SERGI BELBEL, DESPRES DE LA PLUJA PROLEG DE CARLES BATLLE EDICIONS 62 Barce.onagorosamentprohibides, sense Fautortacis ‘seria dels lars del seopyrght- stale encions csublertes alle ls reproduccia toto parcial aquest ‘bra per qualsevol procediment intloenth a reprogealla el ractamen informatica distr iucis ‘Pexemplrs migjancant Hoguer a préstec Primera edicis juny det 2001, Segona edicis: octubre del 2007, © Sergi Belbel Coslado, (© pel protege Cartes Batlle Jord, 2001 (Da'aquesta edie: Edicion Ga 9/2 Peu de la Creu 4, o8001-Barcelona conenttgeupsia.com ‘grupba.com Fotocompost a Victor gual, Pande la Creu, 5-9, 08001 Barcelona Imprés a Bookprin, 3, Botiniea 176-178, o8908 Hospitalet de Lobre gat Dipasit legal b. 93.943-2000 BN: 978-4 207-4878. PROLEG (Estiu 1993) ABANS DE LA PLUJA Durant els darrers anys, Sergi Belbel ha anat dos cant l'aparicié de les seves obres amb una regularitat admirable, Si fa no fa, una per ny. Aquest fet, enmig d'un desert creatiu d’una extensié i una sequedat pro- digioses (tot i els darrers simptomes de reverdiment), (é un merit que no es pot qiiestionar. No obstant aixo, de vegades, Nexcepeionalitat del producte suposa _greus inconvenients. D’entrada, el de crear en el pir blic una expectativa completament desmesurada; de sor vitable reguitzell de reaccions diverses: interpretacions forgades, elogis incombustibles, admi- icions Forassenyades i —no hi podien faltar— atacs virulents fonamentats en una rigorositat del tot sos} ara que apareix una nova 10 comenei a roinejar, valdra la tosa. Per aquests motiu peca de Pautor, abans pena de preveure el xafee; qu 10 ens enxampi l'es- pessa cortina d’ Tapem-nos les orelles davant els comentaris intelli- gents que sentenciin Findiscutible Tligam entre Caré- ciesi Vobra que teniu a les mans; fugim d'aquells que confirmin, papers en ma, el canvi drastic que observa cen comparar les dues darreres peces i la produceié an- terior al noranta-u, Sobretot siguem cauts: abans de la \questa faramalla d’elogis i d’assalts pluja, proc -nos un bon paraigua.Amb Vaparic gran part del paiblic més © menys les novetats teatrals de la modernitat autdctona van, de Garices (1991), alguns exities i miliaritzat amb respirar alleujats. No sho podien acabar d'empassar Sense haver fet res per merdixer-ho, els alliberav dun pes enorme. 1 és que, amb aquesta peca, malgrat un deplorable sexcés de carn», Belbel, el mas presentant de la jove dramatiirgia catalana contem- porania, arraconava —potser definitivament— tot el fins al present, munt d'extravagincies creatives qui havien caracteritzat la seva product obra crua, urbana, realista, d’ambient 6. Amb Caricies, se'ls servia contemporani iamb sexe incorporat. Mai més no hau- rien de suportar i aplaudir aquelles obres fredes, abs- lwactes, avorrides, formalistes, incomprensibles... Qui sap, potser de resultes d’aixd s'atrevirien a reconei- xer, sense por als anatemes, que el teatre de Samuel Beckett era una llauna insuportable. Passada Ia primera reacci6, una lectura menys st perficial del conjunt de obra belbeliana cree que ha estat sulicient per desenganyar els més eufaries (i, no. \és agressius). Com sentén que la de Caricies respongui a una premeditacis cestratégica, a una resposta calculada davant les acusa- cions (arbitrarietat formal i dabstraccié desapassio- nada («no queria carme?)? Que potser no s'hi obser- va una progressié en les constants ereatives de autor? Que no és evident el lligam amb Taem (1989) o:amb n companyia d’abisme (1988)? Tan significatin, tan re- evant, és el realisme aparent de Tes situacions? Els fils que ressegueixen Pobra de Belbel sén mil 6 tiples i conformen un espés entramat, 2Pé lacionar, per exemple, el despullament d'un, pai imprecis, obscur i fantasmal a Dins la seva memiria eal a Caricies? (1987) amb Messencialitzacié de Vesp: Lien qualsevol dels casos, ia com un Ambit limitat que és alhora metifora del mén i de la propia existencia, de Ia propia anima? . Tot plegat, amb Vobjectiu d’ampliar al maxim, gricies a la for «els subtils aspectes de les relacions humanes». Perd continuem amb Caricies, La suposada novetat de obra semblava reduida a la irrupeié d'un realisme cru. Algi va arribar a parlar d'un procés anacrén tematies i de 2 na, les possibilitats de percepcid del contingut: ialisme al «realisme brut», Es tractava — de seguir les modes, de posar-se al ia, ni que fos amb una mica de retard. Quina absur- ditat! Probablement, la confusi6 d’eufories i agressi cs fonamentava en una mala lectura dalgunes obser vacions de Benet i Jornet, que, al proleg a En compa- nnyia dabisme, havia afirmat que «un servidor té moltes, ganes de veure com el dramaturg desenrotlla una al- 2. En el cas de Tilom, gricies a -aprenem que els dalegs tenen determinat semtit quan poder ‘elacionardos amb el seu context, per® que poden tornarseinqule ‘ams, suggerents, ambigus, contradictoris © premonitoris quan se'ns mostren fragmentars, allt, private del seu mare releren: cals. JM. Benet iJomict: «Text que acomp mma de Talom per Ia seva estrenia al Ro Talon, Barcelona, Romea. Centre Dram Catalunya j Eeltorial Lumen («Teatse Catala Contemporani. Els Textos del Centre Dramiticn, 1), 1998p. 192 nyavael programa de (1g-1-1990)>, dios ic de a feneralita de 8 a linia, per dirho d’alguna manera, més humanitza- da, més convencional, la que per ara culmina amb Elsa Schneiders, Segons aixd, amb Caries, Belbel (ti- nalment!) hauria posat seny, Ara bé, en els mots de Benet no hi ha —o no hi sé trobar— cap retret am: gat. D'aqui que, dos anys més tard, F nt des taqui que el comentari de Benet compta basicament un minim contliete a Fhora de valorar I'sadope dramaties. 20 és que algi encara creu que Desig + dels noranta— és una bra més emblematica del B peca realista? Al meu ent Schneider i Caricies —atenent sobretot a una aparent atin que el ndre, el ligam entre Elsa abséncia dabstraccio— és menys repre Vincle entre Cariciesi, posem per cas, En companyia da. jem Pém- és si, preseindint del «re: fasi en la manera d’entendre i presentar les relacions, mes de comu ‘acid i de con- tanera com T'autor se serveix del Henguatge. En efecte, en totes dues peces, els perso- nnatges utilitzen els mots i les frases com a instruments, de poder; la paraula é —com s‘ha repetit forea vega ‘una arma amb la qual tots plegats, acem, sedui des darreram ens protegim, hipnotivem o agredim. Perqué els ingim, despisten Thome insegur i desencisat— sén capac de crear una iHlusi6 de domi de nosaltres mateixos. Potser l'iinic instrument de fie 3. Un model de fiteratra dy 1 Caries, Edicions 62 («Ets Gattners, 127), 1998, p.7 mitica per als norantae, preg bres de TEscorps. Teatee/Elgida. Per aixd, tant a Canicies com a En companyia da bisme, el di ment agressiu i, malgrat ol, com a la vida, ple d’'inseguretats, confusions, si lencis, interjeccions, omissions 0 repeticions. Vet aqui la mare dels ous: en Fobra de Belbel, é gairebé im possible separar els intents de transcripeis teatral de Ja parla quotidiana (realisme2) dels experiments, i guem-ne formals, amb un enguaige articulat mit. ancant mecanismes de repeticié i variacid, de seg mentacié i ritme, de saturacié i abséncia (silenci) D’altra banda, que les primeres obres de Belbel no. oti ‘inguin un referent immediat en la realitat q) a no vol dir que no parlin de la quotidianitat, del pre- sent. L’autor, des de la seva primera peca, furga en «la tagédia de "home esqueixat, alicnat, d’avuir, 1 aixd, inqitestionable. El que sf s'ha de reconéixer, pero —sense donar-li més importincia que la que té—, és que, a mesura que evoluciona, 'obra de Belbel pro- _gressa gradualment des de 'abstraccié a la concreci6, No és estrany que, precisament a partir de V'apaticié de peces com Tercet (1988) 0 Télem, agi insistit eada cop més en el «tractament del quotidii» —i parallela- ‘ment en "humor—! com una de les constants belbe- lianes.* Joan-Anton Benach, per exemple, parla d' 4. Vegeu Carles Batle i Jordi: «humor: al servei de ta per plexitate, BE Pon de Lees, mim, 6, est 1997, pp. 1820. 5. A propasit de Tilem, el matcix autor especifica lx imenci6 ‘de stractar alguns aspectes de la quotiianitat que tan Imenys descaradament en algunes relacions de parellas, Sergi Bethel: «Talon. Dossier», dins Talem, 1902, p. 145. liana» tot destacant, ja des del terés per la «farsa quo Minin. mal show (1987) mimetismes grotescos que s’entafor na mirada irdnica sobre «els per la societat de ma de Tilem, Benet i comunicada»." Al progran Jornet insisteix en una idea semblant: «Una comedia que observa el quotidi rivza, i sobretot ironiva, amb humor afinadissim, el, a, Sabie | que extrapola, ‘comport rent una gent que Belbel coneix prow ic Gallén, igualment, el teatre de Bel- humor ila ironia esdevenen bé»? Segons En bel és u a Is instruments bas! i imprescindibles per tal d frontar-se amb decisis i coratge a la complexa quot dianitat del present." DESPRES DE LA PLUJA Tota aquesta explicacié, si altra cosa no, m’haura ser- oditat que Despris Sen el pr vit per poder afirmar amb més c de Ta pluja, wot i presentar w un «futur molt proper», no és una obra realista. Tan poe no representa la confirmacié duns plantejaments, dra 1b Caricies. La dispersié d’espais, és substituida per la unitat, els diilegs s'amplien a fa- vor dels coHloquis, estructura aprioristica desapa- clbel la lebre i els alienigenes, Pause, sim. 4, 13; 7. Vegen Text que acompanyaa..r, dns Talom, 1992, Pp: igrige 8. Vegew «Un mode.» prein... Ara bé, no puc negar dues evidencies: que, com, passa a Caricies, es tracta duna peca poc abstracta, i que la realitat dramatica que presenta resulta vaga- ment familiar. Tal com he dit més amunt, pers, no. crec que aquests fels responguin a un autor per desmarcarse de la seva obra anterior. Tot al contrari Qué vol dir que la la pluja ves de ficcid a qué ens acara la lectura, si bé ens sembla necessitat de iat que presenta Despris de nt» familiar? Brew: univers conegut, té «alguna cosa» dificilment def com ‘una mena d’atmosfera estranya que el distancia de la nostra més immediata quot 1. Repassem algu- nes dades: acid té Moc dalt d'un terrat, al capda- munt d'un gratacel, des d’on s‘observa un cel persis- tentment gris i pesant: fa dos anys que no plow; hi presenciem les evolucions duns quants personatges mesurant amb inquietud curiosa la verticalitat de les quaranta-nou plantes que els allunyen de voltant, altres gratacels —potser més alts, potser m baixos—vigilen els seus moviments. Descobrim prot asfalt; al bicions estrictes amb el tabac; la religié s'oculta com, tuna nafia contagiosa... De mica en mica, un crescendo tic: els nervis, el presagi d’un diluvi, wn em- possible, un estrany ballet d’aparellaments, itiva, una dialectica entre conegut i estrany ropa més al «mén felic» de Huxley que no pas a Pambient predissenyant de la Barcelona post- olimpica (W'edifici Maphre té q nou plantes?) Ten un altre extrem, la foscor postatomica de Blade ‘Runner. D'una banda, la certesa un mén proper; de Di- Valtra, el regust de la dist Ael to america de prama des del terrat el coneixem de mil un telefilms (quants de cops no Phem contemplat atibats Ia porta a ‘op uti i directo- 1a, recordem les males arts —o Tes males a gastava la impronunciable Sigourney tot i la cama trencada (Armes de dona); i, ges xoquen les mans com els esportistes americans, rid > emparats per la barrera dels seus zoal- men i accepten les explosions gairebé rutinaries que parlen d’una casa mentre enyorivem ter?); si observem la disputa entre sec — que restant, els personat- Ameri es produeixen al seu entorn. Sie vella als peus