Professional Documents
Culture Documents
Voluntaris 1 GM
Voluntaris 1 GM
Voluntaris 1 GM
Del m o m e n t bèl·lic
i, més que res, dels moviments, de les actituts s'enreda la gran batalla, la lluita decisiva per d'ordre polític i burgès. Tothom creu que l'a-
i, per tant, de les intencions mútues; més ciar, a uns o altres en aquells moments... caparament, l'antisocial acaparament, de certs
les guerres clàssiques les promovien i les ini- • A les sis del vespre som coníra-atacats articles de primera necessitat, ha produit, en
ciaven els més valerosos, els de més pes es- amb furia devastadora pels búlgars que han el mercat, aquest egoista mercat, condensació
pecífic; les guerres d' ara les provoca el més quedat de l'anterior terrabastall Nosaltres, i essència de tota llei de interessos materials,
ben armat, que no és sempre el més valent... que, a pesar de tot, no oblidem mai les belles la desenfrenada puja en la valoració d'aquells
•Aquesta guerra, però, incomparablement maneres, els rebem com se mereixen... articles o matèries que, en passar a mans d'al-
més que cap altra de les de la Edat moderna, • Després d'aqueixa nit dolenta, n'hem pas- tres industrials, manipuladors o refinadors de
és un excés d'activitat; no s' hi està mai sense sat una de pitjor i una de més terrible encare, aquells articles, d'aquelles matèries, han hagut
fer res, i ne podríem dir, del cert, quines ei- i una altra, i una altra, i sempre cada vegada de sofrir, també, la exagerada càrrega equiva-
nes són més perilloses de manipular : les de és més espaordidora aqueixa lluita homèrica, lent al desmesurat tant per cent amb que,avui,
foc o les de treballarà les trinxeres i per sota que apar no ha de finir fins que l'aniquilament els comerciants, els negociants, volen realitzar
terra, fent cataus i reductes; amb les primeres i l'ensolciament de la humanitat i del món si- les especulacions i els negocis.
hi tenim la defensa, més o menys immediata, guin consumats; i nosaltres no defallim ni de- S'ha apujat, darrerament, el pa. Anirà, se-
a distancia, o a les fosques, o còs a còs; amb fallirem mentre un ne resti! Hem vingut aquí gons diuen, apujant-se, encare més. EI salari
les de treballar la terra hi trobem, amb l'acti- per a ajudar els serbis, amb tot el que podem limitat, sempre limitat, dels estaments humils,
vitat i la oportunitat per normes, la defensa i tenim, i, si després de finida la tasca nostra, obrers, ¿arribarà a cobrir el capítol de despe-
més eficaç, potser; un catau ens guarda dels ens cab la honra i la glòria d'haver contribuït ses domèstiques que imposa el més modest
perills de l'artilleria, dels avions i dels soldats a la restauració nacional de la Serbia, els seus règim de vida de les famílies obreres? No, no
de cavall; a més, a I1 estiu ens proporciona la fills ens ho agrairan tota la vida, la Europa lli- hi arribarà, i, per altra part, no hi haurà, tam-
fresca i a l'hivern ens hi gorim de la neu i del beradora i el món civilitzat ho tindran present, poc —perquè, fins ara, per espontània volun-
vent glacial; això sí, no es pot fer el mandra... i Catalunya se'n sentirà ergullosa de tenir fills tat de la burgesia, no hi ha sigut—, augment
> A la nit, si som a primera línia i l'acció és com nosaltres els legionaris » en els salaris dels treballadors, ni hi haurà, per
calmada, de cada dos, n' hi ha un que vetlla part del Govern de 1' Estat, la suficient ente-
i un que dorm, anc que acostumen a fer com ARNAU DE VILANOVA
resa per a suprimir tota mena d'il·lícits nego-
les llebres... El que està a I' aguait ha de sa-
ber que no dèu mirar fixament cap objecte, Ü m *cis portats a cap pels inhumans traficants amb
la fam i la miseria del poble... Hi haurà, no-
perquè, si s' hi fixa massa, li semblarà que se més — i d' això n' estem certs—, la repressió,
mou i, allavores, hi dispararà, creient que és Contra 1' encriment de la vMa
la cruenta repressió, a punt, sempre, d' ésser
un comitadje; més d' una vegada, s' ha dispa- aplicada damunt d' aquells que, empesos per
rat contra un arbre o un matiçar...
