H. Gonzàlvez I Escolano. UA Tesi. Diccionar L'espill

El Diccionari de L'Espill de Jaume Roig.
Héctor Gonzàlvez i Escolano
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 2003

El Diccionari de L'Espill de Jaume Roig. Héctor Gonzàlvez i Escolano
Umversitat b'Alacant
Departament 5e Piíoíogia Catalana
EL DICCIONARI DE UESPILL DE JAUME ROIG
volum i
Tesi doctoral ¿'Héctor Gonzáívez i Escoíano
dirigida peís
Dr. Rafaeí AÍemany i Ferrer
i Dr. Joserj Martines i Peres
Alacant, setembre 2003

A mos pares


índex
Volum 1
PRELIMINARS
I. Objectius 1
II. Precedents i estat actual 6
III. Metodología 14
1. Metodología del projecte marc d'investigació 14
2. Metodología concreta aplicada a aquesta tesi doctoral 16
2.1. Establiment del text base 16
2.2. Discriminació d'homógrafs 18
2.3. Elaboració de la concordanca 24
2.4. La base de dades com a aína per a facilitar les
definicions 26
2.5. El eos del diccionari 32
2.5.1. Tipus de diccionari 32
2.5.2. Els diccioanris fets amb corpora 35
2.5.3. Els diccionaris d'autor 40
2.5.4. Tipus de definicions 44
2.5.5. Estructuració i selecció de la informació:
hiperestructura, macroestructrua i microestructura del
diccionari 53
2.5.5.1. Hiperestructura del diccionari 53
2.5.5.2. Macroestructura del diccionari 54
2.5.5.2.a. Problemes de la lematització 54

2.5.5.2.b. Selecció, fixació i ordenació de lemes i

sublemes 57
2.5.5.2.b.l. Selecció deis lemes 57
2.5.5.2.b.2. Fixació deis lemes 58
2.5.5.2.b.3. Ordenació deis lemes i els sublemes 65
2.5.5.2.C. Terminologia metalingüística 68
2.5.5.3. Microestructrua del diccionari 75
2.5.5.3.a. Estructura de cada article 76
2.5.5.3.b. Ordenació de les accepcions 79
2.5.5.3.C. Definició deis lemes 81
2.5.5.3.el. L'elaboració de les defmicions 81
2.5.5.3.el.a. Guia d'estil de les defmicions 81
2.5.5.3.c.l.b. Métode de definició 84
2.5.5.3.d. Elaboració de la concordanca lematitzada 90
IV: Balanc 93
V. Agra'iments 112
Llista d'abreviatures del diccionari 115
Bibliografía citada 117
Altres referéncies consultades 155
Volum 2
Diccionari de YEspill de Jaume Roig 1

Llista d'antropónims 533
Llista de topónims majors i menors 536
Volum 3 (disc compacte)

Llista de paraules
Text base establit per a l'estudi
Concordaba lematitzada

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Esp¡ll» de Jaume Roig
PRELIMINARS
Cutibut. Falta en todos los diccionarios. Agradeceremos se nos diga su

correspondencia actual. (Roe Chabás, en Roig 1905: 321)
I. Objectius
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat elaborar el diccionari particular del
léxic de VEspill de Jaume Roig i una concordanca lematitzada de l'obra. Aquest
treball s'insereix en el projecte marc d'investigació «El léxic literari valencia del
segle XV» (PB97-0110), continuació del projecte «Edició filológica, estudi i
concordances de textos literaris medievals» (GV-3110/95). Aquests projectes,
desenvolupats sota la direcció del Dr. Rafael Alemany peí Grup d'investigació de
literatura i lexicografía medievals, pretenen fornir edicions critiques solvents deis
clássics valencians i elaborar els diccionaris del léxic literari de cada autor.
A l'empara d'aquests projectes s'han editat críticament diversos textos com a tesi
doctoral sota la direcció del Dr. Rafael Alemany i s'han elaborat diverses
concordances i lematitzacions de textos d'aquesta época (com ara la lematització i
les concordances de les Proses mitológiques de Corella, Lo Passi en cobles, les
Poesies d'Ausiás March i la Vita Christi de sor Isabel, les concordances del Curial
e Güelfa i la lematització de VEspill). A les hores d'ara, el Grup d'investigació de
literatura i lexicografía medievals es troba en 1'última fase de redacció del
Diccionari de les «Poesies» d'Ausiás March, resultat del projecte d'investigació
homónim (BFF2002-01254), que prova de concretar 1'elaborado del corresponent
diccionari literari de Fautor.
Aquesta tesi és, dones, un treball a imatge i semblanca del Diccionari de les
«Poesies» d'Ausiás March i s'insereix plenament en els objectius marcats peí
1
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roig
projecte «El léxic literari valencia del segle XV». El Diccionari de l'«Espill» de
Jaume Roig pretén definir tot el léxic de l'obra del metge valencia, incloent-hi els
hápaxs. Dins del diccionari s'intenta oferir també el repertori de les coHocacions,
les locucions, els modismes i els proverbis que apareixen al llibre, convenientment
definits.1 També hi consten les primeres datacions de les accepcions o deis lemes
que no están enregistrats en els diccionaris de referencia de la nostra llengua. En
forma d'annex després del diccionari, apareix la llista de topónims i antropónims
utilitzats en YEspill. Com a última part del treball, s'adjunten en un disc compacte
la concordanca del text lematitzada i el text base en qué ens hem basat per a
l'estudi.
Aquest diccionari está pensat per a un lector model que abraca des de l'estudiant
de Filologia o l'aficionat ais llibres fins a l'investigador de llengua o de literatura.
La presentado del diccionari preveu que el lector general hi puga trobar el sentit de
qualsevol paraula que aparega en YEspill. Aquest objectiu s'ha reflectit en l'esforc
per fornir unes definicions tan clares com hem pogut i en la citació sistemática de
contextos de l'obra que exemplifiquen les diverses accepcions de cada mot. Així
dones, per al lector de Jaume Roig, el diccionari es converteix en una aína
fonamental per a la comprensió del text que complementa des del punt de vista léxic
la informado que ofereixen les edicions de l'obra que hi ha disponibles.
D'altra banda, la tesi doctoral que presentem esdevé una font d'informado
abundant de la llengua de Roig, essencial per al coneixement de la nostra llengua
del XV. El desglossament deis sentits deis lemes que s'hi troben, l'intent de
definido deis hápaxs, 1'inventan i la definido deis proverbis, modismes, locucions i
1
Per a la descripció de la terminología, vegeu l'apartat III, punt 2.5.5.2.c.
2
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Esp¡l¡» de Jaume Roiq
coHocacions o solidaritats léxiques que s'hi amaguen, forneixen un material
sistematitzat i coherent per a 1'investigador. Pensant en la investigació literaria, les
deñnicions d'alguns lemes s'han concebut des d'una perspectiva mínimament
enciclopédica, ja que aquesta informació, que no sol arreplegar-se en els diccionaris
generáis, complementará i explicará el sentit concret que pren el mot en 1'obra de
Roig. ParaHelament, amb la intenció de fornir materials válids per a l'estudi de la
llengua, el diccionari desglossa amb cura les accepcions de cada lema i les funcions
i Tus de les paraules gramaticals; així mateix, testimonia diversos fenómens
sintáctics i morfológics com el régim, la correlació de temps o les formes
morfológiques particulars que poden prendre alguns lemes. Finalment, la
concordaba lematitzada ofereix un material útil tant per a l'historiador de la
literatura com per al lingüista. Els índexs de freqüéncies d'aqüestes concordances
están pensáis per a poder treballar amb métodes estadístics. D'aquesta manera, es
poden investigar, per exemple, la distribució d'isotopies en el text o la vigencia de
diferents solucions léxiques en YEspill.
La informació que es pot extraure del material que forneix aquesta tesi té,
dones, un gran interés lingüístic i literari. Ates que sobrepassen l'objectiu d'aquesta
investigació, les aplicacions lingüístiques i literáries d'aquest material esdevenen
una línia apassionant de treball futur que caldrá aprofundir a partir de la lectura
d'aquesta tesi. Com a línies d'investigació futura, el despullament del léxic integral
de YEspill, per exemple, aporta nous elements que ajudaran a revisar alguns deis
passatges foscos de les edicions mes solvents que ni ha sobre l'obra. Será, des
d'aquest punt de vista, un material necessari per a la revisió i la fixació textual de
YEspill, un text cada vegada mes depurat grácies a les recents edicions.
3
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig
En paral-lel amb la fixació del text, aquesta tesi doctoral també ofereix nous
elements que permetran una anotació literaria mes completa. Fragments que fins ara
no s'havien anotat podran disposar de glosses explicatives basades en les relectures
fetes a partir de la informació semántica que aportem. I aquesta és una dada
interessantíssima per a una obra que, mes enllá de 1'humor i el to satíric que hi
puguem veure, té un dens component moral i una dificultat de comprensió
sintáctica, léxica i cultural notable.
Les anotacions i la fixació textual van de la má, inevitablement, de la traducció
del text. Tot i la qualitat de les traducció que s'ha fet de VEspill al castellá (Roig
1987),2 encara hi ha fragments boirosos que no acaben de quallar en aquesta versió.
La informació semántica del Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig permet
reconsiderar el sentit d'alguns fragments i ofereix el somni de qualsevol traductor:
una descripció exhaustiva del léxic de l'obra que s'ha de traduir. Per tant, creiem
que el material d'aquesta tesi pot ser un eix fonamental per a l'afinament de les
propostes traductológiques sobre VEspill.
El cabal léxic de l'obra de Roig que hem inventariat aporta també un alt índex
de termes especialitzats de diversos camps de coneixement. Des de la medicina a
l'heráldica, passant per l'alquímia o el dret, son moltes les solucions
terminológiques que ens permeten conéixer millor l'univers cultural del XV. I, de
retruc, ens poden fornir models o elements per a la codificado terminológica actual.
Una altra aportado futura d'aquest material afecta la composició del model de
llengua estándard hodierna. El léxic de Roig ajudará a eradicar els prejudicis que
pesen en forma de catalanisme sobre algunes paraules que ara han deixat d'usar-se
2
Hi ha una altra traducció del segle XVI, feta per Llorenc Mateu, pero no está editada. Podeu
veure'n un estudi en Costa-Reus 2001, centrat sobretot en el métode de traducció de Mateu.
4
Volver al índice/Tornar a l'índex
al País Valencia o hi teñen un ús minoritari. En la mateixa línia, pot aportar nous
elements per a revisar el concepte de no estándard que apliquem a algunes paraules
o formes valencianes que son habituáis en Roig i també en 1'actualitat. I com a
tercer element, ens aportará dades sobre castellanismes actuáis que ja es donaven en
Fépoca de Roig. La constatació de diversos castellanismes o aragonesismes en el
text de VEspill podrá oferir algunes dades sobre la convivencia lingüística que hi
devia haver al Regne de Valencia durant el segle XV.
Finalment, el model de llengua de Roig, forca popular, forneix recursos de léxic
col-loquial que poden ser molt útils per a una codificació actual d'un estándard
valencia col-loquial.
5
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de l'«Espi¡l» de Jaume ROÍQ
II. Precedents i estat actual
Fa poc mes d'un quart de segle, Germá Colón oferia una conferencia fonamental
per a les perspectives de la lexicografía catalana. En aquella intervenció, de caire
profundament programátic, Colón (1977: 19) assegurava que «la cosa mes
necessária és completar el Corpus del nostre léxic, tant el de l'época moderna com
el de l'antiga i el de l'anomenada «Decadencia»: gairebé no posseím un
despullament sencer de cap escriptor».
El Seminan de Filologia i Informática de la Universitat Autónoma de Barcelona
va comencar fa anys aquesta tasca titánica. Amb l'ajuda de la informática,3 una
ajuda que tan sois podia somiar Germá Colón quan va pronunciar aquelles
paraules, aquest grup treballa en 1'elaborado de concordances de textos deis
canconers medievals. Entre les obres que han publicat en la coHecció «Els
Canconers Catalans Medievals (Concordances)» hi ha el Cangoner Vega-Aguiló-\,
el Cangoner Vega-Aguiló-2, el Cangoner L, el Cangoner de l'Ateneu, YEspill de
Jaume Roig, el Jardinet d'Orats, el Cangoner deis Masdovelles, el Cangoner del
Marqués de Barbera i el Cangoneret de Ripoll5
Son aportacions, mes áfllades al pía de Colón, pero no menys valuoses, la
concordaba de March feta per Flam (1962-63), les conclusions de Hauf (1983)
sobre la freqüéncia d'alguns lemes en March, extreta a partir d'una concordanca
inédita, les conclusions de Wittlin (1993) sobre les obres de Corella a partir d'unes
Aquest grup elabora alguns programes informátics ad hoc per a facilitar la lematització i fer-la
semiautomática (vegeu l'apartat III, punt 1).
Deia Colón (1977: 35, n. 71) que «precisament perqué evito de somniar, no enceto ací la qüestió de
realitzar alguns d'aquests treballs amb computadora. Desgraciadament aixó exigeix uns mitjans
económics que ara no son a l'abast deis filólegs catalans».
Les concordances de la coHecció «Els Canconers Catalans Medievals (Concordances)» es
presenten en format de microfítxa.
6
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de l'«Esp¡ll» de Jaume RQÍQ
concordances inédites, el Glossari General Luí-lia (Colom 1983-85 i 1990), la
lematització semiautomática del Tirant feta per Maria Brossa (1990) o, mes
recentment, la concordanca de la Vita Christi d'Isabel de Villena (1996) feta a la
Universitat d'Alacant, la lematització d'aquesta mateixa obra (Alemany 1997b i
1998), la lematització de les Proses mitológiques de Corella (Martos 2000-01) i la
concordanca de les Poesies d'Ausiás March, fetes per Antonio Lara Pozuelo
(2000b) com a complement de l'edició de Bohigas (March 2000a). Tinc noticia
també d'una concordaba de les obres marquianes feta per Constanzo Di Girolamo,
peí que sembla, inédita.
Els projectes «Edició filológica, estudi i concordances de textos literaris
medievals», «El léxic literari valencia del segle XV» i el «Diccionarí de les Poesies
d'Ausiás March» han aspirat des del principi a aportar una petita pedra a aquesta
gran construcció que demanava Colón. La fase inicial d'aquesta aspiració es
concretava en l'edició crítica textual deis autors clássics valencians que no estaven
editats o l'edició deis quals no oferia prou garanties. Fruit d'aquest plantejament es
van editar Lo passi en Cobles de Bernat Fenollar i altres autors, tesi doctoral de
Marínela Garcia que s'ha publicat no fa molt (Garcia 1998 i 2002), i les Proses
mitológiques de Joan Roís de Corella, tesi doctoral de Josep Lluís Martos, de
publicació ben recent (Martos Sánchez 2001a i b). Aquesta fase d'edició es
completava amb una segona fase d'elaborado de la concordanca i la lematització de
les obres editades o d'altres clássics valencians del XV. Així, s'han publicat les
concordances (Alemany et al. 1996) i la lematització (Alemany 1997b i 1998) de la
Vita Christi de sor Isabel de Villena, a mes de la lematització de les Proses
mitológiques de Corella (Martos 2000-01) i s'han elaborat les concordances del
7
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roiq
Curial e Güelfa (fetes per Rafael Alemany i Llúcia Martín), Lo Passi en cobles (feta
per Marínela Garcia) i una lematització de VEspill (feta per Vicent Martines), amb
el financament de diversos Plans d'Estudis del Valencia actual de la Generalitat
Valenciana.
La tercera fase de la línia d'investigació encetada per aquests projectes intenta
fornir els diferents diccionaris del léxic de les nostres obres clássiques. Aquesta fase
es va iniciar amb el projecte «El léxic literari valencia» i es concreta en el projecte
«Diccionari de les Poesies d'Ausiás March». La disponibilitat d'una edició molt
fiable (March 1952-1959), l'extensió relativament assumible de l'obra i les
connotacions que té el gran poeta valencia, estendard de la nostra literatura del XV,
feien d'aquest producte l'inici ideal per a la nostra tasca investigadora. A les hores
d'ara disposem de la concordanca, en procés de lematització, i de la práctica
totalitat del léxic definit.
A partir de fináis de setembre, el diccionari comencará a passar una fase de
revisió en la qual participará Germá Colón, incorporat com a membre investigador
al projecte «Diccionari de les Poesies d'Ausiás March».
Amb aquest material haurem passat al segon estadi que demanava Germá Colón
per a la potenciació de la lexicografía catalana:
La idea utilitaria que, en editar un autor antic, n'hi ha prou amb compondré un glossari
deis «mots difícils» ha fet que disposem d'unes llistes d'usos mes o menys estranys, pero no
mai d'un repertori de les actualitzacions lexicals. És fácil veure que nous sentits negligits pels
diccionaris histories son tranquil-lament omesos. I encara fóra bo que en els nostres
diccionaris histories fíguressin tots els mots d'aqueixes incompletes llistes... Una suma deis
glossaris que es traben a la fi de les edicions d'ENC, poso per cas, seria un aportado
remarcable. (Colón 1977: 19)
8
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roiq
Aquest desiderátum de Germá Colón s'ha vist materialitzat en algunes llengües
ve'ines. Només cal traspassar la frontera deis Pirineus per a trobar, molts anys
després, aixó sí, un altre article programátic adrecat a la lexicografía francesa. Keith
Cameron (1996) ha anat, fins i tot, mes enllá de les propostes de Colón. En T época
de la popularització deis mitjans informátics entre els filólegs, Cameron (1996)
enuncia les propostes següents per a elaborar un diccionari historie francés:
Ce queje propose, etje m'excuse si cela est déjá mis en route, est que:
-l'on s'organise pour récupérer les textes de l'époque qui ont déjá été saisis;
-l'on partage la saisie d'autres textes de l'époque;
-l'on en fasse des concordances; automatiquement dans un premier temps et puis en édition
dans un second temps;
-l'on edite les concordances pour faire des distinctions sémantiques et grammaticales;
-l'on définisse a nouveau les données selon les nouveaux contextes.
Quant au nouveau dictionnaire lui-méme, il faudrait qu'il soit possible de rechercher

-un terme simple et d'en avoir la définition avec possibilité de consulter une concordance
limitée dans le temps et dans l'espace; soit globalement soit avec référence a un auteur ou a
une époque particuliers;
-un tenue en rapport avec un autre également dans le temps et dans l'espace;
-une forme grammaticale et son emploi, par exemple, quel que soit le moyen, quelque espéce,
quelque belle qu'elle soit, etc.
Aquest propósit ha esdevingut una realitat en la lexicografía anglosaxona. Amb
un equip financat per fundacions privades i fons estatals, la Universitat de Michigan
ha fet saltar la banca amb el seu Middle English Dictionary. Aquest projecte, de
mes de dues-centes persones, un projecte interdisciplinar en qué hi ha lexicógrafs,
6
Només faré referencia ací ais projectes sobre lexicografía medieval. Deixe de banda, dones,
projectes com el Portal de Dades Lingüístiques de l'IEC (http://pdl.iec.es'), el Dictionary Research
Centre de la Universitat de Birmingham (http://vAvw.english.bham.ac.uk/drcA, etc., enfocats
básicament cap a la Uengua moderna.
9
informátics, historiadors de la literatura, etc., ha tret a la llum un diccionari fet a

"7
partir d'un corpus extensíssim de textos medievals anglesos.
Un altre projecte monumental está duent-se a terme a Italia. El Consiglio
Nazionale delle Ricerche va iniciar ja fa temps el Tesoro della Lingua Italiana delle
Oñgini, que treballa sobre un corpus considerable de les primeres obres italianes.
Aquest projecte pretén omplir el buit que hi ha en la lexicografía italiana peí que fa
al léxic antic.8 També hi ha un diccionari occitá medieval elaborat sobre un corpus
de textos des deis orígens fins al 1550.
Ni per suport económic, ni per suport de les institucions, ni per ambició, el
projecte marc en qué treballem aspira a acostar-se a aquests macroprojectes
lexicográfics. Pero sí que volem oferir la nostra contribució a partir d'aportacions
parcials i mes modestes en forma de concordances de lematitzades i diccionaris
d'autor. I aixó és, en última instancia, el que oferim en aquesta tesi, fruit de la
tercera fase del projecte marc en qué s'inscriu.
L'objectiu que ens plantejávem amb aquesta investigació, dones, era contribuir a
completar el mosaic deis diccionaris d'autor del XV que es proposa de dibuixar el
projecte «El léxic literari valencia del segle XV» i les diferents prorrogues que, amb
aquest nom o amb un altre, han estat vigents des del 1998.
És en aquest marc on cal situar aquesta tesi doctoral. La investigació que
presentem és el primer diccionari sobre un elássie valencia que ix deis nostres
projectes. L'elecció del text de YEspill responia a diversos factors. En primer lloc,
7
Podeu connectar amb el Middle English Dictionary en http://ets.umdl.umich.edu/rn/med/ (data de
consulta: 26-VII-03). Per a consultar el diccionari heu d'estar-hi subscrits, pero podeu demanar una
subscripció temporal gratuita per veure'l funcionar.
8
Podeu consultar l'obra en desenvolupament en http://tlio.ovi.cnr.it/TL10/ (data de consulta: 26-
VII-03).
9
Vegeu la introducció del diccionari occitá medieval en Stempl 1996.
10
en el moment de decidir-nos per aquest text hi havia una edició de l'obra que oferia
una gran fiabilitat (Roig 2000).10 Posteriorment, Anna Isabel Peirats ens va cedir la
seua edició (2001, tesi doctoral encara inédita), amb la qual cosa la fiabilitat de la
base textual es perfeccionava. En segon lloc, la dimensió del text el feia
relativament assumible per al treball d'una sola persona. I l'últim element que ens
va seduir de YEspill va ser el tipus de léxic. Un léxic diferent del d'Ausiás March,
mes viu, amb l'espontane'ftat que no tenia el vocabulari marquiá. Considerávem que
podia ser una aportado que ajudara a anar completant el panorama de la llengua del
XV peí vessant mes viu.
UEspill no ha estat, ni de bon tros, el clássic valencia en el qual s'han esmercat
mes esforcos crítics.12 Possiblement, el fet que compartirá període amb obres
cavalleresques com el Tirant lo Blanc o amb poetes de la qualitat d'Ausiás March
ha contribu'ft a deixar en un segon terme aquesta obra.
La particularitat de YEspill respecte a les altres grans obres de la literatura
catalana del segle XV es deu, fonamentalment, al to popular, satíric i argótic del seu
llenguatge. El fet que bona part de la lexicografía catalana aplicada ais segles
medievals haja girat els ulls envers les obres que presentaven un llenguatge mes
literari i no tan popular ha provocat que actualment no disposem d'un dibuix
aproximat de la parla quotidiana i de registre coMoquial del segle d'or de la
literatura catalana.
Si els aspectes literaris de la creació de Jaume Roig han estat poc consideráis
comparáis amb altres clássics valencians, els estudis lingüístics globals que se n'han
10
Disposávem també de la versió previa (Carré 1995a)
11
Mentre que les ocurréncies de mots en Ausiás son 77.393, amb 7.563 formes diferents, en YEspill
trobem 45.556 ocurréncies de mots, amb 10.960 formes diferents.
12
Podeu fer una comparació deis ítems bibliográfics dedicáis a Roig i deis dedicáis al Tirant, el
Curial o March que arreplega la Guia bibliográfica medieval (Alemany 1997a).
11
fet son mes aína escassos. Poc sabem de l'estil de Roig (Carré 1984), de la sintaxi lj
o, fins i tot, del léxic tan peculiar que aboca en el seu llibre (Carré 1993).14 Peí que
fa a 1'inventan de mots de Roig, Miquel i Planas (Roig 1929-50) ens en va oferir un
de complet en la seua edició de l'obra. Mes recentment, Carré (1995a), va editar-ne
unes concordances en microfitxa a partir de la seua edició de l'obra de Roig.
Posteriorment, Vicent Martines va elaborar una lematització de VEspill, inédita, a
partir d'aquestes concordances. Per aixó, sembla molt necessária una definició
sistemática de tots els lemes d'aquesta obra a fi de fornir materials aproAtables per
ais diferents estudiosos de la llengua.
Com a punt de referencia del treball que presentem, és inevitable referir-nos a la
tesi doctoral d'Emili Casanova, mes tard publicada sota el títol El léxic d'Antoni
Cañáis (Casanova 1988). El llibre de Casanova ens forneix l'estudi léxic d'una obra
literaria medieval, la d'Antoni Cañáis. Tot i que responen a dos objectius diferents,
l'una, la de Casanova, amb l'estudi léxic i l'inventari deis mots existents en les
obres de Cañáis, i l'altra, aquesta tesi, el diccionari d'autor de Jaume Roig
acompanyat d'una concordanca lematitzada, les dues investigacions intenten posar
les primeres pedrés del somni de Colón.15 Per aixó hem pres algunes pautes de
Casanova que pensem que han enriquit aquest estudi, com el fet de marcar les noves
lj
Pero sí que tenim aportacions peí que fa a la morfología de Roig: Cantavella i Miralles 1984 i
Cantavella 1986.
14
Sí que hi ha, per contra, bona cosa d'estudis lingüístics sobre hápaxs de Roig o paraules concretes
(Cabanes 1996, Colón 1997, Costa-Reus 1997, Duran 1990-91, Veny 1993, Vela 1996), a mes de les
notes de les diverses edicions, molt profitoses, sobretot, les de l'edició de Chabás (Roig 1905) i de
Miquel i Planas (Roig 1929-50).
15
Malauradament, Pexcel-lent i engrescador estudi d'Emili Casanova no ha pogut complir tots els
objectius que es proposava. En la seua introducció assegura que es va decidir a publicar-lo, entre
altres raons, «a fi d'incitar a d'altres estudis semblants i a pesar deis interrogants que encara en
presenten alguns deis mots» (Casanova 1988). És una auténtica llástima que des de fa quinze anys
ningú haja respost a aquesta incitació. Perqué en quinze anys es podria haver avancat molt en el
coneixement de la nostra llengua antiga. Esperem que el nostre treball tinga el mínim de qualitat
exigible per a postular-se com un deis primers continuadors d'aquesta incitació del Dr. Casanova.
12
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaume Roiq
accepcions que fíns ara no constaven en els grans diccionaris de referencia de la
nostra llengua o les primeres datacions de lemes i sentits.
També ens hem volgut guiar pels models que hem aconseguit aplegar de
llengües com ara el castellá, el francés o l'anglés, llengües en les quals s'han
estudiat a bastament textos medievals i que han creat unes línies d'investigació que
ens poden obrir camins molt suggeridors (Herrera 1996, Folgar 1992, Lacarta 1994,
Martin 1992, McSparran 1988, Müller 1980, Neuhaus 1986, Alonso 1986,
Chamorro 2002, etc.).
Amb aquesta tesi doctoral aportem un primer resultat tangible en forma de
diccionari del projecte marc en qué s'insereix. Esperem que aquesta producció
oferisca un material interessant per ais estudiosos de la llengua i que ajude a
comprendre millor una obra cabdal de la nostra literatura que no ha tingut encara la
difusió ni la valoració social que es mereix.
13
III. Metodología
1. Metodología del projecte marc d'investigació en qué s'inscriu aquesta tesi
El procés d'aquesta investigació es pot dividir en diversos blocs que s'han
seqüenciat de manera peculiar. El fet d'utilitzar una metodología semblant a la del
projecte marc d'investigació en qué participem ens havia facilitat un esquema
inicial a l'hora d'estructurar la faena. La seqüéncia temporal i les fases necessáries
havien de ser les mateixes que les que hem seguit en 1'elaborado del Diccionari
d'Ausiás March.
a. Tria del text base. En el cas del projecte sobre el léxic d'Ausiás March, el text
base corresponia a l'edició de Bohigas (March 1952-1959), edició que, en la fase
final del projecte, s'ha substituir per la versió revisada d'aquesta edició (March
2000a).
b. Digitalització del text. En el cas d'Ausiás March, el fet de no disposar d'una
versió electrónica del text ens va obligar a escanejar els poemes i revisar-los
manualment. Per qüestions de compatibilitat de programan, el text es va processar
amb el processador de textos Corel 8.0.
c. Elaborado de les concordances del text. A partir de la versió digital del text, cal
tractar l'arxiu amb un programa d'elaboració de concordances, en aquest cas,
VOxford Concordance Programme (d'ara en avant OCP).
14
d. Elaborado de la lematitzadó. Manualment, i a partir de les concordances
extretes de l'OCP, s'obtenen els lemes de l'obra.
e. Elaborado de lesfitxes. En el projecte del léxic marquiá, es va decidir utilitzar el
programa Transcale com a lematitzador semiautomátic. Amb aquest programa,
obteníem una fitxa per a cada ocurrencia de les diferents formes gráfiques que
apareixien en March. Aqüestes fitxes es poden recuperar amb una base de dades
(Visual dBase o Microsoft Access). Si ordenem la taula resultant peí lema,
apareixen les diferents formes gráfiques i flexives d'un lema al Uarg de l'obra
marquiana, amb el seu context corresponent.
f. Definido deis lemes de la lematització. A partir de la lematització manual i de la
lematització semiautomática feta amb les fitxes del Transcale, l'equip disposava del
conjunt del lemari. El procés de definició es va repartir per categories gramaticals.
Tenint com a base el context de cada ocurrencia de les diferents formes
gráfiques, els membres de l'equip destriem les diferents accepcions que hi trobem i
contrastem els diversos sentits amb els que arreplega el Diccionari Cátala-
Valendá-Balear (Alcover 1978-79, d'ara en avant DCVB) i d'altres diccionaris.
Amb aquest material s'elabora una definició que intenta respectar l'arbre semántic
de cada mot. Les definicions se sotmeten regularment a revisions de tot el grup.
Programa desenvolupat per PArxiu Informatitzat de Textos Catalans Medievals, Seminari de

Filología i Informática, Universitat Autónoma de Barcelona.
15
Héctor Gonzálvez i Escoiano Preiiminars al Diccionañ de ¡'«Espill» de Jaume Roig
g. Presentado deis resultáis en forma de diccionari. En principi hi ha prevista una
publicació del diccionari en paper i s'ha esmentat en certs moments la possibilitat
de fer-ne una publicació electrónica.
2. Metodología concreta aplicada a aquesta tesi doctoral
Inexperiencia del projecte d'investigació ens ha ajudat a redistribuir les fases.
Grácies ais cinc anys de faena constant, l'equip ha depurat el procés. Per aixó, i
d'acord amb els directors de tesi, vam decidir flexibilitzar l'estructura que havíem
utilitzat per al projecte. Aquesta flexibilització implicava eliminar algunes fases,
crear-ne de noves, modificar-ne d' al tres o canviar-ne la seqüéncia cronológica. Les
fases de la investigació han quedat defmitivament establides d' aquesta manera.
2.1. Establiment del text base
El pas inicial a l'hora de definir el vocabulari de Roig consistia a triar l'edició
mes fiable de VEspill de les que hi ha disponibles. Al principi de la nostra
investigació, l'edició que mes garanties oferia era la d'Antónia Carré (Roig 2000).
A mes de la solvencia de l'edició, cal destacar que está disponible a través
d'internet. Aquest va ser el text base inicial fins que vam accedir a l'edició d'Anna
Isabel Peirats (2001). La incorporado d'aquesta nova versió va alentir molt el
procés de treball, ja que algunes fases que mes avant descriurem ja s'havien iniciat.
17
Volem agrair ací la inestimable col-laboració d'Anna Isabel Peirats, que no va dubtar a cedir-nos
la seua edició inédita en suport informátic. Aquesta edició pertany a la seua tesi doctoral.
16
Héctor Gonzálvez i Escoiano Preliminars al Dicchnarí de ¡'«Espill» de Jaume Roig
El text de Peirats va implicar que comencárem des de zero tot el procés de
treball. Vam acarar les dues edicions (Roig 2000 i Peirats 2001), per arribar al
millor text base possible. Les variacions entre els dos textos no son gaire
destacables. Una de les diferencies principáis está en la conservació de les «9»
davant «e» o «i» de Carré i l'opció mes actual de Peirats, la regularització en «c».
La puntuació també divergia significativament entre els dos textos. Cada versió
proposava opcions irreconciliables que calia contrastar. Durant les primeres lectures
de l'obra, vam seleccionar la puntuació que considerávem mes encertada per a cada
fragment, basant-nos bé en l'edició de Carré, bé en l'edició de Peirats. Una altra
diferencia sistemática afectava la manera de marcar les elisions vocáliques i
l'abséncia d'accentuació. Vam optar per mantenir l'ús de l'apóstrof—per a marcar
l'elisió vocálica que coincideix amb la norma actual—, del punt volat —l'elisió
vocálica no normativa— i de l'accentuació que feia Peirats en comptes de Tus únic
de l'apóstrof de l'edició de Carré i la falta d'accents.18 A mes d'aquests dos
aspectes, hi vam detectar petites errades a l'hora de segmentar alguns aplecs de
paraules o a l'hora de transcriure el manuscrit, en forma d'errada de picatge.
ParaHelament a aquesta refosa de textos, a partir de la qual vam fixar el text base
inicial, vam acarar les edicions de Chabás (Roig 1905), Miquel i Planas (Roig 1929-
1950) i Almiñana (Roig 1990), a mes del manuscrit de la Vaticana (Roig 1990, vol.
I).19 Aqüestes edicions han servit fonamentalment per a contrastar criteris de
puntuació i algunes opcions d'edició divergents.
En l'edició inédita de Peirats (2000), el punt volat que marca l'elisió vocálica es representa amb un
punt normal. Amb la voluntat de seguir els usos mes generáis i per exigéncies del programan que
hem utilitzat en algunes fases de la investigació, els hem canviats per punts volats.
19
Per a mes dades sobre el manuscrit, a mes deis comentaris d'Almiñana (1990: I, 25-40), vegeu
Carré 1995b.
17
En definitiva, hem establit un text propi basant-nos en les correccions que hem
pogut escatir a partir de la definició deis lemes. Aquest text que usem com a text
base per al nostre diccionari s'adjunta en el disc compacte que acompanya aquesta
tesi.
2.2. Discriminado d'homógrafs
Una cosa que havia quedat clara durant el projecte marc en qué s'inscriu aquest
treball és que els homógrafs creaven una serie de molésties notables a l'hora de dur
avant la faena. El primer inconvenient es notava en 1'elaborado de les
concordances. El programa que forneix les concordances identifica cada forma
gráfica, marca quantes voltes apareix al text i tria un context de 120 carácters per a
cada ocurrencia. Aquest tractament automátic implica que formes gráfiques com ara
a, que pot pertányer al lema a (preposició) i al lema haver (verb), apareixen en el
mateix cómput d'ocurréncies. I a mes del problema d'acumular ocurréncies de
lemes diferents, hi ha la molestia a l'hora de definir.
Amb la intenció d'eliminar el problema deis homógrafs, hem incorporat una fase
nova al procés. Després de llegir el text diverses vegades, en vam discriminar ela
homógrafs per extraure una concordanca tan neta com fóra possible. La llista
d'homógrafs ha crescut a poc a poc, pero, en la fase de definicions, ja que a voltes
una forma no es podia identificar amb la simple lectura del text. Només en aquesta
fase hem pogut tancar la llista d'homógrafs, que ha quedat establida defmitivament
d'aquesta manera:
Taula d'elements discrimináis
18
FORMA GRÁFICA LEMA FORMA GRÁFICA LEMA

llóure lloure" baralla baralla
lloure lloure1 batalla batalla
'llls li batalla batallar
'ls lo, la (CD) baralla barallar
•llls li iavent haver
•lis lo, la (CD)2Ü avént advent
•ls lo, la (art) avien haver
•n en (prep) avíen aviar
•nn ne (pron) ;avis avisar
•s se avís avís
•ss ser ;bót bot1 (salt)
a a ^bot bot2 (odre)
á ah c- que1 (conj)
a haver ce- que2(pron)
Alamanya NP (no entra) i cor cor
alamánya alemany -a cor cor2
alt alt-a cor cor3
ált alt despés despendre (part)
ajúda ajuda despés despendre (pret)
ajuda ajudar deu deure
ama ama (mestressa) :déu déu
ama amar i deu deu
aprés aprendre (part) dít dit1
aprés pret dit dit2
Bel NP (no entra) ¡dit dir
bel bell -a i donzell donzell1
bovalar bovalar donzell donzell2
Bovalár NP (no entra) :e i oe
caca caca ;é haver
caca cafar ;en en
apres adv :én en na
banyáda banyada entre entrar
banyada banyar entre entre
era ser
" Tot i que lo la article i pronom entren en el era era
mateix lema, m'ha semblant molt interessant
discriminar-los per a facilitar l'estudi de iet te
fenómens com la transitivitat en alguns verbs ét i oe
o I'ús de Particle determináis amb valor
intensiu o amb valor abstractivogene-
fas fac
ralitzador.
19

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionañ de l'«Espill» de Jaume ROÍQ

fas fer ! gens gens
fe fe1 gens gent
fé fe2 : grata grat -a
fer fer grata gratar
fér fer-a jguat gat
fet fer Guát NP (no entra)
fets fer ha a
féts fet ha haver
féts fer he ioe
ffer fer ihé haver
iffér fer-a hi hi
ffera fer hí ioe
fféra fer-a hira irar
ffet fer híra ira
ffét fet :ho ho
ffets fer ¡hó 0
fféts fet hom home o hom
ffort fort (adv) |hóm hom
ffórt fort (adj) ^hoy oir
ffuy ser hoy oi
ffúy anar i hi
fi fi fina í ioe
fí fi ¡juny junyir
fins fi fina juny juny
fíns fi Justina Justina
fíns fins Justina NP (no entra)
ñu fer Ir lo la (art)
fíu fiar la lo la (art)
fort fort (adv) ¡lá lo la (pron)
fórt fort (adj) la allá
fos ser les lo la (art)
fós fos les lo la (pron)
fus fus 11' lo la (pron)
fus fus fusa llegua llec llega
fuy ser llégua llegar
fúy anar lleví llevar
gelada gelat ada Llevi NP (no entra)
geláda gelada ¡Uím llim2
20
illim llim1 :més metre

lili' lo la (pron) mes monma
los lo la (art) mes mes2 o mas
los lo la (pron) ministres ministre
los li ministres ministrar
¡mala mala2 ¡mort mort morta
mala mal -a i mort mot
i mal mal ¡morts mort morta
¡mal mal mala imórts mort
mal mal mala (adv) imostra mostrar
males mal mala irnos mos1
i males mal mala (nom) mos mon ma
malla mallar imóstra mostra
Imálla malla ¡muda mudar
¡mals mal muda mut muda
¡máls mal mala ] muda muda
man manar ¡mudes mut muda
¡man má : mudes muda
mana manar n' ne
imana manar ¡ne ne
; mancar mancar né ni o ne
i mancar mutilar2 neguá negar
¡mancha mancar neguá negar
i mancha manxa ¡nn' en na
maravelles maravella ¡ñores ñora1
imaravélles maravellar ñores ñora2
¡mas mes o mas mou nou nova
¡más mas1 inóu nou2
i massa massa i nou noure
mássa massa ¡nous nou nova
mata matar nóus nou1
mata mata novelles novell, novella
mena menar novélles novella
mena mena noves nou nova
menjás menjar (nom) noves nova
menjás menjar (verb) o o
mes mes1 ó ho
mes mes obra obra


obra obrar penjáts penjat -ada
obrí obrir ipensa pensar
iobri obrar pénsa pensa
om home o hom plagua plaga
:óm hom iplágua plagar
pagua pagar plana pía ana
pagua paga plana plana
par parer plegua plegar
par par plégua plega
i paren parer plor plor
| paren parar plór plorar
paria parir poch poc poca
i paría parer póch poder
parís parir poder poder 1 (verb)
París París (no entra) i poder poder 2
parlant parlar ipols pols 1
Iparlánt parlant ¡póls pols 2
parra parir pres prendre
i parra parer prés pres presa
1
; part part presa prendre
2
párt part presa presa
: partít partit presa pres, presa
i partít partir iprésa presa
1
parts part ipresent present 2
2
párts part presént present 1
pas pas 1 presents present 2
pás passar presénts present 1
pás pas 3 ; prest prest
2
pás pas : prest prest -a
passat passat passada • prima prim -a
passat passar prima prima
passats passat passada pur pur-a
passáts passar ¡púr pur
pau pau qu- que 1
Pau Pau (no entra) qü- que 2
penjat penjar quan quan
penjat penjat-ada quant quant - a (inter)
penjats penjar quánt quant - a
22

Héctor Gonzalvez i Escolano Preliminars al Diccionañ de ¡'«Espill» de Jaume ROÍQ

quánt quan sabent saber
qué qué sabut saber
qué que2 (reí) sabút sabut-uda
querella querella sal sal
querella querellar sal salvar
realment realment1 (real) salvador salvaldor - a
realment realment2 (reial) Salvador NP (no entra)
;rech reg sella sella
[réch rec sella cel-la
recort record sent sentir
recórt recordar sént sant
Iregnant regnar senys seny1
iregnánt regnant sénys seny2
regnes regna ses son sa
irégnes regne sés ses
remuda remudar set set2
remuda rembre sét set1
Tes res1 (bestiar) seu seu sua/seua
res res2 (pron) séu seure
; retret retret - a séu séu
retret retraure séu seu
Iretrét retret seus seu sua/seua
iretrets retret séus seure
retréts retraure si si2 (cond)
j revessa revés revessa sí sí
1 revessa revessa si si3 (pron)
riu riu si si1 (nom)
jríu riure signant signar
roba roba signánt signant
i roba robar signe cigne
Roma Roma (no entra) signe signe
roma rom-a silvestre silvestre
romana roma -ana Silvestre NP (no entra)
romana romana so so
sa son sa só ser
sá es sa so 90
sá sa sana sol sol
sabent sabent sol soler
23

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de l'«Espill» de Jaume ROÍQ

sol sol tú tu (pron subjecte)
sol sol sola U ho
iSOls sois ú u/un, una
sóls sol ü 0
son son sa US usar
son ser US ús
¡son son ;us vos
¡sopa sopa va anar
sopa sopar va va vana
sort sort vas vas
i sort sord -a ¡vas anar
isorts sort ;ve venir
sórts sord -a ¡vé Vae
sos sonsa ;vena vena
sos sor sora :véna vendré
sou ser : venia venir
i sou sou ; venía vendré
isua seu, seua/sua ¡venien venir
súa suar ¡veníen vendré
suau adj vent vent
Suáu NP ¡vént veure
sues seu, seua/sua ves vers2 (prep)
súes suar Ivés anar
;
Ítala tal tala vés veure
¡tala tala ;ves vers1 (nom)
tir tir vestida vestit -ida
Tír NP (no entra) vestida vestida
bornes tornar ivestit vestit -ida
! tornes torna vestít vestit
itorrent torrent :vetla vetla
Torrént NP (no entra) vétla vetlar
trama trama veu veu
trama tramar véu veure
•y
; treta traure véus veu (volta)
treta tret treta visch viure
trets traure vísch vise, visca
tréts tret treta :VÍSt veure
tu tu (pron oblic) víst vestir
24
Héctor Gonzálvez i Escolano Preüminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume ROÍQ

vista veure xára xara"
vista vista xara xara1
viu viure y hi
víu veure ]
y i
[VIU viu viva
^volen voler
;VÓlen volar
jvolgut voler
;volgút volgut, -uda
vos vos
;VÓS vos
2.3. Elaborado de la concordanqa
La concordanca és un índex alfabétic que compren totes les paraules usades en
un text o en un corpus de textos, sovint acompanyada del context en qué apareix.
Aquest context, per regla general, va numerat segons les línies (si és text en prosa) o
segons els versos (si és text versificat). Tot i que hi ha programes molt mes
avancats,22 el fet d'haver treballat durant el projecte d'Ausiás March amb l'Oxford
Concordance Programme, la Ilicéncia del qual havíem adquirit, ens va fer triar-lo
com a programari per a elaborar la concordanca del text. Encara que l'OCP és un
21
Per a mes informado, vegeu la página The Web Concordances and Workbooks, de la Universitat
de Dundee, fhttp://www.dundee.ac.uk/english/wics/wics.htm, data de consulta: 15-VII-03].
22
Els programes de concordances actuáis ja treballen en entorn Windows i teñen, per tant, una
interficie mes amable. Aquests programes permeten indexar les ocurréncies a voluntat de l'usuari,
permeten cerques de coocurréncies, etc. Els programes mes importants de pagament son el
Concordance 3.0 (us en podeu baixar una demo en http://www.ricw.freeserve.co.uk/') i el MonoConc
Pro 2.0 (demo en http://www.athel.com/mono.html). Podeu baixar-vos un programa de Ilicéncia
lliure, el TACT, creat per la Universitat de Toronto en ftp://epas.utoronto.ca/pub/cch/tact/tact2.1 /. Si
voleu informació sobre aquest programa, que treballa en entorn MS-DOS pero és l'únic gratuít,
visiteu la página http://tactweb.humanities.mcmaster.ca/.
25
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume ROÍQ
programa bastant limitat,2" és suficient per a extraure la concordanca d'un text.
L'OCP funciona en l'entorn MS-DOS i és relativament fácil d'usar.
El programa només processa documents en format ASCII i produeix la
concordanca en el mateix format, recuperable des de WordPerfect o Corel
WordPerfect sense cap inconvenient. Per processar el text,24 cal incorporar una serie
de parámetres ais comandaments del programa: alfabet que ha de reconéixer, signes
diacrítics, signes de puntuació, marques perqué no tráete fragments del text,25
extensió del context que apareixerá a l'entorn de cada ocurrencia, numerado de les
línies o versos del text, etc. Després d'indicar els parámetres deis comandaments,
s'executa la concordanca i el programa ens permet veure-la en pantalla o recuperar-
la en un arxiu ASCII.
2.4. La base de dades com a aína per a facilitar les definicions
Sembla ciar que en lexicografía hem d'arraconar l'ús deis processadors de textos
a favor de les bases de dades. Les limitacions d'un processador de textos a l'hora
d'elaborar definicions teñen a veure, fonamentalment, amb la flexibilitat en la
recuperació de les dades. Per exemple, la tasca de maquetació d'un document
d'aquestes característiques és molt feixuga, sobretot si el que pretenem és treballar
amb grandáries de lletra, formats com la cursiva i la negreta, etc. Si volguérem
2j
Podem dir que l'OCP és un programa que s'usa exclusivament per a Pelaboració de la
concordanca. No permet fer cerques de coocurréncies, n¡ tractar els resultats de la concordanca com
una base de dades (la concordanca es recupera en WordPerfect), etc.
24
El text que es processa, a mes d'estar en format ASCII, ha de teñir unes pautes determinades. Per
exemple, els elements apostrofats o elidits han d'anar separats amb un espai de la paraula a la qual
s'apostrofen.
25
Hi ha fragments de molts textos que no ens interessa tractar perqué están escrits en llatí o
qualsevol altra Mengua que no volem incorporar a la concordanca. En el cas de 1'Espill, per exemple,
el tema de l'obra que apareix en l'entrada está en llatí.
26
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars ai Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume ROÍQ
modificar el format deis exemples del diccionari a un tipus de lletra diferent del de
les definicions de cada accepció, l'operació hauria de ser manual, exemple a
exemple. Aquest tipus d'inconvenient desapareix quan s'usa una base de dades per
al tractament de la informació.
Un altre avantatge de l'ús de la base de dades afecta la coherencia i la flexibilitat
a l'hora d'estructurar la informació. Amb un processador de textos, el definidor
intenta respectar una estructura mental quan disposa la informació, pero aquesta
estructura pot deixar de convéncer-lo en un moment determinat del procés.
Aleshores, qualsevol intent de marxa arrere significa modificacions manuals de
cada entrada del lemari. En canvi, una base de dades implica treballar amb una
estructura previa distribuida per camps. A primera vista pot semblar un métode mes
rígid, pero, ans al contrari, és una estructura molt mal-leable, ja que permet canvis
de posició coherents de totes les dades. L'equilibri entre rigidesa i flexibilitat també
permet certa sistematicitat en l'assumpció de criteris que, en els processadors de
textos, pot perdre's mes fácilment.
L'ús d'una base de dades requereix l'esforc previ de dissenyar els camps en qué
es distribuirá la informació. El treball en el projecte d'Ausiás March ens va facilitar
la reflexió necessária per a aquest disseny. La base de dades adequada havia de
constar, almenys, deis camps següents:
1. Lema de l'accepció: lema que encapcala l'entrada de cada paraula en el
diccionari.
26
L'ús de la base de dades també permet tractar la informació per a poder elaborar un diccionari
electrónic. Aquest format obriria unes perspectives de consulta immenses per ais investigadors o per
ais mers lectors curiosos de l'obra de Roig. Per aixó hem intentat respectar tant com he pogut les
pautes que dissenyen Martin 1996 i McSparran 1998 per a un diccionari electrónic, amb la intenció
que, després, el tractament de la informació siga relativament fácil en una futura adaptació al suport
electrónic.
27
Aquesta base de dades está basada en la que s'ha utilitzat en l'elaboració del Diccionari Valencia
del Vox (Martines et al. 2003), amb diverses modificacions.
27
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Dictionarí de l'«Espill» de Jaume Roip
2. Número de 1'accepció.
3. Categoría gramatical del lema.
4. Lema subentrada de 1'accepció: aquest camp és una innovació respecte al
projecte de March. Afecta casos molt particulars:
a. Verbs pronominals: molt sovint, un verb té una forma no pronominal i una
altra de pronominal, com ara el verb acostar. Si entenem que la forma pronominal
funciona sempre com un bloc i que l'afegit del pronom és el que fa que el verb
funcione amb una accepció diferent de la forma verbal no pronominal, hem de
considerar que el lema d'aquesta accepció del verb pronominal inclou el pronom.
Alhora, pero, la forma acostarse pertany al lema general acostar. Per aixó, he usat
el camp del lema subentrada per a reflectir aquests casos.
b. Substantius usats en plural: a voltes, un substantiu té un lema en singular, pero
el plural presenta un sentit diferent. Es el cas de la paraula cabells. El lema és cabell
(perqué aquesta paraula té singular), pero el fet que en 1'accepció de Roig sempre es
faca servir en plural amb el sentit de 'conjunt de péls del cap', obliga a marcar en el
lema subentrada la forma cabells.
c. Substantius provinents d'adjectius: de vegades, l'ús lingüístic ha
gramaticalitzat formes de l'adjectiu amb un ús substantiu grácies a la conversió
sintáctica. Un exemple pot ser l'adjectiu contrari, -aria. A mes de les accepcions
adjectivals, hi ha les accepcions substantives. Per a aquest cas, incorpore el lema
subentrada contrari.
5. Definició de 1'accepció: en aquest camp s'inclou la definició de cada accepció del
lema.
28
Héctor Gonzálvez i Escoiano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume ROÍQ
6. Exemple de l'accepció: s'hi incorpora un exemple o mes a partir deis contextos
oferits per la concordanca amb la referencia de vers corresponent.
7. Observacions de l'accepció: aquest camp és una altra innovació que incorpore en
aquesta investigació respecte al projecte «Diccionari de les Poesies d'Ausiás
March». Sistematitzar aqüestes informacions sintáctiques, fonamentals en un
diccionari modern,2 ha estat una preocupació constant en la nostra tasca.30 Per aixó
hem creat aquest camp, en el qual es reflecteixen diverses informacions, tant
sintáctiques com d'una altra mena:
a. Régim verbal: el régim deis lemes verbals s'indica en cada accepció amb la
fórmulaprep. +CR (a+CR, de+CR, etc.).
b. Régim substantival: alguns substantius, sobretot si pro venen de verbs,
seleccionen la preposició que regeix el seu complement nominal. Aquesta dada
sintáctica també em semblava molt útil i s'ha incorporat en aquest camp.
c. Régim adjectival: també cree necessari inventariar les preposicions que
seleccionen alguns adjectius per al seu complement adjectival.
d. Combinacions sintáctiques de diversos tipus: per exemple, combinacions
d'articles amb determinants possessius o indefínits.
La idea d'incloure un camp d'observacions prové de l'elaboració del Diccionari Escolar Valencia
(2003) que vam dur a terme per a l'editorial Vox un equip dirigit peí Dr. Josep Martines i format per
ell mateix, Maria Isabel Guardiola, Vicent Martines, Sandra Montserrat i jo mateix.
29
En aquest sentit, el model del Diccionari de régim verbal (Ginebra i Montserrat 1999) n'és un
antecedent imprescindible. Aquest és el primer treball que inventaría els régims verbals
explícitament, mes enllá deis exemples amb qué altres diccionaris els han inventariat (i no
sistemáticament) fins ara. La incorporado del régim verbal com a informació explícita, així com la
d'unes altres observacions d'ús sintáctic (régim deis substantius, deis adjectius, combinació de verbs
amb infínitius o gerundis, etc.) és un element que hem d'anostrar en la tradició lexicográfica
catalana, encara molt allunyada deis práctics diccionaris anglesos.
j0
Per exemple, el régim verbal es marcava en una primera fase després de la categoría gramatical de
cada accepció i abans de la definició. Posteriorment, aquesta informació es va traslladar després de la
definició i abans deis exemples. Les indicacions de les combinacions sintáctiques s'incorporaven a la
definido, pero de vegades ens incomodava aquesta disposició. Un exemple el tenim en la preposició
a, en la qual, una de les accepcions diu: "acompanyada d'infinitiu, amb verbs de moviment, indica
acostament cap a l'estat expressat per l'infinitiu".
29

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride l'«Espill» de Jaume Roiq
e. Formes deis clítics: en el camp observacions també s'incorporen les formes
que preñen els clítics (pronoms personáis o article determinat).
f. Enregistrament deis mots en els tres grans diccionaris de referencia per al
léxic historie: també he volgut incloure en aquest camp si la paraula o
l'accepció que definisc consta en el DCVB, en el Diccionciri etimológic i
complementan de la llengua catalana (Coromines 1995, d'ara en avant DECat)
o en el diccionari Aguiló (Aguiló 1988, d'ara en avant DAG).31 En el projecte
d'Ausiás March, l'esborrany inicial de l'estructura del diccionari incloía
referéncies a la constancia o no deis lemes i les accepcions en el DCVB i el
DECat. La idea, pero, va anar fonent-se perqué, entre altres raons, no vam trobar
la manera d'indicar amb certa economía la casuística que es deriva d'aquesta
voluntat.
Com que entenem que el DECat no és un diccionari en qué puguem trobar
descrites sistemáticament les accepcions d'un lema, com el mateix Coromines
reconeix en diversos passatges, i el DAG no arreplega els sentits deis lemes amb
el detall del DCVB, hem pres com a guia elDCVB. J¿ Partimdela premissa que
els sentits no consten en el DECat i en el DAG. Per tant, només esmentem el
DECat i el DAG si l'accepció o el lema no consten en el DCVB i té interés o si
hi ha disparitat de sentits entre aquests diccionaris. La casuística que he previst
per a indicar-ho és aquesta:
31
Hem descartat anotar la constancia deis lemes en Escrig (1851) i Ros (1764), tot i que els he
consultáis, ja que no ofereixen una descripició detallada deis sentits, ates que son diccionaris
bilingües.
32
Hem tingut en compte el DAG perqué, encara que en la descripció deis sentits no s'acosta a la
riquesa del DCVB, sí que és cert que, com també fa el DECat, de vegades aporta documentació
anterior a la del DCVB.
30
-No documentada en DCVB: indica que l'accepció consta en el DCVB pero
no se n'aporta cap testimoni documental.
-No documentada en DECat: indica que l'accepció consta en el DECat pero
no se n'aporta cap testimoni documental.
-No documentada en DAG: indica que l'accepció consta en el DAG pero no
se n'aporta cap testimoni documental.
-No enregistrada en DCVB: indica que l'accepció no consta en el DCVB,
pero sí el lema.
-No enregistrada en DECat: indica que l'accepció no consta en el DECat, pero
sí el lema.
-No enregistrada en DAG: indica que l'accepció no consta en el DAG, pero sí
el lema.
-No enregistrat en DCVB: indica que el lema no consta en el DCVB.
-No enregistrat en DECat: indica que el lema no consta en el DECat.
-No enregistrat en DAG: indica que el lema no consta en el DAG.
-la documentació en DCVB: indica que el DCVB només documenta
l'accepció en textos posteriors a Jaume Roig.
-la documentació en DECat: indica que el DECat només documenta
l'accepció en textos posteriors a Jaume Roig.
-la documentació en DAG: indica que el DAG només documenta l'accepció
en textos posteriors a Jaume Roig.
-Matisació a DCVB: indica que la definido que proposem varia en matisos
respecte de la que ofereix el DCVB i no es pot considerar equivalent.
31
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaume Roig
-Matisació a DECat: indica que la defmició que proposem varia en matisos
respecte de la que ofereix el DECat i no es pot considerar equivalent.
-Matisació a DAG: indica que la definició que proposem varia en matisos
respecte de la que ofereix el DAG i no es pot considerar equivalent.
-Proposta de correcció a DCVB: indica que el DCVB ofereix una definició
d'un lema, exemplificada amb un context de Roig, que proposem canviar
perqué entenc que no es correspon al sentit de la paraula en el vers de Roig.
-Proposta de correcció a DECat: indica que el DECat ofereix una definició
perqué entenc que no es correspon al sentit de la paraula en el vers de Roig.
-Proposta de correcció a DAG: indica que el DAG ofereix una definició d'un
lema, exemplificada amb un context de Roig, que proposem canviar perqué
entenc que no es correspon al sentit de la paraula en el vers de Roig.
g. Discrepáncies en el sentit atribuít a un lema de Roig entre els diccionaris o els
anotadors, quan no hem pogut pronunciar-nos amb seguretat sobre cap opció.
h. Altres informacions: incloem ací també qualsevol tipus d'informació que
considerem rellevant per al lector del diccionarí.
8. Construcció: indica el lema de la construcció. Sota la denominació de construcció
he aplegat una gran multitud de construccions lingüístiques: coMocacions o
solidaritats, refranys o proverbis, modismes, locucions, etc. Aquesta estructura de la
base de dades permet lligar cada construcció amb l'accepció de qué depén. Així es
pot aconseguir un arbre semántic mes fidel.
3j
La denominació la construcció és una convenció que hem pres per a ús intern en la meua base de
dades. En cap moment s'ha d'entendre com un terme lingüístic ¡nspirat en cap corrent.
32

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Esp¡ll» de Jaume Roiq
9. Categoría gramatical de la construcció.
10. Definició de la construcció: en. aquest camp s'inclou la definició de la
construcció.
11. Exemple de la construcció: s'hi incorpora un exemple o mes a partir deis
contextos oferits per la concordanca.
12. Observacions de la construcció: aquest camp és una altra innovació que
incorporem en aquesta investigació respecte al projecte d'Ausiás March. És un cas
paraHel al de les observacions de Paccepció.
2.5. El eos del diccionari
2.5.1. Tipus de diccionari
Una rápida consulta a dos diccionaris fonamentals de la nostra llengua com ara el
Diccionari de la Llengua Catalana (d'ara en avant DIEC) i el DCVB palesa la
diferencia que pot haver-hi entre dos diccionaris: diferencia de métode d'elaboració,
diferencia d'informació aportada, diferencia de fínalitat, diferencia de públie lector,
etc. La tipología deis diccionaris ha estat una de les tasques fonamentals de la
lexicografía i, possiblement, ho continuará sent. Tot i que no és el nostre objectiu
entrar en digressions sobre aquest tipus de classificacions, considerem necessari
esbossar mínimament la situació relativa de la investigació que presentem dins de la
tradició de les obres lexicográfiques.
33
Ja el 1940,34 L. V. Shcherba va intentar classificar, en una obra fonamental per a
la lexicografía eslava, els tipus de diccionari que es poden elaborar. La classifícació
de Shcherba sois n'ofereix els tipus básics, defmits per mitjá de parells
d'oposicions. Per aixó, un diccionari concret pot participar de diverses

5
característiques deis parells d'oposicions.
1. Diccionari informatiu en oposició a diccionari académic: aquest tipus de
diccionari és el que incorpora paraules de textos antics en una llengua determinada.
Son diccionaris, per tant, que aporten un cabal léxic en certa mesura desconegut per
ais parlants d'una llengua (Shcherba 1995: 314-323). A diferencia deis diccionaris
académics, no son un referent normatiu ni aspiren a crear una unitat idiomática
basada en el lemari.
2. Diccionari general en oposició a diccionari enciclopédic (Shcherba 1995: 323-
325): aquesta diferencia, que sembla bastant clara, implicaría que en el nostre
diccionari només haurien d'entrar les paraules d'ús general. Tanmateix, en VEspill
abunden termes especialitzats d'heráldica, de medicina, etc., que deixen el nostre
diccionari a mitjan camí entre el diccionari general i el diccionari enciclopédica6
3. Diccionari de concordances en oposició a diccionari de definicions o ordinari
(Shcherba 1995: 325-332): el que s'ha entes tradicionalment com a diccionari de
concordances respon des de la nostra perspectiva actual mes a una concordanca
lematitzada que a un diccionari. S'ofereixen totes les paraules d'un període historie
de la llengua i se'n citen tots els exemples de qué disposa l'equip que treballa en
J4
Tot i que la versió que hem utilitzat és la traducció anglesa del 1995, el text original que s'ha
tradu'ft és del 1940, amb algunes millores arreplegades de la reedició russa del 1974.
j5
Per a mes informado sobre les oposicions que esbossa, vegeu Shcherba 1995. Ací només citarem
els elements de les oposicions que es veuen reflectits en el diccionari que presentem.
j6
Una altra diferencia fonamental entre els diccionaris generáis i els enciclopédics és que aquests
últims incorporen els noms propis, mentre que els primers no ho fan. Peí que fa al tractament que
hem donat ais noms propis, vegeu I'apartat III, punt 2.5.5.2.b d'aquests preliminars.
34
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Espül» de Jaume Roig
1'elaborado del diccionari. Els significáis de cada exemple es deixen a criteri del
lector. El diccionari que presentera s' equipara, per contra, al diccionari de
defmicions, el tipus que s'utilitza normalment. Tanmateix, també comparteix amb
un diccionari de concordances el fet d'oferir tots els exemples de totes les paraules
que trobem en Roig.
4. Diccionari de defmicions ordinari en oposició a diccionari ideológic (Shcherba
1995: 332-338): el Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig que presentem en
aquesta tesi s'estructura com un diccionari de defmicions i no com a diccionari
ideológic.39
5. Diccionari de defmicions en oposició a diccionari de traducció (Shcherba 1995:
338-342): tot i que el Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig és un diccionari de
defmicions, no hem de perdre de vista que el tipus d'algunes defmicions que hem
usat l'acosta a un diccionari de traducció. Quan utilitze els sinónims en les
defmicions, normalment acompanyats d'una definició descriptiva, el mecanisme no
deixa de ser una traducció, intralingüística, sí, pero traducció al cap i a la fi: d'una
paraula desconeguda o antiquada, a una paraula coneguda o mes habitual.40
6. Diccionari no historie en oposició a diccionari historie (Shcherba 1995: 342-
343): aquests dos termes poden crear una certa confusió. Segons la terminología de
Shcherba, el diccionari plenament historie és el que ofereix la historia de totes les
El projecte alemany The Shakespeare Dictionary va ser un deis primers a oferir un diccionari de
concordances en format de base de dades. En aquest cas, la concordanca lematitzada va mes enllá
del llistat d'exemples i proposa estructurar-Íes en lemes i en famílies de paraules. Per a mes
explicacions, vegeu Neuhaus 1986.
j8
Vegeu l'apartat Papartat III, punt 2.5.5.3.b sobre I'elaboració de la concordanca lematitzada i el
disc compacte que acompanya aquesta tesi.
j9
Un diccionari ideológic de Jaume Roig, a partir del material que fornim, podría ser un producte
molt interessant per al camp literari.
40
Per al terme traducció intralingüística, vegeu Jakobson (1959).
35
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de 1'xEspill» de Jaume Roip
paraules en un període de temps determinat. ' En el cas d'aquesta tesi, tot i que siga
un diccionari elaborat a partir de material que podem considerar historie, cal
advertir que ens trobem davant d'un diccionari no historie. Es un diccionari
sincrónic sobre una obra literaria del segle XV.4"
Per tant, si s'ha de carateritzar el diccionari de Jaume Roig que forma el gruix de
la investigació d'aquesta tesi doctoral, es pot dir que hem elaborat un diccionari
general (amb alguna informació enciclopédica), informatiu, no historie, de
definicions, que ofereix les diferents accepcions de totes les paraules i totes les
ocurréncies i una concordanca lematitzada.
2.5.2. Els diccionaris fets amb corpora
Els corpora son una eina que ha donat una nova dimensió a la lexicografía. I és
que l'ús de corpora en l'elaboració de diccionaris és un avantatge important. Si
volem redactar diccionaris contemporanis, el fet de disposar d'un corpus textual
permet treballar amb una macroestructura mes polida. Grácies al tractament
informátic podem extraure 1'índex de freqüéncies de cada lema i eliminar les
paraules que no son significatives i que s'han perpetuat tradicionalment.43 I el cas
contrari també es pot donar, perqué sabem que la incorporació de lemes nous a un
41
Segons Shcherba, els diccionaris etimológics no es poden considerar plenament histories. El
DECat sí que entraría, pero, en el terme plenament historie que usa Shcherba. La particular
estructura de les entrades de Coromines, petites biografíes de cada paraula, son molt diferents de les
que presenten els diccionaris etimológics a l'ús.
42
Esperem que, amb el pas del temps, el projecte marc en qué s'incardina aquesta tesi i les
continuacions que n'hi puga haver oferisquen un diccionari historie de la llengua del XV i, qui sap,
d'altres segles.
43
No és difícil trobar paraules peregrines en els diccionaris moderns que no s'han elaborat amb
corpus. Solen ser lemes heretats de diccionaris previs que, amb el pas deis anys, han perdut ús.
Verlinde i Selva (2001) expliquen amb detall la utilitat d'un bon corpus per a redactar diccionaris
que siguen significatius sobretot per a qui vol aprendre una llengua.
36
diccionari és ben difícil. Aquests avantatges poden aplicar-se tant a l'elaboració de
diccionaris normatius com a l'elaboració de diccionaris d'ús, encara que en aquest
darrer tipus és on es fan mes necessaris.
En l'elaboració deis diccionaris sobre llengua antiga, la utilitat d'un corpus és,
mes que avantatjosa, essencial. Sense la possibilitat de basar-nos en diccionaris
precedents i sense poder elaborar diccionaris normatius, la disponibilitat d'un
corpus és irrenunciable perqué els resultáis oferits tinguen un interés científic
rellevant.44 El diccionari de VEspill s'inscriu en la ja no tan nova tradició de
diccionaris elaboráis a partir d'un corpus, pero en aquest cas d'un corpus molt
reduit, el del text de VEspill. L'objectiu del projecte «El léxic literari valencia del
segle XV» i les successives formes que deu anar prenent és que aquest diccionari
s'unisca ais diccionaris particulars deis autors literaris valencians del XV, amb la
qual cosa ens trobaríem davant d'un diccionari fet amb un corpus mes extens.45
Willem Meijs (1996: 102-103) ha definit els avantatges d'elaborar els diccionaris
a partir de corpus en aquests punts:
a. ofereix exemples reals, presos de frases que ja s'han fet servir
b. permet ais lexicógrafs de descobrir-hi els matisos semántics
c. forneix informació sobre l'ús sintáctic i contextual
d. mostra la freqüéncia d'ús
El Diccionari cátala antic (Costa i Tarrés 1998), per exemple, és una mostra de diccionari poc
representatiu de l'ús del léxic medieval, ja que només aporta dades semántiques basades en
diccionaris previs.
45
Considere que, com diu Müller (1980: 179), per a elaborar un diccionari historie d'una llengua és
millor redactar primerament obres lexicográfiques sincróniques de les diferents époques, ja que aixó
permet treballar amb mes detall el vocabulari. Posteriorment, la combinado d'aquests diccionaris
sincrónics oferirá una informació inestimable per al diccionari diacrónic. En els mateixos postuláis
teórics, el nostre projecte va un pas mes enllá i atomitza l'elaboració del diccionari sincrónic del XV
en els diccionaris deis diversos autors i obres literáries del període.
37
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride ¡'«Espill» de Jaume Roiq
e. permet identificar els neologismes, les noves combinacions de mots i les
coHocacions
Aquests avantatges poden marcar, alhora, la fisonomía del diccionari. Un
exemple ciar és el diccionari que presentem, en el qual hem intentat aprontar tots
46
aquests avantatges.
Cal ser conscients, pero, que en paral-lel amb els avantatges d'un diccionari
basat en un corpus, hi ha un bon conjunt de dificultats que posen el lexicógraf al
límit de les seues capacitats —i que sovint el superen. Aqüestes dificultats es
disparen quan el corpus és de llengua antiga. Podem classificar-les en els punts
següents:
a. Comprensió del text. El treball amb textos antics és sempre un desafiament
per al lexicógraf. Mentre que en la llengua actual els referents —tant físics com
culturáis— ais quals fan referencia els lemes ens son mes o menys propers, en els
textos antics, el lexicógraf s'enfronta a la falta de referents quasi sistemática: des
d'atifells de cuina que no han perviscut fins a peces téxtils que ja no coneixem; des
de pautes de comportament que ja no ens son própies a referéncies a cultures que
ara no ens son properes. L'única manera de mitigar aqüestes mancances de referents
és la documentació. En aquest esforc son fonamentals les notes deis editors deis
textos que formen part del corpus. Així ha passat en aquest diccionari. Les notes de
Chabás (1905), Almela (1929), Miquel i Planas (1929-1950) i les de latraducció de
Vidal i Alcover (1987) han estat decisives en la comprensió d'alguns passatges. A
46
Per tant, he hagut d'adaptar la macroestructura i la microestructura al volum d'informació que
ofereix un corpus tractat convenientment. Vegeu en aquest apartat III els punts 2.5.5.1, 2.5.5.2,
2.5.5.3 per a les explicacions sobre la hiperestructura, la macroestructura i la microestructura del
diccionari.
38

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars ai Diccionarí de l'«Espill» de Jaume Roig
mes de les notes de les edicions, hem consultat assíduament la bibliografía d'estudis
literaris i lingüístics sobre Roig. I no cal oblidar l'ús reiterat de la Biblia com a
AQ
pont per a entendre el metge valencia. Molt sovint, pero, hem hagut de recorrer a
la xarxa per a trobar explicacions de fets culturáis que no es reflectien enlloc en les
edicions disponibles fins ara.
b. Falta de context suficient. De vegades, el context que ens ofereix el corpus no
és sufícient per a entendre qué significa el lema. Posem com a exemple l'expressió
or potable. En el DECat, el DAG i el DCVB no ve enregistrada i, per tant, ens havia
de limitar a la informació del context per a esbrinar qué significava. Una ullada al
context {He bufant fort / en safornal, / ffilosofal / pedra curable, / or fet potable, /
argent de coure, vs. 8524-29) confirma que no és gens fácil discernir el sentit de
l'expressió. Només la documentació ens permet adquirir els coneixements
enciclopédics sufícients per a poder definir-la.51 Un altre cas, mes notable encara
perqué afecta l'edició del text, és el del fragment següent: «Ans, en Betlem, / ciutat
no chica / hon pas praticha, / duch naxeria, / qui regiría / tot Ysrael» (vs. 11640-45
de l'edició de Peirats i de la de Carré). El context no permetia entendre el signifícat
Vegeu Papartat de bibliografía en aquesta introducció.

48
De vegades arriba a ser desesperara la dependencia cultural de Roig envers la Biblia. Encara que el
text puga considerar-se satíric, no hem d'oblidar que per davall de tota l'obra jau el formant bíblic, i
sense aquest element, YEspill perd qualsevol tipus de signifícat. A mes, de la Biblia, vegeu altres
fonts usades en YEspill en Cantavella 1992.
49
És sorprenent la cárrega cultural de YEspill. En una lectura feta per passatemps, el lector no
s'adona de la quantitat de referents culturáis que traspuen en cada vers. La difícultat de comprensió
de l'obra no prové tant de la sintaxi dislocada a qué obliga l'estructura de versos tetrasíHabs —que
també—, sino de Phermetisme cultural que implica per a un lector contemporani. Les notes de les
edicions signifiquen un esforc notable en la cursa de descobrir el cor de l'obra de Roig, pero
considere que son encara insufícients. No ens podem pronunciar sobre l'aparell de notes de l'edició
de Peirats (2001), ates que no hi hem pogut accedir. Tanmateix, tornem a agrair a l'autora que
m'haja cedit el text de la seua edició inédita.
30
Sempre que no indiquem el contrari, els versos citats responen al text de YEspill que hem pres
com a base i que adjuntem en el disc compacte que acompanya aquesta tesi. Per a l'establiment del
text base de la investigació, vegeu aquest apartat III, punt 2.1.
51
En aquest cas concret, hem hagut de recorrer a un estudi de Crisciani (2002) sobre les connexions
entre I'alquímia i la medicina arran de l'elaboració de l'or potable i a un altre de López Pérez (en
línia) sobre l'or potable en la farmacia i la medicina medievals.
39

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars ai Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaume Roiq
de pas en aquest passatge concret. Només la documentado ens va permetre adunar-
me de Ferrada d'edició en el text.52 La versió bona havia de ser «Ans, en Betlem, /
ciutat no chica / hon pa-s praticha, / duch naxeria, / qui regiría / tot Ysrael», ja que
en la cultura occidental antiga es considerava que Betlem era el bressol del pa i el
lloc on va comencar a elaborar-se.
En altres casos, el context dona la possibilitat d'assignar dos o mes accepcions a
l'ocurréncia d'un exemple. Per exemple, en el vers 12338, la paraula hoste es pot
interpretar com a persona que s'allotja en un lloc o com a persona que dona
allotjament a algú. Si volem encertar en el destriament de les accepcions, haurem de
mirar la Biblia {Génesi, 19, 1-15) per descobrir que el sentit bo és el segon. Un cas
molt semblant es pot trobar en aquest fragment: «pels mantells / al ruch posats / he
pels sobrats / dotze sportins, / del peix cofins / e pa pleguats, / son figurats!» (vs.
14774-80). Novament és la Biblia la que ens facilita la comprensió del passatge i
ens aclareix que els cofins están plens del pa i el peix que s'han arreplegat.
c. Exhaustivitat indefugible. En el cas d'aquesta tesi, seguint el criteri del
projecte en qué s'inscriu, el lemari arreplega tots els lemes del text que serveix com
a base per al corpus. Aixó implica el tractament d'hápaxs que, possiblement, en un
altre diccionarí es bandejarien.53 Aquesta exhaustivitat és un maldecap constant,
perqué obliga a esforcos que en altres diccionaris no caldria fer.
2.5.3. Els diccionaris d'autor
Aquesta errada es dona en totes les edicions modernes.

53
Com es pot observar en el eos del diccionari, son uns quants els lemes que no están enregistrats en
el DCVB i el DECat o que ho están pero únicament s'han pogut testimoniar en el text de Roig.
40
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaume ROÍQ
L'expressió diccionaris d'autor fa referencia a dues realitats molt distintes. La
que no ens interessa ací té a veure amb els diccionaris elaborats per un autor que hi
deixa una forta empremta personal. Poden ser diccionaris que tracten qualsevol
tema. En canvi, el terme diccionarí d'autor aplicat a aquesta investigació té a veure,
no amb l'autor que elabora el diccionarí, sinó amb l'autor el léxic literari del qual es
defineix i s'inventaria. En aquest cas, el léxic pertany a l'obra Y Espill de Jaume
Roig.
La teoría lexicográfica ha tractat poquíssim aquest tema (Mattausch 1990 i
Neuhaus 1978). En paral-lel amb aquesta escassesa d'estudis crítics, la producció de
diccionaris d'autor ha estat mes aína escassa. I no podrem escatir quina de les dues
escasseses és la causa de l'altra. La qüestió és que la línia deis diccionaris d'autor és
encara molt lluny de ser un terreny explotat. De fet, en la nostra tradició
lexicográfica hem de citar en exclusiva l'aportació fonamental de Casanova (1988) i
el Glossari general luí-lia (Colom Mateu 1983-85 i 1990).54 Mes enllá d'aquestes
obres, tot és un erm. Si girem full i fem cap a la tradició castellana, trobarem que hi
ha un Diccionario del Quijote (Lacarta 1994), pero no arriba a ser un diccionarí
exhaustiu. Alguna cosa mes hi ha en altres zones lingüístiques. Potser els projectes
mes interessants sobre diccionaris d'autor que es duen a terme a Alemanya: a la
Universitat de Tübingen elaboren el diccionarí de Goethe33 i a la Universitat
Friedrich Schiller, el diccionarí de Schiller. La veritat, pero, és que molts deis
diccionaris d'autor se centren en la descripció deis personatges que apareixen en les
obres literáries objecte d'estudi i no en la definido del vocabulario
54
Tot i aixó, el mateix Casanova qualifica de vocabulari el seu treball.
55
Podeu visitar la página del projecte i les publicacions que ha generat en http://www.uni-
tuebingen.de/gwb/.
56
Per exemple, el diccionarí de Chaucer de Dillon (1974).
41
Un diccionarí d'autor és una aína molt válida tant per a l'estudi literari com per a
l'estudi lingüístic de la producció d'un creador concret. Ens en pot marcar
l'idiolecte literari, definit per l'ús léxic i sintáctic. Aqüestes pautes permeten una
comprensió mes profunda de l'obra. No debades, Hauf (1983) ha arribat a
conclusions molt interessants sobre March només amb una concordanca léxica.57
Arnold (2002) arriba a conclusions literáries i lingüístiques sobre una novel-la
alemanya del XIX grácies a l'elaboració d'un diccionarí d'autor. Un diccionarí com
el de Lacarta (1994) permet una comprensió mes exacta del Qnixot, encara que no
siga un diccionarí exhaustiu, ni en el lemari ni en les definicions.
Aquests avantatges, pero, es veuen obscurits per un seguit de dificultáis amb qué
entropessa el lexicógraf. Sobre un corpus d'un sol autor, el lexicógraf ha de
discernir qué és un ús propi del creador, un tret mes del seu idiolecte, d'alló que és
un ús que pertany al llenguatge general. Aquesta decisió és molt difícil de fer sense
disposar d'altres estudis semblants que despullen el léxic deis autors coetanis.
D'aquesta manera, trobem un peix que es mossega la cua.
Aquest camí lexicográfic sinuós i embarrancat es pot albirar en un exemple molt
gráfic. Posem per cas que elaborem el diccionarí d'autor d'un sol poeta i hi
constatem una metáfora com la de la rosa aplicada ais llavis. Si no tinguérem
informació suplementaria de l'aparició d'aquesta metáfora en altres autors i fins i
El TACT, per exemple, permet operacions estadístiques sobre un corpus que marquen el
percentatge d'aparició d'una paraula en les determinades parts d'una obra. D'aquesta manera podem
tra9ar isotopies per zones del text, observar l'evolució d'un camp semántic al llarg de l'obra,
entendre, en definitiva, el to que el léxic aporta al llibre. Seria interessant una comprovació
estadística d'aquesta mena, per exemple, per a eradicar definitivament els dubtes sobre Fautoría /
coautoria del Tirant.
42

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaume Roip
tot en altres époques, no podríem saber del cert que aquesta metáfora sobrepassa la
frontera de l'idiolecte i s'instaHa en la llengua general.
Una cosa semblant pot passar en els modismes o els proverbis. Tot i que els
modismes i els proverbis solen teñir una mínima variabilitat (Cowie 1999: 315-ss.),
un autor pot adaptar-los d'una manera mes flexible per qüestions de métrica o de
joc lingüístic (Bizzarri 1992). El lexicógraf, dones, s'enfronta novament amb la
dificultat de saber si la forma que presenta un modisme o un proverbi en un autor
concret respon a l'idiolecte o a una possibilitat mes de variació de l'estructura.
Aquest és el cas de la forma bé n 'hoja guerra fa rei cortés que apareix en Roig (vs.
1810-11), i que en altres documents (Conca i Guia 1996) apareix testimoniada com
a bé n 'hoja guerra que fa rei cortés. Sembla que ací Roig ha adaptat la forma del
proverbi per raons meniques, pero no en podem estar segurs. O, per exemple, del
proverbi mala davilla és la delfust mateix, estrafet en Roig en sois per haver ofill
o filia, he fas davilla delfust mateix (vs. 6416-19), que ens pot fer sospitar queja
no significa la mateixa cosa.
Les col-locacions o solidaritats léxiques son un altre element que es veu afectat
en 1'elaborado deis diccionaris d'autor.5 L'especial idiosincrasia d'aqüestes
construccions fa que siga molt difícil destriar qué és una coHocació consolidada en
la parla quotidiana i qué respon a l'ús personal de fautor, al criteri estétic o al
criteri rítmic. Per exemple, no podem saber amb tota certesa si vell galant de
YEspill és una coHocació o son dues paraules que coocorren casualment. Mes
dades ens pot aportar el fet que aqüestes dues paraules apareguen també amb la
forma galant vell en Ausiás March.
58
Vegeu un diccionari de metáfores literáries que mes o menys es coneixen en la llengua anglesa en
Sommer i Weiss 2001.
59
Vegeu aquest apartat III, punt 2.5.5.2.c per a la terminología lingüística usada en el treball.
43
Héctor Gonzáivez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roiq
El cas de les connotacions és un altre factor que cal considerar. Quan ens
endinsem en el domini de la literatura, les connotacions de les paraules son
fonamentals a l'hora de triar-Íes, i mes encara en textos cómics o satírics com el de
VEspill60 Si a aixó afegim que la teoría lexicográfica no ha resolt satisfactóriament
com s'ha de tractar la connotació del léxic, el problema que tením és mes profund
del que podia semblar en un principi.6 A mes, cal ser conscients que treballar amb
textos del s. XV dificulta la tasca. El lexicógraf no pot mes que intuir les
connotacions del léxic a través del context. Paraules amb aqüestes connotacions
poden ser alarbes (v. 7466) o la mateixa vell galant.
Tanmateix, independentment d'aquesta dificultat a l'hora de reconéixer qué és
metáfora general i qué és metáfora particular, qué respon a un modisme, un
proverbi o una coHocació compartides per la societat o fruit del geni i les
necessitats literáries d'un creador, el lexicógraf que elabora un diccionari d' autor
hauria d'intentar ser relativament géneros en la compilació d'aquest material sense
caure en l'excés. L'arreplega d'aquest tipus de recursos pot ajudar a comprendre
millor les obres de fautor, tant des del punt de vista lingüístic com literari, pero,
sobretot, ens pot donar pistes sobre les connotacions de certes paraules en un
Sobre la comicitat i la sátira en Y Espill, vegeu Carré 1984 ¡ 1994.

61
Cal dividir la connotació del léxic en dos nivells. D'una banda hi ha la connotació que afecta
estrictament la paraula, el significant. Per exemple, inercia, excrement i caca son significants amb
connotacions molt diferents. En segon lloc hi ha la connotació del referent. Per exemple, tant merda
com excrement com caca connoten brutícia. Mel'cuk (1984, 1988, 1992: 34-ss.) ha intentat
sistematitzar la inclusió d'una parí de les connotacions en la definido lexicográfica, pero pense que
continua sent una proposta oberta a millores i discussions.
62
Aquesta generositat és difícil de quantificar i sol quedar a criteri del lexicógraf. En el Diccionari
de ¡'«Espill» de Jaume Roig, hem intentat seguir un criteri que vorejara l'equílibri entre la inflado i
l'escassesa de dades. De manera consensuada amb els directors de tes i hem anat descartant o
incorporant al eos del diccionari les dades que hem cregut rellevants des del punt de vista lingüístic i
que pensem que no arriben a pertányer al camp exclusivament literari. Tot i aixó, és molt probable
que el criteri fóra bastant diferent en mans d'un altre lexicógraf.
44
Héctor Gonzálvez i Escolano Preiiminars al Diccionarí de l'«Espill» de Jaume Roiq
¿--5
moment historie determinat, sobre el procés creatiu de proverbis i altres
construccions, etc. Perqué, com en el cas de la rosa, de vegades la literatura
trasllada noves formes d'expressió al llenguatge quotidiá i, quasi sempre, les obres
literáries traspuen construccions habituáis en el llenguatge corrent. I aquesta
compilació, en el cas de Roig, és fonamental, ja que, a diferencia d'autors com
March, Martorell o Corella, reflecteix un llenguatge mes cre'fblement quotidiá, mes
acostat, com ell diu, a «l'algemia he parlería deis de Paterna, Torrent, Soterna» (vs.
687-690).64
2.5.4. Tipus de defmicions
Un deis altres grans focus de la teoría lexicográfica, a mes de la tipología deis
diccionaris que acabem de tractar, és la tipología de les defmicions. Sobretot deis
anys setanta cap ací, hi hagut diversos corrents que es replantegen la conveniencia
de conservar la manera tradicional de definir. Son entenedores aqüestes defmicions?
Defineixen vertaderament? Mantenen la coherencia? Pressuposen coneixements en
l'usuari?
Castillo Peña (1993), en un article extensíssim i molt interessant, ens mostra la
part mes fosca de les defmicions tradicionals. Basant-se en les defmicions del
diccionarí de la RAE, Castillo Peña exemplifica la circularitat de les defmicions que
63
Per a l'aprofitament de les connotacions per a crear metáfores, vegeu Mel'cuk (1984, 1988, 1992:
35) i Van der Meer (1999: 199-ss.).
64
Aquest enfocament que fa al principi de l'obra ens obliga a pensar que bona cosa de les
construccions que hi trobem devien ser conegudes i usades per la societat valenciana de l'época.
VEspill es converteix d'aquesta manera en una de les poques fonts de documentació de la llengua
quotidiana del XV, enmig d'una amalgama de textos jurídics i literaris que son, fonamentalment, els
que ens han pervingut. Potser VEspill i les produccions del cercle satíric valencia (Ferrando 1976 i
1996 i Martínez 1992) son els enregistraments que millor ens poden acostar un tipus de llenguatge
de l'época que molt difícihnent sabrem recuperar.
45
tant s'ha criticat en la teoría lexicográfica. Quan les defínicions s'extrauen del
diccionari i s'acaren com fa Castillo Peña, el lexicógraf pot patir una crisi de fe.
Perqué la circularitat s' amaga sota les formes mes intricades i perqué, sobretot, és
ben difícil d'eliminar i implica un esforc titánic a l'hora de definir.
Aquests esforcos per crear un llenguatge de definició no circular, coherent i que
trasllade tan bé com es puga el significat del lema definit s'han concretat, per
exemple, en els treballs d'Igor Mel'cuk i el seu grup. El Dictionnaire Explicatif et
Combinatoire du Frangais Contemporain (Mel'cuk 1984, 1988, 1992) arreplega un
métode formal de definició que intenta esquivar les dificultáis deis métodes
tradicionals. Pero aquest métode és, innegablement, un métode que només poden
descodificar els especialistes, els semantistes que treballen en aquesta línia
d'investigació.65
Una altra proposta molt interessant per a eliminar la circularitat de les
defínicions és la de Wierzbicka (1995). Segons Wierzbicka (1993a: 9), «une
description sémantique qui ne s'appuie pas sur des éléments primitifs s'expose á
une circularité réelle ou potentielle». Aquests elements primitius que permeten
definir la resta d'elements d'una llengua son els primitius semántics66, paraules que,
en teoría, no cal definir perqué tothom coneix qué signifiquen. L'inconvenient
d'aquest métode rau en la llargária de les defínicions, en la repetició insistent
d'estructures i en l'aspecte poc elaborat de la redacció. A mes, cal teñir en compte
65
Per a mes informació sobre els métodes de Mel'cuk i el seu equip d'investigació, vegeu Mel'cuk
1988, Dagenais 1984, i Mantha i Mel'cuk 1994. En Mel'cuk 1988 s'arrepeleguen els criteris básics
del seu métode, que trobareu mes detalláis en la introducció del seu diccionari (Mel'cuk 1984, 1988,
1992). Cal observar que, a mes de basar-se en estructures similars a les formules matemátiques en
alguns casos, la manera d'evitar la circularitat en les defínicions s'intenta eradicar amb Fus deis
primitius semántics de Wierzbicka.
66
Per a una revisió histórica del procés de recerca deis primitius semántics, vegeu Faportació
fonamental de Wierzbicka (1993a). Hi aporta llistes successives de primitius semántics que van
ampliant-se. Sens dubte, sembla un camí molt suggeridor per a arribar a les defínicions no circulars.
46
Héctor Gonzálvez i Escolano Prelimínars al Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roiq
que aquesta modalitat de definido, com la de Mel'cuk, no és gens habitual i el
lector pot teñir molts problemes per a descodificar-la i, fins i tot, per a acceptar-la
com una definido válida. 7
En canvi, el tercer tipus de definició revolucionaria que s'ha proposat durant els
últims anys és sois una novetat parcial. L'exemple paradigmátic d'aquest tipus de
definició es troba en el Collins COBUILD English Dictionary (Sinclair 1987 i
1995). Aquest tipus de definicions, anomenades definicions antropocéntriques,68
s' estructuren d'una manera ben peculiar: incorporen normalment el pronom de
segona persona del singular (de vegades és un pronom de tercera persona deis
singular o del plural) a la definició i hi repeteixen la paraula definida; a mes, solen
basar les definicions en dades de la vida quotidiana.69
Que aquesta tampoc és una definició tradicional ens ho demostra el fet que no
consta en la majoria deis diccionaris. Pero, a diferencia de les propostes de Mel'cuk
i Wierzbicka, no sembla que aquesta proposta s'allunye tant de les convencions de
genere de les definicions. La rao és simple. Com ha demostrat Markowitz (1988),
aquest és un deis tipus de definicions que mes usen els xiquets abans d'incorporar-
se al sistema reglat de les definicions tradicionals. I, fins i tot, és el tipus de
definició preferida pels parlants a l'hora d'explicar a algú paraules desconegudes.70
Si en el cas de Mel'cuk la difícultat és peí llenguatge formal, en el cas de Wierzbicka l'atomització

de la informació en breus oracions juxtaposades pot fer que el lector es desespere (vegeu algún
exemple de definició a partir de primitius semántics en Wierzbicka 1995). A mes, no hem de perdre
mai de vista el concepte de convenció de genere. Considerem que aquests dos tipus de definició no
respectarien la convenció de genere que ha forjat la manera clássica de definir, amb tots els
inconvenients i defectes que hi puguem veure.
68
Utilitzem la terminología de Nakamoto (1998), que les anomena en anglés antropothentric
definitions.
69
Cítem com a exemple la definició de grandfather. Yoitr grandfather is thefather ofyourfather or
mother (COBUILD, s.v. grandfather).
70
Vegeu un estudi interessantíssim de Manes (1980) que potser ens hauría de fer reflexionar a l'hora
de proposar les definicions deis diccionaris normatius i, sobretot, deis diccionaris que usen els
estudiants. Manes arreplega els tipus de definicions que fan els adults i les classifica per
percentatges. Sembla que les conclusions no encaixen amb les propostes que traslladem a diari fins i
47
Pero, com tots els models de defínició, també té el seu taló d'AquiHes, com
demostra Nakamoto (1998), ja que aquest estil de defínició no sempre és
aplicable.71
El plantejament d'aquesta tesi doctoral, tangencial a la teoría lexicográfica, ens
ha permés deixar en un segon pía la tipología de la defínició. Si bé en un primer
moment vam parlar amb el Dr. Josep Martines sobre la possibilitat d' incorporar un
nou enfocament a les defínicions arreplegades en la tesi, aquesta idea va quedar
bandejada al poc temps perqué aquest objectiu excedía el plantejament inicial del
treball. Els esforcos s'havien d'invertir en la constatació deis valors semántics de
cada ocurrencia del léxic de Roig i no tant en els problemes teórics lexicográfics. A
mes, el fet que aquesta investigació s'inscriga dins d'un projecte d'investigació al
qual ha d'aportar resultáis útils també ha obligat a descartar aquesta perspectiva. No
debades, el diccionari sobre Ausiás March que en aquest moment duem avant en el
grup d'investigació s'ha redactat amb defínicions tradicionals. Per tant, tot i que
hem procurat documentar-nos sobre les tipologies de defínició, les defínicions que
s'ofereixen en aquest treball ho deuen quasi tot a la tipología de defínicions
tradicional.72
El cert és que la teoría lexicográfica té un interés relatiu, com a mínim de la
manera com ha estat plantejada fíns ara. Si fem una ullada a bona part de les
tot a l'ensenyament escolar. Com a excepció notable cal destacar la proposta innovadora del Didac
(Albaladejo et al. 1995).
71
Nakamoto (1998: 209-ss.) adverteix deis perills d'un ús poc acurat de les defínicions
antropocéntriques amb el pronom tu. La defínició de verbs com l'anglés strangle grinyolen quan es
fan amb aquest estil: "when you strangle someone...". Una redacció d'aquest tipus suggereix, segons
Nakamoto, que en la cultura anglesa és acceptable i quotidiá escanyar la gent peí carrer. A aquests
perills, Nakamoto també afegeix la impossibilitat de redactar amb aquest estil la defínició de moltes
paraules, com ara els noms de plantes.
72
Coincidim amb Ayto (1983: 98) quan, després de tractar, com assegura ell mateix, "at pains", de
bastir una explicació teórica a algunes qüestions relatives a la manera de definir en els diccionaris,
acaba amb una frase desencantada: "rigorous adherence to linguistic theory does not necessarily
always produce the most serviceable dictionary".
48
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaríde ¡'«Espill» de Jaume Roiq
investigacions sobre lexicografía, ens adonarem que el focus deis estudis solen ser
les errades i els defectes deis diccionaris que hi ha en el mercat. Evidentment,
aquesta informació és molt valuosa per a qui elabora diccionaris. L'inconvenient,
pero, és que no sol haver-hi propostes alternatives i, quan n'hi ha, son ben difícils
de dur avant.
Hanks (1979: 37) ha resumit amb una frase lapidaria el descontent que sent qui
es dedica a elaborar diccionaris respecte ais teórics de la lexicografía: «I have not
found that people with a sound theoretical understanding of currect (sic) linguistic
theory make good defínition writers». Potser no cal arribar tan lluny, pero sí que és
cert, peí que hem vist fíns ara, que és ben difícil conjugar teoría i práctica. Veure els
diccionaris des de la barrera sempre és mes fácil que elaborar-los. Per aixó, en el
Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roig hem intentat evitar els defectes que hem
pogut compilar en la lectura de la bibliografía, pero sobretot hem provat d'aplicar la
máxima que destaca Hanks (1979: 36-37):
There are as many ways of describing lexical meaning as there are words to describe and
people to describe them. The systematic analysis of technique is less useful than a determined
effort to find out or decide what kind of people will buy the book and what their characteristic
needs are.
Després d'haver treballat en l'elaboració del Diccionari de ¡'«Espill» i en el
projecte conjunt sobre el diccionari d'Ausiás March, coincidim amb la idea de
Sherman Kuhn (1973: 252): «We don't bar any hold whatever. We will stoop to any
kind of device to get the meaning across».
73
De fet, el director del projecte del Middle English Dictionary, en un article molt interessant per ais
qui s'endinsen en aquesta experiencia de definir a partir d'un corpas medieval (Kuhn 1980), proposa
com a recursos fonamentals en l'elaboració de bones definicions l'ús de la sinonimia, l'ús de
49
Héctor Gonzálvez i Escolano Preüminars al Diccionañ de ¡'«Espill» de Jaume Roiq
La tipologia de les defínicions del Diccionañ de ¡'«Espill» de Jaume Roig,
dones, respon a la tipologia que ha descrit perfectament Ignacio Bosque (1982).74
S'hi utilitzen recursos tradicionals i molt diversos, que potser de turpén la
coherencia en bloc del diccionari, pero que pensem que faciliten la comprensió de
les accepcions definides.75 L'estil de les defínicions s'ha triat seguint els criteris de
Hanks (1979: 36).76 Segons Bosque, la tipologia de les defínicions es divideix en:
1. Segons la naturalesa del metallenguatge usat.
a. Defínicions impropies (o metalingüístiques): son les que s' apliquen a les
paraules gramaticals (conjuncions, preposicions, etc.). Per bé que sempre que
hem pogut hem intentat oferir un signifícat semántic en forma de sinónim que
77
permeta complir el criteri de substitu'íbilitat (per exemple, en la definido de
l'adverbi on, presentem una definido propia complementada amb una
d'imprópia: 'en quin lloc; introdueix oracions interrogatives directes sense
preposició amb verbs locatius'), la majoria de voltes hem hagut de recorrer a
1'explicado mes que no a la definido (per exemple, en la definido de la
qualificatius que restríngisquen l'abast de l'hiperónim de la definició i la utilització de la of-phrase,

que podríem traduir amb el cátala aplicat a, dit de. Res a veure amb les recomanacions deis teórics.
74
En un article excel-lent, Bosque resumeix de tots els tipus de defínicions tradicionals a partir
d'aportacions própies i d'altres autors.
75
Hem intentat eliminar de les defínicions alguns recursos que es consideren molt tradicionals i que
no ajuden a facilitar la comprensió de les defínicions. Per exemple, hem intentat que no apareguera
la fórmula "qualitat de..." en la definició deis noms que provenen d'adjectius; també intentem evitar
"acció i efecte de..." en la definició deis noms que provenen de verbs. Només utilitzem aqüestes
formules quan no hem sabut trobar una manera de definir que presente millor el signifícat. El recurs
de definició deis adverbis purs (acabats en —ment), es basa en el tradicional "de manera..." seguit
d'una paráfrasi o d'un sinónim.
76
Els criteris que esmenta Hanks a l'hora de triar els criteris de definició son: 1. La relació del
lexicógraf amb el seu mercat (per a qui escriu? quin tipus de diccionari intenta redactar?); 2. L'estil i
el judici del lexicógraf; 3. Les característiques de la paraula que s'intenta definir.
77
El criteri de substituíbilitat indica que, en un exemple, el lema que definim s'ha de poder substituir
per la definició sense que aixó cause cap problema semántic ni gramatical. Segons Grochowski
(1991: 37), "definiens is a sequence synonymous to definiendum and it is possible to justify the
truthfulness of such a hypothesis". Hanks (1979: 36), per la seua banda, ho defineix des d'una
perspectiva un poc mes escéptica, i diu que aquest criteri es compleix quan una definició "may be
substituted for the definiendum in context with the least loss of meaning and least violence to
syntax".
50
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride l'«Espill» de Jaume Roig
preposició a: 'indica la direcció vers un lloc (real o fígurat) determinat, amb
moviment d'acostament o sense'). En aquest grup de definicions també entra
un conjunt de lemes que se sol definir 'aplicat a..., dit de...'; hem provat de
canviar-les per la fórmula que incorpora un aclariment al principi de la defínició
entre claudátors: per exemple, «[aliments] Que té una acidesa desagradable»,
b. Definicions propies (o parafrástiques): son les definicions que intenten
reproduir el contingut de la paraula definida i haurien de complir el criteri de
substitui'bilitat. En aquest grup cal englobar la major part de les definicions del
Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig. N'hi ha de diversos tipus que cal
destacar:
b.l. Defínició hiperonímica (o defínició per genere próxim i diferencia
específica). Segons Ayto (1983: 90) la defínició está encapcalada per un
hiperónim (de vegades ciar, de vegades no tant) que comenca una disposició
jerárquica de classes mes concretes a qué el lema defínit pertany fins que
s'arriba a una classe de la qual el lema no es pot distingir, de manera que es
redueix l'abast d'aquest hiperónim al del lema definit.79 Per exemple, la
defínició de sendat: 'tela fina, de seda o lli, que s'usava per a fer-ne vestits,
folradures, roba de Hit, mantells, penons, banderes, etc., i que, per la seua
trasparencia, servia també per a passar i cerndre líquids o pólvores'. Aquestaés
el tipus de defínició mes abundant en el Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roig,
que sovint hem hibridat amb la sinonímica (vegeu el punt següent).
Hanks (1979: 36) reconeix també que el principi de substitui'bilitat "is not appropriate or even
practical in writing accounts of the menaing of all words and lexemes".
79
Ayto (1983) creu que la gran dificultat d'aquest tipus de defínició está en l'equiiibri que s'ha de
mostrar a Phora de triar I'hiperónim o, com ell ho anomena, gemís word: ni massa general ni massa
específic perqué es puga entendre.
51
b.2. Definició sinonímica: aquesta defínició consisteix a enumerar dos, tres
o mes sinónims del lema defínit. Com molt bé assenyala Bosque, és un tipus de
defínició menys rigorós. Els perills d'aquest métode, destacáis per Castillo Peña
(1993), teñen a veure molt amb la circularitat. Pot donar-se el cas que definim
tres lemes donant en cada lema, com a defínició sinonímica, els altres dos. Per
evitar aquest despropósit, hem optat per formar defínicions híbrides. Sempre
que hem pogut, hem defínit les paraules amb un sinónim (dos a tot estirar) i una
definició hiperonímica. Per exemple, la definició de llunyctr: 'Separar, posar a
una distancia considerable, en sentit material o figurat'. La rao per la qual no he
eliminat les defínicions sinonímiques, amb tots els defectes que poden
comportar, és que, com reconeix Sánchez (1994: 84), en els diccionaris
elaboráis sobre corpora antics son un recurs molt avantatjós. De fet, poden
funcionar com una mena de traducció intralingüística molt mes útil de vegades
que una definició hiperonímica que en teoría és mes exacta.
b.3. Defínició antonímica: aquest tipus de defínició pot incloure un
component negatiu (per exemple, mancat de, que no té...; en tenim una mostra
en la definició d'alienat, -acia: 'boig, mancat de seny') o una oposició
antonímica binaria (no pie, no buif). Per qüestions d'estil, hem intentat que no hi
consten defínicions antonímiques bináries. Ho podem veure en la defínició
d'inhábil, que no es defineix com a 'no hábil', sino 'incapac, inapte per a alguna
funció'.
b.4. Defínició serial: aquesta definició sol utilitzar-se a l'hora de definir els
mesos, els dies de la setmana, jerarquies, etc. Se'n pot veure un exemple en la
Parlant del seu Diccionario médico español de textos antiguos (Herrera, Sánchez, Zabía 1996),
Sánchez (1994: 84) assegura que "aquí, más que en un diccionario sincrónico, se entiende la
importancia del sinónimo en la definición".
52
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionañ de l'«Espill» de Jaume ROÍQ
definido de dilluns: 'segon dia de la setmana comencant peí diumenge segons
els comptes canónics, o el primer dia si es comenca a comptar la setmana com
es fa actualment'.
b.5. Definició ostensiva i definició analógica:81 la definido ostensiva fa
una al-lusió directa a un objecte que té la propietat que es defineix (per exemple,
en groe, groga: 'de color de l'or o del sofre'). En canvi, la definició analógica
restringeix, amb una comparació, l'abast d'un hiperónim (en tenim una mostra
en amargor 'sabor repugnant, com el de la part blanca de la pell del llimó').
2. Per la informació aportada en la definició:
a. Definicions enciclopédiques i definicions lexicográfiques: aquest tipus
de definició, que segons Bosque (1982) haurien de ser en teoria fácilment
diferenciables, no ho son pas en la práctica, com ell mateix argumenta. Les
definicions de tipus de plantes, de malalties, de tipus d'animals, etc., tan
freqüents en Roig (álber, xop, discrasia, ¡lop, etc.) ens confirmen que és molt
difícil eliminar les entrades de tipus encielopédie d'un diccionari.
Cal preguntar-se també fins a quin punt arriba el que Wierzbicka ha catalogat
com a coneixement quotidiá. Segons Wierzbicka, les definicions de diccionari
han de contenir aquest coneixement i no el coneixement científic. Pero en quin
tipus de coneixement englobem les dades culturáis que tan sovint es fan
imprescindibles per a entendre un fragment de text? Pensem que molts deis
81
Hem incorporat en un mateix grup aquests dos tipus de definicions perqué, com afirma Bosque, és
ben difícil de distingir-les en molts casos.
82
Ho reconeix Bosque (1982: 115-116) quan diu: "El lexicógrafo poco puede decir sobre esas
palabras sin caer abiertamente en los dominios de aquella ciencia. [...] Creemos, en resumen, que el
lexicógrafo no puede dejar de incorporar a los diccionarios las definiciones enciclopédicas puesto
que ello solo redunda en beneficio del usuario".
53

Héctor Gonzálvez i Escolarlo Preliminars al Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roiq
coneixements que ara apareixen en una enciclopedia, segurament eren
coneixements populars en l'época medieval. Bona part d'aquests coneixements
podrien entrar en el model de definido proposat per Wierzbicka (1995). Per
exemple, la planta agnuscast, com demostra la referencia de YEspill (y. 10087)
o la de Corella («La sepultura», v. 14, en Roís de Corella 1994), no es pot
deslligar de l'ús anafrodisíac que tenia en l'edat mitjana. El sentit recte de planta
d'una especie determinada no és ací tan important com el de l'ús que se'n fa, el
de l'element enciclopédic.
2.5.5. Estructurado i selecció de la informado: hiperestructura,
macroestructura i microestructura del diccionari
2.5.5.1. Hiperestructura del diccionari
La hiperestructura o organització general del diccionari está formada per aquests
preliminars, el eos del diccionari i els annexos, un d'imprés (llista de topónims i
antropónims a continuació del diccionari) i un altre en disc compacte (concordanca
lematitzada ordenada peí lema, llista de paraules i text base que ha servit per a
l'estudi). Aquesta organització respon a la voluntat de detallar tanta informació
sobre el text de Roig com ens ha estat possible.
Els preliminars inclouen els objectius, els precedents i estat actual, la
metodología i el balanc. En el eos del diccionari s'ofereix el gruix de la investigació
a través del lemari. Finalment, els annexos forneixen una informació que he
considerat básica. La concordanca lematitzada ens permet localitzar fácilment
qualsevol ocurrencia d'un mot que aparega en YEspill i el relaciona amb el lema
54

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Dictionari de ¡'«Espili» de Jaume ROÍQ
corresponent. Finalment, hem incorporat dos annexos mes, la llista d'antropónims i
la llista de topónims. Tot i que ni els topónims ni els antropónims s'han incorporat
al lemari, ens sembla fonamental d'oferir-los en forma de llista. La rao és que a
les hores d'ara no disposem d'un diccionari diacrónic de noms propis ni de
topónims i aqüestes dades podrien ser profitoses a l'hora d'elaborar un treball futur
en aquesta direcció.
2.5.5.2. Macroestructura del diccionari
2.5.5.2.a. Problemes de la lematització
El procés de lematització consisteix a ordenar les ocurréncies d'un corpus
determinat sota formes generáis que les aglutinen. Aquesta aglutinació es pot
conformar des de dues perspectives. La menys habitual considera el lema la forma
primitiva d'una familia de paraules flexionades o derivades (tema, segons aquesta
perspectiva, seria el lema de temari, temátic, temática, etc.). En aquesta investigació
i en el projecte de léxic que duem avant, s'entén lema segons el criteri mes
generalitzat. Així, el lema és la forma d'una paraula sota la qual s'ordenen les
diferents formes flexionades que pot teñir. Segons aquesta definido, casa és el lema
de casa i de cases, pero no el de casóla.
La lematització és, mes que una finalitat en si mateixa, un mitjá per a construir el
diccionari. Si seleccionem les entrades d'una lematització, ja tenim el lemari amb
83
Compartim plenament les opinions de García Macho et al. (en línia: 11) a Pentorn de la
importancia deis antropónims i deis topónims en Pestudi de la llengua antiga.
84
Per ais criteris concrets que hem seguit per seleccionar el lemari de l'obra i les decisions sobre els
antropónims i els topónims, vegeu aquest apartat III, punt 2.5.5.2.b d'aquesta introducció.
55

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Espill» de Jaume ROÍQ
qué podrem bastir el diccionari.85 En el treball amb corpora, la lematització sol fer-
se de manera automática. Hi ha moltes investigacions que expliquen la manera de
programar aplicacions informátiques que ens fornisquen una lematització
automática, pero quasi mai s'entra en la discussió deis criteris que s'han adoptat a
l'hora de lematitzar. La rao no és difícil d'esbrinar. La majoria de lematitzacions
automátiques es fan sobre corpora actuáis o bastant recents. Les paraules que hi
podrem trobar, dones, es poden lematitzar seguint els diccionaris habituáis de
referencia. La variació gráfica i morfológica és ben escassa (Shyldkrot 1996 i
Mathieu-Colas 1990 asseguren que en francés actual, per exemple, tot i les
diferencies quebequeses, la variació ortográfica només arriba, a tot estirar, al 5%) i
aixó fa que els criteris de lematització siguen molt simples i clars, tant que no és
necessari tractar-los.
Aquesta despreocupació pels criteris canvia quan el corpus es nodreix de textos
antics. En aquest cas, se sol explicitar el criteri que s'ha seguit en la lematització. La
práctica de base s'acosta molt a la deis textos moderns, ja que s'intenten prendre
com a guia els lemes que s'han adoptat en les obres de referencia sobre la Ilengua
antiga. Així es fa en les lematitzacions de l'anglés medieval, que solen prendre com
a lema el que apareix en el Middle English Dictionary. Aquest és, per exemple, el
criteri que ha triat Larry Benson (en línia) en una de les concordances de mes renom
en la Ilengua anglesa, la de les obres de Chaucer.86 També en danés, Ilengua amb
Entenem per lemari el conjunt de lemes o entrades que formen part d'un diccionari.
86
Aquesta concordanca lematitzada es pot consultar a través d'internet:
http://wvvw.hti.umich.edU/g/gloss/ (data de consulta: 20-VII-03). A mes, vegeu-ne les pautes
d'elaboració en Benson (1993).
56

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionañ de ¡'«Espill» de Jaume Roig
canvis ortografíes i morfológics considerables, s'ha proposat una llista de lemes
general per a qualsevol lematització que es faca sobre aquest període.
En canvi, Keith Cameron (1996), que ha elaborat concordances lematitzades deis
autors francesos del XVI durant mes de vint anys, ha destacat la poca rigorositat
deis métodes que ha emprat a l'hora de lematitzar. Com ha reconegut en una
mirada retrospectiva a la seua obra, aquest métode era relativament cómode en les
concordances parcials. Ara bé, considera que els resultats de seguir un criteri
estríete mes unificador i genéric basant-se en una obra externa de referencia, com fa
Benson,89 son molt mes productius i cómodes a llarg termini.
El projecte Tesoro della Lingua Italiana delle Origini, per contra, s'allunya
d'aquests criteris. La manca d'un diccionari de llengua antiga referencial (material
del qual sí que disposa l'anglés) els ha obligat a plantejar-se la lematització des de
zero. Quan un lema es documenta en el cor pus i també está documentat en els
diccionaris actuáis, és el lema principal. Si no consta en els diccionaris actuáis i
només apareix amb una forma, aquesta és la que funciona com a lema principal. Si
n'hi ha dues o mes formes, la decisió es pren lema a lema.90
En l'únic diccionari d'autor medieval de qué disposem en cátala (Casanova
1988), s'adopta com a criteri mantenir els lemes del DCVB. És a dir, s'adopta la
perspectiva anglesa de prendre com a referencia un lemari extern.
Vegeu la informado en Karl G. Johansson (2003).

88
Sovint Iematitza peí singular els noms que testimonien singular i plural, pero només peí plural els
noms que no es testimonien en singular en un autor; intenta agrupar les formes ortográfiques
divergents en un lema sense teñir un criteri ñx, etc.
89
La concordanca lematitzada de Benson és una concordanca lematitzada automática. Aixó permet
una rigorositat absoluta en I'aplicació deis criteris de lematització triats per Benson, basats en els
lemes del Middle English Dictionary.
90
Vegeu els criteris de redacció del Tesoro della Lingua Italiana delle Origini en
rhttp://tlio.ovi.cnr.it/TL10A data de consulta: 26-VII-03].
57

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de l'«Espill» de Jaume Roiq
Els criteris adoptáis en aquesta investigació impliquen un acostament a les
formes del text tractat, i en aquest sentit s'aproximen ais del Tesoro italiá. Com a
regla general, es fa la regularització ortográfica deis lemes. En canvi, no hi ha una
regularització morfológica sota un lema que puguem considerar estándard, com els
que ofereix el DCVB, sino que ens cenyim a la forma documentada en el text.
A continuació exposem els criteris de lematització que hem seguit en el meu
diccionarí. Sempre que ens hem enfrontat a casos que es poden resoldre amb els
criteris del projecte marc d' investigació en qué s'insereix aquest treball, els hem
aprofítat. En alguns punts, pero, hem hagut de crear criteris propis; en aquests
casos, ho fem constar.
2.5.5.2.b. Selecció, fixació i ordenado de lemes i sublemes
2.5.5.2.b.l. Selecció deis lemes
El diccionarí inclou tots els lemes del cabal léxic de VEspill, incloent-hi els
hápaxs. ' Cal aclarir, pero, que els antropónims i els topónims no s'han incorporat
en bloc al lemari. Com a regla general, els hem deixats fora del eos del diccionarí i
només apareixen en l'annex en forma de llista d'antropónims i topónims.92
Tanmateix, aquest criteri no és sistemátic perqué la casuística és diversa:
Els lemes responen sempre a un mot i no a locucions, modismes o proverbis. Vegeu per a mes
dades el punt següent.
92
L'opció que hem pres és tan qüestionable des del punt de vista teóric com la d'incorporar aquesta
part del léxic al lemari. Per exemple, Lázaro Carreter (1973: 258-259) considera que ni els
antropónims ni els topónims teñen cabuda en un diccionarí de llengua. Bosque (1982: 112) se sitúa
en una línia molt semblant, ja que per a ell "debieran ser las enciclopedias y no los diccionarios los
que dieran cabida a los nombres propios en las entradas léxicas, ya que el conocimiento o
reconocimiento de sus referentes respectivos no forma parte del bagaje léxico de la lengua (lo que la
gramática generativa llama "competencia léxica") sino de un bagaje cultural (histórico, geográfico,
etc.), clarament distinto del lingüístico". En canvi, Shcherba (1995: 322) indica categóricament que
"since proper nouns are used in speech, they cannot be devoid of meaning; consequently, we must
58

a. Topónims i antropónims de 1'época clássica, de la cultura hebrea o de la
societat contemporánia de Jaume Roig (Pau, Forciana, Portaceli, etc.): s'han
exclós del lemari.
b. Topónims i antropónims que están integráis dins d'una expressió idiomática
(Andorra o Meca): no entren com a lema independent, pero consten com a part,
evidentment, del sublema de 1'expressió idiomática.
c. Topónims i antropónims que s'han convertit en noms comuns o que s'usen
com a tais (per exemple, bruixelles): consten en el lemari i es defineíxen com si
foren noms comuns.
2.5.5.2.b.2 Fixació deis lemes
A l'hora de fixar els lemes hem de treballar en quatre direccions:
a. Fixació de la forma gráfica: atesa la irregularitat gráfica de la llengua
medieval, és necessari concentrar les diverses formes gráfíques d'un mateix lema
sota un lema mes general. La pauta que s'ha seguit en aquest cas és la regularització
ortográfica segons la normativa actual de les vacil-lacions següents:
-VaciHacions o/u. En aquest cas, hem conservat el vocalisme etimológic
si és el que es testimonia en YEspill encara que la norma actual no ho
faca (per exemple, entrem bollir, forma de Roig, i no bullir). Si no, hem
regulantzat segons la norma actual.
consider them as words, although they are vastly different from common nouns. Since proper nouns
are words, there is absolutely no basis for excluding them from the dictionary". Atesa la diversitat de
criteris en aquest punt, el criteri últim que ens ha conduit a marginar els antropónims i els topónims
(amb les puntualitzacions que indiquem en aquesta introducció) ha estat el d'equiparar el nostre
tractament al del diccionari que elaborem sobre Ausiás March.
9J
La frontera d'aquests noms, entre propis i comuns, no és gens clara. Vegeu Rey (1977: 73).
59

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionañ de l'«Espi¡l» de Jaume Roig
-VaciHacions a/e. En aquest cas, hem conservat el vocalisme etimológic
si és el que es testimonia en VEspill encara que la norma actual no ho
faca (per exemple, entrem maravella, forma de Roig, i no meravella). Si
no, hem regularitzat segons la norma actual.
-Vacil- acions g/j-
-Vacil- acions s/ss.
-Vacil- [acions s/z.
-Vacil- lacions y/i.
-Vacil- lacions h.
-Vacil- [acions l/l-l.
-Vacil- [acions l/ll.
-Vacil- [acions s/es a inici de pí
-Vacil- [acions -r fináis mudes.
-Vacil- [acions n/m.
-Vacil- [acions ph/f.
-Vacil- [acions i/e94
-Vacil- [acions ch/x/tx/ix/x/g/ig
-Vacil- [acions c/g/s/ss/sc/z.
-Vacil- [acions b/v.
-Vacil- [acions c/ch.
-Vacil- [acions #few.
-No hem regularitzat la forma ab, que es manté així.
En els casos de les consjucions i/e i ni/ne, regularitzem en / i ni, encara que incorporem els lemes
secundaos e i ne.
60
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride ¡'«Espill» de Jaume Roig
b. Fixació de la forma morfológica deis lemes principáis:
1. Per a cada categoría gramatical, s'han triat els lemes següents:
b.l. Verbs: la forma de l'infinitiu {correr, fer, etc.).
b.2. Substantius: les formes del masculí singular i del femení singular, si son
substantius amb flexió de genere (encara que un deis dos generes no estiga
documentat en Roig: teixidor, -a) i les formes de masculí singular o de femení
singular si només teñen un genere {almogáver, bagassa, etc.). En els casos del
substantius femenins acabats en -esa/-ea, hem triat la forma que apareix en el text.
En els casos en qué hi ha coexistencia de formes, la forma secundaria és la forma en
-esa i remet a la forma en -ea.
b.3. Adjectius: les formes masculina singular i femenina singular per ais
adjectius variables (encara que una forma no estiga testimoniada en Roig: aquest, -
a, coix, -a), i una única forma singular per ais invariables {abominable). En el cas
deis indefínits que poden acabar en la forma masculina en -ú/-un, reflectisc les dues
formes separades per una barra, com en algú/algan, -una (criteri propi).
b.4. Arricie definit: les formes masculina singular i femenina singular {lo, la).
S'entra per la forma plena, amb remissió des de la forma reforcada.
b.5. Pronoms: es preñen com a lema les formes plenes en aquells que en tinguen
mes d'una i Túnica forma possible per ais invariables {ne, me, aixó, etc.).
b.6. Preposicions, conjuncions i adverbis: es pren com a lema Túnica forma que
teñen. En el cas de les conjuncions i/e i ni/ne, trie la forma moderna.
b.7. Contraccions: es pren com a lema la forma contreta en singular. Els valors
semántics de les preposicions están inclosos en el lema corresponent.
61

2. Les formes flexives no teñen entrada. Només els participis irregulars poc
habituáis (cint -a, participis de cenyir) o els plurals o femenins que no es poden
inferir per les regles morfológiques habituáis (ma o mos plural de mon adjectiu
possessiu, per exemple) apareixen com a lema secundan en l'obra. D'aquest lema
es remet al lema principal de rinfínitiu (criteri propi). Els substantius que teñen un
sentit particular en plural (aigües, amb el sentit de 'vi'), s'entren sota el lema
singular, amb una subentrada específica per a la forma plural (criteri propi).
3. Els verbs pronominals s'entren sota l'infinitiu, sense el pronom, amb una
subentrada en qué es representa amb el pronom, com en agreujar, on també
trobarem la subentrada agreujar-se (criteri propi). Si el verb només apareix en Roig
com a verb pronominal, el lema entra la forma de l'infinitiu amb el pronom
(ahurtar-sé).
4. En cátala medieval hi ha certa irregularitat en l'ús d'alguns morfemes. Destaca
sobretot l'ús del morfema verbal a-. Coromines (1992: vol. VIII, 853, s.v. trotar)
ha destacat que aquest morfema té un valor aspectual determinatiu en l'inici de la
llengua que va perdent cap a fináis de l'edat mitjana. Per aixó ens ha semblat
interessant man teñir en lemes diferents les paraules que s'alternen amb morfema o
sense (plegar/aplegar, etc.), sempre que tinguen alguna accepció diferent. També hi
ha irregularitat en l'ús del prefix es-, amb el qual hem mantingut el mateix criteri de
cenyir-me a les formes documentades que en el cas anterior. Per aixó una forma
com mussar entra com a mussar i no com a esmussar.
S'entén per lema secundari el lema que té representado en el lemari pero que no té definido ni
exemple i només remet al lema principal, en el qual ve la definició i l'exemple.
62

5. Es mantenen com a lema propi amb definido les evolucions cuites i patrimonials
d'una mateixa paraula (criteri propi). Per exemple, serve i entra com a lema propi
definit i servid també entra com a lema propi definit.
6. En el cas deis castellanismes, prenem com a lema el que dona el Diccionario
medieval español d'Alonso 1986 (criteri propi).96
c. Fixació del sublema de les construccions
c. 1. El sublema es regulantza ortográficament.
c.2. Les formes verbals es presenten en forma d'infinitiu.
c.3. Els substantiu es deixa en el nombre que tinga en Roig excepte en les
coMocacions, en les quals es passa a singular sempre que el plural no siga inherent
a la coHocació. (aigües vivents)
c.4. L'adjectiu es deixa en el genere i nombre que té en Roig excepte en les
coMocacions, en les quals es passa a singular masculí sempre que la forma que
tinga en Roig no siga inherent a la coMocació (blanc com neu, pero aigües vivents).
En el cas deis indefinits acabáis en -ú/-un, regularitze les formes segons l'ús actual.
c.5. L'article definit i els pronoms febles entren amb la forma morfológica
plena (lo, me, te). Només en els proverbis i modismes conserven la forma que teñen
en Roig. Aquesta incoherencia aparent respon a la voluntat de conservar l'element
rítmic que molts proverbis o modismes teñen com a element constitutiu. Per aixó,
en cas que aparega un pronom feble o un article definit amb punt volat, el
representem amb la forma reforcada o la plena, segons tocaría en la llengua actual
(saltar fora el cavat).
96
Cal reconéixer ací que aquesta casuística és ben particular de Roig, ja que Ausiás March no té la
quantitat de lemes castellans que té VEspill. Per aixó en aquest cas ha calgut crear un criteri adhoc.
63
Héctor Gonzálvez i Escolano Preiiminars al Diccionañde l'«Espill» de Jaume Roiq
c.6. Preposicions, conjuncions i adverbis: es pren com a lema Túnica forma
que teñen. En el cas de les conjuncions i/e i ni/ne, trie la forma moderna.
c.7. Mantinc el criteri de no regularitzar els morfemes deis verbs (a-, es-),
com en el cas del lema de cada arricie (mussar les dents).
d. Fixació de la categoría gramatical
1. La categoría gramatical se selecciona, en termes generáis, segons el criteri deis
diccionaris actuáis.97
2. Com a regla general, considerem que els infinitius amb funció de substantiu en
l'obra responen a un mecanisme genéric conjuntural de conversió sintáctica (Cabré
1994). Aquest recurs és forca habitual durant l'edat mitjana. Per tant, apareixen sota
el lema de Finfinitiu classificats com a verb. Només en els casos de lexicalització
consagrada en els diccionaris com el DCVB, el DECat o el DAG, Finfinitiu
substantivat apareix sota el lema de Finfinitiu amb una subentrada de categoría
substantiu masculí (per exemple, menjar).
3. Normalment, considerem que la substantivació d'alguns adjectius és conjuntural.
Per aixó entren sota el lema de Fadjectiu normal. Només entren en el mateix lema i
amb subentrada de categoría de substantiu si així ho arrepleguen el DCVB, el DAG
o el DECat (per exemple, vell).
4. Els participis s'inclouen sota el lema de Finfinitiu del verb corresponent. Només
teñen lema propi, amb remissió a Finfinitiu, els participis irregulars que son difícils
de lligar amb Finfinitiu, com en cint -a (criteri propi). Generalment, si un participi
s'usa amb valor adjectival, s'inclou igualment dins Finfinitiu corresponent, excepte
97
Vegeu aquest apartat III, punt 2.5.5.2.C per a la terminología lingüística usada i la llista
d'abreviatures del diccionari al final d'aquests preiiminars.
64
que el DCVB, el DAG o el DECat li donen una entrada com a adjectiu (criteri
8
propi). En aquest cas, teñen lema independent amb la categoría d'adjectiu.
5. Per a les diferents combinacions sintagmátiques de les paraules, hem triat una
distribució en les categories següents (vegeu apartat aquest apartat III, punt
2.5.5.2.C):
a. coHocacions
b. locucions
c. perífrasis
d. modismes
e. proverbis
e. Tractament deis homónims
La lexicografía ha tractat abundantment la lluita deis conceptes de paraula

9
homónima i paraula polisémica. Carlos Folgar (1992: 96-ss.), en un estudi sobre
els verbs medievals, analitza la conveniencia de separar en dos lemes diferents les
accepcions d'un verb que responguen a una mateixa estructura sintáctica. Mentre
que alguns deis verbs que proposa com a homónims pense que ho son sense
discussió (1'explicado etimológica ens ho confirma), hi ha casos en qué és mes
discutible. Per exemple, separa en dos lemes homónims els sentits del castellá
medieval dubdar com a 'dubtar, vacil-lar' i 'temer'.
98
La frontera entre adjectius i participis és difícil de tracar. Sembla que no hi ha una opinió unánime
sobre el tractament que han de donar els diccionarís ais lemes d'aquestes categories gramaticals (Rey
1977: 26-28 i Gollignon/Glatigny 1978: 68).
99
Haensch (1982: 297-314) ha demostrat que no és gens fácil distingir quan ens trobem davant de
dos homónims o d'una paraula polisémica. Per a comprovar la difícultat de traslladar aquesta
delimitació teórica al terreny práctic, vegeu una aportació interessant que van presentar Mercedes
González i Inmaculada Anaya al / Simposi Internacional de Lexicografía de la Pompen Fabra.
Aqüestes autores comproven que els diccionaris actuáis no tracten amb coherencia aquest punt, ja
que no es basen en criteris teórics fixos al llarg de l'obra.
65

Picoche (1994: 83) qüestiona l'avantatge de l'enfocament homonímic. També
Folgar (1992) havia advertit que un enfocament homonímic per a cada accepció era
antieconómic. Picoche va mes enllá i considera que només un origen etimológic
diferent pot justificar la creació de dos lemes homónims, ja que les al tres
separacions només contribueixen a dificultar l'accés a la informació.100
En el Diccionari de l '«Espill», només considerem paraules homónimes les que
provenen d'un étim diferent (criteri tradicional).101 En aquests casos, s'entren tants
lemes diferents com étims d'origen. Els lemes duen en un superíndex un número
que els ordena.
2.5.5.2.b.3. Ordenado deis lemes i els sublemes
Peí que fa a l'ordenació deis lemes, hem optat peí criteri tradicional en orde
alfabétic. Es molt probable que una ordenació ideológica oferira dades relacionáis
d'un interés notable, pero hem triat l'ordenació alfabética per coherencia amb el
1 07
projecte en qué s'enquadra aquesta investigació.
La casuística deis sublemes que apleguem en el camp construccions ha estat
diferent. La teoría lexicográfica está dividida a l'hora de pronunciar-se sobre
l'ordenació d'aquestes formes. Peí que fa al que hem anomenat proverbis, hi ha
autors que proposen incorporar-los com a lema independent que formaría part del
100
Picoche (1994: 83) assegura que la reacció del lector davant una perspectiva homonímica seria la
de pensar: "How irritating all these homonyms are!".
101
Aquest criteri coincideix amb el criteri que s'aplica al Tesoro italiá o el que s'aplica al Dictionary
ofOldEnglish (consultable en http://www.doe.utoronto.ca/structure.html).
102
Per bé que la impressió en paper del diccionari s'ha fet en orde alfabétic, hem reservat un camp
de la base de dades que permet classificar cada paraula en un camp semántic concret. Les etiquetes
d'aquests camps semántics encara no están definides i formen part del treball futur posterior a
aquesta tesi doctoral. Emili Casanova (1988: 245-258) ja va oferir una classificació per camps
semántics d'una part del vocabulari de Cañáis, pero com a annex i no com a ordenació de la
macroestructura.
66

lemari del diccionarí.10 En canvi, en el Diccionari de l'«Espill» hem triat una
disposició que permeta una estructura kinética o continua de les accepcions de les
entrades. Per aixó, hem incorporat els sublemes de les construccions a l'accepció
del lema de les paraules principáis a partir de les quals s'han originat.
En el cas de les coMocacions, els lexicógrafs no teñen un criteri unánime. De fet,
Bogaards (1990: 79) ha destacat que la política de tractament de les coMocacions en
els diccionaris generáis no és gens clara i molt sovint no s' expliquen els criteris
d'ordenació en les introduccions. Pero que sí que s'observa una tendencia mes o
menys general. La situació de les coMocacions depén de 1'orientació del diccionari.
Segons Hausmann (1990: 1010) si el diccionari pretén convertir-se en una aína de
producció, les coMocacions haurien d'incorporar-se en l'entrada de la base.104 Per
exemple, aigua dolqa entraría en aigua. En canvi, quan el diccionari está orientat a
la interpretació o la descodifícació, el lema que ha de contenir la coMocació és el
del coMocatiu. En la mateixa línia es pronuncia Benson (1990) que a mes considera
que els diccionaris de producció han de reflectir les coMocacions en els lemes de la
base i del coMocatiu. I, per tant, tindríem aigua dolqa en aigua i en dolq -a. El
fet de constatar les coMocacions en un deis dos membres té una rao profunda que
res no té a veure amb la lingüística. Les duplicacions d'aquest estil farien un
diccionari ben poc económic. Fontenelle (1997) confirma aqüestes opinions i afig
10j
Wotjak (1985: 219) assegura que «en el caso de las El [expressions idiomátiques] de todo tipo,
nos encontramos ante una microestructura semántica de un signo lingüístico, que, com tal, tiene
derecho a figurar en cualquier diccionario». Compartim aquesta opinió, pero considerem que en un
diccionari com el de Y Espill, que pretén formar part d'un futur diccionari historie, l'entrada
d'aquestes construccions com a lema independent pot oferir menys informado d'interés que
incorporar-íes dins deis lemes de les paraules que formen la construcció.
104
Vegeu les justificacions que en dona Hausmann (1990: 1010).
105
Uns quants anys abans, Benson (1985: 63) havia recomanat que les coMocacions s'incorporaren
sistemáticament sota el lema del nom. En aquest cas, encara no considerava els tipus de
coMocacions adverbi+adjectiu i verb+adverbi.
67

un element nou i interessant: el format de diccionari electrónic permet que consten
en els dos formants sense cap inconvenient.
En el Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig hem optat per presentar les
coMocacions tant en la base com en el coMocatiu. La rao que ens ha mogut a
facilitar la informació d'aquesta manera ha estat l'estudi de Bogaards (1990).
Segons ha demostrat l'investigador holandés, les persones que consulten un
diccionari no teñen un criteri unánime a l'hora de buscar sota un lema o un altre les
coMocacions. Només s'observa una tendencia relativament fíxa a buscar per
1'element desconegut en cas que la coMocació estiga formada per un lema conegut i
un de desconegut.106 Partint d'aqüestes dades, considerem que l'aparició de les
coMocacions sota els lemes de la base i del coMocatiu facilitará la consulta del
diccionari. Les accepcions que els acullen corresponen al sentit literal del lema en la
construcció. Per exemple, no dar-hi malla s'incorpora a l'accepció 3 de dar ('pagar,
satisfer alió que es deu com a tribuí, etc.'). En canvi, dar claror s'inventaria en
l'accepció 5 de dar, 'produir, generar'). Aquesta estructura permet mantenir
l'estructura kinética de les accepcions.
L'ordenació de les locucions i de les perífrasis segueix el criteri de pes
gramatical. Les dues construccions s'arrepleguen sota la paraula clau de la
construcció. En el cas de les locucions, sota la paraula de major rang gramatical (en
l'orde verb, nom, adjectiu, adverbi, preposició i conjunció). Per exemple, així com
s'inventari en així. Les perífrasis s'ordenen sota el lema del verb auxiliar, com en el
cas d'haver+a+'mf. En els dos casos, les construccions s'entren dins de l'accepció
corresponent al lema de la construcció en qué s'acull. Hem descartat d'atorgar a les
106
L'interessantíssim estudi de Bogaards explica la relació de les técniques de cerca amb el grau de
coneixement deis lemes que formen la col-locació, amb qüestions culturáis, etc.
68

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride l'«Espill» de Jaume ROÍQ
locucions un lema independent dins el lemari, com proposa Folgar (1992), perqué
7
no és una práctica habitual en els diccionaris a l'ús. L'única locució que entra
amb lema propi és in mente, perqué no está formada per components catalans.
En els modismes i proverbis, el fet que tinguen diversos nuclis semántics fa molt
difícil de decidir sota quin lema situar-los. Ateses aqüestes circumstáncies, hem
optat per incloure aqüestes construccions en els verbs i noms que hi apareguen.
D'aquesta manera, uns mates baten, altres maten té entrada en mata, batre i matar.
Les accepcions que els acullen corresponen al sentit literal del lema en la
construcció. Aquesta disposició facilita el lligam etimológic deis sentits d'un lema i
permet desenvolupar 1'estructura kinética de les accepcions (vegeu apartat III, punt
2.5.5.3.b).108
Tant les coHocacions, com els proverbis, les locucions, els modismes i les
perífrasis s'encapcalen amb una lletra (a, b, c . ) i s'estructuren per orde alfabétic
dins de cada accepció.
2.5.5.2.C. Terminología metalingüística
S'ha destacat sovint que una de les coses que el lexicógraf ha de cuidar en el
diccionari és el metallenguatge de les definicions (Sánchez 1994: 82). Pero ací ens
interessa destacar un altre tipus de metallenguatge que he usat al llarg del
diccionari: la terminología metalingüística usada en la macroestructura. Com ja s'ha
esmentat, el Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig ofereix informacíons que
107
En els diccionaris moderns (DIEC i el Diccionari Valencia publicat per l'Institut Interuniversitari
de Filología Valenciana, la Generalitat Valenciana i Bromera, d'ara en avant DIIFV) només s'entren
com a lema propi les locucions que provenen d'altres Dengues.
108
El DIEC també intenta mantenir aquesta estructuració.
69

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars ai Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaume ROÍQ
afecten la sintaxi. Aquesta informació es disposa, habitualment, després de definir
cada accepció.
La incorporació deis trets sintáctics respon al fet que el léxic no es pot concebre
independentment de la informació sintáctica, ja que son nivells lingüístics
profundament interrelacionats. La informació sintáctica implicava tractar en el
diccionari amb terminologia gramatical. I aixó, com els qui ens dediquem a les
coses de la llengua sabem, pot ser un maldecap... terminológic.
Hem intentat des del principi cenyir-me a una terminologia homogénia, coherent
i, sobretot, acceptada en cada camp d'investigació. Aquesta voluntat, juntament
amb l'ús intens que he fet de la Gramática del Cátala Contemporani (GCC d'ara en
avant), ens ha fet decantar-nos en molts casos per la terminologia que s'utilitza en
aquesta obra de referencia. Potser cal veure en aquesta opció una incoherencia de
base, ja que s'intenta aplicar la terminologia d'una gramática contemporánia a
material del segle XV.
Aquesta dificultat ja ha estat destacada per Carlos Folgar (1992: 104), que es
mostra reticent a acceptar la incorporació de les categories i les funcions
lingüístiques actuáis al castellá medieval:
A este respecto no parece conveniente (acaso ni tan siquiera sea posible) aplicar sin más al
castellano medieval las funciones y categorías que han sido reconocidas e identificadas en el
análisis del castellano moderno o de algún otro sistema ligüístico especialmente relacionado
con la lengua medieval, como el latín. Pensamos que la lengua medieval debe ser estudiada
inmanentemente, en sí misma, sin partir de nociones y perspectivas ajenas a ella. Esto no
quiere decir, obviamente, que, una vez reconocidas las particularidades sintácticas del
castellano medieval, estas no se expliquen mejor comparándolas y relacionándolas con las del
latín clásico y vulgar y con las del español moderno, y acaso también con las de otros sistemas
lingüísticos, románicos o no.
70

Tanmateix, el fet que en la GCC s'estenga l'ús deis conceptes a l'análisi de la
llengua medieval en mes d'un article ens van fer decidir-nos a optar per aquesta
terminología. En el fons, no presenta cap novetat estrident respecte a la
terminología i la conceptualització gramatical mes habitual.
Cal esmentar el concepte de complement pseudocircumstancial. Amb aquest
terme, Aurora Bel (2002: 2, 1113-1114) cataloga una serie de complements que
expressen circumstáncies de lloc o de manera. Tradicionalment s'han classificat
entre els circumstancials, pero teñen moltes semblances amb els complements de
régim, ja que, com aquests, son seleccionáis peí verb i, si no apareixen en l'oració,
la seqüéncia és agramatical. Per aixó els hem arreplegats en el Diccionarí de
¡'«Espill», amb la denominado, pero de complement de régim, ja que és la mes
coneguda.1 9
Peí que fa a les distincions entre coHocacions, perífrasis, locucions, modismes i
proverbis, ens hem basat en diversos estudis.110 Per al concepte de coMocació que
aplique en aquest diccionarí, hem pres com a referencia la terminología mes
acceptada, la de Benson (1985, 1986 i 1990), Hausmann (1990), Svensen (1993: 98-
111), Calderón (1994) o Luque i Majón (1998).112 Segons Benson (1985: 61), les
coHocacions son grups de paraules que apareixen lligats en la llengua
repetidament. Cal distingir dos tipus de coHocacions en aqüestes agrupacions
109
Una mostra d'aquest tipus de complements es troba en 1 'entrada passar del diccionarí, accepció
10.
110
Cal teñir en compte que la terminología usada en aquesta obra només s'aprofita amb la voluntat
d'oferir la informació del diccionari d'una manera mes coherent. En cap moment no s'ha d'entendre
que hi ha una voluntat militant. S'ha triat la terminología segons els avantatges que poguera oferir al
diccionari i, des d'aquest punt de vista, som conscients que pot presentar alguna petita incoherencia i
algunes eleccions qüestionables.
111
Sola (1994: 286), de manera provisional, anomena combinatoria aquest fenomen de la llengua.
112
Per a una visió histórica de Pevolució del concepte de coHocació, vegeu Roos (1976).
" J La definido de Benson té moltes semblances amb les funcions léxiques de Mel'cuk (1984-
1992)). Renouf i Sinclair (1991) apliquen un concepte mes ampli de coHocació. En canví, Rose
71

recurrents de paraules: les coHocacions gramaticals i les coHocacions léxiques. Les
primeres son combinacions recurrents de paraules plenes seguides d'una paraula
gramatical (normalment una preposició). Aquest tipus de coHocacions son, per
exemple, les estructures de régim deis verbs (pensar en, adonar-se de, etc.). En el
nostre treball queden confínades al camp d'observacions gramaticals.
En canvi, les coHocacions léxiques están formades per dos components (la base
—que és l'element caracteritzat— i l'argument o coHocatiu —l'element que
caracteritza—) que es poden considerar iguals (els dos components son paraules
plenes). Solen donar lloc a set tipus de combinacions (Benson 1985: 63 i ss. i
Benson et al. 1986: XXX-ss.):
a. nom+verb (el verb indica una funció o acció característica que fa el nom):
caure la muralla.
b. adjectiu+nom o nom+adjectiu (normalment, l'adjectiu indica el máxim del
nom, amb un valor intensiu): agrá veu, amor pura.
c. verb+nom (normalment, el verb representa la creació o activació o l'eradicació
o anorreament del nom):fer casament, mussar les dents.
d. nom+nom o nom+tfe+nom (sol indicar una unitat que s'associa a un nom per
relacions de composició, de destinació o de causa-efecte —bambolla de sabó, drap
de boca, etc.—, una unitat a qué un membre individual pertany o una unitat petita
que pertany a una de mes general —blanc de l 'ull, per exemple—)
e. adverbi+adjectiu (mal reposat, per exemple).
f. verb+adverbi (escaure bé, per exemple).
(1978) anomena idioms el que ara s'anomena coHocacions i li dona un sentit mes ampli. Malkiel
(1959), per la seua banda, parla de binomiah. Podeu trobar mes dades sobre la terminología en
Backlund(1976).
72

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roip
Aquesta tipología de coHocacions léxiques és la que hem aplicat en l'análisi de
VEspill. Les coHocacions que es poden predir {menjar pa, menjar peres, etc.) han
quedat excloses del eos del diccionari, ja que no son signifícatives. Tot i aquesta
restricció, hera de ser conscients que la qüestió de les coHocacions és, fins a cert
punt, una qüestió d'intuíció. No hi ha una regla fixa que ens permeta assegurar
que en un aplec de paraules trobem una coHocació i en un altre una simple
coocurréncia de mots sense cap mes valor. S'hi han intentat aplicar métodes
computacionals (Jones i Sinclair 1974 Clear (1993), pero el criteri de la freqüéncia,
com reconeixen Kozlowska i Dzierzanowska (1988) i Cowie (1999) i com demostra
Moon (1998), no és defínitiu. A mes, en el cas de la llengua medieval, sobre la qual
no hi ha quasi investígacions que estudien les coHocacions, el tractament amb ai'nes
informátiques xoca amb la variabilitat morfológica i ortográfica deis lemes.113
L'altre tipus de procediment mes científic que podem trobar és l'acarament amb
al tres textos de 1' época. Hem seguit aquest procediment amb regularitat en les
coHocacions que no ens semblaven clares.
Quant a les perífrasis, seguim la terminología de Pérez Saldanya et al. (1998:
251), i entenem que respon a la combinació de dues peces verbals. Aqüestes
114
L'ús de la intuíció en els textos del segle XV está, lógicament, molt Iimitat. Per aixó cal entendre
les propostes de coHocació del diccionari com a propostes amb certa base, pero no propostes
infal-libles.
" 5 Possiblement, en aquests casos caldria una lematització previa al tractament informátic de les
coHocacions. Clear (1993: 277) considera, pero, que no seria necessari i fins i tot seria
contraproduent una lematització previa, pero les seues reflexions están fetes sobre la llengua actual,
amb una varíació ortográfica i morfológica mes reduida.
116
El corpus d'altres textos que hem utilitzat regularment es basa en les obres de Corella, el Tirant,
sor Isabel i March. Malauradament, la diferencia de registre de llengua entre Y Espill i els textos de
qué hem disposat ha fet que molt sovint l'acarament de textos haja estat estéril. Tanmateix, el fet de
no trobar algunes coHocacions en aquests textos no ens ha fet descartar-Íes sistemáticament, atesa la
diferencia de registre lingüístic esmentada. Volem agrair ací a Sandra Montserrat I'ajuda que m'ha
oferit en cerques puntuáis en el corpus personal de textos medievals i moderns que ha aplegat per a
la seua tesina (Montserrat 2002). Sense aquesta ajuda, no ens hauria estat possible el contrast
informátic de les dades.
73

perífrasis es poden classificar en aspectuals, modals i verbals (vegeu Pérez Saldanya
etal. 1998:251).
Amb el terme locució, identifiquen!, seguint Pérez Saldanya et al. (1998: 204), la
construcció fixa formada per un grup de mots que teñen una significació unitaria i
que, normalment, equivalen a un element únic. Segons la funció que faca aquest
element equivalent, poden ser adverbials (a veles plenes), conjuntives (així com),
interjectives, nomináis, prepositives (al cap de) o verbals. Descartem, pero, la
incorporació de les locucions verbals i nomináis en el eos del diccionari perqué les
interpretem com a coHocacions (segons Benson 1985). m
Els modismes (Pérez Saldanya et al. 1998: 149, Cruse 1986, Newmeyer 1974,
Benson 1985: 66-67) s'entenen en aquest diccionari com a sintagmes d'una llengua
que es caracteritzen per l'alt grau de fíxació i un signifícant no componencial (la
suma del significat de les parts no és igual al signifícat global de l'expressió), com
per exemple en anar a tall d'espasa.
La tria de l'últim terme, el proverbi, ens ha causat un maldecap considerable.
Diferenciar entre les nocions de refrany o proverbi no sembla fácil. Segons Dubois
(1992), el refrany és una frase completa i independent, que en sentit directe o
aHegóric i, normalment, amb forma sentenciosa i el-líptica, expressa un pensament,
un ensenyament, una admonició, etc., a manera de judici. En canvi, proverbi es
defineix com una combinació estable de dos o mes elements que teñen forca
expressiva a causa del seu carácter de citació o al-lusió a un fet historie. O'Kane
117
Vegeu (Rouget 1994) per a la difícultat teórica de definir les locucions verbals.
118
Tornem a insistir que la tria de termes com ara modisme respon a la utilitat que té a l'hora de
presentar la informado en el diccionari. No hem volgut entrar en revisions del terme des de
plantejaments teórics, ja que no era Pobjectiu d'aquest treball. Per aquest motiu no hem aprofundit
en distincions que s'han fet des del punt de vista teóric i que separen els modismes, per exemple, de
les metáfores fossilitzades o dead metaphors (Cruse 1986: 41-45).
74

(1959: 15), en el seu recull de refranys castellans medievals, defineix el refrany des
d'un punt de vista relativament general: «El refrán puede describirse como un
proverbio de origen desconocido, generalment popular y frecuentemente de forma
pintoresca, estructuralmente completo en sí e independiente de su contexto». Pero
Bizzarri (1992: 65) ens adverteix de Terror de fer una separado clara entre refrany i
els altres tipus de formes semblants amb qué va conviure en l'edat mitjana:
En el campo hispánico, son atendibles también gran número de defínciones de la voz

"refrán" que incurren, por lo general, en los mismos errores: tratarlo aislado de formas con las
cuales convivió y entre las que se produjo un proceso de erosión e influencia [...].
La dificultat de destriar entre refranys i sentencies, proverbis, etc., és ben gráfica
en Pexemple que ens ofereix Bizzarri (1992: 66). Fins que Alan Deyermond (1961:
146) no va descobrir que era un préstec d'un Index de Petrarca, la frase de la
Celestina «vale más un día del hombre discreto que toda la vida del nescio y
simple» (Auto XVIII) s'havia constatat com a refrany. En definitiva, les formes
com ara les sentencies o els proverbis van patir un procés de popularització que les
fan difícilment separables deis refranys.
La conseqüéncia de tot aixó és que la delimitació conceptual és francament
difícil. Roig, per exemple, té un llenguatge carregat de frases sentencioses que molt
sovint provenen de la tradició bíblica. Sense la intuíció lingüística d'un parlant del
segle XV, no podem saber si les sentencies o proverbis bíblics continuaven tenint
regust bíblic entre els parlants o eren ja refranys popularitzats.119
119
Tampoc creiem que el parlant del segle XV pensara en aqüestes classificacions. La forma laxa
d'usar els diferents termes tant en castellá com en cátala durant l'época fa que "frente a nuestra
búsqueda de precisión y justeza terminológica, encontramos por parte del hombre medieval cierta
75

A aquesta dificultat se n'afig una altra: Roig aplica al seu text un estil de to
sentenciós recurrent. Aquest to genera el dubte continu de qui ha de decidir si una
forma és refrany o proverbi o algún tipus d'estructura semblant o simplement una
figura de Pautor.120 A mes, no podem descartar que Roig inventara els seus propis
171
refranys, com ja feia Juan Ruiz (Bizzarri 1992: 67).
Ateses totes aqüestes disquisicions teóriques, que no ens garanteixen la
possibilitat de tracar una línia clara entre el refrany, el proverbi, la sentencia,
l'aforisme, etc., he hagut de recorrer a una etiqueta única que englobe totes aqüestes
formes del saber, populars o no. L'etiqueta triada ha estat la de proverbi. Hem
descartat la de refrany perqué en l'edat mitjana també tenia el sentit de tornada en
una composició lírica. A mes, l'etiqueta de proverbi ens permet mantenir algunes
frases sentencioses de Roig que beuen de la tradició patrística o de la doctrina de
l'Església.122
2.5.5.3. Microestructura del diccionari
flexibilidad al designar las formas expresivas del saber y al compilar colecciones que aceptaban
formas cultas y populares, sentenciosas y líricas" (Bizzarri 1992: 68).
120
No ajuda gens en aquests casos l'escassesa d'estudis sobre refranys catalans medievals. Per sort,
pero, disposem de l'aportació de Conca i Guia (1996) i de la riquesa documental del DCVB. En mes
d'un cas he trobat el mateix proverbi de Roig documentat com a refrany usat a Mallorca. En alguns
casos, també hem pogut trobar els proverbis en el Refraner Valencia d'Alberola (1928), alguns
modificats: per exemple, a dona barbuda, la llum la saluda, en comptes del que aplega Roig, dona
barbuda, lluny la saluda.
121
Diu Bizzarri (1992:67) de Juan Ruiz: "ante la gran cantidad de material sentencioso que su obra
posee, observamos que suele acomodar las paremias a la medida de su verso o componer estrofas
enteras sobre formas en apariencia sentenciosas, pero que en realidad no sabemos si originariamente
lo fueron". I és una opinió que podem traslladar fíl per randa a Jaume Roig.
122
Son quasi interminables els termes usats pels diversos autors que han tractat aqüestes formes:
refería i vers en Jaume Roig, adagis i refranys (Caries Ros, Tratat de adages y refranys valencians,
París-Valencia, 1979), refranes o proverbios (Hernán Núñez, Refranes o proverbios en romance,
Salamanca, 1576), adagis proverbiáis (Marc Antoni Orellana, Adagis proverbiáis, edició perduda),
amonestaments (Turmeda, Llibres d'amonestaments, en Olivar 1927), etc.
76

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de l'«Espill» de Jaume Roict
2.5.5.3.a. Estructura de cada article
L'article que encapcala cada lema ofereix la informado següent:
1. Lema de l'accepció: lema que encapcala 1'entrada de cada article en el diccionarí
(vegeu punt 2.5.5.2.b per a la determinació del lema).
2. Accepcions:
a. Número de l'accepció
b. Categoría gramatical de cada accepció
c. Lema subentrada de l'accepció
d. Definido de l'accepció
e. Exemple de l'accepció: sempre que hi ha mes d'un exemple per a una
accepció en l'obra de Roig, hem intentat citar l'exemple en qué millor es pot
reconéixer l'accepció descrita. De vegades, quan cap exemple era prou ciar, n'hem
citat dos o tres com a máxim perqué el lector puga intuir amb mes facilitat
l'accepció. L'exemple va encapcalat per dues lletres, SP, que indiquen que pertany
a VEspill. A continuació s'indica el número del vers en qué apareix la paraula
definida i, després, el context en qué apareix, de 120 carácters. L'exemple se cita
sense les barres que indiquen la separació deis versos. Aquesta decisió respon a la
voluntat d'intentar facilitar la lectura del material oferit. El fet que siguen versos
tetrasíHabs implicaría sembrar de barres els versos i aixó, pensem, complicaría molt
la lectura del diccionarí.
f. Observacions de l'accepció: intenta sistematitzar les informacions següents:
l2j
En cas d'una eventual publicació, aquests exemples s'haurien de retocar perqué no aparegueren
amb talls ni amb la discriminado d'homógrafs i les convencions aplicades per a processar el text en
el OCP.
77

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride l'«Espili» de Jaume Roiq
f.l. Régim verbal: el régim deis lemes verbals s'indica en cada accepció amb
la fórmula preposició+C7?; per exemple, en Uunyar, de+CR.
f.2. Régim substantival: alguns substantius, sobretot si pro venen de verbs,
seleccionen la preposició que regeix el seu complement nominal. Ve marcat per la
preposició únicament (de, a, contra, etc.). Per exemple, en sabor de o oblivió de.
f.3. Régim adjectival: en cas que els adjectius seleccionen una preposició
determinada, es marca la preposició únicament (de, a, etc.). Una mostra pot ser
contení de.
f.4. Combinacions sintáctiques de diversos tipus: per exemple, combinacions
d'articles amb determinants possessius o indefinits (per exemple en seu, seua/sua).
En aquest cas, es marca amb comentaris mes elaborats: Precedit de l'article
indeterminat, etc.
f.5. Formes deis clítics: es marquen les formes morfológiques d'alguns clítics
que poden ser diferents segons el context, com podem comprovar en 1'entrada de lo,
la. És una informació d'interés per a la gramática histórica.
f.6. Enregistrament deis mots en els dos grans diccionaris de referencia per al
léxic historie: la casuística que hem previst per a indicar-ho és aquesta:
-No documentada en DCVB: indica que 1'accepció consta en el DCVB pero no
se n'aporta cap testimoni documental.
-No enregistrada en DCVB: indica que l'accepció no consta en el DCVB, pero sí
el lema.
-No enregistrada en DECat: indica que l'accepció no consta en el DECat, pero sí
el lema.
-No enregistrat en DCVB: indica que el lema no consta en el DCVB.
78

-No enregistrat en DECat: indica que el lema no consta en el DECat.
-la documentació en DCVB: indica que el DCVB només documenta l'accepció
-la documentació en DECat: indica que el DECat només documenta l'accepció
-Matisació a DCVB: indica que la definido que proposem varia en matisos
respecte de la que ofereix el DCVB i no es pot considerar equivalent.
-Matisació a DECat: indica que la definido que proposem varia en matisos
respecte de la que ofereix el DECat i no es pot considerar equivalent.
-Proposta de correcció a DCVB: indica que el DCVB ofereix una definido
perqué entenem que no es correspon al sentit de la paraula en el vers de Roig.
-Proposta de correcció a DECat: indica que el DECat ofereix una definido
perqué entenem que no es correspon al sentit de la paraula en el vers de Roig.
-Proposta de correcció a DAG: indica que el DAG ofereix una definido d'un
lema, exemplificada amb un context de Roig, que proposem canviar perqué
entenem que no es correspon al sentit de la paraula en el vers de Roig.
f.7. Altres informacions: incloem ací qualsevol tipus d'informació que
considere rellevant per al lector del diccionari. Per exemple, hi hem fet constar els
signifícats que aporten els diversos diccionaris que citen 1'exemple de Roig quan no
coincideixen en el signifícat que li atorguen i no hem estat capacos de pronunciar-
nos-hi per falta de documentació.
79

3. Construccions: dins de cada accepció he inclós les coHocacions, les locucions,
les perífrasis, els modismes i els proverbis que he trobat en Roig.
a. Sublema de la construcció: el sublema intenta respectar l'orde de paraules amb
qué apareix la construcció en Roig (agrá ven). Peí que fa ais criteris de fixació deis
sublemes de les construccions, vegeu l'apartat III, punt 2.5.5.2.b.
b. Definido de la construcció.
c. Exemple de la construcció: habitualment l'exemple que apareix és l'únic en
qué es testimonia la construcció; si n'hi ha mes d'un exemple, intente oferir el mes
transparent.
d. Observacions de la construcció: Es un cas paral-leí al de les observacions de
l'accepció.
2.5.5.3.b. Ordenado de les accepcions
Les diferents accepcions d'un lema poden ordenar-se de maneres molt diferents.
L'elecció d'un orde o un altre depén básicament de 1'orientado del diccionari. En
els diccionaris per a aprenents de llengües podem trobar que molt sovint els sentits
que s'ofereixen al principi son els mes usuals en la llengua.124 En canvi, en un cas
com el del Diccionari de 1'«Espill» de Jaume Roig, cal replantejar-se aquesta
ordenació. Encabit en un projecte que té voluntat de ser la base d'un futur diccionari
historie, la informado s'ha d'estructurar de manera que siga significativa per a la
historia del léxic.
" Van der Meer (1999) qüestiona que aquesta práctica, sobretot quan els sentits mes usuals son els
metafórics, ajude l'aprenent a millorar en l'ús del llenguatge.
80

Aqüestes pautes, també seguides per Casanova (1988: 29), ens porten a
conservar 1'estructurado deis sentits del DCVB, que mantenen una ordenació
etimológica que relaciona la génesi deis diversos sentits. Aquest tipus d'ordenació,
anomenada kinética en alguns corrents (Picoche 1994),123 intenta reproduir el
moviment continu del pensament que porta d'una accepció central d'un lema a les
accepcions perifériques. Els avantatges d'aquest métode son nombrosos: permeten
donar una explicació ais sentits metafórics, les expressions fixes es poden relacionar
amb l'accepció pertinent i, d'aquesta manera, donen nova llum sobre trets semántics
ocults, etc.
Tot i la intenció de cenyir-nos al kinetisme en l'orde de les accepcions, hem de
destacar que els salís entre algunes accepcions continúen sent difícils de
2?
justificar. La rao és que el diccionari només ofereix les accepcions d'un autor i,
per tant, no dona totes les accepcions possibles de la paraula, sino únicament les
enregistrades en VEspill. A mesura que acumulem diccionaris parcials d'autors, els
buits en la relació de sentits aniran omplint-se fins que quede una estructura
semblant a la del DCVB i, esperem, millorada amb noves aportacions.
125
De vegades és sorprenent la modernitat del DCVB en algunes coses. Mentre que l'estil d'algunes
defínicions és de vegades una mica encarcarat, el criteri d'ordenació deis sentits és forca actual.
126
Per a mes detalls sobre aquest aspecte, vegeu Picoche 1994.
127
Els salts conceptuáis entre accepcions, de vegades difícils de justificar, sobretot si no s'ordenen
en el sentit kinétic, ha estat Pargument perqué alguns autors proposen donar a cada accepció un lema
independent, plantejament que es coneix com a plantejament homonímic (vegeu apartat III, punt
2.5.5..2.b, epígraf 2.e per a la interpretado del concepte homónim en aquesta tesi.
81

2.5.5.3.C. Definido deis lemes
Després de 1'experiencia del projecte, vam decidir que la fase de lematiízació
s'havia de dur a terme en 1'última etapa de la investigació. Per tant, a partir de la
concordanca vam comencar a elaborar les definicions. Amb els coneixements d'un
filóleg, no era difícil preveure les diferents formes que podia prendre un mateíx
lema i aixó feia prescindible l'ús d'una lematització des de l'inici.
En principi, el sistema que havíem d'usar per a definir havia de ser molt
semblant al que teníem en el projecte. Tanmateix, vam incorporar algunes
modificacions importants a aquest sistema, algunes fruit de la reflexió que ens
oferia l'experiéncia d'estar participant en el projecte d'Ausiás March i d'altres per
necessitats derivades del model lingüístic de Roig, un model molt diíerent del de
March.
2.5.5.3.C 1. L 'elaborado de les definicions
2.5.5.3.C 1 .a. Guia d'estil de les definicions
L'objectiu fonamental d'aquesta tesi és oferir el diccionari complet del cabal
léxic de YEspill de Jaume Roig. Per aixó mateix, les definicions que s'ofereixen en
el treball no son propostes innovadores. Des d'un principi, el Dr. Martines ens va
orientar en la bibliografía fonamental de l'art de les definicions. A poc a poc, ens
vam replantejar la idea original d'incorporar a les definicions de la tesi doctoral els
últims corrents de la lexicografía, ja que aquest objectiu implicava tota una altra
82

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de l'«Espill» de Jaume ROÍQ
investigació sobre la manera mateixa de definir que no era el centre del nostre
propósit.
El gros de les definicions están inspirades en les que ofereix el DCVB, amb les
adaptacions pertinents a un model de Ilengua mes propi del País Valencia i mes
actual. En altres definicions, ens hem inspirat en els diccionaris normatius mes
recents. Altres vegades, hem trobat les definicions mes adequades en diccionaris
anglesos o francesos (el Dictionnaire de L'Académie frangaise, en diverses
versions, en línia, o el diccionarí de Nicot, en línia).
Tot i que la manera de definir no era l'objectiu d'aquesta investigació, sí que
hem incorporat una molt petita guia d'estil amb unes quantes pautes que hem
intentat respectar al llarg de totes les definicions. L'objectiu d'incorporar aqüestes
pautes d'estil és intentar evitar alguns deis vicis de les definicions tradicionals,
sobretot la circularitat en les definicions, cosa, per cert, gens fácil i que no hem
sabut aconseguir sempre. Aqüestes son les pautes que hem intentat seguir:
1. En els substantius que provenen d'adjectius, intentem evitar la definido
tradicional 'qualitat de...': tristor, per exemple, es defineix 'infelicitat, pesar,
desplaer'.
2. En els substantius que provenen de verbs, intentem evitar la definició tradicional
'acció i efecte de...': creiximent, per exemple, es defineix 'augment, increment de
quantitat'.
3. En els adverbis acabats en -ment, hem oferit la definició tradicional ('de manera
+ adj.') seguida d'una definició parafrástica o sinonímica: sáviament, per exemple,
es defineix 'de manera savia, assenyadament'.
83
4. Els adjecíius formáis amb prefixos negatius (in-, des-, etc.) s'intenten definir
sense el recurs 'no+adj.': inacordable, per exemple, es defineix 'incapac de posar-
se d'acord'.
5. Intentem mantenir en les definicions verbals el régim del verb defínit (transitiu si
el verb és transitiu, intransitiu si és intransitiu, etc.). Per exemple, en separar,
transitiu, defínisc 'posar una persona o cosa en una parí, i l'altra o altres en una altra
part, de manera que estiguen allunyades o no estiguen unides'.
6. Intentem que totes les definicions complisquen el criteri de la substituíbilitat.
Aquest criteri no es pot aplicar en alguns casos, sobretot en les paraules gramaticals.
7. Si hem trobat un sinónim adequat per a definir una accepció, el situem al principi
de la defínició i Pacompanyem d'una defínició parafrástica, com en refusar.
'rebutjar, no acceptar, negar-se a admetre una cosa'.
8. Quan un lema només apareix en una construcció, es defineix l'accepció que hi
desenvolupa. L'exemple, pero, i la defínició de la construcció en bloc, s'ofereixen
amb la construcció, com en el cas de mussar.
9. Quan defínisc paraules que cal definir científícament, intentem afegir alguna
dada de l'ús popular o la creenca popular que se'n tenia en l'edat mitjana, com per
exemple all, agnuscast, sqfir, etc. "
"" Sobre I'estructura sintáctica de les definicions, hi ha un article interessant de Sánchez Lerena
(1987), pero és quasi merament descriptiu.
129
En aquesta faena ens han estat de gran utilitat alguns estudis sobre Japidaris (Calvo Delcán, en
línia), farmacéutica i alquimia (Crisciani 2002, López Pérez, en línia, o pagines d'Ask Intercity) o
armament antic (Duggan, en línia).
84

Héctor Gonzálvez i Escolano Prelimínars al Diccionarí de l'«Espill» de Jaume Roip
2.5.5.3.c.l.b. Métode de definido
El métode de treball a l'hora de definir ha estat mes complex del que ens podia
indicar l'experiéncia en el projecte d'Ausiás March. Amb la concordanca davant,
intentávem destriar els diversos significáis que tenia cada lema en les diferents
ocurréncies. Aquests sentits es contrastaven amb les accepcions del lema que oferia
el DCVB i amb la informació del DECat sempre que hi constaven referéncies
semántiques. Quan cap de les accepcions coincidia amb la que donava a entendre
l'exemple, acarávem el DAG.130 La gran diferencia amb el projecte marquiá sorgia
en tres punís: la quantitat d'exemples que no corresponien a cap accepció
enregistrada en el DCVB, el DAG ni el DECat; les diferents interpretacions que
oferien d'alguns lemes aquests tres diccionaris i altres fonts documentáis i
l'abséncia d'alguns lemes en el lemari deis tres diccionaris. Sobretot en les paraules
gramaticals, complementavem aquesta informació amb els materials del projecte del
«Diccionarí de les Poesies d'Ausiás March». b2
Mentre que en Ausiás March el léxic está enregistrat en els diccionaris quasi al
100% i com a máxim n'hem hagut de modificar algunes definicions, el léxic de
YEspül implica un replantejament del treball. El recurs ais diccionaris de llatí, de
castellá, de francés, d'italiá o d'anglés, i la consulta sistemática d'estudis léxics,
ha estat una constant en la faena diaria.
130
Cal teñir en compte, com ja hem esmentat en algún cas, que el DAG no és un diccionarí que
oferisca el desglossament semántic deis lemes amb regularitat.
131
El fet que quasi totes les accepcions de March estiguen enregistrades ha fet que el diccionari básic
que hágem usat en el projecte d'Ausiás siga el DCVB i en molta menor mesura el DECat.
h2
Vull agrair ací les reflexions i els materials deis col-legues del projecte del «Diccionari de les
Poesies d'Ausiás March», que han estat imprescindibles per a l'elaboració d'algunes entrades
d'aquest diccionari, com ara en (preposició), com (conjunció i adverbi), a (preposició) i d'altres.
13j
Vegeu l'apartat de bibliografía per a les referéncies bibliográfiques de tots els diccionaris
utilitzats en la investigació. Ací només farem referencia ais que ens han servit regularment.
85

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride ¡'«Espill» de Jaume ROÍQ
Algunes de les accepcions no enregistrades en diccionaris catalans, les hem
pogudes trobar en el Diccionario de Autoridades (en línia) 34. Per exemple, la
descripició de cantó en el llenguatge d'especialitat de l'heráldica apareix en el
Diccionario de Autoridades del 1729 i no en els diccionaris catalans. Un altre
diccionari que ens ha proporcionat informació molt productiva ha estat Covarrubias
(1998). Encara que Joan Coromines ha dit en alguna ocasió que és un diccionari
amb molts sentits inventáis per Fautor, en el cas de la nostra investigació ha estat un
bon banc de dades semántiques. Per exemple, I'accepció de camisa amb el sentit de
'menstruació', només Fhem poguda trobar en aquest diccionari, i respon plenament
al sentit en el context de VEspill. També hem utilitzat el Diccionario del español
medieval (Alonso 1986, d'ara en avant DEM), que atesa la datació que fa de les
accepcions aplegades presenta una informació molt interessant.
També ens hem servit molt sovint deis primers diccionaris de 1'Academia
francesa (en línia).136 Només en alguns casos, com el de brocart, els diccionaris
francesos ens han resolt els dubtes que no ens podien resoldre els diccionaris
castellans. Mes productiva ha estat la consulta del diccionari de llatí bastit sobre un
corpus de textos clássics (Lewis i Short 1879). Només amb aquesta font hem estat
capacos de resoldre alguns sentits de Roig (trit, ignoscent i la primera accepció
á'estar). També hem aprofítat en alguns casos el Tesoro della Lingua Italiana delle
origini (en línia), que ens ha ajudat a orientar-me amb paraules com broc o ens ha
donat pistes sobre paraules que no hem pogut arribar a resoldre (bruixellat).
1J4
El Diccionario de Autoridades, en diverses edicions, está accessible en la página web de la Real
Academia Española fhnp://www.rae.es).
135
En aquest cas, ens ha servit mes per a descartar sentits en algunes paraules que per a definir-Íes.
Ij6
Els diccionaris de ¡'Academia francesa de 1798, etc. es poden consultar en la página web
(http://www.lib.uchicago.edu/efts/ARTFL/projects/dicos/) del Project for American and French
Research on the Treasury of the French Language. Cal destacar, per cert, la profunda dependencia
del DCVB de moltes de les definicions que apareixen en aquests diccionaris francesos.
86

Els diccionaris en anglés han tingut mes importancia en la redacció de les
defínicions que no en la comprensió deis significáis. La tradició lexicográfica
anglesa, basada en el diccionari per a aprenents de l'anglés com a segona llengua,
ha aportat una manera de definir mes entenedora i ágil. Especialment interessants
son les defínicions d'algunes paraules gramaticals, que presenten defínicions mes
adequades que les deis diccionaris tradicíonals.
A mes de diccionaris generáis, hem consultat diccionaris especialitzats o articles
especialitzats, amb major o menor fortuna, a la recerca deis sentits adequats per a
alguns contextos de Roig que cap diccionari d'abast general ens oferia. Poca
informació suplementaria ens ha aportat el diccionari de 1'argot de Chamorro
(2002), si de cas alguna pista per al verb runflar que ja donava Coromines. Mes
productius han estat els diccionaris d'oficis i teixits medievals (Martínez Meléndez
1989 i 1995) o els reculls de léxic de comerc medieval a Aragó (Sesma i Líbano
1982) i de termes del camp de l'armament (Alomar 1995). També hem intentat
afinar algunes defínicions de sentiments basant-nos en Marina i López (2001). I
hem buscat en Carré (2001b), sense éxit, algunes aportacions afegides a les
malalties que apareixen en 1 'Espill.
Hem aprofítat a bastament els estudis lingüístics i literaris fets sobre Y Espilla1
Aquesta bibliografía ha estat fonamental per a resoldre dubtes d'alguns hápaxs
(Colón 1997, Costa-Reus 1997, Vela 1996 o Veny 1993) o de termes que estaven
defínits en els diccionaris generáis de manera confusa o menys exacta (Duran 1990-
91). Les anotacions de Miquel i Planas (Roig 1929-50) i Chabás (1905) han estat les
b7
Hem contrastat una extensa bibliografía sobre VEspill i l'época coetánia de Roig: Riquer 1980,
Ainaud Escudero 1999, Badía 1999, Cabanes Cátala 1996, Cantaveila 1992 i 1993, Carré 1994,
1995c, 1996, 2001a, 2002 i en línia, Chiner 1995, Eusebi 1973, Serverat 2000, Ysern 1996-97,
Rubio Vela 1983, Ferrando 1978, Ferrando 1996, Guia 1998, Hauf2001, Martínez 1992 i Martínez i
Mico 1989-90, Morel-Fatio 1884-85 i Peirats 1998, 2001, 2002 i 2003.
87

notes a les edicions critiques que mes informació ens han aportat, tant peí que fa al
léxic difícil com peí que fa a la comprensió del text. Teñen menys interés les notes
d'Almela i Vives (Roig 1929) i les d'Almifíana (Roig 1990), sobretot peí que fa al
léxic. En canvi, la traducció de Miquel i Planas (Roig 1987) és ben útil i reeixida,
tot i algunes inexactituds, unes quantes interpretacions que considere errades i
alguns silencis sospitosos.
Estudis literaris com els de Martín Pascual ( 1996 i 1999),'39 Cantavella (1992 i
1993) o Cariñena (1997) ens han aportat informació essencial tant per a la
comprensió del text com per a la incorporació de notes culturáis a les definicions.
En aquest sentit, cal esmentar la utilitat de llegir alguns textos sobre la vida
quotidiana de I'época, com l'epistolari valencia publicat per Rubio (1998).
També ens han servit com a font de documentació principal l'estudi de Casanova
(1988) sobre el léxic de Cañáis i les aportacions a l'estudi del léxic d'altres autors
valencians del segle XV (Casanova 1999a i 1999b).140 En aquesta línia, els estudis
sobre paraules d'etimología dubtosa o de sentit fose que ha fet Colón han millorat i
corregit algunes de les definicions que feien els diccionaris generáis de lemes que
apareixen en Roig (Colón 1997). Mes generáis i de menor utilitat han estat estudis
globals com el de Colón (1993) o Bruguera (1985).
A voltes cap d'aquests recursos responia adequadament ais interrogants que
plantejava Y Espill. Per aixó hem hagut de basar-me en el CORDE (Corpus
Per bé que no és en absolut Ja tónica general, en uns quants casos, molí pocs, la traducció de
Miquel i Planas salta un petit fragment del text original. Sol coincidir amb passatges foscos. Les
notes de Vidal i Alcover que acompanyen la traducció solen ser encertades i productives.
139
Volem agrair l'ajuda inestimable de la Dra. Llúcia Martín a l'hora de buscar informació sobre les
imatges animáis de VEspill.
140
Hem consultat també altres estudis sobre cátala medieval que ens podien servir de guia o que ens
podien oferir passatges amb alguna dada nova: Bruguera 2003, Martines 2000a, Diéguez 2002,
Llobet2003.
88

Diacrónico del Español de la Real Academia Española, en línia).141 Per exemple, ni
el DCVB ni el DECat donaven cap tipus d'informació sobre la paraula tir de
VEspill. El DAG oferia la definició 'tipus de serp'. Hem pogut documentar la
paraula tiro en el CORDE amb aquest sentit en un text del segle XV, cosa que ens
ha permés completar la definició una mica mes aportant la dada que era un animal
verinós que provocava una mort molt dolorosa semblant a la de l'escurcó. En altres
casos, tampoc una consulta del CORDE ens solucionava els problemes. Llavors
havíem de recorrer a informació cultural que ens poguera facilitar la comprensió
d'alguns termes. Les pagines d'internet, amb publicacions especialitzades, han estat
una ajuda inestimable. Termes d'alquímia i farmacéutica {or potable), de la
medicina (les propietats de pedrés com el safir o herbes com Yagnuscast),
d'armament (are turqués), del dret (engany de mitges) o d'altres (brocari), hem
pogut trobar-los en diferents publicacions en línia o en pagines web. La informació
que n'hem extret ha estat fonamental per a oferir una definició mes afinada i per a
entendre contextos que no quedaven clars.
El cas deis proverbis ha estat el cas paradigmátic de la cerca d'informació
infructuosa. Llevat d'algunes compilacions (Conca i Guia 1996, 1998 i 2001), ens
ha estat impossible definir amb exactitud qué era un proverbi consagrat o qué
responia només a un ús de Fautor adobat amb l'estil sentencies de l'obra. Per aixó
hem buscat semblances amb proverbis castellans que de vegades han estat
productives (uns baten les mates, altres maten té una semblanca bastant evident a
unos cardan la lana y otros tienen la fama) o amb proverbis catalans mes recents,
141
Podeu consultar-lo en línia en la página de la RAE (http://www.rae.es).
142
Per a la comprensió cultural del text de Roig, ens ha calgut una documentado exhaustiva en
alguns casos, sobretot peí que fa a elements religiosos cristians o a practiques culturáis i creences
musulmanes. Vegeu Papartat de bibliografía per a les referéncies a les pagines web consultades i de
les quals he extret alguna informació valuosa.
89

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de /'«Espill» de Jaume Roiq
normalment mals de consultar (Castañeda 1920, Alberola 1928). I altres voltes, el
problema era decidir si un modisme o un proverbi que provenia de la tradició
bíblica s'entenia ja com un modisme o proverbi general. Quasi sempre que hem
topat amb casos d'aquests, hem optat per incloure'ls com a modismes o proverbis
(sembrar pedes ais porcs, per exemple), ates que la societat medieval estava
profundament impregnada deis elements bíblics.
L'aprofitament de la GCC en aquest diccionarí destaca, mes encara que en la
terminologia emprada,143 en la defínició de les anomenades paraules gramaticals. La
redacció d'aquest tipus d'entrades ha estat la mes laboriosa. A mes de la freqüéncia
d'aparició en el text de VEspill, alta o molí alta, cal afegir que son els lemes en qué
mes es pot apreciar la imbricació indestriable d'elements semántics i elements
sintáctics.144 Aixó ha implicat teñir com a referent, a mes deis díccionaris, deis
estudis de léxic i de les notes de les edicions que he pres com a base en el meu
estudi, les obres gramaticals.
L'obra de referencia, en aquest sentit, ha estat la GCC,145 pero, paral-lelament,
hem cónsultat sovint la Gramática descriptiva de la Real Academia Española
(Bosque i Demonte 1999, ja sistemáticament acarada en la GCC), la gramática de
Badia (1995) o la de Duarte i Alsina (1984-86). També hem accedit, amb resultáis
Vegeu Fapartat III, punt2.5.5.2.c sobre el metallenguatge del diccionarí.

