Elaboració Del Projecte Geotècnic - Reconeixement de Camp

GEOTÈCNIA – Bloc 3
EL PROJECTE GEOTÈCNIC EN EDIFICACIÓ

| vèrtex | la formació contínua
Elena Vilagran Grau

1
ÍNDEX GEOTÈCNIA – Bloc 3
EL PROJECTE GEOTÈCNIC EN EDIFICACIÓ

1.‐ INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
1.1.‐ Què és la geotècnia i perquè ens serveix?

1.2.‐ Aplicacions a la geotècnia. Casos reals
1.3.‐ Objectius
2.‐ LA GEOTÈCNIA EN L’EDIFICACIÓ
2.1.‐ Normativa
2.2.‐ Relació estudi geotècnic‐projecte
2.3.‐ Planificació de l’estudi geotècnic
3.‐ ELABORACIÓ D’UN PROJECTE GEOTÈCNIC
3.1.‐ Reconeixement previ
3.2.‐ Reconeixement de camp
3.3.‐ Assajos de laboratori
3.4.‐ Interpretació i anàlisi
4.‐ CONTINGUT I CONTROL D’UN PROJECTE GEOTÈCNIC
2
EL PROJECTE GEOTÈCNIC EN EDIFICACIÓ – 3. Elaboració d’un projecte geotècnic
3.‐ ELABORACIÓ D’UN PROJECTE GEOTÈCNIC
3.2.‐ RECONEIXEMENT DE CAMP

3.2.1.‐ Mètodes de reconeixement del sòl

3.2.2.‐ Presa de mostres (alterades, inalterades, d’aigua)
3.2.3.‐ Assajos “in situ”
3.2.4.‐ Nombre i situació de punts de reconeixement
3
Mapes geològics Tipus de fonamentació

Problema geotècnic en
Mapes geogràfics edificació Risc de lliscament
Mapes topogràfics Càrregues
Altres estudis
(ajuntaments, entitats Formació geològica
comarcals, entidades Tipologia d’edificació a la
Reconeixement previ
comarcales, ...) zona
Nivell freàtic
DPSH Proximitat de rius..
Sondejos a rotació Nº de sondejos i assajos
SPT
Presiòmetre i Reconeixement de Perfils
camp
dilatometre Capacitat de càrrega
CPT, CPTU Assajos “in situ” Nivell freàtic
Plaques de càrrega Mostres
Granulometria Propietats índice

Límits d’atteberg Assajos a laboratori
Propietats mecàniques
Densitat, humitat
Compressió
Edòmetre Càlculs Conclusions
Próctor,...
4
3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl
Classificació:
SUPERFICIALS  Cates o caixes

DIRECTES
PROFUNDS  Sondeig
GEOFÍSICS
INDIRECTES PENETRÒMETRES ESTÀTICS
DE PENETRACIÓ PENETRÒMETRES DINÀMICS
PLACA DE CÀRREGA,
ALTRES PRESSIÒMETRE
“VANE TEST”
DILATÒMETRE,...
5

Mètodes directes superficials: Cates o caixes
Cata oberta al terreny de forma mecànica
Presa de mostra en cates de forma manual

6
3.2.1.‐ Mètodes de reconeixement del sòl
Mètodes directes superficials: Cates o caixes
Presa de mostra en cates de forma manual 7


Mètodes directes profunds: Sondejos
 Fer el reconeixement de la
naturalesa del terreny i localitzar
les diferents capes.
 Extreure mostres
(alterades, inalterades o d’aigua)
 Realitzar assajos “in situ”
 Instal∙lar piezòmetres
Màquina de fer sondejos
8

 Camió
 Màquina sense tracció
 Màquina sobre orugues
9

A PERCUSIÓ A ROTACIÓ
• Aplicació de cops a través • És el mètode més extès per

d’una massa de 120 kg amb obtenir mostra del sòl.
una altura de caigua de 1 • L’eina consta d’una bateria a la
metre. que s’hi acobla una corona que
• Apte per terrenys no coherents és la que perfora a partir de la
(llims, sorres, graves, barreja...) rotació.
• La mostra obtinguda és • Apte per tot tipus de terrenys
contínua i menys alterada que • La mostra obtinguda és
en el procés de rotació. contínua i alterada.
• Econòmicament és un sistema • Es pot perforar sense prendre
lent, car i poc competitiu. mostra (barrina helicoidal).
10