>Una nit, que estàvem treballant, després
El ¡un íei 61.1 de 1 Estat l'actual situació de fam i de miseria, que anirà
empitjorant, si no s' hi posa remei, es llança-
d'un gran cansament de tot el dia, cap allà en ran, iradament, contra el present estat de co-
ser les onze, l'agent de relligament ens portà
la consigna, dient-nos que l'endemà devíem
atacar, més que teníem d'anar avançant du-
LA situació econòmica dels elements po-
pulars és innegable que devé, cada
dia, més angoixosa i, per tant, pre-
senta caires més tràgics i de més difícil solu-
ses que no permet als homes, als homes de
posició modesta de la societat d' ara, satisfer
els més apremiants menesters materials que
rant la fosca per a trobar-nos prop de l'ene- el viure quotidià imposa.
ció. Degut a l'inic afany d' explotació de que
mic a punta d'auba La nostra Companyia, estan posseits els mercantilitzats esperits que v Si els Governs de 1' Estat espanyol fossin
que li tocava, romp la marxa, al davant, entre trafiquegen i negocien amb la fam i la mise- Governs auriolats amb el prestigi d'un règim
mig de les tenebres; quan hem fet un quilò- ria del poble, aquest ha arribat a un punt im- polític sostingut per la voluntat del poble, es
metre de camí, ens aturem tots i comencem possible de sostenir-s'hi. Per això trobem jus- comportarien més enèrgicament que no pas
a obrir una rasa per a atrinxerar-nos i per a tificada, excessivament justificada, aqueixa cam- ara amb els malvats que, atents als profits in-
preservar-nos de I' acció de l'artilleria impe- panya que el proletariat de tot l'Estat espanyol dividuals i egoistes, de les anormalitats mun-
rial... A dos quarts de cinc de la matinada, ja s'ha emprès per tal de conseguir del Govern, dials, per sagnants que siguin, tansols ne veuen
teníem la obra llesta i a punt de gorir-nos-hi. entre altres ben justes aspiracions, el ràpid aba- un motiu, un magnífic motiu, per a posar en
En Lisa i jo estem dins d' un mateix sot, com ratiment de la vida. jòc tot 1' ampli desenrotlle d' una campanya
en un preuat estoig, que conté les nostres vi- Veiem, nosaltres, amb força pena, com a de immoral negoci que els permet acumular
des caríssimes aquesta campanya, iniciada pels nuclis obrers, guanys i beneficis, produïts a costa de sofri-
• Enfront hi tenim un camí de ferré, i a uns no s'hi ha respost, indubtablement, amb l'en- ments i llàgrimes i malestars dels altres ho-
cinquanta metres, està la primera rasa ocupa- tusiasme que la necessitat que hi ha de pro- mes no tan sortosos per a poder disposar dels
da pels enemics; a les sèt, 1' artilleria grossa moure-la reclama. Apar que els treballa- ressorts de les lleis ni tan despreocupats per a
nostra comença a bombardejar les posicions dors hagin arribat a la conclusió de que, com enriquir-se amb les infelicitats populars.
búlgares-tudesques, fins la una de la tarde, que res s'aconseguirà, no val, tampoc, la pena La vida va encarint-se i fent-se amarga per
hora en que ha finit la horrible tempestat d'embrancar-se en protestes ni manifestacions als que no disposen d'una sentimentalitat arti-
Allavors, rebem la ordre de posar-nos el sac que no seran ateses ni escoltades. I és que, en ficiosa i acomodaticia; la vida, en canvi, va
a la esquena i la baioneta al canó del fusell; el continuat mercadeig polític a que ens con- fentse plàcida i somrient, cada dia més, per
al cap de dèu minuts, sortim de la rasa i ens demna, a tots, en general, el règim de l'Estat, als perversos explotadors socials que res res-
arrenglerem com si estessim en parada, més s' han insensibilitzat, de tal manera, les fibres pecten ni davant de res s' aturen.
