Tema 7. Psicologia Clínica

HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA
DE LA PSICOLOGIA
TEMA-7
PSICOLOGIA CLÍNICA
Toni Cunillera
Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació
tcunillera@ub.edu
Història i Epistemologia de la Psicologia
El tema 7 el trobareu a...
Greenwood Cap 13 pàg 402-425

Psicologia clínica
Hergenhahn Cap 15 pàg 505-520
Cap 16 pàg 527-559
Gondra (vol. I) Cap 7 pàg 248-276

+ Gondra (vol. II) Cap 3 pàg 143-196
Els apunts!!
En el capítol anterior...
• La teoria de l’evolució de les espècies per mitjà de
la selecció natural (Ch. Darwin, 1859) va despertar
l’interès per les diferències individuals.
• Amb F. Galton comencen els estudis de la
intel·ligència.
• El naixement dels test moderns de la mesura del
Intel·ligència amb A. Binet
• Les repercussions socials de l’assumpció
hereditària (i eugenèsica) de la intel·ligència.
En aquest tema veurem...

• Com el sorgiment de la psicopatologia guarda una
estreta relació amb la Psiquiatria.
• veurem part de la tradició francesa.
• Veurem les primeres aproximacions al tractament de

les neurosis a través de la hipnosi.
• Els orígens de la psiquiatria moderna.
• El sorgiment de la Psicoanàlisi i el seu impacte tant en
l’àmbit de la clínica mental com social.
• Finalment, farem un repàs ràpid del progrés mèdic del
tractament de “la malaltia” mental.
Psicologia Clínica i Psicoanàlisi
7.1 Els inicis del tractaments de les

malalties/trastorns mentals
7.2 Mesmerisme i Hipnosi
7.3 La Neurosi i la Histèria
7.4 La Psicoanàlisi
7.5 Psiquiatria vs. Psicologia
7.6 Evolució de les Psicoteràpies
Els inicis del tractaments dels trastorns mentals
• Teoria de les teràpies psicològiques:

• Progrés des de teories de caràcter
supersticiós sobre la possessió d’esperits
fins a les teories científiques i els
tractaments humanitaris contemporanis.
• Diferents interpretacions de la troballa
del crani neolític amb orificis:
• Paul Broca: per alliberar els esperits
malignes
• Actualment: hipòtesis de la trepanació
per reduir la inflamació cerebral.
Abans de la fundació de la Psicologia

• 2500-500 A.C.: Forces sobrenaturals, herbes i màgia, eren la visió i tractament del trastorn
(malaltia) físic i psicològic.
• 470-322 A.C.: Els Grecs fan servir una visió holística de la malaltia que té en consideració la
influència de factors biològics, psicològics (ànima) i socials.
• 130-200 D.C.: Galè de Pèrgam desenvolupa la medicina “hipocràtica” que serà la medicina
de referència en els següents 1000 anys.
• 500-1450: L’Edat Mitjana, retorn a les creences de forces sobrenaturals (dimonis, bruixes o
els pecats) que influencien la salut i la malaltia.
• 1225-1274: St. Tomàs d’Aquino, pensament lògic per ajudar a explicar la salut i la malaltia.
• 1490-1541: Paracelsus (metge suís) suggereix que el moviment dels astres, la lluna, el sol i
els demés planetes (i factors biològics) tenen influència sobre el comportament humà.
• 1500-1700: Durant el renaixement es donen descobriments científics que suggereixen que
els factors biològics influencien la salut i la malaltia.
• 1596-1650: René Descartes descriu el dualisme -interaccionista- cos/ment.
• 1745-1826: A França, Ph. Pinel desenvolupa la teràpia moral per tractar el trastorn mental.
Thomas G. Plante. Contemporany Clinical Psicology. 1999. Ed. Wiley, MA, USA.

• Des de l’antiga Roma es coneixen lleis que reglamentaven el
tractament de qui patia trastorns psicològics (persones
etiquetades de dements o “boges”)
• Custodia familiar o comunitària.
• Els malalts no eren considerats responsables dels seus actes à
reduïdes capacitats de raonament.
• A l’edat mitja els dements eren responsabilitat legal de les
parròquies locals i dels centres urbans; també es feien càrrec
dels pobres i desocupats.
• Creació dels primers manicomis (originals pels leprosos).
• Però durant aquest llarg període es van executar unes 150.000
persones per “designi religiós”.
• Al 1484 el St. pare Inocenci VIII aprova la persecució de bruixes.

• William Cullen (1710-1790), professor de medicina
(Universitat d'Edimburg) à primera classificació completa
dels trastorns físics i psicològics.
• Neurosi: Trastorns físics i psicològics ocasionats per dany o
malaltia del SN.
• Definició actual de neurosi (enciclopèdia cat.): Afecció mental caracteritzada
per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic.
• Alienació mental (Felix Plater (1526-1614)): condició
pertorbada de qui pateix algun trastorn psicològic.
• Alienistes: metges que diagnosticaven “alienació mental”.
Avui en dia es pot referir a psiquiatres forenses.
• Tradició cultural francesa, marca el desenvolupament de la

seva orientació psicològica, degut a:
• Revolució Francesa (1789 - 1799)
• L’Enciclopèdia, la Il·lustració.
• La declaració dels drets humans i del ciutadà, els principis de
Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
• El desenvolupament de la Psicologia va estar marcat per
aquests fets, i es va centrar especialment en:
• L’àmbit clínic i escolar (ψ aplicada).
• Què s’entenia fins aleshores per malaltia mental?

• Edat mitja:
• Origen del trastorn imputat a la voluntat de l’home,
responsable dels seus actes.
• Origen imputat a possessió diabòlica o bruixeria (curació
a través d’exorcisme o és cremava a la foguera)
• Renaixement (desenvolupament mèdic-anatòmic):
• Comença a considerar-se malaltia à manicomis
rudimentaris.
La psicopatologia francesa
• Tradició Psicopatològica francesa: La psiquiatria

• Primers intents per tractar les malalties mentals i
discapacitats psíquiques com un fenomen natural que
pot ser estudiat de manera científica.
• Phillipe Pinel ✔✔
• Jean Esquirol ✔
• Théodule Ribot ✔✔
• Jean Martin Charcot ✔✔
• Pierre Janet ✔
PHILLIPE PINEL (1745-1826): Nascut a Jonquières, França. Metge; el
pare del –modern– tractament moral als pacients psiquiàtrics
• Metge per tradició familiar.

