La societat

industrial
 Una societat urbana.
• La difusió de la industrialització va
obligar als treballadors a traslladar-se a
les ciutats i viure a les rodalies de les
fabriques.
• D’aquesta manera va començar el
conegut com a “Èxode Rural”, en que la
població va abandonar el camp per les
ciutats, que van créixer i assumir un
percentatge cada vegada major de la
població dels estats, consolidant les
societats urbanes.
• Es calcula que en Europa, cap al 1800,
vivien a les ciutats només un 2% de la
població; cap al 1900, el percentatge ja era
del 78%.
 La segregació urbana
• El ràpid creixement de les ciutats va originar una forta segregació
social dels barris:
• La burgesia va abandonar els barris vells en recerca de nous habitatges
més confortables. Per això, es van enderrocar les muralles medievals de
moltes ciutats, on es van construir grans avingudes i barris residencials,
proveïts de serveis públics com enllumenat i clavegueram. En aquests
espais nous també es van instal·lar oficines, botigues i habitatges que
feien ostentació de la riquesa de la burgesia.
• Els treballadors es van establir en barris obrers, que van créixer sense
cap tipus de planificació i prop de les fàbriques. No disposaven
d’infraestructures (carrers pavimentats, clavegueram, recollida de
deixalles...) i els habitatges eren menuts i sense aigua corrent, sent
ocupats normalment per més d’una família amb tal de compartir
despeses.
Barri burgés Barri obrer
Eixample de Barcelona
 Una societat classista
• La industrialització va comportar una
nova societat de classes, configurada al
voltant de la burgesia i el proletariat, els
treballadors industrials.
• Si en l’Antic Regim la posició social
estava determinada per la herència
estamental, en la societat industrial era
la propietat i riquesa el que definia la
pertinença a una classe.
• Encara que hi havia molta més
mobilitat social que abans, existien
moltes resistències i perjudicis per part
dels rics per ajuntar-se amb les classes
treballadores.
 La burgesia
• Els conformaven aquells que posseïen
capital i béns (banquers, empresaris,
industrials...), confirmant-se com la
nova elit social.
• La seua riquesa no provenia de posseir
terres, sinó de tindre la propietat de les
noves activitats econòmiques.
• Gracies al seu estatus i a la seua
creixent influència, la burgesia va
influenciar a la societat, exaltant valors
com el treball, la propietat privada i
l’individualisme.
 El proletariat
• Era conformat pels obrers de les
fabriques, que eren la ma d’obra que
feien anar les maquines i produïen els
bens.
• No posseïen béns ni capital i venien el la
seua força de treball a canvi d’un salari.
• Les seues condicions laborals eren
llargues (12 h diàries), duríssimes i
precàries.
• La falta de diners obligava a dones i
xiquets a treballar també a les
fabriques, encara que amb sous molt
més baixos que els dels homes adults.
 La classe mitjana
• A mesura que va avançava el s. XIX, es
va anar configurant una classe mitjana,
que no posseïa els grans capitals de la
burgesia però tampoc feia treballs
manuals com els obrers.
• Estava formada per professionals
liberals (advocats, metges, enginyers,
arquitectes, professors...), xicotets
comerciants, funcionaris, empleats de la
banca, militars, etc.
• Encara que eren pocs, la seua proporció
va anar augmentar parella al creixement
econòmic dels Estats.
 Una societat masclista
• La societat burgesa va instaurar la
inferioritat legal de la dona i un patró
social que establia clarament la
diferenciació social per gènere.
• Així, l’àmbit econòmic, cultural i polític
quedava reservat als homes, mentres que
les dones eren reduïdes a l’àmbit
domèstic.
• Es va argumentar que el destí natural de
les dones era el matrimoni i la cura de la
família, creant-se la figura de l'àngel de
la llar.