BLOC 2: EL MODEL DE NEGOCI I DE GESTIÓ: DIRECCIÓ, RRHH I PRODUCCIÓ

7. LES ÀREES FUNCIONALS DE L’EMPRESA

7.1 Àrees funcionals essencials auxiliars

Distimgim 2 tipus d’empresa:
➔ industrial: transformen matèries primeres→ producte acabat (Toyota)
◆ durant el procés productiu parlarem de: producció/productes en curs
◆ àrees funcionals/departaments:
● Aprovisionament
○ tot allò relacionat amb compres a proveïdors i gestió
d’inventaris en el magatzem
○ cada quan he de fer una comanda?/ a quin proveïdor?
○ gestiona l’inventari, el magatzem → reduir costos
● Producció
○ transformació, muntatge → en molts casos pot absorbir l'àrea
d’aprovisionament.
○ S’acaba quan el següent de la cadena es pot endur el
producte.
● Comercial
○ màrketing
○ coneix molt bé al públic, fa els estudis de mercat, pensa com
ha de ser el producte

➔ comercial: compren un producte, i el mateix producte tal com l’han comprat el venen
◆ compren i venen mercaderies
◆ Amazon, Mediamarkt
◆ àrees funcionals: Aprovisionament → Comercial

Àrees funcionals auxiliars

● Direcció
● Recursos humans (RRHH)
● Comptabilitat
● Finançament i inversió
● R+D (recerca i desenvolupament)
● RSC (responsabilitat social corporativa)

7.2 Cadena de valor de Michael Porter

Cadena de valor → eina d’anàlisi dissenyada per Michael Porter.
Serveix per ajudar les empreses a destriar aquelles activitats que aporten un valor per als
consumidors i aquelles de les quals poden prescindir
● ajuden a les emeses a pensar-se a elles mateixes, a fer-se una autoavaluació
● ens ajuden (equip directiu) a pensar si es activitats que fem com a empresa aporten
valor o no
● aquelles que aporten valor les mantenim i les que no en prescindim
ex:
coure castanyes al vendre-les → aporta valor
decorar les paperines → no aporta un valor, el consumidor no ho valora i ens porta molt
temps → en prescindim → no fa que la gent gaudeixi més

Distingirem:
-Activitats primàries:
● equivalents a les àrees funcionals
● van en una seqüència, per ordre
● essencials per la creació de valor de l’empresa
● el consumidor percep directament el resultat
○ logística interna (aprovisionament) → adquirir m. 1res o mercaderies
○ operacions (producció, prestar servei)
○ logística externa (ja hem produït i estem distribuint)
○ màrqueting i vendes (tot el que té a veure amb la venda del producte)
○ serveis i post-venda (reparacions, garanties, consultes…)
-Activitats de suport:
● no aporten valor, però són necessàries pel bon desenvolupament de les activitats
primàries i complementar-les → auxiliars
● part més pràctica, administrativa, executar
○ aprovisionament
○ desenvolupament tecnològic (R+D) → utilitat potencial, es treballa en el
futur, en el moment no tenen un valor directe
○ recursos humans → quins treballadors han d’anar a cada lloc
○ infraestructura → fer que l‘empresa sigui eficient, finances, coordinació…

8. DIRECCIÓ EMPRESARIAL

8.1 Funcions del procés de direcció

Procés de direcció/procés administratiu → conjunt de funcions i activitats que efectua la
direcció de l’empresa, orientades a l'assoliment de les seves finalitats i objectius
 2 fases:

Fase mecànica → previsió 1. Planificació definir objectius, plans, pressupost, decisions..

teòrica de l’administració
2. Organització com coordinem o com farem servir els recursos de
l’empresa per dur a terme aquest pla que hem traçat
a la fase anterior

Fase dinàmica→ aplicació a 3. Gestió/direcció lideratge, presa de decisions, supervisió

la pràctica
4. Control establiment de paràmetres de control, avaluació i
mesures correctives

