0

LLIURAMENT 1

Elena Ribes

Facultat de Psicologia, Universitat de València

33321: Dissenys d’investigació en psicologia

Dolores Frías-Navarro.

17 d’octubre de 2023
 1

Índex
Supòsit 1. Indefensió apresa i depressió en rates. Disseny entre -subjectes unifactorial (A =
2) univariat..............................................................................................................................2
Supòsit 2. A = 3. Disseny entre-grups unifactorial A = 3 univariat (ortogonal).....................10
Autoavaluació. Supòsit 3. A = 3...........................................................................................13

FALTA AUTOAVALUACIÓ EXERCICI 21 REDACTAR

RESULTATS + TAULA TUKEY

EXERCICI A = 2 DE L’EXPLICACIÓ
 2

Supòsit 1. Indefensió apresa i depressió en rates.

Disseny entre -subjectes unifactorial (A = 2) univariat.

Autoavaluació del plantejament de l’exercici 1 i anàlisi: indefensió i depressió

en rates.

1) Objectiu de l’estudi.

L’objectiu de l’estudi és comprovar si la indefensió apresa produeix dèficits

depressius.

2) Hipòtesi de l’estudi (hipòtesi experimental o científica)

1. Com a constructe: La hipòtesi d’aquest estudi és que la falta de
control de la situació per part de les rates crea dèficits depressius.
2. Operacionalitzada en l’experiment: Col·locar a les rates en un
laberint amb shock escapable o inescapable.

3) Variable independent o factor:

 3

1. Com a constructe: crear la situació d’indefensió o no

2. Operacionalitzada en l’experiment: control del tipus de descàrrega.

4) Variable depenent o resultats:

1. Com a constructe: grau de simptomatologia depressiva.
2. Operacionalitzada en l’experiment: el temps que tarda la rata en
recórrer el laberint.

5) Possibles variables estranyes:

1. Com a constructe: l’experiència i aprenentatge
2. Operacionalitzada en l’experiment: s’utilitzen 10 assajos previs per a
que les rates tinguen el mateix nivell d’aprenentatge.

6) Planteja altres possibles variables estranyes i el seu control:

Altres possibles variables estranyes podria ser el sexe, l’espècie o l’edat, els
quals podríem controlar fent una preselecció on sols agafem 1 tipus de sexe
i espècie per controlar possibles diferències.

7) Metodologia de l’estudi, per què.

Com sabem, la metodologia de l’estudi pot ser experimental, quasi-

experimental i no experimental. En aquest cas diem que és experimental, ja
que es dona una manipulació de la VI de tipus de descàrrega perquè hi ha una
de tipus escapable i l’altra inescapable, és el que manipula l’investigador.
També perquè s’assigna aleatòriament, de forma que a l’atzar s’ha assignat la
mitat al shock escapable i l’altra al shock inescapable.

8) Tipus de disseny de l’estudi, per què.

El disseny és unifactorial (A = 2) i univariat, ja que sols hi ha una variable

dependent. També és ortogonal perquè hi ha el mateix número
d’observacions per a cada condició i entre-subjectes perquè hi ha dos
mitjanes diferents.

9) Plantejar les hipòtesi estadístiques.

 4

H0: La diferència entre shock escapable i no-escapable no és

estadísticament significativa.

Halternativa: La diferència de la puntuació dels dos grups és estadísticament

significativa i sistemàtica.

10)Plantejar l’equació estructural del model nul o restringit

Y=M+E

11)Puntuació pronosticada pel model nul.

^Y = M

12)Plantejar l’equació estructural del model alternatiu o complet

Y=M+A+E

13)Puntuació pronosticada pel model alternatiu

^Y = M + A

14)Què valor té S, per què.

Identifiquem la S com el total de subjectes, que en aquest cas és 8 (S = 8)

15)Què valor té N, per què.

Representem N com el nombre total d’observacions, que en aquest cas és 8

(N = 8). Hi ha 8 subjectes, i solament una observació per cada un d’ells.

16)Que valor té n, per què.

