Avaluació i intervenció clínica en adults- PAC 1

Anaïs Garcia Alves

PRIMERA PART: DEPRESSIÓ

1. a) Enfocament de la indefensió apresa de Seligman: La desesperança es situa com un

element causal de la depressió junt amb l’estil atributiu de l’individu. Així doncs, els
individus depressius tendirien a fer una valoració causal de manera interna, estable i global.
No obstant, els esdeveniments de caire positiu es situarien de manera externa, inestable i
específica; es pot observar com la Mireia esbiaixa l’explicació sobre el seu estat en relació
al treball ("buf potser serà massa difícil per mi, no sé com m'he atrevit a pensar que jo puc
aprovar...") percebent aquests com a quelcom estable (...”i així sempre”) i global, afectant
en totes les àrees de la seva vida (“No obstant els dies van anar passant i la Mireia cada
vegada estava més decaiguda, desanimada, sense ganes de res...”)

Enfocament d’autocontrol de Rehm: Aquest model d’enfocament es centra en la

valoració del propi comportament, així com en la capacitat de la persona de ser la pròpia
font de reforç, situant els agents causants de la depressió de les respostes generades per
l’individu davant de les tres fases d’autocontrol:

 Auto-observació: Aquest ítem fa referència a la fixació en els aspectes negatius del

comportament deixant de banda aquells aspectes positius i focalitza el pensament
en les conseqüències a mig o llarg termini. A mode d’exemple en aquest cas en
l’actualitat, el fet de que la Mireia s’hagués agafat la baixa en el treball degut al
pensament constant de que mai serà una bona metgessa i que els seus companys son
millors que ella genera que aquest pensament que l’ha estat rondant durant tota la
seva vida sigui el culpable de que no es produeixi un canvi en la seva manera
d’actuar front als problemes que se li van presentant en el seu dia a dia, obviant que
un canvi en la seva conducta acabaria amb aquest tipus de pensament.
 Auto-avaluació: Aquells criteris que son complicats d’assolit per part de la
persona provocarien una avaluació negativa front als errors en l’auto-atribució
argumentant la vulnerabilitat front a la depressió. Així doncs, la Mireia té esbiaixats
els criteris amb els que es compara amb els seus companys de treball com a
“millors metges” que ella. Tanmateix, la Mireia, realitza una valoració negativa de
si mateixa.
 Auto-reforç: Com a conseqüència de les dues fases anteriors, la Mireia no realitza
un auto-reforçament positiu sinó que emfatitza els seus errors i defectes i sol
administrar-se càstigs. En aquest cas podem observar com té un auto-concepte de si
mateixa, no es considera una bona metgessa, no es sent

1
 Avaluació i intervenció clínica en adults- PAC 1
Anaïs Garcia Alves

capaç de res, donant lloc a un sentiment de

culpabilitat generant-li més pensaments depressius. En relació al càstig es deixaria
entreveure en l’aïllament social.

b)

Avantatges Desavantatges
Enfocament - Entrenament i - No es tracta
d’autocontrol de enfortiment d’una de les
Rehm d’habilitats primeres
d’autocontrol eleccions per tal
bàsiques. del terapeuta
- Control de la per tal de tractar
conducta del la depressió.
subjecte a través de
3 processos:
Automonitorització,
Autoavaluació,
Autoreforç.
- Es basa en el
concepte
d’autocontrol i
l’autogestió
conductual.
Enfocament de la És capaç de retornar -La indefensió apresa
indefensió apresa de l’autoestima de la persona, pot ser “contagiada” a
Seligman així com el control sobre la nivell global, no sent
seva pròpia vida per tal de nomes quelcom
que sigui capaç de prendre el individual i ser viscuda
control sobre tot allò que de manera semblant per
abans no trobava solució. diversos subjectes
-Ajuda a reestructurar els alhora.
pensaments i/o emocions del
pacient i aquelles conductes
que l’impedeixen sortir
endavant.