AMB CORONA
A ROTACIÓ
AMB BARRINA HELICOIDAL
11

Sondejos a rotació amb corona
 CORONA DE WIDIA
(Cos d’acer i vora tallant
amb prismes de widia)
Apte en sòl i roques
toves o mitges.
Corona de widia.
 CORONA DE DIAMANT
(Cos d’acer i matriu d’un
aliatge que conté diamant).
Apte per roques de
duresa mitjana fins a
gran duresa.
Corona de diamant Sondejos a rotació amb corona

12

| vèrtex | la formació contínua Sondejos a rotació amb barrina
Barrina massissa.
Sondejos a rotació amb barrina Sondeig a rotació amb barrina helicoidal

massissa. Per terrenys tous o foradada. Permet agafar mostra.
cohesius. 13

Finalització del sondeig

14
3.2.2. Presa de mostres
Tipus de mostres
• Mostres alterades: Conserven només algunes de

les propietats del terreny en el seu estat natural.
Es recullen en bosses o trosssos de testimoni
• Mostres inalterades: Conserven, almenys

teòricament, les mateixes propietats que té el
terreny “in situ”. Solen agafar‐se testimonis
continus que reflecteixen íntegrament les
característiques del sòl.
15
MOSTRA ALTERADA MOSTRA INALTERADA

Podem analitzar: Podem analitzar:

 Anàlisi d’àrids, identificació,  Anàlisi d’àrids, identificació,
classificació classificació
 Límit plàstic i líquid (Límits  Humitat i densitat natural

d’Attenberg)
 Resistències i deformacions
 Humitat (segons tipus de
terreny)  Altres característiques
específiques com
 Valors de densitat (segons permeabilitat, succions
tipus de terreny) capil∙lars, expansivitats,...
16
• Mostres d’aigua:
 Es realitzen per l’estudi de les característiques

hidroquímiques de l’aigua.
 S’envasaran en recipients nets de plàstic o de vidre,

amb tancament hermètic.
 Cada mostra s’etiquetarà correctament indicant‐ne la

procedència.
 Es procurarà que les condicions de transport no alterin

la mostra (temperatura, temps,…)
17

Recuperació de testimonis
Extracció de testimonis.
18

| vèrtex | la formació contínua Recuperació de testimonis
Testimonis guardats en caixes.
Extracció amb canaleta Columna estratigràfica

19

Mostrejadors
 Mostrejador de paret fina (Shelby)

 Mostrejador de paret gruixuda
 Mostrejador de pisto fixe
 Mostrejador rotatiu (simple, doble i triple)
20

Mostrejadors
Mostrejador de paret fina sense i amb Mostrejador de paret gruixuda sense i

funda de plàstic amb funda de plàstic
21

Mostrejadors
Mostrejador de pistó sense i

amb funda de plàstic
22

Mostrejadors
Mostrejadors rotatius: simple, doble i triple respectivament 23

Envàs, protecció i transport de mostres

 Envasos adequats al transport i emmagatzamatge
 Màxima rapidesa de transport a laboratori
 Caixes protegides de la intemperie (a magatzem)
 A laboratori temperatura i humitat controlada
 Conservació de mostres no analitzades entre 6 i

12 mesos en el laboratori.
24

Mètodes indirectes
GEOFÍSICS
INDIRECTES PENETRÒMETRES ESTÀTICS
Assajos “in situ”

DE PENETREACIÓ PENETRÒMETRES DINÀMICS
PLACA DE CÀRREGA,
ALTRES PRESSIOMETRE
“VANE TEST”
DILATÒMETRE, ...
 Les característiques del terreny s’alteren generalment

quan s’extreuen mostres per assajar‐lo. Per això, sempre
que sigui possible, és convenient realitzar assaigs “in
situ”, en les condicions naturals en les que es troben.
Això ho farem a partir d’algun dels mètodes indirectes.
25

Mètodes indirectes GEOFÍSICS
 Els mètodes geofísics realitzen la mesura de determinades
propietats físiques del terreny, tant en superfície com en

sondejos mecànics
Gravimètrics
Magnètics
Sísmics
Elèctrics
26

Mètodes indirectes DE PENETRACIÓ
 L’objectiu principal dels assaigs de penetració consisteix en
avaluar la resistència que ofereix el terreny quan es clava la

punta d’un útil metàl∙lic, generalment cònica.
 Els resultats permeten, mitjançant l’ús de correlacions,

obtenir paràmetres de resistència del terreny molt útils pels
càlculs geotècnics.
 AVANTATGES:
 Són tècniques ràpides i econòmiques
 Es té una llarga experiència en aquests mètodes i
correlacions amb altres assajos
27