Entenem n com el valor que té la mostra, que en aquest cas seria 4 (n = 4),
perquè s’assigna cada condició a la mitat de la població, el número
d’observacions per condició.

17)Què valor té la representació del factor A i les seues condicions,

per què.

Entenem l’A com la VI, que en aquest cas és el tipus de descàrrega

associada. Com que hi ha 2 condicions: el shock escapable i el shock
inescapable, doncs A = 2, sent a1 i a2. A més, A = Ma - M
 5

18)Què valors té Y, per què.

La Y és l’efecte o VD, que en aquest cas es pot veure en el temps que tarda
la rata en recórrer el laberint. Els valors d’Y 1 = 23, 11, 12, 26 i Y 2 = 39, 38,
23, 28.

19)Què valors té M, per què.

La M la identifiquem com la mitjana general, M = 25.

20)Què valor tenen les 2 mesures de les condicions de la variable

independent.

El valor d’ambdues condicions és:

23+11+12+26
ma1 = = 18
4

39 ,38 , 23 , 28
ma2 = = 32.
4

Vegem que la puntuació és major en a 2, corroborant la teoria que en el

shock de no-escapable el temps és major.

21)Què valor té la puntuació de diferencia de les dues mitjanes.

Entenem que la mitjana del primer grup és m 1 = 18 i la de l’altre grup, m2 =

32. Per tant, m2 - m1 = 32 – 18 = 14.

Aleshores, el shock no-escapable de forma estadísticament significativa té

més dèficits depressius en termes descriptius, no en inferència estadística.

22)Què valors tenen els efectes d’A en el model.

Sabent que A = Ma – M, entenent que és Ma és la mitjana de la condició.

Com que hi ha 2 mitjanes, tenint que Ma1 = 18 i Ma2 = 32, i M = 25

D’aquesta forma, per als primers 4 subjectes: A a1 = 18 – 25 = -7 i d’altra

banda, per als següents 4 subjectes: Aa2 = 32 – 25 = 7

23)Què valor té l’error ( E ) del model.

Per calcular l’error entenem que E = Y - ^Y.

 6

a S Y ^Y E
1 1 23 [(25 + (-7)] 18 5
1 2 11 18 -7
1 3 12 18 -6
1 4 26 18 8
2 5 39 (25 + 7) 32 7
2 6 38 32 6
2 7 23 32 -9
2 8 28 32 -4

24)Resoldre el contrast d’hipòtesi plantejat en l’estudi fins obtenir el

valor de la Raó F amb els seus graus de llibertat.

Entenem que és un disseny ortogonal, per tant els graus de llibertat són:

 glE = (n-1)a = (4-1)2 = 3· 2 = 6

 glA = a – 1 = 2 – 1 = 1
 glT = N – 1 = 8 – 1 = 7

D’aquesta forma, seguint la següent taula:

a S Y M y (Y – M) A (Ma – ^Y E
M)
1 1 23 25 -2 -7 18 5
1 2 11 25 -14 -7 18 -7
1 3 12 25 -13 -7 18 -6
1 4 26 25 1 -7 18 8
2 5 39 25 14 7 32 7
2 6 38 25 13 7 32 6
2 7 23 25 -2 7 32 -9
2 8 28 25 3 7 32 -4

∑y = 0 ∑A = 0 ∑E = 0
 7

Així, sabent que: SCT = SCA + SCE:

SCT = (-2)2 + (-14) 2 + (-13) 2 + 12 + 142 + 132 + (-2) 2 + 32 = 748

SCA = (-7)2 + (-7)2 + (-7)2 + (-7)2 + 72 + 72 + 72 + 72 = 392

SCE = SCT – SCA = 356.

SC A 392
glA 1
F= = = 9.91. Per tant, F (1, 6) = 9.91
SC E 356
glE 6

25)Prendre la decisió estadística: mantenir la hipòtesi nul·la o rebutjar-

la.