2
 Avaluació i intervenció clínica en adults- PAC 1
Anaïs Garcia Alves

2. El model cognitiu-conductual s’aplicaria, primerament, el coneixement

científic que es derivaria de la psicologia experimental i, en segon lloc, aplicar i
avaluar

procediments d’intervenció, el mètode científic. Així doncs, estaríem parlant d’un

enfocament amb dades objectives fruit del mètode científic.
La teràpia cognitiva-conductual (TCC) consistiria en modificar comportaments
i/o pensaments que podrien estar interferint en la teva vida diària, incidint en
aquells aspectes conductuals i cognitius de la persona. Des d’aquest enfocament
podem observar com, no son nomes els estímuls externs (els símptomes físics) els
que incideixen front una situació concreta, sinó també els pensaments presents en la
persona i la relació que, aquests, tenen entre si. Així doncs, la TCC es centraria en
les disfuncions actuals que presenten, sense deixar de donar importància també, a
aquells factors que han pogut influenciar en la seva aparició i el manteniment
d’aquests, per tal de buscar una solució estable en el temps a la problemàtica que
presentes.
Tanmateix, basant-nos en el teu cas Mireia, aquest tipus d’enfocament ens ajudaria
a poder esbrinar la causa o causes i, per tant, l’arrel del problema que presentes en
l’actualitat i que arrossegues des de fa anys. Aquest tipus de teràpia es basa en tres
supòsits basics (conducta, emoció i pensament) i es a partir del triangle cognitiu
conductual. Cadascun d’aquests ítems es relacionen i s’influeixen l’un a l’altre.

Després d’haver realitzat una presentació i resum del que seria la TCC, considero
que seria molt eficaç per tractar els símptomes que m’has descrit, la qual es basa en
modificar comportaments i pensaments que poden estar interferint en la teva vida
diària i incidint tant en la vesant més material i objectiva, la conducta, com en els
estats subjectius de consciència, la part cognitiva, és a dir, allò que seria visible per
a totes les persones que t’envolten i, per tant, mesurable a partir d’uns barems
concrets i, també, aquells aspectes de la teva vida mental i emocional que no serien
visibles per als altres, actuant tant en les conductes (conductual), com en els
pensaments (cognitiu). Tanmateix, a partir de la TCC, incidirem des del primer
moment en el teu benestar subjectiu i treballarem en aquells pensaments negatius
que tens sobre tu mateixa i en la teva vida laboral. Explorarem les creences poc
adaptatives i t’entrenaré per tal de que puguis identificar i poder canviar la visió
sobre aquestes.

3
 Avaluació i intervenció clínica en adults- PAC 1
Anaïs Garcia Alves

3.

Objectiu d’avaluació Justificació de la seva Pregunta o preguntes

importància per poder-lo avaluar
Nivell d’activitat actual Incidir en el nivell -Quines coses feies
de la Mireia d’activitat actual de la abans i has deixat de
pacient en referència al realitzar?
seu comportament i -Quines coses realitzes
delimitar, així, la seva actualment que abans no
relació amb el medi feies?
ambient.
Estímuls reforçadors Analitzar el -Quines activitats
disponibles comportament actual i t’agradaven abans?
passat de la persona, així -Quines coses t’agradava
com l’anàlisi de realitzar abans i ara ja
l’ambient general actual. no?
Habilitats de la persona Analitzar les àrees del -Com et sents en relació
pacient en relació a a l’àmbit laboral?
diversos àmbits; laboral, -Consideres que mantens
aficions, relacions la mateixa relació que
familiars, amistats... abans amb les teves
amistats?
Estratègies d’afrontament Analitzar l’origen del -Consideres que tens un
problema i manteniment pensament constant de
del trastorn i la desolació front a la
incapacitat per buscar situació actual?
solucions front aquest.

