Gènere i etnicitat Sònia Parella

2n de Sociologia Curs 2016-2017

El gènere i la etnicitat.
Bloc etnicitat.
Part 1. Raça, etnicitat i relacions ètniques. Un aclariment conceptual i
terminològic.
➢ 1a part. Textos 5, 6, 1, 2, 3, 4.
➢ 2a part. Text 2.
➢ 3a part. Textos 5, 6, 1, 2, 3, 4.
Part 2. Processos de formació històrica del prejudici i el racisme. Les
causes de la desigualtat social dels grups ètnics en l’accés als recursos.
Principals aproximacions teòriques.
➢ 1a part. Textos 7, 8, 10.
➢ 2a part. L’articulació entre les relacions ètniques i la classe. Textos
9, 11-13.

Objectius:
I. Conèixer els processos de construcció social de les categories de raça i etnicitat,
així com la varietat de significats i aproximacions teòriques.
II. Conèixer el funcionament dels mecanismes fonamentals que condicionen els
processos de distribució dels recursos i les desigualtats en base a les diferències
ètniques i racials.
III. Saber articular les migracions internacionals i la categoria social “immigrant”
amb els processos de discriminació i exclusió en base a l’ètnia.
IV. Identificar els diferents paradigmes i els autors més representatius a l’hora
d’explicar les causes de la discriminació i la posició de desigualtat dels grups
ètnics en l`accés als recursos.
V. Familiaritzar-se amb les principals mesures empíriques d’aquest tipus de
desigualtats.
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

Part 1. Raça, etnicitat i relacions ètniques. Un

aclariment conceptual i terminològic.
➢ 1a part. Textos 5, 6, 1, 2, 3, 4.

• Introducció.

L’anàlisi de les desigualtats que tenen a veure amb categories socials com l’etnicitat, la raça o la
pertinença a un grup nacional ens ha permès conèixer el funcionament dels mecanismes que
condicionen els processos de distribució dels rols socials i de l’accés als recursos (riquesa,
prestigi, poder…) en base a diferències entre col·lectius socialment construïdes.

o De l’estudi dels “fluxos” a l’anàlisi de les “modalitats de reproducció de l’alteritat en la

societat” (Simon 1998).
o ¿Comptar o no comptar GRUPS ÈTNICS? “Si no les comptes, deixen d’existir, si les
comptes, es perverteixen” (Boyle, D., 2000, The Tyranny of Numbers, Harper Collins,
London).

• Mesurar les diferències.

o Fermín Bouza (catedrático de Sociología en la Universidad UCM).
"Las encuestas y las estadísticas no son más que una herramienta y, como tal, son neutras
y pueden tener un uso beneficioso. Los políticos y los sociólogos tenemos que saber
dónde están las desigualdades, y las encuestas son quizá la mejor herramienta para
averiguarlo".
“Pero la etnia, desafortunadamente, está muchas veces estrechamente ligada con la
desigualdad, y para todo país es importante delimitarla y desarrollar políticas públicas
contra la discriminación".
o Patrick Simon, Instituto Nacional de Estudios Demográficos (París).
"Si yo, francés, nieto de argelinos, voy a buscar trabajo y se lo dan siempre a otros con la
piel más clara, puedo sospechar que soy víctima de una discriminación racial. Pero,
¿cómo lo demuestro? Necesito estadísticas que revelen que el 20% de los jóvenes que
buscan trabajo en mi ciudad tienen mi mismo origen, pero esa empresa sólo tiene un 4%
de trabajadores de origen magrebí. Así es como se lucha contra la discriminación".
o Dvora Yanow, Universidad de Vrije, experta estadounidense sobre la compleja relación
entre la categorización étnica y la lucha contra la discriminación desde las políticas
públicas.
"No hay otra forma de descubrir la discriminación que dividir la sociedad en partes y
observar con atención si las más vulnerables tienen peores indicadores laborales,
educativos y económicos que la media de la población".
"El lenguaje que utilizamos influye decisivamente en la forma que percibimos el mundo.
Y en una sociedad plural pero sin grandes divisiones internas, si empezamos a utilizar
repetidamente categorías relacionadas con la raza y la etnia, al final se corre el riesgo de
agrandar y cristalizar esas divisiones. El problema es que al final acabemos hablando sólo
de una sociedad de negros, blancos y árabes donde antes había una sociedad plural".

2
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

• Raça, ètnia, etnicitat.

o Conceptes sinònims?
- Cada país té diferents usos d’aquests conceptes, en funció de la seva història.
- Pertinença vs. Adscripció/Identificació.
- Raça: distincions fenotípiques, idea de “poble”, herència, consanguinitat…
- Ètnia: Adhesió identitària, cultura.
- Tota societat està diferentment étnico-estratificadaes històricament.
- L’ètnica s’entén de forma dialèctica, no es pot veure aïllat des de fora.

o Delimitació de coneptes [Text 2, Malgesini].

- El concepte de raça s’utilitza per tal d’identificar a un grup de persones amb similars
trets biològics, físics, fenotípics.
- El concepte ètnia/etnicitat s’utilitza per tal d’identificar grups ètnics, que van més
enllà dels trets físics i que integren principalment característiques culturals
(elements d’identitat i tradició comuns).

o Tipus d’indicadors [Text 6, D. Sulmont]

- Categorització de l’entrevistador per observació.
- Marcador objectiu (llengua materna, lloc de naixement…).
- Autoidentificació.

• El poder de la classificació.

o Pregunta sobre origen i raça en el cens dels Estats Units, any 2010 [Text 5, Ferrante i
Brown].
- És la raça un element de l’etnicitat?

