12 ANYS - 14/01

Mateu Warboys Valentina Alarcón Báez Ana Pallarés Molina Martí Capdevila Moreira

11 ANYS - 14/01 10 ANYS - 14/01 10 ANYS - 14/01 10 ANYS - 14/01

Alex Romero Lara Jan Doncel Botargues Luka Santana Castillo Tatiana Xipell Cucurull Ian Doncel Botargues

10 ANYS - 14/01 9 ANYS - 27/11 9 ANYS - 14/01 9 ANYS - 14/01 9 ANYS - 14/01
18 NACIONAL Dilluns, 15 de gener DEL 2024

ESMENES PRESSUPOST 2024

Andorra Endavant
proposa una
residència per a gent
gran dependent
Volen una “medicalitzada i especialitzada” i
afirmen que l’espera actual és de fins a 2 anys

REDACCIÓ
Andorra la Vella
Andorra Endavant va presen-
tar una esmena als pressupos-
tos d’aquest any per a la creació
d’una residència per a gent gran
dependent que sigui més “es-
CARINE
MONTANER
Presidenta d’Andorra Endavant
“Associacions com Càritas
o Creu Roja ens han dit Carine Montaner en una sessió del Consell General. FERNANDO GALINDO

pecialitzada i medicalitzada” i que manquen 100 places”

que doni una resposta a la “gran
quantitat de gent” que està es-
perant una plaça, “com succe-
eix en el sociosanitari El Cedre”.
La presidenta, Carine Montaner,
va valorar la proposta de la mi-
nistra Marín de retribuir eco-
nòmicament els familiars que
s’encarreguen dels dependents,
però també va advertir que “hi
ha famílies desesperades i que la
llista d’espera oscil·la entre un i
dos anys”. Montaner va expres-
sar que l’envelliment de la pobla-
ció és cada any major i “el grau
“Volem redistribuir 5
milions d’euros
d’Andorra Telecom”
de dependència és preocupant”.
Per això, van demanar al Go-
vern un estudi “acurat” sobre la
situació perquè han estat en con-
tacte amb associacions com Càri-
tas o Creu Roja i el seu feedback
és que manquen 100 places, les
que el partit polític marca com
a mínim per cobrir la demanda.
Tanmateix, el grup parlamentari
de Montaner va fer una pregunta
oral sobre la llista d’espera al Go-
vern i “van evitar la pregunta
dient que tothom estava atès”. La
proposta d’AE contempla la re-
distribució de 5 milions d’euros
de benefici d’Andorra Telecom
per crear la residència. Segons
Montaner, durant els 12 darrers
anys els diferents governs han
redistribuït 250 milions d’euros
de la companyia, “si ho han fet
abans també ho poden fer ara”.
Una botiga solidària contra la pobresa
Una altra de les esmenes d’AE
consisteix a fer una prova pilot
als supermercats amb la im-
plantació d’una botiga solidà-
ria on es venguin els productes
a punt de caducar a preu de
cost. Montaner considera que
és una “bona alternativa” per
lluitar contra el malbaratament
alimentari i la inflació i que, a
la vegada, donaria un impuls
a la gent que està a l’atur per
treballar i tornar al món laboral
encarregant-se de la botiga.
“Hem parlat amb supermer-
cats com Pyrénées i hem rebut
molt bones sintonies de cara a
un possible acord”.