4.
a) Bon dia Mireia, volia comentar-te la utilitat dels programes conductuals per al
teu cas i la simptomatologia que presentes a dia d’avui. Així doncs, aquests
programes conductuals ajuden a promoure canvis ambientals, possibilitant un
augment en la recepció dels estímuls positius i una millora en les habilitats
personals per tal de poder accedir a més quantitat d’estímuls reforçadors.
Tanmateix, ens ajudaria a millorar l’exposició als estímuls positius, com a
conseqüència millorant també l’estat d’ànim. A més, promouríem una millora en les

4
 Avaluació i intervenció clínica en adults- PAC 1
Anaïs Garcia Alves

habilitats socials, així com els reforçadors

socials o d’aquelles habilitats ja existents.

b) A partir de la Teràpia Cognitiva de Beck que vam començar a administrar fa ja

unes setmanes, hem pogut observar diversos canvis positius que ens ajuden a
abordar

el trastorn depressiu que presentés des de ja fa un temps enrere. Així doncs, a partir
dels resultats obtinguts podem observar com ens ha ajudat a modificar totes
aquelles distorsions cognitives que tenies sobre tu mateixa en relació a l’àmbit
laboral, així com aquelles referents a la teva família.
No obstant, els esquemes que has anat adquirint durant la major part de la teva vida,
on has anat realitzant construccions mentals de forma subjectiva, més o menys
estable i que han contribuït a percebre el món extern com a quelcom negatiu en
relació a tots els esdeveniments que t’han anat sorgint, també els hem pogut
modificar i transformar-los en quelcom positiu. Així doncs, aquestes distorsions
cognitives que has anat adquirint son la conseqüència de

creences irracionals i supòsits personals apresos en el passat i condicionant, per

tant, de forma inconscient la percepció i/o interpretació del passat, present i futur.

5.

Contingut del biaix Tipus de biaix Justificació

Creença en la qual el Il·lusió de control Creu que guanyar o
resultat del joc depèn perdre depèn de la seva
més de la pròpia actuació conducta, deixant de
que de l’atzar. banda l’atzar. “. Diu que
anotava els resultats de
tots els partits i llegia els
diaris esportius per poder
encertar millor els
resultats de les seves
apostes, també triava
l’hora del dia perquè
tenia el pressentiment

5
 Avaluació i intervenció clínica en adults- PAC 1
Anaïs Garcia Alves

que així seria més

probable que sortís el
resultat esperat”.
Es té en compte la Fixació en les L’èxit del joc es mesura
freqüència absoluta, freqüències absolutes. a partir del que s’ha
sense considerar la guanyat, sense tenir en
freqüència relativa. compte allò que s’ha anat
invertint o s’ha perdut.
“Diu que no sap com ha
pogut complicar-se tant
la situació, que tenia la
sensació que seguia
guanyant, perquè de tant
en tant li tocaven premis
i encertava les apostes,
tot i que les pèrdues en
valors absoluts han estat
molt més important que
els guanys, tal com
indiquen les despeses i
deutes que ha tingut
El jugador pensa que pot Predicció dels resultats Es creu que es pot predir
predir els resultats del el resultat del joc a partir
joc. de la “màgia” o de la
pròpia intuïció. “, també
triava l’hora del dia
perquè tenia el
pressentiment que així
seria més probable que
sortís el resultat esperat”.

6.
Basant-nos en el teu cas, Ramón, vull proposar-vos un programa d’abstinència total
del joc degut a les conseqüències que t’ha portat el joc. Així doncs, aquest
programa es desglossaria en 9 sessions d’uns 50 minuts per cada sessió, deixant de
banda la primera on el temps seria major i amb la presència de la teva dona, Ramón,

6
 Avaluació i intervenció clínica en adults- PAC 1
Anaïs Garcia Alves

com a coterapeuta. Tanmateix la primera

sessió la dedicarem a la psicoeducació, a partir d’una sèrie d’objectius inicials
específics que caldran ser tractats. A partir de la informació proporcionada, tan per
la meva part com per la vostra, passarem a definir un conjunt de regles de control
estimular que es duran a terme al llarg de tota la intervenció per tal de motivar-te a
seguir amb el tractament. En les següents sessions treballarem

