Professional Documents
Culture Documents
NoMePongasEtiqueta Bilingue
NoMePongasEtiqueta Bilingue
l´etiqueta
No me pongas
la etiqueta
Edició: Accem
Disseny i maquetació: Accem
Impressió: Stein Girona SL
Dipòsit legal: DL Gi 1808-2015
2
Aquesta guia didàctica no hauria estat possible sense la
col·laboració dels centres educatius del barri de Pont Major de
Girona: CEIP Carme Auguet, FEDAC Pont Major i IES Narcís Xifra.
A tots ells, gràcies per obrir-nos les seves portes i donar-nos
l’oportunitat de treballar a dins les seves aules.
Reconèixer especialment el treball dut a terme per l’equip de
dinamització d’Accem a Girona i el recolzament rebut per l’Entitat
a nivell estatal en l’edició d’aquesta publicació.
3
ÍNDEX ÍNDICE
1. Introducció.………………………………………………………...7 1. Introducción..……………………………………………………….7
Estructura del material Estructura del material
A qui va dirigit? ¿A quién va dirigido?
Llenguatge no sexista, inclusiu i no discriminatori Lenguaje no sexista, inclusivo y no discriminatorio
Metodologia Metodología
4
5. Fitxes de dinàmiques………………………………………26 5. Fichas de dinámicas……………………………………………26
Escoles d’Educació Infantil i Primària Escuelas de Educación Infantil y Primaria
Dinàmiques de presentació Dinámicas de presentación
Dinàmiques de treball de conceptes Dinámicas para trabajar los conceptos
Dinàmiques de tancament Dinámicas de cierre
Avaluació
Evaluación
Institut de Secundària Instituto de Secundaria
Dinàmiques de presentació
Dinámicas de presentación
Dinàmiques de treball de conceptes
Dinámicas de trabajo: conceptos
Dinàmiques de tancament
Dinámicas de cierre
Avaluació
Evaluación
5
Presentació Presentación
Tots Som Pont: Programa d’intervenció integral en barris Tots Som Pont: Programa de intervención integral en barrios
Accem és una ONG que treballa per la millora de la realitat de les Accem es una ONG que trabaja para mejorar las condiciones de vida de
persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social, las personas que se encuentran en situación de vulnerabilidad social y,
especialment amb els col·lectius de refugiats, migrants i persones en especialmente, del colectivo de refugiados, migrantes y personas en
situació o risc d’exclusió social. riesgo de exclusión.
Accem a Girona està fortament arrelada en el barri de Pont Major, i des Accem en Girona está fuertemente arraigada en el barrio de Pont Major,
de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el y desde 1996 desarrolla distintos programas que requieren el com-
compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present promiso con las personas, instituciones y el tejido asociativo presente
en l’entorn. en el entorno.
En aquesta línia, el 2014 s’inicia el projecte “Tots Som Pont” amb En 2014 se pone en marcha el programa “Tots Som Pont” con el objetivo
l’objectiu d’afavorir la convivència i la cohesió social en el barri. de favorecer la convivencia y la cohesión social en el barrio. Se trata de
Cofinançat pel Ministerio de Empleo y de Seguridad Social i pel Fons un programa cofinanciado por el Ministerio de Empleo y Seguridad
Europeu per a la Integració. Aquesta iniciativa va donar peu a la posada Social y el Fondo Europeo para la Integración. Desde este marco se han
en marxa d’un seguit d’actuacions per tal de fomentar i promoure la previsto una serie de actuaciones con el objetivo de promover la
implicació i la participació social de les veïnes i veïns de Pont Major. implicación y fomentar la participación social de los vecinos y vecinas
de Pont Major.
“Tots Som Pont” va encetar una nova etapa el 2015 gr{cies al
cofinançament per part del Ministerio de Empleo y Seguridad Social així "Tots Som Pont” inició una nueva etapa en 2015 gracias a la
com dels Fons d’Asil, Migració i Integració. En el si d’aquesta darrera cofinanciación del Ministerio de Empleo y Seguridad Social y del Fondo
fase del Projecte, per tal de contribuir a educar en la diversitat, s’aposta de Asilo, Migración e Integración. Durante este periodo Accem con el fin
pel disseny, la programació i la realització de tallers de sensibilització de contribuir a educar en la diversidad ha optado por la programación,
sobre estereotips, prejudicis i convivència positiva. el diseño y la realización de Talleres de sensibilización sobre estéreo-
tipos, prejuicios y convivencia positiva.
Aquests tallers s’han ofert als diversos Centres d’Educació Infantil i
Prim{ria, als Instituts d’Educació Secundària, a les Associacions de Estos talleres se han ofertado a centros de Educación Infantil y Primaria
Mares i Pares, a les AFAs, al Centre Obert i a la Biblioteca Municipal del y a Institutos de Educación Secundaria, a la Asociación de Madres y
barri. Padres, AFAs, al Centro Abierto, y a la Biblioteca Municipal del Barrio.
6
Al llarg del 2015 l’equip de dinamització d’Accem de Girona ha A lo largo de 2015, el equipo de dinamización de Accem en Girona ha
dissenyat i realitzat aquests tallers de sensibilització en els centres diseñado y puesto en marcha, en los centros educativos del barrio,
educatius. talleres de sensibilización.
L’experiència descriu un procés que s’inicia amb la creació i el disseny La experiencia describe un proceso que se inicia con la creación y el
de la proposta, passa per la realització dels tallers i finalitza amb diseño de la propuesta, pasa por la realización de los talleres y finaliza
l’avaluació dels participants. El seu relat constitueix l’eix vertebrador de en la evaluación de los participantes. Su relato constituye el eje
la guia didàctica que tot seguit presentem. vertebrador de la guía didáctica que a continuación presentamos.
En el si d’aquesta realitat canviant, institucions bàsiques de la nostra En el seno de esta realidad cambiante, instituciones básicas de nuestra
societat com el barri o l’escola, es troben davant nous reptes que posen sociedad como el barrio o la escuela se encuentran ante nuevos retos
a proba les seves eines per reproduir un model social. Reptes que, a la que ponen a prueba sus herramientas para recrear un modelo social.
vegada, es veuen condicionats i pressionats per un context de crisis Retos que a su vez, se ven condicionados por la situación de crisis
econòmica i per les polítiques d’austeritat posades en joc. económica y por las políticas austeras puestas en juego.
Davant d’aquest escenari, es considera oportú establir mecanismes de En este escenario, consideramos oportuno favorecer la comprensión
suport en diversos àmbits per tal de recolzar el procés de comprensió del barrio como realidad dinámica en continuo cambio, y facilitar
d’aquesta realitat en constant canvi i intentar transformar aquesta mecanismos a las distintas instituciones para entender la diversidad
situació de risc en una finestra d’oportunitat. En aquest sentit, la cultural como una oportunidad. En este sentido, la sensibilización
sensibilització esdevé una eina pràctica per dotar de recursos a les resulta una herramienta práctica para dotar de recursos a las personas y
7
persones i a la societat per prevenir l’aparició o la intensificació a la sociedad para la prevención ante la aparición o intensificación de
d’actituds discriminatòries com el racisme, la xenofòbia i el masclisme, actitudes discriminatorias como el racismo, la xenofobia y el machismo,
per citar-ne algunes. por citar algunas.
Fruit d’aquesta convicció, es presenta aquest recurs basat en Fruto de esta convicción, presentamos este guía, como recurso basado
l’experiència duta a terme en diverses sessions i tallers als centres en la experiencia llevada a cabo en los centros educativos de educación
educatius de primària i secundària del barri de Pont Major. Un material primaria y de secundaria ubicados en el barrio de Pont Major. Con este
que pretén, per una banda, oferir un recull d’idees i propostes a través material se pretende, por un lado, ofrecer una recopilación de ideas y
de les quals treballar els estereotips, prejudicis i la discriminació des propuestas para trabajar conceptos tales como: estereotipos, prejuicios
d’una metodologia participativa i vivencial. Així com, per altra banda, y discriminación desde una metodología vivencial y parti-cipativa. Y, por
també pretén establir un marc que permeti contextualitzar i otro, establecer un marco que permita contextualizar y sistematizar el
sistematitzar tot aquest mostrari d’experiències concretes per tal de repertorio de experiencias concretas desde una perspectiva global.
dotar-les de coherència i vincular-les a una perspectiva global.
8
com aquestes interactuen amb la realitat i entre elles mateixes. y entre y entre ellas mismas.
2. Marc social: Es justificarà la necessitat d’aproximar-se a l’entorn 2. Marco social: Se aborda la descripción breve del entorno así
en el que es disposa a intervenir i es descriurà breument, posant como la justificación de la necesidad de aproximación al entorno
especial èmfasi en dues institucions particularment: el barri i el en el que se va a intervenir poniendo especial énfasis en dos
centre educatiu. instituciones básicas del mismo, el barrio y el centro educativo.
3. Els tallers de sensibilització: En aquest bloc es parlarà sobre la 3. Talleres de sensibilización: En este bloque se subraya la impor-
importància de sensibilitzar i la metodologia que s’empra al tancia de la sensibilización y se presenta la metodología con la
llarg dels tallers. que se desarrollan los talleres.
4. Fitxes de dinàmiques: Presentació de les activitats proposades 4. Fichas de dinámicas: Contienen la presentación de las activida-
en el marc dels tallers, dividides pel nivell d’estudis i des propuestas en el marco de los talleres, clasificadas por el
classificades en les diverses fases que es donen al llarg d’una nivel educativo, y, en función de las distintas fases del desarrollo
sessió: dinàmiques de presentació, treball de conceptes, de los mismos, incluyen por tanto dinámicas de presentación,
tancament i avaluació. dinámicas para abordar el trabajo de conceptos y dinámicas de
cierre y evaluación.
5. Recursos a la xarxa: Recull de materials útils i disponibles a In-
ternet per treballar aquests conceptes. 5. Recursos en la red: Recopilación de materiales útiles y disponi-
bles en Internet para trabajar estos conceptos.
Aquesta guia es presenta com una eina útil per a professionals i Esta guía se presenta como una herramienta útil para profesionales y
persones interessades en el disseny d'accions de sensibilització rela- personas interesadas en el diseño de acciones de sensibilización rela-
cionades amb la convivència positiva, posant especial atenció en els cionadas con la convivencia positiva, poniendo especial atención en los
estereotips i prejudicis que nodreixen les actituds discriminatòries, i estereotipos y prejuicios que nutren las actitudes discriminatorias, y por
per tant , amb la prevenció del racisme, la xenofòbia i totes les formes tanto, con la prevención del racismo, la xenofobia y todas las formas de
de discriminació. discriminación.
9
Llenguatge no sexista, inclusiu i no discriminatori Lenguaje no sexista, incluyente y no discriminatorio
A més d’intentar aportar algunes de les nocions que permetin Además de intentar aportar algunas de las nociones que nos permitan
transformar les relacions de discriminació que travessen el nostre dia a transformar las relaciones de discriminación que se dan en nuestro día a
dia, des d’aquesta guia no es vol deixar passar l’oportunitat d’incloure día, desde esta guía no queremos dejar pasar la oportunidad de incluir
pràctiques estilístiques que ajudin a posar consciència en els diversos prácticas estilísticas que nos ayuden a reflexionar sobre los hábitos
àmbits on aquests h{bits discriminatoris s’han normalitzat. discriminatorios que se han normalizado en distintos ámbitos.
La llengua és molt més que una eina comunicativa, és un instrument La lengua es mucho más que una herramienta comunicativa, es un
que ens permet ordenar i donar estructura a les diverses realitats que instrumento que nos permite ordenar y dar estructura y valorar la
ens acompanyen. En aquest sentit, no queda exempta de l’influx dels realidad. En este sentido, la lengua no queda exenta del influjo de los
estereotips i prejudicis, podent esdevenir un mecanisme de transmissió estereotipos y prejuicios, pudiendo convertirse en un mecanismo de
d’aquests. transmisión de los mismos.
Conscients del poder del llenguatge, al llarg de la guia s’ha fet un esforç Tratamos en esta guía, conscientes del poder del lenguaje, de utilizarlo
per utilitzar-lo de manera inclusiva com a condició fonamental per a de forma incluyente como condición fundamental para promover el
promoure el dret a la igualtat i a la no discriminació de totes aquelles derecho a la igualdad y no discriminación, de todas aquellas personas o
persones o grups en situació de vulnerabilitat susceptibles de rebre un grupos en situación de vulnerabilidad susceptibles de recibir un trato
tracte discriminatori a través de la llengua. discriminatorio a través de la lengua.