LA PRIMERA PER INTERNET

DILLUNS, 15 DE GENER 20 H

PARLEM-NE
AMB PIETAT MARTÍN VIVAS

CERNI
CAIRAT
CÒNSOL MAJOR DE
SANT JULIÀ DE LÒRIA

NOMÉS A www.diariandorra.ad
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024
CULTURA
L’esbart de la capital estrena
nou muntatge amb Aixopluc
L’espectacle amb el duet de folk combina dansa, música i poesia
REDACCIÓ
Andorra la Vella
L’esbart dansaire d’Andorra la
Vella i el duet català de música
folk Aixopluc estrenen el dissabte
dia 20 a les 20.00 h al Centre de
Congressos l’espectacle Pa d’ar-
rels en dansa, que proposa una
sinergia entre la dansa, la música
i la poesia, una aposta escènica
que superposa totes tres disci-
plines i que revisa l’esbart com a
cos de dansa tradicional, van ex-
plicar a través d’un comunicat.
Aixopluc està format pels mú-
sics bagencs Joel Díaz Vila (piano
i acordió) i Queralt Valls Brunat
(violí). Va néixer a Catalunya
l’any 2020 i ha batejat el seu nou
treball discogràfic Pa d’arrels. La
proposta amb l’esbart dansaire és
el fruit d’una tasca creativa con-
junta, en la qual l’esbart ha posat
moviment a les composicions del
duet, pensades inicialment pels
pals propis del ball de plaça, in-
diquen. Aquesta vegada, però,
la coreografia s’ha treballat lliu-
rement des de les emocions que
suggereixen les músiques i les
L’esbart en una actuació a la festa major.
L’ESTRENA ÉS DISSABTE
VINENT AL CENTRE DE
CONGRESSOS, AMB
ACCÉS LLIURE
poesies amb les quals han estat
aparellades.
Al llarg de set escenes i amb
F. G.
el ball de 20 dansaires, s’inter-
pretaran Androspora, Capicua,
Equinocci, Sortilege, Lluna plena,
Ai-ai gasa, Bat, bi, hiru!, Saltoka,
Circumloqui i dues improvisaci-
ons, conduïdes per diferents frag-
ments poètics.
L’accés a l’espectacle és gratuït
i obert a tothom. L’acte també es
representarà al Teatre Kursaal de
Manresa el pròxim 15 de setem-
bre.
NACIONAL 19
MEDI AMBIENT
CENTRE ANDORRA SOSTENIBLE
Tretze punts de recollida de roba usada
ANDORRA LA VELLA. El Centre Andorra Sostenible recorda a tra-
vés de les xarxes socials que hi ha un total de 13 punts de recollida
de roba usada a Andorra per tal de reutilitzar-la i que la localitza-
ció és consultable al web www.mediambient.ad. Assenyalen que el
tèxtil també es pot portar a les deixalleres comunals.
SUCESSOS TREBALL PÚBLIC
Rescat d’un esquiador Concurs per cobrir
ferit a Ransol una plaça de metge
CANILLO. Un esquiador va ANDORRA LA VELLA. El Go-
haver de ser rescatat ahir al vern ha obert un edicte per
migdia després d’haver-se fet cobrir una plaça vacant de
mal al turmell quan baixava el metge al departament d’Immi-
pic de l’Estany Mort a Ransol, gració. Es tracta d’una segona
Canillo. Els bombers van rebre convocatòria, després que el
l’avís a les 13 hores, van ac- primer concurs quedés desert
tivar els efectius de rescat de i els professionals interessats
muntanya i van traslladar el poden presentar sol·licitud
ferit a l’hospital. fins al 24 de gener.
20
PARRÒQUIES
ANDORRA LA VELLA
El propietari de l’edifici esquerdat
està decidit a anar a la justícia
L’amo de l’immoble del número 28 de l’avinguda Santa Coloma nega cap responsabilitat i insisteix en la
‘culpa’ de l’obra del davantSAfirma que té un peritatge anterior que avala el bon estat del bloc
D. MORENO
Andorra la Vella
Al maig farà dos anys que l’apa-
rició de les primeres esquerdes
va alertar els veïns de l’edifici del
número 28 de l’avinguda Santa
Coloma. El propietari del bloc,
Josep Palmitjavila, recorda aque-
lla data, el 22 d’aquell mes, per-
què apunta que dos dies abans
havien començat els treballs per
a fer els ancoratges de la promo-
ció immobiliària que s’aixecava
a la parcel·la de l’antic aparca-
ment Giberga. La responsable,
insisteix, de les fissures a l’edifici
de la seva propietat i a l’immo-
ble del costat que han obligat a
desallotjar-los en dues ocasions.
La darrera, el passat 31 d’agost.
Els edificis encara són buits, a
l’espera que es facin les obres
que garanteixin que són habita-
bles i segurs. Però, malgrat que
s’ha intentat assolir un acord
entre les parts, la negociació no
sembla que fructifiqui i Palmit-
javila està decidit a acudir a la
justícia. “Nosaltres en som zero
responsables, en som les vícti-
mes”, afirma el propietari.
Un informe tècnic encarregat
per determinar la causa de les
esquerdes apunta a una corres-
ponsabilitat a tres: la construcció
de l’edifici a l’antic aparcament
Giberga, el trencament d’una ca-
nonada de la xarxa comunal que
podria haver contribuït a la ines-
tabilitat del terreny i els propi-
etaris dels edificis afectats, que
havien de garantir un mante-
niment acurat en blocs, que ja
tenen un grapat d’anys. Palmit-
ENCAMP
L’escola de neu arrenca l’activitat amb
prop de 200 inscrits, una xifra rècord
REDACCIÓ
Andorra la Vella
La nova edició de l’escola de neu
del comú d’Encamp bat el rè-
cord d’inscrits amb 198 alum-
nes, que els matins dels caps de
setmana fins a final de març po-
dran aprendre una de les tres
modalitats d’esquí que ofereix
El número 28 de l’avinguda Santa Coloma, la setmana passada.
ELS ANTECEDENTS
1 2
APARICIÓ DE
LES PRIMERES
ESQUERDES
El 22 de maig del 2022 aparei-
xien les primeres esquerdes. El
propietari diu que dies abans ha-
vien començat les obres pels an-
coratges de l’edifici del davant.
l’escola: alpí, surf de neu i frees-
tyle. El passat cap de setmana ha
estat el primer de la temporada,
que s’allargarà fins al 24 de març
i que, amb una distribució de 22
grups per nivells i edats, permet
als infants aprendre l’esport de
neu.
El conseller comunal, Nino
Marot, va explicar que “aquest
EL COMÚ
DESALLOTJA ELS
EDIFICIS
Els veïns van haver d’abandonar
el número 28 en dues ocasions
l’any passat. En la darrera, tam-
bé es va evacuar el número 30,
desallotjament que persisteix.
any tenim més inscrits, els d’En-
camp accedeixen pel Funicamp,
i els del Pas de la Casa, que en-
guany ha incrementat el nombre
de participants, hi accedeixen
esquiant des del peu de pistes”.
L’escola també compta amb pla-
ces disponibles per a infants amb
diversitat funcional, enguany sis
inscripcions.
Dilluns, 15 de gener DEL 2024
FERNANDO GALINDO
3
UNA NEGOCIACIÓ
QUE PER ARA NO
FRUCTIFICA
L’acord que hauria d’evitar la via
judicial no fructifica. Un informe
apunta a la responsabilitat de
l’edifici del davant, però també
a la de comú i propietat.
Infants participant en l’activitat.
javila indica que el citat informe
els traslladaria una responsabili-
tat –fixada en percentatges– d’un
5%, petita, però amb la qual es
mostra en desacord. I és que
malgrat que assegura que ha
tingut voluntat de cooperar per
desencallar la situació, es queixa
que altres actors implicats no hi
tenen la mateixa actitud. I de-
fensa que el seu edifici estava
en bon estat i que ho certifica un
peritatge que es va fer tot just
15 dies abans de l’aparició de les
primeres fissures, perquè el ne-
cessitaven per constituir una so-
cietat familiar. “És una valoració
d’un arquitecte que diu que no hi
ha cap problema”, insisteix. Així
que ara argumenta que no hi veu
cap més solució que “anar de
cara a la justícia”.
ELS ANTECEDENTS
Les primeres esquerdes van aler-
tar els ocupants dels edificis el
22 de maig del 2022, però no va
ser fins al febrer del 2023 que
el comú va decretar el primer
desallotjament, de les famílies
ocupants del número 28, després
que el seguiment que es feia del
problema determinés que calia
fer obres de consolidació de l’es-
tructura. Els veïns van tornar a
casa, però el 31 d’agost el comú
decretava el segon desallotja-
ment –que també afectava el
número 30, l’hotel Bellpí– en
comprovar que s’havien intensi-
ficat els moviments i eixamplat
les esquerdes. És la situació que
encara perdura, amb famílies
reallotjades per la corporació a
l’espera de tornar als domicilis.
COMÚ D’ENCAMP
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024 21

LA NOVA SÈRIE de Movistar Plus+ s’estrena aquest dijous i es reivindica com una
proposta molt diferent a ‘Succession’, amb la qual ha estat comparada.

