Història. 2n Batxillerat.

Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

UNITAT 3 LA RESTAURACIÓ. DE L’INICI AL “DESASTRE”

(1875-1898)
És el període comprès entre 1875 i 1931.Es sol dividir en dues etapes separades per
l’any 1898, data de la pèrdua de les últimes colònies. La Restauració es caracteritza
per la transigència política i la intransigència social.

Aquesta etapa es va caracteritzar pel frau a les eleccions i ja es preparava el

fenòmens que havien d’aparèixer a la segona fase de la Restauració: l’ascensió dels
nacionalismes perifèrics català i basc , l’emergència política i social de les
organitzacions obreres i el republicanisme de les classes mitjanes urbanes.

1 LA RESTAURACIÓ

El desembre de 1874, el general Arsenio Martínez Campos dur a terme un

aixecament a Sagunt i proclamà a Alfons XII , fill d’Isabel II, rei d’Espanya
- Es formà a Madrid un govern provisional presidit per Antonio Cánovas
del Castillo.
- Cánovas ja tenia la confiança del rei perquè li havia redactat el
manifest de Sandhurst1.dirigit al poble espanyol.
- A principis de 1875, amb 17 anys, el nou rei entrava a Espanya.

1.1 La fi de la guerra carlina

Una de les principals accions polítiques del nou rei va ser anar al nord de la Península,
País Basc i Navarra, per conduir i acabar la guerra contra els carlins:
- El rei oferí una amnistia àmplia als carlins, en la que convida a tothom
a oblidar el passat i a adherir-se a la monarquia constitucional que ell
representava.
- El general Ramon Cabrera (tigre del Maestrat), va acceptar l’amnistia i
estava d’acord en acabar la guerra.

A Catalunya el general Martínez Campos va recuperar Olot, i la Seu d’Urgell, últim

nucli important dels carlins. Un cop acabada la guerra, el carlisme català va
evolucionar cap a posicions nacionalistes:
- S’oposaven a les mesures centralistes i uniformistes dels governs
liberals.
- Defensaven els furs i privilegis tradicionals.

A partir de la derrota militar, els carlins van anar participant en la vida política i es van
situar a l’extrema dreta de l’arc parlamentari.

1
Sandhurst: acadèmia militar anglesa on el rei havia cursat estudis. Allà va conèixer el sistema militar
britànic i el paper moderador i constitucional de la monarquia.
Història. 2n Batxillerat.
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

1.2 El bipartidisme

La Restauració es va caracteritzar per l’aparició de dos partits polítics que

representaven la dreta i l’esquerra dins del pensament liberal:
- Partit Conservador: representava la dreta del pensament liberal. Era
format per personatges procedents de l’antic Partit Moderat , de la Unió
Liberal i d’un sector del Partit Progressista. Va ser liderat per Cánovas
del Castillo.
- Partit Liberal: representava l’esquerra del pensament liberal. Format
per persones procedents de sectors demòcrata, radical i del
republicanisme moderat. Era liderat per Práxedes Mateo Sagasta.

El 1875, el Partit Conservador havia guanyat les eleccions i es redacta una nova
constitució de la monarquia espanyola:la Constitució de 1876. A partir d’aquest
moment la vida política del país es va basar en l’alternança pacífica en el govern dels
dos partits.
- El bipartidisme es va consolidar amb la mort del rei Alfons XII , l’any
1885, sense successió masculina i amb la reina embarassada
- Cánovas va dimitir i va suggerir a la reina regent que encarregués
govern a Sagasta, el seu rival. Aquest acord es va anomenar el pacte
del Pardo
- El 1886, va néixer Alfons XIII , fill pòstum d’Alfons XII .

1.3 La política exterior

Cuba havia començat la seva primera guerra d’alliberament després de la Gloriosa. La

guerra va durar de 1868 a 1878. Es va aconseguir pacificar l’illa després d’una guerra
de 10 anys que havia començat amb l’anomenat Grito de Yara.

El general Martínez Campos va ser enviat a l’illa per combatre els rebels i negociar.
Per la Pau de Zanjón es concedia als cubans els mateixos drets que als espanyols.
Història. 2n Batxillerat.
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

2 EL SISTEMA POLÍTIC: LA TEORIA I LA PRÀCTICA

La Restauració va comportar un cert retorn al conservadorisme anterior al Sexenni

Revolucionari, d’altra banda, va consolidar el cicle de la revolució liberal, amb
l’aprovació de lleis que s’havien proposat durant el Sexenni. També es va aconseguir:
- arribar a un pacte amb l’Església,
- sotmetre l’exèrcit al poder civil, fet que es coneix amb el nom de
civilisme.