Tenint en compte les taules de la raó F, escriurem la nostra taula ANOVA

per poder treure la conclusió:

SC gl MC F p
A 392 1 392 9.91 <.05
E 356 6 59.3
T 748 7

SC
Entenem la MC = .
gl

 MC = 152 / 2 = 152
 MC = 356 / 6 = 59.3

En aquest cas, rebutgem la hipòtesi nul·la perquè el valor de F entra dins

del punt .05. Es veu com el valor de F empírica és major que el de F
teòrica.

26)Calcular la grandària de l’efecte d’eta quadrat.

 8

Calcularem la grandària de l’efecte d’eta quadrat o proporció de la variància

explicada mitjançant:

SCa 392
η2 = = =¿0.52.
SCt 748

Per tant, el 52% de la variància total està explicada pel tipus de descàrrega,
mentre que la no explicada per l’error és d’un 48%.

27)Calcular la grandària de d de Cohen i el seu interval de confiança.

Consultar el programa de la Col·laboració Campbell.

Per calcular la grandària de la d de Cohen necessitarem saber la desviació

estadística:

D’aquesta forma, per a la condició 1:

√ √
2 2 2 2
S1 = ( 23−18 ) + ( 11−18 ) + ( 12−18 ) + ( 26−18 ) =¿ 25+ 49+36+ 64 =7.61 ¿
4−1 3

Amb la condició 2:

√ √
2 2 2 2
S2 = ( 39−32 ) + ( 38−32 ) + ( 23−32 ) + ( 28−32 ) =¿ 49+36+ 81+16 =7.79 ¿
4−1 3

La web de Campbell
ens diu:
 9

La d de Cohen = 1.82, el que assenyala una grandària de l’efecte molt

gran.

28)Comparar la relació directa entre el valor d’eta quadrat (η 2) i el valor

de la d de Cohen (tasca de conversió entre els estadístics).

La formula general per a aquesta conversió és:

d=
√ η2
1−η
2
=
√ 0.522
1−0.52
2
=
√0.27
0.73
=0.6

29)Redacció de resultats utilitzant el format del Manual APA (7ª edició)

Els resultats dels disseny entre-subjectes unifactorial amb dos grups

univariat sobre la creació d’una situació d’indefensió o no (Shock no
escapable: shock escapable) respecte el grau de simptomatologia
depressiva, assenyala que hi ha diferències estadísticament significatives
entre les mitjanes dels dos grups (F (1, 6) = 9.91, p < .05, η 2 = 0.52),
grandària de l’efecte molt gran (d = 1.82).

Supòsit 2. A = 3. Disseny entre-grups unifactorial A = 3 univariat

(ortogonal).
1. Anàlisi de dades.
 10

Les dades són:

Tasques:

1. Descompondre l’equació estructural.

Entenem l’equació estructural com: Y = M + A + E

 11

2. Realitzar la taula d’ANOVA.

 12

Per tant:

SC gl MC F p η2
A 152 2 (152/ 2) 5.34 <.05 .54
76
E 128 9 (128/ 8) .46
14.22
T 280 11

Entenem el valor d’ η2 com la proporció de variància explicada. D’aquesta

forma, el 54% de la variància total està explicada per la variable A, mentre
que l’explicada per l’error és d’un 46%.

3. Redactar els resultats.

Els resultats dels disseny entre-subjectes unifactorial amb tres grups

univariat assenyala que hi ha diferències estadísticament significatives entre
les mitjanes dels dos grups (F (2, 9) = 5.34, p < .05, η 2 = 0.54), grandària de
l’efecte gran.

2. Anàlisi amb el contingut del supòsit i redacció dels resultats.

1. Assenyala els objectius de l'estudi i la hipòtesi d'investigació.

L’objectiu de l’estudi és conèixer si hi ha diferències entre el desig d'emigrar

o no i la importància que se li concedeix a les raons per emigrar. La hipòtesi
de la investigació és:

H0: La diferència entre les mitjanes de les diferents raons per a emigrar no
és estadísticament significativa.

Halternativa: La diferència entre les mitjanes de voler emigrar, emigrar però en

cas de ser necessari i no voler emigrar és estadísticament significativa.

