Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

DIETA SALUDABLE I SOSTENIBLE. Autor: Jordi Domenech

“Una bona dieta a part de ser saludable ha de ser sostenible” Jordi Domenech

ACTIVITAT 0: Introducció

● Què és una dieta saludable?

Una dieta saludables és aquella que conté una proporció adequada de cada tipus
d’aliments (proteïnes, carbohidrats, sucres, greixos vegetals.. ). Cal que sigui
personalitzada i tingui en compte la crema que fa cada persona de kilocalories diària.
Segons la OMS, una persona adulta sana necessita una una dieta que li proporcioni
entre 1500 i 2000 Kcal en les dones i 2000 i 2500 Kcal en els homes.

● Quines unitats energètiques coneixes?

Les unitats energètiques que coneixem són les kilocalories (Kcal) conegudes com les
calories i els Kilojulis (Kj), de tal manera que 1Kcal equival a 4,2 Kj.

● Quins nutrients necessitem?

Necessitem una varietat de nutrients en la nostra dieta. En el cas dels macronutrients
el nostre cas necessita els hidrats de carboni, que els trobem en cereals,
lleguminoses, tubercles, verdures i fruites. El lípids, també anomenats greixos i que
provenen principalment d’origen animal com carn grassa, peixos grassos, rovell d’ou,
formatge, llet sencera i semidesnatada i alguns aliments d’origen vegetal llavors de
diverses plantes i cereals, com el gira-sol, el cacau, el blat de moro. Finalment
necessitem les proteïnes, les quals trobem d’origen animal en productes carnis,
peixos, ous i productes lactis i les d’origen vegetal que són cereals, llegums, fruita
seca i patates.
● Com podem aconseguir els nutrients necessaris?
Els diferents aliments que consumim diàriament contenen diversos nutrients com són
les proteïnes, els hidrats de carboni, els greixos o lípids, les vitamines i els minerals.
Aquests aliments qua són ingerits, passen per diversos processos físics i químics que
fan que el cos absorbeixi els nutirents cap al torrent sanguini.

● Què és la petjada o empremta ecològica?

La petjada o empremta ecològica és una metodologia per mesurar l’impacte de les
activitats que produeixen els éssers humans, les emissions i els residus al medi
ambient. Tanmateix, l’empremta o petjada ecològica és l’espai que les persones
utilitzem directament o indirectament a través del consum. La globalització d’aquest
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

consum està provocant una disminució en l’ús i la qualitat de la Terra, i en els mars de
tot el món.

L’empremta ecològica la reben aquells aliments tant de productes vegetals com

d’origen animal, que durant el seus procés de creixement, aquest ha tingut en compte.

Activitat 1: Omple els 9 espais en blanc amb les següents...

desnutrició kilocalories greix Taxa Metabòlica Basal obesitat

Proteïnes mort valor energètic 200

El valor energètic dels aliments es mesura en kilocalories (Kcal), que en

ocasions també s'escriu com a Cal (amb la C inicial en majúscula). Quan ens
diuen que un aliment té 50 Kcal o 50 Cal el que ens volen dir és que conté 50
Kilocalories cada 100 grams d'aquest aliment (perquè te'n facis una idea, 100
grams de suc de taronja ocupen 3 dits d'un vas, aproximadament). Això vol dir
que 200 grams de l'aliment contindrien 100 Kilocalories.

L'organització mundial de la salut calcula que cada persona necessita ingerir de

mitjana unes 50 Kcal per Kg de pes cada dia. Aquest consum energètic inclou la
Taxa Metabòlica Basal (el consum d'energia que fa el nostre cos només per
mantenir-se viu) més el consum que fem en activitats on ens movem, pensem,
correm, parlem,... Això també depèn del nivell d'activitat: algú que faci molt
exercici necessitarà més energia que algú que en faci poc.
Si algú ingereix menys calories de les que necessita, el resultat serà la
desnutrició, que pot tenir conseqüències greus en la salut de la persona, i
degradar el funcionament dels òrgans interns, com el ronyó o els intestins.
Igualment, algú que de manera regular ingereix més calories de les que després
consumeix, les acumula en el cos en forma de greix, el que pot produir obesitat,
que té també conseqüències greus en la salut, especialment per al cor, fetge i
artèries. Ambdós desequilibris poden portar a degradació del funcionament dels
òrgans i la mort.

Cada grup de nutrients (Glúcids, Lípids o Proteïnes) té un valor calòric diferent.