El marc teòric ideat per Cánovas del Castillo va ser la Constitució de 1876. Tenia molts
encerts però, a la pràctica, es van malmetre pel falsejament sistemàtic dels processos
electorals.

2.1 L’ideari de Cánovas del Castillo

Cánovas del Castillo era un home pràctic, escèptic pel que fa als principis. Les seves
idees eren les següents:
- la pàtria, la monarquia, la dinastia històrica, la llibertat, la propietat, el
pragmatisme i el govern conjunt del rei amb les Corts

Pel que fa a la política econòmica:

- Cánovas adopta posicions favorables al proteccionisme, molt properes
a la burgesia catalana. Però es mostrà contrari als plantejaments del
catalanisme polític, és a dir, era centralista.

2.2 La Constitució de 1876

La Constitució de 1876 es va començar a discutir quan al Parlament la majoria de

diputats eren conservadors. Malgrat les diferències entre els dos partits, moltes
vegades cedien.

El resultat va ser que al marge dels principis de Cánovas, els principals problemes
ideològics que oposaven els dos partits dinàstics van ser:
- El concepte de sobirania, S’adjudicava a la monarquia atribucions
més àmplies. Es disposa que la potestat de fer les lleis resideix en les
Corts amb el rei.
- el sistema electoral, els conservadors proposaven el sufragi censatari,
els liberals, el sufragi universal
- la confessionalitat o no de l’Estat (Estat confessional o Estat laic).
D’una banda, l’Estat es declarava confessional i s’obligava a mantenir el
culte catòlic; per altra, els liberals aconseguien la llibertat de
consciència
- Les Corts eren bicamerals: Senat i Congrés.
Història. 2n Batxillerat. Barcanova
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

2.3 La pràctica: la legislació i el caciquisme

Amb aquesta Constitució, cada govern va poder legislar d’acord amb les seves idees
però, mantenint un cert respecte per l’obra que havia realitzat els seu adversari.
- Els conservadors van aprovar la llei electoral de sufragi censatari
(1878).
- Els liberals van aprovar la llei electoral de sufragi universal masculí
(1890)
- Cap de les lleis electorals preveia el sufragi femení. Les dones
representaven més del 50% de la població. Amb el sufragi censatari
només tenia dret a vot prop d’un 5% de la població.

Fos quin fos el tipus de sufragi, les eleccions no van ser mai transparents (tupinades).
- Quan un president es veia obligat a dimitir a causa d’una crisi o d’un
escàndol, el rei encarregava la formació d’un nou govern al líder de
l’oposició, el qual dissolia les Corts i convocava eleccions, que sempre
guanyava per majoria absoluta.
- El Ministeri de Governació, amb la col·laboració dels alcaldes, dels
governadors civils i dels cacics del pobles i de les ciutat, organitzava les
eleccions.
- Es pot afirmar que durant el període de la Restauració mai es van
produir unes eleccions netes. Totes van ser realitzades per mitjà de
tupinades.

Una tupinada és un frau consistent en adulterar el resultat d’unes eleccions

democràtiques. Les tupinades van ser especialment freqüents durant l’alternança
política que hi va haver en el poder a l’Estat entre el Partit Liberal i el Partit
Conservador durant alguns anys de la Restauració monàrquica (1874-1931). Els
mètodes utilitzats per a dur a terme una tupinada són diversos i entre els més usats
destaquen:
- L’emissió fraudulenta de vots: es tracta d’introduir de cop dins de l’urna,
un nombre determinat de vots abans d’obrir el col·legi electoral o
després de tancar-lo.
- L’alteració del cens electoral: consisteix en què en el cens electoral hi
figurin electors inexistents o ja difunts. En el moment de votar, i per
ordre de l’autoritat corresponent, hom suplanta aquestes persones i
emet el vot fraudulent. També es pot donar la situació inversa, és a dir,
que en el cens electoral no hi constin persones el vot de les quals pot
ser contrari als interessos de qui manipula les eleccions.
- Alteració de l’escrutini: consistent en manipular el recompte dels vots
que legítimament s’ha dipositat a l’urna i alterar-ne, interessadament, el
resultat final.
- Condicionament del vot: l’existència de persones econòmica i
socialment influents, com ara un cacic o l’amo d’una fàbrica, pot fer que
un nombre determinat d’electors votin d’acord amb les seves ordres
sota amenaça de ser objecte de mesures repressives (acomiadaments,
etc.).
Història. 2n Batxillerat.
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