8.2 Funció de planificació

1. Funció de planificació→ fixació dels objectius i definició del pla a seguir per
aconseguir-los. Seqüència:
1. Anàlisi de la situació inicial
2. Fixació dels objectius → els objectius han de ser realistes i mesurables → què
ens proposem?
a. mesurable→ quan arribem a la fase de control hem de poder mesurar → si
no ho és no la podrem controlar
3. Avaluació de les alternatives i elecció → com ho farem?
a. hi ha diferents maneres d’arribar a un objectiu → varies alternatives, les
valorem i en triem una
b. una empresa vol créixer → activitat a egipte
i. obrir propia empresa allà
ii. joint-venture amb una empresa d’allà
iii. absorció d’una empresa que ja existeix
iv. triem la que ens convenç més
4. Definició dels plans per executar l’alternativa escollida → com ho farem?
a. definir un pla d’acció per executar alternativa → concretem els passos a
seguir → poder materialitzar el que hem triat
5. Elaboració del pressupost
a. quants diners estem disposats a gastar-nos?
b. haurem de valorar que ens ho podem permetre (assoliment de l'objectiu)
6. Activació dels plans
7. Previsió del control
a. indicadors per saber si estem complint els terminis

8.3 Funció d’organització, estructures organitzatives

2. Funció d’organització→ Per tal d’assolir els objectius, cal ordenar els diferents elements
de l’empresa (humans materials). Cal distribuir els recursos, definir les tasques de cadascú
i les relacions d’autoritat.
Comunicació→ l’empresa ha de seleccionar els canals adequats que permetin un bon flux
d’informació. Es pot classificar en:
○ Externa / Interna (comunicació amb l’interior i l’exterior)
 ➔ externa: clients, proveïdors
➔ interna: entre treballadors i superiors
○ Formal / Informal
➔ informal: (info no prevista, espontània) professors parlen del temps al passadís
➔ formal: estructurada, pensada
○ Ascendent / Descendent / Horitzontal
➔ ascendent: de l’inferior al superior (importants ja que són els que estan més amb
contacte amb els clients)
➔ descendent: del superior a l’inferior (director de marketing vol informar a l’equip
d’alguna cosa)
➔ horitzontal: entre membres d’un mateix rang
○ Escrita / Oral

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA → Relació jeràrquica entre totes les persones que

treballen a l’empresa. S’hi detallen les relacions de supervisió.
→“esquelet” de la relació jeràrquica entre treballadors.

a) Estructura lineal o jeràrquica

b) Estructura funcional o departamental
c) Model lineal i d’assessorament (Staff)
d) Model Teal

a) Estructura lineal o jeràrquica

- Es manté una línia d’autoritat, dels nivells superiors als inferiors.
- La presa de decisions està centralitzada.
- Cada treballador rep ordres o instruccions del seu cap directe.

→ pot repercutir en poca implicació: ets un peó, et sents poc vinculat a l’empresa

b) Estructura funcional o departamental

- Existència d’especialistes que dediquen tot l’esforç a una tasca concreta.
- Les persones subordinades poden rebre ordres de diversos caps departamentals
especialitzats. → els treballadors poden tenir més d’un superior
- tenim especialistes que cada un d’ells des de la seva especialitat donen instruccions
c) Model lineal i d’assessorament (Staff)
- estructura central jeràrquica (com l’estructura
- diferència → incorpora un departament entre la direcció i els subordinats → Staff
- L’assessorament pot ser general o específic en aspectes concrets i pot ser intern
(format pels propis treballadors que estan una mica apartats i s’ho miren tot amb
menys implicació) o extern (subcontractació o outsourcing, una empresa que es
dedica a assessorar-ne d’altres) a l’empresa.
- Un cop ha rebut assessorament la responsabilitat de la presa de decisions és de la
direcció general.
- L’equip d’assessorament (staff) no té poder decisori, assessora però no té poder de
decisió, simplement aconsella.