En la redacció de la guia s’ha intentat incorporar les orientacions que la En la redacción de esta guía se han incorporado las orientaciones que la
Secretaria de Política Lingüística i l’Institut Catal{ de la Dona proposen Secretaría de Política Lingüística y el Instituto Catalán de la Mujer
en el si de “Marcar les diferències: la representació de dones i homes a proponen en el seno de "Marcar las diferencias: la representación de
la llengua”, cercant l’equilibri entre un llenguatge eficaç i còmode en mujeres y hombres en la lengua". Buscando el equilibro entre un len-
termes comunicatius a la vegada que aspiri a una expressió més justa i guaje eficaz y cómodo en términos comunicativos, a la vez que aspire a
equitativa. una expresión más justa y equitativa.
10
2.- MARC CONCEPTUAL 2.- MARCO CONCEPTUAL
Per entendre el sorgiment i perpetuació d’actituds discriminatòries com Para entender el surgimiento y perpetuación de actitudes y compor-
el racisme i la xenofòbia, resulta necessari comprendre com operen tamientos discriminatorios como el racismo y la xenofobia, resulta
alguns conceptes bàsics que permetran ordenar i desenvolupar una necesario comprender cómo operan algunos conceptos básicos que
visió global sobre aquest fenomen. Conceptes que facilitaran establir permitirán desarrollar una visión global sobre este fenómeno. Concep-
relacions entres aquestes i qualsevol altre tipus de discriminacions. tos que facilitarán establecer relación entre estas y con cualquier otra
forma de discriminación.
Estereotips, prejudicis i discriminació.
Estereotipos, prejuicios y discriminación.
Abans d’entrar a definir els termes anunciats en aquest apartat, es
considera oportú recalcar que els processos implicats en la percepció de Antes de abordar la definición de los términos enunciados en este
la realitat inclouen elements cognitius de categorització, comparació i apartado, queremos subrayar que los procesos implicados en la percep-
atribució, i que es tracta d’un sistema que permet economitzar i facilitar ción de la realidad incluyen elementos cognitivos de categorización,
l’organització de la informació sobre el context. comparación y atribución, y que se trata de un sistema económico que
nos facilita organizar y simplificar la información del contexto.
Els estereotips són percepcions de caràcter social que permeten
transmetre, de manera senzilla i sostinguda en el temps, determinades Los estereotipos son percepciones de carácter social que nos permiten
imatges mentals i idees relacionades amb el nostre entorn i els seus transmitir, de manera sencilla y sostenida en el tiempo, determinadas
habitants. Són conceptes senzills i simplificadors que afavoreixen imágenes mentales e ideas relacionadas con nuestro entorno y sus
atribuir aquests trets i creences sense tenir experiències particulars i habitantes. Son conceptos sencillos y simplificadores que nos permiten
directes d’aquestes realitats. atribuir éstos rasgos y creencias sin tener experiencias particulares y
directas de dichas realidades.
Aquestes percepcions comunes venen facilitades pels grups als que es
pertany i condicionen la relació amb els col·lectius amb els que no es Estas percepciones comunes vienen facilitadas por los grupos a los que
tenen vincles d’identitat. Impedeixen que la comunicació entre les per- se pertenece y condicionan la relación con los colectivos con los que no
sones de grups diferents es desenvolupi d’individu a individu i que se tienen vínculos de identidad. Impiden que la comunicación entre las
aquesta quedi condicionada per la pertinença a un altre grup. personas de grupos distintos se desarrolle de individuo a individuo y
que ésta quede condicionada por la pertenencia a otro grupo.
En funció del grup al que es pertany –família, barri, ciutat, país...- es pot
accedir a diversos estereotips que permetran compartir visions del món En función del grupo al que pertenecemos -familia, barrio, país…-
i ajudaran a desenvolupar una mirada conjunta de l’entorn. Aquesta podemos compartir diversos estereotipos que nos prestan una visión
11
podrà ser tan positiva i enaltidora, com negativa i desqualificant. colectiva del entorno. Esta podrá ser tanto positiva y enaltecedora,
como negativa y descalificadora.
Exemples: La gent dels països càlids treballa poc, la gent
d’Anglaterra és molt puntual, les dones són molt presumides, els Ejemplos: La gente de los países cálidos trabaja poco, la gente de
homes no ploren. Inglaterra es muy puntual, las mujeres son muy presumidas, los
hombres no lloran.
Les impressions que es fonamenten en aquestes opinions són els
prejudicis. És a dir, orientacions i sentiments que no sorgeixen de la Las impresiones que se fundamentan en estas opiniones constituyen
pròpia experiència personal sinó d’aquest marc comú o d’una idea que prejuicios, es decir, orientaciones y sentimientos que no surgen de la
està fonamentada en un coneixement poc precís. Aporten el contingut experiencia personal sino del estereotipo, de una idea que está funda-
de l’emoció i la valoració, doncs es tracta d’un judici previ no mentada en un conocimiento poco preciso. Aportan el contenido de la
comprovat, i que en funció del seu contingut provoca una reacció de la emoción y la valoración ya que se trata de un juicio previo no
persona que l’elabora. comprobado, y en función de su contenido provoca una reacción de la
persona que lo elabora.
Exemples: Sento rebuig vers la gent de determinat aspecte físic
o origen, tinc por davant de persones vestides d’una manera Ejemplos: Siento rechazo hacia la gente de determinado aspecto
particular, sento desig per les dones que es pinten els llavis, físico u origen, tengo miedo ante personas vestidas de una
m’avergonyeixen els homes que ploren. manera particular, siento deseo por las mujeres que se pintan
los labios, me avergüenzan los hombres que lloran.
En base als estereotips i als prejudicis que d’aquests beuen, es
desenvolupen conductes discriminatòries. Així doncs, s’entén per Los estereotipos y los prejuicios son la base a partir de la que se
discriminació aquell tipus d’accions i actituds que es fonamenten en les desarrollan conductas discriminatorias. Así pues, entendemos por
idees i sentiments que no responen al coneixement directe i de caràcter discriminación aquel tipo de acciones y actitudes que se fundamentan
negatiu, tractant-se d’un comportament hostil cap altres persones. en las ideas y sentimientos que no responden al conocimiento directo y
de carácter negativo, se trata de un comportamiento hostil hacia otras
Exemples: Rebutjo relacionar-me només amb persones de personas.
determinats orígens, cultures o nacions. Parlo malament de les
dones que no es maquillen. Faig befa dels homes que ploren. Ejemplos: Rechazo conocer o relacionarme sólo con personas de
determinados orígenes, culturas o naciones. Hablo mal de las
mujeres que no se maquillan. Hago burla de los hombres que llo-
ran.
12
Com s’interrelacionen els conceptes? ¿Cómo se interrelacionan los conceptos?
Com es pot observar en la figura que hi ha a continuació, els estereotips Como puede observarse en la figura que se muestra a continuación, los
i els prejudicis es relacionen de manera bidireccional. Per un costat els estereotipos y los prejuicios se relacionan de manera bidireccional. Por
estereotips doten d’idees als membres d’un col·lectiu, i aquestes un lado los estereotipos dotan de ideas a los miembros de un colectivo
provoquen que es sentin els prejudicis. Per l’altre, les impressions sobre los que fundamentar prejuicios. Por el otro, las impresiones
prejudicioses compartides i reforçades pel grup poden alimentar i prejuiciosas compartidas y reforzadas por el grupo pueden alimentar y
generar noves etiquetes. Ambdós determinen indirecta o directament el generar nuevas etiquetas. Ambos determinan indirecta o directamente
desenvolupament de conductes discriminatòries, dotant de sentit les el desarrollo de conductas discriminatorias, dotando de sentido las
actuacions que no es poden justificar en base a l’experiència directa. actuaciones que no se pueden justificar en base a la experiencia directa.
Estereotips Estereotipos
La gent de països del sud La gente de los países del sud
treballa poc. trabaja poco.
Prejudicis Prejuicios
Sento malestar vers la gent Siento malestar hacia la gente
amb un determinat origen. de determinado origen.
Discriminación
Discriminació
Rechazo conocer o relacionarme
Rebutjo conèixer o relacionar-me
sólo con personas de
només amb persones de
determinados orígenes, culturas o
determinats orígens, cultures o
naciones.
nacions.
Figura realizada a partir del esquema propuesto en Conocemos los estereotipos y prejuicios para
Figura realitzada a partir de l’esquema proposat a Conocemos los estereotipos y prejuicios para evitar la discriminación de José Luís Garrido Monge y Miguel J. Azpilicueta Olagüe.
evitar la discriminación de José Luís Garrido Monge i Miguel J. Azpilicueta Olagüe.
13
Més enllà de l’individu Más allá del individuo
Com s’ha esmentat, els estereotips i els prejudicis són elements que Como acabamos de mencionar, los estereotipos y los prejuicios son
formen part de cadascú a l’hora d’interactuar i percebre el món. Es elementos que forman parte de cada uno de nosotros a la hora de
tracten d’elements que no es construeixen de manera particular i interactuar y percibir el mundo. No los construimos de manera indi-
aïllada sinó que s’adquireixen a través de la pròpia pertinença a un grup vidual y aislada sino que los adquirimos a través de la pertenencia a un
o institució i que, en conseqüència, es comparteixen amb aquesta i la grupo o institución y que, en consecuencia, los compartimos las
gent que hi pertany. personas que lo forman.
Formar part d’una família, grup, escola, barri, ciutat, etc, confereix, a Formar parte de una familia, grupo, escuela, barrio, ciudad, etc, nos
l’individu, un seguit d’idees generals que permetran caminar amb una confiere una serie de ideas generales que nos permiten compartir una
opinió prèvia d’allò que un pot trobar. Per tant, la capacitat de prendre opinión o creencia previa. Por lo tanto, la capacidad de tomar conciencia
consciència d’aquelles nocions del propi coneixement que provenen de aquellas nociones de nuestro conocimiento que resultan estereotipos
dels estereotips, permetrà posar en dubte aquelles opinions i creences nos permitirá identificarlos, y poner en entredicho aquellas opiniones y
que no es fonamenten en una experiència particular i que condicionen creencias que no se fundamentan en una experiencia particular con el
al subjecte a l’hora de relacionar-se de manera fluïda amb el seu entorn. fin de analizar cómo nos condicionan a la hora de relacionarnos de
manera fluida con el entorno social y diverso en el que estamos
Considerant la dimensió col·lectiva d’aquests conceptes, el treball inmersos.
relacionat amb les conductes discriminatòries que aquests poden
motivar – racisme, xenofòbia, masclisme, etc.- no pot deslligar-se de les Considerando la dimensión colectiva de estos conceptos, el trabajo
realitats comunes que les acompanyen. En aquest sentit, s’ha considerat relacionado con las conductas discriminatorias que estos pueden
oportú emmarcar aquesta guia i els tallers que proposa en el si de dues motivar – racismo, xenofobia, machismo, etc.- no puede desligarse del
d’aquestes realitats socials que acompanyen a les persones: el barri i contexto social en el que se producen. En este sentido, se ha decidido
els centres educatius. enmarcar esta guía y, los talleres que propone, en el barrio y en los
centros educativos.
14
3 .- MARC SOCIAL 3.- MARCO SOCIAL
En aquest apartat es remarca la importància del barri i els centres En este apartado abordamos la importancia del barrio y de los centros
educatius com a espais de socialització, a la vegada que es destaquen educativos como espacios de socialización, a continuación describimos
alguns dels trets que els caracteritzen, en aquest cas de Pont Major. los rasgos básicos de Pont Major.
El barri El barrio
El barri és més que una unitat administrativa dins de les ciutats. És un El barrio es más que una unidad administrativa dentro de las ciudades.
espai amb uns límits territorials definits i amb una sèrie de trets Es un espacio con límites territoriales definidos y con una serie de
característics a través dels quals es crea una identitat comuna. Aquests rasgos característicos con los que se identifican los vecinos y vecinas
poden tractar-se de característiques de tota mena: des d’h{bits socials i que lo habitan. Así, entre otros, son descriptores del mismo su situación
culturals fins a relats històrics concrets. Tots aquests elements doten física, el nivel económico, los hábitos sociales y culturales, su relato
d’identitat al barri i de sentit de pertinença als seus habitants. histórico… y la población que los habita. Todos estos elementos dotan
de identidad al barrio, y de sentido de pertenecía a sus habitantes.