la tècnica d’exposició amb prevenció de resposta per tal de que puguis expressar
obertament i en un àmbit neutre, les condicions que t’indueixen al joc i buscar
solucions per tal de controlar-lo. Així doncs, en aquestes sessions, proposarem la
col·laboració de la teva dona, per tal de que porteu conjuntament un autorregistre
amb la finalitat de poder conèixer i esbrinar tota la informació necessària per poder
seguir el tractament amb èxit i poder realitzar una sessió, mes endavant, d’una
tècnica anomenada pensament socràtic o tècnica de la doble columna. No obstant,
també considerarem un temps de lleure per a tu, a través de la planificació
d’activitats agradables alternatives al joc que ens ajudaran front a l`ansietat que et
pugui derivar el fet de no poder jugar i la pèrdua de control. Tanmateix, també
treballarem a partir de la reestructuració cognitiva per tal d’analitzar conceptes tals
com l’atzar i/o la sort que es considerarien altament distorsionades en el nostre cas.
Mes endavant, proposarem una retirada progressiva de control estimular i
començarem a introduir la tècnica de solució de problemes a partir de diverses
situacions que se’ns puguin presentar en relació al joc i que poden suposar un
problema.
En les dues últimes sessions les dedicarem a la prevenció de recaigudes i
proposarem unes tasques per a casa que seran les que hem anat realitzant durant el
tractament. Aquestes dues sessions seran clau per tal d’identificar situacions que
poden suposar un risc real per a tu, i el fet de buscar eines i estratègies t’ajudarà
molt. No obstant, proposaria també una sessió de control al cap de 6 mesos per tal
de poder constatar que el canvi ha estat definitiu o si per contra, necessitem altres
tipus de eines per tal de que sigui definitiu.

7.
Bon dia Ramón, durant aquesta sessió t’explicaré, en termes generals, en que
consistirà el tractament proposat que té com objectiu l’abstinència completa. En

7
 Avaluació i intervenció clínica en adults- PAC 1
Anaïs Garcia Alves

primer lloc, et proposaré que realitzem un

control estimular per tal de limitar els estímuls relacions amb la teva conducta front
al joc. No obstant, seria important realitzar una auto-exposició-gradual in situ al joc,
però amb la

prevenció de possibles conseqüències i/o malestars que et puguin derivar. Així

doncs, seria interessant que ho fessis per tu sol, sense la necessitat de ser
acompanyat per la teva dona per tal de modificar la valencià de l’estímul relacionat
amb la conducta del

joc, per una banda, i per l’altra aconseguir desenvolupar estratègies d’afrontament,
per tal de poder augmentar la teva percepció sobre l’autocontrol. Tanmateix, seria
important realitzar una reestructuració de les distorsions cognitives, tals com la
il·lusió de control, la fixació en les freqüències absolutes i la predicció de resultats
que es presentarien com a pensaments irracionals (esbiaixats) que haurem d’anar
treballant per tal de modificar-los. Així doncs, també ens centrarem en donar una
sèrie de pautes de conductes alternatives al joc, que et resultin agradables i siguin
un reforç positiu per tal de portar el tractament amb èxit. Per altra banda,
realitzarem un entrenament en la solució de problemes per tal de proporcionar-te
totes les habilitats per tal d’afrontar situacions que siguin problemàtiques i t’ajudarà
a l’hora de prendre decisions.
Per últim, treballarem en la prevenció de recaigudes per tal de que puguis
identificar aquelles situacions considerades de risc, així com desenvolupar
estratègies d’afrontaments i realitzar una valoració final sobre les conseqüències si
trenques les pautes proporcionades pel programa.

8
 Avaluació i intervenció clínica en adults- PAC 1
Anaïs Garcia Alves

Bibliografia

Bados, A. i Garcia, E. (2010). La técnica de la reestructuración cognitiva.

Barcelona. Recuperat de

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/12302/1/Reestructuraci

%C3%B3n.pdf

Caballo, V. E. (dir. . (2007). Manual para el tratamiento cognitivo-

conductual de trastornos psicológicos (I). Madrid: Siglo XXI de España

Editores.

Tortella-Feliu, M. (n.d.). Aspectes conceptuals i de la pràctica de la TC.

Apunts de Teràpia de Conducta.

Vallejo, M. A. (2016a). Manual de Terapia de Conducta (I) (3ra ed.).

Madrid: Dyckinson.

Vallejo, M. A. (2016b). Manual de terapia de conducta (II) (3ra ed.). Madrid:

Dyckinson.