3 EL CATALANISME POLÍTIC

3.1 Els orígens del nou catalanisme

Al principi, aquest nou catalanisme es va manifestar com una nova manera d’entendre
el país, expressada per intel·lectuals. Deien que el marca de les diverses actuacions
culturals i de lleure (teatre, ateneus, corals, certàmens poètics, excursionisme, etc.)
era el català, i que Catalunya era la principal prioritat.

Aquest catalanisme reunia dues idees bàsiques:

- la de progrés, procedent del federalisme, i
- la de tradició, provinent en part del carlisme

Durant els primers anys de la Restauració, hi va haver tres cercles importants del
catalanisme:
o Els literats romàntics aplegats al voltant de la revista La Renaixença,
sovint radicals i intransigents
o El grup catòlic del setmanari de Vic La Veu de Montserrat, de tendència
conservadora
o Els federals, encapçalats per Valentí Almirall.

3.2 La formació del primer catalanisme polític

El federalista Valentí Almirall va ser qui va impulsar,durant la dècada de 1880, el

primer catalanisme polític d’esquerres i progressista:
- Va fundar el primer diari escrit en llengua catalana, el Diari Català
- Va organitzar els dos primers congressos catalanistes
- Va fundar la primera organització cultural i política del catalanisme, el
Centre Català
- Va saber connectar amb la societat civil catalana i va ser l’inspirador del
Memorial de Greuges 2,

El 1887, els elements més conservadors del Centre Català, com l’escriptor Àngel
Guimerà i l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner en van sortir i van fundar la Lliga
de Catalunya. Els dirigents de la Lliga de Catalunya es van integrar a l’any 1901 en un
altre partit polític català, la Lliga Regionalista.

L’any 1891, es va crear la Unió Catalanista, una federació d’entitats molt diversa
ideològicament. La primera acció va ser la celebració d’una Assemblea a Manresa, el
maig de 1892, que va aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana,
document que es coneix amb el nom de Bases de Manresa. Es tracta de la primera
formulació d’un projecte d’estatut d’autonomia.

El govern va iniciar a partir d’aquell moment una repressió contra el catalanisme

amb l’excusa que era un perill per a la unitat d’Espanya. Va ser durant aquells anys
que a la premsa i a la política de Madrid es va començar a utilitzar la paraula
separatista per desqualificar el catalanisme polític.

2
Memorial de Greuges: escrit redactat pel centre català, en què es denunciava l’opressió de Catalunya
per part de Castella i on es demanava una harmonització dels interessos de les diferents regions
d’Espanya. També presentaven reivindicacions catalanes econòmiques de llengua i de la cultura. Va ser
presentat a Alfons XII el 1885
Història. 2n Batxillerat.
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

4 UNA ÈPOCA DE PROSPERITAT ECONÒMICA

El període que va entre 1875i 1898 es va caracteritzar, a Espanya, per l’increment del
nombre d’habitants i la prosperitat econòmica general.

A continuació veurem els aspectes més importants de la demografia, l’economia i la

societat d’aquella època.

4.1 La demografia

En aquest període la població espanyola va créixer encara que a un ritme inferior a

l’europea. L’explicació cal buscar-la en el descens de la taxa de natalitat i en el
manteniment d’una taxa de mortalitat molt elevada.

Els tres factors que van causar un gran nombre de morts durant l’Antic Règim, la
guerra, la pesta i la fam, encara eren presents a començament d’aquest període:
- La guerra carlina i les guerres de Cuba
- Les epidèmies de còlera (1855)
- Les crisis de subsistència andaluses, entre 1881 i 1890.
- A més de la gran quantitat de població que emigrava, especialment a
l’Argentina i al Brasil. Els catalans emigraven a Cuba

A finals del s. XIX es van intensificar dues constants demogràfiques que van continuar
al llarg del segle XX:
- L’emigració del camp a les ciutats
- L’emigració del centre a la perifèria

Una altra característica de l’època era que Espanya continuava sent un país agrari, i
el creixement vegetatiu era petit.