‘Galgos’ a la carrera 20.00

PARLEM-NE
Movistar Plus+ estrena dijous
la seva nova sèrie original, Gal-
gos, una producció centrada en
el conflicte pel canvi de poders
en una gran corporació familiar
d’alimentació. Un projecte que,
des del mateix moment que es va
anunciar, ja va ser comparat amb CERNI
Succession, l’èxit de HBO. “Aquest
és un retrat molt més ibèric o
CAIRAT
mediterrani que el que veiem en
els referents anglosaxons, on les
relacions familiars són diferents”,
explica el director Félix Viscar-
ret, que intenta desmarcar-se
d’aquestes comparacions.
El cineasta també assegura que
el to de Galgos és diferent. “En- 07.00 Club Piolet
front del cinisme de Succession, 08.00 Infoneu+RNA
nosaltres apostem per un grau de 09.00 Avui serà un bon dia
proximitat o d’empatia”, insisteix 11.00 Infoneu+RNA
Viscarret en una entrevista con- 13.00 Andorra actualitat
cedida a Europa Press. “Malgrat 13.40 El trànsit
que hi ha un cert humor en la 13.45 Informatiu migdia
seva lluita desesperada per acon- 14.15 Recull setmanal
seguir oxigen en aquesta espècie
de cursa sense fre, cal enten-
dre com se senten. Entendre per 15.00 La Companyia
què actuen d’aquesta forma, sen- 16.00 Informatiu migdia
tir-los pròxims”, reflexiona. 17.00 El trànsit
“Galgos està molt localitzada. 17.30 Club Piolet
Aquesta és una família espanyola 18.30 Informatiu France 24
amb un context i una idiosincrà- 19.00 El trànsit
sia, no és els Estats Units”, ex- 19.10 Club Piolet
20.10 El cafè de l’Avui
posa Patricia López Arnaiz, un
dels rostres principals del repar-
timent. “El millor que té la sèrie
no és el millor que té Succession”, 20.40 El trànsit
afegeix l’actor Jorge Usón. “Suc- 20.45 Informatiu vespre
cession és fantàstica, i apunta “S’està mostrant una actualitza- els consells d’administració de les cultats que això comporta”, ar- 21.15 La Companyia
cap a uns llocs i unes situacions, ció de la condició humana, però empreses de l’IBEX és del 39,4%. gumenta la també directora de la 22.15 El cafè de l’Avui
mentre que Galgos, si bé el punt res més”, agrega. No obstant això, en la presidèn- sèrie Nely Reguera. “Afortunada- 22.45 Informatiu vespre
de partida és semblant, apunta Segons dades oficials, a Espa- cia tan sols és de l’11,8%. Així i ment, cada vegada es va norma-
cap a un altre lloc”, remarca. nya el percentatge de dones en tot, a Galgos es retrata fins a dues litzant més”.
Al marge de les relacions fa- ocasions dones presidint una Produïda per Buendía Estu-
miliars dins de la companyia, la gran companyia. Una d’elles és dios, Galgos compta amb un guió
ficció també representa com els Carmina, el personatge d’Ozores, escrit per Clara Roquet, Fran-
empresaris es reuneixen amb po- “AQUEST RETRAT ÉS que és al seu torn la mare de la cisco Kosterlitz, Pablo Remón i AVUI DESTAQUEM
lítics per pactar lleis que marquin MOLT MÉS IBÈRIC”, família protagonista. Lucía Carballal. L’elenc el com-
el futur de la societat. “Això passa “Ella ha de bregar amb el fet pleten noms com Luis Bermejo,
des del principi dels temps”, sug-
AFIRMA EL DIRECTOR de continuar sent la mare, però María Pedraza, Marcel Borràs, 07.00 laSexta
gereix l’actriu Adriana Ozores. FÉLIX VISCARRET alhora la cap, amb totes les difi- Francesco Carril o Daniela Estay. Aruser@s. Alfons Arús i els
seus col·laboradors parlen de
l’actualitat amb humor.

SÈRIES
20.00 Telecinco
22.05 TV3 21.05 Fox 21.30 Divinity Reacción en cadena. Els
Mozos de Arrousa són un dels
AIXÒ NO ÉS SUÈCIA THE IRRATIONAL MUNDOS OPUESTOS concursants més famosos.
Han passat dos mesos des que la El professor de ciències del com- Doga, membre d’una saga de
Marina i el Samuel van prendre portament Alec Mercer és cridat dones decidides i independents, 23.00 Cuatro
una decisió dràstica sobre la seva per investigar l’assassinat d’una viu un apassionat idil·li amb Fatih,
Planeta Calleja. Jesús Calleja
situació familiar. Ara la parella influencer de la moda el xicot del que pertany a una família con- i Jenny Hermano viatgen fins
navega incòmoda per les noves qual, un soldat condecorat i fill servadora. Sèrie interpretada per a Islàndia.
circumstàncies vitals. d’un senador, ha confessat el crim. Evriim Alasya.
Oferta vàlida fins a exhaurir existències

Rentadora BOSCH
WAN 28286 ES
Electrodomèstics
Preu: 469
8 KG €
www.cubicandorra.com 1.400 rpm
Càrrega frontal
C/ del Fener, núm. 15 -17, Andorra la Vella · Tel.: 806 800 Transport i instal·lació, 32€.
22 Dilluns, 15 de gener DEL 2024

+ de 70 anys

LA PRIMERA COMPANYIA
D’ASSEGURANCES
ANDORRANA
1951-2024

Av. MERITXELL, 88 - Telèfon 806 806 - Fax: 824 605 - caa@xsa.ad - andorra

1968
+ de 55 anys
al vostre servei
amb la vostra confiança 2024
ELS VOSTRES ASSESSORS EN ASSEGURANCES
Professionalitat, experiència, proximitat, solvència i servei
- Automòbils - Tot risc de la construcció
- Multirisc a la carta - Garantia desenal
(llar, comunitats, comerç, hotels, etc) - Maquinària
- Incendi - robatori - Assegurança accident personal
- Responsabilitat civil general - Vida
- Exposicions - Transport

Av. Meritxell, 88, 1r esquerra - Andorra la Vella - Tel.: 804 490 - Fax: 865 100 - s&c@xsa.ad - s&c@andorra.ad
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024 23

