NF1 APARELL DIGESTIU

1. SIALOGRAFÍA

INDICACIONS
La sialografía permet detectar alteracions anatómiques localitzades en els conductes salivars i
en les seves rami cacions després de l’administració retrograda de MC, com ara:

- Quiste
- Estenosi
- Fistules
- In amacions
- Cos estrany
- Traumatisme

La sialografía per RM ha desplaçat en molts casos la sialografía convencional.

Aquesta tècnica manté vigència en valoració dels ductes de glàndules paròtida i submaxil·lar en:

- Pacients amb contraindicació per a la RM

- Limitació per presència de prótesis dental que generen artefactes de susceptibilitat
magnètica
- Aquelles amb alta sospita de litiasi no visualitzable a RM
- Plani cació quirúrgica
- Estudi de stules
• Té major resol·lució espacial que la RM
• Té valor terapèutic en desplaçament litiasi/taps mucosos i eliminar estenosi
CONTRAINDICACIONS

Presencia de:

- Parotiditis aguda
- Reacció al·lèrgica
- Embaràs (en cas d’emergència es pot dur a terme)

MATERIAL

- Depresor lingual
- Gases
- Cànules
- Dilatadors
- Jeringues 5-10ml
- Constrast
- Llum
- Lents d’augment
fl
fi
fi
fi
VOLUM DE CONSTRAT

PARÓTIDA SUBMAXILAR

CONDUCTE PRINCIPAL 0,5 0,5

ARBOLITZACIÓ DUCTAL 1,5 1,0

REPLECCIÓ AFINAR 2,5 2,0

PROCEDIMENT

Preparació del pacient:

- Dejú 4-6 hores

- Rentat boca amb sol·lució antiséptica
- Avís per embaraç, alergies…
Técnica
• Pacient en sedestació preferiblement o decúbit si fos necessari, afavoriment de la
manipulació del operari
• No necessari anestèsia
• Il·luminació de la zona a explorar
• Pot ser necessari l’administració de substància àcido (llimona) i dilatadors per augmentar el
tamany dels conductes salivals
• Mitjançant una canula exible s’administra la quantitat de constrat requerida segons la mida
de la glàndula i procedim a la realització de les radiogra es preferiblement en tub amb
escopia (telecomandament)
• Una vegada realitzades les projeccions esperem 10 minuts per realitzar una nova projecció i
valorar el rentat (eliminació) del constrat

PROJECCIONS
- Projecció lateral
- Projecció axial
- Projecció tangencial

PATOLOGÍA
- Sindrome Sjogren: Destrucció dels acínos
Trastorn autoinmmunitari de predomini femení en el qual es detrueixen les glàndules llagrimals i
salivals, provocant ressequedat a la boca i als ulls. Pot afectar altres parts del cos, com ronyons i
pulmons.

- Sialodenitis: In amació glandules

- Sialodoquitis: In amació conductes glandules
- Sialolitiasis: Depósit de sals de calci (pedres)

SEMIOLOGÍA
- Signe Branca seca (no hi ha gaire constrat)
- Signe Arbre fruital (hi ha constrast)
Siempre después de una prueba con contraste, se debe hacer una image a los 10 min, para
ver como evacua dicho contraste
fl
fl
fl
fi
 ESTUDI DIGESTIU
Es pot veure de dues maneres:
- Tècniques de constrat únic
- Tècniques de doble constrast

GENERALITATS DELS CONTRASTOS SEGONS EL TIPUS D’IMATGE QUE

GENEREN EN RADIOLOGÍA

POSITIUS NEGATIUS NEUTRES

• Atenuen els Rx més que els
teixits tous, veient radiopacs
(blancs)
- Hidrosoluble -> Iode,
Gastrogra n
- No Hidrosoluble -> Bari
• Atenuen els Rx menys que els • Son utilitzats per distendre i
teixits tous, en absorbir poca emprenar el tub digestiu
radiació, es veuen radiolúcids
- Aire i Diòxid de carboni - Aigüa

GENERALITATS CONSTRASTOS SEGONS TIPUS D’ADMINISTRACIÓ

ORAL RECTAL ENDOVENÓS

- Bari - Bari - Iode

- Gastrogra n - Gastrogra n
- Aire - Aire

GENERALITATS CONSTRASTOS SEGONS SISTEMA D’ADMINISTRACIÓ

CONTRAST ÚNIC CONTRAST DOBLE

- Bari - Bari + Aire

- Gastrogra n - Gastrogra n + Aire

L’ús de medi de constrast més habitual en digestiu és el Baritat per la seva densitat, nul·la
reacció al·lèrgica i preu.

