Daktr

DaCaTrÀ!
Propostes escolars
al voltant de cançons i
danses tradicionals
Albert Casals i Miquel Alsina (coord.)
El projecte DaCaTrà!
Aquests materials s’han realitzat en el marc del projecte La transformación

educativa de la escuela del siglo XXI como oportunidad para la salvaguarda
de danzas y canciones tradicionales (DaCaTrà). El projecte ha estat finançat
pel Ministerio de Cultura y Deportes (ref. T002020N0000044087), i es porta
a terme de forma col·laborativa entre la Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB), la Universitat de Girona (UdG) i El Foment de Girona.
Aquest projecte forma part de les línies d’investigació de GRUMED -

Grup de Recerca en Música, Veu i Educació (2017 SGR 1256) i de
GR-MUSET - Grup de Recerca en Música i Educació Transformativa
(GRHCS112) i s’ha desenvolupat al llarg del curs 2020-21.
Coordinació dels materials:

Albert Casals i Miquel Alsina
Propostes didàctiques:
Anna Agudo, Miquel Alsina, Anna Batlle, Marina Buj, Mònica Calaf, Àlex Carrera,
Albert Casals, Adrià Dilmé, Rosa Fillat, Mercè Font, Joan de la Creu Godoy,
Cristina González-Martín, Gemma Pla, Joanna Rosell, Guida Sellarès i Laia Viladot
Producció musical dels enregistraments i edició de partitures:
Pere Romaní
Tutorials de les danses:
Anna Agudo, Guida Sellarès, Joan Codina i Màxim Carlavilla
Assessorament i revisió etnomusicològica:
Jaume Ayats
Disseny, correcció i maquetació:
Mar de Paraules (Olga Prat i Jordi Jové)
Cerdanyola del Vallès, setembre de 2021
Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Girona
Amb el suport del Ministerio

El Foment de Cultura y Deporte
2 DaCaTrÀ!
Sumari
Presentació
Cançons i danses tradicionals a l’escola? 5
Emmarcament
Apunts sobre la cançó oral (cançó tradicional) 11
Les versions del DaCaTrà 14
Propostes per a l’escola

Calaix 1. Connectem amb l’entorn, aprofitem-nos del patrimoni! 17
1.1 Serralavella 18
1.2 Ball dels Aranyons 26
1.3 Cançó de la costa 34
1.4 Ball de Petits (dels gegants de Mataró) 43
1.5 Ball de gitanes de Vilafranca del Penedès 54
Calaix 2. Festes, jocs i moments viscuts 64

2.1 El camp de mill 65
2.2 Arri, ruquet! 73
2.3 El país de xauxa 81
2.4 El capellà i la gallina 88
2.5 Els caçadors 96
2.6 La bolangera 103
2.7 Ball pla Roseta i corranda 112
2.8 Bon dia, Elionor 120
2.9 Jota de l’Ebre 128
2.10 Sant Antoni i el dimoni 138
3 DaCaTrÀ!
Sumari
Calaix 3. Crítica social i pertinença a la comunitat 147

3.1 El gitano 148
3.2 La presó de Nàpols / La presó de Lleida 156
3.3 L’Anneta Rostollar 166
3.4 Francisca Ferrera 176
3.5 La Lletja 184
3.6 La filla dels forners 192
3.7 La vella i l’estudiant 200
3.8 Corrandes del Rosselló i Bàlzigues de l’Alguer 208
3.9 Cant de batre 219
3.10 Es caulets 226
Crèdits 234
4 DaCaTrÀ!
Presentació
Presentació
CANÇONS I DANSES TRADICIONALS A L’ESCOLA?
La cançó i la dansa tradicionals formen part del nostre patrimoni. Al mateix

temps, han estat sempre ‒i encara són‒ vehicles indispensables i de gran po-
tència per a l’aprenentatge i la socialització en el nostre context cultural.
Per aquest motiu, basteixen activitats de referència de moltes festes majors,
són presents en la majoria d’escoles catalanes, i cançons com el “Plou i fa sol”,
el “Cargol, treu banya” o el “Sol, solet” són repertoris coneguts per una àmplia
majoria d’infants.
De totes maneres, la presència, l’ús i la funció de cançons i danses tradicionals

està a mercè dels canvis socials i culturals que es produeixen en la comunitat
de referència. De fet, la tradició, per definició, és canviant; només perdura i està
viva quan s’adapta als nous temps. D’aquí que ja fa anys que des de diversos
àmbits s’estigui reclamant una nova mirada al repertori i activitats tradicio-
nals a l’escola. Vegeu en aquest sentit les aportacions al Fòrum de Cultura Po-
pular i Educació (2018) o el recent Congrés Nacional de Música d’Arrel (2021).
Tenim un patrimoni ric i un llegat educatiu molt valuós, en gran part forjat durant
els darrers anys del franquisme i els inicis de la transició (“El Galop”, en el cas
de la dansa tradicional, n’és un exemple paradigmàtic). Cal, però, analitzar el
moment actual i actualitzar el repertori tradicional a l’escola.
El projecte DaCaTrà (La transformación educativa de la escuela del siglo XXI

como oportunidad para la salvaguarda de danzas y canciones tradicionales)
precisament parteix d’aquests neguits i planteja la qüestió a la inversa, des del
món educatiu: podria ser que allò tradicional ens permetés transformar l’escola
perquè pugui donar millor resposta a les necessitats educatives actuals?
En definitiva, els materials que us presentem són el resultat del convenciment

d’un grapat de mestres de primària i de professorat universitari que té molt sentit
treballar les cançons i danses tradicionals a l’escola actual. O, dit d’una altra for-
ma, us volem mostrar com el coneixement i l’apropiació de cançons i danses
tradicionals pot anar de la mà de processos d’innovació i transformació
educativa. Només és un primer pas en aquesta direcció, però probablement
servirà d’inspiració perquè mestres i escoles explorin i promoguin accions dins
del binomi tradició cultural - innovació educativa.
6 DaCaTrÀ!
Presentació
El repertori triat
Per als materials que teniu a les mans, s’han escollit un total de 25 cançons
i danses, a partir d’una suma de criteris etnomusicològics, pedagògics i
estètics, i pel seu valor patrimonial. S’ha cercat un compromís entre la inno-
vació (repertori poc conegut i susceptible de noves propostes educatives), la
representativitat dels diversos territoris de parla catalana, i la diversitat d’usos
i destinataris als quals es pretén arribar a partir de les propostes elaborades.
També s’ha seguit, en la seva confecció, una estratègia de tipologies o “calaixos”
predefinits. Les peces, doncs, responen a tres àmbits que es va veure necessari
enfocar: aquelles que ja tenen una presència important en alguna manifestació
cultural/patrimonial viva al nostre territori i que formen part d’algun projecte es-
colar (Calaix 1), les que es poden vincular amb la dinàmica del dia a dia de l’es-
cola o amb festes escolars (Calaix 2) i les que serveixen per treballar temàtiques
i valors essencials i fomenten el sentit crític de l’alumnat (Calaix 3).
En resum, s’ha cercat riquesa i diversitat, atenent els objectius de varietat geo-
gràfica i lingüística, i abraçant alhora una diversitat de formes i gèneres propis
de la música catalana de tradició oral.
Què hi trobareu, en aquests materials?
Els materials del projecte DaCaTrà giren entorn d’una mostra de 25 propostes
sobre cançons i danses tradicionals per a l’àmbit de l’educació obligatòria, es-
pecialment per a primària. En cap cas és un cançoner més (tot i haver-hi par-
titures) o un conjunt d’audicions musicals (malgrat que conté enregistraments
musicals). I tampoc haurien de ser unes “simples” receptes per aplicar a l’aula.
Al contrari, cada proposta pretén obrir un món de possibilitats, hauria de
ser capaç d’inspirar-nos a generar infinites possibilitats en tantes i tan-
tes peces d’aquestes característiques com la que us presentem. Així, una
proposta sobre una cançó acumulativa o una altra en relació amb un ball de ge-
gants busca portar-vos a descobrir les possibilitats que amaga aquest tipus de
peça. I ens agradaria que generés la inquietud personal d’indagar quines altres
cançons acumulatives existeixen al nostre patrimoni cultural, o descobrir quins
altres balls de bastons hi ha al nostre entorn.
Cada proposta està formada per les següents parts:
1. Portada, amb el títol, l’edat que li és més adequada, paraules clau i algun
element que ens ajudi a situar-nos.
7 DaCaTrÀ!
Presentació
2. Partitura de la peça i enllaç a una versió enregistrada d’aquesta.
3. Context de la cançó i indicacions per a la seva interpretació.
4. Plantejament didàctic de la proposta.
5. Activitats proposades.
6. Dos apartats per complementar tot l’anterior: “Estirem el fil” (amb idees per
aprofundir-hi o connectar amb altres treballs) i “Materials de suport”.
En algunes danses, a més a més, hi ha tutorials per ajudar al seu aprenentatge.

I en algunes propostes veureu que se us remet al web de DaCaTrà, on trobareu
encara més material.
Com utilitzar els materials
Cada mestre utilitzarà les propostes que li cridin l’atenció o que li convinguin,
però segurament la taula que teniu al web de DaCaTrà us pot ajudar a escollir
les que més us interessen, segons l’edat, les temàtiques a tractar, el treball mu-
sical a fer…
Així mateix, convidem tot el professorat a servir-se’n, no únicament el de mú-

sica. Les propostes, com la vida i la cultura, són globals (integren diverses
disciplines) i tenen veritable sentit quan es tracta des d’aquesta mirada,
quan la cançó o la dansa ens porta a entreteixir la música amb la llengua,
el treball corporal, les matemàtiques, el medi social, les altres arts, etc. I,
sobretot, quan permeten connectar-nos amb l’entorn, amb la cultura prò-
pia d’on vivim, per esdevenir una eina d’integració social.
Agraïments
Portar a terme un projecte ambiciós i en un termini curt de temps sempre és

difícil. Només és possible, de fet, gràcies a l’esforç de tots els que hi participen.
De forma principal i destacada, cal referir-nos als membres de l’equip, persones
implicades i convençudes que valia la pena tirar-ho endavant. Per tant, un pri-
mer agraïment a tots els mestres de música de primària i a tot el professorat uni-
versitari que des d’un inici han participat en el projecte i han permès que aquests
materials arribin a ser una realitat. També, al mateix nivell, a en Pere Romaní,
figura clau que ha fet possible unes gravacions musicals de qualitat malgrat les
notòries dificultats de l’encàrrec que se li feu.
8 DaCaTrÀ!
Presentació
En segon lloc, volem agrair també la bona predisposició i professionalitat de tots
els músics que han col·laborat de cara a l’enregistrament del repertori seleccio-
nat (vegeu els crèdits al final del document). Molt especialment, volem destacar
aquells grups (i discogràfiques) que ens han cedit els drets perquè poguéssim
disposar de peces ja publicades anteriorment: Ballaveu (discogràfica Microsco-
pi), La Nova Euterpe (discogràfica Ficta) i Tornaveus (discogràfica Tram). I a Pep
Gimeno Botifarra, per la seva generosa col·laboració en el “Cant de batre”.
En tercer lloc, un agraïment a l’Olga Prat, en Jordi Jové, en Pau Vinyoles i la

Joanna Rosell, sense la bona feina dels quals (corregint, maquetant i editant;
arranjant, enregistrant, mesclant i editant les peces; o creant el canal de repro-
ducció i el web d’on penjar-ho) difícilment haurien vist la llum aquests materials.
Per la seva professionalitat, però també per fer-ho des d’una actitud que ha fa-
cilitat enormement la feina.
Per acabar, un agraïment a tots aquells que ens han ajudat o assessorat en
algun moment del procés: Joan Codina i Màxim Carlavilla, Ramon Manent, el
Museu de l’Escala, Ferriol Macip, Irene Coghene, Carles Mas, Salvador Rebés,
i molts d’altres.

Coordinadors
9 DaCaTrÀ!
Emmarcament
Emmarcament
APUNTS SOBRE LA CANÇÓ ORAL

(CANÇÓ TRADICIONAL)
• Cantar –o com es conceptualitzi en altres cultures– forma part important

de l’activitat expressiva individual i col·lectiva en situacions marcades per
un valor especial: es fa servir en qualsevol situació ritual o comunitària que
vulgui crear un espai compartit; es fa servir en diverses situacions privades
(íntimes) en què necessitem construir-nos com a individus i situar-nos envers
el nostre entorn (social i natural).
• Cal recordar que pràcticament tota la producció poètica de la humanitat ha

estat sempre cantada (excepte en un breu període protagonitzat per escriptors
moderns europeus que comprèn essencialment entre el segle XVIII i el XX).
• Cantar –i fer música– és una expressió sofisticada per a ocasions especials

o enquadrades de la vida (personal i/o col·lectiva): és l’ús sofisticat del so i
de la llengua, o sigui, de les vies de comunicació que ens fan específicament
humans (“animals sonors”).
• Cantar és sempre oral. L’escriptura és una ajuda gràfica quan ja tenim integrat
el mecanisme oral de funcionament musical i lingüístic; la notació musical no
és la música, és una possibilitat d’eina metafòrica; la notació es torna muda
amb els canvis culturals; hi ha notacions en moltes cultures i èpoques amb
metàfores diferents.
• Una altíssima proporció dels cants dels humans, encara actualment, és només
oral (tant de producció com de difusió; a vegades amb el suport de l’oralitat
secundària dels enregistraments). La proporció de cançons que provenen
d’una producció escrita sempre ha estat molt i molt baixa (probablement,
menys de l’1% de la producció humana).
• La noció cançó tradicional (que prové de la poesia popular del moviment

Sturm und Drang de finals del segle XVIII) va ser el resultat d’intentar agrupar
la poesia i la música dins tres conceptes europeus i un d’extraeuropeu:
o La gran Música (ara “música clàssica” o de compositor);
11 DaCaTrÀ!
Emmarcament
o la música popular (ara “tradicional”; imaginada com la producció
natural d’un idealista esperit del poble i separada entre nacions);
o la “música vulgar” (ara “moderna”, “lleugera” o “pop”; feta per a les
noves classes treballadores, especialment urbanes);
o les “músiques exòtiques” (ara “imaginada” dins la world music).
La tripartició coincidia amb les classes socials i intentava enquadrar les

expressions cantades amb les categories de classe.
• El resultat del conjunt cançó tradicional no té cap coherència ni d’origen, ni

d’estructures musicals o lingüístiques exclusives, ni fa una separació entre
cultures (més enllà de l’ús d’una llengua concreta, i encara amb excepcions).
És un calaix de sastre on l’elit culta agrupava expressions cantades d’origen,
història, entorn social, destinació comunicativa, etc. ben diverses. És així com
cal observar les cançons orals, malgrat la regularitat d’algunes tipologies.
• Cançó tradicional té un pes imaginari d’identitat i de passat (a més d’anònim,

de propietat col·lectiva i, gairebé, d’atemporal o ahistòric) que dificulta
moltíssim l’ús quotidià, adaptat i útil per al nostre ara i aquí. També ho dificulta
una tendència a la infantilització que l’exclou de l’ús de les altres edats de la
vida.
• Tots els punts anteriors ens empenyen a prendre decisions sobre com hem
de considerar i com voldrem fer servir el llegat d’oralitat que ens arriba del
passat, i també d’altres cultures. Explorem algunes propostes:
o Cal tenir la/les situació/ons social/s de cantar: cal entrenar

socialment i personalment aquesta expressió de manera
sovintejada (no només “artística”) si volem tenir unes persones
capaces de cantar i de crear.
o Qualsevol cosa que es canti permet cantar-ne d’altres. No cantar,
no permet. L’exemple i l’entorn són decisius (predisposició a
l’escolta vs. predisposició al cant).
o Les denominades cançons tradicionals són una eina, amb unes
característiques (possibilitats o “virtuts”) concretes: no són mai una
finalitat (essencial), sinó un camí social-personal.
o Permeten retrobar: llengua, models socials-personals davant
dels quals podem ser crítics, models musicals no habituals
(contra l’homogeneïtzació main stream), possibilitats creatives i
expressives cara a cara, i interculturalitat difícil.
12 DaCaTrÀ!
Emmarcament
o Cal articular-argumentar el topos de la vinculació amb el passat i
fer-ne eina de futur, altrament desaprofitarem allò més decisiu de
l’expressió oral: s’han de crear cançons (a partir de contrafacta,
paròdia, variació, combinació).
o No hi ha un corpus tancat i el poc coneixement ens fa pensar en
una llista molt limitada de cançons i de fixacions de cadascuna: per
cada una que coneixeu, n’hi havia milers de variants! Cal treballar
de valent per ampliar.
o Models més habituals en l’oralitat des de fa unes generacions:
• “cançó” = narratives g balades / estròfiques / goigs / seriada
• “cobles” o “glosses” (festives o crítiques + feina o ball) =
quartetes (o 5 o 6) amb capacitat creativa o fixa
• tirallonga de parelles g infantils, eslògans manifestació,
improvisació de grup
• salmòdia + processionals
cants per ballar
Per llegir:
Rilke, Rainer M., 2021: “De com el vell Timofei va morir cantant”. Dins Històries
del bon Déu. Traducció de Ramon Farrés. Palma: Lleonard Muntaner.
Jaume Ayats
Juny de 2021
DaCaTrÀ!
Emmarcament
LES VERSIONS DEL DACATRÀ
La tria del repertori del DaCaTrà
Aquest repertori està concebut per ser útil per a l’escola, i representatiu en
diversos aspectes. Però també cal dir que 25 peces és una selecció força
reduïda, per mirar-hi de recollir mínimament tota la varietat musical (dialectal i
d’origen geogràfic, de tipologies de cançons i músiques, de gèneres de dansa...)
de les terres de parla catalana.
Una vegada triada cada peça, encara ha calgut concretar quina versió en fèiem
per al DaCaTrà. La varietat és inabastable i no es pot resumir en quatre clixés
senzills. Per tant, ha calgut revisar diverses transcripcions o gravacions de la
lletra i la música, i acabar triant la que ens semblés globalment més adequada
per a l’objectiu del DaCaTrà. En uns quants casos, la nostra versió surt de la
combinació de diverses fonts (que consten a la referència).
Per tant, les versions proposades (plasmades en la gravació i la partitura)

s’han d’entendre com això: versions. De cara a fer-les servir a l’escola, ens
agradaria que concebéssiu la nostra versió com una proposta, una possibilitat,
no pas l’única ni la més correcta, ni encara menys “l’original”. La melodia i la
lletra provenen d’una o de diverses fonts (que sempre citem). En canvi, els
acords d’acompanyament (quan n’hi ha), l’estructura (repeticions, introduccions
i codes) i la tria dels instruments (en la majoria dels casos) són una proposta
nostra, i per tant és el primer que us convidem a canviar i adaptar a les vostres
circumstàncies i el vostre gust.
Cantem, toquem i ballem el DaCaTrà a l’escola
• Pel que fa a les tonalitats de les cançons: la comoditat vocal és un aspecte

essencial que cal tenir en compte. I encara més amb els infants, que estan
aprenent a cantar. Per tant, aquest és un aspecte que hem tingut en compte a
l’hora de gravar (i escriure) les cançons. Ara bé, també hem hagut d’adoptar
un compromís entre això i la comoditat dels cantadors que ho han gravat: les
veus adultes i les infantils no sempre casen fàcilment. Per tant, canvieu la
14 DaCaTrÀ!
Emmarcament
tonalitat sempre que us convingui. En aquest cas, la gravació us servirà de
referència encara que no canteu alhora, però cap problema!
• Feu servir les gravacions! Feu servir les partitures! Teniu sempre els dos
recursos en paral·lel, que us donen múltiples possibilitats, però us convidem
a fer-los servir amb ment oberta i sense procediments automàtics. Podeu
posar la gravació d’entrada i cantar-hi (o tocar-hi) a sobre, però també podeu
ensenyar una cançó sense cap més suport que la vostra veu (i no posar la
gravació fins dies més tard); podeu treballar la lletra abans de posar-hi cap
melodia, o just al revés…
• Si toqueu instruments (vosaltres, com a mestres, o els alumnes), aprofiteu-ho!

En aquest cas, pot ser que això també sigui un motiu per canviar la tonalitat. I
recordeu: si hi ha acompanyament d’acords, no cal que feu els mateixos que
nosaltres! Nosaltres només us oferim una possibilitat. També, penseu que no
totes les músiques i cançons responen al model de melodia + acords (n’hi ha
que són més de melodia sola, o que poden anar amb percussió, o que són
de polifonia vocal...). Ho veureu clarament a les partitures.
• Hi ha diverses peces amb una proposta de ball. En els casos que responen
a gèneres de ball tradicional (sardana, ball pla i corranda, jota), teniu uns
videotutorials que us seran molt útils. En d’altres balls tradicionals (ball de
gegants, ball de bastons, gitanes de Vilafranca, “Ball dels Aranyons”...),
també val la pena que en busqueu vídeos i us impregneu ben bé de l’aire de
la música, la corporalitat del ball i el context en què es produeix en la tradició.
L’objectiu és que pugueu transmetre bé els aspectes essencials de cada ball
(i el lligam entre música i dansa!) i, a partir d’aquí, variar i innovar tant com us
sembli!
Pere Romaní
Director artístic de la gravació, músic arranjador
i editor de les partitures
15 DaCaTrÀ!
Propostes
per a l’escola
Calaix 1
Serralavella
PROPOSTA DIDÀCTICA 1.1
Edats recomanades: tota l’escola, però principalment entre 6 i 10 anys
Paraules i conceptes clau: quaresma, celebració, tirallonga de parelles
18 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
19 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
20 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Es canta el dimecres del mig de la quaresma al poble d’Ullastrell (Vallès
Occidental). Es donava una treva al rigor de la quaresma i la canalla podia
celebrar un àpat amb llaminadures i altres menges que recollien mentre cantaven
la cançó per les cases del poble en petits grups.
Segons el Costumari català de Joan Amades, aquesta cerimònia és possiblement
una resta d’antics ritus de preservació. Aquests ritus tenen aspectes de captiri i
àpat col·lectiu, d’una banda, i, de l’altra, utilitzen l’ésser mític en forma de vella
com a figuració de l’estació de l’any, que es destrueix de diverses formes segons
l’èpica i el lloc.
A Ullastrell, la cançó es canta acompanyada d’una “bandera”, un cistell, un tronc
i una serra. La bandera és una plataforma sostinguda sobre un pal on la canalla
hi fa representacions d’allò que agrada o identifica el grup que canta. El cistell
recull els premis que es recullen a les cases (llaminadures, cèntims, menjar,
etc.), i el tronc i la serra es fan servir durant la cançó.
Actualment, la Serra la vella també se celebra a altres poblacions, amb variacions
tant de la cançó com de la tradició. Algunes de destacades són Mataró, Reus i
Maó.
Indicacions per a la seva interpretació

La cançó es canta tota seguida, de principi a fi. Només es pot fer una pausa
més llarga a l’últim tram (compàs 77) per tal d’agafar suficient aire per acabar la
cançó d’una tirada. És tradició fer aquest últim tros tan ràpid com es pugui, de
forma apressada, sense voler fer un accelerando regular.
Com que la cançó té un punt de recitatiu, és recomanable marcar bé els diferents
trams de lletra, molts d’ells corresponents a altres cançons, perquè els infants la
facin avançar.
És una cançó molt adequada per fer a cappella o només amb algun tipus
d’acompanyament de percussió indeterminada.
21 DaCaTrÀ!
Plantejament didàctic
OBJECTIUS
► Aprendre la cançó “Serralavella”.
► Conèixer el significat de la cançó lligat al moment de l’any en què es canta: la quaresma.
► Contagiar la resta de l’escola i la comunitat de celebrar aquesta festa.
ÀMBITS DIMENSIONS COMPETÈNCIES

Artístic Percepció, comprensió i valoració ► Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni
artístic proper, de Catalunya i d’arreu.
Interpretació i producció ► Interpretar música vocal i instrumental amb els elements i
recursos bàsics del llenguatge musical.
Imaginació i creativitat ► Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques
multidisciplinàries.
► Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i
eines artístiques per expressar-se i comunicar-se.
Coneixement Món actual ► Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i

del medi continuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat en
què vivim.
Lingüístic Comunicació oral ► Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació
Expressió escrita comunicativa.
Plurilingüe i intercultural ► Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i una
estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al
destinatari.
► Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i
cultural catalana i mostrar interès per l’ús de la llengua
catalana.
REQUERIMENTS
Com a material específic, cartells melòdics de reconeixement de les notes “mi-fa-sol-la” (vegeu l’apartat de
“Materials complementaris”).
AGRUPAMENT
Diferents agrupaments: tot el grup classe (per al treball de la cançó) i petits grups (per al treball de la
bandera).
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer bé la cançó sencera abans d’ensenyar-la i, sobretot, tenir ben preparat el fragment final.
► Ha de dominar el gest de direcció.
► Ha de conèixer la rima de les tirallongues de parelles.
► Pel que fa a l’alumnat, ha d’haver cantat molt.
22 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Treball previ
És una bona cançó per introduir alguna nota nova que no hagi estat presentada.
A partir dels cartells melòdics de l’inici de la cançó (vegeu-los a l’apartat de
“Materials complementaris”), podem fer un treball de lectura melòdica, de
reconeixement o de presentació d’una nota nova.
També podem demanar als infants que facin una hipòtesi d’ordre dels tres
motius per comprovar després, un cop els cantem la cançó per primera vegada,
si s’ajusta al que havien pronosticat.
2. Aprenentatge de la cançó
Presentarem la cançó sencera als infants i l’ensenyarem per petits fragments.

Podem utilitzar tècniques tipus joc per ajudar a memoritzar la lletra. Per exemple,
nosaltres cantem un fragment i fem que els infants l’hagin de continuar, o fem una
roda perquè cada infant canti una frase, etc. Per a l’últim fragment, recomanem
practicar la cançó recitant el text seguint el ritme i formular jocs de repetició amb
fragments petits. Per exemple: “Allà baix a la riera”, fem-ho repetir amb diferents
entonacions (alegre, enfadat, sorprès, etc.). Fem el mateix amb la següent frase
i després ja les podem enllaçar.
Volem destacar que és important que fem un bon treball de direcció per tal
d’aconseguir que tots els infants cantin alhora.
3. Proposta de creació de text
Proposem als infants modificar la cançó amb tirallongues de parelles, utilitzant

de model la cançó. Alguns exemples:
“Serra la criada que va ben pentinada”. Substituir aquest vers pel nom d’un
nen o una nena i buscar-ne una rima: “Serra la Maria, que corre cada dia”.
“Dilluns o dimarts, serra cabàs”, pel nom d’un altre infant: “Ara arriba en
Pau, saltant com un gripau”.
També podem presentar-los altres cançons que funcionen amb el mateix model
(“Demà és festa”, “Qui s’ha mort?”, etc.) o inclús inventar una nova cançó basada
en una cantarella i les tirallongues de parelles que ens inventem.
23 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
A Ullastrell, l’escola porta el nom d’aquesta cançó i de la festa, que no s’ha

deixat de celebrar mai. Cada any, després de Carnestoltes, la canalla de l’escola
i la llar d’infants comencen a assajar la cançó i a preparar les banderes. Cada
aula prepara una o dues banderes amb temàtiques que estan treballant a l’aula
o bé que els interessen.
El personatge de Serralavella arriba a l’escola uns dies abans per engrescar la
canalla a participar-hi i els explica la tradició.
El quart dimecres de la quaresma, a Ullastrell s’organitza una cantada popular
al poble, els infants s’organitzen i amb les seves banderes volten pel poble
cantant la cançó i recollint les recompenses, que es reparteixen entre tots un
cop finalitzada la cantada.
Com fer-ho a la teva escola?

Aquí teniu propostes per celebrar la Serralavella a l’escola, ja sigui de manera
interna o implicant-hi les famílies i l’entorn:
Primera proposta (primer pas)

Els infants que hagin après la cançó i hagin fabricat la seva bandera poden
passar per les aules de l’escola unes setmanes abans del dia de la festa per
ensenyar la cançó a la resta de companys, tot mostrant la seva bandera.
Si l’escola està preparada per a l’ocasió, cada classe pot tenir preparada una
“paga” per al grup (ja sigui un dibuix, un text, una fotografia, etc.). S’hauria
de regalar el quart dimecres de quaresma, quan els companys els hagin
cantat la cançó.
Segona proposta (segon pas)

Si la cançó l’aprèn tota l’escola, el dia de la festa (el dimecres central de la
quaresma), tothom pot sortir al pati i cantar la cançó plegats mentre mostren
les seves banderes. També es pot fer una exposició de les banderes
realitzades i mostrar-les a les famílies.
Tercera proposta (tercer pas)

I si es vol anar més enllà, es pot encoratjar les famílies perquè participin de
la festa, ja sigui fent una “paga” a tots els nens i nenes de l’escola (com,
per exemple, un berenar), o engrescant el barri o poble a tenir preparades
petites “pagues” per quan arribin els grups de canalla cantant la cançó.
Per a les banderes

Plataforma de fusta o cartró i pal que la subjecti. Es poden utilitzar diferents
tipus de materials per fer una creació pròpia sobre la plataforma.
24 DaCaTrÀ!
Material complementari
o de suport
Cartells ritmicomelòdics de la cançó:
La tradició de Serra la vella també se celebra a altres poblacions en diferents

formats. Podeu veure les diferents celebracions i cançons que s’utilitzen i adaptar
aquella que més escaigui a la vostra escola. Algunes referències:
Serra la vella a Mataró:

https://www.youtube.com/watch?v=Z4Ym5W54c98
Serra la vella a Reus:

https://www.youtube.com/watch?v=W5Q-Gys3ixA
S’àvia Corema a Maó:

https://www.youtube.com/watch?v=ZU3geBjIkoU
Noves versions publicades sobre Serralavella:

https://www.youtube.com/watch?v=onZ5ICUeTMA
https://www.youtube.com/watch?v=5t2Sbx4hNGY
25 DaCaTrÀ!
Ball dels Aranyons
Edats recomanades: 3-8 anys
Paraules i conceptes clau: dansa joc, parts del cos, rimes, foc, solstici d’hivern,
Pirineu
26 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
27 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Aquest ball rodó forma part de la Fia-faia, la celebració i ritual que es fa cada nit
de Nadal a Sant Julià de Cerdanyola (el Berguedà). La Fia-faia forma part del
conjunt d’activitats al voltant de les falles que es fan al Pirineu i al pre-Pirineu
i que estan reconegudes com a Patrimoni Immaterial per part de la UNESCO.
Una vegada baixades les falles enceses de la muntanya, es feia aquest ball (i
d’altres) al voltant del foc. Des de principis del segle xxi s’ha recuperat la festa
amb la implicació de l’escola del poble, L’Albiol. La versió que es presenta és la
que actualment es fa servir i que prové de la missió que hi feu Joan Tomàs. La
recollí d’un veí del poble, Josep Casals Cirera (l’hereu Mill), i està publicada als
Materials de l’Obra del Cançoner Popular. Sembla que originàriament n’existien
dues versions, una d’adulta i una d’infantil, i que la que s’ha recuperat és la
segona.
Probablement hi havia una versió similar a Bagà, on també hi ha la tradició
de la Fia-faia. Actualment allà també s’ha recuperat la festa, però sense el
protagonisme dels infants.

Dansa
Es balla en rotllana fent galop (començant fent pas al costat amb la cama dreta
i a continuació creuant l’esquerra per davant per aconseguir anar alhora).
Quan la cançó diu una part del cos tenim dues opcions:
- Tocar-nos amb les mans la part del cos que ens va dient.
- Tocar amb la part del cos que diu a terra.
Per aprendre la dansa hem previst unes activitats prèvies i un procés que
forma part de les activitats proposades i que s’expliquen a l’apartat “Activitats”.
Cançó
per aprendre-la podem jugar primer a canviar els finals de les paraules de les
parts del cos: “peu-peué”. A l’apartat “Activitats” proposem un joc per fer-ho.
Després es pot aprendre per imitació.
28 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
Objectiu principal
► Aprendre la cançó i la dansa del “Ball dels Aranyons”.
Objectius específics
► Identificar i prendre consciència de diferents parts del cos.
► Practicar el pas de galop en rotllana.
► Conèixer, identificar i crear diferents rimes i rodolins.