3
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Són les categories racials emprades en el CENS d’USA 1790-2000 neutres? [Text 5,
Ferrante i Brown].
- Preval l’intent de distingir entre blancs i no blancs.
- Creença en la puresa racial (no hi ha adscripcions mixtes fins l’any 2000).
- Es transformen molts grups ètnics en racials.
- Es confon la raça, l’etnicitat i l’origen nacional.
o Font: Braham i Janes (2002:174) i US. Census Bureau. Measuring America: The Decennial
Censuses From 1790 to 2000.
- [http://www.census.gov/population/www/censusdata/hiscendata.htm]
- Els hispans no apareixen recollits com a categoria racial, ja que s’entén que poden
pertànyer a qualssevol de les categories racials. Es poden identificar en el cens a
partir de la nacionalitat o el lloc de naixement.

4
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Preguntes cens realitzat a Mèxic l’any 2000. Pertinença ètnica i idioma.

o El cas de França.
- No s’inclouen preguntes sobre raça o ètnia (“dades sensibles”).

- L’any 2009 es crea un Comitè per a la mesura de la Diversitat i l’Avaluació de les

Discriminacions (COMEDD).
1) Preguntes sobre els pares des del punt de vista de l’origen.
2) Preguntes sobre dades lingüístiques de la persona.
3) Preguntes d’auto-identificació ètnica (censos EE.UU i RU) o d’auto-hetero-
percepció –com penses que els altres et classifiquen).

5
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

- Punts sensibles al voltant de la mesura.

1) El reconvertir científicament expressions populars de pertinença nacional
com “Français de souche”.
2) Les reminiscències colonials, amb nocions ètniques o no nacionals per
referir-se a immigrants, fonamentalment africans.
3) 3La centralitat de l’origen en la conceptualització de l’etnicitat.
4) La unió entre l’esfera política i la demografia, especialment, pel profit polític
que en trauria l’extrema dreta.
5) La qüestió de la privacitat i els usos de la informació (jueus, règim de Vichy).

o Cas Xile : “cultura” vs. “poble”, “origen ètnic” vs. “autoadscripció”.

- CENS 1992.

- CENS 2002.

- Font: Aravena (2014:3-4).

6
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

- Font: Aravena (2014:5-6).

o Cas España.
- Cens 2011.

7
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

- (Domingo y Vono 2013).

• Categories ètnicorracials per a la recerca social.

o Enfocament acadèmic/polític de les «Minories ètniques» o de les “segones generacions”
percebuts com a problemàtics” (problem groups) i amb necessitat de “polítiques
especials” per tal de promoure la inclusió social. Exemple “França”: francesos originals
vs. francesos “naturalitzats”.
o Font: RETTRANS, “Retorno desde el Transnacionalismo”, financiado por el Ministerio de
Ciencia e Innovación (CSO2010-15924).

8
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Cas Perú: poble indígena.

- ENAHO 2009.

- PNUD 2005.

- LAPOP 2008.

9
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Ús d’altres indicadors.
Marc de Referència Sociogenètic per als Estudis de Salut Pública a Xile.

10
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

Part 1. Raça, etnicitat i relacions ètniques. Un

aclariment conceptual i terminològic.
➢ 2a part. Text 2.

• Tipus de categories.

o Categories censals i administratives.

o Categories acadèmiques, ad hoc recerca.
o Categories socials/estereotips.
- Discriminació cap al col·lectiu gitano.
 Vídeo “Tot un Món” (09/10/2010).
 http://www.tv3.cat/videos/3144530/Nomades-(1)
 “Yo no soy trapacero”.
 Entrevista a VASILE IONESCU, fundador del moviment polític gitano
de Romania.
 http://www.publico.es/internacional/exclusion-exclusioneuropea-
gitanos-historica-e.html
 Els estereotips neguen el dret a la individualitat.

• Aproximació al concepte “ètnia”/”etnicitat” [Text 2, Malgesini].

1. Orientació essencialista/objectivista o perspectiva primordialista.
- Ètnia entesa com a grup culturalment homogeni.
- Grup humà objectivament configurat (orígens comuns, història, raça, llengua,
etc.).
- Els membres del grup comparteixen un sentiment de cohesió i pertinença,
una consciència d'identitat.
- La permanència del grup depèn del continuisme cultural al llarg de les
diferents generacions.
- Naturalització de l’ètnia i l’etnicitat (Stolcke).
- Idea de poble com a entitat amb determinades actituds, tradicions,
comportaments.
- Sovint se’n pot fer ús polític, en el sentit d’apel·lar a la tradició per tal de
naturalitzar fets culturals i convertir-los en ineluctables.

2. Orientació relacional/subjectivista o perspectiva constructivista.

- Els elements objectius no són causa sinó conseqüència de la diferenciació
ètnica.
- Grup humà “subjectivament” configurat, a partir de l’oposició a d’altres
grups, diferenciat per la simple voluntat de distingir-se.
- Ètnia com a construcció cognitiva de la identitat col.lectiva a partir de
l’oposició a d’altres ètnies.
- L’ètnia adjudica estatus als “ingroup” i regula les relacions interètniques amb
els “outgroup”.
- Fredrik Barth (1969), “Els grups ètnics i les seves fronteres”, aportació
col·lectiva d'antropòlegs socials escandinaus.

11
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

- L'obra de Barth remarca que un grup ètnic no és un grup humà objectivament

configurat a partir de la possessió comuna d'una sèrie de trets culturals, sinó
un grup subjectivament oposat a un altre o altres, diferenciat per la simple
voluntat de distingir-se.
- Desvinculació entre “investigació ètnica” i “investigació cultural”. Els
elements culturals són seleccionats per a delimitar “fronteres ètniques”.
Interessa la “frontera ètnica”, no el contingut cultural.
- FILIACIÓ INVERSA (Gérard Lenclud). “No son los padres quienes generan a los
hijos, sino los hijos los que generan a sus propios padres. No es el pasado el
que produce el presente, sino el presente el que modela su pasado”.
- El passat es transforma en memòria col.lectiva després de ser seleccionat i
reinterpretat d’acord a les sensibilitats culturals, interrogants ètics i les
conveniències del present.
- Ambdues primeres perspectives compten amb els mateixos elements però
tenen una diferent intencionalitat.

3. Perspectiva instrumentalista.
- L’etnicitat com a producte dels mites polítics, creats i manipulats per les elits
polítiques per tal d’assolir avantatges, poders i recursos.