del gratacel, imaginem un edifici no- vaiorqués de tres plantes, segurament dels anys trenta;, siens parlen del camp, no podem evitar de pensar en, tuna caseta de fusta amb porxo i balaneé, Potser és una, Jectura molt personal. Perd jo sospito que totes aques- fruit de Pavzar. Al capdavall, qué tes reaccions no sé dona el to de la «familiaritats: un mén real que, tot i inaccessible i desconegut, o el mén excep- contign, é I perd quotidia de la ficei6 filmiea? Ha de quedar clar, dones, que Deyprés de la pluja, de ncies identificable tot i jugar amb un mé familiar, probablement molt proper, rec vers estranyament distant. Aixd facilita que Fobra s'es- plat amb enigma i el misteri.Ja ho he dit més amunt establir situacions equivoques, algun enigma basic entrada, alguns interrogants que, a mesura que s'es- aportin desassossec, satisfacci6, exeitac lei 8admiracis o estranyesa. En aquesta direceis, Després de Ja pluja juga dana forma brillant amb les informa- cions ambigiies, amb els enganys pre sobtada i absurda d'un personatge tira per terra (0 confirma Pe- 8 no passa res. Només es tractava de la materialit escénica d'un somni (xafard indi sonaige se sorprén dels seus poders telec sospitosament) les nostres expectat dramaiticame: subconscient di cara un altre ens explica la tragédia domestica que s‘esdevé en un pis, en les profunditats i en la distancia, prop del carrer. Mor realment el primer individu? Té poder, aquest altre? I el tercer, veu realment el qu passa alli baix? SGn jocs entre realitat i ficeid. Recursos que, plantejats dramavingicament, aproximen Belbel ‘obra de Sirera o de Benet. Que no.em diguin, avi Pany 1993, que escriptura del nostre autor encara no 6 res a veure amb la tradicié autdctona. I quan parlo de tradici6, em refereixo tant a Guimera ia Vilanova (tots dos estrenats per Belbel) com a qualsevol dels dramaturgs esmentats, A Després de la pluja ens trobem amb tn espai tinic El terrat d'un gratacel. Un Hoc insegur, precari, peri- 6s, no preparat perqué s’hi pugi, no preparat per hi plogui. Un Moc atractiu i enganyés, que no és dins ni fora ledifici;? que s‘eleva cap al cel perd que roman vinculat a la terra; que dispensa de inexorablemer 9. «SEORETARIA PHL-ROJA: Aix’ no és dni Ved, perd tam po 6 exactament fora Vedi. Continua sent Vedifci, em i jerarquies i, alhora, les manté parteix la seducei6 del vertigen entre el rise de la temptaci6, el desig de Hlibertat i Vextincié defi No es pot fer res contra les leis de la gravetat. «Sé q un personage al bell mig del sap volar. Es no se un ocell> di terrat, i mentrestant un altre aixi com, a la manera de Koltés, amb aquest terrat, Belbel concep una configuracis espacial simbatica » plural—" del mén, de la vida i de Ia intimitat Metifora, 1a. Per aixd, Porganitzacié dins uns dels personatges. Imatge del dins en el fo mits geogeifics estrictes: a dalt, el cel; potser en u i captivadora que comuni- nncerclantho tot, ada amenaca ca amb les entranyes de Pedific ntre Penlairament i a caiguda, una barana estantissa que no ha comptat mai amb protegir ningd. Qualse- vol transgressi6 daquests limits pot provocar el co Qui? Irrompre al terrat és ocupar la Flcte. Ve al zona de Valtre. Compartirla sobtadament, Esa dir: siolentar la sevaintmitat. Com besties que es barallen 6 juguen, les relacions hnmanes en aquesta zona fl tuen entre Pentega i agressid, entre el desig ila por al personatges, els impulsa un anel sin cer de despullarse prensid i ajuda; després, a poc nic, un neguit incontrolable davant la nuesa i lai de compartir, de reelamar con poe, els captiva el 10, A Carce, Vespai deslava en constant transformacis cempis pel elle frenetic dels personatges: a Dep de la lua, en cans, sin es personatges que, com ses tracts dwn vest cl se, coineideixen en Tespai per express i debatre els extrem de fa sea elem feriadefensi6. Cal, de totes passades, fer alguna cosa... aleshores quan els homes es tapen ptidicament, quan, intenten disfressarse per amagar allo que realment e, per quines nes armes ben ena de control s6n, quan reclamen una cuirassa per parapetar irse, o, siarriba el per agredir ? Només els queden els mots nyes, perd: escapen a qualsevol Traeixen, Donen 0 no donen pode les Per evitar que raules se fi girin en contra, V'individu ha de cer ciorar-se constantment de la correcta recepcis /emis- i6 del seu discurs. El prenya dinterrogants retorics, aclariments intitils, d’expressions comodi («Em pen- so que...», «Vull dir.., «Eh?»); no sap que, a Paltre tamboret, entre les cordes també, hi ha agi tan gur com ell mateix, un altre personatge. Belbel dibuixa uns personatges de ficcis cor Posats per uns trets caracterolégics pretesament defi- s, delimitats en petites unitats; com boles de billar de diferents colors engrescades pel ball mandrés d na dansa combinatoria. Una dansa que —em fa ver- 11, ospomETARIA CASTANY: Bl poder real és en el ll jen les parauls, ef poder ésen el gestien el silenci no estroha en un des [pate nien un paper nien un vest ni en els di sen nes que es le- Tels lls no poden men sanyosesacaben tescionant cia; els estos esquerps,incontrolats, Nitric, els ibantor dels cosss, es alos el malestar dintre la propia pel la ineomostta del sinc dlesprés d'un disputa sn les misries dels fasos poderosos, La ire, el gest tranquil, el sien pacient aquest 6 el men poder i fa molt temps que el tine combinatdria, Pautor distorsio nirada primera que el receptor projecta so- bre cada individu. Es la combinatoria, per exemple, el voleu— que acaba per destruir esquematisme inicial dun es- ries que, camutflades pel color simbolic dels seus respectius pentinats, du tol de secret volta de bruixes» particular. Tenim, tot plegat, un conjunt de vuit individualitats evolucionant com- binatdriament per espai precari que delimita una bs pacialment un festival vertiginés de pugnes verbals Aquesta imatge —la de la boxa—, ja usada per altres aulors, serveix perfectament per deseriure les sitwa- ana. Us mena de ring de boxa que organitza es tiques de gran part de les dramatiirgies contemporanies. Des de omnipresent Mamet fins al ar distancies. El .abocat a la novissim Virtanen. I, amb tot, cal ma latent en Part dels nostres di icié d'un fide segle poe prometedor, ha tendit presentar combats excepei ges. Cap vencedor segur. Ben al contrari de tot aixé, amb una punta d'iro- nia i bon humor, Belbel ha apostat pel final fel. Ai sabans de la plusjas, al werrat helbeli’, sota que de mica en mica cong pessimis inde a seguretat aclapa nya estabilitat, de sequera cdsmica), es cristaHlivza un cent d'histerisme, de tensié soterrada, tre el presagi confiis de desgricies i eata- anhel de tempesta («Hauria de plore»). 1, la pluja ila te snea, Ia desg ambient cre un debat clismes i quaonatge troba el seu ‘cam/ particular cap aun mén millor. Als uns, fa pluja —doll purificador que atempta contra 'ofensiva verti- calitat «babélica» del gratacel cls aporta capacitat de decidir; als altres, els «fecunda», els aclareix la na- lesa dels seus impulsos; fa que animes bessones —invisibles entre 6— puguin trobarse, ven- cent Fester rencant les cuirasses... De fet, tot lla, Com diria Rac turg vol fer la imitacié d’una aceié completa, no pot donarla per acabada sino ha procurat que el priblic conegui la situacié en qué han quedat tots i cadascun hom Sapa 1e, quan un drama: dels personatges. Per aconseguir aixd, Belbel, amb un, bon sentit de humor, recorre a antic tis, censur pels classics, de «casar» tot aquell que és introduit en, escena, Una manera com una altra de resoldre els te- mes que planteja obra: l'amor no correspost, els, perills de creure en el desti, la separacié dels fills, Mabséncia sobtada de Iinic amor possible, Fideal fins aleshores no reconegut d'un retorn a la naturalesa, Is, tun desig ambigu de Hibertat... Res a veure amb la tra- dici6? VUIT ANYS DESPRES (Primavera 2001) Estic de sort, tine Poportunitat de revisar el proleg que vaig escriure Pany 1993. De fet, no tine gaire cosa a dir. L’he pentinat una mica, peré em sembla 8 que les principals idees que s*hi exposen continuen vie pena apuntar algunes gents. Cree, perd, que val consideracions de nova fornada, Han passat vuit anys, i ben mirat en aquest brew (2) espai de temps el pax teatral ha canviat enormement, tant pel que ia la consideracié de Fobra belbe- fa a la composic Tina com quanta la situacié de Ia literatura dramatica 1 Festat de Pescriptura tea- rdiment, Avui, a) L’any 1993, tot ral a Cataluny: parlava de « per contra, 'any 2001, no ens podem estar d’a- impuls dels noranta ha do- preciar un cert ofec nat resultats perceptibles: s'escriuen textos, dia a dia apareixen nous autors, es consoliden els ¢ ge... I, tanmateix, cada cop és teres tres d’apreneni més dificil estrenar i també publicar. L! Ja dramatiirgia autdctona ha anat disminuint, i en aquests moments, sense por d'e gerar, em fa'efecte que estem funcionant sota mi nims. Curiosament, en aquest context decebedor Belbel ha mantingut la seva posicié de punta de Hanga. Estrena i publica amb continuitat. Les seves bres tenen la virtut de posar el dit a la nalta, de copsar la teatralitat que es desprén del nostre en- torn, e'incidir en les entranyes dle Pactuaitat, S6n textos que, al mateix temps que configuren mo- dels pera les noves generacions, mai no deixen de fe el piiblic i la produir una gran expectacié en0) Alproleg de la pr la produccié de Belbel i ap mica com aquest canvi hav cra edici6 parlava de canvi en tava la manera pole- estat percebut per la critica, Vuit anys després és evident que la meta- morfosi ha estat assumida per tothom. Tant és aixi, que gairebé ningti no se’n recorda, d'aquella ‘etapa «abstracta» i «lormalista» de Pautor. Es Hei de vida: els textos ante pe ors a Caricies comencen a orpre- oberta, inyer a la historia del nostre teatre, nentment, Ia controvérsia s’ha mantingu perd no tant per criticar Pabstraccié o el realisme de Belbel, sind per valorar la presa (0 no presa) de posicié —és a dir, la seva capacitat de «mullar- se»— davant dels temes abordats."’ Probablement haurem de concloure que la polémica —si és que whi ha— és relativament desenfocada. No cre que Belbel es plantegi de fer una dramatiirgia eri tica, de dentincia, que tingui la prete: ir models o d’evidenciar contradiccions socials,"* Com a molt, Ii interessa presentar contradiccions morals, En aquest darrer sentit, autor s’acosta a Pactualitat per percebre i traduir els sorprenents mecanismes de la violencia soterrada, els impulsos incontrolats; per normalitzar Vexpressié dels se ments «anormals», per reivindicar un cert opti= 12, «A Belbel, perd, se li continuava retraemt certa manca de _posicionament davant les siuacions i dels tees exposase, Enric Gatten: «Protege a Sergi Belbel: La sang, Barcelona, Edicions 6, 1998, p12 13. Vee declaracions de Vator a Ficna, 1998, pp. | Esona 051, maigiony 1990, pp. 40, cia de la bruta misme davant la ineludible cor litat de Wésser huma, Al servei d’aquest objectiu, Fautor desplega un ampli ventall de recursos dra- principal virtut mante- matiirgies que tenen con nir Vinterés (la tensi6) i satisfer Vauditori. 