Artístic Interpretació i producció ► Interpretar música vocal i instrumental amb els elements i
► Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic,
per expressar-se, interpretar i comunicar-se.
comunicativa.
Literària ► Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments,
realitats i ficcions.
Educació Expressió i comunicació corporal ► Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i

física comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres.

del medi continuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat en
què vivim.
REQUERIMENTS
Disposar d’equip de so i preveure prou espai per fer la dansa en rotllana.
AGRUPAMENT
Principalment es treballa amb tot el grup classe.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer la cançó i la dansa.
► Ha de conèixer el joc de la Cucafera/Filoseta.
29 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Juguem amb les parts del cos
Juguem amb les parts del cos. Per exemple, amb el joc de la Cucafera però
dient “la Filoseta”:
La Filoseta diu una consigna i els infants la fan. Si diem la consigna sense dir
la frase: “La Filoseta diu…”, aleshores no se segueix la consigna. Pot jugar a
dir que ens toquem parts del cos, o que amb aquestes toquem a terra, o que
toquem algun company, o que fem alguna acció concreta, o que canviem els
finals de les paraules que diu (com fa la cançó), etc. I podem anar-ho alternant.
Exemples:
- “La Filoseta diu que ens toquem el peu”, aleshores ens toquem el peu.
- “La Filoseta diu que toquem amb el genoll a terra”, aleshores toquem amb
el genoll a terra.
- “Diu que ens toquem el cap”, atenció!, en aquest cas no ho fem perquè
no ho ha dit la Filoseta.
- “La Filoseta diu que canviem els finals de les paraules i les acabeu en -é”
(per exemple, “peu-peué”).
2. Escoltem l’enregistrament
Escoltem l’enregistrament i identifiquem quines parts del cos hi surten per tal
d’anar-nos-les tocant amb les mans. En una escolta posterior es pot fer tocar les
parts del cos que indica la cançó a terra.
3. Ensenyem la dansa
Ensenyem la dansa tal com hem indicat a l’apartat “Indicacions per a la seva
interpretació”. Podem fer les dues opcions: cadascú es toca la part del cos amb
la mà o bé posem la part del cos que diu a terra.
4. Marquem el pas de galop
Marquem el pas de galop agafats en rotllana: comencem el primer temps fent un

pas a la dreta, i el segon temps creuant l’esquerra per davant.
5. Acabem d’aprendre la cançó
Acabem d’aprendre la cançó per imitació.
30 DaCaTrÀ!
Activitats
6. Plantegem el ball com a projecte global
Si ho volem, es pot plantejar com a projecte global del centre, com es fa a

l’escola L’Albiol de Sant Julià de Cerdanyola. Això ens permet tractar-ho des de
diverses àrees, sempre al voltant d’una festa (i millor si és amb les famílies):
- Medi natural: podem parlar del foc i la seva relació amb els solsticis (el
d’estiu amb Sant Joan i el d’hivern amb la Fia-faia); dels canvis en el dia
i la nit (solsticis/equinoccis) i descobrir que té a veure amb el moviment
de la Terra.
- Medi social i cultural: podem investigar sobre la Fia-faia, la nit de Nadal,
el simbolisme del foc i, en general, tot el context que envolta la dansa.
- Llengua i literatura: podem fer un tríptic informatiu per a les famílies o
crear versos al voltant de la festa (tipus pregó).
- Visual i plàstica: podem construir falles amb material reciclat.
- Educació física: podem aprofundir en l’expressió corporal a través de les
danses, però també muntant algun joc inspirat en la famosa “endreça” de
Sant Julià de Cerdanyola: durant la nit, el jovent recorre el poble agafant
tot el que troba a l’abast i que es considera “fora de lloc”, i es porta a la
plaça del poble; l’endemà tothom ha de mirar de recuperar allò que li ha
desaparegut de davant de casa, del pati, etc.
- Música: aprendre aquesta cançó-dansa i d’altres que complementin la
festa.
31 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• És una dansa que en recorda d’altres de similars, com el “Ball de Sant

Corneli” o “En Jan petit”; si es vol, es poden repassar o aprendre com a
complement. També es podria enllaçar amb altres danses en rotllana, des
de “La masovera” fins a la sardana (en aquest sentit, vegeu la proposta 2.8
d’aquests mateixos “Materials”).
• Es pot incorporar aquest ball per alguna de les festes de l’escola en què
cada curs o cicle mostra una dansa treballada. Aquesta podria ser d’infantil.
I en aquests “Materials”, al Calaix 2, hi trobareu altres propostes per fer amb
alumnat més gran.
• Es pot iniciar un projecte al voltant de qualsevol dels temes que tenen a

veure amb la Fia-faia (vegeu els continguts de medi de l’activitat 6) i fins i tot
sobre les diverses falles del Pirineu (situant-les al mapa, entenent per què
són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, veient-ne les diferències entre
elles a partir de vídeos i pàgines web, etc.).
• Estirant el fil també podríem passar de jugar amb les rimes i rodolins a fer
petits poemes rimats afegint algun vers a la rima inventada. O ens fixem en
la cançó i les parts que rimen. Inventem rimes i rodolins inspirant-nos en el
fragment següent:
- “Què hi faria jo al carrer, que si plou m’hi mullaré!”

- “Què hi faria jo al carrer, retallar sempre paper”
- “Què hi faria jo al carrer, anar a casa el pastisser”
- “Què hi faria jo al carrer, si fa sol hi estaré bé”
- Proposta de canviar el lloc:

- “Què hi faria jo a l’escola, el vermut amb Coca-Cola”
- “Què hi faria jo a l’escola, una bona carambola”
- “Què hi faria jo a l’escola, mai no em quedaria sola”
32 DaCaTrÀ!
o de suport
La Fia-faia forma part de les falles del Pirineu (Patrimoni Immaterial per la
UNESCO). Podeu trobar més informació de la Fia-faia:
http://www.festes.org/articles.php?id=771
De forma més general, sobre les falles al Pirineu, la pàgina de referència de

la Generalitat és aquesta:
http://patrimoni.gencat.cat/ca/article/les-festes-del-foc-als-pirineus
33 DaCaTrÀ!
Cançó de la costa
PROPOSTA DIDÀCTICA 1.3.
Paraules i conceptes clau: els pobles mariners, l’escarniment i la sàtira, els oficis
i les tradicions
Festa
de la Sal
de l’Escala
34 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
35 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Aquesta cançó marinera ens porta a viatjar i a conèixer indrets, costums i
tradicions –de forma burlesca– tot resseguint gran part de la costa catalana. Al
seu moment, tal com assenyala Jaume Ayats (en premsa), aquesta cançó havia
servit de “mapa mental”, és a dir, de mecanisme per memoritzar i situar de forma
ordenada tots els ports al llarg de la franja costanera.
La “Cançó de la costa” és citada per Josep Pla i és present en diversos cançoners.
Actualment aquesta cançó forma part de les cançons i balls cantats en el marc
de la Festa de la Sal de l’Escala (Alt Empordà). Després de 34 edicions, aquesta
festa ha sabut consolidar un repertori específic que, partint de la recerca portada
a terme, s’ha incorporat estructuralment a la festa, tot aportant-hi un caràcter
ben significatiu de la tradició local.
La que es canta a l’Escala –amb la denominació de “Cançó de remar”– és una
adaptació musical que en va fer el cantautor Josep Tero, també molt popularitzada
d’ençà que ell mateix l’enregistrà en el seu primer disc, Batecs d’ocells. Aquesta
és més curta que la “Cançó de la costa” i abraça només una part de la costa
catalana, la Costa Brava, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Salses.
Bibliografia citada:
Aiats, Jaume (en premsa). “Mapes cantats”. Estudis de Literatura Oral Popular -
Studies in Oral Folk Literature.

Com que és una cançó formada per quartetes heptasil·làbiques sobre una
melodia establerta i que ajuda al recitat –tipus cançó improvisada– caldrà
aprendre molt bé el text, ja que la música es repeteix en cadascuna de les
estrofes. Podeu escollir el seguit d’estrofes lligades a la part de la costa que us
interessi, però nosaltres us proposem resseguir la Costa Brava (a partir de la 5a
estrofa), que ens porta de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) a Salses, a la
Catalunya Nord (Rosselló).
Recomanem aprendre la melodia tenint com a referència l’enregistrament més
que no pas a partir de la partitura (que resulta més difícil d’interpretar correctament
amb els accents que corresponen). Aquí us posem una versió amb tornada que
ens connecta amb la cançó “Quan jo tenia pocs anys”, encara que no existeix en
totes les versions consultades.
36 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Conèixer la geografia dels principals pobles de la Costa Brava a través de la cançó.
► Interpretar una cançó marinera com a vehicle per al coneixement i la pràctica del patrimoni immaterial
vinculat a la pesca i a la salaó.

Lingüístic- Plurilingüe i intercultural ► Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística
català i cultural catalana, i mostrar interès per l’ús de la llengua
catalana.
Comunicació oral ► Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans
de comunicació i escolars.
Comprensió lectora ► Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per
adquirir coneixement propi.
Coneixement Món actual ► Interpretar l’espai a partir dels elements del territori i de les
del medi seves representacions per situar-s’hi i desplaçar-se.
► Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors
socials i naturals que els configuren, per valorar les
actuacions que els afecten.
Artístic Percepció, comprensió i valoració ► Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual i
sonora de l’entorn natural i cultural.
REQUERIMENTS
Disposar de mapes en paper o accés a dispositius amb Internet (Google Maps). També, de cartrons o
etiquetes amb els noms dels pobles i les seves comarques.
AGRUPAMENT
Principalment es treballa amb tot el grup classe.
CONEIXEMENTS PREVIS
► És necessari que el docent tingui un bon coneixement no només de la cançó, sinó també de la
geografia de la costa catalana.
► Per la seva banda, l’alumnat hauria de disposar de coneixements bàsics al voltant de la geografia
catalana.
37 DaCaTrÀ!
Activitats
Us presentem dues propostes independents, però complementàries entre elles.
1. Interpretem la cançó
Aprendrem la cançó de memòria, comprenent la lletra i acabant fent una

interpretació molt fluida, com si s’expliqués. És una cançó que també convida a
fer petits grups, per distribuir a cadascun una o diverses poblacions i cantar-la
de forma dialogada.
Per aprendre-la, i sempre cenyint-nos a la part de la Costa Brava, traçarem la
ruta marinera en un mapa. Juntament amb l’auditiu, utilitzarem el suport visual
(el mapa) com a principal recurs per recordar el text tot connectant-ho amb el
litoral i la geografia marítima de Catalunya. Àdhuc, un mapa dibuixat o resseguit
pels mateixos nens pot fer més significatiu l’aprenentatge de la ruta i dels noms
dels pobles. D’aquesta manera, es facilita la memorització del text segons els
pobles per on passarem en cada estrofa: Sant Feliu, Palamós, Vall d’Aro, Begur
i Pals; l’Estartit, l’Escala i Empúries i Sant Pere Pescador; Castelló d’Empúries,
Roses, Cadaqués i el Port de la Selva; Llançà, Colera i Portbou; i així arribem
al Rosselló i a Salses com a “port de destí” a la darrera estrofa del nostre viatge
musical.
En aquesta proposta estem fent un ús pràctic del mapa, però, si és possible, serà
bo que puguem treballar-ho de forma interdisciplinària amb medi. També amb
visual i plàstica, si per exemple construïm un mapa o una presentació digital per
complementar una possible actuació en què es canti aquesta cançó en públic.
2. Iniciem un projecte interdisciplinari
Iniciarem, amb l’assessorament del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala

(si escau), un projecte interdisciplinari anomenat El mar i la pesca. Una sortida
a l’Escala o a qualsevol altre poble mariner pot ser una bona excusa –tot i que
no l’única– que provoqui l’interès de l’alumnat pel projecte. Pensant sobretot
en alumnat de 3r i 4t de primària, desenvoluparem, des de diferents matèries,
coneixement sobre aspectes del patrimoni material i immaterial del passat
pesquer a la Costa Brava. Descobrirem com són les tècniques de pesca, els
tipus de pesca practicada, el procés de salaó del peix blau i el treball al mar.
També, la literatura i la música vinculada al treball de la gent de mar, lligant la
“Cançó de remar” (o “Cançó de la costa”) amb la resta del repertori i actes de la
Festa de la Sal de l’Escala.
Més enllà de les cançons i les danses, alguns continguts del medi natural, social
i cultural que es podrien arribar a tractar (sobretot a cicle superior) serien:
38 DaCaTrÀ!
Activitats
- Aspectes geogràfics com els noms de poblacions i llocs, els espais

naturals, mars i ciutats, les comarques, etc.
- Aspectes històrics com els pirates, les guerres i la importància del mar,
els ports i la costa, les organitzacions socials i polítiques, etc.
- Aspectes lligats al costumari, l’antropologia i el folklore: les festes anuals
i el pas del temps, contes i llegendes, dites sobre poblacions, etc.
- Altres aspectes socials com les professions i els oficis, les relacions entre
pobles, etc.
39 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Es pot aprendre tota la “Cançó de la costa” sencera i treballar altres parts del
litoral català, de forma anàloga a la primera activitat que us hem proposat.
• Seguint amb el treball interdisciplinari entre música, medi i llengua, es podria

traçar un recorregut en un mapa (no cal que sigui costaner, pot ser per les
localitats de la comarca pròpia, per exemple). Seria bo que es fes d’acord
amb les principals vies de comunicació existents i, si pot ser, buscant alguna
lògica (històrica, social, lligada a una sortida escolar o a partir d’experiències
del mateix alumnat). Alguns exemples històrics i socials podrien ser: una part
de l’antiga Via Augusta, el primer tram ferroviari a Catalunya (Barcelona-
Mataró), les vies de transhumància o les de contraban, la de l’exili després
de la Guerra Civil, el transport de glaç des de les muntanyes fins a les grans
ciutats, etc.
Una vegada establert el recorregut en el mapa, caldria situar-hi les principals
poblacions i buscar dir-ne alguna cosa, a semblança de la cançó. A partir
d’aquí, caldria acabar construint quartetes heptasil·làbiques i ajustar-les a la
melodia de la cançó.
• Si al projecte sobre el mar s’hi vol implicar alumnat de 1r i 2n de primària,

més que aprendre la cançó us proposem treballar amb algun altre repertori
empordanès. En concret, amb el “Ball de nyacres”. Vegeu-ne informació a:
https://www.eduglosa.cat/glosateca/recursos/nyacres-i-patacades/
En aquest cas, aprendríem la cançó amb lletra fixada (malgrat ser una
melodia que s’utilitza per improvisar) i assajaríem la dansa (podeu adaptar
alguns passos de la que ballen els esbarts):
https://www.youtube.com/watch?v=lETsJ_qsYZ8).
Si en teniu l’oportunitat, aneu a recollir a alguna platja petxines o curculles
(les nyacres) per perforar-les i així convertir-les en una mena de castanyoles,
entenent-les com un instrument tradicional i propi. Caldria explorar-ne les
possibilitats, practicar i finalment usar-lo per acompanyar el “Ball de nyacres”.
• La “Cançó de la costa” té una tornada que ens remet directament a la cançó

“La calma de la mar”. Quines coses podem extreure de la vida al mar i als
pobles de costa a partir del que diu aquesta cançó? A partir d’aquí, teniu
l’excusa per treballar aquesta i altres cançons lligades a la mar, ja siguin de
les que expliquen històries (“El mariner”), ja siguin cançons-joc com “Si la
barqueta es tomba” (per saltar a corda).
• És possible que estigueu en una localitat d’interior i no sorgeixi l’interès

pel mar o per la Festa de la Sal. Malgrat això, inspirant-vos en aquesta
proposta, podeu crear-ne una amb un potencial similar per fer-ne un projecte
40 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
interdisciplinari. Fixeu-vos en una festa de la vostra població, o d’alguna
de propera, i mireu de descobrir-hi alguna cançó tradicional que hi hagi.
Analitzeu què diu, el context en el qual es canta, què celebra la festa, etc. De
ben segur que aviat en veureu el potencial i podreu engegar un projecte al
voltant de la cançó i la festa.
41 DaCaTrÀ!
o de suport
La “Cançó de remar” que s’ha popularitzat i que ara s’ha adoptat a la Festa de
la Sal de l’Escala és aquesta versió que en feu Josep Tero:
https://www.youtube.com/watch?v=0txlg9tNSuM
També us recomanem escoltar-ne aquesta altra versió a càrrec de Jordi

Molina, La Mata de Jonc i Enric Canada:
https://www.youtube.com/watch?v=IJI18X1qtW4
Per a informació de la Festa de la Sal, consulteu:

http://www.museudelescala.cat/festa-de-la-sal/
42 DaCaTrÀ!
Ball de Petits
(dels gegants de Mataró)
Edats recomanades: tota l’escola (proposta); 8-10 anys (la interpretació

de la dansa)
Paraules i conceptes clau: gegants, festa major, ball de gegants
Materials per
apropar
la festa major
a l’escola
43 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
44 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
A la ciutat de Mataró actualment hi ha molts gegants (se’n compten més de 100)
que pertanyen a escoles, a barris, a associacions, a festivitats, etc. Els gegants
considerats institucionals de la ciutat, però, són els de la família Robafaves.
Aquesta família està formada per quatre gegants: el cap de família, en Robafaves;
la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta, i el marit d’aquesta, en Maneló.
Com a tal, la família Robafaves forma part del seguici de la festa major de la
ciutat de Mataró, Les Santes. Les Santes tenen una llarga història, que s’inicia
el 27 de juliol de 1773 i arriba fins a l’actualitat, quan la festa major continua
totalment viva. Amb la recuperació de la democràcia, a mitjan dècada dels
setanta del segle XX, es va demanar a diferents persones vinculades amb les
figures que creessin les músiques i les danses de les figures de la festa major.
Per a les músiques dels balls de gegants es van triar dues peces del repertori del
flabiolaire Quirze Perich (vegeu l’apartat “Estirem el fil...”). Totes les coreografies
són de Montse Calsapeu. El ball de la Toneta i en Maneló (s’incorpora el 1980),
també conegut com el “Ball de Petits” (dels gegants petits), és un dels balls que
es troba al ritual de les dormides davant l’Ajuntament durant la festa major.
La melodia del “Ball de Petits” és la del “Xotis d’en Borina”, peça del repertori del
flabiolaire Quirze Perich. El xotis és un gènere de ball alegre i saltat i recorda
les danses de cort de l’època medieval amb salts mesurats, balancejos, voltes,
jocs de parella a mode de pregunta i resposta, persecucions i dues grans voltes
ràpides i molt àgils (Àlvarez, 2017).
Guanyabens (2010) ens explica que des del segle XVIII tenen documentat que
la música que acompanyava els gegants mataronins era sempre la de flabiol i
la percussió. La melodia del flabiol i el ritme del tamborí eren els idonis per les
condicions de desplaçament continu que les figures requerien com a comparses
de passades de carrers. Per això s’ha mantingut aquest instrument en la versió
que hem creat per a aquesta proposta (trobareu la música original a l’apartat de

Disposició: és un ball de parelles, tot i que també es podria fer amb files de
parelles encarades. Un membre de la parella representa la Toneta, i l’altre, en
Maneló.
45 DaCaTrÀ!
La cançó
Passos (seguint les frases de la música):
A1: quiets en la disposició inicial, trepitgem amb el peu dret a terra quan
escoltem el primer temps fort de la melodia (té un començament anacrusi).
Seguidament (comptant dues pulsacions) aixequem el peu i genoll esquerra,
trepitgem amb el peu esquerre i aixequem el peu i genoll dret. La Toneta
ho fa al revés, perquè la parella faci els moviments com si fossin un mirall.
Volta en sentit horari el Maneló, i contra horari la Toneta.
A2: 8 passes enrere. Volta en sentit contra horari en Maneló, i en sentit horari la
Toneta.
A1: es repeteix la mateixa seqüència que A1.
A2: 8 passes endavant i ¾ de volta. En Maneló es queda mirant a la seva dreta,
i la Toneta, a la seva esquerra.
B1: mentrestant, la Toneta es queda al lloc i amb els peus va alternant el següent
moviment de 4 pulsacions: aixeca el genoll dret, passos peu dret, esquerra,
dret. Aixeca el genoll esquerra, passos peu esquerra, dret, esquerra. Es fa
aquesta seqüència de moviments 3 vegades i es fa volta en sentit contra
horari. En Maneló, seguint el sentit contra horari, segueix un cercle al voltant
de la seva parella fins a arribar a lloc i fa una volta en sentit horari.
B2: s’intercanvien els rols. En Maneló es queda quiet fent la mateixa seqüència
de moviments que havia fet la Toneta. I la Toneta fa un cercle al voltant de
la seva parella en sentit horari. Ambdós gegants giraran aquesta vegada
¾ de volta per tornar a la posició inicial de dansa, la dansa de parelles
encarades.
A1: ara els moviments dels gegants ja no fan mirall sinó que són contraris. ¼
de volta cap a la dreta, mitja volta cap a l’esquerra i canvi de lloc amb la
parella.
A2: es repeteix el moviment però, quan els gegants fan canvi de lloc, es queden
mirant en Maneló cap a la dreta i la Toneta cap a l’esquerra.
A1: 8 passes endavant i volta sencera, en Maneló en sentit horari, i la Toneta,
en sentit contra horari.
A2: ¼ de volta, en Maneló cap a la dreta i la Toneta cap a l’esquerra, per arribar
caminant fins a la posició inicial, on es faran dues voltes senceres. La
Toneta, en sentit contra horari, i en Maneló, en sentit horari.
46 DaCaTrÀ!
La cançó
Versions de la dansa disponibles
Podem trobar diferents enregistraments del moment en què es balla aquesta
dansa en el context de la festa major. Prenem com a referència aquests vídeos,
ja que la perspectiva per poder aprendre la dansa és prou bona:
Vídeo extret de la pàgina web de merchandising i informació sobre Les Santes

(www.robafaves.cat):
https://www.youtube.com/watch?v=LS9C6g5PQ6s
https://www.youtube.com/watch?v=j4g3mfiq4do
Vídeo extret de la pàgina oficial de la festa major, Les Santes, creada pel
Patronat de Cultura de l’Ajuntament de Mataró:
https://vimeo.com/153915767
47 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Aprendre la dansa del “Ball de Petits”.
► Relacionar la dansa en el context de festa major en què es balla, Les Santes de Mataró.
► Aprofundir en el treball rítmic i d’estructura.
► Construir el nostre propi gegant i conèixer el món dels portadors de gegants.

Matemàtic Connexions ► Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre
els diversos significats d’un mateix concepte.
► Identificar les matemàtiques implicades en situacions
quotidianes i escolars i cercar situacions que es puguin
relacionar amb idees matemàtiques concretes.
Comunicació i representació ► Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions
per expressar matemàticament una situació.
Percepció, comprensió i valoració ► Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni
► Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visual, corporal
i musical i estratègies per comprendre i apreciar les
produccions artístiques.
Interpretació i producció ► Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic
del medi continuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat
en què vivim.
REQUERIMENTS
Materials: targetes dels gegants, cartells rítmics i materials per construir un gegant. També podeu adquirir,
com a exemple per començar a fer el mateix a la vostra població, els materials que s’han editat per apropar
la festa major de Les Santes a les escoles (els trobareu a la pàgina web de DaCaTrà).
Cal preveure un espai ampli per poder ballar la dansa.
AGRUPAMENT
Per classes i implicació de tota l’escola en la contextualització de la dansa.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent especialista de música ha de dominar la dansa, i tenir informació sobre Les Santes de
Mataró i els seus gegants.
► El docent generalista ha de tenir informació sobre Les Santes de Mataró. Ha de conèixer els
moviments de la dansa que impliquen conceptes matemàtics.
► L’alumnat ha d’haver fet un treball previ de dansa i dels conceptes matemàtics pertinents.
48 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Interpretem el ritme de la percussió
Com a activitat prèvia a la dansa, ensenyem els alumnes a interpretar el ritme

que els bombos (el que els flabiolaires anomenen com a bombo té bordonera i
és més gros que el tamborí/tamborino) fan com a base al llarg de tota la dansa.
Ho podem interpretar amb panderos per buscar un timbre similar. Trobareu els
ritmes a l’apartat de “Materials complementaris”.
Podeu aprofitar per treballar el ritme del treset. A més a més, pel que fa al
ritme, amb aquesta música també es pot treballar el tim-ri (corxera amb punt i
semicorxera), ja que n’hi ha molts al llarg de tota la melodia (vegeu-ne la partitura
a l’apartat “Partitura i lletra”).
2. Descobrim l’estructura de la peça i els gegants que la ballen
• Tot treballant l’estructura, començarem a introduir als alumnes alguns

elements de la dansa, per exemple, els personatges que l’interpreten: la
Toneta i en Maneló.
• L’estructura d’aquesta peça és: intro-A-B-A’-coda
• Presentem als alumnes les següents imatges per poder-la seguir. Posarem
el bombo a la introducció i a la coda; la Toneta, a la A; en Maneló, a la B, i la
Toneta groga, a la A’ (trobareu les imatges en format gran a la pàgina web de
DaCaTrà).
Font: https://musicaparaver.org/instrumentos-del-mundo i http://www.gegantsmataro.net/
• Preguntem als alumnes si saben qui són aquests gegants. En petits grups
poden buscar informació sobre cadascun d’aquests gegants i, si no, la mestra
els en pot explicar quatre característiques. Trobareu informació sobre els
gegants a l’apartat “Estirem el fil...”.
• Finalment, visualitzem el vídeo de la dansa del “Ball de Petits” o altrament
coneguda com el “Ball de la Toneta i en Maneló”, així els alumnes poden
49 DaCaTrÀ!
Activitats
veure els gegants en directe i comencen a entrar en contacte amb la dansa

que aprendran a la següent activitat:
https://www.youtube.com/watch?v=j4g3mfiq4do
3. Aprenem la dansa del “Ball de Petits”

(relació interdisciplinària amb matemàtiques)
• Com a activitats prèvies per preparar alguns moviments de la dansa, us

suggerim que practiqueu els següents moviments amb diferents músiques:
o Amb parelles encarades, feu moviments de mirall: aixequeu braços
i cames i feu voltes, per tal de ser conscients que, com que és un
mirall, ho fem amb extremitats o en direccions diferents. El que preval
és que sembli un mirall.
o Amb parelles encarades, feu moviments contraris.
o Feu voltes completes, ¾ de volta i ¼ de volta, cap a un costat o l’altre,
per tenir clar que la dansa es pot fer moure cap a diferents direccions.
Podem practicar també girar en sentit horari o sentit contra horari.
Tota aquesta prèvia es podria treballar des de l’àrea de matemàtiques,
ja que apareixen conceptes matemàtics tals com: moviments de mirall i
contraris; la simetria; les voltes, és a dir, el gir sobre un mateix eix, que
també es poden relacionar amb fraccions (i el rellotge) o amb angles a cicle
superior (1/2 volta - 180 graus, la volta - 360 graus, etc.).
• Ensenyem la dansa. Trobareu la informació específica dels passos a l’apartat
anterior d’aquesta fitxa (a “Indicacions per a la seva interpretació”).
4. Situem la dansa en el context de la festa major de Les Santes

de Mataró (interdisciplinarietat amb l’àrea de coneixement del medi)
El context on es balla aquesta dansa és la festa major de Les Santes de Mataró,

que succeeix cada última setmana de juliol. Us proposem fer un projecte d’escola
i que cadascun dels cursos sigui l’encarregat de buscar informació sobre una de
les figures del seguici de la festa major. A la llista de materials que trobareu a
la pàgina web de DaCaTrà, podeu consultar tota la informació que necessiteu.
Descobrim Les Santes, Festa Major de Mataró

Podeu parlar, entre d’altres, de:
Història de la festa major.
50 DaCaTrÀ!
Activitats
Els actes més memorables i representatius (els focs, la

crida, el desvetllament bellugós, l’escapada negra nit,
la missa, etc.).
Les comparses i elements del seguici de festa major:
Diablesses, Momeroteta, Momerota, Dragalió, Drac,
Cavallets, Herald i les trampes, Nans, Família Roba-
faves, Àliga i Agrupació Musical del Maresme.
Tots aquests elements, i d’altres, els trobeu representats en la
imatge d’aquesta graella, que correspon al cartell de la festa
major de l’any 2017, creat per l’artista mataroní Raül Roncero.
Per a més informació, també podeu consultar la pàgina web
creada per l’Ajuntament de Mataró amb informació sobre Les
Santes: https://www.lessantes.cat/
5. Construïm els nostres gegants

(interdisciplinarietat amb visual i matemàtiques)
Plantegem als alumnes construir els nostres propis gegants (en necessitem
dos per ballar la dansa). Per poder-ho aconseguir, necessitem tenir en compte
algunes prèvies:
• Posar-se a la pell dels portadors de gegants. Contacteu amb portadors de

gegants del vostre poble o ciutat i aneu-los a visitar, o bé convideu-los perquè
us vinguin a explicar les coses que cal tenir en compte per portar els gegants,
que us ensenyin com és l’estructura per dins, els materials més adients per
fer-ne el cap, per fer-ne l’estructura, per confeccionar la roba, etc.
• A l’àrea de matemàtiques, parleu de mesures i proporcions i concreteu les
mides que ha de tenir el vostre gegant. Si ho feu al cicle superior, podeu
introduir el concepte d’escala. Com que els alumnes han de poder carregar
els gegants, podeu fer una mida de gegantó.
• A l’àrea de visual i plàstica, comenceu a dissenyar el cap dels gegants.
Haureu de tenir en compte els materials (recomanem utilitzar, per exemple,
una trona de nadó d’Ikea per fer la base). Podeu implicar les famílies en la
confecció de la roba dels gegants.
• Finalment, balleu la dansa davant de tota l’escola amb els vostres propis
gegants. Caldrà pensar quins alumnes fan de portadors, però també el paper
i la importància dels que formen el cercle exterior per vetllar que el gegant no
caigui. Podeu consultar indumentària de portadors en alguns dels llibres que
trobareu a la pàgina web de DaCaTrà.
51 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• La llegenda del gegant Robafaves. Al següent enllaç podem trobar

informació sobre la llegenda del nom d’en Robafaves (que se sol explicar als
nens i nenes i que agrada molt), i un breu recorregut històric dels gegants i
la música que els acompanya:
https://www.lessantes.cat/ca/la-festa-1/seguici/la-familia-robafaves-i-els-
nans
Si preferiu ensenyar la llegenda il·lustrada, la trobareu en el següent enllaç:
https://vimeo.com/148710762
També podeu disposar del llibret editat (consulteu l’apartat de materials de la
pàgina web de DaCaTrà).
Finalment, els gegants són éssers fantàstics molt presents a la tradició
oral catalana, per tant, podeu estirar el fil per anar cap a cançons, contes,
llegendes, etc.
• Informació sobre Quirze Perich, flabiolaire. Segons Guanyabens (2010),

l’any 1964 apareix en escena una figura clau en la preservació del flabiol
tradicional: Quirze Perich. Ell sol substitueix la cobla de flabiolaires de Santa
Agnès, que en els primers anys de postguerra s’havien encarregat de la
música dels gegants. Ell aporta el repertori i l’estil interpretatiu del rodal
d’Arbúcies. La seva presència ininterrompuda durant més de trenta-cinc
anys al costat dels gegants, la inclusió del seu repertori en els balls propis
de les comparses i els ensenyaments que llega als seus joves successors
fan possible el miracle de la continuïtat d’un tresor del patrimoni musical
de Catalunya. Serà interessant buscar-ne informació, escoltar-ne altres
músiques i reivindicar aquest i altres músics de tradició oral.
• Ampliació activitat 2 - Toneta i Maneló. Si voleu aprofundir en aquests

gegants, disposeu de més informació en els diferents materials editats per
apropar la festa major a les escoles (vegeu la graella de la pàgina web de
DaCaTrà). També us poden aportar coneixements sobre ambdós gegants
aquests enllaços (webs específics de la festa major i els seus gegants):
Toneta:
http://www.gegantsmataro.net/fitxagegant.php?codi=4&TipoGaleria=A
https://www.robafaves.cat/ca/comparses-de-mataro/toneta-de-mataro
Maneló:
http://www.gegantsmataro.net/fitxagegant.php?codi=3&TipoGaleria=A
https://www.robafaves.cat/ca/comparses-de-mataro/manelo-de-mataro
I dels gegants del vostre poble, barri o ciutat..., què en sabem? Ho investiguem?
52 DaCaTrÀ!
o de suport
En relació amb la música del “Ball de Petits”:

La música del “Ball de Petits” és interpretada per la colla del seguici
festiu institucional de Mataró dels Flabiolaires de la Família Robafaves.
Aquest és l’enllaç de l’àudio:
h t t p s : / / w w w. y o u t u b e . c o m / w a t c h ? v = j q z 5 E P 4 n 4 k c & l i s t = O L A K 5 u y _
kX2NVfbwQYQokSbw5ksbyJkUR37lpAVm8&index=10
Aquí hi trobareu la partitura:
https://issuu.com/i15associaciocultural/docs/
ball_20de_20la_20toneta_20i_20en_20
En relació amb l’activitat 1:

Ritmes del bombo
Introducció:
A i B:
A’:
Coda:
En relació amb l’activitat 2

Els cartells amb les imatges ampliades dels gegants, per treballar-ne l’estructura,
els trobareu a la pàgina web de DaCaTrà.
Materials per fer conèixer la Festa Major

Si sou de Mataró, teniu a la pàgina web de DaCaTrà una explicació i una relació
dels materials existents al voltant de Les Santes. Possiblement, si la teva ciutat
té gegants i/o una festa major molt reconeguda (com per exemple la Patum
de Berga), podeu mirar si existeixen uns materials similars o, en altres casos,
impulsar-ne o crear-ne alguns a partir d’aquestes idees.
53 DaCaTrÀ!
Ball de gitanes
de Vilafranca del Penedès
Paraules i conceptes clau: festa major, ball de cintes, estaquirot, castanyoles
54 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
55 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
56 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Els “balls de cintes” formen part dels balls de gitanes que es ballen en festes
tradicionals catalanes i valencianes. En aquest cas, s’ha agafat el de la festa
major de Vilafranca del Penedès, el qual, durant més de cent anys (fins al 1999),
ballaven gitanos i gitanes de la població. Sembla que, a més a més, establien
quants “duros” cobrarien per fer el ball.
Avui, a part de fer-se a la festa major de Vilafranca (per sant Fèlix), també
s’interpreta dins dels actes de la festa major de l’Escola Estalella i Graells de
la mateixa localitat. Així mateix, la part del ball de cintes també s’ha incorporat
als actes de la festa major de Sarrià que protagonitzen les escoles públiques
d’aquest barri de Barcelona.
La dansa es fa al voltant d’un pal d’on surten unes cintes que, en ballar, es van
trenant o fent cordons, segons el pas de la dansa. També s’anomena “ball de la
carxofa” o “ball de les magranes”. El pal representa l’antic arbre de maig.

