Programa d’entrenament conductual per a pares i mares

1. Cas de ciberassetjament
El nostre cas és de un xiquet d’11 anys, al qual anomenarem Joan, que va a un col·legi privat
i realitzà ciberassetjament a un altre company d’11 anys, al que anomenarem Pau, de la seua
classe, a través de Hangouts, aplicació utilitzada a través del correu electrònic on s’envien
missatges d’interacció tipus WhatsApp. Tot comença perquè Joan no funcionava bé a la
matèria de matemàtiques, i li demanà ajuda en un examen a Pau perquè sabia, de la mateixa
forma que ho feia tota la classe, que treia bones notes en la majoria de matèries. Pau es va
negar perquè no li pareixia el correcte i continuà amb l’examen. Al temps, Joan començà a
insultar-lo contínuament dient-li “dones asco”, “no caus bé a ningú”, “tots desitgen que
pugues morir”, “eres un friki”…entre altres. Pau era un xiquet normal que tenia els seus
amics, però amb els insults de Joan durant les classes i els riures de tots els companys cap a
ell va començar a perdre’ls. A més, els pares assenyalen que Pau es fa el malalt pels matins
per a no anar a l’escola i que es passa tota la vesprada plorant a l’habitació, sense eixir d’ella.
També han rebut cridades per part del centre escolar informant-los que Pau ha disminuït el
seu rendiment acadèmic.

Els pares davant aquesta actitud varen parlar amb el seu fill per veure si passava alguna cosa,
i aquest va acabar confessant quina era la situació amb Joan. Els pares a l’assabentar-se
d’això varen trucar al col·legi per poder ficar-se en contacte amb els pares de l’altre xiquet.

2. Context familiar de parentalitat.

Els pares de l’assetjador es varen separar fa poc més de 1 any i Y viu amb la seua mare,
encara que 2 dies al mes es queda amb el pare. La mare quan es va assabentar d’això es va
ficar a plorar i a demanar perdó als altres pares perquè es sentia molt culpable. El pare va
intentar justificar l’actitud del seu fill dient que són “coses de xiquets” i que no és res per a
alarmar-se. La mare va intentar parlar amb el seu fill per explicar-li que el que estava fent no
estava bé, però el seu fill no la va escoltar, aleshores la mare li va demanar al pare ajuda
perquè parlara amb el seu fill, però aquest li va dir que no anava a parlar d’una tonteria com
aquesta. El xiquet utilitzava els arguments del pare per poder defendre’s i invisibilitat el
problema. La mare optà per prohibir-li la utilització de la tablet a casa per evitar el problema,
però a casa del pare no hi ha prohibició.

3. Programa d'Intervenció Familiar: Assetjament Escolar

Els principals objectius del Programa:

- Importància del control parental.

- Fomentar la transmissió de normes positives i el diàleg de la mare amb el fill.
- Fomentar una relació de respecte i escolta entre la mare i el xiquet. Establir una base
sòlida per a la comunicació i la relació mare-fill, de forma que es respecten
mutuament i el xiquet desenvolupe una disposició a escoltar i fer-li cas a sa mare.
- Millorar la comunicació familiar positiva, convertint-la en oberta i fluida, de forma
que la mare siga un context de protecció davant les conductes violentes.
- Empoderar a la cuidadora. Proporcionar recursos i estratègies a la mare per afrontar el
problema d'assetjament de manera efectiva.
- Promoure temps de qualitat entre mare-fill

És un programa terapèutic i el pare ha d’assabentar-se del programa i firmar el consentiment

informat, però l’objectiu és que la mare aprenga a relacionar-se amb el xiquet principament.
El pare és exclós del notre programa perquè la cuidadora principal és la mare i és amb la
persona que viu, i a més, el pare mostra una actitud negativa i estil de parentalitat negligent
amb el que no es pot treballar.

FASES DEL PROGRAMA ESQUEMA INICIAL:

1. Avaluació Inicial:
 Entrevistes individuals amb la mare i el pare per entendre les seues
percepcions sobre l'assetjament i la seua implicació.
Pel que fa a la mare, utilitzarem el Qüestionari de Comunicació Familiar per a
Pares (Musitu et al., 2001), que consta de 20 ítems i presenta una estructura de tres
factors: comunicació oberta, ofensiva i evitativa. I també serà important el de
Mediació Parental (Lee y Chae, 2007; Livingstone i Helsper, 2008; Mesch, 2009),
 el qual mesura la mediació activa, restrictiva i l’ús conjunt de xarxes socials amb
el xiquet.

2. Sessió de Grup Mare-Fill:

 Presentació del programa i establiment d'expectatives. Es tracta d’organitzar
les sessions interactives i creatives amb l’objectiu que la mare s’involucre en
les activitats d’entreteniment del xiquet.
D’aquesta forma, s’implementarien activitats per a millorar la disciplina,
supervisió, parentalitat positiva i resolució de problemes.

A. Disciplina.

Els valors que es transmetien anteriorment per part de la mare cap al xiquet eren de
dependència, perquè era una mare sobreprotectora. Això provocava en ell inseguretats,
baixa autoestima i ansietat davant un examen, perquè pensava que necessitava l’ajuda
d’un altre per poder defensar-se. Per poder millorar aquesta transmissió de valors i
normes rígides per part de la mare, s’utilitza el Mapa de la Independència. Aquest es
tracta d’una cartolina amb un mapa dibuixat, representant els països com diferents àrees
de la vida de Joan: desenvolupament acadèmic, autoestima i validació, relacions socials,
presa de decisions, temps lliure, etc. i ell ha de subratllar les àrees en les que sent que més
depèn del que diga sa mare, on necessita la seua aprovació. Una vegada completat el
mapa, s’establirà una conversació oberta entre mare-fill-terapeuta on poder discutir les
àrees on Joan més rigidesa nota i menys independència té per prendre decisions.