Es considera important descriure breument alguns dels trets que
conformen el barri de Pont Major, doncs es creu que les seves Describir brevemente algunos de los rasgos que conforman el barrio de
particularitats, tant urbanístiques com socials, ajudaran a tenir una Pont Major resulta importante ya que sus particularidades, tanto
visió més propera a les realitats dels i les participants d’aquests tallers. urbanísticas como sociales, ayudarán a tener una visión más cercana a
Una proximitat, que ser{ de gran utilitat a l’hora de preparar el disseny i los y las participantes en los talleres. Una proximidad que será de gran
el tractament dels mateixos. utilidad para preparar el diseño y abordaje de los mismos.
Per una banda, es tracta d’assolir un coneixement previ de les Por un lado, se trata de lograr un conocimiento previo de las
característiques i circumstàncies que envolten als i les participants en características y circunstancias que rodean a los y las participantes en
els tallers amb la finalitat d’adaptar la proposta. Per altra, es requerir{ los talleres, con el fin de adaptar la propuesta, y por otro requiere una
una reflexió per part de l’equip de dinamització per tal d’evitar reflexión por el equipo de dinamización con el fin de evitar procesos
processos propis d’etiquetatge social. propios de etiquetado sociales.
L’an{lisi del context social i socioeducatiu del barri facilita l’equilibri de El análisis del contexto social y socioeducativo del barrio facilita equili-
les expectatives al voltant de com interactuaran als i les participants brar las expectativas acerca de cómo interactuarán los y las participan-
dels tallers, afavorint el disseny d’aquests i oferint una perspectiva tes en los talleres, y favorece su diseño desde el principio de flexibili-
flexible i versàtil per tal de respondre els diversos imprevistos que es dad y versatilidad con el fin de responder a cuantas contingencias se
15
puguin produir en el desenvolupament concret del taller. produzcan en el desarrollo concreto del mismo.
El barri del Pont Major es troba situat al nord de la ciutat de Girona, El barrio del Pont Major se encuentra situado al norte de la ciudad de
ocupant l’estret pas que deixa el riu Ter i la muntanya de Campdor{, Girona , ocupando el estrecho paso que deja el río Ter y la montaña de
dibuixant una trama urbana allargassada i dispersa, on el Carrer de Campdorà , dibujando una trama urbana alargada y dispersa , donde la
Pont Major actua com a eix central sobre el que s’estén la població. Calle de Pont Major actúa como eje central sobre el que se extiende la
población.
Es distingeixen tres zones ben definides:
Se distinguen tres zonas bien definidas:
- El nucli vell: el conformen principalment cases antigues de com
a màxim dos pisos. Les poblen majoritàriament gent gran i hi ha - El núcleo viejo: lo conforman principalmente casas antiguas de
un procés destacable d’abandonament d’algunes cases, fruit de como máximo dos pisos. Las pueblan mayoritariamente gente
la mobilitat a altres parts de la ciutat. Concentra alguns dels mayor y hay un proceso destacable de abandono de algunas
pocs comerços del barri, així com els referents administratius i casas, fruto de la movilidad a otras partes de la ciudad.
de serveis com: el Centre Cívic, l’església, la biblioteca Just Concentra algunos de los pocos comercios del barrio, así como
Casero i una antena de l’Àrea Bàsica de Salut de Sarrià de Ter. A los referentes administrativos y de servicios como: el Centro
més, també compte amb presència de l’escola concertada Cívico, la iglesia, la biblioteca Just Casero y una antena del Área
FEDAC. Básica de Salud de Sarrià de Ter. Además, también cuenta con
presencia de la escuela concertada FEDAC.
- Els Blocs Sindicals o Grup Sant Jaume: construïts el 1973,
inclouen dos cents d’habitatges de protecció oficial. Es van - Los Bloques Sindicales o Grupo Sant Jaume: construidos en
edificar constituint una àrea tancada en si mateixa, bloquejant 1973, incluyen doscientas viviendas de protección oficial. Se
l’entrada des del carrer Pont Major i obstaculitzant la fluïdesa edificaron constituyendo un área cerrada en sí misma,
urbana. Al situar el CEIP Carme Auguet a darrera aquests blocs bloqueando la entrada desde la calle Pont Major y
es va traslladar aquesta obstaculització al centre educatiu, obstaculizando la fluidez urbana. Al situar el CEIP Carmen
afegint més barreres a la inclusió de l’espai a la trama del barri Auguet detrás estos bloques se trasladó esta situación al centro
existent i transformant-la de facto en l’escola dels Blocs educativo, añadiendo más barreras a la inclusión del espacio en
Sindicals. la trama del barrio existente y transformándola de facto en la
escuela de los Bloques Sindicales.
16
- La zona dels Salesians: la conforma una àmplia zona - La zona de los Salesianos: la conforma una amplia zona de
d'habitatges unifamiliars així com un conjunt de blocs construïts viviendas unifamiliares así como un conjunto de bloques
el 1975. La distància i la presència, entremig d’aquesta i els construidos en 1975. La distancia y la presencia, en medio de
Blocs Sindicals, d’algunes indústries i magatzems comporten esta y los Bloques Sindicales, de algunas industrias y almacenes
una dosis extra de segregació a aquesta zona, que ja de per si conllevan una dosis extra de segregación a esta zona que ya de
ocupa un extrem del barri. És l’espai on es localitza l’IES Narcís por sí ocupa un extremo del barrio. Es el espacio donde se
Xifra. localiza el IES Narcís Xifra.
Fins la dècada dels 70 la població del barri es trobava estabilitzada en Hasta la década de los 70 la población del barrio se encontraba
500 habitants, presentant unes característiques socioeconòmiques ben estabilizada en 500 habitantes, presentando unas características
definides i amb un fort grau de cohesió social. socioeconómicas bien definidas y con un fuerte grado de cohesión
social.
L’arribada de prop de 1000 persones provinents de diversos punts de
l’Estat Espanyol que habitaven dos albergs provisionals a Domeny va La llegada de cerca de 1.000 personas provenientes otros lugares del
posar a proba aquesta cohesió. Un creixement demogràfic que va venir país, que habitaban en dos albergues provisionales de Domeny, puso a
acompanyat per la construcció del Grup Sant Jaume, el qual va suposar prueba la cohesión del barrio. Este crecimiento demográfico vino
un afegit extra a la ja de per si complexitat urbanística. acompañado de la construcción del Grupo Sant Jaume, lo que supuso un
añadido extra a la ya de por sí complejidad urbanística.
A partir del 2000, una segona onada migratòria va incorporar al barri
gent de diferents nacionalitats africanes, afegint un grau més de A partir del año 2000, una segunda oleada migratoria incorporó al
diversitat a un indret que, en poques dècades, havia quadruplicat la barrio personas nacionales de distintos países africanos, añadiendo un
seva població i configurant una nova estructura caracteritzada per un grado más de diversidad en un lugar que, en pocas décadas ha
alt grau de diversitat on, de les 2794 persones que hi viuen, 627 són cuadruplicado su población y configurado una nueva estructura,
nascudes fora d’Espanya, és a dir el 22% de la població és estrangera. caracterizada por un alto grado de diversidad ya que de las 2.794
personas que viven en el barrio, 627 son nacidas fuera de España, es
decir el 22% de la población es extranjera.
17
Els centres educatius Los centros educativos
Per què treballar en els centres educatius? ¿Por qué trabajar en los centros educativos?
Els centres educatius són espais centrals en el procés de formació i Los centros educativos son espacios centrales en el proceso de
socialització de les persones. Les escoles i instituts són més que fonts formación y socialización de las personas. Las escuelas e institutos son
d’informació, recursos teòrics i certes habilitats pr{ctiques, són el marc algo más que fuentes de información, recursos teóricos y ciertas ha-
de referència on la mainada i els i les joves aprenen models de conducta bilidades prácticas, son el marco de referencia donde los niños y las ni-
i actituds a través dels quals, interpreten la realitat que els envolta. ñas, los y las jóvenes aprenden modelos de conducta y actitudes a través
de los que interpretan la realidad que les rodea.
Per tot plegat, es considera important posar a disposició de la institució
educativa algunes eines que puguin facilitar la convivència i que Por todo ello, se considera importante poner a disposición de la
incentivin el diàleg intercultural, un diàleg que resulta imprescindible institución educativa algunas herramientas que puedan facilitar la con-
per prevenir l’aparició o la intensificació d’actituds racistes o xenòfobes. vivencia y que incentiven el diálogo intercultural, un diálogo que resulta
imprescindible para prevenir la aparición o la intensificación de actitu-
En aquest sentit, s’ha cregut oportú aproximar-se als centres a través de des racistas o xenófobas
trobades amb els equips docents per tal de copsar la seva visió sobre el
seu alumnat, així com per conèixer la seva opinió respecte el En este sentido, hemos creído oportuno aproximarnos a los centros a
desenvolupament de les activitats dissenyades. Aquesta informació través de encuentros con los equipos docentes para captar su visión
esdevé essencial per poder dur a terme una breu descripció sobre la sobre el alumnado, así como para conocer su opinión respecto al de-
realitat i característiques de cada centre i valorar-ne, així, quins poden sarrollo de las actividades diseñadas. Esta información es esencial para
ser els seus trets distintius. poder llevar a cabo una breve descripción sobre la realidad y caracte-
rísticas de cada centro y valorar así cuáles pueden ser sus rasgos dis-
tintivos.
Els centres educatius de Pont Major
Los centros educativos de Pont Major
Educació primària: CEIP Carme Auguet i FEDAC Pont Major.
Educación primaria: CEIP Carmen Auguet y FEDAC Pont Major.
La primera institució educativa del barri es va configurar al voltant de la
comunitat Dominica a finals del S. XIX, l’actual centre privat-concertat La primera institución educativa del barrio se configuró en torno a la
FEDAC Pont Major. El creixement demogràfic i urbanístic que va comunidad Dominica a finales del S. XIX, el actual centro privado-
desenvolupar-se a finals del anys 70 va comportar l’obertura d’un concertado FEDAC Pont Major. El crecimiento demográfico y urbanístico
18
centre educatiu públic a tocar dels nous blocs del Grup Sant Jaume: el que se desarrolló a finales de los años 70 supuso la apertura de un
CEIP Carme Auguet. centro educativo público junto a los nuevos bloques del Grupo Sant
Jaume: el CEIP Carmen Auguet.
En una primera etapa, la localització física dels centres va condicionar
de manera determinant la distribució dels alumnes a cadascun En una primera etapa, la ubicación física de los centros condicionó de
d’aquests. El CEIP Carme Auguet va acollir als infants de les famílies manera determinante la distribución de los alumnos en cada uno de
allotjades en els Blocs Sindicals –i en conseqüència també provinents estos. El CEIP Carmen Auguet acogió a los niños de las familias alojadas
d’altres regions de l’Estat Espanyol-, mentre que el FEDAC Pont Major en los Bloques Sindicales -y en consecuencia también provenientes de
es va caracteritzar per rebre les filles i fills de la població resident al otras regiones del Estado Español- , mientras que el FEDAC Pont Major
Barri Vell. se caracterizó por recibir las hijas e hijos de la población residente en el
casco antiguo, en el Barri Vell.
Amb les següents onades migratòries, la tipologia de les famílies
vinculades a una i altra escola no ha vingut tan marcada per la Con las siguientes oleadas migratorias, la tipología de las familias
localització dels seus habitatges sinó per l’origen d’aquestes, establint, vinculadas a una y otra escuela no ha venido tan marcada por la
així, el CEIP Carme Auguet com al centre on es concentren localización de sus viviendas sino por el origen de las mismas,
majorit{riament les famílies d’origen extracomunitari i, el FEDAC Pont estableciéndose el CEIP Carmen Auguet como la escuela donde se
Major, les d’origen espanyol i catal{. concentran mayoritariamente las familias nacionales de terceros países
y, en el FEDAC Puente Mayor, las familias españolas y catalanas.
La composició diferent en termes de diversitat cultural que afecta als
dos centres, no ha motivat que els tallers de sensibilització es focalitzin La composición diferente en términos de diversidad cultural que afecta
en un o altre espai, sinó que s’ha considerat útil i necessari treballar-los a los dos centros, no ha motivado que los talleres de sensibilización se
per igual en ambdues escoles. focalicen en uno u otro espacio, sino que se ha considerado útil y
necesario trabajarlos por igual en ambas escuelas.
Educació secundària: IES Narcís Xifra.
Educación secundaria: IES Narcís Xifra
L’IES Narcís Xifra és l’únic centre d’educació secund{ria del barri. Es
tracta d’un institut que rep prop de 1500 alumnes entre ESO, Cicles El IES Narcís Xifra es el único centro de educación secundaria del barrio.
Formatius i Programes de Qualificació Professional Inicial. Se trata de un instituto que recibe cerca de 1.500 alumnos entre ESO,
Ciclos Formativos y Programas de Cualificación Profesional.