Es tracta d’un ball parlat que s’interpreta en cercavila o a la plaça.
Musicalment té tres parts diferenciades: 1) la passada, que serveix per desplaçar-
se fins al lloc on es vol ballar; 2) el ball de cintes i galerons, i 3) la passada, per
desplaçar-se de nou.
El podeu ballar fent només el ball de cintes i galerons de manera aïllada, fent
sonar només el ball. També el podeu ballar com si estiguéssiu en cercavila pels
carrers de la vila o bé fent l’entrada a la plaça, el ball i la sortida, tot fent sonar la
passada abans i després de fer el ball.
A Vilafranca, després de la passada i abans de començar el ball de cintes, el
capità pica fort amb el fuet a terra i crida a les gitanilles, i s’estableix el següent
diàleg:
Capità: Gitanilles!
Gitanes: Eh!
Capità: Aquestes sí que són gitanes,
gitanes de condició.
Per nostres culpes i errades
us farem demostració!
57 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
El quart vers va variant segons el moment. Pot acabar dient “Ara farem el cordó!”
o “Us desfarem el cordó!”.
Amb els nens i nenes, entre la música de la passada i la del ball, també es podria
incorporar aquesta quarteta del ball parlat fent que la digués el capità de la colla.
Cal tenir en compte que el significat de les “culpes i errades” rau segurament
a disculpar-se pel fet de ser gitanes i gitanos, a causa de l’estigma social que
antigament tenien.
58 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Ballar el “Ball de gitanes de Vilafranca del Penedès”.
► Iniciar-se en l’ús de les castanyoles.

Artístic Interpretació i producció ► Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic,
Educació Expressió i comunicació corporal ► Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i comunica-
física ció corporal per afavorir la relació amb els altres.
Lingüístic Comunicació oral ► Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa

utilitzant estratègies conversacionals.
REQUERIMENTS
Es necessita un pal amb sis cintes lligades al capdamunt, tres de colors càlids intercalades amb tres de
colors freds. També, castanyoles per als galerons i fuet o corda per al capità. No és imprescindible, però és
divertit que les gitanilles ballin amb faldilles amb vol.
Cal disposar d’un espai ampli per realitzar el ball, si pot ser amb facilitat per entrar i sortir de la zona on es
farà el ball de cintes.
AGRUPAMENT
Per portar a terme el ball de gitanes es necessita fer colles amb diferents balladors i balladores: sis balladors
o balladores de cintes, i un que porti el pal i l’aguanti (l’estaquirot). També hi podem afegir uns quants
galerons que ballin lliurement per l’espai, amb pas de galop o pas de jota, i fent sonar les castanyoles, i
també un capità o una capitana amb un fuet que digui el vers abans del ball de cintes.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent cal que domini com ensenyar el ball de cintes i com fer sonar les castanyoles.
► L’alumnat cal que sàpiga ballar seguint la pulsació i que tingui clar el sentit horari, el sentit contra horari,
la dreta i l’esquerra.
59 DaCaTrÀ!
Activitats
Proposem muntar cadascuna de les parts del ball de gitanes per tal d’arribar
a poder interpretar-lo sencer. És interessant destacar que aquest ball permet
diversificar els papers entre els nens i nenes: estaquirot, capità, galeró i ballador
de cintes. Tots poden aprendre a fer-ho tot, però es poden especialitzar de
cara al dia de l’actuació. També es pot fer només el ball de cintes aïllat, sense
passada, ni galerons, ni capità.
1. Practiquem la passada
A la passada és quan l’estaquirot surt amb el pal a les espatlles i les cintes
agafades, i planta el pal al lloc on ballarà la seva colla. El segueixen les parelles
de balladors, que s’agafen amb la mà alçada i entren a la plaça fent galop i
saludant el públic amb l’altra mà. Els acompanya el capità. Quan arriben al
seu pal, fan galop al seu voltant i paren fent una doble rotllana. Cada ballador
agafa la seva cinta i es prepara per interpretar el ball de cintes. El capità fa el
parlament amb la resposta de les gitanilles (vegeu el diàleg que reproduïm a les
“Indicacions per a la seva interpretació”).
Quan treballem aquesta part, és important que cada parella tingui molt clara la
posició en què quedarà al final de la passada i la durada d’aquesta part.
Finalment, recordarem i assajarem la segona passada per continuar la cercavila
o bé per sortir de la plaça. Aquesta vegada sortiran primer les parelles de
balladors de cada colla darrere el seu estaquirot amb el pal agafat, una colla
darrere de l’altra.
2. Practiquem el ball de cintes
• El pas: per entrenar-nos a fer el pas, caminarem seguint la pulsació marcada

per la mestra fent ziga-zagues, de dues passes en dues passes. Farem el
mateix fent galop.
• Les parelles: formarem tres parelles de balladors per a cada pal de cintes.
Distribuirem els balladors en dues rotllanes concèntriques: els balladors 1
de cada parella, a la rotllana de fora en sentit horari, i els balladors 2, a la
rotllana de dintre en sentit contra horari. Els balladors 1 i els 2 quedaran
gairebé tocant espatlla amb espatlla.
• El pal: col·locarem el pal al centre de les rotllanes, amb l’estaquirot aguantant-
lo bé.
• Ball de cintes: per ballar el ball de cintes, els balladors 1 agafen una cinta
de color càlid, i els balladors 2, una de color fred. Els balladors 1 tenen la
cinta agafada amb la mà dreta i, estirant cap avall, comencen a fer els dos
passos de ball cap a dintre de la rotllana. Els balladors 2 agafen la cinta
60 DaCaTrÀ!
Activitats
amb la mà esquerra i comencen a fer els dos passos cap a fora, estirant
el braç amunt perquè passi el número 1 per sota. Cada ballador segueix
fent les dues passes en ziga-zaga, seguint el mateix sentit tota l’estona, i
va aixecant i abaixant la cinta per tal d’anar trenant les cintes al pal i deixar
passar el ballador que es troba de cara per sota de la cinta o bé passant-hi
ell, de manera alterna. Es pot practicar el fet de desfer el trenat fent que els
balladors ballin en sentit contrari al que han trenat. Quan el ball ja ens surti
caminant, llavors assajarem de dansar-ho amb el pas del galop.
3. Practiquem el ball de galerons
• Els nens i nenes que tenen castanyoles, ballen amb els braços amunt tot
fent el pas del galop lliurement, desplaçant-se per la pista sense tocar els
balladors de cintes, fent voltes sobre si mateixos tot canviant de sentit…
• En sonar la música dels galerons, després del ball de cintes, tots els balladors,
incloent-hi aquells que tenen cintes, es posen a ballar amb el pas del galop
per celebrar que han trenat el cordó. Quan la música s’alenteix és quan el
ballador número 1 s’asseu sobre el genoll del ballador número 2 i el ballador
número 2 li fa bromes amb les faldilles si en porta.
4. Fem el ball tot seguit
Passada, parlament, ball de cintes i galerons i passada.
61 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Els pals amb les cintes es poden construir des de l’àrea de visual i plàstica, i
fins i tot afegir-hi decoracions amb tècniques diverses (gravat, penjolls, etc.).
Com que les cintes juguen amb el contrast entre colors freds i càlids, és un
bon moment per analitzar o realitzar altres treballs artístics que es basin en
aquest concepte.
• Si es vol fer més complicat, els pals es poden fer més alts i es poden utilitzar
deu cintes en lloc de sis.
• Podem aprofitar la música del ball per ensenyar a ballar la jota amb castanyoles
o sense. Els nens i nenes que fan de galerons també podrien ballar la jota en
lloc de fer galop durant el ball de cintes i galerons. En relació amb les jotes
de l’Ebre, vegeu la proposta 2.9 d’aquests materials.
• Es pot animar els nenes i nenes a ampliar la part de ball parlat amb noves
quartetes. Serà el moment de remarcar els diferents rols de cada personatge,
fer-los interaccionar. Pot donar lloc a escenes còmiques i a parlar d’actualitat
(en relació amb el poble gitano i la seva situació a la nostra societat). En
relació amb els gitanos, podeu consultar la proposta 3.1 d’aquests mateixos
materials.
• Encara dins de l’àrea de llengua i literatura, es pot aprofitar per investigar

el significat d’aquell vocabulari que probablement no coneixen: estaquirot (i
d’aquí, altres insults actualment en desús), galerons (sembla que, com que
es refereix als gitanos que ballen amb les gitanes després que aquestes
hagin trenat les cintes al pal, la paraula fa referència als festeigs, és a dir, que
les galegen, tot ballant), gitanes de condició, etc.
• De la mateixa manera que l’Escola Estalella i Graells, que munten cada any
una festa major escolar a Vilafranca, amb les diverses danses distribuïdes
per nivells (vegeu-ne vídeos a https://agora.xtec.cat/ceipestalella/infantil/
p3/videos-de-la-festa-major-de-lestalella-2018/), animem a mirar la part
tradicional de la festa major del poble o ciutat i a plantejar-se muntar una
festa major escolar. O, com fan les escoles públiques de Sarrià, a organitzar-
se amb altres centres per muntar una cercavila i altres actuacions festives
dins de la festa major del barri.
62 DaCaTrÀ!
o de suport
Com construir el pal de cintes del ball de gitanes:

No hi ha unes instruccions estàndards per fer el pal per al ball de cintes. Potser
ja sabeu com ho fareu o ja en teniu un a mà. Però, per si de cas, aquí compartim
amb el màxim detall una forma de crear-lo. Per cert, pot ser un treball manual i
artístic que poden fer els més grans!
• Necessitarem un pal llarg, rodó, de fusta i de 2,5 centímetres de diàmetre.

La llargada del pal ha d’anar en consonància amb el nombre de cintes i
balladors. Si ballen deu balladors, és a dir, cinc parelles, la llargada del pal
ha de ser d’uns 2,20 metres. Si només ballen tres parelles, el pal pot ser més
curt. Recordeu que es balla amb el pal plantat a terra.
• A la part de dalt hi posarem un cercle de fusta de 24 centímetres de diàmetre
x 1 centímetre de gruix. Enganxat a aquest cercle n’hi posarem un altre de
14 centímetres de diàmetre x 2 centímetres de gruix. En aquest cas, amb un
forat al mig (un cercle de 2,5 centímetres de perímetre).
• Al cercle petit hi clavarem unes bagues, tantes com cintes necessitem per
ballar.
• Enganxarem el pal amb cola blanca a dintre del forat del cercle petit.
• Lligarem una cinta a cada baga, combinant una cinta de color fred amb una
cinta de color càlid.
• Si es vol, es pot decorar amb un pom de flors a dalt de tot.
63 DaCaTrÀ!
Calaix 2
El camp de mill
Paraules i conceptes clau: cadena tròfica, natura, cançó acumulativa
La natura ens domina

o bé l’home
domina la natura?
65 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
66 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Aquesta cançó acumulativa forma part del recull 51 cançons i un contrapàs
incomplet, recollit a Cantallops (Alt Empordà) pel reconegut músic Eduard Toldrà
Soler (1925-1926) per a l’Obra del Cançoner Popular. Sobre la relació de Toldrà
amb la cançó tradicional i Cantallops, un relat no exempt de tints romàntics ens
explica que:
El març de 1923 [Eduard Toldrà i Maria Sobrepera] van contraure matrimoni

al poble de la núvia, a Cantallops, on a partir d’aquell any Toldrà passaria tots
els mesos d’estiu, a la casa pairal de la dona, can Batlle, avui seu del celler
Vinyes dels Aspres. El vincle del violinista, compositor i director d’orquestra
amb aquest municipi de l’Empordà supera la mera relació familiar: en realitat
és aquí, entre vinyes i alzines sureres i en contacte amb la gent autèntica
de pagès, on va trobar el recer per compondre algunes de les seves peces
més recordades, inspirant-se tant en l’obra dels grans poetes, des de Carner
a Salvat-Papasseit, com en el cançoner popular, que va contribuir tant a
mantenir viu escoltant i anotant les melodies que entonaven els pagesos de
Cantallops mentre feinejaven. Aquí van néixer, per exemple, composicions
com ara el Giravolt de maig, amb llibret de Carner, el quartet de cambra
Vistes al mar, o les sardanes Cantallops i Puig Neulós, que va dedicar al seu
amic i després biògraf Manuel Capdevila.
Fragment d’un article d’Eva Vázquez publicat a El Punt Diari (1/9/2012)

La base de la nostra proposta és crear un repte musical i memorístic. És una
cançó molt rítmica, divertida i enjogassada, cal que ens en servim i que ho
aprofitem per fer més ric l’aprenentatge. La proposta pot acabar dansant-se al
mateix temps que es canta. Tot un repte!
Tinguem molt en compte que cal explicar, primer de tot, el vocabulari: mill, boc,
ca, guilla, etc.
67 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Memoritzar la cançó i ser capaç de portar la veu cantant (a partir de combinar solo i tutti).
► Iniciar-se en la dansa del contrapàs.
► Desenvolupar el sentit crític en relació amb la natura i el medi ambient.

Lingüístic- Comprensió lectora ► Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació,
català interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la
complexitat del text i el propòsit de la lectura.
Comunicació oral ► Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa
Coneixement Món actual ► Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de

del medi cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes.
Educació en Personal ► Desenvolupar habilitats per fer front als canvis i a les
valors dificultats i per assolir un benestar personal.
REQUERIMENTS
Cal disposar d’imatges de cada ésser animal o natural amb el nom a sota.
Utilitzar la disposició a l’espai per reforçar la veu cantant de cada solista i del tutti.
AGRUPAMENT
Treball amb tot el grup classe, però buscant que tot l’alumnat es vegi la cara.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent cal que conegui molt bé la cançó, la melodia i el text. L’ha de saber de memòria i se l’ha de fer
seva per tal de poder plantejar la cançó com un repte, com un joc memorístic. Si es vol ballar, s’ha de saber
la dansa sense problemes.
► L’alumnat ha de tenir ganes de cantar i estar avesat a cantar individualment i a portar la veu cantant.
68 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Comprensió de la cançó
• Introduïm la cançó amb un inici de conte. La nostra història comença quan

un pagès mira el seu camp de mill i canta: “Jo en tenia un camp de mill”
(cantant), però de cop i volta veu un boc que entra al seu camp de mill. El
boc, sense ni immutar-se, comença a menjar-se el mill i el pagès, enfadat, li
diu: “fora, boquet de la millera, boquet, boquill. Fora, boquet del nostre mill”
(és un bon moment per treballar la forma embarbussada del text, parlant i
posteriorment cantant, i així ja s’introdueix una part de la melodia).
• Un cop s’ha cantat aquesta estrofa, es fan una sèrie de preguntes exploratòries
tipus: què creieu que és un boc?, n’heu vist mai cap?, i el mill?, i la paraula
boquet o boquill? Hem vist que el boc es menja el mill. Però sabeu quin
animal es podria menjar un boc?
• Tornem a cantar la 1a estrofa i hi afegim la 2a estrofa. Quin animal ha
aparegut? I qui se’l pot menjar, a ell?
2. Joc “qui es menja qui”
• Donem als alumnes, que estan agrupats en petits grups, unes imatges de
tota la “cadena animal” de la cançó (tret de l’aigua i el foc). Han de deduir
quin ordre segueix la seqüència tròfica. Trobareu les imatges a l’apartat de
“Materials complementaris”.
• Un cop el joc s’ha acabat, es raonen les respostes amb el grup classe i
s’introdueix el vocabulari nou.
• Es canta tota la cançó fins a l’estrofa 6 (l’home). Es demana als alumnes
que repeteixin “Jo en tenia un camp de mill” i el “Fora, boquet de la millera,
boquet, boquill, fora, boquet del nostre mill”.
3. Vincle amb l’actualitat
• És un bon moment per fer una pregunta prou oberta per afavorir el
desenvolupament crític. Creieu que l’home domina la natura? Però… si
hi hagués un gran aiguat o un gran incendi (ensenyeu les imatges) què
passaria?
- La mestra canta les dues últimes estrofes.
- Ho podem connectar amb la nostra realitat fent palès els desastres
naturals que hi ha al planeta: incendis llarguíssims a Austràlia i a
Amèrica, temporal Glòria o similars, etc. Potenciem l’aprenentatge
global encarrilant el debat vers el canvi climàtic.
69 DaCaTrÀ!
Activitats
- També ho podem connectar amb la nostra realitat parlant de la cadena

tròfica.
4. Aprenentatge de la cançó
• La mestra presenta tota la cançó seguint les diapositives.

• S’ensenya la cançó estrofa per estrofa, per imitació.
• La meitat de la classe fa de solista, i l’altra meitat, el tutti. Recordeu de
potenciar la tímbrica i l’energia.
• Es dona una làmina d’un animal per parella i s’anima a cantar la part que
pertoca.
70 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Aquesta cançó es pot ballar com un contrapàs.
• A partir d’aquesta cançó, se’n poden buscar i aprendre’n d’altres. Cançons

acumulatives, repetitives o encadenades com per exemple:
“Jo, de la gallina” (T. Giménez)
“En Joan petit com balla”
“El burriquet”
“La masovera”
“Per l’aliment del bon vi”
“El poll i la puça”
• També podeu explorar la part de contes acumulatius, repetitius i

encadenats, com els que ens proposa la Nati Bergadà.
• Us convidem a escoltar altres versions musicals de la cançó, com

la d’en Xesco Boix a l’àlbum 1, 2, 3, salta pagès, amb el títol “Hem
sembrat un camp de mill”.
71 DaCaTrÀ!
o de suport
Podeu trobar les imatges per a les activitats d’“El camp de mill” a l’apartat de
materials de la pàgina web de DaCaTrà.
72 DaCaTrÀ!
Arri, ruquet!
Edats recomanades: 5-7 anys. També es pot adaptar per a més petits
Paraules i conceptes clau: cançó joc, cançó de falda, dansa
73 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
74 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Cançó recollida a una dona de la Torre de l’Espanyol (la Ribera d’Ebre), nascuda
a principis dels anys quaranta. Sembla una barreja entre un joc de falda (la
primera part de la lletra coincideix bastant amb versions que senzillament
canvien el lloc de la fira per Poblet o Almatret) i una dansa o joc dansat (“Anirem
a Barcelona”) que alguns associen amb el “Ball del patatuf” de la festa de Santa
Tecla de Tarragona.

Cal tenir ben apresa la cançó (lletra i melodia). El tempo ha de ser àgil, i cal
posar en relleu la sorpresa que poden generar els dos finals de frase (el canvi
cap a do i el toc de trompeta final).
Recomanem tenir ben interioritzades les activitats de la proposta didàctica,
aprofitant que són adaptables a diferents cursos.
75 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Cantar la cançó amb justesa rítmica i melòdica, i memoritzar-ne bé la lletra.
► Identificar els elements bàsics del llenguatge musical i de les qualitats del so treballades.
► Mostrar interès en l’aprenentatge de la dansa proposada, esforçant-nos per aconseguir un bon resulta
final.

Artístic Percepció, comprensió ► Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual
i valoració i sonora de l’entorn natural i cultural.
► Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i
musical i estratègies per comprendre i apreciar les
► Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni
Interpretació i producció ► Interpretar música vocal i instrumental amb els elements
i recursos bàsics del llenguatge musical.
Lingüístic Comunicació oral ► Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans
Plurilingüe i intercultural ► Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i cul-
tural catalana, i mostrar interès per l’ús de la llengua catalana.
► Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de
Catalunya, l’Estat espanyol, Europa i el món.
Educació Expressió i comunicació ► Comunicar vivències, emocions i idees utilitzant els recursos
física corporal expressius del propi cos.
► Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i
comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres.
REQUERIMENTS
Com a materials específics es necessita una caixa amb una imatge d’un ruc (vegeu “Activitat 1”) i làmines
amb diferents parts de la cançó (vegeu “Activitat 2”).
Cal portar a terme les sessions en espais diàfans que ens permetin fer ús d’un espai més o menys ampli,
sense mobiliari que ens entorpeixi.
AGRUPAMENT
Les activitats proposades estan pensades per fer-se amb un grup sencer d’alumnes o també amb mig grup.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de tenir en compte, abans de portar a terme les activitats proposades, de dominar bé
la cançó (tant la lletra com la música) i haver assajat prèviament els passos de la dansa que ensenyarà.
► Alumnat ha de tenir una certa experiència en l’aprenentatge i la realització de danses senzilles, i un cert
grau de capacitat de memorització musical (per la lletra i la música de la cançó proposada).
76 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Presentem la cançó
Per fer-ho, agafarem una caixa bonica on, a dins, hi haurem posat la fotografia
o el “ninot” d’un ruc. Aquesta caixa estarà esperant els alumnes dins l’aula, al
centre de la rotllana que hi muntarem. Preguntarem als alumnes que què hi deu
haver dins i entre tots l’obrirem. Quan tinguem la imatge a les mans, el docent
cantarà la cançó. Després parlarem amb els alumnes sobre el que hem sentit,
sobre el que deia la lletra, etc.
2. Ordenem la cançó
Disposarem per l’aula fragments de la cançó (mida foli o cartolina A3) amb
fragments petits de la lletra i la partitura (hi poden haver dos compassos per
làmina, per exemple). Es pot adaptar la dificultat del trencaclosques segons el
nivell i l’edat dels alumnes. Entre tots haurem de muntar el trencaclosques i
cantar-ne el resultat. Com que hi ha la partitura, aprofitarem aquest moment
per fixar-nos en els elements que hi apareixen: clau de sol, barres divisòries de
compàs, doble barra final, figures rítmiques, nota més greu, nota més aguda,
etc. També en podem picar el ritme, podem cantar les notes (sempre adaptant la
proposta al curs on fem l’activitat), etc.
NOTA: durant les sessions en les quals portem a terme aquestes activitats,
podem tenir en compte de fer servir la cançó en qualsevol moment. Per
exemple: quan portem els alumnes fins a l’aula de música o el gimnàs
(si escau); per triar els alumnes que faran algun joc o que tocaran un
instrument (substituint la “mona” pel nom del nen/a); per decidir qui anirà al
capdavant del grup a la tornada a l’aula, etc. Com més vegades l’utilitzem,
més seva es faran la cançó.
3. Ballem
Disposarem la canalla en una doble rotllana de parelles.

PART A (“Arri, ruquet, cap a fira, cap a fira; arri, ruquet, cap a fira de Falset”):
farem pas de marxa alçant els genolls seguint la pulsació. Avançarem 8 temps
cap dins de la rotllana i 8 temps cap a fora de la rotllana, per tornar a la posició
inicial.
PART B (“Anirem a Barcelona, a comprar un violí, i farem ballar la mona un
diumenge al dematí”): picarem una negra amb les dues mans amb la nostra
parella, picarem una negra amb les mans i ocuparem el lloc de la nostra parella
amb 2 temps (aquesta seqüència la repetirem 4 vegades).
77 DaCaTrÀ!
Activitats
PART C (“tararí, tararí, tararí!”): farem com si toquéssim la trompeta amb les
dues mans movent els dits. Al tercer “tararí, els de fora de la rotllana canviaran
de parella, i es mouran cap a la seva dreta. Els de dins de la rotllana rebran
la nova parella i tornarà a començar la dansa. En el cas de fer la dansa amb
alumnes més petits, es podria eliminar el fet de canviar de parella per treure-hi
dificultat.
4. Ensenyem a ballar!
Una vegada apresa la dansa i treballada la cançó, és el moment de compartir-la

amb els companys o, fins i tot, amb les famílies! Una tarda de taller de dansa
al centre ens permetria que els alumnes fessin de mestres d’altres alumnes o
fins i tot de les seves famílies i compartir tot allò après i treballat en les activitats
anteriors.
78 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Es podria treballar algun tipus d’acompanyament amb instruments de

percussió indeterminada, seguint la pulsació mentre la ballem o fins i tot
picant el ritme de la cançó.
• Podem donar als alumnes l’oportunitat de crear una proposta de moviment

amb la cançó i la dansa treballades prèviament.
• La cançó permet jugar amb el text. Provem què passa si la fira no és a Falset
i s’ha traslladat a Tortosa, Ripoll, Terrassa, Begur o Bellpuig? Ens adonem
que ja no rima? A on la podem portar perquè no perdem la rima? Potser a
Poblet?
• També podem jugar amb la segona part, buscant noms de poblacions per
substituir Barcelona i qui ballarà, però també rimant (Mollerussa - una russa
/ Castellterçol - el Pol, etc.).
• El tema dels rucs també ens pot permetre d’estirar el fil pel que fa a aquests
animals i la seva importància en determinats moments de la història, així com
fer alguna sortida prou interessant en relació amb el ruc català (vegeu els
79 DaCaTrÀ!
o de suport
Sobre els rucs:

Us recomanem llegir a classe aquest breu article:
https://criatures.ara.cat/activitats-familiars/burros-rucs-ases-
curiositats_1_2665736.html
Podeu fer sortides al Berguedà (https://fuives.com/) o al Montnegre

(https://www.rukimon.com/), entre altres llocs.
80 DaCaTrÀ!
El país de xauxa
Paraules i conceptes clau: felicitat, abundància, migracions
United Nations Photo on Visualhunt.com
81 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
82 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Xauxa designava un paradís imaginari d’abundàncies i riquesa inspirat en la
ciutat de Jauja (Perú) i la regió on habitava l’ètnia dels Hatun-Xauxa. La zona
va ser conquerida per Pizarro l’any 1531, abans d’atacar Cusco. Els pagesos
afamats i els revoltats d’Europa van fer córrer les històries i cançons meravelloses
del País de Xauxa, el paradís terrenal imaginat en oposició a la promesa del
celestial, com, abans, ho havien fet amb el País de Cucanya. I aquestes històries
cantades van passar a les fàbriques del segle XIX.
La cançó ens situa en un lloc aparentment perfecte, on l’abundància, la riquesa
i la felicitat estan assegurades. Però, quins són els motius que ens porten la
felicitat? Què és realment el que necessitem per ser feliços? La temàtica de la
peça ens pot ajudar a mantenir converses amb l’alumnat sobre els desitjos i la
qualitat de vida, i relacionar-ho amb els fets migratoris i el colonialisme.

La proposta s’estructura sobre la base d’una dramatització i una corranda final.
El grup s’organitza segons les quatre estrofes que té la cançó. Cada grup ha de
pensar la manera d’interpretar, mitjançant el gest i la dramatització, els motius i
les raons que presenta el text per anar a Xauxa. Es pot fer un acompanyament
ressaltant les paraules clau de cada estrofa i es pot donar la possibilitat de buscar
materials que puguin ajudar a la posada en escena. Pel que fa a la tornada, els
grups s’afegeixen a cantar-la un cop han fet la seva interpretació; d’aquesta
manera, s’acumulen les veus i la peça va variant la seva dinàmica. Al final es
pot repetir la tornada dues vegades més i ballar una corranda, simulant que tot
el grup marxa cap a Xauxa.
83 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► ●Interpretar la cançó mitjançant la veu i el cant col·lectiu.
► ●Expressar la cançó mitjançant el llenguatge plàstic, la dramatització i la dansa.
► ●Crear una producció artística multidisciplinària al voltant de la cançó.

Artístic Interpretació i producció ► Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques
i eines artístiques per expressar-se i comunicar-se.
► Interpretar música vocal i instrumental amb els elements i
► Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic,
Imaginació i creativitat ► Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels
diferents llenguatges artístics.
► Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques
multidisciplinàries.
REQUERIMENTS
Calen materials diversos, com més rics i variats millor, per tal de poder crear els minimons.
També es requereix un espai ampli i lliure d’obstacles per poder dansar.
AGRUPAMENT
Gran grup, però organitzat d’acord amb les quatre estrofes que té la peça.
CONEIXEMENTS PREVIS
► És important que el docent ‒o l’equip docent‒ tingui coneixements musicals, plàstics i visuals, i
de dramatització. Musicalment, cal tenir clars el ritme, la melodia i la forma de la cançó. A part, cal conèixer
el contingut de cada estrofa i haver identificat quins són els elements que poden ajudar els alumnes a fer
una bona proposta escènica. Finalment, s’hauria de tenir experiència o conèixer exemples de minimons i el
seu ús escolar.
84 DaCaTrÀ!
Activitats
Les activitats que es presenten giren a l’entorn de la cançó i aprofiten les diverses
vessants del fet artístic. De cara a assegurar-ne la qualitat i que se’n treu el
suc, és recomanable que cada tipus de manifestació artística estigui liderada o
supervisada per persones expertes de l’àmbit.
1. Minimons
Escoltarem l’audició de la cançó i treballarem la comprensió de la lletra. En

grups reduïts, animarem als infants a crear un minimón que sigui representatiu
del contingut de la lletra de la cançó. Es tracta de representar de manera real,
mitjançant la imaginació, l’escenari i el context de Xauxa. Després de la creació
del minimón, és indispensable que es faci una presentació davant de tot el grup
classe, justificant-lo d’acord amb el contingut de la lletra.
2. Del minimón a la coreografia
Aquesta activitat pretén traduir el que cada grup d’infants ha interpretat mitjançant
el minimón a una coreografia dramatitzada. Cada grup podrà utilitzar materials
diversos per guarnir la seva interpretació, ja siguin objectes reals, abstractes o
de creació simbòlica.
3. A l’escenari
Aquesta activitat té com a objectiu agrupar totes les creacions per tal de
visualitzar el resultat final. Cada grup mostra la seva proposta de forma individual
i posteriorment s’organitza la posada en escena col·lectiva. Aquesta organització
es pot fer mitjançant un esquema de la cançó, un musicograma o un mapa
visual, perquè quedi ben estructurada la intervenció de cada grup. Finalment,
s’organitza la corranda final. La corranda està basada en el galop, s’entén com
un ball “de córrer” i sovint és cantat. Es proposa cantar les dues tornades finals
mentre es fa una corranda.
85 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Existeix una versió instrumental del grup Traginada en què la cançó de Xauxa
es barreja amb una altra cançó popular, “El gandul” (vegeu els “Materials
complementaris”). Si els infants coneixen les dues cançons, pot ser molt
interessant. O pot ser l’excusa per aprendre una nova cançó.
• La cançó, pel seu contingut alegre, ens pot enllaçar amb tot el repertori
desenfadat i festiu, i fins i tot amb repertori de taverna. O, pel fet de traslladar-
nos a Xauxa (referint-se a Jauja, al Perú), ens pot remetre a tota l’època de
la colonització, i també a les anomenades “músiques d’anada i tornada”, com
les havaneres.
Lligat amb les havaneres i els indianos, podem estirar el fil cap als moviments
migratoris, del passat i actuals, i arribar fins al tema dels refugiats o dels
exiliats. I és que, precisament, “no tot és Xauxa”!
En aquest sentit, als “Materials complementaris” us aportem un article com
a exemple per si voleu treballar-ho a partir d’experiències personals, que
haurien de ser com més properes millor.
• Enllaçant-ho una mica amb la idea anterior, però centrant-se en l’àmbit

musical, també es poden buscar autors i cançons que hagin patit l’exili i que
parlin sobre el sentit de pertinença, d’identitat dels pobles i d’amor a la terra.
Per exemple, Isabel Parra (Santiago de Xile, 1939) va destacar com una de
les veus més reconegudes de la Nova Cançó xilena, i amb la seva cançó “Ni
toda la tierra entera” va mostrar el seu compromís i amor envers el seu país
després que se l’obligués a viure un llarg exili per culpa del cop d’estat del
1973. Desterrada, però, va continuar component i cantant.
86 DaCaTrÀ!
o de suport
Altres versions de la cançó a les quals podeu recórrer:

La del grup Traginada, en què ajunten la cançó “Anem a Xauxa” amb la
d’“El gandul”:
https://www.youtube.com/watch?v=8mjGKbDV6dY
La versió del grup Cap on Nam, que segur que també us agradarà:
https://www.youtube.com/watch?v=oAh9uarlszs
Article per al treball sobre moviments migratoris que proposem a “Estirem el

fil...”:
https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/elizabeth-lopez-publica-el-seu-
primer-text/
La cançó “Ni toda la tierra entera”, d’Isabel Parra:

https://www.youtube.com/watch?v=zGcZq-KxtCM
87 DaCaTrÀ!
El capellà i la gallina
PROPOSTA DIDÀCTICA 2. 4
Paraules i conceptes clau: cançó de picar de mans, aliments, gana, receptes, el Rosselló
88 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
89 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
És una peça narrativa que ens explica la història d’un capellà molt pobre que
només menjava patata bullida i algun crostó de pa, però que un dia veu una
gallina, l’agafa, la fa rostida i se la menja.
Estrictament no és una cançó tradicional. Sabem que prové d’una cançó francesa
que Ramon Gual va traduir i adaptar al català, amb referents del Rosselló.
Es va fer tan popular que avui, per a gairebé tothom, és una cançó popular
nord-catalana. La trobem publicada el 1981 a la revista Terra Nostra (núm. 43,
Chansons Populaire catalanes - 4eme serie) i, més recentment, el 2008, es va
incorporar al projecte Musiquetes per a la Bressola.
Actualment és habitual sentir-la cantar a les escoles de la Bressola amb un
joc de picar de mans que no se sap qui va proposar, però que ha quedat en
l’imaginari col·lectiu del país i que es transmet molt fàcilment.
Cal destacar que és una de les raríssimes cançons de picar de mans que està
viva i es fa en català.