144
Herrera Rodrigo (1998) ha resumit algunes de les difícultats de la defínició de les paraules
gramaticals, sobretot deis díctics. Llástima que només oferisca un seguit de critiques a les
definicions de diversos díccionaris castellans sense proposar-ne una defínició alternativa.
l4:>
La varietat de paraules gramaticals ens ha obligat a consultar diversos capítols de la GCC, alguns,
com els capítols de les relatives, els quantificadors els pronominals, etc., amb mes profunditat que
altres : Bonet 2002, Alsina 2002, Sola 2002, Gavarró i Laca 2002, Víana i Sui'ls 2002, Salvador
2002, Saragossá 2002, Sufier 2002, Hernanz 2002, Bel 2002, Brucart 2002, Brucart i Rigau 2002,
Sancho 2002, Rosselló 2002, Bartra Kaufmann 2002 i Colomina 2002. En general he intentat seguir
els conceptes que han reflectit els autors, amb tant de detall com he pogut. De vegades, pero, la
subtilitat d'algunes apreciacions síntáctiques era tanta que la informació no es podia traslladar a una
entrada lexicográfica (parlem, per exemple, deis múltiples matisos del si condicional en Salvador
2002).
90

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roip
bastant interessants per a la investigació, a una extensa gamma d'artícles que van
d'aspectes morfológics146 a aspectes sintáctics, tant en cátala com en algunes
llengües veínes.147
La informado que hem aplegat en diccionaris, gramátiques i recursos en línia
s'intenta sintetitzar en definicions que proven de seguir les pautes que he marcat per
al diccionari. Hem volgut presentar els sentits deis lemes tan detalláis com ens ha
estat possible. Aixó ha fet que, per exemple, les paraules sincategoremátiques
tinguen un gran nombre de definicions, moltes mes de les que trobem en diccionaris
generáis com el DIEC o el DIIFV (podeu comprovar-ho en entrades com bo, bono).
De totes maneres, hem provat de mantenir un equilibri que ens ha dut a englobar
sota una sola accepció els sentits que no tenien prou entitat per a separar-se. Així
volem evitar situacions com la que descriu Rasmussen (1992).148
2.5.5.3.d. Elaborado de la concordanga lematitzada
La concordaba lematitzada d'una obra és una concordanca ordenada per lemes.
Tot i que hi ha una proposta de lematitzador automátic per al cátala, el programa
encara no está perfeccionat i la recuperabilitat de les dades no és l'óptima (Garrido
Encara que la morfología no té un paper central en el diccionari, com és normal, sí que hem fet
constar algunes dades morfológiques mes enllá del tradicional etiquetatge del lema i el sublema en
una categoría gramatical concreta. Ens referim, sobretot, a les observacions sobre la morfología deis
pronoms febles o de l'article determinat.
147
Vegeu Casanova 1983 i 1989, Bastardas 1979, Arias Álvarez 1994, Bartning 1992, Carrete 1987,
Elvira 1984, Eriksson 1994, Iordache 1977, Waugh 1976,De Gorog 1972, Delbecque 1992,
Draskovic 1984, García García 1993, Garrigues 1998, Linder 1971, Marcq 1973, Martí i Castell
1984, Martines 1999, Martines en premsa, Montero Castelle 1992, Montserrat 2002a i b, Pavesi
1987, Palau-Martí 1977, Rothwell 1971, Suñer 1981, Russell-Gebbett 1976 i Vidalenc 1984.
148
Considerem que Rasmussen (1992: 38) pot teñir rao quan critica una definició de la preposició de
amb 79 accepcions diferents. En canvi, no creiem que encerte quan generalitza assegurant que "otro
vicio son los intentos incontrolados de exhaustividad, que terminan en largas enumeraciones de
todas las posibles acepciones" (1992: 38). L'exhaustivitat és necessária en un diccionari historie, bé
que sempre amb equilibri.
91

et al. 2000). A 1'espera que el programa millore en un futur, de moment el métode
per a elaborar aquest tipus de concordances no deixa de ser tradicional. Així ho
reconeix Cameron (1996) quan parla de la faena de lematitzar una concordanca:
Malheureusement au cours des vingt derníéres années la technique que j'ai utilisée pour
faire les concordances n'a pas changé. D'abord je fais le tri du texte entier, les mots sont
separes et classés par ordre alphabétique. Je lis les textes et j'ajoute manuellement des signes
descripteurs, ensuite il y a un nouveau tri, une relecture de la concordance, un rajout d'autres
signes et un troisiéme tri est alors operé. Ensuite je rassemble les mots par catégoríe
grammaticale en faisant un fichier á part qui classe tous les mots selon l'ordre voulu - toutes
les parties du verbe sont groupées sous la forme de l'infinitif. S'il n'y a pas de forme infínitive
dans le texte je l'ajoute ou j'ajoute les lettres qui manquent entre crochets. Je fais suivre la
forme singuliére de celle du pluriel, quand elle existe! Je dois admettre queje n'insére pas la
forme singuliére quand elle est absenté. Parfois je groupe les différentes formes
orthographiques. Et ainsi de suite. Malheureusement je n'ai pas suivi de politique rigoureuse
dans ce domaine. Une des raisons pour cette apparente négligence est qu'en tant qu'étre
humain je suis sujet á des défaillances et que dans une concordance comme celle des Oeuvres
poétiques de Du Bellay qui comporte plus de 700 pages, il m'a été impossible d'éviter de faire
quelques exceptions á la regle queje m'étais imposée.
La lematització de la concordanca de YEspill ha estat l'última fase de la
investigació, ja que s'ha basat en els lemes que consten en el lemari del diccionarí.
El resultat es presenta en I'annex en forma de fitxer dins el disc compacte.149 En els
dos hi ha els exemples, els lemes i l'accepció, pero en un les dades s'ordenen peí
lema i en l'altre per la forma de 1'ocurrencia.
Amb aquesta concordanca lematitzada queda classifícat tot el léxic de Jaume
Roig, ocurrencia per ocurrencia. Aquesta informado será de molt de valor per a
tractaments estadístics sobre la llengua medieval i prendrá una dimensió nova quan
149
Hem decidit oferir aquesta concordanca lematitzada en suport electrónic perqué pensem que aixó
la fa mes fácil de consultar.
92

puga ajuntar-se amb la d'altres autors. En el fons, aquesta és la filosofía del projecte
marc en qué s'inclou aquesta tesi doctoral: generar un material d'investigació que
no siga únicament finalista en si mateix, sino que permeta aplicar-hi noves
investigacions que ens facen conéixer millor la nostra llengua medieval: aixó son
les edicions critiques i les concordances de la primera fase del projecte i aixó son
els diccionaris que, a poc a poc, s'aniran desgranant d'aquesta segona fase del
projecte marc d'investigació.
93
Héctor Gonzálvez i Escolano Preiiminars al Diccionaríde ¡'«Espill» de Jaume Roig
IV. Balan?
Quasi sis segles després que Jaume Roig brunyira el seu Espill, he volgut
comprovar qué s'hi reflectia. El pas del temps i la descuranca l'havien entelat amb
aigües i ratlles. Per sort, durant el segle XX, diversos fílólegs amb esperit de
brunyidors han volgut retornar el Ilustre a aquesta obra cabdal de la literatura
catalana. Ara, aquesta tesi doctoral se suma ais esforcos per enllustrar un Espill que
a poc a poc recupera l'aspecte original, d'una prístina lluentor. Amb aquesta tasca,
amb el frec insistent i interdisciplinar de la lingüística, l'ecdótica, la literatura i la
historia, tornem a veure-hi ciar, tornem a trobar-hi el reflex d'una societat llunyana,
d'una llengua que ha passat pero que encara román, d'una cultura que ens ha
pervingut només a bocins. I en un joc de perspectivisme propi deis espills, si hi
mirem bé ens hi podrem veure nosaltres, una societat que ara té una identitat que fa
segles era diferent,150 una llengua que tingué un passat pero que no sabem si tindrá
un futur, una cultura que s'esmicola i que necessita, potser, el lligam malmés de fa
sis segles.
El Diccionari de l'«Espill» és el resultat de la definido i 1'inventan, sense
excepció, deis mes de 7.000 lemes usats per Jaume Roig en el seu llibre. Els 7.000
lemes i escaig concentren les 45.556 ocurréncies léxiques de l'obra, amb vora
11.000 formes gráfíques i morfológiques diferents. Aquest volum de vocabulari ha
generat quasi 9.000 accepcions. Tota aquesta riquesa léxica es completa amb vora
2.000 construccions distribuídes en coHocacions, locucions, perífrasis, modismes i
Vegeu una exceHent visió sobre l'adquisició de la consciéncia idiomática deis valencians en
Ferrando 1980.
94

proverbis.151 El eos del diccionari es completa amb mes de 9.000 exemples que
intenten iHustrar cada accepció arreplegada en la microestructura deis articles.
Les definicions deis lemes i les construccions de VEspill s'han intentat fer de
manera detallada i clara. El fet de ser un diccionari del léxic literari d'un autor i
d'estar basat en un corpus ens ha permés ampliar algunes definicions amb dades
culturáis sense les quals no es podría entendre el text del metge valencia. Pensem
que, molt sovint, Roig fa servir paraules carregades de simbologia o d'informació
cultural. Només aquesta informació suplementaria al sentit denotatiu habitual del
lema justifica que s'utilitze en VEspill. Per aixó considerem que, si bé en un
diccionari general potser seria discutible si cal incorporar o no aquesta informació a
les definicions, en els diccionaris d'autor son dades indefugibles. Exemples com les
definicions & águila (on s'esmenta la capacitat per a rejovenir que té aquest animal
segons la tradició cultural de l'época), pelicá (amb una informació semblant),
agnuscast (amb l'esment de l'ús que se'n feia com a anafrodisíac), lloba (amb la
menció deis costums amorosos), etc., representen bé aquesta voluntat de tendencia
mínimament enciclopédica i son una nova dada que el diccionari ofereix, molt útil
per a qui vulga estudiar el poema de Roig des del punt de vista cultural o literari.
Si mirem VEspill a través d'aquest diccionari, descobrirem una llengua brillant,
viva, un retrat de la parla quotidiana del segle XV. Potser és aquesta l'obra del segle
d'or de les lletres catalanes que millor reflecteix l'ambient lingüístic valencia de
l'época. Per bé que el text está mediatitzat per una estructura encotillada en versos
tetrasíHabs, Roig va saber bastir entre aqüestes parets tan reduídes un verdader
151
Generalment, les col-locacions no s'han marcat amb el codi de primers enregistraments i primeres
documentacions, ja que considerem que son estructures a les quals totjust ara comencem a donar-Ios
presencia en els diccionaris. Per tant, el mes normal és que no apareguen en els diccionaris histories,
on només consten, si de cas, en els exemples, i sense cap tipus de sistematicitat.
95

monument a la llengua del seu entorn. Es sorprenent que el metge valencia haja
aplegat una amplitud de registres tan dispar, des de la llengua del dret a la llengua
del poblé baix.
Una revisió rápida del lemari que presente ofereix una imatge ben exacta de la
riquesa lingüística de Roig. Obra de la seua época, VEspill encara guarda flaires de
la influencia culta de la Cancellería. Una influencia culta que demostren alguns
parlaments del Tirant i que encarna potser millor que ningú Joan Roís de Corella.132
Paraules com ara abominable, pérfidament, latriament, ignoscent, perpetuar,
pravitat, recogitar, fecunditat, adjutori, rúbrica, contaminar, benigne o insipiencia,
curiosament algunes compartides amb Joan Roís de Corella, ens aproximen al costat
mes erudit de Jaume Roig i delaten una formació cultural que res no pot envejar de
la que podia teñir un Cañáis molts anys abans o un Corella pocs anys mes tard. De
fet, algunes paraules, com contaminar, herencia, comunicar, harmonía, insipiencia
aforismal o fecunditat, son primeres documentacions en la nostra llengua o es
troben entre les primeres documentacions.153 Aqüestes dades, sens dubte, donen
l'auténtica dimensió a un text que moltes voltes només s'ha vist com un depósit del
léxic mes coHoquial i mes lleuger.
Fins a cert punt, és lógic que VEspill s'haja observat sovint com un monument a
la llengua mes coHoquial i viva.13 No debades, bona parí del léxic que traspua
l'obra es pot considerar de registre coHoquial. 3" Son moltíssims els lemes que
152
Per a una caracterització provisional de la llengua de Corella, vegeu l'estudi de Casanova 1999.
153
Algunes avancen la primera documentació que n'havia donat Casanova (1999) en Corella.
154
Aquesta llengua viva que trenca amb la tradició cancelleresca ha estat analitzada per Ferrando
(1980) en un estudi fonamental. Segons Ferrando (1980: 106), el Tirant i VEspill son les primeres
mostres del trencament conscient amb la llengua de la cancellería i, per tant, el primer clevill en la
koiné del XV. Vegeu mes dades sobre l'evolució de la llengua en Ferrando i Nicolás 1993 i Nadal i
Prats 1996.
155
Curiosament, com ha demostrat Antonia Carré, ben pocs deis mots que usa Roig apareixen
estigmatitzats com a mot grosser i pagesívol en les Regles d'esquivar vocables (Carré 1993). Deis
96
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de l'«Espill» de Jaume Roig
donen un gust de llengua viva i popular i que demostren que el text de l'Espill está
bastit sobre l'algemia a qué aspira Roig.15 Podem considerar que son lemes
populars paraules com ara: acacar, coceguelles, desficiós, 3 abeixar, cornut,

58
embabuixar, tabuixar, enfitar, enrabiat, esbalair, empagesit, bagassa, barrinar,
xaquiós, escaltrit, pixar, gaiol, fembrer, gorrar, porrería, potros, modorro,159
porro, granat, raixós, gafet, ocios, escalivar, enconar, badoc, manya, niu, guisa,
becar, coix, mane, etc. I potser un escaló mes avall, trobaríem bagasser,1 ' figa,
merdós, puta, putería, etc. Pero a mes deis lemes populars, el diccionarí també
aporta accepcions de paraules que son innegablement coMoquials i que, a mes, la
nostra lexicografía havia datat mes tardanament: beure en el sentit de 'embriagar-
se' o matar en el sentit de 'molestar molt'.
Un recurs molt habitual en el léxic popular i que també trobarem en Roig son els
compostos expressius: giramante lis, picamartells, rosegaaltars, saltamartina. En
paraHel amb la composició, hi ha el gust popular per la sufixació (fembrassa,
rebedor, porrejar, regatejar, etc.), algunes paraules de les quals han pervingut fíns
ais nostres dies. I entre els sufíxos, no podien deixar de constar els sufixos
diminutius, tan característics del valencia i tan freqüents en sor Isabel de Villena,
doblets sancionáis que apareixen en l'Espill, 73 ho fan amb el mot recomanat en exclusiva, 18
solament amb el mot condemnat, 4 amb el mot censurat com a predominant respecte al recomanat i
en 13 predomina la forma acceptada respecte a la forma sancionada. En uns altres 5 casos, el parell
está representat amb la mateixa freqüéncia en les dues formes.
156
Per a mes informació sobre aquesta paraula i les implicacions que se'n deriven, vegeu Ferrando
1980: 64 i Colón 1997: 3-ss.
157
Per alleugerir el discurs, els exemples se citen únicament amb la forma masculina del lema. Aixó
no implica que la forma masculina estiga sempre documentada, ja que en casos com coix o mane,
només testimonien! en YEspill de Roig la forma femenina.
158
Vegeu Gimeno 1998: 116 per a la documentació d'aquest mot en la lexicografía valenciana.
159
Vegeu Gimeno 1998: 80 per a la documentació d'aquest mot en la lexicografía valenciana.
160
Algún popularisme donat com a primera documentació en Corella per Casanova (1999: 98) ja es
troba en YEspill de Roig (arigó, variant formal d'erigó).
161
Bona solució, aquesta, viva encara en molts parlars, per a fer retrocedir el castellanisme/?z/fóro.
97
una altra obra carregada de trets populars: filiet, beateta, baixet, poquet, lluquet,
mongeta, caseta, cabreta, coeta, etc.
Un altre element que delata la vivesa de la llengua incorporada a V Espill son les
interjeccions i les onomatopeies que s'amaguen entre els versos: eh, ah, ai, bufl xufl
befl bafl oh, etc. Pero, potser, el que millor caracteritza el registre popular de Roig
és la gran quantitat de modismes i proverbis que incorpora en cada racó de l'obra.
Alguns consten ja en el DCVB, el DAG o el DECat {prear menys que unfesol o
prear menys que una figa, donar del peu, voltar redó, a regna solta, a la serena,
perdre lo sest, tornar en sest,fer-se botes, ser joc de falles, traure el flabiol sense
cera, etc.), pero en altres casos el text de Roig forneix primeres datacions per a
molts que constaven en els diccionaris amb data mes tardana {mala fe, donarse
brasa). D'altres s'enregistren per primera volta respecte a la nostra lexicografía
histórica: aconsolar lo ventrell, de dur cervell, de molt parlar e poc obrar, preñare
tema, no lleixar rastre de sospita, gran os a roure, etc. Aquests nous
enregistraments, pero, s'han de relativitzar molt. Els nostres diccionaris histories
arrepleguen fraseología, sí, pero no son tan sistemátics com en l'arreplega de lemes
i d'accepcions deis lemes. Per aixó trobem un índex mes alt d'ítems no documentats
o no enregistrats entre els modismes i proverbis que entre els lemes.
La dimensió de l'ús viu de la llengua es completa amb les coHocacions. La
tendencia a coocórrer que teñen alguns mots és característica i típica de cada
llengua i és una de les senyes d'identitat mes própies. El Diccionarí de l'«Espill»
intenta arreplegar sistemáticament les coHocacions que s'amaguen en el llenguatge
de Roig i amb aixó provem d'arredonir el dibuix d'una llengua i una cultura que
cada volta ens queden mes lluny. El material que ofereixen les coHocacions és
98

imprescindible per a l'estudi semántic historie. Pensem ara, per exemple, en el valor
que poden teñir les coHocacions per a un estudi que vulga constatar la substitució
del verb haver a favor del verb teñir en la nostra llengua. Veure les possibilitats de
combinatoria deis dos verbs al llarg de la historia és essencial per a aquesta faena. I
també ens permetria identificar fins a quin punt compartim o no un substrat cultural
amb altres llengües com, posem per cas, el castellá, l'occitá, l'aragonés o el francés.
El contacte amb altres llengües també és una dada fonamental per a la nostra
historia de la llengua. El despullament sistemátic de tot el léxic de Roig permet ais
estudiosos de la sociolingüística histórica una informació valuosíssima del contacte
de llengües en 1'época del XV valencia. Pensant que els castellanismes i
aragonesismes que Roig aboca en els seus versos eren segurament per a ell un
element mes de la llengua, sense 1'estigma de paraula forana, aquest diccionari no
marca, com sí que ho fa, per exemple, el DCVB, que paraules com trasnochar o
aposentar son castellanismes. Pero aixó no impedirá que els estudiosos hi puguen
trobar alguns lemes que devien incorporar-se al cátala des del castellá o
l'aragonés: trasnochar, almorzar, aldea, colmena, mariposa, pelea, pardo,
~ Son nombrosos i exceHents els estudis sobre el contacte de llengües a! Regne de Valencia.
Vegeu, per exemple, Frago 1980 i 1986, Colomina i Ponsoda 1995 (per al segle XIII), Gimeno 1995
(per al segle XIV), Casanova 2001, Fort i Cañellas 2002 i Martines 2002.
163
Com destaca Frago (1986: 53), les comunitats lingüístiques minoritáries s'assimilaren a les
majoritáries, pero hi deixaren petjades inesborrables. Aquesta assimilació lingüística podría haver
donat resultáis també en altres camps de la llengua, com ara el fonétic: vegeu, per exemple, la teoria
de l'anivellament lingüístic exposada en Alarcos Llorach 1983: 74-ss.
164
A aixó se suma la dificultat de destriar quines paraules son aragonesismes i quines castellanismes,
ates que l'aragonés de l'época ja tenia fortes empremtes del castellá (Frago 1986). De fet, Josep
Martines (2002) ha presentat un treball documentadíssim sobre la via d'entrada de diversos mots que
s'han considerat aragonesos. Sembla, pero, que mots com els que hem citat teñen origen castellá i
l'aragonés, en tot cas, podría haver ajudat a afermar-los en la nostra llengua. El mateix Josep
Martines destaca que els aragonesos que s'incorporaren a la població valenciana venien de zones
d'Aragó (el centre i el migjorn) ja fortament castellanitzades (Martines 2002: 169).
165
Per a mes comentaris sobre la influencia mutua de l'aragonés i el cátala, vegeu Colón 1993: 75-
85. La influencia es fonamentava en la convivencia de repobladors aragonesos i catalans (Guinot
Rodríguez 2002) i en els contactes comerciáis (Rubio Vela 2002).
99
ruido, vado,168 perro (amb el sentit d'insult), etc.169 Alguns castellanismes o
aragonesismes que Casanova documenta per primera volta en Corella, ja es
documenten en Roig: aposentar, blasonar, coga, estrado o endechar. Algunes
paraules que provenen de 1'aragonés o del castellá es troben ja plenament integrades
a l'estructura fonológica del cátala: xop (Frago 1980),170 corder (Colón 1997).
Aquesta última paraula, corder, es mostra en convivencia amb el sinónim cátala
anyell al llarg de Y Espill, encara que amb una distribució numérica inferior.171
Corder, ransal o res, totes tres usades en 1'Espill, testimonien una de les vies
d'entrada deis castellanismes o aragonesismes, el léxic de la ramaderia (Gimeno
1999). A mes d'aquest símptoma d'hibridisme de solucions lingüístiques, l'obra de
Roig també ens ofereix dos compostos expressius (menja-bonico, caga-poquico)
que traeixen la importancia de la llengua aragonesa en la Valencia del XV. El sufíx
-ico devia teñir certa vigencia si permetia a Roig formar compostos com aquests.172
Aquesta convivencia amb les solucions castellanes i aragoneses va ser, potser, el
detonant de la hispanització del léxic cátala que es va produir a partir del segle XV
Sembla que la documentado (Martines 2002: 170) confirma que almorzar és un mot castellá,
instal-lat en la nostra llengua potser amb l'ájuda de l'aragonés.
167
També documentat com a mot castellá per Martines (2002: 172).
168
També d'origen castellá (Martines 2002: 175).
169
Coromines manté, pero, que paraules com colmena deuen provenir del mossárab. En canvi,
algunes aportacions mes recents (Martines 2002) la relacionen de manera definitiva amb el castellá.
Sobre les relacions d'algunes paraules castellanes o aragoneses amb el suposat mossárab, vegeu
Colón 1994.
170
Josep Martines (2002: 170) ha destacat que potser aquesta paraula ha entrat al valencia a través
del contacte amb el comer? castellá de fusta, pero que es documenta préviament en textos
aragonesos. Vegeu també Frago (1980: 412).
171
A l'hora de la veritat, tant corder com anyell mantenen una distribució de tres ocurréncies amb el
sentit de cria de Povella que no arriba a un any. Les altres quatre ocurréncies d5anyell teñen a veure
amb el sentit que ha quedat fossilitzat en valencia com a referent religiós.
172
És interessant de comprovar ací la forma bonico, que tan de corcoll ha dut Joan Coromines
(DECat: II, 84b, s.v. BONIC). Segons Coromines, devia ser un mossarabisme, perqué quan Roig usa
paraules aragoneses ho avisa (i cita el proverbi aragonés deis versos 6569-72). Paraules com
provinents del castellá o l'aragonés com ara colmena, xop o corder poden donar-nos la pista que
aquesta menja-bonico i caga-poquico no son mes que híbrids de cátala i castellá o aragonés.
Hibridisme que en alguns trets ja devia haver-se fet natural per la impossibilitat o el desconeixement
a l'hora de separar qué era o no cátala estríete.
100

Héctor Gonzálvez i Escoiano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roiq
(Colón 1993: 85-ss.). L'Espill mostra encara un estat de llengua en qué conviuen
opcions gaHoromániques i hispániques: guarir/curar, tostemps/sempre,
maridar/casar, negarlofegar, orblcec, HangarIgitar, cloureltancar, jaquirldeixar-
lleixar, davallar/baixar, etc. En canvi, en alguns altres parells, la substitució de la
solució gaHorománica per la hispánica no havia comencat en Roig (plaure i no
agradar, atényer i no aconseguir) o ja s'havia materialitzat a favor de la solució
hispánica {matar i no occir, boda i no noces —només apareix lexicalitzat en la
coHocaciópa de noces).
Les paraules castellanes o aragoneses inventariades i les lluites de doblets
hispánics i gaHorománics que encara es donen en Roig ens demostren que Y Espill,
com esmentávem mes amunt, ens pot ajudar a veure'ns-hi reflectits. Amb dades
com aqüestes o com les que aporten Casanova en els seus diversos estudis (1988,
1999a i b), en el camp literari, o Gimeno (1995 i 1999), Veny (1991) o Martines
(2002), Diéguez Seguí (2000 i 2001) i Joan Ponsoda (1996), en els textos jurídics o
documents, anem entenent a poc a poc el mosaic lingüístic de l'época. Un mosaic
que dista molt de la idea de puresa que sovint hem enllacat amb la llengua del XV.
Si el prejudici de la puresa de la llengua del XV, com veiem, s'ha d'agafar amb
pinces, una cosa molt semblant passa, a la vista de les dades del diccionari, amb la
distribució geográfica de certes paraules. Un diccionari de tots els clássics de la
nostra llengua ens permetria dibuixar les isoglosses d'algunes peces léxiques i
comprovar que no responen a les isoglosses actuáis. Aixó ens permetrá desmitificar
prejudicis sobre la valenciania o la catalanitat d'alguns mots. Paraules que han estat
estigmatitzades com a catalanismes o que son suspectes de poca valenciania173
17j
Vegeu-ne una llista en Colón (1997: 21-ss.), que aporta dades sobre la documentació d'aquests
mots també en el Tirant.
101
(estona, ocell, aquest, llavors, dones, brollar, seure/siure, aturar, estalviar, nafra i
nafrar,114 vedell, etc.) apareixen en els versos de VEspill. En un segon grup de mots,
Roig demostra que paraules amb formes que hui marquen la zona geográfica, en la
llengua medieval convivien a Valencia: eixirlsortir, serveilservid, espüllmiraü,

73
fred/gelat, renyólronyó, trigarItardar, dinsldintre, graó/escaló, cinqué/quint,
aquestlest, ¡lavar-/rentar, llevarlalqar, xiquetlpetitlmenut, xiquet/minyó,
rotn/dolent, llevar!traure, etc.
Aixó no vol dir, pero, que Y Espill no aporte un bon cafís de léxic propi del
valencia o del cátala occidental:1 7plegar (en el sentit de 'arribar'), melic, verdader,
madrina, hedra, grañera, rabosa, tragar, alacrá, torear, ausades, alendar, june,
avear, acagat, coa, aladre, tempre, etc., o algunes solucions léxiques que
només es mantenen vives en punts del valencia (devers, amb el sentit de 'cap a, en
direcció a', que Colomina (1985: 189) documenta al Vinalopó Mitjá)182 o de
solucions fonétiques própies del valencia o del cátala occidental (sancer, Hangar,
174
Aquesta paraula encara és viva en part del valencia. A Elx, per exemple, encara s'utilitza el verb
nafrarse.
175
Tot i que la forma valenciana general és dins, en algunes zones de l'alacantí continua usant-se
dintre i dins indistintament (Colomina 1985: 187).
176
En aquest cas, en Y Espill de Roig el sentit 'de poca grandária' només el teñen xiquet i petit.
Menut només consta en la locució adverbial per menut ('al detall').
177
Aquesta tendencia a valencianitzar el léxic usat en les obres literáries arriba a Pesplendor en el
segle XV, pero, com diu Casanova (1988: 244), l'inaugurador d'aquest corrent és Antoni Cañáis, en
pie segle XIV: «Amb ell fa aparició una capa léxica nova que s'intensificará durant el XV, que
desarcaitzará, desoccitanitzará, hispanitzará i particularitzará el léxic valencia».
178
El Dr. Josep Martines ens fa notar que rabosa, i possiblement també hedra, son d'origen
aragonés.
179
Vegeu Gimeno 1998: 217 per a la documentació d'aquest mot en la lexicografía occidental
(valenciana, tortosina i nord-occidental).
180
Potser caldria replantejar-se si la forma tremp hauria de ser o no la forma principal en el
Diccionari valencia de PIIFV a la vista d'informacions com aquesta.
181
Vegeu en Ferrando (1980) un aplec de léxic propi del valencia que podem trobar en el segle XV i
una explicació sobre la formado del valencia en Ferrando 1989.
182
El DCVB el testimonia amb el valor aproximatiu temporal a les Ules.
102
Jaure, traure, maravella, llangol, naufregar,180 etc.).1 4 I si hi ha algún tret valencia
del léxic, possiblement és el que té a veure amb la gran quantitat d'arabismes que
incorpora la variant valenciana, fruit de la convivencia cultural amb els árabs.1 5
Abunden en VEspill de Jaume Roig mots que afecten diversos camps semántics i
son generáis a tot el valencia i, molts, també del cátala general (Rubiera 1993):
balaix, safir, ambre, eixávega, mese (totes fruit del comer? marítim); alquimista,
alcofollat, xaquiós, adives (ámbit científic); racó, raval, alcova (parts de la casa o la
ciutat); mesquita, algemia, alguatzir, alfaquí, mostassaf, almogáver, sala, suna,
alcandora (mots propis de la civilització islámica); aljub, dula, tarquim, alcavó,
garbell o alquería (léxic quotidiá). Finalment, trobem en VEspill el morfema
mantingut en valencia -iment per a la formació de substantius a partir de verbs com
créixer (creiximent). Aquesta tria morfológica és absolutament coherent amb la
resta de substantius formats sobre verbs de la segona conjugado acabats en -er o -
re i que també teñen el sufix -iment en VEspill: retorciment, batiment, moviment,
rompiment, enteniment, etc.
Un altre apunt de la utilitat del Diccionarí de l '«Espill» que cal esmentar és que
també pot servir per a dissipar dubtes sobre la genuínitat de certes paraules. Els
últims anys s'ha estés el costum entre certs sectors d'aplicar un excés de zel a l'hora
de jutjar si les paraules son genuínes o no. Aquest tendencia, comprensible atesa la
situació sociolingüística en qué vivim, ha arraconat, pero, formes o mots que no
18j
Cal destacar que la forma naufregar és la forma que caldria acceptar en la normativa actual
(Colomina 1992a: 29), ja que és I'evolució que correspon a la fonética histórica. Vegeu mes dades
sobre aquesta forma i algunes altres que es troben en la mateixa situació en Colomina 1992a i b.
184
Podeu observar les formes fonétiques en la concordanca lematitzada. Vegeu Ferrando 1980 per a
mes dades sobre la caracterització fonética del valencia del XV.
185
Els fragments del text en qué Roig fa referencia a costums musulmans son relativament freqüents.
Devien ser ben coneguts en l'época (recordem, per exemple, la referencia a la teoría musulmana del
fetus adormit —vs. 8944-63—, una referencia cultural que no explica cap editor de VEspill i que fa
molt fose aquest fragment).
103
teñen res de forá. La revisió léxica deis nostres clássics ens dura a poc a poc a unes
afirmacions mes documentades i mes científiques, si així es pot dir. Formes com
servid, verdader, mesclar, clero, cresol, descuidat o orde, documentades en Roig,
han estat suspectes o encara ho son, de teñir certa filiado castellana o, simplement,
s'han judicat incorrectes. Potser el cas mes sagnant és el de cervo (la solució
clássica catalana, com demostren els testimonis de Roig, March, Eiximenis, Metge,
etc.), variant que en un excés de purisme ha estat relegada en l'estándard a favor
d'una solució cérvol que Coromines qualifíca de 'solució popular bárbara' (DECat:
II, 687b, s.v. CERVO). I no podem oblidar l'ús de la forma agó, forma bandejada
del discurs escrit formal per no sé ben bé quines raons. Corre la brama entre alguns
correctors i professors (fins i tot universitaris!) que agó no es pot usar com a
pronom anafóric ni catafóric en un text escrit, i que ha de substituir-se per aixó.
Curios, com a mínim, que l'únic valor d'agd en Roig siga el de pronom anafóric i
catafóric en un text escrit.
El cabal terminológic que s'inventaria en el Diccionarí de l'«Espill» de Jaume
Roig té una gran utilitat per ais estudiosos de di verses branques d'especialitat que
vulguen acostar-se al panorama medie, jurídic, etc., del nostre passat. Abunden en
el text de Roig tecnicismes medies com creticar, dies crétics, discrasia, poplexia,
paralitiquea, caquexia i molts altres que ens poden orientar sobre els costums
medies i la cultura sanitaria de 1'época. Molt semblant és el cas de la gastronomía
(orelleta, menjar blanc, etc.), el cas de la confecció de teixits i roba {sendat, setí,
domas, duai, verví, estamenya, bruxelles), o el cas del dret. En la terminología
jurídica de Roig trobarem molts conceptes que provenen deis Furs (rampellament,
186
En cérvol es reprodueix el mecanisme de dissimular un castellanisme real o imaginat afegint-hi
una - / final, ja que hi ha la sospita que les paraules acabades en - o no son catalanes. És un fenomen
semblant al que trobem en llombrígol, nínxol, etc.
104

Héctor Gonzálvez i Escolarlo Preliminars al Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig
crebantament, quitament/quitanga, agabellar, engany de mitges, dar sentencia en
abséncia, acensit, retractar, encantar, etc.) que son fonamentals per a un estudi
historie de la nostra jurisprudencia. Pero la mirada ais termes de Roig també ens
pot obrir les portes cap al futur. Fa mes de quinze anys, Casanova (1986) ja va
preconitzar que 1'estudi deis textos jurídics antics era un pou insondable per a la
normalització terminológica de 1'administrado i la jurisprudencia.188 Tot i que la
tasca sembla que ha acabat i que s'ha normalitzat la nostra terminología, no hem
pogut evitar certa recanca en llegir els termes quitament o quitanga en l'obra de
Roig. Quina opció mes enriquidora per al que els comentaristes esportius
insisteixen a perpetuar (fins i tot ja en TV3) com ajiniquitol
Mes enllá del léxic, el diccionari també ofereix informació sintáctica d'interés
per a la historia de la llengua, com la constatació que el verb ser mantenia el valor
locatiu sistemáticament i només era substituir, peí verb estar en contextos en qué
s'indica una situació durativa o mes o menys permanent (estarse al Hit, estar la
pols en térra). En el cas de les preposicions, constatem ja la confusió típicament

190
valenciana de les preposicions amb/en, embrionaria encara i peregrina: «Lo
desmamar / partex 1' amor / en 1' amarguor / d' acéver groch, / qual en lo broch / de
llus mamelles / se posen elles / quant los desmamen (vs. 9830-37)». També en la
preposició en, el diccionari arreplega l'ús sistemátic de en com a introductor de
Riquer (1980: II, 348) i Casanova (1986: 99) ja havien advertit que els conceptes jurídics son
fonamentals per a poder entendre les obres literáries del XIV i el XV.
188
«Actualment, a mes a mes, la necessitat del seu estudi [de la documentado jurídica antiga] és mes
imperiosa perqué vivim en un moment de redrecament i d'establiment del llenguatge administratiu
cátala, i si volem fer acó bé i amb encert, i entroncar amb la tradició catalana, devem estudiar aquest
llenguatge: seleccionar els mots i construccions aprofitables, veure en Pevolució d'aquesta prosa qué
hi ha d'extern i qué hi ha d'evolutiu, delimitar els mots d'abast geográfic dialectal, precisar els
significats deis vocables antics i estudiar l'estil deis formularis» (Casanova 1986: 76).
189
Aquesta distribució canviará al llarg deis segles XVI i XVII (Martí i Mestre 1994: 199-ss.,
Schmid 1988: 122-ss. i Ramos Alfajarín 2000).
190
Aquesta confusió ja es veu en March, on alguns contextos sintáctics poden fer interpretar ja
aquesta neutralització: ab molt delit, mas non tant que s'estenga tolre dolor (AM 112 143).
105

topónims,191 tendencia contraria a la sanció de la normativa actual. Una altra
aportado d'interés per a la sintaxi és la documentado d'usos intensius o
ponderatius de l'article determinat (que retengué/1' é scrit desús, /lo menys confús
/que hépogut, vs. 16200-16203) i de l'ús com a article abstractivogeneralitzador
(mals / he cominate / tote investigua / he los castigua, / lo pus cubert / ffa pus
hubert, res no li* s cela, vs. 4818-4822).
Com hem vist, des del punt de vista lingüístic, el diccionari d'autor de Jaume
Roig és «una mina de contento» per a qualsevol investigador de la Ilengua. Un
diccionari d'aquestes característiques compleix a bastament l'objectiu de fornir un
cabal riquíssim de dades lingüístiques que donen joc des del punt de vista historie
per a les disciplines de la morfología i la sintaxi (sobretot les dades de l'apartat de
les observacions), la semántica (amb el despullament sistemátic de totes les
accepcions de tots els lemes de Roig), la fonética (amb les concordances
lematitzades amb totes les grafíes ordenades peí lema) i la sociolingüística (amb
P inventan de tots els mots que testimonien una convivencia lingüística ben
peculiar).
L'estudi minüciós del léxic de Roig ha anat desgranant, al llarg d'aquesta
investigado, suggeriments i pistes que poden ajudar a polir el text de Roig. Fer el
diccionari d'una obra literaria és, vist ara en perspectiva, la manera mes intensa de
conéixer-ne els secrets mes pregons. Sovint implica reconstruir el procés mental de
Pautor o, com a mínim, un esforc inteHectual per a poder reconstruir-lo. Perqué no
n'hi ha prou a preguntar-se: «qué vol dir aquesta paraula?». Les dificultáis de
l'estudi semántic d'un text literari —i com mes antic, mes encara— s'estenen a
191
Les dades coincideixen amb el material que aplega Cabanes (1989).
106
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de ¡'«Espiil» de Jaume Roig
frases i, fíns i tot, contextos complets, sense els quals no podem albirar mes o
menys encertadament el signifícat d'un mot. Aixó, en VEspill, arriba a límits
impensables. Aquest plantejament requereix treballar amb el dubte metódic aplicat
a la paraula, a la frase, al context i, molt sovint, al text. És aquest dubte metódic el
que ens ha permés replantejar algunes lectures defectuoses que proposaven les
edicions de VEspill que s'han fet fíns ara.
Després d'haver acarat les dues edicions mes recents i fiables (Peirats 2001 i
Roig 2000) amb les edicions tradicionals, i després d'haver elaborat el diccionarí de
VEspill, considerem que hi ha dades noves i propostes que es podran teñir en
compte en una próxima edició de l'obra de Roig.192
Un grup d'alteracions del text té a veure amb la segmentació d'algunes
seqüéncies de mots. Per exemple, proposem de modificar l'edició de Peirats del
vers 2563. Mentre que Peirats ha editat «abdós premudes», nosaltres proposem una
edició «ab dos premudes». Tant el manuscrit (ab dos) com el context sembla que
recomanen aquesta solució.19 Un altre cas semblant de partido de seqüéncies
textuals és el que afecta el vers 2069. Si bé Peirats i Carré editen percots, d'acord
amb l'opinió última de Coromines (DECat, II, 1008b, s.v. COTA ), potser la llicó del
" Només citarem ací alguns exemples de les correccions textuals a qué ens ha empés la defínició
del léxic de VEspill de Roig. Les modifícacions son conseqüéncia directa de la redacció de les
entrades del diccionari, ja que el sentit de les paraules col-lidia amb un text que no el representava de
la manera que s'havia editat. Totes les variacions s'han dut a tenue després d'un procés profund de
reílexió. Després del treball continu amb les diverses edicions, considerem que encara hi ha algún
fragment mes del text susceptible de ser retocat. Tanmateix, si el sentit de les paraules no es veu
afectat decisivament, hem preferit no modificar les edicions base amb qué treballem. Aqüestes
modifícacions anirien mes enllá de Pelaboració del diccionari i apuntarien cap a una reedició del
text, faena que no entra dins deis objectius d'aquesta tesi doctoral.
193
Aquest canvi d'edició és fonamental per al diccionari, ja que canvia la categoría gramatical
d'algunes paraules del context. En l'edició de Peirats, premudes i revengudes serien adjectius. En
canvi, en el nou context, tant premudes com revengudes son substantius que expressen una acció,
com podem comprovar: «Si no -s llevaven / per ella totes, / s' i feya botes. / Les qué -s llevaven /
ffort se besaven, / ab dos premudes / he revengudes» (vs. 2558-64). La nova interpretado entén que
les dones se saluden amb besos i abracades com els que fem ara quan saludem algú que fa temps que
no veiem: dues tandes d'aproximacions corporals a l'hora de fer dos besos.
107
manuscrit (per cots) és mes adient. Creiem que, com va justificar Chabás (Roig
1905 i com Coromines havia considerat en un primer moment (DECat, VI, 442b ,
s.v. PERCOT), la seqüéncia Yo provehí / he V arehí: /pedes, robins, / velluts, cetins,
/ conduyts, marts, vays, / vervíns, duays; /per cots, guonelles, / anglés, bruxelles / e
bell domas (vs. 2063-2071) té el sentit 'per a fer cots, gonelles', ates que son les
dues úniques paraules que fan referencia a peces de roba, mentre que la resta fan
referencia ais materials amb qué es fan.194 Al gunes altres propostes de seqüenciació
diferent —sempre indiquem en primer lloc l'opció que proposem— son defora per
defora (5731, 5950),195 desfrecájjoch per desfregá'ljoch (I038),m ffa-u perffau
(2742),197 té per t'e (3238), 1 9 8 /^ Pifáis (7753),199 apart per apart (7780),pa-s
per pas (11642), enjorn per enjorn (14006), sense reptiri per sens ereptiri
(15264), tan béscaygué per tanbé-s caygué (15134), o l'ohuyt per lo huyt
(15455).204
Un altre grup de propostes té a veure amb la puntuado. A mes d'alguns canvis
de puntuació que faciliten la lectura del text, hi hem incorporat algunes propostes
que reinterpreten fragments textuals o que afecten la defínició de les paraules en el

194
Cal teñir en compte que percot no está documentat enlloc. Cot, en canvi, está ben documentat en
cátala i consta en diferents índexs de mots relacionats amb el comerc de peces de vestir (Martínez
Meléndez 1989).
195
En els dos casos, la separació implicaría "que venen de fora", sentit que no s'adiu gens amb el
context.
196
La versió amb pronom feble és inviable sintácticament.
197
La nova llicó, també proposada per Carré, encaixa amb el context molt millor que una inexistent
expressióyer l'escarsella o la gonella.
198
La versió amb pronom mes verb haver no fa sentit en el context.
199
La nova proposta elimina el problema de la falta de referent per al pronom i dona Pexpressió/a/í
allevar, 'acusar en fals', que encaixa molt millor amb el context.
200
Aquesta nova llicó s'identifica amb elements culturáis, ja que Betlem és, segons la tradició
occidental, on es va crear el pa.
201
La llicó proposada encaixa amb el relat biblia
202
En aquest cas, seguint Coromines, ereptiri deixaria de ser un hápax. El context, amb la nova
solució sense reptiri, pren un sentit transparent.
203
En aquest cas, el context, amb la proposta nova de seqüenciació, pren un sentit mes próxim al
relat bíblic (2n Hibre de les Cróniques, 9, 1-12). A mes, ens permet eliminar una documentació del
verb caure amb forma pronominal que no trobem enregistrada en DCVB, DAG ni DECat.
204
Per sentit, proposem Pedició de Carré i Miquel i Planas.
108

diccionari. Per exemple, hem repuntuat el fragment que Peirats edita amb citació
de discurs directe («Bé rí aja guerra» /ffa rey cortés, vs. 1810-1811) i li hem llevat
la citació directa, com proposava Carré. Aixó permet veure el refrany que
s'arreplega en Conca i Guia (1996, 74: bé n'haja la guerra que fa rei cortés). El
canvi de puntuado tir, basalís que proposem com a substitució de tir basalís (7708)
permet corregir la interpretado que fa Miquel i Planas i, suposem, Peirats i Carré,
en qué tir és 'tret' ('tret de veri del basilisc', volen interpretar-hi). La nova proposta
hi veu, com indica el context i la documentació arreplegada,206 un tipus de serp
verinosa i mortal.
Altres casos de modificacions del text base que han vingut imposades per
1'elaborado del diccionari han estat, sempre en primer lloc les noves propostes,
8
passau-ne per passau-me (29), per mes jornades per per mésjornades (1847) o
bé-n murmure per bé-m murmure (15914).
Com el mateix Casanova ha constatat en el seu treball sobre el léxic de Cañáis
(1988: 15, n. 5), el sentit fose d'algunes paraules o fragments duu a replantejar-se
les opcions d'edició que es coneixen d'una obra. I, de vegades, a oferir noves
llicons. Aquesta és, dones, una altra de les utilitats del diccionari del léxic literari de
Només donem ací alguns exemples de canvis de puntuado que afecten el sentit del text o que
afecten la definido de les paraules. La resta de repuntuacions per a facilitar la comprensió (115,
3012, etc.) del text no se citen, ja que considerem que entrarien dins d'una edició crítica, faena que
no és objectiu d'aquesta tesi doctoral.
206
Encerta el DAG quan defmeix tir en Roig com a 'tipus de serp'. Ni DCVB ni DECat enregistren
la paraula. L'hem trobada documentada en textos castellans del XV {El Libro de Propietatibus
Renim de Bartolomé Anglicus, traducció del 1494 de Vicente de Burgos).
207
Aquesta llicó coincideix amb el manuscrit i amb la que fan Miquel i Planas i Carré. Des del punt
de vista sintáctic em sembla mes encertada.
208
Amb la proposta nova, tenim l'expressió ben documentada en cátala medieval anar
per+poss+jornades.
209
L'únic cas en qué modifiquen! la llicó del manuscrit. Sembla que des del punt de vista sintáctic,
cal veure-hi un pronom en (complement de régim) i no un pronom em (amb fundó sintáctica gens
clara i mes quan no testimonie cap datiu étic en Roig ni hi ha constancia del verb murmurar com a
pronominal en les fonts catalanes consultades). Segurament en el manuscrit hi ha hagut una
assimilació de en a em peí contacte amb la m de murmurar.
109

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride l'«Espill» de Jaume Roig
YEspill: ens permet oferir dades noves per a l'edició d'un text. Aquests problemes
d'edició podrien passar inadvertits, com hem pogut veure en YEspill, si no hi
haguera un intent de sistematització i definició del léxic de l'obra.
Aquesta tesi doctoral ofereix bona cosa de material per a treballs futurs de
diverses disciplines. Treballs futurs interessantíssims per a la historia de la llengua
serien la classificació del léxic del metge valencia per camps semántics o el contrast
de les solucions léxiques de Roig amb les d'altres autors coetanis (cosa que podrem
fer a mesura que avancem en l'elaboració deis diversos diccionaris d'autor). Des del
punt de vista cultural, I'análisi deis termes d'especialitat usats per Roig ens podría
obrir les portes a un coneixement mes profund de la cultura de l'época: quines
malalties hi havia? Quins tractaments s'hi aplicaven? Quins eren els plats que
menjaven quotidianament? Peí que fa a la sociolingüística, caldria comparar amb
altres autors de l'época la influencia de 1'aragonés i el castellá, per exemple.
Quant ais apéndixs de la tesi, la llista de topónims i antropónims pot ser una a'ina
valuosíssima per a l'estudi de la nostra toponimia i antroponímia.210 Seria
fonamental per a aqüestes disciplines fer un estudi, per exemple, de l'antroponímia
bíblica en Jaume Roig. Les concordances lematitzades que també s'hi adjunten, a
mes d'ajudar a exemplificar els sentits arreplegats en el diccionari son un
instrument básic per a contrastar freqüéncies de mots: per exemple, en els casos de
disputa entre parells sinonímics d'origen hispánic i gaHorománic o en la
constatació de variants que ara impliquen distincions geográfiques.
210
Un primer pas en l'estudi de la toponimia usada en les obres deis nostres clássics es troba reflectit
en dos estudis excel-lents de Jordi Colomina i Josep Martines (Colomina i Martines 1992 i 1993).
Aquests estudis son una bona mostra de la utilitat de l'estudi deis topónims en el coneixement de la
nostra llengua.
110

Quant al vessant literari, algunes defínicions de paraules ofereixen una
informació suplementaria que va mes enllá deis diccionaris tradicionals. Aqüestes
dades permeten una interpretació mes exacta d'alguns fragments de YEspill. A mes,
la documentació que hem hagut d'aplegar sobre les referéncies culturáis (a la
Biblia, a costums, etc.) i que no es fa constar en aquest treball d'investigació, pot
fornir noves dades sobre el métode de treball de Roig. Les concordances
lematitzades també teñen una gran utilitat per a l'estudi literari de YEspill. Com han
demostrat Hauf (1983) amb March o Arnold (2002) amb una novel-la alemanya del
XIX, les freqüéncies deis mots de l'obra son una manera molt interessant d'arribar a
conclusions sobre la temática de l'obra, l'enfocament del tema, etc.
Pero potser el treball futur que millor uniría el vessant lingüístic, literari, cultural
i ecdótic seria una nova traducció del text de Roig al castellá. L'acarament de la
traducció al castellá feta per Miquel i Planas (Roig 1987) amb el nostre treball de
despullament léxic ha revelat que aquesta traducció no transmet al lector actual una
imatge absolutament fidel del que escrigué 1'autor valencia. Algunes males
interpretacions de paraules puntuáis, la difícultat per a reconéixer-hi els refranys i
les frases fetes, o l'equivocació a l'hora d'interpretar alguns passatges per escassesa
de documentació cultural son punts que, units a un estil poc llegidor a les hores
d'ara, ens indiquen que la traducció de Miquel i Planas encara té un marge de
millora.
Així dones, sembla que els diccionaris d'autor emergeixen com un element
fonamental per a la lexicografía histórica d'una llengua, pero van mes lluny. I és
que, mes enllá de l'aportació al coneixement del léxic d'un individu concret, hi ha
el coneixement d'una part de la llengua d'una época determinada —amb tot el que
111

Héctor Gonzálvez i Escolano Preüminars al Diccionañ de ¡'«Espill» de Jaume Roig
implica en cátala per a la desmitificació de prejudicis lingüístics que encara ens
assetgen i per a la recuperació d'un bagatge léxic propi—; i hi ha l'aportació de
dades culturáis —perqué, com sabem, léxic i cultura están imbricáis de manera
indestriable—; i hi ha l'explicació del sentit de passatges foscos —fet que s'ha
d'aprofitar en els estudis literaris—; i hi ha les noves pistes per a una edició mes
fiable de les obres —sobretot pense en les obres medievals, amb una tradició
ecdótica mes complexa—. Sens dubte, brunyir VEspill de Jaume Roig ha estat una
faena sorda, aspra i esgotadora, sotmesa, segurament, a errades d'intuido i
desencerts deis quals som els únics responsables. Sois esperem que aquests
defalliments no enterbolisquen la imatge reflectida de VEspill, una imatge que
hauria de ser bella com el text i la llengua que s'hi vessa i que ens hauria de
permetre veure-hi una llengua, una societat i una cultura del passat que iHuminen
una llengua, una societat i una cultura del present i, confíem, del futur. Com sovint
ens repetía el Dr. Martines en classe, fer lexicografía és pitjor que estar condemnat a
galeres, sí. Pero aqüestes galeres, com diría Roig, han de ser «comportades per ses
aynes».
112

Héctor Gonzálvez ¡ Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roiq
V. Agraíments
Aquesta investigació ha implicat moltes hores de faena, moltes. Sol ser habitual
en tots els agraíments recordar els últims mestres que s'han tingut. Pero jo vull
comencar reconeixent la tasca deis qui em van donar la possibilitat d'arribar a
aquest moment des de la base. Per aixó agraísc el gust per l'ensenyament que van
demostrar molts docents, pero sobretot, Carlos González, Josep María Vicedo i
Anselmo Poveda, que em van transmetre l'emoció del descobriment, la curiositat i
el plaer de compartir coneixements.
També vull agrair els ensenyaments de molts deis qui ara son companys de
departament: Marínela García, Biel Sansano, Vicent Beltran, Caries Segura, Vicent
Martines i molts mes. I vull reconéixer la immensa petjada que han tingut en la
meua formació, tant docent com investigadora, Brian Hughes, John Sanderson,
Víctor M. Pina i Juan F. Mesa.
M'agradaria donar també les grácies al director del nostre departament, Enríe
Balaguer, peí suport que m'ha donat en certs moments delicats, i a Josep M
Baldaquí, subdirector.
Pero si aquesta tesi ha pogut dur-se a terme ha estat grácies ais Dr. Rafael
Alemany i Dr. Josep Martines, que m'han dirigit el treball. Vull testimoniar-los ací
el reconeixement que els dec per haver estat l'espill investigador i docent en el qual
m'he mirat. Els agraísc tant la confianca que han depositat en mi en suggerir-me
aquesta tesi com el fet d'haver suportat pacientment el quefer continu que donen els
nouvinguts a la investigació. Sense els seus consells i observacions, i les hores
incomptables que han dedicat a la revisió del material i la discussió filológica sobre
113
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars ai Diccionaride ¡'«Espill» de Jaume Roiq
molts punts d'aquesta tesi, el treball mai haguera estat possible. I, encara mes,
aprecie els ánims i el bon humor que m'han intentat transmetre mentre m'he trobat
immers en la magnitud de la tragedia.
Vull mostrar el meu agraíment, també, a 1'Instituí Interuniversitari de Filologia
Valenciana i al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant per
les facilitats tant peí que fa ais recursos económics com ais recursos materials que
m'han donat per a dur a terme la meua investigació. També vull donar les grácies al
personal de la Biblioteca General de la Universitat d'Alacant, que ha posat a
disposició meua tots els ponts interbibliotecaris que he necessitat per a fer camí en
aquesta investigació.
No puc deixar d'esmentar també els col-legues del Grup d'investigació de
literatura i lexicografía medievals. Els he d'agrair la quantitat de coneixements que
m'han aportat en la faena quotidiana deis diversos projectes en qué participen! o
hem participat. Sense els seus materials, les seues observacions i l'intercanvi
d'opinions constant, l'elaboració de les entrades d'alguns lemes d'aquest diccionari
no haurien estat possibles.
Finalment, vull agrair al Dr. Antoni Ferrando, al Dr. Jordi Colomina, al Dr. Emili
Casanova, al Dr. Lluís Gimeno i a la Dra. Llúcia Martín que hagen acceptat formar
parí d'aquest tribunal.
M'agradaría també fer un esment especial ais meus companys mes próxims, i
també amics, pels ánims i la desdramatització continua d'aquesta tasca tan feixuga
que és una tesi doctoral: a Josep Lluís Martos, pels xafardejos de despatx; a Paül
Limorti, per les hores de despatx compartides amb una visió lúcida del món
universitari; a Xavi Collado, Mari Loli Crenes, Federico Oliva, Pedro I. Gregorio i
114
Miguel Romero, per les bones hores de xarrada i l'amabilitat i simpatia que sempre
han demostrat; a Maribel Guardiola, per la coHaboració sol-lícita en tot el que li he
demanat i en el que no; a María Angels Diez, peí bon humor i les sessions de
terapia; a Josep Miquel Manzanaro, pels ánims i els bons dies deis meus inicis
investigadors; a Alicia Garrido i Paco Moreno, per l'amistat, el suport moral i les
ajudes informátiques; a Sandra Montserrat, per la coHaboració i l'amistat de mes
de cinc anys en la faena quotidiana d'investigació i docencia i per l'ajuda
incondicional que m'ha oferit; i a Joan Perujo, flamant titular i company de despatx,
pels ánims, l'humor i l'amistat que m'ha brindat.
Finalment, vull dedicar aquesta tesi ais mes próxims: ais meus amics, que han
suportat que desapareguera del mapa cap de setmana sí, cap de setmana també,
durant molt de temps; a la meua familia, a mos germans, Iván i Eric, sense l'ajuda
deis quals res del que hi ha en aquesta tesi haguera arribat a bon port, i a mos pares,
que encara ens dediquen els millors anys de la seua vida sense esperar res a canvi i
que han hagut de patir diáriament la tensió i l'angoixa deis últims mesos; i a
Lourdes, que ha hagut d'acceptar pacientment els canvis d'humor i les hores que li
he furtat, amb un sacrifíci que no sé si sabré compensar-li.
115
Llista d'abreviatures del diccionarí
a. Abreviatures de categories gramaticals
art. article
art. det. article determinat
adj. adjectiu
adj. f. adjectiu femení
adv. adverbi
col coHocació
conj. conjunció
contr. contracció
CR complement de régim
f. substantiu femení
ger. gerundi
inf. infinitiu
interj. interj ecció
loe. adj. locució adjectiva
loe. conj. locució conjuntiva
loe. conj. locució conjuntiva
loe. interj. locució interjectiva
loe. prep. locució prepositiva
m. substantiu masculí
parí. participi
per. perífrasi
prep. preposició
pron. pronom
prov. proverbi
subsí. substantiu
V verb
v. aux. verb auxiliar
v. cop. verb copulatiu
v. imp. verb impersonal
v. intr. verb intransitiu
v. pron. verb pronominal
v. tr. verb transitiu
116
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaume Rolo
b. Altres abreviatiures
[Al] Almifiana (Roig 1990)

[Ch] Chabás (Roig 1905)
[MP] Miquel i Planas (Roig 1929-50)
[P] Proposta nostra
DAG Aguiló 1988
DCVB Alcover 1978-79
DECat Coromines 1995

Héctor Gonzálvez i Escolano Prelimínars al Diccionarí de l'«Esp¡ll» de Jaume Roiq
Bibliografía citada
AGUILÓ, Mariá (1988), Diccionari Aguiló, Barcelona, Alta Fulla, 4 vols.
AHUMADA LARA, Ignacio (1988), «Información gramatical implícita en la
definición lexicográfica», Thesaurus: Boletín del Instituto Caro y Cuervo,
XLIII:l,pág. 80-94.
AINAUD ESCUDERO, Jordi (1999), «De Jaume Roig a Stephen Sondheim:
canibalisme i misoginia», Actes del VII Congrés de l 'Associació Hispánica de
Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997),
Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, vol. I, pág. 243-253.
ALARCOS LLORACH, Emilio (1983), Estudis de lingüística catalana, Barcelona, Ariel.
ALBADALEJO I MUR, Marta, Marta Folia i Campos, Emili Pascual i Ferrando i M.
Teresa Cabré i Castellví (dir.) (1995), Didac : Diccionari de cátala, Barcelona,
Enciclopedia Catalana.
ALBEROLA, Estanislau (1928), Refraner valencia, Valencia, Ed. Arte y Letras.
ALCOVER, Antoni M. i Francesc de B. Molí (1978-79), Diccionari catalá-valenciá-
balear, Palma de Mallorca, 10 vols.
ALEMANY, Rafael (1997a), Guia bibliografía de la literatura catalana medieval,
Alacant, Universitat d'Alacant.
ALEMANY, Rafael (1997b), «Lematització provisional del léxic de la Vita Christi de
sor Isabel de Villena (A-F)», Anuari de l 'Agrupado Borrianenca de Cultura,
VIII (1997) (=Tomás Martínez, ed., «Lo gentil estufa pus clara la sentencia».
De literatura i cultura a la Valencia medieval), pág. 7-36.
118
ALEMÁN Y, Rafael (1998), «Lematització provisional del léxic de la Vita Christi de
sor Isabel de Villena (G-Z)», Anuari de VAgrupado Borrianenca de Cultura, IX
(=Joan Verdegal, ed., «Verba enim finita sunt, res infinitae». De l'activitat
traductora i literaria), pág. 63-98.
ALEMANY, Rafael, Vicent Martines, Llúcia Martín, Marínela García i Joan M.
Perujo (1996), Concordanqa de la «Vita Christi» de sor Isabel de Villena,
Alacant, IiFV-Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia de la Generalitat
Valenciana-Secretariat de Publicacions de la Universitat dAlacant. [Publicació
en CD-ROM.]
ALOMAR I CANYELLES, Antoni I. (1995), L'armament i la defensa a la Mallorca
medieval, Palma de Mallorca, Instituí d'Estudis Baleárics.
ALONSO, Martín (1986), Diccionario medieval español : desde las Glosas
Emilianenses y Silenses (s. X) hasta el siglo XV, Salamanca, Universidad
Pontificia de Salamanca.
ALSINA, Álex (2002), «L'infiniíiu», en Joan Sola, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaré
i Manuel Pérez Saldanya (dirs.), Gramática del cátala contemporani, vol. 3,
Barcelona, Ed. Empúries, pág. 2389-2454.
ARIAS ÁLVAREZ, Beatriz (1994), «Estudio histórico de los relativos en español», en
Alegría Alonso, Beaíriz Garza i José A. Pascual, José A. (eds.), 7/ Encuentro de
lingüistas y filólogos de España y México, Salamanca, Junía de Castilla y León,
Consejería de Cultura y Turismo, Universitaí de Salamanca, pág. 413-423.
ARNOLD, Barbara (2002), «Crunching numbers in the 'Night Watches of
Bonaveníura': A compuíer-aided coníribution to author's lexicography», texí
preseníaí al New Directions in Humanities Computing. Joint International
119
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride l'«Esp¡ll» de Jaume Roiq
Conference of the Association for Literary and Linguistic Computing and the
Association for Computers and the Humanities, organitzat peí Department for
Literary and Documentary Data Processing (LDDV) del University Computing
Center (ZDV) i el Department of English and American Literature, Universitat
de Tübingen, 24-28 juliol, 2002, accessible en línia, [http://www.uni-
tuebingen.de/cgi-bin/abs/abs?propid=67, data de consulta: 30-VII-03]
Ask Intercity, Pharmaceutical and Extracts [http://www.askic.co.jp/vitex-agnus-
castus/Vitex-agnus-castus.htm, data de consulta: 2-VIII-03]
AYTO, J. R. (1983), «On specifying meaning. Semantic analysis and Dictionary
Definitions», en R. Hartmann (ed.), Lexicography: Principies and Practice,
Londres, Academic Press, pág. 89-98.
BÁCKLUND, U. (1976), «Frozen adjective-noun collocations in English», Cahiers de
Lexicologie, 28, pág. 74-88.
BADIA I MARGARIT, Antoni María (1995), Gramática de la llengua catalana:
Descriptiva, normativa, diatópica, diastrática, Barcelona, Enciclopedia
Catalana.
BADIA, Lola (1999), «El saber i les lletres fms a 1500», en Historia de la cultura
catalana. L 'esplendor medieval (segles XI-XV), Barcelona, Edicions 62, vol. I,
pág. 71-124.
BARTNING, Inge (1992), «La préposition de et les interprétations possibles des
syntagmes nominaux complexes. Essai d'approche congnitive», Lexique, 11,
pág. 163-191.
BARTRA KAUFMANN, Anna (2002), «La passiva i les construccions que s'hi
relacionen», en Joan Sola, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaré i Manuel Pérez
120

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espiíl» de Jaume Roía
Saldanya (dirs.), Gramática del cátala contemporani, vol. 2, Barcelona, Ed.
Empúries, pág. 2111 -2179.
BASTARDAS, Joan (1979), «Sobre la construcció medieval per sarrains apreicar», en
Estudis de ¡lengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu
setanté aniversari. 1, Barcelona, pág. 37-58.
BEL, Aurora (2002), «Les funcions sintáctiques», en Joan Sola, Maria-Rosa Lloret,
Joan Mascaré i Manuel Pérez Saldanya (dirs.), Gramática del cátala
contemporani, vol. 2, Barcelona, Ed. Empúries, pág. 1075-1150.
BENSON, Larry (1993) "A Lemmatized Concordance of Chaucer," en Computer-
Based Chaucer Studies, ed. Ian Lancashire, CCH Working Papers 3 (Toronto:
University of Toronto Centre for Computing in the Humanities, 1993), pág.
141-160.
BENSON, Larry (en línia), A Glossarial Datábase of Middle English
[http://www.hti.umich. edu/g/gloss/, data de consulta: 20-VII-03]
BENSON, Morton (1985), «Collocations and Idioms», en R. Ilson (ed.), Dictionaries,
Lexicography and Language Learning, ELT Documents, 120, Pergamon Press /
British Council, pág. 61-68.
BENSON, Morton (1990), «Collocations and General-purpose Dictionaries», en
International Journal of Lexicography, 3:1, pág. 23-34.
BiZZARRl, Hugo (1992), «¿Es posible alcanzar una definición precisa del 'refrán'
medieval?», en Penna E. i A Rosarossa, María (eds.). Studia Hispánica
Medievalia II, Buenos Aires, Universidad Católica Argentina, pág. 65-69.
BOGAARDS, Paul (1990), «Oú cherche-t-on dans le dictionnaire?», en International
Journal of Lexicography, 3:2, pág. 79-102.
121
BONET, Sebastiá (2002), «Les subordinades substantives», en Joan Sola, Maria-
Rosa Lloret, Joan Mascaré i Manuel Pérez Saldanya (dirs.), Gramática del
cátala contemporani, vol. 3, Barcelona, Ed. Empúries, pág. 2321-2387.
BOSQUE, Ignacio (1982), «Sobre la teoría de la definición lexicográfica», Verba, 9,
pág. 105-123.
BOSQUE, Ignacio, i Violeta Demonte (eds.) (1999), Gramática Descriptiva de la
Lengua Española, Madrid, Espasa Calpe, 3 vols.
BROSSA I ALAVEDRA, Maria (1990), Lematització semiautomatitzada i
regularització gráfica del «Tirant lo Blanch» (Semiautomatic Lemmatization
and Graphic Regularization of «Tirant lo Blanch», tesi doctoral, Universitat de
Michigan.
BRUCART, Josep M (2002), «Els determinants», en Joan Sola, Maria-Rosa Lloret,
Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dirs.), Gramática del cátala
contemporani, vol. 2, Barcelona, Ed. Empúries, pág. 1435-1516.
BRUCART, Josep M i Gemma Rigau (2002), «La quantificació», en Joan Sola,
Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dirs.), Gramática
del cátala contemporani, vol. 2, Barcelona, Ed. Empúries, pág. 1517-1589.
BRUGUERA, Jordi (1985), Historia del léxic cátala, Barcelona, Enciclopedia
Catalana.
BRUGUERA, Jordi (2003), «La llengua de la Biblia catalana medieval», Miscellánia
Joan Veny, 1, Barcelona, Publicacions de 1'Abadía de Montserrat («Estudis de
llengua i literatura catalanes, XLV»), pág. 171-210.
CABANES CÁTALA, Maria Luisa (1996), «El Spill de Jaume Roig com a font per a la
diplomática», Revista de Filología Valenciana, any 3, 3, pág. 7-23.
122
CABANES, Vicent (1989), «Ús de les preposicions a/en davant deis noms propis de
Uoc. Segles XIII-XIV-XV-XVI», Caplletra, 6, pág. 141-170.
CABRÉ, Teresa (1994), A l'entorn de la paraula (I i II). Lexicología general,
Valencia, Universitat de Valencia.
CALDERÓN CAMPOS, M. A. (1994), «Las colocaciones léxicas», Sobre la
elaboración de los diccionarios monolingües de producción, Granada,
Universitat de Granada, "Estudios de lengua española", pág. 73-97.
CALVO DELCÁN, Carmen (en línia), "Los lapidarios en la tradición clásica",
Panacea. Revista de historia de la terapéutica y ciencias afines, 3
[http://www.ucm.es/info/folchia/los.htm, data de consulta: 24-03-03]
CAMERON, Keith (1996), «De la concordance au dictionnaire», en Actes des
Journées "Dictionnaires électroniques du franqais des XVIéme et XVIIéme
siécles", Université Blaise Pascal, Clermont-Ferrand, 14-15 de juny de 1996,
[http://www.chass.utoronto.ca/~wulfric/siehlda/clermont/cam_ 1 .htm, data de
consulta: 19-VII-03]: el congrés complet en
[http://www.chass.utoronto.ca/~wul.fric/siehlda/clermont/, data de consulta: 19-
VII-03]:
Cangoner de VAteneu, publicat en microfítxa, "Els Canconers Catalans Medievals
(Concordances)", Seminari de Filología i Informática de la UAB / Fundació la
Caixa.
Cangoner del Marqués de Barbera, publicat en microfítxa, "Els Canconers Catalans
Medievals (Concordances)", Seminari de Filologia i Informática de la UAB /
Fundació la Caixa.
123

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Esp¡ll» de Jaume ROÍQ
Cangoner deis Masdovelles, publicat en microfitxa, "Els Canconers Catalans
Medievals (Concordances)", Seminari de Filología i Informática de la UAB /
Fundació la Caixa.
Cangoner L, publicat en microfitxa, "Els Canconers Catalans Medievals
Caixa.
Cangoner Vega-Aguiló-1, publicat en microfitxa, "Els Canconers Catalans
Fundació la Caixa.
Cangoner Vega-Aguiló-2, publicat en microfitxa, "Els Canconers Catalans
Fundació la Caixa.
CANTAVELLA, Rosanna (1986), «Els verbs amb afix velar i palatal a VEspill»,
Miscellánia Antoni M. Badia i Margarit, 4, Barcelona, Publicacions de
1'Abadía de Montserrat («Estudis de Uengua i literatura catalanes, XII »), 13-26.
CANTAVELLA, Rosanna (1992), Els cards i el llir: una lectura del Espill de Jaume
Roig, Barcelona, Quaderns Crema.
CANTAVELLA, Rosanna (1993), «Terapéutiques de Vamor hereos a la literatura
catalana medieval», Actes del IX Cohloqui Internacional de Uengua i literatura
catalanes (Alacant, 1991), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,
1993, vol. 2,pág. 191-207.
CANTAVELLA, Rosanna, i Miralles, Vicent (1984), «Aproximado ais pronoms
adverbials i personáis febles de l'Espill», Quaderns de Treball, I, Universitat de
Valencia, pág. 11-20.
124
CARIÑENA, Rafael, i Andrés Díaz (1997), «Serfs, esclaus i captius ais Furs de
Valencia», Miscehlánia Germá Colón, 7, Barcelona, Publicacions de l'Abadia
de Montserrat («Estudis de llengua i literatura catalanes, XXXIV»), pág. 5-36.
CARRÉ, Antonia (1984), «L'estil de Jaume Roig: la virulencia i la comicitat»,
Miscehlánia Antoni M. Badia i Margarit, 1, Barcelona, Publicacions de
l'Abadia de Montserrat («Estudis de llengua i literatura catalanes, IX »), 1984,
pág. 109-118.
CARRÉ, Antonia (1993), «El léxic de Y Espill de Jaume Roig present a les Regles
d'esquivar vocables o mots grossers i pagesívols», Miscehlánia Jordi
Carbonell, 6, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Estudis de
llengua i literatura catalanes, XXVII »), pág. 5-10.
CARRÉ, Antonia (1994), «L'estil de Jaume Roig: les propostes ética i estética de
Y Espill», en Lola Badia i Albert Soler (eds.), Intehlectuals i escriptors a la
baixa Edat Mitjana catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat i Curial, pág. 185-219.
CARRÉ, Antonia (1995a), L Espill de Jaume Roig, en «Els Canconers Catalans
Medievals. Concordances», Bellaterra, Seminari de Filología i Informática
(UAB) / Fundació la Caixa, vol. 5 [microfitxes].
CARRÉ, Antonia (1995b), «El manuscrit únic de l'Espill de Jaume Roig», Boletín de
la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIV (1993-94), Barcelona,
1995, pág. 231-273.
CARRÉ, Antonia (1995c), «V Espill de Jaume Roig i el Triunfo de les dones de Joan
Roís de Corella», A Sol Post, Estudis de Llengua i Literatura, 3, Universitas 5,
pág. 91-93.
125
Héctor Gonzáívez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume RQÍQ
CARRÉ, Antonia (1996), «La medicina com a rerefons cultural a l'Espill de Jaume
Roig», Antonia Carré, Josep Solervicens, Dos assaigs sobre cultura i literatura
deis seglesXViXVI, Vic, Eumo, 1996, pág. 7-71.
CARRÉ, Antonia (1997), «Fou la poma, el préssec o un gotim de raím?», Homenatge
a Arthur Terry, J, Barcelona, Publicacions de 1'Abadía de Montserrat («Estudis
de llengua i literatura catalanes, XXXV »), pág. 65-70.
CARRÉ, Antonia (2001a), «L'Espill de Jaume Roig: bibliografía comentada»,
Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval,
fascículo 15,(2001), 383-414.
CARRÉ, Antonia (2001b), «Nova terminología médica medieval», Miscellánia
Giuseppe Tavani, 1, Barcelona, Publicacions de 1'Abadía de Montserrat
(«Estudis de llengua i literatura catalanes, XLII »), pág. 5-8.
CARRÉ, Antonia (2002), «El rescrit de Jaume Roig i les noves rimades
comediades», a Lola Badia, Miriam Cabré i Sadurní Martí (ed.), Literatura i
cultura a la Corona d'Aragó (s. XILI-XV): Actes del III Colloqui "Problemes i
Métodes de Literatura Catalana Antiga", Universitat de Girona, 5-8 de juliol de
2000), Barcelona: Curial Ed. Catalanes-Publ. de 1'Abadía de Montserrat, 2002,
355-372.
CARRÉ, Antonia (en línia), «Presentació» a l'edició virtual del facsímil del manuscrit
de la Vaticana
fhttp://wvyw.lluisvives.com/servlet/SirveObras/ilv/l 2815179228950392753402/A
Carre.htm, data de consulta: 2-VII-03]
126

CARRETE DÍAZ, X. C. (1987), «Les relatives libres en francais medieval (1200-
1500, Typologie, structure et restriction d'identité», Verba. Anuario Galego de
Filoloxía, 14, pág. 403-439.
CARRETER, Lázaro (1973), «Pistas perdidas en el diccionario», Boletín de la Real
Academia Española, Lili: 199, pág. 249-258.
CASANOVA, Emili (1983), «El dret local valencia i la historia de la llengua catalana»,
Revista de Llengua i Dret, 2, pág. 73-83.
CASANOVA, Emili (1986), «Els estudis lingüístics sobre documentació administrativa
d'époques diverses en el País Valencia», en Tradició i modernitat en el llenguatge
administratiu, Actes del cicle de conferencies sobre tradició i modernitat en
l'establiment del llenguatge administratiu, Generalitat de Catalunya / Escola
d'Administració Pública, Barcelona, pág. 75-109.
CASANOVA, Emili (1988), El léxic dAntoni Cañáis, Valencia/Barcelona, Instituí
Interuniversitari de Filología Valenciana/Publicacions de l'Abadia de
Montserrat.
CASANOVA, Emili (1989a), «Aproximado a una gramática contrastiva deis dialectes
catalans al s. XVIII: la combinació binaria de pronoms febles», en Actes del VlIIé
Col-loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tolosa de
Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988), vol. II, Barcelona, Publicacions de
l'Abadia de Montserrat, pág. 58-80.
CASANOVA, Emili (1989b), «L'evolució t'l>H/ll en cátala», Caplletra, 6, pág. 117-
121.
CASANOVA, Emili (1993), «Evolució i interferencia en el sistema demostratiu cátala:
una explicació», en R. Alemany, A. Ferrando i Ll. B. Meseguer (1993), Actes del
127
Nové Col-loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx,
9-14 de setembre de 1991), II, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat/Universitats d'Alacant, de Valencia i Jaume I de Castelló, pág. 161-
195.
CASANOVA, Emili (1999a), «Recorregut per la llengua d'Ausiás March (1397-
1458)», en Rafael Alemany, ed. (1999), Ansias March i el món cultural del
segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filología Valenciana («Symposia
Philologica»), pág. 135-172.
CASANOVA, Emili (1999b), «La llengua de Joan Roís de Corella (1435-1497): una
presentado», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella,
Alcoi, Marfil, pág. 89-106.
CASANOVA, Emili (2001), «Llengües en contacte a l'Edat Mitjana al Regne de
Valencia: el cas de l'aragonés i del castellá», en M. A. Cano, J. Martines, V.
Martines i J. Ponsoda (eds.), Les claus del canvi lingüístic, Alacant, Instituí
Interuniversitari de Filología Valenciana.
CASTAÑEDA, Vicente (1920), Recopilación de refranes valencianos hecha por el P.
Luis Galiana dominico, Madrid, Imp. Fortanet.
CASTILLO PEÑA, Carmen (1992 i 1993), «La definición sinonímica y los círculos
viciosos», Boletín de la Real Academia Española, vol. LXXIL257 i
LXXIII:258, pág. 133-213 i 463-566.
CHAMORRO, María Inés (2002), Tesoro de villanos. Lengua de jacarandina: rufos,
mandiles, galloferos, viltrotonas, zurrapas, carcaveras, murcios, floraineros y
otras gentes de la carda, Barcelona, Herder.
128

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Dicáonarí de l'«Espill» de Jaume Roiq
CHINER GIMENO, Jaime J. (1995), «Del testamento e inventario de bienes de Jaume
Roig al autor del manuscrito del Spill. Documentos y nuevas hipótesis», Boletín
de la Real Academia de buenas Letras de Barcelona, XLIV (1993-94),
Barcelona, pág. 173-230.
CLEAR, J. (1993), «From Firth Principies: Computational tools for the study of
collocation», en M. Baker, G. Francis i E. Tognini-Bellini (eds.), Text and
Technology. In Honour of John Sinclair, Filadélfia i Amsterdam, John
Benjamins, pág. 270-292.
COLLIGNON, L. i M. Glatigny (1978), Les ditionannaries: initiation á la
lexicographie, París, Cedic.
COLOM MATEU, Miquel (1983-1985), Glosari general lul-liá, 5 vols., Palma de
Mallorca, Molí.
COLOM MATEU, Miquel (1990), «Primer petit suplement al Glossari General
Lul-liá», EL, 39, 2, pág. 161-171.
COLOMINA, Jordi (1985) L'Alacantí, Alacant, Instituí Gil-Albert.
COLOMINA, Jordi (1992a), «Propostes velencianes per a l'estándard oral», en Joan
Ponsoda (ed.), Actes de les I Jornades de Sociolingüística: "La llengua
estándard", Alcoi, Ajuntament d'Alcoi, pág. 13-38.
COLOMINA, Jordi (1992b), «Morfología i ortografía: a propósit d'algunes granes
controvertides», A solpost, 2, pág. 130-153.
COLOMINA, Jordi (2002), «Paradigmes flectius de les altres classes nomináis», en
Joan Sola, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaré i Manuel Pérez Saldanya (dirs.),
Gramática del cátala contemporani, vol. 1, Barcelona, Ed. Empúries, pág. 532-
585.
129
COLOMINA, Jordi, i Joan Ponsoda (1995), «Catalá(ns) i aragonés(os) en contacte al
sud del Regne de Valencia segons els Extravagants (1263-1264) de l'Arxiu
Municipal d'Alcoi», en Jordi Colomina (ed.) (1995), Llengües en contacte ais
regnes de Valencia i de Murcia (segles XIII-XV), Alacant, Universitat
d'Alacant.
COLOMINA, Jordi, i Josep Martines (1992), «Una mica d'onomástica del Tirant lo
Blanc», en Lluís Gimeno i Betí i Ferran Arasa (eds.), Actes del XVIé Col-loqui
General de la Societat d'Onomástica (Castelló de la Plana, 12, 13 i 14, marq,
1991), vol. 2, Castelló de la Plana, pág. 543-553.
COLOMINA, Jordi, i Josep Martines (1993), «¿Málaga o Málega? Els problemes de
l'exotoponímia a la llum de la llengua antiga», Saitabi, 43, pág. 67-79.
COLÓN, Germá (1977), «La lexicografía catalana: realitzacions i esperances», en
Germá Colón (ed.), Actes del Quart Col-loqui Internacional de Llengua i
Literatura Catalanes (Basilea, 22-27 de marq de 1976), Montserrat,
Publicacions de 1'Abadía de Montserrat, pág. 11-35.
COLÓN, Germá (1993), El léxic cátala dins la Romanía, Valencia, Universitat de
Valencia.
COLÓN, Germá (1994), «Les paraules i el mossárab», Sao, XII, monográfíc 21, Els
mossárabs valencians, pág. 25-28.
COLÓN, Germá (1997), «Vellos en un passatge de VEspill de Jaume Roig»,
Homenatge a Arthur Terry, 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat («Estudis de llengua i literatura catalanes, XXXV »), pág. 51-64.
130
Héctor Gonzálvez i Escolano Preiiminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaurne Roiq
COLÓN, Germá (1997), Estudis de Filología Catalana i Románica, Barcelona,
Publicacions de l'Abadia de Montserrat/Instituí Interuniversitari de Filología
Valenciana.
CONCA, María, i Josep Guia (1996), Els primers reculls de proverbis catalans,
Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
CONCA, María, i Josep Guia (1998), «El Franselm, un Ilibre de bons amonestaments
per a la mediterránia catalana», en La Sardegna e la presenza catalana nel
Mediterráneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell'Assoziacione
Italiana di Studi Catalani (Cagliari, 11-15 ottobre 1995), I, a cura de Paolo
Maninchedda, Cáller, Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, pág. 167-
181.
CONCA, María, i Josep Guia (2001), «Els orígens de la paremiografía catalana
contemporánia», Caplletra, 31, tardor del 2001, pág. 89-99.
CORDE, Corpus Diacrónico del Español (en línia), Real Academia Española,
http://www.rae.es, data de consulta 10-VIII-03]
COROMINES, Joan (1995), Diccionari etimológic i complementan de la llengua
catalana, amb la coHaboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner, Barcelona,
Curial / Caixa de Pensions, 9 vols.
COSTA CLOS, Mercé, Maribel Tarrés Fernández et al. (1988), Diccionari del cátala
antic, Barcelona, Edicions 62.
COSTA-REUS, Marie Noelle (1997), «Á propos d'un ichtyonyme fantóme dans le
Spill, poéme valencien de Jaume Roig (1460)», Revue des Langues Romanes,
101/1, pág. 155-166.
131
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaríde l'«Espill» de Jaume Roiq
COSTA-REUS, Marie Noelle (2001), «Els tempteigs de Llorenc Matheu i San?,
traductor en castellá de YSpill de Jaume Roig», Caplletra, 31, tardor del 2001,
pág. 89-99.
COVARRUBIAS, Sebastián de (1998), Tesoro de la lengua castellana o española, ed.
de Martí de Riquer, Barcelona, Editorial Alta Fulla.
COWIE, A. P. (1999), «Phraseology and Corpora: Some Implications for Dictionary-
Making», en International Journal ofLexicography, 12:4, pág. 307-323.
CRISCIANI, Chiara (2002), «Oro potabile fra alchimia e medicina: due testi in tempo
di peste», Panacea, 4 [http://www.ucm.es/info/folchia/chiara.htm, data de
consulta: 20-VII-03]
CRUSE, D. (1986), Lexical Semantics, Cambridge, Cambridge University Press.
DAGENAIS, Louise (1984), «Two Principies in Definitions of an Explanatory-
Combinatorial Dictionary», en Hartmann, Reinhard (ed.). LEXeter '83,
Tubingen : Niemeyer, pág. 58-66.
D E GOROG, Ralph Paul (1972), «The Medieval French Prepositions and the
Question of Synonymy», Philological Quarterly, 51:2, pág. 345-364.
DELBECQUE, Nicole (1996) «Towards a cognitive account of the use of the
prepositions 'por' and 'para' in Spanish», en Eugene H. Casad (ed.), Cognitive
linguistics in the Redwoods: The expansión of a new paradigm in linguistics.
Cognitive Linguistics Research, 6. Berlín, Mouton de Gruyter, pág., 249-318.
DEYERMOND, Alan (1961), The Petrarchan Sources of "La Celestina", Oxford,
Clarendon Press.
132

Dictionnaire de L'Académie francaise, versions de 1694, 1798 i (1835), en ARTFL
dictionary collection, en línia,
[http://www.lib.uchicago.edu/efts/ARTFL/projects/dicos/]
DiÉGUEZ SEGUÍ, María Ángels (2000), El llibre de cort de justicia de Valencia,
Alacant, Universitat d'Alacant, publicat en microfítxes.
DiÉGUEZ SEGUÍ, María Ángels (2001), El llibre de cort de justicia de Valencia a
(1279-1321) : estudi linguístic, Valencia/Barcelona, Instituí Interuniversitari de
Filología Valenciana/Publicacions de 1'Abadía de Montserrat.
DIÉGUEZ SEGUÍ, María Ángels (2002), «Expressions multinominals i variació
sinonímica en textos valencians del segle XIII i principis del XIV», Miscellánia
Giuseppe Tavani, 3, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
(«Estudis de llengua i literatura catalanes, XLIV »), pág. 5-18.
DlLLON, Bert (1974), A Chaucer Dictionary: Proper Ñames and Allusions,
Excluding Place Ñames, Boston, GK Hall.
DRASKOVIC, Vlado (1984), «Sur le sens de proximité de l'ancienne préposition a(d)
devant les noms de villes», Lingüistica, 24. pág. 193-201.
DUARTE, Caries i Álex Alsina (1984-86) Gramática histórica del cátala, Barcelona,
Ed. Curial, 2 vols.
DUBOIS, J. et al. (1992), Diccionario de lingüística, Madrid, Alianza.
DUGGAN, Angus (en línia), Angus Duggan's Home Page,
[http://knackered.knackered.Org/angus/archerv/faq/asianbow.html#turkish, data:
10-3-03]
DURAN, Carola (1990-91), «Aspectes jurídics en un fragment de VEspill de Jaume
Roig», Llengua & Literatura, 4, pág. 423-432.
133
El Cangoneret de Ripoll, publicat en microfítxa, "Els Canconers Catalans
Medievals (Concordances)", Seminad de Filología i Informática de la UAB /
Fundació la Caixa.
ELVIRA, Javier (1984), «Sobre procedimientos de formación de relativas en español
antiguo», Cuadernos de Investigación Filológica, vol. X, fascicles 1 i 2, pág.
Cuademos-de-Investigacion-Filologica (CIF). 1984 May-Dec; 10(1-2): 99-104.
ERIKSSON, Olof (1994), «Remarques sur l'emploi des prépositions a et avec pour
marquer la caractéristique», Revue Romane, 29:2, pág. 163-172.
ESCRIG, Josep (1851), Diccionario Valenciano-Castellano, Valencia.
EUSEBI, Mario (1973), «La tradizione dello Spill di Jaume Roig», Cultura
Neolatina, 33, fascicle 3, pág. 357-359.
FERRANDO, Antoni (1978), Narcís Vinyoles i la seua obra, Valencia, Publicacions
del Departament de Lingüística Valenciana de la Universitat de Valencia.
FERRANDO, Antoni (1980), Consciéncia idiomática i nacional deis valencians,
Valencia, Universitat de Valencia.
FERRANDO, Antoni (1989), «La formació histórica del valencia», en Segon Congrés
Internacional de la ¿lengua catalana. VIII. Área 7. Historia de la ¿lengua,
Valencia, pág. 399-428.
FERRANDO, Antoni (1996), «El concepte d'escola valenciana aplicat ais poetes
valencians de l'época de Fenollar: consideracions sobre el seu bilingüisme», en
Suzanne S. Hintz (ed.), Essays in Honor of Josep M. Solá-Solé: ¿inguistic and
¿iterary Relations of Catalán and Castilian, Nova York, Peter Lang, pág.
199-217.
134

FERRANDO, Antoni i Miquel Nicolás (1993), Panorama d''historia de la ¡lengua,
Valencia, Tándem.
FLAM, Bernard Paul (1962-63), A concordance of the works of Ausias March, 3
vols., The University of Wisconsin. [Tesi doctoral inédita.]
FOLGAR, Carlos (1992), «Algunos problemas relativos a la confección de un
diccionario de valencias verbales del castellano medieval», Verba: Anuario
Galego de Filoloxia, Santiago de Compostela, 19, pág. 95-106.
FONTENELLE, Thierry (1997), «Using a Bilingual Dictionary to Créate Semantic
Networks», International Journal ofLexicography, 10:4, pág. 275-303.
FORT I CAÑELLAS, María Rosa (2002), «El cátala i l'aragonés, Uengües en contacte
(Edat Mitjana i Moderna)», Caplletra, 32.
FRAGO GRACIA, Juan A. (1980) «Sobre el léxico aragonés. Datos para el estudio de su
frontera con el del catalán noroccidental a mediados del siglo XV», Actes del
Cinqué Col.loqui de l'Associació Internacional de ¿lengua i Literatura
Catalanes, Barcelona: Publicacions de r Abadía de Montserrat, 405-440.
FRAGO GRACIA, Juan A. (1986), «Castellano y aragonés en el antiguo Reino de
Valencia», en F. Corriente et al., Las lenguas prevalencianas, Alacant, Universitat
d'Alacant, pág. 45-59.
GARCÍA GARCÍA, Serafina (1993), «Las fronteras de los pronombres relativos»,
Verba, 20, pág. 356-368.
GARCÍA MACHO, María Lourdes, Antonina Saba, Elena Carpi i Manuela Sassi (en
línia), Léneso. Léxico náutico español del siglo de oro
[http://www.ilc.cnr.it/leneso/, data de consulta: 26-VII-03]
135

GARCÍA SEMPERE, Marínela (1998), La istória de la passió de Bernat Fenollar i
Pere Martines i la contemplado a Jesús crucificat, de Bernat Fenollar i Joan
Escrivá : estudi, edició i concordances, Alacant, Universitat d'Alacant, publicat
en disquet.
GARCÍA SEMPERE, Marínela (2002), Lopassi en cobles (1493), Valencia/Barcelona,
Institut Interuniversitari de Filología Valenciana/Publicacions de 1'Abadía de
Montserrat.
GARRIDO, Alicia, Amaia Iturraspe, Herminia Pastor, Sandra Montserrat i Mikel
Forcada (2000), «Generación automática de lematizadores de textos catalanes
antiguos basados en técnicas de estados finitos», en Actas del IV Congreso de
Lingüística General, 3-6 de abril de 2000, Universidad de Cádiz, vol. III, Cádiz,
Área de Lingüística General, Servicio de Publicaciones de la Universidad de
Cádiz, pág. 1195-1206.
GARRIGUES, Mylene (1998), "La place de l'adjectif en francais et sa formalisation
dans un dictionnaire electronique", en Travaux de Linguistique: Revue
Internationale de Linguistique Frangaise, Ghent, Belgium, desembre, 37, 91-
107.
GAVARRÓ, Anna i Brenda Laca (2002), «Les perífrasis temporals, aspectuals i
modals», en Joan Sola, María-Rosa Lloret, Joan Mascaré i Manuel Pérez
Empúries, pág. 2663-2726.
GIMENO BETÍ, Lluís (1995), «L'adstrat aragonés en un document castellonenc del
segle XIV», en Colomina i Castanyer, Jordi (ed.), Llengües en contacte ais
136

Regnes de Valencia i Murcia (segles XIII-XIV), Universitat d'Alacant,
epartament de Filología Catalana, pág. 79-98.
GlMENO BETÍ, Lluís (1998), De lexicografía valenciana. Estudi del Vocabulari del
Maestrat de Joaquim Garcia Girona, Alacant/Barcelona, Instituí
Interuniversitari de Filología Valenciana/Publicacions de l'Abadia de
Montserrat.
GlMENO BETÍ, Lluís (1999), «Léxic ramader en documents valencians del segle
XIV», en Germá Colón, i José Sánchez Adell (eds.), Vida rural i ramadera,
Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, LXXV, juliol-desembre, pág.
461-497.
GINEBRA, Jordi, i Anna Montserrat (1999) Diccionari d'ús deis verbs catalans:
régim verbal i canvi i caiguda de preposicions, Barcelona, Edicions 62.)
GONZÁLEZ SARMIENTO, Mercedes, i Inmaculada Anaya Revuelta (2002), «Palabras
con el mismo significante en el DRAE 2001: unión o separación de lemas»,
comunicació presentada al / Simposi Internacional de Lexicografía, Barcelona,
16-18 de maig de 2002, Institut Interuniversitari de Lingüística Aplicada /
Universitat Pompeu Fabra.
GROCHOWSKI, Maciej (1991) «Hyperonyms and Quotations as Components of
Definitions», Juznoslovenski Filolog, 47, pág. 37-44.
GUIA, Josep (1998), «Sobre les fonts catalanes de VEspill», Revista de Catalunya,
125, pág. 135-166.
GuiNOT RODRÍGUEZ, Enric (2002), «El repoblament aragonés: colonització i llengües
(segles XII-XIII)», Caplletra, 32.
137
HAENSCH, G. et alii (1982), La lexicografía. De la lingüística teórica a la
lexicografía práctica, Madrid, Gredos.
HANKS, P. (1979), «To What Extent Does a Dictionary Defínition Define?», en R.
R. K. Hartmann (ed.), Dictionaries and their users. Exeter Linguistic Studies,
vol. 4, pág. 32-38.
HAUF, Albert G. (2001), «De VSpeculum humanae salvationis a VSpill de Jaume
Roig: itinerari especular i fígural», Estudis Románics, XXIII, pág. 173-219.
HAUF, Albert G. (1983), «El léxic d'Ausiás March: primer assaig de valoració i
llista provisional de mots i freqüéncies», Miscel-lánia Pere Bohigas, 3,
Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Estudis de llengua i
literatura catalanes, VI»), pág. 121-224.
HAUSMANN, Franz Josef (1990), «Le dictionnaire de collocations», en Franz Josef
Hausmann, Oskar Reichmann i Herbert Ernst Wiegand (eds.), Wórterbücher.
Ein internationales Handbuch zur Lexikographie, vol. 1, Berlín, Walter de
Gruyter,pág. 1010-1019.
HERNANZ, M Lluísa (2002), «L'oració», en Joan Sola, Maria-Rosa Lloret, Joan
Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dirs.), Gramática del cátala contemporani,
vol. 2, Barcelona, Ed. Empúries, pág. 993-1073.
HERRERA M. T, Sánchez M. N, Zabía M. P. (1996), Diccionario Español de Textos
Médicos Antiguos («DETEMA»), 2 vols., Madrid, Arco/Libros.
HERRERA RODRIGO, María (1998), «Dificultades pragmáticas en la definición de las
palabras referenciales: los deícticos personales, espaciales y temporales, la
deíxis modal y la deíxis social», Salina: revista de lie tres, 12, pág. 204-209.
138

INSTITUT D'ESTUDis CATALANS (1995), Diccionari de la ¡lengua catalana,
Barcelona /Palma de Mallorca /Valencia, Ed. 3i4 / Ed. 62 / Ed. Molí /
Enciclopedia Catalana / Publicacions de 1'Abadía de Montserrat.
INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGÍA VALENCIANA (1995), Diccionari
valencia, Valencia, Ed. Bromera.
lORDACHE, Roxana (1977), «Relatives causales ou relatives consécutives? Bref
plaidoyer pour la syntaxe historique», Helmantica, 28, pág. 253-279.
JAKOBSON, Román (1959), «On linguistic aspects of Translation», en R. A. Brower
(ed.), On Translation, Harvard University Press («En torno a los aspectos
lingüísticos de la traducción», en Ensayos de Lingüística General, Barcelona,
Seix Barral, 1975, pág. 67-77).
Jardinet d'Orats, publicat en microfítxa, "Els Canconers Catalans Medievals
Caixa.
JOHANSSON, Karl G. (2003)., «Lemmatisation of manuscript text», The Menota
handbook: Guidelines for the electronic encoding of Medieval Nordic primary
sources. Versión 1.0. Bergen, Medieval Nordic Text Archive, 2003.
[http://www.hit.uib.no/menota/guidelines, data de consulta: 26-VII-03]
JONES, S., i J. Sinclair (1974), «English lexical collocations», Cahiers de
Lexicologie, 24, pág. 15-61.
KOZLOWSKA, C , i Dzierzanowska, H. (1988), Selected English Collocations,
Varsóvia, Pantswowe Wydawnictwo Naukowe.
139
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de l'«Espill» de Jaume Roía
KUHN, Sherman M. (1980), «The Art of Writing a Definition that Does Not
Define», en Zgusta-Ladislav (ed.), Theory and Method in Lexicography,
Columbia, Hornbeara, pág. 115-121.
L'HOMME, Marie-Claude i Rene Gemme (1997), «Modele d'accés informatisé aux
combinaisons lexicales spécialisées: verb+nom (terme) et extensión au nom
(déverbal) 'préposition + nom(terme)», en Lapierre, L., I. Oore et H.R. Runte,
Mélanges de linguistique offerts á Rostislav Kocourek, Université Dalhousie,
Halifax (Canadá): Les Presses ALFA pág. 89-103.
LA CARTA, Manuel (1994), Diccionario del Quijote, Madrid, Ediciones Aldarabán.
LEWIS, Charlton T., i Charles Short (1879), A Latin Dictionary. Founded on
Andrews' edition ofFreund's Latin dictionary, revisat, augmentat, i en gran part
reescrit per Charlton T. Lewis i Charles Short, Oxford, Clarendon Press, 1879
[http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/resol veform?lang=Latin]
LlNDER, Karl Peter (1971), «Per lo castel a recobrar. Un emploi particulier de la
préposition a», en Actes Vf Congés International de Langue et Littérature d'oc
et d'études franco-provéngales, 2, Montpellier, pág. 385-392.
LLOBET I PORTELLA, Josep M. (2003), «Poesía popular medieval: cinc oracions o
conjurs extrets de manuals notaríais cerverins del segle XV», Miscel-lánia Joan
Veny, 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Estudis de
llengua i literatura catalanes, XLV»), pág. 211-216.
LÓPEZ PÉREZ, Miguel (en línia), «Farmacia y alquimia: el oro potable», en Folchia,
[http://www.ucm.es/info/folchia/faralq.htiTi, data de consulta: 20-VII-03]
LUQUE, Juan de Dios i Francisco J. Manjón (1998), «Colocaciones léxicas: cuestión
lingüística o estilística», en Juan de Dios i Francisco J. Manjón (eds.), TEoría y
140

práctica de la lexicografía, Universitat de Granada, Método Ediciones, pág. 15-
24.
MALKIEL, Y (1959), «Studies in irreversible binomials», Lingua, 8, pág. 113-160.
MANES, Joan (1980), «Ways of Defíning: Folk Defínitions and the Study of
Semantics», Forum Linguisticum, V:2, pág. 122-139.
MANTHA, Suzanne i Igor Mel'cuk (1994), «Phénoménes atmosphériques dans le
dictionnaire explicatif et combinatoire du francais moderne (DEC): essai de
description d'un champ lexical (neuf vocables du francais)», Revue québécoise
de linguistique, 13:2, pág. 271-323.
MARCH, Ausiás (1952-1959), Poesies, edició de Pere Bohigas, Barcelona, Barcino
(«Els Nostres Clássics», A, 71-73, 77, 86).
MARCH, Ausiás (2000a), Poesies, ed. de Pere Bohigas, revisada per Amadeu-J.
Soberanas i Noemí Espinas, Barcelona, Barcino ("Els Nostres Clássics", B, 19).
MARCH, Ausiás (2000b), Poesies: Concordances. Index de mots, a cura d'Antonio
Lara Pozuelo, CDRom complementan de March (2000a).
MARCQ, Philippe (1973), «Structure du systéme des prépositions spatiales dans le
Beowulf», Etudes Germaniques, any 28, 1, pág. 1-19.
MARINA, José Antonio, i Marisa López Penas (2001), Diccionario de los
sentimientos, Barcelona, Editorial Anagrama.
MARKOWITZ, Judith i Susan K. Franz (1998), «The development of defíning style»,
InternationalJournal of Lexicography, 1:3, pág. 253-267.
MARTÍ I CASTELL, Joan (1981) El cátala medieval. La llengua de Ramón Llull,
Barcelona, Indesinenter.
141
MARTÍ I MESTRE, J. (1994), El Llibre d'Antiquitats, Valencia/Barcelona, Institut
Interuniversitari de Filología Valenciana/Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
MARTÍN, Llúcia (1996), La tradició animalística en la literatura catalana medieval,
Alacant, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.
MARTÍN, Llúcia (1999), «Les comparacions de tema animal relacionades amb el
desengany amorós en les poesies de Joan Roís de Corella i en YEspill de Jaume
Roig», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi,
Marfil, pág. 193-210.
MARTIN, Robert (1992), "L'Article teñir du Dictionnaire du moyen francais
(DMF)", Vox Románica: Annales-Helvetici Explorandis Linguis Romanicis
Destinati, 51, pág. 129-164.
MARTIN, Robert (1996), "Dictionnaire informatisé et traitement automatique de
l'information lexicale", en Peter Blumenthal; Giovanni Rovere; Christoph
Schwarze (ed. and introd.), Lexikalische Analyse romanischer Sprachen, VI,
pág. 63-72.
MARTINES, Josep (1999), «Sobre una constmcció sintáctica catalana una mica
controvertida: "ser+de+infinitiu"», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan
Roís de Corella, Alcoi, Marfil, pág. 211-263.
MARTINES, Josep (2000a), «L'expressió de les emocions i la creativitat léxica:
estimar 'amar', entre l'eufemisme i la metáfora cultural", en Actas del VILI
Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval.
Santander, septiembre, 1999, Santander, Universidad Internacional, pág. 1221-
1243.
142
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaride í«Espill» de Jaume Roiq
MARTINES, Josep (2002), «L'aragonés i el léxic valencia. Una aproximado»,
Caplletra, 32, pág. 157-201.
MARTINES, Josep (en premsa) «Sobre una altra construcció sintáctica catalana forca
controvertida: en + infinitiu temporal al País Valencia», Col-loqui Internacional
La lingüística de Pompen Fabra, 1998, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.
MARTINES, Josep et al. (2003), Diccionari Valencia, Barcelona, Spes.
MARTÍNEZ MELÉNDEZ, M. del Carmen (1989), Los nombres de tejidos en castellano
medieval, Granada, Universitat de Granada ("Series léxica").
MARTÍNEZ MELÉNDEZ, M. del Carmen (1995), Estudio de los nombres de los oficios
artesanales en castellano medieval, Granada, Universitat de Granada ("Series
léxica").
MARTÍNEZ, Tomás (1992), "Lectura del Canqoner Satíric Valencia", ELLiLC, XXV
(-Miscellánia Jordi Carbonell, 4), Barcelona, Publicacions de 1'Abadía de
Montserrat, pág. 5-25.
MARTÍNEZ, Tomás, i Isabel Micó, (1989-1990), «Realitat i ficció al Canqoner
satíric valencia», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona,
XLII, pág. 221-215.
MARTOS SÁNCHEZ, Josep Lluís (2000-01), «Lematització del léxic de les Proses
mitológiques de Joan Roís de Corella», Revista de lengua i literatura catalana,
gallega y vasca, 1, pág. 79-111.
MARTOS SÁNCHEZ, Josep Lluís (2001a), Les proses mitológiques Joan Roís de
Corella, Valencia/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filología
Valenciana/Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
143

MARTOS SÁNCHEZ, Josep Lluís (2001b), Fonts i seqüéncia cronológica de les
proses mitológiques de Joan Roís de Corella, Valencia/Barcelona, Instituí
Interuniversitari de Filología Valenciana/Publicacions de 1'Abadía de
Montserrat.
MATHIEU-COLAS, M. (1990), «Orthographe et informatique: établissement d'un
dictionnaire électronique des variantes graphiques», Langue franqaise, 87, pág.
104-111.
MATTAUSCH, Josef (1990), «Das Autoren-Bedeutungswórterbuch», en Franz Josef
Hausmann, Oskar Reichmann i Herbert Ernst Wiegand (eds.), Wórterbiicher.
Ein internationales Handbuch zur Lexikographie, vol. 2, Berlín, Walter de
Gruyter, pág. 1549-1562.
MCSPARRAN, Francés (1998), «The Electronic Middle English Dictionary: Design
and Use», Medieval English Studies Newsletter, 38, pág. 26-30 [també en línia
en Medieval Academy News, 130
[http://www.georgetown.edu/MedievalAcademy/news/2man98.html, data de
consulta: 30-VII-03].
MEER, Geart van der (1999), «Metaphors and Dictionaries: the Morass of Meaning,
or How to Get Two Ideas for One», International Journal of Lexicography,
12:3, pág. 195-208.
MEIJS, Willem (1996). "Linguistic Corpora and Lexicography", Annual Review of
Linguistics, 16, pág. 99-114.
MEL'CUK, Igor (1998), «Semantic Description of Lexical Units in an Explanatory
Combinatorial Dictionary: Basic Principies and Heuristic Criteria»,
International Journal of Lexicography, 1:3, pág. 165-188.
144
MEL'CUK, Igor et al. (1984, 1988, 1992), Dictionnaire Explicatif et Combinatoire
du Frangais Contemporain. Recherches Lexico-Sémantiques I, II, III, Montreal,
3 vols.
MEL'CUK, Igor, i C. Robitaille (1988), «Nutrition et lexicographie: le champ lexical
'nourriture (huit vocables dans le dictionnaire explicatif et combinatoire du
francais contemporain)», en Revue Quebecoise de Linguistique, 17:2, pág. 133-
180.
Middle English Dictionary, Universitat de Michigan,
[http://ets.umdl.umich.edu/rn/med/, data de consulta: 26-VII-03]
MONTERO CARTELLE, Emilio (1992), «Tendencias en la expresión de la
concesividad en el castellano medieval», Verba, 19, pág. 107-128.
MONTSERRAT I BUENDIA, Sandra (2002a), «El procés de gramaticalització del verb
venir. La perífrasi venir+a+inf.», Miscellánia Giuseppe Tavani, 3, Barcelona,
Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Estudis de llengua i literatura
catalanes, XLIV»), pág. 289-316.
MONTSERRAT I BUENDIA, Sandra (2002b), Evolució semántica de venir i venir
a+inf. en cátala. Una aproximado segons la gramática cognitiva, tesi inédita
de llicenciatura llegida a la Universitat d'Alacant, juliol del 2002.
MOON, Rasamund (1998), Fixed Expressions and Idioms in English. A Corpus-
Based Approach, Oxford, Clarendon Press, "Oxford Studies in Lexicography
and Lexicology".
MOREL-FATIO, Alfred (1884-85) «Rapport adressé á M. Le Ministre de
l'instructions publique sur une mission philologique á Valence, suivi d'une
145

étude sur le "Livre des femmes", poéme valencien du XVé siécle, de maitre
Jaume Roig», Biblioteca de l'École de Chartes, 45, pág. 630-54 i 108-129.
MÜLLER, B. (1980), «El proyecto de un diccionario del español medieval (DEM) y
el estado de la investigación en el campo del léxico del español antiguo»,
Cahiers de Linguistique Hispanique Médiévale, 5, pág. 175-194.
NADAL, Josep M., i Modest Prats (1996), Historia de la llengua catalana, 2. El
segleXV, Barcelona, Ed. 62.
NAKAMOTO, Kyohei (1998), «From Which Perspective Does the Defíner Define the
Definiendum: Anthropocenctric or Referent-Based?», International Journal of
Lexicography, 11:3, pág. 205-218.
NEUHAUS, H. Joachim (1986), "Lexical Datábase Design: The Shakespeare
Dictionary Model", en Proceedings of the llth International Conference on
Computational Linguistics, ed. W. Lenders et al., Bonn, IPK, pág. 441-444.
Neuhaus, H. Joachim (1978), «Author Vocabularies Compared with
Chronological Dictionaries», Bulletin of the Association for Literary and
Linguistic Computing, 6, pág. 15-19.
NEWMEYER, F. J. (1974), «The regularity of idiom behaviour», Lingua, 34, pág.
327-342.
NlCOT, Jean (1606), Thresor de la langue franqaise, en ARTFL dictionary
collection, en línia, [http://www.lib.uchicago.edu/efts/ARTFL/proiects/dicos/]
OLIVAR, Marcal (ed.) (1927), Bernat METGE i Anselm TURMEDA, Obres
menors, Barcelona, Barcino.
146
Héctor Gonzálvez i Escolano Preiiminars al Diccionañ de ¡'«Espill» de Jaume Roig
Palau-Martí, Ferran (1977), «Les prépositions catalanes per, per a exprimant la
cause et la finalité. Comparaison avec d'autres langues romanes», Ibérica, 1,
pág. 218-234.
Pavesi, María (1987), «Lexical Simplification in Spatial Prépositions», Rassegna-
Italiana-di-Linguistica-Applicata, 19:1, pág. 97-107.
PEIRATS I NAVARRO, Anna Isabel (1998), «L'Espill de Jaume Roig: notes per a una
edició crítica», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, gener-juny,
pág. 13-22.
PEIRATS I NAVARRO, Anna Isabel (2001), «De no concepta: debat versus veritat a
YSpill de Jaume Roig», ¿lengua i Literatura, 12, pág. 7-45.
PEIRATS I NAVARRO, Anna Isabel (2001), L'Spill de Jaume Roig: edició crítica i
estudi, Universitat de Valencia, tesi doctoral inédita.
PEIRATS I NAVARRO, Anna Isabel (2002), «Una edició desconeguda de YSpill de
Jaume Roig?», Miscellánia Giuseppe Tavani, 3, Barcelona, Publicacions de
Y Abadía de Montserrat («Estudis de llengua i literatura catalanes, XLIV »), pág.
5-18.
PEIRATS I NAVARRO, Anna Isabel (2003), «L'Spill de Jaume Roig, de mEstre Grau a
'Sir' Joan Fuster i Lopus-Rodó7», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis
Catalans, 16, pág. 87-110.
PÉREZ SALDANYA, Manuel, Rosanna Mestre i Ofelia Sanmartín (1998), Diccionari
de lingüística, amb la coHaboració de Brigitte Lapinette, Scott A. Schwenter i
Curtís Blaylock, Valencia, Colomar.
147
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de l'«Espi¡l» de Jaume ROÍQ
PiCOCHE, Jacqueline (1994), «A "Continuous Definition" of Polysemous ítems: Its
Basis, Resources and Limits», en Catherine Fuchs i Bernard Victorri (eds.),
Continuity in Linguistic Semantics, Amsterdam, Benjamins, pág. 77-92.
PONSODA, Joan (1996) La ¡lengua catalana a Cocentaina al segle XIII, Alcoi, ed.
Marfil.
Portal de Dades Lingüístiques, Instituí d'Estudis Caíalans rhttp://pdl.iec.es, data de
consulta: 15-VII-03]
RAMOS ALFAJARÍN, Rafael (2000), Ésser, estar i haver-hi en cátala antic. Estudi
sintáctic i constrastiu, Valencia/Barcelona, Insíitut Interuniversitari de Filologia
Valenciana / Publicacions de 1'Abadía de Montserrat.
RASMUSSEN, Lone Schack (1992), «Los aspectos metalexicográfícos de un
diccionario semántico: reflexiones en torno a un diccionario semántico de los
verbos españoles», en Wotjak-Gerd (ed.) (1992). Estudios de lexicología y
metalexicografía del español actual, Tübingen, Max Niemeyer Verlag, VIII,
pág. 38-62.
RENOUF, A. i J. Sinclair (1991), «Collocational frameworks in English», en D.
Aijmer i B. altenber (eds.), Engleish corpus Linguistics, Londres, Longman,
pág. 128-143.
REY, Alain (1977), Le lexique: images et modeles. Du dictionnaire a la lexicologie,
París, Libr. Armand Colin.
RlQUER, Martí de (1980), Historia de la literatura catalana, Barcelona, Ariel, 10 vols.
RoiG, Jaume (1905), Spill o Libre de les Dones per Mestre Jacme Roig. Edición
crítica con las variantes de todas las publicadas y las del Ms. de la Vaticana,
próleg, edició, estudis i comentaris de Roe Chabás, Barcelona/Madrid, L'Avenc.
148
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Dlccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roig
RoiG, Jaume (1929), ¿libre de les dones o Spill, text, introdúcelo, notes i glossari
per Francesc Almela i Vives, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clássics»).
RoiG, Jaume (1929-1950), Spill o Libre de consells de Jaume Roig, poema satíric
del segle XV, edició crítica acompanyada d'una noticia, notes i un repertori per
Ramón Miquel i Planas, Barcelona, Biblioteca Catalana, 2 vols.
RoiG, Jaume (1987), Espejo, próleg i notes de Jaume Vidal i Alcover, traducció de
Ramón Miquel i Planas, Barcelona/Madrid, Enciclopedia Catalana / Alianza
Editorial.
ROIG, Jaume (1990), Spill, edició i estudi de Josep Almiñana Valles, Valencia, Del
Cenia al Segura, 3 vols.
ROIG, Jaume (2000), Espill, edició d'Antónia Carré, Repertorio informatizzato
dell'antica letteratura catalana (RIALC), Universitá di Napoli Federico II,
[http://www.rialc.unina.it/, data de consulta: 30-VII-03]
Roís DE CORELLA, Joan (1993), Rims i proses, edició de Tomás Martínez,
Barcelona, Ed. 62.
Roos, Eckhard (1976), «Contrastive coUocational analysis», Papers and Studies in
Contrastive Linguistics, vol. 5, Arlington, Virginia, pág. 66-75.
ROS, Caries (1764), Diccionario valenciano-castellano, Valencia.
Ros, Caries (1979), Tractat de adages y refranys valencians, Valencia, impressió
de Josep García, 1736 (la edició de 1733), reproduít en edició facsímil per la
llibreria París-Valencia.
ROSE, J. (1978), «Types of idioms», Linguistics, 203, pág. 55-62.
149

ROSSELLÓ, Joana (2002), «El SV, I: Verb i arguments verbals», en Joan Sola,
María-Rosa Lloret, Joan Mascará i Manuel Pérez Saldanya (dirs.), Gramática
ROTHWELL, W. (1971), «Contribution á la syntaxe de la préposition en moyen
francais», Revue de Linguistique Romane, 35, pág. 156-166.
ROUGET, Christine (1994), «Comment rendre compte des locutions verbales? Le cas
des "expressions" en PRENDRE», International Journal of Lexicography,
7:12, pág. 177-196.
RUBIERA, María Jesús (1993), «Els arabismes del cátala. Historia d'un rebuig», en
R. Alemany, A. Ferrando i Ll. B. Meseguer (1993), Actes del Nové Col-loqui
Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre
de 1991), II, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat/Universitats
d'Alacant, de Valencia i Jaume I de Castelló, pág. 301-317.
RUBIO VELA, Agustín (1983), «Autobiografía i ficció en VEspill de Jaume Roig. A
propósit de l'episodi en l'hospital», L 'Espill, 17-18, pág. 127-149.
RUBIO VELA, Agustín (1998), Epistolari de la Valencia medieval. II,
Valencia/Barcelona, Instituí Interuniversitari de Filología
Valenciana/Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
RUBIO VELA, Agustín (2002), «Valencia y los aragoneses en la Baja Edad Media: la
ruta del trigo», Caplletra, 32.
RUSSELL-GEBBETT, Paul (1976) «L'estructura de les oracions condicionáis de
realització impossible en el cátala medieval» dins, Actes del tercer Col-loqui
Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Oxford, 208-216.
150

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Espi¡¡» de Jaume Roiq
SALVADOR, Vicent (2002), «Les construccions condicionáis i les concessives», en
Joan Sola, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascará i Manuel Pérez Saldanya (dirs.),
Gramática del cátala contemporani, vol. 3, Barcelona, Ed. Empúries, pág.
2977-3025.
SÁNCHEZ LERENA A. i M. F. Páez Ortiz (1987), «Estructura sintáctica de la
definición lexicográfica», Analecta Malacitana, X:l, pág. 153-163.
SÁNCHEZ, Nieves (1994), «Los problemas de definición: ¿diccionario de lengua o
de habla?», en Villegas-Juan (ed.). Actas Irvine-92, Asociación Internacional de
Hispanistas, I: De historia, lingüísticas, retóricas y poéticas, Irvine, Universitat
de California, pág. 82-89.
SANCHO, Pelegrí (2002), «La preposició i el sintagma preposicional», en Joan Sola,
Maria-Rosa Lloret, Joan Mascará i Manuel Pérez Saldanya (dirs.), Gramática
SARAGOSSÁ, Abelard (2002), «Les construccions comparatives i les oracions
consecutives», en Joan Sola, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascará i Manuel Pérez
Empúries, pág. 3095-3171.
SCHMID, Beatriz (1988), Les "Traduccions valencianes" del Blanquerna (Valencia
1521) i de la Scala Dei (Barcelona 1523). Estudi lingiiístic, Barcelona,
Curial/Publicacions de 1'Abadía de Montserrat.
SERBAN, Felicia, Dana Bucerzan, Luciana Peev, Lidia Bibolar (1997), «Datábase of
the Romanian Language Phonetics and Phonology», en Dan Tufís i Poul
Andersen (eds.), Recent Advances in Romanian Language Technology,
Bucarest, Editura Academiei Romane, pág. 188-194.
151
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roio
SERVERAT, Vincent (2000), «Le Spill de Jaume Roig: román de l'homme et
nouvelles de la femme» Revue d'Etudes Catalanes, 3, pág. 59-83.
SESMA, J. Ángel i Angeles Líbano (1982), Léxico del comercio medieval en Aragón
(siglo XV), Saragossa, Institución Fernando el Católico.
SEVENSEN, BO (1993), Practical Lexicography: Principies and Method of
Dictionary Making, Oxford, Oxford University Press.
SHCHERBA, L. V. (1995), «Towards a General Theory of Lexicography», traduít per
Donna M. T. Cr. Fariña, International Journal of Lexicography, 8:4, pág. 314-
350.
SHYLDKROT, H. B.-Z. (1996), "Dictionnaires des verbes de l'ancien francais", en
Actes des Journées "Dictionnaires électroniques du franqais des XVléme et
XVIIéme siécles", Université Blaise Pascal, Clermont-Ferrand, 14-15 de juny
de 1996,
[http://www.chass.utoronto.ca/~wulfric/siehlda/clermont/shyld 2.htm#21, data
de consulta: 26-VII-03]
SINCLAIR, J. (ed.) (1987), Collins COBUILD English Language Dictionary, Londre
i Glasgow, Collins.
SINCLAIR, J. (ed.) (1995), Collins COBUILD English Language Dictionary, segona
edició, Londres, HarperCollins.
SOLA, Joan (1994), «La lexicografía general i la normativa», Caplletra, 17, pág.
273-289.
SOLA, Joan (2002), «Les subordinades de relatiu», en Joan Sola, Maria-Rosa Lloret,
Joan Mascaré i Manuel Pérez Saldanya (dirs.), Gramática del cátala
contemporani, vol. 3, Barcelona, Ed. Empuñes, pág. 2455-2565.
152
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«EspHI» de Jaume Roiq
SOMMER, Elyse i Dorrie Weiss (2001), Metaphors Dictionary, Visible Ink.
STEMPEL, W-D (1996), «Introduction», en W.-D. Stempel (1996), Dictionnaire de
l'occitan medieval (DOM), Tübingen, pág. V-IX
[http://www.dom.badw.de/vorwort.htm, data de consulta: 26-VII-03]
SuÑER, AveHina (2002), «Les construccions adjuntes en gerundi i participi», en
Gramática del cátala contemporani, vol. 3, Barcelona, Ed. Empuñes, pág.
3027-3093.
SuÑER, Margarita (1981), «Por vs. de: Agential Prepositions», Hispania: A Journal
Devoted to the Interests ofthe Teaching ofSpanish and Por tugúese, maig; 64:2,
pág. 278-283.
Tesoro della Lingua Italiana delle origini, Consiglio Nazionale delle Ricerche
[http://tlio.ovi.cnr.it/TLIO/, data de consulta: 26-VII-03]
The Web Concordances and Workbooks, Universitat de Dundee
[http://www.duiidee.ac.uk/english/wics/wics.htm, data de consulta: 15-VII-03].
Trésor de la Langue Franqaise, [http://atilf.atilf.fr/tlf.htm, , data de consulta, 26-
VII-03]
TRUJILLO, Ramón (1990), «Semántica y gramática: sobre la capacidad sintáctica del
diccionario», en M. Angeles Álvarez Martínez (ed.), Actas del Congreso de la
Sociedad Española de Lingüística. XX Aniversario. (Tenerife, 2-6 de abril de
1990), Madrid, Gredos, pág. 112-130.
VELA I AULESA, Caries (1996), «La coHació, un ápat medieval poc conegut», La
Mediterránia, área de convergencia de sistemes alimentaris (segles V-XVIII),
153
XIV Jornades d'estudis histories locáis. Palma, del 29 de novembre al 2 de
desembre de 1995, Palma, Instituí d'Estudis Balearios, pág. 669-686.
VENY, Joan (1991), «Petges aragoneses en els dialectes catalans meridionals», en
Joan Veny, Mots d'ahir i mots d'avui, Barcelona, Ed. Empuñes, pág. 99-114.
VENY, Joan (1993), «El valencia antic "saura" ('gralla') no és un mot fantasma»,
Miscehlánia Joan Fuster, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat(«Estudis de llengua i literatura catalanes, VI»), pág. 307-317.
VERLINDE, Serge, i Thierry Selva (2001), "Corpus-based versus intuition-based
lexicography: defining a word list for a French learners' dictionary",
Proceedings of the Corpus Linguistics 2001 conference, Lancaster University,
pág. 594-598, [www.kuleuven.ac.be/ilt/grelep/publicat/verlinde.pdf, data de
consulta: 3 l-VII-03]
VIANA, Amadeu, i Jordi Suils (2002), «Les construccios causáis i les fináis», en
Gramática del cátala contemporani, vol. 3, Barcelona, Ed. Empuñes, pág.
2937-2975.
VIDALENC, Jean-Louis (1984), «Approche contrastive des prépositions francaises et
anglaises», Travaux. Contrastivité en Linguistique Anglaise, vol. XLIII, pág.
35-50.
WAUGH, Lindar R. (1976), «Lexical Meaning: The Prépositions en and dans in
French», Lingua, 39, pág. 69-118.
WlERZBlCKA, Anna (1993a), «La quéte des primitifs sémantiques: 1965-1992»,
Langue Franqaise. Les primitifs sémantiques, 98, pág. 9-23.
154
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionaríde ¡'«Espill» de Jaume Roiq
WlERZBiCKA, Anna (1995), «Dictionaries vs. Encyclopeaedias: How to Draw the
Line», en Davis-Philip-W. (ed.). Alternative Linguistics: Descriptive and
Theoretical Modes, Amsterdam, Benjamins, pág. 289-315.
WITTLIN, Curt (1993), «Joan Roís de Corella. Introdúcelo a una concordanca de les
seves obres», en Actes del Nové Cohloqui Internacional de ¿lengua i Literatura
Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), I, ed. de Rafael Alemany,
Antoni Ferrando i Lluís B. Meseguer, Barcelona, Publicacions de F Abadía de
Montserrat-Universitats dAlacant, de Valencia i Jaume I, pág. 327-366.
YSERN, Josep-Antoni (1996-97), «Retórica sermonaría, exempla i construcció
textual de Y Espill de Jaume Roig», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana,
Gallega y Vasca, V, pág. 151-180.
155

Héctor Gonzálvez i Escolano Preiiminars al Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaume Roiq
Altres referéncies consultades
Adorador, a cura de Rene Mondéjar,
[http://adorador.com/muieresdelabiblia/la reina de saba.htm, data de consulta:
18-03-03]
Alba de kermes [http://www.albadehermes.eom/c amina.htm, data de consulta: 9-
VI-03]
ALFONSECA, Manuel, Página personal de Manuel Alfonseca,
[http://www.ii.uam.es/~alfonsec/docs/dia5.htm, data de consulta: 24-03-03]
ArteHistoria, Ediciones Dolmen, (en línia),
[http://www.artehistoria.eom/frames.htm7http://www.artehistoria.com/historia/o
bras74671.htm, data de consulta: 18-03-03]
Biblioteca Electrónica Cristiana, [http://www.multimedios.org/, data de consulta:
24-04-03]
Bradomín v.d.o., una brújula personal en la red
[http://www.iespana.es/bradomin/iesus/iuanbaut.htm, data de consulta: 13-3-03]
CAWLEY, Kevin, Latin Dictionary and Grammar Aid,
[http://wvvw.nd.edu/~archives/latgramm.htm]
COLOMINA, Jordi (1998), «Com i com a en cátala», llicó de la cátedra en Filología
Catalana, inédit.
Confederación Española de Organizaciones de Panadería, «La historia del pan»
[http://www.ceopan.es/historia/lahistoria.htm, data de consulta: 17-V-03]
211
Aquesta bibliografía s'ha utilitzat, fonamentalment, per a l'elaboració de les definicions del
Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaume Roig.
156
CORCOLL, Antoni (2000), «Una llista de peixos valencians de Mariano Bru (1778)»,
Miscellánia Arthur Terry, 4, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat («Estudis de llengua i literatura catalanes, XL»), pág. 5-56.
Direito & Justiga Informática Ltda.
[http://www.dii.com.br/index .htm'Pprocesso civil/poderes deveres e responsa
bilidade do juiz.htm&2, data de consulta: 15-03-03]:
EDICTA, [http ://www. chass.ut pronto. caA-wul fric/edicta/intro. htm, data de
consulta: 20-3-03]
El que busca encuentra,
[http://www.encuentra.com/includes/documento.php?IdDoc=l 131 &IdSec=:221,
data de consulta: 25-04-03]
Enciclopedia Católica, [http://www.enciclopediacatolica.com, data de consulta: 17-
V-03]
Enciclopedia delle armi, a curda d'Eduardo Mori
[http://www.earmi.it/varie/proiett.htm, data de consulta: 10-3-03]
ESTEBAN DE ANTONIO, Mario (1999), "La oculística en los viejos lapidarios.
Apuntes históricos", Anales de la Sociedad Ergoftalmológica Española, 1-2, en
línia [http://www.oftalmo.com/ergo/ergo 1999/09.htm, data de consulta: 24-03-
03]
FUNDACIÓN CASA DE MEDINA SIDONIA, «Archivo de Medina Sidonia»,
[http://www.fcmedinasidonia.com/archivo.htm, data de consulta: l-VI-03]
FUNDACIÓN CIENTEC, [http://www.cientec.or.cr/productos/calendario.html, data de
consulta: 20-03-03]
157

GELPÍ ARROYO, Cristina (2000), «El Diccionario del Español Actual: un diccionario
nuevo», Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales,
núm. 239 [en línia: http://www.ub.es/Reocrit/b3w-239.htm, data de consulta: 20-
VII-03]
GOLOPENTIA-ERETESCU, Sanda (1971), «On defíning», Revue Roumaine de
Linguistique, 16:3, pág. 179-187.
Heraldaria, Heráldica y Genealogía hispánica
["http://www.heraldaria.com/clisenoH.php, data de consulta: 16-03-03]
HOCKEY, Susan (2000). «Why Electronic Texts?»,en Susan Hockey, Electronic
Texts in the Humanities. Principies and Practice. Oxford, Oxford University
Press, pág. 1-10.
Illuminations, [http://www.mystae.com/restricted/reflections/messiali/early.html,
data de consulta: 23-VI-03]
JAPAN ASSOCIATION FOR ENGLISH CORPUS STUDIES, Internet Information
Resourcesfor Corpus Studies, [http://muse.doshisha.ac.ip/corpus/index.html,
data de consulta: 15-VII-03]
JORGENSEN, Julia C. (1990), «Defínitions as Theories of Word Meaning», Journal
of Psycholinguistic Research, 19:5, pág. 293-316.
KNIGHT, Kevin (en línia), The Catholic Encyclopedia, a cura de Kevin Knight
[http://www.newadvent.org/cathen/, data: 11-3-03]
KOVECSES, Zoltan (1991), «Happiness: A Defínitional Effort», Metaphor and
Symbolic Activity, 6:1, pág. 29-46.
158

KRAYENBÜHL GUSI, Beatriz (1995), «Breve estudio diacrónico de las definiciones
de colores en algunos diccionarios de la lengua española», International Journal
ofLexicography, 8:3, pág. 233-279.
La Biblia. Biblia valenciana, tradúcelo interconfessional, Castelló, Editorial Sao /
A.B.C.
MARTÍN CASALS, Miquel (1998), « Perspectives de futur de la rescissió per lesió
ultra dimidium», comunicació pronunciada en les X Jornades de Dret Cátala a
Tossa, 17-19 de setembre de 1998, Tossa de Mar,
[http://civil.udg.es/tossa/1998/Textos/martin.html, data de consulta: 12-V-03]
MARTINES, Josep (2000b), «Els noms deis llocs i l'estudi del léxic, a propósit
d'atzavara, farigola i bruc», en Emili Casanova, i Vicenca Rosselló (eds.), Estudis
de toponimia valenciana, Universitat de Valencia / Denes Editorial, Valencia, pág.
255-273.
MARTINES, Josep (2000c), «El canvi léxic en cátala (ss. XVI-XX). Una aproximació
des de la lexicología diacrónica cognitiva (I). Les novetats i la llengua
catalana». Ponencia llegida en les Jornades de la Secció Filológica de VInstituí
d'Estudis Catalans a la Universitat d'Alacant el dia 16 d'octubre de 1998, pág.
35-64.
MORVAY, Károly (2003), «'Atent com un gos cacaire' - Mostra d'un petit dicionari
fraseológic», Miscehlánia Joan Veny, 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat («Estudis de llengua i literatura catalanes, XLV»), pág. 99-146.
PADUCEVA, Elena Viktorovna (1993), «Les noms verbaux et leur définition
lexicographique», Relations inter- et intra-prédicatives. Cahiers de l 'Instituí de
Linguistique et des Sciences du Langage, 3, pág. 185-201.
159

PÉREZ SALDANYA, Manuel (1988), Els sistemes modals d'indiccitiu i de subjuntht,
Valencia, Instituí de Filología Valenciana.
PÉREZ SALDANYA, Manuel (1997), «Entre el léxic i la gramática: els processos de
gramaticalització», conferencia pronunciada a la Universitat d'Alacant el 31 de
gener del 1997.
PETERSEN, Suzanne, Suzanne Petersen 's Home Page, Crónica sarracina de Pedro
del Corral, [http://faculty.washinRton.edu/petersen/591rom/cavadoc.htm, 24-03-
03]
PLAZA VIDAURRE, Josean (en línia), Cristianismo primitivo,
["http://www.cristianismo-primitivo.com/, 14-04-03]
ROBLES, Javier, Ressenya a Pau Viciano, Els cofres del rei. Rendes i gestors de la
batllia de Castelló (1366-1500), Desafectos. Publicado d'história crítica, 2,
[http://www.historiacritica.org/anteriors/anteriors2/ressenves/ressenyes01.htm,
data de consulta: l-VI-03]
TAYLOR, Ross A. (en línia), Commentary on Revelation, Taylor
[http://www.apocalipsis.org, data de consulta: 20-03-03]
TODOLÍ, Julia (1991) «Els clitics pronominals a les comarques d'Alacant: interferencia
lingüística del castellá», Actes del IX Colloqui Internacional de Llengua i
Literatura Catalanes, Alacant, pre-print, 372-377.
ULLAND, Harald (1997), "Pour un dictionnaire des frequences des locutions
verbales", Lingvisticae Investigationes: Revue Internationale de Linguistique
Frangaise et de Linguistique Genérale, 21:2, pág. 367-78.
VENY, Joan (1993), Elsparlars catalans, Palma de Mallorca, Ed. Molí.
160
Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionarí de ¡'«Espill» de Jaurne ROÍQ
VILPPULA, Matti (1995), «The Sun and the Defínition of Day», International
Journal ofLexicography, 8:1, pág. 29-38.
WlERZBiCKA, Anna (1982), «Why Can You Have a Drink When You Can't *Have
an Eat?», Language, 58:4, pág. 753-799.
WlERZBiCKA, Anna (1990), «The meaning of color terms: semantics, culture, and
cognition», Cognitive Linguistics, 1:1, pág. 99-150.
WlERZBiCKA, Anna (1992), «Defíning Emotion Concepts», Cognitive Science, 16,
pág. 539-581.
WlERZBiCKA, Anna (1993b), «Why do We Say in April, on Thursday, at 10
O'clock? In search of an Explanation», Studies in Language, 17:2, pág. 437-
454.
WOSTEFELD, Reiner (en línia), Traditional Archery of Scandinavia
[http://www.traditional-archerv-scandinavia.com/englisch/turkish3.html, data:
10-3-03]
161

Unfaersitat b'AÍacant
Departament 5e Fitología Catalana
EL DICCIONABJ DE VESPILL DE JAUME ROIG
volum i
Tesi doctoral ¿'Héctor Gonzálvez i üscolano
dirigida pels
Dr. Rafaeí Alemany i Ferrer
i Dr. Josep Martines i Peres
AÍacant, setewbre 2003


A mos pares


Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roig
A
a prep. 1. Indica la direcció vers un lloc (real o figurat) determinat, amb moviment
d'acostament o sense. SP 5288 ' afierra ab tots los sants, plegua les mans, torna 's
a Déu. SP 12660 Pren a la creu: hirás pus bren. SP 6731 He fia 'costar al
cavalcar. 2. Indica el terme final d'un moviment (real o figurat). SP 1332 ell me
trames ben arreat, comí fierrat, per Tarraguona a Barcelona a. fiins a loe. prep.
Indica el terme final d'un moviment (real o figurat). SP 1503 lo temps gentil del
mes d' abril, fiins al setembre. SP 5959 d' ort en ort, de cambra *n cambra, fiins a
V Alfombra. SP 8948 s, al setén mes he huyt o nou, he si no *s mou de déufins
onze si u creus quatorze he mes encara, b. de... fins a... loe. prep. Locució que
indica el punt de partida i el punt d'arribada, referit al lloc o a la quantitat. SP 4543
Biguorra qui, vella y porra, tot Araguó, de Rosselló fiins a Valencia, ab sa ciencia
guorrat avia. SP 6793 molt bella de Raguel, deis d' Israel com del primer fiins al
darrer fibren trobats morts,. c. de... a... loe. prep. Locució que indica el punt de
partida i el punt d'arribada. SP 11917 La Mare santa tais filis tresplanta del
militant al trihunfant. d. fins a loe. prep. Introdueix un terme que s'inclou en una
enumerado com a cosa extraordinaria o que no era d'esperar que s'hi incloguera.
SP 13425 los vells qué y eren, per lo qué feren, matant arreu, fiins a V ereu, per
llur malicia, per avarícial. 3. Introdueix termes que indiquen situado en l'espai i
indica el lloc (real o figurat) on es troba o on s'esdevé alguna cosa. SP 6080 a,
color altera; pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a hon se vulla. 4. Expressa que
un objecte es troba próxim a un lloc determinat. SP 2442 Seya 's a taula avent
menjat he almorzat ja de matí. 5. Introdueix termes que expressen el temps en qué
és o s'esdevé alguna cosa. SP 2806 u, diré tanbé: V om qui s' absté d' axd %n
Quaresma, a Cinquajesma cornut se troba. a. a la+ordinal+vegada loe. adv. En la
vegada que fa un número determinat. SP 3463 A la cinquena yo fuy present: per
manament deis salmedines. b. a+subst Indica que una cosa s'ha de fer en el
moment que s'esdevé l'acció del substantiu. SP 5390 Cas cuna torga a /' orde •/
ñas!» Semblants cantas totes los ohen, ab Amén el. c.alafioa la final loe. adv.
Finalment. SP 6567 Alafimn mor. SP 12566 A la final, guany e cabal, tot t' o
dará, he teu será eternalm. c. per a loe. prep. Indica un període temporal a partir
d'un punt que es pren com a referencia. SP 8613 clau o si s' aprima, mes si s'
esquima en altre pony, per a tot V any son desdenyades. SP 13267 Per al sopar,
com no trobás qui 'II convidas, ell se n' ana. 6. a. a+art. det.+inf Introdueix una
acció durativa, que es produeix durant un cert període de temps. SP 6246 Perqué
no Hfart, ginya •/ ab ort: al comengar ho enfornar sens bon acort, lo pa *sfa tort.
SP 8970 Criden prou crits al parturir, qui ver vol dir. 7. Introdueix el
complement de régim de determináis verbs. SP 12316 Renunciar primer a béns, no
•t torbe gens. SP 6967 Tornes a beure lo vomitat; enormitat vols fer com guog,
vell, toceguo. 8. Indica la destinació d'una persona o cosa. SP 15797 ada; en la
1
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espül» de Jaume Roig
entrada, ben calciguar he roseguar la lex* a cans: sois peus e mans lo qué mn
romas en hun nou vas. SP 5538 llur major visitador, de necligéncia o d'
inpoténcia a ben regir a. per a loe. prep. SP 5994 s que conquista muller tan
bella, he sou be sella per al cavall. 9. Introdueix construccions amb infmitiu amb
la idea de destinació i projecció cap al futur. a. haver a fer col. Teñir coses
pendents de fer. SP 5865 Dix: «espachem, qw a fer avem. a. haver+a+inf per.
Perífrasi d'obligació. SP 6933 Per mortallar han a comprar capell de cap,
camisa, drap, de la botigua. 10. Expressa la finalitat de l'acció, de vegades amb
'per'. SP 937 demá us n' ireu vos a captar. SP 13641 Al gran conreu del seu camp
pía, qual ell planta. 11. Introdueix una paraula o pronom amb funció de datiu, amb
valor de meta. SP 11603 Déu eternal, pare Déu viu, tal a Davht ffill rey trames,
jura, promés no li fallirá. 12. Introdueix una paraula o pronom amb funció de
datiu, amb valors de datiu étic, benefactiu o experimentador. SP 15352 obrís a les
figures, Sanctes Scriptures les declaras a Clehofds altre ab ell en lo castell
aposentáis, maravellat. SP 12203 A Déu plagué, cobra •/ perdut. SP 232 Alspoch
entesos, perqué s' i miren, vegen hón tiren en lo llu . 13. Introdueix una paraula o
pronom amb funció de datiu possessiu en oracions en qué el CD és de possessió
inalienable per al subjecte o el lloc afectat per l'acció és també de possessió
inalienable per al subjecte. SP 8601 A dones dura tot V any bon tempre, mesclant
hi sempre llur.14. Introdueix una paraula amb funció de datiu respecte al verb
principal i de subjecte respecte a rinfinitiu que depén d'aquest verb conjugat. SP
8008 ctrina jféu qu* Erodina ló fes matar, lo cap tallar, ais seus donzells. 15.
Introdueix un complement adjectival. SP 14109 iutat Arimatia, prop vas tenia o
fossa nova, semblant a cova, tallat en roqua, a pich de broqua ffet per a si. SP
10358 Ella sóida 's ab hun dapnat, apostatat, a Déu rebel, llanqat del cel,
superbiós, molt envegas, malvat. 16. Introdueix la persona o cosa sobre la qual
recau l'acció del verb (CD). SP 15791 rey Hieu noblementféu d' alt espenyar, tota
selafar, a Gesabel, reyna cruel, dona malvada; en la entrada, ben calci. 17.
Segons; indica conformitat, semblanca; forma part de moltes locucions, com ara
a+poss+juí, a+poss+parer, etc. SP 12434 tes accions, intencions, a Déu ordena,
girant la squena al ja passatSP 4966 Déuho permés, a monjuhí, peí prejuhí, hun
tant desorde ffet contra V orde. SP 92 corporals, V obra millor, de mes amor he
ben voler, a mon parer. 18. Introdueix la manera com es realitza una activitat, a
forca de, amb uns mitjans determináis. SP 2830 A coceguelles ells comenqaven,
puys psalmejaven de ses endrece. SP 8498 He pendre vol lo raig del sol ell a
grapades a. a gran tort loe. adv. Molt injustament. SP 822 u riurel Per llur mal
viure o mala sort, cert, a gran tort, per alguns mals no vull dir quáls, he no mlls
declare, b. al mes loe. adv. Com a máxim. SP 9802 or, sens oy, rancor, gronyir,
renyar, no pot durar al mes hun* hora, c.poc a poc loe. adv. Lentament. SP 10159
Lluquet e tea és de chich foch, he poch a poch s' encén molt gran. d. com a loe.
conj. En qualitat de. SP 13035 s, contraris ais comissaris, he tots ells massa com a
baguassa sodomitava he fornicava ab sos tacanys, molts déus. 19. Introdueix el
mitjá (amb els verbs de moviment). SP 968 A peu aní en Catalunya, honfiu ma
punya, que hun cavaller. 20. Col-locada entre dos mots iguals, serveix per a
expressar la successió d'objectes de la mateixa classe. SP 5344 uí *s querella
volguí sentir; he, sens mentir, de mot a mot m' o contá tot, llarch rahonant he
blesonant la sua. 21. Designa exposició a una activitat oposada, siga material, siga
moral. SP 9045 Meten dos filis a grans perills abdós, de mort. SP 12182 molí Hit,
2
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig
nu, no vestit no pas cubert, en lo desert a la serena. 21. Serveix per a la numeració
distributiva i per a indicar el preu. SP 10215 certer, tantes dolos, quántes snós,
treballs de rnort, a hun deport ha V orne d! armes. SP 14125 , altres perfums,
seguons costums és deis juheus; tot a grans preus, lliures ben cent. 22. Introdueix
la causa. SP 1521 tot París, un jorn de pris hon yo junyí he ló guanyí a sa
requesta, me mostráfesta.
ab prep. 1. Introdueix la companyia, en sentit material o ñgurat. SP 3101 sada, d'
altri sposada primer de mi, he que dormí ans ab aquell. SP 15260 Tecla, Merina,
Anastasia, Agnés, Llucia, virginitat, ab caritat per fe, martiri. 2. Mantenint un
valor de companyia esvai't, s'assembla a una conjunció copulativa. SP 3706 Puys
féu manar al gran prior, son confessor, ab certs devots bons sacerdots, la nit
vetlassen, tot ho guard. 3. . Indica reciprocitat en una acció. SP 11620 Mes se
pacta, ab jurament, V Omnipotent ab Abraham. 4. Expressa congruencia,
conformitat, unió de sentiments o opinions. SP 14827 llíssim ort de V altíssim rey
Asuer, per ellfetfer ab consellés, contra mulles, en or, argent , menjant, bevent. 5.
Expressa la coincidencia temporal de dos actes. SP 1801 ys ixquem tots, molt
bella flota, ffentfort derrota, ab lo cált sol dejuliol. 6. Designa la qualitat o objecte
que algú o alguna cosa té o duu. SP 14598 , hi ha lloguat quals ha volguts: d' ells
son venguts ab sa lleguona a prima, nona, vespres, conpleta. 7. Designa la qualitat
que algú o alguna cosa posseeix. SP 14329 s ab set divines, spirituals, no naturals
propietats, ab calitats ben divisades he graduades a quatre graus tres. 8. Expressa
la mateixa relació en orde invers, precedint al subjecte posseidor o portador i no a
l'objecte posse'it. 9. Indica la cosa que está continguda dins d'una altra o que hi está
adherida en certa manera. SP 14687 gella, exada, pala, son camp eguala, ffa y
cavallons ab alerons; obre boqueres, clou talponeres del seu ribatge. 10. Expressa
la disposició de eos o d'ánima. SP 15378 ell escoltant, /' infantparlant, perdé '11
de vista; ab cara trista resta pensant ; yo, peí semblant, tal me trobi. 11. Expressa
les circumstáncies modals d'una acció. SP 2790 De tais ligons, ab agres sons
sovent n' ohia he soferia. 12. Introdueix l'instrument o mitjá material. SP 10025
Is les robes, vejes qué y trobes; llava 'llls la cara ab aygua clara. 13. Indica el
mitjá, en general, de fer una cosa. SP 5759 ull del món sino sois vos! Puys som
abdós, agamplaer ab bon voler he fin* amor. 14. Sovint té sentit causal. SP 6856
Traurá bon fex, ab lo furtat he apartat del millar munt. 15. Introdueix el
complement de régim d'alguns verbs. SP 7678 en res amant, participant gens ab
alguna. SP 1960 Ab corredós yo m' avenguí. 16. Indica la persona o cosa a qué
s'aplica una activitat. SP 281 Ab bou, Silvestre se mostrá mestre disputador,
confonedor.
abadessa o badessa / Monja professa que en una abadia funciona com a cap de les
monges i persones que hi ha. Mes V abadessa me doctrina; consell dona que -mfes
malalta(SP 6019).
abandonar v. tr. 1. Deixar en poder o a mercé d'un altre. SP 1349 Ab prou de mal he
malaltia, llexat havia abandonat, palau robat, sense remey son senyor rey. 2.
Descurar, separar-se d'algú deixant de fer-li costat o d'assistir-lo. SP 13108 Ja sent
Miguel no lá guardava, ans lá lexava abandonada, acomanada a llops e cans,
huytres, milans. 3. v. tr. Rebutjar una cosa que se solia fer, teñir, etc., renunciar-hi,
desistir-ne. SP 14912 lo qué t' é dit he repetit tant de les dones - les abandones.
abans adv.í. Expressa anterioritat en el temps. a. d'abans loe. adj. Anterior. SP 5231
carn algún dia; sana vivia, criava sans sos filis d' abans . 2. adv. Expressa la
3
relació d'alló que es prefereix a alió que es refusa. a. abans que loe. conj. Indica
l'element no preferit d'una comparació de preferencia. SP 15472 Bollir en olí,
mengar les mans, morir abans, anspeus estendre que muller pendre.
abastament m. Provisió, aplec de coses de qué es pot teñir necessitat. SP 11104 He
despenien sois nessessari llur ordinari abastament.
abatre v. tr. 1. Perdre les forces, decaure. SP 8393 He abatut mentres viurá, en
restará. 2. Humiliar, abaixar la supérbia o el poder. SP 13279 s vells, ab certs
cordells comenqá- batre; e -llsféu abatre, tancar, fallir, mancar, fogir.
abdicar v. tr. Prohibir, desposseir del dret de fer una cosa. SP 15038 ruyt sies vedat,
ni ton curat te scomiinique ni que t' abdique entrar ais temples.
abdÓS adj./pron. U n i altre, e l s d o s . Forma invariable per al masculí i el femení. || Amb funció d'adjectiu,
anteposat (i seguit o no d'article determinat) o posposat a un nom. SP 9207 VÍU cas Semblaní entre
fembrasses, abdós baguasses. SP 10769 defendre com a brocarts abdós les parts
sens por de foch. SP 1369 sos filis abdós, com ha traydós deseretás. SP 5757
Puys som abdós, agam plaer.
abdui 1. adj. Un i altre, els dos. SP 11044 Abduy parents fforen consents. SP 4849
Grans crits sens falla fferen abduy.
abeixar v. tr. Expulsar, fer fora d'un lloc. SP 862 Com m' abexá tantost de casa, que
•m donas brasa.
abella/ Insecte himenópter de la familia deis ápids, que viu en societat dins caseres
naturals o artificiáis i fabrica la cera i la mel. SP 9669 Qui talla buchs, si d' ellfum
porta, d' abelles moría cau la mitat, enbolicat ab tal bafor.
abillament m. Objecte bell que serveix com a ornat d'una persona. SP 3072 He li
prenguí sos ornaments, abillaments, anells, manilles, veis, beatilles.
abillar v. tr. Vestir o guarnir convenientment. SP 1324 ercader, molt poderos he
virtuós, ell m'afilia hi m'abillá comfa mester.
abjurar v. tr. Renunciar a una religió, creenca o doctrina professada anteriorment. SP
4649 L' ánima -b lo eos - cert, yo dir -te guos -, hó abjurada hó crech, dampnada,
quefóra moría.
abominable adj. Digne de ser avorrit intensament. SP 1717 raves, cruels e praves,
infels, malvades e celerades, abominables.
abominar v. tr. Avorrir intensament. SP 12618 Presí íe 'n desmalla! Ben avorrides,
desiiíuydes, abominades, lluny bandejades, pus no íe 'n cures.
abonancar v. ir. Calmar, fer perdre la irritado. SP 2878 Cercaní li vado que V
amansas, abonanqás de V ar ispea, per sa vive a dupianí no surta, com a.
abracar v. tr. 1. Cenyir amb els bracos el coll o eos d'algú, com a mostra d'afecte. SP
2346 afany hí temps perdent! Primer, volent -la solagar he abragar. 2. Prendre
una cosa no material. SP 348 esamar; may inquirir ni perseguir; james cagar;
menys abragar ffoch inmortal, d' infern poríal.
abrasar v. ir. Cremar, consumir una cosa per mitjá del foc reduint-la a brases. SP
3595 Tost lo caxóffon ben cremat, toí abrasaí.
abrenunciar v. ir. Rebutjar una cosa, renunciar-hi o renegar-ne. SP 12119
Abrenuncies Bel e Satán, he a quántfan exarmadores.
abreujar v. tr. Abreviar, fer breu, fer menys extensa una cosa. SP 797 yo entonant
mon Spill e norma, servant la forma de V abreujar, me vull lexar la infaniea.
abrigar v. ir. 1. Cobrir de roba d'abric. ab/de+cR (indica alió amb que es cobreix). SP 10091 caníal
íe fes capgal; llangols d' ortigues, ab qué t' abrigues. 2. Cobrir, tapar una cosa. SP

11684 Lo sol lá cobre, tota UV abrigua; lluna calcigua. 3. Contenir, incloure. SP

10452 Contenció totes abrigua!.
abril m. El quart mes de l'any. SP 1502 Mas, molt forment, lo temps gentil del mes d'
abril, ffins al setembre, sefeya tembre.
abséncia/ 1. Falta d'una persona o una cosa en un lloc en qué hauria de ser. si. fer
abséncia col. Absentar-se, no ser present, durant un temps determinat, en un lloc
on s'hauria de ser . SP 5517 arda; molt mes si -s tarda dar -los llicéncies de fer
abséncies del dormidor. 2. Període de temps en qué algú está absent. a. dar una
sentencia en abséncia col. Dictaminar, un jutge, una sentencia i fer-la pública
sense que es trobe el condemnat present, normalment perqué ha escapat o no se l'ha
detingut. SP 13889 ent volch anublar he revocar dita sentencia, dada -n abséncia,
ais naxedors ffills successós
absent adj. Que no está present, sino separat i lluny d'un lloc o d'una persona, i
especialment d'allá on podría o deuria ser. SP 160 Yo, com absent del món vivint,
aquéll jaquint aconortat, d' ell aparta.
absentar-se v. pron. Allunyar-se, deixar d'estar present en un lloc o de teñir contacte
a m b a l g ú O a l g u n a COSa. de+CR (indica la cosa, el lloc o la persona de qué s'allunya). SP 12610 per lo
ponent tan perilloses, de frauduloses dones t' absenta.
absolre v. tr. 1. Declarar algú lliure d'un carree, compromís o obligado. SP 10559 D'
estes reboltes, aten, escolta, Déu sois n' á *bsolta de totes huna, lluent com lluna,
cintillant. 2. Perdonar sagramentalment els pecats confessats. SP 5764 Lo
confessor, no mal parler, dix: «mon poder no bast- absolre, ni us puchyo tolre tan
gran calor.
abstenir-se v. pron. Estar-se, deixar voluntáriament de fer o de teñir alguna cosa. de+CR
(indica la cosa que es deixa de fer). SP 2804 olt be preyeau! Ara scoltau, diré tanbé: V om qui
s' absté d' axó -n Quaresma, a Cinquajesma cornut se troba.
abstersiu -iva adj. Que serveix per a abstergir, per a netejar una superficie orgánica
llevant-ne les matéries viscoses o pútrides que hi están adherides. SP 14217 , ell
profetant, Déu inspirant, gran aygua viva, neta •bsterciva, promet donar, per
denejar los delinqüens.
abstinencia o abstinenca / Privació deis plaers carnals o de certs menjars,
principalment de carn, per mortificar-se i fer penitencia. SP 15596 Cert no y és
morta la continencia: de V abstinencia ells han la suma, may carn hi fuma. SP
15674 Per abstinencia, Hit sus la llenya, he de stamenya tinch los lian. a. fer
abstinences col. No ingerir certs menjars, principalment de carn, per mortificar-se i
fer penitencia. SP 4680 Fféu prometences ffer abstinences, llexar arreus;
nomines, breus, tot ho crema.
abundancia/ Quantitat gran, mes que suficient. SP 11465 t, perqué -l mónpas no s'
escusas per ignorancia, ab abundancia de testimonis a. ab abundancia de loe. adv.
Amb una gran quantitat d'alguna cosa, amb un gran nombre de. SP 11465 t, perqué
•l mónpas no s' escusas per ignorancia, ab abundancia de testimonis.
abundant adj. Que conté o produeix alguna cosa en gran quantitat. SP 14231 Dexen
Déu vena habundant, plena d' aygües vivents, ais descrehents, diu Jhere.
abundantment adv. Molt, de manera abundant, de manera mes que suficient. SP
12592 lerar, si -11 vols portar, en quánt farás prosperarás abundantment.
abundós -osa adj. 1. Que és en gran quantitat. SP 13858 No gens escás, fféu
abundosa he copiosa, intensament. 2. Ben provei't. SP 6643 cominal, tolleradora,
ordenadora, queucom enrosa, en abundosa casa fornida, pero regida per lo marit.
5
abús m. Ús d'alguna cosa en excés i en contra del dret. SP 7459 Ab tal abús, ais
pargonés he tragines, ais de la quinta, a sobre pint.
abusar 1. v. intr. Usar alguna cosa en excés i contra el dret. de+CR (indica la cosa que s'usa en
excés). SP 4320 Ell- abusava defets e dits.ffent -me despits. 2. v. tr. Gastar, destruir.
SP 670 verins que pasten, tants mals com husen, los béns c- abusen.
acabar 1. v. tr. Deixar completa una cosa duent-la fíns a la fí que li períoca. SP 1790
Gens no -s torbava, ans acabava sos malificis. 2. v. intr. Finalitzar, arribar a la fí.
SP 5704 He, quant torna, miss- acabada, altra veguada.
acacat -ada adj. Coneixedor del món, que té molía experiencia deis vicis perqué ha
correguí molí. SP 6497 Vell acagat! Tu t' o volguist, car no creguist lo sau, ans
nostre,.
acanyissar v. tr. Abordar, envestir a algú. SP 5524 uabellades, ffort lá encorren,
totes lá corren, fferm acanyicen, axí lá ficen com bou en plaga.
acaptador -a m. if. Qui capia, qui demana almoina. SP 9248 n; hulls los arranquen,
he allisien, perqué mils sien acaptadós he vividos sobre -Ipays.
acapte m. Petició d'almoina. SP 16052 itats tinch convidáis; dos tots disaptes, deis
qui d' acaptes porten sa vida.
acceptable adj. 1. Digne de ser acceptaí. SP 4947 Sembla 'm partitprou acceptable,
ben agradable per molts respectes. 2. Agradable, plaent. SP 11013 la 'lis féu
destres enfer servicis he sacrificis ben acceptables, de Déu placables.
acceptar v. tr. 1. Rebre, acoUir. SP 4348 Millor venguda he mes amada, d' ell
acceptada ffuy, per mafel De vos no -m sé: gens no -11 seguiu. 2. Admetre alió que
s'ofereix, es dona o es proposa. SP 1315 Ab molí plaer ell m' achceptá, mas
protesta que may no -m vés ni que -n sabes res s.
accepte -a adj. Ben rebuí, ben visí, agradable, a (indica qui no veu be o agradable). SP 10773 La
parí qué -t moch de No concepta és molt accepta a la mes flota.
accidental adj. Coníingení, secundan, no essencial. SP 10842 ri chich, anxiós;
contagios, hereditari; involuntari, accidental, no -sencial ni positiu, sois privatiu
de natural a. llei accidental col. Llei secundaria, que no és fonamental. SP 10867
comuna lley, general he corporal, sospés en ella, la lley aquella accidental, d'
original bé poch sospendre.
a c c i ó / Manifestació de la voluníaí per mitjá d'una obra. SP 11552 Les accions he
passions miserials he humanáis, sense peccat, ell á.
acensit -ida adj. Sotmés a cens, obligaí a pagar el dret reial que es paga al senyor de
béns immobles, sobre el fruií d'aquesís, en canvi de poder teñir aquests béns en
domini. SP 10498 Son assensides he bé stablides ab drets, lloysmes.
acer m. Ferro pur combinat amb una quantiíaí de carboni, i que, en íemprar-lo,
adquireix una gran duresa. SP 14299 Subtil manya, ell les temprá, com bon armer
temprá V acer, ab ayguay sanch.
acéver m. Plañía del genere Aloe que íé un gusí molí amarg. SP 9832 Lo desmamar
partex l' amor en l' amarguor d' acéver groch, qual en lo broch de llus mamelles se
posen elles.
ací adv. En el Uoc que s'acaba d'esmentar o que s'esmenta íoí seguií. SP 12699 Beates
fuig, ací confuig. SP 16086 Ací, que *mfarte, perfer esmenes, de mals e penes sois
corpo. SP 14810 eure, tot tal crehent qui prou sovent de tot son tort agí mn la cort
de sonprelat s' és composat, he deis engüents.
a$bpron. Alió que acabem de dir o que direm íot seguií. SP 14979 gó, semblant ¡ligó
ffon V altparlar del consagrar: «Agó fareu per recort meu« a tots se dix, mas no ms
6
partix ni a. agb és col. Es a dir; fórmula que introdueix una explicació sobre el que
s'ha dit abans. SP 7019 lis han en llur seny; per bell desdeny sonen ensemps: agb
•s, al temps doblen, repiquen.
acollir 1. v. tr. Rebre algú favorablement, fent-li favor o protegint-lo. SP 917 More ne
tia no m' acolliren, ni may bolliren ordi per mi. 2. v. pron. acollir-se Anar a
refugiar-se a alguna banda. SP 3245 alta veu: «al plaer seu, per honsevulla, puys
tost s' acullá, rompa y squexe, pus no lá vexe! Mes no -llforceu ni.
acomanar v. tr. Deixar, confiar una cosa a la cura d'algú, posar una cosa sota la
r e s p o n s a b i l i t a t d'algú. a+CR (indica la persona o cosa sota la cura de la qual es deixa una cosa). SP 13110
no lá guardava, ans lá lexava abandonada, acomanada a llops e cans, buytres. SP
3153 He tot lo meu, al consell seu acomanant, yo confxant del beguinatge, ffiu mon
viatge devés s.
acompanyar-se v. pron. Unir-se amb algú, estar habitualment amb ell. SP 12264 Ab
lo fanguós porch t' acompanyesl De ses castanyes he seguonades, ffaves sobrades.
acompanyat -ada adj. Amb la companyia d'algú o d'alguna cosa, de (indica la companyia que
es té). SP 10895 a Ster no lá 'n tolgué, quant li vengué ben abillada, acompanyada
de ses donzelles? No -t maravelles si quipot mes.
acomparar v. tr. Comparar, afirmar la igualtat o semblanca d'una cosa amb una altra.
CR (indica la cosa amb qué es compara). SP 11519 No y acompares mares passades: totes
justades, maternitat ab qualitat.
aconhortar-se v. pron. Sentir minvar la propia pena o aflicció. SP 1645 per qo, de
fet, m' aconortí hí -m deportí.
aconsellar o consellar v. tr. Proporcionar parer a algú sobre el que ha de fer. SP 3088
m farahó, cor endurit, dur, empedrit, he pus malvada, aconsellada no sé per quí -
molt ló y grahí -, ab llarch corte. SP 3915 Sa magestat, per pietat, me inspira he
consellá miras lo pas, ans que cuytás saltar avant.
aconsolar o consolar v. tr. Donar consol, fer minvar la pena d'algú. SP 14904
Aconsolar te vull hun tant: si ést duptant en alguns passos, e a. aconsolar el
ventrell mod. Matar la fam. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4110 Quant se levava,
aconsolava lo seu ventrell, ab hun guobell de malvesia.
a c o r a r V. tr. 1. Ferir e n e l COr. la documentado en DCVB. En DECat, documentació anterior. SP 15743
Millor li 'n pres a Finees com acora he travessá ab lo punyal dins lo tendal la dona
dita mad. 2. Matar, causar la mort d'algú. SP 9016 Altres devoren he los acoren.
acord m. 1. Unanimitat, unitat de pensament o de parer entre diverses persones, a. ser
d'acord col. Compartir, dues o mes persones, el parer o l'opinió sobre alguna cosa.
SP 6303 Si sou d' acort, vos paguareu he ploraren. 2. Reunió d'alguns sons que se
senten simultániament i harmónicament. SP 5394 blants cantas totes los ohen, ab
Amén clohen llur bon acort a. sens bon acord loe. adv. Inadequadament, sense les
pautes necessáries. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6245 rt, ginya •/ ab art: al
comencar hó enfornar sens bon acort, lo pa *sfa tort, clotós, morrut he geperut.
acordant adj. Que está d'acord amb una cosa, que hi consent o s'hi ave a fer-la. SP
12789 pent, o Llucifer, ffon conseller; no pas forgant, Eva 'cordant, de tot son grat
ffent lo peccat, lo pom mordé.
acordar1 v. tr. 1. Decidir coHectivament una cosa, dues o mes persones. SP 11035
Tots acordaren ffos son marit, peí ram florit, Josep, juheu, vell d. 2. Decidir una
cosa una sola persona, prendre una decisió. SP 12171 Com acordá duch Nahaman,
al riu te man, Hebras, mesell, tefasses.
7
acordar v. tr. Fermar, Uigar. SP 15630 l terg any vell, per hun budellja m' i calava,
ja m'acordava afort cadena.
acost m. Aproximació. SP 9792 He tirant via, poch aturant he menys curant del llur
acost, quipassa tosí he tant V om cansa!.
acostar 1. v. tr./pron. Posar o posar-se a menor distancia, apropar-se en l'espai, en
sentit físic o fígurat. SP 15598 an la suma, may carn hifuma, ni a llur costa dona
s' acosta. SP 6731 He fa 'costar al cavalcar. 2. v. pron. acostar-se Posar-se a
menor distancia, apropar-se en el temps. SP 2795 Dijous llarder diguí: «muller, lo
temps s' acosta de pendre posta. 3. v. tr. Posar a menor distancia, apropar-se,
mostrar proximitat a unes qualitats. SP 6730 He fa 'costar al cavalcar. 4. v. tr.
Unir-se sexualment, mantenir relacions sexuals. SP 4501 may impetrar poguí son
grat, he sens desgrat ffos V acostar. 5. v. tr. Unir amb parentesc. SP 4317 Lo
malayr qui *ns acosta e *ns ajusta, molt s' i usava.
acostumar v. tr. Teñir com a costum una cosa, EI CD és un substantiu. SP 4099 Acostumava
taula bastida he benfassida, no quaresmal, mas de.
acotar v. tr. Tallar un arbre o arbust arran de térra o un poc mes avall, perqué torne a
traure tanys i cresca amb mes forca. SP 13392 Puys, acotades, mes en brocades he
encanyá.
acte m. 1. Acció o fet realitzat pe un ésser. SP 4583 Del primer bot, dret me n' aní he
referí l' acte tan vil al bon Boy!. 2. Escriptura, document escrit on consta un tráete o
contráete i que té forca legal, a. rebre actes col. Obtenir o arreplegar document
notaríais. SP 553 llarchs viatges, no sens espíes; ofiscalies, a rebre actes.
actiu -iva adj. En qué es desenvolupa una o mes activitats. a. vida activa col. Manera
de viure no basada en la contemplació de Déu sino en la vida normal. SP 15481
Puysfuy delliure, mudí de viure lexant V activa, contemplativa cercant la vida.
acumular v. tr. Imputar, fer culpable d'una cosa. SP 10051 Ni t' acumules ydolatries
per frasqueries de quántes son, ni peí pre.
a c u s a r V. tr. 1. A s s e n y a l a r a l g ú COm a C u l p a b l e . de+CR (indica la cosa de qué es considera algú
culpable). SP 4202 Bona fadrína; ffon acusada. SP 11982plasens perqué les ames, he
no te 'n clames ni te n' acuses, ans les escuses. 2. Denunciar, manifestar una cosa
reprensible. SP 3339 dea: en hun carrer, marit, muller viu emplazar, ffort acusar
qu- adulterava. 3. Assenyalar, posar de manifest. SP 4924 Ffon -m- acusada una
criada de monestir.
adalil m. Capdavanter, caporal, conductor de gent. SP 12349 segur fogir de Farahó,
de la presó d' Egipte vil, per adalilpren Moysés.
adés adv. Expressa la idea general de 'en aqueix temps'. a. adés... adés... loe. conj.
Expressa l'alternanca de les diverses accions o circumstáncies. SP 3778 ué 's
vestir a missa dir del sagrament, solempnament; adés cantant, adés plorant, per la
Oferta ell no concerta, b. ara... adés... loe. conj. Ara... ara...; indica alternanca de
diverses accions o circumstáncies. SP 5261 , sovint desfaxen, refreden, guasten;
suor li tasten, ara salada, adés gelada.
adherir v. intr. Unir-se a algú per amor, per amistat, etc. SP 13455 ni gens volgut deis
de Judá, delibera marejaquir he aderir a sa muller, com al primer Adam fon dit.
adives / Glándules parótides. a. beure's les adives mod. Mossegar-se la llengua,
refrenar l'orgull, suportar pacientment un afront. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
2126 Haguí 'm begutja les adives, a mi nocives al eos e bossa.
adiví -ina m. if Qui pretén endevinar per mitjans sobrenaturals. SP 9774 tilleres he
sortilleres, conjuradores, invocadores he adivines.
8
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roiz
adivinar v. abs. Descobrir per suposició o interpretado, o sense base suficient, una
cosa ignorada. SP 5820 Dix coleros: «Si •/ mal no sé, cóm ló guarré?» «Adivinau!
Tant hipenssau? Bé sou malprátich, mes que fleumát.
adjutori m. Ajuda, auxili. SP 15715 No les femelles! Bé fer a elles ho atjutori no -s
meritori, gens no -ls nefas.
admetre v. tr. Acceptar una cosa com a vertadera o válida. SP 13264 ver Senyor,
Déu e Messia, sois aquell diapels llechs atmés.
admirable adj. Digne d'admiració. SP 11473 Al món mostraren senyals notables,
molt admirables, dant conexenga de tal naxenga.
adobar v. tr. Posar una cosa en orde, en la situació que ha de teñir. SP 2250 o us ho
pensásseu ni u comensásseu, car acabat, menys adobat, may o veuríeu! Pensar
deuríeu ella d' ón ve, com li.
adolescent m. i f Qui está en 1'adolescencia, la part de la vida que hi ha entre la
infantesa i l'edat adulta. SP 12423 l de terganell o de cendat, desabriguat o nu
corrent, adolocent, Johanfogint.
adonar-se v. pron. Adaptar-se, ajustar-se bé amb alguna cosa. ab+CR SP 10313 natura;
car tal figura, per ser redona, molt poch s' adona ab eos dret, pía.
adoptar v. tr. Fer entrar dins la propia familia un infant d'una altra, considerant-lo
com a fill propi. a. fill adoptat col. Fill que s'ha adoptat d'una altra familia. SP
8723 calda! Puys no paria, he no tenia ffill d' ella nat, ffill adoptat almenys aver!
Per infantsfer, velles modorres.
adoptiu -iva adj. Que prové d'una altra familia pero s'incorpora a la familia propia
com si fóra un fill natural. SP 14768 regenerat e ordenat, recreat, fet, per Déu elet
ffill adoptiu, - caritatiu - qui sperará heferm creurá aquells cart a. fill adoptiu col.
Fill que s'ha adoptat d'una altra familia. SP 14768 regenerat e ordenat, recreat, fet,
per Déu elet ffill adoptiu, - caritatiu - qui sperará heferm creurá aquells cart.
adorador -a adj./m. i f Que adora. SP 11370 Ffon, certament, la verdadera de Déu
primera adoradora.
adorant m. i f Qui adora. SP 11839 hángels he potestats; los principáis he
dominans, Déu adorans; e gherubins, trons, seraphins.
adorar v. tr. 1. Tributar, a Déu o a una criatura o persona, la reverencia i els honors
que només son deguts a Déu. SP 11391 L' emperador Octoviá, ell IV adora com a
ver Déu. SP 10879 er querimbnia deis tres juheus, qui llus vans déus no
adoraren, hon no *s cremaren ni molt ni poch. 2. Professar una estimado intensa,
com si es retera cuite. SP 10044 Tú no adores ses alcandores ni ses lliguaces, per
ses caraces ni llu.
adormir-se v. pron. Comencar a dormir. SP 15325 llegint la carta de celebrar, sobre
V altar ells s' adormiren; dormintpartiren de sos bisbats; per Déu guiats mir.
adormit -ida adj. Que dorm. SP 4622 Húns calda deyen, altres la feyen ffreda y
húmida o adormida.
adrecar v. tr. Posar bé i en orde, arreglar el que está descompost, corregir, esmenar.
SP 3944 Yo ja -m cuydava ser adressat he ben casat.
adrecat -ada adj. Endrecat, ben guarnit o arreglat. SP 865 Com m' abexá tantost de
casa, que -m donas brasa, ben adregat, hunpeu calgat, altre descalg, gipó alfalg
tot esqui.
adulterar v. intr. Cometre adulteri. SP 3340 correr, marit, muller viu emplazar, ffort
acusar qu- adulterava.
9
adulteri m. Trencament de la fidelitat conjugal. SP 6876 Dot, exovar, lo pert, per

dret ¡a qui cometffer adulteri a vituperi del marit seu, he morir deu sentenciada.
advent m. Espai de temps que compren les quatre setmanes que precedeixen
immediatament el dia de Nadal. SP 2599 Durant l'Avent, losfanchs ni vent no ló y
vedava.
adverar v. tr. Afirmar, donar per vertader, certificar. SP 1051 Molt bravament, ab
sagrament, ell- atverava lo que -m posava.
adversari -aria adj. Contrari, advers. SP 6940 Ha -y enemigua al món major, Cah'im
pigor, pus adversari? ¿Trobá 's cosaripus celerat?.
advertir v. intr. Aplicar l'atenció. SP 4122 Si no faltas en pofembria, queucom seria!
Mas, avertint he inquirint de honestat, gran malvestat la beateta.
advocar v. intr. Parlar en favor d'algú. SP 11873 Ella advoca millor que Ster, com d'
Asuer obtench los seus catius.
advocat -ada 1. m. if. Qui té per professió defensar en judici, verbalment o per escrit,
la causa d'una de les parís litigants. SP 5940 eleguats he celerats jutges profans,
los escrivans he advocáis. 2. f. advocada Intercessora, mitjancera, títol aplicat
quasi exclusivament a la Mare de Déu. SP 11899 el cel, Déu creador, Senyor
major, té impetrada, ver advocada, eleguantíssima, sapientíssima, deis miserables.
afainat -ada adj. Ocupat en alguna faena. SP 2548 Los jorns de colre, la matinada,
era *faynada per ben lluyr, al bellfebrir, dos o tres ores.
afaitar v. tr. 1. Adornar, fer mes bell. SP 10000 Si may te tempta la llur empremta
tant afaytada he repintada, per ta defensa dins qué son pensa. 2. Raure el pél. SP
884 Hó, si t' afaytes, ser bon barber: a tonplaer cantant cangons, ballant.
afalagable adj. Digne d'afalac o lloa. SP 9083 tes; ffolles verdoses, braves, yroses; si
amiguables, afalaguables he humanáis.
afalagar v. tr. 1. Dir o fer a algú coses agradables, per tenir-lo contení o per induir-lo
a fer alguna cosa. SP 1939 Hun bell robíyo li doní, he V afalague. 2. Contentar,
aconhortar. SP 6545 vida, ¿tan prest t' oblida? ¿De tantes plagues ja t' afalagues?
¿De tantforts greuges tan prest f alleuges?.
afamar v. tr. Donar fama, bona o dolenía. SP 15264 Ne pots amar, ben afamar he
ben voler, dir ab plaer sois tais virtuts.
afany m. 1. Esforc, íreball excessiu o penós. SP 15503 Poblet, qui -s diu Cartoxa, hon
la gent coxa puga -b afany a. pendre afany col. Dedicar-se amb íreball, esforc i
dedicació a un afer. SP 10721 Mortal afany n' an prés de mes: no -n sabrán res
mentres viuran. 2. Molestia, enuig. Deis filis, afanys no -llls plau sentir, he fan
mentir la llur llavor a. sentir afanys col. Experimentar molésíia o enuig. SP 9061
Deis filis, afanys no -llls plau sentir, he fan mentir la llur llavor, per.
afanyar-se v. pron. 1. Treballar molt, amb esforc o pena. SP 11086 mester lo prom
fuster, en fusteria o ferreria ell s' afanyava. 2. Preocupar-se per fer una cosa,
dedicar-hi l'atenció necessária CR (indica la cosa que es fa). SP 12877 Menjar t' afanya, si t' i
convida, tal pa de vida: pa de virtut, pa de s.
afecció / Amor, estimació, tendencia de la voluntaí d'algú vers una persona que li és
agradable i l'aírau. SP 9796 , qui passa tosí he tant /' om cansa! Llur amistansa,
afecció, dilecció, treva y amor, sens oy, rancor, gronyir, ren a. lúbrica afecció col.
Tendencia de la voluníaí a saíisfer els plaers carnals. SP 8839 ontinuar los plau
la rúbricha: totes han llúbricha V afecció, per passió he gran calor.
afectar v. tr. Desitjar i cercar una cosa amb deler. SP 14449 Puys ells se tolen lo bé
promés, afectant mes la vida grassa, restar en plaga, plogua ü noplog.
10
afegir v. tr. 1. Unir alguna cosa a alió que ja existeix, per completar-ho o augmentar-
ho. CR (indica on s'uneix). SP 8 coman per vos sia tot llegit, ben llimat e corregit, afegint -
hi lo que y fall. 2 . E x a g e r a r U n a deSCripciÓ. de+CR (indica la cosa la descripció de la qual s'exagera).
SP 2844 Tot de mal dien, e y qfigien, ab molts envits, de llus marits, he se 'n
burlaven. 3. Imputar falsament. SP 2897 De cert vos dich que feya rims, recitant
crims que m' afigia.
afer m. Assumpte, negoci, acte o actes que teñen per objecte els interessos públics o
privats. a empatxar els afers d'algú col. Dificultar els actes d'algú. SP 1433 Ffon
empachant tots mos afés.
aferrar-se v. pron. 1. Agafar-se l'áncora al fons en fondejar la ñau. SP 8551 ga
romana, valenciana, hon llaura -l ferré, en qué s' aferré no -spot trobar, ¿quiy deu
calar ni vol sorgir?. 2. Agafar-se fort a una cosa. SP 7964 Que no s' aferré pregua
la edra. 3 . A c u d i r a U n a COSa COm a r e m e i . ab+CR (la cosa a qué s'acudeix com a remei). SP 5285
Ella s' aferra ab tots los sants, plegua les mans, torna 's a Déu.
afí m. i f Parent per lligam matrimonial o per padrinatge. SP 12486 er, a tu primer,
puys ais servents, aprés parens, los afins teus, pobres - si -ls veus -, aprés veyns,
puys pelegrin.
afiliar v. tr. Adoptar com a fill. SP 1323 Lo mercader, molt poderos he virtuós, ell
m' afilia hi m' abillá comfa mester.
afinitat/ Parentiu que s'adquireix per matrimoni o per padrinatge. SP 8811 D' una
saps hé ab tu tingué afinitat per hun horat qué lá sglayá, com s' afolla de setj a.
grau d'afinitat col. Proximitat en la relació de parentiu entre dues persones. SP
6673 No yfa res grau d' afinitat. a. teñir afinitat ab algú col Ser parent d'algú. SP
8811 D' una saps bé ab tu tingué afinitat per hun horat qué lá sglayá, com s' afolla
de setj.
aflicció / Pena, afecció dolorosa de l'ánim. SP 6388 Presents tenia afliccions he
passions mig oblidades he ja passades.
afligir v. tr. Afectar dolorosament el eos d'algú. SP 177 it; prou envellit, antich de
dies; per malalties molt afligit; vell, enllegit; per molt greus mals, yresy tais ja.
afluent adj. Que aflueix, que corre i s'aboca abundosament en un lloc. a (indica el iioc cap on
corre). SP 11956 cura, ab la mesura ben asachsada he rechalcada, ben afluent a la
corrent, corumullada, no arrasada, sensfrau, fal.
afluixar v. tr. Fer minvar de forca o d'intensitat. SP 6016 ffills alletar, prest fa
•nvellir hi enllegir; lo eos afluxa, lospits engruxa, lafac desfreqa.
afollament m. Avortament, part prematur. SP 6033 no prou hoyr; al cap dolor he
baticor, esmortiments; afollaments, mal de neulella, en la mamella no hulcerat
mas.
afollar 1. v. tr. Malmetre una cosa, inutilitzant-la del tot o en part. SP 8897 He per
bocins, si -lis miraran, s' afollaran si prest no -n mengen; he si no -s vengen de qui.
2. v. pron. afollar-se Avortar, parir abans que el fetus puga teñir vida extrauterina.
SP 8303 Quant se afollen o han par it, volen lo Hit encortinat he ben par at.
aforar v. tr. i abs. Avaluar, fixar amb autoritat legal el preu de les coses que es venen.
SP 8371 Ans que s' ó traguen cert no u aforen. SP 7475 Ans d' aforar, solen
mostrar triat millor; ab aquellfor ne va •/ sot.
aforismal adj. Que conté proposicions breus que sintetitzen una doctrina. No documentada
en DCVB, DECat ni DAG. SP 683 e balanc, será -n romane: noves rimades, comediades,
aphorismals, ffacessials, no prim scandides; al pía texides de.
11
afranquiment m. Alliberament d'un serf o esclau. SP 10536 Elles encara, n- obstant