1 aixd em fal © amb ica de Meseriptura belbeliana, foversia també té a vei 0) Sospito una ala © L’any 1993 jo parlava de realisme estrany, 0 dis: tanciat. I, de fet, encara referia, Cree que alld que alguns troben a faltar en les filtimes obres de Belbel' és, 0 bé un realisme nb el qual, graces aun mi- nim dartifici pel que fa al tractament retoric, s'or- na cdpia fidedigna del realisme»,"" que depen de la insi ip- si, dels jocs amb el punt de vista del protagonisme del no dit, del treball amb les dobles o triples in- tencions, de l'exterioritzaci6 banal (en superficie) de conflietes de grans dimensions... Belbel no fa ni ganitza el que sembla mon), 0 bé alld que alguns han definit com a « Wid, de 'e tuna cosa ni Paltua. Els seus personatges acostumen jeixen amb els seus dis- adirel que pensen (coin 14 Posteriorment a Deis de ta ja, Belbel ha exert Moni (1990), Ramon (ins Homes!, 1994), La bora crada (1996), AL mati oe (nédita, x98), Se Maja (anh Jor Séncher, 1997), La sang (1998) 4 EL temps de Planck (4994) 5. Vegeu el mew article «La non cramatirgia eatalana: dela perplesitata la diversas, Capea ties. 22, primavers 2997, pp. 40-58180s), cosa que no treu que sovint ens sorpren- sguin o que aconsegueixin dinamitar la frig ide i6 que hi hem establert. El realisme distanciat de Belbel —com el del seu deixeble David Plana, per exemple— es basa en el sobtat contrast entre la eruesa i Fhumor, en el joc també contrastat de registres (del drama passem a Ia farsa amb molta facilitat), en el treball extrem amb els t6pics i els estereotips, en 'ambigiitat entre realitat i en determinats mecanismes de simetria i atzar que inculen posticament l'accié dramatica ila carcas- sa formal que Vacull, i finalment, també, com ja deia aleshores, en la facultat de remetre' rats esquemes de la ficeis n escriptura atractiva i seductora perd que dif culta —probablement de manera intencionada— Paccés a les grans implicacions emocionals. I que quedi clar que no estic retraient cap defecte: estic presentant una opeié." d) Pel que fa a Després de la pluja, també bi ha hagut al- guns canvis. El més significatiu: el final. L'epileg. de la primera versié ha estat eliminat definitiva: ment (tal com va quedara lestrena de la versié es panyola de obra). Ara només hi queda la sortida rera consideraci, 16, Draquesta d jana obra de Bette oti pee ita i la Finitd, e1joc/xoe des afectes que afloren bruscament a la superticie, la mort wradaria exclom tmp de Planck, Una erva, verti per cal (misica d'Oscar Roig) sobre el temps, Pe 0 tuna opei6 que estalvia s cescena parti cularment sentida per Pautor, perd que té la virtut de beneficiar la tensié dramatica i la contund: cia de Pacabament. En segon loc, la idea de futur. L’any 1993, jo parlava de Huxley, de Blade Runner, de Pocultacié de la religi6, de les prohibicions es. trictes sobre el tabac, etc. Len patkiva com d'un cosa Ihanyanay fami tot plegat sona molt més quotidi ar, perd Tunyana. Avui dia, més proper, agués tingut la capacitat de pre. Perd tampoc no es tracta de com si I’ eure qui cap retrat, ni de cap dentin cestilitzada delements que fan que Vobra encara a, és una condensacié resulti més propera i atractiva, No puc acabar sense parlar de la gran difasié. in- ternacional de Vobra, En aquests vuit anys, Després de la pluja ha convertit en un dels grans exits del teatre europeu contemporani, Perqué us en feu fa i estrenada als una idea, Pobra ha estat tra segiients paisos: Portugal, Regne Unit (Londres), Alemanya (més de quinze produccions), Austria, Suisa, Noruega, Arge Suécia, Franca (dues produccions: Montpelles ), Dinamarea, Bee gica (dues produccios Janda, Mexic, [al lovénia, Polonia i Luxemburg. Més enca francés i flamenc), Ho- ts Units (Nova York), Es- 1999. a Paris, Apris la pluie va guanyar el premi Moliére a la millor obra comica de la temporada (per la produccid del Thédtre de Poche Montpar- fallén: «Mai cap altre au nasse). Com diria Fineixement tan alt, ampli astima que la premsa autoctona s‘hagi fet tan poc resso daquestes coses. De vegades el provinci tuna qiiestié de cofoisme, aviat del contratis d'a stood 17. Vegeu Gallen: «Protege, p 9. 4 Lloe: Terrat d'un grata edifici inteHligent d’o el de qu ines ou plantes, It standing. Cel sem pre plom, sense que amenaci phuja Temps: Ara o futur molt proper PERSONATGES: PRoGRAMADOR INFORMATIC CAP ADMINISTRATIU SECRETARIA ROSSA, SPCREFARIA PEL-ROJA SPCRETARIA CASTANYA, MISSATGER LOCAL, personal d'una empresa financera de les quatre 0 cine que ‘oeupen UedificiABANS DE LA PLUJA,[ELGAR ADMINISTRATIU 7 el PROGRAMADOR INFORMA NIG entren al tervat sigilosament.) cap apMuntsTRATIU: Aqui, PROGRAMADOR INFORMATIC: Fa massa fred. CAP ADMINISTRATIU: Mentre no faci vent PROGRAMADOR INFORMATIC: O no plogui... AP ADMINISTRATIU: Qué? PROGRAMADOR INFORMATIC: No, no, és clar, és impos- sible, er na broma, RatIU: Després de tot aquest temps. Dos anys, ja, oi? Potser més j tot. Quina fatalitat, no nba? Dos anys q No, no, tranquil. Ho haurien anunciat tots a la primera plana, PROGRAMADOR INFORMATIC: 1 aq e no plou i precisa nt avui no ens diran res? CAP ADMINISTRATIU: No, PROGRAMADOR INFORMATIC: I si ens veuen? Si ens. oben? ‘CAP ADMIN} RATIU: Qui AMADOR INFORMATIC: Pot pujar alg CAP ADMINISTRATIU: Si puja alg teix que nosalires. PROGRAMADOR INFORMATIC: Ah, Potser si, No hi hi pensat, Perd potser no. CAP ADMINISTRATIU: No seria la primera vegada, sera per fer el ma-bit? CAP ADMINISTRATIU: mpre ha estat prohi- i Des del dia mateix de la inau- guracis, PROGRAMADOR INFORMATIC: Vull dir perla gent de I presa. Abans de traslladarvos aqui, per exemple. AP ADMINisTRATIU: Abans? No, no era permes, tam- po. Perd no hi havia controls rigorosos. Ni a Ven- trada ni als la PROGRAMADOR INFORMATIC: I dius q que ha pujat aqui per: CAP ADMINISTRATIU: Si. rabos nia la cafe c coneixes algit Bé, no els he vist nai, perd m’imagino qui s6 PROGRAMADOR INFORMATIC: Com ho saps? CAP ADMINISTRATIU: Tine el nas fi. Per Va PROGRAMADOR INFORMATIC: Ah. CAP ADMiNtsTRATIU: Per cert, no ho h que tw. PROGRAMADOR INFORMAT: varia dit mai, Dones si, de vergonya reconeixe-ho, perd si CAP ADMINISTRATIU: Amb tu m’ha fallat el nas. Ver gonya, dins? PROGRAMADOR INFORMAT. c: Ho he amagat bé, No sé com he pogut aguantar tant CAP ApMiNisTRATIU: Avui és Ia primera veguda? PROGRAMADOR INFORMATIC: Si, Durant la feina, si CAP ADMINISTRATIU: Tres mesos aguantant tantes ho- res, déu n’hi do, Perqui altres, oi? PROGRAMADOR INFORMATIC: Si, M’he reprimit les ga- nes, Peraixd a vegarles em poso tan nervids, Sobretot Py amb els pesats i les pesades que sempre em moles: ten amb les seves consultes. Vull dir les secretaries. Sobretot elles. CaP ADMINISTRATIU: Ja. BE, prow, que no ens tobin a faltar nga, rapid, abs LELcaP ADMINISTRATIU trew dues cigarretes d'una capseta de plata i un encenedor, EL PROGRAMADOR INFORMATIC mira a ambdues bandes, nerviés.| PROGRAMADOR INFORMATIC: Em sembla que f massa, vent, no els podrem encendre, no, no, a més a més tens ra6, quan fa vent és horrible, vull dir que no ve gens de gust, és clarque a mi sempre em ve de gust, sobretot quan no es pot, com aqui, com ara, peré potser haurfem de baixar, tu mateix ho has trobaran a faltar i alga sospitara qu ala cafeteria, CaP ADMINISTRATHU: TE, [lear apaunstistieencin es dues cigartes ie passe tuna al PROGRAMADOK INFORMATIC. | PROGRAMADOR INFORMATIC: Gracies, Quant et dec? CAP ADMINISTRATIU: Cent PROGRAMADOR INFORMATIC: T CAP ADMINISTRATIU: Grae PROGRAMADOR INFORMATIC ‘cara aquesta mar CAP ADMINISTRATIUE: 1 puja PROGRAMADOR INFORMATIC: Si, ja ho sé.CAP ADMINISTRATIU: Tar PROGRAMADOR INFORMATIC: Si? tranquil, tenim temps. CAP ADMINISTRATIU: Si, Oh, quin plaer, PROGRAMADOR INFORMATIC: Si. I dius que no som els, Linies?, que més gent de Fempresa ve aqui per fr CAP ApMNisTRATIU: Si, Alguns, PROGRAMADOR INFORMATIC: Qui? CAP ADMINISTRATIU: Els fumadors cults, PROGRAMADOR INFORMATIC: Un 0 dos, a part de nos- altres, vaja, CAP ADMINISTRATIU: Potser mé PROGRAMADOR INFORMATIC potser més. pensava que jo era Miinic que enganyava empresa. Em va costar tant ‘mentir en les proves de selecci6 de personal, Mmm. m'encanta fumar, escolta, no puc evitarho... Vall punt de vi 'm va costar molt u (sense pausa): La meva dona i jo dir mentir.. des a moral, és clar Molt, si CAP ADMINISTRAT ‘ens divorciem, PROGRAMADOR INFORMATIC: Ah, si? CAP ADMINISTRATIU: Si PROGRAMADOR INFORMATIC: CAP ADMINISTRATIU: Per aixd ens divorciem. ixi deixareu de barallar PROGRAMADOR INFORMATIC: Es clar. [Pause] CAP apsinisteatiy: No sabem qué fer amb la cria- tra, se PROGRAMADOR INFORMATIC: La vols tu? (CAP ADMINISTRATIU: PROGRAMADOR INFORMATIC: Vull dit sila vols amb tu, Sh sh PROGRAMADOR INFORMATIC: Vull dir Ia seva custoclia, lifici La vol ella? CAP ADMINISTRA CAP ADMINISTRATIU: Si, Sé que se PROGRAMADOR INFORM CAP ADMINISTRATH: PROGRAMADOR INFORMATIC: Ja Th m penso que si hen dit? AP ADMINISTRATID: El q) PROGRAMADOR INFORMATIC: A la cr CAP ADMINISTRATIU: Qui PROGRAMADOR INFORMATIE: Que us... divore nna paraula més Hletja). ADMINISTRATIU: § PROGRAMADOR INFORMATIC: I que va dit CAP ADMuNisTRATIU: Res. No va dir res. PROGRAMADOR INFORM 0 (quit (CAP ADMINISTRATIU: PROGRAMADOR INFORMATIC: Res, CAP ADMINISTRATIU: Qué vol dir «res PROGRAMADOR INFORMATIC: Res, no deia res, no va di CAP ADMINISTRATIU: S PROGRAMADOR INFORMATIC: Eh? CAP ADMINISTRATIU: La criatura PROGRAMADOR INFORMATIC: Ah, (CAP ADMINISTRATIU: Si [Pause] a9PROGRAMADOR INFORMATIC: Llences la cendra a terra? (Pausa.} CAP ADMINISTRATIU: Qui [Pausa.] CAP ADMINISTRATIU: Enhorabona. PROGRAMADOR INFORMATIC: Gricies, CAP ADMINISTRATIU: Us canviara ka vida ROGRAMADOR INFORMATIC: CAP ADMINISTRATIU: Qui PROGRAMADOR INFORMATIC: Perqué ens canvii a vida, CAP ADMINISTRATIU: N’esteu cansits, le la que porteu? PROGRAMADOR INFORMATIC: Home, no. CaP ApstNistRATIU: Com, no? PROGRAMADOR INFORMATIC: BE, CaP ADMINISTRATIU: Ab, ROGRAMADOR INFORMATIC: Vull dir, no, AP ApsuntsTRATIU: Teniu problemes? PROGRAMADOR INFORMATIC: Qué? Qué? CAP ADMINISTRATIU: De parella PROGRAMADOR INFORMATIC: Qy 2? Laral Res, res. ‘CAP ADMINISTRATIU: I dones, canviar, per qué? PROGRAMADOR INFORMATIC: Ai, no ho sé, deixem-ho, cérrer, eh?, potser no és el millor moment per par- lar d’aixd, o'?, mira, no ho sé, volem teni un fill aixd és tot, no té cap miste “ CAP ADsNtsTRATIU: Enhorabona, PROGRAMADOR INFORMATIC: Grcies, [Pasa] CAP ADMINISTRATIU: Sino pogués fuamar de ta t PROGRAMADOR INFORMA sigui dolent CAP ADMiNIsTRATIU: Dolent? em passaria, m’agrada tant eA mi també, Llastima que PROGRAMADOR INFORMATIC: Si... per... per a la salut. CAP ADMINISTRATIU: Quina salut? [Pawsa. PROGRAMADOR INFORMA ser del terra? CAP ADMINISTRATIU: Quarantanou pisos, posi tres metres i mig per pis més o menys, si fa no fa, aixd cA quants metres devem fa... si no m'equivoco... quaranta-nou per tres cin: quanta per tres cent cing) rantaset més la meitat de q nt quarantas tre coma cine ¢ i-quatre nt coma cine cent setanta coma cinc, & a dir « selanta metres i mig aproximadament. PROGRAMADOR INFORMATIC: Cent seu CaP ADMuNistRATIU: Timig. PROGRAMADOR INFORMATIC: CAP ADMINISTRATIU: Perd equivocat. Si si si, perqué cent quarantaset T mig! perd6 perd6 perd6, m’he 35vinti-quatre coma cine no fa cent setanta coma cine, rho, no, é clar que no, fa cent setanta-u coma cine, per tant no és cent setanta metres i mig siné cent setai ta-un metres i mig més exactament, PROGRAMADOR INFORMA‘ cap AMINISTRATIU: Un metre és un metre, Si, si, és clar. Fs el més alt 1c: BE, no ve d’un metre. PROGRAMADOR INFORMA de la ciutat? CAP ADMINISTRATIU: No, vine i veu PROGRAMADOR INFORMATIC: Vigila!! ‘car apsintsrRATIU: No passa res, la barana és segura, PROGRAMADOR INFORMATIC: No! No facis aixd! Tot é ‘an nou, tan Hluent, tan... No veus que podries rel car? [tot sembla tan fragil que. CAP ADMINISTRATIU: Mira! PROGRAMADOR INFORMATIC: Ah!!! cap AbaunisTRaTtU: Era tina broma, Tens vertigen? PROGRAMADOR INFORMATIC: No. AP ADMINisTRATIU: I dones? [Pausa.] PROGRAMADOR INFORMATIG: Es que m'has espantat Cab pgnistsrRATt: Jo? PROGKAMADOR INFORMATIC AP aDMINISTRATIV: Per