Catalunya tenia unes característiques diferents:

- Creixement vegetatiu molt petit degut a què un percentatge més gran
de població es dedicava al sector secundari.
- Augment de població a Barcelona , on es concentraven les indústries
- Concentració de població al litoral, degut a l’activitat econòmica
- Arribada d’emigració forana. En aquest període van arribar a
Barcelona 90.000 persones procedents d’Aragó i del País Valencià
- A partir de l’any 1888, per la demanda laboral generada per l’Exposició
Universal, comença a arribar a Barcelona treballadors procedents de
Múrcia.
Història. 2n Batxillerat.
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

4.2 Les tendències econòmiques

 El camp

Pel que fa a l’agricultura, a Espanya, es va caracteritzar per:

- Inici de nous conreus (patata, blat de moro ...)
- Especialització vitivinícola, orientada a l’exportació
- Manteniment del conreu de l’oliva
- Introducció de la remolatxa com a matèria primera per a la fabricació de
sucre

A Catalunya: l’activitat agrària també donava feina a la major part de la població

activa, encara que en menor mesura, sobretot amb el conreu de la vinya.
- 1879, arriba la plaga de la fil·loxera a l’Empordà. Al 1887, ja havia
arribat al Penedès
- Es van destruir més de 400 000 ha de vinya
- Es van rep0lnatar ceps de Califòrnia, resistents al paràsit
- De la reorganització del sector en va sorgir la indústria xampanyera de
Sant Sadurní d’Anoia

 La indústria

A Espanya, abans de la Restauració hi havia alts forns a Màlaga o a La Felguera

(Astúries).
Al País Basc:
- Les industries més destacades en aquest període van ser la
siderometal·lúrgica a Biscaia: Altos Hornos de Bilbao, que es va
fusionar amb La Iberia i van formar els Altos Hornos de Vizcaya, els
Astilleros del Nervión.
- Les indústries metal·lúrgiques al País Basc, van acumular capital que
va permetre l’adquisició de béns d’equip i la transformació de les
modestes foneries de Bilbao en la indústria pesant més important
situada vora les mines de ferro.
- Els vaixells que continuaven exportant ferro a la Gran Bretanya
tornaven carregats amb el carbó de Cardiff, i això abaratia el cost

A Catalunya:
- Destaca la indústria del cotó i la llana a Sabadell i Terrassa
- La indústria catalana va haver de lluitar per compensar dos factors que
dificultaven el creixement:
o La manca de fonts d’energia
o La dificultat de trobar mercats
- Els jaciments de carbó a Catalunya (Berga, Calaf, Sant Joan de les
Abadesses) eren insuficients i de mala qualitat i amb males vies de
comunicació.
o Les conseqüències van ser que la indústria metal·lúrgica
quedés reduïda pràcticament a la Maquinista Terrestre y
Marítima de Barcelona
- Per pal·liar la manca de carbó, que s’havia d’importar, i encaria els
teixits. Moltes fàbriques es van situar a la vora dels rius per aprofitar
l’energia hidràulica. Van sorgir les colònies industrials.
- Per fer front als preus poc competitius de la indústria tèxtil catalana, els
industrials catalans demanaven al govern central l’aplicació d’aranzels
Història. 2n Batxillerat.
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

proteccionistes, per poder tenir el monopoli de venda en el mercat

espanyol i colonial.
Història. 2n Batxillerat.
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

5 L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER

Després del Sexenni Democràtic la classe obrera i camperola es va dividir entre els
corrents marxista i anarquista.

Durant el primers anys de la Restauració amb Cánovas com a cap de govern, les
organitzacions obreres van haver d’actuar en la clandestinitat. Aquest període es va
caracteritzar per la despreocupació general i per un cert grau d’intransigència pel
que fa a les qüestions socials.
- L’any 1877, el 71,5% dels espanyols eren analfabets. Entre les dones
s’arribava al 81,16%.
- Els Intel·lectuals van ser molt crítics amb la situació social, econòmica i
cultural d’Espanya. Ho demostra la creació de la Institución Libre de
Enseñanza* i la publicació de les obres de denúncia de Joaquín Costa:
Colectivismo agrario en Espanya (1898) i Oligarquia y caciquismo
(1901).
- La intransigència social es pot veure en les condicions de vida de la
classe obrera. Masses illetrades que treballaven tretze o catorze hores
diàries, fins i tot diumenges. A més les dones i els infants, que
treballaven a les fàbriques fent la mateixa feina que els homes,
cobraven sou inferiors.