 INCONVENIENTS:
 No s’obté mostra del terreny (excepte en SPT)

 L’energia que desprèn el penetròmetre està
normalitzada. Pot presentar problemes en materials
molt compactes o molt tous.
 Un reconeixement del terreny no pot basar‐se
únicament en penetròmetres.
 Segons la manera d’aplicar l’energia necessària per clavar

la punta poden distingir‐se dos tipus:
 Penetració estàtica
 Penetració dinàmica
28

 Penetració estàtica
Mitjançant un sistema hidràulic s’aplica la pressió

necessària per clavar la punta al terreny, la qual es va
introduint amb una velocitat d’avenç constant i baixa (la
velocitat està compresa entre 0.6 i 1.2 m/min).
El procediment de penetració estàtica es coneix

genèricament per CPT (Cone Penetration Test).
 Penetració dinàmica
La punta es clava mitjançant l’energia que li aporta una
maça que cau des d’una altura determinada. Les caigudes
successives fan que la punta avanci en profunditat.
29
3.2.3. Assajos “in situ”

 PENETRÒMETRES ESTÀTICS (CPT)
SPT (Standard Penetration Test)
 PENETRÒMETRES DINÀMICS de “BORRO”

DPH (Penetròmetre dinàmic pesat)
DPSH (Penetròmetre dinàmic superpesat)
PLACA DE CÀRREGA
 ALTRES ASSAJOS PRESSIOMETRE
DE MOLINET “VANE TEST”
DILATÒMETRE
PIEZÒMETRE
PERMEABILITAT (Lefranc, Lugeon)
DE BOMBEIG
A través de mètodes indirectes, sense obtenir cap tipus de
mostra, farem els assajos “in situ” adients per obtenir algunes
de les característiques mecàniques o físiques del terreny. 30
 PENETRÒMETRE ESTÀTIC ‐ CPT

La prova amb penetròmetre estàtic consisteix en la

mesura de la resistència a la penetració mecànica d’una
punta, de mesures i caractarístiques normalitzades,
empesa en el terreny mitjançant una càrrega variable que
fa que es mogui a una velocitat constant de 2cm/seg.
Dades que s’obtenen:

• Resistència en punta (Rp)
• Resistència per fust (Rf)
Penetròmetre holandès clássic 31


32

Correlacions:
• Argiles toves saturades
 Rp = 4,5 qu = 9 Cu.
 Rp = 7,5 a10 qu = 15 a 20 Cu. (Si no es
distingeix entre resistencia en punta i en fust)
• Sòls granulars
 Rp  angle de fregament intern ɸ
• Mòdul de deformació
E = 3,4 Rp + 130 Kg/cm² en sorres
(Trofinenkov, 1974)
E =  Rp Kg/cm²
( varia molt segons els autors: 3 a 12)
33

 PENETRÒMETRE ESTÀTIC – CPT ‐ CPTU
• Amb con fixe

S’obté una mesura que
engloba la resistència
en punta i el fregament
lateral (no es poden
separar els dos valors)
• Amb con mòbil

Es poden mesurar
separadament la
resistència en punta i el
fregament lateral
Es pot utilitzar addicionalment un sistema que permet el

registre de la pressió hidrostàtica en porus (U), l’angle
d’inclinació de la bateria de barilles i el temps de dissipació.
Això representa un assaig CPTU, que permet obtenir dades
per determinar tensions efectives de tall. 34
 PENETRÒMETRE DINÀMIC
 Aquest assaig consisteix en

clavar una punta massissa, de
mesures i característiques
normalitzades, situada a
l’extrem d’una vareta , que és
colpejada repetidament per
una maça. Es mesura la
longitud de penetració en
funció del nombre de cops i
de l’energia alliberada en
cadascun.
 És l’assaig “in situ” més usual
35
 PENETRÒMETRE DINÀMIC ‐ Tipus

 STP (Standard Penetration Test)

 De “Borro”
 Penetròmetre dinàmic pesat (DPH)
 Penetròmetre dinàmic superpesat (DPSH)
36

 PENETRÒMETRE DINÀMIC ‐ SPT

SPT (Standard Penetration Test) és el més popular i

habitual dels assajos “in situ”
 Per clavar l’SPT, es deixa caure una maça de 63.5 Kg des
d’una altura de 76 cm.
 Porta un mostrejador al seu extrem que permet agafar
una mostra del terreny (petita i alterada)
37