• Presenta una imatge positiva

• Pot presentar toxicitat en mediastí o peritoneu
• Es pot presentar en pols per a la seva preparació amb aigua, o ja directament en format líquid
El Gastrografí es d’aspecte transparent, viscós i amb fort olor, que recorda a l’anís, és un medi
de contrast iodat hidrosoluble.

• Presenta imatge positiva

• S’utilitza en pacients amb sospita de perforació o stula
• No presenta toxicitat en mediastí o peritoneu
• Te propietats laxants
• Es pot barrejar amb aigua o aire, MAI amb bari

TÉCNICA AMB CONSTRAST ÚNIC

L’administració de constrast únic (bari o gastrogra n) presenta informació anatòmica limitada per
l’opacitat del constrast i alhora una informació siològica.

Columna de bari no deixa valorar a través d’ella, podem observar moviments peristaltics i re ux.
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fl
TÉCNICA DE DOBLE CONSTRAST
Consisteix a l’administració simultània de medi de constrast generalmente bariat i aire.

• El va dur a terme el radiòleg Igor Laufer

L’administració d’aire empenya el bari cap a les parets del tracte digestiu aconseguint un aspecte
translúcid que facilita la valoració mucosa.

L’AIRE ES ADMINISTRAT EN:

• Esòfag i estómac -> Mitjançant substància esfervencent barrejada amb el medi de contrast
bariat

• Budell prim -> Mitjançant sonda administrem aire o met-il celulosa amb bari
• En colon -> Mitjançant injecció d’aire després de l’administració del medi de contrast
La técnica de doble contrast limita l’estudi de RFG però permet valorar el patró mucós. D’aquesta
manera, un estudi que presenta totes les projeccions necessàries per a la valoració si obtenim un
patró mucós bo, converteix aquesta prova en una tècnica menys dependent de l’operador.

• Técnica de doble contrast -> Estudi basat en anatomia, que la técnica sigui menys depenen
d’operador dona doncs més autonomía al TSDI
• Técnica de contrast únic -> Estudi basat en siologia

TRANSIT ESOFAGOGASTRODUODENAL (EGD)

TRÀNSIT SUPERIOR DIGESTIU (TEGD)
Es tracta d’un estudi dinàmic constrastat que te com objectiu determinar l’anatomia, siologia i
les patologies del tracte superior digestiu.

TRÀNSIT ESOFAGOGASTRODUODENAL (TEGD)

Comprèn l’esòfag, l‘estómac i el duodè.

De vegades es poden demanar estudis de segments concrets únicament, però el més habitual és
completar-ho posant el màxim interès a la zona sol·licitada. També es comú sol·licitar la prova
fent referència únicament a la patología.

Tot i que ha estat substiuit en gran mesura per altres tècniques (TC), segueix vigent.

- Endoscopia digestiva alta

SALA D’EXPLORACIÓ
TELECOMANDAMENT

• Taula vasculant -> Es mou en totes direcciones i a més vascula

• Tub de Rx -> Es vasculant i sincronitzat amb el registre d’imatge, en el seu eix tenim un
compressor. El compressor només pot anar adalt i abaix, serveix per comprimir el abdomen del
pacient

• Sala de control -> Amb comunicació i visió de la sala plomada

• Escópia -> Tenima la possibilitat de registrar les imàtges en cine, si disposem d’un
telecomandament digital
fi
fi
1. ESTUDI ESOFÀGIC

INDICACIONS

- Estudi de pirosis
- Regurgitació
- M. Acid péptic
- Disfagia a sólits o líquids
- Epigastralgia
- Massa palpable epigastrica
- Aprimaments
- Diverticle
- Hèrnia de hiato
- Desgarraments
- Acalasia
- Esclerodermia
- M. Chagas
- Neoplàsies
- Lesions per cremades (caustiques, dietétiques…)
- Linfomes o leiomiomes
- Vólvulos
- Globus faringi

VALORACIÓ

- Tamany
- Longitud
- Capacitat de distensió
- Ompliment
- Buidament

• Partró
- Mucosa

• Punts normals del aprimament del esófag

- Nivell del cartílag cricoides
- Alçada del botó aortic
- Encreuament del bronqui espequerra
- Encreuament amb el diafragma
PROCEDIMENT
Preparació del pacient:

- Dejú 8 hores

• Contrast
- Bariat + producte efervescent
Utilització de gastrografín en cas de perforació, stules, perill d’inspiració.