5.1 El moviment obrer d’inspiració marxista

Quan es va dissoldre la Primera Internacional, Marx va aconsellar la fundació de

partits marxistes nacionals:
- L’any 1879 es fundà el Partido Socialista Obrero Espanyol (PSOE),
presidit pel tipògraf Pablo Iglesias
- El 1888, es va fundar a Barcelona, coincidint amb la Exposició
Universal, l’UGT, la Unió General de Treballadors, sindicat vinculat al
PSOE.

A la dècada de 1890, el socialisme espanyol incorporava noves idees:

- La creació de les anomenades cases del poble, centres de reunió amb
finalitat doctrinals, cultural i formatives
- La reivindicació de la jornada laboral de vuit hores, d’acord amb la
consigna de la Segona Internacional. Aquesta petició s’havia de fer en
concentracions l’1 de maig, coincidint am la festa internacional del
treball.

Malgrat que el govern de Sagasta havia possibilitat el vot dels obrers, amb
l’establiment del Sufragi universal, fins l’any 1910 Pablo Iglesias no va obtenir un escó
de diputat socialista.
Història. 2n Batxillerat.
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

5.2 El moviment anarquista

Les idees anarquistes es van propagar entre els obrers de Catalunya i els camperols
andalusos. L’ideari anarquista es centrava en dos principis:
1 La llibertat absoluta, sense jerarquies
2 la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa

L’apòstol de l’anarquisme a Espanya va ser el tipògraf Anselmo Lorenzo i les idees

d’alguns anarquistes (Bakunin, Kropotkin, Malatesta) , van dur alguns sectors
anarquistes al terrorisme.

A la dècada de 1890, a Barcelona, el moviment anarquista era dominat per la

tendència anarcocomunista que creia el l’acció directa. El resultat va ser nombrosos
atemptats:
- el 24 de setembre de 1893, un anarquista va atemptar contra el capità
general Arsenio Martínez Campos, que resultà ferit
- El 7 de novembre un homes del qual no es coneixia la militància
anarquista, Santiago Salvador, va llançar dues bombes al Liceu, amb
el resultat de 20 morts i nombrosos ferits. Es van detenir 415 obrers, sis
dels quals van ser afusellats.
- Un anarquista francès va llançar una bomba al carrer dels Canvis
Nous, quan passava la processó del Corpus, amb el resultat de 12
morts i 44 ferits. Van ser processats vuitanta-set detinguts, i hi va haver
cinc penes de mort. El procés de Montjuïc, va ser objecte de repulsa
popular i internacional.
- El 1897 es va produir es va produir l’assassinat de Cánovas del
Castillo per un anarquista italià, com a venjança dels anarquistes jutjats
a Montjuïc
Història. 2n Batxillerat.
Unitat 3. La Restauració. De l’inici al desastre

6 EPÍLEG: EL “DESASTRE” DE 1898

Des de 1868, les insurreccions cubanes havien estat gairebé permanents i i s’havien
solucionat per la via militar i per pacte polítics. Els darrers anys, Estats Units, instigats
per alguna premsa i per companyies comercials volien tenir el domini de l’illa i van
donar suport als insurgents i independentistes.

Cuba reivindicava a Espanya:

- L’abolició de l’esclavitud
- Representació cubana en el Parlament espanyol
- Autonomia política i econòmica

L’any 1895 es va produir una altra revolta independentista amb el Grito de Baire. En
aquesta segona guerra el principal dirigent cubà era José Martí.

Aprofitant un incident no aclarit, l’enfonsament del vaixell nord-americà Maine, al port

de l’Havana, atribuït a un sabotatge espanyol, els EEUU van declarar la Guerra a
Espanya:
- A la batalla naval de Santiago de Cuba, la flota espanyola va se
derrotada per la potència dels vaixells nord-americans
- El govern espanyol va demanar la pau. Per la Pau de París, signada el
10 de desembre del 1898, Espanya perdia definitivament les
possessions d’ultramar: Cuba i Puerto Rico, a les Antilles i les Filipines i
les Marianes al Pacífic, on la flota espanyola va ser derrotada per la
nord-americana a la batalla naval de Cavite