d) Model o Organitzacions Teal

- Teal és un color → “organitzacions model turqueses”
- apareix l'any 2014 per un consultor que va publicar un llibre en el que proposava un
nou model d’organització
- El capital humà (les persones) → part fonamental de la
organització, màxim protagonista
- Es busca un equilibri entre la productivitat i el benestar
personal.
- Substitució de:
■ models jeràrquics
■ normativa i disciplina
- Per:
■ cultura empresarial d’autogestió en equips de treball i lideratges naturals (líder
escollit, espontanis → equip de futbol, un jugador té una llarga trajectòria → més
coneixement, caràcter o autoritat moral)
■ autonomia del treballador (descentralització de la presa de decisions).
■ sentiment de pertinença (es pot fomentar: formació, plans de carrera professional i
personal…) → es busca implicació major del treballador, que treballar no només
sigui un mitjà per guanyar diners
- 3 característiques clau:
1. Autogestió:
-Desapareix l’estructura jeràrquica i cada treballador/a s’organitza segons els
-seus coneixements, habilitats i compromís/responsabilitat individual.
-Enlloc d’un/a cap que mana trobarem un/a coordinador/a.
 -Cada treballador/a pot prendre decisions sempre que la consulti amb les
persones afectades.

2. Plenitud personal:
-S’aposta per l’autorealització i benestar personal de cada treballador/a.
-Es prioritza el vincle emocional.
-Les organitzacions inverteixen en formació per empoderar la seva plantilla.
-La persona treballadora se sent lliure.
-Això repercuteix en la motivació, implicació i energia de la persona cap a
l’empresa.
3. Propòsit evolutiu:
-Se substitueix l’objectiu tradicionalment superior de maximitzar el lucre i les
organitzacions es plantegen quina és la seva missió.
-Es prioritza la funció que l’organització vol tenir al món/entorn.
-Tots els membres de l’empresa s’involucren en aquest propòsit global de
l’organització.
- 3 avantatges principals:
1. Factor humà: Augmenta el compromís, confort i motivació de la plantilla
2. Aprenentatge: Si les persones que formen l’empresa no temen equivocar-se
és més fàcil que explorin. Es potencia la iniciativa dels treballadors/es. →
aprenen molt més i molt més ràpid.
3. Concepció integral de l'èxit: èxit compartit entre tothom. L’empresa es
preocupa pel benestar personal i professional de les persones que treballen a
l’empresa i, a la vegada, aquestes persones estan implicades per assolir els
objectius globals de l’organització que senten com a “pròpia”.

8.4 Representació gràfica de l’estructura organitzativa: l’organigrama

Organigrama → Representació gràfica, esquemàtica i visual de l’estructura organitzativa de
l’empresa. Permet conèixer les característiques i relacions presents a l’empresa. Poden
classificar-se:
pg 63

8.5. Funció de gestió o direcció. Estils de lideratge empresarial.

3. Funció de gestió o direcció
CEO → màxims líders de les empreses (Chief Executive Officer)
S’han d’escollir el seu propi ESTIL DE LIDERATGE segons la seva personalitat i les
necessitats de l’empresa.
● estil autoritari / autocràtic
➔ contundent
 ➔ comunicació unidireccional des de la direcció dels subordinats
➔ obediència inqüestionable
➔ pot generar malestar i desmotivació entre el personal
➔ adequat per:
◆ situacions de crisi
◆ desigualtat d’informació o coneixement entre cap i subordinats
● estil democràtic
➔ es dóna veu als diferents membres de l’equip
➔ promou la participació i apoderament de la plantilla
➔ el líder intenta consensuar les decisions amb la resta de personal
➔ adequat per:
◆ moment d’estabilitat, consolidada
● estil liberal.
➔ el líder s’intenta mantenir al marge
➔ cedeix el protagonisme a la plantilla → autonomia i llibertat per innovar
➔ marca putes generals i només intervé si se li ho solicita
➔ pot generar incertesa o confusió
➔ adequat per.
◆ quan es vol fomentar la creativitat i generació de noves idees

