UF2 - NF1 - ELIMINACIÓ DIPÒSITS DENTALS - 2021-22 - Part1

MP4 INTERVENCIÓ BUCODENTAL
UF2 ELIMINACIÓ DE DIPÒSITS DENTALS

UF2 ELIMINACIÓ DE DIPÒSITS DENTALS
UF2 ELIMINACIÓ DE
DIPÒSITS DENTALS
NF1 ELIMINACIÓ DE CÀLCULS DENTALS
1. ELIMINACIÓ DE CÀLCULS DENTALS
1.1. CÀLCULS DENTALS
1.1.1. Formació i composició del càlcul
 DEFINICIÓ : el càlcul dental (tosca o tàrtar dental) és la

calcificació de la placa bacteriana madura (PBM) o biofilm sobre la
superfície de la dent i sobre les pròtesis dentals.
 Es a dir, és la mineralització del conjunt de microorganismes, saliva i
restes alimentàries que es van dipositant sobre les dents i que acaba
calcificant.
 La seva eliminació només és possible mitjançant instrumental manual
específic o mitjançant l’ús d’ultrasons. El pacient no pot eliminar el
càlcul amb tècniques d’higiene oral.
FORMACIÓ: és necessari una font de minerals,
presents en el fluid salival (el que explica el
major cúmul de càlcul en les superfícies pròximes
a la desembocadura de les glàndules salivals
majors), en el fluid crevicular i en l'exsudat que
es forma com a conseqüència de canvis
inflamatoris en la geniva.
Es formen nuclis de calcificació, dipòsits inicials
de cristalls sobre els que es dipositen ions, fent que
el cristalls inicials augmentin la mida unint-se
creant una estructura macroscòpica.
COLONITZACIÓ PRIMÀRIA
 Després de la formació de la PA comencen a unir-se directament a

ella els microorganismes precursors procedents fonamentalment de
la microbiota de la saliva i les cèl·lules descamades (colonització
primària).
COLONITZACIÓ SECUNDÀRIA
 Aquests microorganismes pioners s’uneixen a la PA mitjançant

mecanismes d’adhesió i, posteriorment, altres microorganismes
s’uniran als primers mitjançant mecanismes d’agregació i
coagregació (colonització secundària).
 La colonització secundària comença els 5 - 9 dies del començament
de la formació de la PA, tornant-se la placa filamentosa.
 Els bacteris comencen a augmentar el número, i d’altres tendeixen a
desaparèixer. Els bacteris aerobis es van substituint per anaerobis.
PLACA MADURA
 La placa madura apareix a les 2 o 3 setmanes. La placa madura es
compon de fongs filamentosos, microbiota essencialment anaeròbia,
apareixent treponemes en les àrees amb menor concentració
d’oxigen.
 Els principals microorganismes que es poden trobar formant part de
la placa madura són els que es mostren en el quadre següent.
FASE DE MINERALITZACIÓ: FORMACIÓ DE CÀLCUL
 A partir de la placa madura, es produeix, a mesura que transcorren

els dies:
- canvis qualitatius de microorganismes prèviament adherits o per
coagregació de la mateixa o noves espècies.
- canvis quantitatius : es va tornant més gruixuda.
 Els ions fosfat i calci provinents de

la saliva s'acumulen, i la placa es
mineralitza donant lloc a la tosca
dentària , càlcul o tàrtar.
Aquesta mineralització pot
desenvolupar-se en un període
variable, que oscil·la entre dies i
algunes setmanes.
FASE DE MINERALITZACIÓ: FORMACIÓ DE CÀLCUL
 En el procés de formació del càlcul subgingival el contingut mineral

procedeix del fluid crevicular més que de la saliva.
 L’adhesió es produeix sobretot en el ciment (element porós) en les
fibres de Sharpey i en zones a on el lligament està danyat.
 Un cop format el càlcul, sobre seu comença a formar-se una nova
placa, amb la qual cosa tota l'estructura es va engruixint i va separant
la geniva i la dent, deixant un buit als microorganismes, que
descendiran a través del solc.
COMPOSICIÓ DEL CÀLCUL
A) Un 70-80% sals inorgàniques. Conté calci i fòsfor, i d’altres minerals en