qu PROGRAMADOR HNFORMATIC: No ho sé. Per car apwunrsrextiti No. No és el més all. Mira, Per PROGRAMADOR INFORMATIC: On? 36 CAP ADMINISTRATIU: Alli Ils dos, aquell i aqui Son més alts. També s6n nous, Potser més que el nostre. Fa dos anys no hi eren, PROGRAMADOR INFORMATIE: Vols dir que sén més alts? CAP ADMINISTRATIU: Si PROGRAMADOR INFORMATIC: No ho sé, no ho sé. [Pausa.] CAP ADMINISTRATIU: No gaite més perd si PROGRAMADOR INFORMATIC: Deu ser dur per a la teva filla AP ADMINISTRATIU: El divor: PROGRAMADOR INFORMATIC: CAP ADMINISTRATIU: No, PROGRAMADOR INFORMATIC: Ab, [Pausa. CAP ADMINISTRATIU: Potser PROGRAMADOR INFORMATIC: Cent setanta metrest (CAP ADMINISTRATIU: Si PROGRAMADOR INFORMATIC: Tot es veu tan petit des aqui, ‘an ridicul [Pausa.] CAP ADMINISTRA’ [Pausa.]OGRAMADOR INFORMA CAP ADMINISTRATIU: Qu PROGRAMADOR INFORMATIC: Ha CAP ADMINISTRATIU: El que. PROGRAMADOR INFORMATI CAP ADMINISTRATIU: No. PROGRAMADOR INFORMATIC: Ah. T per tu? tat dur? Es dur? [Pause] cap apMunistrattu: Una mica, PROGRAMADOR INFORMATIC: No m’ho imagino. CAP ADMINISTRATIU: Qué vols dit PROGRAMADOR INFORMATIC: Res, que com que jo no cn tindré mai, de problemes d’aquests, de proble- mes de de de de parella que dius tu, dones aixi, que res, é clar, que em costa d’entendreho, tot ll dir aix6 teu, aixd del del del di... de aja, perqué la meva dona i jo, com que estem tan bé, saps?, sempre hem estat tan bé, ser’ impossible, completament impossible que ens sepa. [EL ca apsinistratiy llenca la ciganeta al buit i es repenja a la barana per contemplar-ne la caiguda.) CAP ADMINISTRATID: Un, dos, tres, quatre, cine, sis, set, el perdo de vista. PROGRAMADOR INFORMATIC: Qué? CAP apsuntsrRATIO: El cigarret. Més de set segons segur, Pa PROGRAMADOR INFORMATIC: Per fer qué? CAP ADMINIS TRATID: Per atribar a terra. PROGRAMADOR INFORMATIC: Ah. CAP ADMINISTRATIU: Déna’m el teu, [Et pRoGRA: MADOR INFORMATIE tla Hence al buit) ADMINISTRATIO agafa la eigarreta del CAP ADMINISTRATIU: Un, dos, t1es, q set, vuit, el perdo de vista, PROGRAMADOR INFORMATIC: Qt tre, cine, sis, nt deu tardar un cos aarribar a terra? CAP ADMINISTRATIU: Aix mateix estava pensai RAMADOR INFORMATIC: M -gons segur. CAP aDMINISTRATHU: Segurament. Que deies de la teva, dona? PROGRAMADOR INFORMATIC: Jo? Res, CAP ADMINISTRATIU: Potsé PROGRAMADOR INFORMATIC: Que no ens separarem mai CAP ApMINISTRATIU: Tho imagines? PROGRAMADOR INFORMATIC: Que? CAP ADMUNISTRATID: Timagines la sensacié, quests den o qui PROGRAMADOR INFORMATIE: Doncs no. LW? CAP ADMINISTRATIU: No, durant ire segons? PROGRAMADOR INFORMATIC: No. [Pause CAP ADMINESTRATIU: Si, Si, me la imagino, PROGRAMADOR INFORMATIC: Deu ser 29CAP ADMINISTRATIU: Si PROGRAMADOR INFORMATIC: Marxem? AP ADMINISTRATIU: No. LES miren, ECAP ADMUNISTRATIU trew la capseta de lata. Rapidament, amb una mena de rampell déinsia, encenen dues cigarvetes. Explosid, luny. Ressd de vidres trencats, cops, sorolls me- latlics, xisces a penes audibles. Gairebé immediatament, so Uunyéc pera estrident de sirenes que s'acosten Ells no es mouen per veure qui ha passat. Fumen.) 49 ESCENA 2 [Eintren, gairebé a empentes, la SECRETARIA ROSSA, la SPCRETARIA MORENA, [a SECRETARIA PEL-ROJA i, sepa raila de les altres, la SECRETARIA CASTANYA.] SECRETARIA ROSSA: Aquestes escales em maten, perd és clar. SPCRETARIA MORENA (a la SECREFARIA CASTANYA): No et trobes bé? SHCREFARIA Pi SECRETARIA Rossa: No pujarem amb ascensor, és clar, L-ROJA (ala SECREVARIA ROSSA): Qi perqué es xivi el marica de Pascensorista, perque é marica, ho sabjeu? SECRETARIA MORENA: No. Total, per dew pisos. SECREFARIA PPL-ROJA: Catorze, nena, ealorze, per mi s6n catorze, no tothom té la mateixa sort, SEGRETARIA MoRENA: No tentenc ARIA ROSSA: Per cert, ja que parlem d'aixd, qui va pujar aq algu- nna de vosaltres, perqué m’ho va dir el marica, vull altre dia amb ascensor? Vs dir Pascensorista, va el molt estipi que fot puddor aquest ascensor?, pudor?, fi 1a, pudor, una pudor fastigosa de fam noto res ino em diguis nena que em rebenta que em diguin nena (i tun marica, és elar, bé aixd no Phi hi hi), ii dic que potser s'ha 0tada total és clar), i el molt marica em din no et facis Ia tonta senyoret (va dir aixd de senyoreta amb mala Het és clar, va ho per no dirme nena és clar, ja us he dit que ), la pudoreta és de Fal’ d’una de les teves collegues que acaba de baixar del terrat, tu ja m’entens, ja Them cagada, ig pensar, creia que havia quedat molt clar que -m i baixariem per les escales d’emergencia, ir amb aixo que sentintho molt i sense anim ofendreus, nenes, alguna de vosaltres és una trai dora i s‘ha passat els pactes pel cul, ia mi aixd em. posa malalta, ja ho sabeu, perqué ara vés a saber amb qui cony deu haver parlat el marica, que per molt esti que sigui, no té un pél de tonto, 0 de tonta hi hi hi, amb aix6 vull dir que em mirava com sisabés que jo també pujo aqui, i em vaig posar dels nervis és clar, només de pensar que havia pogut parlar amb el meu jefe o amb el jefe del meu jefe 0 amb els vostres jefes, en cm quedat les quatre, he pensat, els el tema obertament i que surti la Ui posava malalta, per aixd na explicaci6, i aixi en parlem totes quatre perqué aixd no torni a repetinse, qué, nenes, si aixd torna a repetir-s... SECRETARIA CASTANYA: Vaig ser jo. [Pawsa.) SPCREVARIA PEL-ROJA: Era de preveure, 1 -RETARIN ROSSA): [tu per RIA ROSSA: Ai, nena, no ho sé perque em miraves, perqué per la cara que posaves semblava n'estaves escoltant, no? ARIA MORENA: Si, deu ser per aixd, SECRETARIA P2L-RoJA: Em sembla que me'n vaig, RIN ROSSA: Covarda, mi tot aixd no em cap gricia, jo només pujo ps 's companyia, puc aguantarme fins a Thora de plegar, em me litzo, em concentro, respiro abdominalment amb, SPCREPARIA PEI-ROJA: Mi fa contraccions ritmiques del diafragma, busco el meu centre i em passen les ganes en mig minut SECRETARIA ROSSA: Per si tu ets la més viciosa de totes, ne cagada de por que jo, é clar que no m'estranya, perqué jo cl meu jefe encara el domino (li cau la Fava quan em mira el cul), i siem clava una bronca Vaguanto i després em descordo una miqueta la a, el que et passa yeara més ‘que e camisa i li porto un café pagat de la butxaca i aqui s'acaba la bronca, pr la teva jefa, nena, jo no sé qué fari fa por, reak fa cagar la teva jefa, a mi sempre m’ha fet ar, de por vull dit SECREPARIA” MORENA: tamtes can- cons? Va dir que pujavem aqui perque cra dintre de Vedifici, i sialgai ens diu res 0 vol sai cionarnos, 1 dintre Fedifici, i aixd no és dintre, SECREPARIA PRL-ROJA: Depen de com es mi ie la prohibicié é& per s fora. 1sSECRETARIA MORENA: Qué vols di SECRETARIA PRL-ROJA: Aixd no és dintre Vedifici, perd tampoc no és exactament fora Vedifici. Continua sent edifici, em sembla a mi. SECRETARIA MORENA: Dones pel vent i pel fred no s'as- sembla gaire a cap dintre, aixd, Ia veritat SPCRETARIA PRL-ROJA: A més a més, no {é res a veure amb Vedifici, nena, Cho recordo, sind amb presa, dintre o fora tant és, estimada, se suposa que hho som vicioses nia dintre nia fora, o no? SPCRETARIA ROSSA: Perdoneu, perd no la trobo gaire interessant, aquesta discussi6, SECRETARIA CASTANYA: Voleu callar [Pause] EVARIA ROSSA: Ja hem callat [Pause] SECRETARIA CASTANYA: Teniu, [La stcrerania castanya treu d'una capseta d'or quatre cigarretes. En dona una a la SECREYARIA MORENA, Se’ pose una a la boca. La SECRETARIA ROSSA li n'agafa tuna altra, Es queda amb la quasta eigareeta a ta mix] SECRETARIA CASTANYA (a la SECRETARIA P4-ROJA): La vols 0 no la vols? [Pausa.] “ SPCREPARIA PRL-ROJA: Si [Lasecreranta Pit-Roja agafa la cigameta amb una certa violincia, Cadascuna s‘encén ta seva eigarnta amb encenedors pro pis. Fumen. Silenci) L-ROJA: De fet, us he enganyat SPCREPARIA ROSSA: Eh? SPCRETARIA PiL-RoJA: La meva jefa no SECRETARIA ROSSA: Per qué? PPTARIA PEL-ROJA: També és una viciosa, SPCREFARIA ROSSA: Ah, si? SECREFARIA PRL-ROJA: La setn bar un paquet dintre la cartera, SECRETARIA ROSSA: Un paquet! I va poder passar el contr m pot dir res, passada li vaig tro- Roya: Se’ls devia escapar SEGRETARIA ROSSA: Ltt qu vas fer? SECRETARIA PEL-ROJA: Un quatt d’onze. Aprofito que se'n va al lavabo, vaig cap a la seva butaca, veig ka cartera, obro una de les butxaquetes exteriors, hi descobreixo el paquet, Fagafo, lobro i el deixo tre de la cartera, obert, al costat dels dos- siers i dels disquets. Quan la filla de la gran puta tora a les dew i vin res de la seva caqueta habi- ‘a per agafar algun paper de la cartera i veu el paquet alla amb les cigarretes de les deu quinze, cescampades. Ha ha ha. Es va posar verda, la fastigo- sa. Va alcar el eap iva comencara mirara totes b 5des. Segur que pensava: «m’han descobert, m'han descobert, algti del consell m’ha elescobert i m'ha Parat tna trampa». [alla estava jo, dreta, esperant les seves ordres, amb una mitja tialla, De cop i volta m’agafa pel brag i em diu, intentant de mantenir la calma: “em pot tor sobre la relaxaci6?». Voli PCREYARIA ROSSA: Per 1" a explicar les seves teories despistar, la pobra, et fa por 's lar. Perd conec els seus se: SPCRETARIA PEL-ROJA: crets, SECRETARIA ROSSA: BE, només un, SECRETARIA MORENA (a a SECRETARIA ROSSA): El tou. jefe ha pujat aqui més d’una vegada. Com a minim una. Lyaltre dia, SECRETARIA ROSSA: Tu com ho saps? SFCRETARIA MORENA: M’ho va dir el noi aquell, el dels ordinadors. SECRETARIA ROSSA: El programador? Me'l vaig trobar que acabava de baixar d'aqui i entrava a Ia planta per la porta d’emergéncia. El vaig espantar. Va patir tant, el pobre. Sense que li preguntés res, em va dir que venia de contemplar la vista amb el teu jefe, que ha- vien fet una aposta sobre Valcada de no sé quins Es va posar tan vermell. Em va notar que m’aguantava les ganes de riure. Jo sabia qué hi havia vingut a fer, aqui. Em va notar que sabia que ‘a notar... que el trobo SECREVARIA MORENA: mentia. Gree que també em molt guapo. SPCRETARIA ROSSA: El meu jefe esti complet n obsessionat amb Valcada de les coses, potser no et 46 va dir cap mentida, Vinformatic, Per cert, jo ta cl trobo molt guapo, aquest nano, RIA ROSSA: De fet, el meu jefe esti obsessionat per la tira de coses SECRETARIA PEL-ROJA: BE, Com tothom, [Pausa.] SECREPARIA ROSSA: Em fegalar un vestit pel meu meu jefe, vull dir: [Pause] SECRETARIA PEL-ROJA: No sé qui em va dir que es di- SBCREPARIA ROSSA: De seda natural SHGREPARIA CASTANYA: M'hi estat una hora, aqui SECRETARIA PiL-RoJA: Nena, deu ser carissim. SECRETARIA MORENA: Fa massa fred, SECREFARIA ROSSA: Carissim. SECREFARIA CASTANYA: No. A mi m’agrada, SEGRETARIA ROSSA: De seca natural, ch? Natural total, a pla- de dalta baix, amb botonets de plata, aut ta, ja es dit aviat, aixd. SPCRETARIA PiI-ROJA: Qui era que no m’entenia quan, deia que n’hi ha que tenen sort? SHCRETARIA CASTANYA? Ei sembla que ve alge[Silenei sobtat, Tensié.] SEGRETARIA CASTANYA: No. No ve ningti [Pausa. Mirades d’odi a a SkeRETARIA CASTANYA. Con- tinuen frmant.) SPCRETARIA ROSSA: Ara que, la veritat, nenes, é que tine un problema amb aquest vestit, un problema gravissim, horrible, a veure si vosaltres podeu aj dar-me, us estaria molt molt agraida si em donéssiut alguna idea, o consell, alguna soluci6. Dones el pro- blema és que no tine sabates. Ni bolso, nenes, ni bolso. Vull dir que no he trobat ni les sabates ni el bolso que Hliguin amb el vestit, és un vestit de co- lor verd, un verd monissim perd rarissim, un verd impossible. EI dissabte passat vaig recérrer totes les sabateries del centre, totes les galeries, totes les Dbotigues, les cares i tot, les més cares i exq totes i tot, les de superluxe, vaja, hauria pagat el que fos, perqué