• Interessat en la malaltia mental.
• Director de l’hospital de Bicêtre, va seleccionar per a
humanitzar la situació dels “bojos” (aliénés) à Drets
humans.
• Després director de La Salpêtrière
• Hospital amb més de 8.000 dones dements.
PHILLIPE PINEL
• Va establir un fonament científic per a una nosologia
psiquiàtrica:
• descripció, classificació i diferenciació de les malalties
mentals.
• Tractat mèdic-filosòfic de l’alineació mental (1801):
Classificà les malalties mentals en melancolia, mania,
demència i idiòcia
• totes tenien una causa física, cerebral i a vegades moral -
excessos, passions-.
TRACTAMENT MORAL
• Fins llavors, deteriorament dels malalts mentals degut a
maltractament i mètodes terapèutics erronis
(deshumanitzants).
• P. Pinel: S’han de satisfer les necessitats bàsiques i
establir relacions bones i amables, i d’aquesta manera
potenciar emocions positives.
TRACTAMENT MORAL
• Tractament humà de les persones amb malalties mentals.
• Innovacions en el tractament d’aquestes malalties
• Mesures: Primera mesura (revolucionaria!!): supressió de
les cadenes.
• Després: segregació segons tipus malaltia, teràpia
ocupacional, banys, abolició de la violència en general.
• ÈXIT!!: menys morts, més persones donades d’alta.
• Expansió dels seus mètodes (Europa, EUA)
Pinel alliberant de les cadenes a una pacient

El nen d’Aveyron (1800)
• Li presenten a P. Pinel un nen de 12 anys per fer-li un
diagnòstic.
• Víctor, un nen salvatge trobat als boscos de Saint-Serin.
• S’alimentava (glans i arrels) i es comportava com un
animal.
• Diagnòstic per part de Pinel: idiòcia
• Idiòcia: Estat de dèficit d'intel·ligència en el qual l'individu
posseeix una edat mental que no sobrepassa els tres anys,
i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les
expressions dels altres (definició de l’enciclopèdia catalana).
El nen d’Aveyron (1800)

• Jean Marc Itard (ajudant de P. Pinel) es fa càrrec del nen i
l’intenta ensenyar a parlar.
• Creia que els símptomes eren fruit de l'aïllament social,
però el tractament va fracassar.
• Reconeixement del mètode pedagògic (mètode de
reeducació de les persones discapacitades).
• Potenciació capacitats sensorials, motrius, intel·lectuals i
afectives
JEAN Étienne Dominique ESQUIROL (1772-1840): Nascut a Toulouse,
França. Metge; Considerat el fundador de la Psiquiatria francesa.
Deixeble de P. Pinel i continuista de la seva obra nosològica.
• Segueix l’obra de Pinel amb l’observació sistemàtica de

símptomes (nosologia).
• Primer en dedicar-se a l’ensenyament formal de la nova
nosologia psiquiàtrica à La psiquiatria s’estableix com a branca
de la medicina.
• Promou la creació de centres especialitzats i formació
d’especialistes.
• Crea termes psiquiàtrics com al·lucinació o monomania (prèvia a
esquizofrènia).
• En el seu llibre “Sobre les passions”: moviments passionals com a
causa, símptomes i remeis de l’alienació.
THÉODULE RIBOT (1839-1916): Nascut a Guingam, França. Pare de la
Psicologia francesa. Herència: estudi psicològic, obra més important.
• Càtedra de psicologia experimental i comparada (1888,

Col·legi de França).
• El “Wundt” de França: institucionalització de la Psicologia
científica en aquest país:
• La intenta independitzar la Ψ de la metafísica i la fisiologia.
• Introdueix a França l’associacionisme anglès i l’experimentalisme
alemany.
• Proposa la creació del primer laboratori de psicologia experimental
a la Universitat de la Sorbona (1889), encara que ell mai va fer un
sol experiment...
• Fundà la revista: Revue de Philosophie (1876).
THÉODULE RIBOT
• Pensament positivista, la psicologia havia de pertànyer al
terreny de la biologia:
• Vida psíquica = vida orgànica (SN), heretable (influències
de Lamark i Spencer).
• La psicologia intentava establir la correlació entre els
fenòmens mentals i les seves condicions biològiques des
d’una perspectiva genètica.
• Mètode científic com a forma de progrés.
• Interessat en les malalties mentals (influència de
Charcot).
THÉODULE RIBOT
• Positivista (rebuig de mètodes introspectius)
• “Sense la introspecció res comença, però amb ella res
s’acaba”.
• També criticà la psicofísica i psicofisiologia per artificials i
parcials.
• MÈTODE MÒRBID, PATOLÒGIC O CLÍNIC:
• Mètode d’observació prolongada, que estudia els processos
psíquics en fase de desordre mental individual.
• Aquesta observació permet conèixer el funcionament
normal en procés d’estructuració i desestructuració
(descomposició dels estats psíquics normals).
THÉODULE RIBOT
• Llei de la dissolució o llei de Ribot: hi ha un ordre
determinat en la desestructuració psíquica:
• Primer desapareixen les funcions psíquiques adquirides
últimament.
• Primer desapareixen les funcions complexes: el
pensament abans que els automatismes; p. ex. La
memòria
• Semblant a una regressió: es repeteixen les etapes del
desenvolupament evolutiu, però en ordre invers.
THÉODULE RIBOT
• Importància de la seva obra científica:
• Dóna molt de pes a les funcions afectives (més que als
estats intel·lectuals), per explicar la conducta.
• En “Psicologia de la vida afectiva”: parla de sentiments,
passions, afectes, etc.
• Estudia els estats patològics, el desenvolupament de la
intel·ligència, el caràcter i la personalitat.
• Parla dels límits de la consciència, del subconscient
(processos motivacionals) i de l’hipnotisme.
JEAN MARTIN CHARCOT (1825-1893): Nascut a Paris, França. Neuròleg i
professor d’anatomia patològica. Considerat el pare de la Psicologia
Clínica francesa.
• Va desenvolupar una tasca molt important en la recerca en

neurologia:
• estava impressionat per la multitud de malalties nervioses
que observava a l’hospital à volia establir nexes entre els
símptomes nerviosos i les lesions neurològiques que els
causaven.
• Contribuí a esclarir malalties com: esclerosis lateral, atàxia
locomotora, afàsia, epilèpsia, etc.
JEAN MARTIN CHARCOT
• Va estudiar medicina a La Salpetrière.
• El neuròleg més reputat de França.
• 1872: Càtedra d’anatomia patològicaà s’encarrega de la sala
de dones de La Salpetrière.
• Allà va desenvolupar els seus treballs sobre la histèria; feia
demostracions públiques d’hipnosi.
• 1882, la facultat de medicina li atorga la primera càtedra de
Neurologia.
• Prestigi pel desenvolupament de treballs sobre la histèria, i les
demostracions públiques d’hipnosi.
• Inici del seu gran interès per l’estudi de la histèria.
JEAN MARTIN CHARCOT
• HISTÈRIA: Afecció psicològica difícil de
diagnosticar.
• Els símptomes histèrics poden ser físics o psíquics, i
destaquen els trastorns motors i sensorials:
• al·lucinacions, deliris, hiperestèsia, convulsions, paràlisis,
alteracions del llenguatge, alteracions de la visió, etc.
• Molt freqüentment els símptomes es consideraven
fingits.
• Tractada amb HIPNOSI.
à Actualment Trastorn de conversió (tipus de neurosi)

JEAN MARTIN CHARCOT

• Estudis sobre la histèria.
• Charcot mai va creure que els símptomes fossin
fingits à Esperava trobar (hipòtesis inicial):
• Afectació funcional nerviosa (malaltia real), lligada a un
procés degeneratiu nerviós de base hereditària.
• Desencadenat per infeccions, traumes, intoxicacions,...
• Els símptomes eren descrits per etapes.
• Davant les paràlisis histèriques, utilitzava la hipnosi.