menor quantitat com el sodi, potassi, magnesi, carbonat ... que s’agrupen
formant distintes molècules, entre les que destaquen la Hidroxiapatita, la
Whitlockita, la Brushita i el Fosfat ortocàlcic.
B) Entre 15-20% la matriu orgànica. Formada per proteïnes, glúcids i

lípids procedents de la saliva i de síntesi bacteriana: lipoproteïnes,
glucoproteïnes, etc.
COMPOSICIÓ DEL CÀLCUL
 El càlcul supragingival es més heterogeni en la seva composició.

Cada capa presenta una composició diferent, que depèn de la
composició de la saliva en el moment de la cristal·lització.
 El càlcul subgingival es més homogeni i les seves capes
presenten una composició molt semblant, ja que la composició del
líquid crevicular és menys canviant que la de la saliva.
TIPUS DE CÀLCUL
 Segons la seva formació i localització respecte al marge gingival, es poden
diferenciar dos tipus de càlculs dentals:
a) Càlcul supragingival
b) Càlcul subgingival
a) Càlcul supragingival
- Visible.
- Adherit a les superfícies de les corones, per sobre del marge
gingival. Es pot estendre subgingivalment cap al solc o bossa.
- Per tota la boca, però és més fàcil a les desembocadures de les
principals glàndules salivals majors: cara V del 1r molar
superior i cara L de les dents anteroinferiors.
- De color blanc groguenc, i es pot enfosquir amb el temps per
factors extrínsecs com el tabac, el cafè, el te, els tanins, ....
- Dur, aspre i porós amb consistència tipus argila.
- Proporciona retenció sobre la què creix la placa dental i
facilita el creixement de microorganismes.
- S’elimina fàcilment de la superfície dental amb el detartratge.
- Es localitza adherit a les superfícies radiculars, per sota del marge
gingival, per general en bosses periodontals.
- No és visible en l’examen clínic en una exploració directa però sí
aplicant un raig suau d'aire que separi la dent del teixit inflamat.
També retraient el marge gingival amb un explorador o una sonda
- De forma indirecta, amb el sondatge periodontal.
En aquest exemple, el càlcul subgingival es pot arribar a

apreciar com una coloració verdosa o marronosa a través del
marge gingival.
- És dens, dur, marró fosc, verd o grisenc-negrós de consistència
pètria i fermament adherit a la superfície radicular.
- Composició més homogènia, amb capes que presenten una
composició molt semblant.
- La seva disposició és en forma d’anells, nòduls, crestes, espícules,
projeccions digitiformes.
 Els càlculs supragingival i subgingival es poden veure en
radiografies (radioopac, espícules o com una anella)
 El càlcul que es troba directament per

sota del punt de contacte de les corones,
el punt mig de les àrees interproximals i
les furques de les dents multiradiculars és
de difícil localització.
 El càlcul brunyit o xapat és un dipòsit de càlcul, localitzat

subgingivalment, que ha estat rasurat i no fracturat per ús
d’instruments roms, que no tallen, o una pressió insuficient. És
molt més difícil de eliminar-la.
CÀLCUL SUPRAGINGIVAL CÀLCUL SUBGINGIVAL
Localització Per sobre del marge gingival Per sota del marge gingival
Visible No visible
Color Blanc-groguenc. Pot ser tenyit de Marró fosc o negre verdós

marró o negre per tabac, cafè, ....
Adhesió a la Feblement adaptat a la superfície de la Fortament adherit o incrustat en

dent dent l'arrel
Consistència Argilenca Molt dur
Distribució Vestibular de molars superiors i Qualsevol cara de qualsevol dent

preferencial lingual d'incisives inferiors
Formes Omple els espais interdentals, arriba a Diverses formes sobre l'arrel
recobrir la papil·la gingival i s'uneix
amb la de la dent veïna
1.2. DEFINICIÓ DE TÈCNIQUES
1.2.1. Exploració i registre de càlcul
 En la detecció del càlcul supragingival:

 Directament amb sonda per veure la placa calcificada i que no es tracti
d’un dipòsit tou o alimentari.
 La xeringa d'aire/aigua permet visualitzar directament l'inici de l'àrea
subgingival, podent observar si el dipòsit de càlcul s'estén apicalment.
 En la detecció del càlcul subgingival: detectar per mètodes no visuals
ja que la geniva el cobreix. En alguns casos es pot intuir un color fosc a
través de la geniva.
 Explorar sota la geniva lliure, sense exercir una pressió excessiva que
pugui danyar la unió dentogingival.
 Utilitzar sonda periodontal per a detectar localització i volum dels
dipòsits subgingivals, de lesions de les furques de les dents
multiradiculars i les irregularitats en els marges de les restauracions.
https://www.sdpt.net/ID/diagcalculos.htm
Inserir la punta de l’instrument en el solc amb

moviment vertical curt arribant fins al fons del
solc o bossa.
Sostenir suaument l’instrument amb prensió de
llapis modificat, amb fulcre digital intraoral sobre
les dents que estan a prop de la zona que
s’explora.
 Llapis modificat: el palpís del dit cor es col·loca a
nivell de la unió del mànec i de la tija com punt de
fulcre i els dits polze i índex agafen el mànec. El dit
anular s’utilitza com dit de recolzament i s’ha de
col·locar el més a prop possible de l’àrea de treball.
Amb la sonda col·locada a dins de la bossa moure la punta al
voltant de la dent per d’explorar tota l’extensió de la bossa.
Tenint en compte els angles diedres, els solcs de desenvolupament
i les furques.
Al fer l’exploració de les cares M o D d’un molar s’han d’estendre
els moviments fins la meitat de la cara V o L per a poder detectar
els dipòsits interproximals. L’exploració ha de ser exhaustiva en
les zones proximals.
A les zones interdentals la sonda no es pot inserir vertical sinó
que s’ha de col·locar obliqua per a poder arribar a l’àrea apical a
l’àrea de contacte.
 En la detenció de càlcul tenir també en compte les obturacions
incorrectes o les restauracions desbordants perquè poden
interferir en la correcta inserció de l’instrument i deixar el solc
gingival obstruït.
 En la pràctica clínica el càlcul dental es quantifica com
moderat, escàs o abundant, però no s’utilitza cap índex de
registre (sí en l’àmbit comunitari)
1.2.2. Remoció de càlcul
 La remoció de càlcul dental es realitza de distinta manera depenent d’on

es localitzin els dipòsits dentals: supra o subgingivalment.
A) Tartrectomia supragingival
S’elimina càlcul supragingival
incloent els dipòsits subgingivals
propers al marge gingival i les
tincions sobre les superfícies de les
dents. Aquesta tècnica es realitza
tant en pacients periodontals com
no periodontals.
1.2.2. Remoció de càlcul
B) Raspat i allisat radicular (RAR)
 S’elimina càlcul i els contaminants dels teixits subgingivals,
a més a més d’una petita quantitat de teixit dental
contaminat per a detenir el procés destructiu, obtenint
una superfície llisa i dura que afavoreixi la curació.
 En pacients amb malaltia periodontal.
 Forma part, junt amb la tartrectomia supragingival, de
l’anomenada “Terapia periodontal causal”.
1.3. INDICACIONS I CONTRAINDICACIONS
1.3.1. Indicacions
 L’eliminació del càlcul dental tant supragingival com subgingival està
recomanada per a pacients que presentin càlculs bé de forma lleu o de
forma severa.
• Amb aquest tto es pot restituir en la mida del possible També
l’estat gingival disminuirà
• S’eliminen irritants provocats per toxines i demés l’halitosi el
restes mal sabor de
boca
• Es disminueix l’edema
• Es reinsereixen els contorns i marges epitelials
• S’afavoreix l’assentament i estabilització de la dent
Factors molt
• Es disminueixen o suprimeixen les bosses periodontals característics
d’aquests
 En profunditats de bossa periodontal de +3mm és pacients
fonamental
https://www.dentalcare.com.mx/es-mx/educacion-al-paciente/materiales-
de-educacion-al-paciente/que-es-el-sarro
1.3.1. Indicacions
 Consideracions generals
 Valoració del pacient (compromís sistèmic).
 Cooperació del pacient.
 Pacients amb profunditat de bossa > 3 mm.
 Eliminació de la PB i el càlcul.
 Eliminació d’irritants locals del periodont.
 Administració d’agents microbians.
1.3.2. Contraindicacions
No s'han de realitzar tartrectomies mecàniques en els següents casos:

 Marcapassos . Avui en dia la majoria de marcapassos estan
protegits i no es veuen afectats per aquest camp. Precaucions.
 Pacients embarassades. Millor després de l’embaràs, i en el cas
que no fos possible, durant el segon trimestre.
 En teixits joves en creixement i nens.
 Implants: la punta d’ultrasons pot ratllar la seva superfície. Per a
evitar-lo existeixen puntes especials recobertes de tefló.
 En pacients amb pròtesis fixes de ceràmica existeix el risc que es
desprenguin. Utilitzar puntes recobertes de tefló.
 En pacients amb restauracions de classe V s’ha d’usar amb
precaució per a evitar despreniments.
1.3.2. Contraindicacions
 Pacients amb cardiopaties greus com endocarditis, o pacients amb

diabetis mal controlada, han de tenir consentiment del seu
especialista.
 Pacients hemofílics, radiats, hipertensos, immunosuprimits, tractats
amb Sintrom® , pacients sotmesos a ttos prolongats d'antibiòtics o
corticoides o pacients amb insuficiència renal, han d’estar controlats
pels seus especialistes.
 En pacients amb hepatitis, sida i tuberculosi, perquè poden provocar
infecció en el clínic o en altres pacients.
 En bosses periodontals > 6 mm s’han de realitzar intervenció
quirúrgica.
1.4. PREPARACIÓ DE MATERIALS I INSTRUMENTAL
1.4.1 Instrumental emprat en la tartrectomia supragingival
A. MANUAL
B. ULTRASÒNIC I SÒNIC:
instrumental que utilitza una font
d’energia que es tradueix en vibracions,
moviments rotatoris o en l’acció d’un
toll d’aigua i aire a pressió.
A. INSTRUMENTAL MANUAL
 Aquests instruments estan dissenyats per a retirar càlculs, raspar les
superfícies radiculars, fer curetatge de la geniva i eliminar teixit malalt.
 3 parts: la fulla o extrem de treball (part activa), la tija i el mànec.
A. INSTRUMENTAL MANUAL
 A la part activa diferenciem la CARA, el DORS (oposat a a la cara),
les SUPERF LATERALS i les BORES TALLANTS (unió de superf lat
amb cara)
A. INSTRUMENTAL MANUAL: A.1 . FALÇ
 Per a dipòsits supragingivals, especialment en interproximal.
 Presenta cares amb secció plana i poden ser corbades o llises en tota la seva
longitud.
 Extrem afilat a la punta terminal.
 La part activa presenta secció triangular, encara que alguns presenten el dors
aplanat.
 La cara de l’instrument forma un angle de 90º amb la tija terminal.
 Segons el disseny de la tija existeixen dos tipus de falç: falç anterior (per a
dents ant) i falç universal o posterior (per a totes dents)
La falç anterior
- Extrem de treball sol o extrem doble apairat en un sol mànec.
- El mànec, la tija i l’extrem de treball estan en un mateix pla. P.ex:
La falç posterior o universal