PROJECCIONS
- Decúbit pro: OAD
- Decúbit supí
- Bipedestació: OAD

TÈCNIQUES DE DOBLE CONTRAST

Conseguim el doble constrast amb Bari i Aire. Només és necessari posar de peu al paciente en el
cas de voler aconseguir aquesta tècnica a l’estómac, tindrem que utilitzar un product gaseós.

PROCEDIMENT ESÓFAG DEGLUCIÓ

- Bipedestació
- Disparos continuos abans de que tragui
fi
 2. ESTUDI DE DEGLUCIÓ EVD O VFSE O MBS

INDICACIONS
-Congènites
-Tumorals
-Neurológiques (principalmente)

SINTOMES
-Di cultat per el trago inicial
-Disfálgia alta
-Regurgitaicó nasal
-Ofec
-Neumonies
-Tos

Un examen video uoroscòpic de la deglució (EVD) avalua la capacitat per empassar-se de forma
segura i e caç.

Aquest examen no invasiu utilitza la uoroscòpia per ajudar a identi car el gruix del líquid i del
menjar que pot menjar de la manera més segura.

Aquest tipus de valoració sempre s’ha de fer en col·laboració amb un patòleg del llenguatge (PL) i
un radiòleg degudamente entrenats.

La pel·licula ha de quedar registrada, per tant és necessari l’us d’un telecomandament digital amb
opció de guardar video.

La deglució consta de les fases oral, faringea i esofàgica.

L’atenció durant l’examen s’enfoca a les fases oral i faríngia de la seqüència de deglució, cal
seguir al menys, una deglució per tot l’esòfag, amb l’objectiu de documentar el seu lliure trànsit.

• Es pot realizar tant en projecció lateral com frontal (cordes vocals i asimetrics)
• La durada es de 2 a 3 minuts de uoroscopia

ADMINISTRACIÓ
S’administren diferents textures:

- Gastrogra n -> diluit amb aigua al 50% (opcionalment amb bari)

S’afegeix l’espessiu ns a obtenir les textures desitajades:

- Liquid, nèctar, mel, pudding i de vegades sòlid

S’administra preferiblement amb jeringa, i es deposita a la cavitat oral.

EVD: De 25 a 30 imatges per segon

**** PROCEDIMENT ESÓFAGOGRAMA ****

• Decúbit prono
• Disparos continuos durant l’ingesta
Després del estudi en decúbit normalment continuem amb el estudi gàstric i duodenal que
terminará nalmente amb el estudi en bipedestació del esófag.
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fl
fl
fi
La posició AP en decúbit supí després de OPD ens ajuda a valorar millor el cardias.

Les indicacions oral estaràn prou explicades abans de començar amb l’exploració. Utilitzem
escopia i seriador de 3 en posició vertical.

Durant la deglució es practicarà el enregistrament de l’imatge tenin en conte el temps que passa
entre el visionat en escopia i el enregistrament de la mateixa en el cas de no disposar de registre
de video.

Farem una escombrada de tot el trajecte esofagic començant en el terç superior agafant boca,
terç mitg i terç interior.

SEMIOLOGÍA BÀSICA

- Negativa o Positiva
El estudi simplement en bipedestació del esofag fà que sigui de doble constrast (BARIO + AIRE)

ANELL DE SCHATZKI HÈRNIA D’HIATO ESPASME ESÓFAGIC DIVERTICLE DE

Servilletero o mordida de DIFÚS PERISTÀLTIC ZENQUER
manzana Trencanous o
Estrechamiento (disfalgia) Sacacochos