W ampara, afranquiment he qiatament, per fer plaer ab elpeyter, d' ell.
afronta / Vergonya i deshonor que prové d'alguna cosa feta o dita. SP 2267 En
aquell día, per tais afrontes yo fiu mos contes: al temps de roses teñir mes coses.
afrontar v. tr. 1. Acarar, posar persones front per front. SP 1536 Ella u tractá hí -ns
afronta. 2. Recriminar, enfrontar-se a algú. SP 5157 me sobra; disputa •/ seny,
natura mll streny, rahó m'afronta.
agabellar 1. v. tr. Adquirir tota la quantitat possible de mercaderies per poder ser
l'árbitre del mercat. SP 7501 Les consertades aguabellades teñen terceres; ab ses
maneres tant. 2. v. pron. agabellar-se Unir-se i rebel-lar-se contra algú. SP 5521
Ab gran furor, enrabiades, aguabellades, ffort lá enconen, totes lá corren, fferm.
agenollar v. intr. i pron. Posar-se de genolls. SP 6749 Agenollar ffa lo camell; lo
cavall bell enfrena, ferra. SP 3974 Com lo preych feyen hí totes seyen, s'
agenollava o de peus stava.
agnuscast m. Planta verbenácia (Vitex agnus castus) que durant l'edat mitjana s'usava
com a anafrosidíac per a mantenir la castedat. SP 10086 donant remey, may ha
fallit: de sarments Hit, he d' agnuscast ffornix ton trast.
agnusdor m. Reliquiari que duu gravada la imatge de l'anyell que representa Jesucrist.
SP 4090 Al coll, Justina duya, e mostres de patenostres, he Agnusdor en dret del
cor.
agost m. Huité mes de l'any, al pie de l'estiu. SP 5470 t a pas cuytat, ffent
cavalcades; he les vesprades d' aguost, anar comí de mar a la banyada; en la
tornada, minyoneg.
agradable adj. Que agrada, que plau. SP 4951 Sembla 'm partit prou acceptable, ben
agradable per molts respectes.
agrás m. Raím verd, raím que encara no ha madurat i que está tan agre que esmussa
les dents i les deixa sense esmalt. SP 4908 Per la Uur ronya he enbarag, pelfort
agrag qü- elles menjaren, a mi restaren les dents muqades he.
agre -a adj. 1. [aliments] Que té un gust ácid desagradable. SP 6666 regua, qué
menysfa tala, qual és menys mala, -com l' agre vi és dit bon vi -, és dita bona. 2.
adj. [sons, paraules] Que produeix una sensació desagradable, a. agre so col.
Soroll desagradable perqué és massa intens o massa estrident. SP 2790 De tais
ligons, ab agres sons sovent n' ohia he soferia. 3. adj. [paraules] Que expressa
aflicció. a. agrá veu col. SP 14047 Ab agres veus ne despitaren he infestaren ne
fos llevat.
agreujar 1. v. tr. Ofendre algú per alguna cosa feta o dita. SP 2720 capgals deuen
dormir, he no teñir tant empachades ni agreujades tais com yo sol» Semblant
caneó deya, y pijós. 2. v. pron. agreujar-se Molestar-se, cansar-se, fatigar-se. de+CR
(indica la cosa que molesta o cansa). SP 12672 t, entesa; ab gran mesura, deis ostes cura, may
se n' agreuga.
agror/ Aflicció d'esperit. SP 6385 tots mos anys mals; recogitá 'lis ab amarguor,
dolor, agror d' ánima mia.
aguaitar v. tr. 1. Esperar que passe un animal per un lloc on sol acudir. SP 214 He
tresnochant, van aguaytant una tal caga, qual, qui lá caga, pren mala Hebra. 2.
Vigilar, observar per evitar una sorpresa o per descobrir algú. SP 1972 vint venia
la ranyinosa ve lla -nvejosa a visitar, per aguaytar si res portova o si -m donava lo
marit seu.
12
aguar v. tr. 1. Fer mes agut, fer adquirir mes punta. SP 15830 les mamelles en les
ramelles d' arbres curtades, ben aguades, vives penga. 2. Fer mes subtil una
potencia cognoscitiva o moral. SP 298foch, -polis del bech groch, del niu cuytats -
poch aguats, exir certer, de V esparver cercant les mans; ais vell.
águila/ Ocell rapinyaire molt gran, del qual hi ha moltes varietats que corresponen a
diversos generes i especies, principalment al genere Aquila; té una profunda
simbologia bíblica; es tenia la creenca que quan arribava a vella podia rejovenir
fregant el bec contra una pedra. SP 7809 es; grosses banbolles de molí qabó;
ffum de carbó; d' águila ploma, cascada poma; rom de tavernes. SP 12289 Com
serp de pell, águila vella térra novella, muda de viure.
aguiló m. Águila molt jove, que encara és petita. SP 6736 Ab lo Honrar, los aguilons,
tots losfalcons mudats e sos, sparvés, agtós, alpu.
águila / Instrument de metall o d'altra materia forta, de forma prima i allargada,
acabat en punta per un extrem i que serveix per a cosir o per a mantenir fixament
unides diverses coses. SP 2766 Nopot V águila cosir, qü- és roma a. eos d'agulla
col. Part de l'agulla per on passa el fil. SP 8494 Per eos d' águila o portal vell vol
pás camell
agullada/ Bastó amb una punxa a un cap, que els bovers empren per a agullonar els
bous quan llauren o quan estiren el carro. SP 6991 Ab los diables quifa llaurada,
gran agullada ha menester.
aguller m. Bosseta o estoig en qué s'alcen les agulles. SP 4996 uets, cordons,
frasquetes, trenes, bossetes, fflochs, agullés.
agustí -ina m. if. Monjo o monja de l'orde de sant Agustí. SP 4154 Ffon -se 'n añada
casa lloguar al Bovalar deis aguostins, entre -ls beguins he sent Francesch, al
carrer fres.
agut -uda adj. [malaltia, dolencia] Greu, intens, elevat. n.febre aguda col. Febre
molt alta. SP 219 ui lá caga, pren mala Hebra, vibra, culebra he febr- aguda, no
coneguda per tothom prou.
ah interj. Onomatopeia que expressa el so d'un plor. SP 8977 A la naxenca, si ja noy
moren, a! o el ploren peí peccat d' Eva.
ahurtar-se v. pron. Llancar-se impetuosament a un perill. a+CR (indica el periii). SP 9977
ánt té, quant no y ha qué per juguar furta; a mort s' ahurta per tornar tost; ffins
que desbost guanye quisvulla.
ai interj. Expressa dolor o queixa. SP 392 Vellant, durment, no cessant may de cridar
«ay!» hé sospirat! Ben informat, públicament - tot scasament.
aidant 1. adj. Que ajuda. SP 1683 La pasticera, ab dos aydans ffilles ja grans, era
fornera he tavernera. 2. m. if. Qui ajuda. SP 7575 a enrabiada, qui deguollada
ffon lo jorn ans, ab tres aydans, esquarterats he roceguats, hu sois penjat, per
cruelda.
aidar v. intr. Prestar el propi poder o esforc a algú perqué puga fer o obtenir algvma
cosa o alliberar-se d'algun mal. SP 3460 Fféu -ho durar mes de tres anys ab los
tacanys qui li aydaven, los qué posaven en la cadena.
aigua/ 1. Líquid format per dues molécules d'hidrogen i una d'oxigen i que es troba
en la mar, els rius, etc. SP 8520 Qui bé n' espera, espera -Ipunt que puig- amunt /'
aygua del riu; que torne viu spera 7 mort a. aigua beneita col. Aigua que ha rebut
la benedicció ritual d'acord amb la religió cristiana. SP 3216 V esposat! Lo bon
curat vol -la senyar, desús posar aygua beneyta. b. lo gat escaldat tem aigua tébia
prov. Indica que les persones que han patit un dany solen estar atentes a evitar-ne
13
d'altres, encara que no siguen tan greus. SP 6579 saps fogir, donchs vols morir!
Sabs que lo guat poch escaldat tem aygua tébea; queda e rébea tem guat mullat. c.
aigua tébia col. Aigua amb un calfament Ueuger. SP 6580 donchs vols morir!
Sabs que lo guat poch escaldat tem aygua tébea; queda e rébea tem guat mullat. d.
voler estotjar+poss+aigua en cistella mod. Voler fer una cosa impossible. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 7832 Is sos companyons, ans de set jorns hac ha
paguar; s* aygua stogar vol en cistella. e. escriure en l'aigua mod. Fer una cosa
inútil, que no té resultáis perdurables. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 7971 En T
aygua scriu. f. aigua dolca col. Aigua que no prové de la mar, que no té gust salat i
és bona de beure. SP 8022 De mar salada vol aygua dolga. g. aigua clara col.
Aigua neta, sense mésela de substancies estranyes. SP 10025 les robes, vejes qué y
trobes; llava 'llls la cara ab aygua clara, h. aigua freda col. Aigua que no s'ha
calfat. SP 10142 Mulla -ls botons en aygua freda. i. aigües amargues col. Aigües
que no son dolces, que contenen sal i no son bones de beure. SP 12366 He
gustarás, lo fust amprant, sabor mudant d' aygües amargues, j . eixir aigua d'un
lloc col. Manar aigua, brollar aigua. SP 14210 com Moysés, fferint sa rocha, aygua
no pocha manal n' ixqué, del qual begué tot Israel, k. aigua franca col. Aigua per
la qual no s'ha de pagar. SP 14225 Ais penidens sedegans crida, mbeure convida
Déu aygua francha. I. aigües vivents col. Aigua que brolla naturalment. SP 14232
Dexen Déu vena habundant, plena d' aygües vivents, ais descrehents, diu
Jheremies. m. aigua de vida col. Aigua amb propietats curatives. SP 14270 Prop
de Sichar, promés donar a /' aldeana samaritana aygua de vida, ffont infinida,
perpetual, n. aigua viva col. Aigua que brolla naturalment. SP 14524 rtual,
huniversal he fructuosa, tan graciosa ffont d' aygua viva, ¿cóm no -s diriva a tots
los vius per eguals rius. o. aigua manal col. Aigua que raja en abundancia d'un
brollador. SP 14726 Tot bategat d' aygua manal he natural - no d' alambí, oli, llet,
vi, ni. p. aigua natural col. Aigua que prové d'una font o d'un brollador. SP 14727
Tot bategat d' aygua manal he natural no d' alambí, oli, llet, vi, ni tal l. q. aigua i
pa o pa i aigua col. Dieta mínima per a subsistir, símbol de l'escassedat absoluta o
de l'abstinéncia alimentaria. SP 15689 cam sense greix, los tres jorns peix, V ú,
aygua y pa. SP 10106 He com te diñes, pa y aygua usa, ffin vi refusa he beu
vinagre. 2. aigües Vi, suc fermentat del raim. usat en plural. SP 2671 E si y ampraven,
peguats de Hambre, benguhí, ambre, aygües, almesch. 3. f. Lloc on hi ha aigua,
com ara un riu, una font, etc. a. qui molt s'ensaja a l'aigua anar ha lleixar lo coll
o l'ansa prov. Refrany que indica que quan es repeteix un comportament arriscat,
es pot acabar malament. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3653 Qui molt s' ensaja a
V aygua •nar, ell ha lexar lo coll o V ansa.
aiguamoll m. Paratge en qué la térra está tan saturada d'aigua que hi fa mal anar i mal
treballar. SP 13400 costat, mes arreglat he millor rech, may será sech ni
ayguamoll.
aigua-ros / Aigua de roses destiHades. SP 12228 rdar truges per les muntanyes?
Par que t' i banyes en aygua-ros! Roses eflos, clavells, gesmir, hi creus collir.
aiguasal/ Aigua molt carregada de sal per a conservar-hi carn o per a altres usos. SP
8178 No y cal despendre! Si voleu pendre sois d' ayguasal, peucrist, orval -ab hun
dineryo -lporé fer- hun.
aiguós -osa adj. Que conté aigua. SP 5221 sa, V altra, llet grassa, blava, cerosa, he V
altr ayguosa, altra, cabruna.
14
Héctor Gonzálvez i Escolatio Diccionari de l '«Espill» de Janme Roig
aína/ Avantatge, conveniencia, utilitat. No enregistraten DCVB Í DAG. SP 15183 donchs, sien
no molt amades, mas comportades per ses aynes, com les guallines - qui tot ho
sullen hon se recidlen.
airar v. tr. Avorrir, odiar. SP 12692 Viudes ayra, a -questa -t gira.
aire m. Fluid gasós que está escampat al voltant de la térra i serveix per a la respirado
i la combustió. SP 9734 Mengen e beuen; aprés se lleven, per /' ayre vólen a. viure
de l'aire col. Viure sense menjar res. SP 7740 Com mariposa, de l' ayre viu
aital adj. D'aquesta, d'aquella o de semblant m e n a . Precedit d'un demostratiu. SP 5107 Aquest-
aytal, per vos lloguada he ben paguada, ló us criará.
aix m. Peca de fusta, metall o altra materia dura, de forma cilindrica o cónica, que está
fixa i serveix de sosteniment i centre de revolució a una o algunes rodes o altres
peces que volten SP 1622 •/ raval, al cap d' un pal no guayre baix, obrat com haix,
mesa la roda per /' ull hon roda, ella lliguada, aparell.
aixada / Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes,
acabat en tall mes o menys ampie o bé en punta, i que té un ull per on passa un
manee que forma angle agut amb el ferro. Serveix per a diferents faenes agrícoles
(cavar, arrabassar, tallar, etc.). SP 14684 que ou, sa térra mou abjou e relia, ab sa
trugella, exada, pala, son camp eguala, ffa -y cavallons ab alerons; obr.
aixella/ Punt on el brac s'uneix amb el tórax. SP 1184 put -li V axella.
així adv.í. D'aquesta manera. SP 3265 Axí cobrí son falliment! Tothom contení, lo
novio mes! a. així+subst/adj+com+subst/adj loe. conj. No sois..., sino també...;
tant... com... SP 77 Hé, en comú, axí amichs com enemichs, bon atjutori, tot
meritori, caritatiu. b. així com loe. conj. Expressa una comparado d'un element
anunciat abans amb l'element que segueix. SP 1405 era, est- angevera vos lá 'm
tancau, he lá 'm guardau axí com /' ull, car molt la vull. c. així ho promei mod.
Expressió usada per a segellar una promesa que s'ha fet. No enregistrat en DCVB, DAG ni
DECatSP 3689 Axí upromet. d. així+verb+com+subst. loe. conj. Igual... com..., de
tal manera... com... SP 5525 ffort lá encorren, totes lá corren, fferm acanyieen, axí
lá ficen com bou en plaga. 2. Tan, en tal grau, fins a tal punt. SP 7688 Per llurs
husances axí diverses, he tan perverses obres e manyes, son alimanyes a
així+adj.+com+subst. loe. conj. Amb valor comparatiu, tan... com. SP 13120
cansada he cansellada lley d' Escriptura era figura, axí certera com lafiguera que
malahíprop lo comí, ffruyt no.
aixó pron. La cosa que s'ha esmentat abans en el discurs. SP 10434 , contrariant he
rebeHant, a /' hom fent bregua, d' axó n' ablegua prescripció, possessió de fe
antigua.
aixovar m. Quantitat en diners o en robes i altres béns, que la dona aporta al
matrimoni. SP 6960 aumentar dot a les filies; joyes, ostilles, cambr , axovar, los
fanpaguar, triant a hull lo corumull deis millos.
ajuda/ Socors, auxili. SP 5901 erí, mes que conjur basalís pur, qui gens IV escolta
ajuda molta obs ha de Déu, perqué llur veu prest lá rebuig a. cridar ajuda col.
Demanar a crits que algú acudisca a donar auxili. SP 5892 axí redons ffets com
capdell, resta -l parell cridant ajuda. h.fer ajuda en una cosa col. Servir d'ajuda
en algún afer. SP 12624 cures, ffes te 'n procures oblivió: oració t' ifará y'uda.
ajudant m. if. Persona que té per ofici ajudar secundáriament algú en l'exercici d'un
carree o en el compliment d'una tasca. SP 15336 Llurs ajudants vent -los becar,
massa tardar, los despertaren.
15
ajudar 1. v. tr. o intr. Prestar el propi poder o esforc a algú perqué puga fer o obtenir
alguna cosa o alliberar-se d'algun mal. SP 3657 Tota speransa tinchjaperduda, si
no -ns ojuda Déu poderos a. Déu ajudant loe. adv. Amb l'ajuda de Déu. SP 793
Déu ajudant, yo entonant mon Spill e norma, servant la forma de /'. b si Déu
m'ajut col. Fórmula de vot per a testificar una afirmado. SP 5685 mon Senyor seré
traydor, ffent -ló cornut? Si Déu m' ajut que no ufaré. 2. v. pron. ajudar-se Servir-
se d'una cosa per a fer-ne o obtenir-ne una altra. de+CR (¡ndica la cosa que es fa servir). SP
6104 guarir quant son mester, la qui u sab fer molt se n' ojuda, lo qué -s vol muda.
3. v. pron. ajudar-s'hi Fer un esforc, posar els mitjans per a aconseguir una cosa.
+CR gramaticalitzat. || No enregistrada DCVB SP 12009 discrOSÍeS he chachechies, llangUOS
aguudes, si t' i ajudes, poras curar, si vols sercar, devotament he humilment.
ajust m. Reunió, aplec. SP 12466 guarda 't no vages com jovencell en lo consell o
foll ajust, malvat, injust, d' impiadoses, malicioses dones royns a. fer ajust col.
Reunir, aplegar. SP 13896 Molt carament, de tots peccats ffets e innats ell féu
ajust.
ajustar v. tr. Unir, reunir. SP 4318 Lo malayr qui -ns acostá e -ns ajusta, molt s' i
usava.
al contr. Contracció de a + el. SP 14351 conservans la sanitat, suavitat beneyta,
noble, salut al poblé, novell ramat elet, triat, anyells, moltons; barbuts.
aMegar v. tr. Donar com a rao o argument, o citar com a autoritat per provar alguna
cosa. SP 15113 per dies, Jhesús Messies ais fariseus he seduceus los alleguá he
divulguá; tal diligencia per mes sciéncia aljutgam.
ala / Expansió muscular o membranosa, sostinguda amb ossos o tendrums de
l'esquelet, situada a cada costat del eos deis animáis voladors i els ocells, i que amb
el seu moviment d'agitació els sol servir per a sostenir-se en Taire. SP 11920 Com
fa la llocha, sos filis colocha dejús ses ales, alt en les sales celestials.
alacrá m. Arácnid que es distingeix especialment perqué té a la part anterior dues
grans pinces i en l'abdomen una prolongació en forma de cua acabada amb una
ungía verinosa. SP 7700 guall, cutibut, aranya -b tela, tova, mustela, vespa,
alacrá he rabias cha; la sanguonera, he vermenera, mosca, e gr.
aladre m. Instrument compost essencialment d'una peca on va fixada la relia, i d'un
espigó on va junyida la bestia o les bésties per a estirar, i que serveix per a remoure
i girar la térra abans de sembrar, a. girar l'aladre mod. Canviar de direcció. NO
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 9577 l de llorch, descollé V arch he pus no jl stire; V
aladre gire
alambí m. Aparell que serveix per a destil-lar i es compon essencialment de tres
vasos: depósit calfador, capitell on es congria la part evaporada i conducte
refrigerador on es condensen els vapors. SP 14728 Tot bategat d' aygua manal he
natural - no d' alambí, oli, llet, vi, ni tal llicor: no y han valor -, per so.
alarb -a adj. Moro, usat amb sentit pejoratiu. SP 7465 Ffalses alarbes, set preus
demanen, he gens no -s manen per llurs Jura.
alardo m. Desfilada ostentosa de gent. SP 2700 lur banyada, acompanyada de
Fabres, Pardos, ab balls, alardos, cans e cangons, ab molts brandons, ella
tornava.
alat -ada adj. Que té ales. SP 9609 guantanetes, serps, granotetes, rates penades,
fferes alades he baboynes, per draps, cortines, volen e van.
16
Diccionari de l '«Espill» de
alba/ La primera claredat del sol ixent, o el moment en qué la llum del sol comenca a
aclarir l'horitzó. SP. 10974 Vol dir migdia, alba, diana he tremuntana, de mar la
stela, he ñau ab vela ama.
albaranet m. Paper que está beneit o que té virtut curativa i que solen penjar peí coll
d'algú. SP 8169 vi ruxat, ésfina cosa; saquet, ventosa; he tabalet, albaranet al coll
lliguat; vime tallat.
albarás m. Herpes caracteritzat per taques aspres i escamoses en la cara, normalment
de color blanc. SP 11973 yes e ronyal Tú, sens verguonya, en lo fanguag pie d'
alvarag me par hijagues, ab altres plagues prou verinoses he.
albarda/ Guarniment de les bésties de cárrega que consisteix en un coixí pie de palla
que s'adapta al llom de l'animal i sobre el qual es col-loquen les sárries per a
transportar-hi cárrega. SP 13051 ais corter, sens traginer ni altra guarda; sens
bast, albarda, collar, tifells; sens cascavells, pitral, ransal, bog.
álber m. Arbre de ribera de la familia de les salicácies {Populus alba), d'escorca grisa
clara i conegut en algunes contrades com a arbre blanc peí color blanc del revers de
les fulles. SP 6164 Com canya vana, pópul, xop, álber, olm, vern e sálzer, quifruyt
nofan he alfoch van com.
alberg m. Casa o altra construcció coberta que serveix d'habitació i reces. SP 1963
Comprí, paguí V alberch aquest.
alcaidessa/ Governadora, dona que custodia i guarda les claus d'un lloc. SP 10241
re comuna he primicera, major clauera, capitanessa he alcaydessa de Parahís, per
ton avís, hi vull mesclar; he recon.
alcait m. Encarregat de la custodia i régim d'un castell o presó. SP 14071 Ab clau de
comte, V alcayt empromte apresoná, hefort lliguá sa cavalcada al llim.
alcandora / Vesta interior amb mánegues o ales, a manera de camisa, que portaven
els hómens i les dones. SP 10045 Tú no adores ses alcandores ni ses lliguaces, per
ses caraces ni lluent pell.
alear v. tr. 1. Posar mes amunt o dirigir cap amunt. SP 13772 llanto, en pal, bastó
mes a través, per Moysés en alt algada, entrecruada, clavada -b clau, de treva y
pau, arch e a. algar Déu col. Elevar l'hóstia en la missa. SP 2509 va; ella -s
levava tocades deu, com a la Seu Déu s' i algava. b. algar l'espasa col. Retre honor
un exércit a una persona d'autoritat dirigint cap amunt l'espasa desembainada. SP
12981 nt davant bandera, ni gent guerrera entorn armada, la spasa *lgada, poli,
brocat, carro daurat, alt,. 2. Posar a un grau mes alt de dignitat, virtut o puresa. SP
11844 Per Déu algada, alt exalgada, sus ells, Senyora, ordenadora he cancell. 3.
Incrementar la intensitat d'un so. SP 14542 La veu algant hefort cridant, a qui TI
porta he IV olleta, alt a algar la veu col. Donar mes intensitat a la veu. SP 14542
La veu algant hefort cridant, a qui -11 porta he IV olleta, alt.
alcavó/ Receptacle que hi ha immediatament damunt Tolla o cavitat del forn de coure
pa, i serveix per a torrar-hi ametles, pasta, etc., i per a posar-hi llenya a eixugar. SP
1875 uyr son fill dormir ab ses loganes parroquianes en V alquavor; ab gran
riguor lá -xecutaren.
alcavot -a m. i f Persona que sol-licita o indueix una persona a teñir relacions
amoroses amb alguna altra, o qui encobreix aquesta relació a sa casa. SP 4199
quantfon vello, deya 's donzella, tota devota, ffon alcavota d' una venina.
alcofollar v. tr. Pintar amb alcofoll, polsim molt fi d'antimoni o galena, que les dones
empraven per a pintar-se els ulls. SP 10006 dins qué sónpensa: veus -les llnens, no
teñen dens; alcofollades, d' ulls afollades; per V enblanquir perden V o.
17
aldea -ana adj. Nadiu o habitant d'una aldea. SP 2729 Tant amaríeu un- aldeana,
dona serrana, qui vist en capes.
aldea/ Poblet, vila petita. SP 3335 Yo me 'n venia, víu fortpeleha dins hun- aldea:
en hun carrer, marit, muller viu emplazar, ffort acusar.
alé m. Aire expirat. a. pudor d'alé col. Mala olor de l'alé d'una persona a causa d'una
malaltia o de problemes gastrointestinals. SP 11997 Ffrenetiquea, hira, bravea,
ffolla furor; d'alé pudor tens de guolaga.
alegrar-se v. pron. Esdevenir alegre. SP 8338 Per alegrar -se he deportar -se, volen
les mans ah diamans, balaxo.
alegre adj. 1. Vivac, ánimos. SP 8865 De pare blanch hauran ful negre; de sá y
alegre, de seny católich, ffill malencdlich he maniach; d' om. 2. Que expressa
alegría. SP 5652 Lo jovenet dix, tot alegre: «per qué vel negre de jorn portau, ara
•11 dexau?» Ell.3. Que sent alegría. SP 1232 Los béns alegre, donchs, posehixcha!
Ella servixcha, vixcha -b afany.
alegría/ Sentiment de goig viu. SP 5415 Si d' alegría donen torrons, speren capons;
si granyons, fava, deman a. mostrar alegría col. Fer veure que se sent un goig viu.
SP 3125 ull hun pern si m' i ballava, qui -m delliurava, mes alegría no -n
mostraría.
aleli adj. Desvalgut, atarantat. SP 15582 Quant aguí vist yo Portaceli, certfuy aleli
de cansament, mas certament, seguons mon vot, res pus.
alemany -a m. i f. Nadiu o habitant d'Alemanya. SP 5097 Hun- alamanya yo sé
tendrera, gran filanera com les de Silla; apar.
alendar v. tr. Llancar l'alé de vida a algú. SP 5072 lo cha, ni -11 mira -b hurga comfa
la sturga, ni IV alenda com lleófa.
alero m. Cavalló que fan en els camps de regadiu per separar els recs per on corre
l'aigua. SP 14687 la, exada, pala, son camp eguala, ffa -y cavallons ab alerons;
obre boqueres, clou talponeres del seu ribatge; sois.
alfaní m. Pasta de sucre pastada amb olí d'ametles dolces. SP 1012 a de tot perill,
queféusonfillhomfemení,Jfetd'alfaníhed'orelletes, qucre, casquetes, he viciat,
tot malcr.
alfaquí m. Doctor de la llei entre els musulmans, intérpret de la llei islámica. SP 3525
•l Raval o Morería consell auria d' un serrahy, llur alfaquí, per son diner.
alfarda / Peca de vestit que portaven les dones en l'edat mitjana i els cobria el tors.
SP 2153 » Volent restar sens del tot rompre, yo só qui compre alfarda, trega,
llistada pega, bell drap de coll, corda, tresc.
alferecia/ Malaltia epiléptica deis infants, que es manifesta amb convulsions i pérdua
del coneixement. SP 5246 Lo pobrellet pres -ló V espasme: barretes, asme,
alferecia, epilencia he molt alforro.
alforro m. Erupció polimorfa que ix en els xiquets nounats i es cura rápidament. SP
5248 espasme: barretes, asme, alferecia, epilencia he molt alforro.
algalia/ Substancia odorífera segregada per les glándules anals del mamífer Viverra
civetta, molt semblant a un gat: la substancia és de color blanc, de gust agre i olor
molt forta un poc semblant a la d'almesc; s'usa en perfumería. SP 9347 Huna
malvada reynafada - deya 's Atália -, ffarta d' alguália com a gabia, de malaltia
Déu liferíffill, qui -n mo.
algemia/ Idioma habitual parlat pels cristians de les contrades valencianes. SP 687
ffacessials, no prim scandides; al pía texides de V algemia he parlería deis de
Paterna, Torrent, Soterna.
18
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roig
algeps m. Sulfat de cale hidratat, compacte o térros, frágil i de color blanc, que es
torba en capes dins la térra. SP 4752 olí he los coprons; menjar carbons, /fingís
mastegua; algeps rosegua; he beu llexiu.
algú/algun -una 1. adj./pron. algú Indica una persona qualsevol i indeterminada. SP
5504 «guoga és qui -s menega!» com /' om pasega, si u sent algú. 2. adj. Indica
indeterminado del substantiu a q u é a c o m p a n y a . En funció adjectival, s'usa la forma algú quan va
posposada al substantiu. SP 12393 També Johan, vestit de pell d' algún camell los molls
vestits, grossos convits ffogint, lexan. SP 75 caritat he voluntat desíg ayer, per a
Déu fer servey algú. 3. pron. Referit a un substantiu próxim, a voltes anomenat
anteriorment, a voltes unit amb el nucli per la preposició de, de significado
partitiva, indica indeterminado. SP 15042 Si mes contemples les maravelles d'
algunes d' elles, com referir he V argüir de la molt alta he. 4. adj. Denota
indeterminadament la quantitat o la intensitat d'una cosa, indicant quasi sempre un
terme mitjá entre poc i molt. SP 11289 Per alguns dies los consola e y atura a
algún quelcom loe. adv. Un poc, una certa quantitat. SP 514 n lo blanch de l' hull
té sanch y •/ vehen hom, algún queucom és revertí, un poch servit. a algún poc loe.
adv. Un poc, una petita quantitat. SP 8312 • areada, empaliada: tot lo millorl Si
de dolor algún poch penen, tantost hi venen metges, madrina. 5. pron. algú En
frases negatives, significa 'ningú, cap persona'. SP 3769 no s' i vena demá
diumenge, he no s' i menge carnper algú. 6. adj./pron. En frases negatives, equival
a 'no cap' o 'no gens'. SP 12552 he los retras multiplicáis - no soterráis sens guany
algú, comféu de V hú lo necligent he vil servent. SP 4080 May se 'n vestía algú -n
la squena. SP 10863 , dolor, por e tristor? Esta parí, mas no sentí dolor alguna!.
alguazir m. Oficial encarregat de fer complir la llei i de l'administració de justicia, en
nom del rei o de les constitucions. SP 3500 -s morí dins lofadrí, sens batejar, he
féu errar los alguasís.
alias pron. Altra cosa SP 9785 es, per los esguarts de males arts he fais compás, et
alias, hom s' i acosté, mas deu ser oste de sois mig dia.
alienar v. tr. Transmetre a una altra persona la propietat d'alguna cosa, per donado,
venda o altra manera. SP 9887 Llurs patrimonis per los filis venen, tots alienen he
destrohexen, Déu no servexen deliurament.
alienat -ada adj. 1. Extasiat, fora de si, amb l'esperit abstret i mancat de la
consciéncia de si mateix. SP 15298 Puys que sa veu yo no sentí, de fet sortí tot
elevat, alienat, esbalayt peí qué hoyt llavós havia, com qui somia eos. 2. Boig,
mancat de seny. SP 15988 Resta, sé -us dir, desconsolat, alienat, ffora de si.
alietat / Distinció substancial. SP 16156 sermons, inperceptibles, no aprensibles
suptilitats - alietats de trinitat, si en peccatffon concebuda, sifón remu.
alimanya / Animal molest. SP 7691 es axí diverses, he tan perverses obres e
manyes, son alimanyes.
alís -a adj. Sense Uevat o rent. SP 13472 drets e torts fums - lleys e judiéis, los
sacrificis, alisos pans, bastó en mans a V inmolar, guaspes tallar, les a.pa alís col.
Pa que s'ha elaborat sense llevat o rent. SP 13472 drets e torts fums - lleys e
judiéis, los sacrificis, alisos pans, bastó en mans a V inmolar, guaspes tallar, les.
aljub m. Depósit quadrangular, ampie i de poca fondária, excavat en la térra, revestit
per dintre de pedrés i tapat amb una volta, que serveix per a arreplegar en el camp
l'aigua de pluja que corre per térra. SP 13412 t, enbardicat, com fon mester, obra -
y celler, torre, aljup, premsa, trull, cup he nous vexells.
19
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Janme Rois
all / Bulb de la planta liliácia {Allium sativum), d'olor forta, que s'usava en l'edat
mitjana com a condiment d'alguns menjars i com a remei per a algunes afeccions.
SP 6071 Si tot tefall, ffaxa 't hun all o porcelletes: ffan banbolletes.
allá adv. Cap a aquell lloc, indicant direcció. SP 9747 Alia -tremet.
allancejar v. tr. Ferir de llanca. SP 11636 coronat, en creu clavat enmig de dos, per
sos traydós allancegat; asedegat dins en Salem.
allargar-se v. pron. Anar-se'n, allunyar-se. SP 12367 Ffes que t' allargues no fent
vedell per Déu novell en lo camí.
alletar v. tr. Alimentar amb llet. SP 9827 ca: sois sa crianga, qü- és tendrelleta,
mentres l' olleta lá pot amar a. alletar un fill col. Alimentar amb llet un fill. SP
6013 er res no ufésseu, no us hi perdésseu! Car lo criar, ffills alletar, prest fa
•nvellir hi enllegir; lo eos afluxa.
alleujar-se1 v. pron. Allotjar-se, fer estada en un lloc. SP 12673 Aquí t' alleuga, aquí
t' atura.
alleujar-se2 v. pron. Fer mes lleuger, llevar pes o cárrega, en sentit immaterial. de+CR
(indica la cárrega que s'aiieugereix). SP 6547 ja t' afolagues? ¿De tant forts greuges tan prest
t' alleuges? ¿Ffet t' an mil faltes he ja te n' altes? Ara te 'n.
allevar v. tr. Imputar falsament. SP 9815 Neguen si deuen, crimfals alleuen a. j"ais
allevar col. Imputar falsament. SP 7752 He si -s baralla, ffa 'lis allevar, he
malmesclar; nunca se 'n cansa! Mes son balansa de.
allí adv.l. En aquell lloc, indicant situació. SP 1688 Deis qué y venien, allí bevien,
alguns mataven; carn capolaven, ffeyen pastells. 2. Aleshores, en aquell moment.
SP 14261 He com torna de V aygua vi, architielí beure maná, allí mostrá comenc
de gloria.
allisiar v. tr. Esgarriar, mutilar o deixar inservible una part del eos. SP 9246 lament,
propis filis manquen; hulls los arranquen, he allisien, perqué mils sien acaptadós
he vividos sobre 7 pays.
aliópron.l. Aquella cosa, fent referencia a una cosa que queda fora del text i en un
moment llunyá respecte a l'emissor i el receptor. SP 5717 Lo bon fadrí dix no
sabia d' ón li podia alió venir. 2. Introduint una oració de relatiu, amb valor
abstractivogeneralitzador. SP 12507 D' alió que -t sobra, presa ta part he restant
fart, del qu- és d.
allogar v. tr. Deixar a algú l'ús d'una cosa per cert temps. SP 9057 Sos filis alloguen
com la cuquella - sos ous pon ella en nius estranys.
alm -a adj. Vivifican!, que alimenta, que dona vida. SP 11129 Cert, V alma vera yo
lápreviu.
almeixia / Túnica amb mánegues que duien els árabs damunt de l'altra roba. SP
4074 fina llana prima, llistada, vert, blau pintada, duya *lmexia.
almenys adv. Com a mínima condició entre diverses que podrien concórrer o
demanar-se. SP 8724 o paria, he no teniaffi.il d' ella nat, ffill adoptat almenys
averl Per infantsfer, velles modorres, exorques, porr.
almesc m. Substancia molt olorosa, de color fose i de gust amarg, que és segregada
dins una bossa que té al melic i ais órgans genitals el mese, quadrúpede asiátic. SP
2671 ampraven, peguats de Hambre, benguhí, ambre, aygües, almesch.
almodí m. Casa on estaven depositáis i eren venuts el blat o forment i altres cereals.
SP 3482 Prest lá meter en dins V almodí.
almogáver m. Guerrer que en l'edat mitjana servia com a soldat d'infanteria
principalment per fer incursions en terreny enemic. SP 13026 al peu lliguada ha
20
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de Jawne Roig
hun pinell, prop lo castell pie d' almuguaves he de gens braves, moltes esquadres,
cullerats, lia.
almoina/ Do caritatiu per a socorrer algú. SP 12511 bra, presa ta parí he restant
fart, del qu- és de mes almoynes fes a. fer almoines col. Donar caritativament
diners o altres béns per ajudar els pobres. SP 12511 bra, presa ta parí he restant
fart, del qu- és de mes almoynes fes.
almorzar v. intr. Menjar per primera vegada durant el dia. SP 2444 Seya 's a taula
avent menjat he almorzat ja de matí. 2. m. Primer menjar del dia. SP 5232 Ab
almorzás he berenás, turmes, resoles he lleteroles.
almud m. Recipient de fusta o de metall capa? de contenir una quantitat equivalent a
Talmud, mesura de grans, de capacitat variable segons les comarques. SP 7975
Llumjus V almut ell volposar; perles sembrar ais porchs davant.
áloe m. Fusta aromática, molt dura i trencadissa, que s'obté de certs arbres asiátics.,
principalment de YExcoecaria agalocha i de YAquilaria agaliocha. SP 2162 es,
crespina, trena, collar, cadena, coral e Hambre, aloes, ambre, prou atzebeja,
clauer, correja, bossa -guller.
alosa/ Beguda composta d'aigua, mel i alguns altres ingredients, que es prenia com a
refrescant. SP 6066 Mil cordials, confits, aloses, he quantes coses desigarás,
atenyerás.
alquenar v. tr. Tenyir d'alquena, tint per ais cabells i les celles extret de les arrels de
la planta Lawsonia inermis reduides a polsim. SP 1185 Cap alquenat, ffront
estirat, no tendrá dens.
alquería/ Casa de camp amb térra de conreu. SP 4653 dampnada, que fora morta,
si no qu- en V orta, a l' alquería que yo y tenia, láfiu portar.
alquermes m. Electuari en la composició del qual entraven el quermes animal i altres
substancies excitants. SP 8363 He restaurant, alquermes tant, que no -lllsprofiten,
ans se n' infiten.
alquible m. Lloc de les mesquites que assenyala la direcció cap a la qual s'han de girar
els musulmans per fer les oracions. SP 3642 Lo vell moret hix de /' alquible: prés
-lo terrible por d' avalot.
alquimista m. i f Qui es dedica a l'alquímia, conjunt de teories que formaren la
química deis antics i tenien com a principal fi el descobriment de la substancia que
transmutara els metalls (pedra filosofal) i de la panacea o remei únic i universal per
a totes les malalties. SP 9956 SEGUONA PART DEL TERCER E tu, vell corp,
com alquimista avent ja vista llur art frustrada, altra veguada es.
íúrepron. Altra cosa. SP 6952 tes guosades, totes husades son defurtarl Si baratar
aire no poden, sos filis enlloden he desereten.
ais pron. Altra cosa. SP 5824 t hi penssau? Bé son mal prátich, mes que fleumátich!
Ais dir no us puch: may aureu such si no feneu he no premeu a. toi Vals col. La
resta de coses. SP 4667 batiments, esmortiments he laflaquea, si no bravea, tot /'
ais cura.
alt1 m. Plaer, satisfacció de la voluntat o de l'apetit. SP 1525 E -mféu saber son bon
voler, lo grat e alt, ab prou desalt del seu burgés, car V entrames bé -11 con a. del
primer alt loe. adv. Per la primera impressió. SP 3932 Si la comanda no fas
divina, la vil beguina, del primer alt, de calt en calt, cuyta o crua, vestida ü nua,.
2
alt -a 1. adj. Que sobrepassa el nivell ordinari o el d'altres coses de la mateixa
especie. SP 9107 , com cabro brama, corre, surt, salta; dreta, llis-, alta li naix la
banya; grosera, stranya, no prima, Mana, li a. alt com planqó col. [persones]
21
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig
Estilitzat, esvelt. SP 2775 Hun eos tan beII, alt com plangó, ab hun becó chich,
caguaniu, sech, renadiu. 2. adj. Que está, del tot o en parí, mes amunt del nivell
ordinari o del d'altres coses que es preñen com a terme de comparació. SP 10999 l
edat mostró miracle: al tabernacle, quinze grahons, alts escalons, ella -lis puja. 3.
adj. Que té mes intensitat que l'ordinária. SP 3242 Crida V espós ab alta veu: «al
plaer seu, per honsevulla, puys tost s' acullá. 4. adj. Que exceHeix o sobrepassa el
grau ordinari, en potencia, noblesa o dignitat. SP 25 Fflor de tan alta senyora hé
collit yo, com a llech. 5. adv. alt Amunt, en la part alta. SP 15097 penjatper los
juheus, mals vasalls seus, en creu ben alt a. alt en sa gloria Déu lo cobloque! mod.
Expressió exclamativa amb qué es declara Taféete per algú que ha fet una acció
m o l t l l o a b l e . No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1913 Alt en Sa gloría Déu ló
cobloque! De fet, yo broque ves ma ciutat. b. pujar una cosa en alt col. Elevar en
Taire. SP 7965 En alt la pedra per si pujar vol avear. c. algar una cosa en alt col.
Elevar una cosa en Taire. SP 13772 am, llautó, en pal, bastó mes a través, per
Moysés en alt algada, entrecruada, clavada -b clau, de treva y pau, arch. d. en alt
loe. prep. Amunt. SP 13772 am, llautó, en pal, bastó mes a través, per Moysés en
alt algada, entrecruada, clavada -b clau, de treva y pau, arch. e. alt en loe. prep.
En una cosa que está situada amunt. SP 13897 He alt en fust d' onfon llevat lo
pom vedatpels ignocens. 6. adv. alt En veu forta. SP 14546 Igant hefort cridant, a
qui jlporta he IV olleta, alt benehi.
altament adv. En veu forta. SP 5381 Diu altament: «puys som restades
encarcerades, per forga meses.
altar1 v. intr. Agradar, donar plaer. SP 3288 Hú li n' alta, he requestá Ufes plaer. 2.
v. pron. altar-se Agradar-se, prendre plaer d'una cosa. de+CR (indica i-objecte que agrada o dona
piaer). SP 6549 prest t' alleuges? ¿Ffet t' an mil faltes he ja te n' altes? Ara te 'n
dols, ara les vols: tú minyoneges! Ja les ban.
altar2 m. 1. Taula de pedra o de térra, damunt la qual s'oferien sacrificis a la divinitat.
SP 14785 res molt be lies - Josué d' elles fféu fabricar novell altar -, son denotáis,
pronostichats los dotze mots dictáis pe. 2. Construcció de pedra, en forma de taula,
sobre la qual se celebra el sacrifici de la missa. SP 4017 lis s' entenien; abdós
venien al conbreguar davant V altar de la capella.
altea/ Excel-léncia, superioritat en potencia, noblesa o dignitat. SP 10663 Per tant-
altea mereix aquesta de dita questa esser exhemta.
alterar v. tr. Canviar una cosa en la seua manera de ser o característiques. a. alterar
color col. Fer que un color canvie de característiques, fent-se mes fose, mes ciar o
transformant-se en un altre color. SP 6076 Tanbé mostalla lo cuyro talla, color
altera; pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a hon se vulla.
altercar v. intr. Discutir enérgicament. SP 14567 e faré veure?» Donchs, mes val
creure que disputar ni altercar.
altisme adj. [Déu] Altíssim, com a tractament de reverencia. SP 4816 Mas Déu
Altisme, qui béns e mals he cominals tots investigua he los.
altíssim -a adj. [Déu, reis] Molt alt, molt digne o noble. SP 11260 Ab la virtut de Déu
altíssim, de FUI Santíssim resta prenyada, acompanyada de son.SP 14824 afades
mullers malvades, mas en bellíssim ort de /' altíssim rey Asuer, per ellfetfer ab
consellés, contra mulle.
altiu -iva adj. Que sent o expressa orgull. SP 14378 ervell - ga odre vell, enbotanat,
desenpeguat -juheu altiu resta catiuper culpa llur.
22
altrament adv. D'altra manera. SP 8053 No altrament, bella parlera ffo, y

consellera, Rebeca sola.
altre -a 1. adj./pron. Que no és el mateix, que és distint. Precedit o no de ranicie determinat o
indeterminat. SP 13050 sens traginer ni altra guarda. SP 10673 Hun- altra scola saps,
que opina altra doctrina de la susdita. SP 7155 U altra Valencia, dita vellarda. SP
6290 Altra m' escriu: «marit serviu com ha senyor? a. altre tal loe. adv. De
semblant manera, igualment. SP 1358 Atre tal feya a sos fulastres, he mals
empastres contra sa no. b. altra vegada loe. adv. Novament, una volta mes, de nou.
SP 5705 He, quant torna, miss- acabada, altra yeguada, c. altre+subst+de...
Diferent de. SP 10675 Hun- altra scola saps, que opina altra doctrina de la
susdita. d. / altres col. I la resta, i tots els que falten. SP 14412 Los enguanats,
moros e atres, turchs, ydolatres, fferoces, braus, romanen selaus. e. altre, -
a+subst+que... loe. conj. Diferent de. SP 14573 inquestant, causa movent V
Omnipotent, altre senyor que Déu major, yol inquirir. 2. adj. En les enumeracions
conserva una lleugera reminiscencia del seu ús llatí com a numeral ordinal
equivalent a 'segon'. SP 4835 La suaflor entr- elles geya, la huna -s reya, V altra
cantava, lo chic mamava. 3. adj. Que no és de la mateixa manera, que és diferent.
SP 10675 Hun- altra scola saps, que opina <REDONDA>altra</REDONDA>
doctrina de la susdita.
altri pron. Altra persona indeterminada. Com a nominatiu o com a cas obiic SP 13701 Altri no
spere tan alt poder: no -l pot aver ángel, llech, don. SP 15179 seguretat no -n
porta gens, car moltes gensffills d' altri crien.
a m a / Mestressa, dona que comanda una casa. SP 4789 Fféu -ne bell salt la qué -s
dey- ama: trenca 's la cama, lo cap e braq ab lo cabag de les cotet.
amable adj. Digne de ser amat o que ha de ser amat. SP 11939 La molt amable, alt en
lo cel ab gran recel los vius conserva; de mal.
amador m. i f Enamorat, amant. SP 5922 Itra fal-lácia teñen prou presta: a llur
requesta sos amados he servidos, mes que catius, vanant motius defalsedat.
amagadament adv. Amb ocultado. SP 2245 Mesqiiinament he amaguada? Esta
yeguada no us ho pensasseu ni u comensásseu.
a m a g a r V. tr. O c u l t a r , p o s a r f o r a d e l a Vista d'algÚ. de+CR (indica la persona a qui s'amaga la cosa).
SP 9362 , furtat - chich qui mamava -, per qui IV amava ffon amaguat; he ben
criat al temple dins per los rabins. SP 10548 Crisma ni sal, de padrins fe, no les
reté ni se n' amaguen a. amagar les mans mod. Desentendre's d'una cosa. No enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 1096 Mans amaguant, no *m lexá seure, ni *mféu dar beure
so que ti. b. mals amagáis col. Mals que están ocults, que no son fácils de
descobrir. SP 5938 Mals amaguats molts articulen, metges tribulen, ffals
testifiquen h.
amagatall m. Lloc apte per a amagar-s'hi o per a amagar-hi alguna cosa. SP 5449 s,
trapes, entrades per les taidades, passos, atalls, amaguatalls, caus e retrets, sostres
secrets he caves baxes.
amansar v. tr. 1. Fer perdre l'estat salvatge a un animal. SP 6718 Per son servir,
doma y amansa, carregua, cansa de castells grans los orifans. 2. Llevar la irritado
o excitació excessiva. SP 2877 Cercant li vado que V amansas, abonangás de V
arispea, per sa vivea duptant no surt.
amar v. tr. Teñir amor a algú o a alguna cosa. SP 12712 Ésta reclama, ésta servex,
ésta seguex, ésta sois ama. SP 12137 Vicis amats, continuáis, tes passions,
iblusions axí revesses, quan a. amar algú o alguna cosa de cor col. Amar molt i
23
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Janme Roig
vertaderament. SP 11511 De cor V ama ab gran temor, com Déu, Senyor he fill
carnal, seu natural.
amarg -a adj. 1. [gust] Que té el gust desagradable característic de la fel, la quinina o
la part blanca de la pell del llimó. SP 6532 lur escha no f era brescha ni
canyamel, ans era fel, amaren donzell a. mar amarga col. SP 10986 La mar
salada, o mar amargua, he mare llargua. b. aigües amargues col. Aigües que no
son dolces, que contenen sal i no son bones de beure. SP 12366 He gustarás, lofust
amprant, sabor mudant d' aygües amargues. 2. Que causa aflicció, disgust o dolor.
SP 10425 L' amargua porgua del parturir, dolor, morir, per co li resta. 4.
Afligida, que sent profunda aflicció. SP 9901 Bé fon amargua hun temps la
sgleya, com ella -s veya ser enguanada!.
amargament adv. Amb amargor, expressant aflicció. SP 12453 He com a Déu negua
greument, amarguament plora com Pere a. plorar amargament col. Plorar molt
per una pena molt fonda. SP 12453 He com a Déu negua greument, amarguament
plora com Pere.
amargor/ 1. Sabor repugnant, com el de la part blanca de la pell del llimó. SP 9831
Lo desmamar partex V amor en V amarguor d' acéver groch, qual en lo broch de
llus mamelles se. 2. Aflicció i angoixa d'esperit. SP 6384 tá: primer contá tots
mos anys mals; recogitá 'lis ab amarguor, dolor, agror d' ánima mia.
amargos -osa adj. Que causa aflicció o pena. SP 9842 tura, mostrant figura,
comengament he tastament de V amarguosa vida penosa qué passar deuen, qui llur
llet beuen he a. amargosa vida col. Vida penosa o desagradable. SP 9842 tura,
mostrant figura, comengament he tastament de V amarguosa vida penosa qué
passar deuen, qui llur llet beuen he.
amarinar v. tr. Posar en una ñau la gent que l'ha de governar. SP 10978 diana he
tremuntana, de mar la stela, he ñau ab vela amarinada.
amazona / Dona guerrera, segons la mitología grega. SP 9389 Les amazones, quant
comengaren, deis qué restaren vius, llurs mari.
ambaixada / Missatge noticia donada per un missatger. SP 11251 lo qué splicá,
prest replica, hun tant torbada per la *mbaxada.
ambaixador - a m. i f Missatger enviat en nom d'algú. SP 10789 Aquell seguix ffel
relador, embaxador de Déu primer.
ambre m. Substancia resinosa i aromática, de color groe o grisenc. SP 2670 E si y
ampraven, peguats de Hambre, benguhí, ambre, aygües, almesch.
amén interj. Paraula hebrea que significa 'així siga1 i que s'usa a la fí de moltes
pregáries de la liturgia cristiana. SP 5393 /' orde 7 ñas!» Semblants cantas totes
los ohen, ab Amén clohen llur bon acort.
ameníssim -a adj. Deliciós, agradable i de bella vista, en grau superlatiu. SP 7223
Terr aminíssima, tota de rech, en va s' estech, com /' asetgá he ca.
amfíbólic -a adj. Aplicat a paraules o frases, que té doble sentit, que es pot interpretar
de diverses maneres. SP 8038 He ab retochs, dits equivochs he amphibólichs, may
son católichs.
amic -iga m. if 1. Persona unida a algú per l'amistat, que sent amistat envers algú. SP
443 7 molt favoria, he avorria tots mos parens he benvolens amichs antichs, criats
de chichs: mal los volia si. fel amic col. Amic vertader, lleial, fiable. SP 1298 m'a
absientas, que -m presentas a hun bon rich, qui fel amichffon de monpare he gran
compare, he mon padrí. 2. Aliat, col-laborador. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
24
10437 Primer amiguaffon del diable; per conestable ella -11 prengué. 3. Amant.
SP 7331 Ffon son amich hun cavaller; hun mariner puys láy tolgué he lá 's teng.
amicícia/ 1. Sentiment afectuós envers algú, independent deis lligams de parentiu i
de l'atractiu del sexe. SP 338 La, per profit, mes avaricia que amicícia, no cur
tractor. 2. Voluntat, desig o ganes de fer una cosa. No enregistrat DCVB, DAG ni DECat. SP
4937 Seguí llur vida com a novicia, ab amicícia dintre vivint anysprop de vint.
amigable adj. Amable, que demostra amistat. SP 9082 de llet bastes; ffolles verdoses,
braves, yroses; si amiguables, afalaguables he humanáis.
amistanca / Sentiment afectuós envers algú altre, independent deis lligams de
parentiu i de l'atractiu del sexe. SP 9795 llur acost, qui passa tosí he tant V om
cansa! Llur amistansa, afecció, dilecció, trevay amor, sens oy, rancor, g.
amistat / 1. Sentiment afectuós envers algú altre, independent deis lligams de
parentiu i de l'atractiu del sexe. SP 10444 De mala fe posseydores, detenidores de
s- amistat, ab malvestat, he contra dret pus ver, defet, han pre. 2. Concubinat. SP
5630 rlant ab un gualant, jove pobil, prest seduí '11 llur amistat no ser peccat, hoc
amor pura qui tostemps dura, no.
amonedat -ada adj. Ric, que té molts diners. SP 6861 Casat defunt may fon trobat
amonedat; la viud amagua, ultr axó -s pagua del crex e dot.
amor/ Inclinado de la voluntat a algú o a alguna cosa. SP 12714 Ton cor enflama en
molt- amor: ab gran temor, santa y humil, no pas servil, lá honrarás a. les
primeres amors son veres i tostemps duren prov. Indica la creenca popular que el
primer amor per una persona és l'únic auténtic i que dura per a tota la vida. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 370 n diablesses, dimoniesses; car les primeres
amors son veres he tostemps duren, b. amor pura col. Sentiment amorós basat en
el predomini de 1'inteHecte i la dimensió espiritual SP 5632 obil, prest seduí 7
llur amistat no ser peccat, hoc amor pura qui tostemps dura, no perillosa, ans
ésser cosa molt. c. fina amor col. Sentiment amorós basat en el predomini de
l'intel-lecte i la dimensió espiritual SP 5760 vos! Puys som abdós, agam plaer ab
bon voler he fin- amor. d. folla amor col. Passió amorosa basada en el pur apetit
sexual desordenat. SP 8430 gran llinatge, fflcte llaguot, obté llur vot defoll- amor.
amorós -osa adj.l. Que expressa amor. SP 8564 i no s' espanten del llur moral!
Perqué •/ coral llur amorós, mal d' ereós, si *ll posehex, sovent guarex, si. 2.
Amable, que tracta els altres amb suavitat i dolcesa. SP 11077 Esta, curosa ffon y
amorosa, dolq- agradable, no irritable com la de Job.
ampie -a adj.l. Extens en sentit horitzontal, oposat a la Uargária. SP 14664 al pertret
propi mateix, no d' on parteix la font tan ampia, qual Déu exampla per rius,
bragals, conduyts, cañáis. 2. Gran en sentit horitzontal, capac de contenir molt. SP
539 Ffan de sa bossa ampie crivell, arer, guarbell, fforca e pala.
ampliar v. tr. Fer mes ampie, mes gran. SP 7384 Per temps avant, molts ajudant, ffon
ampliat hefonfundat de observanqa, a la husanqa de Preycadós.
amplificar v. tr. Fer mes gran. SP 7295 u pels abitans ser cristians UV a ben
guardada, amplificada, ffeta major.
ampolla/ 1. Botella de vidre, de ventre redó i ampie i de coll estret. SP 7804 ; he
sens fons lach he brollados; de volados, vidres, ampolles; grosses banbolles de
molí qabó; ffum de carbó; d' ág. 2. Recipient en qué es couen ingredients. SP 8293
Puys en ampolla, partid a troqos, chafáis los ossos, ffan -ne solsit.
ampolleta / Botella petita de forma redonenca. SP 3065 Lo seu caxó pie d'
ampolletes hi scudelletes he barralets, ab milpotets, tot ho.
25
amunt adv. Cap a la part alta. SP 8519 Qui bé n' espera, espera -l punt que puig-
amunt V aygua del riu; que torne viu spera 7 morí.
anafíl m. Trompeta de cañó recte. SP 12994 curador, posentador ni alguazir; sens
sons clangir d' anafils trompes, tais reals pompes ais reys tirans, gentils.
anar 1. v. intr. Moure's fent passes. per+cR (indica el íioc per on es va). SP 3842 Abdós anant he
passejant, cercant la sgleya, per lo qué y veya mete. SP 3413 Aní per strados de
les senyores a. anar de pie en sola mod. Dur mala seguida, anar per mal camí,
portar mala conducta. SP 314 lans - dich deis profans, deis qui son dan cerquen, e
van de pich en sola, he de sa scola, del vot exprés, ni de. 2. v. intr. Recorrer cert
espai. CR/per+CR (indica el íioc que es recorre). SP 15576 Ffuy per la plana he per la valí, ab
gran treball, a Valí de C. SP 12657 Humiliat, serva man dreta: vés via streta, qui
du a vida de bé complida a. anar peí món mod. Recorrer tot arreu. No enregístrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 15064 l he natural molt erudida, avent oyda la nomenada peí
món añada del meu poder he alt saber, mes divinal que humanal. 3. v. intr. Afig el
matís de duració o de continuítat de l'acció del verb en gerundi que l'acompanya.
+gemndi. SP 214 He tresnochant, van aguaytant una tal caga, qual, qui lá caga, pren
mala llebr. 4. v. intr. Obrar o estar una persona o cosa en un determinat estat. seguit
d'un cpred o quaisevoi compiement modal. SP 5462 evadices, he movidices e ximenehes; vestir
lliurehes, anar armades, he, desfregades com hom, exir de nit, texir a. anar a tall
d'espasa mod. Ser tractada, una persona o cosa, amb extrema violencia. SP 8321
Per llur persona ne va la casa a tall d' espasa, a sac o strall. b. anar en folí mod.
Obrar inconsideradament, contra rao. No enregístrat en DCVB, DAG n¡ DECat. SP 8904 Anant
enfoll, estropegant he molt husant amprar la clau lo. c. anar una cosa en compte
per una altra mod. Servir com a paga avancada. NO enregístrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
16097 an donat, he mals presents, per los turments en comte vajen. 5. v. intr.
M o u r e ' s Cap a Un ÍIOC O COSa. a+CR/en+CR (indica el lloc cap on mou el subjecte). SP 4292 Anem,
veureu. SP 15564 at ves Sentes Creus, ab moltes neus he prou gran freí ffuy a
Poblet. SP 3353 Ffuy en Olit, vila molt bella, a. qui molt s'ensaja a l'aigua anar
ell ha lleixar lo coll o l'ansa prov. Refrany que indica que quan es repeteix un
comportament arriscat, es pot acabar malament. No enregístrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
3653 Qui molt s' ensaja a V aygua *nar, ell ha lexar lo coll o V ansa. b. anem
interj. Expressió usada per a animar algú a posar-se en moviment, a iniciar un
desplacament. SP 4290 Anem, veureu. c. en bon pos vaja! mod. Que en pau
descanse. No enregístrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4326 Reboteguava, deya, rallava:
«Parays hoja, en bon pos vaja mon mort maritl D' ell héparityo tres veguades, en
tres. d. anar camí de col. Moure's cap a un lloc. SP 5470 cuytat, ffent cavalcades;
he les vesprades d' aguost, anar camí de mar a la banyada; en la tornada,
minyonegant. e. anar carrera mod. Fer camí, avancar. No enregístrat en DCVB, DAG ni DECat.
SP 6222 Ajuda -f i: mena les cois si viure vols, hirás carrera, f. anar darrere col.
Perseguir algú. SP 8689 Anant darrere lo decebes, he concebés qualque fill d' ell.
g. anar per+poss+jornades mod. Caminar, anar a peu. SP 12872 anar poras per
tes jornades he nits contades pus de quaranta ffins a la santa. 6. v. intr. Dirigir-se a
acomplir l'acció indicada per l'infinitiu. +ínf/+a+¡nf. SP 3301 Com se 'n tornaren, de
fet anaren veure •Ipenjat, poch apartat del gran camí. SP 16034 Sa confraria de la
Seu, gran, tostemps que van a soterrar he a honrar ses professons, misses, sermons
a. ni anar ni venir mod. No moure's. No enregístrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 9643 hies,
huyt o nou dies, mentres sanch teñen, ni van ni venen a Déu preguar. 7. v. aux.
Conjugat en present i unit a un infinitiu, forma el pretérit perfet perifrástic i equival
26
al pretérit indefmit. +¡nf. SP 2116 Va 'm consellar - qui be -m volia he molt sabia en
aquets fets. 8. v. pron. anar-se'n Separar-se d'un lloc o d'una cosa SP 13270 al
sopar, com no trobás qui 7 convidas, ell se n' ana. ar 9. v. pron. anar-se'n o anar-
se Moure's cap a un altre lloc partint d'un origen que se sobreentén. a+CR (indica el íioc
cap on es mou). SP 1304 Jove, fadrí, desempenat, ffuy -me 'n anat a V hom de Déu. SP
1390 Tantbé m' ifuy a sentJDinís, puys a París.
a n c a / Part posterior del eos d'un animal de cárrega. SP 13047 Vench laynica coxa e
manca, per dolor d' anca he fais corter, sens traginer ni altra guarda; sens.
anciá -ana 1. adj. Vell, antic. SP 2681 V apotecari pus anda, en Maciá Martí,
sabent en sonjovent qui lá servia, mil. 2. m. if. Persona d'edat avancada. SP 7900
Defet vingueren les ancianes he novenganes al Capitoli, ab malenpoli he avalot.
andana/ Añada per torn a algún lloc. SP 2691 ausades del qué y restova, que be -s
paguava de cad- andana cert, na Farfana, sa banyadora.
andeguera adj. Que li agrada molt caminar, aficionada a l'aventura. SP 15755 amon
qui darrer fon comte -n Tolosa - deliciosa, molt andeguera sa muller era - ab art
trobada, mata, penjada, savia.
anell m. Cercolet de metall precios que es duu passat peí dit com a adorn i, en el cas
del matrimoni, com a símbol de l'estat civil de casat. SP 13550 di hun cor, he mig
contáis quinze *rgentats, ni d' or anell, corder, anyell, no carn ni grex; mas si
matex.
anellada/ Colp de l'anella en la porta. SP 2573 Si tart venia, pus tart n' exia: ab
anellada n' era llanqada.
ángel m. Esperit pur, intermedian entre Déu i els homes. SP 13704 Altri no spere tan
alt poder: no 7 pot aver ángel, llech, dona mala ni bona a ángel missatger col.
Expressió amb qué es destaca el paper de missatger de Déu que teñen els ángels.
SP 10969 He comanat peí misatger ángel, certer, al pare prom li posas nom molt
alt
angelical adj.l. Propi deis ángels. SP 11208 Hach ministeri angelical, dominical
nunciador, pus alt, major que •/ misatger. 2. Que comparteix les característiques
del ángels. No enregistrat en DCVB, DAG n¡ DECat. SP 5618 Angeliqual és V om carnal, de
carn exint, en carn vivint.
anglés -esa 1. m. if. Natiu o propi d'Anglaterra. SP 8789 nsigne dit de Bolló - sifón
o no, - apócrifpar - V anglés en ciar té qu- és canónicha aquella crónicha. 2. m.
Brodat que procedia d'Anglaterra. SP 2070 yts, marts, vays, vervins, duays,
percots, guonelles, anglés, bruxelles e bell domas.
anguila/ Peix allargat i quasi cilíndric (Anguilla anguilla), semblant a una serp i molt
esvarós. SP 8534 Volper la coha o per la squena teñir morena, anguila viva.
angular adj. Que está en un angle o cantó, a. pedra angular col. Pedra fonamental
d'un edifici, que forma l'angle o cantó deis fonaments. SP 13790 tesans hedificans
ans reprovada, puys paredada, ffeta *ngular; pedra calar, sens mans tallada, he
declarada.
aní m. Anee petitet. SP 7420 es tendres, cebes e alls carn a tassalls, gualls he
hammins.
ánima/ 1. Part espiritual de l'home. SP 12330 Per dret llaurar, hefer guaret he bon
esplet, t- ánima y cosjuny los abdós jus jou sancer, tots d' un voler. 2. L'esperit de
l'home considerat com a principi deis sentiments i passions. SP 12458 No -s
desespere com Cahim, Judes, per les caygudes V ánima tua.
27

animal 1. m. Propi de la vida sensitiva, no de la racional. SP 8858 Virtuts majors

manen menors; Les animáis, a naturals; he per llur cuyta, no será cuyta prou. 2.
m. Ésser viu capa? de sentir i moure's, pero mancat de rao. SP 8576 Generalment
los animáis - que son brutals - ffan maravelles. 3. adj. Irracional, cruel, propi deis
animáis. SP 9341 No -s animal son flll matas perqué 7 menjásí Huna malvada
reyna.
animat -ada adj. Que té ánima. SP 8800 Setanta, huna, ffüls animáis, tots figuráis
eos ab melich, en hun bolich los avortá.
ans 1. prep. Préviament; expressa anterioritat de temps respecte a alguna referencia.
SP 3101 a casada, d' altri sposada primer de mi, he que dormí ans ab aquell a.
ans de resfer loe. adv. Primerament, primer de tot, abans de fer qualsevol cosa. SP
5646 Dix: «dexaré lo maridet, negre velet, ans de resfer. b. abans de loe. prep.
Abans de, préviament a. SP 7474 Ans d' aforar, solen mostrar triat millor; ab
aquell for ne va. c. ans que loe. conj. Abans que, préviament que. SP 14165 Ans,
certament, que lo dit eos despenjat fos de la creu alt, e. 2. adj. Anterior, previ. No
documentada en DCVB. SP 7574 aquella nícia enrabiada, qui deguollada ffon lojorn ans,
ab tres aydans, esquarterats he roceguats, hu sois penjat. 3. adv. Expressa
preferencia, a ans poc que massa mod. Sense abusar d'una cosa, sense excedir-
se'n. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 10112 Lo mengar magre, sois per la vida, ab
certa mida, ans poch que massa. 4. adv. Indica previsió i anuHament de la
possibilitat d'una cosa. ia documentado en DCVB. SP 5687 Ans me n' hirél» De fetpartí.
SP 10325 s, ni menys ni mes, pus no %s torería ni *s dreqaria, ans se trencara, si lá
forjara d' algún fort fócil. 5. conj. Amb valúa adversativa, té valor de 'pero', 'sino
que'. SP 6531 uist que la llur escha no t' era brescha ni canyamel, ans era fel,
amarch donzell.
ansa / Ixent en forma de cercle o d'arc, posat a un objecte per a fer-lo mes fácil
d'agafar. a. qui molt s'ensaja a l'aigua anar ha lleixar lo coll o l'ansa prov.
Refrany que indica que quan es repeteix un comportament arriscat, es pot acabar
malament. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3653 Qui molt s' ensaja a V aygua
*nar, ell ha lexar lo coll o /' ansa.
ansia/ 1. Opressió de l'esperit peí temor, a. haver ansies de col. Passar angoixa per
alguna rao. SP 468 D' aquélls han ansies, deis seus no -s dolen. 2. Afany,
intensificació de l'activitat. SP 224 Perqué tant nou tal ignorancia, ais qui ab
ansia he treballs vans, perills e dans, caga seguexen, qual no.
ansiós -osa adj. Que desitja intensament una cosa, de (indica el que es desitja). SP 3505 -m
partís, una torbada dona dar bada, tant rabiosa com ansiosa de ser amada,
entenebrada per lo diable, jféu cas mira.
antany adv. En temps passat. SP 2733 Del temps de chapes sou e d' entany: no sou d'
enguany.
antic -iga adj.l. [coses] Que existeix o existia fa molt de temps. SP 7308 fon
comenqat quánt era orta, ffora la porta del mur antich per fer castich d' un órreu
cas en lo camp ras deya a. llei antiga col. Regles i cerimónies donades per Déu ais
israelites mitjancant Moisés, caracteritzades per ser molt estrictes i cruels. SP 6157
u la figuera, per no fruytera ni teñir figua; la lley antigua, qui no paria no
consentía entrar al temple, b. en temps antic o en antic temps loe. adv. En
l'antiguitat. SP 9264 En temps antich, ¿no féu poblich acte malvat he celerat
Semiramís. 2. adj. [persones o animáis] De molta edat, vell. SP 175 vatge; tenint
hostatge en lo meu Hit; prou envellit, antich de dies; per malalties molt afligit; vell,
28
Diccionari de l'«Espill» de
enllegit a. antic de dies col. Vell, d'edat avancada. SP 175 int hostatge en lo meu
Hit; pron envellit, antich de dies; per malalties molt afligit; vell, enllegit. 3. adj.
Vell, que ha durat molt de temps en una condició o estat determinat. SP 355 ades,
envirinades d' aquell veri ab qué ferí, ab llur antich primer amich, Eva de mort,
dins aquell ort hon fon form. 4. adj. Vell, que existeix des de fa molt de temps i,
per aixó mateix, representa autoritat. SP 15806 Bé fon yrat ab gran rahó ¡' antich
baró duch Moysés, ab Fineés he vencedós, per ser tudós. 5. m. antics Avantpassat,
ascendent. SP 10036 brodadures, ni -n faces déus, com losjueus, nostres antichs.
anticipar-se v. pron. Arribar o acostar-se a fer una cosa abans del temps oportú o
assenyalat. SP 8473 emblant osta tant indisposta qui y participa: mort s' anticipa,
com V urcheller he trlaguer.
antidotan m. Lloc on están estotjats els antídots i cordials. SP 14321 ubert V armari
de deytat, per pietat al nou sacrari, antidotan novell dona, hon ordena set
medecines ab set.
antigament adv. Fa molt de temps, en l'antiguitat. SP 13764 empresa, ab gran
largesa com profetat, ffonflgurat antiguament son testament ab mort volch cloure.
antull m. Judici o desig vehement i no raonable. SP 14637 Per sos entulls, no •llls
plau hoyr ni obeyr los crits e lloure.
antulladís -issa adj. Que sol teñir antulls. SP 9075 uines; quines o quales, bones o
males; si malaltices, entulladices, si massa traguen; si s' enbriaguen; si.
anuí-lar v. tr. Fer nul. SP 16216 hé, no ben rescrit, hé u per no dit he revocat, per
annullat vull si- agut.
anuvolat -ada adj. Cobert de núvols. SP 13973 Anuvolat, lo cel troná, ffort
llampeguá movent grans vens.
any m. Espai de temps que consta de 365 o de 366 dies i que correspon a la durada
d'una volta de la Terra al voltant del Sol. SP 4657 Fiu lá y restar per mes d' un
any a. haver+numeral+anys col. Ser d'una edat determinada. SP 4463
Rahonament may escoltaval Si hom contava quants anys avia lo cap tenia ja
bruxellat, lofront ruat, he no paria, b.jorn de cap d'any col. Dia final de l'any, el
31 de desembre. SP 4897 Puys despenjada, jorn de cap d' anyffon, en mal guany,
ffora sagrat tost soterrat aquell seu.
anyada/ Transcurs d'un any en relació amb les coses que hi passen. SP 4330 mort
maritl D' ell hé parityo tres veguades, en tres any ades que som abdós.
anyal adj. Que es repeteix cada any. SP 11454 déus deis romans, qü- en Roma resta,
nit de la festa anyal major a. festa anyal col. Cadascuna de les festes mes
importants de l'any. SP 11454 déus deis romans, qü- en Roma resta, nit de la festa
anyal major.
any e l l / Corder, cria de l'ovella que encara no té un any. SP 13810 lia humil e bella;
brúfol por tantjou, dret llaurant; any ell rostit, tot enguollit, os no trencat.
apagar v. tr. Extingir, fer que un foc o alguna cosa que crema, en sentit real o figurat,
deixe d'estar encesa. SP 9279 ranfoch ardent qü' en si sentía, son ful volia ló y
apaguás he lá 'n fartas a. apagar lo llum col Fer que un instrument destinat a fer
claror deixe de fer-la. SP 8419 vidre trenca; de llenq romp Henea; chic afalagua;
lo llum apagua he roses culi.
aparéixer v. intr. Deixar-se veure en esperit o en somni. SP 276 Bou mengant fe
aparegué V ángel Miquel.
aparell m. Preparado, provei'ment. SP 14310 Hubert lo rech del costat dret, ffon lo
pertret he aparell, peí senat vell, tot revocat; he reprovat, deis husura a. fer
29
aparell col. Ajuntar-se, emparellar-se. SP 6181 Ffes aparell, si veus teffall, d' un
altre guall millor granat.
aparellar v. tr. Preparar, proveir i posar com cal per a fer una cosa. SP 12845 fill
sposa, qui dir se guosa sgleya novella, hon s' aparella altar e ara.
aparellat -ada adj. Preparat, disposat. SP 2271 yo fiu mos contes: al temps de roses
teñir mes coses aparellades e areglades.
aparéncia/ Semblanca que no respon a la realitat. a. per aparéncia loe. adv. Amb la
intenció de fer semblar el que no és. SP 4668 Per aparéncia se confessava, he no
sessava que no bomas he prest.
apartar v. tr./pron. Posar a una altra part, a major distancia, també en sentit metafóric.
de+CR (indica el lloo que es deixa en una altra part). SP 12645 D' eSCUÜS t' aparta, de nailfregliar he
d' encallar. SP 9951 ts prdmens e savis, los pares, avis, qui desviaren he
apartaren de clerecía tal travessia he gran destorp.
apedregar v. tr. Lapidar, colpejar algú amb pedrés. SP 6881 i a vituperi del marit
seu, he morir deu sentenciada: apedreguada, per la lley vella; dins en Castella mor
deguollad.
apellant adj. Qui recorre a un jutge o tribunal superior perqué revoque, anuHe o
modifique una sentencia d'un jutge o tribunal inferior. SP 9881 Sois apellans
fforen los grechs, qui, comfolls llechs, ffan.
apellar 1. v. tr. Designar amb un nom. SP 7313 un órreu cas en lo camp ras deya 's
Rovella; ara s' apella hí se nomena la Magdalena hac mal inici. 2. v. tr. Cridar
algú peí nom, dir que vinga. SP 5255 Ella y apella moltes madrines; mil
medicines, meneschalies he burleri. 3. v. pron. apellar-se Recorrer a un jutge o
tribunal superior perqué revoque, anuble o modifique una sentencia d'un jutge o
tribunal inferior. de+CR (indica la cosa que es recorre). SP 10422 puys no fon muda, de tal
plomada vent s-agreujada, creu s' apella.
apellido m. Clamor, soroll de persones. SP 4872 Tot llur ruhido, crits, apellido, los
fon poblich.
apendre 1. v. tr. Adquirir el coneixement d'una cosa per mitjá de l'estudi o
l'experiéncia. SP 4982 Lo qü- en lo dos aprés havia, ais no sabia. SP 6116 Húna,
pus vella, quant fuy donzella me féu apendre saber d' ull pendre de fitillar he de
lliguar. SP 712 Si vols apendre, nebot valent, lig hi sovent, mas ab repós. 2. v. intr.
Adquirir el coneixement d'una cosa per mitjá de l'estudi o l'experiéncia. de+CR (indica la
cosa que s'apren). SP 980 D' ell aprenguí de ben servir, armes seguir.
apetit m.l. Tendencia natural a la satisfacció de les necessitats o deis desigs. SP
10250 b qué deposes tos moviments; bruts sentiments, ffolls apetits he vils delits
llexant en térra a. citar apetits col. Provocar en algú la tendencia a satisfer els
desitjos. SP 10131 rn, llegums, ni losperfums, perqué conciten, apetits citen, no n'
uses guayre 2. Desig fort, capritxós, que solen teñir les dones prenyades. la
documentado en DCVB i DAG. SP 4745 Mostr apetits: ja vol confits, demana 7 molí, la
carn del coll.
aplatar 1. v. tr. Ajaure, posar horitzontalment. SP 5280 consells varis, tant
voluntaris, ella '11 mata e IV aplata dejús la terra.2. v. pron. aplatar-se Ajupir-se,
acatxar-se. SP 11587 gentils; los terrenals he infernáis, endiabláis, tots aplatáis
ffets V escabelljus los peus d' ell.
aplegar 1. v. tr. Acollir, rebre. SP 1 16066 lacrimosa, la gloriosa nit ejorn pregue
qu- ella m' aplegué ab sos servents primes, corrents per ses monjoyes. 2. v. pron.
30
aplegar-se Reunir-se, ajuntar-se. SP 209 Sentins de ñas, hon se tépas, com cans s'
apleguen.
aplicar v. tr. Imputar, atribuir. SP 5945 ulen, metges tribulen, ffals testifiquen he que
•llls apliquen teñir grans couques he malencóliques congestions.
apócrif -a adj. Aplicat a un llibre o un escrit, fals o atribuít falsament a un autor o
temps determinat. SP 8788 signe, sino V insigne dit de Bolló - si fon o no, -
apócrif par - /' anglés en ciar té qu- és canónicha aquella.
apoderar v. tr. Dominar. SP 6479 vellit en tos mals dies, yo crechja sies despoderat,
apoderat per filies d' Eva! Desperta % lleva, nohajes por.
aposentar-se v. pron. Hostatjar-se, allotjar-se. SP 15355 les declaras a Clehofas -
altre ab ell en lo castell aposentáis, maravellats del qué parla, trencant lo pa ló
coneg.
apostatar v. intr. Renegar de la seua religió. SP 9440 martiriar fféu e matar? Ans
cristiana, puys arriana, apostata, puys esclatá!.
apostatat -ada adj. Que ha renegat de la seua religió. SP 1 10358 Ella sóida 's ab
hun dapnat, apostatat, a Déu rebel, llancat del cel, superbiós, molí enveg.
apóstol m. Cadascun deis dotze deixebles principáis que escollí Jesucrist. SP 6502
car no creguist lo sau, ans nostre, ara gran vostre, apóstol Paul En molta pau
ffores vixcut si 7 seu tengut conse.
apostolat m. Dignitat d'apóstol de Déu. SP 9854 tot vehí, hí provehí Calixte papa,
vestint la capa d' apostalat: vent asolat he ja -s perdía de dia -n dia V eclesi.
apostolessa / Dona que té carácter apostólic. SP 11729 Mes que profeta,
patriar quessa, apostolessa, mártir secreta; verge pus neta, mes confessora.
apostólic -a \dj. Que es deriva deis apóstols. SP 9872 Déu invocat, he convocat tot l'
apostólich senat católich, ab gran conflicte, ellféu edicte.
apotecari -aria o potecari -aria m. i f Farmacéutic que prepara i ven els
medicaments. SP 2680 U apotecari pus anciá, en Maciá Martí, sabent en son
jovent.
aprehensible adj. Que es pot comprendre. SP 15421 a, no IV entenia, sois ló cobrava
com se calava a V aprensible, intelligible per mi, grosser.
aprés adv. Després, indicant posterioritat de temps. SP 2361 Aprés rallava, si yo
callava, no responent, deya: «dolentl.
apresonar v. tr. Posar en presó SP 1447 Molts jovencels apresonávem, hi -ls
rescatávem per molt argent.
aprimar-se v. pron. Desgastar-se, fer-se mes prima una cosa. SP 8610 Si -s pert la
clau o si s' aprima, mes si s' esquima en altre pony, per a tot V.
aprovar v. tr. Declarar bona una cosa, donar-hi el vistiplau. SP 10708 ants antigua d'
abdós les parís, de saber farts, tots aprovats canonizáis.
apte -a adj. Capac i dispost convenientment per a alguna cosa. SP 5094 Huy ab bon
rail sou exit abtel Agau recapte de llet estranya.
aptea / Capacitat i disposició convenient per a fer alguna cosa. SP 5006 r he
mesurar, guardar, fornir, tallar, cosir, de mans abtea, en tot soltea, honrar, cobrir,
amar, servir, en tot com.
apurar v. tr. Purificar, alliberar d'elements nocius i inútils. de+CR (indica reiement nociu o inútil).
SP 15506 Qualque mig any yo y aturí, hon aporí ab lo prior, bon confessor,
examinant he rominant ma con. SP 10794 tots tres «Ve» lleva he lá n' apura. SP
12283 Vés hon t' apures alfoch, com /' or.
31
Héctor Gonzálvez i Esc o laño Diccionari de l '«Espill» de Janme Roig
apurat -ada adj. Purificat. SP 6656 n, que may obtenen, ni obtendrán - quantes
serán - nom apurat, net e tarat de «sí», «sino», «mas» o «pero», de muller.
aqueix -a adj. Introdueix una cosa que és mes prop de la persona amb qui es parla que
de la persona que parla. SP 11967 altl Ffes hun gran saltl Surt ab bel! tranchi Hix
d' aqueix fanch honjaus mullat, defanchs sulíat, tinyes e ronya.
aquell -a 1. adj. i pron. Forma de l'adjectiu demostratiu que designa les coses
relativament allunyades del qui parla. S'oposa a aquest, que es refereix a les coses
próximes al parlant. SP 4044 Altres beguines, ses companyones he tacanyones, en
aquell lloch, per fer sonjoch s' i concertaven he repleguaven. SP 21 s dones teñir
en vil, comportant les virilment; sol aquélla, gentilment, tembre y amar a.
aquell+subst.+que/qui col. SP 10778 No láfa scura gens aquell crit qui fon hoyt
en Patmos bé: V águila ve!, a tots. 2. adj. i pron. Assenyala emfáticament una
persona o cosa que es manifesta amb intensitat. SP 13178 perdido, dampnació d'
esta parlera, vella somera d' aquell Balam. 3. adj. i pron. Indica novament una
cosa que s'ha anomenat abans. SP 3101 a, d' altri sposada primer de mi, he que
dormí ans ab aquell. 4. adj. i pron. Assenyala un temps relativament llunyá. SP
1647 Mes, aquell any, hun cas strany en lo món nou, jorn de Ninou s' i e.
aquest -a 1. adj. Forma de l'adjectiu demostratiu que expressa proximitat al parlant;
s'oposa a aquell, -a, que designa les coses allunyades. SP 15091 Ella -m signa he
designa: «En aquest fust hun rey robust molt desigat será penjat per. a. aquest
món col. El món terrenal. SP 66 No sens perpleix, ffaq lo seguon: en aquest món,
amar mon Déu sois per sguart seu; he mon proysme p. 2. adj. i pron. Assenyala
emfáticament una persona o cosa que es manifesta intensament. SP 11115 Josef
aquest, ab sa muller, en pau, plaer, molt s' avenien. 3. adj. i pron. Introdueix una
cosa que s'ha anomenat abans o que tot just s'indica després. Precedint ei nom o posposat ai
nom si el nom té un article determinat que el modifica. SP 14487 Aquest, de fet, és ben rebut. SP
6176 Ab gran error, per sos dinés, aquest as pres maritja vell. SP 15003 Nunca
peccá: donchs may trenchá la lley aquesta. SP 9 Trobant me *n aquesta valí,
Callosa, per les mórtsfuyt a.
aquí adv. Designa el lloc que el parlant ha anomenat anteriorment. SP 12673 Aquí t'
alleuga, aquí f atura.
aquistar v. tr. Obtenir peí propi esforc. SP 7207 Llavós, te dich, mal temps passá;
puys V aquista, Rodriguo Scit Diégueq - dit Campeador segur senyor.
ara1 / Pedra quadrada i plana que está col-locada damunt la taula de l'altar i que és
consagrada, i sobre la qual el sacerdot posa el calze i l'hóstia en el sacrifici de la
missa. SP 12846 dir se guosa sgleya nove lia, hon s' apar ella altar e ara.
ara2 adv.l. En el temps present. SP 7048 es! En qué -m meteren, qué fer me fer en, no
u cal dir ara a. ara... adés... loe. conj. Ara... ara...; indica alternanca de diverses
accions o circumstáncies. SP 5261 , sovint desfaxen, refreden, guasten; suor li
tasten, ara salada, adés gelada. b. ara... ara... loe. conj. Indica alternació de
diverses accions o circumstáncies. SP 6551 11' an mil faltes he ja te n' altes? Ara
te 'n dols, ara les vols: tú minyoneges! Ja les bandeges, tantost les guie. 2.
Introdueix una frase que expressa una acció que es fa a destemps, quan ja no és
efectiva i alió que s'havia fet abans no té remei. No enregistrat en DCVB. SP 6490 Cové
que sues, puys varieges he tant vaneges! Ara ploraves, com te menbraves deis
improperis he vituperis.
aragonés -esa m. if Habitant o nadiu d'Aragó. SP 6570 Araguonés ne diu bon vés:
A la final, homfeminal, triant morr.
32
aram m. Coure, metall vermellós molt dúctil i mal-leable, mes fusible que l'or i no
tant com l'argent. SP 13798 del rey cruel regnes rompent d' or e d' argent, d' aram
tercer, lo quart d' acer, quint térra cuyta crexent ab.
aranya / Animal de la classe deis arácnids, que es distingeix principalment per teñir
el eos dividit en dues parts ben distintes, quatre parells de potes i unes glándules
per a la secreció de seda, amb la qual fa teles per a empresonar insectes; en l'edat
mitjana es considera un animal símbol de la traíció i l'engany. SP 7698 gineta,
talp, oroneta, muqol, putput, guall, cutibut, aranya -b tela, tova, mus tela, vespa,
alacra he rabias cha.
arbitrar v. tr. Decidir, donar un veredicte. SP 1680 Tots ló miram he arbitram carn
d' om cert era.
arboreda / Lloc plantat d'arbres. SP 2102 Cert, /' arboreda he V alquería ffon
malquería: béns confiscáis, ypote.
arbre m. Vegetal llenyós, de tronc senzill a la base pero que a certa altura es ramifica.
SP 13204 verdura de les murieres, brots d' oliveres he altres arbres, molts d'
aquells barbres quí s' i trobaren ne enramare a. arbre sec col. Arbre que ha mort
per falta d'aigua. SP 8018 n lo cep figues; rayms e peres en les figueres; en V
arbre sech de lloch sens rechffruyta rosada, b. arbre serrat col. Arbre que ha estat
tallat i jau en térra. SP 8456 orifant qui s' i acosta he pren per posta tal serrat
arbre; Hit mes que marbre dur, fret, banyat, acompanyat. c. arbre fruital col.
Arbre que fa fruits comestibles. SP 15940 s vergés hé ben cercat, hé y sois trobat
hun virtual arbre fruytal sois, singular, de virtuts ciar, ben enpeltat.
are m. 1. Verga de fusta, de banya o d'altra materia flexible i resistent, que es vincla
per l'atesament d'una corda que n'uneix els extrems i que, amotlant-se després, dona
impuls a una sageta o a un altre projectil semblant. SP 9413 No les femelles! Mas
les mamelles dretes llevades, ab archs armades, ffent cruel guerra, gran part de
térra, cert a are turqués col. Tipus d'arc molt flexible i potent, originan de
Turquia, que es caracteritzava perqué, sense corda, si s'agafava l'arc per
l'empunyadura, dibuixava una C amb les puntes cap a fora; quan es tesava amb la
corda, la forma s'invertia i l'arc s'assemblava al tipie are de Cupido. SP 10330 ora
dócil, nunca flectible, pus fort flexible, com V arch turqués fet al revés. 2. Línia
amb forma de corba. a are iris col. Are lluminós deis colors del prisma, produ'ít
per la refracció i refiexió deis raigs del sol en les gotes de pluja. SP 13776 aleada,
entrecruada, clavada *b clau, de treva y pau, arch e senyal, celestial, yris pintat,
ffon lo posat alfirmam.
arca / 1. Ñau closa que construí Noé per preservar del diluvi la seua familia i una
parella de cada especie d'animals. SP 14180 L' Omnipotent, quant féufer /' archa
al Patriarcha antich Nohé, aygua volgué punís lo vid. 2. Caixa de fusta preciosa i
d'or que Moisés féu construir per guardar-hi les taules de la Llei. SP 13461 Com
ver marit, hora per ora, V Archa o Tora de fust obrada, moble, portada per
caminans.
arcángel m. Esperit situat per damunt deis ángels en la jerarquía celestial. SP 11835
Es revenda per tots los ángels, virtuts,. archángels he potestats; los principáis he
dominans, Déu adora.
ardent adj. Que está enees. SP 9275 mata, per no complir ni obeyr son manament?
Granfoch ardent qü- en si sentía, sonfill volia ló y apaguás he lá.
ardit -ida \dj. Atrevit, que no té por. SP 1438 Hefiu viatges ab molt valent, ardida
gent de ¡afrancesa, contra V anglesaffent.
33
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roi¡?
ardor/ Crémor intensa en sentit físic. SP 6820 rada, molt prest, sens trigua, certa
vexigua; de gran ardor, dolor, cuygor en /' orinar; de tremolar cap, peus e bra.
arena/ 1. Conjunt de partícules de pedra molt petites, produídes per disgregado de
les roques. SP 13839 begutpeípeix, retut, qui -s diu balena, ffora -n l' arena tornat
en sest. 2. Trossets molt diminuís de materia sólida que s'acumulen ais renyons o a
la bufeta. SP 16105 yo ara -m sent mal ais talons, en los ronyons pedrés, arena;
dol me la squena, muscles e colzes; tinch torts los po.
areny m. Terreny cobert d'arena. SP 13313 mes plana, Mana, solana, tot bon terreny
lluny de V areny, bon reguadiu defont o riu, mogué, llaurá.
argent m. 1. Metall blanc, lluent, sonor, dúctil i maHeable, mes feixuc que el coure i
mes lleuger que el plom; s'emprava per a fer moneda i és un deis metalls preciosos.
SP 13572 t Davit hac provehit per fer la obra: sitim, manobra, argent e or, tot lo
tresor per mi despés, en los obres les man. 2. Diners en general. SP 1832 Yo,
quant avia, puys rich, potent me víu d' argent, armes, vexella, roba molt bella, lli,
llana, seda.
argén tat -ada adj. Cobert d'argent. SP 13549 o arres d' or: d' ordi hun cor, he mig
contáis quinze *rgentats, ni d' or anell, corder, anyell, no carn ni.
argentería/ Brodadura o altre treball d'or o d'argent. SP 3075 L' argentería e
pelleria me n' alleujaren he m'opaguaren, tanto.
argila / Silicat alumínic potássic que es troba en forma de térra vermellosa o
groguenca i s'empra principalment en la cantereria i la construcció. SP 11166 lau,
fona; del sol verdesca; de Samsó bresca; d' Iram argila; de rabins vila, Jetsemaní;
munt Sinay; Tabor, Orep; gu.
argilaga / Planta lleguminosa i molt espinosa. SP 8468 gingoler, guarauller he
guavarera, de romaguera he d' arguagua.
argüir v. tr. Recriminar, retraure a algú les coses que fa malament. SP 14547 Déu V
arguhí sois peí parlar.
argument m. Raonament per a demostrar la veritat o la falsedat d'una cosa. SP 15281
axí desfas he satisfds tos arguments he pensaments n.fort argument col. Argument
de pes, rao molt válida que pot acabar de convencer algú. SP 15118 ; tal diligencia
per mes sciéncia al jutgament, ffort argument a ells seria , llarch respondria si no
duptás temps.
arispea/ Aspresa de geni. SP 2879 Cercant li vado que V amansas, abonangás de /'
arispea, per sa vivea duptant no surta, com a la murta yo lá m.
arlot -a m. if. Xic. SP 15370 la mar, volent buydar /' aygua -n hun clot li dix: «Arlot,
qué penses fer?»; ab alt saber lo chic respós; ab gran a.
arma / Ánima. SP 9592 nopoch digne defoch, del mundanal, he infernal a V arma
y eos dins lo llur dos no ben tancat, per tal peccat,.
arma2 1. / Instrument que una persona empra per a atacar o per a defensar-se. SP
1833 Yo, quant avia, puys rich, potent me víu d' argent, armes, vexella, roba molt
bella, lli, llana, seda, molía moned a. home d'armes col. Soldat, persona que té
com a ofici la milicia. SP 10217 tes suós, treballs de mórt, a hun deport ha V orne
d' armes. 2. f armes Professió de lluitador. usat en plural a. seguir armes col. Fer la
professió de soldat o guerrer. SP 982 D' ell aprenguí de ben servir, armes seguir. 3.
/ armes Signe heráldic d'una familia, d'una nació, d'un estament social, etc. Usat en
plural, a. armes reals col. Signe heráldic del rei. SP 7269 portas en sa bandera,
penó, senyera, altres senyals; armes reals soles pintades, no gens mesclades ab lo
passat.
34
armament m. Conjunt d'armes. la documentado en DCVB. SP 1131 Tantostfonfet! Per ella

tench hun gentil rench; los armaments e paraments, tot manllevat.
armari m. Moble que es tanca amb portes per davant i que té en l'interior Ueixes o
penjadors per a alcar-hi llibres, vaixella, roba o altres coses. SP 5437 Lo Diornal
he Breviari stan se -n V armari perqué no -lis fumen.
armat -ada adj. Que porta armes. ab+CRSP 9413 femelles! Mas les mamelles aretes
llevades, ab archs armades, ffent cruel guerra. SP 5462 ees, he movidices e
ximenehes; vestir lliurehes, anar armades, he, desfregades com hom, exir de nit,
texir per la.
armella/ Peca de metall o d'altra materia dura, en forma d'anell, que serveix per a fer
forta la unió de dues coses envoltant-les. SP 13059 rregua, la sobrecárregua:
bagues, civelles, guarrots, armelles, romputs, llansats.
armer m. Home que fabrica armes o les ven o les adoba. SP 14298 Subtil manya, ell
les temprá, com bon armer temprá V acer, ab ayguay sanch.
arnar-se v. pron. Deteriorar-se per l'acció de l'arna, insecte, que, en forma d'eruga,
rosega i fa malbé la roba, el paper, la llana i altres coses de poca consistencia. SP
2810 Spolse sa roba qui apartar ne vol que no s' ame.
arnés m. Conjunt d'armes defensives i ofensives d'un guerrer. SP 15839 arellades per
ell combatre, sabe 'lis rebatre lo llur arnés; ab hun revés molt les vexá he les lexá
totes nafrades.
aromatari «.Preparador de productes aromátics. SP 12104 Ell és rich metge,
aromatari he hungüentari, cirurgiá.
arpa / Instrument de música format d'un arbre i caixa, de conjunt triangular, amb
cordes coHocades verticalment, que el músic toca amb les dues mans. SP 12755
Sons de viola, orgue, tanbor, arpa, tamor ffará sonar.
arquitriclí m. Majordom que dirigia els convits, en temps deis romans. SP 14259 He
com torna de V aygua vi, architielí beure maná, allí mostrá comenq de gloria.
arra/ Penyora donada per assegurada del compliment d'un pacte, especialment la que
es dona en la cerimónia del matrimoni. SP 11054 andada, del marit vellprengué /'
anell en senyal d' arra, millor que Sorra, la riallosa.
arrabassar v. tr. Llevar una cosa del lloc on está fortament adherida, la documentació en
DCVB, pero no en DECat. SP 8923 ais otorguen perqué les porguen: sagnies facen que n'
arrabacen; ffan s' i empastres he mil desastres; ballesta-n.
arrancar v. tr. Llevar amb esforc una cosa del lloc on está fortament ficada o
adherida. SP 9566 ta, la pell pus junta he verguonyosa; ab fus, filosa, arrancar V
ull a. arrancar un queixal o una dent col. Llevar una dent o un queixal per la
forca. SP 1764 Sola pujava he arrancava dents e quexals, deis qui en país ben alt
muntats
arrapar v. tr. Fer talls en una part del eos usant les ungles a causa d'un disgust o rabia
extrems. SP 3627 Arrapa 's, plora, no sap qué fer.
arrar v. tr. Donar les arres. SP 4314 esposar, ab reposar, may s' encontraren, des
que -ns arraren sens beneyr.
arrasar v. tr. Fer rasa una mesura plena, llevant-li el caramull amb una passada
horitzontal. SP 11959 rechalcada, ben afluent a la corrent, corumullada, no
arrasada, sensfrau, fallácies, totes ses grades he mercés.
arrear 1. v. tr. Guarnir, adornar, proveir alguna cosa de les coses necessáries per a
adornar-la. SP 2064 Yo provehí he V arehí: perles, robins, velluts, cetins, conduyts,
35
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Janme Rois;
marts, vays. 2. v. pron. arrear-se Disposar-se a fer una cosa. +¡nf. || No enregistrada en
DCVB, DAGni DECat. SP 229 Pendre s' arrehen, quánta ne vehen: son ells los presos.
arredonir v. tr. Que té forma redonenca. SP 3793 la norma qu-en /' ostier per lo
ferrer era scolpida, arredonida com fon primera ostia vera, la qual sumí.
arreglar v. tr. 1. Donar regla o normes. SP 2040 reguí e sa muller, en tal penser me
consellassen e m' areglassen. 2. Subjectar a regles, a. arreglar rec col. Regular
oficialment les aigües de regadiu. SP 13397 He concerta del seu costat, mes
arreglat he millor rech, may será sech ni ayguamoll. 3. Posar en l'orde i en la
disposició que períoca. SP 3737 Granprofessó molt singular fféu areglar: primer
les creus; ab altes veus los coronáis he ordon.
arremetre's v. pron. Envestir, dirigir-se amb forca cap a algú per combatre'l. SP
8413 Qui les comet e s' arremet, cera vermella molla sagella, lo vidre trenca; de
lien.
arrendador -a m. if. Qui pren a renda. SP 14020 t del gran bisbat sois per lo guany
en aquell any arrendador, príncep traydor, ab sos secaqos ypocritaqos.
arreu adv. 1. Successivament i sense interrupció. SP 4001 Arreu los metres ffingint
legia; los hulls vogia deqá ydellá. 2. Sense excepció, sense triar o eliminar res. SP
13424 r agita los vells qué y eren, per lo qué fer en, matant arreu, ffins a V ereu, per
llur malicia, per avaricia, los a. pertot arreu loe. adv. Per tots els llocs, sense
deixar-ne cap. SP 6139 he Vall_d'_Andorra, Volta_d'_en_Torra he SentajOreu,
pertot arreu, ffins PontJTranquat
arreus m. Cosa secundaria o adherent d'una cosa principal, per a completar o adornar
aquesta o per a fer-ne l'ús que períoca. SP 10037 Deis arreus richs d' elles, tan
bells, collars, anells d' or,.
arria -ana adj. Practicaní de la docírina o secía de l'arrianisme. SP 9439 a familia
martiriar fféu e matar? Ans cristiana, puys arriana, apostata, puys esclatá! Huna
vilfembra del nom.
arribar v. intr. Venir fins a cerí lloc que es pren com a íerme del movimení. SP 1333
Quant arribí, de sent Martí - castellfortprés, enPenedés, hon.
arriscar-se v. pron. Aírevir-se, llancar-se a fer una cosa perillosa o difícil. Acorapanyat
d'infinitiu SP 8953 és encara per zuna y xara dona morischa set anys s' arischa
restar prenyada, descompanyada del marit seu.
arriscat -ada adj. Viu, deixondií. SP 6467 Yo -m despertí endormiscat; mas ariscat,
los hulls girant he remirant, yo res no víu.
arrogancia/ Demostració de supérbia o de convicció de la forca propia. SP 3510
da, entenebrada per lo diable, fféu cas mirable, gran eroguáncia, ffet d'
importancia he de gran spant, contaminant.
arromancar v. tr. Traduir en llengua vulgar. SP 12917 Vull V alt misteri de V
enfornar arromanqar, perqué -t declare del qué monpare, lo rey Davit.
arronsar v. tr. Replegar una cosa cap arrere. a. arronsar el ñas mod. Fer un
moviment amb la cara per demostrar disgusí o irriíació. SP 2072 Arunqá •/ ñas,
cabotejant he morrejant.
arrós m. Plañía de la familia de les gramínies: Oryza sativa L; els fruiís son uns grans
blancs, ovaláis, molí usáis en l'alimeníació. SP 6259 Al monestir, dau nos sovent
aroq, forment, salses, perfums, ffruyta, llegums, oli, mel.
arrullar 1. v. tr. Deixar anar violeníamení una cosa, llancar-la cap avall. SP 8144 ,
puys resta prenys!» Ab crits, desdenys, del Hit /' arullen, guarrons li bullen deis de
36
cabro; cor de moltó. 2. v. pron. arrullar-se Deixar-se dur per una passió violenta.
SP 10679 Pays no t' arrulles ni -t desonestes ffent vanes festes, detraccions.
a r t / 1. Cadascun deis generes d'activitat en qué l'home o l'animal produeix obres
segons certes regles. SP 9252 De bon avís, art doctrinal, dot e cabal, sos filis
ereten! De cert cometen a. arts liberáis col. Conjunt de set arts que s'ensenyaven a
les persones lliures i eren la base del pensament escolástic; están dividides en dos
grups, el trivium (retórica, gramática i lógica) i el quadriviurn (aritmética, música,
geometría i astronomía). SP 10622 tuts; ab set escuts he mil defesa; en set entesa
arts lliberals; Zodiachals les set planetes ab set cometes lá inllu. 2. Exercici de
l'enginy per a fer o obtenir alguna cosa, generalment dolenta o enganyosa. SP 8733
Ffill ab tais arts tuja n' has vist mentres tenguist la viuda xorqua a. males arts col.
Exercici de l'enginy basat en l'engany i la falsedat. Usat en plural SP 8034 V estil be
scur he males arts, tots son brocarts. b. bones arts col. Exercici de l'enginy basat
en la bona fe i en l'honradesa. usat en plural SP 10201 Per tais esguarts, ab bones arts
casar te pots; o per grans dots, per ser raxós, o per.
artalet m. Coca d'ametla farcida de confitura dolca, que fan en les festes,
principalment per Nadal. SP 2666 Los artalets no -lis y preaven.
arter -a adj. Astut, enginyós per a enganyar. SP 4784 Lafals- artera mes se en lo
Hit, molt embellit, de huytpalms alt.
arteria/ Astucia, enginy per a enganyar o per a no ser enganyat. SP 2963 Quánt se
pot moure, tot hofurtaven he trafeguaven ab arteria; baratería los ajudava.
artesa -ana m. i f. Qui exerceix un ofici manual. SP 1269 s; cambis, fadolles he
violaris, preus e salaris deis artesans.
artétic -a m. i f. Poagrós, gotós, persona que pateix d'artritis a les articulacions. SP
12040 ichs inflats, tísichs febrosos, los puagrosos, coxos, artétichs, ffolls e
frenétichs; subets, llitárgichs, étichs.
articular v. tr. Proposar en un procés alguna qüestió incidental que atura el juí mentre
no estiga resolta. SP 3095 Ab prou gran studi articula he prest prová quera
casada, d' altri sposada prime.
artifici m. 1. Art aplicada a disfressar la naturalesa. SP 6054 , no lá vega: si lá
menega, conexeria, divulgaría ton artifici. 2. Enginy o aparell per a obtenir algún
efecte mecánic d'una manera mes cómoda que amb els mitjans ordinaris. SP 7068
ries, tapiceries! No -s pot asmar, menys estimar, los artificis, ni -ls edificis deis
meus palaus, ab quantes claus.
artitzat -ada adj. Enginyós, que obra amb art. SP 7220 guanyada, he V ach poblada
de clerecía, cavalleria, artizatpoblé, constant, inmoble, gent valentíssima.
ase m. Animal quadrúpede de la familia deis équids {Equus asinus L.), mes petit que
el cavall, d'orelles molt llargues, que sol utilitzar-se com a bestia de cárrega. SP
13041 va ab sos tacanys, molts déus stranys, pseudo divins, ásens, rocins a. ase
somer col. Ase másele. SP 13188 romedari, ell cavalcar i no se 'n cura; sois
cavaleá ase somer, anant serter al munt Tabor. b. ase pollí col. Ase jove. SP
13195 Lo Rey Senyor rich cavaleá, qui IV adora he reverí, ase pollí, qui -II conegué
quant ell naxqué.
a s i t - i d a adj. DispOSat, p r e p a r a t . No documentat en femení en DCVB ni DAG i sí en Coromines. SP 2137
b tots rihent he solacera, ab tots parlera, la lengua *sida; ab mi cosida com si fas
muda, tostemps premuda, sois.
asmar v. tr. Imaginar, preveure, deduir. SP 7066 nts Hits fornits; orfebreries,
tapiceries! No -s pot asmar, menys estimar, los artificis, ni -ls edificis deis meus.
37
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roig;
asme m. Malaltia caracteritzada per la difícultat angoixosa de la respiració,

manifestada amb intermiténcies. SP 5245 Lo pobrellet prés ló V espasme:
barretes, asme, alferecía, epilencia he molt alforro.
a s n a / Somera, la femella de Tase. SP 13021 L' asna aquella qué fon trobada al peu
lliguada ha hunpinell,.
asnet m. Ase petit. SP 13019 Segut sobr ells, rey mansuet, sobre V asnet ffill de
femella.
aspre -a adj. Que té una rudesa desagradable al sentit del tacte. 1 15677 a, he de
stamenya tinch los llangols, los camisols d' aspre celici.
asprea/ Desplaer que causa una a l'esperit, per dolenta, injusta, poc confortable, etc.
SP 4394 en sella, qué us diré d' ella? Quanta malea, tota V asprea qü- al món se
llig, mes n' i afig! Tota maldat, poca bo.
assaborir v. tr. Fer mes saborós el menjar per l'addició de substancies gustoses. SP
1704 Ab la carn d' ells tot ho cobrien, asaborien ab fines salses.
assacsar v. tr. Moure repetidament d'un costat a l'altre o de dalt a baix. SP 11954 De
Déupartix, ab vigil cura, ab la mesura ben asachsada he rechalcada, ben afluent a
la corrent, corumullada.
assajar v. tr. Sotmetre a prova, aplicar l'experiéncia a conéixer o a fer una cosa que es
presenta incerta. SP 12462 ulpa sua, quánt en tu sia, en frau, falsía, perqué no
•sages guarda 't no vages comjovencell en lo consell ofoll aj.
assedegar v. tr. Fer patir set. SP 11637 creu clavat enmig de dos, per sos traydós
allancegat; asedegat dins en Salem.
assegurar v. tr. 1. Llevar el temor, infondre confianca. SP 15911 No ajen por les
asegure , si bé mm murmure, que yo 'lis fes frau, car no ms t. 2. Cerciorar, fer segur
de la realitat d'una cosa. SP 6832 parir, puys filis no tens, dius que láprens, ¿quí
t' asegura que criatura d' ella veurás, he si n' auras ffilles o. 3. Afirmar com a cert
i segur. SP 6815 frescha muller te crescha he llonch temps dure, yo t' asegure d'
estrangulada he d' ulcerada, molt prest, sens trigu.
assessor -a m. i f Persona que té per carree aconsellar i iHustrar-ne un altre per
ajudar-lo a exercir el seu ofici. SP 4586 Son assessor, miser Rabaqa, dix: «tal
baguassa, mon consell és, se.
assestar 1. v. tr. Encertar, apuntar una arma de tret i fer blanc. ia documentado en DCVB; en
DAG i DECat, la documentado és previa. SP 16148 es semblances he concordances los
manifiesten, mes los asesten que V alt volar.
assetjar v. tr. Voltar de forca armada un recinte ocupat pels enemics, per tal
d'impedir-los l'eixida i apoderar-se'n. SP 7226 rr aminíssima, tota de rech, en va
s' estech, com /' asetgá he campegá tant temps sobr* ella, rey de Castella ab so.
aSSÍtiar V. tr. C o l - l o c a r , Situar. No enregistrada en DCVB ni DAG, pero sí en DECat. SP 5697 Hun
crucifici de fust fiorgat, asitiat en la paret, quánt fon endret, visiblement, lo cap
mov.
assolacar v. tr. Entretenir, donar solac, SP 3173 d' anar i camí tirant, poch sospirant
per lo passat, asolassatper lopresent.
assolar v. tr. Destruir. ia documentado en DCVB, DAG i DECat. SP 9855 vehí Calixte papa,
vestint ¿a capa d' apostalat: vent asolat he ja -s perdía de día -n día /' eclesiástich
estat mon.
assossec m. Tranquil -litat, calma d'esperit. SP 633 e hun temps poch en qué-s reposen,
de si deposen tot assossech.
38
assot m. Colp pegat amb l'assot, instrument compost d'una o mes corretges que
serveix per a pegar colps a persones o animáis. SP 13864 Tal passió, agots,
colona, de junchs corona, martell tan greu, llanga,.
assotar v. tr. Ferir d'assots com a castic o penitencia. SP 4204 Sentenciada, bé V
agotaren he bandejaren.
assuavar v. tr. Amansir, dominar. No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 6729 Lo muí e
muía trets de la dula, ab mos e trova los asuava.
ast m. Barra de ferro o de fusta amb la qual es travessa longitudinalment un animal
per coure'l fent-lo voltar damunt el foc o dins un forn. SP 9316 t fina, c- una
venina, viuda juhia, migfill cohia en ast, partit com a cabrit, perqué -11 menjás, he
qu- estojas.
astor m. Ocell rapinyaire diürn, de l'espécie Accipiter gentilis. SP 6740 los aguilons,
tots losfalcons mudats e sds, sparvés, agtós, alpuny d' om cuyten.
astre m. Sort o destinado prefixada a la vida humana, segons el eos celeste que es
considera que la regeix. a. per mal astre loe. adv. Per desgracia, per mala sort. No
em-egistrat en DCVB. SP 1118 Ja per mal astre s' era casada! Véu se posada en libertat;
gran eretat.
astróleg m. Qui es dedica a l'astrologia. SP 4609 Ffins ais estrólechs, ab falsos
prblechs, jutgant falsía, per geumencia.
astrologia / Ciencia que estudia les posicions i els moviments deis astres i la
influencia d'aquests sobre les persones. SP 14004 t tremolar, vés eclipsar lo sol e
lluna contra comuna astrologia, enjorn de dia vés talfoscura, Déu de natura dix.
astronomía / Ciencia que estudia les posicions i moviments deis astres. SP 15087
lantam ; sovintparlam he discutim, molí departim d' astronomía: molí ne sabia.
astrosia / Mala sort, qualitat desgraciada. SP 14228 Com llana Mancha, promet
tornar he canejar les astrosies, per Ysayes.
astut -a adj. Que té enginy per a enganyar o no ser enganyat. SP 6049 Ffes,
cautament, metge sabut, prátich, astut, vell, no lá vega: si lá menega, conexeria,
divulgaría.
atall m. Drecera, camí mes curt que l'ordinari. SP 5448 finestres, trapes, entrades per
les taulades, passos, atalls, amaguatalls, caus e retrets, sostres secrets he caves.
SP 7014 u escandalls no y pleguarien ni trobarien llurs folls atalls.
atansar 1. v. tr. Acostar, fer mes próxim. SP 1293 t ésser desert de benvolents, cert,
ais dolents no m' atancí. 2. v. pron. atansar-se Arribar a fer una cosa dificultosa.
+inf. (indica la cosa que es fa). SP 15202 Les que s' ataneen ffer qualque bé sots lley efe, son
estimades, hun tan.
atendré 1. v. abs. Aplicar tot el pensament a una cosa. SP 10558 D' estes reboltes,
aten, escolta, Déu sois n' a -bsolta de totes huna, lluent com. 2. v. tr. Complir una
cosa promesa. SP 15459 uí prometre, ffiu jurament, vot, sagrament, ab cor d'
atendré may muller pendre, mas viure franch, may en hun banch.
atentament adv. Amb atenció. SP 16028 , de Déu potent more, María, no me staria
devotament, atentament, no pas cuytat, majoritat dir cascun dia.
atentat -ada adj. Atent, que obra amb esment i atenció. SP 12654 Cala primer, com
fa nauxer ben atentat.
atényer v. tr. 1. Agafar, arribar a una persona o cosa que es mou, a forca de fer mes
via en la mateixa direcció. SP 4891 overnador, he lo llur fisch, passá gran risch
no UV atenguessen he lá prenguessen. 2. v. tr. Assolir una destinació, arribar a un
lloc. a. atényer port col. Arribar al port. SP 16076 ajudant, atenyeré he guanyaré
39
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Janme Roig
aprés ma mort, lo segur port celestial, perpetual alt consistori. 3. v. tr. Obtenir,
aconseguir amb esforc. SP 6069 ordials, confits, aloses, he quantes coses
desigarás, atenyerds.
atorgar v. tr. Confessar, reconéixer com a vertader. SP 14037 May atorguaren haver
fet mal a. qui calla otorga prov. Si algú no contesta a una pregunta o una acusació,
vol dir que, tácitament, la reconeix vertadera. SP 10424 Del part calla - qui calla
•torgua-.
atracar v. tr. Assenyalar el camí, orientar cap a alguna cosa. SP 9117 -nbriagua lo
chich neplagua, e la baguassa semblant atrassa.
atrás adv. Arrere. SP 3728 Ab gran fervor volgué preycar, manifestar lo dit atrás,
tan órreu cas, exorbitant mas confermant la nostrafe.
atretant pron. La mateixa quantitat. SP 15854 També -s mataren los persians mes d'
atretans d' elles millas.
atreviment m. Manera de ser atrevida. SP 3 fich mossén Johan Ffabra, cavaller
valent: peí gentil atreviment qu- entre dones vos román, aquest rescrit vos coman.
atrevir-se v. pron. Gosar, arriscar-se a una acció perillosa o poc adequada. per+CR (indica
l'acció perillosa o poc adequada a qué s'arrisca). SP 5191 Per la penyora qif en mi OVÍü, tant s'
atrivial Puys fon parida, lleva 's la brida, la regna -s cala. SP 3858 uella nit, lo
fill parit matex avia, quant s'atrivia per fer son fet, del fillolet propia more, també
comarefon.
atrevit -ida adj. Que obra sense por del perill o sense por de fer una cosa poc
adequada. SP 14532 Demanant tal, és atrevida com la guarida del flux antich, com
enpoblich hoys.
atronat -ada adj. Atordit, que obra precipitadament, sense reflexió. SP 3575
alienada, ffora de si, lo taguarí, perro malvat, tot atronat, dix se 'n tornas, tot ho
cremas.
aturar-se v. pron. 1. Cessar de fer una activitat qualsevol. la documentado en DCVB Í DECat. SP
2566 Tostemps torbava, e s' aturava lo preycador per la remor del convidar he
saludar. 2. Romandre, restar en un lloc; també en sentit figurat, amb el matís de
'mantenir un ús o costum'. de+CR (indica el costum o ÚS que es mamé). SP 12674 Aquí t' olleuga,
aquí t' atura. SP 14939 ntau, honpliu la térra» , qui no s' afferra ni se n' atura
seguint natura, ans se 'n desix, poch obehix,. 3. Guardar per a si, reservar-se una
cosa, retenir-la. SP 10472 a decendéncia, cert, mascolina; la femenina és qui s'
atura la diablura qü- ella jlls lleguá. trenca 7.
atzabeja/ Varietat de lignit dur, compacte, molí negre i lluent. SP 2163 , collar,
cadena, coral e Hambre, aloes, ambre, prou atzebeja, clauer, correja, bossa
•guller, pinta, crencher.
atzebra / Zebra, quadrúpede solípede semblant a l'ase, de pelatge blanc groguenc
amb ralles transversals negres o fosques, que habita a 1'Africa meridional. SP 7768
he fa dolor he ulls de poli al peu del folí; correns atzebres, llúdries, vebres, hon bo
ni bell sino la pe 11 ais no.
atzucac m. Carrero que no té eixida. SP 7800 : ffir cascun tret ffora 7 terrer; sens
cap carrer o atzucach; he sensfons lach he brollados; de volados, vidres,.
atzurat -ada adj. De color blau cel. SP 10492 Tal Ufa vert, tais, atzurat, altra, morat,
les mes vermell, negre, burell, groch o.
aüc m. Crit fort o estrident i inarticulat. SP 2654 De despullar véreu bailar, en bels
tapits, ahuchs, salts, crits, ab ses veynes; perdius, gualines, pollet.
40
Héctor Gonzálvez i Bscolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roig
aücar v. intr. Udolar, fer crits gemecosos els animáis o persones. SP 193 Van
haucant, deis llopsfent cant, sonant ses trobes; broden les r.
audacia/ Condició o acció propia de qui és audac o atrevit. SP 6649 Tant malprofit,
tal pertinacia, tan gran audacia, péls e repéls, tants de recéis les dones teñen, que
m.
audiencia/ Acte d'oir una part en un plet. SP 9457 Sens audiencia de V innocent no
mal mirent, ffon condempnat ser of.
auditori m. Aula, lloc on els escolars senten les llicons. SP 13506 atura, hultra
mesura tot trancendent enteniment, fféu auditori, scoles, pretori, fferm culiseu.
augment m. Increment, crescuda en quantitat. SP 6866 Lo crex aument, injustament,
moltes ló preñen, qui saben venen ja ence.
augmentar v. tr. Fer créixer en quantitat. SP 6957 Los béns se meten deis filis llevar
per aumentar dot a les filies; joyes, ostilles, cambr , axovar a. multiplican e
augmeníau, ompliu la térra prov. Frase dita per Déu després de crear els éssers
vius. SP 14936 divís ja provehit per Déu fon dit: «Multiplicau he aumentau,
honpliu la térra» , qui no s' afierra ni se n' atur.
aureola/ Esplendor de gloria adquirida pels propis mérits. SP 11763 Bé merexqué
per semblant schola, donchs, V aureola deis preycadós! Entre -ls doctos, mestres
sabens.
ausades adv. Certament, en veritat. SP 4240 Lo món ausades cercar poríeu, no
trobaríeu mesfiesper vos a. ausades de loe. adv. A fe de, a partir de. No enregistrada en
DCVB. Amb puntuado diferent en DECat. SP 2688 Yo dich, ausades del qué y restava, que bé
•s paguava de cad andana ce.
auxili m. Ajuda prestada a algú posat en l'adversitat o en grans dificultats. a. implorar
auxili col. Demanar patéticament l'ajuda o el socors d'algú. SP 12736 u, defet que
j véu he plorarás, implorarás lo seu auxili, perqué V exili teu revocat siay cassat;
suplicarás e.
avall adv. En direcció a un nivell mes baix. a. riu avall loe. adv. En la direcció que
corre l'aigua d'un riu. SP 1424 companyia de serp, bogia hí d' un vell guall, lo riu
avall lá cabuqaren he lá llanqaren. b. caure escala avall loe. adv. Caure per les
escales. SP 5882 la parella mal se tingueren; abdós caygueren la seal- avall. c.
de+subst.+avall loe. adv. Indica en direcció a un nivell mes baix del lloc
representat peí substantiu. SP 5992 Del cap avall anau polida he ben guarnida.
avalot m. 1. Aplec tumultuós. SP 3644 11 moret hix de V alquible: prés -lo terrible
por d' avalot. 2. Crits o sorolls molt forts de gent irada o fortament excitada. ia
documentació en DCVB, pero no en DAG, que és coetánia. SP 7904 S ancianes he novenqanes al
Capitoli, ab malenpoli he avalot, a dir llur vot ab brams e crits.
avalotar-se v. pron. Moure tumultuosament. SP 7356 volch matar he deguollar;
carnicería, peixeateria s' avalotá.
avalotat -ada adj. Excitat violentament. ia documentado en DCVB Í DAG. vers+CRE SP 9397 d'
una batalla, de colp d' estrada -les enviudades, avalotades-, tots los nafraren. SP
15920 Per no llexar elles yrades, avalotades vés mi del tot, vull dir hun mot per
llur confort.
avancar 1. v. pron. avancar-se Moure's cap avant. SP 12371 Avanqa t' i, no
murmurant ni Déu temptant, ab Josué, seguint. 2. v. intr./pron. Progressar, millorar
en estatus. SP 1021 Quant ló veu moure, inhútilment, he gentilment jo avanqar
me, pensá matar me. SP 5104 Perqué avance ffiaré lá llance a V espital.
41
avancat -ada adj. Veterá, que té experiencia. SP 5589 Les avangades, no ja novícies,
son les pus nicles, mes saltadores.
avant adv. 1. Cap a la part anterior. SP 3918 spirá he consella miras lopas, ans que
cuytás saltar avant a. tirarse avant col. Apartar-se. SP 1095 Dix me: «Boc gull,
tira 't avant. 2. Envers el temps venidor, mes tard. SP 9148 s fan mamar llet d'
animáis, he resten tais per temps avant a. per avant loe. adv. Mes tard,
posteriorment. SP 2192 No y responguí, en mi pensant que, per avant, lo seu
desdeny qui per poch seny ve, e jovent, plena, b. per temps avant loe. adv. Mes
tard, posteriorment. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 7382 Per temps avant, molts
ajudant, ffon ampliat he fon fundat de observanga. c. per temps avant loe. adv. A
partir del moment que es pren com a referencia de l'acció. SP 9148 s fan mamar
llet d' animáis, he resten tais per temps avant.
avantatge m. Condició que dona superioritat. a. haver avantatge col. Ser superior ais
altres. SP 10585 No may tachada de V heretatge, hach avantatge, sublimitat, gran
dignitat he privilegi.
avar -a adj. Gasiu, que estalvia diners en excés. SP 3889 er companyona he muller
bona, molt a mi cara: será 'm avara, no guastará, ni rastrará tan llongues faldes,
hí tendrá.
avaricia/ Qualitat de qui no gasta diners. SP 11989 Tens yeterícia, per avaricia,
groch tot lo eos.
ave interj. Fórmula llatina de salutació. SP 14885 temps tins, de roba muda, he la
saluda totstemps ab «Ave», preguant te llave los teus delicies a. Ave María loe.
interj. Paraules de salutació a la Mare de Déu. SP 4064 Baxet parlava, he
comengava: «Ave María!» o «lloat sia Déu Jhesucrist.
avear v. tr. Acostumar, fer adquirir un hábit. SP 7967 En alt la pedra per si pujar vol
avear.
aveat -ada adj. Acostumat, que té un hábit adquirit. H+CR SP13005 s en somer; no en
rocí mas enpollí no gens domat, ni aveat a dur cabestre.
avenir 1. v. pron. avenir-se Acordar, posar algunes persones en unitat de pensament o
de sentiment. SP 11118 Josef aquest, ab sa muller, enpau, plaer, molt s' avenien.
2. v. pron. avenir-se Posar-se d'acord. ab+CRSP 1961 Ab corredósyo m' avenguí.
3. v. tr. Encertar, fer bé una cosa, fer-la amb el resultat que es desitjava. SP 2042
Si u avingui, ara u sabreu: yo u diré breu.
averia/ Deterioració o dany produít en algú per la vellesa. SP 2518 Les averies de sa
persona alguna stona ella spiava.
avi avia m. i f Els pares del pare o de la mare. SP 9949 secrets! Fforen discrets
prómens e savis, los pares, avis, qui desviaren he apartaren de clerecía tal
travessia.
aviar v. tr. Posar en camí o en moviment cap a un lloc determinat. SP 7001 Ans en la
mar, hon és passada ñau aviada, se trobaria; e -s mostraría alt senderóla per lia
hon.
avilar v. tr. Tractar vilment, reduir a condició vil. SP 9527 Axi -ls enforquen, doguals
los filen, los mes avilen! Si hu sois n' an, pusfoll lófan he ignocent, grosser.
avinentea/ Ocasió propicia, a. trobar avinentea en una cosa mod. Teñir oportunitat.
No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 2945 Del qué y avia ffurtá, roba, en quánt trobá
avinentea. b. guardarse d'avinentea col. Evitar exposar-se a una circumstáncia
oportuna de fer una cosa, normalment censurable des del punt de vista moral. SP
42
4182 Diu: «só -m guardada he apartada d' avinentea!» Deya malea, ffals
inculpant he increpant qui mal.
avís m. Instrucció, adquisició de prudencia o coneixement sólid d'una cosa. SP 10243
lauera, capitanessa he alcaydessa de Parahís, per ton avís, hi vull mesclar; he
recontar algunes coses, ab qué depos.
avisar v. tr. Donar a algú coneixement d'una cosa, perqué sápia qué ha de fer-ne. SP
4226 Per qo us avís, per caritat.
avivar-se v. pron. Fer viu o augmentar la vivesa. SP 9676 llavor deis cuchs de seda
mes se 'n refreda, no se n' aviva o s' eschaliva.
avorrible adj. Digne de ser tingut en odi. SP 8573 re, yo -t vull fer creure quant IV
an orrible, ffort avorible extremament.
avorrir v. tr. Teñir en odi. SP 4434 Les qué y dux seues molt favoria, he avorria tots
mos parens he benvolens amichs antichs, criats de.
avorrit -ida adj. Odiat, tingut en odi. SP 639 qualparenceja, és V avorrit.
avortar v. tr. Parir prematurament. SP 8804 imats, tots figuráis eos ab melich, en
hun bolich los avortá, he los contájutge comú, de hú en hú.
avortir v. tr. Parir prematurament. SP 4137 spreses de diablures, dos criatures se
féu sortir he abortir, secretament.
43
B
babarota m. if. Persona inútil, incapac d'obrar amb seny. SP 5558 plau los teñir bé
habar ota, qualque babota, ni s'ou ni *s veu.
babo'ína/ Mona o altre animal grotesc. SP 9610 s, serps, granotetes, ratespenades,
fferes alades he baboynes, per draps, cortines, volen e van.
babota/ Ninot, figura vestida imitant una persona, que posen dreta o penjada per fer
por ais animáis o a les persones. SP 5559 plau los teñir bé babarota, qualque
babota, ni s' ou ni *s veu.
bada / Persona que vigila des d'un lloc elevat per descobrir enemics o altra cosa
llunyana. SP 548 deports, per negres orts; dinas, sopades, tostemps ab bades he
secrets patges; o llarchs viatges, no sens espíes.
badall m. Acte d'obrir la boca per un moviment espasmódic d'inspiració seguit
d'expiració prolongada, produ'ít per la son, fam, cansament o fastig. SP 12214 Com
aquellféu, hulls obrirás, badallarás tú set badalls; perdrás set calis he set brians
quals en les mans ten.
badallar v. tr. Obrir la boca per un moviment espasmódic d'inspiració seguit
d'expiració prolongada, produít per la son, fam, cansament o fastig. SP 12213 Com
aquellféu, hulls obrirás, badallarás tú set badalls; perdrás set calis he set brians.
badoc -a m. i f Babau, el qui per ser curt d'enteniment o per distracció és fácil
d'enganyar o sorprendre. SP 3017 Com al badoch mudava joch; lo del noguer,
dant li lloguer perqué do a. mudar joc al badoc prov. Refrany que indica que a qui
és un bajoca se'l pot enganyar fácilment. la documentado en DCVB, DECat ¡ DAG. SP 3017
Com al badoch mudava joch; lo del noguer, dant li lloguer perqué do.
baf interj. 1. Onomatopeia de menyspreu i burla, a fer bef baf mod. Fer burla. SP
7470 No -s son girats, ja -ls fan «bef», «baf». 2. En combinació amb caf dues
coses oposades, que s'utilitzen per a marcar dues coses distintes en un joc de
paraules. SP 3034 Si deya «baf», tantost lo «qaf» al cap sentía.
bafor/ Baf, vapor d'un eos en fermentado o en ebullició. SP 9672 orta, d' abelles
moría cau la mitat, enbolicat ab tal bafor.
b a g a / Sivella, mecanisme per a tancar la corretja amb qué se subjecta la cárrega ais
muís, ases, etc. SP 13058 l, bog e dogual; llamada cárregua, la sobrecárregua:
bagues, civelles, guarrots, armelles, romputs, llansats.
bagassa/ Prostituta, dona que manté relacions sexuals en canvi de diners. SP 6892
Puta, baguassa, ab simple passa punició.
bagasser m. Puter, home que freqüenta les bagasses. SP 7667 e bort, bastart, malnat,
afeminat; guayol, fembrer he baguasser, concubinari he fornican, macip cachat.
baix -a adj.l. Que no arriba a ralearía ordinaria o a la d'altres coses de la mateixa
especie. SP 1621 -n carreta ffora 7 raval, al cap d' un pal no guayre baix, obrat
com haix, mesa la roda per V ull hon roda, e. 2. Que és mes avall del nivell ordinari
44
o del d'altres coses que es preñen com a terme de comparació. SP 5452

amaguatalls, caus e retrets, sostres secrets he caves baxes; tancar en caxes, portar
en males, ffermar escales.
baix adv. En la part inferior. SP 14425 s dos jovencells, V aze ab ells ensemps, restáis
baix, no muntats ffer en la penya altar, ni llenya peí sacrifi a. baix en+subst loe.
adv. Indica que el substantiu és en una part baixa. SP 15845 It les vexá he les lexá
totes nafrades he deguollades baix en lafoya.
baixadansar v. intr. Bailar la baixadansa, ball valencia reposat, solemne, en el qual
els peus deis balladors no deixen de tocar en térra. SP 1490 Les dames, prestes al
bel dangar, baxadangar may hifallien.
baixar 1. v. intr. Descendir, passar a un lloc mes baix. SP 10828 He qui, baxat he
humanal sens home pare, de sola more sa carn prengué. 2. v. tr. Fer passar a un
nivell mes baix. SP 12640 Gira 7 guovern, fferma e baxa timons de caxa a baixar
timons de caixa col. Introduir el timó en la seua posició perqué la ñau comencé a
navegar governada amb la roda del timó. SP 12640 Gira •/ guovern, fferma e baxa
timons de caxa.
baixet adv. En veu baixa. SP 4062 Baxet parlava, he comencava: «Ave Marial» o
«lloat sia Déu Jhe.
baladre m. Arbust de la familia de les apocínies (Nerium oleandef), de fulles
coriácies, lanceolades i verinoses, i de flors grans, rosades, purpúries o blanques.
SP 12321 Qui, prés /' aladre, mira 7 baladre restat darrere, dret solch no spere ni
bon recapte.
balaix m. Mineral aluminat, especie de robí de color de rosa. SP 8342 egrar se he
deportar se, volen les mans ab diamans, balaxos, robins, he granáis, jaccins.
balan? m. Moviment, cadencia, estil. SP 679 La forga sua, stil e balanq, será -n
romang: noves rimades, comediades, aphorismals.
balan?a / Instrument que serveix per a pesar, compost d'un palanca móbil sobre un
eix vertical i que al cap de cada un deis dos bracos duu un plat per a posar en un els
pesos i en l'altre la cosa que s'ha de pesar. SP 14335 us tres per tres claus, quart
per la ¡langa ab sa balangajust dret pesades, ben dispensades les cantitats.
balancer m. Oficial encarregat de pesar la moneda. SP 7472 Lo Mustasaf sos
balancés hi van de mes.
balb -a adj. Balbucient, tartamut. a. llengua balba col. Capacitat de parlar truncada
peí balbuceig. SP 14896 He ja d' uymés s' acosta V alba; ta llengua balba a
queucom dir he contradir, a mi respondre lá veig dispo.
balda/ Peca allargada de ferro o d'altra materia resistent, que per un cap va clavada a
una fulla de porta o de fmestra i per l'altre cap s'encaixa amb una altra peca
travadora situada en l'altra fulla o en la paret, de manera que quede ben tancada la
porta. SP 3893 guastará, ni rastrará tan ñongues faldes, hí tendrá baldes a la
finestra.
balena / Mamífer de l'orde deis cetacis, del genere Balaena, que és l'animal mes
corpulent que es coneix. SP 13838 llangat, tres jorns begut peí peix, retut, qui -s
diu balena, ffora -n V arena tornat en sest.
ball m. Successió de passos, salts, etc., executats segons un orde i ritme determináis.
SP 2700 ffos llur banyada, acompanyada de Fabres, Pardos, ab balls, alardos,
cans e cangons, ab molts brandons, ella tornav.
bailar v. intr. 1. Executar, sol o acompanyat, una successió regulada de passos, de
salts, d'actituds, ordináriament al so d'una música. SP 993 parver, ginet, coser; de
45
cetrería, menescalia; sonar, bailar; ffins a tallar, ell me 'n mostrá. 2. Moure's una
cosa rápidament. ia documentado en DCVB i DAG. a. bailar una cosa en l'ull col. Teñir una
cosa dins l'ull que ens molesta i cal llevar. SP 3122 i mm tragues, siyoyjagués, de
mig d' infern, en V úll hunpern si m' i ballava, qui *m deüiurava, mes alegría.
ballaruga / Qualsevol peca de forma redonenca o troncocónica, armada d'un
maneguet, que els xiquets fan bailar donant-li forca amb els dits. SP 13479 les
cerimónies he querimónies, ja malastrugues, quax ballarugues, chiulets, juguetes,
baveroletes, ffluxes lligons.
ballesta / Arma consistent en un are muntat a l'extrem d'una barra de fusta en angle
recte que serveix per a donar bona direcció al projectil. SP 8926 n'arrabacen; ffan
s' i empastres he mil desastres; ballesta -n collen per qué s' afollen a. encollar
ballesta col. Atesar la ballesta amb la intenció de deixar-la preparada per a tirar. SP
8926 n' arrabacen; ffan s' i empastres he mil desastres; ballesta -ncollenper qué s'
afollen
bálsem m. Substancia resinosa aromática que flueix de certs arbres. a. planta de
bálsem col. Planta que destil-la bálsem. SP 10952 sabor, suau olor de tal canyella,
sarment novella, de bálsem planta.
bambolla/ Glóbul pie d'aire, que es forma en els líquids remoguts o en ebullició. SP
7805 h he brollados; de volados, vidres, ampolles; grosses banbolles de molí
gabó; ffum de carbó; d' águila ploma, cascad a. obrír-se a algú bambolles mod.
Teñir problemes i adversitats molt molestos. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1265
empsfort breu se descobriren he li s' obriren moltes banbolles; cambis, fadolles he
violaris, preus e salaris deis. b. bambolla de sabó col. Bambolles plenes d'aire que
es formen de remoure la mésela d'aigua i sabó o de bufar aquesta mésela per un
cañó prim. SP 7805 h he brollados; de volados, vidres, ampolles; grosses
banbolles de molí gabó; ffum de carbó; d' águila ploma, cascad.
bambolleta / Bambolla petita en la pell. SP 6073 Si tot te fall, ffaxa 't hun all o
porcelletes: ffan banbolletes.
ban m. Orde o prohibició feta sota amenaca de castic ais infractors. SP 7617
tabliments d' abillaments d' elles, profans; imposats bans ffent perdonar; lexant
doblar en llur vestir lo destruyr.
banc m. Seient allargat en el qual poden seure algunes persones al mateix temps. SP
15462 endre may muller pendre, mas viure franch, may en hun banch seure ne
taula, ni may paraula, rahonament, mot, paríame a. banc delfre col. Toca ampia
que s'emprava en els guarniments de cavalcar els senyors, principalment en dies
solemnes. SP 2233 Duran lo banch del fre, parents deis seus, potents, puys prou
ne té.
bancal m. Peca de roba pintada de figures, que servia per a cobrir bañes o taules. SP
2956 otigua tres hi cabien he revenien robes de Hits, bancals, tapits, teles, tovalles
he vituales, argent, or, cour.
banda/ Porció determinada de l'espai. a. lleixar en banda col. Abandonar, apartar-
se'n. SP 6316 ot quant m' á dit he ben notat, avalotat, lexí la -n banda, a la
comanda de Llucifer.
bandejar v. tr. 1. Expulsar per llei. de+CR (indica el íioc d'on s'expuisa). SP 10401 dampnada he
malayda, tota sa vida ser subjuguada, he bandejada de Parays, tostemps parís no
sens tristor, ab gran d. 2. Expulsar, allunyar. SP 12619 smalla! Ben avorrides,
destituydes, abominades, lluny bandejades, pus no te 'n cures, ffes te 'n procures
oblivió. 3. Rebutjar, menysprear. NO enregistrada en DCVB, DECat ni DAG. SP 12706 Totes
46
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Esyill» de Janme Roig
bandega, totes morrega, d' elles te clama. 4. Evitar, mantenir allunyat. SP 3004
Darrerament, per ensajar de bandejar los seus guarips, joch de nayps de nit
juguávem.
bandera/ Tros de roba posat en una asta i que, per mitjá de colors o emblemes propis
d'una nació, confraria, institució o caporal militar, polític o religiós, serveix com a
senyal representatiu o com a insignia que han de seguir els seus adherits. SP 7266
roña, he li dona, com molt V amas, sola portas en sa bandera, penó, senyera, altres
senyals; armes reals a. portar bandera col. SP 10653 tora ais caminans he
batallans; guanfanonera, portant bandera de pur argent, blanch e lluhent.
bando m. Facció, grup de gent que segueix un líder rebel. SP 10720 des; son se
mesclades, nom husurpans de capitans, en bando strany.
bandolejar v. tr. Ser d'un bándol o partit. SP 1745 Molt aguí grat d' aquell pays! May
víu divís, bandolejar ni breguejar; hómensprou richs e paciflchs, suaus.
bandoler m. Qui promou o segueix bandositats o faccions dins un eos social. SP 972
alunya, hon fiu ma punya, que hun cavaller, molt gran bandoler d' antich linatge,
me pres per patge.
banquer m. Canviador de moneda. SP 13275 y, ab riguor; ffort, ab viguor, los
billones, jfalsos banqués, sacerdots vells, ab certs cordells comenca- batre.
bany m. 1. Immersió total o parcial del eos dins un líquid. SP 12176 te man, llebrós,
mesell, te fasses bell, ffent i set banys a. metre algú en bany col. Banyar algú,
immergir totalment o parcialment algú dins un líquid. SP 8825 A totes tres en
bany les mes. 2. Lloc on la gent es banya per efectes higiénics o terapéutics. SP
2648 Sovint anava, de nit, al nou bany d' en Qanou, o d' en Suau; en lo Palau a
comú bany col. Bany públie, compartit per la gent. SP 8646 Veu ab enguans esser
prenyada, húna, banyada en comú bany.
banya / Protuberancia ossosa o ceratinosa, allargada, de distintes formes, que creix
soldada al front de certs animáis. SP 10012 Al cap grans banyes, dins han
migranyes a náixer una banya col. Una banya, créixer en un ésser viu. SP 9108
a, corre, surt, salta; dreta, llis-, alta li naix la banya; grosera, stranya, no prima,
blana, li 'sfa la llana.
banyada/ Bany, acció de banyar-se. SP 2697 be V un- ora era complida, ans que
finida ffos llur banyada, acompanyada de Fabres, Pardos, ab balls, alardos.
banyadora adj. f Dona encarregada deis banys i de servir les dones que s'hi banyen.
SP 2693 que be -s paguava de cad- andana cert, na Farfana, sa banyadora.
banyar 1. v. pron. banyar-se Posar i teñir dins l'aigua o altre líquid (el eos o una part)
per efectes higiénics o medicináis. SP 8649 Tornant ab guany, dix s' emprenyá
quant se banya, cert, sens marit he sens delit qü* ella sentís. 2. v. tr. Fer que l'aigua
o altre líquid s'adherisca a una cosa. SP 4161 hon fan rollons, per los perdons
poder guanyar, sense banyar los seus tapins.
banyat -ada adj. Que té aigua o altre líquid adherit. SP 11154 ua d'Aron; de Gedeon
conca del ros, exut vellos, era banyada; porta tancada; carro d' Elies; peix de
Tobies, del re.
baptisme m. Sagrament que s'administra tirant aigua damunt el cap i pronunciant
paraules sagramentals, i que esborra el pecat original. SP 15904 Per lo qué -ls dech
per ser proysmes, e pels babtismes hon som llavats tots bategats, si hé fals ditja
me.
47
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rois
baralla/ Discordia manifestada violentament amb paraules dures o amb colps. n.fort
baralla col. Baralla intensa i violenta. SP 1 4847 La mort los cou, la tregua -s
mou hefort baralla
barallar 1. v. tr. Escometre amb paraules dures de recriminació. SP 3985 Ab un-
águila totespunchava he barallava: «per qué -npenyeu? Que m' estrenyeu! Com no
callau?. 2. v. pron. barallar-se Fer baralla, mostrar discordia violentament. SP
7751 He si -s baralla, ffa 'lis allevar, he malmesclar; nunca se 'n cansa!.
baratar v. tr. Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra. SP 6951 ller? Totes
guosades, totes husades son de furtarl Si baratar aire no poden, sos filis enlloden
he desereten.
baratería / Tráete fraudulent. SP 2964 pot moure, tot ho furtaven he trafeguaven
ab arteria; baratería los ajudava.
barba / Péls que creixen en la part inferior i lateral de la cara de l'home adult. SP
7464 tragines, ais de la quinta, a sobre pinta los fan les barbes a. fer les barbes a
algúmod. Enganyar algú. la documentado en VCVB.SP 7464 tragines, ais de la quinta, a
sobre pinta los fan les barbes, b. pelar les barbes col. Mostrar amb gestos
exageráis el dolor o l'aflicció. SP 14034 pietat, a pas cuytat, esbalayts, batent se
•Ispits, barbes pelant, los caps calant, trits se 'n tornaren.
barbarisme m. Forma de llenguatge defectuosa en la pronuncia, en l'escriptura o per
l'ús impropi de vocables estrangers. SP 14740 pella, tot cristiá hipot soplir, si sap
ben dir sens barbarisme mots del babtisme -, V aygua vessant /'.
b a r b e l l e r a / P a p , part inferior d e la barbeta. No podem descartar, per falta de context, la definido 'part del
vestit de les dones, sobretot les viudes, que tapava el coll fins arran la barba' [MP] SP 5026 A poqueS tocha!
No malparlava, ans aretglava sa barbellera; no dismendera ni tampoch folla.
barber m. Qui té per ofici afaitar la barba i tallar els cabells. SP 885 Hó, si t' afaytes,
ser bon barber: a tonplaer cantant cangons, ballant ais sons de.
barbre -a adj./m. o f Estranger, considerat com d'una civilització inferior. SP 12343
De poblé barbre volent exir, segur fogir de Farahó, de la presó d' Egip. SP 13205
brots d' oliveres he altres arbres, molts d' aquells barbres qui s' i trobaren ne
enramaren Jhetsemaní.
barbut -uda adj. Que té barbes. SP 4235 Yo us vull trobar muller barbuda: huna
tenguda en gran estima; huy és la cima éntr env a. barbuda, üuny la saluda prov.
Indica la idea popular que la dona barbuda no és de fiar i que, per tant, mes val no
tenir-hi tractes. ia documentado en DCVB i DAG. SP 4407 Lo capellá, quant me 'n parla bé
dix «barbuda»; «lluny la saluda», diu la refería.
barca/ Vaixell de fusta apte per a servir de vehicle damunt l'aigua, mogut a rems o a
veles. SP 12838 sobre V altar pels pexcadós he successós ffet en la barcha; nopels
de /' archa raus de la Tora, mas per la ñora d.
baró m. Home respectable o d'alta posició. SP 3717 hómens de titols, los dos
capítols, religions, nobles barons he cavallés, los consellés o consolat de la ciutat.
barquer m. Conductor d'una barca petita de transport per a trajéete curt. SP 7757
nunca se 'n cansa! Mes son balansa de carnicer, he de barquer retorgut rem.
barralet m. Petit recipient per a líquids. SP 3067 Lo seu caxó pie d' ampolletes hi
scudelletes he barralets, ab mil potets, tot ho trenquí.
barranc m. Depressió fonda produída en la térra per les aigües corrents o de pluja. SP
14301 Bé lo barranch, fiflum e torrent, passá bevent, cálzer e guot,.
barrejar v. tr. Balafiar, malgastar. SP 596 Per hun diner molt reguategen; fflorins
barregen peí qué volrien.
48
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roiz
barretes / Contracció espasmódica deis músculs de la mandíbula inferior. SP 5245

Lo pobrellet prés -ló V espasme: barretes, asme, alferecía, epilencia he molt
alforro.
b a r r i n a r V. tr. P e n s a r i n t e n s a m e n t . la documentado en DCVB i DAG, pero no en DECat, que cita Roig i
viiiena. SP 1988 Ella tenia una cosina; tantost barrinaffos muller mía.
barsa/ Especie de senalla d'espart o de palmes, amb tapadora, on els treballadors del
camp duen el menjar i les eines. SP 949 No portan taga ni carabaga, barga, cerró?
En hun porro aygua beureu, ffoch, sal aureu.
basalís m. Animal fabulós, al qual se li atribueix una forma mixta de serp i de gall i la
propietat de matar amb la mirada. SP 7707 mosca, e grill, liebre, conil, drach,
calcatrig, tir, basalís, vibra parida he cantárida; la onsa parda, he leoparda.
basca/ Esmortiment, pérdua deis sentits. a. pendre a algú una basca col. Esmortir-
se, perdre els sentits. SP 5314 Pren lá gran bascha, grata 's e ras cha hon no li
pru
bascar v. intr. Passar pena per l'ánsia d'eixir d'un mal estat o d'aconseguir un bé. SP
6395 tant, plorant he sanglotant, yo -m rebolcava he fort baschava, prou
turmentat; descontentat de ma ventura, com per.
bast m. Especie de sella amb els arcons molt eixits i units per una peca a cada costat,
i que serveix principalment per a traginar cárrega feixuga en l'esquena d'un animal.
SP 13051 a he fals corter, sens traginer ni altra guarda; sens bast, albor da,
collar, tifells; sens cascavells, pitral, ransa.
bast2 -a adj. Abastat, proveít amb suficiencia. SP 9079 agüen; si s' enbriaguen; si
fels e castes; si de llet bastes; ffolles verdoses, braves, yroses; si amiguables, afola.
bastant 1. adj. Suficient, que basta. SP 6995 He ton mester no basta tant, ni y fuy
bastant yo quant vivia. 2. adv. De manera suficient. SP 13438 l e lleig he fer
meneig, experiencia ne fa ciencia he bastant prova la vinya nova pus ver esgleya
qué de noufeya.
bastantment adv. En quantitat suficient. SP 14366 Per totspagua ell bastantment.
bastar v. intr. Ser suficient. CR/a+CR (indica la cosa per a la qual és suficient). SP 667 dit entre -ls vius
tots, no y ha prou mots qui a dir basten verins que pasten. SP 938 No pot bastar
aquest spital, ni té cabal per mantenir. SP 8282 rtanes o altre mal, pert son
cabal: roba, dinés, no y basta res.
bastard -a adj./m. i f Fill o filia iHegítim perqué s'ha tingut fora del matrimoni,
sovint usat com a insult o pejorativament. SP 7664 Bell nom n' opté, honrat en
cort: cornut e bort, bastart, malnat, afeminat; guayol, fembrer he baguasser, a fill
bastará col. Fill o filia iHegítim de pares que en el moment de la generació no eren
aptes legalment per a casar-se. SP 1923 r sa muller, renyant, gronyint he
presomint ffos fill bastart, anava -npart les dents croxint.
b a s t a t - a d a adj. PrOVeit a m b Suficiencia. de+CR (indica alió de qué s'está proven). SP 9079
agüen; si s' enbriaguen; si fels e castes; si de llet bastes; ffolles verdoses, braves,
yroses; si amiguables, afola.
bastir1 v. tr. Construir de peces sobreposades i combinades. SP 1485 dies he nits; ab
los grans fochs molt plasents jochs, bastir castells per bavastells, moms e gran
festes.
bastir2 v. tr. Proveir suficientment. SP 14820 t no en posada peí rey dexada ab na
Vastí, qui sois bastí diñar afades mullers malvades, mas en bellíssim ort de.
bastit -ida adj. Proveít suficientment d'una cosa. SP 4100 Acostumava taula bastida
he ben fassida, no quaresmal, mas de carnal.
49
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jawne Roig
bastó m. 1. Tros de llenya allargat que serveix per a pegar. SP 9547 Ab bon bastó
veureu sovar, cap, brag trencar, croxir los ossos; la ca. 2. Tros de llenya llarg que
S u s t e n t a COm a SÍmbol d'aUtOritat. No enregistrada en DCVB i sí, amb documentació previa, en DAG. SP
13473 fums lleys e judiéis, los sacriflcis, alisos pans, bastó en mans a /' inmolar,
guaspes tallar, les cerimónies he. 3. Un deis quatre colls en qué es divideix el joc
de caites, i que es caracteritza per dur dibuixats uns bastons o estaques, NO enregistrada
en DCVB i sí en DAG, amb l'exemple de Roig. a Servir baStOHS col. P o s a r Un n a i p del m a t e i x Culi
que el que s'ha posat abans. SP 3016 Si ans juguava, copes llangava; puys no -m
valia, bastons servia. 4. En el blasó, significa les línies que parteixen l'escut de dalt
a baix, com les d'Aragó, Catalunya o el País Valencia, també conegudes com a
barres. SP 7274 gens mesclades ab lo passat; lo camp daurat, vermels bastons
sobre -ls cantons d' or coronal
batall m. Peca cilindrica, generalment de ferro o de bronze, que va penjada dins la
cavitat d'una campana o esquella, i batent amb la cabota de l'extrem inferior fa
sonar la campana. SP 7015 Trenta batalls han en llur seny; per bell desdeny
sonen.
batalla/ Acció en qué dos exércits o estols es combaten. SP 9394 qué restaren vius,
llurs marits, sans o ferits d' una batalla, de colp d' estralla les enviudades,
avalotades , t.
batallant m. Combatent, persona que batalla. SP 10651 us guerrera, defenedora he
protectora ais caminans he batallans; guanfanonera, portant bandera de pur
argent, blanch.
batallar v. intr. Prendre part en una batalla; en sentit figurat, esforcar-se. SP 12307
Primer treballa, pugna, batalla, obté victoria.
batejar v. tr. i abs. Administrar el baptisme. SP 14256 qar sanctificar aquell flum
gran, com sent Johan ló y bategá. SP 3851 Mostrant se sana, cateminant he
batejant, depeus s' estech.
bateu m. Barca de poca grandária. SP 12413 qui -lis repare, lexant son pare, en
Zebedeu, en son bateu o ñau, tot sol, ab tot son bol, he la sposada en saposa.
baticor m. Acceleració violenta deis batees del cor. SP 6031 lo vent, ffingís teñir: no
prou hoyr; al cap dolor he baticor, esmortiments; afollaments, mal de neulella, en
lama.
batiment m. 1. Colpeig. SP 11560 -cceptat: mort, fam e set, sentir calt, fret, colps,
batiment, son, cansament; suar, tossir, parlar, scopir,. 2. Taquicardia. SP 4663
Ab bons conforts he valent metge, son mal defetge he batiments, esmortiments he
laflaquea, si no bravea, tot.
batre v. tr. 1. Donar colps repetits a algú o alguna cosa per fer-li mal o per altre fi. SP
14033 mor que per dolor ni pietat, a pas cuytat, esbalayts, batent -se -ls pits,
barbes pelant, los caps calant, trits se a batre's els pits col. Colpejar-se el pit en
expressió extrema de dolor o rabia. SP 14033 mor que per dolor ni pietat, a pas
cuytat, esbalayts, batent -se -ls pits, barbes pelant, los caps calant, trits se. 2.
Donar colps repetits a una cosa. SP- 699 aure los qui treballen, juguen he fallen -
huns mates baten, los altres maten a uns mates baten, los altres maten prov. Uns
fan l'esforc i altres en trauen el profit. [P] NO enregistrat en DCVB, DAG Í DECat. SP 699 aure
los qui treballen, juguen he fallen - huns mates baten, los altres maten.
baudor/ Delit, alegria. SP 1582 Nostra baudor ffon desviada he destorbada.
bavastell m. Joglar que anava de lloc en Uoc, a voltes formant colla, executant jocs de
forca o destresa i bufoneries de tota mena, destinades a divertir els públics
50
populars, a Taire lliure. [MP] Correcdó a DCVB. SP 1486 grans fochs molt plasents
jochs, bastir castellsper bavastells, moms e gran/estes.
bé/ben 1. adv. Encertadament, així com cal, correctament. Davant adjectiu, participi o adverbi, s'usa
ben de forma majoritária, pero no exclusiva. Davant adjectiu, participi o adverbi, s'usa ben de forma majoritária, pero no
exclusiva. SP 2801 Dix: «aveu dit? Molt bé preycaul. SP 6311 orosa he sospirosa,
havent ho'it tot quánt m' á dit he ben notat. SP 3832 Una verónica d' or mellada,
molt bé smaltada a. trobar-se bé col. Sentir-se amb bona salut. SP 5842 gran vent
en lo ventrell; ab lo donzell no m' i trop bé. b. obrar bé col. Actuar de manera
correcta i bondadosa, en consonancia amb el que demana la moral cristiana. SP
14837 a, aconpanyada de virtuosos he piadosos ffets, obrant bé; no mortaje mas
ab fe viva, caritativa, tot elevat Gesse. 2. adv. Felicment. SP 900 O, si troter, puys
escuder ésser volies, tant bé viuries. 3. adv. Agradablement. SP 8334 r les calos;
aygües, mosqaets, perfums, peuets ab qué bé olen a. pendre bé una cosa col.
Acceptar una cosa dolenta pacientment i amb bona actitud. SP 4857 l meu, girí 'm
a Déu, ab continencia de paciencia, he bé uprenguí. b.plaure bé una cosa a algú
col. Agradar una cosa a algú. SP 11573 Bé li plagué ser humanat, Verb encarnat,
ver hom, ver Déu. 4. adv. Convenientment. SP 460 Mas molt bé scusen vicis
amats, he los pecats d' altri speculen, he se c. venir bé una cosa col. Abellir, apetir.
P 1 605 essari, peí voluntan poder comprar he renovar lo qué bé -ls ve. d. ou bé!
col. S'usa per a fer que algú pare atenció al que se li ha de dir. SP 10224 Hou bé, no
dormes! Perqué t' informes pus promtament, primerament. 5. adv. Amb perfecció.
SP 4261 Mas tix bé vetes de seda stretes he té y gran pressa: cert, una pega. 6.
adv. Completament (aplicat a quantitats, significant que és complit el nombre). SP
13345 Lo camp, donchs, bé set palms contáis, drets senyalats, ffondo dota,
sarments. 7. adv. Molt. SP 11414 De fet partiren, e 7 visitaren, hí u recitaren bé
stesament a. teñir bé esment en col. Fer compte, parar atenció. SP 11442 m
moridor, c-a Déu pertany he cascun any si y tens bé sment, certerament, lo poliol
secat al sol veurás florit 8. adv. Certament. SP 7867 Car bé sabia tosí correrien hí
u preycarien, res no tement, püblic. 9. adv. Indica aprovació, assentiment. a. si bé
loe. conj. Encara que, tot i que. SP 2316 infants vos done Déu! Si res voleu, yo só
tot vostre si bé no u mostré, b. per bé loe. conj. Encara que, tot i que. SP 3910 Eli
sois preveu lo venidor, jfa lo millor, per bé no -s mostré, a /' hútil nostre. 10. m. bé
Bondat moral. SP 10223 n tais, descominals, he d' on los ve tants mals, poch bé a.
fer bé a algú col. Comportar-se favorablement amb algú. SP 561 Qui mes bé -ls fa
pigós les ha; mes se n' enugen, servir ló fugen. b. fer bé col. Obrar bé, donar
profit, fer favor. SP 5018 ls entenia metre 's en torn, passar lo jorn sense fer bé.
11. m. bé Profit, utilitat. SP 15714 No les femelles! Bé fer a elles ho atjutori no -s
meritori, gens no -ls ne fas a. voler bé a algú col. Teñir bona inclinació de la
voluntat a favor d'algú. SP 2117 Va 'm consellar qui bé -m volia he molt sabia en
aquets fets que lexás plets. b. bé que loe. conj. Pero sí en canvi. la documentado en DCVB,
DAG i DECat. SP 2488 enjat algú y havia, ni permetia ffruyta -n portassen, bé que y
comprassen conils, perdius, ffrancolins vius de nit. 12. m. bé Esséncia del que és
bo. SP 11358 Parí Redemptor hí guovernador, Parí lo bé c- a tots sosté. 13. m. bé
Riquesa, conjunt de coses que teñen valor capitalitzable. SP 6923 ort; ni *llls par
fer tort a /' ereu gens, robant sos béns a. guanyar-se béns col. Adquirir riqueses.
SP 910 Peus e mans tens: guanya 'tprou béns, cerca ventura, b. hom, de parents,
pot haver béns, bona muller no es pot haver sino de Déu prov. Indica que no és
recomanable casar-se amb un familiar. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6617
51
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roig
No has tú llest hom de parens pot haver béns, bona muller no -s pot haver sino de
Déu? Do és tot seu!.
beata / Dona que, sense pertányer a un orde religiós, en practica certes regles enmig
del món. SP 3880 storp, dins en Soguorp yo -m recordí he acordí que la beata, si
m' era grata he fas honesta, humil e presta al qué v.
beatatge m. Ofíci de beata. SP 4193 Volguí 'n exirl Son beguinatge he beatatge en
mal finaren he s' espíe taren; car quantfon vella.
beateta / Diminitiu de beata. SP 4126 avertint he inquirint de honestat, gran
malvestat la beateta sabí hac feta prou suptilment: ella vilment se trobá.
beatilla / Tela clara que duien les dones damunt el cap per anar a les funcions
religioses. SP 3074 ísos ornaments, abillaments, anells, manilles, veis, beatilles.
bec m. Boca deis ocells, formada de dues peces córnies mes o menys prolongades. SP
9818 Ab lo bech piquen he prevariquen.
becar v. intr. Fer inclinacions de cap, rápides i involuntáries, per efecte de la son. SP
15337 Llurs ajudants vent los becar, massa tardar, los despertaren.
beceroles / Serie ordenada de les lletres d'una llengua; primer Ilibre de lectura, on
s'aprén a llegir l'alfabet i a confegir les lletres. SP 13482 a malastrugues, quax
ballarugues, chiulets, juguetes, baceroletes, ffluxes lligons de chichs minyons, li
desecha, he.
bef int. So onomatopeíc de burla. SP 7470 No-s son girats, jais fian «bef», «baf. a.
fer bef baf mod. Fer burla. SP 7470 No -s son girats, ja jsfan «bef», «baf».
beguí -ina m. if. Persona que vivia sota certa regla religiosa, dedicada a la devoció i a
obres de pietat, sense pertányer a un orde religiós. SP 3836 be smaltada, li víu ais
pits; gests e vestits tots de beguina.
beguinatge / Condició de beguí o de beguina. SP 3156 tot lo meu, al consell seu
acomanant, yo confiant del beguinatge, ffiu mon viatge devés sent Jaume.
beguinot -a m. if Pejoratiu de beguí i beguina . SP 13714 latins e grechs, ffels,
llarguament; bé scassament, a beguinotes, ffictes devotes, qui totes festes se paren
prestes.
bell -a 1. adj. Que té un conjunt de grácies o qualitats que, manifestades sensiblement,
desperten un delit espiritual, un sentiment d'admiració. SP 3562 obrint la caxa,
que y hac lexat ffon transformat: hun bel infant, tot rutilant he Iluminas, molt
gracias, tot nuuja a.fer-se bell col. Netejar-se, llavar-se, rentar-se. SP 12175 ch
Nahaman, al riu te man, Hebras, mesell, te fasses bell, ffent i set banys. 2. adj.
Important, considerable. SP 1408 Aquella nit pres bell partit: mata son pare. 3.
adv. bell Justament. a. al bell de dia loe. adv. Quan ja és dia ciar. SP 2228 Al bell
de dia hirá honrada, alt cavalcada en cosser blanch.
bellea o bellesa f Conjunt de grácies o qualitats que, manifestades sensiblement,
desperten un delit espiritual, un sentiment d'admiració. SP 8425 r d' ull o donatiu,
algún motiu ffals de grandea o de bellea, de personatge de gran llinatge, fficte
llaguot, obté.
bellíssim -a adj. Superlatiu de bell, -a. SP 9418 part de térra, cert, conquistaren;
hedificaren temple bellíssim, mas nefandíssim, obra molt vana, de na Diana, ffent.
ben adv. Bé. SP 1493 Totes venien ben abillades he divisades.
b e n a / Tira de tela o d'altra materia flexible que serveix per a lugar una part del eos,
generalment per efectes terapéutics. SP 9665 o mnn val res l' escha; a nafra
frescha, si li 'n fan bena, s' estiomena o s' i fan cuchs a. dur bena col. Teñir
52
col-locada una bena. SP 572 Qui *lls fa dur bena han per valent, he per dolent lo
bon caser.
benefici m. Profit, utilitat que es dona a algú. SP 1949 Com a ¡leona ella -m mirava;
no m' oblidava lo benefici a. haver tots los oficis i beneficis mod. Teñir totes les
facilitats per a viure bé. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4284 Per ellaureu tots
los oficis he beneficis, moltprestament.
beneir v. tr. 1. Expressar desig de benauranca a favor d'algú per reconeixement deis
seus beneficis. SP 14546 t hefort cridant, a qui -lporta he IV olleta, alt benehí. 2.
Aplicat a Déu, proclamar-lo autor de tot bé. SP 15436 Hit lleví 'm he, devallat,
agenollat a Déu llohí he benehí, regraciant he soplicant sa gloriosa he piadosa
beneyta. 3. Invocar amb certes paraules o cerimónies la protecció de Déu sobre
persones o coses, i mes especialment conferir una gracia especial per la
consagrado. SP 3307 Viu, lo fadrí dix: «despenjau me! Beneyt sent Jaume m' á
sostentat!» Lo greu peccat ffon descube.
beneit -a adj. Que ha rebut benedicció. SP 14350 ratius, ratificans he conservans la
sanitat, suavitat beneyta, noble, salut al poblé, novell ramat elet, triat, anye a.
aigua beneita col. Aigua que ha rebut la benedicció ritual d'acord amb la religió
cristiana. SP 3216 /' esposat! Lo bon curat vol -la senyar, desús posar aygua
beneyta
benignament adv. Amb benevolencia. SP 159 e corregit, limat, llegit o bé scoltat, si-
acceptat benignament.
benigne -a adj. Que segueix l'impuls de la benevolencia. SP 1749 r ni breguejar;
hómens prourichs e pacifichs, suaus, benignes.
benignitat / Amb tendencia a seguir l'impuls de la benevolencia. SP 12973 Humil
entra; no ab riguor, mes ab amor, simplicitat, benignitat; nofaustuós, mas poderos
senyor regnant; rey no po.
benivoléncia / Inclinado favorable de la voluntat vers una persona, a. captar
benivoléncia col. Guanyar-se la inclinació favorable de la voluntat d'algú. SP
11886 ab llur bell stil ni eloqüéncia, benivoléncia mils no captaren; ne
impetraren, del rey Davit, ais llus marit efill.
benjamí -ina m. i f. Persona de la tribu de Benjamí, personatge bíblic, fill de Jacob.
SP 15783 de qué-s mogué ffer gran venganqa, cruel matanqa de benjamines he
gabesines de Gualahat.
benjuí m. Bálsem extret de l'arbre Styrax benzoin, de color fose o vermellós, d'olor
agradable i gust dolc, que té molta aplicació a la perfumería. SP 14121 Comprat
agüé net drap de lli, nart, benjhuhí, altres perfums, seguons costums és deis.
benvolent -a adj. Que vol bé. SP 4436 dux seues molt favoria, he avorria tots mos
parens he benvolens amichs antichs, criats de chichs: mal los.
benvolent adj. Benevolent. SP 1291 Puys yo fuy cert ésser desert de benvolents,
cert, ais dolents no m' atancí.
berenar m. Menjada relativament Ueugera que es fa a mitjan vesprada. SP 5233 Ab
almorzás he berenás, turmes, resoles he lleteroles, fformatges freschs.
bergada/ Grup de persones que fan camí o treballen juntes. SP 3285 yn, disposta a
putería, llavós tenia en sa posada una berguada de pelegrins, vells efadrins.
bergant m. Jornaler que treballava en bergada. SP 880 He, si no -t plau, breguant al
Grau te poras fer, hó llanterner de cap de guaytes.
53
besar v. tr. Aplicar els Uavis a una persona o cosa en demostració d'amor o de
reverencia. SP 2562 Les qué -s llevaven ffort se besaven, abdós premudes he
revengudes.
bessó m. Nascut en un parí doble o múltiple. SP 2776 Hun eos tan belí, alt com
planqó, ab hun beqó chich, caguaniu, sech, renadiu, fflach, setmesí, ovar.
bestial adj. Irracional, propi de les bésties. SP 11992 Tens hereós, bestial furia de
gran luxúria a. bestial furia col. Epítet amb qué es qualifíca la furia, perqué es
considera propia de les bésties. SP 11992 Tens hereós, bestial furia de gran
luxúria.
bestiar m. 1. Conjunt d'animals quadrúpedes que s'aprofíten per al treball o per al
consum. SP 6560 s fer? Lo carnicer qii- és necligent, qui va sovent al bestiar per
bous triar, triant, triant he confiant de son sabe. 2. m. Conjunt de persones
grosseres o dolentes. SP 8477 Qui vol guardar tal bestiar de no fer tales, deferes
males, rampellament, crebant.
bestiea/ Estupidesa, n e c i e s a . la documentado en DCVB i DAG. DECat la documenta en Roig pero no la
defmeix. SP 5975 stá llur consellar he fals brellar, per ma simplea he bestieha
creure les tant, car infestant me la priora, que -m.
bestiola/ Animal petit. SP 5349 Com bestiola - dix enfrenada, han enguanada a mi,
na trista.
betzar m. Figura animal de pedra a la qual s'atribuía virtut contra el veri. SP 13526 l
ffeta ni vista per alquimista; de general tinacal, bezaartfi, de tot veri guaridorfel;
manná del cel, maravello a.
beuratge m. Substancia que es beu. SP 1862 Lesfalses velles d' aquells vilatges certs
mals beuratges ffan hbmens beguen.
beuratjada f Beguda dolenta o molt estranya. SP 4629 Fferen li beure mil
beuratjades, prou malforjades.
beure 1. v. tr.f abs./pron. Ingerir un líquid o altra materia. SP 5079 No pensseu begua
dix ab grans crits llet deis meus pitsl Yo, novenqan. a. beure's les adives mod.
Mossegar-se la llengua, refrenar l'orgull, suportar pacientment un afront. No enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 2126 Haguí 'm begut ja les adives, a mi nocives al eos e
bossa. 2. v. abs. Teñir l'hábit de prendre begudes alcohóliques. la documentado en DCVB Í
DAG. SP 6613 Per qué t' encegues? Par massa begues, tantperts lo sest.
bevenda/ Substancia líquida per a beure. SP 8934 t desigosa que s' afollas fféu curt
lopas: prengué bevenda de una tenda no prou fornida.
bigamia / Situació legal de la persona que está casada simultániament amb dues
persones. SP 15519 tent, he certament vestit m' ifóra si la traydora de biguámia,
tal com la mia, tant no u vedas que m' ordenas.
billoner m. Defraudador que altera la moneda posant-hi una mésela de metalls
diferent de la que marca la llei. SP 13274 Aprés torna, rey, ab riguor; ffort, ab
viguor, los billones, ffalsos banqués, sacerdots vells, ab certs.
birla/' Peca de fusta o d'altra materia sólida, de vora un pam de llargária, tornejada,
amb la base mes ampia perqué puga aguantar-se dreta, i que serveix per a jugar, a.
jugar a birla col. Practicar el joc de bitles, que consisteix a posar dretes sis o mes
bitles, a certa distancia Tuna de l'altra, i tirar-los altres bastonets o boles procurant
tombar les bitles, i que mes en tomba, mes guanya. SP 3024 Per reduyr la,
juguava* birla sovent ab ella.
bisbat m. 1. Carree i dignitat de bisbe. SP 14017 e ben prop lo véu lo mal juheu,
major prelat del gran bisbat sois per lo guany en aquell any arrendador,. 2.
54
Territori sotmés a la jurisdicció d'un bisbe. SP 15327 e V altar ells s' adormiren;
dormintpartiren de sos bisbats; per Déu guiats mirablement, ells realment fferen V
o.
bisbe m. Prelat de l'Església, cap d'una diócesi. SP 3691 Bisbe sabe u: maná 7 vicari
ab son notari se desfregassen he.
biscaí -ina m. i f. Nadiu o habitant de Biscaia. SP 1071 Ab son decret, ffuy prest
vengut hen hun llaüt de viscayns.
bla blana adj. Fluix, que no oposa resistencia a la pressió. a. Hit bla col. SP 4092
Lo Hit volia, lia hon dormía, fflux, molí e bla, egual e pía. a.pa bla col. SP 14877
com dit ésjapa consagrat, pa enfornat, pa cuyt e bla.
blanc -a 1. adj. De color igual o aproximat al de la neu i la llet. SP 16043 Sa stola
duch, del rey enpresa, ais pits be stesa, blanca -b jerreta o terraceta ab flor de llir
a. mes blanc que neu col. Molt blanc. SP 10577 Mes que neu Mancha, rosa,
gesmir, he flor de llir. 2. adj. [cabells] Que s'han fet de color blanc, normalment a
conseqüéncia de l'edat. SP 1255 He fort batuda, ben calciguada he desliguada, en
blanchs cabells, deis peccats vells pas penitencia. 3. adj. De color molt mes ciar
que les altres coses de la mateixa especie. SP 8863 De pare blanch hauran fill
negre; de sá y alegre, de seny católich a. menjar blanc col. Dole fet amb llet,
sucre, fariña de mido i fariña d'arrós, bullit tot junt, que es pren quan está fred. la
documentado en DCVB, DAG i DECat. SP 10116 es grassa, llet e los ous, potatges, brous, lo
menjar blanch, ffan molta sanch, donchs, molt sement he moviment. 4. m. blanc
Part blanca d'un objecte. a. blanc de l'ull col. Part blanca del glóbul ocular. SP
511 Si en lo blanch de V hull té sanch y •/ vehen hom, algún queucom
blanquejar v. intr. Fer-se de color blanc. SP 2760 a! Desenbancau? Sech, flach
tornaul Podeu menjar? Ja- blanquejar V orta comenca.
blasfemar v. intr. Dir paraules que ofenen Déu. SP 12101 molt lo pregues he no 7
renegues d' ell despitant he blasfemant comfoll eretge.
blasmar v. abs. Parlar desfavorablement contra algú o alguna cosa, com a dolent. SP
4142 Sense blasmar ni difamar, Ufan prest dit cercas partit.
blasonar v. tr. Celebrar, manifestar els mérits d'algú. SP 43 Spill, llum e regla,
hómens aregla, dones blasona, lo llir corona; spines, carts, crema.
blau blava adj. De color igual o aproximat al del cel sense núvols. SP 472 Mostren
que volen lo qué no -ls plau: miren lo blau, compren de grana; volen magrana,
raym demanen.
blavejar v. intr. Aparéixer de color blau. SP 9661 s perdrás; si 7 crémor as, may
ciar flameja, tostems blaveja.
blavor/ Taca de color blau produída per colps. SP 5272 Preñen sospita si u hanfet
bruxes: en pits e cuxes blavós trobaven.
blet m. Nom donat a diverses plantes del generes Chenopodium, Amaranthus o
Mercurialis, que abunden al camp i s'utilitzen en la cuina. SP 961 Una semmana hi
mengí blets, cois e brotsfrets; prou ansalada, may carn cuynada.
b o / b o n b o n a adj. 1. Q u e té perfeCCiÓ e n l'orde moral. Pren la forma bo quan va darrere del substantiu
o sol, i la forma bon quan va davant deis substantiu que modifica. SP 15215 D' aqüestes ama lo que han
bo, no tot lo so que-nfa la gent, mas solament sola virtut. a de bon cor loe. adv. De
veritat. SP 15909 tots bategats, si héfals dit ja me 'npenit cert de bon cor. 2. Que
té perfecció en l'orde professional. SP 14298 Subtil manya, ell les temprá, com bon
armer temprá /' acer, ab aygua y sanch. 3. Que té perfecció dins el seu genere. SP
9547 Ab bon bastó veureu sovar, cap, brac trencar, croxir los ossos a com bons
55
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Rois
germans col. En bona harmonía. SP 4290 Jur vos, per Déu, qui vist aveu huy en
mes mans, com bons germans abdós viureu. a de bona casa pren bona brasa prov.
Indica que cal traure benefíci de les bones oportunitats. SP 6264 De bona casa
pren bona brasa, a fer bo i millor mod. Fer les millors coses que es poden. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 14623 ¿Al seu partir, quíy pot res dir? Per sol* amor
ffa bo y millor al plaer sen. 4. Encertat. SP 15152 mas foren poques! mares e
qoques de lley antigua, bo és te digua la veritat a a bon esme d'algú loe. adv. A
judici d'algú, al seu criteri. SP 4604 Quánt bort secret resta ledesme! A mon bon
esme, cert, dos millés de sous despés metges paguant. 5. Felic. SP 12335 jou
sancer, tots d' un voler he d' un consell, ffent bonparell a en bon pos vaja mod. En
pau descanse. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4326 Reboteguava, deya, rallava:
«Parays hoja, en bon pos vaja mon mort maritl D' ell hé parit yo tres veguades. 6.
Agradable. SP 8047 Ffa 'llls bon hoyr com elles ploren marits com moren a per
bona estrena loe. adv. Usat en sentit irónic, per castic. SP 3185 Per bona strena,
trobí gran festa, prou desonesta, no coneguda. a bon tempre col. Disposició per a
relaCÍOnar-Se s e x u a l m e n t . [ P ] No enregistrat en DCVB ni DAG. DECat només ni veu un lleuger matís sexual.
SP 8602 A dones dura tot V any bon tempre, mesclant hi sempre llur voluntan. 7.
Convenient. SP 902 Pensa sta nit ton bonpartit. 8. Apte, adequat a un objecte. SP
9657 Si -n fas penó, mes al maymó de les gualeres, bon vent no speres, ans les
perdras; si 7 cremaras, may ciar a bona má col. Habilitat per a fer una cosa, la
documentado en DCVB, DAG i DECat. SP 986 Ffuy caqador; cavolcador deis bons deis
régnes, bona má *n regnes, peu y sperons. a bon vent col. En l'ámbit mariner, vent
que permet que els vaixells avancen en la direcció volguda. SP 9657 Si -n fas penó,
mes al maymó de les gualeres, bon vent no speres, ans les perdras; si 7 cremaras,
may ciar. 9. Útil, válid. SP 7770 peu del folí; correns atzebres, llúdries, vebres,
hon bo ni bell sino lapell ais no s' i troba; depellés roba. 10. Molt, notable per la
seua magnitud o intensitat. SP 5883 Fféu se bon tall ella -n la gualta.
boc m. 1. Másele de la cabra. SP 9728 Hun boch adoren. 2. Usat com a insult, home
rústic o incapac del tráete social. SP 1094 Dix me: «Boc qull, tira 't avant.
boc m. Entrelligat de corretges, de corda o de fílferro, que posen al voltant de la boca
deis gossos perqué no mosseguen o deis équids perqué no mengen. SP 4420 m me
nomenava: axí -m menava com si fas guoq o portas boq.
boca/ 1. Obertura que l'home i molts animáis teñen a la part anterior superior del eos,
i que és per on els aliments entren en l'aparell digestiu. SP 1785 n compassats los
raigs exien; hulls, ñas parten, gran boca -b foch a. drap de boca col. Tovalló,
torcaboques. SP 2479 tenia ella, taqa -partada, sal no tocada, son drap de boca.
b. torearse la boca col. Passar un drap o alguna cosa semblant pels llavis i les
zones adjacents de la cara per netejar-los. SP 3546 sagrament sant de V altar, com
qui torear se vol la boca, la santa quoca se 'n trach sancera. c. cloure la boca col.
SP 10555 La boca -s clou a Carnestoltes. 2. Obertura per on entra o ix el que s'alca
en una bossa. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 7835 En bossa vella -sens (aneados,
ab boques dos- met son cabal; en lo foch, sal; ffoch en.
bocatge m. Inflamació de la mucosa de la boca. a. haver bocatge col. Patir la
inflamació de la mucosa de la boca. SP 5250 Toreé lo morro, agüé bocatge he
foch salvatge, nunca dormí.
bocí m. Part d'aliment que es posa d'una vegada dins la boca. [P] context moitfoseque no
permet una bona interpretació. SP 8895 He per bocins, si js miraran, s' afollaran si prest
no -n.
56
bocinada/ Colp pegat amb la má a la boca. SP 1200 roba, per les edats he volentats
tan variades, colps, bocinades.
boda/ Cerimónia i festa amb qué se solemnitza un matrimoni. SP 9899 ores; mullers
ni ñores, gendres, nebodes, casaments, bodes a.fer bodes col. Casar-se. SP 2209
Puix, ab llur tia ffiu escomesa - ffogint despesa - de bodes fer, en lo giner, de
matinada, pocha maynada, sois huyt.
bol m. Conjunt de xarxa per a pescar. SP 12415 , en Zebedeu, en son bateu o ñau, tot
sol, ab tot son bol, he la sposada en sa posada, he lo mantell de tercanell.
bolear v. tr. Vestir de bolquers un infant. SP 8982 i -ls lleva melich tallat, ben mal
lliguat, llavats, boicots he enconáis alguns ab mel, los mes abfel de les q.
bolic m. Conjunt de coses desordenades. SP 8803 , ffills animats, tots figuráis eos ab
melich, en hun bolich los avortá, he los contájutge comú, de hú en hú.
bollir v. tr. Coure dins aigua en ebullició. SP 918 Mare ne tia no m' acolliren, ni may
bollir en ordiper mi.
bolquer m. Peca quadrada per a embolicar el eos deis xiquets quan encara son petits i
no controlen les deposicions. SP 9134 d' un pa la llet no cobren, perqué s'
encobren los bolqués sullen, d' aygua los mullen, ffingint prou hixen he qu.
bombarda / Antiga peca d'artilleria, relativament curta i de boca molt ampia, que
tirava boles de pedra i de ferro de grans dimensions. SP 7838 boques dos met son
cabal; en lofoch, sal; ffoch en bombarda.
bondat/ Qualitat de bo en sentit moral. SP 4398 qü- al món se llig, mes n' i afigl
Tota maldat, poca bondat, al mal promtea, al bé perea a. per+poss.+bondat loe.
adv. Expressió usada per a implorar que algú faca alguna cosa. No documentat DCVB SP
5057 reguant: «d' aquest infant que -ns ha Déu dat, per ta bondat sies tú dida,
puys est fornida de llet tan bona.
bonea / Bondat en sentit moral. SP 6631 o és dona complida he provehida de
saviea, virtuts, bonea, he de seny ciar.
bonir 1. v. intr. Parlar amb irritació i d'una manera confusa. SP 3978 Si lá tocaven
qui prop li staven, de fet bonia. 2. v. tr. Rebutjar parlant amb irritació i d'una
manera confusa. No enregistrada en DCVB, DAG ¡ DECat. SP 1591 Altres neguaven, los huns
ploraven; altres bonien lo qué y sentien.
bony m. Tipus d'adorn de roba que usaven les dones en el segle XV. SP 2157 a,
Mistada pega, bell drap de coll, corda, trescoll, bonys e polseres, spill, orelleres,
crespina, trena, collar.
boquera / Portell obert en el marge que forma una séquia, per a donar eixida o
entrada a l'aigua. SP 14688 a, son camp eguala, ffa y cavallons ab alerons; obre
boqueres, clou talponeres del seu ribatge; sois poch mundatge.
bord -a 1. adj. Que ha nascut de pares no units en matrimoni. SP 11807 genes, ni
Dionís, tants de París teólechs grans; tres borts germans; ni •/ de Domas; Bernat,
Thomás, sant preyeador a. fill bord col. Fill o filia que ha nascut de pares no units
en matrimoni. SP 1604 Mas hun fill bort que •/ mort tenia, lá perseguía ffort
bravament. 2. m. i f Fill o filia que ha nascut de pares no units en matrimoni. SP
4602 Quánt bort secret resta ledesme! A mon bon esme, cert, dos. 3. adj. Que no fa
fruit o el fa dolent o petit. SP 13357 ant hi mes, per endolcir, asaborir amarguor
tanta de borda planta, llim, fem, e fanch de térra y sanch, ffets d' an a. planta
borda col. Planta que no está conreada. SP 13357 ant hi mes, per endolcir,
asaborir amarguor tanta de borda planta, llim, fem, e fanch de térra y sanch, ffets
d' an.
57
bordó m. Bastó llarg amb la parí inferior punxeguda, que els pelegrins portaven per
ajudar-se a caminar en els seus viatges. SP 12677 Casa segura, plasent e richa; lo
bordó y ficha a. ficar bordó en un lloc mod. Fer estada en un lloc. No enregistrat en
DCVB, DAG i DECat. SP 12677 Casa segura, plasent e richa; lo bordó y ficha.
bornar v. tr. Donar voltes. SP 4673 Per aparéncia se confessava, he no sessava que
no bornás he prest tornas al natural, qü- és inmortal.
bosc m. Lloc poblat de molts arbres, especialment els que no son fruiters ni de cultiu.
SP 13330 Comféu Nohé, triar volgué del bosch sarmens de gentils gens, poblé tot
llaych, poc del.
bossa/ 1. Saquet manual de tela, de pell, de malla d'argent o d'altra materia flexible,
dins el qual s'alcen coses petites, especialment diners. SP 538 Ffan de sa bossa
ampie crivell, arer, guarbell, fforca e pala. 2. Capital, conjunt de diners que
posseeix un individu o una comunitat. SP 3817 En Saraguossa buidí la bossa, tant
aturant a. buidar la bossa mod. Gastar-se algú tots els diners. No enregistrat en DCVB, DAG
ni DECat. SP 3817 En Saraguossa buidí la bossa, tant aturant.
bosseta/ Bossa petita. SP 4995 ramets, perfums, peuets, cordons, frasquetes, trenes,
bossetes, fflochs, agullés.
bossot m. Bossa gran. SP 1182 Parra bossot buyt la mamella.
bot1 m. Recipient format d'un cuiro de cabra o de xot, que, cosit i apegat serveix per a
contenir oli, vi o un altre líquid. SP 9377 d' om pie, lo cap mete? Rey de sanchs
glot, en lo pie bot, dix: "vullfartar he confitar.
bot2 m. Moviment rápid d'un eos cap amunt sense mes forca d'elevació que l'impuls
inicial, a del primer bot loe. adv. De seguida, immediatament. SP 4580 Del
primer bot, dret me n' aní he referí V acte tan vil al bon Boyl.
bota / Recipient de fusta de forma aproximadament cilindrica, amb les bases
formades per dues posts circulare i amb els costats composts de dogues corbades i
sólidament unides per cércols de fusta o de ferro, que serveix per a contenir vi o
altres líquids i té una cabuda variable. SP 1419 A set moriren! Ella fon presa he
nuha mesa dins huna bota ufer-se botes mod. Unflar els llavis en el moviment
precursor del plor, enrabiar-se. SP 2560 Si no -s llevaven per ella totes, s' ifeya
botes.
botellería/ Multitud de botelles. SP 7056 de museria! Camisería cert infinida, he,
sense mida, botellería; paniceria inenarable; cosa mirable, tantes hostill.
botí m. Conjunt d'armes, provisions i riqueses que els vencedors preñen ais vencuts.
SP 1819 ma presonera de gran finanqa, per ma quitanca he del botí quant lo partí
per parí dona.
botiga/ 1. Apotecaria. SP 13509 Botigua -nféu molt sumptuosa he cabalosa, richa,
fornida de. 2. Casa o habitado on es venen coses. SP 6936 llar han a comprar
capell de cap, camisa, drap, de la botigua.
botó m. botons Testicle. Usat en plural. SP 10141 Mulla -ls botons en ayguafreda.
bou m. Animal másele i adult de l'espécie Bos taurus, pertanyent a la familia deis
bóvids. SP 10043 Hidolatraren, bou adoraren.
boval m. Classe de raím de grans negres, grossos i sucosos, que fa el vi fluix. SP
13320 Planta tria stranya, pus sana, de muntalbana, boval, negrella, no
ferrandella ni monestrell, mallol novell.
bovalar m. Tros de térra tancat on pasturen els bous. SP 14396 Ho V an cregut: han
neperdut llur bovalar, en V amprivar prioritat; la salvetat enprats, pastu.
58
brac m. Cadascuna de les dues extremitats toráciques de l'ésser huma, des deis muscle
fins a la má. SP 4791 salt la qué -s dey ama: trenca 's la cama, lo cap e brag ab lo
cabag de les cotetes he vanovetes del fill tan car.
bracal m. Rec que condueix l'aigua de la séquia directament al camp que s'ha de
regar. SP 14666 parteix lafont tan ampia, qual Déu exampla per ñus, bragals,
conduyts, cañáis e cequioles, rolls e filióles, disti.
bracera/ Planta de la familia de les compostes (Centaurea áspera, típica deis marges
i deis prats secs mediterranis. SP 13402 Sischa, fenoll, évols, braceres, carts,
romagueres, canyota, gram, cúcua, faram, si y.
bram m. Crit molt fort, eixordador. a dir una cosa ab brams col. Cridar. SP 7906 l
Capitoli, ab malenpoli he avalot, a dir llur vot ab brams e crits.
bramar v. intr. Els animáis, fer brams, cridar. SP 9105 11 d' ovella, si moría ella, de
cabra mama, com cabro brama, corre, surt, salta; dreta, llis-, alta li naix la bany.
brandó m. Atxa de cera d'un sol ble. SP 2702 , Pardos, ab balls, alardos, cans e
cangons, ab molts brandons, ella tornava.
brasa 1. / Tros de llenya o d'altra materia redui't a l'estat de carbó ardent. SP 3632
Erases he foch, tot Ufa lloch a. donarse brasa mod. Afanyar-se, donar-se pressa.
la documentado en DCVB, DECat i DAG. SP 864 Com m' abexá tantost de casa, que -m donas
brasa, ben adregat, hunpeu calgat, altre descalg, gipó alfal. b. de bona casa pren
bona brasa prov. Refrany que indica que cal traure benefici de les bones
oportunitats. SP 6264 De bona casa pren bona brasa.
brau brava adj. Valent per a la lluita. SP 569 E mes se 'n clamen, temen e amen lo
brau, ardit, qui, per despit, ffort les malmena a. brau com toro col. Molt brau. SP
4384 yna, parda, treta d' albarda; muía de moro, brava com toro, ffalsa traydora,
repetnadora, desafrenada, desaveada. b. animal brau col. Animal salvatge. SP
13433 é sogres, ab ñores sues totes ser crues, descominals, braus animáis, de mal
e lleig he fer meneig, experiencia, c. no és tan brau lo lleó com pintat par prov.
Refrany que significa que les aparences enganyen i que una cosa o una persona que
semblava difícil, no ho és tant. SP 15914 si be -m murmure, que yo -Isfesfrau, car
no -s tan brau,ffer nifelló, cert lo lleó com pintat par.
bravament adv. Amb bravesa, amb ferocitat. SP 1607 s hun fill bort que •/ mort
tenia, lá perseguía ffort bravament.
bravea/ Condició de brau o feroc. SP 13362 térra y sanch, ffets d' animáis quatre
brutals: lleó, bravea, moltó, simplea, lluxuriar, porch, e traguar, bugia.
bravejar v. intr. Manifestar bravesa, ferocitat. SP 2594 Que fas seu negua,
porfidiega, cridant bravega, puga- la quinta.
brega/ Discordia manifestada violentament. SP 12667 real! Tir- a l' ostal d' aquella
•ntregua Verge sens bregua, humil, cortesa, sabent, entesa: ab gran mesura, deis o
a. moure brega col. Provocar discordia que es manifesta violentament. No documemat
DCVB SP 6663 a qué menys trona, qué menys llampegua, qué menys mou bregua,
qué menys fa tala, qual és menys mala, com l' agre vi. b. fer brega a algú col.
Barallar-se amb algú. No documentat DCVB SP 10432 ser infesta, contrariant he
rebeblant, a V hom fent bregua, d' axó n' allegua prescripció, possessió de fe
antigu.
breguejar v. intr./pron. Fer brega, barallar-se. SP 8589 May se 'n breguegen; Cert
temps de V any ab poch afany, llur másele spl.
59
brell m. Trampa en forma de filats o d'un tauló posat en fals, per a cacar animáis. SP
6584 En lofilat, llagos e brell, en lo costell, llexades plomes, pardais, colomes noy
t.
brellar v. intr. Parlar enganyosament. a. fals brellar col. SP 5973 Massa -m costa
llur consellar he fals brellar, per ma simplea he bestieha creure les tant, car infe.
bresca l.f Pa de cera format d'una multitud de cel-letes prismátiques hexagonals, que
les abelles fabriquen dins el rusc per depositar-hi la mel. SP 6202 viure sana la
jove plena, de llur colmena al temps la brescha, ans massa crescha, cové li tallen.
2. Cosa molt dolca. la documentado en DCVB i DAG. SP 6529 y hi donist; he coneguist que
la llur escha no t' era brescha ni canyamel, ans erafel, amarch donzell.
breu 1. adj. Que dura poc. SP 6415 Lo temps tant breu de pocha vida a mi convida
prengués muller sois per hav. 2. adv. Prompte, dins de poc de temps. SP 2044 Si u
avinguí, ara u sabreu: yo u diré breu a. en temps breu loe. adv. En poc de temps.
SP 5185 En temps fort breuffon regirada he capgirada: fféu se senyora. 3. m.
Albará que pengen al coll d'una persona o animal per curar-lo o preservar-lo d'un
mal. la documentado en DCVB i DAG. SP 4684 prometences ffer abstinences, llexar arreus;
nomines, breus, tot ho crema.
breument adv. Amb poca durada. SP 12923 rey Davit, en salms a scrit molt
llarguament, queucom breument, del dit desús.
breviari m. Llibre que conté totes les oracions que es diuen en les hores canóniques.
SP 5436 Lo Diornal he Breviari stan se -n V armari perqué no -ls fumen.
briá m. Erupció de vesícules a la superficie de la pell, que traspua un humor que en
assecar-se forma petites escates. SP 12216 , badallarás tú set badalls; perdrás set
calis he set brians quals en les mans tens e alspeus.
brida/ Fre i regnes que serveixen per a reteñir i guiar un cavall o muí. SP 16054 Ab
semblant brida, regnes e mos, de tot mon eos lafi n' ordene.
briós -osa adj. Coratjut, que no s'acovardeix. SP 2258 ové solempne festa!» Ella,
qui resta superbiosa, tota briosa los hulls regira.
brisa/ Conjunt de pellofes, rapa i pinyolada del raím premsat o trepitjat, al qual s'ha
llevat el most. SP 6348 Sense perca ella y muntá, bé n' aparta ffondo la brisa.
broc 1. m. Mugró. SP 9833 ex V amor en V amarguor d' acéver groch, qual en lo
broch de llus mamelles se posen elles quant los desmamen.
broc 2. m. Cosa en punta o objecte punxent. a.ferír de broc col. Colpir agudament.
SP 5605 Ffiren de broch, ben lluciades he simulades, sanies profetes.
broca/ 1. Instrument de punta que s'usava en la cuina i en la taula de menjar, per a
diferents usos. SP 2480 Tallar sens broca no consentía; ni menjaria carn del
mercat si hom penjat. 2. Aixada puntera, instrument per a picar pedra, que per una
banda té punta i per l'altra té tall. SP 14111 ssa nova, semblant a cova, tallat en
roqua, apich de broqua ffetper a si.
brocada / Tros de sarment amb dos o tres ulls, que deixen a un cep en podar-lo,
perqué cresca i done fruit en l'any següent. SP 13337 De cep corcat sarment
plantada, ni de brocada, ni d' esporguim, tart fa raym ni cabrerots a. metre en
brocades loe. adv. Podar un cep de manera que només hi queden dos o tres ulls,
perqué cresca i done fruit l'any següent. SP 13393 Puys, acotades, mes en
brocades he encanyá.
brocar v. intr. Ferir el cavall amb els esperons. SP 1914 Alt en sa gloria Déu ló
col-loque! Defet, yo broque ves ma ciutat a. brocar vers un lloc col. Partir cap a un
60
lloc a cavall. No documental en DCVB SP 1914 Alt en sa gloria Déu ló col-loque! De fet,
yo troque ves ma ciutat.
brocart m. Aforisme que resumeix una experiencia jurídica, axioma jurídic. Proposta de
correcció a DCVB. SP 10768 rt, obsció, segur, pots pendre; teñir, defendre com a
brocarts abdós les parís sens por defoch. SP 8035 V estil be scur he males arís,
íots son brocarts.
brocat m. Roba de seda teixida amb or o argent. SP 12982 i geni guerrera entorn
armada, la spasa -Igada, poli, brocat, carro daurai, alí, trihunfal, ceptre real,
coron-, an.
b rodadura/ Ornament, cosa que usada per a embellir. SP 10033 e carnes! Donchs,
no t' inflames per llurs pintures ni brodadures, ni -n faces déus, com los jueus,
nostres antichs.
brodar v. tr. 1. Ornamentar un teixit amb dibuixos fets amb passades d'agulla
enfilada. SP 196 Van haucant, deis llops fent cant, sonant ses trobes; broden les
robes he los frens dauren. 2. Afegir ornaments o detalls embellidors. SP 10014
Veus les brodades he divisades, coha tallada, crencha calada.
broet m. Diminutiu de brou, SP 8061 agola a Jacob ful, de hun conill o cabridetfféu
ne broet, ab qú* enguanápare y germá.
brogina/ Xarxa de pescar molt gran, la mes gran de totes. SP 8507 i y cuyda suor
de mort, sens may deport en si remira; brugina tira e cava mena; lo molí mena qui
•s diu de sanch, ca a. caminar a la brogina mod. Anar peí món tractant d'arreplegar
sense escrúpols tot el que es pot. [MP]. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 878 Demá
camina a la brogina. b. tirar la brogina col. Llancar la xarxa de pescar coneguda
com a brogina per pescar. SP 8507 i y cuyda suor de mort, sens may deport en si
remira; brugina tira e cava mena; lo molí mena qui-s diu de sanch, ca.
broginer m. Qui treballa arreplegant peix amb la brogina. SP 7440 dores, grans
robadores son d' entrados, de calados he bruginés.
brogit m. Successió confusa de sorolls. SP 4428 ué -m fartava me n' apartava, de
sentir crits, remos, brogits, he bregues braves, ab les esclaves que foren meues.
brollador m. Lloc d'on brolla l'aigua. SP 7802 rer; sens cap carrer o atzucach; he
sensfons lach he brollados; de volados, vidres, ampolles; grosses banbolles de.
broma/ Maledicencia, a. contar broma col. Dir maledicéncies. SP 2842 espita, /'
altra sospita, altra flastoma, conten prou broma.
b r o s s a / Acció provocativa. No enregistrat en DCVB, DAG, pero sí en DECat. a.fer brosses mod. Fer
aCCionS prOVOCativeS e n l ' a s p e c t e Sexual. No enregistrat en DCVB, DAG, pero sí en DECat. SP
5859 comfort s' estrenyen per no ser grosses! Ffer altres brosses de mes parenqa
ella comenqa.
brot m. 1. Branquilló tendré, recentment sorgit d'un borró. SP 15081 de gran valor
dona 'm planter he sementer, de bálsem brots Enguadí tots vinya -n plantam ;
sovint parlam he disc. 2. Ram o tros d'una planta, amb tulles o fruit. SP 13203 Ab
rams, verdura de les murieres, brots d' oliveres he altres arbres, molts d' aquells
barbres. a. brots freds col. Verdura sense cuinar. SP 962 Una semmana hi mengí
blets, cois e brots frets; prou ansalada, may carn cuynada.
brou m. Líquid en el qual s'han fet bullir certes substancies. SP 9322 estojas /' altra
mitat delfill cuynat begué 's lo brou? Ara de nou, en la Bretanya, mare tacanya d'
un ful molt.
61
bru m. Gris fose, que tira a negre. afer del verd bru mod. Donar entenent una cosa
per una altra. SP 5505 Del vert fan bru a /' abadessa: par -los revessa he vella
mala, si no -ls.
brúfol m. Búfal, especie de bou salvatge (Bubalus buffalus). SP 13808 rnfort domat
e mort, cantant donzella humil e bella; brúfol portant jou, dret Uaurant; anyell
rostit, tot enguolli.
bruixa / Dona a la qual s'atribueix un poder sobrenatural o mágic que li prové de
teñir pacte amb el dimoni. SP 5270 Preñen sospita si u han fet bruxes: en pits e
cuxes blavós trobaven.
b r u i x e l l a t -adaf. C r e m a t , SOCarrat. [ P ] 'Pasado con la bruza' [Ch]. 'Bru, grisenc' [MP]. Podría ser també un ús
metafóric: 'de I'aspecte d'un teixit de Brussel-les' o 'envoltat amb un teixit de BrusseHes'. SP 4465 Val Si hom
contava quants anys avia -lo cap tenia ja bruxellat, lofront ruat, he no paria- , no
li playa deis anys.
bruixelles / Classe de tela procedent de Brussel-les feta amb llana. Matís a DCVB. SP
2070 ts, vays, vervins, duays, percots, guonelles, anglés, bruxelles e bell domas.
bruneter m. Teixidor de bruneta, roba de llana tenyida, generalment de color fose. SP
2981 cier; sastre, draper he costurera, tapins, velera, lo brunater he confiter.
brut -a 1. m. Animal irracional. SP 10062 si guerra-t mena libidinosa he furiosa, com
fa -n lo brut. 2. adj. Contrari a la decencia en sentit moral. SP 10249 recontar
algunes coses, ab qué deposes tos moviments; bruts sentiments, ffolls apetits he vils
delits llexant en ter. 3. adj. Mancat de netedat. ia documentació en DCVB ¡ DAG, pero no en DECat.
SP 7786 Son oripell he brut estany; portes de bany, he de riu ñores.
brutal 1. adj. Que té vida irracional. SP 8577 Generalment los animáis que son
brutals ffan maravelles. 2. m. Animal irracional. SP 6754 No -s en la térra brutal
tanfer.
brutura/ Falta de netedat, en l'orde moral. SP 10804 De «Vel» brotura, res de
sutzura en eos, sperit, haver sentit sois hun.
buc m. Rusc o casera d'abelles. a. tallar bucs col. Tallar el rusc de les abelles per
poder extraure'n la mel. SP 9667 Qui talla buchs, si d' ell fum porta, d' abelles
morta cau la mitat.
budell m. Cadascuna de les porcions en qué es considera dividit el tub intestinal. SP
15628 dolent, vilá, com lo milá del tere any vell, per hun budell ja m' i calava, ja
m' acordava afort cadena.
buf int. Interjecció usada en oposició a xuf 'per a significar dues coses contraríes. SP
3031 Si responia, sois digués «buf», avia «xuf.
bufar 1. v. tr. Llancar aire sobre una cosa. SP 9765 Al foch los bufa. 2. v. intr.
ExpeHir amb forca Taire per la boca, vencent la resistencia deis llavis tancats. SP
8523 He bufantfort en safornal, ffüosofal pedra curable, orfetpot.
bugia/ Tipus de mona o simi molt abundant al nord de lAfrica. SP 1422 He closa
tota, ab companyia de serp, bogia hí d' un vell guall, lo riu avall lá cabugaren he lá
lia.
buidar v. tr. 1. Deixar buit un receptacle o un lloc, traient-ne alió que conté. SP 12897
Ffonpel costat hubert, buydat, com aquellpa qu- en Lleyda -sfa a. buidar la bossa
prov. Gastar-se algú tots els diners. SP 3817 En Saraguossa buidíla bossa, tant
aturant. 2. Traure alguna cosa de dins d'un receptacle o lloc. SP 15368 m troba
sent Aguostí aquell fadrí riba la mar, volent buydar V aygua -n hun clot li dix:
«Arlot, qué penses fer?». 3. Desallotjar la gent que hi ha en un lloc, fer-la fora. a.
62
Héctor Gonzálvez i Escolarte) Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roig
buidar defora col. SP 5730 Ffeta buydar la gent defora, ffingint que plora dix li
tancas, he q.
buit buida 1. adj. Que no conté res dins si. SP 7811 arbó; d' águila ploma, cascada
poma; ram de tavernes; buydes sistemes: res no retenen a. jugar en buit col. Jugar
a cartes sense teñir diners. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3022 guer, dant li
lloguer perqué do -Ifruyt, juguava -n buyt. a. mig buit col. Que encara conserva la
major part de la seua capacitat, perqué se n'ha omplit ben poca. SP 9620 Mes son
ventoses d' odre mig buyt, d' aygües conduyt. a. ser buit de col. No teñir. No enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 15033 te 'n despulla de tal calor, no -t faga por per esser
buyt de filis ofruyt sies vedat, ni ton curat te scomunique.
buitre m. Ocell carronyer de l'orde deis faloniformes, de la familia deis accipítrids
(Gyps fulvus), de coll un voltat d'un collar de plomes llargues, d'ales llargues i de
cua curta i arredonida. SP 13111 , ans lá lexava abandonada, acomanada a llops e
cans, buytres, milans, corps e voltós, per guardados.
búixola/ Instrument que serveix per a determinar direccions sobre la superficie de la
térra i consisteix essencialment en una barra imantada que gira al voltant d'un eix
vertical i assenyala el nord magnétic. a mirar la búixola col. SP 12642 Mira
sovent búxola, vent, compás e carta.
bull m. Agitació d'un liquid per la formació de bambolles de vapor que pugen a la
superficie i esclaten, produídes per 1'elevado de la temperatura fins a cert grau.
6343 Pie de verema era lo trull, al major bull he fortaleha.
bulla / Butla. 5932 deporten he mils conforten llur apetit he l' esperit, bulles
propicies, mas surreptícies, de cort obtenen.
bullicios -osa adj. Amic de gresca i tabola. SP 1191 Deis pus estranys, boliciosos he
occiosos, menys verguonyós he pus ronyós, pren c.
bunyoler -a m. if. Dona que fa o ven bunyols. SP 2983 La bunyolera he casquetera
tenien talles, seguons les.
burell 1. adj. De color fose, com de cendra, intermedi entre negre i blanc. SP 10495
tais, atzurat, altra, morat, les mes vermell, negre, burell, groch o tenat o alquenat.
2. m. Roba de llana i fil, basta i de color negre o fose, que s'usava per a fer hábits,
capots i cotes. SP 4069 Que desús vist cot e mantell de gros burell, roba jusana
de fina llana prima, ¡listada, vert,.
burgés -esa m. i f Persona de bona posició económica, que vivia a la ciutat i que
formava part de la classe social intermedia entre els nobles i els mercaders i
menestrals. SP 1527 son bon voler, lo grat e alt, abprou desalt del seu burgés, car
/' entrames bé 7 conegué.
burlar v. intr. i pron. Fer riota, riure's d'algú o d'alguna cosa. de+CR (indica la persona o cosa
objecte de burla). SP 1039 Dix que -s burlava. SP 2847 y afigien, ab molts envits, de
llus marits, he se 'n burlaven.
burlería / Paraules o accions burlesques. SP 5259 pella moltes madrines; mil
medicines, meneschalies he burleries! Unten he faxen, sovint desfaxen, refreden,
guasten.
b u t l a / Document oficial, especialment pontifici, en el qual s'estampava una marca
gravada en una peca redona de cera o de metall com a segell que n'acreditava
l'autenticitat. 5932 deporten he mils conforten llur apetit he /' esperit, bulles
propicies, mas surreptícies, de cort obtenen.
63
c
ca m. 1. Mamífer carnívor de la familia deis cánids (Canis familiaris), tingut en
domesticitat per l'home des deis temps prehistórics, animal molt inteHigent i fidel a
l'home, les varietats del qual difereixen molt entre si per la grandária, la forma, el
pelatge, el color, etc. SP 6743 Onsos fa lluyten; grues bailar; lo ca callar,
mostrant ab brag cobrar matrag he dir «al cau a. rabias ca col. Gos malalt de la
rabia. SP 7701 ranya -b tela, tova, mustela, vespa, alacrá he rabias cha; la
sanguonera, he vermenera, mosca, e grill, liebre, coni. 2. Usat com a insult,
sobretot contra moros i jueus, home menyspreable. SP 3624 Era divendres entorn
migdia: ella sabia lo perro chaffer la gala, en semblant ora.
cabal m. 1. Capital, quantitat de diners o d'altres béns que es posseeix. SP 7836 bossa
vella sens tancadós, ab boques dos met son cabal; en lo foch, sal; ffoch en
bombarda a. perdre cabal col. Perdre la riquesa o els béns que es teñen. SP 8280
lies malsanes, de ses quartanes o altre mal, pert son cabal: roba, dinés, no y basta
res. 2. Mota, quantitat deixada a interés o aplicada a un negoci. SP 12567 A la
final, guany e cabal, tot t' o dará, he ten será eternalment a. esmergar de bon cabal
mod. Fer una bona inversió. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3951 Certja *m tenia
per esposat, he be smersat de bon cabal.
cabalós -osa adj. Que manifesta riquesa. SP 13511 Botigua -nféu molt sumptuosa he
cabalosa, richa, fornida de infinida gran droguería, de.
cabás m. Recipient d'espart o de llata de palma, de forma ovalada amb les voreres
relativament baixes i amb dues anses, que serveix per a tenir-hi gra, per a traginar-
hi térra i per a altres usos análegs. SP 4792 é -s dey- ama: trenca 's la cama, lo cap
e brag ab lo cabag de les cotetes he vanovetes del fill tan car a. un gran cabás
d'una cosa loe. adv. Molta quantitat d'una cosa, gran nombre d'una cosa. SP 8877
tant indigest, hixen de sest; ffan ne sens brag, hun gran cabag; d' ells cap dins
pits; ermofrodits; altres sens se.
cabdal m. Principal, posat en primer lloc en l'orde d'importáncia. SP 11318 ns tot
perill; ffill e Senyor, sens entrenyor; senyor cabdal; águila tal vehent, volant, al cel
pujant.
cabdell m. Conjunt de fíl o de corda aplegat en forma mes o menys redona. SP 5890
Entre la porta he los grahons, axí redons ffets com capdell, resta 7 parell cridant
ajuda a. debanar un cabdell col. Desplegar un cabdell fins que en quede un fíl
llarg. SP 525 Axí-l debanen com hun capdell.
cabecatge m. Impost que es pagava sobre els caps de bestiar morts per al consum de
carn. SP 7251 al servey he valentía; per cortesía, de tot peatge he cabegatge,
morabatí, lá enfranquí lo rey seu, Pere, qual altp.
cabell m. cabells Cadascun deis péls que cobreixen el cap. Usat en plural SP 1255 fort
batuda, ben calciguada he desliguada, en blanchs cabells, deis peccats vells pas
64
penitencia a. pelar els cabells col. Arrancar-se els cabells en mostré extremada de
dolor, indignado, etc. SP 3383 Elles encara lo cap e cara se n' arrapaven, cabells
pelaven, com no moña, ans romanía lojove viu.
caber v. intr. 1. Poder ser contingut dins cert lloc o en alguna cosa. SP 16196 r ne
prés a mi: /' alt que hoy molt me plagué, mas no cabe en mon vexell. 2. Ser possible
o congruent una cosa amb una altra. SP 2902 En eretgia, rebeblió o tració, ella
sabes qué y cabes, cert no u celara, ans m' acusara. 3. Intervenir, teñir entrada en
algún tráete, deliberado, etc. SP 1140 Cabe y la dida.
cabestre m. Corda que per mitjá d'alguns nucs forma ramals en diferents direccions,
de manera que s'adapta al cap d'una bestia i serveix per a subjectar-la en haver-la de
menar o en tenir-la lligada. SP 13006 no en rocí mas en pollí no gens domat, ni
aveat a dur cabestre.
cabia/ Prostituta. SP 9348 ynafada deya 's Atedia , ffarta d' alguália com a gabia,
de malaltia Déu liferífflll, qui -n morí.
cabotejar v. intr. Moure sovint el cap, en senyal de desaprovació. SP 2073 Arungá 7
ñas, cabotejant he morrejant.
cabra/ Mamífer remugant doméstic [Copra hircus), de grandária semblant a l'ovella
pero mes lleuger i esvelt que aquesta, de pél curt i aspre, de banyes arquejades cap
arrere i de cua molt curta. SP 9104 Lo moltonet he ful d' ovella, si morta ella, de
cabra mama, com cabrá brama, corre, surt, salta; dreta, llis-.
cabrerot m. Ra'im que és mes tarda que els altres i queda sense collir al temps de la
veremada. SP 13340 tada, ni de brocada, ni d' esporguim, tart fa raym ni
cabrerots.
cabreta/ Diminutiu de cabra. SP 10332 D' una cabretaprés la coheta, llengua li 'n
féu.
cabridet m. Diminutiu de cabrit. SP 8060 Comféu cagóla aJacobfill, de hun conill
o cabridet fféu ne broet, ab qü-enguanápare y germá.
cabrit m. Nadó de la cabra des que naix fins que el desmamen. SP 9317 Ina, viuda
juhia, migfill cohia en ast, partit com a cabrit, perqué 7 menjás, he qu- estojas V
altra mitat d.
cabro m. Másele adult de la cabra. SP 9105 he ful d' ovella, si morta ella, de cabra
mama, com cabro brama, corre, surt, salta; dreta, llis-, alta li naix l.
cabrú -una adj. Propi de les cabres. SP 5222 et grassa, blava, cerosa, he /' altr-
ayguosa, altra, cabruna.
CabuSSar V. tr. T i r a r d e Cap d i n s l ' a i g u a . la documentado en DCVB. En DECat la documentado és previa.
SP 1425 a de serp, bogia hí d' un vell guall, lo riu avall lá cabugaren he lá
llangaren.
c a c a / 1. Persecució d'animals terrestres o voladors per a agafar-los o matar-los. SP
5527 Donen li caga com cans a liebre, o li fon rebre en brou o vi qualque ve a.
donar caga a algú col. Perseguir, acacar. SP 5527 Donen li caga com cans a
liebre, o Ufan rebre en brou o vi qualque ve. 2. Animáis cacats o que es tracta de
cacar. SP 215 He tresnochant, van aguaytant una tal caga, qual, qui lá caga, pren
mala Hebra, vibra, culebra hef.
cacador -a m. if Qui es dedica a la caca. SP 983 Ffuy cagador; cavalcador deis bons
deis regnes, bona má -n regnes,.
cacar 1. v. tr. Perseguir animáis terrestres o voladors per matar-los o agafar-los. SP
347 y amar, ans desamar; may inquirir ni perseguir; james cagar; menys abragar
ffoch inmortal, d' infern portal: dones d. 2. Matar o agafar animáis terrestres o
65
Héctor Gonzálvez i Escolan» ____DicciongrideV<<Espilh> de Jaume Rgig
voladors. SP 216 tresnochant, van aguaytant una tal caga, qual, qui la caga, pren
mala Hebra, vibra, culebra hefebraguda, no cone.
cacefaton m. Cacofonía. SP 8043 He varions, cacefatons gentils e vils, de stits
subtils, saben ben dir.
cada adj. Anteposat a un nom individual o col-lectiu, expressa totsels objectes
homogenis indicáis per aquest nom, pero presos separadament un de laltre. ¿r
4703 ada, era temprada cercar les vetles, ermites, ceñes, cada disapte.
cadella/ Femella del gos. SP 9151 Chica mamant una donzella, Uet de cadella, que
vomitava menjar tornava, hó Uet de truga, enfan. ,
cadena 1 . / Lligam format d'anelles o altres peces mes o menys closes, enllacades o
articulades cadascuna amb les immediates i que serveix per a lugar i subjectar algu.
SP 15631 per hun budellja m' i calava, ja m'acordava afort cadena. 2. f Lligam
d'anelles de metall que serveix per a adornar o subjectar una joia. SP 2J6U
polseres, spill, orelleres, crespina, trena, collar, cadena, coral e Hambre, aloes,
ambre, prou atzebeja, clauer,. r \ A
cadernera/ Ocell granívor de la familia deis fringíHids (Carduelis carduelis), de L¿
centímetres, de plomatge molt vistos de color castany ciar, la cara amb una taca
vermella, blancs els costats del cap, negra la parí posterior, les ales negres amb una
banda groga i cua negra amb taques blanques, molt apreciat com a ocell de gabia
peí seu cant. SP 5196 evá 's la brida, la regna -s cala, torna s ququala e
ccid-CTHcrcí
cadira/ Seient amb respatler per a una sola persona. SP 11693 Déu eternal, ffill seu,
lá miraprop sa cadira.
caf int. En combinado amb baf, dues coses oposades, que es diuen per rer-se el
contrari mútuament. SP 3034 Si deya «baf», tantost lo «gqf» al cap sentía. ^
caganiu adj. Petit i escafít. SP 2777 Hun eos tan bell, alt com plango, ab hun bego
chich, caguaniu, sech, renadiu, fflach, setmesí, avar, mesquí, menja.
caga-poquico m. Home covard o pusil-lánime. SP 2782 renadiu, fflach, setmesí,^
avar, mesquí, menja bonico, cagua poquico, sart, mirmidó, pus ver capo, so
•mparellada.
cagar v. tr. Embrutar un Uoc evacuant el ventre. SP 5119 guastás aquest meu eos, he
sentaplos tota la nit, he chagüe •/ ////, pix- ais costats, si tal pensáis e u acordau.
caiguda/ 1. Pérdua d'equilibri d'un eos fins a pegar en térra o en una cosa que el
detinga. SP 5893 La llur cayguda, donant rahó de mal grahó, ell la s cobri. ¿.
Pecat, davallada moral. SP 12457 No -s desespere com Cahim, Judes, per tes
caygudes V anima tua.
caixa / Receptacle d'una certa grandária, de forma rectangular o quadrada,
generalment de fusta amb fons i tapa claváis i destinada a alear i transportar tota
mena d'objectes. SP 5453 e retrets, sostres secrets he caves baxes; tancar en
caxes, portar en males, ffermar escales; tirar esportes, rexes a. timo de capea col.
Timó que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins les
dues cordes lligades ais caps de la canya del timó i que serveixen per a manejar-lo i
fer-lo funcionar. SP 12641 Gira •/ guovern, fferma e baxa timons ae •
caixó m. Caixa relativament petita per a alcar-hi alguna cosa. SP 3064 Lo seu caxo
pie d' ampolletes hi scudelletes he barralets, ab mil pot. •> A \ + <?P
c a l a / Supositori que s'introdueix en el recte per facilitar l'evacuació del ventre. ¿r
4633 En banys, huntures he faxadures, perfums e cales, ulceres males U
concriaren, he li causaren salt de ven.
66
calador m. Qui cala les xarxes, qui les llanca a l'aigua. SP 7439 Les peixcadores,
grans robadores son d' entrados, de calados he bruginés.
calar 1. v. tr. Abaixar, fer passar a un nivell mes baix. SP 3539 dit: en la capella que
és molt bella de sent Miguel, calat lo vel ella -s confessa ab mala fressa a. calarse
la regna col. Afluixar la regna. NO documentat DCVB SP 5194 ivia! Puys fon parida,
lleva 's la brida, la regna *s cala, torna 's ququala e cadernera. b. calar la crenxa
col. Fer-se la crenxa. SP 10017 eus les brodades he divisades, coha tallada,
crencha calada fflns a les celles. c. calar el poní col. Baixar un poní Uevadís. SP
11866 Es segur pont; molt prest se cala. d. pedra calar col. Pedra calcinosa. SP
13791 ns ans reprovada, puys paredada, ffeta -ngular; pedra calar, sens mans
tallada, he declarada per Daniel, del rey cru. 2. v. tr. Inclinar, dirigir cap avall. SP
14035 balayts, batent se -ls pits, barbes pelant, los caps calant, trits se 'n
tornaren. 3. v. intr. Navegar prop de la costa. SP 8553 ferré, en qué s' aferré no -s
pot trobar, ¿qui y deu calar ni vol sorgir? Ffogir, fogir a veles plenes de tais seré.
4. v. intr. Mesurar la fondária que té un punt de la mar o d'un riu per comprovar si
és navegable amb una embarcado determinada. SP 12652 Cala primer, com fa
nauxer ben atentat. 5. v. tr. Menjar-se, engolir. SP 1550 Com se 'n calas una gran
tassa ell begué 'n massa , lo fort dormir ff 6. v. pron. calar-se Humiliar-se,
acatxar-se. SP 15629 , vila, com lo milá del tere any vell, per hun budell ja m' i
calava, ja m' acordava a fort cadena.
calb -a adj. Que no té cabells o els té molt escassos. SP 15289 Ta testa calba, puys és
ja V alba, volrá dormir: vidl me 'n partir.
c a l e / Oxid de calci, substancia blanca lleugera, cáustica, que, en contacte de l'aigua,
s'hidrata amb despreniment de calor. SP 6044 secret, a part, met en V orina
cendra, fariña, oli, calq, llet, algún ququet chich del forment.
calca/ Peca de vestit que cobreix el peu i la cama, ajustant-se al contorn d'aquesta.
Usat normaiment en plural SP 2169 inta, crencher, stoig, guavinets, guants, ventallets,
calces, tapins ab escarpins de vellut blau, mig cofre y a. calces fluixes col. Calces
que no están ben ajustades al eos. SP 2384 dinari: sens pus pensar i, carnes e
cuxes, les calces fluxes, tot se n'omplia.
calcar v. tr. Portar en els peus una peca d'indumentária. SP 2750 ' i husa sonar
llahut, he lo vellut de tripa groch, e colgar gochpus alt lo dret.
calcatrís m. Cocodril. SP 7706 , he vermenera, mosca, e grill, liebre, conil, drach,
calcatriq, tir, basalís, vibra parida he cantárida; la onsapa.
calcigar v. tr. 1. Posar el peu damunt una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s'hi. SP
15537 ch entrar ab ses donzelles: claustra, capelles, quánt calciguaren tot ho
¡lavaren he fort ragueren; ells may ixquere. 2. Esclafar o xafar una cosa amb el
peu. SP 1253 He fort batuda, ben calciguada he desliguada, en blanchs cabells,
deis peccats vel. 3. Oprimir, humiliar o deshonrar. SP 7200 t nequíssima,
morischa stranya, puys tota Spanya ffon calciguada he dissipada: fféu -ho na
Cava, la qual criava lo r.
cald -a 1. adj. Calent. SP 3926 uadora: «qui massa -s cuyta, crua, mal cuyta, o
massa calda ab qué se scalda, pren la vianda. 2. m. Calor, escalfor. SP 1 11560
sense peccat, ell a -cceptat: mórt, fam e sét, sentir calt, freí, colps, batiment, son,
cansament.
calent -a adj. 1. Que sent o comunica calor. SP 1564 , ohint los píos, veren lo eos
stés e jahent, un tant calent, mas ja flnat a. Hit calent col. SP 590 Lo Hit calent
volen d' estiu; no mllls plau caliu en lo giner. 2. Que té febre. SP 4742 Com só
67
dolenta! Trop me calenta! Si no vomite, tantost m' enfite. 3. Que sent excitació
sexual. SP 4297 Defet,. lá víuprou rebedora he passadora, ffuy -ne calent.
caler v. intr. Ser necessari. sempre acompanyat de no. SP 8488 No y cal res dir! Eli vol morir
com lleoner.
calfar-se v. pron. Esdevenir calent, adquirir calor. SP 8542 veles, carta, guovern? En
foch d' infern ¿qui -s vol calfar, dins en lofarprop Mongibell, /' Estranguol, vell
bol.
calitat/ Qualitat o calitat.
caliu 1. Brases que romanen després d'apagar la flama d'un foc i que es cobreixen de
cendra perqué es conserven sense extingir-se del tot. SP 3605 irablement, pus
resplandent he semblant víu, entre •/ caliu no socarrat SP 3605 irablement, pus
resplandent he semblant víu, entre 7 caliu no socarrat.
cali m. Duresa que es forma en les mans, genolls, peus o altres parts del eos, per efecte
de la pressió o peí frec insistent d'un eos estrany. SP 12215 hulls obrirás,
badallarás tú set badalls; perdrás set calis he set brians quals en les mans tens e
ais peus.
callar v. intr. 1. Estar en silenci. SP 2362 Aprés rallava, si yo callava, no responent,
deya: «dolent! Só mdiablada o só orada. 2. No dir res sobre un assumpte. de+cR
(indica l'assumpte sobre el qual no es diu res). SP 10424 Del part Calla -qui calla 'torgua- íí. qui
calla atorga prov. Si algú no contesta a una pregunta o una acusació, vol dir que,
tácitament, la reconeix com a vertadera. SP 10424 Del part calla - qui calla
•torgua-.
calónia f. Document, crida o proclama peí qual s'estableix una multa, amb les
condicions de pagament. SP 13064 Ha oblidats déu manaments, he los tants cents
bans o calónies he cerimónies.
calor 1. / calors Sensació produ'ída per l'elevació de la temperatura, usat en plural. SP
8331 quant fa lo freí; he ventallet de tres colós per les calos; aygües, mosquets,
perfums, peuets ab que bé olen. l.f. Ardor produ'ída per la passió amorosa. SP
8840 a: totes han llübricha V afecció, per passió he gran calor. 3. / Afecte,
estima. SP 244 Baltasar Bou, per lo qué -m mou ta molt- amor he gran calor de
nebot car, ló vulldrecar.
calumniar v. abs. Acusar falsament i maliciosament. SP 10685 t vanes festes,
detraccions, maldicions, contaminant, calumpniant en trones, setges; dient eretges,
mals.
calze m. Copa sagrada deis sacrificis hebreus. SP 14304 Bé lo barranch, fflum e
torrent, passá bevent, cálzer e guot, rey sacerdot Melchisedech.
cama l.f. La part del eos compresa entre el genoll i el peu. SP 2383 odia quant li
venia son ordinari: sens pus pensar i, carnes e cuxes, les calces fluxes, tot se n'
omplia 2. f Cadascuna de les dues extremitats inferiors del eos huma. SP 4790
Fféu ne bell salí la qué -s dey ama: trenca 's la cama, lo cap e braq ab lo cabag de
les cotetes he. a. carnes tortes col. Carnes arquejades. SP 9194 contret, ventrut;
per mal socors, trencat, potros he carnes tortes.
cambal m. Peca de cuiro o de metall per a cobrir la cama. SP 2743 t cavalcau tort en
la sella! Ffa -u la scarsella o curt cambal? Sonau tabal o cornamusa? També s' i
husa sonar llahut,.
cambra/ Habitació destinada a dormir-hi una o algunes persones. SP 5958 /• ora de
port enport hí d' ort en ort, de cambra -n cambra, ffins a V Alfambra tan profanada
qu- és en Granada; a.
68
cambrer -a m. if. Servent que té al seu carree el servei de la cambra. SP 15655 Sois
hun cambrer, hun escuder he comprador, coch, pastador, tres me ser.
cambreta / Diminutiu de cambra. SP 2497 En la cambreta, ffoguer, olleta, ast hi
tenia: allí -s cohia sense c.
camell m. Mamífer remugant de la familia deis camélids (Camelus dromedarius), de
dimensions grans, de eos robust, amb un gep dorsal, de potes llargues i primes i de
coll llarg, fort i flexible. SP 13181 Lo prom Abram molt rich e vell, muía, camell
ab daurat fre, no palafré ni dromedari, ell cavalcar i a. voler passar camell per
eos d'agulla prov. Expressió que vol dir intentar fer una cosa molt difícil,
pronunciada per Jesús en una de les paráboles. SP 8495 Per eos d' águila o portal
vell vol pas camell
camelot m. Teixit de llana mesclada amb pél de camell o de cabra. SP 1181 b plechs
com mancha, ab semblant pell com terqanell o chamellot.
camí m. 1. Espai apte per a transitar-hi. SP 3304 de fet anaren veure -l penjat, poch
apartat del gran camí a. camíferrat col. Camí enfortit amb pedrés, com solien ser
els camins de gran tránsit i que unien localitats importants. SP 1330 hun troter, ab
prou dinés, ell me trames ben arreat, camí ferrat, per Tarraguona a Barcelona, b.
camí francés col. Via per la qual transitaven en territori peninsular els pelegrins
vinguts de Franca que anaven a Compostel-la. SP 1385 Aquí prenguí camí francés.
c. pendre camí col. Adrecar-se cap a un lloc per un camí determinat. SP 1385
Aquí prenguí camí francés, d. camí menys ferrat mai fon errat prov. Refrany que
expressa que els camins mes transitáis i els que es consideren oficiáis solen ser mes
llargs que les dreceres poc transitades. SP 12662 Lo menys ferrat may fon errat. e.
camí reial col. Camí ampie i capac per a carruatges, la construcció i conservació
del qual corre a carree de l'Estat. SP 12664 Dexa •/ real! tir* a V ostal d' aquella
•ntregua Verge sens bregua. 2. Espai que recorre un eos movent-se d'un lloc a un
altre. SP 2320 Ffan son camí a. anar camí de col. Adrecar-se a un lloc. No enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 5471 t, ffent cavalcades; he les vesprades d' aguost, anar
camí de mar a la banyada; en la tornada, minyonegant, venir ju. b.
fer+(poss.)+camí col. Caminar, recorrer espai en certa direcció. SP 6152 Mes, fent
camí, com malahí Déu la flguera, per no fruytera ni teñir figu. SP 2320 Ffan son
camí. 3. Acte de caminar. SP 3821 Tirí camí a. girar camí col. Canviar de
direcció. SP 3635 Cegua per yra, lo camí gira ves la mesquita. b. tirar camí col.
Comencar a caminar, prendre i seguir una direcció. SP 3821 Tirí camí. 4. Mitjá,
m a n e r a d ' o b r a r p e r o b t e n i r Un r e s u l t a t . la documentado en DAG i no enregistrada en DAG. SP
8747 Ab gran saber na Nohemí mostrá -l camí, temps e bon- ora, a Rut, sa ñora,
cóm concebria, cert, s a. mostrar el camí d'una cosa col. Ensenyar com es fa una
cosa, com s'obté. SP 8747 Ab gran saber na Nohemí mostrá -l camí, temps e bon-
ora, a Rut, sa ñora, cóm concebria, cert, s.
caminant m. i f Qui va de camí. SP 10650 Pels seus guerrera, defenedora he
protectora ais caminans he batallans; guanfanonera, portant bandera depur ar.
caminar v. intr. 1. Anar de camí, viatjar d'un lloc a un altre. SP 1850 Per mes
jornades, ffent matinades he curt diñar, per caminar cuytadament, molt cautament,
entre Guascunya he Catalu a. caminar a la brogina mod. Anar peí món tractant
d'arreplegar sense escrúpols tot el que es pot. [MP] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
878 Demá camina a la brogina. Moure's fent passes. SP 3872 Puys, caminant he
rominant qué fer deuria, he cóm viuria sense desto.
69
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roig;
C a m i n e r - a m. if. C a m i n a n t . No enregistrat en femení en DCVB i no enregistrat en DAG. SP 15775 Agllé