per sabates i bolsos en tine i no em fa res gastarme'ls perqué puc i m’agrada i m'ho te permetre i un dia és un dia i s'ha acabat, pero res, nom iavia sabates i bolsos negres i ja ho sabeu, nenes, odio el negre, no el suporto, el trobo, horrible, és d'un poc sexy que espanta per unes sabates i un bolso, per tant no sé qué fer, tine el ves- tit penjat a Parmari i jo també estic penjada per culpa de les sabates i del bolso, de les sabates i el bolso que no trobo, i aixd que el vestit m'agrada, ceh?, no esti gens malament, eh?, m’arriba fins aqui, e © potser més amunt, per aqui?, per aqui?, © potser no tant, per aqui?, ai, no ho sé, tant és), ah, i és de seda de debs, ch?, seda pura i dura, i gairebé no té costures, é dun dissenyador molt famés, ui, si, recordo qui, per® sempre fa coses 1es i amb colors jothom, rarissims, de fet el color és molt maco, ch?, perd ves per on no combina amb res, perqué no he trobat ni les sabates ni el bolso, perd tampoc eap jaqueteta, 0 abric, © qualsevol cosa que combini per durla a sobre, total, que estic desesperada i no sé qué fer amb el vestit, Potser Thi tor SPGREPARIA PE-RoJA: Déna-me'la mi [Pause] seer ARIA Rossa: Els regals no es donen. ARIA MORENA: Tampoe no es tornen, SECRETARIA ROSSA: Si SBCRETARIA MORENA: No, SECRETARIA ROSSA: Si, nena, sf, 1e'l poden can Mhan de canviar si no et va bé 0 no Cagrada. SECRETARIA PEL-ROJA: Perd tu has dit que Uencantava, SbcRETARIA Rossa: No senyora, perdona, jo no he dit que mencantava, he dit que no estava malament SECRETARIA PEL-ROJA: Au, calla, nena, calla, que em, fas venir mal de cap. SECRETARIA MORENA (a la SECRETARIA. CASTANYA) Qué fas? Qué penses? Per qué ests tan eallada? No. ns vertigen aqui? Qué mires? SECREPARIA CASTANVA: Miro. Te 49RIA MORENA: Que? SECRETARIA CASTANVA: Res. El carrer. La gent SECRETARIA Pt-ROJA: Deu tenir la vista n SPCREVARIA CASTANYA: Hi ha una dona mira algti des de la fit d’una casa, Fs una casa tiga, estranya, petita, La dona mirava alga que cera al carrer SHCREFARIA PEL-ROJA: Oh, que interessant. SECRETARIA CASTANYA: Estava plorant. E desgraciada. § per culpa seva, Fs una dona casada. Ha triat per inércia una mena de vida que no, la satisfa. Es veu obligada a estimar Fhome que ha cescollit jen realitat no estima, Segur que la culpa seva. Per escollir el que una dona o un home no hau- dew sentir ria descollir. Estava mi estra amb els ulls vidriosos. Mirela. Ja torna, Una altra vegada. Svaferra a les cortines, les aparta una mica. Torna a Alii que esti caminant. Qui Il Es ros, fort, alt, lava la mirada, Qu Descorre les cortines amb un gest solemne, elegant. Lehome al carrer s'atura, Se sent observat. Ella obre la finestra. Treu mig cos. L’home la mira. La dona mira home. Es quede per la lla obre els ulls i ‘completament immabils mi- rantse. Que estrany. Ara ella es redreca. Es gira, Entra. Tana la finestra, Corre la cortina, travessa el ear esti entrant dinte rer, gairebé corrent, on va? Si sa, ho sabia, Segur que no es coneixen. Segur que ell pujara les escales, ansiés, esbufegant, i true cari a la seva porta. Ella obri SEGRETARIA ROSSA: Quines coses de dit: SEGREIARIA PEL-ROJA (ct la SECRETARIA ROSSA): S*ho. inventa SECREVARIA ROSSA: Home, és clar! SECREFARIA PEL-ROJA: Sempre he pensat que té grews problemes, aquest SHERETARIA ROSSA: a \s afecten, com aixé de Fascensor, cones jo també ho penso, isi no ens afecten, m ara, quan qué vols que et digni, p J que no hi passo. SECRETARIA GASTANYA: Mireu, mireu, Ja é vols que et digui, jo tranquibla, ‘abracen. Es despullen. Ho sabia, Com basties sal- vatges. SHCREFARIA MORENA: No és veritat, no es pot veure res des SECREFARIA CASTANYA® Sf SECRETARIA MORENA: A ve [La SECRETARIA MORENA v2 cap @ la barana, fa un mal gest rellisea, La SECRETARIN ROSSA i la SECRETARIA PE ROJA sspanten i xisclen hhistericament, La SECRESTARIA, ASTANYA agaya pel brac la SECRETARIA MORENA, que té garrebé. mig cos suspés en ef buit, ila redseca. Tensié.| SECRETARIA CASTANYA: Per qué ho has fet? SECRETARIA MORENA: Si no he fet res SECRETARIA CASTANYA: Per qué ho has fet SECRETARIA MORENA: He relliseat sense voler SHCREPARIA ROSSA: Estiipida, aquestes bromes no m"a- graden. Oh, sitine el cora la boca i em sembla qu estic a punt de vomitar-tol!!SECRETARIA PRL-ROJA (a la SECREFARIA ROSSA): Tot ho fa per cridar 'atenci6, no la suporto, no la suporto! srcneranta Rossa: Oh! Oh! Ah! SECRETARIA PRL 10 et tomnis histerica, respira, concentra’t, rel xa"t, perd no et torr et tornis histéricall! histérica, em sents?, que no SECRETARIA ROSSA: Ai, calla, pesadal [Lasecerrinta Rossa bufitea la SECRETARIA PE La SuORETARIA MORENA esclata a plora:] -ROJA. secrerinta pet-roja: Hem de tornar, [La Secreta Paya sunt.) SPCRETARIA ROSSA (a (a SECRETARIA MORENA): Ara es deu haver enfadat amb mii tot per culpa teva! [La sECRETARIA ROSSA surt] SECRETARIA CASTANYA: A mi també m’has espantat. SECRETARIA MORENA: Qué us passa a tothom? [La steer Tara GASTANYA surt, LaSECRETARIA MORENA (6 queda sola, plorant en silenci. De cop, va cap ata bara na i mira a bax, om misao la SECRETARIA CASTANYA.] SBCRETARIA MORENA: No els v [Una violenta bufada de vent travessa sobtadament el terra.| ESCENA 3 LELMissaroER LOCAL, sol Stacosta a la barana. Mira a bax. Crida.] MISSATGER LocaL: Américaaanaaaaa!!! [Rossi Trew wn aparell de misica de butsaca, d'iltima tenolo- gia. Hi instabla una cinta, es posa els auriculass. Canta i halle, tot seu la cancés que sent pels auriculars,intermi- fentment, en veu molt alta. Es descorda la bragucta, es fea lamas dintre, mena dinte els calgtes i teu una cigar a embolicala amb paper de plata. Se Vncin. Passa un helcdpter per damunt Cedi, molt a prop det lerrat, El Mi8sNTGER LOCAL, sent el sorll. Vent. Bi copter sallunye] auriculars. Mira amunt, L MISSATGER LocaL: Algun dia, un trasto daquests xo- cara contra un edificil! [instantiniament, se sent un gran estripit a prop. Violenta explosis. Llum grogaienca t vermellosa, Soroll de widres tren- als, ELMIS8ATCER LOCAL Siacosta a la barana, cvida.] MISSATGER LocAL: Hdstia hdstia hostia hostia peroNo sap qué for. Va amunt i avall. Apaga la cigarreta. Va fer sortir peri torna. Es repenja a ta barana i mira, Fum, Confusié. Crits dausit. Sirenes] MISSATGER LOG rejo, que caie, + Hostia, que em marejo, que em ma- [Vomita en ef buit, repenjat a la barana, Es redreca Siasseu a tera, abatut. Sencén wna altra cigarveta El cet és vermell Entra la DIRECTORA EXECUTIVA. El MISSATGER LOCAL. apaga rippidament ta cigareta ita Uenca al but DIRECTORA EXECUTIVA: Qui és, voste? MISSATGER LOCAL: Un dels missatgers. DIRECTORA EXECUTIVA: De la nostra empresa? MISSAYGER LO DIREGTORA EXECUTIVA: Qué ha passat? MISSATGER LOCAL: No ho sé, jo no sé res, em sembla que ha sigut un helicdpter. Un accident. DIRECTORA EXECUTIVA: Qué feia aqui? R LOCAL: No... no res, he vingut a... mirar cls helicopters... DIREGTORA EXECUTIVA: Vagise'n immediatament si no vol que faci un informe negatiu sobre vosté en cl proper Consell de Direccié de empresa MISSATGER LOCAL: Si senyora, MISSATC: [Etonssar FR LOCAL va per sortir, Siatura.] MISSATGER LOCAL: Ha vist? Que fort, ch? DIRECTORS EXECUTIVA: Si. Molt, Molt. Vagi-s rament voldran evacuar ledifici, Ara LEtMussarcer LocaL, surt La DIREGTORA EXECUTIVA mira a totes bandes, sacos- ta a la porta daccés al terrat per comprovar que no puja ning. Trew una cigarrta d'una capseta grisa que duia a la ‘ma. Se Vencén, Puma amb delectacid. Sacasta a la barana i ‘mira cap a on sha produit Vaccident, Les flames ibluminen el seu str) DIRECTORA EXECUTIVA: Oh, Que maco.ESCENA 4 [Enten el car apsunistRaTIU i el PROGRAMADOR INFORMATIC. Caiminen cap a la barana, Es miren. ELPRO- GRAMADOR INFORMA'TIC abyaca el CAP ADMINISTRATH, Se separen. Es miven. EICAP ADMINISTRATIU fa que si amb eLeap, amb una certa solennitat, ELPROGRAMADOR INFOR- MATIC es lanca al buit. Crit, Ero, EICAP ADMINISTRATIO contempla fiedament la caigaia.) CAP ADMINISTRATIU: Vuit segons. Aproximadament [Eneén nina cigarreta.|ESCENA 5. SPCREDARIA Rossa: Es la primera vegada que pujo aqui. Oh, que maco! [Pause] SPCREPARIA ROSSA: Que em sent? [Pawsa.] SPORETARIA ROSSA: Puc fer-i una pregunta? (Pausa.] SecRETARIA ROSSA: Em sent o no em sent? [Entra elcar apseinistRati.] SECREPARIA ROSSA: Per qué em mina aix® CaP AbMusasTRATIU: Quina pregunta? SBCRETARIA ROSSA: Mmm... voste firma? CAP ADMINISTRATIU: No, ADMINISTRATIU: Aqui ningd fuma, no se'n recor: dazTARIA ROSSA: Si, és clar que me'n recordo, perdé, cch?, oh, no sé com se m’ha acudit... ha ha ha. [Pausa. CAP ADMINISTRATIU: Era aquesta, la pregunta que volia ferme? SEGRETARIA ROSSA: BE, no, CAP ADMINISTRATIU: L’escolto, SECRETARIA ROSSA: No sé si tindré valor... Perd com, que som aqui... fora del despatx ital... Be, vinga, si, somhiz per qué ho va fer? CAP ADMINISTRATIU: El que. SECRETARIA ROSSA: El vestit, CAP ADMINISTRATIU: No pue respondre, SPORE TARIA ROSSA: Per que? ADMINIS RAI: Qiestions personals SHCRETARIA Rossa: Perdoni perd no Mentene car apsansistaa tit: Fs que no € perq SPCREARIA ROSSA: Ai, per qué: no? iri, ara li seré franca, un regal... un regal n regal significa... vol dir que entre el que el fa i el que el rep, la que el rep, vull dir que quan una per sona regala una cosa a una altra i encara pitjor, 0 millor, quan Ii regala una cosa tan personal com un vestit © una cosa intima © una cosa tan personal com uns sostenidors © unes calces o unes Higaca- mes o per exemple un vestit o fins i tot an pintalla- ti vis o un perfum o una cosa tan personal i tan ‘ma com ara un vestit, dones el que vull dir é que quan es fa aixd, generalment, vull dir que la cosa ta del mon é que cll i jo, vull dir que entre aquest que es gasta el diners jo que rebo el re ralissima és que entre ells o entre ell i jo hi hagi ha ha, una relacié, ia, ai ara no sé com dirho, dones res, que cree que ha d’have ‘una mica més, una miqueta més, com ho di com Ii di veure, més més estreta, vull dir més... més aixf, oi?, molt més aixt que la que hi pot haver entre una secretiria, per molt eficient i cl seu dallonses, el seu jefe nteHligent que sigui, i no?, vull dir que CAP ADMINISTRATIU: Prou, SECREPARIA ROSSA: Ah, [Pausa.} CAP ADMINISTRATIU: Es vost@ tan imbé [Pause] obtusa, tan limi- \etica que... que m'entendreix, Oh. No sé qué dir. CAP ADMINISTRATIU: Dones calli SEGRETARIA ROSSA: Oh, [El car ape TRATHU treu la cigareta i fume) {CRETARIA ROSSA: Ooh! CAP ADMINISTRATIU: Qué Hi passaSECREFARIA ROSSA: Fumal! CAP aDMINISTRATIU: Vol treure’s els mocs, sisplan?, és bastant desagradable. SPCRETARIA ROSSA: Voste CAP ADMINISTRATIU: No només no és la pr da que vosté puja aq) esas la nicotina per les orelles, el nas, la boca, els ulls i tota la resta dorificis del seu cos, amb perdé. Perd no Phe fet pujar aqui per acusarta de viciosa, com pot comprovar jo també en 86 poe per demanari res... res despecial, ja mr‘entén, of, sind que Phe portat aqui per parla n’havia dit ra vega: wean Hisurt de vicids, ‘entén, molt seriosament d’un error lamentable que ha SECREFARIA ROSSA: Quin? RATIU: Dir a les seves companyes que fi vaig regalar aquell vestit ror lamentable? na de dubte. 