4. Perspectiva situacional.
- L’etnicitat com a quelcom fluid, temporal i situacional (Stuart Hall, 1991).
Exemple: segones generacions, identitats concèntriques, hispans.
- Aquesta perspectiva no explica prou bé de quina manera les passions
nacionalistes poden arribar a ser tan fortes i transcendir les circumstàncies
contextuals (emocions i sentiments profundament arrelats).

• Dimensions a considerar.

o Pertinença basada en la idea de “poble”, origen familiar, ancestral, cognoms,

llengua (raça).
o Autoadscripció “cultural” (etnicitat, grups ètnics).
o Categories socials “ètnico-racials” externes (administratives, acadèmiques,
polítiques, etc.). Mentre els “grups ètnics” constitueixen col·lectivitats resultat
d’un procés de diferenciació interna, on els seus membres tenen
autoconsciència de pertinença; la “categoria ètnica”, en canvi, és externament
definida, formulada d’acord amb criteris sociològics, antropològics i/o polítics.
o Delimitació i recreació de grups ètnics “homogenis” en contextos de diàspora,
migració i de desenvolupament d’identitats minoritàries u oprimides (black
power, hispans, moviment “chicano”, etc.)

• Immigrant com a categoria social.

Les pràctiques col·lectives, el discurs i les representacions socials al voltant de l’ètnia
s'articulen i combinen al voltant de la categoria d'immigració, entesa en termes de
categorització grupal de base ètnica o d'origen regional/nacional.

12
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

• Minories racials o minories ètniques com a concepte sociològic, no estadístic.

D'acord amb Wagley i Harris (1958), un grup minoritari té les següents
característiques:
1. Els seus membres experimenten una situació de desavantatge o desigualtat
com a resultat de l'acció de l'altre grup.
2. Els seus membres comparteixen un tret visible o característic que els distingeix
dels altres (tret cultural, físic o ambdós). Això ens permet distingir entre
minories ètniques (per exemple, irlandesos o jueus) i racials (afroamericans).
3. El grup minoritari té autoconsciència d'unitat social, de la seva situació de
subordinació i desavantatge amb relació al grup majoritari.
4. La pertinença o adscripció al grup és usualment adscriptiva, determinada des
del naixement.
5. Els seus membres tendeixen a casar-se amb membres del mateix grup.

• Comentaris a classe.
o Considerar l’existència de races no és racisme, racisme és plantejar una
jerarquia entre aquestes races.
o El que dota d’ideologia al racisme és el que s’atribueix a les races, no el
separar per color de pell en sí.
o Igualtat política a la Il·lustració només en base a les races dominants,
conseqüències de les necessitats econòmiques de l’època donat l’auge de
l’esclavisme.
o Heterarquia: existència de diferents eixos de poder que actuen alhora.
o Mite de la democràcia racial, segueixen havent-hi jerarquia de races.
o Discurs actual de invisibilitzar la supremacia blanca en comptes de defensar-
la directament.
o Molts immigrants porten amb ells les expressions de la colonitat del poder.

13
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

Part 1. Raça, etnicitat i relacions ètniques. Un

aclariment conceptual i terminològic.
➢ 3a part. Textos 5, 6, 1, 2, 3, 4.

• Aproximació al concepte de racisme o racisme biològic.

El racisme biològic és la determinació d’accions, actituds i polítiques basades en

creences sobre les característiques racials. El racisme sol anar acompanyat per teories
racistes que expliquen, justifiquen i legitimen la desigualtat racial.

o Existència de races com a “tipus purs” (sang, ADN…).

o Existència de races superiors i inferiors.
o Tesi determinista biològica que les capacitats biològiques de les diferents races
determinen capacitats intel·lectuals, comportaments, etc.
o Exigència que les races inferiors no es barregin amb les superiors i se subordinin
a aquestes.

El racisme és la causa desencadenant que impulsa a teoritzar o, senzillament a concebre

la raça (Aime 2016).

Conceptes:
o RACIALISME. Racisme biològic. Tesi del determinisme biològic (o genètic) de
l'organització jeràrquica i desigual de les races (Banton, Herrnstein i Murray).
o RAÇA entesa com a grup socialment definit en un lloc i un moment històric
concret, a partir d’atributs físics (Torres, Wieviorka).
o RACIALITZACIÓ. Procés de categorització que estructura relacions de dominació
i subordinació en base a característiques biològiques (Miles).

• Exemples d’aplicació del racialisme.

o “Limpieza de Sangre” a Espanya +XV: jueus, indígenes americans, musulmans
Marroc...).
o Les persones blanques apareixen sistemàticament com “no racialitzades”.
o Hipersexualització de les persones marcades com “no-blanques” (“negre
violador”).
o Imperialisme britànic i europeu (“el ´negre´ és intel·lectualment inferior”,
supremacia de la raça blanca...) ex: genocidi dels herero i dels namaqua
(Namíbia, per part d’Alemanya, 1904-1907).
o Nazisme i “raça ària” contra jueus, gitanos...
o Apartheid a Sudàfrica.

• Hipotètica existència de la dimensió biològica de la raça.

o Genètica i societat.
- La genètica desqualifica el concepte de raça.
- Els científics afirmen que els trets físics externs corresponen a només el
0,01% dels gens (genoma ADN).

14
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

- Sembla un fet contrastat que totes les persones hem evolucionat a partir
dels darrers 100.000 anys a partir del mateix grup reduït de tribus que
van emigrar des d’Àfrica.
- Nicholas Wade, 2014 A Trouble-some Inheritance: Genes, Races and
Human History.
- Comentaris del genetista James Watson, 2007.