gran art lo caminer de sa mullerpartint lo eos: cascú bon tros deis trips. SP 11277
casada, prenys no cansada; grossa, llaugera, prenys, caminera.
camisa / l . Peca de vestit interior, generalment de tela prima i de forma folgada, que
arriba des del coll fins a mes avall de la cintura. SP 2399 Mig any vestía una
camisa de sa divisa gentil brodada, tota clapada de roges flos. 2. Hábit, manera
característica d'actuar. SP 9810 , cunyada, aconpanyada ab quisque sia, la
reveSSia ¿S llur camisa. 3 . R e g l a , m e n s t m a c i Ó . No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. a.
purgar la camisa col. Menstruar, teñir la menstruació. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat.
SP 4736 Dix: «sent me llassa! Hun mes mepassaja ma camisa de bona guisa he
prou purguí.
camisol m. Peca de vestit que es duia posada directament damunt del eos. SP 15676
sus la llenya, he de stamenya tinch los llangols, los camisols d' aspre celici.
camp m. 1. Espai pía i descobert, limitat per a un ús determinat. SP 8386 En lo camp
dos perdrá lo eos perqué les creu he tempta Déu a. camp dos col. Espai voltat de
barreres on es feien les justes i tornejos. SP 8386 En lo camp dos perdrá lo eos
perqué les creu he tempta Déu. 2. Espai de térra plana destinat a cultiu de
sembradura o d'arbres fruiters. SP 14685 mou abjou e relia, ab sa trugella, exada,
pala, son camp eguala, ffa y cavallons ab alerons; obre boqueres, clou. 3. La part
llisa d'un escut heráldic damunt la qual destaca el dibuix. SP 7273 Is soles
pintades, no gens mesclades ab lo passat; lo camp daurat, vermels bastons sobre
•Is cantons d' or coronat. 4. Espai extens de térra plana que hi ha fora d'una
població. ia documentado en DCVB, DECat ni DAG. a. camp ras col. Camp sense arbres ni
ondulacions. SP 7311 antichperfer castich d' un órreu cas en lo camp ras deya 's
Rovella; ara s' apella hí se nomena la Magdalena.
campana/ Instrument de metall, semblant a un vas cilíndric amb la boca mes ampia,
que está suspés boca per avall i sona per percussió d'un brac móbil que té en el seu
interior o d'un martell exterior. SP 3746 chsportant llum en les mans; los senys
sonans he les campanes sens mans humanes pels campanas.
campanar m. Torre o extrem superior d'una església, on están coHocades les
campanes. SP 7235 perqué -s salvas que se 'n pujas, per repicar, al campanar de
sent Vicent.
campejar v. tr. Guerrejar en el camp. SP 7227 sima, tota de rech, en va s' estech,
com V asetgá he campegá tant temps sobr ella, rey de Castella ab son poder.
canal m. of. Conducte allargat, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix
per a dur l'aigua o altre líquid d'una part a l'altra. SP 14667 ampia, qual Déu
exampla per rius, bracals, conduyts, cañáis e cequioles, rolls e filióles, distilladós e
brollados.
cananeu -a m. if. Nadiu o propi de Canaan, regió i poblé antics bíblics. SP 12022 La
cananeha, no de Judeha, mas de Sidbnia ab querimónia, porf.
canari -aria m. if. Esclau provinent de les ules Canáries. Proposta de correcció a DCVB. SP
1086 De hun canari o catiu strany, de hun tacany, no -nfera menys.
canceMar v. tr. AnuHar un document, invalidar-lo. SP 10519 d' un instrument,
gráci- avent ffonja quitat, he cancellat, en lo notal, V original antich contráete a.
cancellar un contráete col. Anublar un acord legal entre dues o mes persones,
invalidar-lo. SP 10522 quitat, he cancellat, en lo notal, V original antich contráete
70
canceller -a m. if Oficial que tenia el carree de llegir, corregir i subsignar els escrits
del rei. SP 11848 Iqada, alt exalgada, sus ells, Senyora, ordenadora he
cancellera.
cáncer m. Tumor maligne, a. teñir cáncer col. Patir un tumor maligne. SP 6038 l de
neulella, en la mamella no hulcerat mas comengat cáncer teñir.
caneó/ 1. Composició en vers, generalment de temática amorosa, que es canta o és
apta per a posar-se en música. SP 2701 mpanyada de Fabres, Pardos, ab balls,
alardos, cans e canqons, ab molts brandons, ella tornava a. dir cangó col.
Pronunciar una composició en vers que es canta o és apta per a posar-se en música.
SP 15766 Per dir cansó, tambor sonar, massa cuytar, primer exir, béfén morir. 2.
epetició insistent de paraules o idees que arriben a molestar. SP 2722 nt
empachades ni agreujades tais com yo só!» Semblant cangó deya, y pijós: «D'
uymés, a vos, no us val corona.
candel m. Tipus de blat o forment que fa la fariña i el pa molt blancs i és apreciat com
el mes fi. a. forment candel col. Tipus de blat o forment que fa la fariña i el pa
molt blancs i és apreciat com el mes fi. SP 12884 rtut, pa de salut, pa -ngelical, pa
divinal, jforment candel.
candeler m. Canelobre. SP 2461 Com, enfitada, sola sopas, e -s menejás lo candeler
ffon V escuder dins lo rebost, no vingué tosí ca.
candelera/ Caixa que servia principalment per a estotjar cándeles. SP 3589 uéfeya
-creh que no y veya- , fféu gran foguera; la candelera mes sus enmig.
canea/ Hacanea, cavall petit i vigorós, mes gran que l'haca normal, encara que no tan
gran com el cavall ordinari. SP 1843 Cortesamentprenguí comiat, ben encavalcat,
ab cinch canehes, ab mes lliurehes a la francesa, tots gent cortesa.
canej adora / Qui s'encarrega d'emblanquir la roba. SP 2990 De /' ordidor he
texidora, canejadora ni vanover, ni perpunter, de lli comprat, cuytnif
canejar v. tr. Netejar la roba i fer-la tornar blanca. SP 14227 Com llana Mancha,
promet tornar he canejar les asírosles, per Ysayes.
canella / Cilindre o prisma de cera, de séu, d'esperma de balena o d'altra materia
grassa, amb un ble que li passa per enmig de dalt a baix, i que serveix per a
encendre's i fer claror. SP 2465 /' escuder dins lo rebost, no vingué tosí - caych la
canella.
canelobre m. Utensili consistent en un peu o columna que té bracos que sostenen
verticalment una o mes cándeles. SP 10628 Set llums li teñen set canalobres: set
cares obres, proximals, pies, en los set dies,.
canonge m. Membre del capítol d'una església, catedral o coHegiata. SP 3108 u ne
parella! Lo magnifich en Guaderich lo de Soler, canonge ver, doctor llegiste, gran
canoniste oficial, tragué l.
canónic -a adj. Auténtic. SP 8790 fon o no, apbcrif par V anglés en ciar té qu- és
canónicha aquella crónicha.
canoniste m. Qui professa el dret canónic o en té coneixement especial. SP 3110
erich lo de Soler, canonge ver, doctor llegiste, gran canoniste oficial, tragué lo mal
de casa mi a.
canonitzar v. tr. Declarar solemnement sant. SP 15142 vérgens, fadrínes, monges,
beguines, poques casades, canonizades per papa santes, sibilles tantes, Déu.
cansament m. Sensació de fatiga. SP 11561 , fam e set, sentir calt, fret, colps,
batiment, son, cansament; suar, tossir, parlar, scopir, riure, plorar; no ign.
71
cansar 1. v. pron. cansar-se Deixar, parar de fer una acció. de+CR (¡ndica racció que es deixa de
fer). SP 7754 baralla, ffa 'lis allevar, he malmesclar; nunca se 'n cansa! Mes son
balansa de carnicer, he de barquer retorgut rem. 2. v. pron. cansar-se Perdre
forceS p e r 1'eXCés d'aCtivitat. de+CR (indica alió que fa que es perden les forces). SP 9287 Cotn Se 'n
cansaven, pus no podien, no li playen, ffeya 'lis matar, a can. 3. v. tr. Privar de
forces o fer disminuir les forces d'algú per excés d'activitat. de+CR (indica alio que priva de
forces). SP 6719 Per son servir, doma y amansa, carregua, cansa de castells grans
los orifans. 4. v. tr. Molestar per la duració excessiva d'una cosa, la documentado en
DCVB, DAG ni DECat. SP 9794 s curant del llur acost, qui passa tost he tant V om
cansa! Llur amistansa, afecció, dilecció, treva y amor, sens o.
cansat -ada adj. Que sent cansament o fatiga. de+CR (indica ia causa del cansament). SP 4422
Vell avangat, yo ja cansat de tempestáis he malvestats, perqué -mfartava me n' ap.
cant m. Sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. SP 5380
ilogi, qui conta 7 vogi que/a la luna, canta la una cant pus plazent.
cantal m. Pedra de grossária variable, pero difícil de manejar. SP 10089 He d' un
cantal te fes capgal; llangols d' ortigues, ab qué t' abrigues.
cantar 1. v. tr. i abs. Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses
de la veu. SP 5379 ligó del martilogi, qui conta 7 vogi que/a la luna, canta la una
cant pus plazent. SP 3777 vestir a missa dir del sagrament, solempnament; adés
cantant, adés plorant, per la Oferta ell no concerta ni vi ni a. cantar missa col.
Celebrar missa solemne, donant entonació musical a certs passatges. SP 7958 Al
sort sermona he missa canta. 2. v. intr. Emetre, un animal, el seu so característic,
especialment els ocells. a. cantar un gall o una gallina col. Emetre, un gall o una
gallina, el so característic. SP 3320 cuyts ocells, presents tots ells, ressucitaren he
alt cantaren guallina y guall. 3. m. Caneó, conjunt de frases pronunciades amb
modulacions de la veu. SP 5391 Cascuna torga a V orde 7 ñas!» Semblants cantas
totes los ohen, ab Amén clohen llur bon acort.
cantárida / Insecte coleópter d'un verd brillant (Lytta vesicatoria), que, sec i
p o l v o r i t z a t , S'usa COm a V e s i c a t o r í . la documentado en DCVB. No enregistrat en DAG. Sí en DECat en
Roig. SP 7709 onil, drach, calcatrig, tir, basalis, vibra parida he cantárida; la onsa
parda, he leoparda, lloba, lleona; la escur.
canterella / Canter amb broc. SP 14589 qui d' una massa ne fa terraga, olla,
scudella, plat, canterella, morter, llibrell, gentil vexell, lleig, com se vol.
cántic m. Cant solemne o elevat. a. Cántics Cantáis col. Cántic deis cántics, llibre de
l'Antic Testament. SP 11135 iu, Déu inspirant, yo profetant los bells dictáis
Cántichs Cantats.
cantíplora/ Atuell usat per a refrescar l'aigua. SP 7789 Son cantiplores, grunyents
poliges, hubertes ciges, pintat carner.
cantitat / Nombre o porció major o menor d'una cosa. SP 9358 Tots ab des trais
esquarterar fféu, e matar gran cantitat a. gran cantitat col. Molta porció d'una
cosa. SP 8770 reconceben dos, set, huyt, tres, en moltes mes grans cantitats
multiplicáis.
cantó 1. m. Aresta de l'angle ixent que formen dues cares contigües d'un eos poliédric,
especialment d'un edifici. SP 7843 arrá n' anfeta Artús trompeta he companyons,
per los cantons crida real, he general pública veu del secret seu a. moure cantons
mod. Matar les hores situant-se en els encreuaments deis carrers, tafanejant o a
l'aguait deis qui passen. [MP] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 199 Mouen cantons,
girant redons. 2. Cadascun deis quatre paraHelograms que se sitúen en els vértexs
72
d'un escut i que teñen una dimensió d'un tere de Famplária i un tere de ralearía de
l'escut. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 7275 lo passat; lo camp daurat, vermels
bastons sobre-ls cantons d' or coronat.
cantor -a m. if Persona que canta. SP 8559 Ffalses cantores, a tots encanten, qui no
s' espanten del llur moral!.
canvi m. Document amb el qual es mana pagar a una tercera persona una quantitat de
diners. SP 1266 reu se descobriren he li s' obriren moltes banbolles; cambis,
fodolíes he violaris, preus e salaris deis artesans.
canviar v. tr. 1. Posar una cosa o persona en el lloc o condicions d'una altra. ab+CR (indica
la cosa o persona per la qual se substitueix la que es canvia). SP 9211 Prest despulla 11 he Cambia '11
ab altre viu. 2. Posar en diferent manera de la que abans tenia. SP 6302 Si li
paran, cambian sort a. canviar sort col. Modificar la quantitat amb qué es guanya
o es perd en el joc de daus. SP 6302 Si li paran, cambian sort. 3. Donar a algú
alguna cosa i rebre d'ell una altra cosa com a equivalent. SP 12404 Ffuig, com
Maten, del teloneu de campviar.
canya / Planta perenne i rizomatosa de la familia de les gramínies (Arundo donax),
forta i de gran desenvolupament, de fulles ampies i flors agrupades en panícula
terminal. SP 6163 Com canya vana, pbpul, xop, álber, olm, vern e sálzer, quifruyt
n.
canyamel/ Gramínia exótica (Saccharum offleinarum) de qué s'extreu el sucre. SP
6530 ; he coneguist que la llur escha no t' era brescha ni canyamel, ans era fel,
amarch donzell.
canyella / Escorca brunenca i aromática del canyeller emprada principalment en
confitería i també com a aromatitzant en perfumería. SP 10950 orient ffins al
ponent, ab la sabor, sitan olor de tal canyella, sarment novella, de bálsem planta.
canyelló m. Confit lleuger que dins té un trosset de canyella o de confitura de poncir.
SP 2676 fresch molí citronat, carabagat, prou gingebrons, he canyellons, ffin
tartuguat, hí caponat en lletovari.
canyota / Mala herba de la familia de les gramínies (Sorghum halepensé), comuna a
les ierres cultivades, de panícula groguenca o vermellosa i fulles amb un nervi
medial blanc molt ixent. SP 13404 Sischa, fenoll, évols, braceres, carts,
romagueres, canyota, gram, cúcua, faram, si y naxeran no y crexeran.
caos m. Lloc de gran confusió. SP 14099 ym dexant he tots los mals, perpetuáis
abitados en lo cahós, totstemps penant.
cap m. 1. Part superior del eos de l'home, i anterior de la majoria d'animals, en la qual
está el cervell i els principáis órgans de la sensació. SP 14629 aygua o gracia ab
eficacia, tant com ne cap en lo seu cap a. calar el cap col. Abaixar el cap, acotar-lo
per causa de tristesa. 1 14035 t, esbalayts, batent se *ls pits, barbes pelant, los
caps calant, trits se 'n tornaren, b. obrir el cap col. Fer una ferida sagnant al cap.
SP 3042 sesperable de millorar, de pijorar essent yo cert, lo cap hubert,
enfastigat, molt enugat, mudí d' estil: ffiu codic. c. arraparse el cap col. Fer
mostres extremades de dolor, rabia o aflicció passant amb forca les ungles peí cap.
SP 3381 Elles encara lo cap e cara se n' arrapaven, cabells pelaven, com no
moria, ans. d. torbar el cap col. Marejar, causar mal de cap. SP 4256 No vol cosir,
car prest exorba, perqué •/ cap torba; ni debanar, per no sullar mans de saliva,
ffilosa s. e. cobrir-se el cap col. Tapar-se el cap amb un capell o una peca semblant
de roba. SP 5748 Lo prom segut, lo cap se cobre, f. del cap avall loe. adv. Tot,
completament. SP 5995 Del cap avall anau polida he ben guarnida, g. capell de
73
cap col. Peca de roba per a cobrir el cap. SP 6934 Per mortallar han a comprar
capell de cap, camisa, drap, de la botigua. h. tallar lo cap a algú col. Executar-lo
separant-li el cap de la resta del eos amb una destral, una espasa o qualsevol altre
instrument tallant. SP 12801 Talla lo cap del duch inich, mus que Judich. 2. Parí
superior del eos de l'home, considerada com a residencia del pensament. SP 14629
aygua o gracia ab eficacia, tant com ne cap en lo seu cap. 3. El personatge
principal d'una empresa, ocupació o coHectivitat. SP 13960 Crida '11: «Senyor!»
Dimas lladró, centuria, hú cap de cent, dix: «verament, Ffill de Déu és!» Pilat,
francés. 4. La parí mes alta d'una cosa. SP 1620 He viva treta, duta -n carreta
ffora •/ raval, al cap d' un pal no guayre baix, obrat com haix, mesa la roda per. 5.
La parí anterior, per on comenca una cosa. SP 4897 Puys despenjada, jorn de cap
d' anyffon, en mal guany, ffora sagrat tosí sotenat aque a cap d'any col. Dia en
qué comenca l'any. SP 4897 Puys despenjada, jorn de cap d' anyjfon, en mal
guany, ffora sagrat tost soterrat aque. 6. La part final, per on acaba una cosa, a al
cap de loe. adv. Finalment, a la fí. SP 8755 Al cap, gahent ab talpertret, agüé n'
Obet. a el cap del món col. El lloc mes llunyá de la térra. SP 13990 Nacions
stranyes del cap del món, ffins hon se pon lo sol tots jorns, vent tais contorns, t. 7.
Extrem, part per on comenca o acaba una cosa. SP 7799 per ceguo fet: ffir cascun
tretffora-l terrer; sens cap carrer o atzucach; he sensfons lach he brollados;.
c a p a / Peca de roba d'abric, llarga des del coll fins prop del peus, oberta per davant i
sense mánegues. SP 9853 sfan a tot vehí, híprovehí Calixte papa, vestint la capa
d' apostalat: vent asolat he ja -s perdia de dia -n dia l.
capbreu m. Inventan o apuntament d'un reconeixement de drets, especialment
emfitéutics, per a evitar prescripcions. SP 10489 Té capbreuades totes arreu en
son capbreu a sens no cert.
capbreuar v. tr. Posar en capbreu. SP 2918 De fet capbreua tots mos sensals
perpetuáis, he los movents.
capcal m. Coixí de Hit. SP 10089 He d' un cantal tefes capqal; llancols d' ortigues,
ab qué t' abrigues; muller.
capell m. 1. Peca que serveix per a cobrir el cap. SP 6934 Per mortallar han a
comprar capell de cap, camisa, drap, de la botigua. 2. Capoll, embolic de seda que
el cuc de seda segrega i dins el qual el cuc es converteix en papallona. SP 134 Lo
sirguant flach del meu cervellffa son capell minve, so til: romp li 's lofü hepert lo
sest; ordix.
capella / Recinte lateral d'una església, dedicat a contenir un altar i retaule de
determinat titular. SP 4018 ien; abdós venien al conbreguar davant V altar de la
capella.
capella m. Clergue que té ordes majors, preveré en general. SP 1145 oni, fféu
matrimoni o esposalles, sens encartalles ni capella.
capgirar v. tr. Girar de dalt a baix, posar al revés o de manera molt diferent de la que
tenia abans. SP 5187 En temps fort breu ffon regirada he capgirada: fféu se
senyora.
capida/ Vel blanc que posen al cap del xiquet després de batejar-lo i que poc després
sol passar a propietat de l'alt personal de la parroquia. SP 379 no y val babtisme,
mes exorcisme, llum, sal, capida, qué de llur vida divís se 'nfaga.
capitá m. Qui té el comandament d'un exércit o d'un estol de gent. SP 13646 qual ell
planta, deis seus criats, dotze triats, fféu capitans.
74
capitanejar v. tr. Comandar, exercir autoritat com a caporal. SP 6712 Millas armats
capitanejo, he patroneja castells e naus.
capitanessa / Capitana, dona que acabdilla gent. SP 10240 de sola huna Mare
comuna he primicera, major clauera, capitanessa he alcaydessa de Parahís, per
ton avís, hi.
capitell m. Moble format per una barra horitzontal sostinguda per quatre potes, i que,
en combinació amb un altre d'igual, serveix de suport per a sostenir una taula, una
caixa, un Hit o altra cosa. SP 13671 os leonets, dotze chiquéis, d' orfi, molt bells,
per capitells al meu real alt sitial.
capítol m. Comunitat de canonges d'una catedral o coHegiata. SP 3715 ajustáis los
quatre stats, hómens de títols, los dos capítols, religions, nobles barons he
cavallés, los.
caplleuta/ Fianca donada per algú perqué un reu no siga tingut pres. SP 1241 Deu
fermar vendes e fer caplleutes; paguar los deutes que •/ marit deu a. a caplleuta
loe. adv. Amb confianca, amb bona fe. SP 144 Que a capleuta soplich, exorte, lo
qué reporte he tinch emprés sia r.
capó m. Animal castrat, especialment el pollastre capat de petit per a engreixar-lo. SP
2784 , menja bonico, caguapoquico, sart, mirmidó, pus ver capó, só •mparellada.
capolar v. tr. Tallar a trossets petits. SP 1690 Deis qué y venien, allí bevien, alguns
mataven; carn capolaven, ffeyen pastells.
caponat v. tr. Home o animal castrat. SP 7074 , ab quantes claus eren tancades he
ben guardades per caponáis.
capsa/ Receptacle de cartó, llanda, fusta o altra materia, de dimensions relativament
petites, amb una tapa solta o agafada, que serveix per a transportar o estotjar
diferents objectes. SP 2853 man dretal», «Quí té V anell?», «Do us est ramell!»
Capsa -b comandes, ab ses demandes, hun arbre y cant ocell don.
captar 1. v. tr. Obtenir, guanyar-se amb suavitat una cosa. a. captar benevolencia
col. Guanyar-se la inclinació favorable de la voluntat d'algú. SP 11886 ab llur bell
stil ni eloqüéncia, benivoléncia mils no captaren; ne impetraren, del rey Davit, ais
llus marit efill. 2. v. abs. Demanar almoina. SP 937 demá us n' ireu vos a captar.
captivitat/ Condició, estat de captiu. SP 1205 rcha, puys que mal cercha dinés
primes, ha volgut mes captivitat que libertat; llangat riquea, cercat pobrea, lunya.
caquexia / Estat de consumpció orgánica produít per una extrema desnutrició. No
documentat en DCVB. No enregistrat en DAG. Documentat en DECat, en Roig. SP 12007 Tais discrasies he
chachechies, llanguós aguudes, si t' i ajudes, poras curar, si.
car1 conj. Introdueix una proposició en qué es dona la causa d'alló que es diu en la
proposició anterior o en la següent. SP 6295 com ha senyor? Com d' un traydor d'
ell vos guardan, car abfals dau lo marit jugua.
Car - a adj. 1 . Q u e i n s p i r a g r a n a f e c t e O e s t i m a c i ó . També s'usa acompanyant un substantiu amb ñinció
de vocatiu SP 4795 ab lo cabag de les cotetes he vanovetes delfill tan car. SP 16128
Yo, car nebot, t' é sois rescrit que -m par profit: mel e mantegua a. car fill col.
Expressió amb qué es fa referencia a un fill remarcant l'amor o estima que se li té.
SP 5074 Lo car fill meu cert menys ló vén que sifos orba, cuquella. 2. adj. Que té
un preu elevat. SP 5183 Ella que trihe, ffaga cercar, mercat o car, al cárrech seu.
cara l.f. Part anterior del cap de l'home i deis animáis superiors. SP 5050 de mili no
dessenblant, ans tot semblant ha mi -n la cara a. torcer la cara col. Fer moviments
de la cara que expressen dolor, rabia, etc. SP 3200 Torcent la cara, prés una vara,
mou tots de bregua. b. arraparse la cara col. Fer mostres extremades de dolor,
75
rabia o aflicció passant amb forca les ungles per la cara. SP 3381 Elles encara lo
cap e cara se rí arrapaven, cabells pe laven, com no moría, ans. c. anar de cara
col. Aproximar-se a un lloc amb la part anterior del eos cap avant. SP 13823 al
portat al collper dos guardegadós -lo cristiá de caray va; juheu, de squena.
carabassa/ 1. Fruit de la carabassera, que s'usa en l'alimentació de les persones i en
la del bestiar. SP 5497 Bé lo joch juguen de passa passa: de carabaga ne fan
sistella, del cel, paella, he de V hom, moga 2. Recipient per a líquids, de forma
semblant a una carabassa vinatera. SP 948 No portan taga ni carabaga, barga,
cerró? En hun porro aygna beureu, ffoch, sal. a. no poder beure en carabassa
d'una cosa mod. No poder creure una cosa, NO enregistrat en DCVB, DAO ni DECat. SP 4275
Es cosa bona: ¿voleu la veure? No -n podeu beure en carabaga! Aquesta -braga
huy los majos; deis regidos sereu par.
carabassat m. Confitura feta de carabassa bullida amb sucre. SP 2674 Ffeya fer
fresen molt citronat, carabagat, prou gingebrons, he canyellons, ffin tartuguat.
C a r a m e l l a / C r i a t u r a d a , COSa pOC Seriosa. No enregistrada en DCVB, pero sí en DECat. SP 6485 ,
no hajes por, obre 7 teu cor he les or elles! Grans car amelles son estes tues.
carament adv. 1. De manera afectuosa. SP 1918 Ffuy acceptat per monparent molt
carament, ab gran plaer. 2. Amb gran interés. SP 13893 Molt carament, de tots
peccats ffets e innats ellféu ajust.
caramida / Imant. SP 9128 Ffemta de rata, chinges mengant, cristall portant o
caramida.
carassa/ Cara figurada, de cartó o d'altra materia, que es posa davant la cara de carn
per dissimular-la o donar-li un aspecte grotesc. SP 10047 Tú no adores ses
alcandores ni ses lliguaces, per ses caraces ni lluent pell, menys peí cervell; no te
'n tribules.
caravela / Embarcació petita, rápida i lleugera, de popa plana i d'una sol coberta, de
buc relativament curt, ampie i molt alt, amb castell elevat a proa i a popa i amb tres
arbres armats de veles llatines o quadrades. SP 8538 o squivafferir les roques ab
semblants coques, naus, caraveles, sens rems e veles, carta, guovern? Enfoch d'
infer.
carbó m. Substancia sólida, lleugera, negra, combustible, que s'obté destiHant o
cremant incompletament llenya o altres matéries orgániques. SP 3592 Aprés afig
llenyay carbó.
carbonada/ Caliu, conjunt de carbons encesos. SP 1896 i dava -ntendre , lleva 's
encendre la matinada gran carbonada.
carceller m. Guardia de la presó. SP 3136 Com carceller, prés me tenia.
carcre m. Lloc on están tancats els presos. SP 3431 V endemá comoviment de molta
gent, per una presa en cargre mesa, hon era stada tres anys toncada adulterant a.
metre en cargre col. Tancar en la presó. SP 9755 tés enguana he les profana, ffins
que son preses, en cargre meses a mal llur grat.
card m. Planta herbácia i perenne de la familia de les compostes (Cynara
cardunculus), similar a la carxofera i espinosa, la qual és cultivada per les seues
arrels i per les penques o pecíols foliars, blancs i comestibles quan son tendres, i en
ocasions també com a ornamental. SP 45 hdmens aregla, dones blasona, lo llir
corona; spines, carts, crema.
cardó m. Card de la familia de les dipsacácies (Dipsacus fullonum o D. silvestris), que
sovint fa mes d'l metre d'alcada, de fulles oposades i connades i capítols oblongs,
que es fa en ambients ruderals humits i que antigament havia estat cultivat perqué
76
els capítols secs s'empraven per a cardar la llana. SP 7426 naveguans en les
gualeres, son grans parieres, ab lo cardó he llarch sermó.
caritat/ Amor a Déu, i al proísme per amor de Déu. SP 71 s per sguart seu; he mon
proysme per Déu Altisme, tal caritat he voluntat desíg aver, per a Déu fer servey
algú a.per caritat loe. adv. SP 4227 Per qo us avís, per caritat.
caritatiu -iva adj. Que fa caritat o que és propi de la caritat. SP 81 axí amichs com
enemichs, bon atjutori, tot meritori, caritatiu.
carn/ 1. Els músculs de l'ésser huma i deis animáis (per oposició ais ossos i a la pell).
SP 9551 veureu sovar, cap, braq trencar, croxir los ossos; la carn a mossos d'
anques tallar; stopa liguar grossos moxells a. de carn i os loe. adj. D'esséncia
humana. SP 11339 Parí ver Cos de carn hí d' os. 2. Les parts musculars deis
animáis o de les persones, considerades com a aliment. SP 5228 sois d' ansalada,
alls e formatge, molt tart potatge, carn algún dia; sana vivía, criava sans sos filis
d' abans. 3. La part corporal de l'ésser huma, per oposició a esperit. SP 10134 Mas,
ab desayre, ta carn castigua com enemigua. 4. El cos huma com a residencia de la
concupiscencia sexual, i un deis tres enemics de l'ánima, juntament amb el dimoni i
el món. SP 12440 Si del fossat ffet tan fondable per lo diable, món, carn -antichs
tres enemichs- no -tpots retraure, he t' ifa.
carnal adj. 1. Fet de carn. SP 5619 Angeliqual és /' om carnal, de carn exint, en carn
vivint, he no tonbat cohinquina. 2. Lligat amb parentesc de consanguinitat. a. fill
carnal col. Fill nascut d'un pare i una mare, per oposició a fill adoptat o fi.ll
adoptiu. SP 11514 De cor V ama ab gran temor, com Déu, Senyor he fill carnal,
seu natural. 3. Propi del temps en qué es pot menjar carn, és a dir, quan no és
Quaresma. SP 4103 va taula bastida he benfassida, no quaresmal, mas de carnal.
carner m. Bossa per a dur-hi comestibles. Segons DECat, potser ací té el sentit de 'cementen'. SP 7792
antiplores, grunyents poliges, hubertes ciges, pintat carner.
carnestoltes / Els tres dies que precedeixen immediatament el Dimecres de Cendra,
en qué comenca la Quaresma. SP 10556 La boca -s clon a Carnestoltes.
carnisser -a m. i f Persona que té per ofici matar i vendré carn de bestiar. SP 6557
Hí donchs, ja tries? ¿Axí u volsfer? Lo carnicer qü- és necligent, qui va sovent al
bestiar per bous t a. ser balanqa de carnisser mod. Ser una cosa molt poc fiable. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 7756 he mal mesclar; nunca se 'n cansa! Mes son
balansa de carnicer, he de barquer retorqut rem.
carnisseria/ Lloc on es talla i ven la carn deis caps de bestiar. SP 7354 Allí matex lá
volch matar he deguollar; carnicería, peixeateria s' avalotá.
carree m. Obligado pecuniaria. SP 5184 Ella que trihe, ffaqa cercar, mercat o car, al
cárrech seu.
cárrega / Alió de qué una persona o cosa és carregada. SP 13056 ns cascavells,
pitral, ransal, boq e dogual; llamada cárregua, la sobrecárregua: bagues, civelles,
guarrots, armell a. portar cárrega col. Dur pes. SP 13008 Anava-n destre; may
porta cárregua, ffeltre ni márregua sobre los rebbles.
carregar v. tr. 1. Fer que una persona o cosa suporte una cosa feixuga damunt. SP
6719 Per son servir, doma y amansa, cárregua, cansa de castells grans los orifans
a. carregar-se ab tot+poss.+seny mod. Pensar molt bé una cosa. No enregistrat en DCVB,
DAG ni DECat. SP 3225 Eli si cárregua ab tot son seny, pusfort lá streny, diu: «hixea
tost. 2. Apuntar en el llibre de comptes alió que algú deu. No documentada en DCVB. NO
enregistrada en DAG. SP 2113 sensals quitáis, ffictes, cuberts, a cort oferts, mal
carreguats; deutes paguats sens camellar.
11
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roí?
carrer m. Espai transitable situat entre dues rengleres de cases. SP 3336 me 'n venia,
víu fort peleha dins hun-aldea: en hun carrer, marit, muller viu emplazar, ffort
acusar qu-adulterav a. llaurar els carrers mod. Freqüentar molt els carrers, fer una
Vida d i s s o l u t a . [ P ] En Covarrubias trobem 'desempedrar las calles', frase que s'aplica ais enamoráis, que passen molt
pels carrers segons els encárrecs de les seues estimades. SP 198 LOS Carrés llauren. b . Cttrrer SeHS CCip
col. Carrer que no té eixida. SP 7799 ceguo fet: ffir cascun tretffora 7 terrer; sens
cap carrer o atzucach; he sensfons lach he brollados; de volados.
carrera 1. / Carrer de població. SP 2609 b ses companyes, he manllevades hí
repleguades per la carrera, no sens faldera, passant per Llonga, ab huna monga
no a. anar carrera col. Fer camí, avancar. SP 6222 Ajuda -t' i: mena les cois si
viure vols, hirás carrera, b. mudar carrera mod. Canviar la manera de comportar-
se. No enregistrat en DCVB, DAG n¡ DECat. SP 12627 Puys coneguda has llur manera, muda
carrera: llexa 7 camí llur, serpentí, tan espinos he verinós.
carreta / Carro de llanca, que és estirat per dos animáis, especialment dos bous. SP
1618 He viva treta, duta -n carreta ffora 7 raval, al cap d' un pal no guayre baix,
obrat.
carro m. Vehicle format per fustes horitzontals amb baranes o sense, muntades
damunt dues rodes i prove'ides d'un espigó o dos bracos per a enganxar-hi un o mes
animáis que l'estiren, i serveix per al transport de persones i de coses que son
especialment feixugues o voluminoses. SP 12983 uerrera entorn armada, la spasa
•Iqada, poli, brocat, carro daurat, alt, trihunfal, ceptre real, coron-, anell.
carta/ 1. Paper escrit. SP 15322 ant Martí, tanbé Frontíffon al de Marta -llegint la
carta de celebrar, sobre /' altar ells s' adormir en a. fer carta d'una cosa col.
Informar per escrit d'una cosa. SP 3700 Relació, carta liferen del que pogueren
un tant mirar, b. carta de celebrar col. Text per a fer la missa. SP 15322 ant
Martí, tanbé Frontíffon al de Marta -llegint la carta de celebrar, sobre V altar ells
s' adormiren;. 2. Paper escrit en qué es reflecteix el contráete de boda. SP 12683
Caries camella de ta -ncartada. 3. Paper escrit i dirigit a algú per a comunicar-li
alguna cosa. SP 3700 Relació, carta liferen del qué pogueren un tant mirar. 4.
Mapa, full on hi ha dibuixada la configuració geográfica d'un territori determinat;
principalment, la carta de navegar, en la qual s'indiquen els accidents de les costes
marítimes i altres detalls que permeten orientar la navegació. SP 12644 Mira sovent
búxola, vent, compás e carta a. girar carta col. Canviar de comportament. [P] No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 9544 Ffolles yrades, si carta giren pus fort los firen
he sens rahó.
cartell m. 1. Full manuscrit o imprés que s'exposa a lloc visible per a anunciar o
comunicar alguna cosa al públic. SP 14772 tiu, caritatiu qui sperará he ferm
creurá aquells cartells qui, pels mantells al ruch posats he pels. 2. Document legal,
especialment un plec de condicions. SP 3091 mellada no sé per qui molt ló y
grahí , ab llarch cartell posa 'm libell ffort de repudi.
cas m. 1. Acció o esdeveniment succeít o que se suposa succeít, entre molts que
podrien ocórrer. SP 7310 la porta del mur antich -per fer castich d'un órreu cas-
en lo camp ras deya 's Rovella; ara s' apella hí se nome. 2. Casualitat. a. per cas
loe. adv. Per casualitat, casualment. SP 2590 Per cas, trobí tot en laplegua.
casa / 1. Edifici que serveix d'habitatge a les persones. SP 6644 tolleradora,
ordenadora, queucom enrosa, en abundosa casa fornida, pero regida per lo marit.
2. L'edifici o departament d'edifici que ocupa algú amb la seua familia. SP 15606
namorat, ab llur bon grat, cinta ma spasa, torní 'm a casa hon huy yo stich en pau,
78
vos dich a. en casa mia loe. adv. Dins de l'edifici que ocupa algú amb la seua
familia. SP 2814 En casa mia, si no junyien, o no corrien toros per. 3. Cambra o
departament d'un edifici. SP 4152 Ffon se 'n añada casa lloguar al Bovalar deis
aguostins, entre -ls beguins he s. 4. Familia. SP 6255 Dix la roncera de la
tornera: «Volenter picha! En casa richa a y qué partir a. de bona casa, pren bona
brasa prov. Indica que cal traure benefici de les bones oportunitats. SP 6265 De
bona casa pren bona brasa.
casament 1. m. Acte de casar o de casar-se, de contraure o de fer contraure
matrimoni. SP 4221 No ignorau que 7 casament és sagrament per Déu manat he
ordenat dins Parays a. cloure casament col. Realitzar un casament, concretar-lo.
SP 1231 Gran dot lá moul Eli, peí dot, clou casament negre. b.fer casament col.
Casar, unir en matrimoni. SP 6800 sta querella tots lá saber en; no s' obstingueren
ffer casament tots follament.
casar v. intr./pron. Unir-se en matrimoni. SP 1119 Ja per mal astre s' era casada!
Véu se posada en libertat; gran eretat he senyoria to a mes val casar que cremar
prov. Indica que el casament és el millor remei si no es pot contenir el desig sexual.
[P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 10178 Com dix sent Pau, mes val casar que no
cremar.
casat -ada adj. Que está unit en matrimoni. SP 15811 h Moysés, ab Fineés he
vencedós, per ser tudós de les casades viudes portades madianites: cert infinites les
violade.
cascall m. Planta de la familia de les papaverácies. SP 9139 Si tot lósfall, ¡quánts ab
cascall per fer dormir, lósfan morir o -Isfan dements! No t.
cascar v. tr. 1. Colpejar una part del eos, produir-li contusió. SP 1063 La squena
•usades be li casca, he lá tanca en son castell. 2. Colpejar la fruita i produir-li un
comencament de podridura. SP 7809 nbolles de molí qabó; ffum de carbó; d'
águila ploma, cascada poma; rom de tavernes; buydes sistemes: res no retene.
cascavell m. Boleta buida, de metall, que dins té una altra boleta que actúa a manera
de batall i produeix un so agut de campaneta. SP 13053 tra guarda; sens bast,
albarda, collar, tifells; sens cascavells, pitra!, ransal, boq e dogual; llamada
cárregua,.
cascú/cascun -una 1. pron. Cada persona. SP 8781 ells dits e infants, nats tants
germans de Guodofré -cascú naxqué ab son collar. SP 15344 del qué lluny feyen
he tan ciar veyen, los desplagué, cascun agüé enuig hun tant. 2. adj. Cada persona
O COSa. Només amb la forma cascun en masculí i cascuna en femení. SP 10099 Reb CaSCUH any SügnieS
dues. SP 2375 Moltm' enujava cascuna nit.
caser -a m. if. Persona a qui li agrada estar a sa casa. SP 575 -llsfa dur bena han per
valent, he per dolent lo bon caser.
caseta/ Diminutiu de casa. SP 7364 Per fer esmena de semblant vida, repenedida,
dins la caseta de paréis feta, hifon tancada, emparedada, sola reclus.
casi adv. No del tot, pero faltant-hi poc. SP 13066 Vench casi nua per culpa sua he
tant obús.
casqueta/ Panellet de pasta farcida de confitura. SP 1014 11 hom femení, ffet d'
alfaní he d' orelletes, quere, casquetes, he viciat, tot malcriat, ffet a son lloure.
casquetera / Venedora de casquetes. SP 2984 La bunyolera he casquetera tenien
talles, seguons les ralles, yo paguador.
79
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roí?
cassar v. tr. AnuMar un acte amb autoritat legal, a. cassar un testament AnuMar un
testament, fer que deixe de teñir validesa legal. SP 3047 at, molt enugat, mudí d'
estil: ffiu codicil, del tot cassant he revocant lo testament.
cassola/ Guisat de diferents classes que se sol fer dins el recipient homónim, de térra
o de metall, de boca redona molt ampia i de poca fondária. SP 8057 Com féu
cagóla a Jacob ful, de hun conill o cabridet fféu ne broet,.
cast -a adj. Net de luxúria. SP 11040 peí rom florit, Josep, juheu, vell del trip seu,
hom cast, honest, just, sant, modest; la lley sabent he Déu tement.
castanya / Fruit comestible del castanyer. SP 12265 Ab lo fanguós porch t'
acompanyes! De ses castanyes he seguonades, ffaves sobrades, no -t pots fartar, q.
castedat/ Virtut d'abstenir-se de tot plaer sexual. SP 11026 Volch les dotar de
castedat he d' onestat.
castell m. 1. Edifici o conjunt d'edificis fortificáis, generalment aíllat i en lloc elevat,
que en els temps feudals servia de residencia al senyor o de defensa d'una comarca.
SP 1065 La squena -usades be li casca, he lá tanca en son castell a. castell fort
col. Castell resistent, ben defés i amb bones estructures. SP 1335 Quant arribí, de
sent Martí castell fort prés, en Penedés, hon ab gran cuyta se n' erafuy. b. murat
castell col. SP 8484 ament, crebantament he altres dans, no y basten cans, murat
castell, loba, pastell, rexa, grilló, de hull presó. 2. Estructura de fusta, en forma de
torre, antigament usada en la guerra, muntada sobre animáis. No enregistrat en DCVB, DAG
ni DECat. SP 6720 Per son servir, doma y amansa, carregua, cansa de castells
grans los orifans. 3. Construcció a manera de torre amb diferents figures
aMegóriques, que es passejava en certes processons i cavalcades festives. a. bastir
castells col. SP 1485 nits; ab los grans fochs molt plasents jochs, bastir castells
per bavastells, moms e granfestes.
castic m. Pena imposada a algú per a corregir-lo o per a mantenir la disciplina. SP
7309 ant era orta, ffora la porta del mur antich -per fer castich d' un órreu cas- en
lo camp ras deya 's Rovella; ara a. fer castic col. Castigar. SP 7309 ant era orta,
ffora la porta del mur antich -per fer castich d' un órreu cas- en lo camp ras deya
's Rovella; ara.
castigar v. tr. 1. Imposar i executar un castic a una persona, amb la persona que rep el
castic com a complement directe. SP 15824 L' apostatat en Julia bé castiguá
braves mulles: ben nou millés per les mamelles en les. 2. Imposar i executar un
castic per haver comes una falta, amb la falta comesa com a complement directe. NO
documentat DCVB SP 12907 Salem peccá, mas bé uplora; bé son peccat ffon castiguat:
Vespesiá lá 'n discipá. 3. Corregir, esmenar, purgar deis defectes. SP 727 altri
passar mal e turment, ne pren scarment he se 'n castiguá.
cátala -ana adj. Nadiu o propi de Catalunya. SP 15498 II estiu yo fiu ma via vés la
mongia ben ermitana, la catalana, damunt Falcet, degá Poblet, qui *s diu Cartoxa.
cateminar v. tr. Exorcisar i ungir l'infant amb l'oli de catecúmens durant la cerimónia
del bateig. SP 3850 Mostrant se sana, cateminant he batejant, depeus s'estech.
catiu -iva adj. Caigut sota el poder d'un altre que el priva de llibertat. SP 5924 esta:
a llur requesta sos amados he servidos, mes que catius, vanant motius de falsedat
sens veritat.
católic -a adj. 1. Pertanyent a l'església que reconeix com a autoritat el Papa. SP
9873 Déu invocat, he convocat tot V apostólich senat católich, ab gran confítete, ell
féu edicte he decret. 2. En bon estat, bo. ia documentado en DCVB Í DAG. SP 8866 are
80
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roiz
blanch hauran ful negre; de sá y alegre, de seny católich, ffill malencólich he

maniach; d' om fort, fill flach.
catorze adj. Tretze mes un. SP 8949 o nou, he si no *s moit de déu fins onze si u
creus quatorze he mes encara per zunayxara dona morischa set any.
Catxat adj. V i l , d o l e n t . [P] DECat dona 'cornut, vil'. || No enregistrat en DCVB ni DAG. SP 7670 fembrer
he baguasser, concubinari he fornican, macip cachat.
cau m. Forat excavat en térra que serveix d'amagatall a certs animáis, especialment
conills, raboses, etc. SP 5450 trades per les taulades, passos, atalls, amaguatalls,
caus e retrets, sostres secrets he caves baxes; tancar en caxe a. al cau! Orde
donada al gos perqué cace un conill o algún altre animal que s'amaga en un cau. SP
6746 ca callar, mostrant ab brac cobrar matrac he dir «al cau.
caure v. intr. 1. Moure's una persona o cosa de dalt a baix peí seu propi pes. SP 2465
erffon V escuder dins lo rebost, no vingué tost caych la canella a. caure la muralla
col. Acabar-se la resistencia d'alguna cosa. SP 2756 vos he tant suau? Per qué
plorau? Ffa u la mostalla? Cau la muralla! Desenbancau? Sech, flach tornau!
Podeu menjar? . b. caure estés col. Caure en térra a plom una persona. No documemat
en DCVB. SP 8357 dlicha porten cresólicha; portant turqueses, cahen bé steses. c.
caure morí, -a col. Morir. SP 15861 s vérgens puncelles de la Bretanya, moltes de
Spanya, caygueren ¡nortes entre les oríes he lo ribatge d' un gran vila. 2. Una cosa,
desprendre's o separar-se del lloc o objecte a qué estava adherida. No documemat DCVB
SP 11448 He cau hun tros del temple, gros, deis antichs, vans déus deis ro. 3.
Anar a parar. No documentat DCVB SP 4281 En regiment defet, caureu. 4. Anar a parar a
una situació dolenta. SP 696 'n recort, sois per confort he per retraure, no lexar
caure los qui treballen, juguen he fallen huns mates baten. 5. Sucumbir,
desaparéixer. ia documentado en DCVB i DAG. SP 7133 Gran Ninivé per co caygué;
Colach, Sidónia, Tir, Babilonia, Troya, Sodoma, Cartay.
causa/ 1. Alió per qué una cosa s'esdevé o per qué es fa alguna cosa. SP 14672 s,
rolls e filióles, distilladós e brollados, miganes causes. 2. Procés, alió que es
discuteix davant la justicia. SP 14570 D' on, altercant he inquestant, causa movent
V Omnipotent, altre senyor que Déu major, vol in a. moure causa col. Iniciar un
procés, una discussió davant de la justicia. SP 14570 D' on, altercant he
inquestant, causa movent V Omnipotent, altre senyor que Déu major, vol in
causar v. tr. Ser causa, produir una cosa. SP 4636 , perfums e cales, ulceres males li
concriaren, he li causaren salt de ventrell, en lo cervell malencolia he mirarch a.
massa privar causa menyspreu prov. Indica que excedir-se en les prohibicions
provoca rebuig. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 13720 sfestes se paren prestes
al conbreguar: massa privar causa menyspreu.
cautament adv. Amb prudencia. SP 1852 atinades he curt diñar, per caminar
cuytadament, molt cautament, entre Guascunya he Catalunyapassí -ls.
cauteri m. Cauterització, aplicació d'un ferro roent per a cremar parts orgániques. SP
1905 Ab tal cauteri, son adulteri curado, punició hagué condigna, y de ce.
cava / Camí excavat per a la conducció amagada de tropes, etc. SP 5452 alls,
amaguatalls, caus e retrets, sostres secrets he caves baxes; tancar en caxes, portar
en males, ffermar escales.
cavada / Moviment de la térra amb l'aixada o altra aína similar. SP 14406 ui
lloguats, humiliats obrar volran, he suaran en les cavades, no fent llobades, del
divinal diner real serán paguat.
81
cavaicada/ 1. Incursió a cavall en territori enemic. SP 1441 , ardida gent de la

francesa, contra /' anglesa ffent cavalcades molt estimades, ffort guerrejant, he
saltejant, cob a.fer cavalcades col. Entrar a cavall en territori enemic per guerrejar
o robar. SP 1441 , ardida gent de la francesa, contra V anglesa ffent cavalcades
molt estimades, ffort guerrejant, he saltejant, cob. b. fer cavalcades col. Anar per
diferents llocs. SP 5468 exir de nit, texir per la ciutat a pas cuytat, ffent
cavalcades; he les vesprades d' aguost, anar camí de mar a la. 2. Conjunt de
vassalls de qué un senyor pot disposar per a fer incursions en térra enemiga o per a
rebre'n un tribuí equivalent. No enregistrat en DCVB. SP 14074 comte, /' alcayt empromte
apresona, he fort lliguá sa cavaicada al llim tancada, qual ell tenia, ab tirannia,
animes.
cavalcador m. Qui sap anar a cavall. SP 984 Ffuy cagador; cavalcador deis bons deis
regnes, bona má -n regnes, peu y spe.
cavalcant m. i f Persona que va a cavall. SP 1931 l! Tenim hostal de Hits fornit?
Diguau, marit, cinch cavalcans, orats, gualans, espluguabous, per quins cinch
sous.
cavalcar 1. v. intr. Pujar a cavall o anar a cavall. SP 2740 Molt cavalcau tort en la
sella! Ffau la scarsella o curt cambal?. 2. v. tr. Teñir relacions sexuals amb una
dona. SP 13043 Quánts hi anaven lá cavalcaven, com a publica.
cavall m. Mamífer solípede (Equus caballus), que es distingeix deis animáis afins
(ase, zebra) per teñir el bescoll i la cua poblats de péls llargs i abundants, el coll
mes arquejat i el cap i les orelles relativament mes petites, doméstic, emprat com a
animal de sella, de tir i de treball. SP 5994 ue conquista muller tan bella, he sou
be sella per al cavall a. cavall cosser col. Cavall de guerra o de torneig. SP 13000
irans, gentils, profans, del món lexant, no cavalcant cavall cosser mas en somer;
no en rocí mas en pollí no gens do.
cavaller m. Qui ha rebut l'orde de cavalleria. SP 7332 Ffon son amich hun cavaller;
hun mariner puys láy tolgué he lá 's tengué: peix l.
cavalleria/ Conjunt de cavallers. SP 2227 se faran: demanaran tots los honráis,
nobles, jurats, cavalleria.
cavalló m. Cresta o llom de térra entre dos soles de sembradura o de regadiu, o entre
dues taules d'hort. SP 14686 ab sa trugella, exada, pala, son camp eguala, ffa y
cavallons ab alerons; obre boqueres, clou talponeres del seu r.
cavar 1. v. abs. Remoure la térra amb l'aixada o altra aína similar. SP 15681 Per
exercici de ma persona, alguna stona yo cave -n V orí per mon deport; aprés
passeje ffins que fameje. 2. v. tr. Extraure materia de la térra, d'una roca o d'altra
cosa, fent-hi un clot o depressió. SP 8508 de mort, sens may deport en si remira;
brugina tira e cava mena; lo molí mena qui -s diu de sanch, catiu may franch.
cavat m. Tros de térra treballat amb l'aixada. SP 14498 Saltar entench ffora •/ cavat;
tant hé malgrat de les mesquines ffictes beguines a. saltar fora el cavat mod. Eixir
de l'assumpte, extralimitar-se, eixir deis límits prudenciáis. SP 14498 Saltar
entench ffora -l cavat; tant hé malgrat de les mesquines ffictes beguines.
caverna/ Cova o gran cavitat en la roca. SP 9730 Totes honoren la llur caverna, qui
•s diu Biterna.
c e b a / Bulb de la planta herbácia bulbosa (Allium cepa), de tiges i tulles cilíndriques
fistuloses i flors blanques agrupades en una umbel-la globulosa, d'olor i d'aroma
característics, de múltiples usos culinaris i medicináis. SP 7418 Disapte bailen;
82
cuynen divendres -ab faves tenares, cebes e alls- carn a tassalls, gualls he
hammins.
cec/cego cega 1. adj. Que no hi veu. SP 13968 Gentil Longí Déu IV adora, com se véu
sá, ans era cech a. l'home tort, rei entre els cees prov. Indica que entre gent amb
molts defectes, qui en té menys s'enduu tots els avantatges. SP 15209 eades, en
gran recort com V orne tort rey entre -ls cechs , per alguns llechs mencionades,
perpetuades per llongu. 2. adj. Mancat del discerniment per una passió. SP 634
Llur voler cech qual vol no mira, ans ló hayra he mes morreja a. cec per ira col.
Posse'ít per una rabia tan gran que obnubila l'enteniment. SP 3634 Ceguaperyra,
lo camí gira ves la mesquita. 3. m. i f. Persona que no hi veu. SP 7796 Sens
centener, son la madexa; he joch de flexa per ceguo fet: ffir cascan tret ffora •/
terrer; sens cap carrer o.
cel m. 1. Espai immens on es mouen la Terra i els altres astres; especialment, la part
d'espai que ens apareix com una volta damunt nosaltres circumscrita per l'horitzó.
SP 278 Alt en lo cel, Bou, seguon signe, se diu benigne a. fer del cel paella mod.
Fer creure una cosa que no és, actuar fingidament. SP 5499 guen de passa passa:
de carabaga nefan sistella, del cel, paella, he de V hom, moga. b. tronar el cel col.
Haver-hi sorolls forts que indiquen tempesta. SP 13974 Anuvolat, lo cel troná, ffort
llampeguá movent grans vens. 2. Regió superior considerada per l'home com a
residencia de Déu i de les animes benaventurades. També en plural SP 14292 a creu,
mig comengades he sois forjades les claus del cel, a Pere fel promeses dar, volch
acabar. SP 12779 Tal More colen los bons filis fels, qui alt ais cels pugar
cobegen, los qui sedegen esser tots seus a. claus del cel col. Símbol del poder
concedit a sant Pere i ais seus successors, d'obrir les portes del cel mitjancant el
perdó deis pecats. SP 14292 Alt en la creu, mig comengades he sois forjades les
claus del cel, a Pere fel promeses dar, volch acabar.
cel-la/ Habitado destinada a un religiós en un convent. SP 4702 s frustrada, era
temprada cercar les vetles, ermites, ceñes, cada disapte.
celar v. tr. Amagar, ocultar. SP 4823 castigua, lo pus cubert ffa pus hubert, res no
li-s cela, tot ho revela: les males mares, ab grans conpares, rebat.
celebrar v. tr. Dir o cantar missa. SP 15323 , tanbé Frontíffon al de Marta llegint la
carta de celebrar, sobre /' altar ells s' adormir en; dormint partir en d a. carta de
celebrar col. Text per a fer la missa. SP 15323 , tanbé Frontí ffon al de Marta
llegint la carta de celebrar, sobre V altar ells s' adormir en; dormint partiren d.
celerat -ada adj. Malvat, criminal. SP 1716 sfembres braves, cruels epraves, infels,
malvades e celerades, abominables.
celestial adj. Pertanyent al cel. SP 6706 meneja, sabs senyoreja, ab sa prudencia la
influencia celestial.
celiandrat m. Menjar fet a base de celiandre, planta de la familia de les SP 8092 sats
he des tilláis en ampolletes, solsits d' olletes, celiandrats he molts picats, V
enbotiran hefassiran com al p.
celiandre m. Herba aromática (Coriandrum sativum), els fruits de la qual son emprats
com a condiment i en l'elaboració de begudes. SP 9719 Quin celiandre per a
llonch úsl Ab cert greixfus, com diu la gent,.
celia/ Ratlla de pél que revesteix la vora superior de l'órbita de l'ull. SP 10018 e
divisades, coha tallada, crencha calada fftns a les celles.
celler m. Lloc on s'elabora i es guarda el vi. SP 1890 , un bonpagés, vent V entrames
de sa muller -en lo celler adulterava; que trescolava li dava -ntendre- , lleva 's.
83
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Janme Roig
cellerer -a m. i f Monjo o monja que té a carree seu la custodia i administració del

celler. SP 6223 La cellerera major m' á dit: «a ton marit, si tu no •// veng en.
celos -osa adj. Pie d'interés ardent i actiu a favor d'una persona o d'una idea, d'una
causa, etc., pie de cura eficac que es posa en el compliment de les obligacions. SP
5513 Sempre li dien «vella merdosa», si rí és celosa o gens les guarda; molt mes si
•s tarda dar -los llicén.
cena/ 1. Sopar abundant. SP 14863 Qui mal ropat será trobat en semblant cena, prés
en cadena será lliguat, d' infern llanqat en lafog. 2. Darrer sopar que féu Jesucrist
amb els seus apóstols, en el qual instituí l'Eucaristia. SP 12926 Partint Jhesús de la
gran cena, hon Magdalena huntat IV avia, tirant sa via ab sos cria a. Dijous de
Cena col. Dijous Sant, en qué es commemora la institució de l'Eucaristia. SP 4081
Dijous de cena, d' ábit vestida heprim cenyida, la creuportava.
cendra / Residu pulverulent de la combustió de la fusta, del carbó, del eos huma o
animal, etc. SP 1631 om metzinera hi fos rodada he socarrada ffins tot fos
cendra.
cendrada/ Cataplasma de cendra. SP 8158 Sobreposada, cuyta -n cendrada madexa
crua, lo vent desnua.
cens m. Dret reial que es paga al senyor de béns immobles, sobre el fruit d'aquests, en
canvi de poder teñir aquests béns en domini. SP 10490 Té capbreuades totes arreu
en son capbreu a sens no cert.
censal m. Pensió anual redimible que paguen una persona i els seus successors en
virtut d'un capital rebut del qui cobra aquesta pensió. SP 10505 Aquest sensal,
peyta, resens, mil quatre cens vint set conplits any.
censaler -a m. if. Persona que cobra un censal. SP 10481 D' ell, sensaler, emphiteotes
les féu a totes, jus safadigua, he les.
Cent adj. 1. D e u V e g a d e S deU, n o r a n t a - n O U m é S Un, 1 0 0 . Quan está acompanyat d'una altre nombre
que indica la quanitat de centenes que hi ha d'una cosa, té forma femenina plural ceníes. SP 1824 Dos mil e cent
nobles de ñau, ella pagua u complidament. SP 7044 yo -nn repleguí ffins en set -
ceníes, he ben tre -ceníes drudes, amigues: mil enemigues!, a. cent mil col.
Hiperbólicament, gran nombre. SP 4374 Cent mil reiréis semblants me deya. 2.
Gran nombre. SP 9165 Hun altr- egua, dins una llegua sifanchs trobava, en cent
pixava.
centener m. Lligada que es feia a la fí de la troca de cent voltes, nugant-hi el cap per
evitar que la troca s'embullara. SP 7793 Sens centener, son la madexa; hejoch de
flexaper ceguofet:.
centilla / Espuma, partícula inflamada que es desprén d'un eos. SP 5603 A qui les
hou paren sibilles, he son centilles afer granfoch.
centre m. El punt que equidista deis extrems del eos o figura de qué forma part. SP
11650 Per co pendria, enmig o centre d' un sancer ventre tot virginal, carn
humanal.
centurió m. Caporal roma que comandava una companyia de cent soldats. SP 13959
Crida '11: «Senyor!» Dimas lladró, centurió, hú cap de cent, dix: «verament, Ffill
de Déu és!».
cenyir v. tr. 1. Envoltar una part del eos, especialment la cinta, amb una banda,
corretja o altra cosa flexible. SP 8891 Mes inprudens he necligens, ben
indiscretes, cinyen se stretes, bailen a salts. 2. Portar una cosa a la cinta o
envoltant una part del eos d'algú. SP 2765 Per mes ofensa o per mes toch, llexant
/' estoch, vos cenyiu fulla a cenyir l'espasa col. Dur l'espasa lligada a la cintura
84
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roiz
dins la baina. SP 15605 s molt contení, henamorat, ab llur bon grat, cinta ma
spasa, torní 'm a casa hon huyyo stich enpau, vos dich. 3. Limitar. SP 4755 He
sofre vlul Dix que -s cenyia.
cep m. Planta que produeix el ra'im. SP 13335 De cep corcat sarment plantada, ni de
brocada, ni d' esporguim.
ceptre m. Bastonet simbólic de l'autoritat reial o imperial. SP 13082 Del tot sessat era
V untar, Juda regnar; ceptre perdut, bisbat venut; sacerdots llechs; guiados sechs
a. ceptre real col. Bastonet simbólic de l'autoritat reial o imperial. SP 13140
superbida perdé la vida he la persona, anell, corona, ceptre real.
cera / Substancia groguenca, blana, fácilment fusible, que segreguen les abelles i a
partir de la qual fan la bresca, i que degudament elaborada serveix per a la
il-luminació, per a segellar caites, etc. SP 4697 ntalles, terraces, lliris, ymatges,
ciris d' argent e cera a. traure el flabiol sens cera d'un lloc mod. Eixir d'un lloc
sense emportar-se res, sense traure profit. [P] No enregistrat en DCVB ni DAG. DECat no defmeix
com a 'no poder fer res per falta de mitjans'. Vidal diu que és 'el estado más bien flojo del sexo del pobre desheredado'.
Almela creu que vol dir que encara no era púber. SP 859 Lo flaviol tragUl SenS Cera. Roba SOncera
cert no *m dexá.
cercar v. tr. 1. Recorrer. SP 3819 Strados cercant, gran temps perdí a. cercar lo món
col. Recorrer món, anar vagant pertot arreu. SP 7344 va; tot sol anava he
desfrecat, desesperat cercant lo món. 2. Buscar, procurar de trobar. SP 15483
lliure, mudí de viure lexant /' activa, contemplativa cercant la vida, prenint la mida
he /' exemplar de contemplar a. cercar ventura col. Buscar-se la vida. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 911 Peus e mans tens: guanya 't prou béns, cerca ventura, b.
qui cerca son mal, prest lo troba prov. Indica que qui actúa malament, rep mala
paga. SP 13141 Serquá son mal, prest ló troba.
cércol m. Peca de forma singular. SP 10138 Porta -n lo llomplancha deplom; cércol
be stret de ferro fret en los ronyons.
cerimónia/ Acte o serie d'actes exteriors prescrits per llei o per costum, en celebrado
d'una solemnitat. SP 13065 déu manaments, he los tants cents bans o calónies he
cerimónies.
cerndre v. tr. Fer passar peí sedas una materia pulverulenta per separar-ne les
impureses. SP 12890 llat; humilitat del cel V a tret; en Natzaret molt e cernut;
pastat, fengut dins en Betlem; Jherusalem ffort ló pun.
ceros -osa adj. Que conté cera o semblant a cera. SP 5220 Una dorm massa, V altra,
llet grassa, blava, cerosa, he V altr ayguosa, altra, cabruna.
cerrer -a adj. Que va solt per la muntanya sense amo; salvatge, per extensió, que obra
amb independencia excessiva i sense cap mena de subjecció. SP 5322 endexava:
«vés les cremades, velles dampnades, monges cerreres, mal conselleres, tant mal
desvien les qui s' i fien!.
cert -a 1. adj. Realment vertader, segur, que no permet dubte. SP 3311 He fon pus
cert car, com cuytassen e 7 demanassen al president, ell res a. cert és col.
Efectivament, certament, expressió que s'utilitza com a suport a una afirmació. SP
5305 ma llet yo natural he maternal V agués nodrit, cert és, podrit elija nofóra. b.
de cert loe. adv. Certament, sense dubte. SP 9255 vis, art doctrinal, dot e cabal,
sos filis ereten! De cert cometen molía maldat, lofill, sá naí, voleni mancar. 2. adj.
Serveix per a designar una determinada persona o cosa, sense expressar
concretament quina és. SP 9721 Quin celiandre per a llonch ús! Ab cert greixfus,
com diu la gent, se fan hungüent he bruxes tor. 3. adj. Que té alguna cosa per
vertadera, que no en dubta. a. ser cert d'una cosa col. Estar segur d'una cosa. SP
85
3041 rabie, desesperadle de millorar, de pijorar essent yo cert, lo cap hubert,

enfastigat, molt enugat, mudí d' estil. 4. adj. Entes, enginyós, prudent. SP 15958
tota humana, comunicable, dolga y amable he graciosa, certa, curosa, neta, gentil,
sabent, homil he poch parlera. 5. adv. cert Certament. SP 822 May los viu riure!
Per llur mal viure o mala sort, cert, a gran tort, per alguns mals no vull dir quáls,
he no.
certament adv. En veritat, efectivament. SP 10635 Car, certament, en semblant dia,
la fe -s perdía: sola tengué jferm.
certer -a 1. adj. Que endevina, que arriba allá on tenia intenció d'arribar. SP 299 s del
bech groch, del niu cuytats poch aguats, exir certer, de l' esparver cercant les
mans; ais vells.
certerament adv. D'una manera certera. SP 11443 c- a Déupertany he cascun any si y
tens be sment, certerament, lo poliol secat al sol veurás florit, a miga nit.
certificar v. tr. Fer cert, posar en coneixenca certa. SP 2332 Mas yo, tirant al
pacifich, vos certifich que mon poder, art, giny, saber, quant treballava, t.
cervell m. Enteniment, facultat intel-lectiva. SP 133 Lo sirguant flach del meu cervell
ffa son capell minve, sotil: romp li 's lofil he per.
cervo -a/" Mamífer remugant (Cervus elaphus), de pél curt, aspre, roig fose, de potes
llargues, cua curta, el másele amb banyes massisses i ramoses que perd i renova
tots els anys. SP 9161 Altr ermita, cerva 7 cria. SP 6724 Onsos, llehons, cervos,
mufrons ffa mansuets.
César m. Títol honorífic deis emperadors de Roma. SP 11296 Aprés anaren no per
delicie, mas per edicte queféu Sesar, covench anar a Betlem dret.
cessar v. intr. 1. No continuar. SP 7582 Axí-s placa, com quant cessar fféu lo matar
deis d' Israel, per lo bon zel de Finehés. 2. No continuar fent una cosa. de+CR (indica
alió que es deixa de fer). SP 391 ellant, durment, no cessant may de cridar «ay!» hé
sospirat! Ben informat, pública. SP 15698 tots jorns, cerque perdons, sovint
confesse he may no sesse hores dihurnes dir he nocturnes per morís e vius. 3.
Reposar, deixar d'obrar en cert sentit. SP 1363 mals empastres contra sa ñora,
hun puní ne ora nunca sessaní.
cetrería / Art de cafar amb falcons i altres ocells de presa i de domesticar aquests
animáis per a la cafa. SP 991 De tots falcons hi d' esparver, gineí, coser; de
celreria, menescalia; sonar, bailar; ffins a fallar, ellme 'n.
chillar v. tr. Xisclar, fer crits inarticulats, aguts i penetrants. SP 189 s gentils, he d'
alguns vells, qui, com ocells passen chillaní he sibillaní com les ciguales, corps e
cuquales.
ciencia/ Conjunt de coneixements adquirits amb l'estudi. SP 255 He Balfasar, nom
de ciencia, de sapiencia he profecía, de senyoria he principat a. experiencia fa
ciencia d'una cosa prov. Indica que l'experiéncia atorga coneixement. SP 13437
mals, de mal e lleig he fer meneig, experiencia ne fa ciencia he bastant prova la
vinya nova pus ver esgleya qué d.
científic -a m. i f Els qui estudien qüestions relacionades amb la religió. SP 10745
ebat ha fet gran bé: molts en la fe deis poch amichs, cientifichs, grans teholdgichs,
sofistes, llógichs, disputados.
cientment adv. Amb pie coneixement, intencionadament. SP 5563 Ha la llur veu,
concordantment he scientment tal elegixen he reverixen davant la geni.
cigala / Insecte homópter (Cicada plebeja), d'uns 4 centímetres de llarg, cap gros,
ales transparents i abdomen cónic sota el qual teñen els máseles un órgan amb
86
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de Jaume Rois
membranes vibrants amb qué produeixen un so estrident i mono ton. SP 191 qui,
com ocells passen chillant he sibillant com les ciguales, corps e cuquales.
cigne m. Nom donat a diversos ocells de la familia deis anátids, voluminosos, d'uns
150 centímetres, i de coll llarg i esvelt. Segons la creenca popular, emetia un cant
just abans de morir. SP 14359 Eli, alt cridant, Anyell benigne, comfa lo signe ab
veu moltfort, prop de sa morí, ab lo cap dret have.
cigonya/ Nom donat a diferents ocells de pas de la familia deis cicónids, d'l metre de
llargada, amb les potes, el bec i el coll llargs; en l'edat mitjana representava
1'aHegoria de l'amor ais pares. SP 10572 ffenix insigne; colent coloma; ben olent
guoma, segur seguonya.
cilici m. Camisa aspra o cinyell dur que es porta damunt la carn per mortificació. SP
15677 de stamenya tinch los llancols, los camisols d' aspre celici.
c i m a / La part mes alta d'una cosa, en sentit moral. SP 16208 hé fetprocés, pero
sotsmés tot a la llima del qui és cima deis correctos.
cimbell m. Atractiu enganyós, cosa que es mostra per atraure algú. SP 5610 Paren
travetes hefan centbells a guovencells he hómens sants si.fer cimbells a algú mod.
Atraure enganyosament. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 5610 Paren travetes he
fon centbells a guovencells he hómens sants.
cimentar v. tr. Unir o cobrir amb ciment. SP 14131 votament, lo eos lliguat,
enbalsemat, ló soterrá, he cimenta ¡aporta, closa ab molt gran llosa.
cimolsa / Llenca que forma el cap de la peca de drap de llana i que sol ser de llana
mes grossa i de color diferent del de la peca. SP 2811 Prou és simolsa qui no la
spolsa un* ora •/ dia.
cinc 1. adj. Quatre mes un. SP 7880 venguda, de pie V avia: «A -m dit tenia marits
morís cinch a. per quins cinc sous mod. Per quin motiu, per quina rao. SP 1934
ch cavalcans, orats, gualans, espluguabous, per quins cinch sous los acolliu?» He
yo sabí u. a. cinc senys col. Els cinc sentits corporals. SP 14696 Qui son cerveii
he los cinch senys a Pasqua 7 menys cad any no -rbega e no -ls dene.
cinquagesma / Festa que se celebra set setmanes després de Pasqua Florida en
memoria de la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apóstols. SP 2806 diré tanbé: /'
om qui s' obsté d' axó -n Quaresma, a Cinquajesma cornut se troba.
cinquanta adj. Cinc voltes deu. SP 15611 ON VIURE Noranta cinch ho cent anys
tinch, deis quals cinquanta o los xixanta deis meus millos, penes, dolos m' ane.
cinqué -ena adj. Que fa cinc en una serie, que en té quatre davant. SP 3463 A la
cinquena yo fuy present: per manament deis salmedines, quatre.
cint -a part. Cenyir.
cintillant adj. Centellejant, brillar llancant intermitentment vius rajos de llum. SP
10562 éu sois n' a -bsolta de totes huna, lluent com lluna, cintillant stela; mes que
cel cela, ab lo sol sola; com voltor.
circumeir v. tr. Circumcidar, tallar el prepuci. SP 11480 Volch donar fi al circumeir.
circumstáncia / Cadascuna de les condicions (de temps, de lloc, manera, etc.) o fets
secundaris que acompanyen un esdeveniment i el poden modificar. SP 467 Com
se confessen, d' aquélls expressen les circunstancies.
ciri m. Candela gran de cera. SP 4696 alies, grans presentalles, tenaces, lliris,
ymatges, ciris d' argent e cera.
cirurgiá -ana m. i f. Qui es dedica a operar malalts. SP 12106 Eli és rich metge,
aromatari he hungüentari, cirurgiá.
87
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rqig
cisa/ Impost que es cobrava sobre els comestibles i altres mercaderies, llevant-ne una
part del pes o mesura. a. sens pagar cisa loe. adv. En gran quantitat,
desmesuradament. SP 9811 Sens paguar sisa, ab quants pratiquen, ab tots
repiquen.
cisma m. Escissió, discordia, desavinenca. SP 13728 ser revesses he contumaces, he
pertinaces, plenes de cisma.
cistella / Recipient fet de vímets, canyes o jocs entreteixits, generalment de forma
troncocónica invertida, amb una o mes anses, amb tapadora o sense, i que serveix
per a teñir i portar fruita, roba o altres coses. SP 14656 Qui ab oró se apar ella e va
*b cistella, cedaq, guarbell o chich vexell de /' aygua pendre, a. voler
estotjar+poss+aigua en cistella mod. Voler fer una cosa impossible. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 7832 Is sos companyons, ans de set jorns hac ha paguar; s*
aygua stogar vol en cistella.
cisterna/ Depósit subterrani on s'arreplega l'aigua de pluja. SP 7811 ' águila ploma,
cascada poma; ram de tavernes; buydes sistemes; res no retenen.
citar v. tr. 1. Avisar algú perqué comparega en un lloc determinat. SP 10370 Per Déu
represa ffon e citada. 2. Fer venir, provocar. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. a. citar
apetits col. Provocar en algú la tendencia a satisfer els desitjos. SP 10131 rn,
llegums, ni losperfums, perqué conciten, apetits citen, no n' uses guayre.
citronat m. Confitura de poncir, fruit paregut a un llimó pero menys agre. SP 2673
Ffeya fer fresch molt citronat, carabaqat, prou gingebrons, he canyellons, ffin tart.
chitada -ana m. i f. 1. Habitant d'una ciutat. SP 7896 Ans de hun- ora, les
ciutadanes, dones romanes d' ella u saberen. 2. Conciutadá, habitant de la mateixa
ciutat que un altre. SP 7187 ronant altre dit Pol no fon hú sol, car altre u féu
ciutadá seu, en Berenguer, cognom Oller.
ciutat/ Nucli de població important per la seua grandária o per la seua categoria. SP
1915 sa gloria Déu ló col-loque! De fet, yo broque ves ma ciutat a. ciutat murada
col. Ciutat protegida per una muralla. SP 3279 yes, he rius passant, ffuy al Cos
Sant de la Calgada, ciutat murada.
civada / Planta de la familia de les gramínies (Avena sativa), cultivada per a
l'alimentació humana i animal, que fa una gran panícula de nombroses espiguetes
penjants. SP 8141 L' eguaprenyadapach la civada, puys restaprenys!» Ab crits,
desdenys, del Hit V ar.
civilment adv. Sense que hi haja crim o delicie. SP 167 d' ell apartat dant hi delpeu;
vell jhubileu, mort civilment; ja per la gent desconegut, per tots tengut com hom.
clam m. Queixa, al-legació. SP 1046 sabe fer V om de paper ffort mal mésela 'm, he
posa clam de gran error ab mon senyor a posar clam ab algú col. Reclamar,
denunciar, ab (indica l'autoritat davant la qual es presenta la queixa). || No enregistrat en DCVB, DAG. SP 1046
sabe fer V om de paper ffort mal mésela 'm, he posa clam de gran error ab mon
senyor.
C l a m a r - S e V. pron. Qlieixar-Se. de+CR(indica l'objecte de la queixa)/ab+CR(indica el receptor de la queixa). SP
3258 Com esmortida, e sbalayda, clama 's del lloch: «baix», dix «gran foch, cert,
m' a lex. SP 14613 ¿Quí-s deu clamar si tal V áfeta o contrafeta. SP 5837 Altra-s
clamava ab ell sovent.
clamor / Queixa o denuncia presentada contra algú. a. posar clamor de col.
Denunciar algú o alguna cosa, de (indica que es denuncia). SP 9455 Recorregué ella •/
pretor, posant clamor de violencia.
88
clangir v. intr. Sonar la trompeta. SP 12993 fiscal, procurador, posentador ni

alguazir; sens sons clangir d' anafils trompes, tais reals pompes ais reys tirans,.
clapat -ada adj. Que té petites zones en la superficie que son de color diferent de la
resta. SP 2402 y vestía una camisa de sa divisa gentil brodada, tota clapada de
rogesflos.
ciar -a 1. adj. Lluminós, que es deixa veure bé. a. ser ciar de dia col. Haver eixit el
sol fa estona, haver-hi molta claror. SP 5363 Ciar és de dia quan se desperten, /'
espill concerten per oratori; V Inv. 2. adj. Pur, no enterbolit per cossos foscos o
estranys. SP 1476 es juntes; he correr puntes hí tornejar, durant temps ciar a.
temps ciar col. Estat atmosféric caracteritzat perqué no hi ha núvols al cel. SP
1476 es juntes; he correr puntes hí tornejar, durant temps ciar. b. aigua clara col.
Aigua que no s'ha mesclat amb res. SP 10025 bes, vejes qué y trobes; llava 'llls la
cara ab aygua clara. 3. adj. Que es deixa entendre o percebre bé per mitjá deis
sentits o de les facultáis cognoscitives. SP 13255 i venia, Rey, Redemptor he
Salvador en nom de Déu, ab clara veu he tots hun crit: «Ffill de Davit alt,
Osannal». 4. adv. Deixant entendre o percebre bé per mitjá deis sentits o de les
facultáis cognoscitives. SP 5134 Nunca -s fiará, ciar vos ho dich a. en ciar loe.
adv. Clarament, mostrant bé o fent percebre bé per mitjá deis sentits o de les
facultáis cognoscitives. SP 8789 de Bolló sifón o no, apócrifpar V anglés en ciar
té qw és canónicha aquella crónicha. b. de ciar loe. adv. Clarament, mostrant bé o
fent percebre bé per mitjá deis sentits o de les facultáis cognoscitives. SP 14944 e
'n desix, poch obehix, trenca 7 manar, responch de ciar tal argument és defallent.
5. adv. ciar Clarament, entenent bé o percebent bé per mitjá deis sentits o de les
facultats cognoscitives. 1 16135 i bé -s mastegua pot ben valer a ben saber,
conéxer ciar, bé specular he inquirir, bé dicernir qué -s Déu amar. 6. adj. Que
percep o conserva bé les impressions. SP 253 prou dispost lo sentiment; V
enteniment te veig molí ciar. 7. adj. IHustre, distingit entre els altres. SP 16003 e,
padrina hefel amigua, no mass* antigua, dona molí clara, a mi molt cara.
clarament adv. Entenent bé o percebent bé per mitjá deis sentits o de les facultats
cognoscitives. SP 12784 He puys ja veus prou clarament com la serpent, o
Llucifer, ffon conseller; no pas.
clarea/ Beguda que es feia antigament amb vi, mel i especies aromátiques. SP 2661
solsits, ous ab gingebre los dus ab pebre grech e clarea, sense perea; la malvesia,
per cortesía, en guobellets.
claror/ 1. Comprensió o percepció correcta d'una cosa per mitjá deis sentits o de les
facultats cognoscitives. SP 325 Si y llegireu, conexereu, ab prou claror, la gran
error tan manifiesta; la desonesta he viciosa. 2. Claredat, efecte de la llum que fa
visibles els objectes. SP 11225 Ab gran claror V ángel venint, Josefi dormint, a
miga nit, prop lo sen a. dar claror col. Fer llum, iHuminar. SP 13970 Lo sol s'
estech de dar claror, per son Senyor ser turmentat.
clau1 1. m. Barreta de ferro o d'altra materia sólida, de gruix i llargária variables, amb
punta a un cap i cabota a l'altre, que, feta entrar a martellades, serveix per a
mantenir unides dues coses, per a penjar-hi objectes o per a fins ornamentáis. SP
7939 Contra lapau, hun ben llarch clau, ab gros mar'tell, per lo cervell lifonficat
he travessa.
clau2 1 . / Peca de metall que, introduint-la en el forat d'un pany i fent-la girar, posa en
moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. SP 11869 Ella
•b sa clau obre la porta a tancar ab clau col. Tancar una cosa en un lloc assegurant
89
el pany amb una o mes voltes de clau. SP 6283 Si or portan, tancat ab clan, ben
estogat he ben guardat trobar ho eu. b. claus del cel col. Símbol del poder
concedit a sant Pere i ais seus successors, d'obrír les portes del cel mitjancant el
perdó deis pecats. SP 14292 Alt en la creu, mig comengades he sois forjades les
claus del cel, a Pere felpromeses dar, volch acabar.
clauer -a m. i f. Encarregat de guardar les claus d'un lloc de confianca. No enregistrat en
femení en DCVB. No enregistrada en DAG. SP 10239 , UahÓS de Sola huna Mare Comuna he
primicera, major clauera, capitanessa he alcaydessa de Parahís, per ton avís.
clauer2 m. Anella, cadena, cordó, bossa o penjador que serveix per a guardar reuní des
una partida de claus. SP 2164 cadena, coral e Hambre, aloes, ambre, prou
atzebeja, clauer, correja, bossa -guller, pinta, crencher, stoig, guavin.
claustra/ Passatge cobert, amb mur a una banda i porticat o columnata a l'altra, que
volta un pati o jardí, especialment d'un monestir o d'una església. SP 15536 nada
sois per mirar hi volch entrar ab ses donzelles: claustra, capelles, quánt
calciguaren tot ho llavaren he fort.
clausura/ Tancament, reclusió en un convent. SP 11002 May s' enujá de la clausura.
clavar v. tr. Travessar amb claus, fíxar per mitjá d'un clau o de claus. SP 11633 Tal
fill morria, rey coronat, en creu clavat enmig de dos, per sos traydós allancegat;
asedegat dins.
clavari m. Persona que té al seu carree les claus d'un lloc de confianca, especialment
d'una corporació. SP 13684 erit he revertí en Simó Pere, major preveré fféu, e
clavari, per ell vicari, ab general he liberal gran potestat.
clavell m. Nom donat tant a la flor com a la planta sencera de les diferents especies del
genere Dianthus, de tiges nuoses, fulles estretes i oposades i flors amb cinc petáis.
SP 12230 nyes? Par que t' i banyes en aygua ros! Roses eflos, clavells, gesmir, hi
creus collir, quánt, ensollatporch engra.
clavilla / Peca de fusta o de metall cilíndric o lleugerament cónic que es clava a un
forat fet a un objecte. la documentado en DCVB, DAG i DECat. a. ser clavilla delfust mateix
mod. Ser de la mateixa sang. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6421 engués
muller sois per haver o fill o filia, hefios clavilla delfust mateix.
clerecía 1. / Dignitat o estat deis clergues. SP 9952 savis, los pares, avis, qui
desviaren he apartaren de clerecía tal travessia he gran destorp. 2. Conjunt de
clergues. SP 7218 ' Araguó, quánt V ach guanyada, he V ach poblada de clerecía,
cavalleria, artizatpoblé, constant, inmoble, gent v.
clero m. Conjunt de clergues. SP 3757 ense tancar, sobre V altar de sent Valero; he
tot lo clero llegint, vellant he contemplant tota la nit, lo.
cloca/ Colla, conjunt de gent. SP 5594 Ha y de senyores, en la llur cloca, qui saben
poca oració; deficció, ypocresia, parenseria.
dos 1 m. Recinte, espai limitat peí perímetre d'una cosa. SP 4981 Lo qü- en lo dos
aprés havia, ais no sabia: so perfumar, he despensar conf.
dos 2 closa adj. 1. Tancat. SP 11176 o guavarrer tot emflamat he no cremat; ffont, ort
tot dos; tálem d' espós; pou de Sichem; Jherusalem; ñau mercadera a. en procés
dos loe. adv. Al final de la vida. SP 716 En procés dos, ma negra vida de mals
fornida vull recitar, per exemplar. a. camp dos col. Espai voltat de barreres on es
feien les justes i tornejos. SP 8386 En lo camp dos perdrá lo eos perqué les creu
he tempta Déu. 2. V e r g e , S e n s e d e s f l o r a r . No enregistrada en DCVB, DAG. SÍ en DECat, en Roig. SP
8678 Les mes ne moren, com se desfloren, les nades closes.
90
clot m. Concavitat en la superficie d'un eos sólid. SP 15369 uell fadrí riba la mar,
volent buydar V aygua -n hun clot li dix: «Arlot, qué penses fer?»; ab alt saber lo
chic a Mancar en un clot una cosa mod. Desaprofitar una cosa, gastar o fer una
cosa inútilment. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 15726 Llanca *n hun clot qui res
los dona, mas qui "lis perdona llur falliment.
clotar v. intr. Excavar la térra, fer-hi clots per a plantar-hi arbres o arbusts. ia
documentació en DCVB. No enregistrat en DAG. Sí en DECat, en Roig. SP 13348 donchs, bé SCt palms
contáis, drets senyalats, ffondo clotá, sarments planta, no de rebuscha de la
¡labrusca, com No.
clotós -osa adj. Que té clots. SP 6250 omengar ho enfornar sens bon acort, lo pa -s
fa tort, clotós, morrut he geperut.
cloure v. tr. 1. Cobrir l'obertura d'una cosa, de manera que el seu interior reste aíllat
de l'exterior. SP 10555 La boca -s clou a Carnestoltes. 2. Acordar definitivament,
resoldre. a cloure tractes col. Donar per tancat un tráete, fer-lo ferm. 1 555 Elles
sos tractes entre tant clohen. a cloure casamení col. Realitzar un casament,
concretar-lo. SP 1231 Gran dot lá moul Eli, peí dot, clou casament negre. 3.
Terminar, acabar. SP 5393 rde 7 ñas!» Semblants cantas totes los ohen, ab Amén
clohen llur bon acort a vull cloure col. Fórmula usada en Foratória per a indicar
que s'acaba una argumentado amb una conclusió. SP 7649 Que son, vull cloure,
superbes, vanes, vils, inhumanes. 4. Recloure, posar dins un recinte tancat. SP
5909 finits son qui sos dits volenter hohen; tais prest se clohen en llur exávegua.
co 1. pron. La cosa que acabem de dir o que direm tot seguit. SP 8011 Qui *n pren
consells ne mor defam sóféu Adam , he vol cercar he creu trobar en /' erm a. go
que loe. conj. Per 50 que, amb la intenció que. SP 1099 Mans amaguant, no *m
lexá seure, ni *mféu dar beure, so que tiras, no m' i trobás lo seu senyor. b. go que
col. Es antecedent neutre de les oracions relatives semilliures. SP 7021 So que
pratiquen no *s pot entendre, ni menys compendre sa *nt. c. per go loe. conj. Per
aquesta causa, per aquesta rao. SP 10428 L' amargua porgua del par tur ir, dolor,
morir, per go li resta.
c o a / 1. Prolongació mes o menys llarga de la part posterior del eos de molts animáis
vertebráis, a. no donar de coa en l'ham mod. Caure completament en un parany.
[P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6522 uag soltat, plomat, mes reclamat, torna
•/ reclam? De coha *n V am may hi donist; he coneguist que la llur escha no. 2.
Conjunt de plomes situades a la part posterior del eos d'un ocell. SP 7718 lo pex
mular, drach e balena, polp e serena, de milá coha. 3. La part posterior i mes
prima del eos de certs animáis, especialment deis peixos i ofidis. SP 8531 Vol per
la coha o per la squena teñir morena, anguila viva. 4. Trena llarga de cabells. a.
tallarse la coa col. SP 4685 En V endemá talla 's la coha.
cobejar v. tr. Desitjar immoderadament. SP 12780 are colen los bonsfilisfels, qui alt
ais cels pugar cobegen, los qui sedegen esser tots seus.
cobert -a adj. 1. Posat damunt d'una cosa una altra que la tapa totalment o en gran
part. SP 12180 m per set anys, no en molí Hit, nu, no vestit no pas cubert, en lo
desert a la serena; sobre ta squena he tot lo co. 2. Ocultat, dissimulat, amagat. SP
4821 s he cominals tots investigua he los castigua, lo pus cubert ffa pus hubert, res
no li- s cela, tot ho revela: les m. 3. Enganyós, fals. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
4408 Fficta, cubería, ffort coratjuda, nunca batuda né ultratjada.
91
cobertament adv. De manera dissimulada. SP 8914 yoses he rabioses no-ls plau

mostrar, per avortar, cubertament mas ferament, metges demanen he los
enguanen: most.
cobertor -a adj. Que cobreix o tapa. No enregistrat en DCVB ni DAG. SP 11147 la scala-l cel;
del temple vel; d' Archa o Tora pell cubertora; d' or la tarraga, huma o taga;
vergua d'Aron; de.
cobertura/ Conjunt de peces que serveixen per a cobrir una cosa. SP 10384 falles
grans de lesfigueres, verdes, lleteres, fféu cubertura.
coble m. Lligam, unió d'un parell o mes de persones o animáis. SP 11613 ternalment
he realment sobre-1 seu poblé; lliguat en coble, tot encequat per lo peccat qu-Eva
tractá.
coblejar v. intr. Cantar cobles. SP 3363 plors ffeyen, e plant: huna, cantant, alt
endexava he coblejava, maldientfort la falsa mort, per massa tost aver de.
cobrar 1. v. tr. Readquirir, recuperar. SP 15451 nsás que 7 temps passat mal
compassat, perdut, no -s cobra, metí en obra lo huyt novell de bon consell a.
cobrar salut col. Recuperar l'estat en qué algú está lliure de malalties. SP 12205
Axí, salut prest cobrarás, he reviurás ressucitat, com lo tocat per. 2. v. abs.
Recobrar els sentits, eixir d'un desmai. SP 15382 Aprés cobrí, en seny tornat,
encadarnat per V escoltar he tant vetl. 3. v. tr. Adquirir, guanyar. SP 1214 uánt
mor, del seu tresor queucom ne sobra, may algú u cobra deis seus tanpoch: d' ells
se trau joch a cobrar renom de col. Fer-se mereixedor d'un qualifícatiu. SP 289
ch, puys tant tins nom e cognom, he lo renom que pots cobrar, del ben obrar serán
conformes, a cobrar la forma d'una cosa col. Adoptar la forma d'una cosa
determinada. SP 3788 ant Cosprés; dient lo vés, com V oferíse convertí, cobrant
la forma seguons la norma qu-en V ostier per lo ferré, a cobrarfama de col. Fer-se
mereixedor d'un qualifícatiu. SP 5037 Yo lá seguía: deya -li dama per cobrar
fama de bon caser he solacer. 4. v. tr. Rebre diners o altra cosa en compensació
d'un treball, d'un servei, d'una cessió, etc. SP 1981 vía, he quant avia della -nviat
o campviat, m' o véu cobrar he be smergar bé li plagué com conegué que rich
venia. 5. v. tr. Replegar una corda, cinta, etc., estirant-la des d'una embarcació d'un
altre lloc. SP 5156 seny me fuig, sobrevé 'm yra; amor me tira, la yra-m cobra,
voler me sobra; disputad seny, natura 7 streny.
cobrir v. tr. 1. Posar damunt d'una cosa una altra que la tapa totalment o en gran part.
SP 5748 Lo prom segut, lo cap se cobre. 2. Ocultar, dissimular, amagar algú o
alguna cosa posant-n'hi una altra damunt o davant, en sentit metafóric. de+CR (indica la
persona o cosa a qu¡ s'ocuita una cosa). SP 4780 fembres, les males fembres, elles ordiren, ffals
part cobriren. SP 4364 Vostres dinés he quánt teniu, de mi u cobriu.
coc m. Cuiner. SP 3921 He fuy menbrant de hun retoch qual dix hun coch a sa
senyora, gran fraguadora: «qui massa-s cuyta, crua,.
coca / coces Colp fet amb un moviment violent de les potes posteriors d'un animal o
de la cama d'una persona, dirigit contra algún objecte o persona, usat en plural SP 1162
temps duras lo guay solas he pa de noces: tantost les coces fforen ab ella.
c o c a 1 / Massa de fariña pastada i cuita amb oli o sagí, de forma circular o ovalada
aplanada i a la qual solen afegir-se diversos ingredients (sucre, talls de carn, peix,
fruites, verdures, etc.). a. santa coca col. Hostia sagrada, NO documentar en DCVB. SP
3547 de /' altar, com qui torear se vol la boca, la santa quoca se 'n trach sancera
coca2 / Mena de ñau curta, alta i molt ampia, d'una o mes cobertes, usada del segle
XIII al XV com a embarcació de comerc i de guerra. SP 8537 Donchs ¿qui no
92
squiva fferir ¡es roques ab semblants coques, naus, caraveles, sens rems e veles,
carta, guovern?.
coceguelles/ Sensació espasmódica, acompanyada de convulsió i de rialles, produída
per un contacte superficial i voluble a certes parts del eos, especialment a les
plantes deis peus, a les aixelles o a la part anterior del coll. SP 2830 A coceguelles
ells comengaven, puys psalmejaven de ses endreces.
codicil m. Cláusula addicional que completa, modifica o revoca un testament. SP
3046 hubert, enfastigat, molí enugat, mudí d' estil: ffiu codicil, del tot cassant he
revocant lo testament.
codony m. Fruit del codonyer, gros i aromátic, emprat en confitería. SP 4989 r
confits de monges, poncís, taronges, pomes, limons, codonys, torrons he llepolies,
les praderies, aygües, ramets.
coeta/ Diminutiu de coa. SP 10333 D' una cabretaprés la coheta, llengua ¡i 'nféu.
cofí m. Mena de senalla plana d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o
altra cosa. SP 14777 ruchposats hepels sobráis dotze sportins, del peix cofins epa
pleguats, sónfigurats! Per dotze, tretes del riu.
cofre m. Caixa rectangular amb tapa ordináriament bombada. SP 6926 Quant ve 7
notari ffer inventan, los cófrens scriuen buyts, e diriven llarch la pintura he
tancadur.
cofrenet m. Diminutiu de cofre. SP 3550 En candelera o cofrenet, com pus secret
pogué, tanca.
cognom m. Nom de familia. SP 287 Crech, puys tant tins nom e cognom, he lo renom
que pots cobrar, del ben obrar serán confo.
cohombro m. Fruit comestible, allargat, sucos i de color verd, de la planta cultivada
(Cucumis sativas), anual, ajaguda i proveída de circells. SP 12353 No -t recort res
de les carns cuytes, cohonbros, fruytes, fflgues, magranes egipcianes, térra lexada.
COÍnquinat - a d a adj. P o H u í t , COntaminat, i n f e c t a t . No enregistrat en DCVB ni DECat. Sí en DAG,
coetani. SP 5623 m carnal, de carn exint, en carn vivint, he no tonbat cohinquinat
en tal ruyna.
coissor/ Sensació de coent, sensació análoga a la que produeix una cremada. SP
6821 st, sens trigua, certa vexigua; de gran ardor, dolor, cuygor en V orinar; de
tremolar cap, peus e bragos; ab cuytat.
coix -a adj. Que camina malament. SP 13046 Vench laynica coxa e manca, per dolor
d' anca he fais corter, sens traginer.
coixí m. Sac de tela o d'altra materia, cosit per tots costats i farcit de llana, palla,
ploma, crin o altra materia filamentosa i elástica, que serveix per a recolzar-hi
blanament el cap, repenjar-hi l'esquena, teñir davall els bracos o els peus. SP 6461
ortat, ffantasiant o dormitant, yo stant axí sobre-l coxí, aguí terror per la orror
gran qué sentí.
coixinal adj. Coixí, especialment l'usat per a ornament o cerimónia. SP 2357 Com se
gitava, primer cercava lo coxinal de son senyal, nuu del lanqol, si stá hon sol.
c o l / Nom donat a les diverses classes cultivades derivades, per selecció, de la planta
silvestre (Brassica olerácea), que son hortalisses comestibles. SP 962 Una
semmana hi mengí blets, cois e brots frets; prou ansalada, may carn cuynada a.
mena les cois si viure vols prov. Indica que cal teñir carácter per a dur una vida
mes digna. [P] NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6220 Ajuda t' i: mena les cois si
viure vols, hirás carrera
93
coMació/ Menjar lleuger, fet de confíts i vi, que sovint es prenia com a complement
els dies de dejuni. SP 8208 Lo que-ls plau és collacions perficcions, he que gens
vegen que s' i. SP 2638 Crech s' escansava: oració, coblació, no sé qué y feyal
Venir lá 'n veya.
coHegi m. Cos de persones sotmeses a un reglament comú. SP 10589 Sobrej coblegi
de les catives, porroguatives obté molt altes;.
coMocar v. tr. Posar en un lloc determinat, en una certa posició relativa. SP 11919
Comfa la llocha, sos filis colocha dejús ses ales, alt en les sales celestials a. alt en
sa gloria Déu lo col-loque! mod. Expressió exclamativa amb qué es declara Taféete
p e r algÚ q u e h a fet Una aCCÍÓ m o l t l l o a b l e . No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1913
Alt en sa gloria Déu ló col'loque! De fet, yo broque ves ma ciutat.
coleros -osa adj. CoHéric, iros. SP 5817 Dix coleros: «Si-l mal no sé, cóm ló
guarré?» «Adivinau!.
cólica / Cólic, dolor agut a l'abdomen, produít per robstrucció o distensió d'una
viscera. SP 8354 He per la cólicha porten cresdlicha; portant turqueses, cahen be
steses.
coliseu m. Nom d'un célebre amfiteatre roma. SP 13508 ent enteniment, fféu auditori,
scoles, pretori, fferm culiseu.
coll1 m.l. Part del cos de l'home i de l'animal, mes o menys llarga i generalment
estreta, que uneix el cap amb el tronc. SP 4748 apetits: ja vol confíts, demana 7
molí, la carn del coll he los coprons; menjar carbons, ffingís mastegua; algeps a.
drap de coll col. Tela que s'embolicava peí coll. SP 2155 ui compre alfarda,
trega, distada pega, bell drap de coll, corda, trescoll, bonys e polseres, spill,
orelleres. b. al coll loe. adv. Sobre la regió veína al coll, muscles i part de
l'esquena. SP 4087 Al coll, Justina duya, e mostres de patenostres, he Agnusdor en
d. c. coll tort col. Actitud propia de beats hipócrites. ia documentaoió SP 4117 a he de
parenga agid crehenga tot son comport ffos de coll tort, rosegualtás. . 2. La part
superior i mes prima d'una botella, gerra o altre recipient semblant. ia documentaoió
DCVB. No enregistrada en DAG ni DECat. a. qui molt s'ensaja a l'aigua attar ha lleixar lo coll
o l'ansa prov. Indica que quan es repeteix un comportament arriscat, es pot acabar
malament. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3653 Qui molt s' ensaja a V aygua
•nar, ell ha lexar lo coll o /' ansa.
coll2 m. Muntanya no molt alta, tossal. a. per colls i plans col. Per una camí Uarg i
vencent tots els accidents geográfics. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 13465 Tora
de fust obrada, moble, portada per caminans, per colls e plans, taules e vergua,
manná sobergua, los Cinch volu.
collar m. 1. Peca de materia preciosa o vistosa, que es posa al voltant del coll per
ornament d'aquest. SP 2160 bonys e polseres, spill, orelleres, crespina, trena,
collar, cadena, coral e Hambre, aloes, ambre, prou atzebeja. 2. Guarniment
compost d'un gran anell de cuiro farcit de palla o de crin i subjectat per dues
costelles de fusta, que es posa envoltant el coll de l'animal que ha de junyir-se al
carro o a Taladre i s'articula per mitjá d'anelles i sivelles amb les corretges que
serveixen per a dirigir els moviments de l'animal. SP 13052 r, sens traginer ni
altra guarda; sens bast, albarda, collar, tifells; sens cascavells, pitral, ransal, bog
e dogual.
collejar v. intr. Moure el coll en demostrado de desig, d'impaciéncia, d'orgull, etc. SP
7126 llegint, veuries Déu qué promet, hon se permet elles collegen he senyoregen!
Ses chaperies, quinquilleries, qui les.
94
collerat m. Delinqüent que rapta persones per vendre-les com a esclaves. SP 6943 r,
pus adversan? ¿Trobá 's cosari pus celerat? ¿Á y cullerat major traydor ni
robador en Balaguer que la muller?.
collir v. tr. Arrancar una flor, un fruit, etc., d'una planta. SP 12231 n aygua ros! Roses
eflos, clavells, gesmir, hi creus collir, quant, ensollat porch engrassat, jaus en lo
fanch a. collir roses col. Arrancar flors de la planta. SP 8420 e lleng romp Henea;
chic afalagua; lo llum apagua he roses culi.
colmena/ Buc d'abelles. SP 6201 7 metge mana, per viure sana la jove plena, de llur
colmena al temps la brescha, ans massa crescha, cové li tallen.
colom -a m. if. Nom donat a diversos ocells de la familia deis colúmbids, domesticáis
o salvatges. SP 6587 gos e brell, en lo costell, llexades plomes, pardais, colomes
no y tornen mes.
colona / Peca arquitectónica, generalment de forma cilindrica, molt mes alta que
ampia, que serveix de sosteniment a un sostre, are, etc., o bé d'ornament o de
monument quan está aillada. SP 13864 Talpassió, agots, colona, dejunchs corona,
martell tan greu, llanga, claus.
color/ 1. Qualitat deis fenómens visuals que depén de l'efecte distint que produeixen
sobre la retina les llums de diferent longitud d'ona; una varietat qualsevol d'aquesta
qualitat, excloent el blanc i el negre. SP 2388 Drap si-s metía, ab tal olor he tal
color com Déu se sap, Uangava-l drap per los racons, davall a. alterar color col.
Fer que un color canvie de característiques, fent-se mes fose, mes ciar o
transformant-se en un altre color. SP 6076 Tanbé mostalla lo cuyro talla, color
altera; pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a hon se vulla. 2. Matís, subtilitat. SP
13093 destres per esser mestres; cechs, mals doctos de lley colós. 3. Aparenca
enganyosa, ficció. SP 454 e fingir solen teñir dolor, per dar color a ses empreses
a. sois color de loe. adv. Amb aparenca de, fingint. SP 8085 Mostrant solas he
gran amor, he sots color de molta cura, sense mesura, de brous premsats he destil.
colp 1. m. Contacte brusc d'un eos en moviment contra un altre. SP 1200 rahó troba,
per les edats he volentats tan variades, colps, bocinades. 2. Acció brusca d'un
objecte o d'un objecte emprat com a arma contra un eos. de+cxSP 9395 vius, llurs
marits, sans o ferits d' una batalla, de colp d' estralla -les enviudades, avalotades-
, tots los nafr.
colre v. tr. 1. Venerar, retre cuite. SP 14631 La qui no-l vol, altre déu col a.jorn de
colre col. Dia de festa de guardar. SP 2546 Los jorns de colre, la matinada, era
•faynada per ben lluyr, al bell febrir. 2. Observar, guardar les festes. SP 7403
Aprés al Trench, hon Déu no 7 volen dones, ni 7 colen manades festes, algunes,
prestes ffer en ses a. colre festes col. Observar, guardar les festes. SP 7403 Aprés
al Trench, hon Déu no 7 volen dones, ni 7 colen manades festes, algunes, prestes
ffer en ses. 3. Atendré, vigilar, prestar atenció (en diccionari llatí web). SP 451 Si
han terganes llur mal no colen.
coltell m. Ganivet, aína de tall, consistent en una fulla d'acer relativament curta i
posada al cap d'un manee, que serveix per a ferir o per a treballar diverses matéries.
SP 7920 En má delfoll met son coltell, ñau e castell.
colze m. Part posterior i convexa de la juntura del brac i l'avanfbrac. SP 16107 s
ronyons pedrés, arena; dol me la squena, muscles e colzes.
com 1. adv. De quina manera; introdueix frases interrogatives modals. SP 3875 Puys,
caminant he rominant qué fer deuria, he cóm viuria sense destorp, dins en Soguorp
yo -m recordí he acó. 2. adv. Per qué; introdueix frases interrogatives amb valor
95
causal. SP 9170 ué u empreñen, ffer semblant tala? Si han llet mala, ¿com no se
'n dexen, puys lá 's conexen les inhumanes, no. 3. adv. Usat tot sol o seguit de la
frase que un altre acaba de dir, serveix com a exclamació per a expressar gran
sorpresa i, sovint, oposició a alió mateix que s'ha dit. SP 2706 Si may guosava dir
d' ón venia, «¿cóm?», responia ab gran furor. 4. adv. Serveix per a introduir frases
exclamatives i ponderatives. SP 11281 Hunjorn matí, ella partí ab lo bon prom
temprat, -he cóm!- de Natzaret a. / com! loe. interj. Introdueix frases exclamatives
i ponderatives. SP 11281 Hunjorn matí, ella partí ab lo bon prom temprat, -he
cóm!- de Natzaret. 5. adv. Introduint frases comparatives, equival a 'de la mateixa
manera que', precedit de partícula correlativa, a. així... com... loe. conj. No sois...,
sino també...; tant... com... SP 77 Hé, en comú, axí amichs com enemichs, bon
atjutori, tot meritori, caritatiu. b. així com loe. conj. Expressa una comparado d'un
element anunciat abans amb l'element que segueix. SP 1405 era, est- angevera vos
lá 'm tancau, he lá 'm guardan axí com V ull, car molt la vull. c. tan+adj+com+adj
loe. conj. SP 3505 que *m partís, una torbada dona darbada, tant rabiosa com
ansiosa de ser amada, entenebrada per lo diable, fféu cas. d.
així+verb+com+subst. loe. conj. Igual... com..., de tal manera... com... SP 5525
ffort lá encorren, totes lá corren, fferm acanyieen, axí lá ficen com bou en plaga, e.
semblantment com loe. conj. SP 10182 No semblantment com muí, cavall, ais
quals senyfall. f. tal+(subst.)+com loe. conj. Estructura correlativa usada en frases
comparatives d'igualtat. SP 14055 romangué, a llur despit, tal com fon scrit. SP
2389 Drap si ms metia, ab tal olor he tal color com Déu se sap, llangava •/ drap
per los racons, davall caxons. 6. adv. Introduint frases comparatives, equival a 'de
la mateixa manera que', sense partícula correlativa. SP 1217ICom acorda duch
Nahaman, al riu te man, llebrós, mesell, te fa. 7. adv. Introduint frases
comparatives, equival a 'de la mateixa manera que', sense partícula correlativa i
seguit de la preposició a. SP 1946 Com a lleona ella-m mirava; no m' oblidava lo
benefici. 8. adv. Introdueix frases comparatives indicadores d'igualtat, equivalent a
'en el mateix grau que', precedit de partícula correlativa, a. tant+subst+com loe.
conj. La mateixa quantitat de... que... SP 669 u mots qui a dir basten verins que
pasten, tants mals com husen, los béns c- abusen ni referir, b. tantost+verb+com...
loe. conj. Tan rápidament... com... SP 6094 Sempre serás ben costehida; tantost
guarida, com ho volrás ésser poras, c. tant com loe. conj. En el mateix grau que...
SP 8972 No ms dolen tant com és llur plant he continenga. d. tant+adv+com+adv
loe. conj. En el mateix grau+adv+que+adv. SP 9242 s traydores, dissipadores he
celerades; delliberades, tant scientment com follament, propis filis manquen; hulls.
9. adv. Introdueix frases comparatives indicadores d'igualtat, equivalent a 'en el
mateix grau que', sense partícula correlativa. SP 2775 Hun eos tan bell, alt com
plangó, ab hun begó chich, caguaniu, sech, renadiu, fflach. 10. adv. Seguida d'una
partícula comparativa i d'un temps del verb poder, s'usa per a introduir una frase
que vol dir 'la major quantitat o el major grau possible', 'el máxim'. SP 6865 t; la
viud-amagua, ultraxó-s pagua del crex e dot com millor pot. 11. adv. Seguit de la
conjunció si, introdueix frases comparatives hipotétiques. a. com si+imperfet de
subj. loe. conj. Introdueix frases comparatives hipotétiques, en qué es fa ;ma
comparació amb una acció o un fet que no és real; l'estructura subjacent seria:
verb+com+(verb condicional) +si+verb impf subj. SP 4417 May per mon nom me
nomenava: axí-m menava com si fos guog o portas bog. 12. adv. Normalment
seguit de a, pero no sempre, serveix per a expressar la condició de qué es considera
96
especialment dotada la persona o cosa de qué es parla; equival a 'en qualitat de'. SP
4933 Seguí llur vida com a novicia, ab amicícia dintre vivint anys prop de vint. SP
11388 ou e ruch, com rey e duchffon conegut; servil, temut com Déu Senyor. 13.
conj. Introdueix frases temporals, que indiquen simultanei'tat, igualtat de temps
entre dues accions o entre dos estats. SP 2508 sana: al Hit s' estova; ellas levava
tocades deu, com a la Seu Déu s' i algava. 14. conj. Introdueix frases temporals,
que indiquen que l'acció de la frase principal és posterior a l'acció de la frase
subordinada. SP 15309 Desconsolat, com fon Tobies com Azaries, ángel Rafal, se-n
torna-l cel, he conguoxat. 15. conj. Introdueix frases causáis, seguit del verb en
indicatiu. SP 11875 Ella advoca millor que Ster, com d' Asuer obtench los seus
catius jhueus, de corporal he te. 16. conj. Introdueix frases causáis, seguit del verb
en subjuntiu. SP 3557 He com cuytás, ab molía raxa obrint la caxa, que y hac
lexat ffon. 17. conj. Introdueix frases causáis, seguit d'altres elements que formen
locució. a. per tant com loe. conj. Perqué. SP 9648 entrar no -ls és permés; en V
estiu mes, per tant com puden. 18. conj. Introdueix frases completives, equivalent a
la conjunció que, amb el verb en indicatiu. SP 3812 Per temps avant sabí la fi,
com cert farí la dona-l llamp anant al camp. 19. conj. Introdueix frases fináis,
equivalent aperqué, seguit de subjuntiu.
comanar v. tr. Encarregar, confiar una cosa a la cura d'algú. SP 3162 «stojau me ab
molía cura, sots tancadura, lo qué us coman a. comanar algú o alguna cosa a Déu
col. Posar algú o alguna cosa sota la protecció divina. SP 15293 Coman -Pa Déu
comanda/ 1. Encárrec. SP 3929 Si la comanda no fas divina, la vil beguina, del
primer alt, de calí. 2. Custodia d'una persona o cosa recomanades com a
especialment dignes d'atenció. SP 6317 á dií he ben noíaí, avalotat, lexí la *n
banda, a la comanda de Llucifer a. a+poss+comanda loe. adv. Al gust d'algú, a
criteri d'algú. SP 747 mení, prou facilmení poras frotar de qué menjar, a ía
comanda.
comare / Padrina de fonts d'un infant, en relació al padrí o ais pares d'aquest. SP
3827 Ffon la comare una noblessa, gran confraressa de sania Ménica.
combat m. Lluita espiritual, contraposició d'idees o de sentiment. ia documentado DCVB. No
enregistrada en DAG ni DECat. SP 10731 Ací 7 combat resta duptós, mas profifós prou a la
sgleya.
combatre v. ir. Batre en lluita. SP 15837 i: en hun recosí cení mil armades
aparellades per ell combatre, sabe 'lis rebatre lo llur arnés; ab hun revés.
combregar 1. v. ir. Administrar el sagrament de l'Eucaristia. SP 4006 Hun capellá la
combreguava; ostia dava sens consagrar, a may fallar, cada sem. 2. v. intr. Rebre
el sagrament de l'Eucaristia. SP 9894 Lliberament viuen llatins, qui tots matins
missant conbreguen. 3. m. Acte litúrgic en qué s'administra el sagrament de
l'Eucaristia. la documentado en DCVB ¡ DAG. SP 4016 Ab certs sufismes ells s' entenien;
abdós venien al conbreguar davant /' altar de la capella.
comediat -ada adj. En forma de comedia o partides p e r l a m e i t a t . No es pot escatir el significat
exacte en aquest context. SP 682 ga sua, stil e balanq, será -n romang: noves rimades,
comediades, aphorismals, ffacessials, nopr.im scandides; alpl.
comedir-se v. pron. Limitar-se, reprimir-se. CR (indica ía materia en que es limita). SP 2438 Res
no y sabia, nis comedia res ordenar, menys lo manar sois de par aula.
comedit -ida adj. Que obra amb prudencia i moderació. SP 9113 Pigorfan dides mal
comedides: dida •nbriagua lo chich ne plagua, e la baguassa se.
97
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rojg
comenc m. Inici, principi. SP 14262 na de l' aygua vi, architiclí beure maná, allí
mostrá comeng de gloria a. en lo comeng loe. adv. Al principi, en els primers
moments. SP 6227 major m' á dit: «a ton marit, si tu no 7 veng en lo comeng
essent novici, tosípendra vici: dar t' a faena, viurás.
comendador -a adj. Iniciador, que comenca o dona principi a una cosa. SP 14950
Adam creat fifon eformat engendrador, comengador d' urna llinatge; ffera ultratge
he greu peccat si e.
comencament m. Inici, principi. SP 9840 Ja par desamen llur criatura, mostrant
figura, comengament he tastament de V amarguosa vida penosa qué passa.
comencant adj. Que comenca o dona principi. SP 13679 s car ful seu en Jacob féu
entre -ls germans trips comengans, ffos preferit he reverit en Simó Pere, major
prev.
comencar 1. v. tr. Fer la primera part d'una cosa, donar principi, trobar-se a la primera
part. SP 14290 Alt en la creu, mig comengades he sois forjades les claus del cel, a
Pere fel prom. 2. v. abs. Fer la primera part d'una cosa, donar principi, trobar-se a
la primera part. SP 6242 He, sy comenga, guarda no-t venga. 3. v. tr. Donar
principi a una acció, a un estat, etc., seguit d'infínitiu. SP 15388 rnatper l' escoltar
he tant vedar, tantost pensí he comencí rememorar he recordar, recogitant he
recitant lo qü-e. 4. v. intr. Donar principi a una acció, a un estat, etc., seguit de la
preposició a seguida d'infínitiu. 5. v. intr. Entrar o estar en la primera part (de si
mateix), prendre principi. SP 6037 ments, mal de neulella, en la mamella no
hulcerat mas comengat cáncer teñir.
cometa/ Cos celeste del sistema solar, de forma irregular i de la mida d'un asteroide,
compost de gel i pols, que está embolcallat per un núvol de gasos anomenat
cabellera i que a vegades va acompanyat d'una llarga cua. SP 10625 sa arts
lliberals; Zodiachals les setplanetes ab set cometes lá inllumenen.
cometre v. tr. 1. Acometre, envestir en lluita. SP 8412 Qui les comet e s' arremet,
cera vermella molla sagella, lo vidre tren. 2. Fer una acció reprensible. SP 9255
art doctrinal, dot e cabal, sos filis eretenl De cert cometen molta maldat, lofill, sá
nat, volent mancar.
comiat m. Salutació que algú fa abans d'anar-se'n d'un lloc. a. pendre comiaí col.
Acomiadar-se, dir adéu abans d'anar-se'n. SP 1841 Cortesament prenguí comiat,
ben encavalcat, ab cinch canehes, ab mes lliur.
cominal adj. 1. Imparcial, igual per a tots, que no s'inclina mes a una part que a l'altra.
SP 6639 en qualque part, mas lluny e tart, muller tal qual he cominal,
tolleradora, ordenadora, queucom curosa, en abundosa. 2. Que no s'alca per
damunt el nivell ordinari, que és del tipus mitjá quant a la qualitat. SP 4818 Mas
Déu Altisme, qui béns e mals he cominals tots investigua he los castigua, lo pus
cubertffa pu.
comissari m. Delegat per a certes funcions temporals. SP 13033 ladres, saltejadós he
robados -inichs, contraris ais comissaris, he tots ells massa- com a baguassa
sodomitava he.
commoció / Pertorbació violenta, agitació. SP 10372 Tota sglayada, comoció,
compuneció he resistencia, erubecéncia se ach sentida.
commoure v. tr. Excitar, traure sobtadament d'un estat de repós. SP 123 unament, tot
lo jovent; no sens pecat, há infestat he comogut mon mig perdut enteniment, jfet
ignocent, ja oblidant.
98
commoviment m. SP 3428 strangés, no en vergés, car no rí i ha! Víu V

endemá comoviment de molía gent, per una presa en carqre mesa, hon er.
companatge m. Alió que es menja amb el pa o a mes del pa. SP 954 gua beureu,
ffoch, sal aureu, he sois V estatge; pa, companatge, vi, si-n voleu, que us ne
cerquen!» A Déu plagué.
company -a m. i f. Persona que n'acompanya una altra o está en companyia d'una
altra. SP 2606 Ab ses companyes, he manllevades hí repleguades per la carrera,
no se.
companya/ Conjunt de persones, grup nombrós. SP 1803 En les companyes he gens
estranyes qu-eren vengudes, ffem corregudes.
companyejar-se v. pron. Acompanyar-se, anar en companyia d'algú. ab+CR (indica ia
companyia). || No enregistrat en DCVB ni DECat. SP 8588 es, molt grans raberes, ab hun mardá,
toro, guará, se companyegen.
companyia / 1. Presencia d'una persona prop d'una altra perqué no estiga sola. SP
3271 t, lo novio mes! Dimecres aprés, com me n' exia, ffel companyia he fentper
mi de cert trobí a. ab companyia de loe. adj. Estant acompanyat de SP 1421 He
closa tota, ab companyia de serp, bogia hí d' un vell guall, lo riu avall lá. 2.
Persona o cosa que, amb la seua presencia prop d'una altra, fa que aquesta no estiga
sola. SP 1762 De nit venia sens companyia a. sense companyia loe. adv. Sol. SP
1762 De nit venia sens companyia.
companyó -ona 1. m. i f. Company, el qui habita, va o treballa en companyia d'un
altre. SP 12856 No dir poras que f enguanás ta companyona, d' Eva, sa dona, com
Adam dix. 2. m. companyó Tipus de tumor. [MP] No enristrada en DCVB, DAG ni DECat. SP
9614 Cranchs, polps s' ifan dits companyons, semblants ronyons; moles diformes
de leges formes.
comparar v. tr. Examinar dos o mes objectes per determinar quins punts de
semblanca teñen. SP 9235 Sens comparar ffan cas pigor, de gran error, mares
traydores, dissi.
compare m. 1. Padrí de fonts d'un infant, en relació amb el fillol. ia documentactó en DCVB,
pero no en DAG, que és coetánia i DECat, que és de Roig. SP 3826 De hunflllol, Secret honrat, hifuy
amprat a ser compare. 2. Company, camarada. SP 1300 hun bon rich, qui fel
amichffon de monpare he gran compare, he mon padrí.
compás 1. m. Instrument que consisteix essencialment en dues potes de metall, de
fusta, etc., unides i articulades per un deis extrems, de manera que poden separar-
se'n o acostar-se'n les puntes formant un angle mes o menys obert, i serveix per a
prendre mides, per a dibuixar circumferéncies, etc. SP 7008 Entreguart, squayre,
llivell, compás, llur fons ni pas, barranchs ni valls, déu escandalls n. 2. Brúixola,
águila náutica, la documentado en DCVB i DAG. SP 12644 Mira sovent búxola, vent, compás
e carta. 3. Harmonia, ritme, a. a bon compás loe. adv. De bona manera, amb
mesura. SP 14802 vell en hun consell sant e cónsult: «Quicumque vult», per
Atañas a bon conpásffet gentilment, diu verament lo que-s deu creure.
compassar v. tr. 1. Distribuir proporcionadament. No documentada en DCVB ni DAG. SP 1782
Per cinchforats ben compassats los raigs exien; hulls, ñas parien, gran boca-bfo.
2. Regular, posar les coses en la proporció i mesura degudes. SP 15450 He com
pensás que 7 temps passat mal compassat, perdut, no -s cobra, metí en obra lo huyt
novell.
compassió / Sentiment dolor peí sofriment o la desgracia d'algú altre. a. haver
compassió d'algú col. Sentir dolor peí sofriment o la desgracia d'algú altre. SP
99
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roip
5339 e tribulat, hoynt son plant he contemplant sa passió, compassió aguí gran d'
ella.
compeMir v. tr. Obligar per forca o en virtut d'una autoritat. SP 14832 les, en or,
argent , menjant, bevent a son delit; no conpellit, ab fe formada, aconpanyada de
virtuosos he piadosos.
compendre v. tr. Entendre una cosa i les seues causes. SP 7023 Sd que pratiquen no-s
pot entendre, ni menys compendre sa-ntenció.
complacencia / Voluntat de complaure algú. SP 15223 virtut: la fortitut de na
Judich; de Ster te dich la complacencia; per sapiencia Rehecha mira; de Sarra tira
o Sa.
complaure v. tr. Fer alió que és del gust d'un altre. SP 521 an ló per h, no IV anper
res; e mes que mes si les complau.
completa/ Darrera part de l'ofíci diví, amb qué s'acaben les hores canóniques del dia.
S'usa com a terme horari per a expressar l'entrada de fose a primera hora de la nit.
SP 14600 Is son venguts ab sa lleguona aprima, nona, vespres, conpleta.
completes / Darrera part de l'ofici diví, amb qué s'acaben les hores canóniques del
dia. S'usa com a terme horari per a expressar l'entrada de fose a primera hora de la
nit. Usat en plural SP 2641 Dites completes, per Menoretes o Boseria ffeya sa via,
quant se 'n t a dir completes col. Fer la darrera part de l'ofíci diví, amb qué s'acaben
les hores canóniques del dia. SP 2641 Dites completes, per Menoretes o Boseria
ffeya sa via, quant se 'n t.
complexió f Constitució física, combinació, en una proporció determinada, deis
elements que constitueixen la naturalesa física d'un individu. SP 9713 rabioses,
guocets orinen he s' enverinen, per tració complexió, mudant ab art.
complidament adv. D'una manera complida, acabada. SP 1827 Dos mil e cent nobles
de ñau, ella pagua u complidament.
compliment m. Execució completa d'una cosa promesa, manada o prevista, etc. SP
14178 ot aqó -s féu per a figures, psalms he scriptures dar compliment a. dar
compliment col. Complir, fer que una cosa promesa, manada o prevista es faca
realitat. SP 14178 ot aqó -s féu per a figures, psalms he scriptures dar compliment.
complir 1. v. tr. Acabar, deixar una cosa completa i dur-la a la fi que períoca. SP
3331 Aquí vetlí, del tot complí ma romería. 2. v. tr. Executar completament una
cosa, promesa, manada, desifjada, etc. SP 3144 Puys proposí un vot complir a.
complir un vot col. Respectar una promesa feta i executar-la. SP 3144 Puys
proposí un vot complir. a. complir un manament col. Fer cas a una orde o
imposició. SP 9274 e de sa ma hun ful mata, per no complir ni obeyr son
manament? Granfoch ardent qü* en si sentía, sonfill. 3. v. tr. Atényer en tal temps
una edat concreta. SP 1958 nt en la ciutat, aguí contat quants anys havia: trobí
compila los trenta y dos. 4. v. intr. Acabar una unitat de temps determinada. SP
2695 Si be V un- ora era complida, ans que finida ffos llur banyada, acompanyada
de Fab.
complit -ida adj. 1. Pie, proveit abundantment. SP 6628 Hom del món no jamay
obtés al món no és dona complida he provehida de saviea, virtuts, bonea, he de
seny el a. edat complida col. Majoria d'edat. SP 6840 ills? Orfens pobils te
naxerien, he may haurien hedat complida. 2. Sencer, complet. SP 12310 Puys
Raxel, gloria si vols complida, ta carn oblida, món, filis si mn tens , muller, p.
compondré v. tr. Disposar, preparar amb un objectiu. SP 4521 Pero fallava, no
component he disponent a si matexa a. compondré taula col. Parar taula. SP 13604
100
Diccionari de l'«Espill» de
e, apres son opte, ressucitat, ais cels muntat, taula compondré, Regne dispondré:
no monarchia, ni senyoria gens mun.
comport m. Manera d'estar o d'obrar en presencia d'altres. SP 4116 D' ipocresia he de
parenqa aguí crehenga tot son comport ffos de coll tort, rosegualtás.
comportar 1. v. tr. Consentir, tolerar, permetre una cosa injusta, molesta, perjudicial,
etc., podent evitar-la. SP 15182 Cové, donchs, sien no molt amades, mas
comportades per ses aynes, com les guallines qui tot ho sull. 2. v. pron.
comportar-se Obrar d'una manera determinada en determinades circumstáncies, en
p r e s e n c i a d'algÚ, e t c . la documentado en DCVB. No enregistrada en DAG ni DECat. SP 3958 Yo
tinch be sment com se comporta.
COmpOSar-Se V. pron. ReCliperar-Se, alleujar-Se. de+CR (indica la cosa de qué es recupera). || No
dooumentat en DCVB, DAG ni DECat. SP 14812 nt de tot son tort agí -n la cort de sonprelat s'
és composat, he deis engüents he sagraments s' ésja huntat he be.
compost -a adj. Posat en orde, en bon estat, així com cal que estiga, segons l'orde
moral. SP 249 Car, certament, lo teujovent tens ben conpost, he prou dispost lo
sentiment; V enteniment te.
compra/ Adquisició d'alguna cosa a canvi d'una suma convinguda. SP 13285 Llurs
banchs trenca, he derrocha la vella tenda de compra y venda he llogreria, de
simonía lleig ensutzida he per a. tenda de compra i venda col. Tenda en qué es
compren i es venen productes. SP 13285 Llurs banchs trenca, he derrocha la vella
tenda de compra y venda he llogreria, de simonía lleig ensutzida he per.
comprador -a m. i f. 1. Persona que adquireix una cosa o un servei. SP 5427 He
cascun dia muden tudor he comprador; a quánts hi venen, a tants se venen. 2.
Persona que, en les cases de senyors, está encarregada d'anar a comprar tot el que
cal per a menjar. No enregistrada en DCVB. SÍ en DAG. SP 1284 Per temps morir en: ell,
cagador he comprador d' un cavaller; de sa muller, ella, cambrera he llav.
comprar v. tr. 1. Adquirir una cosa o un servei a canvi d'una quantitat convinguda.
SP 2488 úyhavia, ni permetia ffruyta-n portassen, bé que y comprassen conils,
perdius, ffrancolins vius de nit, a. 2. Fer-se seu per un preu, un sacrifici, etc. SP
2909 Pensí per preu que lá compras hí lá 'm tiras, ffent li parences he
prometences que.
comprensor adj. Que compren, que entén una cosa i les seues causes. SP 11772 s o
físichs, ffonpus sabent; molt mes vehent que -ls comprensos ni que -ls cursos.
comptar 1. v. tr. Determinar el nombre d'elements d'un conjunt designant-los un a un
amb els nombres de la serie natural ascendent. SP 8805 wats eos ab melich, en
hun bolich los avortá, he los contá jutge comú, de hú en hú. 2. v. intr. Passar
comptes. SP 2976 Ab mi contava V especier; sastre, draper he costurera, tapins. 3.
v. tr. Mesurar el temps, determina el nombre d'unitats de temps transcorregudes. SP
1188 Conta los béns, no los seus anys. 4. v. tr. Incloure, comprendre dins un
compte. a. ser comptat en col. Estar compres en una classe o grup. SP 14386 ell,
ver Messies, no han fermat, en son ramat no son contats.
compte m. 1. Cálcul d'una quantitat. SP 4962 Volguí la rebre: costa 'm peí pebre,
errí mos contes Haguí'n mes ontes que deis primes a. fer compte d'una cosa col.
Suposar, calcular una cosa com a possible o probable. SP 907 Taula ni Hit, tin o
per dit, comte no -n fasses qu- en mi trobasses. b. fer+poss.+comptes col.
Reflexionar sobre la propia situació. i a documentado SP 2268 En aquell dia, per tais
afrontes yo fíu mos contes: al temps de roses teñir mes coses aparellades e. c.
errar+poss.+comptes col. Equivocar-se en els cálculs o previsions. SP 4962
101
Volguí la rebre: costa 'm peí pebre, errí mos contes. Haguí-n mes ontes que deis
primes. 2. Estat de les sumes a rebre o a pagar SP 7373 Lo marit comte dona per
comte son <REDONDA>exovar</REDONDA>, he féu obrar lo monestir, per
sostenir allí a. donar per compte col. Pagar per avancat. SP 7373 Lo marit comte
dona per comte son exovar, he féu obrar lo monestir, per. b. anar en compte per
una cosa col. Ser una part avancada d'una quantitat que s'ha de pagar. SP 16097 t
me han donat, he mals presents, per los turments en comte vajen. 3. Esment, cura,
atenció a alguna cosa. SP 14674 Ab orde, pauses, conté, mesura, pes e dretura, V
aygua -b andona, ffrancha lá d.
compunció / Dolor punyent a la consciéncia produít per la persuasió d'haver pecat,
d'haver comes un dany, etc. SP 10373 Tota sglayada, comoció, compuncció he
resistencia, erubecéncia se ach sentida.
comte m. Personatge de dignitat nobiliaria intermedia entre el marqués i el vescomte, i
que en el régim feudal era senyor d'una comarca de la qual governava tots els
castells, ciutats i viles. SP 15753 Aquell Ramón qui darrer fon comte-n Tolosa
deliciosa, molt andeguera sa muller era ab.
comtessa/ Muller del comte o dona revestida de la dignitat de comte. SP 7324 La
peccadora, qui gran senyora ffon, e comtessa, per ser revessa a son marit, seguint
partit, per sa.
comú -una 1. adj. Compartit per dos o mes a la vegada. SP 8646 Veu ab enguans
esser prenyada, húna, banyada en comú bany. 2. adj. Pertanyent a la majoria o a
tothom. a. en comú loe. adv. En general, en conjunt. SP 76 Hé, en comú, axí
amichs com enemichs, bon atjutori, tot meritori. b. comú bany col. Bany públic.
SP 8646 Veu ab enguans esser prenyada, húna, banyada en comú bany. 3. /
comuna Prostituta. SP 7329 a a son marit, seguint partit, per sa fortuna, se féu
comuna en lo poblich. 4. adj. Que no s'alca per damunt del nivell ordinari, que es
troba freqüentment. SP 8806 melich, en hun bolich los avortá, he los contájutge
comú, de hú en hú. 5. m. comú Conjunt de persones que formen societat. SP 13924
ig vedell, de eos epell inmaculat, sacrificatper lo comú, alt e tot un.
comuna/ Conjunt de persones. SP 16013 Puys solament en llur comuna n' é trobat
huna, la qual mereix hunpoch de greix he q.
comunament adv. Normalment, habitualment. SP 119 senyar sois remeyar error
publica, en qué s' implica, comunament, tot lojovent; no senspecat, ha infestat he
comog.
comunicable adj. Afable, que es comunica fácilment amb la gent. SP 15955 s, valent,
Déu molt tement he cristiana, tota humana, comunicable, dolqa y amable he
graciosa, certa, curosa, neta.
comunicar v. tr. Transmetre una cosa, fer que un altre en participe, fer-la comuna. SP
322 lau menbrar te vull pregar tú so js publiques he comoniques.
conca/ Recipient gran, a manera de llibrell, destinat a tenir-hi aigua per a escurar els
plats, llavar els peus o la roba, etc. SP 11152 r la tarraga, huma o taga; vergua d'
Aron; de Gedeon conca del ros, exut vellos, era banyada; porta tancada; carro.
concebiment m. Concepció, creació d'un nou ésser. SP 3478 mercadal, hon lo
dogual Ufan tallat, car fon duptat concebiment gran moviment al ventre veren.
concebre v. tr. [femella] Donar existencia dins si mateix a un nou ésser per la
fecundado. SP 8691 Anant darrere lo decebes, he concebés qualque fill d' ell a.
concebre un fill col. Donar existencia dins si mateixa a un fill. SP 11243 Ffill
concebras reparador he Salvador.
102
concepte -a adj. Engendrat, creat. SP 10772 Lapart qué -t moch de No concepta és

molt accepta a la mes flota; par pus devota.
concertar 1. v. tr. Acordar, pactar, arranjar amb algú un projecte, l'execució d'una
cosa. SP 4806 He concertaren que fas la dida qui hac parida la criatura. 2. v. tr.
Tractar el preu d'una mercadería entre el venedor i el comprador. SP 7500 Les
consertades aguabellades teñen terceres; ab ses maneres tant e. 3. v. tr. Preparar,
disposar una cosa per a un fi. SP 3781 ent; adés cantant, adés plorant, per la
Oferta ell no concerta ni vi ni pa. 4. v. pron. concertar-se Ajuntar-se, aplegar-se.
No enregistrada en DCVB n¡ DAG. SP 4046 he tacanyones, en aquell lloch, per fer sonjoch
s' i concertaven he repleguaven.
concitar v. tr. Suscitar, provocar. SP 10130 Donchs carn, llegums, ni los perfums,
perqué conciten, apetits citen, no -n uses guayre.
conclusió/ SP 10703 Lo sostenir lo hoc o no, conclusió és de fatigua, deis
sants antigua d' abdós les parts.
concordanca/ Conformitat o correspondencia entre dues o mes coses. SP 16146 s
dos contraris, exemples varis, clares semblances he concordances los manifesten,
mes los asesten que V alt volar.
concordantment adv. De manera acordada, amb conformitat de les diverses parts. SP
5562 Ha la llur veu, concordantment he scientment tal elegixen he reverixen
davant.
concordar-se v. pron. Posar-se d'acord, posar-se en unitat de pensament. SP 13014 os
seus dexebles, en lloch de bast, sense contrast se concordaren: dotze y posaren los
seus mantells.
concordia / Estat d'harmonia entre dues o mes persones, que resulta de l'acord deis
sentiments. SP 12534 nt memoria que 7 Pare teu tot quánt fas veu -Déu de
concordia- , misericordia d' ell obtendrás i -mpetrarás.
concriar v. tr. Produir, formar per acumulació de diversos elements. SP 4635 tures
he faxadures, perfums e cales, ulceres males li concriaren, he li causaren salt de
ventrell, en lo.
concubinari m. El qui cohabita amb una dona que no és la seua legal. SP 7668 tart,
malnat, afeminat; guayol, fembrer he baguasser, concubinari he fornican, macip
cachat.
condemnar v. tr. 1. Declarar algú culpable, per sentencia assenyalant-li una pena. SP
10854 nt volch rependre jfort Eva, Déu, per lo quéféu, ¿no condempná, sentencia,
en lo parir totes sentir pena, dolor, po. 2. Fer anar a l'infern. SP 10396 essás, ans /'
escusas ab la serpent, eternalment ffon condempnada.
condició/ 1. Estat social, posició dins la societat. SP 416 que totes, de qualque stat,
color, edat, lley, nació, condició, grans e majors, chiques, menors, jóvens e velles,
II. 2. Qualitat que forma part de la manera de ser d'una persona o cosa. SP 648
Llurs repertoris, invencions, condicions son de diables.
condigne -a adj. Proporcionat al mérit o la culpa. SP 1909 Ab tal cauteri, son
adulteri curado, punido hagué condigna, y de cert digna de gran memoria.
condu'ídor -a m. i f Llogater, persona que lloga els servéis d'algú. SP 14456 Ni 7
lloguader, conduydor, convidador, no -ls plau oyr, molt menys.
conduir v. tr. Induir, portar a fer una cosa determinada. SP 1871 uar, puys
squarterar, una fornera sois per tercera he conduyr son fill dormir ab ses loganes
parroquianes en V alqu.
103
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roj?
conduit m. 1. Conducte, via tubular o d'altra forma que serveix per a conduir en una
certa direcció els líquids, gasos, etc. SP 9621 Mes son ventoses d' odre mig buyt,
d' aygües conduyt. 2. Tipus de tela. SP 2067 provehí he l' arehí: perles, robins,
velluts, cetins, conduyts, marts, vays, vervins, duays, percots, guonelles.
conegut -uda adj. Distingit, notat per la gent. SP 15949 al diable huna llohable sola
famosa he fructuosa, ben coneguda, dona tenguda per prous, valent, Déu molt
tement he c.
coneixenca l.f. Idea mes o menys clara d'una cosa. SP 12195 at, ffets alproysme, a
Déu altisme tanta ofensa hach conexenga a. dar coneixenca de col. Fer que es
conega una cosa, fer que se'n tinga una idea clara. SP 11474 món mostraren
senyals notables, molt admirables, dant conexenga de tal naxenga. b. haver
coneixenga col. Ser coneixedor d'una cosa, tenir-ne una idea clara. SP 12195 at,
ffets al proysme, a Déu altisme tanta ofensa hach conexenga.
coneixent adj. Que reconeix els favors, que mostra gratitud. SP 14091 l llim o si d'
Abram, Eva y Adam, sos descendens, Déu conexens, de fet cobra he se 'n porta,
tots Déu llohant; Caym.
conéixer v. tr. 1. Adquirir o teñir una idea mes o menys completa d'algú o d'alguna
cosa. SP 398 ament tot scasament qui se 'n vol péxer, vullfer conéxer, ben avisar
he divisar, exordi fent succintament a. conéixer una cosa per mala via col.
Adquirir coneixement, ser-ne conscient, de la manera menys agradable possible. SP
4571 uanyava! Com praticava de medecina, dita madrina, per mala via, la muller
mia bé u conegué; mas no volgué semblant m. 2. Descobrir, veure una cosa que es
manifesta mes o menys. SP 12625 Puys coneguda has llur manera, muda carrera:
llexa -l camí llur. 3. Haver vist o tractat mes o menys una persona. SP 15901 Totes
son tales les que conech. 4. Reconéixer, descobrir que algú o alguna cosa és una
persona o cosa determinada que ja havia vist o tractat anteriorment. SP 271 Bou
conegué Crist quant naxqué. 5. Teñir relacions sexuals. SP 11124 May se tocharen
ni -s conegueren, ni may romperen sa virginitat. 6. Acceptar, admetre algú com a
posseídor de cert títol, de cert dret. SP 11386 és nat dins carn, peí bou e ruch, com
rey e duchffon conegut; servit, temut com Déu Senyor.
conestable m. Caporal, amo, comandador. SP 10439 Primer amigua ffon del diable;
per conestable ella jprengué.
confegir v. tr. Unir diversos ingredients per formar un compost. SP 10931 Puys
confegí santificada, vergua plantada per dar salut al món perd.
confermar v. tr. Refermar, fer encara mes ferm, mes segur. SP 14923 lis t' é dat de
prou prudencia -experiencia tots los conferma- : ages neferma opinió, oblivió del
voluptari.
confessant m. if Confessor, cristiá que confessa la seua fe. SP 12934 ells dos leguats,
Pere, Feliu -Pere, qui -s diu ver confessant; Ffeliu preycant- ab dimissória
executória, del qu.
confessar 1. v. tr. Reconéixer o declarar un pecat, una falta propia, una cosa que
desafavoreix el qui la declara, una cosa que prefería teñir secreta, etc. SP 10392
Com sa error no confessás, ans V escusas ab la serpent, eternalment ffon cond. 2.
v. abs. opron. Declarar els propis pecats a un sacerdot per rebre'n l'absolució. de+CR
(indica a qui es fa la confessió), régim no documentat en DCVB SP 3540 UC és molt bella de Sent
Miquel, calat lo vel ella -s confessa ab mala fressa. SP 4249 De mi -s confessa; yo
sé sa -ndrega. 3. v. tr. Declarar públicament, proclamar, especialment coses de la
104
fe, de les creences propies. SP 13943 Bé u confessaren he conegueren en lo qué

veren, deis mirados execud.
confessió/ Declaració deis pecats en el tribunal de la penitencia, a. oir confessió col.
Escoltar la declaració deis pecats que un creient fa a un eclesiástic. SP 9941 efe
tres mons regiraria llur parlería! Ni hanpermés ogen james confessions.
confessor -a m. if. 1. Sacerdot que escolta les confessions deis penitents i té facultat
per a donar-los l'absolució. SP 3705 Puysféu manar al gran prior, son confessor,
ab certs devots bons sacerdots, la nit vetlassen. 2. Cristiá que confessa la seua fe i
pateix persecució per fer-ho. SP 7546 ents dos, intercessós per llur ciutat
mártiriat, he confessor lo Preycador qui Déu preguaren he u impetraren.
confianca/ Seguretat d'aquell qui compta amb el carácter, capacitat, discreció o bona
fe d'algú. SP 12059 sanitat hi trobarás, si tu vendrás abfe, speranqa he confianga.
confiar v. intr. Teñir la seguretat d'aquell qui compta amb el carácter, capacitat,
d i s c r e c i ó O b o n a fe d ' a l g ú O a m b l a q u a l i t a t d ' u n a COSa. de+CR / en+CR (indiquen alió en qué es
té confianca). SP 6563 a sovent al bestiar per bous triar, triant, triant he confiant de
son saber, veu se llauger, pert ne la por. SP 82 En Déu confiu m' endreqara he
mostrara les sues vies.
config m. Unió de diversos ingredients per a formar un compost. SP 10939 ig del
temps, entre -ls stremps del món, enmig; en lo config de la promesa térra, sosmesa
ais de Judá.
confirmador -a m. if Qui confirma, qui referma o fa mes ferm o segur. SP 11758
istes evangelistes; he deis dexebles, en la fe febles confirmadora; consoladora de
tots molt bé.
confiscat -ada adj. Requisat peí fisc. SP 2105 Cert, V arboreda he V alquería ffon
malquería: béns confiscáis, ypotecats, enplets pendens; encartamens de cantit.
confit m. Fruita o altra substancia confitada. SP 4986 aprés havia, ais no sabia: so
perfumar, he despensar confits de monges, poncís, taronges, pomes, limons,
codonys.
confitar v. intr. Omplir-se de menjar. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 9379 y de
sanchs glot, en lo pie bot, dix: "vullfartar he confitar.
confiter -a m. i f Persona que es dedica a fer o vendré confits, fruites confitades i
altres coses de sucreria. 57* 2982 , draper he costurera, tapins, velera, lo brunater
he confiter.
conflicte m. Cas de dificultat greu, enutjós de resoldre. SP 9874 he convocat tot V
apostólich senat catdlich, ab gran conflicte, ellféu edicte he decret llarch, llevant V
enbarch.
confonedor -a adj. Que confon, que desconcerta en la discussió. SP 284 Ab bou,
Silvestre se mostrá mestre disputador, confonedor, deis raus rabins.
conforme adj. De forma o d'una manera de ser que és igual a la d'una altra cosa presa
com a model, com a terme de comparació. de SP 291 nom, he lo renom que pots
cobrar, del ben obrar serán conformes.
confort m. Sosteniment d'algú donant-li forca o coratge en l'abatiment, en el dolor. SP
4660 Ab bons conforts he valent metge, son mal defetge he batiments, esmor.
confortar v. tr. Sostenir donant forca o coratge en l'abatiment, en el dolor. SP 5929
de falsedat sens veritat, perqué -s deporten he mils conforten llur apetit he V
esperit, bulles propicies, mas sur.
105
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roí?
confrare m. Col-lega, cadascun deis membres d'una associació professional, benéfica,

etc., considerat en relació amb els altres. SP 4209 En aquell any, mossén
Company, valent confrare -ell e lo pare d' en Remolins eren vehins- , antich.
confraressa / Dona que pertany a una confraria. SP 3828 Ffon la comare una
noblessa, gran confraressa de santa Mónica.
confraria / Associació de persones generalment laiques pero sota un patronatge
religiós, unides per un fi piados, benéfic o d'ajuda mutua dins un mateix ofici o
professió. SP 16032 Sa confraria de la Seu, gran, tostemps que van a soterrar he a
ho.
confugir v. tr. Acudir a un lloc cercant refugi. SP 12699 Beatesfuig, ací confuig.
confús -usa adj. 1. Poc ciar, que no es distingeix bé. SP 16202 Que retengué f é scrit
desús, lo menys confús que hé pogut. 2. Avergonyit, sense saber qué dir. SP 4904
Aga y mal pos! Per tant abús restí confús, abprou verguonya.
congestió / Afluencia excessiva de sang en els vasos d'un órgan. SP 5948 -ls
apliquen teñir grans couques he malencóliques congestions.
congoixat -ada adj. Que té angoixa, que té l'esperit oprimit. SP 15315 bies com
Azaries, ángel Rafel, se -n torna 7 cel, he conguoxat; he com hugat ffon sent
Ambrós, quifon al eos del s.
congreny m. Aparell per a subjectar l'animal que el ferrer intenta ferrar. SP 6765 Al
llur poch seny no y val congreny, derrocador, trava, tortor, art ni destrea.
conhort m. Consol que té algú en minvar-li la propia pena o aflicció. SP 4916
Honestament prenguí conort he reconfort com mils poguí a. pendre conhort col.
Aconhortar-se, sentir minvar la propia pena o aflicció. SP 5299 Per culpa sua,
ella tant sua suor de mort, nopren conort.
conill -a m. if Mamífer de la familia deis lepórids (Oryctolagus cuniculus), mes petit
que la liebre, d'orelles llargues, potes posteriors mes llargues que les anteriors, del
qual es coneixen nombrases varietats domestiques. SP 8059 Com féu cagóla a
Jacob ful, de hun conill o cabridetfféu ne broet, ab qü- enguaná pare y germá. SP
9042 Hixen a missa abfill o filia, com la conilla, ab ventre gros; llet non' an ros.
conjuntar v. tr. Unir bé, ajustar dues o mes coses, persones o animáis per a una acció
comuna. SP 10319 Ab /' ompla nat, ella -b sa punta may se conjunta.
conjur m. Fórmula amb qué es conjura, amb qué s'obliga un diable, un esperit, els
elements, etc., a aparéixer o a obeir, per la invocació d'un nom sagrat o mágic. SP
5898 Donchs llur veri, mes que conjur basalís pur, qui gens IV escolta ojuda molta
obs ha de.
conjurador -a m. if Qui fa conjurs, qui diu formules amb qué s'obliga un diable, un
esperit, els elements, etc., a aparéixer o a obeir, per la invocació d'un nom sagrat o
mágic. SP 9772 alment, mes follament, ser fetilleres he sortilleres, conjuradores,
invocadores he adivines.
conjurar v. tr. Obligar un diable, un esperit, els elements, etc., a aparéixer o a obeir,
per la invocació d'un nom sagrat o mágic. SP 3222 Ffent li la creu, ell lá conjura.
conquistador -a adj. Que conquista, que fa seu per forca d'armes. SP 13615 a; ni
part de térra, ab cruel guerra de gent traydora conquistadora, a infinits d' Egypt-
exits juheus promesa.
conquistar v. tr. 1. Fer-se seu per forca d'armes un país, una ciutat, etc. SP 9416
rmades, ffent cruel guerra, gran part de térra, cert, conquistaren; hedificaren
temple bellíssim, mas nefandíssim, o. 2. Adquirir amb el propi esforc, obtenir. SP
11722 Ella conquista pus alta vista que tots elets. 3. Guanyar-se el voler d'una
106
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roie;
persona, fent-se-la seua inspirant-li amor. SP 5991 Contente 's ell del toch e vista,
puys que conquista muller tan bella, he sou be sella per al cavall.
conreador -a m. if. Qui conrea la térra, qui fa en la térra o les plantes les faenes que
p e r t o q u e n p e r a p r o d u i r fmitS. No enregistrat en DCVB ni DAG. Sí en DECat, en Roig. SP 13297 a
vinyaga, tant per malea com per perea deis podados, conreados.
conrear v. tr. Fer a la térra, a les plantes, les faenes que pertoquen perqué produísquen
fruits. SP 13325 ndella ni monestrell, mallol novell volent plantar he conrehar,
pus fructuós he virtuós.
conreu m. 1. Operacions que es fan a les plantes o a la térra perqué donen fruit. SP
13641 Al gran conreu del seu camp pía, qual ell planta, deis seus. 2. Cultiu en
sentit figurat, educació i atencions que es donen a algú perqué cresca com a
persona. No enregistrada en DCVB ni DAG. SP 1944 Per son conreu yo fuy persona.
consagrar 1. v. tr. Fer o declarar sagrat. SP 14873 ret sagell secret, la clau del pa,
com dit és ja pa consagrat, pa enfornat, pa cuyt e bla , puys per sa má as a s a.
hostia consagrada col. Pa convertit en el eos de Jesucrist. SP 4008 Hun capellá la
combreguava; ostia dava sens consagrar, a may fallar, cada semmana, com a
tergana ffent par. 2. v. abs. Teñir per sagrat, considerar sagrat. NO enregistrat en DCVB. SP
14986 Aquells dos mots tots engendrau, tots consagrau son parlar breu manat per
Déu llarchs en virtut, a.
consagrat -ada adj. Que ha estat declarat o ha estat fet sagrat. SP 14873 ret sagell
secret, la clau del pa, com dit ésjapa consagrat, pa enfornat, pa cuyt e bla , puys
per sa má as a s.
consciéncia f. 1. Coneixenca interna de la bondat o maldat de les própies obres o
intencions, juntament amb el sentiment de l'obligació de fer alió que un creu bo. SP
4669 Poch apura sa conciencia. 2. Escrúpol, sentiment d'haver obrat malament.
SP 6898 Sabent que no ha benpaguat dot encartat, sens conciencia obté sentencia
de paguament; la cort venent sens en.
consell m. 1. Manifestació de parer sobre alió que algú altre ha de fer. SP 707 Será
consell de home vell, ja scarmentat, puix atentat, si 7 volé aa dar o donar consell
col. Oferir a algú el parer o l'opinió sobre algún assumpte. SP 95 voler, a mon
parer, és doctrinar, dar exemplar he bon consell al qui novell en lo món ve. SP
6018 Mes V abadessa me doctrina; consell dona que *m fes malalta. b. consell
d'home vell col. Consell válid perqué prové d'algú molt experimentat. SP 707 Será
consell de home vell, ja scarmentat, puix atentat, si 7 volé. c. demanar algú de
consell sobre una cosa col. Preguntar a algú quin parer té sobre un assumpte. SP
2023 s, que -n demanás aquella tia qui 7 trametia, yo de consell. d. haver consell
d'algú col. Obtenir el parer d'algú sobre el que cal fer en un assumpte. SP 3523
Pensá 7 Raval o Morería consell auria d' un serrahy, llur alfaquí, per son diner. e.
teñir consell col. Seguir el parer o la recomanació que algú ofereix sobre un
assumpte. SP 6506 stol Paul En molta pau ffores vixcut si 7 seu tengut consell
aguesses: penes e presses t' auries tolt. f. pendre consell d'algú col. Seguir el parer
o la recomanació que algú ofereix sobre un assumpte. SP 10072 rt carnal, servisial
a la rahó -de bon baró pren bon consell. g. refutar consells col. No acceptar el
parer d'algú sobre com s'ha d'actuar en un assumpte determinat. SP 15285 Llexa
disputes he no refutes los consells meus; cert si no -ls creus viurás penat, morras
damp. 2. Direcció, regit, pensament encaminat a dirigir l'acció. SP 1031 A tració,
yo ja dormint, son ful venint per son consell ab lo coltell, perqué *m matas, com s'
acostás. 3. Reunió de persones per a aconsellar algú o per a discutir i resoldre el
107
que s'ha de fer, especialment en assumptes d'interés públic. SP 14799 ya lo

manicheu, contra qui -sféu credo novell en hun consell sant e consult: ,per Atañas
a bon conpásffet gentilme.
consellar v. tr. Aconsellar o consellar.
consellat -ada adj. Prudent, assenyat. SP 787 He, consellat, hé areglat los meus
darrés anys, vint o mes,.
conseller -a m. if. 1. Persona que ofereix, o a la qual es demana, consell o parer sobre
com s'ha d'actuar en determinats assumptes. SP 1149 No y apella algún parent, ni
hom sabentper conseller. 2. Membre d'un consell. SP 3719 s capítols, religions,
nobles barons he cavallés, los consellés o consolat de la ciutat, gran part del
poblé.
consent -a adj. Que dona consentiment, que está conforme. SP 11045 Abduy parents
fforen consents.
consentir v. tr. Permetre, tolerar. SP 7130 he senyoregen! Ses chaperies,
quinquilleries, qui les consent, sapart ne sent.
conservador -a adj. Estalviador, que conserva els diners o altres béns. SP 11192
robada; gran preu preada, sabent faynera he filanera; conservadora, he provisor a
deis servidos.
conservant adj. Que conserva, que manté en un determinat estat. SP 14347 fins
piments, preservaüus he curatius, ratificans he conservans la sanitat, suavitat
beneyta, noble, salut al poblé.
conservar v. tr. 1. Mantenir, no deixar perdre. SP 5553 dona sabent, ni Déu tement,
ni qué vots serve, ni qué conserve en pau, amor, honor, favor lo monestir. 2.
Mantenir en un determinat estat o manera de ser. SP 11942 La molt amable, alt en
lo cel ab gran recel los vius conserva; de mal preserva he per ells pregua.
consistori m. Sala o edifici on es reuneix un consell. No documentada en DCVB ni enregistrada en
DCVB. SP 16079 aprés ma mort, lo segur port celestial, perpetual alt consistori.
consolador -a adj. Que consola, que dona consol o fa minvar la pena a algú. SP
11759 síes; he deis dexebles, en la fe febles confirmadora; consoladora de tots
molt bé.
consolar v. tr. Aconsolar o consolar.
consolat m. Corporació deis cónsols, conjunt de regidors comunals d'una vila. SP
3720 religions, nobles barons he cavallés, los consellés o consolat de la ciutat,
gran part del poblé.
consolidar v. tr. Ajuntar amb solidesa dues parts separades. SP 11050 ur volentat,
peí parentat al casament, ffo prestament consolidada.
consonar-se v. pron. Teñir consonancia, teñir harmonia. ab+CR/S'P 16230 pratiques ni
t' enboliques gens ab les dones, sois te consones ab V alta Mare qui ab Déu Pare, V
Esperit Sant d' e.
constant adj. Perseverant, que no deixa de ser el mateix, que no canvia. SP 7221 '
ach poblada de clerecía, cavalleria, artizat poblé, constant, inmoble, gent
valentissima.
constantment adv. Sense parar, d'una manera continuada. SP 4518 Ella renyava
incessantment, hí constantment y treballava.
constituir v. tr. Conferir un carree, nomenar, designar pe a exercir un carree. SP
13659 He yo regnar quant comencí, constituhí dotze prefets, en tots losfets ma cort
regissen he.
108
constrényer v. tr. Obligar, posar en necessitat d'obrar contra el propi voler. SP 14918
a torbar, ffa t- exorbar los hulls e seny , rahó -t costreny he ta edat; consells t' é
dat de prou prudencia exp.
consult m. Reunió de consellers. SP 14800 contra qui -s féu credo novell en hun
consell sant e consult: ,per Atañas a bon conpásffet gentilment, diu veramen.
consulta/ Petició de consell o de parer que se sol posar al principi d'una obra literaria
p e r q u é l a r e s p o n g a Una p e r s o n a . No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 1 CONSULTA
Magnífich mossén Johan Ffabra, cavaller valent: peí g.
consultar v. tr. Demanar parer o informació sobre una cosa, amb el complement
directe de la persona o cosa a qui es demana el parer. SP 6674 Ni parentat, cort
consultar, ni dispensar en grau vedat: a la bondat no y afig r.
consumar v. tr. Consumir, gastar. SP 5439 Lo temps consumen tot en fer lletres,
rebre 'n e retre 's a qui les vol.
consumir v. tr. 1. Fer que desaparega una cosa gastant-la o usant-la. SP 613 V or,
minves e for de obradures e soldadures, IV an consumit a consumir el temps col.
Gastar el temps, invertir-lo fent alguna cosa. SP 5439 Lo temps consumen tot en
fer lletres, rebre 'n e retre 's a qui l 2. Una intensa afecció física o moral, fer
perdre el vigor, la vitalitat (a algú), causar-li amagriment i minva en l'estat de salut.
SP 181 ; vell, enllegit; per molt greus mals, yres y tais ja consumit; ab poch delit,
desficiós.
contagios -osa adj. Que es transmet per contagi, per contacte directe o indirecte. SP
10839 potent ffer gran misteri, lo vituperi chich, anxiós; contagios, hereditari;
involuntari, accidental, no -sencial ni.
contaminar v. tr. Impurificar, corrompre. SP 3513 ran eroguáncia, ffet d'
importancia he de gran spant, contaminant la suafe.
contar v. tr. Exposar fets, reals o suposats, narrar. SP 4579 Sois aquell diaffon hun
poch bona: apoca stona m' o contá tot a. contar broma col. Dir maledicéncies. SP
2842 ama, altra despita, /' altra sospita, altra flastoma, conten prou broma, b.
contar de mot a mot col. Exposar fets de manera detallada i exhaustiva. SP 5345
lia volguí sentir; he, sens mentir, de mot a mot m' o contá tot, llarch rahonant he
blesonant la sua scola.
contemplar 1. v. tr. Mirar atentament absorbint-se en la vista de l'objecte. SP 12759
Aprés diñar reposarás, contemplarás sa plasent cara de more cara, no de
madastra, ni. 2. v. abs. Meditar els misteris de la fe. SP 3759 r de sent Valero; he
tot lo clero llegint, vellant he contemplant tota la nit, lo Sant Sperit hach revelat al
santp.
contemplatiu -iva adj. Dedicat a la contemplació. SP 15482 Puys fuy delliure, mudí
de viure lexant V activa, contemplativa cercant la vida, prenint la mida he V
exemplar a. vida contemplativa col. Forma de vida dedicada a l'oració, a
Fespiritualitat, a la meditació. SP 15482 Puys fuy delliure, mudí de viure lexant V
activa, contemplativa cercant la vida, prenint la mida he V exemplar.
contenció/ Refrenament, impediment que una cosa passe deis seus límits. SP 10451
Contenció totes abrigua! Donchs, per lafiguap altra fruyta.
contendré v. intr. Disputar, lluitar. SP 10887 Sens molt contendré, com féu la lley
aquell bon rey dit Asuer, ¿la reyna.
contenir v. tr. Aturar, impedir que isca deis seus límits. SP 10064 Si, dins, virtut de
contenir nopots teñir, qué t' i esforces, car no *nfaforc.
109
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espül» de Janme Rqh
contení -a adj. 1. Satisfet, que no desitja d'aigú o d'alguna cosa res mes del que té. SP
11668 Só molt contení esser parent de tal senyora, qui tant honora lo seu li a. mal
contení, -a col. Descontent, gens o poc satisfet. SP 2216 Ella qué u ou, he ses
parentes, molt mal contentes, totes rabien he cridant dien: «¿hix de la rocha. 2.
Alegre, que sent goig viu. SP 3267 Axí cobrí son falliment! Tothom contení, lo
novio mes! Dimecres apres, com me n'exia, jfel co.
conteníar-se v. pron. Satisfer-se, sentir complit a bastament el propi gust. de+CR (indica ia
cosa que permet la satisfácelo d'aigú). SP 5989 Contente 's ell del toch e vista, puys que
conquisía muller la.
conterir v. ir. Esclafar, reduir a pols. SP 12811 Del duch Obel, llur cap ferí he
coníerí, molí virilmení; he dignamení cobra la síola, qualper.
contesa/ Disputa, baralla. SP 13443 ver esgleya qué de noufeya, per muller presa-
de íal confesa volenf llunyar he separar ñora donzella de la lley vel a. metre
contesa col. Comencar una baralla, produir-se una baralla. SP 9217 Ffon íal
confesa davaní mi mesa: la maíadora, gran ralladora, fforí defenia, puys consení.
coníinéncia o continenca/ 1. Abstinenca deis delits carnals o virtut d'abstenir-se'n.
SP 2798 Per coníinéncia, paríixcam llif. 2. Aire i actitud del eos. SP 8974 No -s
dolen ianí com és llur plañí he coniinenga.
continent a. de continent loe. adv. Tot seguit, tot d'una. SP 5691 En lo maííprimer
següenl, de confinen!, al monestir venchper oyr lo sant Ofici.
contingení adj. Que pot esdevenir-se o pot no esdevenir-se. SP 10075 A cas novell
nou emergení he contingení, no nessessari ni voluníari ne imposible, mas delig.
continuar v. ir. Prosseguir, mantenir una acció comencada. SP 15609 SEGUONA
PARTDEL QUART: CONTINUA SON VIURE Noranta cinch ho cení anys tinch,
deis qual.
continuat -ada adj. Seguit, successiu, no interromput. SP 3451 Quafre veguades
continuades, hun mateix dia ella paria he s' enprenyava.
contorn m. Trastorn. SP 13993 el món, ffins hon se pon lo sol totsjorns, vent tais
coníorns, lemoregaren, Déu invocaren.
contra l.prep. En oposició a algú o a alguna cosa, per atacar-lo, ofendre'l, repeHir-lo
o perjudicar-lo. SP 14003 ón sentís ffort tremolar, vés eclipsar lo sol e ¡luna
contra comuna astrologia, enjorn de dia vés íal/oscura a. contra fur loe. adv. En
oposició a la llei, sense respectar el que diu la Uei. SP 4591 íal baguassa, mon
consell és, sens fer procés si-s conírafur gens no me 'n cur per eviíar scandelizar
ían iris. b. contra l'ús d'aigú !oc. adv. En oposició al que algú té com a costum o
hábit. SP 8076 Per llur consell, ffiu déu novell e V adorí: aposíaíí coníra mon hús.
c. contra dret loe. adv. En oposició al que hauria de ser. SP 8663 Mas coníra dreí,
diíes donzelles, ab coceguelles -hó no sé cóm. 2. f. Afirmado contraria a la d'un
altre propia de les disputacions escolástiques. a metre en contres i proves mod.
Informar a algú d'una cosa. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3846 ercani la sgleya,
per lo qué y veya meíé 'm en noves, coníres e proves, bé coríesana.
contráete m. Acord legal entre dues o mes persones, peí qual cadascuna s'obliga a
donar o fer alguna cosa. SP 10522 quifai, he cancellat, en lo ñola!, V origina!
aniich contráete a. canceblar un contráete col. Anublar un acord legal entre dues
o mes persones, invalidar-lo. SP 10522 quitat, he cancellat, en lo notal, V original
antich contráete, b. quitar un contráete col. Quedar lliure d'un acord legal firmat
entre dues o mes persones després de pagar una quantitat. SP 10522 quitat, he
cancellat, en lo nota! V original antich contráete.
110
contradictori m. Cosa que indica oposició lógica entre dos termes, dues afirmacions,
etc. SP 645 It, de salt en salt corrent, fabrica, troba y inplica contradictoris.
contradir v. tr. Dir el contrari d'una cosa, refutar. SP 14898 s' acosta V alba; ta
¡lengua balba a queucom dir he contradir, a mi respondre lá veig dispondré he
tremolar.
contrafer v. tr. 1. Fer el contrari. SP 14615 ots volpaguar? ¿Quí-s deu clamar si tal
V a feta o contrafeta; si Rachel, Llia, Marta, Maria; si Ester, Vastí, Ru. 2.
Disfressar, modificar l'aspecte propi o de les coses própies per fingir el que no és.
SP 4921 He dispongui, mos mals refent he contrafent mon dolplaer, trias muller.
contrafet -a adj. Imitat, falsificat. SP 9424 a Diana, ffent hun Déu strany d' or o d'
estanyffus, contrafet.
contrapás m. Pas donat cap a la part contraria d'allá on ha estat donat abans. SP 15276
egint llur vida, car han seguida en qualque pas, sens contrapás, la bona via de qui
m' envia.
contrapés m. Pes que actúa en sentit contrari a un altre pes per equilibrar-lo o
moderar-lo. SP 7818 Son contrapés, ffalsant lo pes de la romana.
contrari -aria 1. adj. Oposat, que está contra algú o alguna cosa, a (indica la persona o cosa
contra la quai s'oposa). SP 13032 , cullerats, Madres, saltejadós he robados inichs,
contraris ais comissaris, he tots ells massa com a baguassa. 2. m. contrari Cosa
oposada, contraria. SP 16143 Tais dos contraris, exemples varis, clares
semblances he concordances l. 3. m. contrari La cosa contraria, de (indica ia cosa a qué
s'oposa). SP 37 Si lo contrari faran del qué d' elles ordit hé, ab la flor de llir a. tot lo
contrari col. Completament oposat. SP 6440 Llur oradura aprés pensava,
delliberava tot lo contrari. b. fer contrari d'una cosa col. Fer la cosa oposada
d'una altra. de (¡ndica la cosa a qué s'oposa). SP 14929 Si *m fas contrari del manament
seguonament enparays, ans del divís ja provehit.
contrariar v. intr. Fer el contrari, oposar-se. SP 10430 De ser infesta, contrariant he
rebellant, a V homfent bregua, d' axó n'al-.
contrarios -osa adj. Contrari, oposat. SP 3808 Is mals, infels he folls incréduls,
heretges, hémuls, contrariosa; he verguonyosa a dones tant.
contrast m. Disputa, lluita. SP 13013 Los seus dexebles, en lloch de bast, sense
contrast se concordaren: dotze y posaren los seus mantells.
contrastar v. intr. Resistir, fer oposició, oposar-se. SP 10171 ames! Si tant f
enflames lo seny no y basta, tant te contrasta la carn e mou, tantfort te rou.
contret -a adj. Privat del moviment total o parcial del eos. SP 9191 n tort, visch e
guercer; lleig, esquerrer he geperut; contret, ventrut; per mal socors, trencat,
potros he carnes tor.
contrit -a adj. Que té contrició, que experimenta dolor deis propis pecats per
considerado de l'ofensa feta a Déu. SP 12197 Repenedit, devot, contrit, torna 's a
Déu.
contumac -a adj. Que es resisteix obstinadament a complir les ordes de qui comanda.
SP 13726 nt, he majorment a les convesses, per ser revesses he contumaces, he
pertinaces, plenes de cisma.
convenient adj. Adequat, propi, adient. SP 11740 vixqué, Déu no volgué ella y
preycás; car no fon cas convenient.
convers -a m. i f Convertit, passat de l'heretgia o de la infidelitat a la religió
vertadera. SP 3421 Les generoses he grans noblesses, també convesses, axí -s
deporten! Allí -s conforten los estrangés, n.
111
convertir 1. v. tr. Fer passar de l'heretgia o la infídelitat a la religió, o de la vida

depravada a la vida honesta. SP 15570 at; prop Taraguona, ffuy a Valbona: quin
monestir per convertir totpeccador! Per lafredor molt me cansa. Benifaqá h. 2. v.
pron. convertir-se Passar de l'heretgia o la infídelitat a la religió, o de la vida
depravada a la vida honesta. SP 3405 , ahon preycant V apóstol sant, mes gent /'
ohy e -s convertí. 3. v. pron. convertir-se Passar d'una natura a una altra. SP 3787
la má lo sant Cos prés; dient lo vés, com V oferí se convertí, cobrant la forma
seguons la norma qu-en V ostierpe.
convidador -a adj. Encarregat de convidar a una solemnitat. SP 14457 Ni 7
lloguader, conduydor, convidador, no jsplau oyr, molt menys seguir; ni lesfigur.
convidar v. tr. 1. Pregar algú de venir a un lloc. SP 1139 on tret, qui y pot teñir?
Fféu lo 's venir, ella 7 convida. 2. Pregar de prendre part en el menjar. a+CR SP
12878 Menjar t' afanya, si t' i convida, tal pa de vida: pa de virtut, pa de salut, pa
•ngelic. 3. Pregar de fer una cosa. SP 6417 Lo temps tant breu de pocha vida a mi
convida prengués muller sois per haver ofill o filia, hefo.
convidat -ada m. if. El qui pren part en una menjada o en una solemnitat en virtut de
soHicitació del qui l'ofereix. SP 2308 Dilluns següent, com fom dinats, los
convidáis tots se 'npartien, he sois me dien: «grades grans.
convit m. Menjada festiva amb convidáis. SP 5641 Ab gran convit ella 7 rebé.
convocar v. tr. Invitar a un aplec, generalment en virtut d'autoritat. SP 5545 Quánt
les convoquen, per elegir al monestir nova pastora, no *lls plaup.
copa / 1. Recipient a manera de vas amb peu, que serveix per a beure-hi,
especialment vi o licors. SP 9704 ecció he verins obra lo vi qué-ls sobra en la llur
copa, o si y fan sopa, en V om, si y beu, rentar lá deu. 2. Cadascuna de les caites
que, en el joc de caries, duen la figura que imita la d'una copa. SP 3014 Si ans
juguava, copes llanqava; puys no -m valia, bastons servia.
copia/ Gran quantitat. SP 13387 Per sonplaer, d' aygua y sanchpropia hi mes gran
copia.
copiós -osa adj. Abundant, en gran quantitat. SP 13859 No gens escás, fféu abundosa
he copiosa, intensament, no stesament, Redempció.
copró m. L'os que forma l'extremitat inferior de l'espinada. SP 4749 vol confits,
demana '/ molí, la carn del coll he los coprons; menjar carbons, ffingís mastegua;
algeps rosegua.
cor1 m. 1. Órgan muscular situat en la cavitat del pit que, contraient-se rítmicament, és
l'agent principal de la circulació de la sang. SP 8147 el Hit l' arullen, guarrons li
bullen deis de cabro; cor de molió Ufan solsir, lo vijaquir hun ou en truyta. 2. El
cor huma com a centre del sentiment interior. SP 13748 Son batejades, he la
judayca lley e musayca en lo cor teñen a. de cor sencer loe. adv. Sincerament, amb
vertader impuls interior. SP 59 ments, dos excellents singularment Sois Eli colent
de cor sancer, ffaq lo primer: amant proysme sens frau, sofisme. b. de cor o de
tot+poss+ cor loe. adv. Sincerament, amb vertader impuls interior. SP 16010 Ffíu
dol e plant gran quant fallí, de cor /' amí extremament. SP 4709 Déu no u volia,
car no 7 eolia de tot son cor; de V oy, rancor, no -s desexia. 3. El cor huma com a
centre deis afectes i passions i del sentiment moral. SP 12713 Ton cor enflama en
molt-amor: ab gran temor, santa y humil, no pa a. cor endurit col. Incapacitat de
sentir pietat o empatia. SP 3085 Com farahó, cor endurit, dur, empedrit, he pus
malvada, aconsellada no sé. b. cor empedrit col. Incapacitat de sentir pietat o
empatia. SP 3085 Com farahó, cor endurit, dur, empedrit, he pus malvada,
112
aconsellada no sé. c. obrir el cor col. Manifestar els secrets o intimitats própies, fer
accessibles ais altres els sentiments propis. la documentado SP 6483 d' Eva! Desperta
't, lleva, no hajes por, obre 7 teu cor he les orelles! Grans caramelles son estes
tues. 4. El cor huma com a centre de la voluntat i sinónim de 'intenció'. SP 15459
e, volguí prometre, ffiu jurament, vot, sagrament, ab cor d' atendré may muller
pendre, mas viure franch, may en hun.
cor2 m. Lloc de l'església en el qual se sitúen els cantors. SP 5396 Van se 'n a V orí,
dexen lo cor.
cor3 m. Mesura hebrea d'árids, equivalent aproximadament a 3,3 hectolitres. SP
13547 ceblent, li féu present, no arres d' or: d' ordi hun cor, he mig contats quinze
•rgentats, ni d' or anell,.
coral m. Esquelet calcari comú de certs pólips que viuen en colónies que afecten
generalment una forma arborescent, d'un vermell mes o menys viu, emprat en
joieria; en l'edat mitjana es considerava que tenia propietats mediques contra el mal
d'amor. SP 2161 s, spill, orelleres, crespina, trena, collar, cadena, coral e
Hambre, aloes, ambre, prou atzebeja, clauer, correja.
coratjut -uda adj. Coratjós, fort d'esperit, valent, que no té por. SP 4411 Fflcta,
cubería, ffort coratjuda, nunca batuda ne ultraijada, senyorejada nunca per h.
corb -a m. i f. 1. Ocell de la familia deis córvids (Corvus corax), de mida grossa i de
plomatge i de bec negres, que viu en indrets rocosos. SP 5077 ful meu cert menys
ló véu que si fas orba, cuquella, corba, que filis renegua. 2. Nom despectiu aplicat
ais vells; també era el símbol deis alquimistes. a. vell corb col. SP 9955
SEGUONA PART DEL TERCER E tu, vell corp, com alquimista aventja vista llur
art frustrada, altra.
corcat -ada adj. Destruít o deteriorat pels cores, insectes que roseguen i destrueixen
cereals, fruites, fustes, etc. SP 13335 De cep corcat sarment plantada, ni de
brocada, ni d' esporguim, tart.
corda/ 1. Conjunt de dos o mes cordons retorts, de cánem, espart, coto, pita o altra
materia i de gruix variable segons els usos a qué es destina (lligar, penjar, estirar,
pujar, etc.). SP 2156 pre alfarda, treca, llistada pega, bell drap de coll, corda,
trescoll, bonys e polseres, spill, orelleres, crespina, a. teñir corda a algú mod.
Dedicar atencions a una persona. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 2369 o só
orada? No -m responeu? Mal esclateu!» Tenint -li corda, may me recorda restas la
mia. 2. Cadascun deis fils de metall o de budell que es posen subjectes i mes o
menys atesats a certs instruments i produeixen els sons musicals, bé per pulsació
(com en farpa), bé per percussió (com en el piano), bé per fregament amb un arquet
(com en el violí). SP 12598 ey Daviu en son Psaltiri -ha nom saltiri, fet de deu
cordes- ffes que -t récordes ab armonía he melodía, totstemps. 3. La part
propulsora del mecanisme d'un rellotge, que antigament era una corda o una
cadeneta enrotllada a un cilindre i que es desenrotllava per l'acció d'un pes. SP
7816 teñen com les esponges; torbats rellonges, per rodes, cordes, sonen
discordes.
cordell m. Conjunt de fils de cánem retorcuts uns amb altres formant un eos, que
serveix per a lligar, cosir i altres usos. SP 9555 ariques tallar; stopa liguar grossos
moxells, ab bons cordells, al ventre y carnes, encendre yflames, lexant crémor.
cordellar v. tr. Ordir una cosa de carácter intel-lectual, com ara un discurs, un escrit,
etc. SP 732 Del meu penser aquest trellat, mig cordeüat he fluix texit, será partit
en quatre tais parts pri.
113

Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Ro_h
corder m. Anyell, ful de l'ovella durant els primers mesos de vida. SP 11092 Cert, no
furtava cabrit, corder, com la muller del cech Tobies.
cordial m. Preparació medicinal que activa I'acció del cor i augmenta la temperatura
general del eos. SP 6065 Mil cordials, confits, aloses, he quantes coses desigarás,
atenyer.
cordó m. Conjunt de diferents fíls retorts formant una especie de corda prima,
d'estructura cilindrica, que serveix per a subjectar peces de vestir o de calcar o
altres objectes. SP 4994 lies, les praderies, aygües, ramets, perfums, peuets,
cordons, frasquetes, trenes, bossetes, fflochs, agullés.
corn m. Excrescencia óssia coberta d'una baina de substancia epidérmica que alguns
animáis teñen al front, ordináriament laterals i per parells. SP 7915 ' i fia troba y
falsía com V oricorn qui -npert lo corn; al si -s metfoch; de serp vol toch, met la 's
al coll.
cornamusa / Instrument musical compost d'un bot de cuiro que serveix de depósit
d'aire, al qual van adaptáis alguns canons destináis a la insuflació i modifícació deis
sons. SP 2745 sella! Ffau la scarsella o curt cambal? Sonau tabal o cornamusa?
També s' i husa sonar llahut, he lo vellut de tripa.
cornell m. Cornut, marit enganyat per la seua dona. SP 3102 Cert, hun cornell, ella
cornella.
Cornelia/ Dona adúltera. SP 3102 Cert, hun cornell, ella cornella.
cornut -uda adj. Marit d'una dona adúltera. SP 7663 Bell nom n' opté, honrat en
cort: cornut e bort, bastart, malnat, afeminat; guayol, fembrer he b.
corona/ Ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat
o de noblesa, i que está fet amb flors, fullatge, metall o altra materia. SP 11710 t a
la dreta, reyna feta celestial, ceptre real té, e corona al cap, redona, de dotze
steles.
coronar v. tr. Posar solemnement la corona a un monarca. SP 7183 Má com
Barcelona, dins en Girona Banba regnant, rey coronant altre dit Pol no fon hú sol,
car altre uféu ciutad.
coronat -ada adj.l. Que porta una corona de sobirania. SP 11632 Talfill morria, rey
coronat, en creu clavat enmig de dos, per sos traydós allanceg. 2. Que ha estat
coronat amb una corona ignominiosa d'allasses per haver actuat contra la llei. No
enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 9539 Ffembres errades he coronades en lo poblich,
viudes te dich les han criades. 3. Que té corona clerical, que está tonsurat. SP 3740
lar fféu areglar: primer les creus; ab altes veus los coronáis he ordonats Pange
cantant; los llechs portant llum en.
corporal adj. Propi del eos, pertanyent al eos, sobretot en oposició a les coses
espirituals. SP 11381 atria ab sos ¡evites; los sodomites, mort infernal he corporal,
ab gran escarn a. pena corporal col. Castic que s'aplica directament a la persona,
no ais béns. SP 16089 , que -m farte, per fer esmenes, de mals e penes sois
corporals; les animáis he desplaés quals les mulles en tempsp.
corrector m. Qui corregeix o esmena. SP 16209 cés, pero sotsmés tot a la llima del
qui és cima deis correctos.
corredor -a m. if 1. Que corre amb facilitat. SP 5578 all afany, treball, pena, dolors
-lo puagrós, fflach corredor, vell fet pastor de tais cabrons, bous e moltons, no. 2.
Persona encarregada d'anar per la ciutat o vila i fer els pregons, portar avisos a
domicili. SP 1991 Ella m' envia la corredora, gran ralladora, entrametent,
puntacorrent hí ben re. 3. Persona que té per ofici intervenir en compres i vendes i
114
en altres contractes, anunciant-los, posant en relació les parts contractants, oferint

mercaderies o preus, etc. SP 1960 Ab correaos yo m' avenguí.
corregible adj. Que es pot esmenar, que es pot deixar sense vicis ni defectes. SP
6760 Mas la malvada muller elada ffer corregible és inposible: no -s pot domar,
menys avehar.
corregir 1. v. tr. Posar una cosa així com períoca, llevant-ne els defectes, posar
conforme a la regla alió que se n'ha desviat. SP 7 escrit vos coman per vos sia tot
llegit, ben llimat e corregit, afegint hi lo que y fall. 2. v. pron. corregir-se
Esmenar-se, abandonar els vicis i mals comportaments. SP 6320 May poguí fer se
corregís ni que -s regís ab savieha, car d' infanteha, des que.
correguda / Incursió d'una forca armada en un territori enemic per a produir-hi
danys. SP 1806 s companyes he gens estranyes qu- eren vengudes, ffem
corregudes, no -ns hi triguam que calsiguam tota llur térra a. fer corregudes col.
Fer incursions militars en territori enemic per produir-hi danys. SP 1806 s
companyes he gens estranyes qu- eren vengudes, ffem corregudes, no -ns hi
triguam que calsiguam tota llur térra.
corrent1 / Moviment d'aigua d'un riu, un torrent, etc. SP 11957 mesura ben
asachsada he rechalcada, ben afluent a la corrent, corumullada, no arrasada, sens
frau, fallácies, tote.
corrent2 adj. Corredor, que corre. SP 7768 mirador, he fa dolor he ulls de poli al
peu delfoll;correns atzebres, llúdries, vebres, hon bo ni bell sino la peí.
correr 1. v. intr. Anar, una persona o animal, amb moviment mes rápid que el
caminar. a+CR (indica ei íioc on es va). SP 9106 vella, si moría ella, de cabra mama, com
cabro brama, corre, surt, salta. SP 3667 Abdós morrem si no correm dret a la Seu.
2. v. tr. Fer correr perseguint una persona o animal que fuig. SP 5523 enrabiades,
aguabellades, ffort lá encorren, totes lá corren, fferm acanyicen, axí lá ficen com
bou en plaga a. .correr toros col. Fer festes amb bous. SP 2816 En casa mia, si no
junyien, o no corrien toros per festa, cascuna sesta, ffins llums b. correr puntes
col. Lluitar en camp clos usant les armes emprades en els tornejos. SP 7398
Dintre s' i justa he corren puntes; de gualants juntes s' i para rench.
corretja/ Cinturó de cuiro. SP 2164 coral e Hambre, aloes, ambre, prou atzebeja,
clauer, correja, bossa -guller, pinta, crencher, stoig, guavinets, gua.
corrible adj. Que corre fácilment. SP 4493 Mas era Hábil, punta corrible, ab mi
terrible he desamable, inacordable per al conc.
corro m. Corral on es tanquen els bous que s'han de correr. SP 3177 Era 'm plasent,
penssant me forro, he tret del corro hon m' escorchava hi • m guarochava la
carnicera.
corrosiu -iva adj. Que corrou, que destrueix lentament una cosa consumint-ne la
superficie com si la rosegaren. SP 12002 Húlcera llega he corrosiva de vida -t
priva.
corrupte -a adj. Corromput, alterat per descomposició. SP 9604 Obrant natura, de
podridura d' umós corruptes, sovint, no y duptes, serguantanetes, serps, granóte.
corsari -aria m. i f Persona que tripula o comanda un vaixell armat amb llicéncia del
seu govern per a atacar les naus enemigues. SP 6941 a al món major, Cahím
pigor, pus adversan? ¿Trobá 's cosaripus celerat? ¿A -y cullerat major traydor ni
robador en.
corser m. Cavall de guerra o de torneig. 57* 990 De tots falcons hi d' esparver, ginet,
coser; de cetrería, menescalia; sonar, bailar; ffins a tallar, a. cavall corser col.
115
Cavall de guerra o de torneig. SP 13000 gentils, profans, del món lexant, no

cavalcant cavall cosser mas en somer; no en rocí mas enpollí no gens domat
c o r t / 1. Lloc on resideix el sobirá. SP 1603 fon defesa he favorida, per ser nodrida
entre -ls de cort. 2. Conjunt del sobirá i deis alts personatges que l'envolten
habitualment. SP 2768 La cort de Roma aura sentir he departir tan gran error. 3.
Tribunal. SP 3052 Sáviament, yo posíprest en cort protest, dins temps degut, com
may rebut lo dot agués.
cortapisa/ Franja o sanefa de tela, de pells fines o de pedrés precioses, que es posava
postissa al voltant de la part inferior de faldes, gonelles, mantells i altres peces de
vestit. SP 11716 Vistprimes teles, roba daurada, de vays forrada la cortapisa.
corter m. a. fals quaríer col. Malaltia de les potes deis animáis. SP 13048 ench la
ynica coxa e manca, per dolor d' anca he fals corter, sens traginer ni altra guarda;
sens bast, albarda, col.
cortés -esa adj. Que té o expressa una urbanitat extremada. SP 1811 Bé n' aja
guerra!"Jfa rey cortés.
cortesa -ana adj. Cortés, molt urbá. SP 3848 lo qué y veya mete 'm en noves, contres
eproves, bé cortesana.
cortesament adv. Mostrant una urbanitat extremada. SP 1840 Cortesament prenguí
comiat, ben encavalcat, ab cinch canches.
cortesia/ 1. Demostració d'urbanitat extremada (amb el gest, amb les paraules, etc.).
SP 7249 Per tal servey he valentía; per cortesia, de tot peatge he cabecatge,
morabatí, lá enfranquí a. retre cortesia col. Expressar amb paraules o gestos la
gran estima en qué es té una persona. SP 5708 Déu ho permés, que la gent vés la
cortesia qué li retia, mostrant li 'n grat. 2. Gracia, favor, a. per cortesia loe. adv.
Com a gracia, com a favor o deferencia. SP 7249 Per tal servey he valentía, per
cortesia, de tot peatge he cabeqatge, morabatí, lá enfranq.
cortina/ Peca de roba penjant amb qué es tapa una porta, una finestra, un Hit o una
altra cosa. SP 4040 noven he desijaven era hun llitpintat, fornit ab ses cortines.
corumull m. Munt, conjunt de coses posades les unes damunt les altres. SP 6963 es,
cambr , axovar, los fan paguar, triant a hull lo corumull deis millos béns.
corumullat -ada adj. Omplir a caramull, per damunt de les vores del recipient que
s'ompli. SP 11958 en asachsada he rechalcada, ben afluent a la corrent,
corumullada, no arrasada, sensfrau, fallácies, totes ses grá.
eos m. 1. Conjunt de les parts materials que componen l'organisme de l'home o deis
animáis. SP 5088 pendre, los pits nafrar, per al ful dar la sanch del eos a. sant
Cos col. El eos de Crist, l'hóstia consagrada. SP 7555 llegua gent, devotament, ab
crits e plors, davant lo Cos sant consagrat; al foch portat per sanies mans deis
capell. b. perdre el cos col. Morir. SP 8387 En lo camp dos perdra lo cos perqué
les creu he tempta Déu. 2. El cos huma sense el cap ni les extremitats. SP 9372 o
féu matar lo gran rey Cir, he féu partir lo cap del cos, e -n odre gros de sanchs d'
om pie, lo cap mete? Rey de s. 3. Alió que queda d'un home o animal després de
mort. SP 4901 , en mal guany, ffora sagrat tost soterrat aquell seu cos. 4. Ofici
funeral. SP 15318 he conguoxat; he com hugatffon sent Ambrós, quifon al cos del
sant Martí, tanbé Frontí ffon al de Marta llegint. 5. Part principal o mes
voluminosa d'una cosa. SP 8493 Per cos d' águila o portal vell volpas camell a.
cos d'agulla col. Part de l'agulla per on passa el fil. SP 8494 Per cos d' águila o
portal vell volpás camell.
116
cosa/ 1. Alió que és real, per oposició a l'aparent. SP 15303 at, esbalayt peí qué hoyt
llavós havia, com qui somia cosa plaent, soptosament si -s despertat ne ha malgrat
he li s. 2. Alió que es posseeix, per oposició amb les persones. SP 13594 Pus
trihunfant he major cosa dona- sa sposa he lá 'n dota. 3 . / Alió que succeeix, que
s'esdevé. SP 4272 sa; és en la seu, ¿Sabeu hón seu? Davall la tronal És cosa
bona: ¿voleu la veure? No -npodeu beure en carabacal.
cosí/cosín -ina m. if. Fill o filia de l'oncle o de la tia. SP 1987 Ella tenia una cosina;
tantost barrina ffos muller mia a. cosín germá col. Cosí carnal, fill del germá o
germana del pare o de la mare. SP 15005 Eli a lafestaffon convidat del tant amat
cosín germá, he y confermá lo matrimoni ab testimoni miraculós.
cosir v. tr. i abs. Unir una cosa amb una altra, o parís d'una mateixa cosa, travessant-
les repetidament amb fil o cordell mitjancant una águila o altre instrument de
punxa. SP 2513 Nunca filava, ni deis guans treya les mans; james cosia. SP
14708 nt bull V olla no u coneix ciar, ni sap filar ni res cosir, ni menys llegir; he
del saber, poder, voler, ffer e ere a. teñir la llengua cosida mod. No parlar, no dir
ni pruna. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 2138 he solacera, ab tots parlera, la
lengua -sida; ab mi cosida com si fas muda, tostemps premuda, sois murmurava.
cosset m. Cos petit. SP 3596 Lo sant cosset de V infantet romas il-lés; delfoch sospés,
sense ere.
cost m. Alió que costa una cosa. SP 8324 May res losfall, cost que costas: hun mart
al ñas deis gebelins, per vintflori.
C O S t a / 1. CoStat, VOra. No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 15597 inéndü ells han la
suma, may carn hi fuma, ni a llur costa dona s' acosta. 2. Pendent del terreny, pía
inclinat. SP 12632 llexa •/ camí llur, serpentí, tan espinos he verinós, costes,
barranchs, hullals efanchs, xara, baladres, ¡lagos.
costar v. tr. 1. Causar, per a ser obtingut, el pagament d'una suma. SP 3081 ' o
paguaren, tantost o tart, mas no lo quart del qué costa. 2. Teñir per conseqüéncia
(una pérdua, una cosa inconvenient, una desgracia). SP 5971 Massa -m costa llur
consellar he fais brellar, per ma simplea he bestie a. costar peí pebre mod. Costar
molt car. ia documentado en DCVB. SP 4961 Volguí -la rebre: costa 'm peí pebre, errí
mos contes. Haguí-n mes ontes que deis
costat m. 1. La regió de les costelles a la dreta o a l'esquerra del cos. SP 14170 s
despenjat fas de la eren alt, encara calt, del dret costat honfon nafrat gran sanch
n' ixqué, aygua tanbé. 2. La part d'un objecte (persona, animal o cosa) situada a la
dreta o a l'esquerra. SP 14246 ara, he ¡lavará la mestruosa; aygua -bundosa del
dret costat, per hun forat del templexint, ffon vist guarint les. 3. Part d'espai
immediata a un cos per la dreta o per l'esquerra. SP 2615 b huna monga no menys
febrida, ni ab mes brida al seu costat, per lo mercat ffeya la volta a regna solta,
mirant les a. al costat de loe. prep. En una zona molt próxima a, a la vora de. SP
6796 merffins al darrer fforen trobats morís, ofeguats al costat d' ella
costeir v. tr. Guardar, teñir esment d'una cosa, procurar de conservar-la. SP 6092
Sempre serás ben coste hida; tantost guarida, com ho y oirás ésser poras.
costell m. Embarrat deis filats de cacar. SP . 6585 En lo filat, llaqos e brell, en lo
costell, llexades plomes, pardais, colomes no y tornen mes.
costella / Cadascun deis ossos corbats que en els mamífers i altres vertebráis van
articuláis a les vertebres o espinada i formen en conjunt la caixa óssia que protegeix
les vísceres toráciques. SP 10818 He del costat sens fer forat, tragué costella e -n
féufemella.
117
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeRaiv
costol m. Assisténcia, socors en la malaltia, en la indigencia, etc. SP 8079 Qui aver

vol d' elíes costol quánt és malalt, ffará bon salt del Hit al vas.
costum m. Manera d'obrar establida per un Uarg ús o per la repetició d'actes
semblants. SP 2204 sa guisa, ¿qué ais divisa sino granfum?-, llur mal costum, yo
7 me guarria a. ser+poss.+costum col. Ser la manera freqüent d'actuar d'algú. SP
5483 Si son prenyades he ve a llum, és llur costum a tres o quatre fer-los debatre
ab daus rifant o sorts.
costuma / Els actes humans, bons o dolents en relació amb l'últim fí de l'home. Usaten
plural o en singular. SP 403 avisar he divisar, exordi fent succintament, la llur costuma
narrant en suma. SP 9086 Virtuts moráis, males costumes diré u en sumes molt se
diriven ab de qué viuen,.
costura/ Lloc on s'uneixen dues peces cosides, i senyal que hi deixa l'operació de
cosir. SP 4175 11 m' infestava e -m requestava ab sa vellura, rompes costura, ab
vot sarsida he recusida ab fermetat de volentat a. falsa costura col. Costura que
consisteix en dos cosits verticals i paral-lels fets tot al llarg d'un doblec que es fa
enmig d'un pany de vela de barca per disminuir-ne la superficie; per extensió, roba
petita. [P] SP 2084 Tot par robe tes de criatura, ffalsa costura he mal tallat, pijor
forrat.
costurer -a m. i f. Qui es dedica habitualment al treball de cosir. SP 2979 Ab mi
contava l' especier; sastre, draper he costurera, tapins, velera, lo brunater he
confiter.
cot m. Peca d'abric amb mánegues, semblant a una casaca, que portaven hómens i
dones antigament i que entre gent rica solia adornar-se amb pell per les vores. SP
4068 Que desús vist cot e mantell de gros burell, roba jusana defina llana prima,.
coteta / Vestidet blanc amb mánegues curtes, que es posa ais infants que acaben de
náixer. SP 4793 : trenca 's la cama, lo cap e braq ab lo cabac de les cote tes he
vanovetes delfill tan car.
cotidiá -ana adj. De cada dia. SP 11986 Ffebra tens vera, arma y eos quera;
cotidiana, gloria vana.
coto m. 1. Fibra textil natural, blanca i suau que recobreix les llavors de diferents
plantes malvácies, esp. les de Gossypium, i s'empra com a materia textil i per a
diferents aplicacions medicináis, industriáis, etc. SP 4763 es tenint algades, gros
infingint he afigint ais pits cotons. 2. Porció de substancia fibrosa, blanca i suau de
diferents plantes usada com a materia textil, que s'aplica a la indumentaria per a
estufar una pega de vestit, per a defensar el eos contra els colps, etc. SP 929 a
roncera, ella y sa mossa, percint e bossa, ffms al coto del meu gipó, m'
escorcollaren a. coto del gipó col. Protecció de coto que es posava davall el gipó.
SP 929 a roncera, ella y sa mossa, percint e bossa, ffins al coto del meu gipó, m'
escorcollaren.
coure1 m. Metall de color vermellós, dúctil, maMeable, molt tenac, molt resistent a la
corrosió, i un deis millors conductors de la calor i l'electricitat. .SP 2959 ais, tapits,
teles, tovalles he vituales, argent, or, coure.
coure 1. v. tr. Preparar una substancia fent-la mes apta per a l'alimentació, mitjancant
l'acció del foc (bullint, fregint, rostint, etc., aquella substancia). SP 12900 Allí -s
cogué he no -nprengué, com IV agüé cuyt, puja nefruyt. 2. v. intr. Produir desfici o
intranquiHitat, una cosa que preocupa, que disgusta, etc. SP 10209 Ensaga t' i:
qualsevolfi que t' i mourá crech te courá.
118
cova 1. / Cavitat de dimensions considerables, oberta naturalment o artificialment,

que s'estén davall térra. SP 14109 tat Arimatia, prop vas tenia o fossa nova,
semblant a cova, tallat en roqua, a pich de broqua ffet per a si. 2. Cambra o
cambres que formen la part mes baixa d'un edifici i están situades davall térra. SP
2409 Tal lá llangava baix en la cova.
covenir v. intr. 1. Ser necessari, caldre. SP 15180 Cové, donchs, sien no molt amades,
mas comportades per ses ayn. 2. Ser propi, estar bé a algú o a alguna cosa. SP
1967 Arrey 7prest d' abillaments híforniments, com covenia.
covent m. Edifici on viuen en comunitat religiosos o religioses sotmesos a certa regla.
SP 5567 Dins lo covent Ufan lesfigues, serven ses lligues; ffan lo qué solé.
cranc m. Tumor o úlcera maligna que destrueix els teixits orgánics. SP 9613
Cranchs, polps s' ifan dits companyons, semblants ronyons; mo.
crapulat -ada adj. Embriac, embrutit per l'excés de vi. SP 11113 ay enbriach ffon
com Nohé; ni comete, de vi torbat he crapulat, com Llot, incest.
creador -a 1. m. Qui crea, qui fa les coses del no-res, Déu. SP 14577 Lo Creador, en
fer, crear, no pot errar. 2. adj. Que crea, que fa les coses del no-res, aplicat a Déu.
SP 11896 neral a V humanal llinatge fel, del Rey del cel, Déu creador, Senyor
major, té impetrada, ver advocada, eleguantís.
crear v. tr. 1. Fer una cosa del no-res. SP 14578 Lo Creador, enfer, crear, no pot
errar. 2. Fer una cosa que encara no existia. SP 14712 , ni menys llegir; he del
saber, poder, voler, ffer e crear, grades dar, secrets juhís, ne vol avís he s'
entramet.
crebantament m. Delicie que consisteix a irrompre violentament en la propietat
a l i e n a . Matisació a DCVB. No enregistrat en DAG. Domentat en DECat, pero sense definició. SP 8481 estiar
de no fer tales, de feres males, rampellament, crebantament he altres dans, no y
basten cans, murat castell.
crédit m. Fama, reputació. No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 10411 he ser subjecta,
tota sa secta may n'áfet res: llur crédit és.
credo m. Conjunt de les idees básiques d'una secta, d'un partit, d'una escola, etc. SP
14798 leya; no seguons creya lo manicheu, contra qui -sféu credo novell en hun
consell sant e consult:.
creenca/ 1. Acte de creure, de teñir per cert alió que algú diu o fa. SP 4115 D'
ipocresia he de parenga aguí crehenga tot son comport ffos de coll tort,
rosegualtás a. haver creenca col. Creure, teñir per cert alió que algú diu o fa. SP
4115 D' ipocresia he de parenqa aguí crehenga tot son comport ffos de coll tort,
rosegualtás. b. dar creenca col. Fer creure, fer que algú interprete com a cert alió
que algú diu o fa. SP 8194 Algunes certes, per ser cubertes he dar crehenga, sois
per parenga he ombrallum, d' elles per fum co. 2. Fe religiosa. SP 15395 itant he
recitant lo qirentenguí he conprenguí de la crehenga, per ma valenga a mi splicada
he declarada.
creent m. if. Persona que professa una fe religiosa, que creu en una religió. SP 14807
A sopar, beure, tot tal crehent quiprou sovent de tot son tort agí -n la cort de son.
creíble adj. Que es pot creure, que és digne de crédit, de ser tingut com a cert. SP
14719 Que Déupromet és infallible, cert e crehíble.
creix m. Donació que fa en les esposalles el marit a la muller, damunt la dot o a part
de la dot, i sobre la qual té el dret d'usdefruit el sobrevivent si l'altre contractant
mor sense filis; generalment, el creix o escreix era una gratificado a la dona per la
seua virginitat. SP 6854 i -t sap antich, aquellpendra, e •spaguara de dot e crex.
119
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Rojp
creixenca/ Creixement, augment en qualitat (del poder, l'honor, etc.). SP 7146 per
Aníbal, huy dit Morvedre- no speres medre pus en crexenga; Calis, Cigüenga,
quals en Castella perder en bella.
créixer v. intr. 1. Augmentar de dimensions els éssers organitzats fíns a assolir la
formació completa. SP 13407 ueres, canyota, gram, cúcua, faram, siy naxeran no
y crexeran. 2. Augmentar de nombre. SP 9407 casi *nfinides; ensenyorides han
molt vixcut he prou crexcut, matant los filis, com a conills. 3. Augmentar de
dimensions. SP 10168 Bé •/ que pensá crexqué mn gransflames! Si tant t' en/lames
lo seny no y bast. 4. Augmentar el volum d'aigua d'un riu. SP 11399 Lo Nil
crexqué, reguant jovades lluny setjornades, mes que may féu n. 5. Augmentar, fer-
se mes gran una cosa immaterial. SP 6813 ens per dit ton foll delit ab jove,
frescha muller te crescha he llonch temps dure, yo t' asegure d' estrangulada he.
creiximent m. Augment, increment de quantitat. SP 6147 guada, me féu menbrant
ffos recordant del manament de creximent, multiplicar he aumentar, lo món
omplir, degués comp.
cremalló m. El tros de ble que ja s'ha carbonitzat. SP 203 E tot lo jorn roden entorn
lo cremalló, com papalló.
cremar 1. v. tr. Incendiar, fer consumir per l'acció del foc. SP 45 aregla, dones
blasona, lo llir corona; spines, carts, crema. 2. v. intr./pron. Consumir-se per
l'acció del foc. SP 7566 lagué de Ninivé ab en Joñas , per go romas tot no -s
crema, a. mes val casar que cremar prov. Indica que el casament és el millor remei
SÍ n o e s p o t COntenir el d e s i g Sexual. [ P ] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 10178
Com dix sent Pau, mes val casar que no cremar. 3. v. tr. Consumir un organisme,
llevar-li les forces. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4642 Molt lá guastaren he lá
cremaren. 4. v. pron. cremar-se Fer-se malbé el guisat per excés de foc o per falta
de suc. SP 2576 Tot se cremava! Quant mal diñar, pijor sopar, n' aguí callant he
sopo. 5. v. tr. Causar una impressió dolorosa per l'excés de calentor. SP 3347 Tota
•s crema. 6. v. tr. Alterar molt l'ánima una passió. SP 10174 Si tant te crema, torn-
a ton tema, puys tant te plau. 7. v. intr. Ser pres peí foc. SP 10881 Cremar alfoch
és natural; Déu eternal ló sospengué.
crenxa / Solc que es fa en pentinar-se i que divideix els cabells en dues porcions a
banda i banda d'aquest solc. SP 10017 Veus les brodades he divisades, coha
tallada, crencha calada ffins a les celles.
crenxer m. Mena d'agulla per a fer la clenxa, per a dividir els cabells en dos amb una
mena de solc. No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 2166 prou atzebeja, clauer,
correja, bossa -guller, pinta, crencher, stoig, guavinets, guants, ventallets, calces,.
cresol m. Llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un
dins l'altre, el superior deis quals és llevadís i conté oli i un ble per a fer llum. SP
530 Sens llum, cresol Ufan teñir.
cresólica adj. Pedra preciosa de color semblant a l'or, a la qual s'atribuíen virtuts
medicináis contra el cólic. SP 8355 He per la cólicha porten cresblicha; portant
turqueses, cahen bé steses.
crespina 1 / a.porca crespina col. Porc espí, mamífer rosegador (Hystrix cristata), de
coll cobert de crins fortes, i llom i costáis coberts de pues córnies, gruixudes i d'uns
20 centímetres de llarg. SP 2349 lagar he abragar: a totes parts arigons, carts,
porca crespina, no teñen spina pus fortpunyent! Porcell.
crespina 2 / Bena entreteixida d'or o de tela fina, que portaven les dones lligada al cap
com a adorn i per a arreplegar-se els cabells. SP 2159 corda, trescoll, bonys e
120
polseres, spill, orelleres, crespina, trena, collar, cadena, coral e Hambre, aloes,
ambre.
crétic -a adj. Crític, que decideix si una malaltia va per a bé o per a mal. SP 8199
bralhim, d' elles per fum com serán éíichs, los dies crétichs vint e hun jorn,
metent s* entorn, serán passats a dies crétics col. Dies en qué una malaltia
evoluciona definitivament per a bé o per a mal. SP 8199 brallum, d' elles per fum
com serán étichs, los dies crétichs vint e hun jorn, metent s* entorn, serán
passats.
Creticar V. intr. Sufrir u n a Crisi el m a l a l t . No enregistrada en DCVB. NO enregistrat en DAG. Sí en DECat,
en Roig. SP 13172 morís e dampnats, cert, indicaren: pronosticaren mal creticar, a
morí finar, perdido, dampnació d' esta parlera.
creu/ 1. Patíbul consistent en un pal ficat verticalment en térra i travessat per un altre
pal horitzontal, on es feien morir lligats o claváis alguns reus; especialment, patíbul
de la forma indicada on morí Jesucrist. SP 14168 Ans, certament, que lo dit eos
despenjat fas de la creu alt, encara calt, del dret costat honfon nafrat gran san. 2.
Objecte que representa la creu de Jesucrist. SP 3738 Gran professó molt singular
fféu areglar: primer les creus; ab altes veus los coronáis he ordonats Pange
cantant. 3. La religió cristiana. SP 12660 Pren a la creu: hirás pus breu. 4. Gest en
forma de creu. a. fer la creu col. Fer amb el moviment de la má la figura d'una
creu, com a senyal de cristianisme, com a recurs contra el diable, per a beneir, etc.
SP 3221 Ffent li la creu, ell lá conjura.
creure 1. v. intr. Teñir fe, adherir-se a una cosa com a vertadera, o a una persona com
a vera?, CR (indica la cosa en qué es té fe). SP 14024 Mas no y cregueren. 2. v. intr. Teñir fe
religiosa SP 14721 Tot hom diu Déu quiferm no creu o no creurá, dampnat será
he bandegat. 3. v. tr. Teñir per cert alio que un altre diu. SP 1588 D' ells ho
cregueren a. fer creure una cosa col Induir a teñir una cosa com a certa, a
afirmar-la com a vertadera sense ser-ho. SP 4627 D' ells ser liguada, enfitillada, li
feyen creure. b.fer bon creure una cosa col. Fer que una cosa es crega o es tinga
com a certa. SP 8962 Bon creure ufa. 4. v. tr. Teñir per verac. de+CR (indica la cosa que es
té per verac). SP 2035 De safalsia yo lá 'n creguí. SP 5329 fien! Ellfóra víul Mala les
víul Ja conegudes yo ni cregudes may les agués! Axí plagues a Jhesucrist!». 5. v.
tr. Obeir, fer alió que un altre diu que es faca. SP 6499 Vell acacatl Tu f o
volguist, car no creguist lo sau, ans nostre, ara gran vostre, apóstol Paul En. 6. v.
tr. Teñir per vertader, opinar, pensar-se. SP 6477 mansat, enpagesit! Vell envellit
en tos mals dies, yo crechja sies despoderat, apoderat per filies d' Eva! Desperta.
crianca/ 1. Conjunt de filis. SP 14197 el sant Anyell, he fon coltell de gran matunga,
en la crianga d' Egipte tanta. 2. Xiquet, fill que es cria. SP 9825 esser amades,
vana y debades és tal husanga: sois sa crianga, qüm és tendrelleta, mentres UV
olleta lápot amar.
criar v. tr. 1. Alletar i, en general, alimentar un infant durant el primer temps de la
seua vida. SP 9161 Altrm ermita, cerva '11 cria. 2. Alimentar persones, animáis,
plantes durant el temps de la seua formació o creixenca. SP 5230 matge, molt tart
potatge, carn algún dia; sana vivia, criava sans sos filis d' abans. 3. Educar,
atendré a la formació, principalment moral i de carácter, d'un infant, jove, etc. SP
9503 o menys dan qual ais chichs fon, vull recitar: lo mal criar deis filis fadrins,
que •lis fon rohins, ben empastáis h.
121
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rojp
criat -ada m. if. Qui viu en una casa i té per ofíci servir els senyors. SP 12930 , hon
Magdalena huntat IV avia, tirant sa vía ab sos criats, d' ells dos leguats, Pere,
Feliu -Pere, qui *s diu ve.
criatura/ Infant, persona de molt poca edat. SP 4809 He concertaren que fos la dida
qui hac parida la criatura.
crida / Anunci en veu alta d'una cosa d'interés general. SP 7844 an feta Artús
trompeta he companyons, per los cantons crida real, he general pública veu del
secret seu a.fer crida real col. Anunciar en veu alta una cosa d'interés general per
orde del rei. SP 7844 an feta Artús trompeta he companyons, per los cantons
crida real, he general pública veu del secret seu.
cridar 1. v. intr. Produir sons o paraules en veu alta. SP 14543 La veu algant hefort
cridant, a qui •!! porta he IV alletá, alt benehí. 2. v. tr. Dir en veu molt alta. SP
3241 Crida V espós ab alta veu: «al plaer seu, per honsevulla, puy a. cridar ojuda
col. Demanar a crits que algú acudisca a donar auxili. SP 5892 axí redons ffets
com capdell, resta 7 parell cridant ajuda. b. cridar crits col. Proferir sons aguts
per causa del dolor, la por, etc. SP 8969 Criden prou crits alparturir, qui ver vol
dir. 3. v. tr. Convocar, fer a un conjunt de gent la indicació oportuna perqué vaja a
una missió. SP 14441 Molts son cridats, pochs los elets.
crim m. 1. Violació greu de la llei moral. SP 9815 Neguen si deuen, crimfals alienen.
2. Pecat. SP 14086 Gens referir no guos lo crim! Tots los del llim o si d' Abram,
Eva y Adam, sos descend.
criminal adj. Relatiu o pertanyent a la comissió o persecució deis crims. SP 8109 He
may a mort criminal cort, per tal falsía les sentencia ni executa, ni les a. morí
criminal col. Mort no que no és natural, sino fruit d'un castic penal per haver
comes crims. SP 8109 He may a mort criminal cort, per tal falsía les sentencia ni
executa, ni les.
crisma / 1. Oli consagrat per a la unció, especialment en l'administració de certs
sagraments. SP 10545 Crisma ni sal, depadrins fe, no les reté ni se n' amaguen. 2.
YJZL gracia del baptisme. SP 13730 Pert s' Ha crismal Pérfidament, delprepotent
ver Déu, hom, rey, he de sa.
cristal! m. 1. Vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i
potassi o sodi, i que s'empra per a fer prismes, lents, vaixella fina, etc. SP 10581
Mes que mirall he pur cristal!, Inmaculada. 2. Pedra preciosa. SP 8353 La llet si
•liisfaii, porten cristal!
cristiá -ana 1. adj. Que professa la fe de Jesucrist. SP 14434 menqador de fe y amor;
Ysach, tercer, lo poblé ver he cristiá, qui creu efa lo qué Déu vol. 2. m. if. Qui
professa la fe de Jesucrist. SP 13822 enjat, en pal portat al coll per dos
guardegadós lo cristiá de caray va; juheu, de squena.
cristiri m. Clisteri, lavativa. SP 8182 peucrist, orval ab hun dineryo 'Iporéfer hun
bon cristiri, vostre mártiri no durará, prest passará.
crit m. 1. So o conjunt de sons fort i penetrant llancat per boca d'una persona o d'un
animal. SP 7906 li, ab malenpoli he avalot, a dir llur vot ab brams e crits. 2.
Paraules pronunciades en veu molt alta. SP 5080 No pensseu begua -dix ab grans
crits- llet deis meuspits! Yo, novengana, no pellicana, plae.
crivell m. Especie de garbell fet de pell amb forats petits. SP 539 Ffan de sa bossa
ampie crivell, arer, guarbell, fforca e pala.
122
Croar V. intr. F e r e l S e n y a l d e l a Creu. No enregistrada en DCVB ni DAG. SÍ en DECat, en Roig. SP

5744 Dix ell: «diguau, he comengau cruant, senyant, ab plors preguant Déu que
us ajut.
crónica/ Recull de fets histories narrats per orde cronológic. SP 8791 fpar ¡'anglés
en ciar té qu* és canónicha aquella crdnicha.
croniquista m. i f. Cronista, autor d'una crónica o narració de fets histories per orde
cronológic. SP 11754 Bé fon preyeant instruydora, referidora ais croniquistes
evangelistes; he deis dexebles, en la fe febles c.
cru -a adj. 1. Que no está cuit. a. qui massa es cuita, crua, mal cuita o massa calda
pren la vianda prov. Indica que no s'ha de ser impacient, ja que la impaciencia pot
dur males conseqüéncies. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3928 qui massa-s cuyta,
crua, mal cuyta, o massa calda ab qué se scalda, pren la vianda. 2. Aplicat a una
tela o una altra materia textil, que no ha sofrit certa preparació que se li pot donar,
com ser llavada, tenyida, etc. SP 8158 Cuyta *n cendrada madexa crua, lo vent
desnua. 3. Extremament fort i sense res que ho mitigue, sense atenuants (aplicat a
les paraules). SP 11247 Semblant li cru lo qué splicá, prest replica, hun tant
torbadaper la *mba a. en cru loe. adv. Sense atenuants. SP 5317 Tot li ve en cru.
4. Cruel, que fa sofrir. SP 13431 He perqué sogres, ab ñores sues totes ser crues,
descominals, braus animáis, de mal e lleig he fer menei.
crucifíci m. Imatge de Jesucrist clavat en creu. SP 5695 Hun crucifici de fust forgat,
asitiat en la paret, quantfon endre.
cruel adj. 1. Que es complau a fer sofrir. SP 9522 «que 'lis maten»! veureu cridar, he
flastomar; «pare cruel»! Ab lo llur vel los ulls los torquen. 2. Que fa sofrir. SP
9296 qava, puys los mataval Bé fon semblant, exorbitant he cruel acte: dos fer en
pacte sos filis matassen e »lls se menja a. cruel guerra col. SP 13613 transitoria he
dilusória; ni part de térra, ab cruel guerra de gent traydora conquistadora, a
infinits d'. b. morí cruel col. Mort que causa un gran sofriment. SP 13871 gent
stranya, sponga e canya, vinagre yfel, mort tan cruel, vituperosa, tant dolorosa, ell
lá 's volgué he lápreng.
crueldat o crueltat/ 1. Característica de qui es complau a fer sofrir. SP 9568 Lexar
me vull llur crueldat, iniquitat, insipiencia he necligéncia pus recitar. 2. Acció
cruel, que causa sofriment. SP 12190 emugua, comféu Nabugua_donosor, rey: de
tant omey he crueldat, en son regnat, ffets al proysme, a Déu altisme tanta.
cruixir v. tr. 1. Fer sonar amb un seguit de petits sorolls peí fregadís de les parts, o
d'una cosa amb una altra (especialment de les dents). SP 1925 presomint ffos fill
bastart, anava mn part les dents croxint a. cruixir les dents col. Fer sonar amb un
seguit de petits sorolls peí fregadís de les dents per rabia, tensió, etc. SP 1925
presomint ffos fill bastart, anava *n part les dents croxint. 2. Produir a un eos un
p r í n c i p i d e r u p t u r a , la documentado en DCVB. No enregistrada en DAG. Sí en DECat, en Roig. a. Cruixir
los ossos col. Produir ais ossos un principi de ruptura. SP 9550 bon bastó veureu
sovar, cap, brag trencar, croxir los ossos; la carn a mossos d' anques tallar; stopa
liguar gr ossos.
cuc 1. m. Larva d'insecte en general, i en certs casos el mateix insecte encara que no
estiga en estat larvari. SP 9666 afrescha; si li 'nfan bena, s' estiomena o s' ifan
cuchs n.fer-se cues col. Aparéixer larves d'insectes en un lloc per l'estat avancat de
podridura. SP 9666 afrescha; si li 'nfan bena, s' estiomena o s' ifan cuchs. b. cuc
de seda col. Larva d'una papallona que fila una gran quantitat de seda, amb qué
construeix un capoll abans de passar a l'estat de crisálide (principalment el Bombyx
123
morí). SP 9674 De la llavor deis cuchs de seda mes se 'n refreda, no se rí aviva o
s'eschaliva.
cuca / Animalet repulsiu en general, tant si és escarabat com core, Uagost, cuc, etc.
SP 13405 l, évols, braceres, carts, romagueres, canyota, gram, cúcua, faram, si y
naxeran no y crexeran.
cucala f. Ocell de la familia deis córvids (Corvus corone), d'uns 47 centímeíres,
sedentari en zones arbrades no gaire denses. SP 192 assen chillant he sibillant com
les ciguales, corps e cuquales.
cugula / Nom d'algunes gramínies del genere Avena, molt freqüents a les vores de
camps i com a males herbes deis esplets, principalment A. barbata i les properes A.
fatua i A. sterilis, d'aspecte similar al de la civada. SP 6168 vern e sálzer, qui
fruyt nofan he alfoch van com la cugula; he com la muía qui filis no sembra, la
xorqua.
cuidar 1. v. tr./pron. Pensar, considerar, creure. SP 8697 Cuydá y trobar qui mes
amava. SP 1158 Ella *s cuydá tostemps duras lo guay solas he pa de noces. 2. m.
Pensar, pensament. SP 14504 Prest, puys m' i moch, llur saberpoch he molt cuydar
VUÜ incertar. 3 . V. tr. F e r p r o p , e s t a r a p u n t . +inf(indicaraccióqueestáapuntd'ocórrer). SP 4646
Tota secada, prop heneada, per lo parir cuydá perir.
cuinar v. abs. Coure i preparar degudament per a l'alimentació. SP 7416 Disapte
bailen; cuynen divendres abfaves tenares, cebes e alls carn a tas.
cuinat -ada 1. adj. Que ha estat cuit i preparat degudament per a l'alimentació. SP
9321 '11 menjás, he qum estojas V altra mitat delfi11 cuynat begué 's lo brou? Ara de
nou, en la Bretanya, mare taca. 2. m. Guisat, especialment de llegums i verdures.
SP 11107 Josef contení, may enguanat en lo cuynat ffon, com Ysach; may
enbriachffon com Nohé; ni comete.
cuiner -a m. i f. Persona que es dedica a cuinar, a preparar menjars per a altres. SP
2501 a, ffoguer, olleta, ast hi tenia: allí ms cohia sense cuynés.
cuiro m. Pell de persona. SP 6075 Tanbé mostalla lo cuyro talla, color altera; pebre
ulcera, polvorizat, sobreposa.
cuit -a adj. 1. Preparat o modifícat profundament per l'acció del foc o de el calor
intensa. SP 14875 del pa, com dit ésjapa consagrat, pa enfornat, pa cuyt e bla ,
puys per sa má as a sopar, lá deus preguar sia c a. qui massa es cuita, crua, mal
cuita o massa calda pren la vianda prov. Indica que no s'ha de ser impacient, ja
que la impaciencia pot dur males conseqüéncies. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
3928 qui massa-s cuyta, crua, mal cuyta, o massa calda ab qué se scalda, pren la
vianda. 2. [teixits] Sotmés a modificacions profundes, com llavar, tenyir, etc. SP
2994 canejadora ni vanover, ni perpunter, de lli comprat, cuyt nifilat, may ne víu
contes.
cuita/Pressa, afany. SP 4511 ulla quánt és de tempre, ab delit sempre, obrant sens
cuyta.
cuitadament adv. Apressadament, amb pressa. SP 1851 jornades, ffent matinades he
curt diñar, per caminar cuytadament, molt cautament, entre Guascunya he
Catalunya pass.
cuitant adj. Que va de pressa. No enregistrat DCVB ni DAG. SP 4851 Yo sempre yfuy he ben
cuytant; pero cuydant que fos ful meu, girí 'm a Déu, ab cont.
cuitar 1. v. tr. Fer anar de pressa. SP 2051 ¿qué sperava?, Altre IV auria qui u
grayria! Tant o cuytaren que *ns esposaren. 2. v. tr. Perseguir, encalcar. SP 5872
La monga •// cuyta metent ló mn lluyta a. cuitar lo pas col. Afanyar-se, anar mes
124
rápidament. Proposta de correcció a DCVB. SP 12722 Cuyta lo pas! Torna •/ seu mas
segurament. 3. v. intr. o pron. Anar de pressa. SSP 7357 Tothom cuytá he lá y
llevaren; presa portaren a la cadena b. qui massa es cuita, crua, mal cuita o
massa calda pren la vianda prov. Refrany que indica que no s'ha de ser impacient,
ja que la impaciencia pot dur males conseqüéncies. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
3928 qui massa-s cuyta, crua, mal cuyta, o massa calda ab qué se scalda, pren la
Vianda. 4, V. intr. A f a n y a r - S e a fer Una COSa. CR/de+CR (índica alió que es fa). || No enregistrat en
DCVB. SP 12359 Mas trespassada la Roiga mar, cuyta mirar la serp de coure: no *t
poran noure les serps detr. SP 1085 Cuytí d'entrar i.
cuitat -ada 1. adj. Que va de pressa o es fa de pressa. SP 6601 socarrat, pelat e sech,
tingles e bech t' an escatit, ¿Cuytat, ardit, ja y tornarás? ¿Ja dius pendras muller
parenta? a. a pas cuitat loe. adv. Rápidament, de pressa. SP 5467 gades com
hom, exir de nit, texir per la ciutat a pas cuytat, ffent cavalcades; he les vesprades
d' aguost, anar cam. b. ab passos cuitáis loe. adv. Rápidament, de pressa. SP
6825 ygor en V orinar; de tremolar cap, peus e bragos; ab cuytats passos, de
poplexia o litargia ben tosí morir.
cuixa/ Part de la cama des de la seua articulació amb el eos fins al genoll. SP 5271
Preñen sospita si u han fet bruxes: enpits e cuxes blavós trobaven.
culebra/ Serp, especialment la no verinosa. SP 218 tal caga, qual, qui lá caga, pren
mala Hebra, vibra, culebra hefebr* aguda, no coneguda per tothom prou.
cullerada / Porció de substancia alimentaria, medicinal, etc., que cap dins una
cullera. SP 8499 A cullerades tota la mar vol mesurar en clot la buyda.
culpa 1 . / Causalitat que s'atribueix a una persona o cosa en un fet. SP 1001 saber,
per sa muller, a la final, voler me mal, sens culpa mia a. sense culpa d'algú loe.
adv. Sense que algú haja contribuít al fet. SP 1001 saber, per sa muller, a la final,
voler me mal, sens culpa mia. b. per culpa d'algú loe. adv. Per causa d'algú. SP
13067 Vench casi nuaper culpa sua he tant obús.
culpable adj. Que té la culpa o és causa d'un delicte o altre fet dolent. SP 11903 Los
filis culpables, Jhesús, ful seu, stant en la creu li comaná.
cultivador -a adj. Que cultiva la térra. SP 10283 útil senyor fféu d' animáis, de
minerals treballador, cultivador deferm e moble, /' om bell, bo, noble, per Eli ere.
cunyat -ada m. if Cónjuge del germá o germana d'algú, o germá del cónjuge d'algú.
SP 15879 He la cunyada enamorada d' Octoviá, també *s mata sabent quéfey.
cup m. Recipient gran, generalment de pedra, amb unes posts horitzontals travessades,
dins el qual es trepitja el raím i es deixa el vi perqué fermente. SP 13413 mester,
obra y celler, torre, aljup, premsa, trull, cup he nous vexells.
cuquella / Ocell de la familia deis cucúlids (Cuculus canoras), de cant característic,
d'uns 33 centímetres, eos afuat, plomatge cendrós blavenc amb ratlles negroses al
ventre i a les potes i cua negra amb taques blanques. Teñen un comportament
característic en la cria deis polis, ja que els depositen en nius d'altres ocells perqué
es crien allá. SP 9058 Sos filis alloguen com la cuquella -sos ous pon ella en nius
estranys.
cuquet m. Cuc petit. a. cuquet del forment col. Cuc que destrueix el forment, de
diferents tipus SP 6045 et en V orina cendra, fariña, oli, calg, llet, algún ququet
chich del forment.
c u r a / 1. Esment, atenció a vetlar peí bon estat d'algú, d'alguna cosa. SP 14139 Per
tant, instaren sa sepoltura, ab molta cura, per hun baró centuria ffos ben
125
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume_
guardada, sa gent armada. 2. Aplicació de reméis a un malalt per a retornar-li la

salut. SP 6987 Car tots sos mals son per natura, de rarra cura o incurables.
curable adj. Que cura, que sana. No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 8526 He bufantfort
en safornal, ffüosofal pedra curable, or fetpotable, argent de coure.
curació/ Tractament d'una malaltia fíns al retorn de la salut. SP 1907 Ab tal cauteri,
son adulteri curació, punició hagué condigna, y de cert digna de gran memór.
curador m. Home que s'encarrega d'administrar els béns d'un jove fíns a la majoria
d'edat. SP 6843 Durant ta vida, los llurs tudós he curados, los pobils tendres
pendran per gendres: ffer s'anh.
curadriu / Dona que s'encarrega d'administrar els béns d'un jove fíns a la majoria
d'edat. SP 848 De mi, ful seu, lexá tudriu, no curadriu car no calía.
curant m. Que cura, que sana. SP 10915 s dit al doble metge, pus noble, lo
preservant que lo curant, lo mal qué veu? L' alt metge Déu, scientifich, ver.
curar 1. v. intr./pron. Teñir cura, esment, posar atenció, preocupar-se d'una cosa. de+CR
(indica la cosa en que es posa atenció). SP 3252 Preguau lo ixcha! Sois ella vixcha, no cur de
pus!» SP 4592 és, sens fer procés si ms contra fur gens no me 'n cur per evitar
scandelizar tan trist marit, a miga nit dins. 2. v. tr. Teñir cura, esment, posar
atenció, preocupar-se d'una cosa. SP 339 La, per profit, mes avaricia que amicícia,
no cur tractar. 3. v. tr. Tractar un malalt amb reméis. SP 4667 esmortiments he la
flaquea, si no bravea, tot /' ais cura.
curat m. Sacerdot que té cura d'ánimes, encarregat d'una parroquia. SP 14482 ebent
la sal de sapiencia, en mans, presencia del seu curat, propi. prelat he sacerdot
solemne vot a Déu n' a fet.
curatiu -iva adj. Que sana, que cura. SP 14345 ffessen hungüents he fíns piments,
preservatius he curatius, ratificans he conservans la sanitat, suavitat beneyt.
curial adj. Que pertany a la cort de justicia, a. llei curial col. Llei que s'utilitza en els
judiéis. SP 12578 lecció, a la lliqó divina gires, jorn he nit mires la curial lley e
moral, qual Déu trames per Moysés, en dues taules.
curios -osa adj. Curós, que pren cura o es preocupa. SP 10763 gnificat ha l' edifici
llur exercici tant envegas com curios, he qüestió.
curós -osa adj. SoHícit, atent, que té cura o esment. SP 15958 mana, comunicable,
dolga y amable he graciosa, certa, curosa, neta, gentil, sabent, homil he poch
parlera, mas gran.
cursor m. Viador, el que fa camí, especialment, el cristiá de l'Església militant, que fa
camí cap al cel. SP 11773 sabent; molí mes vehent que *ls comprensos ni que mls
cursos.
curt -a 1. adj. Que té poca llargária. SP 2743 Molí cavalcau tort en la sella! Ffau la
scarsella o curt cambal? Sonau tabal o cornamusa? També s' i husa sonar 11 bfer
curt lo pas col. Resoldre una cosa peí procediment mes breu. SP 8933 da,
superbiosa, molt desigosa que s' afollas fféu curt lo pas: prengué bevenda de una
tenda no prou fornida. 2. adj. Que té poca duració. SP 1849 Per mes jornades,
ffent matinades he curt diñar, per caminar cuytadament, molt cautament, entre
Gua. 3. curt adv. En forma breu, amb poques paraules. SP 7686 ya, ypocresia he
roncería te vull mostrar he declarar curt, en semblances.
curtat -ada adj. Tallat, acurtat. SP 15829 nou millés per les mamelles en les ramelles
d' arbres curtades, benaguades, vives penga.
curvat -ada adj. Que té curvatura. SP 10308 e li plagué costellafos, no dretfort os,
masflach, curvat, redó, voltatper sa natura; car tal figura, per ser re.
126
cutibut m. Nom d'animal, de significat desconegut, probablement d'origen semític.

[DCVB] SP 7697. a, mona, gineta, talp, oroneta, mugol, putput, guall, cutibut,
aranya mb tela, tova, mustela, vespa, alacrá he rabió.
D
d a m a / Dona d'alta posició social. SP 5036 Yo lá seguía: deya li dama per cobrar
fama de bon caser he solacer a. Nosíra Dama col. La Mare de Déu. SP 1388 Hoy
la fama de Nostra Dama qui *s diu del Puy.
damnació / Condemnació a les penes eternes. SP 13175 : pronosticaren mal
creticar, a mor t finar, perdido, dampnació d' esta parlera, y ella somera d' aquell
Balam.
damnar v. tr. Condemnar. a+CR (indica la oondemna que s'imposa). a. damnar a morí col.
Declarar algú culpable i sentenciar-lo a mort. SP 10397 A mort, dampnada he
malayda, tota sa vida ser subjuguada, he ban.
damnat -ada adj. 1. Condemnat a les penes eternes. SP 4650 eos cert, yo dir te guos
, hó abjurada hó crech, dampnada, que fóra morta, si no qu% en V orta, a V
alquería. 2. Reprovat per l'Església. SP 14440 Aquest tot sol, la hú de tres, sois elet
és; los dos dampnats.
damunt jweja Indica que una cosa está en posició mes alta que una altra cosa (que hi
está en contacte o no). SP 15499 o fiu ma via vés la mongia ben ermitana, la
catalana, damunt Falcet, degá Poblet, qui *s diu Cartoxa, hon la gent co.
dansar v. intr. Fer una serie de passes, salts i actituds amb ritme i cadencia. SP 8760
Generalment, si y tens be sment, totes hi dancen, he may se 'n cansen, per filis
haver he per plaer.
dany m. Pérdua o detriment causat a una persona o cosa en el seu estat, salut,
interessos, etc. SP 313 giosos he capellans dich deis profans, deis qui son dan
cerquen, e van de pich en sola, he de sa scola, del vot ex a. fer dany a algú col.
Causar un mal a algú, provocar-li una pérdua en el seu estat, salut, interessos, etc.
SP 9500 ant veri al rey fill seu! Altre mal greu, de no menys dan qual ais chichs
fan, vull recitar: lo mal criar deis filis, b. a dany d'algú loe. adv. En perjudici
d'algú, amb la conseqüéncia de causar-li un mal. SP 13749 A llur dan preñen lo pa
sagrat sensfe, sens grat, indignament.
dar 1. v. tr. Cedir la propietat d'una cosa gratuítament. SP 12513 Si, com Sufia, dant
quánt havia a V hedefici; he si /' ofici ffas o faena de a. dar Déu (una cosa) col.
Expressió que s'usa per a referir-se a alguna cosa que es considera rebuda per
designi diví. SP 5056 Diguípreguant: «d' aquest infant que 'ns ha Déu dat, per
ta bondat síes tú dida. 2. v. tr. Cedir una cosa en bescanvi d'una altra. SP 598
Quánt han darien peí qué no teñen. 3. v. tr. Pagar, satisfer alió que es deu com a
tribuí, etc. SP 2061 Defetpensí qué li daría he qué faria a. no dar-hi malla mod.
Menysprear una cosa, no considerar-la important. NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
2394 No y dava malla hom si •// trobava; lia mll se lexava hon li cahia. 4. v. tr.
127
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espül» de Jaume
Procurar una cosa a algú, fer que la tinga o que se'n beneficie, a. dar bon recapte
mod. Atendré a una cosa, procurar que es faca així com cal. No enregistrat en DCVB, DAGIIÍ
DECat. SP 3710 s bons sacerdots, la nit vetlassen, tot ho guardassen dant bon
recapte. b. dar ¡licencia col. Permetre legalment o per autoritat de fer una cosa. SP
5516 n' és celosa o gens les guarda; molt mes si ms tarda dar -los llicéncies de fer
abséncies del dormidor, c. dar creenca col. Fer creure una cosa. SP 8194 Algunes
certes, per ser cubertes he dar crehenqa, sois per parenca he ombrallum, d' elles
per fum. b. dar salut col. Proporcionar la salvació. SP 10934 Puys confegí
santificada, vergua plantada per dar salut al món perdut; enmig del temps, entre
•Is stremps de. d. dar perdons col. Perdonar, atorgar la remissió deis pecats. SP
11851 Que do perdons a son FUI mana, mare humana sos pits mostrant. e. dar
compliment col. Complir, fer que una cosa promesa, manada o prevista es faca
realitat. SP 14178 ot aqó -sféuper a figures, psalms he scriptures dar compliment.
5. v. tr. Produir, generar, a. dar claror col. Produir claredat, fer llum. SP 13970 Lo
sol s' estech de dar claror, per son Senyor ser turmentat. 6. v. tr. Posar una cosa a
la disposició d'algú perqué se'n servisca. SP 7969 Deis filis tol pans per dar ais
cans a. dar beure (alguna cosa) col. Oferir una beguda o líquid perqué algú el
bega. SP 1098 Mans amaguant, no *m lexá seure, ni *m féu dar beure so que
tiras; no m' i trobás lo seu senyor. b. dar l'hóstia col. Oferir a algú el pa consagrat
que simbolitza el eos de Jesucrist. SP 4007 Hun capella la combreguava; ostia
dava sens consagrar, a may fallar, cada semmana, com a. c. dar liéis col. Formular
Ueis i fer-les conéixer. SP 11355 Parí gran Rey, per dar nos ¿ley. d. dar Hit col.
Oferir hostatge a algú, oferir un lloc on dormir. SP 12491 yns, puys pelegrins, los
peus llavant, past, vi, Hit dant; morís soterrar, catius quitar, malalts guarir, los
nuus. 7. v. tr. Posar una cosa a l'abast o en contacte d'algú. SP 2850 Aprés
juguaven: «voleu palleta?», «Dau me man dreta!», «Quí té V anell?», «Do us est
ramelll» a. dar má col. Comprometre en matrimoni. SP 10982 He má daria, mes
amaría. 8. v. pron. dar-se Aplicar-se, dedicar-se a una activitat. &+CKSP 10753 Los
quals, poder, pacificáis, a V oci dats, tots ignorans he rústechs sans se restañen;
derrocarien. 9. v. tr. Fer sentir a algú, a alguna cosa, l'efecte d'una altra, d'una acció
bona o dolenta, agradable o desagradable, etc. SP 11474 Al món mostraren
senyals notables, molt admirables, dant conexenca de tal naxenqa a. dar consell
col. Oferir a algú el parer o l'opinió sobre algún assumpte. SP 95 voler, a mon
parer, és doctrinar, dar exemplar he bon consell al qui novell en lo món ve. b. dar
color (a una cosa) col. Fer que una cosa tinga aparenca enganyosa. SP 454 e
fingir solen teñir dolor, per dar color a ses empreses. c. dar plaer col. Fer sentir
una viva satisfacció deis sentits. SP 1225 No pot parir ni dar plaer. d. dar a
entendre (una cosa a algú) col. Fer que algú crega una cosa. SP 1893 a muller en
lo celler adulterava; que trescolava li dava mtendre , lleva 's encendre la
matinada gran carbonada, e. dar turment col. Causar gran pena o sofriment moral.
SP 4459 He quant hi era, totstemps guerrera, dava 'm turment. f. dar faena col.
Fer que algú experimente esforc penós i fatiga. SP 6230 11 venq en lo comenq
essent novici, tosí pendra vici: dar t' a faena, viurás ab pena. g. dar coneixenqa
(d'una cosa) col. Fer coneixedora una cosa, fer que es conega, comunicar-la. SP
11474 Al món mostraren senyals notables, molt admirables, dant conexenqa de tal
naxenqa. h. dar rao col. Retre comptes, explicar la manera com s'ha fet una cosa.
SP 12558 t he vil servent mas, fel factor, a ton Senyor rahó darás, i. dar una
sentencia en abséncia col. Dictaminar, un jutge, una sentencia i fer-la pública
128
sense que es trobe el condemnat present, normalment perqué ha escapat o no se l'ha

detingut. SP 13889 ent volch anublar he revocar dita sentencia, dada -n abséncia,
ais naxedors ffills successós. j . dar morí col. Matar. SP 14285 Sois aprés mortffon
dada, cert, quantfon hubert lo costat seu. k. dar grades col. Expressar gratitud. SP
14713 ir; he del saber, poder, voler, ffer e crear, grades dar, secrets juhís, ne vol
avís he s' entramet. 10. v. tr. Fer sentir colps a algú . a. dar delpeu a una cosa
mod. Menystenir, menysprear. SP 164 m absent del món vivint, aquéll jaquint
aconortat, d'ell apartat dant hi del peu; vell jhubileu, mort civilment.
darrer1 -a adj. Que va o está situat darrere els altres, en lloc, en temps o en dignitat.
SP 5795 En V endemá, Vissent Ferrer, lo sant darrer canonizat, ffon lo temptat a
del primer fins al darrer col. Tots, sense excepció. SP 6793 a de Raguel, deis d'
Israel com del primer ffins al darrer fforen trobats morís, ofeguats al costat d' ella.
darrer adv. Darrere. No enregistrat en DCVB. En DECat només en ús proel ític com a preposició i no hi ha testimonis
que no siguen actuáis. Ací podría ser degut a la fonética sintáctica, pero ésfinalde vers. SP 12341 lot, hoste tan
bo; ses filies no, ni sa muller mira darrer he torna 's marbre.
darrerament adv. Finalment, en darrer terme. SP 3002 Darrerament, per ensajar de
bandejar los seus guarips, joch de.
darrere adv.l. A la part d'un objecte oposada a la cara o part envers la qual l'objecte
avanca normalment. SP 12322 Qui, prés V aladre, mira •/ baladre restat darrere,
dret solch no spere ni bon recapte. 2. En cerca, procurant obtenir una cosa. SP
8689 Anant darrere lo decebes, he concebés qualque fill d' ell a anar darrere col.
Perseguir algú. SP 8689 Anant darrere lo decebes, he concebés qualque fill d' ell.
darreria/ Part final, darrer temps de la durada o extensió d'una cosa. SP 11185 sa
manera yo n' escriví, he descriví quina seria, en darreria d' un meu report: muller
proufort, ben lluny trobada.
darvat -ada adj. Commogut. SP 3503 Ans que %m partís, una torbada dona
darbada, tant rabiosa com ansiosa de ser amada, entenebrada pe.
dau m. Peca cúbica d'os, d'ivori o de fusta, que porta marcat a cada cara un nombre
des de l'u fins al sis, i serveix per a traure sort en diferents jocs d'atzar. SP 5486 m,
és llur costum a tres o quatre fer los debatre ab daus rifant o sorts gitant pare
qual és a. jugar abfals dau col. Obrar amb mala intenció, amb traidoria. SP 6295
or? Com d' un traydor d' ell vos guardau, car abfals dau lo marit jugua.
daurar v. tr. Cobrir d'una capa o fulla d'or. SP 197 ant, sonant ses trobes; broden les
robes he losfrens dauren.
daurat -ada 1. adj. Revestit d'una capa o fulla d'or. SP 13182 Lo prom Abram molt
rich e vell, muía, camell ab daurat fre, no palafré ni dromedari, ell cavalcar i no.
2. De color semblant al de l'or. SP 11714 Vistprimes teles, roba daurada, de vays
forrada la cortapisa.
davall prep./adv. En una part mes baixa que l'ocupada per un altre objecte. SP 1627
a roda per /' ull hon roda, ella lliguada, aparellada davall foguera, com metzinera
hifos rodada he socarrada ffins. SP 6569 Toro u rancall lo 's met davall.
davallar 1. v. intr. Passar a un lloc mes baix. SP 10095 Vetla, treballa, puja, devalla,
ffins que t' enuig. 2. v. tr. Passar a un nivell mes baix, amb el complement directe
indicant el lloc per on es passa. SP 2178 Yo devallant unjorn la scala, dix: «huna
y mala! Dolent, catiu. 3. v. intr. Descendir, procedir per generació directa o
indirecta. SP 11660 Deis decendens, qui devallam de V Abraham, trenta novena,
vint e cinquena de mif
129
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume
davant 1. prep./adv. A la parí de la cara o del lloc vers el qual l'objecte avanca
normalment. SP 4017 sufismes ells s' entenien; abdós venien al conbreguar
davant l' altar de la capella. SP 7978 jus /' almut ell vo l posar; perles sembrar ais
porchs davant. 2. prep. En presencia d'algú, d'alguna cosa. SP 5566
oncordantment he scientment tal elegixen he reverixen davant la gent.
áeprep.l. Indica allunyament, separació; assenyala el lloc on comenca el moviment o
l'acció. SP 3117 Yo deliurat e desferrat, tret de gran fanch, romanguí franch a.
de...fins «... loe. prep. Indica el punt de partida i el punt d'arribada, referit al lloc o
a la quantitat. SP 4543 Biguorra qui, vella y porra, tot Araguó, de Rosselló ffins a
Valencia, ab sa ciencia guorrat avia. SP 6793 molt bella de Raguel, deis d' Israel
com del primer ffins al darrer fforen trobats morts,. b. de... en... loe. prep. SP
5958 Van en mal* ora de port en port hí d' ort en ort, de cambra %n cambra, ffins a
V Alfambra tan profanada qu* é. c. de+subst.+avall loe. adv. Indica en direcció a
un nivell mes baix del lloc representat peí substantiu. SP 5992 Del cap avall anau
polida he ben guarnida. 2. Indica el lloc d'on s'ix, l'origen o procedencia. SP 4539
Volgué *nsajar huna tacanya metgessa stranya: ffon de Biguorra qui, vellayporra,
tot Araguó, de Rosselló ffins. SP 5167 bé com exia lo seu guosar he tant rallar he
parlería, de grosería de sentiment a. de+topbnim o antropónim Indica la
pertinenca a una familia determinada. SP 8786 lar; en lo tallar se torna signe,
sino l' insigne dit de Bolló si fon o no, apbcrif par V anglés en ciar. 3. Indica
transformació, tránsit d'un cosa o manera de ser a una altra. SP 10037 Deis arreus
richs d' elles, tan bells, collars, anells d' or. 4. Denota distancia, assenyalant el punt
entre el qual i l'objecte existeix cert espai. a. de... a... loe. prep. Locució que indica
el punt de partida i el punt d'arribada. SP 7944 ros marte!I, per lo cervell li fon
ficat he travessat de pols apols. 5. Assenyala el lloc on s'executa una acció que té
el seu objecte a certa distancia. SP 1778 De llunyparia spaventable cap de diable.
6. Aplicat al temps, indica el punt o época en qué una cosa comenca a durar. SP
4438 a tots mos parens he benvolens amichs antichs, criats de chichs: mal los
volia. 7. Denota duració, espai de temps mes o menys Uarg. SP 3007 r ensajar de
bandejar los seus guarips, joch de nayps de nit juguávem. 8. Indica la causa física
o moral d'una acció; també forma parí de locucions causáis. SP 15519 contení, he
certament vestit m' i fóra si la traydora de biguámia, tal com la mia, tant no u
vedas que m'. SP 9783 totes malignes, cert, son indignes, per los esguarts de
males arts he fals compás, et alias, hom s' i acosté. 9. Assenyala la cosa o
circumstáncia que determina una qualitat o manera de ser. SP 12659 iliat, serva
man dreta: vés via streta, qui du a vida de bé complida. 10. Introdueix l'agent de la
veu passiva. SP 5292 Com ella *s veu delfillpartida, he avorrida de mi tanfort, a
son gran tort ella »s coneix que bé u mereix. 11. Indica el medi o l'instrument de
l'acció SP 7218 y d' Araguó, quant /' ach guanyada, he V ach poblada de clerecía,
cavalleria, artizat poblé, constant, inmoble. 12. Té valor partitiu, indicant el
conjunt, el tot, respecte d'una parí que en separem realment o mentalment, sovint
seguint un quantitatiu. SP 3898 Molt de bé sap, he del seu capffer n' é ma guisa.
SP 486 De béns ni moble si *s vol no tingua, solament vingua de gran. SP 5905
De mil, hún fuig. SP 4229 Ja la mitat teniu del temps. 13. Introdueix el
complement d'un superlatiu o delimita l'abast d'un nom utilitzat en una frase
negativa absoluta. SP 1663 s, volatería, pasticeria molt preciosa, la pus famosa
de tot París. SP 11302 Dona vehina de la ciutat no n' agüé grat ni lá volch rebre.
SP 6625 Hom del món no jamay obtés al món no és dona complida he prove 14.
130
Indica excés. SP 7473 Lo Mustasaf, sos balancés hi van de mes. SP 3458 Axí
guanyava lo porroguar! Fféu ho durar mes de tres anys ab los tacanys qui li
aydaven, los qué posaven. 15. S'usa en frases comparatives en qué hui s'usa
exclusivament que. SP 3099 e prest prová qum era casada, d' altri sposada
primer de mi, he que dormí ans ab aquell. SP 12885 Pus alt del cel és devallat;
hiimilitat del cel /' á tret. 16. Assenyala la materia de qué está feta una cosa. SP
11339 Parí ver Cos de carn hí d' os. 17. Indica la materia que dona assumpte al
discurs oral o mental. SP 6147 stiguada, me féu menbrant ffos recordant del
manament de creximent, multiplicar he aumentar, lo món omplir. 18. Assenyala la
materia en qué s'exerceix l'acció de certs verbs, i especialment deis que signifiquen
ús i desús, confianca i desconfianca, atenció i desatenció, sentiment, etc. 19. Inclou
la idea general de manera; entra en la formació de moltes locucions modals; de
vegades té un sentit equivalent a 'com a'. SP 13823 n pal portat al coll per dos
guardegadós lo cristia de caray va; juheu, de squena.SP 11733 Depreycadora alt
en tribuna, trona comuna, mentres vixqué a. ser de Complementat el verb 'ser',
introdueix un nom o verb amb el qual forma l'atribut. SP 5092 Mes ham repds; no
só serrana, ni ortolana, ni de treball. 20. Indica possessió, assenyalant el
posseídor. SP 8753 ora, cóm concebria, cert, si *s cobriajus lo mantell de Boq, ja
vell he prop parent. 21. Significa pertinenca, indicant l'objecte que forma part d'un
altre o que li correspon o en depén. SP 15081 s d' olor, de gran valor dona 'm
planter he sementer, de bálsem brots Enguadi tots vinya •« plantam. SP 7820 Son
contrapés, ffalsant lo pes de la romana. 22. Indica el lloc on está situat un objecte.
SP 10288 m bell, bo, noble, per Eli creat en lo vertprat camp de Domas, hon no y
romas, mas apartat ffon transportat en Para. 23. Assenyala el contingut d'un
recipient o de qualsevol objecte. SP 4112 se levava, aconsolava lo seu ventrell,
ab hun guobell de malvesia. 24. Denota destinació, finalitat. SP 14270 de Sichar,
promés donar a /' aldeana samaritana aygua de vida, ffont infinida, perpetual. 25.
Substitueix l'aposició de dos noms, principalment quan el segon és un topónim o el
nom d'un mes. SP 4897 Puys despenjada, jorn de cap d' anyffon, en mal guany,
ffora sagrat tost soterrat. 26. Després d'un nom indicador d'una acció, introdueix
un complement que indica el subjecte agent (genitiu subjectiu). SP 14111 fossa
nova, semblant a cova, tallat en roqua, a pich de broqua ffet per a si. 27. Després
d'un nom indicador d'una acció, introdueix un complement que indica el subjecte
pacient (genitiu objectiu). SP 15783 ué, de qué »s mogué ffer gran venganga,
cruel matanga de benjamines he gabesines de Gualahat. 28. S'intercala entre un
adjectiu i el seu substantiu o nom propi. SP 6253 Dix la roncera de la tornera:
«Volenter picha! En casa richa á y qué partir. 29. Forma el genitiu de definició, és
a dir, un mot o locució explicatiu del que precedeix a la preposició de. SP 10719
copies desafaynades; son se mesclades, nom husurpans de capitans, en bando
strany. 30. Introdueix el genitiu complement d'una multitud d'adjectius. SP 1291
M FON AFILLAT HE TRAMES Puys yo fuy cert ésser desert de benvolents, cert,
ais dolents no m' atancí. SP 11878 ue Ster, com d' Asuer obtench los seus catius
jhueus, de corporal he temporal mort esser quitis. 31. Serveix de lligam entre un
verb i un altre verb en infinitiu que fa de complement directe o subjecte del primer.
SP 3004 Darrerament, per ensajar de bandejar los seus guarips, joch de nayps de
nit. 32. Serveix de lligam entre un auxiliar (haver, teñir, ser) i un infinitiu, per a
formar els temps d'obligació. SP 9936 na, ni 'lis mane, ni órdensprengua, ni may
emprengua de fer sermons. SP 7888 Bé *s de notar lo simular he ficció del fill
131
minyó, roma discret. 33. Serveix de lligam de moltes preposicions amb els noms
que regeixen. SP 3192 Huna sposada, ja desflorada ans de casar, lojorn d' arrar,
aparellada, ben emperlada, sabe fi. 34. Indica el Uoc o la persona sobre el qual
s'exerceix un poder. SP 7229 , com V asetgá he campegá tant temps sobr* ella, rey
de Castella ab son poder. 35. Marca parentiu o relació d'amistat. SP 11532 Verge
María Mare de Déu, Déu és fill seu. SP 13020 Seguí sobr* ells, rey mansuet,
sobre V'asnetffi.il defemella. 36. Indica el mes, acompanyant el número del dia. SP
1414 A tres dejuny ells se 'nfogiren. 37. Indica l'inici temporal i la causa, alhora,
d'una acció. SP 4580 Del primer bot, dret me n' aní he referí V acte tan vil al bo.
SP 3932 Si la comanda no fas divina, la vil beguina, del primer alt, de calt en
calt, cuyta o crua, vestida ü nua. 38. Indica el Uoc, persona o cosa a qué afecta una
cosa. SP 6206 Si no, no y fallen de mares mals paroxismals, precipitant he
prefocant milpassio a. mal de+part del eos col. Indica on recau un dolor corporal.
SP 4662 Ab bons conforts he valent metge, son mal de fetge he batiments,
esmortiments he laflaquea, si no brave. 39. S'usa com a enllac entre una paraula en
singular i la mateixa paraula en plural, estructura que indica que la primera paraula
és el summum o el punt mes álgid de la seua classe, a manera de superlatiu. No
enregistrada en DCVB. SP 7097 son vanitat de vanitats, d' iniquitats iniquitat, he pravitat
de pravitats! Per llurs peccats, lo general Diluvi.
debades 1. adv. Inútilment, vanament. SP 10786 Ave», debades, /' ángel no dix. 2.
adj. Inútil, infructuós, va. SP 9823 Puys res no amen esser amades, vana y
debades és tal husanqa: sois sa crianga, qüm és tendrelleta.
debanadora / Aparell compost d'una mena de gábia de barretes o canyes, que té
forma lleugerament cónica i serveix per a anar prenent el fíl d'una troca o madeixa i
enrotllar-lo formant un cabdell, omplint un rodet. SP 7524 No menys hi feya ffestes
trencar; lofer obrar debanadores, llates d' estores, peses, graneres que lesfuster.
debanar v. tr./abs. Anar prenent el fíl d'una troca o madeixa i enrotllar-lo formant un
cabdell, omplint un rodet. SP 4255 vol cosir, car prest exorba, perqué 7 cap torba;
ni debanar, per no sullar mans de saliva, a. debanar un cabdell col. Desplegar un
cabdell fíns que en quede un fíl llarg. SP 525 Axí-l debanen com hun capdell.
debat m. Discussió, tractament d'un assumpte sostenint una opinió contraria ais altres.
SP 4947 Del llur debatffuy encertit.
debatre v. tr. Discutir, tractar un assumpte sostenint una opinió contraria ais altres. SP
5485 he ve a llum, és llur costum a tres o quatrefer los debatre ab daus rifant o
sorts gitantpare qual és.
decá 1. adv. En la part d'ací, indicant situació. SP 16243 Iment, hómens he fembres,
prbmens, profembres, vixeam decá, salvats dellá a. decá i dellá loe. adv. A una
part i altra, a totes bandes. SP 4004 Arreu los metres ffingint legia; los hulls vogia
degá y dellá. 2. prep. Indicant direcció cap a una part. SP 15500 s la mongia ben
ermitana, la catalana, damunt Falcet, degá Poblet, qui *s din Cartoxa, hon la gent
coxapuga *b afán.
decebre v. tr. Enganyar. SP 8630 Ab vi fort pur, donat ab art, Llot, ja vellart, ló
deceberen; d' ell conceberen sesfules drudes.
decidir v. tr. Portar una qüestió, controversia, un combat, etc., a una conclusió
definitiva. SP 10700 opinió, la qüestió reífort duptosa, dificultosa de dicidir.
declarar v. tr. 1. Explicar, posar ciar una idea, pensament, etc. SP 15398 enguí de la
crehenga, per ma valenga a mi splicada he declarada. 2. Manifestar clarament una
132
veritat religiosa. SP 100 Qui se n' obsté de be preycar he declarar a V ignorant, és

soterrant malvat servent, lo seu ta.
decret m. Decisió de l'autoritat, acte de l'autoritat que prescriu que es faca o no es faca
una cosa. SP 9876 senat católich, ab gran conflicte, ellféu edicte he decret llarch,
llevant V enbarch, tot rasament, del casament.
decurió m. Cap d'una decuria, caporal de deu soldáis en la milicia romana. SP 14103
En V entretant, Josefi baró, decurió he noble, nat en la ciutat Arimatia, prop vas
tenia o.
dedicar v. tr. Aplicar, emprar per a una fínalitat determinada. SP 10991 Essent
chiqueta d' edat poqueta he delicada, ffon dedicada servir al temple, hon fon
exemple de santedat.
deessa/ Divinitat mitológica femenina. SP 8819 Com ha dehessa, cert, lá tenien les
qui y venien.
defallent adj. Deficient. SP 14946 ix, trenca •/ manar, responch de ciar tal argument
és defallent.
defendre 1. v. tr. Ajudar a algú o a alguna cosa combatent contra els enemics o perills
que l'amenacen. SP 10620 ; sana, guarnida de set virtuts; ab set escuts he mil
defesa; en set entesa arts lliberals; Zodiachals les set plañe. 2. v. pron. defendre's
Lluitar contra un atac o perill imminent. SP 7241 Sabe 's defendre del rey malvat
esta ciutat, molt valentment he llealm. 3. v. tr. Sostenir la innocencia d'algú contra
l'acusació que l'amenaca. SP 83 74 Qui les defén sa vida ven, la fe y honor he sa
valor. 4. v. tr. Sostenir una cosa contra els qui l'ataquen o no la reconeixen per
vertadera. SP 9220 sa davant mi mesa: la matadora, gran ralladora, ffort defenia,
puys consentía he requestava hefort instavayo %ll m.
defenedor -a adj. Defensor, que ajuda a algú o a alguna cosa combatent contra els
enemics o perills que l'amenacen. SP 10648 Pels seus guerrera, defenedor a he
protectora ais caminans he batallans; guanfanone.
defensa/ 1. Ajuda per a combatre els enemics o perills que amenacen algú. SP 10002
a la llur empremta tant afaytada he repintada, per ta defensa dins qué son pensa:
veus les lluens, no teñen dens. 2. Conjunt de raonaments amb qué un acusat és
d e f e n s a t p e í Seu a d v o c a t . la documentado en DCVB. No enregistrada en DAG. 57* 436 Del qué no
vehen, proqés de pensa ffan, sens defensa ni part hoyr.
defensar v. tr. Ajudar a algú o a alguna cosa combatent contra els enemics o perills
que l'amenacen. SP 8401 Lo cavaller Jordi, guerrer, cuydá *vangar, per defensar
del rey la filia, dintre la ylla hon era •/ drach.
definir v. tr. Posar fi a una cosa, especialment, posar fi a un compte, a un deute, a una
responsabilitat. SP 10524 Desfet lo pacte he difinit, preu infinit de carn e sanch,
per fer lo franch a. definir un pacte col. Donar per acabat un pacte, fer que els
acords que s'havien pres ja no tinguen valor. SP 10524 Desfet lo pacte he difinit,
preu infinit de carn e sanch, per fer lo franch.
defora 1. prep./adv. A la parí exterior, indicant situació. SP 4782 En certa hora que
fuy defora prest fon partera. SP 7076 Altres armats, defora •/ dos, entorn del fas,
de jorn guardaven; altres vetl. 2. adv. A la part exterior, indicant direcció. SP
5734 Ffeta buydar la gent defora, ffingint que plora dix li tancas, he que miras
davall. 4. m. La part exterior. SP 10056 er frasqueries de quántes son, ni peí
preguon, ni peí defora.
degollar v. tr. Tallar el coll, matar tallant el coll. SP 15818 infinites les violades, totes
trobades, maná matar he deguollar; les vérgens no, he guanya 'lis ho virginitat.
133
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeJRnio
degú -una adj. No cap. En frase negativa. SP 11797 entendre, veure, compendre deis vells
algú, he menys degú deis sants moderns.
degudament adv. De la manera que convé, de la manera que cal. SP 14492 rebut,
ffranch e remut; lo seu rescat, per Déupaguat degudament.
degut -uda adj. Convenient, oportú segons la propia manera de ser, que s'ha de fer,
segons naturalesa o llei. SP 3053 Sáviament, yo posí prest en cort protest, dins
temps degut, com may rebut lo dot agués.
deificar v. tr. Convertir en Déu, fer semblant a Déu o considerar com a Déu. SP
10923 er, magnifich, inegrotable o impeccable, dignificada, deificada ans que •/
mónfos, ell, glorias en V eternal, in m.
déitatf. Divinitat, naturalesa de Déu. SP 14318 Hubert V armari de deytat, per pietat
al nou sacrari, antidotan novell dona, hon.
deixar 1. v. tr./pron. Separar-se d'un lloc, cessar d'estar en un lloc, d'anar per un
p a r a t g e . de+CR (quan és pronominal, té régim, que indica el lloc de qué se separa). SP 12664 Dexa •/ real!
tirm a V ostal d' aquella *ntregua Verge sens b. 2. v. tr. Cessar d'usar o de posseir.
+CR (indica í'accio en qué es perd la torca). SP 8433 Laforga y dexa, cap s' enblanquix, prest s'
envelix com lo pardal, he lo. 3. v. tr. Cessar d'estar amb una persona o cosa, de
tenir-hi relació, companyia o tráete. SP 5643 Dix: «dexaré lo maridet, negre velet,
ans de res fer a deixar Déu o deixar el Senyor col. Abandonar la fe, no respectar
les obligacions cristianes i la creenca en Déu. SP 14230 Dexen Déu vena
habundant, plena d' aygües vivents, ais descreh. SP 12240 Ffuigs de Déu viu, dexes
Senyor, ton Creador Omnipotent. 4. v. tr. Fer quedar una cosa quan es lleven les
altres, no llevar-la. SP 861 Roba sancera cert no %m dexa. 5. v. tr. Fer quedar en
una manera o estat determinat. SP 8187 Pus no •// servexen, axí *ll se dexen a la
ventura a deixar algú o alguna cosa a la ventura col. No prestar les atencions
degudes a algú o alguna persona. SP 8187 Pus no *ll servexen, axí *ll se dexen a
la ventura. 6. v. tr. Instituir, encarregar algú, en absentar-se, en morir o en deixar
d'actuar. a deixar Iteren (d'una cosa) col. Instituir com a hereu. SP 10465 Dexa 'n
ereva sa genitura. 7. v. tr. Cessar d'exercir, de practicar, de fer una cosa (amb un
substantiu com a complement directe). SP 12291 Dexa lo siure tan ocios he
pereós. 8. v. pron. deixar-se Cessar d'exercir, de practicar, de fer una cosa de+CR
(indica ia cosa que es deíxa de practicar). SP 9170 , ffer semblant tala? Si han llet mala, ¿com
no se 'n dexen, puys lá 's conexen les inhumanes, no cristianes, en la. 9. v. tr.
Permetre, no impedir. +MSP 4524 Ella no dexa cercar metgesses, velles urquesses,
emprenyadores, les ba.
deixeble -a m. i f Qui rep ensenyament d'un mestre. SP 11756 ra, referidora ais
croniquistes evangelistes; he deis dexebles, en la fe febles confirmadora;
consoladora de tots mo.
dejú -una adj. Que no ha menjat res des del comencament del dia. SP 3771 Tothom
dejit vingua* scoltar lo sant orar.
dejunar v. intr. No prendre aliments per un temps mes o menys llarg. SP 4104 May
dejunava nipex menjava: gran mal lifeya o axí u deya.
dejús prep./adv. Davall, sota. SP 1615 t, peí parlament, ffon condempnada ser
soterrada viva dejús, lo morí desús a. dejús la térra col. Mes avall de la superficie
de la térra i cobert per ella. SP 5284 tant voluntaris, ella mll mata e IV aplata dejús
la térra.
del contr. Contracció de de + el. SP 14741 id hi pot soplir, si sap ben dir sens
barbarisme mots del babtisme , V aygua vessant V Esperit Sant, peí llavamen.
134
delectable adj. Que dona gran plaer. SP 13532 dorfel; manná del cel, maravellosa,
molt saborosa he delectable, inextimable, de gran valor, per soh amor, no pas.
delegat -ada m. if. Persona en qui es delega una facultat o poder. SP 5936 Ab ells s'
entenen los deleguats he celerats jutges profans, los escrivans he advocat.
delfí m. Fill primogénit del rei de Franca. SP 1466 He lo Dalfi, ab los senyors
capdals majors, molt ben guarnits he inf.
deliberar v. tr./pron. Decidir, resoldre una cosa després de considerar i pesar les raons
favorables i contraríes. SP 13453 delibera mare jaquir he aderir a sa muller, com
al primer Adam. SP 6446 A la final yo mm delibere, que pus no spere, prengua
parenta, sois hi consenta.
deliberat -ada adj. Que actúa amb deliberació, amb decisió propia i sense obligació.
SP 10458 a qual sens gran lluytaffort cobegá, tastá, mengá, delliberada, no pas
forgada, la lley trencant.
delicat -ada adj. 1. Molt sensible a les impressions exteriors, fácil de deteriorar-se, no
robust. SP 10990 Essent chiqueta d' edat poqueta he delicada, ffon dedicada servir
al temple. 2. Que exigeix refinaments, difícil d'acontentar. SP 2457 hien, no li
plahien, tantfastijosa com desdenyosa he delicada.
deliciós -osa adj. Cercador de delicies. SP 15754 Aquell Ramón qui darrer fon comte
•n Tolosa -deliciosa, molt andeguera sa muller era- ab art trobada, mata.
delicte m. Infracció de la llei. SP 11294 Aprés anaren no per delicte, mas per edicte
queféu Sesar, covench anar a Betlem.
deligible adj. Elegible, que es pot escollir. SP 10079 tingent, no nessessari ni
voluntan ne imposible, mas deligible, triant millor, a ta calor seguons la lley
donant re.
delinqüent m. i f. Qui infringeix la llei, qui comet un delicte. SP 14220 viva, neta
'bsterciva, promet donar, per denejar los delinqüens.
delir v. tr. Esborrar, destruir totalment. SP 12540 Los teus peccats, rasos, dampnats,
serán delits, tots extingits.
delit m. 1. Viu plaer de l'ánim o deis sentits. SP 335 que huy %s prática, mes pecoral
que humanal, sois per delit a. per delit col. Per gust. SP 335 ica que huy *s pr ática,
mes pecoral que humanal, sois per delit. h.foll delit col. Viu plaer de l'ánim o deis
sentits que contravé la moralitat, normalment relacionat amb la carnalitat. SP 6811
Si %t tens per dit ton foll delit ab jove, frescha muller te crescha he llonch temps
dure. c. vil delit col. Viu plaer de l'ánim o deis sentits que contravé la moralitat. SP
10251 s moviments; bruts sentiments, ffolls apetits he vils delits llexant en térra, d.
a+poss+delit loe. adv. Fins al punt que algú vol. SP 12260 resa; has la despesa
prodiguegant, meretricant a ton delit. e. haver delit (d'una cosa) col. Experimentar
un viu plaer de l'ánim o deis sentits amb una cosa. SP 16181 ins, he deis hoyns les
armonies he melodies han ne delit: quánt han hoyt, lo so *s passat quin será stat,
ni re. 2. Vigor i plaer de l'esperit per a obrar. SP 182 per molt greus mals, yres y
tais ja consumit; abpoch delit, desficiós.
dellá 1. adv. En la part d'allá, indicant situació. SP 16244 he fembres, prómens,
profembres, vixeam deqa, salvats dellá a. deca i dellá. loe. adv. A una part i altra, a
totes bandes. SP 4004 Arreu los metres ffingint legia; los hulls vogia deqá y dellá.
2. prep. Mes enllá de. SP 12376 Passa dellá loflum Jordá, he no t' atures per les
pastures de Guala.
delleixar-se v. pron. Separar-se, desunir-se. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 13943
nitat, divinitat, may se partir en, no -s desunir en ni dellexaren.
135
Héctor Gonzálvez i Escoiano Diccionari de l'«Espill» de Jaume RoUr
delliurament adv. Amb llibertat. SP 9890 s venen, tots alienen he destrohexen, Déu
no servexen deliurament
delliurar v. tr. Posar en llibertat, alliberar. SP 3664 Prenguam partit tal, que mns
deliure, que puguam viure.
delliure -a adj. Llibert, alliberat. SP 15479 Puysfuy delliure, mudí de viure lexant V
activa, contemplativa cercan.
delmat -ada adj. Subjecte a delme, subjecte al pagament de la desena part de la coUita
o d'altres productes de la térra, que es pagava com a tribuí a l'Església o al rei i
altres senyors. SP 15666 No tinch sensals; de naturals primiciades ejust delmades
rendes yo visch.
demá adv. El dia que segueix immediatamení al dia present. SP 936 Demá us n' ireu
vos a captar a. demá+dia de la setmana col. Expressió usada per a especificar mes
el dia que segueix immediatamení al dia present. SP 3768 Defet ordena res no s' i
vena demá diumenge, he no s' i menge carn per algú.
demanador -a adj. Que demana, que pregunta. SP 14513 la *n vetla; giramantells,
picamartells, disputadora, demanadora de qüestions, he fent rahons ais confessós
he preyc.
demanar v. tr. 1. Expressar a algú alió que desitgem obíenir d'ell. SP 32 de mi com
de ful manau; de gracia us ho deman. a. demanar algú de consell sobre una cosa
col. Preguníar a algú quin parer íé sobre un assumpíe. SP 2023 s, que -n demanás
aquella tia qui 7 trametia, yo de consell. 2. Expressar el desig que vinga algú. SP
4308 Prest demaná alguns deis seus, he yo deis meus. 3. Preguntar, expressar a
a l g ú a l i ó q u e d e s i t g e m Saber. de+CR (indica a qui es pregunta el que desitgem saber). SP 1103 Ab
entrenyor yo deman qui. SP 14518 De Déu demana: «puys d' Eli emana tant
virtual, huniversal hefructuo.
demanda / Manifestació que es fa a algú d'alló que en volem obíenir. a. fer
demandes de col. SoHiciíar, demanar una cosa. SP 2450 mi enfastijada he
desmenjada, d' altres viandes ffeya demandes cert inposibles.
dement 1. adj. Que paíeix de demencia, períorbat meníalmení. SP 9142 s ab cascad
per fer dormir, los fan morir o 'lis fan dements! No tendrán dents, ga 'lis fan
menjar a.foll dement col. Boig períorbaí, que té la rao desequilibrada. SP 3582 La
reneguada, endiablada, ffolla dement, Déu no tement, no res duptant ni gens
pensant en lo qu. b.fer algú dement col. Tornar boig a algú, fer que perda la rao.
SP 9142 s ab cascall per fer dormir, los fan morir o *lls fan dements! No tendrán
dents, ga *llsfan menjar
demés pron. a. los/les demés La major part, la majoría. SP 5489 Mas les demés may
noparixen, ans se 'n desixen polidament; sabidament.
denegar v. tr. Negar, dir que no a una cosa que s'hauria d'afirmar. SP 10541 per fer
plaer ab el peyter, d' ell no reneguen, ne li deneguen la senyoria, ans volen sia
perpetual.
denejar v. tr. Netejar, purificar. SP 14219 , gran aygua viva, neta %bsterciva, promet
donar, per denejar los delinqüens.
dengú/dengun -una pron. Cap persona, abséncia íoíal de persones. SP 15106 V
aygua prenia: hómens guaría sois la llacuna, dones, denguna no *s llig guarís.
denotar v. tr. Indicar, significar. SP 14786 es Josué d' elles fféu fabricar novell altar
, son denotáis, pronostichats los dotze mots dictatsper tots los ma.
dentf Cadascun deis osseís siíuaís dins la boca deis mamífers i altres vertebráis i que
serveixen per a la prensió i masticació deis alimenís i íambé com a armes
136
defensives i ofensives de l'animal. SP 4911 peí fort agraq qü* elles menjaren, a mi
restaren les dents muqades he descalgades injustament a. teñir dents col. Estar
dotat de dents. SP 1187 Cap alquenat, ffront estirat, no tendrá dens. b. arrancar
una dent col. Llevar una dent o un queixal per la forca. SP 1764 Sola pujava he
arrancava dents e quexals, deis qui en país ben alt muntats. c. cruixir les dents col.
Fer sonar amb un seguit de petits sorolls peí fregadís de les dents per rabia, tensió,
etc. SP 1925 presomint ffos fill bastart, anava mnpart les dents croxint. d. mussar
les dents col. Produir una sensació desagradable en les dents peí contacte amb una
substancia agrá o acida. SP 4911 peí fort agraq qüm elles menjaren, a mi restaren
les dents muqades he descalqades injustament.
denunciar v. tr. Manifestar, fer conéixer a l'autoritat, generalment amb fíns coercitius.
SP 3436 Marit instant, denunciada, sentenciada per a penjar, ffent se *mprenyar
ha h.
departir v. intr. Conversar, comunicar-se mútuament els pensaments amb paraules.
m
de+CR (indica el tema sobre el qual es conversa). SP 15086 S vinya n plantam / SOVÍnt parlam he
discutim, molí departim d' astronomía: molt ne sabia.
deport m. Diversió, recreació. SP 15682 de ma persona, alguna stonayo cave •« /'
ort per mon deport; aprés passeje ffins quefameje.
deportar-se v. pron. Prendre deport, divertir-se. SP 8339 Per alegrar se he deportar
-se, volen les mans ab diamans, balaxos, robins, he g.
deposar v. tr. 1. Deixar, abandonar alió que es portava damunt. SP 12688 Muller
deposa, ací reposa. 2. Posar mes avall o damunt una cosa mes baixa. SP 3753 , ab
gran honor, en hunplat d' or lo Cosposat, ffon deposat sense tancar, sobre V altar
de sent Valero; he tot lo. 3. Declarar, normalment davant un jutge. SP 3469 ent
deis salmedines, quatre madrines la remiraren, he deposaren ab sagrament,
concordantment no ser prenyada.
derivar 1. v. intr. Eixir del seu Hit l'aigua d'un corrent per prendre una altra direcció.
ia documentado en DCVB. SP 14525 uctuosa, tan graciosa ffont d' aygua viva, ¿cóm no *s
diriva a tots los viusper eguals rius, car molts no %n preñen. 2. v. pron. derivar-se
Teñir origen, originar-se. SP 9088 s moráis, males costumes diré u en sumes molt
se diriven ab de qué viuen, llet de les mares mes que deis pares. 3. v. tr. Contar,
exposar des del principi. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 5361 Puys m' an trayda,
llur negra vida, quánt hi sabré, dirivaré sens dir falsía.
derribar v. tr. Tirar a térra, enderrocar. SP 7287 anch hó munt de fems, en antich
temps lá 'n disipa he derriba.
derrocador m. Instrument per a enderrocar o fer caure. No enregistrat en DECat ni DAG. SP
6766 Al llurpoch seny noy val congreny, derrocador, trava, tortor, art ni destrea.
derrocar v. tr. Fer caure, tirar a térra. SP 10757 ci dats, tots ignorans he rústechs
sans se restañen; denvcarien V edificat.
derrota/ Via, camí que se segueix anant d'un lloc a un altre. a. fer derrota col. Fer
camí, recorrer un camí. SP 1800 LENCIA Puys ixquem tots, molt bella flota, ffent
fort derrota, ab lo calt sol dejuliol.
derruir v. tr. Enderrocar, tirar a térra un edifici o una construcció. SP 7118 Quantes
ciutats son deruydes he subvertides per ses hufanes, pomposes, vanes!.
des prep. a. des que loe. prep. Indica el moment en qué comenca a comptar-se un
espai de temps. SP 6324 orregís ni que 's regís ab savieha, car d' infanteha, des
que fon nada, ffon doctrinada dins lo covent, qualfo •nj.
H7

Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Janme Roí?
desabillat -ada adj. Sense abillaments, sense objectes que serveixen com a ornat
d'una persona. SP 13101 Per go vivia desenjoyada, desabülada he desguarnida,
destituyda com a infel.
desabrigat -ada adj. Mancat d'abric, sense protecció de roba. SP 12421 en sa
posada, he lo mantell de terganell o de cendat, desabriguat o nu corrent,
adolocent, Johanfogint.
desafainat -ada adj. Que no té faena a fer. SP 15531 Ans me digueren que la reyna
dona Marina, desafaynada, huna jornada sois per mirar hi volch entrar.
desafrenat -ada adj. Mancat de fre, sense contenció. SP 4387 e moro, brava com
toro, ffalsa traydora, repetnadora, desafrenada, desaveada de fre, cabestre; molt
fort en destre.
desairat -ada adj. Mancat de bon aire, d'elegáncia, de bon semblant. SP 870 alqat,
altre descalq, gipó al falg tot esquingat, ben desayrat hi sens camisa, dix: «a ta
guisa, vés hon te valles,.
desaire m. Estat de miseria i d'abandonament. SP 10133 Mas, ab desayre, ta carn
castigua com enemigua.
desalt m. Desplaer, disgust. <S!P 1526 E mmféu saber son bon voler, lo grat e alt, ab
prou desalt del seu burgés, car V entrames bé •// conegué.
desamable adj. De tráete aspre i desplaent. SP 12767 stra, ni de cunyada; ni
desdenyada, muller diable; ni desamable deis pobrellets pobils, chiquéis; mare
*nviudada, ap.
desamar v. tr. No amar, deixar d'amar. SP 15720 Defret o glas, de set hófam tant les
desaml si %s vol morissen, llamps lésferissen he les.
desamoblar v. tr. Desguarnir de mobles, llevar el mobles. SP 2940 Sa malvestat
llavós dobla: desamoblá la casa mia.
desamor/ Mancanca d'amor. SP 2935 om esperava he desijava que yo morís! Pensí
cobrís la desamor, llexás remor hí tempestat.
desarmar v. tr. Llevar de damunt una cosa difícil de suportar. No enregistrada en DCVB. ||
de+CR (¡ndica la cosa que es lleva de damunt). SP 10217 Perqué *t desarmes de tal fatigua, cové
yo •/ diguaper qué son tais, de.
desastre m. Cosa molt horrenda. SP 1595 No ms poch cobrir, tant prest morir hefort
desastre no llexás rastre de gran sospita a. fer desastres col. Cometre accions
abominables. SP 8925 s facen que n' arrabacen; ffan s' i empastres he mil
desastres; ballesta *n collenper qué s' afollen.
desatentat -ada adj. Fortament pertorbat, fora de si per un gran trasbals. i a documentado en
DCVB. Documentado previa en DAG. SP 6809 sposades, morir devies! Car sois seguies la
volentat, desatentat.
desaveat -ada adj. Desacostumat, que ha perdut l'hábit. de SP 4388 com toro, ffalsa
traydora, repetnadora, desafrenada, desaveada de fre, cabestre; molt fort en
destre, pitjor en sel.
desbost -a adj. Vencut, derrotat. SP 9979 arfurta; a mort s'ahurtaper tornar tost;
ffins que desbost guanye quisvulla, allí *s despulla en lo taulell.
d e s b o s t a r V. tr. M a t a r , f e r m o r i r Desbost és participi irregular. || No enregistrat en DCVB. SP 3367 OVÜ,
maldient fort la falsa mort, per massa tost aver desbost dona semblant, darrer
lexant lo marit viure.
desbrigar-se v. pron. Llevar-se la roba d'abric, despullar-se. SP 13223 Pochs
ciutadans, molts estrangés he forastés se desbriguaren he despullaren lo qué
vestien he u estenien.
138
descale -a adj. Que no duu sabates o altre calcat. SP 867 ue *m donas brasa, ben
adregat, hun peu calgat, altre descalg, gipó al falg tot esquingat, ben desayrat hi
sens cami a. qui espines sembra, descalg no vaja prov. Refrany que indica que qui
actúa malament o fa coses perilloses, pot acabar rebent un mal. No enregistrat ni DCVB,
DAG ni DECat. SP 3650 sois li occorre dir a lafembra: «qui spines sembra, deseáis no
vaja
descalcat -ada adj. Sense recobriment, sense cobertura. SP 4912 ü» elles menjaren,
a mi restaren les dents mugades he descalgades injustament.
descaminat -ada adj. Que se n'ha eixit del camí corréete, que ha perdut l'orientació
moral. «SP 7490 Les estrangeres he for áster es, descaminades, son menasades, ffan
los despits.
descarnat -ada adj. Mancat de carn, descobert de cara. SP 1709 Les dones falses, en
hun clot tou, ffondo com pou, descarnáis ossos, carnes e togos, allí *lls metien a. os
descarnat col. Os que no está recobert completament de carn. SP 1709 s falses,
en hun clot tou, ffondo com pou, descarnáis ossos, carnes e togos, allí *lls metien
descavalcar v. intr. Baixar del cavall o d'un altre animal. SP 3394 En Saraguossa
gualant entrí he dret tirí descavalcar al sant Pilar; qual, quant vivia santa María,
ánge.
descendencia / Conjunt deis descendents. SP 10469 Molt poch se 'n cura de tal
eréncia la decendéncia, cert, mascolina; la femenina és qui s' atura la.
descendent m. Que descendeix o prové per generació. <SP 11659 Deis decendens, qui
devallam de V' Abraham, trenta novena, vint e.
descoat -ada v. tr. Sense cua. SP 6591 Pardal may prés jfon, ni trobat, ja descohat,
davall la llosa.
descobert -a adj. Que no té coberta, que no té sostre. SP 13488 , li desecha, he
rebugá, com a fumosa casa plujosa he descuberta, restant deserta, vella y antigua.
descobrir v. tr. 1. Fer visible una cosa llevant-ne alió que la tapava o cobria. >SP 1777
He si sentía algúpassás he s' acostás, lá descobria. 2. Destapar algú llevant la roba
que el cobreix. SP 5749 Ella ms descobre dient molt sua; mostrant se nua diu que
's descobra. 3. Manifestar, donar a conéixer alió que estava ocult o dissimulat, amb
paraules, gestos o altres maneres. SP 12115 Tes desonestes he praves obres vol li
descobres he les confesses a. descobrir secreís col. Fer que una cosa que era
secreta deixe de ser-ho. SP 9816 Secrets descobren, ab ales cobren. 4. Veure o
conéixer alió que estava ocult intencionadament. SP 1263 Tot axí *s féu: en temps
fort breu se descobriren he li s' obriren moltes banbolles; cambis, fadolle.
descollar v. tr. Afiuixar l'arc d'una ballesta. SP 9575 Per apartar /' estil de llarch,
descollé V arch he pus no mll stire; V aladre gire.
descominal adj. Fora de mesura. SP 13432 He perqué sogres, ab ñores sues totes ser
crues, descominals, braus animáis, de mal e lleig he fer.
d e S C O m p a n y a t - a d a adj. S o l , m a n c a t d e C O m p a n y i a . de (indica de quina companyia es manca). SP
8955 ra dona morischa set anys s' arischa restar prenyada, descompanyada del
marit seu.
descomplaure v. tr. Desagradar, deixar de'complaure. SP 5011 , honrar, cobrir,
amar, servir, en tot complaure, may descomplaure, prest hobeyr, secret teñir ,
gens no *n tenia.
desconéixer v. tr. No reconéixer una cosa que abans es coneixia a causa d'haver
canviat molt. SP 1078 Desconeguda aguí la casa; tant lá viu rasa he desrobada e
regi.
139
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume
desconsolat -ada adj. Mancat de consol, que no li ha minvat la propia pena o aflicció.
SP 15987 Resta, sé us dir, desconsolat, alienat, ffora de si.
descontentar-se v. pron. Perdre la satisfacció, deixar d'estar contení. SP 6690
stranyes mulles mal manses, ¿he no te 'n canses ni *t descontentes? ¿Mulles
parentes encara cerques? ¿De menys enter.
descontentat -ada adj. Descontent, gens o poc satisfet, que desitja d'algú o d'alguna
cosa mes del que té. de SP 6397 nt, yo *m rebolcava he fort baschava, prou
turmentat; descontentat de ma ventura, comper natura o per malfat.
descosir-se v. pron. Separar-se d'una cosa a la qual s'está unií molt fort, desfer un
l l i g a m . la documentado en DCVB. No enregistrada en DAG. SP 12614 D' elleS t' esquexa, deSCÚS e
talla.
descreent m. if. Qui no creu en Déu. SP 14233 exen Déu vena habundant, plena d'
aygües vivents, ais descrehents, diu Jheremies.
descriure o descrivir v. tr. 1. Representar una cosa i la seua manera de ser, amb
paraules oráis o escrites. SP 12594 He V instrument lo qual descriu lo rey Daviu en
son Psaltiri ha nom saltiri, fet de. 2. Inscriure en una llista, una relació, etc. r
documentado en DCVB. DAG n'ofereix documentació previa. SP 10503 Ab SOS SoflSmeS, llímÜS efltes,
les té descrites en manual.
descuidat -ada adj. Desprevingut, no preocupat o no pensant en el perill. SP 9477 A
son cunyat, tot descuydat lóféu matar.
desdeny m. 1. Seníimení del qui desdenya, de qui considera algú com a molt inferior o
massa indigne per a ocupar-se'n. SP 13757 rror no *n pert valor, ni *n val res
menys, per llurs desdenys, /' alt sagrament. 2. Gest, paraula o qualsevol acció amb
qué s'expressa desdeny. SP 1090 ab sos desdenyspoch s' i gira, ans me miráffort
de mal hull. 3. Irriíació, seníiment d'ira o malvolenca contra algú. SP 2193 No y
responguí, en mi pensant que, per avant, lo seu desdeny qui per poch seny ve, e
jovent, plena de vent he mal.
desdenyar v. tr. Considerar algú o alguna cosa com a massa indigna per a ocupar-se'n.
SP 8614 mes si s' esquima en altre pany, per a tot V any son desdenyades.
desdenyat -ada adj. Irat, irriíat. SP 12765 ra, no de madastra, ni germanastra, ni de
cunyada; ni desdenyada, muller diable; ni desamable deis pobrellets pobils.
desdenyós -osa adj. Que sent o manifesta desdeny. SP 2456 deis qué *s cohien, no li
plahien, tant fastijosa com desdenyosa he delicada.
desdir-se v. pron. Dir el contrari d'alló que abans s'havia dit. SP 8391 Eli hi morra,
hó ms desdirá com a vencut.
desé -ena adj. Que fa deu, que en té nou davant en una serie. SP 13906 Hora matexa
ffon la madexa drachma dehena, hora novena, llavós trobada.
desechar v. tr. Rebuíjar, no acceptar. SP 13484 s, baveroletes, fjluxes lliqons de
chichs minyons, li desecha, he rebugá, com a fumosa casa pluj osa he descuberta.
deseixir 1. v. pron. deseixir-se Desprendre's d'alló que es posseeix. SP 4711 no *ll
eolia de tot son cor; de V oy, rancor, no *s desexia. 2. v. intr. Desprendre's de la
bona amistaí d'algú, trencar les relacions amistoses. de+CR (indica ramistat que es trenca). SP
376 D' ells son amables, may se 'npartixen ni se 'n desixen. 3. v. pron. deseixir-se
Desfer-se, salvar-se d'un impediment, d'un perill o, en general, de qualsevol
d i f í c u l t a t . de+CR (indica el perill o dificultat de qué se salva), a. deseÍXÍr-Se d'oCClSÍÓ Col. E v i t a r
exposar-se a una circumstáncia oportuna de fer una cosa, normalmení censurable
des del punt de vista moral. SP 5491 Mas les demés may no parixen, ans se 'n
desixenpolidament; sabidament la llet s' exuguen.
140
desembancar v. intr. Enderrocar-se, caure una cosa per haver cedit alió que la
subjectava. SP 2757 ? Per qué ploran? Ffa u la mostalla? Cau la muralla!
Desenbancau? Sech, flach tornaul Podeu menjar? Ja* blanquejar.
desemparar v. tr. Deixar d'assistir, de prestar ajuda o atenció a una persona o a una
cosa que en necessita. SP 14468 Nofora llanga ni desempara V om qui *s prepara
rebre sa gracia, tot quánt lip.
desempegat -ada adj. Que no té pega, que no está ja cobert d'aquesta substancia
viscosa que s'obté per destil-lació del quitrá vegetal procedent del pi negre. NO
enregistrat en DCVB. SP 14377 re mordent, de dur cervell ga odre vell, enbotanat,
desenpeguat juheu altiu resta catiuper culpa llur.
desempenat -ada adj. Que no té béns, mancat de tot. SP 1303 Jove, fadrí,
desempenat, ffuy me 'n anat a V hom de Déu.
desenculpar v. tr. Disculpar, mostrar o defensar la inculpabilitat. SP 9509 n rohins,
ben empastáis he viciáis, cobrint, scusant, desenculpant ses oradures he
travesures, ffriandaries he llepo.
desenjoiat -ada adj. Que no está adornat o vestit amb joies. SP 13100 Per qo vivia
desenjoyada, desabillada he desguarnida, destituyda com a infe.
desert -a 1. adj. Deixat, abandonat, sense persones o coses que el puguen ajudar,
protegir, animar, etc. teSP 1290 ART: COM FON AFILLAT HE TRAMES Puys yo
fuy cert ésser desert de benvolents, cert, ais dolents no m' atancí. 2. adj.
Deshabitat. SP 12237 Déu t' áfetfranch, net e Uibert; en lloch desert te fas catiu.
3. m. desert Lloc inhabitat. SP 12181 , no en molí Hit, nu, no vestit ñopas cubert,
en lo desert a la serena; sobre ta squena he tot lo eos caygua lo ro.
desesperable adj. Que pot perdre l'esperanca o ha de perdre l'esperanca. SP 3038 Sa
malaltia vent incurable, desesperable de millorar, de pijorar essent yo cert, lo cap
hu.
desesperar-se v. pron. Perdre l'esperanca. SP 12455 No *s desespere com Cahim,
Judes, per les caygudes l' ánima tua.
desesperat -ada adj. Que ha perdut l'esperanca. SP 7343 de furor, he la cercava; tot
sol anava he desfrecat, desesperat cercant lo món.
desfaixar v. tr. Llevar la faixa, peca de roba molt mes llarga que ampia, que serveix
per a cenyir el eos per la cintura donant-li dues o mes voltes per estrényer el eos i
subjectar altres peces de vestir. SP 5261 es, meneschalies he burleries! Unten he
faxen, sovint desfaxen, refreden, guasten; suor li tasten, ara salada, adés.
desfer v. tr. 1. AnuHar un acte jurídic, un contráete, una acció moral. SP 10523
Desfet lo pacte he difinit, preu infinit de carn e sanch, per. 2. Desfermar alió que
está lligat. SP 13932 ostra cadena d' acer tanfort d' infernal mort morint desféu.
3. Refutar, refusar una cosa. [P] No enregistrada en DCVB. SP 15279 Axí desfas he satisfas
tos arguments he pensaments.
desfermar v. tr. DesUigar, alliberar de subjecció una persona o cosa lligada. SP 7027
Que les desferma no *s hom al món, ni may hifon, hoja vist quart ni q.
desferra/ Despulles, alió que queda d'una cosa destruida. SP 1452 Cruel, urgent
fféyem la guerra, he la desferra molt be *s partía.
desferrar v. tr. Alliberar, llevar a una persona els ferros, en forma de cadenes,
grillons, etc., que la subjecten. SP 3116 Yo deliurat e desferrat, tret de granfanch,
romanguí franch.
desfet -a adj. Destruít, fet malbé. SP 7391 Los toncados he los guafets huy son
desfets; los forrellats romputs, trencats: res no s' i.
141
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionaride l'«Espill» de JaumeRnio
desficiós -osa adj. Que té desííci o desassossec. SP 183 t greus mals, yres y tais ja
consumit; ab poch delit, desficiós.
desfígurat -ada adj. Alterat profundament en la figura o aspecte. SP 8870 ffill
malencólich he maniach; d' omfort, fillflach, desfígurat, lleig, morfeat.
desflorar v. tr. Fer perdre la virginitat. SP 8677 Les mes ne moren, com se desfloren,
les nades closes.
desfressar v. tr. 1. Vestir o cobrir de manera diferent de rordinária, per evitar ser
conegut. SP 3694 Bisbe sabe u: maná •/ vicari ab son notari se desfiregassen he
que y anassen a la vesprada, aprés tocada la u. 2. Donar aspecte o manera de ser
diferent del normal, dissimulant l'aspecte, so o manera normal. SP 557 Venir com V
ohen, tot ho desfrecen, casa redrecen, ffan oscha al fus. 3. Fingir, dissimular, fer
semblar diferent de la realitat. SP 12141 ts, tes passions, ihlusions axí revesses,
quántpots desfresses he les amagues.
desgrat m. Desplaer, impressió desagradable, disgust. SP 4502 temptant entrar, may
impetrarpoguí son grat, he sens desgratffos l' acostar.
desguarnit -ida adj. Que no té el guarniment o adornament que li correspon. SP
13102 Per go vivia desenjoyada, desabillada he desguarnida, destituyda com a
infel.
desheretar v. tr. Privar o excloure de l'heréncia. SP 1371 fon , Martí, seguon, sos
filis abdós, com ha traydós deseretás.
deshonest -a adj. Que no té honestedat, que no és conforme a la decencia,
especialment des del punt de vista sexual. SP 328 ereu, ab prou claror, la gran
error tan manifiesta; la desonesta he viciosa, tantperillosa, amor inica que huy.
deshonestat 1. / Falta d'honestedat, falta de conformitat amb la decencia,
especialment des del punt de vista sexual. SP 5968 statant, scandalizant tots los
hohents he tal vehents desonestat.
desiderable adj. Desitjable, digne de ser desitjat. SP 12387 rt enténffer nou altar he
trihunfiar en terr* amable, desiderable, hon los vivents terratinents porcions han.
desig m. Tendencia forta de la voluntat cap a una cosa que es vol posseir o un acte que
es vol acomplir. SP 12428 Les tues vies, desigs e fiíns, tots tos camins, tot lo teu
cor, voler, amor.
designar v. tr. Significar, indicar, voler expressar. SP 15090 Ella *m signa he
designa: «En aquestfiust hun rey robust molt desigat serápenj.
desinfernar v. tr. Alliberar de l'infern. de+CR (indica el turment de qué s'allibera algú). SP 10910
nfessats, puys be *lls engrune, ¿no *ll ret immune he desinfierna de mort eterna?
¿No *s dit al doble metge, pus nobl.
desitjar v. tr. Voler amb desig, voler amb intensitat una cosa. SP 73 mon proysme per
Déu Altisme, tal caritat he voluntat desig aver, per a Déufer servey algú.
desitjós -osa adv. Que té desig, voler intens per alguna cosa, de SP 4548 Quant li
venia qualque raxossa he desigosa de filis concebre, clavells, gingebre lósfeya.
deslligar v. tr. Desfermar, fer que el que estava lligat deixe d'estar-ho. SP 13690 i, ab
general he liberal gran potestat, ab honestat a deslliguar, obrir, tancar, clau no
errant alfireturant, los se.
deslligat -ada adj. Despullat deis vestits. SP 1254 Hefiort batuda, ben calciguada he
desliguada, en blanchs cabells, deis peccats vells pas penitén.
desmallar-se v. pron. Desembolicar, alliberar d'alló que subjecta o apresona. de+CR
(indica la cosa de qué ens aiiiberem). SP 12615 Prest te 'n desmalla! Ben avorrides,
destituydes, abominades, lluny bandej.
142
desmamar v. tr. Fer que els xiquets deixen de mamar definitivament. SP 9836 en lo
broch de llus mamelles se posen elles quant los desmamen.
desmenjat -ada adj. Mancat de fam, mancat de ganes de menjar. SP 2448 Tostemps
ab mi enfastijada he desmenjada, d' altres viandes ffeya demandes cert inposibles.
desnaturat -ada adj. Contrari a l'orde natural, mancat d'alguna de les característiques
que son naturals. SP 8133 Si molt se plany: «sus! En malguany si us sou cansat,
desnaturat, no •m sé ab quí, pur no ab mi.
desnuar v. tr. Deslligar, alliberar d'una cosa que fa nosa, d'una dificultat, etc. SP
11747 crist testificat ffos e preycat, per mare sua; car no desnua dubietat, lo
parentat testijicant.
desobligat -ada adj. AUiberat d'una obligació de SP 3131 uoig aguí com romanguí d'
aquell diable incomportable desobliguat; llicenciat, poder entendre si volgués.
desorde m. Manca d'orde, mancat de disposició regular. SP 4968 Déu ho permés, a
monjuhí, peíprejuhí, hun tant desorde ffet contra V orde.
desparéixer v. intr. Deixar d'estar present, anar-se'n. SP 15361 ría, trencant lo pa ló
conegueren; quant ló volgueren desparegué: molt los dolgué com s' apsentá ; he
com trobá sen.
desparterada adj. f. [dona] Que acaba d'eixir del parí. SP 9034 Molt poch reposen
desparterades: d' un mes llevadesja van al bany he fan paran.
despendre v. tr. 1. Gastar, donar una cosa per obtenir-ne una altra. SP 7735 Res no
despén, ni beu, ni tasta. 2. Consumir una cosa fent-ne ús. SP 5085 No mm plau
despendre, los pits nafrar, per alfill dar la sanch del eos. 3. Passar temps dedicant-
lo a alguna cosa. SP 13265 Lojorn despés tot enpreyear.
despenjar v. tr. Fer que una persona o cosa deixe d'estar penjada, llevar del lloc on
estava penjada. SP 3306 Viu, lofadrídix: «despenjau -me! Beneyt sent Jaume m'
a sostentat!» Lo greu pecc.
despensar v. tr. Consumir una cosa usant-la. SP 4982 en lo dos aprés havia, ais no
sabia: sd perfumar, he despensar confits de monges, poncís, taronges, pomes,
limons,.
despert -a 1. adj. Que no dorm. SP 11405 He pastos certs, essent desperts vetlant
ovelles, cangons novelles angels cantans.
despertar 1. v. tr. Fer que algú deixe de dormir. SP 15339 Llurs ajudants vent los
becar, massa tardar, los despertaren. 2. v. pron. despertar-se Deixar de dormir.
SP 6465 Yo -m despertí endormiscat; mas ariscat, los hulls girant he remiran.
despesa/ 1. Quantitat de diners o altra cosa que es gasta. SP 2016 Sense despesa dix
se faria, seguons volria; que u ordenas, que *n de. 2. Quantitat de diners o altra
cosa destinada a gastar-se en un viatge o en un altre afer. SP 131 Ja *s ma despesa
al sol del sach.
despit m. 1. Menyspreu, ofensa a la dignitat d'algú. SP 570 s se 'n clamen, temen e
amen lo brau, ardit, qui, per despit, ffort les malmena a. fer despits col. Ofendre la
dignitat d'algú. SP 4322 Eli» abusava de fets e dits, ffent me despits. 2. a
a+poss+despit loe. conj. Malgrat, contra la voluntat d'algú. SP 14054 Mas a Pilat
no li plagué, ans romangué, a llur despit, tal com fon scrit.
despitar v. intr. Cridar de despit, manifestar despit o irritació. SP 2839 Puys una *s
clama, V altra difama, altra despita, V altra sospita, altra flastoma, conten prou
broma.
desplaent adj. Que desplau, que desagrada. SP 8257 Molt pigor fa si •/ testament és
desplaent.
143
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de
desplaer m. Impressió desagradable, disgust. SP 2286 Lo desplaer ffon meu a soles:

trobí violes en lo meu ort he morri.
desplaure v. intr. Desagradar, causar desplaer. SP 15343 s torbaren del qué lluny
feyen he tan ciar veyen, los desplagué, cascun agüé enuig hun tant ; he com
parlant Déu in.
despoderar v. tr. Llevar el poder. SP 6478 sitl Vell envellit en tos mals dies, yo
crech ja sies despoderat, apoderat per filies d' Eva! Desperta % lleva.
despullar 1. v. tr. Llevar els vestits o la roba que cobreix el COS. El CD indica la roba que es
lleva. SP 13223 adans, molts estrangés he forastés se desbriguaren he despullaren
lo qué vestien he u estenien per hon passava. 2. v. pron. despullar-se Llevar-se un
S e n t í m e n t , f e r el q u e Cal p e r d e i x a r d e Sentir-10. de+CR (indica el sentiment que s'abandona). SP
15030 Ffaga u quisvulla; tú te 'n despulla de tal calor, no mt faga por per esser
buyt de filis. 3. v. pron. despullar-se Llevar-se una que cosa que es té, aplicat a
conceptes espirituals. SP 15200 part; les mes, a part ben lluny IV arullen he lá 's
despullen, de si lá llancen. 4. v. pron. despullar-se Desposseir-se, desprendre's
voluntáriament d'una cosa. SP 9981 nar tost; ffins que desbost guanye quisvulla,
allí 's despulla en lo taulell.
desrobar v. tr. Recorrer i robar una casa, un poblé, etc. SP 1081 Desconeguda aguí
la casa; tant lá viu rasa he desrobada e regirada.
dessemblant adj. Que no té semblanca, que no s'acosta a la figura, maneres o
comportament d'algú. SP 5048 ya quant s' emprenyá heparífill, hun gra de mili
no dessenblant, ans tot semblant ha mi mn la cara.
dessús adv. 1. Damunt. SP 1616 t, ffon condempnada ser soterrada viva dejús, lo
mort desús. 2. Mes amunt, expressat anteriorment en una conversa o en un escrit.
SP 12924 s a scrit molt llarguament, queucom breument, del dit desús.
destempre m. Trencament de l'harmonia i l'equilibri. SP 14013 Aquest destempre ben
prop lo véu lo maljuheu, major prelat del gran.
destil-lador m. Aparell destinat a la destiHació de l'aigua o d'altres líquids. SP 14670
gals, conduyts, cañáis e cequioles, rolls e filióles, distilladós e brollados, miganes
causes.
destiMant adj. Que deixa eixir a gotes. SP 11864 Grades mana; tota n' és plena,
habundant vena, distilant font.
destiMar v. tr. Obtenir per destiHació, passat per un destil-lador. SP 8089 lor de
molía cura, sense mesura, de brous premsats he destillats en ampolletes, solsits d'
olletes, celiandrats he m.
destituit -ida adj. Privat, desposseít. SP 13103 Per go vivía desenjoyada, desabillada
he desguarnida, destituyda com a infiel.
destorb m. Pertorbació, interrupció del bon orde. SP 3876 inant he rominant qué fer
deuria, he cóm viuria sense destorp, dins en Soguorp yo %m recordí he acordí que
la beata.
destorbar v. tr. Pertorbar, interrompre el bon orde. SP 10299 D' una costellajus la
mamella, sens despertar ni destorbar lo llur sopor, sense dolor, no res trencant ni
forad.
destral / Instrument de tall format per una fulla ampia de ferro acerat, de forma
aproximadament trapezial amb el tall mes o menys corbat, i proveít d'un manee que
segueix el mateix pía de la fulla. SP 9355 Tots ab destrals esquarterar fiféu, e
matar gran cantitat.
144
destre -a 1. adj. a. en destre loe. adv. Que está dirigit per la brida per una persona que
l'agafa amb la má i hi va al costat. SP 13007 Anava •« destre; may porta cárregua,
ffeltre ni márregua sobre los rebb. 2. adj. Hábil, expert. en (indícala materia en qué s'ésexpert).
SP 13588 oblació, quesvidla fas, quánt del seu eos ffon metge destre papa
Silvestre, cert, no lleguaren, ni res. SP 11009 Ella *llsféu destres en fer servicis he
sacrificis ben acceptables, de Déu.
destrea/Habilitat, expertesa. SP 6769 no y val congreny, derrocador, trava, tortor,
art ni destrea.
destrucció/ Ruina total, despossessió deis recursos económics. SP 2998 Vehent tais
ontes, perdició, destrucció tant manifesta, altre no *m resta experiment.
destruir 1. v. tr. Fer desaparéixer, fer deixar d'existir. SP 9888 Llurs patrimonis per
los filis venen, tots alienen he destrohexen, Déu no servexen deliurament. 2. v. tr.
Arruinar totalment, desposseir de tots els recursos per a la vida. SP 8372 He may
se moren, ffins destruit han lo marit. 3. m. Ruina total, despossessió deis recursos
económics. SP 7621 bans ffent perdonar; lexant doblar en llur vestir lo destruyr
qué totes fan.
desunir-se v. pron. Separar-se, deixar d'estar unit. SP 13941 a ferida humanitat,
divinitat, may se partir en, no ms desunir en ni dellexaren.
desveínar v. tr. Fer deixar de ser veí, de pertányer a un lloc, expulsar d'una vila o
ciutat. SP 14387 Desvehinats, no *ls éspermésposseir res en realench.
desviar v. tr. 1. Separar del camí que se seguia o de la direcció normal. SP 9950
Fforen discrets prómens e savis, los pares, avis, qui desviaren he apartaren de
clerecía tal travessia he gran desto. 2. Malvar, fer que algú tinga un comportament
incorrecte, separar del camí que se seguia o de la direcció normal, aplicat a coses
espirituals. SP 9516 Axí *lls desvien! Pares bé 'lis crien, ab rahó mlls baten. 3.
Evitar de passar per un lloc. SP 15622 lamo qui •mfon trames, los anys de mes me
stalvia he desvia.
detenidor -a adj. Que reté o posseeix. SP 10443 De mala fe posseydores, detenidores
de s* amistat, ab malvestat, he contra dretpus ve.
detracció / Acusació o comentan que fa minvar la bona fama d'algú. No enregistrada en
DCVB a. fer detrciccions col. Difamar algú amb comentaris o acusacions. SP 10682
s no t' arrulles ni *t desonestes ffent vanes festes, detraccions, maldicions,
contaminant, calumpniant en trones.
detrás adv. Darrere. SP 12362 a mirar la serp de coure: no Hporan noure les serps
detrás.
deu adj. 1. Nou mes un. SP 4740 Deu draps n' aguí a. deu manaments col. Decáleg
de preceptes sagrats que Déu va donar a Moisés en el mont Sinaí. SP 13062 Ha
oblidats déu manaments, he los tants cents bans o calónies he cerimónie. 2. L'hora
marcada en el rellotge amb la xifra 10, dues hores abans de migdia o de mitjanit.
SP 2507 y era sana: al Hit s' estava; ella %s levava tocades den, com a la Seu Déu
s' i alqava.
déu m. 1. Ésser sobrehumá al qual s'atribueix una acció damunt el món o una part del
món i al qual és degut el cuite deis éssers humans. SP 10041 s, tan bells, collars,
anells d' or, los foneren, hun déu se 'n fer en a. vans déus col. Deitats falses. SP
11450 He cau hun tros del temple, gros, deis antichs, vans déus deis romans, qü%
en Roma resta, nit de la festa. 2. Déu o Déus Ésser suprem existent per si mateix,
etern, creador i sostenidor del món, segons la religió cristiana, s'escriu amb majúscuia. || A
voltes conserva la forma Déus en cas nominatiu. SP 11844 Per Déu aleada, ült exalqada, SUS ells,
145
Senyora, ordenadora he can a. Déu creador col. Expressió amb qué es designa el
Déu cristiá per reverencia. SP 47 Qo diu lo tema: PERFACIPRIMERA PARTDEL
PERFACI Déu creador, húnich senyor, omnipotent, lldtriament qual sol a. b. Déu
Altisme o Déu Altíssim col. Expressió amb qué es designa el Déu cristiá per
reverencia. SP 70 he mon proysme per Déu Altisme, tal caritat he voluntat desíg
aver, per a Déufer. SP 11260 Ab la virtut de Déu altíssim, de FUI Santíssim resta
prenyada, acompanyada de. c. Déu ajudant loe. adv. Amb l'ajuda de Déu. SP 793
Déu ajudant, yo entonant mon Spill e norma, servant la forma de V. d. plaure a
Déu col. Expressió que indica que Déu ha disposat els esdeveniments com es
desitjaven. SP 957 a, companatge, vi, si *n voleu, que us ne cerqueu!» A Déu
plagué que no mm tingué molt la tergana. e. hom de Déu col. Home que té molía
bondat. SP 1305 Jove, fadrí, desempenat, ffuy me 'n anat a V hom de Déu. f. alt
en sa gloria Déu lo cobloque! mod. Expressió exclamativa amb qué es declara
Taféete per algú que ha fet una acció molt lloable. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
1913 Alt en sa gloria Déu ló cobloque! De fet, yo broque ves ma ciutat. g. quin
Déu vos sal! mod. Crit de queixa per un comportament amb el qual no s'está
d'acord. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1927 He dix, bonint: «Quin Déu vos sal!
Tenim hostal de Hits fornit? Diguau, marit. h. molts infants vos done Déu! mod.
Exclamació d'agraíment a algú a qui es desitjava que Déu concedira molts filis. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 2312 'n partien, he sois me dien: «grácies grans he
molts infants vos done Déu! Si res voleu, yo só tot vostre si be no. i. com Déu se
sap col. Expressió que s'usa per a afirmar la certesa d'una cosa que la gent no sap o
no pot comprendre o avaluar. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 2389 Drap si 'S
metia, ab tal olor he tal color com Déu se sap, llangava •/ drap per los racons,
davall. j . algar Déu col. Elevar l'hóstia consagrada en la missa. SP 2509 va; ella
•s levava tocades deu, com a la Seu Déu s' i algava. k. si Déu ho vol mod.
Expressió en qué es reconeix com a necessária la voluntat divina perqué puga
esdevenir o fer-se alguna cosa. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3164 Al sent
Johan, ojidiol, si Déu ó vol, seré tornat. 1. renegar de Déu col. Deixar de creure en
Déu. SP 3224 Ella perjura, de Déu renegua. m. l'home propon i Déu dispon prov.
Indica que els éssers humans no teñen el poder de controlar com resultaran els
esdeveniments. SP 3903 L' orne divisa, en si prepon, he Déu dispon he provehix a
qui •/ servix alprofit seu. n. servir Déu col. Dedicar-se a la vida religiosa. SP 3991
om no callau? Molt me torbau! No destorbeu qui servex Déu!» A totes hores ses
belles Hores, ystoriades he ben pintad, o. lloat sia Déu Fórmula religiosa
d'ensalcament del Senyor amb qué comencaven alguns parlaments. SP 4065 Baxet
parlava, he comengava: «Ave María!» o «lloat sia Déu Jhesucrist. p. Déu
Jesucrist col. Fill de Déu, encarnació de Déu en forma humana. SP 4066 axet
parlava, he comengava: «Ave María!» o «lloat sia Déu Jhesucrist. q. per Déu col.
Fórmula usada en els juraments per a afirmar enérgicament la certesa d'alló que es
diu. SP 4287 De cert, no us ment! Jur vos, per Déu, qui vist aveu huy en mes
mans, com bons germans abdós viu. r. sap Déu si... mod. Expressió amb sentit
intensiu o ponderatiu. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 5040 Sap Déu si mm cou, he
quánt me nou tanta fluxea he tal mollea!, s. dar Déu una cosa col. Expressió que
s'usa per a referir-se a alguna cosa que es considera rebuda per designi diví. SP
5056 Diguí preguant: «d' aquest infant que mns ha Déu dat, per ta bondat sies tú
dida. t. si Déu m'ajut que... mod. Fórmula de vot per a testificar una afirmado. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 5685 mon Senyor seré traydor, ffent -ló cornut? Si
146
Déu m' ajut que no ufaré, u.per Déu col. Expressió usada per a demanar les coses
fervorosament. SP 6973 Per Déu te prech que renuncies ses companyies. v. llevar
Déu col. Elevar l'hóstia consagrada en la missa. SP 7507 Compren arreu, ans
lleven Déu cada matí. w. temptar Déu col. Fer coses perilloses o gens adequades,
com si es volguera posar a pro va la protecció divina. SP 8389 lo camp dos perdrá
lo eos perqué les creu he tempta Déu. x. pregar (a) Déu col. Demanar
fervorosament i humilment a Déu. SP 9644 yt o nou dies, mentres sanch teñen, ni
van ni venen a Déu preguar. SP 7548 r ciutat martiriat, he confessor lo
Preycador qui Déu preguaren he u impetraren, tota *s cremava! Tanbé preguava.
y. tembre Déu col. Teñir envers Déu un sentiment d'extrema veneració i d'humilitat
que indueix a evitar de desplaure-li. SP 10463 No gens duptant lo manament, Déu
no tement, guanya mls mals Eva. a. Déu és ab tu! col. Expressió per a dir que es té
la protecció de Déu. SP 11246 Déu és ab tu!, aa. ver Déu o Déu verdader col.
Déu auténtic, l'únic déu válid i que realment ho és, expressió amb qué es designa el
Déu cristiá. SP 11392 L' emperador Octoviá, ell IV adora com a ver Déu. SP 12016
Déu verdader qui n' ha •/poder, si tú •/ supliques he li replique, bb. Mare de Déu
col. La Verge Maria, que va parir Jesucrist. SP 11532 mare no •// té que *n lo món
sia: Verge Maria Mare de Déu, Déu ésfill seu. ce. Déu eternal col. Expressió amb
qué es designa el Déu cristiá per reverencia. SP 11691 Déu eternal, ffill seu, lá
mira prop sa cadira. dd. tornarse a Déu col. Moure el pensament i la conducta
cap a la reverencia a Déu i el respecte a les seues liéis. SP 12198 Repenedit, devot,
contrit, torna 's a Déu. ee. negar Déu col. No reconéixer Déu, declarar-lo
desconegut. SP 12451 He com a Déu negua greument, amarguament plora com
Pere. ff. FUI de Déu o FUI Santíssim col. La segona persona de la Santíssima
Trinitat. SP 13962 mas lladró, centuria, hú cap de cent, dix: «verament, Ffill de
Déu és!». SP 11261Ab la virtut de Déu altíssim, de FUI Santíssim resta prenyada.
ii. invocar Déu col. Demanar amb precs la intervenció divina. SP 13995 n lo sol
tots jorns, vent tais contorns, temoregaren, Déu invocaren, jj. lloar (a) Déu col.
Retre els honors deguts a Déu. SP 14094 dens, Déu conexens, defet cobra he se 'n
porta, tots Déu llohant; Caym dexant he tots los mals, perpetuáis abitados. SP
7408 s, prestes ffer en ses tendes publiques vendes, may a Déu llohen ni misses
hohen; defalspes husen. kk. refutar Déu col. Renunciar a Déu, no creure-hi. SP
14465 Déu no refuta qui s' i atanga. 11. Déu redemptor col. Qualifícatiu amb qué
es fa referencia a Déu com a redemptor de la humanitat. SP 15145 asades,
canonizades per papa sanies, sibilles tantes, Déu redemptor ser venidor
pronosticans, d' algunes grans mas. mm. honrar Déu col. Retre cuite a Déu. SP
15155 Per equitat he Déu honrar, per ell formar d' Eva lo eos qui d' om fon os,
carn. nn. comanar algú o alguna cosa a Déu col. Posar algú o alguna cosa sota la
protecció divina. SP 15293 Coman -t-a Déu. oo. Déu Pare o Pare Déu col.
Primera persona de la Santíssima Trinitat. SP 16232 sois te consones ab V alta
Mare qui ab Déu Pare, V Esperit Sant d' ells hemanant, té FUI comú. SP 11602
Déu eternal, pare Déu viu, tal a Daviu ffill rey trames, jura, promés no lifall .
deure v. tr. 1. Haver de pagar, estar obligat a pagar una cosa deixada en préstec,
imposada per llei, etc. SP 2974 Si res degués, a mi u dregava. 2. Haver de retre un
servei, un tribuí, etc., estar obligat. SP 15902 TERCERA PART DEL QUART Per
lo qué *llls dechper ser proysmes, e pels babtismes hon som llavats tots b. 3. Haver
de fer alguna cosa per necessitat moral, per obligació. +MSP 15737 Tanbé na Dina
l Al
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumeRnj,
morir degneraper ser vayvera. 4. Ser d'inferir, oferir probabilitat, quasi certesa. +¡nf
SP 5816 Es en lofetge?» «No us ho vull dir, japresomir ho deveu vos.
Déus m. Forma arcaica de Déu, només per ais casos del nominatiu. SP 1210 Hira la
Déus! He, si quant mor, del seu tresor queucom ne sobra, may a.
deute m. 1. Quantitat o cosa que es deu. SP 2114 ats, ffictes, cuberts, a cort oferts,
mal carreguats; deutes paguats sens camellar a. pagar los deutes col. Deixar de
deure una quantitat de diners a algú perqué se li ha retornat. SP 1242 Deufermar
vendes e fer caplleutes; paguar los deutes que •/ marit deu. 2. Obligació envers
algú. SP 6436 arentat nostr* amistat redoblaría: jforqar la 'n hia deute y natura.
deutor -a m. Que deu, que está obligat per un deute. SP 11629 May fon deutor, he
paguaria.
devarió f. Deliri, sobreexcitació morbosa de la imaginació, que es manifesta per
paraules incoherents i pensaments absurds. SP 2858 Mes dir rahons devarions he
maravelles.
devers prep. Cap a, en direcció a. SP 3208 La gent ne ve devés la sgleya.
devesa / Prat, tros de térra abundant d'herba i arbres destinat al pasturatge. SP 2015
Un* arboreda, gran alquería, dixpossehiaprop la Devesa.
devoció / Zel per la religió, i especialment per les practiques religioses. SP 11019
ien, moltesfadrínes; dona 'llls doctrines d' oració, devoció speritual.
devorar v. tr. Menjar ávidament. SP 9014 Altres devoren he los acoren.
devot -a adj. 1. Que sent devoció, zelós per les practiques religioses. SP 12197
Repenedit, devot, contrit, torna 's a Déu. 2. Que expressa devoció, fet amb devoció
o zel de la religió. SP 3733 Devot he béfféu lo sermó.
devotament adv. Amb devoció, amb zel religiós. SP 7553 aren, tota *s cremava!
Tanbé preguava la llegua gent, devotament, ab crits e plors, davant lo Cos sant
consagrat.
dia m. 1. Espai de temps en qué el sol il-lumina la térra, per oposició a la nit. SP
11095 Les nits e dies, a may lexar, set veus orar a. al bell de dia loe. adv. Quan ja
és dia ciar. SP 2228 Al bell de dia hira honrada, alt cavalcada en cosser blanch. b.
de dia loe. adv. Amb la claror natural del sol, quan ja ha eixit el sol i no és de nit.
SP 2415 En les nits grans, hí menys de dia, yo mai dormía sens purguatori. c. dia i
nit loe. adv. Sempre, sense interrupció. SP 1482 Ites guales, ffeya fer sales he bells
convits dies he nits; ab los grans fochs molí plasents jochs, bastir castells. d. nit i
dia loe. adv. Sense interrupció, contínuament. SP 2337y, saber, quant treballava,
tot s' espletava de nit e dia en cercar via perqué *ns amássem he concordássem
com se pe. e. ser ciar de dia col. Haver eixit el sol fa estona, haver-hi molta claror.
SP 5363 Ciar és de dia quan se desperten, V espill concerten per oratori; V Inv. 2.
En el curs del temps, cada divisió, de la durada de vint-i-quatre hores, que comenca
al punt de mitja nit. SP 10631 alobres: set cares obres, proximals, pies, en los set
dies, disapte mes, car jorn seu és singidarment a. cascun dia loe. adv. Tots els
dies. SP 16031 ment, atentament, no pas cuytat, majoritat dir cascun di. b. de dia
en dia loe. adv. En progressió continua. SP 9857 a d' apostalat: vent asolat he ja *s
perdía de dia mn dia V eclesiástich estat monastich, tot sacerdoci posat. c. dies
crítics col. Dies en qué una malaltia evoluciona defínitivament per a bé o per a mal.
SP 8199 brallum, d' elles per fum com serán étichs, los dies crétichs vint e hun
jorn, metent s* entorn, serán passats. d. haver un mal dia col. Passar algú un dia
en qué les coses no ixen com volia o que ixen molt malament. SP 2581 Hí quant
mal dia! Res no mm valia, ans pijorava, mes exorava. e. tot dia loe. adv.
148
Contínuament, sense interrupció. No enregistrat en DCVB. SP 12825 diu lo y tot dia he

«de Déu marel» Perqué *t repare com ha padrina. 3. dies Temps de vida, la vida
mateixa. En plural a. ans de sos dies col. Abans del moment normal. SP 5541 Ffan lá
morir ab ses follies, ans de sos dies, per sobres d' ira. b. antic de dies col. Vell,
d'edat avancada. SP 175 int hostatge en lo meu Hit; prou envellit, antich de dies;
per malalties molt afligit; vell, enllegit. c. finant+poss+dies col. A la fi de la vida,
en els últims moments de la vida. SP 15669 Lo meu partisch, finant mos dies, en
obres pies he penitencia.
diable m. 1. Nom generic donat ais esperits malignes. SP 1780 De lluny paria
spaventable cap de diable. 2. Per antonomasia, príncep deis dimonis, Satanás. SP
12246 Ffas te servent del teupeccat! Déu oblidat, vas al diable! Ffuig de V estable
tan profanat! Deschaminat, lluxuri. 3. Persona que obra d'una manera temible per
la seua temeritat, forca, turbulencia, maldat, etc. SP 12766 ni germanastra, ni de
cunyada; ni desdenyada, muller diable; ni desamable deis pobrellets pobils,
chiquéis; mare.
diablessa / Dona diabólica. SP 367 Hí quántes son ara *n lo món son diablesses,
dimoniesses; car les primeres amors son veres.
diablura / Obra del diable. SP 10473 ncia, cert, mascolina; la femenina és qui s'
atura la diablura qü* ella mllls llegua.
diabólic -a adj. Propi del diable, que obeeix els designis del dimoni. SP 7112 Ab
diabólicha art no católicha, ells engendraven, he s' emprenyav.
diamant m. Carboni pur cristaHitzat, diáfan, molt brillant, incolor o de tintes
pal-lides segons les varietats, i el mes dur de tots els minerals, usat com a pedra
preciosa. SP 8341 Per alegrar se he deportar se, volen les mans ab diamans,
balaxos, robins, he granáis, jaccins.
diana / L'estel de l'alba. SP 10974 Vol dir migdia, alba, diana he tremuntana, de
mar la stela, he ñau ab vela amarinada.
dicció / Mot, paraula. SP 651 Ffallen vocables he diccions, relacions per fer,
envides, de ses faludes.
dictar v. tr. Compondré, crear un text, una frase i, en general, qualsevol cosa que haja
de dir-se amb paraules. SP 14789 l altar , son denotáis, pronostichats los dotze
mots dictats per tots los majosdómens, apóstols, prómens de V apos.
dictat m. Text que s'ha compost. SP 11134 r ella fxu, Déu inspirant, yo profetant los
bells dictats Cántichs Cantáis.
dida / Dona que alleta un infant d'una altra dona. SP 5058 uest infant que *ns ha Déu
dat, per ta bondat sies tú dida, puys est fornida de llet tan bona a. Hogar dida col.
Arribar a un pacte económic amb una dida perqué alíete un xiquet. SP 9056 Sa
carn avien, dides hi lloguen.
dient adj. Que diu, que té la capacitat de parlar. SP 10815 és de verge llim, térros
tarquim, fféu V om manant, dient, parlant.
difamar v. tr. i abs. Dir mal d'algú, llevar-li la bona fama. SP 2838 Puys una *s
clama, /' altra difama, altra despita, V altra sospita, altra flastoma, conté. SP
10196 per calos refrigerar; o per squivar aquell peccat pus difamat.
diferent adj. Que difereix, que no és igual. SP 5278 des he remudades quaranta
dides, llets infinides tant diferentsl Pels mudaments he consells varis, tant
voluntaris.
dificultes -osa adj. Difícil, que costa molt de fer. deSP 10699 s, discordans d' opinió,
la qüestió retfort duptosa, dificultosa de dicidir.
149
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Janme
difunt -a m. i f. Morí, mancat de vida. SP 6859 Casat defunt may fon trobat
amonedat; la viud* amagua, ultr* axó ms.
dignament adv. D'una manera digna, merescudament. SP 12813 ch Obel, llur cap
ferí he conferí, molt virilment; he dignament cobra la stola, qual per sa guola Eva
*ch perduda.
digne -a adj. Mereixedor d'una cosa favorable o desfavorable. SP 1910 n adulteri
curació, punició hagué condigna, y de cert digna de gran memoria. SP 10367 Ella
peccá de crim moltfort, digne de mort: majestat Ilesa.
dignificar v. tr. Investir de dignitat, fer digne, respectable. SP 10922 cientifich, ver,
magnifich, inegrotable o impeccable, dignificada, deificada ans que •/ mónfos, ell,
glorias en.
dignitat / Carree de gran honor i autoritat. SP 10587 ada de V heretatge, hach
avantatge, sublimitat, gran dignitat he privilegi.
dijous m. Cinqué dia de la setmana comencant peí diumenge segons els comptes
canónics, o el quart dia si es comenca a comptar la setmana peí dilluns, com es fa
actualment. SP 2604 Ella *m tocava pus de cent sous, cascun dijous, ab noves
manyes a. Dijous de Cena col. Dijous Sant, en qué es commemora la institució de
l'Eucaristia. SP 4081 Dijous de cena, d' ábit vestida he prim cenyida, la creu
portava. b. Dijous Llarder col. El darrer dijous anterior al carnestoltes. SP 2793
Dijous Llarder diguí: «muller, lo temps s' acosta de pendre po.
dilecció / Amor honest, espiritual, sense atracció carnal. SP 9797 sa tosí he tant V om
cansa! Llur amistansa, afecció, dilecció, treva y amor, sens oy, rancor, gronyir,
renyar.
diligencia / Activitat prompta i atenta. SP 14114 Ell provehí ab diligencia haver
licencia de Pong Pilat ser soterrat, qual obt.
diligent adj. Que obra amb atenció i promptitud. SP 6700 L' om diligent, ardit,
sabent, qui be *s meneja, sabs senyoreja.
diligentment adv. Amb atenció i promptitud. SP 1608 diligentment ne féu la
•nquesta.
dilluns m. Segon dia de la setmana comencant peí diumenge segons els comptes
canónics, o el primer dia si es comenca a comptar la setmana com es fa actualment.
SP 2306 Dilluns següent, comfom dinats, los convidáis tots se 'npart.
dilusori -ória adj. IHusori, enganyador, fals, que no és sino una illusió. SP 13611
nyoria gens mundanal ni temporal, tost transitoria he dilusória; ni part de térra,
ab cruel guerra de gent traydora.
diluvi m. Gran inundació amb qué Déu castiga els homes i de la qual se salvaren
només Noé i els seus. SP 7101 pravitat de pravitats! Per llurs peccats, lo general
Diluvi, qualpreycá Nohé, de cert vengué, car se lliuraven don.
dimarts m. Tercer dia de la setmana comencant peí diumenge segons els comptes
canónics, o el segon dia si es comenca a comptar la setmana des de dilluns, com es
fa actualment. SP 15686 Dijous, diumenge he dimarts menge carn sense greix, los
tresjornspeix, l'ú, ayg.
dimecres m. Quart dia de la setmana comencant peí diumenge segons els comptes
canónics, o el tercer dia si es comenca a comptar la setmana des de dilluns, com es
fa actualment. SP 3269 xí cobrí son falliment! Tothom contení, lo novio mes!
Dimecres apres, com me n' exia, ffel companyia hefentper mi.
150
dimissória / Document amb qué un prelat autoritza un súbdit seu perqué puga rebre
ordes sagrades d'un altre prelat. SP 12936 Pere, qui *s diu ver confessant; Ffeliu
preycant ab dimissória executória, del qué volgué, ell trámete; executaren.
dimoni m. 1. L'esperit del mal, cadascun deis ángels rebels, i especialment el seu
príncep, Satanás. SP 1721 os diables, com los mataven, crech los aydaven, he lo
dimoni. 2. Nom genéric donat ais esperits malignes. SP 11467 per ignorancia, ab
abundancia de testimonis: ángels, dimonis, cel, elemens, hómens, jhumens,
testificaren. 3. Persona que obra d'una manera temible per la seua temeritat, forca,
turbulencia, maldat, etc. SP 15492 os sechs erms hon viuenferms sens matrimonis
ab tais dimonis.
dimoniessa f. Dona diabólica. SP 368 Hí quántes son ara »n lo món son diablesses,
dimoniesses; car les primer es amors son veres he tostemps dure.
diñar 1. v. intr. Fer la menjada principal del dia, aproximadament al migdia o a
primeres hores de la vesprada. SP 12834 He no t' oblide, perqué *t convide ací
diñar, sobre V altar pels pexcadós he successós ffet en la ba. 2. v. pron. dinar-se
Fer la menjada principal del dia, aproximadament al migdia o a primeres hores de
la vesprada. SP 10105 He com te diñes, pa y aygua usa, ffin vi refusa he beu
vinagre. 3. m. Menjada principal del dia, que es fa aproximadament a migdia o a
primeres hores de la vesprada. SP 1849 Per mes jornades, ffent matinades he curt
diñar, per caminar cuytadament, molt cautament, entre Guascuny.
diner m. 1. Moneda d'argent que corría entre els romans. SP 13831 Jhosef venut a
gent dolenta, per dinés trenta, per llus germans. 2. Moneda catalana de diferents
valors, pero que la mes corrent (la de coure) equivalia a la dotzena part del sou. SP
8180 oleu pendre sois d' ayguasal, peucrist, orval ab hun diner yo •/ poré fer hun
bon cristiri, vostre martiri. 3. Moneda en general, suma de moneda de tota classe,
riquesa en moneda. Generaiment en plural. SP 14608 los lloguats a la vesprada dona 'llls
soldada, egual diner. SP 4362 Vostres dinés he quánt teniu, de mi u cobriu.
dins 1. prep./adv. Indica direcció en un punt no superficial d'un espai limitat. Prepositió
transitiva o intransitiva. SP 9480 He féu entrar dins Famaguosta mes que llaguosta, gent
genovesa. SP 14881 á deus preguar sia contenta he que consenta tú entres dins a.
dins en o dins a loe. prep. Indica direcció cap a l'interior d'algun lloc. SP 13089 s
sechs si cech orp guia herrén la via, cahen abdós dins en lo fas. 2. prep./adv.
Indica situació en un punt no superficial d'un espai limitat. Preposició transitiva o intransitiva.
SP 3335 Yo me 'n venia, víu fort peleha dins hun* aldea: en hun carrer, marit,
muller viu. SP 8991 Puys, per les flos de qué *s nodrien dins, e »s pexien per los
melichs, pobres e richs, han per egu a. dins en o dins a loe. prep. Indica situació
en l'interior d'algun lloc. SP 8409 He fort batut, dins en Barut ffon escorxat, per
mig serrat. SP 9364 er qui IV amavaffon amaguat; he ben criat al temple dins per
los rabins. 3. prep. Abans de complir-se un termini o període. SP 6537 Donchs,
¿per qué plores, he dins dos ores lo teu cervell gira •/ penell ab tanpoch vent?.
dintre 1. prep./adv. Indica situació en un punt no superficial d'un espai limitat. SP
10124 fumosos son e ventosos, cuyts o torrats; ventositats dintre recluses, les
cornamuses jfan fort inflar, drecar. SP 1770 La falsa ffolla, dintre hun* olla ben
enginyada, llum amaguada ella tenia.
dir 1. v. tr. Asseverar, expressar amb paraules una asseveració, afirmant o negant una
cosa. SP 2688 Yo dich, ausades del qué y restova, que bé *s paguava de cad* and a.
qui ver vol dir Si s'és sincer, si es conta la veritat. SP 8971 Criden prou crits al
parturir, qui ver vol dir. b. segons es diu Peí que conta la gent, segons els rumors.
151

Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumeRoia
SP 1357 mig mort al Hit, emmetzinat he fetillat, seguons se deya. 2. v. tr. Expressar
amb paraules la propia voluntar, com ara un manament, un prec, una prohibició,
etc. SP 5752 Ella *s descobre dient molí sua; mostrant se nua diu que *s descobra
he faran obra, la per qué y son. 3. v. tr. Manifestar, declarar amb paraules
l'esséncia, l'existéncia o la manera de ser d'una cosa. SP 9382 Hun altre cas vull
dir, terrible, no menys orrible, d' ira molt lega, de gran env. a. fet i dit loe. adv.
Expressió que indica la promptitud amb qué es fa una cosa tot just pensada o
decidida. SP 3535 Prest fet e dit: en la capella que és molt bella de sent Miquel.
agut b. teñir per dit col. Creure amb seguretat, considerar segur. SP 906 Taula ni
Hit, tin o per dit, comte no mn fasses qu* en mi trobasses. 4. v. intr. Parlar, tractar
d ' u n a COSa. de+CR (indica la cosa sobre la qual es parla). SP 8941 No •« diguam pUS, COm Déu no
u vol! Si 's prenys d' un sol o d' altr. 5. v. tr. Expressar un judici, generalment
desfavorable, a. no dir res a algú col No bonegar a algú, no renyar-lo, no
manifestar cap objecció o disconformitat amb el que ha fet. SP 2089 Sofir V
empastre, no li dich res. 6. v. tr. Pronunciar, articular paraules, frases. Amb el
complement directe format per les mateixes paraules o frases que es pronuncien. SP 4588 Son asseSSOr, miser
Rabaga, dix: «tal baguassa, mon consell és, sens fer procés si *s co. 7. v. tr.
P r o n u n c i a r , a r t i c u l a r p a r a u l e s , f r a s e s . Amb el complement directe format peí nom de la classe gramatical o
lógica (parauía, frase, rao, veritat, mentida, etc.). SP 3921 He fuy menbrant de hun retoch qual dix
hun coch a sa senyora, gran fraguadora: «qui massa a. dir devarions col.
Expressar paraules incoherents i pensaments absurds. SP 2857 Mes dir rahons,
devarions he maravelles. b. dir fals col. Contar una cosa que no és certa, falsejar
una realitat que es conta. SP 15907 s babtismes hon som llavats tots bategats, si hé
fals dit ja me 'n penit cert de bon cor. c. dir falsía col. Contar una cosa que no és
certa, falsejar una realitat que es conta. SP 5362 rayda, llur negra vida, quánt hi
sabré, dirivaré sens dir falsía, d. dir la veritat col. Contar el que és cert, no falsejar
una realitat que es conta. SP 15152 enpoques! mares e qoques de ¿ley antigua, bo
és te digua la veritat. e. dir malea col. Parlar falsedats i atribuir culpes falsament a
algú. SP 4183 Diu: «só *m guardada he apartada d' avinentea!» Deya malea, ffals
inculpant he increpant qui mal no y mir. i. dir meravelles d'algú o d'alguna cosa
col. Parlar molt bé d'algú o d'alguna cosa. SP 7727 Si n' escoltau qualsevol d' elles,
dir maravelles he grans llahors del llur bell cors no *s farta. g. dir raons col
Observar, manifestar opinions o reflexions. No documentat DCVB SP 2857 Mes dir
rahons devarions he maravelles. h. dir retrets a algú col. Criticar algú, acusar-lo
deis defectes que té o de les coses que no fa i hauria de fer. SP 4375 Cent mil
retrets semblants me deya. i. dir ver col. Contar el que és cert, no falsejar una
realitat que es conta, parlar segons la veritat. SP 8971 Cridenprou crits alparturir,
qui ver vol dir. j . dir+poss+vot col. Donar l'opinió, manifestar el parer. SP 7905 he
novenganes al Capitoli, ab malenpoli he avalot, a dir llur vot ab brams e crits. 8. v.
tr. Recitar, pronunciar una cosa de memoria o llegint. SP 15700 rdons, sovint
confesse he may no sesse hores dihurnes dir he nocturnes per morts e vius a. dir
hores diürnes col. Recitar les hores canóniques, és a dir, les oracions que es reciten
o es canten en els oficis religiosos diaris. SP 15699 cerque perdons, sovint
confesse he may no sesse hores dihurnes dir he nocturnes per morts e vius. b. dir
missa col. Oficiar la missa un sacerdot. SP 3775 Volgué 's vestir a missa dir del
sagrament, solempnament; adés cantant, adés plorant. 9. v. tr. Servir de mitjá una
cosa per a expressar el pensament. SP 14045 grechs e llatins, ais raus rabins no
*ls paregué que digués bé «Rey deis juheus. 10. v. pron. dir-se Teñir per nom,
152
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rois.
anomenar-se. SP 9346 11 matas perqué »ll menjás! Huna malvada reynafada deya
's Atália , ffarta d' alguália com a qabia, de. SP 7209 temps passá; puys V aquista,
Rodriguo Scit Diégueg dit Campeador segur senyor mentres vixqué. 11. v. tr.
Atribuir una qualitat, una manera de ser, expressada per un nom. SP 5511 Sempre
li dien «vella merdosa», si rí és celosa o gens les guarda; molt. 12. v. tr. Donar un
títol o tractament. ia documentado en DCVB. SP 5036 Yo lá seguía: deya li dama per
cobrar fama de bon caser he solacer. 13. m. dir Dita, afirmació. SP 3491 s referit,
les pastoraces de madrinaces, lo llurfals dir láféu morir.
discernir v. tr. Distingir, destriar amb els sentits o amb el pensament. SP 16138 ben
saber, conéxer ciar, bé specular he inquirir, bé dicernir qué ms Déu amar, qué
desamar, qué elegir, qué avorrir.
disciplina / 1. Materia d'estudi i ensenyament. SP 7951 Qui les doctrina pert
diciplina e mn va té scola; llava ragola, repasta tests. 2. Instrument compost de
diferents ramals de corda o d'altra materia flexible usat per a assotar-se. SP 4086
May se tocava de diciplina.
discordant adj. Que té les voluntats, les opinions, els pensament, etc., en desacord
amb algú altre. de a. discordant d'opinió col. SP 10695 Pluralitat de doctos sans,
grans, discordans d' opinió, la qüestió retfort duptosa, dificultosa.
discordar-se v. pron. Estar en desacord. SP 8900 n si prest no *n mengen; he si no *s
vengen de qui *s discorden; he si no morden alfrare •/ coll.
discorde adj. Mancat d'harmonia o d'acord. SP 7817 esponges; torbats rellonges, per
rodes, cordes, sonen discordes.
discórrer v. intr. Recorrer amb l'enteniment una serie d'idees i proposicions, formant
un raonament, pensar d'una manera ordenada. SP 3646 Penssa quant pot, en si
discorre; sois li occorre dir a lafembra: «qui spines sembra.
discrasia / Mala constitució del eos, que es creia que depenia d'un estat morbos deis
humors. SP 12006 Tais discrasies he chachechies, llanguós aguudes, si t' i ajudes.
discret -a adj. Que té la facultat de distingir el bé del mal, alió que convé del que no
convé, retingut en paraules i accions, que no fa ni diu mes que alió que convé fer o
dir. SP 10148 o sentiment, rahó senyora, la carn traydora de V hom discret, ab si
retret, deu rominar he dominar he ben regir.
discretament adv. Amb discreció, com convé. SP 4600 Discretament he béfonfet.
discutir v. intr. Tractar una qüestió sostenint punts de vista diferents deis que una
altra persona sosté. SP 15085 s Enguadí tots vinya *n plantam ; sovint parlam he
discutim, molt departim d' astronomía: molt ne sabia.
disible adj. Capac de dir-se, que es pot expressar amb paraules. SP 11934 Que u
referís no és disible ni mteligible.
dismender -a adj. Desmentidor, que no es contradiu amb els fets. SP 5027 tocha! No
malparlava, ans aretglava sa barbellera; no dismendera ni tampoch folla.
dispensar v. tr. 1. Distribuir, donar ordenadament. SP 14337 per la llanga ab sa
balanga just dret pesades, ben dispensades les cantitats, ab qué *ls prelats, sos
hungüenta. 2. Eximir d'una obligado. SP 6675 Ni parentat, cort consultar, ni
dispensar en grau vedat: a la bondat no y afig res.
dispenser -a m. i f Dispensador, el qui administra o distribueix els béns d'algú. SP
11849 Com dispenser a partix los dons.
dispondré v. tr. 1. Posar en un cert orde. SP 13605, ressucitat, ais cels muntat, taula
compondré, Regne dispondré: no monarchia, ni senyoria gens mundanal ni
temporal. 2. Preparar per a fer una cosa, CR SP 14900 ba a queucom dir he
153
contradir, a mi respondre lá veig dispondré he tremolar. 3. Decidir, ordenar, a.

l'home propon i Déu dispon prov. Indica que els éssers humans no teñen el poder
de controlar com resultaran els esdeveniments. SP 3903 L' orne divisa, en si
prepon, he Déu dispon he provehix a qui •/ servix alprofit seu
dispost -a adj. 1. Dotat de condicions per a fer una cosa, capa? de fer-la. a (indica per a qué
está dotat). SP 3281 Huna vil osta, royn, disposta a putería, llavds tenia en sa posada
una. 2. Oportú, apte, adequat a un objectiu. SP 15588 uons mon vot, res pus devot
ni mes conpost, llochpus dispost en tots no víu: ab rahó *s diu «del cel la porta.
disputa / Discussió viva. SP 15283 Llexa disputes he no refutes los consells meus;
cert si no.
disputador -a 1. adj. Que disputa, que discuteix sobre un punt de ciencia i,
especialment de teología, filosofía, moral, etc. SP 283 Ab bou, Silvestre se mostrá
mestre disputador, confonedor, deis raus rabins. 2. m. i f. Qui disputa, qui
discuteix sobre un punt de ciencia i, especialment de teología, filosofía, moral, etc.
SP 10748 , cientifichs, grans tehológichs, sofistes, llogichs, disputados,
sermonados, los háfetsfer.
disputar 1. v. tr. Discutir sobre un punt de ciencia i, especialment de teología,
filosofía, moral, etc. SP 16150 Lo disputar grans qüestions en los sermons,
inperceptibles, no ap. 2. v. intr. Teñir una discussió viva. SP 2868 Cató, Dant,
pohesies he tragedles, tots altercaven he disputaven.
dissabte m. Seté dia de la setmana comencant peí diumenge segons els comptes
canónics, o el sisé dia si es comenca a comptar la setmana des de dilluns, com es fa
actualment. SP 4703 era temprada cercar les vetles, ermites, cetles, cada disapte.
dissimular v. tr. Fingir no veure una falta, un engany, etc., tal com és o fingir no
adonar-se'n. SP 2299 Al cap, sens falla, bé lá 'm sentí, he no u mostrí, dissimulant
he no mostrant en res conéxer com m'anfetpéxer.
dissipador -a adj. Que dissipa, que malversa completament diners, béns, etc. SP
9239 parar ffan cas pigor, de gran error, mares traydores, dissipadores he
celerades; delliberades, tant scientment com.
dissipar v. tr. Destruir, derrotar. SP 7201 morischa stranya, puys tota Spanya ffon
calciguada he dissipada: fféu ho na Cava, la qual criava lo rey Rodrich.
1
dit m. Cadascun deis membres allargats amb qué acaben les mans de les persones.
SP 1677 a créyem menjássem, ans que y trobássem V ungía y el dít, tros migpartit.
dit -a adj. Anomenat, ja indicat peí seu nom, precedit d'article o no. SP 14166 Ans,
certament, que lo dit eos despenjat fas de la creu alt, encara calí, del dret co. SP
10665 Per tant* altea mereix aquesta de dita questa esser exhemta.
dit3 m. Alió que es manifesta amb paraules, sobretot si té carácter sentencies o de
declaració. SP 10363 Sois per son dit la lley trenca a. de dit loe. adj. De paraula,
per contraposició a "de fet". SP 8660 sé n' i ha de closes nades o no passades;
Vérgens de dit, no d' esperit; vérgens de fet.
dita / Rumor, comentan que corre entre la gent. SP 1598 Per mala dita, ella fon
presa, he fon defesa he favor ida, per ser nodri.
diumenge m. Primer dia de la setmana segons els comptes canónics, o el primer si es
comenca a comptar la setmana des de dilluns, com es fa actualment. SP 15685
Dijous, diumenge he dimarts menge carn sense greix, los tres jorns pei.
diürn -a adj. Que pertany al dia en oposició a la nit. SP 15699 cerque perdons,
sovint confesse he may no sesse hores dihurnes dir he nocturnes per morts e vius a.
hores diürnes col. Les hores canóniques, és a dir, les oracions que es reciten o es
154
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roig
canten en els oficis divins diaris, que es reciten durant el dia. SP 15699 cerque
perdons, sovint confesse he may no sesse hores dihurnes dir he nocturnes per
morts e vius.
diürnal m. Llibre que conté les hores canóniques des de laudes fins a completes. ia
documentado en DCVB. SP 5436 Lo Diornal he Breviari stan se -n V armari perqué no -ls
fumen.
divendres m. Sisé dia de la setmana comencant peí diumenge segons els comptes
canónics, o el cinqué dia si es comenca a comptar la setmana des de dilluns, com es
fa actualment. SP 7416 Disapte bailen; cuynen divendres abfaves tenares, cebes e
alls carn a.
divers -a adj. De diferent forma, carácter o especie. SP 7688 Per llurs husances axí
diverses, he tan perverses obres e manyes, son alimanyes.
diversitat / Varietat, diferencia. SP 5021 Diversitat hac qualque pocha.
divertir 1. v. tr. Apartar, desviar, allunyar d'una idea. SP 12150 en lo consell del sant
Silvestre, papa he mestre, qui divertí a Guostantí que no *s llavás, pus ver sullas,
en tante. 2. v. pron. divertir-se Separar-se, mantenir-se allunyat d'un
C O m p O r t a m e n t . de+CR (indica el comportament de qué es manté allunyat). SP 5034 PuyS d'
enbreguar, reboteguar, se divertía. 3. v. pron. divertir-se Dedicar-se, aplicar-se a
una cosa diferent de la que ocupava abans l'atenció. SP 9862 stich estat monástich,
tot sacerdoci posat en oci, se divertía, e *s convertía en dar plaés a ses mulles; he
sosteni.
diví -ina adj. Propi de Déu, pertanyent o relacionat amb Déu. SP 12015 ls sercar,
devotament he humilment, la medecina vera, divina.
divinal adj. Diví, propi de Déu, pertanyent o relacionat amb Déu. SP 778 esa, una
cortesa instrucció diu, e lliqó speritual he divinal a. divinal goig col. Emoció
causada per la contemplació o l'obtenció d'un bé diví. SP 11931 diligens may han
hoyt, vist ne sentit, tal divinal goig eternal de Parays.
divinitat / Naturalesa divina. SP 13557 Dant per estrenes, mes en rehenes sa
magestat, divinitat, ánima y eos.
divís m. 1. Dissensió, discordia. SP 1744 Molt aguí grat d' aquellpaysl May víu divís,
bandolejar ni breguejar; hómens prou richs e pacifichs. 2. Senyal, divisa, frase o
breu sentencia que indica el designi del qui l'adopta. SP 14932 contrari del
manament seguonament en parays, ans del divís ja provehit per Déu fon dit:
«Multiplicau he aumentau.
divisa / Emblema o senyal exterior per a distingir. SP 2400 Mig any vestía una
camisa de sa divisa gentil brodada, tota clapada de rogesflos.
divisar v. tr. 1. Distingir, destriar. SP 400 qui se 'n vol péxer, vullfer conéxer, ben
avisar he divisar, exordifent succintament, la llur costuma. 2. Assenyalar, indicar.
SP 3901 L' orne divisa, en si prepon, he Déu dispon he provehix a qui •/ serví 3.
Veure de lluny o amb dificultat. SP 2202 efrare, ffilla sens mare, ffet* a sa guisa,
¿qué ais divisa sino granfum? , llur mal costum, yo *ll me guarria.
divisat -ada adj. 1. Assenyalat, indicat. SP 14330, spirituals, no naturals propietats,
ab calitats ben divisades he graduades a quatre graus tres per tres. 2. Vestit de
manera distingida. SP 3410 Dones trobí molt divisades, enqafranades, ab mil
tocados.
divulgar v. tr. Fer conéixer per molta gent. SP 6053 ch, astut, vell, no lá vega: si lá
menega, conexeria, divulgaría ton artifici.
155
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rnia
do m. Cosa donada o cedida graciosament. SP 6621 haver béns, bona muller no »s

pot haver sino de Déu? Do és tot seu! Davall lo sol, Josep tot sol obtench tal do a.
obtenir un do col. Rebre una cosa donada o cedida graciosament. SP 6624 és tot
seu! Davall lo sol, Josep tot sol obtench tal do.
doblar v. intr. 1. Esdevenir doble, multiplicar-se per dos, augmentar una cosa fíns al
doble. SP 2939 Sa malvestat llavbs dobla: desamoblá la casa mia. 2. Llancar les
campanes al vol. a. doblar els batalls col. Sonar les campanes. SP 7021 ny; per bell
desdeny sonen ensemps: acó -ss, al temps doblen, repiquen.
doble adj. Que manifesta o té una dualitat. SP 10912 et immune he desinferna de
mort eterna? ¿No *s dit al doble metge, pus noble, lo preservant que lo curant, lo
mal qu.
dócil adj. Fácil d'instruir, que fácilment obeeix o se sotmet a alió que li manen o
recomanen. SP 10327 May fóra dócil, nuncaflectible, pus fortflexible, com V' arch
turqués.
doctor m. El qui ensenya materia doctrinal superior religiosa, jurídica o científica. SP
3109 / Lo magnifich en Guaderich lo de Soler, canonge ver, doctor llegiste, gran
canoniste oficial, tragué lo mal de casa.
doctoressa / Doctora, dona que ensenya materia doctrinal elevada, especialment
religiosa. SP 11007 a, Déu inspiran! he revelant, ffon prest mestressa he
doctoressa deis majors mestres.
doctrina / Alió que professa com a vertader un savi, una escola, una secta, etc. SP
10675 Hun* altra scola saps, que opina altra doctrina de la susdita.
doctrinal 1. adj. Que conté doctrina, que conté ensenyaments. SP 9252 De bon avís,
art doctrinal, dot e cabal, sos filis eretenl De cert cometen molt. 2. m. Llibre que
conté regles i preceptes. SP 237 gen hón tiren en lo llur viure, los vull escriure est
doctrinal memorial: haurá nom Spill.
doctrinar v. tr. Ensenyar, donar doctrina. SP 6020 Mes V abadessa me doctrina;
consell dona que *mfes malalta, he qualque.
document m. Ensenyament, avís o norma del que s'ha de saber o de fer. SP 721 ra
vida de mals fornida vull recitar, per exemplar he document.
dogal m. 1. Corda amb qué es pengen els sentenciáis a pena de forca, o amb qué es
lliguen els reus que s'han d'arrossegar, els penitents de pecats greus. SP 3475 Ffon
enforcada al mercadal, hon lo dogual li fon tallat, car fon duptat concebiment
gran movime. 2. Corda que va unida al cabrestell o a la cadena i serveix per a
subjectar i menar els animáis. SP 13055 llar, tifells; sens cascavells, pitral, ransal,
bog e dogual; llamada cárregua, la sobrecárregua: bagues, civelles.
dol m. 1. Gran aflicció causada per la mort d'algú, per una gran pérdua o, en general,
per una greu desgracia. SP 4922 He disponguí, mos mals refent he contrafent mon
dolplaer, trias muller. 2. Senyal exterior amb qué es manifesta en el Uenguatge, en
el vestit, etc., la gran aflicció causada per la mort d'algú, per una pérdua greu, per
una gran desgracia. SP 857 No m' abriguá de res de dol a. dur dol col. Anar vestit
de negre en senyal d'aflicció per mort d'algú. SP 4441 May se dolia, ne duya dol, si
qualsevol deis meus moría, b. fer dol col. Fer demostracions de gran aflicció,
plorant, cridant, etc. SP 16008 Ffiu dol e plant gran quant fallí, de cor V amí
extremament. c. vestirse de dol col. Anar vestit de negre en senyal d'aflicció per
mort d'algú. SP 6369 De dol vestir no me 'n volguí: poch me 'n dolguí.
dol m. Voluntat de delinquir, mala intenció, engany, frau. SP 6912 ; no li fa por
venda ms retracte per lofals acte, ab dol, quefan, ni per enguan de miges dit.
156
dolc -a adj. 1. Que no és amarg, ni agre, ni ácid, ni salat. SP 8022 De mar salada vol
aygua dolga a. aigua dolga col. Aigua que no prové de la mar i, per tant, no té gust
salat. SP 8022 De mar salada vol aygua dolga. 2. Suau, agradable, sense violencia,
que causa ais sentits o a l'esperit una impressió análoga a la que produeix al gust el
sabor del sucre i de la mel. SP 11078 Esta, curosa ffon y amorosa, dolg*
agradable, no irritable com la de Job.
dolcor/ 1. Gust semblant al del sucre o de la mel. SP 13380 Sarments elents, hí mes
déu vents, portants dolgor a la lliquor deis seus rayms. 2. Suavitat, impressió
causada en els sentits análoga a la que produeix al gust el sabor del sucre i de la
mel. SP 786partit ho enviudat, com hé mudat hoy en amor, pena *n dolgor.
dolent -a adj. 1. Malalt, que té dolor físic o manca de salut. SP 4741 Com só dolental
Trop me calenta! Si no vomite, tantost m' enfite. 2. Que causa pena, aflicció. N0
documentat en DCVB SP 768 aré, seguonament, be. scasament, mos casaments negres,
dolents, ab pena tanta per anys cinquanta. 3. Mancat de bondat moral. SP 9531 hu
sois n' an, pus foll ló fan he ignocent, grosser, dolent. 4. Que no és de bona
qualitat. SP 8121 Lo pus dolent moble que teñen, al Hit IV estenen.
dolentia / Acció o dita que no té bondat moral. SP 12166 Vés set veguades per set
errades, set dolenties, set astrosies que son en tu, llava 't tot un.
dolor / 1. Sofriment físic, sensació penosa d'una part del eos. SP 10405 da de
Parays, tostemps parís no sens tristor, ab gran dolor. 2. Sentiment comparable al
sofriment físic, causat per la pérdua d'un ésser estimat, per una gran desgracia, peí
penediment, per la compassió. SP 6385 contá tots mos anys mals; recogitá 'lis ab
amarguor, dolor, agror d' ánima mia.
dolores -osa adj. Que causa dolor. SP 13873 anya, vinagre y fel, mort tan cruel,
vituperosa, tant dolor osa, ell lá 's volgué he lá prengué per amor nostra.
dolre 1. v. intr. Fer mal, donar dolor físic. SP 16106 %m sent mal ais talons, en los
ronyons pedrés, arena; dol me la squena, muscles e colzes; tinch torts los. 2. v.
intr. Fer dolor anímic, causar sentiment, saber greu. SP 15362 ó conegueren;
quant ló volgueren desparegué: molt los dolgué com s' apsentá ; he com trobá sent
Aguostí. 3. v. pron. dolre's Sentir dolor a n í m i c , a f l i c c i ó , p e n a . de+CR (indica la cosa que
provoca pena). SP 8972 No ms dolen tant com és llur plant he continenga. SP 6550
leuges? ¿Ffet t' an mil faltes he ja te n' altes? Ara te 'n dols, ara les vols: tú
minyoneges! Ja les bandeges.
domar v. tr. 1. Amansir, fer dócil un animal feroc o salvatge. SP 6718 Per son servir,
doma y amansa, carregua, cansa de castells grans los orifans. 2. Fer dócil la
persona esquerpa o desobedient. SP 6762 muller eladaffer corregible és inposible:
no *s pot domar, menys avehar.
domas m. Teixit de seda o de coto que presenta dibuixos en qué, peí diferent Uigat, la
roba és brillant en uns llocs i sense brillantor en altres. SP 2071 , duays, percots,
guonelles, angles, bruxelles e bell domas.
domesticar v. tr. Fer doméstic, fer perdre la feresa de carácter o de costums. SP 6756
V om, si u sapfer, no •// domestique he pacifique.
dominant m. Dominació, una de les jerarquies angéliques. SP 11838 , virtuts,
archángels he potestats; los principáis he dominans, Déu adorans; e gherubins,
trons, seraphins.
dominar 1. v. intr. Teñir poder com a senyor, teñir la supremacía, el poder principal.
SP 7169 i vingueren ffrancha láferen: may sens paguava quant dominava lo llur
157
senat. 2. v. tr. Senyorejar, teñir subjecte, posar o teñir sota el seu poder. SP 10151
ydora de /' hom discret, ab si retret, deu rominar he dominar he ben regir.
dominical adj. Propi de Déu. SP 11209 Hach ministeri angelical, dominical
nunciador, pus alt, major que •/ misatger de la mull.
d o n a / 1. Senyora, tractament de cortesia aplicat a les persones de sexe femení. SP
15530 Ans me digueren que la reyna dona Marina, desafaynada, huna jornada
sois per mirar hi volch. 2. Persona del sexe femení, per contraposició a home. SP
10340 erial Ab maestría, imposá nom: Adam a V hom, Eva* la dona. 3. Persona del
sexe femení ja casada o que ha practicat l'acte sexual, per oposició a fadrína o
donzella. SP 4248 D' altre marit és ja husada, dona trencada a. dona trencada
col. Persona del sexe femení que ja no és verge. No enregistrat en DCVB. SP 4248 D' altre
marit és ja husada, dona trencada. 4. Persona del sexe femení casada, en
contraposició a marit. SP 12857 o dir poras que t' enguanás ta companyona, d'
Eva, sa dona, com Adam dix.
donació / Transmissió gratuita d'alló que es posseeix a una altra persona que ho
accepta. SP 13584 son imperi al gran Tiberi; quánt Guostantí restituhí donació,
oblació, quesvidlafos, quánt del seu cosffon metge.
donador -a m. if. Qui dona o cedeix la propietat d'una cosa gratuítament. SP 13539 •
amor, no pas venent ni preu prenent, repartidora he donadora, ffranch, ais
confrares.
donar 1. v. tr. Cedir la propietat d'una cosa gratuítament. SP 14677 mesura, pes e
dretura, V aygua 'bandona, ffrancha lá dona V alt cequier a V ereter. 2. v. tr. Pagar,
satisfer alió que es deu com a tribut, etc. SP 14607 matines cansats, suats, he los
lloguats a la vesprada dona 'llls soldada, egual diner. 3. v. tr. Procurar una cosa a
algú, fer que la tinga. SP 1821, per ma quitanqa he del botí quant lo partíper part
dona a. donar Ji a una cosa col. Acabar una cosa, fer que arribe al punt final. SP
11479 Volch donar fi al circumcir. b. donar remei a una cosa col. Ajudar a evitar
o fer desaparéixer un mal. SP 10083 deligible, triant millor, a ta calor seguons la
lley donant remey, may háfallit: de sarments Hit, he d' agnuscast. c. donar vida a
algú o alguna cosa col. Revífar, fer reviure. SP 13936 Sa mort reféu lo nostre stat
mortificat, donant li vida. d. molís infants vos done Déu! mod. Exclamació
d'agraíment a algú a qui es desitjava que Déu concedira molts filis. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 2312 'n portien, he sois me dien: «grades grans he molts
infants vos done Déu! Si res voleu, yo só tot vostre si be no. 4. v. tr. Posar una cosa
a la disposició d'algú perqué se'n servisca. SP 11017 Dins hi vivien, qui Déu
servien, moltes fadrínes; dona *llls doctrines d' oració, devoció speritual a. donar
alguna cosa a cans col. Fer que una cosa servisca de menjar ais gossos,
especialment llancar persones ais gossos perqué les devoren com a menyspreu i
crueltat máxims. NO enregistrat en DCVB. SP 9291 pus no podien, no li playen, ffeya 'lis
matar, a cans donar, b. donar beure col. Oferir un líquid o una beguda perqué algú
la bega. SP 6125 fingir virginitats no ser peccats me feya creure; ni donar beure
per dormir fort. c. donar regiment col. Fer que algú tinga un codi segons el qual
comportar-se o actuar. SP 9928 , d' ells fundador he fonament, claus, regiment a
hom dona, he ordena sois másele hom. 5. v. intr. Anar a caure, a parar a un lloc,
perill, etc. SP 6526 es reclamat, torna •/ reclam? De coha %n V am may hi donist;
he coneguist que la llur escha no t' era brescha ni ca a. no donar de coa en l'ham
mod. Caure completament en un parany. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6522
uaq soltat, plomat, mes reclamat, torna •/ reclam? De coha »n l' am may hi donist;
158
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Rois
he coneguist que la Uur escha no. 6. v. tr. Posar una cosa en mans d'algú perqué se
n'encarregue. a. donar a dida col. Posar un xiquet en mans d'una dida perqué el
crie. SP 9069 Ses criatures, mig avorrides, donen a dides, he les mesquines no
guarden quines; quines o qu. 7. v. tr. Fer sentir a algú o a alguna cosa l'efecte d'una
cosa, d'una acció. a. donar consell col. Aconsellar, oferir a algú el parer o l'opinió
sobre algún assumpte. SP 1066 Dona 'm consell partís de fet. b. donar desplaer
col. Causar desgrat o disgust. SP 16094 s he desplaés quals les mulles en temps
passat me han donat, he mals presents, per los turments en comte vajen. c. donar
plaga col. Ferir, causar un dany. SP 9177 tianes, en la color, sabor, olor? Déu les
ne pagua he dona plagua per tal nocura obrant natura, d. donar rao de col.
Justificar, explicar una cosa per rao d'una altra. SP 5894 La Uur cayguda, donant
rahó de mal grahó, ell lá 's cobrí. e. donar repos (a algú o alguna cosa) col. Fer
que algú o alguna cosa descanse. SP 8252 Ella, durment, menjant, bevent, donant
repos al seu bell eos, al Hit s' está. f. donar ungüent a algú col. Aplicar una
substancia medicinal externament, estendre-la amb frecs. SP 12518 ici; he si /'
ofici ffas o faena de Magdalena, donant hungüent o llavament tant precios al
glorias Omnipotent; si. g. donar veri col. Enverinar, emmetzinar. SP 9497 quant
remey a sa calor, per folb amor d' un taguarí, donant veri al reyfill seu! Altre mal
greu, de no menys dan. h. donarse brasa mod. Afanyar -Se. la documentació en DCVB i
DECat. SP 864 Com m' abexá tantost de casa, que mm donas brasa, ben adregat, hun
peu calgat, altre descalg,. 8. v. tr. Fer sentir colps a algú . a. donar delpeu a una
cosa mod. Menysprear una cosa, menystenir-la. SP 2076 Ab gran menyspreu dona
y del peu. 9. v. tr. Executar, fer una acció. a. donar caga col. Cafar una persona o
animal, perseguir-lo amb la intenció d'agafar-lo o matar-lo. SP 5527 Donen li caga
com cans a liebre, o Ufan rebre en brou o vi. b. donar cant col. Cantar. SP 2856
•b comandes, ab ses demandes, hun arbre y cant ocell donant. c. donar sus mat
col. Fer la jugada d'escacs en qué un deis reis queda en una situació que no li
permet salvar-se en la jugada següent. SP 9991 Sus mat te dona.
donatiu m. Alió que es dona graciosament. SP 8422 Hun mirar d' ull o donatiu,
algún motiuffals de grondea o de bellea, de personat.
dones conj. Indica la conseqüéncia entre el que s'ha dit i alió que es diu després;
usada a principi de frase o precedida del verb o d'un complement. SP 412 Donchs,
dich que totes, de qualque stat, color, edat, lley, na. SP 11763 Bé merexqué per
semblant schola, donchs, V aureola deis preycadas! a. i dones loe. conj. Forma
reforcada de la conjunció dones. SP 6555 Hí donchs, ja tries? ¿Axí u volsfer? Lo
carnicer qúm és necligen.
donzell m. Patge, jove encara no armat cavaller, que estava al servei d'un príncep o
senyor feudal. SP 8008 féu qu* Erodina ló fes matar, lo cap tallar, ais seus
donzells.
donzell2 m. Planta de la familia de les compostes, de l'espécie Artemisia absynthium,
de fulles petites, grises, aromátiques i amargues; s'usava com a remei medicinal per
a algunes accepcions. SP 2291 meu a soles: trobí violes en lo meu ort he morritort,
donzell ab malva a. amarg donzell col. SP 6532 ha no t' era brescha ni canyamel,
ans erafel, amarch donzell.
donzella / 1. Dona verge. SP 13806 Oricorn fort domat e mort, cantant donzella
humil e bella; brúfolportant jou, dret llaurant. 2. Dona no casada que está al servei
d'una senyora. SP 15535 a, huna jornada sois per mirar hi volch entrar ab ses
donzelles: claustra, capelles, quánt calciguaren tot ho ¡lavar.
159
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roj?
dorment adj. Que dorm. SP 14057 Deis moniments, molts deis durments o morts
sans cossos, abpell, carn, ossos, ressucitar.
dormidor1 m. Habitació on dormen les persones que viuen en comunitat. SP 5518 si
•s tarda dar los llicéncies defer abséncies del dormidor.
•y
dormidor -a adj. Que dorm molt. SP 9233 La dormidora ffiu castiguar.