2. Assenyala la variable independent (VI), la variable dependent (VD),

alguna possible variable contaminant (VE) i el seu control (si n'hi
ha), el tipus de metodologia que s’ha aplicat, el valor de N, S, els
 13

valors de n i el tipus de disseny més adequat per a la planificació i

objectius de l'estudi plantejat. Valora sempre les variables com a
constructe i operacionalitzades a l'estudi.

La variable independent com a constructe és el grau del desig d’emigrar,

mentre que la variable dependent com a constructe és la importància
atorgada a les variables de trobar noves experiències per a la millora
personal.

La variable independent conté tres condicions:

1. Voler emigrar en l’actualitat

2. Emigrar però solament si fos necessari
3. No voler emigrar.

Aquesta, però operacionalitzada, són les respostes que dona cada

subjecte del grup.

D’altra banda, la variable dependent de forma operacionalitzada són les

puntuacions que dona cada subjecte sobre la raó de trobar noves
experiències com motiu per a emigrar.

Una variable contaminant controlada és l’edat, perquè seleccionen a un

grup de les persones de 30 anys.

La metodologia aplicada és no experimental, perquè sent la variable

independent d’aquest estudi el grau del desig d’emigrar, aquesta ve
determinada per a després analitzar-la, és a dir, en aquest estudi no es
construeix ninguna situació sinó que s’observa una que ja existeix. A més,
és una enquesta.

El valor de N és el nombre total d’observacions, que en aquest cas és una

per cada subjecte, N = 12. Pel que fa a S, és el número total de subjectes,
S= 12. El valor de n és el número d’observacions per condició, n = 4.

Es tracta d’un disseny entre-grups unifactorial A = 3 univariat i ortogonal. És

entre-grups perquè hi ha diferents grups que s’han sotmès a una condició,
 14

diferents mitjanes. D’altra banda, és unifactorial perquè sols hi ha una

variable independent i univariat perquè sols hi ha una variable dependent.
També és ortogonal perquè hi ha el mateix número d’observacions per a
cada condició

3. Calcula els estadístics descriptius: Mitjana, desviació típica (DT) i n per

grup. Observa la direcció de les mitjanes i si s'ajusta a el plantejament
teòric previst. Tenen coherència teòrica els valors de les mitjanes dels
tres grups?
4. Planteja l'equació estructural de el disseny planificat.
5. Comprova si les variàncies dels tres grups són homogènies (prova F de
Levene). Aquest exercici es realitza amb un programa estadístic, per
exemple quan es faci amb el SPSS cal sol·licitar en l'apartat d'Opcions.
6. Completa la taula de l'ANOVA de forma manual, consultant les taules de
la raó F(alfa, glefecte, glerror) adequades i estima la grandària de
l’efecte (eta quadrada,  2 ).
7. Realitza l'exercici amb l'SPSS (o un altre programa com JASP o
JAMOVI) i ara anota el valor de p exacte en la taula.
8. Redacta els resultats de l'ANOVA junt al valor de la grandària de l’efecte,
seguint el format estàndard que recomana el Manual d'APA.
9. Posteriorment completa la redacció amb l’estudi de les comparacions
entre parells de mitjanes (proves d’hipòtesis específiques). Anota
sempre el valor p de probabilitat de cada comparació i la grandària de
l’efecte (d de Cohen i el seu interval de confiança).
10. Reflexiona sobre la informació que proporciona l'ANOVA (‘test omnibus’)
i si dóna resposta a les tres preguntes següents o, potser, amb el
resultat de l'ANOVA no es poden solucionar els interrogants plantejats o,
potser, si es pot resoldre algun dels interrogants plantejats:
10.1. Hi ha alguna diferència entre els parells de mitjanes que és
estadísticament significativa?
10.2. Totes les diferències entre les tres mitjanes són estadísticament
significatives?
 15

10.3. O, potser, amb l'ANOVA només se sap que hi ha alguna

diferència entre els parells de mitges que és estadísticament
significativa?

