1

ELEMENTS DE LLENGUA LLATINA TEXTOS PREPARATORIS DE L’EXAMEN PACO CARBAJO

TEXT A
EL NUS GORDIÀ Quan Alexandre pren possessió de la capital de Frígia (Gordi), li presenten
el nus que fixa l’eix del carro de l’antic rei (també anomenat Gordi, fill de Midas), i li
expliquen l’oracle en virtut del qual aquell que el deslligui esdevindrà sobirà d’Àsia.
Davant la complexitat del nus i la impossibilitat de desfer-lo, el macedoni tira pel dret i
el talla amb l’espasa.

Alexander, urbe in dicionem suam redacta1, Iouis templum intrat.

Vehiculum quo Gordium, Midae patrem, uectum esse constabat1b,
aspexit (…). notabile erat iugum2 adstrictum conpluribus nodis, in
semetipsos3 inplicatis et celantibus nexus4. Incolis deinde
adfirmantibus editam esse4b oraculo sortem5, Asiae potiturum6, qui7
inexplicabile uinculum soluisset, cupido incessit animo7b sortis eius
explendae8. Circa regem erat et Phrygum9 turba et Macedonum, illa10
explicatione suspensa, haec11 sollicita ex11b temeraria regis fiducia,
quippe12 series uinculorum ita13 adstricta <erat>, ut13 unde nexus
inciperet14 quoue15 se conderet16 (…) perspici non posset17; (…) Ille
nequaquam diu luctatus cum latentibus nodis: "Nihil", inquit,
"interest17b quomodo soluantur18", gladio19que ruptis omnibus loris,
oraculi sortem uel elusit uel impleuit.
QUINT CURCI RUF

1 urbe redacta: redacta: ‘sotmesa, reduïda’; és refereix a la capital de Frígia, anomenada

Gordi igual com el rei.
1b uectum esse constabat: oració d’infinitiu: constabat /(Gordium) uectum esse/.
2 iugum: el jou o eix del carro, al qual van unides les bèsties.
3 semetipsos: se ipsos.
4 nexus: acusatiu plural, CD del participi celantibus.
4b editam esse: del verb edo: ‘publicar, divulgar, donar a conèixer’.
5 sortem: ‘predicció’. És subjecte de l’oració d’infinitiu que explica allò que afirmaven els

habitants de la ciutat de Gordi: incolis admirmantibus /sortem oraculo editam esse/.

6 Asiam potiturum: complementa sortem i explica el contingut de la predicció. Traduir

així: ‘és a dir, que s’apoderaria d’Àsia…’.

7 qui: relatiu substantivat. Equival a illum qui.
 2

ELEMENTS DE LLENGUA LLATINA TEXTOS PREPARATORIS DE L’EXAMEN PACO CARBAJO

7b incessit animo: ‘va apoderar-se del seu (sc. d’Alexandre’) esperit’.

8 sortis eius explendae: ‘de donar compliment a aquest oracle’.
9 Phrygum: de Phryx, -ygis: ‘frigi, natural de Frígia’.
10 illa: turba Phrygum.
11 haec: turba Macedonum.
11b ex: a causa de.
12 quippe: ‘ja que’
13 ita … ut: ‘de tal manera… que’: series uinculorum adstricta erat ita ut non perspici posset

[=poterat] unde nexus inciperet [=incipiebat] quoue [=aut quo] se condebat.

14 inciperet = incipiebat.
15 quoue: ‘o en quin lloc’
16 conderet: condebat.
17 posset: poterat. D’aquest verb depèn l’infinitiu perspici.
17b interest: ‘importa, interessa’.
18 soluantur: ‘siguin deslligats’.
19 gladio: ablatiu agent del participi ruptis.
 3

ELEMENTS DE LLENGUA LLATINA TEXTOS PREPARATORIS DE L’EXAMEN PACO CARBAJO

TRADUCCIÓ DEL TEXT A

Alexandre, un cop sotmesa la ciutat al seu poder, entra en el temple de

Júpiter. (Hi) va veure el vehicle en què constava que Gordi, pare de
Midas, havia estat transportat. (N’)era cèlebre el jou, lligat per
nombrosos nusos entortolligats en si mateixos i que amagaven els seus
lligams. Després, com que els habitants afirmaven que una predicció
havia estat divulgada per l’oracle (és a dir, que s’apoderaria d’Àsia
<aquell> que desfés el lligam insoluble), el desig de donar compliment a
aquest oracle va apoderar-se del seu (sc. d’Alexandre) esperit. Hi havia
al voltant del rei una multitud tan de frigis com de macedonis; la
primera, en suspens per la solució <del nus>, la segona, inquieta a causa
de la temerària confiança del rei, ja que la sèrie de lligams havia estat
entortolligada de tal manera que no podia veure’s on començava
l’embolic o en quin lloc s’acabava. Ell (=Alexandre), havent lluitat
debades durant molt de temps amb els nusos amagats, digué: ‘no
importa de quina manera siguin deslligats’ i, després de trencar amb
l’espasa totes les corretges, va donar compliment a l’oracle, o va burlar-
se’n.
 4