dormidoras -assa adj. Que dorm molt. SP 4860 Mas reprenguí ffort les /embraces
dormidoraces, de necligenga he gran ofensa, per V omicidi o.
dormir 1. v. intr. Estar una persona o animal en l'estat de repós caracteritzat per la
suspensió de la sensibilitat i d'altres funcions vitáis. SP 5218 Una dorm massa, V
altra, llet grassa, blava, cerosa, he /' altrm a. dormir fort col. Dormir
profundament, arribar a un estat de repós molt profund. SP 6126 ats no ser peccats
mefeya creure; ni donar beure per dormir fort. b. dormir segur col. Mantenir una
persona o animal l'estat de repós caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i
d'altres funcions vitáis perqué no es teñen preocupacions o pors. SP 7175 May com
dormía segur de nit, Taülfus dit llur rey mata. 2. v. tr. Estar una persona o animal
en l'estat de repós caracteritzat per la suspensió de 1 a sensibilitat i d'altres funcions
vitáis durant un espai de temps. a. dormir la sesta col. Fer la dormida típica de
després de diñar. SP 4334 Tots nuus dormíem ensemps les sestes; dijous e festes,
volatería. 3. v. intr. Passar la nit ajagut per reposar. SP 4093 Lo Hit volia, lia hon
dormía, fflux, molí e bla, egual e pía; ab flos e rama. 4. v. intr. Jaure carnalment,
mantenir relacions sexuals amb algú. SP 3100 qu* era casada, d' altri sposada
primer de mi, he que dormí ans ab aquell. 5. v. pron. dormir-se Adormir-se, posar-
se a dormir. SP 1904 Ella ms dormí.
dormitar v. intr. Dormir lleugerament, estar incompletament adormit. SP 6459
Aconortat he confortat, ffantasiant o dormitant, yo stant axí sobre •/ coxí, aguí
terror per la orro.
dos m. Esquena de persona o animal, a. portar una cosa al dos col. Carregar una cosa
a l'esquena. SP 13914 peria V errant ovella, les errós d' ella portant al dos, ffill
prodigues jfon acollit; V' enfellonit ffora romas.
dos dues adj. Un mes un. La forma dos s'usa per a mascuií i femení. SP 7835 En bossa vella sens
tancadós, ab boques dos met son cabal; en lo foch, sal; ffoch en bombarda. SP
8829 Les dos mor ir en en V endemá. SP 8822 Vengué y ab dues parentes sues.
dos-cents adj. Dues voltes cent. SP 13901 ' onfon llevat lo pom vedat pels ignocens,
cinch mil docens any xixanté los remete.
dot m. Quantitat, en forma de diners o béns, que la familia d'una xica dona quan es
casa i que ella aporta al matrimoni. SP 3055 t en cort protest, dins temps degut,
com may rebut lo dot agués.
dotar v. tr. 1. Concedir un dot a una xica que es casa, a una que es fa monja, etc. de+CR
(indica alió que es dona com a dot). SP 13596 Pus trihunfant he major cosa dona* sa sposa he
lá 'n dota. SP 13596 Pus trihunfant he major cosa dona* sa sposa he lá 'n dota. 2.
Concedir Déu o la naturalesa qualitats a una persona. de+CR (indica alio que es proveíx). SP
11025 Volch les dotar de castedat he d' onestat.
dotat -ada adj. Afavorit amb dot, que ha rebut en concessió. SP 11689 Obté repós, V
arma *b lo eos glorificat, de guoig dotat perpetual.
dotze adj. Onze mes un. SP 13669 és tants barons los figurí yo quant obrí los
leonets, dotze chiquéis, d' orfi, molt bells, per capitells al.
drac m. Animal fantástic, fabulós, al qual s'atribueix figura d'una serp molt gran amb
peus i ales. SP 8404 defensar del rey la filia, dintre laylla hon era •/ drach.
160
dracma / Moneda d'argent que entre els grecs antics tenia el pes d'una dracma,
antiga mesura de pes grega. SP 13906 Hora matexa ffon la madexa drachma
dehena, hora novena, llavós trotada.
drap m. 1. Tela, roba o teixit de qualsevol mena. SP 14581 Vol, pot e sap, tiny lo seu
drap vermell, vert, blau, groch, com liplau. 2. Tros de roba destinat a vestit, ornat,
etc. SP 6935 Per mortallar han a comprar capell de cap, camisa, drap, de la
botigua a. drap de boca col. Tovalló. SP 2479 udella, tenia ella, taca 'partada, sal
no tocada, son drap de boca. b. drap de coll col. Tela que s'embolica peí coll. SP
2155 yo só qui compre alfarda, trega, ¡listada pega, bell drap de coll, corda,
trescoll, bonys e polseres, spill, orelle. 3. Tros de roba relativament petit destinat a
usos secundaris. SP 2390 ab tal olor he tal color com Déu se sap, llangava •/ drap
per los racons, davall caxons, entre la palla.
draper m. Fabricant o venedor de draps. SP 2978 Ab mi contava /' especier; sastre,
draper he costurera, tapins, velera, lo brunater he confiter.
drecar 1. v. tr. Dirigir, fer moure envers un punt, objecte o fi determinat. SP 2975 Si
res degués, a mi u dregava. 2. v. tr. Posar dret, en posició vertical, a. drecar una
escala col. Posar una escala dreta perqué algú puga pujar-hi. SP 11867 Drega la
scala per qui li plau. 3. v. pron. drecar-se Alcar-se, posar-se dret, en posició
vertical, qui está assegut o gitat. SP 12294 Drega 't, partix. 4. v. tr. Posar dret, en
línia recta, alió que estava tort. SP 10323 vol, tal és, ni menys ni mes, pus no *s
torgria ni *s dregaria, ans se trencara, si lá forjara d' algún fortfbcil. 5. v. tr. Posat
en orde, disposar com períoca. SP 14647 La mal dregada román en sech.
dret1 m. 1. Justicia, cosa justa, conforme a la recta rao. SP 6874 Dot, exovar, lopert,
per dret la qui comet ffer adulteri a vituperi del marit seu a. contra dret loe. adv.
Contra la rao o la justicia. SP 10446 s, detenidores de s* amistat, ab malvestat, he
contra dret pus ver, de fet, han prescribit contra •/ marit rebeblió. 2. Gravamen
imposat per l'autoritat sobre les mercaderies, els productes, el tráfec i circulació, la
residencia, etc. SP 10500 Son assensides he be stablides ab drets, lloysmes.
dret2 -a 1. adj. Recte, que no té desviació en tot el seu curs. SP 10307 He li plagué
costella fas, no dret fort os, mas flach, curvat, redó, voltat per sa natura a. dret
com palmera col. Molt dret, molt recte. SP 11128 Hí en equitat, drets com
palmera. 2. adv. En direcció recta, sense desviació. SP 14474 a, tot quánt liplácia
ffent, obehint, Satán jaquint, dret a ell ve, promet la fe, ffent homenatge de
vasallatge a. en dret de loe. adv. En direcció recta d'una cosa. SP 4091 ustina duya,
e mostres de patenostres, he Agnusdor en dret del cor. 3. adj. Recte, conforme a
rao o a la llei moral. SP 9230 Sois viu restas! Ffíu dret juhí, puys coneguí quál
mare fóra. 4. adv. De manera correcta, conforme a la rao o a la llei moral. SP
14336 tres claus, quart per la llanga ab sa balanga just dret pesades, ben
dispensades les cantitats, ab qué mls. 5. adj. En posició vertical. SP 14362 lo signe
ab ven molt fort, prop de sa mort, ab lo cap dret haver gran set de tots crida. 6.
adj. Situat a la banda on les persones teñen generalment la má mes hábil, en la
banda del eos en qué no hi ha el cor. SP 14170 it eos despenjat fas de la creu alt,
encara calí, del dret costat honfon nafrat gran sanch n' ixqué, aygua tanbé. 7. m.
dret Part situada a la cara d'un objecte que está millor teixida o treballada, per
oposició a revés o envers. SP 5356 ista, qui hé ben vista experiencia de llur
prudencia, dret e envés per a quánt és.
dreta m. Banda o costat corresponent a la part del eos on no tenim el cor. a. a la
dreta loe. adv. Situat en la part de la dreta, en la banda o costat corresponent a la
161
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumeRni,
part del eos on no tenim el cor. SP 11706 Esta, priora, mare, senyora, stant a la
dreta, reynafeta celestial, ceptre real té, e corona al cap.
dretura / Rectitud, conformitat amb la regla, amb la veritat, amb la bondat moral. SP
14675 Ab orde, pauses, conté, mesura, pes e dretura, V aygua 'bandona, ffrancha
lá dona V alt cequier a.
droguería f Quantitat de drogues, substancies usades com a ingredients en química,
farmacia, tintorería i altres preparacions. SP 13514 umptuosa he cabalosa, richa,
fornida de infinida gran droguería, de pedrería pus preciosa, mes virtuosa en
medecina.
dromedari m. Camell amb un sol gep {Camelus dromedarius). SP 13184 ich e vell,
muía, camell ab daurat fre, no palafré ni dromedari, ell cavalcar i no se 'n cura;
sois cavaleá ase som.
druda / Concubina. SP 8632 a vellart, ló deceberen; d' ell conceberen ses filies
drudes.
duai m. Tela procedent de Douai, ciutat francesa de l'antic comtat de Flandes. SP
2068 ins, velluts, cetins, conduyts, marts, vays, vervins, duays, percots, guonelles,
angles, bruxelles e bell domas.
dubietat / Dubte, estat d'indecisió de l'esperit entre acceptar o no una cosa com
vertadera o entre resoldre una cosa o una altra de diferent. SP 11748 estificat ffos e
preycat, per mare sua; car no desnua dubietat, lo parentat testificant.
dubtar 1. v. intr. No teñir creenca certa d'una cosa, teñir una cosa per insegura. en+CR
(indica alió que no es té per segur). SP 14904 Aconsolar te vull hun tant: si est duptant en
alguns passos, e *t paren cassos mal dits o nuiles. 2. v. tr. No teñir creenca certa
d'una cosa, teñir una cosa per insegura. SP 15121 fort argument a ells seria, llarch
respondria si no duptás temps hi bastas: curt hi vull dir. 3. v. intr. Estar indecís de
fer o no fer una cosa. SP 12082 Vés hi tanbé, no duptes pus, perqué Jhesús prest
te repare. 4. v. tr. Temer, teñir por. Seguit d'un no expietiu, sense valor de negaoió. SP 14136 Pels
seus lo cosffurtat nofos, los raus duptaren.
dubtós -osa adj. Que ofereix dubte, que deixa en el dubte o la indecisió. SP 15172,
car matrimoni no *s testimoni no sospitós, ans prou duptós: indúcelo, presumpció
és de bondat; seguretat no.
duc m. 1. Caporal, conductor de multituds. SP 15807 Bé fon yrat ab gran rahó V
antich baró duch Moysés, ab Fineés he vencedós, per ser tudas de les. 2. Noble que
ocupa el rang mes elevat dins la jerarquia de títols nobiliaris. SP 9475 reyna
chiprana, qui fon germana del vell qui *s diha duch de Guandia. 3. Ocell de la
familia deis estrígids (Bubo bubo), amb ulls d'iris taronja i de mirada esp.
penetrant, amb plomalls a les orelles, que arriba a 70 centímetres de llargada i és
considerat el rapinyaire nocturn mes gran d'Europa. SP 15413 he ab mafoscha,
fflacha prensiva com la visiva del duch, e rrat qui *s diu penat, he del muqol, al
raig del sol.
ducat m. Moneda d'or i d'argent de diferents valors. SP 7432 *lsfan vestir lo vell per
nou, he de hun sou nefan ducat lo mal cuynat qui ve aprés tal mateix és.
dues adj. f Dos dues.
dula / Ramat de bestiar (equí, mular, boví, porquí), compost de caps pertanyents a
diferents propietaris, que va a pasturar a la muntanya o devesa comunal, sota la
vigilancia d'un home llogat. SP 6727 Lo muí e muía trets de la dula, ab mos e
trava los asuava.
162
dur1 1. v. tr. Anar amb un vestit o altra peca d'indumentária posada. SP 16040 Sa
stola duch, del rey enpresa, ais pits be stesa, blanca 'bjerreta a. dur dol col. Anar
vestit de negre en senyal d'aflicció per mort d'algú. SP 4441 May se dolía, ne duya
dol, si qualsevol deis meus moría. 2. v. tr. Anar amb una part del eos de tal o tal
manera, la documentado en DCVB. SP 4765 Los muguorons duy alquenats, morats, tenats,
mostrant senyal. 3. v. tr. Conduir o guiar fins a un lloc o terme. SP 4432 Les qué y
dux seues molt favoria, he avorria tots mos parens he. 4. v. tr. Anar carregat amb
una cosa fent-la arribar o anar a un lloc o persona. SP 1618 He viva treta, duta *n
carreta ffora •/ raval, al cap d' un pal no guayre bai a. dur una persona en el món
col. Parir. SP 15160 s qui d' om fon os, carn de carn llur , perqué fan dur per
genitura obrant natura en lo món hom, algún queucom só. 5. v. intr. Anar dirigit un
C a m í Cap a c e r t ÍIOC. a+CR (indica el lloc on dirigeix). || la documentado en DCVB. SP 12658
Humiliat, serva man dreta: vés via streta, qui du a vida de bé complida.
dur2 -a adj. 1. Molt resistent, que no és bla o tou. SP 8458 pren per posta tal serrat
arbre; Hit mes que marbre dur, fret, banyat, acompanyat d' escorpions, serps,
escurqons a. Hit dur col. SP 8457 t qui s' i acosta he pren per posta tal serrat
arbre; Hit mes que marbre dur, fret, banyat, acompanyat d' escorpión, b. mes dur
que marbre col. Molt dur. SP 8458 pren per posta tal serrat arbre; Hit mes que
marbre dur, fret, banyat, acompanyat d' escorpions, serps, escurqons. c. ous durs
col. Ous bullits en aigua amb la closca i que s'han solidificat. SP 2660 ollets petits,
juleps, solsits, ous ab gingebre los dus ab pebre grech e clarea, sense perea; la
malvesia,. 2. Difícil d'influir, poc sensible a les impressions. a. cor dur col. Cor
insensible a la clemencia, a l'amor. SP 3086 Com farahó, cor endurit, dur,
empedrit, he pus malvada, aconsellada no sé per qui mol. b. de dur cervell col.
Que entén difícilment les coses. SP 14374 Lofre mordent, de dur cervell ga odre
vell, enbotanat, desenpeguat juheu alt. 3. Cruel, penós de suportar, a. dura mort
col. Mort cruel, difícil de suportar. SP 1634 Lajove tendrá, de pena fort he dura
mort, ab paciencia prés la sentencia he la rebé.
durant prep. Indica la duració, la coincidencia continuada de temps. SP 6841 Durant
ta vida, los llurs tudas he curados, los pobils tendres.
durar v. intr. Continuar existint o obrant. SP 9633 No durapoch ser mestruoses, molt
enugoses lo quart del mes a. les primeres amors son veres i tosiemps duren prov.
Indica la creenca popular que el primer amor per una persona és l'únic auténtic i
que dura per a tota la vida. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 370 n diablesses,
dimoniesses; car les primeres amors son veres he tostemps duren.
duxessa / Caporala, dona que comanda un exércit. No enregistrat en DCVB ni DAG ni DECat. SP
1814 Lo rey franges me féu largessa: una duxessa, ffolla guerrera, ma presonera
de granfinanqa,.
163
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espül» de JaumeRnia
E
e conj. I o e o et.
eclesiástic -a adj. Pertanyent o relatiu a l'Església. SP 9858 ostalat: vent asolat he ja
*s perdía de día *n día /' eclesiástich estat monástich, tot sacerdoci posat en oci, se
d.
eclipsar v. intr. Deixar de ser visible o de brillar un astre, a causa de la interposició
d'un altre. SP 14001 siiptil, dit Dionís, lo món sentís ffort tremolar, vés eclipsar lo
sol e lluna contra comuna astrologia, enjorn de d.
edat / Temps transcorregut des del comencament de la vida d'un home o d'un animal.
SP 14919 t* exorbar los hulls e seny, rahó »t costreny he ta edat; consells t' é dat
de prou prudencia experiencia tots a. d'edatpoca loe. adj. Jove. SP 10989 Essent
chiqueta d' edat poqueta he delicada, ffon dedicada servir al temple, b. edat
complida col. Majoria d'edat. SP 6840 es o filis? Orfens pobils te naxerien, he may
haurien hedat complida.
edicte m. Orde escrita promulgada per una autoritat. SP 9875 apostólich senat
católich, ab gran conflicte, ell féu edicte he decret llarch, llevant V enbarch, tot
rasament, del a. fer edicte col. Promulgar, una autoritat, una orde escrita. SP
11295 Aprés anaren no per delicie, mas per edicte que féu Sesar, covench anar a
Betlem dret
edifícant adj. Que edifica o construeix. SP 13787 qué *s referma tot lo senat
apostolat, pels artesans hedificans ans reprovada, puys paredada, ffeta mngular;
pedra.
edificar v. tr. Construir, fer una cosa posant unes damunt les altres les peces que han
de formar-la. SP 10758 gnorans he rústechs sans se restañen; derrocarien V
edificat.
edifíci m. 1. Construcció d'una certa grandária, especialment monumental o destinada
a ser habitada. SP 7069 No *s pot asmar, menys estimar, los artificis, ni *ls edificis
deis meus palaus, ab quantes claus eren tancades he b. 2. Constructe, construcció
d'una certa grandária, especialment monumental, en sentit immaterial. SP 10760
Magníficat ha /' edifici llur exercici tant envegas com curios, he qüestió.
efecte m. Alió que resulta de l'acció d'una causa. SP 7595 prest procés Déu ho
remes, per bons respectes mudant efectes no mudant sm ell ni •/ llur consell, car és
inmoble.
efeminat adj. Afícionat excessivament a les dones i que per amor d'elles obra
malament. SP 7665 opté, honrat en cort: cornut e bort, bastart, malnat, afeminat;
guayol, fembrer he baguasser, concubinari he fornica.
eficacia / Virtut de produir l'efecte proposat. SP 14627 Qui ell vol, beu s* aygua o
gracia ab eficacia, tant com ne cap en lo seu cap.
164
egipcia -ana adj. Egipci, nadiu o propi d'Egipte. SP 5834 Vos Josefsou V egipcia,
Valencia ffósseu cuydava!» Altra *s clamava ab ell so.
egua / Femella del cavall. SP 9162 Hun altr* egua, dins una llegua si fanchs
trobava, en cent pixava.
egual adj. 1. Que no difereix gens d'una altre o d'una altra cosa. SP 14608 ts, he los
lloguats a la vesprada dona llls soldada, egual diner a. per egual loe. adv. De la
mateixa manera, en la mateixa forma o proporció. SP 14530 , car molts no mn
preñen, he los qué *n teñen, no per egual. 2. Llis, uniforme, que no té diversitat en
les seues parts. a. Hit egual col. SP 4092 Lo Hit volia, lia hon dormía, fflux, molí e
bla, egual e pía.
egualar v. tr. Aplanar un camp, llevar-ne les protuberáncies. SP 14685 abjou e relia,
ab sa trugella, exada, pala, son camp eguala, ffa y cavallons ab alerons; obre
boqueres, clou talpo.
eh int. Onomatopeia que expressa el so d'un plor. SP 8977 A la naxenga, si ja no y
moren, a! o el ploren peí peccat d' Eva.
eixaguar v. tr. Donar eixida total a una mercadería, despatxar-la. SP 1837 roba molt
bella, lli, llana, seda, molta moneda, tot exagüí he cambihí, segurament.
eixamplar v. tr. Fer mes ampie. SP 14665 mateix, no d' on parteix la font tan
ampia, qual Déu exampla per rius, bracals, conduyts, cañáis e cequioles, rolls.
eixarmador -a adj. Que eixarma, que cura malalties amb eixarms o practiques
supersticioses que consisteixen en una mésela d'oracions i certs medicaments
empírics. SP 12122 Abrenuncies Bel e Satán, he a quánt fan exarmadores,
encortadores, les piromántiques he nigromántiques.
eixávega / Art de pescar, que consisteix en un bolig molt gran, amb cóp i moltes
cordes, que es cala amb barques enmig de la mar i després el salpen des de térra.
SP 5910 sos dits volenter hohen; tais prest se clohen en llur exávegua.
eixerc m. Trosset de vegetal amb qué es fa un empelt. SP 4507 He /' empeltar no ha
opsforga: /' escut d' escorga, exerg agula.
eixir 1. v. intr. Anar de dins a fora d'un recinte, habitació, clos o lloc en general. de+CR
(indica el íioc que s'abandona). SP 2572 Si tart venia, pus tart rí exia: ab anellada n' era
llangada. SP 3228 i carregua ab tot son seny, pus fort lá streny, diu: «hixea tost
per lloch dispost, nofent gens mal!» A la final a. eixir aigua d'un lloc col. Manar
aigua, brollar aigua. SP 14210 com Moysés, fferint sa rocha, aygua no pocha
manal n' ixqué, del qual begué tot Israel, b. eixir de sest mod. Resultar d'una
manera diferent de com és la norma, estar fora de la normalitat. No enregistrat en DCVB ni
DAG. SÍ en Coromines, en Roig. SP 8875 Per falliment de llur sement tant indigest, hixen de
sest; ffan ne sens brag, hun gran cabag; d' ells cap. c. eixir sang d'un lloc col.
Sagnar. SP 9684 han llur magna, V orne qué *s sagna, pus sanch no n' ix o se
smortix. 2. v. pron. eixir-se Anar de dins a fora d'un recinte, habitació, clos o lloc
en general. de+CR (indica el íioc que s'abandona). SP 3270 thom content, lo novio mes!
Dimecres apres, com me n' exia, ffel companyia he fent per mi de cert trobí. 3. v.
intr. Anar-se'n fora del lloc on estava, per fer alguna cosa o rebre o atendré algú.
SP 7886 Per lo seu crit tost prest ixqueren he ló reberen a. eixir a missa col. Anar
a missa. SP 9039 Hixen a missa ab ful o filia, com la conilla, ab ventre gros. 4. v.
intr. Aparéixer, sorgir. SP 12798 De Israel vergua exint, ffort percodint duchs de
Mohab. 5. v. intr. Deixar d'ocupar un carree, d'exercir un ofici. de+CR (indica el carree o
Toflci que es deixa). SP 4191 Volguí 'n exir! Son beguinatge he beatatge en mal finaren
he s' espletar. 6. v. intr. Procedir, venir una cosa d'una altra, com de la seua causa.
165
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Esyül» de Jaume
SP 5163 Fflixí tal honta, puys conexia bé com exia lo seu guosar he tant rallar he
parlería, de grosería de. 7. v. intr. Esdevenir una cosa determinada després d'un
temps mes o menys llarg de preparació, de creixenca, d'instrucció, etc. +cpred5'P 976
Ab ell vixquí, ffins que rí ixquí ja home fet. 9. v. intr. Expulsar els residus sólids
resultants de la digestió, defecar. SP 9136 os bolqués sullen, d' aygua los mullen,
ffingintprou hixen he que bépixen.
eixorar v. intr. Perdre el seny, tornar-se boig. SP 2584 Hí quant mal día! Res no *m
valia, ans pijorava, mes exorava.
eixorbar v. tr. 1. Privar de la vista, deixar cec. a. eixorbar los ulls a algú col. Fer que
no siga capac de distingir les coses, de saber qué és bo i qué és roín. SP 14917
uptat la voluptat tefa torbar, ffa t* exorbar los hulls e seny, rahó »t costreny he ta
edat; consells t' é dat. 2. Privar de la capacitat del judici. a. eixorbar los senys a
algú col. Fer que no siga capac de distingir les coses, de saber qué és bo i qué és
roín. SP 14917 uptat la voluptat tefa torbar, ffa t* exorbar los hulls e seny, rahó
•t costreny he ta edat; consells t' é dat.
eixorc -a adj. Estéril, infecund. SP 13308 ua, la Sinaguogua, celler tot buyt, vinya
sensfruyt, exorqua, erma, térra pus ferma, nova, mes plana, blana, solana.
eixugar v. tr. Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa o hi está
contingut. SP 5494, ans se 'n desixen polidament; sabidament la llet s' exuguen.
eixut -a adj. Privat de l'aigua o altre líquid que ho cobria o que hi estava contingut, o
que deuria estar-hi. SP 11153 urna o taca; vergua d' Aron; de Gedeon conca del
ros, exut vellos, era banyada; porta toncada; carro d' Elies; peix.
el art. Lo/el.
elat -ada adj. Que té elació, exaltat de supérbia. SP 6759 Mas la malvada muller
eladaffer corregible és inposible: no *s pot domar, menys ave.
elecció / Fet d'escollir alguna cosa per a un fi determinat. SP 12574 He si, felment, ta
vida 'ctiva he volitiva, elecció, a la lliqó divina gires, jorn he nit mires la curial a.
fer elecció d'algú col. Elegir, escollir algú per a un carree. SP 9909 Huna malvada,
hom se fingía, per sa mongia heficció, elecció jfonfeta d' ell, papa novell.
elegant adj. Exquisit, conforme amb el bon gust. SP 8051 Alt endexant ffan eleguant
parlar plahent.
elegantíssim -a adj. Superlátiu d'elegant, exquisit en grau máxim. SP 11900 u
creador, Senyor major, té impetrada, ver* advocada, eleguantíssima,
sapientíssima, deis miserables.
elegir v. tr. 1. Escollir algú o alguna cosa per a un fi determinat. SP 9284 Per go •//
mata! La foriosa, llibidinosa, molts n' elegí, he se 'n serví, ffins rebuaven. 2.
Escollir i designar algú per a un carree, ofici, dignitat, etc. (amb el complement
directe indicador del carree o dignitat; o amb dos acusatius -dos nominatius si és
frase passiva-, un que designa la persona i l'altre que indica el carree o dignitat que
se li confereix). SP 5546 Quant les convoquen, per elegir al monestir nova pastora,
no 'lis plau priora dona sabe. SP 14767 té copia, regenerat e ordenat, recreat,
fet, per Déu eletffill adoptiu, caritatiu qui sperará heferm creura a.
element m. elements Les forces naturals que agiten la térra o la mar. usat en plural. SP
11468 a, ab abundancia de testimonis: ángels, dimonis, cel, elemens, hómens,
jhumens, testificaren.
elent adj. Modificado del participi elet forcada per la rima. SP 13378 Sarments
elents, hí mes déu venís, portants dolqor a la lliquor.
166
elevar v. tr. Transportat a molt alta contemplació, superior ais sentits, fora de si, com
en éxtasi. SP 14841 brant bé; no moría fe mas ab fe viva, caritativa, tot elevat
Gesseu pujat en arbre, eren per veure Déu: Jhesús lo.
elevat -ada 1. v. tr. Transportat a molt alta contemplació, superior ais sentits, fora de
si, com en éxtasi. SP 14841 brant bé; no mortafe mas ab fe viva, caritativa, tot
elevat Gesseu pujat en arbre, creuper veure Déu: Jhesús lo. 2. adj. Exaltat, torbat.
SP 15297 SA VIDA Puys que sa veu yo no sentí, de fet sortí tot elevat, alienat,
esbalayt peí qué hoyt llavós havia, com qui s.
ell -a pron. Pronom personal de tercera persona. S'usa com a subjecte o precedit de
preposició i substitueix persones, animáis o coses. SP 8692 Anant darrere lo
decebes, he concebés qualque ful d' ell. SP 8700 Ella callava, ell era llosch. SP
164 absent del món vivint, aquéll jaquint aconortat, d' ell apartat dant hi delpeu.
eloqüéncia / Art de parlar amb facilitat i eficacia per a agradar, commoure o
persuadir els qui escolten. SP 11884 La Tachuytis, n' Abiguahil ab llur bell stil ni
eloqüéncia, benivoléncia mils no captaren; ne.
emanar v. intr. Procedir, provenir d'algú o d'alguna cosa. SP 14519 De Déu demana:
«puys d' Ell emana tant virtual, huniversal he fructuosa, tan graciosa ffon.
embabuixar v. tr. Embabucar, enganyar amb bones paraules. SP 2031 Ffalsa
parlera, vella velera, m' enbabuxa hí *m tabuxa: de tot mentía.
embalsemar v. tr. Preparar un eos amb substancies balsámiques o antiséptiques per
preservar-lo de la corrupció. SP 14129 Devotament, lo eos lliguat, *enbalsemat, ló
soterrá, he cimenta la porta, closa ab molt gr.
embarás m. Destorb, cosa que embarassa o impedeix d'obrar Uiurement. SP 4907
Per la llur ronya he enbarag, pelfort agraq qü* elles menjaren, a mi restaren les.
embarassar-se v. pron. Embolicar-se o agafar-se una cosa amb una altra impedint
que la primera es moga Uiurement. SP 5875 Com IV abracas, embaracá 's lo seu
speró ab lo saesó de la guonella.
embardissar 1. v. tr. Cobrir de bardissa, posar una paret formada de branques i
arbusts entrelligats i refermats amb travessers per tancar un tros de térra. SP 13409
Ben vallegat, enbardigat, com fon mester, obra y celler, torre, aljup. 2. v. pron.
embardissar-se Ficar dins un conjunt de plantes espinoses, embolicar-se, ficar-se
en bucs. SP 8379 Si n' emprén Higa, se enbardiga, per llur malicia, contra justicia
he veritat.
embarg m. Impediment, prohibido, la documentado en DCVB. SP 9877 onflicte, ell féu
edicte he decret llarch, llevant V enbarch, tot rasament, del casament ais capellans.
embargar v. tr. Destorbar, impedir, posar obstacles o dificultáis. SP 9900 Res no *lls
embargua.
embellit -ida adj. Que ha estat fet bell, que se li ha donat bellesa. SP 4786 Lafals*
artera mes se en lo Hit, molt embellit, de huytpalms alt.
emblanquir v. tr. Fer tornar blanc. SP 8434 Laforgay dexa, cap s' enblanquix, prest
s' envelix com lo pardal, he lo fruytal ffen.
embolcar v. tr. Posar els bolquers a un xiquet. SP 11364 Ab gran pericia ló
enbolchá, e IV adora llatriament.
embolicar 1. v. tr. Cobrir una cosa envoltant-la amb una altra. SP 9671, si d! ell fum
porta, d' abelles moría cau la mitat, enbolicat ab tal bafor. 2. v. pron. embolicar-
se Ficar una cosa entre altres de les quals és difícil destriar-la o separar-la. SP
16228 Lo qué yo *t dich és may pratiques ni V enboliques gens ab les dones, sois te
consones ab V alta More.
167
embotanat -ada adj. Apedacat amb botanes, cuiros de moltó assaonats. No enregistrat en
DCVB, pero sí en DCVB. SP 14376 Lo fre mordent, de dur cervell ga odre vell,
enbotanat, desenpeguat juheu altiu resta catiuper culpa llu.
embotir v. tr. Fer menjar molt. SP 8094 , solsits d' olletes, celiandrats he molts
picats, V enbotiran hefassiran com al porcell.
embregar v. intr./pron. Posar-se en bregues, barallar-se. SP 210 Éntr* ells s'
entreguen. SP 5029 Puys d' enbreguar, reboteguar, se divertía.
embriac -aga adj. Pertorbat per l'excés de vi o d'altra beguda alcohólica. SP 11109
ntent, may enguanat en lo cuynat ffon, com Ysach; may enbriach ffon com Nohé; ni
comete, de vi torbat he crapulat.
embriagar-se v. pron. Posar en estat d'embriaguesa, pertorbar per excés de vi o
d'altra beguda alcohólica. SP 12143 Bé t' embriagues ffort de vinagre! Pie de
puagre tens lo cervell!.
emburullar v. tr. Embolicar, ficar una cosa entre altres de les quals és difícil destriar-
la o separar-la. SP 4955 De totes sectes era sullat, emburullat.
embut m. Instrument que té la forma d'un con buit invertit amb un tub en el vértex,
que aplicat al coll o forat d'un recipient serveix per a abocar-hi o fer-hi passar
líquids. SP 7974 Met vi novell en odre vell, ab rot anbut.
emergent adj. Resultant, procedent. SP 10074 A cas novell nou emergent he
contingent, no nessessari ni voluntan ne imposibl.
emfíteuta m. if. Persona a qui se cedeix un immoble en emfiteusi, en cessió perpetua
o per llarg temps que es compensa amb el pagament d'un canon anual al qui fa la
cessió i en conserva el domini directe. SP 10482 D' ell, sensaler, emphiteotes les
féu a totes, jus safadigua, he les obligua a.
emmalaltir v. intr. Posar-se malalt. SP 6100 Conéxer s* ia bé tal falsía! D' enmalaltir
o del guarir quánt son mester, la qui u sab fer mol.
emmetzinar v. tr. Enverinar, matar o danyar algú fent-li prendre veri. SP 1355
remey son senyor rey, propi marit! mig mort al Hit, emmetzinat he fetillat, seguons
se deya.
empagesit -ida adj. Que s'ha tornat rústic, grosser, mancat de cultura, de poliment
mental o espiritual. SP 6474 Hoy qui *m diu: «O hom cansat! Vell amansat,
enpagesit! Vell envellit en tos mals dies, yo crechja sies de.
empaliar v. tr. Guarnir, adornar amb domassos, tapissos i altres teles d'ornament. SP
8309 volen lo Hit encortinat he benparat; cambr* oreada, empaliada: tot lo millor!
Si de dolor algún poch penen, tantos.
empara / Acte d'emparar-se d'una cosa, d'embargar-la. SP 10535 Elles encara, n-
obstant V ampara, afranquiment he quitament, per fer plaer ab elpeyter.
emparador -a adj. Protector que ajuda contra algún perill. SP 9431 more mesquina
d' emperador, del Creador reneguadora, emparadora deis arrians, deis crestians
pus de vint mília.
emparar v. tr. Protegir, ajudar contra el perill. SP 12720 il, no pas servil, lá
honrarás; esperarás qu* ella t' empare com vera Mare.
emparedar v. tr. Tancar un persona entre parets, generalment a la vora d'una
església, per fer-hi vida retreta sense comunicado amb el món. SP 7367 edida, dins
la caseta de parets feta, hifon tancada, emparedada, sola reclusa ja hui no s' husa
l' emparedar ni s.
emparellar v. tr. Unir amb una altra persona, normalment per llacos d'afecte o amor.
SP 2785 onico, caguapoquico, sart, mirmidó, pus ver capó, só 'mparellada.
168
empastar v. tr. Embrutar, malvar moralment. No enregistrada en DCVB. SP 9506 al criar deis
filis fadrins, que *lls fon rohins, ben empastáis he viciáis, cobrint, scusant,
desenculpant ses oradu.
empastre m. 1. Medicament extern, sólid, glutinós, que reblaneix fácilment i
s'adhereix a la part del eos damunt la qual s'aplica. SP 8924 s porguen: sagnies
facen que n' arrabacen; ffan s' i empastres he mil desastres; ballesta *n collenper
qué s' afol. 2. Cosa mal feta, que revela ignorancia o manca d'habilitat. SP 2088
Sofir V empastre, no li dich res.
empatxar 1. v. tr. Impedir, posar obstacles. a. empatxar els afers d'algú col.
Dificultar els actes d'algú. SP 1433 Ffon empachant tots mos afés. 2. v. pron.
empatxar-se Preocupar-se per una cosa, tenir-ne massa cura. de+CR (indica la causa de la
preocupació). SP 673 QUARTA PART DEL PERFACIHauré ordir, puix me n' enpaig,
aquest meu scaig de parlament, curt, flach, fallent
empatxat -ada adj. Obstaculitzat. SP 2719 Ab los capgals deuen dormir, he no teñir
tant empachades ni agreujades tais com yo só!» Semblant caneó deya.
empedrit -ida adj. Insensible, dur com una pedra. SP 3086 Com farahó, cor endurit,
dur, empedrit, he pus malvada, aconsellada no sé per quí molt ló a. cor empedrit
col. Insensible a l'amor o la pietat. SP 3086 Com farahó, cor endurit, dur, empedrit,
he pus malvada, aconsellada no sé per quí molt ló.
empegar v. tr. Untar de pega o d'una altra materia apegalosa. SP 7633 Ab gran
menyspreu tot ho roceguen, defanch empeguen; ffan ne grañera per la carrera qui
lofem torcha.
empeguntar v. tr. Untar de pega o d'altra materia apegalosa. SP 2533 b cert vermell
tret d' escudelles, morros e celles s' enpeguntava.
empeltar v. tr. Inserir en una branca o soca d'un arbre una part d'un altre arbre proveit
d'una o mes gemes, de manera que s'establisca entre ambdós una unió permanent
amb objecte de produir una varietat o mésela de fruits. SP 4481 Com qui vell cep
enpeltar vol, tart n% a mallol.
empendre v. tr. 1. Decidir, resoldre de fer una cosa. SP 9167 Puys llet no teñen, ¿per
qué u empreñen, ffer semblant tala? Si han llet mala, ¿com no se 'n. 2. Iniciar una
cosa després de decidir-la. SP 8378 Si n' emprén Higa, se enbardiga, per llur
malicia, contra justicia.
empenta / Esforc aplicat a un eos per a fer-lo moure. SP 6605 y tornarás? ¿Ja dius
pendras mullerparenta? Pus tosí empenta de mort n' auras.
empényer v. tr. Aplicar forca cap avant per moure un eos. SP 3986 Ab un* águila
totes punchava he barallava: «per qué 'npenyeu? Que m' estrenyeu! Com no
callau? Molt me torbaul a. empényer el temps avant col. Passar els dies. SP 4757
axí -npenyia lo temps avant, a part davant les mans pleguades tenint algades, gros
i.
empenyorar v. tr. Donar com a penyora, carregar una cosa amb deutes. SP 2947 No
hac perea d' enpenyorar he trafeguar.
emperador m. Príncep que governa un imperi. SP 9428 No fon mal fet com na
Justina, mare mesquina d' emperador, del Creador reneguadora, emparadora deis
arrians.
emperlat -ada adj. Adornat de perles. SP 3195 orada ans de casar, lojorn d' arrar,
aparellada, ben empeñada, sabe fingir, mostrant teñir al eos diable espaventa.
emplacar v. tr. Citar a judici. SP 3338 eha dins hun* aldea: en hun correr, marit,
muller viu emplazar, ffort acusar qw adulterava.
169
emprar v. tr. 1. Sol-licitar, demanar a algú que faca una cosa. a+CR (indica la cosa que se
sol-licita). SP 3825 De hunfillol, secret honrat, hifuy amprat a ser compare. 2. Usar,
fer servir. SP 8906 Anant enfoll, estropegant he molt husant amprar la clau - lo
qué be -llls plau - sovint s' avorten.
empremta/ 1. Senyal que un eos deixa per pressió damunt un altre de mes bla. SP
10667 D' aquella 'nprenta original, cort divinal ha preservat he reservat aques. 2.
Aparenca. SP 9999 Si may te tempta la llur empremta tant afaytada he repintada,
per ta defensa dins.
emprenyador -a adj. Que ajuden a les dones a concebre el fetus. SP 4527 Ella no
dexa cercar metgesses, velles urquesses, emprenyadores, les banyadores, mores
madrines, les adivines he.
emprenyar 1. v. tr. Fecundar, prenyar una dona. SP 8716 Na Sarray, ¿no requerí ffer
emprenyar sa mog* Aguar dejiis sa falda? Tant era calda! Puys. 2. v. pron.
emprenyar-se Ser fecundada, concebre un fill. de+CR (indica l'ésser que es cria en l'úter de la mare).
SP 5045 ou tanta fluxea he tal mollea! Tot ho guanyá quant s' emprenyá he parí
fill, hun gra de mili no dessenblant, ans tot.
empresa/ 1. Símbol o figura enigmática que serveix de divisa i representa alió que
un vol fer o la norma del seu obrar. SP 10658 Humilitat, virginitat és llur empresa.
2. Acció o obra que un emprén. SP 129 nt, ffet ignocent, ja oblidant, no prou
bastant a tal empresa.
emprivar v. tr. Exercir el dret d'empriu, dret que permet usar alió que és propietat
d'una altre. SP 14397 Ho l' an cregut: han -ne perdut llur bovalar, en V amprivar
prioritat; la salvetat enprats, pastura, per oradura.
émul -a m. if Qui aspira a igualar un altre en mérit SP 3807 fels; ais mals, infels he
folls incréduls, heretges, hémuls, contrariosa; he verguonyosa a dones tant.
en n a art. det. Formes: TI' davant d'una paraula comencada en vocal; en davant de paraula comencada per consonant i, de
1. Tractament
vegades per necessitats métriques, davant de paraula comencada per vocal; 71a en la forma femenina.
de cortesía, en vocatius o no, davant el nom d'una persona, sobretot en personatges
bíblics o davant reís i personatges importants. SP 15733 Molt fort erra com no
scorcha en Asuer a sa muller Vastí, reyna. SP 12731 a n' Esahú com Jacob féu.
SP 2682 L' apotecari pus anciá, en Maciá Martí. SP 8688 eria hac na María de
Monpeller, reyna, muller del rey en Pere. 2. En usos vocatius, davant substantius o
adjectius indicadors de condició física, moral o social de la persona. SP 5352 Com
bestiola dix enfrenada, han enguanada a mi, na trista, qui hé ben vista
experiencia de llur prudencia.
en prep. 1. Indica situació local, el lloc on és o on es fa una cosa. SP 14843 mas ab
fe viva, caritativa, tot elevat Gesseu pujat en arbre, creuper veure Déu: Jhesús lo
crida e s' i a. alt en loe. prep. SP 13897 He alt enfust d' on fon llevat lo pom
vedatpels ignocens, cinch. b. baix en loe. prep. SP 2409 Tal lá llancava baix en la
cova. c. en l'entrada loe. adv. SP 15794 , tota selafar, a Gesabel, reyna cruel,
dona malvada; en la entrada, ben calciguar he roseguar la lex* a cans: sois. d.
en+part del eos. SP 13748 judayea lley e musayea en lo cor teñen. SP 6585 En lo
filat, llagos e brell, en lo costell, llexades plomes. SP 5813 Es en lofetge? SP 6035
en la mamella [...] cáncer. SP 12217 set brians quals en les mans tens e alspeus.
e. en+toponim. SP 3389 En Alaguó desfiu ma trossa. 2. Dins, en un punt interior,
no superficial. SP 8293 Puys en ampolla, partid* a trogos, chafáis los ossos, fian
ne sois a. dins en loe. prep. SP 8409 He fort batut, dins en Barutffon escorxat, per
mig serrat. b. en casa mia loe. adv. Dins de l'edifici que ocupa algú amb la seua
170
familia. SP 2814 En casa mia, si no junyien, o no corrien toros per. 3. Indica

situació en un lloc figurat. SP 14975 No y cal estar molt en aqó, semblant lliqóffon
V alt parlar del consagrar: «Aqb. 4. Entre, indicant un conjunt de persones o coses
en el nombre de les quals és comptat algú o alguna cosa. SP 7652 En hómens mil
no y ha hun vil, he si n' i ha algún vilá en lo. 5. Cap a, direcció vers un lloc
(material o no). SP 785 anquit, d' elles partit ho enviudat, com hé mudat hoy en
amor, pena *n dolqor a. en bon pos vaja mod. En pau descanse. No enregistrat en DCVB,
DAG ni DECat. SP 4326 Reboteguava, deya, rallava: «Parays hoja, en bon pos vaja
mon mort maritl D' ell hé parit yo tres veguades. 6. Cap a, direcció vers un lloc
(material o no) seguit de l'adverbi indicador de la direcció del moviment. SP 13772
aram, llanto, en pal, bastó mes a través, per Moysés en alt alqada. a. de... en... loe.
prep. Expressa el punt de partida. SP 3933 o fas divina, la vil beguina, del primer
alt, de calt en calt, cuyta o crua, vestida ü nua, agüera prés. 7. Terme final d'un
moviment, d'un procés. També en correlació amb la prep. de, que expressa el punt
de partida. SP 1326 En hun troter, ab prou dinés, ell me trames ben arreat, camí. a.
de... en... loe. prep. Expressa el punt de partida. SP 5957 Van en mal' ora de port
en port hí d' ort en ort, de cambra *n cambra, ffins a V Alfombra tan profanada. 8.
Temps dins el qual o durant el qual s'esdevé l'acció. SP 7285 lo seu riu blanch,
com si fas fanch hó munt de fems, en antich temps lá 'n disipa he derriba a.
en+estacions de l'any SP 9647 Al tempb entrar no *llls és permés; en V estiu mes,
per tant com puden. b. en+mesos de l'any SP 588 elador, mudes, pinqar, hí V
enqofrar al raig del sol enjuliol, los és plaent. SP 593 Lo Hit calent volen d' estiu;
no 'llls plau caliu en lo giner. c. en+part del día SP 6365 Ja mortallada, en la
vesprada fflu lá portassen he soterrassen al monestir. SP 10944 Déu saluda en lo
migjorn lo món entorn, tot, d' orient ffins al ponent. 9. En quant de temps
s'acompleix una acció perfectiva. SP 11538 Fflll dins son eos ffet en instant;
complit infant irreprensible. 10. Manera, mode com está una cosa o com es fa una
acció. SP 13393 Puys, acotades, mes en brocades he encanyá. 11. En sentit
quantitatiu, indica el terme máxim d'una comparació, en correlació amb la
preposició de. També indica el terme máxim precedit de la preposició fins. SP 8807
hun bolich los avortá, he los contá jutge comú, de hú en hú. SP 7042 En mon
jovent mulles prenguí; yo mn repleguí ffins en set ceníes, he ben tre ceníes drudes,
amigues:. 12. Materia o assumpte de qué es tracta. SP 11127 Hí en equitai, dreis
com palmera. 13. Finalitat, objecte de l'acció. SP 15207 e bé sots lley e fe, son
estimades, hun íani preades, en gran recort com /' orne tort rey entre *ls cechs ,
per. 14. Amb valor causal. SP 2708 En la color no u conexeu? No merexeu
semblant tendror, ni tal. 15. En contextos en qué la llengua actual tendeix a fer
servir amb. SP 9831 Lo desmamar partex V amor en V amarguor d' acéver groch,
qual en lo broch de llus mamel. 16. A l'hora de, quan; introduint un infinitiu
substantivat acompanyat de l'article determinat, amb valor temporal. +ei+mf. SP 6822
s trigua, certa vexigua; de gran ardor, dolor, cuyqor en V orinar; de tremolar cap,
peus e braqos; ab cuytats. SP 8783 nts germans de Guodofré cascu naxqué ab son
collar; en lo tallar se torna signe, sino V insigne dit de Bolló. 17. Introduint
complement predicatiu (sobretot els verbs teñir, prendre, donar). SP 8789 en ciar té
qw és canónicha aquella crónicha. SP 16097 he mals presents, per los turments
en comte vajen. SP 11054 La maridada, del marit vell prengué V anell en senyal
d' arra. 18. Introduint complement d'adjectiu. SP 11010 Ella 'llsféu destres en fer
servicis he sacrificis ben acceptables, de Déu placable. 19. Introduint complement
171
Héctor Gonzálvez i Escolano __ Diccionari de l '«Espill» de JaumeRnirr
de régim de verbs preposicionals, tant si el nucli d'aquest és SN com si és un

infínitiu o una oració subordinada. SP 14905 Aconsolar te vull hun tant: si est
duptant en algunspassos, e *tparen cassos mal dits o nuiles, ofalse. SP 2338 tot s'
espíe'tova de nit e dia en cercar vía perqué *ns amássem. SP 4471 He yo sé bé en
qué u perdía. 20. Apareix en gran nombre de locucions prepositives, conjuntives i
adverbials, modismes i refranys que teñen entrada en la paraula de pes semántic: en
comú, en cru, en destre, en dret de, en fí, en foll, metre en raons, en gros, en lloc de,
en lo públic, en lo present, en mal guany, en mala veu, en malguany, en mala hora,
subst.+en mans, en mans de, en nom de, metre en obra, metre en noves, en pau, en
sec, en si, anar de pie en sola, en suma, en sumes, en térra, en torn, en tot mal
guany, en va, en veritat,.
en pron. Ne1 o en.
3
enamorat -ada adj. Inflamat d'amor. SP 5727 Altra velada, enamorada del confessor,
mostrant terror de malaltia, dix que.
enans adv. Abans, amb anterioritat en el temps. a. enans de loe. prep. SP 7866 ta la
gent, primerament a dones ciar se volch mostrar enans del dia.
enaprés adv. Després, posteriorment en el temps. SP 5208 Cert, talfiféu monfillper
ella: primer ovella, enaprés guata que sos filis mata, tant los remuda; ans era mud.
encadarnat -ada adj. Afectat de cadarn, refredat. SP 15384 Aprés cobrí, en seny
tornat, encadarnat per V escoltar he tant vetlar, tantost pensí he co.
encallar v. intr. Parar-se un vaixell perqué ha trobat un obstacle en la mar
(normalment arena o pedrés) que li impedeix avancar. SP 12647 D' esculls t'
aparta, de naufreguar he d' encallar.
encamerar v. tr. Adulterar, barrejar coses de diferent qualitat, mesclar una cosa
dolenta amb una cosa bona. SP 7447 h; lo d' Albufera, riu de Cullera, per pex de
mar; V encamarar saben béfer: del Guarrofer, Alte; Albir, cert vo.
encantar1 v. tr. Actuar sobre algú o alguna cosa amb poders ocults, príncipalment
amb paraules mágiques. SP 8560 Ffalses cantores, a tots encanten, qui no s'
espanten del llur moral! Perqué •/ coral a. encantar una serp col. Fer que una serp
quede immóbil i deixe de ser agressiva. SP 7959 La serp encanta, castigua saura,
he V estany daura
encantar v. tr. Posar a venda mitjancant subhasta. SP 6902 ncia obté sentencia de
paguament; la cort venent sens encantar, fian estimar qualque convés d' aquells
pellés, ben s.
encanyar v. tr. Posar canyes o bastons a les plantes emparradores perqué s'hi
emparren. SP 13394 Puys, acotades, mes en brocades he encanyá.
encapellar v. tr. Cobrir un colp de mar una embarcació i inundar-ne la coberta. Proposta
de correcoió a DCVB. SP 12651 Guarda •/ mudar d' encapellar.
encara adv. 1. En aqueix temps, malgrat el temps transcorregut. SP 14169 rtament,
que lo dit eos despenjat fos de la creu alt, encara calt, del dret costat hon fon
nafrat gran sanch. 2. A mes d'aixó. SP 8950 *s mou de déufins onze si u creus
quatorze he mes encara per zuna y xara dona morischa set anys s' arischa. 3.
Després de tot el que ha succeit, després de tanta cosa. SP 6692 no te 'n canses ni
m
t descontentes? ¿Mulles parentes encara cerques? ¿De menys enterques fias
inventan? Molt volun.
encarcerar v. tr. Posar en la presó. SP 5383 Diu altament: «puys som restades
encarcerades, per forqa meses, nostres empreses devem seguir.
172

encarcerat -ada adj. Que está en presó. SP 15703 Yo rem catius, encarcerats he
enviudáis sovint vesite.
encarnat -ada adj. Que té naturalesa humana, que s'ha fet ésser huma. SP 11575 Bé
liplagué ser humanat, Verb encarnat, ver hom, ver Déu, perqué *n nom seu s'.
encartalles/ Lletres matrimoniáis. Usat en plural. SP 1144 Sens testimoni, fféu matrimoni
o esposalles, sens encanalles ni capellá.
encartament m. Escriptura legal, document on consta un contráete o altre acte jurídic.
SP 2108 quería: béns confiscáis, ypotecats, en plets pendens; encartamens de
cantitats; sensals quitats, ffictes, cuberts.
encartar v. tr. Posar en l'escriptura dotal, prendre acta deis mobles i altres béns que la
dona aporta en dot al matrimoni. SP 3946 Sois encartar li V exovar me covenia.
encartat -ada adj. Persona que s'ha contractat com a marit o muller. SP 12684 Caries
camella de ta •ncartada.
encativar v. tr. Captivar, privar de llibertat. SP 1221 Puys scientment se encativa, com
a cativa se deu teñir.
encavalcar v. tr. Posar damunt un cavall o altra animal de transport. SP 1842
Cortesament prenguí comiat, ben encavalcat, ab cinch canehes, ab mes lliurehes a
lafrancesa.
encegar 1. v. tr. Fer perdre la capacitat de veure. SP 7925 Lo fort Samsó ne fon
liguat, orp, enceguat, ab lo cap ras. 2. v. pron. encegar-se Perdre momentániament
la capacitat de veure. SP 11945 Al qui s' encegua, los hulls li obre. 3. v. pron.
encegar-se Ofuscar-se, perdre la rao a conseqüéncia d'un sentiment o passió. SP
6612 Per qué t' encegues? Par massa begues, tantperts lo sest.
encegat -ada adj. 1. Cec, que no hi veu. No enregistrada en DCVB ni DAG. SP 8885 D' ells,
enceguats, nats sorts e muts, d' ells paren bruts. 2. Ofuscat, que ha perdut la rao a
conseqüéncia d'un sentiment o passió. SP 12128 Tú, enseguat, desesperat, de
quánt dit ésffas lo revés: Bel no ba.
encendre 1. v. tr. Fer cremar, comunicar el foc a una cosa perqué faca claror, o
calentor, o per destruir-la. SP 10871 Com quant encendre fféu gran Jornal aquell
rey tal de Babilonia, per que a. encendre foc col. Produir foc. SP 3618 rta
sarments, lenya molt mes; pi sechy mes; mésfoch encén, moltfort enténffer de tot
cendres. 2. v. pron. encendre's Posar-se a cremar, comencar a produir combustió.
SP 10160 Lluquet e tea és de chichfoch, he poch apoch s' encén molt gran. 3. v.
intr. Posar-se a cremar, comencar a produir combustió. SP 3345 Véreu encendre de
fet la má.
encens m. Resina aromática que en cremar-se exhala un perfum fort i agradable, i que
va ser un deis tres regáis que els Reis Mags feren a Jesús en el naixement. SP
11437 aren e V adoraren, totsfent lipresens mirra, ory ensens, com a Senyor, hom
moridor, c a Déu pertany he cascu.
encertir v. tr. Fer que algú estiga segur d'una cosa, donar a algú certesa d'una cosa. SP
4948 Del llur debatffuy encertit.
enees -esa adj. Que crema, que está en combustió. a. llum encesa col. Llum que está
en combustió i emet claror. SP 2819 o corrien toros per festa, cascuna sesta, ffins
llums enceses, moltes enteses o so cuydaven les quefilaven.
encetar v. tr. Desflorar una dona, fer que perda la virginitat. SP 6870 nt, injustament,
moltes ló preñen, qui saben venen ja encetades he violades a /' encartar.
173
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumetRo,.
encobrir v. tr. Ocultar una persona que ha fet una mala acció. SP 9133 furtá menjant
d' un pa la llet no cobren, perqué s' encobren los bolqués sullen, d' aygua los
mullen.
encollar v. tr. Atesar, estirar una cosa fixa pels extrems posant-la ben tensa, a.
encallar una ballesta col. Preparar una ballesta per disparar-la. SP 8926 n; ffan s' i
empastres he mil desastres; ballesta-ncollenper qué s' afollen.
enconar v. tr. Posar mel o altra cosa suau en el paladar d'un nou-nat per fer-li prendre
el gust de mamar. SP 8983 a melich tallat, ben mal lliguat, llavats, bolcats he
enconáis alguns ab mel, los mes abfel de les qui.
encontrar-se v. pron. Conformar-se, convenir dues coses en una mateixa forma, a.
Vesposar ab reposar mai s'encontren prov. Indica que els treballs, les
preocupacions i les desavinences que implica el matrimoni. SP 4311 Mas V
esposar, ab reposar, may s' encontraren, des que mns arraren s.
encórrer v. tr. Perseguir, acacar algú. SP 5522 Ab gran furor, enrabiades,
aguabellades, ffort lá encorren, totes lá corren, fferm acanyicen, axí lá ficen com
b.
encortador -a adj. Que encanta, que sotmet algú a una acció mágica. SP 8558
sorgir? Ffogir, fogir a veles plenes de tais serenes encortadores.
encortinar v. tr. Decorar o adornar amb cortines. SP 8306 Quant se afollen o han
parit, volen lo Hit encortinat he ben parat; cambr* areada, empaliada: tot lo mili.
endechar v. intr. Deplorar, lamentar. SP 3362 Ites, grans plors ffeyen, e plant: huna,
cantant, alt endexava he coblejava, maldientfort la falsa mort, per massa.
endemá adv. I'endemá El dia posterior al que es pren com a referencia. SP 3427 n los
estrangés, no en vergés, car no n' i ha! Víu V endemá comoviment de molta gent,
per una presa en carcre a. en Vendemá loe. adv. En el dia posterior al que es pren
com a referencia. SP 4686 En V endemá talla 's la coha.
endiablat -ada adj. Endimoniat, posse'it peí dimoni. SP 3581 La reneguada,
endiablada, ffolla dement, Déu no tement, no res duptant ni ge.
endolcir v. tr. Fer dolca una cosa. SP 13354 Plantant hi mes, per endolcir, asaborir
amarguor tanta de borda planta, llim, fem.
endormiscat -ada adj. Mig adormit. SP 6466 Yo *m despertí endormiscat; mas
ariscat, los hulls girant he remirant, yo res.
endreca/ 1. Direcció, regit, actes ben adrecats a un fi. SP 14735 r son prelatpropi
curat en temps de pressa sifall endressa de capellá, tot cristiá hipot soplir, si sap.
2. R o b a , VeStimentS. la documentado en DCVB i DECat. No enregistrada en DAG. SP 2833
coceguelles ells comencaven, puys psalmejaven de ses endreces, teles e peces, que
fan ordir al bell mentir.
endrecar 1. v. tr. Fer que algú s'esmena, que corregisca un defecte o defectes moráis.
SP 83 En Déu confiu m' endrecará he mostrará les sues vies. 2. v. tr. Dirigir, fer
anar dretament cap a algú o a alguna cosa. a. endrecar un parlament a algú col.
Dirigir-se a algú a l'hora de parlar. SP 1996 Ella m' endressa son parlament: «D' un
casament molt singular. 3. v. pron. endrecar-se Dirigir-se, anar dretament cap a
algú o a alguna cosa. SP 12117 A ell f endreces; d' ell sois confies.
endrecat -ada adj. 1. Disposat convenientment en orde a un fi. SP 2003 ar vos vull
parlar, d' una donzella bona e bella, ben endregada, molt heretada, richa pobila d'
aquesta vila, deis. 2. Que té bona cura de les coses i les manté en el lloc i estat
convenients (de netedat, conservació, etc.). P 1 15963 sabent, homil he poch
parlera, mas gran faynera, dona -ndrecada, ben esforcada en tot quant feya.
174
endret adv. Enfront, davant, a l'altura d'una cosa. SP 5699 cifici de fust forgat, asitiat
en laparet, quantfan endret, visiblement, lo cap movent lo saluda.
endurit -ida adj. Insensible, que no és capac de sentir amor ni pietat. SP 15624 Yo,
mal nodrit, vell endurit, dolent, vilá, com lo milá del terq any vell, a. cor endurit
col. Incapacitat de sentir pietat o empatia. SP 3085 Com farahó, cor endurit, dur,
empedrit, he pus malvada, aconsellada no sé.
enemic -iga m. i f Contrari, qui vol mal a algú i procura fer-li'n. SP 6850 He ta
muller, marit certer ton enemich, si *t sap antich, aquell pendra, e *s paguará de
dot.
enfastijat -ada adj. Que sent fastig, que está irritat per una cosa repetitiva o
desagradable. SP 6362 Yo restífart, enfastigat, ben enugat.
enfellonit -ida adj. Irritat, enutjat. SP 13917 ella portant al dos, ffill prodigues ffon
acollit; V enfellonit ffora romas.
enfetillar v. tr. Sotmetre a la influencia de practiques mágiques. SP 4626 D' ells ser
liguada, enfitillada, lifeyen creure.
enfitar-se v. pron. Indigestar-se, sofrir empatx per massa menjar. SP 4744 ó dolenta!
Trop me calenta! Si no vomite, tantost m' enflte.
enforcar v. tr. Penjar en una forca. SP 3473 Ffon enforcada al mercadal, hon lo
dogual Ufan tallat, car fon du.
enfornar v. tr. Posar dins el forn. SP 12895 ngut dins en Betlem; Jherusalem ffort ló
punxá he IV enforná a. a l 'enfornar lo pa es fa geperut prov. Indica que l'éxit de
les empreses depén de la manera com es comencen. No documentat en DCVB. SP 6247
Perqué no *tfart, ginya •/ ab art: al comengar ho enfornar sens bon acort, lo pa *s
fa tort, clotós, morrut.
enfranquir v. tr. Alliberar d'una servitud, d'impostos, obligacions, etc. SP 7253 er
cortesía, de tot peatge he cabegatge, mor abatí, lá enfranquí lo rey seu, Pere, quál
alt prospere en lo cel Déu.
enfrenar v. tr. Posar el fre, instrument de ferro al qual es lliguen les regnes, i que es
col-loca a la boca deis animáis que serveixen de transport, per subjectar-los i
menar-los. SP 6752 Agenollar ffa lo camell; lo cavall bell enfrena, farra.
enfrenellar v. tr. Amarrar amb frenells, caps de corda amb qué es lligaven els rems
dins una ñau o bé unes naus amb altres. SP 12682 Bé t' i vallega, ffort t' i ormega
he t' enfrenella.
engany m. Inducció a Terror amb paraules o accions que deliberadament fan creure
alió que no és. SP 1365 Lo rey ginyant, ab frau, enguan, major, Johan aprés rey
fon , Martí, seguon, sos fil a. engany de mitges col. Engany que es comet en un
contráete de compra-venda quan l'objecte es ven fraudulentament a menys de la
meitat del seu preu real; aquest engany, si es pro va que és motivat peí comprador,
pot ser motiu de cassació del contráete. SP 6914 e per lo fais acte, ab dol, que fan,
ni per enguan de miges dit
enganyador -a adj. Que enganya, que indueix a Terror amb paraules o accions que
deliberadament fan creure alió que no és. SP 7515 t la gent; abtes ronceres he
reguateres, revenedores, enguanadores de venedós he comprados enpes e preu.
enganyar 1. v. tr. Induir a Terror amb paraules o accions que deliberadament fan
creure alió que no és. SP 4307 Eli, enguanat, me enguaná. 2. v. tr. Fer caure en
error amb una falsa aparenca. SP 11106 Josef contení, may enguanat en lo cuynat
ffon, com Ysach; may enbriachffon com N. 3. v. pron. enganyar-se Caure en error,
j u t j a r f a l s a m e n t . de+CR/en+CR (indica la cosa que es jutja falsament). SP 10021 Si 'tparen belles
175
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumpRoi
ab tais hufanes, no te rí enguanes: lleva *llls les robes, vejes qué y trobes; llava '11.
SP 476 Mas no s' enguanen may en lo pendre.
engendrador -a adj. Que engendra, que dona origen. SP 14949 Adam creat ffon e
format engendrador, comenqador d' urna llinatge; ffera ultratge he gre.
engendrar v. tr. 1. Produir un ésser viu per la unió deis sexes. SP 7114 Ab diabdlicha
art no católicha, ells engendraven, he s' emprenyaven de filis malváis. 2. Produir,
causar, donar origen. SP 15017prou par cosa mes voluntaria que nessessária: cert
V engendrar o lo servar T establiment, própiament és dit consel.
engevera / Bossa o maletí de má. SP 1402 Jus tancadura, - dich - hostalera, esta
•ngevera vos lá 'm tancau, he lá 'm guardau axí com V ull.
enginyar v. tr. Idear amb enginy, amb agudesa d'enteniment. SP 1771 La falsa ffolla,
dintre hunm olla ben enginyada, llum amaguada ella tenia.
engolir v. tr. Fer passar per la gola, de la boca a l'esófag. SP 13811 brúfol portant
jou, dret llaurant; anyell rostit, tot enguollit, os no trencat.
engrassar v. tr. Engreixar, fer tornar gros. SP 10600 es; altres malsanes de set
humos, ab set thumós; molt engrassades; grosses, inflades, ab set dolos; de set
colós tot.
engruixar v. tr. Fer mes gruixut, augmentar el volum d'una cosa. SP 6017 rest fa
*nvellir hí enllegir; lo eos afluxa, los pits engruxa, lafaq desfreqa.
engrunar v. tr. Explicar per menut, amb tots els detalls. SP 10908 cador, de tots
peccats greus confessats, puys be *lls engrune, ¿no •// ret immune he desinferna de
mort eterna?.
enguany adv. Aquest any present. SP 2734 Del temps de chapes sou e d' entany: no
sou d' enguany.
engüent m. Ungüent o engüent.
enjorn adv. Abans de la nit o a una hora no avancada de la nit o de la vesprada; en
general, a hora mes primerenca de la normal o regular per a l'acte de qué es tracta.
SP 6374 PART DEL TERCER Per reposar, volguí 'm posar al Hit, enjorn; ans de
retorn yofuy despert.
enlletgir v. tr. Fer tornar lleig, fer tornar desagradable a la vista. SP 6015 u! Car lo
criar, ffüls alletar, prest fa *nvellir hí enllegir; lo eos afluxa, los pits engruxa, la
faq.
enllodar v. tr. Cobrir o embrutar de Uot. SP 6953 es son defurtar! Si baratar aire no
poden, sos filis enlloden he desereten.
enmig prep. En el centre, dins un conjunt de coses. SP 11634 Tal ful morria, rey
coronat, en creu clavat enmig de dos, per sos traydós allancegat; asedegat dins en
Sal. SP 10938 entre *ls stremps del món, enmig; en lo config de la promesa térra,
sosmesa ais de Judá.
enorme adj. Gran en desmesura. SP 4728 fais crim machinat prim, malvat, diforme,
molt lleig, enorme: fflngí 'sprenyada, he mig* anyada ella ginyá he tracm.
enormitat/ Cosa molt irracional o immoral. SP 6969 s tens he noyvols veurel tornes
a beure lo vomitat; enormitat volsfer com guoq, vell, toceguoq, étich e sech.
enquesta f. Investigació judicial d'un fet delictiu. SP 1609 diligentment ne féu la
•nquesta.
enrabiat -ada adj. Pie de rabia. SP 5520 Ab gran furor, enrabiades, aguabellades,
ffort lá encorren, totes lá corren.
176
enramar v. tr. Cobrir o guarnir de rames, herbes o ñors, per adornar una cosa o per
fer ombra o per defensar-la contra la intemperie. SP 13207 arbres, molts d' aquells
barbres qui s' i trabaren ne enramaren Jhetsemaní.
enriquir v. tr. Fer ric. SP 11948 Al ful qü* és pobre, prest V enrequex.
ensafranar v. tr. Posar safra o tenyir de safra. SP 3411 Dones trobí molí divisades,
engafrañades, ab mil tocados.
ensajar 1. v. tr. Assajar, provar, aplicar o posar en execució provisóriament una cosa
per veure si anirá bé. SP 3003 Darrerament, per ensajar de bandejar los seus
guarips, joch de nayps de nit jug. 2. v. pron. ensajar-se Intentar, llancar-se. +CR
(indica la cosa a qué es llanca). SP 10206 Ensaga f i: qualsevol fi que t' i mourá crech te
courá. 3. v. pron. ensajar-se Fer una cosa reiteradament. SP 3651 Qui molt s'
ensaja a V aygua mnar, ell ha lexar lo coll o V ansa. a. qui molt s'ensaja a l'aigua
anar ell ha lleixar lo coll o l'ansa prov. Indica que quan es repeteix un
comportament arriscat, es pot acabar malament. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
3653 Qui molt s' ensaja a l' aygua *nar, ell ha lexar lo coll o V ansa. 4. v. tr.
Freqüentar, sovintejar. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 16098 Ara m' ensagen
males humos; penes, dolos tinch al present; yo.
ensalada/ Verdura que es menja adobada amb sal, oli, vinagre, etc. SP 963 Una
semmana hi mengí blets, cois e brotsfrets; prou ansalada, may carn cuynada.
ensems adv. Juntament, al mateix temps. SP 7018 enta batalls han en llur seny; per
bell desdeny sonen ensemps: aqb *s, al temps doblen, repiquen.
ensenyar v. tr. 1. Mostrar, deixar veure, deixar conéixer. SP 1312 ntit de qui ful era
he ma manera, ell me senyá hí m' ensenyá, cert, gran voler. 2. Instruir, comunicar
coneixements teórics o práctics a algú. SP 115 Será •/ present mon ensenyar sois
remeyar error publica, en qué s' implica, comuna.
ensenyorir-se v. pron. Senyorejar, dominar. SP 5983 , dix, me manava, he *m
consellava, si ful parís, m' ensenyorís, may no mm prostras, mas que mm mostras
hun tant al.
ensevar v. tr. Untar de séu o greix. SP 5585 no gens ovelles; car les mes velles sefan
parats ben ensevats, per fer varar dins la llur mar a ses criades.
ensivellar v. tr. Lligar amb una sivella, peca de metall o d'altra materia dura,
consistent en un marc travessat per una o mes pues, fixat al cap d'un corretja o cosa
semblant, i dins el qual es fa passar l'altre cap, que queda subjecte per la púa o
pues. SP 580 , plahent, benigne, han per indigne en son parlar, d' encivillar la llur
cabata.
ensofrar v. tr. Posar sofre, aplicar sofre al cap per matar els parásits. Correcció sobre el
DCVB. SP 586 Lo pelador, mudes, pingar, hí V engofrar al raig del sol enjuliol, los
és plaent.
ensollat -ada adj. Embrutat, que no está net. SP 9158 En lo femer ffon sonplaer jaur*
ensollat he rebolcat.
ensuperbir-se v. pron. Fer-se superb, tornar-se superb. SP 13136 volch res fer per
Asuer rey, no tement son manament, ensuperbida perdé la vida he la persona,
anell, corona, ceptre.
ensutzir v. tr. Embrutar, fer que una cosa deixe d'estar neta des del punt de vista
moral. SP 13288 enda de compra y venda he llogreria, de simonía lleig ensutzida
he pervertida, ffeta no pocha de lladres clocha.
177
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espül» de Jaumefínj,
entecar v. tr. Posar entec, fer que algú tinga una malaltia crónica. SP 9693 Si van per
V ort, los arbres sequen; maten, entequen erbes, si %n cullen; hi V espill sullen, e
com llops.
entecat -ada adj. Malalt d'entec, que pateix malaltia crónica. SP 13334 gentils gens,
poblé tot llaych, poc del judaych, vell entecat.
entendre 1. v. tr. Intentar, teñir intenció o voluntat. SP 3619 ya molt mes; pi sech y
mes; mésfoch encén, molt fort enténffer de tot cendres a. entendre fort una cosa
col Intentar fer una cosa amb molt d'afany. SP 12383 Mas fort enténffer nou altar
he trihunfar en terr* amable,. 2. v. tr. Percebre clarament amb la inteHigéncia. SP
10259 r V enteniment, pus clarament si vols apenare, poras entendre lo qué no
veus, solament creus ab simplafe a. dar a entendre una cosa a algú col. Fer que
algú crega una cosa. SP 1893 a muller en lo celler adulterava; que trescolava li
dava 'ntendre , lleva 's encendre la matinada gran carbonada. 3. v. pron.
entendre's Teñir coneixenca clara d'una cosa. SP 8099 Elles s' entenen la malaltia
no •/ mataría. 4. v. tr. Percebre clarament el sentit, alió que vol dir una persona,
una paraula, un escrit, un Uenguatge, etc. SP 14462 ys seguir; ni les figures,
Sanctes Scriptures llegir, entendre, lo ver seny pendre, a ells s' imputa. 5. v. tr.
Adquirir noticia, conéixer l'existéncia o esdeveniment d'una cosa. SP 318 ich en
sola, he de sa scola, del vot exprés, ni de V entes, no *llls plau menbrar te vull
pregar tú so mllls publ. 6. v. tr. Opinar, teñir idea formada sobre una cosa. SP
10691 stians, pechs, ignorans, los qui mantenen la part qü* entenen ser veritat. 7.
v. prnl. entendre's Avenir-se d'idees, de voluntat, d'afectes, etc. ab+CR (indica amb qui
s'avé). || la documentació en DCVB. SP 5935 Ab ells s' entenen los deleguats he celerats jutges
profans, los escrivan. 8. m. Facultat de percebre clarament amb la inteHigéncia. SP
11794 May han pleguat al seu entendre, veure, compendre deis ve lis algú, he
menys degú deis.
entenebrar v. tr. Omplir de tenebres, enfosquir molt. SP 3507 dona darbada, tant
rabiosa com ansiosa de ser amada, entenebrada per lo diable, jféu cas mirable,
gran eroguancia.
entenent adj. Que té coneixenca clara d'una cosa. SP 11767 deis preycadós! Entre 'ls
doctos, mestres sabens, alt entenens he metaflsichs, metges o fisichs, ffon pus
sabent.
enteniment m. Facultat de comprendre, de discernir, de raonar. SP 10256 En V alta
serra de meditar, volent muntar V enteniment, pus clarament si vols apenare, poras
entendre lo a. enteniment ciar col. Bona capacitat per a comprendre, discernir o
raonar. SP 252 nt tens ben conpost, he prou dispost lo sentiment; /' enteniment te
veig molt ciar. b. perdre lfenteniment col. Deixar de teñir activa la capacitat de
comprendre, de discernir o de raonar. SP 125 no sens pecat, ha infestat he
comogut mon mig perdut enteniment, ffet ignocent, ja oblidant, no prou bastant a
tal. c. regirar Venteniment col. Irritar-se, perdre l'ús de la rao. SP 5146 dau me
mogua que IV hé *ngendrat?» Ffo 'm regirat V enteniment peí moviment
extrordinari, enpoch temps vari.
entere -a adj. Indócil, pervers, mal de dominar o de persuadir. SP 14418 Son figuráis
l' enterch ebraych, lo gentil laych, pobles abdós, pels.
entes -esa adj. Que entén, que sap d'un ram de coneixements determinat. en SP 12669
a 'ntregua Ver ge sens bregua, humil, cortesa, sabent, entesa: ab gran mesura, deis
ostes cura, may se n' agreuga. SP 10621 a de set virtuts; ab set escuts he mil
defesa; en set entesa arts lliberals.
178
entonar v. tr. Recitar, relatar. SP 794 MERA PART: DE LA FADRINEA AB SA

MARE Déu ajudant, yo entonant mon Spill e norma, servant la forma de l'
abreujar.
entorn 1. prep. Al voltant, en l'espai que hi ha al volt d'una cosa. SP 202 E tot lojorn
roden entorn lo cremalló, com papalló a. entorn de loe. prep. SP 7077 Altres
armats, defora •/ dos, entorn delfos, dejorn guardaven; altres vetlaven. b. metre's
entorn col. Molestar, rondar pertot arreu sense fer res productiu. SP 5016 Sois
entenia metre 's entorn, passar lo jorn sense fer bé. 2. adv. Al voltant, en l'espai
que hi ha al volt d'una cosa. SP 12980 nant; rey no portant davant bandera, ni
gent guerrera entorn armada, la spasa %lcada, pali, brocat, carro daurat. 3. prep.
A la vora, indicant quantitat aproximada, temps aproximat. SP 3622 Era divendres
entorn migdia: ella sabia lo perro cha ffer la gala, en sembla. SP 2280 ullen,
ffacen qué *s vullen! En aquell jorn, de cert, entorn trecentes liures despés en
viures.
entrada/ 1. Acte d'entrar solemnement un monarca en una ciutat. SP 13153 uada
per Jeú rey, V antigua lley ffon figurada en la entrada del vencedor, senyor major,
ser derribada, per. 2. Acte de comencar a sonar un instrument determinat en un
concert o representado o acte de comencar a lluitar en un duel a espasa. La segona pan
no enregistrada en DCVB. SP 405 Será la mntrada o la llevada d' esgrimidor; o sonador
com sonar vol. 3. Incursió, penetrado en territori enemic. SP 9485 De robafesa he
violada, en la entrada prou n' i agüé! Cert, bé tingué iniqua furia he gran. 4. Part
del próleg de l'obra en qué s'anuncia el tema retoñe que es tocará. SP 41
ENTRADA Spill, llum e regla, hómens aregla, dones. 5. Dret o possibilitat d'entrar
a un lloc. SP 5422 Per una flor preñen march d' or, he per entrada volen mudada
tapicería. 6. Lloc per on s'entra en un recinte. SP 5446 *l sol, en aver mestres de
ponts, finestres, trapes, entrades per les taulades, passos, atalls, amaguatalls, caus
e a. en Ventruda loe. adv. SP 15794 , tota selafar, a Gesabel, reyna cruel, dona
malvada; en la entrada, ben calciguar he roseguar la lex* a cans: sois.
entrador m. Encarregat d'arreplegar o entrar les xarxes. No enregistrada DCVB, DAG ni DECat.
SP 7438 Les peixeadores, grans robadores son d' entrados, de calados he
bruginés.
entrar v. intr. 1. Anar o passar de fora a dins. en+CR/a+CR/dins+CR (indica el iioc on es passa). SP
7520 May lo llurpeu entra *n la sgleya. SP 6160 no consentía entrar al temple. SP
9479 Heféu entrar dins Famaguosta mes que llaguosta, gent genovesa. a. entrar el
sol col. Passar dins d'un lloc la llum solar, que l'iHumina i fa claror. SP 5443
Perqu* entre •/ sol, en aver mestres de ponts, finestres, trapes. 2. Passar un
monarca o un príncep dins d'una ciutat amb cerimónia. SP 13259 tots hun crit:
«Ffill de Davit alt, Osanná!» Com rey entra ab gran honor, com ver Senyor, Déu e
Messia, sois.
entravessar v. tr. Travessar, passar de banda a banda. SP 15072 nal, per mes
entendre, de mi apenare, lo món passant, entravessant, ha veure 'm vench he ab mi
tench grans parlament.
entre prep. 1. En l'espai que separa dues persones o coses. SP 1853 curt diñar, per
caminar cuytadament, molt cautament, entre Guascunya he Catalunya passí *ls
mollons, pels guotirlon. 2. Enmig de diferents coses o persones que formen un
conjunt. SP 2393 sap, llancava •/ drap per los racons, davall caxons, entre la
palla. 3. En el temps que separa dos moments o dos esdeveniments. SP 2503 Los
jorns faynés entre semmana may era sana: al Hit s' estava; ella ms levava a. entre
179
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume. j?0¿.
tant loe. adv. Mentrestant, durant el temps que s'estén una altra acció. SP 555 Elles
sos tractes entre tant clohen. 4. Assenyala relació d'una persona o cosa amb una
altra, denotant una acció mutua o recíproca. SP 210 Éntr* ells s' entreguen. 5.
Introdueix la designació d'un conjunt de persones o coses en el nombre de les quals
es compta algú o alguna cosa. SP 11202 Entre cent mil, la pus humil per Déu
triada, al seu criada. 6. Introdueix la designació d'un conjunt de persones que
participen en una acció comuna o que constitueixen una determinada quantitat. SP
665 Papies, Timologies, en quánt han scrit, parlat he dit entre *ls vius tots, no y ha
prou mots qui a dir basten verins.
entrecroar v. tr. Encreuar, posar en creu una cosa amb una altra. SP 13773 en pal,
bastó mes a través, per Moysés en alt alqada, entrecruada, clavada %b clau, de
trevay pau, arch e senyal.
entrecuidat -ada adj. Presumptuós, massa cregut en la propia válua. SP 14703 Lo
temps hi pert, té martellada V antrecuydada beguina folla, qui quant bull V olla no
u coneix.
entregament adv. De manera íntegra, completa. SP 8261 Entreguament torne /'
escrex lia d' onpartex.
entreguard m. Cadascun deis dos regles, de vegades proveíts de peces corredores,
que es posen horitzontals a certa distancia l'un de l'altre, damunt una pepa de fusta,
per comprovar que está dreta mitjancant la visual tirada pels dos regles. SP 7007
Entreguart, squayre, llivell, compás, llurfons ñipas,.
entregue -ega adj. 1. Integre, sencer. SP 12666 Dexa •/ real! tir* a V ostal d' aquella
•ntregua Verge sens bregua, humil, cortesa, sabent, entesa. 2. Integre, sense taca.
No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 5789 Ha tocat pegua, neta y entregua; ha tocat
pex, neta sens grex restant la má.
entreguitat/ Integritat, castedat. N0 enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 11023 Perpetual
virginitat, entreguitat lésféu votar.
entremés m. Acció o serie d'accions que sembla cosa de comedia. SP 2188 ist per a
tos obsl Tirar los strops sabries mes!» Son entrames bé V entenguí.
entremetre's v. pron. 1. Posar-se en un assumpte, intervenir en coses en qué no
caldria posar-se. SP 6237 No s' entrometa saber qué fas, d' ón véns, hón vas, qui
va, qui ve. 2. Prendre cura, atendré, teñir esment. SP 14716 crear, grades dar,
secrets juhís, ne vol avís he s' entramet.
entrenyor m. Enyoranca, entristiment, tristor sentida perqué falta alguna cosa. SP
1102 Ab entrenyor yo deman qui.
entrenyorar-se v. pron. Entristir-se perqué es troba a faltar alguna cosa. de+CR (indica de
qué s'entristeix). SP 5307 Ffort s' entrenyora de si matexa.
entretant m. a. en l'entretant loe. adv. Mentrestant, durant aquest temps. SP 14101
En V entretant, Josef baró, decuria he noble, nat en la ciutat Ari.
entrevall m. Espai de temps entre dues accions o esdeveniments. a. sense entrevall
loe. adv. Immediatament, sense deixar temps entre un fet i un altre. SP 3323 Sens
entrevall, V osta dampnada prest fon penjada.
enuig m. Fort desplaer, sentiment de contrarietat. SP 5152 Torní groch, roig, muda* s
lo guoig tot en enuig a. haver enuig col. Desplaure's, sentir contrarietat. SP 15345
y feyen he tan ciar veyen, los desplagué, cascun agüé enuig hun tant ; he com
parlant Déu instruhís, los.
180
enutjar-se v. pron. Sentir enuig, sentir un profund desplaer i un fort sentiment de

contrarietat. de+CR (indica la causa de Tenuig). SP 8620 Axí s' escusen, mas no refusen ni se n'
enugen. SP 5648 Fféu m* estplaer, no us enugeu, defet m' aureu, tost seráfet.
enutjós -osa adj. Que causa molestia. SP 5847 Ja la madrina m' a dat ventoses: son
enujoses.
enveja/ Desplaer que se sent peí bé d'una altra persona. SP 9385 terrible, no menys
orrible, d' ira molt lega, de gran envega, iniquitat e crueltat de feres dones.
envejós -osa adj. Que sent desplaer peí bé d'una altra persona. SP 10361 statat, a Déu
rebel, llangat del cel, superbiós, molt envegas, malvat sperit.
envellir v. intr./pron. Tornar-se vell, fer-se vell. SP 8435 La forqa y dexa, cap s'
enblanquix, prest s' envelix com lo pardal, he lo fruytal ffent molta fruytaSP 6014
hi perdésseu! Car lo criar, ffills alletar, prest fa 'nvellir hí enllegir; lo eos afluxa,
los pits engruxa, lafag.
envellit -ida adj. Que s'ha tornat vell, que ha arribat a un estat de vellesa. SP 174 om
hom salvatge; tenint hostatge en lo meu Hit; prou envellit, antich de dies; per
malalties molt afligit; vell.
envergonyir v. tr. Avergonyir, fer sentir vergonya o deshonor humiliant. SP 4883
Enverguonyida he perseguida, Benaguazir hac hafogir.
enverguonyir v. tr. Envergonyir.
enverinar v. tr. Matar amb veri. SP 9711 Defurioses he rabioses, guocets orinen he s'
enverinen, per tració complexió, mudant ab art.
envernissar v. tr. Cobrir de vernís una cosa per fer-la mes brillant. SP 4267 Poha
dinésl May s' enverniqa.
envers m. Revers, part oposada al dret. SP 5356 ui hé ben vista experiencia de llur
prudencia, dret e envés per a quánt és.
enviar v. tr. 1. Encarregar d'anar a un lloc, a una persona, a una cosa. SP 1990 Ella m'
envia la corredora, gran ralladora, entrametent, puntacorrent. 2. Posar una cosa
en condicions de ser portada a un lloc per entremig d'altra persona, animal o cosa.
SP 1979 Com ella véuyo cóm vivia, he quant avia della *nviat o campviat, m' o véu
cobrar he bé smergar bé liplagu.
e n v i d e s adv. A p e n e s , tOt JUSÍ, a m b prOU f a e n e s . Proposta de correcció a DCVB, que defmeix aquest
exempie 'envit en el joc'. SP 653 Ffalien vocables he diccions, relacions per fer, envides,
de ses fañides.
envit m. Aposta, acte de posar diners al joc de caites. SP 2845 Tot de mal dien, e y
qfigien, ab molts envits, de llus marits, he se 'n burlaven.
enviudat -ada adj. Que ha quedat viuda o viudo, que se li ha mort la dona o el marit.
SP 9396 ns oferits d' una batalla, de colp d' estralla les enviudades, avalotades ,
tots los nafraren.
enyorar v. tr. Desitjar la presencia o possessió d'una cosa, amb tristor per la seua
abséncia o falta. SP 6777 Ja les enyores he creus e penses que tu les vences, tais
feres fembre.
epilencia / Epilepsia, malaltia crónica que es caracteritza per accessos en qué el
malalt perd totalment o parcial el coneixement i cau en convulsió. SP 5247 ellet
prés ló /' espasme: barretes, asme, alferecía, epilencia he molt alforro.
equitat/ Justicia natural, per oposició ajusticia legal. SP 11127 Hí en equitat, drets
com palmera.
equívoc -a adj. Que es pot entendre o interpretar de dues o mes maneres diverses. SP
803 7 He ab retochs, dits equivochs he amphibólichs, may son católichs.
181
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rojo
era / Espai de térra, generalment redonenc, damunt el qual es posen els cereals o
llegums per batre'ls i separar la palla del gra. SP 11154 vergua d'Aron; de Gedeon
conca del ros, exut vellos, era banyada; porta tancada; carro d' Elies; peix de.
ergull m. Sentiment d'estima de si mateix que fa que algú es crega superior ais altres o
almenys que es considere molt satisfet deis seus mérits. SP 7625 Car totes van ab
grans entulls, pompes, ergulls, vanes despeses, ffaldes be steses ab forradures he
tr.
ericó m. Mamífer insectívor, de l'espécie Erinaceus europaeus, que té la part superior
del eos coberta de nombroses punxes i és capac d'enrotllar-se formant una bola que
se sent atacat. SP 2348 Primer, volent la solaqar he abracar: a totes parís ariqons,
carts, porca crespina, no teñen spina pus fort punyen.
erm -a 1. adj. Que no es conrea. SP 13308 naguogua, celler tot buyt, vinya sensfruyt,
exorqua, erma, térra pus ferma, nova, mes plana, blana, solana, tot bon a.sec erm
col. SP 15489 contemplar deis ermitans, sois habitans en los sechs erms hon
viuenferms sens matrimonis ab tais dimonis. 2. m. Lloc que no es conrea. SP 8014
m sóféu Adam , he vol cercar he creu trobar en V erm espigues; en lo cepfigues;
rayms e peres en lesfigueres.
ermita -ana adj. Persona que viu en una ermita i en té esment, bé per esperit de
penitencia i contemplació, bé en compliment d'un encárrec. SP 9160 Altr* ermita,
cerva '11 cria.
ermita/ Capella situada en un paratge despoblat. SP 4702 era no fas frustrada, era
temprada cercar les vetles, ermites, cetles, cada disapte.
errada / Falta, pecat, desviació de la Uei moral. SP 360 Per llur errada, lexá llavor
de frau, error, e gran malea a sa ginea a. fer errades col. Apartar-se de la llei
moral. SP 10486 tes lésféu a totes, jus safadigua, he les obligua a fer errades.
errant adj. 1. Que s'erra o desvia del camí de la veritat o de la llei moral. SP 13912
Al coll portada ab alegría, qual ja peria V errant ovella, les errós d' ella portant al
dos, ffill. 2. Que falla en la seua funció, que no deixa de complir el seu objectiu. No
enregistrada DCVB. SP 13692 tat, ab honestat a deslliguar, obrir, tancar, clau no errant
al freturant, los seus tresós.
errar 1. v. intr. Faltar, desviar-se de la llei moral. SP 15731 Molt fort erra com no
scorcha en Asuer a sa muller Vastí, reyna. 2. v. pron. errar-se Equivocar-se,
desviar-se de la veritat. CKSP 12637 Lo de má squerra, molt hom s' i erra tir* a V
infern a. errar+poss.+comptes col. Equivocar-se en els cálculs o previsions. SP
4962 Volguí la rebre: costa 'm peí pebre, errí mos contes. Haguí-n mes ontes que
deis primes. 3. v. tr. Confondre, executar equivocadament, prendre o fer una cosa
per una altra. SP 8937 Erra la mida a. errar la via col. Prendre una direcció
equivocada. SP 13087 t; sacerdots llechs; guiados sechs si cech orp guia herrén
la via, cahen abdós dins en lo fas.
errat -ada adj. 1. Que va fora del camí vertader, que s'equivoca de ruta. a. camí
menys ferrat mai fon errat prov. Refrany que expressa que els camins mes
transitáis i els que es consideren oficiáis solen ser mes llargs que les dreceres poc
transitades, mes directes pero menys condicionades per a transitar-hi. SP 12662 Lo
menys ferrat may fon errat. 2. Desviat del camí de la fe o de la llei moral. SP 9538
Ffembres errades he coronades en lo poblich, viudes te dich les han cri.
error / Judici o opinió falsa, desviació de la veritat, molt sovint entenent la veritat
com la fe cristiana. SP 13913 rtada ab alegría, qual ja peria V errant ovella, les
errós d' ella portant al dos, ffúl prodigues ffon acollit a. confessar una error col.
182
Manifestar i reconéixer una equivocació, una falta. SP 10391 Com sa error no

confessás, ans V escusas ab la serpent, eternalment. b. dir error contra col.
Expressar una opinió contraria a la fe. SP 16210 En res errós contra la fe si mal
dit hé, no ben rescrit, hé u. c. error manifesta col. Judici o opinió falsa que és molt
destacada, per clara i incontestable. SP 326 Si y llegireu, conexereu, ab pron
claror, la gran error tan manifesta; la desonesta he viciosa, tant perillosa. d. fer
error col. Equivocar-se des del punt de vista moral, cometre una falta. SP 3671 He
vos, alpeu del confessor, la gran error quefet haveu confessareu.
erubescencia/ Rubor, vergonya, enrojolament. SP 10375 Tota sglayada, comoció,
compuncció he resistencia, erubecéncia se ach sentida.
erudit -ida adj. Que té una instrucció vasta i documentada sobre una ciencia. SP
15061 Ella, famosa he poderosa, en lo moral he natural molt erudida, avent oyda
la nomenada peí món añada del meu poder he.
es sa art. Article determinat masculí, equivalent de el, la. SP 14208 Mas Déu maná
que 'lpoblé vés com Moysés, fferint sa rocha, aygua no pocha manal n' ixqué, del
qual begué tot.
esbalair v. tr. Deixar atónit, estupefacte, causar una suspensió de la percepció o del
raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa
inesperada. SP 15299 sa veu yo no sentí, de fet sortí tot elevat, alienat, esbalayt
peí que. hoyt llavbs havia, com qui somia cosaplaent,.
esbalai't -ida adj. Atónit, estupefacte, que té la percepció o el raonament suspesos per
l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada. SP 14032
mes per temor que per dolor ni pietat, a pas cuytat, esbalayts, batent se mls pits,
barbes pelant, los caps calant.
esc m. Aliment que es posa en l'ham o en un altre ormeig de pesca o de cafa per
atraure els animáis. SP 7442 Al vendré mes, pex de fer esch venen per fresch; lo d'
Albufera, riu de Cullera, per pex a. peix de fer esc col. Peix que s'utilitza com a
reclam per a pescar amb ham i que no es pot aprontar per a menjar perqué no és de
bona qualitat o perqué está passat. SP 7442 Al vendré mes, pex de fer esch venen
per fresch; lo d' Albufera, riu de Cullera, per pex.
e s c a / 1. Aliment que es posa en l'ham o en un altre ormeig de pesca o de caca per
atraure els animáis. SP 6528 coha *n V am may hi donist; he coneguist que la llur
escha no t' era brescha ni canyamel, ans era fel, amarch donze. 2. materia molt
seca i preparada perqué s'encenga fácilment amb una simple espuma. SP 9662 No
m
n val res /' escha, la nafra frescha; si li 'nfan bena, s' estiomena o s'.
escabell m. 1. Tamboret, seient petit sense bracos ni respatler. SP 5432 Si no *s
paguada bé la mesada, deis escabells he cófrens vells muden senyal. 2. Seient petit
o altre objecte de forma prismática que serveix per a posar-hi els peus damunt, per
a suport i elevació d'una persona o cosa. SP 11588 nals he infernáis, endiabláis,
tots aplatáis ffets V escabell jus los peus d' ell.
escac m. Moviment d'una peca del joc d'escacs amenacant de matar el rei del jugador
contrari. a. escac peí roe col. Escac que es dona amb el roe o torre, que sol ser molt
perillos per al rei amenacat. SP 9989 Escachpel roch tensper la dona.
escaig m. Fragment, tros. SP 674 EL PERFACI Hauré ordir, puix me n' enpaig,
aquest meu scaig de parlament, curt, flach, fallent, a fü per púa.
escaire m. Instrument format per dues peces o carnes que formen angle recte, i que
serveix per a tracar perpendicular o per a comprovar la perpendicularitat d'una
183
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jawnefíni,
línia respecte d'una altra. SP 7007 Entreguart, squayre, llivell, compás, llurfons ni
pas, barranchs ni valls.
escala/ 1. Serie d'escalons que permet pujar o baixar d'un nivell a un altre. SP 11144
, per ellafetes: de Nohé V archa; del Patriarcha la scala •/ cel; del temple vel; d'
Archa o Tora pell cubertora. 2. Aparell compost de dos muntants de fusta o metall
disposats paral-lelament o amb certa convergencia i units per una serie de
travessers que serveixen d'esglaons per a pujar i baixar. a fermar escala col.
Aplicar una escala a una paret, roca, muralla, etc., per pujar-hi vencent els
obstacles. SP 5455 aves baxes; tancar en caxes, portar en males, ffermar escales;
tirar esportes, rexes e portes ffer llevadices, he mo.
escaldar-se v. pron. Cremar, fer mal a una persona o animal per l'excés de calentor
d'alló que es menja o es toca. SP 6579 sapsfogir, donchs vols morir! Sabs que lo
guat poch escaldat tem aygua tébea; queda e rébea tem guat mullat a. lo gat
escaldat tem aigua tébea prov. Refrany que indica que les persones que han patit
un dany solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguen tan greus. SP
6579 sapsfogir, donchs vols morir! Sabs que lo guat poch escaldat tem aygua
tébea; queda e rébea tem guat mullat.
escalfar v. tr. Comunicar una calor moderada, fer calent. SP SI64 Cert, hun cantal
ben escalfat de vi ruxat, ésfina cosa; saquet, ventosa; he.
escalivar-se v. pron. Sofrir els efectes d'una calor excessiva, i especialment de l'acció
del sol. SP 9677 cuchs de seda mes se 'n refreda, no se n' aviva o s' eschaliva.
escaló m. Pía o peca que está mes amunt que una altra, de manera que fent un pas es
pot anar d'una a l'altra pujant o davallant. SP 10999 t mostrá miracle: al
tabernacle, quinze grahons, alts escalons, ella %lls puja.
escaltrit -ida adj. Astut, malintencionat. SP 2828 Tanbéy cridaven jóvens sabits, ben
escaltrits, llancats entn elles.
escampar v. tr. Estendre, posar sobre una extensió major. SP 13854 llicá, sos pits
nafra pels filis salvar he restaurar, scampant la tota com una guota sola y bastas.
escampella/ a.joc d'escampella col. Joc de xiquets que es fa pegant amb un bastonet
damunt un cap d'un altre de mes curt per fer-lo botar i allunyar-se, i el mateix bastó
al qual es pega per jugar-hi. SP 3026 Joch d' escampella ni de la chocha, com sifos
rocha, menys se.
escandalitzar v. tr. Ofendre els sentiments moráis, la consciéncia d'algú, amb una
acció censurable. SP 5965 és en Granada; adés guarint, adés parint, apostatant,
scandalizant tots los hohents he tal vehents desonestat.
escandall m. Peca cónica de plom que, lligada a l'extrem d'una corda o cadena, la fa
anar al fons i serveix per a amidar la fondária d'un puní de la mar, d'un riu, etc. SP
7011 11, compás, llur fons ni pas, barranchs ni valls, déu escandalls no y
pleguarien ni trobarien llursfolls atalls.
escandallar v. tr. Calcular el preu, la valúa d'una cosa. SP 508 Prés lo marit, saber
treballen, prim /' escandallen; ffan liprocésper a quánt és.
escandir v. tr. Formar els versos comptant-ne les sil-labes o els peus métrics. SP 684
rá-n romanq: noves rimades, comediades, aphorismals, ffacessials, no prim
scandides; al pía texides de V algemia.
escansar-se v. pron. Descansar-se, trobar calma, alliberar-se del temor, del desig
insatisfet, de les preocupacions. SP 2636 Crech s' escansava: oració, coblació, no
sé qué y feya! Venir lá.
184
escanyotar v. tr. Netejar de canyota o males herbes el camp. SP 13301 Llargua

tallada, llobacejada, sens morguonar ni scanyotar los ceps molt vells, pámpols
vermells, la sarment gr.
escapar v. intr. Fugir i alliberar-se, una persona o animal, d'una subjecció, d'una
retenció, d'un perill. de+CR (indica alio de qué esftüg).SP 3445 Per escapar, prés per partit,
avent parit, ffort treballás prest. SP 5617 m no creul Ffill és de Déu, mes és que
Papa lo qui n' eschapa.
escapear v. tr. Tallar i llevar la part extrema d'una cosa, deixant aquesta mes curta o
mes baixa. SP 149 No pás scapcat, partit, trencat; per vehedós e mirados rot ni
squinca.
escarment m. Experiencia positiva que, en el vessant moral, s'extrau d'un mal i que
permet reconduir la conducta, a. prendre escarment col. Escarmentar, agafar recel,
desconfianca o por d'alguna cosa per l'experiéncia del castic o del mal resultat
obtingut. SP 726 Ita gent, vehent penar altri passar mal e turment, ne pren
scarment he se 'n castigua.
escarmentar v. tr. Fer agafar recel, desconfianca o por d'alguna cosa per l'experiéncia
del castic o del mal resultat obtingut. SP 709 Será consell de home vell, ja
scarmentat, puix atentat, si *ll volen pendre.
escarn m. Burla malévola per a cobrir de ridícul o d'afront. SP 11382 es; los
sodomites, morí infernal he corporal, ab gran escarn.
escarnir v. tr. Fer burla malévola per cobrir de ridícul o d'afront algú. SP 11069 Ni
escarnía son bon marit, com ha Davit na Mícolféu.
escarpí m. Sabata lleugera, feta generalment d'una sola, que es munta i es cus al revés
i després de cosida es gira. SP 2170 oig, guavinets, guants, ventallets, calces,
tapins ab escarpins de vellut blau, mig cofre y clau, quánt trobar.
escarsella/ Peca d'armadura que cobria de la cintura fins a la cuixa. SP 2742 Molt
cavalcau tort en la sella! Ffa -u la scarsella o curt cambal? Sonau tabal o
cornamusa? També.
escás -assa adj. Que no arriba a la quantitat, mida o intensitat oportuna o normal. SP
13857 No gens escás, fféu abundosa he copiosa, intensament, no stesament, Re.
escassament adv. Amb escassesa o insuficiencia, a penes. SP 6379 Quánt hé sofert, lo
penssament escasament m' ó presenta: primer contá tots mos anys mals.
escatir v. tr. Tallar una cosa sobrera, escapear ungles, péls, bec, plomes, etc. SP 6600
Tú, socarrat, pelat e sech, ungles e bech t' an escatit, ¿Cuytat, ardit, ja y tornarás?
¿Ja dius pendras mulle.
escaure v. intr. Caure bé, amb gracia, amb bona adaptació a la persona o cosa on
s'aplica. a. escaure bé col. SP 15130 Muller lá viu de infel rey, ffonfora lley, de tot
hagué, tan bé 'scaygué.
esclafar v. tr. Trencar una cosa o reduir-ne el volum per efecte d'una pressió forta o
d'un colp violent, també en sentit figurat. SP 11593 Jutge final, en tribunal, cert,
quánt seurá, esclafará los reyatons.
esclatar 1. v. intr. Trencar-se una cosa per la forca d'una pressió o impuls interior,
generalment fent soroll i deixant eixir parcialment o totalment el contingut. SP
9441 e matar? Ans cristiana, puys arriana, apostata, puys esclatál Runa vil
fembra del nom no mm menbra la qual teni. 2. v. tr. Trencar una cosa fent-hi
pressió violenta. SP 9199 ns plorant, al tres mamant massa, los maten; altres n'
esclaten, sus ells llangades, endormiscades necligentment.
185
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeRnjg
esciau -ava m. if. Qui está sota el domini absolut d'un amo, persona privada de tota
llibertat i sotmesa a la voluntat d'un altre. SP 522 Com fan l' esciau, ló tracten,
manen.
escola/ 1. Lloc on s'ensenya o es comuniquen coneixements. SP 13507 tra mesura
tot trancendent enteniment, fféu auditori, scoles, pretori, fferm culiseu a. teñir
escola col. Ensenyar, comunicar coneixements. SP 7952 Qui les doctrina pert
diciplina e mn va té scola; llava ragola, repasta tests. 2. Conjunt de mestres i
deixebles d'una doctrina determinada (científica, filosófica, artística, etc.) i aquesta
doctrina, la documentado en DCVB. SP 11762 Bé merexqué per semblant schola, donchs,
V aureola deis preycadós! Entre »ls doctos.
escollir v. tr. Triar, agafar alguna o algunes persones o coses d'entre moltes. SP 22
irilment; sol' aquélla, gentilment, tembre y amar; bé schollir entre spines flor de
llir, qualper tot lo món.
escoltar v. tr. 1. Dedicar atenció a alió que fa soroll, a les paraules que un diu, sentir
atentament. SP 2872 He tots par laven, no s' escoltaven a. escoltau Expressió que
s'usa per a demanar l'atenció d'un interlocutor. SP 2802 Dix: «aveu dit? Molt bé
preycau! Ara scoltau, diré tanbé: V om qui s' obsté d' axó »n Quaresma. 2. Fer cas
d'alló que ens diuen, creure, obeir. SP 8064 Per V escoltar llur consellar, Sahul,
gran rey, cercant remey trobá.
escomesa/ Sol-licitud, proposta de fer alguna cosa. a. fer escomesa col. Sol-licitar de
fer una cosa, de (indica la cosa que se soi-iicita). SP 2207 Puix, ob llur tiaffiu escomesa ffogint
despesa de bodes fer, en lo giner, de matin.
escometre v. tr. Dirigir la paraula iniciant conversa per demanar noticies, cooperació,
etc. SP 5803 No sabent res del qué dit és, altra també escómete hun metge prom
de bon renom, jove polit.
escomoure v. tr. Commoure, afectar els sentiments d'algú. SP 14027 Ans deis qué y
eren allí venguts, escomoguts mes per temor que per dolor ni pietat, apas.
escopir v. tr./abs. Llancar una cosa per la boca. SP 6087 aladar secretament: poras
sovent ab sech tosir, sanch escopir. SP 11563 olps, batiment, son, cansament;
suar, tossir, parlar, scopir, riure, plorar; no ignorar, ni esmortir, a. escopir sang
col. Llancar per la boca sang, símptoma que es té una malaltia que ha provocat
ferides internes. SP 6087 aladar secretament: poras sovent ab sech tosir, sanch
escopir.
escorca/ Pell coberta exterior del tronc i branques de les plantes Uenyoses. SP 4506
He V empeltar no ha opsforga: V escut d' escorca, exerg agula.
escorcollar v. tr. Examinar minuciosament una cosa cercant-hi alguna cosa o tractant
de veure qué hi ha. SP 931 ossa, percint e bossa, ffins al coto del meu gipó, m'
escorcollaren.
escorpio m. Arácnid que té el eos dividit en cefalotórax i abdomen la part posterior
del qual forma una cua estreta proveída a la punta d'un fibló verinós (Buthus
occitanus). SP 9700 Mes si mayfiren ab llur saliva, no speres viva /' escorpio.
escorxar v. tr. Llevar la pell. SP 3178 plasent, penssant me forro, he tret del corro
hon m' escorchava hi mm guarochava la carnicera a. escorxar viu algú col. Llevar
la pell a una persona mentre está viva, normalment com a castic. SP 1758 Huna *n
penjaren, viva scorcharen, gran fitillera he metzinera.
escreix m. Donació que fa en les esposalles el marit a la muller, damunt la dot o a part
de la dot, i sobre la qual té el dret d'usdefruit el sobrevivent si l'altre contractant
186
mor sense filis; generalment, el creix o escreix era una gratificació a la dona per la
seua virginitat. SP 8262 Entreguament torne /' escrex lia d' onpartex.
escriptori m. Sala o habitado on escriu un literat, un home de negocis, o on treballa el
personal de comptabilitat. SP 2418 En V escriptori tant m' espayava.
escriptura/ 1. Document escrit on consta un tráete o contráete i que té forca legal.
SP 3059 Que y respongués li fon manat, ben intimat, ab escriptura. 2. La Biblia.
SP 13118 De la cansada he cansellada lley d' Escriptura era figura, axí certera
com lafiguera que malahí a. Sanies Escriptures col. La Biblia. SP 15350 parlant
Déu instruhís, los senys obrís a les figures, Sanctes Scriptures les declaras a
Clehofas altre ab.
escriure v. tr. 1. Representar per mitjá de lletres, xifres o altres signes convencionals,
tracar aquests signes de manera que tinguen sentit. SP 16116 roig; ni *m veig ni m'
oig; ja no puch siure ni menys escriure. 2. Consignar idees, ordes, fets, etc., per
m i t j á d e l l e t r e s O a l t r e s Signes C o n v e n c i o n a l s . de+CR (indica les idees posades en lletra). SP
11182 De sa manera yo n' escriví, he descriví quina seria, en darreria d' un meu
report. 3. Compondré una obra literaria o científica. SP 236 ' i miren, vegen hón
tiren en lo llur viure, los vull escriure est doctrinal memorial: haurá nom Spill. 4.
Titular, denominar, donar nom públicament. SP 13964 «verament, Ffill de Déu
és!» Pilat, francés, Rey IV escriví.
escrivá m. Qui té per ofici fer escriptures, copies, expedicions d'actes i, mes
específicament, qui está autoritzat a donar fe de les escriptures i tots altres actes per
ais quals és requerit. SP 5939 entenen los deleguats he celerats jutges profans, los
escrivans he advocats.
escruixir-se v. pron. Lamentar-se, queixar-se. [P] Proposta de correoctó a DCVB. SP 1578 Molt
s' escroxia.
escudella / Recipient fondo, de forma semiesférica o aproximadament semioval que
serveix per a prendre aliments líquids (brou, llet, café, te, etc.) o sólids (bullits,
guisats, etc.) o per a depositar-hi líquids. SP 2531 Ab hunt de sutga o de rovell, ab
cert vermell tret d' escudelles, morros e celles s' enpeguntava. SP 2475 Senyalat
plat, certa scudella, tenia ella, taqa 'portada, sal no tocada, son a. fer Vescudella
col. Escurar els plats, faena considerada molt enutjosa. SP 8249 a *llls servix he
costehix, millor per ella, ffent la scudella.
escudelleta / Diminutiu d'escudella, escudella petita. SP 3066 Lo seu caxó pie d'
ampolletes hi scudelletes he barralets, ab milpotets, tot ho trenquí.
escuder m. Jove noble, no armat encara cavaller, que acompanyava un cavaller per
portar-li l'escut i servir-lo. SP 2462 itada, sola sopas, e *s menejás lo candeler ffon
V escuder dins lo rebost, no vingué tost caych la.
escull m. Roca que ix a flor d'aigua o molt prop de la superficie de l'aigua, de manera
que les embarcacions poden topar-hi. SP 12645 D' esculls t' aparta, de naufreguar
he d' encallar.
esculpir v. tr. Formar una figura en relleu. SP 3792 ma seguons la norma qwen /'
ostier per lo ferrer era scolpida, arredonida com fon primera ostia vera, la qual
sumí.
escur -a adj. Fose, que no es deixa sentir o entendre bé pels sentits o per una altra
facultat cognoscitiva. SP 8033 L' estil bé scur he males arts, tots son brocarts
escurcó -ona m. if. Reptil de la familia deis vipérids, verinós, d'uns 50 centímetres de
Uargária, gris amb taques negres, iris vertical i musell mes o menys alcat. SP 8461
187
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaump
e dur, fret, banyat, acompanyat d' escorpions, serps, escurgons, no de fluxell. SP

7713 tarida; la onsa parda, he leoparda, lloba, lleona; la escurgona.
escurim m. Restes d'aigua que romanen dins la séquia després de tancar les
comportes. SP 14692 u talponeres del seu ribatge; sois poch mundatge e V
escurim, fragua •/ tarquim del seu portell.
escut m. 1. Arma defensiva consistent e una lámina de fusta, de cuiro o de metall, que
se subjectava per una ansa amb el brac esquerre i que sovint tenia la superficie
anterior adornada amb els senyals o emblemes de la casa senyorial del guerrer. SP
10619 arbre de vida; sana, guarnida de set virtuts; ab set escuts he mil defesa; en
set entesa arts lliberals; Zodiachals. 2. Tros d'escorca tendrá que conté un ull i se
separa de l'arbre per a fer-ne un empelt. SP 4506 He l' empeltar no ha opsforga: V
escut d' escorga, exerg agula.
esdevenir 1. v. pron. esdevenir-se Produir-se, ocórrer, succeir. SP 1651 any, hun cas
strany en lo món nou, jorn de Ninou s' i esdevench: yo tinguí '11 rench. 2. v. tr.
Encertar, endevinar. Proposta de correcció a DECat. SP 627 a, ne honfort tiba son flux voler,
mon vell saber ha sdevengut.
esforcar-se v. pron. Aplicar-se amb forca. SP 10066 Si, dins, virtut de contenir no
pots teñir, que t' i esforces, car no mfaforces la parí carnal, servisial.
esforcat -ada adj. Que obra amb forca o afany. SP 15964 e poch parlera, mas gran
faynera, don* andregada, ben esforgada en tot quantfeya.
esglaiar 1. v. tr. Causar esglai a algú. SP 8812 aps bé ab tu tingué afinitat per hun
horat que lá sglaya, com s' afolla de set justats, vius bategats, may pus n. 2. v.
pron. esglaiar-se Prendre esglai, experimentar por o sorpresa que torba
profundament. de+CR (indica la causa de í'esgiai). SP 497 Vaja cantant: no se n' esglayen, ni
gens s' esmayen.
esglaiat -ada adj. Que sent esglai, que sent por o sorpresa que torba profundament. SP
14145 Puys esglayats, tergjorn matí, quantfort sortí del moniment.
esgleia/ 1. Congregació deis fidels que professen la religió de Jesucrist. SP 13440 e
fa ciencia he bastant prova la vinya nova pus ver esgleya qué de noufeya, per
muller presa de tal contesa volé a. fer esgleia col. Seguir una doctrina
determinada. [P] SP 13440 e fa ciencia he bastant prova la vinya nova pus ver
esgleya qué de noufeya, per muller presa de tal contesa volé. 2. Govern eclesiástic,
conjunt de les persones i institucions que formen la jerarquia católica. SP 10734
Ací •/ combat resta duptós, mas profitós prou a la sgleyaSP 9902 Bé fon amargua
hun temps la sgleya, com ella *s veya ser enguanada! Huna malvada, hom se f 3.
Edifici destinat a les cerimónies del cuite. SP 3208 La gent ne ve devés la sgleya.
esgrimidor -a m. if Qui esgrimeix, qui és hábil en l'esgrima o art de manejar l'espasa.
SP 407 Será la *ntrada o la llevada d' esgrimidor; o sonador com sonar vol; o
protacol a llargues.
esguard 1. m. Consideració, esment a veure les coses, atenció. SP 68 ffag lo seguon:
en aquest món, amar mon Déu sois per sguart seu; he mon proysme per Déu
Altisme, tal caritat he vol .aper esguard de loe. prep. Per motiu de, per causa de.
SP 9782 ablesses, totes malignes, cert, son indignes, per los esguarts de males arts
he fais compás, et alias, hom s' i acos . b. per tal esguard loe. adv. Per tal causa o
per tal motiu, per tal rao. SP 10200 Per tais esguarts, ab bones arts casar te pots;
o per grans dots.
188
esmaiament m. Defalliment, falta de les forces vitáis, a. haver esmaiament col.

Defallir, faltar a algú les forces vitáis per por o desánim. SP 14149 ayats, tergjorn
matí, quánt fort sortí del moniment, esmayament he por agüeren.
esmaiar-se v. pron. Perdre l'ánim, el coratge. SP 498 Vaja cantant: no se rí esglayen,
ni gens s' esmayen.
esmaltar v. tr. Aplicar esmalt, treballar amb esmalt, vernís vitri que per la fusió
s'adhereix a la porcellana, ais metalls, etc., i serveix per a donar-los lluentor i
consistencia. SP 3833 Una verónica d' or mellada, molt be smaltada, li víu ais
pits; gests e vestits tots de beguina.
esme m. Facultat d'estimar o calcular la valúa, la quantitat, la direcció, la distancia,
etc. a. a bon esme d'algú loe. adv. Segons el judici o l'opinió d'algú. SP 4604
Quánt bort secret resta ledesme! A mon bon esme, cert, dos mil*les de sous despés
metges pagnant, cerquan.
esmena / Correcció d'un defecte. SP 15632 Ma gran esmena del temps perdut no
conegut, si lá 't recite, creu sois a. fer esmena o esmenes d'una cosa col. Corregir
una cosa que és defectuosa, millorar-la. SP 7361 Per fer esmena de semblant vida,
repenedida, dins la caseta de parets. SP 16087 Ací, que %m forte, per fer esmenes,
de mals e penes sois corporals; les animáis he.
esmenar v. tr. Corregir, posar bé alió que estava malament, errat, mal fet, etc. SP
16082 Al purguatori, per mos peccats mal esmenats, sé prou hi dech: quánt puch
lá prech que me n' apart.
esment m. Cura, atenció. a. teñir bé esment en col. Fer compte, parar atenció. SP
11442 m moridor, c-a Déu pertany he cascun any si y tens bé sment, certerament,
lo poliol secat al sol veurás florit. SP 3957 Yo tinch bé sment com se comporta
esmercar v. tr. 1. Invertir, col-locar diners, béns, etc. SP 7088 Inestimable ffon la
despesa per mi malmesa, mal esmerqada, del tot Mangada. 2. Gastar diners,
objectes, esforcos, etc. SP 1982 avia della %nviat o campviat, m' o véu cobrar he
bé smergar bé li plagué com conegué que rich venia.
esmortiment m. Pérdua deis sentits i, aparentment, de la vida. SP 6032 fftngís teñir:
no prou hoyr; al cap dolor he baticor, esmortiments; afollaments, mal de neulella,
en la mamella.
esmortir v. pron./intr. Quedar-se com a mort, perdre els sentits i, aparentment, la
vida. SP 8239 De fet flngix que s' esmortix. SP 11566 tossir, parlar, scopir, riure,
plorar; no ignorar, ni esmortir, enmalaltir, ni pronitat a fer peccat, ni res profa.
esmortit -ida adj. Mancat aparentment de vida, que ha perdut la vitalitat. SP 3256
Com esmortida, e sbalayda, clama 's del lloch: «baix», dix.
espaiar-se v. pron. Esplaiar-se, distraure's, reposar de les preocupacions. i a documentado en
DCVB, pero está documentada préviament en DECat i DAG. SP 2419 En V eSCriptoñ tant m' espayüVÜ.
espant m. Por intensa. SP 3512 oble, gran eroguáncia, ffet d' importancia he de gran
spant, contaminant la suafe.
espantar-se v. pron. Prendre espant, sentir por intensa. SP 1787 Ab semblant joch tots
s' espantaven, ffogir cuytaven.
esparver m. Ocell de la familia deis accipítrids (Accipiter nisus), de 38 centímetres,
característic deis espais forestáis, amb el dors marró grisenc i el pit ratllat, que
s'alimenta d'ocells petits. SP 300 ch, del niu cuytats poch aguats, exir certer, de /'
esparver cercant les mans; ais vells gualants, qui no s' están.
espasa / Arma blanca, composta d'una lámina estreta de metall tallant per les dues
bandes, llarga, acabada en punta per un cap i amb un manee encreuat per l'altre. a.
189
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumeRnu
algar l'espasa col. Retre honor un exércit a una persona d'autoritat dirigint cap
amunt l'espasa desembainada. SP 12981 nt davant bandera, ni gent guerrera
entorn armada, la spasa mlgada, poli, brocat, carro daurat, alt,. b. anar a tall
d'espasa mod. Ser tractada, una persona o cosa, amb extrema violencia. SP 8321
Per llur persona ne va la casa a tall d' espasa, a sac o strall. c. cenyir l'espasa col.
Dur l'espasa lligada a la cintura dins la baina. SP 15605 s molí contení, henamorat,
ab llur bon grat, cinta ma spasa, torní 'm a casa hon huyyo stich enpau, vos dich.
espasme m. Malaltia caracteritzada per contraccions involuntáries deis músculs. SP
5244 Lo pobrellet prés ¿ó l' espasme: barretes, asme, alferecía, epilencia he molt
alforro.
espatxar v. intr. Anar de pressa, obrar rápidament. SP 5864 Dix: «espachem, qu* afer
avem.
espaventable adj. Espantos, que causa espant o por intensa. SP 3199 empeñada,
sabe fingir, mostrant teñir al eos diable espaventable.
especial adj. Pertanyent o relatiu a l'espécie. SP 10479 a ses ereves, abfermes treves,
ab V infernal, llur special, drach Llucifer.
especier -a m. if Fabricant o venedor d'espécies. SP 2977 Ab mi contava V especier;
sastre, draper he costurera, tapins, velera, lo brun.
espectable adj. Respectable, que mereix respecte o consideració. SP 11200 En son
ben viure és gran e chica, pobra e richa; dona spectable he reduptable.
especular v. tr. 1. Mirar o observar atentament. SP 463 as molt be scusen vicis amats,
he los pecats d' altri speculen, he se 'n tributen. 2. Estudiar, fer recerques teóriques.
SP 16136 astegua pot ben valer a ben saber, conéxer ciar, bé specular he
inquirir, bé dicernir qué *s Déu amar, qué desamar.
espenyar v. tr. Llancar cap avall des d'un lloc elevat. SP 15789 Aquell huntat bon rey
Hieu noblement féu d' alt espenyar, tota selafar, a Gesabel, reyna cruel, dona
malvada.
espera/ Creenca que s'ha de fer o ha de venir alió que un desitja, s'imagina o tem. SP
4698 Perqué sa spera no fas frustrada, era temprada cercar les vetles, ermite.
esperanca/ Confianca que ha de venir o succeir alió que es desitja o que es considera
bo. SP 12058 Tal sanitat hi trobaras, si tu vendrás ab fe, speranga he confianga a.
perdre l'esperanga col. Desesperancar-se, deixar de confiar que passará o que
s'aconseguirá una cosa que es desitja. SP 3656 Tota speransa tinchja perduda, si
no %ns ojuda Déu poderos.
esperar v. tr. 1. Creure que s'ha de realitzar o ha de venir alió que un desitja,
s'imagina o tem. SP 8517 Qui bé n' espera, espera *l punt que puig* amunt V
aygua del riu; que t. 2. Estar sense moure's d'un lloc o sense fer alguna cosa fins a
Tambada d'algú, d'alguna cosa, fins a la realització d'un fet. SP 2575 Yo lá sperava.
esperit m. 1. Segona persona de la Santíssima Trinitat. a. Esperit Sant col. Segona
persona de la Santíssima Trinitat. SP 11257 He migangant V Esperit Sant hac
concebut. 2. Substancia incorpória, per oposició a substancia corpória o materia. SP
5931 erque *s deporten he mils conforten llur apetit he V esperit, bulles propicies,
mas surreptícies, de cort obtenen. 3. Anim, principi intern de les resolucions de
l'home. SP 384 Bé sab de maga qui rí ésferitl Lo meu sperit n' áportatpena sobre
la squena mals huytanta *nys. 4. Impuls dominant segons el qual obrem. SP 8661
de dos es nades o no passades; Vérgens de dit, no d' esperit; vérgens de fet.
esperó m. Instrument de metall compost d'una punxa o una rodeta amb algunes
punxes, que es porta a la part posterior de la bota de cavalcar i serveix per a
190
colpejar el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar. SP 5876 Com IV

abragás, embaragá 's lo seu speró ab lo sacsó de la guonella.
espia m. Encarregat d'observar cautelosament i d'amagat per transmetre després, a qui
l'envia, la informació que ha arreplegat. SP 551 b bades he secrets patges; o llarchs
viatges, no sens espíes; ofiscalies, a rebre actes.
espiar v. tr. Mirar atentament, fixar l'atenció. la documentació en DCVB Í DAG. SP 2521 Les
averies de sa persona alguna stona ella spiava.
espiga / Conjunt de grans disposats al llarg i al voltant d'un eix comú que forma la
part terminal de les tiges de les plantes gramínies. SP 8014 so féu Adam , he vol
cercar he eren trobar en V erm espigues; en lo cep Jigües; rayms e peres en les
figueres.
espill m. 1. Lámina que está feta de metall polit o de vidre revestit per darrere d'una
capa metál-lica i que forma imatges per refiexió deis raigs de llum que hi
incideixen. SP 5365 Ciar és de dia quan se desperten, V espill concerten per
oratori; V Invitatori que saben dir és m. 2. Exemple, cosa que serveix d'exemple.
SP 41 ENTRADA Spill, llum e regla, hómens aregla, dones blasona, lo llir cor.
espina/ 1. Cadascun deis apéndixs durs i punxeguts que es formen a la superficie de
les tiges de certes plantes i de la pell de certs animáis. SP 2350 totes parts arigons,
carts, porca crespina, no teñen spina pus fort punyentl Porcell grunyent tota la nit
era *n lo a. qui espines sembra, descalg no vaja prov. Refrany que indica que qui
vaja. 2. Planta espinosa. SP 45 regla, hómens aregla, dones blasona, lo llir
corona; spines, carts, crema.
espinos -osa adj. Difícil, complicat, que fa sofrir molt. SP 12630 ñera, muda carrera:
llexa •/ comí llur, serpentí, tan espinos he verinós, costes, barranchs, hullals e
fanchs, xara a. comí espinos col. SP 12630 ñera, muda carrera: llexa •/ comí llur,
serpentí, tan espinos he verinós, costes, barranchs, hullals e fanchs, xara.
espiritual adj. 1. Que és esperit o que pertany a l'esperit. SP 12498 Sperituals he
corporals tais obres pies, ffent com Tobies he A. 2. Relatiu o pertanyent a la vida
interior de l'ánima. SP 777 de lluny tramesa, una cortesa instrucció diu, e lligó
speritual he divinal.
espital m. Casa on es té cura deis pelegrins, deis pobres, deis orfes o deis malalts. SP
5106 Perqué avance ffaré lá llance a V espital.
espitalatge m. AcoUiment en un hospital. SP 15250 penitencia de Magdalena; d'
alta Elena peregrinatge; spitalatge, deis pobres zel, de Ysabel, reyna, contessa he
men.
espitaler -a m. i f. Encarregat d'un hospital. SP 925 Aquella nit, la spitalera, ffalsa
roncera, ella y sa mossa, percint e bossa.
esplet m. Collita, conjunt de fruits produíts en una vegada, especialment si son
abundants. SP 12329 Per dret llaurar, hefer guaret he bon esplet, t* ánima y eos
juny los abdósjusjou sancer, tots d' a. bon esplet col. Collita abundant. SP 12329
Per dret llaurar, he fer guaret he bon esplet, t* ánima y eos juny los abdós jus jou
sancer.
espletar v. tr. 1. Aprontar, usar, traure tot el profit, invertir totalment. SP 1498 tal
guovern lo temps d' ivern axí %ll passava hí IV espletava complidament. 2.
Maltractar, abusar, aprofitar-se desconsideradament d'una persona o cosa. SP 5129
191
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Rojo
Mas que us servixcha, los filis alíete he que m' espíete, no ufará Déu! No us ho
cuydeu, car may sera.
esplugabous m. Aplicat despectivament, gent sense bona reputació. [P] 'Arrauxat, de poc
seny' [MP]; 'aplicat despectivament a certs homes galants1 [DCVB] SP 1933 mit? DigUÜU, marit, CÍnch
cavalcans, orats, gualans, espluguabous, per quins cinch sous los acolliu?».
espolsar v. tr. Sacsejar, especialment per fer caure una cosa, per desprendre'n alió que
está adherit. SP 2808 Spolse sa roba qui apartar ne vol que no s' ame.
esponja/ Massa porosa i elástica de fibres córnies entrellacades, que forma l'esquelet
intern de certs animáis marins pertanyents al grup deis porífers, la qual té un gran
poder d'absorbir aigua i deixar-la anar fácilment per pressió. SP 7814 Pedra •/ cor
teñen com les esponges; torbats rellonges, per rodes, cordes, sonen discorde.
esporguim m. Branques i brots tallats a un arbre en esporgar-lo. SP 13338 De cep
corcat sarmentplantada, ni de brocada, ni d' esporguim, tarifa raym ni cabrerots.
esporta/ Recipient fet de palma o d'espart, mes ampie de boca que de baix, quasi tan
alt com ampie de boca, que serveix per a contenir i transportar térra, fems,
comestibles, etc. SP 5456 car en caxes, portar en males, ffermar escales; tirar
esportes, rexes e portes ffer llevadices, he movidices e.
esportí m. Mena de senalla plañera d'espart, que serveix per a contenir figues, panses,
peix o altra cosa. SP 14776 i, pels mantells al ruch posats he pels sobráis dotze
sportins, del peix cofins e pa pleguats, son figuráis!.
espós -osa m. if Persona unida a una altra en matrimoni. SP 3241 Crida V espbs ab
alta veu: «alplaer seu, per honsevulla, puys tost s'.
esposalici m. Esposalles, promesa de matrimoni i cerimónia amb qué se celebra el
prometatge. SP 5673 veu al cap portar, nosfa menbrar per cert indici V esposalici.
esposalles/ Promesa de matrimoni i cerimónia amb qué se celebra el prometatge. SP
1143 Sens testimoni, fféu matrimoni o esposalles, sens encartalles ni capellá.
esposar v. tr. 1. Unir o prometre en matrimoni. SP 2052 Itre IV auria qui u grayria!
Tant o cuytaren que *ns esposaren. 2. Prendre per espós o esposa. SP 6805 Quantes
veguades n' as esposades, morir devies! Car sois seguies la volentat, desaten a.
Vesposar ab reposar mai s'encontren prov. Indica que els treballs, les
preocupacions i les desavinences que implica el matrimoni. SP 4311 Mas V
esposar, ab reposar, may s' encontraren, des que *ns arraren s.
esposat -ada m. i f Promés en matrimoni. SP 3212 Allí si •« feya de ficcions he
varions ab V esposat! Lo bon curat vol la senyar, desús posar aygua beneyt.
esquadra/ Porció d'exércit formada per cert nombre d'hómens arrenglerats en fueres,
una darrere l'altra, en forma de quadriláter. SP 13028 o castell pie d' almuguaves
he de gens braves, moltes esquadres, cutierais, ¡ladres, saltejadós he robados
inichs.
esquarterar v. tr. Tallar una persona o animal fent-ne quarters o trossos. SP 9356
Tots ab destrals esquarterar fféu, e matar gran cantitat.
esqueixar 1. v. tr. Esquincar, esgarrar, separar les parts d'una cosa estirant-la. SP 3246
aer seu, per honsevulla, puys tost s' acullá, rompaysquexe, pus no lá vexe! Mes no
*llforceu ni •//. 2. v. pron. esqueixar-se Separar-se, arrancar-se SP 12613 D' elles
V esquexa, descús e talla.
esquena/ Part posterior del eos huma des deis muscles fins a la cintura; en els altres
vertebráis, part superior del eos des del coll fins a les anques. SP 16106 ais talons,
en los ronyons pedrés, arena; dol me la squena, muscles e colzes; tinch torts los
polzes; SP 8532 Vol per la coha o per la squena teñir morena, anguila viva a. anar
192

d'esquena col. Anar amb l'esquena girada cap al lloc on es va. SP 13824 dos
guardegadós lo cristiá de cara y va; juheu, de squena. b. girar l'esquena a una
cosa col. No fer cas d'alguna cosa, oblidar-la. SP 12435 , voler, amor, tes accions,
intencions, a Den ordena, girant la squena aljapassat.
esquerre -a adj. Situat a la banda oposada a la dreta, situat a la part on les persones
tenim el cor. SP 12636 Lo de másquerra, molthom s' i erra tir* al'' infern.
esquerrer -a adj. Esquerrá, que fa servir preferentment la má esquerra. SP 9189 ach
recort, algú %n fan tort, visch e guercer; lleig, esquerrer he geperut; contret,
ventrut; per mal socors, trenca.
esquimar-se v. pron. Desgastar-se amb l'ús, minvar, llevar a una cosa una porció a
forca d'usar-la. SP 8611 Si *s pert la clau o si s' aprima, mes si s' esquima en altre
pany, per atotV any son desdenyades.
esquincar v. tr. Esgarrar, separar les parts d'una cosa estirant-la. SP 3236 mudant
veu, crida: «no *n vull exir sens ben obrir o esquingar, ben exampiar aquell forat
qual té guardat mes.
esquira/ Malvolenca forta. SP 8129 ! ¿qué aveu? No us jahilleu, car lo Hit tira ab
gran esquira.
esqUÍU - i v a adj. RefraCtari a fer a l g u n a COSa. No enregistrat en DCVB. Documentado anterior en DAG. ||
de (indica la cosa que no es fa). SP 4061 Del mundanal he vida *ctiva molt era squiva.
esquivar v. tr. Evitar, eludir. SP 12694 Monges esquiva, ab ésta *tpriva.
essencial adj. Que pertany a l'esséncia d'una cosa o d'un ésser. SP 10843 s; contagios,
hereditari; involuntari, accidental, no *sencial ni positiu, sois privatiu de natural,
original, vera.
ésser v. cop./intr. Ser o ésser.
est -a 1. adj. S'aplica a designar les coses que están presents o mes prop de la persona
que parla, per oposició amb aquell i amb aqueix. SP 237, vegen hón tiren en lo llur
viure, los vull escriure est doctrinal memorial: haura nom Spill. 2. adj. Assenyala
emfáticament una persona o cosa que es manifesta intensament. SP 13176 en mal
creticar, a mort finar, perdido, dampnació d' esta parlera, vella somera d' aquell
Balam. 3. adj. i pron. Serveix per a expressar de bell nou una cosa que s'ha
anomenat o indicat abans. SP 5647 Fféu mm est plaer, no us enugeu, de fet m'
aureu, tost será fet. 1 11077 Esta, enrosa ffon y amorosa, dolg* agradable.
estable m. Lloc cobert on s'allotja el bestiar. SP 12247 l teupeccat! Déu oblidat, vas
al diablel Ffuig de V estable tanprofanat! Deschaminat, lluxuriós, pródich,.
establiment 2. m. Estatuí, acord ordenador d'una coHectivitat. a. revocar un
establiment col. Fer que un acord o estatuí deixe de ser vigent. SP 7614 lis
consentir dones regir, massa manar; ffent revocar establiments d' abillaments d'
elles, profans. b. servar l 'establiment col. Respectar un acord o estatut, no
infringir-lo. SP 15019 ria que nessessária: cert l' engendrar o lo servar /'
establiment, prbpiament és dit consell
establir v. tr. Col-locar una cosa a censal. SP 10499 Son assensides he be stablides
ab drets, lloysmes.
estalviar 1. v. tr. Salvar, preservar. SP 15621 sermó de Salamó qui *mfon trames, los
anys de mes me stalvia he desvia. 2. v. abs. Deixar de gastar diners. SP 5002 n
aver, sentir, saber bondats, virtuts, solicituts, estalviar he mesurar, guardar,
fornir, tallar, cosir, de mans.
193
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Rmp-
estamenya / Teixit assarjat de llana o estam, que serveix per a fer gipons, faldes,
cobrellits, mantells, etc. SP 15674 Per abstinencia, Hit sus la llenya, he de
stamenya tinch los llangols, los camisols d' aspre celici.
estany m. Metall blanc brillant, tou, fácilment fusible, maMeable a la temperatura
ordinaria, pero trencadís en calent. SP 7961 La serp encanta, castigua saura, he /'
estany daura.
estar 1. v. pron. estar-se Resistir, mantenir-se ferm contra un atac o una agressió. No
enregistrada en DCVB. SP 7225 Terr* aminíssima, tota de rech, en va s' estech, com V
asetgá he campegá tant temps . 2. v. intr. Consistir, ser equivalent. SP 5970 Llur
santedat en aqó stá. 3. v. intr./pron. Trobar-se, ser present, amb un cert matís de
duració. SP 7946 Sobre lapols que m térra stá, ell mort resta a. estar-se al Hit col.
SP 8254 nt, menjant, bevent, donant repós al seu bell eos, al Hit s' está. 4. v.
intr./pron. Mantenir-se d'una manera determinada durant un període de temps.
+Cpred/+adv. La forma pronominal, no documentada DCVB. SP 3852 Cüteminant he batejant, de peUS
s' estech. SP 3432 per una presa en car ere mesa, hon era stada tres anys tancada.
5. v. cop. En forma de participi, es va prendre com a participi del verb ser. SP
15801 us e mans lo qué *n romas en hun nou vas, per ser estada ab rey casada,
ffon soterrat. 6. v. pron. estar-se Abstenir-se, deixar de fer una cosa. de+CR (índica ia
cosa que es deixa de fer). SP 303 arver cercant les mans; ais vells gualants, qui no s' están,
peí temps que han, de porregar he pledegar ab la verdor. 7. v. intr. Trobar-se
aturat sense obrar, per esperar algú o alguna cosa que es necessita. a. lleixar estar
algú col. Deixar de molestar algú. SP 2149 Dix: «bé *m fartaul ¿per qué *m
matan? Lexau me star!» Volent restar sens del tot rompre, yo só qui. 8. v. intr.
Passar cert temps, dedicar temps a Una COSa. en+CR. (indica la cosa a qué es dedica el temps). || No
enregistrada en DCVB. SP 14974 No y cal estar molt en acó, semblant lligó ffon l' alt
parlar del. 9. v. intr. Interessar-se, preocupar-se per alguna cosa. per+cR (indica la cosa en
que ens ¡nteressem). SP 8366 No stan peí cosí, sois vingua tost: los marits paguen. 10. v.
aux. Combinat amb el gerundi d'un altre verb, forma temps que indiquen
continuítat actual d'una acció. la documentado en DCVB. SP 2091 En mi représ, yo stich
mirant, lafisperant.
estat m. 1. Manera d'estar, situació d'una persona o cosa. SP 13934 Sa mort reféu lo
nostre stat mortificat, donant li vida. 2. Manera de ser d'una persona en l'orde
social, i especialment en el que es refereix ais sagraments del matrimoni i de l'orde
sagrat. SP 9859 asolat he ja *s perdía de dia *n dia l' eclesiástich estat monastich,
tot sacerdoci posat en oci, se divertía. 3. Condició social, grau, categoría. SP 413 A
PART DEL PERFACI Donchs, dich que totes, de qualque stat, color, edat, lley,
nació, condició, grans e majors, chiq. 4. Classe social, conjunt de persones de
determinada categoría dins el eos social. SP 3713 Demá disapte hac ajustáis los
quatre stats, hómens de títols, los dos capítols, religions, nobles.
estatge m. 1. Dret d'estar, d'habitar en un lloc. SP 953 hun porro aygua beureu, ffoch,
sal aureu, he sois V estatge; pa, companatge, vi, si •« voleu, que us ne cerqueul». 2.
Lloc on algú habita. SP 11673 De /' alt seu statge inenarrable, no recitable,
maravellós he glorias, pres a. teñir estatge en un lloc col. Habitar en un lloc,
viure-hi. SP 7278 Hon tú est nat he té son statge lo teu linatge d' antich solar,
Huetaviar, lo seu.
estela/ 1. Estel, astre que brilla en el cel, Uevat del Sol i la Lluna. SP 10562 á -bsolta
de totes huna, lluent com lluna, cintillant stela; mes que cel cela, ab lo sol sola;
com voltor vola a. estela o estela de mar col. Estela del Nord, estel polar. SP
194
12648 Mira la stela, muda la vela. 2. Dibuix, emblema, etc., que té figura d'estel.
SP 11712 al, ceptre real té, e corona al cap, redona, de dotze steles.
estendre v. tr. 1. Posar tot Uarg o pía alió que está plegat o contret. SP 13225 és se
desbriguaren he despullaren lo qué vestien he u estenien per hon passava a.
estendre els peus col. Morir. SP 15473 Bollir en oli, mengar les mans, morir
abans, ans peus estendre que muller pendre, ans soterrat que mullerat. 2. Posar
horitzontal. SP 8123 Lo pus dolent moble que teñen, al Hit IV estenen.
estés -esa adj. 1. Posat tot Uarg o pía alio que estava o podría estar plegat. SP 16042
Sa stola duch, del rey enpresa, ais pits be stesa, blanca %b jerreta o terraceta ab
flor de llir. 2. Posat horitzontalment. SP 1563 He tots venins, ohint los píos, veren
lo eos stés ejahent, un tant calent, mas ja finat a. caure estés col. Caure en térra a
plom una persona. SP 8357 ólicha porten cresólicha; portant turqueses, cahen be
steses
estesament adv. Extensament, llargament. SP 11414 De fet partiren, e •// visitaren,
hí u recitaren bé stesament.
estiba / Inclinado, lloc cap a on tira una cosa. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 623
May llur jahent, nunca sa stiba, ne honfort tiba son flux voler, mon vell saber ha
sdev.
estil m. 1. Manera d'expressar el pensament en el llenguatge oral o escrit. SP 15235
tat; humilitat molí gran de Llia; la parlería he bell estil d' Abiguayl; Delbora tria
sois profecía; Raab celant a. fort estil col. Estil difícil d'entendre per la
condensació d'idees. SP 15404 per mi palpable he praticable; mas lo subtil, de fort
estil, cert transcendent, mon sentiment tehórich alt trobant. 2. Manera
característica d'actuar, práctica usual o acostumada. SP 3045 cert, lo cap hubert,
enfastigat, molt enugat, mudí d' estil: ffiu codicil, del tot cassant he revocant lo
testament. 3. Manera en general. SP 13247 ens grans, mas chics infans he molts
gentils, ab nous estils molt revenen he benehien ab psalmodia lo qui venia.
estima / Valor, válua. a. teñir algú o alguna cosa en gran estima col. Considerar
algú o alguna cosa de molt de valor. SP 4237 o us vull trobar muller barbuda:
huna tenguda en gran estima; huy és la cima éntr* enviudades.
estimable adj. Calculable, comparable. SP 15166 No extimables que valguen mes per
ser mulles, car matrimoni no *s.
estimar v. tr. 1. Determinar peí cálcul el preu o valor d'una cosa. SP 6903 ncia de
paguament; la cort venent sens encantar, ffan estimar qualque convés d' aquells
pellés, ben sobornat. 2. Determinar peí cálcul el nombre, l'extensió, la importancia,
etc., d'una cosa. SP 7067 nits; orfebreries, tapiceries! No 's pot asmar, menys
estimar, los artificis, ni *ls edificis deis meus palaus. 3. Jutjar, considerar d'una
manera determinada una persona o cosa. SP 1458 He ben armat, era stimat entre
•Is guerrés, no deis darrés. 4. Teñir bona opinió de la válua o importancia d'algú,
d'alguna cosa. SP 6173 Si bé stimada ffer vols que vixques, ffes que parixques a
quinqué fo.
estimat -ada adj. Que és tingut en bona opinió quant a la válua o la importancia. SP
1442 la francesa, contra V anglesa ffent cavalcades molt estimades, ffort
guerrejant, he saltejant, cobrant castells.
estiomenar-se v. pron. Podrir, corroure les carns per acció patológica. SP 9665 res /'
escha, la nafra frescha; si li 'nfan bena, s' estiomena o s' ifan cuchs.
195
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeRnj,
estirar v. tr. Sotmetre una cosa a l'acció de dues forces que tendeixen a allunyar els
punts d'aplicació allargant-la, estenent-la, posant-la tibant o traient-la del seu lloc.
SP 9576 ar V estil de llarch, descollé V arch he pus no *ll stire; l' aladre gire.
estirat -ada adj. Atesat, tibant. SP 1186 Cap alquenat, ffront estirat, no tendrá dens.
estisorar v. tr. Retallar amb les tisores. SP 8221 Baratará he comprará timbres
trencats, •estisorats, nachcis e mals, /falsos reals.
estiu m. Estació mes calorosa de l'any, compresa entre els mesos de juny i de
setembre. SP 1455 Tothom n' avia! Aquell estiu, gran rich m' ifiu a. una oroneta
no fa estiu prov. Indica que un sol cas no pot ser pres com una norma general. SP
15126 No *m cal desdir per pocha streta: hun* oroneta cert nofa stiu.
estoc m. Espasa prima, amb la qual sois es pot ferir de punta. SP 2764 Per mes ofensa
o per mes toch, llexant V estoch, vos cenyiu fulla.
estoig m. Capsa especial per a contenir un objecte, al qual está adaptada la seua forma
exterior o interior. SP 2167 eja, clauer, correja, bossa 'guller, pinta, crencher,
stoig, guavinets, guants, ventallets, calces, tapins ab escarp.
estol m. Armada, conjunt de naus. SP 14203 Del rey /' estol, /' aygua *ll neguá.
estola/ 1. Vesta, túnica llarga. SP 12752 d' or bell anell he qué calcar te fara dar,
he prima stola. 2. Vestit Uarg que les dones honestes romanes portaven damunt la
túnica. SP 12814 erí he conferí, molí virilment; he dignament cobra la stola, qual
per sa guola Eva %ch perduda. 3. Ornament litúrgic consistent en una banda de tela
relativament estreta i molt llarga, signada amb una o algunes creus, que els clergues
es posen penjada peí coll o pels muscles en certes funcions litúrgiques. SP 16040
Sa stola duch, del rey enpresa, alspits be stesa, blanca *bjerr.
estona / Espai de temps d'una certa durada, sempre combinat ai nndefmit alguna. SP 2520 Les
averies de sa persona alguna stona ella spiava a. apoca estona loe. adv. Al cap de
poc, després d'un breu espai de temps. SP 4578 Sois aquell diaffon hunpoch bona:
apoca stona m' o contá tot.
estopa/ Part basta que se separa del lli i del cánem en trencar-los o pentinar-los. SP
537 Axí *n fan d' ell com d' un moxell d' estopa grossa a. moixell d'estopa col.
Bolic o manyoc d'estopa. SP 537 Axí *n fan d' ell com d' un moxell d' estopa
grossa.
estora/ Peca de teixit de llata de palma, d'espart, de jone o d'altra materia semblant,
destinada principalment a cobrir paviments, parets, baranes de carro, etc. SP 7525
ffestes trencar; lofer obrar debanadores, llates d' estores, peses, graneres que les
fusteres ais catiusfien.
estórcer v. tr. Salvar, traure d'un perill, d'un mal. de+CR (indica el perfil de que se salva). SP 3684
Si *ns guiaran, he som estorts abdós de morís, lley mudaré: reneguaré de Mafomet.
estort -a adj. DesUiurat, salvat, lliure. SP 3254 vixcha, no cur de pus!» Dient
«Jhesús!», ffingint se storta, mostrá 's mig moría.
estotjar v. tr. 1. Posar dins un estoig o en altre lloc apte per a la conservació d'una
cosa. a. voler estotjar+poss+aigua en cistella mod. Voler fer una cosa impossible.
No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 7832 Is sos companyons, ons de set jorns hac ha
paguar; s* aygua stogar vol en cisíella. 2. Reservar, no gastar o no fer una cosa
esperant-ne l'ocasió. SP 9319 ast, partit com a cabrit, perqué *ll menjás, he qu*
esíojás /' altra miíat delfill cuynat begué 's lo brou?.
estrado m. Peca o departament adornat on les senyores de cases principáis reben les
visites. SP 3413 Aníper sirados de les senyores:punts ni tisores no s' i focaven.
196
estrall m. Gran dany, destrucció de gent o de coses, a. a estrall loe. adv. Amb gran
violencia. SP 8322 Per llur persona ne va la casa a tall d' espasa, a sac o strall
estralla/ Sageta, arma que es llanca amb un are o una ballesta i consisteix en una tija
prima de fusta amb una punta afilada de ferro en un deis seus extrems i, a vegades,
en l'altre unes aletes de ploma o de metall SP 9395 lurs marits, sans oferits d' una
batalla, de colp d' estralla les enviudades, avalotades, tots los nafraren.
estranger -a m. i f. Persona que és d'una altre país. SP 7488 Les estrangeres he
forasteres, descaminades, son menasades, ffan.
estrangular v. tr. Comprimir un canal, un conducte, obstruint el pas d'un fluid. SP
6816 ler te crescha he llonch temps dure, yo t' asegure d' estrangulada he d'
ulcerada, molt prest, sens trigua, certa ve.
estrany -a adj. 1. Pertanyent a un altre. SP 9060 s alloguen com la cuquella sos ous
pon ella en nius estranys. 2. Pertanyent a una altra familia. SP 6687 has vist d'
estranyes mulles mal manses, ¿he no te 'n canses ni *t descont. 3. Que és d'un altre
país, poblé o religió. SP 15056 a ben abillada he avisada, gentil conpanya de lley
be stranya a. déu estrany col. Déu adoptat d'altres pobles o d'altres religions. SP
11374 Aquella hora qual ell naxqué, trencat caygué tot déu estrany. 4. No
freqüent ni usual. SP 1190 Deis pus estranys, boliciosos he occiosos, menys
verguonyós he pus rony.
estrena/ Gratificació, regal en moneda o en especie que es fa a algú per celebrar el
comencament d'una cosa, la primera noticia, una festa anyal, etc.; alió que es dona
a mes a mes del preu contractat. SP 2633 May se 'n partirá no fas despés, donat,
malmés tot en estrenes.
estrényer v. tr. 1. Oprimir, exercir pressió tot al voltant o en costats diferents d'alguna
cosa. SP 5857 Qué msfaran elles que no s' emprenyen, comfort s' estrenyen per no
ser grosses! Ffer altres brosses de mes paren. 2. Constrényer, obligar. SP 5159 *m
cobra, voler me sobra; disputa •/ seny, natura •// streny, rahó m' afronta.
estret -a 1. adj. Poc ampie, que té poca ampiada. SP 12657 Humiliat, serva man
dreta: vés via streta, qui du a vida de bé complida. 2. adj. Que estreny, que
pressiona amb forces oposades que apunten cap al mateix lloc. SP 10138 Porta *n
lo llom plancha de plom; cércol bé stret de ferro fret en los ronyons. SP 7762
munts de fem: si gens se muden, olen e puden; qabata streta, qui par ben feta al
mirador, he fa dolor he ulls. 3. adv. Estretament, de manera que estreny. SP 9022
Altres, moltfort, stret enbolquant.
e s t r e t a / Limitació, subjecció a certa mesura. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 15125
No *m cal desdir per pocha streta: hun* oroneta cert no fa stiu.
estretament adv. De manera que estreny. a. estretament gelós col. Molt gelós. SP
4453 Mal reposada, maliciosa, de mi gelosa estretament, pacientment may o
prenia, si tart venia.
estrop m. Tros de corda acabat en un ñus, que els pescadors enganxen a les vores de
l'art per traure'l a la platja. a. tirar los estrops col. Estirar l'art de pesca des de la
mar cap a la platja. SP 2186 a *m vist! Mala *m prenguistper a tos obs! Tirar los
strops sabries mes!» Son entrames bé V entenguí.
estropessar v. intr. Entropessar, ensopegar. SP 8904 Anant en foll, estropeqant he
molt husant amprar la clau lo qué bé *llls pl.
estudi m. Diligencia, cura i esforc aplicat a un fi. SP 3094 Abprou gran studi articula
he prest prova qu* era casada, d' altri.
197
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de JaumeRnj.
esturca/ Femella de l'estruc, ocell de la familia deis estruciónids (Struthio camellus),

el mes gros deis ocells (d'uns 2 metres d'alcada), amb potes llargues i robustes amb
dos dits a cada peu, ales impropies per a volar, cap i coll quasi ñus, de plomatge
negre els máseles i gris les femelles, amb les ales i la cua Manques. SP 5071
torchá comfa lo cha, ni %ll mira »b hurga comfa la sturga, ni IV alenda com lleófa.
et conj. I.
etern -a adj. 1. Que no té principi ni fi. SP 11350 Parí FUI etern, qui *ns trau de
infern. 2. Que no té fi, que durará sempre. SP 10911 lis engrune, ¿no '11 ret
immune he desinferna de morí eterna? ¿No *s dit al doble metge, pus noble, lo
preservant a. eterna gloria col. SP 13632 Mas supernal, celestial, eterna gloria
ais qui memoria d' ell, mort, auran; tots quants.
eternal adj. 1. Que no té principi ni fi. a. Déu eternal col. SP 11691 Déu eternal, ffill
seu, lá mira prop sa cadira. 2. Etern, que no té fi, que durará sempre. SP 11931
gens may han hoyt, vist ne sentit, tal divinal goig eternal de Parays.
eternalment adv. Per sempre. SP 12570 A la final, guany e cabal, tot t' o dará, he teu
será eternalment.
étic -a adj. Que pateix una malaltia llarga que el consumeix. SP 827 quáls, he no 'lis
declare per ser ma mare jove fon étich.
eticat -ada adj. Étic, tísic, afectat per l'etiguesa. SP 4644 Tota secada, prop heticada,
per lo parir cuydá per ir.
etiguea / Febre lenta que consumeix el eos. SP 6089 De tisiguea o d' etiguea por
mostrarás.
etimología/ Estudi de l'origen deis mots. a. Etimologies Obra de sant Isidor en qué
tracta de l'origen deis mots llatins. SP 662 tanta y dos lengües del món, Catolicón,
Guci, Papies, Timologies, en quánt han scrit, parlat he dit entre *ls vius t.
eucaristía/ Sagrament de la comunió. SP 3764 la nit, lo Sant Sperit hach revelat al
santprelat la ucarestia que lafaria.
evangelista adj. Cadascun deis escriptors sagráis que escrigueren els evangelis. SP
11755 fon preyeant instruydora, referidora ais croniquistes evangelistes; he deis
dexebles, en la fe febles confirmadora.
evitar v. tr. Procurar de no trobar-se amb alguna cosa o persona. SP 12702 Jóvens
evita, velles vomita.
évol m. Planta molt semblant al saüc (Sambucus ebulus), freqüent ais herbassars
ruderals en llocs humits. SP 13402 Sischa, fenol!, évols, braceres, carts,
romagueres, canyota, gram, cúcua,.
exalcar v. tr. Posar amunt, en grau mes alt de mérit, de poder, de virtut, etc. SP 11845
Per Déu algada, alt exalgada, sus ells, Senyora, ordenadora he cancellera.
examinar v. tr. Observar minuciosament una persona o cosa per conéixer-ne les
qualitats, la manera de ser, l'estat. SP 15509 anyyoy aturí, hon aporí ab lo prior,
bon confessor, examinant he rominant ma consiéncia a.
examinar+poss+consciéncia col. Pensar en el que s'ha fet durant un període de
temps o en relació amb un assumpte concret i sospesar qué s'ha fet bé i qué s'ha fet
malament des del punt de vista moral. SP 15509 any yo y aturí, hon aporí ab lo
prior, bon confessor, examinant he rominant ma consiéncia.
exceMent adj. Que exceHeix, molt bo. SP 16023 QUARTA PART E DARRERA A la
senspar verg* echcellent, de Déupotent mare, María, no me staria devotament.
198
excés m. Acte que sobrepassa els límits de la justicia, de la rao, de la moralitat. SP

9741 ch cremades, sentenciades ab bons processos, per tais excessos, en
Catallunya.
excomunicar v. tr. Separar de la comunió de l'Església. SP 15037 ser buyt de filis o
fruyt sies vedat, ni ton citrat te scomunique ni que t' abdique entrar ais temples.
excusa / Pretext, rao ostensible que es dona per amagar el motiu real d'una acció,
procurant eludir un possible retret. SP 8243 Ab tal escusa, al Hit se gita, pus no •//
vesita a. prendre excuses d'una cosa col. Posar pretextos per no fer una cosa. SP
5402 Del dormidor escuses preñen: ffingint mal teñen, dormir hífugen.
excusar 1. v. tr. Disculpar, justificar, tractar de llevar culpa a una acció o al seu autor.
El CD pot ser la persona excusada o el comportament excusat. SP 11983 1¿S ames, he no te 'n clames ni
te n' acuses, ans les escuses. SP 9508 e *lls fon rohins, ben empastáis he viciats,
cobrint, scusant, desenculpant ses oradures he travesures. 2. v. pron. excusar-se
Defugir de fer una cosa. de+CR (indica alio que es defuig de fer). SP 14850 ell restar, ensemps
menjar ; si no u recusa ni se n' escusa per pres aver de nou muller, és convidat:
asegurat.
execudor -a m. if. Qui executa o mata un reu en compliment de la pena capital. SP
13947 nfessaren he conegueren en lo qué ver en, deis mirados execudós alguns
sabuts, en les virtuts he grans senyals tots d.
executar v. tr. 1. Donar efecte, posar en obra una cosa resolta, manada, etc. SP 12940
b dimissbria executória, del qué volgué, ell trámete; executaren he deslliguaren
qué 'lllsfon manat. 2. Matar un reu en compliment de sentencia capital. SP 8112 a
mort criminal cort, per tal falsia les sentencia ni executa, ni les reputa hom per
pigós, ans per millos.
executori -ória adj. Que deu legalment ser executat. SP 12937 s diu ver confessant;
Ffeliu preycant ab dimissbria executória, del qué volgué, ell trámete; executaren
he desllig.
exemplar m. Objecte original, model, segons el qual o a imitació del qual es fan els
altres. SP 720 dos, ma negra vida de mals fornida vull recitar, per exemplar he
document a. dar exemplar col. Oferir un model perqué algú l'imite. SP 94 mes
amor he ben voler, a mon parer, és doctrinar, dar exemplar he bon consell al qui
novell en lo món ve. b. prendre exemplar col. Teñir com a referencia un model per
a imitar-lo. SP 15485 contemplativa cercant la vida, prenint la mida he l'
exemplar de contemplar deis ermitans, sois habitans en.
exemple m. 1. Manera d'obrar o de ser que es considera que pot ser imitada. SP 6161
Bé saps V exemple dix de sent* Ana. 2. Fet que se cita com a suport d'una
afirmació. SP 16144 Tais dos contraris, exemples varis, clares semblances he
concordances los manifest.
exempt -a adj. Lliure, no subjecte a una obligació, cárrega, etc. SP 10666 Per tant*
altea mereix aquesta de dita questa esser exhemta.
exercici m. 1. Práctica d'una activitat. SP 10761 Magníficat ha V edifici llur exercici
tant envegas com curios, he qüestió. 2. Treball o práctica que té per objecte
l'adquisició, augment o conservació d'una facultat activa, d'una aptitud, habilitat,
etc. SP 15678 Per exercici de ma persona, alguna stonayo cave *n V ort per mon.
exhortar v. tr. Dirigir paraules persuasives per induir algú a fer una cosa. SP 145 Que
a capleuta soplich, exorte, lo qué reporte he tinch emprés sia remes.
199
exili m. Estada obligada fora de la patria o lluny d'un Uoc o d'una persona estimada.
SP 12737 éu he ploraras, imploraras lo seu auxili, perqué l' exili teu revocat siay
cassat; suplicarás et obtendrás.
exorbitant adj. Molt excessiu, que ix molt deis límits. SP 9295 Ans lósforgava, puys
los matava! Bé fon semblant, exorbitant he cruel acte: dos feren pacte sos filis
matassen e.
exorcisme m. Fórmula religiosa per a conjurar els esperits malignes i fer-los eixir deis
qui n'estan posseíts. SP 378 no y val babtisme, mes exorcisme, llum, sal, capida,
qué de llur vida divís se 'nfag.
exordi m. Principi d'una composició literaria i, especialment, la primera part d'un
discurs oratori encaminada a conciliar l'atenció de l'auditori. SP 401 n vol péxer,
vull fer conéxer, ben avisar he divisar, exordi fent succintament, la llur costuma
narrant en suma.
experiencia / Práctica, participado en una cosa, que permet adquirir-ne la
coneixenca. SP 14922 eny he ta edat; consells f é dat de prou prudencia
experiencia tots los conferma : ages ne ferma opinió, oblivi a. experiencia fa
ciencia d'una cosa prov. Indica que l'experiéncia atorga coneixement. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 13437 mals, de mal e lleig he fer meneig, experiencia ne fa
ciencia he bastant prova la vinya nova pus ver esgleya qué d.
experiment m. Experiencia, coneixenca adquirida per la práctica. SP 113 Del qué só
spert, de Déu rebut hé ciar agut l' esperiment.
experimentar v. intr. Fer experiments, fer proves que confirmen o comproven una
cosa dubtosa, com ara en les ciéncies aplicades com la química o la física. SP 9960
ista aventja vista llur artfrustrada, altra veguada esperimenta, no se n' absenta ni
se n' aparta, ni may sefarta.
expert -a adj. Versat en la coneixenca d'una cosa per la práctica. SP 110 Del qué só
spert, de Déu rebut hé ciar agut V esperiment.
explicar v. tr. Declarar, exposar amb extensió i claredat un fet. SP 15638 gut, si lá 't
recite, creu sois ymite ló publica, qui explica son falliment tot homilment, no pas
comféu lofariseu.
exprés -essa adj. Manifestat explícitament. SP 317 rquen, e van depich en sola, he de
sa scola, del vot exprés, ni de l' entes, no %llls plau menbrar te vull.
expressar v. tr. Manifestar el pensament o una cosa abstracta amb la paraula. SP 466
Com se confessen, d' aquélls expressen les circunstancies.
exquisit -a adj. Que plau en gran manera per la seua delicadesa, finor, excel-léncia.
SP 7504 ades aguabellades teñen terceres; ab ses maneres tant exquisites, rompen
lesfites.
extingir v. tr. Suprimir, fer deixar de viure. SP 12541 Los teus peccats, rasos,
dampnats, serán delits, tots extingits.
extraordinari -aria adj. Que está fora de la manera ordinaria o usual, bé per la
grandária, bé per la intensitat o per altra característica especial. SP 5148
•ngendrat?» Ffo 'm regirat l' enteniment peí moviment extrordinari, enpoch temps
vari.
extrem m. Punt situat en el darrer límit d'una cosa, cadascun deis dos punís d'una cosa
que están mes distants l'un de l'altre. SP 9307 He asetjat Jherusalem, en hun estrem
de la ciutat ¿no fon trobatper los vehins, olor.
extremament adj. En un grau extrem, en el grau mes alt d'intensiíaí. SP 8574 vull fer
creure quant IV an orrible, ffort avorible extremament.
200
F
fabricar v. tr. 1. Fer una cosa amb primeres matéries que es treballen. SP 14784 riu,
eletes, pedrés molt belles Josué d' elles fféu fabricar novell altar , son denotáis,
pronostichats los. 2. Imaginar, pensar, elaborar en el pensament. SP 643 ap humit,
sech, fret o calt, de salt en salt corrent, fabrica, troba y inplica contradictoris.
f a c / Cara, rostre. n.fac de Déu col. SP 11721 a divisa, millor conex, husa, fruex,
clarament veu lafac de Déu.
facécia/ Ocurrencia graciosa, alió que un diu o fa per divertir i fer riure. SP 2861 de
CENT NOVELLES he FASSESIES, philosofies del gran Plato, Tuli, Cató, Dant,
pohes.
facecial adj. Relacionat amb les ocurréncies gracioses. SP 684 rá-n romane: noves
rimades, comediades, aphorismals, ffacessials, no prim scandides; al pía texides de
V algemia.
fácilment adv. Amb facilitat, sense molt de treball o esforc. SP 16 voluntan, per una,
qui té •/ contrari, descrivir pus fácilment.
factor -a adj. Procurador mercantil, persona encarregada de fer compres, vendes i
altres operacions de comerc per compte d'altri. SP 12556 m féu de V hú lo
necligent he vil servent mas, fel factor, a ton Senyor rahó darás.
fada/ Dona imaginaria a la qual s'atribueixen fetilleries i influencies bones o dolentes
per art mágica. SP 9345 son ful matas perqué *ll menjás! Huna malvada reyna
fada deya 's Atália, ffarta d' alguália com a cabia, de ma.
fadiga / Dret de prelació, o d'apropiar-se el senyor una finca quan l'emfiteuta vol
cedir-la a un altre i peí mateix preu que aquest anava a adquirir-la. SP 10484 D'
ell, sensaler, emphiteotes les féu a totes, jus sa fadigua, he les obligua a fer
errades.
fadolla/ Dret feudal que els senyors cobraven de les finques urbanes que els vassalls
venien o empenyoraven. SP 1266 escobriren he li s' obriren moltes banbolles;
cambis, fadolles he violaris, preus e salaris deis artesans.
fadrí -ina 1. m. i f Infant, xiquet, persona no mes vella de quinze anys. SP 11497
Verge, nodrí lo chic fadrí, petit fület. 3. m. i f Fetus, infant no-nat. SP 3497 Molt
mes parirá si no morirá! Tanbé *s morí dins lo fadrí, sens batejar, he féu errar los
alguasís. 3. adj. Tendré d'edat. SP 9504 ais chichs fan, vull recitar: lo mal criar
deis filis fadrins, que *lls fan rohins, ben empastáis he viciats, cobrin. 4. m. i f
Persona jove, en estat de casar-se, des de l'edat de quinze anys aproximadament
fins que es casa. SP 3305 V'iu, lo fadrí dix: «despenjau me! Beneyt sent Jaume m' á
sostentat!». 5. adj. Que no s'ha casat. SP 1302 Jove, fadrí, desempenat, ffuy me 'n
anat a V hom de Déu. 6. m. i f Criat, servent. SP 11016 Dins hi vivien, qui Déu
servien, moltes fadrínes; dona 'llls doctrines d' oració, devoció.
fadrinea/ Infantesa, infancia. SP 800 Ma fadrinea he joventut, en servitut, deseretat,
fforagitat he ca.
201
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jawne_Rn¡^
faena/ 1. Alió que s'ha de fer. SP 14601 faena feta, crida mls faynés: los matines
cansáis, suats. 2. Alió que es fa per obligació o per necessitat, per guanyar-se la
vida, etc., treball. SP 12516 dant quánt havia a V hedefici; he si V oficiffas o faena
de Magdalena, donant hungüent o ¿lavament tant. 3. Alió que es fa penosament,
esforc, fatiga, a. dar faena col. Causar fatiga, causar penes. SP 6230 n lo comenc
essent novici, tosí pendra vici: dar t'a faena, viurás ab pena.
fainer -a 1. adj. Propi de la faena, dedicat al faena, al treball. a. jorns fainers col.
Dies de la setmana en qué es treballa i no es fa festa. SP 2502 Los jorns faynés
entre semmana may era sana: al Hit s' estova;. 2. adj. Que treballa, que s'aplica al
treball o que és laboríos. SP 15962 neta, gentil, sabent, homil he poch parlera,
mas gran faynera, don* andreqada, ben esforqada en tot quant feya. 3. m. i f
Persona de treball, qui s'ocupa en alguna faena. SP 14602 faena feta, crida *ls
faynés: los matines cansáis, suats, he los lloguats a la.
faixadura/ Benatge medicinal posat al voltant del eos. SP 4632 En banys, huntures
he faxadures, perfums e cales, ulceres males li concriaren, he li.
faixar v. tr. Cenyir o embolicar amb una faixa, peca de roba molt mes llarga que
ampia. SP 5260 s; mil medicines, meneschalies he burleries! Unten hefaxen, sovint
desfaxen, refreden, guasten; suor li tasten, ara.
faMácia/ Paraules o altra cosa disposada per a enganyar. SP 11960 nt a la corrent,
corumullada, no arrasada, sensfrau, fablácies, totes ses grades he mercés moltes.
falcó m. Nom donat a diversos ocells rapinyaires de la familia deis falcónids, d'ales
punxegudes, cua llarga i estreta, que fan entre 30 i 48 centímetres segons l'espécie.
SP 988 De tots falcons hi d' esparver, ginet, coser; de cetrería, a. falcó mudat col.
Falcó que ha mudat el plomatge tipie de l'etapa de jovenesa, de color tirant a
rogenc. SP 6738 Ab lo llourar, los aguilons, tots los falcons mudats e sos, sparvés,
aqtós, al puny d' om cuyten. b. falcó sor col. Falcó jove, que no ha mudat el primer
plomatge, que té un color tirant a rogenc. SP 6738 Ab lo llourar, los aguilons, tots
los falcons mudats e sos, sparvés, aqtós, al puny d' om cuyten.
falda/ La part inferior d'un vestit talar, des de la cintura fins a baix. a. dejús la falda
d'algú loe. adv. Sota la protecció d'algú. SP 8718 ay, ¿no requeríffer emprenyar sa
moqm Aguar dejús sa falda? Tant era calda! Puys no paria, he no tenia ffill d' ell. b.
rastrar lesfaldes col. Arrossegar per térra la part inferior d'un vestit. SP 3892 será
'm avara, no guastará, ni rastrará tan llongues faldes, hí tendrá baldes a la
finestra.
falder -a m. i f. Servent encarregat de portar alfada la falda o rossegall d'una dama,
d'un prelat, etc. SP 2950 Una tendera he sa faldera eren de lligua: ffeyen botigua
tres hi cabien he r.
faldetes/ Falda de dona. SP 2081 Noyveu brocat; de vellutat hi fall faldetes.
falla1 1 . / Foguera, flamereig. a. fer falles col. Cremar. SP 2468 Fféu be la vela per
les tovalles! Llexá y fer falles he flamejar, per no tocar lo séu de má. b. ser joc de
falles mod. Ser una cosa molt aparatosa que no produeix cap resultat. [MP] 'Cas del joc
de cartes, en qué, per no poder matar amb carta del mateix coll del contrari, es juga triunfo'. [DCVB] SP 2099 Cert, l
esperar ffonjoch de falles! Trenta mil malíes jfon la moneda.
falla l.f. Fet de faltar, de no executar-se o no succeir una cosa. a. sense falla loe.
adv. Sense falta, amb seguretat absoluta. SP 2296 Al cap, sens falla, bé lá 'm sentí,
he no u mostrí, dissimulant he no mostr.
fallar v. intr. 1. Ser de menys, ser absent. SP 6189 Si %t fallen nius, la cambra mía vull
tua sia, hon fer poras lo qué a. a mai fallar loe. adv. Sense falta. SP 4009 ella la
202
combreguava; ostia dava sens consagrar, a may fallar, cada semmana, com a
terqana ffent paroxismes. 2. No encertar, deixar una cosa o persona de produir el
seu efecte o l'efecte que se n'esperava. SP 698 retraure, no lexar caure los qui
trebalien, juguen he fallen huns mates baten, los altres maten.
fallent adj. Que té mancances, que és deficient. SP 676 ' enpaig, aquest meu scaig de
parlament, curt, flach, fallent, afilperpua.
fallida / Falta a una obligado, llei, costum, etc. SP 654 ables he diccions, relacions
perfer, envides, de sesfallides.
falliment m. 1. Falta, el fet de ser de menys o absent. SP 8872 Per falliment de llur
sement tant indigest, hixen de sest; ffan n. 2. Falta moral per faltar a una obligado,
una llei, un costum, etc. SP 3680 jor vicari, sens gens mudar i, recitaré: acusaré
mon falliment.
fallir v. intr. 1. Caure en falta, actuar contra la llei, les ordes, les obligacions, el
costum, etc. SP 15877 l fas matant son eos, car conexia que merexia per son fallir
tantost morir. 2. Mancar algú a alio que s'esperava o demanava d'ell. SP 11606
viu, tal a Daviuffill rey trames, jura, promés no li fallirá. 3. Fer falla, no respondre
alguna cosa en el moment en qué seria necessari o útil que actuara. SP 6070 Si tot
te fall, ffaxa 't hun all o porcelletes: ffan banbolletes. 4. Ser absent algú d'allá on
deuria ser present. SP 1491 Les dames, prestes al bel danqar, baxadanqar may hi
fallien. 5. Mancar, ser-hi de menys, no haver-n'hi o haver-n'hi molt poc. SP 8 t
llegit, ben llimat e corregit, afegint hi lo que y fall a. fallir temps a algú col. Faltar
temps, no teñir algú prou temps per a fer una cosa. SP 16120 Molt mes ne resta d'
aquesta gesta que no t' é dit: temps m' áfallit. 6. Morir, deixar d'existir. SP 16009
Ffiu dol e plant gran quantfallí, de cor V amí extremament.
fals -a 1. adj. Que no és vertader, que per error o engany no correspon a la veritat. SP
9815 Neguen si deuen, crim fals alleuen. 2. adj. Que no és real, que no té sino
l'aparenca, que no és alió que sembla. SP 14908 alguns passos, e *t paren cassos
mal dits o nuiles, ofalses bulles, lo que t' é dit he repetit tant de les a. al fals loe.
adv. Amb el gec posat de gairell, o sois entrada una mánega. [MP] SP 868 as
brasa, ben adreqat, hun peu calcat, altre descalq, gipó al falq tot esquinqat, ben
desayrat hi sens camisa, dix. b.fals pes col. Pes trucat per a enganyar en el pesatge
de les balances i poder defraudar el comprador. SP 7410 úbliques vendes, may a
Déu llohen ni misses hohen; de fals pes husen. c. fals quarter col. Malaltia de les
potes deis animáis. SP 13048 ench la ynica coxa e manca, per dolor d' anca he
fals corter, sens traginer ni altra guarda; sens bast, albarda, col. d. falsa costura
col. Costura que consisteix en dos cosits verticals i paral-lels fets tot al llarg d'un
doblec que es fa enmig d'un pany de vela de barca per disminuir-ne la superficie;
per extensió, roba petita. [P] SP 2084 Tot par robetes de criatura, ffalsa costura he
mal tallat, pijor forrat. e. jugar ab fals dau mod. Obrar amb mala intenció, amb
trai'doria. SP 6295 or? Com d' un traydor d' ell vos guardan, car ab fals dau lo
marit jugua. 3. adj. Enganyador, que diu o fa coses enganyoses. SP 1706 Les
dones falses, en hun clot tou, ffondo com pou, descarnáis ossos. 4. adv. fals Amb
falsedat. SP 4184 só mm guardada he apartada d' avinentea!» Deya malea, ffals
inculpant he increpant qui mal no y mir a. dir fals col. Mentir, contar una cosa que
no és certa, falsejar una realitat que es conta. SP 15907 s babtismes hon som
llavats tots bategats, si héfals dit ja me 'npenit cert de bon cor.
falsament adv. Amb falsedat, només amb aparenca, fictíciament. SP 3542 Prés
falsament lo sagrament sant de V altar, com qui torear se vol.
203
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de
falsar v. tr. Falsejar, falsificar. SP 7819 Son contrapés, ffalsant lopes de la romana.
falsedat / Acció o dita falsa, que no és certa o vertadera. SP 5926 amados he
servidos, mes que catius, vanant motius de falsedat sens veritat, perqué *s deporten
he mils conforten.
falsía / Acte o dita enganyosa o no vertadera. SP 1055 Mas /' om prudent véu
clarament qu* era falsía, com lá movía la sola mnveja a. dir falsía col. Contar una
cosa que no és certa, falsejar una realitat que es conta. SP 5362 rayda, llur negra
vida, quánt hi sabré, dirivaré sens dir falsía.
falt -a adj. Mancat, que no té una cosa determinada. SP 15408 transcendent, mon
sentiment tehórich alt trobant me falt, de vista lloscha he ab ma foscha, fflacha
prensiva.
falta/ 1. Defecte o privació d'una cosa necessária, o útil, o normal. SP 2328 guó vell
mirant se bell, roda ben alta, deis peus sa falta nunca mirant a. sense falta loe. adj.
Que no té defectes, immaculat. SP 15048 es, com referir he V argüir de la molt
alta he sense falta sabent reyna. 2. Fet de mancar a un deure, obligació, regla,
norma. SP 15046 es, com referir he T argüir de la molt alta he sense falta sabent
reyna, Sabba Austrina se nomená ab si mena de s n.fer una falta a algú col.
Cometre un perjudici contra algú. SP 6548 forts greuges tan prest t' alleuges?
¿Ffet t' an mil faltes he ja te n' altes? Ara te 'n dols, ara les vols: tú min.
faltar v. intr. Ser de menys en algú, en alguna cosa, ser-ne absent. SP 4119 Si no
faltas en pofembria, queucom seria! Mas, avertint he inquirint.
fam / Ganes intenses de menjar. SP 15719 De fret o glas, de set hófam tant les
desaml si *s vol morissen, llamps les ferisse a. matar algú de fam col. Fer patir
molía fam a algú. SP 9124 Qui no té llet, fflach e magret, de fam ló mata. b. morir
de fam col. Patir extremament per falta d'aliment. SP 8010 Qui *npren consells ne
mor de fam so féu Adam , he vol cercar he creu trobar en V erm es.
fama/ Veu pública de lloanca o blasme, reputació bona o dolenta d'una persona. SP
15213 er alguns llechs mencionades, perpetuades per llonguafama.
famejar v. intr. Teñir fam, teñir ganes intenses de menjar. SP 15684 ave %n V ortper
mon deport; aprés passeje ffins quefameje.
familia/ Conjunt de persones unides per parentesc i que habiten en una mateixa casa
sota l'autoritat del pare o de la persona major. SP 9435 deis arrians, deis crestians
pus de vint mília, a sa familia martiriar fféu e matar? Ans cristiana, puys arriana.
famós -osa adj. Que té fama. SP 1662 alvatges, volatería, pasticería molt preciosa, la
pus famosa de tot París.
fang m. 1. Materia formada per la mésela de térra i aigua. SP 13358 asaborir
amarguor tanta de borda planta, llim, fem, e fanch de térra y sanch, ffets d'
animáis quatre bridáis: lleó. 2. Fangar, lloc fangos. SP 11967 fes hun gran saltl
Surt ab bell tranchl Hix d' aqueix fanch honjaus mullat, de fanchs sullat, tinyes e
ronyal Tú.
fangás m. Fangar, lloc pie de fang. SP 11972 chs sullat, tinyes e ronyal Tú, sens
verguonya, en lo fanguaq pie d' alvarac me par hijagues, ab altres plagues pro.
fangos -osa adj. Brut de fang. SP 12263 Ab lo fanguós porch t' acompanyes! De ses
castanyes he seguonades.
fantasiar v. intr. Deixar correr la fantasía. SP 6458 Aconortat he confortat, ffantasiant
o dormitant, yo stant axí sobre •/ coxí, aguí terr.
204
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaame Roig
far m. Cosa que serveix de guia per a la salvació. SP 8543 ern? Enfoch d' infern ¿qui
*s vol calfar, dins en lo far prop Mongibell, V Estranguol, vell bolcam fumas? En
Port.
faraó m. i f Sobirá de l'antic Egipte. SP 14189 Lo retengut poblé, prou bo, per
farahó, com a catiu resta, tot viu, heféu lofranch aquella.
farciment m. Assadollament de menjar. SP 8104 Ffer V á morir sois V enbotir he
ffassiment.
farcir v. tr. 1. Omplir de menjar fins a la sacietat. SP 8095 olletes, celiandrats he
molts picats, V enbotiran he fassiran com al porcell. 2. Assortir, omplir de coses.
SP 4101 Acostumava taula bastida he ben fassida, no quaresmal, mas de carnal.
fardell m. Objecte o objectes coHocats ben estrets i embolicats dins roba, paper o
altre embalatge, de manera convenient per a ser transportáis. SP 3294 La vil
baguassa mes li la tassa dins son fardell.
fariña/ Pols produída per trituració deis grans de blat o forment o d'altres cereals. SP
6043 b gentil art: secret, a parí, met en /' orina cendra, fariña, oli, cale, llet, algún
ququet chich del forment.
fariseu -a m. i f Membre d'una secta judaica que pretenia l'observanca rigorosa de la
llei, encara que la seua religió era mes aína de practiques exteriors que d'esperit
vertader. SP 15642 xplicá son falliment tot homilment, no pas comféu lo fariseu
va, glorias, superbiós.
fart -a adj. 1. Satisfet d'una cosa fins a l'excés, cansat o fastiguejat d'una cosa massa
abundant. de SP 6361 Yo restí fart, enfastigat, ben enugat. 2. Pie, que té molta
quantitat d'una COSa. No enregistrat en DCVB. || de (indica la cosa que es té en abundancia). SP 10707
igua, deis sants antigua d' abdós les parts, de saber farts, tots aprovats canonizáis.
fartar 1. v. intr./pron. Menjar fins a la sacietat, fins a quedar satisfet. SP 9378p mete?
Rey de sanchs glot, en lo pie bot, dix: "vull fartar he confitar. SP 12268 castanyes
he seguonades, ffaves sobrades, no %t pots fartar, que y vols restar? Les dones totes
sabs que son glotes. 2. v. tr. Donar una cosa molt abundosament, deixant-ne satisfet
el qui la rep. SP 16086 Ací, que *m farte, per fer esmenes, de mals e penes sois
corporals; les an. 3. v. pron. fartar-se Cansar, causar enuig per insistencia
excessiva. +mf. SP 4425 , yo ja cansat de tempestáis he malvestats, perqué %m
fartava me n' apartava, de sentir crits, remos, brogits. SP 9963 erimenta, no se n'
absenta ni se n' aparta, ni may se farta bufar alfoch.
fástic m. Sentiment de repugnancia, a. fer fástic col. Repugnar, causar repugnancia.
SP 2535 Quant se n' huntava ffastig mefeyal Abpor se reya de rompre •/pint.
fastijós -osa adj. Que sent repugnancia. SP 2455 njás playbles deis qué »s cohien, no
liplahien, tant fastijosa com desdenyosa he delicada.
fastuós -osa adj. Que es fa amb fast, amb gran ostentació. SP 12974 o ab riguor, mes
ab amor, simplicitat, benignitat; no faustuós, mas poderos senyor regnant; rey no
portant davant ba.
fat m. Divinitat o forca desconeguda i ineludible, que, segons els pagans fixava per
avancat la successió i l'enllac deis esdeveniments. a. mal fat col. Mala sort,
desgracia. SP 6400 descontentat de ma ventura, com per natura o per mal fat, o
per peccat, o grosseria, tant soferia, totstemps penant.
fatiga / 1. Estat d'exhauriment o gran disminució de forces, a causa d'un treball
excessiu. SP 10704 Lo sostenir ló hoc o no, conclusió és de fatigua, deis sants
antigua d' abdós les parts, de saber farts. 2. Causa que fa que algú quede exhaurit
205
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaump. Rni,
o que algú quede amb les forces molt redu'ídes. SP 10218 Perqué *t desarmes de
talfatigua, cové yo *t diguaper qué son tais, descominals, he d'.
faula / Narració de fets falsos, d'una invenció. SP 1026 quiosa, ffenbra mvejosa,
mésela paraules, rondalles, faules, abficció.
fava/ Llavor, fruit de la favera, planta anual (Vicia faba), conreada per les propietats
alimentases de les seves llavors i deis seus llegums tendres. SP 12267 porch t'
acompanyes! De ses castanyes he seguonades, ffaves sobrades, no *t pots fartar,
qué y vols restar? Les don a. faves tendres col. Faves que encara son verdes i
s'extrauen de la baina quan s'han de menjar o cuinar. SP 7417 Disapte bailen;
cuynen divendres ab faves tendres, cebes e alls carn a tassalls, gualls he hammi.
favor m. Disposició a concedir avantatge a algú amb preferencia a altres. SP 5555
qué vots serve, ni qué conserve en pau, amor, honor, favor lo monestir.
favorir v. tr. Afavorir, obrar a favor d'algú, benefíciar-lo. SP 4433 Les quéy dux seues
molt favoria, he avorria tots mos parens he benvolens amichs.
f e 1 / 1. Creenca ferma en la veritat d'alguna cosa, o en la fidelitat, veracitat o capacitat
d'algú. SP 16071 Esperar guos, ab fe fiant, qif , elb ajudant, atenyeré he
guanyaré aprés ma mo. 2. Acte de creure fermament les veritats de la revelació o
de la religió; virtut teologal per la qual creiem alió que Déu ha revelat. SP 12080 l
reyató, qué obtingueren quant hi vingueren ab tanta fe a. de fe mod. Fórmula de
jurament o d'afirmació rotunda i emfática, equivalent a "en tota veritat". No enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 9937 De fe tres mons regir aria llur parlería! Ni han permés
ogen. b.fe sencera col. Creenca segura i certa en les veritats de la revelació o de la
religió. SP 12033 Ab fe sancera, sorts, muts, Hebrosos, sechs, tremolosos, orps axí
n. c. ferma fe col. Creenca segura i certa en les veritats de la revelació o de la
religió. SP 10639 semblant dia, la fe %s perdía: sola tengué fferma la fe. d. moría
fe col. Fe que no va acompanyada de caritat i bones obres. SP 14839 osos he
piadosos ffets, obrant bé; no moría fe mas ab fe viva, cariíaíiva, tot elevat Gesseu
pujat en arbre, creu. e. per+poss+fe Fórmula de jurament o d'afirmació rotunda i
emfática, equivalent a "en tota veritat". SP 4349 r venguda he mes amada, d' ell
acceptada ffuy, per mafel De vos no *m sé: gens no *ll seguiu. f. s impla fe col. Fe
cega, no mesclada amb cap elucubració mental. SP 10262 dre, poras entendre lo
qué no veus, solament creus ab simplafe. g. viva fe col. Fe que va acompanyada de
caritat i bones obres. SP 14839 osos he piadosos ffets, obrant bé; no moría fe mas
abfe viva, caritativa, toí elevat Gesseu pujai en arbre, creu. 3. Conjunt de dogmes
i principis que constitueixen el fonament d'una religió. SP 16211 En res errós
contra la fe si mal dit hé, no ben rescrií, hé u per no dit he revocal. 4. Paraula
donada, prometenca de fer una cosa. a. mala fe col. Mala intenció, propósit secret
d'enganyar o perjudicar. ia documentado en DCVB. SP 10441 De mala fe posseydores,
detenidores de s* amisíaí, ab malvesiaí, he co.
•y
fe m. Fenc, herba anual del grup deis trévols (Trifolium incarnatum), conreada com a
farratge, amb les flors d'un vermell fort, en gloméruls ovoides o cilíndrics. SP 275
Bou mengantfe aparegué l' ángel Miquel.
feble adj. Débil, mancat de forca moral, en SP 11757 croniquisies evangelisíes; he
deis dexebles, en la fe febles, confirmadora; consoladora de tots molt bé.
febra / Elevació anormal de la temperatura del eos, acompanyada d'acceleració del
pols. a. febra aguda col. Elevació anormal molt intensa de la temperatura del eos.
SP 219 ual, qui lá caga, pren mala Hebra, vibra, culebra he febr* aguda, no
coneguda per tothom prou. b. teñir febra col. Trobar-se malalt perqué es pateix
206
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaame Roig
una elevació anormal de la temperatura del eos, acompanyada d'acceleració del

pols. SP 11984 Ffebra tens vera, arma y eos quera; cotidiana, gloria vana.
febrejar v. intr. Teñir una elevació anormal de la temperatura del eos, acompanyada
d'acceleració del pols. SP 8153 Dien: «menjau! Nofehrejan, ni será res! Defredor
és sobreposada.
febrir v. tr. Fregar una cosa per fer-la lluent. SP 2550 Ire, la matinada, era •faynada
per ben lluyr, al bell febrir, dos o tres ores.
febrit -ida adj. Brillant a forca de fricció. SP 2613 s faldera, passant per Llonga, ab
huna monga no menys febrida, ni ab mes brida al seu costat, per lo mercat ffeya la.
febrós -osa adj. Que té una elevació anormal de la temperatura del eos, acompanyada
d'acceleració del pols. SP 12038 tremolosos, orps axínats, trópichs infláis, tísichs
febrosos, los puagrosos, coxos, artétichs, ffolls e frenétichs.
fecunditat / Capacitat per a ser fecundat. i a documentado DCVB i Coromines. No enregistrat en DAG.
SP 10661 Per sa noblesa, maternitat, ffecunditat és sa llurea.
feix m. 1. Cárrega, conjunt de coses que es porten damunt. SP 7984 ordenar muller e
filia de fort janilla abdós d' unfex, aygua honpex llavat avien, per quánt bonien,.
2. Multitud o gran quantitat. SP 6423 De hun gran feix de mes parentes he
benvolentes húna %n trias, qual me sem a. traure bon feix mod. Obtenir una suma
abundant de diners o beneficis. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6855 Traurá bon
fex, ab lofurtat he apartat del millor munt.
feixar-se v. pron. Embolicar-se, mesclar-se en lluita. CR SP 8432 Mas prest ne mor qui
molt s' ifexa.
feixuc -uga adj. 1. Mancat d'agilitat, que es mou difícilment. a. vell feixuc col. SP
16121 Cert, vell fexuch, ja pus no puch. 2. Que causa molestia, enuig, malestar o
disgust. SP 9997 May pus no jugues ab tais fexugues.
fel1 m. o f Substancia viscosa, de color verdós o groguenc, i de gust molt amarg, que
procedeix del fetge. SP 6531 la llur escha no t' era brescha ni canyamel, ans era
fel, amarch donzell.
fel2 adj. Que no manca a la fe promesa, a alió a qué s'ha compromés envers algú;
constant en adhesió per amor, gratitud, honor o altra obligado. SP 14293
comencades he sois forjades les claus del cel, a Pere fel promeses dar, volch
acabar, a. fel amic col. Amic vertader, lleial, fiable. SP 1298 m'a abstenías, que -m
presentas a hun bon rich, qui fel amichffon de mon pare he gran compare, he mon
padrí. b. fel companyia col. SP 3271 ontent, lo novio mes! Dimecres aprés, com
me n' exia, fiel companyia he fent per mi de cert trobí. c. fel servidor col. SP
12299 Servix Liaban set anys pastor, jfel servidor.
felló -ona adj. Irat, enutjat per la ira. a. felló com un lleó col. Molt irat o enutjat. SP
6774 u as vist: mil n' as tocades he praticades, tostemps fellones com a ¡leones, a
tu senyores. b. no és tan felló lo lleó com pintat par prov. Indica que les aparences
enganyen i que una cosa o una persona que semblava dolenta, no ho és tant. SP
15914 si be -m murmure, que yo -Isfesfrau, car no -s tan brau, ffer ni felló, cert lo
lleó com pintat par.
felment adv. 1. Sense mancar a la fe promesa. SP 12571 He si, felment, ta vida -ctiva
he volitiva, elecció, a la llicó. 2. Amb exactitud i correspondencia amb la veritat o
la realitat. SP 4139 Yo *nfuy felment certificat, de sonpeccat.
feltre m. Collar de tela forta, farcida de llana, que els animáis porten quan llauren a
parell, per sostenir el pes del jou damunt el coll. SP 13009 Anava *n destre; may
porta cárregua, ffeltre ni márregua sobre los rebbles.
207
Héctor Gonzálvez i Escolano , Diccionari de l'«Espill» de Jaume Rnkr
fem m. 1. Mésela d'excrements d'algun animal o amb altres matéries residuals, que
descompostes per fermentado serveixen per a adobar la térra. SP 13358 olcir,
asaborir amarguor tanta de borda planta, llim, fem, e fanch de térra y sanch, ffets
d' animáis quatre a. muñí defems col. SP 7284 aviar, lo sen riu blanch, com sifos
fanch hó munt de fems, en antich temps lá 'n disipa he derriba. 2. Conjunt de
matéries brutes i residuals que s'apleguen peí carrer, per les cases, etc. SP 7636
anch empeguen; ffan ne grañera per la carrera qui lo fem torcha.
fembra / Dona, individu huma del sexe femení. SP 15977 Des que só nat, tanta
bondat no víu en fembra.
fembrassa / Despectiu de fembra. SP 4859 Mas reprenguí ffort les fembraces
dormidoraces, de necligenqa he gran ofensa, per l' o.
fembrer adj. Molt donat a l'amor de les dones. SP 7666 rt: cornut e bort, bastart,
malnat, afeminat; guayol, fembrer he baguasser, concubinari he fornican, macip
cachat.
femella/" 1. Animal del sexe femení. SP 8579 D' ells llurs femelles may son geloses,
ni receloses elles ab elles. 2. Dona, individu huma del sexe femení. SP 10819 e del
costat sensferforat, tragué costella e *n féu femella.
femení -ina adj. 1. Pertanyent al sexe de les dones. SP 10471 ra de tal eréncia la
decendéncia, cert, mascolina; la femenina és qui s' atura la diablura qü* ella *llls.
2. Efeminat. SP 1011 a hí IV apartava de totperill, queféu sonfill hom femení, ffet
d' alfaní he d' orelletes, quere, casquetes.
femer m. Lloc on es depositen i guarden els fems. SP 9156 En lo femer ffon sonplaer
jaur* ensollat he rebolcat.
feminal adj. Propi de les dones. SP 6573 Araguonés ne diu bon vés: A la final, hom
feminal, triant morras! No mt guardarás ni sapsfogir, donchs.
femta / Excrement, fem expel-lit per un animal. SP 9125 Ffemta de rata, chinges
mengant, cristal! portant o caramida.
fendre v. tr. Dividir una cosa en dues o mes parts per ruptura o per tallament. SP 5826
fleumátich! Ais dir no us puch: may aureu such si nofeneu he no premeu ffort la
taronga» tal és la monga «Qué.
fenella/ Clevill, obertura llarga i molt estreta. SP 1901 n vermella, gran solch liféu
en lo camp seu; dins lafenella lexáy la relia; Eli se 'n partí.
fénix m. Ocell fabulós que els antics consideraven únic i al qual atribulen la
meravellosa virtut de renáixer de les seues própies cendres. SP 12285 Com fénix
mor, homeja vell.
fenoll m. Herba alta aromática {Foeniculum vulgare), de fulles dividides en lacínies
capil-lars, flors grogues, fruits que s'empren com a aromatitzants i brots
comestibles quan son tendres. SP 13401 Sischa, fenoll, évols, braceres, carts,
romagueres, canyota, gram, cúc.
fényer v. tr. Acabar de treballar la pasta damunt una post, donant-li la forma de pa o
de coca. SP 12891 del cel V a tret; en Natzaret molt e cernut; pastat, fengut dins en
Betlem; Jherusalem ffort ló punxá he IV enforn.
fer 1. v. tr. Crear de no res. SP 14578 Lo Creador, enfer, crear, no pot errar. SP
11329 Parí ful Déu, qui lo mónféu. SP 10811 Qui de no res fféu tot quánt és de
verge llim, térros tarquim, fféu V om ma. 2. v. tr. Produir, generar. SP 13339
arment plantada, ni de brocada, ni d' esporguim, tarifa raym ni cabrerots. a. fer
forces col. Actuar per vencer una resistencia. SP 10067 enir no pots teñir, qué V i
esforces, car no %n fa forces la part carnal, servisial a la rahó de bon baró. b.fer
208
fruit col. Produir fruit una planta. SP 6166 anya vana, pópul, xop, álber, olm, vern
e sálzer, quifruyt no fan he alfoch van com la cugula; he com la muía qui. c.fer
unfill col. [dona] Quedar prenyada d'un ful. SP 8669 elles hó no sé cóm mas no
sens hom ni sens plaer, ffills saben fer. d. fer un ful col. Causar que una dona
quede prenyada. SP 14971 no fora nat aquell Johan, deis nats pus gran, qui may
fillféu ni hac ereu sense peccar. 3. v. tr. Formar, construir o fabricar (de materials
que s'apleguen, d'una materia que l'art o la industria transforma). SP 12899 costat
hubert, buydat, com aquell pa qw en Lleyda *s fa. SP 2541 Mestre de tint, defull,
hurxella, no aparella ni fa mes tines! Ans de matines ella *s levava, hí ms a. fer
botiga col. Teñir una tenda. [P] SP 2952 Una tendera he sa faldera eren de lligua:
ffeyen botigua tres hi cabien he revenien robes de Hits, h.fer carta d'una cosa
col. Informar per escrit d'una cosa. SP 3700 Relació, carta li feren del qué
pogueren un tant mirar, c. fer cimbells a algú mod. Atraure enganyosament. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 5610 Paren travetes he fan centbells a guovencells he
hómens sants. 4. v. tr. Convertir una cosa en una altra apropiant-la a una nova
finalitat o destinació. de+CR (indica la cosa transformada). SP 14587 A son plaer fia, com /'
oller, qui d' una massa ne fa terraca, olla, scudella, plat, canterella, morter, a.
experiencia fa ciencia d'una cosa prov. Indica que l'experiéncia atorga
coneixement. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 13437 mals, de mal e lleig he fer
qué d. h.fer del cel paella mod. Fer creure una cosa que no és, actuar fingidament.
SP 5499 guen de passa passa: de carabaqa ne fan sistella, del cel, paella, he de V
hom, moga, c.fer-se trufa d'algú o d'alguna cosa col. Burlar-se d'algú o d'alguna
cosa. SP 9764 t, quant son al foch, ell se 'n trau joch he se 'n fa trufa. 5. v. tr.
Fornir, donar. 6. v. tr. Cometre un acte bo o dolent, complir un designi, teñir una
certa conducta o manera d'obrar. SP 8255 Moltpigor fa si •/ testament és desplaent.
SP 14435 r; Ysach, tercer, lo poblé ver he cristiá, qui ereu e fa lo qué Déu vol a.
fer bé col. Obrar bé, donar profít, fer favor. SP 5018 Is entenia metre 's en torn,
passar lo jorn sense fer bé. h. fer bé a algú col. Comportar-se favorablement amb
algú. SP 561 Qui mes bé -Isfapigós les ha; mes se n' enugen, servir lófugen. c.fer
bodes col. Casar-se. SP 2209 Puix, ab llur tiafilu escomesa - ffogint despesa - de
bodes fer, en lo giner, de matinada, pocha maynada, sois huyt. d. fer les figues
mod. Mostrar el gest que es fa com a senyal groller de burla i menyspreu,
consistent a tancar el puny i mostrar el dit polze eixint entre l'índex i el dit d'enmig.
SP 5567 Dins lo covent Ufan les figues, serven ses ¡ligues; fian lo qué solé, e.fer
llamada mod. Ajudar-se d'algú, rebre l'ajuda d'algú. NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat.
SP 6990 Ab los diables qui fa llaurada, gran agullada ha menester, f. fer-la col.
Teñir una certa conducta. SP 14614 n dia tots volpaguar? ¿Qui 's deu clamar si
tal V a feta o contrafeta; si Rachel, Llia, Marta, Maria; si Ester, g. fet sia! Orde
que es dona perqué s'execute una cosa, perqué es complisca una orde o un designi
irnmediatament. SP 11268 Aquell instant que dix: «fet sia!», V umil Maria, verge
secreta, fo prenys perfeta. h. haver a fer col. Teñir coses pendents de fer. SP 5865
Dix: «espachem, qw a fer avem. i. no saber qué fer col. No trobar una solució
adient per a un problema. SP 3628 Arrapa 's, plora, no sap qué fer. 7. v. abs.
Obrar, actuar. SP 5062 Com lo peixféu qui lo fill seu en V aygua llanca, may s' i
atanqa ne pus. SP 12450 He mort Uries, com David féu. 8. v. intr. Escaure, ser
adient, servir per a una cosa. a. fer per algú col. Escaure a algú, ser-li útil o
agradable, la documentado DCVB SP 3272 és! Dimecres aprés, com me n' exia, fiel
209
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaumejfrj.
companyia he fent per mi de cert trobí. 9. v. tr. Procurar, obrar de manera que
resulte una cosa determinada. Seguit d'una oració completiva encapcalada o no per que). SP 6741
Onsosfa lluyten; grues bailar; lo ca callar, mostrant ab brac cobra. SP 3532 va he
li portava ben amaguat lo Cors sagrat, cert ellfaria que lá volria bé son marit. 10.
v. tr. Complir un designi, teñir una certa conducta o manera d'obrar. 11. v. tr. Quan
té per complement directe un substantiu verbal, la locució a base de fer equival al
verb del qual es deriva el substantiu. SP 8922 Tots mals atorguen perqué les
porguen: sagnies facen que n' arrabucen; fían s' i empastres he mil desastres a.
S'usa en moltes coHocacions que en aquest diccionari entren pels substantiu: fer
forces d'una cosa, fer obra, fer brega, fer cant, fer pertret, fer raons, fer abséncies,
fer castic, fer relacions, fer errades, fer esmena o esmenes, fer adulteri, fer
abstinencia, fer casament, fer bodes, fer vendes, fer venjanca, fer demandes, fer
plors, fer ultratge, fer tremolaments, fer escomesa, fer jurament, fer viatge, fer
despeses, fer glosses, fer opósit, fer pecat, fer sermons, fer servei o servid, ferjoc,
fer par enees, fer prometenga o prometences, fer testament, fer parlar, fer testimoni
de, fer cavalcades, fer guerra, fer llarguesa, fer inventan de, fer el predic, fer
penitencia, fer Higa, fer Venquesta, fer la llei, fer fi, fer pertret, fer pacte, fer frau,
fer ajust, fer ofensa, fer vot, fer servir, fer error, fer crida, fer elecció de, etc. 12. v.
tr. Celebrar, fer que tinga lloc un acte o esdeveniment. SP 2221 nt dien: «¿hix de la
rocha, que ab tan pocha honor se facen?» Elles qué tracen com se faran:
demanaran tots los honr. 13. v. tr. Executar una prescripció, exercir un ofici. SP
12516 Sufia, dant quánt havia a V hedefici; he si V ofici ffas o faena de Magdalena,
donant hungüent o llavament a. fer oració col. Resar, dedicar la ment a Déu per
exalcar-lo o per demanar-li alguna gracia. SP 2637 Crech s' escansava: oració,
coHació, no sé qué y feyal Venir lá 'n veya. b.fer procés col. Investigar, intentar
esbrinar en sentit general. SP 509 marit, saber treballen, prim V escandallen; ffan li
procés per a quánt és. c. fer procés col. Aclarir les circumstáncies d'un delicie i la
culpabilitat del qui l'ha comes o del qui hi ha intervingut. SP 4590 Rabaga, dix:
«tal baguassa, mon consell és, sens fer procés si %s contra fur gens no me 'n cur
per evitar scand. d. fer procés de col. Explicar una cosa, exposar uns fets
determináis. SP 16205 Del qw é sabut hé fet procés, pero sotsmés tot a la llima
del qui és cima deis corre. 14. v. tr. Efectuar un moviment, practicar una operació.
SP 5378 Per la Higo del martilogi, qui conta •/ vogi que fa la luna, canta la una
cant pus plazent a. fer derrota col. Fer camí, recorrer un camí. SP 1800 LÉNCIA
Puys ixquem tots, molt bella flota, ffent fort derrota, ab lo calt sol de juliol. b.fer
una o la volta col. Passejar per un trajéete que comenca i acaba en el mateix punt.
SP 2617 ni ab mes brida al seu costat, per lo mercat ffeya la volta a regna solta,
mirant les tendes. c. fer+(poss.)+camí col. Caminar, recorrer espai en certa
direcció. SP 6152 Mes, fent camí, com malahí Déu la figuera, per no fruytera ni
teñir figu. SP 2320 Ffan son camí. d. fer+poss+via col. Avanear en la direcció
proposada. SP 15495 De fet ho fiu: aquell estiu yo fiu ma via vés la mongia ben
ermitana, la catalana, damunt Falcet. e. fer-se botes col. Unflar els llavis en el
moviment precursor del plor. SP 2560 Si no -s llevaven per ella totes, s' i feya
botes. 15. v. tr. Causar, ocasionar un efecte. SP 7765 puden; gabata streta, qui par
benfeta al mirador, he fa dolor he alls de poli al peu del foll; correns atzebres a.
fer (un) plaer a algú col. Donar satisfácelo a algú, fent-li un favor o coses
agradables. SP 3290 Hú li n' alta, he requestá li fes plaer. SP 5647 Fféu m% est
plaer, no us enugeu, de fet m' aureu, tosí será fet. b.fer foc col. Iniciar el procés de
210
combustió d'un eos. SP 5604 i les hou paren sibilles, he son centilles a fer gran
foch. c.fer lloc a algú mod. Deixar lliure una porció d'espai per a algú. i a documentado
en DCVB. SP 2621 He per les sendes ffeyen li lloch com si fes joch mestre Cora. d.
S'usa en moltes coHocacions que en aquest diccionari entren pels substantiu: fer
dolor, fer so d'una cosa, fer mester, fer nosa, fer por, fer pudor, fer tala, fer
sobresdan, fer mal, fer tort, fer tales, fer dan, fer fdstic, fer despits, etc. e. una
oroneta no fa estiu prov. Indica que un sol cas no pot ser pres com una norma
general. SP 15126 No *m cal desdir per pocha streta: hun* oroneta cert no fa stiu.
16. v. pron. fer-se Produir-se. SP 9666 nafra frescha; si li 'nfan bena, s' estiomena
o s' i fan cuchs. 17. v. imp. Produir-se, en locucions referents a fenómens
meteorológics. SP 8328 un mart al ñas deis gebelins, per vint florins, quántfa lo
fret; he ventallet de tres colós per les calos; aygües. 18. v. intr. Teñir una certa
influencia o importancia. SP 6671 No y fa res grau d' afinitat. 19. v. abs. Dir. la
documentado en DCVB. SP 7470 No *s son girats, ja *llls fan «bef», «baf 20. v. tr. Formar
a una determinada manera de ser, desenvolupar com cal. SP 2201 da, no mayferida
per sor nefrare, ffilla sens mare, ffet* a sa guisa, ¿qué ais divisa sino granfum? ,
llur mal. 21. v. tr. Disposar segons una certa manera de ser, fer apte per a un ús
determinat. a./er les barbes a algú mod. Enganyar algú. ta documentado en DCVB ¡ DAG.
SP 7464 tragines, ais de la quinta, a sobre pinta los fan les barbes. 22. v. tr./pron.
Convertir en una cosa determinada quant a manera de ser, a condició, etc. Amb un
substantiu, un adjectiu o un adverbi coma complement. .SP 911 Irosera, Stranya, no prima, blana, li 's
fa la llana. SP 6747 Lliguat fa *l brau mes ab collar. SP 10750 fistes, llógichs,
disputados, sermonados, los ha fets fer. SP 1017 viciat, tot malcriat, ffet a son
lloure a. fer propia una cosa col. Fer seua una cosa, apropiar-se-la. SP 10714
uoverns de barques velles; velles querelles han fetes própies, he son grans copies
desafaynades; son se mesclades 23. v. tr. Fingir, fer creure una cosa, cpred (indica íacosa
que es fingeix). SP 6022 Mes V abadessa me doctrina; consell dona que 'mfes malalta,
he qualque falta en ma persona alguna stona o pus. 24. v. tr. Creure que una
persona o cosa es troba en un estat o situació determinat. Cpred (indica l'estat o manera en qué
es creu que es troba una persona o cosa). SP 4620 Húns calda deyen, altres la feyen ffreda y
húmida o adormida. 25. v. tr. Amb complement infinitiu, expressa acció causativa
de l'acció que significa el verb complement. SP 12443 antichs tres enemichs no *t
pots retraure, he t' i fa caure ffragilitat, lleva 't, gira't a la paret, en tu retre a. fer
saber col. Informar, comunicar alguna noticia a algú. SP 1523 E *mféu saber son
bon voler, lo grat e alt, ab prou desalt del. b. fer+adj+inf col. SP 8962 Pon creure
u fa. 26. v. abs. Usat d'una manera general com a equivalent d'un verb d'acció
sobreentés, del qual ocupa el lloc. SP 5073 irá *b hurga com fa la sturga, ni IV
alenda com lleófa.
fer2 -a adj. Cruel, propi de bésties o animáis salvatges. SP 6754 No *s en la térra
brutal tan fer.
f e r a / Animal carnisser, especialment el no domesticat. SP 8479 Qui vol guardar tal
bestiar de no fer tales, de fer es males, rampellament, crebantament he altres dans,
no y b.
ferara m. Herba molt menuda que naix dins el sembrat i se'l menja. SP 13405 s,
braceres, carts, romagueres, canyota, gram, cúcua, faram, si y naxeran no y
crexeran.
ferament adv. Amb feresa, amb crueltat. SP 15760 er era ab art trobada, mata,
penjada, sáviament mas ferament.
211
ez i
ferea / Crueltat, qualitat de la persona o cosa que s'aproxima al comportament

