Llei de L'impost Sobre La Renda de Les Persones Físiques

Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques
Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels
impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni (BOE núm. 285, de 29 de novembre, i suplement
en català núm. 27, d’1 de desembre; correcció d’errades al BOE núm. 57, de 7 de març de 2007, i al suplement en català núm.
9, de 16 de març)
Llei anotada pel Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial. Està actualitzada fins a la darrera modificació normativa, feta per la Llei
12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge (BOE núm. 124, de 25 de maig). Aquesta edició recull literalment el text en català
publicat en els suplements en llengua catalana del BOE.
Aquesta informació no substitueix la publicada en els diaris oficials, únics instruments que donen fe de la seva
autenticitat.
PREÀMBUL
Antecedents
L’impost sobre la renda de la persones físiques és un tribut d’una importància fonamental

per fer efectiu el mandat de l’article 31 de la Constitució espanyola, que exigeix la
contribució de tots «… al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva
capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i
progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori».
La idea d’un impost personal sobre la renda de les persones físiques de caràcter general,
personal i progressiu, es va introduir a Espanya amb la reforma tributària de 1978, si bé ha
conegut diferents models derivats dels diferents objectius de política econòmica i social que
s’han articulat a través d’aquesta figura impositiva.
El procés es va iniciar amb la Llei 44/1978, norma que va portar fins a les últimes
conseqüències la idea de generalitat i comunicació entre les diferents fonts de renda, de
manera que es va dissenyar un impost sintètic en el qual la compensació entre qualsevol de
les fonts de renda es va permetre amb absoluta llibertat. Amb el temps, el disseny inicial va
haver de ser rectificat en dos aspectes bàsics: d’una banda, la total llibertat en la
compensació de rendes va propiciar que les que es podien realitzar amb absoluta
discrecionalitat, cas de les pèrdues patrimonials, s’utilitzessin com a instrument per reduir
l’impost a satisfer per la resta de fonts de renda. De l’altra, l’acumulació obligatòria de les
rendes de la unitat familiar, en un impost de naturalesa progressiva que considera
contribuent l’individu, va estar en l’origen de la Sentència del Tribunal Constitucional de 20
de febrer de 1989 i va obligar a modificar la regulació de l’impost per adequar-lo a la seva
naturalesa essencialment individual.
Aquestes modificacions es van consolidar en la posterior evolució de l’impost. Així, les

posteriors regulacions ja no van configurar un impost absolutament sintètic, sinó que van
mantenir la diferenciació en el tractament fiscal de determinades fonts de renda, en especial
els guanys i les pèrdues patrimonials, respecte de la resta i, alhora, van configurar l’impost
amb un caràcter marcadament individual, de manera que quedava la tributació conjunta com
una opció per a les unitats familiars que ho decidissin. En particular, en les successives
reformes s’ha mantingut una definició molt similar de les diferents categories de renda i dels
supòsits de no subjecció i exempció, és a dir, dels conceptes bàsics en la determinació de la
renda.
1
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia
Les últimes d’aquestes reformes de l’IRPF, la de la Llei 40/1998 i la de la Llei 46/2002, han
suposat una reducció tant dels tipus de gravamen com del nombre de trams de l’escala,
alhora que han substituït les deduccions en la quota en concepte de circumstàncies
personals i familiars per reduccions en la base imposable, i han mantingut, en bona manera,
la diversitat en el tractament de les diferents fórmules de l’estalvi.
Quant a l’impost sobre societats, els últims anys s’ha produït més aproximació entre les
normes fiscals de càlcul de la base imposable i el resultat comptable, s’ha mantingut una
estabilitat en els tipus nominals de gravamen i s’han incorporant nombrosos incentius fiscals.
Alhora, s’ha ampliat substancialment l’àmbit d’aplicació del règim fiscal de les petites i
mitjanes empreses.
La creixent globalització de l’economia està introduint una important preocupació per la

productivitat i el creixement econòmic. Va acompanyada de noves tendències en la fiscalitat
internacional, en les quals es destaquen la reducció de tipus nominals per a empreses i
persones físiques, la simplificació de tarifes i incentius fiscals, així com la recerca d’una
disminució en la tributació del factor treball. Alhora, com a factors rellevants, es poden
assenyalar l’intent d’aconseguir més homogeneïtat en el tractament fiscal de l’estalvi,
vinculat sens dubte a la creixent llibertat de circulació de capitals, i una importància relativa
més gran de la imposició mediambiental.
La reforma que s’emprèn s’inscriu en aquest marc. S’aprofundeix en la modernització del

sistema tributari espanyol amb una visió estratègica i integral que ha de contribuir a la
millora del model de creixement i de la competitivitat, plantejament que s’adequa a la realitat
social i econòmica d’Espanya. Les novetats que es proposen s’incorporen al cos normatiu
actual, mantenint en la mesura que sigui possible l’estructura dels textos actualment vigents
i el contingut que es considera adequat. D’altra banda, la reforma relativa a l’impost sobre
societats i als impostos mediambientals té una dimensió temporal, atès que està prevista la
seva implantació gradual.
II
Objectius i aspectes rellevants de la reforma
El Govern va fixar com a principis directors de la política econòmica el creixement sostingut i

equilibrat, basat en la productivitat, així com la millora del benestar i la cohesió social. Per a
això, sobre la base del respecte al principi d’estabilitat pressupostària i suficiència financera,
s’han adoptat diverses iniciatives en matèria pressupostària, amb prioritat de les polítiques
de despesa amb impacte en la productivitat, que es complementen amb la reforma fiscal.
En aquest context, s’actua de manera immediata sobre la tributació de la renda de les

persones físiques i jurídiques, i en un futur pròxim s’ha de desenvolupar la tributació
mediambiental amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i facilitar l’equilibri financer de
la reforma.
La reforma té com a objectius fonamentals millorar l’equitat i afavorir el creixement

econòmic, alhora que persegueix garantir la suficiència financera per al conjunt de les
administracions públiques, afavorir la tributació homogènia de l’estalvi i abordar, des de la
perspectiva fiscal, els problemes derivats de l’envelliment i la dependència.
2
Sense perjudici de la posterior descripció del contingut de la Llei, hi ha determinats aspectes

de la reforma que han de ser objecte d’atenció prioritària.
1) Per a la millora de l’equitat, es disminueix la càrrega tributària suportada per les rendes
del treball, i s’eleva substancialment la reducció que s’estableixen per aquestes rendes,
especialment per a les més baixes. Es tracta de dispensar un tractament especial a aquest
tipus de rendes pels motius següents: compensar, mitjançant una quantitat a un tant alçat,
les despeses generals en què incorre un treballador; reconèixer l’aportació que aquesta font
de renda fa al conjunt de la base imposable; la seva facilitat de control i el fet que es tracta
d’una renda no fundada o sense suport patrimonial.
Com a novetat, aquesta reducció també s’aplica a determinats treballadors autònoms que,
per les especials circumstàncies en què exerceixen la seva activitat i pel fet que les seves
rendes estan controlades, tenen característiques molt pròximes a les del treballador per
compte d’altri.
2) Amb una idèntica finalitat de millora de l’equitat, s’eleven els llindars de rendes no
sotmeses a tributació, i es recupera la igualtat en el tractament de les circumstàncies
personals i familiars.
Fins al 1998, el tractament de les rendes es portava a terme mitjançant deduccions en la

quota de l’impost. Des del 1999 van ser substituïdes per un mínim personal i familiar,
deduïble de la base imposable, la funció del qual era quantificar la part de la renda que, pel
fet de destinar-se a satisfer les necessitats bàsiques personals i familiars del contribuent, es
considerava que no havia de tributar per l’impost.
La conseqüència d’aquest esquema de reducció en la base imposable, quan es vincula a un

impost amb tarifa progressiva, és que el benefici per al contribuent és directament
proporcional al seu nivell de renda (com més renda, més benefici) ja que el mínim personal i
familiar actua a través del tipus marginal de cada contribuent. Per tant, implica acceptar que
una mateixa necessitat, com pot ser la manutenció d’un fill, tingui una diferent consideració
en l’impost en funció del nivell de renda de la família.
Per assegurar una mateixa disminució de la càrrega tributària per a tots els contribuents
amb la mateixa situació familiar, amb independència del seu nivell de renda, es configura un
extens i flexible primer tram, en el qual es computen els mínims destinats a reconèixer les
circumstàncies personals i familiars. Per tant, aquests mínims, tècnicament, es graven a
tipus zero. Aquesta estructura suposa que els contribuents no tributen per les primeres
unitats monetàries que obtenen i que destinen a cobrir les necessitats vitals, de manera que
contribuents amb les mateixes circumstàncies personals i familiars aconsegueixen el mateix
estalvi, amb la qual cosa es millora la progressivitat de l’impost. La introducció d’una quantia
a la qual és aplicable un tipus zero permet assolir el mateix efecte d’equitat que es produeix
amb l’aplicació de les deduccions en la quota.
En aquesta consideració de les circumstàncies personals i familiars convé efectuar una

menció a l’opció per la tributació conjunta. La política de no-discriminació per raó de gènere i
raons de simplificació de la gestió de l’impost podrien justificar-ne la revisió. No obstant això,
es manté el seu tractament actual en l’impost per evitar nombrosos perjudicats en els
matrimonis en els quals algun dels membres no pot accedir al mercat laboral, i per tant obté
rendiments només un dels cònjuges, com podrien ser els casos de determinats pensionistes
amb rendes de quantia reduïda, o de determinades famílies nombroses.
3
3) Amb la finalitat d’afavorir el creixement econòmic, es redueix a quatre el nombre de trams

de la tarifa, de conformitat amb les tendències actuals en els països de l’OCDE, i s’hi
introdueix una notable ampliació del primer d’aquests, el qual implica que més del 70% dels
contribuents de rendes més baixes vegin simplificada la seva tributació. D’altra banda, per
raons d’incentiu al treball personal, s’estableix el tipus marginal màxim en el 43%.
És especialment destacable, encara que potser no tan fàcilment perceptible com la reducció
de tipus, l’ampliació que es produeix en les quanties que delimiten tots els trams de la tarifa,
ja que implica una reducció addicional dels tipus de gravamen suportats. L’objectiu és un
tributació efectiva menor, que s’aconsegueix amb la combinació de mínims exempts més
elevats i l’estructura de la tarifa, en la qual el primer tram s’allarga i engloba, pel general, els
mínims personals.
4) Per raons d’equitat i creixement, s’atorga un tractament neutral a les rendes derivades de
l’estalvi, s’eliminen les diferències no justificades que actualment existeixen entre els
diferents instruments en què es materialitza. Amb això, a la vegada que se simplifica
l’elecció dels inversors, s’incrementa la neutralitat fiscal dels diferents productes i s’afavoreix
la productivitat i competitivitat amb la millora de la posició del nostre país en un entorn
internacional de lliure circulació de capitals i de forta competència. D’aquesta manera,
s’aborda la modernització de la tributació de l’estalvi, assignatura pendent de les reformes
precedents.
Així, s’evita que les diferències en la pressió fiscal que suporten els diferents instruments
distorsionin la realitat financera de l’estalvi (com l’anomenada rendibilitat financera fiscal que
mesura una rendibilitat completament aliena a les característiques intrínseques del producte
que es pretén comercialitzar), atès que això configura un marc tributari caracteritzat per la
falta de transparència i diferències en la tributació que s’utilitzen per mantenir captives
determinades inversions.
Per a això, s’estableix la incorporació de totes les rendes que la Llei qualifica de procedents
de l’estalvi en una base única amb tributació a un tipus fix (18%), idèntic per a totes i
independent del seu termini de generació, ja que la globalització econòmica fa inútils els
intents de fraccionar artificialment els mercats financers per tipus d’actius o per terminis.
En relació amb els dividends, la jurisprudència comunitària obliga a atorgar un mateix

tractament als dividends de font interna i als de qualsevol altre país membre de la Unió
Europea. En línia amb les tendències recents, de retorn a un sistema clàssic de no-
integració entre l’impost sobre la renda de les persones físiques i l’impost sobre societats, i
amb les reformes produïdes en altres països del nostre entorn, s’ha simplificat la seva
tributació mitjançant la seva incorporació a la base de l’estalvi i l’aplicació d’un mínim exempt
que exclou el gravamen, per aquest concepte, de nombrosos contribuents.
5) A fi de millorar la cohesió social i d’atendre els problemes derivats de l’envelliment i la

dependència, s’incentiven els instruments destinats a proporcionar uns ingressos
complementaris de les pensions públiques o a cobrir determinats riscos.
En tots els països desenvolupats s’està registrant un procés d’envelliment de la població

que, a mig termini, dificulta la sostenibilitat dels sistemes públics de previsió social. Per tal
de fer front a aquest important repte, els països de l’OCDE van posar en marxa en el passat
mesures de caràcter fiscal, per incentivar el desenvolupament de plans de pensions privats
de caràcter complementari al sistema bàsic de la Seguretat Social. L’objecte d’aquests
règims és que els individus puguin obtenir, a través del sistema públic i del seu pla de
4
pensions privat, una prestació que permeti l’aproximació de les seves rendes a l’últim salari
percebut durant la seva vida laboral.
Per al compliment d’aquest objectiu, l’impost intenta reorientar els incentius fiscals a la
previsió social complementària cap als instruments les percepcions dels quals es rebin de
manera periòdica, per a la qual cosa s’elimina la reducció del 40 per cent abans vigent per a
les retirades del sistema del capital acumulat en forma de pagament únic. A més a més, es
concedeixen beneficis fiscals als plans de previsió social empresarial i es preveu un nou
producte de foment de l’estalvi a llarg termini quan es compromet la constitució d’una renda
vitalícia amb el capital acumulat, l’anomenat pla individual d’estalvi sistemàtic, si bé aquest
funciona de manera diferent dels altres ja que no té incentiu a l’entrada.
Així mateix, per raons d’equitat i de complementarietat amb el sistema públic de pensions,
es fixen els límits de les aportacions. L’experiència dels últims anys demostra que la mitjana
d’aportació no ha superat els 2.000 euros, si bé s’han incentivat de forma desproporcionada,
i al marge dels objectius de la previsió social, aportacions molt elevades per a determinats
contribuents amb una alta capacitat econòmica.
La consideració de les aportacions a aquests sistemes com a salari diferit, l’acotació dels
límits i el respecte al context de neutralitat en la tributació de l’estalvi, justifiquen que tots els
instruments de previsió social que compleixin les característiques exigides apliquin l’incentiu
de la reducció en la base imposable, sense distinció entre aquests. I tot això amb la menor
incidència possible en la normativa financera reguladora dels plans i fons de pensions.
6) Raons d’equitat i de cohesió social aconsellen atorgar una especial atenció al problema
de la dependència a Espanya, incentivant, per primera vegada des del punt de vista fiscal, la
cobertura privada d’aquesta contingència.
D’aquesta manera es reconeix la realitat social espanyola, en la qual es dóna un increment

de l’esperança de vida que porta associat un problema d’envelliment i dependència d’una
bona part dels ciutadans, amb l’existència, a més, d’altres factors que aguditzen la seva
dimensió en el sector de població que necessita una atenció especial.
Es configuren dos tipus de beneficis: els dirigits a les persones que siguin ja dependents, per
a les quals es preveu la possibilitat de mobilitzar el seu patrimoni immobiliari amb vista a
obtenir uns fluxos de renda que els permetin disposar de recursos per pal·liar les necessitats
econòmiques, i, d’altra banda, els dirigits a les persones que vulguin cobrir un eventual risc
d’incórrer en una situació de dependència severa o de gran dependència.
A més, atès que l’habitatge habitual constitueix una important manifestació de l’estalvi
familiar, s’introdueixen en la Llei mecanismes que permetin, en situacions de dependència
severa o de gran dependència, fer líquida aquesta font d’estalvi sense cost fiscal, fet que
sens dubte constitueix un mitjà addicional de cobertura d’aquesta contingència.
7) Per raons de cohesió social, es dóna continuïtat al suport fiscal a l’adquisició de

l’habitatge habitual, mantenint la base de deducció actual i homogeneïtzant els percentatges
aplicables.
8) Les mesures que es proposen han de determinar en el futur un creixement econòmic que
s’hauria de concretar en més recaptació. No obstant això, poden originar en una
consideració estàtica una disminució dels ingressos.
5
En aquest sentit, aquesta Llei té en compte que les comunitats autònomes disposen de
capacitat normativa, amb l’abast que preveu l’article 38 de la Llei 21/2001, de 27 de
desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de
finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia,
per la qual cosa poden compensar, si ho decideixen mitjançant l’exercici d’aquesta
competència, l’efecte estàtic de reducció de la recaptació esmentat a l’apartat anterior.
En el text de la norma es respecta l’actual esquema de repartiment de competències en

l’impost, amb la precisió efectuada respecte de la tarifa. No obstant això, la negociació d’un
nou sistema de finançament per a les comunitats autònomes pot requerir, quan el procés
estigui conclòs, una nova regulació del títol referit al gravamen autonòmic i a les
competències normatives i gestores atribuïdes a aquelles.
9) La reforma de l’impost sobre societats és gradual, i respon a la necessitat de defensar la

posició competitiva de les nostres empreses en l’àmbit comunitari, d’assolir més coordinació
fiscal amb els països del nostre entorn, de simplificar l’estructura de l’impost i aconseguir
més neutralitat en la seva aplicació, a fi de fomentar la creació d’empreses.
El principi de coordinació internacional exigeix que es prenguin en consideració les

tendències bàsiques dels sistemes fiscals del nostre entorn, més encara en el context d’un
mercat únic europeu. Aquest principi troba el seu fonament en la internacionalització de la
nostra economia. Mesures com ara la reducció de tipus de gravamen, reducció que se n’ha
anat produint de mica en mica en els diferents estats, i la simplificació dels incentius fiscals
són conseqüències del principi esmentat.
Pel que fa als incentius fiscals, aquests s’han de justificar sobre la base de desequilibris del
mercat, ja que el principi de neutralitat exigeix que l’aplicació del tribut no alteri el
comportament econòmic dels subjectes passius i la localització de les inversions, excepte
que l’alteració esmentada tendeixi a superar els dits desequilibris. En molts casos, els
estímuls fiscals a la inversió són poc eficaços, presenten un elevat cost recaptador,
compliquen la liquidació i generen una falta de neutralitat en el tractament fiscal de diferents
projectes d’inversió.
Per això, l’eliminació dels incentius simplifica enormement l’aplicació del tribut i en facilita la
gestió per part de l’Administració tributària, de manera que se satisfà el principi de
transparència, que exigeix que les normes tributàries siguin intel·ligibles i precises i que de la
seva aplicació derivi un deute tributari cert.
Els aspectes esmentats constitueixen la primera fase de la reforma prevista a l’impost que
es completa, en els seus aspectes substancials, una vegada s’hagi produït el
desenvolupament de l’adequació de la normativa comptable a les normes internacionals de
comptabilitat, atesa la seva relació amb l’impost sobre societats.
10) Per raons de coherència i de coordinació amb la regulació dels impostos sobre la renda
de les persones físiques i sobre societats, s’introdueixen una sèrie de modificacions en la
Llei de l’impost sobre la renda de no residents, que a més pretenen adequar la normativa al
dret comunitari, i uns ajustos tècnics en la Llei de l’impost sobre patrimoni.
Finalment, per tal de respectar les expectatives dels qui van adquirir determinats
compromisos d’inversió conforme a la legislació anterior, es manté el tractament fiscal
actualment vigent per a determinats contractes o inversions formalitzats abans de la data de
sotmetiment a informació pública d’aquesta norma.
6
III
Contingut de la Llei
Aquesta Llei està estructurada en un títol preliminar, tretze títols i 108 articles, juntament
amb les corresponents disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals.
En el títol preliminar es defineix com a objecte de l’impost la renda del contribuent, per la
qual s’entén la suma de tots els seus rendiments, guanys i pèrdues patrimonials i
imputacions de rendes. Davant de la noció anterior de considerar objecte de l’impost la
renda disponible, és a dir la resultant de disminuir les rendes totals obtingudes en l’import de
les reduccions per circumstàncies personals i familiars, s’entén, per les raons exposades a
l’apartat II anterior, que la consideració d’aquestes circumstàncies en el moment del càlcul
de l’impost elimina les discriminacions no desitjades que introdueix el sistema actual. Es
manté en els seus termes actuals la consideració de l’impost com a parcialment cedit a les
comunitats autònomes, si bé ja s’ha assenyalat que la seva configuració definitiva depèn del
nou sistema de finançament que s’acordi, i el relatiu a l’àmbit d’aplicació.
El títol I manté, en termes molt similars als actuals, els aspectes materials (amb la
introducció d’alguns supòsits nous d’exempció), personals (amb alguna reordenació
tècnica), i temporals de subjecció a l’impost.
El títol II, integrat només per l’article 15, constitueix el marc general de la determinació i
quantificació de la renda que ha de ser sotmesa a gravamen, i estableix les regles bàsiques
que es desenvolupen en títols successius.
Així, el títol III s’ocupa de determinar la base imposable, amb un primer capítol dedicat als
mètodes utilitzables per fer-ho i un segon dividit en seccions destinades al tractament fiscal
de les diferents fonts de renda. Com a novetats més significatives es pot destacar:
En els rendiments del treball s’incorporen els supòsits derivats dels nous instruments de
previsió social, i s’ubica, de nou, en la determinació del rendiment net la reducció per
obtenció d’aquest tipus de rendiments. La seva quantia s’eleva substancialment respecte de
la continguda en la regulació anterior, en especial respecte de les rendes més baixes, i es
dóna compliment al compromís assumit de millora d’aquesta font de rendes.
En els rendiments del capital mobiliari es manté en l’essencial la regulació anterior, si bé

desapareix la norma d’integració de dividends que abans contenia la Llei, pel fet d’optar per
un sistema clàssic de relació entre l’impost societari i el de la renda de les persones físiques.
Conseqüència d’aquesta opció és que desapareix la deducció per doble imposició de
dividends i s’introdueix una exempció per als que no superin en quantia íntegra els 1.500
euros.
La novetat fonamental que afecta aquests rendiments és la seva incorporació en la base

imposable de l’estalvi, amb excepció de determinats supòsits específics que, per la seva
naturalesa, també poden trobar acomodament en el si d’activitats econòmiques, com són els
drets derivats de la propietat intel·lectual o industrial, els arrendaments de béns mobles,
negocis o mines, o els derivats de la cessió de drets d’imatge.
Tampoc es plantegen modificacions substancials en el tractament de les activitats

econòmiques. No obstant això, es pot destacar la introducció en el càlcul del volum
7
d’exclusió del mètode d’estimació objectiva per índexs, signes o mòduls, tant pel que fa als
ingressos com al vinculat a les compres de béns i serveis, no només de l’import
corresponent al contribuent mateix a títol individual sinó també dels imports que puguin
correspondre a les activitats econòmiques desenvolupades per determinats parents o
entitats en règim d’atribució de rendes en les quals participin qualsevol dels abans
esmentats. Així mateix, es pot destacar que determinats contribuents, amb estructures de
producció molt senzilla, han d’aplicar, quan determinin el seu rendiment pel mètode
d’estimació directa i compleixin els requisits formals que s’estableixin per reglament, una
reducció equivalent a la que correspon als perceptors de rendiments del treball, ja que s’hi
assemblen quant a la dependència de l’ocupador.
Respectant l’estructura de la normativa actualment vigent, les imputacions i atribucions de

rendes no figuren en aquest capítol sinó que es regulen en un títol específic, el X, que al seu
contingut anterior d’imputacions de rendes (immobiliàries, del règim de transparència fiscal
internacional i de drets d’imatge) i d’atribucions de rendes (procedents dels ens sense
personalitat jurídica de l’article 35.4 de la Llei general tributària) incorpora, com un règim
fiscal addicional, el corresponent a determinats contribuents que canvien la seva residència
al territori espanyol, que en l’actualitat eren objecte de regulació a l’apartat 5 de l’article 9 del
text refós de la Llei, i un capítol relatiu a la tributació de les transmissions de valors o
participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, que abans es regulava en un títol específic.
Els capítols IV i V d’aquest títol contenen l’essencial de les modificacions que s’introdueixen
com a conseqüència d’establir una base específica per a totes les categories d’estalvi
financer i guanys i pèrdues patrimonials derivats de la transmissió d’elements patrimonials,
diferenciada de la derivada de la resta de fonts de renda. Així, el capítol IV estableix la
distinció entre una renda general, la dels rendiments, imputacions i determinats guanys i
pèrdues que, com que no estan vinculats a una transmissió, s’integren en la base imposable
general, i la renda de l’estalvi, comprensiva de tota la que ha de ser sotmesa per l’impost a
un tipus fix de gravamen en la base imposable de l’estalvi.
Classificades les rendes en aquests dos grans blocs, el capítol V és el que estableix les
normes d’integració i compensació per a cadascun d’aquests. Segueix havent-hi
incomunicació entre les dues parts de la base imposable. Al seu torn, també hi ha
incomunicació, dins de la renda de l’estalvi, entre la procedent de rendiments i la derivada
de guanys i pèrdues patrimonials, sigui quin sigui el seu període de generació. Per contra,
en la base imposable general és possible una compensació limitada de les pèrdues
patrimonials netes.
El títol IV es refereix a la determinació de la base liquidable. Atès que les circumstàncies

personals i familiars s’han de tenir en compte en el moment del càlcul de l’impost i que la
reducció per rendiments del treball s’ha inclòs en la determinació dels rendiments nets, les
reduccions a practicar sobre la base imposable general queden limitades a les vinculades
amb l’atenció de les situacions d’envelliment i dependència, en els termes esmentats a
l’apartat anterior. A més a més es manté la possibilitat de reduir les pensions
compensatòries satisfetes per decisió judicial, com en l’actualitat.
El títol V és el destinat a valorar i quantificar les circumstàncies personals i familiars que són
objecte de consideració en l’impost. Després d’un article de pòrtic, en els quatre articles
posteriors es regulen les diferents circumstàncies relatives al contribuent (el mínim personal,
amb el corresponent increment en assolir determinades edats), descendents (que inclou
l’especial consideració als fills menors de tres anys), ascendents (també amb l’increment
aplicable a partir de determinada edat) i discapacitat, tant del contribuent com dels
8
ascendents i descendents a càrrec seu, incloent-hi els increments per assistència a les
situacions de discapacitat de tots ells. En particular cal destacar l’important esforç portat a
terme, amb l’elevació dels mínims, per millorar el tractament de les famílies, especialment
les nombroses.
El títol VI és el destinat al càlcul de l’impost corresponent a l’Estat. Estableix, en el capítol I,

el sistema de determinació de la quota íntegra estatal, mitjançant la consideració, com
abans s’ha assenyalat, de les circumstàncies personals i familiars, tècnicament gravades a
tipus zero, amb les especialitats, existents en l’actualitat, per als supòsits d’anualitats per
aliments a favor dels fills i gravamen dels residents a l’estranger. En el capítol II s’ocupa de
determinar la quota líquida estatal, per a la qual cosa minora l’íntegra en el percentatge
corresponent a l’Estat de les deduccions que la Llei estableix, coincidents amb les existents
en l’actualitat.
El títol VII és el referit al gravamen autonòmic. Es manté en la norma l’actual regulació,

encara que s’és conscient que aquest títol ha de ser objecte de nova redacció quan s’acordi
un nou model de finançament autonòmic. Mentrestant només es modifiquen la tarifa
complementària i el tipus de gravamen fix corresponent a la base de l’estalvi.
El títol VIII regula l’obtenció de la quota diferencial de l’impost, alhora que manté una
regulació similar a l’actual amb l’única excepció de la desaparició de la deducció per doble
imposició de dividends, paral·lela a la supressió de la norma d’integració en la base
imposable referida abans.
El títol IX regula l’opció per la tributació conjunta. Com es va indicar a l’apartat anterior, es
manté en termes pràcticament idèntics a la seva regulació actual, per no perjudicar
determinades situacions.
El títol X regula els règims especials. Les modificacions que s’hi introdueixen han estat
detallades en l’anàlisi del contingut del títol III, raó per la qual no escau afegir cap comentari.
El títol XI regula la gestió de l’impost. Cal destacar la supressió del model de comunicació
per a la devolució ràpida, ja que la generalització de l’esborrany fa pràcticament innecessari
mantenir-lo. Així mateix es modifiquen, com a conseqüència de les noves disposicions
introduïdes, determinats límits i condicions de l’obligació de declarar.
Els títols XII i XIII es refereixen, amb un contingut molt similar als actuals amb les mateixes
denominacions, a la responsabilitat patrimonial i règim sancionador, i a l’Ordre jurisdiccional,
respectivament.
La norma conté una sèrie de disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals.

Convé destacar que mitjançant aquestes disposicions es pretén respectar les expectatives
abans esmentades dels qui van adquirir determinats compromisos d’inversió en l’àmbit de la
legislació anterior.
En relació amb l’impost sobre societats, en primer lloc es redueix en cinc punts el tipus
general de gravamen del 35 per cent de forma gradual en dos anys, de manera que a partir
de l’any 2007 quedi fixat en un 32,5 per cent i un 30 per cent l’any 2008. També en dos
exercicis es redueix en cinc punts percentuals el tipus de gravamen de les entitats
dedicades a l’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs, fins a situar-se en un 35 per
cent l’any 2008. Així mateix, la reforma presta una especial atenció a la petita i mitjana
empresa, com a element dinamitzador de l’activitat econòmica, de manera que la reducció
9
de cinc punts dels seus tipus impositius es realitza en un sol exercici, per la qual cosa el seu
tipus impositiu, per a la part de la seva base imposable que no superi una determinada
quantia, queda fixat en un 25 per cent a partir de l’exercici 2007, mentre que l’excés sobre
aquesta tributa al tipus del 30 per cent a partir d’aquest mateix any.
En segon lloc s’estableix que la reducció del tipus impositiu ha d’anar acompanyada de la
progressiva eliminació de determinades bonificacions i deduccions que provoquen efectes
distorsionadors, i s’han de mantenir les deduccions que persegueixen eliminar una doble
imposició, de manera que s’aconsegueixi més equitat en el tribut. No obstant això, es manté
la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris i s’estableixen limitacions per tal
d’assegurar la inversió en activitats productives.
La majoria de les deduccions es van reduint de mica en mica fins a desaparèixer

completament a partir de l’any 2011. Aquesta reducció gradual es prolonga fins al 2014
respecte de la bonificació per activitats exportadores de produccions cinematogràfiques i de
llibres, i de les deduccions per inversions en béns d’interès cultural, produccions
cinematogràfiques i edició de llibres.
Mereix una menció especial la deducció per activitats de recerca i desenvolupament i

innovació tecnològica, l’aplicació de la qual es manté cinc anys més, i conserva l’estructura
actual si bé es redueixen els percentatges de deducció en la mateixa proporció en què es
minoren els tipus de gravamen, amb l’objecte que les empreses puguin adaptar les seves
polítiques d’inversió al nou marc d’ajudes públiques d’impuls a aquestes activitats, atès que
s’introdueix un nou instrument, alternatiu al fiscal, incentivador d’aquestes mateixes
activitats, consistent en una bonificació de les cotitzacions a la Seguretat Social a favor del
personal investigador.
Així mateix, l’any 2007 també desapareix la deducció per inversions per a la implantació
d’empreses a l’estranger, atès que l’impost conté altres fórmules incentivadores de la
internacionalització de les empreses.
En definitiva, amb aquesta Llei s’aconsegueix més coordinació fiscal i convergència en

l’àmbit de l’impost sobre societats, alhora que el nostre tipus impositiu s’acosta al dels
països del nostre entorn i es redueixen els incentius fiscals selectius, cada vegada més en
desús. A més, s’avança en la reducció de les distorsions generades per la diversitat de tipus
en la Unió Europea.
Amb la important reducció del tipus impositiu i l’eliminació de les bonificacions i deduccions,
es pretén que la fiscalitat no distorsioni la llibertat de moviment de capitals, béns i serveis, i
que, pel fet d’obtenir més coordinació fiscal internacional millori la nostra situació competitiva
en l’entorn internacional.
D’altra banda, es fixa el tipus de retenció o ingrés a compte de l’impost sobre societats en un
18 per cent, en coherència amb el nou tipus impositiu dels rendiments de l’estalvi en l’àmbit
de l’IRPF.
Finalment, s’eliminen també les deduccions per inversions en compliment dels programes de
suport als esdeveniments d’excepcional interès públic, que regula la Llei 49/2002, de 23 de
desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al
mecenatge, i es modifica la deducció per despeses de propaganda i publicitat dels dits
esdeveniments, per tal d’adequar-los a actuacions de mecenatge.
10
La disposició derogatòria segona de la Llei deroga, a partir de diferents moments temporals,

la deducció per inversions per a la implantació d’empreses a l’estranger, el règim fiscal
especial de les societats patrimonials, les bonificacions per activitats exportadores, i la
majoria de deduccions per incentivar la realització de determinades activitats del capítol IV
del títol VI del text refós de la Llei de l’impost sobre societats.
Pel que fa a la supressió del règim de les societats patrimonials, convé recordar que aquest
règim va substituir l’anterior règim de transparència fiscal, amb la finalitat d’evitar
l’ajornament de la tributació, per part de les persones físiques, de les rendes procedents de
béns i drets no afectes a activitats econòmiques mitjançant la interposició d’una societat.
Aquest règim estava construït de manera que s’assolís en la seu de la societat patrimonial
una tributació única equivalent a la que hagués resultat d’obtenir els socis directament
aquestes rendes, tot això en el marc d’un model on l’impost sobre societats era un
antecedent de l’impost sobre la renda de les persones físiques. La reforma d’aquest últim
impost torna al model clàssic de no-integració dels dos impostos ja que s’unifica el
tractament fiscal de l’estalvi sigui quin sigui l’origen, fet que motiva una tributació autònoma
dels dos impostos i, per tant, no està justificada la integració que representa el règim de les
societats patrimonials.
Així mateix, la finalitat antidiferiment del règim esmentat perd ara el seu sentit amb el nou
règim de la tributació de l’estalvi. En definitiva, amb l’eliminació del règim de les societats
patrimonials, quan un contribuent faci les seves inversions o porti a terme les seves activitats
a través de la forma societària, la tributació ha de ser la que correspongui aplicant les
normes generals de l’impost sobre societats sense cap especialitat, atès que l’elecció de la
forma jurídica respon no tant a motius fiscals sinó econòmics. No obstant això, es regula un
règim transitori amb l’objecte que aquestes societats puguin adoptar la seva dissolució i
liquidació sense cost fiscal.
D’altra banda, s’afegeixen tres disposicions addicionals al text refós de la Llei de l’impost
sobre societats que regulen les reduccions de tipus de gravamen i d’incentius fiscals, així
com sis disposicions transitòries. La primera d’aquestes disposicions regula el règim
transitori de la deducció per inversions per a la implantació d’empreses a l’estranger. La
segona conté el règim de les deduccions per evitar la doble imposició que a l’entrada en
vigor d’aquesta Llei estiguin pendents d’aplicar. La tercera disposició transitòria estableix les
normes que regulen l’aplicació de les deduccions del capítol IV del títol VI que, a l’1 de gener
de 2011, 2012 o 2014, estiguin pendents d’aplicar, així com la consolidació de les
deduccions practicades. La quarta regula el règim transitori corresponent a les societats
patrimonials que és objecte de derogació. La cinquena fixa el règim transitori de la
bonificació per activitats exportadores. Finalment, la sisena regula el règim transitori de la
dissolució i liquidació de les societats patrimonials.
Pel que fa a l’impost sobre patrimoni, la desaparició de les societats patrimonials del marc
normatiu de la imposició personal sobre la renda de les persones físiques i jurídiques exigeix
traslladar a la Llei 19/1991 els requisits i les condicions que, recollits fins a avui mitjançant la
remissió a l’article 75 de la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l’impost sobre societats,
s’exigeixen als efectes de l’exempció en l’impost sobre patrimoni de les participacions en
entitats. Es manté en el 60 per cent el límit conjunt sobre les quotes íntegres dels impostos
sobre la renda de les persones físiques i sobre el patrimoni, si bé actua sobre la base
imposable total de l’impost sobre la renda, tant la general com la de l’estalvi.
11
Respecte a l’impost sobre la renda de no residents, s’introdueixen modificacions en els tipus

de gravamen, tant en el general com en els corresponents als establiments permanents i als
rendiments de l’estalvi, per adequar-los a les modificacions introduïdes en les figures
tributàries abans esmentades.
TÍTOL PRELIMINAR
Naturalesa, objecte i àmbit d’aplicació
Article 1
Naturalesa de l’impost
L’impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter personal i directe
que grava, segons els principis d’igualtat, generalitat i progressivitat, la renda de les
persones físiques d’acord amb la seva naturalesa i les seves circumstàncies personals i
familiars.
Article 2
Objecte de l’impost
Constitueix l’objecte d’aquest impost la renda del contribuent, entesa com tots els seus
rendiments, guanys i pèrdues patrimonials i les imputacions de renda que estableixi la Llei,
amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui quina sigui la residència del pagador.
Article 31
Configuració com a impost cedit parcialment a les comunitats autònomes
1. L’impost sobre la renda de les persones físiques és un impost cedit parcialment, en els
termes que estableixen la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les
comunitats autònomes, i les normes reguladores de la cessió de tributs de l’Estat a les
comunitats autònomes.
2. L’abast de les competències normatives de les comunitats autònomes en l’impost sobre la

renda de les persones físiques és el que preveu l’article 46 de la Llei 22/2009, per la qual es
regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb
estatut d’autonomia.
3. El càlcul de la quota líquida autonòmica s’ha d’efectuar d’acord amb el que estableixen
aquesta Llei i, si s’escau, la normativa dictada per la respectiva comunitat autònoma. En cas
que les comunitats autònomes no hagin assumit o exercit les competències normatives
sobre aquest impost, la quota líquida s’ha d’exigir d’acord amb el mínim personal i familiar i
les deduccions establerts per l’Estat.
1
Article redactat de conformitat amb la disposició final 2a.1 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es
regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i
es modifiquen determinades normes tributàries (BOE núm. 305, de 19 de desembre, i suplement en català de la
mateixa data).
Article 4
Àmbit d’aplicació
1. L’impost sobre la renda de les persones físiques s’aplica en tot el territori espanyol.
12
2. El que disposa l’apartat anterior s’entén sense perjudici dels règims tributaris forals de
concert i conveni econòmic en vigor, respectivament, en els territoris històrics del País Basc i
en la Comunitat Foral de Navarra.
3. A les Canàries, Ceuta i Melilla s’han de tenir en compte les especialitats que preveuen la
seva normativa específica i aquesta Llei.
Article 5
Tractats i convenis
El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i convenis
internacionals que hagin passat a formar part de l’ordenament intern, de conformitat amb
l’article 96 de la Constitució espanyola.
TÍTOL I
Subjecció a l’impost: aspectes materials, personals i temporals
CAPÍTOL I
Fet imposable i rendes exemptes
Article 6
Fet imposable
1. Constitueix el fet imposable l’obtenció de renda pel contribuent.
2. Componen la renda del contribuent:

a) Els rendiments del treball.
b) Els rendiments del capital.
c) Els rendiments de les activitats econòmiques.
d) Els guanys i les pèrdues patrimonials.
e) Les imputacions de renda que s’estableixin per llei.
3. Als efectes de la determinació de la base imposable i del càlcul de l’impost, la renda es

classifica en general i de l’estalvi.
4. No està subjecta a aquest impost la renda que estigui subjecta a l’impost sobre
successions i donacions.
5. Es presumeixen retribuïdes, llevat de prova en contra, les prestacions de béns, drets o

serveis susceptibles de generar rendiments del treball o del capital.
Article 7
Rendes exemptes
N’estan exemptes les rendes següents:

a) Les prestacions públiques extraordinàries per actes de terrorisme i les pensions derivades
de medalles i condecoracions concedides per actes de terrorisme.
b) Les ajudes de qualsevol classe percebudes pels afectats pel virus d’immunodeficiència
humana, que regula el Reial decret llei 9/1993, de 28 de maig.
c) Les pensions reconegudes a favor de les persones que van patir lesions o mutilacions
amb ocasió o com a conseqüència de la Guerra Civil, 1936/1939, ja sigui pel règim de
classes passives de l’Estat o a l’empara de la legislació especial dictada a l’efecte.
13
d) Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en

la quantia legal o judicialment reconeguda.
També n’estan exemptes les indemnitzacions per un idèntic tipus de danys derivades de
contractes d’assegurança d’accidents, llevat d’aquells les primes dels quals hagin pogut
reduir la base imposable o ser considerades despesa deduïble per aplicació de la regla 1a
de l’apartat 2 de l’article 30 d’aquesta Llei, fins a la quantia que resulti d’aplicar, per al dany
sofert, el sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en
accidents de circulació, incorporat com a annex en el text refós de la Llei sobre
responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, aprovat pel Reial
decret legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre.
e) Les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador, en la quantia que
estableixen amb caràcter obligatori l’Estatut dels treballadors, la seva normativa de
desplegament o, si s’escau, la normativa reguladora de l’execució de sentències, sense que
es pugui considerar com a tal l’establerta en virtut de conveni, pacte o contracte.
Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, en els supòsits d’acomiadaments
col·lectius duts a terme de conformitat amb el que disposa l’article 51 de l’Estatut dels
treballadors, o produïts per les causes que preveu la lletra c de l’article 52 de l’Estatut
esmentat, sempre que, en els dos casos, es deguin a causes econòmiques, tècniques,
organitzatives, de producció o per força major, en queda exempta la part d’indemnització
percebuda que no superi els límits que estableix amb caràcter obligatori l’Estatut esmentat
per a l’acomiadament improcedent.
L’import de la indemnització exempta a què es refereix aquesta lletra té com a límit la
quantitat de 180.000 euros.2
f) Les prestacions reconegudes al contribuent per la Seguretat Social o per les entitats que
la substitueixin com a conseqüència d’incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
Així mateix, les prestacions reconegudes als professionals no integrats en el règim especial
de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms per les mutualitats de
previsió social que actuïn com a alternatives al règim especial de la Seguretat Social
esmentat, sempre que es tracti de prestacions en situacions idèntiques a les previstes per a
la incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa de la Seguretat Social. La quantia
exempta té com a límit l’import de la prestació màxima que reconegui la Seguretat Social pel
concepte que correspongui. L’excés tributa com a rendiment del treball, i s’entén produït, en
cas de concurrència de prestacions de la Seguretat Social i de les mutualitats abans
esmentades, en les prestacions d’aquestes últimes.
g) Les pensions per inutilitat o incapacitat permanent del règim de classes passives, sempre
que la lesió o malaltia que n’hagi estat causa inhabiliti completament el perceptor de la
pensió per a qualsevol professió o ofici.
h) Les prestacions per maternitat o paternitat i les familiars no contributives que regulen,
respectivament, els capítols VI i VII del títol II i el capítol I del títol VI del text refós de la Llei
general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, i
les pensions i els havers passius d’orfandat i a favor de nets i germans, menors de vint-i-dos
anys o incapacitats per a qualsevol feina, percebuts dels règims públics de la Seguretat
Social i classes passives.
Així mateix, les prestacions reconegudes als professionals no integrats en el règim especial
de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms per les mutualitats de
previsió social que actuïn com a alternatives al règim especial de la Seguretat Social
esmentat, sempre que es tracti de prestacions en situacions idèntiques a les previstes en el
paràgraf anterior per la Seguretat Social per als professionals integrats en el règim especial
esmentat. La quantia exempta té com a límit l’import de la prestació màxima que reconegui
la Seguretat Social pel concepte que correspongui. L’excés tributa com a rendiment del
treball, i s’entén produït, en cas de concurrència de prestacions de la Seguretat Social i de
les mutualitats esmentades abans, en les prestacions d’aquestes últimes.
14
En el cas dels empleats públics enquadrats en un règim de Seguretat Social que no doni
dret a percebre la prestació per maternitat o paternitat a què es refereix el primer paràgraf
d’aquesta lletra, n’està exempta la retribució percebuda durant els permisos per part,
adopció o guarda i paternitat a què es refereixen les lletres a, b i c de l’article 49 del text
refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu
5/2015, de 30 d’octubre, o la que reconegui la legislació específica que li sigui aplicable per
situacions idèntiques a les previstes anteriorment. La quantia exempta de les retribucions o
prestacions esmentades en aquest paràgraf té com a límit l’import de la prestació màxima
que reconegui la Seguretat Social pel concepte que correspongui. L’excés tributa com a
rendiment del treball.
Igualment n’estan exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció
múltiple, adopció, maternitat o paternitat, fills a càrrec i orfandat.3
i) Les prestacions econòmiques percebudes d’institucions públiques amb motiu de
l’acolliment de persones amb discapacitat, més grans de 65 anys o menors, sigui en la
modalitat simple, permanent o preadoptiu o les equivalents que preveuen els ordenaments
de les comunitats autònomes, inclòs l’acolliment en l’execució de la mesura judicial de
convivència del menor amb persona o família que preveu la Llei orgànica 5/2000, de 12 de
gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.
També n’estan exemptes les ajudes econòmiques atorgades per institucions públiques a
persones amb discapacitat amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 per cent o
més grans de 65 anys per finançar la seva estada en residències o centres de dia, sempre
que la resta de les seves rendes no excedeixin el doble de l’indicador públic de renda
d’efectes múltiples.
j) Les beques públiques, les beques concedides per les entitats sense finalitats lucratives a
les quals sigui aplicable el règim especial que regula el títol II de la Llei 49/2002, de 23 de
desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al
mecenatge, i les beques concedides per les fundacions bancàries que regula el títol II de la
Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d’estalvis i fundacions bancàries en l’exercici de
la seva activitat d’obra social, percebudes per cursar estudis reglats, tant a Espanya com a
l’estranger, en tots els nivells i graus del sistema educatiu, en els termes que s’estableixin
per reglament.
Així mateix n’estan exemptes, en els termes que per reglament s’estableixin, les beques
públiques i les concedides per les entitats sense finalitats lucratives i fundacions bancàries
abans esmentades per a recerca en l’àmbit que descriu el Reial decret 63/2006, de 27 de
gener, pel qual s’aprova l’Estatut del personal investigador en formació, així com les
atorgades per aquelles amb finalitats de recerca als funcionaris i altre personal al servei de
les administracions públiques i al personal docent i investigador de les universitats.4
k) Les anualitats per aliments percebudes dels pares en virtut de decisió judicial.
l) Els premis literaris, artístics o científics rellevants, amb les condicions que per reglament
es determinin, així com els premis «Príncep d’Astúries», en les seves diferents modalitats,
atorgats per la Fundació Príncep d’Astúries.
m) Les ajudes de contingut econòmic als esportistes d’alt nivell ajustades als programes de
preparació establerts pel Consell Superior d’Esports amb les federacions esportives
espanyoles o amb el Comitè Olímpic Espanyol, en les condicions que es determinin per
reglament.
n) Les prestacions per atur reconegudes per l’entitat gestora respectiva quan es percebin en
la modalitat de pagament únic que estableix el Reial decret 1044/1985, de 19 de juny, pel
qual es regula l’abonament de la prestació per atur en la seva modalitat de pagament únic,
sempre que les quantitats percebudes es destinin a les finalitats i en els casos que preveu la
norma esmentada.
Aquesta exempció està condicionada al manteniment de l’acció o participació durant el
termini de cinc anys, en el supòsit que el contribuent s’hagi integrat en societats laborals o
15
cooperatives de treball associat o hagi fet una aportació al capital social d’una entitat
mercantil, o al manteniment de l’activitat, durant un termini idèntic, en el cas del treballador
autònom.5
ñ) Els rendiments positius del capital mobiliari procedents de les assegurances de vida, els
dipòsits i els contractes financers a través dels quals s’instrumentin els plans d’estalvi a llarg
termini a què es refereix la disposició addicional vint-i-sisena d’aquesta Llei, sempre que el
contribuent no efectuï cap disposició del capital resultant del pla abans de finalitzar el termini
de cinc anys des de la seva obertura.
Qualsevol disposició d’aquest capital o l’incompliment de qualsevol altre requisit dels que
preveu la disposició addicional vint-i-sisena d’aquesta Llei abans de la finalització del termini
esmentat, determina l’obligació d’integrar els rendiments a què es refereix el paràgraf
anterior generats durant la vigència del pla en el període impositiu en què es produeixi
aquest incompliment.6
o) Les gratificacions extraordinàries satisfetes per l’Estat espanyol per la participació en
missions internacionals de pau o humanitàries, en els termes que per reglament
s’estableixin.
p) Els rendiments del treball percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger, amb
els requisits següents:
1r. Que els treballs esmentats es duguin a terme per a una empresa o entitat no resident a
Espanya o un establiment permanent radicat a l’estranger en les condicions que per
reglament s’estableixin. En particular, quan l’entitat destinatària dels treballs estigui
vinculada amb l’entitat ocupadora del treballador o amb aquella en què presti els seus
serveis, s’han de complir els requisits que preveu l’apartat 5 de l’article 16 del text refós de la
Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març.
2n. Que en el territori en què es duguin a terme els treballs s’apliqui un impost de naturalesa
idèntica o anàloga a la d’aquest impost i no es tracti d’un país o territori considerat paradís
fiscal. Aquest requisit es considera complert quan el país o territori en què es facin els
treballs tingui subscrit amb Espanya un conveni per evitar la doble imposició internacional
que contingui clàusula d’intercanvi d’informació.
L’exempció s’aplica a les retribucions meritades durant els dies d’estada a l’estranger, amb
el límit màxim de 60.100 euros anuals. Per reglament es pot establir el procediment per
calcular l’import diari exempt.
Aquesta exempció és incompatible, per als contribuents destinats a l’estranger, amb el règim
d’excessos exclosos de tributació que preveu el reglament d’aquest impost, sigui quin sigui
el seu import. El contribuent pot optar per l’aplicació del règim d’excessos en substitució
d’aquesta exempció.
q) Les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques per danys personals
com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, quan estiguin establertes
d’acord amb els procediments que preveu el Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual
es regula el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de
responsabilitat patrimonial.
r) Les prestacions percebudes per enterrament o sepeli, amb el límit de l’import total de les
despeses incorregudes.
s) Les ajudes econòmiques que regula l’article 2 de la Llei 14/2002, de 5 de juny.
t) Les derivades de l’aplicació dels instruments de cobertura quan cobreixin exclusivament el
risc d’increment del tipus d’interès variable dels préstecs hipotecaris destinats a l’adquisició
de l’habitatge habitual, que regula l’article dinovè de la Llei 36/2003, de l’11 de novembre, de
mesures de reforma econòmica.
u) Les indemnitzacions que preveuen la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes
per compensar la privació de llibertat en establiments penitenciaris com a conseqüència dels
supòsits que preveu la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia.
16
v) Les rendes que es posin de manifest en el moment de la constitució de rendes vitalícies

assegurades resultants dels plans individuals d’estalvi sistemàtic a què es refereix la
disposició addicional tercera d’aquesta Llei.
w) Els rendiments del treball derivats de les prestacions obtingudes en forma de renda per
les persones amb discapacitat corresponents a les aportacions a què es refereix l’article 53
d’aquesta Llei, fins a un import màxim anual de tres vegades l’indicador públic de renda
d’efectes múltiples.7
Igualment n’estan exempts, amb el mateix límit que el que assenyala el paràgraf anterior, els
rendiments del treball derivats de les aportacions a patrimonis protegits a què es refereix la
disposició addicional divuitena d’aquesta Llei.
x) Les prestacions econòmiques públiques vinculades al servei, per a atencions a l’entorn
familiar i d’assistència personalitzada que deriven de la Llei de promoció de l’autonomia
personal i atenció a les persones en situació de dependència.
y) La prestació de la Seguretat Social de l'ingrés mínim vital, les prestacions econòmiques
establertes per les comunitats autònomes en concepte de renda mínima d'inserció per
garantir recursos econòmics de subsistència a les persones que no en tinguin, així com les
altres ajudes establertes per aquestes o per entitats locals per atendre, d'acord amb la seva
normativa, col·lectius en risc d'exclusió social, situacions d'emergència social, necessitats
residencials de persones sense recursos o necessitats d'alimentació, escolarització i les
altres necessitats bàsiques de menors o persones amb discapacitat quan ells i les persones
al seu càrrec no tinguin mitjans econòmics suficients, fins a un import màxim anual conjunt
d'1,5 vegades l'indicador públic de rendes d'efectes múltiples.
Així mateix, n'estan exemptes les ajudes concedides a les víctimes de delictes violents a què
es refereix la Llei 35/1995, d'11 de desembre, d'ajudes i assistència a les víctimes de
delictes violents i contra la llibertat sexual, i les ajudes que preveu la Llei orgànica 1/2004, de
28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i les altres
ajudes públiques satisfetes a víctimes de violència de gènere per aquesta condició.8
z) Les prestacions i ajudes familiars percebudes de qualsevol de les administracions
públiques, ja siguin vinculades a naixement, adopció, acolliment o cura de fills menors.9
2
Lletra e redactada de conformitat amb l'article 1.1 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós de
la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres
normes tributàries (BOE núm. 288, de 28 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).
3
Lletra h redactada de conformitat amb l'article 1.1 del Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre, pel qual
s’adopten determinades mesures en matèria tributària i cadastral (BOE núm. 314, de 29 de desembre, i suplement
en català de la mateixa data). Amb efectes des del 30 de desembre de 2018 i exercicis anteriors no prescrits.
4
Lletra j redactada de conformitat amb l'article 1.2 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen
la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós de la Llei de
l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres normes
tributàries (BOE núm. 288, de 28 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).
5
Lletra n redactada de conformitat amb l'article 8.1 de la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a
l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació (BOE núm. 179, de 27 de juliol, i suplement en
català de la mateixa data). Amb efectes des de l'1 de gener de 2013.
6
Lletra ñ afegida per l'article 1.3 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006,
de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós de la Llei de l’impost sobre la
renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres normes tributàries (BOE
núm. 288, de 28 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).
7
Lletra w redactada de conformitat amb l'article 1.5 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
17
8
Lletra y redactada de conformitat amb l'article 1 de la Llei 2/2022, de 24 de febrer, de mesures financeres de
suport social i econòmic i de compliment de l'execució de sentències (BOE núm. 48, de 25 de febrer). Amb efectes
des de l'1 de juny de 2020.
9
Lletra z afegida per la disposició final 1a.1 de la Llei 35/2007, de 15 de novembre, per la qual s’estableix la
deducció per naixement o adopció en l’impost sobre la renda de les persones físiques i la prestació econòmica de
pagament únic de la Seguretat Social per naixement o adopció (BOE núm. 275, de 16 de novembre, i suplement en
català núm. 36, de 30 de novembre).
CAPÍTOL II
Contribuents
Article 8
Contribuents
1. Són contribuents per aquest impost:

a) Les persones físiques que tinguin la seva residència habitual en el territori espanyol.
b) Les persones físiques que tinguin la seva residència habitual a l’estranger per alguna de
les circumstàncies que preveu l’article 10 d’aquesta Llei.
2. No perden la condició de contribuents per aquest impost les persones físiques de

nacionalitat espanyola que acreditin la seva nova residència fiscal en un país o territori
considerat paradís fiscal. Aquesta regla s’aplica en el període impositiu en què s’efectuï el
canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.
3. No tenen la consideració de contribuent les societats civils no subjectes a l’impost sobre

societats, herències jacents, comunitats de béns i altres entitats a què es refereix l’article
35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària. Les rendes corresponents a
aquestes s’atribueixen als socis, hereus, comuners o partícips, respectivament, d’acord amb
el que estableix la secció 2a del títol X d’aquesta Llei.10
10
Apartat 3 redactat de conformitat amb l'article 1.6 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
Article 9
Contribuents que tenen la seva residència habitual en el territori espanyol
1. S’entén que el contribuent té la seva residència habitual en el territori espanyol quan es

doni qualsevol de les circumstàncies següents:
a) Que s’estigui més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori espanyol. Per determinar
aquest període de permanència en el territori espanyol es computen les absències
esporàdiques, llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país. En
el supòsit de països o territoris considerats paradís fiscal, l’Administració tributària pot exigir
que s’hi provi la permanència durant 183 dies en l’any natural.
Per determinar el període de permanència a què es refereix el paràgraf anterior, no es
computen les estades temporals a Espanya que siguin conseqüència de les obligacions
contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les
administracions públiques espanyoles.
b) Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos
econòmics, de manera directa o indirecta.
18
Es presumeix, llevat de prova en contra, que el contribuent té la seva residència habitual en

el territori espanyol quan, d’acord amb els criteris anteriors, resideixi habitualment a Espanya
el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que en depenguin.
2. No es consideren contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguin

la seva residència habitual a Espanya, quan aquesta circumstància sigui conseqüència
d’algun dels supòsits que estableix l’apartat 1 de l’article 10 d’aquesta Llei i no escaigui
l’aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en què Espanya
sigui part.
Article 10
Contribuents que tenen la seva residència habitual en el territori estranger
1. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren contribuents les persones de nacionalitat

espanyola, el seu cònjuge no separat legalment i fills menors d’edat que tinguin la seva
residència habitual a l’estranger, per la seva condició de:
a) Membres de missions diplomàtiques espanyoles, que comprenen tant el cap de la missió
com els membres del personal diplomàtic, administratiu, tècnic o de serveis de la missió.
b) Membres de les oficines consulars espanyoles, que comprenen tant el cap de les oficines
com el funcionari o personal de serveis que hi estan adscrits, amb excepció dels vicecònsols
honoraris o agents consulars honoraris i del personal que en depèn.
c) Titulars de càrrec o ocupació oficial de l’Estat espanyol com a membres de les
delegacions i representacions permanents acreditades davant organismes internacionals o
que formin part de delegacions o missions d’observadors a l’estranger.
d) Funcionaris en actiu que exerceixin a l’estranger càrrec o ocupació oficial que no tingui
caràcter diplomàtic o consular.
2. No és aplicable el que disposa aquest article:

a) Quan les persones a què es refereix no siguin funcionaris públics en actiu o titulars de
càrrec o ocupació oficial i tinguin la seva residència habitual a l’estranger abans de
l’adquisició de qualsevol de les condicions que s’hi enumeren.
b) En el cas dels cònjuges no separats legalment o fills menors d’edat, quan tinguin la seva
residència habitual a l’estranger abans de l’adquisició pel cònjuge, el pare o la mare, de les
condicions que enumera l’apartat 1 d’aquest article.
Article 11
Individualització de rendes
1. La renda s’entén obtinguda pels contribuents en funció del seu origen o font, sigui quin
sigui, si s’escau, el règim econòmic del matrimoni.
2. Els rendiments del treball s’atribueixen exclusivament a qui hagi generat el dret a
percebre’ls.
No obstant això, les prestacions a què es refereix l’article 17.2.a d’aquesta Llei s’atribueixen
a les persones físiques a favor de les quals estiguin reconegudes.
3. Els rendiments del capital s’atribueixen als contribuents que siguin titulars dels elements
patrimonials, béns o drets, de què provinguin els rendiments esmentats segons les normes
sobre titularitat jurídica aplicables en cada cas i en funció de les proves aportades per
aquells o de les descobertes per l’Administració.
Si s’escau, són aplicables les normes sobre titularitat jurídica dels béns i drets contingudes
en les disposicions reguladores del règim econòmic del matrimoni, així com en els preceptes
19
de la legislació civil aplicables en cada cas a les relacions patrimonials entre els membres de
la família.
La titularitat dels béns i drets que, d’acord amb les disposicions o els pactes reguladors del
règim econòmic matrimonial corresponent, siguin comuns als dos cònjuges, s’atribueix per
meitat a cadascun d’ells, llevat que es justifiqui una altra quota de participació.
Quan no s’acrediti degudament la titularitat dels béns o drets, l’Administració tributària té dret
a considerar com a titular qui figuri com a tal en un registre fiscal o altres de caràcter
públic.11
4. Els rendiments de les activitats econòmiques es consideren obtinguts pels qui realitzin de
manera habitual, personal i directa, l’ordenació per compte propi dels mitjans de producció i
els recursos humans afectes a les activitats.
Es presumeix, llevat de prova en contra, que els requisits esmentats concorren en els qui
figurin com a titulars de les activitats econòmiques.
5. Els guanys i pèrdues patrimonials es consideren obtinguts pels contribuents que siguin
titulars dels béns, drets i altres elements patrimonials de què provinguin segons les normes
sobre titularitat jurídica que estableix per als rendiments del capital l’apartat 3 anterior.
Els guanys patrimonials no justificats s’han d’atribuir en funció de la titularitat dels béns o
drets en què es manifestin.
Les adquisicions de béns i drets que no es derivin d’una transmissió prèvia, com els guanys
en el joc, es consideren guanys patrimonials de la persona a qui correspongui el dret a la
seva obtenció o que les hagi guanyat directament.12
11
12
CAPÍTOL III
Període impositiu, meritació de l’impost i imputació temporal
Article 12
Regla general
1. El període impositiu és l’any natural.
2. L’impost es merita el 31 de desembre de cada any, sense perjudici del que estableix
l’article següent.
Article 13
Període impositiu inferior a l’any natural
1. El període impositiu és inferior a l’any natural quan es produeixi la defunció del contribuent
en un dia diferent del 31 de desembre.
2. En aquest supòsit el període impositiu acaba i l’impost es merita en la data de la defunció.
20
Article 14
Imputació temporal
1. Regla general.
Els ingressos i les despeses que determinen la renda a incloure en la base de l’impost
s’imputen en el període impositiu que correspongui, d’acord amb els criteris següents:
a) Els rendiments del treball i del capital s’imputen al període impositiu en què siguin
exigibles pel seu perceptor.
b) Els rendiments d’activitats econòmiques s’imputen de conformitat amb el que disposa la
normativa reguladora de l’impost sobre societats, sense perjudici de les especialitats que per
reglament es puguin establir.
No obstant això, les ajudes públiques per a la primera instal·lació de joves agricultors que
preveu el Marc nacional de desenvolupament rural d’Espanya es poden imputar per quartes
parts, en el període impositiu en què s’obtinguin i en els tres següents.13
c) Els guanys i les pèrdues patrimonials s’imputen al període impositiu en què tingui lloc
l’alteració patrimonial.
2. Regles especials.
a) Quan no s’hagi satisfet la totalitat o part d’una renda, perquè està pendent de resolució
judicial la determinació del dret a percebre-la o la seva quantia, els imports no satisfets
s’imputen al període impositiu en què aquella adquireixi fermesa.
b) Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats
del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què van ser exigibles,
s’imputen a aquests, i s’ha de practicar, si s’escau, autoliquidació complementària, sense
sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec. Quan hi concorrin les circumstàncies que
preveu el paràgraf a anterior, els rendiments es consideren exigibles en el període impositiu
en què la resolució judicial adquireixi fermesa.
L’autoliquidació s’ha de presentar en el termini que va des de la data que es percebin fins al
final del següent termini immediat de declaracions per l’impost.
c) Els guanys patrimonials derivats d’ajudes públiques s’imputen al període impositiu en què
tingui lloc el seu cobrament, sense perjudici de les opcions que preveuen les lletres g, i, j i l
d’aquest apartat.14
d) En el cas d’operacions a terminis o amb preu ajornat, el contribuent pot optar per imputar
proporcionalment les rendes obtingudes en aquestes operacions, a mesura que es facin
exigibles els cobraments corresponents. Es consideren operacions a terminis o amb preu
ajornat aquelles el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjançant
pagaments successius, sempre que el període transcorregut entre el lliurament o la posada
a disposició i el venciment de l’últim termini sigui superior a l’any.
Quan el pagament d’una operació a terminis o amb preu ajornat s’hagi instrumentat, del tot o
en part, mitjançant l’emissió d’efectes canviaris i aquests siguin transmesos en ferm abans
del seu venciment, la renda s’imputa al període impositiu de la seva transmissió.
En cap cas tenen aquest tractament, per al transmissor, les operacions derivades de
contractes de rendes vitalícies o temporals. Quan es transmetin béns i drets a canvi d’una
renda vitalícia o temporal, el guany o la pèrdua patrimonial per al rendista s’imputa al
període impositiu en què es constitueixi la renda.
e) Les diferències positives o negatives que es produeixin en els comptes representatius de
saldos en divises o en moneda estrangera, com a conseqüència de la modificació
experimentada en les seves cotitzacions, s’imputen en el moment del cobrament o del
pagament respectiu.
f) Les rendes estimades a què es refereix l’article 6.5 d’aquesta Llei s’imputen en el període
impositiu en què s’entenguin produïdes.
21
g) Les ajudes públiques percebudes com a compensació pels defectes estructurals de

construcció de l’habitatge habitual i destinades a reparar-lo es poden imputar per quartes
parts, en el període impositiu en què s’obtinguin i en els tres següents.
h) S’imputa com a rendiment de capital mobiliari a què es refereix l’article 25.3 d’aquesta
Llei, de cada període impositiu, la diferència entre el valor liquidatiu dels actius afectes a la
pòlissa al final i al començament del període impositiu en els contractes d’assegurances de
vida en què el prenedor assumeixi el risc de la inversió. L’import imputat minora el rendiment
derivat de la percepció de quantitats en aquests contractes.
No és aplicable aquesta regla especial d’imputació temporal en els contractes en què es
doni alguna de les circumstàncies següents:
A) No s’atorgui al prenedor la facultat de modificar les inversions afectes a la pòlissa.
B) Les provisions matemàtiques estiguin invertides en:
a) Accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, predeterminades en els
contractes, sempre que es tracti d’institucions d’inversió col·lectiva adaptades a la Llei
35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva, o emparades per la Directiva
2009/65/CEE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol de 2009.
b) Conjunts d’actius reflectits de forma separada en el balanç de l’entitat asseguradora,
sempre que es compleixin els requisits següents:
La determinació dels actius que integren cada un dels diferents conjunts d’actius separats
sempre ha de correspondre a l’entitat asseguradora que, a aquests efectes, gaudeix de
plena llibertat per elegir els actius amb subjecció, únicament, a criteris generals
predeterminats relatius al perfil de risc del conjunt d’actius o a altres circumstàncies
objectives.
La inversió de les provisions de cada conjunt d’actius s’ha d’efectuar en els actius que
compleixin les normes que estableix l’article 89 del Reial decret 1060/2015, de 20 de
novembre, d’ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i
reasseguradores. En cap cas es pot tractar de béns immobles o drets reals immobiliaris.
No obstant això, s’entén que compleixen aquests requisits els conjunts d’actius que intentin
desenvolupar una política d’inversió caracteritzada per reproduir un determinat índex borsari
o de renda fixa representatiu d’alguns dels mercats secundaris oficials de valors de la Unió
Europea.
El prenedor només té la facultat d’elegir, entre els diferents conjunts separats d’actius, en
quins ha d’invertir l’entitat asseguradora la provisió matemàtica de l’assegurança, però en
cap cas pot intervenir en la determinació dels actius concrets en el quals, dins cada conjunt
separat, s’inverteixen aquestes provisions.
En aquests contractes, el prenedor o l’assegurat poden elegir, d’acord amb les
especificacions de la pòlissa, entre les diferents institucions d’inversió col·lectiva o conjunts
separats d’actius, expressament designats en els contractes, sense que es puguin produir
especificacions singulars per a cada prenedor o assegurat.
Les condicions a què es refereix aquesta lletra h s’han de complir durant tota la vigència del
contracte.15
i) Les ajudes incloses en l’àmbit dels plans estatals per a l’accés per primera vegada a
l’habitatge en propietat, percebudes pels contribuents mitjançant un pagament únic en
concepte d’ajuda estatal directa a l’entrada (AEDE), es poden imputar per quartes parts en
el període impositiu en què s’obtinguin i en els tres següents.
j) Les ajudes públiques atorgades per les administracions competents als titulars de béns
integrants del Patrimoni Històric Espanyol inscrits en el Registre general de béns d’interès
cultural a què es refereix la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, i
destinades exclusivament a conservar-los i rehabilitar-los, es poden imputar per quartes
parts en el període impositiu en què s’obtinguin i en els tres següents, sempre que es
compleixin les exigències que estableix la Llei esmentada, en particular respecte dels deures
de visita i exposició pública dels béns mencionats.
22
k) Les pèrdues patrimonials derivades de crèdits vençuts i no cobrats es poden imputar al

període impositiu en què concorri alguna de les circumstàncies següents:
1r. Que adquireixi eficàcia un quitament establert en un acord de refinançament judicialment
homologable als que es refereixen l’article 71 bis i la disposició addicional quarta de la Llei
22/2003, de 9 de juliol, concursal, o en un acord extrajudicial de pagaments als quals es
refereix el títol X de la mateixa Llei.
2n. Que, mentre el deutor està en situació de concurs, adquireixi eficàcia el conveni en què
s’acordi un quitament en l’import del crèdit d’acord amb el que disposa l’article 133 de la Llei
22/2003, de 9 de juliol, concursal, i en aquest cas la pèrdua es computa per la quantia del
quitament.
Si passa altrament, que conclogui el procediment concursal sense que s’hagi satisfet el
crèdit excepte quan s’acordi la conclusió del concurs per les causes a què es refereixen els
apartats 1r, 4t i 5è de l’article 176 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.
3r. Que es compleixi el termini d’un any des de l’inici del procediment judicial diferent dels de
concurs que tingui per objecte l’execució del crèdit sense que aquest hagi estat satisfet.
Quan el crèdit s’ha cobrat després del còmput de la pèrdua patrimonial a què es refereix
aquesta lletra k, s’imputa un guany patrimonial per l’import cobrat en el període impositiu en
què es produeixi aquest cobrament.16
l) Les ajudes públiques per a la primera instal·lació de joves agricultors que preveu el Marc
nacional de desenvolupament rural d’Espanya que es destinin a l’adquisició d’una
participació en el capital d’empreses agrícoles societàries es poden imputar per quartes
parts, en el període impositiu en què s’obtinguin i en els tres següents.17
m) Els rendiments del treball en espècie derivats del lliurament d'accions o participacions
d'una empresa emergent a les quals es refereix la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de
foment de l'ecosistema de les empreses emergents, que compleixin els requisits que
estableix la lletra f de l'apartat 3 de l'article 42 d'aquesta Llei i no estiguin exempts per
superar la quantia que preveu l'article esmentat, s'imputen en el període impositiu en què
concorri alguna de les circumstàncies següents:
– Que el capital de la societat sigui objecte d'admissió a negociació en una borsa de
valors o en qualsevol sistema multilateral de negociació, espanyol o estranger.
– Que es produeixi la sortida del patrimoni del contribuent de l'acció o la participació
corresponent.
No obstant això, transcorregut el termini de deu anys a comptar del lliurament de les accions
o participacions sense que s'hagi produït alguna de les circumstàncies assenyalades abans,
el contribuent ha d'imputar els rendiments del treball a què es refereix aquesta lletra
corresponents a aquestes accions o participacions, en el període impositiu en què s'hagi
complert el termini de deu anys esmentat.18
3. En el supòsit que el contribuent perdi la seva condició per canvi de residència, totes les
rendes pendents d’imputació s’han d’integrar en la base imposable corresponent a l’últim
període impositiu que s’hagi de declarar per aquest impost, en les condicions que es fixin
per reglament, i s’ha de practicar, si s’escau, una autoliquidació complementària, sense
sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.
Quan el trasllat de residència es produeixi a un altre Estat membre de la Unió Europea, el
contribuent pot optar per imputar les rendes pendents de conformitat amb el que disposa el
paràgraf anterior, o per presentar, a mesura que s’obtingui cada una de les rendes pendents
d’imputació, una autoliquidació complementària sense sanció, ni interessos de demora ni
cap recàrrec, corresponent a l’últim període que s’hagi de declarar per aquest impost.
L’autoliquidació s’ha de presentar en el termini de declaració del període impositiu en què
hauria correspost imputar les esmentades rendes si no s’hagués produït la pèrdua de la
condició de contribuent.19
23
4. En el cas de mort del contribuent, totes les rendes pendents d’imputació s’han d’integrar
en la base imposable de l’últim període impositiu que s’hagi de declarar.
13
Apartat 1, lletra b, redactat de conformitat amb l'article 2.1 de la Llei 8/2020, de 16 de desembre, per la qual
s’adopten determinades mesures urgents en matèria d’agricultura i alimentació (BOE núm. 328, de 17 de
desembre, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de gener de 2020.
14
Apartat 2, lletra c, redactat de conformitat amb l'article 2.2 de la Llei 8/2020, de 16 de desembre, per la qual
s’adopten determinades mesures urgents en matèria d’agricultura i alimentació (BOE núm. 328, de 17 de
15
Apartat 2, lletra h, redactat de conformitat amb l'article 3.1 de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de
prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de
2016, per la qual s'estableixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incideixen directament en el
funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc
(BOE núm. 164, de 10 de juliol).
16
Apartat 2, lletra k, afegida per l'article 1.8 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei
35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós de la Llei de l’impost
sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres normes tributàries
(BOE núm. 288, de 28 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).
17
Apartat 2, lletra l, afegit per l'article 2.2 de la Llei 8/2020, de 16 de desembre, per la qual s’adopten determinades
mesures urgents en matèria d’agricultura i alimentació (BOE núm. 328, de 17 de desembre, i suplement en català
de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de gener de 2020.
18
Apartat 2, lletra m, afegit per la disposició final 3a.1 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de
l’ecosistema de les empreses emergents (BOE núm. 306, de 22 de desembre). Amb efectes des de l’1 de gener de
2023.
19
Apartat 3 redactat de conformitat amb la disposició final 10a.1 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual
s’adopten mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat
econòmica (BOE núm. 312, de 28 de desembre, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes d’1 de
gener de 2013.
TÍTOL II
Determinació de la renda sotmesa a gravamen
Article 15
Determinació de la base imposable i liquidable
1. La base imposable de l’impost està constituïda per l’import de la renda del contribuent i es
determina aplicant els mètodes que preveu l’article 16 d’aquesta Llei.
2. Per a la quantificació de la base imposable s’ha de procedir, en els termes que preveu
aquesta Llei, per l’ordre següent:
1r. Les rendes s’han de qualificar i quantificar d’acord amb el seu origen. Els rendiments
nets s’obtenen per diferència entre els ingressos computables i les despeses deduïbles. Els
guanys i les pèrdues patrimonials es determinen, amb caràcter general, per diferència entre
els valors de transmissió i d’adquisició.
2n. S’apliquen les reduccions sobre el rendiment íntegre o net que, si s’escau,
corresponguin per a cada una de les fonts de renda.
3r. Es procedeix a la integració i compensació de les diferents rendes segons el seu origen i
la seva classificació com a renda general o de l’estalvi.
El resultat d’aquestes operacions dóna lloc a la base imposable general i de l’estalvi.
3. La base liquidable és el resultat de practicar en la base imposable, en els termes que

preveu aquesta Llei, les reduccions per atenció a situacions de dependència i envelliment i
pensions compensatòries, la qual cosa dóna lloc a les bases liquidables general i de l’estalvi.
24
4. No s’han de sotmetre a tributació les rendes que no excedeixin l’import del mínim personal
i familiar aplicable.20
20
es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia
i es modifiquen determinades normes tributàries (BOE núm. 305, de 19 de desembre, i suplement en català de la
mateixa data).
TÍTOL III
Determinació de la base imposable
CAPÍTOL I
Mètodes de determinació
Article 16
Mètodes de determinació de la base imposable
1. La quantia dels diferents components de la base imposable es determina amb caràcter

general pel mètode d’estimació directa.
2. La determinació dels rendiments d’activitats econòmiques es porta a terme en els termes

que preveu l’article 28 d’aquesta Llei a través dels mètodes següents:
a) Estimació directa, que s’aplica com a mètode general, i que admet dues modalitats, la
normal i la simplificada.
b) Estimació objectiva de rendiments per a determinades activitats econòmiques, en els
termes que per reglament s’estableixin.
3. El mètode d’estimació indirecta s’aplica de conformitat amb el que disposa la Llei 58/2003,
de 17 de desembre, general tributària.
En l’estimació indirecta dels rendiments procedents d’activitats econòmiques s’han de tenir
en compte, preferentment, els signes, índexs o mòduls establerts per a l’estimació objectiva,
quan es tracti de contribuents que hagin renunciat a aquest últim mètode de determinació de
la base imposable.
CAPÍTOL II
Definició i determinació de la renda gravable
SECCIÓ PRIMERA
Rendiments del treball
Article 17
Rendiments íntegres del treball
1. Es consideren rendiments íntegres del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui
quina en sigui la denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament
o indirectament, del treball personal o de la relació laboral o estatutària i no tinguin el
caràcter de rendiments d’activitats econòmiques.
S’hi inclouen, en particular:
a) Els sous i salaris.
b) Les prestacions per desocupació.
c) Les remuneracions en concepte de despeses de representació.
25
d) Les dietes i assignacions per a despeses de viatge, excepte les de locomoció i les
normals de manutenció i estada en establiments d’hostaleria amb els límits que per
reglament s’estableixin.
e) Les contribucions o aportacions satisfetes pels promotors de plans de pensions que
preveu el text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial
decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, o per les empreses promotores que preveu la
Directiva 2003/41/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 de juny de 2003, relativa a
les activitats i la supervisió de fons de pensions d’ocupació.
f) Les contribucions o aportacions satisfetes pels empresaris per fer front als compromisos
per pensions en els termes que preveuen la disposició addicional primera del text refós de la
Llei de regulació dels plans i fons de pensions, i la seva normativa de desplegament, quan
aquelles siguin imputades a les persones a les quals es vinculin les prestacions. Aquesta
imputació fiscal té caràcter voluntari en els contractes d’assegurança col·lectiva diferents
dels plans de previsió social empresarial, i s’ha de mantenir la decisió que s’adopti respecte
de la resta de primes que se satisfacin fins a l’extinció del contracte d’assegurança. No
obstant això, la imputació fiscal té caràcter obligatori en els contractes d’assegurança de
risc. Quan els contractes d’assegurança cobreixin conjuntament les contingències de
jubilació i de mort o incapacitat, és obligatòria la imputació fiscal de la part de les primes
satisfetes que correspongui al capital en risc per mort o incapacitat, sempre que l’import
d’aquesta part excedeixi els 50 euros anuals. A aquests efectes es considera capital en risc
la diferència entre el capital assegurat per a mort o incapacitat i la provisió matemàtica.
No obstant el que preveu el paràgraf anterior, en tot cas, la imputació fiscal de primes dels
contractes d’assegurança abans assenyalats és obligatòria per l’import que excedeixi els
100.000 euros anuals per contribuent i respecte del mateix empresari, excepte en les
assegurances col·lectives contractades a conseqüència d’acomiadaments col·lectius duts a
terme de conformitat amb el que disposa l’article 51 de l’Estatut dels treballadors.21
2. En tot cas, tenen la consideració de rendiments del treball:

a) Les prestacions següents:
1a. Les pensions i havers passius percebuts dels règims públics de la Seguretat Social i
classes passives i altres prestacions públiques per situacions d’incapacitat, jubilació,
accident, malaltia, viduïtat, o similars, sense perjudici del que disposa l’article 7 d’aquesta
Llei.
2a. Les prestacions percebudes pels beneficiaris de mutualitats generals obligatòries de
funcionaris, col·legis d’orfes i altres entitats similars.
3a. Les prestacions percebudes pels beneficiaris de plans de pensions i les percebudes dels
plans de pensions que regula la Directiva (UE) 2016/2341 del Parlament Europeu i del
Consell, de 14 de desembre de 2016, relativa a les activitats i la supervisió de fons de
pensions d’ocupació.
Així mateix, les quantitats percebudes en els supòsits que preveu l’article 8.8 del text refós
de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu
1/2002, de 29 de novembre, tenen el mateix tractament fiscal que les prestacions dels plans
de pensions. 22
4a. Les prestacions percebudes pels beneficiaris de contractes d’assegurances concertats
amb mutualitats de previsió social, les aportacions de les quals hagin pogut ser, almenys en
part, despesa deduïble per a la determinació del rendiment net d’activitats econòmiques, o
objecte de reducció en la base imposable de l’impost.
En el supòsit de prestacions per jubilació i invalidesa derivades dels contractes esmentats,
s’han d’integrar en la base imposable en l’import de la quantia percebuda que excedeixi de
les aportacions que no hagin pogut ser objecte de reducció o minoració en la base
imposable de l’impost, per incomplir els requisits subjectius previstos en el paràgraf a de
l’apartat 2 de l’article 51 o en la disposició addicional novena d’aquesta Llei.
26
5a. Les prestacions percebudes pels beneficiaris dels plans de previsió social empresarial.
Així mateix, les prestacions per jubilació i invalidesa percebudes pels beneficiaris de
contractes d’assegurança col·lectiva, diferents dels plans de previsió social empresarial, que
instrumentin els compromisos per pensions assumits per les empreses, en els termes que
preveuen la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i
fons de pensions, i la seva normativa de desplegament, en la mesura que la seva quantia
excedeixi les contribucions imputades fiscalment i les aportacions directament realitzades
pel treballador.
6a. Les prestacions percebudes pels beneficiaris dels plans de previsió assegurats.
7a. Les prestacions percebudes pels beneficiaris de les assegurances de dependència
conforme al que disposa la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les
persones en situació de dependència.
b) Les quantitats que s’abonin, per raó del seu càrrec, als diputats espanyols en el
Parlament europeu, als diputats i senadors de les Corts Generals, als membres de les
assemblees legislatives autonòmiques, regidors d’ajuntament i membres de les diputacions
provincials, cabildos insulars o altres entitats locals, excloent-ne, en tot cas, la part de les
quantitats que aquestes institucions assignin per a despeses de viatge i desplaçament.
c) Els rendiments derivats d’impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars.
d) Els rendiments derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre
que se cedeixi el dret a la seva explotació.
e) Les retribucions dels administradors i membres dels consells d’administració, de les
juntes que en facin la funció i altres membres d’òrgans representatius.
f) Les pensions compensatòries rebudes del cònjuge i les anualitats per aliments, sense
perjudici del que disposa l’article 7 d’aquesta Llei.
g) Els drets especials de contingut econòmic que es reservin els fundadors o promotors
d’una societat com a remuneració de serveis personals.
h) Les beques, sense perjudici del que disposa l’article 7 d’aquesta Llei.
i) Les retribucions percebudes pels qui col·laborin en activitats humanitàries o d’assistència
social promogudes per entitats sense ànim de lucre.
j) Les retribucions derivades de relacions laborals de caràcter especial.
k) Les aportacions realitzades al patrimoni protegit de les persones amb discapacitat en els
termes que preveu la disposició addicional divuitena d’aquesta Llei.
3. No obstant això, quan els rendiments a què es refereixen els paràgrafs c i d de l’apartat
anterior i els derivats de la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics i de la
relació laboral especial de les persones que intervinguin en operacions mercantils per
compte d’un empresari o més sense assumir el compte i el risc de les operacions que
suposin l’ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d’un
de tots dos, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis, es
qualifiquen de rendiments d’activitats econòmiques.
21
Apartat 1, lletra f, redactat de conformitat amb l'article 1.9 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
22
Apartat 2, lletra a, punt 3r, redactat de conformitat amb la disposició final 4a del Reial decret llei 3/2020, de 4 de
febrer, de mesures urgents, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió
Europea en l’àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d’assegurances privades; de plans i fons de
pensions; de l’àmbit tributari i de litigis fiscals (BOE núm. 31, de 5 de febrer, i suplement en català de la mateixa
data).
Article 18
Percentatges de reducció aplicables a determinats rendiments del treball
27
1. Com a regla general, els rendiments íntegres es computen totalment, llevat que els sigui
aplicable algun dels percentatges de reducció a què es refereixen els apartats següents. Els
percentatges esmentats no són aplicables quan la prestació es percebi en forma de renda.
2. El 30 per cent de reducció, en el cas de rendiments íntegres diferents dels que preveu
l’article 17.2.a d’aquesta Llei que tinguin un període de generació superior a dos anys, així
com els que per reglament es qualifiquin d’obtinguts de forma notòriament irregular en el
temps, quan, en els dos casos, sense perjudici del que disposa el paràgraf següent,
s’imputin en un únic període impositiu.
Si es tracta de rendiments derivats de l’extinció d’una relació laboral, comuna o especial, es
considera com a període de generació el nombre d’anys de servei del treballador. En cas
que aquests rendiments es cobrin de manera fraccionada, el còmput del període de
generació ha de tenir en compte el nombre d’anys de fraccionament, en els termes que
s’estableixin per reglament. Aquests rendiments no es tenen en compte als efectes del que
estableix el paràgraf següent.
No obstant això, aquesta reducció no és aplicable als rendiments que tinguin un període de
generació superior a dos anys quan, en el termini dels cinc períodes impositius anteriors a
aquell en què siguin exigibles, el contribuent ha obtingut altres rendiments amb un període
de generació superior a dos anys, als quals hagi aplicat la reducció que preveu aquest
apartat.
La quantia del rendiment íntegre a què es refereix aquest apartat sobre la qual s’ha d’aplicar
aquesta reducció no pot superar l’import de 300.000 euros anuals.
Sense perjudici del límit que preveu el paràgraf anterior, en el cas de rendiments del treball
amb una quantia compresa entre 700.000,01 euros i 1.000.000 d’euros que derivin de
l’extinció de la relació laboral, comuna o especial, o de la relació mercantil a què es refereix
l’article 17.2.e d’aquesta Llei, o de totes dues, la quantia del rendiment sobre la qual s’ha
d’aplicar la reducció no pot superar l’import que resulti de minorar 300.000 euros en la
diferència entre la quantia del rendiment i 700.000 euros.
Quan la quantia d’aquests rendiments sigui igual o superior a 1.000.000 d’euros, la quantia
dels rendiments sobre la qual s’ha d’aplicar la reducció del 30 per cent és zero.
A aquests efectes, la quantia total del rendiment del treball que s’ha de computar està
determinada per la suma aritmètica dels rendiments del treball anteriorment indicats
procedents de la mateixa empresa o d’altres empreses del grup de societats en què
concorrin les circumstàncies que preveu l’article 42 del Codi de comerç, independentment
del període impositiu al qual s’imputi cada rendiment.23
3. El 30 per cent de reducció, en el cas de les prestacions que estableix l’article 17.2.a.1a i
2a d’aquesta Llei que es percebin en forma de capital, sempre que hagin transcorregut més
de dos anys des de la primera aportació.
El termini de dos anys no és exigible en el cas de prestacions per invalidesa.24
4. Les reduccions que preveu aquest article no s’apliquen a les contribucions empresarials
imputades que redueixin la base imposable, d’acord amb el que disposen els articles 51, 53 i
la disposició addicional onzena d’aquesta Llei.
23
24
28
Article 19
Rendiment net del treball
1. El rendiment net del treball és el resultat de disminuir el rendiment íntegre en l’import de

les despeses deduïbles.
2. Tenen la consideració de despeses deduïbles exclusivament les següents:

a) Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris.
b) Les detraccions per drets passius.
c) Les cotitzacions als col·legis d’orfes o entitats similars.
d) Les quotes satisfetes a sindicats i col·legis professionals, quan la col·legiació tingui
caràcter obligatori, en la part que correspongui als fins essencials d’aquestes institucions, i
amb el límit que s’estableixi per reglament.
e) Les despeses de defensa jurídica derivades directament de litigis suscitats en la relació
del contribuent amb la persona de la qual percep els rendiments, amb el límit de 300 euros
anuals.
f) En concepte d’altres despeses diferents de les anteriors, 2.000 euros anuals.
Si es tracta de contribuents desocupats inscrits a l’oficina d’ocupació que acceptin un lloc de
treball que exigeixi el trasllat de la seva residència habitual a un nou municipi, en les
condicions que es determinin per reglament, aquesta quantia s’ha d’incrementar, en el
període impositiu en què es produeixi el canvi de residència i en el següent, en 2.000 euros
anuals addicionals.
Si es tracta de persones amb discapacitat que obtinguin rendiments del treball com a
treballadors actius, aquesta quantia s’ha d’incrementar en 3.500 euros anuals. Aquest
increment és de 7.750 euros anuals per a les persones amb discapacitat que, tot i ser
treballadors actius, acreditin necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un
grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent.
Les despeses deduïbles a què es refereix aquesta lletra f tenen com a límit el rendiment
íntegre del treball una vegada minorat per la resta de despeses deduïbles que preveu
aquest apartat.25
25
Article 2026
Reducció per obtenció de rendiments del treball
Els contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 19.747,5 euros, sempre que no
tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superiors a 6.500 euros,
minoren el rendiment net del treball en les quanties següents:
a) Contribuents amb rendiments nets del treball iguals o inferiors a 14.047,5 euros: 6.498
euros anuals.
b) Contribuents amb rendiments nets del treball compresos entre 14.047,5 i 19.747,5 euros:
6.498 euros menys el resultat de multiplicar per 1,14 la diferència entre el rendiment del
treball i 14.047,5 euros anuals.
29
A aquests efectes, el rendiment net del treball és el resultant de minorar el rendiment íntegre
en les despeses que preveuen les lletres a, b, c, d i e de l'article 19.2 d'aquesta Llei.
Com a conseqüència de l'aplicació de la reducció que preveu aquest article, el saldo
resultant no pot ser negatiu.
26
Article redactat de conformitat amb l'article 59.1 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos
generals de l'Estat per a l'any 2023. (BOE núm. 308, de 24 de desembre). Amb efectes des de l’1 de gener de 2023
i vigència indefinida.
SECCIÓ SEGONA
Rendiments del capital
Article 21
Definició de rendiments del capital
1. Tenen la consideració de rendiments íntegres del capital la totalitat de les utilitats o

contraprestacions, sigui quina en sigui la denominació o naturalesa, dineràries o en espècie,
que provinguin, directament o indirectament, d’elements patrimonials, béns o drets, la
titularitat dels quals correspongui al contribuent i no estiguin afectes a activitats
econòmiques realitzades per aquest.
No obstant això, les rendes derivades de la transmissió de la titularitat dels elements
patrimonials, encara que hi hagi un pacte de reserva de domini, tributen com a guanys o
pèrdues patrimonials, llevat que per aquesta Llei es qualifiquin de rendiments del capital.
2. En tot cas, s’inclouen com a rendiments del capital:

a) Els provinents dels béns immobles, tant rústics com urbans, que no estiguin afectes a
activitats econòmiques realitzades pel contribuent.
b) Els que provinguin del capital mobiliari i, en general, dels restants béns o drets de què
sigui titular el contribuent, que no estiguin afectes a activitats econòmiques realitzades per
aquest.
SUBSECCIÓ PRIMERA
Rendiments del capital immobiliari
Article 22
Rendiments íntegres del capital immobiliari
1. Tenen la consideració de rendiments íntegres procedents de la titularitat de béns

immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre aquests, tots els que derivin
de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre aquells,
sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa.
2. Es computa com a rendiment íntegre l’import que per tots els conceptes hagi de satisfer
l’adquirent, cessionari, arrendatari o subarrendatari, inclòs, si s’escau, el corresponent a tots
els béns cedits amb l’immoble i exclòs l’impost sobre el valor afegit o, si s’escau, l’impost
general indirecte canari.
Article 23
Despeses deduïbles i reduccions
1. Per determinar el rendiment net, es dedueixen dels rendiments íntegres les despeses
següents:
30
a) Totes les despeses necessàries per a l’obtenció dels rendiments. Es consideren

despeses necessàries per a l’obtenció dels rendiments, entre altres, les següents:
1r. Els interessos dels capitals aliens invertits en l’adquisició o millora del bé, dret o facultat
d’ús i gaudi del qual procedeixin els rendiments, i altres despeses de finançament, així com
les despeses de reparació i conservació de l’immoble. L’import total a deduir per aquestes
despeses no pot excedir, per a cada bé o dret, la quantia dels rendiments íntegres obtinguts.
L’excés es pot deduir en els quatre anys següents d’acord amb el que assenyala aquest
número 1r.
2n. Els tributs i recàrrecs no estatals, així com les taxes i recàrrecs estatals, sigui quina sigui
la seva denominació, sempre que incideixin sobre els rendiments computats o sobre el bé o
dret productor d’aquells i no tinguin caràcter sancionador.
3r. Els saldos de cobrament dubtós en les condicions que s’estableixin per reglament.
4t. Les quantitats meritades per tercers com a conseqüència de serveis personals.
b) Les quantitats destinades a l’amortització de l’immoble i dels altres béns cedits amb
aquest, sempre que responguin a la seva depreciació efectiva, en les condicions que per
reglament es determinin. Si es tracta d’immobles, s’entén que l’amortització compleix el
requisit d’efectivitat si no excedeix del resultat d’aplicar el 3 per cent sobre el més gran dels
valors següents: el cost d’adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure el valor del
sòl.
En el supòsit de rendiments derivats de la titularitat d’un dret o facultat d’ús o gaudi, és
igualment deduïble en concepte de depreciació, amb el límit dels rendiments íntegres, la part
proporcional del valor d’adquisició satisfet, en les condicions que es determinin per
reglament.
2. En els supòsits d'arrendament de béns immobles destinats a habitatge, el rendiment net

positiu calculat d'acord amb el que disposa l'apartat anterior es redueix:
a) En un 90 per cent quan el mateix arrendador hagi formalitzat un nou contracte
d'arrendament sobre un habitatge situat en una zona de mercat residencial tensat, en el qual
la renda inicial s'hagi rebaixat en més d'un 5 per cent en relació amb l'última renda de
l'anterior contracte d'arrendament del mateix habitatge, una vegada aplicada, si s'escau, la
clàusula d'actualització anual del contracte anterior.
b) En un 70 per cent quan no es compleixin els requisits que assenyala la lletra a) anterior i
es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
1r. Que el contribuent hagi llogat per primera vegada l'habitatge, sempre que aquest estigui
situat en una zona de mercat residencial tensat i l'arrendatari tingui una edat compresa entre
18 i 35 anys. Quan hi hagi diversos arrendataris d'un mateix habitatge, aquesta reducció
s'aplica sobre la part del rendiment net que proporcionalment correspongui als arrendataris
que compleixin els requisits que preveu aquesta lletra.
2n. Quan l'arrendatari sigui una administració pública o entitat sense finalitats lucratives a les
quals sigui aplicable el règim especial que regula el títol II de la Llei 49/2002, de 23 de
desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al
mecenatge, que destini l'habitatge al lloguer social amb una renda mensual inferior a
l'establerta en el programa d'ajudes al lloguer del Pla estatal d'habitatge, o a l'allotjament de
persones en situació de vulnerabilitat econòmica a què es refereix la Llei 19/2021, de 20 de
desembre, per la qual s'estableix l'ingrés mínim vital, o quan l'habitatge estigui acollit a algun
programa públic d'habitatge o qualificació en virtut del qual l'administració competent
estableixi una limitació en la renda del lloguer.
c) En un 60 per cent quan no es compleixin els requisits de les lletres anteriors i l'habitatge
hagi estat objecte d'una actuació de rehabilitació en els termes que preveu l'apartat 1 de
l'article 41 del Reglament de l'impost que hagi finalitzat en els dos anys anteriors a la data de
la subscripció del contracte d'arrendament.
d) En un 50 per cent, en qualsevol altre cas.
31
Els requisits assenyalats s'han de complir en el moment en què se subscrigui el contracte

d'arrendament, i la reducció és aplicable mentre se segueixin complint aquests requisits.
Aquestes reduccions només són aplicables sobre els rendiments nets positius que hagi
calculat el contribuent en una autoliquidació presentada abans que s'hagi iniciat un
procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d'inspecció que inclogui en
el seu objecte la comprovació d'aquests rendiments.
En cap cas són aplicables les reduccions respecte de la part dels rendiments nets positius
derivada d'ingressos no inclosos o de despeses indegudament deduïdes en l'autoliquidació
del contribuent i que es regularitzin en algun dels procediments que esmenta el paràgraf
anterior, fins i tot quan aquestes circumstàncies hagin estat declarades o acceptades pel
contribuent durant la tramitació del procediment. Tampoc són aplicables les reduccions en
relació amb els contractes d'arrendament que incompleixin el que disposa l'apartat 6 de
l'article 17 de la Llei d'arrendaments urbans.
Les zones de mercat residencial tensat a les quals pot ser aplicable el que preveu aquest
apartat són les que reculli la resolució que, d'acord amb el que disposa la legislació estatal
en matèria d'habitatge, aprovi el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.27
3. Els rendiments nets amb un període de generació superior a dos anys, així com els que
per reglament es qualifiquin d’obtinguts de manera notòriament irregular en el temps, es
redueixen en un 30 per cent, quan, en els dos casos, s’imputin en un únic període impositiu.
La quantia del rendiment net a què es refereix aquest apartat sobre la qual s’ha d’aplicar
aquesta reducció no pot superar l’import de 300.000 euros anuals.28
27
Apartat 2 redactat de conformitat amb la disposició final 2a.1 de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a
l'habitatge (BOE núm. 124, de 25 de maig). Amb efectes per als contractes d'arrendament d'habitatge
subscrits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Aquesta modificació entrar en vigor a partir de
l’1 de gener de 2024, de conformitat amb la disposició final 9a de la mateixa Llei 12/2023.
28
Article 24
Rendiment en cas de parentiu
Quan l’adquirent, cessionari, arrendatari o subarrendatari del bé immoble o del dret real que
recaigui sobre aquest sigui el cònjuge o un parent, inclosos els afins, fins al tercer grau
inclusivament, del contribuent, el rendiment net total no pot ser inferior al que resulti de les
regles de l’article 85 d’aquesta Llei.
SUBSECCIÓ SEGONA
Rendiments del capital mobiliari
Article 25
Rendiments íntegres del capital mobiliari
Tenen la consideració de rendiments íntegres del capital mobiliari els següents:

1. Rendiments obtinguts per la participació en els fons propis de qualsevol tipus d’entitat.
Queden inclosos dins d’aquesta categoria els rendiments següents, dineraris o en espècie:
a) Els dividends, primes d’assistència a juntes i participacions en els beneficis de qualsevol
tipus d’entitat.
b) Els rendiments procedents de qualsevol classe d’actius, excepte el lliurament d’accions
alliberades que, estatutàriament o per decisió dels òrgans socials, facultin per participar en
32
els beneficis, vendes, operacions, ingressos o conceptes anàlegs d’una entitat per causa
diferent de la remuneració del treball personal.
c) Els rendiments que derivin de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi,
sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, sobre els valors o participacions que
representin la participació en els fons propis de l’entitat.
d) Qualsevol altra utilitat, diferent de les anteriors, procedent d’una entitat per la condició de
soci, accionista, associat o partícip.
e) La distribució de la prima d’emissió d’accions o participacions. L’import obtingut minora,
fins a anul·lar-lo, el valor d’adquisició de les accions o participacions afectades i l’excés que
en pugui resultar tributa com a rendiment del capital mobiliari.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, en el cas de distribució de la prima d’emissió
corresponent a valors no admesos a negociació en algun dels mercats regulats de valors
que defineix la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de
2004, relativa als mercats d’instruments financers, i representatius de la participació en fons
propis de societats o entitats, quan la diferència entre el valor dels fons propis de les accions
o participacions corresponent a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la data de la
distribució de la prima i el seu valor d’adquisició sigui positiva, l’import obtingut o el valor
normal de mercat dels béns o drets rebuts es considera rendiment del capital mobiliari amb
el límit de la diferència positiva esmentada.
A aquests efectes, el valor dels fons propis a què es refereix el paràgraf anterior es minora
en l’import dels beneficis repartits abans de la data de la distribució de la prima d’emissió,
procedents de reserves incloses en els fons propis esmentats, així com en l’import de les
reserves legalment indisponibles incloses en els fons propis esmentats que s’hagin generat
amb posterioritat a l’adquisició de les accions o participacions.
L’excés sobre aquest límit minora el valor d’adquisició de les accions o participacions
d’acord amb el que disposa el primer paràgraf d’aquesta lletra e.
Quan per aplicació del que disposa el paràgraf segon d’aquesta lletra e la distribució de la
prima d’emissió hagi determinat el còmput com a rendiment del capital mobiliari de la totalitat
o part de l’import obtingut o del valor normal de mercat dels béns o drets rebuts, i amb
posterioritat el contribuent obté dividends o participacions en beneficis d’acord amb l’article
25.1.a d’aquesta Llei procedents de la mateixa entitat en relació amb accions o
participacions que hagin continuat en el seu patrimoni des de la distribució de la prima
d’emissió, l’import obtingut dels dividends o participacions en beneficis minora, amb el límit
dels rendiments del capital mobiliari prèviament computats que corresponguin a les accions
o participacions esmentades, el valor d’adquisició d’aquestes d’acord amb el que disposa el
primer paràgraf d’aquesta lletra e.29
2. Rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis.
Tenen aquesta consideració les contraprestacions de tot tipus, sigui quina sigui la seva
denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, com els interessos i qualsevol altra
forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les derivades
de la transmissió, reemborsament, amortització, bescanvi o conversió de qualsevol classe
d’actius representatius de la captació i utilització de capitals aliens.
a) En particular, tenen aquesta consideració:
1r. Els rendiments procedents de qualsevol instrument de gir, fins i tot els originats per
operacions comercials, a partir del moment en què s’endossi o transmeti, llevat que l’endós
o la cessió es faci com a pagament d’un crèdit de proveïdors o subministradors.
2n. La contraprestació, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, derivada de
comptes en tota classe d’institucions financeres, incloent-ne les basades en operacions
sobre actius financers.
3r. Les rendes derivades d’operacions de cessió temporal d’actius financers amb pacte de
recompra.
33
4t. Les rendes satisfetes per una entitat financera, com a conseqüència de la transmissió,
cessió o transferència, total o parcial, d’un crèdit de la titularitat de les rendes.
b) En el cas de transmissió, reemborsament, amortització, bescanvi o conversió de valors,
es computa com a rendiment la diferència entre el valor de transmissió, reemborsament,
amortització, bescanvi o conversió d’aquests i el seu valor d’adquisició o subscripció.
Com a valor de bescanvi o conversió s’ha de prendre el que correspongui als valors que es
rebin.
Les despeses accessòries d’adquisició i alienació s’han de computar per a la quantificació
del rendiment, mentre es justifiquin adequadament.
Els rendiments negatius derivats de transmissions d’actius financers, quan el contribuent
hagi adquirit actius financers homogenis dins els dos mesos anteriors o posteriors a les
transmissions esmentades, s’han d’integrar a mesura que es transmetin els actius financers
que romanguin en el patrimoni del contribuent.
3. Rendiments procedents d’operacions de capitalització, de contractes d’assegurança de
vida o invalidesa i de rendes derivades de la imposició de capitals.
a) Rendiments dineraris o en espècie procedents d’operacions de capitalització i de
contractes d’assegurança de vida o invalidesa, excepte quan, d’acord amb el que preveu
l’article 17.2.a d’aquesta Llei, hagin de tributar com a rendiments del treball.
En particular, s’apliquen a aquests rendiments de capital mobiliari les regles següents:
1r. Quan es percebi un capital diferit, el rendiment del capital mobiliari està determinat per la
diferència entre el capital percebut i l’import de les primes satisfetes.
No obstant això, si el contracte d’assegurança combina la contingència de supervivència
amb les de mort o incapacitat i el capital percebut correspon a la contingència de
supervivència, es pot detreure també la part de les primes satisfetes que correspongui al
capital en risc per mort o incapacitat que s’hagi consumit fins al moment, sempre que durant
tota la vigència del contracte, el capital en risc sigui igual o inferior al cinc per cent de la
provisió matemàtica. A aquests efectes es considera capital en risc la diferència entre el
capital assegurat per a mort o incapacitat i la provisió matemàtica.30
2n. En el cas de rendes vitalícies immediates, que no hagin estat adquirides per herència,
llegat o qualsevol altre títol successori, es considera rendiment de capital mobiliari el resultat
d’aplicar a cada anualitat els percentatges següents:
40 per cent, quan el perceptor tingui menys de 40 anys.
35 per cent, quan el perceptor tingui entre 40 i 49 anys.
8 per cent, quan el perceptor tingui més de 70 anys.
Aquests percentatges són els corresponents a l’edat del rendista en el moment de la
constitució de la renda i romanen constants durant tota la seva vigència.
3r. Si es tracta de rendes temporals immediates, que no hagin estat adquirides per herència,
llegat o qualsevol altre títol successori, es considera rendiment del capital mobiliari el resultat
d’aplicar a cada anualitat els percentatges següents:
12 per cent, quan la renda tingui una durada inferior o igual a 5 anys.
16 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 5 i inferior o igual a 10 anys.
20 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 10 i inferior o igual a 15 anys.
25 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 15 anys.
4t. Quan es percebin rendes diferides, vitalícies o temporals, que no hagin estat adquirides
per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, es considera rendiment del capital
mobiliari el resultat d’aplicar a cada anualitat el percentatge que correspongui dels que
preveuen els números 2n i 3r anteriors, incrementat en la rendibilitat obtinguda fins a la
constitució de la renda, de la manera que es determini per reglament. Quan les rendes hagin
estat adquirides per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït i entre vius, el
34
rendiment del capital mobiliari és, exclusivament, el resultat d’aplicar a cada anualitat el
percentatge que correspongui dels que preveuen els números 2n i 3r anteriors.
No obstant el que preveu el paràgraf anterior, en els termes que s’estableixin per reglament,
les prestacions per jubilació i invalidesa percebudes en forma de renda pels beneficiaris de
contractes d’assegurança de vida o invalidesa, diferents dels que estableix l’article 17.2.a, i
en els quals no hi hagi hagut cap tipus de mobilització de les provisions del contracte
d’assegurança durant la seva vigència, s’integren en la base imposable de l’impost, en
concepte de rendiments del capital mobiliari, a partir del moment en què la seva quantia
excedeixi les primes que hagin estat satisfetes en virtut del contracte o, en cas que la renda
hagi estat adquirida per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït i entre vius,
quan excedeixin el valor actual actuarial de les rendes en el moment de la seva constitució.
En aquests casos no són aplicables els percentatges que preveuen els números 2n i 3r
anteriors. Per a l’aplicació d’aquest règim és necessari que el contracte d’assegurança
s’hagi concertat, com a mínim, amb dos anys d’anterioritat a la data de jubilació.
5è. En el cas d’extinció de les rendes temporals o vitalícies, que no hagin estat adquirides
per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, quan l’extinció de la renda tingui
l’origen en l’exercici del dret de rescat, el rendiment del capital mobiliari és el resultat de
sumar a l’import del rescat les rendes satisfetes fins al moment esmentat i de restar les
primes satisfetes i les quanties que, d’acord amb els paràgrafs anteriors d’aquest apartat,
hagin tributat com a rendiments del capital mobiliari. Quan les rendes hagin estat adquirides
per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït i entre vius, s’ha de restar, a més a
més, la rendibilitat acumulada fins a la constitució de les rendes.
6è. Les assegurances de vida o invalidesa que prevegin prestacions en forma de capital i
aquest capital es destini a la constitució de rendes vitalícies o temporals, sempre que la
possibilitat de conversió es reculli en el contracte d’assegurança, tributen d’acord amb el que
estableix el primer paràgraf del número 4t anterior. En cap cas és aplicable el que disposa
aquest número quan el capital es posi a disposició del contribuent per qualsevol mitjà.
b) Les rendes vitalícies o altres temporals que tinguin per causa la imposició de capitals,
excepte quan hagin estat adquirides per herència, llegat o qualsevol altre títol successori. Es
considera rendiment del capital mobiliari el resultat d’aplicar a cada anualitat els
percentatges que preveuen els números 2n i 3r de la lletra a d’aquest apartat per a les
rendes, vitalícies o temporals, immediates derivades de contractes d’assegurança de vida.
4. Altres rendiments del capital mobiliari.
Queden inclosos en aquest apartat, entre altres, els rendiments, dineraris o en espècie
següents:
a) Els procedents de la propietat intel·lectual quan el contribuent no sigui l’autor i els
procedents de la propietat industrial que no estigui afecta a activitats econòmiques
realitzades pel contribuent.
b) Els procedents de la prestació d’assistència tècnica, llevat que aquesta prestació tingui
lloc en l’àmbit d’una activitat econòmica.
c) Els procedents de l’arrendament de béns mobles, negocis o mines, així com els
procedents del subarrendament percebuts pel subarrendador, que no constitueixin activitats
econòmiques.
d) Els procedents de la cessió del dret a l’explotació de la imatge o del consentiment o
autorització per utilitzar-la, llevat que la cessió esmentada tingui lloc en l’àmbit d’una activitat
econòmica.
5. No té la consideració de rendiment de capital mobiliari, sense perjudici de la seva
tributació pel concepte que correspongui, la contraprestació obtinguda pel contribuent per
l’ajornament o el fraccionament del preu de les operacions realitzades en desenvolupament
de la seva activitat econòmica habitual.
6. En relació amb els actius representatius de la captació i utilització de capitals aliens a què
es refereix l’apartat 2 d’aquest article, s’estima que no hi ha rendiment del capital mobiliari
35
en les transmissions lucratives, per causa de mort del contribuent, i no es computa el

rendiment del capital mobiliari negatiu derivat de la transmissió lucrativa d’aquells per actes
inter vivos.31
29
Número 1, lletra e, redactat de conformitat amb l'article 1.14 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual
es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós
de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres
30
Número 3, lletra a, ordinal 1r, redactat de conformitat amb l'article 1.14 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre,
per la qual es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques,
el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de
març, i altres normes tributàries (BOE núm. 288, de 28 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).
31
Número 6 redactat de conformitat amb l'article 1.14 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
Article 26
Despeses deduïbles i reduccions
1. Per a la determinació del rendiment net, es dedueixen dels rendiments íntegres

exclusivament les despeses següents:
a) Les despeses d’administració i dipòsit de valors negociables. A aquests efectes, es
consideren despeses d’administració i dipòsit els imports que repercuteixin les empreses de
serveis d’inversió, entitats de crèdit o altres entitats financeres que, d’acord amb la Llei
24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors, tinguin per finalitat retribuir la prestació
derivada de la realització per compte dels seus titulars del servei de dipòsit de valors
representats en forma de títols o de l’administració de valors representats en anotacions en
compte.
No són deduïbles les quanties que suposin la contraprestació d’una gestió discrecional i
individualitzada de carteres d’inversió, on es produeixi una disposició de les inversions
efectuades per compte dels titulars d’acord amb els mandats conferits per aquests.
b) Quan es tracti de rendiments derivats de la prestació d’assistència tècnica, de
l’arrendament de béns mobles, negocis o mines o de subarrendaments, es dedueixen dels
rendiments íntegres les despeses necessàries per obtenir-los i, si s’escau, l’import del
deteriorament sofert pels béns o drets de què procedeixin els ingressos.
2. Els rendiments nets que preveu l’apartat 4 de l’article 25 d’aquesta Llei amb un període de
generació superior a dos anys o que per reglament es qualifiquin d’obtinguts de manera
notòriament irregular en el temps, es redueixen en un 30 per cent, quan, en els dos casos,
s’imputin en un únic període impositiu.
La quantia del rendiment net a què es refereix aquest apartat sobre la qual s’aplica aquesta
reducció no pot superar l’import de 300.000 euros anuals.32
32
SECCIÓ TERCERA
Rendiments d’activitats econòmiques
Article 2733
Rendiments íntegres d’activitats econòmiques
36
1. Es consideren rendiments íntegres d’activitats econòmiques els que, procedint del treball
personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, suposin per part del
contribuent l’ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o
d’un dels dos, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis.
En particular, tenen aquesta consideració els rendiments de les activitats extractives, de
fabricació, comerç o prestació de serveis, incloses les d’artesania, agrícoles, forestals,
ramaderes, pesqueres, de construcció, mineres, i l’exercici de professions liberals,
artístiques i esportives.
No obstant això, si es tracta de rendiments obtinguts pel contribuent procedents d’una entitat
en el capital de la qual participi derivats de la realització d’activitats incloses en la secció
segona de les tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques, aprovades pel Reial decret
legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, tenen aquesta consideració quan el contribuent
estigui inclòs, a aquest efecte, en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors
per compte propi o autònoms, o en una mutualitat de previsió social que actuï com a
alternativa a aquest règim especial d’acord amb el que preveu la disposició addicional
quinzena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les
assegurances privades.
2. Als efectes del que disposa l’apartat anterior, s’entén que l’arrendament d’immobles es
realitza com a activitat econòmica, únicament quan per a la seva ordenació s’utilitzi,
almenys, una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada completa.
33
Article redactat de conformitat amb l'article 1.16 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen
Article 28
Regles generals de càlcul del rendiment net
1. El rendiment net de les activitats econòmiques es determina segons les normes de

l’impost sobre societats, sense perjudici de les regles especials que contenen aquest article,
l’article 30 d’aquesta Llei per a l’estimació directa, i l’article 31 d’aquesta Llei per a
l’estimació objectiva.
Als efectes del que disposa l’article 108 del text refós de la Llei de l’impost sobre societats,
per determinar l’import net del volum de negoci s’ha de tenir en compte el conjunt d’activitats
econòmiques exercides pel contribuent.
2. Per determinar el rendiment net de les activitats econòmiques no s’han d’incloure els
guanys o les pèrdues patrimonials derivades dels elements patrimonials que hi estan
afectes, que s’han de quantificar d’acord amb el que preveu la secció 4a d’aquest capítol.
3. L’afectació d’elements patrimonials o la desafectació d’actius fixos pel contribuent no

constitueix alteració patrimonial, sempre que els béns o drets continuïn formant part del seu
patrimoni.
S’entén que no hi ha hagut afectació si es porta a terme l’alienació dels béns o drets abans
que hagin transcorregut tres anys des d’aquesta alienació.
4. S’ha d’atendre al valor normal en el mercat dels béns o serveis objecte de l’activitat que el
contribuent cedeixi o presti a tercers de forma gratuïta o destini a l’ús o consum propi.
Així mateix, quan hi hagi contraprestació i aquesta sigui notòriament inferior al valor normal
en el mercat dels béns i serveis, s’ha d’atendre a aquest últim valor.
37
Article 29
Elements patrimonials afectes
1. Es consideren elements patrimonials afectes a una activitat econòmica:

a) Els béns immobles en què es du a terme l’activitat del contribuent.
b) Els béns destinats als serveis econòmics i socioculturals del personal al servei de
l’activitat. No es consideren afectes els béns d’esplai i esbarjo o, en general, d’ús particular
del titular de l’activitat econòmica.
c) Qualssevol altres elements patrimonials que siguin necessaris per a l’obtenció dels
rendiments respectius. En cap cas tenen aquesta consideració els actius representatius de
la participació en fons propis d’una entitat i de la cessió de capitals a tercers.
2. Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment per a l’activitat
econòmica, l’afectació s’entén limitada a la part d’aquests que realment s’utilitzi en l’activitat
de què es tracti. En cap cas són susceptibles d’afectació parcial elements patrimonials
indivisibles.
Per reglament s’han de determinar les condicions en què, malgrat la seva utilització per a
necessitats privades de forma accessòria i notòriament irrellevant, determinats elements
patrimonials es puguin considerar afectes a una activitat econòmica.
3. La consideració d’elements patrimonials afectes ho és amb independència que la seva

titularitat, en cas de matrimoni, sigui comuna als dos cònjuges.
Article 3034
Normes per a la determinació del rendiment net en estimació directa
1. La determinació dels rendiments d’activitats econòmiques s’ha d’efectuar, amb caràcter

general, pel mètode d’estimació directa, i s’hi admeten dues modalitats, la normal i la
simplificada.
La modalitat simplificada s’ha d’aplicar per a determinades activitats econòmiques l’import
net de volum de negoci de les quals, per al conjunt d’activitats exercides pel contribuent, no
superi els 600.000 euros l’any immediatament anterior, llevat que renunciï a aplicar-la, en els
termes que s’estableixin per reglament.
En els supòsits de renúncia o exclusió de la modalitat simplificada del mètode d’estimació
directa, el contribuent ha de determinar el rendiment net de totes les seves activitats
econòmiques per la modalitat normal d’aquest mètode durant els tres anys següents, en les
condicions que s’estableixin per reglament.
2. Junt amb les regles generals de l’article 28 d’aquesta Llei, s’han de tenir en compte les
especials següents:
1a. No tenen la consideració de despesa deduïble les aportacions a mutualitats de previsió
social del mateix empresari o professional, sense perjudici del que preveu l’article 51
d’aquesta Llei.
No obstant això, tenen la consideració de despesa deduïble les quantitats abonades en virtut
de contractes d’assegurança, concertats amb mutualitats de previsió social per professionals
no integrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o
autònoms, quan, als efectes de donar compliment a l’obligació que preveu la disposició
addicional quinzena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les
assegurances privades, actuïn com a alternatives al règim especial de la Seguretat Social
esmentat, en la part que tingui per objecte la cobertura de contingències ateses per aquest
38
règim especial, amb el límit de la quota màxima per contingències comunes que estableixi,
en cada exercici econòmic, aquest règim especial.
2a. Quan resulti degudament acreditat, amb l’oportú contracte laboral i l’afiliació al règim
corresponent de la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills menors del contribuent que
convisquin amb ell treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques
exercides per aquest, s’han de deduir, per a la determinació dels rendiments, les retribucions
estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat
corresponents a la seva qualificació professional i treball desenvolupat. Les quantitats
esmentades es consideren obtingudes pel cònjuge o els fills menors en concepte de
rendiments de treball a tots els efectes tributaris.
3a. Quan el cònjuge o els fills menors del contribuent que convisquin amb ell realitzin
cessions de béns o drets que serveixin per a l’activitat econòmica de què es tracti, s’ha de
deduir, per a la determinació dels rendiments del titular de l’activitat, la contraprestació
estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat i, si no n’hi ha, es pot deduir la
corresponent a aquest últim. La contraprestació o el valor de mercat es consideren
rendiments del capital del cònjuge o els fills menors a tots els efectes tributaris.
El que disposa aquesta regla no és aplicable quan es tracti de béns i drets que siguin
comuns als dos cònjuges.
4a. Per reglament es poden establir regles especials per quantificar determinades despeses
deduïbles en el cas d’empresaris i professionals en estimació directa simplificada, inclosos
els de justificació difícil. La quantia que d’acord amb aquestes regles especials es determini
per al conjunt de provisions deduïbles i despeses de justificació difícil no pot ser superior a
2.000 euros anuals.
5a. Tenen la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net en
estimació directa:
a) Les primes d’assegurança de malaltia satisfetes pel contribuent en la part corresponent a
la seva pròpia cobertura i a la del seu cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys que
convisquin amb ell. El límit màxim de deducció és de 500 euros per cadascuna de les
persones assenyalades anteriorment o de 1.500 euros per cadascuna d’elles amb
discapacitat.
b) En els casos en què el contribuent afecti parcialment el seu habitatge habitual al
desenvolupament de l’activitat econòmica, les despeses de subministraments d’aquest
habitatge, com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, en el percentatge resultant
d’aplicar el 30 per cent a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge
destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que es provi un percentatge
superior o inferior.
c) Les despeses de manutenció del mateix contribuent incorregudes en el desenvolupament
de l’activitat econòmica, sempre que es produeixin en establiments de restauració i
hostaleria i s’abonin utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament, amb els límits
quantitatius establerts reglamentàriament per a les dietes i assignacions per a despeses
normals de manutenció dels treballadors.35
34
35
Apartat 2, regla 5a, redactat de conformitat amb l'article 11 de la Llei 6/2017, de 24 d’octubre, de reformes
urgents del treball autònom (BOE núm. 257, de 25 d'octubre, i suplement en català de la mateixa data).
Article 31
Normes per a la determinació del rendiment net en estimació objectiva
39
1. El mètode d’estimació objectiva de rendiments per a determinades activitats econòmiques

s’ha d’aplicar, en els termes que per reglament s’estableixin, d’acord amb les normes
següents:
1a. Els contribuents que reuneixin les circumstàncies que preveuen les normes reguladores
d’aquest mètode han de determinar els seus rendiments d’acord amb aquest, llevat que
renunciïn a la seva aplicació, en els termes que per reglament s’estableixin.
2a. El mètode d’estimació objectiva s’ha d’aplicar conjuntament amb els règims especials
establerts a l’impost sobre el valor afegit o a l’impost general indirecte canari, quan així es
determini per reglament.
3a. Aquest mètode no el poden aplicar els contribuents quan concorri qualsevol de les
circumstàncies següents, en les condicions que s’estableixin per reglament:
a) Que determinin el rendiment net d’alguna activitat econòmica pel mètode d’estimació
directa.
b) Que el volum de rendiments íntegres en l’any immediatament anterior superi qualsevol
dels imports següents:
a´) Per al conjunt de les seves activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i
forestals, 150.000 euros anuals.
A aquests efectes es computa la totalitat de les operacions independentment del fet que hi
hagi o no obligació d’expedir factura d’acord amb el que disposa el Reglament pel qual es
regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de
novembre.
Sense perjudici del límit anterior, el mètode d’estimació objectiva no es pot aplicar quan el
volum dels rendiments íntegres de l’any immediatament anterior que correspongui a
operacions per les quals estiguin obligats a expedir factura quan el destinatari sigui un
empresari o professional que actuï com a tal, d’acord amb el que disposa l’article 2.2.a del
Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, superi 75.000 euros anuals.
b´) Per al conjunt de les seves activitats agrícoles, ramaderes i forestals, 250.000 euros
anuals.
A aquests efectes, només es computen les operacions que s’hagin d’anotar en el llibre
registre de vendes o ingressos que preveu l’article 68.7 del Reglament d’aquest impost.
No obstant això, als efectes del que preveu aquesta lletra b, s’han de computar no només
les operacions corresponents a les activitats econòmiques exercides pel contribuent, sinó
també les corresponents a les exercides pel cònjuge, descendents i ascendents, així com
per entitats en règim d’atribució de rendes en les quals participin qualsevol dels anteriors, en
què concorrin les circumstàncies següents:
– Que les activitats econòmiques dutes a terme siguin idèntiques o similars. A aquests
efectes, s’entén que són idèntiques o similars les activitats econòmiques classificades en el
mateix grup en l’impost sobre activitats econòmiques.
– Que hi hagi una adreça comuna d’aquestes activitats, en què es comparteixen mitjans
personals o materials.
Quan en l’any immediatament anterior s’hagi iniciat una activitat, el volum d’ingressos
s’eleva a l’any.
c) Que el volum de les compres en béns i serveis, excloses les adquisicions d’immobilitzat,
en l’exercici anterior superi la quantitat de 150.000 euros anuals. En el supòsit d’obres o
serveis subcontractats, el seu import s’ha de tenir en compte per al càlcul d’aquest límit.
A aquests efectes, s’han de computar no només el volum de compres corresponents a les
activitats econòmiques dutes a terme pel contribuent, sinó també les corresponents a les
exercides pel cònjuge, descendents i ascendents, així com per entitats en règim d’atribució
de rendes en les quals participin qualsevol dels anteriors, en què concorrin les
circumstàncies que assenyala la lletra b anterior.
Quan en l’any immediatament anterior s’hagi iniciat una activitat, el volum de compres
s’eleva a l’any.
40
d) Que les activitats econòmiques siguin exercides, totalment o parcialment, fora de l’àmbit
d’aplicació de l’impost a què es refereix l’article 4 d’aquesta Llei.
4a. L’àmbit d’aplicació del mètode d’estimació objectiva s’ha de fixar, entre d’altres aspectes,
o bé per la naturalesa de les activitats i cultius, o bé per mòduls objectius com ara el volum
d’operacions, el nombre de treballadors, l’import de les compres, la superfície de les
explotacions o els actius fixos utilitzats, amb els límits que es determinin per reglament per al
conjunt d’activitats exercides pel contribuent i, si s’escau, pel cònjuge, descendents i
ascendents, així com per entitats en règim d’atribució de rendes en què participin qualsevol
dels anteriors.
5a. En els supòsits de renúncia o exclusió de l’estimació objectiva, el contribuent ha de
determinar el rendiment net de totes les seves activitats econòmiques pel mètode
d’estimació directa durant els tres anys següents, en les condicions que per reglament
s’estableixin.36
2. El càlcul del rendiment net en l’estimació objectiva es regula pel que estableixen aquest
article i les disposicions que el desenvolupin.
Les disposicions reglamentàries s’han d’ajustar a les regles següents:
1a. En el càlcul del rendiment net de les activitats econòmiques en estimació objectiva,
s’utilitzen els signes, índexs o mòduls generals o referits a determinats sectors d’activitat que
determini el ministre d’Economia i Hisenda, tenint en compte les inversions realitzades que
siguin necessàries per al desenvolupament de l’activitat.
2a. L’aplicació del mètode d’estimació objectiva mai no pot donar lloc al gravamen dels
guanys patrimonials que, si s’escau, es puguin produir per les diferències entre els
rendiments reals de l’activitat i els derivats de la correcta aplicació d’aquests mètodes.
36
Article 32
Reduccions
1. Els rendiments nets amb un període de generació superior a dos anys, així com els que
per reglament es qualifiquin d’obtinguts de manera notòriament irregular en el temps, es
redueixen en un 30 per cent, quan, en els dos casos, s’imputin en un únic període impositiu.
La quantia del rendiment net a què es refereix aquest apartat sobre la qual s’aplica la
reducció esmentada no pot superar l’import de 300.000 euros anuals.
No és aplicable aquesta reducció als rendiments que, tot i que individualment puguin derivar
d’actuacions desenvolupades al llarg d’un període que compleix els requisits abans indicats,
procedeixin de l’exercici d’una activitat econòmica que de manera regular o habitual obtingui
aquest tipus de rendiments.37
2. 1r. Quan es compleixin els requisits que preveu el número 2n d’aquest apartat, els
contribuents poden reduir el rendiment net de les activitats econòmiques en 2.000 euros.
Addicionalment, el rendiment net d’aquestes activitats econòmiques es minora en les
quanties següents:
a) Quan els rendiments nets d'activitats econòmiques siguin inferiors a 19.747,5 euros,
sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les d'activitats
econòmiques superiors a 6.500 euros:
a) Contribuents amb rendiments nets d'activitats econòmiques iguals o inferiors a 14.047,5
euros: 6.498 euros anuals.
41
b) Contribuents amb rendiments nets d'activitats econòmiques compresos entre 14.047,5 i

19.747,5 euros: 6.498 euros menys el resultat de multiplicar per 1,14 la diferència entre el
rendiment d'activitats econòmiques i 14.047,5 euros anuals.38
2n. Per a l’aplicació de la reducció que preveu el número 1r d’aquest apartat és necessari el
compliment dels requisits que s’estableixin per reglament, i en particular els següents:
a) El rendiment net de l’activitat econòmica s’ha de determinar d’acord amb el mètode
d’estimació directa. No obstant això, si es determina d’acord amb la modalitat simplificada
del mètode d’estimació directa, la reducció és incompatible amb el que preveu la regla 4a de
l’article 30.2 d’aquesta Llei.
b) La totalitat dels seus lliuraments de béns o prestacions de serveis s’ha d’efectuar a una
única persona, física o jurídica, no vinculada en els termes de l’article 18 de la Llei 27/2014,
de 27 de novembre, de l’impost sobre societats, o que el contribuent tingui la consideració
de treballador autònom econòmicament dependent d’acord amb el que disposa el capítol III
del títol II de la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom, i el client del qual
depengui econòmicament no sigui una entitat vinculada en els termes de l’article 18 de la
Llei de l’impost sobre societats.
c) El conjunt de despeses deduïbles corresponents a totes les seves activitats econòmiques
no pot excedir el 30 per cent dels seus rendiments íntegres declarats.
d) S’han de complir durant el període impositiu totes les obligacions formals i d’informació,
control i verificació que es determinin per reglament.
e) Que no percebin rendiments del treball en el període impositiu. No obstant això, no
s’entén que s’incompleix aquest requisit quan es percebin durant el període impositiu
prestacions per desocupació o qualsevol de les prestacions que preveu la lletra a de l’article
17.2 d’aquesta Llei, sempre que el seu import no sigui superior a 4.000 euros anuals.
f) Que almenys el 70 per cent dels ingressos del període impositiu estiguin subjectes a
retenció o ingrés a compte.
g) Que no exerceixi cap activitat econòmica a través d’entitats en règim d’atribució de
rendes.
3r. Quan no es compleixin els requisits que preveu el número 2n d’aquest apartat, els
contribuents amb rendes no exemptes inferiors a 12.000 euros, incloses les de la mateixa
activitat econòmica, poden reduir el rendiment net de les activitats econòmiques en les
quanties següents:
a) Quan la suma d’aquestes rendes sigui igual o inferior a 8.000 euros anuals: 1.620 euros
anuals.
b) Quan la suma d’aquestes rendes estigui compresa entre 8.000,01 i 12.000 euros anuals:
1.620 euros menys el resultat de multiplicar per 0,405 la diferència entre aquestes rendes i
8.000 euros anuals.
La reducció prevista en aquest número 3r conjuntament amb la reducció prevista a l’article
20 d’aquesta Llei no pot excedir els 3.700 euros.
4t. Com a conseqüència de l’aplicació de les reduccions que preveu aquest apartat, el saldo
resultant no pot ser negatiu.39
3. Els contribuents que iniciïn l’exercici d’una activitat econòmica i en determinin el

rendiment net d’acord amb el mètode d’estimació directa poden reduir en un 20 per cent el
rendiment net positiu declarat d’acord amb el mètode esmentat, minorat si s’escau per les
reduccions previstes en els apartats 1 i 2 anteriors, en el primer període impositiu en què
aquest sigui positiu i en el període impositiu següent.
Als efectes del que disposa el paràgraf anterior s’entén que s’inicia una activitat econòmica
quan no s’ha exercit cap activitat econòmica l’any anterior a la seva data d’inici, sense tenir
en consideració les activitats en l’exercici de les quals s’hagi cessat sense haver arribat a
obtenir rendiments nets positius des del seu inici.
42
Quan amb posterioritat a l’inici de l’activitat a què es refereix el paràgraf primer anterior
s’iniciï una nova activitat sense haver cessat en l’exercici de la primera, la reducció prevista
en aquest apartat s’ha d’aplicar sobre els rendiments nets obtinguts en el primer període
impositiu en què aquests siguin positius i en el període impositiu següent, a comptar de l’inici
de la primera activitat.
La quantia dels rendiments nets a què es refereix aquest apartat sobre la qual s’ha d’aplicar
aquesta reducció no pot superar l’import de 100.000 euros anuals.
No és aplicable la reducció prevista en aquest apartat en el període impositiu en què més
del 50 per cent dels ingressos d’aquest procedeixin d’una persona o entitat de la qual el
contribuent hagi obtingut rendiments del treball l’any anterior a la data d’inici de l’activitat.40
37
38
Apartat 2, ordinal 1r, lletra a, redactat de conformitat amb per l'article 60.1 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre,
de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2023. (BOE núm. 308, de 24 de desembre). Amb efectes des de l’1
de gener de 2023 i vigència indefinida.
39
40
Apartat 3 afegit per l'article 8.3 de la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul
del creixement i de la creació d'ocupació (BOE núm. 179, de 27 de juliol, i suplement en català de la mateixa data).
Amb efectes des de l'1 de gener de 2013. Cal tenir en compte que aquest apartat ja va ser afegit per l’article 8.3 del
Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la
creació d'ocupació (BOE núm. 47, de 23 de febrer, i suplement en català de la mateixa data).
SECCIÓ QUARTA
Guanys i pèrdues patrimonials
Article 33
Concepte
1. Són guanys i pèrdues patrimonials les variacions en el valor del patrimoni del contribuent
que es posin de manifest en ocasió de qualsevol alteració en la composició d’aquell, llevat
que per aquesta Llei es qualifiquin de rendiments.
2. S’estima que no hi ha alteració en la composició del patrimoni:

a) En els supòsits de divisió de la cosa comuna.
b) En la dissolució de la societat de beneficiaris o en l’extinció del règim econòmic
matrimonial de participació.
c) En la dissolució de comunitats de béns o en els casos de separació de comuners.
Els supòsits a què es refereix aquest apartat no poden donar lloc, en cap cas, a
l’actualització dels valors dels béns o drets rebuts.
3. S’estima que no hi ha guany o pèrdua patrimonial en els supòsits següents:

a) En reduccions del capital. Quan la reducció de capital, sigui quina sigui la seva finalitat,
doni lloc a l’amortització de valors o participacions, es consideren amortitzades les
adquirides en primer lloc, i el seu valor d’adquisició es distribueixproporcionalment entre els
restants valors homogenis que romanguin en el patrimoni del contribuent.
Quan la reducció de capital no afecti de la mateixa manera tots els valors o participacions
propietat del contribuent, s’entén referida a les adquirides en primer lloc. Quan la reducció
de capital tingui per finalitat la devolució d’aportacions, l’import d’aquesta o el valor normal
43
de mercat dels béns o drets percebuts minora el valor d’adquisició dels valors o
participacions afectades, d’acord amb les regles del paràgraf anterior, fins a la seva
anul·lació. L’excés que en pugui resultar s’integra com a rendiment del capital mobiliari
procedent de la participació en els fons propis de qualsevol tipus d’entitat, en la forma
prevista per a la distribució de la prima d’emissió, llevat que la dita reducció de capital
procedeixi de beneficis no distribuïts, cas en què la totalitat de les quantitats percebudes per
aquest concepte tributa d’acord amb el que preveu la lletra a de l’article 25.1 d’aquesta Llei.
A aquests efectes, es considera que les reduccions de capital, sigui quina sigui la seva
finalitat, afecten en primer lloc la part del capital social que no provingui de beneficis no
distribuïts, fins a la seva anul·lació.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, en el cas de reducció de capital que tingui per
finalitat la devolució d’aportacions i no procedeixi de beneficis no distribuïts, corresponent a
valors no admesos a negociació en algun dels mercats regulats de valors que defineix la
Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, relativa als
mercats d’instruments financers, i representatius de la participació en fons propis de
societats o entitats, quan la diferència entre el valor dels fons propis de les accions o
participacions corresponent a l’últim exercici tancat abans de la data de la reducció de
capital i el seu valor d’adquisició sigui positiu, l’import obtingut o el valor normal de mercat
dels béns o drets rebuts es considera rendiment del capital mobiliari amb el límit de la
diferència positiva esmentada.
A aquests efectes, el valor dels fons propis a què es refereix el paràgraf anterior es minora
en l’import dels beneficis repartits amb anterioritat a la data de la reducció de capital,
procedents de reserves incloses en els fons propis esmentats, així com en l’import de les
reserves legalment indisponibles incloses en aquests fons propis que s’hagin generat
després de l’adquisició de les accions o participacions.
L’excés sobre aquest límit minora el valor d’adquisició de les accions o participacions
d’acord amb el que disposa el segon paràgraf d’aquesta lletra a.
Quan per aplicació del que disposa el paràgraf tercer d’aquesta lletra a la reducció de capital
hagi determinat el còmput com a rendiment del capital mobiliari de la totalitat o part de
l’import obtingut o del valor normal de mercat dels béns o drets rebuts, i amb posterioritat el
contribuent obtingui dividends o participacions en beneficis d’acord amb l’article 25.1.a
d’aquesta Llei procedents de la mateixa entitat en relació amb accions o participacions que
hagin continuat en el seu patrimoni des de la reducció de capital, l’import obtingut dels
dividends o participacions en beneficis minora, amb el límit dels rendiments del capital
mobiliari prèviament computats que corresponguin a les accions o participacions
esmentades, el valor d’adquisició d’aquestes d’acord amb el que disposa el segon paràgraf
d’aquesta lletra a.41
b) En ocasió de transmissions lucratives per causa de defunció del contribuent.
c) En ocasió de les transmissions lucratives d’empreses o participacions a què es refereix
l’apartat 6 de l’article 20 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre
successions i donacions.
Els elements patrimonials que s’afectin pel contribuent a l’activitat econòmica després de la
seva adquisició han d’haver estat afectes ininterrompudament durant, almenys, els cinc anys
anteriors a la data de la transmissió.
d) En l’extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns, quan per imposició
legal o resolució judicial es produeixin compensacions, dineràries o mitjançant l’adjudicació
de béns, per causa diferent de la pensió compensatòria entre cònjuges.
Les compensacions a què es refereix aquesta lletra d no donen dret a reduir la base
imposable del pagador ni constitueix una renda per al perceptor.
El supòsit a què es refereix aquesta lletra d no pot donar lloc, en cap cas, a les
actualitzacions dels valors dels béns o drets adjudicats.42
44
e) En ocasió de les aportacions als patrimonis protegits constituïts a favor de persones amb
discapacitat.
4. Estan exempts de l’impost els guanys patrimonials que es posin de manifest:

a) En ocasió de les donacions que s’efectuïn a les entitats esmentades a l’article 68.3
d’aquesta Llei.
b) En ocasió de la transmissió del seu habitatge habitual per majors de 65 anys o per
persones en situació de dependència severa o de gran dependència de conformitat amb la
Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de
dependència.
c) En ocasió del pagament que preveu l’article 97.3 d’aquesta Llei i dels deutes tributaris a
què es refereix l’article 73 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol.
d) En ocasió de la dació en pagament de la residència habitual del deutor o garant del
deutor, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre aquesta,
contrets amb entitats de crèdit o de qualsevol altra entitat que, de manera professional,
exerceixi l’activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris.
Així mateix, estan exempts els guanys patrimonials que es posin de manifest en ocasió de la
transmissió de l’habitatge en què concorrin els requisits anteriors, efectuada en execucions
hipotecàries judicials o notarials.
En tot cas, és necessari que el propietari de la residència habitual no disposi d’altres béns o
drets en quantia suficient per satisfer la totalitat del deute i evitar l’alienació de l’habitatge.43 i
44
5. No es computen com a pèrdues patrimonials les següents:

a) Les no justificades.
b) Les degudes al consum.
c) Les degudes a transmissions lucratives per actes entre vius o a liberalitats.
d) Les degudes a pèrdues en el joc obtingudes en el període impositiu que excedeixin els
guanys obtinguts en el joc en el mateix període.
En cap cas es computen les pèrdues derivades de la participació en els jocs als quals es
refereix la disposició addicional trenta-tresena d’aquesta Llei.45
e) Les derivades de les transmissions d’elements patrimonials, quan el transmissor torni a
adquirir-los dins de l’any següent a la data de la transmissió esmentada.
Aquesta pèrdua patrimonial s’ha d’integrar quan es produeixi la posterior transmissió de
l’element patrimonial.
f) Les derivades de les transmissions de valors o participacions admesos a negociació en
algun dels mercats secundaris oficials de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del
Parlament Europeu i del Consell de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments
financers, quan el contribuent hagi adquirit valors homogenis dins dels dos mesos anteriors
o posteriors a les esmentades transmissions.
g) Les derivades de les transmissions de valors o participacions no admesos a negociació
en algun dels mercats secundaris oficials de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del
Parlament Europeu i del Consell de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments
financers, quan el contribuent hagi adquirit valors homogenis l’any anterior o posterior a les
transmissions esmentades.
En els casos que preveuen els paràgrafs f i g anteriors, les pèrdues patrimonials s’integren a
mesura que es transmetin els valors o participacions que romanguin en el patrimoni del
contribuent.
41
Apartat 3, lletra a, redactat de conformitat amb l'article 1.20 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
45
42
Apartat 3, lletra d, redactat de conformitat amb l'article 1.20 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
43
Apartat 4, lletra d, afegida per l'article 122.1 de la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, d’aprovació de mesures urgents
per al creixement, la competitivitat i l’eficiència (BOE núm. 252, de 17 d'octubre, i suplement en català de la mateixa
data). Amb efectes d'1 de gener de 2014 i exercicis anteriors no prescrits.
44
Apartat 4 redactat de conformitat amb l’article 14.1 del Reial decret llei 8/2011, d’1 de juliol, de mesures de suport
als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms
contrets per les entitats locals, de foment de l’activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació
administrativa (BOE núm. 161, de 7 de juliol, i suplement en català de la mateixa data; correcció d’errades al BOE
núm. 167, de 13 de juliol, i suplement en català de la mateixa data).
45
Apartat 5, lletra d, redactat de conformitat amb l’article 2.2 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual
gener de 2012.
Article 34
Import dels guanys o pèrdues patrimonials. Norma general
1. L’import dels guanys o pèrdues patrimonials és:

a) En el supòsit de transmissió onerosa o lucrativa, la diferència entre els valors d’adquisició
i transmissió dels elements patrimonials.
b) En els altres supòsits, el valor de mercat dels elements patrimonials o parts proporcionals,
si s’escau.
2. Si s’han efectuat millores en els elements patrimonials transmesos, s’ha de distingir la part
del valor d’alienació que correspongui a cada component d’aquest.
Article 3546
Transmissions a títol onerós
1. El valor d’adquisició està format per la suma de:

a) L’import real pel qual s’hagi efectuat l’adquisició esmentada.
b) El cost de les inversions i millores efectuades en els béns adquirits i les despeses i els
tributs inherents a l’adquisició, exclosos els interessos, que hagin estat satisfets per
l’adquirent.
En les condicions que es determinin per reglament, aquest valor s’ha de minorar en l’import
de les amortitzacions.
2. El valor de transmissió és l’import real pel qual l’alienació s’ha efectuat. D’aquest valor es
dedueixen les despeses i els tributs a què es refereix la lletra b de l’apartat 1 quan els hagi
satisfet el transmissor.
Per import real del valor d’alienació es pren el satisfet efectivament, sempre que no sigui
inferior al normal de mercat, cas en què preval aquest.
46
46
Article 3647
Transmissions a títol lucratiu
Quan l’adquisició o la transmissió hagi estat a títol lucratiu s’apliquen les regles de l’article
anterior, prenent per import real dels valors respectius els que resultin de l’aplicació de les
normes de l’impost sobre successions i donacions, sense que puguin excedir el valor de
mercat.
No obstant això, en les adquisicions lucratives per causa de mort derivades de contractes o
pactes successoris amb efectes de present, el beneficiari d’aquests que transmeti, abans del
transcurs de cinc anys des del pacte successori o des de la defunció del causant, si és
anterior, els béns adquirits, s'ha de subrogar en la posició d’aquest, respecte del valor i la
data d’adquisició d’aquells, quan aquest valor sigui inferior al que preveu el paràgraf anterior.
En les adquisicions lucratives, a què es refereix la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 33
d’aquesta Llei, el donatari se subroga en la posició del donant respecte dels valors i les
dates d’adquisició dels béns esmentats.
47
Article redactat de conformitat amb l'article 3.3 de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita
contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual
s'estableixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat
interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc (BOE núm. 164, de 10 de
juliol). Cal tenir en compte, per a la seva aplicació, la disposició transitòria quarta de la mateixa Llei 11/2021.
Article 37
Normes específiques de valoració
1. Quan l’alteració en el valor del patrimoni procedeixi:

a) De la transmissió a títol onerós de valors admesos a negociació en algun dels mercats
regulats de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell,
de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments financers, i representatius de la
participació en fons propis de societats o entitats, el guany o la pèrdua es computa per la
diferència entre el seu valor d’adquisició i el valor de transmissió, determinat per la seva
cotització en els mercats esmentats en la data en què aquella es produeixi o pel preu pactat
quan sigui superior a la cotització.
L’import obtingut per la transmissió de drets de subscripció procedents d’aquests valors té la
consideració de guany patrimonial per al transmissor en el període impositiu en què es
produeixi aquesta transmissió.
Quan es tracti d’accions parcialment alliberades, el seu valor d’adquisició és l’import
realment satisfet pel contribuent. Quan es tracti d’accions totalment alliberades, el valor
d’adquisició tant d’aquestes com de les que siguin procedents resulta de repartir el cost total
entre el nombre de títols, tant els antics com els alliberats que corresponguin.48
b) De la transmissió a títol onerós de valors no admesos a negociació en algun dels mercats
regulats de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell,
de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments financers, i representatius de la
participació en fons propis de societats o entitats, el guany o la pèrdua es computa per la
diferència entre el seu valor d’adquisició i el valor de transmissió.
Llevat de prova que l’import efectivament satisfet es correspon amb el que haurien convingut
parts independents en condicions normals de mercat, el valor de transmissió no pot ser
inferior al més gran dels dos següents:
El valor del patrimoni net que correspongui als valors transmesos resultant del balanç
corresponent a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la data de la meritació de l’impost.
El que resulti de capitalitzar al tipus del 20 per cent la mitjana dels resultats dels tres
exercicis socials tancats abans de la data de la meritació de l’impost. A aquest últim efecte,
47
es computen com a beneficis els dividends distribuïts i les assignacions a reserves, excloses
les de regularització o d’actualització de balanços.
El valor de transmissió així calculat es té en compte per determinar el valor d’adquisició dels
valors o participacions que correspongui a l’adquirent.
L’import obtingut per la transmissió de drets de subscripció procedents d’aquests valors o
participacions té la consideració de guany patrimonial per al transmissor en el període
impositiu en què es produeixi la transmissió esmentada.
Quan es tracti d’accions parcialment alliberades, el seu valor d’adquisició és l’import
realment satisfet pel contribuent. Quan es tracti d’accions totalment alliberades, el valor
d’adquisició, tant d’aquestes com de les que siguin procedents, resulta de repartir el cost
total entre el nombre de títols, tant els antics com els alliberats que corresponguin.49
c) De la transmissió o el reemborsament a títol onerós d’accions o participacions
representatives del capital o patrimoni de les institucions d’inversió col·lectiva a què es
refereix l’article 94 d’aquesta Llei, el guany o la pèrdua patrimonial es computa per la
diferència entre el seu valor d’adquisició i el valor de transmissió, determinat pel valor
liquidatiu aplicable en la data en què l’esmentada transmissió o reemborsament es produeixi
o, si hi manca, per l’últim valor liquidatiu publicat. Quan no hi hagi valor liquidatiu s’ha de
prendre el valor del patrimoni net que correspongui a les accions o participacions
transmeses resultant del balanç corresponent a l’últim exercici tancat abans de la data de la
meritació de l’impost.
En supòsits diferents del reemborsament de participacions, el valor de transmissió així
calculat no pot ser inferior al més gran dels dos següents:
– El preu efectivament pactat en la transmissió.
– El valor de cotització en mercats secundaris oficials de valors definits en la Directiva
2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats
d’instruments financers i, en particular, en sistemes multilaterals de negociació de valors
previstos en el capítol I del títol X de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors, en
la data de la transmissió.
Als efectes de determinar el valor d’adquisició, és aplicable, quan escaigui, el que disposa la
lletra a d’aquest apartat 1.
No obstant el que disposen els paràgrafs anteriors, en el cas de transmissions de
participacions en els fons d’inversió cotitzats o d’accions de SICAV índex cotitzades, a què
es refereix l’article 79 del Reglament de la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions
d’inversió col·lectiva, aprovat pel Reial decret 1082/2012, de 13 de juliol, realitzades en
borsa de valors, el valor de transmissió es determina d’acord amb el que preveu la lletra a)
d’aquest apartat.50
d) De les aportacions no dineràries a societats, el guany o la pèrdua es determina per la
diferència entre el valor d’adquisició dels béns o drets aportats i la quantitat més gran de les
següents:
Primera. El valor nominal de les accions o participacions socials rebudes per l’aportació o, si
s’escau, la part corresponent d’aquest. A aquest valor s’afegeix l’import de les primes
d’emissió.
Segona. El valor de cotització dels títols rebuts el dia que es formalitzi l’aportació o
l’immediat anterior.
Tercera. El valor de mercat del bé o dret aportat.
El valor de transmissió així calculat es té en compte per determinar el valor d’adquisició dels
títols rebuts com a conseqüència de l’aportació no dinerària.
e) En els casos de separació dels socis o dissolució de societats, es considera guany o
pèrdua patrimonial, sense perjudici de les corresponents a la societat, la diferència entre el
valor de la quota de liquidació social o el valor de mercat dels béns rebuts i el valor
d’adquisició del títol o participació de capital que correspongui.
48
En els casos d’escissió, fusió o absorció de societats, el guany o pèrdua patrimonial del
contribuent es computa per la diferència entre el valor d’adquisició dels títols, drets o valors
representatius de la participació del soci i el valor de mercat dels títols, numerari o drets
rebuts o el valor del mercat dels lliurats.
f) D’un traspàs, el guany patrimonial es computa al cedent en l’import que li correspongui en
el traspàs.
Quan el dret de traspàs s’hagi adquirit mitjançant preu, aquest té la consideració de preu
d’adquisició.
g) D’indemnitzacions o capitals assegurats per pèrdues o sinistres en elements patrimonials,
es computa com a guany o pèrdua patrimonial la diferència entre la quantitat percebuda i la
part proporcional del valor d’adquisició que correspongui al dany. Quan la indemnització no
sigui en metàl·lic, s’ha de computar la diferència entre el valor de mercat dels béns, drets o
serveis rebuts i la part proporcional del valor d’adquisició que correspongui al dany. Només
es computa guany patrimonial quan en derivi un augment en el valor del patrimoni del
contribuent.
h) De la permuta de béns o drets, inclòs el bescanvi de valors, el guany o la pèrdua
patrimonial es determina per la diferència entre el valor d’adquisició del bé o dret que se
cedeix i el més gran dels dos següents:
El valor de mercat del bé o dret lliurat.
El valor de mercat del bé o dret que es rep a canvi.
i) De l’extinció de rendes vitalícies o temporals, el guany o la pèrdua patrimonial es computa,
per a l’obligat al seu pagament, per diferència entre el valor d’adquisició del capital rebut i la
suma de les rendes efectivament satisfetes.
j) En les transmissions d’elements patrimonials a canvi d’una renda temporal o vitalícia, el
guany o la pèrdua patrimonial es determina per diferència entre el valor actual financer
actuarial de la renda i el valor d’adquisició dels elements patrimonials transmesos.
k) Quan el titular d’un dret real d’ús o gaudi sobre immobles efectuï la seva transmissió, o
quan es produeixi la seva extinció, per al càlcul del guany o la pèrdua patrimonial l’import
real a què es refereix l’article 35.1.a d’aquesta Llei es minora de manera proporcional al
temps durant el qual el titular no hagi percebut rendiments del capital immobiliari.
l) En les incorporacions de béns o drets que no derivin d’una transmissió, es computa com a
guany patrimonial el seu valor de mercat.
m) En les operacions realitzades en els mercats de futurs i opcions que regula el Reial
decret 1814/1991, de 20 de desembre, es considera guany o pèrdua patrimonial el
rendiment obtingut quan l’operació no suposi la cobertura d’una operació principal
concertada en l’exercici de les activitats econòmiques realitzades pel contribuent, cas en què
tributen d’acord amb el que preveu la secció 3a d’aquest capítol.
n) En les transmissions d’elements patrimonials afectes a activitats econòmiques, es
considera com a valor d’adquisició el valor comptable, sense perjudici de les especialitats
que per reglament es puguin establir respecte a les amortitzacions que minorin el valor
esmentat.
2. Als efectes del que disposen les lletres a, b i c de l’apartat anterior, quan hi hagi valors
homogenis es considera que els transmesos pel contribuent són els que va adquirir en
primer lloc.
Quan es tracti d’accions totalment alliberades, es considera antiguitat de les accions la que
correspongui a les accions de les quals procedeixin.51
3. El que disposen els paràgrafs d, e i h, per al bescanvi de valors, de l’apartat 1 d’aquest

article s’entén sense perjudici del que estableix el capítol VIII del títol VII del text refós de la
Llei de l’impost sobre societats.
49
4. Suprimit52
48
Apartat 1, lletra a, redactat de conformitat amb l'article 1.22 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
normes tributàries (BOE núm. 288, de 28 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). Aquesta
modificació entra en vigor l’1 de gener de 2017, de conformitat amb la disposició final 6 de la mateixa Llei 26/2014.
49
Apartat 1, lletra b, redactat de conformitat amb l'article 1.22 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
50
Apartat 1, lletra c, redactat de conformitat amb l'article 1.22 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
51
52
Apartat 4 suprimit per l'article 1.23 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei
(BOE núm. 288, de 28 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). Aquesta modificació entra en vigor
l’1 de gener de 2017, de conformitat amb la disposició final 6 de la mateixa Llei 26/2014.
Article 3853
Guanys exclosos de gravamen en supòsits de reinversió54
1. Es poden excloure de gravamen els guanys patrimonials obtinguts per la transmissió de

l’habitatge habitual del contribuent, sempre que l’import total obtingut per la transmissió es
reinverteixi en l’adquisició d’un nou habitatge habitual en les condicions que es determinin
per reglament.
Quan l’import reinvertit sigui inferior al total del que s’ha percebut en la transmissió,
únicament s’exclou de tributació la part proporcional del guany patrimonial obtingut que
correspongui a la quantitat reinvertida.
2. Es poden excloure de gravamen els guanys patrimonials que es posin de manifest amb
motiu de la transmissió d’accions o participacions per les quals s’hagi practicat la deducció
que preveu l’article 68.1 d’aquesta Llei, sempre que l’import total obtingut per la transmissió
d’aquestes es reinverteixi en l’adquisició d’accions o participacions d'aquestes entitats en les
condicions que es determinin per reglament.
Quan l’import reinvertit sigui inferior al total percebut en la transmissió, únicament s’exclou
de tributació la part proporcional del guany patrimonial obtingut que correspongui a la
quantitat reinvertida.
No és aplicable el que disposa aquest apartat en els casos següents:
a) Quan el contribuent hagi adquirit valors homogenis l’any anterior o posterior a la
transmissió de les accions o participacions. En aquest cas, l’exempció no és procedent
respecte als valors que com a conseqüència d’aquesta adquisició romanguin en el patrimoni
del contribuent.
b) Quan les accions o participacions es transmetin al cònjuge, a qualsevol persona unida al
contribuent per parentiu, en línia recta o col·lateral, per consanguinitat o afinitat, fins al segon
grau inclòs, a una entitat respecte a la qual es produeixi, amb el contribuent o amb qualsevol
de les persones anteriorment esmentades, alguna de les circumstàncies que estableix
l’article 42 del Codi de comerç, amb independència de la residència i de l’obligació de
50
formular comptes anuals consolidats, diferent de la mateixa entitat les participacions de la

qual es transmeten.
3. Es poden excloure de gravamen els guanys patrimonials que es posin de manifest en

ocasió de la transmissió d’elements patrimonials per contribuents majors de 65 anys,
sempre que l’import total obtingut per la transmissió es destini en el termini de sis mesos a
constituir una renda vitalícia assegurada a favor seu, en les condicions que es determinin
per reglament. La quantitat màxima total que a aquest efecte es pot destinar a constituir
rendes vitalícies és de 240.000 euros.
Quan l’import reinvertit sigui inferior al total del percebut en la transmissió, únicament
s’exclou de tributació la part proporcional del guany patrimonial obtinguda que correspongui
a la quantitat reinvertida.
L’anticipació, total o parcial, dels drets econòmics derivats de la renda vitalícia constituïda
determina la submissió a gravamen del guany patrimonial corresponent.55
53
Article redactat de conformitat amb l'article 27.2 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als
emprenedors i la seva internacionalització (BOE núm. 233, de 28 de setembre, i suplement en català de la mateixa
data).
54
Rúbrica redactada de conformitat amb l'article 1.24 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
55
Apartat 3 afegit per l'article 1.24 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006,
Article 3956
Guanys patrimonials no justificats
Tenen la consideració de guanys de patrimoni no justificats els béns o drets la tinença,