- Les dones afroamericanes amb càncer de pit tenen pitjor supervivència

que les dones blanques.
- http://www.elmundo.es/elmundosalud/2007/06/04/oncologia/118098
3202.html.
- http://www.elsevier.es/sites/default/files/elsevier/pdf/504/504v87n02
a13122718pdf001.pdf.

o Taxonomia.
- La ciència que classifica els organismes (Linneo, XVIII).
- Hominidae, família grans simis, ordre Primats, Classe dels Mamífers
(vertebrats).
- Ximpanzé vs. tonyina vermella.
- Espècies com a entitats dinàmiques.
- L’aïllament és imprescindible per a la creació d’una espècie.
- Catàlegs racials referits a l’espècie humana tots són incoherents (ciència
i ideologia).
- Les nostres diferències (7000 milions éssers humans) no s’adapten als
paquets distints denominats “races” (diferències entre grups vs.
diferències entre individus).

• L’origen de les categories racials.

o Text 1, J.L. Solana.
“En un contexto de expansión colonial de las potencias occidentales, de
explotación esclavista o laboral de determinadas poblaciones y de
conformación de la ciencia, en sustitución de la teología como nuevo marco
legitimador del saber, la noción de raza y la raciología fueron el recurso
ideológico que permitió a determinadas pretensiones de dominio establecer
las divisiones y caracterizaciones grupales que precisaban para sus fines y
dotarlas de legitimidad cientificista”.

o La colonitat del poder [Text 3, Ramon Grosfoguel].

- La raça no té cap existència prèvia o al marge de les relacions en què
s’incorpora (legals, imatges periodístiques, relacions de classe,
coneixement científic).

15
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

- “No, las categorías como negro, indio, blanco antes de 1492 no existían,
esas son categorías del mundo colonial y de la modernidad eurocentrada.
Antes de 1492 nadie se definía como blanco en Europa, nadie se
denominaba negro en África y nadie indio en América latina, estas son
categorías coloniales”.
- “La colonialidad se refiere a un patrón de poder que se inaugura con la
expansión colonial europea a partir de 1492 y donde la idea de raza y la
jerarquía etno-racial global atraviesa todas las relaciones sociales existentes
tales como la sexualidad, género, conocimiento, clase, división
internacional del trabajo, epistemología, espiritualidad, etc. y que sigue
vigente aun cuando las administraciones coloniales fueron casi erradicadas
del planeta”.
- “El sistema-mundo no es simplemente un sistema económico como nos
quieren hacer ver los paradigmas de la economía-política. Es un sistema de
poder heterárquico que no puede ser pensado desde una lógica
reduccionista económica”.
- “Ante esta situación, si bien en el largo plazo podemos pensar y desear un
mundo mas allà de eso, en el corto plazo la manera de contestar la
supremacía blanca no es ocultando la racialización existente como hacen
las “democracias raciales” latinoamericanas. Porque en América Latina si tu
tratas de ocultar esas categorías, tú caes en el mito de la “democracia
racial”. Reproduces la manera como la supremacía blanca opera”.

• Classifying people by race [Text 5].

o “Biological race is the illusion: social race is not” (Haney López 1994).
o “A race is not created simply because a subset of people shape just any
characteristic (height, hand size, eyer color...). It is the social significance
ascribed to certain physical features and to certain ancestors which define
races”.
o “What joins me to other blacks, then, and other blacks to another is not a set
of Shared physical characteristics, for there is none that all blacks share.
Rather, it’s the Shared experience of being visually or cognitively identified
as black by a white racist society, and the punitive and damaginf effects of
that identification” (Adrian Piper, 1992).
o “Yo fui negro una vez, cuando era pobre”.

• Exemples de racialització.
o Cas Trayvon Martin (Sanford - Florida, USA).
- "Stand your ground" laws.
- “Contrary to what America has led many to believe, all young black males
are not suspicious, we don’t deserve to be harassed, murdered,
prosecuted or denied the protections of the justice system all because
America thinks we are suspicious”.
o La construcció de la categoria “moro”: des de la “demonització” dels nord-
africans (rifenys) durant la guerra civil espanyola.
o Redades policials contra estrangers en base a categories etno- racials (Centres
Internament Estrangers –CIEs-).

16
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Discriminació cap al col·lectiu gitano.

• El racisme epistèmic. Un aspecte subestimat del racisme [Text 4, Grosfoguel].

o Ramón Grosfoguel. ¿Qué significa descolonizar las Ciencias Sociales?
https://www.youtube.com/watch?v=FOHBLmFHl5E.
o Permet explicar el discurs de la inferioritat dels musulmans "no occidentals"
respecte d’Occident (islamofòbia).
o Considera que el coneixement "no occidental" és inferior al coneixement
"occidental“.
o Contribueix a la representació de les persones musulmanes com racialment
inferiors, com éssers violents i, d’aquí, la fàcil associació amb el "terrorisme”.
o Boaventura de Sousa Santos, 2010. Epistemologías del Sur (Perspectivas).
“¿Por qué razón, en los últimos dos siglos, la epistemología occidental
dominante eliminó de la reflexión el contexto cultural y político de producción
y reproducción del conocimiento? ¿Cuáles son las consecuencias de esta
descontextualización? ¿Son hoy posibles otras epistemologías? ¿Qué
consecuencias tiene el racismo en el ámbito de los saberes al degradar como
«inferiores» los conocimientos no occidentales y exagerar como «superiores»
los conocimientos occidentales? ¿Cómo se redefinirían los debates globales
actuales sobre democracia, crisis ecológica, derechos humanos, liberación de la
mujer, economía, etc., si partimos de un diálogo entre iguales basado en la
diversidad epistemológica del mundo? Este libro procura dar respuesta a estas
preguntas, no conformándose con hacer una mera crítica, sino proponiendo una
alternativa conocida como Epistemologías del Sur. En sus capítulos se denuncia
la supresión de saberes ("epistemicidio") llevada a cabo a lo largo de los últimos
siglos por la norma epistemológica dominante, además de investigar las
condiciones para un diálogo horizontal entre conocimientos. Un texto
profundamente necesario en un mundo al que le cuesta renunciar a su
tradicional occidentalo-centrismo”.