La conducta negativa a eliminar seria la dependència per prendre decisions i en canvi, es

podria implementar a ajudar-lo a que prenga xicotetes decisions durant moments del dia.
D’aquesta forma, es fomentaria l’autonomia i la mare donaria un espai a Joan per a que es
desenvolupe individualment i de forma responsable. Les conseqüències d’una mala
conducta s’han de discutir, de forma que deuran establir un diàleg de per què no ha
complit amb les normes, i després considerar la possibilitat de restringir telèfons mòbils o
assignar-li tasques de la casa.

B. Supervisió i Parentalitat positiva

L’estil de supervisió abans de la intervenció era nul, on no es prevenien les situacions
problemàtics ni el compliment de les normes ni es corregien els errors. Per tant, cal
establir una supervisió escolar i social. A més, la comunicació dels objectius de la
conducta esperada no era adequada al moment evolutiu ni les normes socials, no
s’afavoria la responsabilitat ni la autonomia del xiquet, de fet no es realitzava cap
comunicació i a més, hi havia un conflicte entre els valors que transmetien els pares

En primer lloc, establir les regles i expectatives de comportament, tant de l’escola com
l’àmbit social, junt amb la participació de Joan. Pel que fa a la mare, el principal seria el
seguiment de les notes i els deures de Joan regularment, i si cal, buscar l’ajuda d’un tutor
addicional que puga ajudar-lo en l’àrea de matemàtiques. A més, tindre una col·laboració
regular amb el centre escolar, amb reunions amb el professorat per actualitzar-se dels
esdeveniments acadèmics. D’altra banda, caldrà intervenir una supervisió social per a les
xarxes de Joan: mantenir-se al corrent de les seues interaccions en línia, instal·lar el
control parental i gestionar el temps d’ús.

Si no es compleix la conducta desitjada: passa més temps del que han establert al mòbil,
les conseqüències s’aplicaran en discussió amb ell. Açò es podria fer de forma que
ambdós hauran d’escriure en papers les seues expectatives sobre la supervisió desitjada:
en l’ús d’internet, les hores d’estudi, etc. Després, cada un haurà de compartir-ho amb
l’altre i explicar per què és important, i utilitzar els punts en comú per a establir una Carta
d’Acords que serà col·locada en una àrea visible per als dos a casa. A més, si eliminem el
temps d’ús al mòbil, podrem implementar-lo en utilitzar-lo jugant a jocs de taula amb sa
mare.

C. Resolució de conflictes.
Abans hi havia un fracàs en la resolució de conflictes perquè l’anticipació dels problemes
no es comunicava per part de la mare, el que provocava la indefensió del xiquet perquè no
tenia les conductes negatives identificades. Això desenvolupava l’estrès en ell, la pèrdua
del model ajustat i l’increment dels conflictes, el que portava com a conseqüència la
inadaptabilitat. L’objectiu és implementar estratègies adaptades a l’estat evolutiu i
necessitat del menor, per a afrontar els problemes.
 Caldrà identificar les àrees específiques que poden ser fonts principals de conflicte entre
la mare i el xiquet per poder veure l’àrea en la que treballar. Una vegada es tinguen
algunes, s’establirà un Role Playing entre la mare i el xiquet.
Així, podem utilitzar situacions bàsiques: “El fill ha de realitzar un disseny artístic per a
l’assignatura de plàstica juntament amb un company (la mare). Ell vol fer una papallona
amb molts colors, però el company prefereix dibuixar un bosc”. Així, tots dos han de
buscar una solució que els beneficie.

3. Sessió Individual amb la Mare:

 Explorar els sentiments de culpa i buscar maneres de superar-los amb
estratègies específiques per a que aprenga dels seus errors i canvie les seues
actituds.
 Implementar el control parental.
S’utilitzarà l’aplicació Eyezy, que permet monitorejar les activitats de Joan en els seus
dispositius, creant un historial dels missatges enviats i rebuts mitjançant aplicacions de
missatgeria i altres però sense que ell s’entere. Es busca generar una percepció positiva en el
xiquet, ja que no és conscient de la vigilància parental i pot interpretar la llibertat com una
mostra de confiança per part de la mare. Així, la supervisió mitjançant l’aplicació és una eina
per a assegurar-nos que el xiquet compleix amb la conducta dins dels límits.

4. Sessió Individual amb el Pare:

En aquesta fase, primerament, informarem al pare sobre les diverses implicacions que
tindrà el programa i quins són els seus objectius, a més del per què de la seua no-
participació. Haurà de firmar el consentiment informat perquè es tracta d’una
intervenció amb menors i es necessita l’autorització d’ambdós tutors.

5. Establiment de disciplina; Conseqüències i Límits:

 Treballar amb la mare i establir límits clars i conseqüències per al
comportament d'assetjament.

6. Sessió de Seguiment:
a. Avaluació regular del progrés tant de la mare i el fill junts com per separat per
poder veure el progrés.
b. Adaptació dels recursos i estratègies segons les necessitats emergents.
7. Suport Continu:
a. Proporcionar recursos addicionals com a orientació psicològica, tallers
d'habilitats parentals, etc.
b. Connectar amb la xarxa escolar per garantir una col·laboració efectiva.
8. Conclusió i Celebració del Progrés:
a. Avaluar els resultats positius i reconèixer els esforços de la família.
b. Proporcionar estratègies per mantenir un entorn positiu a llarg termini.