EXPOSICIONS nacionals de la història de l’art contempora-

ni: ORLAN. Parc Central. Andorra la Vella.
‘VIRTUS UNITA FORTIOR’ Fins a l’11 de febrer. Valle de sombras 17.30 20.00 21.45
Nou espai on s’uneixen les diferents religi- Chicas malas 17.45 20.00 22.15
ons a través de l’art. Amb portes tibetanes, ‘STRUCTURAL COLOR’ Beekeeper, el protector 18.00** 19.45* 20.15** 22.30**
art jueu, art budista japonès i art religiós Exposició d’Oliver Roura. Galeria Untitled Agente X: última misión 22.00
andorrà. Hotel Roc Blanc. Escaldes-Engor- Art Contemporani. Andorra la Vella. Fins al
Migración, un viaje patas arriba 17.30
dany. Fins al 15 de gener. 23 de febrer.
Los que se quedan 22.15
‘EFÍMER’ ‘GLÒRIA ESTEFANELL’ Fallen leaves 22.30
L’exposició recull una mostra de fotografies Et convidem a fer la primera baixada amb Aquaman y el reino perdido 19.30
que exploren el procés d’enderroc i buidat- les obres de la Glòria Estefanell, exesquia- Wonka 17.30
ge de dos edificis emblemàtics: la Plaça de dora olímpica. Descobrirem la seva faceta Wish: el poder de los deseos 17.15***
Braus i Sud Ràdio. Estudi de Miquel Mercè. artística. No t’ho perdis! Ocho apellidos marroquís 19.30
Escaldes-Engordany. Fins al 31 de gener. Art al Set Galeria. Escaldes-Engordany.
Fins al 28 de febrer.
‘ESTAMPES’
Exposició de Pedro Muñoz Barrero. La mos- ‘PIERRE MAUREL’
tra, de caràcter figuratiu, estarà formada per En aquesta exposició podrem veure ori-
diverses peces de format mitjà i s’hi exhibiran ginals de dues de les seves obres, Michel,
diferents escenes populars i bodegons, que recopilant pàgines dels primers volums
destil·len nostàlgia i un intens interès pel co- d’aquest periodista que sovint fa una críti-
lor. Sala d’exposicions del comú d’Encamp. ca econòmica i social a partir de les seves
Fins al 12 de febrer. vivències; i L’arme à gauche, que és un spin-
‘MAÏS JORBA’ off de Michel protagonitzada per Mario, un
La mostra s’ha organitzat en el marc de exactivista retirat a la campanya francesa a
‘INSPIRACIÓ ABORIGEN’
l’aniversari de la Declaració dels Drets Hu- qui el passat el persegueix. Museu del Cò-
Exposició de pintura de Nathalie Chappert.
mans. Ambaixada d’Espanya a Andorra. mic. La Massana. Fins al 27 de febrer.
Pintora autodidacta, la seva pintura és es- Los que quedan 20.00
sencialment intuïtiva i femenina i els colors i Andorra la Vella. Fins al 18 de febrer.
Fallen leaves 20.15
elegància s’hi combinen. Es guia en els mo- ‘HENRI MATISSE’
viments, el color i l’expressió d’emocions. ‘ORLAN: EL COS COM A MANIFEST’ Aquesta mostra destaca l’obra impresa
Això resulta en obres que irradien energia L’exposició “ORLAN: El cos com a mani- d’Henri Matisse i revela la seva brillantor
i llum, tot en una bonica energia positiva. fest” s’ha plantejat com una retrospectiva dins la història de l’art. Centre d’Art. Escal-
Edifici l’Estudi. Ordino. Fins al 12 de febrer. concentrada d’una de les artistes més inter- des-Engordany. Fins al 2 de març.

6.587

6.496 - 4935
MOTS ENCREUATS JP. Petit
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
4 8
11 12
5 2 5 4 3
1 5 7 6 2 5 3 2
2 6 4 8 9 8
MOTS ENCREUATS - 4935 JP. Petit
3 7 3 2 1 4
6 4 5 9 7 8 2 9 6 1
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
4
1
5 4 8 6 1 2
2
6 6 2 Solució 7 d’ahir 5 2 6
3
7 4 5 6 3 7 1 9 8
4 O F U S C A C I O A P
8
9 MN UA CA RA RA R MO5I CT GA EP RA2 4 7 4 2
9 5 I N S A N A N A R R A
P A G I R G O L A D
10 6 O
10940 C A S O R I I V O
Solució d’ahir
T O R T M A T A R A S
E Q U A C I O JUGUEN
I A C BLAN- 6495
11 7 N U S A N N E QUES,
X CMAT
A EN 2
T E P A L E N principiant.
S R Nivell: I D O FS U C A C I O A
P
12 8 R I G O R A Categoria:
C A N A
M AA C R R O C A P
A
P A A S A L mat
A TenA2.M
N UR A A M I T G E
R
Descripció: aquest
HORITZONTALS: 1. Sentirem un sofriment. Dona 9 vident que torna. és molt fàcil, tocant I NA S N A N A R R
A
2. Suc d’oliva girat. Tancat i sense porta. Nota musical. 3. Carboni. el tan útil tema del P AG I R G O L A D
Deixà de viure. Por. 4. Prefix de sirià, al revés.10 Escombra valenciana. sacrifici. Es fa sol! O C A S O R I I V O
T O R T M A T A R A S
5. Raïm tallat pel mig. Llavors. Marca registrada. 6. Compassions. És
E Q U A C I O I A C
parat i sense límits. 7. Cria i protegeix. Mesura11 anglesa. 8. Forn sense N U S A N N E X C A
porta. Rere sense cap. Lloc de pau i silenci. 9. Cap de turc. Posats l’un T E P A L S R E N I D
sobre l’altre. Principi i final de la pista. 10. Lletra grega. Reséssim. 11. R I G O R A C A N A
Ciutat mesopotàmica. Aigua sòlida girada. Autor 12 del llibre roig xinès.
P A A S A L A T A M
Segona lletra. 12. Forats al terra. Lletra. Mitja lletra.
HORITZONTALS: 1. Sentirem un sofriment. Dona vident que torna. 6586
VERTICALS: 1. Causat per una al·lèrgia a 2. la Suc
pell.d’oliva
Raons de pes.Tancat i sense porta. Nota musical. 3. Carboni.
girat.
2. Gal sense cap. Deixar el cabell al zero. Cofí.
Deixà de viure. Por.la4. Prefix de sirià, al revés. Escombra valenciana.
3. Copsi parant 9 4 2 6 8 1 7 5 3 7 1 2 8 3 4 5 6 9
mà. De naixement. Última de l’anterior. 4. Una5. Raïm tallatOs
de feble. pelpetit.
mig. Llavors. Marca registrada. 6. Compassions. És 3 6 5 7 4 9 2 8 1 5 3 4 7 9 6 8 1 2
Bastons. 5. Inhabitual. Poc consistent. L’úniparat
ca deitres. 6. Misteri.
sense límits. 7. Cria i protegeix. Mesura anglesa. 8. Forn sense 1 8 7 3 2 5 4 6 9 6 9 8 1 5 2 7 4 3
Lloança. 7. Mil cent. Deixar el camp de batalla. Zero
porta. tallat
Rere pel mig. Lloc de pau i silenci. 9. Cap de turc. Posats l’un 6 3 8 9 1 4 5 2 7 8 7 5 4 2 1 3 9 6
8. Agafa ben fort. Tens por dels autoritaris de sempre. 9.sense
Ambcap.
els 5 9 1 2 6 7 8 3 4 1 2 3 9 6 5 4 7 8
sobre
ulls ben oberts. Dona de cabells clars. 10. Cap l’altre.
de gat. Principi
El sou de toti final de la pista. 10. Lletra grega. Reséssim. 11. 2 7 4 8 5 3 1 9 6 4 6 9 3 7 8 1 2 5
1.Df8+ Txf8 (única) 2.Cg7++
Ciutat
un mes. Una estrella qualsevol. 11. El sentiment més mesopotàmica.
universal i el Aigua sòlida girada. Autor del llibre roig xinès. 7 1 6 5 3 2 9 4 8 9 8 6 5 1 7 2 3 4
Segona lletra.
més difícil. Afini una fusta. Angle recte de noranta graus. 12. 12. Do-
Forats al terra. Lletra. Mitja lletra. 8 5 9 4 7 3 3 1 2 3 4 7 2 8 9 6 5 1
narà un cop d’ull. Peu de dues síl·labes. 4 2 3 1 9 8 6 7 5 2 5 1 6 4 3 9 8 7
VERTICALS: 1. Causat per una al·lèrgia a la pell. Raons de pes.
2. Gal sense cap. Deixar el cabell al zero. Cofí. 3. Copsi parant la
mà. De naixement. Última de l’anterior. 4. Una de feble. Os petit.
Bastons. 5. Inhabitual. Poc consistent. L’única de tres. 6. Misteri.
Lloança. 7. Mil cent. Deixar el camp de batalla. Zero tallat pel mig.
8. Agafa ben fort. Tens por dels autoritaris de sempre. 9. Amb els
ulls ben oberts. Dona de cabells clars. 10. Cap de gat. El sou de tot
un mes. Una estrella qualsevol. 11. El sentiment més universal i el
més difícil. Afini una fusta. Angle recte de noranta graus. 12. Do-
narà un cop d’ull. Peu de dues síl·labes.
 mercat de serveis
24 Dilluns, 15 de gener DEL 2024