L’IES Narcís Xifra és un centre comarcal que aglutina alumnes d’altres
escoles d’Educació Prim{ria de Girona, així com de pobles del voltant El IES Narcís Xifra es un centro comarcal que aglutina alumnado de
com Sarrià de Ter i Sant Gregori. Fet que, sumat a la seva localització en otras escuelas de Educación Primaria de Girona, así como de pueblos de
19
un espai del barri nou, suposa una oportunitat de generar nous hàbits alrededor como Sarrià de Ter y Sant Gregori que, sumado a su
relacionals entre els i les joves del barri. localización en un espacio del barrio nuevo, supone una oportunidad de
generar nuevos hábitos relacionales entre los jóvenes del barrio.
En aquest sentit, resulten especialment adequades les activitats de
sensibilització, ja que faciliten a l’alumnat noves possibilitats de En este sentido, resultan especialmente adecuadas las actividades de
comprensió d’aquesta realitat diversa present en el seu dia a dia a les sensibilización ya que facilitan a los alumnos y a las alumnas nuevas
aules. posibilidades de comprensión de esta realidad diversa que los acom-
paña en el día a día de las aulas.
L’an{lisi descriptiu realitzat sosté dues consideracions prèvies sobre les El análisis descriptivo realizado sustenta dos consideraciones previas en
que es preveu recolzar la posada en escena dels tallers: las que se prevé apoyar la puesta en escena de los talleres:
En les darreres dècades, el barri de Pont Major ha crescut en nombre En las últimas décadas, el barrio de Pont Major ha crecido en número de
d’habitants de manera ràpida i significativa. Aquest creixement ha habitantes de manera rápida y significativa. Este crecimiento ha venido
vingut donat fonamentalment per la incorporació de persones d’orígens dado fundamentalmente por la incorporación de personas de orígenes y
i cultures ben diverses de manera que, en un període relativament curt culturas muy diversas de forma que, en un período relativamente breve,
de temps, les institucions que fins llavors articulaven les relacions las instituciones que hasta entonces articulaban las relaciones humanas
humanes d’un grup petit i homogeni, han hagut de respondre als reptes de un grupo pequeño y homogéneo, han tenido que responder a los
de fer-ho en el si d’una comunitat que multiplicava la seva quantitat a la retos de hacerlo en el seno de una comunidad que multiplicaba el
vegada que es diversificava en termes de països de procedència. número de habitantes, y que aumentaba el grado de diversidad por la
procedencia de los mismos.
La velocitat i intensitat d’aquest procés difícilment hauran permès, a dia
d’avui, l’establiment i concreció dels mecanismes de diàleg i coneixença La velocidad e intensidad de este proceso difícilmente habrán permi-
entre la seva població, fet que deu haver donat lloc a la creació tido, a día de hoy, el establecimiento y concreción de los mecanismos de
d’estereotips, fruit de la manca de contacte directe entre els diferents diálogo y conocimiento entre sus habitantes, hecho que posiblemente
col·lectius que s’hagin pogut identificar com a tals, i l’absència de haya contribuido a la creación de estereotipos, fruto de la falta de
propostes interculturals. contacto directo entre los diferentes colectivos, y la ausencia de pro-
puestas interculturales.
20
El repte, en aquest sentit, serà identificar els estereotips, analitzar El reto, en este sentido, será identificar los estereotipos, analizar las
aquelles etiquetes i imatges amb què els componen, observar el per què etiquetas y las imágenes que los componen, analizar el porqué de las
de les atribucions i, sobretot, oferir estratègies per a desmuntar-los. atribuciones y, sobre todo ofrecer estrategias para lograr desmontarlos.
Fragmentació i segregació: un bon combustible per la intensificació Fragmentación y segregación: un buen combustible para la
dels prejudicis i la discriminació intensificación de los prejuicios y la discriminación
S’ha observat que el barri de Pont Major es troba apartat físicament de Hemos observado que el barrio de Pont Major se encuentra apartado
la ciutat, així com, internament, també pateix una forta fragmentació físicamente de la ciudad de Girona, así como, internamente, también
urbanística. Una fragmentació que, acompanyada de segregació i sufre una fuerte fragmentación urbanística, fragmentación que, acompa-
diferenciació dels diversos espais del barri per raons d’origen i altres ñada de segregación y diferenciación de los diversos espacios del barrio,
trets identificatius, contribueix a que sigui conegut o valorat de manera por razones de origen y otros rasgos identificativo contribuye a que sea
estereotipada. conocido o valorado de forma estereotipada.
Les dificultats per establir canals de contacte entre les diverses realitats Las dificultades para establecer canales de contacto entre las diversas
del barri afavoreixen la creació d’imatges i etiquetes que, en front realidades del barrio favorecen la creación de imágenes y etiquetas que,
d’aquesta incomunicació, poden estimular la consolidació de prejudicis frente a esta incomunicación, pueden estimular la consolidación de
negatius i actituds discriminatòries. prejuicios negativos y actitudes discriminatorias.
En aquest procés d’an{lisis, s’intueix la possibilitat de trobar-se davant Así en este proceso de análisis, se puede intuir que posiblemente nos
d’estereotips fortament integrats i naturalitzats, degut, com s’ha apun- encontremos con estereotipos fuertemente integrados y naturalizados,
tat anteriorment, a la falta d’interrelació entre els veïns i veïnes de les debido, como hemos apuntado más arriba, a la falta de interrelación
diverses zones del barri. La incomunicació accentuada per les barreres entre los vecinos y las vecinas de las distintas zonas del barrio. La inco-
urbanístiques i la manca de propostes interculturals dificulten l’empatia municación intensificada por las barreras urbanísticas y la escasez de
entre les parts. propuestas interculturales, dificultan la empatía entre las partes.
21
4.- ELS TALLERS DE SENSIBILITZACIÓ 4.- LOS TALLERES DE SENSIBILIZACIÓN
Per què sensibilitzar? ¿Por qué sensibilizar?
Els estereotips són bons o dolents? ¿Els prejudicis poden resultar útils i ¿Los estereotipos son buenos o malos? ¿Los prejuicios pueden resultar
pràctics, o sempre esdevenen traves pel nostre coneixement? ¿És útiles y prácticos, o siempre se convierten en trabas para nuestro
possible viure el dia a dia sense actuar de manera discriminatòria? conocimiento? ¿Es posible vivir el día a día sin actuar de manera
Davant la dificultat de donar una resposta definitiva a aquestes discriminatoria? Ante la dificultad de dar una respuesta definitiva a
qüestions i, en front a la complexitat d’intentar proposar un patró de estas cuestiones y frente la complejidad de intentar proponer un patrón
comportament únic, la sensibilització esdevé una eina imprescindible. de comportamiento único, la sensibilización se convierte en una
herramienta imprescindible.
La sensibilització permet posar atenció en tots aquells aspectes i
elements que envolten les conductes discriminatòries. A més, pretén La sensibilización nos permite poner atención en todos aquellos
influir sobre les idees, percepcions i estereotips de les persones i grups aspectos y elementos que rodean las conductas discriminatorias.
per a provocar un canvi d’actituds en les pr{ctiques socials, individuals i Además, pretende influir sobre las ideas, percepciones y estereotipos de
col·lectives. las personas y de los grupos para provocar un cambio de actitudes en
nuestras prácticas sociales, individuales y colectivas.
En relació al desenvolupament dels tallers en els centres educatius, la
finalitat d’aquest recurs no és proposar models definits, sinó que els i En cuanto la realización de los talleres en los centros educativos, su
les participants puguin observar el seu entorn integrant aquests finalidad no es proponer modelos definidos, sino que los y las partici-
conceptes i impulsant un canvi en les creences, actituds i conductes en pantes puedan observar su entorno integrando estos conceptos e impul-
el seu procés de socialització. sar un cambio en las creencias, actitudes y conductas en su pro-ceso de
socialización.
Sensibilitzar-se, el primer pas
Sensibilizarse, el primer paso
Com ja s’ha anat desgranant en el capítol anterior, l’aproximació als
conceptes sobre els que es vol treballar i a la realitat social on es desitja Como ya se ha abordado en el capítulo anterior, la aproximación a los
intervenir, permet iniciar un procés de vivència i plantejament del què conceptos sobre los que queremos trabajar y a la realidad social donde
implica cadascuna d’aquestes idees en el si de l’equip de dinamització, deseamos intervenir, nos permite iniciar un proceso de reflexión de lo
imitant el procés que el propi alumnat viurà al llarg del taller. que implica cada una de estas ideas en el equipo de dinamización
vivenciando el proceso que los alumnos y las alumnas experimentarán a
lo largo del taller.
22
En la mesura en que es pren consciència del què suposen els conceptes En la medida en que tomamos conciencia de lo que suponen los
que es volen escodrinyar i, en tant que es posa atenció en la realitat conceptos y, en tanto que ponemos atención en la realidad sobre la que
sobre la que s’intenta intervenir, la pròpia actitud i conducta, com a intentamos intervenir, nuestra actitud e intervención como dinami-
dinamitzadors/es, guanyar{ en capacitats a l’hora de donar resposta a zadores será más competente a la hora de dar respuesta a las
les necessitats que sorgeixin des del grup i al llarg de la sessió. necesidades que surjan en el grupo y a lo largo de la sesión.
Òbviament, tota introspecció prèvia només facilitarà indagar en com Obviamente, toda introspección previa sólo nos permitirá indagar en
afecten aquests conceptes i realitats i, en cap cas, permetrà passar per cómo nos afectan estos conceptos y realidades a nosotros mismos y, en
alt l’espontaneïtat i variabilitat de l’alumnat. D’aquesta manera, tot i que ningún caso, puede olvidar la espontaneidad y variabilidad del alum-
l’aproximació prèvia dotar{ d’algunes eines, no es pot oblidar que el nado, de modo que este será un factor a tener en cuenta en la realización
treball de sensibilització respon de diverses maneres sobre les i els de cualquier taller de sensibilización.
participants, en funció de les experiències i capacitats de cadascú/na.
En el apartado siguiente se definen los distintos aspectos de la
Seguidament es definiran els diferents aspectes de la metodologia que metodología que fundamenta el diseño, la planificación y la ejecución de
fonamenten el disseny, la planificació i l’execució dels tallers de los talleres de sensibilización en centros educativos.
sensibilització en els centres educatius.
Metodologia Metodología
La metodologia és un element tan important com els continguts i ha La metodología es un elemento tan importante como los contenidos, y
d’estar impregnada dels valors i les fites que es volen assolir amb la se- debe ser coherente con los valores y los objetivos que hemos planteado.
va pràctica.
Por ello, no sólo hay que tener en cuenta la información que queremos
És per això que, no només cal tenir cura de la informació que es vol transmitir, sino que es imprescindible seleccionar estrategias que
transmetre, sinó que és imprescindible cercar estratègies que permetin permitan a los y las participantes experimentar el significado de los
a les persones participants experimentar el significat dels conceptes conceptos que se trabajan desde su propia vivencia y expresarla. Se
que es treballen des de la vivència pròpia i convidar-los a expressar-la, pretende atender el aprendizaje desde una visión global, cognitivo, afec-
intentant construir un context significatiu d’aprenentatge basat en una tivo y actitudinal, en definitiva se trata de facilitar un contexto significa-
visió global que integri aspectes cognitius, afectius i actitudinals. tivo de aprendizaje.
Per aquest motiu, les diverses activitats que es proposen es caracterit- Por este motivo, la metodología desde la que se abordan las actividades
zen pels següents trets: que proponemos, se caracteriza por los siguientes rasgos:
23
Participativa: El protagonisme del procés d’aprenentatge recau Participativa: El protagonismo del proceso de aprendizaje son
en les i els participants. Són elles i ells qui marquen el ritme i els los y las participantes, y son quienes marcan el ritmo y los inte-
interessos en els quals enfocar-se. La tasca com a facilitadors reses en los que enfocarse. Como dinamizadores facilitaremos el
consistirà en promoure que els i les participants trobin el seu acceso a los contenidos necesarios. Nuestra tarea como facilita-
espai per expressar-se i respondre a les qüestions que es dores consistirá en promover que los participantes encuentren
plantegin. Amb les aportacions personals de cadascú/na, s’hau- su espacio para expresarse y responder a las cuestiones que se
ran de fer visibles les connexions que existeixen entre aquestes planteen. Con las aportaciones personales de cada uno, ten-
expressions particulars i els conceptes que es treballaran. dremos que hacer visibles las conexiones que existen entre estas
expresiones particulares y los conceptos que vamos a trabajar.