declaració o adquisició dels quals no es correspongui amb la renda o el patrimoni declarats
pel contribuent, així com la inclusió de deutes inexistents en qualsevol declaració per aquest
impost o per l'impost sobre el patrimoni, o el seu registre en els llibres o registres oficials.
Els guanys patrimonials no justificats s'integren en la base liquidable general del període
impositiu respecte del qual es descobreixin, llevat que el contribuent provi suficientment que
ha estat titular dels béns o drets corresponents des d'una data anterior a la del període de
prescripció.
56
Article redactat de conformitat amb la disposició final 5a de la Llei 5/2022, de 9 de març, per la qual es modifica la
Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, i el text refós de la Llei de l'impost sobre la renda de
no residents, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, en relació amb les asimetries
híbrides (BOE núm. 59, de 10 de març).
CAPÍTOL III
Regles especials de valoració
Article 40
Estimació de rendes
1. La valoració de les rendes estimades a què es refereix l’article 6.5 d’aquesta Llei s’efectua
pel valor normal al mercat. S’entén per aquest valor la contraprestació que s’acordaria entre
subjectes independents, llevat de prova en contra.
51
2. Si es tracta de préstecs i operacions de captació o utilització de capitals aliens en general,

s’entén per valor normal en el mercat el tipus d’interès legal del diner que estigui en vigor
l’últim dia del període impositiu.
Article 41
Operacions vinculades
La valoració de les operacions entre persones o entitats vinculades es fa pel seu valor
normal de mercat, en els termes que preveu l’article 16 del text refós de la Llei de l’impost
sobre societats.
Article 42
Rendes en espècie
1. Constitueixen rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars,

de béns, drets o serveis de manera gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara
que no suposin una despesa real per a qui les concedeixi.
Quan el pagador de les rendes lliuri al contribuent imports en metàl·lic perquè aquest
adquireixi els béns, drets o serveis, la renda té la consideració de dinerària.
2. No tenen la consideració de rendiments del treball en espècie:

a) Les quantitats destinades a l’actualització, capacitació o reciclatge del personal empleat,
quan estiguin exigits per l’exercici de les seves activitats o les característiques dels llocs de
treball.
b) Les primes o quotes satisfetes per l’empresa en virtut de contracte d’assegurança
d’accident laboral o de responsabilitat civil del treballador.57
3. Estan exempts els rendiments del treball en espècie següents:

a) Els lliuraments a empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en cantines o
menjadors d’empresa o economats de caràcter social. Tenen la consideració de lliurament
de productes a preus rebaixats que es realitzin en menjadors d’empresa les fórmules
indirectes de prestació del servei la quantia del qual no superi la quantitat que es determini
per reglament.
b) La utilització dels béns destinats als serveis socials i culturals del personal utilitzat. Tenen
aquesta consideració, entre d’altres, els espais i locals, degudament homologats per
l’Administració pública competent, destinats per les empreses o ocupadors a prestar el
servei de primer cicle d’educació infantil als fills dels seus treballadors, així com la
contractació, directament o indirectament, d’aquest servei amb tercers degudament
autoritzats, en els termes que s’estableixin per reglament.
c) Les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia,
quan es compleixin els requisits i límits següents:
1r. Que la cobertura de malaltia arribi al mateix treballador, i també pot arribar al seu cònjuge
i descendents.
2n. Que les primes o quotes satisfetes no excedeixin els 500 euros anuals per cadascuna de
les persones assenyalades al paràgraf anterior o de 1.500 euros per a cadascuna d’elles
amb discapacitat. L’excés sobre aquesta quantia constitueix retribució en espècie.58
d) La prestació del servei d’educació preescolar, infantil, primària, secundària obligatòria,
batxillerat i formació professional per part de centres educatius autoritzats, als fills dels seus
empleats, amb caràcter gratuït o per un preu inferior al normal de mercat.
e) Les quantitats satisfetes a les entitats encarregades de prestar el servei públic de
transport col·lectiu de viatgers amb la finalitat d’afavorir el desplaçament dels empleats entre
52
el seu lloc de residència i el centre de treball, amb el límit de 1.500 euros anuals per a cada
treballador. També tenen la consideració de quantitats satisfetes a les entitats encarregades
de prestar aquest servei públic, les fórmules indirectes de pagament que compleixin les
f) En els termes que s'estableixin per reglament, el lliurament als treballadors en actiu, de
manera gratuïta o per un preu inferior al normal de mercat, d'accions o participacions de la
mateixa empresa o d'altres empreses del grup de societats, en la part que no excedeixi, per
al conjunt de les lliurades a cada treballador, els 12.000 euros anuals, sempre que l'oferta es
faci en les mateixes condicions per a tots els treballadors de l'empresa, grup o subgrups
d'empresa.
L'exempció que preveu el paràgraf anterior és de 50.000 euros anuals en el cas de
lliurament d'accions o participacions concedides als treballadors d'una empresa emergent a
les quals es refereix la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l'ecosistema de les
empreses emergents. En aquest supòsit, no és necessari que l'oferta es faci en les
condicions que assenyala el paràgraf anterior; s'ha d'efectuar dins de la política retributiva
general de l'empresa i ha de contribuir a la participació dels treballadors en aquesta última.
En cas que el lliurament d'accions o participacions socials a què es refereix aquest paràgraf
derivi de l'exercici d'opcions de compra sobre accions o participacions prèviament
concedides als treballadors per l'empresa emergent, els requisits per a la consideració com
a empresa emergent s'han de complir en el moment de la concessió de l'opció.59 i 60
57
58
Apartat 3, lletra c, redactat de conformitat amb l'article 60.2 de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos
generals de l’Estat per a l’any 2016 (BOE núm. 260, de 30 d'octubre, i suplement en català de la mateixa data).
Amb efectes des de l '1 de gener de 2016 i vigència indefinida.
59
Apartat 3, lletra f, redactada de conformitat amb la disposició final 3a.2 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de
foment de l’ecosistema de les empreses emergents (BOE núm. 306, de 22 de desembre). Amb efectes des de l’1
de gener de 2023.
60
Apartat 3 afegit per l'article 1.25 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006,
Article 43
Valoració de les rendes en espècie
1. Amb caràcter general, les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal en el mercat,
amb les especialitats següents:
1r. Els següents rendiments del treball en espècie es valoren d’acord amb les normes de
valoració següents:
a) En el cas d’utilització d’un habitatge que sigui propietat del pagador, el 10 per cent del
valor cadastral.
En el cas d’immobles localitzats en municipis en què els valors cadastrals hagin estat
revisats o modificats, o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de
caràcter general, de conformitat amb la normativa cadastral, i hagin entrat en vigor en el
període impositiu o en el termini dels deu períodes impositius anteriors, el 5 per cent del
valor cadastral.
Si en la data de meritació de l’impost els immobles manquen de valor cadastral o aquest no
ha estat notificat al titular, el percentatge és del 5 per cent i s’aplica sobre el 50 per cent del
53
més alt dels valors següents: el comprovat per l’Administració als efectes d’altres tributs o el
preu, contraprestació o valor de l’adquisició.
La valoració resultant no pot excedir el 10 per cent de les restants contraprestacions del
treball.61
b) En el cas de la utilització o lliurament de vehicles automòbils:
En el supòsit de lliurament, el cost d’adquisició per al pagador, inclosos els tributs que gravin
l’operació.
En el supòsit d’ús, el 20 per cent anual del cost a què es refereix el paràgraf anterior. En cas
que el vehicle no sigui propietat del pagador, el percentatge s’ha d’aplicar sobre el valor de
mercat que correspondria al vehicle si fos nou.
La valoració resultant del que preveu el paràgraf anterior es pot reduir fins a un 30 per cent
quan es tracti de vehicles considerats eficients energèticament, en els termes i les
condicions que es determinin per reglament.
En el supòsit d’ús i posterior lliurament, la valoració d’aquest últim s’ha de fer tenint en
compte la valoració resultant de l’ús anterior.62
c) En els préstecs amb un tipus d’interès inferior al legal dels diners, la diferència entre
l’interès pagat i l’interès legal del diner vigent en el període.
d) Pel cost per al pagador, inclosos els tributs que gravin l’operació, les rendes següents:
Les prestacions en concepte de manutenció, allotjament, viatges i similars.
Les primes o quotes satisfetes en virtut de contracte d’assegurança o un altre de similar,
sense perjudici del que preveuen els paràgrafs e i f de l’apartat 2 de l’article anterior.
Les quantitats destinades a satisfer despeses d’estudis i manutenció del contribuent o
d’altres persones que hi estiguin lligades per vincle de parentiu, inclosos els afins, fins al
quart grau inclusivament, sense perjudici del que preveu l’apartat 2 de l’article anterior.
La utilització d’un habitatge que no sigui propietat del pagador. La valoració resultant no pot
ser inferior a la que hauria correspost si s’hagués aplicat el que disposa la lletra a del
número 1r d’aquest apartat.63
e) Pel seu import, les contribucions satisfetes pels promotors de plans de pensions i les
contribucions satisfetes per les empreses promotores regulades en la Directiva 2003/41/CE
del Parlament Europeu i del Consell, de 3 de juny de 2003, relativa a les activitats i la
supervisió de fons de pensions d’ocupació, així com les quantitats satisfetes per empresaris
per fer front als compromisos per pensions en els termes que preveu la disposició addicional
primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions i la seva normativa
de desplegament. També pel seu import, les quantitats satisfetes per empresaris a les
assegurances de dependència.
f) No obstant el que preveuen els paràgrafs anteriors, quan el rendiment de treball en
espècie sigui satisfet per empreses que tinguin com a activitat habitual la realització de les
activitats que donen lloc a aquest, la valoració no pot ser inferior al preu ofert al públic del
bé, dret o servei de què es tracti.
Es considera preu ofert al públic el que preveu l’article 60 del text refós de la Llei general per
a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial
decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, deduint els descomptes ordinaris o comuns. Es
consideren ordinaris o comuns els descomptes que siguin oferts a altres col·lectius de
característiques similars als treballadors de l’empresa, així com els descomptes
promocionals que tinguin caràcter general i estiguin en vigor en el moment de satisfer la
retribució en espècie o que, en un altre cas, no excedeixin el 15 per cent ni els 1.000 euros
anuals.
En el cas de cessió de l’ús de vehicles considerats eficients energèticament, la valoració
resultant es pot reduir fins a un 30 per cent, en els termes i les condicions que es determinin
per reglament.64
g) En el cas de lliurament d'accions o participacions concedides als treballadors d'una
empresa emergent a les quals es refereix el segon paràgraf de la lletra f de l'apartat 3 de
54
l'article 42 d'aquesta Llei, pel valor de les accions o participacions socials subscrites per un
tercer independent en l'última ampliació de capital efectuada l'any anterior a aquell en què
es lliurin les accions o participacions socials. Si no s'ha dut a terme l'ampliació esmentada,
s'han de valorar pel valor de mercat que tinguin les accions o participacions socials en el
moment del lliurament al treballador.65
2n. Els guanys patrimonials en espècie es valoren d’acord amb els articles 34 i 37 d’aquesta
Llei.
2. En els casos de rendes en espècie, la seva valoració s’ha de fer segons les normes que
conté aquesta Llei. Al valor esmentat s’hi ha d’afegir l’ingrés a compte, llevat que el seu
import hagi estat repercutit al perceptor de la renda.
61
Apartat 1, ordinal 1r, lletra a, redactat de conformitat amb l'article 1.26 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per
la qual es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el
text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de
62
Apartat 1, ordinal 1r, lletra b, redactat de conformitat amb l'article 1.26 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per
63
Apartat 1, ordinal 1r, lletra d, redactat de conformitat amb l’article 4.2 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per
la qual s’adopten mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat
gener de 2013.
64
Apartat 1, ordinal 1r, lletra f, redactat de conformitat amb l'article 1.26 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per
65
Apartat 1, ordinal 1r, lletra g, afegida per la disposició final 3a.3 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment
de l’ecosistema de les empreses emergents (BOE núm. 306, de 22 de desembre). Amb efectes des de l’1 de gener
de 2023.
CAPÍTOL IV
Classes de renda
Article 44
Classes de renda
A efectes del càlcul de l’impost, les rendes del contribuent es classifiquen, segons escaigui,
com a renda general o com a renda de l’estalvi.
Article 45
Renda general
Formen la renda general els rendiments i els guanys i pèrdues patrimonials que, d’acord
amb el que disposa l’article següent, no tinguin la consideració de renda de l’estalvi, així com
les imputacions de renda a què es refereixen els articles 85, 91, 92 i 95 d’aquesta Llei i el
capítol II del títol VII del text refós de la Llei de l’impost sobre societats.
Article 4666
Renda de l’estalvi
Constitueixen la renda de l’estalvi:
55
a) Els rendiments del capital mobiliari que preveuen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 25
d’aquesta Llei.
No obstant això, formen part de la renda general els rendiments del capital mobiliari que
preveu l’apartat 2 de l’article 25 d’aquesta Llei corresponents a l’excés de l’import dels
capitals propis cedits a una entitat vinculada respecte del resultat de multiplicar per tres els
fons propis, en la part que correspongui a la participació del contribuent, d’aquesta última.
Als efectes de computar aquest excés, es té en consideració l’import dels fons propis de
l’entitat vinculada reflectits en el balanç corresponent a l’últim exercici tancat abans de la
data de meritació de l’impost i el percentatge de participació del contribuent existent en
aquesta data.
En els supòsits en què la vinculació no es defineixi en funció de la relació socis o partícips-
entitat, el percentatge de participació a considerar és el 25 per cent.
b) Els guanys i les pèrdues patrimonials que es posin de manifest en ocasió de
transmissions d’elements patrimonials.
66
CAPÍTOL V
Integració i compensació de rendes
Article 47
Integració i compensació de rendes
1. Per al càlcul de la base imposable, les quanties positives o negatives de les rendes del
contribuent s’integren i es compensen d’acord amb el que preveu aquesta Llei.
2. Atenent la classificació de la renda, la base imposable es divideix en dues parts:

a) La base imposable general.
b) La base imposable de l’estalvi.
Article 4867
Integració i compensació de rendes en la base imposable general
La base imposable general és el resultat de sumar els saldos següents:

a) El saldo resultant d’integrar i compensar entre si, sense cap limitació, en cada període
impositiu, els rendiments i les imputacions de renda a què es refereix l’article 45 d’aquesta
Llei.
b) El saldo positiu resultant d’integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període
impositiu, els guanys i les pèrdues patrimonials, exclosos els que preveu l’article següent.
Si el resultat de la integració i compensació a què es refereix aquest paràgraf dóna un saldo
negatiu, el seu import s’ha de compensar amb el saldo positiu de les rendes que preveu el
paràgraf a d’aquest article, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 25 per
cent de l’esmentat saldo positiu.
Si després de la compensació esmentada queda un saldo negatiu, el seu import s’ha de
compensar en els quatre anys següents en el mateix ordre que estableixen els paràgrafs
anteriors.
La compensació s’ha d’efectuar en la quantia màxima que permeti cadascun dels exercicis
següents i sense que es pugui practicar fora del termini de quatre anys mitjançant
l’acumulació a pèrdues patrimonials d’exercicis posteriors.
56
67
Article 49
Integració i compensació de rendes en la base imposable de l’estalvi
1. La base imposable de l’estalvi està constituïda pel saldo positiu de sumar els saldos
següents:
a) El saldo positiu resultant d’integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període
impositiu, els rendiments a què es refereix l’article 46 d’aquesta Llei.
negatiu, el seu import es compensa amb el saldo positiu de les rendes que preveu la lletra b
d’aquest apartat, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 25 per cent del
saldo positiu esmentat.
Si després d’aquesta compensació queda un saldo negatiu, el seu import s’ha de compensar
en els quatre anys següents en el mateix ordre establert en els paràgrafs anteriors.
b) El saldo positiu resultant d’integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període
impositiu, els guanys i les pèrdues patrimonials obtinguts en aquest a què es refereix l’article
46 d’aquesta Llei.
negatiu, el seu import s’ha de compensar amb el saldo positiu de les rendes que preveu la
lletra a d’aquest apartat, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 25 per cent
del saldo positiu esmentat.
Si després d’aquesta compensació queda un saldo negatiu, el seu import s’ha de compensar
en els quatre anys següents en el mateix ordre establert en els paràgrafs anteriors.68
2. Les compensacions que preveu l’apartat anterior s’han d’efectuar en la quantia màxima
que permeti cadascun dels exercicis següents i sense que es puguin practicar fora del
termini a què es refereix l’apartat anterior mitjançant l’acumulació a rendes negatives
d’exercicis posteriors.
68
TÍTOL IV
Base liquidable
Article 5069
Base liquidable general i de l’estalvi
1. La base liquidable general està constituïda pel resultat de practicar en la base imposable
general, exclusivament i per aquest ordre, les reduccions a què es refereixen els articles 51,
53, 54, 55 i disposició addicional onzena d’aquesta Llei, sense que pugui resultar negativa
com a conseqüència d’aquestes disminucions.70
2. La base liquidable de l’estalvi és el resultat de disminuir la base imposable de l’estalvi en

el romanent, si n’hi ha, de la reducció que preveu l’article 55, sense que pugui resultar
negativa com a conseqüència d’aquesta disminució.71
57
3. Si la base liquidable general és negativa, el seu import pot ser compensat amb els de les
bases liquidables generals positives que s’obtinguin en els quatre anys següents.
La compensació s’ha de fer en la quantia màxima que permeti cadascun dels exercicis
següents i sense que es pugui practicar fora del termini a què es refereix el paràgraf anterior
mitjançant l’acumulació a bases liquidables generals negatives d’anys posteriors.
69
Article redactat de conformitat amb la disposició final 6a.1 de la Llei 51/2007, de 26 de desembre, de
pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2008 (BOE núm. 310, de 27 de desembre, i suplement en català núm.
41, de 28 de desembre). Amb efectes per als períodes impositius finalitzats amb posterioritat a l’entrada en vigor de
la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, i vigència indefinida.
70
71
CAPÍTOL I
Reduccions per atenció a situacions de dependència i envelliment
Article 51
Reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social
Poden reduir-se en la base imposable general les aportacions i contribucions següents a

sistemes de previsió social:
1. Aportacions i contribucions a plans de pensions.
1r. Les aportacions realitzades pels partícips a plans de pensions, incloent-hi les
contribucions del promotor que li hagin estat imputades en concepte de rendiment del
treball.
2n. Les aportacions realitzades pels partícips als plans de pensions que regula la Directiva
2003/41/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 de juny de 2003, relativa a les
activitats i la supervisió de fons de pensions d’ocupació, incloses les contribucions
efectuades per les empreses promotores, sempre que es compleixin els requisits següents:
a) Que les contribucions s’imputin fiscalment al partícip a qui es vincula la prestació.
b) Que es transmeti al partícip de manera irrevocable el dret a la percepció de la prestació
futura.
c) Que es transmeti al partícip la titularitat dels recursos en què consisteixi la contribució
esmentada.
d) Les contingències cobertes han de ser les que preveu l’article 8.6 del text refós de la Llei
de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29
de novembre.
2. Les aportacions i contribucions a mutualitats de previsió social que compleixin els
requisits següents:
a) Requisits subjectius:
1r. Les quantitats abonades en virtut de contractes d’assegurança concertats amb
mutualitats de previsió social per professionals no integrats en algun dels règims de la
Seguretat Social, pels seus cònjuges i familiars consanguinis en primer grau, així com pels
treballadors de les mutualitats esmentades, en la part que tingui per objecte la cobertura de
les contingències que preveu l’article 8.6 del text refós de la Llei de regulació dels plans i
fons de pensions, sempre que no hagin tingut la consideració de despesa deduïble per als
58
rendiments nets d’activitats econòmiques, en els termes que preveu el segon paràgraf de la
regla 1a de l’article 30.2 d’aquesta Llei.
2n. Les quantitats abonades en virtut de contractes d’assegurança concertats amb
mutualitats de previsió social per professionals o empresaris individuals integrats en
qualsevol dels règims de la Seguretat Social, pels seus cònjuges i familiars consanguinis en
primer grau, així com pels treballadors de les mutualitats esmentades, en la part que tingui
per objecte la cobertura de les contingències que preveu l’article 8.6 del text refós de la Llei
de regulació dels plans i fons de pensions.
3r. Les quantitats abonades en virtut de contractes d’assegurança concertats amb
mutualitats de previsió social per treballadors per compte d’altri o socis treballadors, incloses
les contribucions del promotor que els hagin estat imputades en concepte de rendiments del
treball, quan s’efectuïn d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera del text
refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, amb inclusió de la desocupació
per als socis treballadors esmentats.
b) Els drets consolidats dels mutualistes només poden fer-se efectius en els supòsits que
preveu, per als plans de pensions, l’article 8.8 del text refós de la Llei de regulació dels plans
i fons de pensions.
3. Les primes satisfetes als plans de previsió assegurats. Els plans de previsió assegurats
es defineixen com a contractes d’assegurança que han de complir els requisits següents:
a) El contribuent ha de ser el prenedor, assegurat i beneficiari. No obstant això, en el cas de
mort, pot generar dret a prestacions en els termes que preveu el text refós de la Llei de
regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de
novembre.
b) Les contingències cobertes han de ser, únicament, les que preveu l’article 8.6 del text
refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu
1/2002, de 29 de novembre, i han de tenir com a cobertura principal la de jubilació. Només
es permet la disposició anticipada, total o parcial, en aquests contractes en els supòsits que
preveu l’article 8.8 de l’esmentat text refós. En els contractes esmentats no és aplicable el
que disposen els articles 97 i 99 de la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de contracte
d’assegurança.
c) Aquest tipus d’assegurances han d’oferir obligatòriament una garantia d’interès i utilitzar
tècniques actuarials.
d) En el condicionat de la pòlissa s’ha de fer constar de forma expressa i destacada que es
tracta d’un pla de previsió assegurat. La denominació Pla de previsió assegurat i les seves
sigles queden reservades als contractes d’assegurança que compleixin els requisits
previstos en aquesta Llei.
e) S’han d’establir per reglament els requisits i les condicions per a la mobilització de la
provisió matemàtica a un altre pla de previsió assegurat.
En els aspectes no específicament regulats en els paràgrafs anteriors i les seves normes de
desplegament, el règim financer i fiscal de les aportacions, contingències i prestacions
d’aquests contractes es regeix per la normativa dels plans de pensions, llevat dels aspectes
financers i actuarials de les provisions tècniques corresponents. En particular, els drets en
un pla de previsió assegurat no poden ser objecte d’embargament, trava judicial o
administrativa fins al moment en què causi el dret a la prestació o en què siguin disponibles
en els supòsits de malaltia greu, desocupació de llarga durada o perquè corresponen a
primes abonades amb almenys deu anys d’antiguitat.72
4. Les aportacions realitzades pels treballadors als plans de previsió social empresarial
regulats en la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i
fons de pensions, incloent les contribucions del prenedor. En tot cas els plans de previsió
social empresarial han de complir els requisits següents:
a) Són aplicables a aquest tipus de contractes d’assegurança els principis de no
discriminació, capitalització, irrevocabilitat d’aportacions i atribució de drets establerts al
59
número 1 de l’article 5 del Text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.
b) La pòlissa ha de disposar les primes que, en compliment del pla de previsió social, ha de
satisfer el prenedor, les quals són objecte d’imputació als assegurats.
c) En el condicionat de la pòlissa s’ha de fer constar de forma expressa i destacada que es
tracta d’un pla de previsió social empresarial. La denominació Pla de previsió social
empresarial i les seves sigles queden reservades als contractes d’assegurança que
compleixin els requisits que preveu aquesta Llei.
d) S’han d’establir per reglament els requisits i les condicions per a la mobilització de la
provisió matemàtica a un altre pla de previsió social empresarial.
e) El que disposen les lletres b i c de l’apartat 3 anterior.
En els aspectes no específicament regulats en els paràgrafs anteriors i les seves normes de
desplegament, és aplicable el que disposa l’últim paràgraf de l’apartat 3 anterior.
5. Les primes satisfetes a les assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de
dependència severa o de gran dependència de conformitat amb el que disposa la Llei de
promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Igualment, les persones que tinguin amb el contribuent una relació de parentesc en línia
directa o col·lateral fins al tercer grau inclusivament, o pel seu cònjuge, o per les persones
que tinguin el contribuent al seu càrrec en règim de tutela o acolliment, poden reduir en la
seva base imposable les primes satisfetes a aquestes assegurances privades, tenint en
compte el límit de reducció que preveu l'article 52 d'aquesta Llei.
El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacin primes a favor
d'un mateix contribuent, incloses les del mateix contribuent, no pot excedir els 1.500 euros
anuals.
Aquestes primes no estan subjectes a l'impost sobre successions i donacions.
El contracte d'assegurança ha de complir en tot cas el que disposen les lletres a i c de
l'apartat 3 anterior.
En els aspectes no regulats específicament en els paràgrafs anteriors i les seves normes de
desplegament, és aplicable el que disposa l'últim paràgraf de l'apartat 3 anterior.
Quan es tracti d'assegurances col·lectives de dependència efectuades d'acord amb el que
preveu la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons
de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, com a prenedor
de l'assegurança hi ha de constar exclusivament l'empresa, i la condició d'assegurat i
beneficiari correspon al treballador. Les primes satisfetes per l'empresa en virtut d'aquests
contractes d'assegurança i imputades al treballador tenen un límit de reducció propi i
independent de 5.000 euros anuals.
S'ha de desplegar reglamentàriament el que preveu aquest apartat.73
6. El conjunt de les aportacions anuals màximes que poden donar dret a reduir la base
imposable realitzades als sistemes de previsió social que preveuen els apartats 1, 2, 3, 4 i 5
anteriors, incloent-hi, si s’escau, les que hagin estat imputades pels promotors, no pot
excedir les quantitats que preveu l’article 5.3 del text refós de la Llei de regulació dels plans i
fons de pensions.
Les prestacions percebudes tributen en la seva integritat sense que en cap cas es puguin
minorar les quanties corresponents als excessos de les aportacions i contribucions.
7. A més de les reduccions efectuades amb els límits que preveu l'article següent, els
contribuents el cònjuge dels quals no obtingui rendiments nets del treball ni d'activitats
econòmiques, o n'obtingui en una quantia inferior a 8.000 euros anuals, poden reduir en la
base imposable les aportacions efectuades als sistemes de previsió social que preveu
aquest article dels quals sigui partícip, mutualista o titular el cònjuge esmentat, amb el límit
màxim de 1.000 euros anuals.
Aquestes aportacions no estan subjectes a l'impost sobre successions i donacions.74
60
8. Si el contribuent disposa dels drets consolidats així com els drets econòmics que deriven
dels diferents sistemes de previsió social que preveu aquest article, totalment o parcialment,
en supòsits diferents dels que preveu la normativa de plans i fons de pensions, ha de
reposar les reduccions en la base imposable indegudament practicades, mitjançant les
oportunes autoliquidacions complementàries, amb inclusió dels interessos de demora. Les
quantitats percebudes que excedeixin l’import de les aportacions realitzades, incloent-hi, si
s’escau, les contribucions imputades pel promotor, tributen com a rendiment del treball en el
període impositiu en què es percebin.
9. La reducció que preveu aquest article és aplicable sigui quina sigui la forma en què es
percebi la prestació. En cas que es percebi en forma de renda vitalícia assegurada, es
poden establir mecanismes de reversió o períodes certs de prestació o fórmules de
contrassegurança en cas de mort una vegada constituïda la renda vitalícia.
72
Número 3 redactat de conformitat amb l'article 1.31 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
73
Número 5 redactat de conformitat amb l'article 59.1 de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos
generals de l'Estat per a l'any 2022 (BOE núm. 312, de 29 de desembre). Amb efectes des de l’1 de gener de 2022.
74
Número 7 redactat de conformitat amb l'article 62.1 de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos
generals de l’Estat per a l’any 2021 (BOE núm. 341, de 31 de desembre, i suplement en català de la mateixa data).
Amb efectes des de l’1 de gener de 2021.
Article 5275
Límit de reducció
1. Com a límit màxim conjunt per a les reduccions que preveuen els apartats 1, 2, 3, 4 i 5 de
l'article 51 d'aquesta Llei, s'aplica la quantitat inferior de les següents:
a) El 30 per 100 de la suma dels rendiments nets del treball i d'activitats econòmiques
percebuts individualment en l'exercici.
b) 1.500 euros anuals.
Aquest límit s'incrementa en els supòsits següents, en les quanties que s'indiquen:
1r. En 8.500 euros anuals, sempre que aquest increment provingui de contribucions
empresarials, o d'aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per un
import igual o inferior a les quantitats que resultin del quadre següent en funció de l'import
anual de la contribució empresarial:
Import anual de la contribució Aportació màxima del treballador
Igual o inferior a 500 euros. El resultat de multiplicar la contribució empresarial per 2,5.
1.250 euros, més el resultat de multiplicar per 0,25 la diferència entre la

Entre 500,01 i 1.500 euros.
contribució empresarial i 500 euros.
Més de 1.500 euros. El resultat de multiplicar la contribució empresarial per 1.
No obstant això, en tot cas s'aplica el multiplicador 1 quan el treballador obtingui en l'exercici
rendiments íntegres del treball superiors a 60.000 euros procedents de l'empresa que fa la
contribució, i a aquest efecte l'empresa ha de comunicar a l'entitat gestora o asseguradora
de l'instrument de previsió social que no concorre aquesta circumstància.
A aquests efectes, les quantitats aportades per l'empresa que derivin d'una decisió del
treballador tenen la consideració d'aportacions del treballador.
2n. En 4.250 euros anuals, sempre que aquest increment provingui d'aportacions als plans
de pensions sectorials que preveu la lletra a) de l'apartat 1 de l'article 67 del text refós de la
61
Llei de regulació dels plans i fons de pensions, fetes per treballadors per compte propi o
autònoms que s'adhereixin a aquests plans per raó de la seva activitat; aportacions als plans
de pensions d'ocupació simplificats de treballadors per compte propi o autònoms que preveu
la lletra c de l'apartat 1 de l'article 67 del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de
pensions; o d'aportacions pròpies que l'empresari individual o el professional faci a plans de
pensions d'ocupació, dels quals sigui promotor i, a més, partícip, o a mutualitats de previsió
social de les quals sigui mutualista, així com les que faci a plans de previsió social
empresarial o assegurances col·lectives de dependència dels quals, al seu torn, sigui
prenedor i assegurat.
En tot cas, la quantia màxima de reducció per aplicació dels increments que preveuen els
números 1r i 2n anteriors és de 8.500 euros anuals.
A més, 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectives de dependència
satisfetes per l'empresa.76
2. Els partícips, mutualistes o assegurats que hagin efectuat aportacions als sistemes de
previsió social a què es refereix l’article 51 d’aquesta Llei, poden reduir en els cinc exercicis
següents les quantitats aportades incloent-hi, si s’escau, les aportacions del promotor o les
realitzades per l’empresa que els hagin estat imputades, que no hagin pogut ser objecte de
reducció en la base imposable per insuficiència d’aquesta o per aplicació del límit percentual
que estableix l’apartat 1 anterior. Aquesta regla no és aplicable a les aportacions i
contribucions que excedeixin els límits màxims que preveu l’apartat 6 de l’article 51.
75
76
Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article 62.1 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos
Article 53
Reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social constituïts a favor
de persones amb discapacitat
1. Les aportacions realitzades a plans de pensions a favor de persones amb discapacitat

amb un grau de minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65 per cent, psíquica
igual o superior al 33 per 100, així com de persones que tinguin una incapacitat declarada
judicialment amb independència del seu grau, d’acord amb el que preveu la disposició
addicional desena d’aquesta Llei, poden ser objecte de reducció en la base imposable amb
els límits màxims següents:
a) Les aportacions anuals realitzades a plans de pensions a favor de persones amb
discapacitat amb les que hi hagi relació de parentiu o tutoria, amb el límit de 10.000 euros
anuals.
Això sense perjudici de les aportacions que puguin realitzar als seus propis plans de
pensions, d’acord amb els límits que estableix l’article 52 d’aquesta Llei.
b) Les aportacions anuals realitzades per les persones amb discapacitat partícips, amb el
límit de 24.250 euros anuals.
El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que realitzin aportacions a
favor d’una mateixa persona amb discapacitat, incloses les de la mateixa persona amb
discapacitat, no pot excedir els 24.250 euros anuals. A aquests efectes, quan concorrin
diverses aportacions a favor de la persona amb discapacitat, han de ser objecte de reducció,
en primer lloc, les aportacions realitzades per la mateixa persona amb discapacitat, i només
si aquestes no assoleixen el límit de 24.250 euros assenyalat, poden ser objecte de reducció
62
les aportacions realitzades per altres persones a favor seu en la base imposable d’aquestes,
de forma proporcional, sense que, en cap cas, el conjunt de les reduccions practicades per
totes les persones que realitzen aportacions a favor d’una mateixa persona amb discapacitat
pugui excedir els 24.250 euros.
c) Les aportacions que no hagin pogut ser objecte de reducció en la base imposable per
insuficiència d’aquesta es poden reduir en els cinc exercicis següents. Aquesta regla no és
aplicable a les aportacions i contribucions que excedeixin els límits que preveu aquest
apartat 1.
2. El règim que regula aquest article també és aplicable a les aportacions a mutualitats de
previsió social, a les primes satisfetes als plans de previsió assegurats, als plans de previsió
social empresarial i a les assegurances de dependència que compleixin els requisits que
preveuen l’article 51 i la disposició addicional desena d’aquesta Llei. En aquest cas, els
límits que estableix l’apartat 1 anterior són conjunts per a tots els sistemes de previsió social
constituïts a favor de persones amb discapacitat.
3. Les aportacions a aquests sistemes de previsió social constituïts a favor de persones amb
discapacitat, realitzades per les persones a què es refereix l’apartat 1 de la disposició
addicional desena d’aquesta Llei, no estan subjectes a l’impost sobre successions i
donacions.
4. Als efectes de la percepció de les prestacions i de la disposició anticipada de drets

consolidats o econòmics en supòsits diferents dels que preveu la disposició addicional
desena d’aquesta Llei, s’aplica el que disposen els apartats 8 i 9 de l’article 51 d’aquesta
Llei.
Article 54
Reduccions per aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat
1. Les aportacions al patrimoni protegit de la persona amb discapacitat efectuades per les
persones que hi tinguin una relació de parentiu en línia directa o col·lateral fins al tercer grau
inclusivament, així com pel cònjuge de la persona amb discapacitat o per aquells que el
tinguin a càrrec seu en règim de tutela o acolliment, donen dret a reduir la base imposable
de l’aportador, amb el límit màxim de 10.000 euros anuals.
El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que efectuïn aportacions a
favor d’un mateix patrimoni protegit no pot excedir els 24.250 euros anuals.
A aquests efectes, quan concorrin diverses aportacions a favor d’un mateix patrimoni
protegit, les reduccions corresponents a les aportacions esmentades han de ser minorades
de forma proporcional sense que, en cap cas, el conjunt de les reduccions practicades per
totes les persones físiques que facin aportacions a favor d’un mateix patrimoni protegit pugui
excedir els 24.250 euros anuals.
2. Les aportacions que excedeixin els límits que preveu l’apartat anterior donen dret a reduir
la base imposable dels quatre períodes impositius següents, fins que cadascun esgoti, si
s’escau, els imports màxims de reducció.
El que disposa el paràgraf anterior també és aplicable en els supòsits que no sigui procedent
la reducció per insuficiència de base imposable.
Quan concorrin en un mateix període impositiu reduccions de la base imposable per
aportacions efectuades en l’exercici amb reduccions d’exercicis anteriors pendents d’aplicar,
s’han de practicar en primer lloc les reduccions procedents dels exercicis anteriors, fins a
esgotar els imports màxims de reducció.
63
3. Si es tracta d’aportacions no dineràries s’ha de prendre com a import de l’aportació el que

resulti del que preveu l’article 18 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de
les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
4. No generen el dret a reducció les aportacions d’elements afectes a l’activitat que efectuïn
els contribuents d’aquest impost que realitzin activitats econòmiques.
En cap cas donen dret a reducció les aportacions efectuades per la mateixa persona amb
discapacitat titular del patrimoni protegit.
5. La disposició de qualsevol bé o dret aportat al patrimoni protegit de la persona amb

discapacitat efectuada en el període impositiu en què es realitza l’aportació o en els quatre
següents té les conseqüències fiscals següents:
a) Si l’aportador va ser un contribuent per aquest impost, ha de reposar les reduccions en la
base imposable practicades indegudament mitjançant la presentació de l’oportuna
autoliquidació complementària amb inclusió dels interessos de demora que escaiguin, en el
termini que vagi des de la data en què es produeixi la disposició fins a la finalització del
termini reglamentari de declaració corresponent al període impositiu en què es realitzi la
disposició esmentada.
b) El titular del patrimoni protegit que va rebre l’aportació ha d’integrar en la base imposable
la part de l’aportació rebuda que hagi deixat d’integrar en el període impositiu en què va
rebre l’aportació com a conseqüència de l’aplicació del que disposa la lletra w de l’article 7
d’aquesta Llei, mitjançant la presentació de l’oportuna autoliquidació complementària amb
inclusió dels interessos de demora que escaiguin, en el termini que vagi entre la data en què
es produeixi la disposició fins a la finalització del termini reglamentari de declaració
corresponent al període impositiu en què es realitzi la disposició esmentada.
En els casos en què l’aportació s’hagi realitzat al patrimoni protegit dels parents, cònjuges o
persones a càrrec dels treballadors en règim de tutela o acolliment, a què es refereix
l’apartat 1 d’aquest article, per un subjecte passiu de l’impost sobre societats, l’obligació
descrita en el paràgraf anterior l’ha de complir el treballador esmentat.
c) Als efectes del que disposa l’apartat 5 de l’article 43 del text refós de la Llei de l’impost
sobre societats, el treballador titular del patrimoni protegit ha de comunicar a l’ocupador que
va efectuar les aportacions les disposicions que s’hagin realitzat en el període impositiu.
En els casos que la disposició s’hagi efectuat en el patrimoni protegit dels parents, cònjuges
o persones a càrrec dels treballadors en règim de tutela o acolliment, la comunicació a què
es refereix el paràgraf anterior també l’ha de fer el treballador esmentat.
La falta de comunicació o la realització de comunicacions falses, incorrectes o inexactes
constitueixi infracció tributària lleu. Aquesta infracció se sanciona amb multa pecuniària fixa
de 400 euros.
La sanció imposada d’acord amb el que preveu aquest apartat s’ha de reduir conforme al
que disposa l’apartat 3 de l’article 188 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària.
Als efectes que preveu aquest apartat, si es tracta de béns o drets homogenis s’entén que
van ser disposats els aportats en primer lloc.
No s’aplica el que disposa aquest apartat en cas de defunció del titular del patrimoni protegit,
de l’aportador o dels treballadors a què es refereix l’apartat 2 de l’article 43 del text refós de
la Llei de l’impost sobre societats.
CAPÍTOL II
Reducció per pensions compensatòries
Article 55
Reduccions per pensions compensatòries
64
Les pensions compensatòries a favor del cònjuge i les anualitats per aliments, amb excepció
de les fixades a favor dels fills del contribuent, les dues satisfetes per decisió judicial, poden
ser objecte de reducció en la base imposable.
TÍTOL V
Adequació de l’impost a les circumstàncies personals i familiars del contribuent
Article 56
Mínim personal i familiar
1. El mínim personal i familiar constitueix la part de la base liquidable que, per destinar-se a
satisfer les necessitats bàsiques personals i familiars del contribuent, no se sotmet a
tributació per aquest impost.
2. Quan la base liquidable general sigui superior a l’import del mínim personal i familiar,
aquest forma part de la base liquidable general.
Quan la base liquidable general sigui inferior a l’import del mínim personal i familiar, aquest
forma part de la base liquidable general per l’import d’aquesta última i de la base liquidable
de l’estalvi per la resta.
Quan no hi hagi base liquidable general, el mínim personal i familiar forma part de la base
liquidable de l’estalvi.
3. El mínim personal i familiar és el resultat de sumar el mínim del contribuent i els mínims
per descendents, ascendents i discapacitat a què es refereixen els articles 57, 58, 59 i 60
d’aquesta Llei, incrementats o disminuïts als efectes de càlcul del gravamen autonòmic en
els imports que, d’acord amb el que estableix la Llei 22/2009, per la qual es regula el
sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut
d’autonomia, hagin estat aprovats per la comunitat autònoma.77
77
es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia
i es modifiquen determinades normes tributàries (BOE núm. 305, de 19 de desembre, i suplement en català de la
mateixa data).
Article 5778
Mínim del contribuent
1. El mínim del contribuent, amb caràcter general, és de 5.550 euros anuals.
2. Quan el contribuent tingui una edat superior a 65 anys, el mínim s’augmenta en 1.150
euros anuals. Si l’edat és superior a 75 anys, el mínim s’augmenta addicionalment en 1.400
euros anuals.
78
Article 5879
Mínim per descendents
65
1. El mínim per descendents és, per cadascun dels descendents menor de vint-i-cinc anys o
amb discapacitat sigui quina sigui la seva edat, sempre que convisqui amb el contribuent i
no tingui rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros, de:
2.400 euros anuals pel primer.
2.700 euros anuals pel segon.
4.000 euros anuals pel tercer.
4.500 euros anuals pel quart i següents.
A aquests efectes, s’assimilen als descendents les persones vinculades al contribuent per
raó de tutela i acolliment, en els termes que preveu la legislació civil aplicable. Així mateix,
s’assimila a la convivència amb el contribuent la dependència respecte d’aquest últim
excepte quan sigui aplicable el que disposen els articles 64 i 75 d’aquesta Llei.
2. Quan el descendent sigui menor de tres anys, el mínim a què es refereix l’apartat 1
anterior s’augmenta en 2.800 euros anuals.
En els supòsits d’adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent, l’augment esmentat
es produeix, amb independència de l’edat del menor, en el període impositiu en què
s’inscrigui en el Registre Civil i en els dos següents. Quan la inscripció no sigui necessària,
l’augment es pot practicar en el període impositiu en què es produeixi la resolució judicial o
administrativa corresponent i en els dos següents.
79
Article 5980
Mínim per ascendents
1. El mínim per ascendents és de 1.150 euros anuals, per cadascun dels ascendents més
gran de 65 anys o amb discapacitat sigui quina sigui la seva edat que convisqui amb el
contribuent i no tingui rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros.
Entre altres casos, es considera que conviuen amb el contribuent els ascendents amb
discapacitat que en depenen i estiguin internats en centres especialitzats.
2. Quan l’ascendent sigui més gran de 75 anys, el mínim a què es refereix l’apartat 1
anterior s’augmenta en 1.400 euros anuals.
80
Article 6081
Mínim per discapacitat
El mínim per discapacitat és la suma del mínim per discapacitat del contribuent i del mínim
per discapacitat dels ascendents i descendents.
1. El mínim per discapacitat del contribuent és de 3.000 euros anuals quan sigui una
persona amb discapacitat i 9.000 euros anuals quan sigui una persona amb discapacitat i
acrediti un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent.
El mínim esmentat s’augmenta, en concepte de despeses d’assistència, en 3.000 euros
anuals quan acrediti que necessiten ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un
grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent.
66
2. El mínim per discapacitat d’ascendents o descendents és de 3.000 euros anuals per

cadascun dels descendents o ascendents que generin dret a l’aplicació del mínim a què es
refereixen els articles 58 i 59 d’aquesta Llei, que siguin persones amb discapacitat, sigui
quina sigui la seva edat. El mínim és de 9.000 euros anuals, per cadascun d’ells que
acreditin un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent.
Aquest mínim s’augmenta, en concepte de despeses d’assistència, en 3.000 euros anuals
per cada ascendent o descendent que acrediti que necessita ajuda de terceres persones o
mobilitat reduïda, o un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent.
3. Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de persones amb discapacitat els
contribuents que acreditin, en les condicions que per reglament s’estableixin, un grau de
discapacitat igual o superior al 33 per cent.
En particular, es considera acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent
en el cas dels pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió
d’incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa i en el cas dels pensionistes de
classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o retir per incapacitat
permanent per al servei o inutilitat. També es considera acreditat un grau de discapacitat
igual o superior al 65 per cent, quan es tracti de persones la incapacitat de les quals sigui
declarada judicialment, encara que no assoleixi el grau esmentat.
81
Article 6182
Normes comunes per a l’aplicació del mínim del contribuent i per descendents, ascendents i
discapacitat
Per a la determinació de l’import dels mínims a què es refereixen els articles 57, 58, 59 i 60
d’aquesta Llei, s’han de tenir en compte les normes següents:
1a. Quan dos o més contribuents tinguin dret a l’aplicació del mínim per descendents,
ascendents o discapacitat, respecte dels mateixos ascendents o descendents, el seu import
es prorrateja entre ells per parts iguals.
No obstant això, quan els contribuents tinguin un grau diferent de parentiu amb l’ascendent o
el descendent, l’aplicació del mínim correspon als de grau més pròxim, llevat que aquests no
tinguin rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros, cas en què
correspon als del grau següent.
2a. No escau l’aplicació del mínim per descendents, ascendents o discapacitat, quan els
ascendents o descendents que generin el dret a aquests presentin declaració per aquest
impost amb rendes superiors a 1.800 euros.
3a. La determinació de les circumstàncies personals i familiars que s’han de tenir en compte
als efectes del que estableixen els articles 57, 58, 59 i 60 d’aquesta Llei s’han de fer atenent
la situació existent en la data de meritació de l’impost.
4a. No obstant el que disposa l’apartat anterior, en cas de mort d’un descendent o
ascendent que generi el dret al mínim per descendents o ascendents, la quantia és de 2.400
euros anuals o 1.150 euros anuals per aquest descendent o ascendent, respectivament.
5a. Per a l’aplicació del mínim per ascendents, és necessari que aquests convisquin amb el
contribuent, com a mínim, la meitat del període impositiu o, en el cas de mort de l’ascendent
abans de la finalització d’aquest, la meitat del període transcorregut entre l’inici del període
impositiu i la data de mort.
67
82
Article 61 bis83
Suprimit
83
Article suprimit per l'article 1.38 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006,
TÍTOL VI
Càlcul de l’impost estatal
CAPÍTOL I
Determinació de la quota íntegra estatal
Article 62
Quota íntegra estatal
La quota íntegra estatal és la suma de les quantitats resultants d’aplicar els tipus de
gravamen, a què es refereixen els articles 63 i 66 d’aquesta Llei, a les bases liquidables
general i de l’estalvi, respectivament.
Article 6384
Escala general de l’impost
1. La part de la base liquidable general que excedeixi l'import del mínim personal i familiar a
què es refereix l'article 56 d'aquesta Llei es grava de la manera següent:
1r. A la base liquidable general se li apliquen els tipus que s'indiquen a l'escala següent:
Resta base
Base liquidable Quota íntegra Tipus aplicable
liquidable
– – –
–
Fins a euros Euros Percentatge
Fins a euros
0,00 0,00 12.450,00 9,50
12.450,00 1.182,75 7.750,00 12,00
20.200,00 2.112,75 15.000,00 15,00
35.200,00 4.362,75 24.800,00 18,50
60.000,00 8.950,75 240.000,00 22,50
300.000,00 62.950,75 En endavant 24,50
2n. La quantia resultant s'ha de minorar en l'import derivat d'aplicar a la part de la base
liquidable general corresponent al mínim personal i familiar l'escala que preveu el número 1r
anterior.85
2. S’entén per tipus mitjà de gravamen general estatal el derivat de multiplicar per 100 el
quocient resultant de dividir la quota obtinguda per l’aplicació del que preveu l’apartat
68
anterior per la base liquidable general. El tipus mitjà de gravamen general estatal s’expressa
amb dos decimals.
84
mateixa data). Amb efectes des de l’1 de gener de 2021.
85
Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article 58 de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos
Article 6486
Especialitats aplicables en els supòsits d’anualitats per aliments a favor dels fills
Els contribuents que satisfacin anualitats per aliments als seus fills per decisió judicial, sense
dret a l’aplicació per aquests últims del mínim per descendents que preveu l’article 58
d’aquesta Llei, quan l’import d’aquelles sigui inferior a la base liquidable general, han
d’aplicar l’escala que preveu el número 1r de l’apartat 1 de l’article 63 d’aquesta Llei
separadament a l’import de les anualitats per aliments i a la resta de la base liquidable
general. La quantia total resultant es minora en l’import derivat d’aplicar l’escala que preveu
el número 1r de l’apartat 1 de l’article 63 d’aquesta Llei, a la part de la base liquidable
general corresponent al mínim personal i familiar incrementat en 1.980 euros anuals, sense
que pugui resultar negativa com a conseqüència d’aquesta minoració.
86
Article 6587
Escala aplicable als residents a l’estranger
En el cas dels contribuents que tinguin la seva residència habitual a l’estranger perquè es
dóna alguna de les circumstàncies a què es refereixen l’apartat 2 de l’article 8 i l’apartat 1 de
l’article 10 d’aquesta Llei, les escales aplicables són les que estableix l’apartat 1 de l’article
63 i la següent:
87
69
Article 6688
Tipus de gravamen de l’estalvi
1. La part de base liquidable de l'estalvi que excedeixi, si s'escau, l'import del mínim
personal i familiar a què es refereix l'article 56 d'aquesta Llei es grava de la manera següent:
1r. A la base liquidable de l'estalvi se li apliquen els tipus que s'indiquen a l'escala següent:
Base liquidable de l'estalvi Quota íntegra Resta base liquidable de l'estalvi Tipus aplicable
– – – –
Fins a euros Euros Fins a euros Percentatge
0 0 6.000 9,5
6.000,00 570 44.000 10,5
50.000,00 5.190 150.000 11,5
200.000,00 22.440 100.000 13,5
300.000,00 35.940 En endavant 14
liquidable de l'estalvi corresponent al mínim personal i familiar l'escala que preveu el número
1r anterior.
2. En el cas dels contribuents que tinguin la residència habitual a l'estranger perquè concorri
alguna de les circumstàncies a què es refereixen l'apartat 2 de l'article 8 i l'apartat 1 de
l'article 10 d'aquesta Llei, la part de base liquidable de l'estalvi que excedeixi, si s'escau,
l'import del mínim personal i familiar a què es refereix l'article 56 d'aquesta Llei es grava de
la manera següent:
– – – –
0 0 6.000 19
6.000,00 1.140 44.000 21
50.000,00 10.380 150.000 23
200.000,00 44.880 100.000 27
300.000,00 71.880 En endavant 28
liquidable de l'estalvi corresponent al mínim personal i familiar l'escala que preveu el número
1r anterior.
88
CAPÍTOL II
Determinació de la quota líquida estatal
70
Article 67
Quota líquida estatal
1. La quota líquida estatal de l’impost és el resultat de disminuir la quota íntegra estatal en la

suma de:
a) La deducció per inversió en empreses de creació nova o recent que preveu l’apartat 1 de
l’article 68 d’aquesta Llei.
b) El 50 per cent de l’import total de les deduccions que preveuen els apartats 2, 3, 4 i 5 de
l’article 68 d’aquesta Llei.89
2. El resultat de les operacions a què es refereix l’apartat anterior no pot ser negatiu.
89
Article 68
Deduccions
1. Deducció per inversió en empreses de creació nova o recent.

1r. Els contribuents es poden deduir el 50 per cent de les quantitats satisfetes en el període
de què es tracti per la subscripció d'accions o participacions en empreses de creació nova o
recent, quan es compleixi el que disposen els números 2n i 3r d'aquest apartat, i, a més de
l'aportació temporal al capital, poden aportar els seus coneixements empresarials o
professionals adequats per al desenvolupament de l'entitat en la qual inverteixen, en els
termes que estableixi l'acord d'inversió entre el contribuent i l'entitat.
La base màxima de deducció és de 100.000 euros anuals i està formada pel valor
d'adquisició de les accions o participacions subscrites.
No formen part de la base de deducció les quantitats satisfetes per la subscripció d'accions o
participacions quan respecte d'aquestes quantitats el contribuent practiqui una deducció
establerta per la comunitat autònoma en l'exercici de les competències que preveu la Llei
22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les
comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen
determinades normes tributàries.
2n. L'entitat les accions o participacions de la qual s'adquireixin ha de complir els requisits
següents:
a) Revestir la forma de societat anònima, societat de responsabilitat limitada, societat
anònima laboral o societat de responsabilitat limitada laboral, en els termes que preveuen el
text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de
juliol, i la Llei 44/2015, de 14 d'octubre, de societats laborals i participades, i no estar
admesa a negociació en cap mercat organitzat, tant mercat regulat com sistemes
multilaterals de negociació.
Aquest requisit s'ha de complir durant cada any de tinença de l'acció o la participació.
b) Exercir una activitat econòmica que disposi dels mitjans personals i materials per
acomplir-la. En particular, no pot tenir com a activitat la gestió d'un patrimoni mobiliari o
immobiliari a què es refereix l'article 4.8.dos.a de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'impost
sobre el patrimoni, en cap dels períodes impositius de l'entitat conclosos amb anterioritat a la
transmissió de la participació.
c) L'import de la xifra dels fons propis de l'entitat no pot ser superior a 400.000 euros a l'inici
del període impositiu d'aquesta en què el contribuent adquireixi les accions o participacions.
71
Quan l'entitat formi part d'un grup de societats en el sentit de l'article 42 del Codi de comerç,
independentment de la residència i de l'obligació de formular comptes anuals consolidats,
l'import dels fons propis s'ha de referir al conjunt d'entitats pertanyents al grup esmentat.
3r. A l'efecte d'aplicar el que disposa l'apartat 1r anterior s'han de complir les condicions
següents:
a) Les accions o participacions en l'entitat les ha d'adquirir el contribuent bé en el moment de
la constitució d'aquella o bé mitjançant una ampliació de capital efectuada, amb caràcter
general, en els cinc anys següents a aquesta constitució, o en els set anys següents a
aquesta constitució en el cas d'empreses emergents a les quals es refereix l'apartat 1 de
l'article 3 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l'ecosistema de les empreses
emergents, i han de romandre en el seu patrimoni per un termini superior a tres anys i
inferior a dotze anys.
b) La participació directa o indirecta del contribuent, juntament amb la que tinguin en la
mateixa entitat el cònjuge o qualsevol persona unida al contribuent per parentiu, en línia
recta o col·lateral, per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclòs, no pot ser, durant
cap dia dels anys naturals de tinença de la participació, superior al 40 per cent del capital
social de l'entitat o dels seus drets de vot. El que disposa aquesta lletra no és aplicable als
socis fundadors d'una empresa emergent a què es refereix la Llei 28/2022, de 21 de
desembre, de foment de l'ecosistema de les empreses emergents, entesos com els que
constin en l'escriptura pública de constitució d'aquesta empresa.
c) Que no es tracti d'accions o participacions en una entitat a través de la qual s'exerceixi la
mateixa activitat que s'exercia anteriorment mitjançant una altra titularitat.
4t. Quan el contribuent transmeti accions o participacions i opti per l'aplicació de l'exempció
que preveu l'apartat 2 de l'article 38 d'aquesta Llei, únicament forma part de la base de la
deducció corresponent a les noves accions o participacions subscrites la part de la
reinversió que excedeixi l'import total obtingut en la transmissió d'aquelles. En cap cas no es
pot practicar una deducció per les noves accions o participacions mentre les quantitats
invertides no superin la quantia esmentada.
5è. Per a la pràctica de la deducció és necessari obtenir una certificació expedida per
l'entitat les accions o participacions de la qual s'hagin adquirit en què s'indiqui el compliment
dels requisits que assenyala el número 2n anterior en el període impositiu en el qual va tenir
lloc l'adquisició d'aquestes.90
2. Deduccions en activitats econòmiques.

a) Als contribuents per aquest impost que exerceixin activitats econòmiques els són
aplicables els incentius i estímuls a la inversió empresarial establerts o que s’estableixin en
la normativa de l’impost sobre societats amb igualtat de percentatges i límits de deducció, a
excepció del que disposen els apartats 2 i 3 de l’article 39 de la Llei de l’impost sobre
societats.
b) Addicionalment, els contribuents que compleixin els requisits que estableix l’article 101 de
la Llei de l’impost sobre societats poden deduir els rendiments nets d’activitats econòmiques
del període impositiu que s’inverteixin en elements nous de l’immobilitzat material o
inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques exercides pel contribuent.
S’entén que els rendiments nets d’activitats econòmiques del període impositiu són objecte
d’inversió quan s’inverteixi una quantia equivalent a la part de la base liquidable general
positiva del període impositiu que correspongui a aquests rendiments, sense que en cap cas
aquesta quantia es pugui entendre invertida en més d’un actiu.
La inversió en elements patrimonials afectes a activitats econòmiques s’ha d’efectuar en el
període impositiu en què s’obtinguin els rendiments objecte de reinversió o en el període
impositiu següent.
72
La inversió s’entén efectuada en la data en què es produeixi la posada a disposició dels

elements patrimonials, fins i tot en el supòsit d’elements patrimonials que siguin objecte dels
contractes d’arrendament financer a què es refereix l’apartat 1 de la disposició addicional
setena de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre disciplina i intervenció de les entitats de
crèdit. No obstant això, en aquest últim cas, la deducció està condicionada, amb caràcter
resolutori, a l’exercici de l’opció de compra.
La deducció es practica en la quota íntegra corresponent al període impositiu en què
s’efectuï la inversió.
La base de la deducció és la quantia invertida a què es refereix el segon paràgraf d’aquesta
lletra b.
El percentatge de deducció és del 5 per cent. No obstant això, el percentatge de deducció és
del 2,5 per cent quan el contribuent hagi practicat la reducció que preveu l’apartat 3 de
l’article 32 d’aquesta Llei o es tracti de rendes obtingudes a Ceuta i Melilla respecte de les
quals s’hagi aplicat la deducció que preveu l’article 68.4 d’aquesta Llei.
L’import de la deducció no pot excedir la suma de la quota íntegra estatal i autonòmica del
període impositiu en què es van obtenir els rendiments nets d’activitats econòmiques
assenyalats al primer paràgraf d’aquesta lletra b.
Els elements patrimonials objecte d’inversió han de continuar en funcionament en el
patrimoni del contribuent, llevat de pèrdua justificada, durant un termini de 5 anys, o durant
la seva vida útil si és inferior.
No obstant això, no es perd la deducció si es produeix la transmissió dels elements
patrimonials objecte d’inversió abans de la finalització del termini assenyalat al paràgraf
anterior i s’inverteix l’import obtingut o el valor net comptable, si és inferior, en els termes
que estableix aquest article.
Aquesta deducció és incompatible amb l’aplicació de la llibertat d’amortització, amb la
deducció per inversions regulada a l’article 94 de la Llei 20/1991, de 7 de juny, de
modificació dels aspectes fiscals del règim economicofiscal de Canàries, i amb la reserva
per a inversions a Canàries regulada a l’article 27 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de
modificació del règim econòmic i fiscal de Canàries.
c) Als contribuents per aquest impost que exerceixin activitats econòmiques i determinin el
seu rendiment net pel mètode d’estimació objectiva només els són aplicables els incentius a
què es refereix aquest apartat 2 quan així s’estableixi per reglament tenint en compte les
característiques i obligacions formals d’aquest mètode.91
3. Deduccions per donatius i altres aportacions.

Els contribuents poden aplicar, en aquest concepte:
a) Les deduccions que preveu la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les
entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.
b) El 10 per cent de les quantitats donades a les fundacions legalment reconegudes que
rendeixin comptes a l’òrgan del protectorat corresponent, així com les associacions
declarades d’utilitat pública, no compreses en el paràgraf anterior.
c) El 20 per cent de les quotes d’afiliació i les aportacions a partits polítics, federacions,
coalicions o agrupacions d’electors. La base màxima d’aquesta deducció és de 600 euros
anuals i està constituïda per les quotes d’afiliació i aportacions que preveu la lletra a de
l’apartat dos de l’article 2 de la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels
partits polítics.92
4. Deducció per rendes obtingudes a Ceuta o Melilla.

1r. Contribuents residents a Ceuta o Melilla.
a) Els contribuents que tinguin la seva residència habitual i efectiva a Ceuta o Melilla s’han
de deduir el 60 per cent de la part de la suma de les quotes íntegres estatal i autonòmica
73
que proporcionalment correspongui a les rendes computades per a la determinació de les

bases liquidables que s’hagin obtingut a Ceuta o Melilla.
b) També han d’aplicar aquesta deducció els contribuents que mantinguin la seva residència
habitual i efectiva a Ceuta o Melilla durant un termini no inferior a tres anys, en els períodes
impositius iniciats amb posterioritat al final d’aquest termini, per les rendes obtingudes fora
de les ciutats esmentades quan, almenys, una tercera part del patrimoni net del contribuent,
determinat de conformitat amb la normativa reguladora de l’impost sobre el patrimoni, estigui
situat a les ciutats esmentades.
La quantia màxima de les rendes, obtingudes fora d’aquestes ciutats, que es pot acollir a
aquesta deducció és l’import net dels rendiments i els guanys i les pèrdues patrimonials
obtinguts en les ciutats esmentades.93
2n. Els contribuents que no tinguin la seva residència habitual i efectiva a Ceuta o Melilla
s’han de deduir el 60 per cent de la part de la suma de les quotes íntegres estatal i
autonòmica que correspongui proporcionalment a les rendes computades per a la
determinació de les bases liquidables positives que s’hagin obtingut a Ceuta o Melilla.
En cap cas s’ha d’aplicar aquesta deducció a les rendes següents:
– Les procedents d’institucions d’inversió col·lectiva, excepte quan la totalitat dels seus
actius estigui invertida a Ceuta o Melilla, en les condicions que es determinin
reglamentàriament.
– Les rendes a què es refereixen els paràgrafs a, e i i de l’apartat següent.94
3r. Als efectes que preveu aquesta Llei, es consideren rendes obtingudes a Ceuta o Melilla
les següents:
a) Els rendiments del treball, quan derivin de treballs de qualsevol classe realitzats en els
mencionats territoris.
b) Els rendiments que procedeixin de la titularitat de béns immobles situats a Ceuta o Melilla
o de drets reals que recaiguin sobre aquests.
c) Les que procedeixin de l’exercici d’activitats econòmiques efectivament realitzades, en les
condicions que per reglament es determinin, a Ceuta o Melilla.
d) Els guanys patrimonials que procedeixin de béns immobles radicats a Ceuta o Melilla.
e) Els guanys patrimonials que procedeixin de béns mobles situats a Ceuta o Melilla.
f) Els rendiments del capital mobiliari procedents d’obligacions o préstecs, quan els capitals
estiguin invertits en els territoris esmentats i hi generin les rendes corresponents.
g) Els rendiments del capital mobiliari procedents de l’arrendament de béns mobles, negocis
o mines, en les condicions que es determinin per reglament.
h) Les rendes procedents de societats que operin efectivament i materialment a Ceuta o
Melilla que corresponguin a rendes a les quals sigui aplicable la bonificació que estableix
l’article 33 de la Llei de l’impost sobre societats, en els supòsits següents:
1r. Quan tinguin el seu domicili i objecte social exclusiu en aquests territoris.
2n. Quan operin efectivament i materialment a Ceuta o Melilla durant un termini no inferior a
tres anys i obtinguin rendes fora d’aquestes ciutats, sempre que respecte d’aquestes rendes
tinguin dret a l’aplicació de la bonificació prevista a l’apartat 6 de l’article 33 de la Llei de
l’impost sobre societats. A aquests efectes s’han d’identificar, en els termes que s’estableixin
per reglament, les reserves procedents de rendes a les quals hagi estat aplicable la
bonificació establerta a l’article 33 de la Llei de l’impost sobre societats.95
i) Els rendiments procedents de dipòsits o comptes en tota classe d’institucions financeres
situades a Ceuta o Melilla.
5. Deducció per actuacions per a la protecció i difusió del Patrimoni Històric Espanyol i de
les ciutats, conjunts i béns declarats Patrimoni Mundial.
Els contribuents tenen dret a una deducció en la quota del 15 per cent de l’import de les
inversions o despeses que realitzin per a:
74
a) L’adquisició de béns del Patrimoni Històric Espanyol, realitzada fora del territori espanyol
per introduir-la dins el territori esmentat, sempre que els béns siguin declarats béns d’interès
cultural o inclosos en l’inventari general de béns mobles en el termini d’un any des que s’hi
hagin introduït i romanguin en el territori espanyol i dins el patrimoni del titular durant
almenys quatre anys.
La base d’aquesta deducció és la valoració efectuada per la Junta de qualificació, valoració i
exportació de béns del Patrimoni Històric Espanyol.
b) La conservació, reparació, restauració, difusió i exposició dels béns de la seva propietat
que estiguin declarats d’interès cultural conforme a la normativa del patrimoni històric de
l’Estat i de les comunitats autònomes, sempre que es compleixin les exigències que
estableix la normativa esmentada, en particular respecte dels deures de visita i exposició
pública dels béns esmentats.
c) La rehabilitació d’edificis, el manteniment i reparació de les seves teulades i façanes, així
com la millora d’infraestructures de la seva propietat situats en l’entorn que sigui objecte de
protecció de les ciutats espanyoles o dels conjunts arquitectònics, arqueològics, naturals o
paisatgístics i dels béns declarats Patrimoni Mundial per la Unesco situats a Espanya.
6. Suprimit96
7. Suprimit97
90
Apartat 1 redactat de conformitat amb la disposició final 3a.4 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment
de l’ecosistema de les empreses emergents (BOE núm. 306, de 22 de desembre). Amb efectes des de l’1 de gener
de 2023.
91
92
93
Apartat 4, ordinal 1r, redactat de conformitat amb l'article 60 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos
generals de l’Estat per a l’any 2018 (BOE núm. 161, de 4 de juliol, i suplement en català de la mateixa data). Amb
efectes des de l’1 de gener de 2018 i vigència indefinida.
94
Apartat 4, ordinal 2n, redactat de conformitat amb l'article 60 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos
generals de l’Estat per a l’any 2018 (BOE núm. 161, de 4 de juliol, i suplement en català de la mateixa data). Amb
efectes des de l’1 de gener de 2018 i vigència indefinida.
95
Apartat 4, ordinal 3r, lletra h, redactat de conformitat amb l'article 1.47 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per
96
97
Article 69
Límits de determinades deduccions
75
1. La base de les deduccions a què es refereixen els apartats 3 i 5 de l’article 68 d’aquesta

Llei no pot excedir per a cada una d’aquestes el 10 per cent de la base liquidable del
contribuent.
2. Els límits de la deducció a què es refereix l’apartat 2 de l’article 68 d’aquesta Llei són els
que estableixi la normativa de l’impost sobre societats per als incentius i estímuls a la
inversió empresarial. Els límits s’apliquen sobre la quota que resulti de minorar la suma de
les quotes íntegres, estatal i autonòmica, en l’import total de les deduccions per inversió en
empreses de nova o recent creació, que preveu l’article 68.1 d’aquesta, i per actuacions per
a la protecció i difusió del patrimoni històric espanyol i de les ciutats, conjunts i béns
declarats patrimoni mundial, que preveu l’article 68.5 d’aquesta Llei.98
98
Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article 27.6 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als
data).
Article 70
Comprovació de la situació patrimonial
1. L’aplicació de la deducció per inversió en empreses de creació nova o recent requereix

que l’import comprovat del patrimoni del contribuent en finalitzar el període de la imposició
excedeixi el valor que donava la seva comprovació al començament d’aquest període
almenys en la quantia de la inversió realitzada.99
2. A aquests efectes, no es computen els increments o les disminucions de valor

experimentats durant el període impositiu pels elements patrimonials que al final del període
segueixin formant part del patrimoni del contribuent.
99
TÍTOL VII
Gravamen autonòmic
CAPÍTOL I
Normes comunes
Article 71
Normes comunes aplicables per a la determinació del gravamen autonòmic
Per a la determinació del gravamen autonòmic s’apliquen les normes relatives a la subjecció
a l’impost i determinació de la capacitat econòmica que contenen els títols I, II, III, IV i V
d’aquesta Llei, així com les relatives a la tributació familiar i règims especials, que contenen
els títols IX i X d’aquesta Llei.
CAPÍTOL II
Residència habitual en el territori d’una comunitat autònoma
Article 72
Residència habitual en el territori d’una comunitat autònoma
76
1. Als efectes d’aquesta Llei, es considera que els contribuents amb residència habitual en el
territori espanyol són residents en el territori d’una comunitat autònoma:
1r. Quan romanguin en el seu territori un nombre més gran de dies del període impositiu.
Per determinar el període de permanència es computen les absències temporals.
Llevat de prova en contra, es considera que una persona física roman en el territori d’una
comunitat autònoma quan en el territori esmentat radiqui el seu habitatge habitual.
2n. Quan no sigui possible determinar la permanència a què es refereix l’ordinal 1r anterior,
es consideren residents en el territori de la comunitat autònoma on tinguin el seu principal
centre d’interessos. Es considera així el territori on obtinguin la major part de la base
imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques, determinada pels
components de renda següents:
a) Rendiments del treball, que s’entenen obtinguts on radiqui el centre de treball respectiu, si
n’hi ha.
b) Rendiments del capital immobiliari i guanys patrimonials derivats de béns immobles, que
s’entenen obtinguts en el lloc on aquests radiquin.
c) Rendiments derivats d’activitats econòmiques, ja siguin empresarials o professionals, que
s’entenen obtinguts on radiqui el centre de gestió de cadascuna d’aquestes.
3r. Quan no es pugui determinar la residència conforme als criteris que estableixen els
ordinals 1r i 2n anteriors, es consideren residents en el lloc de la seva última residència
declarada a efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
2. Les persones físiques residents en el territori d’una comunitat autònoma, que passin a
tenir la seva residència habitual en el d’una altra, han de complir les seves obligacions
tributàries d’acord amb la nova residència, quan aquesta actuï com a punt de connexió.
A més, quan en virtut del que preveu l’apartat 3 següent s’hagi de considerar que no hi ha
hagut canvi de residència, les persones físiques han de presentar les autoliquidacions
complementàries que corresponguin, amb inclusió dels interessos de demora.
El termini de presentació de les autoliquidacions complementàries acaba el mateix dia que
conclogui el termini de presentació de les declaracions per l’impost sobre la renda de les
persones físiques corresponents a l’any en què concorrin les circumstàncies que, segons el
que preveu l’apartat 3 següent, determinin que s’hagi de considerar que no hi ha hagut canvi
de residència.
3. No produeixen efecte els canvis de residència que tinguin per objecte principal aconseguir
menys tributació efectiva en aquest impost.
Es presumeix, llevat que la nova residència es prolongui de manera continuada durant, com
a mínim, tres anys, que no hi ha hagut canvi, en relació amb el rendiment cedit de l’impost
sobre la renda de les persones físiques, quan hi concorrin les circumstàncies següents:
a) Que l’any en què es produeix el canvi de residència o el següent, la base imposable de
l’impost sobre la renda de les persones físiques sigui superior, com a mínim, en un 50 per
cent a la de l’any anterior al canvi.
En cas de tributació conjunta, s’ha de determinar d’acord amb les normes d’individualització.
b) Que l’any en què es produeix la situació a què es refereix el paràgraf a anterior, la seva
tributació efectiva per l’impost sobre la renda de les persones físiques sigui inferior a la que
hagi correspost d’acord amb la normativa aplicable en la comunitat autònoma on residia
abans del canvi.
c) Que en l’any següent a aquell en què es produeix la situació a què es refereix el paràgraf
a anterior, o en el següent, torni a tenir la seva residència habitual en el territori de la
comunitat autònoma on va residir abans del canvi.
77
4. Les persones físiques residents en el territori espanyol, que no romanguin en aquest

territori més de 183 dies durant l’any natural, es consideren residents en el territori de la
comunitat autònoma on radiqui el nucli principal o la base de les seves activitats o dels seus
interessos econòmics.
5. Les persones físiques residents en el territori espanyol per aplicació de la presumpció que
preveu l’últim paràgraf de l’apartat 1 de l’article 9 d’aquesta Llei es consideren residents en
el territori de la comunitat autònoma en què resideixin habitualment el cònjuge no separat
legalment i els fills menors d’edat que en depenguin.
CAPÍTOL III
Càlcul del gravamen autonòmic
SECCIÓ PRIMERA
Determinació de la quota íntegra autonòmica
Article 73
Quota íntegra autonòmica
La quota íntegra autonòmica de l’impost és la suma de les quanties resultants d’aplicar els
tipus de gravamen, a què es refereixen els articles 74 i 76 d’aquesta Llei, a la base liquidable
general i de l’estalvi, respectivament.
Article 74100
Escala autonòmica o complementària de l’impost
1. La part de la base liquidable general que excedeixi l’import del mínim personal i familiar
que resulti dels increments o disminucions a què es refereix l’article 56.3 d’aquesta Llei es
grava de la manera següent:
1r. A la base liquidable general se li apliquen els tipus de l’escala autonòmica de l’impost
que, conforme al que preveu la Llei 22/2009, pel qual es regula el sistema de finançament
de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, hagi aprovat
la comunitat autònoma.
2n. La quantia resultant es minora en l’import derivat d’aplicar a la part de la base liquidable
general corresponent al mínim personal i familiar que resulti dels increments o disminucions
a què es refereix l’article 56.3 d’aquesta Llei, l’escala prevista al número 1r anterior.101
2. S’entén per tipus mitjà de gravamen general autonòmic, el derivat de multiplicar per 100 el
quocient resultant de dividir la quota obtinguda per l’aplicació del que preveu l’apartat
anterior per la base liquidable general. El tipus mitjà de gravamen general autonòmic
s’expressa amb dos decimals.
100
mateixa data).
101
Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article 62.2 de la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos
Amb efectes d’1 de gener de 2011 i vigència indefinida.
Article 75102
Especialitats aplicables en els supòsits d’anualitats per aliments a favor dels fills
78
Els contribuents que satisfacin anualitats per aliments als seus fills per decisió judicial sense
dret a l’aplicació per aquests últims del mínim per descendents que preveu l’article 58
d’aquesta Llei, quan el seu import sigui inferior a la base liquidable general, han d’aplicar
l’escala que preveu el número 1r de l’apartat 1 de l’article anterior separadament a l’import
de les anualitats per aliments i a la resta de la base liquidable general. La quantia total
resultant es minora en l’import derivat d’aplicar l’escala que preveu el número 1r de l’apartat
1 de l’article 74 d’aquesta Llei a la part de la base liquidable general corresponent al mínim
personal i familiar que resulti dels increments o disminucions a què es refereix l’article 56.3
d’aquesta Llei, incrementat en 1.980 euros anuals, sense que pugui resultar negativa com a
conseqüència d’aquesta minoració.
102
Article redactat de conformitat amb l'article 1.50 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
Article 76103
Tipus de gravamen de l’estalvi
La part de base liquidable de l'estalvi que excedeixi, si s'escau, l'import del mínim personal i
familiar que resulti dels increments o les disminucions a què es refereix l'article 56.3
d'aquesta Llei es grava de la manera següent:
– – – –
0 0 6.000 9,5
6.000,00 570 44.000 10,5
50.000,00 5.190 150.000 11,5
200.000,00 22.440 100.000 13,5
300.000,00 35.940 En endavant 14
liquidable de l'estalvi corresponent al mínim personal i familiar que resulti dels increments o
les disminucions a què es refereix l'article 56.3 d'aquesta Llei l'escala que preveu el número
1r anterior.
103
SECCIÓ SEGONA
Determinació de la quota líquida autonòmica
Article 77104
Quota líquida autonòmica
1. La quota líquida autonòmica és el resultat de disminuir la quota íntegra autonòmica en la

suma de:
79
a) El 50 per cent de l’import total de les deduccions que preveuen els apartats 2, 3, 4 i 5 de
l’article 68 d’aquesta Llei, amb els límits i requisits de situació patrimonial que preveuen els
articles 69 i 70.
b) L’import de les deduccions que estableix la comunitat autònoma en l’exercici de les
competències que preveu la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el
sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut
d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries.105
2. El resultat de les operacions a què es refereix l’apartat anterior no pot ser negatiu.
104
mateixa data).
105
Article 78106
Suprimit
106
Article suprimit per l’article 1.6 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten mesures tributàries
dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica (BOE núm. 312, de 28 de
desembre, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes d’1 de gener de 2013.
TÍTOL VIII
Quota diferencial
Article 79107
Quota diferencial
La quota diferencial és el resultat de minorar la quota líquida total de l’impost, que és la

suma de les quotes líquides, estatal i autonòmica, en els imports següents:
a) La deducció per doble imposició internacional que preveu l’article 80 d’aquesta Llei.
b) Les deduccions a què es refereixen l’article 91.10 i l’article 92.4 d’aquesta Llei.
c) Les retencions a què es refereix l’apartat 11 de l’article 99 d’aquesta Llei.
d) Quan el contribuent adquireixi la seva condició per canvi de residència, les retencions i
ingressos a compte a què es refereix l’apartat 8 de l’article 99 d’aquesta Llei, així com les
quotes satisfetes de l’impost sobre la renda de no residents i meritades durant el període
impositiu en què es produeixi el canvi de residència.
e) Les retencions, els ingressos a compte i els pagaments fraccionats que preveuen aquesta
Llei i les seves normes reglamentàries de desplegament.
107
Article redactat de conformitat amb l'article 1.53 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
Article 80
Deducció per doble imposició internacional
80
1. Quan entre les rendes del contribuent figurin rendiments o guanys patrimonials obtinguts i
gravats a l’estranger, s’ha de deduir la més petita de les quantitats següents:
a) L’import efectiu del que s’ha satisfet a l’estranger per raó d’un impost de naturalesa
idèntica o anàloga a aquest impost o a l’impost sobre la renda de no residents sobre els
esmentats rendiments o guanys patrimonials.
b) El resultat d’aplicar el tipus mitjà efectiu de gravamen a la part de base liquidable gravada
a l’estranger.
2. A aquests efectes, el tipus mitjà efectiu de gravamen és el resultat de multiplicar per 100
el quocient obtingut de dividir la quota líquida total per la base liquidable. Amb aquesta
finalitat, s’ha de diferenciar el tipus de gravamen que correspongui a les rendes generals i de
l’estalvi, segons que correspongui. El tipus de gravamen s’expressa amb dos decimals.
3. Quan s’obtinguin rendes a l’estranger a través d’un establiment permanent es practica la

deducció per doble imposició internacional que preveu aquest article, i en cap cas és
aplicable el que disposa l’article 22 de la Llei de l’impost sobre societats.108
108
Article 80 bis109
Suprimit
109
Article suprimit per l'article 1.55 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006,
Article 81110
Deducció per maternitat
1. Les dones amb fills menors de tres anys amb dret a l'aplicació del mínim per descendents
que preveu l'article 58 d'aquesta Llei, que en el moment del naixement del menor percebin
prestacions contributives o assistencials del sistema de protecció de desocupació, o que en
aquell moment o en qualsevol moment posterior estiguin donades d'alta en el règim
corresponent de la Seguretat Social o mutualitat amb un període mínim, en aquest últim cas,
de 30 dies cotitzats, poden minorar la quota diferencial d'aquest impost fins a en 1.200 euros
anuals per cada fill menor de tres anys fins que el menor arribi als tres anys d'edat. En els
supòsits d'adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent, la deducció es pot
practicar, independentment de l'edat del menor, durant els tres anys següents a la data de la
inscripció en el Registre Civil.
Quan la inscripció no sigui necessària, la deducció es pot practicar durant els tres anys
posteriors a la data de la resolució judicial o administrativa que la declari.
En cas de defunció de la mare, o quan la guarda i custòdia s'atribueixi de manera exclusiva
al pare o, si s'escau, a un tutor, sempre que compleixi els requisits que preveu aquest article,
aquest té dret a la pràctica de la deducció pendent.
2. L'import de la deducció a què es refereix l'apartat 1 anterior es pot incrementar fins a en