Mesmerisme i Hipnosis
F. A. MESMER (1734-1815):
• Dels primers metges en utilitzar la hipnosi per curar
conductes anòmales.
• Fundador del magnetisme animal o mesmerisme
• L’èxit de la hipnosis era degut al magnetisme animal, un
misteriós fluid magnètic.
• utilitzava els “poders magnètics” per restablir els camps
magnètics dels pacients.
• Primer col·locava imans, després amb les mans ja li
funcionava el tema...
F.A. MESMER
• Expulsat de Viena per la comunitat mèdica: cura a una
noia cega, però que només hi veu si Mesmer està present.
• Molt popular a Paris, on comença a practicar cures grupals.
• Practicava un ritual dissenyat per produir una “crisi
emocional” en el seus pacients.
• Durant les crisis, un pacient podia cridar, expel·lir suor freda,
convulsionar-se à CATARSI EMOCIONAL
• Les crisis es propagaven entre els pacients (efecte dominó).
• En tots els casos, els símptomes dels seus pacients van ser
probablement histèrics (psicològics): ceguesa, paràlisis,
trastorns convulsius.
F.A. MESMER
• La comissió mèdica francesa va realitzar varis
experiments que van falsejar la validesa del
magnetisme animal:
• A una dona se li va dir que estava sent magnetitzada per
un magnetitzador que es trobava darrera la porta i va
entrar en crisi.
• NO HI HAVIA NINGU darrera la porta!!
• A un pacient se li van oferir 4 gots d’aigua, dels quals un
estava magnetitzat. Va escollir un got no magnetitzat i
se’l va beure i també va experimentar una crisi catàrtica!
JAMES BRAID (1795-1860)
• Terminologia: Neuro-hipnologia; abreviat a hipnosi (del
grec hypnos, dormir)
• Fixació sensorial (visió sobre un llum), induïa a son artificial.
• Primer creia que era fisiològic, després psicològic
(suggestió).
• Després dels episodis de Mesmer (1780) i Braid (1840) hi
ha un descrèdit per la hipnosi fins al 1880, on comencen
els els estudis conduits a:
• Escola de Nancy
• Escola de Salpêtrière (Charcot)
ESCOLA DE NANCY
AGUSTE AMBROISE LIÉBEAULT (1823-1904)
• Metge de poble: tracta a pacients adormint-los i
suggerint-los que al despertar haurien desaparegut els
símptomes.
• Mitjançant la hipnosi creia que l’atenció del malalt es
desviava dels sentits i es concentrava en la idea de
dormir i en les paraules del metge à suggestió i
eliminació (temporal) dels símptomes.
• Escriu: El sueño y estados análogos (1866)
ESCOLA DE NANCY
HYPPOLITE BERNHEIM (1840-1919)
• Professor de la Universitat de Nancy
• HIPNOSI: Estat de suggestionabilitat o excitabilitat ideo-
motora capaç de transformar les idees en actes, induït pel
prestigi de l’hipnotitzador.
• Suggestionabilitat: tret normal i comú a totes les
persones.
• Va descobrir que si un pacient molt suggestionable creia
que podia millorar els seus símptomes, normalment
millorava.
LA HIPNOSI (ESCOLA SALPÊTRIÈRE)
Segons J. M. CHARCOT...
• La HIPNOSI:
• Provocació artificial d’estat psíquic semblant al son.
• El subjecte atén i respon a preguntes, executa ordres i
pot després recuperar l’estat normal.
• Gràcies a la SUGGESTIÓ, que ÉS un tret histèric (el fet de
ser una persona suggestionable).
La suggestió hipnòtica
• La hipnosi fa servir els poders de l’atenció i la suggestió per
produir, modificar i augmentar un ampli ventall
d’experiències i conductes “subjectivament convincents”.
• Cap dels factors més importants de la personalitat correlaciona
amb la suggestionabilitat hipnòtica.
• Conducta hipnòtica:
• La suggestió hipnòtica elimina selectivament l’experiència
subjectiva volitiva, però no la preparació motora inconscient que
hi ha darrera qualsevol moviment.
• Eliminació del dolor:
• Per mitjà de la suggestió es modula selectivament l’activitat
d’àrees cerebrals que produeixen els components afectius i
sensitius del dolor.
Oakley & Halligan, 2013. Nature Reviews Neuroscience
J. M. CHARCOT (ESCOLA SALPÊTRIÈRE)
• Primer va fer teoria organicista de la histèria:
• La histèria = degeneració nerviosa
• Però NO troba cap lesió en les autòpsies.
• Després, teoria psicogènica:
• Els símptomes desapareixien sota hipnosi.
• La histèria i la hipnosi produïen els mateixos símptomes (p.
ex. paràlisis i anestesia)
• Conclusió: la susceptibilitat a la hipnosi indicava la presencia
d’histèria.
• Debat fervent amb l’escola de Nancy, on veien la suggestió com
a quelcom normal.

La Neurosi i la Histèria
J. M. CHARCOT (ESCOLA SALPÊTRIÈRE)
• La histèria és un fenomen mental.
• El pensament pot ser quelcom diferent a la consciència.
• La ment pensa durant el son (son hipnòtic).
• Teoria psicogènica, CAUSES:
• Explicació biològica.
• Predisposició hereditària a la histèria (i amb aquesta a un alt grau de
suggestionabilitat).
• Explicació psicològica.
• Vivència emocionalment traumàtica en el passat.
• L’experiència traumàtica és exclosa de la consciència en estats de
vigília.
• Aquest record exclòs és la causa de la malaltia present.
La Neurosis i la Histèria
PIERRE JANET (1859-1947)

• Psicopatòleg més famós de França.
• Treballs sobre la hipnosi, la histèria i l’inconscient.
• Charcot el va nomenar director del laboratori psicològic
de La Salpêtrière.
• El 1902 substitueix Ribot en la seva càtedra.
• Teoria sobre el psiquisme
• Un psiquisme malalt no te la capacitat de sintetitzar i integrar
certs aspectes que el psiquisme normal sí pot.
• La pèrdua d’aquestes facultats porta a la desestructuració de la
vida mental à malaltia mental.
PIERRE JANET
• Teoria sobre el psiquisme:
• Existeixen tendències psicològiques que es van organitzant
(durant l’evolució del subjecte).
• La consciència és la que fa la síntesis entre aquestes
tendències à si no es produeix aquesta síntesis es dona la
escissió i la dissociació.
• Inconscient = problema d’escissió provocat per un accident
psíquic traumàtic i per una incapacitat global de síntesis.
• Clara relació amb les idees de Freud (pugna teòrica).
• La gran diferència à l’inconscient Freudià és un estat
normal, que es dóna en totes les persones.
PIERRE JANET
• Neurosi (n’hi ha de 2 tipus)
• Histèria: estrenyiment del camp de la consciència.
• Perquè es poden mantenir pocs elements en la consciencia en
moment determinat.
• Psicoastènia: idees obsessives i conductes compulsives.
• Mètode: Anàlisi psicològic
• Mitjançant la hipnosi prova de descobrir el trauma causant
dels símptomes i després provocava la catarsis emocional
del pacient.
• CATARSIS = ALLIBERAMENT