tots cantant l'himne de Marsella... més delicades del nostre poble, que,ni en l'as- El Govern de 1' Estat té el deure d'empa-
»En veure'ns, els imperialistes, ens barren pecte individual ni en 1' aspecte col·lectiu, en rar els febles i els miseriosos, i essent cert,
el pas, entrebancant-nos amb un devassall de general, ja gairebé no se sent la necessitat de com insistentment es murmura, que l'aca-
bombardes; nosaltres cantem més fort encare actuar d'acord amb un criteri constructiu que parament de subsistències encareix i fa difícil
i seguim avançant com si no passés res... tendeixi a millorar, a normalitzar, la vida i el la vida, cal que procedeixi, el Govern, seve-
• Havia que veure-la, aquesta Companyia, desplegament de tota mena d'organismes que, rament, centra els acaparadors sense ànima
en l'actitut que marxava, avant sempre, resolta obeint a la regulació de les necessitats col·lec- i sense consciència, fent-los sentir ei pes de
a fer-se fer miques i bocins, primer que recu- tives, endiguin i condueixin les generals ener- la llei, de la mateixa llei que, tan sovint, cau,
lar; només veient-nos avançar de cara als ene- gies dels homes vers un plànol social aon més ben aplomadament, damunt de víctimes igno-
mics de la pau, podria compendre's el senti- equitativament i d' una faiçó més justa hi si- cents que actúen i militen en rengles oposats
ment que ens inspira en la nostra labor rena- guin expandides les totals milloracions de la als que actúen i militen la immensa munió de
cionalitzadora i purificadora i definitiva de les vida dels homes i dels pobles. vampirs que, lentament, van impossibilitant la
races, de les lleis dels pobles i dels costums En aquest problema, permanentment plan- vida dels que, per no ésser ni poderosos ni
ciutadans i del govern particular dels homes. tejat, de 1' encariment de la vida, tothom està explotadors, només poden arracerar-se en un
•Quan som ja a tocar, amb els adversaris, cert que per entremig hi juguen conveniències ambient d'humilitat i de senzills costums.
LA NAOÓ 3
del seus destins, entronitzaria una tiranía cle- seva força vital en l'arrocegament, en la ser- de l'ànima del poble, si no estessim conven-
rical i burgesa; ells, que volen atraure el poble vilitut, en l'egoisme, i el que és pitjor: en la çuts que aquests ideals (?) d'avui han de caure
als llurs ideals, no creuen en el poble català i desviació que produeixen en les societats que irremissiblement ofegats pel mateix llot en que
li fan la injuria de dubtar de la seva capacitat els han de soportar. despleguen la seva activitat, ja no creuríem en
per a governar-se sense una tutel·la espanyo- Actuen altres comunitats polítiques, nome- la redempció de la nostra patria.
la. Si nosaltres, en el curs de la nostra actua- nades defensores de la llibertat, que accepten, bAés la preponderancia d'aquests elements
ció socialista, ens aturéssim a dubtar de la per primera definició de la seva existencia, el no s'acaba mai i tota la nostra Catalunya s'en-
catalanitat d'aquest poble i per això ens atre- patronatge d'un home que se succeeix sense fanga; d'aquesta darrera humiliació que es
víssim a abdicar de quelcom, ens posaríem en interrupció siguin quines siguin les misèries prepara, d'aquesta nova bofetada al rostre dels
una similar situació equívoca. biològiques que l'aturmentin; i malgrat no catalans, n'ha d'eixir la nostra protesta mena-
Els que no tinguin prou confiança en la pro- tenir, individualment, en molts cassos, gaire çadora; cal recomençar la tasca d'enfortiment,
pia catalanitat, abans de venir a actuar com a influencia sobre la marxa dels afers del poble, cal preparar la fortalesa de llibertat que ha de
socialistes, que es fortifiquin, si volen, en les pel sol fet de fer-se seva la representació espi- guardar al poble de Catalunya de les esco-
llurs virtuts patriòtiques. Nosaltres estem se- ritual d'aquest, i volguer-ne encarnar la seva meses dels llefiscosos tentacles dels que ens
gurs de nosaltres mateixos i hem d'actuar amb substancia, rebutjant-la la etl·lectivitat,que no malmeten l'ànima, que ha d'esmicolar i fer
tota desaprensió, sense tenir res en compte. pot avenir-se a aquests jous imposats, és de- pols, les armes inhumanes de que es val la
M. ALCÁNTARA I O U S A R T nigrant que un aplec d'homes, portats pels baixa política per enfonsar Catalunya.
seus egoismes, n'aceeptin el llur manament, i FELIUÀ AGUDES
[®] |®] aportin, així, la seva feina pertorbadora a la
formació de l'ànima col·lectiva.