Cap estil és millor que l’altre, depenen de la situació en la que es trobi l'empresa i
els seus interessos
(mirar vídeo i acabar apunts amb la info q dona → la graella d la teoria és molt llarga)

8.6. Funció de control

4. Funció de control → Verificar que el pla establert a la funció de planificació s’està
executant tal com estava previst i que s’estan assolint els objectius intermitjos esperats.
Fases:
1. Definir paràmetres o estàndards
a. hem d’haver aconseguit 100000 vendes
b. han de ser realistes
2. Obtenir dades reals
a. valoració de la satisfacció dels clients
b. quanta gent entra a la botiga o pàgina web
c. hem obtingut 12000 vendes
3. Comparar les dades amb els paràmetres
a. hem o no hem aconseguit l’objectiu marcat → en aquest cas sí
4. Prendre mesures correctives
a. en el cas de no complir l’objectiu
b. corregir el pla que estem seguint
c. baixar preus
Tècniques de control
1. Pressupostos → previsió d’ingressos i despeses i comparar
a. ens ajuden a veure com estem anant i a corregir si necessari
2. Auditoria interna i operativa → la pròpia empresa comprova que s’està obtenint la
rendibilitat esperada dels recursos i s’està complint el pla establert.
3. Estadístiques→ comparar amb dades històriques de la pròpia empresa o amb
dades d’altres empreses del sector.
 a. comparar-nos amb nosaltres mateixos del passat → vendes abans del còvid
b. altres empreses, els nostres competidors
9. LA GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS
9.1. Les funcions del departament de recursos humans

Les 10 funcions principals del departament de recursos humans (RRHH):

1. Organització i planificació del personal
a. anàlisi i descripció de les necessitats de l’empresa
b. primer hem de saber què necessita l’empresa i quin perfil necessitarem per
cobrir aquesta posició
c. volem un fuster → enginyer, grau mig, ha de saber idiomes??
d. futbol → necessitem 2 laterals drets, un que sigui ofensiu i un defensiu
2. Reclutament i selecció
-Reclutament
a. captar l'atenció de la gent que pot estar interessada a treballar amb
nosaltres→ poder analitzar gent que ens pugui interessar
b. Endògen o intern
i. promoció interna → d’algú que treballa a l’empresa
ii. motivació dels treballadors
c. Exògen o extern
i. reclutament amb eines digitals i a través d'internet
ii. linkedin, infojobs, ETT, fires, diaris…
-Selecció → seguit de proves:
a. de personalitat → com el teu caràcter encaixaria dins de l’equip
b. de cultura general
c. psicotècniques→ manera de raonar davant de determinada situació
d. professionals → que sapiguem fer alguna tasca (al cuiner→ fer una truita)
e. entrevistes personals
f. dinàmiques de grup→ es reuneixen a unes persones i se'ls hi planteja una
situació→ com la resoldrien → com es produeix la interacció → com
t’integraries en un grup de treball
g. videoentrevistes

3. Pla d’acollida
a. acollir el millor possible als treballadors
 b. facilita l’adaptació dels treballadors
c. millora el benestar del treballador
4. Formació
a. l’empresa t’ajuda a desenvolupar les habilitats necessàries per poder fer la
teva feina
5. Avaluació i control
a. l’empresa mira que els treballadors compleixin amb els seus deutes
b. arribar a l’hora, treballar equitativament…
6. Administració del personal
a. part més burocr`tica
b. firmar el contracte, negociació de vacances, baixes…
7. Plans de carrera i promoció professional
a. preveu quin recorregut pot tenir un treballador dins de l’empresa
b. → reclutament intern
c. dona motivació als treballadors
d. pots començar passant l'escombra en un taller i pots acabar sent el cap
regional
8. Clima i satisfacció laboral
a. benestar dels treballadors
9. Relacions laborals
a. negociació de les condicions de treball
10. Prevenció de riscos laborals
a. intentar evitar qe els treballadors pateixin accidents o lesions a la feina