• Racisme cultural, neo-racisme. “Racisme sense races” (Taguieff) [Text 1].

o RACISME CULTURAL. Es replega sobre la defensa de les identitats nacionals i ha
transformat la referència a la raça pròpiament dita (en termes biològics) en
l'al·lusió a les identitats culturals, enteses en termes rígids i substancials
(incommensurabilitat de les diferències culturals.
o Desplaçament de la biologia a la cultura (poble, arrel, autoctonia, tradició....).
De la “puresa racial” a l’ “homogeneïtat cultural”. “Cultura”, la nova frontera
o Preservar la diversitat i autenticitat de les cultures. Perill de la contaminació,
hibridació, barreja.
o Cultura com a “segona naturalesa”, fixa, immutable, entitat configurada a partir
de l’autoctonia, lligada a la “terra de naixement” (Samuel Huntington, “El
choque de las civilizaciones”).
o Cultures “iguals” però separades (extrema dreta a Europa). No es busca la
submissió, sinó la separació, allunyar “l’altre”.
o La immigració permet aglutinar pertinences nacionals amb les adscripcions
ètniques homogènies.

17
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Els grups o els individus es jerarquitzen en funció de les seves aptituds o

resistències a l’assimilació.
o TAGUIEFF (1991: 190-193) critica la concepció “massa restrictiva" del racisme
que només contempla el bio-racisme. “El culturalisme substitueix les categories
biològiques pròpies del racisme tradicional per categories culturals, però manté
els mateixos principis de naturalització, determinisme, desindividualització i
jerarquització que operen en el bioracisme”.

• Visions restrictives sobre el racisme [Text 1].

o Per a Michel Wieviorka (1997), el concepte de racisme cultural, racisme
diferencialista o neorracisme “ha de ser examinat amb circumspecció“ per dues
raons:
- Només podem parlar de racisme quan es produeix una referència a
elements naturals o biològics (raça, gens, genotip, fenotip, sang… ),
vinculats a caràcters intel·lectuals i morals.
- Els racismes històrics es caracteritzen per la combinació de dues lògiques:
Una lògica d’inferiorització, desigualtat, dominació i una lògica de
diferenciació, purificació, depuració i extermini.
o Segons Verena Stolcke (1993 i 1994), el discurs antiimigració de la dreta no
suposa un resorgiment del racisme, sinó un canvi en la retòrica de l’exclusió, una
nova retòrica contra la immigració, que ella denomina “fonamentalisme
cultural”, que no ordena les cultures jeràrquicament, sinó que les segrega
espacialment.
o Teresa San Román (1996), a “Los muros de la separación”, reserva el "racisme"
per als recursos ideològics basats en components biologistes i d’herència
genètica, i utilitza l’expressió "fonamentalisme cultural" per als recursos
ideològics basats en diferències culturals.
o Text 1, J.L. Solana. “Las definiciones de racismo de caràcter intermedio, en las
que se considera como racismo prejuicios negativos, discriminaciones y
discursos basados en categorizaciones tanto de caràcter biológico (raza, color
de la piel, linaje) como cultural (origen nacional o étnico, religión), son hoy las
mayoritariamente asumidas por los analistas sociales, los organismos públicos y
la legislación antirracista”.
o Text 1, J.L. Solana. La concepció “massa restrictiva" del racisme, entès com a
bio-racisme. Aquesta última pot constituir un “obstacle ideològic", "un vel
mitologitzant", perquè impedeix reconèixer com "racistes“ discursos que no
contenen de manera explícita una teoria bio-desigualitària de les races ni estan
construïts a partir de categories bio-racials.

• Textos publicats per la dreta radical a França. (Taguieff 1995:189).

o La verdad es que los pueblos deben preservar y cultivar sus diferencias (…). La
inmigración es condenable porque ataca la identidad de la cultura de acogida
tanto como a la identidad de los inmigrantes.
o Es porque nos respetamos a nosotros -mismos y que respetamos a los demàs
por lo que nos negamos a ver nuestro país transformado en una sociedad
multiracial donde cada uno perdería su especificidad, tanto a los alógenos como
nosotros mismos.

18
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Los pueblos no pueden ser calificados simplemente de superiores o de inferiores,

son diferentes, y hay que tener en cuenta estas diferencias físicas o culturales.
o La cuestión de la inmigración sólo puede resolverse en nuestra opinión por la
expulsión radical o por la repatriación planificada de todos los extranjeros.
o "La naturaleza concede a todos los seres vivos unas áreas vitales acordes con sus
facultades y sus afinidades. Lo mismo sucede con los hombres y los pueblos" (Le
Pen, cit por Chebel 1998:57).
o “El establecimiento de "culturas exóticas" en el territorio francés puede
ocasionar la muerte de la nación francesa; "la supervivencia y el progreso del
pueblo francés requieren que su entorno siga siendo francés" (Bruno Mégret, cit.
por Chebel 1998: 58-59).
o "Me encantan los magrebíes. Pero su sitio está en el Magreb. (...) No soy racista,
sino nacional" (Le Pen, cit. por Taguieff 1994: 99).

• Bases del discurs populista basat en el racisme cultural: el cas de plataforma per
Catalunya (programa electoral 2011).
o “Per això, a Plataforma per Catalunya ens preocupen i reflexionem seriosament
sobre les conseqüències que la desordenada política immigratòria té i pot tenir
en el futur per a la nostra identitat, la nostra manera de viure i d’entendre la
vida, la nostra manera d'estimar, de sentir, de treballar, en fi, per a la nostra
cultura i civilització occidentals”.
o “La immigració islàmica, massiva a Catalunya, posa en perill les nostres senyes
d'identitat europees pel que fa a la llibertat personal i col·lectiva, la democràcia
com a mitjà de presa de decisions, la cultura grecollatina, la religió cristiana, la
llengua pròpia de Catalunya o les tradicions populars”.
o “Estem en contra de l'arribada massiva d'immigrants perquè pensem en el futur
de Catalunya i dels nostres fills! Sí, però no som un partit "xenòfob". Ens oposem
simplement a la pèrdua d'identitat del nostre país, a veure'ns convertits en un
país mestís i multicultural, i que a més no funciona!”.
o “Aplicar a l'Islam el principi de precaució ja que una religió que manté el dogma
de la guerra santa per expandir-se, la unió entre el polític i el religiós i trets que
impedeixen la integració dels seus creients no és una religió com qualsevol altra,
sinó completament diferent a totes les altres. Es realitzaran totes les actuacions
que siguin necessàries per impedir l'aplicació d'aquells preceptes islàmics de la
xaria (llei islàmica) que suposin una vulneració dels drets humans, fins i tot a
través de mesures penals o sancionadores administratives”.