MUDANCES necessites un cop

de mà?
CLASSIFICATS
Guardamobles - Disposem d’assegurança

Truca’ns als tel.:

82 23 87
33 44 37
Fax: 82 29 40

7DIES
CENTRAL DE SERVEIS L.A.
Plaça Creu blanca, 4 ESCALDES
Adreça electrònica:
centraldeserveis@gmail.com

TAXI
TAXI
A DODOMÈNEC
OMÈNEC MUDANCES COMPRO TOT TIPUS
SER
SERVEI
RV
VEI DIARI A BAR
BARCELONA
RCELONA
A I RODALIES www. DE VEHICLES
SORTIDES
SORTIDES 06 h - 08 h - 12.30 h natipunt També amb matrícula espanyola, francesa

327 791
7 .com
fem manualitats per encàrrec
Truqueu persones a qui urgeixi la venda

Telèfon:
65 77 88
Tel.: 00376 370 774
MÉS DE 30
TRANSPORT
TRANSPO
ORT COL
COL
L·LECTIU
·LE
· CTIU I PRIVAT
PRIV
VAT
SER
RVEI
V
SERVEI PORTA A PORTA
PORTA PORTA 0034 973 351
ANYS428
AMB VOSALTRES

www.taxidomenec.com
www
w.taxidomenec.com
Tel.: 861876 - 603876
mudances.tot@andorra.ad www.transporttot.com

Es busca ES CERCA
ENGINYER TÈCNIC CAP D’OBRA I ADMINISTRATIU
SELECCIONA
REPARTIDOR DE d‘instal·lacions MEP
CORREU COMERCIAL experiència mínima de 2 anys
Requisits:
· Vehicle propi enviar CV a
· Permís de treball tecnic.bac@gmail.com
S’ofereix:
· Incorporació immediata en l’empresa

7DIES
líder dels mitjans de comunicació del país TOTS ELS
· Contracte de temps parcial
DIMECRES
· Treball en equip
AMB EL DIARI
Interessats envieu CV a l’adreça electrònica:
magatzem@distrand.ad Envia’ns el teu CV a copsa@copsa.ad
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024 25

ANYOS
HEIGHTS RESIDENCIAL

Habitatges Amplis jardins Materials d'alta Ubicació Zona de Spa i

exclusius i terrasses qualitat disseny privilegiada amb gimnàs
de 450 m2 aprox. grans modern i rústic sol i vistes
amb 4 dormitoris espectaculars

AIGUA PARC,s.l.u. Telf. +376 860260 INFO@IMGESTSL.COM

C/ Pere d'Urg,10-12 Edif. Mont-Ducal 4ª Pl. Desp. 8-9 Mobil. +376 322318
ANDORRA LA VELLA AD500, PRINCIPAT D’ANDORRA
26 Dilluns, 15 de gener DEL 2024
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024 27

Aixoplugar
Habitar
Espais comuns

Funcionar

11 Vivendes Terrassa o jardí

2-3 Habitacions Espais comuns

immoreig@andorra.ad
80 83 80 www.immoreig.com
28 Dilluns, 15 de gener DEL 2024
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024 29

FUTBOL SEGONA DIVISIÓ

DERROTA DE LES QUE FAN MAL

L’FC Andorra llença per l’aigüera un partit en què es va avançar per dues vegades i cau en llocs de
descensTEl Leganés, líder, sentencia al temps afegit amb un penal transformat per Diego García

