Albert Casanova 2n BACH

1. Realitza una breu exposició sobre el tipus de fonts utilitzades indicant el tipus de document i el
seu caràcter, realitzant també una anàlisi de la seua forma externa. ( 1,5 punts )
2. Identifique les idees principals dels textos, situant-ho en el seu context històric i en el nucli
temàtic corresponent. ( 2´5 punts)
3. Defineix els conceptes “Pronunciament” i “Santa Aliança”. ( 2 punts )
4. a) Descriga els esdeveniments que van conduir al pronunciament de Reg, la situació d'Espanya
durant el Trienni liberal i la volta a l'absolutisme. Utilitze per a això els textos a comentar (3 punts).
b) Explica l'evolució de liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, raonant i argumentant
el perquè dels diferents canvis i evolucions en tots dos moviments (1 punt)
Albert Casanova 2n BACH

1. Realiza una breve exposición sobre el tipo de fuentes utilizadas indicando el tipo de documento
y su carácter, realizando también un análisis de su forma externa. ( 1,5 puntos )
2. Identifique las ideas principales de los textos, situándolo en su contexto histórico y en el núcleo
temático correspondiente. ( 2´5 puntos)
3. Define los conceptos “Pronunciamiento” y “Santa Alianza”. ( 2 puntos )
4. a) Describa los acontecimientos que condujeron al pronunciamiento de Riego, la situación de
España durante el Trienio liberal y la vuelta al absolutismo. Utilice para ello los textos a
comentar (3 puntos).
b) Explica la evolución de liberales y absolutistas durante el reinado de Fernando VII, razonando y
argumentando el porque de los diferentes cambios y evoluciones en ambos movimientos (1 punto)

1. Realitza una breu exposició sobre el tipus de fonts utilitzades indicant el tipus de document i
Albert Casanova 2n BACH

el seu caràcter, realitzant també una anàlisi de la seua forma externa. ( 1,5 punts ).

DOC. 1

En el document 1 ens trobem davant d’una font escrita adaptada de un discurs (proclama),
es un fragment de la “Proclama de l’1 de gener de 1820”. Es una font històrica primària,
per la seua forma es informatiu i per el seu tema es de caràcter politico-social. L’autor es
Rafael de Riego i va dirigit a la nació Espanyola però mes concretament als soldats que
anaven a anar a América, per tant es un document públic.

En aquesta proclama, Riego pretén convèncer als seus soldats de que abandonen la seua
missió a Amèrica i així es disposen a iniciar un moviment revolucionari amb el objectiu de
re instaurar la constitució i per tant el liberalisme.

DOC. 2

En el document 2 ens torbem davant de un fragment del “Decret de Ferran XVII del 1
d’octubre de 1823”; al ser un decret, estem davant d’una font escrita i va ser publicat a la
Gazeta de Madrid el 7 d’octubre de 1823. Per el que fa referencia del tipus de text, estem
davant d’una font històrica primària, per la seua forma es informatiu i de caràcter jurídic,
al influir en la societat també podem dir que es de natura política. L’autor com apareix
indicat al títol, es Ferran VII i va dirigit a la totalitat de la nació Espanyola.

En aquest decret, Ferran VII restitueix la monarquia absoluta després del trieni liberal
(1820-1823).

2. Identifique las ideas principales de los textos, situándolo en su contexto histórico y en el

núcleo temático correspondiente. ( 2´5 puntos).

DOC. 1

En el cas del document històric 1 presentat, es troba dins del bloc temàtic Nº 3: “L’antic
règim i la seua crisi” (1700-1833).
Albert Casanova 2n BACH

Les idees principals del document son: Restablir la constitució de Cadis de 1812 i el
infortuni que passava Espanya per culpa del Absolutisme.

El context històric es troba dins de la crisi del antic règim, mes concretament durant el
regnat de Ferran VII. A l’inici del Trieni liberal.

Espanya travessa una etapa caracteritzada per una sèrie de dificultats com: la venta de
Florida a EE.UU, les dificultats de Isenda amb el deute públic etc. En general problemes
provocats per la desastrosa gestió del govern absolutista. Degut a tot això, es produeix una
revolució liberal dirigida per Rafael Riego; la qual comença el 1 de 1820 amb el seu
pronunciament. Aquesta subluxació tindrà com a objectiu el de re instaurar la constitució
de Cadis de 1812. Ferran VII atemoritzat per la situació, el 9 de març de eixe mateix any
(1820), acata la re instauració de la Constitució començant així el Trieni liberal.

Aquest text és important per al coneixement de la Història d’Espanya perquè ens permet
entendre com passem d’una etapa de monarquia moderada a una monarquia absoluta per
després retornar a una monarquia moderada.

DOC. 2

En el cas del document històric 2 presentat, es troba dins del bloc temàtic Nº 3: “L’antic
règim i la seua crisi” (1700-1833).

Les idees principals del document son: Eliminar la obra legislativa aprovada en el Trieni
liberal.

El context històric es troba dins de la crisi del antic règim, mes concretament durant el
regnat de Ferran VII. A l’inici de la dècada ominosa.