Els aliments rics en greixos solen tenir un contingut energètic major que els que
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

tenen més glúcids o proteïnes.

Podem presentar el document sencer de l’autor a mode de material de consulta.

Activitat 2: Realitza els menú als 4 respectius avatars.

Obre el full de càlcul compartit, habilita l’opció d’editar i només escriu en la zona grisa,
posant-hi el nombre de racions que proposes en cada producte escollit. Sempre
respectant els gustos dels protagonistes.

Has d’aconseguir els requeriments tant de mínims com de màxims. Quan hagis
aconseguit els objectius, si és possible, de cada personatge desa els canvis i guarda el
full de càlcul amb el nom “avatars”.

Full de càlcul amb els 4 avatars.

Activitat 3: I si fem un pot comú amb els recursos econòmics?

Torneu a descarregar el full de càlcul i desa’l amb el nom “en comú”.

No us passeu del total d’euros disponibles i proveu d’assolir TOTS els requeriments.

És possible aconseguir la totalitat dels objectius d’aquesta forma més solidària?

Anoteu aquí per a cada persona el total de Kcalories i el cost en euros, Vitamines i
micronutrients i petjada de carboni del menú que li has dissenyat. Posa en negreta
els valors que no compleixen els requisits.

Kcal Euros (€) Vitamines (mg) Minerals (mg) Petjada de carboni

(metres cúb. de
CO2)
Asma 2172,5 8,85 2340,6 8520 36,5
Erik 1817,5 7970 2345,3 8,8 39
Maki 2845 9210 2215,5 13,4 30
Bernat 2000 7160 2480 7,7 39

3.1. Quines diferències observes en relació al que heu obtingut en l’activitat 2?

En primer lloc, aquelles persones que necessitaven aliments específics però que el
seu pressupost era limitat, al fer el poc comú han aconseguit el seu requeriments. A
més a més, al tenir persones a les quals els sobraven diners dels pressupost, hem
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

pogut reduir la imprenta ecològica de les que tenien el pressupost més limitat, ja que
aquestes es veuen obligades a consumir productes de procedència barata pel seu
preu més barat.

3.2. S'ha resolt algun problema per a les persones? I per al medi ambient?
En el cas del Bernat ha pogut assolir els seus valors nutricionals amb una varietat
major i amb petjada de carboni menor, ja que al disposar de més diners pot accedir
millor als productes de quilòmetre 0.
En el cas de l’Eric ha pogut comprar més carn i satisfer els seus desitjos. A més
aquesta carn pot ser de proximitat i per tant, menys impacte a la contaminació del
nostre planets.

3.3. Quins obstacles us heu trobat? També funcionaria així en el món real? Com es pot
resoldre?
El principal obstacle amb el que ens hem trobat ha estat reduir l'empremta ecològica
per tal de consumir productes de proximitat. Tal com passa al món real, surt més barat
consumir de grans empreses que fan quantitats enormes de producció, i per tant
poden posar els productes més barat que no pas consumir dels productors de
proximitat els quals viuen de la seva producció per tant els és necessari posar preus
una mica més elevats per subsistir.
Una possible solució seria limitar l’exportació d’aliments de procedència llunyana per
tal de fomentar el consum de proximitat. Només podem donar peu a consumir de
proximitat si tothom, independentment del seu pressupost, pot optar a la seva compra,
per tant, cal assegurar que no hi ha una competència tant desigualt en el mateix
producte. Per tal d’aconseguir-ho, es pot o bé pujar el preu dels productes extern o bé
limitar que aquestes empreses exportin cap al nostre país. La primera solució només
els donaria més beneficis a les empreses externes, per tant indirectament el productor
local seguiria estant afectat. En canvi la segona, assegura més un consum local, ja
que no hi hauria competència més barata.

Després d’haver buscat el millor menú per als 4 avatars, pots respondre…
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

Per respondre aquestes qüestions hem posat que en cada aliment volem 100 grams,
d’aquesta manera podem identificar i respondre les preguntes de manera analítica i
visual.

● Quin tipus d’aliments proporcionen més energia?