Autoavaluació. Supòsit 3. A = 3
Supòsit d’investigació: Un grup d'investigadors duen a terme un estudi
dirigit a conèixer la importància que atorguen les persones de 30 anys a un
conjunt de raons per emigrar. Concretament, els investigadors se centren en
analitzar les respostes de 12 subjectes (seleccionat aleatòriament d’ una
classe de Periodisme), utilitzant un disseny ortogonal, i comprovar si hi ha
algun tipus de relació entre les variables següents: voler emigrar a l'actualitat
(grup 1); voler emigrar si és necessari (grup 2) i no voler emigrar (grup 3)
respecte a importància atorgada a les variables de recerca de noves
experiències per a la millora personal com a raó per emigrar. Com més gran la
puntuació més importància té la raó. L’investigador opta per fer un anàlisi
d’ANOVA.

Plantilla de respostes:

1. a 6. b 11. a 16. b 21. ///

2. a 7. /// 12. a 17. a 22. c
3. a 8. a 13. a 18. 23. ///
4. a 9. 14. /// 19. /// 24. c
5. c 10. /// 15.b 20. /// 25. c

1. La necessitat de coneixement assenyala comprovar:

a. Conèixer si hi ha diferències entre el desig d'emigrar o no i la
importància que se li concedeix a les raons per emigrar.
b. Si els factors de 'push' són més importants o menys per emigrar que
els de 'push'.
c. Quin tipus de raó per emigrar és més important per als participants.

2. La variable dependent és:

 16

a. Importància concedida a les raons per emigrar.

b. Nivell o grau de desig que tenen els participants per emigrar.
c. El desig de permanència al país d'origen.

3. La variable independent és:

a. El grau de desig d'emigrar (A = 3).
b. El grau d'importància concedit a les raons per emigrar (A = 3).
c. La importància concedida als factors de 'push' (A = 3).

4. Hi ha alguna tècnica de control de variables estranyes:

a. Sí, la tècnica de la constància.
b. Sí, la tècnica de la validesa.
c. No, no ha estat necessari.

5. Els graus de llibertat del error són:

a. 7.
b. 6.
c. 9.

Entenem els graus de llibertat de l’error com: glE = (n – 1) a = (4 – 1) 3 = 9

n = 4 perquè és un disseny ortogonal de 12 subjectes en 3 condicions.

6. La metodologia de l’estudi és:

a. Experimental.
b. No experimental.
c. Quasi-experimental.

7. Raona amb les dades teòriques del supòsit per què conclous que la
metodologia de l'estudi és la que has assenyalat en la pregunta 6:

Sent la variable independent d’aquest estudi el grau del desig d’emigrar,

aquesta ve determinada per a després analitzar-la, és a dir, en aquest
estudi no es construeix ninguna situació sinó que s’observa una que ja
existeix. A més, és una enquesta.
 17

8. La puntuació pronosticada pel model de la hipòtesis nul·la per al

subjecte amb puntuació de 12 (nº S =7):
a. 9.
b. 6.
c. 12.

La puntuació pronosticada pel model de la hipòtesi nul·la és: ^Y = M.

Observant les dades per al subjecte 7, pertany al grup 2, i M = 9.

9. La puntuació pronosticada pel model de la hipòtesis alternativa per

al subjecte amb puntuació de 12 (nº S =7):
a. 13.
b. 9.
c. 12.

Com que es tracta del model de la hipòtesi alternativa, ^Y = M + A

Per tant, ^Y = 9 + 2 = 11.

10. Suma de Quadrats de l’error és:

a. 128.
b. 106.
c. 115.

Sabem que l’E = Y - ^Y. D’aquesta forma calcularem primerament ^Y.

