Llengua catalana i literatura Models pautats de Proves d’Accés a la Universitat

OPCIÓ B

Llegiu el text i responeu les preguntes que teniu a continuació.

La néta

La nena tenia sis anys quan els pares la van portar a veure el mar.Vivien en un poble de
l’interior, entre el desert i la muntanya, de la província d’Almeria. I just en aquella platja,
enmig de les emocions inten- ses del moment, a la nena se li va acudir preguntar per l’avi.
La resposta va ser lacònica: «Es va morir». Res més. La nena va sentir dolor i va sentir el
dolor del pare, però tot es va dissoldre en un silenci sagrat que va durar trenta anys.Ara
aquella nena ja sap que l’avi era un anarquista que havia emigrat a Barcelona, que va
lluitar a la batalla de l’Ebre i que va morir a l’exili, en un bombardeig a la França de la
Segona Guerra Mundial; que la seva àvia va sobreviure estigmatitzada al poble durant els
7

anys de la postguerra; i que quan ella, al cap de trenta anys, va voler parlar de l’avi (el
que s’havia «mort»a la platja el dia que la nena va veure el mar), el seu pare ja presentava
els símptomes d’Alzheimer que van esborrar-li la memòria. Per sort, un plec de cartes de
l’avi a la seva dona des de l’exili li han permès estirar el fil. Diuen que en les
constel·lacions familiars, quan algú desapareix, el sistema es desestabi- litza fins que algun
dels seus membres agafa la responsabilitat de retornar-lo al seu lloc, d’ancorar-lo en la seva
P R O V A

realitat. Això és el que fa, ara, la nena de la platja. Es diu Maite i lluita per convertir les
se- ves recerques en un document artístic que en faciliti la divulgació. La Guerra Civil ha
desestabilitzat aquest país durant generacions. Per la primera, la tragèdia. Per la segona, el
silenci. La tercera malda per trobar, des de la memòria recuperada, rituals de tancament que
suturin el dolor i la ferida. La Guerra Civil s’ha desplaçat, finalment, a les ments dels néts i
les nétes dels que la van protagonitzar.Aquella guerra inacabada es lliura ara –en els dos
bàndols– en les indagacions genealògiques dels joves que es pregunten qui eren i què van
fer els avis que no van conèixer o que ja han perdut. Franco va dir «La guerra ha
terminado», però són les nétes les que es cuiden d’acabar-la.

MIQUEL BERGA · El Punt Avui

1. Comprensió lectora

1.1. Senyaleu les característiques següents del text:

2n U6 p. 164
[1 punt]

a) Gènere textual

crònica article d’opinió

conte reportatge

1
 Llengua catalana i literatura Models pautats de Proves d’Accés a la Universitat

2n U5 p. 126

b) Tema

la memòria d’una família l’aliança entre generacions

la recuperació de la memòria històrica les injustícies de la guerra

2n U5 p. 126

c) Finalitat
7

denunciar fets injustos destacar el patiment dels vençuts

la importància de tancar el cicle de la guerra reparar danys morals

1.2. Digueu si es tracta d’un text amb tipologia narrativa o argumentativa. Justifiqueu
P R O V A

bé la resposta.
2n p. 119
[0,5 punts]

Es tracta d’un text argumentatiu perquè té com a fialitat conèncer i modificar el punt de vista des
receptor sobre un tema polèmic o controvertit. Ho fa, pricipalement, amb la contrastació d’idees i
reonant les ideeas proposades. Normalment aquest tipologia sol estar present en gèners d’opinió,
com és aquest cas, publicitat, discursos polítics i debats.

2
 Llengua catalana i literatura Models pautats de Proves d’Accés a la Universitat

1.3. Digueu si són certes o falses les afirmacions següents:

[0,5 punts]

Cert Fals
a) La família prové del sud d’Espanya.

b) La néta sent des de petita el patiment de la família.

c) L’avi morí d’Alzheimer a França.

d) La néta fa un llibre per explicar el passat.

e) Moltes ferides de la guerra encara són obertes.