Per al joc de picar de mans
Repetim 4 vegades aquest joc de picar de mans:
3 vegades: una picada de les dues mans a les cames - Una picada de mans
- Una mà dreta amb mà dreta - Una mà esquerra amb mà esquerra.
Acabem fent una picada de les dues mans a les cuixes - Una picada de
mans - Una picada de les dues mans amb les dues mans de la parella per
tornar a començar.
Cançó
Cal tenir molt en compte el text a l’hora de cantar-la. Cal atorgar importància a
la narració, al que es diu.
90 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
Objectius principals
► Aprendre la cançó i el joc de picar de mans.
► Crear un joc nou de picar de mans que es pugui jugar a les estones d’esbarjo.
Objectius secundaris
► Interioritzar la pulsació i la mètrica 4/4.
► Interpretar la cançó i diferents obstinats.
► Crear obstinats nous i maneres d’acompanyar la cançó.
► Conèixer la tipologia de text: la recepta.

Imaginació i creativitat ► Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic,
Lingüístic Expressió escrita ► Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i una
estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i
al destinatari.
Literària ► Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments,
realitats i ficcions.
Educació en Social ► Analitzar l’entorn amb criteris ètics per cercar solucions
valors alternatives als problemes.
Educació Expressió i comunicació corporal ► Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i

física comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres.
REQUERIMENTS
Cal disposar de l’àudio de la cançó (la d’aquests materials) i d’instruments de petita percussió.
S’ha de comptar amb un espai prou ampli per fer dues rotllanes concèntriques (en cas de fer les propostes
de cicle mitjà).
AGRUPAMENT
Es treballarà en grup classe i per parelles.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer i tenir un bon domini de la cançó i el joc de picar de mans.
91 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Expliquem la història
Expliquem la història que narra la cançó situant al mapa la zona a on passa.

Reflexionem sobre el text: què faríem si tinguéssim molta gana i només
mengéssim patates i pa?
Segons l’edat, aprofundim en els valors que ens transmet..
2. Aprenem la cançó per imitació
3. Incorporem el joc de picar de mans
Incorporem el joc de picar de mans per parelles tot treballant la pulsació.

Repetim 4 vegades el joc de picar de mans:
3 vegades: una picada de les dues mans a les cames - Una picada de
mans - Una mà dreta amb mà dreta - Una mà esquerra amb mà esquerra.
Acabem fent una picada de les dues mans a les cuixes - Una picada de
mans - Una picada de les dues mans amb les dues mans de la parella per
tornar a començar.
4. Escoltem l’enregistrament
Escoltem l’enregistrament tot fent el joc de picar de mans i notant l’accelerando

o, més ben dit, els canvis de tempo (es va passant cada vegada a un de més
ràpid). Davant del repte en el tempo més ràpid, serà bo picar el cuquet als nens
i nenes perquè vagin practicant pel seu compte (al pati, a casa, etc.). Podem
penjar al blog de música o de l’escola l’enregistrament de la cançó per quan
vulguin comprovar si se’n surten.
5. Juguem amb la pulsació
Fem el joc del rei o de la reina per jugar amb la pulsació seguint la música
enregistrada (pulsació lenta i ràpida): un infant surt a fora de l’aula; fem una
rotllana i decidim qui farà de rei o reina; l’infant triat va marcant la pulsació a
diferents parts del cos i el grup l’imita; l’infant que ha sortit a fora entra i juga a
endevinar qui és el que mana.
92 DaCaTrÀ!
Activitats
6. Inventem
Inventem altres maneres de fer el joc de mans per parelles, tenint en compte el
text, no només la pulsació, per fer el joc més divertit. El fem a diferents tempos
per jugar-hi. Hi podem jugar cantant nosaltres o seguint l’enregistrament.
7. Fem percussió
Acompanyem la música amb instruments de percussió:

a. Creem un acompanyament rítmic, però també descriptiu (güiro o xerrac
per al rostit o torçar el coll, per exemple).
b. Podem començar aportant nosaltres un obstinat: per exemple, blanca,
blanca, negra, negra, blanca.
8. Fem un treball lingüístic
Fem un treball lingüístic centrant-nos en una tipologia de text: la recepta.

Busquem, llegim i analitzem exemples; n’establim les parts (ingredients i
instruccions) i els elements bàsics d’aquesta tipologia de text (tipus de redactat,
ús de vocabulari, etc.); creem una recepta (real o inventada). I si voleu i hi ha
possibilitats, posem en pràctica alguna recepta! Si a l’escola és complicat, per
què no ens “regalem” receptes entre nosaltres i cadascú la intenta fer a casa i
després diu com ha anat?
93 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Si ho treballeu a cicle mitjà, podeu complicar el joc de picar de mans amb la

següent proposta. Es fan dues rotllanes de parelles encarades. Cada primer
temps fort fem un pas a la dreta i van jugant al joc de picar de mans amb la
parella que es van trobant al davant.
Per cert, en acabar la cançó, esteu de nou amb la mateixa parella? Quantes
pulsacions falten o sobren? I quantes vegades hauríem de fer la cançó per
acabar amb la nostra parella? Uf, això es complica perquè té a veure amb el
mínim comú múltiple..., i si ho aprofitem des de l’àrea de matemàtiques?
• “El capellà i la gallina” ens obre tot el món de les cançons de picar de mans.
Quantes en coneixem? Mostrem-les i fem-ne una llista. Per què són en
castellà? No en coneixem cap en català? Mirem de trobar-ne també en altres
llengües. Potser des de l’àrea de llengües estrangeres es vol aprofitar aquest
filó...
Ah, i ens hem fixat de què parlen? Ens sorprèn que hi hagi violència o
estereotips de gènere? Serà una bona ocasió per treballar el sentit crític i
reflexionar sobre aquests temes, no trobeu?
• Les activitats proposades per fer amb aquesta cançó ens obren múltiples
possibilitats d’engegar un projecte, centrat en una àrea o que integri diferents
disciplines: el Rosselló i tota la Catalunya Nord, els capellans i els ermitans,
la fam, el món de la cuina, etc.
94 DaCaTrÀ!
o de suport
Per si us serveix (en francès o traduint-ho al català), a Chansons populaires

catalanes (4me série), de la revista Terra Nostra (p. 6) es presenta “El capellà
i la gallina” de la següent manera:
La vie dans les villages des Aspres a de tout temps été très rude. Bien plus
encore pour les malheureux ermites qui avaient choisi de se retirer dans ces
solitudes austères. Aussi peut-on en vouloir à ce pauvre curé qui un jour voit
passer près de son ermitage une magnifique poule égarée ?
La tentation était trop forte. Dieu le pardonnera !
Hi ha una interessant versió d’aquesta cançó que feu Jordi Barre per al CD
Musiquetes per a la Bressola, el 2008. O també una altra de l’any 2000 a càrrec
de Gerard Jacquet i Pascal Comelade, a l’àlbum Pop-songs del Rosselló.
L’escola Estalella i Graells va fer un treball de creació de nous jocs de pati

en català. Fou premi Baldiri i Reixac 2010 als alumnes de cicle inicial. Podeu
aprofitar els jocs, així com animar el vostre alumnat a crear-ne de nous:
https://agora.xtec.cat/ceipestalella/general/els-nostres-nous-jocs-de-pati-en-
catala/
Si com a mestres voleu aprofundir una mica més en les cançons de picar, podeu
consultar les investigacions que porta a terme Joanna Riera. Aquí en teniu un
vídeo divulgatiu:
https://www.youtube.com/watch?v=-Xau2_s0JiA
95 DaCaTrÀ!
Els caçadors
Paraules i conceptes clau: ball de bastons, Maresme, festa major
Caçar i
ballar tot
alhora,
qui ho
farà?
Autor: Nilrider.
Amb la següent llicència Creative Commons:
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.en
96 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
97 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Entre els balls de bastons de la colla Típic Ball de Bastons de Canyet (una
barriada de Badalona) hi ha “Els caçadors”. Musicalment, és una melodia que
fusiona tres fragments. Dos provenen de la Vallalta, al Maresme: el segon, que és
una variant del “Ball de Sant Ferriol”, i el tercer, que es localitza com a ball de la
patacada. El primer és una variant menys ornamentada de la que Quirze Perich
i Ramon Estol han fet popular, posteriorment, a Canyet i Blanes, respectivament.
La colla fou fundada el 1927 i els seus balladors han participat sempre en les
festes majors de Badalona, i en altres pobles i ciutats, i en intercanvis amb altres
bastoners.

El ball, a grans trets, té tres parts: la primera, caminada; la segona, en què es
piquen els bastons imitant els caçadors apuntant amb l’escopeta tot girant el cos
a quarts, i la tercera, en la qual es pica amb les contraparelles i es canvia de
posició tot formant grups de quatre dinàmics.
98 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Escoltar i reconèixer els tres fragments que configuren la melodia d’“Els caçadors”.
► Aprendre la coreografia d’“Els caçadors” (ball de bastons).
► Ballar la dansa en un context de festa i celebració.

Lingüístic Plurilingüe i intercultural ► Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i

cultural catalana, i mostrar interès per l’ús de la llengua
catalana.
Educació Expressió i comunicació ► Comunicar vivències, emocions i idees utilitzant els recursos
física corporal expressius del propi cos.
REQUERIMENTS
Cal disposar del material adequat per fer ball de bastons: jocs de bastons, braçalets d’esquellerincs per
posar per sobre els turmells i faixes (opcional).
El treball es basa en l’enregistrament inclòs en aquests materials, que s’ha de poder escoltar amb el volum i
la qualitat adequats.
L’espai ha de ser prou ample per permetre el moviment i, eventualment, la presència de públic.
AGRUPAMENT
Es pot treballar amb tot el grup classe o, en tot cas, amb un nombre d’alumnes entorn dels 20-24 (calen
nombres parells i, si pot ser, múltiples de 4). Per fer el ball, es fan agrupaments en dues files, de les quals
es formen parelles, i també agrupacions de quatre de composició canviant.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer bé la música i la dansa, per la qual cosa és necessari que aprengui
prèviament els passos a partir de l’enregistrament que es facilita com a referència.
► L’alumnat ha de tenir sentit rítmic i pràctica en el ball (coordinació i memòria corporal).
Estaria bé que conegués i hagués cantat la cançó del “Ball de Sant Ferriol”.
99 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Cantem
Cantem la cançó del “Ball de Sant Ferriol”, que apareix com a segon tema a
la música d’“Els caçadors”. A continuació, escoltem la música del ball d’“Els
caçadors” amb tots els alumnes, i identifiquem els tres temes (entre els quals
podem reconèixer la melodia del “Ball de Sant Ferriol”). Podem emprar tres
rètols de diferents colors amb la numeració 1, 2, 3, i alçar-los a cada tema, tenint
en compte que hi ha una repetició sencera dels tres temes i que s’acaba tornant
al primer.
2. Treballem els passos
Treballem els passos dels tres temes per separat, ensenyant-los a tempo lent.
Podem agafar un grup de 4 nens per fer un treball de mostra a tot el grup.
El docent pot adaptar la cantarella de les melodies a la velocitat que requereixi el
procés d’aprenentatge, que serà d’entrada més lent que el de l’enregistrament,
mentre els alumnes imiten els moviments del mestre o la mestra.
Complementàriament, es pot mostrar la coreografia del ball en una actuació
enregistrada, de les que hi ha disponibles a la xarxa.
Recomanem treballar alguns dels passos més complicats de forma aïllada, com
ara les rodes dinàmiques de quatre, o les que s’observi més dificultat.
3. Ballem
Provem de fer el ball de dalt a baix, i si encara no surt prou fluid, ho revisem per
fragments o individualment, donant suport als alumnes amb alguna dificultat.
4. Socialitzem el ball
És interessant que socialitzem el ball, és a dir, que el representem davant d’altres

companys en una actuació musical, festa o celebració (dins o fora del centre
educatiu).
100 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Podem aprofitar per treballar el “Ball de Sant Ferriol”. Com ja s’ha apuntat
a la preparació del ball, és bo aprofitar la presència d’aquesta melodia per
treballar aquesta peça, bé sigui repassant-la (si els alumnes ja la coneixen),
bé sigui treballant-la de cap i de nou (tant pel que fa a la cançó com pel que
fa al ball). Aquí teniu una mostra del ball enregistrat pels alumnes de 2n del
CEIP Les Basseroles (Seva).
• Us convidem a fer un treball per projectes entorn de la temàtica dels caçadors.

Seria molt pertinent desenvolupar un projecte interdisciplinari amb continguts
de l’àmbit de coneixement del medi, que permetin un coneixement i debat
sobre la figura del caçador i la caça, amb una petita perspectiva sobre la
importància de la cacera al llarg de la història. Es pot dedicar també temps a
la reflexió i debat sobre el valor del caçador, com afecta a la conservació de
les espècies o l’equilibri entre elles, la igualtat d’oportunitats entre el caçador
i el món animal, etc., tot qüestionant els aspectes morals que es poden
plantejar. Per això es proposa el visionament d’aquesta escena de cacera de
la pel·lícula The Deer Hunter (1978), mereixedora de cinc premis Oscar.
• La temàtica dels caçadors també ens pot enllaçar amb recursos que ens
connecten amb altres obres musicals, narracions i notícies d’actualitat. En
serien alguns exemples:
L’òpera El caçador furtiu, de Carl Maria von Weber (1789-1826). Us
proposem treballar el “Cor dels caçadors” (versió amb subtítols en
castellà), tot i que aquí teniu el llibret en castellà per si us serveix.
El conte “El caçador que no estava de sort”, del llibre Contes per telèfon
de Gianni Rodari (1982, Editorial Joventut), i concretament aprofitar-
nos de narracions orals existents, ja siguin com a conte de bona nit
(“El caçador que no estava de sort”) o en aquesta versió inclusiva (“El
caçador que no estava de sort”).
Notícia sobre uns elefants que esclafen un caçador furtiu (La Vanguar-
dia, 19/4/2021).
101 DaCaTrÀ!
o de suport
Enregistrament del ball d’“Els caçadors” per la colla de bastoners Típic Ball de
Bastons de Canyet (Badalona).
Altres balls de bastons ballats per la colla de Canyet (Badalona); al minut 9,34
apareix el ball d’“Els caçadors” amb una explicació prèvia.
Informació sobre el Típic Ball de Bastons de Canyet (Badalona).
102 DaCaTrÀ!
La bolangera
Edats recomanades: fins als 8 anys
Paraules i conceptes clau: màgia, por, llegendes, ball
Qui balla,
les pors
espanta!
The Magic Circle,

de John William Waterhouse
(1849-1917)
103 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
104 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
“La Bolangera” (provinent de la paraula francesa boulangère, ‘fornera’) és una
dansa que trobem, ballada o cantada, en diferents zones geogràfiques dels
Països Catalans, i que ja va ser publicada el 1874 als Jochs de la Infància de
Francesc Maspons i Labrós.
Pujol i Amades (1936) ens informen que havia estat un ball molt popular a
Barcelona ja abans del 1860, i que s’havia ballat arreu dels Països Catalans en
diverses variants. A Mallorca es va convertir en “Balanguera”, i va donar nom a
una cançó derivada, en la qual s’inspira l’himne de Mallorca.
Aquí s’ha agafat com a referència una versió procedent del País Valencià, que
originalment no es balla, per fer una proposta de ball en cercle.

Trobareu les indicacions sobre com proposem ballar-la a la mateixa descripció
de les activitats.
105 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Comprendre el personatge de “La Bolangera” i la narració que transmet la lletra de la cançó.
► Identificar la forma musical de “La Bolangera”, basada en l’alternança entre estrofa i tornada.
► Ballar “La Bolangera” a partir de diverses propostes de moviment.
DESCOBERTA D’UN MATEIX I COMUNICACIÓ I

DELS ALTRES LLENGUATGES
Autoconeixement i gestió de les Observar, escoltar i experimentar
emocions
► Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les
► Exploració i reconeixement de les emocions.
pròpies possibilitats a través del cos: ► Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals,
emocionals, sensorials i percepti- literàries, audiovisuals, plàstiques i obres escèniques, usant
ves, motrius, afectives i relacionals, estratègies per escoltar, mirar i llegir.
expressives i ► Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes,
cognoscitives. poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contemporànies, com a
► Identificació de les emocions bàsi- font de plaer i d’aprenentatge.
ques: amor, alegria, tristesa, enuig i
por, a partir de les pròpies vivències. Parlar, expressar i comunicar
Associació amb causes i conseqüèn-
cies. Relació entre coneixement i ► Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions
acció. provocades per les produccions artístiques: literàries, musicals,
teatrals, plàstiques i audiovisuals.
Joc i moviment ► Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o
fantasies a través del dibuix i de produccions artístiques: musicals,
plàstiques, escèniques i audiovisuals.
► Exploració de moviments en
relació amb un mateix, els altres, els
objectes i la situació espaciotempo- Interpretar, representar i crear
ral, tot avançant en les
possibilitats expressives del propi ► Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes i d’arreu del
cos. món, i representació de personatges, fets i jocs d’expressió corporal.
SER CAPAÇ DE:

► Progressar en el coneixement i el domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, i adonar-se de les seves
possibilitats.
► Progressar en la comunicació i l’expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals
per mitjà dels diversos llenguatges.
► Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte, i participar,
gradualment, en activitats socials i culturals.
► Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la
col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
106 DaCaTrÀ!
REQUERIMENTS
Com a material específic, calen mocadors de dos colors diferents.
Es necessita un espai ampli, lliure d’obstacles, per exemple un gimnàs gran o un espai exterior.
Cal disposar d’un reproductor d’àudio adequat, en aquest espai.
AGRUPAMENT
El ball és en rotllana; es treballa amb tot el grup classe, tot i que hi ha moments d’exploració individual.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer bé la música de “La Bolangera” i tenir idees per ajudar a la coreografia que
cal crear (durant les estrofes de la cançó).
► Amb relació a l’alumnat, s’ha de tenir en compte que es treballa al voltant d’un personatge fosc, lligat
a la bruixeria. Trobareu alguna idea preparatòria entorn al treball de la por i personatges fantasiosos i
funestos de la cultura catalana una mica més avall (apartat “Estirem el fil...”).
107 DaCaTrÀ!
Activitats
Les activitats, pensades per al segon cicle d’educació infantil (de P3 a P5),
s’aniran realitzant pas a pas i se’n repetiran algunes en diverses sessions segons
el parer del docent.
1. La presentació
Introduïm el personatge de “La Bolangera” a partir d’un petit conte o història que
explica la docent recreant la lletra de la cançó.
2. L’escolta
Escoltem l’audició de “La Bolangera” fent notar als nens quan canta una veu
sola o quan són diverses veus.
3. L’estructura
Fent ús de mocadors o cartolines de dos colors, els repartim entre els nens i els
demanem que els vagin posant ordenats a terra seguint la forma musical, en
què es van alternant les dues parts discriminades a l’activitat 2: A-B-A-B-A-B-A-
B-A-A (groc-verd-groc-verd, etc.).
4. El personatge
Fem la representació del personatge de la cançó, emparentat amb les bruixes

i bruixots, i ho expressem de forma lliure, individualment, a partir d’una música
que ens inspiri, com ara “La fada de sucre” del Trencanous de Txaikovski.
5. Els moviments
Retornem a l’àudio de “La Bolangera” i ens preguntem: i si passem els mocadors

de colors a moviments?
· El groc (A), que es va repetint: ballem en rotllana, girant en sentit contra
horari.
· Els verds (B): diferents moviments de bruixes i bruixots (individualment,
però mantenint la rotllana).
108 DaCaTrÀ!
Activitats
6. La dansa
Fixem els moviments inspirats en els moviments de bruixes i bruixots, i acordem

uns moviments per a cada acció/personatge (puput, perdiu, colom i setrill). Els
nens proposen i entre tots acordem quina representació fem a cada estrofa.
Ballem la dansa completa, amb la part de girar en rotllana (tornada) i amb els
moviments inventats (estrofes).
109 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• També podeu treballar “La Bolangera” a primària. Us proposem aquestes

coreografies:
Per a cicle inicial: “La Bolangera” del Pallars, segons aquesta

coreografia: https://www.youtube.com/watch?v=ixEhLZtAaZU
Per a cicle mitjà: “La Bolangera” de Roses o de Manresa, amb

aquestes dues propostes:
Esbart: https://www.youtube.com/watch?v=q-B3ZaCKKE8
Joves: https://www.youtube.com/watch?v=v4C6_s4GcqI
Per a cicle superior: us proposem centrar-se en Mallorca; aquí

podem treballar la glosa de les quartetes heptasíl·labes i cantar-la
i ballar-la com es fa a Mallorca. A “La Balanguera” també li diuen
“Sa moixeta ganga”. Aquí teniu el vídeo de la dansa: youtube.com/
watch?v=zKiDqXYbxOc
Es fa una rotllana, ens encarem amb la parella i comencem la cadena.
Per fer una cadena comencem donant-nos la mà dreta amb la nostra
parella i anem avançant, després donarem la mà esquerra a la parella
següent i així anirem avançant sempre endavant. És molt important
que anem canviant de mà a cada parella que anem trobant i no parem
d’avançar. Quan tornem a trobar la nostra parella, farem una volta amb
ella i aixecarem la mà de fora mentre fem la volta. Un cop fet això
seguirem fent la cadena.
• Els personatges fantàstics i funestos són habituals dins de la cultura popular

catalana. Van molt lligats a la temàtica de la por, que és un element molt
present i important en el desenvolupament emocional i de la personalitat dels
infants. Aquesta cançó-dansa pot ser una bona excusa perquè se’n parli i es
treballi. Algunes propostes serien:
Per als més petits, proposem treballar a partir del conte d’“El Cuc
Poruc” (El Pot Petit). Permet treballar el tema de la por tot cantant,
ballant i fins i tot representant els personatges i la narració.
A primària podem treballar el tema amb més profunditat a partir de

diferents materials del cantautor valencià Dani Miquel, com el conte
musical “La muntanya de la por” o la cançó “La Maria no té por”,
on apareix una llarga corrua de personatges fantàstics i aterridors
de la cultura popular catalana (juntament, és clar, amb la nostra
Balanguera!). Tot plegat és un material esplèndid per treballar la por
des de diferents perspectives i enfocaments d’acord amb el vostre
criteri docent.
110 DaCaTrÀ!
o de suport
Altres versions que us poden interessar:
Al Tall. “La Bolangera”, inclosa a l’àlbum Som de la pelitrúmpeli (1980):

https://www.youtube.com/watch?v=UHgoVcDw8aA
Dani Miquel. “La Bolangera”, inclosa al treball De por (2018):

https://www.youtube.com/watch?v=YdchlRNqjeQ
(atenció, l’estructura de la versió no respecta l’estructura de la dansa!).
De Calaix. “Ca la Bolangera”, inclosa al disc Pantone 1505 (2003):

https://decalaix.wixsite.com/de-calaix/1r-disc-pantone-1505
Aquesta versió seria per treballar-la amb els més grans, atès que, a part de
lletres tradicionals, s’hi han incorporat corrandes noves de temàtica més adulta.
111 DaCaTrÀ!
Ball pla Roseta
i corranda
Edats recomanades: 6-8 anys (tot i que es pot dur a terme a tota la primària)
Paraules i conceptes clau: danses, tradició, actualitat
Ballem
com
formigues?
112 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
113 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Segons Josep Lizandra, la melodia del ball pla “Roseta” potser és la més
coneguda entre els balls plans, i es ballava a molts pobles. Actualment, encara
es balla a diversos pobles del Pallars i de la Ribagorça, com a Isil, durant les
falles de Sant Joan; a Pobellà, on es va recuperar ja fa anys; a Durro i Taüll, a la
Vall de Boí, i a Bonansa.
La podem trobar en el llibre Balls i danses del Pirineu (Pallars Jussà i Pallars
Sobirà), que és una producció del Centre Artesà Tradicionàrius que forma part
dels Materials de l’Escola Folk del Pirineu - Tallers d’Arsèguel. O també al
Cancionero popular altoaragonés (Mur, 2015).

Per saber com ballar-la, vegeu-ne el tutorial.
A part, tingueu en compte que:
• El ball pla i la corranda són dues danses que sovint van lligades l’una
darrere l’altra, tot i que també es poden trobar ballades separadament.
• El text de la cançó del ball pla no té cap altra finalitat que recordar la
melodia o que es pugui ballar el ball pla quan no hi ha instruments
melòdics. Això també passa en altres danses, com en el contrapàs (que fa
servir la lletra per fer memòria com a recurs mnemotècnic).
• La corranda seria únicament instrumental. Les corrandes ballades no tenen

per què tenir relació amb les corrandes cantades d’improvisació de versos.
114 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Ballar el ball pla i corranda a partir de diverses propostes coreogràfiques.
► Coordinar-se, comunicar-se i relacionar-se des de l’energia corporal amb els altres balladors.
► Percebre el caràcter i les característiques del moviment en cadascuna de les danses.

Artístic Percepció , comprensió i valoració ► Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni
artístic proper de Catalunya i d’arreu.
Educació Activitat física ► Prendre consciència dels límits i les possibilitats del propi
Física cos en la realització d’activitats físiques.
Expressió i comunicació corporal ► Comunicar vivències, emocions i idees utilitzant els recursos
expressius del propi cos.
Educació en Personal ► Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir

Valors la responsabilitat dels propis actes.
Interpersonal ► Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les
relacions entre les persones.
REQUERIMENTS
Cal un equip d’àudio per a poder escoltar i ballar la música.
És necessari un espai ampli, lliure d’obstacles, per exemple un gimnàs gran o un espai exterior.
AGRUPAMENT
El ball pla és una fila de parelles. La corranda és com quan t’agafes per fer una rotllana, però sense tancar-
la, amb un cap i una cua (ens podem imaginar una serp).
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de saber ballar la dansa i conèixer bé la música.
► L’alumnat ha de conèixer el compàs ternari en l’àmbit sensorial, saber fer el galop avançant en l’espai.
115 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Idees per iniciar una sessió de dansa
Podem caminar per tot l’espai amb música o sense.

Un cop ja coneixem l’espai, podem aprofitar cada cop que ens creuem amb algú
per saludar-nos, cada dia ho podem fer d’una manera diferent: mirant als ulls,
fent una petita reverència amb el cap, picant de mans, picant una mà, picant
l’ullet, fent un somriure, etc. Els alumnes es poden inventar maneres divertides
per saludar-nos.
De fet, compartim aula amb molts altres companys i companyes, però no ens
relacionem amb tots de la mateixa manera, alguns poden ser fins i tot desconeguts
en l’àmbit relacional, encara que passem moltes hores junts. Aprofitem la dansa
per fer que sigui un espai de relació per trencar amb els rols establerts i promoure
noves mirades cap als companys..
2. Aprenem el ball pla
Dividim la dansa en dues parts. A la primera part de la dansa ens posem en

una fila de parelles, l’una darrere l’altra (és una rotllana de parelles oberta). La
parella de l’inici tindrà un rol molt important, ja que marcarà el recorregut que
cal seguir; també la del final, per no tancar mai del tot el cercle. Serà interessant
anar canviant aquestes dues parelles perquè tots puguin experimentar les dues
funcions: anar al davant o tancar la fila.
Per poder caminar lentament marcant el temps fort del compàs ternari podem
jugar a fer una fila de parelles on tots serem, per exemple, prínceps i princeses,
per tal de caminar de forma senyorial marcant el primer temps. És molt important
que anem avançant i totes les parelles vagin seguint la que fa de cap. També
podem jugar a subdividir el compàs i fer passets petits (podem jugar a fer passes
d’animals petits, com per exemple les formigues).
A la segona part fem un treball de creació. Les parelles creen les figures que
elles vulguin a partir de les seves improvisacions. Per tal de poder improvisar
a la dansa, proposem unes dinàmiques prèvies com ara: fer el joc del mirall
amb parelles amb músiques de compàs ternari (passant de músiques més
energètiques a més subtils perquè puguin sorgir figures ben diferents). Els
alumnes acorden qui dels dos comanda prèviament; és important que amb la
música no parlin, que ho hagin acordat abans. Després s’imiten els moviments
que facin els qui comanden. Els pot anar bé pensar que hi ha un fil invisible
que els lliga, i que els melics sempre s’han de mirar. Una vegada experimentat,
creem un espai de diàleg per veure com els ha anat, com s’han sentit. Primer ho
parlem amb la parella i després en gran grup.
En aquest procés és clau que es generi un espai lliure, de creació, on res està
bé o malament. L’important és experimentar i seguir la parella (no la destresa
116 DaCaTrÀ!
Activitats
amb la qual es fa). Per afavorir que tothom balli amb tothom, podem dir que cal
canviar sempre de parella (i no es pot repetir).
Quan ja hagin experimentat diferents moviments, poden establir entre ells
prèviament qui comanda cada segona part i així la dansa ja estarà planificada
de cara a la improvisació.
El final d’aquesta segona part ve marcat pel rístol, que pot ser una volta cap
enfora o cap endins. La persona que es troba dins la rotllana aixeca la mà amb la
qual agafa la seva parella i aquesta gira per tornar a la primera part, on tornaran
a caminar.
Podem fer jocs de reconeixement auditiu per saber on és el final de frase i on
posarem el rístol.
Ah, i recordeu que disposeu d’un tutorial!
3. Corranda
Si venim del ball pla, en la corranda s’uneixen totes les parelles donant-se la mà
en una gran serp (no cal canviar de lloc). Per donar-nos les mans podem dir que
una mà rep i l’altra dona (la dreta pot rebre, i l’esquerra, la donem). D’aquesta
manera hi ha equilibri (com a la vida, que cal donar i rebre).
El cap danser té molta importància en aquesta dansa. Ell pot triar què vol fer,
però sempre ha de vetllar per totes les persones que el segueixen (si no, es
poden crear accidents i fer-se mal). Per tal de prendre’n consciència, comentem
als alumnes que el cap danser és com el maquinista d’un tren, que sempre ha
de vetllar perquè el tren estigui bé i no hi hagi cap vagó que descarrili.
Primer ho farem caminant. Podem fer moviment de serp, com onades, espiral
endins (caragolar) i espiral enfora (descaragolar).
També podem fer ponts, però en aquest cas hi ha un element molt important:
el cap danser sempre ha de veure la cara de les persones per on passarà per
fer el pont (és millor no entrar per darrere els balladors). Si no els veu la cara,
no pot passar per sota el pont. Aquest fet és clau perquè hi hagi una bona
protecció corporal. El cap pot demanar per on vol passar (mirant o assenyalant
els companys que vol que li facin el pont) i aquests, quan l’han entès, aixequen
els braços i podrà passar (sempre mirant-se a la cara).
Serà molt important anar canviant el cap danser sovint (que passi al darrere de
la corranda) i així tots aniran experimentant què vol dir dirigir la corranda.
Quan els moviments s’hagin assimilat caminant, es podrà fer a pas de galop.
Primer es faran corrandes curtes per anar practicant, i la llarga ja es farà cap al
final.
117 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Les danses sempre són ocasions per conèixer festes i tradicions. En aquest
cas, el ball pla “Roseta” es balla cada any a les Falles d’Isil. És una Festa
Tradicional d’Interès Nacional des del 1991, Festa Patrimonial d’Interès
Nacional des del 2010 i, des del 2015, reconegut com a Patrimoni Immaterial
de la Humanitat per la UNESCO (juntament amb 63 pobles pirinencs).
Precisament, aquesta reconeguda festa de les falles del Pirineu i pre-Pirineu
ens permet enllaçar amb la proposta del “Ball dels Aranyons” (Calaix 1,
número 2).
Per tenir més informació o saber quines altres danses ballen a les Falles
d’Isil podeu consultar a:
http://www.fallesisil.cat/danses/
• Podeu escoltar altres versions del ball pla “Roseta”, ballar-les i comentar-
les. Per exemple, aquesta d’un taller de música catalana a FESTinVAL
2017 (Itàlia) amb el grup Orquestrina Trama:
https://www.youtube.com/watch?v=9sm6GGjqZHM
• El ball pla i la corranda estan relacionats amb els balls de festa major. Què
vol dir un ball de festa major? Qui els ensenya? Com s’aprenen?
Serà interessant fer-los descobrir que tradicionalment la gent del poble
aprenia de forma informal aquests balls, que es transmetia el coneixement
intergeneracionalment, sense escoles ni cursos. Sovint, persones de la
localitat també es cuiden del vestuari i que tot estigui a punt el dia assenyalat.
Per exemple, a Vallfogona de Ripollès continua essent la gent del poble
qui manté viu un altre ball pla: el “Ball del Roser”, que és el ball pla de
Vallfogona (vegeu els “Materials complementaris”). Altres vegades, però,
això s’ha perdut i han estat els esbarts els que han suplert aquesta funció.
A partir d’aquesta informació, es pot animar l’alumnat més gran de l’escola
que ens ajudin fent recerca i a crear debat: hi ha algun ball pla que es balli
al poble? Quin és el poble més proper on es balla un ball pla?, etc. A partir
d’aquesta recerca es podria plantejar com apadrinar-ne un, i quines activitats
es podrien fer per tal de cuidar-lo.
118 DaCaTrÀ!
o de suport
Alternativa per a la dansa. La segona part del ball pla es basa en la improvisació
de moviments, però si es vol també es podrien aprendre alguns punts de ball pla
que veiem en el tutorial (o que trobeu en altres vídeos de balls plans).
Altres balls plans que es ballen a Catalunya

Ball pla del Roser:
https://www.youtube.com/watch?v=RHs3fWxJZHs&t=99s
Ball pla d’Alinyà i altres:
https://gralla.josepsanz.net/index.ca.html#ball_pla-ball_pla_dalinya
Referències citades
Mur, Juan José de (2015). Cancionero popular altoaragonés. Instituto de Estudios
Altoaragoneses.
Peláez, Isidre (coord.) (2017). Balls i danses del Pirineu (volum I: Pallars Jussà
i Pallars Sobirà). CATEDICIONS.
119 DaCaTrÀ!
Bon dia, Elionor
Paraules i conceptes clau: sardana, igualtat de gènere, expressió de sentiments
La sardana
i el reggae,
a un pas!
120 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
121 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Es tracta d’una cançó popular ‒que en diversos indrets es ballava com a sardana‒
i que es recull amb diversos noms: “Bon dia, Elionor”, “Bon dia, Lianor” i “La
Pastora Alianor”, entre d’altres. Tant els folkloristes Joan Amades (que en recull
una versió de l’any 1922) com el banyolí Mn. Lluís Constans ens diuen que la
música dataria del segle xviii. I aquesta sardana s’ha convertit en un dels símbols
sonors de Banyoles.
La sardana que es ballava en aquell moment era una dansa de dues seccions
o frases senzilles de temps viu a 6/8, de vuit compassos la primera i de vuit,
de deu (com és aquí) o de setze la segona. Es ballava després de la sèrie de
contrapassos a les comarques dels bisbats de Girona i d’Elna-Perpinyà.

