PART II.

TEORIA GENERAL DE LA IMPOSICIÓ

TEMA 3. Ingressos Públics

1. INTRODUCCIÓ

El SP per fer front a les seves polítiques de despesa disposa d'ingressos de la mateixa naturalesa del sector
privat:

● Ingressos per la venda de béns i serveis

● Rendiments generats pel seu capital
● Ingressos per la venta d’actius
○ actius reals
○ actius financers
● Ingressos per operacions financeres

Però a més té capacitat de coacció: permet per llei exigir als agents privats el pagament de tributs (impostos)
tases i contribucions especials

Aquest poder de coacció és el que li fa poder obtenir un major volum de recursos

2. PRINCIPALS CATEGORIES D’INGRESSOS PÚBLICS

2.1. Ingressos basats en el principi d’AUTORITAT O COACCIÓ

def. són els ingressos que obté el SP quan exerceix coacció sobre el sector priv i li obliga a realitzar l’ingrés,
tipus:

➢ IMPOSTOS
● Sense contraprestació directa: el pagament de l’impost no comporta una contraprestació direct
● Els ingressos són destinats a la financiació del conjunt de la despesa pública, sense
especificar
● Poden tenir un important efecte redistributiu, ex: imposició directa
● ex: IRPF, IVI, Impost societats

➢ IMPOSTOS AFECTATS
● Poden tenir contraprestació directa
● Es destinen per finançar una activitat concreta
● Ex: cotitzacions socials

➢ TAXES
● Contraprestació directa: financien serveis concrets que percep el subjecte passiu
● Obligat a una sol·licitud i obligada prestació: no pot ser prestat pel sector priv
● Els ingressos percebuts seran com màxim el cost del servei
● ex:. tasa d'expedició del DNI, tasa de recollida de brosses

un museu públic, gimnàs municipal NO és una tasa ni impost pq decidim si volem anar, no ho
necessitem, a més, el preu que es paga no només cobreix el preu que val el servei sinó que
algo més tmb
matrícula de uni NO és una tasa pq no hi ha obligació d’anar

➢ CONTRIBUCIONS ESPECIALS
● Contraprestació directa: beneficis d’una inversió urbanística

➢ RECÀRRECS I MULTES

1
 2.2. Ingressos basats en el principi de MERCAT o VOLUNTARIAT
➢ PREUS PÚBLICS
● Contraprestació directa: pagament percepció d'un servei o bé
● Sol·licitud i prestació voluntària: pot ser prestat pel sector privat
● La Llei estableix que el preu ha de cobrir el cost del servei, sinó podria ser competència
deslleial Exemple: entrada museus, entrada gimnasos públics

➢ INGRESSOS PER LA VENDA DE BÉNS

● Compra-venda de béns i serveis
● Exemples: venda publicacions, venda impresos

➢ INGRESSOS PATRIMONIALS
● Procedents d'actius reals i financers
● Exemples: lloguer de béns immobles, interessos de préstecs

➢ VENDA D’INVERSIONS REALS

● Venda de béns de capital (venda d'un edifici o solar públic)

➢ ACTIUS FINANCERS
● Procedents del reintegrament de préstecs i venda d'actius financers
● Exemple: Reintegrament de les CCAA a l'Estat mitjançant el Fons de Liquidesa Autonòmic
(FLA)

➢ PASSIUS FINANCERS
● Procedents de l'endeutament
● Té contraprestació directa: ha de tornar el passiu i pagar els interessos

2.3. Altres ingressos públics

➢ TRANSFERÈNCIES CORRENTS
● Provenen d'altres institucions públiques
● Han de ser destinades a despeses corrents, poden ser generals o afectades
● Exemples. Transferències de l'Estat a les CCAA per finançar les despeses generals
(transferència generalista); transferències d'una comunitat autònoma a un ajuntament per
finançar una associació cultural (transferència afectada).

➢ TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL
● Provenen d'altres institucions públiques
● Han de ser destinades a despeses de capital, solen estar afectades
● Exemple. Transferències d'una comunitat autònoma a un ajuntament per finançar la
construcció d'una biblioteca pública.