1.000 euros addicionals quan el contribuent que hi tingui dret hagi satisfet en el període
impositiu despeses de custòdia del fill menor de tres anys en guarderies o centres
d'educació infantil autoritzats. En el període impositiu en què el fill menor compleixi tres
81
anys, l'increment que preveu aquest apartat pot ser aplicable respecte de les despeses en
què s'hagi incorregut amb posterioritat al compliment de l'edat esmentada fins al mes
anterior a aquell en què pugui començar el segon cicle d'educació infantil.
A aquests efectes s'entenen per despeses de custòdia les quantitats satisfetes a guarderies i
centres d'educació infantil per la preinscripció i matrícula dels menors esmentats,
l'assistència, en horari general i ampliat, i l'alimentació, sempre que s'hagin produït per
mesos complets i no tinguin la consideració de rendiments del treball en espècie exempts
per aplicació del que disposen les lletres b) o d) de l'apartat 3 de l'article 42 d'aquesta Llei.
3. La deducció que preveu l'apartat 1 anterior es calcula de manera proporcional al nombre

de mesos del període impositiu posteriors al moment en què es compleixen els requisits que
assenyala l'apartat 1 anterior en els quals la dona tingui dret al mínim per descendents per
aquest menor de tres anys, sempre que durant aquests mesos cap dels progenitors no
percebi en relació amb el descendent esmentat el complement d'ajuda per a la infància que
preveu la Llei 19/2021, de 20 de desembre, per la qual s'estableix l'ingrés mínim vital.
Quan tingui dret a la deducció en relació amb aquest descendent perquè s'hagi donat d'alta
a la Seguretat Social o mutualitat després del naixement del menor, la deducció
corresponent al mes en què es compleixi el període de cotització de 30 dies al qual es
refereix l'apartat 1 anterior s'incrementa en 150 euros.
L'increment de la deducció que preveu l'apartat 2 anterior es calcula de manera proporcional
al nombre de mesos en què es compleixin simultàniament els requisits dels apartats 1 i 2
anteriors, llevat del relatiu al fet que sigui menor de tres anys en els mesos als quals es
refereix el segon paràgraf de l'apartat 2 anterior, i té com a límit l'import total de la despesa
efectiva no subvencionada satisfeta en el període esmentat a la guarderia o el centre
educatiu en relació amb aquest fill.
4. Es pot sol·licitar a l'Agència Estatal d'Administració Tributària l'abonament de l'import de la

deducció que preveu l'apartat 1 anterior de manera anticipada. En aquests supòsits, no es
minora la quota diferencial de l'impost.
5. Per reglament es regulen el procediment i les condicions per tenir dret a la pràctica
d'aquesta deducció, els supòsits en què se'n pugui sol·licitar de manera anticipada
l'abonament i les obligacions d'informació a complir per les guarderies o els centres infantils.
110
Article redactat de conformitat amb l'article 64 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals
de l'Estat per a l'any 2023. (BOE núm. 308, de 24 de desembre). Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i
vigència indefinida.
Article 81 bis111
Deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec
1. Els contribuents que duguin a terme una activitat per compte propi o d’altri per la qual
estiguin donats d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat poden
minorar la quota diferencial de l’impost en les deduccions següents:
a) Per cada descendent amb discapacitat amb dret a l’aplicació del mínim per descendents
que preveu l’article 58 d’aquesta Llei, fins a 1.200 euros anuals.
b) Per cada ascendent amb discapacitat amb dret a l’aplicació del mínim per ascendents que
preveu l’article 59 d’aquesta Llei, fins a 1.200 euros anuals.
c) Per ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare, que formi part d’una família
nombrosa de conformitat amb la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les
famílies nombroses, o per ser un ascendent separat legalment, o sense vincle matrimonial,
amb dos fills sense dret a percebre anualitats per aliments i pels quals tingui dret a la totalitat
82
del mínim que preveu l’article 58 d’aquesta Llei, fins a 1.200 euros anuals. En cas de
famílies nombroses de categoria especial, aquesta deducció s’incrementa en un 100 per
cent. Aquest increment no es té en compte als efectes del límit a què es refereix l’apartat 2
d’aquest article.
La quantia de la deducció a què es refereix el paràgraf anterior s’incrementa fins a en 600
euros anuals per cadascun dels fills que formin part de la família nombrosa que excedeixi el
nombre mínim de fills exigit perquè la família esmentada hagi adquirit la condició de família
nombrosa de categoria general o especial, segons que correspongui. Aquest increment no
es té en compte als efectes del límit a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article.
d) Pel cònjuge no separat legalment amb discapacitat, sempre que no tingui rendes anuals,
excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros ni generi el dret a les deduccions que
preveuen les lletres a i b anteriors, fins a 1.200 euros anuals.
Així mateix poden minorar la quota diferencial de l’impost en les deduccions previstes
anteriorment els contribuents que percebin prestacions contributives i assistencials del
sistema de protecció de la desocupació, pensions abonades pel règim general i els règims
especials de la Seguretat Social o pel règim de classes passives de l’Estat, així com els
contribuents que percebin prestacions anàlogues a les anteriors reconegudes als
professionals no integrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per
compte propi o autònoms per les mutualitats de previsió social que actuïn com a alternatives
al règim especial de la Seguretat Social esmentat, sempre que es tracti de prestacions per
situacions idèntiques a les previstes per a la pensió de la Seguretat Social corresponent.
Quan dos o més contribuents tinguin dret a l’aplicació d’alguna de les anteriors deduccions
respecte d’un mateix descendent, ascendent o família nombrosa, el seu import es prorrateja
entre ells per parts iguals, sense perjudici del que disposa l’apartat 4 d’aquest article.112
2. Les deduccions es calculen de manera proporcional al nombre de mesos en què es

compleixin simultàniament els requisits que preveu l’apartat 1 anterior, i tenen com a límit
per a cadascuna de les deduccions, en el cas dels contribuents a què es refereix el primer
paràgraf de l’apartat 1 anterior, les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i
mutualitats meritades en cada període impositiu. No obstant això, si té dret a la deducció
que preveuen les lletres a o b de l’apartat anterior respecte de diversos ascendents o
descendents amb discapacitat, aquest límit s’aplica de manera independent respecte de
cadascun d’ells.
Als efectes del càlcul d’aquest límit es computen les cotitzacions i quotes pels seus imports
íntegres, sense prendre en consideració les bonificacions que puguin escaure.113
3. Es pot sol·licitar a l’Agència Estatal d’Administració Tributària l’abonament de les

deduccions de manera anticipada. En aquests supòsits, no es minora la quota diferencial de
l’impost.
4. S’han de regular per reglament el procediment i les condicions per tenir dret a la pràctica
d’aquestes deduccions, així com els supòsits en què se’n pugui sol·licitar de manera
anticipada l’abonament.
Així mateix, es poden determinar per reglament els supòsits de cessió del dret a la deducció
a un altre contribuent que tingui dret a la seva aplicació respecte d’un mateix descendent,
ascendent o família nombrosa.
En aquest cas, als efectes del càlcul de la deducció a què es refereix l’apartat 2 d’aquest
article, es té en compte de manera conjunta tant el nombre de mesos en què es compleixin
de manera simultània els requisits que preveu l’apartat 1 d’aquest article com les
cotitzacions i les quotes totals a la Seguretat Social i mutualitats corresponents a tots els
contribuents que tinguin dret a la deducció.
S’entén que no hi ha transmissió lucrativa a efectes fiscals per aquesta cessió.
83
111
Article afegit per l'article 1.56 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006,
112
Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article 62.1 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de
l’Estat per a l’any 2018 (BOE núm. 161, de 4 de juliol, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des
del 5 de juliol de 2018 i vigència indefinida.
113
Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article 4.1 de la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona
oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social (BOE núm. 180, de 29 de juliol, i
suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des de l'1 de gener de 2015.
TÍTOL IX
Tributació familiar
Article 82
Tributació conjunta
1. Poden tributar conjuntament les persones que formin part d’alguna de les modalitats
d’unitat familiar següents:
1a. La integrada pels cònjuges no separats legalment i, si n’hi ha:
a) Els fills menors, amb excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquin
independents d’aquests.
b) Els fills majors d’edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o
rehabilitada.
2a. En els casos de separació legal, o quan no hi hagi vincle matrimonial, la formada pel
pare o la mare i tots els fills que convisquin amb l’un o l’altre i que compleixin els requisits a
què es refereix la regla 1a d’aquest article.
2. Ningú pot formar part de dues unitats familiars alhora.
3. La determinació dels membres de la unitat familiar es fa atenent la situació existent a 31

de desembre de cada any.
Article 83
Opció per la tributació conjunta
1. Les persones físiques integrades en una unitat familiar poden optar, en qualsevol període
impositiu, per tributar conjuntament en l’impost sobre la renda de les persones físiques,
d’acord amb les normes generals de l’impost i les disposicions d’aquest títol, sempre que
tots els seus membres siguin contribuents per aquest impost.
L’opció per la tributació conjunta no vincula per a períodes successius.
2. L’opció per la tributació conjunta ha d’abraçar la totalitat dels membres de la unitat

familiar. Si un d’ells presenta declaració individual, els restants han d’utilitzar el mateix
règim.
L’opció exercida per a un període impositiu no pot ser modificada amb posterioritat respecte
d’aquest una vegada finalitzat el termini reglamentari de declaració.
En cas de falta de declaració, els contribuents han de tributar individualment, llevat que
manifestin expressament la seva opció en el termini de 10 dies a partir del requeriment de
l’Administració tributària.
84
Article 84
Normes aplicables en la tributació conjunta
1. En la tributació conjunta són aplicables les regles generals de l’impost sobre determinació
de la renda dels contribuents, determinació de les bases imposable i liquidable i
determinació del deute tributari, amb les especialitats que fixen els apartats següents.
2. Els imports i límits quantitatius establerts als efectes de la tributació individual s’apliquen
en quantia idèntica en la tributació conjunta, sense que sigui procedent la seva elevació o
multiplicació en funció del nombre de membres de la unitat familiar.
No obstant això:
1r. Els límits màxims de reducció en la base imposable que preveuen els articles 52, 53 i 54 i
la disposició addicional onzena d’aquesta Llei han de ser aplicats individualment per cada
partícip mutualista integrat en la unitat familiar.
2n. En qualsevol de les modalitats d’unitat familiar, s’aplica, amb independència del nombre
de membres que la integren, l’import del mínim previst a l’apartat 1 de l’article 57,
incrementat o disminuït, si s’escau, per al càlcul del gravamen autonòmic en els termes
previstos a l’article 56.3 d’aquesta Llei.
Per a la quantificació del mínim a què es refereixen l’apartat 2 de l’article 57 i l’apartat 1 de
l’article 60, tots dos d’aquesta Llei, s’han de tenir en compte les circumstàncies personals de
cadascun dels cònjuges que integren la unitat familiar.
En cap cas és procedent l’aplicació dels mínims pels fills, sense perjudici de la quantia que
sigui procedent pel mínim per descendents i discapacitat.114
3r. En la primera de les modalitats d’unitat familiar de l’article 82 d’aquesta Llei, la base
imposable, amb caràcter previ a les reduccions que preveuen els articles 51, 53 i 54 i la
disposició addicional onzena d’aquesta Llei, es redueixen en 3.400 euros anuals. A aquest
efecte, la reducció s’ha d’aplicar, en primer lloc, a la base imposable general sense que
pugui resultar negativa com a conseqüència d’aquesta minoració. El romanent, si n’hi ha,
minora la base imposable de l’estalvi, que tampoc pot resultar negativa.
4t. En la segona de les modalitats d’unitat familiar de l’article 82 d’aquesta Llei, la base
imposable, amb caràcter previ a les reduccions que preveuen els articles 51, 53 i 54 i la
disposició addicional onzena d’aquesta Llei, es redueix en 2.150 euros anuals. A aquest
efecte, la reducció s’ha d’aplicar, en primer lloc, a la base imposable general sense que
pugui resultar negativa com a conseqüència d’aquesta minoració. El romanent, si n’hi ha,
minora la base imposable de l’estalvi, que tampoc pot resultar negativa.
No s’ha d’aplicar aquesta reducció quan el contribuent convisqui amb el pare o la mare
d’algun dels fills que formen part de la seva unitat familiar.
3. En la tributació conjunta són compensables, d’acord amb les normes generals de l’impost,
les pèrdues patrimonials i les bases liquidables generals negatives, realitzades i no
compensades pels contribuents components de la unitat familiar en períodes impositius
anteriors en què hagin tributat individualment.
4. Els mateixos conceptes determinats en tributació conjunta són compensables

exclusivament, en cas de tributació individual posterior, per aquells contribuents a què
corresponguin d’acord amb les regles sobre individualització de rendes que conté aquesta
Llei.
5. Les rendes de qualsevol tipus obtingudes per les persones físiques integrades en una
unitat familiar que hagin optat per la tributació conjunta són gravades acumulativament.
85
6. Tots els membres de la unitat familiar queden conjuntament i solidàriament sotmesos a

l’impost, sense perjudici del dret a prorratejar entre si el deute tributari, segons la part de
renda subjecta que correspongui a cadascun d’ells.
114
Apartat 2, número 2n, redactat de conformitat amb la disposició final 2a.14 de la Llei 22/2009, de 18 de
desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats
amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries (BOE núm. 305, de 19 de desembre, i
suplement en català de la mateixa data).
TÍTOL X
Règims especials
SECCIÓ PRIMERA
Imputació de rendes immobiliàries
Article 85
Imputació de rendes immobiliàries
1. En el supòsit dels béns immobles urbans, qualificats així a l’article 7 del text refós de la
Llei del cadastre immobiliari, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, així
com en el cas dels immobles rústics amb construccions que no siguin indispensables per al
desenvolupament d’explotacions agrícoles, ramaderes o forestals, no afectes en els dos
casos a activitats econòmiques, ni generadors de rendiments del capital, exclosa la
residència habitual i el sòl no edificat, té la consideració de renda imputada la quantitat que
resulti d’aplicar el 2 per cent al valor cadastral, i s’ha de determinar proporcionalment al
nombre de dies que correspongui en cada període impositiu.
En el cas d’immobles localitzats en municipis en què els valors cadastrals hagin estat
revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de
caràcter general, de conformitat amb la normativa cadastral, i hagin entrat en vigor en el
període impositiu o en el termini dels deu períodes impositius anteriors, el percentatge és de
l’1,1 per cent.
Si en la data de meritació de l’impost l’immoble no té valor cadastral o aquest no ha estat
notificat al titular, el percentatge és de l’1,1 per cent i s’aplica sobre el 50 per cent del més alt
dels valors següents: el comprovat per l’Administració als efectes d’altres tributs o el preu,
contraprestació o valor de l’adquisició.
Quan es tracti d’immobles en construcció i en els supòsits en què, per raons urbanístiques,
l’immoble no sigui susceptible d’ús, no s’estima cap renda.115
2. Aquestes rendes s’imputen als titulars dels béns immobles d’acord amb l’apartat 3 de
Quan hi hagi drets reals de gaudi, la renda computable a aquests efectes en el titular del
dret és la que correspondria al propietari.116
3. En els supòsits de drets d’aprofitament per torn de béns immobles la imputació s’efectua
al titular del dret real, prorratejant el valor cadastral en funció de la durada anual del període
d’aprofitament.
Si en la data de meritació de l’impost els immobles a què es refereix aquest apartat
manquen de valor cadastral, o aquest no ha estat notificat al titular, s’ha de prendre com a
base d’imputació el preu d’adquisició del dret d’aprofitament.
No correspon la imputació de renda immobiliària als titulars de drets d’aprofitament per torn
de béns immobles quan la seva durada no excedeixi dues setmanes per any.
86
115
116
SECCIÓ SEGONA
Règim d’atribució de rendes
Article 86
Règim d’atribució de rendes
Les rendes corresponents a les entitats en règim d’atribució de rendes s’atribueixen als
socis, hereus, comuners o partícips, respectivament, d’acord amb el que estableix aquesta
secció 2a.
Article 87
Entitats en règim d’atribució de rendes
1. Tenen la consideració d’entitats en règim d’atribució de rendes aquelles a què es refereix

l’article 8.3 d’aquesta Llei i, en particular, les entitats constituïdes a l’estranger la naturalesa
jurídica de les quals sigui idèntica o anàloga a la de les entitats en atribució de rendes
constituïdes d’acord amb les lleis espanyoles.
2. El règim d’atribució de rendes no és aplicable a les societats agràries de transformació

que tributen per l’impost sobre societats.
3. Les entitats en règim d’atribució de rendes no estan subjectes a l’impost sobre societats, a
excepció del que disposa l’apartat 12 de l’article 15 bis de la Llei de l’impost sobre societats.
117
117
Apartat 3 redactat de conformitat amb la disposició final 1a del Reial decret 18/2022, de 18 d'octubre, pel qual
s'aproven mesures de reforç de la protecció dels consumidors d'energia i de contribució a la reducció del consum
de gas natural en aplicació del «Pla + seguretat per a la teva energia (+SE)», així como mesures en matèria de
retribucions del personal al servei del sector públic i de protecció de les persones treballadores agràries eventuals
afectades per la sequera (BOE núm. 251, de 19 d’octubre). Amb efectes des de l’1 de gener de 2022..
Article 88
Qualificació de la renda atribuïda
Les rendes de les entitats en règim d’atribució de rendes atribuïdes als socis, hereus,
comuners o partícips tenen la naturalesa derivada de l’activitat o font d’on procedeixin per a
cadascun.
Article 89
Càlcul de la renda atribuïble i pagaments a compte
87
1. Per al càlcul de les rendes a atribuir a cadascun dels socis, hereus, comuners o partícips,
s’apliquen les regles següents:
1a. Les rendes es determinen d’acord amb les normes d’aquest impost, i no són aplicables
les reduccions que preveuen els articles 23.2, 23.3, 26.2 i 32 d’aquesta Llei, amb les
especialitats següents:
a) La renda atribuïble es determina d’acord amb el que preveu la normativa de l’impost
sobre societats quan tots els membres de l’entitat en règim d’atribució de rendes siguin
subjectes passius d’aquest impost o contribuents per l’impost sobre la renda de no residents
amb establiment permanent.
b) La determinació de la renda atribuïble als contribuents de l’impost sobre la renda de no
residents sense establiment permanent s’efectua d’acord amb el que preveu el capítol IV del
text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret
legislatiu 5/2004, de 5 de març.
c) Per al càlcul de la renda atribuïble als membres de l’entitat en règim d’atribució de rendes,
que siguin subjectes passius de l’impost sobre societats o contribuents per l’impost sobre la
renda de no residents amb establiment permanent o sense establiment permanent que no
siguin persones físiques, procedent de guanys patrimonials derivats de la transmissió
d’elements no afectes a l’exercici d’activitats econòmiques, no és aplicable el que estableix
la disposició transitòria novena d’aquesta Llei.
2a. La part de renda atribuïble als socis, hereus, comuners o partícips, contribuents per
aquest impost o per l’impost sobre societats, que formin part d’una entitat en règim
d’atribució de rendes constituïda a l’estranger, es determina d’acord amb el que assenyala la
regla 1a anterior.
3a. Quan l’entitat en règim d’atribució de rendes obtingui rendes de font estrangera que
procedeixin d’un país amb què Espanya no tingui subscrit un conveni per evitar la doble
imposició amb clàusula d’intercanvi d’informació, no es computen les rendes negatives que
excedeixin les positives obtingudes en el mateix país i procedeixin de la mateixa font.
L’excés s’ha de computar en els quatre anys següents d’acord amb el que assenyala
aquesta regla 3a.
2. Estan subjectes a retenció o ingrés a compte, d’acord amb les normes d’aquest impost,
les rendes que se satisfacin o abonin a les entitats en règim d’atribució de rendes, amb
independència que tots o algun dels seus membres sigui contribuent per aquest impost,
subjecte passiu de l’impost sobre societats o contribuent per l’impost sobre la renda de no
residents. La retenció o l’ingrés a compte esmentat es dedueix en la imposició personal del
soci, hereu, comuner o partícip, en la mateixa proporció en què s’atribueixin les rendes.
3. Les rendes s’atribueixen als socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o
pactes aplicables en cada cas i, si aquests no consten a l’Administració tributària en forma
fefaent, s’atribueixen per parts iguals.
4. Els membres de l’entitat en règim d’atribució de rendes que siguin contribuents per aquest
impost poden practicar en la seva declaració les reduccions que preveuen els articles 23.2,
23.3, 26.2 i 32.1 d’aquesta Llei.
5. Els subjectes passius de l’impost sobre societats i els contribuents per l’impost sobre la
renda de no residents amb establiment permanent, que siguin membres d’una entitat en
règim d’atribució de rendes que adquireixi accions o participacions en institucions d’inversió
col·lectiva, han d’integrar en la seva base imposable l’import de les rendes comptabilitzades
o que s’hagin de comptabilitzar procedents de les accions o participacions esmentades. Així
mateix, han d’integrar en la seva base imposable l’import dels rendiments del capital
88
mobiliari derivats de la cessió a tercers de capitals propis que s’hagin meritat a favor de
l’entitat en règim d’atribució de rendes.
Article 90
Obligacions d’informació de les entitats en règim d’atribució de rendes
1. Les entitats en règim d’atribució de rendes han de presentar una declaració informativa,
amb el contingut que per reglament s’estableixi, relativa a les rendes que s’han d’atribuir als
seus socis, hereus, comuners o partícips, residents o no en el territori espanyol.
2. L’obligació d’informació a què es refereix l’apartat anterior l’ha de complir qui tingui la
consideració de representant de l’entitat en règim d’atribució de rendes, d’acord amb el que
preveu l’article 45.3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, o els membres
contribuents per aquest impost o subjectes passius per l’impost sobre societats en el cas de
les entitats constituïdes a l’estranger.
3. Les entitats en règim d’atribució de rendes han de notificar als seus socis, hereus,
comuners o partícips, la renda total de l’entitat i la renda atribuïble a cadascun d’ells en els
termes que s’estableixin per reglament.
4. El ministre d’Economia i Hisenda ha d’establir el model, així com el termini, lloc i forma de
presentació de la declaració informativa a què es refereix aquest article.
5. No estan obligades a presentar la declaració informativa a què es refereix l’apartat 1

d’aquest article les entitats en règim d’atribució de rendes que no exerceixin activitats
econòmiques i les rendes de les quals no excedeixin els 3.000 euros anuals.
SECCIÓ TERCERA
Transparència fiscal internacional
Article 91118
Imputació de rendes en el règim de transparència fiscal internacional
1. Els contribuents han d’imputar les rendes positives obtingudes per una entitat no resident
en territori espanyol a què es refereixen els apartats 2 o 3 d’aquest article quan es
compleixin les circumstàncies següents:
a) Que per si mateixes o conjuntament amb entitats vinculades en el sentit de l’article 18 de
la Llei de l’impost sobre societats o amb altres contribuents units per vincles de parentiu,
inclòs el cònjuge, en línia directa o col·lateral, consanguínia o per afinitat fins al segon grau
inclusivament, tinguin una participació igual o superior al 50 per cent en el capital, els fons
propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat no resident en el territori espanyol, en la
data del tancament de l’exercici social d’aquesta última.
b) Que l’import satisfet per l’entitat no resident en el territori espanyol, imputable a alguna de
les classes de rendes que preveu l’apartat 2 o 3 d’aquest article per raó de gravamen de
naturalesa idèntica o anàloga a l’impost sobre societats, sigui inferior al 75 per cent del que
hagi correspost d’acord amb les normes de l’impost esmentat.
2. Els contribuents han d’imputar la renda total obtinguda per l’entitat no resident en territori
espanyol, quan aquesta no disposi de l’organització corresponent de mitjans materials i
personals per a la seva obtenció, fins i tot si les operacions tenen caràcter recurrent.
89
S’entén per renda total l’import de la base imposable que resulti d’aplicar els criteris i
principis que estableixen la Llei de l’impost sobre societats i les altres disposicions relatives
a aquest impost sobre societats per determinar-la.
Aquest apartat no és aplicable quan el contribuent acrediti que les operacions esmentades
es duen a terme amb els mitjans materials i personals existents en una entitat no resident en
territori espanyol que pertany al mateix grup, en el sentit de l’article 42 del Codi de comerç,
independentment de la seva residència i de l’obligació de formular comptes anuals
consolidats, o bé que la seva constitució i operativitat respon a motius econòmics vàlids.
L’aplicació del que disposa el primer paràgraf d’aquest apartat preval sobre el que preveu
l’apartat següent.
3. En el supòsit que no s’apliqui el que estableix l’apartat anterior, s’ha d’imputar únicament
la renda positiva que provingui de cadascuna de les fonts següents:
a) Titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre aquests
immobles, llevat que estiguin afectes a una activitat econòmica, o cedits en ús a entitats no
residents, pertanyents al mateix grup de societats de la titular en el sentit de l’article 42 del
Codi de comerç, independentment de la seva residència i de l’obligació de formular comptes
anuals consolidats, i igualment estiguin afectes a una activitat econòmica.
b) Participació en fons propis de qualsevol tipus d’entitat i cessió a tercers de capitals propis,
que tinguin tal consideració d’acord amb el que disposen els apartats 1 i 2 de l’article 25
d’aquesta Llei.
No s’entén inclosa en aquesta lletra la renda positiva que procedeixi dels actius financers
següents:
1r. Els tinguts per donar compliment a obligacions legals i reglamentàries originades per
l’exercici d’activitats econòmiques.
2n. Els que incorporin drets de crèdit nascuts de relacions contractuals establertes com a
conseqüència del desenvolupament d’activitats econòmiques.
3r. Els tinguts com a conseqüència de l’exercici d’activitats d’intermediació en mercats
oficials de valors.
4t. Els tinguts per entitats de crèdit i asseguradores com a conseqüència de l’exercici de les
seves activitats, sense perjudici del que estableix la lletra i.
La renda positiva derivada de la cessió a tercers de capitals propis s’entén que procedeix de
la realització d’activitats creditícies i financeres a què es refereix la lletra i quan el cedent i el
cessionari pertanyin a un grup de societats en el sentit de l’article 42 del Codi de comerç,
independentment de la residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats, i
els ingressos del cessionari procedeixin, almenys en el 85 per cent, de l’exercici d’activitats
econòmiques.
c) Operacions de capitalització i assegurança, que tinguin com a beneficiària la mateixa
entitat.
d) Propietat industrial i intel·lectual, assistència tècnica, béns mobles, drets d’imatge i
arrendament o sotsarrendament de negocis o mines, que tinguin tal consideració d’acord
amb el que disposa l’apartat 4 de l’article 25 d’aquesta Llei.
No obstant això, no és objecte d’imputació la renda procedent de drets d’imatge que s’hagi
d’imputar de conformitat amb el que disposa l’article 92 d’aquesta Llei.
e) Transmissió dels béns i drets esmentats a les lletres a, b, c i d anteriors que generi
rendes.
f) Instruments financers derivats, llevat dels designats per cobrir un risc específicament
identificat derivat de la realització d’activitats econòmiques.
g) Activitats d’assegurances, creditícies, operacions d’arrendament financer i altres activitats
financeres llevat que es tracti de rendes obtingudes en l’exercici d’activitats econòmiques,
sense perjudici del que estableix la lletra i.
90
h) Operacions sobre béns i serveis realitzats amb persones o entitats vinculades en el sentit
de l’article 18 de la Llei de l’impost sobre societats, en què l’entitat no resident o establiment
afegeix un valor econòmic escàs o nul.
i) Activitats creditícies, financeres, asseguradores i de prestació de serveis realitzades,
directament o indirectament, amb persones o entitats residents en el territori espanyol i
vinculades en el sentit de l’article 18 de la Llei de l’impost sobre societats, si determinen
despeses fiscalment deduïbles en aquestes persones o entitats residents.
No s’inclou la renda positiva que preveu aquesta lletra quan almenys dos terços dels
ingressos derivats de les activitats creditícies, financeres, asseguradores o de prestació de
serveis realitzades per l’entitat no resident procedeixin d’operacions efectuades amb
persones o entitats no vinculades en el sentit de l’article 18 de la Llei de l’impost sobre
societats.
4. No s’han d’imputar les rendes que preveu l’apartat 3 d’aquest article quan la suma dels
seus imports sigui inferior al 15 per cent de la renda total obtinguda per l’entitat no resident o
l’establiment permanent.
No obstant això, s’han d’imputar en tot cas les rendes a què es refereix la lletra i) de l’apartat
3 sense perjudici que, així mateix, es tinguin en consideració a l’efecte de determinar la
suma a què es refereix el paràgraf anterior.
No s’ha d’imputar en la base imposable del contribuent l’impost o impostos de naturalesa
idèntica o similar a l’impost sobre societats efectivament satisfet per la societat no resident
per la part de renda a incloure.
5. Estan obligats a la imputació que preveu aquest article els contribuents compresos a la
lletra a) de l’apartat 1, que participin directament en l’entitat no resident o bé indirectament a
través d’una altra o altres entitats no residents. En aquest últim cas, l’import de la renda
positiva és el corresponent a la participació indirecta.
L’import de la renda positiva a imputar es determina en proporció a la participació en els
resultats i, si no és possible, en proporció a la participació en el capital, els fons propis o els
drets de vot.
Les rendes positives a què es refereixen els apartats 2 i 3 s’imputen en la base imposable
general, d’acord amb el que preveu l’article 45 d’aquesta Llei.
6. La imputació s’ha de fer en el període impositiu que comprengui el dia en què l’entitat no
resident en territori espanyol hagi conclòs el seu exercici social que, a aquests efectes, no
es pot entendre d'una durada superior a 12 mesos.
7. L’import de les rendes positives a imputar es calcula d’acord amb els principis i criteris
que estableix la Llei de l’impost sobre societats i les restants disposicions relatives a l’impost
sobre societats per a la determinació de la base imposable.
A aquests efectes s’utilitza el tipus de canvi vigent al tancament de l’exercici social de
l’entitat no resident en el territori espanyol.
En cap cas s’ha d’imputar una quantitat superior a la renda total de l’entitat no resident.
8. No s’han d’integrar en la base imposable els dividends o participacions en beneficis en la

part que correspongui a la renda positiva que hagi estat imputada. El mateix tractament
s’aplica als dividends a compte.
En cas de distribució de reserves s’ha d’atendre la designació continguda a l’acord social, i
s’entenen aplicades les últimes quantitats abonades a aquestes reserves.
Una mateixa renda positiva només pot ser objecte d’imputació per una sola vegada, sigui
quina sigui la forma i l’entitat en què es manifesti.
91
9. És deduïble de la quota líquida l’impost o gravamen efectivament satisfet a l’estranger per

raó de la distribució dels dividends o participacions en beneficis, sigui conforme a un conveni
per evitar la doble imposició o d’acord amb la legislació interna del país o territori de què es
tracti, en la part que correspongui a la renda positiva imputada amb anterioritat en la base
imposable.
Aquesta deducció s’ha de practicar encara que els impostos corresponguin a períodes
impositius diferents d’aquell en què es va realitzar la imputació.
En cap cas es dedueixen els impostos satisfets en països o territoris qualificats de
jurisdiccions no cooperatives.
Aquesta deducció no pot excedir la quota íntegra que a Espanya correspongui pagar per la
renda positiva inclosa en la base imposable.
10. Per calcular la renda derivada de la transmissió de la participació, directa o indirecta,

s’han d’utilitzar les regles que conté la lletra a) de l’apartat 2 de la disposició transitòria
desena de la Llei de l’impost sobre societats, en relació amb la renda positiva imputada en la
base imposable. Els beneficis socials a què es refereix el precepte esmentat són els
corresponents a la renda positiva imputada.
11. Els contribuents als quals sigui aplicable el que preveu aquest article han de presentar
conjuntament amb la declaració per aquest impost les dades següents relatives a l’entitat no
resident en el territori espanyol:
a) Nom o raó social i lloc del domicili social.
b) Relació d’administradors i lloc del seu domicili fiscal.
c) Balanç, compte de pèrdues i guanys i memòria.
d) Import de la renda positiva que hagi de ser imputada en la base imposable.
e) Justificació dels impostos satisfets respecte de la renda positiva que hagi de ser
imputada.
12. Quan l’entitat participada sigui resident en un país o territori qualificat de jurisdicció no
cooperativa, es presumeix que:
a) Es compleix la circumstància que preveu la lletra b de l’apartat 1.
b) Les rendes de l’entitat participada reuneixen les característiques de l’apartat 3 d’aquest
article.
c) La renda obtinguda per l’entitat participada és el 15 per cent del valor d’adquisició de la
participació.
Les presumpcions que contenen els paràgrafs anteriors admeten prova en contra.
13. Als efectes d’aquest article s’entén que el grup de societats a què es refereix l’article 42
del Codi de comerç inclou les entitats multigrup i associades en els termes de la legislació
mercantil.
14. El que preveu aquest article no és aplicable quan l’entitat no resident en el territori
espanyol sigui resident en un altre Estat membre de la Unió Europea o que formi part de
l’Acord de l’Espai Econòmic Europeu, sempre que el contribuent acrediti que fa activitats
econòmiques o es tracti d’una institució d’inversió col·lectiva regulada en la Directiva
2009/65/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol de 2009, per la qual es
coordinen les disposicions legals, reglamentàries i administratives sobre determinats
organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris, diferents de les que preveu l’article 95
d’aquesta Llei, constituïda i domiciliada en algun Estat membre de la Unió Europea.
118
Article redactat de conformitat amb l'article 3.4 de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita
92
juliol).
SECCIÓ QUARTA
Drets d’imatge
Article 92
Imputació de rendes per la cessió de drets d’imatge
1. Els contribuents han d’imputar en la seva base imposable de l’impost sobre la renda de
les persones físiques la quantitat a què es refereix l’apartat 3 quan concorrin les
circumstàncies següents:
a) Que hagin cedit el dret a l’explotació de la seva imatge o hagin consentit o autoritzat la
seva utilització a una altra persona o entitat, resident o no resident. Als efectes del que
disposa aquest paràgraf, és indiferent que la cessió, consentiment o autorització hagi tingut
lloc quan la persona física no sigui contribuent.
b) Que prestin els seus serveis a una persona o entitat en l’àmbit d’una relació laboral.
c) Que la persona o entitat amb la qual el contribuent mantingui la relació laboral, o
qualsevol altra persona o entitat que hi estigui vinculada en els termes de l’article 16 del text
refós de la Llei de l’impost sobre societats, hagi obtingut, mitjançant actes concertats amb
persones o entitats residents o no residents la cessió del dret a l’explotació o el
consentiment o autorització per a la utilització de la imatge de la persona física.
2. La imputació a què es refereix l’apartat anterior no escau quan els rendiments del treball
obtinguts en el període impositiu per la persona física a què es refereix el paràgraf primer de
l’apartat anterior en virtut de la relació laboral no siguin inferiors al 85 per cent de la suma
dels rendiments esmentats més la total contraprestació a càrrec de la persona o entitat a
què es refereix el paràgraf c de l’apartat anterior pels actes que s’hi assenyalen.
3. La quantitat a imputar és el valor de la contraprestació que hagi satisfet abans de la

contractació dels serveis laborals de la persona física o que hagi de satisfer la persona o
entitat a què es refereix el paràgraf c de l’apartat 1 pels actes que s’hi assenyalen. La
quantitat esmentada s’incrementa en l’import de l’ingrés a compte a què es refereix l’apartat
8 i es minora en el valor de la contraprestació obtinguda per la persona física com a
conseqüència de la cessió, consentiment o autorització a què es refereix el paràgraf a de
l’apartat 1, sempre que aquesta s’hagi obtingut en un període impositiu en què la persona
física titular de la imatge sigui contribuent per aquest impost.
4. 1r. Quan escaigui la imputació, és deduïble de la quota líquida de l’impost sobre la renda
de les persones físiques corresponent a la persona a què es refereix el paràgraf primer de
l’apartat 1:
a) L’impost o impostos de naturalesa idèntica o similar a l’impost sobre la renda de les
persones físiques o sobre societats que, satisfet a l’estranger per la persona o entitat no
resident primera cessionària, correspongui a la part de la renda neta derivada de la quantia
que ha d’incloure en la seva base imposable.
b) L’impost sobre la renda de les persones físiques o sobre societats que, satisfet a Espanya
per la persona o entitat resident primera cessionària, correspongui a la part de la renda neta
derivada de la quantia que ha d’incloure en la seva base imposable.
c) L’impost o gravamen efectivament satisfet a l’estranger per raó de la distribució dels
dividends o participacions en beneficis distribuïts per la primera cessionària, sigui conforme
93
a un conveni per evitar la doble imposició o d’acord amb la legislació interna del país o
territori de què es tracti, en la part que correspongui a la quantia inclosa en la base
imposable.
d) L’impost satisfet a Espanya, quan la persona física no en sigui resident, que correspongui
a la contraprestació obtinguda per la persona física com a conseqüència de la primera
cessió del dret a l’explotació de la seva imatge o del consentiment o autorització per utilitzar-
la.
e) L’impost o els impostos de naturalesa idèntica o similar a l’impost sobre la renda de les
persones físiques satisfet a l’estranger, que correspongui a la contraprestació obtinguda per
la persona física com a conseqüència de la primera cessió del dret a l’explotació de la seva
imatge o del consentiment o autorització per utilitzar-la.
2n. Aquestes deduccions s’han de practicar encara que els impostos corresponguin a
períodes impositius diferents d’aquell en què es va fer la imputació.
En cap cas es dedueixen els impostos satisfets en països o territoris considerats paradisos
fiscals.
Aquestes deduccions no poden excedir, en conjunt, de la quota íntegra que correspongui
satisfer a Espanya per la renda imputada en la base imposable.
5. 1r. La imputació l’ha de fer la persona física en el període impositiu que correspongui a la
data en què la persona o entitat a què es refereix el paràgraf c de l’apartat 1 efectuï el
pagament o satisfaci la contraprestació acordada, llevat que pel període impositiu la persona
física no sigui contribuent per aquest impost, cas en què la inclusió s’ha de fer en el primer o
en l’últim període impositiu pel qual hagi de tributar per aquest impost, segons els casos.
2n. La imputació s’ha de fer en la base imposable, d’acord amb el que preveu l’article 45
d’aquesta Llei.
3r. A aquests efectes s’ha d’utilitzar el tipus de canvi vigent el dia de pagament o satisfacció
de la contraprestació acordada per part de la persona o entitat a què es refereix el paràgraf c
de l’apartat 1.
6. 1r. No s’imputen a l’impost personal dels socis de la primera cessionària els dividends o
participacions en beneficis distribuïts per aquesta en la part que correspongui a la quantia
que hagi estat imputada per la persona física a què es refereix el primer paràgraf de l’apartat
1. El mateix tractament s’aplica als dividends a compte.
En cas de distribució de reserves s’ha d’atendre la designació que conté l’acord social, i
s’entenen aplicades les últimes quantitats abonades a les reserves esmentades.
2n. Els dividends o participacions a què es refereix l’ordinal 1r anterior no donen dret a la
deducció per doble imposició internacional.
3r. Una mateixa quantia només pot ser objecte d’imputació per una sola vegada, sigui quina
sigui la forma i la persona o entitat en què es manifesti.
7. El que preveuen els apartats anteriors d’aquest article s’entén sense perjudici del que
disposen els tractats i convenis internacionals que hagin passat a formar part de
l’ordenament intern i l’article 4 d’aquesta Llei.
8. Quan sigui procedent la imputació a què es refereix l’apartat 1, la persona o entitat a què
es refereix el seu paràgraf c ha d’efectuar un ingrés a càrrec de les contraprestacions
satisfetes en metàl·lic o en espècie a persones o entitats no residents pels actes que s’hi
assenyalen.
Si la contraprestació és en espècie, la seva valoració s’ha d’efectuar d’acord amb el que
preveu l’article 43 d’aquesta Llei, i s’ha de practicar l’ingrés a compte sobre el valor
esmentat.
94
La persona o entitat a què es refereix el paràgraf c de l’apartat 1 ha de presentar declaració

de l’ingrés a compte en la forma, els terminis i impresos que estableixi el ministre
d’Economia i Hisenda. A la vegada que presenta la declaració ha de determinar el seu
import i efectuar el seu ingrés en el tresor.
Per reglament s’ha de regular el tipus d’ingrés a compte.
SECCIÓ CINQUENA
Règim especial per a treballadors desplaçats
Article 93119
Rendiments del treball obtinguts per la gestió de fons vinculats a l'emprenedoria, a la
innovació i a l'exercici de l'activitat econòmica
1. Les persones físiques que adquireixin la seva residència fiscal a Espanya com a
conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol poden optar per tributar per l'impost
sobre la renda de no residents, amb les regles especials que preveu l'apartat 2 d'aquest
article, i mantenir la condició de contribuents per l'impost sobre la renda de les persones
físiques, durant el període impositiu en què s'efectuï el canvi de residència i durant els cinc
períodes impositius següents, quan, en els termes que s'estableixin per reglament, es
compleixin les condicions següents:
a) Que no hagin estat residents a Espanya durant els cinc períodes impositius anteriors a
aquell en què es produeixi el seu desplaçament a territori espanyol.
b) Que el desplaçament a territori espanyol es produeixi, ja sigui el primer any d'aplicació del
règim o l'any anterior, com a conseqüència d'alguna de les circumstàncies següents:
1r. Com a conseqüència d'un contracte de treball, a excepció de la relació laboral especial
dels esportistes professionals que regula el Reial decret 1006/1985, de 26 de juny, pel qual
es regula la relació laboral especial dels esportistes professionals.
S'entén complerta aquesta condició quan s'iniciï una relació laboral, ordinària o especial
diferent de l'anteriorment indicada, o estatutària amb un ocupador a Espanya. Igualment,
s'entén complerta aquesta condició quan el desplaçament sigui ordenat per l'ocupador i hi
hagi una carta de desplaçament d'aquest o quan, sense que sigui ordenat per l'ocupador,
l'activitat laboral es presti a distància, mitjançant l'ús exclusiu de mitjans i sistemes
informàtics, telemàtics i de telecomunicació. En particular, s'entén complerta aquesta
circumstància en el cas de treballadors per compte d'altri que disposin del visat per a
teletreball de caràcter internacional que preveu la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de
suport als emprenedors i la seva internacionalització.
2n. Com a conseqüència de l'adquisició de la condició d'administrador d'una entitat. En cas
que l'entitat tingui la consideració d'entitat patrimonial en els termes que preveu l'article 5,
apartat 2, de la Llei de l'impost sobre societats, l'administrador no pot tenir una participació
en aquesta entitat que determini la seva consideració com a entitat vinculada en els termes
que preveu l'article 18 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats.
3r. Com a conseqüència de la realització a Espanya d'una activitat econòmica qualificada
d'activitat emprenedora, d'acord amb el procediment que descriu l'article 70 de la Llei
14/2013, de 27 de setembre, en els termes establerts per reglament.
4t. Com a conseqüència de la realització a Espanya d'una activitat econòmica per part d'un
professional altament qualificat que presti serveis a empreses emergents en el sentit de
l'article 3 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l'ecosistema d'empreses
emergents, o que porti a terme activitats de formació, recerca, desenvolupament i innovació,
i percebi per això una remuneració que representi en conjunt més del 40% de la totalitat dels
rendiments empresarials, professionals i del treball personal. S'ha de determinar per
reglament la manera d'acreditar la condició de professional altament qualificat, així com la
95
determinació dels requisits per qualificar les activitats de formació, recerca,

desenvolupament i innovació.
c) Que no obtingui rendes que es qualificarien d'obtingudes mitjançant un establiment
permanent situat en territori espanyol, excepte en el supòsit que preveu la lletra b.3r i 4t
d'aquest apartat.
El contribuent que opti per la tributació per l'impost sobre la renda de no residents queda
subjecte per obligació real en l'impost sobre el patrimoni.
La persona titular del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha d'establir el procediment per a
l'exercici de l'opció que esmenta aquest apartat.
2. L'aplicació d'aquest règim especial implica, en els termes que s'estableixin per reglament,
la determinació del deute tributari de l'impost sobre la renda de les persones físiques d'acord
amb les normes que estableix el text refós de la Llei de l'impost sobre la renda de no
residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, per a les rendes
obtingudes sense mediació d'establiment permanent amb les especialitats següents:
a) No és aplicable el que disposen els articles 5, 6, 8, 9, 10, 11 i 14 del capítol I del text refós
esmentat. No obstant això, estan exempts els rendiments del treball en espècie als quals es
refereix la lletra a de l'article 14.1 del text refós esmentat.
b) La totalitat dels rendiments d'activitats econòmiques qualificades d'activitat emprenedora
o dels rendiments del treball obtinguts pel contribuent durant l'aplicació del règim especial
s'entenen obtinguts en territori espanyol.
c) Als efectes de la liquidació de l'impost, es graven acumuladament les rendes obtingudes
pel contribuent en territori espanyol durant l'any natural, sense que sigui possible cap
compensació entre aquelles.
d) La base liquidable està formada per la totalitat de les rendes a què es refereix la lletra c
anterior, i es distingeix entre les rendes a què es refereix l'article 25.1.f del text refós de la
Llei de l'impost sobre la renda de no residents i la resta de rendes.
e) Per a la determinació de la quota íntegra:
1r. A la base liquidable, llevat de la part d'aquesta corresponent a les rendes a què es
refereix l'article 25.1.f del text refós de la Llei de l'impost sobre la renda de no residents, se li
apliquen els tipus que s'indiquen a l'escala següent:
Base liquidable
–
Euros
Fins a 600.000 euros.

De 600.000,01 euros en endavant.
2n. A la part de la base liquidable corresponent a les rendes a què es refereix l'article 25.1.f
del text refós de la Llei de l'impost sobre la renda de no residents, se li apliquen els tipus que
s'indiquen a l'escala següent:120
Base liquidable Resta base liquidable

Quota íntegra Tipus aplicable
de l'estalvi de l'estalvi
– –
– –
Euros Percentatge
Fins a euros Fins a euros
0 0 6.000 19
6.000,00 1.140 44.000 21
96
50.000,00 10.380 150.000 23
200.000,00 44.880 100.000 27
300.000,00 71.880 En endavant 28»
f) Les retencions i els ingressos a compte en concepte de pagaments a compte de l'impost

s'han de practicar, en els termes que s'estableixin per reglament, d'acord amb la normativa
de l'impost sobre la renda de no residents.
No obstant això, el percentatge de retenció o ingrés a compte sobre rendiments del treball
és del 24 per cent. Quan les retribucions satisfetes per un mateix pagador de rendiments del
treball durant l'any natural excedeixin els 600.000 euros, el percentatge de retenció aplicable
a l'excés és del 47 per cent.
3. També poden optar per tributar per l'impost sobre la renda de no residents, amb les regles
especials que preveu l'apartat 2 d'aquest article, i mantenir la condició de contribuents per
l'impost sobre la renda de les persones físiques, el cònjuge del contribuent a què es refereix
l'apartat 1 anterior i els seus fills, menors de vint-i-cinc anys o sigui quina sigui la seva edat
en cas de discapacitat, o en el supòsit d'inexistència d'un vincle matrimonial, el progenitor
d'aquests, sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Que es desplacin a territori espanyol amb el contribuent a què es refereix l'apartat 1
anterior o en un moment posterior, sempre que no hagi finalitzat el primer període impositiu
en el qual a aquest li sigui aplicable el règim especial.
b) Que adquireixin la seva residència fiscal a Espanya.
c) Que compleixin les condicions a què es refereixen les lletres a i c de l'apartat 1 d'aquest
article.
d) Que la suma de les bases liquidables, a què es refereix la lletra d de l'apartat 2 d'aquest
article, dels contribuents en cadascun dels períodes impositius en els quals els sigui
aplicable aquest règim especial, sigui inferior a la base liquidable del contribuent a què es
refereix l'apartat 1 anterior.
El règim especial és aplicable durant els successius períodes impositius en els quals, amb el
compliment de les condicions esmentades, aquest règim sigui també aplicable al contribuent
que preveu l'apartat 1 anterior. Els termes i les condicions per a l'aplicació del present règim
especial s'han d'establir per reglament.
119
Article de conformitat amb la disposició final 3a.5 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de
2023.
120
Apartat 2, lletra e, ordinal 2n, redactat de conformitat amb l'article 63.3 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre,
de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2023. (BOE núm. 308, de 24 de desembre). Amb efectes des de l’1
de gener de 2023 i vigència indefinida.
SECCIÓ SISENA
Institucions d’inversió col·lectiva
Article 94
Tributació dels socis o partícips de les institucions d’inversió col·lectiva
1. Els contribuents que siguin socis o partícips de les institucions d’inversió col·lectiva que
regula la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva, han d’imputar,
de conformitat amb les normes d’aquesta Llei, les rendes següents:
a) Els guanys o pèrdues patrimonials obtinguts com a conseqüència de la transmissió de les
accions o participacions o del reemborsament d’aquestes últimes. Quan hi hagi valors
97
homogenis, es considera que els transmesos o reemborsats pel contribuent són els que va
adquirir en primer lloc.
Quan l’import obtingut com a conseqüència del reemborsament o la transmissió de
participacions o accions en institucions d’inversió col·lectiva es destini, d’acord amb el
procediment que s’estableixi per reglament, a l’adquisició o subscripció d’altres accions o
participacions en institucions d’inversió col·lectiva, no és procedent computar el guany o la
pèrdua patrimonial, i les noves accions o participacions subscrites conserven el valor i la
data d’adquisició de les accions o participacions transmeses o reemborsades, en els casos
següents:
1r. En els reemborsaments de participacions en institucions d’inversió col·lectiva que tinguin
la consideració de fons d’inversió.
2n. En les transmissions d’accions d’institucions d’inversió col·lectiva amb forma societària,
sempre que es compleixin les dues condicions següents:
Que el nombre de socis de la institució d’inversió col·lectiva les accions de la qual es
transmetin sigui superior a 500.
Que el contribuent no hagi participat, en algun moment dins els 12 mesos anteriors a la data
de la transmissió, en més del 5 per cent del capital de la institució d’inversió col·lectiva.
El règim d’ajornament que preveu el segon paràgraf d’aquesta lletra a) no és aplicable quan,
per qualsevol mitjà, es posi a disposició del contribuent l’import derivat del reemborsament o
transmissió de les accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva. Tampoc no és
aplicable aquest règim d’ajornament quan la transmissió o reemborsament o, si s’escau, la
subscripció o l’adquisició tingui per objecte participacions representatives del patrimoni
d’institucions d’inversió col·lectiva a què es refereix aquest article que tinguin la consideració
de fons d’inversió cotitzats o accions de les societats del mateix tipus d’acord amb el que
preveu l’article 79 del Reglament de desplegament de la Llei 35/2003, de 4 de novembre,
d’institucions d’inversió col·lectiva, aprovat pel Reial decret 1082/2012, de 13 de juliol.121
b) Els resultats distribuïts per les institucions d’inversió col·lectiva.
c) En els supòsits de reducció de capital de societats d’inversió de capital variable que tingui
per finalitat la devolució d’aportacions, l’import d’aquesta o el valor normal de mercat dels
béns o drets percebuts, que es qualifica de rendiment del capital mobiliari d’acord amb el
que preveu la lletra a de l’article 25.1 d’aquesta Llei, amb el límit de la més elevada de les
quanties següents:
L’augment del valor liquidatiu de les accions des de la seva adquisició o subscripció fins al
moment de la reducció de capital social.
Quan la reducció de capital procedeixi de beneficis no distribuïts, l’import d’aquests
beneficis. A aquests efectes, es considera que les reduccions de capital, sigui quina sigui la
seva finalitat, afecten en primer lloc la part del capital social que provingui de beneficis no
distribuïts, fins a la seva anul·lació.
L’excés sobre aquest límit minora el valor d’adquisició de les accions afectades, d’acord amb
les regles del primer paràgraf de l’article 33.3.a d’aquesta Llei, fins a la seva anul·lació. Al
seu torn, l’excés que pugui resultar s’ha d’integrar com a rendiment del capital mobiliari
procedent de la participació en els fons propis de qualsevol tipus d’entitat, en la forma
prevista per a la distribució de la prima d’emissió en el primer paràgraf de la lletra e de
l’apartat 1 de l’article 25 d’aquesta Llei.122
d) En els supòsits de distribució de la prima d’emissió d’accions de societats d’inversió de
capital variable, la totalitat de l’import obtingut, sense que sigui aplicable la minoració del
valor d’adquisició de les accions que preveu l’article 25.1.e d’aquesta Llei.123
2. a) El règim que preveu l’apartat 1 d’aquest article és aplicable als socis o partícips
d’institucions d’inversió col·lectiva, que regula la Directiva 2009/65/CE del Parlament
Europeu i del Consell, de 13 de juliol de 2009, per la qual es coordinen les disposicions
legals, reglamentàries i administratives sobre determinats organismes d’inversió col·lectiva
98
en valors mobiliaris, diferents de les que preveu l’article 95 d’aquesta Llei, constituïdes i
domiciliades en algun Estat membre de la Unió Europea i inscrites en el registre especial de
la Comissió Nacional del Mercat de Valors, a l’efecte de la seva comercialització per entitats
residents a Espanya.
Per a l’aplicació del que disposa el segon paràgraf de l’apartat 1.a s’exigeixen els requisits
següents:
1r. L’adquisició, subscripció, transmissió i reemborsament d’accions i participacions
d’institucions d’inversió col·lectiva s’ha de fer a través d’entitats comercialitzadores inscrites
a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
2n. En cas que la institució d’inversió col·lectiva s’estructuri en compartiments o subfons, el
nombre de socis i el percentatge màxim de participació que preveu l’apartat 1.a.2n anterior
s’entén referit a cada compartiment o subfons comercialitzat.
3r. Que el reemborsament o la transmissió o, si s’escau, la subscripció o l’adquisició, no
tingui per objecte participacions o accions en institucions d’inversió col·lectiva anàlogues als
fons d’inversió cotitzats o societats del mateix tipus que preveu l’article 79 del Reglament de
desplegament de la Llei 35/2003, sigui quin sigui el mercat regulat o el sistema multilateral
de negociació en què cotitzin i la composició de l’índex que reprodueixin, repliquin o
prenguin com a referència.124
b) El que disposen les lletres c i d de l’apartat 1 s’aplica a organismes d’inversió col·lectiva
equivalents a les societats d’inversió de capital variable que estiguin registrats en un altre
Estat, amb independència de qualsevol limitació que tinguin respecte de grups restringits
d’inversors, en l’adquisició, cessió o rescat de les seves accions; en tot cas és aplicable a
les societats emparades per la Directiva 2009/65/CE del Parlament Europeu i del Consell, de
13 de juliol de 2009, per la qual es coordinen les disposicions legals, reglamentàries i
administratives sobre determinats organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris.125
3. La determinació del nombre de socis i del percentatge màxim de participació en el capital

de les institucions d’inversió col·lectiva s’ha de fer d’acord amb el procediment que
s’estableixi per reglament. A aquests efectes, la informació relativa al nombre de socis, a la
seva identitat i al seu percentatge de participació no té la consideració de fet rellevant.
121
Apartar 1, lletra a, redactat de conformitat amb l'article 3.5 de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de
(BOE núm. 164, de 10 de juliol). Aquesta modificació produeix efectes des de l’1 de gener de 2022, de conformitat
amb la disposició final 7.c de la mateixa Llei 11/2021.
122
Apartat 1, lletra c, redactat de conformitat amb l'article 1.60 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
123
Apartat 1 redactat de conformitat amb la disposició final 9a de la Llei 40/2010, de 29 de desembre,
d’emmagatzematge geològic de diòxid de carboni (BOE núm. 317, de 30 de desembre, i suplement en català de la
mateixa data). Amb efectes per a les reduccions de capital i distribució de la prima d’emissió efectuades a partir del
23 de setembre de 2010.
124
Apartar 2, lletra a, redactat de conformitat amb l'article 3.5 de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de
(BOE núm. 164, de 10 de juliol). Aquesta modificació produeix efectes des de l’1 de gener de 2022, de conformitat
amb la disposició final 7.c de la mateixa Llei 11/2021.
125
Apartat 2 redactat de conformitat amb la disposició final 9a de la Llei 40/2010, de 29 de desembre,
d’emmagatzematge geològic de diòxid de carboni (BOE núm. 317, de 30 de desembre, i suplement en català de la
mateixa data). Amb efectes per a les reduccions de capital i distribució de la prima d’emissió efectuades a partir del
23 de setembre de 2010.
99
Article 95
Tributació dels socis o partícips de les institucions d’inversió col·lectiva constituïdes en
països o territoris considerats paradisos fiscals
1. Els contribuents que participin en institucions d’inversió col·lectiva constituïdes en països

o territoris considerats paradisos fiscals, han d’imputar en la base imposable, d’acord amb el
que preveu l’article 45 d’aquesta Llei, la diferència positiva entre el valor liquidatiu de la
participació en el dia de tancament del període impositiu i el seu valor d’adquisició.
La quantitat imputada es considera el valor d’adquisició més gran.
2. Els beneficis distribuïts per la institució d’inversió col·lectiva no s’imputen i minoren el

valor d’adquisició de la participació.
3. Es presumeix, llevat de prova en contra, que la diferència a què es refereix l’apartat 1 és

el 15 per cent del valor d’adquisició de l’acció o participació.
4. La renda derivada de la transmissió o reemborsament de les accions o participacions es

determina conforme al que preveu la lletra c de l’apartat 1 de l’article 37 d’aquesta Llei, i a
aquests efectes s’ha de prendre com a valor d’adquisició el que resulti de l’aplicació del que
preveuen els apartats anteriors.
SECCIÓ SETENA126
Guanys patrimonials per canvi de residència
126
Secció afegida per l'article 1.61 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006,
Article 95 bis127
Guanys patrimonials per canvi de residència
1. Quan el contribuent perdi la seva condició per canvi de residència, es consideren guanys
patrimonials les diferències positives entre el valor de mercat de les accions o participacions
de qualsevol tipus d’entitat la titularitat de les quals correspongui al contribuent, i el seu valor
d’adquisició, sempre que el contribuent hagi tingut aquesta condició durant almenys deu dels
quinze períodes impositius anteriors a l’últim període impositiu que s’hagi de declarar per
aquest impost, i concorri qualsevol de les circumstàncies següents:
a) Que el valor de mercat de les accions o participacions a què es refereix l’apartat 3
d’aquest article excedeixi, conjuntament, els 4.000.000 d’euros.
b) Quan no es compleixi el que preveu la lletra a anterior, que en la data de meritació de
l’últim període impositiu que s’hagi de declarar per aquest impost, el percentatge de
participació en l’entitat sigui superior al 25 per cent, sempre que el valor de mercat de les
accions o participacions en aquesta entitat a què es refereix l’apartat 3 d’aquest article
excedeixi els 1.000.000 d’euros.
En aquest cas únicament s’aplica el que disposa aquest article als guanys patrimonials
corresponents a les accions o participacions a què es refereix aquesta lletra b.
2. Els guanys patrimonials formen part de la renda de l’estalvi d’acord amb la lletra b de
l’article 46 d’aquesta Llei i s’han d’imputar a l’últim període impositiu que s’hagi de declarar
per aquest impost, en les condicions que es fixin per reglament, i s’ha de practicar, si
100
s’escau, una autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap

recàrrec.
3. Per al còmput del guany patrimonial s’ha de prendre el valor de mercat de les accions o
participacions en la data de meritació de l’últim període impositiu que s’hagi de declarar per
aquest impost, determinat d’acord amb les regles següents:
a) Els valors admesos a negociació en algun dels mercats regulats de valors definits a la
Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, relativa als
mercats d’instruments financers, i representatius de la participació en fons propis de
societats o entitats, s’han de valorar per la seva cotització.
b) Els valors no admesos a negociació en algun dels mercats regulats de valors definits en
la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, relativa
als mercats d’instruments financers, i representatius de la participació en fons propis de
societats o entitats, s’han de valorar, llevat de prova d’un valor de mercat diferent, pel més
alt dels dos següents:
El patrimoni net que correspongui als valors resultant del balanç corresponent a l’últim
exercici tancat abans de la data de la meritació de l’impost.
El que resulti de capitalitzar al tipus del 20 per cent la mitjana dels resultats dels tres
exercicis socials tancats abans de la data de la meritació de l’impost. A aquest últim efecte,
es computen com a beneficis els dividends distribuïts i les assignacions a reserves, excloses
les de regularització o d’actualització de balanços.
c) Les accions o participacions representatives del capital o patrimoni de les institucions
d’inversió col·lectiva s’han de valorar pel valor liquidatiu aplicable en la data de meritació de
l’últim període impositiu que s’hagi de declarar per aquest impost o, si hi manca, per l’últim
valor liquidatiu publicat. Quan no existeixi un valor liquidatiu s’ha de prendre el valor del
patrimoni net que correspongui a les accions o participacions resultant del balanç
corresponent a l’últim exercici tancat abans de la data de meritació esmentada, llevat de
prova d’un valor de mercat diferent.
4. En les condicions que s’estableixin per reglament, quan el canvi de residència es

produeixi com a conseqüència d’un desplaçament temporal per motius laborals a un país o
territori que no tingui la consideració de paradís fiscal, o per qualsevol altre motiu sempre
que en aquest cas el desplaçament temporal es produeixi a un país o territori que tingui
subscrit amb Espanya un conveni per evitar la doble imposició internacional que contingui
una clàusula d’intercanvi d’informació, amb la sol·licitud prèvia del contribuent,
l’Administració tributària ha d’ajornar el pagament del deute tributari que correspongui als
guanys patrimonials que regula aquest article.
En aquest ajornament és aplicable el que disposen la Llei 58/2003, de 17 de desembre,
general tributària, i la seva normativa de desplegament, i específicament pel que fa a la
meritació d’interessos i a la constitució de garanties per a aquest ajornament.
Als efectes de constitució de les garanties que assenyala el paràgraf anterior, aquestes es
poden constituir, totalment o parcialment, si resulten suficients jurídicament i
econòmicament, sobre els valors a què es refereix aquest article.
L’ajornament venç com a màxim el 30 de juny de l’any següent a la finalització del termini
assenyalat al paràgraf següent.
En cas que l’obligat tributari torni a adquirir la condició de contribuent per aquest impost en
qualsevol moment dins del termini dels cinc exercicis següents a l’últim que s’hagi de
declarar per aquest impost sense que hagi transmès la titularitat de les accions o
participacions a què es refereix l’apartat 1 anterior, el deute tributari objecte d’ajornament
queda extingit, així com els interessos que s’hagin meritat. Si es tracta de desplaçaments
per motius laborals, el contribuent pot sol·licitar a l’Administració tributària l’ampliació
d’aquest termini de cinc exercicis quan hi hagi circumstàncies que justifiquin un
101
desplaçament temporal més prolongat, sense que en cap cas l’ampliació pugui excedir cinc
exercicis addicionals.
Aquesta extinció es produeix en el moment de la presentació de la declaració referida al
primer exercici en què hagi de tributar per aquest impost.
En aquest supòsit no és procedent el reemborsament de cost de les garanties que s’hagin
pogut constituir.
5. Si l’obligat tributari torna a adquirir la condició de contribuent sense haver transmès la

titularitat de les accions o participacions a què es refereix l’apartat 1 anterior, pot sol·licitar la
rectificació de l’autoliquidació per tal d’obtenir la devolució de les quantitats ingressades
corresponents als guanys patrimonials que regula aquest article.
La devolució a què es refereix el paràgraf anterior es regeix pel que disposa l’article 31 de la
Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, excepte pel que fa a l’abonament dels
interessos de demora, que es meriten des de la data en què s’hagi efectuat l’ingrés fins a la
data en què s’ordeni el pagament de la devolució. La sol·licitud de rectificació es pot
presentar a partir de la finalització del termini de declaració corresponent al primer període
impositiu que s’hagi de declarar per aquest impost.
6. Quan el canvi de residència es produeixi a un altre Estat membre de la Unió Europea, o

de l’Espai Econòmic Europeu amb el qual existeixi un intercanvi d’informació tributària
efectiu, en els termes que preveu l’apartat 4 de la disposició addicional primera de la Llei
36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal, el contribuent pot
optar per aplicar als guanys patrimonials regulats en aquest article les especialitats
següents:
a) El guany patrimonial únicament ha de ser objecte d’autoliquidació quan en el termini dels
deu exercicis següents a l’últim que s’hagi de declarar per aquest impost es produeixi alguna
de les circumstàncies següents:
1r. Que es transmetin inter vivos les accions o participacions.
2n. Que el contribuent perdi la condició de resident en un Estat membre de la Unió Europea
o de l’Espai Econòmic Europeu.
3r. Que s’incompleixi l’obligació de comunicació a què es refereix la lletra c d’aquest apartat.
El guany patrimonial s’ha d’imputar a l’últim període impositiu que s’hagi de declarar per
aquest impost, i s’ha de practicar, si s’escau, una autoliquidació complementària, sense
sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.
L’autoliquidació s’ha de presentar en el termini que transcorri entre la data en què es
produeixi alguna de les circumstàncies referides en aquesta lletra a i el final del següent
termini immediat de declaracions per l’impost.
b) En el supòsit a què es refereix el número 1r de la lletra a anterior, la quantia del guany
patrimonial es minora en la diferència positiva entre el valor de mercat de les accions o
participacions a què es refereix l’apartat 3 anterior i el seu valor de transmissió.
A aquests efectes el valor de transmissió s’incrementa en l’import dels beneficis distribuïts o
de qualsevol altra percepció que hagi determinat una minoració del patrimoni net de l’entitat
després de la pèrdua de la condició de contribuent, llevat que aquestes percepcions hagin
tributat per l’impost sobre la renda de no residents.
c) El contribuent ha de comunicar a l’Administració tributària, en els termes que s’estableixin
per reglament, l’opció per l’aplicació de les especialitats que preveu aquest apartat, el guany
patrimonial posat de manifest, l’Estat al qual traslladi la seva residència, amb indicació del
domicili, així com les variacions posteriors i el manteniment de la titularitat de les accions o
participacions.
d) En cas que l’obligat tributari torni a adquirir la condició de contribuent sense que s’hagi
produït cap de les circumstàncies que preveu la lletra a d’aquest apartat, les previsions
d’aquest article queden sense efecte.
102
7. El que disposa aquest article és igualment aplicable quan el canvi de residència es

produeixi a un país o territori considerat paradís fiscal i el contribuent no perdi la seva
condició d’acord amb l’apartat 2 de l’article 8 d’aquesta Llei.
En aquests supòsits s’apliquen les especialitats següents:
a) Els guanys patrimonials s’han d’imputar a l’últim període impositiu en què el contribuent
tingui la seva residència habitual en territori espanyol, i per al seu còmput s’ha de prendre el
valor de mercat de les accions o participacions a què es refereix l’apartat 3 en la data de
meritació del període impositiu esmentat.
b) En cas que es transmetin les accions o participacions en un període impositiu en què el
contribuent mantingui aquesta condició, per al càlcul del guany o pèrdua patrimonial
corresponent a la transmissió s’ha de prendre com a valor d’adquisició el valor de mercat de
les accions o participacions que s’hagi tingut en compte per determinar el guany patrimonial
previst en aquest article.
8. Si es tracta de contribuents que han optat pel règim fiscal especial aplicable als
treballadors desplaçats a territori espanyol, el termini de deu períodes impositius a què es
refereix l’apartat 1 d’aquest article comença a comptar des del primer període impositiu en
què no sigui aplicable aquest règim especial.
127
Article afegit per l'article 1.61 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006,
TÍTOL XI
Gestió de l’impost
CAPÍTOL I
Declaracions
Article 96
Obligació de declarar
1. Els contribuents estan obligats a presentar i subscriure declaració per aquest impost, amb
els límits i condicions que s’estableixin per reglament.
2. No obstant això, no han de declarar els contribuents que obtinguin rendes procedents
exclusivament de les fonts següents, en tributació individual o conjunta:
a) Rendiments íntegres del treball, amb el límit de 22.000 euros anuals.
b) Rendiments íntegres del capital mobiliari i guanys patrimonials sotmesos a retenció o
ingrés a compte, amb el límit conjunt de 1.600 euros anuals.
El que disposa aquesta lletra no és aplicable respecte dels guanys patrimonials procedents
de transmissions o reemborsaments d'accions o participacions d'institucions d'inversió
col·lectiva en què la base de retenció, de conformitat amb el que s'estableixi
reglamentàriament, no sigui procedent determinar-la per la quantia a integrar en la base
imposable.
c) Rendes immobiliàries imputades en virtut de l'article 85 d'aquesta Llei, rendiments
íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del Tresor i
subvencions per a l'adquisició d'habitatges de protecció oficial o de preu taxat i altres guanys
patrimonials derivats d'ajudes públiques, amb el límit conjunt de 1.000 euros anuals.
En cap cas no han de declarar els contribuents que obtinguin exclusivament rendiments
íntegres del treball, de capital o d'activitats econòmiques, així com guanys patrimonials, amb
103
el límit conjunt de 1.000 euros anuals i pèrdues patrimonials d'una quantia inferior a 500
euros.
No obstant això, en tot cas estan obligades a declarar totes les persones físiques que en
qualsevol moment del període impositiu hagin estat d'alta, com a treballadors per compte
propi, en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms, o en el règim
especial de la Seguretat Social dels treballadors del mar.128
3. El límit a què es refereix la lletra a de l'apartat 2 anterior és de 15.000 euros per als
contribuents que percebin rendiments íntegres del treball en els supòsits següents:
a) Quan procedeixin de més d'un pagador. No obstant això, el límit és de 22.000 euros
anuals en els supòsits següents:
1r. Si la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors, per ordre de
quantia, no supera en el seu conjunt la quantitat de 1.500 euros anuals.
2n. Quan es tracti de contribuents els únics rendiments del treball dels quals consisteixin en
les prestacions passives a què es refereix l'article 17.2.a d'aquesta Llei i la determinació del
tipus de retenció aplicable s'hagi fet d'acord
amb el procediment especial que reglamentàriament s'estableixi.
b) Quan es percebin pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments
diferents de les que preveu l'article 7 d'aquesta Llei.
c) Quan el pagador dels rendiments del treball no estigui obligat a retenir d'acord amb el que
es preveu per reglament.
d) Quan es percebin rendiments íntegres del treball subjectes a tipus fix de retenció.129
4. Estan obligats a declarar en tot cas els contribuents que tinguin dret a deducció per doble
imposició internacional o que efectuïn aportacions a patrimonis protegits de les persones
amb discapacitat, plans de pensions, plans de previsió assegurats o mutualitats de previsió
social, plans de previsió social empresarial i assegurances de dependència que redueixin la
base imposable, en les condicions que s’estableixin per reglament.130
5. Els models de declaració els ha d’aprovar la persona titular del Ministeri d’Hisenda i
Funció Pública, que estableix la forma i els terminis de presentació.
A aquests efectes, es pot establir l’obligació de presentació per mitjans electrònics sempre
que l’Administració tributària asseguri l’atenció personalitzada als contribuents que
necessitin assistència per al compliment de l’obligació.131
6. La persona titular del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública pot aprovar la utilització de
modalitats simplificades o especials de declaració.
La declaració s’ha d’efectuar en la forma i els terminis que estableixi la persona titular del
Ministeri d’Hisenda i Funció Pública.
Els contribuents han d’emplenar la totalitat de les dades que els afectin contingudes en les
declaracions i hi han d’adjuntar els documents i els justificants que s’estableixin.132
7. Els successors del causant estan obligats a complir les obligacions tributàries pendents
per aquest impost, amb exclusió de les sancions, de conformitat amb l’article 39.1 de la Llei
58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
8. Quan els contribuents no tinguin obligació de declarar, les administracions públiques no

poden exigir l’aportació de declaracions per aquest impost per tal d’obtenir subvencions o
qualssevol prestacions públiques, o de cap manera condicionar aquestes a la presentació de
les declaracions esmentades.
104
9. La Llei de pressupostos generals de l’Estat pot modificar el que preveuen els apartats
anteriors.
128
Apartat 2 redactat de conformitat amb la disposició final 1a del Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, pel qual
s’estableix el nou sistema de cotització per als treballadors per compte propi o autònoms i es millora la protecció
per cessament d’activitat (BOE núm. 179, de 27 de juliol). Amb efectes des de l’1 de gener de 2023.
129
130
131
Apartat 5 redactat de conformitat amb la disposició final 2a del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre, pel
qual s’adopten mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i
al Pròxim Orient, així com per pal·liar els efectes de la sequera (BOE núm. 310, de 28 de desembre). Cal tenir en
compte, sobre l’avaluació de declarar en l’impost sobre la renda de les persones físiques per mitjans electrònics, el
que estableix la disposició addicional 6a del mateix Reials decret llei 8/2023.
132
Apartat 6 redactat de conformitat amb la disposició final 2a del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre, pel
qual s’adopten mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i
al Pròxim Orient, així com per pal·liar els efectes de la sequera (BOE núm. 310, de 28 de desembre). Cal tenir en
compte, sobre l’avaluació de declarar en l’impost sobre la renda de les persones físiques per mitjans electrònics, el
que estableix la disposició addicional 6a del mateix Reials decret llei 8/2023.
Article 97
Autoliquidació
1. Els contribuents, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el

deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc, forma i terminis determinats pel ministre
d’Economia i Hisenda.
2. L’ingrés de l’import resultant de l’autoliquidació només es pot fraccionar en la forma que

es determini en el reglament de desplegament d’aquesta Llei.
3. El pagament del deute tributari es pot fer mitjançant lliurament de béns integrants del
Patrimoni Històric Espanyol que estiguin inscrits en l’Inventari general de béns mobles o en
el Registre general de béns d’interès cultural, d’acord amb el que disposa l’article 73 de la
Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol.
4. Els successors del causant estan obligats a complir les obligacions tributàries pendents
per aquest impost, amb exclusió de les sancions, de conformitat amb l’article 39.1 de la Llei
58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
5. En el supòsit que preveu l’article 14.4 d’aquesta Llei, els successors del causant poden
sol·licitar a l’Administració tributària el fraccionament de la part de deute tributari
corresponent a les rendes a què es refereix el precepte esmentat, calculat aplicant el tipus
que regula l’article 80.2 d’aquesta Llei.
La sol·licitud s’ha de formular dins el termini reglamentari de declaració relatiu al període
impositiu de la mort i es concedeix en funció dels períodes impositius a què correspondria
imputar les rendes esmentades en cas que aquell no s’hagi produït amb el límit màxim de
quatre anys en les condicions que es determinin per reglament.
6. El contribuent casat i no separat legalment que estigui obligat a presentar declaració per
aquest impost i l’autoliquidació del qual resulti a ingressar pot, al mateix temps que presenta
105
la seva declaració, sol·licitar la suspensió de l’ingrés del deute tributari, sense interessos de
demora, en una quantia igual o inferior a la devolució a la qual tingui dret el seu cònjuge per
aquest mateix impost.
La sol·licitud de suspensió de l’ingrés del deute tributari que compleixi tots els requisits
enumerats en aquest apartat determina la suspensió cautelar de l’ingrés fins que no es
reconegui per l’Administració tributària el dret a la devolució a favor de l’altre cònjuge. La
resta del deute tributari es pot fraccionar d’acord amb el que estableix l’apartat 2 d’aquest
article.
Els requisits per obtenir la suspensió cautelar són els següents:
a) El cònjuge l’autoliquidació del qual resulti a retornar ha de renunciar al cobrament de la
devolució fins a l’import del deute la suspensió del qual hagi estat sol·licitada. Així mateix, ha
d’acceptar que la quantitat a què renuncia s’apliqui al pagament del deute esmentat.
b) El deute la suspensió del qual se sol·licita i la devolució pretesa han de correspondre al
mateix període impositiu.
c) Totes dues autoliquidacions s’han de presentar de manera simultània dins el termini que
estableixi el ministre d’Economia i Hisenda.
d) Els cònjuges no poden estar acollits al sistema de compte corrent tributari que regula el
Reial decret 1108/1999, de 25 de juny.
e) Els cònjuges han d’estar al corrent en el pagament de les seves obligacions tributàries en
els termes que preveu l’Ordre de 28 d’abril de 1986, sobre justificació del compliment
d’obligacions tributàries.
L’Administració ha de notificar als dos cònjuges, dins el termini que preveu l’apartat 1 de
l’article 103 d’aquesta Llei, l’acord que s’adopti amb expressió, si s’escau, del deute extingit i
de les devolucions o ingressos addicionals que escaiguin.
Quan no escaigui la suspensió perquè no es compleixen els requisits abans assenyalats,
l’Administració ha de practicar liquidació provisional al contribuent que va sol·licitar la
suspensió per l’import del deute objecte de la sol·licitud juntament amb l’interès de demora
calculat des de l’endemà de la data de venciment del termini establert per presentar
l’autoliquidació fins a la data de la liquidació.
Els efectes del reconeixement del dret a la devolució respecte al deute la suspensió del qual
s’hagi sol·licitat són els següents:
a) Si la devolució reconeguda és igual al deute, aquest queda extingit, de la mateixa manera
que el dret a la devolució.
b) Si la devolució reconeguda és superior al deute, aquesta es declara extingida i
l’Administració retorna la diferència entre els dos imports d’acord amb el que preveu l’article
103 d’aquesta Llei.
c) Si la devolució reconeguda és inferior al deute, aquest es declara extingit en la part
concurrent, i l’Administració tributària ha de practicar la liquidació provisional al contribuent
que va sol·licitar-ne la suspensió per l’import de la diferència, i també se li ha d’exigir l’interès
de demora calculat des de l’endemà de la data de venciment del termini establert per
presentar l’autoliquidació fins a la data de la liquidació.
Es considera que no hi ha transmissió lucrativa a efectes fiscals entre els cònjuges per la
renúncia a la devolució d’un d’ells per aplicar-la al pagament del deute de l’altre.
Per reglament es pot regular el procediment a què es refereix aquest apartat.
Article 98
Esborrany de declaració
1. L’Administració tributària pot posar a disposició dels contribuents, als efectes merament
informatius, un esborrany de declaració, sense perjudici del compliment del que disposa
l’apartat 1 de l’article 97 d’aquesta Llei, sempre que obtinguin rendes procedents
exclusivament de les fonts següents:
106
a) Rendiments del treball.