 El resultat d’aquest assaig s’indica per N, i es defineix com

el nombre de cops necessaris per clavar la punta 30 cm.
Generalment es procedeix amb tres sèries de 15 cm, i no
es considera la primera d’elles, degut a l’alteració induïda
pel sondeig.
38

 La mostra que s’agafa és massa petita per poder realitzar

assajos a laboratori. Poden fer‐se alguns assajos de
classificació i identificació
 Existeixen multitud de correlacions empíriques amb
propietats dels terrenys: Cu, qu, E, ,…
 És un assaig indicat per a sòls granulars i sorrencs, però en

altres casos és només orientatiu. (dificultats en argiles)
39

 El CTE, a l’annex D del DB SE‐C presenta uns valors

orientatius de resistència a compressió simple i mòdul
d’elasticitat de sòls a partir de l’assaig SPT
40

 PENETRÒMETRE DINÀMIC “BORRO”

Consisteix en penetrar una punta cònica de 1,5 kg

mitjançant el colpeig a 50 cm d’alçada d’una maça de 65
kg de pes.
 Es compta el nombre de cops per entrar 20 cm la barra.
 En general s’accepta que NSPT = NB
 El seu ús és menor.
Penetròmetre Borro 41
 PENETRÒMETRE DINÀMIC PESAT ‐ DPH

 Està indicat especialment per

sòls granulars
 El dispositiu que colpeja és

una punta cònica de 0,5 kg
unida a una maça de 50 kg de
pes situada a 50 cm d’alçada
 Es compta el nombre de cops

per entrar 10 cm la barra. N10
42

 PENETRÒMETRE DINÀMIC SUPERPESAT ‐ DPSH
 Bàsicament igual que el
pesat però amb tamanys de

maça diferents (63,5 kg +
0,5 kg) i altura de 76 cm.
 Es compta el nombre de
cops per entrar la barra
20cm. N20
 Hi ha una correlació entre 2
penetròmetres dinàmics
diferents a partir d’una
fòrmula, però els resultats
no són molt fiables, doncs
la dispersió és molt gran.
 En general N20<NSPT (de 1 a 1,5)
43

Comparativa dels diferents penetròmetres dinàmics
TIPUS MASSA SUPERFÍCIE ALÇADA ANGLE PROFUNDITAT
SPT 63,5 kg Mostrejador 76,2 cm mostrejador 1er – 15 cm

després N=>30
cm
Borro 60 kg 16 cm² 50 cm - NB=>20cm
Dinàmic 50 kg 15 cm² 50 cm 90º N10=>10cm

pesat (DPH) ±0,5 kg ±1cm 3 vegades
Dinàmic 63,5 kg 20 cm² 76 cm 90º N20=>20cm

super pesat ±0,5 kg ±1cm 3 vegades
(DPSH)
44

Pautes durant la realització de l’assaig amb penetròmetres:
 Determinar correctament el punt a assajar i mantenir
distància mínima respecte altres punts (1,5 metres).

 L’equip de colpejar ha de quedar totalment vertical (màxima
desviació 2%)
 Les varetes i la guia han de quedar perfectament acoplades.
 Cal anotar les dades a la fulla de camp i fer constar si hi ha
hagut interrupcions de més de 15 minuts.
 La prova es dóna per finalitzada quan es donin alguna de les
condicions següents:
 S’arriba a la profunditat inicialment estipulada
 Es supera el nombre de cops per una distància de penetració
determinada. (100 cops)
 Quan tres valors consecutius de N siguin igual o superiors a 75.
45
 El CTE‐SE‐C, a l’annex D, recomana el tipus de

penetròmetre que cal utilitzar per a cada terreny.
46
 PLACA DE CÀRREGA

L’assaig consisteix en aplicar una càrrega sobre una

superfície determinada de terreny i mesurar l’assentament
vertical.
 Habitualment la reacció s’obté mitjançant un camió
carregat amb unes 20 T. La càrrega es transmet al sòl amb
una placa circular rígida de 30 / 60 / 90 cm de diàmetre
impulsada amb un gat hidràulic.
 Amb l’ajuda d’uns
comparadors es llegeix la
mesura del desplaçament
vertical.
47