Ferran VII obstaculitza les Corts de Cadis provocant un colp d’estat que es coneix com: “la
toma de la seo de Urgell” de l’any 1822.

El intent de colp d’Estat protagonitzat per la Guardia Reial (1822) va obrir pas a una etapa
de formació de governs lliberals exaltats. En aquest context, Luis XVIII de França, amb
l’acord de la Santa Aliança, va enviar un exercit conegut com els Cent Mil Fills de Sant Lluis,
aquest exercit amb el recolzament de les tropes realistes van provocar la restauració de
l’absolutisme. Finalment, el dia 1 d’octubre Ferran VII tornaria com a monarca absolut.
Albert Casanova 2n BACH

Aquest text és important per al coneixement de la Història d’Espanya perquè ens permet
entendre les posteriors situacions que es donen en Espanya com la depuració de polítics i
lliberals entre altres...

3. Defineix els conceptes “Pronunciament” i “Santa Aliança”. ( 2 punts )

 PRONUNCIAMENT: Sublevació militar que te com objectiu provocar un canvi de govern

o de règim polític. A diferencia del colp d’Estat, el pronunciament no agafa el poder
directament, sinó que exerceix pressió sobre ell. Es molt comú en el segle XIX, durant el
que es van produir, entre altres, el de Riego (1820, inici del Trieni Liberal) etc.

 SANTA ALIANÇA: Tractat de col·laboració entre els monarques del època de caràcter
sagrat, firmat en 1815 amb el objectiu de defensar el absolutisme de possibles
revolucions. Com la invasió de los Cien Mil Hijos de San Luis, en 1823.

4. a) Descriga els esdeveniments que van conduir al pronunciament de Reg, la situació

d'Espanya durant el Trienni liberal i la volta a l'absolutisme. Utilitze per a això els textos a
comentar (3 punts).
b) Explica l'evolució de liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, raonant i
argumentant el perquè dels diferents canvis i evolucions en tots dos moviments (1 punt).

a)

Ens posem en situació, ens trobem en l’any 1814, dos anys després de la instauració de la
constitució de Cadis. Ferran VII, torna a Espanya restaurant el absolutisme mitjançant el
“manifest dels perses” i el Real decret de 1812. Ferran compta amb el suport de gran part
de la nació Espanyola; a nivell internacional compta al seu favor amb la Santa Aliança, la
qual serà molt important en el transcurs dels pròxims anys.

Durant la etapa del nou govern absolutista, es produeixen persecucions contra afrancesats
i liberals, també esta caracteritzada per les dificultats que sofria España com: la venta de
Florida a EE.UU, les dificultats de Hisenda... Tots aquests problemes van provocar un
profund descontent els quals van derivar en una sèrie de pronunciaments militars entre
1814-1820, quan finalment el coronel Rafael de Riego va resultar Triomfant.
Albert Casanova 2n BACH

El 1 de Gener de 1820, es produeix el pronunciament de Rafael de riego, el qual va

aprofitar el creixement del descontentament popular i militar per a iniciar un moviment en
defensa de la constitució i rebuig de l’absolutisme.

Tota la situació contada es pot contrastar/argumentar amb aquest fragment del text, en
qual fa referencia als problemes i la repressió que sofria Espanya des de 1814: «Soldats,
(...) jo no podia consentir, com a cap vostre, que fóreu allunyats de la vostra pátria, en
uns vaixells podrits, per a portar-vos a fer una guerra injusta al Nou món; ni que se us
compel-lira a abandonar els vostres pares ¡germans, deixant-los sumits en la miseria i
l'opressió. Vosaltres deveu a aquells la vida ¡, per tant, és de la vostra obligació
¡ agraïment prolongar-li-la, sostenint-los en l'ancianitat; i fins i tot també, si fóra
necessari, sacrificar les vostres per a trencar-los les cadenes que els tenen oprimits des
de l'any 1814.»

Així mateix, Riego va recuperar la figura de les Juntes liberals, això junt el gran moviment
pro-constitucionalista antiabsolutista, va provocar que Ferran VII jurés la Constitució de
1812 el 7 de Març de 1820. Agregat al anterior, el moviment revolucionari també va
intentar reprendre directament l’obra liberal iniciada en 1810 (supressió de la inquisició,
reforma fiscal...). Amb tots aquests fets es donava per començat el anomenat Trieni
Liberal.

Aquesta idea pro-constitucional es veu reflexida al final del text: «Sí, a vosaltres us
arrabassen del si patern perqué en llunyans ¡ oposats climes sostingueu una guerra
inútil, que podria fácilment acabar-se només reintegrant els seus drets a la Nació
espanyola. La Constitució, sí, la Constitució basta per a calmar els nostres germans
d'América”. » Podem observar com Reig, es basa en la constitució com una forma de
salvament de tota la situació que sofria Espanya.

Per obtindré una certa confiança dels governs estrangers, es va accelerar de

desamortització dels bens eclesiàstic i també així poder fer front a l’immens deute públic.
Aquestes reformes junt a unes altres van tindre com a objectiu sanejar la Hisenda i
eliminar els frens i traves de l’Antic Règim.