Serà important tenir en compte l’aire en ballar i els temps marcats. Seria
interessant que amb la veu sola ja es pogués ballar.
122 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Ballar la sardana “Bon dia, Elionor”.
► Cantar de forma expressiva la cançó “Bon dia, Elionor”.

Educació en Personal ► Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis
valors i consolidar el pensament propi.
Social ► Analitzar l’entorn amb criteris ètics per cercar solucions
alternatives als problemes.
ELingüístic Comunicació oral ► Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa,

Comprensió lectora ► Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació,
interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia
i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.
REQUERIMENTS
Es necessita un espai ampli, lliure d’obstacles, com per exemple un gimnàs gran o un espai exterior.
AGRUPAMENT
És una dansa que es balla en rotllana. El fet de ballar-la en petites rotllanes ajuda a la cohesió de l’aire del
grup i de l’entesa entre els balladors que la ballen a la mateixa rotllana. Les sardanes que es ballen tots junts
són les anomenades “de germanor” i es fan en signe de companyonia entre els assistents a la festa a l’hora
de tancar la ballada, i a vegades són usades com a comiat.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent, d’una banda, ha de saber ballar la dansa i dominar l’aire i les variants de la interpretació
dels punts de dansa, i, de l’altra, ha d’haver après la cançó i haver-la interioritzat per poder-la ensenyar.
► L’alumnat ha d’haver experimentat la suspensió, recordar què és puntejar i estar acostumat a treballar
el fraseig a través de la dansa i el moviment.
123 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Idees per iniciar les sessions de dansa

(prèvies a la sardana):
En aquest moment inicial, treballarem la suspensió, el fet de puntejar i el fraseig

de la dansa:
La suspensió. Escoltem alguna cançó de reggae (per exemple “Is this love”,
de Bob Marley) i deixem que el cos faci suspensió seguint la música, ara
deixant tot el pes en un peu i, després, a l’altre. És important el model del
mestre perquè comencin a integrar la suspensió (a la sardana aquesta
suspensió moltes vegades se l’ha anomenat “tots som pops”). Ens movem
per l’espai lliurement i podem aprofitar cada cop que ens trobem algú per
saludar-nos; cada dia ho podem fer d’una manera diferent: mirant als ulls,
fent una petita reverència amb el cap, picant l’ullet, fent un somriure, xocant
una mà o totes dues, etc. Els alumnes es poden inventar maneres divertides
per saludar-nos.
Puntejar. Per recordar com es punteja, es pot recuperar la dansa del Patatuf
o alguna altra dansa que es conegui en què puntejar sigui una part principal.
És important adonar-nos que, per puntejar, el pes del cos queda al peu que
no punteja.
El fraseig de la dansa. En un primer moment, farem una rotllana i la farem

girar. Cap a la dreta una estona i peus junts per tancar el moviment. Cap
a l’esquerra i peus junts. Que comencin a experimentar com es tanca una
frase musical. Es poden fer seguits de vuit (un seguit és un punt de dansa
que trobareu explicat al tutorial). Podem treballar el fraseig de la dansa
independentment, sense música, i jugar a fer combinacions de diferents
seguits: ara de 8, ara de 7, ara de 6, etc. Posteriorment podem jugar a
seguir el fraseig d’una música tot mirant quin seguit correspon a cada frase.
L’exercici esdevé més difícil quan agafem músiques amb un fraseig irregular,
com és el cas de “Bon dia, Elionor”.
2. Aprenem a ballar la sardana
La sardana consta de dues seccions principals: la secció dels curts i la secció dels
llargs. Per ballar-la ens hem d’agafar de les mans i organitzar diverses rotllanes
petites. La cosa més important a l’hora d’agafar-nos de mans és estar còmodes,
confortables; per això és important posar-nos d’acord amb les persones que
tenim al costat. Es pot oferir el palmell de les mans i es pot deixar reposar la
mà damunt la mà que s’ofereix o viceversa. No cal que la mà dreta s’agafi de la
mateixa manera que la mà esquerra, i amb cada persona pot ser diferent.
124 DaCaTrÀ!
Activitats
Per tal de facilitar el reconeixement del fraseig de la sardana “Bon dia, Elionor”,
serà interessant fer l’audició i marcar els finals de les frases musicals amb els
alumnes tot fent seguits.
Exemple de fraseig dels curts:

“Bon dia, Elionor” (seguit de 2).
“Jo vinc per a vos diu-se lo que el meu cor sospira per a vostra mà d’amor”
(seguit de 6).
Exemple de fraseig dels llargs:

“Aneu-vos-en en bona hora que a mi no m’enganyareu” (seguit de 4).
“que l’estat de pastora val més que ser senyora i així no me turmenteu” (seguit
de 6).
Notem que el fraseig és irregular. El que s’acostuma a fer en el cas de la sardana

és optar per repartir-la fent sempre seguits de 2 per als curts i seguits de 4 per
als llargs. També es pot repartir de maneres diferents i, precisament, aquestes
diferents solucions per repartir una mateixa sardana és el que les fan interessants.
Per saber cap a on començar a ballar la sardana, si cap a la dreta o cap a

l’esquerra, el millor és posar-se d’acord amb les persones que formen la rotllana.
Si volem jugar amb l’aire de la sardana, serà interessant adequar l’amplitud dels
passos i de la suspensió depenent de la proposta musical.
Per tal de poder entendre bé la sardana, us convidem que consulteu el tutorial.

Una imatge val més que mil paraules!.
3. Cantem una temàtica de gènere
Paral·lelament a l’aprenentatge de la dansa, anem aprenent la cançó per poder-

la cantar. Durant el procés, llegim el text de la cançó i el comentem, entrant a
debatre i reflexionar sobre el paper de la dona. Les cançons van ser ‒i encara
són‒ un instrument per poder dir coses que socialment no es podien acabar de
dir: la sardana “Bon dia, Elionor” reafirma la voluntat de la dona enfront del desig
de l’home (ella prefereix quedar-se com a pastora i ser pobra, però feliç, que ser
senyora rica al costat d’algú que no estima).
125 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Si voleu posar més context a aquesta peça, sapigueu que es balla actualment
a Banyoles (al Pla de l’Estany) en la festa dels pabordes de la festa de
Sant Antoni Abat. La interpretació de la sardana és instrumental (no la
canten) i es balla després de la benedicció del bestiar. Aquí ho podeu veure:
https://www.youtube.com/watch?v=pEvmtWWnrdw
Podeu veure també un text que hi fa referència als “Materials complementaris”,

que ens situa també la peça a Banyoles. És la possibilitat, doncs, d’estirar el
fil al voltant d’aquesta població, de l’estany i de la seva comarca.
O, a través del lligam de les festes de Sant Antoni, connectar-ho amb la
proposta 10 del Calaix 2 (“Sant Antoni i el dimoni”).
• Una vegada apresos els passos de la sardana, podeu aprofitar-ho per ballar-
ne d’altres o per aprofundir en la considerada dansa nacional de Catalunya.
Algunes possibilitats són:
Es pot convidar pares, mares, avis, àvies o persones lligades a esbarts
o colles sardanistes perquè us facin un taller, o senzillament per fer una
ballada conjunta.
Es pot aprofitar que a les sardanes hi intervenen molt les matemàtiques,
especialment pel que fa al tema de repartir (però també a la part de
representació). Vegeu-ho aquí:
http://www.xtec.cat/~smargeli/perimetre/4jornad/secun/15sardanes.pdf
Podem jugar a fer el repartiment de la sardana amb reglets, dibuixar-ne

l’estructura i anar tan enllà com sigui possible. Per cert, sabeu què són
les revesses i els concursos que se’n fan?
Es pot buscar informació i comparar els diferents estils de
ballar la sardana al llarg de la història. Es poden veure punts de
sardanova i veure com es pot crear i improvisar una sardana:
https://www.youtube.com/watch?v=18sn_wdke_I
També es pot indagar la composició i l’evolució de les formacions que

habitualment acompanyen la sardana, des de la cobla de tres quartans
fins a la cobla actual.
126 DaCaTrÀ!
o de suport
Una alternativa:
“Marieta cistellera” és una sardana, sovint anomenada sardana curta, que també
us pot servir per fer el treball proposat. N’existeixen moltes versions, com la que
ja ha resultat clàssica:
https://www.youtube.com/watch?v=vhb-aQJ89Z0
Una llegenda sobre l’origen de la cançó:

A les notes dins de Banyoles folklòrica (1974), del músic banyolí Rossend
Palmada i Teixidor (1893-1988), hi hem trobat el següent escrit sobre la suposada
història d’aquesta sardana. No tenim constància del rigor històric del que s’hi
explica, però ens indica la importància de les cançons, d’explicar les coses a
través del cant:
[...] Ens conta la història que després de la Pau dels Pirineus, any 1659, uns catalans de
les comarques del Rosselló, no volgueren subjectar-se al jou francès i vingueren a residir
en aquestes terres. La primera població fou Figueres, però la nostra indústria de teixits,
apreciats en tot el Principat, els cridà l’atenció i a la nostra vila vingueren a establir-se.
Aquells catalans es dedicaren a la venda dels nostres teixits en tots els mercats del Principat
i se’ls anomenava amb el mot afrancesat ELS MARXANTS. Una de les seves filles de nom
ELIONOR, era d’una formosor gens comú que cridava l’atenció no solament per la seva
singular bellesa, sinó que també per l’amabilitat que tenia en la venda dels gèneres. Atenció
que arribà a la fadrinalla de cases benestants, uns lloant-la, altres no tant, i fou aleshores
que el joglar, d’acord amb la competència, va compondre unes estrofes de menyspreu
envers l’ELIONOR, estrofes que va afegir a les de la cançó LA FILLA DEL MARXANT, no
obstant altres en favor de l’ELIONOR, varen compondre la sardana BON DIA, ELIONOR
[...]. Si calculem la data de la Pau dels Pirineus i l’arribada a les nostres terres d’aquells
catalans, hem de creure que la sardana va compondre’s entre els anys 1665 i 1675.
Una versió antiga:

Un text de la cançó força antic, inclòs a la Revue catalane, tom II (Perpinyà) i
provinent de Ceret (Vallespir), l’any 1908, el podeu trobar aquí:
http://3.bp.blogspot.com/-gPfa-_a5zPI/Uk0c3ggCfvI/AAAAAAAABRM/
IfCt_2y2rTc/s1600/Lionor+-+Revue+catalane+(Tome+II)+-+1908.png
Sobre com comptar i repartir les sardanes:

Per tenir-ne més informació:
https://portalsardanista.cat/comptar-i-repartir
127 DaCaTrÀ!
Jota de l’Ebre
Paraules i conceptes clau: dansa, cançó improvisada, Terres de l’Ebre, crítica social
Lo
riu
és
vida!
128 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
129 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
130 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
La jota, cantada, tocada o ballada, és l’element emblemàtic de la música
tradicional i popular de les terres catalanes de l’Ebre i també un vincle d’unió
entre els territoris que hi conflueixen: Catalunya, el País Valencià i Aragó. A part,
també són molt presents a les Illes Balears.
Els seus orígens i itinerari per la península Ibèrica són discutits i complexos,
però ja des del segle xviii s’escampa per tota la Península, Amèrica i Filipines.
Als Països Catalans es cantaven gairebé arreu, fins a les valls altes del Pallars
i la Ribagorça. Als segles xix i xx, en canten i toquen els pagesos per ballar, així
com cantadors més especialitzats en fan un gènere d’improvisació de versos i
crítica social.
Avui en dia, la jota és cantada per cantadors i cantadores que improvisen cobles
acompanyats per diferents instruments, que poden anar des de la dolçaina i el
tabal, la rondalla o fins a una banda de música. Però si actualment la jota es
canta, es toca i es balla en moltes festes de diferents poblacions és gràcies a
l’esforç i el saber fer de la gent que l’ha conservat i compartit.

131 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Ballar la jota a partir de diverses propostes coreogràfiques.
► Conèixer el context d’una dansa viva, la jota de les Terres de l’Ebre.
► Reconèixer la seva funció de crítica social a través de l’escolta del que explica la jota.

Coneixement Món actual ► Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les
del medi causes i les conseqüències per plantejar propostes de futur.
Ciutadania ► Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics,
per millorar la convivència i per afavorir un entorn més just i
solidari.
REQUERIMENTS
Cal disposar d’un equip d’àudio per poder escoltar la música al lloc on es balli.
L’espai ha de ser ampli i lliure d’obstacles. Per exemple, un gimnàs gran o un espai exterior.
AGRUPAMENT
És una dansa que es balla per parelles, i de vegades està organitzada en files de parelles i, d’altres, cada
parella se situa on vol.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de saber ballar la dansa i haver escoltat diferents jotes per tal d’entendre la seva funció
de crítica social.
► L’alumnat ha d’haver experimentat i incorporat el compàs ternari als peus.
132 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Idees per iniciar les sessions de dansa

(prèvies a la jota)
Ens posem en rotllana i, asseguts amb els genolls a terra, escoltem una música
de compàs ternari i piquem amb les mans sobre les cuixes l’1, 2, 3 (alternant les
mans).
Després ens aixequem i, en la mateixa rotllana, comencem a caminar tots junts
avançant i seguint aquest ritme ternari (fem amb els peus el que hem fet amb
les mans). Quan veiem que surt sense dificultat, juguem a retrocedir o avançar,
o també a quedar-nos a lloc marcant aquesta subdivisió.
Un cop aquests moviments surten de forma natural, podem jugar a moure’ns per
l’espai lliurement fent sempre aquesta subdivisió ternària amb els peus i aprofitar
cada cop que ens trobem algú per saludar-nos. Cada dia ho podem fer d’una
manera diferent: mirant als ulls, fent una petita reverència amb el cap, picant
l’ullet, fent un somriure, etc. Els alumnes es poden inventar maneres divertides
per saludar-se.
Si veiem que estan preparats, podem jugar amb els passos d’avançar o quedar-
se a lloc per saludar, picant de mans quan coincideixi amb el temps fort.
Compartim aula amb molts altres companys i companyes, però no ens relacionem
amb tots de la mateixa manera; alguns poden ser fins i tot desconeguts en l’àmbit
relacional, encara que passem moltes hores junts. Aprofitem la dansa, doncs,
per fer que sigui un espai de relació per trencar els rols establerts i promoure
noves mirades cap als companys.
2. El passeig
La jota es conforma de dues parts molt clares: el passeig (fa referència a la

tornada) i el punt (per a les diferents estrofes).
Per començar podem mostrar el pas del passeig. El ball es balla per parelles,
però per aprendre’n els passos ens podem posar davant dels alumnes (donant-
los l’esquena) i els alumnes es posen darrere en files per tal de poder-nos copiar
bé els peus i imitar-nos. Perquè tots els alumnes puguin veure bé els passos,
les files aniran canviant, és a dir, quan la primera fila hagi vist i practicat un pas,
aquesta passarà a ser la darrera i les altres avançaran. Així uns nous alumnes
podran trobar-se al davant. Recomanem crear aquesta rotació de files al llarg
de la sessió per tal d’assegurar l’aprenentatge dels passos per part de tots els
alumnes.
El mestre farà el pas de passeig i, quan vegi que els alumnes l’han assimilat, es
podran posar en parelles encarades i practicar-lo en mirall (és a dir, que si un
comença cap a l’esquerra, el del seu davant començarà cap a la dreta per fer
l’efecte mirall).
133 DaCaTrÀ!
Activitats
3. Els punts
Per a l’aprenentatge dels diferents punts (vegeu el vídeo tutorial),

tornem a posar-nos espacialment davant dels alumnes (els donem l’esquena)
perquè ens imitin (ells, darrere en fileres i fent rotacions un cop apresos els
punts) i els anem ensenyant diversos punts. Un cop apresos, tornaran a posar-
se encarats amb una nova parella i practicaran els punts sempre en mirall.
4. Aspectes corporals i coreogràfics
Cal entendre que la dansa treballa des del cos en conjunt i a través de l’espai.
Els braços tenen una posició d’obertura a l’alçada de les espatlles; els podem
incorporar a la dansa des del principi o, si veiem que crea dificultat, un cop els
passos ja estiguin apresos.
En aquesta dansa sempre hi ha una persona que comanda i una altra que la
segueix. És important acordar-ho abans del ball. La parella pot decidir si hi ha
una sola persona que comanda o repartir-se els punts que cal comandar. Serà
molt important que durant la dansa no es parli i ja estigui acordat prèviament.
És una dansa que es balla en parella. A vegades està organitzada en files de
parelles, i d’altres, cada parella se situa on vol de l’espai. Podem assajar les
diverses possibilitats.
5. Cançó i crítica social
Paral·lelament al treball de dansa, fem un treball impulsat des dels àmbits de

llengua i de coneixement del medi. Escoltem de què parla la cançó, quina crítica
social hi ha, per què és una cançó de protesta, com és el territori on es canta,
etc.
Trobareu alguna pista més per treballar-ho en el següent apartat.
134 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• El grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ha fet una gran tasca per a la
recuperació de la jota de les Terres de l’Ebre i també ha promogut la defensa
del “seu” riu, l’Ebre . Un exemple que la jota és cançó amb compromís social.
Una lletra per escoltar, llegir i debatre la trobareu aquí:
https://www.youtube.com/watch?v=vOWr--b57SE
• La jota és cançó improvisada, és a dir, que es creen versos al moment sobre

una melodia establerta. Per tant, us animem a versar, a improvisar jotes. Al
web Eduglosa teniu algunes pistes i ajudes per treballar-ho:
Una explicació fàcil i pedagògica sobre la jota:
https://www.youtube.com/watch?v=tI2ACk1syjo
Més informació de les jotes de l’Ebre per poder-ne crear vosaltres:

https://www.eduglosa.cat/glosateca/recursos/la-jota/
Més recursos per acabar improvisant-ne:

https://www.eduglosa.cat/melodia/jota/
Podeu ampliar el treball sobre improvisació de versos amb el que s’explica

a la proposta de corrandes del Rosselló i bàlzigues de l’Alguer (Calaix 3,
número 8).
• La jota és una forma cultural característica de les Terres de l’Ebre i pot ser
l’ancoratge des del qual es desenvolupi un projecte sobre aquella zona de
Catalunya. Així, es pot treballar el paisatge i els aspectes mediambientals
associats, les festes i tradicions, la seva situació geogràfica, elements de la
història (la Guerra Civil, per exemple), etc.
135 DaCaTrÀ!
o de suport
Exemples de cantadors i cantadores

En les tonades de jota dominen dues opcions conegudes pel nom de qui les
utilitzava i les va fer populars: la de “Canalero” i la de “Teixidor”. Tot i això, hi ha
més opcions i, de fet, cada cantador pot arribar a tenir-ne una de pròpia.
En aquest petit vídeo escoltarem Lo Teixidor amb la seva rondalla i veurem una
petita exhibició de ball:
https://www.youtube.com/watch?v=ShnJL2GdpqI
En aquest vídeo trobem diferents artistes que participen en la 21a edició de
L’Hort de la Música, el Tradicionàrius a les Terres de l’Ebre, dedicat al cantador Lo
Canalero, per commemorar els 100 anys del seu naixement i 10 de la seva mort.
https://www.youtube.com/watch?v=08D4ERO8kL8
Un altre cantador o enversador conegut és Lo Torreta. Aquí el podreu veure amb
la seva rondalla (on podreu distingir clarament els instruments de vent i de corda):
https://www.youtube.com/watch?v=NvXF4_F94dg
La cantadora Sofia Morales, fent un homenatge a Juan Rita, un cantador murcià
de més de 100 anys:
https://www.youtube.com/watch?v=wfkvAquN5_w
Més informació sobre la jota

El passeig i el punt es poden dir de diverses maneres: punt llis i mudança;
estribillo i estrofa, i fins i tot d’altres maneres. En general, s’ha acostumat a ballar
el passeig a la part instrumental, i el punt, a la part cantada, però actualment
hi ha controvèrsia si cal fer-ho així o no. El fet que el punt (que és la part més
vistosa dansada) coincideixi amb la part cantada, que és interessant d’escoltar
ja que sol ser improvisada, fa que alguns balladors estiguin canviant l’ordre i
facin el passeig en la part cantada, perquè aquesta pugui lluir-se, i el punt, en la
part instrumental, per tal de poder fer destacar la dansa. Malgrat tot, el fet que
hi hagi diferents opinions de com s’ha de ballar la jota és un bon senyal, ja que
significa que aquesta dansa està viva i en constant evolució.
És interessant destacar que, tot i que a la jota el passeig acostuma a ser
instrumental, no sempre ho és. Hi ha molts versos que serveixen per cantar el
passeig (o les tornades), com per exemple:
136 DaCaTrÀ!
o de suport
“Ai, pistoles, pistoles, “Ai, quin sol, quin sol. Ai, quin “De Roquetes vinc, de
pistoles. Ai, pecatis mundi, ai, sol, saleró. Ai, com ballaríem si Roquetes vinc, de Roquetes
miserenobis.” hi hagués guitarró.” baixo.”
“Primentons, primentons i “Quan te casaràs, sabràs lo que “Agulles de cap, agulles de

es bo. Si al casar ho encertes, ja cap, agulles de ganxo.”
tomates, la mas mala quiente
tens feta la sort.”
son los estudiantes.”
Espai de la jota
Si feu una sortida a l’Ebre, sapigueu que el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut
de Ferreries ha creat l’Espai de la Jota a Tortosa per recuperar-la i difondre-la al
territori. Aquí en podeu veure un petit reportatge:
https://www.youtube.com/watch?v=88kKQPm2d3U
Podeu trobar més informació de l’Espai de la Jota a:
https://lajota.cat/
De la jota a altres danses

Començant per la jota de l’Ebre, podem entrar a espais més concrets com
l’anomenat “ball de bot” de l’illa de Mallorca, a través del qual podem arribar al
fandango, el bolero i mateixa , o podem anar als “bureos” valencians, a través
dels quals arribem també a les seguidilles i malaguenyes, per exemple. Endinsar-
se en el capítol de la jota és interminable. Per això la proposta és començar per
la jota de l’Ebre i, a partir d’aquí, anar estirant el fil, si escau.
Per saber-ne més coses, podeu consultar el que es va aportar al recent 2n
Congrés de la Jota als territoris de parla catalana:
https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/
dgcpt/05_documents_i_recursos/02_jornades_estudis_leg/02_recerca_
proteccio/congres-de-la-jota/
137 DaCaTrÀ!
Sant Antoni
i el dimoni
Paraules i conceptes clau: dimoni, foguerons, correfocs i bestiari
El Dimoni. Font: carlescs79 (https://www.flickr.com/photos/89532723@N00).

Llicència de CC BY-SA 2.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/?ref=ccsearch&atype=rich)
138 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
139 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
140 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Als foguerons festius de Mallorca i Menorca tothom hi pot cantar quartetes,
“cançons”, que bona part de la gent té al cap; una persona en pot saber fins
a uns quants centenars. Les pot cantar tal com les va aprendre o canviant-ne
algun mot o algun vers, o fent-ne de noves per al dia, amb molt d’humor i de
crítica social o personal.
Durant la nit de Sant Antoni, les canten i ballen amb les melodies pròpies
d’aquesta festa. Alguns versos són coneguts a molts altres indrets dels Països
Catalans, amb altres tonades. La de “Sant Antoni i el dimoni” es cantava d’antic,
per exemple, al Lluçanès. Els mallorquins, a més, han portat la festa i els cants
a d’altres bandes, com als foguerons que es fan cada any a Gràcia, a Barcelona.

La cançó ha de ser molt festiva, gens encarcarada. Que es noti que és
pròpia d’una festa ben alegre, amb molta disbauxa. Per aquest motiu, seria
convenient evitar posicions estàtiques dels cantaires, més aviat convidar a
moure’s i a dansar.
Cal disposar de petit instrumental de percussió indeterminada a l’aula. Si no és
el cas, es pot substituir a la proposta per percussió corporal.
141 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Conèixer la figura del dimoni i la implicació a les festes populars.
► Investigar i conèixer la festa dels foguerons.
► Aprendre la cançó i improvisar o crear noves quartetes.
► Identificar i acompanyar amb instruments la mètrica ternària de la cançó.

Interpretació i producció ► Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic,
comunicativa.
REQUERIMENTS
Es necessiten instruments de petita percussió i aparells amb connexió a Internet (ordinadors, tauletes, etc.).
AGRUPAMENT
Es treballa amb diferents tipus d’agrupacions: individual, petits grups i grup classe.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer la cançó, així com la festa i el context de la música.
► L’alumnat ha de tenir uns mínims coneixements per tal de fer cerques amb mitjans digitals.
142 DaCaTrÀ!
Activitats
1.La festa
Per situar la peça, parlem primer de les festes majors i cercaviles populars de
l’entorn proper i aquelles altres que coneixen. D’aquí, els conduirem cap a tot
el que és el món del foc dins de la festa (diables, correfocs, falles, foguera de
Sant Joan, etc.). Per fer-ho, els convidem, en petits grups, a buscar informació
sobre:
Els foguerons
La festa de Sant Antoni i de què és patró
Altres festes on hi hagi foc i, especialment, surtin dimonis o diables
(per exemple, el correfoc, però no els ho avancem)
Els grups de recerca d’informació organitzen la informació i l’exposen oralment
a través de suport digital (diapositives de PowerPoint o equivalent) als seus
companys.
2. La cançó
Escoltem l’enregistrament inclòs en aquesta proposta i el comentem: de què

parla?, què sentim?, hi ha alguna repetició musical o de text?, etc.
Aprenem la cançó per imitació, jugant a fer-la ben expressiva a través de
contrastos amb les repeticions i buscant l’aire que hi aporta la mètrica ternària.
3. La creació de lletres
Parlem de la lletra i dels tipus de rima, que és variada, diferent segons l’estrofa.
Una vegada entès que es tracta de quartetes de versos heptasil·làbics, creem
històries amb quartetes que rimin amb el dimoni com a protagonista. Podem
utilitzar la rima A-B-B-A o bé lliure-A-lliure-A.
El dimoni va anar a escola

per a fer-hi uns foguerons.
Va cantar moltes cançons
per fer gresca i xerinola.
El dimoni un bon dia

va menjar-se tot el pa.
I quan ja va estar ben tip
va dormir fins l’endemà.
Per ajudar-nos, subratllem les parts del text que repetim quan cantem la cançó.
Si una part la repetim dues vegades, fem doble subratllat.
143 DaCaTrÀ!
Activitats
4. L’acompanyament musical
Toquem instruments per acompanyar l’enregistrament i per fixar-nos amb la

mètrica ternària: assagem de marcar de maneres diferents el temps fort i els
dos temps dèbils. Per exemple: piquem amb el pandero el temps fort, i amb les
xinxines, picarols o caixa xinesa, els temps dèbils. Si en tenim, també podem
utilitzar castanyoles o simbombes com a instruments tradicionals de Ses Illes.
Una vegada consolidat aquest primer pas, jugarem a no marcar sempre tots
els temps. Com ens costa més? De quin podem prescindir més fàcilment?
Podem treballar tota aquesta part a partir de diferents agrupacions:
individual
petits grups
grup sencer
144 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• La cançó ens pot portar a fer algun projecte sobre Mallorca, sobre els dimonis
i altres elements de la cultura popular, o sobre el tema de la religiositat
popular (sants, patrons, rituals i dies assenyalats). O, de forma més acotada,
des de l’àrea de visual i plàstica, es poden elaborar maquetes del dimoni i
sant Antoni per inventar històries explicades amb les quartetes (que podem
incorporar en forma de petits cartells).
• També des de l’àrea de visual i plàstica, es pot impulsar la construcció d’un

capgròs de dimoni. Una vegada el tinguem, se’l pot treure a ballar per Sant
Antoni (17 de gener) o bé per alguna festa de l’escola, tot ballant aquesta música.
També en la línia d’enriquir les festes de l’escola, una altra proposta seria idear
disfresses per fer el ball de la cançó o muntar un petit correfoc o cercavila.
• El tema dels dimonis és molt present a la nostra cultura. Per això, en època
nadalenca ens connecta directament amb la representació d’Els Pastorets.
Més enllà d’això, però, també es pot aprofitar el tema per explicar llegendes
o cantar altres cançons en què el protagonista sigui un dimoni. En aquest
sentit, “El dimoni pelut”, de Guida Sellarès, o la tradicional “El dimoni
escuat” són dues opcions clares, però en trobareu alguna més als “Materials
complementaris”.
• Aquesta cançó ens anima fàcilment a ballar. Us fem dues propostes:

Seguir coreografies pròpies de “Sant Antoni i el dimoni”, com la que fan
a Manacor g un nen fa de sant Antoni i es queda quiet al mig, mentre
que tres més fan de dimoni ballant al seu voltant, en sentit contra horari
i seguint el ritme ternari. Es poden disfressar i/o ballar amb capgrossos.
Ballar-la com si fos una jota, és a dir, aplicant-hi els passos que en són
propis (vegeu la fitxa i el vídeo tutorial corresponent a la proposta de la
jota de l’Ebre, Calaix 2, número 9).
• L’activitat 3 es pot substituir per un treball sobre la glosa, és a dir, la

improvisació de versos. En aquest sentit, us convidem a revisar les activitats
i els materials de les propostes de les corrandes del Rosselló i les bàlzigues
de l’Alguer (Calaix 3, número 9).
145 DaCaTrÀ!
o de suport
La música
Aquí teniu un vídeo per escoltar diverses versions de la que es canta a Manacor:
https://www.youtube.com/watch?v=QnB6JNQGd-M
La lletra
Altres lletres recollides (n’hi ha infinites, però!) les podeu trobar a:
https://www.viasona.cat/grup/salbaida/llucalquelba/sant-antoni-i-el-dimoni
https://www.santantonimanacor.cat/lletres/
I us destaquem dues estrofes que us poden servir per treballar a l’escola:
Sant Antoni és un bon Sant
qui té un dobler l’hi dóna
perquè mos guard s’animal
tant si és de pèl com de ploma.
Sant Antoni és vengut
amb una muda honesta
que molts d’anys puguem fer festa
amb alegria i salut.
El dimoni
Algunes pistes per enllaçar amb la rica tradició sobre el dimoni i les festes (des
dels balls de diables fins als pastorets) i amb tot de materials i cançons que se
n’han fet, més enllà d’“El dimoni escuat”:
Guida Sellarès - “El dimoni pelut”:
http://produccionsbadallscancons.blogspot.com/2011/11/dimoni-pelut-de-guida-
sellares-canco.html
Ai Ai Ai - “El dimoni pelut”:
https://open.spotify.com/
track/0PBxOilH8uhDBTA2thFVql?si=31922ae8519f4b78
Toni Fuster - “El dimoni Cucarell”:
https://www.youtube.com/watch?v=raYXXr_or3c
I per als més petits, el popular “Dimoni banyut”:
https://www.youtube.com/watch?v=vyIXvSARCNs
“Sant Antoni i el dimoni” a Barcelona

Per veure la importància de la festa de Sant Antoni dins de la cultura popular de
Barcelona, es va crear un llibre joc. A través d’aquest vídeo, en el qual us l’expliquen,
també fareu un recorregut per diversos barris i activitats tradicionals de Barcelona:
https://www.youtube.com/watch?v=8s-8sCKA2Bs
146 DaCaTrÀ!
Calaix 3
El gitano
Paraules i conceptes clau: ètnia gitana, xenofòbia, gènere, relacions paternofilials,

matrimoni
Quins estereotips i prejudicis tenim

sobre els gitanos? I sobre el matrimoni?
El racisme contra els gitanos,
segueix existint?
148 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
149 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
La primera referència que hem trobat d’aquesta cançó és de l’any 1917: n’apareix
publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollit
en una excursió a Montgrony (a Gombrèn, Ripollès).
Entre 1996 i 1997, Amadeu Rosell i Jaume Arnella la van recollir i publicar a
Les Cançons de Beget, amb el nom d’“El gitano”. Ha estat enregistrada per
alguns grups, dels quals destaquem L’Orquestrina Galana (1983) o El Pont
d’Arcalís (1998). Artur Blasco la recollí en diverses ocasions a peu pels camins
del Cançoner, com també el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i el Grup de
Recerca Folklòrica de la Garrotxa (a D’aquí estant veig una estrella - Cançons i
tonades tradicionals a Riudaura).
Aquesta informació s’ha extret a partir del que s’explica a Càntut:

https://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/108-el-gitano

Us proposem alguns criteris i aspectes que cal considerar en el moment
d’ensenyar-la i/o cantar-la.
Per ensenyar-la, cal tenir en compte que:
Pot presentar dificultats per encaixar el text amb la melodia; treballeu
prèviament les diferents lletres, així com l’encaix de les síl·labes i els versos
del text amb la melodia.
Cal vigilar i assegurar la precisió melòdica d’alguns intervals com els del
començament (do-fa-la) o aquells de 3a descendent (re-sib).
Cal fer un bon treball rítmic del 6/8 i dels ritmes que es repeteixen (negra-
corxera; corxera-negra; etc.), així com una bona interpretació de les lligadures
de prolongació.
Per cantar-la, recomanem:
Prestar atenció a l’interval re-sib (3a M descendent) perquè pot presentar
dificultats d’entonació.
Diferenciar clarament els ritmes de negra-corxera dels de corxera-negra; no
fer-los iguals.
Sentir i fer notar el començament anacrúsic de les frases musicals.
Tenir en compte la idea de diàleg que hi ha.
150 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Cantar la cançó amb bona entonació i memorització de la lletra.
► Desenvolupar el sentit crític respecte a la xenofòbia, en especial en relació amb l’ètnia gitana.
► Reflexionar sobre els rols i la igualtat de gènere.
► Aprofundir en el coneixement de les característiques i la història del poble gitano i especialment
d’algunes de les seves expressions artístiques, com la rumba catalana.