^Y = M + A, per a cada condició:

 ^Y = 17 + 5 = 22
 ^Y = 9 + (-3) = 6
 ^Y = 10 + (-2) = 8
A1 = a1 – M = 17 – 12 = 5

A2 = a2 – M = 9 – 12 = -3

A3 = a3 – M = 10 – 12 = - 2

M = 12
 18

11. La decisió estadística condueix a (anota els graus de llibertat i el

valor de la F empírica):
a. Rebutjar la hipòtesi nul·la, F(2,9) = 14.22, p < 0.05.
b. Rebutjar la hipòtesi nul·la, F( , ) = ______, p = 0.05.
c. Mantenir la hipòtesi nul·la, F( , ) = ______ p > 0.05.

glA = ( a – 1) = 3 – 1 = 2

12. Tenint en compte els resultats del experiment, si s'ha comès algun
tipus d'Error només podria ser:
a. Error de Tipus I.
b. Els dos errors estadístics tenen el 50% de possibilitats de haver-se
comès.
c. Error de Tipus II.

13. Quin valor té la proporció de variància explicada i és una grandària

de l'efecte petit, mitjà o gran?
a. .543, grandària de l’efecte: gran.
b. .457, grandària de l’efecte: gran.
c. .043, grandària de l’efecte: xicotet.

η2 = SCa / SCt = 152 / 280 = .54

14. Si l'investigador desitja analitzar la mitjana del grup que no desitja

emigrar amb la mitjana dels dos grups de les persones que sí que
volen emigrar i les que ho farien si fos necessari, ¿quina prova de
contrast estadístic a posteriori serà la més adequada?
a. Tukey.
b. Bonferroni.
c. Dunnette.

15. Raona la resposta a la pregunta anterior:

Perquè l’investigador vol comparar la mitjana d’un grup davant la resta.

 19

16. L'investigador de l'estudi opina que executarà tots els contrastos

entre els parells de mitjanes i realitzarà contrastos simple. Quants
contrastos d'hipòtesis caldrà interpretar?
a. Dos.
b. Tres.
c. Quatre.
17. L'investigador de l'estudi opina que executarà tots els contrastos
entre els parells de mitjanes i realitzarà contrastos simple. Què
prova s'aplicarà si tria la més adequada?
a. Tukey.
b. Bonferroni.
c. Dunnette.

18. Quin valor tindria l'alfa per experiment si no es controla l'alfa per
comparació?
a. 0.143.
b. 0.085.
c. 0.857.

19. Observa els resultats de la prova de Tukey i assenyala quines

diferències entre parells de mitjanes són estadísticament
significatives. Escriu els parells de mitjanes on sí es detecta que la
diferència entre les mitjanes és estadísticament significativa:

Els parells de
mitjanes on si es
detecta que la
diferència entre les
mitjanes és
estadísticament
significativa són:
- Parell 1-2.
 20

20. Consulta la pàgina web de la Col·laboració Campbell i calcula el

valor de la d de Cohen (grandària de l'efecte de diferència
estandarditzada de mitjanes) i anota els resultats al costat de la
valor p de cada diferència de mitjanes que cal interpretar en aquest
estudi:

Per al parell 1-2:

21. Observa l'interval de confiança de cada diferència de mitjanes entre els

dos grups i anota les teues conclusions:

22. Redacta resultats complets del supòsit 1 segons el format d’ un informe

d’investigació tipus APA i utilitzant el contingut del supòsit. Pots utilitzar
la taula que el Manual APA recomana o pots redactar tota la informació
en el text:

23. En una investigació s’obté un valor de p > .001, què és pot

concloure?
a. La grandària de l’efecte ha segut xicotet.
b. L’efecte detectat no és important.
c. Resultat no concloent.

Per què la hipòtesi nul·la sempre és certa,

 21

24. En un disseny unifactorial, el resultat de la prova F(4, 96) és 69.25.

Quantes condicions té el factor:
a. 3.
b. 4.
c. 5.

glA = a -1 ; 4 = a – 1 ; 4 + 1 = a

25. En un disseny unifactorial, el resultat de la prova F(4, 96) és 69.

Quantes observacions té el disseny:
a. 92.
b. 100.
c. 101.

N = glA + glE + 1 = 4 + 96 + 1 = 101.

glE = N – a; 100 + a = N; N = 4.