La PSICOANÀLISI
v Introducció
v Antecedents i influències de l’obra de S. Freud
v Biografia de Sigmund Freud
v Psicologia de l’inconscient i mètode psicoanalític
v L’evolució del mètode
v Teoria de la personalitat
v Mecanismes de defensa i ansietat
v Crítiques i aportacions de la psicoanàlisi
PSICOANÀLISI: Introducció
• Psicologia, disciplina vinculada a:
• La consciència.
• La conducta.
• L’inconscient à origen en la clínica psicopatològica, no
en la psicologia acadèmica ni experimental.
• Inconscient com a causa principal de les malalties mentals
i posteriorment causa de gran part de la conducta.
• PSICOANÀLISIà Sigmund Freud: considerà els
processos inconscients per a entendre la conducta
humana.
La PSICOANÀLISI: Introducció
• PSICOANÀLISI: Disciplina fundada per Sigmund Freud que
integra tres nivells:
• tècnica terapèutica.
• mètode d’investigació (de l’inconscient).
• teoria de la vida psíquica (de l’inconscient).
• 3 principis bàsics:
• Inconscient dinàmic.
• Teoria de la repressió.
• Sexualitat infantil.
• L’objecte d’estudi és l’inconscient i el seu funcionament
dóna molta importància a la infància i a les relacions que es
tenen durant aquesta etapa del desenvolupament humà.
La PSICOANÀLISI: antecedents i influències

• Racionalisme i Romanticisme:
• Leibnitz (monadologia): nivells de consciència; des de
l’apreciació (petites percepcions) fins a l’Apercepció.
• Goethe: lluita entre emocions conflictives i tendències.
• Herbart: Llindar de la consciència i repressió (força
inhibitòria que guarda la idea incompatible a
l’inconscient).
• Schopenhauer: ésser humà dirigit per desitjos
irracionals més que per la raó.
• Nietzche: batalla perpètua entre tendències irracionals i
racionals

• Psicofísica
• Fechner:
• Concepte de Llindar
• La idea que: Ment = iceberg, la consciència és la punta
(1/10), l’inconscient el demés.
• Evolucionisme
• Darwin: Els animals (i els homes) estan més motivats per
instints que per la raó.
• Lamarck: herència de les característiques adquirides.
• Positivisme
• Helmholtz: conservació de l’energia.
• Psicologia de l’acte
• Brentano (professor de Freud): importància de la motivació en
determinar la conducta.

• Durant la seva carrera:
• Breuer i Charcot (en parlarem més endavant)
• També El Dr. Fliess (influencia en la retracció de la teoria
de la seducció, 1895-1896)
• A remarcar, tots aquests punts de la teoria
Freudiana:
• La sexualitat infantil.
• L'èmfasi en les causes psicològiques per explicar les
malalties mentals.
• Fases del desenvolupament psicosexual.
• La interpretació dels somnis.
La PSICOANÀLISI: biografia de S. Freud

SIGMUND FREUD (1856-1939)
• Neix a Freiberg, República Txeca.
• Família sense recursos:
• Pare comerciant. Família jueva, d’avi i pare rabins
• persecucions antisemites?
• Fill més gran de la tercera dona que va tenir el seu
pare.
• Era el preferit de la seva mare fet que relacionarà amb la
seva capacitat creativa i confiança en un mateix.
• Als 4 anys (1860) es traslladen a Viena on hi viurà
fins als 78 anys.

SIGMUND FREUD
Ja de petit, gran capacitat intel·lectual.
• Comença a llegir a Shakespeare als 8 anys.
• Sempre va se el primer de la classe.
• Als 17 anys (inspirat per Goethe i Darwin, interès
per la ciència), inicia estudis de medicina a la Univ.
de Viena.
• Es titula i es dedica a fer recerca sobre fisiologia.
• Crisis econòmica, treball mal pagat (poc accessible
pels jueus), es promet amb Marthe Bernays à
Decideix dedicar-se a la clínica privada.

SIGMUND FREUD
• Al 1882 treballà al servei de psiquiatria de l’Hospital
General de Viena, sota la direcció de Theodor Meynert
• Th. Meynert: un dels millors anatomistes cerebrals (neuropatòleg
organicista) del moment, contrari a les explicacions psicològiques
dels trastorns mentals.
• Freud acaba sent un expert en diagnosis de trastorns cerebrals.
• Coneix i estableix una molt bona relació amb Joseph
Breuer i obté una beca per anar a estudiar amb Charcot
(1885-86) sobre l’anatomia del cervell infantil.
• Com no trobà res interessant es va començar a interessar per la
Histèria.

SIGMUND FREUD
Obres fonamentals en 3 etapes:
• Estudis de les Neurosis:
• Estudis sobre la histèria (1895)
• Teoria dels Instints:
• La interpretació dels somnis (1900)
• Psicopatologia de la vida quotidiana (1901)
• L’acudit i les seves relacions amb l’inconscient (1905)
• Tres assajos sobre una teoria sexual (1905)
• Tòtem i tabú (1913) / Més enllà del principi del plaer (1920)
• Psicologia del Jo:
• Introducció al Narcisisme (1914)
• El Jo i l’allò (1923) / Inhibició, símptoma i angoixa (1926)

SIGMUND FREUD
Fundació de l’Associació Psicoanalítica Internacional
(1910)
• Al 1923 (67 anys d’edat) li diagnostiquen un càncer de
paladar i mandíbula (addicte al tabac) à 33
operacions i pròtesis, mai va deixar de fumar.
• Per pressió del president dels EUA, la Gestapo permet
que marxi a Londres; va morir al 1939.
L’inconscient i el mètode psicoanalític
• Tractament de malalties mentals amb

electroteràpia i hipnosi (cap de les dos era
totalment completa)
• La visita a Charcot / Escola de Nancy

• Relació amb Joseph Breuer: Cas d’Anna O.
à Hipnosis + catarsis à Pressió à Lliure

associació
La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

• Visita de Freud a Charcot:
• Aprèn molt sobre la histèria i sobre la hipnosi.
• Però no era capaç d’hipnotitzar a tothom.
• Tampoc aconseguia que els símptomes marxessin del tot.
• Freud visita l’Escola de Nancyà
• Suggestió post-hipnòtica: influir en el pacient durant la
hipnosi, sembrant idees, tot i que ells no en siguin conscients.
• Possibilitat de recordar el que succeïa durant la hipnosi (que
generalment s’oblidavaà amnèsia post-hipnòtica), si hi havia
motivació suficient per part del pacient. Posaven la mà al
front (mètode de pressió).
• Joseph Breuer: Cas d’Anna O. (Bertha Pappenheim)

• Jove de 26 anys, molt intel·ligent i atractiva
• Símptomes histèrics:
• paràlisis, contraccions dels membres, hipersensibilitat, nàusees,
trastorns de llenguatge i visió, pèrdua de memòria.
• Breuer à
• Hipnosi: Es buscava que recordés circumstàncies en
que havien aparegut els símptomes.
• Al despertar del son hipnòtic aquell símptoma
desapareixia, de forma temporal o definitiva.
PSICOANÀLISI: Evolució del mètode
• Breuer: Cas d’Anna O.

• Idees emocionalment carregades no es podien
expressar de forma directe, si no a través de símptomes
físics.
• Quan s’expressaven aquestes idees, l’energia es
dissipava i desapareixien els símptomes.
• à Breuer va anomenar aquest mètode CATARSIS
(Alliberació emocional).
• à Anna O. Estava utilitzant un mecanisme actiu per a
l’oblit d’aquelles emocionsà oblit inconscient, repressió.
PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

• Breuer va dedicar 2 anys a tractar a Anna O.
• Va utilitzar la catarsi tant amb hipnosi com amb
relaxació profunda.
• Finalment la relació entre pacient i malalt va canviar
• Ella tractava Breuer com si fos el seu pare.
• Procès de transferència.
• Ell va començar a implicar-se emocionalment amb
Anna.
• Procés de contransferència.
• Deteriorament del matrimoni Breuer à Decideix
posar fi al tractament.