Reflexiva: L’activitat ha de fomentar la comprensió del que s’est{
treballant, per tal d’aprofundir en el seu significat i facilitar la Reflexiva: La actividad pretende ofrecer la posibilidad de explo-
generació de noves accions de canvi. La intenció ha d’anar rar los temas que trabajamos, profundizando en su significado y
encaminada a oferir la possibilitat d’explorar els temes que es generando nuevas acciones de cambio. Nuestra intención ha de
treballaran, atenent els dubtes i els interrogants que vagin ir encaminada a atender las dudas y los interrogantes que vayan
sorgint, posant especial èmfasi en assolir l’enteniment. surgiendo, poniendo especial énfasis en lograr el entendimiento.
Creativa: Ha d’incentivar les habilitats innovadores, imagina- Creativa: Debe incentivar las habilidades innovadoras, imagina-
tives i creatives. Al llarg del taller s’han de cercar estratègies i tivas y creativas. A lo largo del taller debemos buscar estrategias
eines per recolzar els processos en els quals l’alumnat busqui la y herramientas para apoyar los procesos en los que los alumnos
manera d’expressar les seves inquietuds i idees, i fer-ho més en- y las alumnas buscan la manera de expresar sus inquietudes e
ll{ de la reproducció sistem{tica d’allò après. Resultar{ necessa- ideas, y hacerlo más allá de la reproducción sistemática de lo
ri estimular el valor de construir i donar vida a respostes origi- aprendido. Resultará necesario estimular el valor de respuestas
nals. originales.
Emocional: L’emoció és un element cabdal en la conformació del Emocional: La emoción es un elemento primordial en la confor-
coneixement, per tant, és important atendre els sentiments i les mación del conocimiento, por lo tanto, es importante atender a
reaccions afectives que envolten el procés de treball de cadas- los sentimientos y las reacciones afectivas que rodean el proceso
cuna de les activitats, així es podrà visualitzar la complexitat de de trabajo de cada una de las actividades, así se podrá visualizar
les idees més enllà de la raó. Les emocions que circumden les la complejidad de las ideas más allá del aspecto cognitivo. Las
diverses situacions que es van donant al llarg del taller són un emociones que circundan las diversas situaciones que se van
font d’informació que no s’hauria d’obviar. dando a lo largo del taller son una fuente de información a tener
en cuenta.
24
Transformadora socialment: Els tallers parteixen de la creença Transformadora socialmente: Los talleres de sensibilización se
que tothom és motor de canvi, per tant, es creu necessari han ideado desde de la convicción de que todas las personas son
impulsar actituds i comportaments que permetin assumir motor de cambio, por lo tanto, se considera básico impulsar
aquest rol transformador dels i les participants. actitudes y comportamientos que permitan desarrollar este rol
transformador de la realidad social de los y las participantes.
25
5.- FITXES DE DINÀMIQUES 5.- FICHAS DE DINÁMICAS
En aquest apartat es presenta el recull de din{miques que s’han dut a En este apartado presentamos la recopilación de las dinámicas que se
terme en els diferents centres educatius del barri. han llevado a cabo en los diferentes centros educativos del barrio.
26
CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ
Objectius
Consensuar les normes que han de regir l’ambient de treball
Conscienciar sobre la idea que estem en un espai horitzontal de treball
Interioritzar les normes que s’hagin acordat
Treballar el respecte tant en el fons com en la forma
Desenvolupament
1. S’explica que l’espai ha d’adaptar-se a les necessitats de totes les persones
presents.
2. S’enganxa un paperògraf a la paret i s’explica als i les alumnes que seran
ells i elles qui hauran de decidir les normes que han de regir la dinàmica
del taller durant totes les sessions.
3. En veu alta es van proposant normes i es van escrivint al paperògraf.
4. Quan les normes escrites es considerin suficients, es demana si tothom hi
est{ d’acord i s’accepten. Si no és així, es discuteixen fins que quedin
només les que siguin consensuades per tothom.
27
CENTROS DE EDUCACIÓN INFANTIL Y PRIMARIA
DINÁMICAS DE PRESENTACIÓN
Objetivos
Consensuar las normas que habrán de regir el ambiente de trabajo
Concienciar acerca de la idea de que estamos en un espacio horizontal de
trabajo
Interiorizar las normas que se hayan acordado.
Trabajar el respeto tanto en el fondo como en la forma
Desarrollo
1. Se explica que el espacio debe acomodarse a las necesidades de todo el
alumnado.
2. Se pega un papelógrafo a la pared y se explica a las y los participantes que
serán ellas y ellos quienes deberán decidir las normas que habrán de regir
la dinámica del taller durante todas las sesiones.
3. En voz alta se van proponiendo reglas y se van escribiendo en el papelógrafo.
4. Cuando las reglas escritas se consideren suficientes, se pide al grupo si
está de acuerdo y se aceptan en dicho caso. Si no hay acuerdo se discuten
hasta que queden sólo las normas que hayan consensuado entre las y los
participantes.
28
Jo també
Durada: 20 minuts Material: etiquetes i retoladors
Objectius
Conèixer les persones del grup
Estimular un ambient distès
Facilitar una comunicació participativa
Conèixer l’estat emocional inicial del grup
Intuir les relacions entre els membres del grup-classe
Desenvolupament
1. Es comença amb el grup assegut en rotllana.
2. S’inicia una ronda en la que cada persona es presenta dient el seu nom i buscant un
qualitat o preferència personal que cregui que no comparteix amb ningú del grup. La
persona que inicia la ronda ho diu en veu alta. Per exemple: “Em dic Martina i m’agrada
menjar macarrons molt picants”. Si ningú comparteix aquesta preferència, continua la
següent persona. Si algú la comparteix, s’aixeca r{pidament del seu lloc i diu “Jo també” i
s’asseu sobre la persona amb la que ha coincidit, així com s’hi aniran assentant la resta de
persones que hi coincideixin. Tot seguit, la persona, Martina, ha de tornar a dir algun gust o
qualitat que només tingui ella. Quan ho assoleix passa el torn a la següent persona.
3. Reflexió:
a. Comentar les dificultats per trobar qualitats que ens diferencien.
Variant:
1. S’inicia una segona ronda en la qual s’ha de dir una qualitat que es comparteix amb la
resta del grup. Per exemple: “M’agrada la música”. Si és compartida per alguna altra
persona, s’aixeca i afirma “Jo també” i s’asseuen sobre qui ho ha dit. Així successivament
fins a fer tota la volta.
2. Reflexió:
a. Totes les persones compartim moltes qualitats, alhora que cada
persona és única.
29
Yo también
Duración: 20 minutos Material: etiquetas y rotuladores
Objetivos
Conocer a las personas del grupo
Estimular un ambiente relajado
Facilitar una comunicación participativa
Conocer el estado emocional inicial del grupo
Intuir las relaciones entre los miembros del grupo-clase
Desarrollo
1. Se empieza con el grupo sentados en círculo.
2. Se inicia una ronda en la que cada persona se presenta diciendo su nombre y buscando
una cualidad o gusto personal que crea que no comparte con nadie del grupo. La persona
que inicia la ronda la comparte en voz alta. Por ejemplo: “Me llamo Martina y me gustan los
macarrones bien picantes”. Si nadie comparte este gusto, continua la siguiente persona. Si
alguien lo comparte, se levanta rápidamente de su sitio y dice “Yo también” y se sienta
sobre la persona con la que ha coincidido y se irán sentando encima el resto de las
personas que tengan el mismo gusto. Seguidamente la persona, Martina, debe volver a
intentar mencionar una cualidad que solo tenga ella. Cuando lo consigue, pasa el turno a la
siguiente persona.
3. Reflexión:
a. Comentar las dificultades para encontrar cualidades que nos diferencien.
Variante:
1. Se inicia una segunda ronda en la que se debe anunciar una cualidad que se comparte con
el resto del grupo. Per ejemplo: “Me gusta la música”. Si es compartida por alguna otra
participante se levanta y afirma: “Y también” y se sienta sobre quién lo ha dicho. Así
sucesivamente hasta dar toda la vuelta.
2. Reflexión:
a. Todas las personas compartimos muchas cualidades, a la vez que
somos únicas.
30
Recordar el que es va treballar el dia anterior
Durada: 10 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Partir del coneixement del grup
Conèixer en quin grau s’han integrat els conceptes presentats en la sessió
anterior
Reprendre els temes que més van interessar i/o que van crear
controvèrsia
Desenvolupament
1. Les dinamitzadores formulen les següents preguntes:
a. Quins temes es van tractar en l’anterior sessió?
b. Què vàreu aprendre?
c. Quins dubtes us van generar els temes presentats?
d. Hi va haver quelcom que no s’entengués?
2. Es genera un debat entorn les qüestions i aportacions que van formular els
i les alumnes.
31
Recordar el trabajo realizado anteriormente
Duración: 10 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Partir del conocimiento del grupo
Conocer en qué medida se han integrado los conceptos presentados en la
sesión anterior
Retomar los temas que más interesaron y/o que generaron controversia
Desarrollo
1. Los dinamizadores formulan las siguientes preguntas:
a. ¿Qué temas se van trataron en la sesión anterior?
b. ¿Qué aprendieron?
c. ¿Qué dudas os generaron los temas presentados?
d. ¿Hubo alguna cosa que no se entendiera?
32
DINÀMIQUES DE TREBALL DELS CONCEPTES
Objectius
Entendre què és un estereotip
Treballar la temàtica mitjançant dinàmiques participatives
Desenvolupament
1. L’alumnat es situa de peu al centre de l’aula i comença a caminar per tot
l’espai. La dinamitzadora els demana que representin diversos per-
sonatges:
-Un mico, una dona, un peix, un gitano, un jove, una persona gran,
una persona amb alguna discapacitat, un elefant, un home, etc.
2. Reflexió:
a. En què s’han fixat els i les alumnes a l’hora de representar aquests
personatges?
b. Quines actituds/accions s’han reproduït més? Per què?
c. Quin paper ha resultat tenir més etiquetes/estereotips?
33
DINÁMICAS PARA EL TRABAJO DE LOS CONCEPTOS
Objetivos
Entender qué es un estereotipo
Trabajar la temática mediante dinámicas participativas
Desarrollo
1. El alumnado se sitúa de pie en el centro del aula y empieza a caminar por
el espacio. La dinamizadora irá pidiendo que los participantes representen
distintos personajes:
-Un mono, una mujer, un pez, un gitano, un joven, una persona
mayor, una persona con alguna discapacidad, un elefante, un
hombre, etc.
2. Reflexión:
a. ¿En qué se han fijado los alumnos y alumnas a la hora de
representar estos personajes?
b. ¿Qué actitudes y/o accione se han reproducido más? ¿Por qué?
c. ¿Qué papel ha resultado tener más etiquetas/estereotipos?
34
Inventant la vida d’ algú- estereotips-
Durada: 45 minuts Material: fotos de personatges famosos de diferents orígens i característiques físiques
Objectius
Evidenciar l’ús recurrent dels estereotips
Contrastar les percepcions amb la realitat
Desenvolupament
1. S’introdueix el concepte d’estereotip.
2. Es formen 4 grups i a cadascun d’ells se’ls dóna una fotografia d’un dels
personatges Per exemple: Barack Obama; Malala Yousafzai; Pablo Pineda i
Josefina Castellví.
3. Cada grup respon a les següents preguntes sobre el personatge que li ha
tocat:
-On creieu que viu? Creieu que ha estudiat? Si és així, què ha
estudiat? De què treballa? Creieu que és ric o pobre?
-Imagineu un dia d’aquesta persona
4. S’obre un debat amb preguntes generadores com:
-Com és que li hem posat aquestes característiques i no unes
altres? D’on creiem que traiem aquestes idees (mitjans de
comunicació, família, amics…)?
5. S’explica la vertadera biografia de cadascun dels personatges i es
comparen conjuntament amb les diferències trobades.
6. Per finalitzar se’ls ensenya una foto d’un nen o nena qualsevol i els i les
participants hauran d’imaginar què ha fet fins avui en la seva vida. Se’ls
explica que el que esdevingui en el futur és incert, que aquest futur pot ser
divers i que no està subjecte al seu color de pell, sexe o condició física de
cap tipus.
35
Inventando la vida de alguien - estereotipos-
Duración: 45 minutos Material: fotos de personajes famosos de distintos orígenes y características físicas.
Objetivos
Evidenciar el uso recurrente de los estereotipos
Contrastar les percepciones con la realidad.
Desarrollo
1. Se introduce el concepto de estereotipo.
2. Se forman 4 grupos y a cada uno de ellos se le da una fotografía de uno de
los personajes. Por ejemplo: Barack Obama; Malala Yousafzai; Pablo
Pineda i Josefina Castellví.