b) Rendiments del capital mobiliari subjectes a retenció o ingrés a compte, així com els
derivats de lletres del Tresor.
c) Guanys patrimonials sotmesos a retenció o ingrés a compte, així com les subvencions per
a l’adquisició d’habitatge habitual.
d) Imputació de rendes immobiliàries i aquelles altres fonts de renda que estableixi el
ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, d’acord amb la informació de la qual pugui
disposar d’ara endavant l’Administració tributària, amb els límits i les condicions que
assenyali el mateix ministre.133
2. Quan l’Administració tributària no disposi de la informació necessària per a l’elaboració de

l’esborrany de declaració, ha de posar a disposició del contribuent les dades que li puguin
facilitar la confecció de la declaració de l’impost.
No poden subscriure ni confirmar l’esborrany de declaració els contribuents que estiguin en
alguna de les situacions següents:
a) Els contribuents que hagin obtingut rendes exemptes amb progressivitat en virtut de
convenis per evitar la doble imposició subscrits per Espanya.
b) Els contribuents que compensin partides negatives d’exercicis anteriors.
c) Els contribuents que pretenguin regularitzar situacions tributàries procedents de
declaracions abans presentades.
d) Els contribuents que tinguin dret a la deducció per doble imposició internacional i
exerceixin aquest dret.
3. L’Administració tributària ha de remetre l’esborrany de declaració, d’acord amb el

procediment que estableixi el ministre d’Economia i Hisenda.
La falta de recepció d’aquest no exonera el contribuent del compliment de la seva obligació
de presentar declaració.
4. Quan el contribuent consideri que l’esborrany de declaració reflecteix la seva situació

tributària als efectes d’aquest impost, ho pot subscriure o confirmar en les condicions que
estableixi el ministre d’Economia i Hisenda. En aquest supòsit, té la consideració de
declaració per aquest impost als efectes que preveu l’apartat 1 de l’article 97 d’aquesta Llei.
La presentació i l’ingrés que, si s’escau, resulti s’ha de fer, d’acord amb el que estableix
l’esmentat article 97, en el lloc, forma i terminis que determini el ministre d’Economia i
Hisenda.
5. Quan el contribuent consideri que l’esborrany de declaració no reflecteix la seva situació

tributària als efectes d’aquest impost, ha de presentar la corresponent declaració, d’acord
amb el que disposa l’article 97 d’aquesta Llei. No obstant això, en els supòsits que es
determinin per reglament, pot instar la rectificació de l’esborrany.
6. El model de sol·licitud d’esborrany de declaració l’ha d’aprovar el ministre d’Economia i

Hisenda, que ha d’establir el termini i el lloc de presentació, així com els supòsits i les
condicions en què sigui possible presentar la sol·licitud per mitjans telemàtics o telefònics.
133
Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article 3.3 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la
normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions
en la prevenció i lluita contra el frau (BOE núm. 261, de 30 d’octubre, i suplement en català de la mateixa data).
Amb efectes des de l’entrada en vigor.
CAPÍTOL II
Pagaments a compte
107
Article 99
Obligació de practicar pagaments a compte.
1. En l’impost sobre la renda de les persones físiques, els pagaments a compte que, en tot
cas, tenen la consideració de deute tributari, poden consistir en:
a) Retencions.
b) Ingressos a compte.
c) Pagaments fraccionats.
2. Les entitats i les persones jurídiques, incloses les entitats en atribució de rendes, que
satisfacin o abonin rendes subjectes a aquest impost, estan obligades a practicar retenció i
ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les
persones físiques corresponent al perceptor, en la quantitat que es determini per reglament i
a ingressar el seu import en el Tresor en els casos i en la forma que s’estableixin. Estan
subjectes a les mateixes obligacions els contribuents per aquest impost que exerceixin
activitats econòmiques respecte a les rendes que satisfacin o abonin en l’exercici de les
activitats esmentades, així com les persones físiques, jurídiques i altres entitats no residents
en el territori espanyol, que hi operin mitjançant establiment permanent, o sense establiment
permanent respecte dels rendiments del treball que satisfacin, així com respecte d’altres
rendiments sotmesos a retenció o ingrés a compte que constitueixin despesa deduïble per a
l’obtenció de les rendes a què es refereix l’apartat 2 de l’article 24 del text refós de la Llei de
l’impost sobre la renda de no residents.
Quan una entitat, resident o no resident, satisfaci o aboni rendiments del treball a
contribuents que prestin els seus serveis a una entitat resident que hi estigui vinculada en
els termes que preveu l’article 16 del text refós de la Llei de l’impost sobre societats o a un
establiment permanent radicat en el territori espanyol, l’entitat o l’establiment permanent en
què presti els seus serveis el contribuent ha d’efectuar la retenció o l’ingrés a compte.
Les entitats asseguradores domiciliades en un altre Estat membre de l’Espai Econòmic
Europeu que operin a Espanya en règim de lliure prestació de serveis han de practicar
retenció i ingrés a compte en relació amb les operacions que es realitzin a Espanya.
Els fons de pensions domiciliats en un altre Estat membre de la Unió Europea que duguin a
terme a Espanya plans de pensions d’ocupació subjectes a la legislació espanyola,
conforme al que preveu la Directiva 2003/41/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 3
de juny de 2003, relativa a les activitats i la supervisió de fons de pensions d’ocupació, o, si
s’escau, les seves entitats gestores, han de practicar la retenció i l’ingrés a compte en
relació amb les operacions que es duguin a terme a Espanya.
En cap cas estan obligades a practicar retenció o ingrés a compte les missions
diplomàtiques o oficines consulars a Espanya d’estats estrangers.134
3. No se sotmeten a retenció els rendiments derivats de les lletres del Tresor i de la

transmissió, bescanvi o amortització dels valors de deute públic que abans de l’1 de gener
de 1999 no estiguin subjectes a retenció. Per reglament es poden eximir de la retenció o de
l’ingrés a compte determinades rendes.
Tampoc està subjecte a retenció o ingrés a compte el rendiment derivat de la distribució de
la prima d’emissió d’accions o participacions, o de la reducció de capital. Per reglament es
pot establir l’obligació de practicar retenció o ingrés a compte en aquests supòsits.
4. En tot cas, els subjectes obligats a retenir o a ingressar a compte han d’assumir l’obligació
d’efectuar l’ingrés en el Tresor, sense que l’incompliment d’aquella obligació els pugui
excusar d’aquesta.
108
5. El perceptor de rendes sobre les quals s’hagi de retenir a càrrec d’aquest impost les ha de
computar per la contraprestació íntegra meritada.
Quan la retenció no s’hagi practicat o ho hagi estat per un import inferior al degut, per causa
imputable exclusivament al retenidor o obligat a ingressar a compte, el perceptor ha de
deduir de la quota la quantitat que va haver de ser retinguda.
En el cas de retribucions legalment establertes que hagin estat satisfetes pel sector públic, el
perceptor només pot deduir les quantitats efectivament retingudes.
Quan no es pugui provar la contraprestació íntegra meritada, l’Administració tributària pot
computar com a import íntegre una quantitat que, una vegada s’hi resti la retenció
procedent, doni l’efectivament percebuda. En aquest cas s’ha de deduir de la quota com a
retenció a compte la diferència entre el que realment s’ha percebut i l’import íntegre.135
6. Quan hi hagi l’obligació d’ingressar a compte, es presumeix que l’ingrés esmentat ha estat
efectuat. El contribuent ha d’incloure en la base imposable la valoració de la retribució en
espècie, conforme a les normes que preveu aquesta Llei, i l’ingrés a compte, llevat que li
hagi estat repercutit.
7. Els contribuents que exerceixin activitats econòmiques estan obligats a efectuar

pagaments fraccionats a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i
autoliquidar-ne i ingressar l’import en les condicions que es determinin per reglament.
Per reglament es pot eximir d’aquesta obligació els contribuents els ingressos dels quals
hagin estat subjectes a retenció o ingrés a compte en el percentatge que es fixi a l’efecte.
El pagament fraccionat corresponent a les entitats en règim d’atribució de rendes, que
exerceixin activitats econòmiques, l’ha de fer cadascun dels socis, hereus, comuners o
partícips a què procedeixi atribuir rendes d’aquesta naturalesa, en proporció a la seva
participació en el benefici de l’entitat.
8. 1r. Quan el contribuent adquireixi la seva condició per canvi de residència, tenen la
consideració de pagaments a càrrec d’aquest impost les retencions i els ingressos a compte
de l’impost sobre la renda de no residents, practicades durant el període impositiu en què es
produeixi el canvi de residència.
2n. Els treballadors per compte d’altri que no siguin contribuents per aquest impost, però que
adquireixin la condició esmentada com a conseqüència del seu desplaçament a territori
espanyol, poden comunicar a l’Administració tributària la circumstància esmentada i deixar
constància de la data d’entrada en el territori esmentat, als efectes exclusius que el pagador
dels rendiments del treball els consideri contribuents per aquest impost.
D’acord amb el procediment que s’estableixi per reglament, l’Administració tributària ha
d’expedir un document acreditatiu als treballadors per compte d’altri que ho sol·licitin, que
han de comunicar al pagador dels seus rendiments del treball, residents o amb establiment
permanent a Espanya, i en què consti la data a partir de la qual les retencions i els ingressos
a compte es practiquen per aquest impost, tenint en compte per al càlcul del tipus de
retenció el que assenyala l’apartat 1r anterior.
9. Quan en virtut de resolució judicial o administrativa s’hagi de satisfer una renda subjecta a
retenció o ingrés a càrrec d’aquest impost, el pagador l’ha de practicar sobre la quantitat
íntegra que estigui obligat a satisfer i ha d’ingressar-ne l’import en el Tresor, d’acord amb el
que preveu aquest article.
10. Els contribuents han de comunicar al pagador de rendiments sotmesos a retenció o

ingrés a càrrec dels quals siguin perceptors les circumstàncies determinants per al càlcul de
la retenció o ingrés a compte procedent, en els termes que s’estableixin per reglament.
109
11. Tenen la consideració de pagaments a càrrec d’aquest impost les retencions a compte
efectivament practicades en virtut del que disposa l’article 11 de la Directiva 2003/48/CE del
Consell, de 3 de juny de 2003, en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma
de pagament d’interessos.
134
Apartat 2 redactat de conformitat amb la disposició final 11a.1 de la Llei 20/2015, de 14 de juliol, d’ordenació,
supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores (BOE núm. 168, de 15 de juliol, i suplement
en català de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de gener de 2016.
135
Article 100
Normes sobre pagaments a compte, transmissió i obligacions formals relatives a actius
financers i altres valors mobiliaris
1. En les transmissions o reemborsaments d’accions o participacions representatives del

capital o patrimoni de les institucions d’inversió col·lectiva estan obligades a practicar
retenció o ingrés a compte per aquest impost, en els casos i en la forma que per reglament
s’estableixi, les entitats gestores, administradores, dipositàries, comercialitzadores o
qualsevol altra encarregada de les operacions esmentades, així com el representant
designat d’acord amb el que disposen l’article 55.7 i la disposició addicional segona de la
Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva, que actuï en nom de la
gestora que operi en règim de lliure prestació de serveis.
Per reglament es pot establir l’obligació d’efectuar pagaments a compte a càrrec del
transmissor d’accions i participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, amb el límit del 20
per cent de la renda obtinguda en les transmissions esmentades.
En les transmissions de drets de subscripció, estan obligats a retenir o ingressar a compte
per aquest impost, l’entitat dipositària i, si no n’hi ha, l’intermediari financer o el fedatari
públic que hagi intervingut en la transmissió.136
2. Als efectes de l’obligació de retenir sobre els rendiments implícits del capital mobiliari, a
càrrec d’aquest impost, aquesta retenció l’han d’efectuar les persones o entitats següents:
a) En els rendiments obtinguts en la transmissió o reemborsament dels actius financers
sobre els quals per reglament s’hagi establert l’obligació de retenir, el retenidor és l’entitat
emissora o les institucions financeres encarregades de l’operació.
b) En els rendiments obtinguts en transmissions relatives a operacions que no es
documentin en títols, així com en les transmissions encarregades a una institució financera,
el retenidor és el banc, caixa o entitat que actuï per compte del transmissor.
c) En els casos no recollits en els paràgrafs anteriors, és obligatòria la intervenció de fedatari
públic que ha de practicar la retenció corresponent.
3. Per procedir a l’alienació o obtenció del reemborsament dels títols o actius amb
rendiments implícits que hagin de ser objecte de retenció, se n’ha d’acreditar l’adquisició
prèvia amb intervenció dels fedataris o institucions financeres esmentades a l’apartat
anterior, així com el preu a què es va dur a terme l’operació.
L’emissor o les institucions financeres encarregades de l’operació que, d’acord amb el
paràgraf anterior, no hagin d’efectuar el reemborsament al tenidor del títol o actiu, han de
constituir per la quantitat esmentada un dipòsit a disposició de l’autoritat judicial.
110
4. Els fedataris públics que intervinguin o intercedeixin en l’emissió, subscripció, transmissió,

bescanvi, conversió, cancel·lació i reemborsament d’efectes públics, valors o qualssevol
altres títols i actius financers, així com en operacions relatives a drets reals sobre aquests,
estan obligats a comunicar aquestes operacions a l’Administració tributària presentant una
relació nominal de subjectes interventors amb indicació del seu domicili i número
d’identificació fiscal, classe i número dels efectes públics, valors, títols i actius, així com del
preu i la data de l’operació, en els terminis i d’acord amb el model que determini el ministre
d’Economia i Hisenda.
La mateixa obligació recau sobre les entitats i establiments financers de crèdit, les societats i
agències de valors, els altres intermediaris financers i qualsevol persona física o jurídica que
es dediqui habitualment a la intermediació i col·locació d’efectes públics, valors o qualssevol
altres títols d’actius financers, índexs, futurs i opcions sobre aquests; fins i tot els documents
mitjançant anotacions en compte, respecte de les operacions que impliquin, directament o
indirectament, la captació o col·locació de recursos a través de qualsevol classe de valors o
efectes.
Així mateix, estan subjectes a aquesta obligació d’informació les societats gestores
d’institucions d’inversió col·lectiva i les entitats comercialitzadores respecte a les accions i
participacions en aquestes institucions incloses en els seus registres d’accionistes o
partícips.137
Les obligacions d’informació que estableix aquest apartat s’entenen complertes respecte a
les operacions sotmeses a retenció que s’hi esmenten, amb la presentació de la relació de
perceptors ajustada al model oficial corresponent del resum anual de retencions.
5. S’ha de comunicar a l’Administració tributària l’emissió de certificats, resguards o

documents representatius de l’adquisició de metalls o objectes preciosos, timbres de valor
filatèlic o peces de valor numismàtic, per a les persones físiques o jurídiques que es
dediquin habitualment a la promoció de la inversió en els valors esmentats.
El que disposen els apartats 2 i 3 anteriors és aplicable en relació amb l’obligació de retenir
o d’ingressar a compte que s’estableixi per reglament respecte a les transmissions d’actius
financers de rendiment explícit.
136
modificació entra en vigor l’1 de gener de 2017, de conformitat amb la disposició final 6.c de la mateixa Llei
26/2014.
137
Apartat 4, paràgraf 3r, redactat de conformitat amb l'article 3.2n.2 de la Llei 16/2013, de 29 d'octubre, per la qual
s'estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s'adopten altres mesures tributàries i
financeres (BOE núm. 260, de 30 d’octubre, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de
gener de 2014.
Article 101138
Import dels pagaments a compte
1. El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments del treball derivats de
relacions laborals o estatutàries i de pensions i havers passius es determina d'acord amb el
procediment que s'estableixi per reglament.
Per determinar el percentatge de retenció o ingrés a compte es poden tenir en consideració
les circumstàncies personals i familiars i, si s'escau, les rendes del cònjuge i les reduccions i
deduccions, així com les retribucions variables previsibles, en els termes que s'estableixin
per reglament, i s'aplica l'escala següent:
111
Base per calcular Resta base per

Quota de
el tipus de calcular el tipus Tipus aplicable
retenció
retenció de retenció –
–
– – Percentatge
Euros
Fins a euros Fins a euros
0,00 0,00 12.450,00 19,00
12.450,00 2.365,50 7.750,00 24,00
20.200,00 4.225,50 15.000,00 30,00
35.200,00 8.725,50 24.800,00 37,00
60.000,00 17.901,50 240.000,00 45,00
300.000,00 125.901,50 En endavant 47,00
A aquests efectes, es presumeixen retribucions variables previsibles, com a mínim, les

obtingudes l'any anterior, llevat que concorrin circumstàncies que permetin acreditar de
manera objectiva un import inferior.
Si es tracta d'endarreriments que correspongui imputar a exercicis anteriors, el percentatge
de retenció i ingrés a compte és del 15 per cent, llevat que siguin aplicables els percentatges
que preveuen els apartats 2 i 3 d'aquest article.
Els percentatges de retenció i ingrés a compte que preveu aquest apartat es redueixen en
un 60 per cent quan es tracti de rendiments obtinguts a Ceuta o Melilla que tinguin dret a la
deducció en la quota prevista a l'article 68.4 d'aquesta Llei.139
2. El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments del treball que es
percebin per la condició d’administradors i membres dels consells d’administració, de les
juntes que actuïn en lloc d’aquests, i altres membres d’altres òrgans representatius, és del
35 per cent.
No obstant això, en els termes que s’estableixin per reglament, quan els rendiments
procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros, el
percentatge de retenció i ingrés a compte és del 19 per cent.
Els percentatges de retenció i ingrés a compte que preveu aquest apartat es redueixen en
un 60 per cent quan es tracti de rendiments obtinguts a Ceuta o Melilla que tinguin dret a la
deducció en la quota que preveu l’article 68.4 d’aquesta Llei.140
3. El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments del treball derivats
d'impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars, o derivats de l'elaboració
d'obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva
explotació, és del 15 per cent.
No obstant això, el percentatge de retenció sobre els rendiments del treball derivats de
l'elaboració d'obres literàries, artístiques o científiques a què es refereix el paràgraf anterior
és del 7 per cent quan el volum d'aquests rendiments íntegres corresponent a l'exercici
immediatament anterior sigui inferior a 15.000 euros i representi més del 75 per cent de la
suma dels rendiments íntegres d'activitats econòmiques i del treball obtinguts pel contribuent
en l'exercici esmentat. Per a l'aplicació d'aquest tipus de retenció, els contribuents han de
comunicar al pagador dels rendiments la concurrència de les circumstàncies esmentades, i
el pagador queda obligat a conservar la comunicació degudament signada.
Aquests percentatges es redueixen en un 60 per cent quan es tracti de rendiments del
treball obtinguts a Ceuta i Melilla que tinguin dret a la deducció en la quota que preveu
l'article 68.4 d'aquesta Llei.141
4. El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments del capital mobiliari és
del 19 per cent. Aquest percentatge és el 15 per cent per als rendiments del capital mobiliari
procedents de la propietat intel·lectual quan el contribuent no sigui l’autor.
112
Aquest percentatge es redueix en un 60 per cent quan es tracti de rendiments que tinguin
dret a la deducció en la quota que preveu l’article 68.4 d’aquesta Llei procedents de les
societats a què es refereix la lletra h) del número 3r de l’article esmentat.142
5. Els percentatges de les retencions i les ingressos a compte sobre els rendiments derivats
d’activitats econòmiques són:
a) El 15 per cent, en el cas dels rendiments d’activitats professionals establerts en via
reglamentària.
No obstant això, s’aplica el percentatge del 7 per cent sobre els rendiments d’activitats
professionals que s’estableixin reglamentàriament.
Aquests percentatges es redueixen en un 60 per cent quan els rendiments tinguin dret a la
deducció en la quota que preveu l’article 68.4 d’aquesta Llei.
b) El 2 per cent en el cas de rendiments procedents d’activitats agrícoles o ramaderes,
excepte en el cas de les activitats ramaderes d’engreix de porcí i avicultura, en què s’aplica
l’1 per cent.
c) El 2 per cent en el cas de rendiments procedents d’activitats forestals.
d) L’1 per cent per a altres activitats empresarials que determinin el seu rendiment net pel
mètode d’estimació objectiva, en els supòsits i les condicions que s’estableixin
reglamentàriament.143
6. El percentatge de pagaments a compte sobre els guanys patrimonials derivats de les

transmissions o reemborsaments d’accions i participacions d’institucions d’inversió
col·lectiva és del 19 per cent.
No s’aplica retenció quan no escaigui computar el guany patrimonial, d’acord amb el que
preveu l’article 94.1.a d’aquesta Llei.
El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els guanys patrimonials derivats dels
aprofitaments forestals dels veïns en forests públiques que s’estableixin per reglament és del
19 per 100.
El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els guanys patrimonials derivats de la
transmissió de drets de subscripció és del 19 per cent.144
7. El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els premis que es lliurin com a
conseqüència de la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries, estiguin
o no vinculades a l’oferta, promoció o venda de determinats béns, productes o serveis, és
del 19 per cent.
8. El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments procedents de

l’arrendament o subarrendament de béns immobles urbans, sigui quina sigui la seva
qualificació, és del 19 per cent.
Aquest percentatge es redueix en un 60 per cent quan l’immoble estigui situat a Ceuta o
Melilla en els termes que preveu l’article 68.4 d’aquesta Llei.145
9. El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments procedents de la

propietat industrial, de la prestació d'assistència tècnica, de l'arrendament de béns mobles,
negocis o mines i del subarrendament sobre els béns anteriors, sigui quina sigui la seva
qualificació, és del 19 per cent.
El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments procedents de la propietat
intel·lectual, sigui quina sigui la seva qualificació, és del 15 per cent, excepte quan sigui
aplicable el tipus del 7 per cent que preveuen els apartats 3 i 5 d'aquest article. Igualment, el
percentatge esmentat és del 7 per cent quan es tracti d'avançaments a compte derivats de la
cessió de l'explotació de drets d'autor que s'hagin de meritar al llarg de diversos anys.146
113
138
Article redactat de conformitat amb l’article 71 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de pressupostos generals
de l’Estat per a l’any 2010 (BOE núm. 309, de 24 de desembre, i suplement en català de la mateixa data). Amb
efectes d’1 de gener de 2010 i vigència indefinida.
139
Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article 60 de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos
140
Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article 64 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de
141
142
Apartat 4 redactat de conformitat amb l'article 1 del Reial decret llei 26/2018, de 28 de desembre, pel qual
s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia (BOE núm. 314, de 29 de desembre, i
suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de gener de 2019.
143
144
145
146
10. El percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments procedents de la

cessió del dret a l’explotació del dret d’imatge, sigui quina sigui la seva qualificació, és el 24
per cent. El percentatge d’ingrés a compte en el supòsit que preveu l’article 92.8 d’aquesta
Llei és del 19 per cent.
11. Els percentatges dels pagaments fraccionats que hagin practicat els contribuents que
exerceixin activitats econòmiques són els següents:
a) El 20 per cent, quan es tracti d’activitats que determinin el rendiment net pel mètode
d’estimació directa, en qualsevol de les seves modalitats.
b) El 4 per cent, quan es tracti d’activitats que determinin el rendiment net pel mètode
d’estimació objectiva. El percentatge és el 3 per cent quan es tracti d’activitats que tinguin
només una persona assalariada, i el 2 per cent quan no es disposi de personal assalariat.
c) El 2 per cent, quan es tracti d’activitats agrícoles, ramaderes, forestals o pesqueres, sigui
quin sigui el mètode de determinació del rendiment net.
Aquests percentatges es redueixen en un 60 per cent per a les activitats econòmiques que
tinguin dret a la deducció en la quota que preveu l’article 68.4 d’aquesta Llei.147
147
114
CAPÍTOL III
Liquidacions provisionals
Article 102
Liquidació provisional
L’Administració tributària pot dictar la liquidació provisional que sigui procedent de

conformitat amb el que disposa l’article 101 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària.
Article 103
Devolució derivada de la normativa del tribut
1. Quan la suma de les retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats d’aquest

impost, així com de les quotes de l’impost sobre la renda de no residents a què es refereix el
paràgraf d de l’article 79 d’aquesta Llei i, si s’escau, de les deduccions que preveuen els
articles 81 i 81 bis d’aquesta Llei, sigui superior a l’import de la quota resultant de
l’autoliquidació, l’Administració tributària ha de practicar, si és procedent, liquidació
provisional dins dels sis mesos següents a la finalització del termini establert per a la
presentació de la declaració.
Quan la declaració s’hagi presentat fora de termini, els sis mesos a què es refereix el
paràgraf anterior es computen des de la data de la seva presentació.148
2. Quan la quota resultant de l’autoliquidació o, si s’escau, de la liquidació provisional, sigui

inferior a la suma de les quantitats efectivament retingudes i dels pagaments a càrrec
d’aquest impost realitzats, així com de les quotes de l’impost sobre la renda de no residents
a què es refereix la lletra d de l’article 79 d’aquesta Llei i, si s’escau, de les deduccions que
preveuen els articles 81 i 81 bis d’aquesta Llei, l’Administració tributària ha de procedir a
tornar d’ofici l’excés sobre la quota esmentada, sense perjudici de la pràctica de les ulteriors
liquidacions, provisionals o definitives, que corresponguin.149
3. Si la liquidació provisional no s’ha practicat en el termini establert a l’apartat 1 anterior,

l’Administració tributària ha de tornar d’ofici l’excés sobre la quota autoliquidada, sense
perjudici de la pràctica de les liquidacions provisionals o definitives ulteriors que puguin ser
procedents.
4. Transcorregut el termini que estableix l’apartat 1 d’aquest article sense que s’hagi ordenat
el pagament de la devolució per causa no imputable al contribuent, s’ha d’aplicar a la
quantitat pendent de devolució l’interès de demora en la quantia i forma que preveuen els
articles 26.6 i 31 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
5. El procediment de devolució és el que preveuen els articles 124 a 127, tots dos inclosos,
de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i la seva normativa de
desplegament.
148
149
115
CAPÍTOL IV
Obligacions formals
Article 104
Obligacions formals dels contribuents
1. Els contribuents de l’impost sobre la renda de les persones físiques estan obligats a
conservar, durant el termini de prescripció, els justificants i documents acreditatius de les
operacions, rendes, despeses, ingressos, reduccions i deduccions de qualsevol tipus que
hagin de constar en les seves declaracions.
2. Als efectes d’aquesta Llei, els contribuents que exerceixin activitats empresarials el
rendiment de les quals es determini pel mètode d’estimació directa estan obligats a portar la
comptabilitat ajustada al que disposa el Codi de comerç.
No obstant això, per reglament es pot eximir d’aquesta obligació als contribuents l’activitat
empresarial dels quals no tingui un caràcter mercantil d’acord amb el Codi de comerç, i els
contribuents que determinin el seu rendiment net per la modalitat simplificada del mètode
d’estimació directa.
3. Així mateix, els contribuents d’aquest impost estan obligats a portar els llibres o registres
que s’estableixin per reglament.
4. Per reglament es poden establir obligacions específiques d’informació de caràcter

patrimonial, simultànies a la presentació de la declaració de l’impost sobre la renda de les
persones físiques o de l’impost sobre patrimoni, destinades al control de les rendes o de la
utilització de determinats béns i drets dels contribuents.
5. Els contribuents d’aquest impost que siguin titulars del patrimoni protegit que regula la Llei
41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de
modificació del Codi civil, de la Llei d’enjudiciament civil i de la normativa tributària amb
aquesta finalitat, han de presentar una declaració en què s’indiqui la composició del
patrimoni, les aportacions rebudes, les disposicions del patrimoni protegit realitzades durant
el període impositiu, inclosa la despesa de diners i el consum de béns fungibles integrats en
el patrimoni protegit, en els termes que s’estableixin per reglament.150
150
Article 105
Obligacions formals del retenidor, de l’obligat a practicar ingressos a compte i altres
obligacions formals
1. El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte ha de presentar, en els

terminis, forma i llocs que s’estableixin per reglament, declaració de les quantitats retingudes
o pagaments a compte efectuats, o declaració negativa quan no sigui procedent la seva
pràctica. Així mateix, ha de presentar una declaració anual de retencions i ingressos a
compte amb el contingut que es determini per reglament.
El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte està obligat a conservar la
documentació corresponent i a expedir, en les condicions que es determinin per reglament,
la certificació acreditativa de les retencions o ingressos a compte efectuats.
116
Els models de declaració corresponents els ha d’aprovar el ministre d’Economia i Hisenda.
2. Per reglament es poden establir obligacions de subministrament d’informació per a les

persones i entitats que estiguin en les operacions o situacions següents o les duguin a
terme:
a) Per a les entitats prestamistes, en relació amb els préstecs hipotecaris concedits per a
l’adquisició d’habitatges.
b) Per a les entitats que abonin rendiments del treball o del capital no sotmeses a retenció.
c) Per a les entitats i persones jurídiques que satisfacin premis, encara que tinguin la
consideració de rendes exemptes a efectes de l’impost.
d) Per a les entitats perceptores de donatius que donin dret a deducció per aquest impost,
en relació amb la identitat dels donants, així com els imports rebuts, quan aquests hagin
sol·licitat certificació acreditativa de la donació als efectes de la declaració per aquest
impost.
e) Per a les entitats a les quals es refereix l’article 68.1 d’aquesta Llei els socis o accionistes
de les quals hagin sol·licitat la certificació que preveu aquest.151
f) Per a les entitats que distribueixin una prima d’emissió o redueixin capital amb devolució
d’aportacions, en relació amb les distribucions realitzades no sotmeses a retenció.152
g) Per a les entitats asseguradores domiciliades en un altre Estat membre de l’Espai
Econòmic Europeu que operin a Espanya en règim de lliure prestació de serveis, en relació
amb les operacions que es duguin a terme a Espanya.153
h) Per a les entitats que preveu el penúltim paràgraf de l’apartat 2 de l’article 99 d’aquesta
Llei, en relació amb les operacions que es duguin a terme a Espanya.154
151
Apartat 2, lletra e, redactat de conformitat amb l'article 27.9 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als
data).
152
Apartat 2, lletra f, redactat de conformitat amb l'article 1.68 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
153
Apartat 2, lletra g, redactat de conformitat amb la disposició final 11a.2 de la Llei 20/2015, de 14 de juliol,
d’ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores (BOE núm. 168, de 15 de juliol,
i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de gener de 2016.
154
Apartat 2, lletra h, redactat de conformitat amb la disposició final 11a.2 de la Llei 20/2015, de 14 de juliol,
d’ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores (BOE núm. 168, de 15 de juliol,
i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de gener de 2016.
TÍTOL XII
Responsabilitat patrimonial i règim sancionador
Article106
Responsabilitat patrimonial del contribuent
Els deutes tributaris i, si s’escau, les sancions tributàries per l’impost sobre la renda de les
persones físiques, tenen la mateixa consideració que les que esmenta l’article 1365 del Codi
civil i, en conseqüència, els béns de guanys responen directament davant la Hisenda
Pública per aquests deutes, contrets per un dels cònjuges, sense perjudici del que preveu
l’apartat 6 de l’article 84 d’aquesta Llei per al cas de tributació conjunta.
Article 107
Infraccions i sancions
117
Les infraccions tributàries en aquest impost es qualifiquen i sancionen d’acord amb el que
disposa la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, sense perjudici de les
especialitats que preveu aquesta Llei.
TÍTOL XIII
Ordre jurisdiccional
Article 108
Ordre jurisdiccional
La jurisdicció contenciosa administrativa, amb l’exhauriment previ de la via

economicoadministrativa, és l’única competent per dirimir les controvèrsies de fet i de dret
que se suscitin entre l’Administració tributària i els contribuents, retenidors i altres obligats
tributaris en relació amb qualsevol de les qüestions a què es refereix aquesta Llei.
Disposició addicional primera

Dret de rescat en els contractes d’assegurança col·lectiva que instrumenten els
compromisos per pensions assumits per les empreses, en els termes que preveu la
disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de
pensions
La renda que es posi de manifest com a conseqüència de l’exercici del dret de rescat dels
contractes d’assegurança col·lectiva que instrumentin compromisos per pensions, en els
termes que preveu la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels
plans i fons de pensions, no està subjecta a l’impost sobre la renda de les persones físiques
del titular dels recursos econòmics que en cada cas correspongui, en els supòsits següents:
a) Per a la integració total o parcial dels compromisos instrumentats en la pòlissa en un altre
contracte d’assegurança que compleixi els requisits de l’esmentada disposició addicional
primera.
b) Per a la integració en un altre contracte d’assegurança col·lectiva, dels drets que
corresponguin al treballador segons el contracte d’assegurança original en el cas que cessi
la relació laboral.
Els supòsits que estableixen els paràgrafs a i b anteriors no alteren la naturalesa de les
primes respecte de la seva imputació fiscal per part de l’empresa, ni el còmput de l’antiguitat
de les primes satisfetes en el contracte d’assegurança original. No obstant això, en el
supòsit que estableix el paràgraf b anterior, si les primes no van ser imputades, l’empresa
pot deduir-les en ocasió d’aquesta mobilització.
Tampoc queda subjecta a l’impost sobre la renda de les persones físiques la renda que es
posi de manifest com a conseqüència de la participació en beneficis dels contractes
d’assegurança que instrumentin compromisos per pensions d’acord amb el que preveu la
pensions quan l’esmentada participació en beneficis es destini a l’augment de les
prestacions assegurades en els contractes esmentats.
Disposició addicional segona

Retribucions en espècie
No tenen la consideració de retribucions en espècie els préstecs amb tipus d’interès inferior
al legal dels diners concertats abans de l’1 de gener de 1992 i el principal dels quals hagi
estat posat a disposició del prestatari també abans de la data esmentada.
118
Disposició addicional tercera

Plans individuals d’estalvi sistemàtic
Els plans individuals d’estalvi sistemàtic es configuren com a contractes subscrits amb
entitats asseguradores per constituir amb els recursos aportats una renda vitalícia
assegurada, sempre que es compleixin els requisits següents:
a) Els recursos aportats s’han d’instrumentar a través d’assegurances individuals de vida en
què el contractant, assegurat i beneficiari sigui el propi contribuent.
b) La renda vitalícia es constitueix amb els drets econòmics procedents de les esmentades
assegurances de vida. En els contractes de renda vitalícia es poden establir mecanismes de
reversió o períodes certs de prestació o fórmules de contraassegurança en cas de mort una
vegada constituïda la renda vitalícia.
c) El límit màxim anual satisfet en concepte de primes a aquest tipus de contractes és de
8.000 euros, i és independent dels límits d’aportacions de sistemes de previsió social. Així
mateix, l’import total de les primes acumulades en aquests contractes no pot superar la
quantia total de 240.000 euros per contribuent.
d) En el supòsit de disposició, total o parcial, pel contribuent abans de la constitució de la
renda vitalícia dels drets econòmics acumulats es tributa conforme al que preveu aquesta
Llei en proporció a la disposició realitzada. A aquests efectes, s’ha de considerar que la
quantitat recuperada correspon a les primes satisfetes en primer lloc, inclosa la seva
corresponent rendibilitat.
En el cas d’anticipació, total o parcial, dels drets econòmics derivats de la renda vitalícia
constituïda, el contribuent ha d’integrar en el període impositiu en què es produeixi
l’anticipació la renda que va estar exempta per aplicació del que disposa la lletra v de l’article
7 d’aquesta Llei.
e) Les assegurances de vida aptes per a aquesta fórmula contractual no són les
assegurances col·lectives que instrumenten compromisos per pensions conforme a la
pensions, ni els instruments de previsió social que redueixen la base imposable de l’impost.
f) En el condicionat del contracte s’ha de fer constar de forma expressa i destacada que es
tracta d’un pla d’estalvi individual sistemàtic i les seves sigles queden reservades als
contractes que compleixin els requisits que preveu aquesta Llei.
g) La primera prima satisfeta ha de tenir una antiguitat superior a cinc anys en el moment de
la constitució de la renda vitalícia.155
h) La renda vitalícia que es percebi tributa de conformitat amb el que disposa el número 2n
de l’article 25.3.a d’aquesta Llei.
Per reglament es poden desenvolupar les condicions per a la mobilització dels drets
econòmics.
155
Lletra g redactada de conformitat amb l'article 1.69 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
Disposició addicional quarta

Rendes forestals
No s’integren en la base imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques les
subvencions concedides als qui explotin finques forestals gestionades d’acord amb plans
tècnics de gestió forestal, ordenació de forests, plans dasocràtics o plans de repoblació
forestal aprovades per l’Administració forestal competent, sempre que el període de
producció mitjà, segons l’espècie de què es tracti, determinat en cada cas per l’Administració
forestal competent, sigui igual o superior a 20 anys.
119
Disposició addicional cinquena

Subvencions de la política agrària comunitària i ajudes públiques
1. No s’han d’integrar a la base imposable de l’impost sobre la renda de les persones

físiques les rendes positives que es posin de manifest com a conseqüència de:
a) La percepció de les ajudes següents de la política agrària comunitària:
1a. Abandonament definitiu del conreu de la vinya.
2a. Prima a l'arrencada de plantacions de pomeres.
3a. Prima a l'arrencada de plataners.
4a. Abandonament definitiu de la producció lletera.
5a. Abandonament definitiu del conreu de peres, préssecs i nectarines. 6a Arrencada de
plantacions de peres, préssecs i nectarines.
7a. Abandonament definitiu del conreu de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre.
8a. Ajudes als règims a favor del clima i del medi ambient (ecorègims).156
b) La percepció de les següents ajudes de la política pesquera comunitària: paralització
definitiva de l’activitat pesquera d’un vaixell i per la seva transmissió per a la constitució de
societats mixtes en tercers països, així com per l’abandonament definitiu de l’activitat
pesquera.
c) La percepció d'ajudes públiques que tinguin per objecte reparar la destrucció, per incendi,
inundació, enfonsament, erupció volcànica o altres causes naturals, d'elements
patrimonials.157
d) La percepció de les ajudes a l’abandonament de l’activitat de transport per carretera
satisfetes pel Ministeri de Foment a transportistes que compleixin els requisits establerts en
la normativa reguladora de la concessió d’aquestes ajudes.
e) La percepció d’indemnitzacions públiques, a causa del sacrifici obligatori de la cabanya
ramadera, en el marc d’actuacions destinades a l’eradicació d’epidèmies o malalties.
Aquesta disposició només afecta els animals destinats a la reproducció.158
2. Per calcular la renda que no s’integra en la base imposable s’ha de tenir en compte tant
l’import de les ajudes percebudes com les pèrdues patrimonials que, si s’escau, es
produeixin en els elements patrimonials. Quan l’import d’aquestes ajudes sigui inferior al de
les pèrdues produïdes en elements esmentats, es pot integrar en la base imposable la
diferència negativa. Quan no hi hagi pèrdues, només s’exclou de gravamen l’import de les
ajudes.
3. Les ajudes públiques, diferents de les que preveu l’apartat 1 anterior, percebudes per a la
reparació dels danys soferts en elements patrimonials per incendi, inundació, enfonsament o
altres causes naturals, s’integren en la base imposable en la part que excedeixin del cost de
la seva reparació. En cap cas, els costos de reparació, fins a l’import de l’ajuda esmentada,
són fiscalment deduïbles ni es computen com a millora.
No s’integren en la base imposable d’aquest impost les ajudes públiques percebudes per
compensar el desallotjament temporal o definitiu per causes idèntiques que l’habitatge
habitual del contribuent o del local en què el titular de l’activitat econòmica exerceixi aquesta
activitat.
4. No s'integren en la base imposable d'aquest impost les ajudes concedides en virtut del
que disposa el Reial decret 920/2014, de 31 d'octubre, pel qual es regula la concessió
directa de subvencions destinades a compensar els costos derivats de la recepció o l'accés
als serveis de comunicació audiovisual televisiva a les edificacions afectades per
l'alliberament del dividend digital. Tampoc no s'integren en l'exercici 2021 i següents les
concedides en virtut dels diferents programes que estableix el Reial decret 691/2021, de 3
120
d'agost, pel qual es regulen les subvencions a atorgar a actuacions de rehabilitació

energètica en edificis existents, en execució del Programa de rehabilitació energètica per a
edificis existents en municipis de repte demogràfic (Programa PREE 5000), inclòs en el
Programa de regeneració i repte demogràfic del Pla de rehabilitació i regeneració urbana del
Pla de recuperació, transformació i resiliència, així com la seva concessió directa a les
comunitats autònomes; el Reial decret 737/2020, de 4 d'agost, pel qual es regula el
programa d'ajudes per a actuacions de rehabilitació energètica en edificis existents i es
regula la concessió directa de les ajudes d'aquest programa a les comunitats autònomes i
ciutats de Ceuta i Melilla; el Reial decret 853/2021, de 5 d'octubre, pel qual es regulen els
programes d'ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de
recuperació, transformació i resiliència; i el Reial decret 477/2021, de 29 de juny, pel qual
s'aprova la concessió directa a les comunitats autònomes i a les ciutats de Ceuta i Melilla
d'ajudes per a l'execució de diversos programes d'incentius lligats a l'autoconsum i a
l'emmagatzematge, amb fonts d'energia renovable, així com a la implantació de sistemes
termes d'energies renovables en el sector residencial, en el marc del Pla de recuperació,
transformació i resiliència.159
156
Apartat 1, lletra a, redactat de conformitat amb la disposició final 13a de la Llei 30/2022, de 23 de desembre, per
la qual es regulen el sistema de gestió de la política agrícola comuna i altres matèries connexes (BOE núm. 308, de
24 de desembre). Amb efectes des de l’1 de gener de 2023.
157
Apartat 1, lletra c, redactat de conformitat amb l'article 4.1 del Reial decret llei 25/2021, de 8 de novembre, de
mesures en matèria de seguretat social i altres mesures fiscals de suport social (BOE núm. 268, de 9 ce
novembre). Amb efectes des de l’1 de gener de 2021.
158
Apartat 1 redactat de conformitat amb la disposició final 14a.4 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de
pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2010 (BOE núm. 309, de 24 de desembre, i suplement en català de la
mateixa data). Amb efectes d’1 de gener de 2007 i vigència indefinida.
159
Apartat 4 redactat de conformitat amb l'article 1.3 de la Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per
impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de recuperació, transformació i resiliència (BOE
núm. 142, de 15 de juny).
Disposició addicional sisena

Beneficis fiscals especials aplicables en activitats agràries
Els agricultors joves o assalariats agraris que determinin el rendiment net de la seva activitat
mitjançant el règim d’estimació objectiva poden reduir el corresponent a la seva activitat
agrària en un 25 per cent durant els períodes impositius tancats durant els cinc anys
següents a la seva primera instal·lació com a titulars d’una explotació prioritària, realitzada a
l’empara del que preveu el capítol IV del títol I de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de
modernització de les explotacions agràries, sempre que acreditin la realització d’un pla de
millora de l’explotació.
El rendiment net a què es refereix el paràgraf anterior és el resultant exclusivament de
l’aplicació de les normes que regulen el règim d’estimació objectiva.
Aquesta reducció es té en compte als efectes de determinar la quantia dels pagaments
fraccionats que s’hagin d’efectuar.
Disposició addicional setena160

Tributació de determinades rendes obtingudes per contribuents que exerceixin l’activitat de
transport per autotaxi
1. Els contribuents que exerceixin l’activitat de transport per autotaxis, classificada a l’epígraf
721.2 de la secció primera de les tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques, que
determinin el seu rendiment net pel mètode d’estimació objectiva, han de reduir, d’acord
amb el que disposa l’apartat 2 d’aquesta disposició addicional, els guanys patrimonials que
121
se’ls produeixin com a conseqüència de la transmissió d’actius fixos intangibles, quan

aquesta transmissió estigui motivada per incapacitat permanent, jubilació o cessament
d’activitat per reestructuració del sector.
Així mateix, el que disposa el paràgraf anterior és aplicable quan, per causes diferents a les
que s’hi assenyalen, es transmetin els actius intangibles a familiars fins al segon grau.
2. Els guanys patrimonials a què es refereix l’apartat 1 anterior es redueixen d’acord amb les
regles següents:
1a. Es distingeix la part del guany que s’hagi generat abans de l’1 de gener de 2015,
entenent com a tal la part del guany patrimonial que proporcionalment correspongui al
nombre de dies transcorreguts entre la data d’adquisició i el 31 de desembre de 2014, tots
dos inclusivament, respecte del nombre total de dies que hagi romàs en el patrimoni del
contribuent.
2a. La part del guany patrimonial generada abans de l’1 de gener de 2015 s’ha de reduir
aplicant els percentatges que figuren a la taula següent, tenint en compte el temps
transcorregut des de la data d’adquisició fins al 31 de desembre de 2014:
160
Disposició addicional redactada de conformitat amb l'article 1.70 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la
qual es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text
refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i
altres normes tributàries (BOE núm. 288, de 28 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).
Disposició addicional vuitena

Transmissions de valors o participacions no admeses a negociació amb posterioritat a una
reducció de capital
Quan abans de la transmissió de valors o participacions no admesos a negociació en algun

dels mercats secundaris oficials de valors espanyols, s’hagi produït una reducció del capital
instrumentada mitjançant una disminució del valor nominal que no afecti de la mateixa
manera els valors o participacions en circulació del contribuent, s’han d’aplicar les regles
que preveu la secció 4a del capítol II del títol III d’aquesta Llei, amb les especialitats
següents:
122
1r. Es considera valor de transmissió el que correspondria en funció del valor nominal que
resulti de l’aplicació del que preveu l’article 33.3.a d’aquesta Llei.
2n. En cas que el contribuent no hagi transmès la totalitat dels seus valors o participacions,
la diferència positiva entre el valor de transmissió corresponent al valor nominal dels valors o
participacions efectivament transmesos i el valor de transmissió, a què es refereix el
paràgraf anterior, es minora del valor d’adquisició dels restants valors o participacions
homogenis, fins a anul·lar-lo. L’excés que en pugui resultar tributa com a guany patrimonial.
Disposició addicional novena

Mutualitats de treballadors per compte d’altri
Poden reduir la base imposable general, en els termes que preveuen els articles 51 i 52
d’aquesta Llei, les quantitats abonades en virtut de contractes d’assegurança, concertats
amb les mutualitats de previsió social que tinguin establertes els corresponents col·legis
professionals, pels mutualistes col·legiats que siguin treballadors per compte d’altri, pels
seus cònjuges i familiars consanguinis en primer grau, així com pels treballadors de les
mutualitats esmentades, sempre que hi hagi un acord dels òrgans corresponents de la
mutualitat que només permeti cobrar les prestacions quan concorrin les contingències que
preveu l’article 8.6 del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions.
Disposició addicional desena

Sistemes de previsió social constituïts a favor de persones amb discapacitat
Quan s’efectuïn aportacions a plans de pensions a favor de persones amb un grau de

minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65 per 100, psíquica igual o superior al 33
per 100, així com de persones que tinguin una incapacitat declarada judicialment amb
independència del seu grau, els és aplicable el règim financer dels plans de pensions, que
regula el text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions amb les especialitats
següents:
1. Poden efectuar aportacions al pla de pensions tant la persona amb discapacitat partícip
com les persones que hi tinguin una relació de parentiu en línia directa o col·lateral fins al
tercer grau inclusivament, així com el cònjuge o els que els tinguin a càrrec seu en règim de
tutela o acolliment.
En aquests últims supòsits, les persones amb discapacitat han de ser designades
beneficiàries de manera única i irrevocable per a qualsevol contingència.
No obstant això, la contingència de mort de la persona amb discapacitat pot generar dret a
prestacions de viduïtat, orfandat o a favor dels qui hagin realitzat aportacions al pla de
pensions de la persona amb discapacitat en proporció a la seva aportació.
2. Com a límit màxim de les aportacions, als efectes del que preveu l’article 5.3 del text refós
de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, s’apliquen les quanties següents:
a) Les aportacions anuals màximes efectuades per les persones amb discapacitat partícips
no poden excedir la quantitat de 24.250 euros.
b) Les aportacions anuals màximes efectuades per cada partícip a favor de persones amb
discapacitat lligades per relació de parentiu no poden excedir la quantitat de 10.000 euros.
Això sense perjudici de les aportacions que pugui efectuar en el seu propi pla de pensions,
d’acord amb el límit que preveu l’article 5.3 del text refós de la Llei de regulació dels plans i
fons de pensions.
c) Les aportacions anuals màximes a plans de pensions efectuades a favor d’una persona
amb discapacitat, incloent-hi les seves pròpies aportacions, no poden excedir la quantitat de
24.250 euros.
La inobservança d’aquests límits d’aportació és objecte de la sanció que preveu l’article 36.4
del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions. A aquests efectes, quan
123
concorrin diverses aportacions a favor de la persona amb discapacitat, s’entén que el límit
de 24.250 euros es cobreix, primer, amb les aportacions de la mateixa persona amb
discapacitat i, quan aquestes no superin el límit esmentat, amb les restants aportacions en
proporció a la seva quantia.
L’acceptació d’aportacions a un pla de pensions, a nom d’un mateix beneficiari amb
discapacitat, per damunt del límit de 24.250 euros anuals, té la consideració d’infracció molt
greu, en els termes que preveu l’article 35.3.n del text refós de la Llei de regulació dels plans
i fons de pensions.
3. Als efectes de la percepció de les prestacions s’aplica el que disposen els apartats 8 i 9
de l’article 51 d’aquesta Llei.
4. Per reglament es poden establir especificacions en relació amb les contingències per les
quals es poden satisfer les prestacions, a què es refereix l’article 8.6 del text refós de la Llei
de regulació dels plans i fons de pensions.
5. Per reglament s’han de determinar els supòsits en què es poden fer efectius els drets
consolidats en el pla de pensions per part de les persones amb discapacitat, d’acord amb el
que preveu l’article 8.8 del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions.
6. El règim que regula aquesta disposició addicional és aplicable a les aportacions i
prestacions realitzades o percebudes de mutualitats de previsió social, de plans de previsió
assegurats, plans de previsió social empresarial i assegurances que cobreixin exclusivament
el risc de dependència severa o de gran dependència conforme al que disposa la Llei de
promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència a
favor de persones amb discapacitat que compleixin els requisits que preveuen els apartats
anteriors i els que s’estableixin per reglament. Els límits establerts són conjunts per a tots els
sistemes de previsió social que preveu aquesta disposició.
Disposició addicional onzena

Mutualitat de previsió social d’esportistes professionals
U. Els esportistes professionals i d’alt nivell poden realitzar aportacions a la mutualitat de

previsió social a prima fixa d’esportistes professionals, amb les especialitats següents:
1. Àmbit subjectiu. Es consideren esportistes professionals els inclosos en l’àmbit d’aplicació
del Reial decret 1006/1985, de 26 de juny, pel qual es regula la relació laboral especial dels
esportistes professionals. Es consideren esportistes d’alt nivell els inclosos en l’àmbit
d’aplicació del Reial decret 1467/1997, de 19 de setembre, sobre esportistes d’alt nivell.
La condició de mutualista i assegurat recau, en tot cas, en l’esportista professional o d’alt
nivell.
2. Aportacions. No poden excedir les aportacions anuals la quantitat màxima que s’estableixi
per als sistemes de previsió social constituïts a favor de persones amb discapacitat, incloses
les que hagin estat imputades pels promotors en concepte de rendiments del treball quan
aquestes últimes s’efectuïn d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera del
text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions.
No s’admeten aportacions una vegada que finalitzi la vida laboral com a esportista
professional o es produeixi la pèrdua de la condició d’esportista d’alt nivell en els termes i les
3. Contingències. Les contingències que poden ser objecte de cobertura són les que
preveuen els plans de pensions en l’article 8.6 del text refós de la Llei de regulació dels
plans i fons de pensions.
4. Disposició de drets consolidats. Els drets consolidats dels mutualistes només poden fer-se
efectius en els supòsits que preveu l’article 8.8 del text refós de la Llei de regulació dels
plans i fons de pensions, i, a més a més, una vegada transcorregut un any des que acabi la
vida laboral dels esportistes professionals o des que es perdi la condició d’esportistes d’alt
nivell.
124
5. Règim fiscal:
a) Les aportacions, directes o imputades, que compleixin els requisits anteriors poden ser
objecte de reducció en la base imposable general de l’impost sobre la renda de les persones
físiques, amb el límit de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques
percebuts individualment en l’exercici i fins a un import màxim de 24.250 euros.
b) Les aportacions que no hagin pogut ser objecte de reducció en la base imposable per
insuficiència d’aquesta o per aplicació del límit que estableix la lletra a es poden reduir en els
cinc exercicis següents. Aquesta regla no és aplicable a les aportacions que excedeixin el
límit màxim que preveu el número 2 d’aquest apartat u.
c) La disposició dels drets consolidats en supòsits diferents dels que esmenta l’apartat 4
anterior determina l’obligació per al contribuent de reposar en la base imposable les
reduccions realitzades indegudament, amb la pràctica de les autoliquidacions
complementàries, que inclouen els interessos de demora. Les quantitats percebudes que
excedeixin l’import de les aportacions realitzades, incloent-hi, si s’escau, les contribucions
imputades pel promotor, tributen com a rendiment del treball en el període impositiu en què
es percebin.
d) Les prestacions percebudes, així com la percepció dels drets consolidats en els supòsits
que preveu l’apartat 4 anterior, tributen íntegrament com a rendiments del treball.
e) Als efectes de la percepció de les prestacions s’aplica el que disposen els apartats 8 i 9
Dos. Amb independència del règim que preveu l’apartat anterior, els esportistes
professionals i d’alt nivell, encara que hagin finalitzat la seva vida laboral com a tals o hagin
perdut aquesta condició, poden efectuar aportacions a la mutualitat de previsió social
d’esportistes professionals.
Aquestes aportacions poden ser objecte de reducció en la base imposable de l’impost sobre
la renda de les persones físiques en la part que tingui per objecte la cobertura de les
contingències que preveu l’article 8.6 del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons
de pensions.
Els drets consolidats dels mutualistes només poden fer-se efectius en els supòsits que
preveu, per als plans de pensions, l’article 8.8 del text refós de la Llei de regulació dels plans
i fons de pensions.
Com a límit màxim conjunt de reducció d’aquestes aportacions s’aplica el que estableix
Als efectes de la percepció de les prestacions s’aplica el que disposen els apartats 8 i 9 de
Disposició addicional dotzena161

Percentatge de compensació entre rendiments i guanys i pèrdues patrimonials que
s’integren en la base imposable de l’estalvi el 2015, 2016 i 2017
El percentatge de compensació entre els saldos a què es refereixen les lletres a i b de

l’apartat 1 de l’article 49 d’aquesta Llei en els períodes impositius 2015, 2016 i 2017 és del
10, 15 i 20 per cent, respectivament.
161
Disposició addicional tretzena

Obligacions d’informació
125
1. Reglamentàriament es poden establir obligacions de subministrament d’informació a les

societats gestores d’institucions d’inversió col·lectiva, a les societats d’inversió, a les entitats
comercialitzadores en el territori espanyol d’accions o participacions d’institucions d’inversió
col·lectiva domiciliades a Espanya o a l’estranger, i al representant designat d’acord amb el
que disposen l’article 55.7 i la disposició addicional segona de la Llei 35/2003, de 4 de
novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva, que actuï en nom de la gestora que operi en
règim de lliure prestació de serveis, en relació amb les operacions sobre accions o
participacions de les institucions esmentades, inclosa la informació de què disposin relativa
al resultat de les operacions de compra i venda d’aquelles.162
2. Els contribuents per l’impost sobre la renda de les persones físiques o per l’impost sobre
societats han de subministrar informació, en els termes que s’estableixin per reglament, en
relació amb les operacions, situacions, cobraments i pagaments que efectuïn o derivin de la
tinença de valors o béns relacionats, directament o indirectament, amb països o territoris
considerats paradisos fiscals.
3. Per reglament es poden establir obligacions de subministrament d’informació en els

supòsits següents:
a) A les entitats asseguradores, respecte dels plans de previsió assegurats, plans de
previsió social empresarial i assegurances de dependència que comercialitzin, a què es
refereix l’article 51 d’aquesta Llei.
b) A les entitats financeres, respecte dels plans individuals d’estalvi sistemàtic que
comercialitzin, a què es refereix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei, o de les
rendes vitalícies assegurades que preveu l’article 38.3 d’aquesta Llei.163
c) A la Seguretat Social i les mutualitats, respecte de les cotitzacions i quotes meritades en
relació amb els seus afiliats o mutualistes.
d) Al Registre Civil, respecte de les dades de naixements, adopcions i morts.
e) Les entitats que comercialitzin els contractes que regula la disposició addicional vint-i-
sisena d’aquesta Llei.164
f) A les comunitats autònomes i a l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials, respecte de les
persones que compleixin la condició de família nombrosa i de les dades de grau de
discapacitat de les persones amb discapacitat.165
g) A les comunitats autònomes, respecte dels certificats d'eficiència energètica registrats i
les resolucions definitives d'ajuda que hagin estat concedides per obres de millora de
l'eficiència energètica d'habitatges, juntament amb la relació de números de referència
cadastrals als quals es refereixin.166
4. Els bancs, caixes d’estalvis, cooperatives de crèdit i totes les persones físiques o
jurídiques que es dediquin al trànsit bancari o creditici estan obligades, en les condicions
que per reglament s’estableixin, a subministrar a l’Administració tributària la identificació de
la totalitat dels comptes oberts en les entitats esmentades o que hagin posat a disposició de
tercers, amb independència de la modalitat o denominació que adoptin, fins i tot quan no
s’hagi procedit a practicar retencions o ingressos a compte. Aquest subministrament
comprèn la identificació dels titulars autoritzats o qualsevol beneficiari dels comptes
esmentats.
5. Les persones que, d’acord amb el que disposen els articles 3 i 4 de la Llei de protecció
patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi civil, de la Llei
d’enjudiciament civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat, intervinguin en la
formalització de les aportacions als patrimonis protegits, han de presentar una declaració
sobre les aportacions esmentades en els termes que s’estableixin per reglament. La
declaració s’ha de fer en lloc, forma i termini que estableixi el ministre d’Economia i Hisenda.
126
6. Les persones i entitats residents a Espanya i els establiments permanents en territori

espanyol de persones o entitats residents a l’estranger, que proporcionin serveis per
salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir,
emmagatzemar i transferir monedes virtuals, ja es presti el servei esmentat amb caràcter
principal o en connexió amb una altra activitat, estan obligades a subministrar a
l’Administració tributària, en els termes que s’estableixin per reglament, informació sobre la
totalitat de les monedes virtuals que mantinguin custodiades. Aquest subministrament
comprèn informació sobre saldos en cada moneda virtual diferent i, si s’escau, en diner de
curs legal, així com la identificació dels titulars, autoritzats o beneficiaris d’aquests saldos.167
7. Les persones i entitats residents a Espanya i els establiments permanents en territori

espanyol de persones o entitats residents a l’estranger, que proporcionin serveis de canvi
entre monedes virtuals i diner de curs legal o entre diferents monedes virtuals, o mitjancin de
qualsevol forma en la realització d’aquestes operacions, o proporcionin serveis per
salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir,
emmagatzemar i transferir monedes virtuals, estan obligats, en els termes que s’estableixin
per reglament, a comunicar a l’Administració tributària les operacions d’adquisició,
transmissió, permuta i transferència, relatives a monedes virtuals, així com els cobraments i
pagaments realitzats en les monedes esmentades, en què intervinguin o mitjancin,
presentant la relació nominal dels subjectes intervinents amb indicació del seu domicili i
número d’identificació fiscal, classe i nombre de monedes virtuals, així com el preu i la data
de l’operació.
La mateixa obligació anterior tenen les persones i entitats residents a Espanya i els
establiments permanents en territori espanyol de persones o entitats residents a l’estranger,
que facin ofertes inicials de noves monedes virtuals, respecte de les que lliurin a canvi
d’aportació d’altres monedes virtuals o de diner de curs legal.168
162
Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article 3.2n.3 de la Llei 16/2013, de 29 d'octubre, per la qual s'estableixen
determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s'adopten altres mesures tributàries i financeres
(BOE núm. 260, de 30 d’octubre, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de gener de
2014.
163
Apartat 3, lletra b, redactat de conformitat amb l'article 1.72 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual
es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós
de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres
164
Apartat 3, lletra e, afegida per l'article 1.72 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la
Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós de la Llei de
165
Apartat 3, lletra f, afegida per l'article 1.72 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la
Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós de la Llei de
166
Apartat 3, lletra g, afegida per l'article 1.1 de la Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per impulsar
l'activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de recuperació, transformació i resiliència (BOE núm.
142, de 15 de juny). Cal tenir en compte que aquesta lletra g ja la va afegir el Reial decret llei 19/2021, de 5
d’octubre.
167
Apartat 6 afegit per l'article 3.6 de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau
fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'estableixen
normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de
modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc (BOE núm. 164, de 10 de juliol).
168
Apartat 7 afegit per l'article 3.6 de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau
fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'estableixen
127
normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de
modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc (BOE núm. 164, de 10 de juliol).
Disposició addicional catorzena

Captació de dades
El ministre d’Economia i Hisenda, amb l’informe previ de l’Agència Espanyola de Protecció

de Dades en el que sigui procedent, ha de proposar al Govern les mesures necessàries per
assegurar la captació de dades que consten en qualsevol classe de registre públic o registre
de les administracions públiques, que siguin necessàries per a la gestió i el control de
l’impost.
Disposició addicional quinzena

Disposició de béns que conformen el patrimoni personal per assistir les necessitats
econòmiques de la vellesa i de la dependència
No tenen la consideració de renda les quantitats percebudes com a conseqüència de les

disposicions que es facin de l’habitatge habitual per part de les persones de més de 65 anys,
així com de les persones que estiguin en situació de dependència severa o de gran
dependència a què es refereix l’article 24 de la Llei de promoció de l’autonomia personal i
atenció a les persones en situació de dependència, sempre que es portin a terme de
conformitat amb la regulació financera relativa als actes de disposició de béns que
conformen el patrimoni personal per assistir les necessitats econòmiques de la vellesa i de
la dependència.
Disposició addicional setzena169

Límit financer d’aportacions i contribucions als sistemes de previsió social
L'import anual màxim conjunt d'aportacions i contribucions empresarials als sistemes de

previsió social que preveuen els apartats 1, 2, 3, 4 i 5 de l'article 51, de la disposició
addicional novena i de l'apartat dos de la disposició addicional onzena d'aquesta Llei és de
1.500 euros anuals.
Aquest límit s'incrementa en els supòsits següents, en les quanties que s'indiquen:
1r. En 8.500 euros anuals, sempre que aquest increment provingui de contribucions
empresarials, o d'aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per un
import igual o inferior a les quantitats que resultin del quadre següent en funció de l'import
anual de la contribució empresarial:
Import anual de la contribució Aportació màxima del treballador
Igual o inferior a 500 euros. El resultat de multiplicar la contribució empresarial per 2,5.
1.250 euros, més el resultat de multiplicar per 0,25 la diferència entre la

Entre 500,01 i 1.500 euros.
contribució empresarial i 500 euros.
Més de 1.500 euros. El resultat de multiplicar la contribució empresarial per 1.
No obstant això, en tot cas s'aplica el multiplicador 1 quan el treballador obtingui en l'exercici
rendiments íntegres del treball superiors a 60.000 euros procedents de l'empresa que fa la
contribució, i a aquest efecte l'empresa ha de comunicar a l'entitat gestora o asseguradora
de l'instrument de previsió social que no concorre aquesta circumstància.
128
A aquests efectes, les quantitats aportades per l'empresa que derivin d'una decisió del
treballador tenen la consideració d'aportacions del treballador.
2n. En 4.250 euros anuals, sempre que aquest increment provingui d'aportacions als plans
de pensions sectorials que preveu la lletra a de l'apartat 1 de l'article 67 del text refós de la
Llei de regulació dels plans i fons de pensions, fetes per treballadors per compte propi o
autònoms que s'adhereixin a aquests plans per raó de la seva activitat; aportacions als plans
de pensions d'ocupació simplificats de treballadors per compte propi o autònoms que preveu
la lletra c de l'apartat 1 de l'article 67 del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de
pensions; o d'aportacions pròpies que l'empresari individual o el professional faci a plans de
pensions d'ocupació, dels quals sigui promotor i, a més, partícip, o a mutualitats de previsió
social de les quals sigui mutualista, així com les que faci a plans de previsió social
empresarial o assegurances col·lectives de dependència dels quals, al seu torn, sigui
prenedor i assegurat.
En tot cas, la quantia màxima de reducció per aplicació dels increments que preveuen els
números 1r i 2n anteriors és de 8.500 euros anuals.
A més, 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectives de dependència
satisfetes per l'empresa.
169
Disposició addicional redactada de conformitat amb l'article 62.2 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de
pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2023. (BOE núm. 308, de 24 de desembre). Amb efectes des de l’1 de
gener de 2023 i vigència indefinida.
Disposició addicional dissetena

Remissions normatives
Les referències normatives efectuades en altres disposicions a la Llei 18/1991, de 6 de juny,

de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de
l’impost sobre la renda de les persones físiques i altres normes tributàries, i al text refós de
la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret legislatiu
de 3/2004, de 5 de març, s’entenen realitzades als preceptes corresponents d’aquesta Llei.
Disposició addicional divuitena

Aportacions a patrimonis protegits
Les aportacions realitzades al patrimoni protegit de les persones amb discapacitat, que
regula la Llei de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del
Codi civil, de la Llei d’enjudiciament civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat,
tenen el següent tractament fiscal per a la persona amb discapacitat:
a) Quan els aportadors siguin contribuents de l’impost sobre la renda de les persones
físiques, tenen la consideració de rendiments del treball fins a l’import de 10.000 euros
anuals per cada aportador i de 24.250 euros anuals en conjunt.
Així mateix, i amb independència dels límits indicats en el paràgraf anterior, quan els
aportadors siguin subjectes passius de l’impost sobre societats, tenen la consideració de
rendiments del treball sempre que hagin estat despesa deduïble en l’impost sobre societats
amb el límit de 10.000 euros anuals.
A aquests rendiments els és aplicable l’exempció que preveu la lletra w de l’article 7
d’aquesta Llei.
Quan les aportacions les efectuïn subjectes passius de l’impost sobre societats a favor dels
patrimonis protegits dels parents, cònjuges o persones a càrrec dels empleats de l’aportant,
només tenen la consideració de rendiment del treball per al titular del patrimoni protegit.
Els rendiments a què es refereix aquest paràgraf a no estan subjectes a retenció o ingrés a
compte.
129
b) En el cas d’aportacions no dineràries, la persona amb discapacitat titular del patrimoni

protegit se subroga en la posició de l’aportador respecte de la data i el valor d’adquisició dels
béns i drets aportats, però sense que, als efectes d’ulteriors transmissions, li sigui aplicable
el que preveu la disposició transitòria novena d’aquesta Llei.
A la part de l’aportació no dinerària subjecta a l’impost sobre successions i donacions
s’aplica, als efectes de calcular el valor i la data d’adquisició, el que estableix l’article 36
d’aquesta Llei.
c) No està subjecta a l’impost sobre successions i donacions la part de les aportacions que
tingui per al perceptor la consideració de rendiments del treball.
Disposició addicional dinovena

Exempció de les ajudes i indemnitzacions per privació de llibertat com a conseqüència dels
supòsits que preveu la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia
1. Les persones que hagin percebut des de l’1 de gener de 1999 fins al 31 de desembre de
2005 les indemnitzacions que preveuen la legislació de l’Estat i de les comunitats
autònomes per compensar la privació de llibertat en establiments penitenciaris com a
conseqüència dels supòsits que preveu la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia, poden
sol·licitar, en la forma i termini que es determinin, l’abonament d’una ajuda quantificada en el
15 per cent de les quantitats que, per aquest concepte, hagin consignat en la declaració de
l’impost sobre la renda de les persones físiques de cadascun dels esmentats períodes
impositius.
Si les persones a què es refereix el paràgraf anterior han mort, el dret a l’ajuda correspon als
seus hereus, els quals la poden sol·licitar.
Per Ordre del ministre d’Economia i Hisenda s’ha de determinar el procediment, les
condicions per a la seva obtenció i l’òrgan competent per al reconeixement i abonament
d’aquesta ajuda.
2. Les ajudes percebudes en virtut del que disposa l’apartat 1 anterior estan exemptes de
l’impost sobre la renda de les persones físiques.
3. Les indemnitzacions que preveu la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes per
compensar la privació de llibertat en establiments penitenciaris com a conseqüència dels
supòsits que preveu la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia, imputables al període
impositiu 2006, estan exemptes de l’impost sobre la renda de les persones físiques en el
període impositiu esmentat.
Disposició addicional vintena170

Rendes exemptes amb progressivitat
Tenen la consideració de rendes exemptes amb progressivitat les rendes que, sense estar
sotmeses a tributació, s’han de tenir en compte als efectes de calcular el tipus de gravamen
aplicable a les rendes restants del període impositiu.
Les rendes exemptes amb progressivitat s’han d’afegir a la base liquidable general o de
l’estalvi, segons correspongui a la naturalesa de les rendes, per tal de calcular el tipus mitjà
de gravamen que correspongui per determinar la quota íntegra estatal i autonòmica.
El tipus mitjà de gravamen calculat així s’aplica sobre la base liquidable general o de
l’estalvi, sense incloure les rendes exemptes amb progressivitat.
170
Disposició addicional afegida per l'article 1.74 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen
130
Disposició addicional vint-i-unena171

Pèrdues patrimonials per crèdits vençuts i no cobrats.
Als efectes de l’aplicació de la regla especial d’imputació temporal que preveu la lletra k de
l’article 14.2 d’aquesta Llei, la circumstància prevista en el número 3r de la lletra k
esmentada únicament s’ha de tenir en compte quan el termini d’un any finalitzi a partir de l’1
de gener de 2015.
171
Disposició addicional vint-i-dosena

Mobilització dels drets econòmics entre els diferents sistemes de previsió social
Els diferents sistemes de previsió social a què es refereixen els articles 51 i 53 d’aquesta
Llei poden realitzar mobilitzacions de drets econòmics entre si.
Per reglament s’han d’establir les condicions sota les quals es poden efectuar
mobilitzacions, sense conseqüències tributàries, dels drets econòmics entre aquests
sistemes de previsió social, atenent l’homogeneïtat del seu tractament fiscal i les
característiques jurídiques, tècniques i financeres d’aquests sistemes.
Disposició addicional vint-i-tresena172

Consideració d’habitatge habitual als efectes de determinades exempcions
Als efectes que preveuen els articles 7.t, 33.4.b, i 38 d’aquesta Llei es considera habitatge
habitual aquell en què el contribuent resideixi durant un termini continuat de tres anys. No
obstant això, s’entén que l’habitatge va tenir aquell caràcter quan, malgrat no haver
transcorregut el termini esmentat, concorrin circumstàncies que necessàriament exigeixin el
canvi d’habitatge, com ara celebració de matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral,
obtenció de primera ocupació o d’ocupació més avantatjosa o altres d’anàlogues.
Quan l’habitatge hagi estat habitat de manera efectiva i permanent pel contribuent en el
termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d’adquisició o finalització de les obres,
el termini de tres anys previst en el paràgraf anterior es computa des d’aquesta última data.
172
Disposició addicional redactada de conformitat amb l’article 1.8 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la
qual s’adopten mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat
gener de 2013.
Disposició addicional vint-i-quatrena173

Retencions sobre rendiments del treball corresponents a gener de 2015
Per reglament es poden determinar especialitats per determinar les retencions i ingressos a
compte que s’han de practicar sobre els rendiments del treball que se satisfacin o abonin
durant el mes de gener de 2015.
173
131
Disposició addicional vint-i-cinquena

Despeses i inversions per habituar els empleats en la utilització de les noves tecnologies de
la comunicació i de la informació
1. Les despeses i inversions fetes durant els anys 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012,
2013 i 2014 per habituar els empleats en la utilització de les noves tecnologies de la
comunicació i de la informació, quan la seva utilització només es pugui dur a terme fora del
lloc i l’horari de treball, té el següent tractament fiscal:
Impost sobre la renda de les persones físiques: aquestes despeses i inversions tenen la
consideració de despeses de formació en els termes que preveu l’article 42.2.b d’aquesta
Llei.
Impost sobre societats: aquestes despeses i inversions donen dret a l’aplicació de la
deducció que preveu l’article 40 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat
pel Reial decret legislatiu 4/2004.174
2. Entre les despeses i inversions a què es refereix aquesta disposició addicional s’inclouen,
entre altres, les quantitats utilitzades per proporcionar, facilitar o finançar la seva connexió a
Internet, així com els derivats del lliurament, actualització o renovació gratuïta, o a preus
rebaixats, o de la concessió de préstecs i ajudes econòmiques per a l’adquisició dels equips
i terminals necessaris per accedir-hi, amb el seu programari i perifèrics associats.
174
generals de l'Estat per a l'any 2014 (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català de la mateixa data).
Amb efectes d'1 de gener de 2014.
Disposició addicional vint-i-sisena175