salvatge deis animáis. SP 6698 No par conegues la llurfereha ni tafluxea.
ferir 1. v. tr./intr. Topar un objecte en moviment amb un altre que es mou o que está
aturat. SP 8536 Donchs ¿qui no squiva fferir les roques ab semblants coques, naus,
caraveles. SP 7797 tener, son la madexa; hejoch deflexaper ceguofet: ffir cascun
tret ffora •/ terrer; sens cap carrer o atzucach. 2. v. tr. Donar colps violents per
nafrar, trencar, danyar, etc. SP 1059 Ab sa correja ffort lá ferí, he lá serví be de
punyades a. bé sap de maga qui n 'ésferit prov. Indica que la persona que ha passat
per una mala experiencia és molt fiable quan n'ha d'opinar. No enregistrat en DCVB, DAG ni
DECat. SP 382 Bé sab de maga qui n' ésferit! Lo meu sperit n' á portat pena sobre
la. b. ferir de broc col. Colpir agudament. SP 5605 Ffiren de broch, ben lluciades
he simulades, sanies profetas. 3. v. tr. Nafrar, donar colp que produeix ruptura o
forat violent. SP 13937 Cert, saferida humanitat, divinitat, may se partir en, no %s
desuniren. 4. v. tr. Fer víctima d'una acció violenta, especialment si és sobtada i
irresistible. de+CR (indica en qué consisteix i'acció). SP 9466 Del cel ragant llamp lá ferí, he
descobrí sa malvestat si. ferir algú de malaltia col. Fer víctima algú d'una malaltia.
SP 9351 arta d' alguália com a gabia, de malaltia Déu li ferí ffill, qui *n morí. b.
ferir algú de morí col. Provocar que algú quede afectat per un mal que el dura a la
mort. SP 357 veri ab qué ferí, ab llur antich primer amich, Eva de mort, dins
aquell orí hon fon formada.
ferm -a 1. adj. Fort, que difícilment cedeix a un esforc exterior. SP 13782 Eli
fonament, pedra molt ferma en qué *s referma tot lo senat apostolat, pels artesans
a. térra ferma col. Terra compacta en qué es pot cultivar sense problemes, per
oposició a térra arenosa. SP 13309 tot buyt, vinya sensfruyt, exorqua, erma, térra
pus ferma, nova, mes plana, blana, solana, tot bon terreny lluny. 2. adj. Constant,
permanent, que no s'altera ni decau de vigor, de valúa. SP 7026 V afecció nunca /'
an ferma a. ferma opinió col. Opinió constant, no voluble. SP 14924 prudencia
experiencia tots los conferma : ages ne ferma opinió, oblivió del voluptari. b.
ferma treva col. Pacte definitiu, permanent. SP 10477 Ella lliguá a ses ereves, ab
fermes treves, ab /' infernal, llur special, drach. 3. adv. ferm Amb forca,
intensament. SP 5524 es, aguabellades, ffort lá encorren, totes lá corren, fferm
acanyicen, axí lá ficen com bou en plaga a. creare ferm col. Creure en una cosa
sense dubtes. SP 14721 Tot hom diu Déu qui ferm no creu o no creurá, dampnat
será he bandegat.
fermanca/ Seguretat, garantía d'una cosa. SP 2055 Ella *s dota del qué porta, sense
fermanga.
fermar v. tr. 1. Fixar, aplicar amb fermesa, recolzar. SP 5455 ets he caves baxes;
tancar en caxes, portar en males, ffermar escales; tirar esportes, rexes e portes
ffer. 2. Lligar, subjectar amb corda, cadena, fil o altra cosa que ímpedeix d'anar-
se'n. SP 12640 Gira •/ guovern, fferma e baxa timons de caxa. 3. Establir amb
seguretat i forca legal un tráete, conveni, etc. a. fermar maridatge col. Pactar
matrimoni. SP 4300 Semblant valent hé fet per mi, tantost fermí lo maridatge. b.
fermar pau ab algú col. Pactar la pau amb algú. SP 16021 per sol* aquesta los
dich me plau ab elles pau ffinal fermar. c. fermar venda col. Tancar una venda
definitivament. SP 1240 Deu fermar vendes efer caplleutes; paguar los deutes que
•/ marit.
fermetat/ Constancia, fermesa. SP 4178 ellura, rompes costura, ab vot sarsida he
recusida abfermetat de volentat.
212
feroc adj. Cruel, inhuma, propi de feres. SP 14414 Los enguanats, moros e aires,
turchs, ydolatres, /feroces, braus, romanen sclaus, descamináis.
ferrandella/ Nom d'un cep de qué es feia vi blanc. SP 13321 stranya, pus sana, de
muntalbana, boyal, negrella, no ferrandella ni monestrell, mallol novell volent
plantar he con.
ferrar v. tr. Clavar les ferradures a les peüngles d'un animal. SP 6752 Agenollar ffa lo
camell; lo cavall bell enfrena, ferra.
ferrat -ada adj. 1. Guarnit de ferro, a. camíferrat col. Camí enfortit amb pedrés, com
solien ser els camins de gran tránsit i que unien localitats importants. SP 1330 hun
troter, ab prou dinés, ell me trames ben arreat, camí ferrat, per Tarraguona a
Barcelona, b. camí menys ferrat maifon erratprov. Refrany que expressa que els
camins mes transitáis i els que es consideren oficiáis solen ser mes llargs que les
dreceres poc transitades. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 12662 Lo menys ferrat
may fon errat. 2. Subjectat amb cadenes o grillons. SP 1341 n' era fuyta ne viu
cobrar, presa tornar, no menys ferrada que d' ull mirada, Na Forciana, qui
catalana ffon natu.
ferré m. Ferro o ferré.
ferrer m. Home que fabrica objectes de ferro o que treballa el ferro. SP 3791 rant la
forma seguons la norma qwen V ostier per lo ferrer era scolpida, arredonida com
fon primera ostia vera.
ferreria / Ofici de ferrer. SP 11085 int aprop de son mester lo prom fuster, en
fusteria o ferreria ell s' afanyava.
ferro o ferré m. 1. Metall mal-leable, dúctil i molt tena?, de color gris, magnétic i
fácilment oxidable, que s'usa com a primera materia en la industria i en les arts. SP
7962 Vol fondre ferré a. ferro fred col. SP 10139 Porta *n lo llom plancha de
plom; cércol be stret de ferro fret en los ronyons. b. pendre rovell el ferro col.
Oxidar-se, rovellar-se. SP 7781 Pus prest que •/ ferré, si hom no •// malla hó no •//
treballa, preñen rovell. 2. Ancora petita i sense cep. i a documentado DCVB. NO enregistrada en
DAG n¡ DECat. SP 8550 ort Fanguós, platga romana, valenciana, hon llaura •/ ferré, en
qué s' aferré no *s pot trabar, ¿qui y deu calar ni a. ferro vermell col. Ferro que
s'ha calfat a una temperatura que el fa passar al color roig o vermell. SP 3342
Fferro callent, vermell, ardent, liferen pendre.
fervor m. of Ardor de sentiment, d'intenció, especialment de religiositat. SP 3725 Ab
gran fervor volgué preycar, manifestar lo dit atrás, tan órreu cas.
fes -a adj. Obert amb un tall allargat. SP 9483 De roba fesa he violada, en la entrada
prou n' i agüé! Cert, bé tingué.
fesol m. Llegum comestible de la fesolera Phaseolus vulgaris, planta emparradora. a.
prear algú menys que un fesol mod. Teñir algú per no res, menysprear-lo. SP 529
enfluxell desús li sehen; he menys ló prehen que hun fesol.
festa/ 1. Solemnitat o cerimónies amb qué se celebra la memoria d'un esdeveniment i
es dona esplai a la gent. SP 1487 ts jochs, bastir castells per bavastells, moms e
granfestes a.festa major col. Conjunt de solemnitats amb qué una ciutat, vila, etc.,
celebra el seu sant patró o commemora l'esdeveniment mes important de la seua
historia o tradició. SP 11453 , vans déusdels romans, qü* en Roma resta, nit de la
festa anyal major. b. solemne festa col. SP 3801 finí la furiosa he perillosa d'
avalot gesta: solemne festa, miraculosa he profitosa ais bons e fels; ais mals. c.
trencar festes col. No respectar les festes religioses. SP 7522 No menys hi feya
ffestes trencar; lo fer obrar debanadores, licúes d' estores. 2. Demostració
213
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de
d'alegria, de satisfacció, de ganes d'obsequiar. SP 10681 Puys no t' arrulles ni »t

desonestes ffent vanes festes, detraccions, maldicions, contaminant, calumpniant a.
mostrar festa a algú col. Fer a algú demostracions de goig o simpatía. SP 1522 is
hon yojunyí he ló guanyí a sa requesta, me mostrcí festa.
festejar 1. v. intr. Fer festes, celebrar una festa. SP 12746 Per bon solas he festegar,
ffer t' a mengar d' un gras vedell; d' or bell. 2. v. tr. Celebrar amb festes un
esdeveniment. SP 5202 n la palla cóm hápost V ou, tothom lá hou; ella 'llfestega,
tant ló menega trencat ló 's beu. 3. v. tr. Obsequiar amb festes o afalacs. SP 12133
e quánt dit ésffas lo revés: Bel no bandeges, ans lófesteges.
festivitat/ Festa gran, especialment la de carácter religiós. SP 16049 He sens fallir,
set verguonyans les quatre grans ffestivitats tinch convidáis; dos tots disaptes, deis
qui d' a.
1
fet m. 1. Acte, execució d'un comportament o acció. SP 4321 Eli» abusava defets e
dits, ffent me despits. 2. Esdeveniment, succés. SP 9748 Ffet és mirable: lo gran
Diable qui les guanyá, hi té la má a. de fet loe. adv. Immediatament, rápidament.
SP 1067 Dona 'm consell partís defét. b. de fet loe. adv. En realitat, efectivament.
SP 8662 o passades; Vérgens de dit, no d' esperit; vérgens defét. c. de fet que loe.
conj. Tan prompte com. SP 12733 enollades, ab genol nu a n' Esahú com Jacob
féu, de fet que •/ véu he plorarás, implorarás lo seu auxili, perqué. 3. Assumpte
que és l'objecte d'un debat o d'una discussió. SP 7955 Ab V om, defets, qui dorm
rabona. 4. Afer, assumpte, faena propia d'una persona o professió determinada, a.
fer+poss+fet col. Fer alió que períoca a algú, treballar en els seus afers propis. SP
3858 ofill partí matex avia, quant s' atrivia per fer son fet, del filióle t propia mare,
també comare fon, e padrina.
fet2 -a adj. Format, que ha assolit el seu desenvolupament natural complet o el té molt
avancat. a. ¡tome fet col. Home adult, format. SP 977 Ab ell vixquí, ffins que n'
ixquíja homefet.
fetge m. Organ glandular que segrega la bilis i causa importants canvis en algunes
substancies contingudes en la sang que hi passa, el qual en l'ésser huma ocupa la
regió superior dreta de la cavitat abdominal immediatament davall del diafragma.
SP 5813 Hón? dix lo metge Es en lo fetge?» «No us ho vull dir, ja presomir ho
deveu vos a. mal de fetge col. Hepatitis. SP 4662 Ab bons conforts he valent
metge, son mal de fetge he batiments, esmortiments he laflaquea, si no.
fetilla/ Práctica supersticiosa a la qual s'atribueixen virtuts mágiques. SP 12127
omántiques he nigromántiques de Zabuch filies, ab sesfetilles.
fetillar v. tr. Sotmetre a practiques supersticioses a les quals s'atribueixen virtuts
mágiques. SP 1356 yor rey, propi marit! mig morí al Hit, emmetzinat he fetillat,
seguons se deya.
fetiller -a m. i f Persona que es dedica a fer practiques supersticioses a les quals
s'atribueixen virtuts mágiques. SP 3527 Lo fetiller dix, si '11 paguava he li portava
ben amaguat lo Cors.
fetilleria / Práctica supersticiosa a la qual s'atribueixen virtuts mágiques. a. fer
fetilleries a algú col. Adrecar o aplicar a algú practiques supersticioses a les quals
s'atribueixen virtuts mágiques. SP 1641 A mi també qualque beuratge o mal
potatge, ffitilleries o porreries, m' agüera fet.
ñ f 1. Punt o moment en qué una cosa acaba o cessa. SP 2092 En mi représ, yo stich
mirant, la fi sperant a.alafl loe. adv. Finalment, després de tot aixó. SP 6567 A
la fi mn mor. b. donar fi a una cosa col. Fer que una cosa acabe, fer-la cessar. SP
214
11479 Volch donar fi al circumcir. c. enfi loe. adv. Al final, finalment. SP 828 En
fi, frenétich. d.ferfi col. SP 5205 Cert, tal fiféu monfill per ella: primer ovella,
enaprés guata que sos. e. prendre fi col. Acabar-se, cessar. SP 1465 vernada, per
la gelada, lo campejar he asetjar prenia fi. 2. Solució, desenllac d'un succés o
d'una serie de successos. SP 3812 Per temps avant sabí lafi, com cert ferí la dona
•l llamp anant al camp. 3. Objecte previst com a motiu d'una acció. SP 10207
Ensaga t' i: qualsevol fi que t' i mourá crech te courá.
fi2/fin fina adj. 1. Extremament pur, sense mésela. SP 13816 Eli bálsem fi de /'
Enguadí a. orfi col. Or pur, que no té mésela amb altres metalls. SP 13670 gurí yo
quant obrí los leonets, dotze chiquéis, d' or fi, molt bells, per capitells al meu real
alt sitial. 2. Molt delicat, d'exceHent qualitat, també aplicat a menjars i begudes.
SP 13526 ni vista per alquimista; de general tinacal, bezaart fi, de tot veri
guaridor fiel; manna del cel. SP 10107 He com te diñes, pa y aygua usa, ffin vi
refusa he beu vinagre a. fina amor col. Sentiment amorós basat en el predomini de
l'intel-léete i la dimensió espiritual per damunt de la carnalitat. SP 5760 sois vos!
Puys som abdós, agam plaer ab bon voler he fin* amor, b.fina salsa col. SP 1705
Ab la carn d' ells tot ho cobrien, asaborien ab fines salses.
fiar 1. v. tr. Comunicar o entregar a algú un secret, encárrec, etc., per la seguretat que
es té de la seua capacitat, discreció o bona fe. SP 4365 Res no mmfiau ni confiau
sabes guardar. 2. v. pron. fiar-se Teñir confianca, sentir-se segur de la capacitat,
solidesa, integritat d'algú o d'alguna cosa. CROIOSP 7933 Duch Sisará, quant s' i fia
aygua volgué, mas llet begué; fiféu se cobrir, mes se* do. 3. v. tr. Teñir confianca,
sentir-se segur de la capacitat, solidesa, integritat d'algú o d'alguna cosa, que+o SP
1398 He yo flava quefos segura.
ficar v. tr. 1. Fixar una cosa fent-la entrar per la punta. SP 12807 Lo clauficá mils
que Jabel a. ficar bordó en un lloc mod. Fer estada en un lloc. No enregistrat en DCVB,
DAG i DECat. SP 12677 Casa segura, plasent e richa; lo bordó y ficha. 2. Introduir,
posar dins. SP 6352 Sens paguar sisa pens ne begué, he romangué lo cap ficat d'
on apartat la bris* avia.
ficar v. tr. Punxar, picar amb un agulló. SP 5525 lá encorren, totes lá corren, fferm
acanyieen, axí lá ficen com bou en plaga.
ficció/ Cosa fingida o simulada, que fa veure alió que no és. SP 7890 Bé *s de notar
lo simular he ficció delfill minyó, roma discret, mudant secret a sa senyor.
ficte -a adj. 1. Fingit, simulat, que sembla alió que no és. SP 8428 grandea o de
bellea, de personatge de gran llinatge, fflcte llaguot, obté llur vot defoll* amor. 2.
Enganyador, que actúa amb simulado i engany. SP 4410 Fficta, cubería, ffort
coratjuda, nunca batuda ne ultratjada.
fidalguia/ Noblesa de llinatge. SP 9049 Mes per deport he guallardia, per fidalguia
la mes part d' elles per llus mamelles servar gent.
fidelíssim -a adj. Superlatiu de fidel, fidel en grau extrem. SP 7196 stemps s' estech
esta Valencia ab gran prudencia molt fidellíssima.
fidelitat/ Respecte a la fe promesa, respecte a un compro mis adquirit; constancia en
l'adhesió per amor, gratitud, honor o altra obligació. SP 4769 A la final, ffidelitat he
veritat posant a part, suposa part, ab sos mals.
figa/ 1. Fruit de la figuera, especialment el que ve al comencament de la tardor, de
forma de pera, blana i vermellosa per dins i coberta d'una pell verdosa, morada o
negra. SP 12354 t recort res de les carns cuytes, cohonbros, fruytes, ffigues,
magranes egipcianes, térra lexada a. prear una cosa menys que una figa mod.
215
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaump^pf.
Estimar una cosa molt poc, no concedir-li gens d'importáncia. .SP 2924 Menys c
unaflgua tot ho prehá 2. Gest que es fa com a senyal groller de burla i menyspreu,
consistent a tancar el puny i mostrar el dit polze eixint entre l'índex i el dit d'enmig.
a. fer les Jigües mod. Mostrar el gest que es fa com a senyal groller de burla i
menyspreu, consistent a tancar el puny i mostrar el dit polze eixint entre l'índex i el
dit d'enmig. SP 5567 Dins lo covent Ufan lesfigues, serven ses lligues; ffan lo qué
solé.
figuera / Arbre de la familia de les morácies (Ficus carica), de fulles grans,
lobulades, conreat pels seus fruits, les figues. SP 6154 Mes, fent camí, com malahí
Déu la figuera, per nofruytera ni teñirfigua; la 11ey antigua.
figura/ 1. Forma visible d'un eos. SP 10311 as flach, curvat, redó, voltat per sa
natura; car tal figura, per ser redona, molt poch s' adona ab eos dret, pía. 2.
Profecía, usat sovint en el llenguatge del Pares de l'Església. SP 13200 Totprofetat
o figurat jfon, o figura. 3. Fet simbólic. NO enregistrada en DCVB ni DAG. SP 9839 Ja par
desamen llur criatura, mostrant figura, comencament he tastament de V amarguosa
vida penosa q.
figurar v. tr. 1. Donar o atribuir a una cosa una figura o forma externa determinada.
SP 13666 Mes tants barons los figuríyo quant obrí los leonets, dotze chiquets, d'
or. 2. Manifestar amb profecies. SP 13763 plir sa •mpresa, ab gran largesa com
profetat, jfon figurat antiguament son testament ab mort volch cloure.
fil m. Cos mes o menys llarg, de forma capiHar, format ajuntant i forcant brins de
materia fibrosa, destinat principalment a cosir, fer teixits, lugar, etc. SP 136 u
cervellffa son capell minve, sotil: romp li 's lo fil he pert lo sest; ordix no llest, tix
ab treball a a fil per púa mod. A poc a poc, amb molía mesura. SP 6771 meu scaig
de paríament, curt, flach, fallent, a fil per púa.
filaner -a m. i f Persona dedicada a filar. SP 5099 Hun* alamanya yo sé tendrera,
granfilanera com les de Silla; a parit filia.
filar v. tr./abs. Reduir a fil una materia textil, siga vegetal, animal o mineral. SP 1397
lo portal trobí la hosta, prou ben composta, que llifilava.
filat m. Conjunt de fils gruixuts o cordells entrellacats i separats per malíes mes o
menys ampies, que serveix per a pescar i cacar. SP 6583 En lo filat, llaqos e brell,
en lo costell, llexades plomes, par dais.
filisteu -a m. if Pertanyent a un poblé antic que ocupava la part oriental de Palestina i
sostingué llargues guerres amb els israelites. SP 13740 iesl Ni son juhyes ni
cristianes, hoc son marranes he filistehes, cert, cananehes, samaritanes, incréduls,
vanes.
fill -a m. if. 1. Persona o animal en relació a son pare o a sa mare. SP 8722 Puys no
paria, he no tenia ffill d' ella nat, ffill adoptat almenys averl Per infants fer. SP
9102 Lo moltonet he fill d' ove lia, si morta ella, de cabra mama, com cabro brama
a. alletar un fill col. Alimentar amb llet un fill. SP 6013 er res no ufésseu, no us hi
perdésseu! Car lo criar, ffills alletar, prest fa •nvellir hí enllegir; lo cos afluxa. b.
car fill col. Expressió amb qué es fa referencia a un fill remarcant l'amor o estima
que se li té. SP 5074 Lo car fill meu cert menys ló véu que sifos orba, cuquella. c.
concebre un fill col. Donar existencia dins si mateixa a un fill. SP 11243 Ffill
concebrás reparador he Salvador, d. fer un fill col. [dona] Quedar prenyada d'un
fill. SP 8669 elles hó no sé cóm mas no sens hom ni sens plaer, ffills saben fer. e.
fer un fill col. Causar que una dona quede prenyada. SP 14971 no fora nat aquell
Johan, deis nats pus gran, qui mayfillféu ni hac ereu sense peccar. i. fill adoptat
216
col. Fill que s'ha adoptat d'una altra familia. SP 8723 calda! Puys no paria, he no
tenia ffill d' ella nat, ffill adoptat almenys aver! Per infantsfer, velles modorres, g.
fill adoptiu col. Fill que s'ha adoptat d'una altra familia. SP 14768 regeneral e
ordenat, recreat, fet, per Déu elet ffill adoptiu, - caritatiu - qui sperará he ferm
creurá aquells cart. h. fill bastará col. Fill o filia il-legítim de pares que en el
moment de la generado no eren aptes legalment per a casar-se. SP 1923 r sa
muller, renyant, gronyint he presomint ffos fill bastart, anava -n part les dents
croxint. i. fill bord col. Fill o filia que ha nascut de pares no units en matrimoni. SP
1604 Mas hunfill bort que •/ mort tenia, lá perseguía ffort bravament. \.fill carnal
col. Fill nascut d'un pare i una mare, per oposició a fill adoptat o fill adoptiu. SP
11514 De cor /' ama ab gran temor, com Déu, Senyor he fill carnal, seu natural, k.
Fill de Déu o Fill Santíssim o Fill col. La segona persona de la Santíssima
Trinitat. SP 13962 mas lladró, centuria, hú cap de cent, dix: «verament, Ffill de
Déu és!» SP 11852 Que do perdons a son Fill mana, mare humana sos pits
mostrant. SP 11261 Ab la virtut de Déu altíssim, de Fill Santíssim resta prenyada.
1. fill major col. Fill de mes edat, primogénit. SP 1366 Lo rey ginyant, ab frau,
enguan, major, Johan aprés rey fon, Martí, seguon, sos filis abdós. m.fill natural
col. Fill que ha nascut de pares no units en matrimoni i que eren lliures de
contraure'l quan el fill fou concebut o quan nasqué. SP 11514 De cor V ama ab
gran temor, com Déu, Senyor he fill carnal, seu natural, n. fill pródigos col. Fill de
la parábola bíblica del fill pródig. SP 13915 a V errant ovella, les errós d' ella
portant al dos, ffill prodigues ffon acollit; /' enfellonit ffora romas, o. ful successor
col. Fill que succeeix el pare. SP 13891 evocar dita sentencia, dada *n abséncia,
ais naxedors ffills successós, generalment. p. haver un fill (d'algú) col. Un pare o
una mare, crear un ésser nou grácies a la unió amb una altra persona. SP 4485 Mas
puys purguava, d' ella sperava que fill n' auria. SP 6420 vida a mi convida
prengués muller sois per haver o fill o filia, hefos clavilla delfust mateix. q. parir
un fill col. Donar a llum un xiquet, fer que nasca. SP 11428 hon se llegia la
profecía: que concebrá verge y parra Ffill, certament. r. teñir un fill col. Ser el
pare o la mare d'una persona. SP 9445 una vil fembra del nom no %m menbra la
qual tenia fill qui seguía al sant Andreu, com ella •// véu jove, polit. 2. Vocatiu
afectuós amb qué es parla a qualsevol persona volent-li demostrar bona estimació.
SP 15429 ' oblidás, que *m recordás per profit meu he ara teu, ffill Baltasar. 3.
Vocatiu afectuós amb qué un rector, un sagristá o qualsevol membre de l'Església
s'adreca a un feligrés i, fins i tot, a qualsevol persona, a. fill meu col. SP 4030 Ay,
pare meu, ffóssem hi breu!» «Ja, filia mía, huyfos lo día. 4. Descendent. SP 6480
mals dies, yo crechja sies despoderat, apoderat per filies d' Eva! Desperta 't, lleva,
no hajes por, obre •/ teu c.
fillastre -a m. i f Fill o filia que el cónjuge d'algú ha tingut d'una altra persona. SP
9804 Si no ab ñora o ab fillastre, sogre, padastre, sogra, cunyada, aconpanyada
ab qui.
fillet -a m. if. Diminutiu de fill, fill petit. SP 11498 Verge, nodrí lo chic fadrí, petit
fillet.
fillicidi m. Assassinat del fill fet per un deis pares. SP 4864 races, de necligenca he
gran ofensa, per l' omicidi o fillicidi a Déu han fet.
fillol -a m. i f. Persona considerada en relació amb els seus padrins, especialment de
baptisme. SP 3823 De hun fillol, secret honrat, hifuy amprat a ser compare.
217
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l '«Espill» de Janme. Rmn
fillolet -a m. if. Diminutiu de fillol, -a, fillol o filióla que és de poca edat. SP 3859 rit
matex avia, quant s' atrivia per fer son fet, del fillolet propia mare, també comare
fon, e padrina.
filosa f Bastó o tros de canya que a un extrem o prop d'un extrem forma un
eixamplament amb clevills, on se subjecta enrotllada la floca que es vol filar. SP
4260 cap torba; ni debanar, per no sullar mans de saliva, ffilosa squiva.
filósofa. Docte en filosofía, la ciencia deis principis i de les causes deis fenómens. SP
7928 Rey Ypocrás, ffilósofvell; poet* aquell, en altpujat, restant penjat.
filosofal adj. a. pedra filosofal col. Pedra imaginaria amb qué els antics alquimistes
pretenien transmutar els metalls ordinaris en or. SP 8525 He bufant fort en sa
fornal, ffilosofal pedra curable, or fet potable, argent de coure.
filosofía/ Ciencia deis principis i de les causes deis fenómens. SP 2862 de CENT
NOVELLES he FASSESIES, philosofies del gran Plato, Tuli, Cató, Dant, pohesies
he trag.
fin fina adj. Fi/fin, fina.
final 1. adj. Que és a la fi d'una cosa, que acaba o conclou una cosa. SP 16021 festa,
per sol* aquesta los dich me plau ab elles pau ffinal fer mar. SP 11590 Jutge final,
en tribunal, cert, quant seurá, esclafará los reyatons. 2. f Acabament, última part
d'una cosa. a. a la final loe. adv. A la fi, finalment, a l'acabament o en l'últim punt
d'una cosa. SP 12566 A la final, guany e cabal, tot t' o dará, he teu será
eternalment.
finalment adj. Per fi, a la fi. SP 16240 Tots, finalment, hómens hefembres, prómens,
profembres, vixeam deqá.
finament adv. D'una manera delicada, amb finesa. SP 2427 Ffeya cuynar yo, finament
he netament, ais meus esclaus.
financa / Tancament d'un compte, d'un deute o d'un pagament. SP 1817 a: una
duxessa, ffolla guerrera, ma presonera de gran finanga, per ma quitanca he del
botí quant lo partí per.
finar 1. v. tr. Portar a la fi, posar fi a una activitat. a. finant+poss+dies loe. adv. Al
final de la vida, en els últims moments de la vida. SP 15669 Lo meu partisch,
finant mos dies, en obres pies he penitencia. 2. v. tr. Saldar un compte amb algú,
pagar el que es deu, per un rescat, per una compra, etc. SP 1822 Ella -s fina
entreguament 3. v. intr. Teñir fi, acabar-se, cessar. SP 10730 Parays lo llur divís,
ocularment he clarament, veuranfinat a. finar a morí col. Morir. SP 13173 , cert,
indicaren: pronosticaren mal creticar, a mort finar, perdido, dampnació d' esta
parlera, vella somera d' aq. b. finar en Teñir fi, acabar-se d'una determinada
manera. SP 4194 Volguí 'n exirl Son beguinatge he beatatge en mal finaren he s'
espletaren; car quantfon vella, deya 's.
finat -ada adj. Mort, difunt. SP 6916 Quant lo marit ésjafinat, no *ls par peccat ni
ésser vici, ffurt, lladronici.
finestra/ Obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o
paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a
fora. SP 5445 Perqu* entre •/ sol, en aver mestres de ponts, finestres, trapes,
entrades per les taulades, passos, atalls a. tancar finestra col. Tapar la finestra
perqué no hi entre aire o claror. SP 4797 Ffer en tancar ffinestres, portes, ab
tancaportes, de rae cortines.
fingir 1. v. tr. Simular, fer veure que és alió que no és, fer semblar. SP 5403 Del
dormidor escuses preñen: ffingint mal teñen, dormir hífugen. 2. v. pron. fingir-se
218
Simular, fer veure, algú, que és alió que no és, fer-se semblar. +cpred SP 4729 m
machinat prim, malvat, diforme, molt lleig, enorme: ffingí 's prenyada, he mig*
anyada ella ginyá he tracmanya ab.
finir v. intr. Teñir fi, acabar-se, cessar. SP 8446 Per hun no res, s* amor fénix.
finit -a adj. Limitat, amb fi. SP 11550 Déu inmortal, ffet hom mortal; Déu infinit,
ffet eos finit; Déu impasible ffet hom pasible.
fins 1. prep. Combinada amb a o en, introdueix el terme al qual arriba el moviment o
l'acció del verb principal, referit al temps, el lloc o la quantitat. SP 13991 Nacions
stranyes del cap del món, ffins hon se pon lo sol tots jorns, vent tais contorns,
temore. SP 6140 dona, Volta_d'_en_Torra he SentaJZreu, pertot arreu, ffins
PontJTranquat a. de... fins a... loe. prep. Indica el punt de partida i el punt
d'arribada, referit al lloc o a la quantitat. SP 4543 Biguorra qui, vella y porra, tot
Araguó, de Rosselló ffins a Valencia, ab sa ciencia guorrat avia. SP 6793 molt
bella de Raguel, deis d' Israel com del primer ffins al darrer fforen trobats morts,.
h.fins a loe. prep. SP 1503 lo temps gentil del mes d' abril, ffins al setembre. SP
5959 d' ort en ort, de cambra %n cambra, ffins a V Alfambra. SP 8948 s, al se ten
mes he huyt o nou, he si no 's mou de déu fins onze si u creus quatorze he mes
encara, c.fins en loe. prep. SP 7042 En monjovent mulles prenguí; yo *n replegul
ffins en set centes, he ben tre ceníes drudes, amigues. 2. conj. Introdueix el terme
temporal, en forma de verb conjugat en indicatiu o subjuntiu, al qual arriba l'acció
del verb principal. SP 8961 Dins ha dormit ffins V a sentit. SP 1631 all foguera,
com metzinera hifos rodada he socarrada ffins tot fas cendra a., fins que loe. conj.
SP 15684 stonayo cave mn /' ort per mon deport; aprés passeje ffins quefameje. b.
fins tant loe. conj. Forma reforcada de fins que s'usa de vegades quan el verb
subordinat va en indicatiu o subjuntiu. SP 6187 Muda n' i tants, ffins tant infants te
veges vius. 3. conj. Complementant una frase negativa, introdueix el terme
temporal, en forma de verb conjugat en indicatiu o subjuntiu, a partir del qual
comenca l'acció del verb principal. SP 205 Ffins que s' i cremen perills no temen.
4. conj. Fins i tot; introdueix un terme que s'inclou en una enumerado com a cosa
extraordinaria o que no era d'esperar que s'hi incloguera. SP 2819 junyien, o no
corrien toros per fiesta, cascuna sesta, ffins llums enceses, moltes enteses o so
cuydaven les que a. fins a loe. prep. SP 13425 los vells qué y eren, per lo qué
fer en, matant arreu, ffins a V ereu, per llur malicia, per avaricia, losfraus e l.
fira / Mercat mes important que l'ordinari, celebrat en lloc públie i en dies
assenyalats, que generalment son de festa a la localitat on se celebra. SP 2629 Is,
gualans, com los donava o *lls demanava a tots de fira? May se 'n partirá no fas
despés, donat, malmés tot en es.
fírmament m. Volta celeste, extensió immensa on es mouen els estéis i planetes. SP
13780 ch e senyal, celestial, yris pintat, ffon lo posat al fírmament.
fisc m. Erari públie, i organisme administratiu encarregat de la percepció deis imposts.
SP 4889 L' inquiridor guovernador, he lo llur fisch, passá gran risch no UV
atenguessen he lá prenguessen.
fiscal m. Funcionari encarregat de representar el ministeri públie davant els tribunals
SP 12989 eal, coron* , anell; ni lo mantell ffrederical; sense fiscal, procurador,
posentador ni alguazir; sens sons clangir.
fiscalía/ Fiscalització; investigació i denuncia de les accions d'una altra persona. SP
552 secrets patges; o llarchs viatges, no sens espíes ofiscalies, a rebre actes.
219
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaump.fínjc,
físic -a m. if. Estudios de les ciéncies naturals. SP 11769 mestres sabens, alt entenens
he metafisichs, metges o fisichs, ffon pus sabent; molt mes vehent que *ls
comprensos n.
físsura/ Clevill, obertura llarga i estreta. SP 10385 En llurfisura tocay la llet: llexá
y defet la ordinaria, heredita.
fíta/ 1. Pedra o altre senyal fícat en térra per a indicar el límit d'una heretat, d'una
contrada, d'una distancia a recorrer, etc. SP 10502 Ab sos sofismes, llímits e fites,
les té descrites en manual. 2. Restricció o límit legal, a. rompre les fites col.
Anul-lar els límits legáis, fer-los inútils. SP 7505 lades teñen terceres; ab ses
maneres tant exquisites, rompen les fites
fítar v. tr. Posar restriccions legáis o límits. SP 7481 Ab tal estil, en lo mercat, en va
fitat, pertot s' i roba; lloch no s' i trobaper.
fitonessa / Pitonissa, dona que prediu el futur. SP 9778 Moltes mesquines, ab
geumencia, nigromancia, sónfitoneses.
flabiol m. Instrument musical rústic, consistent en un cañó de canya, de llargada entre
12 i 35 cm., tallat obliquament a un extrem i amb forats a la llarga, que produeix un
so semblant al de la flauta i sol ser emprat principalment pels pastors i per
acompanyar certes festes de poblé SP 858 Lo flaviol traguí sens cera a. traure el
flabiol sens cera d'un lloc mod. Eixir d'un lloc sense emportar-se res, sense traure
profít. [P] DECat ho defineix com a 'no poder fer res per falta de mitjans'. Vidal din que és 'el estado más bien flojo del
sexo del pobre desheredado'. Alíñela creu que vol dir que encara no era púber. SP 859 LO jlaviol trügUl Sens
cera. Roba sancera cert no *m dexá.
flac -a adj. 1. Magre, prim de carn. SP 13165 es grasses reses qu* eren trameses ells
les menjaven, fflaques posaven ais sacrificis, he d' altres vicis. 2. Débil, mancat de
forca. SP 10308 He li plagué costellafos, no dretfort os, mas flach, curvat, redó,
voltat per sa natura; car tal figura a.polsflac col. Circulació arterial débil. SP 517
Si •/ pols té flach, han ló per h, no IV an per res; e mes que mes si les. b. ser de flac
record col. No teñir memoria. SP 9186 lis mancha del tot ser folies! Mes per ser
molles, de flach recort, algú *nfan tort, visch e guercer; lleig, esquer.
flama/ 1. Massa gasosa en combustió com la que en forma de llengua lluminosa i
móbil es desprén generalment d'un eos que crema, a. encendre fiantes col. Cremar-
se, iniciar la combustió d'un eos. SP 9557 lis, ab bons cordells, al ventre y carnes,
encendre y flames, lexant cremar; ñas, dits levar, he a les filies, ab le. 2.f. Ardor
de passió. a. créixer enfilantes col. Enardir-se per la passió. SP 10168 Bé *l que
pensó crexqué *n grans flames! Si tant t' enflames lo seny no y basta, tant te contra.
flamejar v. intr. Fer flama, cremar amb flama. SP 9660 no speres, ans les perdrás; si
»ll cremarás, may ciar flameja, tostems blaveja.
flaquea / Debilitat, falta de forces. SP 4665 ge, son mal de fietge he batiments,
esmortiments he la flaquea, si no bravea, tot V ais cura.
fiasco m. Vas petit de coll estret, fet de vidre, porcellana, metall o cuiro, per a tenir-hi
líquids o pólvores. SP 7922 Beu enflaschó.
flastomar v. intr. Blasfemar, dir paraules ofensives contra Déu. SP 2261 Tota ms
remira, gronyintflastoma.
flectible adj. Dócil, que s'avé o e s domina amb facilitat. SP 10328 May fora dócil,
nunca flectible, pus fiort flexible, com /' arch turquésfet al revés.
fletxa/ Sageta, arma que es llanca amb un are o una ballesta i que consisteix en una
tija de fusta que en un extrem té una punta de metall i en l'altre, a voltes, unes
aletes de plomes o de metall. SP 7795 Sens centener, son la madexa; he joch de
220
flexa per ceguo fet: ffir cascun tret ffora •/ terrer; a. joc de fletxa col.
Entreteniment en qué algú Uancava fletxes per encertar en un blanc. SP 7795 Sens
centener, son la madexa; he joch de flexa per ceguo fet: ffir cascun tret ffora •/
terrer.
fleumátic -a adj. Que está caracteritzat peí mes fred i humit deis quatre humors del
eos, segons els metges antics: la flema. SP 5823 divinau! Tant hi penssau? Bé sou
mal prátich, mes que fleumátich! Ais dir no us puch: may aureu such si no feneu
he.
flexible adj. Que es doblega fácilment. SP 10329 Mayfóra dócil, nunca flectible, pus
fort flexible, com /' arch turquésfet al revés.
flixar v. tr. Acceptar una cosa, cedir-hi. SP 5161 Fflixí tal honta, puys conexia bé com
exia lo seu guosar he ta.
floc m. Conjunt de fils units per un cap, que serveix d'adorn, d'emblema, etc. SP 4996
rfums, peuets, cordons, frasquetes, trenes, bossetes, fflochs, agullés.
flocar v. tr. Infligir. [MP] 'Etzibar, clavar1 en DECat. SP 9717 De certa part /' umit, si 't tocha,
la mort teflocha com 'Alexandre.
flor/ 1. Part d'una planta fanerógama que consta deis órgans de reproducció (estams,
pistils) i de les cobertes protectores d'aquests órgans (calze, coroHa). SP 750
Fflors, fruyt o falles, rahels ofust, seguons son gust he sa n.flor de llir col. Flor de
diferents plantes monocotiledónies, d'olor i bellesa exquisides. SP 10579 Mes que
neu Mancha, rosa, gesmir, he flor de llir. 2. Figura dibuixada, pintada, esculpida,
etc., que imita una flor de planta SP 2403 sa de sa divisa gentil brodada, tota
clapada de roges flos. 3. Exquisitesa, en sentit irónic. SP 4980 Bé %mplau ogau de
tot les flos. 4. La part mes pura i perfecta. SP 1516 o giner, una polida, gualant,
ardida, gentil burgesa, fflor de bellesa de tot París, unjorn de pris hon yojunyí he.
florentí -ina m. i f Nadiu o habitant de Florencia. SP 7421 Ais florentins, venecians,
los naveguans en les gualeres, son gran.
florí m. Moneda d'or i d'argent, en ús des del segle XIII fins al segle XVI, amb valors
que osciHaven entre onze i désset sous per florí. SP 8216 Al paguament, lo llur
marit enmalaltit, fflorins vells tria.
florit -ida adj. 1. Pie de flors, que té moltes flors. SP 11037 Tots acordaren ffos son
marit, peí ram florit, Josep, juheu, vell del trip seu, hom cast, honest. 2. Pie de
floridura, que té una capa de vegetació fúngica per damunt per efecte de la
descomposició. SP 11446 bé sment, certerament, lo poliol secat al sol veurás
florit, a miga nit.
flota/ Multitud, conjunt nombrós. SP 15930 En la llur flota deis arbres vius, hé vist
molts nius de verderols he d' a. la mes flota La majoria de gent, la major part. SP
10774 t qué *t moch de No concepta és molt accepta a la mes flota; par pus devota
he prou segura.
fluix1 m. Vessament abundant d'un líquid, hemorragia. SP 14534 Demanant tal, és
atrevida com la guarida del flux antich, com en poblich hoys preyear al popular lo.
fluix -a adj. 1. Que no tiba, que no estreny. SP 733 Del meu penser aquest trellat,
mig cordellat he fluix texit, será partit en quatre tais parts principáis com l a.
calces fluixes col. Calces que no están ben ajustades al eos. SP 2384 dinari: sens
pus pensar i, carnes e cuxes, les calces fluxes, tot se n' omplia. 2. Bla, que no és
dur. a. Hit fluix col. SP 4092 Lo Hit volia, lia hon dormía, fflux, molí e bla, egual e
pía. 3. Mancat de fermesa, de constancia. SP 625 May llur jahent, nunca sa stiba,
ne hon fort tiba son flux voler, mon vell saber ha sdevengut. 4. Elemental, de poca
221
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaump. Rnh
importancia. SP 13482 s, quax baüarugues, chiulets, juguetes, baveroletes, ffluxes

lligons de chichs minyons, li desecha, he rebugá.
fluixea/ Manca de fermesa, de constancia. SP 6700 No par conegues la llur fereha
ni tafluxea.
fluixell m. Pelussa fina o plomissó deis ocells. SP 526 Com enfluxell desús li sehen;
he menys lóprehen que hunfesol.
fluixet -aa adj. Bla, que no és dur. SP 9020 mala -ndrega, llur sanch se vessa peí
meliquet restar fluxet: troben -lo morí.
flum m. Riu, corrent natural d'aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu,
sobretot el que porta sempre poca o molta aigua. SP 14302 Bé lo barranch, fflum e
torrent, passá bevent, cálzer e guot, rey.
foc m. 1. Despresa de calor i de llum, produída per la combustió d'un eos. SP 295 é
informes los jóvens verts he inesperts del toch delfoch, polis del bech groch, del
niu cuytats poch aguats. 2. Porció de materia en combustió, amb despresa de calor
i de llum. SP 9738 Moltes n' an mortes enfoch cremades, sentenciades ab bons
processos, per tais excess a. al foc loe. adv. Sota l'acció del foc. SP 12284 de mal
lloch, puys no y atures! Vés hon t' apures alfoch, com V or. b. bufar alfoc col. Fer
aire al foc perqué creme amb mes violencia. SP 9988 viós, porfidiós, axí u farás:
no H fartarás bufar al foch. c. eremar al foc col. Fer que una cosa entre en
combustió en contacte amb el foc. SP 10881 Cremar al foch és natural; Déu
eternal ló sospengué. d. encendre foc col. Iniciar el procés de combustió d'un eos.
SP 3618 s, porta sarments, lenya molt mes; pi sech y mes; mes foch encén, molt
fort enténffer de tot cendres, e. fer foc col. Iniciar el procés de combustió d'un eos.
SP 5604 i les hou paren sibilles, he son centilles a fer gran foch. f. metre alfoc col.
Posar una cosa sota l'acció d'un eos en combustió. SP 9330 Peí cap ixquél Alfoch
ló mes. g. metre foc col. Calar foc, pegar foc a una cosa, fer que s'encenga. SP 7916
y falsía com V oricorn qui *npert lo corn; al si *s metfoch; de serp vol toch, met la
's al coll. h. ser al foc col. Trobar-se sotmés a l'acció d'un foc. SP 9762 D' ellesja
fart, quánt son alfoch, ell se 'n traujoch he se 'nfa trufa. 3. focs Fogueres fetes per
a celebrar alguna festa important. Usat en plural. SP 1483 fer sales he bells convits dies
he nits; ab los grans fochs molt plasents jochs, bastir castells per bavastells. 4.
Ardor moral, passional, etc. SP 7916 Isia com /' oricorn qui mnpert lo corn; al si *s
metfoch; de serp vol toch, met la 's al coll a. foc ardent col. Passió molt intensa.
SP 9275 ful mata, per no complir ni obeyr son manament? Gran foch ardent qü* en
si sentía, son ful volia ló y apaguás. 5. Erupció rogenca produída a la pell per
infecció de la sang. a. foc salvatge col. Malaltia cutánia, caracteritzada per
granulado roja, difícil de curar. SP 5251 Toreé lo morro, agüé bocatge he foch
salvatge, nunca dormí.
fócil m. Nom deis ossos de l'avantbrac i de la cama. SP 10326 regaría, ans se
trencara, si lá forjar a d' algún fort fócil.
foguer m. Fogó per a calfar o coure alguna cosa. SP 2498 En la cambreta, ffoguer,
olleta, ast hi tenia: allí *s cohia sense cuynés.
foguera/ Foc enees amb l'objectiu de cremar una cosa, de fer senyals, etc. SP 1627
per V ull hon roda, ella lliguada, aparellada davall foguera, com metzinera hifos
rodada he socarrada ffins tot fo a. fer una foguera col. Encendre un foc. SP 3588
sant en lo qué feya crech que no y veya, fféu gran foguera; la candelera mes sus
enmig.
222
foia / Depressió suau, camp fértil, sovint entre muntanyes, d'escassa concavitat, on
l'aigua no de pluja s'acumula poc o molt perqué no té eixida. i a documentado en DCVB; no
documentat en DECat. El segon exemple no está ben definit en DCVB. SP 3275 SegUÍnt monjoyeS, plans,
monts efoyes, he rius passant, ffuy al Cos Sant de la Calqada, ciutat. SP 15845 he
les lexá totes nafrades he deguollades baix en lafoya.
folgar v. intr. Divertir-se, prendre gust, entretenir-se plaentment. SP 8503 Ffolguar
qui y cuyda suor de mort, sens may deport en si remir.
folgat -ada adj. Desafaenat, desocupat, que no té faena. SP 4380 En tots sosfets era
malvada; muía folguada, muyna, parda, treta d' albarda; mida de moro, brava.
foll -a adj. 1. Mancat totalment de la rao, o que la té greument perturbada. SP 3582
La reneguada, endiablada, ffolla dement, Déu no tement, no res duptant ni gens
pensant. 2. Propi de bojos, característic de qui está mancat totalment de la rao, o
que la té greument pertorbada. SP 6811 Si »t tens per dit ton foll delit ab jove,
frescha muller te crescha he llonch temps a. folla amor col. Passió amorosa basada
en el pur apetit sexual desordenat. SP 8430 gran llinatge, fficte llaguot, obté llur
vot de foll- amor. 3. Que obra irracionalment, contra el bon seny. SP 5028 ans
aretglava sa barbellera; no dismendera ni tampoch folla a. anar en foll col. Obrar
inconsideradament, contra rao. SP 8904 Anant en foll, estropegant he molt husant
amprar la clau lo.
follament adv. Bojament, fora de seny. SP 9243 dores he celerades; delliberades, tant
scientment com follament, propis filis manquen; hulls los arranquen, he.
follia/ Acció o dita propia de folls, de qui está mancat de rao. SP 5540 Ffan lá morir
ab sesfollies, ans de sos dies, per sobres d' ira.
fona f Instrument format d'una bossa de tela, d'espart o de cuiro amb un cordell a
cada extrem; dins la bossa es posa una pedra o altre projectil i, després d'agafar els
dos cordells amb la mateixa má, es fa voltar rápidament fins que pren prou impuls
perqué la pedra isca llancada contra un enemic o contra un objecte després de soltar
un deis cordells. SP 11163 evat del riu; he de Daviu torre, corona, viula, clau,
fona; del sol verdesca; de Samsó bresca; d' Iram argila;.
fonament m. 1. Part de l'edifici situada davall de térra i que serveix de suport a aquest.
SP 7321 vici habominable, ffet per diable dona, vilment, hac fonament a. de
fonament loe. adv. Absolutament, des de la base, completament. No enregistrat en DCVB.
SP 13985 Cent cinch ciutats ab tots sos nats, en orient, de fonament, fforen
pendes. 2. Base, cosa sobre la qual en descansa una altra. SP 9926 pensant que •/
Redemptor, d' ells fundador he fonament, claus, regiment a hom dona, he ordena
sois másele ho.
fondable adj. Profund. SP 12438 Si del fossat ffet tan fondable per lo diable, món,
carn antichs tres enemichs.
fondo -a 1. adj. Profund, que té gran dimensió de la superficie avall. a. fondo com
pou col. Molt profund. SP 1708 Les dones falses, en hun clot tou, ffondo compou,
descarnáis ossos, carnes e toqos, allí mlls met. 2. adv. Amb profunditat, fent via cap
a l'interior o el fons d'una cosa. SP 13348 camp, donchs, bé set palms contáis,
drets senyalats, ffondo dota, sarments planta, no de rebuscha de la llabrusca.
fondre v. tr./pron. Fer passar un cos en estat sólid a un estat líquid per l'acció de la
calor. SP 7962 Vol fondre ferré. SP 8243 Per tant vetlar, sens despullar, diu que s'
ésfusa.
fons m. Part inferior d'un recipient o d'una cavitat. SP 7009 Entreguart, squayre,
llivell, compás, llur fons ñipas, barranchs ni valls, déu escandalls no y pleguarie
223
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume ffo/g
a. sensefons loe. adj. Molt fondo, molt profund. SP 7801 ffora •/ terrer; sens cap
carrer o atzucach; he sens fons lach he brollados; de volados, vidres, ampolles;
grosses iontf Raig d'aigua que brolla de la térra. SP 11864 íes mana; tota n' és
plena, habundant vena, distilantfont.
for m. Taxa, preu. SP 6908 Es li liurat tot a menysfor; no Ufa por venda ms retracte
per lo fais acte, ab dol a. a quin que for loe. adv. A qualsevol preu, coste el que
COSte. No documental en DCVB, pero sí en DECat, en Roig. SP 6176 affer Vols que VlXqiieS, ffes que
parixques a quinqué for.
fora prep./adv. 1. A la parí exterior d'un lloc. SP 14467 No fora llanga ni desempara
V om qui *s prepara rebre sa gracia a. de fora loe. prep. Fora, a la part exterior. SP
5954 a través plahent sentencia, sens conciencia hixen de fora. b. fora de si loe.
adj. Alienat, exaltat o pertorbat per un accés passional fins a 1'extrem de no poder
controlar els propis actes. la documentado DCVB. SP 3572 m qui sol mira, al moro tira
tota sglayada, alienada, ffora de si, lo taguarí, perro malvat, tot atronat, dix se 'n.
c.fora en loe. prep. En un lloc que es considera l'exterior d'un altre lloc. SP 13839
tres jorns begut peí peix, retut, qui *s diu balena, ffora *n V arena tornat en sest. d.
fora llei col. Excepcional, que no entra en la regla general. SP 15130 Muller lá víu
de infel rey. Ffonfora lley. De tot hagué, tanbé *s caygué. 2. Excepte, descomptat.
SP 10026 Ffora tapins, mira qué tins: hun vell monet o cerronet,.
fo radar v. tr. Fer un forat a alguna cosa. SP 10303 torbar lo llur sopor, sense dolor,
no res trencant ni foradant, de V hom tragué.
foragitar v. tr. Expulsar, llancar a fora. SP 13421 Del celler vell qué derroquá,
fforagita los vells qué y eren, per lo quéferen, matant arreu.
fo ráster -a m. if Que ve d'un poblé o país diferent d'aquell on es troba. SP 7489 Les
estrangeres he for ásteres, descaminades, son menasades, ffan los despits.
forat m. Obertura que travessa un eos o que s'hi endinsa molt. SP 14247 la
mestruosa; aygua 'bundosa del dret costat, per hun forat del temph exint, ffon vist
guarint les malalties a. fer un forat col. Foradar, travessar un eos o endinsar-s'hi
molt. SP 14754 deis parents d' aquell malalt del terrat altffet hun forat, per ells
calat, jahent al Hit, que fas guarit.
foraviar-se v. pron. Extraviar-se, perdre el camí. a. foraviarse del reng col. Apartar-
se del comportament habitual, de la tendencia general. SP 14496 Per incident me
vull llunyar, fforaviar hunpoch del rench.
forca/ 1. Capacitat per a obrar vencent resistencia. SP 4505 He /' empeltar no ha ops
forqa: V escut d' escorca, exerc agula a. deixar la forea en una cosa mod. Perdre
tota la capacitat per a obrar vencent resistencia per haver-la usada en una cosa
concreta. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 8433 La forqa y dexa, cap s' enblanquix,
prest s' envelix com lo parda. 2. Actuació d'una potencia contra una resistencia, a.
fer forces col. Actuar per vencer una resistencia. SP 10067 enir no pots teñir, qué
t' i esforces, car no 'nfaforces la part carnal, servisial a la rahó de bon baró. 3.
Emprament de la forca per a constrényer la voluntat d'algú o per obligar-lo contra
la seua voluntat. a. per forqa loe. adv. Per obligació, encara que no es vulga. SP
5388 No *ns cal teñir vots fets per forqa.
forca/ 1. Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o mes
puntes, que serveix per a alfar o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les
operacions agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba. SP 541 Ffan de sa
bossa ampie crivell, arer, guarbell, fforca e pala. 2. Instrument de suplid, format
per un o dos país plantáis en térra i un altre de travessat a la part superior, en el qual
224
son penjats els reus condemnats a morir ofegats per suspensió. SP 8737 Tanbé m la
forqua d' esta ciutat, per tal tractat, dues mesquines has vis.
forâdament adv. Per forca, per obligado, sense alternativa. SP 8673 Ab natural o
manual cert insturment, fforqadament se han obrir, ans del parir.
forjar v. tr. Obligar per forca a fer una cosa. de+CR (índica la cosa a que s'obiiga). SP 6435 yo %m
cuydava lo parentat nostr* amistat redoblaría: fforqar la 'n hia dente y natura.
forôr adj. Molt fort. SP 11216 misatger de la muller de Manné, com ful agüé,
Samsó forcor.
forja/ 1. Obra forjada, metall treballat al qual se li ha donat forma a colps de martell.
SP 609 He saben be, a tres veguades que han mudades fforges a V or, minves efor
de obradures e soldadures, IV a. 2. Manera d'estar fet. SP 678 Laforga sua, stil e
balanq, será *n romane: noves rimades, comed.
forjar v. tr. 1. Treballar un metall, donar forma a un objecte de metall a colps de
martell. SP 14291 Alt en la creu, mig comengades he sois forjades les claus del
cel, a Pere fel promeses dar, volch acá. 2. Format, que té una figura determinada.
SP 5696 Hun crucifici de fust forgat, asitiat en la paret, quant fon endret,
visiblement.
forma / 1. Aparenca externa d'una cosa, conjunt de línies i superficies que en
determinen el contorn. la documentació en DCVB. a. cobrar forma col. Constituir-se,
adoptar una disposició o aparenca externa determinada. SP 3788 s; dient lo ves,
com /' oferí se convertí, cobrant la forma seguons la norma qwen /' ostier per lo
ferrer era. 2. Manera, estil. SP 796 éu ajudant, yo entonant mon Spill e norma,
servant la forma de V abreujar, me vull lexar la infantea.
formar 1. v. tr. Fer una cosa donant-li la forma propia. SP 10295 Com s' adormís,
Déu per sa má dona forma. 2. v. pron. formar-se Produir-se, fer-se existent una
cosa. SP 9597 ur dos no ben tancat, per tal peccat, o com Déu vol, formar se sol
del qif és posible lo menys noible, millor.
formatge m. Massa alimentosa que s'obté coagulant la llet, esprement-ne el xerigot i
consolidant la part presa. SP 5226 tá li 'n una qúm era *veada sois d' ansalada, alls
e formatge, molt tart potatge, carn algún dia; sana vivía, criav a. formatge frese
col. Formatge que s'ha elaborat de fa poc. SP 5236 b almorzás he berenás, turmes,
resoles he lleteroles, fformatges freschs, moschats e grechs he forts fins vins que t.
forment m. Nom donat a diverses especies del genere Triticum, de la familia de les
gramínies, conreades per a fariña i per a la fabricació del pa. SP 6261 stir, dau nos
sovent aroq, forment, salses, perfums, ffruyta, llegums, olí, mel, vi, llenq, seda, lli a.
cuquet del forment col. Cuc que destrueix el forment, de diferents tipus SP 6045 et
en V orina cendra, fariña, oli, calq, llet, algún ququet chich del forment. b. forment
candel col. Tipus de blat o forment que fa la fariña i el pa molt blancs i és apreciat
com el mes fi. SP 12884 rtut, pa de salut, pa -ngelical, pa divinal, fforment candel.
formiga / Nom donat a diversos insectes himenópters que fan, sota térra i en el tronc
deis arbres, galeries on viuen en societats compostes de tres menes d'individus:
máseles, femelles i neutres o obreres. SP 7745 guall, ocha, curosa llocha, cadelb
amigua, sirguant formigua, simpla coloma llisa de ploma he sense fel.
fornal m. Fogó construít de mitjans, de pedra o de ferro, combinat amb unes manxes o
altre dispositiu avivador del foc, que en les ferreries i altres obradors metaHúrgics
serveix per a calfar les peces de metall que s'han de treballar. SP 10872 Com
quant encendre fféu gran fornal aquell rey tal de Babilonia, per querimónia deis
tresj.
225
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rnio
forner -a m. i f Persona que té un forn o que treballa en un forn fent pa i altres

productes. SP 1685 La pasticera, ab dos aydans ffilles ja grans, era forner a he
tavernera.
fornicar v. intr. Mantenir relacions sexuals fora del matrimoni. SP 13037 is, he tots
ells massa com a baguassa sodomitava he fornicava ab sos tacanys, molts déus
stranys, pseudo divins.
fornican -aria m. i f Persona que manté relacions sexuals fora del matrimoni. SP
7669 feminat; guayol, fembrer he baguasser, concubinari he fornican, macip
cachat.
forniment m. 1. Provisió, subministrament. SP 2434 claus ne tancadura, menys la
mesura, ni regiment del forniment, de má tocava ni se 'n curava. 2. Conjunt
d'objectes accessoris d'una cosa o persona. SP 1966 Arrey 'lprest d' abillaments hí
forniments, com covenia.
fornir v. tr. Proveir, dotar d'alló que es necessita o convé teñir. de+CR (indica alió que es
proven*). SP 10087 mey, may ha fallit: de sarments Hit, he d' agnuscast ffornix ton
trast.
fornit -ida adj. Proveít, abastit de cosa necessária o convenient. de/ab SP 1929 dix,
bonint: «Quin Déu vos sal! Tenim hostal de Hits fornit? Diguau, marit, cinch
cavalcans, orats, gualans. SP 4039 arays qué nomenaven he desijaven era hun Hit
pintat, fornit ab ses cortines a. Hit fornit col. Llit preparat per a usar-se. SP 7063
hostilles, torques, manilles, collas, vestits, tants Hits fornits; orfebreries, tapiceries!
No 's pot asmar, menys.
forradura / Roba amb qué es folra o es cobreix una altra per donar-li mes
consistencia. SP 7628 pompes, ergulls, vanes despeses, ffaldes be steses ab
forradures he trepadures, draps de granpreu.
forrar v. tr. Cobrir una cosa, especialment per la part interior, a fí de reforcar-la o
donar-li mes gruix o consistencia. SP 11715 Vist primes teles, roba daurada, de
vays forrada la cortapisa.
forrellat m. Barra de ferro de grandária variable que se subjecte a una porta o fínestra
amb dues argolles i que, fent-se lliscar amb un agafador que hi fa soldat, es fica per
un deis extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o marc o en l'altra
fulla, de manera que la porta o la fínestra que queden tancades amb una certa
seguretat. SP 7392 Los tancadós he los guafets huy son desfets; los forrellats
romputs, trencats: res no s' i tanca.
forro -a adj. Lliure, no subjecte a esclavitud o servitud. SP 3176 Era 'm plasent,
penssant me forro, he tret del corro hon m' escor chava hi •«.
fort 1. adj. Capac d'obrar vencent resistencia, a. fort Samsó col. Epítet habitual i
tradicional atribuít a Samsó. SP 15765 en los qui mataren ab gran foguera muller
primera del fort Samsó. b. lleófort col. Qualifícatiu habitual i tradicional atribuít al
lleó. SP 12957 ans de sa morí, esser rey fort, príncep de pau, lleófort, brau he
vencedor, duch, regidor de Israel. 2. adj. Que ateny un alt grau d'intensitat. SP
1553 se 'n calas una gran tassa ell begué 'n massa, lo fort dormir ffon tost morir.
3. adj. En bon estat de salut, capac d'obrar corporalment contra els agents exteriors
o interiors. SP 14147 Puys esglayats, tercjorn matí, quantfort sorti del moniment,
esmayament he por agüeren. 4. adj. Ánimos, disposat a vencer les adversitats
d'orde moral o espiritual. SP 11646 Emanuel, sant, fort, suau, príncep de pau, ell
se diría. 5. adj. Dens, concentrat. SP 15404 inal per mi palpable he praticable;
mas lo subtil, de fort estil, cert transcendent, mon sentiment tehórich alt trob a. vi
226
fort col. Vi que no está mesclat. SP 13369 Al qui glopega lo vi, sovent, ffort e
pruent, grans cantitats, les qualitats deis animáis. 6. adj. Dur, difícil de penetrar o
de modificar, capac de resistir una pressió externa, un desgast. SP 15631 vell, per
hun budell ja m' i calava, ja m' acordava a fort cadena. 7. adj. Resistent al pas, a
l'entrada, difícil d'assolir, de transitar, de prendre. SP 11340 Parí ful fort,
destruynt mort. 8. adj. Difícil de suportar, de resistir. SP 14539 om enpoblich hoys
preycar al popular lo ver Messies, fforts malalties li vés curar, volch s* ariscar. 9.
adj. Tenac en una idea, en una decisió. a. fort jaula col. Carácter difícil. SP 7983
es, quant volch esmenar he ordenar muller e filia de fort jahilla abdós d' unfex,
aygua hon pex llavat avien. 10. adv. Amb forca, amb fermesa, amb capacitat per a
resistir o per a vencer resisténcies. SP 3227 Eli si carregua ab tot son seny, pus
fort lá streny, diu: «hixca tost per lloch dispost, nofent. 11. adv. Intensament, de
manera que se senta molt. SP 3364 t: huna, cantant, alt endexava he coblejava,
maldient fort la falsa mort, per massa tost aver desbost dona semblant. 12. adv.
Molt, en alt grau. SP 15885 ovia, també *s mata sabent qué feya, car ella *s veya
ffort avorrida he ben fornida de putería; sa porrería mort.
fortalea/ Densitat, concentració. SP 6344 Pie de verema era lo trull, al major bull
hefortaleha.
fortitud/ Fortalesa d'esperit. SP 15220 lo so que *n fa la gent, mas solament sola
virtut: lafortitut de na Judich; de Ster te dich la complacencia; per sa.
fortuna/ Sort, esdeveniments del fat o l'atzar. SP 7328, per ser revessa a son marit,
seguint partit, per sa fortuna, seféu comuna en lo poblich.
fos m. 1. Valí, fossat, excavació que envolta una fortalesa. SP 7077 Altres armats,
defora •/ dos, entorn del fos, dejorn guardaven; altres vetlaven. 2. Clot excavat en
térra. SP 13089 i cech orp guia herrén la via, cohén abdós dins en lo fos.
fose -a adj. 1. Mancat de Uum, de claredat. SP 8701 Ella callava, ell era llosch; lo
retret fosch. 2. Que no percep clarament. SP 15410 órich alt trobant me falt, de
vista lloscha he ab ma foscha, fflacha prensiva com la visiva del duch, e.
fosca/ Falta de llum, de claredat. a. afosca loe. adv. Sense claror, sense poder veure-
hi bé No documentat DCVB. SP 2491 prassen conils, perdius, ffrancolins vius de nit, a
foscha, en ells la moscha nunca s' i met.
foscura/ Foscor, falta de llum. SP 14006 luna contra comuna astrologia, enjorn de
dia vés tal foscura, Déu de natura dix soferia, o periria la.
fossa/ Cavitat excavada en la térra per a soterrar-hi morts. SP 14108 he noble, nat en
la ciutat Arimatia, prop vas tenia o fossa nova, semblant a cova, tallat en roqua, a
pich de broqua.
fossat m. Clot excavat en térra. No enregistrada en DCVB ni DAG. SP 1243 7 Si del fossat ffet tan
fondable per lo diable, món, carn antichs tr.
fosser m. Qui cava les fosses per enterrar-hi els morts. SP 12318 May fall fosser,
menys ereter.
fragilitat/ Facilitat per a caure en pecat o en falta. SP 12444 tres enemichs no *t
pots retraure, he t' i fa caure ffragilitat, lleva 't, gira't a laparet, en tu retret com
Eze.
franc -a adj. 1. Lliure, que no está dominat per un altre ni per un impediment. SP
14489 Aquést, de fet, és ben rebut, ffranch e remut; lo seu rescat, per Déu paguat
a. fer franc algú col. Alliberar algú, posar-lo en llibertat. SP 7167 nto Certori,
grans del pretori quant hi vingueren ffrancha lá feren: may sens paguava quant
dominava lo llur sen. 2. Gratuit, que es té o es dona sense pagar. SP 14677 ses,
227
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rnio
conté, mesura, pes e dretura, /' aygua %bandona, ffrancha lá dona V alt cequier a /'
ereter. 3. Liberal, donador, espléndid a donar. SP 13848 ill de Déu, ver
Redemptor, llarch comprador, paguador franch. 4. Innocent, lliure de culpa. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 12155 avás, pus ver sullas, en tantes sanchs molts
infans franchs matar volia.
francés -esa adj. Nadiu o natural de Franca. SP 1812 Lo rey francés me féu largessa:
una duxessa, ffolla guerrera, ma pres a. camí francés col. Via per la qual
transitaven en territori de la península Ibérica els pelegrins vinguts de Franca que
anaven a ComposteHa. SP 1385 Aquí prenguí camí francés.
francolí m. Ocell de la familia deis fasiánids {Francolinus francolinus), semblant a la
perdiu, originan de l'est de la Mediterránia, actualment extingit a les nostres terres.
SP 2490 ta *n portassen, bé que y comprassen conils, perdius, ffrancolins vius de
nit, afoscha, en ells la moscha nunca.
francolina / Francolí, ocell de la familia deis fasiánids {Francolinus francolinus),
semblant a la perdiu, originari de l'est de la Mediterránia, actualment extingit a les
nostres terres. SP 8315 La francolina tantost a coure.
frare m. Religiós pertanyent a certes ordes. a. menor frare col. Francisca menoret. SP
4048 Hun menor frare li deya mare davant la gent, he molt sovent la visitava.
fraressa / Dona religiosa d'orde. SP 5667 Dix ella: «sposes som, les profeses,
monges, frareses, totes de Déu.
frasqueria/ Coses inútils. SP 10053 Ni t' acumules ydolatries per frasqueries de
quántes son, ni peí preguon, ni peí defora.
frasqueta / E s t r í s f e m e n i n s . [ D E C a t ] 'Diminutiu de frasca, coses de poc valor' [DCVB] SP 4994
praderies, aygües, ramets, perfums, peuets, cordons, frasquetes, trenes, bossetes,
fflochs, agullés.
frau m. Engany amb qué algú procura beneficiar-se en detriment d'un altre. SP 1365
Lo rey ginyant, abfrau, enguan, major, Johan aprés rey fon, Martí a.ferfrau col.
Enganyar en benefici propi i en detriment d'algú altre. SP 15913 or les asegure, si
bé *m murmure, que yo *lls fes frau, car no *s tan brau, ffer ni felló, cert lo lleó
compint.
fraudulós -osa adj. Fraudulent, enganyós. SP 12609 novena de rompiment, per lo
ponent tan perilloses, de frauduloses dones t' absenta: stranya, parenta, totes les
lexa.
fre m. Instrument de ferro al qual es lliguen les regnes i que es col-loca a la boca deis
équids per a subjectar-los i menar-los. SP 13182 o prom Abram molt rich e vell,
muía, camell ab daurat fre, no palafré ni dromedari, ell cavalcar i no se 'n a. banc
del fre col. Toca ampia que s'emprava en els guarniments de cavalcar els senyors,
principalment en dies solemnes. SP 2233 Duran lo banch del fre, parents deis seus,
potents, puys prou ne té. a. mordre el fre col. Agafar i estrényer amb les dents
l'instrument que es posa ais cavalls a la boca per lligar-hi les regnes i dirigir-lo. SP
14373 Lo fre mordent, de dur cervell ga odre vell, enbotanat, desenpeguat.
fred -a 1. adj. Que té una temperatura sensiblement mes baixa que la del eos huma,
que té un grau de calor inferior al normal o convenient. SP 10142 Mulla %ls botons
en aygua freda a. ferro fred col. SP 10139 Porta %n lo llom plancha de plom;
cércol bé stret de ferro fret en los ronyons. b. marbre fred col. SP 8458 per posta
tal serrat arbre; Hit mes que marbre dur, fret, banyat, acompanyat d' escorpions,
serps, escurqons. 2. adj. Que no ha estat cuinat o bullit. No enregistrada en DCVB, DAG ni
DECat. SP 962 Una semmana hi mengí blets, cois e brots frets; prou ansalada, may
228
carn cuynada. 3. adj. Que no manifesta desitjos carnals. SP 1 2752 Mostrau-os

fret he tant suau ? Per qué plorau ? Ffa-u la mostalla ?. 4. m. fred Sensació
produ'ída per la pérdua de calor. SP 11559 peccat, ell a 'cceptat: mort, fam e set,
sentir calt, fret, colps, batiment, son, cánsament; suar, tossir, a. morir de fred col.
Perdre la vida a causa d'una pérdua excessiva de calor. SP 15718 De fret o glas, de
set hó fam tant les desaml si *s vol moris. 5. m. Temps en qué hi ha abséncia
relativa de calor. SP 15563 u guiat ves Sentes Creus, ab moltes neus he prou gran
fret ffuy a Poblét; cami ferrat, a Monserrat a. fer lo fred col. Caracteritzar-se, el
temps, per la falta de calor relativa. SP 8328 t al ñas deis gebelins, per vint florins,
quántfa lo fret; he ventallet de tres colós per les calos; aygiies, mosque. b. gran
fred col. Temps amb una temperatura molt baixa. SP 11299 Ab prou gran fret ffon
peregrina.
frederical adj.a. mantell frederical col. Mantell imperial. [DCVB, Ch] SP 12988
trihunfal, ceptre real, coron* , anell; ni lo mantell ffrederical; sense fiscal,
procurador, posentador ni alguazir.
fredor/ 1. Falta de ganes de mantenir relacions carnals. SP 4553 gingebre los feya
pendre, dant los a *ntendre per la fredor, que la llavor poquet impur del marit llur
res no. 2. Sensació produ'ída per la pérdua de calor. No enregistrada en DCVB, DECat ni DAG.
SP 8155 Dien: «menjau! No febrejau, ni será res! De fredor és sobreposada. 3.
Temperatura freda, temps fred. SP 15572 ona: quin monestir per convertir tot
peccador! Per la fredor molt me cansa Benifagá he Vallivana.
frenétic -a adj. Boig molt exaltat. SP 12041 s febrosos, los puagrosos, coxos,
artétichs, ffolls efrenétichs; subets, llitárgichs, étichs, mirárchichs; mentres.
frenetiquesa/ Frenesia, exaltació furiosa, excitació extrema. SP 11994 Ffrenetiquea,
hira, bravea, ffolla furor; d' alé pudor tens de.
frese -a adj. 1. Recent, acabat de fer, d'obtenir, de preparar. SP 7443 Al vendré mes,
pex de fer esch venen per fresch; lo d' Albufera, riu de Cullera, per pex de mar; /'
ene a. nafra fresca col. Ferida recent que encara no ha cicatritzat. SP 9663 No *n
val res /' escha, la nafra fres cha; si li 'nfan bena, s' estiomena o s' ifan cuchs. 2.
Jove, no marcit, no passat, aplicat a les persones. SP 3841 la reyna dona Viulant
llavós regnant era nodrida, ffrescha ypolida.
fressa / a. ab mala fressa loe. adv. De mala manera, entre protestes. [P] A ' mb perversa
llestesa, com un joc de mans, en un acluclar d'ulls, rápidament' [DECat]; DCVB diu que no está ciar el sentit. SP 3541
de sent Miquel, calat lo vel ella *s confessa ab mala fressa.
fressejar v. intr. Deixar senyals de menstruació. [DECat] 'Fer fressa, fer soroír (DCVB). SP
2378 Sovint al Hit se orinava he frecejava.
fressós -osa adj. Pie de petites immundícies. [DECat] 'Soroiiós, que fa soroír (DCVB). SP 8844
Seránfreqoses, befan llebroses ses criatures.
fretura/ Mancanca o escassetat d'una cosa necessária. SP 912 La gran fretura prest
m' atengué, e *m reprengué gran malaltia.
freturant adj. Mancat, que passa fretura. SP 13693 nestat a deslliguar, obrir, tancar,
clau no errant al freturant, los seus tresós.
frianderia / Llamineria, cosa dolca agradable al paladar. SP 9512 nt, scusant,
desenculpant ses oradures he travesures, ffriandaries he llepolies, lladrupejar,
tacanyejar.
front m. Part superior de la cara , compresa entre els dos polsos i entre les celles i el
comencament del cuiro cabellut. SP 1186 Cap alquenat, ffront estirat, no tendrá
229
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaump Rnj¡
dens a.front ruat col. SP 4466 tava quants anys avia lo cap tenia ja bruxellat, lo
front ruat, he no paria, no li playa deis anys parlassen.
frontera / Ratlla que separa dos territoris immediats, especialment dos pa'ísos o
regions de régim diferent. SP 11222 En sa frontera Natzaret era ciutat eflor.
fructuós -osa adj. Que dona fruit o utilitat. SP 13326 strell, mallol novell volent
plantar he conrehar, pus fructuós he virtuós.
fruir v. intr./tr. Gaudir, sentir un viu plaer per la possessió de la cosa desitjada. SP
11719 Ella divisa, millor conex, husa, fruex, clarament veu lafag de Déu. SP 4034
Yo ja só presta! Aquesta sesta ja lia fruys!» Lo Parays qué nomenaven he
desijaven era hun.
fruit m. 1. Producte de la fertilització d'una planta, que conté les llavors dins un
embolcall mes o menys suculent, de dimensions i consistencia variables segons les
especies. SP 13307 nt grogua, la Sinaguogua, celler tot buyt, vinya sens fruyt,
exorqua, erma, térra pus ferma, nova, mes plana, blana a. fer fruit col. Produir
fruit una planta. SP 6166 anya vana, pópul, xop, alber, olm, vern e scilzer, qui fruyt
no fan he alfoch van com la cugula; he com la muía qui. b. fruit vedat col. Fruit
pres per Eva de mans del Dimoni i que Déu li havia prohibit menjar; segons
aquesta tradició bíblica, va ser l'origen del pecat original. SP 12850 Taula s' i
para, hon mengarás, mentres viurás, no •/ fruyt vedat ab qü* enguanat ffon V om
primer per sa muller. c. retre fruit col. Produir fruit una planta. SP 13815 Eli gra
sembrat, morí verament, molí fruyt retent. 2. Producte de la concepció. SP 15034 e
tal calor, no »t faca por per esser buyt de filis o fruyt sies vedat, ni ton curat te
scomunique ni que t' abdique a. fer fruit col. Teñir descendencia. SP 11, Callosa,
per les morts fuyt, ocios, trist, sens fer fruyt, emprés hé, no sens treball, de dones
scriure llur tall. 3. Producte, profít, utilitat, alió que resulta, bo o dolent, d'una cosa.
SP 3021 vajoch; lo del noguer, dant li lloguerperqué do •/ fruyt, juguava *n buyt.
fruita/ Fruit comestible. SP 10454 ntenció totes abrigual Donchs, per la figua o
altra fruyta qual sens gran lluyta ffort cobegá, tastá, mengá a. fer fruita col.
Produir fruits comestibles. SP 8438 t s' envelix com lo pardal, he lo fruyt al ffent
molía fruyta: morir se 'n cuyta.
fruital 1. adj. Que fa fruita. a. arbre fruital col. Arbre que fa fruita. SP 15940 és hé
ben cercat, hé y sois trobat hun virtual arbre fruytal sois, singular, de virtuts ciar,
ben enpeltat. 2. m. Arbre fruital, arbre que produeix fruit comestible. SP 8437 s'
enblanquix, prest s' envelix com lo pardal, he lo fruytal ffent molía fruyta: morir se
'n cuyta.
fruiter -a adj. Que produeix fruita. SP 6155 Mes, fení camí, com malahí Déu la
figuera, per nofruytera ni teñir figua; la lley antigua, qui no paria no cons.
frustrar v. tr. Deixar sense efecte, portar a no res un propósit, un pía, un desig, etc. SP
4699 Perqué sa spera no fos frustrada, era temprada cercar les vetles, ermiíes,
ceñes.
fugir 1. v. inír. Allunyar-se corrent per evitar dany, perill, etc. SP 12221 Lleva 't d' on
seus: mala cadira! Suri, fuig e tira, pus no t' i sigues. 2. v. intr. Allunyar-se corrent
per evitar dany, perill, etc. de+CR (indica el periii que s'abandona). SP 8555 rre no *s pot trobar,
¿qui y deu calar ni vol sorgir? Ffogir, fogir a veles plenes de tais serenes
encortadores. 3. v. pron. fugir-se Allunyar-se corrent per evitar dany, perill, etc.
de+CR (indica el periii que s'abandona). SP 1281 Puys, abatuts, ells se 'n fogiren. 4. v. intr.
Allunyar-se rápidament d'algú, d'alguna cosa, procurar activament d'evitar-la. SP
6576 , hom feminal, triant morrasl No *t guardarás ni saps fogir, donchs vols
230

morir! Sabs que lo guat poch escaldat tem. 5. v. intr. Allunyar-se rápidament
d'algÚ, d ' a l g U n a COSa, p r o c u r a r a C t i v a m e n t d ' e v i t a r - l a . de+CR (indica el perill que s'abandona).
SP 12402 Ffuig, com Mateu, del teloneu de campviar. 6. v. tr. Allunyar-se
rápidament d'algú, d'alguna cosa, procurar activament d'evitar-la. SP 12396 11 d'
algún camell los molls vestits, grossos convits ffogint, lexant, llaguosts mengant en
lo desert, lo sucre vert. 7. v. intr. anar-se'n, desaparéixer, deixar d'estar en un lloc,
en un ésser. SP 5153 Lo seny me fuig, sobrevé 'm yra; amor me tira, la yra %m
cobra, voler me.
full m. Fulla, cadascun deis órgans laminars, ordináriament verds, que ixen del tronc i
branques de les plantes i serveixen per a l'elaboració de la saba i el procés de la
fotOSÍntesi. 'Materia colorant blava' [DCVB]; Segons DECat, cal esmenar DE FULL D'HURXELLA, en parallel al
francés ORCHELLE FEUILLÉ. SP 2539 Mestre de tint, de full, hurxella, no aparella ni fa
mes tines! Ans de matines el.
fulla/ 1. Cadascun deis órgans laminars, ordináriament verds, que ixen del tronc i
branques de les plantes i serveixen per a l'elaboració de la saba i el procés de la
fotosíntesi. SP 10381 onyida, al natural lloch maternal per fer infants, de fulles
grans de les figueres, verdes, lleteres, fféu cubertura. 2. Lámina prima de metall
d'una arma. SP 2765 ofensa o per mes toch, llexant V estoch, vos cenyiu fulla.
fum m. Producte gasós de la combustió de matéries orgániques esdevingut visible per
la presencia de partícules de carbó. SP 7807 ós, vidres, ampolles; grosses banbolles
de molí qabó; ffum de carbó; d' águila ploma, cascada poma; ram de tavernes.
fumar v. tr. Exposar a l'acció del fum. SP 5438 mal he Breviari stan se *nl' armari
perqué no *lls fumen a. fumar carn col. Exposar carn a l'acció del fum perqué puga
aguantar durant mes dies sense podrir-se. SP 15596 ncia: de V abstinencia ells han
la suma, may carn hifuma, ni a llur costa dona s' acosta.
fumat -ada adj. Sotmés a l'acció del fum, ennegrit del fum. SP 3630 Veya '11 sancer,
no gens fumat ni alterat.
fumós -osa adj. Que fa fum abundant. SP 8546 en lo far prop Mongibell, /'
Estranguol, vell bolcam fumós? En Port Fanguós, platga romana, valenciana, hon
llaura.
fundador -a adj. Qui funda o ha fundat una cosa, qui fa o ha fet que comencé a existir
una cosa de carácter social. SP 9925 are Sant, totstemps pensant que •/ Redemptor,
d' ells fundador he fonament, claus, regiment a hom dona, he ordena so.
fundar v. tr. 1. Comencar la construcció d'una ciutat. SP 13495 l, de sa má, cert lá s'
obra, ciutat murada, en monts fundada, temple inmoble. 2. Instituir, establir, fer
q u e C O m e n c e a e x i s t i r Una COSa d e Carácter SOCial. la documentado DCVB. NO enregistrada en
DAG. Sí en DECat, en documentació anterior. SP 7385 Per temps avant, moltS ajudant, ffon
ampliat he fon fundat de observanca, a la husanga de Preycadós.
funeraria / Funeral. SP 15334 fferen V ofici, lo sacrifici, santes preguáries per
funeráries deis susdits sants.
fur m. 1. Llei, jurisdicció. No enregistrada en DCVB. SP 14381 Puys en lo fur o profecies d'
ell, ver Messies, no hanfermat, en son ram a. contra fur loe. adv. En oposició a la
llei, sense respectar el que diu la llei. SP 4591 tal baguassa, mon consell és, sens
fer procés si-s contra fur gens no me 'n cur per evitar scandelizar tan tris. 2. Llei
especial de cada regne de la Corona d'Aragó, que forma part de la legislado
general de l'Estat. SP 6887 ella mor deguollada; alt enforcada, en Araguó; per lo
Fur, no mor en Valencia: sois penitencia pecuniaria repfornic.
231
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Janme ROÍP
furia/ Violencia, impetuositat, furor. SP 9488 en la entrada prou n' i agüé! Cert, be
tingué iniqua furia he gran lluxúria huna •« Castella reyna vella, mare a. bestial
furia col. Epítet amb qué es qualifíca la furia, per considerar-se propia de les
bésties. SP 11992 Tens hereós, bestial furia de gran luxúria.
furiós -osa adj. 1. Exaltat violentament per la ira. SP 9708 De furioses he rabioses,
guocets orinen he s' enverinen, per trac. 2. Mogut per una exaltació violenta
produída per un excés de passió amorosa. SP 9282 Per qo »ll mata! La foriosa,
¡libidinosa, molts n' elegí, he se 'n serví, fflns re.
furor/ 1. Exaltació violenta produída per la ira o la bogeria. SP 5519 Ab gran furor,
enrabiades, aguabellades, ffort lá enconen, totes lá c a. folla furor col. SP 11996
Ffrenetiquea, hira, bravea, ffolla furor; d' alé pudor tens de guolaga. 2. Exaltació
violenta produída per la passió amorosa excessiva. SP 7339 Molt lá seguía lo gran
senyor, pie de furor, he lá cercava; tot sol anava he desfrecat, desesperat.
furt m. Robatori que es fa d'amagat, sense violencia ni intimidació. SP 6919 o marit
ésjaflnat, no *ls par peccat ni ésser vici, ffurt, lladronici, robar del mort; ni *llls
parfer tort a V.
furtar v. tr. Robar d'amagat, sense violencia ni intimidació. SP 11091 Cert, no
furtava cabrit, corder, com la muller del cech Tobies.
fus1 m. Barreta de fusta redona, Ueugerament cónica, que peí cap mes prim té una
incisió (Fosca) i peí cap gruixut acaba amb un disc, i serveix, quan es fila a má, per
a torcer el fil i enrotllar-lo així com es va formant. SP 559 ohen, tot ho desfrecen,
casa redrecen, ffan oscha al fus a. filar ab fus d'argent mod. Ser molt expert en
una cosa. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 2824 s o so cuydaven les que filaven,
com diu la gent, abfus d' argent, s' i ajustaven.
fus2 -a adj. Líquid, passat de l'estat sólid a l'estat líquid per l'acció de la calor. SP 9721
Quin celiandre per a llonch ús! Ab cert greix fus, com diu la gent, sefan hungüent
he bruxes tornen.
fust m. 1. Fusta, material obtingut del tronc i les branques deis arbres. SP 5696 Hun
crucifici de fust forgat, asitiat en la paret, quant fon endret, visiblemen a. ser
clavilla del fust mateix mod. Ser de la mateixa sang. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni
DECat. SP 6421 engués muller sois per haver o ful o filia, he fos clavilla del fust
mateix. 2. Soca o tronc d'un arbre o qualsevol altre objecte de fusta. SP 751 Fflors,
fruyt ofulles, rahels o fust, seguons son gust he sa sabor, cascun lector prest.
fusta/ Materia dura i fibrosa que forma la major part del tronc i branques deis arbres
i arbusts. SP 7396 A scala franca hixen de fusta.
fuster -a m. i f Persona que treballa la fusta i fa mobles i altres objectes d'aquest
material. SP 11083 Tenint a prop de son mester lo prom fuster, en fusteria o
ferreria ell s' afanyava.
fusteria/ 1. Art i ofíci de fuster, de treballar la fusta. SP 11084 Tenint aprop de son
mester lo prom fuster, en fusteria o ferreria ell s' afanyava. 2. Barrí en qué hi havia
el gremi deis fusters a Valencia. SP 7535 ais peccats, d' aquells veynats, la
Pelleria, Trench, Fusteria, ffins mig mercat, n' as vist cremat, any sis quarant.
G
232
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Jaiune Roig
gabar-se v. pron. Vantar-se, gloriar-se. SP 442 Mentint se guaben; sempre varíen.

gabesí -ina m. i f Nadiu o propi del poblé bíblic de Gabaon o Gabaa. SP 15784 ué
ffer gran venganga, cruel matanga de benjamines he gabesines de Gualahat.
gábia/ Caixa limitada per barres o llistons separats per espais buits i que serveix per
a tancar-hi animáis o persones. SP 7486 h no s' i troba per pollaceres he vidrieres,
taules e guábies, tendes e rabies.
gafet m. Pega de metall corbada que, ficant-se dins la cavitat d'una altra pega serveix
per a subjectar alguna cosa. SP 7390 Los tancadós he los guafets huy son desfets;
los forrellats romputs, trencats.
gai -a adj. Alegre, que dona joia o alegría. SP 1160 Ella *s cuyda tostemps duras lo
guay solas he pa de noces: tantost les coces fforen ab ella.
gaiol m. Amant. SP 7666 at en cort: cornut e bort, bastart, malnat, afeminat; guayol,
fembrer he baguasser, concubinari he fornican, macip.
gaire adv. Equivalent de 'molt', usat en frases negatives. SP 1621 , duta *n carreta
ffora *l raval, al cap d' un pal no guayre baix, obrat com haix, mesa la roda per /'
ull hon roda.
gala/ Ostentado d'alegría festosa. SP 542 Per art e guala, lófan anar, venir, tornar,
ginyant deports, per negres.
galant 1. adj. Obsequios, especialment amb les dones. SP 6786 et marits, jóvens,
ardits, llaciviosos, llibidinosos, gualants, orats, enamoráis d' una donzella, ffilla
molt bella a. vell galant col. Vell verd, persona d'edat avancada molt interessada
peí sexe. SP 302 ir certer, de V esparver cercant les mans; ais vells gualants, qui
no s' están, peí temps que han, de porregar. 2. m. Qui festeja o obsequia una dona.
SP 5627 Runa merlina, hunjorn, parlant ab un gualant, jove pobil, prest seduí '11
llur amistat no ser pecca. 3. adj. Gentil, que atrau per la seua gracia o pels seus
encants. SP 1514 TINUA LO ACTES FETS EN PARÍS En lo giner, una polida,
gualant, ardida, gentil burgesa, fflor de bellesa de tot París. 4. adj. Bo, notable per
les seues bones qualitats. SP 7399 Dintre s' i justa he corren puntes; de gualants
juntes s' i para rench.
galejar v. intr. Fer gala, fer festa ostentosa. SP 1507 Puys ch* ivernávem, ens ne
tornávem a gualejar e festejar, enamorades, a les posades, ab granplaer.
galera / Vaixell Uarg, estret i relativament baix, amb proa molt afuada, ormejat de
veles llatines o quadres i que tenia com a element principal de propulsió els rems,
deis quals en portava fins a mes de trenta per banda, manejáis cadascun per dos o
tres galiots. SP 7424 Ais florentins, venecians, los naveguans en les gualeres, son
grans parieres, ab lo cardó he llarch sermó.
galiot m. Home que remava per forca en una galera o altre vaixell i que, normalment,
havia estat condemnat a galeres per haver comes un delicie comú. SP 9537 Los
mes penjats son llurs criats, los alcavots he gualiots.
gall m. Másele d'una especie d'ocells de la familia deis fasiánids (Gallus domesticus),
que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella, carúncules vermelles i
penjants a cada costat de cara, bec curt i arcat, plomatge abundant i llustrós, i tarsos
armats d'esperons llargs i aguts. SP 3322 ts tots ells, ressucitaren he alt cantaren
guallina y guall.
233
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Janme Roitr
gallard -a adj. Ben plantat, d'aspecte sa i vigorós. SP 7157 U aitra Valencia, dita
vellarda, gran e guallarda, tantpus antigua quant gran amigua deis vells román.
gallardía / Aspecte bell i vigorós. SP 9048 Mes per deport he guallardia, per
fidalguia la mes part d' elles per llus mame.
gallina f. Femella del gall, mes petita que el másele, amb la cresta menys
desenvolupada i les potes sense esperons. SP 4800 Perdáis, gualines, infinits ous,
noscades nous he totes salses, les don.
gaita/ Part de la cara que s'estén a cada costat des de davall de l'ull a la barba. SP
5884 Fféu se bon tall ella *n la gualta.
gamfaroner -a m. if. Portador de l'estendard que s'usa com a insignia de guerra. Femeni-
no enregistrat en DCVB. SP 10652 , defenedora he protectora ais caminans he batallans;
guanfanonera, portant bandera de pur argent, blanch e lluhent.
ganivet m. Instrument que consisteix en una fulla, generalment d'acer amb una vora
afilada, proveít d'un manee, i que serveix per a tallar. SP 2167 auer, correja, bossa
•guller, pinta, crencher, stoig, guavinets, guants, ventallets, calces, tapins ab
escarpins.
garaüller m. Arbust espinos semblant a l'esbarzer; els tanys están armats de punxes
mes o menys llargues, son blancs o grisenes, i les fulles son vetades, semblants a
les d'olivera, pero mes flexibles. SEGONS MIQUEL I PLANAS, GARRIGA. SP
8465 Tot V aparell és gingoler, guarauller he guavarera, de romaguera he d'
argilagua.
garbell m. Receptacle que té el fons pie de forats iguals que serveix per a separar
objectes de grandária desigual, deixant passar els uns i retenint els altres. SP 540
Ffan de sa bossa ampie crivell, arer, guarbell, fforca e pala a. poar amb garbell
mod. Treballar en va, fer coses inútils. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 8530 Gran
os a rourel Ab guarbellpoha.
garip m. Capritx, extravagancia de dones, diablures, males arts femenines. [DECat]
Sembla que peí context no encaixa la definició de DCVB: 'esgarip, crit estrident'. SP 3005 Darrerament, per
ensajar de bandejar los seus guarips, joch de nayps de nit juguávem.
garro m. Part inferior de la cama de darrere d'un quadrúpede, entre la canya i la
peüngla. SP 8145 sta prenys!» Ab crits, desdenys, del Hit /' artillen, guarrons li
bullen deis de cabro; cor de moltó Ufan solsir.
garronejar v. intr. Agitar les carnes. SP 7988 nfex, aygua hon pex llavat avien, per
quánt bonien, guaronegaven he bravegaven com s' apartas, per bon solas sus.
garrot m. Bastó gros. SP 13059 lansada cárregua, la sobrecárregua: bagues,
civelles, guarrots, armelles, romputs, llansats.
garrotxar v. tr. Ferir amb la garrotxa, bastó llarg amb punta per a picar bous en la
placa on es fan corregudes. SP 3179 me forro, he tret del corro hon m' escorchaba
hi *m guarochava la carnicera.
gastar 1. v. tr. Devastar, destruir. SP 4641 Molt lá guastaren he lá cremaren. 2. v. tr.
Fer malbé, deteriorar. SP 5115 Si vos volreuyo IV olletas, he que *m guastás aquest
meu eos, he senta píos tota la nit, he chagüe. 3. v. abs. Consumir una cosa usant-la.
SP 3890 ona he muller bona, molt a mi cara: será 'm avara, no guastará, ni
rastrará tan llongues faldes, hi tendrá baldes a. 4. v. tr. Fer avortar. SP 5262
burleries! Unten he faxen, sovint desfaxen, refreden, guasten; suor li tasten, ara
salada, adés gelada.
gat -a m. i f Mamífer carnívor de la familia deis félids (Felis catus), d'uns 50
centímetres de llarg, digitígrad, amb ungles retráctils, les varietats del qual
234
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» deJaume Roig
difereixen peí color i per altres carácters d'escassa importancia. SP 5208 tal fi féu
monfül per ella: primer ovella, enaprés guata que sos filis mata, tant los remuda;
ans era muda, a. lo gat escaldat tem aigua tébea prov. Refrany que indica que les
persones que han patit un dany solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no
siguen tan greus. SP 6579 saps fogir, donchs vols morir! Sabs que lo guat poch
escaldat tem aygua tébea; queda e rébea tem guat mullat.
gatge m. 1. Penyora, garantía. SP 12561 Qucint tornarás de ton viatge, dar t' a per
guatge com mercader, no quart diner tan solament, mas mil per. 2. Sou, paga que
donava el rei o un senyor ais seus soldats i servidors. a. prendre+poss+gatges col.
Fer-se soldat. SP 1435 Mas, poch aprés, prenguí mos guatges.
gavarrer o gavarrera m. o f. Nom aplicat a diverses especies de roser, especialment
al roser caní (Rosa canina), arbust que creix fins al metre o els dos metres i que té
branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fa les flors rosades o
blanques. SP 8466 Tot /' aparell és gingoler, guarauller he guavarera, de
romaguera he d' arguagua. SP 11173 Sinay; Tabor, Orep; guot de Josep, sach e
graner; lo guavarrer tot emflamat he no cremat; ffont, ort tot.
gegant m. Persona extraordinaria, i a documentado DCVB. No enregistrada en DAG. SP 11334 Parí
giguant, Satán lliguant.
gelada/ Refredament de l'ambient per davall de zero graus. ia documentado en valencia DCVB Í
DECat. SP 1462 En /' ivernada, per la gelada, lo campejar he asetjar preniafi.
gelat -ada adj. Molt fred. la documentado en DCVB. SP 5265 , refreden, guasten; suor li
tasten, ara salada, adés gelada.
gelós -osa adj. Que vol o estima amb recel perqué creu que l'estimat o estimada pot
preferir-ne un altre. de (indica la persona per qui se sent recel). SP 8580 D' ells llurs femelles may
son geloses, ni recelases elles ab elles. a. estretament gelós col. Molt gelós. SP
gelosia/ Amor irritat i recelos per temor de perdre l'objecte estimat o de teñir un rival
preferit. SP 3516 No sé per qué sois jelosia crech lá y movia , ella *s clamava
molt lá tractava s.
gendre m. Marit de la filia. SP 9898 Tots a Déu preguen, dien ses ores; mullers ni
ñores, gendres, nebodes, casaments, bodes.
gener m. Primer mes de l'any. SP 593 Hit calent volen d' estiu; no *llls plau caliu en lo
giner a. en lo gener Fórmula amb qué es diu que una cosa passa durant el mes de
gener. SP 2210 a ffiu escomesa ffogint despesa de bodes fer, en lo giner, de
matinada, pocha maynada, sois huyt o nou.
general adj. 1. Que pertany o es refereix, no a un individu o secció, sino al genere,
que concerneix la totalitat d'un eos, societat, organització, etc. a. general Diluvi
col. Diluvi universal que relata la Biblia. SP 7100 itat, he pravitat de pravitats! Per
llurs peccats, lo general Diluvi, qual preycá Nohé, de cert vengué, car se lliur. 2.
Que abraca el conjunt d'un servei, comandament, administració, etc. a. general
vicari col. Funcionari eclesiástic que exerceix autoritat com a substitut i
representant del bisbe. SP 3675 He yo, mon mal, al general major vicari, sens gens
mudar i, recitaré:.
generalment adv. 1. Sense excepció. SP 8758 Generalment, si y tens be sment, totes
hi dancen, he may. 2. En general, sense concretar casos particulars. SP 15190 Mes
vull respondre a V argument, generalment, per qué les dones fforma Déu bones.
235
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roitr
géneros -osa adj. De nissaga noble o que té títol de noblesa. SP 3419 Les generoses
he grans noblesses, també convesses, axí *s deporten.
genet m. Cavall armat lleugerament. SP 9100 , lo chich potret may pora ser cavall
llauger, ni bon ginet.
genitura / Descendencia, conjunt de descendents. SP 10466 Dexá 'n ereva sa
genitura.
genoll m. Articulado de la cuixa amb la cama en la part anterior, per oposició a la
sofraja. SP 12730 ras, UV adorarás ab setprostrades, agenollades, ab genol nu a
rí Esahú com Jacob féu, defet que •/ véu hepl.
genovés -esa adj. Nadiu o habitant de Genova. SP 9482 He féu entrar dins
Famaguosta mes que llaguosta, gent genovesa.
gens l.pron. En frases negatives, en absolut, en quantitat o intensitat inexistent d'una
cosa incomptable. SP 15177 ucció, presumpció és de bondat; seguretat no 'n porta
gens, car moltes gens ffills d' altri crien. 2. adv. En frases negatives i, de vegades,
afirmatives, en absolut, en quantitat o intensitat inexistent. SP 12317 Renunciar
primer a béns, no *t torbe gens. SP 7678 ilá dolent, sino •/ volent, en res amant,
participant gens ab alguna a. no gens loe. adv. En absolut, en quantitat o intensitat
inexistent. SP 13857 No gens escás, fféu abundosa he copiosa, intensament, no
stesamen. 3. adv. En frases interrogatives o dubitatives, en alguna quantitat o
intensitat. SP 5514 Sempre li dien «vella merdosa», si n' és celosa o gens les
guarda. SP 5900 Donchs Uur veri, mes que conjur basalís pur, qui gens IV escolta
ojuda molta obs ha de Déu, perqué Uur veupr.
gent/ 1. Nació, conjunt de persones que formen un poblé. SP 7222 erecia, cavalleria,
artizat poblé, constant, inmoble, gent valentíssima. 2. Persones en conjunt i en
nombre indeterminat. SP 5137 Si sou menich, avar, dolent deya u la gent, ara *n
só certa. 3. Soldáis, tropes. SP 14143 Ita cura, per hun baró centuria ffos ben
guardada, sa gent armada, tots ben paguats a. gent guerrera col. Soldats. SP
12979 ros senyor regnant; rey no portant davant bandera, ni gent guerrera entorn
armada, la spasa *lqada, poli, brocat. 4. gents Persones en conjunt i en nombre
indeterminat. SP 16169 vot, coses molt primes ab suptils rimes plau a les gens,
profit no gens ne sol restar.
gentil adj. 1. Paga, no cristiá. SP 15871 No ms féu gran tort aquella necia dita
Llucrécia, gentil, infel: mogué la y zel de quesvol fas matant. 2. Pie de gracia, de
maneres delicades, cortés, atent. SP 1515 TS EN PARÍS En lo giner, una polida,
gualant, ardida, gentil burgesa, fflor de be liesa de tot París, un jorn de pris. 3.
Bell, agradable de veure o de considerar. SP 9052 Iguia la mes part d' elles per
llus mamelles servar gentils teñen per vils mares qui crien. 4. Bo, ben disposat. SP
6040 Molt pots fingir ab gentil art: secret, a part, met en V orina cendra, fariña a.
temps gentil col. Temps agradable amb temperatures cálides, que no és advers. SP
1501 Mas, molt forment, lo temps gentil del mes d' abril, ffins al setembre, sefeya.
5. Molt, notable per la seua quantitat o intensitat. SP 3 A Magnífich mossén Johan
Ffabra, cavaller valent: peí gentil atreviment qw entre dones vos román, aquest
rescrit.
gentilea o gentilesa / 1. Noblesa, altesa de llinatge o d'origen. SP 491 a, solament
vingua de gran linatge, almenys paratge o gentilea. 2. Gracia exquisida, cortesía
atenta. SP 15052 , Sabba Austrina se nomená ab si mena de saviesa he gentilesa
ben abillada he avisada, gentil conpanya de lley be.
236
gentüment adv. Amb maneres delicades, amb gentilesa. SP 11253 Molt homilment
he gentüment dix ser contenta de Déu serventa.
geomencia/ Geománcia, art d'endevinar per figures fetes a la térra. SP 9776 Moltes
mesquines, ab geumencia, nigromancia, sónfitoneses.
geperut -uda adj. 1. Que té gep, que té una protuberancia a l'esquena, produída per
una desviació de la columna vertebral. SP 9190 Igú *n fan tort, visch e guercer;
lleig, esquerrer he geperut; contret, ventrut; per mal socors, trencat, potros. 2.
Amb protuberáncies en la part superior. SP 6251 r sens bon acort, lo pa *s fa tort,
cío tos, morrut he geperut a. a Venfornar lo pa esfa geperut prov. Indica que l'éxit
de les empreses depén de la manera com es comencen. No documentat en DCVB. SP 6247
Perqué no Hfart, ginya •/ ab art: al comengar ho enfornar sens bon acort, lo pa *s
fa tort, clotós, morrut.
germá -ana m. if. Persona nascuda deis mateixos pares, o del mateix pare o mare, que
un altre. SP 8063 nill o cabridet fféu ne broet, ab qü* enguaná pare y germá a. com
bons germans col. En bona harmonia. SP 4290 Jur vos, per Déu, qui vist aveu huy
en mes mans, com bons germans abdós viureu. b. cosín germá col. Cosí carnal, fill
del germá o germana del pare o de la mare. SP 15005 Eli a la festa ffon convidat
del tant amat cosín germá, he y confermá lo matrimoni ab testimoni miraculós.
germanastre -a m. if. Fill d'un deis dos membres d'un matrimoni format per persones
que ja tenien algún fill previ respecte del fill de l'altre membre. SP 12763 aras sa
plasent cara de mare cara, no de madastra, ni germanastra, ni de cunyada; ni
desdenyada, muller diable.
gerreta / Diminutiu de gerra, gerra o atifell petits de cantereria que serveix per a
contenir líquids i que era la insignia de l'orde de la Gerra, fundada per Ferran I el
1403. SP 16043 a duch, del rey enpresa, ais pits be stesa, blanca *b jerreta o
terraceta abflor de llir.
gesmir m. Arbust de la familia de les oleácies (Jasminum officinale), de Mies
oposades, imparipinnades i de flors blanques i oloroses SP 10578 Mes que neu
Mancha, rosa, gesmir, he flor de llir.
gest m. Moviment de la boca, del cap, del brac o del eos en general, que expressa una
idea, un sentiment, etc. SP 6215 torcons, esmortiments, retorciments
espaventables, de gests mirables; llur massa mel se torna fel, malvat veri
gesta/ Acció memorable, fet notable. SP 16118 Molt mes ne resta d' aquesta gesta
que no t' é dit: temps m' áfallit.
gibelí -ina adj. a. mart gibelí col. Mamífer carnívor de la familia deis mustélids
(Mustela zibellind), procedent del nord d'Europa i d'Ásia, semblant a la marta,
d'uns 50 centímetres de Uargária, cua llarga, pél espés i extraordináriament suau,
que s'usa per a fer roba d'abric molt cara. SP 8326 y res los fall, cosí que costas:
hun mart al ñas deis gebelins, per vintflorins, quantfa lofret; he.
ginea/ Nissaga, llinatge. SP 364 errada, lexá llavor defrau, error, e gran malea a sa
ginea.
ginebre m. Arbret o arbust centreeuropeu de la familia de les cupressácies (Juniperus
communis sp. communis), de fulles linears punxants, amb una ratlla blanquinosa a
la cara superior i gálbuls de color blau fose emprats en farmacia i per a aromatitzar
la ginebra, a. olí de ginebre col. Producte de la destil-lació del ginebró, semblant al
quitrá, usat en menescalia popular contra la ronya de les ovelles. SP 2524 Mas mes
pastava pasta de muda, d' oli de ruda he de ginebre, pols de gingebre, molla de.
237
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rnkr
gíneta/ Mamífer carnívor físsípede de la familia deis vivérrids (Genetta genetta), de

pél gris fose amb taques negres, cua llarga formant anells blancs i negres, i ungles
retráctils. SP 7694 Serp tortuosa son e rabosa, mona, gineta, talp, oroneta, mugol,
putput, guall, cutibut,.
gingebre m. Planta de la familia de les zingiberácies {Zingiber offlcinale), cultivada
peí seu rizoma gros i olorós, emprat com a condiment. SP 2659 us, gualines,
pollets petits, juleps, solsits, ous ab gingebre los dus ab pebre grech e clarea,
sense perea.
gingebró m. Confít que conté un trosset de gingebre. SP 2675 Ffeya fer fresch molt
citronat, carabacat, prou gingebrons, he canyellons, ffin tartuguat, hi caponat en
lleto.
ginjoler m. Arbret de la familia de les ramnácies {Zizyphus jujuba), de vegades
subespontani, cultivat pels seus fruits. SP 8464 Tot /' aparell és gingoler,
guarauller he guavarera, de romaguera he d' argilagu.
gint adv. Bé, gentilment, delicadament, sense violencia. SP 11230 sef dormint, a
miga nit, prop lo seu Hit entrant tot gint, vetlant, llegint, la trobá seyta.
giny m, Agudesa d'enteniment, aptesa per a trobar els mitjans d'aconseguir o executar
les coses. SP 2334 tirant al pacifich, vos certifich que mon poder, art, giny, saber,
quant treballava, tot s' espletava de nit e.
ginyar v. tr. 1. Idear amb enginy. SP 4731 leig, enorme: ffingí 's prenyada, he migm
anyada ella ginyá he tracmanya ab tots sos senys mostrar se prenys. 2. Persuadir i
induir amb enginy, amb paraules hábils. SP 6245 Perqué no •tfart, ginya •/ ab art:
al comengar ho enfornar sens bon acort, lo pa.
gipó m. Peca de vestir, amb mánegues, ajustada i cenyida al eos, i que cobreix el tronc
des deis muscles fins a la cintura. SP 930 la y sa mossa, percint e bossa, ffins al
coto del meu gipó, m' escorcollaren.
girador m. Cinta posada en un llibre per a girar-ne fácilment els fulls i servir de
senyal. SP 3997 es, ystoriades he benpintades, d' or tancadós, molts girados sovint
obria.
giramantells m. i f Persona que varia fácilment d'opinió, de partit, d'amistats, etc.
[DCVB]. 'La que tot ho fa anar en renoiT [MP]. SP 14510, soltamartina, de sella mn sella, de
vetla mn vetla; giramantells, picamartells, disputadora, demanadora de qüestio.
girar 1. v. intr. Deixar la direcció que se seguía per agafar-ne una altra. SP 7780 Son
rocí sart, car sois a part giren la squerre. 2. v. tr. Fer donar voltes, fer rodar, a.
girar el govern col. Fer rodar el govern d'una ñau per marcar la direcció del
desplacament náutic. SP 12639 Gira •/ guovern, fferma e baxa timons de caxa. b.
girar el penell col. Canviar d'opinió. SP 6539 chs, ¿per qué plores, he dins dos
ores lo teu cervell gira •/ penell ab tan poch vent? Vell ignocent! Ta mala vida. c.
girar el penell a una cosa col. Aplicar el pensament que es tenia dedicat a una cosa
a un altre afer diferent. SP 4721 Totstemps entesa en tal empresa, gira •/penell a
mal novell, ffent malifici he lladronici. 3. v. pron. girar-se Donar voltes, rodar. SP
4838 Dormint se giren, qualsevol d' elles; braq o mamelles sus li posaren. 4. v. tr.
Fer donar una volta posant baix alió que estava dalt o posant darrere el que estava
davant, o viceversa. SP 7412 Altres hi cusen robes girades; portes tancades,
diumenge tallen a. girar al revés col. Posar al contrari de com estava, en l'orde
invers. SP 12820 nom li muda, ffent li bell vés: Eva •/ revés en Ave gira. b. girar
carta col. Canviar de comportament. NO enregistrat en DCVB, DAG n¡ DECat. SP 9544 Ffolles
yrades, si carta giren pus fort lósfiren he sens rahó. 5. v. tr. Posar en una direcció
238
diferent de la que es tenia, dirigir vers un lloc, una persona o cosa determinada. SP
12576 a vida *ctiva he volitiva, elecció, a la lligó divina gires, jorn he nit mires la
curial lley e moral, qual a. girar els ulls col. Mirar, dirigir la mirada. SP 6468 Yo
m
m despertí endormiscat; mas ariscat, los hulls girant he remirant, yo res no víu. b.
girar l'esquena a una cosa mod. No fer cas d'alguna cosa, oblidar-la. No enregistrat en
DCVB, DAG n¡ DECat. SP 12435 , voler, amor, tes accions, intencions, a Déu ordena,
girant la squena al ja passat. 6. v. pron. girar-se Donar mitja volta, amb tot el eos
o amb una part d'aquest, per canviar de direcció, per veure el que hi ha darrere, etc.
Sense régim / a+CR (indica cap on es fa ia volta). SP 7469 No *S SÓn giratS, ja 'lllsfan «bef», «baf.
SP 12445 ots retraure, he t' i fa caure ffragilitat, lleva 't, gira't a la paret, en tu
retret com Ezechies a. girar redó, -ona col. Girar fent mitja volta. SP 200 Mouen
cantons, girant redons. 7. v. pron. girar-se Posar la cara en direcció a algú per
parlar-li, per escoltar-lo, etc. CR (hi) / vers+cR SP 1091 ab sos desdenys poch s' i gira,
ans me mira ffort de mal hull. SP 5310 Del ful se dexa; ves mi se gira, callant
sospira, res dir no *m guosa. 8. v. pron. girar-se Dedicar-se, aplicar-se, posar
atenció, afecció, etc., a una cosa determinada. SP 4854 y fuy he ben cuytant; pero
cuydant que fas ful meu, girí 'm a Déu, ab continencia de paciencia, he be u. 9. v. 8
Fer passar d'un estat o manera de ser a un altre. SP 7171 Girat llur stat regnant los
guots, may muda vots ni senyoria. 10. v. tr. Canviar la direcció en qué era
impulsada o moguda una cosa. SP 9577 arch, descollé V arch he pus no '11 stire; /'
aladre gire.
girofre m. Clavell d'espécia. SP 2516 Sois clan tenia al seu mig cofre, pie de girofre
he drogueries.
gitar 1. v. tr. Llancar, deixar anar amb fort impuls. a. gitar sorts col. Decidir a qui
pertany o pertoca una cosa, etc., tirant daus o amb qualsevol procediment d'atzar.
SP 5487 tres o quatre fer los debatre ab daus rifant o sorts gitantpare qual és. 2.
v. pron. gitar-se Ajaure's, posar-se horitzontalment sobre el Hit. a. gitar-se al Hit
col. SP 8244 Ab tal escusa, al Hit se gita, pus no *ll vesita.
glac m. Aigua que s'ha solidificat peí fred. SP 15718 De fret o glas, de set hófam
tant les desam! si *s vol morissen.
glopejar v. tr. Remoure un glop de líquid dins la boca per a efectes higiénics o
medicináis, per assaborir-lo, etc. . SP 13368 Al qui glopega lo vi, sovent, ffort e
pruent, grans cantitats.
gloria/ 1. Honor, admirado i fama acordada peí consentiment general a una persona
o cosa. SP 14262 ygua vi, architielí beure maná, allí mostrá comenq de gloria a.
gloria vana col. Gloria mundanal, no gens profitosa segons el credo cristiá. SP
11987 Ffebra tens vera, arma y eos quera; cotidiana, gloria vana. 2. El cel com a
residencia deis benaventurats que gaudeixen de la presencia de Déu. a. alt en sa
gloria Déu lo col-loque! mod. Expressió exclamativa amb qué es declara Taféete
per algú que ha fet una acció molt lloable. NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1913 Alt
en sa gloria Déu ló cobloque! De fet, yo broque ves ma ciutat. b. complir gloria
col. Arribar al cel com a benaventurat i poder gaudir de la presencia de Déu. SP
12309 Puys Raxel, gloria si vols complida, ta carn oblida, món, filis si *n te. c.
eterna gloria col. Gloria celestial, de la qual es pot gaudir per sempre. SP 13632
Mas superna!, celestial, eterna gloria ais qui memoria d' ell, mort, auran; tots
quants volran.
glorificar v. tr. Donar gloria, fer ascendir a la gloria de Déu. SP 11688 Obté repós, V
arma *b lo eos glorificat, de guoig dotatperpetual
239
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rnjv
gloriós -osa adj. 1. Que gaudeix de gloria o que és digne de gloria i honor. SP 10925
able, dignificada, deificada ans que •/ mónfos, ell, gloriós en V eternal, in mente,
tal com papa fa, lá. 2. Orgullos, superbiós. No enregistrat en DCVB n¡ DAG. SP 15643
alliment tot homilment, no pas comféu lofariseu va, gloriós, superbiós.
glossa / Explicació o paraules aclaridores d'un mot obscur, d'una frase, d'un text. SP
8679 No calfer gloses, noves llectures.
glot -a adj. Golut, dominat per la gola, que té un apetit destacable. deSP 9376 gros de
sanchs d' omple, lo cap mete? Rey de sanchs glot, en lo pie bot, dix: "vullfartar he
confitar a. ser mes glot que la mar col. Teñir un apetit insaciable. SP 12271 rtar,
qué y vols restar? Les dones totes sabs que son glotes mes que la mar.
gobell m. Got, recipient per a contenir-hi líquid. SP 4111 Quant se levava, aconsolava
lo seu ventrell, ab hun guobell de malvesia.
gobellet m. Diminutiu de gobell, got petit per a contenir líquid. SP 2665 e clarea,
sense perea; la malvesia, per cortesía, en guobellets.
gocet m. Peca secundaria de l'armadura, adherida al gorjal, a la cuirassa o al bracal,
per a augmentar la protecció d'aquestes peces. SP 9711 De furioses he rabioses,
guocets orinen he s' enverinen, per tració, complexió, mudant.
goig m. Emoció causada per la contemplació d'una cosa que ens plau granment, per
l'esperanca d'obtenir alió que desitgem o peí fet mateix d'obtenir el bé desitjat. a.
divinal goig col. Emoció causada per la contemplació o l'obtenció d'un bé diví. SP
11931 diligens may han hoyt, vist ne sentit, tal divinal goig eternal de Parays. b.
haver goig col. Trobar emoció per haver obtingut el que es desitjava. SP 3127
Gran guoig aguí com romanguí d' aquell diable incomportable desobli.
gola / Part anterior del coll, espai compres entre el vel del paladar i el comencament
de l'esófag. SP 12815 t virilment; he dignament cobra la stola, qual per sa guola
Eva mch perduda.
golassa/ Pudor de l'alé. [MP] 'Gola, interior de la boca', [DCVB] SP 11998 ueci, hira, bravea,
ffolla furor; d' alé pudor tens de guolaca.
golós -osa adj. Dominat peí vici de la gola. SP 12251 stable tan profanad
Deschaminat, lluxuriós, pródich, guolós, ab gran instancia, de la substancia de ton
richpare.
g o m a / substancia amorfa que exsuden certes plantes, que s'endureix al contacte amb
Taire i que barrejada amb l'aigua forma una solució o una massa glutinosa. SP
10571 gnant signe; ffenix insigne; colent coloma; ben olent guoma, segur
seguonya.
gonella / Peca de vestit que duien hómens i dones, composta de eos i falda mes o
menys llarga. SP 5878 ' abracas, embaracá 's lo seu speró ab lo saesó de la
guonella.
gorrar v. tr. Falsificar, enganyar falsificant. SP 4545 t Araguó, de Rosselló ffins a
Valencia, ab sa ciencia guorrat avia.
gos gossa m. Mamífer carnívor de la familia deis cánids {Canis familiaris), tingut en
domesticitat per les persones des deis temps prehistórics, animal molt intel-ligent i
fidel a l'ésser huma, les varietats del qual difereixen granment entre elles per la
grandária, la forma, el pelatge, el color, etc. SP 4419 May per mon nom me
nomenava: axí mm menava com si fas guog o portas boq.
gosar v. tr. Teñir prou coratge, atrevir-se. +¡nfSP 4648 L' ánima *b lo eos cert, yo dir
te guos, hó abjurada hó crech, dampnada, quefóra morta,.
240
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaame Rois
got m. Recipient, generalment de forma cilindrica o Ueugerament cónica, que serveix

per a beure i sol teñir una cabuda no superior a la del líquid que s'engul en una
presa normal. SP 14304 lo barranch, fflum e torrent, passá bevent, cálzer e guot,
rey sacerdot Melchisedech.
got2 goda m. i f. Pertanyent a l'antic poblé germánic deis gots, que després de la
caiguda de l'Imperi roma ocuparen bona part d'Europa i la península Ibérica. SP
7172 Girat llur stat regnant los guots, may muda vots ni senyoria.
gota/ Glóbul líquid, petita quantitat d'un líquid que cau formant una massa esférica o
esferoidal o que, damunt d'una superficie, pren una forma circular. SP 13855 filis
salvar he restaurar, scampant la tota com una guota sola y bastas.
gotirlons m. Inflamació i estretor de la gola, produída per la presencia d'uns tumors de
petites dimensions. Usat en plural SP 1856 entre Guascunya he Catalunya passí *ls
mollons, pels guotirlons de carn sens osos al coll tan grossos, paren mamell.
govern m. 1. Timó, aparell per a dirigir una embarcació. SP 8540 ts coques, naus,
caraveles, sens rems e veles, carta, guovern? Enfoch d' infern ¿qui *s vol calfar,
dins en a. girar el govern col. Fer rodar el govern d'una ñau per marcar la direcció
del desplacament náutic. SP 12639 Gira •/ guovern, fferma e baxa timons de caxa.
2. Norma de conducta, de manera d'obrar. SP 1495 Ab tal guovern lo temps d' ivern
axí •// passava hí IV espletava com.
governador m. 1. Home que governa o dirigeix els designis d'una coHectivitat. SP
11357 Parí Redemptor hí guovernador, Parí lo bé c a tots sos té. 2. Funcionan
que governa una provincia, ciutat, etc., en nom i representació del sobirá. SP 4585
dret me n' aní he referí V acte tan vil al bon Boyl, guovernador.
gra m. Fruit deis cereals, com el blat o forment, l'ordi, el ségol, la civada, la dacsa o el
pañis, etc.; coHectivament, els fruits o llavors de diverses plantes alimentoses
separáis de l'espiga, de latavella, etc. a. sembrar gra col. Plantar els fruits o llavors
deis cereals perqué cresquen. SP 13813 Eli gra sembrat, mort verament, moltfruyt
reteñí. b. un gra de mili no+adj mod. Gens ni mica+adj. No enregistrat en DCVB, DAG ni
DECat. SP 5047 eal Tot ho guanyá quant s' emprenyá he parí ful, hun gra de mili no
dessenblant, ans tot semblant ha mi *n la.
gracia/ 1. Alió que és acordat a algú per ser-li agradable, no perqué se li dega. SP
11961 ullada, no arrasada, sensfrau, faMácies, totes ses grades he mercés moltes
a. de gracia loe. adv. Com a favor. SP 32 de mi com de ful manan; de gracia us ho
deman. b. grades gratis vos done Déu! mod. Frase d'agraíment que es diu a algú,
desitjant-li que Déu l'afavorisca. No enregistrat en DCVB, DAG n¡ DECat. SP 2311 , los
convidáis tots se 'n partien, he sois me dien: «grades grans he molts infants vos
done Déu! Si res voleu. c. haver gracia col. Rebre un favor, una cosa que no es
deu. SP 10517 Paguador que, per viguor d' un instrument, gráci' avent ffonja
quitat, he cancellat, en lo notal,. d. per gracia loe. adv. Per favor o per auxili diví.
SP 14080 Qui pot dir quántes! A mi, per gracia, ab pertinacia cert, no morí: yo *m
penedí ans de morir. 2. Ajuda sobrenatural que Déu concedeix a l'home per a
l'exercici del bé i la consecució de la benaventuranca. SP 14626 Qui ell vol, beu sm
aygua o gracia ab eficacia, tant com ne cap en lo seu cap a. rebre la gracia de
Déu col. Obtenir de Déu l'ajuda per a exercir el bé i aconseguir la benaventuranca.
SP 14470 ora llanca ni desempara V om qui *s prepara rebre sa gracia, tot quánt
li placía ffent, obehint, Satán. 3. Paraules o altra manifestado d'agraíment. a. dar
grades col. Expressar la gratitud. SP 14713 ir; he del saber, poder, voler, ffer e
crear, grades dar, secrets juhís, ne vol avís he s' entramet.
241
graciar v. intr. Concedir grácies o favors. SP 15650 Yo, instniyt he corregit, Déu
ajudant he graciant, ab escandalls he prou treballs mon temps llimite.
graciós -osa adj. 1. Que té gracia, qualitat agradosa. SP 3565 ormat: hun bel infant,
tot rutilant he Iluminas, molt graciós, tot nuu jahent; lo qual vehent com qui sol
mira. 2. Que concedeix grácies, abundant de grácies, de favors. SP 14523 Eli
emana tant virtual, huniversal he fructuosa, tan graciosa ffont d' aygua viva, ¿cóm
no ms diriva a tots los viu.
graduar v. tr. Sotmetre a gradació, fer que una cosa tinga diversos graus. SP 14331
no naturals propietats, ab calitats ben divisades he graduades a quatre graus tres
per tres claus, quart per la.
grair v. tr. Reconéixer i estimar un benefici rebut. SP 3090 he pus malvada,
aconsellada no sé per quí molt ló y grahí, ab llarch cartell posa 'm libellffort de
repudi.
gram m. Herba de la familia de les gramínies (Cynodon dactylon), que forma part de
les gespes deis jardins, molt comuna en camps i terrenys abandonáis, preferentment
humits. SP 13404 fenoll, évols, braceres, carts, romagueres, canyota, gram,
cúcua, faram, si y naxeran no y crexeran.
gran adj. 1. Que excedeix la mesura o grau ordinari en dimensions o capacitat. SP
6991 Ab los diables quifa llaurada, gran agullada ha menester a.foc gran o gran
foc col. Foc de dimensions superiors a les normáis. SP 10160 e tea és de chich
foch, he poch a poch s' encén molt gran. SP 5604 A qui les hou paren sibilles, he
son centilles a fer gran foch. b. gran error col. SP 9237 Sens comparar ffan cas
pigor, de gran error, mares traydores, dissipadores he celerades; dellib. c. gran
festa col. SP 4829 ab grans conpares, rebatejaren he gualejaren, fferen granfesta.
d. gran misten col. SP 10836 no sospengué tal mesclament? Cert, qui *s potent
Jfer gran misteri, lo vituperi chich, anxiós; contagios, hereditari. e. gran os a
roure! mod. Expressió usada per a dir que una cosa és molt difícil de fer. No enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 8529 Gran os a roure! Ab guarbellpoha. f. un gran cabás de
loe. adv. Molta quantitat d'una cosa, gran nombre d'una cosa. SP 8877 tant indigest,
hixen de sest; ffan ne sens braq, hun gran cabaq; d' ells cap dins pits; ermofrodits;
altres sens se. 2. Que excedeix la mesura o grau ordinari en quantitat o intensitat.
SP 14172 creu alt, encara calt, del dret costat honfon nafrat gran sanch n' ixqué,
aygua tanbé. SP 16009 Ffiu dol eplant gran quant fallí, de cor V amí extremament
a. gran copia col. Molta quantitat d'una cosa. SP 13387 Per sonplaer, d' aygua y
sanch propia hi mes gran copia, b. gran crit col. SP 5080 No pensseu begua dix
ab grans crits llet deis meus pits! Yo, novenqana, no pellicana. c. gran debat col.
SP 13623 a per dos d' aquélls he per novells peí camí nats, ab grans debats,
perdis, temos, treballs, suós; cultivadora, d. gran espant col. SP 3512 s mirable,
gran eroguáncia, ffet d' importancia he de gran spant, contaminant la sita fe. e.
gran estudi col. SP 3094 Ab prou gran studi articula he prest prová qw era
casada, f. gran fred col. SP 15563 er Déu guiat ves Sentes Creus, ab moltes neus
he prou gran freí ffuy a Poblet; camí ferrat, a Monserrat; prop Taragu. g. gran
goig col. SP 3127 Gran guoig aguí com romanguí d' aquell diable incomportable.
h. gran honor col. SP 13260 crit: «Ffill de Davit alt, Osanná!» Com rey entra ab
gran honor, com ver Senyor, Déu e Messia, sois aquell dia pels. i. gran lluita col.
SP 10455 ua! Donchs, per la figua o altra fruyta qual sens gran lluyta ffort
cobegá, tastá, mengá, delliberada, no. j . gran mal col. SP 4106 May dejunava ni
pex menjava: gran mal lifeya o axí u deya. k. gran malaltia col. SP 915 La gran
242
fretura prest m' atengué, e *m reprengue gran malaltia. 1. gran menyspreu col. SP
2075 Ab gran menyspreu dona y del peu. m. gran ofensa col. SP 4862 uíffort les
fembraces dormidoraces, de necligenga he gran ofensa, per V omicidi o fillicidi a
Déu hanfet. n. gran paciencia col. SP 12201 Gran paciencia com Job, agüé. o.
gran parí d'una cosa loe. adv. Molta porció d'una cosa. SP 9415 retes llevades, ab
archs armades, ffent cruel guerra, gran part de térra, cert, conquistaren;
hedificaren temple bel. p. gran pericia col. SP 11363 Ab gran pericia ló enbolchá,
e IV adora llatriament. q. gran plaer col. SP 1511 a guale]ar e festejar,
enamorades, a les posades, ab gran plaer. r. gran por col. SP 6269 Si •/ vell se
mor, yo hé gran por tant és dolent en testament ni codicil tant. s. gran preu col.
SP 11625 d' Adam, renuncians he reneguans a Satán feu, per hun gran preu axí
•lis rembria; son FUI seria lo Redemptor. t. gran prudencia col. SP 7195
Tostemps s' estech esta Valencia ab gran prudencia molí fidellíssima. u. gran
quantitat col. Molta porció d'una cosa. SP 8770 reconceben dos, set, huyt, tres, en
moltes mes grans cantitats multiplicáis, v. gran rao col. SP 14652 u son rech, son
portell tancha, l' aygua li mancha ab gran rahó. w. gran record col. SP 15207 é
sots lley e fe, son estimades, hun tant preades, en gran recort com V orne tort rey
entre *ls cechs, per algún, x. gran repós col. SP 15374 ot, qué penses fer?»; ab alt
saber lo chic respós; ab gran repós ell escoltant, V infant parlant, perdé '11 de vist.
y. gran rigor col. SP 1876 dormir ab ses locanes parroquianes en V alquavor; ab
gran riguor lá *xecutaren. z. gran risc col. SP 4890 L' inquiridor guovernador, he
lo llurfisch, passa gran risch no UV atenguessen he lá prenguessen. aa. gran saber
col. SP 8745 Ab gran saber na Nohemí mostrá •/ camí, temps e bon* ora, a. bb.
gran set col. SP 14363 eu moltfort, prop de sa mort, ab lo cap dret haver gran set
de tots crida, ce. gran sospita col. SP 1597 tant prest morir he fort desastre no
llexás rastre de gran sospita. dd. gran temor col. SP 11512 De cor l' ama ab gran
temor, com Déu, Senyor hefill carnal, seu natural, ee. gran tort col. SP 15868 No
*s féu gran tort aquella necia dita Llucrécia, gentil, infel: mogué. ff. gran treball
col. SP 15578 Ffuyper la plana he per la valí, ab gran treball, a Valí de Crist. gg.
gran valor col. SP 15078 Dona 'm hungüents moltfins d' olor, de gran valor dona
'm planter he sementer, de bálsem brots. hh. gran venjanga col. SP 15781 scú
bon tros deis trips n' agüé, de qué *s mogué ffer gran venganga, cruel matanga de
benjamines he gabesines. ii. gran vent col. SP 13976 Anuvolat, lo cel troná, ffort
llampegua movent grans vens. jj. horror gran col. SP 6464 yo stant axí sobre •/
coxí, aguí terror per la orror gran qué sentí. 3. Que excedeix la mesura o grau
ordinari en durada, a. gran temps col. SP 3820 Strados cercant, gran temps perdí.
b. grans parlaments col. SP 15075 ssant, entravessant, ha veure 'm vench he ab
mi tench grans parlaments. 4. Que ha arribat al límit o a un grau considerablement
avancat del seu creixement. SP 9401 També mataren pares, germans, ffills chichs e
grans. 5. Aplicat al temps, avancat, allunyat del seu comencament. SP 13214 ram
ni ramet, cert, no tallaren, ans s' amaguaren de gran matí. 6. Que sobrepassa el
nivell ordinari quant a la dignitat, categoría, mérits, condició intel-lectual o moral,
etc. SP 11814 or de Boca d' Or; rey honorat Ffrancesch, plaguat; lo gran Antófol,
quant fon Cristófol; ni quant partí lo drap Mart a. gran festivitat col. SP 16048
He sens fallir, set verguonyans les quatre grans ffestivitats tinch convidáis; dos tots
disaptes, deis qu. b. gran llinatge col. De nissaga noble i important. SP 8427
motiu ffals de grandea o de bellea, de personatge de gran llinatge, fficte llaguot,
obté llur vot de folí. c. gran senyor col. SP 7338 Molt lá seguía lo gran senyor, pie
243
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaiime Roig
de furor, he lá cercava. SP 7323 La peccadora, qui gran senyora ffon, e comtessa,

per ser revessa a son marit.
grana / Color rogenc molí estimat en tintorería, que s'extrau del líquid de certes
plantes espremudes. SP 473 volen lo qué no •llls plau: miren lo blau, compren de
grana; volen magrana, raym demanen.
granat1 m. Pedra preciosa de color roig fose, composta de ferro i alumini. SP 8343 r
se, volen les mans ab diamans, balaxos, robins, he granáis, jaccins.
granat2 -ada adj. Desenvolupat sexualment. SP 6184 s aparell, si veus teffall, d' un
altre guall millor granat, ffet a ton grat.
grandea / Situació per damunt del nivell ordinari de dignitat o condició moral. SP
8424 Hun mirar d' ull o donatiu, algún motiu ffals de grandea o de bellea, de
personatge de gran llinatge, fficte.
graner m. Lloc on s'emmagatzema el gra. SP 11172 emaní; munt Sinay; Tabor,
Orep; guot de Josep, sach e graner; lo guavarrer tot emflamat he no cremat; ffont,
ort tot.
granera/ Instrument compost d'un feix de branques primes o de palmes, subjecte a
l'extrem d'un manee de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar del
sol de térra o d'altre lloc la pols i la brutícia. SP 7634 enyspreu tot ho roceguen, de
fanch empeguen; ffan ne granera per la carrera qui lofem torcha.
granment adv. En gran manera, en grau molt alt. SP 14745 l' aygua vessant /'
Esperit Sant, peí llavament obté granment ffe d' om mateix, si ja ms coneix, o del
padrí.
granoteta/ Diminutiu de granota, amfíbi anur, saltador, d'ulls que sobreíxen amb la
pupil-la vertical, dits units per una membrana, i pell llisa, com la granota verda o
comuna (Rana perezi). SP 9607 orruptes, sovint, no y duptes, serguantanetes,
serps, granotetes, rates penades, fferes alades he baboynes, per drap.
granyó m. Sostrall de palla mal batuda i grossa, espigues, gra sense caure-li el capell,
etc., que queda del blat o forment, de l'ordi o d'altres cereals batuts a l'era. [DECat].
'Casdascun deis grans de blat sense clovella, que es fan saltar dins un morter després que els han remulláis un poc'. [DCVB a
partir de ch]. SP 5418 Si d' alegría donen torrons, speren capons; si granyons, fava,
demanen selava.
grao m. Pía o peca que está mes amunt que una altra, de manera que fent un pas es pot
anar d'una a l'altra. SP 10998 En tal edat mostró, mircicle: al tabernacle, quinze
grahons, alts escalons, ella 'lis puja.
grapada/ Colp de grapa, coHocació de la má sobre una cosa per a agafar-la. a. voler
pendre lo raig del sol a grapades mod. Voler coses impossibles. No enregistrat en DCVB,
DAG ni DECat. SP 8496 He pendre vol lo raig del sol ell a grapades.
gras grassa adj. 1. Que conté greix. SP 5219 Una dorm massa, /' altra, llet grassa,
blava, cerosa, he V altr0 ayguosa, altra, cabruna. 2. Abundant en greix, voluminós
per l'abundáncia de greix. SP 13162 evi, príncep rabí, mal doctrináis, no
castiguats, les grasses reses qum eren trameses ells les menjaven, fflaques. 3.
Excessiu, que passa de la mesura ordinaria, a. vida grassa col. Vida regalada. SP
14450 Puys ells se tolen lo bé promés, afectant mes la vida grassa, restar en plaga,
plogua ü no plogua.
grat1 m. 1. Gust, satisfacció que es troba en una cosa o persona. SP 1525 E *m féu
saber son bon voler, lo grat e alt, ab prou desalt del seu burgés, car V a.
a+poss+grat loe. adv. A plaer d'algú, al gust d'algú. SP 6185 te ffall, d' un altre
guall millor granat, ffet a ton grat. b. a+poss+mal grat o a mal+poss+grat loe.
adv. Contra la voluntat d'algú. SP 1381 Moltes cremades de ses criades, a llur mal
244
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Janme Rois
grat. SP 9756 ana, ffins que son preses, en carqre meses a mal llur grat. c.
de+poss+grat loe. adv. Amb gust, voluntáriament. SP 12790 n conseller; no pas
forqant, Eva %cordant, de tot son grat ffent lo peccat, lo pom mor dé. d. haver grat
de col. Trobar plaer en una cosa. SP 11303 Dona vehina de la ciutat no n' agüé
grat ni lá volch rebre. e. haver mal grat de col. No trobar plaer en una cosa, trobar-
hi molestia. SP 8999 Mas, si 'lllsfa nosa lo ful qü' és nat he rí an mal grat, no *llls
plau que vixcha. f. impetrar el grat d'algú col. Aconseguir que algú estime una
persona o hi trobe plaer. SP 4501 er lo pesebre temptant entrar, may impetrar
poguí son grat, he sens desgrat ffos V acostar, g. prendre grat de col. Alegrar-se
d'una cosa. SP 1076 He tots prengueren, los del carrer, grat e plaer de ma
venguda. h. sens grat loe. adv. A disgust, contra la voluntat. SP 13751 A llur dan
preñen lo pa sagrat sens fe, sens grat, indignament. 2. Gratitud, satisfacció que
algú testimonieja al qui ha fet alguna cosa per ell. a. mostrar grat col. Mostrar
gratitud, agrair amb fets o paraules. SP 5710 la gent vés la cortesía qué li retia,
mostrant li 'n grat.
grat2 -a adj. Agradable, conforme al gust. a. ser grat a algú col. Agradar a algú. SP
3881 guorp yo *m recordí he acordi que la beata, si m' era grata he fas honesta,
humil e presta al qué volgués, que.
gratar v. tr. Fregar amb les ungles. SP 5315 Pren lá gran bascha, grata 's e rascha
hon no li pru.
gratitud / Sentiment afectuós envers el qui ens ha fet un servei o un bé. SP 8451
ffins a la mort, menys n' an recort, ni la virtut de gratitut que •/ chich infant.
grau m. 1. Pas relativament planer, a manera d'escaló o replá que travessa una costa
abrupta. SP 880 He, si no *t plau, breguant al Grau te poras fer, hó llanterner de
cap de guaytes. 2. Cadascun deis estats intermedis que condueixen successivament
d'un estat a un altre, cadascun deis valors que pot teñir una cosa susceptible de
variado. SP 14332 tats, ab calitats ben divisades he graduades a quatre graus
tres per tres claus, quart per la llanqa ab sa balan. 3. Nombre de generacions que
hi ha entre dos parents. a. grau d'ajinitat col. Proximitat en la relació de parentiu
entre dues persones. SP 6673 No yfa res grau d' afinitat.
grec grega 1. adj./m i f. Nadiu o habitant de Grecia. SP 14042 Lo trihunfal títol
subscrit, per tots llegit grechs e llatins, ais raus rabins no *ls paregué que digués
bé. 2. adj/m. Varietat de vi, que al principi sembla fluix pero després fa molt
d'efecte. SP 2661 juleps, solsits, ous ab gingebre los dus ab pebre grech e clarea,
sense perea; la malvesia, per cortesía, a. vi grec col. SP 5237 resoles he lleteroles,
fformatges freschs, moschats e grechs he forts fins vins que tots matins ffeya tastar,
greix m. Part deis teixits del eos d'un animal que consta principalment de cél-lules
plenes d'una substancia untuosa, que és una mésela d'ésters glicérics deis ácids
esteáric, palmític i oleic. SP 15687 Dijous, diumenge he dimarts menge carn
sense greix, los tres jorns peix, /' ú, ayguaypa; si no *m trop sa.
greu adj. 1. Pesant, feixuc físicament. SP 13866 passió, agots, colona, de junchs
corona, martell tan greu, llanqa, claus, eren, set de gent stranya, sponga e canya.
2. Molt important, difícil de resoldre, d'evitar, perillos, a. greu pecat o pecat greu
col. Pecat ha contradit una regla fonamental de l'Església. SP 3309 «despenjau me!
Beneyt sent Jaume m' a sostentat!» Lo greu peccat ffon descubert. 3. Cruel, molest,
difícil de suportar. SP 389 bre la sqnena mals huytanta *nys: treballs, afanys he
greu turment. 4 . a. Saber greu COl. D o n a r disgUSt. la documentado en valencia en DCVB i DECat.
245
SP 15307, soptosament si *s despertat ne ha malgrat he li sap greu, com plaer seu

li han torbat
greuge m. Acció danyosa o molesta. SP 6546 a? ¿De tantes plagues ja t' afalagues?
¿De tantforts greuges tan prest t' alleuges? ¿Ffet t' an mil faltes he ja te.
greument adv. 1. De manera molt perillosa i important. SP 15730 s los dona, mas qui
'lis perdona llur falliment pecca greument. 2. Amb crueltat. SP 13884 Morint a
tort ell e greument, molt justament volch anublar he revocar dita sentén.
grill m. Nom donat a diverses especies d'insectes ortópters, de eos curt i de color
negre rogenc, que es caracteritza per les notes agudes que produeix el másele
fregant entre ells els seus élitres SP 7704 he rabias cha; la sanguonera, he
vermenera, mosca, e grill, liebre, conil, drach, calcatriq, tir, basalís, vibra.
grilló m. Peca de ferro, de forma aproximadament semicircular, que es tanca passant
un pern pels forats que hi ha un a cada extrem de Tare, i que serveix per a subjectar
una cadena al coll, al braó, a la cama d'una persona presa. SP 8486 no y basten
cans, murat castell, loba, pastell, rexa, grilló, de hullpresó.
groe groga adj.l. De color de l'or o del sofre. SP 14583 Vol, pot e sap, tiny lo seu
drap vermell, vert, blau, groch, com li plau. 2. Pal-lid, de color poc viu, com el que
teñen les persones quan no están sanes. SP 11990 Tens yeterícia, per avaricia,
groch tot lo eos a. tornar groe col. Empal-lidir, per efecte d'una noticia o peí
coneixement d'una cosa. SP 5150 Torní groch, roig, muda* s lo guoig tot en enuig.
gros grossa 1. adj. Que té un volum considerable, que sobrepassa el volum ordinari.
SP 3388 Passí lo riu gros d' Araguó a. ab ventre gros loe. adj. Embarassada. SP
9042 en a missa abfill o filia, com la conilla, ab ventre gros; llet no n' an ros. a. en
gros loe. adv. En gran quantitat, en conjunt, sense atendré al detall. SP 7497 cat
roden; trobar no y poden lloch ni repós; venen en gros, sou per tres malíes, ses
vitualles. 2. adj. Gruixut, abundant en greix, de volum destacable per l'abundor de
greix. SP 5858 que no s' emprenyen, comfort s' estrenyen per no ser grosses! Ffer
altres brosses de mes parenqa ella comenca. 3. adj. Considerable per la seua
extensió, peí nombre deis seus components, etc. SP 1227 Mes és muller /' exovar
gros que no llur eos. 4. adj. Bast, grosser, mancat de finor. SP 4069 Que desús vist
cot e mantell de gros burell, roba jusana de fina llana prima, Instada, vert. 5. m.
g r o s E n u i g O m o l e s t i a . No enregistrat en DECat i només en una locució en DCVB. SP 4 761 ant, a part
davant les mans pleguades tenint algades, gros infingint he afigint ais pits cotons.
grosser -a adj. 1. Bast, mancat de refinament i d'elaboració. SP 9109 e, surt, salta;
dreta, llis* , alta li naix la banya; grosera, stranya, no prima, blana, li 's fa la
llana. 2. Rude, bast, de poca intel-ligéncia. SP 15423 a com se calava a V
aprensible, intelligible per mi, grosser.
grosseria/ Falta d'intel-ligéncia o refinament. SP 5167 com exia lo seu guosar he tant
rallar he parlería, de grosería de sentiment.
grúa / Ocell de la familia deis gruids (Grus grus), d'un poc mes d'un metre de
llargada, de plomatge gris cendrós amb el coll negre, amb una falsa cua formada
per les plomes de les ales. SP 7742 Vetlant se diu grúa, guall, ocha, enrosa llocha,
cadelb amigua, sirguantfor.
grunyent adj. 1. Aplicat al porc, que gruny, que fa crits. SP 2352 ca crespina, no
teñen spina pus fort punyent! Porcell grunyent tota la nit era mn lo Hit. 2. Que
grinyola, que fa soroll estrident peí frec. SP 7790 Son cantiplores, grunyents
poliges, hubertes ciges, pintat carner.
246
grunyir v. intr. 1. Fer crits el porc. SP 6005 evida la sacristana: «si res vos mana lo
vell exorch, grunya com porch, no *nfiacaures. 2. Marmolar, queixar-se amb veu
baixa o entre dents. SP 2261 Tota *s remira, gronyint flastoma.
guaita/ Conjunt de persones que presten servei de vigilancia, a. cap de guaites col.
Caporal d'un destacament de vigilancia. SP 883 reguant al Gran te poras fer, hó
llanterner de cap de guaytes.
guaní m. Peca de roba o de cuiro que cobreix la má, adaptada a la forma deis dits i del
palmell. SP 2511 Nunca filava, ni deis guans treya les mans; james cosia.
guany m. Benefici, alió que es guanya. SP 12567 A la final, guany e cabal, tot t' o
dará, he teu será eternalment a. en mal guany mod. Imprecació amb qué es
recrimina i es maleeix algú. [P] Anar-se'n en orri, a ter mala ti. [DCVB] SP 8131 Si molt se
plany: «sus! En mal guany si us sou cansat, desnaturat, no mm sé ab quí, pur no. b.
mal guany col. Mala fi, mal final. SP 4898 Puys despenjada, jorn de cap d' any
ffon, en mal guany, fibra sagrat tost soterrat aquell seu eos. c. rebre mal guany
col. Obtenir mala paga, teñir un mal resultat. SP 11375 ell naxqué, trencat caygué
tot déu estrany; rebé mal guany la sodomía, ydolatria ab sos ¡evites.
guanyador -a adj. Que guanya diners. SP 4251 Es guanyadora, gran manadora, sap
ho ben dir.
guanyar 1. v. tr. Obtenir, adquirir un profit, una recompensa (d'orde material o moral)
com a resultat d'un treball, esforc o obra meritoria. SP 910 Peus e mans tens:
guanya 't prou béns, cerca ventura. SP 16068 ué ab sos servents primes, corrents
per ses monjoyes, guanyant les jhoyes de V alt repós a. guanyar los perdons col.
Aconseguir l'absolució. SP 4160 carrer fresch hon fan rollons, per los perdons
poder guanyar, sense banyar los seus tapins. 2. v. tr. Conquerir, obtenir en lluita.
SP 7216 crexqué per Jaume •/ Bo, rey d' Araguó, quant /' ach guanyada, he V ach
poblada de clerecía, cavalleria,. 3. v. tr. Captar-se, obtenir la simpatía, la bona
voluntat, l'amor o la coHaboració d'algU. la documentado en DCVB. No enregistrada en DAG. SP
9750 Ffiet és mirable: lo gran Diable qui les guanya, hi té la má. 4. v. tr. Obtenir la
victoria en una lluita o competició. SP 1520 lesa de tot París, un jorn de pris hon
yojunyí he ló guanyí a sa requesta, me mostráfiesta.5. v. abs. Vencer, triomfar. SP
9980 ; a morí s' ahurta per tornar tost;fifiinsque desbost guanye quisvulla, allí *s
despulla en lo taulell. 6. v. tr. Arribar al lloc que es pretén. a. guanyar port col.
Arribar a port. SP 16074 ar guos, ab fe fiant, qu* , ell* ajudant, atenyeré he
guanyaré aprés ma mort, lo segur port celestial, perpetual alt.
guará m. Ase destinat a cobrir les someres i egües. SP 8587 ües, someres, molt grans
raberes, ab hun mardá, toro, guará, se companyegen.
guarda / Vigilancia, observació. SP 13051 dolor d' anca he fals corter, sens
traginer ni altra guarda; sens bast, albarda, collar, tifells; sens cascavells.
guardador -a adj. Que vigila o té cura de les coses que se li han deixat. SP 3150 uina
mía vehina, per mi preguada he ben paguada, ffiu guardadora, receptadora.
guardar 1. v. tr. Considerar, fixar-se, posar atenció en una cosa. SP 9071 es, mig
avorrides, donen a dides, he les mesquines no guarden quines; quines o quales,
bones o males; si malaltices. 2. v. tr. Procurar, posar esment i esforc per aconseguir
o evitar una cosa. SP 6243 He, sy comenqa, guarda no *t venga. 3. v. tr. Preservar,
defensar de dany. de+cR (indica el dany que es voi evitar). SP 3709 certs devots bons sacerdots,
la nit vetlassen, tot ho guardassen dant bon recapte. SP 15542 Molt son guardáis
d' ocasió a. guardarse d'avinentesa col. Evitar exposar-se a una circumstáncia
oportuna de fer una cosa, normalment censurable des del punt de vista moral. SP
247

4182 Diu: «só -m guardada he apartada d' avinentea!» Deya malea, ffals inculpant
he increpant qui mal. b. guardarse d'ocasió col. Evitar exposar-se a una
circumstáncia oportuna de fer una cosa, normalment censurable des del punt de
vista moral. SP 15543 Molt son guardats d' ocasió. 4. v. tr./abs. Vigilar, teñir
esment d'algú o d'alguna cosa perqué no se'n vaja, no li passe res que cal impedir,
etc. SP 12225 Per qué t' obligues, ab neus e pluges, a guardar truges per les
muntanyes? Par que t' i banyes en aygua. SP 7078 Itres armats, defora •/ clos,
entorn del fos, dejorn guardaven; altres vetlaven. 5. v. tr. Reservar, teñir una cosa
per a mes avant. SP 5004 bondats, virtuts, solicituts, estalviar he mesurar, guardar,
fornir, tallar, cosir, de mans abtea, en tot solfea. 6. v. tr. Observar, complir alió a
qué s'está obligat. SP 12650 Guarda •/ mudar d' encapellar. 7. v. tr./pron. Impedir
algú de fer una cosa, evitar que algú faca una cosa. de+CR (índica alió que s'impedeix o s'evita). n
la documentado en DCVB. SP 8476 Qui vol guardar tal bestiar de no fer tales, de fer es
males, rampellam.
guardejador -a m. i f Espia, persona que s'encarrega d'observar cautelosament i
d'amagat. SP 13821 Raym penjat, en pal portat al coll per dos guardegados lo
cristiá de caray va; juheu, de squena.
guaret m. Terra de conreu Uaurada que es deixa sense sembrar durant un o mes anys
perqué repose, a. fer guaret col. SP 12328 Per dret llaurar, he fer guaret he bon
esplet, tm ánima y cosjuny los abdósjus.
guaridor -a adj. Que cura o restitueix la salut. de SP 13528 uimista; de general
tinacal, bezaart fi, de tot veri guaridor fel; manná del cel, maravellosa, molt
saborosa he del.
guarint adj. Que cura, que restitueix la salut. SP 11347 Parí salut guarint V om mut.
guarir 1. v. tr. Restituir la salut, alliberar d'una malaltia, amb el complement directe
referit a la persona, animal o part del eos curada o a la malaltia que es cura. de+CR
(indica la malaltia o el mal). SP 8567 mal d' ereós, si *llposehex, sovent guarex, si •/ natural
he mestrual li fan ben veure, yo. SP 14533 Demanant tal, és atrevida com la
guarida del flux antich. SP 14249 ffon vist guarint les malalties. 2. v. tr. Alliberar
d'un mal moral. SP 12051 Primer peccats los remetía; puys los guaría la corporal
he temporal infirmitat. 3. v. intr. Recobrar la salut, alliberar-se d'una malaltia o d'un
mal. SP 4444 He si guaría, no mls visitava.
guarnit -ida adj. Fornit amb peces o elements que serveixen d'adorn, defensa,
protecció, etc. SP 5997 Del cap avall anaupolida he ben guarnida.
guaspa / Peca de metall, a manera de gotet, aplicada a l'extrem inferior d'un bastó,
llanca, baina d'espasa, etc., per a servir-li de reforc i d'adorn. SP 13475 sacrificis,
alisos pans, bastó en mans a V inmolar, guaspes tallar, les cerimónies he
querimónies, ja.
guercer -a adj. Estrábic, que té un ull desviat. SP 9188 er molles, deflach recort, algú
%
nfan tort, visch e guercer; lleig, esquerrer he geperut; contret, ventrut; per ma.
guerra/ 1. Lluita a má armada entre dos o mes pobles, entre els exércits de dos o mes
nacions o poders polítics o militars. SP 12774 casada ais filis cruel, les quals sens
fel, bandos e guerra ab l' om en térra viure no solen a. bé n'haja guerra fa rei
cortés prov. Indica que es desitja bon resultat a qui es comporta cortesament. SP
1810 Bé n' aja guerra ffa rey cortés, b. cruel guerra col. SP 13613 transitoria he
dilusória; ni part de térra, ab cruel guerra de gent traydora conquistadora, a
infmits d'. c. fer (la) guerra col. Lluitar a má armada dos o mes pobles o els
exércits de dos o mes nacions o poders polítics o militars. SP 1451 Cruel, urgent
248

fféyem la guerra, he la des/erra molt be *s partía. 2. Estat de Uuita, oposició ferma

entre persones o coses. SP 10059 Mas tota hora ta carn refrena, si guerra *t mena
libidinosa he furiosa, comfa *n lo brut.
guerrejar v. intr. Fer o teñir guerra. SP 1443 tra l' anglesa ffent cavalcades molt
estimades, ffort guerrejant, he saltejant, cobrant castells.
guerrer -a 1. adj./m. if. Que provoca Uuita i confrontació, que dona quefer. SP 4458
He quant hi era, totstemps guerrera, dava 'm turment. 2. adj./m. if. Qui fa guerra,
qui Uuita en les guerres. SP 8622 Nunca rebugen colps de guerrer.
guiador -a m. if. Persona que guia o dirigeix. SP 13085 egnar; ceptre perdut, bisbat
venut; sacerdots llechs; guiados sechs si cech orp guia herrén la via, cahen.
guiar v. tr. 1. Acompanyar aigú ensenyant-li el camí. SP 13086 venut; sacerdots
llechs; guiados sechs si cech orp guia herrén la via, cahen abdós dins en lofos. 2.
Dirigir vers un lloc. SP 15560 Per Déu guiat ves Sentes Creus, ab moltes neus he
prou granfretffuy.
guisa/ Manera, a. a+poss+guisa loe. adv. A l'albir d'algú, segons el criteri d'algú. SP
872 ot esquingat, ben desayrat hi sens camisa, dix: «a ta guisa, vés hon te vulles,
cerca hon mulles d' uymés ta sopa. b. de bona guisa loe. adv. De bona manera,
amb bona voluntat. SP 4738 nt me llassa! Hun mes me passa, ja ma camisa de
bona guisa he prou purguí. c. fer+poss+guisa d'una cosa col. Fer que una cosa
s'adapte al que algú vol. SP 3900 Molt de be sap, he del seu capffer ríe ma guisa.
gust m. 1. Un deis cinc sentits corporals, amb el qual percebem els sabors. SP 13881
Eli, jutge just, 'Adam, peí gust, condempná* mort. 2. Sabor, manera especial
d'afectar el sentit del gust que té una cosa. SP 752 Fflors, frayt o fulles, rahels o
fust, seguons son gust he sa sabor, cascun lector prest trobar a lo qué.
gustar v. tr. Tastar, percebre amb el sentit del gust. SP 12363 He gustarás, lo fust
amprant, sabor mudant d' aygües amargues.
OAO

H
hf. Hac, huitena Iletra de l'alfabet. a. haver algú o alguna cosa per h mod. Considerar
algú poca cosa, una cosa menyspreable. SP 518 Si •/ pols téflach, han ló per h, no
W anper res; e mes que mes si les complau.
hábit m. Vestit, especialment quan indica una posició, grau, etc. a. vestir hábit col.
Dur la roba propia d'una orde religiosa SP 4082 Dijous de cena, d' ábit vestida he
prim cenyida, la creu portava.
habitador -a m. i f. Qui habita en un lloc. SP 14098 Déu llohant; Caym dexant he
tots los mals, perpetuáis abitados en lo cahós, totstemps penant.
habitant 1. adj. Que habita o viu en un lloc. SP 15488 mida he V exemplar de
contemplar deis ermitans, sois habitans en los sechs erms hon viuen ferms sens. 2.
m. if. Qui habita en un lloc. SP 7292 Aprés, Déu viu - pels abitans ser cristians -
UV á ben guardada.
habitar v. intr. Viure, passar l'existéncia propia. SP 10197 o per squivar aquell
peccatpus difamat; o si no vols habitar sois, per ser servit he costeyt.
ham m. Ganxo de ferro o d'acer, que, lligat a un fíl i proveít d'esquer, serveix per a
pescar. SP 6533 En V am e brell tu t' i meties - tais les volies - a. no donar de coa
en l'ham mod. Caure completament en un parany. [P] No documental en DCVB, DAG n¡ DECat.
SP 6522 uac soltat, plomat, mes reclamat, torna •/ reclam? De coha 'n V am may
hi donist; he coneguist que la llur escha no.
harmonia/ 1. Acord de sons simultanis agradables a l'orella. SP 12600 saltiri,fet de
deu cordes ffes que -t récordes ab armonía he melodía, totstemps sonar. 2.
Successió de sons, de mots, que produeixen un efecte agradable a l'orella. En DCVB
junta amb la i. SP 16179 ar com del contar d' altri florins, he deis hoyns les armonies
he melodies han ne delit: quánt han hoyt, lo so.
haver 1. v. tr. Guardar, mantenir o deixar una cosa en un lloc. 2. v. tr. Mantenir algú o
alguna cosa en l'estat expressat peí predicatiu. +cpred. 3. v. tr. Seguir una regla o
norma. 4. v. tr. Estar o ser d'una determinada manera o condició una cosa que
pertany al subjecte, l'afecta o n'és parí. +cpred. SP 7026 L' afecció nunca V anferma.
5. v. tr. Considerar algú o alguna cosa com a dotat d'una característica o qualitat.
+Cpred. 6. v. tr. Considerar algú o alguna cosa com si fóra d'una determinada manera
o com si fóra una altra cosa, per+cpred. SP 4978 Vullper rebut ara u agau a. haver
algú o alguna cosa per h prov. Considerar algú poca cosa, una cosa menyspreable.
SP 518 Si •/ pols té flach, han ló per h, no IV an per res; e mes que mes si les
complau. b. haver algú o alguna cosa per res prov. Menysprear algú o alguna
cosa, considerar-lo insignificant. SP 519 Si 'l pols téflach, han ló per h, no IV an
per res; e mes que mes si les complau. 7. v. tr. Considerar algú o alguna cosa en
una opinió de determinada, en+cpred. 8. v. tr. Exercir el domini sobre una cosa,
gaudir-ne l'ús o el fruit. SP 598 Quánt han darienpel qué no teñen. 9. v. tr. Posseir,
250
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l '«Espill» de Janme Roig
haver-hi en algú, en sentit real o fígurat. SP 9043 l o filia, com la conilla, ab ventre
gros; llet no rí an ros a. haver+numeral+anys col. Ser d'una edat determinada. SP
4463 Rahonament may escoltava! Si hom contava quants anys avia lo cap tenia ja
bruxellat, lo front ruat, he no paria. 10. v. tr. Disposar d'una cosa, estar-ne dotat.
SP 729 Qui no s' i trigua, seny vol aver a. haver nom col. Ser anomenat,
anomenar-se. SP 11485 Hac nom Jhesús, Hemanuel. b. haver orelles col. Escoltar,
sentir amb atenció una cosa. SP 10269 r millor poras, quant oyrás les lliqons
velles ages orelles! Déu prepotent lo món present crear pensant, ell comen. 11. v.
tr. Disposar d'algú o d'algun instrument, eina o mitjá per a fer alguna cosa. SP 5177
uí callar he no respondre, pero dispondré la criatura agués pastura al nessessari,
paguant salari a qui lá. 12. v. tr. Posar en acció una disposició d'ánim, una facultat.
SP 5758 No vull del món sino sois vos! Puys som abdós, agam plaer ab bon voler
he fin* amor. SP 14924 de prou prudencia experiencia tots los conferma : ages
neferma opinió, oblivió del voluptari. 13. v. tr. Sentir, experimentar un sentiment o
sensació. SP 15344 lluny feyen he tan ciar veyen, los desplagué, cascun agüé
enuig hun tant ; he com parlant Déu instruhís, los. SP 15910 No ajen por les
asegure , a. haver ansies de col. Passar angoixa per alguna rao. SP 468 D' aquélls
han ansies, deis seus no -s dolen. b. haver delit d'una cosa col. Experimentar un
viu plaer de l'ánim o deis sentits amb una cosa. SP 16181 ins, he deis hoyns les
armonies he melodies han ne delit: quánt han hoyt, lo so *s passat quin será stat,
ni re. c. haver goig col. Trobar emoció per haver obtingut el que es desitjava. SP
3127 Gran guoig aguí com romanguí d' aquell diable incomportable desobli. d.
haver por col. Experimentar un torbament d'ánim davant un perill real o imaginari.
SP 14150 rn matí, quant fort sortí del moniment, esmayament he por agüeren. 14.
v. tr. Obtenir, aconseguir, arribar a posseir. SP 4482 Com qui vell cep enpeltar vol,
tart n* a mallol. SP 8405 Tal premi n' achí Molt poch aprés, ell ne fon prés a.
haver gracia col. Rebre un favor, una cosa que no es deu. SP 10517 Paguador
que, per viguor d' un instrument, gráci* avent ffonja quitat, he cancellat, en lo
notal,. b. haver un ful de col. Un pare o una mare, crear un ésser nou grácies a la
unió amb una altra persona. SP 4485 Mas puys purguava, d' ella sperava quefill n'
auria. SP 6420 vida a mi convida prengués muller sois per haver ofill o filia, he
fos clavilla delfust mateix. 15. v. aux. Combinat amb el participi passat deis verbs,
serveix per a formar els temps compostos, denotant que l'acte expressat peí
participi del verb principal está completament realitzat o perfet en el moment
i n d i c a t p e í Verb a u x i l i a r . El participi concerta en genere i nombre amb el CD. SP 7294 Aprés, Déu
víu pels abitans ser cristians UV a ben guardada, amplificada, ffeta major. SP
5722 molt poch servir áfet a Déu. SP 2892 Tots mos secrets agüé 'lis retrets tost
en poblich. 16. v. aux. Combinat amb l'infinitiu d'un verb, serveix per a formar les
perífrasis d'obligació, que denoten la necessitat física, moral o lógica que
s'esdevinga l'acte expressat per aquest infínitiu. a. haver+a+inf per. SP 7830 tells
ais jovencells sos companyons, ans de setjorns hac hapaguar; s» aygua stogar vol
en cistella. b. haver+inf per. SP 11307 En hun pesebre, de comú era, hac ser
partera. 17. v. imp. Existir, trobar-se, ser-hi, quasi sempre acompanyat del pronom
hi. SP 6943 pigor, pus adversan? ¿Trobá 's cosari pus celerat? ¿A y cullerat
major traydor ni robador en Balaguer que. 18. v. aux. Combinat amb un infínitiu,
crea les formes de futur, amb cert matís d'obligació. Sempre va postposat a rinfmitiu. SP 6230
en lo comenq essent novici, tost pendra vici: dar t' a faena, viurás ab pena. SP
5843 Mostrar vos hé unjorn /' orina. 19. v. aux. Combinat amb un infínitiu, crea
251
les formes de condicional, sempre va postposat a rinfinitiu. SP 6435 lo parentat nostr*

amistat redoblaría: fforgar la 'n hia deute y natura. 20. v. tr. Produir, generar fruit
o descendencia. SP 8816 m s' afolla de set justats, vius bategats, may pus n' agüé.
21. v. tr. Patir, sofrir, sentir en si una cosa dolenta, desagradable o involuntaria. SP
5250 Toreé lo morro, agüé bocatge he foch salvatge, nunca dormí a. haver
menester una cosa col. Necessitar, teñir necessitat. SP 6992 Ab los diables quifa
llaurada, gran agullada ha menester, b. haver migranyes col. Patir mal de cap. SP
10013 Al cap grans banyes, dins han migranyes. c. haver ops col. Teñir per
necessari, teñir necessitat. SP 5902 conjur basalís pur, qui gens IV escolta ojuda
molta obs ha de Déu, perqué llur veu prest lá rebuig. 22. v. tr. Mantenir una relació
familiar, d'amistat, etc., amb algú. SP 14998 s, hom ver, no hac muller; si *n fos
tengut n' agüen agut. SP 3378 o morí, he, per sa sort, vint e cinqué marit deis qué
aguts avia mentres vivia. 23. v. tr. Estar sotmés a una activitat, haver-la d'exercir o
d'experimentar. a. bé n'haja guerra fa reí cortésprov. Indica que es desitja bon
resultat a qui es comporta cortesament. NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1810 Bé n'
aja guerra ffa rey cortés. 24. v. intr. Acompanyat d'un infínitiu precedit per la
preposició a, té valor de destinació o obligado, a. haver a fer col. Teñir coses
pendents de fer. SP 5865 Dix: «espachem, qu* a fer avem.
hebraic -a adj. Pertanyent o relatiu ais hebreus. SP 14418 Son figuráis V enterch
ebraych, lo gentil laych, pobles abdós, pels servidos dosjove.
hedra / Liana de la familia de les araliácies {Hederá helix), proveída d'arrels
adventícies per mitjá de les quals s'arrapa ais arbres i a les parets, de fulles llises,
coriácies i lobulades, flors en umbel-la i fruits negres en baia, freqüent en indrets
ombrívols SP 7964 Que no s' aferrépregua la edra.
herba / Planta no llenyosa. SP 9694 Si van per l' ort, los arbres sequen; maten,
entequen erbes, si *n cullen; hi l' espill sullen, e com llops miren.
herbejar v. intr. Netejar d'herbes un camp, un camí, etc. SP 14698 vell he los cinch
senys a Pasqua •/ menys cad* any no *rbega e no *ls denega, ffa 's herm, desert.
herbolan -aria m. i f Qui culi i ven herbes i plantes medicináis. SP 4532 dores,
mores madrines, les adivines he potecaris, los erbolaris e triagués, hon que pogués
remey trobar.
hereditari -aria adj. Que es transmet per herencia, per successió. SP 10840 r gran
misteri, lo vituperi chich, anxiós; contagios, hereditari; involuntari, accidental, no
*sencial ni.
h e r e n c i a / B é n S i dretS q u e S'hereten. la documentado DCVB. NO enregistrat en DAG. Documentado previa
en DECat. SP 10468 Molí poch se 'n cura de tal eréncia la decendéncia, cert,
masculina; la femenina és.
hereós m. Mal d'amor. SP 11991 Tens hereós, bestial furia de gran luxúria a. mal
d'hereós col. Mal d'amor. SP 8565 n del llur moral! Perqué •/ coral llur amorós,
mal d' ereós, si *ll posehex, sovent guarex, si •/ natural he mestrua.
heretar v. tr. Adquirir per transmissió d'ascendents a descendents. SP 9254 De bon
avís, art doctrinal, dot e cabal, sos filis eretenl De cert cometen molta maldat, lo
fill, sá nat, volent.
heretat1 / 1. Successió en la propietat d'un difunt. SP 8235 alt he píen plaer de la
muller ha ja testat, puys d' eretat se veu segura, pus no se 'n cura. 2. Béns i drets
que s'hereten. SP 1122 astre s' era casada! Vén se posada en libertat; gran eretat
he senyoria tostemps seria.
252
heretat2 -ada adj. Que ha rebut béns en herencia. SP 2004 ar, d' una donzella bona e
bella, ben endregada, molt heretada, richa pobila d' aquesta vila, deis bons
párenla.
heretatge m. Alió que s'obté per heretat. SP 10584 No may tachada de V heretatge,
hach avantatge, sublimitat, gran dignitat he privil.
hereter -a m. if. 1. Successor d'algú com a propietari per mort d'aquest. SP 12319
May fall fosser, menys ereter. 2. Posseídor d'una heretat, propietari rústic. SP
14679 aygua 'bandona, ffrancha lá dona V alt cequier a V ereter.
heretge m. if. Qui sosté o segueix una doctrina contraria ais dogmes de l'Església. SP
10687 ns, contaminant, calumpniant en trones, setges; dient eretges, mals
cristians, pechs, ignorans, los qui mantenen la n.foll heretge col. SP 12102 o •/
renegues d' ell despitant he blasfemant com folí eretge.
heretgia/ Doctrina contraria ais dogmes de l'Església. SP 2898 En eretgia, rebehlió
o tració, ella sabes qué y cabes, cert no u.
hereu -eva (o -eua) m. i f. Successor d'algú com a propietari, per mort d'aquest;
persona a qui pertany una cosa per disposició testamentaria o llegat. SP 6414 tai, yo
fuy temptat, com no tenia ni *m romanía algún ereu a. hereu universal col. Hereu
de tots els béns d'una persona determinada. SP 844 Sens inventan de son cabal,
universal erevaféu.
hermafrodit m. Que té els órgans sexuals deis dos sexes. SP 8879 ne sens brac, hun
gran cabac; d' ells cap dins pits; ermofrodits; altres sens ses; altres sens res, sens
peus e man.
hi pron. 1. Amb valor locatiu, denotant el lloc on és o s'esdevé o cap on va o per on
passa algú o alguna cosa, de vegades usat en pleonasme. SP 15534 dona Marina,
desafaynada, huna jornada sois per mirar hi volch entrar ab ses donzelles:
claustra, capelles, quánt. SP 11014 Dins hi vivien, qui Déu servien, moltes
fadrínes; dona *llls doctri. 2. Reemplacant un complement de régim precedit per
les preposicions a, en, amb o entre. SP 560 No hi pensen pus. 3. Acompanyant el
verb haver, usat com a impersonal. SP 1672 Mes hi avia un cap d' orella. 4.
Acompanyant el verb ser com a sinónim de haver-hi. SP 7029 Que les desferma
no *s hom al món, ni may hi fon, hoja vist quart ni quinta part del qué yo *n sé. 5.
Amb ús expletiu. SP 2870 Qui menys sabia mes hi mentía. 6. En combinado amb
un CD de tercera persona que el precedeix, té el valor datiu de //. L'orde és CD+CI. SP
4470 e no paria, no liplaya deis anys parlassen ni *lls hi contassen.
hipocrás m. Cordial, preparado medicinal que activa l'acció del cor i augmenta la
temperatura general del eos, fet amb vi, canyella, sucre i altres especies. SP 1549
Com ho sentís en la sabor, «beveu, senyor, dix V ipocrás.
hipocresía/ Simulació de virtuts o qualitats que no es teñen. SP 4113 D' ipocresia he
de par enea aguí crehenca tot son comport ffos de.
hipócritas -assa adj. Augmentatiu ^hipócrita, que actúa amb hipocresía o falsedat.
SP 14023 quell any arrendador, príncep traydor, ab sos secacos ypocritagos.
hipotecar v. tr. Donar en hipoteca, sotmetre a hipoteca, perdre una part de domini
damunt una cosa per haver-la oferit per contráete com a garantia d'un deute. SP
2106 oreda he /' alquería ffon malquería: béns confiscáis, ypotecats, en plets
pendens; encartamens de cántitats; sensals.
historia/ Exposició sistemática deis fets que afecten un poblé. SP 12913 Llexe l'
istória he llur imperi.
253
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roí?
historiat -ada adj. Adornat amb figures d'éssers vius. SP 3994 rbeu qui servex Déu!»
A totes hores ses belles llores, ystoriades he ben pintades, d' or tancadós, molts
girados.
hivern m. Estació mes freda de i'any, compresa entre els mesos de desembre i marc.
SP 1496 Ab tal guovern lo temps d' ivern axí '11 passava hí 11' espletava
complidament.
hivernada/ Temporada d'hivern. SP 1461 En l' ivernada, per la gelada, lo campejar
he asetjar prenia.
hivernar v. intr. Passar J'hivern. SP 1505 Puys ch ivernávem, ens ne tornávem a
gualejar efestejar, enamorades.
ho l.pron. S'usa com a complement acusaíiu neuíre de tercera persona. SP 5112 Com
mamará, vos ho veureu.
hoc adv. Sí; adverbi d'aíirmació. SP 10702 Lo sostenir ló hoc o no, conclusió és de
fatigua, deis sants antigua d' abdós.
hom 1. m. Home, l.pron. Usat com a subjecte quan es vol indicar que l'acció del verb
és realitzada per una o mes persones, sense dir quines. SP 4415 da, nunca batuda
ne ultraijada, senyorejada nunca per hom.
home o hom m. 1. Persona, animal racional. SP 11469 ndáncia de testimonis: ángels,
dimonis, cel, elemens, hómens, jhumens, testificaren a. I'home propon i Déu
dispon prov. índica que els éssers humans no teñen el poder de controlar com
resultaran els esdeveniments. SP 3903 L' orne divisa, en si prepon, he Déu dispon
he provehix a qui •/ servix al profit seu. b. molt hom col. Moltes persones. SP
12637 Lo de má squerra, molt hom s' i erra tirm a /' infern. 2. índividu másele de
l'espécie humana (per oposició a dona). SP 16241 Tots, finalment, hómens he
fembres, prómens, profembres, vixeam deqá, salváis a. hom, de parents, pot haver
béns, bona muller no es pot haver sino de Déu prov. Indica que no és recomanable
casar-se amb un familiar. [PJ No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6617 No has tú llest
hom de parens pot haver béns, bona muller no -s pot haver sino de Déu? Do és tot
seu!. 3. índividu másele i adult de l'espécie humana (per oposició a xiquet); de
vegades té també el matís de 'persona amb carácter'. SP 513 Si en lo blanch de V
hull té sanch y •/ vehen hom, algún queucom és reverit, unpoch servit a. homefet
col. Home adult, format. SP 977 Ab ell vixquí, ffins que n' ixquí ja home fet. 4.
índividu de l'espécie humana considerat com a posseídor d'una qualitat, condició,
professió, etc., determinades. SP 171 Iment; ja per la gent desconegut, per tots
tengut com hom salvatge; tenint hostatge en lo meu Hit; prou envellit a. consell
d'home vell col. Consell válid perqué prové d'algú molt experimentad SP 707 Será
consell de home vell, ja scarmentat, puix atentat, si 7 volé. b. hom de Déu col.
Home que té molía bondat. SP 1305 Jove, fadrí, desempenat, ffuy me 'n anat a V
hom de Déu. a hom sabent col Home savi, que está dotat de saviesa per a
aconsellar o regir-se. SP 1148 No y apella algún parent, ni hom sabent per
conseller. c. home baró col. Home molt respectable i tingut en bona consideració
per la societat. SP 13498 He al nou poblé, hómens barons, d' altes ¿icons, no sois
polítiques, mas metafi. d. home d'armes col. Guerrer, persona que es dedica a la
guerra. SP 10216 olos, quántes suós, treballs de mort, a hun deport há /' orne d'
armes, e. home de títols col. Home de l'alta noblesa de la Corona d'Aragó. SP 3714
Demá disapte hac ajustáis los quatre stats, hómens de títols, los dos capítols,
religions, nobles barons. f. home sant col. Home que viu intensament la vida de
virtut. SP 5612 Paren travetes he fan centbells a guovencells he hómens sants. g.
254
l'home tort, rei entre els cees prov. Indica que entre gent amb molts defectes, qui
en té menys s'enduu tots els avantatges. SP 15209 eades, en gran recort com V
orne tort rey entre -ls cechs , per alguns llechs mencionades, perpetuades per
llongu. 5. Objecte que imita la figura humana, a. home de paper col. Home sense
voluntat propia o que actúa mogut per la voluntat d'un altre. SP 1044 Puys no *m
mata, ni u sabéfer l' om de paper ffort mal mésela 'm, he posa clam de gran error
homei m. Homicidi, mort causada per una persona a una altra. SP 12189 om bou
remugua, comféu Nabuguajionosor, rey: de tant omey he crueldat, en son regnat,
ffets al proysme, a Déu altis.
homenatge m. Cerimónia per la qual un es declara home propi i vassall d'un senyor,
amb promesa de servei i fidelitat. a. fer homenatge col. Declarar-se vassall d'un
senyor, amb promesa de servei i fidelitat. SP 14476 nt, Satán jaquint, dret a ell ve,
promet la fe, ffent homenatge de vasallatge perpetual, rebent la sal de sapiencia.
homenia / Virilitat, condició d'home, energia i vigor que tradicionalment s'atribueix
ais hómens. SP 1005 Ella tenia hun sois ful car: de cavalcar he homenia gens no
•n tenia.
homicidi m. Mort causada per una persona a una altra. SP 4863 es dormidoraces, de
necligenqa he gran ofensa, per V omicidi ofillicidi a Déu hanfet.
honest -a adj. Conforme a la decencia, no oposat ais bons costums i mes
particularment a la bona conducta sexual. SP 11040 am florit, Josep, juheu, vell
del trip seu, hom cast, honest, just, sant, modest; la lley sabent he Déu tement.
honestament adv. D'acord ais bons costums i la decencia. SP 11121 Honestament
ells se tractaren.
honestat/ Decencia, respecte deis bons costums. SP 13689 r ell vicari, ab general
he liberal gran potestat, ab honestat a deslliguar, obrir, tancar, clau no errant al
fretur.
h o n o r / 1. Qualitat moral que ens porta a no fer res que en puga desmeréixer en
l'estima deis al tres o en la propia. SP 8376 Qui les defén sa vida ven, la fe y honor
he sa valor. 2. Estimació del mérit d'una altra persona, distinció amb qué es tracta
algú pels seus mérits. SP 13260 : «Ffill de Davit alt, Osanná!» Com rey entra ab
gran honor, com ver Senyor, Déu e Messia, sois aquell dia pels llec a. fer honor
col. Mostrar reconeixement al mérit d'una altra persona. SP 1951 Ffeya servid he
gran honor al prom major. b. gran honor col. SP 13260 : «Ffill de Davit alt,
Osanná!» Com rey entra ab gran honor, com ver Senyor, Déu e Messia, sois aquell
dia pels llec.
honorar v. tr. 1. Retre honor, enaltir algú peí seu mérit. SP 52 r, omnipotent,
llatriament qual sol adore, quánt puch honore he reverixeh. 2. Ser motiu d'honor o
gloria a algú o alguna cosa. SP 11671 Só molt contení esser parent de tal senyor a,
qui tant honora lo seu linatge.
honorat -ada adj. Enaltit per honor. SP 11812 as; Bernat, Thomás, sant preyeador
de Boca d' Or; rey honorat Ffrancesch, plaguat; lo gran Antófol, quánt fon Cristo.
honorós -osa adj. Honrós, que dona honra o mérit ais ulls propis o deis altres. SP
10964 Ffon nomenada nom honorós, bell, gracias, per Déu manat.
honrar v. tr. Retre honor, enaltir algú peí seu mérit. SP 15155 Per equitat he Déu
honrar, per ell formar d' Eva lo eos qui d' om fon os, carn a. honrar Déu col.
Retre cuite a Déu. SP 15155 Per equitat he Déu honrar, per ell formar d' Eva lo
eos qui d' omfon os, carn.
255
honrat -ada adj. 1. Enaltit per honor, posat en honra, en dignitat. SP 6358 Morí *n
mal* ora de mort honrada, massa sopiada: no sperá •/ part. 2. Que obra conforme
a l'honor, que no fa accions dolentes, especialment de les que impliquen engany o
deslleialtat. SP 1107 me: «mesquí! A ton despit, ja tinch marit, cert, pus honrat
que no V orat del pare teu, de major preu he pus valen. 3. Adornat, ric de
decoració. SP 2229 Al bell de dia hirá honrada, alt cavalcada en cosser blanch.
honta / Afront, vergonya o deshonor que pro vé d'alguna fet o d'alguna cosa dita. SP
5161 Fflixí tal honta, puys conexia bé com exia lo seu guosar he tant ralla a. haver
honta col. Rebre afront o deshonor. SP 4963 ebre: costa 'm peí pebre, errí mos
contes. Haguí*n mes ontes que deis primes.
hora/ 1. Unitat de temps equivalent a la vint-i-quatrena part d'un dia solar mitjá. SP
9802 oy, rancor, gronyir, renyar, no pot durar al mes hun* hora. 2. Temps del dia
comptat en hores i fraccions d'hora des del migdia o des de la mitjanit. SP 13907
Hora matexa ffon la madexa drachma dehena, hora novena, llavós trobada a. hora
per hora loe. adv. En el darrer moment, quan gairebé ja s'arriba tard. SP 13460
Com ver marit, hora per ora, V Archa o Tora de fust obrada, moble, portada per
camina, b. un puní ni hora loe. adv. En cap moment. SP 1362 astres, he mals
empastres contra sa ñora, hunpunt ne ora nunca sessant. 3. hores Oracions que es
reciten o es canten en els oficis divins diaris, que es reciten durant el dia. Usat en plural.
a. dir les hores col. Recitar les hores en els oficis divins diaris, que es reciten
durant el dia. SP 15966 Ses ores deya he tot /' ofici, mas lo servid he treballar per
son. b. hores diürnes col. Les hores canóniques, és a dir, les oracions que es
reciten o es canten en els oficis divins diaris, que es reciten durant el dia. SP 15699
cerque perdons, sovint confesse he may no sesse hores dihurnes dir he nocturnes
per morts e vius. c. hores nocturnes col. Oracions que es reciten o es canten durant
la nit, fora de les hores canóniques. SP 15699 cerque perdons, sovint confesse he
may no sesse hores dihurnes dir he nocturnes per morts e vius. 4. Hores Llibre on
están contingudes les oracions que es reciten o es canten en les hores canóniques i
que formen l'ofici diürn. SP 3993 o destorbeu qui servex Déu!» A totes hores ses
belles Hores, ystoriades he ben pintades, d' or tancadós, molts girad. 5. Amb el
significat genéric de 'temps', referit ais esdeveniments, entra en la formació de
diverses locucions. a. a totes hores loe. adv. En tot moment. SP 3992 Molt me
torbau! No destorbeu qui servex Déu!» A totes hores ses belles Hores, ystoriades
he ben pintades, d' or tanc. b. tota hora loe. adv. Sempre, en tot temps. SP 10057
Mas tota hora ta carn refrena, si guerra mt mena libidinosa he furiosa. 6. Temps en
qué es fa o se sol fer una cosa o en qué ocorre un esdeveniment. SP 11371 Aquella
hora qual ell naxqué, trencat caygué tot déu estrany; rebé mal a. bona hora col.
Moment adequat. SP 8748 Ab gran saber na Nohemí mostrcí •/ camí, temps e bon*
ora, a Rut, sa ñora, cóm concebria, cert, si *s cobriajus. b. en mala hora loe. adv.
Dissortadament. SP 6357 Morí *n mal* ora de mort honrada, massa sopiada: no
sperá •/part. 7. Volta, vegada. No ewegistrat en DCVB, DAG ni DECat. a. una hora al dia loe.
adv. Una volta al dia. SP 2813 Prou és simolsa qui no la spolsa un' ora •/ dia.
hórreu -a adj. Horrible, que causa horror o repulsió profunda. SP 7310 ffora la porta
del mur antich per fer castich d' un órreu cas en lo camp ras deya 's Rovella; ara
s' apella hí s.
horrible adj. Que causa horror o repulsió profunda. SP 9585 Per qué pensaren he
comentaren la indicible, pudent, orrible, ffort llebrosia: la sodomía peccat no
poch digne de.
256
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roie
horror/ Sentiment de repulsió profunda causada perqué s'ha vist una cosa terrible,
espantosa o repugnant. a. sentir horror col. SP 6463 itant, yo stant axí sobre •/
coxí, aguí terror per la orror gran qué sentí.
hort m. Tros de térra no molt extens, on es cultiven verdures, llegums i arbres fruiters.
SP 14824 astí diñar afades mullers malvades, mas en bellíssim ort de V altíssim
rey Asuer, per ellfetfer ab consellés, co.
horta / Terreny regable, generalment de gran extensió, on es cultiven verdures,
llegums i arbres fruiters. SP 4652 a hó crech, dampnada, que fora moría, si no qum
en V orta, a V alquería que yo y tenia, láfiu portar.
hortolá -ana m. i f. Persona que cultiva un hort. SP 5091 Mes ham repós; no só
serrana, ni ortolana, ni de treball.
hosta / Hostalera, dona que té un hostal. SP 1395 Junt a V ostal, prop lo portal trobí
la hosta, prou ben composta, que llifilava.
hostal m. Lloc on algú s'estatja transitóriament, fora de la seua residencia habitual.
SP 1928 He dix, bonint: «Quin Déu vos sal! Tenim hostal de Hits fornit? Diguau,
marit, cinch cavalcans,.
hostaler -a m. i f. Persona que té un hostal. SP 1401 Jus tancadura, dich hostalera,
esf angevera vos lá 'm tancau, he lá 'm guardau ax.
hostalitat/ Hospitalitat, liberalitat que s'exerceix albergant gratu'itament un estrany o
acollint generosament els forasters. SP 12481 Ab gran prudencia he caritat,
hostalitat, si u has mester, a tu primer, puys ais servents.
hostatge m. Allotjament, acolliment com a hoste. a. teñir hostatge col Hostatjar-se,
allotjar-se. SP 172 desconegut, per tots tengut com hom salvatge; tenint hostatge
en lo meu Hit; prou envellit, antich de dies; per ma.
hoste m. 1. Amfitrió, persona que acull en sa casa els amics o gent externa. ia
documentado en DCVB. Documentado coetánia en DAG. SP 12338 Pren per pilot aquellprom Llot,
hoste tan bo; ses filies no, ni sa muller mira darrer he tor. 2. Persona que s'allotja
en un hostal o altra residencia en canvi d'una paga. SP 9787 efals compás, et alias,
hom s' i acosté, mas deu ser oste de sois mig dia.
hostia / Tros prim de pa ázim que el sacerdot consagra i converteix en el eos de
Jesucrist. SP 3795 er lo ferrer era scolpida, arredonida com fon primera ostia
vera, la qual sumí a. dar hostia col. Proporcionar el tros prim consagrat peí
sacerdot en la missa. SP 4007 Hun capellá la combreguava; ostia dava sens
consagrar, a may fallar, cada semmana, com a t.
hostier m. Capseta per a alear les hósties no consagrades. SP 3790 convertí, cobrant
la forma seguons la norma qwen l' ostier per lo ferrer era scolpida, arredonida
com fon primera.
hostilles / Utensilis, atuells. usat només en plural. SP 7060 otelleria; paniceria inenarable;
cosa mirable, tantes hostilles, torques, manilles, collas, vestits, tants llitsfor.
hui adv. 1. El dia present. SP 935 Puys noy trobaren un diner sois, dix: «sens llanqols
huy dormireu. 2. Actualment, en el temps present. SP 7369 sfeta, hi fon tancada,
emparedada, sola reclusa ja hui no s' husa V emparedar ni sola star.
huimés adv. D'ara en avant. SP 875 : «a ta guisa, vés hon te vulles, cerca hon mulles
d' uymés ta sopa.
huitanta adj. Huit voltes deu. SP 387 ! Lo meu sperit n' aportatpena sobre la squena
mals huytanta mnys: treballs, afanys he greu turment.
huma -ana adj. 1. Pertanyent o relatiu ais éssers humans; propi deis éssers humans.
SP 14951 Adam creat ffon e format engendrador, comenqador d' urna llinatge;
257
ffera ultratge he greu peccat si engendrat. 2. Que sent o mostra simpatía pels
éssers humans. SP 15954 per prous, valent, Déu molt tement he cristiana, tota
humana, comunicable, dolqa y amable he graciosa, certa, curosa.
humanal adj. 1. Huma, pertanyent o relatiu ais homes, propi deis homes. SP 11653
enmig o centre d' un sancer ventre tot virginal, carn humanal. 2. Que sent o mostra
simpatía pels homes. SP 11490 La humanal he paternal mare parida, verge fon
dida, verge tendrer.
humanar v. tr. Convertir en home. SP 11574 Bé li plagué ser humanat, Verb
encarnat, ver hom, ver Déu, perqué *n nom seu.
humanitat / Naturalesa humana, qualitat d'home. SP 13938 Cert, sa ferida
humanitat, divinitat, may se partir en, no ms desuniren ni dell.
humil adj. Que es té per menys del que val, que es rebaixa voluntáriament davant
algú. SP 15960 ble he graciosa, certa, curosa, neta, gentil, sabent, homil he poch
parlera, mas gran faynera, don* andreqada, ben e.
humiliar v. tr. Abaixar-se, fer l'humil, rebaixar-se voluntáriament davant algú. SP
12655 Humiliat, serva man dreta: vés via streta, qui du a vida de bé.
humilitat/ Rebaixament voluntan davant deis altres. SP 15232 , qui requirí Abram
tocar la mos* Aguar, ffidelitat; humilitat molt gran de Llia; la parlería he bell es til
d'Abig.
humilment adv. Amb humilitat, rebaixant-se voluntáriament davant algú. SP 11252
Molt homilment he gentilment dix ser contenta de Déu serventa.
humit -ida adj. Cobert o impregnat moderadament d'un líquid. SP 640 Llur cap
humit, sech, fret o calt, de salt en salt corrent, fabrica.
humor/ Líquid patológic segregat per un eos animal o vegetal. SP 10598 com les set
vaques egipcianes; altres malsanes de set humos, ab set thumós; molt engrassades;
grosses, inflades a. males humors col. Líquids patológics que fan sentir malament.
SP 16099 Ara m' ensagen males humos;penes, dolos tinch alpresent; yo ara *m.
258
i o e o et conj. 1. Enllaca dos termes que, dins una proposició o grup de mots (i de
vegades separats per elements intercalats d'aquestes proposicions), fan idéntica
funció i expressa l'addició d'alló que denota el segon a alió que denota el primer, o
bé enllaca dues proposicions que expressen fets simultanis o successius (el segon
produít sovint com a conseqüéncia o en oposició del primer o esdevingut malgrat
aquest). SP 7418 cuynen divendres ab faves tendres, cebes e alls carn a tassalls,
gualls he hammins. SP 12218 set brians quals en les mans tens e alspeus. SP 9732
Mengen e beuen; aprés se lleven. 2. S'usa per a formar alguns nombres cardinals o
ordinals (entre els milers i les centenes, les desenes i les unitats). SP 1824 Dos mil
e cent nobles de ñau, ella pagua u complidament. SP 11663 dens, qui devallam de
V Abraham, trenta novena, vint e cinquena de mi fon neta, per línia dreta he ley. 3.
A principi de frase, s'usa per a introduir una interrogació o exclamació. SP 11978
He no les sens! Son te plasens perqué les ames, he no te 'n c a. i com! loe. interj.
Introdueix frases exclamatives i ponderatives. SP 11281 Hunjorn matí, ella partí
ab lo bon prom temprat, -he cóml- de Natzaret. b. / dones loe. conj. Forma
reforcada de la conjunció dones. SP 6555 Hí donchs, ja tries? ¿Axí u vols fer? Lo
carnicer qü* és necligen. 4. S'usa, també, després d'haver expressat una cosa, per a
afegir-hi un atribuí o modificador. SP 2733 Del temps de chapes son e d' entany:
no sou d' enguany. SP 2180 Yo devallant un jorn la scala, dix: «huna y mala!
Dolent, catiu, yo mala *t víul Mas mala %m vistl Mala.
ictericia / Malaltia deguda a l'augment de bilirubina a la sang, caracteritzada per la
grogor deis ulls, de la pell, deis orins, etc. SP 11988 Tens yeterícia, per avaricia,
groch tot lo eos.
idólatra m. i f. Adorador d'ídols. SP 14413 Los enguanats, moros e atres, turchs,
ydolatres, /feroces, braus, romanen selaus, descaminats.
idolatrar v. tr. Adorar ídols, imatges falses de divinitats. SP 10042 Hidolatraren, bou
adoraren.
idolatría/ Adoració d'ídols. SP 11377 at caygué tot déu estrany; rebé mal guany la
sodomía, ydolatria ab sos levites; los sodomites, mort infernal he corp.
ignocent adj. Que no sap res. [P] No enregistrat en DCVB i coromines. SP 9121 La poch sabent
ffa 7 ignocent.
ignorancia/ Desconeixement, falta de coneixement d'una cosa. SP 11464 ffos ell ser
nat, perqué •/ mónpas no s' escusas per ignorancia, ab abundancia de testimonis:
ángels, dimonis.
ignorant adj. Que no sap res. SP 101 Qui se n' absté de bé preycar he declarar a /'
ignorant, és soterrant malvat servent, lo seu talent: no res g.
ignorar v. tr. No saber, desconéixer. SP 11565 ment; suar, tossir, parlar, scopir,
riure, plorar; no ignorar, ni esmortir, enmalaltir, ni pronitat a fer peccat a. no
259

ignorar col. Saber, conéixer. SP 4220 No ignorau que •/ casament és sagrament

per Déu manat he ordenat.
iHés -esa adj. No danyat, sense dany. SP 3598 Lo sant cosset de /' infantet romas
iblés; delfoch sospés, sense cremar, resta *n la llar mirabl.
iHuminar o inllumenar v. tr. Donar llum, fer Ilumines. SP 10980 IMuminada,
ihluminant lo caminant.
¡Musió / Error deis sentits o de l'esperit que fa prendre per realitat l'aparenca. SP
12139 Vicis amats, continuáis, tes passions, ihlusions axí revesses, quant pots
desfresses he les.
illa / Porció de térra voltada d'aigua per tots els costats. SP 8403 ydá 'vangar, per
defensar del rey la fula, dintre laylla hon era *l drach.
illada / Regió lateral del eos compresa entre les costelles falses i els ossos de la
pelvis. SP 9629 De llurfredor, dins engendrada, en layllada molts sonsfafer, com
fa troter de Llenguadoch.
imatge / Figura humana representada amb relleu. SP 4696 Izes, tovalles, grans
presentalles, terraces, lliris, ymatges, ciris d' argent e cera.
imitar v. tr. Fer la mateixa cosa que un altre. SP 15024 Qui V obrar d' ell en tot
semblar, ben himitar vol e seguir, be 'npotfogir sense peccar ni lley tre.
immaculat -ada adj. Pur, sense taca. SP 13922 Morí lo gras he roig vedell, de eos e
pell inmaculat, sacrificat per lo comú, alt e tot nu.
immensitat/ Enormitat, grandesa que no es pot mesurar. SP 13878 é he láprengué
per amor nostra, he per fer mostra d' immensitat de caritat.
immoble adj. Immóbil, que no es mou. SP 7221 ada de clerecía, cavalleria, artizat
poblé, constant, inmoble, gent valentíssima.
immolar v. tr. Oferir en sacrifici. SP 13474 icis, los sacrificis, alisos pans, bastó en
mans a V inmolar, guaspes tallar, les cerimónies he querimónies, ja mal.
immortal adj. 1. Que no és mortal, que no pot morir mai. SP 11546 /' hom vivent,
Déu impalbable, ffet eos palbable; Déu inmortal, ffet hom mortal; Déu infinit, ffet
eos finit; Déu im. 2. Que no acaba mai. SP 349 quirir ni perseguir; james cagar;
menys abragar ffoch inmortal, d' infern portal: dones dampnades, envirinades d'
aq.
immune adj. No subjecte a una obligació, a una pena, a un treball, a una desgracia,
etc. SP 10909 s greus confessats, puys be *lls engrune, ¿no %ll ret immune he
desinferna de mort eterna? ¿No *s dit al doble metge.
impalpable adj. Que no es pot percebre amb el tacte. SP 11544 L' alt invisible, per
sentiment de V hom vivent, Déu impalpable, ffet eos palpable; Déu inmortal, ffet
hom mortal.
impassible adj. Insensible al dolor o les emocions, que no manifesta emoció. SP
11550 al, ffet hom mortal; Déu infinit, ffet eos finit; Déu impasible ffet hom
pasible.
impecable adj. Incapac de pecar. SP 10921 metge Déu, scientifich, ver, magnifich,
inegrotable o impeccable, dignificada, deificada ans que •/ mónfos, ell.
imperceptible adj. Que no es pot percebre, que no es pot conéixer a través deis
sentits. SP 16153 Lo disputar grans qüestions en los sermons, inperceptibles, no
aprensibles suptilitats alietats de trini.
imperi m. Conjunt de pa'ísos els sobirans deis quals están subordináis a l'autoritat de
l'emperador o d'un Estat predominant. SP 13580 Octoviá cert, quant llegua tot son
imperi al gran Tiberi; quant Guostantí restituhí donació.
260
imperial adj. Pertanyent o relatiu a l'emperador o la seua autoritat o dignitat sobirana.