9.2. Relacions laborals: representació dels treballadors a l’empresa.

★ Normes internacionals (dret de la UE i la OIT)

★ Constitució espanyola
★ Llei orgànica de la llibertat sindical
★ Reial decret Legislatiu de l'Estatut dels treballadors
★ convenis col·lectius
★ contracte de treball

Els 4 requisits essencials per existir una relació laboral

Voluntarietat Remuneració Per compte aliè Subordinació
→ no es pot obligar a treballar → el treballador cobra →Qui assumeix el risc → treballador sota la
→ el servei militar no ho és és l’altre direcció de l’empresa

→És quan hi ha aquests quatre requisits quan parlem de relació laboral

Principi de norma mínima:

● La norma de rang inferior ha de respectar com a mínim els drets a favor del
treballador d’una norma superior.
● Una norma de rang inferior sí que pot conferir més drets a favor dels treballadors/es.
Negociació col·lectiva
→Procés de diàleg entre els representants empresarials i els dels treballadors per
consensuar lescondicions en què es desenvoluparà l’activitat laboral.

Conveni Col·lectiu

La neg. col·lectiva es concreta en:

→ Representació dels treballadors: Sindicats
→Representació de les empreses: Organitzacions patronals

9.3 El Conveni col·lectiu

→ norma vinculant per a empreses i treballadors que fixa les condicions de treball per
una empresa o sector d’activitat en un entorn geogràfic i període determinat.
● Neix de l’acord entre els sindicats i l’empresa o organitzacions empresarials.
● Ha de respectar el principi de norma mínima.
● Hi trobem aspectes essencials per la relació laboral com:
○ Categories professionals en una empresa o sector.
○ Sous
○ Jornada laboral
○ Hores extraordinàries

9.4. El contracte de treball.

→ Document que vincula una empresa i una persona per dur a terme una relació laboral, es
firma en dues parts
● Ha de respectar el principi de norma mínima.
● Contingut mínim en un contracte de treball:
○ Identificació de les parts (empresa i persona treballadora)
○ Tipus d’activitat a desenvolupar.
○ Durada.
○ Remuneració salarial.
○ Període de prova
○ Temps de treball (jornada laboral, descansos, vacances i hores extraordinàries)
○ Forma del contracte → ha de seguir un model oficial segons la modalitat del
contracte (si supera les quatre setmanes de durada ha de ser obligatòriament per
escrit).
 Tipus de contractes de treball (a partir de l’1 d’abril de 2022)

Indefinit No preveu una data d’acabament. Es distingeixen entre els ordinaris i els fixos
(col·loquialment sovint se li discontinus, per períodes intermitents (habituals al sector turístic, per exemple).
diu “contracte fix”) Poden ser de jornada completa (40 h/set) o parcial. Si s’acomulen 18 mesos
treballant amb alguna altra modalitat, s’ha de passar a indefinit.

Temporal Preveuen una data determinada en què finalitzarà la relació laboral. Han de tenir una
(Durada determinada) causa justificada:
● Circumstàncies de producció previsibles (màxim 6 mesos) i imprevisibles (màxim 3
mesos).
● Substitució d’una persona treballadora (màxim 3 mesos, a excepció dels permisos
de maternitat/paternitat)

Per a la formació en Enfocat a afavorir la inserció laboral mentre s’estudia una titulació universitària o FP.
alternança Durada d’entre 3 mesos i 2 anys. Jornada màxima limitada al 65 (primer any) i 85%
(segon any) i adaptada als estudis. No té indemnització.