FC ANDORRA LEGANÉS JORNADA 22

2 3 Eibar - R. Santander
Alcorcón - Mirandés
2-0
0-0
Llevant - Albacete 3-2
Dani Martín Diego Conde R. Oviedo - Amorebieta 1-1
Petxarromán Nyom Tenerife - Elx 0-1
Pastor J. Sáenz Burgos - Valladolid 1-0
Marsà S. González R. Ferrol- Espanyol 0-0
Pampín Franquesa FC Andorra - Leganés 2-3
Cartagena - Vila-real B 4-1
Jandro J. Chicco
Sporting - Osca 0-0
Iván Gil Undabarrena
Eldenc - R. Saragossa 20.30h
Bover J. Miramón
Karrikaburu Diego García PT J G E P GF GC
I.Benito Ureña 1 Leganés 42 22 12 6 4 34 15
Lobete F. Portillo 2 R. Ferrol 38 22 10 8 4 29 23
3 Sporting 36 22 9 9 4 27 16
CANVIS: Álvaro Martín per 4 Espanyol 35 22 9 8 5 34 24
Bover (68’); Scheidler per 5 Eibar 35 22 10 5 7 36 27
Karrikaburu (68’); Álex Calvo 6 Llevant 35 22 9 8 5 30 28
per Lobete (82’); Sergio Molina 7 R. Valladolid 35 22 11 2 9 25 24
8 Ràcing S. 33 22 9 6 7 36 31
per Iván Gil (89’) i A. Vilanova
9 Burgos CF 33 22 9 6 7 30 27
per Pastor (89’) –FC Andorra–; 10 Elx 33 22 9 6 7 22 22
Djouahra per Ureña (69’); Luis 11 R. Oviedo 31 22 7 10 5 24 17
Perea per F. Portillo (85’) i 12 Tenerife 31 22 9 4 9 21 21
Arambarri per J. Chicco (99’) 13 Mirandés 29 22 7 8 7 29 28
–Leganés–. 14 Saragossa 28 21 7 7 7 21 21
GOLS: 1-0, Jandro (46’); 1-1, 15 CD Eldenc 26 21 6 8 7 27 32
Sergio González (62’); 2-1, Iván 16 Albacete 25 22 6 7 9 27 34
17 Vila-real B 24 22 6 6 10 24 34
Gil, de penal (75’); 2-2 Jorge
18 Osca 23 22 5 8 9 16 18
Sáénz (77’); 2-3 Diego García,
19 FC Andorra 23 22 6 5 11 21 30
de penal (95’) 20 Alcorcón 21 22 5 6 11 19 33
ÀRBITRE: Raúl González 21 Cartagena 18 22 4 6 12 21 35
Francés (canari). 22 Amorebieta 16 22 3 7 12 19 32
TARGETES: Groga a Marsà,
Pastor, Pampín i Sergio Molina
–FC Andorra–; Jorge Sáenz –
gol de l’Andorra amb un esplèn-
Leganés–.
did xut ajustat que va sorprendre
ESTADI: Estadi Nacional, amb
1.531 espectadors.
Diego Conde, però que va deixar
dubtes a l’àrbitre, González Fran-
cés, en trobar-se Karrikaburu en
Jandro Orellana i Pampín, al fons, es lamenten de la derrota davant el Leganés. FERNANDO GALINDO la trajectòria de la pilota i en fora
IVAN ÁLVAREZ de joc. La no participació del da-
Andorra la Vella
vanter validava absolutament
l’acció (1-0). L’equip d’Eder Sa-
DESTACATS
rabia, tot i el gol, va començar
a trontollar i Sergio González,
JON KARRIKABURU IKER BENITO JANDRO ORELLANA de cap a la sortida d’un córner,
No és gens fàcil pair una der- DEBUTANT ACTIU GOLEJADOR i amb la col·laboració de Bover,
rota de la forma com la va en- Es va barallar L’extrem na- Va fer el primer que va enredar Dani Martín, va
caixar l’FC Andorra contra el fins i tot amb varrès va tenir gol del partit, signar les taules pel Leganés (1-
Leganés. Llençant per l’aigüera la seva ombra, bones accions el de l’esperan- 1). L’enfrontament ja es va tren-
dos avantatges en el marcador, treball fosc en el debut per la seva banda, va crear ça per l’FC Andorra, i una car i va entrar en combustió, però
encaixant un minut després de com a tricolor. Va tenir dues molt de perill i va gaudir bona primera part, amb només el conjunt pepinero sem-
tornar a agafar el govern i clau- opcions clares per marcar. d’una ocasió de gol. protagonisme. blava saber com se’n treia rèdit.
dicant, de penal i al minut 95, Primer perquè ni Scheidler, amb
en un partit que aboca els trico- un cop de cap que va esclatar al
lors, per primera vegada des del cos de Diego Conde, ni Pampín
seu aterratge a Segona Divisió, Arribats a l’elit del futbol, ser acte ben controlat per l’Andorra, punt de marxar als vestidors amb no van saber sentenciar, i segon
als llocs de descens. Assegurava murri, dominar tots els registres amb fogonades d’Iker Benito, un 0 a 0, fins a cert punt, lògic i perquè, en la següent acció des-
Eder Sarabia que el gran objec- i saber gestionar amb intel·ligèn- molt actiu, dues oportunitats del acabar-lo després de 102 minuts prés que Iván Gil fes, de penal, el
tiu del grup havia de ser apren- cia les trampes que apareguin en debutant Karrikaburu –una, un de joc, amb cinc gols, dos penals, 2 a 1, el líder va deixar estabornit
dre de tot allò que havia passat un partit esdevenen aspectes cab- revolt dins de l’àrea on no veu dues consultes al VAR i una es- un Andorra que no va entendre
a la primera volta, però, a la pri- dals si un no es vol complicar la a Iván Gil, sol, i una altra on no quizofrènia absoluta. el que requeria el context. Jorge
mera oportunitat, l’equip es va vida innecessàriament. I l’equip arriba per un sospir a una rosca El segon acte, allà on van pas- Sáenz resolent una acció ofen-
tirar un tret al peu i el líder de tricolor, més enllà d’exposar que de Bover– i amb el dictat de Jan- sar totes les coses, el va desta- siva va fer el 2 a 2 i, per acabar
la categoria, el Lega, amb folre i sap jugar molt bé a futbol, se dro a la creació, el partit va em- par ben d’hora Jandro Orellana. de desordenar l’equip tricolor,
ofici però sense inventar res, va l’està començant a complicar. Se- bogir a la represa. La tendència El migcampista tricolor va acon- Diego García, al 95’ i de penal, va
silenciar l’Estadi Nacional (2-3). riosament. Després d’un primer de l’enfrontament va virar fins al seguir, amb suspens, el primer fer la ferida més gran.
30 ESPORTS
FUTBOL VUITENS DE FINAL
L’UE Santa Coloma pateix,
però segueix endavant
L’FC Santa Coloma cau eliminat i l’Amèrica guanya per primer cop
CARROI UE S. COLOMA
2 3
M. B.
Andorra la Vella
L’UE Santa Coloma continua
avançant en la Copa Constitució
Valira Seguretat després d’im-
posar-se per 2-3 al Carroi en un
duel d’infart. I és que el líder de
la Lliga Multisegur perdia 2-1 a
menys de deu minuts per al final,
però va poder empatar, primer,
abans del 90, i va acabar capgi-
rant el marcador al temps afegit.
Veloso va avançar els colomencs,
però Ander i Badjana van capgi-
rar el marcador. Ja al tram final,
El Ghzaoui i Faysal van donar el
passi al líder.
La sorpresa, relativa, va arribar
al duel entre Penya Encarnada i
FC Santa Coloma, que va acabar
amb l’eliminació d’aquests últims
des del punt de penal. El partit
va acabar amb empat a un gol,
Un instant del partit.
la pròrroga amb el 2-2, i als 11
metres el Penya Encarnada va ser
més eficaç, imposant-se 4-3. Per
acabar, l’Atlètic Amèrica també
va passar ronda després de der-
rotar a l’Esperança per 2-1, amb
els gols de Marcel Oliva i David
Salguero, i aconseguir el primer
FAF