I, el poble, el bon poble que no és acree-
CONSEQÜÈNCIES DE dor de que se l'enfonzi en el fang espiritual, L'ACTUACIÓ DE LES
roman subjugat o a un amo que el fa servir
LA BAIXA POLÍTICA d'espantall pel séu profit personal i el de quatre
NOSTRES JOVENTUTS
1
molt menys les dels regionalistes, força política en la gran sala d'actes de la popular entitat cedir, no són menys sincerament defensats.
de dreta i burgesa, malgrat les convencionals ne- de la barriada d'Hostafrancs No s'ha concretat, Deuen portar plantejat i resolt el problema
gatives que tot sovint fan, limitem-nos, només, els encare, el programa, però se tracta que sigui força dels procediments de lluita. L'estat social
agrupaments d'esquerra, d'acord amb el que les atraient i cridi, per tant, l'atenció del poble. En el
lleis de l'Estat prescriuen, a no apartar-nos, en d'avui i la evolució experimentada ho exigei-
número vinent donarem tota mena de detalls, li-
aquest cas, de l'aspecte legalista, i veurem si serà xen; no vol dir això que ens tinguem de tra-
mitant-nos, avui, a adreçar nostra felicitació als
possible que ningú contradigui tot quant, ben bons amics de Sang Nova per la organització çar un plànol i per ell seguir sense atendre a
taxativament, ben concretament, respecte a aques- d'aquest acte, qual celebració, d'altres de sem- les circumstancies del moment, però sí que
ta materia s' ha legislat. blants, haurien de posar en pràctica totes les en- vol dir que, com a defensors d'ideals novells,
No cal apartar-nos del terreny aon la llei ens titats catalanes de caràcter nacionalista. com a seguidors de la evolució experimenta-
sitúa, i veurem qui podrà més, qui tindrà més da, devem apartar-nos de tota actuació flora-
forci: si uns senyors que són molt catòlics, apos- lesca i lirista, que cap resultat positiu pot
tòlics i romans, i, a més, també, fidels complidors donar.
de la llei escrita—quan els empara—, o bé els ele-
ments de tendències modernes que, tot sovint, es
veuen acusats,per aq>iells,d'elements díscols,per-
Per la posiíivitat ile l'acciü Progressivament seguim pel nostre camí
ascensional, avançant-se els esdeveniments, a
torbadors i revolucionaris.
Nosaltres, ara, deturem-nos davant del fet de
voler legalitzar una pretensió nostra, i, quan això
haguem conseguit, ensems que fer respectar l'es-
A RGUMENTAR quelcom per a convèncer-
vos que tota actuació dèu ésser a
base de resultats ferms i positius,
fóra tasca bon xic inútil, ensems que exposar-
l'impuls del catad sme que assola la Europa,
que indefectiblement devien succeir-se, i és a
cada moment, a cada instant, que ascendim
un nou graó de la escala de la vida, i tal com
tricte sentit de la llei, llanc;m-nos, dediquem-nos se a caure en un anacronisme. anem apropant-nos a les regions de l'ideal, la
a lograr 1' arribada del moment — que ja hauria Al fet d'empendre's una actuació,hi va ane- llum pura que ell prodiga il·lumina nostra
d' haver arribat — en que la neutralització dels xe aquest altre fet: el de que els fruits siguin pensa
cementiris, avui subjectes, encare, al domini con- una viva realitat, engendradora d'un positivis- Hem passat del pur sentimentalisme de
fessional, religiós, sigui un fet completament in- me qual consistencia sigui la garantia absoluta les idees a la evolució científica de les matei-
destructible.
de l'entronitzament del fi perseguit i del triomf xes; la nostra actuació d' ara no pot ni dèu
Les modernitats ideològiques que actualment
dels nostres esforços. portar-se a terme amb els procediments, no
se propaguen viuen allunyades dels sectarismes
Cal, però, per a treballar en aquest sentit, de cinc anys endarrera, sinó ni de dos anys,
anormals i ilògics.
posseir una constancia i fè grans, i no deixar- i d' això, per a convèncer-se'n, no cal argu-
Anem desterrant de tots els aspectes de la vida
pública, de la vida social dels pobles, la més lleu se influir per xorcs sentimentalismes amb mentar res, sinó que el propi bon sentit i la
ombra de prejudici, de sectarisme, i haurem in- mires cap a un manteniment de pretèrites tra- serietat amb que dèu realitzar-se una actua-
fluït poderosament, un dia i un altre dia, a com- dicions, qual conseqüència no és altra, ja que ció^ base de més humanes i modernes ideo-
batre i a impossibilitar la existencia de les atàvi- hi ha qui tan compenetrat amb elles s'hi troba, logies, ja ens ho determina.