El nou accés al poder del liberalisme vindrà acompanyat d’una important divisió del Grup
liberal en dos grans grups. Per una part, tindrem als moderats els quals foren antics
diputats de Cadis els quals amb una visió preventiva contra el fracàs de la revolució liberal;
plantetjaren un model de compromís amb les classes dominants i clarament mes
tradicional. Per un altra banda, estarien presents els Exaltats, coneguts com a
progressistes, es tractava d’una generació més jove que defensava tornar a l’essència de
1812 i fins i tot anar mes enllà. En presencia, també es trobava l’oposició realista, dirigida
per el propi rei Ferran VII.
Albert Casanova 2n BACH

La entrada de partides armades de voluntaris en suport al rei, va provocar constants

conflictes al nord-est de la península ibèrica contra la milícia nacional i l’Exèrcit. Aquestos
grups van ser considerats com a contrarevolucionaris. La progressió dels
contrarevolucionaris sumada a la hostilitat de altres monarquies (contraries a la idea
liberal) i un intent de colp d’estat per part de la Guàrdia Real, va provocar l’exaltació del
govern en l’estiu de 1822. Enmig d’una imminent guerra civil a l’abril de 1823 la Santa
Aliança (anteriorment citada com a important en esdeveniments posteriors) envia a
España a l’exercit francès dels Cent Mil Fills de San Lluís per restablir a Ferran VII com a
monarca absolut.

Finalment, l’1 d’Octubre de 1823, mitjançant un nou decret reial, España tornava altra
volta a una monarquia repressiva contra tots els lliberals espanyols. Ferran eliminarà totes
les propostes política judicials que estaven establides gracies al Trieni lliberal, com es veu
al text 2: «Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de
qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat els meus pobles des del dia 7 de
marc de 1820 fins avui, dia primer d'octubre de 1823, declarant, com declare, que en
tota aquesta época he mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir les
ordres, decrets i reglaments que contra la meua voluntat es meditaven i expedien pel
mateix govern (...).”».

Ferran VII governarà com a monarca absolut fins a la seua mort. Van ser 10 anys que van
passar a la història com la dècada ominosa (abominable). La repressió política és la paraula
que millor defineix aquest període. Va tindre tal intensitat que van ser les mateixes
monarquies aliades que li havent retornat el tron les qui pressionarien per suavitzar-la. De
fet Ferran VII va qualificar de escandalós el que hi va passar als darrers anys.

Aquesta ultima postura la podem trobar al text 2 com: «Ben públics i notoris van ser a
tots els meus vassalls els escandalosos successos que van precedir, van acompanyar
¡ van seguir a l'establiment de la democrática Constitució de Cadis en el mes de marc de
1820: la més criminal traició, la més vergonyosa covardia, el desacatament més horrorós
a la meua Reial Persona, i la violencia més inevitable, van ser els elements emprats per a
variar essencialment el govern paternal dels meus regnes en un codi democrátic, origen
fecund de desastres i de desgrácies»

Al treballar ambdós textos hi ha que glosar sobre la diferencia entre el absolutisme produït durant el
sexenni liberal y la dècada ominosa. Principalment destaca que una era mes dura que altra en aspectes
generals.
Albert Casanova 2n BACH

b)
Els lliberals i els absolutistes, van canviant al llarg del temps, en un principi, els liberals son
un grup revolucionari unificat que te com ha objectiu produir una desconstrucció del antic
regim. En 1810 es creen les Corts de Cadis, en les que es produirà la primera distinció,
provocant que els liberals es separen en tres tendències diferents: absolutistes,
jovellanistes i lliberals. Al llarg del primer quart S.XIX les corts acaben promulgant la
primera constitució en 1812, i introduint noves propostes polítiques les quals produiran
canvis a nivell polític-jeràrquic. Aleshores, torna a governar Ferran VII després del tractat
de valençay amb conjunt del manifest del perses (manifest formulat per els mateixos
integrants de ideari absolutista de les corts de cadis) i el decret de 1812. Durant aquesta
nova etapa, els lliberals sofreixen dures repressions. Haurà de passar 8 anys d’una fatídica
etapa per als lliberals que acabarà tancant-se amb el pronunciament de Rafael de Riego, el
qual tornarà a provocar una revolució la qual retornarà a Espanya al ideari liberal en un
període de 3 anys conegut com el trieni lliberal, durant aquest període, hi haurà una
divisió de pensaments entre els lliberals; principalment hi haurà dos tendències: els
Moderats (mes absolutistes i conservadors) i els exaltats (joves mes progressistes).

Després d’aquesta etapa, es retornarà de nou al absolutisme, degut a la intervenció de la

santa aliança per tornar a Ferran VII al tro. Ja en aquesta aquest moment de la historia,
1823 fins a la mort del “Rei Felón”; aquesta etapa serà recordada històricament com la
dècada ominosa.
Albert Casanova 2n BACH