Els productes d’origen animal com són el formatge, productes carnics i peix són els
que proporcionen més energia (Kcal).
● Quin tipus d’aliments proporcionen més micronutrients?
Els aliments que proporcionen més micronutrients (minerals i vitamines) són els
d’origen vegetal.
● Quina diferència fa comprar un producte local o el d’un país llunyà?
El preu és el principal motiu pel qual consumir de proximitat o no. Per molt que els
nostres avatars volem que consumeixin de proximitat, el seu pressupost ens limita
l’accés de compra a aquests.
● Hi ha diferències a nivell econòmic entre productes semblants però
d’orígens distants? En cas afirmatiu raona el per què.

Sí, això es degut a diversos motius, per exemple en alguns països els costos de
producció són més baixos, funcionen amb economies d’escala produïnt productes en
grans quantitats, regulacions ambientals i laborals menys estrictes que en altres, el
canvi de moneda i altres.

Activitat 4: Suposem que les Nacions Unides aproven un nou decret per lluitar
contra el canvi climàtic i decideixen pujar un 40 % els preus dels productes amb
alta petjada ecològica...

Si les Nacions Unides aproven un nou decret per lluitar contra el canvi climàtic i
decideixen pujar un 40 % els preus dels productes amb alta petjada ecològica, les
conseqüències poden ser tant positives com negatives.

En primer lloc, les persones amb pocs recursos econòmics, veurien la seva llista de la
compra molt més límitada, ja que el que fins ara eren els seus productes de consum
diàri, ara seran innaccessibles. D’altra banda, el consum de productes locals es
dispararia, ja que serien més barats, l’economia del país es mouria més i els
porductors locals rebrien més beneficis. Tot i així, la demanda local augmentaria, per
tant els productors locals haurien d’augmentar la seva producció i pot ser que no tots
tinguin la capacitat per fer-ho.

Si ens fitxem en casos concrets, el Bernat hauria de deixar de consumir peix, per tant
la seva artritis, i la seva si la seva salut es veurien afectades. L’Eric en aquets cas,
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

hauria de canviar tots els seus productes de consum diàri com pasta, arròs o ous, per
els de proximitta, per tant el consum de carn diàri es complicaria. En el cas de la Maki,
els canvis són mínim, ella té un pressupost més elevat per tant es pot permetre el
consum de productes de proximitat com a substitució dels que tenen alta petjada
ecològica. En el cas de la Asma, si que hauria de renuncia alguns dels aliments del
seu consum diàri com les pomes.

Com a grup, pensem fermament que cal fer un cosum de proximitat. Tenim famílies
relacionades directament amb la terra i amb comperatives per tant no podem evitar
veure com es veuen afectats pels productes d’importació amb alta petjada ecològica.
Creiem que els productes de proximtat haurien de ser el nostres principal consum, tot i
així s’hauria de fer un replantejament a nivell d’ajudes pels productors, ja que amb la
situació actual, aquesta mesura d’un dia per l’altre seria inviable.

Aquesta mesura té un enfocament principalment centrat amb promoure la sostenibilitat

ambiental, conscienciant i incentivant als governs, productors i consumidors a ésser

més responsables ambientalment. Tot i això, aquest increment del preu dels productes

de proximitat pot comportar malestar i per tant, seria òptim promoure un seguit de

alternatives.

Una possible alternativa seria donar ajuts i incentius per produir i consumir productes

locals. Però, aquest problema no només és de caràcter econòmic, sinó que també cal

educar la població sobre la importància de la sostenibilitat i el consum de proximitat.

També es pot fomentar la investigació i desenvolupament de tecnologies que

pretenguin reduir la petjada ecològica i que incloguin energies renovables, materials i

productes nets.

Activitat 5: Dieta i justícia social.

L’alimentació també és una problemàtica econòmica i social. En alguns països

empobrits no hi ha recursos per adquirir o produir el propi aliment, perquè la població
no té accés a mitjans de producció (la terra per cultivar, l’accés a l’aigua, les llavors o
els materials estan en mans de poques persones) o s’ha degradat tant el medi ambient
del seu entorn que és molt difícil obtenir-ne aliment (contaminació, desforestació...).
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

Tot i que durant alguns anys havia començat a reduir-se la desnutrició al món, els
darrers anys s’ha tornat a incrementar (veure gràfic).
Algunes empreses i institucions volen promoure l’ús de transgènics per aconseguir
plantes més resistents a la sequera i que creixin més o produeixin més nutrients.
Però al món no falten aliments, sinó que falten camins per a què les persones hi
accedeixin.
Una gran part dels aliments que es produeixen al món acaben llençats abans d’arribar
al consumidor. De vegades per problemes en la distribució, de vegades per
sobre-producció (s’ha produït més del que es podia vendre).
Diverses institucions i associacions demanen que es produeixi un decreixement, és a
dir, que enlloc de centrar-nos en produir més i més aliments en un excés, ens centrem
en produir menys i gestionar millor el que produïm.