• Es diu que Anna O. en saber-ho va patir un atac:
embaràs histèric, que culminava en un part (també
histèric), quan Breuer la va anar a veure.
• La va hipnotitzar per a que es calmés i va marxar.
• Breuer mai més va voler tractar la histèria...
• Freud se’n fa càrrecà naixement de la lliure associació.
• Finalment, el 1895, Breuer i Freud van publicar Estudis
sobre la histèria à Fundació oficial de l’escola del
psicoanàlisi

• Freud va aprendre molt analitzant el cas d’Anna O. i
Breuer:
• Transferènciaà Freud la defineix com: el procés
inconscient en virtut del qual s’actualitza la repetició
de tipus de relacions infantils, viscuts com un marcat
sentiment d’actualitat.
• Existeix dins i fora de l'anàlisi. En el tractament es detecta i es
fa conscient.
• L’analista no depèn únicament del relat (més o menys
distorsionat) del pacient
• en la relació transferencial pot captar el tipus de relació que
estableix el pacient, la història íntima de la seva vida.

• Contratransferènciaà el resultat de la influència del
pacient sobre els sentiments inconscients de l’analista.
• à sentiments, actituds i pensaments que s’originen
en el terapeuta, en relació amb el pacient.
• Pot ser considerat un obstacle.

• Avui en dia s’ha vist la importància que el terapeuta
comprengui els seus sentiments (autoanàlisis).

Evolució del mètode psicoanalític à
1. Hipnosi i catarsi
2. Tècnica de pressió (sense hipnosi):
• Concentrar-se en el símptoma i que expliquessin tot allò que en
pogués explicar l’origen.
• Si no deien res (generalment perquè s’apropaven a l’experiència
traumàtica, i mostraven resistència), Freud posava la mà al front
i els deia que determinats records havien de sorgir.
• En molts dels casos, els pacients reportaven coses que eren útils
per l’explicació del símptoma
• Naixement del mètode psicoanalític pròpiament dit à
3. Lliure Associació

Evolució del mètode psicoanalític à
• ASSOCIACIÓ LLIURE
• Emfatitzar al pacient que parlés amb llibertat total sobre
qualsevol cosa que els vingués a la ment.
• No era necessària la hipnosi, ni tant sols tocar-los
• El pacient era conscient.
• Difícil arribar a l’experiència traumàtica, però quan s’hi
arribava el tractament era més senzill, i es basava en
superar la resistència i afrontar de forma racional
l’experiència traumàtica.

ASSOCIACIÓ LLIURE I HISTÈRIA
• La histèriaà experiència traumàtica que no
s’expressava de forma adequada: es donava en
forma de símptoma.
• Mitjançant l’Associació lliure:
• Exterioritzar les experiències reprimides, que aquestes
passessin a la consciència i poguessin ser abordades
racionalment.
• S’analitzaven els continguts de les associacions lliures,
els gestos i les transferències, tot degut a motivacions
inconscients (principalment sexuals, creia Freud).
L’AUTOANÀLISI DE FREUD
• En ell descobreix:
• La utilitat de l’anàlisi dels somnis
• El complex d’Èdip.
• Ambdós fenòmens l’ajudaven a desenvolupar la

idea del pensament inconscient i la ment en
general.
La PSICOANÀLISI: Interpretació dels somnis

Durant el son à
• Defenses de la persona a nivells mínims (relaxació de la censura
repressiva).
• L’experiència reprimida pot arribar a la consciència, però d’una
manera disfressada, amb restes diürnes, preocupacions o fets del
dia/dies anteriors.
• Apareix disfressat perquè sinó crearia massa ansietat i ens
despertaríem.
• Contingut manifest à El que el somni sembla representar.
• Contingut latent à El que el somni realment significa.
• Freud va concloure: tot somni era un desig de realització.
• L’expressió simbòlica d’un desig que el somniador podia no expressar o
satisfer directament sense experimentar ansietat.
La PSICOANÀLISI: El complex d’Èdip

• Complex que sorgeix a la infància: “Amor” vers el
progenitor de sexe contrari, rivalitat amb el del mateix
sexe.
• El psiquisme humà es construeix a la infància en funció de
les relacions i identificacions amb les persones que fan de
pares.
• Representa l’agitació d’emocions, impulsos i idees (en
gran part inconscients) que viu el nen envers les relacions
establertes.
• Del nen sorgeixen ansietats i sentiments de culpa pels seus
desitjos agressius i sexuals. Aquestes emocions infantils
queden “oblidades” (reprimides a l’inconscient).
La PSICOANÀLISI: Teories de la personalitat

(2ª) Teoria de la personalitat
• En la pràctica clínica Freud observà Mecanismes de defensa i
de repressió també poden ser inconscients.
• no es pot mantenir la visió topogràfica de la 1ª teoria perquè
atribueix operacions inconscients com la repressió a instàncies
com el preconscient, accessible a la consciència.
• Importància de les identificacions (assimilar models).
• Nova teoria, composada per instàncies:
• El psiquisme és una dinàmica de relacions intra-psíquiques entre
l’Allò (ID), el Jo (EGO) i el superjo (SUPEREGO), que reflecteixen les
relacions inter-psíquiques viscudes especialment durant la
infància.

ALLÒ (ID)
• Força motora de la personalitat, conté els instints primaris i
reflexes innats, com ara la gana, la set i el sexe.
• També les imatges produïdes pels estats de tensió.
• Totalment inconscient
• Governat pel principi de plaer (energia eròtica i agressiva),
deixa de banda els perills i principis morals.
• Davant la necessitat, vol gratificació immediata.
• En néixer, només som ALLÒ (no hi ha relacions entre
instàncies psíquiques sense haver viscut relacions
interpersonals).
• L’energia col·lectiva associada als instints = libido

JO (l’EGO)
• Responsable de coordinar les necessitats o demandes de
l’ALLÒ i del món físic:
• Exigències de l’ALLÒ: quan són molt fortes desperten
sentiment d’angoixa, senyal de perill interior.
• Exigències de l’exterior: davant el perill à por.
• Governat pel principi de realitat, obligada a mantenir
l’equilibri amb la realitat.
• Percep les excitacions i es defensa d’aquestes.
• Inverteix energia libidinosa en el pensament d’objectes
que han de satisfer necessitats (catexis)
JO (l’EGO)
• Funcions: percepció, memòria, activitat motora i
llenguatge.
• Té una part inconscient: mecanismes de defensa, batalla
amb l’ALLÒ
• Si l’ID i l’EGO fossin els únics components de la
personalitat, els humans tot just es podrien distingir dels
altres animals.
SUPERJO (Superego)
• “Braç moral de la personalitat”. El jutge.
• Socialització del nenà aprendre que es pot i que no es
pot fer.
• Es forma de manera paral·lela a la declinació del complex
d’Èdip à representant internalitzat de les pautes morals
dels pares.
• Funcions:
• Consciència moral (censura, prohibició i ideal a imitar)
• Energies dominants eròtiques i sobretot agressives.