6 sc imbecil? SPCRETARIA ROSSA: Aixi 6 tan CAP ADMINISTRATIU: i sense cap m SHCRETARIA ROSSA: Escolti, i per c bel ADMINISTRATIU: No, per aixd no. Voste és en general SEGREPARIA ROSSA: I limitada i pat@tica? CAP ADMINISTRATIU: També, també, ha estat, ho és i ho sera sempre. SHCRETARIA ROSSA: Oh. AP ADMNIsTRATIU: Deixi de plorar, sisplau. SHCRETARIA ROSSA: Es que no entenc res... i quan no \e Tes em poso nerviosa i Havors... m’agafa Ia n_general, Ho plorera, no enté AP Ap J: Que és el qui SECRETARIA RONSA: Que per qui aixd de dit que vost? tan amablement i tan encantados nt em va rega- ar un vestit ha de ser un error, ian table CAP ADMINISTRATHU: Pe nels meus companys, per culpa seva, es veuen obligatsa fer el mateix que jo. Si no, les seves secretiries han amenacat de fer vaga. SECRETARIA ROSSA: Hi hi hi CAP ADMINISTRATI: Evidentment, aixd no els cap gracia, tothom em pensat de sancionar-me i tot SHCREPARIA ROSSA: hi hi hi AP ADMuNtsrRATIO: Ha imaginat alguna vegada el que passa quan un cos cau al uit is'estimba a terra des de més de cent metres daleada? SECRETARIA ROSSA: «hi hi... No. AP ADMINISTRATIU: Jo si, El cos explota. SPCREFARIA ROSSA: Ja callo, ja callo, [Pause] SEGRETARIA ROSSA: Explota? Si SECRETARIA ROSSA: Com Phelicdpter ’ahir? CAP APMINISTRATIU: Pitjor, molt pitjor, explota per dintte SHCREFARIA ROSSA: Quin fistic, oi CAP ADMINISTRATIU: Es vosté tan imbécil, debd no vol res... de mi? SHEREFARIA ROSSA: T CAP ADMINISTRATIU sapiga que no aconseguira res de mi. Mt 's imbécil perd bonica. Ara bé,SECRETARIA ROSSA: S'equivoca. Perdé, ch? Almenys he aconseguit un vestit CAP ADMINISTRATHU: Be SECRETARIA ROSSA: Raons personals, ha dit? CAP ADMINISTRATIU: Si SECRETARIA ROSSA: Era tin regal per a la ses (Pausa.] dona, oi? SECRETARIA ROSSA: O més hen dit.. ex dona. [Pause] CAP ADMINISTRATIU: Si, [Pausa.] CRETARIA ROSSA: Esta pallid, ‘CAP ADMINISTRATIU: Es el fred. SECRETARIA ROSSA: Té vertigen? CaP ADMunasTRATIU: I voste? SECRETARIA ROSSA: Jo no, ADMIN SHeREKARIA CaP ADMIN ROSSA: STRATIL rRATIU: Jo tampoc. Es mentida, No. SECRETARIA ROSSA: Dones est molt pallid. ADMINIS CAP ADM [Pausa ISTRAT ISTRATIU: Li han 64 Em trobo bé. SECREFARIA ROSSA: Jo també. olestat el que Ii he dit? SPCREFARIA ROSSA: Qué m’ha dit? [Pausa.) CAP ADMINISTRATIU: Res, SEGRETARIA ROSSA: Ah, CAP ADMINISTRATIU: De debd estie pal id? SECRETARIA ROSSA: Si CAP ADMINISTRATIU: Aquesta nit no he dormit bé, he tingut unm ties de F Ison. Un dels programadors inform: a des d’aquesta mati mpresa es Hancay barana, davant meu. SECRETARIA ROSSA: El que ha pujat tota aquesta see a amb vost a fumar? DMINISTRATIU: Ah, també ens espia? SECRETARIA Rossa: Jo? No, no ho sé, algii devia dirme car alguna cosa, no ho sé, jo no ho sé res, ai, escolti, jo ho s6e cap espia, eh, per q) ‘empre pensa m: ment de mi? I qué més passava en el somni? CAP AMuntsTRATIU: Res més, SECREPARIA ROSSA: I el seu cos explotava? CAP ADMINISTRATIU: Si. SECRETARIA ROSSA: Quin fistic, ch? CAP ADMINISTRATIU: No, jo no ho veia. SEGRETARIA ROSSA: I aixd qué té a veure parlant d’ella, ‘ordo, dona? Perqué estav AP ADMINISTRATIU: Non [Pausa.) CaP ADMINISTRATIU: BaixemSEGRETARIA ROSSA: No. [Pause] CAP ADMINISTRATIU: Qué ha dit? SECREFARIA ROSSA: Jo? Res. CAP ADMINISTRATIU: No tardi gaire, tenim feina. [Elcar apsuntsrratiy va per sortix.) SPCRETARIA ROSSA Esp [La srcRErARIA Rossa va cap a ell li fica la mia la but- xact, voluptuosament, ili trew una cigarreta i un encenede. Stencén la cigarreta, i anca el fum a la cara i i fica obsce- nament Uencenedor a ta butxaca. ELCAP ADMINISTRATIU, ‘sts visiblement incomodat,] SPORETARIA Rossa: Gracies. Ja pot marxar. Baixaré de seguida, Quan m’acabi el permis, oi? Ino dira res a ningt, of? Gra i encara es troba malament, prengui’s alguna pas. {illa, jo en tine a la bossa que esta penjada a la meva cadira, agafi'n una, s6n analgésiques, van molt bé, jo me’n prene set al dia, ah, per cert, és millor que no baixi amb ascensor, lascensorista té el nas molt fi CaP ADMuNISTRATIU: Jo també, SPCRETARIA ROSSA: Perd ell és ‘CAP ADMINISTRATIU: No. to i vosté no, 66 [El cap apMINisTRATIU sit, La SECRETARIA ROSSA va. la barana. Es wpenja. Miva al buit, Fuma, Somriu. De cop i volta, i agafa un atac de riure. AU cap d'un moment, para de rire en see.] SECREFARIA ROSSA: Ai, ara no sé de qué reia. [Puma ie queda pensarosa) oESCENA 6 Entren la SUCREVARIA MORENA, la SECREVARIA PEL-ROJA Eel MESSATGER LOCAL.) SECRETARIA MORENA: A vegades passen coses aques- tes MISSATGER LOCAL: Com sila culpa fos meva, tu, SHCRETARIA MORENA: Perd per qui MISSATGER LocaL: Ja Cho he dit, vaig pensar: algun dia un trasto d'aquests s'estrellara contra un edifi {i mira, no va ser algun dia, no, sind precisament en aquell mateix moment, just un segon després que jo pensés aixo, SECREFARIA MORENA: Una casualitat SEGRETARIA PEL-ROJA: Jo no hi crec, en les: SECRETARIA MORENA: Ah, no? SHCRETARIA PEL-ROJA: No. SECREFARIA MORENA: [a SPCRETARIA PEI-ROJA: Voleu qu MISSATGER LOCAL: El q SECRETARIA PEL-ROJA: La meva teoria, SEGRETARIA MORENA: Oh, no. SPCRETARIA PPL-ROJA: La meva teot de Phelicdpter MISSATGER LOCAL: BE, si, perd si m’has espantar, SECRETARIA PRL-ROJA: Scie, SECREPARIA MORENA: On? n qué creus, 112 us ho expliqui? sobre Paccident 69“Roja: A terra. Esta net. ARIA MORENA: Escolta, i si no ens interessa? SECRETARIA PéL-RoJa: Us rexplicaré igualment. SECRETARIA MORENA: Me'n vag, i que m’interessa, RETARIA MORENA: Es clar, segur que ets el protago- [Pausa. La SECRETARIA PRL-ROJA miva fixament la SE- CRETARIA MORENA.] SECRETARIA PEL-ROJA: Que no te n’anav% SECRETARIA MORENA: Ara no em déna la gana. SECRETARIA PRL-ROJA: Penso parlar tant si tagrada [La SecRETARIA MORENA s'asseu a terra. ELMISSATCER LOCAL fal mateix.) SHCRETARIA Roya: Esteu preparats? Bé, comenco. [Entra el PROGRAMADOR INFORMATIC, Dut una cigar (a sense encendre als Uavis. Vew els altres ies tren ripida- ment la cigarveta de ta boca i Vamaga.| PROGRAMADOR INFORMATIC: Perd6, [Pausa.) PROGRAMADOR INFORMATIC: Bon dia. SHCREFARIA PEL ‘OJ: No, no, no ens molesta, I no patcixi, fa bastants dies que sabem que li déna al i, danquil, home, tranquil, no vol pas seure ca a punt d'explicar una teor forca interessant sobre el poder tele amb nosaltres?, e wesie de la rent ss jo? SPCRETARIA MOREA: Pots comptar PROGRAMADOR INFORMITIC: No, no este molt agra és que jo buscava, SFERETARIA Pit-ROJA: Ah, ja, el eap adh FR LOCAL: Tele... que? Ui, ui ui, i aixd ho tine nistratiu, oi? de pujar tols dos aqui, tranquil, que ho sabem tot, home, no pateixi, nosaltres som com tombes, PROGRAMADOR INFORMATIC: I sap on és? SFCRETARIA PEt-Roja: Ha baixat a la trenta-vtit, al des- Ultimament no paren de reu- nirse, vosté sap per que? PROGRAMADOR INFORMA‘ SHCREPARIA PEL-ROJA: BE, es q PROGRAMADOR INFORMATIC: No. SECRETARIA PEL-ROJA: Dones adléu. ja sabem que aquesta setmana no paren patx de la meva je LELPROGRAMADOR INFORMATIC su] SECRETARIA PEL-ROJA: Aquest tio, no el suporto. MISSATGER LOCAL! Ila teoria? SEGREPARIA MORENA: Vull Farmar MISSATGER LOCAL: Jo també. SPCRETARIA MORENA: En tens?MISSATGER LOCAL: Si. [EDssaTGER LOCAL. es treu dues eigarnetes un dels mit: jons. Les encén i en déna wna a la SECREVARIA MORENA. ] SHCRETARIA Pi1-ROJA: BE, m’escolteu © no m’escok teu? [Tora a entrar el PROGRAMADOR INFORMATIC.] (OGRAMADOR INFORMATIC: Es que en realitat no bus: cava el cap administratiu, havia vingut... SECRETARIA Pix-RopA: Per fumar PROGRAMADOR INFORMATIC: Ui, mo, nol... (Va gue el MISSATGER esld fumant.) Be. si. perd... perd també ire condicionat. per... per respirar... no suporto I em sembla que s6e allergic a aire condicionat, sobretot el de les nostres oficines... que és aire con- dicionat aromatic, dec ser aHérgic a aroma més que a Paire... és aroma de bose, aroma silvestre, em sembla, SECREVARIA PEL-ROJA: Escolti, vol callar? No veut q lens esti interrompent? [La secrerARia MORENA s‘aivvea.| SEGRETARIA PEL-ROJA: Lara per qué Caixeques, tu? RIA MORENA: Em fan mal les cames. LOCAL (al PROGRAMADOR INFORMATIC): Que vol foc? PROGRAMADOR INFORM 1c: No, ja n tine, gracies, SECRETARIA PEL-ROJA: M’escolteu q PROGRAMADOR INFORMATIC: Facin, facin, no voldria, molestartos, ja me’n vaig a n racé, on no pugui SPCREFARIA PEL-ROJA (a la SECREFARIA MOREA): Tu SPCREFARIA MORENA: [si no vull? ROA: Véste’n. [La SeCRETARIA MORENA s‘assen, sense deixar de mirar ef PROGRAMADOR INFORMATIC, que ha anat aun racé, sha rpenjat a la barana i sha posat a fumar.) SHCRETARIA PEL-ROJA: BE, som-hi, la meva teoria és la segiient [Bntra, sobtadament, fa DIRECTORA EXECUTIVA.] DIRECTORA EXECUTIVA: Algii ha vist el cap administratin? [Rapidament, el PROGRAMADOR INFORMATIC, la SECRE- VARIA MORENA i ef MISSATGER LOCAL amaguen les cigar- antes. ELMISSATGER LOCAL, en vei9T [a DIRECIORA EXE- CUTIVA, slamaga damrere la SECRETARIA MORENA i fa ges: tos endngies amb la ma per intenta culty el fum de la cigar ta.) PROGRAMADOR INFORMATIC: No, aqui no hi és, DIREGFORA EXECUTIVA: Ja ho veig, no estic cega. SHCREFARIA PEL-ROJA: Si fauna estona era al seu des- pats.DIRECTORA EXECUTIVA: Que hi fas ti, aqui SECRETARIA Pi1-RoJA: Jo? He vingut... a prendre aire, sc una mica ablergica a Paire condicionat aromatic silvestre de bose i com que vost@ tenia una altra re nid daquelles que no em necessi he pensat que podia. DIRECTORA EXECUTIVA: Prou, Aixi que no Than vist Miha dit que anava un moment al lavabo. Perd fa vint minuts que no torna, SECREPARIA MORENA: Deu DIRECTORA EXEGUTIVA: Qu SECREVARIA MORENA: Jo. DIREGTORA EXECUTIVA: Qui SECRETARIA MORENA: Secretaria del cap de Seleceié de Person: DIRECTORA EXECUTIVA: De la nostra empresa? SPCRETARIA MORENA: DIRECTORA EXECUTIVA: Ab. No la coneixia, Tant de gust, Me'n vaig. (A la SeCRETARIA PEt-ROJA:) Lt aqui a cine minuts al despatx. Adéu. per res, dones nar restret. ha parlat, ara? vost? [Lapirrcrora execuriva dubta, nerviosa —havia pujat 44 fumar— i surt, enfurismada. Immediatament, el PROGRA- MADOR INFORMATIC, [a SECRETARIA MORENA i ef MIS- SATGER LOCAL frewen les cigarrtes i fumen dvidament.] MISSATGER LOCAL: Quina dona, no? SECRETARIA PEt-ROJA: No és una dona, é un monstre, una maquina. Lara, la meva teoria SECRETARIA MORENA (al PROGRAMADOR INFORMATIC) No li fa por mirar a baix? Fy SECRETARIA PEL-ROJA: Callaaanal!! [Pausa.] SECRETARIA Pit-RoJA: BE. Molt bé, Comenco. La meva toria é la segiient: tots tenim una energia desme- da aqui dins, al cap, m cervell. I no sabem control su exactament dins el la, no som capacos de manipulara al nostre gust. Moltes vegadles, o algunes, depen de la gent, un de- sig ocult, inconfessable, potser inconscient, té tanta tal, tanta forga energetica pur ble, tanta forga bruta insospitada eteria ‘metafisica (d6na'm un cigarret que ja m'estic escal- fant... gracies), tanta, que aquesta energia, que ha anat concentrantse, condensantse, surt de dintre pe bolia vaja, i aquest el nostre eap com un vom no provocar-nos una explosis interna, una e la causa de fendmens estranys com ara els accidents les desgracies les tragedies les morts de les persones que odiem. MISSATGER LOCAL: Quéee? Aixi vols dit que jo vaig ser cl culpable de... Peré si jo no odiava ning... Ni tan sols sé qui pilotava Phelicdpter... Ni coneixia cap dels cent trentaset morts.. Pot xia algun perd de vista, de yeu tal a ningdi sino he matat una a més, jo no vull fer mosca, jo. SECRETARIA PEL-ROJA: Aixd és el quee tu et penses. SECRETARIA MORENA (al PROGRAMADOR INFORMATIC): No li fa por mirar a baix?PROGRAMADOR INFORMA’ SECRETARIA MORENA: No na d’aquesta manera? SECRETARIA PEL-ROpA: Escolta, nena, mn’ jant oq SECRETARIA MORENA: Que? Ab, teva teoria no em convene, stis boicote: perdona, és que la deixes passar? [La secREVARIA MOREA sha aixecat amb la intencié da nar al costal del PROGRAMADOR INFORMATIC, La SECRE- VARIA PEL-ROJA, desafiantla, lenca la cigarreta als peas de laSECRETARIA MORENA i [esclafa, La SECRETARIA MORF- NA se'n niu i va cap al PROGRAMADOR INFORMATIC. EL MISSATGER LOCAL ¢s queda ben a prop de la SECRETARIA PEL-ROJA, nervids de vewr’s sol amb ella.) SECREPARIA MORENA: No té vertigen? PROGRAMADOR