TREBALL HISTÒRIA

Crida Llibertat

Alumne: Luna Martínez Salvador

Classe: 1r Batxillerat IB
ÍNDEX

ACTIVITATS INICIALS

1. Sinopsis de la película “Crida Llibertat”. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 3

2. Context históric: Situació a Sud-Africa als anys 70 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 4

3. Mapa de Sud-Africa als anys 70 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 4

4. Biografia de Steve Biko . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 5

5. Biografia de Donald Woods . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 7

PREGUNTES DE LA PELÍCULA

Pregunta 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 8

Pregunta 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 9

Pregunta 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 9

Pregunta 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 10

Pregunta 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 10

Pregunta 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 11

Pregunta 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 11

Valoració final de la pelicula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 12

TREBALL “CRIDA LLIBERTAT”

SINOPSIS DE LA PELÍCULA

“Crida Llibertat” és un clàssic de 1987 dirigida per Richard Attenborough. Basada en fets reals, aquesta

pelicula es centra en la vida del periodista sudafricano (blanc) Donald Woods, interpretat per l’actor

Kevin Kline i la seva amistat amb líder antiapartheid Steve Biko (negre), interpretat per Denzel

Washington.

Ens situem en 1970, era del apartheid a Sud Àfrica. Per una banda tenim a Donald Wood, un dels editors

del famós periodic liberal “Daily Dispatch”. Aquest, poc a poc, comença a adonar-se del brutal

funcionament e ideals dels sistema apartheid, i de totes les conseqüències que requeien sobre la

població negra. Per una altra banda tenim a Steve Biko, una activista de color que aboga per la igualtad i

la justícia racial. Biko és detingut a causa de la seva valenta ocociicio al gover Sudafrica de l'època

(Partit Nacional). Finalment és assassinat tot i estant sota custòdia policial. Abans de ser assassinat,

com e dit avans, el xoc de realitat del periodista Donald Wood el va portar a posar-se en contacte amb

Biko. Van formar una bona amistad basada en uns ideals conjunts: l'oposició al sistema apartheid.

Principalment, la película narra la continua lluita de Wood després de la mort de Biko, després de posar

tota la veritat de la lluita contra el govern opresor. Biko i la seva família intenten repetidament fugir del

pais mentres que es converteix en un dels principals defensor pels drets civils de les persones de color.

La discriminació racial, l'opressió grurbamental i la llibertat d’expressió son alguns dels principals temes

que aborda esta pelicula. Crida Llibertat fa reflexionar al espectador, así maiex, recalca la valentia de

tots aquells que van enfrontar a un sistema completament injust.

CONTEXT HISTÒRIC: SITUACIÓ SUD-ÀFRICA ALS ANYS 70

Durant els anys 70, Sudafrica fou governada per un sistema segregacionista anomenat apartheid.

Aquest era un sistema polític i social que legalitza la discriminació racial. Aquest decretà una separació

entre les diferents comunitats étnicas en el país. El principal objectiu d'aquest sistema important per un

govern vlan (el partit nacional) tenia com a principal objectiu mantenir el control econòmic i polític

sobre la població de color. El govern sud-africà estava dominat per la minoria blanca, que gaudia de

privilegis i controlava els recursos i la presa de decisions.

Durant els anys 70, van sorgir moviments de resistència i protesta contra l'apartheid. Activistes i líders,

com Steve Biko, van lluitar pels drets civils i la igualtat, advocant per una Sud-àfrica no dividida. El

govern sud-africà va respondre a les protestes i activitats antiapartheid amb repressió.

Es van implementar importants mesures de seguretat, i molts activistes van ser detinguts o fins i tot

assassinats. Les polítiques de l'apartheid van fer que Sud-àfrica s'enfrontés a sancions econòmiques i

diplomàtiques.

MAPA DE SUD-ÀFRICA ALS ANYS 70

Mapa de les diferents races habitants a Sud Àfrica dal 1970

Mapa de les tribus sudafricanes durant l’apartheid

BIOGRAFIA STEPHEN BIKO

Stephen Bantu Biko, conegut com a Steve Biko, fou un important líder antiapartheid i gran defensor dels

drets civils a Sud Àfrica. Va néixer un 18 de Desembre de 1946 en King William’s Town, Cabo Oriental a

una familia Xhosa de pocs recursos econòmics. Desde ben petit, Biko va estar exposat a una societat

segregacionista imposada per l’apartheid, un sistema de discriminació legalitzada que afavoria a la

minoría blanca de Sudáfrica.