ESCLERODERMIA ACALASIA
Esclerosis sistèmica Incapasitat relaxar bres
muscle llis
ESÓFAG DE BARRET
- Metaplasies per exposició a àcid gàstric
NEOPLÀSIES
• Carcinomes -> Asociats a tacab i alcohol
• Adenocarcinomes -> Asociats a RFE (re ujo) i E. Barret
- Necesitat de doble constrast
-
ESOFAGITIS
- Engruiximent dels plecs esofàgics
- Irregularitats de la mucosa (erosions, ulceres)
- Aprimament de lumen (estenosis)
fi
fl
 **** GASTRODUODENAL ****

CARDIAS (ARRIBA)
PILORO (PIES)
ANGULO DE TRENCH

INDICACIONS

-Disfàlgia
-Hernia Hiato
-Dolor postpandrial
-Re uxe
-Pirosis
-Epigastralgies
-Carcinomes
-Gastritis
-Úlceres
-Control postquirírgic

PROCEDIMENT
Es realitza estudi després del trànsit esofàgic en decúbit.

• Dejú de 8 hores
• No fumar
• Interrogatori:
- Intervenció quirurgica
- Habitualment presenta re uxe
- Patologies previes
• Administració de sustancia baritada
Utilització de gastrogra n en cas de perforació, stules, perill d’aspiració

Es pot realitzar l’estudi amb técnica convencional o amb doble constrast, utilitzant gas. Un estudi
amb doble constrast en donarà major detall de la mucosa.

El estudi digestiu es un procediment dinàmic. Es important l’anotació de totes les incidencies del
estudi pel posterior informe. Si hem observat re uxe gastro esofàgic i nivell de re uxe.

PROJECCIONS

FACTORS TÉCNICS
- Técnica hipervoltada (muchos Kv)
- En l’exploració amb doble contrast baixarem un parell de pasos el Kv
- Control de l’escopia amb cronometre
PROJECCIONS
- OAD
- PA
- Lateral Dret
- OPI -> Projecció de Hampton
- AP
- Bipedestació AP
OAD
• Fundus ple d’aire
• Cos del estomag ple de bari
• Bulbo duodenal i duodé
fl
fi
fl
fl
fi
fl
PA
• Augmenta el pas de constros a duodé
- Seriada Bulbo
• Realitzarem seriada de 4 amb repleció de bulbo per intentar demostrar la siología del
bulbo

Lateral Dret
• Fundus ple d’aire
• Cos del estómac ple de bari
• Bulbo duodenal i duodé
AP
• Fundus ple de bari
• Cos del estómac ple de gas
• Valorar RGE, si es necessari en valsalva
OPI
• Valorar bulbo ple d’aire
• Projecció Hampton
SEMIOLOGIA
- Úlceres duodenal
- Úlceres gàstriques
- Pòlip duodenal
- Leiomioma
- Càncer gàstric
- Hernia de hiat
- RGE -> el podem provocar amb: maniobres de valsalva, amb els moviments de translació i
tras l’ingesta d’aigua
fi
 7. TRÁNSIT INTESTINAL

•3ª Porció duodenal

•4ª Porció duodenal
•Jejú (patró plumes)
•Ili (patró generalment de monedas
apiladas)

INDICACIONS

- Enteritis
- Giardasis
- Obstruccions
- I. Adinamic
- Diverticles
- Neoplasies
- Sindreome de mala absorció

PROCEDIMENT

Placa simple d’abdomen, es pot realitzar el estudi amb técnica convencional o amb doble
contrast utilitzant melicelulosa (Enteroclisis).

Un estudi amb doble contrast ens donarà major detall de la mucosa.

• Dejú de 8 hores
• Administració de sustància baritada 250ml
• Es pot apro tar per realitzar un estudi de esofàgic i gastric
• Una vegada realitzat el estudi EGD administrem 250 ml més de bari

UTILITZACIÓ DE GASTROGRAFIN EN CAS DE PERFORACIÓ, FISTULES PROXIMA

INTERVENCIÓ QUIRURGICA
El ús del Gastrogra n sol·luciona problemes de oclusions per adherencies i redueix l’estada
hospitalària.

Registrar l’hora de començament, aquesta exploració pot durar normalment de 1 a 2 hores, i

nalitza quan la columna de contrast arriba a la valvula ilicecal.

Les radiogra es es solen pendre a intervals de 15 a 30m durant les 2 primeres hores. Si fos
necessari ampliar el estudi més 2 hores, farem images cada hora.

Pot ser necesari l’ús del compresor a fí de separar les nanses intestinals.