3. Cada grupo responde las siguientes preguntas sobre el personaje que le ha
tocado:
-¿Dónde creéis que vive? ¿Creéis que tiene estudios? Si es así, ¿qué
ha estudiado? ¿Cuál es su trabajo? ¿Creéis que es rico o pobre?
Imaginad un día de esta persona.
4. Se abre un debate con preguntas generadoras cómo:
-¿Por qué les hemos atribuido dichas características? ¿Cuál es el
origen de dichas ideas? (medios de comunicación, familia,
amistades…).
5. Se explica la biografía real de los personajes y compara conjuntamente con
las diferencias encontradas.
6. Finalmente se muestra una foto de una niña o de un niño, los y las
participantes recrean lo que puede haber hecho hasta ahora en su vida. Se
les explica que lo que haga en el futuro es incierto, que la vida o futuro de
esta persona puede ser diverso y que no está atado a su color de piel, sexo
o condición física alguna.
36
Vivenciant l’etiqueta
Durada: 20 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Detectar que tothom ha estat etiquetat alguna vegada a la vida
Exposar que les etiquetes no defineixen a les persones
Evidenciar que quan s’etiqueta sovint pot fer sentir malament a la persona
etiquetada
Desenvolupament
1. Es pregunta als i les participants si alguna vegada els hi han posat una
etiqueta pel fet de ser noi/noia, pel color de pell, per la seva forma física,
per com pensa....
2. Cada persona agafa un paper i escriu una paraula que li han dit arran de
posar-li una etiqueta i com s’ha sentit quan li han posat aquesta etiqueta.
3. Els i les alumnes es posen en fila i llegeixen en veu alta la seva etiqueta. Un
cop tothom l’ha llegida, es fa una bola amb el paper i, tots/es a una, han de
llençar el paper el més lluny possible.
37
Vivenciando la etiqueta
Duración: 20 minutos Materiales: no se requiere material
Objetivos
Detectar que todos/as han sido etiquetados/as alguna vez en su vida
Exponer que las etiquetas no nos definen
Evidenciar que cuando nos etiquetan, suelen hacernos daño
Desarrollo
1. Se pregunta a los y las participantes si alguna vez han sido etiquetados/as
por el hecho de ser chico/a, por su color de piel, por la su forma física, por
cómo piensa....
2. Cada persona en un folio escribe una palabra que le hayan dicho a raíz de
ponerle una etiqueta y expresa cómo se ha sentido cuando le han puesto
esta etiqueta.
3. El alumnado se pone en fila y lee en voz alta su etiqueta. Una vez leídas
todas, se hace una bola de papel, y todos/as a una deben lanzar el papel lo
más lejos posible.
38
Joc de la rotllana
Durada: 20 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Afavorir la reflexió entorn a la discriminació
Vivenciar la discriminació mitjançant un joc
Potenciar la participació
Desenvolupament
1. Tothom fa una rotllana menys una persona, que es queda fora el cercle.
Aquesta haur{ d’intentar entrar dins, ho pot fer de la manera que vulgui. A
la vegada, les persones de la rotllana han d’evitar que passi dins el cercle.
2. Reflexió:
-Com s’ha sentit el grup?
-Com s’ha sentit la persona que intentava entrar?
-Alguna vegada ens han rebutjat o no ens han deixat entrar en un grup per
ser “diferents”?
Variable:
1. En una primera ronda, quan la persona entra dins el cercle tothom
l’aplaudeix. La segona vegada que entri tothom se’n va sense dir res ni
mirar-la.
39
El juego del corro
Duración: 20 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Favorecer la reflexión entorno la discriminación
Vivenciar la discriminación mediante un juego
Potenciar la participación
Desarrollo
1. Todas las personas componen un círculo excepto una que se queda fuera.,
Esta deberá intentar de entrar a dentro y lo puede intentar de la manera
que quiera. A su vez, las personas del corro deberán evitar que esta
consiga entrar en el círculo.
2. Reflexión:
-¿Cómo se ha sentido el grupo?
-¿Cómo se ha sentido la persona que ha intentado entrar?
-¿Alguna vez nos han rechazado o impedido el acceso por ser
diferentes?
Variable:
1. En una primera ronda, cuando la persona consigue entrar se da un aplauso
por parte de todo el grupo. En la segunda ronda, una vez entre todos/as se
van sin decir nada.
40
El joc de la línia
Durada: 20 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Afavorir la reflexió entorn a la discriminació
Compartir experiències entorn a la discriminació
Evidenciar que tothom, alguna vegada, ha estat discriminat i ha discriminat
Treballar la discriminació des de la responsabilitat i no des de la culpa
Desenvolupament
1. Es marca una línea al centre de la classe i l’alumnat s’ha de situar en fila sobre
aquesta línia. Les dinamitzadores diran un seguit de consignes, davant de les
quals s’hauran de situar al costat dret o esquerra en funció de si estan d’acord
o en contra.
2. Després de cada posicionament es compartirà amb la resta de la classe els
motius pels quals ocupen aquell lloc. A partir de les idees i arguments que
sorgeixin s’iniciar{ un petit debat. Exemples de consignes:
a. Alguna vegada m’he sentit discriminat/da
b. Alguna vegada he discriminat a algú
c. Alguna vegada he deixat de banda a algú perquè tothom ho feia
encara que pensés que estava mal fet
d. M’agradaria sentir-me acceptat/da tal com sóc
e. Quan algú m’ha discriminat he sentit tristesa
f. Quan m’han discriminat he sentit por
g. Quan m’han discriminat he sentit r{bia
41
El juego de la línea
Duración: 20 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Favorecer la reflexión alrededor de la discriminación
Compartir experiencias relacionadas con la discriminación
Evidenciar que alguna vez nos han discriminado y hemos sido discriminadores
Trabajar la discriminación desde la responsabilidad y no desde la culpa
Desarrollo
1. Se marca una línea en el centro de la clase y el alumnado se sitúa en fila
encima de la línea. Las dinamizadoras dirán un seguido de consignas,
frente las cuales deberán situarse en lado derecho o izquierdo en función
de si están de acuerdo o en contra.
2. Después de cada posicionamiento, se compartirá con el resto de la clase
los motivos por los que han ocupado ese lugar. A partir de las ideas y
argumentos que surjan se iniciará un pequeño debate. Ejemplos de
consignas:
a. Alguna vez me he sentido discriminado/a
b. Alguna vez he discriminado a alguien
c. Alguna vez he dejado de lado a alguien porque los demás lo
hacían, aunque pensaba que estaba mal.
d. Me gustaría sentir aceptación por ser como soy
e. Cuando me han discriminado he sentido tristeza
f. Cuando me han discriminado he sentido miedo
g. Cuando me han discriminado he sentido rabia
3. Se hace una puesta en común de los comentarios y los posicionamientos de
los y las participantes.
42
Pluja d’ idees: Què vol dir discriminar?
Durada: 15 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Abordar el concepte de discriminació
Reflexionar entorn les conseqüències de l’ús dels estereotips
Desenvolupament
1. S’aborda el concepte de discriminació i la relació que s’estableix amb l’ús
dels estereotips.
2. S’explica que els estereotips responen a la pregunta “com són/és?” un
determinat col·lectiu o persona. En funció d’aquesta resposta (estereotip),
es poden desenvolupar acciones discriminatòries. Depenent de les
actuacions que es duguin a terme, aquestes poden generar discriminació.
En funció de la influencia que exerceixin els estereotips en la pròpia
conducta, es generaran, amb més o menys activitat, d’actituds
discriminatòries.
43
Lluvia de ideas: ¿Qué significa discriminar?
Duración: 15 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Abordar el concepto de discriminación
Reflexionar sobre les consecuencias derivadas del uso de estereotipos
Desarrollo
1. Se aborda el concepto de discriminación y la relación que se establece
entre este y los estereotipos.
2. Se explica que los estereotipos responden a la pregunta “¿Cómo son?
¿Cómo es?” un determinado colectivo o persona sin tener contacto directo
con ellos/as. Dependiendo de esta respuesta (estereotipo), podemos
desarrollar acciones discriminatorias. En función de la influencia que
ejerzan los estereotipos en nuestra conducta, seremos parte más o menos
activa de actitudes discriminatorias.
44
Les etiquetes fan mal i són injustes
Durada: 20 minuts Material: post-its, retoladors
Objectius
Treballar l’ús de les etiquetes
Afavorir la reflexió entorn les conseqüències d’etiquetar a les persones
Desenvolupament
1. S’enganxa a cada persona una etiqueta al front on posi una característica
concreta: neta, xula, simpàtica, lletja, etc.
2. L’alumnat se situa en cercle de cares en fora, sense poder veure què posen
les etiquetes dels i les altres.
3. Quan comenci a sonar la música els i les participants aniran caminant per
la classe en busca d’una parella per marxar a realitzar un llarg viatge. Quan
tothom té la parella, tots i totes han de seure a terra.
4. Reflexió:
a. Quina persona has triat?
b. És amiga teva?
c. Ha influït l’etiqueta que duia al front?
d. Li has dit que no a algun company o companya per l’etiqueta que
duia al front?
e. Com ens sentim quan abans de conèixer-nos ja tenen una idea
preconcebuda de com som?
f. Com es pot sentir la persona que és rebutjada per la seva
etiqueta?
45
Las etiquetas hacen daño y son injustas
Duración: 20 minutos Materiales: post-its, rotuladores
Objetivos
Trabajar el uso de las etiquetas
Favorecer la reflexión en relación a las consecuencias de etiquetar a las personas.
Desarrollo
1. Se engancha a cada persona una etiqueta en la frente donde van a escribir
una característica concreta: limpia, guay, simpática, fea, etc.
2. El alumnado se sitúa en círculo encarado hacía el exterior del mismo, sin
poder ver que pone en las etiquetas del resto.
3. Cuando empiece a sonar la música los y las participantes irán caminando
por la clase en busca de una pareja con la que empezar un gran viaje.
Cuando todo el mundo tiene pareja se sientan en el suelo.
4. Reflexión:
a. ¿Qué persona has elegido?
b. ¿Es amiga tuya?
c. ¿Ha influido la etiqueta que lleva?
d. ¿Has dicho que no a alguien por el contenido de su etiqueta?
e. ¿Cómo nos sentimos cuando antes de conocernos ya tienen una
idea preconcebida de nosotros/as mismos/as?
f. ¿Cómo se siente una persona que ha sido rechazada por su
etiqueta?
46
DINÀMIQUES DE TANCAMENT
Propostes de canvi
Durada: 40 minuts Material: cartolines de colors, retoladors, cinta adhesiva
Objectius
Buscar solucions per evitar la discriminació
Fer conscients als i les alumnes que ells/es tenen la potestat d’evitar la discriminació
Elaborar un material didàctic
Desenvolupament
1. Es divideix la classe en grups petits i es demana a cada grup que elabori
una proposta per tal d’evitar la discriminació. Aquesta proposta l’han
d’escriure en cartolines de colors i també l’han de decorar.
2. Les propostes es pengen a l’aula, de tal manera que acompanyi als i les
alumnes durant tot el curs.
47
DINÁMICAS DE CIERRE
Propuestas de cambio
Duración: 40 minutos Material: cartones de colores, rotuladores, cinta adhesiva
Objetivos
Desarrollo
1. Se divide la clase en grupos pequeños y se pide que cada grupo elabore
una propuesta con tal de evitar la discriminación. Esta propuesta será
escrita en cartones de colores que también deberán decorar.
2. Las propuestas se cuelgan en el aula, de tal manera que acompañen a los
alumnos y las alumnas durante todo el curso.
48
Tancament
Durada: 10 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Fer una avaluació dinàmica
Conèixer com s’han sentit i què han après al llarg de la sessió
Desenvolupament
1. Es forma una rotllana amb el grup i es passen una pilota. La persona que
tingui la pilota a les mans ha d’expressar com s’ha sentit durant la sessió
i/o què ha après.
49
Cierre
Duración: 10 materiales Material: no se requiere material
Objetivos
Hacer una evaluación dinámica
Conocer como se han sentido y qué han aprendido en la sesión
Desarrollo
1. Se forma un círculo con el grupo y se hace circular una pelota. La
persona que tenga la pelota en las manos ha de expresar como se ha
sentido durante la sesión y qué ha aprendido.
50
AVALUACIÓ
Activitats
Dinamitzadores
Temes tractats
Durada
51
EVALUACIÓN
Actividades
Dinamizadores
Temas tratados
Duración
52
INSTITUTS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ
Objectius
Presentar els i les components del grup participant
Afavorir que ens dirigim a les persones pel seu nom
Tenir una idea inicial de com està emocionalment el grup
Desenvolupament
1. Cada participant es posa una etiqueta amb el seu nom i una icona de com
se sent en aquest moment. Després es socialitza.