Biko a destacat sempre perl seu fort compromís amb la lluita contra la injusticia racial. Estudiar

medicina en la Universitat Natal durant la dècada dels 60. Allà, no va dubtar en involucrarse en diferents

activitats polítiques estudiantils.

Entre elles, Biko es va unir a la Unió Nacional de Estudiants Sud-Africans (NUSAS). Aquesta organització

estaba liderada per blancs liberals, al igual que moltes altres organitzacions anti-apartheid de l'època.

Això va provocar un sentiment de frustració a Biko. A partir de un dels seus principals ideals “per evitar

la dominació blanca, els negres han d'organitzar-se de forma independent”, Steve Biko va confundar al

1968 l'Associació d'Estudiants Negres (SASO), una organització que abogaba per la convivència i

resistència negra contra el apartheid.

Aquest ideals i filosofia de la que parlava anteriorment es centraba en la autoafirmació i en la popular

conciencia negra. Biko cría fermament en la importancia de que les persones de color acceptessin i

estimessin la seva identitat. Amb un enfoc no violent pero ferme buscaba empoderar la població negra i

així construir una resistencia colectiva.

Biko fou també una de les figures claus en el Moviment de Conciencia Negra (BCM, sigles en anglés).

Aquest moviment promovia la autoestima i la unitat entre negres sud-africans. La conciencia del BCM

buscaba contrarrestar la mentalitat imposada per l’apartheid, un sistema que denigrava la identitat

negra.

Al 1977, Steve Biko fou arrestat finalment arrestat sota la Llei Antiterrorista nº83 de 1967. Fou sotmès a

múltiples hores de dures i cruels interrogacions. Finalment, Biko va morir el 12 de setembre de 1977

degut a nombroses lesions patides durant la seva reclusió. La seva mort provocà una gran indignació a

nivell nacional e internacional.

Està clar que el seu llegat perdura avui en dia com a un recordatori de la dura lluita per la igualtat

racial. La valentia i filosofia de Biko continuen inspirant a generacions de defensors i activistes arreu de

tot el mon. La pelicula “Cry Freedom” de 1987, dirigida per Richard Attenborough, es basa en la vida de

Biko y de la seva relació amb el periodista Donald Woods.

BIOGRAFÍA DONALD WOODS

Donald James Woods fou un periodista i escriptor sudáfrica nascut el 15 de decembre de 1933 en

Elliotdale, una petita ciutat situada a la província de Cabo Oriental de Sudáfrica.

La seva vida va estar majoritàriament marcada per la seva valenta oposició al règim del apartheid i pel

seu compromís amb la defensa dels drets civils.

Al llarg de la seva carrera, Woods destaca com a periodista, passant a ser així el editor del periódic

liberal “Daily Dispatch” en East London, Sudáfrica. Durant aquesta etapa de la seva vida, Woods va

començar a cuestionarse i a denunciar les polítiques del apartheid sabent que estaba arriscan a la

censura i a la repressió del govern, algo molt comú durante aquella època.

Donald Woods va entablir una estreta relació amb Steve Biko, un dels principals líders anti-apartheid i

fundador del BMC. Biko, que era un blanc liberal, no va dubtar en unir-se a la cauda de Biko començà a

treballar estretament amb ell per tal d’aconseguir exposar totes les injustícies del sistema apartheid.

Com ja he comentat a la biografia de Steve Biko, aquest va morir sota custòdia policial al 1977. Aquest

aconteixement va tenir un profund impacte en elk periodista.

Compromès a explicar tota la veritat sobre la mort del seu company i la brutalitat i criueltesa del

sistema apartheid, Woods va escriure un llibre titulat “Biko” al 1978. Aquest documentava

detalladament la vida i la mort de Biko. El llibre, com era d’esperar va ser censurat i prohibit per les

autoritats sudafricanes. A partir ‘d'aquest moment, Donald Woods va ser declarat enemic de l’estat.
En 1977, Steve Biko fue arrestado y murió bajo custodia policial, un evento que tuvo un impacto

profundo en Woods. Comprometido a contar la verdad sobre la muerte de Biko y la brutalidad del

régimen del apartheid, Woods escribió un libro titulado "Biko" (1978), que documentaba la vida y la

muerte de su amigo. Este acto de valentía llevó a las autoridades sudafricanas a prohibir el libro y

declarar a Woods un enemigo del estado.