Coneixement Món actual ► Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes
del medi i les conseqüències per plantejar propostes de futur.
solidari.
Educació en Personal ► Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i
valors consolidar el pensament propi.
► Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones,
les seves idees, opcions, creences i les cultures que les
conformen.
Social ► Mostrar actituds de servei i de compromís social,
especialment davant de les situacions d’injustícia.
REQUERIMENTS
No hi ha requeriments específics.
AGRUPAMENT
Es pot treballar amb tot el grup classe o, com que és una cançó llarga amb tota la lletra, per petits grups, i
cada grup, una estrofa.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer bé la cançó i anar segur melòdicament per entonar-la amb seguretat.
► És recomanable que l’alumnat hagi treballat abans el ritme de subdivisió ternària si es vol acompanyar
la cançó rítmicament.
151 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Introduïm el tema
Introduirem el tema amb un debat en el qual posarem en comú què coneixem

sobre el poble gitano. Algunes preguntes que podem plantejar són: què coneixem
del poble gitano? Aquesta imatge correspon a la realitat del segle xxi? Creus que
encara existeix racisme cap als gitanos? Quins estereotips tenim? On viuen els
gitanos del teu poble o ciutat?
A partir d’aquí, cercarem informació sobre la història del poble gitano i la
representarem en un mural o a través d’una dramatització. A l’apartat “Estirem
el fil...” teniu algunes idees per aprofundir en aquesta ètnia en el moment actual.
Per acabar, podem llegir contes sobre els gitanos per entendre més la seva
cultura i conèixer-los millor (com els que ens proposa Sebastián Porras i que us
referenciem als “Materials complementaris”).
2. Treballem la cançó
Mostrarem la cançó (cantant-la nosaltres o mitjançant l’àudio de la fitxa) perquè

vegin el diàleg entre pare i filla present a la cançó i entenguin la cançó. Després
l’aprendrem i l’acabarem cantant en dos grups (pare-filla). La primera estrofa,
que pertany al narrador de la història, la interpretarem tot el grup sencer.
3. Acompanyem la cançó
Un cop apresa, acompanyarem la cançó amb algun obstinat rítmic propi del
compàs de 6/8 o combinant alguns esquemes rítmics. Algunes propostes
d’esquemes rítmics poden ser: ♩♪♩♪/♪♪♪♪♪♪/♩♪♩.
4. Descobrim
Coneixerem l’art dels gitanos i un gènere en concret: la rumba catalana.

Escoltem, ballem, aprenem i cantem la rumba “Som gitanos catalans”
(Sabor de Gràcia).
https://www.youtube.com/watch?v=pEzAyKLMzNw
Coneixem alguns dels cantants i grups de rumba catalana, des dels més
clàssics com el cantant Peret fins als grups posteriors i més actuals (Los
Manolos, Joan Garriga, Gertrudis, etc.). Podem visualitzar també algun
dels documentals que es proposen a l’apartat “Materials complementaris”.
152 DaCaTrÀ!
Activitats
Investiguem i coneixem quins són els instruments amb què s’acompanya

la rumba catalana.
Practiquem el ritme típic d’aquest gènere i acompanyem una rumba amb
palmes (vegeu a “Materials complementaris” la unitat didàctica “El grup de
rumba catalana”).
5. Treballem la cançó improvisada
Treballarem la cançó improvisada a través del garrotín, propi dels gitanos de

Lleida. N’escoltarem exemples i provarem d’improvisar amb les característiques
d’aquest gènere. Vegeu altres propostes en aquests mateixos materials (com la
3.8, corresponent a les corrandes del Rosselló i bàlzigues de l’Alguer) o reviseu
els recursos existents i que teniu a l’apartat de “Materials complementaris”.
153 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Podeu aprofitar el fet que és una cançó de la qual s’han enregistrat força
versions i treballar, per exemple, com l’ha tractat cada intèrpret o grup. Us en
recomanem un parell:
Belda & Sanjosex:
https://www.youtube.com/watch?v=s9yQ7U1Lysg
El Pont d’Arcalís & Ariondassa:
https://www.youtube.com/watch?v=-ObgdAPe2SQ
• Es pot relacionar amb altres elements tradicionals (cançons, danses, contes,

etc.) i amb elements patrimonials (especialment festes). Concretament, us
recomanem mirar la proposta 1.5 que fem en aquests mateixos materials,
sobre un ball de gitanes. O, també, revisar tot aquell patrimoni que té a veure
amb altres “xocs culturals” i, molt especialment, amb la cultura musulmana
(festes de moros i cristians, llegendes com la de la reina mora, cançons com
la de “Moros vénen”, etc.).
• Més enllà de la rumba o el garrotín, el poble gitano té una rica tradició musical,
tant de cant com de ball. Això ens pot portar a indagar o treballar altres obres
musicals o artístiques en general, des del flamenc fins a la música zíngara (i
les obres de música culta, fins i tot, que se’n deriven).
• Serà bo si podeu relacionar allò treballat en aquesta cançó amb altres fets
o aspectes d’actualitat que siguin significatius per a l’alumnat i que tinguin a
veure amb els temes culturals i de gènere tractats. O podeu fer-los descobrir
alguns gitanos famosos:
Cantants com Camarón de la Isla.
Ballarines com Carmen Amaya.
Eurodiputats com Juan de Dios Ramírez Heredia (que també és mestre).
Futbolistes com José Antonio Reyes i Jesús Navas (Andalusia), Andrea Pirlo
(Itàlia), Zlatan Ibrahimovic (Suècia), Cristiano Ronaldo (Portugal), etc. Font:
Els millors futbolistes de l’ètnia gitana
( https://es.besoccer.com/noticia/amp/los-mejores-futbolistas-de-etnia-
gitana-de-la-historia)
• També pot ser interessant buscar el significat de la bandera de l’ètnia gitana...
154 DaCaTrÀ!
o de suport
Contes
Porras, S. (2010). Contes Rromane. Fundació Pere Closa. Disponible a:
https://www.fundaciopereclosa.org/wp-content/uploads/2017/10/llibre_contes-
rromane_versiofinal.pdf
Arnal, Q. (s.d.). Ravi Xanó, un gitano de l’Índia. Altres pobles, Altres contes /
Hans Hansen. Disponible a:
https://www.viladecans.cat/sites/default/files/ravi_xano.pdf
Materials didàctics
600 anys convivint: Continguts sobre el Poble Gitano a Primària. Ateneu -
Generalitat de Catalunya. Disponible a:
https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/eif/pepg/index
Filigrana, M. del C., Heredia, E., i Fernández, B. (2020). Materiales didácticos
sobre el pueblo gitano para Educación Primaria. Ministerio de Educación y
Formación Profesional. Disponible a:
https://sede.educacion.gob.es/publiventa/materiales-didacticos-sobre-el-
pueblo-gitano-para-educacion-primaria/educacion-primaria/24970
Mayol, J.M., i Pujol, M.A. (2010). Unitat didàctica “El grup de rumba catalana”.
A Requetetxec. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicació. Disponible a:
https://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/05_documents_i_
recursos/01_materials_didactics/requetetxec/Documents_requetetxec/arxiu/
sd_rqtx_mestre_13.pdf
Eduglosa. Educació, difusió i foment de glosa (vegeu el referent al garrotín).
Portal de recursos. Disponible a:
www.eduglosa.cat
Documentals
“La roba estesa”, un retrat sobre la rumba catalana al Raval
https://www.youtube.com/watch?v=HCJtExKzbw0
Joan Garriga i les arrels de la rumba (Efecte Collins, 2021)
https://www.youtube.com/watch?v=d70RNj2rRwI
155 DaCaTrÀ!
La presó de Nàpols /
La presó de Lleida
Paraules i conceptes clau: amor, expressió de sentiments, justícia, censura
Autor: Pol Rius

Font: http://revistaxq.com/ca/2018/02/28/rap-del-carrer-laula/#b
Llicència: Creative Commons BY-SA https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.es
156 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
157 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
És una de les antigues balades conegudes a gairebé tots els països de llengües
romàniques. Forma part d’un grup temàtic al voltant de l’“amor entre presos i
filles de carcellers” i, també, d’“amor desgraciat”.
“La presó de Nàpols” és com es coneix més habitualment a les Illes Balears
i Pitiüses, mentre que a Catalunya és més habitual “La presó de Lleida” o “A
la ratlla de França”. Amades, en el seu Cançoner. Folklore de Catalunya (ed.
Selecta, pàg. 598), parlant de “La presó de Lleida”, ens diu: “És molt interessant
que la musa popular s’adoni del valor sublim de la cançó fins al punt que uns
presos miserables i de baixa mà arribin a despertar l’amor en el cor de la dama
de pro, per l’efecte encisador d’una senzilla cançó”.
N’existeixen diverses tonades, algunes de les quals es cantaven a dues o més
veus.

Pensem que és una cançó que, pel caràcter del text i la seva llargada, no es pot
cantar massa lenta ni trista. Al contrari, pensem que s’ha d’interpretar amb un
ritme allegretto i amb energia.
Estaria bé que estigués acompanyada per algun instrument harmònic, tant per
mantenir l’energia rítmica com per aguantar el to. També per poder fer algun
interludi instrumental que “espongi” el text entre grups d’estrofes.
La cançó té una estructura narrativa i també dialògica entre els diferents
personatges, tal com passa també amb “La presó de Lleida”. Això ens pot donar
la premissa o el suggeriment del muntatge de l’obra seguint aquesta estructura
per tal d’incidir millor en la seva dramatització (vegeu-ne unes indicacions a
l’apartat de “Materials complementaris”).
Creiem que els criteris estructurals exposats anteriorment ja ens donen pistes
dels criteris i aspectes a considerar al moment d’ensenyar-la. La memorització
d’una cançó tan llarga, que molts nens i nenes potser no estan acostumats a
cantar, és el primer escull que ens podem trobar, encara que la forma narrativa
ens pot ajudar en la nostra tasca.
Una manera seria que tots haguessin d’aprendre les cinc estrofes de la cançó
que corresponen al narrador, i les restants, repartir-se-les entre els diferents
158 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
personatges. Això facilita la memorització del text. I si es vol treballar més
la memòria, cal saber que hi ha versions que allarguen la narració amb una
trentena d’estrofes!
Treballar amb un petit musicograma o fil gràfic de l’esdeveniment de l’obra pot
ajudar a situar-nos millor en cada part i a seguir el fil del drama. O es pot recórrer
a teatralitzar la cançó per poder establir els diàlegs, el narrador i, àdhuc, treballar
amb la interpretació dramatitzada del text. Tot plegat farà més fàcil poder “posar-
se a la pell” dels personatges i veure la veritable dimensió dels fets.
159 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Aprendre una cançó narrativa.
► Analitzar uns fets narrats en la cançó i fer-ne un debat contextualitzat.
► Cantar la cançó de memòria i interpretar-la de forma dramatitzada.

Lingüístic- Plurilingüe i intercultural ► Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i
català cultural catalana, i mostrar interès per l’ús de la llengua
catalana.
Comunicació oral ► Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa

del medi causes i les conseqüències per plantejar propostes de futur
Ciutadania ► Valorar el sistema democràtic partint del coneixement dels
sistemes polítics per esdevenir futurs ciutadans crítics.
► Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge
escènic per expressar-se, interpretar i comunicar-se.
REQUERIMENTS
Espai, disfresses i materials adequats en el cas de voler-ho teatralitzar.
AGRUPAMENT
Treball en gran grup per al debat i la contextualització.
Treball en grups petits per muntar la peça teatral amb els diferents rols i personatges (o grups
de personatges).
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer els elements històrics que cal tenir en compte per poder situar la cançó
i els fets que s’hi narren, així com fer-ne una lectura actual. També, conèixer algunes de les moltes
versions d’aquesta i de “La presó de Lleida”.
► És bo que l’alumnat ja hagi cantat i interpretat cançons llargues anteriorment.
160 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Descobrim com és una presó
Visitem la presó Model de Barcelona (https://lamodel.barcelona/visites/visites-

escoles/). Amb la visita descobrirem com és una presó i de ben segur que
ens farà plantejar-nos moltes preguntes. Des de la mateixa activitat se’ns en
suggereixen algunes: com és la vida d’una persona privada de llibertat?, què se
sent vivint sota vigilància constant?, com és el dia a dia dels presos?, com està
organitzada una presó?, etc.
2. Treballem els passos
Lligat amb l’activitat 1 o independentment d’aquesta, aprenem la cançó i parlem

del que explica. És el moment d’esforçar-nos a fer-ne una bona interpretació i, si
volem, hi podem afegir la dramatització de la història i/o recórrer a altres suports
escènics (vestuari, escenografia, diapositives fetes per nosaltres i projectades,
etc.).
Una vegada la tinguem ben assajada, la presentem davant d’altres cursos,
famílies, etc. Potser serà el moment de compartir allò après a través d’ella (i de
la visita a la Model, si és el cas).
3. Ballem
Enregistrem la cançó i la fem arribar a artistes o personatges públics coneguts

i que estiguin o hagin estat a la presó (per exemple, el raper Pablo Hásel o
l’historiador i polític Oriol Junqueras). Li enviem el treball que hem estat fent i
li escrivim els nostres comentaris més personals, així com preguntes o dubtes
sobre el que hem parlat en gran grup. Pot ser una manera, també, de lligar la
cançó amb l’actualitat o, almenys, amb situacions reals.
161 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Es pot complementar allò treballat en aquesta versió amb estrofes provinents

d’altres versions, i en concret de “La presó de Lleida”. Llavors es pot aprofitar
per dur a terme un petit estudi comparatiu, de forma oberta i participativa.
Algunes versions a les quals podeu recórrer són les que han fet diversos
cantautors (Marina Rossell, Joan Manuel Serrat i Josep M. Espinàs, entre
d’altres), grups més actuals (Roba Estesa o La Troba Kung-Fú en serien
alguns) o cantadors anònims (com les que trobareu al Càntut). Per començar,
si voleu, aquí podeu trobar-ne tres versions:
https://www.catorze.cat/el-piano/preso-lleida-72094/
A l’apartat de “Materials complementaris” podeu trobar-hi de forma més
detallada algunes de les diferències entre versions històriques de “La presó
de Lleida”.
• Aquesta cançó tan coneguda i amb tantes versions ens pot portar a parlar de
la conservació d’aquestes peces i com, al llarg del temps, diverses persones
(folkloristes, etnomusicòlegs, músics, etc.) han recollit aquest patrimoni
oral, immaterial. Us convidem a aturar-nos en Palmira Jaquetti (1895-1963),
una de les recercadores de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de
Catalunya. Des d’un altre punt de vista, serà interessant remarcar el paper
de les dones tant en la transmissió oral de cançons com en la recopilació que
se n’ha fet.
• El més interessant de tot –i que no hauria de passar inadvertit– és el poder

òrfic del cant i, per extensió, de la música. És capaç de fer despertar l’amor,
la compassió i una atracció tan forts en la bella dama que la fan, fins i tot,
desitjar morir a la forca al costat del seu estimat (qui li canta o dicta la cançó).
Podem pensar en altres històries, cançons o fins i tot situacions reals en què
es vegi el poder de la música: mites com els d’Orfeu o sobre el cant de les
sirenes a L’Odissea; la frase feta que diu que “la música calma les feres”; la
força dels himnes i cants patriòtics, religiosos o militars; cançons tradicionals
com “El poder del cant”; contes com “El flautista d’Hamelín”; etc. Pot ser l’inici
d’un projecte ben interessant, potser...
162 DaCaTrÀ!
o de suport
De cara a la interpretació de forma dialogada i dramatitzada, us suggerim el

següent:
Les 4 primeres estrofes, les cantem tots.
La part en cursiva, qui interpreti la noia.
El que està en negreta i cursiva, els nois presos.
L’estrofa de després de l’interludi instrumental, tots altre cop.
La part en negreta, el pare de la noia.
A la ciutat de Nàpols, INTERLUDI INSTRUMENTAL

hi ha una presó, la vida mia,
La dama condolida
hi ha una presó, la vida mia, amor.
va acudir a son senyor, la vida mia,
Hi ha vint-i-nou presos va acudir a son senyor, la vida mia, amor.
que canten la cançó, la vida mia,
–Dels presos que allà canten, digau què
que canten la cançó, la vida mia, amor.
en fareu vós, la vida mia,
La dama està en finestra digau què en fareu vós, la vida mia, amor.
escoltant la cançó, la vida mia,
–Demà serà dissabte,
escoltant la cançó, la vida mia, amor.
los penjaran a tots, la vida mia,
Els presos se’n temeren, los penjaran a tots, la vida mia, amor.
ja no cantaven, no, la vida mia,
–Pare, lo meu bon pare,
ja no cantaven, no, la vida mia, amor.
no em mateu l’aimador, la vida mia,
–Per què no cantau, presos? no em mateu l’aimador, la vida mia, amor.
per què no cantau, no?, la vida mia,
–Ma filla Margalida,
per què no cantau, no?, la vida mia, amor.
serà el primer de tots, la vida mia,
–Com cantarem, senyora, serà el primer de tots, la vida mia,
si estam dins la presó?, la vida mia, amor.
si estam dins la presó, la vida mia, amor.
–Pare, lo meu bon pare,
Sense menjar ni beure, a mi penjau-me i tot, la vida mia
més que algun rosegó, la vida mia, a mi penjau-me i tot, la vida mia, amor.
més que algun rosegó, la vida mia, amor.
Demà serà dissabte,
mos penjaran a tots, la vida mia,
mos penjaran a tots, la vida mia, amor.
163 DaCaTrÀ!
o de suport
A part de la versió que adjuntem en aquests materials, n’hi ha d’altres. Cal destacar
sobretot la memorable versió dels Uc, el grup folk eivissenc de referència:
https://www.youtube.com/watch?v=fhHp2kz3OlI
Alguns materials de suport que existeixen al voltant d’aquesta cançó són:

La cançó amb la lletra:
https://www.youtube.com/watch?v=t7i7T_jC8TE
Vídeo per ajudar a la interpretació instrumental de la cançó:
https://www.youtube.com/watch?v=vcJiyq21ltM
Sobre la comparació entre versions, aquí us deixem algunes notes:

Una anàlisi breu de les diferències i semblances que podem copsar entre versions
pot començar parlant de la lletra i, concretament, de la tornada musical. En el
cas de la cançó que ens ocupa, aquesta s’interpola entre els versets de cada
estrofa. A la missió que feu Palmira Jaquetti pel Pallars Sobirà el 1926 podem
veure com, en la versió d’aquesta cançó recollida de la veu de Matilde Carrera,
la tornada la trobem escrita així: “la vida mia, la vida mia no”. La cantada uns
dies abans, a Alòs, era de tres parts i en canvi diu: “la vida amor, la vida mia, la
vida mor”. I la cantada a Cerví uns dies després diu: “lirom dom, fa lirom lireta,
lirom dom, fa lireta la”. I més: a Lleret, “la vida mia, la vida, vida, mor”; la recollida
a Llavorsí, “la vida mia, mia, la vida mia, mia, mor”; a Eroles, “la vida mia, la vida
mia, mia, mor”, i a Gerri de la Sal, “lirom, lireta”.
Si anem a buscar les referències amb d’altres versions recollides encara abans,
trobem algunes diferències. A part de la coneguda recollida per Aureli Capmany
en el seu cançoner de 1903 (“petita bonica, lireta, liró”), podem trobar “més ay,
lireta liró”; “virondom, virondom, virondeta”, i “lironfalireta, lironfaliró”.
Quant a l’argument, en general, a totes les versions és el mateix. És a dir, el
missatge es manté inalterable. Amb tot, la gran difusió que ha tingut aquesta
cançó fa que s’hi observin una gran diversitat de variants en els detalls, la qual
cosa l’enriqueix:
Normalment hi ha trenta-tres presos, tot i que en alguns llocs parlen de

trenta-dos, trenta-quatre o trenta-nou; en les versions recollides per Milà
i Fontanals són “cent y cinquanta presos”, “set o vuit presos” i “setanta i
quatre”; a la ciutat de Nàpols eren “vint-i-nou presos”, i a la vila de Figueres
“n’hi ha dotze presos”.
Hi ha força acord en el nom de la protagonista, normalment Margarida

(que en la nostra cançó és Margalida), i no tant respecte al lloc des d’on
s’escolta la cançó (balcó, finestra, mirador).
164 DaCaTrÀ!
o de suport
Sobre el delicte pel qual s’acusa i es condemna els presos, en alguna de

les versions s’esmenta que és per incendi. És curiós constatar que el dia
en què volen penjar els presos sovint apareix que és en Sant Diumenge
o Sant Dissabte (en referència al dissabte o diumenge de Pasqua);
antigament, per respecte a la Passió de Crist, durant la quaresma no
s’executava ningú. D’aquí, l’amenaça o advertiment que ja s’acosta el
Sant Diumenge, per avisar que es preparin.
Sense que realment fos així, es podria relacionar les versions d’aquesta cançó
amb la guerra dels Trenta Anys, en què la Corona d’Aragó va posicionar-se com
a estat neutral. A causa de la guerra entre Felip IV (amb l’exèrcit de Castella)
contra França, el monarca necessitava diners per finançar la guerra i apujà
els impostos a tots els regnes de la Corona hispànica. Així, el 1647 s’exigí a
Nàpols el pagament d’un milió de ducats, per la qual cosa els napolitans es
revoltaren contra el rei i cremaren els palaus dels recaptadors d’impostos (amb
els recaptadors i les seves famílies a dins!). Nàpols no hagué de pagar el milió
de ducats, però la revolta va ser sufocada a la força per la marina i tropes
aragoneses. Els revoltats foren tancats i executats, fet que fa pensar en la cançó
de “La presó de Nàpols”.
Durant la guerra dels Trenta Anys, la Corona d’Aragó patí atacs i provocacions
constants dels castellans sobre el territori proper a França, pel fet de declarar
la seva neutralitat vers el conflicte, i que de fet provocaren, entre d’altres, la
famosa Guerra dels Segadors. En aquest context, es produí la batalla de Lleida
(1642). Ben segur que això comportà execucions i empresonaments (com passa
sempre a totes les batalles de la història), i d’aquí podríem parlar de “La presó
de Lleida”.
165 DaCaTrÀ!
L’Anneta Rostollar
Edats recomanades: 10-12 anys (cicle superior)
Paraules i conceptes clau: rols de gènere, estètica de gènere (transvestir-se),

dramatització, síncope
“Tota vestideta d’home i

amb un sabre a cada mà”
Per què abans les noies

s’havien de vestir d’home
per poder fer segons
quines coses?
166 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
167 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Aquesta balada o cançó narrativa ens explica la història de l’Anneta Rostollar,
una noia que vol anar a la guerra. En aquella època, les noies tenien prohibit ser
soldats, com també fer moltes altres coses. Tampoc prenien la iniciativa en molts
aspectes de la seva vida. Veurem com l’Anneta trenca esquemes i decideix
enganyar la mare per així escapar-se ‒vestida d’home‒ i poder decidir el rumb
de la seva vida.
Així doncs, a part del treball musical pertinent, amb aquesta cançó es pot fer
un treball de gènere, ja que ens mostra una noia amb iniciativa, valenta, que
vol anar a defensar les seves conviccions i que es fa passar per un home. En
certa manera, també és una noia rebel i desobedient; en definitiva, una noia que
trenca esquemes (sobretot en aquells temps). Malauradament, poques vegades
veiem aquest paper de la dona en les cançons tradicionals. Generalment, les
veiem supeditades a casar-se, enamorar-se o esperar un bon galant.
D’aquesta cançó n’hi ha una versió molt més estesa arreu del país coneguda
com a “Ai mare, aneu a missa”. Se n’han fet diferents enregistraments i se n’han
recollit nombroses versions, sempre amb un text que és pràcticament el mateix,
tot i que a vegades canvia una mica el significat, però amb melodies ben diferents
(vegeu l’apartat “Estirem el fil...”).

A l’hora d’ensenyar-la s’haurà de fer èmfasi en aquest ritme sincopat que ens
acompanya al llarg de tota la cançó, com si fos una cantarella. Atenció, però,
que al final de la peça hi apareix el ritme de negra i corxera. Haurem de vigilar
de no fer-lo sincopat.
A l’hora de cantar-la cal tenir en compte que hi apareixen diferents personatges.
Per tant, és interessant tenir cura de l’expressió de cadascun d’ells d’acord amb:
el que li està tocant viure, els diàlegs que s’estableixen, la veu del narrador (que
ens va explicant la història) i la tornada, que es va repetint a cadascun dels
versos.
168 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Aprendre la cançó “L’Anneta Rostollar”.
► Realitzar un treball rítmic centrat en la síncope.
► Reflexionar sobre aspectes de gènere a través de la cançó (transvestir-se d’home, rols i expectatives).
► Dramatitzar la cançó a través dels seus personatges.

Lingüístic Comunicació oral ► Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa,
Comprensió lectora ► Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació,
interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i
la complexitat del text i el propòsit de la lectura.
Educació Dimensió personal ► Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i

en valors consolidar el pensament propi.
Dimensió social ► Analitzar l’entorn amb criteris ètics per cercar solucions
alternatives als problemes.
Artístic Percepció, comprensió i valoració ► Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artís-
tic proper, de Catalunya i d’arreu.
REQUERIMENTS
Com a materials, es necessitarà disposar d’instruments de petita percussió i de projector o pissarra (per als
cartells rítmics, la lletra de la cançó, etc.)..
AGRUPAMENT
Les activitats es plantegen en el grup classe i també en petit grup.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent especialista de música ha de conèixer bé la cançó.
► El docent generalista ha d’obtenir dades (a part de les que es proporcionen en aquesta fitxa) sobre
dones que van haver de disfressar el seu gènere per poder fer el que volien (activitat 5).
Ha de conèixer la cançó per tal de poder-ne fer un treball lingüístic a través dels seus personatges
(activitat 3).
► L’alumnat ha d’estar avesat a fer treballs rítmics (imitació, lectura, improvisació, etc.).
169 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Interpretació del ritme de la cançó
Interpretem, per imitació, els diferents motius rítmics que conformen la peça.
Establim diàlegs amb els diferents motius rítmics, incorporant-hi diferents timbres
instrumentals o corporals. A més: parlem de les diferències i semblances entre
ells.
2. Ensenyament-aprenentatge de la cançó
Escrivim el títol de la cançó “L’Anneta Rostollar” a la pissarra.

Qui era l’Anneta Rostollar? Algú la coneix? De què creieu que ens parlarà la
cançó?
Demanem als alumnes que escoltin bé la cançó per tal de poder-ho descobrir.
Cantem la cançó. Si han prestat atenció, ens podran explicar l’argument de la
peça. Serà interessant veure en quins detalls es fixen els alumnes, si han captat
que l’Anneta enganya la seva mare per poder marxar de Berga, si els ha cridat
l’atenció que vagi vestida d’home, etc.
Ensenyem la cançó frase per frase, de manera acumulativa, i els alumnes van
repetint-les.
Una vegada apresa la cançó, piquem de mans el ritme mentre la cantem. Potser
algun alumne ho relaciona amb l’activitat anterior i pot reconèixer elements que
s’hagin treballat. Si no, ho fem notar.
3. Representació de la cançó
(relació interdisciplinària amb llengua)
Aquesta cançó té diferents personatges que ens permeten treballar els rols de
solista i cor (tutti) mentre interpretem la cançó. A més, com que és una història i hi
ha diàlegs, també podem treballar l’entonació i l’expressió del significat del text i
de determinades paraules (vegeu un petit glossari a “Materials complementaris”).
Representant la cançó, també treballarem el fraseig, que ja hem introduït a
través del treball rítmic.
Projectem la lletra de la cançó per tal de veure’n els personatges que hi apareixen.
N’extraurem els següents personatges: narrador, Anneta, veïnes, pare, capità i
cor (tutti), que farà la tornada.
Escollim els nens i nenes que faran de solistes. Interpretem la cançó representant-
la, ja sigui amb dibuixos, titelles, fent teatre, etc. És important fer notar el paper
del cor, i que aquesta és una de les característiques d’aquest tipus de cançó
170 DaCaTrÀ!
Activitats
tradicional catalana que és la balada (amb estrofes que fan avançar la història i
tornades que es van repetint).
4. Interpretar la cançó amb una base

d’obstinat rítmic de síncope
Segons el nivell d’alumnat que tinguem davant, comencem presentant la síncope

o bé demanant als alumnes si la saben reconèixer. Podem utilitzar la paraula
síncope o d’altres que hi encaixin (com “Mare, a missa, ai, mare, a missa...”) per
seguir el ritme de l’obstinat.
Obstinat ...
Ma-re, a mis-sa, ai, ma-re, a...
Interpretem l’obstinat amb instruments de petita percussió (per exemple, panderos

amb la baqueta del revés o amb un dit, per aconseguir una sonoritat profunda).
Una vegada dominat l’obstinat, cantem la cançó a sobre. Si veiem que la
coordinació que això implica dificulta la interpretació, podem dividir el grup classe
en dos: els uns canten i els altres interpreten l’obstinat, i a la inversa.
A més: el treball de l’obstinat ens permet parlar, si ho considerem oportú, de
l’inici amb anacrusi, ja que no comencem junts, sempre comença primer la veu.
5. Dones de la història que es van fer passar per homes

(relació interdisciplinària amb educació en valors)
Escrivim o projectem a la pissarra la següent frase de la cançó:

“Tota vestideta d’home i amb un sabre a cada mà”
Preguntem als alumnes per què l’Anneta ha d’anar vestida d’home per anar a la guerra.
Introduïm els rols de gènere: les noies no podien anar a la guerra i no prenien la
iniciativa en molts aspectes de la seva vida; de quina manera el masclisme ha
vetat les dones en molts aspectes i s’han hagut de disfressar, és a dir, agafar el
rol d’home, per poder fer allò que volien. Fem esment del fet de no tenir opció,
que és molt diferent del fet de no poder o no voler.
Presentem als alumnes altres dones al llarg de la història (en veiem a totes les
èpoques) que també s’han disfressat d’home per poder anar a la guerra, igual que
l’Anneta. Donem valor al fet que actualment no ho hem de fer, i hem de continuar
171 DaCaTrÀ!
Activitats
treballant tots plegats perquè no hi hagi diferències entre homes i dones. Els
motius pels quals anaven a la guerra són diversos: per convicció i ideologia, per
protegir un membre de la seva família, etc. Citem les més conegudes, però n’hi
ha moltes més:
Hua Mulan Edat mitjana
Es va disfressar d’home per poder anar a

la guerra en lloc del seu pare, que ja era vell.
Disney n’ha fet una pel·lícula.
Joana d’Arc (1412-1431) Segle xv
Es va disfressar d’home per liderar l’exèrcit

francès contra Anglaterra a finals de la Guerra
dels Cent Anys. Va ser vista com una heroïna.
Se n’han fet diverses pel·lícules.
Dorothy Lawrence (1896-1964) Segle xx
Periodista. Es va haver de disfressar d’home per

poder anar a fer de reportera durant la Primera
Guerra Mundial, i allà es va fer passar per soldat.
Una llista més completa la podeu trobar a:

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Travestismo_en_%C3%A9poca_de_guerra
172 DaCaTrÀ!
Activitats
Preguntem als alumnes si creuen que les dones només s’han hagut de disfressar
d’home per poder anar a la guerra o també ho han hagut de fer per poder accedir
a altres àmbits. L’alumnat s’organitza en petits grups i cadascun s’encarrega
de buscar informació sobre una de les dones de sota. En els propers dies, la
informació es presentarà o quedarà plasmada en un mural, pòster o blog.
Per ser faraona Per ser metgessa Per ser escriptora
Hatshepsut Margaret Ann Bulkley Les germanes Brontë
Per anar a la universitat Per ser músic Per fer esport

Concepción Arenal Dorothy Lucille Tipton Rena “Rusty” Kanokogi
En aquest enllaç hi podreu trobar informació sobre cadascuna d’elles:

https://cooperativa.abacus.coop/ca/comunitats/comunitat-cultural/coneixement-
compartit-cultural/dones-que-van-fer-historia-fent-se-passar-per-homes/
173 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Altres versions:
Aquesta versió de “L’Anneta Rostollar” no és la més coneguda ni cantada,
però l’hem escollit pels següents motius:
Per donar a conèixer una melodia que es diferencia de les altres
versions perquè es presenta en tonalitat menor.
Perquè la lletra ens permet fer un treball de gènere molt ric, diferència
d’altres versions en què la noia marxa “del braç del capità” (per exemple,
a:https://cantut.cat/canconer/cancons/item/373-ai-mare-anem-a-
missa).
Tot seguit, presentem enllaços d’altres versions que es poden treballar.