Fins i tot en països rics com el nostre, el problema es veu agreujat perquè no hi ha
suficient distribució de la riquesa: algunes persones tenen molt, altres molt poc, i les
persones que tenen molt poc tenen poques maneres de canviar la seva situació. Al
mateix planeta, hi ha persones amb problemes d’obesitat i persones desnodrides.

D’altra banda, com que la producció i comercialització d’aliments està cada cop més
en mans de grans indústries internacionals (monopolis alimentaris), això fa que hi
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

hagi una gran distància entre qui produeix l’aliment i qui consumeix l’aliment.
D’aquesta manera, aquestes grans empreses controlen els preus dels aliments,
prioritzant obtenir cada cop més i més beneficis econòmics per davant de la seva
funció de distribució d’aliments. Com que si no venen en un país, poden vendre en un
altre, això fa que tinguin el poder de fer especulació alimentària: en ocasions
prefereixen llençar els aliments enlloc de vendre’ls més barats.
Diverses institucions consideren que una manera d’evitar això és la sobirania
alimentària, que les persones, comunitats i regions recuperin la capacitat de produir el
seu propi aliment. Per això han sorgit iniciatives com els aliments de proximitat, o de
Km 0, que pretenen també disminuir la petjada de carboni.
Algunes persones fan iniciatives per mirar de corregir i denunciar aquesta
problemàtica. La fundació Espigoladors (https://espigoladors.cat/ ), per exemple, es
dedica a promoure l’aprofitament alimentari, un conjunt d’iniciatives destinades a evitar
que es llencin o perdin aliments. Fan això recollint fruites i verdures que no es venen
(perquè no compensa econòmicament recollir-les, o perquè no tenen una aparença
bonica). Un cop fet això, en fan donació a entitats socials, o ho transformen en patès,
confitures o conserves, que també donen a persones empobrides.
A Leeds, Adam Smith ha construït una organització “The real junk food project” on
recupera aliments (que sobren de grans esdeveniments o que cadenes de
supermercats descarten) i els ven sense posar-hi un preu: qui els compra en pot pagar
el que li sembli.

5.1. Analitza el gràfic i fixa’t en la corba que analitza el nombre de persones

subalimentades. Quin any va començar a disminuir? Si la tendència continua l’evolució
de la darrera dada, quantes persones subalimentades penses que hi haurà el 2025?

El nombre de persones subalimentades va començar a disminuir després d'arribar al

pic màxim l'any 2005, a partir d'allí la xifra va anar a menys arribant als 764,5 l'any
2010. No obstant això, es preveu que hi hagi un increment en aquesta prevalença i
nombre de persones subalimentades a escala mundial, incrementant així un 0,2%
anual Si continua creixent d'aquesta manera, l'any 2025 tindrem una prevalença d'un
12,8% i un nombre total de persones 1024 milions de persones. Tanmateix, cal tenir en
compte que aquesta projecció es basa en càlculs en un determinat període i no es té
previst possibles canvis que poden succeir referents a la política, condicions
econòmiques o altres factors els quals poden afectar directament a la prevalença de la
subalimentació.
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

5.2.Visita la web d’Espigoladors https://espigoladors.cat/ , consulta’n la pàgina

principal, i les seccions “sensibilització”, es im-perfect i espigaments. Fes un llistat de
les accions que fan i justifica quins impactes positius creus que tenen.
Voluntariat → Ajuda a contribuir sobre l'aprofitament alimentari.

Serveis de distribució d'aliments → Els aliments recuperats es canalitzen

gratuïtament a serveis de distribució d'aliments que treballen per garantir una
alimentació digna i adequada a persones en una situació vulnerable.

Projectes educatius → Recursos didàctics per a l'aula: #elmenjarnoesllença.

Recursos que ajuden a potenciar la sensibilitat envers el menjar.

Cultura de l'aprofitament alimentari → Tallers de cuina d'aprofitament, els quals ens

permeten fer menjars per aprofitar el menjar el qual comença a estar en condicions
més dolentes. Com per exemple el pa, si et queda sec, el pots emprar per poder fer
una sopa de pa amb alls, o inclús picar-lo per poder arrebossar.