INFORMATIC: Una mica. Precisament ‘em poso aixt per vénce'l. Per perdre la por. SECRETARIA MORENA: L’altre dia vaig estar a punt de SECRETARIA PEL-ROJA (al MISSATGER LOC 1): Se’l vol lligar. MISSATGER LOCAL: Ta mi que. SECRETARIA MORENA: Aqui mateix. Vaig relliscar, vaig cen fals. Em vaig espantar. Aquesta barana no és gaire segura. PROGRAMADOR INFORMATIC: Es molt segura. SRCRETARIA PEL-ROJA (al MISSATGER LOCAL): Ho he la, quins ulls, se'l fer un movimes notat de seguida, Mirada, menja amb els ulls la molt 6 MISSATGER LocAL: Me’n vai. SHCREPARIA PEL-ROJA: Espera, home, espet que no, havia acabat d’explicarte, MISSATGER LOCAL: Tine f SECRIEPARIA PEL-ROJA: F PROGRAMADOR INFORM: MISSATGER LOCAL: Mint, na, saps? faig por o qué? 1c: Li fa por? SECRETARIA MORENA: Si, PROGRAMADOR INFORMATIC: Ha de tenir co Vingui SECRETARIA PEL-ROJA: Oh, ob, pe Fun sobre Valtre! MISSATGER LOCAL: Dones, si, em fas por, molta por perqué perqué perqué perqué trobo que estas molt O si ja estan gairebé bona i m‘agradaria follar amb tu, au, ja Cho he dit! Bul, ja m’he quedat tranquil, ara ja me’n pue anar. SHEREETARIA PEL-ROJA: No em deisis sola, PROGRAMADOR INFORMATIC: Ho veu? Oi que no té por SFCRETARIA MoRENA: No, perqué m’esta agafant. MISSATGER LocAL: Vols sortir amb mi aquesta nit. (JA: Escolta, nano, vols callar?, no ‘em deixes sentir el que diuen, MISSATGER LOCAL: [a tu que t'impor PROGRAMADOR INFORMA seva companya és una mica especial SEGRETARIA MORENA: QU lla? PROGRAMADOR INFORMATIC: Sf SECREPARIA MORENA: No és gens especial, (All, perqué la senti la SecREVARIAMISSATGER LOCAL: O sutts amb mi vaig. SHCRETARIA PEL-ROJA: Nxt, SECREFARIA MORENA: Vol sortir amb mi PROGRAMADOR INFORMATIC: Qu SecREFARIA MORENA: No ho sé. Per parlar. Per sopar Per PROGRAMADOR INFORMATIC: Pot venir també 2 Per fer que dona? SECRETARIA MORENA: No, SPCRETARIA PEL-ROJA: Puta, MISSATGER LOCAL: Tu estas pirada. SHCRETARIA MORENA: Oh, si tingués valor, em Ilangaria ara mateix a bais. c: Dones no. PROGRAMADOR INFORM: 1c: Per q) ARIA MORENA: De la vergonya que sento. Dew pensar que faig aquesta mena de proposicions a qualsevol. ske PROGRAMADOR INFORMATIC: Jo so penso res SPORETARIA MORENA: Segur que pensa que s6c una, L una puta, Es que ho és! MISSATGER LOCAL: BE, tu t’ho perds, [EL sssarerR Local eseup a tema, als peus de ta se CRETARIA PEL-ROJA, Li dedica un gest obsct grller, Nene la cigareta al but i sur) PROG FARIA V4 {AMADOR INFORMATIC (a la SECI Pot acostar-se, sivol, aixi ens sentir’ millor: -ROJA) Roya: i? No, si jo ja me SHCREFARIA MORENA: Qué? Mentid nant filla de puta gelosa gelosa de mer ra fastigosa repug- a que ja te res? truja mentidera sino ens has tret els ulls, de sobre no Ii has tret Pull de sobre i abans has dit 1 fatal ha dit no el suport aquest tio i ara es amb els ulls mentidera covarda gossa fastigosa tant de bo una bufada de vent et Hancés des daqui i Vesclafés contra el terra i et fes reben: tar el cos en mil bocins en la topada tota t1 una bres esclafats men- cexplosié tota tun nyap dem tidera inculta eure dal! inculta porca esotérica de me [1a SeCRETARIA MORENA surt coments} SHCRETARIA PELROJA (al PROGRAMADOR INFORMATIC): Em déna un cigarret? PROGRAMADOR INFORMATIC: Nomé tine aquest. SPCREFARIA PRL-RO]s: Em déna una cakada? pols, SECREFARIA PEL-ROJA: Vost? no em cau be. PROGRAMADOR INFORMATIC: J. SECRETARIA PiI-ROJA: Vol que li expliqui les meves, [ELPROGRAMADOR INFORMA duit i surt, La SeCRETARIA P 1 Henca fa seva eigarreta al ROJA ¢5 rypenja a ta bara ra i mira el cel)SECRETARIA PRL-ROJA: Passen coses estranyes quan la gent sodia, [Sobiadament, travessa el tervat una violenta bufada de vent. La SECRETARIA P2L-ROJA s‘éspanta, Ha daferrarse ben fort ala barana per no caure,] SPCRETARIA Pit-ROJA: Oh! Auxili! No vull caure, no vull caure! Oh, Déu meu, Déu meu, ajuda'm, sal- 10 em deixis va'm, Déu meu, tingues pietat de mi caure, Déu misericord fo ESCENA 7 |, la SECREVARIA CASTA- Wa.) [Entren ef ca apsuist Ra’ NYA i la DIRECTORA EXECI cons sentira ningti segura. Uhimament nn els ascensors, DIRECTORA EXECUTIVA: Aqh SECRETARIA CASTANVA: No n'est hi ha més transit aqui q [Elcar apsusasrratio trew tabac.) CaP apMuNisTRATIU: DIRECTORA EXEGUTIVA: Qué? No hem pujat aqui per per fumat. A mésa mésjo no fumo, ella tampoe no. fiuma, només tu infringeixes les normes i no et denuncio perqué som amics, ja ho saps, no hem ujat aqui per distreure’ns. CAP ADMINISTRATIU: Per, DIRECTORA EXrCUTIVA: Hem pujat aqui per weballar, SECRETARIA CASTANYA: Jo si que fume. DIRECTORA EXECUTIVA: Ah, [Pausa.) DIRECTOR EXECUTIVA: Fumar no la desconcentra? 1 CASTANYA: En absolut ORA EXECUTIVA: En aquest cas, pot fumar, CAP ADMINISTRATIU: I jo? BtDIRECTORA EXECUTIVA: Fes el que et doni la gana, tu matei cap aDMuNisTRATIU: Tingui SPCRETARIA CASTANYA: Gri CAP ApMINisTRATIU: Ja me'l pagara després, no pateini SEGRETARIA CASTANYA: C LElcAP ADMINISTRATIU i la SECRETARIA CASTANYA sen cenen les cigarsetes,| 1 uTIVA: Heu acaba? Bé. Suposo que es preguntara per qué Phem convocada, SECRETARIA GASTANYA: Si DIRECTORA EXECUTIVA: Suposo que vol a “CRETARIA CASTANYA: Estic una mica incOmoda. CAP ADMINISTRATIU: No my'estranya. RECTORA EXECUTIVA: Em deixes conti Bé. Sé que li semblara posarem. Bé, es tracta de... u? Gracies, any aixd que ara Ti pro- [Za pirectora ExecuTIvA mira les cigarretes de la SECRETARIA CASTANYA i el CAP ADMINISTRATIU.] DIRECTORA EXECUTIVA: Ah... Ara no sé com explicar- ho, estic una mica viosa, jo, també, Explica CAP ADMINISTRATIU: Jo? pire FORA. EXEC Wa: Si, Comenga pel comenca- ment, per exemple, O no, per ella, comenca per ella, explicati per qué hem triada a ella Be CAP ADMINESTRATIU: Ja, intcHigent. S’ho di RIA CASTANYA: No mv’imagino r SPCRE no sé de qué m’estan parlant ino sé ‘qué es basa per crew. re que jo s6c inteHigent. CAP ADMINISTRATHU: Be... A vost Phem tr minaci6, EI camp de les secreti nostra, empresa és bastant limitat, No brillen gaire per les seves aptituds precisament, La meva és poca cosa que una retardada mental. A més am falsa, grollera, inculta, bruta, va mal vestida, té les tungles massa argues i pintades i s com una vulgar prostituta per ocupar un cai més alt dins empresa, que ingénua, la pobra, no. podria ocupar amb Ia seva nulla capa al. Per cert, sempre he tingut curiositat er saber com va poder passar el Control de M segurament ficantse al Hlit amb el leccié de Personal, hauriem dinvestigar a fons aquestes irregularitats i exposar el cas obertae ment en el proxim Consell Execut Dinecrora EXECUTIVA: No eal. Ja ho vaig fer en el dat rer, ahir mateix, Acaben de destituir el cap de Se- leecié de Personal fa un parell ehores. Masclista fastigés, La placa esta vacant. Per cert, me 'he bat en els lavabos. Quina gracia. Estava vomitant CAP ADMINISTRATIU: Pobre. DIRECTORA EXECUTIVA: Pobre? Ara et fa Ilistima aquest, pore? car Apne npre he pensat que en el fons era un bon home. Potser no n’hi havia per tant. 8sDIREGTORA EXECUTIVA: Bé, prou aquest tema. CAP ADMINISTRATIU: Ah, sf. De qué parkivem? SECRETARIA CASTANYA® De la. la ineficacia de la seva, secretaria, CAP ADMINISTRATIU: Ah, sf, Per cert, sap qui SECREFARIA CASTANYA: Si, La morena, CAP ADMINISTRATIU: No. Es rossa, SPORETARIA CasTANYa: No, és morena. Tenyida de DIRECTORA EXECUTIVA: Ha ha ha. CAP ADMINISTRATIU: Si, dones... aixd. Necessitem una secretaria eficag, inteHigent. Per tant, Ia dentment, descartada. DIREGTORA EXECUTIVA: Hi ha la meva, SPCRETARIA CASTANYA! L DIRECTORA EXECUTIVA: Com? SPCREPARIA CASTANYA: La pél-roja DIRECTORA EXECUTIVA: Si. SECRETARIA CastANva: F's que li diem lestipida, DiRECTORA EXECUTIVA: Ah. No ho sabia SPCRETARIA GASTANYA: També és morena. DIRECTORA EXECUTIVA: Oh... Vost2 ho sap tot. SEGRETARIA CASTANWA: No, DIRECTORA FXECUTIVA: BE, dones el que Ii passa a la meva, a part de Mestupidesa aquesta que vosté fi troba, és que té greus problemes... com Thi d paicologies, si es pot dir aixi SECRETARIA CASTANYA: Ah, si? DIRECTORA EXECUTIVA: Si, Confon Ia competitivitat amb la guerra, el dialeg amb Ia disputa. A més a més... sé que ara seré una mica indiscreta, no ho: on ningti, em penso, només jo, m*ho va confessar Valtre dia... a més a més és creient CAP ADMINISTRATIU: Ab. AixO no m’ho bavies dit DIREGTORA EXECUTIVA: De fet no he pensat mai q fos ineficient, al contrari és llesta i rapida, un pel Li molt dinami- a. El problema ve quan ¢s relaxa i es deixa dur per les seves fantasies (ella dint les seves teories) massa nerviosa perd efieag, punt SecREPARIA CASTANYA: No ho entene, DIRECTORA EXECUTIVA: El problema ve quan ella ha de pensar per si mateixa, Quan la feina deixa de ser ica per ser reflexiva, No sé si 0, Les . segons el meu parer, també han de s ra, Han de saber valorar l'estat animic dels seus jefes i obrar en con- ia. Si tenen el cap ple de teories adquirides, ena ber reflexionar, a la seva man impersonals, esotériques, rituals, si en predestinacis i en entitats superiors que ens guien iens dominen dobleguen segons la se o fan res per intentar canviar el decurs de les cir- ‘cumstincies i es converteixen en el que és ella: maniitica de Vordre establert, inflexible i incapac alterar tes per obrir noves perspectives que se st tin del treball ia, é a dir en una reaceionari dora pura. Jo necessito, nosaltres tra cosa. Un cap, una sensibilitat, un caracter, una iinari i avorrit de la tipica secret persona. No una maquina idiotivada pel pes de Vordre i de la tradici6, SECRETARIA CASTANYA: No entene on vol anar a parar DIRECTORA EXECUTIVA: Si que ho entén, Ho esta sos- 85,nt tota lestona i no s‘atreveix a preguntarho. independitzarnos de empresa i crear- nova, sense afany de lucre, per gust, per plaer, pel plaer de saber-se protagonist aventura sense dependre d'un monstre i pit Vall, voles i devorador, volem una empresa pet sense ser una part infima i despersonalitzada de res ni de ningit, una feina intelligent i petita pero profandament apas- sionant. SECRETARIA GASTANYA: No sé per qué em volen a mi. CAP ADMINISTRATIU: Ens agrada, SECRETARIA CASTANYA: Com ho saben? DIRECTORA EXECUTIVA: Ho sabem. SECRETARIA GASTANYa: Qui els ha parlat de mi? car apaivisrrattu: Tothom parla de vosté. Des del primer dia que va entrar a empresa. Tots nosaltres, cenvegem el seu jefe. El mateix director general cenveja el seu jefe, DIRECTORA EXECUTIVA: Tothom enveja, a vost®, SboRETARIA GastANYA: Tothom? DIRECTORA EXECUTIVA: Totes les seves companyes Tothom la vol, a vosté. Si vost@ és... és empleada model, empleada de moda! SECRETARIA CasTANYA: Jo no vale res. El meu cap é una barreja confusa Widees i séc estranya, [Pausa.) SECRETARIA CASTANYA: No serveixo per [Pausa.) SEORETARIA CASTANYA: Només per pensar i imaginar, a pirec ccoses sense cap ni peus, ona EXECUTIVA: Fantistict!! E aixd el que ne- cessitem! CaP ADMINISTRATHU alg SECREFARIA CaStANYa: No T'entene. Jo no Muito per no ser ningt. Jo, senzillament, sée ning DIRECTORA EXECUTIVA: Vosté és extraordinarial! SECRETARIA GASTANYA: Suposo que no deuen yoler per ser algu marxar daqui fins que no tinguin tots els trimits solucionats de empresa que volen crear DIRECTORA EXECUTIVA: Si, SEGRETARIA CASTANYA: Aix6 Vol dir mesos, DIRECTORA EXECUTIVA: Tot esti caleulat, setze mesos. SECRETARIA CASTANYA: Mirin, ttn ocell [Pausa.) deuen voler SECRETARIA CASTANYA! Suposo qu dar el secret durant aquests setze mesos. DIRECTORA EXECUTIVA: Per descompt SECRETARIA GASTANY«: Jo podria, binectora Execurtva: No ho fara, SECRETARIA CASTANYA: No, & clar que no, No ho faré. 8 no accepto formar part del seu 8;[Pausa.] DIRECTORA EXECUTIVA: Fastigs? CAP ADMINISTRA sec CAP ApatintsrRATIU: I dones? DIRECTORA EXECUTIVA: Escolti escolti escolti escolti, a, petita, el fons és un pro- hosaltres volem una cosa nova, aut6nor lliure, autogestionada, creativa jecte ambiciés, no ens agrada com van els negocis| aqui, tot és ampullos, impersonal, gris, rutinari. Volem aventura, rise, emocid, passi6, no ho entén? SECRETARIA CASTANYA: No. Vostes el que vol [Pause CAP ADMINISTRATIU: Qué? RETARIA CASTANYA: No sé com puc dit-ho. DIRECTORA FXEGUTIVA: Qué li passa? SECRETARIA CASTANVa: Mirin, un altre ocell. [Pause] SECRETARIA CASTANYA: Aquell era un mascle i aquest tuna femella. De races diferents. Tenen races els ocells? Si. Tenen races. Doncs aquests dos ocells, de races diferents, shan fet un niu per a tots dos. Mirin. Volen, Es precipiten avall, en caiguda lliure, iia dos pams del terra remunten el vol tot desafiant les Heis de la gravetat. Per aixd sén ocells. Si Hancés, no podria fer el matcix, A dos pams del 88 terra jo no podria canviar la uajectoria de la caigue da per evitar el xoc contra el terra. No podria. No puc fer res contra les Hels de la gravetat. Per tant, sé que no sée un ocell [Pause SECRETARIA CASTANYA: Vostés tampoe, tot i que s6n una raca ben diferent de la meva. [La secre 1A CASTANYA suert] CAP ADauNtsTRATIU: Es DIRECTORA EXECUTIVA: M’encantal!!! 