19
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

Part 2. Processos de formació històrica del prejudici

i el racisme. Les causes de la desigualtat social dels
grups ètnics en l’accés als recursos. Principals
aproximacions teòriques.
➢ 1a part. Textos 7, 8 i 10.

• Estratificació ètnica.
- Parlarem d’estratificació ètnica quan en un sistema d’estratificació, la
pertinença a determinats grups esdevé un criteri rellevant en l’assignació de
posicions socials.
- Existeix una correlació entre el model d’estratificació socioeconòmica d’una
societat pluriètnica i els seus models d’estratificació ètnica, en el sentit que
tot grup ètnic tendeix a ocupar un “nínxol” econòmic, a especialitzar-se en
ocupacions concretes, a acceptar una certa divisió social del treball i a ocupar
un cert nivell de l’escala del prestigi (Zanfrini 2004).

• Mecanismes que transformen les diferències racials i ètniques en desigualtat.

1) La disminució d’estatus i capitals associada al procés migratori.
2) La discriminació institucional: estrangeria, desenvolupament polítiques socials
redistributives, segregació, etc.
3) Causes endògenes: tipus de capital ètnic, determinades estratègies
comunitàries, rols de gènere, grups marginals (Laitin 1995).
4) El prejudici ètnic o racial
5) La discriminació per part dels diferents agents socials. Es refereix a una actitud
concreta, causa de l’exclusió d’alguns individus de l’accés a determinades
recompenses i oportunitats socials.

• De l’estereotip a la discriminació.
o Prejudici i discriminació: el prejudici com a racionalització que legitima i dota
de sentit la discriminació, o bé que la interpreta a posteriori. Per tant, la
discriminació es vincula al prejudici a nivell empíric.
o Estereotip: significats, creences o assumpcions que els membres d’un grup
tenen sobre els atributs d’un membre d’un grup aliè. Dimensió cognitiva.
o Prejudici: Distància intergrupal sobre la base de l’estereotip, a partir de
l’estimació i valoració predominantment desfavorable dels membres del
grup aliè. Dimensió cognitiva + afectiva.
o Discriminació: Conducta desigualitària basada en el prejudici. Dimensió
conductual.

20
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

• Tipus de discriminació.
o Discriminació directa implica l’existència d’una causa visible de discriminació.
o Discriminació indirecta consistent en un comportament aparentment neutre
però amb un resultat perjudicial per a un grup determinat, en base a
l’origen racial o ètnic, religiós, creences, sexe, discapacitat, edat, orientació
sexual, etc., excepte si aquesta pràctica es pot justificar objectivament
mitjançant una raó legítima.
- “Saray, una chica de etnia gitana está buscando trabajo como azafata
de congresos después de haber finalizado un curso impartido por la
Comunidad de Madrid. Cuando acude a una entrevista, el
responsable de recursos humanos le dice que en esa empresa las
azafatas tienen que tener un título universitario y que por tanto
queda fuera del proceso de selección. Aunque aparentemente esta
práctica no es discriminatoria de forma directa, sí lo es de forma
indirecta porque le exigen una titulación que no es necesaria para el
trabajo que va a desarrollar, pero lo usan para evitar seleccionar a
personas por su origen racial o étnico que tienen menos
probabilidades de tener una titulación universitaria”.

21
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

• El prejudici racial o ètnic.

Tendència d’una persona a pensar de forma negativa sobre altres grups, a tenir
reaccions emocionals negatives cap aquests grups i a prejutjar els individus en base a
la seva pertinença a un grup.
o Aspecte cognitiu.
o Aspecte afectiu.

• El prejudici racial com a sentit de posició de grup [Text 8, Herbert Blumer].

o Blumer estudia el prejudici racial a través del procés col·lectiu a partir del qual
es forma el sentiment de posició de grup (interaccionisme simbòlic).
o El prejudici racial com a resultat de la relació entre grups racials (no àmbit
sentiment individual). Processos de categorització global.
o Variacions en les posicions dels grups “in” / “out”.
o 4 sentiments poden estar presents en els prejudicis:
- Sentiment de superioritat.
- Creure que la raça subordinada és intrínsecament diferent.
- “Propietat” privilegis i avantatges.
- Temor a que el grup dominat esdevingui una amenaça.

• Mesura de les actituds davant immigració i les minories ètniques [Text 7].
o La desitjabilitat social.
o Preguntes dicotòmiques vs. Graduació respostes.
o Racisme manifest vs. Racisme aversiu (Gaertner i Dovidio 1986) Persones
aparentment lliures de prejudicis, actuen de manera prejudiciosa quan
l’estructura normativa és ambigua i/o existeixen arguments per tal de
racionalitzar aquest comportament.
o Escala manifesta.
o Escala subtil.
- Defensa valors tradicionals que els exogrups no respecten exageració.
- Diferències culturals i el seu ús per tal de justificar la posició de l’exogrup.
- Negació d’emocions positives cap a l’exogrup.

22
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Eurobaròmetres i estudis d’àmbit internacional: International Social Survey

Program o l’Enquesta Social Europea
o ESPANYA: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) sobre les actituds cap a
la immigració +90s.
o Exploració de les percepcions que els mateixos immigrants tenen sobre les
actituds de la població autòctona vers ells (Morales et al. 2008 i Colectivo IOÉ
(2010).