ques deixalles d'uns temps que no són els d'ara. que moltes vegades li priva, degut a l'esperit JAUME CARDÚS
de reacció que generalment determinen, de
concebir, no precisament amb tota plenitut,
però sí amb la diafanitat suficient, l'alcanç de
Pels homes que lluiten tota revelació ideològica que l'estat biològic L' actuació política de
dels pobles reclama, inspirada en l'alt i mo-
per la llibertat del món dern sentir de la pensa humana. la Unió Catalanista
A la concepció i proclamació de les mo-
E
zar els serveis amb esquirols, el que no deixa
LS dos Imperis centrals, Alemanya i Aus- d'ésser una befa i un escrni a l'actitut correcta i
tria, perfi,s'han posat d'acord per a mesurada pels vaguistes observada, de la que si
H
AN contribuit, darrerament, a la sotserip-
ció oberta en les nostres planes, per tal
de nivellar el capítol de despeses deL
ne desisteixen, ningú més en seia responsable tercer trimestre del present any, que vàrem dou-
fer entrar, a la força, els polonesos, que els que amb la seva indolencia ho pro- re'l, com ja tenim posat de manifest, amb dèficit,
a favor séu, en la tragedia de la qual ells ne voquin. els següents amics de LA NACIÓ:
PtSSCtfS
són els autors i actors principalíssims...
Suma anterior. . . 45
Les Cancilleríes d'ambdós Estats han de- Pau Ruiz 0'50
cidit la desventura d'una nacionalitat ja prou S. CARBONELL I PUIG Josep Guix 10
maltractada pel destí... COMISSIONS :: REPRESENTACIONS Albert C. Brú 1
R. Ferrer O'M)
Els alts poders que han destruit les més : : ADMINISTRACIÓ DE FINQUES : : Julià Torras 0'50
riques i belles regions europees, ara, acaben CABLE: SUBUR APARTAT DE CORREUS: 226 J. Pellicé i Oller
de proclamar l'autonomia de la Polonia rus- : : : SANTIAGO DE CUBA : : : Martí Verdós 1
sa, de les terres poloneses preses a la Rússia, Total 63'50
8 LA NACIÓ
T
totes les poblacions de l'Estat espanyol. AL com estava anunciat, l'Orfeó Gracienc amb una làpida en la qual s'hi gravi la inscripció
A més, proposa declarar la vaga general per va donar, el passat diumenge, en el teatre següent: Aquí caigué ferit en Rafel de Casanova,
un dia, com acte de protesta. Eldorado, el primer concert popular ex- defensant la patria.»
Per a canviar impressions i assenyalar el dia traordinari. *
que s'hagi de declarar la vaga general, s'ha La concorrencia no era tanta com era de de- * •
acordat que, a Midrid, es reuneixin els delegats sitjar, tractant-se de l'Orfeó Grancienc i de la L' Associació Protectora de la Ensenyança
de la Federació Nacional del Treball i de la Unió mena de concerts anunciats. Així i tot, però, tot- Catalana, en vista que, actualment, ja són més de
General de Treballadors el proper dia 19 del hom va quedar satisfet de la tasca brillant i acer- dèu els socis de la mateixa residents a Lleida, ha
corrent. tada que ponà a terme l'Orfeó, el notable Orfeó acordat dirigir-se als socis col·lectius de dita po-
Per a que el proletariat posi de manifest la de la barriada de Gracia. El mestre Balcells, l'in- blació, Centre Excursionista i Còs d'adjunts dels
seva protesta i exterioritzi la seva força i la per- fadigable, juntament amb els orfeonistes, obtin- Jocs Florals, pregant-los la convocatoria als
sistencia en les peticions que té fetes, demanen gueren fortes ovacions, veient-se obligats a bisar restants, en nom del C. D., per a constituir, tots
als Comitès de les organitzacions obreres que, qualques de les triades composicions que com- junts, la Comissió Delegada corresponent, i no-
demà, diumenge, celebrin manifestacions públi- ponien les tres parts de que constava el pro- menar els senyors President, Tresorer i Secretari,
ques i que s'inviti a concórrer a les mateixes a tots grama. segons ho preceptúa l'article XVIII dels Estatuts
els elements que puguin adherir-se a aquesta En acabar-se la primera part, el mestre More- socials.
campanya. ra, autor de la xamosa sardana La cançó nostra, *
• Ha mort, a Reus, on residia, el conegut * •
va veure's obligat, a instàncies del públic, a diri-
socialista Víctor Fonseca, fundador i president Organitzada pel comitè de gimnàs del C. A.
gir la repetició de la mateixa, que ja abans havia
del nou Ateneu Obrer d'aquella població. de D. del C. i de la I., demà, diumenge, tindrà
estat sorollosament aplaudida.