ELEMENTS DE LLENGUA LLATINA TEXTOS PREPARATORIS DE L’EXAMEN PACO CARBAJO

TEXT B

RÈGUL I EL TESTAMENT D’AURÈLIA

Aurelia ornata femina signatura1 testamentum sumpserat pulcherrimas
tunicas. Regulus cum venisset ad signandum2, 'Rogo' inquit 'has3 mihi
leges.' Aurelia ludere hominem putabat, ille serio instabat; ne multa4,
coegit mulierem aperire tabulas5 ac sibi tunicas quas erat induta legare;
observavit scribentem6, inspexit an scripsisset7. Et Aurelia quidem vivit,
ille tamen istud8 tamquam morituram9 coegit. Et hic10 hereditates, hic10
legata quasi mereatur accipit. (…)
Aspice Regulum, qui ex paupere et tenui ad tantas opes per flagitia
processit(…). Et habebit11 [diuitias], si modo12 ut13 coepit, aliena testamenta
—quod14 est improbissimum genus falsi15— ipsis16 quorum sunt illa17
dictaverit18. Vale
(PLINI)

1
signatura: ‘quan es disposava a signar’.
2
ad signandum: ‘a signar (com a testimoni)’.
3
has = has tunicas.
4
ne multa: ‘per no donar-hi més voltes’.
5
tabulas = testamentum.
6
scribentem = Aureliam scribentem, quae scribebat.
7
an scripsisset: an introdueix la interrogativa indirecta (traduir per ‘si’); scripsisset =
scripserat.
8
istud: es refereix al fet d’haver-la obligat a deixar-li el vestit que duia.
9
morituram: ‘la qui ha de morir’, ‘una que ha de morir’, ‘ella hagués de morir’.
10
hic: es refereix a Regulus totes dues vegades.
11
habebit: 3a sg. futur d’habeo.
12
si modo: ‘només que’, ‘si és que’.
13
ut: valor comparatiu (‘tal com’).
14
quod: ‘la qual cosa’.
15
falsi: genitiu de falsum, -i (substantiu; buscar el valor que té com a tal, dins l’entrada de
l’adjectiu falsus, -a, -um).
16
ipsis = ipsis hominibus et mulieribus (dat. pl.).
17
illa = aliena testamenta.
18
dictauerit = dictat(el s eu CD és aliena testamenta).
 5

ELEMENTS DE LLENGUA LLATINA TEXTOS PREPARATORIS DE L’EXAMEN PACO CARBAJO

TRADUCCIÓ DEL TEXT B

Aurèlia, una dona elegant / honorable que anava a signar el <seu> testament, s’havia
posat unes túniques bellíssimes. Règul, havent anat a firmar / quan va anar a firmar1,
<li> diu: ‘et prego que em deixis en herència aquestes <túniques>. Aurèlia pensava
que l’home feia broma, ell <hi> insistia seriosament. Per no donar-hi més voltes, va
forçar la dona a obrir el testament i deixar-li les túniques que <ella> s’havia posat.
Ell l’observà escrivint / mentre ella escrivia, mirà si <les> havia inclòs <en el
testament> (=si les hi havia inscrit). I, certament, Aurèlia viu; ell, tanmateix, la va
obligar <a fer> això com si ella s’hagués de morir2. I ell rep l’herència, ell <rep> els
llegats, com si se’ls mereixés.
Guaita Règul, que de pobre i humil ha arribat a tanta riquesa (=tants recursos)
mitjançant males arts / delictes (…). I tindrà riqueses, només que —tal com ha
començat <a fer>— dicti els testaments aliens —la qual cosa és el tipus de frau més
desvergonyit— a aquells mateixos que en són els propietaris (=a aquells mateixos
dels quals són els testaments).

1
S’entén que l’acompanyava a firmar en qualitat de testimoni.
2
Se sobreentén: ‘com si hagués de morir aviat’.