• Les resistències del prejudici [Text 7].

o “El prejudici com la profecia que es compleix a si mateixa” (MERTON, 1948), en
relació a les expectatives sobre els altres i a la seva funció prescriptiva.
o Es desestimen els comportaments no estereotípics (circumstancials).
o Necessitat de mantenir visió positiva sobre el propi grup (identitat personal).
“Biaix endogrupal”.

• Com combatre el prejudici [Text 7].

o NIVELL SOCIAL: la importància de les polítiques públiques, l’educació i els
mitjans de comunicació en la reducció del prejudici.
- Campanyes de sensibilització (Ajuntament de Barcelona).
- Xarxa Barcelona antirumors (http://bcnantirumors.cat/).
o NIVELL INTERPERSONAL: propostes a partir de la hipòtesi del contacte.
- CONDICIONS.
1) Un estatus equivalent en la situació en la que es produeix el
contacte.
2) Cooperació intergrupal.
3) Objectius comuns.
4) Recolzament per part de les autoritats, la llei o els costums
socials (ALLPORT, 1954).
- Decategorització i recategorització.
o NIVELL INDIVIDUAL: la necessitat de controlar els factors psicològics que
l’activen de manera automàtica.
- Confrontació interpersonal (agents antirumors).
- Empatia, role-playing.
- Negació associacions estereotípiques (supressió).
- Exposició a membres no estereotípics.

• Tipus de discriminació.
o La “discriminació estadística”, introduïda per Edmund Phelps (1972) i Dennis
Aigner i Glen Cain (1977), sosté que els empresaris, a l'hora de reclutar, prenen
com a punt de referència les característiques mitjanes dels diferents grups i no
les característiques individuals.
o La discriminació institucional o racisme institucional (Carmichael i Hamilton,
1967; Cachón 2005): escola i habitatge.

• Mesura de la discriminació [Text 10, John Wrench].

o Estadístiques sobre la desigualtat, que ens proporciona evidència indirecta de
la discriminació: indicadors indirectes.

23
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Queixes o denúncies de discriminació.

o Evidència a partir de la recerca.
- Enquestes a les “víctimes” (qüestionari massa incisiu, invasiu).
- Enquestes a la població “majoritària”.
- “Discrimination testing” (dificultat experiment, costos i complexitat).

• Dades sobre discriminació [Text 10, John Wrench].

EU-MIDIS “European Union Minorities and Discrimination Survey. Main Results Report.
2008” European Union Agency for Fundamental Rights: The survey interviewed 23,500
people with an ethnic minority or immigrant background across the EU’s 27 Member
States, and is the largest EU-wide survey of its kind on minorities’experiences of
discrimination, racist victimisation, and policing.
o http://fra.europa.eu/fraWebsite/eu-midis/index_en.htm.

24
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

25
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

• Mesures per combatre la discriminació [Text 10, John Wrench 2008].

1. Formació dels immigrants/minories.
2. Regular necessitats “culturals” en el lloc de treball.
3. Combatre les actituds/conductes negatives per part de la població majoritària.
4. Introduir polítiques específiques per combatre la discriminació: accions positives,
discriminació positiva (l’única mesura realment efectiva a curt termini).
5. Adoptar polítiques de gestió de la diversitat dins de les empreses: la diversitat
com a valor.

• Tipus de polítiques específiques.

o Acció Positiva (affirmative Action) (són polítiques).
Tota mesura d’impuls i promoció que té per objectiu establir la igualtat
mitjançant l’eliminació de les desigualtats de fet. Les mesures s’encaminen a
eliminar els obstacles que dificulten que les persones d’un determinat grup o
minoria puguin gaudir dels drets de ciutadania en condicions d’igualtat (p.e.
igualar les condicions d’accés mitjançant cursos, orientació, subvencions a la
contractació de discapacitats, joves, etc.). Restar obstacles, d’acompanyar.
o Discriminació Positiva ( "reverse discrimination") (són lleis).
Atorga privilegis als membres d’un grup que és objecte de discriminació, amb la
finalitat de forçar un resultat. S’incideix directament en el “punt d’arribada”
(“quotes” per tal d’eliminar la infrarrepresentació). Temporals, resultats ràpids.
Falta d’interseccionalitat. Cal demostrat que l’acció positiva no funciona.
http://hilodirecto.com.mx/revisa-eu-politica-de-cuotas-raciales-en-
universidades/.
o Les mesures d’ acció positiva són un deure constitucional dels poders públics,
mentre que els sistemes de quotes són simplement una tècnica que pot fer
servir qui legisla. Es considera que només es poden fer servir “sistemes de
quotes” adreçades a un grup social determinat i per a un temps transitori,
sempre i quan sigui impossible aconseguir la igualtat mitjançant d’altres
mesures d’acció positiva. La discriminació positiva ha d’establir-se mitjançant
llei, ja que afecta els drets fonamentals de les persones.
o La igualtat d’oportunitats no és la igualtat de resultats.

• Consideracions sobre la discriminació.

o Igualtat en sentit formal, té una dimensió individual.
o La igualtat substantiva té una dimensió “col·lectiva”, en tant que contempla
factors que depenen de la “situació” de les persones (identitat sexual, posició
social, identitat cultural, pertinença a minories ètniques, lingüístiques).
o La igualtat substantiva legitima actuacions desiguals que, tenint directament en
compte tots els factors de diferenciació o desavantatge, tracten a les persones
de forma diferent. Es contempla un tracte preferencial per tal que finalment se
les tracti de forma igual. (igualtat substantiva).
o Estats Units, 1965, president Johnson. Cal substituir la igualtat legal per la
igualtat de resultats.

26
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

Part 2. Processos de formació històrica del prejudici

i el racisme. Les causes de la desigualtat social dels
grups ètnics en l’accés als recursos. Principals
aproximacions teòriques.
➢ 2a part. L’articulació entre les relacions ètniques i la classe. Textos
9, 11-13.