- És de doble extrem apairat, amb extrems que són imatge especular i
tiges a contra-angle.
- Pot tenir fulles rectes o corbes. P.ex.:
A) INSTRUMENTAL MANUAL:
A.2.AIXADELLA
 La part activa té una sola bora
tallant, amb un bisell de 45º, i
amb una angulació amb respecte
a la tija terminal de 90-100º.
 Existeixen quatre inclinacions
diferents per adaptar-se a cada
una de les superfícies dentàries: V,
L, D i M.
 S’usa per al raspat de vorells o
anells de càlculs en supragingival
en zones de fàcil accés.
A) INSTRUMENTAL MANUAL: A.3. LLIMA
 La part activa es una superfície plana travessada transversalment
per múltiples bores tallants inclinades entre 90 i 105º.
 S’usa per a fracturar o esclafar el càlcul gruixut i, després utilitzar
d’altres instruments. Només en cares lliures, no en superfícies
interproximals.
 També s’utilitza per a polir obturacions desbordants.
A) INSTRUMENTAL MANUAL: A.4. CISELL
 La part activa té una sola bora
tallant amb extrem bisellat a
45º i presenta una lleugera
curvatura per adaptar-se
millor a l’anatomia de les
dents. Amb tija recta.
 S’usa sobretot en dents
anteroinferiors i es pot fer
servir en zones
interproximals quan s’ha
perdut la papil·la.
A) INSTRUMENTAL MANUAL: A.5.CURETA
 Pot ser utilitzat per a la
tartrectomia supragingival,
però s’empra principalment
en el RAR.
 La cureta és un instrument
que remou càlculs
subgingivals profunds, el
ciment alterat per l’allisat
radicular i teixit tou que
recobreix la bossa
periodontal (cas del
curetatge).
B. INSTRUMENTAL ULTRASÒNIC I SÒNIC
b.1. Instruments ultrasònics
 Produeixen vibracions d’alta freqüència, entre 25000 i 50000
cicles/segon, que ocasionen la fractura dels dipòsits adherits a la
dent.
 la freqüència: és el nº de veg/ segon que la punta
inserida es mou de davant a darrera durant un cicle
en un moviment orbital, el·líptic o lineal. Determina
l’àrea de la punta inserida que es considera activa.
Només la porció activa pot remoure residus durs i suaus.

 És necessària la presència d’un flux d’aigua refrigerant que controli la
producció de calor durant el seu ús. L’absència d’aquest factor podria ser
destructiu per a la polpa dentària i el t periodontal
 L’equip es composa d’una unitat de control, que sol ser portàtil, on
es troben els comandaments per a regular la intensitat de vibració i el
flux d’aigua. D’aquesta unitat surt una mànega que connecta amb la
peça de mà, i aquesta subjecta la punta metàl·lica. Mitjançant un
pedal s’acciona l’instrument. L’aigua pot ser subministrada
mitjançant connexió a una presa d’aigua o mitjançant un dipòsit
que s’omple amb aigua o substàncies antisèptiques.
b.1. Instruments ultrasònics: magnetostrictius
- El mànec conté la punta d’inserció i presenta una vareta metàl·lica (el
transductor) acoblat al mànec. Quan s’activa l’ultrasò, el transductor es
mou pel que es crea un corrent elèctr i un camp magnètic dins del
mànec
- Utilitza freqüències de 20.000 a 45.000 cicles/segon amb un patró de
moviment de la punta el·líptic, el què significa que tots els costats de la
punta són actius i funcionen quan s'adapten a la dent.
b.1. Instruments ultrasònics: piezoelèctrics
– utilitzen un cristall transductor de quars o d’un aliatge de metalls
per a convertir l’energia elèctrica en una acció vibradora.
– El moviment de la punta és lineal i vibra, aproximadament, entre
25.000 i 50.000 cicles/segon. Es produeix un colpeix o raspat
d’acord amb la direcció de la punta del raspador en la superfície
dentària.
b.1. Instruments ultrasònics: piezoelèctrics
–Com que no es crea un camp magnètic, amb aquest sistema es genera
menys escalfor, però se subministra aigua que compleix una triple missió:
refrigerar el nucli productor de vibracions, lubricar la punta de l'instrument
per controlar la producció de calor a la dent i rentar i arrossegar els càlculs
despresos.
b.2. Instruments sònics
 Produeixen vibracions de menor freqüència, de menys de 20000
cicles/segon. Utilitzen un mecanisme pneumàtic: aire a pressió que
mou un rotor, ocasionant així les vibracions.
 Es una peça de mà que s’acobla a la mànega de la unitat dental i rep
l’aigua i la potència d’aquesta. Es pot regular en la part inferior de la
unitat dental.
 La vibració genera calor, pel què la punta ha d’estar refrigerada en
tot moment.
C. DISENY DE PUNTES
 En tots els casos la peça de mà permet acoblar