5.3. Perquè en països rics hi ha persones que no tenen accés suficient als aliments?
En un país desenvolupat i benestant econòmicament, es quan apareixen més
desigualtats socials i econòmiques. Per una banda, podem observar gent amb una
gran renda capital que els permet subsistir sense cap problema. D’altra banda, també
podem veure persones amb poca renda capital que la seva subsistència és molt més
difícil. Un dels factors que provoca que hi ha persones les quals no tenen accés
suficient als aliments és la inflació dels preus en els aliments bàsics. Addicionalment, la
ubicació geogràfica del país en qüestió fa que els preus dels aliments canviïn,
augmentant o disminuïnt el preu d’aquests.

5.4. Perquè en països empobrits hi ha persones que no tenen accés suficient als
aliments?
El principal problema que hi ha aquí és poc l'interès de les companyies alimentàries,
en proporcionar aliments a tothom a un preu assequible. En països pobres, és molt
difícil que importin aliments d’altres llocs, ja que les empreses no tenen interès en
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

vendre's producció per un menor preu. Això fa que els pocs que s’importen sigui molt
cars i no tothom pugui comprar-los. Pel que fa al producte local sempre és més limitat
a les condicions climatològiques, el sòl, i l’aigua de la regió. Al tenir poca verietat

5.5. Són els transgènics una solució suficient? Perquè?

Considerem que no. Els transgènics poden ser una solució a curt plaç on es pugui
anar modificant concretament segons condicions meteorológuiques o nivell de
producció dels aliments però en un futur les complicacions seran majors. Hi ha
possibilitats de que els aliments ja no sigui el problema sinó per exemple el terra on
creixent, anirà perdent nutrients, l’aigua amb que regar cada cop serà més escassa.
Per tant els transgènics en aquestes situacions no tindran la solució total de la
problemàtica.

Activitat 6.

Conclusions-reflexions finals del projecte.

Pensem que aquest projecte apart de treballar l’alimentació saludable ajuda a

desenvolupar el pensament crític a través de la reflexió de les problemàtiques de
desigualtat pel que fa al repartiment alimentari a nivell global, es a dir el mecanismes
de distribució de la riquesa.

És un projecte pensat especialment per treballar a l’aula però aplicar en la vida real les
seves dues parts, per tant és competencial. El treball de la dieta saludable i l’equilibri
de elements nutritius, està relacionat amb la vida sana, l’activitat física, la hidratació
entre d’altres. El treball dels productes de proximitat i dels mecanismes de distribució
de la riquesa, està relacionat amb la part de justícia social.

El fet de presentar situacions o conflictes als alumnes on han d’escollir d’on aconseguir
els aliments si de proximitat o d’un altre país, el posa el una posisció de pressa de
decisions on han de ser capaços de desenvolupar un raonament que els permeti
avaluar els avanatatges i inconvenients de les seves desicions per tant de trobar la
solució més adient. Aquest raonament entra amb joc juntament amb els valors de cada
alumne, alguns/es tindràn una alta consiència social i les seves desicions aniran de la
mà d’aquesta i altres tindràn en compte altres factors menys importants com la societat
sinó els diners.
Maria Capilla, Oriol Pou i Alba Tapiol

Cal destacar que en aquest projecte hi ha una vinculació entre la pobresa, aspectes
nutricionals i l’ecologia. Un exemple per treballar-ho seria l’agricultura de subsistència
en una comunitat en situació de pobresa. En aquesta situació, els agricultors d'aquesta
comunitat viurien en la pobresa, amb ingressos baixos i dificultats per accedir a
aliments variats i nutritius, les famílies podrien tenir una dieta limitada, basada
principalment en els productes que poden cultivar localment. Això podria donar lloc a
una mancaça de diversitat nutricional i la dependència de l'agricultura de subsistència
també pot tenir repercussions en l'ecologia local. L'ús de pràctiques agrícoles no
sostenibles, com l'ús excessiu de fertilitzants o la deforestació per obtenir terres de
cultiu addicionals, podrien contribuir al deteriorament del sòl i la degradació ambiental.

Finalment, pensem que la seqüència proposada pel Jordi D. permet moltes coses i
però cal completar-la amb alguna activitat més proactiva per part de l’alumnat. Fer una
fira d’alimentació, poster, col·loqui,.. com nosaltres va dissenyar i analitzar un
esmorzar saludable i sostenible.