 PLACA DE CÀRREGA
NÚM. SITUACIÓ MATERIAL Humitat (%) EV1 [MPa] EV2 [MPa] K = EV2 / EV1
1 VEURE CROQUIS TERRENY NATURAL 8,71 65,45 85,71 1,31
Càrrega (MPa)
0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0,30 0,35 0,40 0,45
0,0
0,12 1º cicle de
0,2 càrrega
Assaig de
Cicle de
0,4
0,44 0,45 descàrrega placa de
0,51
càrrega Ø 30
Assentament (mm)
0,6 2º cicle de
0,74
càrrega cm.
0,8 0,80
1,0 1,00
Acceptable:
1,03
si k< 2.2
1,2 1,22 1,23
1,4
1,43
1,47
1,6
EQUIP: M-012. Placa Ø 30 cm (700 cm2). Gat hidràulic ENERPAC. Manòmetre SICHERHETTSGLAS s/nº 1618. 25 Mpa.
Placa i trípode PROETI. 1MPa = 10,2 Kp/cm2
48

 PRESSIÒMETRE
 El pressiòmetre consisteix en
aplicar una càrrega horitzontal per

provocar una deformació radial del
terreny dins d’un sondeig.
 Les tensions s’apliquen

esglaonadament gràcies a la
injecció d’un fluid (aigua o
nitrogen), mitjançant una bomba.
 Es medeix la deformació produïda

a cada fase a través del volum
injectat.
49

 PRESSIÒMETRE
 Els resultats obtinguts, degudament interpretats, resulten
aplicables pel càlcul de pilots carregats lateralment, càlcul

d'ancoratges i també són útils per estimar assentaments
tant a cimentacions superficials com a profundes.
 L’assaig és molt adequat per a sòls cohesius de gra fi.
 S’obtenen valors com el

mòdul de tall: G, la pressió
límit i pressió de fluència.
 A Espanya aquests assaigs
no estan normalitzats però
a França s’utilitza la norma
NFP 94‐110. Assaig pressiomètric (NFP 94‐110)
50
 ASSAIG DE MOLINET “VANE TEST”

 Consisteix en clavar en el terreny un molinet
format per quatre plaques rectangulars,

soldades amb angles de 90º entre elles, fins a la
profunditat desitjada. Es fa girar l’aparell per
mesurar la resistència al tall del sòl.
 Permet determinar la resistència al tall (Cu)
sense drenatge de sòls cohesius tous i molt
tous, així com la pèrdua de resistància del sòl al
assolir grans deformacions.
 L’assaig no està normalitzat a Espanya però
existeixen normes a altres països: ASTM D 2573
o DIN 4096.
51

 DILATÒMETRE
 Es tracta d'un assaig càrrega / deformació, amb deformació
controlada.
 L'assaig consisteix a introduir en el terreny la fulla de DTM
per empenta hidràulic o dinàmic fent parades a intervals de
profunditat de 150mm.
 A cada parada l'operador de la

caixa de control amb l'ajuda de
gas a pressió inicia un procés de
dilatació de la membrana d'acer
allotjada a la fulla del DTM. Les
dades obtingudes s'analitzen a
mà o per mitjà d'un ordinador.
52

 DILATÒMETRE
 Mesura la resistència al tall

(Cu) sense drenatge, mòdul de

deformació i determina el
coeficient de sobreconsolidació
(OCR).
 Aplicació tant a sòls granulars
com a cohesius de poc a molt
densos i de tous a durs
 Existeixen dilatòmetres per a
roca que permeten mesurar
mòduls de deformació.
53
 PIEZÒMETRES
Mesura del nivell de l’aigua (nivell piezomètric)
 TENSIÒMETRES
Mesura de les pressions negatives en
els porus. És d’interés per avaluar les
característiques resistents dels sòls no
saturats.
54

 ASSAJOS DE PERMEABILITAT
Permeten mesurar el coeficient de permeabilitat del terreny.
Els més habituals són:

Assaig LEFRANC – Per a sòls granulars o cohesius i roques toves
Assaig LUGEON – Per a roques en general
55
 ASSAJOS DE BOMBEIG
Estan destinats a caracteritzar pous.