Amb la seva vida i per tant, la de la seva família en perill, Woods va decidir exiliar-se del país en 1978.

Juntament amb la seva esposa Wendy i els seus cinc fills va aconseguir fugir de Sudáfrica a través d’una

fuga completament clandestina. Woods es va convertir en un gran referent tan nacional com

internacional, generant així una cadena global contra el govern sud africà.

Encara haver fugit del país, Woods no va dubtar en continuar formant part activament en la lluita

antiapartheid. Una vegada establert al Regne Unit, va continuar treballant i escrivint sobre la

preocupant situació a Sudáfrica. Així mateix, durant els seus anys d’exili va treballar també de professor.

Donald Woods va morir el 19 d’agost de 2001, però serà sempre recordat com a un important defensor

pels drets civils. La seva história fou portada a la gran pantalla en la película “Cry Freedom” de 1987,

com també he mencionat en la biografía anterior.

PREGUNTES SOBRE LA PELÍCULA

1. El títol de la pel·lícula és “Crida llibertat”; després de veure-la, et sembla el títol més

adequat? Quin títol posaries tu i per què?

El títol "Crida llibertat" reflecteix l’ aspecte central de la pel·lícula, ja que aborda la crida a la llibertat i

la lluita contra el sistema d'apartheid a Sud-àfrica.

És un bon títol gràcies a la seva brevetat i concisió. Ho podem relacionar fàcilment amb el contingut de

la pelicula. Un altre possible títol seria “LLuita per la veritat”. Aquest títol destaca la importan lluita de

Woods per tal d'aconseguir la veritat i la justícia.

2. Et sembla que estan ben representats els papers que la societat ha assignat a la raça blanca i a la

negra segons s'expressa en la pel·lícula? Amb quin personatge t'identifiques més? Per què?

Aquesta pel·lícula representa de manera molt crítica i reflexiva els rols de ambdues raçes d’urnat

l’apartheid. Podem veure la gran diferència que hi ha entre elles: Els blancs son cruels i es dediquen a

discriminar qualsevol altres tipus de raza mentres que els personatges de color son valents i justos.

Jo, personalment, m’identifico bastant amb el periodista Donald Woods. Al igual que ell, soc una persona

que tolera molt poc qualsevol tipus d'injustícia. Woods representa l’empatia per tots aquells que

t’envolten sigui que sigui. Així mateix, mostra una gran valentia desde el primer moment en que

s'enfronta al govern i per això l’adimro força. Tinc molt clar que si jo visques una situació semblant a la

del periodista, hauria actuat igual.

3. Explica el canvi d'actitud del periodista entre el principi i el final de la pel·lícula. Què el fa

canviar? Què en pensa, al principi, de Biko?

A l'inici de la película, Woods és presentat com un blanc liberal, encara que crític amb algunes de les

polítiques apartheid, encara no es completament conscient de la gravetat de la situació i de les

innumerables injustícies a les que s’ha d'enfrontar dia rere dia la població negra. Al principi, Woods

pensa que Biko es un agitador perillós i massa radical. El canvi en l’actitud del periodista es produeix a

mesura que ell i Biko desenvolupen una forta amistat. Aquí és quan Woods comença a comprendre tota

la veritat del sistema apartheid i s’uneix a la lluita de Biko per la igualtat i la justícia. La mort de Biko

vas ser tot un punt d'inflexió en la manera de pensar i actuar de Woods.

Una vegada descobreix la causa real de la mort del seu amic, impactat, es converteix en un grandism

defensor dels drets civils. Sent la necessitat d’explicar a tot el món la historia de Biko i d’exposar la

crueltesa del partit nacional. Woods acaba sent un dels activistes més importants de l'època gràcies al

gran impacte internacional que va tenir.

4. Al diari entren a treballar uns periodistes negres. Com reaccionen la resta de periodistes? Quina

importància té aquesta entrada? Com acaben?