Contracte formatiu per a
l’obtenció de la pràctica
professional
Dirigit a persones que ja tenen un títol i els manca experiència professional.
Durada d’entre 6 mesos i 1 any. Retribució fixada per conveni i període de prova d’un
mes. No permet hores extres. En finalitzar, no té indemnització, però s’obté un
certificat de l’experiència adquirida. Pot convertir-se en indefinit si transcorregut un
any l’empresa no comunica al treballador la finalització del contracte.

— Pensats per la formació→ transició entre estudiant i professional

9.5. Implementació de les polítiques d’igualtat a les empreses: elements bàsics.

Les empreses, per evitar qualsevol tipus de discriminació(de gènere, orientació sexual,
creença religiosa, edat, nacionalitat…)

Polítiques d’igualtat i d’inclusió

→ Garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats en:
● l’accés a l’ocupació
● l’accés a formació
● la promoció professional
● les condicions de treball
DIAPOS 38 I 41
10. ÀREA DE PRODUCCIÓ

10.1. Concepte de procés de producció.

Procés de producció→ l'empresa ha de transformar unes matèries primeres, FP, en un bé

que servirà per algú altra, sigui un consumidor o una altra E.
Aquesta transformació es fa durant el procés de producció, en funció de l'empresa i del bé
canviarà.
Es classifiquen seguint diferents criteris:

S. destinació del producte
-Per al mercat. Quan una empresa produeix per al mercat
produeix sense saber qui ho comprarà, no té assegurada
la venda. Ex: quan Danone fabrica iogurts, parada de
castanyes, de roses
-Per encàrrec o sota comada. Quan comencem a produir
per què algú ens ho ha demanat. Ex: si demanem que ens
facin un vestit a mida

S. el grau En massa: estem produint molts productes iguals. Ex:

d'individualització del clips, xinxetes
producte Artesanal: màxima individualització. Ex: demanem a algú
que ens faci un retrat
Lots o fabricació discontínua: entremig. Ex: som un
equip de futbol ens has de fer vint samarretes, es fan per
encàrrec amb unes característiques específiques,
quantitat limitada.

S. continuïtat temporal de Continu: empreses que no tanquen mai, es considera

la producció que té un cost molt gran apagar les màquines i
engegar-les. Ex: fàbrica de Seat, les màquines no s'aturen
mai
Intermitent: produeixen durant un horari. Ex: restaurant

S. intensitat del factor Manual: el més important ho fa el treballador. Ex: pintor

humà que pinta un institut
Mecanització: treballador i màquina s'ajuden mútuament.
Ex: forner
Automatitzat: el treballador supervisa la màquina. Ex:
omplir ampolles d'oli de vi… cintes que van soles

S. quantitat de productes
Simple: surt un únic producte d'un procés productiu. Ex.
fabricació de motos, fa una moto després una altra
moto…
Múltiple: en un mateix procés productiu traiem diferents
productes. Ex: forn de pa, en el mateix forn, es fan barres
de pa, croissants, coques
10.2 La funció de producció
Funció de producció→ En funció de la quantitat utilitzada dels factors de producció (L,K…)
utilitzats obtindrem una quantitat d'un bé o servei (Q).
Q=2L +3K (dos per cada treballador i tres per cada màquina)

10.3 Diferència entre eficàcia, eficiència tècnica i econòmica: concepte, càlcul i

interpretació
Eficàcia: diem que una activitat és eficaç quan assoleix un objectiu
Eficiència: assolir l'objectiu però minimitzant l'ús dels recursos (eficiència tècnica) i el cost
per l'empresa (eficiència econòmica)
Hem d'intentar ser eficients
Eficiència tècnica:
Intentem minimitzar els recursos. Ex: si podem aconseguir el mateix minimitzant els
treballadors. Ex: l'empresa vol produir 1000 taules, tenen tres maneres diferents de
produir-les, totes tres són eficaces, però volen aconseguir la més eficient.