diferents puntes que van roscades per mitjà
d’una clau o acoblador de puntes.
 Dif disenys en supragingival:
- Punta universal: pot utilitzar-se
lleugerament per subgingival.
Elimina fàcilment dipòsits durs.
S’utilitza amb moviments
d’escombrat. Es la més utilitzada
C. DISENY DE PUNTES
- Punta periodontal: semblant a la sonda periodontal és
d’utilització subgingival i zones de difícil accés com ara
furcacions, solcs radiculars i depressions anatòmiques. Utilitzar
moviments verticals i horitzontals, patró quadricular, paral·lels a
la superfície radicular.
- Punta de cisell: utilitzada per a dipòsits molt voluminosos, en
ponts de càlcul entre les dents i al espais interproximals,
s’aplica exercint moviment de lleugera pressió cap a
interproximal.
C. DISENY DE PUNTES
- Punta cua de castor: elimina els grans dipòsits de càlcul i

tincions de totes les superfícies supragingivals. Aquesta punta
s’ha d’utilitzar fins desallotjar les acumulacions més gruixudes i
persistents. No és la punta d’elecció per a dipòsits profunds o
petits. Per eliminar dipòsits de càlcul fer moviments solapats
verticals i horitzontals. Per a eliminar tincions fer moviments
d’escombrat.

UF2 - NF1 - ELIMINACIÓ DIPÒSITS DENTALS - 2021-22 - Part1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

UF2 - NF1 - ELIMINACIÓ DIPÒSITS DENTALS - 2021-22 - Part1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MP4 INTERVENCIÓ BUCODENTAL

UF2 ELIMINACIÓ DE DIPÒSITS DENTALS

 DEFINICIÓ : el càlcul dental (tosca o tàrtar dental) és la

 Després de la formació de la PA comencen a unir-se directament a

 Aquests microorganismes pioners s’uneixen a la PA mitjançant

 A partir de la placa madura, es produeix, a mesura que transcorren

 Els ions fosfat i calci provinents de

 En el procés de formació del càlcul subgingival el contingut mineral

A) Un 70-80% sals inorgàniques. Conté calci i fòsfor, i d’altres minerals en

B) Entre 15-20% la matriu orgànica. Formada per proteïnes, glúcids i

 El càlcul supragingival es més heterogeni en la seva composició.

En aquest exemple, el càlcul subgingival es pot arribar a

 El càlcul que es troba directament per

 El càlcul brunyit o xapat és un dipòsit de càlcul, localitzat

CÀLCUL SUPRAGINGIVAL CÀLCUL SUBGINGIVAL

Color Blanc-groguenc. Pot ser tenyit de Marró fosc o negre verdós

Adhesió a la Feblement adaptat a la superfície de la Fortament adherit o incrustat en

Consistència Argilenca Molt dur

Distribució Vestibular de molars superiors i Qualsevol cara de qualsevol dent

 En la detecció del càlcul supragingival:

Inserir la punta de l’instrument en el solc amb

 La remoció de càlcul dental es realitza de distinta manera depenent d’on

No s'han de realitzar tartrectomies mecàniques en els següents casos:

 Pacients amb cardiopaties greus com endocarditis, o pacients amb

La falç posterior o universal

Només la porció activa pot remoure residus durs i suaus.

 En tots els casos la peça de mà permet acoblar

- Punta cua de castor: elimina els grans dipòsits de càlcul i

You might also like