2
 3. IMPOSTOS
Concepte: Ingressos de caràcter coactiu provinents del sector privat destinats a finançar la despesa pública
sense que hi hagi contraprestació directa pel pagament

Elements essencials:

➔ Subjecte actiu: ens amb capacitat per exigir el pagament, l'Estat i per delegació CCAA i CCLL
➔ Subjecte passiu: Persona física o jurídica obligada al pagament
➔ Fet imposable: circumstància que origina l'obligació tributària.
◆ operacions no subjectes que no generen fet imposable
◆ operacions exemptes que sí que estan subjectes però no generen obligació tributària
➔ Base imponible: Quantificació econòmica del fet imponible
◆ Impost ad-valorem (quantificació monetària) vs unitari (quantificació en unitats físiques)
◆ Mètodes de càlcul de la base imposable: mètode directe (quantificació a partir de dades reals)
vs mètode indiciari (quantificació mitjançant paràmetres)
➔ Minoracions de la base: Reduccions establertes per la legislació vigent
➔ Base liquidable: Base imposable – minoracions de la base
➔ Tipus impositiu, tarifa impositiva o tipus de gravamen: quantia aplicada a la base liquidable per
obtenir la quota integra:
◆ Quantia fixa (impost unitari)
◆ Percentatge fix (impost proporcional)
◆ Percentatge variable (impost progressiu)
➔ Quota íntegra: Base liquidable x tipus impositiu
➔ Minoracions de la quota: deduccions establertes per la normativa
➔ Quota líquida: Quota integra - minoracions de la quota
◆ Càrrega efectiva que suporta el contribuent
➔ Retencions i ingressos a compte: avenços (pagaments a compte) de l'impost per corregir el
desfasament temporal entre l'execució del fet imposable i la liquidació definitiva
➔ Quota diferencial: Quota líquida menys retencions i ingressos a compte
◆ Pot ser negativa en casos de retencions superiors a la quota liquida resultant
➔ Deute tributari: Quota diferencial + recàrrecs + sancions + interessos de demora
◆ En cas d'incompliment de la normativa

3
Conceptes relacionats amb el tipus impositiu

➢ Tipus impositiu legal o nominal: establert per la normativa

➢ Tipus mitjà: quota integra / base liquidable
➢ Tipus marginal: tipus impositiu de la darrera unitat de la base liquidable
➢ Tipus mitjà efectiu: quota liquida/base imposable. Pressió fiscal realment suportada

Exemple d’aplicació de la tarifa progressiva i de cálcul del tipus mig i tipus marginal:

Tipologia d’impostos:

Personals (adaptats a la capacitat de pagament del contribuent) vs reals (recaueixen sobre objectes o
activitats)

Directes vs indirectes:

1) existència o absència de relació directa entre Administració i contribuent

2) graven una manifestació directa de la capacitat de pagament (renda o patrimoni) vs graven una
manifestació indirecta (consum).

4. PRINCIPIS IMPOSITIUS
Principi d’equitat: tema 4

Principi de suficiència impositiva: els ingressos públics haurien de cobrir la despesa pública.
● Suficiència estàtica vs suficiència dinàmica

4
 ● Mesures com a augments de tipus impositius o eliminar bonificacions contribueixen al principi de
suficiència

Principi d’eficiència impositiva: tema 5

Principi de flexibilitat: els impostos s'han d'adaptar a les variacions conjunturals del cicle econòmic; evolució
pro-cíclica per a la consecució de la funció estabilitzadora
● Flexibilitat activa: polítiques discrecionals
● Flexibilitat passiva: estabilitzadors automàtica

Principi de senzillesa administrativa:

● Costos directes (administració)
● Costos indirectes (contribuent)

Principi de perceptibilitat impositiva:

● Els impostos han de dissenyar-se de manera dels contribuents coneguin la càrrega impositiva que
suporten (IRPF vs IVA)
● Els impostos que no són perceptibles generen il·lusió fiscal (el contribuent no percep el cost total de la
provisió de béns i serveis públics)