14 boja [Pause] pire iva: Necessito fumar, necessito fir mar, fimar, fumar! CAP ADMINISTRATIU: Qué?! Tu fumes?! DIRECTORA EXECUTIVA: Si, si, si, jo fun FORA EXI cch?, no fumes, tw?, dones passa, hi tens alguna cosa en contra, que jo també fumi, ch?tt! CAP ADMUNISTRATIU: No, 10 cal que cridis, [EL car apsuusrrariy Wi déna una cigareta i Chi encén) DIRECTORA EXE: CAP ADMINISTRA 89Dinecrora exrcurriva: La vull a ella, CAP ADMINISTRATIU: N’estis segura? DIREGIORA EXECUTIVA: Tu no? CAP ApsiNISTRATIU: No ho s IRECTORA EXECUTIVA: Jo 6 volar: CAP ADMINISTRATIU: Qué? DIRECTORA FXECUTIVA: Jo sé volar: CaP ADMunisTRATIO: Me'n vai [ELCAP ADMINISTRATIU sust, La DIRECTORA EXECUTE va slacasta a la barana.) RECTORA EXECUTIVA: Jo sé volar jo sé volar jo sé volar jo sé volar jo sé volaaaaar...!!! [La pimecrora execuriva es pasa la cigarrta a la boca, {treu mig cos a Uexterior per sobre la barana, obne els bracos en crew i tanca els ule] 9 ESCENA 8 [intron ef pROGRAMADOR INFORMATIC # ef MUSSATCER Locat.] stat MISSATGER LOCAL! Avui puc We aqui tora ka tarda. No hi ha feina. No hi ha feina per mi, Ja nningti envia paquets. Tothom envia cartes. I el correu electronic ja gairebé no s'espatlla mai. I si s'espatlla, fan servir el fax. Si algun dia milloren el servei de correus, em despatxaran. I si em despat- xen, no sabré qué fer. No sé fer res més, no sé fer res, Portar documents i paquets d’un Moc a Valtre aquesta ciutat al més rapidament possible, M'a- grada la meva feina, perd no té futur. En canvi vos: te... Per qué no em déna classes informatica? PROGRAMADOR INFORMATIC: No tine temps, [EL anssarcer Locat. oferrix tabar al PROGRAMADOR INFORMATIC. Fumen.] MISSATGER LOCAL: [Pause] PROGRAMADOR INFORMA MISSATGER LOCAE: Si. PROGRAMADOR INFORMATIC: Com em troba? Puc Ferli una pregunta? oMISSATGER LOCAL: Qué? OGRAMADOR INFORMA MISSATGER LOCAL: Doncs... no ho sé, simpatic, normal, Com em troba, vosté PROGRAMADOR INFORMATIC: Vull dir fisicament Locat: Dones... Per qué m’ho pregunta? AMADOR INFORMATIC: No ho sé. [Pawsa.] PROGRAMADOR INFORMATI R LOCAL: Ab. PROGRAMADOR INFORMATIC: Obsessionat, : Perqué estic preocupat. MISSATGER Locat: Ah. Fs que d'aquestes coses jo no, hi entene PROGRAMADOR INFORMATIC: LEistima, MISSATGER LocaL: Si vol, vaig a buscar el meu germi, PROGRAMADOR INFORMATIC: El seu germi? MISSATGER LOCAL: Home, ell é un expert en aquestes coses del fisic PROGRAMADOR INFORMATIC: No el conec MISSATGER LOCAL: Si que el coneix, és cl fisonomista, del torn de tarda, PROGRAMADOR INFORMATIC: Ah, si No s'assemblen i MISSA'TGER Locat: Som germans de mare, PROGRAMADOR INFORMATIC: Ah. MISSATGER LOCAL: Vaig a busear-lo? PROGRAMADOR INFORMATIC: No, no, no es molest oe [Pause] PROGEAMADOR INFORMATIC: Aixi vosté no sap di si em troba guapo 0 no? MISSATGER LOCAL: Perd per qué li preocupa, aixt PROGRAMADOR INFORMATIC: Perque tiltimam totes les dones em persegueixen, sobretot les secretiries mnpresa, totes em ¥ meus serveis constantment, a vegades amb consul: consultes i fins i tot espat- tes idiotes que sén false programa o esborren memd- n expressament i so bloquegen els teclats, Havors cen veu baixa, em despu- la, m'intimiden, i aixd em posa |i em vénen ganes de cér bo jo i elles malalt, em sento rid rer, d’escapar, i d’anar a de Gi6 sexual, perd no ho faig perqué no entene res. é jo no em considero gens atractin, MISSATGER LOCAL: Ara que ho div, jo, la veritat, el ROGRAMADOR INFORMATIC: Ho yeu? ch? No sé si la meva oj MSsATGER LocAL: De del nid podra ajudarto, PROGRAMADOR. INFORMATIC idea, MISSATGER LOC: corrobora la meva Quina, ROGRAMADOR INFORMATIC: Que com més Hleig es tro- ba un més agrada als altres, MISSATGER LOCAL: Una idea molt original PROGRAMADOR INFORMATIC: A mi també m meva feina, perd si només se'm fa servir per calmarcls impulsos erdtics de vint o trenta assedegades sexuals, hi hauré de posar remei, Si, si, les denun- ciaré i s'ha acabat. Que els obrin expedient i les facin fora de empresa, tu! MISSATGER LOCAL: Escolti, pe per qué no se n'apro- PROGRAMADOR INFORMATIC: No put, esti ca MISSATGER LOCAL: T PROGRAMADOR INFORMATIC: Que no ho entén? Estic casat, li he dit, Tine dona, tine una dona, jo sée nor 1, jo s6e mondgam, sap? Com els Horos. La meva dona és la meva dona i ella é l'iinica, m’entén? No |i cap res més dins el meu cap, només ella, ella les esborra totes, m'entén?, les converteix a totes pols, en fum, en ombra, en res, perqué ella no é tuna dona com Tes altres, perqué jo sempre em tobo Heig, perd amb ella curiosament & atractiu, sé que és dificil d'entendte. MISSATGER Loc: Sijo estignés en el seu Hoc... bufl, me les passaria totes per la pedra. So- bretot la pél-roja, collons! Em porta de cul PROGRAMADOR INFoRMATIC: Esti malalta dels nervis, MISSATGER LOcAL: Si, é una mica pesada quan Cex- Plica les seves coses i es pensa que en sap més que tu, de tot, del mén, de les coses de la vida, quan parla del més enlli i del més endins, perd jo no fi faig casino Fescolto perqué només la miro, i si esti- spatllé inador cada dos minutsijo hi arreglaria i de pas sada li faria algun favor, me la follaria viva PROGRAMADOR INFORMA nto e: Voste & molt jove. MISSATGER LOCAL: Si, perd vosté tam! PROGRAMADOR INFORMATIC: Em troba jov MISSATGER LOCAL: I tant! Escolti, escolti, no em pot mitica® A canvi Ii ofereixo un Curs Accelerat de Domini Sexual Secretarial... Ha broma, és clar: hha ha, PROGRAMADOR INFORMATIC: No em fa cap gricia, : Perdoni, MISSATGER LOC [Pausa, ELmissatceR LOCAL, trru Vaparell de misica ies posa els auriculars. EL PROGRAMADOR INFORMATIC freu tun munt de papers dela butxaca de Vamericana i comenca a rencarrtos a trossets.] MISSATGER LocAL: Ame PROGRAMADOR INFORMIY jcaaanal!... Qué esta fent? MISSATGER LOCAL: Qué sn aquests papers wrtes d’amor de les se- ia. Deu, quin- PROGRAMADOR INFORMATIC cretiries, Per fax, per email, a la bi ze, vint per dia me'n trobo. MISSATGER LocAL: Doni-me’n uns quants, qui I no pateixi, ch?, que jo el wobo espantosament Meig! PROGRAMADOR INFORMATIC: Gricies, gricies de veritat ‘judo. [Bl nssarcrR Locat. li agafa alguns papers. Li posa els uriculars al PROGRAMADOR INFORMAIC, fer animar to) a! Uhahaah! PROGRAMADOR INFORMATIC: Am MISSATGER LOCAL: Ha ha hal[Trenquen papers i ets van lencant al buit per sobre de la bharana, En Uloc de cau, ls papers volen i pugen enlaire. El PROGRAMADOR INFORMATIC sinclina perillosament i inten ta fer que els trossos de paper se'n wagin avail, EISMSSATCRR LOCAL stxpanta de veure el PROGRAMADOR INFORMATI amb mig cas suspis a Faire) No cauen! No PROGRAMADOR INFORMATIE: No caue MISSATGER LOCAL: Eh! PROGRAMADOR INFORMATIC: Que? MISSATGER LOCAL: No ¢s Ilancil! PROGRAMADOR INFORMATIC: I ara! Qué diu? Estie des- esperat perd no tant, home! MissaTGER LOCAL: Ah, Uf, [EL PROGRAMADOR INFORMATIE rin, Noquen les mans, a Vamercane. Ballen, riven, cate. Sool de trinsitintens.} 6 ESCENA 9 [Entra la SeCRETARIA MoRENA, plorant, Es repenja a la bavana, tren una cigarrta i fuma, Entra la SeCRETARIA CASTANYAL] SEGRETARIA MORENA: M’han canviat de seccié, SECRETARIA CASTANYA! Ho sé. SECRETARIA MORENA: Han fet fora el meu jefe. SECRETARIA CASTANYA: Ho 86, SPCRETARIA MORENA: Trafic dinfluencies, corupcis, persecucié sexual, tot aixd han dit, No ho entene. SECREFARIA CASTANYA: Jo si. E SEGRETARIA MORENA: Si, pero SEGRETARIA CASTANYA: Estava malalt, era SECRETARIA MORENA: Jo me T'aprecio, Per qué div veritat ‘sun bon home. obsts, SPCRETARIA C/ SSTANYa: No em facis cas. SECREPARIA MORENA: Vols un cigarret? SHCREFARIA CASTANYA! Sf SECREFARIA MORENA: T SECRETARIA CASTANYA: Gracies. SECRETARIA MORENA: Els tan estranya. tan. A vege des em poses. SPCREPARIA CASTANYA: Em penso que puja algt [Pawsa.SECREFARIA CastAnya: No. No puja ing. He sentit un soroll, SECRETARIA MORENA: Jo No, [Sovoll de vidres trencats. La SECREVARIA CASTANYA mira ‘abaix, per damunt la barana.] SPCRUTARIA CASTANYA: Mira, Agha trencat um vidre Mira! stomicrhnia soweNa: sel meu despate! SECRETARIA CASTANYA: Es ell. El teu jefe. Mira'l. Es repenja ala finestra. Trew mig cos. Ha sortit. Mra! SECRIETARIA MORENA: Qué vol fr? SUCREETARIA CaSTANVa: EstA mirant a babs. SUCRETARIA MOKENA: Qué fa? Ning 'atura? SECRETARIA cASTAWWA:S'ho pensa, Cau [Se sent un ovt larg, profiund. Caiguda, Ress.) SFCRETARIA CASTANYA: Jt est. SECREFARIA MORENA: Sha Iangat! SECRETARIA CASTANYA: Era un obs@s, era un obsés, es- tava malalt, SECRETARIA MORENA: Me Papreciava, SECRETARIA CASTANYA: Em fa mal el cap. (Pawsa.} sucrerinta castanya: Pobre home. Quant et dee, pel cigarret? SUCRETARIA MORENA: Res, res, é un regal 8 [Entra coments, esbufegant, el caw ADMaNISTRATIU, Mira la SPCRETARIA MORENA.] cap apauisrraTiU: Ah... han vis... un company mew. ah, el seu. el seu jefe... sha. ha... ho ha vist... jo no..no... no he pogut fer res per aurarto, no hi he arribat a temps. SPCRETARIA MORENA: Ha intentat impedircho, vost? CAP ADMHINISTRATI si, no he pogut fer res... res, SECREFARIA MORENA: Gr LED CAP ADMINISTRATIU i la SECRETARIA MORENA 6s siren. Silenc-) reatu: Podria... podria donarsme... sis plan, ho necessito... per aixé he pujat aqui... not per aixd... un cigarret2. [Za secre iron.) RIA MORENA li dna una cigarreta i foc. Bs SECREFARIA MORENA: Gri [La srcretania MORENA es pose a plorar. ELCAP ADMI- susrratiy Fagafa i Tabraca.] SECRETARIA CASTANYA: Haut de plo [Soro de sirenes que s'acosten.]ESCENA 10 [La SeCRETARIA Pi ra sigilosament la SECRE! ve [a SECRETARIA PRI-ROJA.] ROJA est: mivant al buit, fumant RIA ROSSA, 8 cobloca dare SECRETARIA ROSSA: Uh! SECRETARIA PEL-ROJA: Ab!, mi’has espantat. SECRETARIA ROSSA: Ho he fet expressament SroRErARIA PEL-ROJA: Estipida, SPCREPARIA ROSSA: Mira qui parla, SPCREFARIA PRL-ROJA: No vous que hauria pogut ca re, imbecil? SECREFARIA ROSSA: Ai, com et poses per una broma, cearinyosa, nena, SEGRETARIA PEL-RojA: Una broma earinyosa? SECRETARIA ROSSA: A tur Cagrada mitar a baix? om fa meditar. RIA ROSSA: Doncs.a mi no em fa res, ni por, ni gricia, ni meditar. Mira, veus? L’altre dia cra aqu pensava: si caigués, em morivia. La gent dria va caure, la pobra, O potser: es va langar, com el subnormal del cap de Selecei6 de Personal, que va quedar fet una coca, pobret. Ui, ui, no, no fa per i, aixd de tirarme, no wobes? SECRETARIA PRL-ROJA: Més aviat fa per tu que et titi alg SECRETARIA ROSSA: Tens umn sentit de humor tan es- pecial