El compromís del JO
• Situació difícil i conflictiva, està sota la pressió de:
• Món exterior
• L’Allò
• El Superjo
• El tractament psicoanalític tracta d’enfortir el JO:
conduir harmònicament les relacions de les
diferents forces.
• Disciplinar el caos de l’Allò.
• Fer més racionals les exigències del Superjo.
• Adaptar-se sanament a les realitats del món exterior.
La PSICOANÀLISI: Mecanismes de defensa i

l’ansietat
• ANSIETAT: Estat d’advertència establert per a
evitar el perill. El JO és qui se n’ocupa. 3 tipus:
• Ansietat objectiva: Amenaça objectiva (p. ex. atac físic)
• Ansietat neuròtica: El JO sent que l’ALLÒ el supera i està
a punt de manifestar-se.
• Ansietat moral: quan es viola (o s’està a punt de), un
valor assimilat (culpa, vergonya). Es quan actuem de
forma contrària als valors del SUPERJO
Mecanismes de defensa i l’ansietat

• Per a tractar l’ansietat neuròtica i moral, el JO utilitza
MECANISMES DE DEFENSA, que:
• Distorsionen la realitat.
• Actuen en el nivell inconscients.
• L’individu desconeix que els està emprant.
• Repressió: Mecanisme de defensa fonamental (engloba als

demés). Exclou de la consciència pensaments “incòmodes”.
Només hi permet arribar les idees disfressades (somnis,
símptomes, lliure associació,..)
• P. ex: Pepa, que va ser enxampada robant al Corte Inglés de
petita, no en te cap tipus de record.
Tipus de mecanismes de defensa

• Sublimació: Canalitzem l’impuls reprimit a una sortida més
acceptable socialment. Al no poder expressar necessitats
sexuals directament ho fem a través de l’art, la poesia, la
cultura, l’esport, la política...
• L’instint de sublimació és la característica manifesta del
desenvolupament cultural i de la civilització.
• P. ex: Pepa, a qui els pares mai van restar atenció, es presenta com
a candidata a les eleccions públiques.
• Projecció: atribuir als demés els propis motius, sentiments o
desitjos reprimits.
• P. ex: Pepa és injustament ignorada en una promoció laboral, i
nega estar enfadada per això, però està convençuda que el seu
supervisor està enfadat amb ella.

• Identificació (o introjecció): Adoptar les característiques d’algú
per a no sentir-se incompetent (incorporació subjectiva dels
trets d’un altre).
• Ansietat per no viure segons els valors que ens em establert.
• P. ex: La Maria, insegura del seu propi atractiu, adopta la
vestimenta i modals d’un personatge popular.
• Racionalització (o intel·lectualització): presentem raó racional
i lògica però falsa per a explicar un fracàs o deficiència.
• Forma de distanciar-se del problema estressant.
• P. ex: La Maria no vol afrontar la preparació d’un examen.
Decideix que per a fer-ho bé s’ha de relaxar, i per tant se’n va al
cinema.

• Formació reactiva: Expressió d’idees i emocions exagerades
que són exactament oposades a les creences o sentiments
reprimits.
• P. ex: Ser extremadament amable amb aquell qui ens cau molt
malament.
• Negació: Negar-se a reconèixer una realitat dolorosa o
amenaçant. Tractar factors obvis de la realitat com si no
existissin.
• P. ex: Una amiga de la Pepa, a qui han diagnosticat un càncer
pulmonar, creu que només es tracta d’una bronquitis.
La PSICOANÀLISI: Crítiques i aportacions

CRÍTIQUES
• MÈTODE:
• No era experimentació controlada.
• Les necessitats i expectatives dels pacients influïen en les
observacions.
• Els pacients no representaven a la població general.
• Definicions de termes: Conceptes no mesurables ni
clarament definibles/identificables.
• Com es quantifica????:
• Energia psicològica?
• Ansietat de castració?
• Complex d’Edip?
CRÍTIQUES
• DOGMATISME: Freud es considerava líder fundador del
psicoanàlisi i rebutjava idees contraries a les seves.
• Expulsava del grup a qui discrepava.
• MASSA IMPORTÀNCIA AL SEXE: Per Freud la sexualitat era

el motor principal de la conducta humana. La conducta i
la personalitat es podia, des de la teoria psicoanalítica,
explicar també per altres factors.

CRÍTIQUES
• PROFECIA DE L’AUTOCUMPLIMENT. Freud podia trobar el que
va trobar perquè era el que estava buscant.
• Crítica sobretot aplicable a la interpretació dels somnis i a la lliure
associació (que en gran part era dirigida).
• DURACIÓ, COST I EFICACIA LIMITADA DE LA TERÀPIA:
• Necessita anys.
• Persones amb recursos, intel·ligents (han de poder expressar i
comprendre).
• Teràpia no útil per segons quins trastorns
• p. ex. Psicosis, Depressió, Esquizofrènia, etc.

CRÍTIQUES
• FALTA DE FALSABILITAT (K. Popper):
• Una teoria que es consideri científica ha de poder especificar
observacions que puguin refutar la teoria.
• Post-dicció en comptes de Predicció
• Passi el que passi la teoria ho podrà explicar.
• Per exemple: Experiències negatives durant etapa anal:
• La persona és molt avariciosa (es compleix teoria).
• La persona no ho és (mecanisme de defensa, repressió).

• El rebuig a la psicoanàlisi es va tornar més
contundent en avançar el segle XX.
• Al tractament d’Anna O.
• Se li va adjudicar un èxit absolut a la seva curació,
però:
• Bertha Pappenheim es va internar en un sanatori per rebre
tractament poc després de rebre l’alta per part de Freud i
Breuer.
• Es va convertir en un ferma opositora al psicoanàlisi com a
teràpia i teoria.

• Hans Eysenck (1917-1997) demostrà al 1952: la tassa de
recuperació de neuròtics que reben teràpia psicoanalítica
no és superior (estadísticament) a la tassa de “recuperació
espontània” (no tractament).
• Investigacions posterior van demostrar que amb la teràpia
conductual s’arribaven a índex de curació iguals o
superiors que amb la teràpia psicoanalítica.
• Els arguments sobre l’eficàcia de la psicoanàlisi són fruit de
la suggestió.
• Aquestes troballes van malmetre la imatge del psicoanàlisi entre
els psicòlegs.

APORTACIONS
• EXPANSIÓ DEL DOMINI DE LA PSICOLOGIA:
• Primera teoria completa sobre la personalitat. Tractament de fenòmens com la
motivació inconscient, els somnis i l’ansietat.
• PSICOANÀLISI: Es va crear nova forma de tractar els problemes
psíquics dels adults (el cara-a-cara terapeuta-pacient).
• COMPRENSIÓ DE LA CONDUCTA NORMAL: Va explicar la conducta
anormal, però va donar pautes per l'anàlisi de la conducta normal,
coses que per a un mateix ja no seran tan misterioses (anàlisis dels
somnis, oblits, errors, mecanismes de defensa, etc.)
• GENERALITZACIÓ DE LA Ψ A ALTRES CAMPS: Rellevància de la Ψ en
tots els camps de la existència humana: religió, art, política, esports,
guerra, literatura, filosofia,…
La Psicologia Clínica i Psicoanàlisi

Orígens de la Psiquiatria moderna

Emil Kraepelin (1856-1926)
• Alumne de Wundt, fundador dels laboratoris de
psicopatologia experimental de Heidelberg i Munich.
• Desenvolupà un sistema de classificació psicopatològica:
• El sistema combinava models de desenvolupament i
neurologia.
• Es fonamentava en la psicologia fisiològica.
• Subratlla la importància d’identificar els símptomes
principals dels trastorns psicològics.
• Per discriminar entre trastorns era essencial analitzar el seu
desenvolupament.
Orígens de la Psiquiatria moderna

Emil Kraepelin
Compendi de psiquiatria (1883)
• Defineix categories com:
• Psicosis maníac-depressiva.
• Paranoia.
• Demència precoç
• rebatejada per Bleuler com esquizofrènia.
• E. Kraepelin va estar revisant el seu sistema de
classificació fins la seva mort al 1926.
Psiquiatria moderna del s. XX

La versió Americana (1952): DSM (Diagnostic and Statistical
Manual of Mental Disorders)
• Manual original: definició dels trastorns psicològics en termes de
la seva etiologia teòrica-causal.
• 2ª edició: s’abandona la perspectiva teòrica i es basa en exclusiva
en un llistat de símptomes essencials i comuns.
• USA: la psicologia anormal en mans dels metges

psiquiatres.
• S’introdueix el mesmerisme al 1815.