1.4. Expliqueu la posició de l’autor sobre el tema i digueu com es posa de manifest en
7

el text.
[0,5 punts]

La posició d’aquest autor és totalment contraria el fet que els familiars de les persones que van
lluitar a la guerra, no sapiguen res el respecte sobre on van morir i com, això per ell desestabilitza la
P R O V A

família. Es pot veure en aquest fragement del text: “Diuen que en les constel·lacions familiars,
quan algú desapareix, el sistema es desestabi- litza fins que algun dels seus membres
agafa la responsabilitat de retornar-lo al seu lloc, d’ancorar-lo en la seva realitat”.
També en alguns fragments es veu el rebutj de la guerra cívil i el silenci d’aquesta despres de haber
fet malt a moltes persones. “La Guerra Civil ha desestabilitzat aquest país durant
generacions. Per la primera, la tragèdia. Per la segona, el silenci. La tercera malda per
trobar, des de la memòria recuperada, rituals de tancament que suturin el dolor i la
ferida.”

1.5. Resoleu les activitats que hi ha a continuació:

[0,5 punts]

a) Fixeu-vos que els mots en negreta estan usats en sentit figurat. Expliqueu-ne
el significat.

– silenci sagrat:Silenci el qual s’ha de tenir respecta i per tant procurar no trencar-lo.
– constel·lació familiar: Es refereix a tots els memebres d’una família.
– suturin el dolor: Que curin el dolor

Senyaleu el sinònim adequat al context:

– la seva àvia va sobreviure estigmatitzada

esperitada aterrida

3
Llengua catalana i literatura Models pautats de Proves d’Accés a la Universitat

criticada denigrada

– la tercera malda per trobar [...]

s’espavila procura

s’esforça ansieja

4
 Llengua catalana i literatura Models pautats de Proves d’Accés a la Universitat

PART COMUNA

2. Reflexió lingüística

2.1. Assenyaleu el tipus d’oració que representen els segments subratllats:

2n U2
[0,5 punts]

a) No voldria que ningú digués que no formem un bon equip.

substantiva completiva substantiva interrogativa
substantiva d’infinitiu substantiva de relatiu

b) Sempre em pregunta què vull per sopar.

7

substantiva completiva substantiva interrogativa

substantiva d’infinitiu substantiva de relatiu

c) No distingeix els qui l’han afavorit.

P R O V A

substantiva completiva substantiva interrogativa

substantiva d’infinitiu substantiva de relatiu

d) Té la necessitat de revisar els seus escrits periòdicament.

substantiva completiva substantiva interrogativa
substantiva d’infinitiu substantiva de relatiu

e) No diu mai el que pensa.

substantiva completiva substantiva interrogativa
substantiva d’infinitiu substantiva de relatiu

2.2. Assenyaleu el tipus de connector que apareix en cada fragment:

2n U7 p. 187-188
[0,5 punts]

a) Els incendis abunden durant els mesos d’estiu. Per exemple, en aquest darrer any se
n’han produït gairebé un centenar més que l’estiu passat.
addició causa-conseqüència
reformulació contraargumentació

5
 Llengua catalana i literatura Models pautats de Proves d’Accés a la Universitat

b) Els bombers es van manifestar dimarts. Així mateix, els mossos d’esquadra també
recla- maren els seus drets.
addició causa-conseqüència
reformulació contraargumentació

c) Tenia tot el que volia; així i tot no era feliç.

addició causa-conseqüència
reformulació contraargumentació

d) Era molt espavilat, així que tothom li demanava consell.

addició causa-conseqüència
7

reformulació contraargumentació

e) Som conscients que no t’hem ajudat prou, tanmateix t’agrairíem molt que
participessis en el projecte.
addició causa-conseqüència
P R O V A

reformulació contraargumentació

2.3. Indiqueu la sèrie de formes verbals en la qual algun/s mot/s no s’ajusta/en a la

normativa:
[0,5 punts]

– conduís, conduïssis, conduís, conduíssim, conduíssiu, conduïssin

– reduí, reduïres, reduí, reduírem, reduíreu, reduïren

– atribuïa, atribuïes, atribuïa, atribuíem, atribuíeu, atribuïen

– agraeixo, agraeixes, agraeix, agraimagraïm, agraiu agraïu, agraeixen

2.4. Responeu només a un dels dos exercicis:

[0,5 punts]

a) Assenyaleu el mot que no conté un so africat:

examen – platja - txec - adjudicar - mig - roig

b) Marqueu el mot que no s’ajusta a l’ortografia normativa:

extraterrestre – extranger estranger– exministre - exhaurir