1. La C fa servir més capital i treballador que cap altre així que la descartem
2. A i B són igual d'eficients, per tant, passen a la següent ronda, on s'analitza
l'eficiència econòmica*
3. 100 treballadors que cada dia cobren 50 euros i 15 màquines per 300 euros. Igual
amb l'altra opció
4. Ens quedem amb la que suposi un cost menor, en aquest cas és la A

*Eficiència econòmica
Cost de cada unitat d'FP, pot canviar amb relativa facilitat, poden canviar segons les
circumstàncies de l’entorn. Ex: preu del gas es dispara

10.4. Concepte, càlcul i interpretació de la productivitat.

Productivitat → Relació entre la quantitat de producció obtinguda (Q) i la quantitat
utilitzada dels factors de producció (L,K…). Les empreses intenten que el valor obtingut
de la productivitat sigui com més gran millor.
● comparar una relació (fracció)
○ en el numerador: què hem produit
○ denominador: el que ens ha costat produir-ho

Distingim 2 tipus
● dels FP → treball (k), capital (k)
○ es mira per un factor de producció en concret
● global o total de l’empresa
PRODUCTIVITAT DELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

Productivitat de treball → X unitats/ nº de treballadors

Productivitat de capital → X unitats/ nº de màquines o d’hores utilitzades per màquina

ex:
una empresa amb 10 treballadors, que han treballat cadascun 1000 hores, i han produït
5000 cadires

PL= 5.000/10.000 = 0,5 cadires/ hores de treball

PRODUCTIVITAT GLOBAL O TOTAL DE L’EMPRESA

valor en euros d'allò que hem produit / valor en euros del que ens costa produir-ho

ex:
q= 5000 cadires Pq= 20€ /cad treb.=10 h/treb = 1000 cost/h =15€/h
20 · 5000 cadires / 10·1000 ·15 +... = 6
→es dóna un número que no son euros ni és res → estem dividint €/€
→ens està dient quin valor obtenim per cada € invertit

Quants € obté l'empresa per cada € invertit en la producció?

Σ 𝑃·𝑄
PG= Σ𝐶·𝑓𝑝
TAXA DE VARIACIÓ DE LA PRODUCTIVITAT
→per veure l’evolució entre dos moments
→ sempre s’expressen en percentatge

CÀLCUL DE LA TAXA DE VARIACIÓ DE LA PRODUCTIVITAT →Les productivitats dels

període 1 i 2, s’utilitzin els mateixos preus de venda dels béns produïts, així com els
mateixos costos d’adquisició dels factors de producció utilitzats. És a dir, s’han d’utilitzar
preus constants. Altrament, un canvi en els preus, ja sigui dels béns produïts o dels factors
de producció utilitzats, ens podria fer extreure conclusions errònies.

𝑞2 · 𝑝1
Pg2=
𝐿2 · 𝐶𝑙1 + 𝐾2 · 𝐶𝑘1 +...

Productivitat → Les empreses intenten que el valor obtingut de la productivitat sigui com
més gran millor.
Com es pot millorar la productivitat de les empreses?
● Millorar la formació de la plantilla.
● Augmentar la motivació de la plantilla.
● Automatitzar part del procés productiu.
● Revisar el procés de producció per evitar moments ociosos → Veure si es pot
millorar l’organització.
● Assegurar l’aprofitament de tots els recursos (matèries primeres, energia) i
minimitzar-ne el malbaratament.
● Renegociar amb els proveïdors per aconseguir preus més favorables o valorar un
canvi de proveïdor.
● Empitjorament de les condicions laborals (reducció salarial…).
11. Determinació dels ingressos, costos, benefici i el llindar de rendibilitat o punt
mort.