Plans d’estalvi a llarg termini
1. Els plans d’estalvi a llarg termini es configuren com a contractes subscrits entre el
contribuent i una entitat asseguradora o de crèdit que compleixin els requisits següents:
a) Els recursos aportats al pla d’estalvi a llarg termini s’han d’instrumentar a través d’una o
successives assegurances individuals de vida a què es refereix l’apartat 2 d’aquesta
disposició addicional, denominades assegurances individuals de vida a llarg termini, o bé a
través de dipòsits i contractes financers a què es refereix l’apartat 3 d’aquesta disposició
addicional integrats en un compte individual d’estalvi a llarg termini.
Un contribuent només pot ser titular de manera simultània d’un pla d’estalvi a llarg termini.
b) L’obertura del pla d’estalvi a llarg termini es produeix en el moment en què se satisfaci la
primera prima, o s’efectuï la primera aportació al compte individual d’estalvi a llarg termini,
segons que correspongui, i la seva extinció, en el moment en què el contribuent efectuï
qualsevol disposició o incompleixi el límit d’aportacions que preveu la lletra c d’aquest
apartat.
A aquests efectes, en el cas d’assegurances individuals d’estalvi a llarg termini, no es
considera que s’efectuen disposicions quan, un cop arribat el seu venciment, l’entitat
asseguradora destini, per ordre del contribuent, l’import íntegre de la prestació a una nova
assegurança individual d’estalvi a llarg termini contractada pel contribuent amb la mateixa
entitat. En aquests casos, l’aportació de la prestació a la nova assegurança no computa als
efectes del límit de 5.000 euros que assenyala la lletra c d’aquest apartat, i per al còmput del
termini que preveu la lletra ñ de l’article 7 d’aquesta Llei s’ha de prendre com a referència la
primera prima satisfeta a la primera assegurança per la qual es van instrumentar les
aportacions al pla.
c) Les aportacions al pla d’estalvi a llarg termini no poden ser superiors a 5.000 euros anuals
en cap dels exercicis de vigència del pla.
132
d) La disposició pel contribuent del capital resultant del pla únicament es pot produir en
forma de capital, per l’import total d’aquest, i no és possible que el contribuent realitzi
disposicions parcials.
e) L’entitat asseguradora o, si s’escau, l’entitat de crèdit, ha de garantir al contribuent la
percepció al venciment de l’assegurança individual de vida o al venciment de cada dipòsit o
contracte financer de, com a mínim, un capital equivalent al 85 per cent de la suma de les
primes satisfetes o de les aportacions efectuades al dipòsit o al contracte financer.
No obstant això, si aquesta garantia és inferior al 100 per cent, el producte financer
contractat ha de tenir un venciment d’almenys un any.
2. L’assegurança individual d’estalvi a llarg termini (AIELT) es configura com una

assegurança individual de vida diferent de les que preveu l’article 51 d’aquesta Llei, que no
cobreixi contingències diferents de supervivència o mort, en què el mateix contribuent sigui
el contractant, l’assegurat i el beneficiari excepte en cas de mort.
En el condicionat del contracte s’ha de fer constar de manera expressa i destacada que es
tracta d’una assegurança individual d’estalvi a llarg termini i les seves sigles (AIELT) queden
reservades als contractes subscrits a partir de l’1 de gener de 2015 que compleixin els
requisits que preveu aquesta Llei.
3. El compte individual d’estalvi a llarg termini es configura com un contracte de dipòsit de

diners subscrit pel contribuent amb una entitat de crèdit, amb càrrec a la qual es poden
constituir un o diversos dipòsits de diners, així com contractes financers dels definits en el
darrer paràgraf de l’apartat 1 de l’article segon de l’Ordre EHA/3537/2005, de 10 de
novembre, per la qual es desplega l’article 27.4 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat
de valors, en les condicions de la qual es prevegi que tant l’aportació com la liquidació al
venciment s’ha d’efectuar en tot cas exclusivament en diners. Aquests dipòsits i contractes
financers els ha de contractar el contribuent amb la mateixa entitat de crèdit en què s’hagi
obert el compte individual d’estalvi a llarg termini. Els rendiments s’han d’integrar
obligatòriament en el compte individual i no es computen als efectes del límit que preveu la
lletra c de l’apartat 1 anterior.
El compte individual d’estalvi a llarg termini ha d’estar identificat singularment i separat
d’altres formes d’imposició. Així mateix, els dipòsits i contractes financers integrats en el
compte han de contenir en la seva identificació la referència a aquest última.
En el condicionat del contracte s’ha de fer constar de manera expressa i destacada que es
tracta d’un compte individual d’estalvi a llarg termini i les seves sigles (CIELT) queden
reservades als contractes subscrits a partir de l’1 de gener de 2015 que compleixin els
requisits previstos en aquesta Llei i han d’integrar dipòsits i contractes financers contractats
a partir de la data esmentada.
4. Les entitats contractants han d’informar, en particular, en els contractes, de manera

expressa i destacada, de l’import i la data a què es refereix la garantia de la lletra e de
l’apartat 1 d’aquesta disposició addicional, així com de les condicions financeres en què
abans del venciment de l’assegurança individual de vida, del dipòsit o del contracte financer,
es pot disposar del capital resultant o efectuar noves aportacions.
Així mateix, les entitats contractants han d’advertir en els contractes, de manera expressa i
destacada, que els contribuents només poden ser titulars d’un únic pla d’estalvi a llarg
termini de manera simultània, que no hi poden aportar més de 5.000 euros l’any, ni disposar
parcialment del capital que es vagi constituint, així com dels efectes fiscals derivats
d’efectuar disposicions abans o després del transcurs dels cinc anys des de la primera
aportació.
133
5. Per reglament es poden desenvolupar les condicions per a la mobilització íntegra dels
drets econòmics d’assegurances individuals d’estalvi a llarg termini i dels fons constituïts en
comptes individuals d’estalvi a llarg termini, sense que això impliqui la disposició dels
recursos als efectes que preveu la lletra ñ de l’article 7 d’aquesta Llei.
6. En cas que abans de la finalització del termini previst a la lletra ñ de l’article 7 d’aquesta
Llei es produeixi qualsevol disposició del capital resultant o s’incompleixi el límit
d’aportacions previst a la lletra c de l’apartat 1 d’aquesta disposició, l’entitat ha de practicar
una retenció o pagament a compte del 19 per cent sobre els rendiments del capital mobiliari
positius obtinguts des de l’obertura del pla, inclosos els que es puguin obtenir amb motiu de
la seva extinció.
7. Els rendiments del capital mobiliari negatius que, si s’escau, s’obtinguin durant la vigència
del pla d’estalvi a llarg termini, inclosos els que es puguin obtenir amb motiu de l’extinció del
pla, s’han d’imputar al període impositiu en què es produeixi aquesta extinció i únicament en
la part de l’import total dels rendiments negatius esmentats que excedeixi la suma dels
rendiments del mateix pla als quals hagi estat aplicable l’exempció.
175
Disposició addicional vint-i-setena176

Reducció del rendiment net de les activitats econòmiques per manteniment o creació
d’ocupació
1. En cadascun dels períodes impositius 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014, els
contribuents que exerceixin activitats econòmiques l’import net de la xifra de negocis de les
quals per al conjunt d’aquestes sigui inferior a 5 milions d’euros i tinguin una plantilla mitjana
inferior a 25 utilitzats, poden reduir en un 20 per 100 el rendiment net positiu declarat,
minorat si s’escau per les reduccions que preveu l’article 32 d’aquesta Llei, corresponent a
aquestes, quan mantinguin o creïn ocupació.
A aquests efectes, s’entén que el contribuent manté o crea ocupació quan en cadascun dels
esmentats períodes impositius la plantilla mitjana utilitzada en el conjunt de les seves
activitats econòmiques no sigui inferior a la unitat i a la plantilla mitjana del període impositiu
2008.
L’import de la reducció calculada així no pot ser superior al 50 per cent de l’import de les
retribucions satisfetes en l’exercici al conjunt dels seus treballadors.
La reducció s’ha d’aplicar de manera independent en cadascun dels períodes impositius en
què es compleixin els requisits.
2. Per al càlcul de la plantilla mitjana utilitzada a què es refereix l’apartat 1 anterior s’han de
prendre les persones empleades, en els termes que disposi la legislació laboral, tenint en
compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa i la durada d’aquesta
relació laboral respecte del nombre total de dies del període impositiu.
No obstant això, quan el contribuent no estigués duent a terme cap activitat econòmica amb
anterioritat a l’1 de gener de 2008 i iniciï el seu exercici en el període impositiu 2008, la
plantilla mitjana corresponent a aquest s’ha de calcular prenent en consideració el temps
transcorregut des del seu inici.
Quan el contribuent no estigués duent a terme cap activitat econòmica amb anterioritat a l’1
de gener de 2009 i iniciï el seu exercici amb posterioritat a la data esmentada, la plantilla
mitjana corresponent al període impositiu 2008 és zero.
134
3. Als efectes de determinar l’import net de la xifra de negocis, s’ha de tenir en consideració
el que estableix l’apartat 3 de l’article 108 del Text refós de la Llei de l’impost sobre
societats.
Quan en qualsevol dels períodes impositius la durada de l’activitat econòmica hagi estat
inferior a l’any, l’import net de la xifra de negocis s’eleva a l’any.
4. Quan el contribuent no estigués duent a terme cap activitat econòmica amb anterioritat a
l’1 de gener de 2009 i iniciï el seu exercici el 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 o 2014, i la
plantilla mitjana corresponent al període impositiu en què s’iniciï aquesta sigui superior a
zero i inferior a la unitat, la reducció establerta a l’apartat 1 d’aquesta disposició addicional
s’aplica en el període impositiu d’inici de l’activitat amb la condició que en el període
impositiu següent la plantilla mitjana no sigui inferior a la unitat.
L’incompliment del requisit a què es refereix el paràgraf anterior motiva la no-aplicació de la
reducció en el període impositiu d’inici de la seva activitat econòmica, i s’ha de presentar
una autoliquidació complementària, amb els corresponents interessos de demora, en el
termini que hi hagi entre la data en què s’incompleixi el requisit i la finalització del termini
reglamentari de declaració corresponent al període impositiu en què es produeixi aquest
incompliment.
176
Disposició addicional redactada de conformitat amb l'article 63 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de
pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2014 (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català de la
mateixa data). Amb efectes d'1 de gener de 2014.
Disposició addicional vint-i-vuitena177

Percentatges de repartiment de l’escala de l’estalvi
L’escala de l’estalvi aplicable per a la determinació de la quota íntegra estatal i autonòmica

és la resultant d’aplicar a l’escala prevista a l’article 66.2 d’aquesta Llei el percentatge de
repartiment entre l’Estat i la comunitat autònoma que derivi del model de finançament
existent a la comunitat autònoma en la qual el contribuent té la residència habitual.
177
Disposició addicional afegida per l’article 69.3 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de pressupostos generals
de l’Estat per a l’any 2010 (BOE núm. 309, de 24 de desembre, i suplement en català de la mateixa data). Amb
efectes d’1 de gener de 2010 i vigència indefinida.
Disposició addicional vint-i-novena178

Deducció per obres de millora en l’habitatge
Els contribuents la base imposable dels quals sigui inferior a 71.007,20 euros anuals, es
poden deduir el 20 per cent de les quantitats satisfetes des de l’entrada en vigor del Reial
decret llei 5/2011 fins al 31 de desembre de 2012 per les obres fetes durant aquest període
en qualsevol habitatge de la seva propietat o a l’edifici en què aquest estigui, sempre que
tinguin per objecte la millora de l’eficiència energètica, la higiene, salut i protecció del medi
ambient, la utilització d’energies renovables, la seguretat i l’estanquitat, i en particular la
substitució de les instal·lacions d’electricitat, aigua, gas o altres subministraments, o
afavoreixin l’accessibilitat a l’edifici o als habitatges, en els termes que preveu el Reial decret
2066/2008, de 12 de desembre, pel qual es regula el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació
2009-2012, així com per les obres d’instal·lació d’infraestructures de telecomunicació fetes
durant el període esmentat que permetin l’accés a Internet i a serveis de televisió digital en
l’habitatge del contribuent.
135
No donen dret a practicar aquesta deducció les obres que es facin en habitatges afectes a
una activitat econòmica, places de garatge, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives
i altres elements anàlegs.
La base d’aquesta deducció està constituïda per les quantitats satisfetes, mitjançant targeta
de crèdit o dèbit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes en entitats de
crèdit, a les persones o entitats que facin aquestes obres. En cap cas donen dret a practicar
aquesta deducció les quantitats satisfetes mitjançant lliuraments de diners de curs legal.
La base màxima anual d’aquesta deducció és de:
a) quan la base imposable sigui igual o inferior a 53.007,20 euros anuals: 6.750 euros
anuals,
b) quan la base imposable estigui compresa entre 53.007,20 i 71.007,20 euros anuals: 6.750
euros menys el resultat de multiplicar per 0,375 la diferència entre la base imposable i
53.007,20 euros anuals.
Les quantitats satisfetes en l’exercici no deduïdes perquè excedeixen de la base màxima
anual de deducció es poden deduir, amb el mateix límit, en els quatre exercicis següents.
A aquest efecte, quan concorrin quantitats deduïbles en l’exercici amb quantitats deduïbles
procedents d’exercicis anteriors que no hagin pogut ser objecte de deducció perquè
excedien de la base màxima de deducció, el límit indicat anteriorment és únic per al conjunt
d’aquestes quantitats, i s’han de deduir en primer lloc les quantitats corresponents a anys
anteriors.
En cap cas, la base acumulada de la deducció corresponent als períodes impositius en què
aquesta sigui aplicable pot excedir de 20.000 euros per habitatge. Quan concorrin diversos
propietaris amb dret a practicar la deducció respecte d’un mateix habitatge, aquest límit de
20.000 euros es distribueix entre els copropietaris en funció del seu percentatge de propietat
a l’immoble respectiu.
En cap cas donen dret a l’aplicació d’aquesta deducció les quantitats satisfetes per les quals
el contribuent practiqui la deducció per inversió en habitatge habitual a què es refereix
2. L’import d’aquesta deducció s’ha de restar de la quota íntegra estatal després de les
deduccions que preveuen els apartats 2, 3, 4, 5, 6 i 7 de l’article 68 d’aquesta Llei.
178
Disposició addicional redactada de conformitat amb la disposició final 1a.1 del Reial decret llei 5/2011, de 29
d’abril, de mesures per a la regularització i control de l’ocupació no declarada i el foment de la rehabilitació
d’habitatges (BOE núm. 108, de 6 de maig, i suplement en català de la mateixa data).
Disposició addicional trentena179

Llibertat d’amortització en elements nous de l’actiu material fix
1. D’acord amb el que disposa l’article 30.2 de la Llei de l’impost, els contribuents d’aquest
impost poden aplicar per a les inversions realitzades fins a l’entrada en vigor del Reial decret
llei 12/2012, de 30 de març, la llibertat d’amortització que preveu la disposició transitòria
trenta-setena del text refós de la Llei de l’impost sobre societats, amb el límit del rendiment
net positiu de l’activitat econòmica a la qual s’hagin afectat els elements patrimonials previ a
la deducció per aquest concepte i, si s’escau, a la minoració que deriva del que assenyala
l’article 30.2.4a d’aquesta Llei.
Quan sigui aplicable el que disposa l’apartat 2 de la disposició transitòria esmentada, els
límits que conté el mateix apartat s’han d’aplicar sobre el rendiment net positiu esmentat en
el paràgraf anterior.
2. Quan a partir de l’entrada en vigor del Reial decret llei 12/2012, de 30 de març, es
transmetin elements patrimonials que hagin gaudit de la llibertat d’amortització que preveuen
136
la disposició addicional onzena o la disposició transitòria trenta-setena, totes dues del text
refós de la Llei de l’impost sobre societats, per calcular el guany o pèrdua patrimonial no
s’ha de minorar el valor d’adquisició en l’import de les amortitzacions fiscalment deduïdes
que excedeixin les que haurien estat fiscalment deduïbles si no s’hagués aplicat aquella.
L’excés esmentat té, per al transmissor, la consideració de rendiment íntegre de l’activitat
econòmica en el període impositiu en què s’efectuï la transmissió.
179
Disposició addicional redactada de conformitat amb l’article 2 del Reial decret llei 12/2012, de 30 de març, pel
qual s’introdueixen diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic (BOE núm.
78, de 31 de març, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des del 31 de març de 2012.
Disposició addicional trenta-unena180

Escales i tipus de retenció aplicables el 2015
1. En el període impositiu 2015 les escales per determinar la quota íntegra de l’impost són:
a) L’escala general de l’impost a què es refereix el número 1r de l’apartat 1 de l’article 63
d’aquesta Llei és la següent:
b) L’escala aplicable als residents a l’estranger a què es refereix l’article 65 d’aquesta Llei és
la que estableix la lletra a anterior i la següent:
c) L’escala de l’estalvi a què es refereix el número 1r de l’apartat 1 de l’article 66.

d) L’escala de l’estalvi a què es refereix el número 1r de l’apartat 2 de l’article 66 d’aquesta
Llei és la següent:
137
e) L’escala de l’estalvi a què es refereix el número 1r de l’article 76 d’aquesta Llei és la

següent:
f) L’escala a què es refereix el número 1r de la lletra e de l’apartat 2 de l’article 93 d’aquesta

Llei és la següent:
g) L’escala a què es refereix el número 2n de la lletra e de l’apartat 2 de l’article 93

d’aquesta Llei és la següent:
2. En el període impositiu 2015, per determinar el tipus de retenció o ingrés a compte a

practicar sobre els rendiments del treball satisfets amb anterioritat a 12 de juliol als que sigui
aplicable el procediment general de retenció a què es refereix l’article 82 del Reglament de
138
l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’escala de retenció a què es refereix
l’apartat 1 de l’article 101 d’aquesta Llei és la següent:
A partir del 12 de juliol per calcular el tipus de retenció o ingrés a compte aplicable als
rendiments que se satisfacin o abonin a partir de la data esmentada, l’escala de retenció a
prendre en consideració és la següent:
El tipus de retenció o ingrés a compte es regularitza d’acord amb l’escala anterior, si escau,
en els primers rendiments del treball que se satisfacin o abonin a partir del 12 de juliol,
d’acord amb el que assenyala el Reglament de l’impost sobre la renda de les persones
físiques.
No obstant això, la regularització a què es refereix el paràgraf anterior es pot efectuar, a
opció del pagador, en els primers rendiments del treball que se satisfacin o abonin a partir
de l’1 d’agost, i en aquest cas el tipus de retenció o ingrés a compte a practicar sobre els
rendiments del treball satisfets amb anterioritat a aquesta data es determina prenent en
consideració l’escala de retenció a què es refereix el primer paràgraf d’aquest apartat.
3. En el període impositiu 2015:

a) El percentatge de retenció i ingrés a compte aplicable als rendiments previstos a l’apartat
3 de l’article 101 d’aquesta Llei, satisfets o abonats amb anterioritat al 12 de juliol, és el 19
per cent. El percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable als rendiments esmentats
que se satisfacin o abonin a partir de la data esmentada, és el 15 per cent.
b) El percentatge de retenció i ingrés a compte a què es refereix el primer paràgraf de la
lletra a de l’apartat 5 de l’article 101 d’aquesta Llei aplicable als rendiments satisfets o
abonats amb anterioritat al 12 de juliol, és el 19 per cent. No obstant això, aquest
percentatge és el 15 per cent quan el volum de rendiments íntegres d’aquestes activitats
corresponent a l’exercici immediatament anterior sigui inferior a 15.000 euros i representi
139
més del 75 per cent de la suma dels rendiments íntegres d’activitats econòmiques i del
treball obtinguts pel contribuent en l’exercici esmentat i el contribuent hagi comunicat al
pagador dels rendiments la concurrència de la circumstància esmentada, i el pagador queda
obligat a conservar la comunicació degudament signada. El percentatge de retenció o ingrés
a compte aplicable als rendiments que se satisfacin o abonin a partir de la data esmentada
és el 15 per cent.
c) El percentatge de retenció i ingrés a compte a què es refereix el segon paràgraf de la
lletra a de l’apartat 5 de l’article 101 d’aquesta Llei aplicable als rendiments satisfets o
abonats amb anterioritat al 12 de juliol, és el 9 per cent. El percentatge de retenció o ingrés a
compte aplicable als rendiments que se satisfacin o abonin a partir de la data esmentada és
el 7 per cent.
d) Els percentatges de retenció i ingrés a compte del 19 per cent previstos a l’article 101
d’aquesta Llei són el 20 per cent quan l’obligació de retenir o ingressar a compte hagi nascut
amb anterioritat al 12 de juliol. Quan el naixement de l’obligació de retenir o ingressar a
compte s’hagi produït a partir de la data esmentada, el percentatge de retenció o ingrés a
compte és el 19,5 per cent.
e) El percentatge de retenció del 35 per cent previst a l’apartat 2 de l’article 101 d’aquesta
Llei és el 37 per cent, el percentatge de retenció del 45 per cent previst a la lletra f de
l’apartat 2 de l’article 93 d’aquesta Llei és el 47 per cent i el percentatge de l’ingrés a compte
a què es refereix l’article 92.8 i del pagament a compte del 19 per cent previst a la disposició
addicional vint-i-sisena, tots dos d’aquesta Llei, són el 20 per cent.
180
Disposició addicional redactada de conformitat amb l'article 1.4 del Reial decret llei 9/2015, de 10 de juliol, de
mesures urgents per reduir la càrrega tributària suportada pels contribuents de l’impost sobre la renda de les
persones físiques i altres mesures de caràcter econòmic (BOE núm. 165, d'11 de juliol, i suplement en català de la
mateixa data). Amb efectes des de l'1 de gener de 2015.
Disposició addicional trenta-dosena181

Escala autonòmica aplicable als residents a Ceuta i Melilla
L’escala autonòmica aplicable als contribuents que tinguin la seva residència habitual a
Ceuta o Melilla és la prevista a l’article 65 d’aquesta Llei.
181
Disposició addicional redactada de conformitat amb l'article 1.5 del Reial decret llei 9/2015, de 10 de juliol, de
mesures urgents per reduir la càrrega tributària suportada pels contribuents de l’impost sobre la renda de les
persones físiques i altres mesures de caràcter econòmic (BOE núm. 165, d'11 de juliol, i suplement en català de la
mateixa data). Amb efectes des de l'1 de gener de 2015.
Disposició addicional trenta-tresena182

Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes
1. Estan subjectes a aquest impost mitjançant un gravamen especial els premis següents
obtinguts per contribuents d’aquest impost:
a) Els premis de les loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal Loteries i Apostes
de l’Estat i pels òrgans o entitats de les comunitats autònomes, així com dels sortejos
organitzats per la Creu Roja Espanyola i de les modalitats de jocs autoritzades a
l’Organització Nacional de Cecs Espanyols.
b) Els premis de les loteries, apostes i sortejos organitzats per organismes públics o entitats
que exerceixin activitats de caràcter social o assistencial sense ànim de lucre establerts en
altres estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i que
persegueixin objectius idèntics als dels organismes o entitats que assenyala la lletra anterior.
El gravamen especial s’exigeix de forma independent respecte de cada dècim, fracció o
cupó de loteria o aposta premiats.
140
2. Estan exempts del gravamen especial els premis l’import íntegre dels quals sigui igual o
inferior a 40.000 euros. Els premis l’import íntegre dels quals sigui superior a 40.000 euros
se sotmeten a tributació respecte de la part d’aquest que excedeixi l’import esmentat.
El que disposa el paràgraf anterior és aplicable sempre que la quantia del desè, la fracció o
el cupó de loteria, o de l’aposta efectuada, sigui almenys de 0,50 euros. En cas que sigui
inferior a 0,50 euros, la quantia màxima exempta que assenyala el paràgraf anterior es
redueix de manera proporcional.
En el supòsit que el premi sigui de titularitat compartida, la quantia exempta que preveuen
els paràgrafs anteriors es prorrateja entre els cotitulars en funció de la quota que els
correspongui.183
3. La base imposable del gravamen especial està formada per l’import del premi que
excedeixi la quantia exempta prevista en l’apartat 2 anterior. Si el premi és en espècie, la
base imposable és aquella quantia que, una vegada minorada en l’import de l’ingrés a
compte, doni la part del valor de mercat del premi que excedeixi la quantia exempta prevista
en l’apartat 2 anterior.
En el supòsit que el premi sigui de titularitat compartida, la base imposable es prorrateja
entre els cotitulars en funció de la quota que els correspongui.
4. La quota íntegra del gravamen especial és la resultant d’aplicar a la base imposable que
preveu l’apartat 3 anterior el tipus del 20 per cent. La quota esmentada es minora en l’import
de les retencions o ingressos a compte que preveu l’apartat 6 d’aquesta disposició
addicional.
5. El gravamen especial es merita en el moment en què se satisfà o s’abona el premi

obtingut.
6. Els premis previstos en aquesta disposició addicional estan subjectes a retenció o ingrés
a compte d’acord amb el que disposen els articles 99 i 105 d’aquesta Llei.
El percentatge de retenció o ingrés a compte és el 20 per cent. La base de retenció o ingrés
a compte està determinada per l’import de la base imposable del gravamen especial.
7. Els contribuents que hagin obtingut els premis previstos en aquesta disposició estan
obligats a presentar una autoliquidació per aquest gravamen especial, que determini l’import
del deute tributari corresponent, i a ingressar el seu import en el lloc, la forma i els terminis
que estableixi el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques.
No obstant això, no existeix obligació de presentar aquesta autoliquidació quan el premi
obtingut sigui de quantia inferior a l’import exempt que preveu l’apartat 2 anterior o s’hagi
practicat retenció o l’ingrés a compte conforme al que preveu l’apartat 6 anterior.
8. No s’han d’integrar en la base imposable de l’impost els premis previstos en aquesta

disposició addicional. Les retencions o ingressos a compte practicats de conformitat amb el
que s’hi preveu no minoren la quota líquida total de l’impost ni es tenen en compte als
efectes del que preveu l’article 103 d’aquesta Llei.
9. El que estableix aquesta disposició addicional no és aplicable als premis derivats de jocs
celebrats amb anterioritat a l’1 de gener de 2013.
182
Disposició addicional redactada de conformitat amb l’article 2.3 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la
qual s’adopten mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat
gener de 2013.
141
183
Disposició addicional trenta-quatrena184

Suprimida
184
Disposició addicional suprimida per l'article 27.10 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als
data).
Disposició addicional trenta-cinquena185

Gravamen complementari a la quota íntegra estatal per a la reducció del dèficit públic en els
exercicis 2012, 2013 i 2014
1. En els períodes impositius 2012, 2013 i 2014, la quota íntegra estatal a què es refereix
l’article 62 d’aquesta Llei s’incrementa en els imports següents:
a) El resultant d’aplicar a la base liquidable general els tipus de l’escala següent:
La quantia resultant s’ha de minorar en l’import derivat d’aplicar a la part de la base

liquidable general corresponent al mínim personal i familiar a què es refereix l’article 56
d’aquesta Llei l’escala prevista en aquesta lletra a.
Quan el contribuent satisfaci anualitats per aliments als seus fills per decisió judicial i l’import
d’aquelles sigui inferior a la base liquidable general, ha d’aplicar l’escala prevista en aquesta
lletra a separadament a l’import de les anualitats per aliments i a la resta de la base
liquidable general. La quantia total resultant s’ha de minorar en l’import derivat d’aplicar
l’escala prevista en aquesta lletra a a la part de la base liquidable general corresponent al
mínim personal i familiar incrementat en 1.600 euros anuals, sense que el resultat d’aquesta
minoració pugui resultar negatiu.
b) El resultant d’aplicar a la base liquidable de l’estalvi, en la part que no correspongui, si
s’escau, amb el mínim personal i familiar a què es refereix l’article 56 d’aquesta Llei, els
tipus de l’escala següent:
142
2. En els períodes impositius 2012, 2013 i 2014, la quota de retenció a què es refereixen els
apartats 1 i 2 de l’article 85 del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones
físiques, s’incrementa en l’import resultant d’aplicar a la base per calcular el tipus de retenció
els tipus previstos a l’escala següent:
La quantia resultant s’ha de minorar en l’import derivat d’aplicar a l’import del mínim personal
i familiar per calcular el tipus de retenció a què es refereix l’article 84 del Reglament de
l’impost l’escala prevista en aquest apartat, sense que el resultat d’aquesta minoració pugui
resultar negatiu.
Quan el perceptor de rendiments del treball satisfaci anualitats per aliments a favor dels fills
per decisió judicial, sempre que el seu import sigui inferior a la base per calcular el tipus de
retenció, s’ha d’aplicar l’escala prevista en aquest apartat separadament a l’import
d’aquestes anualitats i a la resta de la base per calcular el tipus de retenció. La quantia total
resultant s’ha de minorar en l’import derivat d’aplicar l’escala prevista en aquest apartat a
l’import del mínim personal i familiar per calcular el tipus de retenció incrementat en 1.600
euros anuals, sense que el resultat d’aquesta minoració pugui resultar negatiu.
En cap cas, quan es produeixin regularitzacions en els esmentats períodes impositius, el
nou tipus de retenció aplicable pot ser superior al 52 per cent. Aquest percentatge és el 26
per cent quan la totalitat dels rendiments del treball s’hagin obtingut a Ceuta i Melilla i es
beneficiïn de la deducció que preveu l’article 68.4 d’aquesta Llei.
Reglamentàriament es poden modificar les quanties i els percentatges previstos en aquest
apartat.
3. Les retencions i els ingressos a compte a practicar sobre els rendiments del treball que se
satisfacin o abonin durant el mes de gener de 2012, corresponents a aquest mes, i als quals
sigui aplicable el procediment general de retenció a què es refereixen els articles 80.1.1r i 82
143
del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’han de fer sense
prendre en consideració el que disposa l’apartat 2 anterior.
En els rendiments que se satisfacin o abonin a partir de l’1 de febrer de 2012, sempre que
no es tracti de rendiments corresponents al mes de gener, el pagador ha de calcular el tipus
de retenció prenent en consideració el que disposa l’apartat 2 anterior, i se n’ha de practicar
la regularització, si escau, d’acord amb el que assenyala el Reglament de l’impost sobre la
renda de les persones físiques, en els primers rendiments del treball que se satisfacin o
abonin.
4. En els períodes impositius 2012, 2013 i 2014, els percentatges de pagaments a compte
del 19 per cent que preveu l’article 101 d’aquesta Llei i el percentatge de l’ingrés a compte a
què es refereix l’article 92.8 d’aquesta Llei s’eleven al 21 per cent.
Així mateix, durant els períodes a què es refereix el paràgraf anterior, el percentatge de
retenció del 35 per cent que preveu l’apartat 2 de l’article 101 d’aquesta Llei s’eleva al 42 per
cent.
185
Disposició addicional redactada de conformitat amb l'article 64.1 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de
Disposició addicional trenta-sisena186

Activitats excloses del mètode d’estimació objectiva a partir de 2016
L’ordre ministerial per la qual es desenvolupin per a l’any 2016 el mètode d’estimació
objectiva de l’impost sobre la renda de les persones físiques i el règim especial simplificat de
l’impost sobre el valor afegit no ha d’incloure en el seu àmbit d’aplicació les activitats
incloses en la divisió 3, 4 i 5 de la secció primera de les tarifes de l’impost sobre activitats
econòmiques a les quals sigui aplicable l’article 101.5.d d’aquesta Llei en el període
impositiu 2015, i ha de reduir, per a la resta d’activitats a les quals sigui aplicable l’article
esmentat, la quantia de la magnitud específica per a la seva inclusió en el mètode
d’estimació objectiva.
186
Disposició addicional trenta-setena187

Guanys patrimonials procedents de la transmissió de determinats immobles
Estan exempts en un 50 per cent els guanys patrimonials que es posin de manifest en
ocasió de la transmissió d’immobles urbans adquirits a títol onerós a partir de l’entrada en
vigor del Reial decret llei 18/2012 i fins al 31 de desembre de 2012.
No és aplicable el que disposa el paràgraf anterior quan l’immoble s’hagi adquirit o transmès
al seu cònjuge, a qualsevol persona unida al contribuent per parentiu, en línia recta o
col·lateral, per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclusivament, a una entitat
respecte de la qual es produeixi, amb el contribuent o amb qualsevol de les persones
anteriorment esmentades, alguna de les circumstàncies que estableix l’article 42 del Codi de
comerç, amb independència de la residència i de l’obligació de formular comptes anuals
consolidats.
Quan l’immoble transmès sigui l’habitatge habitual del contribuent i sigui aplicable el que
disposa el segon paràgraf de l’article 38 d’aquesta Llei, s’ha d’excloure de tributació la part
proporcional del guany patrimonial obtingut, una vegada aplicada l’exempció que preveu
144
aquesta disposició addicional, que correspongui a la quantitat reinvertida en els termes i les
condicions que preveu l’article esmentat.
187
Disposició addicional afegida per la disposició final 3a de la Llei 8/2012, de 30 d’octubre, sobre sanejament i
venda dels actius immobiliaris del sector financer (BOE núm. 262, de 31 d’octubre, i suplement en català de la
mateixa data).
Disposició addicional trenta-vuitena188

Aplicació de determinats incentius fiscals
1. El que preveu l’apartat 3 de l’article 32 d’aquesta Llei només és aplicable als contribuents
que hagin iniciat l’exercici d’una activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2013.
2. El que preveuen els articles 38.2 i 68.1 d’aquesta Llei només és aplicable respecte a les
accions o participacions subscrites a partir de l’entrada en vigor de la Llei 14/2013, de suport
als emprenedors i la seva internacionalització.
3. La deducció que preveu l’article 37 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats a
què es refereix l’article 68.2 d’aquesta Llei, només és aplicable respecte als rendiments nets
d’activitats econòmiques obtinguts a partir de l’1 de gener de 2013.
4. Als efectes de la deducció per maternitat corresponent als períodes impositius 2020, 2021
i 2022, s'entén que continuen exercint una activitat per compte propi o d'altri per la qual
estan donades d'alta a la Seguretat Social o mutualitat les dones que a partir de l'1 de gener
de 2020 hagin passat a estar en la situació legal de desocupació perquè hagi quedat suspès
el contracte de treball o per estar en un període d'inactivitat productiva de les treballadores
fixes discontínues, així com les treballadores per compte propi perceptores d'una prestació
per cessament d'activitat com a conseqüència de la suspensió de l'activitat econòmica
exercida, amb la possibilitat d'aplicar la deducció per maternitat pels mesos en què continuïn
en la situació esmentada i es compleixin la resta de requisits que estableix l'article 81 de la
Llei de l'impost en la redacció vigent en el moment de la meritació de l'impost.
La deducció per maternitat corresponent als mesos de 2020 i 2021 respecte dels quals es
compleixi el que disposa el paràgraf anterior s'ha de practicar de manera separada en la
declaració d'aquest impost corresponent al període impositiu 2022 en els termes que
estableixi l'ordre ministerial per la qual s'aproven els models de declaració de l'impost sobre
la renda de les persones físiques i de l'impost sobre el patrimoni, exercici 2022, i es
determinen el lloc, la forma i els terminis de presentació d'aquests. No obstant això, aquests
imports s'entenen aplicats en cas que en els mesos esmentats el contribuent hagi practicat
la deducció de manera efectiva i no s'hagi regularitzat, sempre que s'ajusti als termes i les
condicions que estableix el paràgraf anterior. La deducció així aplicada per a cadascun
d'aquests exercicis no pot excedir, juntament amb els pagaments o les deduccions
practicades aquell any, l'import que preveu l'apartat 1 de l'article 81 de la Llei de l'impost per
a cada any.189
188
Disposició addicional redactada de conformitat amb l'article 27.11 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de
suport als emprenedors i la seva internacionalització (BOE núm. 233, de 28 de setembre, i suplement en català de
la mateixa data).
189
Apartat 4 afegit per la Llei 6/2023, de 17 de març, dels mercats de valors i dels serveis d'inversió. (BOE núm. 66,
de 18 de març).
145
Disposició addicional trenta-novena190

Compensació i integració de rendes negatives derivades de deute subordinat o de
participacions preferents generades amb anterioritat a l’1 de gener de 2015
1. No obstant el que estableix l’apartat 1 de l’article 49 d’aquesta Llei, la part dels saldos
negatius a què es refereixen les lletres a i b de l’apartat esmentat que procedeixin de
rendiments del capital mobiliari negatius derivats de valors de deute subordinat o de
participacions preferents emeses en les condicions establertes a la disposició addicional
segona de la Llei 13/1985, de 25 de maig, de coeficients d’inversió, recursos propis i
obligacions d’informació dels intermediaris financers, o de rendiments del capital mobiliari
negatius o pèrdues patrimonials derivats de la transmissió de valors rebuts per operacions
de recompra i subscripció o bescanvi dels valors esmentats, que s’hagin generat amb
anterioritat a l’1 de gener de 2015, es pot compensar amb el saldo positiu a què es
refereixen les lletres b o a, respectivament.
Si després de la compensació queda un saldo negatiu, se’n pot compensar l’import en els
quatre anys següents de la manera establerta al paràgraf anterior.
La part del saldo negatiu a què es refereixen les lletres a i b assenyalades anteriorment
corresponent als períodes impositius 2010, 2011, 2012 i 2013 que estigui pendent de
compensació a 1 de gener de 2014 i procedeixi de les rendes previstes al primer paràgraf
d’aquest apartat, es pot compensar amb el saldo positiu a què es refereixen les lletres b o a,
respectivament, que es posi de manifest a partir del període impositiu 2014, sempre que no
hagi finalitzat el termini de quatre anys previst a l’apartat 1 de l’article 49 d’aquesta Llei.
Als efectes de determinar quina part del saldo negatiu procedeix de les rendes assenyalades
al paràgraf primer d’aquest apartat, quan per determinar-lo s’hagin tingut en compte altres
rendes de naturalesa diferent i el saldo negatiu esmentat s’hagi compensat parcialment amb
posterioritat, s’entén que la compensació va afectar en primer lloc la part del saldo
corresponent a les rendes de naturalesa diferent.
2. En el període impositiu 2014, si després de la compensació a què es refereix l’apartat 1

anterior queda un saldo negatiu, se’n pot compensar l’import amb el saldo positiu de les
rendes previstes a la lletra b de l’article 48 d’aquesta Llei, fins a l’import del saldo positiu
esmentat que es correspongui amb guanys patrimonials que es posin de manifest en ocasió
de transmissions d’elements patrimonials.
Si després de la compensació queda novament un saldo negatiu, se’n pot compensar
l’import en exercicis posteriors d’acord amb el que disposa l’apartat 1 anterior.
190
Disposició addicional afegida per l'article 122.2 de la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, d’aprovació de mesures
urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència (BOE núm. 252, de 17 d'octubre, i suplement en català de la
Disposició addicional quarantena191

Rendiments derivats d’assegurances el beneficiari de les quals és el creditor hipotecari
Les rendes derivades de la prestació per la contingència d’incapacitat coberta en una

assegurança, quan sigui percebuda pel creditor hipotecari del contribuent com a beneficiari,
amb l’obligació d’amortitzar totalment o parcialment el deute hipotecari del contribuent, tenen
el mateix tractament fiscal que el que hauria correspost si el beneficiari fos el mateix
contribuent. No obstant això, aquestes rendes en cap cas se sotmeten a retenció.
A aquests efectes, el creditor hipotecari ha de ser una entitat de crèdit, o una altra entitat
que, de manera professional exerceixi l’activitat de concessió de préstecs o crèdits
hipotecaris.
146
191
Disposició addicional quaranta-unena192

Tripulants de determinats vaixells de pesca
1. Per als tripulants dels vaixells de pesca que, enarborats amb pavelló espanyol i inscrits en
el registre de la flota pesquera comunitària i l’empresa propietària en el Registre especial
d’empreses de vaixells de pesca espanyols, pesquin exclusivament túnids o espècies afins
fora de les aigües de la Comunitat i a no menys de 200 milles nàutiques de les línies de
base dels estats membres, té la consideració de renda exempta el 50 per cent dels
rendiments del treball personal que s’hagin meritat en ocasió de la navegació efectuada en
aquests vaixells.
2. La baixa en el registre de la flota pesquera comunitària del vaixell a què es refereix

l’apartat anterior determina l’obligació de reemborsar, per part de l’empresa propietària,
l’ajuda efectivament obtinguda per aplicació del que disposa l’apartat anterior en els tres
anys anteriors a la baixa esmentada.
3. L’aplicació efectiva del que estableix aquesta disposició addicional queda condicionada a
la seva compatibilitat amb l’ordenament comunitari.
192
Disposició addicional afegida per l'article 1.98 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen
Disposició addicional quaranta-dosena193

Procediment perquè els contribuents que perceben determinades prestacions apliquin les
deduccions que preveu l’article 81 bis i se’ls abonin de manera anticipada
1. Els contribuents que percebin les prestacions a què es refereix el sisè paràgraf de
l’apartat 1 de l’article 81 bis d’aquesta Llei poden practicar les deduccions que regula
l’apartat esmentat i percebre-les de manera anticipada en els termes que preveu l’article 60
bis del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb les especialitats
següents:
a) Als efectes del còmput del nombre de mesos per al càlcul de l’import de la deducció, el
requisit de percebre les prestacions esmentades s’entén complert quan aquestes
prestacions es percebin en qualsevol dia del mes, i no és aplicable el requisit d’alta en el
règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat.
b) Els contribuents amb dret a l’aplicació d’aquestes deduccions poden sol·licitar a l’Agència
Estatal d’Administració Tributària el seu abonament de manera anticipada per cadascun dels
mesos en què es percebin aquestes prestacions.
c) No és aplicable el límit previst a l’apartat 1 de l’article 60 bis del Reglament de l’impost ni,
en cas que s’hagi cedit a favor seu el dret a la deducció, el que disposa la lletra c de l’apartat
5 de l’article 60 bis del Reglament de l’impost.
2. El Servei Públic d’Ocupació Estatal, la Seguretat Social, i les mutualitats de previsió social
alternatives a les de la Seguretat Social i qualsevol altre organisme que abonin les
prestacions i pensions a què es refereix el sisè paràgraf de l’apartat 1 de l’article 81 bis
147
d’aquesta Llei, estan obligats a subministrar per via electrònica a l’Agència Estatal
d’Administració Tributària durant els deu primers dies de cada mes les dades de les
persones a les quals hagin satisfet les prestacions o pensions esmentades durant el mes
anterior.
El format i el contingut de la informació són els que, en cada moment, constin a la seu
electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària a Internet.
3. En relació amb la deducció que estableixi l’article 81 bis d’aquesta Llei per cònjuge no
separat legalment amb discapacitat i l’increment de la deducció previst per cadascun dels
fills que excedeixin el nombre mínim de fills exigit per a l’adquisició de la condició de família
nombrosa de categoria general o especial, es tenen en compte les regles especials
següents:
a) Als efectes del còmput del nombre de mesos per al càlcul de l’import de la deducció,
l’estat civil del contribuent i el nombre de fills que excedeixi el nombre mínim de fills exigit
perquè la família hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria general o
especial, es determinen d’acord amb la situació existent l’últim dia de cada mes.
b) L’import de l’abonament mensual de la deducció de manera anticipada per cònjuge no
separat legalment amb discapacitat és de 100 euros.
En el cas de famílies nombroses, les quanties que estableix la lletra c del numero 1r de
l’apartat 4 del l’article 60 bis esmentat s’incrementen en 50 euros mensuals per cadascun
dels fills que formin part de la família nombrosa, que excedeixi el nombre mínim de fills exigit
perquè la família esmentada hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria
general o especial, segons que correspongui.
c) Per a l’abonament anticipat de la deducció per cònjuge no separat legalment, la quantia
de les rendes anuals a prendre en consideració són les corresponents a l’últim període
impositiu el termini de presentació d’autoliquidació del qual hagi finalitzat a l’inici de l’exercici
en què se’n sol·licita l’abonament anticipat.194
4. El que estableixen els apartats 1 i 3 d’aquesta disposició addicional, així com el termini,
contingut i format de la declaració informativa a què es refereix l’apartat 2 d’aquesta
disposició addicional es poden modificar reglamentàriament.195
193
Disposició addicional afegida per l'article 4.2 de la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona
194
195
Apartat 4 afegit per l'article 62.2 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any
2018 (BOE núm. 161, de 4 de juliol, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des del 5 de juliol de
2018 i vigència indefinida.
Disposició addicional quaranta-tresena196

Exempció de rendes obtingudes pel deutor en procediments concursals
Estan exemptes d’aquest impost les rendes obtingudes pels deutors que es posin de
manifest com a conseqüència de quitaments i dacions en pagament de deutes, establertes
en un conveni aprovat judicialment de conformitat amb el procediment que fixa la Llei
22/2003, de 9 de juliol, concursal, en un acord de refinançament judicialment homologat a
què es refereix l’article 71 bis i la disposició addicional quarta de la Llei esmentada, en un
acord extrajudicial de pagaments a què es refereix el títol X o com a conseqüència
148
d’exoneracions del passiu insatisfet a què es refereix l’article 178 bis de la mateixa Llei,
sempre que els deutes no derivin de l’exercici d’activitats econòmiques.
196
Disposició addicional afegida per l'article 4.3 de la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona
Disposició addicional quaranta-quatrena197

Regles especials de quantificació de rendes derivades de deute subordinat o de
participacions preferents198
1. Els contribuents que percebin compensacions a partir de l’1 de gener de 2013 com a
conseqüència d’acords subscrits amb les entitats emissores de valors de deute subordinat o
de participacions preferents emeses en les condicions que estableix la disposició addicional
segona de la Llei 13/1985, de 25 de maig, de coeficients d’inversió, recursos propis i
obligacions d’informació dels intermediaris financers, poden optar per aplicar a aquestes
compensacions i a les rendes positives o negatives que, si s’escau, s’hagin generat amb
anterioritat derivades de la recompra i subscripció o bescanvi per altres valors, així com a les
rendes obtingudes en la transmissió d’aquests últims, el tractament que sigui procedent
segons les normes generals d’aquest impost, amb les especialitats que preveu l’apartat 2
d’aquesta disposició addicional, o el tractament fiscal següent:
a) En l’exercici en què es percebin les compensacions derivades de l’acord a què es refereix
el paràgraf anterior, es computa com a rendiment del capital mobiliari la diferència entre la
compensació percebuda i la inversió realitzada inicialment. A aquests efectes, aquesta
compensació s’ha d’incrementar en les quantitats que s’hagin obtingut prèviament per la
transmissió dels valors rebuts. En cas que els valors rebuts en el bescanvi no s’hagin
transmès prèviament o no s’hagin lliurat amb motiu de l’acord, la compensació s’ha
d’incrementar en la valoració d’aquests valors que s’hagi tingut en compte per quantificar la
compensació.
b) No tenen efectes tributaris la recompra i subscripció o bescanvi per altres valors, ni la
transmissió d’aquests últims efectuada abans o amb motiu de l’acord, i cal efectuar, si
s’escau, una autoliquidació complementària sense sanció, ni interessos de demora, ni
recàrrec en el termini comprès entre la data de l’acord i els tres mesos següents a la
finalització del termini de presentació de l’autoliquidació en la qual s’imputin les
compensacions a què es refereix la lletra a anterior.
En cas que el termini de presentació de l’autoliquidació a què es refereix el paràgraf anterior
hagi finalitzat amb anterioritat a la data d’entrada en vigor del Reial decret llei 6/2015,
l’autoliquidació complementària s’ha d’efectuar, si s’escau, en el termini de tres mesos des
de la data esmentada.
2. Els contribuents que percebin el 2013 o 2014 les compensacions que preveu l’apartat 1
d’aquesta disposició addicional i apliquin les normes generals de l’impost poden minorar el
rendiment del capital mobiliari derivat de la compensació percebuda en la part del saldo
negatiu a què es refereix la lletra b de l’article 48 d’aquesta Llei, en la seva redacció en vigor
a 31 de desembre de 2014, que procedeixi de pèrdues patrimonials derivades de la
transmissió d’accions rebudes per les operacions de recompra i subscripció o bescanvi que
no hagi pogut ser objecte de compensació en la base imposable general d’acord amb el
segon paràgraf de la lletra b esmentada. L’import d’aquesta minoració ha de reduir el saldo
pendent de compensar en els exercicis següents.
149
3. En tot cas, s’han d’entendre efectuades correctament les retencions practicades

efectivament amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret llei 6/2015 sobre les
compensacions a què es refereix l’apartat 1 d’aquesta disposició addicional.
4. Els titulars de deute subordinat o participacions preferents amb contractes declarats nuls
mitjançant sentència judicial que hagin consignat els rendiments d’aquestes en la seva
autoliquidació corresponent a l’impost sobre la renda de les persones físiques, poden
sol·licitar la rectificació de les autoliquidacions i demanar i, si s’escau, obtenir la devolució
d’ingressos indeguts, encara que hagi prescrit el dret a sol·licitar la devolució.
Quan hagi prescrit el dret a sol·licitar la devolució, la rectificació de l’autoliquidació a què es
refereix el paràgraf anterior només afecta els rendiments del deute subordinat i de les
participacions preferents, i les retencions que s’hagin pogut efectuar per aquests rendiments.
5. Als efectes de l’aplicació del que preveu aquesta disposició addicional, el contribuent ha
de presentar un formulari que permeti identificar les autoliquidacions afectades, i que ha
d’estar disponible a aquest efecte a la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració
Tributària.
197
Disposició addicional afegida per l'article 15 del Reial decret llei 6/2015, de 14 de maig, pel qual es modifica la
Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema, es concedeixen diversos crèdits extraordinaris i suplements de
crèdits en el pressupost de l’Estat i s’adopten altres mesures de caràcter tributari (BOE núm. 116, de 15 de maig, i
198
El suplement del BOE en català posa literalment quarantena quarta.
Disposició addicional quaranta-cinquena199

Tractament fiscal de les quantitats percebudes per la devolució de les clàusules de limitació
de tipus d’interès de préstecs derivades d’acords subscrits amb les entitats financeres o del
compliment de sentències o laudes arbitrals
1. No s’ha d’integrar en la base imposable d’aquest impost la devolució derivada d’acords
subscrits amb entitats financeres, en efectiu o a través d’altres mesures de compensació,
juntament amb els seus corresponents interessos indemnitzatoris, de les quantitats
prèviament satisfetes a aquelles en concepte d’interessos per l’aplicació de clàusules de
limitació de tipus d’interès de préstecs.
2. Les quantitats prèviament satisfetes pel contribuent objecte de la devolució que preveu
l’apartat 1 anterior tenen el tractament fiscal següent:
a) Quan aquestes quantitats, en exercicis anteriors, hagin format part de la base de la
deducció per inversió en habitatge habitual o de deduccions establertes per la comunitat
autònoma, es perd el dret a practicar la deducció en relació amb aquestes, i s’han de sumar
a la quota líquida estatal i autonòmica, meritada en l’exercici en què s’hagi subscrit l’acord
amb l’entitat financera, exclusivament les quantitats deduïdes indegudament en els exercicis
respecte dels quals no hagi prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari
mitjançant la liquidació oportuna, en els termes que preveu l’article 59 del Reglament de
l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de
març, sense inclusió d’interessos de demora.
No és aplicable l’addició que preveu el paràgraf anterior respecte de la part de les quantitats
que es destini directament per l’entitat financera, després de l’acord amb el contribuent
afectat, a minorar el principal del préstec.
b) Quan aquestes quantitats hagin tingut la consideració de despesa deduïble en exercicis
anteriors respecte dels quals no hagi prescrit el dret de l’Administració per determinar el
150
deute tributari mitjançant la liquidació oportuna, es perd aquesta consideració, i s’ha de

practicar una autoliquidació complementària corresponent als exercicis esmentats, sense
sanció, ni interessos de demora, ni cap recàrrec en el termini comprès entre la data de
l’acord i la finalització del següent termini de presentació d’autoliquidació per aquest impost.
c) Quan aquestes quantitats hagin estat satisfetes pel contribuent en exercicis amb un
termini de presentació d’autoliquidació per aquest impost que no hagi finalitzat amb
anterioritat a l’acord de devolució d’aquestes quantitats subscrit amb l’entitat financera, així
com les quantitats a què es refereix el segon paràgraf de la lletra a anterior, no han de
formar part de la base de deducció per inversió en habitatge habitual ni de cap deducció
autonòmica ni tenen la consideració de despesa deduïble.
3. El que disposen els apartats anteriors és igualment aplicable quan la devolució de

quantitats a què es refereix l’apartat 1 anterior hagi estat conseqüència de l’execució o el
compliment de sentències judicials o laudes arbitrals.
199 Disposició addicional afegida per la disposició final 1a del Reial decret Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener,
de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra (BOE núm. 18, de 21 de gener,
suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des del 21 de gener de 2017 i exercicis anteriors no prescrits
Disposició addicional quaranta-setena [Sic]200

Reducció per obtenció de rendiments del treball i determinació del tipus de retenció sobre
els rendiments del treball en els períodes impositius 2018 i 2023201
1. En el període impositiu 2018, quan l’impost s’hagi meritat amb anterioritat a l’entrada en
vigor de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, la reducció per obtenció
de rendiments del treball a què es refereix l’article 20 d’aquesta Llei és la que preveu la
normativa vigent a 31 de desembre de 2017.
Quan l’impost corresponent al període impositiu 2018 s’hagi meritat a partir de l’entrada en
vigor de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, la reducció per obtenció
de rendiments del treball a què es refereix l’article 20 d’aquesta Llei és el resultant
d’incrementar la quantia derivada de l’aplicació de la normativa vigent a 31 de desembre de
2017 en la meitat de la diferència positiva resultant de minorar l’import de la reducció per
obtenció de rendiments del treball aplicant la normativa vigent a 1 de gener de 2019 en la
quantia de la reducció calculada d’acord amb la normativa vigent a 31 de desembre de
2017.
2. En el període impositiu 2018, per determinar el tipus de retenció o ingrés a compte a

practicar sobre els rendiments del treball satisfets amb anterioritat a l’entrada en vigor de la
Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, s’aplica la normativa vigent a 31
de desembre de 2017.
A partir de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018,
per calcular el tipus de retenció o ingrés a compte a practicar sobre els rendiments que se
satisfacin o s’abonin a partir de la data esmentada, s’aplica la normativa vigent a 31 de
desembre de 2017, amb les especialitats següents:
1) El quadre amb els límits quantitatius excloents de l’obligació de retenir a què es refereix
l’article 81.1 del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques a prendre en
consideració, excepte quan es tracti de pensions o havers passius del règim de Seguretat
Social i de classes passives o prestacions o subsidis per desocupació, és el següent:
151
En el cas de pensions o havers passius de la Seguretat Social o prestacions o subsidis per

desocupació, el quadre és el següent:
2) La reducció per obtenció de rendiments del treball a què es refereix la lletra d de l’apartat
3 de l’article 83 del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques a prendre
en consideració és la que preveu el segon paràgraf de l’apartat 1 d’aquesta disposició
addicional.
El tipus de retenció o ingrés a compte s’ha de regularitzar d’acord amb el que indiquen, si
escau, els primers rendiments del treball que se satisfacin o s’abonin a partir de l’entrada en
vigor de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, d’acord amb el que
assenyala el Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
No obstant això, la regularització a què es refereix el paràgraf anterior es pot realitzar, a
opció del pagador, en els primers rendiments del treball que se satisfacin o s’abonin a partir
del mes següent a l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a
l’any 2018, cas en què, el tipus de retenció o ingrés a compte a practicar sobre els
rendiments del treball satisfets amb anterioritat a aquesta data es determina prenent en
consideració la normativa vigent a 31 de desembre de 2017.
Reglamentàriament es poden modificar les quanties que preveu aquest apartat.
3. Les retencions i els ingressos a compte a practicar sobre els rendiments del treball que se
satisfacin o s'abonin durant el mes de gener de 2023, corresponents a aquest mes, i als
quals sigui aplicable el procediment general de retenció a què es refereixen els articles
80.1.1r i 82 del Reglament de l'impost sobre la renda de les persones físiques, s'han de fer
d'acord amb la normativa vigent a 31 de desembre de 2022.
152
En els rendiments que se satisfacin o s'abonin a partir de l'1 de febrer de 2023, sempre que
no es tracti de rendiments corresponents al mes de gener, el pagador ha de calcular el tipus
de retenció prenent en consideració la normativa vigent a partir de l'1 de gener de 2023, i se
n'ha de practicar la regularització, si escau, d'acord amb el que assenyala el Reglament de
l'impost sobre la renda de les persones físiques, en els primers rendiments del treball que
satisfaci o aboni.202
200 Disposició addicional afegida per l’article 59.2 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de
l’Estat per a l’any 2018 (BOE núm. 161, de 4 de juliol, suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des del
5 de juliol de 2018 i vigència indefinida.
201
Rúbrica redactada de conformitat amb l'article 59.3 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos
202
Apartat 3 afegit per l'article 59.4 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per
a l'any 2023. (BOE núm. 308, de 24 de desembre). Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida.
Disposició addicional quaranta-vuitena203

Deducció aplicable a les unitats familiars formades per residents fiscals en estats membres
de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu
1. Quan la unitat familiar a què es refereix l’article 82.1 d’aquesta Llei estigui formada per
contribuents d’aquest impost i per residents en un altre Estat membre de la Unió Europea o
de l’Espai Econòmic Europeu amb el qual hi hagi un intercanvi efectiu d’informació tributària,
en els termes que preveu l’apartat 4 de la disposició addicional primera de la Llei 36/2006,
de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal, els contribuents per
aquest impost poden deduir de la quota íntegra que correspon a la seva declaració
individual, si s’escau, el resultat de les operacions següents:
1r. Se sumen les quotes íntegres estatal i autonòmica minorades en les deduccions que
preveuen els articles 67 i 77 d’aquesta Llei, dels membres de la unitat familiar contribuents
per aquest impost juntament amb les quotes de l’impost sobre la renda de no residents
corresponents a les rendes obtingudes en el territori espanyol en aquest mateix període
impositiu per la resta de membres de la unitat familiar.
2n. Es determina la quota líquida total d’aquest impost que hagi resultat d’haver pogut optar
per tributar conjuntament amb la resta de membres de la unitat familiar, i, a aquests efectes
exclusius, s’entén que tots els membres de la unitat familiar són contribuents per aquest
impost. Per al càlcul esmentat només es tenen en compte, per a cada font de renda, la part
de les rendes positives dels membres no residents integrats en la unitat familiar que
excedeixin les rendes negatives obtingudes per aquests últims.
3r. Es resta a la quantia que preveu el número 1r anterior, la quota a què es refereix el
número 2n anterior. Quan aquesta diferència sigui negativa, la quantitat a computar és zero.
4t. Es dedueix de la quota íntegra estatal i autonòmica, una vegada efectuades les
deduccions que preveuen els articles 67 i 77 d’aquesta Llei, la quantia que preveu el número
3r anterior. A aquests efectes, es minora la quota íntegra estatal de l’impost en la proporció
que representin les quotes de l’impost sobre la renda de no residents respecte de la quantia
total que preveu el número 1r de l’apartat 1 anterior, i la resta minora la quota íntegra estatal
i autonòmica per parts iguals.
Quan siguin diversos els contribuents d’aquest impost integrats en la unitat familiar, aquesta
minoració s’efectua de manera proporcional a les quotes íntegres respectives, una vegada
efectuades les deduccions que preveuen els articles 67 i 77 d’aquesta Llei, de cadascun
d’ells.
153
2. El que disposa l’apartat 1 anterior no és aplicable quan algun dels membres integrats en
la unitat familiar hagi optat per tributar d’acord amb el que disposa l’article 93 d’aquesta Llei
o a l’article 46 del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents o no disposi
del número d’identificació fiscal.
3. L’Administració pot requerir del contribuent tots els documents justificatius que consideri
necessaris per acreditar el compliment de les condicions que determinen l’aplicació
d’aquesta deducció.
Quan la documentació que s’aporti per justificar l’aplicació del règim o les circumstàncies
personals o familiars que s’hagin de tenir en compte, estigui redactada en una llengua no
oficial en el territori espanyol, s’ha de presentar acompanyada de la seva traducció
corresponent.
203 Disposició addicional afegida per l’article 65 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l’Estat
per a l’any 2018 (BOE núm. 161, de 4 de juliol, suplement en català de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de
gener de 2018 i vigència indefinida.
Disposició addicional quaranta-novena204

Despeses deduïbles dels rendiments del capital immobiliari corresponents a lloguers de
locals a determinats empresaris durant el període impositiu 2021
Els arrendadors diferents dels previstos a l’apartat 1 de l’article 1 del Reial decret llei
35/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents de suport al sector turístic, l’hostaleria i el
comerç i en matèria tributària, que hagin subscrit un contracte d’arrendament per a un ús
diferent del d’habitatge, de conformitat amb el que preveu l’article 3 de la Llei 29/1994, de 24
de novembre, d’arrendaments urbans, o d’indústria, amb un arrendatari que destini
l’immoble a l’exercici d’una activitat econòmica classificada en la divisió 6 o en els grups
755, 969, 972 i 973 de la secció primera de les tarifes de l’impost sobre activitats
econòmiques aprovades pel Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, poden
computar el 2021 per al càlcul del rendiment del capital immobiliari com a despesa deduïble
la quantia de la rebaixa en la renda arrendatícia que voluntàriament hagin acordat a partir
del 14 de març de 2020 corresponents a les mensualitats meritades els mesos de gener,
febrer i març de 2021.
L’arrendador ha d’informar separadament en la seva declaració de l’impost de l’import de la
despesa deduïble a què es refereix el paràgraf anterior per aquest incentiu, i ha de
consignar així mateix el número d’identificació fiscal de l’arrendatari la renda del qual s’hagi
rebaixat.
No és aplicable el que estableix aquesta disposició quan la rebaixa en la renda arrendatícia
la compensi posteriorment l’arrendatari mitjançant increments en les rendes posteriors o
altres prestacions o quan els arrendataris siguin una persona o una entitat vinculada amb
l’arrendador en el sentit de l’article 18 de la Llei de l’impost sobre societats o estiguin units
amb aquell per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge, en línia directa o col·lateral,
consanguínia o per afinitat fins al segon grau inclusivament.
204 Disposició addicional afegida per l’article 13 del Reial decret llei 35/2020, de 22 de desembre, de mesures
urgents de suport al sector turístic, l’hostaleria i el comerç i en matèria tributària (BOE núm. 334, de 23 de
Disposició addicional cinquantena205

Deducció per obres de millora de l'eficiència energètica d'habitatges
154
1. Els contribuents es poden deduir el 20 per cent de les quantitats satisfetes des de
l’entrada en vigor del Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, de mesures urgents per
impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de recuperació,
transformació i resiliència, fins al 31 de desembre de 2024 per les obres dutes a terme
durant el període esmentat per a la reducció de la demanda de calefacció i refrigeració del
seu habitatge habitual o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingui arrendada per al
seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que, en
aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2025.
A aquests efectes, s’entén únicament que s’ha reduït la demanda de calefacció i refrigeració
de l’habitatge quan es redueixi almenys un 7 per cent la suma dels indicadors de demanda
de calefacció i refrigeració del certificat d’eficiència energètica de l’habitatge expedit pel
tècnic competent després de dur a terme les obres, respecte de l’expedit abans de l’inici
d’aquestes.
La deducció s’ha de practicar en el període impositiu en què s’expedeixi el certificat
d’eficiència energètica emès després de dur a terme les obres. Quan el certificat s’expedeixi
en un període impositiu posterior a aquell en què es van abonar quantitats per aquestes
obres, la deducció s’ha de practicar en aquest últim prenent en consideració les quantitats
satisfetes des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, de mesures
urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de
recuperació, transformació i resiliència, fins al 31 de desembre del període impositiu
esmentat. En tot cas, el certificat s’ha d’expedir abans de l’1 de gener de 2025.
La base màxima anual d’aquesta deducció és de 5.000 euros anuals.
2. Els contribuents es poden deduir el 40 per cent de les quantitats satisfetes des de
l’entrada en vigor del Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, de mesures urgents per
impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de recuperació,
transformació i resiliència, fins al 31 de desembre de 2024 per les obres dutes a terme
durant el període esmentat per a la millora en el consum d’energia primària no renovable del
seu habitatge habitual o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingui arrendada per al
seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que, en
aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2025.
A aquests efectes, únicament s’entén que s’ha millorat el consum d’energia primària no
renovable en l’habitatge en què s’hagin dut a terme aquestes obres quan es redueixi
almenys un 30 per cent l’indicador de consum d’energia primària no renovable, o bé
s’aconsegueixi una millora de la qualificació energètica de l’habitatge per obtenir una classe
energètica “A” o “B”, en la mateixa escala de qualificació, acreditat mitjançant un certificat
d’eficiència energètica expedit pel tècnic competent després de la realització de les obres,
respecte de l’expedit abans de l’inici d’aquestes.
La deducció s’ha de practicar en el període impositiu en què s’expedeixi el certificat
d’eficiència energètica emès després de dur a terme les obres. Quan el certificat s’expedeixi
en un període impositiu posterior a aquell en què es van abonar quantitats per aquestes
obres, la deducció s’ha de practicar en aquest últim prenent en consideració les quantitats
satisfetes des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, de mesures
urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de
recuperació, transformació i resiliència, fins al 31 de desembre del període impositiu
esmentat. En tot cas, el certificat s’ha d’expedir abans de l’1 de gener de 2025.
3. Els contribuents propietaris d’habitatges ubicats en edificis d’ús predominant residencial

en què s’hagin portat a terme des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 19/2021, de 5
d’octubre, de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el
context del Pla de recuperació, transformació i resiliència, fins al 31 de desembre de 2025
155
obres de rehabilitació energètica, es poden deduir el 60 per cent de les quantitats satisfetes
durant el període esmentat per aquestes obres. A aquests efectes, tenen la consideració
d’obres de rehabilitació energètica de l’edifici aquelles en què s’obtingui una millora de
l’eficiència energètica de l’edifici en què s’ubica l’habitatge, i s’ha d’acreditar amb el certificat
d’eficiència energètica de l’edifici expedit pel tècnic competent després de la realització de
les obres una reducció del consum d’energia primària no renovable, referida a la certificació
energètica, d’un trenta per cent com a mínim, o bé la millora de la qualificació energètica de
l’edifici per obtenir una classe energètica “A” o “B”, en la mateixa escala de qualificació,
respecte de l’expedit abans de l’inici d’aquestes.
S’assimilen als habitatges les places de garatge i els trasters que s’hagin adquirit amb
aquests.
No donen dret a practicar aquesta deducció per les obres dutes a terme a la part de
l’habitatge que estigui afecta a una activitat econòmica.
La deducció s’ha de practicar en els períodes impositius de 2021, 2022, 2023, 2024 i 2025
en relació amb les quantitats satisfetes en cadascun d’aquests, sempre que s’hagi expedit,
abans de la finalització del període impositiu en què s’hagi de practicar la deducció, el
certificat d’eficiència energètica. Quan el certificat s’expedeixi en un període impositiu
posterior a aquell en què es van abonar quantitats per aquestes obres, la deducció s’ha de
practicar en aquest últim prenent en consideració les quantitats satisfetes des de l’entrada
en vigor del Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, de mesures urgents per impulsar
l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de recuperació, transformació i
resiliència, fins al 31 de desembre del període impositiu esmentat. En tot cas, aquest
certificat s’ha d’expedir abans de l’1 de gener de 2026.
Les quantitats satisfetes no deduïdes pel fet d’excedir la base màxima anual de deducció es
poden deduir, amb el mateix límit, en els quatre exercicis següents, sense que en cap cas la
base acumulada de la deducció pugui excedir 15.000 euros.
4. No donen dret a practicar les deduccions que preveuen els apartats 1 i 2 anteriors, quan
l’obra es dugui a terme en les parts dels habitatges afectes a una activitat econòmica, places
de garatge, trasters, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives i altres elements
anàlegs.
En cap cas, una mateixa obra duta a terme en un habitatge dona dret a les deduccions que
preveuen els apartats 1 i 2 anteriors. Aquestes deduccions tampoc no són aplicables als
casos en què la millora acreditada i les quanties satisfetes corresponguin a actuacions dutes
a terme al conjunt de l’edifici i escaigui l’aplicació de la deducció que recull l’apartat 3
d’aquesta disposició.
La base de les deduccions que preveuen els apartats 1, 2 i 3 anteriors està constituïda per
les quantitats satisfetes, mitjançant una targeta de crèdit o dèbit, una transferència bancària,
un xec nominatiu o l’ingrés en comptes en entitats de crèdit, a les persones o entitats que
duguin a terme aquestes obres, així com a les persones o entitats que expedeixin els
certificats esmentats; se n’han de descomptar les quanties que, si s’escau, hagin estat
subvencionades a través d’un programa d’ajudes públiques o hagin de ser subvencionades
en virtut d’una resolució definitiva de la concessió d’aquestes ajudes. En cap cas, no donen
dret a practicar la deducció les quantitats satisfetes mitjançant lliuraments de diners de curs
legal.
A aquests efectes, es consideren quantitats satisfetes per les obres dutes a terme les
necessàries per a la seva execució, incloent-hi els honoraris professionals, els costos de
redacció de projectes tècnics, la direcció d’obres, el cost d’execució d’obres o instal·lacions,
la inversió en equips i materials i altres despeses necessàries per al seu desenvolupament,
així com l’emissió dels certificats d’eficiència energètica corresponents. En tot cas, no es
156
consideren en les quantitats esmentades els costos relatius a la instal·lació o substitució

d’equips que utilitzin combustibles d’origen fòssil.
Atès que es tracta d’obres portades a terme per una comunitat de propietaris, la quantia
susceptible de formar la base de la deducció de cada contribuent a què es refereix l’apartat
3 anterior la determina el resultat d’aplicar a les quantitats satisfetes per la comunitat de
propietaris, a què es refereix el paràgraf anterior, el coeficient de participació que hi tingui.
5. Els certificats d’eficiència energètica que preveuen els apartats anteriors s’han d’haver
expedit i registrat d’acord amb el que disposa el Reial decret 390/2021, d’1 de juny, pel qual
s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis.
A l’efecte d’acreditar el compliment dels requisits exigits per a la pràctica d’aquestes
deduccions, són vàlids els certificats expedits abans de l’inici de les obres sempre que no
hagi transcorregut un termini de dos anys entre la data de la seva expedició i la de l’inici
d’aquestes.
6. L’import d’aquestes deduccions s’ha de restar de la quota íntegra estatal després de les
deduccions que preveuen els apartats 1, 2, 3, 4 i 5 de l’article 68 d’aquesta Llei.
205
Disposició addicional redactada de conformitat amb l'article 16 del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre,
pel qual s’adopten mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a
Ucraïna i al Pròxim Orient, així com per pal·liar els efectes de la sequera (BOE núm. 310, de 28 de desembre). Amb
efectes des de l’1 de gener de 2024.
Disposició addicional cinquanta-unena206

Exempció per danys personals
Estan exemptes d'aquest impost les quantitats percebudes pels familiars de les víctimes de
l'accident del vol GWI9525, esdevingut el 24 de març de 2015, en concepte de
responsabilitat civil, així com les ajudes voluntàries satisfetes a aquells per la companyia
aèria afectada o per una entitat vinculada a aquesta última.
206
Disposició addicional afegida per la disposició final 10a del Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual
s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de
la guerra a Ucraïna (BOE núm. 76, de 30 de març; correcció d’errades al BOE núm. 100, de 27 d’abril) . Amb
efectes des de l’entrada en vigor del mateix Reial decret llei 6/2022 i exercicis anteriors no prescrits.
Disposició addicional cinquanta-dosena207

Productes paneuropeus de pensions individuals
Als productes paneuropeus de pensions individuals que regula el Reglament (UE)

2019/1238 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relatiu a un producte
paneuropeu de pensions individuals, els és aplicable en aquest impost el tractament que
correspongui als plans de pensions.
En particular:
a) Les aportacions de l'estalviador als productes paneuropeus de pensions individuals poden
reduir la base imposable general en els mateixos termes que les realitzades als plans de
pensions i s'inclouen en el límit màxim conjunt que preveu l'article 52 d'aquesta Llei per a
sistemes de previsió social.
b) Les prestacions percebudes pels beneficiaris dels productes paneuropeus de pensions
individuals tenen, en tot cas, la consideració de rendiments del treball i no estan subjectes a
l'impost sobre successions i donacions.
c) Si el contribuent disposa dels drets de contingut econòmic derivats de les aportacions a
productes paneuropeus de pensions individuals, totalment o parcialment, en supòsits
157
diferents dels que preveu la normativa de plans i fons de pensions, ha de reposar les
reduccions en la base imposable practicades indegudament, mitjançant les autoliquidacions
complementàries oportunes, amb la inclusió dels interessos de demora. Les quantitats
percebudes que excedeixin l'import de les aportacions regularitzades tributen com a
rendiment del treball en el període impositiu en què es percebin.
207
Disposició addicional afegida per amb la disposició final 1a.3 de la Llei 12/2022, de 30 de juny, de regulació per
a l'impuls dels plans de pensions d'ocupació, per la qual es modifica el text refós de la Llei de regulació dels plans i
fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre (BOE núm. 157, d’1 de juliol).
Disposició addicional cinquanta-tresena208

Rendiments del treball obtinguts per la gestió de fons vinculats a l'emprenedoria, a la
innovació i a l'exercici de l'activitat econòmica
1. Tenen la consideració de rendiments del treball els derivats directament o indirectament

de participacions, accions o altres drets, incloses les comissions d'èxit, que atorguin drets
econòmics especials en alguna de les entitats que consten a l'apartat 2, obtinguts per les
persones administradores, gestores o ocupades d'aquestes entitats o de les seves entitats
gestores o entitats del seu grup.
2. Les entitats a què es refereix l'apartat 1 són les següents:

a) Fons d'inversió alternativa de caràcter tancat definits a la Directiva 2011/61/UE del
Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2011, relativa als gestors de fons d'inversió
alternatius i per la qual es modifiquen les directives 2003/41/CE i 2009/65/CE i els
reglaments (CE) núm. 1060/2009 i (UE) núm. 1095/2010, inclosos en alguna de les
categories següents:
1r. Entitats definides a l'article 3 de la Llei 22/2014, de 12 de novembre, per la qual es
regulen les entitats de capital de risc, altres entitats d'inversió col·lectiva de tipus tancat i les
societats gestores d'entitats d'inversió col·lectiva de tipus tancat, i per la qual es modifica la
Llei 35/2003, de 4 de novembre, d'institucions d'inversió col·lectiva.
2n. Fons de capital de risc europeus regulats en el Reglament (UE) núm. 345/2013 del
Parlament Europeu i del Consell, de 17 d'abril de 2013, sobre els fons de capital de risc
europeus.
3r. Fons d'emprenedoria social europeus regulats en el Reglament (UE) núm. 346/2013 del
Parlament Europeu i del Consell, de 17 d'abril de 2013, sobre els fons d'emprenedoria social
europeus, i
4t. Fons d'inversió a llarg termini europeus regulats en el Reglament (UE) 2015/760 del
Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2015, sobre els fons d'inversió a llarg
termini europeus.
b) Altres organismes d'inversió anàlegs als anteriors.
3. Els rendiments del treball a què es refereix l'apartat 1 s'han d'integrar en la base
imposable en un 50 per cent del seu import, sense que sigui aplicable cap exempció o
reducció, quan es compleixin els requisits següents:
a) Que els drets econòmics especials de les participacions, les accions o els drets
esmentats estiguin condicionats al fet que la resta d'inversors en l'entitat a la qual es refereix
l'apartat 2 anterior obtinguin una rendibilitat mínima definida en el reglament o l'estatut
d'aquesta entitat.
b) Que les participacions, les accions o els drets es mantinguin durant un període mínim de
cinc anys, llevat que se'n produeixi la transmissió mortis causa, o que es liquidin
anticipadament o quedin sense efecte o es perdin totalment o parcialment com a
158
conseqüència del canvi d'entitat gestora, cas en què s'han d'haver mantingut
ininterrompudament fins que es donin aquestes circumstàncies.
El que disposa aquesta lletra és exigible, si s'escau, a les entitats titulars de les
participacions, les accions o els drets. No és aplicable el tractament que preveu aquest
apartat quan els drets econòmics especials procedeixin directament o indirectament d'una
entitat resident en un país o territori qualificat de jurisdicció no cooperativa o amb el qual no
hi hagi una normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària
en els termes que preveu la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que sigui
aplicable.
208
Disposició addicional afegida per la disposició final 3a.6 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de
2023.
Disposició addicional cinquanta-quatrena209
Reducció el 2023 del rendiment net calculat pel mètode d'estimació objectiva
Els contribuents que determinin el rendiment net de les seves activitats econòmiques pel
mètode d'estimació objectiva poden reduir el rendiment net de mòduls obtingut el 2023 en un
10 per 100, de la manera que estableixi l'ordre per la qual s'aprovin els signes, índexs o
mòduls per a l'exercici esmentat.
209
Disposició addicional afegida per l'article 61.1 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals
Disposició addicional cinquanta-cinquena210

Imputació de rendes immobiliàries durant el període impositiu 2023
El percentatge d'imputació de l'1,1 per cent que preveu l'article 85 d'aquesta Llei és aplicable
en el cas d'immobles localitzats en municipis en els quals els valors cadastrals s'hagin
revisat, modificat o determinat mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter
general, de conformitat amb la normativa cadastral, sempre que hagin entrat en vigor a partir
de l'1 de gener de 2012.
210
Disposició addicional afegida per l'article 66 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals
Disposició addicional cinquanta-sisena 211

Despeses de difícil justificació en estimació directa simplificada durant el període impositiu
2023
1. El percentatge de deducció per al conjunt de les provisions deduïbles i les despeses de

difícil justificació a què es refereix l'article 30 del Reglament de l'impost sobre la renda de les
persones físiques és, durant el període impositiu 2023, del 7 per cent.
2. El percentatge que estableix l'apartat 1 anterior es pot modificar per reglament.
211
Disposició addicional afegida per l'article 60.2 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals
de l'Estat per a l'any 2023. (BOE núm. 308, de 24 de desembre; correcció d’errades de la Llei 31/2022 en el BOE
núm. 52, de 2 de març de 2023). Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida.
159
Disposició addicional cinquanta-setena212

Deducció per residència habitual i efectiva a l'illa de La Palma durant els períodes impositius
2022 i 2023
En els períodes impositius 2022 i 2023, la deducció que preveu el número 1r de l'apartat 4
de l'article 68 d'aquesta Llei és aplicable, en els termes i les condicions, als contribuents
amb residència habitual i efectiva a l'illa de La Palma, i s'ha d'entendre, a aquests efectes,
que les referències fetes a Ceuta i Melilla en l'article esmentat i en el seu desplegament
reglamentari ho són a l'illa de La Palma.
212
Disposició addicional afegida per l'article 67 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals
de l'Estat per a l'any 2023. (BOE núm. 308, de 24 de desembre; correcció d’errades de la Llei 31/2022 en el BOE
núm. 52, de 2 de març de 2023). Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida.
Disposició addicional cinquanta-vuitena213