• A finals del 1930, s’introdueix el TEC, que desplaça als
tractaments magnètics populars en el s. XIX.
• TEC: Tractament/Teràpia Electro-Convulsiva: s’indueixen
convulsions per mitjà de la transmissió d’un corrent elèctric de
gran intensitat en el cervell.
• TEC, originalment emprat per tractar l’esquizofrènia.
• Després passa a fer-se servir per tractar certes formes de
depressió (que no responien al tractament farmacològic).
• L’ús controvertit del TEC:
• No existeix encara una explicació del perquè de la seva eficàcia.
• Efectes col·laterals del seu ús: des de pèrdua de memòria fins a
dany cerebral.

Lobotomia prefrontal
• Introduïda també en els anys 30.
• Operació quirúrgica que produeix lesions en les
fibres nervioses que connecten el lòbul frontal
amb el tàlem.
• Egas Moniz (1874-1955), metge portuguès pioner
en la utilització de la lobotomia:
• Idea original: injectar alcohol en els lòbuls frontals...
• Canviava la resposta emocional d’angoixa a apatia.

Lobotomia prefrontal
• Informes exagerats de la seva eficàcia que negaven els
seus efectes colaterals.
• No obstant, la tècnica es popularitzà als USA i Europa a
finals del anys 40, principis del 50.
• Moniz: premi Nobel al 1949.
• Va acabar paraplègic desprès de ser disparat per un pacient
seu lobotomitzat.
• Com el TEC la lobotomia es va practicar sense cap
justificació teòrica i en mig dels dubtes de la seva eficàcia
terapèutica.

• El tractament modern farmacològic l’introdueix Joseph
Ladislao von Meduna, metge hongarès.
• Pentilenotetrazol (metrazol), extracte sintètic de l’alcanfor,
que induïa convulsions i es feia servir en pacients
esquizofrènics.
• Tractament freqüent en hospitals psiquiàtrics a Europa i USA
fins als anys 50.
• Disminució espectacular en el número de gent atesa en
institucions.
• No tothom es podia / es pot costejar els medicaments.
• Augment dels rodamons.
Psicofarmacologia
• Clorpromazina i reserpina (planta rauwolfia),
Tranquil·litzants majors à tractament de l’esquizofrènia.
• Liti i inhibidors de la MAO à tractament de la mania i la
depressió.
• Fonaments teòrics: pertorbació dels equilibris dels
neurotransmissors químics en el cervell (norepinefrina,
dopamina i serotonina)
• Si bé aquests fàrmacs redueixen la gravetat i freqüència dels
símptomes à generen dependència i addicció.

• Thomas Szasz (1920-2012), psiquiatra:
• Llibre: el mite de les malalties mentals: la
majoria de les psicosis i neurosis diagnosticades
són en realitat reaccions provocades pels
“problemes de la vida” à problemes tractables
amb aprenentatge i adaptació cognitiva
• One flew over cuckoo’Nest (Ken Kesey; 1975);

• Evolució del DSM en el número de trastorns mentals inclosos en les
diferents edicions:
Versió Any Nº de trastorns Nº de trastorns Nº total de Nº de

específics no específics trastorns pàgines
DSM-I 1952 106 - 106 130
DSM-II 1968 121 16 137 134
DSM-III 1980 151 31 182 494
DSM-III-R 1987 167 37 204 567
DSM IV 1994 171 49 220 886
DSM V 2013 143 73 216 947
• A què és degut el número de categories? Depuració teòrica?

Origen de la Psicologia clínica moderna

• Dr. Lightner Witmer (1867-1956), pare de la
Psicologia Clínica americana:
• Obté el doctorat a Leipzig amb W. Wundt.
• Torna a Universitat de Pennsylvania per fer-se càrrec
del laboratori de J. M. Cattell
• Crític amb la pràctica terapèutica mèdica, l’any 1896 estableix
la primera clínica psicològica del món.
• Witmer va ser el primer psicòleg a emprar els coneixements
sobre els principis del comportament humà per ajudar a
persones amb problemes particulars.
• Primer cas: nen amb problemes de lectura i memòria.
• Elabora el primer programa d’intervenció (tutorització) que dona
bons resultats.
Orígens de la Psicologia Clínica

• Witmer presenta el seu mètode de diagnòstic a l’APA (1896).
• Proposa que la psicologia clínica s’havia de dedicar al diagnòstic i
avaluació, tractament individual, servei públic, investigació i
formació d’estudiants.
• Aquesta proposta no va ser ben rebuda per la recent creada APA
Confrontació: Ciència Bàsica vs. Aplicació Clínica
• Witmer desenvolupà pel seu compte (Uni. Pennsylvania) un
programa d’intervenció per nens amb problemes d’àmbit escolar.
• Al 1904 la Uni. Pennsylvania comença a oferir cursos formals
en psicologia clínica.
• 1906, Morton Prince publica la revista Journal of Abnormal Psychology.
• 1907, L. Witmer publica la revista The Psychological Clinic.

• Les primeres 4 dècades del s. XX els psicòlegs clínics à
només proves i diagnòstic mental, i reeducació per
redirigir el comportament inadaptat.
• Gran desenvolupament dels test de mesura de personalitat i
funcionament psicològic.
• 1914, en més de 20 universitats americanes on s’impartia
psicologia clínica empraven els test de Stanford-Binnet.
• La mesura de la intel·ligència del nen es va convertir ràpidament
en l’interès principal en els primers anys de la psicologia clínica.
• L’àmbit d’interès de la psicologia clínica es va ampliar poc després
al trastorn mental i als problemes de conducta.
• Programes d'higiene mental.

• La conferència de S. Freud a la Uni. de Clark al 1909 va
significar l’arribada de la teoria Psicoanalítica als USA amb
una gran influència en la psicologia clínica infantil (child
guidance clinics).
• La teoria postulava, a grans trets, la necessitat d’adoptar una visió
holística tant del trastorn mental i comportament anormal com de
la conducta normal, on s’havia d’incloure les experiències
emocionals per arribar a la comprensió dels fenòmens relacionats.
• 1900-1920: La psicologia clínica creix a esquenes de l’APA.
• Al 1917 es crea l’AACP (American Association of Clinical
Psychologists).
Psicologia clínica del s. XX

• La influència de la 1ª Guerra Mundial (WW-I).
• Al 1917 USA entra en WW-I, i es necessita classificar als
soldats en funció de les seves capacitats intel·lectuals i
funcionament psicològic.
• Goddard, Terman i altres elaboren el Army Alpha (test verbal) i
Army Beta intelligence test (test no verbal).
• Uns 2 milions de persones (lletrades i illetrades) van ser
testades al 1918, contribuint a la visibilitat de la psicologia.
• La psicoteràpia per tractar els trastorns mentals practicada
principalment per psiquiatres que empraven l’enfoc
psicoanalític.
• Els psiquiatres es fan amb el control exclusiu del mètode
psicoanalític fins al 1980.