Veureu que la lletra és molt similar, però la melodia, no:
Àlbum Uni, dori (1971), d’Ara va de bo: “Ai mare, aneu a missa”
https://www.youtube.com/watch?v=vS9Pn63lHvY
Àlbum de Xesco Boix (1977): “Ai mare, aneu a missa”.
https://www.youtube.com/watch?v=bqjfJo91iqE
Versions de diferents escoles (activitats musicals a l’aula, frase per frase):
https://www.youtube.com/watch?v=HteffjpOR8Q
https://www.youtube.com/watch?v=85FkPNEBIiM
Si posem al cercador de Spotify “Ai mare aneu a missa”, apareixen tot

un seguit de versions molt interessants.
• Ampliació activitat 3 (àrea de llengua)

Des de l’àrea de llengua es podria demanar als alumnes que continuessin
la història de l’Anneta i que per petits grups creessin i cantessin un parell
d’estrofes més.
174 DaCaTrÀ!
o de suport
Font
La cançó l’hem extreta del cançoner de folklore de Rupit-Pruit, del Grup de
Recerca Folklòrica d’Osona:
https://www.researchgate.net/profile/IgnasiRoviro/publication/274835141_El_
folklore_de_Rupit-1/links/552aae2c0cf2779ab792ed7e/El-folklore-de-Rupit-1.
pdf
Breu glossari
Definicions de les paraules que possiblement caldrà explicar (extretes de
diccionari.cat):
Vila: Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o
un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels
pobles.
Couré: Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic.
Matxo: Híbrid de cavall i somera (ase femella).
Afilerar: Posar en filera.
Sabre: Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla més o menys corba
tallant per la seva vora convexa i sovint àdhuc per la còncava
prop de la punta.
175 DaCaTrÀ!
Francisca Ferrera
Edats recomanades: a partir de 10 anys
Paraules i conceptes clau: balada, igualtat de gènere, relacions de parella i paternofilials
176 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
177 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
“Francisca Ferrera” és un bon exemple d’aquelles balades que han passat de
generació en generació a través de l’oralitat. Es tracta d’una balada amb l’habitual
configuració en versos heptasil·làbics, amb rima assonant en els versos parells
i lliure en els senars.
Sobre l’argument, en un article a la revista Caramella, Jaume Ayats (2004: 80)
ens interpel·la: “En la història de la Francisca Ferrera, qui té raó? El xicot atrevit
que fa robar la noia perquè el pare no li dóna? O el pare que no li vol donar?
O la mare que li donaria i es queda sense marit i sense filla? O cadascun dels
tres té una part de culpa per no haver mirat de solucionar-ho d’una manera més
enraonada? (I la noia, que ni apareix amb veu pròpia, què hi pinta en aquesta
societat?)”.
La cançó no reparteix culpes, només narra com en una bona novel·la. Sembla
que digui: “quan prives que els enamorats facin, crides el mal temps”. Per això
les balades s’escampaven pels països i es cantaven durant segles.
La va cantar l’any 1979 Joan Tresserres, de Sant Andreu de Bancells, al Grup
de Recerca Folklòrica d’Osona (Aiats, Roviró i Roviró, 1994). Joaquim Ruyra diu
al llibre La gent del mas Auler (1904): “Tenia l’aire d’aquella cançó d’amor sense
esperança que repeteix per tornada: Adéu, Francisca Ferrera, adéu”.

Més enllà de dominar bé la cançó abans d’ensenyar-la –tant en l’aspecte melòdic
com en el de text–, també cal tenir interioritzada la història i aquells aspectes
lingüístics que poden representar una dificultat per als alumnes (vocabulari ara
en desús, per exemple).
Cal tenir en compte que la cançó no és tonal i que no està marcada per una
mètrica rígida, sinó que cal buscar el fraseig i els accents de les frases. L’audició
de la peça pot ser un bon recurs per entrar en aquest tipus d’interpretació.
178 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Reflexionar sobre els rols i la igualtat de gènere.
► Cantar la cançó amb acompanyament, i memoritzar-ne bé la lletra.

Artístic Percepció, comprensió ► Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i
i valoració musical i estratègies per comprendre i apreciar les
► Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artís-
tic proper, de Catalunya i d’arreu.
Educació en Dimensió personal ► Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i

valors consolidar el pensament propi.
Dimensió interpersonal ► Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les se-
ves idees, opcions, creences i les cultures que les conformen.
► Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les rela-
cions entre les persones.
REQUERIMENTS
Cal disposar d’ordinadors portàtils o tauletes amb connexió a Internet per tal de dur a terme algunes de
les activitats proposades. També es necessiten instruments de percussió determinada.
Per a les primeres activitats, estaria bé preparar prèviament l’espai amb la idea que els alumnes hi trobin
un ambient de “misteri” que propiciï l’audició de la cançó (coixins disposats en forma de cercle, llum tènue,
llanternes, etc.).
AGRUPAMENT
Les primeres activitats es poden fer en gran grup, però a mesura que avancin les sessions serà
recomanable que els alumnes treballin en grups reduïts.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer bé la cançó i els elements musicals que hi apareixen.
► L’alumnat ha d’haver adquirit una certa experiència en el cant i la memorització de cançons.
També cal que tingui consolidats certs continguts bàsics del llenguatge musical i de la pràctica
instrumental.
179 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Audició de la cançó tot fixant-nos en la lletra
Farem una primera escolta de la cançó per gaudir de la sonoritat que té, de
les veus. A continuació, donarem als alumnes un document amb la lletra de la
cançó incompleta (amb buits en diferents parts de les estrofes) i que hauran
d’omplir a mesura que transcorri l’audició. O amb paraules equivocades que
han de detectar. Es posarà un mínim de dos cops, de manera que se la puguin
fer cada vegada més seva. Finalment, es posarà en comú la lletra i se’n parlarà
perquè tothom entengui el significat de totes les paraules que hi apareixen.
2. Debat i reflexió sobre la cançó completa
Parlarem de les diferències entre l’època de la cançó i el temps present. En el

diàleg caldrà incidir sobre les parelles, el matrimoni, el paper dels pares, etc.,
així com el paper de la dona dins de la societat (abans i ara) i la igualtat entre
els homes i les dones. Aquesta activitat i l’anterior seria convenient treballar-les
en alguna sessió de valors (o alguna estona apropiada) per tal de tenir temps de
treure’n el suc.
3. Interpretació vocal
Atenent a l’estil de cançó que es proposa, ens aturarem en la interpretació de la

cançó, que basarem a combinar la part solista (un solista per cada estrofa) i la
que canta tothom (tornada).
Buscarem com dir cada frase, com dur a terme el fraseig adequat, com aprofitar-
se de la flexibilitat en el tempo i les dinàmiques quan es fa de solista, etc.
4. Creació d’un acompanyament
Crearem un acompanyament senzill. Començarem incorporant-hi un bordó amb la

nota do (com fa un sac de gemecs). Explorarem diverses sonoritats fins a quedar-
nos amb la que més ens agradi. A partir d’aquí, enriquirem l’acompanyament
amb percussió, sempre buscant sons continus, com hem fet amb el bordó (per
exemple, el pal de pluja), o que exerceixin la funció de separar cadascuna de les
frases.
180 DaCaTrÀ!
Activitats
5. Interpretem la cançó amb acompanyament
Aprofitarem el treball realitzat per mostrar la feina feta, ja sigui amb una gravació
per enviar a les famílies o penjar al blog de la classe, ja sigui amb un petit concert
per a algun altre grup classe de l’escola. Aquest fet ha de ser l’excusa per insistir
una mica més en la interpretació i per plantejar-se la posada en escena.
181 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Un cop fet el treball seqüenciat anteriorment, hi ha moltes possibilitats

d’anar més enllà amb activitats complementàries com:
Crear una percussió corporal per a la cançó.
Versionar-la canviant el tempo, una part de la melodia o els acords
(amb el suport tecnològic o sense).
Afegir una o dues estrofes com a acabament, seguint amb l’estructura
de la peça.
Crear un videoclip de la cançó.
182 DaCaTrÀ!
o de suport
Bibliografia citada i altres referències relacionades
Aiats, J., Roviró, I., i Roviró, X. (1994). Cançons i Tonades Tradicionals de la Comarca
d’Osona (disc compacte amb el seu corresponent llibret comentat). Fonoteca de
Música Tradicional Catalana.
Ayats, J. (2004). Francisca Ferrera. “Ara ve el mes de maig”. Caramella. Revista
de Música i Cultura Popular, 11, 80-81.
Ayats, J. (2013). “El folklore d’Osona”. Ausa, XXVI (171), 196-211. Disponible a:
https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2013/188488/ausa_a2013v26n171p196.pdf
Capmany, A. [1980 (1901-1913)]. “Francisca Ferrera”. A Cançoner popular
(cançó XCVII). Ketres Editora. Disponible a:
http://www.arxiu.net/4Cat/CP397.pdf
183 DaCaTrÀ!
La Lletja
Paraules i conceptes clau: els cànons de bellesa, l’evolució de bellesa, la difusió

dels estàndards de bellesa
Qui decideix
el que és
ser lletja?
Què vol dir
ser lletja?
I no ser-ho?
184 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
185 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
“La Lletja” és una cançó narrativa que també es podria considerar una cançoneta
de costums. Explica un cas concret, i s’hi exposa una reflexió o moral final.
Des del títol, deixa palès de què parlarà: la bellesa o, més ben dit, l’absència de
bellesa. La lletra explica les vivències d’una noia del poble de Bonparné –nom
inventat o deformat– que està promesa per casar-se, però que té en contra les
altres noies del poble. Consideren que és “la lletja” del poble i que el seu futur
marit es mereix casar-se amb algú “millor”. La cançó acaba amb una reflexió on
s’indica que la bellesa física no és important, ja que és temporal. El que val és el
que un té dins del cor, ja que això sí que dura tota la vida.

Les diverses estrofes de la cançó cal interpretar-les amb un tempo àgil, que
ajudi a explicar la història. Es tracta d’una peça fresca, que no hauria de pesar
i que al final de cada estrofa fem desembocar en l’expressió –que ha de sonar
com un insult o una interjecció– de “la lletja!”. Per fer-ho, es pot jugar a cantar les
estrofes per petits grups i afegir-s’hi tothom en el moment de “la lletja”.
Lligat amb l’anterior, es pot optar per fer ben curta l’anacrusi de “la lletja”. Això hi
donarà una major força.
186 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Aprendre la cançó “La Lletja”.
► Reflexionar sobre els cànons de bellesa i com es transmet pels mitjans d’informació.
► Compartir la pròpia opinió sobre el significat de la bellesa.


del medi causes i les conseqüències per plantejar propostes de futur.
Digital Instruments i aplicacions ► Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les

seves funcionalitats d’acord amb les tasques a realitzar.
REQUERIMENTS
Per a la proposta, serà necessari disposar dels següents materials:
Mostres dels estàndards de bellesa (anuncis, retalls de revistes, imatges de xarxes socials, notícies, etc.).
Càmera de vídeo (pot ser la del mòbil).
Alguna aplicació d’edició de vídeo.
AGRUPAMENT
Es pot realitzar tot en gran grup, però serà millor fer algunes parts, i en especial la darrera activitat, en
petits grups.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer bé la cançó i tenir nocions sobre perspectiva de gènere i també sobre l’ús
de la tecnologia per a la creació audiovisual.
► L’alumnat ha de tenir una mínima experiència compartint opinions i debatent; també seria necessari
disposar de coneixements audiovisuals.
187 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Cantem i comprenem la cançó
Començarem aprenent la cançó a mode de repetició i cantant-la amb els infants.

En aquest moment és important que parlem del significat de la cançó. Podem
plantejar diferents preguntes als infants. Algunes propostes serien:
Per què estan enfadades les noies de Bonparné?
Què vol dir que té un niu de gràcies dolces?
Què pensa el marit de la seva futura esposa?
2. Millorem la interpretació
Fem una versió repetint la primera frase (els dos primers versos). Mirem de jugar
amb aquesta repetició? Aquí us en plantegem algunes, tot i que recomanem que
demaneu idees als infants:
Assagem d’aplicar-hi contrastos d’intensitat (fem un eco?), de tempo, de timbre, etc.
Establim una mena de diàleg entre les dues meitats del grup classe.
Interpretem la cançó amb instruments la primera vegada i cantant la segona.
Una altra proposta en relació amb la interpretació és aplicar-hi el concepte de
solo-tutti, com ja avançàvem a l’apartat “Indicacions per a la seva interpretació”.
En tot aquest procés, cal anar escoltant amb atenció (fins i tot hi pot haver
infants amb el rol de “crítics musicals”) per comentar si ens agrada més o
menys, si permet comunicar millor d’una forma o d’una altra, quins avantatges i
desavantatges té cantar d’aquesta manera, etc.
3. Aprofundim en el tema de la bellesa
Primer parlem sobre què vol dir ser lletja i el seu contrari, la bellesa. Deixem
que els infants comparteixin les seves idees i les anem apuntant a la pissarra,
perquè ens serviran més endavant. Després d’una estona, els preguntem d’on
han tret aquestes idees. I si creuen que ser lleig o tenir bellesa és el mateix
ara que quan van escriure aquesta cançó. Serà el moment d’explicar-los que
les cançons servien (i serveixen) per comunicar i transmetre molta informació
i valors. Entre d’altres, qui té bellesa i qui no. Però qui ho estableix, realment?
4. Mirem el present
Seguim el debat i aprofundim en els canals i les formes de transmissió actuals.
188 DaCaTrÀ!
Activitats
Com es fa en el moment present? Anuncis, mitjans de comunicació, xarxes

socials, etc.
Els aportem o busquem a Internet exemples reals per analitzar-los, per fer-hi
una mirada crítica. Què ens diu sobre què és la bellesa? És el mateix que el que
havíem pensat nosaltres? Hi estem d’acord?
5. Nosaltres també podem dir-hi la nostra
Diguem-hi la nostra! Crearem un vídeo per penjar al web de l’escola en format

d’anunci venent la nostra idea de la bellesa. Necessitarem una idea sobre la
bellesa per fer-ne un eslògan, una mica de guió, una música que ho acompanyi
i ho reforci, etc. Podem fer-ho en petits grups o com a classe.
189 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Si en feu un projecte, podeu enllaçar aquesta cançó amb d’altres amb

temàtiques relacionades (“La Bugada”, “La Vella”, etc.), amb contes
tradicionals (“Les tres filadores”, “El Rei amb orelles d’ase”, etc.) o amb
cançons “modernes” (“Try” de Colbie Caillat, “Beautiful” de Christina Aguilera,
etc.).
190 DaCaTrÀ!
o de suport
Tot seguit, us mostrem alguns dels inacabables exemples i opinions sobre els
estàndards de bellesa actuals.
Vídeos d’anuncis
Anunci Dulceida Gilette:
https://www.youtube.com/watch?v=X8vF9FVHZRM
Tràiler Insaciable:
https://www.youtube.com/watch?v=ZNHnTuG0NFs
Anunci Paco Rabanne:
https://www.youtube.com/watch?v=y9ZccFN9ZEA
Anunci Cereals Fitness Nestlé:
https://www.youtube.com/watch?v=y9ZccFN9ZEA
Articles que reflexionen sobre anuncis

“El cuerpo femenino como reclamo de ventas” - Crítica a l’anunci de Ryanair:
https://www.izquierdadiario.es/Cosificacion-2-0-el-cuerpo-femenino-como-
reclamo-de-ventas
“Anuncios machistas que desempoderan la mujer”:
https://imaginabienestar.com/2020/05/29/anuncios-machistas-como-
desempoderan-mujeres/
Xarxes socials: sobre les influencers i el que transmeten

“Influencers y confusión”
https://misionesonline.net/2020/07/07/influencers-y-confusion-las-cosas-que-
nos-hacen-ruido-del-sistema-de-famosas-como-formadoras-de-opinion/
191 DaCaTrÀ!
La filla dels forners
Paraules i conceptes clau: estereotips, rols de gènere, professions i oficis
Hi ha oficis d’homes
i oficis de dones?
Poden fer el mateix
els nens i les nenes?
192 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
193 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Aquesta peça és una cançó narrativa feta de quartetes. És un tipus de cançó
que en el seu moment es va crear per explicar una anècdota que havia passat
en l’entorn de qui la dictava. Són cançons poc simbòliques, és a dir, expliquen
un fet concret i únic. En contraposició amb l’anterior cançó (“La Lletja”), l’objectiu
no és transmetre un missatge o una ensenyança moral.
L’origen probablement caldria situar-lo al segle XIX.

La cançó és senzilla d’aprendre a través de la imitació, frase per frase i estrofa
per estrofa. Cal parar atenció, això sí, al que expressa el text i demanar una
bona articulació de les paraules, perquè la història s’entengui bé.
A l’hora de cantar-la també cal prestar atenció al fraseig (i a les respiracions),
perquè no acabi essent un conjunt de frases tallades i que es perdi el sentit global
del discurs musical. També cal buscar que sigui lleugera, agafant un tempo no
massa lent. Per acabar, aprofitant que no és vocalment exigent, és una bona
oportunitat per insistir i revisar que estiguin consolidats aspectes bàsics de la
veu cantada (emissió vocal, posició del cos, control de la respiració, etc.).
194 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Escoltar la cançó “La filla dels forners” comprenent-ne el significat.
► Reflexionar sobre els rols de gènere en les feines laborals.
► Conèixer dones que han trencat els estereotips de la divisió per gènere d’oficis.

Coneixement Món actual ► Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes
del medi i les conseqüències per plantejar propostes de futur.
solidari.
REQUERIMENTS
El material que necessitarem és:
Cançó “La filla dels forners”, amb la lletra original i la versió amb les petites adaptacions (vegeu-ho als
Cartes de presentació de les dones (vegeu els “Materials complementaris”).
Materials per fer un mural, pòsters o el que decidiu.
AGRUPAMENT
Es treballa amb tot el grup classe, a excepció de l’activitat 3, que es fa en petits grups.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer bé la cançó “La filla dels forners”, disposar d’eines per moderar un debat i
conèixer dades bàsiques sobre les dones que apareixeran.
► L’alumnat ha d’entendre el vocabulari de la cançó i conèixer les professions.
195 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Quina és l’original?
A classe de medi, presentem als infants dues versions de la cançó “La filla
dels forners”. Una serà l’original, que tracta d’una noia, i l’altra serà una versió
canviada que parla en masculí. Demanarem als infants que creïn hipòtesis sobre
quina creuen que és l’original i per què. Apuntem a la pissarra, fent una llista,
els motius que donen per justificar quina creuen que és l’original. Si veiem que
no saben gaire per on enfocar-ho, podem fer preguntes per guiar-los una mica.
Quina actitud té el personatge?
De quines feines parla?
Quines coses li agraden?
Revelem als infants que la cançó original és la que està en femení. Posarem
èmfasi en els comentaris o les observacions que hagin fet sobre els oficis que
du a terme la noia i els proposem fer un debat a partir de la pregunta:
Hi ha oficis d’homes i oficis de dones?
Moderem el debat al nostre gust. Si veiem que necessiten ajuda, podem fer
preguntes més específiques com:
Les feines que requereixen força les fan millor els homes?
Les infermeres haurien de ser dones?
Quines professions exerceixen els vostres familiars?
2. Acompanyem la cançó
Havent-hi reflexionat, a les sessions de música ensenyarem la cançó, entre

aquell dia i els següents.
Una vegada ben sabuda, proposem dues possibilitats per tal de cantar la cançó
amb acompanyament harmònic:
Creem un acompanyament conjuntament amb els infants, a partir de la
seva exploració i utilitzant instruments de placa (segons els acords de la
cançó). Repteu-los a descobrir quin acord els sona millor en cada moment.
Una vegada extreta la seqüència harmònica, un grup la toca mentre la
resta canten la cançó. Rítmicament pot ser molt senzill (a pulsació de
temps o de compàs) o buscar-hi una mica més de gràcia (per exemple,
remarcant sempre el primer temps del compàs, és a dir, fent l’anacrusi
amb caiguda).
Muntem un acompanyament harmònic amb instruments de placa ja creat
prèviament pel mestre. En aquest cas, caldria que tingués una certa
196 DaCaTrÀ!
Activitats
complexitat (rítmica o de contrastos tímbrics), perquè els exigís una mica

i ens portés a treballar i aprendre més.
3. Qui ha trencat aquests estereotips
En paral·lel a l’activitat 2, a medi presentem de manera molt breu als alumnes dones
que han trencat barreres en el món de les professions (o oficis) a través d’unes
targetes que presenten cada dona (vegeu-les als “Materials complementaris”).
Deixem que cadascú n’esculli una, intentant animar-los perquè hi hagi varietat,
però sense obligar a ningú que n’esculli una que no l’inspira. Els infants
s’agrupen segons la que hagin escollit i aprenen autònomament aspectes (a
partir d’informació que els donem i informació que busquen a Internet) d’aquesta
dona.
Seria interessant acabar amb una exposició del que han après per tal de
compartir-ho (entre els mateixos grups de la classe o potser davant d’altres
grups classe o famílies). El format pot ser un mural, un collage, una obra de
teatre, una nova versió de la cançó, etc.
197 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• A partir d’aquesta cançó, podem aprendre altres cançons i danses

amb temàtiques que hi estan lligades, és a dir, les professions, com
per exemple la dansa d’“Els quatre sabaters” o la d’“El mariner”.
També es pot enllaçar amb contes tradicionals (“El sabater i els follets”, “Les
tres filadores”, “La lletera”, etc.) o amb pel·lícules i altres obres artístiques
que giren al voltant d’alguna professió.
• Es pot aprofundir en tot el que és la perspectiva de gènere, i aplicar aquesta

mirada en altres situacions quotidianes. Així mateix, es pot enllaçar amb
altres treballs en aquest àmbit que proposem en aquests materials (vegeu,
per exemple, les propostes que fem a les cançons de “La Lletja”, “L’Anneta
Rostollar”, “Francisca Ferrera” i “El gitano”).
• Es pot treballar interdisciplinàriament amb l’àrea de medi al voltant de les

característiques i la localització de la població de Guissona. Segurament això
ens portarà a parlar de comarques, del fenomen cooperatiu de l’Àrea de
Guissona, del passat romà d’aquesta població, etc.
198 DaCaTrÀ!
o de suport
Actualment, existeixen força recursos per incloure la perspectiva de gènere a

l’escola. Us enllacem amb dos d’ells:
Recursos sobre coeducació i igualtat de gènere a l’aula:

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/coeducacio/
13 recursos educatius per a la prevenció de la violència de gènere:

https://escoles.fundesplai.org/blog/lleure/13-recursos-educatius-per-la-
prevencio-de-la-violencia-de-genere/
Per a l’activitat 1, aquestes són les dues versions de la lletra de la cançó,

l’original i, entre claudàtors, la versió adaptada:
Jo sóc filla de Guissona, Quan vaig ésser a casa el sastre

[Jo en sóc fill de Guissona,] me’n volien fer cosir:
els meus pares són forners: com que an a mi no m’agrada,
tinc tres germans que estudien, me’n vaig anar de servir.
si l’un dropo, l’altre més!
Ai, quan jo me passejava
Me’n volien fer ser monja [monjo] per aquells lluïts carrers,
i a mi no em va acomodar: tot el jovent me cridava:
jo que en ‘gafo la robeta —Marieta, quina hora és?
i cap avall vaig marxar. [—Ei, Jaumet, quina hora és?]
Quan vaig ésser a Barcelona, Quan vaig veure tant de tràngol

jo ja me’n vaig penedir: desseguit me’n vaig anar:
me’n vaig a casa un canonge i ara estic a casa el jutge com
si em volia per servir. els sants en un altar!
Però, com que eren beatos,

no podia anar a sarau:
me’n vaig anar a casa un sastre
que li diuen senyor Pau.
Per a l’activitat 3, a la pàgina web de DaCaTrà us proposem uns exemples de

cartells de dones que han trencat estereotips.
199 DaCaTrÀ!
La vella i l’estudiant
Paraules i conceptes clau: gènere, matrimoni, teatre, tutti i solos i escenificació de la cançó
S’han d’estimar les persones

per casar-se?
Què vol dir estimar?
Una persona rica pot comprar
l’amor d’una altra persona?
200 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
201 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
“La vella i l’estudiant” és una cançó narrativa que explica la història d’una vella
rica que se sent jove i que convenç un estudiant perquè es casi amb ella a canvi
de diners i propietats. L’estudiant, tot i les advertències del notari, s’hi casa, ben
conscient que el matrimoni durarà ben poc i així serà ric, i podrà tenir-ne una de
més jove.
Aquesta cançó la trobem a molts cançoners i en altres llengües romàniques
(occità, francès, italià, castellà o portuguès), amb moltes variants, sobretot
melòdiques, i la història pot estar localitzada a Mallorca, a París o a Madrid.
La versió que es presenta es basa en una melodia cantada per Carme Masramon,
de Prats de Lluçanès, el juliol de 1982, i la lletra combina diverses versions
provinents d’Osona i del Lluçanès que van ser recollides pel Grup de Recerca
Folklòrica d’Osona. Aquesta cançó forma part del CD Va anar a fer cuieres
(1997), del grup de polifonia vocal La Nova Euterpe.

Es tracta d’una cançó narrada de la qual, perquè s’entengui bé, caldria
contextualitzar una mica el tema del qual es parla i aclarir el vocabulari no entès
(mantellina, mirai, moltons, notari, etc.) abans de l’aprenentatge pròpiament dit
de la cançó.
Al moment d’interpretar-la, és essencial ser conscients que expliquem una
història. Per tant, cal: vocalitzar molt bé perquè s’entengui el que es canta;
agafar un tempo ‒un aire, si voleu‒ més aviat lleuger (pensant com ho fem quan
recitem un poema o una llegenda); ser expressius, per aconseguir ressaltar els
moments clau de la trama, i pensar en la possibilitat d’ajudar-se puntualment
d’algun gest (facial o corporal).
202 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Memoritzar i saber explicar una història cantada.
► Interpretar una cançó servint-se del contrast entre solo i tutti, i essent capaç de portar la veu cantant.
► Escenificar el que explica la cançó.

Plurilingüe i cultural ► Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i
catalana.
Coneixement Món actual ► Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i conti-
del medi nuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat en què
vivim.
solidari.
Artístic Interpretació i producció ► Interpretar música de forma individual i col·lectiva utilitzant la

veu, els instruments, el cos i les eines tecnològiques.
Educació Personal ► Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i

en valors consolidar el pensament propi.
REQUERIMENTS
Caldria disposar de disfresses o elements de vestir per caracteritzar els personatges de cara a la proposta de
dramatització.
AGRUPAMENT
El treball es fa sobretot en grup classe. Tot i això, en moments puntuals proposem un petit treball autònom en
grups de 3-4 alumnes.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer bé la cançó.
► L’alumnat ha de tenir l’hàbit de poder cantar sols en el grup classe, sense vergonya.
203 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Introducció i comprensió del tema de la cançó
Idealment, amb el docent responsable de l’àmbit d’educació en valors o de medi,

comencem fent les preguntes que hi ha a la portada de la proposta:
S’han d’estimar les persones per casar-se?
Què vol dir estimar?
Una persona rica pot comprar l’amor d’una altra persona?
A partir d’aquí, debatem sobre prejudicis, convencions socials, aspectes culturals,
aspectes ètics, etc. Serà important situar-ho també amb exemples (aportats pel
mestre o fins i tot per algun alumne).
A partir d’allò comentat, escoltem l’enregistrament i mirem d’entendre què explica
la cançó. Com que no serà fàcil, facilitem la lletra de la cançó i la treballem en
grups de quatre alumnes. Després, ho comentem amb tot el grup classe, i ho
aprofitem per aclarir conceptes i vocabulari no entès. Cal acabar aquesta part
havent contextualitzat bé i explicat amb suficient detall l’argument de la cançó.
2. Aprenem la cançó
Havent fet l’activitat anterior, el mestre de música ensenya les dues primeres
estrofes de la cançó per imitació: canta cada frase com a model i els alumnes la
repeteixen buscant la precisió en l’afinació i una bona emissió vocal. Una vegada
ben apreses aquestes dues estrofes, proposem un treball autònom en petit grup.
En grups de tres o quatre alumnes, preparen i memoritzen tres estrofes de la
cançó.
Acabem l’activitat posant en comú la interpretació sencera de la cançó.
3. Interpretació dels dos rols
Tenint en compte les repeticions de lletra, proposarem interpretar la cançó amb

el diàleg entre solo i tutti:
A París n’hi ha una veia, (solo)
A París n’hi ha una veia (tutti)
que en travessa de cent anys,
que la rum-rum la veia (solo)
que en travessa de cent anys
que la veia rumbant. (tutti)
Tot aquest treball ens ha d’ajudar a anar aprenent i memoritzant la cançó.
204 DaCaTrÀ!
Activitats
4. Representem i expressem la història amb el cos
Muntarem una petita escenificació cantada tot interpretant els personatges

principals i la història que els uneix. Per exemple, podem fer que un grup canti
i que l’altre faci els gestos que representen l’acció. O bé, en petits grups, es
reparteixen els rols.
Si volem i podem anar un xic més enllà ‒i sempre comptant amb la participació
del docent de l’àrea de llengua‒, serà el moment de plantejar dramatitzar el tema
de la cançó a partir de la confecció d’un text que reelabori la lletra de la cançó
en un format narratiu i contextualitzat en el món actual. Es poden introduir nous
personatges i deixar anar la imaginació tot fent una nova versió de la història.
En aquest procés artístic, seria bo aprofitar per treballar també una escenografia
bàsica i cercar vestuari adient.
205 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Proposem aprofundir en el tema dels matrimonis de conveniència i els

matrimonis forçats. En grups de quatre alumnes, busquen o s’inventen
situacions de matrimonis de conveniència o matrimonis forçats i s’exposen a
l’aula. Serà l’ocasió de generar un debat, per treballar l’empatia i per parlar
de les diferències o discriminacions per raó de sexe.
• Hem mostrat mai i hem parlat de per què hi ha tantes versions d’una
mateixa cançó tradicional? Aquesta peça pot ser el moment idoni, ateses les
nombroses versions que n’existeixen. Més enllà de la que aportem en aquests
materials, us en proposem algunes a l’apartat de “Materials complementaris”,
però en trobareu d’altres fàcilment amb una cerca ràpida a Internet (“La vella
de Mallorca”, “A París n’hi ha una vella”, “La vella i l’estudiant”, etc.) o a
plataformes com YouTube, Spotify, etc.
No desaprofiteu les audicions per treballar aquells aspectes musicals que
els interessin o sorprenguin, o per fer algun exercici d’educació de l’oïda que
vegeu pertinent.
206 DaCaTrÀ!
o de suport
Altres versions de la cançó que us poden interessar:
Súper 3: “A París n’hi ha una vella”

https://www.youtube.com/watch?v=XMwR8Dm19CA
Bitayna: “La vella de Madrid”

https://www.youtube.com/watch?v=ycNxtiudgdA
Cantadors recollits a Càntut: “La vella de Mallorca”

https://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/116-la-vella-de-mallorca
207 DaCaTrÀ!
Corrandes del Rosselló
i Bàlzigues de l’Alguer
Edats recomanades: 10 anys en endavant
Paraules i conceptes clau: corrandes, cançó improvisada, Rosselló, Alguer,

Catalunya Nord, Catalunya insular, Sardenya, territoris de parla catalana
208 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
209 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
210 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Tant les corrandes del Rosselló com les bàlzigues de l’Alguer són melodies
sobre les quals es poden improvisar versos. Amb el nom de corrandes del
Rosselló anomenem una de les melodies d’improvisació de les comarques de
la Catalunya Nord, que també sentireu anomenar com Les minyones de Tuïr,
nom d’una de les estrofes més conegudes. Les bàlzigues són una melodia que
ens arriba de l’Alguer (Sardenya) i que s’ha donat a conèixer a través d’Àngel
Maresca (Lo Barber de l’Alguer), així com del disc Mans, manetes (Plataforma
per la Llengua, 2017).
Aquestes melodies, juntament amb els garrotins, les cançons de pandero, les
nyacres, les jotes i tantes d’altres són el vehicle que s’utilitza per a la improvisació
de versos. És el que genèricament anomenem glosa o cançó improvisada. Parlar
de cançó improvisada és parlar d’una activitat social i comunicativa en què el
més important és el que es diu i com es diu. De fet, es tracta d’un procés artístic i
comunicatiu complet i interactiu basat en un conjunt indissociable de llenguatges,
que queda sintetitzat en un moment concret i en un context temporal, espacial i
social que li dona sentit (Casals, 2010).
A la versió que es presenta, només uns pocs versos s’han improvisat. En el

cas de les corrandes del Rosselló, s’ha recorregut a estrofes “de repertori” que
provenen de localitats de la Catalunya Nord. Són lletres extretes dels llibres
Cançons populars catalanes (revista Terra Nostra, núm. 9, 1973) i del Cançoner
popular català, volum II (Pere Bohigas, 1938). Pel que fa a les bàlzigues, s’ha
optat per ajuntar unes estrofes de repertori, estrofes inventades per l’alumnat
de l’escola Alzina Reclamadora de Fontcoberta (Pla de l’Estany), i una darrera
estrofa creada al moment de l’enregistrament.

