L'Atlàntida

Llarg poema èpic format per deu cants, una introducció i una conclusió, que narra
fonamentalment l’enfonsament de l’antic continent dels atlants, recollint elements mitològics
de diverses procedències, sobretot grecs, egipcis i bíblics.
En la introducció del poema se’ns narra com Colom, molt jove encara, arriba a la costa
peninsular després d’un naufragi i un ermità li conta l’esfondrament continental de l’Atlàntida.
El vertader protagonista del poema és la natura, els seus capricis i els seus daltabaixos.
Formalment, l’obra té influència de Victor Hugo, sobretot en l’ús del decasíl·lab èpic i
de l’alexandrí. Hi trobem tot tipus de recursos retòrics com al·literacions, comparacions,
hipèrbatons…

Canigó
Publicat el 1886, Canigó és un poema èpic treballat a consciència durant set anys. Amb el
subtítol “Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista”, en aquest poema es concentren els
ideals més romàntics de recuperació del passat medieval d’un poble i de les seves figures més
heroiques.
Verdaguer prengué com a tema principal de la seva obra l’origen de Catalunya, i com a
protagonistes (a més de la Natura) grans figures mítiques de l’edat mitjana : el comte Guifré,
les fades del Pirineu , el comte Tallaferro …
Ens trobem davant la millor obra de Verdaguer – amb aquesta pogué rebatre l’opinió de
certs sectors que l’havien qualificat d’espanyolista a causa de L’Atlàntida- , on trobem un
seguit de narracions i llegendes populars que donen a l’obra un encant molt especial
Consta de dotze cants i un epíleg. Narra la història de Gentil, fill de Tallaferro, que
combat al costat del seu oncle Guifré contra els moros que envaïen la terra catalana. Gentil
s’enamora de Flordeneu (una fada del Pirineu), amb qui fa un viatge oníric pel Pirineu, fins que
el seu oncle, dolgut per la traïció, l’estimba muntanya avall. Aquesta és la baralla entre el dos
germans que l’abat Oliba aconsegueix reconciliar. L’abat imposa al comte culpable la
construcció d’un monestir, el de Sant Martí del Canigó, que neutralitzarà el poder de les fades
i santificarà la muntanya.