53
INSTITUTOS DE EDUCACIÓN SECUNDÀRIA
DINÁMICAS DE PRESENTACIÓN
Objetivos
Presentar a los y las componentes del grupo participante
Favorecer que nos dirijamos a las personas por su nombre
Tener una idea inicial de cómo está emocionalmente el grupo
Desarrollo
54
Introducció als estereotips a través de la dramatització
Durada: 15 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Presentar, a partir de la dramatització, el tema central del taller
Provocar un ambient d’expectació que trenqui el gel des del factor
sorpresa
Desenvolupament
Es tria una de les 3 dramatitzacions portades a terme per les dinamitzadores:
55
Introducción a los estereotipos a través de la dramatización
Duración: 15 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Presentar, a partir de la dramatización, el tema central del taller.
Provocar un ambiente de expectación que rompa el hielo des del factor
sorpresa
Desarrollo
Se escoge una de las 3 dramatizaciones llevadas a cabo por las dinamizadoras:
1. Entran las dos dinamizadoras en el aula y empiezan a hablar de los
jóvenes a base de estereotipos y generalizaciones.
2. Entran las dos dinamizadoras y una de ellas sale del aula. La otra
empieza a hablar mal de la compañera a base de tópicos. Cuando
vuelve la compañera, la dinamizadora de dentro el aula actúa como si
no hubiese dicho nada.
3. Las dos dinamizadoras llegan tarde y explican a los alumnos que es
por culpa de la camarera del bar, que es latina, lenta y parlanchina, y
el director del centro, que es muy protocolario.
56
Recordatori del dia anterior i les regles del joc
Durada: 15 minuts Material: paperògraf amb les regles escrites
Objectius
Conèixer si s’han integrat els conceptes facilitats en la sessió anterior
Crear un clima de confiança basat en les regles del joc escollides de forma
assembleària
Desenvolupament
1. De forma conjunta els i les participants expressen el que es va treballar
en la sessió anterior.
2. Es recorden i es revisen les regles del joc, observant si s’han complert o
no i afegint, si cal, alguna regla nova.
57
Recordatorio del día anterior y las reglas del juego
Duración: 15 minutos Material: papelógrafo con las reglas escritas
Objetivos
Conocer si han interiorizado los conceptos facilitados en la sesión
anterior
Crear un clima de confianza basado en las reglas del juego escogidas de
forma asamblearia
Desarrollo
1. De forma conjunta los y las participantes expresan lo que se trabajó en la
sesión anterior.
2. Se recuerdan y revisan las reglas del juego, observando si se han
cumplido o no y añadiendo, si es necesario, alguna regla nueva.
58
DINÀMIQUES DE TREBALL DELS CONCEPTES
Objectius
Facilitar el concepte d’estereotip partint del que ells i elles saben i
complementant la informació
Deixar un espai permanent a partir del mural per la reflexió
Desenvolupament
1. Pluja d’idees sobre què creuen que són els estereotips, com funcionen,
com es creen, què provoquen…
2. Es recullen les aportacions i opinions dels i les alumnes i després es
treballen. Les que es consensuïn s’escriuran en fulls.
3. La informació facilitada per l’alumnat es complementa posteriorment
amb definicions que aporten les facilitadores, per tal de poder aprofundir
més en el concepte treballat.
4. Es pengen totes les frases a una paret de l’aula a mode de mural.
59
DINAMICAS DE TRABAJO DE LOS CONCEPTOS
Objetivos
Facilitar el concepto de estereotipo a partir de lo que ellos y ellas saben y
complementando dicha información
Dejar un espacio permanente de reflexión a partir del mural
Desarrollo
1. Lluvia de ideas sobre qué creen que son los estereotipos, cómo
funcionan, cómo se crean, qué provocan…
2. Se recogen las aportaciones y opiniones de los y las alumnas y después se
trabajan. Las que se consensuen se escribirán en hojas.
3. La información facilitada para el alumnado se complementa
posteriormente con definiciones que aporten las facilitadoras, con tal de
poder profundizar más en el concepto trabajado.
4. Se cuelgan todas las frases en una pared en el aula a modo de mural.
60
Abordant els estereotips
Durada: 45 minuts Material: fulls blancs, bolígrafs, cinta adhesiva
Objectius
Identificar diversos estereotips i la seva construcció
Vivenciar la injustícia i desigualtat que provoquen les generalitzacions
Desenvolupament
1. Es busquen 4 voluntaris/es per escenificar un en un, i de forma gestual,
els següents rols: dona, jove, immigrant i català. La resta del grup ha
d’endevinar quins personatges són els representats.
2. Endevinats els 4 personatges, es faran 4 grups i s’adjudicar{, a cada grup,
un dels col·lectius representats: dones, joves, immigrants i catalans. Cada
grup ha d’elaborar un llistat que respongui a com són i quines
característiques tenen o defineixen al col·lectiu adjudicat.
3. Un representant de cada grup ha d’exposar el llistat elaborat a la resta de
companys/es.
4. En el plenari s’abordaran les qüestions següents:
-Quines característiques positives i negatives trobem?
-Ens sentim identificats/des amb l’ estereotip que ens afecta?
-Què sentim?
61
Abordando los estereotipos
Durada: 45 minutos Material: hojas en blanco, bolígrafos, cinta
adhesiva
Objetivos
Identificar diversos estereotipos y su construcción.
Vivenciar la injusticia y desigualdad que provocan las generalizaciones.
Desarrollo
62
Exercici corporal per abordar els estereotips
Durada: 15 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Identificar, a partir del moviment, els estereotips sobre diferents
col·lectius humans
Desenvolupament
1. L’alumnat ha de caminar per tota l’aula i, de forma gestual, ha
d’interpretar els personatges que diguin les dinamitzadores: un vell, una
dona, un adolescent, un borratxo, un cantant de rock, un policia, un
professor/a, un homosexual, un pobre…
2. Acabada la interpretació es passa al plenari:
-Quines interpretacions han coincidint més?
- Per crear la interpretació, amb què ens hem fixat per dur-la a
terme?
-Creiem que és una simplificació de la realitat?
63
Ejercicio corporal per abordar los estereotipos
Durada: 15 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Identificar, a partir del movimiento, los estereotipos sobre diferentes
colectivos humanos
Desarrollo
1. El alumnado tiene que caminar por todo el aula y, de forma gestual, tiene
que interpretar a los personajes que digan las dinamizadoras: un viejo,
una mujer, un adolescente, un borracho, un cantante de rock, un policía,
un profesor/a, un homosexual, un pobre…
2. Acabada la interpretación se procede al plenario:
-¿Qué interpretaciones han coincidido más?
- Per crear la interpretación, ¿con qué nos hemos fijado para
llevarla a cabo?
-¿Creemos que es una simplificación de la realidad?
64
Com es creen els estereotips
Durada: 20 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Identificar com es creen i socialitzen els estereotips
Desenvolupament
1. Pluja d’idees sobre com es creen i socialitzen els estereotips.
-Mitjans: absència i presencia de col·lectius, tractament dels mateixos,
llenguatge...
-A casa: com ens ensenyen a nois i noies, com ens diuen que certs
col·lectius són i com ens hi hem de relacionar...
-A l’escola: currículum i distribució de l’alumnat per classes segons
nivells acadèmics, relació adultista.
-Al barri: espais o zones que no volem compartir amb altres col·lectius,
anuncis, qui va a una escola i va a una altra…
2. Plenari:
Per què serveixen? Construcció de relacions de poder.
65
Cómo se crean los estereotipos
Durada: 20 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Identificar cómo se crean y socializan los estereotipos
Desarrollo
1. Lluvia de ideas sobre cómo se crean y socializan los estereotipos.
-Medios: ausencia y presencia de colectivos, trato de los mismos,
lenguaje…
-En casa: cómo nos enseñan a los chicos y a las chicas, cómo nos dicen
que son ciertos colectivos y cómo nos tenemos que relacionar con ellos…
-En el colegio: currículum y distribución del alumnado por clase según el
nivel académico. Relación adultista.
-En el barrio: espacios o zonas que no queremos compartir con otros
colectivos, anuncios, quién va en un colegio y quién va a otro…
2. Plenario:
¿Para qué sirven? Construcción de relaciones de poder.
66
Escenificant els estereotips
Durada: 40 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Reconèixer escenes on poden desenvolupar-se estereotips
Buscar possibles alternatives per evitar la reproducció d’estereotips
Desenvolupament
1. Es divideix la classe en 3 grups de 4 persones.
2. Cadascun dels grups haur{ d’escenificar una situació on hi aparegui un
estereotip. La resta d’alumnes haur{ d’endevinar quin estereotips s’est{
representant.
3. Després de cada representació es crea un petit debat entorn l’estereotip
escenificat.
67
Escenificando los estereotipos
Duración: 40 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Reconocer escenas donde puedan desarrollarse estereotipos
Buscar posibles alternativas para evitar la reproducción de estereotipos
Desarrollo
1. Se divide la clase en 3 grupos de 4 personas.
2. Cada uno de los grupos tendrá que escenificar una situación donde
aparezca un estereotipo. El resto de los alumnos/as tendrán que adivinar
de qué estereotipo se trata.
3. Después de cada representación se crea un pequeño debate en torno al
estereotipo escenificado.
68
Teatre de l’oprimit
Durada: 40 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Reconèixer escenes on poden desenvolupar-se estereotips
Buscar possibles alternatives per evitar la reproducció d’estereotips
Desenvolupament
1. Totes dues dinamitzadores escenifiquen una escena en què hi apareguin
actituds estereotipades o discriminatòries. Es pot demanar a algun/a
alumne/a que ajudi a les dinamitzadores a teatralitzar una escena
determinada.
2. Acabada la representació, es pregunta a l’alumnat de quina manera
diferent podria haver actuat un dels personatges per tal d’evitar que es
generi una escena discriminatòria com la observada.
3. L’alumne/a que tingui una proposta, haur{ de sortir en escena i
substituir al personatge que creu que ha generat la situació de
discriminació. Es teatralitzarà la mateixa escena però, aquesta vegada, el
“nou actor” haur{ d’actuar de tal manera que pugui evitar la
discriminació.
4. Aquest exercici es pot repetir diverses vegades, amb diversos/es
alumnes i substituint els diversos personatges inicials. Es poden
representar diferents escenes discriminatòries, per tal de diversificar
més la dinàmica.
69
Teatro del oprimido
Duración: 40 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Reconocer escenas donde puedan desarrollarse estereotipos
Buscar posibles alternativas para evitar la reproducción de estereotipos
Desarrollo
1. Las dos dinamizadores escenifican una escena en la cual aparecen
actitudes estereotipadas o discriminatorias. Se puede pedir a algún
alumno que ayude a las dinamizadoras a teatralizar una escena
determinada.
2. Acabada la representación, se pregunta a los y las alumnas de qué
manera diferente podría haber actuado uno de los personages con tal de
evitar que se generase una escena discriminatoria como la ocurrida.
3. El alumno/a que tenga una propuesta, tendrá que salir en escena y
substituir al personaje que crea que ha generado dicha situación
discriminatoria. Se teatraliza la misma escena pero, en esta ocasión, el
nuevo “actor” tendrá que actuar de tal manera que pueda evitar la
discriminación.
4. Este ejercicio puede repetirse distintas veces, con distintos alumnos y
substituyendo los distintos personajes iniciales. Se podrán representar
diferentes escenas discriminatorias, con tal de diversificar más la
dinámica.
70
Com arribem a la discriminació
Durada: 30 minuts Material: cartolines amb les definicions
Objectius
Identificar els processos que ens porten a actituds de discriminació
Desenvolupament
1. De forma conjunta es debat sobre el col·lectiu gai i es responen les següents
preguntes: Com són?/ Què sentim?/Com actuem?
2. S’aborden els conceptes d’estereotip, prejudici i discriminació i es relacionen
amb les qüestions anteriors entenent que: el “com són” correspon als
estereotips; el “què sentim” respon als prejudicis i; el “com actuem” genera
la discriminació.
3. Es fa extensible a altres col·lectius i es debat entorn les conseqüències de l’ús
dels estereotips.
71
Cómo llegamos a la discriminación
Duración: 30 minutos Material: cartulinas con las definiciones
Objetivos
Identificar los procesos que nos llevan a actitudes de discriminación
Desarrollo
1. De forma conjunta se debate sobre el colectivo gay y se responden a les
siguientes preguntas: ¿Cómo son?/ ¿Qué sentimos?/ ¿Cómo actuamos?