Deducció per l’adquisició de vehicles elèctrics «endollables» i de pila de combustible i punts
de recàrrega
1. Els contribuents poden deduir el 15 per cent del valor d’adquisició d’un vehicle elèctric
nou, en qualsevol de les circumstàncies següents:
a) Quan el vehicle s’adquireixi des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 5/2023, de 28 de
juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures de resposta a les
conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna, de suport a la reconstrucció de
l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de directives de la
Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació
de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors; i d’execució i
compliment del dret de la Unió Europea, fins al 31 de desembre de 2024. En aquest cas, la
deducció s’ha de practicar en el període impositiu en què el vehicle sigui matriculat.
b) Quan s’aboni al venedor des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 5/2023, de 28 de
juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures de resposta a les
conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna, de suport a la reconstrucció de
l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de directives de la
Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació
de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors; i d’execució i
compliment del dret de la Unió Europea, fins al 31 de desembre de 2024, una quantitat a
compte per a la futura adquisició del vehicle que representi, almenys, el 25 per cent del valor
d’adquisició. En aquest cas, la deducció s’ha de practicar en el període impositiu en què
s’aboni aquesta quantitat, i la resta s’ha d’abonar i el vehicle s’ha d’adquirir abans que
finalitzi el segon període impositiu immediatament posterior a aquell en què es va produir el
pagament d’aquesta quantitat.
En els dos casos, la base màxima de la deducció és 20.000 euros i està constituïda pel valor
d’adquisició del vehicle, incloses les despeses i els tributs inherents a l’adquisició, i se n’han
de descomptar les quanties que, si s’escau, s’hagin subvencionat o s’hagin de subvencionar
a través d’un programa d’ajudes públiques.
El contribuent pot aplicar la deducció que preveu aquest apartat per una única compra
d’algun dels vehicles que esmenta l’apartat 2, i en relació amb aquesta ha d’optar per
l’aplicació del que disposa la lletra a o b anterior.
2. Només donen dret a la pràctica d’aquesta deducció els vehicles que compleixin els
1r) Els vehicles han de pertànyer a alguna de les categories següents:
160
a) Turismes M1: vehicles de motor amb almenys quatre rodes dissenyats i fabricats per al
transport de passatgers, que tinguin, a més del seient del conductor, vuit places com a
màxim.
b) Quadricicles lleugers L6e: quadricicles lleugers amb una massa en buit que sigui inferior o
igual a 425 kg, no inclosa la massa de les bateries, la velocitat màxima per construcció dels
quals sigui inferior o igual a 45 km/h, i una potència màxima inferior o igual a 6 kW.
c) Quadricicles pesants L7e: vehicles de quatre rodes, amb una massa en ordre de marxa
(no inclòs el pes de les bateries) inferior o igual a 450 kg en el cas de transport de
passatgers i a 600 kg en el cas de transport de mercaderies, i que no es puguin classificar
com a quadricicles lleugers.
d) Motocicletes L3e, L4e, L5e: vehicles amb dues rodes, o amb tres rodes simètriques o
asimètriques respecte a l’eix mitjà longitudinal del vehicle, de més de 50 cm3 o velocitat
superior a 50 km/h i amb un pes brut vehicular que no excedeixi una tona.
2n) Els models dels vehicles han de figurar a la Base de vehicles de l’IDAE
(http://coches.idae.es/base-datos/vehiculos-elegibles-programa-MOVES) i complir els
a) Per als vehicles pertanyents a la categoria M s’exigeix la pertinença a algun dels tipus
següents:
i. Vehicles elèctrics purs (BEV), propulsats totalment i exclusivament mitjançant motors
elèctrics, l’energia dels quals procedeix, parcialment o totalment, de l’electricitat de les seves
bateries, que utilitzen per a la seva recàrrega l’energia d’una font exterior al vehicle, per
exemple, la xarxa elèctrica.
ii. Vehicles elèctrics d’autonomia estesa (EREV), propulsats totalment i exclusivament
mitjançant motors elèctrics, l’energia dels quals procedeix, parcialment o totalment, de
l’electricitat de les seves bateries, que utilitzen per a la seva recàrrega l’energia d’una font
exterior al vehicle i que incorporen un motor de combustió interna de gasolina o gasoil per a
la recàrrega d’aquestes bateries.
iii. Vehicles híbrids «endollables» (PHEV), propulsats totalment o parcialment mitjançant
motors de combustió interna de gasolina o gasoil i elèctrics, l’energia dels quals procedeix,
parcialment o totalment, de l’electricitat de les seves bateries, que utilitzen per a la seva
recàrrega l’energia d’una font exterior al vehicle, per exemple, la xarxa elèctrica. El motor
elèctric ha d’estar alimentat amb bateries carregades des d’una font d’energia externa.
iv. Vehicle elèctric de cèl·lules de combustible (FCV): vehicle elèctric que utilitza
exclusivament energia elèctrica procedent d’una pila de combustible d’hidrogen embarcat.
v. Vehicle elèctric híbrid de cèl·lules de combustible (FCHV): vehicle elèctric de cèl·lules de
combustible, equipat, a més, de bateries elèctriques recarregables.
b) Per als vehicles pertanyents a la categoria L s’exigeix:
i. Estar propulsats exclusivament per motors elèctrics i estar homologats com a vehicles
elèctrics.
ii. Les motocicletes elèctriques noves (categories L3e, L4e i L5e) susceptibles d’ajuda han
de tenir bateries de liti, motor elèctric amb una potència del motor igual o superior a 3 kW, i
una autonomia mínima de 70 km.
3r) Els vehicles no poden estar afectes a una activitat econòmica.
4t) Han d’estar matriculats per primera vegada a Espanya a nom del contribuent abans del
31 de desembre de 2024, en el cas de la lletra a) de l’apartat 1 anterior, o abans que finalitzi
el segon període impositiu immediatament posterior a aquell en què es va produir el
pagament de la quantitat a compte, en el cas de la lletra b) de l’apartat 1 anterior.
5è) El preu de venda del vehicle adquirit no pot superar l’import màxim que estableix, si
s’escau, per a cada tipus de vehicle l’annex III del Reial decret 266/2021, de 13 d’abril, pel
qual s’aprova la concessió directa d’ajudes a les comunitats autònomes i a les ciutats de
Ceuta i Melilla per a l’execució de programes d’incentius lligats a la mobilitat elèctrica
161
(MOVES III) en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència europeu, calculat
en els termes que estableix la norma esmentada.
3. Els contribuents poden deduir el 15 per cent de les quantitats satisfetes des de l’entrada
en vigor del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s’adopten i es prorroguen
determinades mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra
d’Ucraïna, de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de
vulnerabilitat; de transposició de directives de la Unió Europea en matèria de modificacions
estructurals de societats mercantils i conciliació de la vida familiar i la vida professional dels
progenitors i els cuidadors; i d’execució i compliment del dret de la Unió Europea, fins al 31
de desembre de 2024, per a la instal·lació durant el període esmentat en un immoble de la
seva propietat de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics no afectes a una
activitat econòmica.
La base màxima anual d’aquesta deducció és de 4.000 euros anuals i està constituïda per
les quantitats satisfetes, mitjançant targeta de crèdit o dèbit, transferència bancària, xec
nominatiu o ingrés en comptes en entitats de crèdit, a les persones o entitats que duguin a
terme la instal·lació, i se n’han de descomptar les quanties que, si s’escau, s’hagin
subvencionat a través d’un programa d’ajudes públiques. En cap cas donen dret a practicar
la deducció les quantitats satisfetes mitjançant lliuraments de diners de curs legal.
A aquest efecte, es consideren quantitats satisfetes per a la instal·lació dels sistemes de
recàrrega les necessàries per portar-la a terme, com ara la inversió en equips i materials,
despeses d’instal·lació d’aquests i les obres necessàries per al seu desenvolupament.
La deducció s’ha de practicar en el període impositiu en què finalitzi la instal·lació, que no
pot ser posterior a 2024. Quan la instal·lació finalitzi en un període impositiu posterior a
aquell en què es van abonar quantitats per aquesta instal·lació, la deducció s’ha de practicar
en aquest últim prenent en consideració les quantitats satisfetes des de l’entrada en vigor
del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades
mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna, de
suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat; de
transposició de directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de
societats mercantils i conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els
cuidadors; i d’execució i compliment del dret de la Unió Europea, fins al 31 de desembre del
període impositiu esmentat.
Per aplicar la deducció s’ha de disposar de les autoritzacions i els permisos que estableix la
legislació vigent.
4. En cas que després de la seva adquisició o instal·lació s’afectin a una activitat econòmica
els vehicles o els sistemes de recàrrega de bateries a què es refereixen els apartats
anteriors, es perd el dret a la deducció practicada.
5. L’import d’aquestes deduccions s’ha de restar de la quota íntegra estatal després de les
deduccions que preveuen els apartats 1, 2, 3, 4, i 5 de l’article 68 d’aquesta Llei.
6. S’han de regular per reglament les obligacions d’informació que han de complir els
concessionaris o venedors dels vehicles.
213
Disposició addicional afegida per l'article 189 del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s'adopten i es
prorroguen determinades mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d'Ucraïna,
de suport a la reconstrucció de l'illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de directives
de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació de la vida familiar i
la vida professional dels progenitors i els cuidadors; i d'execució i compliment del dret de la Unió Europea (BOE
núm. 154, de 29 de juny). Amb efectes des del m30 de juny de 2023.
162
Disposició transitòria primera

Prestacions rebudes d’expedients de regulació d’ocupació
A les quantitats percebudes a partir de l’1 de gener de 2001 per beneficiaris de contractes
d’assegurança concertats per donar compliment al que estableix la disposició transitòria
quarta del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions que instrumentin les
prestacions derivades d’expedients de regulació d’ocupació, que amb anterioritat a la
subscripció del contracte es fessin efectives amb càrrec a fons interns, i a les quals els sigui
aplicable la reducció que estableix l’article 17.2.a de la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de
l’impost sobre la renda de les persones físiques i altres normes tributàries, han d’aplicar la
reducció que estableix l’article 18.2 d’aquesta Llei, sense que a aquests efectes la
subscripció d’aquests contractes alteri el càlcul del període de generació de les dites
prestacions.
Disposició transitòria segona

Règim transitori aplicable a les mutualitats de previsió social
1. Les prestacions per jubilació i invalidesa derivades de contractes d’assegurança

concertats amb mutualitats de previsió social les aportacions de les quals, realitzades abans
de l’1 de gener de 1999, hagin estat objecte de minoració almenys en part en la base
imposable, s’han d’integrar en la base imposable de l’impost en concepte de rendiments del
treball.
2. La integració es fa en la mesura que la quantia percebuda excedeixi les aportacions

efectuades a la mutualitat que no hagin pogut ser objecte de reducció o minoració en la base
imposable de l’impost d’acord amb la legislació vigent en cada moment i, per tant, hagin
tributat prèviament.
3. Si no es pot acreditar la quantia de les aportacions que no han pogut ser objecte de
reducció o minoració en la base imposable, s’integra el 75 per cent de les prestacions per
jubilació o invalidesa percebudes.
Disposició transitòria tercera

Contractes d’arrendament anteriors al 9 de maig de 1985
En la determinació dels rendiments del capital immobiliari derivats de contractes

d’arrendament subscrits abans del 9 de maig de 1985, que no gaudeixin del dret a la revisió
de la renda del contracte en virtut de l’aplicació de la regla 7a de l’apartat 11 de la disposició
transitòria segona de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, s’inclou a
més a més, com a despesa deduïble, mentre subsisteixi aquesta situació i en concepte de
compensació, la quantitat que correspongui a l’amortització de l’immoble.
Disposició transitòria quarta214

Règim transitori dels contractes d’assegurança de vida generadors d’increments o
disminucions de patrimoni abans de l’1 de gener de 1999
Quan es percebi un capital diferit, a la part del rendiment net total calculat d’acord amb el
que estableix l’article 25 d’aquesta Llei corresponent a primes satisfetes abans del 31 de
desembre de 1994, que s’hagi generat abans del 20 de gener de 2006, es redueix, si
s’escau, de la manera següent:
1r. S’ha de determinar la part del rendiment net total que correspon a cadascuna de les
primes satisfetes abans del 31 de desembre de 1994. Per determinar la part del rendiment
163
total obtingut que correspon a cada prima del contracte d’assegurança, s’ha de multiplicar el
rendiment total esmentat pel coeficient de ponderació que resulti del quocient següent:
En el numerador, el resultat de multiplicar la prima corresponent pel nombre d’anys
transcorreguts des que es va satisfer fins al cobrament de la percepció.
En el denominador, la suma dels productes resultants de multiplicar cada prima pel nombre
d’anys transcorreguts des que es va satisfer fins al cobrament de la percepció.
2n. Per a cada una de les parts del rendiment net total que correspon a cadascuna de les
primes satisfetes abans del 31 de desembre de 1994, s’ha de determinar, al seu torn, la part
d’aquesta que s’ha generat abans del 20 de gener de 2006. Per determinar la part d’aquesta
que s’ha generat abans de la data esmentada, s’ha de multiplicar la quantia resultant del que
preveu el número 1r anterior per a cada prima satisfeta abans del 31 de desembre de 1994
pel coeficient de ponderació que resulti del quocient següent:
En el numerador, el temps transcorregut entre el pagament de la prima i el 20 de gener de
2006.
En el denominador, el temps transcorregut entre el pagament de la prima i la data de
cobrament de la prestació.
3r. S’ha de calcular l’import total dels capitals diferits corresponents a les assegurances de
vida al rendiment net dels quals li hagi estat aplicable el que estableix aquesta disposició,
obtinguts des de l’1 de gener de 2015 fins al moment de la imputació temporal del capital
diferit.
4t. Quan la suma del capital diferit i la quantia a què es refereix el número 3r anterior sigui
inferior a 400.000 euros, s’ha de determinar l’import a reduir del rendiment net total. A
aquests efectes, s’ha d’aplicar a cadascuna de les parts del rendiment net calculades
d’acord amb el que disposa el número 2n anterior el percentatge del 14,28 per cent per cada
any transcorregut entre el pagament de la prima corresponent i el 31 de desembre de 1994.
Quan hagin transcorregut més de sis anys entre aquestes dates, el percentatge a aplicar és
del 100 per cent.
5è. Quan la suma del capital diferit i la quantia a què es refereix el número 3r anterior sigui
superior a 400.000 euros, però el resultat del que disposa el número 3r anterior sigui inferior
a 400.000 euros, s’ha de practicar la reducció que assenyala l’apartat 4t anterior a
cadascuna de les parts del rendiment net generades amb anterioritat al 20 de gener de 2006
que proporcionalment corresponguin a la part del capital diferit que, sumat a la quantia de
l’apartat 3r anterior, no superi els 400.000 euros.
6è. Quan el resultat del que disposa el número 3r anterior sigui superior a 400.000 euros, no
s’ha de practicar cap reducció.
214
Disposició transitòria redactada de conformitat amb l'article 1.81 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la
Disposició transitòria cinquena

Règim transitori aplicable a les rendes vitalícies i temporals
1. Per determinar la part de les rendes vitalícies i temporals, immediates o diferides, que es
considera rendiment del capital mobiliari, són aplicables exclusivament els percentatges que
estableix l’article 25.3.a, números 2n i 3r, d’aquesta Llei, a les prestacions en forma de renda
que es percebin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, quan la constitució de les
rendes s’hagi produït abans de l’1 de gener de 1999.
Els percentatges esmentats són aplicables en funció de l’edat que tingui el perceptor en el
moment de la constitució de la renda en el cas de rendes vitalícies o en funció de la durada
total de la renda si es tracta de rendes temporals.
164
2. Si s’acudeix al rescat de rendes vitalícies o temporals la constitució de les quals s’hagi

produït abans de l’1 de gener de 1999, per al càlcul del rendiment del capital mobiliari
produït amb motiu del rescat es resta la rendibilitat obtinguda fins a la data de constitució de
la renda.
3. Per determinar la part de les rendes vitalícies i temporals, immediates o diferides, que es
considera rendiment del capital mobiliari, són aplicables els percentatges establerts per
l’article 25.3.a, números 2n i 3r, d’aquesta Llei, a les prestacions en forma de renda que es
percebin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, quan la seva constitució s’hagi produït
entre l’1 de gener de 1999 i el 31 de desembre de 2006.
Els percentatges esmentats són aplicables en funció de l’edat que tingui el perceptor en el
moment de la constitució de la renda en el cas de rendes vitalícies o en funció de la durada
total de la renda si es tracta de rendes temporals.
A més a més, si s’escau, s’afegeix la rendibilitat obtinguda fins a la data de constitució de la
renda a què es refereix el número 4t de l’article 25.3.a d’aquesta Llei.
Disposició transitòria sisena215

Reducció per mobilitat geogràfica aplicable el 2015
Els contribuents que hagin tingut dret a aplicar el 2014 la reducció prevista a la lletra b de
l’apartat 2 de l’article 20 d’aquesta Llei, en la seva redacció vigent a 31 de desembre de
2014, com a conseqüència d’haver acceptat en l’exercici esmentat un lloc de treball, i
continuïn exercint-lo en el període impositiu 2015, poden aplicar en el període impositiu
esmentat la reducció a què es refereix l’article 20 d’aquesta Llei, en la seva redacció vigent a
31 de desembre de 2014, en lloc de la reducció prevista al segon paràgraf de la lletra f de
l’apartat 2 de l’article 19 d’aquesta Llei.
215
Disposició transitòria setena

Partides pendents de compensació
1. Les pèrdues patrimonials a què es refereix l’article 39.b del text refós de la Llei del impost
sobre la renda de les persones físiques corresponents als períodes impositius 2003, 2004,
2005 i 2006 que estiguin pendents de compensació en la data d’entrada en vigor d’aquesta
Llei, es compensen amb el saldo dels guanys i pèrdues patrimonials a què es refereix
l’article 48.b d’aquesta Llei. Les pèrdues patrimonials no compensades per insuficiència del
saldo esmentat es compensen amb el saldo positiu de les rendes que preveu l’article 48.a
d’aquesta Llei, amb el límit del 25 per cent del saldo positiu esmentat.
2. Les pèrdues patrimonials a què es refereix l’article 40 del text refós de la Llei del impost
sobre la renda de les persones físiques corresponents als períodes impositius 2003, 2004,
2005 i 2006 que estiguin pendents de compensació a la data d’entrada en vigor d’aquesta
Llei, es compensen exclusivament amb el saldo dels guanys i pèrdues patrimonials a què es
refereix l’article 49.1.b d’aquesta Llei.
3. La base liquidable general negativa corresponent als períodes impositius 2003, 2004,
2005 i 2006 que estigui pendent de compensació a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei,
es compensa únicament amb el saldo positiu de la base liquidable general que preveu
165
4. Les quantitats corresponents a la deducció per doble imposició de dividends no deduïdes

per insuficiència de quota líquida, corresponents als períodes impositius 2003, 2004, 2005 i
2006, que estiguin pendents de compensació a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, es
dedueixen de la quota líquida total a què es refereix l’article 79 d’aquesta Llei, en el termini
que li falti a 31 de desembre de 2006 d’acord amb el que disposa l’article 81.3 del text refós
de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, segons la redacció vigent a la
data esmentada.
5. Les pèrdues patrimonials a què es refereix l’article 49.1.b d’aquesta Llei, en la seva
redacció en vigor a 31 de desembre de 2012, corresponents als períodes impositius 2011 i
2012 que estiguin pendents de compensació a 1 de gener de 2013, s’han de seguir
compensant amb el saldo dels guanys i pèrdues patrimonials a què es refereix l’article
49.1.b d’aquesta Llei.
Les pèrdues patrimonials a què es refereix l’article 49.1.b d’aquesta Llei, en la seva redacció
en vigor a 31 de desembre de 2014, corresponents als períodes impositius 2013 i 2014 que
estiguin pendents de compensació a 1 de gener de 2015, s’han de seguir compensant amb
el saldo dels guanys i pèrdues patrimonials a què es refereix l’article 49.1.b d’aquesta Llei.216
6. Les pèrdues patrimonials a què es refereix l’article 48.b d’aquesta Llei, en la seva
redacció en vigor a 31 de desembre de 2012, corresponents als períodes impositius 2011 i
2012 que estiguin pendents de compensació a 1 de gener de 2013, s’han de seguir
compensant en la forma prevista a la lletra b de l’article 48 d’aquesta Llei.
La part del saldo negatiu a què es refereix l’article 48.b d’aquesta Llei, en la seva redacció
en vigor a 31 de desembre de 2014, derivada de pèrdues patrimonials procedents de
transmissions d’elements patrimonials obtingudes en els períodes impositius 2013 i 2014
que estiguin pendents de compensació a 1 de gener de 2015, s’ha de compensar amb el
saldo dels guanys i pèrdues patrimonials a què es refereix l’article 49.1.b d’aquesta Llei. La
resta del saldo negatiu anteriorment indicat s’ha de seguir compensant en la forma que
preveu la lletra b de l’article 48 d’aquesta Llei.217
7. Els saldos negatius a què es refereixen les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 49

d’aquesta Llei corresponents als períodes impositius 2011, 2012, 2013 i 2014 que estiguin
pendents de compensació a 1 de gener de 2015, s’han de seguir compensant en la forma
que preveuen aquestes lletres d’acord amb la redacció de l’article 49 en vigor el 31 de
desembre de 2014.218
216
217
218
Apartat 7 afegit per l'article 1.83 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei
Disposició transitòria vuitena

Valor fiscal de les institucions d’inversió col·lectiva constituïdes en països o territoris
considerats paradisos fiscals
166
1. Als efectes de calcular l’excés del valor liquidatiu a què fa referència l’article 95 d’aquesta
Llei, es pren com a valor d’adquisició el valor liquidatiu a 1 de gener de 1999, respecte de
les participacions i accions que hi tingui el contribuent. La diferència entre el valor esmentat i
el valor efectiu d’adquisició no es pren com a valor d’adquisició als efectes de la
determinació de les rendes derivades de la transmissió o reemborsament de les accions o
participacions.
2. Els dividends i participacions en beneficis distribuïts per les institucions d’inversió

col·lectiva, que procedeixin de beneficis obtinguts abans de l’1 de gener de 1999, s’integren
en la base imposable dels seus socis o partícips. A aquests efectes, s’entén que les
primeres reserves distribuïdes han estat dotades amb els primers beneficis guanyats.
Disposició transitòria novena219

Règim transitori aplicable als guanys patrimonials derivats d’elements patrimonials adquirits
abans del 31 de desembre de 1994
1. L’import dels guanys patrimonials corresponents a transmissions d’elements patrimonials

no afectes a activitats econòmiques que hagin estat adquirits abans del 31 de desembre de
1994, es determina d’acord amb les regles següents:
1a) En general, es calculen, per a cada element patrimonial, d’acord amb el que estableix la
secció 4a del capítol II del títol III d’aquesta Llei. Del guany patrimonial calculat així se’n
distingeix la part que s’hagi generat abans del 20 de gener de 2006, i s’entén així la part del
guany patrimonial que proporcionalment correspongui al nombre de dies transcorreguts
entre la data d’adquisició i el 19 de gener de 2006, tots dos inclusivament, respecte del
nombre total de dies que hagi romàs en el patrimoni del contribuent.
La part del guany patrimonial generat abans del 20 de gener de 2006 es redueix, si s’escau,
de la manera següent:
a) Es calcula el període de permanència en el patrimoni del contribuent anterior a 31 de
desembre de 1996 de l’element patrimonial.
A aquests efectes, es pren com a període de permanència en el patrimoni del contribuent el
nombre d’anys que hi hagi entre la data d’adquisició de l’element i el 31 de desembre de
1996, arrodonit per excés.
En el cas de drets de subscripció es pren com a període de permanència el que
correspongui als valors dels quals procedeixin. Quan no s’hagi transmès la totalitat dels
drets de subscripció, s’entén que els transmesos van correspondre als valors adquirits en
primer lloc.
Si s’han efectuat millores en els elements patrimonials transmesos es pren com a període de
permanència d’aquestes en el patrimoni del contribuent el nombre d’anys que hi hagi entre
la data en què s’hagin efectuat i el 31 de desembre de 1996, arrodonit per excés.
b) Es calcula el valor de transmissió de tots els elements patrimonials al guany patrimonial
dels quals els hagi estat aplicable el que assenyala aquesta disposició, transmesos des de
l’1 de gener de 2015 fins a la data de transmissió de l’element patrimonial.
c) Quan la suma del valor de transmissió de l’element patrimonial i la quantia a què es
refereix la lletra b anterior sigui inferior a 400.000 euros, la part del guany patrimonial
generada abans del 20 de gener de 2006 es redueix en l’import resultant d’aplicar els
percentatges següents per cada any de permanència dels que assenyala la lletra a anterior
que passi de dos:
1r. Si els elements patrimonials transmesos són béns immobles, drets sobre aquests o
valors de les entitats compreses a l’article 108 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat
de valors, a excepció de les accions o participacions representatives del capital social o
patrimoni de les societats o fons d’inversió immobiliària, un 11,11 per cent.
167
2n. Si els elements patrimonials transmesos són accions admeses a negociació en algun
dels mercats secundaris oficials de valors que defineix la Directiva 2004/39/CE del
Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments
financers, i representatius de la participació en fons propis de societats o entitats, excepte
les accions representatives del capital social de societats d’inversió mobiliària i immobiliària,
un 25 per cent.
3r. Per als guanys patrimonials restants generats abans del 20 de gener de 2006, un 14,28
per cent.
Està no subjecta la part del guany patrimonial generat abans del 20 de gener de 2006
derivat d’elements patrimonials que, el 31 de desembre de 1996 i en funció del que
assenyala aquesta lletra c, tinguin un període de permanència, tal com aquest es defineix a
la lletra a, superior a deu, cinc i vuit anys, respectivament.
d) Quan la suma del valor de transmissió de l’element patrimonial i la quantia a què es
refereix la lletra b anterior sigui superior a 400.000 euros, però el resultat del que disposa la
lletra b anterior sigui inferior a 400.000 euros, s’ha de practicar la reducció que assenyala la
lletra c anterior a la part del guany patrimonial generat abans del 20 de gener de 2006 que
proporcionalment correspongui a la part del valor de transmissió que, sumat a la quantia de
la lletra b anterior, no superi els 400.000 euros.
e) Quan el resultat del que disposa la lletra b anterior sigui superior a 400.000 euros, no s’ha
de practicar cap reducció a la part del guany patrimonial generat abans del 20 de gener de
2006.
2a) En els casos de valors admesos a negociació en algun dels mercats regulats i d’accions
o participacions en institucions d’inversió col·lectiva a les quals sigui aplicable el règim que
preveuen les lletres a i c de l’apartat 1 de l’article 37 d’aquesta Llei, els guanys i les pèrdues
patrimonials es calculen per a cada valor, acció o participació d’acord amb el que estableix
la secció 4a del capítol II del títol III d’aquesta Llei.
Si, com a conseqüència del que disposa el paràgraf anterior, s’obté com a resultat un guany
patrimonial, s’efectua la reducció que escaigui de les següents:
a) Si el valor de transmissió és igual o superior al que correspongui als valors, accions o
participacions a efectes de l’impost sobre el patrimoni de l’any 2005, la part del guany
patrimonial que s’hagi generat abans del 20 de gener de 2006 es redueix, si s’escau, d’acord
amb el que preveu la regla 1a anterior. A aquests efectes, el guany patrimonial generat
abans del 20 de gener de 2006 és la part del guany patrimonial resultant de prendre com a
valor de transmissió el que correspongui als valors, accions o participacions a efectes de
l’impost sobre patrimoni de l’any 2005.
b) Si el valor de transmissió és inferior al que correspon als valors, accions o participacions a
efectes de l’impost sobre patrimoni de l’any 2005, s’entén que tot el guany patrimonial s’ha
generat abans del 20 de gener de 2006 i es redueix, si s’escau, d’acord amb el que preveu
la regla 1a anterior.
3a) Si s’han efectuat millores en els elements patrimonials transmesos, s’ha de distingir la
part del valor d’alienació que correspongui a cada component d’aquest als efectes de
l’aplicació del que disposa aquest apartat 1.
2. Als efectes del que estableix aquesta disposició, es consideren elements patrimonials no
afectes a activitats econòmiques aquells en què la desafectació d’aquestes activitats s’hagi
produït amb més de tres anys d’antelació a la data de transmissió.
219
168
Disposició transitòria desena

Societats transparents i patrimonials
En el que afecti els contribuents de l’impost sobre la renda de les persones físiques és
aplicable el que estableixen les disposicions transitòries quinzena, setzena i vint-i-dosena
del text refós de la Llei de l’impost sobre societats.
Disposició transitòria onzena

Règim transitori aplicable a les prestacions derivades dels contractes d’assegurances
col·lectives que instrumenten compromisos per pensions
1. Per a les prestacions derivades de contingències esdevingudes abans de l’1 de gener de

2007, els beneficiaris poden aplicar el règim financer i fiscal vigent a 31 de desembre de
2006.
2. Per a les prestacions derivades de contingències esdevingudes a partir de l’1 de gener de

2007 corresponents a assegurances col·lectives contractades abans del 20 de gener de
2006, es pot aplicar el règim fiscal vigent a 31 de desembre de 2006. Aquest règim només
és aplicable a la part de la prestació corresponent a les primes satisfetes fins al 31 de
desembre de 2006, així com a les primes ordinàries que preveu la pòlissa original satisfetes
amb posterioritat a aquesta data.
No obstant això, els contractes d’assegurança col·lectiva que instrumenten l’exteriorització
de compromisos per pensions pactades en convenis col·lectius d’àmbit supraempresarial
sota la denominació de «premis de jubilació» o altres, que consisteixin en una prestació
pagadora en una sola vegada en el moment del cessament per jubilació, subscrits abans de
31 de desembre de 2006, poden aplicar el règim fiscal que preveu aquest apartat 2.
3. El règim transitori que preveu aquesta disposició únicament pot ser aplicable, si s’escau, a
les prestacions percebudes en l’exercici en què s’esdevingui la contingència corresponent, o
en els dos exercicis següents.
No obstant això, en el cas de contingències esdevingudes en els exercicis 2011 a 2014, el
règim transitori només pot ser aplicable, si s’escau, a les prestacions percebudes fins a la
finalització del vuitè exercici següent a aquell en què es va esdevenir la contingència
corresponent. En el cas de contingències esdevingudes en els exercicis 2010 o anteriors, el
règim transitori només pot ser aplicable, si s’escau, a les prestacions percebudes fins al 31
de desembre de 2018.220
220
Disposició transitòria dotzena

Règim transitori aplicable als plans de pensions, de mutualitats de previsió social i de plans
de previsió assegurats
1. Per a les prestacions derivades de contingències esdevingudes abans de l’1 de gener de

2007, els beneficiaris poden aplicar el règim financer i, si s’escau, aplicar la reducció que
preveu l’article 17 del text refós de la Llei del impost sobre la renda de les persones físiques
vigent a 31 de desembre de 2006.
2. Per a les prestacions derivades de contingències esdevingudes a partir de l’1 de gener de

2007, per la part corresponent a aportacions realitzades fins a 31 de desembre de 2006, els
169
beneficiaris poden aplicar el règim financer i, si s’escau, aplicar la reducció que preveu
l’article 17 del text refós de la Llei del impost sobre la renda de les persones físiques vigent a
31 de desembre de 2006.
3. El límit que preveu l’article 52.1.a d’aquesta Llei no és aplicable a les quantitats aportades
abans de l’1 de gener de 2007 a sistemes de previsió social i que en aquesta data estiguin
pendents de reducció en la base imposable per insuficiència d’aquesta.
4. El règim transitori que preveu aquesta disposició únicament pot ser aplicable, si s’escau, a
les prestacions percebudes en l’exercici en què s’esdevingui la contingència corresponent, o
en els dos exercicis següents.
No obstant això, en el cas de contingències esdevingudes en els exercicis 2011 a 2014, el
règim transitori només pot ser aplicable, si s’escau, a les prestacions percebudes fins a la
finalització del vuitè exercici següent a aquell en què es va esdevenir la contingència
corresponent. En el cas de contingències esdevingudes en els exercicis 2010 o anteriors, el
règim transitori només pot ser aplicable, si s’escau, a les prestacions percebudes fins al 31
de desembre de 2018.221
221
Disposició transitòria tretzena222

Suprimida
222
Disposició transitòria suprimida per l'article 1.87 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es
Disposició transitòria catorzena

Transformació de determinats contractes d’assegurances de vida en plans individuals
d’estalvi sistemàtic
1. Els contractes d’assegurança de vida formalitzats abans de l’1 de gener de 2007 i en els
quals el contractant, assegurat i beneficiari sigui el mateix contribuent, es poden transformar
en plans individuals d’estalvi sistemàtic regulats en la disposició addicional tercera d’aquesta
Llei, i per tant són aplicables l’article 7.v i la disposició addicional tercera d’aquesta mateixa
Llei, en el moment de constitució de les rendes vitalícies, sempre que es compleixin els
a) Que el límit màxim anual satisfet en concepte de primes durant els anys de vigència del
contracte d’assegurança no hagi superat els 8.000 euros, i l’import total de les primes
acumulades no hagi superat la quantia de 240.000 euros per contribuent.
b) Que hagin transcorregut més de cinc anys des de la data de pagament de la primera
prima.223
2. No es poden transformar en plans individuals d’estalvi sistemàtic les assegurances

col·lectives que instrumentin compromisos per pensions conforme a la disposició addicional
primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, ni els instruments
de previsió social que redueixen la base imposable.
170
3. En el moment de la transformació s’ha de fer constar de forma expressa i destacada en el

condicionant del contracte que es tracta d’un pla individual d’estalvi sistemàtic regulat en la
disposició addicional tercera d’aquesta Llei.
4. Una vegada realitzada la transformació, en el cas d’anticipació, total o parcial, dels drets
econòmics derivats de la renda vitalícia constituïda, el contribuent ha d’integrar en el període
impositiu en què es produeixi l’anticipació la renda que va estar exempta per aplicació del
que disposa la lletra v de l’article 7 d’aquesta Llei, sense que sigui aplicable la disposició
transitòria tretzena d’aquesta Llei.
223
Disposició transitòria quinzena224

Deducció per lloguer de la residència habitual
1. Poden aplicar la deducció per lloguer de la residència habitual en els termes que preveu
l’apartat 2 d’aquesta disposició els contribuents que hagin subscrit un contracte
d’arrendament abans de l’1 de gener de 2015 pel qual hagin satisfet, abans de la data
esmentada, quantitats pel lloguer de la seva residència habitual.
En tot cas, és necessari que el contribuent hagi tingut dret a la deducció per lloguer de la
residència habitual en relació amb les quantitats satisfetes pel lloguer de l’habitatge
esmentat en un període impositiu meritat abans de l’1 de gener de 2015.
2. La deducció per lloguer de la residència habitual s’aplica d’acord amb el que disposen els
articles 67.1, 68.7 i 77.1 de la Llei de l’impost, en la seva redacció en vigor el 31 de
desembre de 2014.
224
Disposició transitòria setzena225

Contribuents amb residència habitual en el territori d’una comunitat autònoma al qual no
sigui aplicable el nou model de finançament autonòmic
Els contribuents que tinguin la residència habitual en el territori d’una comunitat autònoma al
qual no sigui aplicable el model de finançament previst a la Llei 22/2009, per la qual es
regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb
estatut d’autonomia, han de calcular la quota íntegra estatal i autonòmica d’aquest impost
tenint en compte els articles 3, 63, 66, 67, 68, 74, 76, 77 i 78 d’aquesta Llei en la seva
redacció vigent a 31 de desembre de 2009.
225
Disposició transitòria afegida per la disposició final 2a.16 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es
mateixa data).
Disposició transitòria dissetena226

Treballadors desplaçats a territori espanyol
171
Els contribuents que s’hagin desplaçat a territori espanyol abans de l’1 de gener de 2015
poden optar per aplicar el règim especial que preveu l’article 93 d’aquesta Llei d’acord amb
el que disposen l’article esmentat i, si s’escau, la disposició transitòria dissetena, tots dos
d’aquesta Llei, en la seva redacció en vigor el 31 de desembre de 2014, aplicant els tipus de
gravamen que preveu la normativa de l’impost sobre la renda de no residents en vigor en
aquesta última data, sense perjudici del que disposa en matèria de retencions el primer
paràgraf de la lletra f de l’article 93.2 d’aquesta Llei.
L’opció per l’aplicació del que disposa aquesta disposició transitòria s’ha d’efectuar en la
declaració de l’impost corresponent a l’exercici 2015 i s’ha de mantenir fins a la finalització
de l’aplicació del règim especial.
226
Disposició transitòria divuitena227

Deducció per inversió en habitatge habitual
1. Poden aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual en els termes previstos en
l’apartat 2 d’aquesta disposició:
a) Els contribuents que hagin adquirit el seu habitatge habitual amb anterioritat a l’1 de gener
de 2013 o hagin satisfet quantitats amb anterioritat a la data esmentada per a la seva
construcció.
b) Els contribuents que hagin satisfet quantitats amb anterioritat a l’1 de gener de 2013 per
obres de rehabilitació o ampliació de l’habitatge habitual, sempre que les obres esmentades
estiguin acabades abans de l’1 de gener de 2017.
c) Els contribuents que hagin satisfet quantitats per a l’execució d’obres i instal·lacions
d’adequació de l’habitatge habitual de les persones amb discapacitat amb anterioritat a l’1
de gener de 2013 sempre que les obres o instal·lacions esmentades estiguin concloses
abans de l’1 de gener de 2017.
En tot cas, cal que el contribuent hagi practicat la deducció per inversió en habitatge habitual
en relació amb les quantitats satisfetes per a l’adquisició o construcció de l’habitatge
esmentat en un període impositiu meritat amb anterioritat a l’1 de gener de 2013, llevat que
fos aplicable el que disposa l’article 68.1.2a d’aquesta Llei en la seva redacció vigent a 31 de
desembre de 2012.
2. La deducció per inversió en habitatge habitual s’aplica conforme al que disposen els
articles 67.1, 68.1, 70.1, 77.1, i 78 de la Llei de l’impost, en la seva redacció en vigor a 31 de
desembre de 2012, sense perjudici dels percentatges de deducció que conforme al que
disposa la Llei 22/2009 hagi aprovat la comunitat autònoma.
3. Els contribuents que per aplicació del que estableix aquesta disposició exercitin el dret a
la deducció estan obligats, en tot cas, a presentar declaració per aquest impost i l’import de
la deducció calculada així minora l’import de la suma de la quota íntegra estatal i autonòmica
de l’impost als efectes que preveu l’apartat 2 de l’article 69 d’aquesta Llei.
4. Els contribuents que amb anterioritat a l’1 de gener de 2013 hagin dipositat quantitats en
comptes habitatge destinats a la primera adquisició o rehabilitació de l’habitatge habitual,
sempre que en la data esmentada no hagi transcorregut el termini de quatre anys des de
l’obertura del compte, poden sumar a la quota líquida estatal i a la quota líquida autonòmica
172
meritades en l’exercici 2012 les deduccions practicades fins a l’exercici 2011, sense
interessos de demora.
227
Disposició transitòria afegida per l’article 1.9 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten
mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica (BOE
núm. 312, de 28 de desembre, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes d’1 de gener de 2013.
Disposició transitòria dinovena228

Dissolució i liquidació de determinades societats civils.
1. Poden acordar la seva dissolució i liquidació, amb aplicació del règim fiscal que preveu
aquesta disposició, les societats civils en què concorrin les circumstàncies següents:
a) Que abans de l’1 de gener de 2016 els hagi estat aplicable el règim d’atribució de rendes
que preveu la secció 2a del títol X de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones
físiques.
b) Que a partir de l’1 de gener de 2016 compleixin els requisits per adquirir la condició de
contribuent de l’impost sobre societats.
c) Que en els sis primers mesos de l’exercici 2016 s’adopti vàlidament l’acord de dissolució
amb liquidació i es duguin a terme, després de l’acord, dins del termini dels sis mesos
següents a la seva adopció, tots els actes o negocis jurídics necessaris per a l’extinció de la
societat civil.
Per reglament s’han d’establir els requisits formals exigits per aplicar el que disposa aquesta
disposició.
2. La dissolució amb liquidació de les societats esmentades té el règim fiscal següent:

a) Exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats,
concepte “operacions societàries”, fet imposable “dissolució de societats”, de l’article 19.1.1r
del text refós de l’impost, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.
b) No es merita l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana en
ocasió de les adjudicacions als socis d’immobles de naturalesa urbana dels quals sigui titular
l’entitat. En la transmissió posterior dels immobles esmentats s’entén que aquests van ser
adquirits en la data en què ho van ser per part de la societat que s’extingeixi.
c) A efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, de l’impost sobre societats
o de l’impost sobre la renda de no residents dels socis de la societat que es dissol:
1r. El valor d’adquisició i, si s’escau, de titularitat de les accions o participacions en el capital
de la societat que es dissol, determinat d’acord amb el que estableix la disposició transitòria
trenta-dosena de la Llei de l’impost sobre societats, s’augmenta en l’import dels deutes
adjudicats i es disminueix en el dels crèdits i diners o signe que el representi adjudicat.
2n. Si el resultat de les operacions descrites en el paràgraf anterior és negatiu, el resultat
esmentat es considera renda o guany patrimonial, segons que el soci sigui persona jurídica
o física, respectivament. En aquest supòsit, cadascun dels elements d’actiu adjudicats
restants diferents dels crèdits, diners o signe que el representi, es considera que té un valor
d’adquisició zero.
3r. Si el resultat de les operacions que descriu el paràgraf 1r anterior és zero o positiu, es
considera que no existeix renda o pèrdua o guany patrimonial.
Quan aquest resultat sigui zero, cadascun dels restants elements d’actiu adjudicats diferents
dels crèdits, diners o signe que el representi, té zero com a valor d’adquisició.
Si el resultat és positiu, el valor d’adquisició de cadascun dels restants elements d’actiu
adjudicats diferents dels crèdits, diners o signe que el representi, és el que resulti de
distribuir el resultat positiu entre aquests en funció del valor de mercat que resulti del balanç
final de liquidació de la societat que s’extingeix.
173
4t. Els elements adjudicats al soci, diferents dels crèdits, diners o signe que el representi, es
consideren adquirits per aquest en la data de l’adquisició per part de la societat.
3. Fins a la finalització del procés d’extinció de la societat civil, sempre que aquesta s’efectuï
dins del termini indicat a la lletra c de l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, s’ha de
continuar aplicant el règim d’atribució de rendes que preveu la secció 2a del títol X d’aquesta
Llei, sense que la societat civil arribi a adquirir la consideració de contribuent de l’impost
sobre societats.
En cas contrari, la societat civil té la consideració de contribuent de l’impost sobre societats
des de l’1 de gener de 2016 i no és aplicable el règim d’atribució de rendes esmentat.
228
Disposició transitòria vintena229

Despeses i inversions per habituar els empleats en la utilització de les noves tecnologies de
la comunicació i de la informació
Sense perjudici del que estableix la disposició derogatòria segona d’aquesta Llei, l’article 40
del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu
4/2004, de 5 de març, prorroga la seva vigència durant els anys 2011, 2012, 2013 i 2014 per
a les despeses i inversions per habituar els empleats en la utilització de les noves
tecnologies de la comunicació i de la informació.
229
Disposició transitòria redactada de conformitat amb l'article 65.2 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de
Disposició transitòria vint-i-unena230

Deducció per obres de millora en l’habitatge habitual satisfetes amb anterioritat a l’entrada
en vigor del Reial decret llei 5/2011
1. Els contribuents que amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret llei 5/2011 hagin
satisfet quantitats per les quals hagin tingut dret a la deducció per obres de millora en
l’habitatge habitual d’acord amb la redacció original de la disposició addicional vint-i-novena
d’aquesta Llei han d’aplicar la deducció en relació amb aquestes quantitats d’acord amb la
redacció esmentada.
2. En cap cas, per aplicació del que disposa aquesta disposició, la base anual i la base
acumulada de la deducció corresponents al conjunt d’obres de millora poden excedir dels
límits que estableix la disposició addicional vint-i-novena d’aquesta Llei.
230
Disposició transitòria afegida per la disposició final 1a.2 del Reial decret llei 5/2011, de 29 d’abril, de mesures
per a la regularització i control de l’ocupació no declarada i el foment de la rehabilitació d’habitatges (BOE núm.
108, de 6 de maig, i suplement en català de la mateixa data).
Disposició transitòria vint-i-dosena231

Indemnitzacions per acomiadament exemptes
1. Les indemnitzacions per acomiadaments produïts des de l’entrada en vigor del Reial
decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, i
174
fins al dia de l’entrada en vigor de la Llei, de mesures urgents per a la reforma del mercat
laboral, n’estan exemptes en la quantia que no excedeixi la que hauria correspost en cas
que aquest hagués estat declarat improcedent, quan l’empresari així ho reconegui en el
moment de la comunicació de l’acomiadament o en qualsevol altre d’anterior a l’acte de
conciliació i no es tracti d’extincions de mutu acord en el marc de plans o sistemes col·lectius
de baixes incentivades.
2. Les indemnitzacions per acomiadament o cessament conseqüència dels expedients de

regulació d’ocupació a què es refereix la disposició transitòria desena de la Llei, de mesures
urgents per a la reforma del mercat laboral, aprovats per l’autoritat competent a partir de 8
de març de 2009, n’estan exemptes en la quantia que no superi quaranta-cinc dies de salari,
per any de servei, amb prorrateig per mesos dels períodes de temps inferiors a un any fins a
un màxim de quaranta-dues mensualitats.
3. El límit que preveu l’últim paràgraf de la lletra e de l’article 7 d’aquesta Llei no és aplicable
a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts abans de l’1 d’agost de
2014. Tampoc és aplicable als acomiadaments que es produeixin a partir d’aquesta data
quan derivin d’un expedient de regulació d’ocupació aprovat, o un acomiadament col·lectiu
en el qual s’hagi comunicat l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral, abans de
la data esmentada.232
231
Disposició transitòria afegida per la disposició final 11a.2 de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per
a la reforma del mercat laboral (BOE núm. 162, de 7 de juliol, i suplement en català de la mateixa data). Amb
efectes des de l'entrada en vigor del Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma
del mercat laboral.
232
Disposició transitòria vint-i-tresena233

Tipus de retenció aplicable als rendiments d’activitats professionals i a determinats
rendiments del treball234
El percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable als rendiments que preveuen l’apartat
3 i la lletra a de l’apartat 5, els dos de l’article 101 d’aquesta Llei, satisfets o abonats fins al
31 d’agost de 2012, és el que preveu l’article esmentat, en la redacció vigent a 1 de gener
de 2012.
El percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable a aquests rendiments que se
satisfacin o abonin a partir d’1 de setembre de 2012 és el que preveu el primer paràgraf de
l’apartat 4 de la disposició addicional trenta-cinquena d’aquesta Llei, excepte en el supòsit
en què sigui aplicable el percentatge del 9 per cent que preveu el segon paràgraf de la lletra
a de l’apartat 5 de l’article 101 d’aquesta Llei.
233
Disposició transitòria afegida per l’article 25.2n.3 del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per
garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat (BOE núm. 168, de 14 de juliol, i suplement en
català de la mateixa data). Amb efectes des de l’1 de setembre de 2012.
234
Rúbrica redactada de conformitat amb l'article 64.2 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos
generals de l'Estat per a l'any 2014 (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català de la mateixa data).
Amb efectes d'1 de gener de 2014.
Disposició transitòria vint-i-quatrena235

Rendiments del treball en espècie consistents en la utilització d’habitatge
175
Durant el període impositiu 2013, els rendiments del treball en espècie derivats de la
utilització d’habitatge quan aquest no sigui propietat del pagador es poden seguir valorant
conforme al que disposa la lletra a del número 1r de l’apartat 1 de l’article 43 d’aquesta Llei
en la seva redacció en vigor a 31 de desembre de 2012, sempre que l’entitat ocupadora ja
els estigui satisfent en relació amb l’habitatge esmentat amb anterioritat al 4 d’octubre de
2012.
235
Disposició transitòria afegida per l’article 4.3 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten
mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica (BOE
núm. 312, de 28 de desembre, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes d’1 de gener de 2013.
Disposició transitòria vint-i-cinquena236

Reduccions aplicables a determinats rendiments
1. El límit de la reducció que preveu l’article 18.2 d’aquesta Llei per a l’extinció de relacions
laborals o mercantils no s’aplica als rendiments del treball que derivin d’extincions produïdes
abans de l’1 de gener de 2013.
2. Els rendiments del treball procedents d’indemnitzacions per extinció de la relació mercantil
a què es refereix l’article 17.2.e d’aquesta Llei amb un període de generació superior a dos
anys, poden aplicar la reducció prevista a l’apartat 2 de l’article 18 d’aquesta Llei quan el
quocient resultant de dividir el nombre d’anys de generació, computats de data a data, entre
el nombre de períodes impositius de fraccionament sigui superior a dos, sempre que la data
de l’extinció de la relació sigui anterior a l’1 d’agost de 2014.
3. Els rendiments diferents dels procedents d’indemnitzacions per extinció de la relació

laboral, comuna o especial, o de la relació mercantil a què es refereix l’article 17.2.e
d’aquesta Llei, que estiguin percebent de manera fraccionada abans de l’1 de gener de 2015
amb dret a l’aplicació de la reducció que preveuen els articles 18.2, 23.3 26.2 i 32.1 de la
Llei de l’impost en la seva redacció en vigor el 31 de desembre de 2014, poden seguir
aplicant la reducció que preveuen, respectivament, els articles 18.2, 23.3, 26.2 i 32.1
d’aquesta Llei a cadascuna de les fraccions que s’imputin a partir de l’1 de gener de 2015,
sempre que el quocient resultant de dividir el nombre d’anys de generació, computats de
data a data, entre el nombre de períodes impositius de fraccionament sigui superior a dos.
En relació amb els rendiments que preveu el paràgraf anterior derivats de compromisos
adquirits abans de l’1 de gener de 2015 que tinguin previst l’inici de la seva percepció de
manera fraccionada en períodes impositius que s’iniciïn a partir de la data esmentada, la
substitució de la forma de percepció inicialment acordada per la seva percepció en un únic
període impositiu no altera l’inici del període de generació del rendiment.
4. En el cas dels rendiments del treball que derivin de l’exercici d’opcions de compra sobre
accions o participacions pels treballadors que hagin estat concedides abans de l’1 de gener
de 2015 i s’exerceixin un cop transcorreguts més de dos anys des de la seva concessió, si,
a més, no es van concedir anualment, poden aplicar la reducció prevista a l’apartat 2 de
l’article 18 d’aquesta Llei encara que en el termini dels cinc períodes impositius anteriors a
aquell en què s’exerceixin, el contribuent hagi obtingut altres rendiments amb un període de
generació superior a dos anys als quals hagi aplicat la reducció prevista a l’apartat esmentat.
En aquest cas és aplicable el límit previst al número 1r de la lletra b de l’apartat 2 de l’article
18 d’aquesta Llei en la seva redacció, en vigor el 31 de desembre de 2014, als rendiments
del treball derivats de totes les opcions de compra concedides abans de l’1 de gener de
2015.
176
236
Disposició transitòria vint-i-sisena237

Règim transitori aplicable a la imputació de primes d’assegurances col·lectives contractades
amb anterioritat a l’1 de desembre de 2012
Als efectes del que disposa el segon paràgraf de la lletra f de l’apartat 1 de l’article 17
d’aquesta Llei, en les assegurances col·lectives contractades amb anterioritat a l’1 de
desembre de 2012, en les quals figurin primes d’import determinat expressament, i l’import
anual d’aquestes superi el límit fixat en l’article esmentat, no és obligatòria la imputació per
aquest excés.
237
Disposició transitòria afegida per la disposició final 10a.5 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual
gener de 2013.
Disposició transitòria vint-i-setena238

Accions o participacions d’entitats de nova o recent creació adquirides amb anterioritat a
l’entrada en vigor de la Llei 14/2013, de suport als emprenedors i la seva internacionalització
Els contribuents que obtinguin guanys patrimonials que es posin de manifest amb motiu de
la transmissió d’accions o participacions adquirides amb anterioritat a l’entrada en vigor de la
Llei 14/2013 poden aplicar l’exempció que preveu la disposició addicional trenta-quatrena
d’aquesta Llei en la redacció en vigor a 31 de desembre de 2012, sempre que es compleixin
els requisits i les condicions que estableix aquesta disposició addicional.
238
Disposició transitòria afegida per l'article 27.12 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als
data).
Disposició transitòria vint-i-vuitena239

Accions o participacions adquirides amb el saldo de comptes estalvi-empresa
No forma part de la base de la deducció regulada a l’article 68.1 d’aquesta Llei l’import de
les accions o participacions adquirides amb el saldo de comptes estalvi-empresa en la
mesura que aquest saldo hagi estat objecte de deducció.»
239
Disposició transitòria afegida per l'article 1.94 de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen
Disposició transitòria vint-i-novena240

Transmissions de drets de subscripció anteriors a l’1 de gener de 2017.
Per determinar el valor d’adquisició dels valors a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de
l’article 37 d’aquesta Llei, es dedueix l’import obtingut per les transmissions de drets de
subscripció efectuades abans de l’1 de gener de 2017, a excepció de l’import d’aquests
177
drets que hagi tributat com a guany patrimonial. Quan no s’hagi transmès la totalitat dels
drets de subscripció, s’entén que els transmesos van correspondre als valors adquirits en
primer lloc.
240
tributàries (BOE núm. 288, de 28 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). Aquesta modificació
entra en vigor l’1 de gener de 2017, de conformitat amb la disposició final 6.c de la mateixa Llei 26/2014.
Disposició transitòria trentena241

Socis de societats civils que tinguin la condició de contribuents de l’impost sobre societats
1. Els contribuents d’aquest impost que siguin socis de societats civils, a les quals hagi estat
aplicable el règim d’atribució de rendes que preveu la secció 2a del títol X d’aquesta Llei i
adquireixin la condició de contribuents de l’impost sobre societats, poden seguir aplicant les
deduccions en la quota íntegra que preveu l’article 68.2 d’aquesta Llei que estiguin pendents
d’aplicació a 1 de gener de 2016 en els termes que preveu l’article 69 d’aquesta Llei, sempre
que es compleixin les condicions i els requisits que estableix la Llei de l’impost sobre
societats.
2. Pel que fa als contribuents d’aquest impost, és aplicable el que disposa la disposició
transitòria trenta-dosena de la Llei de l’impost sobre societats.
241
Disposició transitòria trenta-unena242

Requisit d’antiguitat als efectes de tractament de plans individuals d’estalvi sistemàtic de
contractes d’assegurança formalitzats abans de l’1 de gener de 2015
Als plans individuals d’estalvi sistemàtic formalitzats abans de l’1 de gener de 2015 els és
aplicable el requisit de cinc anys que fixa la lletra g de la disposició addicional tercera
d’aquesta Llei.
La transformació d’un pla individual d’estalvi sistemàtic formalitzat abans de l’1 de gener de
2015, o d’un contracte d’assegurança dels que regula la disposició transitòria catorzena
d’aquesta Llei, mitjançant la modificació del seu venciment, amb l’exclusiva finalitat
d’anticipar la constitució de la renda vitalícia a una data que compleixi el requisit d’antiguitat
de cinc anys des del pagament de la primera prima exigit per les disposicions esmentades,
no té efectes tributaris per al prenedor.
242
Disposició transitòria trenta-dosena243

Límits per a l'aplicació del mètode d'estimació objectiva en els exercicis 2016 a 2024
Per als exercicis de 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 2023 i 2024, les magnituds
de 150.000 i 75.000 euros a què es refereix l’apartat a’) de la lletra b) de la norma 3a de
178
l’apartat 1 de l’article 31 d’aquesta Llei queden fixades en 250.000 i 125.000 euros,

respectivament.
Així mateix, per als exercicis esmentats, la magnitud de 150.000 euros a què es refereix la
lletra c) de la norma 3a de l’apartat 1 de l’article 31 d’aquesta Llei queda fixada en 250.000
euros.
243
Disposició transitòria redactada de conformitat amb l'article 15 del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre,
pel qual s’adopten mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a
Ucraïna i al Pròxim Orient, així com per pal·liar els efectes de la sequera (BOE núm. 310, de 28 de desembre). Amb
efectes des de l’1 de gener de 2024.
Disposició transitòria trenta-tresena244

Aplicació en l’exercici 2018 de la deducció que estableix l’article 81 bis
En el període impositiu 2018, la deducció per cònjuge no separat legalment amb discapacitat
i l’increment de la deducció previst per cadascun dels fills que excedeixin el nombre mínim
de fills exigit per a l’adquisició de la condició de família nombrosa de categoria general o
especial es determina prenent en consideració exclusivament els mesos iniciats amb
posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any
2018.
244
Disposició transitòria afegida per l'article 62.3 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de
Disposició transitòria trenta-quatrena245

Obligació de declarar en el període impositiu 2018
Quan l’impost corresponent al període impositiu 2018 s’hagi meritat a partir de l’entrada en
vigor de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, el límit de 14.000 euros
que estableix el primer paràgraf de l’apartat 3 de l’article 96 d’aquesta Llei és de 12.643
euros.
245
Disposició transitòria trenta-cinquena246

Quantia exempta del gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes
en els exercicis 2018 i 2019
Els premis derivats de jocs que es duguin a terme amb anterioritat a l’entrada en vigor de la
Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, estan
exempts del gravamen especial en la quantia que preveu l’apartat 2 de la disposició
addicional trenta-tresena d’aquesta Llei en la redacció vigent a 31 de desembre de 2017.
La quantia esmentada és de 10.000 euros per als premis derivats de jocs que es duguin a
terme en el període impositiu 2018 a partir de l’entrada en vigor de la Llei esmentada, i de
20.000 euros per als premis derivats de jocs que es duguin a terme en el període impositiu
2019.
246
179
Disposició transitòria trenta-sisena247

Aplicació del règim d’ajornament a determinades participacions o accions en institucions
d’inversió col·lectiva adquirides amb anterioritat a l’1 de gener de 2022
El requisit que estableix el número 3r de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 94 d’aquesta Llei

no és aplicable a les participacions o accions en institucions d’inversió col·lectiva a què es
refereix aquest número 3r adquirides pel contribuent amb anterioritat a l’1 de gener de 2022 i
no cotitzades en borsa de valors espanyola, sempre que l’import del reemborsament o la
transmissió no es destini a l’adquisició d’accions o participacions d’institucions d’inversió
col·lectiva que preveu l’esmentat número 3r.
247
Disposició transitòria afegida per l'article 3.7 de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita
juliol). Aquesta modificació produeix efectes des de l’1 de gener de 2022, de conformitat amb la disposició final 7.c
de la mateixa Llei 11/2021.
Disposició transitòria trenta-setena248

Deducció per maternitat
Quan en el període impositiu 2022 s’hagi tingut dret a la deducció per maternitat i al
complement d’ajuda per a la infància que preveu la Llei 19/2021 en relació amb el mateix
descendent, es pot seguir practicant la deducció per maternitat a partir de l’1 de gener de
2023, encara que algun dels progenitors tingui dret al complement esmentat respecte del dit
descendent, sempre que es compleixi la resta dels requisits que estableix la normativa
vigent a partir de l’1 de gener de 2023.
248
Disposició transitòria afegida per l'article 73 del Reial decret 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de
resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra de Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa
de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat (BOE núm. 311, 28 de desembre).
Disposició transitòria trenta-vuitena249

Reducció aplicable a determinats arrendaments d'habitatges
Als rendiments nets positius de capital immobiliari derivats de contractes d'arrendament

d'habitatge que s'hagin subscrit abans de l'entrada en vigor de la Llei 12/2023, de 24 de
maig, pel dret a l'habitatge, els és aplicable la reducció que preveu l'apartat 2 de l'article 23
d'aquesta Llei en la redacció vigent a 31 de desembre de 2021.
249
Disposició transitòria afegida per la disposició final 2a.2 de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge
(BOE núm. 124, de 25 de maig). Aquesta modificació entrar en vigor a partir de l’1 de gener de 2024, de
conformitat amb la disposició final 9a de la mateixa Llei 12/2023.
Disposició derogatòria primera

Impost sobre la renda de les persones físiques
1. A l’entrada en vigor d’aquesta Llei queden derogades totes les disposicions que s’oposin
al que estableixen aquesta Llei, i en particular el Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març,
pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
180
2. No obstant el que preveu l’apartat anterior, conserven la seva vigència pel que fa a aquest
impost:
1r. La disposició addicional segona de la Llei 13/1985, de 25 de maig, de coeficients
d’inversió, recursos propis i obligacions d’informació d’intermediaris financers.
2n. La Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de cooperatives, llevat del que
disposa el seu article 32.
3r. Les disposicions addicionals setzena, dissetena i vint-i-tresena de la Llei 18/1991, de 6
de juny, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
4t. Els articles 93 i 94 de la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificació dels aspectes fiscals
del règim econòmic i fiscal de les Canàries.
5è. La Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del règim econòmic i fiscal de les Canàries.
6è. El Reial decret llei 7/1994, de 20 de juny, sobre llibertat d’amortització per a les
inversions generadores d’ocupació.
7è. El Reial decret llei 2/1995, de 17 de febrer, sobre llibertat d’amortització per a les
inversions generadores d’ocupació.
8è. La disposició transitòria onzena de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures
fiscals, administratives i de l’ordre social.
9è. L’article 13 de la Llei 32/1999, de 8 d’octubre, de solidaritat amb les víctimes del
terrorisme.
10è. Les disposicions addicionals tercera i sisena de la Llei 55/1999, de 29 de desembre, de
mesures fiscals, administratives i de l’ordre social.
11è. La Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i
dels incentius fiscals al mecenatge.
12è. La disposició transitòria segona de la Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre règim jurídic
dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l’exterior i sobre
determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals.
13è. Les disposicions addicionals cinquena, divuitena, trenta-tresena, trenta-quatrena i
trenta-setena de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de
l’ordre social.
14è. L’article 5.7 del Reial decret llei 6/2004, de 17 de setembre, pel qual s’adopten mesures
urgents per reparar els danys causats pels incendis i inundacions esdevinguts en les
comunitats autònomes d’Aragó, Catalunya, Andalusia, La Rioja, Comunitat Foral de Navarra
i Comunitat Valenciana.
15è. L’article 1 del text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la
circulació de vehicles de motor aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre.
16è. L’article 7 del Reial decret llei 8/2004, de 5 de novembre, sobre indemnitzacions als
participants en operacions internacionals de pau i seguretat.
17è. L’article 5.7 de la Llei 2/2005, de 15 de març, per la qual s’adopten mesures urgents per
reparar els danys causats pels incendis i inundacions esdevinguts en les comunitats
autònomes d’Aragó, Catalunya, Andalusia, La Rioja, Comunitat Foral de Navarra i Comunitat
Valenciana.
18è. L’article 3.7 del Reial decret llei 11/2005, de 22 de juliol, pel qual s’aproven mesures
urgents en matèria d’incendis forestals.
3. La derogació de les disposicions a què es refereix l’apartat 1 no perjudica els drets de la

hisenda pública respecte a les obligacions meritades durant la seva vigència.
Disposició derogatòria segona

Impost sobre societats
181
1. Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2007,
queden derogats l’article 23 i el capítol VI del títol VII del text refós de la Llei de l’impost
sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març.
2. Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2011
queden derogats els articles 36, 37, els apartats 4, 5 i 6 de l’article 38, els apartats 2 i 3 de
l’article 39 i els articles 40 i 43 del text refós de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel
Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març.250
3. Derogat251
queden derogats l’apartat 1 de l’article 34 i els apartats 1, 3 i 7 de l’article 38 del Text refós
de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de
març.252
250
Apartat 2 redactat de conformitat amb l’article 92.4 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible (BOE
núm. 55, de 5 de març, i suplement en català de la mateixa data).
251
Apartat 3 derogat per la disposició derogatòria única.2.a de la Llei 16/2013, de 29 d'octubre, per la qual
s'estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s'adopten altres mesures tributàries i
financeres (BOE núm. 260, de 30 d’octubre, i suplement en català de la mateixa data). Amb efectes per als
períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2014.
252
Apartat 4 redactat de conformitat amb la disposició final 2a.1 de la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema
(BOE núm. 312, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 42, de 31 de desembre). Amb efectes per als
períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2007.
Disposició final primera

Modificació del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques,
aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març
1. Amb efectes des de l’1 de gener de 2006, es modifica la disposició transitòria cinquena
del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda
redactada de la manera següent:
«Disposició transitòria cinquena. Règim transitori dels contractes d’assegurança de vida
generadors d’increments o disminucions de patrimoni abans de l’1 de gener de 1999.
1. Quan es percebi un capital diferit abans del 20 de gener de 2006, la part de prestació
corresponent a cadascuna de les primes satisfetes abans del 31 de desembre de 1994 es
redueix en un 14,28 per 100 per cada any, arrodonit per excés, que vagi entre l’abonament
de la prima i el 31 de desembre de 1994, una vegada calculat el rendiment d’acord amb el
que estableixen els articles 23, 24 i 94 d’aquesta Llei, exclòs el que preveu l’últim paràgraf
de l’apartat 2.b d’aquest article 94. Quan hagin transcorregut més de sis anys entre les dates
esmentades, el percentatge que s’ha d’aplicar és el 100 per 100.
2. Quan es percebi un capital diferit a partir del 20 de gener de 2006, la part de la prestació
corresponent a cadascuna de les primes satisfetes abans del 31 de desembre de 1994, que
s’hagi generat abans del 20 de gener de 2006, es redueix d’acord amb el que preveu
l’apartat 1 anterior.
A aquests efectes, per determinar la part de la prestació que, corresponent a cadascuna de
les primes satisfetes abans del 31 de desembre de 1994, s’ha generat amb anterioritat al 20
de gener de 2006, aquesta s’ha de multiplicar pel coeficient de ponderació que resulti del
quocient següent:
En el numerador, el temps transcorregut entre el pagament de la prima i el 20 de gener de
2006.
182
En el denominador, el temps transcorregut entre el pagament de la prima i la data de

cobrament de la prestació.»
2. Amb efectes des de l’1 de gener de 2006, es modifica la disposició transitòria novena del
text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactada
«Disposició transitòria novena. Guanys patrimonials derivats d’elements adquirits abans del
31 de desembre de 1994.
1. L’import dels guanys patrimonials corresponents a transmissions d’elements patrimonials
no afectes a activitats econòmiques que hagin estat adquirits abans del 31 de desembre de
1994, es determina d’acord amb les regles següents:
A) Transmissions efectuades fins al 19 de gener de 2006.
1a) Els guanys patrimonials es calculen, per a cada element patrimonial, d’acord amb el que
estableix la secció 4a del capítol I del títol II del text refós d’aquesta Llei.
El guany patrimonial calculat es redueix de la manera següent:
a) Es pren com a període de permanència en el patrimoni del contribuent el nombre d’anys
que vagin des de la data d’adquisició de l’element i el 31 de desembre de 1996, arrodonit
per excés.
En el cas de drets de subscripció, es pren com a període de permanència el que
correspongui als valors dels quals procedeixin.
Si s’han efectuat millores en els elements patrimonials transmesos, es pren com a període
de permanència d’aquestes en el patrimoni del contribuent el nombre d’anys que vagi entre
la data en què s’hagin realitzat i el 31 de desembre de 1996, arrodonit per excés.
b) Si els elements patrimonials transmesos fossin béns immobles, drets sobre aquests o
valors de les entitats compreses a l’article 108 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat
de valors, amb excepció de les accions o participacions representatives del capital social o
patrimoni de les societats o fons d’inversió immobiliària, el guany patrimonial es redueix en
un 11,11 per 100 per cada any de permanència dels assenyalats en el paràgraf a anterior
que passi de dos.
c) Si els elements patrimonials transmesos fossin accions admeses a negociació en algun
dels mercats regulats de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i
del Consell de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments financers, i
representatius de la participació en fons propis de societats o entitats, amb excepció de les
accions representatives del capital social de societats d’inversió mobiliària i immobiliària, el
guany es redueix un 25 per 100 per cada any de permanència dels que assenyala el
paràgraf a anterior que passi de dos.
d) Els restants guanys patrimonials es redueixen un 14,28 per 100 per cada any de
permanència dels assenyalats en el paràgraf a anterior que passi de dos.
e) Està no subjecte el guany patrimonial derivat d’elements patrimonials que a 31 de
desembre de 1996 i en funció del que assenyalen els paràgrafs b, c i d anteriors tinguin un
període de permanència, tal com aquest es defineix en el paràgraf a, superior a deu, cinc i
vuit anys, respectivament.
2a) Si s’han efectuat millores en els elements patrimonials transmesos s’ha de distingir la
part del valor d’alienació que correspongui a cada component d’aquest als efectes de
l’aplicació del que disposa la regla 1a anterior.
B) Transmissions efectuades a partir del 20 de gener de 2006.
1a) La part del guany patrimonial generat abans del 20 de gener de 2006 es redueix d’acord
amb el que disposa la lletra A anterior. A aquests efectes, la part del guany patrimonial
generat abans del 20 de gener de 2006 està determinada per la part del guany patrimonial
que proporcionalment correspongui al nombre de dies transcorreguts entre la data
d’adquisició i el 19 de gener de 2006, tots dos inclusivament, respecte del nombre total de
dies que hagi romàs en el patrimoni del contribuent.
183
Està no subjecta la part del guany patrimonial generat abans del 20 de gener de 2006
derivada d’elements patrimonials que, a 31 de desembre de 1996 i en funció del que
assenyalen els paràgrafs b, c i d de la regla 1a de la lletra A anterior, tinguin un període de
permanència, tal com aquest es defineix en el paràgraf a de la regla 1a de la lletra A
anterior, superior a deu, cinc i vuit anys, respectivament.
2a) En els casos de valors admesos a negociació en algun dels mercats regulats i d’accions
o participacions en institucions d’inversió col·lectiva a les quals sigui aplicable el règim que
preveu la lletra a de l’apartat 1 de l’article 35 d’aquesta Llei, els guanys i les pèrdues
patrimonials es calculen per a cada valor, acció o participació d’acord amb el que estableix
la secció 4a del capítol I del títol II d’aquesta Llei.
Si, com a conseqüència del que disposa el paràgraf anterior, s’obté com a resultat un guany
patrimonial, s’ha d’efectuar la reducció que escaigui de les següents:
a) Si el valor de transmissió és igual o superior al que correspongui als valors, accions o
participacions a efectes de l’impost sobre patrimoni de l’any 2005, la part del guany
patrimonial que s’hagi generat abans del 20 de gener de 2006 s’ha de reduir d’acord amb el
que preveu la regla 1a anterior. A aquests efectes, el guany patrimonial generat abans del
20 de gener de 2006 és la part del guany patrimonial resultant de prendre com a valor de
transmissió el que correspongui als valors, accions o participacions a efectes de l’impost
sobre patrimoni de l’any 2005.
b) Si el valor de transmissió és inferior al que correspongui als valors, accions o
participacions a efectes de l’impost sobre patrimoni de l’any 2005, el guany patrimonial es
redueix d’acord amb el que preveu la lletra A anterior.
2. Als efectes del que estableix aquesta disposició, es consideren elements patrimonials no
afectes a activitats econòmiques els elements en què la desafectació d’aquestes activitats
s’hagi produït amb més de tres anys d’antelació a la data de transmissió.»
3. Amb efectes des de l’1 de gener de 2006, s’afegeix una disposició transitòria quinzena al
text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactada
«Disposició transitòria quinzena. Règim transitori aplicable en el supòsit de defunció durant
el període impositiu 2006.
En el supòsit de finalització del període impositiu 2006 abans de l’entrada en vigor de la
disposició final primera de la Llei 35/2006, de l’impost sobre la renda de les persones
físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de
no residents i sobre el patrimoni, els successors del causant han d’aplicar en la declaració
esmentada les disposicions transitòries cinquena i novena d’aquesta Llei segons la seva
redacció vigent a 31 de desembre de 2005.»
Disposició final segona