11.1. Els ingressos i els costos de producció: costos fixos, costos variables i costos
totals.

Benefici
● objectiu de l’empresa → maximitzar-lo
● diferència entre els ingressos i els costos totals → la diferència entre allò que
ingressem per les ventes fetes menys allò que s’ha de pagar per produir

Els ingressos de l’empresa

● Ingressos totals (IT) = preu (p) · quantitat (X) = p·X
IT= p·X
-si venem 10 llibres i cada un el venem a 20 € obtindrem uns ingressos de:
IT= 20 · 10 = 200€

Els costos de producció

● Costos fixos (CF)
○ independents de la quantitat produïda → tant si produïm molts o pocs llibres
paguem el mateix de costos fixes
○ ex: lloguer
● Costos variables (CV) = Cost variable unitari (CV*) · quantitat (X) = CV*·X
○ CV* → quant ha hagut de pagar una empresa per produïr una unitat?
○ depèn de la unitat produïda
CV = CV* · X
- si per produir cada llibre son 2€ l/ unitat:
CV= 2 · 10 = 20€
○ ex: ingredients

● Costos totals (CT) = CF + CV

= CF + CV*·X

A curt termini l’empresa només pot modificar els CV.

ex: tens un restaurant i estas pagant un logue fix de 1000€ i ve poca get. Penses que llogar
un latre local t’aniria bé, perro durant un temps estaràs atrapat en el cost fix del lloguer ja
que no és ràpid el procés de canvi de local.
En canvi, a llarg termini pot ajustar tant els CF com els CV. Això pot ser important quan
analitzem les actuacions sobre el punt mort.

11.2. Obtenció de benefici/pèrdua de l’empresa.

Obtenció del benefici o pèrdua de l’empresa
IT = p · X
CT = CV + CF
= CF+CV*·X
CV= CV*·X
 ● Benefici (B) = Ingressos Totals (IT) - Costos Totals (CT)
○ B = p · X - (CV*·X + CF)
○ B = p · X - CV*·X - CF

=> B= (p-CV*) ·X - CF
B= mc·X-CF

Marge de contribució o cobertura

mc = (p - CV*)
→ Marge entre el preu i el cost variable unitari.
Quin és el guany unitari de l’empresa per cada unitat venuda?
A major marge de contribució, abans l’empresa començarà a tenir beneficis, ja que serveix
per compensar els CF.

11.3. Càlcul del punt mort o llindar de rendibilitat.

Punt mort (Xpm) → Quantitat produïda (i venuda) per l’empresa en què els ingressos totals
s’igualen als costos totals.
Implicacions del Punt Mort:
● en aquest nivell de producció (Xpm) el Benefici de l’empresa és nul (B = 0).
● per un nivell de producció inferior al del punt mort (X < Xpm) el Benefici serà negatiu, és a
dir, l’empresa tindrà pèrdues (B < 0).
● per un nivell de producció superior al del punt mort (Xpm < X) el Benefici serà positiu, és a
dir, l’empresa guanyarà diners.
● Com més ens allunyem del punt mort (Xpm), més grans seran les
pèrdues o més grans seran els beneficis.

Punt mort = Punt d’equilibri = Llindar de rendibilitat

Maneres diferents de preguntar pel punt mort o llindar de rendibilitat

→ Quantes unitats hauria de produir

i vendre l’empresa per….
● … cobrir els costos?
● … no tenir pèrdues?
● … començar a tenir beneficis?
● … igualar els ingressos totals i els
costos totals?
● … tenir un benefici nul?
● … tenir zero euros de benefici?

Com es calcula el punt mort?

DEFINICIÓ DE PUNT MORT → IT = CT → B = 0
B = (p - CV*)·X - CF
0 = (p - CV*)·X - CF
CF = (p - CV*)·X
CF/(p - CV*) = X

Com podria una empresa reduir el seu Punt Mort? → començar a tenir Bcis abans
● Augmentar el marge de contribució o cobertura (mc):
○ Augmentar el preu de venda (p).
○ Reduir els costos variables unitaris (CV*).
● Reduir els costos fixos (CF).