2. Se abordan los conceptos de estereotipo, prejuicio y discriminación y se
relacionan con las cuestiones anteriores entendiendo que: el “cómo son”
corresponde a los estereotipos; el “qué sentimos” responde a los prejuicios
y; el “cómo actuamos” genera la discriminación.
3. Se hace extensible a otros colectivos y se debate en torno a las
consecuencias del uso de los estereotipos.
72
Vivenciant la discriminació
Durada: 30 minuts Material: no es requereix material
Objectius
Vivenciar la discriminació.
Compartir experiències entorn al rol de discriminador i el rol de discriminat
Compartir possibles propostes de canvi.
Desenvolupament
1. Desenvolupar una petita introducció on s’evidenciï que tothom ha patit
discriminació i, en algun moment, també ha discriminat a altres persones. Es
tracta de posar consciència per tal de poder transformar les situacions de
discriminació. No es treballa des de la culpa sinó des de la responsabilitat i la
possibilitat de canvi.
2. Explicar en què consisteix la discriminació: fer sentir malament, fer el buit,
riure-se’n, no voler relacionar-se, criticar…
3. Es marca una línea recta al centre de la classe. L’alumnat s’ha de situar en
fila sobre aquesta línia. Les dinamitzadores diran un seguit de consignes. Els
alumnes que estiguin a favor es situaran a la part dreta i els que estiguin en
contra a la part esquerra de la línia. Després de cada consigna es compartirà
amb la resta del grup el per què uns s’han situat a un costat i per què els
altres en l’altre. S’iniciar{ un petit debat entorn a les respostes originades
pels i les alumnes. Les consignes són:
Alguna vegada m’he sentit discriminat
Alguna vegada he discriminat a alguna persona o col·lectiu
M’he sentit alguna vegada discriminat pel meu físic
M’he sentit alguna vegada discriminat per la meva situació
econòmica
He discriminat a alguna persona per la seva orientació sexual
És possible fer coses per canviar les actituds discriminatòries
73
Vivenciando la discriminación
Duración: 30 minutos Material: no se requiere material
Objetivos
Vivenciar la discriminación
Compartir experiencias entorno al rol de discriminador y el rol de
discriminado.
Compartir posibles propuestas de cambio
Desarrollo
1. Hacer una pequeña introducción donde se evidencie que todo el mundo ha
sufrido discriminación y, en alguna ocasión, también ha sido discriminado.
Se trata de poner consciencia con tal de poder transformar las situaciones de
discriminación. No se trabaja desde la culpa, sino des de la responsabilidad y
la posibilidad de cambio.
2. Explicar en qué consiste la discriminación: hacer sentir mal, hacer el vacío,
reírse de los dem|s, no querer relacionarse, criticar…
3. Se marca una línea recta en el centro de la clase. El alumnado tiene que
situarse en fila sobre esta línea. Las dinamizadoras dirán un seguido de
consignas. Los y las alumnas que estén a favor deberán situarse a la parte
derecha y aquellos/as que estén en contra en la parte izquierda de la línea.
Después de cada consigna se compartirá con el resto del grupo el por qué
unos se han situado a un lado y otros en el otro. Se iniciará un pequeño
debate en torno a las respuestas de los y las alumnas. Las consignas son:
Alguna vez me he sentido discriminado.
Alguna vez he discriminado a alguna persona o colectivo.
Me he sentido alguna vez discriminado por mi físico.
Me he sentido alguna vez discriminado por mi situación económica.
He discriminado a alguna persona por su orientación sexual.
¿Es posible hacer cosas para cambiar las actitudes discriminatorias?
74
DINÀMIQUES DE TANCAMENT
Tancament
Durada: 15 minuts Material: una caixa, folis, bolígrafs
Objectius
Conèixer l’impacte de la sessió en l’alumnat
Desenvolupament
75
DINÀMICAS DE CIERRE
Cierre
Duración: 15 minutos Material: una caja, folios, bolígrafos
Objetivos
Conocer el impacto de la sesión en el alumnado
Desarrollo
76
FITXA AVALUACIÓ
Metodologia
(com ha estat el tipus d’activitats)
Participació
(implicació i dinàmica dels i les
participants)
Espai i temps
(adequació del temps i l’espai a les
activitats)
Observacions:
77
FICHA DE EVALUACIÓN
Metodología
(cómo han sido el tipo de
actividades)
Participación
(implicación i dinámica de los y las
participantes)
Espacio y tiempo
(adecuación del tiempo y el
espacio a las actividades)
Observaciones:
78
5.- RECURSOS A LA XARXA 5.- RECURSOS EN LA RED
Tot seguit es faciliten un recull de materials disponibles a Internet, en A continuación os facilitamos un recopilatorio de materiales disponibles
diversos formats i idiomes, que podran ser útils per a la realització en Internet en distintos formatos e idiomas. Esta muestra de recursos
d’activitats de sensibilització relacionades amb els estereotips, els pretende ofrecer ideas y elementos útiles para el diseño y preparación de
prejudicis i la discriminació. nuevas actividades de sensibilización relacionadas con los estereotipos,
los prejuicios y la discriminación.
Guies i materials gràfics
Guías didácticas y materiales gráficos
http://www.educatolerancia.com/pdf/Conocemos%20los%20prejuicios%
20y%20estereotipos%20para%20evitar%20la%20discriminacion.pdf http://www.educatolerancia.com/pdf/Conocemos%20los%20prejuicios%20y
Unitat didàctica per aprofundir en els conceptes d’estereotip, prejudici %20estereotipos%20para%20evitar%20la%20discriminacion.pdf
i discriminació. Material dirigit a cursos d’educació secund{ria. Autors: Unidad didáctica para profundizar en los conceptos de estereotipo,
Garrido, José Luis i Azpilicueta, Miquel J. prejuicio y discriminación. Se trata de un material dirigido a cursos de
educación secundaria. Autores: Garrido, José Luis i Azpilicueta, Miquel J.
79
http://es.calameo.com/read/001075341d9dcc1ff7da3 Somos iguales y http://es.calameo.com/read/001075341d9dcc1ff7da3 Somos iguales y dife-
diferentes és una guia didàctica per a docents per treballar la diversitat rentes es una guía didáctica para docentes para trabajar la diversidad i
i lluitar contra la discriminació. Material editat per Instituto Nacional luchar contra la discriminación. Material editado por el Instituto Nacional
contra la Discriminación, la Xenofobia y el Racismo del govern contra la Discriminación, la Xenofobia y el Racismo del Gobierno de
d’Argentina. Argentina.
80
http://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=
http://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&i 193%3Aeducacion-intercultural&catid=70&Itemid=93%26%2312296%3B=ca
d=193%3Aeducacion-intercultural&catid=70&Itemid=93%26% Banco de recursos de la Escuela de Cultura de Paz de la Universidad
2312296%3B=ca Banc de recursos de l’Escola de Cultura de Pau on hi Autónoma de Barcelona dónde se pueden encontrar distintos ejercicios y
trobareu diversos exercicis i dinàmiques per treballar en el marc de dinámicas para trabajar en el marco de la educación intercultural.
l’educació intercultural.
http://www.fundaciosergi.org/educacio_intercultural/index.php?secc=meto
http://www.fundaciosergi.org/educacio_intercultural/index.php?secc=me de Recopilatorio de materiales de la Fundación SER.GI para trabajar
tode Recull de materials de la Fundació SER.GI per treballar diversos distintos aspectos a través de la educación intercultural.
aspectes des de l’educació intercultural.
Cuentos
Contes
http://natibergada.cat/60-contes-molt-utils-per-treballar-els-valors Lista de
http://natibergada.cat/60-contes-molt-utils-per-treballar-els-valors Llista 60 cuentos para trabajar valores diversos. Para cada obra se nos ofrece
de 60 contes per treballar valors diversos. Per cada obra ofereix una una breve descripción de la historia que narra así como se nos enlaza a un
breu descripció de la història que narra així com un enllaç al punt de punto de venda on line de la misma.
venda en línia de la mateixa.
81
Programes televisius, curts i gags Programas televisivos, cortos y gags
http://www.rtve.es/alacarta/videos/elecciones-catalanas/cataluna- http://www.rtve.es/alacarta/videos/elecciones-catalanas/cataluna-
responde-sobre-prejuicios/938130/ Fragment d’un programa de TVE on responde-sobre-prejuicios/938130/ Fragmento de un programa de TVE
es pregunta als vianants sobre el que es diu i es pensa dels catalans als donde se pregunta a distintos peatones sobre lo que se dice y piensa
mitjans de comunicació. sobre los catalanes en los medios de comunicación.
82
https://www.youtube.com/watch?v=v7yAk0AuwTA Curt útil per treba- https://www.youtube.com/watch?v=v7yAk0AuwTA Corto útil para trabajar
llar la discriminació i la convivència en la diversitat. la discriminación y la convivencia en la diversidad.
http://www.sabadell.cat/es/transit-i-afectacions/mapa-dafectacions/277- http://www.sabadell.cat/es/transit-i-afectacions/mapa-dafectacions/277-
antirumors/recursos Espai web on trobarem nombrosos audiovisuals antirumors/recursos Espacio web donde encontraremos numerosos
per treballar sobre etiquetes, rumors, migració, racisme, etc. recursos audiovisuales para abordar las cuestiones relacionadas con las
etiquetas, rumores, migración, racismo, etc.
http://always.com/en-us/about-us/our-epic-battle-like-a-girl Campanya
#LikeaGirl ofereix un conjunt d’audiovisuals enfocats al treball http://always.com/en-us/about-us/our-epic-battle-like-a-girl La Campaña
d’etiquetes relacionats amb el gènere. #LikeaGirl ofrece un conjunto de materiales audiovisuales orientados a
los estereotipos relacionados con el género.
83
https://www.youtube.com/watch?v=tZkMXyyBfP0 Espai a Youtube https://www.youtube.com/watch?v=tZkMXyyBfP0 Espacio en Yotube de la
Campanya Di{legs pels Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona. Campaña Diálogos por los Derechos Humanos del Ayuntamiento de
Aquest di{leg #6 va dedicat a l’orientació sexual i com es treballa la Barcelona. El diálogo #6 está dedicado a la orientación sexual y como se
discriminació en aquest àmbit. puede trabajar la discriminación en este ámbito.
84
https://www.youtube.com/watch?v=VedgLUu2-XM Vídeo que respon a https://www.youtube.com/watch?v=VedgLUu2-XM Vídeo que responde a la
la pregunta: què t’aporta la interculturalitat? Realitzat per les entitats pregunta: Que te aporta la interculturalidad? Realizado por las entidades
membres de la Taula intercultural del Secretariat d’Entitats de Sants, pertenecientes a la Mesa intercultural del Secretariado de Entidades de
Hostafrancs i la Bordeta. Sants, Hostafrancs y la Bordeta de Barcelona.
85
https://www.youtube.com/watch?v=cYMFFR3kqpE “Proverbio Chino” és https://www.youtube.com/watch?v=cYMFFR3kqpE “Proverbio Chino” es un
un curt en clau còmica on una persona cubana intenta treballar en un corto en clave cómica dónde una persona cubana intenta trabajar en un
restaurant xinès. Aquest audiovisual va rebre una Menció Especial en restaurante chino. Este audiovisual recibió una Mención Especial en el III
el III Concurs de Curtmetratges “Refugiados” d’Accem el 2006. Concurso de Cortometrajes “Refugiados” de Accem en el 2006.
86
Música Música
https://www.youtube.com/watch?v=d5K96n2y63o&list=RD0XLqQLsNm- https://www.youtube.com/watch?v=d5K96n2y63o&list=RD0XLqQLsNm-
c&index=5 Rap en llengua de signes. Vídeo musical per treballar la c&index=5 Rap en lengua de signos. Vídeo musical para trabajar la
discriminació amb el valor afegit de la inclusió del llenguatge de discriminación con el valor añadido de la inclusión del lenguaje de signos.
signes.
http://www.rapcontraelracismo.es/ Web de la Campaña “Rap contra el
http://www.rapcontraelracismo.es/ Web de la Campanya “Rap contra el Racismo” a nivel de España dónde distintos artistas de este género
Racismo” a nivell d’Espanya on diversos artistes d’aquest gènere musical se han significado contra el racismo
musical s’han mostrat contra el racisme.
87
https://www.youtube.com/watch?v=ZGn8INC6UBg Cançó amb repre- https://www.youtube.com/watch?v=ZGn8INC6UBg Canción con distintos
sentants de la cultura Reggae d’Espanya amb un missatge contra la representantes de la cultura Reggae de España con un mensaje en contra
discriminació racial. de la discriminación racial.
88