Modificació del text refós de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret
legislatiu 4/2004, de 5 de març, i de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de
les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge
1. Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2007, es
fa una nova redacció del punt 2n de la lletra e de l’apartat 4 de l’article 30 del text refós de la
Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, que
queda redactat de la manera següent:
«2n. El subjecte passiu provi que un import equivalent a la depreciació del valor de la
participació s’ha integrat en la base imposable de l’impost sobre la renda de les persones
físiques, en concepte de renda obtinguda per les successives persones físiques propietàries
de la participació, en ocasió de la seva transmissió. La deducció s’ha de practicar
parcialment quan la prova a què es refereix aquest paràgraf e té un caràcter parcial.
184
En aquest supòsit, la deducció no pot excedir l’import resultant d’aplicar al dividend o a la

participació en beneficis el tipus de gravamen que en l’impost sobre la renda de les
persones físiques correspon als guanys patrimonials integrats en la part especial de la base
imposable o en la de l’estalvi, per al cas de transmissions efectuades a partir de l’1 de gener
de 2007.»
fa una nova redacció de l’article 43 del text refós de la Llei de l’impost sobre societats,
aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, que queda redactat de la manera
següent:
«Article 43. Deducció per contribucions empresarials a plans de pensions d’ocupació, a
mutualitats de previsió social que actuïn com a instrument de previsió social empresarial, a
plans de previsió social empresarial o per aportacions a patrimonis protegits de les persones
amb discapacitat.
1. El subjecte passiu pot practicar una deducció en la quota íntegra del 10 per cent de les
contribucions empresarials imputades a favor dels treballadors amb retribucions brutes
anuals inferiors a 27.000 euros, sempre que aquestes contribucions s’efectuïn a plans de
pensions d’ocupació, a plans de previsió social empresarial, a plans de pensions regulats en
la Directiva 2003/41/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 de juny de 2003, relativa
a les activitats i la supervisió de fons de pensions d’ocupació i a mutualitats de previsió
social que actuïn com a instrument de previsió social dels quals sigui promotor el subjecte
passiu.
2. Així mateix, el subjecte passiu pot practicar una deducció en la quota íntegra del 10 per
cent de les aportacions realitzades a favor de patrimonis protegits dels treballadors amb
retribucions brutes anuals inferiors a 27.000 euros, o dels seus parents en línia directa o
col·lateral fins al tercer grau inclusivament, dels seus cònjuges o de les persones a càrrec
dels treballadors esmentats en règim de tutela o acolliment que regula la Llei 41/2003, de 18
de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del
Codi civil, de la Llei d’enjudiciament civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat,
d’acord amb les regles següents:
a) Les aportacions que generin el dret a practicar la deducció prevista en aquest apartat no
poden excedir els 8.000 euros anuals per cada treballador o persona discapacitada.
b) Les aportacions que excedeixin el límit previst en la lletra anterior donen dret a practicar la
deducció en els quatre períodes impositius següents, fins a exhaurir, si s’escau, en
cadascun l’import màxim que genera el dret a deducció.
Quan concorrin en un mateix període impositiu deduccions en la quota per aportacions
efectuades en l’exercici, amb deduccions pendents de practicar d’exercicis anteriors s’han
de dur a terme, en primer lloc, les deduccions procedents de les aportacions dels exercicis
anteriors, fins a exhaurir l’import màxim que genera el dret de deducció.
c) Si es tracta d’aportacions no dineràries, s’ha de prendre com a import de l’aportació el que
resulti del que preveu l’article 18 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de
les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
Estan exemptes de l’impost sobre societats les rendes positives que es posin de manifest en
ocasió de les contribucions empresarials a patrimonis protegits.
3. Quan es tracti de treballadors amb retribucions brutes anuals iguals o superiors a 27.000
euros, la deducció que preveuen els apartats 1 i 2 anteriors s’aplica sobre la part
proporcional de les contribucions empresarials i aportacions que corresponguin a l’import de
la retribució bruta anual ressenyat en els apartats esmentats.
4. Aquesta deducció no es pot aplicar respecte de les contribucions realitzades a l’empara
del règim transitori establert en les disposicions transitòries quarta, cinquena i sisena del text
refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions. Així mateix, no és aplicable en el
185
cas de compromisos específics assumits amb els treballadors com a conseqüència d’un
expedient de regulació d’ocupació.
5. Quan s’efectuïn disposicions de béns o drets aportats al patrimoni protegit dels
treballadors, dels seus parents, cònjuges o persones a càrrec dels treballadors en règim de
tutela o acolliment, en els termes que preveuen els paràgrafs b i c de l’apartat 5 de l’article
54 de la Llei del impost sobre la renda de les persones físiques, el subjecte passiu que va
efectuar l’aportació, en el període en què s’hagin incomplert els requisits, conjuntament amb
la quota corresponent al seu període impositiu, ha d’ingressar la quantitat deduïda conforme
al que preveu aquest article, a més dels interessos de demora.»
fa una nova redacció de l’apartat 1 de l’article 57 del text refós de la Llei de l’impost sobre
societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, que queda redactat de la
manera següent:
«1. Les institucions d’inversió col·lectiva que regula la Llei d’institucions d’inversió col·lectiva
amb excepció de les sotmeses al tipus general de gravamen no tenen dret a cap deducció
de la quota ni a l’exempció de rendes en la base imposable per evitar la doble imposició
internacional.»
manera següent:
«2. S’entén per societat dominant la que compleixi els requisits següents:
a) Tenir alguna de les formes jurídiques que estableix l’apartat anterior o, si s’escau, tenir
personalitat jurídica i estar subjecta i no exempta a l’impost sobre societats. Els establiments
permanents d’entitats no residents situats en el territori espanyol poden ser considerats
societats dominants respecte de les societats les participacions de les quals hi estiguin
afectes.
b) Que tingui una participació, directa o indirecta, almenys del 75 per cent del capital social
d’una altra o altres societats el primer dia del període impositiu en què sigui aplicable aquest
règim de tributació.
c) Que la participació esmentada es mantingui durant tot el període impositiu.
El requisit de manteniment de la participació durant tot el període impositiu no és exigible en
el supòsit de dissolució de l’entitat participada.
d) Que no sigui dependent de cap altre resident en el territori espanyol, que compleixi els
requisits per ser considerada dominant.
e) Que no estigui sotmesa al règim especial de les agrupacions d’interès econòmic,
espanyoles i europees, i d’unions temporals d’empreses.
f) Que, si es tracta d’establiments permanents d’entitats no residents en el territori espanyol,
les entitats esmentades no siguin dependents de cap altra resident en el territori espanyol
que compleixi els requisits per ser considerada dominant i resideixin en un país o territori
amb què Espanya tingui subscrit un conveni per evitar la doble imposició internacional que
contingui clàusula d’intercanvi d’informació.»
manera següent:
«1. El règim que preveu el present capítol s’aplica, segons l’opció del subjecte passiu
d’aquest impost o del contribuent de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a les
aportacions no dineràries en què concorrin els requisits següents:
186
a) Que l’entitat que rep l’aportació sigui resident en el territori espanyol o hi realitzi activitats
per mitjà d’un establiment permanent al qual s’afectin els béns aportats.
b) Que una vegada realitzada l’aportació, el subjecte passiu aportador d’aquest impost o el
contribuent de l’impost sobre la renda de les persones físiques participi en els fons propis de
l’entitat que rep l’aportació en, almenys, el cinc per cent.
c) Que, en el cas d’aportació d’accions o participacions socials per contribuents de l’impost
sobre la renda de les persones físiques, a més dels requisits assenyalats en els paràgrafs a i
b, s’han de complir els següents:
1r. Que l’entitat del capital social del qual siguin representatius sigui resident en el territori
espanyol i que a l’entitat esmentada no li sigui aplicable el règim especial d’agrupacions
d’interès econòmic, espanyoles o europees, i d’unions temporals d’empreses, que preveu
aquesta Llei, ni tingui com a activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari
en els termes que preveu l’article 4.vuit.dos de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost
sobre patrimoni, i no compleixi la resta de requisits que estableix el quart paràgraf de
l’apartat 1 de l’article 116 d’aquesta Llei.
2n. Que representin una participació almenys del cinc per cent dels fons propis de l’entitat.
3r. Que de manera ininterrompuda l’aportador les posseeixi durant l’any anterior a la data del
document públic en què es formalitzi l’aportació.
d) Que, en el cas d’aportació d’elements patrimonials diferents dels esmentats en el paràgraf
c per contribuents de l’impost sobre la renda de les persones físiques, els elements
esmentats estiguin afectes a activitats econòmiques la comptabilitat de les quals es porti
d’acord amb el que disposa el Codi de comerç.»
manera següent:
«10. Per calcular la renda derivada de la transmissió de la participació, directa o indirecta, el
valor d’adquisició s’incrementa en l’import de la renda positiva que, sense distribució
efectiva, s’hagi inclòs en la base imposable dels socis com a rendes de les seves accions o
participacions en el període de temps comprès entre la seva adquisició i transmissió.
En el cas de societats que tinguin com a activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o
immobiliari en els termes que preveu article 4.vuit.dos de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de
l’impost sobre patrimoni, el valor de transmissió a computar és, com a mínim, el teòric
resultant de l’últim balanç tancat, una vegada substituït el valor comptable dels actius pel
valor que tindrien a efectes de l’impost sobre patrimoni o pel valor normal de mercat si
aquest fos inferior.»
manera següent:
«1. Es poden acollir al règim que preveu aquest capítol les entitats l’objecte social de les
quals comprengui l’activitat de gestió i administració de valors representatius dels fons
propis d’entitats no residents en el territori espanyol, mitjançant la corresponent organització
de mitjans materials i personals.
Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de l’entitat de
tinença de valors estrangers han de ser nominatius.
Les entitats sotmeses als règims especials de les agrupacions d’interès econòmic,
espanyoles i europees, i d’unions temporals d’empreses, no es poden acollir al règim
d’aquest capítol.
187
Tampoc no s’hi poden acollir les entitats que tinguin com a activitat principal la gestió d’un
patrimoni mobiliari o immobiliari en els termes que preveu l’article 4.vuit.dos de la Llei
19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre patrimoni, sempre que en el mateix temps de com a
mínim 90 dies de l’exercici social més del 50 per cent del capital social pertanyi, directament
o indirectament, a 10 socis o menys o a un grup familiar, i s’entén a aquests efectes que
aquest està constituït pel cònjuge i les altres persones unides per vincles de parentiu, en
línia directa o col·lateral, consanguínia o per afinitat, fins al quart grau, inclusivament,
excepte que la totalitat dels socis siguin persones jurídiques que, al seu torn, no compleixin
les condicions anteriors o quan una persona jurídica de dret públic sigui titular de més del 50
per cent del capital, així com quan els valors representatius de la participació de l’entitat
estiguin admesos a negociació en algun dels mercats secundaris oficials de valors que
preveu la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors.»
fa una nova redacció de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 118 del text refós de la Llei de
l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, que queda
redactat de la manera següent:
«b) Quan el perceptor sigui contribuent de l’impost sobre la renda de les persones físiques,
el benefici distribuït es considera renda general i es pot aplicar la deducció per doble
imposició internacional en els termes que preveu l’impost sobre la renda de les persones
físiques, respecte dels impostos pagats a l’estranger per l’entitat de tinença de valors i que
corresponguin a les rendes exemptes que hagin contribuït a la formació dels beneficis
percebuts.»
manera següent:
«4. Els partícips o membres de les comunitats titulars de forests veïnals en mancomú
integren en la base de l’impost sobre la renda de les persones físiques les quantitats que els
siguin efectivament distribuïdes per la comunitat. Aquests ingressos tenen el tractament
previst per a les participacions en beneficis de qualsevol tipus d’entitat a què es refereix el
paràgraf a de l’apartat 1 de l’article 25 de la Llei 35/2006, de l’impost sobre la renda de les
persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la
renda de no residents i sobre el patrimoni.»
10. Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2007, es fa una nova redacció de l’apartat 6 de
l’article 140 del text refós de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret
legislatiu 4/2004, de 5 de març, que queda redactat de la manera següent:
«6. El percentatge de retenció o ingrés a compte és el següent:
a) Amb caràcter general, el 18 per 100.
Quan es tracti de rendes procedents de l’arrendament o subarrendament d’immobles urbans
situats a Ceuta, Melilla o les seves dependències, obtingudes per entitats domiciliades en
els territoris esmentats o que hi operin mitjançant establiment o sucursal, el percentatge
esmentat es divideix per dos.
b) En el cas de rendes procedents de la cessió del dret a l’explotació de la imatge o del
consentiment o autorització per utilitzar-les, el 24 per 100.
Per reglament es poden modificar els percentatges de retenció i ingrés a compte que preveu
aquest apartat.»
s’afegeix una disposició addicional vuitena al text refós de la Llei de l’impost sobre societats,
188
aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, que queda redactada de la manera
següent:
«Disposició addicional vuitena. Tipus de gravamen en l’impost sobre societats.
1. El tipus general de gravamen que estableix l’article 28 d’aquesta Llei és el:
32,5 per cent, per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2007.
30 per cent, per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2008.
La referència del tercer paràgraf de l’apartat 7 de l’article 28 d’aquesta Llei al tipus de
gravamen del 35 per cent s’entén realitzada en els tipus de gravamen del paràgraf anterior.
2. El tipus de gravamen que estableix l’apartat 7 de l’article 28 d’aquesta Llei és el:
La referència de l’apartat 5 de l’article 30 d’aquesta Llei al tipus de gravamen del 40 per cent
s’entén realitzada als tipus de gravamen del paràgraf anterior.»
següent:
«Article 114. Tipus de gravamen.
Les entitats que compleixin les previsions que preveu l’article 108 d’aquesta Llei tributen
d’acord amb l’escala següent, excepte si d’acord amb el que preveu l’article 28 d’aquesta
Llei han de tributar a un tipus diferent del general:
a) Per la part de base imposable compresa entre 0 i 120.202,41 euros, al tipus del 25 per
cent.
b) Per la part de base imposable restant, al tipus del 30 per cent.
Quan el període impositiu tingui una durada inferior a l’any, la part de la base imposable que
tributa al tipus del 25 per cent és la resultant d’aplicar a 120.202,41 euros la proporció en
què estigui el nombre de dies del període impositiu entre 365 dies, o la base imposable del
període impositiu quan aquesta sigui inferior.»
s’afegeix una disposició addicional novena al text refós de la Llei de l’impost sobre societats,
següent:
«Disposició addicional novena. Reducció de la bonificació d’activitats exportadores.
La bonificació que regula l’apartat 1 de l’article 34 d’aquesta Llei es determina multiplicant el
percentatge de bonificació que estableix l’esmentat apartat pel coeficient següent:
0.875, en els períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2007.
El percentatge de bonificació que en resulti s’arrodoneix en la unitat superior.»
s’afegeix una disposició addicional desena al text refós de la Llei de l’impost sobre societats,
següent:
«Disposició addicional desena. Reducció de les deduccions en la quota íntegra de l’impost
sobre societats per incentivar la realització de determinades activitats.
189
1. Les deduccions que regulen els articles 36, els apartats 4, 5 i 6 de l’article 38, articles 39,
40 i 43 d’aquesta Llei, es determinen multiplicant els percentatges de deducció que
estableixen els articles esmentats pel coeficient següent:
El percentatge de deducció que resulti s’arrodoneix en la unitat superior.
2. Les deduccions que regula l’article 35 d’aquesta Llei es determinen multiplicant els
percentatges de deducció establerts en el dit article pel coeficient següent:
El percentatge de deducció que resulti s’arrodoneix en la unitat inferior.
3. Per determinar la deducció que estableix l’article 37 d’aquesta Llei, el percentatge de
deducció aplicable en els períodes impositius a què es refereix l’apartat 1 és del 12, 9, 6 i 3
per cent, respectivament.
4. Les deduccions que regulen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 38 d’aquesta Llei es
determinen multiplicant els percentatges de deducció fixats en els apartats esmentats pels
coeficients establerts en la disposició addicional novena d’aquesta Llei. El percentatge de
deducció que resulti s’arrodoneix en la unitat superior.»
s’afegeia disposició transitòria dinovena al text refós de la Llei de l’impost sobre societats,
següent:
«Disposició transitòria dinovena. Règim transitori en l’impost sobre societats de la deducció
per inversions per a la implantació d’empreses a l’estranger.
Les deduccions en la base imposable practicades en períodes impositius iniciats abans de
l’1 de gener de 2007 a l’empara de l’article 23 d’aquesta Llei, es regulen pel que hi ha
establert, encara que la integració en la base imposable i altres requisits es produeixin en
períodes impositius iniciats a partir de la data esmentada.»
s’afegeix una disposició transitòria vintena al text refós de la Llei de l’impost sobre societats,
següent:
«Disposició transitòria vintena. Règim transitori en l’impost sobre societats de les deduccions
per evitar la doble imposició.
1. Les deduccions que estableix l’article 30 d’aquesta Llei, que estiguin pendents d’aplicar al
començament del primer període impositiu que s’iniciï a partir de l’1 de gener de 2007, es
poden deduir en els períodes impositius que concloguin dins de la resta del termini establert
en l’esmentat article. L’import de la deducció es calcula tenint en compte el tipus de
gravamen vigent en el període impositiu en què aquesta s’apliqui.
2. Les deduccions que van resultar d’aplicar el que estableixen els articles 29 bis i 30 bis de
la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l’impost sobre societats, i els articles 31.1.b i 32.3
d’aquesta Llei, que estiguin pendents d’aplicar al començament del primer període impositiu
que s’iniciï a partir de l’1 de gener de 2007, es poden deduir en els períodes impositius que
concloguin dins la resta del termini establert en els articles esmentats. L’import de la
deducció es determina tenint en compte el tipus de gravamen vigent en el període impositiu
en què aquesta s’apliqui.
3. El que estableixen els dos apartats anteriors també és aplicable a les deduccions a què
es refereixen els articles 30, 31.1.b i 32.3 d’aquesta Llei, generades en períodes impositius
190
iniciats a partir de l’1 de gener de 2007 quan s’apliquin en períodes impositius posteriors en
què el tipus de gravamen sigui diferent del vigent en el qual es van generar.»
s’afegeix una disposició transitòria vint-i-unena al text refós de la Llei de l’impost sobre
societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, que queda redactada de
la manera següent:
«Disposició transitòria vint-i-unena. Règim transitori en l’impost sobre societats de les
deduccions per incentivar la realització de determinades activitats pendents de practicar.
1. Les deduccions que estableixen els articles 36, 37, apartats 4, 5 i 6 de l’article 38, articles
39, 40 i 43 d’aquesta Llei, pendents d’aplicació al començament del primer període impositiu
que s’iniciï a partir de l’1 de gener de 2011, es poden aplicar en el termini i amb els requisits
que estableix el capítol IV del títol VI d’aquesta Llei, segons la redacció vigent a 31 de
desembre de 2010. Els requisits esmentats són també aplicables per consolidar les
deduccions practicades en períodes impositius iniciats abans d’aquella data.
2. Les deduccions que estableix l’article 35 d’aquesta Llei, pendents d’aplicació al
poden aplicar en el termini i amb els requisits que estableix el capítol IV del títol VI d’aquesta
Llei, segons la redacció vigent a 31 de desembre de 2011. Aquests requisits també són
aplicables per consolidar les deduccions practicades en períodes impositius iniciats abans
d’aquella data.
3. Les deduccions que estableixen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 38 d’aquesta Llei,
pendents d’aplicació al començament del primer període impositiu que s’iniciï a partir de l’1
de gener de 2014, es poden aplicar en el termini i amb els requisits que estableix el capítol
IV del títol VI d’aquesta Llei, segons la redacció vigent a 31 de desembre de 2013. Aquests
requisits també són aplicables per consolidar les deduccions practicades en períodes
impositius iniciats abans d’aquella data.»
s’afegeix una disposició transitòria vint-i-dosena al text refós de la Llei de l’impost sobre
la manera següent:
«Disposició transitòria vint-i-dosena. Règim transitori de les societats patrimonials. Tributació
pel règim general.
1. La base imposable de les societats patrimonials el període impositiu de les quals s’hagi
iniciat dins de 2006 i conclogui l’any 2007 es determina, si s’escau, aplicant les normes del
text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial
decret legislatiu 3/2004, de 5 de març, segons la redacció vigent a 31 de desembre de 2006.
2. La integració de les rendes meritades i no integrades en la base imposable dels períodes
impositius en què la societat va tributar en el règim de les societats patrimonials s’ha de fer
en la base imposable de l’impost sobre societats corresponent al primer període impositiu
que s’iniciï a partir de l’1 de gener de 2007. Les rendes que s’hagin integrat en la base
imposable del subjecte passiu en aplicació del règim de societats patrimonials no s’han de
tornar a integrar en ocasió de la seva meritació.
3. Les bases imposables negatives generades en períodes impositius en què hagi estat
aplicable el règim de les societats patrimonials que estiguin pendents de compensar al
començament del primer període impositiu que s’iniciï a partir de l’1 de gener de 2007 es
poden compensar en les condicions i requisits que estableix l’article 25 d’aquesta Llei.
4. Les deduccions per doble imposició de dividends a què es refereix l’article 81 del text
refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret
legislatiu 3/2004, de 5 de març, generades en períodes impositius en què hagi estat
aplicable el règim de les societats patrimonials, que estiguin pendents d’aplicar al
191
poden deduir, al 50 o 100 per cent, en les condicions i els requisits que estableix l’article 30
d’aquesta Llei.
5. Les deduccions en la quota íntegra a què es refereix l’article 69.2 del text refós de la Llei
de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret legislatiu
3/2004, de 5 de març, generades en períodes impositius en què hagi estat aplicable el règim
de les societats patrimonials, que estiguin pendents d’aplicar al començament del primer
període impositiu que s’iniciï a partir de l’1 de gener de 2007, es poden deduir en les
condicions i els requisits que estableix el capítol IV del títol VI d’aquesta Llei.
6. La distribució de beneficis obtinguts en exercicis en què hagi estat aplicable el règim
especial de les societats patrimonials, sigui quina sigui l’entitat que reparteixi els beneficis
obtinguts per les societats patrimonials, el moment en què el repartiment es faci i el règim
fiscal especial aplicable a les entitats en aquell moment, ha de rebre el tractament següent:
a) Quan el perceptor sigui contribuent de l’impost sobre la renda de les persones físiques,
els dividends i participacions en beneficis a què es refereixen les lletres a i b de l’apartat 1
de l’article 25 de la Llei 35/2006, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de
modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i
sobre el patrimoni, no s’han d’integrar en la renda del període impositiu de l’impost
esmentat. La distribució del dividend no està subjecta a retenció o ingrés a compte.
b) Quan el perceptor sigui un subjecte passiu de l’impost sobre societats o un contribuent de
l’impost sobre la renda de no residents amb establiment permanent, els beneficis percebuts
s’han d’integrar, en tot cas, en la base imposable i donen dret a la deducció per doble
imposició de dividends en els termes que estableixen els apartats 1 i 4 de l’article 30
d’aquesta Llei.
c) Quan el perceptor sigui un contribuent de l’impost sobre la renda de no residents sense
establiment permanent, els beneficis percebuts tenen el tractament que els correspongui
d’acord amb el que estableix el text refós de la Llei de l’impost sobre no residents per a
aquests contribuents.
7. Les rendes obtingudes en la transmissió de la participació en societats que es
corresponguin amb reserves procedents de beneficis obtinguts en exercicis en què hagi
estat aplicable el règim de les societats patrimonials, sigui quina sigui l’entitat les
participacions de la qual es transmeten, el moment en què es realitza la transmissió i el
règim fiscal especial aplicable a les entitats en aquell moment, han de rebre el tractament
següent:
a) Quan el transmissor sigui contribuent de l’impost sobre la renda de les persones físiques,
als efectes de determinar el guany o la pèrdua patrimonial s’ha d’aplicar el que disposa
l’article 35.1.c del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques,
aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març, vigent al 31 de desembre de 2006.
b) Quan el transmissor sigui una entitat subjecta a l’impost sobre societats, o un contribuent
de l’impost sobre la renda de no residents amb establiment permanent, en cap cas es pot
aplicar la deducció per evitar la doble imposició sobre plusvàlues de font interna en els
termes que estableix l’article 30 d’aquesta Llei.
En la determinació d’aquestes rendes, el valor de transmissió a computar és, com a mínim,
el teòric resultant de l’últim balanç tancat, una vegada substituït el valor comptable dels
actius no afectes pel valor que tindrien a efectes de l’impost sobre patrimoni, o pel valor
normal de mercat si fos inferior.
El que disposa el primer paràgraf també s’aplica en els supòsits a què es refereix l’apartat 3
c) Quan el transmissor sigui un contribuent de l’impost sobre la renda de no residents sense
establiment permanent té el tractament que li correspon d’acord amb que estableix per a
aquests contribuents el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents.
192
8. Les societats que van tributar en aquest règim especial han de seguir complint les
obligacions d’informació en els termes que estableix l’article 47 del Reglament de l’impost
sobre societats, aprovat pel Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol.»
s’afegeix una disposició transitòria vint-i-tresena al text refós de la Llei de l’impost sobre
la manera següent:
«Disposició transitòria vint-i-tresena. Règim transitori de la bonificació per activitats
exportadores.
La bonificació que estableix l’apartat 1 de l’article 34 d’aquesta Llei, aplicada en períodes
impositius iniciats abans de l’1 de gener de 2014, segons la seva redacció vigent en els
períodes esmentats, està condicionada al compliment dels requisits que exigeix aquest
article, encara que la reinversió tingui lloc en un període impositiu iniciat a partir d’aquesta
data.»
20. Amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2007, es
modifica el número primer de l’apartat 3 de l’article 27 de la Llei 49/2002, de 23 de
desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al
mecenatge, sense perjudici de la seva aplicació en la redacció originària per als
esdeveniments que s’hagin regulat en normes legals aprovades abans de la data
esmentada, que queda redactat de la manera següent:
«Primer. Els subjectes passius de l’impost sobre societats, els contribuents de l’impost sobre
la renda de les persones físiques que realitzin activitats econòmiques en règim d’estimació
directa i els contribuents de l’impost sobre la renda de no residents que operin en el territori
espanyol mitjançant establiment permanent poden deduir de la quota íntegra de l’impost el
15 per 100 de les despeses que, en compliment dels plans i programes d’activitats establerts
pel consorci o per l’òrgan administratiu corresponent, realitzin en la propaganda i publicitat
de projecció plurianual que serveixin directament per a la promoció del corresponent
esdeveniment.
L’import d’aquesta deducció no pot excedir el 90 per 100 de les donacions efectuades al
consorci, entitats de titularitat pública o entitats a què es refereix l’article 2 d’aquesta Llei,
encarregades de la realització de programes i activitats relacionades amb l’esdeveniment. Si
s’aplica aquesta deducció, les donacions no es poden acollir a qualsevol dels incentius
fiscals que preveu aquesta Llei.
Quan el contingut del suport publicitari es refereixi de manera essencial a la divulgació de
l’esdeveniment, la base de la deducció és l’import total de la despesa realitzada. En cas
contrari, la base de la deducció és el 25 per 100 de la despesa esmentada.
Aquesta deducció es computa conjuntament amb les que regula el capítol IV del títol VI del
text refós de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de
5 de març, als efectes que estableix el seu article 44.»
s’afegeix una disposició transitòria vint-i-quatrena al text refós de la Llei de l’impost sobre
la manera següent:
«Disposició transitòria vint-i-quatrena. Dissolució i liquidació de societats patrimonials.
1. Poden acordar la seva dissolució i liquidació, amb aplicació del règim fiscal que preveu
aquesta disposició, les societats en què concorrin les circumstàncies següents:
a) Que hagin tingut la consideració de societats patrimonials, d’acord amb el que estableix el
capítol VI del títol VII d’aquesta Llei, en tots els períodes impositius iniciats a partir de l’1 de
gener de 2005 i que la mantinguin fins a la data de la seva extinció.
193
b) Que en els sis primers mesos des de l’inici del primer període impositiu que comenci a
partir de l’1 de gener de 2007 s’adopti vàlidament l’acord de dissolució amb liquidació i es
realitzin amb posterioritat a l’acord, dins el termini dels sis mesos següents a adoptar-lo, tots
els actes o negocis jurídics necessaris, segons la normativa mercantil, fins a la cancel·lació
registral de la societat en liquidació.
2. La dissolució amb liquidació de les societats esmentades té el règim fiscal següent:
a) Exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats,
concepte ‘‘operacions societàries’’, fet imposable ‘‘dissolució de societats’’, de l’article
19.1.1r del text refós de l’impost, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de
setembre.
b) No es merita l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana en
ocasió de les adjudicacions als socis d’immobles de naturalesa urbana. En la posterior
transmissió dels immobles esmentats s’entén que aquests van ser adquirits en la data en
què ho van ser per la societat que s’extingeixi.
c) A efectes de l’impost sobre societats de la societat que es dissol, no es merita cap renda
en ocasió de l’atribució de béns o drets als socis, persones físiques o jurídiques, residents
en el territori espanyol.
d) A efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, de l’impost sobre societats
o de l’impost sobre la renda de no residents dels socis de la societat que es dissol:
1r. El valor d’adquisició i, si s’escau, de titularitat de les accions o participacions en el capital
de la societat que es dissol, determinat d’acord amb el que estableix l’article 35.1.c del text
refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret
legislatiu 3/2004, de 5 de març, s’augmenta en l’import dels deutes adjudicats i es
disminueix en el dels crèdits i diners o signe que el representi adjudicat.
2n. Si el resultat de les operacions descrites en el paràgraf anterior és negatiu, el resultat
esmentat es considera renda o guany patrimonial, segons que el soci sigui persona jurídica
o física, respectivament, sense que sigui aplicable el que estableix la disposició transitòria
novena de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
En aquest supòsit, cadascun dels restants elements d’actiu adjudicats diferents dels crèdits,
diners o signe que el representi, es considera que té un valor d’adquisició zero.
3r. Si el resultat de les operacions que descriu el paràgraf 1r anterior és zero o positiu, es
considera que no existeix renda o pèrdua o guany patrimonial.
Quan el resultat sigui zero, cadascun dels restants elements d’actiu adjudicats diferents dels
crèdits, diners o signe que el representi, té zero com a valor d’adquisició.
Si el resultat és positiu, el valor d’adquisició de cadascun dels restants elements d’actiu
adjudicats diferents dels crèdits, diners o signe que el representi, és el que resulti de
distribuir el resultat positiu entre aquests en funció del valor de mercat que resulti del balanç
final de liquidació de la societat que s’extingeix.
4t. Els elements adjudicats al soci, diferents dels crèdits, diners o signe que el representi, es
consideren adquirits per aquest en la data de l’adquisició per part de la societat, sense que
en el càlcul de l’import dels guanys patrimonials sigui aplicable el que estableix la disposició
transitòria novena de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
3. Durant els períodes impositius que concloguin fins a la finalització del procés de dissolució
amb liquidació, sempre que la cancel·lació registral es faci dins el termini que indica el
paràgraf b de l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, es continua aplicant, tant per a les
societats patrimonials com pels seus socis, la normativa vigent a 31 de desembre de 2006,
excepte el tipus de gravamen de la part especial de la base imposable que és del 18 per
cent. En els esmentats períodes impositius no és aplicable el que estableix la disposició
transitòria novena de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en el supòsit
de transmissió d’accions o participacions d’aquestes societats.
Quan la cancel·lació es faci una vegada sobrepassat el termini esmentat, és aplicable el
règim general.»
194
següent:
«Article 42. Deducció per reinversió de beneficis extraordinaris.
1. Deducció en la quota íntegra.
Es dedueix de la quota íntegra el 12 per cent de les rendes positives obtingudes en la
transmissió onerosa dels elements patrimonials establerts en l’apartat següent integrades en
la base imposable sotmesa al tipus general de gravamen o a l’escala que preveu l’article 114
d’aquesta Llei, a condició de reinversió, en els termes i requisits d’aquest article.
Aquesta deducció és del 7 per cent, del 2 per cent o del 17 per cent quan la base imposable
tributi als tipus del 25 per cent, del 20 per cent o del 35 per cent, respectivament.
S’entén que es compleix la condició de reinversió si l’import obtingut en la transmissió
onerosa es reinverteix en els elements patrimonials a què es refereix l’apartat 3 d’aquest
article i la renda procedeix dels elements patrimonials enumerats a l’apartat 2 d’aquest
article.
No s’aplica a aquesta deducció el límit a què es refereix l’últim paràgraf de l’apartat 1 l’article
44 d’aquesta Llei. A efectes del càlcul de límit esmentat no es computa aquesta deducció.
2. Elements patrimonials transmesos.
Els elements patrimonials transmesos, susceptibles de generar rendes que constitueixin la
base de la deducció que preveu aquest article, són els següents:
a) Els pertanyents a l’immobilitzat material i immaterial afectes a activitats econòmiques que
hagin estat en funcionament almenys un any abans de la transmissió.
b) Valors representatius de la participació en el capital o en fons propis de tota classe
d’entitats que atorguin una participació no inferior al 5 per cent sobre el seu capital i que
s’hagin tingut, com a mínim, amb un any d’antelació a la data de transmissió, sempre que no
es tracti d’operacions de dissolució o liquidació d’aquestes entitats. El còmput de la
participació transmesa es refereix al període impositiu.
Als efectes de calcular el temps de possessió, s’entén que els valors transmesos han estat
els més antics.
3. Elements patrimonials objecte de la reinversió.
Els elements patrimonials en què s’ha de reinvertir l’import obtingut en la transmissió que
genera la renda objecte de la deducció són els següents:
a) Els pertanyents a l’immobilitzat material i immaterial afectes a activitats econòmiques
l’entrada en funcionament dels quals es realitzi dins el termini de reinversió.
b) Els valors representatius de la participació en el capital o en fons propis de tota classe
d’entitats que atorguin una participació no inferior al 5 per cent sobre el capital social
d’aquells. El còmput de la participació adquirida es refereix al termini establert per fer la
reinversió. Aquests valors no poden generar un altre incentiu fiscal a nivell de base
imposable o quota íntegra. A aquests efectes no es considera un incentiu fiscal les
correccions de valor, les exempcions a què es refereix l’article 21 d’aquesta Llei, ni les
deduccions per evitar la doble imposició.
La deducció per l’adquisició de valors representatius de la participació en fons propis
d’entitats no residents en el territori espanyol és incompatible amb la deducció que estableix
4. No s’entenen compresos en el paràgraf b dels apartats 2 i 3 d’aquest article els valors
següents:
a) Que no atorguin una participació en el capital social o fons propis.
b) Siguin representatius de la participació en el capital social o en els fons propis d’entitats
no residents en el territori espanyol les rendes de les quals no es puguin acollir a l’exempció
que estableix l’article 21 d’aquesta Llei.
195
c) Siguin representatius d’institucions d’inversió col·lectiva de caràcter financer.

d) Siguin representatius d’entitats que tinguin com a activitat principal la gestió d’un
patrimoni mobiliari o immobiliari en els termes que preveu l’article 4.vuit.dos de la Llei
19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre patrimoni.
e) Siguin representatius d’entitats on més de la meitat del seu actiu estigui integrat per
elements patrimonials que no tinguin la consideració d’immobilitzat material, immaterial o
valors no compresos en el paràgraf b dels dos apartats anteriors, amb les especialitats
d’aquest apartat. Aquestes magnituds es determinen d’acord amb els balanços aprovats
corresponents a l’exercici en què es transmeti o adquireixi la participació i en els dos
exercicis immediats anteriors.
5. No s’entén realitzada la reinversió quan l’adquisició es faci mitjançant operacions
realitzades entre entitats d’un mateix grup en el sentit de l’article 16 d’aquesta Llei, acollides
al règim especial que estableix el capítol VIII del títol VII d’aquesta Llei. Tampoc s’entén
realitzada la reinversió quan l’adquisició es faci a una altra entitat del mateix grup en el sentit
de l’article 16 d’aquesta Llei, excepte si es tracta d’elements d’immobilitzat material nous.
6. Termini per efectuar la reinversió.
a) La reinversió s’ha d’efectuar dins el termini comprès entre l’any anterior a la data de la
posada a disposició de l’element patrimonial transmès i els tres anys posteriors, o,
excepcionalment, d’acord amb un pla especial de reinversió aprovat per l’Administració
tributària a proposta del subjecte passiu. Quan s’hagin efectuat dues o més transmissions en
el període impositiu de valors representatius de la participació en el capital o en els fons
propis de tota classe d’entitats, el termini esmentat es computa des de la finalització del
període impositiu.
La reinversió s’entén efectuada en la data en què es produeixi la posada a disposició dels
elements patrimonials en què es materialitzi.
b) Si es tracta d’elements patrimonials que siguin objecte dels contractes d’arrendament
financer a què es refereix l’apartat 1 de la disposició addicional setena de la Llei 26/1988, de
29 de juliol, sobre disciplina i intervenció de les entitats de crèdit, es considera realitzada la
reinversió en la data en què es produeixi la posada a disposició de l’element patrimonial
objecte del contracte, per un import igual al seu valor de comptat. Els efectes de la reinversió
estan condicionats, amb caràcter resolutori, a l’exercici de l’opció de compra.
c) La deducció s’ha de practicar en la quota íntegra corresponent al període impositiu en què
s’efectuï la reinversió. Quan la reinversió s’hagi realitzat abans de la transmissió, la deducció
es practica en la quota íntegra corresponent al període impositiu en què s’efectuï la
transmissió esmentada.
7. Base de la deducció.
La base de la deducció està constituïda per l’import de la renda obtinguda en la transmissió
dels elements patrimonials a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article, que s’hagi integrat
en la base imposable. Als únics efectes del càlcul d’aquesta base de deducció, el valor de
transmissió no pot superar el valor de mercat.
No formen part de la renda obtinguda en la transmissió l’import de les provisions relatives als
elements patrimonials o valors, tenint en compte que les dotacions a aquestes hagin estat
fiscalment deduïbles, ni les quantitats aplicades a la llibertat d’amortització, o a la
recuperació del cost del bé fiscalment deduïble segons el que preveu l’article 115 d’aquesta
Llei, que s’hagin d’integrar en la base imposable en ocasió de la transmissió dels elements
patrimonials que es van acollir en els règims esmentats.
No s’inclou en la base de la deducció la part de la renda obtinguda en la transmissió que
hagi generat el dret a practicar la deducció per doble imposició.
La inclusió en la base de deducció de l’import de la renda obtinguda en la transmissió dels
elements patrimonials l’adquisició o utilització posterior dels quals generi despeses
deduïbles, sigui quin sigui l’exercici en què aquests es meritin, és incompatible amb la
deducció de les despeses esmentades. El subjecte passiu pot optar entre acollir-se a la
196
deducció per reinversió i la deducció de les despeses esmentades. En aquest cas, la pèrdua
del dret d’aquesta deducció es regularitza en la forma que estableix l’article 137.3 d’aquesta
Llei.
Si es tracta d’elements patrimonials a què fa referència el paràgraf a de l’apartat 2 d’aquest
article, la renda obtinguda s’ha de corregir, si s’escau, en l’import de la depreciació
monetària d’acord amb el que preveu l’apartat 10 de l’article 15 d’aquesta Llei.
La reinversió d’una quantitat inferior a l’import obtingut en la transmissió dóna dret a la
deducció establerta en aquest article, i la base de la deducció és la part de la renda que
proporcionalment correspongui a la quantitat reinvertida.
8. Manteniment de la inversió.
a) Els elements patrimonials objecte de la reinversió han de romandre en funcionament en el
patrimoni del subjecte passiu, llevat de pèrdua justificada, fins que es compleixi el termini de
cinc anys, o de tres anys si es tracta de béns mobles, excepte si la seva vida útil conforme al
mètode d’amortització dels admesos a l’article 11 d’aquesta Llei, que s’apliqui, fos inferior.
b) La transmissió dels elements patrimonials objecte de la reinversió abans de la finalització
del termini esmentat en el paràgraf a anterior determina la pèrdua de la deducció, excepte si
l’import obtingut o el valor net comptable, si és menor, és objecte de reinversió en els termes
que estableix aquest article. En aquest cas, la pèrdua del dret d’aquesta deducció es
regularitza en la forma que estableix l’article 137.3 d’aquesta Llei.
9. Plans especials de reinversió.
Quan es provi que, per les seves característiques tècniques, la inversió o la seva entrada en
funcionament s’ha d’efectuar necessàriament en un termini superior al que preveu l’apartat 6
d’aquest article, els subjectes passius poden presentar plans especials de reinversió. Per
reglament s’estableix el procediment per a la presentació i aprovació dels plans especials de
reinversió.
10. Requisits formals.
Els subjectes passius han de fer constar en la memòria dels comptes anuals l’import de la
renda acollida a la deducció que preveu aquest article i la data de la reinversió. La menció
esmentada s’ha de fer mentre no es compleixi el termini de manteniment a què es refereix
l’apartat 8 d’aquest article.
11. Els percentatges de deducció del 12 i 17 per cent que estableix l’apartat 1 d’aquest
article són, respectivament, del 14,5 i 19,5 per cent, sigui quin sigui el període impositiu en
què es practiqui la deducció, per a les rendes integrades en la base imposable dels períodes
impositius iniciats dins l’any 2007.
12. Si es tracta de rendes integrades en la base imposable de períodes impositius iniciats
abans de l’1 de gener de 2007, la deducció per reinversió es regula pel que estableix l’article
42 segons la redacció vigent al 31 de desembre de 2006, sigui quin sigui el període en què
es practiqui la deducció.»
s’afegeix una disposició transitòria vint-i-cinquena al text refós de la Llei de l’impost sobre
la manera següent:
«Disposició transitòria vint-i-cinquena. Deducció per reinversió de beneficis extraordinaris.
El que disposa l’últim paràgraf de l’apartat 3 de l’article 42 d’aquesta Llei no és aplicable a
les reinversions realitzades en els períodes impositius iniciats dins de 2007, sigui quin sigui
el període impositiu en què es practiqui la correcció de valor.»
Disposició final tercera

Modificació del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel
Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març
197
s’afegeix una disposició addicional segona al text refós de la Llei de l’impost sobre la renda
de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, que queda
«Disposició addicional segona. Tipus de gravamen.
1. El tipus de gravamen del 35 per cent que estableixen l’apartat 1 de l’article 19 i l’apartat 1,
2a regla, de l’article 38 d’aquesta Llei, és el:
2. El tipus de gravamen del 40 per cent que estableix l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei,
és el:
35 per cent, per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2008.»
2. Es fa una nova redacció de l’article 14 del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda
de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, que queda redactat
de la manera següent: «Article 14. Rendes exemptes.
1. N’estan exemptes les rendes següents:
a) Les rendes que esmenta l’article 7 del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de
les persones físiques, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març, llevat de les
que esmenta la lletra y, percebudes per persones físiques, així com les pensions
assistencials per ancianitat reconegudes a l’empara del Reial decret 728/1993, de 14 de
maig, pel qual s’estableixen pensions assistencials per ancianitat a favor dels emigrants
espanyols.
b) Les beques i altres quantitats percebudes per persones físiques, satisfetes per les
administracions públiques, en virtut d’acords i convenis internacionals de cooperació cultural,
educativa i científica o en virtut del pla anual de cooperació internacional aprovat en Consell
de Ministres.
c) Els interessos i altres rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis a què
es refereix l’article 23.2 del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones
físiques, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març, així com els guanys
patrimonials derivats de béns mobles, obtinguts sense mediació d’establiment permanent,
per residents en un altre Estat membre de la Unió Europea o per establiments permanents
dels esmentats residents situats en un altre Estat membre de la Unió Europea.
El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable als guanys patrimonials derivats de la
transmissió d’accions, participacions o altres drets en una entitat en els casos següents:
1r. Quan l’actiu de l’entitat esmentada consisteixi principalment, directament o indirectament,
en béns immobles situats en territori espanyol.
2n. Quan, en algun moment, durant el període de 12 mesos precedent a la transmissió, el
contribuent hagi participat, directament o indirectament, en almenys el 25 per 100 del capital
o patrimoni de l’esmentada entitat.
d) Els rendiments derivats del deute públic, obtinguts sense mediació d’establiment
permanent a Espanya.
e) Les rendes derivades de valors emesos a Espanya per persones físiques o entitats no
residents sense mediació d’establiment permanent, sigui quin sigui el lloc de residència de
les institucions financeres que actuïn com agents de pagament o intercedeixin en l’emissió o
transmissió dels valors.
No obstant això, quan el titular dels valors sigui un establiment permanent en el territori
espanyol, les rendes a què es refereix el paràgraf anterior queden subjectes a aquest impost
i, si s’escau, al sistema de retenció a compte, que ha de practicar la institució financera
resident que actuï com a dipositària dels valors.
198
f) Els rendiments dels comptes de no residents, que se satisfacin a contribuents per aquest
impost, llevat que el pagament s’efectuï a un establiment permanent situat en el territori
espanyol, pel Banc d’Espanya, o per les entitats registrades a què es refereix la normativa
de transaccions econòmiques amb l’exterior.
g) Les rendes obtingudes en el territori espanyol, sense mediació d’establiment permanent
en aquest, procedents de l’arrendament, cessió, o transmissió de contenidors o de vaixells i
aeronaus sense dotació, utilitzats en la navegació marítima o aèria internacional.
h) Els beneficis distribuïts per les societats filials residents en el territori espanyol a les seves
societats matrius residents en altres estats membres de la Unió Europea o als establiments
permanents d’aquestes últimes situats en altres estats membres, quan hi concorrin els
1r. Que les dues societats estiguin subjectes i no exemptes a algun dels tributs que graven
els beneficis de les entitats jurídiques en els estats membres de la Unió Europea, esmentats
a l’article 2.c de la Directiva 90/435/CEE del Consell, de 23 de juliol de 1990, relativa al
règim aplicable a les societats matrius i filials d’estats membres diferents i els establiments
permanents estiguin subjectes i no exempts a imposició a l’Estat on estiguin situats.
2n. Que la distribució del benefici no sigui conseqüència de la liquidació de la societat filial.
3r. Que les dues societats revesteixin alguna de les formes que preveu l’annex de la
Directiva 90/435/CEE del Consell, de 23 de juliol de 1990, relativa al règim aplicable a les
societats matrius i filials d’estats membres diferents, modificada per la Directiva
2003/123/CE del Consell, de 22 de desembre de 2003.
Té la consideració de societat matriu l’entitat que tingui en el capital d’una altra societat una
participació directa com a mínim del 20 per cent. Aquesta última entitat té la consideració de
societat filial. El percentatge esmentat és el 15 per cent a partir de l’1 de gener de 2007 i el
10 per cent a partir de l’1 de gener de 2009.
Aquesta participació s’ha d’haver mantingut de manera ininterrompuda durant l’any anterior
al dia en què sigui exigible el benefici que es distribueixi o, si hi manca, que es mantingui
durant el temps que sigui necessari per completar un any. En aquest últim cas, la quota
tributària ingressada s’ha de retornar una vegada complert el termini esmentat.
La residència es determina d’acord amb la legislació de l’Estat membre que correspongui,
sense perjudici del que estableixen els convenis per evitar la doble imposició.
No obstant el que s’ha previst abans, el ministre d’Economia i Hisenda pot declarar, a
condició de reciprocitat, que el que estableix aquesta lletra h sigui aplicable a les societats
filials que revesteixin una forma jurídica diferent de les que preveu l’annex de la directiva i
els dividends distribuïts a una societat matriu que posseeixi en el capital d’una societat filial
resident a Espanya una participació directa de com a mínim el 10 per cent, sempre que es
compleixin les restants condicions que estableix aquesta lletra h.
El que estableix aquesta lletra h no és aplicable quan la majoria dels drets de vot de la
societat matriu estiguin en possessió, directament o indirectament, de persones físiques o
jurídiques que no resideixin en estats membres de la Unió Europea, excepte quan aquella
efectuï efectivament una activitat empresarial directament relacionada amb l’activitat
empresarial desenvolupada per la societat filial o tingui per objecte la direcció i gestió de la
societat filial mitjançant l’adequada organització de mitjans materials i personals o provi que
s’ha constituït per motius econòmics vàlids i no per gaudir indegudament del règim que
preveu aquesta lletra h.
i) Les rendes derivades de les transmissions de valors o el reemborsament de participacions
en fons d’inversió realitzats en algun dels mercats secundaris oficials de valors espanyols,
obtingudes per persones físiques o entitats no residents sense mediació d’establiment
permanent en el territori espanyol, que siguin residents en un Estat que tingui subscrit amb
Espanya un conveni per evitar la doble imposició amb clàusula d’intercanvi d’informació.
j) Els dividends i les participacions en beneficis a què es refereixen els paràgrafs a i b de
l’apartat 1 de l’article 25 de la Llei 35/2006, de l’impost sobre la renda de les persones
199
físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de
no residents i sobre el patrimoni, obtinguts sense mediació d’establiment permanent, per
persones físiques residents en un altre Estat membre de la Unió Europea o en països o
territoris amb què hi hagi un efectiu intercanvi d’informació tributària d’acord amb el que
disposa l’apartat 3 de la disposició addicional primera de la Llei 36/2006, de mesures per a
la prevenció del frau fiscal, amb el límit de 1.000 euros, que és aplicable sobre tots els
rendiments obtinguts durant l’any natural.
2. En cap cas és aplicable el que disposen les lletres c, d, i i j de l’apartat anterior als
rendiments i guanys patrimonials obtinguts a través dels països o territoris qualificats per
reglament de paradisos fiscals.
Tampoc és aplicable el que preveu la lletra h de l’apartat anterior quan la societat matriu
tingui la seva residència fiscal en un país o territori considerat paradís fiscal, o l’establiment
permanent hi estigui situat.
3. El ministre d’Economia i Hisenda pot declarar, a condició de reciprocitat, l’exempció dels
rendiments corresponents a entitats de navegació marítima o aèria residents a l’estranger
els vaixells o aeronaus de les quals toquin el territori espanyol, encara que hi tinguin
consignataris o agents.»
3. Es fa una nova redacció de l’apartat 2 de l’article 19 del text refós de la Llei de l’impost
sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, que
«2. A més a més, quan les rendes obtingudes per establiments permanents d’entitats no
residents es transfereixin a l’estranger, és exigible una imposició complementària al tipus de
gravamen del 18 per cent sobre les quanties transferides amb càrrec a les rendes de
l’establiment permanent, inclosos els pagaments a què fa referència l’article 18.1.a, que no
hagin estat despeses deduïbles als efectes de fixació de la base imposable de l’establiment
permanent.
La declaració i ingrés de l’esmentada imposició complementària s’ha d’efectuar en la forma i
els terminis establerts per a les rendes obtingudes sense mediació d’establiment
permanent.»
4. Es fa una nova redacció dels apartats 1 i 2 de l’article 25 del text refós de la Llei de
l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de
març, que queda redactat de la manera següent:
«1. La quota tributària s’obté aplicant a la base imposable determinada conforme a l’article
anterior els tipus de gravamen següents:
a) Amb caràcter general, el 24 per cent.
b) Les pensions i altres prestacions similars percebudes per persones físiques no residents
en el territori espanyol, sigui quina sigui la persona que hagi generat el dret a la seva
percepció, han de ser gravades d’acord amb l’escala següent:
Import anual Renta pensió

Quota Tipus aplicable
pensió fins a fins a
- -
- -
Euros Percentatge
Euros Euros
0 0 12.000 8
12.000 960 6.700 30
18.700 2.970 D’ara endavant 40
c) Els rendiments del treball de persones físiques no residents en el territori espanyol,

sempre que no siguin contribuents per l’impost sobre la renda de les persones físiques, que
prestin els seus serveis en missions diplomàtiques i representacions consulars d’Espanya a
200
l’estranger, quan no sigui procedent l’aplicació de normes específiques derivades dels

tractats internacionals en què Espanya sigui part, es graven al 8 per cent.
d) Quan es tracti de rendiments derivats d’operacions de reassegurança, l’1,5 per cent.
e) El 4 per cent en el cas d’entitats de navegació marítima o aèria residents a l’estranger, els
vaixells o aeronaus de les quals toquin territori espanyol.
f) El 18 per cent quan es tracti de:
1r. Dividends i altres rendiments derivats de la participació en els fons propis d’una entitat.
2n. Interessos i altres rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis.
3r. Guanys patrimonials que es posin de manifest en ocasió de transmissions d’elements
patrimonials.
g) Els rendiments del treball percebuts per persones físiques no residents en el territori
espanyol en virtut d’un contracte de durada determinada per a treballadors estrangers de
temporada, d’acord amb el que estableix la normativa laboral, es graven al tipus del 2 per
cent.
h) El tipus de gravamen aplicable als cànons o regalies satisfets per una societat resident en
el territori espanyol o per un establiment permanent situat en aquest d’una societat resident
en un altre Estat membre de la Unió Europea a una societat resident en un altre Estat
membre o a un establiment permanent situat en un altre Estat membre d’una societat
resident d’un Estat membre és del 10 per cent quan concorrin els requisits següents:
1r. Que les dues societats estiguin subjectes i no exemptes a algun dels tributs que esmenta
l’article 3.a.iii de la Directiva 2003/49/CE del Consell, de 3 de juny de 2003, relativa a un
règim fiscal comú aplicable als pagaments d’interessos i cànons efectuats entre societats
associades de diferents estats membres.
2n. Que les dues societats revesteixin alguna de les formes que preveu l’annex de la
Directiva 2003/49/CE.
3r. Que les dues societats siguin residents fiscals en la Unió Europea i que, als efectes d’un
conveni per evitar la doble imposició sobre la renda conclòs amb un tercer Estat, no es
considerin residents d’aquest tercer Estat.
4t. Que les dues societats siguin associades. A aquests efectes, dues societats es
consideren associades quan una posseeixi en el capital de l’altra una participació directa
almenys del 25 per cent, o una tercera posseeixi en el capital de cadascuna d’aquestes una
participació directa almenys del 25 per cent.
La participació esmentada s’ha d’haver mantingut de forma ininterrompuda durant l’any
anterior al dia en què s’hagi satisfet el pagament del rendiment o, si no, s’ha de mantenir
durant el temps que sigui necessari per completar un any.
5è. Que, si s’escau, aquestes quantitats siguin deduïbles per a l’establiment permanent que
satisfà els rendiments a l’Estat en què estigui situat.
6è. Que la societat que rebi aquests pagaments ho faci en el seu propi benefici i no com a
mera intermediària o agent autoritzat d’una altra persona o societat i que, si es tracta d’un
establiment permanent, les quantitats que rebi estiguin efectivament relacionades amb la
seva activitat i constitueixin un ingrés computable als efectes de la determinació de la seva
base imposable a l’estat en què estigui situat.
El que estableix aquest paràgraf h no és aplicable quan la majoria dels drets de vot de la
societat perceptora dels rendiments es posseeixi, directament o indirectament, per persones
físiques o jurídiques que no resideixin en estats membres de la Unió Europea, excepte quan
aquella provi que s’ha constituït per motius econòmics vàlids i no per gaudir indegudament
del règim que preveu aquest paràgraf h.
2. Si es tracta de transmissions de béns immobles situats en el territori espanyol per
contribuents que actuïn sense establiment permanent, l’adquirent està obligat a retenir i
ingressar el 3 per cent, o a efectuar l’ingrés a compte corresponent, de la contraprestació
acordada, en concepte de pagament a compte de l’impost corresponent a aquells.
201
No correspon l’ingrés a compte a què es refereix aquest apartat en els casos d’aportació de
béns immobles, en la constitució o augment de capitals de societats residents en el territori
espanyol.
Sense perjudici de les sancions que puguin correspondre per la infracció en què s’hagi
incorregut, si la retenció o l’ingrés a compte no s’han ingressat, els béns transmesos queden
afectes al pagament de l’import que sigui més baix entre l’esmentada retenció o ingrés a
compte i l’impost corresponent.»
«4. No correspon practicar retenció o ingrés a compte respecte de:
a) Les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposa l’article 14 o en un conveni
per evitar la doble imposició que sigui aplicable, sense perjudici de l’obligació de declarar
que preveu l’apartat 5 d’aquest article.
No obstant això, sí que hi ha l’obligació de practicar retenció o ingrés a compte respecte de
les rendes a què es refereix la lletra j de l’apartat 1 de l’article 14.
b) El rendiment derivat de la distribució de la prima d’emissió d’accions o participacions, o de
la reducció de capital. Per reglament es pot establir l’obligació de practicar retenció o ingrés
a compte en aquests supòsits.
c) Les rendes satisfetes o abonades a contribuents per aquest impost sense establiment
permanent, quan s’acrediti el pagament de l’impost o la procedència d’exempció.
d) Les rendes a què es refereix l’article 118.1.c del text refós de la Llei de l’impost sobre
societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març.
e) Les rendes que s’estableixin per reglament.»
queda redactat en els termes següents:
«1. Componen la renda imputable a l’establiment permanent els conceptes següents:
a) Els rendiments de les activitats o explotacions econòmiques desenvolupades per
l’esmentat establiment permanent.
b) Els rendiments derivats d’elements patrimonials afectes a l’establiment permanent.
c) Els guanys o les pèrdues patrimonials derivades dels elements patrimonials afectes a
l’establiment permanent.
Es consideren elements patrimonials afectes a l’establiment permanent els vinculats
funcionalment a l’exercici de l’activitat que constitueix el seu objecte.
Els actius representatius de la participació en fons propis d’una entitat només es consideren
elements patrimonials afectes a l’establiment permanent quan aquest sigui una sucursal
registrada en el Registre mercantil i es compleixin els requisits establerts per reglament.
A aquests efectes, es consideren elements patrimonials afectes els transmesos dins els tres
períodes impositius següents al de la desafectació.»
7. Es fa una nova redacció de la disposició transitòria única del text refós de la Llei de
l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de
març, que queda redactada en els termes següents:
«Única. Disposicions transitòries del text refós de l’impost sobre la renda de les persones
físiques, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març.
1. Les disposicions transitòries segona, cinquena, novena i desena del text refós de l’impost
sobre la renda de les persones físiques aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de
març, són aplicables als contribuents sense establiment permanent que siguin persones
físiques.
202
2. Les modificacions efectuades en les disposicions transitòries cinquena i novena del text
refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques per la disposició final
primera de la Llei 35/2006, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de
modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i
sobre el patrimoni, només tenen efectes en l’impost sobre la renda de no residents des de la
data d’entrada en vigor de la disposició esmentada.»
Disposició final quarta

Modificació de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre patrimoni
1. Es modifica l’article 4.cinc de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre patrimoni,

que queda redactat de la manera següent:
«Cinc. Els drets de contingut econòmic en els instruments següents:
a) Els drets consolidats dels partícips i els drets econòmics dels beneficiaris en un pla de
pensions.
b) Els drets de contingut econòmic que corresponguin a primes satisfetes en els plans de
previsió assegurats definits a l’apartat 3 de l’article 51 de la Llei 35/2006, de l’impost sobre la
renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre
societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.
c) Els drets de contingut econòmic que corresponguin a aportacions realitzades pel subjecte
passiu als plans de previsió social empresarial que regula l’apartat 4 de l’article 51 de la Llei
35/2006, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les
lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni,
incloent-hi les contribucions del prenedor.
d) Els drets de contingut econòmic derivats de les primes satisfetes pel subjecte passiu als
contractes d’assegurança col·lectiva, diferents dels plans de previsió social empresarial, que
instrumentin els compromisos per pensions assumits per les empreses, en els termes que
preveuen la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i
fons de pensions, i la seva normativa de desplegament, així com els derivats de les primes
satisfetes pels empresaris en els esmentats contractes d’assegurança col·lectiva.
e) Els drets de contingut econòmic que corresponguin a primes satisfetes a les
assegurances privades que cobreixin la dependència definits a l’apartat 5 de l’article 51 de la
Llei 35/2006, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de
les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.»
2. Es modifica l’article 4.vuit.dos de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre patrimoni,

que queda redactat de la manera següent:
«Dos. La plena propietat, la nua propietat i el dret d’usdefruit vitalici sobre les participacions
en entitats, amb cotització o sense en mercats organitzats, sempre que hi concorrin les
següents condicions:
a) Que l’entitat, sigui o no societària, no tingui per activitat principal la gestió d’un patrimoni
mobiliari o immobiliari. S’entén que una entitat gestiona un patrimoni mobiliari o immobiliari i
que, per tant, no realitza una activitat econòmica quan hi concorrin, durant més de 90 dies
de l’exercici social, qualsevol de les condicions següents:
Que més de la meitat del seu actiu estigui constituït per valors o
Que més de la meitat del seu actiu no estigui afecte a activitats econòmiques.
Als efectes previstos en aquesta lletra:
Per determinar si existeix activitat econòmica o si un element patrimonial hi està afecte, cal
atenir-se al que disposa l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Tant el valor de l’actiu com el dels elements patrimonials no afectes a activitats econòmiques
és el que es dedueixi de la comptabilitat, sempre que aquesta reflecteixi fidelment la
vertadera situació patrimonial de la societat.
203
Als efectes de determinar la part de l’actiu que està constituïda per valors o elements
patrimonials no afectes:
1r. No es computen els valors següents:
Els posseïts per donar compliment a obligacions legals i reglamentàries.
Els que incorporin drets de crèdit nascuts de relacions contractuals establertes com a
conseqüència del desplegament d’activitats econòmiques.
Els posseïts per societats de valors com a conseqüència de l’exercici de l’activitat
constitutiva del seu objecte.
Els que atorguin, almenys, el cinc per cent dels drets de vot i es posseeixin amb la finalitat
de dirigir i gestionar la participació sempre que, a aquests efectes, es disposi de la
corresponent organització de mitjans materials i personals, i l’entitat participada no estigui
compresa en aquesta lletra.
2n. No es computen com a valors ni com a elements no afectes a activitats econòmiques
aquells el preu d’adquisició dels quals no superi l’import dels beneficis no distribuïts
obtinguts per l’entitat, sempre que els beneficis esmentats provinguin de la realització
d’activitats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts tant en el mateix
any com en els últims 10 anys anteriors. A aquests efectes, s’assimilen als beneficis
procedents d’activitats econòmiques els dividends que corresponguin dels valors a què es
refereix l’últim incís del paràgraf anterior, quan els ingressos obtinguts per l’entitat
participada procedeixin, almenys en el 90 per cent, de la realització d’activitats
econòmiques.
b) Que la participació del subjecte passiu en el capital de l’entitat sigui almenys del 5 per 100
computat de forma individual, o del 20 per 100 conjuntament amb el seu cònjuge,
ascendents, descendents o col·laterals de segon grau, ja tingui el seu origen el parentiu en
la consanguinitat, en l’afinitat o en l’adopció.
c) Que el subjecte passiu exerceixi efectivament funcions de direcció a l’entitat, i percebi per
això una remuneració que representi més del 50 per 100 de la totalitat dels rendiments
empresarials, professionals i de treball personal.
A efectes del càlcul anterior, no es computen entre els rendiments empresarials,
professionals i de treball personal, els rendiments de l’activitat empresarial a què es refereix
el número u d’aquest apartat.
Quan la participació en l’entitat sigui conjunta amb alguna o algunes persones a les quals es
refereix la lletra anterior, les funcions de direcció i les remuneracions que en deriven s’han
de complir com a mínim en una de les persones del grup de parentiu, sense perjudici que
totes tinguin dret a l’exempció.
L’exempció només assoleix el valor de les participacions, determinat conforme a les regles
que s’estableixen en l’article 16.u d’aquesta Llei, en la part que correspongui a la proporció
existent entre els actius necessaris per a l’exercici de l’activitat empresarial o professional,
minorats en l’import dels deutes que en deriven, i el valor del patrimoni net de l’entitat, i
s’apliquen aquestes mateixes regles en la valoració de les participacions d’entitats
participades per determinar el valor de les de la seva entitat tenidora.»
3. Es modifica l’article 31 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre patrimoni, que

«Article 31. Límit de la quota íntegra.
U. La quota íntegra d’aquest impost conjuntament amb les quotes de l’impost sobre la renda
de les persones físiques no pot excedir, per als subjectes passius sotmesos a l’impost per
obligació personal, el 60 per 100 de la suma de les bases imposables d’aquest últim. A
aquests efectes:
a) No s’ha de tenir en compte la part de la base imposable de l’estalvi derivada de guanys i
pèrdues patrimonials que correspongui al saldo positiu de les obtingudes per les
transmissions d’elements patrimonials adquirits o de millores que s’hi hagin efectuat amb
204
més d’un any d’antelació a la data de transmissió, ni la part de les quotes íntegres de
l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponents a l’esmentada part de la base
imposable de l’estalvi.
S’ha de sumar a la base imposable de l’estalvi l’import dels dividends i participacions en
beneficis a què es refereix la lletra a de l’apartat 6 de la disposició transitòria vint-i-dosena
del text refós de la Llei de l’impost sobre societats aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004,
de 5 de març.
b) No s’ha de tenir en compte la part de l’impost sobre patrimoni que correspongui a
elements patrimonials que, per la seva naturalesa o destí, no siguin susceptibles de produir
els rendiments gravats per la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
c) En el supòsit que la suma de les dues quotes superi el límit anterior, es redueix la quota
de l’impost sobre patrimoni fins a assolir el límit indicat, sense que la reducció pugui excedir
el 80 per 100.
Dos. Quan els components d’una unitat familiar hagin optat per la tributació conjunta en
l’impost sobre la renda de les persones físiques, el límit de les quotes íntegres conjuntes de
l’impost esmentat i de la de l’impost sobre patrimoni, es calcula acumulant les quotes
íntegres meritades per aquells en aquest últim tribut. Si s’escau, la reducció que
correspongui practicar es prorrateja entre els subjectes passius en proporció a les seves
respectives quotes íntegres en l’impost sobre patrimoni, sense perjudici del que disposa
l’apartat anterior.»
Disposició final cinquena

Modificació del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel
Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre
1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 5 del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons
de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, que queda
«3. Les aportacions anuals màximes als plans de pensions que regula aquesta Llei s’han
d’adequar al següent:
a) El total de les aportacions i contribucions empresarials anuals màximes als plans de
pensions que regula aquesta Llei no pot excedir els 10.000 euros. No obstant això, en el cas
de partícips més grans de 50 anys, la quantia anterior és de 12.500 euros.
b) El límit establert en el paràgraf a anterior s’aplica individualment a cada partícip integrat
en la unitat familiar.
c) Excepcionalment, l’empresa promotora pot efectuar aportacions a un pla de pensions
d’ocupació del qual sigui promotor quan sigui necessari per garantir les prestacions en curs
o els drets dels partícips de plans que incloguin règims de prestació definida per a la
jubilació i s’hagi posat de manifest, a través de les revisions actuarials, l’existència d’un
dèficit en el pla de pensions.»
«5. Les dates i modalitats de percepció de les prestacions les han de fixar lliurement el
partícip o el beneficiari, en els termes que per reglament es determinin, i amb les limitacions
que, si s’escau, s’estableixin en les especificacions dels plans.»
«6. Les contingències per les quals se satisfan les prestacions anteriors poden ser:
205
a) Jubilació: per a la determinació d’aquesta contingència cal atenir-se al que preveu el

règim de Seguretat Social corresponent.
Quan no sigui possible l’accés d’un partícip a la jubilació, la contingència s’entén produïda a
partir de l’edat ordinària de jubilació en el règim general de la Seguretat Social, en el
moment en què el partícip no exerceixi o hagi cessat en l’activitat laboral o professional, i no
estigui cotitzant per a la contingència de jubilació per a cap règim de la Seguretat Social. No
obstant això, pot anticipar-se la percepció de la prestació corresponent a partir dels seixanta
anys, en els termes que s’estableixin per reglament.
Els plans de pensions poden preveure el pagament de la prestació corresponent a la
jubilació en cas que el partícip, sigui quina sigui la seva edat, extingeixi la seva relació
laboral i passi a situació legal de desocupació a conseqüència d’expedient de regulació
d’ocupació aprovat per l’autoritat laboral. Per reglament es poden establir condicions per al
manteniment o la represa de les aportacions a plans de pensions en aquest supòsit.
A partir de l’accés a la jubilació, el partícip pot seguir efectuant aportacions al pla de
pensions. No obstant això, una vegada iniciat el cobrament de la prestació de jubilació o el
cobrament anticipat de la prestació corresponent a jubilació, les aportacions només es
poden destinar a les contingències de mort i dependència. El mateix règim s’aplica quan no
sigui possible l’accés a la jubilació, a les aportacions que es realitzin a partir de l’edat
ordinària de jubilació. Per reglament es poden establir les condicions sota les quals es
poden reprendre les aportacions per a jubilació amb motiu de l’alta posterior en un règim de
Seguretat Social per exercici o represa d’activitat.
El que disposa aquest paràgraf a s’entén sense perjudici de les aportacions a favor de
beneficiaris que efectuïn els promotors dels plans de pensions del sistema d’ocupació a
l’empara del que preveu l’apartat 3 de l’article 5 d’aquesta Llei.
b) Incapacitat laboral total i permanent per a la professió habitual o absoluta i permanent per
a qualsevol feina, i la gran invalidesa, determinades conforme al règim corresponent de
Seguretat Social.
Per reglament es pot regular el destí de les aportacions per a contingències susceptibles
d’esdevenir-se en les persones incloses en les situacions esmentades.
c) Mort del partícip o beneficiari, que pot generar dret a prestacions de viduïtat, orfandat o a
favor d’altres hereus o persones designades.
d) Dependència severa o gran dependència del partícip regulada a la Llei de promoció de
l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Als efectes del que preveu la disposició addicional primera d’aquesta Llei, les contingències
que s’han d’instrumentar en les condicions establertes són les de jubilació, incapacitat, mort i
dependència que preveuen respectivament els paràgrafs a, b, c i d anteriors.
Els compromisos assumits per les empreses amb els treballadors que extingeixin la seva
relació laboral amb l’empresa i passin a situació legal de desocupació a conseqüència d’un
expedient de regulació d’ocupació, que consisteixin en el pagament de prestacions abans de
la jubilació, poden ser objecte d’instrumentació, amb caràcter voluntari, d’acord amb el règim
que preveu la disposició addicional primera d’aquesta Llei, cas en què s’han de sotmetre a la
normativa financera i fiscal derivada d’aquesta.»
«4. La inobservança pel partícip del límit d’aportació que preveu l’apartat 3 de l’article 5,
llevat que l’excés d’aquest límit sigui retirat abans del dia 30 de juny de l’any següent, és
sancionada amb una multa equivalent al 50 per 100 de l’excés esmentat, sense perjudici de
la retirada immediata de l’esmentat excés del pla o plans de pensions corresponents.
Aquesta sanció s’imposa, en tot cas, a qui realitzi l’aportació, sigui o no partícip, si bé el
partícip queda exonerat quan s’hagi realitzat sense el seu coneixement.»
206
5. Es modifica la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels
plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, que
queda redactada de la manera següent:
«Disposició addicional primera. Protecció dels compromisos per pensions amb els
treballadors.
Els compromisos per pensions assumits per les empreses, incloent-hi les prestacions
causades, s’han d’instrumentar, des del moment en què s’iniciï la meritació del seu cost,
mitjançant contractes d’assegurances, inclosos els plans de previsió social empresarials, a
través de la formalització d’un pla de pensions o diversos d’aquests instruments. Una
vegada instrumentats, l’obligació i la responsabilitat de les empreses pels compromisos
esmentats per pensions se circumscriuen exclusivament a les assumides en els dits
contractes d’assegurances i plans de pensions.
A aquests efectes, s’entenen per compromisos per pensions els derivats d’obligacions legals
o contractuals de l’empresari amb el personal de l’empresa i vinculats a les contingències
que estableix l’apartat 6 de l’article 8. Aquestes pensions poden revestir les formes que
estableix l’apartat 5 de l’article 8 i comprenen tota prestació que es destini a la cobertura de
tals compromisos, sigui quina sigui la seva denominació.
Tenen la consideració d’empreses no només les persones físiques i jurídiques, sinó també
les comunitats de béns i altres entitats que, tot i que no tenen personalitat jurídica, són
susceptibles d’assumir amb els seus treballadors els compromisos descrits.
Perquè els contractes d’assegurança puguin servir a la finalitat indicada en el paràgraf
primer han de satisfer els requisits següents:
a) Revestir la forma d’assegurança col·lectiva sobre la vida o pla de previsió social
empresarial, en què la condició d’assegurat correspon al treballador i la de beneficiari a les
persones a favor de les quals es generin les pensions segons els compromisos assumits.
b) En els contractes esmentats no és aplicable el que disposen els articles 97 i 99 de la Llei
de contracte d’assegurança.
c) Els drets de rescat i reducció del prenedor només es poden exercir per tal de mantenir en
la pòlissa l’adequada cobertura dels seus compromisos per pensions vigents en cada
moment o als exclusius efectes de la integració dels compromisos coberts en la pòlissa
esmentada en un altre contracte d’assegurança, en un pla de previsió social empresarial o
en un pla de pensions. En aquest últim cas, la nova asseguradora o el pla de pensions
assumeix la cobertura total dels referits compromisos per pensions.
d) S’han d’individualitzar les inversions corresponents a cada pòlissa en els termes que
s’estableixin per reglament.
e) La quantia del dret de rescat no pot ser inferior al valor de realització dels actius que
representin la inversió de les provisions tècniques corresponents. Si hi ha dèficit en la
cobertura de les provisions esmentades, aquest dèficit no és repercutible en el dret de
rescat, llevat dels casos que per reglament es determinin. L’import del rescat ha de ser
abonat directament a la nova asseguradora o al fons de pensions en què s’integri el nou pla
de pensions.
És admissible que el pagament del valor del rescat s’efectuï mitjançant el traspàs dels
actius, net de les despeses que calen per efectuar els corresponents canvis de titularitat.
En els contractes d’assegurança les primes dels quals hagin estat imputades als subjectes
als quals es vinculin els compromisos per pensions s’han de preveure, d’acord amb les
condicions pactades en el compromís, els drets econòmics dels subjectes en els casos en
què es produeixi la cessació de la relació laboral prèvia a l’esdeveniment de les
contingències previstes en aquesta normativa o es modifiqui el compromís per pensions
vinculat als subjectes esmentats.
Per reglament s’han de fixar les condicions que han de complir els contractes d’assegurança
a què es refereix aquesta disposició, inclosos els instrumentats entre les mutualitats de
207
previsió social i els seus mutualistes en la seva condició de prenedors de l’assegurança o

assegurats. En tot cas, les condicions que s’estableixin per reglament han de ser
homogènies, actuarialment i financerament amb les normes aplicables als compromisos per
pensions formalitzats mitjançant plans de pensions.
L’efectivitat dels compromisos per pensions i del cobrament de les prestacions causades
estan condicionats a la seva formalització en els instruments referits en el paràgraf primer.
En tot cas, l’incompliment per l’empresa de l’obligació d’instrumentar els compromisos per
pensions assumits constitueix infracció en matèria laboral de caràcter molt greu, en els
termes que preveu el Text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social,
aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost.
En cap cas és admissible la cobertura d’aquests compromisos mitjançant la dotació per part
de l’empresari de fons interns, o instruments similars, que suposin el manteniment per part
d’aquest de la titularitat dels recursos constituïts.»
6. Es modifica la disposició addicional quarta del Text refós de la Llei de regulació dels plans
i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, que queda
«Disposició addicional quarta. Plans de pensions i mutualitats de previsió social constituïts a
favor de persones amb discapacitat.
Es poden fer aportacions a plans de pensions a favor de persones amb un grau de
minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65 per 100, psíquica igual o superior al 33
per 100, així com de persones amb discapacitat que tinguin una incapacitat declarada
judicialment amb independència del seu grau. Els és aplicable el règim financer dels plans
de pensions amb les especialitats següents:
1. Poden efectuar aportacions al pla de pensions tant la mateixa persona amb discapacitat
partícip com les persones que hi tinguin una relació de parentiu en línia directa o col·lateral
fins al tercer grau inclusivament, així com el cònjuge o aquells que els tinguin a càrrec seu
en règim de tutela o acolliment. En aquests últims supòsits, les persones amb discapacitat
han de ser designades beneficiàries de manera única i irrevocable per a qualsevol
contingència. No obstant això, la contingència de mort de la persona amb discapacitat pot
generar dret a prestacions de viduïtat, orfandat o a favor dels qui hagin realitzat aportacions
al pla de pensions de la persona amb discapacitat en proporció a l’aportació d’aquests.
2. Com a límit màxim de les aportacions, als efectes del que preveu l’apartat 3 de l’article 5
d’aquesta Llei, s’apliquen les quanties següents:
a) Les aportacions anuals màximes realitzades per les persones amb discapacitat partícips
no poden excedir la quantitat de 24.250 euros.
b) Les aportacions anuals màximes realitzades per cada partícip a favor de persones amb
discapacitat lligades per relació de parentiu no poden excedir la quantitat de 10.000 euros.
c) Les aportacions anuals màximes a plans de pensions realitzades a favor d’una persona
amb discapacitat, incloent-hi les seves pròpies aportacions, no poden excedir la quantitat de
24.250 euros.
La inobservança d’aquests límits d’aportació és objecte de la sanció que preveu l’apartat 4
de l’article 36 d’aquesta Llei. A aquests efectes, quan concorrin diverses aportacions a favor
de la persona amb discapacitat, s’entén que el límit de 24.250 euros es cobreix, primer, amb
les aportacions de la mateixa persona amb discapacitat, i quan aquestes no superin el límit
esmentat, amb les restants aportacions, en proporció a la seva quantia.
L’acceptació d’aportacions a un pla de pensions a nom d’un mateix beneficiari amb
discapacitat, per damunt del límit de 24.250 euros anuals, té la consideració d’infracció molt
greu, en els termes que preveu el paràgraf n de l’apartat 3 de l’article 35 d’aquesta Llei.
3. Les prestacions del pla de pensions han de ser en forma de renda, llevat que, per
circumstàncies excepcionals, i en els termes i condicions que s’estableixin per reglament, es
puguin percebre en forma de capital.
208
4. Per reglament es poden establir especificacions en relació amb les contingències per les
quals es poden satisfer les prestacions, a què es refereix l’apartat 6 de l’article 8 d’aquesta
Llei.
5. Per reglament es determinen els supòsits en què es poden fer efectius els drets
consolidats en el pla de pensions per part de les persones amb discapacitat, d’acord amb el
que preveu l’apartat 8 de l’article 8 d’aquesta Llei.
6. El règim que regula aquesta disposició addicional és aplicable a les aportacions i
prestacions realitzades o percebudes de mutualitats de previsió social, de plans de previsió
social, de plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i assegurances
que cobreixin exclusivament el risc de gran dependència conforme al que disposa la Llei de
promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència a
favor de persones amb discapacitat que compleixin els requisits que preveuen els apartats
anteriors i els que s’estableixin per reglament. Els límits establerts són conjunts per a tots els
sistemes de previsió social en la disposició d’aquestes a favor de persones amb discapacitat
que compleixin els requisits que preveuen els apartats anteriors.»
7. Es modifica la disposició transitòria tercera del text refós de la Llei de regulació dels plans
i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, que queda
«Disposició transitòria tercera. Aplicació del règim sancionador.
El règim sancionador en matèria d’ordenació i supervisió dels plans i fons de pensions que
regula aquesta Llei és aplicable a les infraccions que hi estan tipificades comeses a partir de
10 de novembre de 1995.»
8. S’afegeix un nou paràgraf a la disposició final segona del Text refós de la Llei de regulació
dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre,
amb la redacció següent:
«Les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes poden
promoure i realitzar aportacions a plans de pensions del sistema d’ocupació, així com a
contractes d’assegurança col·lectiva dels que regula la disposició addicional primera
d’aquesta Llei, en què es poden incorporar com a partícips i assegurats els membres de les
respectives cambres. A aquests efectes, la promoció d’un pla de pensions d’ocupació per als
membres esmentats es pot realitzar, si s’escau, com a excepció del que estableix l’article
4.1.a d’aquesta Llei sobre promoció d’un únic pla d’ocupació per a cada promotor.»
Disposició final sisena

Habilitació per a la Llei de pressupostos generals de l’Estat
La Llei de pressupostos generals de l’Estat pot modificar, de conformitat amb el que preveu
l’apartat 7 de l’article 134 de la Constitució espanyola:
a) L’escala i els tipus de l’impost i les deduccions en la quota.
b) Els altres límits quantitatius i percentatges fixos que estableix aquesta Llei.
Disposició final setena

Habilitació normativa
El Govern ha de dictar les disposicions que siguin necessàries per al desplegament i

l’aplicació d’aquesta Llei.
Disposició final vuitena

Entrada en vigor
209
1. Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 2007. No obstant això, les habilitacions a
la Llei de pressupostos generals de l’Estat i la disposició final primera d’aquesta Llei entren
en vigor l’endemà de la publicació d’aquesta Llei en el Butlletí Oficial de l’Estat.
2. A efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aquesta Llei és aplicable a
les rendes obtingudes a partir de l’1 de gener de 2007 i a les que correspongui imputar a
partir d’aquesta data, d’acord amb els criteris d’imputació temporal de la Llei 18/1991, de 6
de juny, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i les seves normes de
desplegament, Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones
físiques i altres normes tributàries i del Text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les
persones físiques, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març.
210

Llei de L'impost Sobre La Renda de Les Persones Físiques

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Llei de L'impost Sobre La Renda de Les Persones Físiques

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llei de L'impost Sobre La Renda de Les Persones Físiques

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques

L’impost sobre la renda de la persones físiques és un tribut d’una importància fonamental

Aquestes modificacions es van consolidar en la posterior evolució de l’impost. Així, les

La creixent globalització de l’economia està introduint una important preocupació per la

La reforma que s’emprèn s’inscriu en aquest marc. S’aprofundeix en la modernització del

Objectius i aspectes rellevants de la reforma

El Govern va fixar com a principis directors de la política econòmica el creixement sostingut i

En aquest context, s’actua de manera immediata sobre la tributació de la renda de les

La reforma té com a objectius fonamentals millorar l’equitat i afavorir el creixement

Sense perjudici de la posterior descripció del contingut de la Llei, hi ha determinats aspectes

Fins al 1998, el tractament de les rendes es portava a terme mitjançant deduccions en la

La conseqüència d’aquest esquema de reducció en la base imposable, quan es vincula a un

En aquesta consideració de les circumstàncies personals i familiars convé efectuar una

3) Amb la finalitat d’afavorir el creixement econòmic, es redueix a quatre el nombre de trams

En relació amb els dividends, la jurisprudència comunitària obliga a atorgar un mateix

5) A fi de millorar la cohesió social i d’atendre els problemes derivats de l’envelliment i la

En tots els països desenvolupats s’està registrant un procés d’envelliment de la població

D’aquesta manera es reconeix la realitat social espanyola, en la qual es dóna un increment

7) Per raons de cohesió social, es dóna continuïtat al suport fiscal a l’adquisició de

En el text de la norma es respecta l’actual esquema de repartiment de competències en

9) La reforma de l’impost sobre societats és gradual, i respon a la necessitat de defensar la

El principi de coordinació internacional exigeix que es prenguin en consideració les

En els rendiments del capital mobiliari es manté en l’essencial la regulació anterior, si bé

La novetat fonamental que afecta aquests rendiments és la seva incorporació en la base

Tampoc es plantegen modificacions substancials en el tractament de les activitats

Respectant l’estructura de la normativa actualment vigent, les imputacions i atribucions de

El títol IV es refereix a la determinació de la base liquidable. Atès que les circumstàncies

El títol VI és el destinat al càlcul de l’impost corresponent a l’Estat. Estableix, en el capítol I,

El títol VII és el referit al gravamen autonòmic. Es manté en la norma l’actual regulació,

La norma conté una sèrie de disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals.

La majoria de les deduccions es van reduint de mica en mica fins a desaparèixer

Mereix una menció especial la deducció per activitats de recerca i desenvolupament i

En definitiva, amb aquesta Llei s’aconsegueix més coordinació fiscal i convergència en

La disposició derogatòria segona de la Llei deroga, a partir de diferents moments temporals,

Respecte a l’impost sobre la renda de no residents, s’introdueixen modificacions en els tipus

2. L’abast de les competències normatives de les comunitats autònomes en l’impost sobre la

1. Constitueix el fet imposable l’obtenció de renda pel contribuent.

2. Componen la renda del contribuent:

3. Als efectes de la determinació de la base imposable i del càlcul de l’impost, la renda es

5. Es presumeixen retribuïdes, llevat de prova en contra, les prestacions de béns, drets o

N’estan exemptes les rendes següents:

d) Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en

v) Les rendes que es posin de manifest en el moment de la constitució de rendes vitalícies

1. Són contribuents per aquest impost:

2. No perden la condició de contribuents per aquest impost les persones físiques de

3. No tenen la consideració de contribuent les societats civils no subjectes a l’impost sobre

1. S’entén que el contribuent té la seva residència habitual en el territori espanyol quan es

Es presumeix, llevat de prova en contra, que el contribuent té la seva residència habitual en

2. No es consideren contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguin

1. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren contribuents les persones de nacionalitat

2. No és aplicable el que disposa aquest article:

1. El període impositiu és l’any natural.

2. En aquest supòsit el període impositiu acaba i l’impost es merita en la data de la defunció.

g) Les ajudes públiques percebudes com a compensació pels defectes estructurals de

k) Les pèrdues patrimonials derivades de crèdits vençuts i no cobrats es poden imputar al

3. La base liquidable és el resultat de practicar en la base imposable, en els termes que

1. La quantia dels diferents components de la base imposable es determina amb caràcter

2. La determinació dels rendiments d’activitats econòmiques es porta a terme en els termes