• La Junta Directiva de la Cooperativa d'o- efecte una excursió cap a Valldoreix i Sant Cugat
Acabà el concert amb el cant de Els Sega-
brers associats L'Aurora, de Tarragona, ha del Vallès.
dors, que el públic demanà, ovacionant-los i es-
quedat constituida tal com segueix : President, L'anada serà per Vallvidrera i Les Planes, i el
coltant-los amb el major respecte.
Josep Floresví; Secretari-Ccmptador, Eusebi Ro- retorn pel Tibidabo.
Demà té lloc, en el mateix local, un altre d'a-
dríguez; Tresorer, Joan Huguet; Vocals: Francesc La hora de sortida és les sis del matí, per la
quests concerts populars. Esperem que es veurà
Reventós, Esteve Ribas, Jaume Huguet, Josep Za- estació de Sarrià.
més concorregut que no pas el que queda res- *
ragoza, Manel Martí i Pere Boada. senyat, puix—hem de repetir-ho—la tasca musi-
Comissió revisora: Joaquim Oller i Antoni * *
cal, artística, de l'Orfeó Gracienc, reclama, per El Casal Nacionalista Sagrerenc, amb motiu
Llavería. sí mateixa, l'atenció de tots els aimants de les de la festa major d' aquella barriada, té organit-
• Avui, dissabte, a les nou del vespre, se re- coses i institucions catalanes.
uniran els paletes de Gracia en el Centre Obrer zats diferents actes d' esbarjo, consistents en re-
del carrer Santa Àgata, 40. presentacions de Teatre Català, concerts, sarda-
Els assumptes a discutir són de gran transcen- nes, ballets típics i balls de societat, per als dies
S'està preparant, a França, una obra monu-
dencia. És per aquest motiu que la Junta prega a 11, 12 i 19 del present Novembre.
mental, en la qual Catalunya pot i dèu tenir una
tots els associats facin acte de presencia a la * *
representació important. Es tracta de publicar en
reunió. En el Foment del Teatre Català, el passat dis-
una serie de volums les lletres del patriarca de la
sabte, hi tingué lloc la vetllada que s'havia orga-
• En Pau Herrero, president, des de molt literatura provençal, del gran Frederic Mistral;
nitzat a la memoria d'en Frederic Soler (Pitarra).
temps, dels obrers carrilaires del Sindicat Barce- més com aquesta correspondencia és Hota de la
En R. Vilaró i Guillemí obrí l'acte llegint unes
lona-Nord, ha presentat la demissió del càrrec, mà del mateix poeta, el qual no es podia perme-
pulcres quartel·les, en les quals feu remarcar la
en la reunió general celebrada, recentment, per tre el luxe de tenir secretaris, se'n faran reproduc-
transcendencia de la obra de l'autor català a qui
aquell Sindicat. cions autografiades, que acabaran de valorar una
s'endreçava l'homenatge. Va cedir !a presidencia
El carrilaire Cia ha sigut el que ha sortit ele- empresa ja de sí tan simpàtica.
de l'acte a en Conrad Roure, el qual donà a co-
git per a substituir el demissionari. En la reunió Sabudes les relacions d'amistat que unien a nèixer un treball interessantíssim estudiant la
general a que ens referim fou objecte d'una llar- Mistral amb els iniciadors del nostre renaixement, época del resurgiment català.
ga dscussió la conducta de la J. D. durant la es comprèn l'interès immens desque no deixin de L'Ignasi Iglesias va llegir, també, unes planes
passada vaga carrilaire. figurar, en la esmentada publicació, les epístoles magistrals encaminades a fer ressaltar la bona
més interessants a que donà lloc la tal amistat. tasca del fundador del nostre Teatre.
Cura de recollir informacions i de fotografiar L'Apeles Mestres va cloure ^l'acte, explicant
lles lletres, en Màrius Andre, felibre distingit i unes celebrades anècdotes d'en Pitarra, que
El doctor Marlí i Julià catalanòfil d'anys, que té publicada, entre altres agradaren extraordinàriament a tots quants les
obres, una novela amb el tíiol Montserrat i una escoltaren.
biografía de Ramón Llull. Coneix a fons el nostre