Amb la cançó improvisada es produeix un canvi de perspectiva en relació amb
el procés d’ensenyament-aprenentatge. No s’aprèn un producte finalitzat, sinó
una melodia i una tècnica que permeten crear un nombre il·limitat de cançons
al moment d’interpretar-les. Aquest esforç en la creació textual impedeix poder
controlar la resta de paràmetres musicals (afinació, tempo, vocalització, etc.),
per tant, la part musical ha de poder produir-se de forma automàtica.
211 DaCaTrÀ!
La cançó
Per aquest motiu, podem afirmar que es necessita un treball persistent i exigent
d’assimilació de la melodia escollida (afinació, emissió del volum de la veu,
possibilitats expressives, etc.), tant pel que fa a l’estrofa com pel que fa a la
tornada. És important incentivar la participació de tota la classe en les tornades
o bé, en el cas que la melodia ho demani, en la repetició d’algun vers.
Sovint, l’estètica i els recursos vocals utilitzats difereixen dels que es demanen
en altres repertoris més propis de la música culta:
Característiques melòdiques: ús de portaments, petites variacions

melòdiques, canvis de to respecte al que s’utilitzava en aquell moment
(sempre que no hi hagi acompanyament harmònic), finals deixats anar,
etc.
Característiques rítmiques: petits canvis de ritme, canvis en la regularitat
de la pulsació, etc.
Producció del so: utilització del registre de la veu parlada o veu de pit (i no
veu de cap) i canvi de timbre.
Indicacions provinents de la proposta plasmada al llibre Corrandescola (Casals, 2010)
212 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Cantar amb bona vocalització, una correcta intensitat i amb bona precisió melòdica.
► Participar activament en les cantades col·lectives, com a solista o cantant la tornada.
► Respectar i valorar les intervencions dels altres.
► Localitzar geogràficament la melodia treballada.
► Conèixer la diversitat dialèctica del nostre país.

Lingüístic Plurilingüe i intercultural ► Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i
catalana.
Comunicació oral ► Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació
comunicativa.
Coneixement Món actual ► Interpretar l’espai a partir dels elements del territori i de les
del medi seves representacions per situar-s’hi i desplaçar-se.
Educació en Interpersonal ► Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el

valors compromís personal i les actituds de convivència.
REQUERIMENTS
Com a material, calen cartellets amb les lletres de repertori i els pergamins de corrandes, a més d’un
projector i un aparell reproductor d’àudio.
L’espai ha de permetre poder disposar-se en rotllana, per poder mirar-se i formar part, tots plegats, de la
mateixa activitat.
AGRUPAMENT
El treball es fa amb tot el grup classe.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de conèixer molt bé les melodies i sentir-s’hi a gust, per poder transmetre alegria, joia,
divertiment, etc.
► L’alumnat ha de tenir ganes de cantar i estar avesat a cantar individualment i a portar la veu cantant.
213 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Introducció
La millor manera de fer entendre la cançó improvisada és justament això, fer-

ne alguna d’improvisada (en cas de no ser prou àgils amb la glosa, es pot tenir
mig preparada abans d’entrar a classe). Així doncs, entrem a classe cantant la
tornada de la cançó escollida (bàlzigues o corrandes del Rosselló) i demanem a
tota la classe que la repeteixin.
Tot seguit, proposem un repte als alumnes: endevinar de quin company parlem
mitjançant unes corrandes creades o improvisades per a l’ocasió. Aquesta
activitat permet entendre la funcionalitat de la cançó. Es crea una activitat
interactiva amb l’alumnat. Vegeu-ne uns exemples:
Un repte ara faré,

escolteu amb atenció,
unes pistes cantaré,
viam qui té la solució.
Un company d’aquesta tropa
ara haureu d’endevinar,
quan sapigueu la resposta
aixequeu la vostra mà,
Iel·lo, iel·lo...
Endevina, endevineta,
escolteu el que diré,
penseu ara amb una nena
i tot sortirà molt bé.
És rosseta amb cabell llarg
i s’asseu aquí al davant,
ella no xerra pas gaire
però sempre està cantant,
Iel·lo, iel·lo...
escolteu el que diré,
penseu ara amb un nen
i tot sortirà molt bé.
És moreno, alt i tímid
i futbol en sap un munt,
és molt ràpid amb les mates,
amb resposta sempre a punt.
escolteu el que diré
...
214 DaCaTrÀ!
Activitats
2. Aprenentatge de la melodia
Ensenyarem la melodia, amb deteniment, pel procés d’imitació. Cercarem

l’excel·lència melòdica, la justesa intervàlica i la precisió rítmica. Per treballar-
ho, utilitzarem lletres de repertori, és a dir, lletres tradicionals, ja existents.
Repartim, per parelles, cartellets amb diferents lletres de repertori. Deixem un
temps perquè cada parella adeqüi la seva lletra a la melodia. Tot seguit, la mestra
en canta una i, qui la té, la mostra o aixeca la mà. Si es creu oportú, s’anima a la
mainada a cantar-la quan sigui el torn.
3. Ampliem horitzons
Cada melodia ens permet conèixer l’entorn geogràfic i cultural de la cançó i

ampliar els horitzons fronterers del nostre idioma. Les bàlzigues ens permetran
ensenyar que a l’Alguer (petita vila de l’illa de Sardenya) encara hi ha qui parla
català; el mateix passa amb les corrandes del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Ajudant-nos d’un mapa d’Europa, situem l’Alguer o el Rosselló. Aprofitem per
explicar que, tot i ser ciutats o comarques que pertanyen a un estat que potser no
és el nostre, també s’hi parla català. També podem indicar en un mapa comarcal
la comarca on es troben i pintar la comarca de la cançó treballada.
A partir d’aquí, es pot aprofitar per explicar la distància que hi ha, com hi
arribaríem, quin mitjà de transport podríem fer servir, etc. I es pot suggerir de fer
un treball d’investigació, en petits grups, de la zona geogràfica treballada: festes
d’interès nacional, idiomes oficials, menjars tradicionals, flora i fauna autòctones,
melodies populars, etc.
4. Com és una quarteta?
Escoltant les quartetes de repertori, esbrinem entre tots el nombre de versos de

cada estrofa, el nombre de síl·labes de cada vers i la rima dels versos. En cas
que coneguin altres melodies d’improvisació, les podem comparar. O podem
buscar més corrandes.
5. Para bé l’orella i busca la parella
Repartim dos versos d’una corranda a cada alumne, de tal manera que la meitat
de la classe té els dos primers versos d’una corranda (i tots es col·locaran a
un costat de l’aula), i l’altra meitat té els dos últims (tots es col·locaran al costat
oposat). Els que tenen els dos primers versos, un a un, s’aniran aixecant i tot
215 DaCaTrÀ!
Activitats
seguit haurà de contestar l’alumne que té els versos que hi encaixen segons la
rima i el context textual.
Es promourà cantar per parelles cada corranda. Demanarem la participació de
tothom a la tornada.
Amb aquesta i altres propostes (vegeu als “Materials complementaris” on trobar
recursos), anirem consolidant la melodia.
6. Glosem
Aquest gènere ens dona l’oportunitat d’entrar al món de la improvisació textual

a partir d’una melodia. La improvisació de textos és una tècnica i, com a tal, pot
ser objecte d’ensenyament-aprenentatge. Us convidem a adreçar-vos al llibre
Corrandescola o bé a Eduglosa per començar a treballar en aquest camp (ho
trobareu referenciat als “Materials complementaris”).
La cançó improvisada ens permet establir un vincle directe amb l’actualitat de

l’infant, ja sigui per fer una valoració d’algun aspecte curricular, ja sigui per
desenvolupar algun tema (dia de la dona, el medi ambient, etc.), o per participar
en les festes escolars. Recomanem, doncs, utilitzar-la com una gran eina
pedagògica, adaptable a múltiples situacions.
216 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Instrumentació. Les melodies són prou senzilles per acompanyar-les amb

petits instruments de percussió i/o instrumental Orff (o d’altres que feu servir
a l’aula).
• Treballar el poema “Corrandes d’exili” de Joan Oliver, Pere Quart, a partir de

les múltiples versions que s’han musicat. Algunes referències:
Corrandes d’exili (música: Lluís Llach; interpretació: Lluís Llach)
Corrandes d’exili (música: Ovidi Montllor; interpretació: Ovidi Montllor)
Corrandes d’exili (música: Lluís Llach; interpretació: Sílvia Pérez Cruz
i Raül Fernández)
Corrandes d’exili (interpretació: Elena Gadel, Lluís Llach i Sílvia Bel -
Palau Sant Jordi, 11-2-2017)
• En els materials que teniu a les mans hi ha altres propostes que giren entorn
de melodies que s’utilitzen o s’han utilitzat per improvisar versos. Vegeu
especialment la de la jota de l’Ebre (Calaix 2, número 9), “Sant Antoni i el
dimoni” (Calaix 2, número 10), i “Es caulets” (Calaix 3, número 10). També
ens permet viatjar per altres parts dels Països Catalans: les Terres de l’Ebre,
Mallorca i la Vall d’Aran.
Si encara voleu anar més lluny, aquesta activitat d’improvisació oral sobre
melodies la trobareu en gairebé tots els països, però podeu començar per
moviments destacats com el del bertsolarisme (País Basc) i el de les décimas
(Illes Canàries i Amèrica Central i del Sud).
217 DaCaTrÀ!
o de suport
Sobre la glosa o cançó improvisada

Un munt de material didàctic per treballar la glosa:
eduglosa.cat
Un diccionari de terminacions en línia (per trobar rimes):
rimador.net
Unes bases per improvisar-hi a sobre:
https://soundcloud.com/eduglosa/sets/bases-per-glosar
Una proposta didàctica per a l’escola:

Corrandescola (vegeu l’apartat “Pas a pas...”).
Les bàlzigues (i altres cançons de l’Alguer)

Les trobareu dins del projecte Mans manetes. L’Alguer: paraules, cançons i
veus de minyons (Plataforma per la llengua), un projecte amb un llibret que
acompanya el disc (que es pot escoltar a iTunes i a Spotify).
El cantador que ens ha fet arribar les bàlzigues és Àngel Maresca, Lo Barber
de l’Alguer. Vegeu aquí com les canta (Bàlzigues cantades per Lo Barber). I
escolteu com ens les mostren a Eduglosa (Bàlzigues a Eduglosa).
Les corrandes del Rosselló

Podeu escoltar-les a Corrandes del temps que fa, del disc Penyora de Marina
Rossell (1978). Música popular del Rosselló.
Mapes (per a l’activitat 3)

Mapa comarcal (Wikimedia Commons)
Mapa europeu (Viquipèdia)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Bibliografia citada
Bohigas, Pere (1938/1983). Cançoner popular català (vol. 1). Publicacions de
L’Abadia de Montserrat.
Casals, A. (coord.) (2010). Corrandescola: Proposta didàctica per treballar la
glosa a Primària. ICE-UAB.
Plataforma per la Llengua (2017). Mans manetes. L’Alguer: paraules, cançons
i veus de minyons. Àudios i llibret disponible a: https://www.plataforma-llengua.
cat/campanyes/mans-manetes/
Terra Nostra (1973). Cançons populars catalanes (2a sèrie). Revista Terra
Nostra, 9.
218 DaCaTrÀ!
Cant de batre
Paraules i conceptes clau: País Valencià, feines del camp, cant a cappella, solista
219 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
220 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
Aquest “Cant de batre” o “Cançó de batre” és un cant d’arrel tradicional valencià
dels anomenats “cançons de treball”. Es canta a cappella, de forma individual, i
dona nom a tots aquells cants que van lligats a les feines agrícoles com batre,
segar, regar, llaurar, etc.
Aquestes cançons es cantaven mentre es duien a terme aquestes feines. La
feina de batre és una duríssima tasca agrícola que consisteix a separar el gra
del cereal de la palla. La tasca es feia a l’era, amb l’ajut d’un animal amb una
post molt pesant i sota al sol ple de l’estiu durant hores i hores. Els cants en
qüestió s’utilitzaven principalment per fer més entretinguda la dura feina, i per
“arrear” l’animal i marcar el ritme de trot.
Com que es canta de forma individual, no està subjecta a cap mètrica ni a cap
ritme concret, i s’interpreta amb l’ús abundant de melismes. Existien nombroses
melodies, de diversos pobles, i no hi havia un lligam fix entre melodia i lletra: els
versos es podien afegir indistintament a cada melodia i estava obert a crear-ne
de nous. La temàtica d’aquests cants és molt variada i normalment versen sobre
temes quotidians: comportaments de l’època, fets ocorreguts, la situació de la
feina en qüestió, amors i desamors, les dones i el desig sexual, etc.

Atesa la dificultat tècnica d’aquest cant, la proposta consisteix a descobrir
diferents sonoritats de la veu, diferents timbres, fer melismes i jugar-hi sense
pors ni vergonyes. Partirem d’una escolta activa del “Cant de batre” que servirà
de trampolí per jugar i experimentar amb la nostra pròpia veu, tot potenciant la
improvisació vocal individual.
221 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Experimentar amb la pròpia veu tot buscant sonoritats i timbres poc usuals.
► Respectar i valorar les diferents formes de cantar.
► Conèixer la diversitat dialectal del nostre país.

Lingüístic- Plurilingüe i intercultural ► Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de
català Catalunya, l’Estat espanyol, Europa i el món.
Comprensió oral ► Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans
Artístic Imaginació i creativitat ► Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels
Percepció, comprensió ► Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual i
i valoració sonora de l’entorn natural i cultural.
Medi natural Món actual ► Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i
continuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat
en què vivim.
Educació Interpersonal ► Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones,

en valors les seves idees, opcions, creences i les cultures que les
conformen.
REQUERIMENTS
Per fer les activitats, cal un equip audiovisual i petits cartells amb la lletra de la cançó.
Es recomana l’ús d’un espai exterior.
AGRUPAMENT
Treball en gran grup i per parelles.
CONEIXEMENTS PREVIS
► És important “deixar-se anar”, gaudir experimentant, tot cercant noves sonoritats vocals.
Hem de saber adequar el treball a cada grup per aconseguir un clima de confort, alegria, etc. que
estimuli la cerca, la investigació i el treball conjunt. I sempre, amb respecte i tolerància.
222 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Introducció
Per començar, escalfarem la veu tot donant eines per descobrir-la a través de
l’espontaneïtat i del joc. Hem d’aconseguir crear un espai lliure mentalment i
emocionalment, on els alumnes que tenen més vergonya es puguin sentir cada
cop més còmodes mostrant-se a través del cant i de l’expressió vocal.
Col·locats en rotllana, podem fer una sèrie d’exercicis com:
Juguem amb glissandi o sirenes tot acompanyant-nos del moviment dels
braços.
Fem l’acció de tallar llenya, o de segar, utilitzant l’onomatopeia adient i
traient l’aire pel nas amb força.
Imitem el so de coets, de vaixells, de timbres de bicicleta, etc.
Uns nens imiten un so d’algun objecte o animal i la resta hem de descobrir
a què correspon.
Expressem emocions (tristesa, alegria, por, sorpresa, fàstic, ràbia, etc.) a
través de la veu, sense paraules.
Reflexionem a partir de la imatge principal: què està passant?, en quina època

de l’any?, per què?, en quin moment del dia?, com devia ser la feina?
Des d’aquesta primera aproximació, posem el vídeo de “Cant de batre” amb Pep
Gimeno Botifarra i iniciem una xerrada entorn del cant: què els ha semblat?,
de quina zona del país pot ser?, quin tipus de veu s’utilitza? Fem una primera
aproximació a aquest gènere explicant quatre idees principals i situant-lo
geogràficament en un mapa de comarques.
Acabarem amb l’audició del “Cant de batre” del projecte DaCaTrÀ (el d’aquesta
proposta) i farem una lectura comprensiva del que diu.
3. Juguem amb la veu
Els alumnes es col·loquen per parelles i entreguem a cada parella les dues
estrofes de la cançó. Les parelles se situen en diferents llocs del pati i deixem
que descobreixin diferents timbres i que lliurement cerquin de produir melismes
tot imitant el cant d’en Botifarra.
Al cap d’uns minuts, es fa un canvi de parelles i se segueix la mateixa dinàmica.
Per acabar, ens ajuntem en rotllana i, buscant un clima de confiança, convidem
a cantar el trosset que ells vulguin. Es potenciarà un cant ben diferent del que
estem acostumats i el respecte per allò que hagin explorat.
223 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Els cants de batre:

Si el tipus de cant ha creat interès, seria el moment d’escoltar i treballar un
repertori més ampli dels cants de batre o altres cants de treball de l’estil (us
en proposem uns quants als “Materials complementaris”). Musicalment ens
pot portar a un treball de l’emissió i projecció de la veu, la respiració, l’estil
melismàtic o cantar sense ritme ni mètrica establerts. Des d’altres àmbits es
pot aprofitar per treballar diverses temàtiques, des de qüestions sexuals (que
poques vegades trobem l’ocasió de fer-ho a l’escola!) fins a l’evolució social,
passant per la presència de la música en el treball i en la vida quotidiana (el
cant, el radiocasset, el fil musical, etc.).
• Evolució d’aquesta tasca agrícola fins als nostres dies:

És interessant recordar com treballaven al camp els nostres avantpassats,
amb uns mitjans que no tenen res a veure amb els que hi ha en l’actualitat.
Es pot suggerir d’indagar sobre com ha evolucionat aquesta tasca agrícola
fins als nostres dies. Quines eines hi ha?, com es fa?, etc.
Us pot ajudar primer visualitzar tot el procés com es feia antigament, a través
d’aquest vídeo:
Segar, garbejar, batre, moldre i fer pa.
Des de música, podem aprofitar per buscar i aprendre danses i cançons lligades
a les feines del camp, i en especial és molt adequat recordar “El ball de la civada”.
• Cants de treball d’altres llocs del món:

Els cants de treball són una de les manifestacions musicals més comunes
en la majoria de cultures abans de la societat industrial. Podem lligar-ho amb
cants de treball d’altres llocs del món: els cants dels esclaus afroamericans
a les feines de recollir cotó, o amb els cants de treball xinesos, els cants de
treball jamaicans, etc.
224 DaCaTrÀ!
o de suport
Per a l’activitat 2, us pot anar bé disposar d’aquest mapa.
Vídeos i enregistraments complementaris:

Vídeo enregistrat al Centre Cultural d’Almussafes (Ribera Baixa) el gener de
2017, per a la sèrie Cançons de prop. Josep Gimeno “Botifarra” 173 - Cant de
batre (2017)
Vídeo enregistrat a la Fuliola (Urgell), durant la Festa del Batre, l’11 de juliol de
2010, dirigit i muntat per Toni Canet. Cant de Batre de Pep ‘Botifarra’ (escenificació
del temps de sega).
Vídeo enregistrat al Micalet (Horta) el 31 de maig de 2021 . Actuació de Carles
Dénia i Pep Gimeno Botifarra. Cants de batre lligats
La Directa: entrevista a Pep Gimeno Botifarra. “El cant de batre m’emborratxa,
perquè crec que és el cant més lliure i la ment del poble”
Vilaweb: entrevista a Pep Gimeno Botifarra. Casa Cuesa, el niu d’artistes i de
bojos de Pep Gimeno, Botifarra
Documental IB3 televisió Aire! [cap. 3] – “Tonades de feina”. Tonades de feina
Vídeo Altres cants de batre de Mallorca
Estudi sobre “Les tonades de feina a Menorca”, Robert Alzina (2008). https://
docplayer.es/60806550-Les-tonades-de-feina-a-menorca.html
La Barraca. CD amb Pep Gimeno Botifarra i Quico el Célio, el Noi i el Mut de
Ferreries. Enllaç per escoltar-lo.
225 DaCaTrÀ!
Es caulets
Paraules i conceptes clau: aranès, pregunta-resposta, fraseig
226 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
227 DaCaTrÀ!
La cançó/dansa
Context
“Es caulets” (‘les cols’) és una de les cançons tradicionals en aranès més
conegudes, al costat d’“Aqueres montanhes”. Les lletres són un seguit de cobles,
o quartetes amb rima assonant, del tot independents. Malgrat que s’utilitza per
improvisar, actualment és habitual sentir-la cantar amb unes estrofes fixades
que parlen del matrimoni, les dones i el desig sexual.

Atès que es tracta d’una cançó que no és narrativa, que senzillament enllaça
estrofes sense continuïtat entre elles, podeu optar per aprendre només les que
considereu pertinents, d’acord amb el que diuen. Així, en aquesta proposta us
plantegem cantar només la primera estrofa, encara que les fem escoltar totes a
través de l’enregistrament.
Cal tenir present que la cançó és en aranès. Serà bo, doncs, escoltar abans
parlar en aranès per familiaritzar-nos amb la seva sonoritat.
228 DaCaTrÀ!
OBJECTIUS
► Improvisar i crear fent pregunta-resposta a partir d’identificar aquestes dues parts (4 + 4 temps)
dins del fraseig de 8 temps propi de la cançó.
► Cantar la primera estrofa de la cançó acompanyant-la d’una percussió corporal que reprodueixi la
pulsació i la subdivisió.
► Situar la Vall d’Aran en un mapa i investigar-ne les característiques geogràfiques, socials i culturals
que en són pròpies.
► Escoltar i descobrir la llengua aranesa des de la perspectiva de la riquesa lingüística que implica per a
Catalunya.

Artístic Interpretació i producció ► Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic,
Percepció, comprensió ► Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni
i valoració artístic proper, de Catalunya i d’arreu.
Lingüístic Plurilingüe i intercultural ► Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de
Catalunya, l’Estat espanyol, Europa i el món.
Coneixement Món actual ► Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de
del medi cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes.
► Identificar les matemàtiques implicades en situacions quoti-

Matemàtic Connexions dianes i escolars i cercar situacions que es puguin relacionar
amb idees matemàtiques concretes.
REQUERIMENTS
Cal disposar de mocadors i d’instruments de petita percussió.
S’ha de tenir accés a Internet (a través d’ordinadors o tauletes) per poder fer la recerca que es proposa.
I cal un espai ampli per poder moure’ns i ballar.
AGRUPAMENT
El treball es fa en gran grup, a excepció de la cerca d’informació, que és millor fer-la en grups petits.
CONEIXEMENTS PREVIS
► El docent ha de tenir clara l’estructura: estrofes de 4 frases de 8 temps, combinant estrofa instrumental
amb estrofa amb veu de forma regular; és a dir, 4 d’instrumentals amb 4 de cantades intercalades.
Ha d’haver escoltat l’enregistrament i haver assajat els moviments proposats.
229 DaCaTrÀ!
Activitats
1. Treball de pregunta-resposta sobre l’audició
Fem una primera escolta de la cançó movent-nos lliurement per l’espai i fent
voleiar els mocadors d’acord amb el que sona. Conduïm aquesta activitat cap
al treball de l’estructura de la música: el moviment ens ha d’ajudar a percebre
les frases de 8 temps (4 + 4). Realitzem, llavors, el joc de pregunta-resposta:
Fem dues files encarades:

A la part instrumental proposem dues opcions:
Fem passeig amb fila de parelles.
Les files encarades es balancegen.
A la part cantada proposem diverses opcions (que es poden combinar).
O també es pot fer una de les opcions per a cada estrofa:
Les dues files van endarrere en 4 temps i tornen endavant en 4
temps més. Després ho repeteixen.
Les dues files encarades fan un joc de picar de mans. Cada
parella inventa una picada de 16 temps (o de 8 + 8).
Un de la parella fa gestos diferents marcant els 4 temps i
l’altre de la parella l’imita en els següents 4 temps (pregunta -
resposta). Es poden anar intercanviant els rols.
Cada parella fa un molinet de 8 temps en una direcció, canvia
de sentit i fa un molinet de 8 temps en l’altra.
A continuació, juguem a fer pregunta-resposta (4 temps i 4 temps) amb

instruments de placa o amb petita percussió.
2. Descobrim l’aranès
Segurament, en les audicions de l’activitat anterior ja ens haurem preguntat en

quina llengua canten i haurem descobert que és l’aranès. A partir d’aquí, sobretot
impulsat des dels àmbits de llengua i de medi, iniciem un petit projecte sobre la
Vall d’Aran i sobre la diversitat lingüística. D’una banda, ens portarà a aprendre
i reflexionar sobre les llengües, els dialectes, la relació entre territori i llengua,
etc. D’una altra, ens obligarà a situar la Vall d’Aran al mapa, ens endinsarà en el
coneixement d’una part de Catalunya i del sud d’Europa, i ens obrirà la porta a
aspectes culturals, socials i paisatgístics.
230 DaCaTrÀ!
Activitats
3. Cantem i acompanyem la cançó
De nou centrats en la part musical, aprenem la primera estrofa de la cançó per

imitació. Després, muntem un senzill acompanyament picant la pulsació amb
les mans, mentre un segon grup pica la subdivisió amb les mans a les cames. A
partir d’aquí, podem crear entre tots, o a proposta del docent, altres ritmes que
permetin enriquir i fer més complex el resultat (sempre depenent del nivell del
grup classe).
231 DaCaTrÀ!
Estirem el fil...
• Tenint en compte que és una melodia per improvisar noves cobles o corrandes,
podem aprofitar algunes de les activitats o idees en aquest sentit que es fan
en altres propostes; especialment la de la jota de l’Ebre (Calaix 2, número 9) i la
de les corrandes del Rosselló i les bàlzigues de l’Alguer (Calaix 3, número 9).
Les noves estrofes de la cançó, improvisades o no, es poden crear a partir
de consignes, per exemple, que parli d’una col (fent referència al títol de la
cançó). També pot ser divertit convidar-los a continuar la següent història
inspirada en el conte d’“El Patufet”:
Hi havia una vegada
un nen que era molt petit. (bis)
Un nen que era molt petit
que portava barretina,
era un nen molt eixerit,
era un nen molt eixerit.
Quan anava cap a l’hort
va ploure i no va fer sol. (bis)
Va ploure i no va fer sol
i no volia mullar-se,
va ‘nar a sota d’una col,
va ‘nar a sota d’una col.
• Si us interessa dansar, l’estructura de la peça permet ballar-la seguint

coreografies com les del Cercle Circassià o les de la Xampanya (vegeu-ne
més informació als “Materials complementaris”).
232 DaCaTrÀ!
o de suport
Si voleu escoltar alguna altra versió de la cançó, us en proposem algunes:

Laüsa:
https://www.youtube.com/watch?v=m2FJ76yF8kg
Bramatopin:
https://www.youtube.com/watch?v=SUT9_8qgwNE
Santi Arisa i la Tribu:
https://www.youtube.com/watch?v=b8U3XjhNLlE
Orxata Sound System (lletres pròpies en català):
https://www.youtube.com/watch?v=EweTKFLYyYU
Si voleu afegir-hi alguna de les coreografies habituals en balls folk, aquí us

n’expliquen dues que hi encaixen:
Com ballar un Cercle Circassià:
https://musicabinissalem.wordpress.com/ball-folk/cercle-circassia/
Com ballar la Xampanya:
https://sites.google.com/site/blaifolksantboi/mixers/la-xampanya
233 DaCaTrÀ!
Crèdits
Crèdits
Coordinació dels materials:
Propostes didàctiques:
Anna Agudo, Miquel Alsina, Anna Batlle, Marina Buj, Mònica Calaf, Àlex Carrera,
Albert Casals, Adrià Dilmé, Rosa Fillat, Mercè Font, Joan de la Creu Godoy,
Cristina González-Martín, Gemma Pla, Joanna Rosell, Guida Sellarès i Laia Viladot
Producció musical dels enregistraments i edició de partitures:

Pere Romaní
Tutorials de les danses:

Anna Agudo, Guida Sellarès, Joan Codina i Màxim Carlavilla
Assessorament i revisió etnomusicològica:

Jaume Ayats
Disseny, correcció i maquetació:

Mar de Paraules (Olga Prat i Jordi Jové)
235 DaCaTrÀ!
Crèdits
Enregistraments musicals de les 25 peces del projecte DaCaTrà
Els enregistraments, disponibles al web de DaCaTrà i al Canal de YouTube de

DaCaTrà, han estat possibles gràcies a:
Pere Romaní: direcció artística, músic arranjador i editor de les partitures finals.
Carles Belda i Xavier Rota: músics arranjadors.
Pau Vinyoles (estudi so.cat d’Esplugues de Llobregat): tècnic de gravació, mescla i
masterització.
Anna Agudo (mestra) i Laia Viladot (UAB): coordinació de la gravació.
Músics:
Ballaveu (Xavier Rota, veu, guitarra i percussions; Patri Garcia, veu i percussions).
Carles Belda: acordió diatònic, veu, guitarra i percussions.
Heura Gaya: veu, gralla i percussions.
Pere Romaní: acordió diatònic i veu.
Anaís Falcó: violí, veu i arranjaments.
De Calaix (Gemma Pla, Mireia Mena i Lurdes Rimalló): veus i percussions.
Héctor Beberide: guitarró i mandola.
Marc Riera: flabiol i bombo.
Gemma Balagué Fardatxa: veu.
Prisca Martial-Llaveria: veu.
Joana Gomila: veu.
Cati Marí: veu.
Pep Gimeno Botifarra: veu.
Gravacions prèvies cedides al projecte:

Ballaveu (Xavier Rota i Patri Garcia, veus).
La Nova Euterpe (Sebastià Bardolet, Xavier Solà, Jaume Aiats i Manel Marsó,
veus).
Tornaveus (Jaume Aiats, Iris Gayete, Ester G. Llop, Anaís Falcó i Heura Gaya,
veus).
Col·laboracions:
Jaume Aiats, revisió lingüisticomusical.
Irene Coghene, introducció parlada a les bàlzigues de l’Alguer.
Ferriol Macip, assessorament de pronúncia a “Es caulets”.
236 DaCaTrÀ!

Daktr

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Daktr

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DaCaTrÀ!

Aquests materials s’han realitzat en el marc del projecte La transformación

Aquest projecte forma part de les línies d’investigació de GRUMED -

Coordinació dels materials:

Cerdanyola del Vallès, setembre de 2021

Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Girona

Amb el suport del Ministerio

Propostes per a l’escola

Calaix 2. Festes, jocs i moments viscuts 64

Calaix 3. Crítica social i pertinença a la comunitat 147

CANÇONS I DANSES TRADICIONALS A L’ESCOLA?

La cançó i la dansa tradicionals formen part del nostre patrimoni. Al mateix

De totes maneres, la presència, l’ús i la funció de cançons i danses tradicionals

El projecte DaCaTrà (La transformación educativa de la escuela del siglo XXI

En definitiva, els materials que us presentem són el resultat del convenciment

Què hi trobareu, en aquests materials?

Cada proposta està formada per les següents parts:

En algunes danses, a més a més, hi ha tutorials per ajudar al seu aprenentatge.

Com utilitzar els materials

Així mateix, convidem tot el professorat a servir-se’n, no únicament el de mú-

Portar a terme un projecte ambiciós i en un termini curt de temps sempre és

En tercer lloc, un agraïment a l’Olga Prat, en Jordi Jové, en Pau Vinyoles i la

Albert Casals i Miquel Alsina

APUNTS SOBRE LA CANÇÓ ORAL

• Cantar –o com es conceptualitzi en altres cultures– forma part important

• Cal recordar que pràcticament tota la producció poètica de la humanitat ha

• Cantar –i fer música– és una expressió sofisticada per a ocasions especials

• La noció cançó tradicional (que prové de la poesia popular del moviment

o La gran Música (ara “música clàssica” o de compositor);

La tripartició coincidia amb les classes socials i intentava enquadrar les

• El resultat del conjunt cançó tradicional no té cap coherència ni d’origen, ni

• Cançó tradicional té un pes imaginari d’identitat i de passat (a més d’anònim,

o Cal tenir la/les situació/ons social/s de cantar: cal entrenar

LES VERSIONS DEL DACATRÀ

La tria del repertori del DaCaTrà

Per tant, les versions proposades (plasmades en la gravació i la partitura)

Cantem, toquem i ballem el DaCaTrà a l’escola

• Pel que fa a les tonalitats de les cançons: la comoditat vocal és un aspecte

• Si toqueu instruments (vosaltres, com a mestres, o els alumnes), aprofiteu-ho!

Edats recomanades: tota l’escola, però principalment entre 6 i 10 anys

Paraules i conceptes clau: quaresma, celebració, tirallonga de parelles

Indicacions per a la seva interpretació

ÀMBITS DIMENSIONS COMPETÈNCIES

Coneixement Món actual ► Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i

Presentarem la cançó sencera als infants i l’ensenyarem per petits fragments.

3. Proposta de creació de text

Proposem als infants modificar la cançó amb tirallongues de parelles, utilitzant

A Ullastrell, l’escola porta el nom d’aquesta cançó i de la festa, que no s’ha

Com fer-ho a la teva escola?

Primera proposta (primer pas)

Segona proposta (segon pas)

Tercera proposta (tercer pas)

Per a les banderes

Cartells ritmicomelòdics de la cançó:

La tradició de Serra la vella també se celebra a altres poblacions en diferents

Serra la vella a Mataró:

Serra la vella a Reus:

S’àvia Corema a Maó:

Noves versions publicades sobre Serralavella:

Edats recomanades: 3-8 anys

Indicacions per a la seva interpretació

ÀMBITS DIMENSIONS COMPETÈNCIES

Educació Expressió i comunicació corporal ► Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i