Quan aquest periodistes negres entren a treballar al periodic, es produeix inicialment una reacció

negativa en alguns dels periodistes blancs que no toleran el canvi. Els treballadors negres es van trobar

en una situació de discriminació i segregació racial al lloc de treball. Aquesta significativa escena

ilustra la segregació i la discriminació que hi havia durant l'apartheid a Sud-àfrica. L’arribada d’aquest

peridistes negres desafía les normes establertes pel sistema. Aquesta també és un canvi important

pero simboliza un petit, encara que significatiu avanç per tal d’aconseguir una igualtat totalitaria entre

races en un entorn on la segregació racial era lo normal i rutinari. Per tant, aquesta entrada de

periodistes de color mostra que poc a poc es comencen a produir alguns petits canvis que desfilaven els

sietana apartheid.

5. Quines estratègies utilitza Biko per poder burlar la vigilància a què és sotmès?

Biko era conscient de la contant vigilancia a la que estava sotmès per lo qual, va decidir adoptar un

enfoc mes discret en els seus moviments. Biko cambiaba les seves rutines periòdicament per tal d’evitar

que el govern interpretes patrons en els seu dia a dia. Així mateix, Biko utilitzava mètodes de

comunicació indirecta com missatges xifrats. Les reunions amb altres activistes i personatges claus

eren en llocs segurs i molts cops impredecibles e originals com ara el partit de cricket/futbol al que van

jugar amb l’objectiu real de parlar assumptes polítics sense ser descoberts. Biko i els seus companys

intercanviaven vehicles sovint per dificultar el seu rastreig.

6. Quin significat té l'última frase de la pel·lícula. “Però tu, nen negre, llest o ximple, has nascut en

aquest món i, llest o ximple, moriràs en ell”.

Aquesta última frase, pronunciada per Donald Woods, ens mostra la cruel situació en Sud-àfrica durant

l’apartheid. Aquesta afirmació recalca la injusticia del sistema on les oportunitats i la qualitat de vida

estaven majoritàriament determinades pel color de la pell. Amb aquesta frase, el periodista vol dir que

no importa lo inteligent, capacitat o talentós que un nen negre sigui, el seu futur esa determinat mel

sistema opreisu al que pertany. Aquesta declaració mostra la trista realitat i la gran necessitat d’un

canvi social i polític més just.

7. Quina importància té la premsa en una situació com la de l'apartheid o en altres conflictes? Cita un

exemple de la situació actual.

Tant en situacions com la del apartheid con en molts altres conflictes, la premsa juga un paper crucial:

informar i documentar a la població mundial així com presionar un canvi social i polític. La premsa

informació essencial sobre lo que està succeint. Ayuda a concienciar a la població sobre situacions

injustes i conflictes. Tenen la missió de posar la veritat i la promoció de la transparència, el que molts

cops genera una pressió internacionals sobre els governs. La premsa també lis dona veu a tots aquells

que son oprimit i marginats pero que tenen el mateix dret a ser escoltar que qualsevol altre persona.

En situacions més actuals com ho son la guerra de Ucrania i Gaza o la lluita contra el canvi climàtic, la

premsa juga un rol essencial al informal sobre aquests conflictes amb total transparència per tal

d’arribar al major nombre possible de persones i presionar a la comunitat internacional per a prendre

mesures.
VALORACIÓ FINAL DE LA PELICULA

“Crida Llibertat” és una película forza impactant i transparent. Ens fa entendre i reflexionar sobre la
brutalitat del sistema apartheid i la valenta lluita dels opositors per la llibertat i la igualtat. El director
de la película a aconseguir transmetre un missatge d'urgència i gravetat.

La molt bona interpretació dels dos principals protagonistes aporta una profunditat i autenticitat a la
película i realment aconsegeixen que l’espectador es posi en la pell dels personatges. Els moments i les
escenes conmovedores fan que aqui esta película fan que la película sigui realment emotiva.

Així mateix “Crida Llibertat” recalca la importancia de la premsa a l’hora de denunciar l'opressió i en la
búsqueda de la veritat.

En resum, aquesta pelicula es un recordatori dels horrors del sistema apartheid i de de la llarga lluita de
que ansiava la llibertat.