Les projeccions es realizaran en AP, però també pot ajudar a la millor valoració una projecció en
PA.

VALORAR
- Alteracions de la disposició
- Diàmetre
- Piecs mucosos
- Contingut
- Imatges d’adició
- Imatges de sustració
fi
fi
fi
fi
 IMATGE FINAL

El estudi ha terminat al arribar a la valvula iliocecal, pot ser necesitar un de compressió.

PROCEDIMENT EN TÉCNICA DE DOBLE CONSTRAST

ENTEROCLISIS

• Avantatges:
- Millor de nició de la mucosa
- Disminució de error diagnostic

• Desavantatges:
- Major costos
- Més molesties al pacient
- Necesitat de profesional entrenats en l’exploració
• 30 min previs al estudi, administrem procinétics (primperan).
• Injectem constrat en el intestí prim mitjançant una sonda naso gàstrica.
Després del pas del bari administrem metilcelulosa 5% o aire que actua com un èmbol
empenyent el bari.

NO UTILITZAREM EL COMPRESOR EN AQUEST CAS, JA QUE LA METILCELULOSA ES

BARREJA I PERD EL EFECTE ÈMBOL
fi
 8. ENEMA OPACA

INDICACIONS

- Neoplàsies
- Diverticles
- Canvis ritme deposicional
- Obstrucions
- Plani caciones quirúrgiques
- Controls port cirugia

PREPARACIÓ

Hi ha dues opcions:

1. Dieta pobre en residuos 3 dies abans

• Laxant la tarda anterior
2. Dieta pobre en residuos 7 dies abans

EN CAS D’OSTOMIA MILLOR LA 2 OPCIÓ

PROCEDIMENT

Interrogatori al pacient respecte a intervencions quirúrgiques, patologiques, laceracions, fístules.

UTILITZACIÓN DE IODE HIDROSOLUBLE (GASTROGRAFÍN) EN CAS DE PERFORACIÓ,

FÍSTULES, INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES

Especial consideració en pacients amb laceracions, fístules, hemorroides en el in at del globus

de la sonda.

Es pot utilitzar una sonda Foley de gran tamany per la major comoditat de la seva exibilitat.

• Imprescindible l’ús de vaselina (per aplicar la sonda)

Agitar correctamente el contrast just abans de la seva administració per evitar grumos.

Utilitzar el contrast amb temperatura corporal soposa una major comoditat al pacient i evita
contracción que en un primer moment poden donar imatges equivoques.

En cas d’administració Gastrogra n utilitzarem 2 o 3 frascos dilutius amb aigua tèbia per caset.

MATERIAL

- Recipient constrast amb sistema tancat

(caset)
- Sonda Foley
fi
fi
fl
fl
PROJECCIONS
- AP (simple)
- Sagital
- OPE
- OPD
- Compresiva en VIC (válvula ilio cecal)
- AP (marc colònic)
- Oblicues D y E de sigma
- Post evacuo

1. Amb posició lateral valorar espai sacre sigma i la correcta progressió del constrast ns arribar
al angle esplènic.
2. Rotar al pacient ns desplegar els angles esplènic i hepàtics correctament.
3. Valorar vàlvula iliocecal sense i amb comprensió per comprovar la seva competència.
4. Valorar sigma amb projeccions laterals oblicua dreta, esquerra amb angulació craneal del Rx
per desplegar-ho correctament.
5. Valorar marc colònic, pot ser important la projecció decúbit prono per valorar àrees que no
hagin estat impregnades de contrast.

L’utilització del doble contrast està especialmente indicada per valorar segments súperposats,
diverticles…

6. Posem el caset a terra per buidar el intestí per diferent alçada i realizarem una Rx post
evacuació (per veure el que queda de contrast).

SEMIOLOGIA (que hem de veure a la

imatge)
- Diverticles
- Colitis
- Mossegada de poma
- TBC
- Pòlips
- Dolico colon
- Mega colon
- Dolico mega colon
COLITIS ULCEROSA PROCÉS NEOPLASIC
• Signe del barret -> Signe del pólip vist de Aspecte tubular Mossegada de poma
front
• Signe de gra de café -> Obstrucció
• Signe de pic -> Obstrucció
• TBC o Pòlips -> Àrees espactiques amb signes de sustracció al sigma
fi
fi