EL SEXENNI REVOLUCIONARI

El sexenni revolucionari transcorreix des de 1868 a 1874, període que es

caracteritza per ser una època de canvis. Espanya va passar de tenir un govern
liberal, on existia la divisió de poders i una constitució que reconeixia els drets
només per a la burgesia, a tenir un govern democràtic on aquests drets eren per
a tothom.

Aquest període també es veu marcat pel context internacional. En 1870, naixen
Alemanya e Itàlia i en Gran Bretanya s’aprova una reforma electoral que
estableix el sufragi universal masculí. A més, en E.E.U.U es dona la Guerra de
Secessió per intentar acabar amb l’esclavitud.

Tornant al nivell nacional, en 1868, en Espanya es produeix una revolució que

obliga a Isabel II a exiliar-se. Hi van haver tres causes principals: política, social
i econòmica. Els últims anys del govern de Isabel II van ser una dictadura; les
eleccions no eren representatives , el sufragi censatari era limitat i, com que no
es tenia en compte als progressistes, aquests s’abstenien. Per altra banda, en
algunes parts d’Espanya havia començat la revolució industrial i les condicions
sota les que treballaven els obrers es van tornar pèssimes. Hi havia establert el
sistema de quintes el qual consistia en pagar a canvi de no anar a la mili, cosa
que només es podien permetre els rics. L’última causa va ser la crisis ferroviària.
Moltes companyies i bancs van sofrir pèrdues degut a l’excessiva construcció de
ferrocarrils i la manca d’ingressos que s’obtenien d’aquests. A més, hi havia una
crisis de subsistència per manca de productes vitals.

Durant aquesta època, van haver-hi diverses tendències polítiques. Per un

costat estava la dreta, la qual es dividia en dos grups: carlistes i moderats. Part
dels carlistes van acceptar la democràcia i es van presentar a les eleccions
mentre que els moderats la van rebutjar com mostra de suport a Isabel II. En el
centre, estaven els monàrquics i els demòcrates, els quals estaven recolzats per
la burgesia que volia una monarquia constitucional, és a dir, un regne que
tinguera una constitució on estigueren els drets establerts. A l’esquerra estaven
els republicans, els quals volien l’establiment d’una república i l’abolició de
l’esclavitud.

En Ostende en 1866, es reuneixen unionistes, progressistes i demòcrates per a

crear un pacte contra Isabel II i després convocar eleccions per veure qui
formaria el nou govern. En 1868, a Cadis hi ha una revolució i com a
conseqüència es produeix la batalla del Pont d’Alcolea en la que s’enfronten els
generals Prim, Topete i Serrano contra les tropes Isabelines. Aquestes acaben
perdent i Isabel s’exilia a França mentre que en Espanya reapareixen les Juntes
revolucionaries amb la finalitat d’aconseguir una igualtat de dret. Més tard el
general Serrano aboleix les Juntes i crea un govern format per unionistes i
demòcrates.
Es van convocar eleccions a Corts Constituents i els progressistes van guanyar
i van elaborar la constitució de 1869, que es va considerar la més democràtica
que hi havia hagut mai. Alguns trets característics van ser la declaració de drets,
la sobirania nacional, el sufragi universal masculí i que Espanya es constitueix
com a regne. La constitució va ser aprovada i el general Serrano es nomenat
regent i Prim president del govern. Com que en la constitució estava establert
que España era un regne i aquest no tenia rei, es va d’haver de buscar un. Prim
li diu a Amadeus de Saboia que vinga a Espanya a governar però quan aquest
hi arriba, en 1870, rep la notícia de que Prim es mort. Va resultar que Amadeus
era de caràcter dèbil i com que es trobaven en un període d’inestabilitat, en 1873
va abandonar Espanya i es va proclamar la Primera República.

El poble rep amb esperança els republicans, ja que pensen que es van a veure
complides les reivindicacions dels populars. El primer president va ser Figueras
i va formar govern amb alguns ministres monàrquics. Degut a això, comencen
els motins i Figueras dimiteix deixant pas a Pi y Margall. Tot seguit es comencen
a proclamar repúbliques federals i es donen les guerres cantonals (guerres entre
les pròpies repúbliques). A més, es redacta un projecte de constitució però, degut
als conflictes entre les repúbliques i una insurrecció carlista al nord, no s’aprova
i Pi y Margall dimiteix. El tercer president, Salmerón, va dimitir en quant va haver
de firmar una pena de mort i finalment, el quart president, Emilio Castelar, va
intentar posar ordre però el van acusar de dictador i el van obligar a dimitir.

Quan va dimitir l’últim president en 1874, el General Pavia va donar un colp

d’estat i va dissoldre les corts. El general Serrano assumeix el poder i hi ha una
dictadura durant deu mesos en la que s’acaba amb la revolta de Cartagena.
Serrano intenta també acabar amb la insurrecció carlista però no ho aconsegueix
i al mateix temps es propícia l’ambient per a una restauració.

LAURA ORERO GIMÉNEZ 2º Bach D