triomf de la temporada després
de 12 partits de lliga i 1 de copa.
Així doncs, les eliminatòries de
quarts del 16 i 17 de març en-
frontaran a Ranger’s i Atlètic Es-
caldes; UE Santa Coloma i Penya
Encarnada; Inter i Atlètic Amè-
rica; i FC Ordino i Pas de la Casa.
Dilluns, 15 de gener DEL 2024
ESQUÍ ALPÍ
SOLDEU 2024
Combustible renovable a la Copa del Món de Soldeu
SOLDEU. La Copa del Món d’esquí alpí que es farà el mes vinent a
Soldeu comptarà amb combustible renovable per tal de reduir en
un 90% les emissions de CO2. L’objectiu és aconseguir en un futur
immediat que els esdeveniments de Copa del Món estiguin total-
ment descarbonitzats.
FUTBOL FUTBOL SALA
Victòria de l’Enfaf Derrota de l’Enfaf a
davant del Calafell domicili a Esplugues
LA MASSANA. L’Enfaf Cons- ESPLUGUES DE LLOBREGAT.
truccions Modernes va im- L’Enfaf va encetar l’any amb
posar-se per 2-0 al Calafell a una derrota per 7-4 davant del
la Primera Catalana. Míriam Penya Esplugues. Els tricolors
Tizón va avançar les tricolors perdien 2-1 a la primera mei-
de penal, i Noa Gallinat va tat, i el conjunt local va acabar
sentenciar a la represa. Les tri- sentenciant a la represa. Amb
colors ocupen la tercera posi- la derrota, l’Enfaf ara ocupa el
ció, amb 24 punts, i diumenge novè lloc, amb 17 punts en 12
jugaran al Prat. partits.
 Dilluns, 15 de gener DEL 2024
ESQUÍ DE MUNTANYA
Triomf de Marc
Casanovas
a la vertical
sub 20 de la
Comapedrosa
Marc Casanovas s’ha endut la
victòria a la cursa vertical sub
20 de la Comapedrosa An-
dorra Open (cursa puntuable
per a la Copa d’Espanya i la
Copa d’Andorra), imposant-se
en gairebé dos minuts a Elur
Zaldua i en cinc a Teo Pérez.
Podi sub 20.
Pel que fa a la categoria sè-
nior, la victòria femenina ha
estat per a la corredora es-
panyola Malen Osa, amb un
crono final de 35’08”, amb
el qual ha superat les catala-
nes Clàudia Tremps i Anna
Huguet. Pel que fa a la cursa
masculina, el vencedor va ser
Jordi Alís, amb 29’58”, que es
va imposar a Diego Díaz i Mi-
quel Caballero.
El primer cap de setmana
de la Comapedrosa Andorra
en modalitat Open va comp-
tar amb més de 200 corredors
cada dia. La gran cita, però,
arribarà aquest dissabte i diu-
menge, amb la disputa de les
curses de la Copa del Món.
Abans, divendres, hi haurà la
inauguració a Arinsal.
MOTOR DAKAR
Albert Llovera puja al 17è
lloc a la classificació general
REDACCIÓ
Andorra la Vella
Albert Llovera va encetar la se-
gona setmana del Dakar pujant
al 17è lloc de la classificació ge-
neral en camions. El pilot va fina-
litzar ahir en 16è lloc a la setena
etapa, i va tornar a entrar dins
BÀSQUET LLIGA ACB
Els jugadors del MoraBanc celebren el triomf de dissabte.
El MoraBanc, amb dos
triomfs sobre el descens
Els tricolors han tret profit de les tres victòries seguides i respiren
M. B.
Andorra la Vella
El MoraBanc Andorra està rendi-
bilitzant el bon moment de forma
i ja té dos triomfs de marge sobre
les posicions de descens després
de les tres victòries consecutives
que ha sumat. Els resultats de
les últimes jornades, tant a favor
com dels rivals directes, fa que
els tricolors agafin aire respecte
a les posicions perilloses. Després
de perdre contra el Gran Canària
a la jornada 15, els tricolors ocu-
pàven el 16è lloc, amb els matei-
xos triomfs que el primer equip
que baixava. Però tres setmanes
Albert Llovera.
ESPORTS 31
ESQUÍ ALPÍ
Cande Moreno
tampoc acaba
el segon
supergegant a
Zauchensee
Cande Moreno va tancar el
cap de setmana de triple cita
de Copa del Món sense poder
acabar tampoc el segon dels
supergegants disputats a Al-
tenmarkt-Zauchensee. L’es-
quiadora de la FAE arrencava
amb el dorsal 56 i va passar
pel primer parcial en desè lloc,
però posteriorment va anar
FERNANDO GALINDO baixant al 47è als següents
punts cronometrats fins a no
poder acabar la cursa al tram
final. Moreno tornarà al cir-
ESTEVE TORNA A
SUMAR PUNTS A LA
COPA D’EUROPA
CLASSIFICACIÓ
J G P després, el MoraBanc ha pujat a cuit mundial a finals de mes
1 Reial Madrid 18 16 2 la 13a posició, amb dues victòries amb un supergegant i dos des-
2 Unicaja Màlaga 18 15 3 més que el Breogán, que a hores censos a Cortina d’Ampezzo.
3 Barça 18 12 6 d’ara seria el primer dels equips La notícia positiva del dia va
4 UCAM Múrcia 18 11 7
que baixaria. arribar a Berchtesgaden, Ale-
5 València Basket 18 11 7
Els tricolors afronten ara un manya, on Àxel Esteve va tor-
6 Gran Canària 18 11 7
tram exigent del calendari, amb nar a sumar punts a la Copa
7 Baskonia 18 10 8
8 Lenovo Tenerife 18 9 9
dues visites complicades a les pis- d’Europa en eslàlom. L’esquia-
9 Baxi Manresa 18 9 9 tes del Baskonia i l’Unicaja, i el dor de la FAE va ser ahir 21è,
10 Joventut 18 9 9 duels a casa contra el Joventut millor resultat de la seva car-
11 Casademont Saragossa 18 8 10 de Badalona i el Girona. Després rera en el circuit continental,
12 Bilbao Basket 18 7 11 d’aquests quatre desafiaments, després d’haver acabat en 29è
13 MoraBanc Andorra 18 7 11 arribaran dues setmanes sense lloc el dissabte. Per la seva
14 Bàsquet Girona 18 7 11 partits pel MoraBanc Andorra, a banda, Àlex Rius va quedar
15 Coviran Granada 18 6 12 causa de l’aturada per la compe- fora de competició a la pri-
16 Monbus Obradoiro 18 6 12 tició de la Copa del Rei i de les mera mànega. A més, Clàudia
17 Río Breogán 18 5 13 finestres FIBA de qualificació per García va ser 11a al gegant
18 Zunder Palència 18 3 15
a l’Eurobasket 2025. dels Nacionals Júniors.
MOTOR ANDBANK GSERIES
dels 20 primers a la general des-
prés d’alguns dies amb proble- Isik, Roger i España
mes.
Pel que fa a la resta de cate- guanyen la primera jornada
gories, el resident Adrien Van
Bevereen va perdre un lloc i ara Isik va endur-se el triomf ge-
és quart a la general en motos, REDACCIÓ neral a la Clio Ice Trophy de
Pas de la Casa
mentre que en cotxes, el resi- dues rodes motrius després de
dent Mathieu Baumel, copilot de Volikan Isik, Jose Roger i Cris- quanyar la qualificació i ser
Nasser Al-Attiyah, va ser tercer a tian España van ser els triomfa- segon a la Final A. Pel que fa a
l’etapa d’ahir, però no té opcions dors de la primera jornada de Roger, va dominar els Side by
de guanyar la general, on ara és les Andbank GSeries disputa- side, i va vència a la qualy i a la
11è. El Dakar viurà avui la vui- des al Circuit d’Andorra-Pas de Final A. España va guanyar les
tena etapa amb 678 quilòmetres. la Casa. dues curses dels Ice Gladiators.