• El període entre les 2 grans guerres (WW-I – WW-II).
• La psicologia adquireix un gran estatus en relació a les
habilitats per mesurar les capacitats humanes.
• Al 1920 J. M. Cattel fundà la Psychological Corporation per
vendre test psicològics a organitzacions privades.
• Al 1921 es publica el test de Rorschach que es torna molt
popular.
• Al 1939 es publica el test de Wechsler-Bellevue, que es tornà el
test estàndard per mesurar la intel·ligència en adults.
• Al 1940 ja s’havien creat més de 500 test psicològics.
• Test d’intel·ligència verbals, no verbals, de personalitat, de
funció psicològica, d’interès professional, vocacionals, etc.

• El període entre les 2 grans guerres (WW-I – WW-II).
• Les funcions de consultoria al psicòlegs es van
incrementar ràpidament.
• L'aplicació de diagnòstics i tractament va créixer
de manera natural a partir del procés de mesura a
través dels test.
• Els primers tractaments són de caire
comportamentals i reflecteixen els avenços en
coneixement adquirits en el laboratori.

• El després de la 2ª Guerra Mundial (WW-II).
• Pel reclutament de soldats en la WW-II els test que es van fer servir
van ser molt més exhaustius i sofisticats que els emprats en WW-I.
• Més de 20 milions de militars de rangs diferents van ser testejats.
• En acabar la guerra, el retorn dels soldats a casa va significar la
necessitat de tractaments psicològics.
• La manca de cobertura psiquiàtrica va obrir les portes als psicòlegs per
donar diagnòstic i tractament.
• Al 1945 l’estat de Connecticut va aprovar una legislació que
possibilità als psicòlegs clínics aplicar tractaments.
• Es marcà el camí a seguir per adquirir el certificat de psicòleg clínic
• Llicenciatura + Doctorat + pràctiques

• El després de la 2ª Guerra Mundial (WW-II).
• Es marcà el camí a seguir per adquirir el certificat de psicòleg
clínic
• El model educatiu (pel psicòleg clínic) Boulder
• Conegut també com el model científic-pràctic.
• El model emfatitza que els psicòlegs clínics han de ser
competents en recerca i en oferir serveis psicològics
professionals (avaluació i psicoteràpia).
• Llicenciatura + Doctorat (4 anys) + pràctiques (1 any).
• Model formatiu vàlid durant 50 anys.
• Al 1953 es presenta el primer codi ètic del psicòleg.
• Aquest s’ha revisat més de 8 vegades.

L’esdevenir del tractament psicològic

• Aproximadament fins al 1950 hi havia dos aproximacions
dominants (a nivell teòric i de tractament) en el tractament del
trastorn mental.
• L’enfoc psicoanalític i l’enfoc conductual (condicionament).
• Durant les dècades dels 50, 60 i 70 es va desenvolupant un
ampli reguitzell d’enfocaments alternatius:
• Els més populars: L’humanístic, El cognitiu-conductual i el Familiar
sistèmic.
• Dècada dels 60: neix the community mental health movement
• medicació psicotròpica en el tractament de la malaltia mental.
• Finals dels 70-principi dels 80 arriben els enfocaments
integradors: biopsicosocials

• A finals del 1970 hi havia 130 escoles diferents de
tractaments psicològics.
• Quasi totes les formes de tractament psicològic són millors
que l’absència de tractament, però:
• Però, aquest mateixos estudis van indicar que quasi totes les
formes de tractament psicològic tenen, aproximadament, la
mateixa eficàcia.
• Que hi ha en comú en totes elles?
• Les expectatives del client i el terapeuta.
• La credibilitat del tractament.
• La capacitat de suggestió del client/pacient i el terapeuta

• La psicologia clínica actual fa servir el mètode científic per
aproximar-se i entendre els problemes en humans en quan a
comportament, emocions, pensaments, relacions i salut.
• La PSICOLOGIA CLÍNICA, segons l’APA:
• Tracta d’emprar els principis coneguts en psicologia per així
entendre millor, predir i pal·liar incapacitats intel·lectuals,
emocionals, psicològiques, comportamentals i malestars generals
(APA, 1981, p. 642).
• La psicologia clínica és al mateix temps una ciència i un “art”.
• La majoria de psicòlegs clínics actuals creuen que els problemes
de comportament en humans són multicausals:
• Abordatge integral (eclèctic).

Tema 7. Psicologia Clínica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 7. Psicologia Clínica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA

El tema 7 el trobareu a...

Greenwood Cap 13 pàg 402-425

Gondra (vol. I) Cap 7 pàg 248-276

En aquest tema veurem...

• Veurem les primeres aproximacions al tractament de

Psicologia Clínica i Psicoanàlisi

7.1 Els inicis del tractaments de les

Els inicis del tractaments dels trastorns mentals

• Teoria de les teràpies psicològiques:

Abans de la fundació de la Psicologia

Els inicis del tractaments dels trastorns mentals

Els inicis del tractaments dels trastorns mentals

Els inicis del tractaments dels trastorns mentals

• Tradició cultural francesa, marca el desenvolupament de la

Els inicis del tractaments dels trastorns mentals

• Què s’entenia fins aleshores per malaltia mental?

• Tradició Psicopatològica francesa: La psiquiatria

• Metge per tradició familiar.

Pinel alliberant de les cadenes a una pacient

El nen d’Aveyron (1800)

• Segueix l’obra de Pinel amb l’observació sistemàtica de

• Càtedra de psicologia experimental i comparada (1888,

• Va desenvolupar una tasca molt important en la recerca en

à Actualment Trastorn de conversió (tipus de neurosi)

JEAN MARTIN CHARCOT

Psicologia Clínica i Psicoanàlisi

7.1 Els inicis del tractaments de les

Psicologia Clínica i Psicoanàlisi

7.1 Els inicis del tractaments de les

PIERRE JANET (1859-1947)

Psicologia Clínica i Psicoanàlisi

7.1 Els inicis del tractaments de les

La PSICOANÀLISI: antecedents i influències

La PSICOANÀLISI: antecedents i influències

La PSICOANÀLISI: antecedents i influències

La PSICOANÀLISI: biografia de S. Freud

La PSICOANÀLISI: biografia de S. Freud

La PSICOANÀLISI: biografia de S. Freud

La PSICOANÀLISI: biografia de S. Freud

La PSICOANÀLISI: biografia de S. Freud

L’inconscient i el mètode psicoanalític

• Tractament de malalties mentals amb

• La visita a Charcot / Escola de Nancy

à Hipnosis + catarsis à Pressió à Lliure

La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

• Joseph Breuer: Cas d’Anna O. (Bertha Pappenheim)

PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

• Breuer: Cas d’Anna O.

PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

• Breuer: Cas d’Anna O.

La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

• Breuer: Cas d’Anna O.

• Pot ser considerat un obstacle.

La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

La PSICOANÀLISI: Evolució del mètode

• Ambdós fenòmens l’ajudaven a desenvolupar la

La PSICOANÀLISI: Interpretació dels somnis

La PSICOANÀLISI: El complex d’Èdip