Són assajos continus de 24 hores de duració i permeten definir:
• Transmissivitat
• Permeabilitat
• Coeficient d’emmagatzematge del pou
56

 Taula comparativa del CTE, a l’annex D del DB SE‐C, dels
diferents tipus d’assajos “in situ”. Descripció i
determinació.
57

CONCLUSIONS
 Per obtenir mostres inalterades són necessaris sondejos o
cates, tot i que els mostrejador també poden tenir una

gran influència en l'alteració de les mostres.
 Els assajos “in situ” de penetració dinàmica poden
considerar‐se assajos de " contrast " i els seus resultats són
vàlids si van acompanyats de l'experiència en el tipus de
terreny en estudi.
 L’assaig SPT és el més utilitzat dels fet “in situ”. Tot i ser un
mètode de reconeixement indirecte permet obtenir una
petita mostra del terreny. Amb el mostrejador del SPT
podem obtenir mostres alterades per conèixer
granulometria o límits.
 Els resultats de penetració DPSH i altres han de contrastar
amb assajos SPT.
58

CONCLUSIONS
 Els assajos " in situ" de placa , CPT i pressiòmetres donen
bons resultats en certes situacions , particulars per a cada

un d'ells. De totes maneres requereixen l'execució
d'assaigs de laboratori per contrastar .
 El CTE, a l’annex D del DB SE‐C, a través de taules, dona

recomanacions de quins tipus de proves són les
recomanables en cada cas i també expressa amb taules
valors orientatius de correlació entre NSPT, resistència a
compressió simple i modul d’elasticitat de sòls.
 Existeixen diferents mètodes i assajos de prospecció del

terreny en funció del que ens interessi esbrinar.
59
3.2.4. Nombre i situació de punts de reconeixement
 El CTE delimita el nombre mínim de punts de

reconeixement del terreny en funció del tipus d’edificació i

també la profunditat en funció del tipus de terreny.
 El nombre mínim de punts de reconeixement serà de 3.
 La densitat i profunditat de punts cobrirà correctament la

zona a edificar.
60

61

 Distàncies màximes entre punts i profunditats:
 Nombre mínim de sondejos mecànics i % de punts

substituïbles per penetròmetres.
62

 Tots els punts de reconeixement quedaran reflectits en plànol
63

Elaboració Del Projecte Geotècnic - Reconeixement de Camp

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Elaboració Del Projecte Geotècnic - Reconeixement de Camp

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Elaboració Del Projecte Geotècnic - Reconeixement de Camp

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GEOTÈCNIA – Bloc 3

EL PROJECTE GEOTÈCNIC EN EDIFICACIÓ

Elena Vilagran Grau

EL PROJECTE GEOTÈCNIC EN EDIFICACIÓ

1.1.‐ Què és la geotècnia i perquè ens serveix?

3.‐ ELABORACIÓ D’UN PROJECTE GEOTÈCNIC

3.2.‐ RECONEIXEMENT DE CAMP

3.2.1.‐ Mètodes de reconeixement del sòl

Mapes geològics Tipus de fonamentació

Granulometria Propietats índice

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

SUPERFICIALS  Cates o caixes

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

Cata oberta al terreny de forma mecànica

Presa de mostra en cates de forma manual

Presa de mostra en cates de forma manual 7

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

• Aplicació de cops a través • És el mètode més extès per

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

AMB BARRINA HELICOIDAL

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

Corona de diamant Sondejos a rotació amb corona

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

Sondejos a rotació amb barrina Sondeig a rotació amb barrina helicoidal

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

Finalització del sondeig

3.2.2. Presa de mostres

• Mostres alterades: Conserven només algunes de

• Mostres inalterades: Conserven, almenys

3.2.2. Presa de mostres

MOSTRA ALTERADA MOSTRA INALTERADA

Podem analitzar: Podem analitzar:

 Límit plàstic i líquid (Límits  Humitat i densitat natural

3.2.2. Presa de mostres

 Es realitzen per l’estudi de les característiques

 S’envasaran en recipients nets de plàstic o de vidre,

 Cada mostra s’etiquetarà correctament indicant‐ne la

 Es procurarà que les condicions de transport no alterin

3.2.2. Presa de mostres

3.2.1. Mètodes de reconeixement del sòl

Testimonis guardats en caixes.

Extracció amb canaleta Columna estratigràfica

3.2.2. Presa de mostres

 Mostrejador de paret fina (Shelby)

3.2.2. Presa de mostres

Mostrejador de paret fina sense i amb Mostrejador de paret gruixuda sense i

3.2.2. Presa de mostres

Mostrejador de pistó sense i

3.2.2. Presa de mostres

Mostrejadors rotatius: simple, doble i triple respectivament 23

3.2.2. Presa de mostres

Envàs, protecció i transport de mostres

 Envasos adequats al transport i emmagatzamatge

 Màxima rapidesa de transport a laboratori

 Caixes protegides de la intemperie (a magatzem)

 A laboratori temperatura i humitat controlada