“M’agrada preparar els
concerts com un viatge”
Pianista, compositora i rape-
ra. Què pesa més dins seu?
El primer disc sí que era més
rap, però no és gaire convencio-
nal, és més poesia recitada. Tot
i que m’agrada molt explorar, el
meu instrument principal és el
piano.
Barreja gèneres molt diversos,
des de la música clàssica o el
jazz i flamenc fins al hip-hop
i el funk. Es pot definir, el seu
estil?
Bevem de molts llocs diferents.
A mi mateixa em costa definir i
emmarcar la música que escol-
to i sovint agafo elements d’allò
que m’agrada, com els ritmes
electrònics o melòdics.
Viu de la música?
Sí. Més enllà dels bolos esporà-
dics com a Joina, aquest 2024
tinc bolos com a teclista de la
Beth, que fa una gira per cele-
brar els 20 anys als escenaris, i
de l’Alfred Garcia. També toco
amb la Mercabanda, que vam
ser la banda del programa de
TV3 Zona Franca.
Quin és el primer record que
té de la música?
Amb 5 anys i el piano a l’escola.
Recordo el primer concert de
Nadal, que plorava de la ver-
gonya que tenia. A més era la
primera perquè era la més pe-
tita. Havia de tocar un blues,
amb energia, però va ser asseu-
re’m i em va passar. En aquell
moment la meva mare es va
adonar que això dels escenaris
“m’anava”.
DANI SILVA
Es respirava música a casa?
Els meus pares no han sigut
músics, però arran d’apun-
tar-m’hi a la meva germana i a
mi, la meva mare va començar
amb el violoncel. De petita a
casa recordo escoltar molta mú-
sica, sobretot música catalana
com Sau o Sopa de Cabra. A la
meva mare en especial li agra-
ABRIL LLEBEILI
dava un cantant que es diu Ke-
vin Johansen, i al meu pare el
Bruce Springsteen.
Primera vegada que actua a
Andorra.
Sí, i en tinc moltes ganes, per-
què sempre vull adaptar el meu
bolo al recinte, en aquest cas al
planetari. A més, a part de to-
Joina
Cantant i teclista
Dissabte actua al plane-
tari del SAM amb el seu
estil que combina jazz,
rap o flamenc, entre
altres. Té dos discos en
solitari i s’ha format com
a pianista clàssica, a més
de ser la teclista de can-
tants com Beth o Alfred
Garcia i de la banda de
versions Mercabanda.
car cançons del segon disc, fa-
rem un tema nou i canviem el
format perquè tindré teclista i
bateria electrònica.
Què pot esperar algú que vagi
al seu concert?
M’agrada preparar els concerts
com viatges, una forma d’ex-
perimentar amb les cançons
perquè siguin part del trajecte.
D’on prové el seu nom?
És inventat. A una amiga dels
meus pares li deien així, i els
va agradar. Jo soc de Biure, un
petit poble de l’Empordà, i a
l’Escala hi havia una barca amb
aquest nom. També vaig conèi-
xer una nena a qui li van posar
el meu nom i em va fer molta
il·lusió. Dono gràcies als meus
pares per no haver-me hagut
d’inventar un nom artístic (riu).
Emprenedoria
NOEMÍ
RODRÍGUEZ
L
a setmana passada es va po-
sar en marxa la 24a. Edició
del Taller d’Emprenedors,
i ho va fer amb rècord de
participació. 20 projectes han estat els
seleccionats d’entre les 47 idees de ne-
goci que van proposar-se per prendre
part d’aquesta iniciativa gratuïta im-
pulsada pel Govern i que vol potenciar
la creació de noves oportunitats de ne-
goci i d’ocupació. Una de les novetats
d’aquest any és la creació d’un servei
d’acompanyament als emprenedors i
emprenedores que hagin elaborat el
seu pla d’empresa al Taller i que, tot
seguit, vulguin començar els tràmits
per crear el negoci. I no és peccata mi-
nuta. Segurament una de les etapes
més carregoses del procés d’obertura
d’un negoci al país és el de donar com-
pliment –sense enganxar-s’hi els dits–
a tota la paperassa. Perquè una cosa és
dominar l’entrellat del teu ofici, i una
altra –molt diferent– portar una em-
presa. Malgrat que el gruix de les em-
preses nacionals són comandades per
microempresaris amb un màxim de
cinc empleats, el cert és que avui, els
emprenedors i els autònoms continuen
sent la baula més fràgil de l’economia
productiva. Perquè han de donar res-
posta a unes exigències cada cop més
estrictes: les mateixes que les grans
empreses, sense disposar, però, ni de
departament de recursos humans, de
comptabilitat o d’assessors específics.
Perquè com a treballadors no tenen
–encara avui– els mateixos drets que
la resta d’assalariats, encara que patei-
xin menys baixes i cotitzin de la seva
butxaca més que qualsevol altre pel
mateix sou. I, tanmateix, s’hi aposta.
Per diversificar, per innovar, per inten-
tar-ho. Si això no és fe...