• Bases econòmiques de les desigualtats racials (William Julius Wilson, Text 9).
o Conflicte racial com a manifestació especial del conflicte de classes.
o La raça com a “tigre de paper”. La discriminació en base a la classe precedeix
al prejudici (ideologia que el legitima).
o Les relacions racials a USA han passat de l’opressió racial (esclavitud) a noves
barreres basades en la subordinació de classe.
- Classe mitjana afroamericana (programes acció positiva).
- Infraclasse negra dels guetos (discriminació de classe) (Waldinger i
Lichter 2002).

o Les estructures de privilegi racial i de la desigualtat racial han canviat als

Estats Units.
o Ja no és tan necessari combatre la discriminació racial directa, sinó incidir en
l’ estructura de l’ocupació, les xarxes personals i el lloc de residència, que
condueixen a l’aïllament social i a la manca d’accés a un lloc de treball.
o Wilson conclou: “I felt therefore that the focus should shift to both race-
specific an race-neutral (including class-based) programs”.

27
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

• Racism without racists.

o Colour-blind racism and the persistence of Racial Inequality in the US.
Eduardo Bonilla-Silva, 2003 (Duke University, Durham, CN).
o “In this country, racial ‘others’ of dark complexion are always viewed as
incapable of doing much; we are regarded and treated as secondary actors
only good for doing beds in hotels or working in fast-food restaurants.”

• Mapa preliminar del nou sistema racial als EUA (Text 12, Bonilla-Silva 2004:933).
o “WHITES” (Whites, New whites –Russian, Albanian,etc.-, Assimilated white
Latinos, Assimilated urban Native Americans, A few Asian-origin people).
o “HONORARY WHITES” (Light-skinned Latinos, Japanese Americans, Korean
Americans, Asian Indians, Chinese Americans, Middle Eastern Americans,
Most multiracials).
o “COLLECTIVE BLACK” (Vietnamese Americans, Filipino Americans, Hmong
Americans, Laotian Americans, Darkskinned Latinos, Blacks, New West
Indian and African immigrants, Reservation-bound Native Americans).
o Progressiva “Llatinoamericanització” (Latin Americanization) de l’ordre
racial.
- “We don’t have racism here. That is an American problem”.
- “Mestissatge” sota supremacia colonial “blanca”.
- Sistema d’estratifació racial plural (browns, pardos, mestizos...).
- “Blanqueamiento” com a ideologia i pràctica.
- Todos somos “Latinoamericanos” (identitats nacionals).
o Riscos de la progressiva llatinoamericanització de l’ordre racial:
- Desaparació de les “races” com a categories polítiques (colour-blind
racism). Els grups existeixen però no són oficialment reconeguts.
- La supremacia blanca es fa menys perceptible (We are all americans).
- Les relacions racials es globalitzen en un context de migracions
internacionals.
- Es qüestionen les polítiques d’acció positiva.
o Indicadors subjectius.

28
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

o Indicadors subjectius.

• Paradigma cultural. La recuperació de l’etnicitat [Text 11].

o Michael Wieviorka. Sociòleg. Director d’estudis de Sociologia a l’École des
Hautes Études en Sciences Sociales. París.
o MICHAEL WIEVIORKA “La diferencia cultural como cuestión social”.
- Integració a la nació de pobles amb existència anterior a un procés
d’invasió o de colonització (pobles autòctons vs. Minories).
- Fluxos migratoris generadors de diferències culturals que poden
anar lligades a circuits econòmics, pertinences identitàries i
polítiques transnacionals.
- Com a reacció a una cultura dominant universalista, arrogant i
dominant (experiències de rebuig social, discriminació racista…).
o MICHAEL WIEVIORKA. Una hipòtesis (p. 292).
“agotamiento histórico del movimiento obrero como figura central de la
conflictividad social y la del auge poderoso de las afirmaciones culturales en
todo el mundo, cualesquiera que sean la forma política y el estado de la
economía. Este enfoque considera que las formulaciones clásicas de la
cuestión social, nacidas con el auge de la industria, están agotadas a partir
de ahora y exige situar la cultura en el corazón del análisis sociológico del
cambio y del funcionamiento social”.
o JOHN REX (1925 – 18 Desembre 2011). Teòric del conflicte. Sociòleg sud-
africà. Warwick University.
o John Rex (Text 13). Recupera el paper de l’etnicitat dins del marc de
l’enfocament marxista.

29
Política social, família i migracions Sònia Parella
2n de Sociologia Curs 2016-2017

-
Les ètnies no són “ètnies en si mateixes” que lluiten per convertir-
se en “ètnies per a si mateixes”. Comencen com a “ètnies per a si
mateixes” i utilitzen la seva etnicitat com a recurs en la seva
organització i lluita pels drets socials (Rex 1986).
o JOHN REX “La movilización étnica en las sociedades multiculturales”.
- El concepte d’”infraclasse” suggereix que les minories estan
sistemàticament en una situació de desavantatge i que, en lloc
d'identificar-se amb la cultura de la classe treballadora, formen les
seves pròpies organitzacions i esdevenen una classe separada.
- És una llàstima que quan el marxisme recorre a la sociologia de
l'acció, se centri només en el naixement de les classes i de la
consciència de classe dels col·lectius immigrants i consideri
l'etnicitat com una forma de “falsa consciència”.
- Mentre que les classes, en el sentit marxista, han de desenvolupar
el seu sentit d'identitat, les seves formes d'organització i la seva
cultura, aquests grups poden apel·lar directament al seu sentit
d'etnicitat i a les seves formes de vinculació ètnica com a recurs.
- El sentiment de pertinença com a recurs per a l'acció col·lectiva, que
els pot convertir en protagonistes polítics fins i tot més eficaços que
les pròpies classes socials.
- Per tant, les estructures de la comunitat ètnica proporcionen una
font de solidaritat en la lluita per la igualtat de drets en una societat
moderna, similar a la que poden subministrar les classes en el sentit
marxista.
- És per això que l’autor considera que “hi ha raons per acceptar que
el reconeixement de la diversitat cultural hauria de ser part de la
pràctica política de les societats democràtiques” (Rex 1995:33).

30