SP 6707 Imperial té monarchia, he senyoria en molts regnats.
impertinent adj. No pertinent, fora de propósit. SP 11741 Impertinent ffóra stat vist,
que Jhesucrist testificat.
impetrar v. tr. Obtenir a forca de precs. de+CR (indica la persona a qu¡ es prega). SP 4500 Per lo
pesebre temptant entrar, may impetrar poguí son grat, he sens desgrat ffos V
acostar, a. impetrar misericordia col. Demanar humilment i amb precs ajuda per
compassió i pietat. SP 12537 Déu de concordia , misericordia d' ell obtendrás i
impetrarás, b. impetrar perdó d'algú col. Demanar humilment i amb precs a una
persona amb autoritat l'absolució per un pecat o una falta. SP 11890 ne
impetraren, del rey Davit, ais llus marit efill, perdó.
impiadós -osa adj. No piados, que no obra amb pietat o commiseració. SP 12468
encell en lo consell o foll ajust, malvat, injust, d' impiadoses, malicioses dones
royns.
implicar v.tr./pron. Embolicar, barrejar embulladament en sentit immaterial. SP 118
nt mon ensenyar sois remeyar error publica, en qué s' implica, comunament, tot lo
jovent; no sens pecat, ha infestat. SP 644 ret o calí, de salt en salt corrent,
fabrica, troba y inplica contradictoris.
implorar v. tr. Demanar suplicant. a. implorar auxili col. Demanar vehementment
l'ajuda o el socors d'algú. SP 12736 u, defet que 7 véu he plorarás, implorarás lo
seu auxili, perqué /' exili teu revocat sia y cassat; suplicarás e.
importancia/ Qualitat d'important. a.fet d'importáncia col. SP 3511 lo diable, fféu
cas mirable, gran eroguáncia, ffet d' importancia he de gran spant, contaminant la
suafe.
importú -una adj. Molest per la seua insistencia o per ser intempestiu. SP 14890 RT
DEL TERCER Per tants conflictes qui son en tu, yo, inportú hé transformat, ben
informat te só trames.
imposar v. tr. 1. Posar damunt. a. imposar nom col. Anomenar, donar o posar nom.
SP 10338 Cert, bé preveu Déu qué seria! Ab maestría, imposá nom: Adam a T
hom, Eva' la dona. 2. Posar, fer suportar una obligació o deure. SP 7617 evocar
establiments d' abillaments d' elles, profans; imposats bans ffent perdonar; lexant
doblar en llur vestir lo.
impossible adj. Que no és possible, que no pot ser. SP 11526 ernitat ab qualitat
haver semblant, a tant bastant és imposible.
impotencia/ Falta de poder o de capacitat. SP 5537 s clamen al llur major visitador,
de necligéncia o d' inpoténcia a ben regir.
improperi m. Injuria, ofensa de paraula. SP 6492 he tant vaneges! Ara ploraves, com
te menbraves deis improperis he vituperis, hontes, despits, quals has sentits.
imprudent adj. Que no té prudencia, que no aten a totes les circumstáncies i possibles
conseqüéncies que poden teñir les seues accions i, per tant, no pot regular el seu
comportament per evitar errades. SP 8888 Mes inprudens he necligens, ben
indiscretes, cinyen se stretes.
impur -a adj. Que no és pur, que no és de qualitat óptima, que és imperfecte. SP 4555
t los a *ntendre per la fredor, que la llavor poquet impur del marit llur res no y
valia.
imputar v. tr. Atribuir la responsabilitat, la causa o la culpa d'una cosa. SP 14464
tures llegir, entendre, lo ver seny pendre, a ells s' imputa.
261
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionah de I '«Espill» de Jaume Roig
in mente col. De pensament, dins el cap. SP 10928 ¿cada ans que •/ món fas, ell,
glorias en /' eterna!, in mente, tal com papa fa, lá reserva he prelegí.
inacordable adj. Incapac de posar-se d'acord. SP 4496 Hábil, punta corrible, ab mi
terrible he desamable, inacordable per al concebre.
incessantment adv. De manera incessant, sense parar. SP 4517 Ella renyava
incessantment, hí constantment y treballava.
incest m. Relació sexual entre parents dins els graus en qué está prohibit el matrimoni.
SP 11114 Nohé; ni comete, de vi torbat he crapulat, com Llot, incest.
incident m. Esdeveniment secundan, que sobrevé interrompent mes o menys el curs
d'un altre. a. per incident loe. adv. Per atzar, per afegitó, accessóriament. SP 9262
Mes vull contar llur crueldat he pravitat, per incident lo solch torcent.
inclinat -ada adj. Propens, que tendeix a una cosa. SP 9767 Mes les dampnades son
inclinades naturalment, mes follament, ser fetilleres he sorti.
incomportable adj. Insuportable, que no es pot suportar. SP 3130 Gran guoig aguí
com romanguí d' aquell diable incomportable desobliguat; llicenciat, poder
entendre si volgu.
incontinencia / Vici oposat a la continencia que consisteix a no posar fre a les
passions. SP 7380 onestir, per sos teñir allí tancades dones errades, d'
incontinencia ffent penitencia.
incrédul -a adj. Que no creu, mancat de fe. SP 3806 profifosa ais bons e fels; ais
mals, infels hefolls incréduls, heretges, hémuls, contrariosa; he verguonyosa.
increpar v. tr. Renyar severament. SP 4185 parlada d' avinentea!» Deya malea, ffals
inculpant he increpant qui mal no y mir.
incriminar v. tr. Inculpar, declarar algú culpable d'una cosa. de+CR (indica alió de qué es
considera culpable). SP 1 13169 fflaques posaven ais sacrificis, he d' altres vicis
encriminats, morís e dampnats, cert, indicaren: pronosticaren
inculpar v. tr. Atribuir la culpa, acusar com a culpable. SP 4184 guardada he
apartada d' avinentea!» Deya malea, ffals inculpant he increpant qui mal no y mir.
incurable adj. Que no es pot curar, que no té remei conegut. a. malaltia incurable
col. SP 3037 Sa malaltia vent incurable, desesperable de millorar, de pijorar
essent
indicar v. tr. Mostrar, assenyalar concretament. SP 13170 d' altres vicis encriminats,
morís e dampnats, cert, indicaren: pronosticaren mal creticar, a morí finar,
perdido.
indici m. Signe que permet de presumir una cosa amb algún fonament. SP 5672 el qué
•ns veu al capporíar, nos fa menbrar per cerí indici l' esposalici.
indicible adj. Que no es pot dir. SP 9584 Per qué pensaren he comentaren la
indicible, pudení, orrible, fforí llebrosia: la sodomía pecc.
indigest -a adj. Que es digereix difícilment. SP 8874 Perfallimení de llur semení íaní
indigesí, hixen de sesí; ffan ne sens braq, hun gran cabag.
indignament adv. D'una manera indigna, sense respecte. SP 13752 A llur dan preñen
lo pa sagraí sens fe, sens graí, indignamení.
indigne -a adj. 1. No mereixedor de fer una cosa. SP 578 Lo solacer, plahení,
benigne, han per indigne en son parlar, d' encivillar la llur qabaía. 2. Vil, roín,
mancat de tota dignitat. SP 9781 Les diablesses, totes malignes, cert, son indignes,
per los esguarts de males arts hefals compás, eí al.
262
indiscret -a adj. Mancat de discreció, poc o gens reservat en les accions o en les
paraules. SP 1556 He les vayletes, tan indiscretes, mogueren crits; fforen sentíts
per los.
indispost -a adj. Mancat de bona disposició. SP 8471 Viu ab prou plagua, ab
semblant osta tant indisposta qui y participa: mort s' anticipa, com V urcheller.
inducció/ Inferencia, raonament en qué es procedeix del particular a l'universal. SP
15173 trimoni no ms testimoni no sospitós, ans prou duptós: inducció, presumpció
és de bondat; seguretat no *n porta gens.
inegrotable adj. Que no es pot emmalaltir. SP 10920 é veu? L' alt metge Déu,
scientifich, ver, magnifich, inegrotable o impeccable, dignificada, deificada ans
que •/ mó.
inenarrable adj. Que no es pot contar, inexplicable per la seua mateixa grandesa. SP
7058 cert infinida, he, sense mida, botellería; paniceña inenarable; cosa mirable,
tantes hostilles, torques, manilles.
inestimable adj. Tan valuós o tan gran que no pot ser degudament apreciat. SP 7085
Inestimable ffon la despesa per mi malmesa, mal esmerqada.
inexpert -a adj. No expert, que no té experiencia, que no té coneixement d'una cosa
per la práctica. deSP 294 Perqué informes los jóvens veris he inesperts del toch del
foch, polis del bech groch, del niu c.
infaMible adj. Segur, indefectible, que no pot fallar. SP 14718 Que Déu promet és
infallible, cert e crehible.
infamar v. tr. Llevar la bona fama a algú. SP 5532 lebre, o Ufan rebre en brou o vi
qualque veri, o lá infamen he d' ella *s clamen al llur major visitador, de necli.
infant m. 1. Persona que está en els primers anys de la vida, normalment fins ais deu
anys. SP 6593 L' infant no guosa tocar lo foch, si qualque poch V á ja scalfat. 2.
Fill o filia. SP 5055 Diguí preguant: «d' aquest infant que *ns ha Déu dat, per ta
bondat sies tú dida, puys a. fer infants col. Engendrar filis. SP 10380
Enverguonyida, al natural lloch maternal per fer infants, de filies grans de les
figueres, verdes, lleteres. b. molts infants vos done Déu! mod. Exclamado
d'agraíment a algú a qui es desitjava que Déu concedira molts filis. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 2312 'n partien, he sois me dien: «grades grans he molts
infants vos done Déu! Si res voleu, yo só tot vostre si be no.
infantea / Infancia, primer període de la vida de les persones, normalment fins ais
deu anys. SP 799 ma, servant la forma de V abreujar, me vull lexar la infantea.
infantet m. Diminutiu d'infant, infant petit. SP 3597 Lo sant cosset de /' infantet
romas ihlés; del foch sospés, sense cremar, resta.
infecció/ Contaminació amb gérmens o alguns element nociu. SP 9701 Infecció he
verins obra lo vi qué *llls sobra en la llur copa.
infel 1. adj. Que no és fidel, que manca a un compromís o a un acord. SP 12473 En
los camins de peccadores, infels, traydores, pus no y estigues; e may te sigues en la
ca. 2. adj. Que no creu en la religió vertadera. SP 15871 s féu gran tort aquella
necia dita Llucrécia, gentil, infel: mogué la y zel de quesvolfos matant son eos, car
con. 3. m. i f Persona que no segueix la religió vertadera. SP 13104 njoyada,
desabillada he desguarnida, destituyda com a infel.
infern m. En la religió cristiana, lloc destinat al castic etern deis condemnats. SP
11351 Parí Fill etern, qui *ns trau de infern.
infernal adj. 1. De l'infern, que pertany o que és relatiu a l'infern. SP 9591 omia
peccat no poch digne de foch, del mundanal, he infernal a V arma y eos dins lo llur
263

dos no ben tancat. 2. Molt cruel, terrible, detestable, a. morí infernal col. Molt
cruel, terrible, detestable. SP 13931 ffermant la squena, nostra cadena d' acer tan
fort d' infernal mort morint desféu.
infest -a adj. Hostil, danyós, molt nociu. SP 10429 De ser infesta, contrariant he
rebeMant, a V homfent bregua.
infestar v. tr. Danyar molt, causar perjudicis o estralls considerables. SP 122 implica,
comunament, tot lo jovent; no sens pecat, ha infestat he comogut mon mig perdut
enteniment, ffet.
infingir v. tr. Fingir, simular, fer veure que és alió que no és, fer semblar. SP 4761 a
part davant les mans pleguades tenint alqades, gros infingint he aflgint ais pits
cotons.
infínit -ida adj. 1. Que no té fí, sense límit. SP 14271 és donar a V aldeana
samaritana aygua de vida, ffont infinida, perpetual, a. Déu infínit col. Atribuí
tradicional que es dona a Déu, que no té principi ni fí. SP 11548 ffet eos palbable;
Déu inmortal, ffet hom mortal; Déu infínit, ffet eos finit; Déu impasible ffet hom
pasible. 2. Inconcebiblement gran o nombrós. SP 7054 Camisería cert infinida, he,
sense mida, botellería; paniceria inenarable. SP 15814 tudós de les casades
viudes portades madianites: cert infinites les violades, totes trobades, maná matar
he deguolla.
infírmitat/ Malaltia, pertorbació de l'estat de salut. SP 12054 los remetía; puys los
guaría la corporal he temporal infírmitat.
inflamar 1. v. tr. Encendre amb flama. SP 11174 Orep; guot de Josep, sach e
graner; lo guavarrer tot emflamat he no cremat; ffont, ort tot dos; tálem d' espós.
2. v. tr. Fer sentir una passió. en+CR (indica ei tipus de passió). SP 12713 Ton cor enflama en
molt* amor: ab gran temor, santa y humil, no pas se. 3. v. pron. inflamar-se Sentir
passió, sentir el creixement de la passió. SP 10169 Bé •/ que pensá crexqué *n
grans flamesl Si tant t' enflames lo seny no y basta, tant te contrasta la carn e
mou,.
inflar v. tr. Expandir amb forma de convexitat exterior per la forca interior d'un gas,
del vent, etc. SP 10126 ventositats dintre recluses, les cornamuses ffan fort inflar,
drecar, sonar.
inflat -ada adj. Augmentat de volum per l'acció de fluids o altres elements interns. SP
10601 set humos, ab set thumós; molt engrassades; grosses, inflades, ab set dolos;
de set colós totes tacades, de set pie.
influencia/ Autoritat o poder per a influir, per a produir un efecte sobre algú o alguna
cosa. SP 6705 qui bé *s meneja, sabs senyoreja, ab sa prudencia la influencia
celestial.
informar 1. v. tr. Instruir, donar noticia d'una cosa. SP 292 Perqué informes los
jóvens verts he inesperts del toch delfoch. 2. v. pron. informar-se Adquirir noticia,
arribar a conéixer una cosa. SP 10225 Hou bé, no dormesl Perqué t' informes pus
promtament, primerament vull explicar com llur.
ingerir-se v. pron. Acostar-se, embolicar-se. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6516
prenguist, molt voluntari, sens ben guardar i? Tu t' ingeries he conexies que t'
enguanaves.
ingrat -a adj. Malagraít, oblidadís o menyspreador de l'amor, deis beneficis rebuts. SP
14281 pels de natura ni d' Escriptura pobles passats, a Déu ingrats; ni quant suá
sanch, com plora, orant en V ort.
264
inhábil adj. Incapac, inapte per a alguna funció. No enregistrada en DCVB. la documentado en DECat.
No enregistrat en DAG. SP 4491 grassa, ni magra massa; ni malaltia no lá retia parir
inábil.
inhuma -ana adj. Mancat d'humanitat, mancat de benevolencia envers les persones.
SP 7651 Que son, vull cloure, superbes, vanes, vils, inhumanes.
inic -a adj. ínjust, malvat, cruel. SP 12802 Talla lo cap del duch inich, mils que
Judich.
inici m. Comencament, principi. SP 14429 en la penya altar, ni llenya peí sacrifici d'
Abram, inici comendador de fe y amor; Ysach, tercer, lo poblé ver he a. haver mal
inici col. Comencar malament. SP 7316 la; ara s' apella hí se nomena la
Magdalena hac mal inici. b. ser inici a una cosa col. Iniciar, comencar. SP 14185
¡archa antich Nohé, aygua volgué punís lo vici hefos inhici a la virtut.
iniquitat / Maldat, crueltat. SP 9386 , no menys orrible, d' ira molt lega, de gran
envega, iniquitat e crueltat de feres dones.
injuriar v. tr. Ofendre, fer injuria. SP 14610 Quál injuria si per hun dia tots vol
paguar? ¿Quí *s deu.
injust -a adj. Que no és just, que és conforme a la justicia, la veritat o el bé. SP 12467
ges com jovencell en lo consell o foll ajust, malvat, injust, d' impiadoses,
malicioses dones royns.
injustament adv. Sense respectar la justicia, el bé o la veritat. SP 4913 jaren, a mi
restaren les dents muqades he descalqades injustament.
inllumenar v. tr. Il-luminar o enllumenar. No enregistrat en DCVB.
innat -a adj. Que es té de naixement, que ha nascut amb l'individu, que no s'ha
adquirit. SP 13895 Molt carament, de tots peccats ffets e innats ellféu ajust.
innocent adj. Que no fa mal, Iliure de culpa. SP 9458 Sens audiencia de V innocent
no mal mirent, ffon condempnat ser ofeguat, llanqat.
innumerable adj. Innombrable, tan nombres que no es pot comptar. SP 7084 tot
valia lo qué podía! Altres servien, or despenien innumerable.
inopinat -ada adj. Inesperat, impensat. SP 1273 Fferen despeses inopinades.
inquestar v. abs. Indagar, enquestar. SP 14569 D' on, altercant he inquestant, causa
movent V Omnipotent, altre senyor que Déu m.
inquiridor -a adj. Que inquireix, inquisitiu, que investiga o procura saber una cosa.
SP 4887 L' inquiridor guovernador, he lo llurflsch, passá gran risch no.
inquirir v. tr. Investigar, procurar saber una cosa. SP 14574 movent V Omnipotent,
altre senyor que Déu major, vol inquirir.
insertar v. tr. Inserir en un escrit. SP 14505, puys m' i moch, llur saberpoch he molt
cuydar vull incertar.
insigne adj. Notable, distingit entre els altres. SP 8785 é ab son collar; en lo tallar se
torna signe, sino V insigne dit de Bolló sifón o no, apócrifpar V anglés.
insipiencia / Manca de saviesa. SP 9570 Lexar me vull llur crueldat, iniquitat,
insipiencia he necligéncia pus recitar.
inspirar v. tr. Il-luminar l'enteniment o moure la voluntat Déu o un altre poder
sobrenatural. SP 3914 Sa magestat, per pietat, me inspira he consella miras lo pas,
ans que cuytas saltar.
instancia / Insistencia en la petició o sol-licitud d'una cosa. a. gran instancia col.
Molía insistencia. SP 12252 natl Deschaminat, lluxuriós, pródich, guolós, ab gran
instancia, de la substancia de ton rich pare he bona mare.
265
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jawne Roie
instant m. Moment, porció de temps brevíssima. SP 11267 Aquell instant que dix:
«fet sial», V umil María, verge a. en instant loe. adv. En molí poc de temps. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 11538 Ffül dins son eos ffet en instant; complit infant
irreprensible.
instar v. tr. Sol-licitar amb insistencia. SP 9450, com ella mll véujove, polit, del pare
•/ Hit, II' insta sullas he violas.
instrucció/ 1. Ensenyament, comunicació de coneixements. SP 775 t tercera, a mi
certera de lluny tramesa, una cortesa instrucció diu, e llicó speritual he divinal. 2.
instruccions Ordes o explicacions que es donen per a informar algú sobre el que
cal que faca. En plural. SP 457 Si son represes, instruccions, reprensions, tot ho
refusen.
instruídor -a adj. Que instrueix, que dona coneixements. SP 11752 Bé fon preycant
instruydora, referidora ais croniquistes evangelistes; he deis.
instruir v. tr. Ensenyar, donar coneixements sobre alguna materia. SP 15645 Yo,
instruyt he corregit, Déu ajudant he graciant, ab escandalls.
instrument m. 1. Objecte fabricat de qué cal servir-se per a fer una cosa, una
operació, un efecte. SP 12593 He V instrument lo qual descriu lo rey Daviu en son
Psaltiri ha. 2. Escriptura, document justificatiu o provatori. SP 10516 é, mentres
vixqué lo Paguador que, per viguor d' un instrument, gráci* avent jfonja quitat,
he cancellat.
inteHigible adj. Que es pot entendre. SP 15422 tenia, sois ló cobrava com se calava
al' aprensible, inteHigible per mi, grosser.
intenció / Determinació de la voluntat cap a un fí, a actuar en un cert sentit. SP
12433 tos camins, tot lo teu cor, voler, amor, tes accions, intencions, a Déu
ordena, girant la squena aljapassat.
intensament adv. Amb un grau elevat. SP 13860 No gens escás, fféu abundosa he
copiosa, intensament, no stesament, Redempció.
intercessor -a m. if. Persona que intercedeix davant algú, que demana alguna cosa en
favor d'un altre. SP 7543 Si no per prechs deis Vicents dos, intercessós per llur
ciutat martiriat, he confessor lo.
interpretar v. tr. Donar a una cosa un signifícat determinat. SP 10348 ó, perdido he
remor d' ossos, boca e mossos, plor s' enterpreta seguons la lletra.
intimar v. tr. Fer saber. SP 3058 Que y respongués li fon manat, ben intimat, ab
escriptura.
inútilment adv. De manera inútil, sense poder ser usat beneficiosament. SP 1019
Quánt ló veu moure, inhútilment, he gentilment jo avancar me, pensá matar me.
invenció f. Ficció, engany. SP 647 Llurs repertoris, invencions, condicions son de
diables.
inventan m. Llista o enumeració deis mobles, béns i generes pertanyents a una
persona, a una comunitat, a un comerciant, a una coHecció, etc. SP 842 Sens
inventan de son cabal, universal erevaféu a. fer inventan col. Llistar o enumerar
els mobles, béns i generes pertanyents a una persona, a una comunitat, etc., que fa
una persona amb poder legal. SP 6925 Quant ve •/ notariffer inventar!, los cófrens
scriuen buyts, e diriven llarch la pint. b. fer inventan col. Llistar o considerar un
conjunt d'elements. SP 6694 les parentes encara cerques? ¿De menys enterques
jfas inventan? Molt voluntar i véns a llus bregues.
266
inventor -a m. if. Qui descobreix o troba una cosa que estava oculta. SP 11801 Los
quatre perns, llatins doctos, grechs inventos, mes tres d' Atenes, gran Orígenes, ni
Dionís,.
investigar v. tr. Inquirir, intentar descobrir o conéixer una cosa examinant-ne
atentament els indicis, la situació, etc. SP 4819 Mas Déu Altisme, qui béns e mals
he cominals tots investigua he los castigua, lo pus cubert ffa pus hubert.
invisible adj. Que no es pot veure. SP 10276 ant, ell comengant al firmament, de /'
ornament he d' invisible, de tot visible ffon creador.
invitatori m. Antífona que es canta i repeteix a cada verset del psalm Venite. SP 5367
uan se desperten, /' espill concerten per oratori; V Invitatori que saben dir és
malehir, primerament, en lo.
invocador -a m. if. Persona que invoca el dimoni o forces maléfiques. correcció a DCVB.
SP 9773 llament, ser fetilleres he sortilleres, conjuradores, invocadores he
adivines.
invocar v. tr. Demanar amb precs. SP 13995 sol tots jorns, vent tais contorns,
temoregaren, Déu invocaren.
involuntari -aria adj. No voluntan, que no es fa amb intenció. SP 10841 ri, lo
vituperi chich, anxiós; contagios, hereditari; involuntari, accidental, no *sencial ni
positiu, sois privatiu.
ira / Irritado violenta contra algú o alguna cosa. SP 11995 Ffrenetiquea, hira,
bravea, jfolla furor; d' alé pudor tens de guolaga.
irar v. tr. Airar, fer objecte d'ira. SP 1210 Hira la Déusí He, si quant mor, del seu
tresor queucom ne sob.
irat -ada adj. Enees d'ira. SP 15804 Bé fon yrat ab gran rahó /' antich baró duch
Moysés, ab Fineés he ven.
iris m. Are de sant Martí. SP 13778 da mb clau, de treva y pau, arch e senyal,
celestial, yris pintat, ffon loposat al firmament.
iros -osa adj. Iracund, propens a la ira. SP 9081 castes; si de llet bastes; ffolles
verdoses, braves, yroses; si amiguables, afalaguables he humanáis.
irreprensible adj. Que no mereix ser renyat. SP 11540 Ffill dins son eos ffet en
instant; complit infant irreprensible.
irritable adj. Que s'irrita fácilment, que s'enfurisma amb facilitat. SP 11079 Ésta,
curosajfon y amorosa, dolg* agradable, no irritable com la de Job.
iterar v. tr. Repetir, tornar a fer o dir. SP 4812 Per oradura, pus fort erraren, car
hiteraren, Déu no tement, lo sagrament del sant babtisme.
267
J
ja 1. adv. Abans, en una ocasió anterior o passada. SP 14872 é •/ retret sagell secret,
la clau del pa, com dit és ja pa consagrat, pa enfornat, pa cuyt e bla, puys per sa
m. 2. adv. Indica que una cosa passa abans del moment en qué es parla i es manté
en sentit duratiu o definitiu. SP 4465 Itava! Si hom contava quants anys avia lo
cap tenia ja bruxellat, lo front ruat, he no paria , no li playa deis. 3. adv. S'usa
encapcalant una oració en pretérit imperfet de subjuntiu que expressa un desig, amb
un valor semblant a 'tant de bo'. SP 5328 esvien les qui s' i fien! Ellfóra v'iul Mala
les víu! Ja conegudes yo ni cregudes may les agnésl Axí plagues a Jhesu. 4. adv.
Indica que una cosa es desenvolupa o passa mentre es parla. SP 14894 He ja d'
uymés s' acosta V alba; ta Uengua balba a queucom. 5. adv. Encapcalant una
pregunta directa, s'usa amb la intenció de confirmar una cosa que qui pregunta no
creu possible o raonable de fer, amb un sentit semblant a 'vols dir?'. SP 6603 e bech
t' an escatit, ¿Cuytat, ardit, ja y tornarás? ¿Ja dius pendras muller parenta? Pus
tost empenta de mort n' au. 6. adv. S'usa per a reforcar una asseveració. SP 5781
conjurada per bona via, he responia dins /' esperit: «ja per ton dit no n' exiré. 7.
adv. Combinat amb una frase negativa, indica que l'acció o estat del verb principal
passava abans pero ha deixat de passar en el moment que es pren com a referencia
temporal de la frase. SP 7369 retsfeta, hi fon tancada, emparedada, sola reclusa
ja hui no s' husa V emparedar ni sola star. 8. adv. S'usa per a indicar que el que
passa ocorre abans del temps esperat. SP 6777 Ja les enyores he creas e penses que
tu les vences, tais fer es. 9. adv. Immediatament. SP 1712 He ja IV omplien les
fembres braves, cruels e praves, a. no... ja... loe. conj. Correlació que s'usa per a
emfasitzar la celeritat amb qué es fa una cosa, amb un significat semblant a 'encara
no..., quan...'. SP 7470 No ms son girats, ja %llls fan «bef», «baf 10. conj. Amb
valor distributiu. SP 4746 Mostr* apetits: ja vol confits, demana 7 molí, la carn del
collhe los a. ja... tantost... loe. conj. Ara... ara... SP 6553 ' altes? Ara te 'n dols, ara
les vols: tú minyoneges! Ja les bandeges, tantost les guies. 11. adv. S'usa com a
reforc d'una conjunció condicional, a. si ja loe. conj. SP 8976 A la naxenqa, si ja
no y moren, a! o el ploren peí peccat d' Eva. 12. adv. S'usa per a indicar que una
cosa que podia passar o havia de passar, ocorre finalment. 57* 2736 Ja no us husaul
Vos ja us pixau en la qabata; La nostra guata vos ne portau.
jacint m. Pedra preciosa, varietat de zircó transparent. SP 8343 len les mans ab
diamans, balaxos, robins, he granáis, jaccins.
jaent m. Inclinació en sentit moral o abstráete, manera d'estar situat o d'obrar en
relació amb altres persones o coses. SP 622 May llur jahent, nunca sa stiba, ne hon
fort tiba son flux voler, mon v.
jai'lla / Inclinació, manera de ser, geni. SP 7983 uant volch esmenar he ordenar
muller e filia defortjahilla abdós d' unfex, aygua honpex llavat avien, per quá.
268

Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaiime Roig
jaíllar-se v. tr. Ajaure's, fícar-se al Hit. SP 8127 Quant marit jau, dien: «llevau sus!
¿qué aveu? No usjahilleu, car lo Hit tira ab gran esquira.
jamai adv. Mai, en cap moment. SP 444 Jamay se rien sens ficció a. no jamai loe.
adv. Mai, en cap moment. SP 6626 Hom del món no jamay obtés al món no és
dona complida he provenida de sav.
james adv. Mai, en cap moment. SP 2513 Nunca filava, ni deis guans treya les mans;
james cosía a. mai per james loe. adv. Mai de la vida, cap vegada o en cap temps.
No enregistrat en DCVB. SP 2121 May per jamés rebí 'Ipromés.
jaquir 1. v. tr. Separar-se d'un lloc, cessar d'estar en un lloc, també en sentit figurat.
SP 162 Yo, com absent del món vivint, aquéll jaquint aconortat, d' ell apartat dant
hi del peu; velljhubi. SP 14473 sagrada, tot quántli placía ffent, obehint, Satán
jaquint, dret a ell ve, promet la fe, ffent homenatge de. 2. v. tr. Deixar d'usar o
utilitzar. SP 8149 len deis de cabro; cor de moltó Ufan solsir, lo vi jaquir hun ou
en truyta, o qualque fruyta. 3. v. tr. Fer quedar en una manera o estat determinat.
SP 13115 No se 'n serví, tal lájaquí. 4. v. tr. Cessar d'exercir, de practicar, de fer
una cosa. SP 15694 A may jaquir missa totsjorns, cerque perdons, sovint confesse
he ma a. jaquir el món col. Renunciar ais assumptes terrenals. SP 161 SEGUONA
PART DEL PERFACI Yo, com absent del món vivint, aquéll jaquint aconortat, d'
ell apartat dant hi. 5. v. pron. jaquir-se Cessar d'exercir, de practicar, de fer una
COSa. de+CR (indica alió que es deixa de practicar). SP 16219 Ffall me VÍHut, Vull me 'njaqUÍr.
j a s e r a n m. TipUS d e COta d e m a l í e s . [ D E C a t ] 'Collar de Margues cadenes de malla fina d'or que es deixaven
penjar a forma de garlandes davant del pit' [MP] SP 495 Si té pobrea, SÍ ¿S Orat, porte daurat hlin
ghesarant.
jaure v. intr. 1. Estar, algú o algún animal, estés ben llarg, en posició horitzontal o
quasi horitzontal. SP 11974 ens verguonya, en lo fanguaq pie d' alvaraq me par hi
jagues, ab altres plagues prou verinoses he doloroses. 2. Dormir, estar en posició
horitzontal per a descansar. SP 8124 Quant marit jau, dien: «llevau sus! ¿qué
aveu? No us janillen, car lo Hit. 3. Estar en el Hit per malaltia. a. jaure al Hit col.
SP 8229 Si jau al Hit marit malalt, quant a son alt he píen plaer de la muller. 4.
Teñir relacions sexuals. SP 8755 Al cap, gahent ab tal pertret, agüé n' Obet. 5.
Reposar un eos mort. SP 1563 He tots venins, ohint los píos, veren lo eos stés e
jahent, un tant calent, masjafinat.
jo pron. Pronom amb el qual qui parla es designa a si mateix, només en funció de
subjecte. SP 967 Sortí del Hit, he mig guarit, jo me 'npartí.
joc m. 1. Entreteniment, exercici recreatiu que es fa segons certes regles i en el qual
un per i un altre guanya, en el qual de vegades s'arrisquen diners. SP 9965 e n'
aparta, ni may se farta bufar alfoch; he com enjoch lo perdedor, gran juguador,
ab mala sort para pus fort he a. joc de la xoca col. Joc en qué es planta a térra un
bastonet curt o una fusta, i damunt o al costat hi posen diners deis jugadors; aquests
van tirant-hi amb un palet des de certa distancia, i guanya aquéll que fa anar el seu
palet mes prop deis diners o que fa caure la xoca o peca central. SP 3027 Joch d'
escampella ni de la chocha, com si fas rocha, menys se 'n movía, b. joc de
mantades col. Joc de xiques en qué s'encalcaven amb colps de mantés o mantells.
[DECat] 'Mantejament', entre interrogants. [DCVB] SP 5476 da; en la tornada, minyonegant,
venir juguant joch de mantades. c.joc de naips col. Joc de caries, qualsevol de les
diverses modalitats de joc que es poden fer amb caries de la baralla o naips. SP
3006 arrerament, per ensajar de bandejar los seus guarips, joch de nayps de nit
juguávem. d. joc de passa-passa col. Joc de prestidigitació en qué es fa passar un
269
objecte d'un lloc a un altre sense que l'espectador se n'adone. [DCVB] 'coip de destresa
deis jugadors de gobelets' i, per analogía 'engany, burla hábil'. [DECat] S P 5495 Bé lo jochjuguen de püSSCX
passa: de carabaca nefan sistella, del. e.joc d'escampella col. Joc de xiquets que
es fa pegant amb un bastonet damunt un cap d'un altre de mes curt per fer-lo botar i
allunyar-se, i el mateix bastó al qual es pega per jugar-hi. SP 3026 Joch d'
escampeüa ni de la chocha, com si fos rocha, menys se. 2. Exercici d'habilitat o
d'enginy que té per fi principal la diversió o entreteniment del qui l'executa o deis
qui ho contemplen, a. joc defletxa col. Entreteniment en qué algú llancava fletxes
per encertar en un blanc. SP 7795 Sens centener, son la madexa; he joch de flexa
per ceguo fet: ffir cascun tret ffora •/ terrer. b. ser joc de falles mod. Ser una cosa
m o l t a p a r a t o s a q u e n o p r o d l i e i x Cap reSllltat. [ M P ] 'Cas del joc de cartes, en qué, per no poder matar
amb carta del mateix coll del contrari, es juga trumfo'. [DCVB] SP 2099 Cert, V esperar ffan joch de
falles! Trenta mil malíes ffon la moneda. 3. Acció no seriosa, feta per burla o per
mer entreteniment. a. traure joc d'algú col. Fer burla d'algú, sotmetre'l a bromes.
SP 9763 D' elles ja fart, quant son al foch, ell se 'n trau joch he se 'n fa trufa. 4.
Acció o conjunt d'accions encaminades a obtenir un determinat resultat. SP 1038
Desfregá -l joch a. fer mal joc a algú col. Fer a algú una mala jugada, enganyar-lo
o fer-li alguna cosa perjudicial. SP 1427 Fféu me mal joch: ultra V orpoch, lletray
tenia, la qual venia ha hun m. b. mudar joc al badoc col. Refrany que indica que a
qui és un bajoca sel pot enganyar fácilment. SP 3017 Com al badoch mudavajoch;
lo del noguer, dant li lloguer perqué do.
j o i a / 1. Gran alegría. SP 16068 vents primes, corrents per ses monjoyes, guanyant
les jhoyes de /' alt repós. 2. Peca de metall precios i mes o menys embellida amb
pedrés precioses, que serveix per a adorn, especialment de les dones. SP 2238 He
vol tanbé robes novelles, joyes pus belles, molts sonados, hí menjadós, tots vint
casats.
jorn m. 1. Espai de temps en qué el sol il-lumina la térra, per oposició a la nit. a. de
jorn loe. adv. De dia, mentre és de dia. SP 7078 Altres armats, defora •/ dos,
entorn del fos, de jorn guardaven; altres vetlaven. b. jorn i nit col. Sempre, sense
interrupció. SP 12577 *ctiva he volitiva, elecció, a la lliqó divina gires, jorn he nit
mires la curial lley e moral, qual Déu. c. mig jorn col. Migdia, cap a les 12 del
migdia, l'hora en qué el sol ocupa el punt mes alt en l'horitzó. SP 3181 Al mig jorn
era passat Bunyol; he, post lo sol, ffuy en Requena. 2. En el curs del temps, cada
divisió, de la durada de vint-i-quatre hores, que comenca al punt de mitja nit. SP
11476 Huytjorns aprés, ell fon remes al gran rabí a. jorn de Ninou col. El primer
dia de l'any. SP 10554 guen mor abatí, en lo matí de sent Johan, o dat ho han jorn
de Ninou. b. jorns fainers col. Dies de la setmana en qué es treballa i no es fa festa.
SP 2502 Los jorns faynés entre semmana may era sana: al Hit s' estova;, c. tots
jorns col. Cada dia. SP 13992 ons stranyes del cap del món, ffins hon se pon lo sol
tots jorns, vent tais contorns, temoregaren, Déu invocaren.
jornada / 1. Diada, dia considerat en relació amb alió que s'hi esdevé. SP 15532
digueren que la reyna dona Marina, desafaynada, huna jornada sois per mirar hi
volch entrar ab ses donzelles:. 2. Camí o distancia que es recorre caminant en un
dia. SP 11401 Lo Nil crexqué, reguant jovades lluny set jornades, mes que may
féu ni may se véu a. (anar) per+poss+jornades col. Caminant, anant a peu. SP
12872 anar poras per tes jor nades he nits contades pus de quaranta ffins a la
santa. SP 1847 Per mes jornades, ffent matinades he curt diñar, per caminar
cuytadame.
270

Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de í '«Espill» de Jaume Roig
jou m. 1. Instrument de fusta o de ferro, mes o menys corbat, amb el qual dos animáis
(bous o mules) son junyits peí cap o peí coll a Taladre o al carro. SP 14682 Qui,
peí que ou, sa térra mou ab jou e relia, ab sa trugella, exada, pala, son camp
eguala a. portar jou col. SP 13809 mort, cantant donzella humil e bella; brúfol
portant jou, dret llaurant; anyell rostit, tot enguollit, os no. 2. Alió que uneix dues
o mes coses o persones. SP 12332 ret he bon esplet, t* ánima y cosjuny los abdós
jusjou sancer, tots d' un voler he d' un consell, ffent bon parel.
j ovada / Extensió de térra que llaura normalment un parell de bous en un dia. SP
11400 Lo Nil crexqué, reguant jovades lluny set jornades, mes que mayféu ni may
se véu.
jove 1. adj. De poca edat. SP 1302 Jove, fadrí, desempenat, ffuy me 'n anat a V hom de
Déu a. jove verd col. Persona jove poc madura, de poca experiencia. SP 293
Perqué informes los jóvens veris he inesperts del toch delfoch, polis del bech. 2.
m. i f. Persona jove, que no ha arribat a la maduresa. SP 1632 La jove tendrá, de
penafort he dura mort, ab paciencia prés.
jovencell -a m. i f. Persona joveneta. SP 5611 Paren travetes he fan centbells a
guovencells he hómens sants.
jovenet -a m. i f. Diminutiu de jove, jove petit. SP 5651 Lo jovenet dix, tot alegre:
«per qué vel negre de jorn portau.
jovent m. 1. Joventut, edat primerenca de la vida, compresa entre la infantesa i l'edat
madura. SP 2195 , per avant, lo seu desdeny qui per poch seny ve, e jovent, plena
de vent he mal nodrida, no may ferida per a. en+poss+jovent loe. adv. Quan algú
és o era jove. SP 760 Primerament, en mon jovent, essent libert, que hé sofert
recitaré. 2. Conjunt de les persones jo ves. SP 120 error publica, en qué s' implica,
comunament, tot lo jovent; no sens pecat, ha infestat he comogut mon mig perdut.
joventut/ Edat de la vida compresa entre la infantesa i l'edat madura. SP 801 Ma
fadrinea he joventut, en servitut, deseretat, fforagitat he camps seguint.
jubileu -ea adj. Molt alegre. SP 166 uint aconortat, d' ell apartat dant hi delpeu; vell
jhubileu, mort civilment; ja per la gent desconegut, per tots a. vell jubileu col. Vell
C e n t e n a r i . [ D C V B ] En jubilen, pero, només dona el sentir de 'molt alegre'. SP 166 Ijaquint ÜCOnortüt,
d' ell apartat dant hi del peu; vell jhubileu, mort civilment; ja per la gent
desconegut
judaic -a adj. Propi deis jueus SP 13333 ch sarmens de gentils gens, poblé tot llaych,
poc del judaych, vell entecat a. llei judaica col. Religió deis jueus. SP 13746 Son
batejades, he lajudayea lley e musayea en lo cor teñen.
judici m. Coneixement d'una causa en el qual el jutge ha de pronunciar la sentencia.
SP 13470 gua, los Cinch volums, drets e torts fums lleys e judiéis, los sacrificis,
alisos pans, bastó en mans a V inmol.
jueu juía m. i f. Persona de raca hebrea, especialment la que professa la religió de
Moisés. SP 11877 millor que Ster, com d' Asuer obtench los seus catius jhueus, de
corporal he temporal mort esser quitis. SP 423 lleges e belles, malaltes, sanes, les
cristianes, jhuyes, mores, negres e llores, roges e Manques.
jugador -a m. i f. Persona aficionada a jugar a jocs en qué s'arrisquen diners, que té
l'afició de jugar, a. gran jugador col. Persona extremament aficionada a jugar a
jocs en qué s'arrisquen diners. SP 9967 farta bufar al foch; he com en joch lo
perdedor, gran juguador, ab mala sort para pus fort he miljochs muda; ffins.
jugar 1. v. tr./intr. Entretenir-se una o mes persones en algún deis exercicis recreatius
sotmesos a regles, en qué es guanya o es perd. SP 3007 ar de.bandejar los seus
271

guarips, joch de nayps de nit juguávem. 2. v. abs. Dedicar-se a jocs en qué

s'arrisquen diners. SP 6296 traydor d' ell vos guardau, car ab fals dau lo marit
jugua. 3. v. intr. Fer el jugador una jugada o acte propi del joc cada volta que li toca
fer-lo. SP 3013 Si ans juguava, copes llanqava; puys no *m valia, bastons servia. 4.
v. tr. Arriscar en el joc. SP 9976 e 'n refreda, ven tot quánt té, quánt no y ha qué
per juguar furta; a mort s' ahurta per tornar tost; ffins que desb. 5. v. tr. Arriscar
una cosa en el joc i perdre el que s'arrisca. SP 499 Si sap juguar hun exovar tot en
hun dia, solament sia d' antigua raga. 6. v. intr. Moure, fer actuar una parí del eos.
de+CR (indica la part del eos que es mou). SP 7732 Coifl popagUOy, de UengUÜ jugllü.
jugueta/ Joguet, joguina, objecte destinat ais xiquets per a jugar-hi o entretenir-s'hi.
SP 13480 imónies, ja malastrugues, quax ballarugues, chiulets, juguetes,
baveroletes, ffluxes llicons de chichs minyons.
juí m. 1. Sentencia, dictamen d'un jutge en un judici després d'exposar-se tota la
causa, a. dretjuí col. Sentencia justa i encertada. SP 9230 Sois viu restas! Ffiu dret
juhí, puys coneguí quál marefóra. 2. Opinió, manera de veure la relació entre dues
o mes coses, a. a+poss+juí loe. adv. Segons el criteri, el parer o l'opinió d'algú. SP
4966 Déu ho per mes, a monjuhí, peí prejuhí, hun tant desorde ffet contra V orde.
3. Designi, determini. a. secret juí col. SP 14714 ber, poder, voler, ffer e crear,
grades dar, secretsjuhís, ne vol avís he s' entramet.
julep m. Poció calmant composta amb aigua destil-lada i xarop. SP 2658 ts, ab ses
veynes; perdius, gualines, pollets petits, juleps, solsits, ous ab gingebre los dus ab
pebre.
juliol m. Seté mes de l'any, caracteritzat per una calor intensa. SP 1802 It bella flota,
ffentfort derrota, ab lo calt sol de juliol a. en juliol loe. adv. Fórmula amb qué es
diu que una cosa passa durant el mes de juliol. SP 588 dor, mudes, pingar, hí /'
engofrar al raig del sol en juliol, los és plaent.
jument m. Cavall de cárrega. SP 11469 de testimonis: ángels, dimonis, cel, elemens,
hómens, jhumens, testificaren.
june m. Nom donat a diverses herbes monocotiledónies de llocs humits, que fan tiges
verdes, assimiladores sense miles, o amb tulles semblants a les tiges. SP 13865 Tal
passió, agots, colona, dejunchs corona, martell tan greu, llanga, claus, creu, set de
g-
junt1 -a part. Participi del verb junyir.
junt2 -a adj. Unit, molt próxim mútuament. SP 9564 filies, ab les clavilles fferir de
punta, la pell pus junta he verguonyosa; ab fus, filosa, arrancar V ull.
junta / Combat d'home a home, a cavall i amb la llanca, que formava part deis
tornejos i altres festes cavalleresques. SP 7399 Dintre s' i justa he corren puntes;
de gualants juntes s' i para rench a. fer juntes col: SP 1473 he infinits, gentil
jovent, ffeya sovent ffer belles juntes; he correr puntes hí tornejar, durant temps
ciar.
juny m. Sisé mes de l'any. SP 1414 A tres dejuny ells se 'nfogiren.
junyir 1. v. tr. Ajuntar, unir. SP 12331 llaurar, hefer guaret he bon esplet, t* ánima
y eos juny los abdós jus jou sancer, tots d' un voler he d' un cons. 2. v. intr.
Combatre d'home a home i a cavall, especialment en simulacre festós. SP 1519
fflor de bellesa de tot París, un jorn de pris hon yo junyí he ló guanyí a sa
requesta, me mostrá festa. 3. v. intr. Conjugat només en passat indefinit i, per tant,
en forma de participi i en combinació amb el verb ser, arribar. SP 1954 PRIMERA:
272
COM PRÉS DONZELLA En aquell punt qué yo fuy junt en la ciutat, aguí contat
quants anys havia: trobí compli.
jurament m. Promesa en qué s'apel-la a Déu o a sancions superiors com a testimoni
de la veritat d'alló que es promet. SP 11618 Mes se pacta, ab jurament, V
Omnipotent ab Abraham a. fer jurament col. Jurar. SP 15457 Sens temps remetre,
volguíprometre, fjiu jurament, vot, sagrament, ab cor d' atendré may muller.
jurar v. tr. Afirmar o prometre apel-lant a Déu, a coses sagrades o a sancions
superiors com a testimoni de la veritat d'alló que s'afirma o es promet. EI compiement
directe és un verb conjugat introduít o no per la conjunció que. SP 8958 Vengllt SÍ *ll V¿U, qu* ¿S Suajura
la criatura. SP 11605 éter nal, pare Déu viu, tal a Davíu ffill rey trames, jura,
promés no li fallirá a. jurar per Déu col. SP 4287 De cert, no us mentí Jur vos,
per Déu, qui vist aveu huy en mes mans, com bons ger.
jurat m. Cadascun deis membres de les antigües universitats o consells municipals.
SP 2226 cen com sefaran: demanaran tots los honráis, nobles, jurats, cavalleria.
jus prep. Davall, a la part baixa d'una cosa. SP 12332 guaret he bon esplet, /• ánima
y cosjuny los abdós jus jou sancer, tots d' un voler he d' un consell, ffent bon p.
jusá -ana adj. Que está davall. a. robajusana col. Roba que es duu davall de la roba
d'abric i de defensa. SP 4070 Que desús vist cot e mantell de gros burell, roba
jusana de fina llana prima, ¡listada, vert, blau pintada.
jusmetre's v. pron. Sotmetre's, posar-se sota l'autoritat o el poder d'algú. SP 8593
Sois s' i jusmeten ffins que s' emprenyen.
just -a 1. adj. Que obra amb justicia o equitat. a. jutge just col. SP 13880 Eli, jutge
just, *Adam, peí gust, condempná* mort. 2. adj. Innocent, net de culpa. SP 11041 t,
Josep, juheu, vell del trip seu, hom cast, honest, just, sant, modest; la lley sabent he
Déu tement. 3. adv. Amb justicia, equitativament. SP 13663 í dotze prefets, en tots
los fets ma cort regissen he just partissen les racions. 4. adj. Amb exactitud. SP
14336 s per tres claus, quart per la llanqa ab sa balanqa just dret pesades, ben
dispensades les cantitats, ab qué »ls p.
justament adv. De manera justa, segons el que és just o equitatiu. SP 13885 Morint a
tort ell e greument, molt justament volch anublar he revocar dita sentencia, dada
m
n ab.
justar 1. v. tr. Ajuntar, reunir. SP 11521 No y acompares mares passades: totes
justades, maternitat ab qualitat haver semblant, a tant bastan. 2. v. intr. Combatre
en una justa, d'home a home, a cavall i amb la llanca, especialment com a deport o
diversió en els tornejos. SP 7397 Dintre s' i justa he corren puntes; de gualants
juntes s' i para rench.
justicia/ 1. Virtut moral per la qual, en obrar o jutjar, es té com a guia la veritat i el
dret. SP 11362 Parí lo sol, jutge sens dol, sol de justicia. 2. Castic públic. SP 7570
Molt hi aydá, car Déu, yrat, ffon molt placat per la justicia d' aquella nícia
enrabiada, qui deguollada ffon lo jo.
justicier -a adj. Que observa estrictament la justicia, especialment en el castic deis
delictes. SP 15748 dins lo tendal la dona dita madianita: nom de guerrer justicier
li n' ha restatperpetuat.
justificar v. tr. Fer just, innocent. SP 12093 at, aparellat és per hoyr qui vol guarir, a
perdonar, justificar lo peccador cridant «Senyor.
Justina/ Medalla d'assumpte religiós. SP 4087 Al coll, Justina duya, e mostres de
patenostres, he Agnusdor en dret de.
273
jutge m. El qui está encarregat d'aplicar les liéis i té autoritat per a jutjar i sentenciar.
SP 5938 Ab ells s' entenen los deleguats he celerats jutges profans, los escrivans
he advocáis a. jutge final col. Déu. SP 11590 Jutge final, en tribunal, cert, quánt
seurá, esclafará. b. jutge just col. SP 13880 Eli, jutge just, mAdam, peí gust,
condempná* mort. c. jutge sabent col. SP 10955 Ffilia tan santa, de sants parents
jutges sabents, patriar chais he profetals, he sacerdots.
jutjament m. Judici, coneixement d'una causa en el qual el jutge ha de pronunciar la
sentencia. SP 15117 legua he divulgué; tal diligencia per mes sciéncia al
jutgament, ffort argument a ells seria, llarch respondria si.
jutjar v. tr. 1. Examinar les obres d'algú per discriminar si son o no justes, si mereixen
premi o castic. SP 11598 Les nacions, Déu poderos, hom piados, just jutjar a; caps
cascara del terrenal. 2. Sentenciar, decidir com a jutge. SP 4611 Ffins ais
estrólechs, ab falsos prólechs, jutgant falsía, per geumencia he ses figures, ffan
oradures.
274
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaitme Roig
L
l a 1 . art. def. A r t i c l e d e t e r m i n a t f e m e n í . Pren laforma/' davant d'una paraula comencada en vocal (també
davant i/u átones) i la davant páranles comencades per un so no vocálic. SP 1677 atlS QUe y trobássem V
ungía y el dit, tros mig partit. SP 12913 Llexe V istdria he llur imperi.SP 11269
Aquell instant que dix: «fet sia!», V umil María, verge secreta. SP 8141 L' egua
prenyada pach la civada a. la més+nom La majoria de. SP 10774 part que *t
moch de No concepta és molt accepta a la mes flota, b. la+poss Unit a un possessiu
tónic, crea les formes del possessiu quan precedeix el nom o quan el possessiu té
funció pronominal. SP 2371 al esclateu!» Tenint li corda, may me recorda restas la
mía. SP 4906 Per la llur ronya he enbaraq. c. la+qual Forma del relatiu compost
que encapcala les oracions subordinades relatives. SP 1430 Fféu me mal joch:
ultra V or poch, ¡letra y tenia, la qual venia ha hun marchant. d. la+que Forma el
relatiu compost que encapcala les oracions subordinades substantives de relatiu. SP
6661 La qué menys trona, qué menys llampegua, qué menys mou bregua. e. la+qui
Forma el relatiu compost que encapcala les oracions subordinades substantives de
relatiu. SP 14630 La qui no *ll vol, altre déu col. f. les mes La majoria. SP 15198
*s vol, en teñen; d' elles ne preñen alguna part; les mes, a part ben lluny IV arullen
he lá 's despidlen. 2. pron. Forma d'acusatiu femení del pronom personal de tercera
persona ella. Pren la forma /' davant d'una paraula comencada en vocal (també
davant i/u átones) i la davant paraules comencades per un so no vocálic. 1 7226
Terr* aminíssima, tota de rech, en va s' estech, com /' asetgá he campegá tant
temps sobr* ella. 3. art. Article determinat masculí. Pren aquesta forma dissimilada
davant de l'adjectiu o pronom indefinit un. SP 14438 Aquest tot sol, la hú de tres,
sois elet és; los dos dampnats.
lábil adj. Esvarós, que no es pot agafar o tractar amb fermesa. ia documentado en DECat i
DCVB. No enregistrat en DAG. SP 4492 Mas era Hábil, punta corrible, ab mi terrible he
desamable, inacordab.
lacrimós -osa adj. Pie de llágrimes. a. valí lacrimosa col. El món terrenal. SP 16061
Perqué y esmene lo qué m' ifall en esta valí tan lacrimosa, la gloriosa nit ejorn
pregué qu* ella m' aplegué.
laic -a adj. No eclesiástic, que no pertany a l'Església. SP 14419 Son figuráis V
enterch ebraych, lo gentil laych, pobles abdós, pels servidos dos jovencells, /' aze
ab.
las lassa adj. Cansat, fatigat. SP 4735 Dix: «sent me llassa! Hun mes me passa, ja ma
camisa de bona guisa he prou p.
lasciviós -osa adj. Lasciu, inclinat fortament ais delits carnals. SP 9984 Tú, pagés vell,
laciviós, porfidiós, axí ufarás: no *tfárfaras bufar alfoch.
lassament m. Cansament, fatiga. SP 15601 Bé y reposíffins deposí lo llassament.
275

latriament adv. Amb adoració, amb el cuite que és degut a Déu. SP 11366 Ab gran
pericia ló enbolchá, e IV adora llatriament.
lector -a m. if. Persona que llig. SP 754, rahels o fust, seguons son gust he sa sabor,
cascun lector prest trobará lo qué volrá.
lectura/ Interpretado, comentad sobre una cosa escrita. SP 8680 No cal fer gloses,
noves Uectures.
legat m. Persona enviada per una altra revestida d'autoritat, amb encárrec de
representar-la davant algú per a la resolució d'un assumpte. SP 12931 at IV avia,
tirant sa via ab sos criats, d' ells dos leguats, Pere, Feliu Pere, qui ms diu ver
confessant; Ffeliu.
legiste adj. Docte en liéis, a. doctor legiste col. Doctor en Ueis. SP 3109 gnifich en
Guaderich lo de Soler, canonge ver, doctor llegiste, gran canoniste oficial, tragué
lo mal de casa mia.
les -a adj. Ofés, perjudicat. a. majestat lesa col. Ofensa greu de la dignitat reial. SP
10368 Ella peccá de crim moltfort, digne de mort: majestat Ilesa.
letargía / Son profund i persistent, del qual és difícil despertar i que té aparenca de
mort. SP 6827 cap, peus e braqos; ab cuytais passos, de poplexia o litargia ben
tost morir.
letárgic -a adj. Afectat de letargía, son profund i persistent, del qual és difícil
despertar-se. SP 12042 rosos, coxos, artétichs, ffolls e frenétichs; subets,
Hitargichs, étichs, mirarchichs; mentres vixqué he li plagué.
levita m. i f. Individu de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple d'Israel. SP
11378 estrany; rebé mal guany la sodomía, ydolatria ab sos ¡evites; los sodomites,
mort infernal he corporal, ab gran esc.
1Í pron. En plural, pren la forma los darrere de paraula acabada en consonant i Is darrere de paraula acabada en vocal. 1 .
Pronom personal de tercera persona del sigular, forma feble de datiu de ell, amb
valor de meta. SP 2061 De fét pensí qué li daría he qué faria. 2. Pronom personal
de tercera persona del sigular, forma feble de datiu de ell, amb valor de benefactiu
o experimentador. SP 8146 s!» Ab crits, desdenys, del Hit V arullen, guarrons li
bullen deis de cabro. SP 2454 Menjcis playbles deis qué -s cohien, no li plahien,
tant fastijosa com desdenyosa he delicada. 3. Pronom que s'usa amb funció de
datiu possessiu en oracions en qué el CD és de possessió inalienable per al CI. SP
10024 nes: lleva mllls les robes, vejes qué y trobes; llava 'llls la cara ab aygua
clara. 4. Pronominalitza el complement d'algunes preposicions. SP 3977 Si lá
tocaven quiprop li staven, defet bonia.
libell m. Escrit de demanda o requesta. a. posar libell col. Demandar algú davant la
j u s t i c i a , de (indica el concepte peí qual es demanda algú). SP 3092 er qilí molt ló y grahí, ab llarch
cartell posa 'm libell ffort de repudi.
liberal adj. 1. Fet o donat amb generositat. SP 13687 reveré fféu, e clavan, per ell
vicari, ab general he liberal gran potestat, ab honestat a deslliguar, obrir, tancar.
2. Digne d'una persona de condició lliure. a. arts liberáis col. Conjunt de set arts
que s'ensenyaven a les persones lliures i eren la base del pensament escolástic;
están dividides en dos grups, el trivium (retórica, gramática i lógica) i el
quadrivium (aritmética, música, geometría i astronomía). SP 10622 tuts; ab set
escuts he mil defesa; en set entesa arts lliberals; Zodiachals les set planetes ab set
cometes lá inllu
líberament adv. Lliurement, sense estar sotmés al domini d'una altra persona o d'una
obligació. SP 9891 Llíberament viuen llatins, qui tots matins missant conbreguen.
276
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Janme Rois
libidinós -osa adj. Luxuriós, propi del plaer carnal. SP 10060 Mas tota hora ta carn
refrena, si guerra *t mena libidinosa he furiosa, comfa mn lo brut.
lícit -a adj. Permés, no prohibit per la llei. SP 12525 ios Omnipotent; si, carament,
Marta solícita, ab obra Ilícita a Déu ministres, ais seus ministres qui son los pobr.
licor/ 1. Líquid que raja o ix de dins d'un eos. SP 13381 rments elents, hí mes déu
venís, portants dolcor a la lliquor deis seus rayms. 2. Líquid per a beure. SP 14730
anal he natural no d' alambí, oli, llet, vi, ni tal llicor: no y han valor , per son
prelat propi curat en temp.
límit m. Part extrema, on acaba un poder o l'exercici d'una facultat. SP 10502 Ab sos
sofismes, llímits efites, les té descrites en manual.
limitar v. tr. Posar o assenyalar límits a una extensió, al temps, etc. SP 15651 he
graciant, ab escandalls he prou treballs mon temps llimite.
línia / Serie de membres d'una mateixa familia, en sentit ascendent, descendent o
col-lateral. SP 11665 m, trenta novena, vint e cinquena de mi fon neta, per línia
dreta he ley contat, lo parentat.
Ha adv. Allá, en aquell lloc. SP 5754 ; mostrant se nua diu que *s descobra he faran
obra, la per qué y son a. lla+(prep)+on S'usa com a antecedent de la partícula on
en la construcció d'algunes oracions relatives especifícatives i explicatives. SP
8263 Entreguament torne V escrex lia d' on partex. SP 4093 Lo Hit volia, lia hon
dormía, fflux, molí e bla, egual e pía; abflos e rama.
llabrusca / Parra o cep bord de grans petits. SP 13351 , ffondo dota, sarments
planta, no de rebuscha de la llabrusca, com Nohé prés.
llac m. 1. Corda que a un cap té un ull per on passa l'altre cap, de manera que en
estirar-lo, aquest s'escorre i la baga es fa mes petita i serveix per a estrényer o
subjectar. SP 6584 En lo filat, ¡lagos e brell, en lo eos te 11, llexades plomes,
pardals, colom. 2. Parany, enginy per a agafar, enganyar, fer caure algú. a. entrar
al llag col. Caure en un parany. SP 6520 Per qué tornaves entrar al llag, com
perdiguag soltat, plomat, mes reclamat, torna.
llac m. Gran extensió d'aigua que ocupa una depressió de la térra. SP 7801 a •/ terrer;
sens cap carrer o atzucach; he sens fons lach he brollados; de volados, vidres,
ampolles; grosses banbo.
llacrimejar v. intr. Traure llágrimes. SP 3612 Lo paper mulle, lo ja scrit sulle
llacrimejant.
Uacuna/ Extensió d'aigua voltada de térra, mes petita que un llac. SP 15105 ' ell
medicina V aygua prenia: hómens guaría sois la Uacuna, dones denguna no *s llig
guarís.
lladre m. Persona que roba. SP 13029 uaves he de gens braves, moltes esquadres,
cullerats, lladres, saltejadós he robados inichs, contraris ais comissa.
Iladró m. Lladre, persona que roba. SP 13958 Crida '11: «Senyor!» Dimas lladró,
centuria, hú cap de cent, dix: «verament, Ffúl de Déu.
lladronici m. Robatori, desposseiment de coses que pertanyen a algú. SP 4724 presa,
gira •/ penell a mal novell, ffent malifici he lladronici, he de fals crim machinat
prim, malvat, diforme.
lladrupejar v. tr. Robar sovint. SP 9514 es oradures he travesures, ffriandaries he
llepolies, lladrupejar, tacanyejar.
Uagost o llagosta m. o f Nom donat a diversos insectes ortópters, esp. de la familia
deis acrídids, caracteritzats peí eos massís de colors terrosos, amb el tercer parell de
potes robustes i llargues a propósit per a saltar, d'habituds migratóries, que formen
277

a vegades núvols que destrueixen la vegetacíó deis llocs per on passen. SP 123971
los molls vestits, grossos convits ffogint, lexant, llaguosts mengant en lo desert, lo
sucre vert o mel silvestre. SP 9481 He féu entrar dins Famaguosta mes que
llaguosta, gent genovesa.
llagot m. Lloanca interessada, paraules amb qué s'adula algú. SP 8428 a o de bellea,
de personatge de gran llinatge, fficte llaguot, obté llur vot defolh amor.
llagotejar v. tr. Adular, lloar interessadament i falsament. SP 6056 Metge novici,
llaguotegat he benpaguat, te planyerá he complaurá.
Hambre m. Ambre, substancia resinosa i aromática, de color groe o grisenc. SP 2161,
orelleres, crespina, trena, collar, cadena, coral e Hambre, aloes, ambre, prou
atzebeja, clauer, correja, bossa.
Ilamp m. Descárrega eléctrica entre un núvol i la térra. SP 9466 Del cel ragant llamp
láferí, he descobrí sa malvestat a. llamps i trons col. SP 7995 De semblants sons,
crits, llamps e trons, yo ja sabiapluja n' auria» dix.
Uampegar v. intr. Fer Uampecs, produir-se resplendors vives i instantánies per una
descárrega eléctrica en l'atmosfera o en caure un llamp. SP 13975 Anuvolat, lo cel
troná, ffort llampeguá movent grans vens.
l l a n a / 1. Part mes exterior i pilosa que cobreix el eos de les ovelles i moltons. SP
9111 banya; grosera, stranya, no prima, blana, li 'sfa la llana. 2. Fibra textil que
procedeix del pél de les ovelles i els moltons i teixit fet amb aquesta fibra. SP 1835
víu d' argent, armes, vexella, roba molt bella, lli, llana, seda, molía moneda, tot
exagüí he cambihi, segurament a. fina llana col. SP 615 He llur vestit de fina
llana, seda pisana, será tot nou, vendré '11 les mou per hun t. 3. Diners, suma de
moneda de tota classe, riquesa en moneda. No enregistrat en DCVB ni Coromines. SP 6453 Si
fent pertret en cort romana, de molta llana ffer se poria, axí msfaria.
llanca / Arma ofensiva consistent en una peca de ferro aguda i tallant, posada a
l'extrem d'una perxa mes o menys llarga. SP 14334 es a quatre graus tres per tres
claus, quart per la llanga ab sa balangajust dret pesades, ben.
llancadora / Peca de boix o d'altra fusta forta, en forma de barca amb els extrems
afusats i guarnits de punta de ferro, que en la seua cavitat porta una águila a la qual
s'encaixa la bitla de trama, i anant i venint d'un costat a l'altre del teler, deixa
escapar el fil cada volta que passa per dins la calada de l'ordit. SP 28 No sé texir lo
que *n crech, trama poch ma llancadora.
llancar 1. v. tr. Deixar anar una cosa amb fort impuls, de manera que recórrega una
distancia en Taire. SP 12806 Millor que dita la tebesita, mola llanga. 2. v. tr.
Deixar anar amb fort impuls una cosa per inútil, per no poder-la reteñir, per dur-la a
perdre, etc. SP 5105 Perqué avance fiaré lá llance a V espital. 3. v. tr. Expulsar, fer
eixir una persona o una cosa del lloc que ocupava. SP 10359 Ella soldá 's ab hun
dapnat, apostatat, a Déu rebel, llangat del cel, superbiós, molt envegas, malvat
sperit. 4. v. tr. Expulsar, deixar anar alió que es tenia enclós o guardat. SP 13835
Jhonás llangat, tres jorns begut peí peix, retut, qui *s diu balena,. 5. v. pron.
llancar-se Deixar-se anar amb violencia o amb fort impuls daltabaix, en direcció a
una cosa, contra algú, etc. SP 9200 mamant massa, los maten; altres n' esclaten,
sus ells llangades, endormiscades necligentment. 6. v. tr. En els jocs de cartes,
desfer-se d'una carta propia i permetre que l'arreplegue un altre jugador. SP 3014 Si
ans juguava, copes llangava; puys no *m valia, bastons servia.
Hangor/ Estat de decaíment prolongat, manca persistent de vitalitat. SP 12008 Tais
discrasies he chachechies, llanguós aguudes, si t' i ajudes, poras curar, si vols.
278

llanterner -a m. i f. Persona que porta una llanterna o fanal perqué els qui
l'acompanyen s'hi vegen. SP 882 He, si no *t plau, berguant al Grau te poras fer,
hó llanterner de cap de guaytes.
Uaor/ Lloanca, manifestació d'aprovació de les perfeccions o bones qualitats com a
inherents a una persona o cosa. SP 10235 Les maravelles, virtuts, honós, premis,
llahós de sola huna Mare comuna he primicera, major.
llar/ Porció de paviment on es fa el foc d'una casa per a calfar-s'hi o per a cuinar. SP
3601 as iHés; del foch sospés, sense cremar, resta *n la llar mirablement, pus
resplandent he semblant víu, entre •/ ca.
llarder -a adj. Que té llard o greix o que hi está relacionat. a. Dijous Llarder col. El
darrer dijous anterior al Carnestoltes. SP 2793 Dijous Llarder diguí: «muller, lo
temps s' acosta de pendre po.
llarg -a 1. adj. Abundant, copiós. SP 14989 ndrau, tots consagran son parlar breu
manat per Déu llarchs en virtut, a multitut e en comú, no a cascú. 2. adj. Liberal,
géneros, abundós a donar o fer. SP 13847 Eli ful de Déu, ver Redemptor, llarch
comprador, paguador franch. 3. adj. Extens d'un extrem a l'altre (per oposició a
ampie, que indica 'extens d'un costat a l'altre'). SP 7939 Contra la pau, hun ben
llarch clau, ab gros martell, per lo cervell lifon. 4. adj. Que dura molt o que ocupa
molt d'espai en un escrit. SP 550 inas, sopades, tostemps ab bades he secrets
patges; o llarchs viatges, no sens espíes;SP 9876 católich, ab gran conflicte, ellféu
edicte he decret llarch, llevant /' enbarch, tot rasament, del casament ais cap. 5.
adv. Extensament, ocupant una porció considerable de temps o d'espai en un escrit.
SP 274 Bou Lluch scriví llarch qui *llparí.
Ilargament adv. 1. Abundantment, copiosament. SP 13712 Ais casats llechs, llatins e
grechs, ffels, llarguament; bé scassament, a beguinotes, ffictes devotes. 2.
Extensament, ocupant una porció considerable de temps o d'espai en un escrit. SP
12922 del qué mon pare, lo rey Davit, en salms a scrit molt llarguament, queucom
breument, del dit desús.
llarguesa/ Liberalitat, abundancia en el donar. SP 13761 Eli, donchs, volent conplir
sa *mpresa, ab gran largesa com profetat, ffonfigurat antiguament son téstame a.
fer llarguesa a algú col. Concedir coses abundants o molt preuades a algú, mostrar
liberalitat a algú. SP 1813 Lo rey franges me féu largessa: una duxessa, ffolla
guerrera, ma presonera de granf.
llata/ Trena de brins de cánem, d'espart, de palma, de june, etc., de forma aplanada,
que serveix per a fer estores, soles d'espardenya, etc. SP 7525 ys hi feya ffestes
trencar; lo fer obrar debanadores, llates d' estores, peses, graneres que lesfusteres
ais catius.
Ilatí -ina m. if./adj. Romans, habitants de l'Imperi roma que parlaven llatí, la llengua
propia de l'Imperi. SP 14042 Lo trihunfal títol subscrit, per tots llegit grechs e
llatins, ais raus rabins no *ls paregué que digués bé «Rey del.
llaurada/ Removiment de la térra fent-hi soles amb la relia de Taladre per fer-la apta
per a fructificar, a. fer llaurada mod. Ajudar-se d'algú, rebre Tajuda d'algú. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6990 Ab los diables qui fa llaurada, gran agullada ha
menester
llaurar 1. v. tr. Fer soles a la térra amb la relia de Taladre o amb un altre instrument
apropiat per a remoure la térra i fer-la apta per a fructificar. SP 6734 He fa parlera
la cadernera; brúfols llaurar. 2. v. tr. Recorrer un lloc formant com un solc. a.
llaurar els carrers mod. Freqüentar molt els carrers, fer una vida dissoluta. [P] En
Covarrubias trobem 'desempedrar las calles', frase que s'aplica ais enamoráis, que passen 'molt pels carrers segons els
279
encárrecs de íes seues estimades. SP 198 Los corres llamen. 3. v. intr. Arrossegar-se l'áncora
en el fons de la mar, per no estar ben aferrada i no poder impedir el moviment de
l'embarcació. SP 8550 wnós? En Port Fanguós, platga romana, valenciana, hon
llaura •/ferré, en que s' aferré no *s pot trobar, ¿quiy deu.
llaüt m. 1. Instrument musical de corda, amb un manee a l'extrem del qual hi ha les
clavilles i amb una caixa de ressonáncia de forma corbada per la cara inferior. SP
2747 ambal? Sonau tabal o cornamusa? També s' i husa sonar llahut, he lo vellut
de tripa groch, e calcar qochpus alt lo. 2. Embarcado de poc tonatge, ormejada de
vela llatina i destinada a la pesca i al cabotatge. SP 1070 Ab son decret, ffuy prest
vengut hen hun llaüt de viscayns.
Uautó m. Aliatge de coure i zinc, de color groe, que es pot polir fíns a teñir molta
lluentor. SP 13768 Eli serp de coure, aram, Uautó, en pal, bastó mes a través, per
Moysés en alt alqada.
Ilavament m. Neteja amb aigua. SP 14744 del babtisme , V aygua vessant /' Esperit
Sant, peí Ilavament obté granment ffe d' om mateix, si ja *s coneix.
llavanera/ Dona que es dedica a llavar, especialment la roba per a una altra persona.
SP 1288 rador d' un cavaller; de sa muller, ella, cambrera he llavanera.
llavar v. tr. 1. Netejar amb aigua o amb un altre líquid. SP 10024 enguanes: lleva
*llls les robes, vejes qué y trobes; llava 'llls la cara ab aygua clara a. llavar rajóla
mod. Fer una cosa insistent i repetitiva que és inútil. No enregistrat en DCVB, DAG n¡ DECat.
SP 7954 ert diciplina e *n va té scola; llava ragola, repasta tests. 2. Fer
desaparéixer per l'expiació, per la reparació, etc. SP 14886 ba muda, he la saluda
totstemps ab «Ave», preguant te llave los teus delicies.
llavor/ 1. Sement o germen animal, a. llavor del cuc de seda col. Ous del cuc de
seda. SP 9673 De la llavor deis cuchs de seda mes se 'n refreda, no se n' aviva o. 2.
Descendencia, la documentado en DCVB. SP 9064 s, afanys no *llls plau sentir, he fan
mentir la llur llavor, per llur error he oradures. 3. Germen, alió que és causa
d'altres coses. SP 361 Per llur errada, lexá llavor defrau, error, e gran malea a sa
ginea.
llavors adv. Aleshores, en aquell moment. SP 2939 Sa malvestat llavós dobla:
desamoblá la casa mia.
Ileal adj. Que guarda la fidelitat deguda, que obra amb la fídelitat deguda. SP 7261
Com pus lleal lá corona, he li dona, com molt V amas, sola.
Uealment adv. Amb lleialtat, amb fidelitat. SP 7245 fendre del rey malvat esta ciutat,
molt valentment he Uealment, absent llur rey.
* liebre/ Nom donat a diversos mamífers rosegadors de I'ordre deis lagomorfs i de la
familia deis lepórids del genere Lepus, (L. europaeus), (L. granatensis), de pél curt
i dens, negros al cap i al llom, blanc al pit i al ventre, potes posteriors Uargues
adaptades al salt i a la cursa. SP 7705 ios cha; la sanguonera, he vermenera,
mosca, e grill, liebre, conil, drach, calcatriq, tir, basalís, vibra parida he.
llebrer m. Gos d'instint i qualitats especialment aptes per a cacar liebres. SP 8440 Mor
com llebrer, en lofemer, qui les servex he obehex ffent mil plaés.
llebrer m. Gos o gossa d'instint i qualitats especilament aptes per a cafar liebres. SP
8441 Mor com llebrer, en lofemer, qui les servex he obehex ffent mil plaés.
llebrós -osa adj. Leprós, que té lepra, malaltia crónica, infecciosa, produída per un
microbi específíc (Bacillus leprae) i caracteritzada per nóduls tuberculosos,
ulceracions i insensibilitat de la pell. SP 8845 Serán frecoses, he fan llebroses ses
criatures.
280
llebrosia / Lepra, malaltia crónica, infecciosa, produída per un microbi específic

(Bacillus leprae) i caracteritzada per nóduls tuberculosos, ulceracions i
insensibilitat de la pell. SP 9586 en he comenqaren la indicible, pudent, orrible,
ffort llebrosia: la sodomía peccat no poch digne defoch, del mund.
llec llega adj. 1. Que no pertany a l'Església. SP 13264 r, com ver Senyor, Déu e
Messia, sois aquell dia pels llechs atmés. 2. Religiós profés que no té opció a les
sagrades ordes. SP 13084 , Judá regnar; ceptre perdut, bisbat venut; sacerdots
llechs; guiados sechs si cech orp guia herrén la via, cahen. 3. Mancat d'estudis, de
coneixements en alguna materia. SP 26 Fflor de tan alta senyora hé collit yo, com
a llech.
lledesme -a adj. Legítim, que ha nascut dins del matrimoni. SP 4603 Quánt bort
secret resta ledesme! A mon bon esme, cert, dos mihlés de sous.
llegar v. tr. 1. Deixar per disposició testamentaria. SP 13579 Octoviá cert, quánt
lleguá tot son imperi al gran Tiberi; quánt Guostantí restituh. 2. Transmetre de
generació en generació. SP 10474 a femenina és qui s' atura la diablura qü% ella
•llls lleguá.
llegat m. Alió que es llega en testament. SP 851 Cinch sous valia lo meu lleguat.
llegatari -aria m. i f. Persona a qui s'ha fet un llegat. SP 841 otari; he lo vicari, son
confessor, ffón marmessor he. lleguatari.
llegir 1. v. tr. Distingir i anar dient oralment o mentalment els sons i paraules figurats
per les lletres d'un text, per tal d'adquirir coneixenca del contingut d'aquest. SP
15324 l eos del sant Martí, tanbé Frontí ffon al de Marta llegint la carta de
celebrar, sobre l' altar ells s' adormiren. 2. v. pron. llegir-se Estar representat amb
l l e t r e s . No enregistrada en DCVB. Documentado previa en DAG. SP 11424 dins era tOVCl ab
esculpides lletres polides, hon se llegia la profecía: que concebrá verge y parra
Ffill,.
llegona/ Aixada de ferro molt ampie, quasi quadrat, que té una dolía o cañó de ferro
on encaixa el manee. SP 14598 a lloguat quals há volguts: d' ells son venguts ab
sa lleguona a prima, nona, vespres, conpleta.
lleguá/ Mida de distancia antiga, que per a les distancies terrestres equival a poc mes
de quatre quilómetres. SP 9163 Hun altr* egua, dins una lleguá si fanchs trobava,
en cent pixava.
Uegum m. Fruit de tavella dehiscent que té les llavors fíxades al llarg de la sutura
ventral, com la fava, el fesol, el cigró, la llentilla, etc. Usát habitualmeiit en plural. SP 10120
Llegums, fumosos son e ventosos, cuyts o torrats; ventositats.
llei/ 1. Regla d'acció imposada per una autoritat superior. SP 13470 na sobergua, los
Cinch volums, drets e tortsfums lleys e judiéis, los sacrificis, alisos pans, bastó en
a. antiga llei o llei antiga col. Regles i cerimónies presentes per Déu ais israelites
per mediació de Moisés. SP 7035 Yo só mosé Salamó, rey d' antigua ley, gran
sabidor, rey e senyor molt rich, potent. SP 6157 hí Déu lafiguera, per no fruytera
ni teñir figua; la lley antigua, qui no paria no consentía entrar al temple b. dar llei
col. Formular regles de comportament i imposar-les a algú. SP 11355 Parí gran
Rey, per dar nos lley. c.fer una llei col. Dictar una regla de comportament que s'ha
de complir. SP 10888 Sens molt contendré, com féu la lley aquell bon rey dit
Asuer, ¿la reyna Ster no lá 'n tolgué. d. llei d'Escriptura col. Regles i cerimónies
presentes per Déu ais israelites per mediació de Moisés. SP 13118 De la cansada
he cansellada lley d' Escriptura era figura, axí certera com lafiguera. e. llei vella
col. Regles i cerimónies presentes per Déu ais israelites per mediació de Moisés.
281
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaiane Roig
SP 6882 it seu, he morir deu sentenciada: apedreguada, per la lley vella; dins en
Castella mor deguollada; alt enforcada. f. servar una llei col. Respectar una regla
d'acció imposada per una autoritat superior. SP 10353 Per Déu donada, li fon
manada huna primera lleyb prou llaugera, que lá servas, g. sots llei col. Segons el
que marca una regla de comportament. SP 15204 Les que s' atancen ffer qualque
bé sots lley e fe, son estimades, hun tant preades, en gran. h. suspendre una llei
col. Deixar una llei sense efecte. SP 10899 de ses donzelles? No *t maravelles si
qui pot mes la lley sospés!. i. trencar una llei col. Infringir una regla de
comportament, no complir el que ordena aquesta regla. SP 15001 Nunca peccá:
donchs may trenchá la lley aquesta. 2. Religió, conjunt d'ordenacions religioses. SP
7680 Tota llur quna, ley, art e manya, prática stranya, ypocresia he roncería te vu
a. llei judaica col. Regles i cerimónies presentes per Déu ais israelites per
mediació de Moisés. SP 13746 Son batejades, he lajudayea lley e musayea en lo
cor teñen b. llei mosaica col. Regles i cerimónies presentes per Déu ais israelites
per mediació de Moisés. SP 13747 Son batejades, he lajudayea lley e musayea en
lo cor teñen, c. mudar llei col. Apostatar, canviar de religió. SP 3686 Si *ns
guiaran, he som estorts abdós de morts, lley mudaré: reneguaré de Mafomet. 3.
Regla universal a la qual están subjectes els fenómens de la CreaClÓ. la documentado en
DCVB. a. fora llei col. Excepcional, que no entra en la regla general. SP 15130
Muller lá víu de infel rey. Ffon fora lley. De tot hagué, tanbé *s caygué. b. llei
accidental col. Llei secundaria, que no és fonamental. SP 10867 comuna lley,
general he corporal, sospés en ella, la lley aquella accidental, d' original bé poch
sospendre. c. llei comuna col. Regla universal que afecta tots els fenómens de la
creació. SP 10864 ? Esta parí, mas no sentí dolor alguna! Qui la comuna lley,
general he corporal, sospés en ella, la lley aquella acc. d. suspendre una llei col.
Fer que no es complisca en un cas determinat o per un lapse de temps una regla
universal o general. SP 10864 ? Esta parí, mas no sentí dolor alguna! Qui la
comuna lley, general he corporal, sospés en ella, la lley aquella acc.
Heig lletja 1. adj. Desagradable a la vista, mancat de bellesa, aplicat a coses o
persones. SP 12705 Belles no »n veges, no mires lleges. SP 12001 Húlcera llega
he corrosiva de vida *t priva. 2. adj. Moralment ofensiu, repulsiu. SP 9384 cas vull
dir, terrible, no menys orrible, d' ira molt lega, de gran envega, iniquitat e crueltat
de feres dones. 3. adv. De manera repulsiva. SP 4356 l dit!» Deya *n lo Hit:
«segons que veig, cert mal e leig vos me tractau, car retractau tot quántyo man.
lleixar v. tr. 1. Separar-se d'un lloc, cessar d'estar en un lloc. SP 12356 honbros,
fruytes, ffigues, magranes egipcianes, térra lexada. 2. Cessar d'usar o de posseir.
SP 5675 Per co •/portam, he ló lexam en tais afés a. qui molt s'ensaja a l'aigua
anar, ell ha lleixar lo coll o l'ansa prov. Refrany que indica que quan es repeteix
un comportament arriscat, es pot acabar malament. No enregistrat en DCVB, DAG n¡ DECat. SP
3653 Qui molt s' ensaja a V aygua mnar, ell ha lexar lo coll o /' ansa. 3. Deixar
d'estar amb una persona o cosa, de tenir-hi relació, companyia o tráete. SP 12612
duloses dones t' absenta: stranya, parenta, totes les lexa. 4. Fer quedar una cosa, en
absentar-se, no emportar-se-la. SP 1902 la, gran solch liféu en lo camp seu; dins la
fenella lexáy la relia; Ell se 'npartí a. no lleixar rastre de sospita mod. No quedar
d'un fet cap indici que permeta acusar el culpable o desconfiar d'ell. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 1597 prest morir he fort desastre no llexás rastre de gran
sospita. 5. Fer quedar en una manera o estat determinat. +Cpred SP 15842 atre lo llur
arnés; ab hun revés molt les vexá he les lexá totes nafrades he deguollades baix en
282
lafoya a. lleixar algú o alguna cosa en banda col. Cessar de teñir tráete amb algú,
deixar-lo de costat. SP 6316 avent ho'it tot quant m' a dit he ben notat, avalotat, lexí
la *n banda, a la comanda de ¿lucifer. 6. Instituir, encarregar algú, en absentar-se,
en morir o en deixar d'actuar. SP 847 De mi, ful seu, lexá tudriu, no curadriu car
no calía. 7. Cessar d'exercir o de practicar una cosa. SP 15481 Puysfuy delliure,
mudí de viure lexant /' activa, contemplativa cercant la vida, prenint la mi a. a mai
lleixar loe. adv. Sense interrupció, contínuament. SP 11096 Les nits e dies, a may
lexar, set veus orar. 8. Abstenir-se de fer o tractar una cosa. SP 12998 s reals
pompes ais reys tirans, gentils, profans, del món lexant, no cavalcant cavall cosser
mas en somer; no en roe. 9. Cessar de reteñir una cosa i depositar-la en un lloc. SP
3560 e com cuytas, ab molta raxa obrint la caxa, que y hac lexatffon transformat:
hun bel infant, tot rutilant he llumin. 10. Transmetre ais descendents o ais hereus.
a. lleixar en testament col. SP 1218 A qui la vexa a *quéll o llexa en testament. 11.
Permetre, no impedir. +MSP 1097 Mans amaguant, no *m lexá seure, ni *mféu dar
beure so que tiras; no m' i. 12. Fer, cessar d'impedir una acció. +MSP 696 he me 'n
recort, sois per confort he per retraure, no lexar caure los qui treballen, juguen he
fallen huns mates. 13. a. lleixar estar algú mod. Cessar de molestar algú. No enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 2149 Dix: «bé *m fartaul ¿per qué *m matau? Lexau me
star!» Volent restar sens del tot rompre, yo só qui.
llcixiu m. Aigua que té en dissolució sais alcalines; normalment, la que s'obté tractant
amb aigua bullent la cendra del carbó vegetal, i que s'empra per a fer la bugada. SP
4753 jar carbons, ffingís mas tegua; algeps rosegua; he beu llexiu.
llene m. Tela de lli o de cánem. SP 6263 ent, salses, perfums, ffruyta, llegums, oli,
mel, vi, llene, seda, lli.
Henea f. Tros llarg i estret. SP 8417 ermella molla sagella, lo vidre trenca; de llenq
romp Henea; chic afalagua; lo llum apagua he roses culi.
llencol m. Peca de llene, quadrangular, de grandária un poc mes gran que la del Hit al
qual correspon, i que es posa per a servir d'abric en contacte immediat amb el eos
del qui está gitat. SP 934 Puys no y trobaren un diner sois, dix: «sens llanqols huy
dormireu.
llengua/ 1. Organ músculos, generalment móbil, que está situat dins la boca i serveix
com a organ del gust,. SP 10334 D' una cabretaprés la coheta, ¡lengua li 'nféu. 2.
La llengua considerada com l'agent principal de la paraula; ús d'aquell organ en la
parla. SP 2137 sent, ab tots rihent he solacera, ab totsparlera, la lengua *sida; ab
mi cosida com si fas muda, tostemps premuda a. teñir la llengua cosida mod. No
parlar, no dir ni pruna. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 2138 he solacera, ab tots
parlera, la lengua -sida; ab mi cosida com si fas muda, tostemps premuda, sois
murmurava. 3. Llenguatge o conjunt de mots i formes de parlar propi d'una
comunitat. SP 659 profetes, Tuli, pohetes, grechs orados, setanta y dos lengües del
món, Catolicón, Guci, Papies, Timologies, en quánt.
llenguatge m. Conjunt de mots i maneres de combinar-los, usat i compres per una
comunitat de persones. SP 5171 Atrevimentpeíparteratge, del nou llenguatge ffeya
parlar.
llengut -uda adj. Llenguallarg, xarrador, que parla mes del compte. SP 10418 he
menegá la llengua y morros; restaren forros a ser llenguda puys no fon muda, de
tal plomada vent s* agreujada.
llenya/ Part dura deis vegetáis sense elaborar, i especialment la que es destina a fer
foc. SP 3592 Aprés afig llenyay carbó.
283
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jawne Roip
Ueó -ona m. i f Mamífer carnívor físsípede de la familia deis félids (Panthera leo),
d'una gran corpulencia, pél entre roig i groe, cua acabada en un pinzell de cerres,
els muscles i la nuca coberts en el másele d'una espessa crinera; es considera el rei
deis animáis i el paradigma de la forca i la bravesa. SP 5073 *ll mira *b hurga com
fa la sturqa, ni IV alenda com lleó fa a. j"ello com un lleó mod. Molt brau, molt
arrauixat. SP 6775 n' as tocades he praticades, tostemps fellones com a íléones, a
tu senyores. b. lleó forí col. SP 12957 ans de sa mort, esser reyfort, príncep de
pau, lleó fort, brau he vencedor, duch, regidor de Israel, c. no és tan brau, fer ni
felló lo lleó com piníat par mod. Refrany que significa que les aparences enganyen
i que una cosa o una persona que semblava dolenta, no ho és tant. SP 15914 si be
•m murmure, que yo js fes frau, car no -s tan brau, ffer ni felló, cert lo lleó com
pintat par.
Heoner -a m. i f Persona que s'encarrega de domar lleons. SP 8490 No y cal res dirl
Eli vol morir com lleoner.
lleonet m. Diminutiu de lleó, petita figura amb forma de lleó. SP 13669 Mes tants
barons los figurí yo quant obri los leonets, dotze chiquéis, d' or fi, molt bells, per
capitells.
Ileopard -a m. i f Mamífer carnívor físsípede de la familia deis félids (Panthera
pardus), de eos ágil i musculat, pelatge de fons falb amb matisos que van fins al
groe i amb un gran nombre de taques negres formant anells trencats, que habita
rÁfrica i l'Asia meridionals. SP 7711 basalís, vibra parida he cantárida; la onsa
parda, he leoparda, lloba, lleona; la escurqona.
Uepolia / Aliment molt dolc o agradable al paladar. SP 4990 poncís, taronges,
pomes, limons, codonys, torrons he llepolies, les praderies, aygües, ramets,
perfums, peuets.
Ilest -a 1. part. Participi de llegir. 2. adj. Rápid, prompte, prest a fer una cosa. ia
documentació en DCVB i DECat. No enregistrada en DAG. SP 138 , SOtil: romp U 's lo fil he pert lo
sest; ordix no llest, tix ab treball.
l l e t / 1. Suc blanc o blanquinós segregat per les glándules mamáries de les femelles i
compost d'aigua, caseína, glóbuls de greix i lactosa. SP 9146 D' ellsfan mamar llet
d' animáis, he resten tais per temps avant. 2. Suc de certes plantes, com ara la
figuera, comparable, peí color o altres propietats, a la llet animal. SP 10386 En
llur fisura tocay la llet: llexáy defet la ordinaria, hereditaria, prohig: 3. Semen
de l'home. SP 5494 parixen, ans se 'n desixen polidament; sabidament la llet s'
exuguen.
lleter -a adj. Que produeix llet. SP 5053 Viu lá Hetera.
Ueteroles / Porcions de carn blana o greixosa, de color blanquinós, que están
adherides al fetge, al cor, al pulmó i a altres vísceres deis mamífers. usat en plural. SP
5235 Ab almorzás he berenás, turmes, resoles he Ueteroles, jformatges freschs,
moschats e grechs hefortsfin.
Iletovari m. Electuari, preparat farmacéutic que forma una massa pastosa, compost de
pólvores o polpa aglutinades amb mel o xarop. SP 2679 gebrons, he canyellons,
ffin tartuguat, hí caponat en Iletovari.
lletra/ 1. Cadascun deis signes que representen els sons d'un llenguatge. SP 11423
tallada en mena nova dins era tova ab esculpides lletres polides, hon se llegia la
profecía: que concebra verge a. conéixer lletres col. Saber llegir. SP 4000 Cert, no
sabia conéxer lletres. b. segons la lletra col. Segons el que está escrit. SP 10349 '
ossos, boca e mossos, plor s' enterpreta seguons la lletra. 2. Carta, escrit que es
284
dirigeix a una persona absent per comunicar-li alguna cosa. a. rebre lletra col.
Arribar una carta al seu destinatari. SP 5440 Lo temps consumen tot enfer lletres,
rebre 'n e retre 's a qui les vol. 3. Document de comerc peí qual una persona mana
a una altra que pague una quantitat determinada en un temps també fixat. SP 1429
Fféu me maljoch: ultra /' orpoch, lletra y tenia, la qual venia ha hun marchant.
lleuger -a adj. 1. De poc pes. a. lleuger pes col. Molestia fácil de suportar. SP 12587
es sobiranes, les set humanes , jou tot cortés, prou llauger pes de tollerar, si mll
vols portar, en quánt farás pr. 2. Fácil de fer, que no molesta molt o no costa
treball. SP 10353 Per Déu donada, li fon manada huna primera lleyb prou
llauger a, que lá servas. 3. Lliure i rápid de moviments, ágil, veloc. SP 11276 e
mare vera; verge casada, prenys no cansada; grossa, llaugera, prenys, caminera.
a. cavall lleuger col. SP 9099 era mama la llet, lo chich potret may pora ser cavall
llauger, ni bon ginet. 4 . Q u e Obra f á c i l m e n t . la documentado en DCVB. NO enregistrada en DAG.
SP 6565 iar, triant, triant he confiant de son saber, veu se llauger, pert ne la por.
llevada / Moviment airós amb qué es maneja l'arma en posar-se en actitud de
combatre. SP 406 Será la *ntrada o la llevada d' esgrimidor; o sonador com sonar
vol; o.
llevadís -issa adj. Que es pot llevar i posar. SP 5458 ffermar escales; tirar esportes,
rexes e portes ffer llevadices, he movidices e ximenehes; vestir lliurehes,.
llevar 1. v. tr. Elevar, alfar, situar en un nivell mes alt. SP 9733 Mengen e beuen;
aprés se lleven, per V ayre vólen. a. llevar Déu col. Elevar l'hóstia consagrada en la
missa. SP 7507 Compren arreu, ans lleven Déu cada matí. b. llevar els ulls alt col.
Mirar cap amunt. SP 11964 CERA PART DEL TERCER Donchs, si be scoltes,
lleva 'ls ulls alt! Ffes hun gran saltl Surt ab bell tranchl Hix d' aque. 2. v. intr.
Alcar-se, incorporar-se del Hit. SP 6481 despoderat, apoderat per filies d' Eva!
Desperta 't, lleva, no hajes por, obre •/ teu cor he les orelles! Grans car. 3. v. pron.
llevar-se Alcar-se, incorporar-se (del Hit, del sol de térra o d'una posició sedent).
SP 2506 ntre semmana may era sana: al Hit s' estova; ella *s levava tocades deu,
com a la Seu Déu s' i alqava. SP 2561 Les qué ms llevaven ffort se besaven, abdós
premudes he revengudes a. llevar-se del Hit col. Incorporar-se del Hit, alcar-se. SP
15432 Sens pus tardar, tantost vestí 'm, del Hit lleví 'm he, devallat, agenollat a
Déu llohí he. b. llevat de peus loe. adj. Dret, incorporat. SP 12863 Si prestament,
tú, despertat, de peus llevat jus lo ginebre, prest volras rebre pa rescaldat, subein.
4. v. tr. Apartar, fer fora del lloc on estava. SP 7358 Tothom cuytá he lá y llevaren;
presa portaren a la cadena. 5. v. tr. Separar una cosa d'alló a qué está aplicada o
unida. SP 14556 arta tanbé la reprengué, com replica quánt ell maná: «llevan la
llosa!» Ella, duptosa, dix: «pudirá! Quatridiá és ja. 6. v. tr. Separar una cosa d'alló
de qué és una part o membre. SP 9559 y carnes, encendre y flames, lexant cremar;
ñas, dits levar, he a les filies, ab les clavilles fferir de punta. 1. v. tr. Desposseir,
apoderar-se d'una cosa, privar algú d'una cosa que posseía. SP 6956 Los béns se
meten deis filis llevar per aumentar dot a les filies; joyes, os tilles, cambr: 8. v. tr.
Suprimir, fer desaparéixer. SP 9877 , ab gran conflicte, ell féu edicte he decret
llarch, llevant V enbarch, tot rasament, del casament ais capellans.
lli m. Fibra textil i teixit elaborat amb aquesta fibra, obtinguda de la planta anual de la
familia de les linácies (Linum usitatissimum). SP 6263 perfums, ffruyta, llegums,
oli, mel, vi, llenq, seda, lli.
llibert -a adj. Lliure, no subjecte a servitud. SP 761 Primerament, en mon jovent,
essent libert, que hé sofert recitaré.
285
Ilibertat/ Qualitat o condició de lliure, de qui no está sotmés a una obligació o una
servitud. SP 1206 mal cercha dinés primes, ha volgut mes captivitat que libertat;
llangat riquea, cercatpobrea, lunya 's deis seus a. ab Ilibertat loe. adv. Lliurement,
sense pressions ni condicionament.s SP 14644 Son elegir ab Ilibertat, sa volentat,
no UV an forgada. b. perdre la Ilibertat col. Deixar de ser lliure. SP 9757 La
libertat, com IV an perduda, pus no %lls ojuda ni %llls val p. c. posar algú en
Ilibertat col. Alliberar algú, fer que siga lliure, que no estiga subjecte a servitud o
obligacions. SP 1121 Ja per mal astre s' era casada! Véu se posada en libertat;
gran eretat he senyoria tostemps seria.
Hibre m. 1. Conjunt de fulls escrits o impresos, units en plecs, posats en l'orde en qué
han de ser llegits i que, normalment, consta també d'una protecció exterior
anomenada tapa i que s'articulen al voltant del llom. a. tancar un llibre col. Fer que
s'anuHe o es faca molt aguí l'angle que formen les cares de les pagines d'un llibre
movent les tapes al voltant del punt en qué s'articulen (el llom) i acostant-les entre
si. SP 10612 obrada, hedificada sus set colones d' or, e redones; llibre tanquat he
sagellat ab set sagells; de set ramells arbr. 2. Cadascuna de les parís o grans
divisions d'algunes obres escrites. SP Rúbrica QUART LLIBRE O QUARTA PART
PRINCIPAL.
Uibrell m. Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocónica
invertida, mes ampie que alt, i que serveix per a escurar els plats, llavar-se el peus,
posar coses a remulla, etc. SP 14590 fa terraca, olla, scudella, plat, canterella,
morter, Uibrell, gentil vexell, lleig, com se vol.
llica/ Combat singular en desafíament. SP 8378 Si n'emprén Higa, se enbardiga, per
llur malicia, contra justicia.
llicéncia/ Llibertat de fer o dir alguna cosa en virtut d'una permissió. a. dar llicéncia
col. Permetre legalment o per autoritat de fer una cosa. SP 5516 rí és celosa o gens
les guarda; molt mes si *s tarda dar los llicéncies de fer abséncies del dormidor, b.
haver llicéncia d'algú col. Obtenir permís d'algú per a fer una cosa. SP 14115 Eli
provehí ab diligencia haver licencia de Pong Pilat ser soterrat, qual obtengué. c.
obtenir llicéncia d'algú col. Rebre el permís d'algú per a fer una cosa. SP 14118
encía haver licencia de Pong Pilat ser soterrat, qual obtengué.
llicenciar v. tr. Donar permís per a eixir de l'oblígació en qué s'estava. SP 3132
romanguí d' aquell diable incomportable desobliguat; llicenciat, poder entendre si
volgués pendre altra.
l l i c ó / 1. Cadascun deis trossos de text presos de l'Escriptura, deis Sants Pares, etc.,
que es reciten o canten després de cada nocturn de les matines. SP 5375 Per la ¡ligó
del martilogi, qui conta •/ vogi que fa la luna, canta. 2. Alió que un mestre o
professor llegeix o recita per a ensenyament deis seus alumnes. SP Rúbrica
TERCER LIBRE: DE LA LLICÓ DE SALAMÓ PRIMERA PART DEL TERCER. 3.
Parlament, alió que un diu, generalment considerat en mal sentit o com a cosa
dolenta. SP 2789 De tais ligons, ab agres sons sovent n'ohia he soferia.
Higa/ 1. Associació per a aconseguir un fi comú. SP 5569 Dins lo covent Ufan les
figues, serven ses lligues; ffan lo qué solen, mes que no volen, a. fer Higa ab algú
col. Associar-se amb algú per aconseguir un fí comú SP 2923 Ab sos parents ella
féu ligua, b. ser de Higa (dues persones) col. Estar d'acord, formar una associació
per a aconseguir un fi comú. SP 2951 Una tendera he sa faldera eren de lligua:
ffeyen botigua tres hi cabien he revenien. 2. Porció d'un metall que es mésela amb
un de mes fí, per a la fabricació de moneda o de joies. a. sens Higa loe. adj. Pur,
286
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jalone Roig
sense mésela. SP 10800 tota neta, sense querella; la tota bella, ver or sens ligua;
mare y amigua del Creador, potent Senyor
lligar v. tr. 1. Nugar, unir dues o mes coses o dues parts d'una cosa perqué no se
separen, valent-se de corda, cordell, veta, cadena o altre instrument constrictiu. 3+CR
(indica on es nuga) SP 3205 La gent s' aplegua maravellats, los peus lliguats, les mam
també. SP 8170 cosa; saquet, ventosa; he tabalet, albaranet al coll lliguat; vime
tallat. 2. Nugar, estrényer a una persona o animal dues parts del eos plegades
p e r q u é n o e s p u g a m o u r e O n o p U g a a c t u a r . de+CR (indica la part del eos que es nuga) SP 13834
De peus e mans, Samsó lliguat. 3. Fetillar, privar algú, per mitjans mágics, de fer
les seues voluntáis. SP 4625 D' ells ser liguada, enfitillada, lifeyen creure. 4. Unir
amb relacions d'alianca o amistat. SP 10475 Ella lliguá a ses ereves, ab fer mes
treves, ab T infernal, llur sp.
Higassa/ Peca d'adorn per al cap de les dones. SP 10047 Tu no adores ses alcandores
ni ses 11¿guaces, per ses caraces ni lluent pell, menyspel cervell.
llim1 m. Fang, materia blana resultant de la mésela de térra i aigua. SP 13358 er
endolcir, asaborir amarguor tanta de borda planta, llim, fem, e fanch de térra y
sanch, Jfets d' animáis quatre b.
llim m. Lloc on estaven detingudes les animes deis justos esperant la redempció del
genere huma. SP 14068 L' infern obrí, llim epresó, comféu Samsó.
Ilima/ Alió que serveix per a corregir defectes. SP 16207 Del qw é sabut hé fet
procés, pero sotsmés tot a la llima del qui és cima deis correctos.
llimar v. tr. Polir, retocar una obra. SP 156 mirados rot ni squinqat, Mas sois pincat e
corregit, limat, llegit o be scoltat, si* acceptat benignament.
llimó m. Fruit del llimoner, de color groe pal-lid i de gust agre. SP 4988 despensar
confits de monges, poncís, taronges, pomes, limons, codonys, torrons he llepolies,
les praderies,.
Uimonat -ada adj. Mesclat amb llimó. Proposta de correcció a definido de DCVB. SP 8361 Sanes se
lleven; les pedrés beuen, polvorizades he llimonades.
llinatge m. Estirp, ascendencia i descendencia d'una familia, conjunt deis qui formen
una familia. SP 7279 Hon tú est nat he té son statge lo teu linatge d' antich solar,
Huetaviar, lo seu riu blanch, com si a. gran llinatge col. De nissaga noble i
important. SP 8427 motiu ffals de grandea o de bellea, de personatge de gran
llinatge, fficte llaguot, obté llur vot de folí:
llir o lliri m. Nom de diferents plantes monocotiledónies de belles flors, moltes de les
quals son aromátiques. SP 44 Spill, llum e regla, hómens aregla, dones blasona, lo
llir corona; spines, carts, crema a. flor de llir col. Flor de diferents plantes
monocotiledónies, d'olor i bellesa exquisides. SP 10579 Mes que neu Mancha,
rosa, gesmir, he flor de llir.
llis -a adj. D'una superficie tota igual i suau al tacte. SP 7747 cha, cadelb amigua,
sirguaní formigua, simpla coloma llisa de ploma he sense fel.
llissa / Peix acantopterigi de diferents especies del genere Mugil. SP 9037
desparterades: d' un mes 11evades, ja van al bany he fan parany per aver lisga.
llisser adj. Pertanyent a la familia de les llísseres, peixos de diverses especies del
genere Mugil. SP 15997 D' ella *m recort: Is, primer mort, lo peix llicer hach nom
primer.
llistat -ada adj. Decorat amb llistes, ratlles o faixes de color diferent en una tela. SP
2154 sens del tot rompre, yo só qui compre alfarda, trega, distada pega, bell drap
de coll, corda, trescoll, bonys.
287
Hit m. 1. Moble destinat a jaure-hi i dormir-hi, i compost generalment d'unes peces de

fusta o de metall per a suport, d'un o mes matalafs o altres elements que eviten la
duresa, i d'una o mes teles per a tapar-se qui jau. SP 2354 fort punyent! Porcell
grunyent tota la nit era %n lo Hit a. dar Hit col. Oferir hostatge a algú, oferir un lloc
per a dormir. SP 12491 yns, puys pelegrins, los peus llavant, past, vi, Hit dant;
morts soterrar, catius quitar, malalts guarir, los nuus. b. estarse al Hit col. SP
8254 nt, menjant, bevent, donant repós al seu bell eos, al Hit s' está, c.fer un salí
del Hit al vas mod. Morir. No enregistrat en DCVB, DAG n¡ DECat. SP 8082 l d' elles costol
quant és malalt, ffará bon salt del Hit al vas. d. gitar-se al Hit col. SP 8244 Ab tal
escusa, al Hit se gita, pus no mll vesita. e.jaure al Hit col. SP 8229 Si jau al Hit
marit malalt, quant a son alt he píen plaer de la muller. f. llevarse del Hit col.
Incorporar-se del Hit, alcar-se. SP 15432 Sens pus tardar, tantost vestí 'm, del Hit
lleví 'm he, devallat, agenollat a Déu llohí he. g. Hit bla col. SP 4092 Lo Hit volia,
lia hon dormía, fflux, molí e bla, egual e pía. h. //// calent col. SP 590 Lo Hit calent
volen d' estiu; no *llls plau caliu en lo giner. i. Hit dur col. SP 84571 qui s' i acosta
he pren per posta tal serrat arbre; Hit mes que marbre dur, fret, banyat,
acompanyat d' escorpión, j . Hit fluix col. SP 4092 Lo Hit volia, lia hon dormía,
fflux, molí e bla, egual e pía. k. llitfornit col. Llit preparat per a usar-se. SP 7063
hostilles, torques, manilles, collas, vestits, tants llitsfornits; orfebreries, tapiceries!
No *s pot asmar, menys. 1. //// egual col. SP 4092 Lo llit volia, lia hon dormía,
fflux, molí e bla, egual e pía. m. llit pía col. SP 4092 Lo llit volia, lia hon dormía,
fflux, molí e bla, egual epía. n. metre's en lo llit col. Situar-se sobre el llit i davall
els llencols o altra roba que serveix per a tapar qui dorm. SP 4785 Lafals* artera
mes se en lo llit, molt embellit, de huyt palms alt. o. mirar davall lo llit col.
Comprovar que no hi ha ningú en un lloc. SP 5738 gint que plora dix li tancas, he
que miras davall lo llit, nofos hoyt lo qué dirán ni •/ qué faran. p. molí llit col. SP
12178 Dorm per set anys, no en molí llit, nu, no vestit ñopas cubert, en lo desert a
la serena, q. orinarse al llit col. Patir d'incontinéncia urinaria nocturna. SP 2376
Sovint al llit se orinava he frecejava. r. partir llit col. Dormir en Hits separats. SP
2799 Per continencia, partixeam llit. s. posarse al llit col. Entrar al llit, gitar-se.
SP 63741MERA PARTDEL TERCER Per reposar, volguí 'mposar al llit, enjorn;
ans de retorn yo fuy despert. t. roba de llit col. Peces de tela que serveixen per a
cobrir o guarnir el llit, com llencols, flassades, etc. SP 2955 feyen botigua tres hi
cabien he revenien robes de Hits, bancals, tapits, teles, tovalles he vituales, argent.
u. sortir del llit col. Eixir amb rapidesa del llit. SP 965 Sortí del llit, he mig guarit,
jo me 'n partí. 2. Jac, cosa damunt la qual algú jau. SP 10085 uons la lley donant
remey, may ha fallit: de sarments llit, he d' agnuscast ffornix ton trast. 3.
Allotjament, lloc on dormir. No enregistrat en DCVB. SP 905 Taula ni llit, tin o per dit,
comte no *nfasses qu* en mi tr a. trobar llit en algú col. Trobar allotjament en casa
d'algú. SP 905 Taula ni llit, tin o per dit, comte no mnfasses qir en mi trobasses
Hiura/ Moneda antiga que tenia diversos valors al rEgne de Valencia, Catalunya i les
Ules. SP 2281 ms vullenf En aquell jorn, de cert, entorn trecentes liures despés en
viures.
lliurar 1. v. tr. Adjudicar en subhasta o concurs. ladocumentacióen DCVB Í DECat.SP 6907És
li liurat tot a menys for; no li fa por venda *s retracte per lo. 2. v. tr. Posar en
poder, en mans o a disposició d'algú. SP 13721 Lliurar se deu molt cautament, he
majorment a les convesses. 3. v. pron. Hiurar-se Posar-se una dona a mercé d'un
288
home, mantenir relacions sexuals amb un home. SP 7104 eral Diluvi, qual preycá
Nohé, de cert vengué, car se lliuraven dones hí *s daven ais seus diables.
lliurea l.f Vestit distintiu, peí color, galons, botons, etc., deis criats d'una casa noble;
també en sentit figurat. SP 5461 tes ffer llevadices, he movidices e ximenehes;
vestir lliurehes, anar armades, he, desfregades com hom, exir de nit. SP 10662 Per
sa noblesa, maternitat, ffecunditat és sa llurea. 2. m. Criat vestit de lliurea. SP
1844 nguí comiat, ben encavalcat, ab cinch canches, ab mes lliurehes a la
francesa, tots gent cortesa.
Ilivell m. Aparell per a comprovar l'horitzontalitat d'una línia o d'un pía, o per a tirar
visuals horitzontals que serveixen per a determinar la diferencia d'altura entre dos
punts. SP 7008 Entreguart, squayre, Ilivell, compás, llur fons ni pas, barranchs ni
valls, déu esc.
lloable adj. Digne de ser iloat per les seues perfeccions. SP 15946 Crech a trencat V
ull al diable huna llohable sola famosa he fructuosa, ben coneguda, dona tenguda.
lloar 1. v. tr. Manifestar apro vació de perfeccions o bones qualitats com a inherents a
Una p e r s o n a O COSa. de+CR (indica quina característica de la persona o cosa lloada es lloa). SP 7719 A qiti
lá lloha de llur bellea, mes de noblea, son bellmarí; de llur ver a. lloar (a) Déu col.
Alabar Déu, retre-li els honors deguts. SP 14094 dens, Déu conexens, defet cobra
he se 'n porta, tots Déu Uohant; Caym dexant he tots los mals, perpetuáis abitados.
SP 7408 s, prestes ffer en ses tendes publiques vendes, may a Déu lio hen ni misses
hohen; de fals pes husen. b. Iloat sia Déu Fórmula religiosa d'ensalcament del
Senyor amb qué comencaven alguns parlaments o pregáries. SP 4065 Baxet
parlava, he comengava: «Ave Maña!» o «Iloat sia Déu Jhesucrist.
lloba 1 / Femella del llop; segons la tradició, tria el llop mes dolent com a company,
encegada per la passió irracional. SP 7712 ibraparida he cantárida; la onsaparda,
he leoparda, lloba, lleona; la escurgona. SP 1195 occiosos, menys verguonyós he
pus ronyós, pren com la lloba.
lloba2 / Peca de ferro plana, que forma part del pany d'una porta o d'un calaix, i que
es mou per mitjá de la clau i serveix per a tancar i obrir. SP 8485 ment he altres
dans, noy basten cans, murat castell, loba, pastell, rexa, grilló, de hullpresó.
llobacejar v. tr. Llaurar malament, amb moltes Uobades, deixar trossos de térra sense
treballar'. SP 13299 Llargua tallada, llobacejada, sens morguonar ni scanyotar los
ceps molt vells.
llobada f. Interrupció en un solc, en una cavada o en una pastura, per descuit del
llaurador o cavador, per haver trobat un obstacle, etc. SP 14407 liats obrar volran,
he suaran en les cavades, nofent Uobades, del divinal diner real serán paguats.
lloc m. 1. Porció determinada de l'espai. SP 3258 Com esmortida, e sbalayda, clama 's
del lloch: «baix», dix «gran foch, cert, m' a lexat, tot a. fer lloc a algú mod.
Deixar lliure una porció d'espai per a algú. i a documentado en DCVB. SP 2621 He per les
sendes ffeyen li lloch com si fes joch mestre Cora b. lloc sagrat col. Espai situat
davant, al costat o dins de l'església on antigament es feien els enterraments deis
fidels. SP 1741 a trossos, cent n' i contaren, hí 'lis soterraren en lloch sagrat. c.
lloc sagrat col. Església o altre recinte dedicat al cuite o beneít per a determinades
cerimónies religioses. SP 6141 Al lloch sagratpuys receptada, ben castiguada, me
féu menbrant. 2. Porció d'espai assignada a una persona, a una cosa determinada.
SP 11681 És lo seu lloch alt ais cels sobre. SP 3229 ot son seny, pus fort lá
streny, diu: «hixca tostper lloch dispost, no fent gens malí» A la final, la ressabida
289

a. en lloc de loe. prep. En comptes de, en substitució d'una cosa. SP 13012 Los
seus dexebles, en lloch de bast, sense contrast se concordaren: dotze y posaren.
lloca/ Gallina que cova. SP 11918 Comfa la llocha, sos filis colocha dejús ses ales,
alt en les.
llogader -a m. if. Persona que en contracta una altra per a una faena. SP 14455 Ni •/
lloguader, conduydor, convidador, no mllls plau oyr, moltmeny.
Hogar v. tr. 1. Contractar temporalment una persona per a una faena, EI CD es la persona a qui
m
es contracta temporalment. SP 14453 Troben qui ls llogua, no •llls plau Iloguer. 2. Rebre a
Iloguer, rebre cedit l'ús temporal d'una cosa a una persona per un preu convingut.
SP 4152 Ffon se 'n añada casa lloguar al Bovalar deis aguostins, entre *ls beguins
he sent F. 3. Prendre algú al nostre servei per cert temps i mitjancant determinada
paga. SP 13416 Ffaynés nove lis altres llogua, al qué planta mallol novell.
llogre m. Guany usurari. SP 8635 Lo prom de Judes, ja ve 11 e sogre, sa ñora *b logre
ló penyorá.
Ilogreria/ Exercici del llogre o guany usurari. SP 13286 enea, he derrocha la vella
tenda de compra y venda he llogreria, de simonía lleig ensutzida he pervertida,.
Iloguer m. Paga d'un treball, un servei, etc. SP 14454 Troben qui *ls llogua, no 'llls
plau Iloguer.
llom m. Part lateral del tronc de l'home i deis quadrúpedes, situada a cada banda de la
columna vertebral des de les falses costelles a l'os deis costats. SP 10136 Porta *n
lo llom plancha deplom; cércol be stret de ferro fret en los ron.
llong -a adj. 1. Llarg en el temps. SP 9720 Quin celiandre per a llonch ús! Ab cert
greix fus, com diu la gent, se fan hungüent a. llong temps col. SP 6814 ton folí
delit ab jove, frescha muller te crescha he llonch temps dure, yo t' asegure d'
estrangulada he d' ulcerad. 2. Llarg en extensió en l'espai. SP 3892 mi cara: será
'm avara, no guastará, ni rastrará tan llongues faldes, hí tendrá baldes a la
finestra.
Honganissa/ Farciment de carn magra de porc, capolada i adobada amb pebre i altres
especies, dins un budell prim. SP 1694 He deis budells, ffeyen salsices o
llonguanices, del món pus fines.
llop m. 1. Mamífer carnívor fissípede de la familia deis cánids (Canis lupus), de pél
gris fose, orelles erectes, cua llarga i peluda, molt vorac i que emet un udol
característic; s'ha tingut sempre per un animal cruel i perillos. SP 13110 no lá
guardava, ans lá lexava abandonada, acomanada a llops e cans, buytres, milans,
corps e voltós, per guardados a. mirar com llop col. Mirar ferotgement. SP 9696
equen erbes, si *n cullen; hi V espill suden, e com llops miren. 2. a. llop de mar col.
Foca, nom donat a diversos mamífers de la familia deis fócids, carnívors i
pinnípedes, que majoritáriament habiten les costes del mar glacial, tot i que també
n'hi ha hagut en abundancia a la costa mediterránia, de eos semblant al d'un peix,
amb potes aplatades adaptades a la natació, pero que li serveixen també, les
anteriors, per a caminar en térra mig arrossegant-se SP 7714 Son llop de mar, lo
pex mular, drach e balena, polp e serena.
Uor -a adj. De color fose, nascut de pare blanc i mare negra o viceversa. SP 424 altes,
sanes, les cristianes, jhuyes, mores, negres e llores, roges e Manques, dretes y
manques, les geperudes.
llorer m. Ram o fulles del llorer (Laurus nobilis), arbre de miles persistents i
lanceolades, que s'usen com a símbol de la gloria deis vencedors. SP 13229 La gent
290
portava, ab gran plaer, al cap llorer, signant victoria; designant gloria, en les
mans palmes.
l l o s a / 1. Pedra llisa que serveix per a tapar una tomba. SP 14133 , ló soterré, he
cimenta la porta, closa ab molt gran llosa. 2. Pedra plañera que, posada amb certa
inclinació damunt bastonets, i de vegades combinada amb altres pedrés, constitueix
una trampa per a agafar ocells, rates o altres animáis petits, els quals enclou en
desfer-se la combinació i caure la pedra de pía. SP 6592 rdal may prés ffon, ni
trobat, ja descohat, davall la llosa.
Hosc - a / Molt curt de vista, que no hi veu sino de molt prop. SP 8700 Ella callava,
ell era llosch; lo retretfosch a. vista Hosca col. Vista curta, difícultat per a veure-hi
de lluny. SP 15409 mon sentiment tehórich alt trobant me falt, de vista lloscha he
ab mafoscha, fflacha prensiva com la visiva del.
llourar v. tr. Donar Iloure ais falcons o altres ocells de cafa, mostrar-los un aliment
per atraure'ls cap al capador. SP 6735 Ab lo llourar, los aguilons, tots los falcons
mudats e sos, sparvés.
Iloure1 m. Aliment que es mostrava ais ocells de capa per atraure'ls cap al capador. SP
14640 sos entulls, no *llls plau hoyr ni obeyr los crits e Iloure.
Iloure2 m. a. a+poss+lloure loe. adv. En llibertat, sense subjecció. SP 1017 quere,
casquetes, he viciat, tot malcriat, ffet a son Iloure.
llúdria/ Mamífer carnívor de la familia deis mustélids (Lutra lutrd), d'orelles petites,
eos prim, potes curtes, els dits deis peus units per una membrana, pél espés i
finíssim, que viu a la vora deis rius i es nodreix de peixos. SP 7769 or he ulls de
poli al peu delfolí; correns atzebres, llúdries, vebres, hon bo ni bell sino la peíl ais
no s' i trob.
lluent adj. 1. Que llueix, que apareix Uuminós, que reflecteix vivament la llum. SP
10561 aten, escolta, Déu sois n' á *bsolta de totes huna, lluent com lluna, cintillant
stela; mes que cel cela, ab lo so a. lluent com la 11una col. D'una lluentor sense
mácula. SP 10561 olta, Déu sois n' a mbsolta de totes huna, lluent com lluna,
cintillant stela; mes que cel cela, ab lo sol sola. 2. Que llueix, que es fa notar per la
seua bellesa. SP 10004 pintada, per ta defensa dins qué sónpensa: veus les lluens,
no teñen dens; alcofollades, d' ulls ajo Hades; per /'.
Huir v. intr. Fer-se notar una persona per la seua bellesa. SP 2549 Los jorns de colre,
la matinada, era faynada per ben lluyr, al be17 febrir, dos o tres ores.
llui'sme m. Dret que cal pagar al senyor del domini directe quan s'alienen les ierres o
possessions que d'ell es teñen a cens. SP 10500 Son assensides he bé stablides ab
drets, lloysmes.
lluita / Esforc i acció que fan, l'un contra l'altre, dos individus, dos pobles, dues
tendéncies, etc., per vencer l'un a l'altre. SP 10455 onchs, per lafigua o altrafruyta
qual sens gran lluytaffort cobegá, tastá, mengá, delliberada, ñopas a. lo que esfa
ab lluita mai ha sao prov. Refrany que expressa que les coses que es fan per la
forca no donen bon resultat. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4512 Lo qué *sfa 'b
lluyta may ha sahó. b. metre algú en lluita col. Comencar a lluitar contra algú. SP
5873 La monga *ll cuyta metent ló *n lluyta.
Uuitador -a adj. Que lluita, que manté una confrontació contra algú. SP 15992 Bé *ll
coneguí subplantador he lluytador; blanch e vermell és lo nom d' ell.
lluitar v. intr. Sostenir una confrontació violenta dos individus entre si, dos pobles,
etc. SP 6741 Onsosfa lluyten; grues bailar; lo ca callar, mostrant ab braq cobrar
m.
291
Ilum \.f. Forma d'energia que per la seua acció sobre els ulls ens fa veure els cossos.
SP 530 Sens Ilum, cresol Ufan teñir a. venir a Ilum col. Náixer. SP 5482 Si son
prenyades he ve a Ilum, és llur costum a tres o quatrefer los debatre ab daus. 2.f.
Alió que aclareix, que lleva l'obscuritat i permet entendre una cosa o creure-la. SP
11348 Parí fill Ilum, del món trent fum. 3. / Exemple, alió que dona mostra i
instrueix sobre un cas o objecte determinat. SP 41 ENTRADA Spill, Ilum e regla,
hómens aregla, dones blasona, lo llir corona. 4. m. o f. Instrument destinat a fer
claror. SP 3744 oronats he ordonats Pange cantant; los llechsportant Ilum en les
mans; los senys sonans he les campanes sens mam. SP 1772 La falsa ffolla, dintre
hun* olla ben enginyada, Ilum amaguada ella tenia a. apagar lo Ilum col. Fer que
un instrument destinat a fer claror deixe de fer-la. SP 8419 vidre trenca; de llene
romp ¿lenca; chic afalagua; lo Ilum apagua he roses culi.
Iluminós -osa adj. Que dona Ilum. SP 3564 xat ffon transformat: hun bel infant, tot
rutilant he Iluminas, molt gracias, tot nuujahent; lo qual vehent com qui.
lluna/ 1. SatéMit de la Terra dotat d'un moviment de íranslació al voltant d'aquesta i
que ofereix diferents aspectes segons que el Sol il-lumina una part major o menor
del seu disc. SP 11685 Lo sol lá cobre, tota UV abrigua; lluna calcigua a. lluent
com la lluna col. D'una lluentor sense mácula. SP 10561 olta, Déu sois n' a 'bsolta
de totes huna, lluent com lluna, cintillant stela; mes que cel cela, ab lo sol sola. 2.
Cadascuna de les fases lunars en quant infiueixen sobre les persones i coses de la
térra; influencia de la lluna, i efecte que produeix especialment sobre l'esperit i les
facultáis mentáis. SP 8639 Tostemps la lluna bona '¿lis y par, a treballar he menar
mans.
Iluny adv. A distancia considerable. SP 1413 unfrare tot ho robaren, he se n' anaren,
mas no molt lluny a. Iluny de loe. prep. A distancia considerable d'un Uoc. SP
13313 erma, nova, mes plana, Mana, solana, tot bon terreny lluny de V areny, bon
reguadiu de font o riu, mogué, ¿laura, b. de lluny loe. adv. Des d'una distancia
considerable. SP 1778 De lluny paria spaventable cap de diable. c.
lluny+indicador de distancia Indica la distancia aproximada a qué se sitúa o arriba
una cosa. SP 11401 Lo Nil crexqué, reguant jovades lluny set jornades, mes que
mayféu ni may se véu.
llunyar v. tr./pron. Separar, posar a una distancia considerable, en sentit material o
figurat. de+GR (indica el /loe de qué es produeix la separació). SP 9215 L' ultra Sentí W. véreu
punyades! Fforen llunyades. SP 13444 de noufeya, per muller presa de tal contesa
volent llunyar he separar ñora donzella de la ¿ley ve¿la, com d' ella. SP 14495 Per
incident me vull llunyar, fforaviar hunpoch del rench.
lluquet m. Tija de cánem, de caramuixa o d'altre vegetal poc consistent, que,
ensofrada en un cap o en tots dos i acostada a una brasa, s'encén amb flama. SP
10157Lluquet e tea és de chichfoch, hepoch apoch s' encén molt g.
l l u r 1 . adj. D ' e l l s O d ' e l l e s . Pot anar davant del nom, precedit o no d'article, o darrere del nom. SP 9792 He
tirant via, poch aturant he menys curant del llur acost. SP 8626 Per filis haver tot
frau farien; enguanarien lo pare llur. SP 5630 parlant ab un gualant, jove pobil,
prest seduí '11 llur amistat no ser peccat. 2. adj./pron. D'ell o d'ella. Pot anar davant del
nom, precedit o no d'article. SP 1228 Mes és muller V exovar gros que no llur eos.
llussiar v. tr. Fer tall nou a les relies i al tres aínes agrícoles. SP 5606 Ffiren de broch,
ben lluciades he simulades, sanies profetes.
lo/el 1. art. Article determinat masculí. Formes: LO entre paraules acabades en consonant i comencades per
consonant; L' davant paraula comencada en vocal; L darrere paraula acabada en vocal; EL escadusserament i amb regla
variable; LA (forma dissimilada) davant de l'indefinit un. SP 1677 y trobássem / ' ungía y el dit, trOS
292
migpartit. SP 14438 Aquest tot sol, la hú de tres, sois elet és. SP 107 e V ajustant
or el amagua; en lo món vagua hi lo temps pert. SP 1243 paguar los deutes que •/
marit deu a. els de+topbnim La gent de+topónim. SP 13452 lia fas ffill sois peí
eos, no conegut ni gens volgut deis de Judá, delibera mare jaquir he aderir a sa
muller. b. lo menys+adj+que Estructura intensiva o ponderativa. SP 16202 Que
retengué t' é scrit desús, lo menys confús que hépogut. c. lo qual Forma del relatiu
compost que encapcala les oracions subordinades relatives. Amb l'antecedent de persona o
cosa. SP 9027 Altres desvien, los quals envíen, secretament he nuament ais espitáis.
SP 15986 nodrida peí marit seu, lo qual lá véu molt ben morir. SP 12595 He V
instrument lo qual descriu lo rey Daviu. d. lo que Estructura de relatiu en qué lo fa
d'antecedent neutre, amb el valor de 'la cosa' o 'les coses' SP 8 ós sia tot llegit, ben
llimat e corregit, afegint hi lo que yfall. e. lo+adj Substantiva l'adjectiu i fa funcíó
d'article abstractivogeneralitzador. SP 15421 rdia, no IV entenia, sois ló cobrava
com se calava a V aprensible, intelligible per mi, grosser. f. lo+adj Amb valor
abstractivogeneralitzador. SP 8121 Lo pus dolent moble que teñen, al Hit IV
estenen. SP 4821 s e mals he cominals tots investigua he los castigua, lo pus cubert
ffa pus hubert, res no li» s cela, tot ho. g. lo+inf Acompanya un infinitiu
substantivat. SP 797 t, yo entonant mon Spill e norma, servant la forma de V
abreujar, me vull lexar la infantea. SP 16175 De tal preyear, a mon parer, és tal
plaer lo escoltar com del contar d' altri florins. h. lo+part. pass. Substantiva el
participi i fa funció d'article abstractivogeneralitzador. SP 10758 s ignorans he
rústechs sans se restañen; derrocarien V edifleat. SP 12204 A Déu plagué, cobra
•/ perdut. SP 2122 May per james rebí •/ promés. i. lo+poss Unit a un possessiu
tónic, crea les formes del possessiu quan precedeix el nom o quan el possessiu té
funció pronominal. SP 386 Lo meu sperit n' a portat pena sobre la squena mals
huytanta mnys. SP 3152 He tot lo meu, al consell seu acomanant, yo confiant del
beguinatge. j . lo+qui Forma el relatiu compost que encapcala les oracions
subordinades substantives de relatiu de persona. SP 5617! Mes c* om no creul Ffill
és de Déu, mes és que Papa lo qui n' eschapa, k. los mes La majoria. SP 8988 ab
fel de les qui *lls amen la llur llet mamen, los mes ab píos. 2. pron. Forma
d'acusatiu masculí del pronom personal de tercera persona ell. Formes: L' davant d'una
paraula comencada en vocal; 'L darrere d'una paraula acabada en vocal (-LS en plural); EL escadusserament i sense una regla
flxa (ELS en plural); LO entre paraules acabades en consonant i comencades per vocal (LOS en plural). SP 9121 La
poch sabent ffa 7 ignocent. SP 5655 per qué vel negre de jorn portau, ara 7
dexau?. SP 107 e V ajustant or el amagua; SP 6868 Lo crex aument, injustament,
moltes ló preñen.
lo^á -ana adj. Gallard, de bella figura. SP 1873 ra sois per tercera he conduyr sonflll
dormir ab ses locanes parroquianes en V alquavor; ab gran riguor lá.
lógic -a m. i f Persona versada en lógica, ciencia del raonament i una de les parís del
trivium. SP 10747 och amichs, cientifichs, grans tehológichs, sofistes, llógichs,
disputados, sermonados, los háfetsfer.
lúbric -a adj. Inclinat desmesuradament al plaer carnal. SP 8837 Continuar los plau
la rúbricha: totes han llúbricha V afecció, per passió he gran calor.
luxúria/ Concupiscencia carnal, apetit desmesurat pels plaers carnals. SP 9489prou
n' i agüé! Cert, be tingué iniqua furia he gran lluxúria huna *n Castella reyna
vella, mare del rey, cerquant.
luxuriar v. intr. Fer obra de luxúria, dedicar-se ais plaers de la carn. SP 13364
animáis quatre brutals: lleó, bravea, molió, simplea, lluxuriar, porch, e traguar,
bugia *nvega.
293
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume ROÍP
luxuriós -osa adj. Que es dona ais plaers de la carn o que té apetit pels plaers de la
carn. SP 12250 iablel Ffuig de V estable tan profanat! Deschaminat, Iluxuriós,
pródich, guolós, ab gran instancia, de la.
294
M
ma adj. Forma femenina de l'adjectiu possessiu mon, ma.
mkf 1. Parí terminal del brac, formada pels palmell i, normalment, cinc dits per a la
p r e n s i Ó d ' o b j e c t e s . Pren la forma man en ¡'estructura lexicalitzada 'man dreta'. SP 5792 ü j) entregUü;
ha tocat pex, neta sens grex restant la má a. man dreta col. La má que está situada
en el costat dret del eos, que habitualment és la mes hábil de les dues mans. SP
2850 Apres juguaven: «voleu palleta?», «Dau me man dreta!», «Quí té /' anell?»,
«Do us est ramell!» Capsa mb. b. dar má col. Oferir la má, acostar-la a algú perqué
la puga tocar o observar de prop. SP 2850 Apres juguaven: «voleu palleta?», «Dau
me man dreta!», «Quí té V anell?», «Do us est ramell!» Capsa *b. c. dar má col.
Comprometre en matrimoni. SP 10982 He má daría, mes amaría, d. amagar les
mans mod. Desentendre's d'una cosa. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1096 Mans
amaguant, no *m lexá seure, ni *m féu dar beure so que ti. e. mans plegades col.
Mans juntes. SP 4759 axí *npenyia lo temps avant, a part davant les mans
pleguades tenint alcades, gros infingint he afigint ais. f. plegar les mans col
Ajuntar les mans en senyal de respecte, reverencia o devoció. SP 5287 Ella s'
aferra ab tots los sants, plegua les mans, torna 's a Déu. 2. f. En la cetrería, urpa
d'ocell de presa, NO enregistrada en DCVB ni DAG. 301 poch aguats, exir certer, de V
esparver cercant les mans. 3.f La part terminal del brac en quant és l'órgan de la
possessió, de la donació d'una cosa. a. metre una cosa en má d'algú col. Posar una
cosa en possessió d'algú. SP 7919 En má delfoll met son coltell, ñau e castell. 4.f.
La part terminal del brac com a órgan del treball, de l'acció en general. SP 2413
ava 's nova quada vestida, mas no cosida punt per ses mans a. teñir la má en una
cosa o persona mod. Dominar o manipular una cosa, tenir-hi influencia. No enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 97511 és mirable: lo gran Diable qui les guanyá, hi té la má.
b. per má d'algú loe. adv. Grácies a la intervenció d'algú. SP 14876 consagrat, pa
enfornat, pa cuyt e bla, puys per sa má as a sopar, lá deus preguar sia contenta he
que consenta. c. de+poss+má loe. adv. Per activitat propia, una persona mateixa.
SP 13492 La sgleya mmigua, ell, de sa má, cert lá s' obra, ciutat murada, en monís
fundada, templ. d. per+poss+má loe. adv. Per activitat propia, una persona
mateixa. SP 10294 Com s' adormís, Déu per sa má dona forma, e. pendre má en
obra col. Posar-se a la faena, comencar a treballar o a fer una cosa. SP 691 Prenent
má mn obra, si temps me sobra he me 'n recort, sois per. f. menar mans col.
Afanyar-se a actuar. SP 8642 temps la lluna bona *llls y par, a treballar he menar
mans. SP 1270 Menar en mans, dins trenta meses. 5. f Cada costat d'una cosa o
persona, i cada direcció lateral en quant está en relació amb la má dreta o esquerra
d'algú. a. man dreta col. Costat dret des d'on mira una persona. SP 12656 Humiliat,
serva man dreta: vés via streta, qui du a vida de bé complida. a. má esquerra col.
Costat esquerre des d'on mira una persona. SP 12636 Lo de má squerra, molt hom
295

Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de / '«Espill» de Jaume Roig
s' i erra tir* a V infern. 6.f Conjunt de vint-i-cinc fulls de paper, o siga, la vintena
part d'una reima. SP 2585 Má de paper, ploma y tinter ella tenia.
m a c a / Arma antiga contundent, consistent en un bastó molí mes gruixut d'un extrem
que de l'altre, peí qual s'engrapa. a. bésap de maga qui n'ésferitprov. Indica que
la persona que ha passat per una mala experiencia és molt fiable quan n'ha d'opinar.
No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 382 Be sab de maga qui n' ésferit! Lo meu sperit rí
áportat pena sobre la.
maceria/ Construcció de parets. SP 13125 figuera que malahíprop lo camí, ffruyt no
tenia; he maceria hedificada, he relloguada, morts los primes, a nousfa.
macip -a m. i f. Xicot o jove en general. SP 7670 ayol, fembrer he baguasser,
concubinari he fornican, macip cachat.
madeixa/ 1. Porció de fil enrotllada formant un conjunt mes o menys ordenat. SP
7794 Sens centener, son la madexa; hejoch deflexa per ceguo fet: ffir cascun tret
ffora. 2. Conjunt de coses enrotllades amb un orde relatiu. SP 13905 Hora matexa
ffon la madexa drachma dehena, hora novena, llavós trobada.
madianita m. if. Nadiu o propi de la térra de Madian, país de Palestina del qual parla
la Biblia. SP 15813 encedós, per ser tudós de les casades viudes portades
madianites: cert infinites les violades, totes trobades.
madrastra f Dona d'algú en relació amb els filis que aquest té d'un matrimoni
anterior. SP 12762 ras, contemplarás sa plasent cara de mare cara, no de
madastra, ni germanastra, ni de cunyada; ni desdenyada, mullen
madrina/ Llevadora, comare, persona que ajuda a náixer un xiquet. SP 3863 Ella
madrina ffon, e partera.
madrinassa / Despectiu de madrina. SP 3491 Avent mentit, ffals referit, les
pastoraces de madrinaces, lo llurfals dir laféu morir.
maestría/ Art i pericia propia d'un mestre. a. ab maestría loe. adv. Molt destrament,
amb art i pericia própies d'un mestre. SP 10337 Cert, bé preveu Déu qué seria! Ab
maestría, imposá nom: Adam a V hom, Evam la dona.
magna / Menstruació, fluix de sang de la dona que té després del període fértil. No
enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 9682 Si son presents, tocans, vehens, quant han llur
magna, /' orne qué *s sagna, pus sanch no n' ix o se smortix.
magnífíc -a adj. Títol honorífic que es donava a certs jerarques i alts funcionaris i
també a Déu. SP 3105 Fféu ne par ella! Lo magnifich en Guaderich lo de Soler,
canonge ver, doctor llegis. SP 10919 , ¿o mal qué veu? L' alt metge Déu,
scientifich, ver, magnifich, inegrotable o impeccable, dignificada, deificada.
magnificar v. tr. Exaltar la grandesa d'algú o d'alguna cosa. SP 10759 Magníficat ha
V edifici llur exercici tant envegas com curios.
magnificencia/ Liberalitat plena de grandesa. a.fer magnificencia col. Concedir un
benefici a algú amb una generositat extraordinaria. SP 13565 Magnificencia may
tal seféu.
magrana/ Fruit comestible del magraner {Púnica granatum), arbret de fulles simples
coriácies i Ilustrases i de flors d'un vermell fort. SP 474 no »lllsplau: miren lo blau,
compren de grana; volen magrana, raym demanen.
magre -a adj. 1. Prim, que té poc greix o teixit adipós. SP 4488 No romanía per ser
molt grassa, ni magra massa; ni malaltia no lá retía parir inábil. 2. De poca
substancia, insuficient. a. menjar magre col. Menjar escás, de poca quantitat. SP
10109 Lo mengar magre, sois per la vida, ab certa mida, anspoch que massa.
296
magret -a adj. Diminutiu de magre. SP 9123 Qui no té llet, fflach e magret, defam ló
mata.
m a i adv. 1 . C a p V e g a d a , e n C a p t e m p S . En frases enunciatives, davant del verb o, en frases negatives, davant o
darrere del verb. SP 7730 elles he grans llahors del llur bell cors no ms farta may. SP
7408 may a Déu llohen ni misses hohen. SP 2972 May no paguava res que
prengués a. a mai+inf loe. adv. Sense+verb. SP 4009 ostia dava sens consagrar, a
may fallar, cada semmana, com a tergana ffent paroxismes. SP 11096 Les nits e
dies, a may lexar, set veus orar. SP 15694 A may jaquir missa tots jorns, cerque
perdons. b. a mai lleixar loe. adv. Sense interrupció, contínuament. c. mai per
james loe. adv. Mai de la vida, cap vegada o en cap temps. No enregistrat en DCVB. SP
2121 May per james rebí •/ promés. d. mai pus loe. adv. En cap altre temps o cap
altra vegada. SP 9996 May pus no jugues ab tais fexugues. 2. Alguna volta, en
algún moment. En frases condicionáis. SP 9697 Mes si mayfiren ab llur saliva, no speres
viva V escorpio, e. no mai loe. adv. Mai. SP 343 De mon parlar, tots, si •m creureu,
elegireu no may amar, ans desamar; may inquirir ni perseguir.
maimó m. Barra fíxa que servia per a lligar-hi una corda, cadena, bandera, etc. SP
9655 Si *n fas penó, mes al maymó de les gualeres, bon vent no speres, ans les
perdrás.
mainada/ Conjunt de familiars o servents d'una casa. SP 2212 espesa de bodes fer,
en lo giner, de matinada, pocha maynada, sois huyt o nou.
majestat/ 1. Dignitat i autoritat del poder sobirá. SP 13556 Dant per estrenes, mes
en rehenes sa magestat, divinitat, ánima y eos a. majestat lesa col. Ofensa greu de
la dignitat reial. SP 10368 Ella peccá de crim moltfort, digne de mort: majestat
Ilesa. 2. Títol i tractament que es dona a Déu. SP 3912 Sa Magestat, per pietat, me
inspira he consellá miras lo.
major adj. 1. Mes gran en dimensions, capacitat, quantitat o intensitat. SP 6938 Hay
enemigua al món major, Cahimpigor, pus adversan?. SP 1110 rit, cert, pus honrat
que no /' orat del pare teu, de major pren he pus valent a. major que loe. conj. Mes
gran que. SP 6947 ? ¿A y cullerat major traydor ni robador en Balaguer que la
muller? Totes guosades, totes husades son de furtarl. 2. Mes gran en creixenca o
en edat. SP 417 que stat, color, edat, lley, nació, condició, grans e majors, chiques,
menors, jóvens e velles, lleges e belles a. ful major col. Fill de mes edat,
primogénit. SP 1366 Lo rey ginyant, abfrau, enguan, major, Johan aprés rey fon ,
Martí, seguon, sos filis abdós. 3. Mes gran en dignitat, en categoria. SP 6224 La
cellerera major m' a dit: «a ton marit, si tu no '11 venq en lo comenq. SP 13683 s
comengans, ffos preferit he reverit en Simó Pere, major preveré fféu, e clavar i, per
ell vicari, ab general.
majordom m. Funcionan encarregat de portar l'administració d'una comunitat. SP
14790 ts, pronostichats los dotze mots dictáis per tots los majosdómens, apóstols,
prómens de l' apostólica, huna, católic.
majoritat / Qualitat de qui és mes gran en dignitat. SP 16030 , no me staria
devotament, atentament, no pas cuytat, majoritat dir cascun dia.
majorment adv. Principalment, sobretot. SP 13723 Lliurar se deu molt cautament, he
majorment a les convesses, per ser revesses he contumaces.
majosdómens m. Forma plural de majordom.
mal m. 1. Carencia o negació del bé, alió que és contrari a la bondat, especialment a
la llei moral. SP 4399 se llig, mes n' i afigl Tota maldat, poca bondat, al mal
promtea, al bé perecí. 2. Alió que és defectuós i contrari a la perfecció. SP 3674 He
297
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roio
yo, mon mal, al general major vicari, sens gens mudar i, recitaré. 3. Dany material
o moral; alió que n'és la causa. SP 4194 Volgid 'n exirf Son beguinatge he beatatge
en mal finaren he s' espletaren; car quánt fon vella, deya 's don a. dir mal d'algú
col. Criticar algú, censurar-lo. SP 2087 Diu mal del sastr. b. pendre mal col.
Experimentar dany material o moral. SP 1237 Ella servixcha, vixcha *b afany, pene
tot /' anyl Tot mal deu pendre, c. passar mal col. Experimentar dany físic o moral.
SP 725 Car, molta gent, vehent penar altri passar mal e turment, ne pren scarment
he se 'n castigua. d. voler mal a algú col Desitjar a algú dany material o moral. SP
4439 parens he benvolens amichs antichs, criats de chichs: mal los volia. e.
mesclar mal a algú col. Promoure discordia. SP 1045 Puys no *m mata, ni u sabe
fer /' om de paper ffort mal mésela 'm, he posa clam de gran error ab mon senyor.
f. fer mal col. Causar dany material o moral. SP 7605 Déu Moysés sant he
soplicant peí poblé tal, no féu lo mal qué fer volia. g. qui cerca son mal, prest lo
troba prov. Indica que qui actúa malament, rep mala paga. SP 13141 Serquá son
mal, prest ló troba. h. mal mirent col. Que mereix dany material o moral. SP 9459
Sens audiencia de /' innocent no mal mirent, ffon condempnat ser ofeguat, llancat
al riu. 4. Dolor, sofriment físic, malaltia. SP 9499 mor d' un taguarí, donant veri al
reyful seu! Altre mal greu, de no menys dan qual ais chichs fan, vull recitar a. mal
de mare col. Mal de matriu. SP 6203 Si no, no y fallen de mares mals paroxismals,
precipitant he prefocant mil passions. h.fer mal col. Causar dolor físic o sofriment
físic. SP 3230 eny, diu: «hixea tosí per lloch dispost, no fent gens mal!» A la final,
la ressabida, mudant veu, crida: «no *n vull. c. haver mal col. Estar malalt. SP
6107 Hun «no u hoy», «lo mal aguí», «ja só guarida», «ja só fer ida», lá scusará
del. d. mal d'hereós col. Mal d'amor. SP 8565 n del llur moral! Perqué •/ coral llur
amorós, mal d' ereós, si mll posehex, sovent guarex, si •/ natural he mestrua. e. mal
defeíge col. Hepatitis. SP 4662 Ab bons conforts he valent metge, son mal defetge
he batiments, esmortiments he la flaquea, si no. f. mal de neulella col. Dolor
d'estómac atribuít a un descens de la neulella, cartílag que forma l'extrem inferior
de l'estérnum. SP 6034; al cap dolor he baticor, esmortiments; afollaments, mal de
neulella, en la mamella no hulcerat mas comenqat cáncer, g. teñir mal col. Sofrir
una malaltia o dolor físic. SP 5403 Del dormidor escuses preñen: ffingint mal
teñen, dormir hí fugen. h. mals amagáis col. Mals que están ocults, que no son
fácils de descobrir. SP 5938 Mals amaguats molts articulen, metges tributen, ffals
testifiquen h. 5. Nafra, contusió altra manifestació duna malaltia o accident
corporal. SP 8162 Ragola, teula, calda meteu la sobre lo mal.
mal -a 1. adj. Que no és gens perfecte en I'orde moral. En aquesta accepció, i'adjectiu pot aparéixer
posposat al nom o com a atribut en una oració copulativa. SP 6665 lié menys mOU breglia, qué menys
fa tala, qual és menys mala, com V agre vi és dit bon vi. SP 13705 no *lpot aver
ángel, llech, dona mala ni bona. SP 14015 Aquest destempre ben prop lo véu lo
mal juheu a. males arts col. Exercici de l'enginy basat en l'engany i la falsedat. Usat
en plural SP 8034 L' estil bé scur he males arts, tots son brocarts. 2. adj. Poc o gens
bo en el seu ámbit professional. SP 5822 é, cóm ló guarré?» «Adivinau! Tant hi
penssau? Bé sou mal prátich, mes que fleumátich! Ais dir no us puch: may. 3. adj.
Que no és bo dins el seu genere. SP 9846 vida penosa qué passar deuen, qui llur
llet beuen he mal cuynat. 4. adj. Desencertat, equivocat. SP 3639 Plorant recita
son mal novell, per mal consell seu, quánt háfet. 5. adj. Infelic, desgraciat. En aquesta
accepció, i'adjectiu pot anar posposat al nom. SP 6382 escasament m' ó presenta: primer contá
tots mos anys mals; recogitá 'lis ab amarguor, dolor, agror d' ánima mia a. mal
298
día col. Dia poc propici a causa deis maldecaps per les dificultáis que s'hi han
trobat. SP 2581 Hí quant mal dial Res no *m valia, ans pijorava, mes exorava. b.
una i mala! mod. En mala hora. SP 2180 Yo devallant unjorn la scala, dix: «huna
y mala! Dolent, catiu, yo mala %t víu! Mas mala *m vistl. c. mala vida col. Vida
desgraciada. SP 6542 11 gira •/ penell ab tan poch vent? Vell ignocent! Ta mala
vida, ¿tan prest t' oblida? ¿De tantes plagues ja t' afal. d. en mala veu loe. adv. En
mala hora. No enregistrat en DCVB. SP 1244 En mala veu sos béns posats he subastáis
públicament, la cort ven. e. en mala hora loe. adv. Dissortadament. SP 6357 Morí
m
n mal» ora de mort honrada, massa sopiada: no sperá *l part. 6. adj.
Desagradable. SP 7206 Llavós, te dich, mal temps passá; puys V aquista, Rodriguo
Scit Diégueq a. conéixer una cosa per mala vía col. Adquirir coneixement, ser-ne
conscient, de la manera menys agradable possible. SP 4571 uanyava! Com
praticava de medecina, dita madrina, per mala via, la muller mia bé u conegué;
mas no volgué semblant m. b. a+poss+mal graí o a mal+poss+grat loe. adv.
Contra la voluntat d'algú. SP 1381 Moltes cremades de ses criades, a llur mal grat.
SP 9756 ana, ffins que son preses, en carqre meses a mal llur grat. 7. adj.
Inconvenient. SP 12281 Ffuig de mal lloch, puys no y atures! Vés hon t' apures al
foch, a. mal puní col. Mal moment, ocasió inoportuna. SP 5912 Qui en llur
távegua mal punt és prés, may per james ne pot exir, ni 's pot partir llur. 8. adj.
Poc o gens apte, poc o gens adequat a un objecte. SP 9192 r; lleig, esquerrer he
geperut; contret, ventrut; per mal socors, trencat, potros he carnes tortes a. mala
endreqa col. Atenció o cura poc adequada. SP 9016 Per mala 'ndreqa, llur sanch
se vessa peí meliquet restar fluxet. 9. adj. Escás, poc, breu. SP 5912 Qui en llur
távegua mal punt és prés, may per james ne pot exir, ni »s pot partir. 10. adj.
Perjudicial, nOCÍU. En aquesta accepció, l'adjectiu pot aparéixer posposat al nom. SP 4634 ünyS,
huntures he faxadures, perfums e cales, ulceres males li concriaren, he li causaren
salí de ventrell, en lo ce a. males humors col. Líquids patológics que fan sentir
malament. SP 16099 Ara m' ensagen males humos; penes, dolos tinch alpresent;
yo ara mm. 11. adj. No gens favorable a algú. a. mala sort col. Cas fortuít
desgraciat. SP 821 May los viu riure! Per llur mal viure o mala sort, cert, a gran
tort, per alguns mals no vull dir qu. b. mal astre col. Desgracia, mala sort. SP 1118
Ja per mal astre s' era casada! Véu se posada en libertat; gran eretat. c. en mal
guany mod. Imprecado amb qué es recrimina i es maleeix algú. [P] 'Anar-se'n en orri, a
fer mala f¡\ [DCVB] SP 8131 Si molt se plany: «sus! En mal guany si us sou cansat,
desnaturat, no *m sé ab qui, pur no. d. mal guany col. Mala fi, mal final. SP 4898
Puys despenjada, jorn de cap d' anyjfon, en mal guany, ffora sagrat tost soterrat
aquell seu eos. e. mal projít col. SP 6647 Tant mal profit, tal pertinacia, tan gran
audacia, péls e repéls, t. f. rebre mal guany col. Trobar mala paga, teñir un mal
resultat. SP 11375 ell naxqué, trencat caygué tot déu estrany; rebé mal guany la
sodomía, ydolatria ab sos ¿evites, g. mala fe col. Mala intenció, propósit secret
d'enganyar o perjudicar. ia documentado DCVB. SP 10441 De mala fe posseydores,
detenidores de s* amistat, ab malvestat, he co. h. mirar de mal ull col. Teñir
malvolenca, mirar algú o alguna cosa amb aversió. SP 1093 sos desdenyspoch s' i
gira, ans me miráffort de mal nuil. 12. m. if Persona dolenta, que té greus déficits
moráis. SP 4817 Mas Déu Altisme, qui béns e mals he cominals tots investigua he
los castigua, lo pus cuber.
mal 3 adv. 1. Malament, de mala manera, no gens bé. s'usa precedim un participi o en combinado amb
forma verbalfinita.SP 4186 Deya malea, Jfals inculpant he increpant qui mal no y mir.
299
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jawne Roí?
SP 16082 Al purguatori, per mos peccats mal esmenats, sé prou hi dech: quánt
puch lá prech que me. 2. N o g e n s , e s c a s s a m e n t . En combinació amb adjectius. || No enregistrat en
DCVBni DECat. SP 2216 Ella qué u ou, he ses par entes, molt mal contentes, totes
rabien he cridant dien: «¿hix de la rocha. SP 6688 has vist d' estranyes mulles mal
manses, ¿he no te 'n canses ni *t descontentes?. 3. Tant de bo, amb sentit
m a l i n t e n c i o n a t . S'usa a principi d'oració i seguit de verb en subjuntiu. SP 2368 «dolent! SÓ
*ndiablada o só orada? No *m responeu? Mal esclateu!».
mala' / Cartera del correu. SP 5454 es secrets he caves baxes; tancar en caxes,
portar en males, ffermar escales; tirar esportes, rexes e portes.
mala2 adv. En mala hora. SP 5327 es, tant mal desvien les qui s' i fien! Eli fora viu!
Mala lés'víu! Ja conegudes yo ni cregudes may les agués! a. mala per a+poss+ops
col. En mala hora, per mala sort. SP 2184 Mala *m prenguist per a tos obs!.
malait -a adj./m. i f. Mancat de salut. SP-14752 h fadrí, he deis presents: ffe deis
parents d' aquell malait del terrat altjfet hunforat, per ells calat, jahent a.fer-se
malait col. Posar-se malait, arribar a un estat de falta de salut. SP 6022 Mes /'
abadessa me doctrina; consell dona que *m fes malalta, he qualque falta en ma
persona alguna stona o pus sov.
malaltia / Pertorbació de l'estat de salut, alterado que interromp o pertorba les
funcions vitáis regulars. SP 8100 Elles s' entenen la malaltia no •/ mataría a. curar
malalties col. SP 14539 oblich hoys preycar al popular lo ver Messies, fforts
malalties li vés curar, volch s* ariscar, b. guarir malalties col. SP 14250 per hun
forat del temph exint, ffon vist guarint les malalties. c. malaltia incurable col. SP
3037'Sa malaltia vent incurable, desesperable de millorar, depijorar essent.
malaltís -issa adj. Delicat de salut, propens a estar malait. SP 9074 no guarden
quines; quines o quales, bones o males; si malaltices, entulladices, si massa
traguen; si s' enbriaguen.
malastruc -uga adj. Que té o porta desgracia. SP 13478 ar, guaspes tallar, les
cerimónies he querimónies, ja malastrugues, quax ballarugues, chiulets, juguetes,
baverolete.
malcriat -ada adj. Mancat de bona educació o de fre ais seus mals instints. SP 1016
aní he d' orelletes, cucre, casquetes, he viciat, tot malcriat, ffet a son lloure.
maldat/ 1. Disposició a fer el mal, a comportar-se fora de les liéis moráis. SP 4397
ota V asprea qüm al món se llig, mes n' i aflg! Tota maldat, poca bondat, al mal
promtea, al bé perea. 2. Acció dolenta moralment, desviada de les liéis moráis, a.
cometre maldat col. SP 9256 dot e cabal, sos filis ereten! De cert cometen molt a
maldat, lofill, sá nat, volent mancar.
maldestre -a adj. Poc hábil, mancat de destresa. SP 13090 Llechs son maldestres per
esser mestres; cechs, mals doctos de lley colós.
maldició/ Maledicció, paraules amb qué es maleeix. SP 10344 Adam, camp sona
vermell o roig; Eva, mal guoig, maldició, perdido he remor d' ossos, boca e
mossos, plor s' e a. fer maldicions col. Maleir. SP 10683 les ni *t desonestes fifent
vanes fes tes, detraccions, maldicions, contaminant, calumpniant en trones, setges;
dient.
maldir v. tr. Maleir, cridar la cólera divina, la reprovació eterna o la malauranca
contra algú o alguna cosa. SP 3364 n, e plant: huna, cantant, alt endexava he
coblejava, maldientfort lafalsa mort, per massa tosí aver desbost dona.
malea/ 1. Maldat, disposició a comportar-se i actuar fora de les liéis moráis. SP 363
Per llur errada, lexá llavor de frau, error, e gran malea a sa ginea. 2. Cosa
300
dolenta, cosa que perjudica algú. a. dir malea col. Dir coses perjudicials contra
algú, que normalment no son certes. SP 4183 Diu: «só *m guardada he apartada d'
avinentea!» Deya malea, ffals inculpant he increpant qui mal no y mir.
malefíci m. 1. Mala acció. a.fer malefíci col. Fer una maldat, una acció que está fora
de la Uei. SP 4723 sa en tal empresa, gira •/penell a mal novell, ffent malifici he
lladronici, he de fais crim machinat prim, malvat. 2. Dany causat per art mágica o
d'encantament. SP 1791 Gens no ms torbava, ans acabava sos malificis.
maleir v. tr. Cridar la cólera divina, la reprovació eterna o la malauranca contra algú o
alguna cosa. SP 13122 Escriptura era figura, axí certera com lafiguera que malahí
prop lo camí, ffruyt no tenia; he maceria hedificada.
maleit -a adj. Que és objecte de maledicció. SP 3217 Surt la maleyta: ffingintpintures
de diablures, diu que noy creu.
malempoli m. Pretensions inacceptables. SP 15469 ent, mot, parlament d' el ¿es sentir,
ni may hoyr llur malenpoli.
malencolia/ Tristesa vaga, ombrívola i persistent. SP 4639 iaren, he li causaren salt
de ventrell, en lo cervell malencolia he mirarchia.
malencólic -a adj. Que té una tristesa vaga i ombrívola de forma permanent. SP 8867
nfill negre; de sáy alegre, de seny católich, jfill malencólich he maniach.
malgrat m. Desplaer, sentiment desagradable, a. Itaver malgrat de col. Desplaure's
amb alguna cosa. SP 14499 Saltar entench ffora •/ cavat; tant hé malgrat de les
mesquinesffictes beguines.
malicia/ Inclinado a fer el mal, a actuar fora de les Ueis moráis. SP 8380 Si n'
emprén Higa, se enbardiga, per llur malicia, contrajusticia he veritat.
maliciós -osa adj. Inclinat a pensar malament, a obrar fora de les liéis moráis. SP
prenia.
malignament adv. Amb malignitat, amb tendencia a fer el mal. SP 9012 ells fan
menjar talláis a troqos, aporchs e guoqos, malignament; necligentment.
maligne -a adj. Que fa el mal, que tendeix a fer alió que es desvia de les liéis moráis,
alió oposat al bé. SP 1750 Dones malignes, moltes veguades víu condempnades;
mil bandejaven.
malla/ Moneda ínfima, de valor de mig diner. SP 2100 Cert, /' esperar ffonjoch de
falles! Trenta mil malíes Jfon la moneda a. no dar-hi malla mod. Menysprear una
cosa, no considerar-la important. No enregistrat en DCVB ni DAG. SP 2394 No y dava malla
hom si '11 trobava; lia '11 se lexava hon li cahia.
mallada / Lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors amb els ramats. a. fer
mallada en un lloc mod. Aturar-se a reposar. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
12678 Ffes hi mallada, pren hi posada.
mallar v. tr. Picar amb el malí, martell gran de manee llarg, el ferro per treballar-lo.
SP 7782 Pus prest que •/ferré, si hom no '11 malla hó no '11 trebaila, preñen rovell.
mallol m. Vinya jove, el primer any que és plantada. SP 13418 Ffaynés novells altres
lloguá, al qué planta mallol novell a. qui vell cep empeltar vol, tard n 'ha mallol
prov. Indica que no es pot obtenir un bon resultat d'una acció quan ha passat el
moment adequat de fer-la. [PJ No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4482 Com qui vell
cep enpeltar vol, tart n* á mallol.
malmenar v. tr. Tractar malament, produint dany. SP 571 men e amen lo brau, ardit,
qui, per despit, ffort les malmena.
301

malmetre v. tr. Balafiar, malgastar. SP 2632 tots de Jira? May se 'n partirá no fas
despés, donat, malmés tot en estrenes.
malnat -ada adj. Mala persona, malparit. SP 7664 nom n' opté, honrat en cort: cornut
e bort, bastart, malnat, afeminat; guayol, fembrer he baguasser, concubinari he.
malparlar v. intr. Dir mal, parlar malament d'algú o d'alguna cosa. SP 5024 A poques
tocha! No malparlava, ans aretglava sa barbellera; no dismendera ni tamp.
m a l q u e r í a / DisgUSt, m o l e s t i a . [P] Segons DCVB, no existeix com a paraula i és un mer joc lingüístic sobre
'alquería'. SP 2104 Cert, V arboreda he V alquería ffon malquería: béns confiscáis,
ypotecats, enplets pendens; encar.
malsá -ana adj. Mancat de salut. SP 2321 Lexen malsá lo novengá.
malva/ Nom de diferents especies de plantes deis generes Malva i Lavatera. SP 2291
: trobí violes en lo meu ort he morritort, donzell ab malva.
malvasia / Vi elaborat del raím blanc i dolc que fa una mena de cep importat
d'Orient. SP 4112 levava, aconsolava lo seu ventrell, ab hun guobell de malvesia.
malvat -ada adj. Molt dolent des del punt de vista moral, pervers. SP 15793 espenyar,
tota sclafar, a Gesabel, reyna cruel, dona malvada; en la entrada, ben calciguar he
roseguar la lex' a ca.
malvear v. tr. Avesar malament, malacostumar, donar mals costums o mals hábits. SP
6232 Donchs no '11 malvehes, mostra que '11 prehes, mas de parenqa, he ta
crehenq.
malvestat/' 1. Maldat, tendencia a comportar-se o actuar contra les liéis moráis. SP
2938 Sa malvestat llavós dobla: desamobló, la casa mia. 2. Maldat, acció que s'ha
fet contra les liéis moráis. SP 4424 Vell avancat, yo ja cansat de tempestáis he
malvestats, perqué *m fartava me n' apartava, de sentir a. fer malvestat col. SP
4125 m seria! Mas, avertint he inquirint de honestat, gran malvestat la beateta sabí
hacfeta prou suptilment: ella.
mamar v. tr./abs. Xuclar amb els llavis i la llengua la llet de les mamelles. de+cR (indica
la femeiia d'on es xucia), quan és absoiutiu. SP 9096 sois moral, mas natural la llet altera: si de
somera mama la llet, lo chich potret may pora ser cavall llauger. SP 9104 o
moltonet he ful d' ovella, si morta ella, de cabra mama, com cabro brama, corre,
surt, salta; dreta, llis:
mamella / Cadascun deis órgans glandulosos que en les femelles deis animáis
mamífers segreguen la llet amb qué s'alimenten les cries; en la dona, cadascuna de
les dues prominéncies que formen aquests órgans, situades una a cada costat del
pit. SP 9181 Si llet vermella de llur mamella hix, e no Mancha, molt prest no 'lis
mancha del tot s.
m a n / Má.
manador -a adj. Que mana, que té o exerceix autoritat. SP 6609 Mes manadora ésser
volrá, menys te tembrá.
manal adj. Que raja en abundancia. SP 14726 Tot bategat d' aygua manal he natural
no d' alambí, oli, llet, vi, ni tal.
manament m. Orde, alió que es mana o s'imposa de fer per autoritat. SP 6146 a, ben
castiguada, me féu menbrant ffos recordant del manament de creximent,
multiplicar he aumentar, lo món a. complir un manament col. Fer cas a una orde o
imposició. SP 9274 e de sa má hun ful mata, per no complir ni obeyr son
manament? Granfoch ardent qü' en si sentía, sonfill. b. els deu manaments col.
Cadascun deis preceptes del decáleg de l'Església, que segons el mite bíblic foren
donats a Moisés en les taules de la llei. SP 13062 Ha oblidats deu manaments, he
302
los tants cents bans o calónies he. c. obeir un manament col. Fer cas a una orde o
imposició. SP 9274 e de sa má hun ful mata, per no complir ni obeyr son
manament? Granfoch ardent qü* en si sentía, sonfill.
manant adj. Manador, que mana o exerceix una autoritat. SP 6408 may oblidant que
no *sfa res si no *s permés per Déu manant.
manar1 1. v. tr. Brollar, rajar. SP 11861 Grades mana; tota n' és plena, habundant
vena, distilantfont.
manar2 1. v. tr. Ordenar, imposar de fer una cosa per autoritat. que+o. SP 4359 mal e
leig vos me tractau, car retractan tot quánt yo man. SP 3057 Que y respongués li
fon manat, ben intimat, ab escriptura a. trencar el manar col. No obeir el que ha
estat imposat per una autoritat. SP 14943 guint natura, ans se 'n desix, poch obehix,
trenca •/ manar, responch de ciar tal argument és defallent. 2. v. tr. Exercir una
autoritat superior sobre algú. SP 1174 Lo fum lá •nguana, la carn lá mana. 3. v.
abs. E x e r c i r Una a u t o r i t a t S u p e r i o r SObre algÚ. de+CR (indica la persona sobre qui s'exerceix
rautoritat). SP 2319 Del qué sé fer, al menester manau de mi a. de mi manan Fórmula
que s'utilitzava com a cloenda en les caries. SP 31 de mi com de ful manau; de
gracia us ho deman. 4. v. pron. manar-se Regir-se, prendre l'autoritat d'algú o
d ' a l g u n a institUCiÓ COm a g u i a a l ' h o r a d'aCtuar. per+CR (indica l'autoritat que es pren com a referent a
l'hora de regir-se). || No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 7467 FfülseS alarbes, Set preUS
demanen, he gens no *s manen per llurs Jurats.
mane -a adj. Mancat de brac o de má. SP 13046 Vench la ynica coxa e manca, per
dolor d' anca he fais corter, sens traginer.
mancar1 1. v. intr. No ser-hi, no trobar-se en una persona o cosa, ser-hi de menys. SP
14651 Qui *s clou son rech, sonportell tancha, V aygua li mancha ab gran rahó. 2.
v. intr. Quedar, faltar, restar a fer, amb un valor de negació de naturalesa verbal,
segons Coromines (s. v. mane, a-). SP 9183 de llur mamella hix, e no blancha, molt
prest no mlls mancha del tot ser folies! Mes per ser molles, de flach recort. 3. v.
intr. Cessar d'actuar, de fer el seu servei propi. SP 13281 Is comenqá* batre; e mlls
féu abatre, tancar, fallir, mancar, fogir.
mancar v. tr. Mutilar, fer mane. SP 9244 iberades, tant scientment com follament,
propis filis manquen; hulls los arranquen, he allisien, perqué mils sien ac.
mandil m. Manta amb qué es cobreix l'esquena i anques d'una bestia de cárrega per
cavalcar-la. SP 13071 Duya, sens pus, sobre la pell, hun mandil vell, antich,
spletat, hun poc pintat.
manera/ 1. Forma de fer una cosa. a. manera com (es fa una cosa) col. Manera
segons la qual s'actua a l'hora de fer una cosa. SP 780 Quarta y darrera clou la
manera, ja enfranquit, d' elles partit ho enviudat, com hé mud. 2. Comportament,
forma de comportar-se. SP 12626 Puys coneguda has llur manera, muda carrera:
llexa •/ camí llur, serpentí, tan espinó. 3. maneres Forma de tractar la gent,
d'actuar en societat. usat en plural. SP 7503 Les consertades aguabellades teñen
terceres; ab ses maneres tant exquisites, rompen lesfites.
maníac -a adj. Que té desajustes mentáis violents. SP 8868 e sá y alegre, de seny
católich, ffül malencólich he maniach; d1om fort, ful flach, desfigurat, lleig.
manifest -a adj. Mostrat clarament. SP 2999 Vehent tais ontes, perdido, destrucció
tant manifesta, altre no %m resta experiment a. error manifesta col. Judici o opinió
falsa que és molt destacada, per clara i incontestable. SP 326 Si y llegireu,
conexereu, ab prou claror, la gran error tan manifesta; la desonesta he viciosa,
tant perillosa.
303
manifestant adj. Que manifesta, que dona a conéixer obertament. u documentado i matisació a
la definido de DCVB. SP 11409 rts vetlant ovelles, canqons novelles ángels cantans,
manifestans «Déu nat!» hoyren.
manifestar v. tr. Donar a conéixer obertament, sense reserves. SP 3727 Ab gran
fervor volgué preycar, manifestar lo dit atrás, tan órreu cas, exorbitant mas
conferm.
manilla/ Cércol de metall precios que es posa al voltant del braó com a ornament. SP
7061 inenarable; cosa mirable, tantes hostilles, torques, maniiles, collas, vestits,
tants Hits fornits; orfebreries.
maniqueu -ea m. if. Seguidor de la secta fundada per Manes en el segle III, segons la
qual hi havia dos principis del món, l'un bo i l'altre dolent.
manlleuta/ Manlleu, cosa presa com a préstec. SP 143 Trama lifall, hon fallirá hí
soplirá sois de manleuta.
manllevar v. tr. 1. Demanar en préstec, fer-se prestar. SP 2607 Ab ses companyes, he
manllevades hí repleguades per la carrera, no sens faldera. 2. Fingir, mostrar com
a propi alió que és d'un altre. SP 1133 ench hun gentil rench; los armaments e
paraments, tot manllevat.
manná m. Aliment miraculós que plovia del cel damunt els israelites durant el
pelegrinatge que feren peí desert. SP 13529 neral tinacal, bezaart fi, de tot veri
guaridor fel; manná del cel, maravellosa, molt saborosa he delectable, inext.
manobra/ Materials de construcció. SP 13571 u he quant Davit hacprovehitper fer
la obra: sitim, manobra, argent e or, tot lo tresor per mi despés, en los obré.
mans -a adj. Dócil i no agressiu. SP 6688 has vist d' estranyes mulles mal manses,
¿he no te 'n canses ni »t descontentes? ¿Mullesparent.
mansuet -a adj. De condició suau, dócil, mancat d'agressivitat. SP 13018 Seguí sobr*
ells, rey mansuet, sobre V asnetffül defemella.
mansuetud / Docilitat, falta d'agressivitat. SP 269 Bou sobrenom, mansuetut diu e
virtut.
mantuda / Colp fet amb una manta, a. joc de mantades col. Joc de xiques en qué
s'encalcaven amb colps de mantés o mantells. [DECat] 'Mantejament', entre ¡nterrogants.
[DCVB]57> 5476 da; en la tornada, minyonegant, venir juguant joch de mantades.
mantega / Substancia untuosa, groguenca, que forma el greix de la llet i s'obté
d'aquest o de la nata per agitació. SP 16131 car nebot, t' é sois rescrit que *m par
profit: mel e mantegua si be *s mastegua pot ben valer a ben saber.
mantell m. Vestidura en forma de capa, subjecta al cap o ais muscles. SP 4068 Que
desús vist cot e mantell de gros burell, roba jusana defina llana prima, llist.
mantenir v. tr. 1. Fer romandre en el mateix estat. SP 9867 s convertía en dar plaés a
ses mulles; he sostenir he mantenir elles guarnides, cases fornides. 2. Proveir de
l'aliment necessari, donar el que es necessita per a viure. SP 941 No pot bastar
aquest spital, ni té cabal per mantenir, ni Hits fornir per a tans pobres. 3. Afirmar
amb persistencia. SP 10690 ent eretges, mals cristians, pechs, ignorans, los qui
mantenen la part qüm entenen ser veritat.
manual 1. adj. Que es fa servir amb la má. No enregistrada en DCVB ni DAG. SP 8671 Ab
natural o manual cert insturment, fforgadament se han obrir, ans del par. 2. m.
Llibre on están contingudes les entrades i les eixides. SP 10504 Ab sos sofismes,
llímits efites, les té descrites en manual.
manxa / Instrument per a fer vent o donar aire, consistent en una caixa que té dues
cares rígides i les altres flexibles, i peí moviment alternatiu d'expansió i contracció
304
d'aquestes produeix l'absorció d'aire per un orifici i l'expulsió d'aire per un altre
conducte mes estret. SP 1178 Tendrá la pancha ab plechs com mancha, ab
semblant pell com tercanell o chamellot.
m a n y —a adj. Gran. Només apareix en combinado amb la forma adverbial la. a. ÍCl fltany Col T a n g r a n .
SP 13803 ffeta tá manya com gran muntanya.
manya / Habilitat per a obtenir una cosa a despit d'altres o enganyant-los. SP 7690
llurs husances axí diverses, he tan perverses obres e manyes, son alimanyes.
manya m. Persona que fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro per a
edificis i mobiliari. SP 14296 Subtil manya, ell les temprá, com bon armer temprá
/' acer, ab aygua.
máquina/ Combinado mes o menys complexa de peces resistents que serveix per a
aprontar l'acció d'una forca per a fer un cert treball o produir certs efectes. a.
máquina universal col. Univers. SP 14012 natura dix soferia, o periria la
mundanal huniversal machina sempre.
maquinar v. tr. Projectar artificiosament i ocultament una cosa, generalment contra
algú. a. maquinar un crim col. SP 4726 novell, ffent malifici he lladronici, he de
fals crim machinatprim, malvat, diforme, molí lleig, enorme: fflngí 's.
m a r / 1. Massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superficie de la térra.
SP 6999 Ans en la mar, hon és passada ñau aviada, se trobaria; e *s mostraría a.
llop de mar col. Foca, nom donat a diversos mamífers de la familia deis fócids,
carnívors i pinnípedes, que majoritáriament habiten les costes del mar glacial, tot i
que també n'hi ha hagut en abundancia a la costa mediterránia, de eos semblant al
d'un peix, amb potes aplatades adaptades a la natació, pero que li serveixen també,
les anteriors, per a caminar en térra mig arrossegant-se SP 7714 Son llop de mar, lo
pex mular, drach e balena, polp e serena, b. peix de mar col. Peix que viu en la
mar, per oposició al peix que viu en els rius i en altres llocs d'aigua dolca. SP 7446
erfresch; lo d' Albufera, riu de Cullera, per pex de mar; V encamarar saben be fer:
del Guarrofer, Alte*, Albir, c. mar salada col. SP 10986 La mar salada, o mar
amargua, he mare llargua. d. mar amarga col. SP 10986 La mar salada, o mar
amargua, he mare llargua. 2. Porció de mar situada en una regió determinada, a.
mar Roja col. Mar que separa África d'Asia, situat a l'oceá índic, i que va ser
travessat per Moisés quan els israelites fugien de la ira deis egipcis. SP 14201 Puys
la gent santa Déuféupassar la Roga Mar, com per trespol.
maragda / Pedra preciosa, varietat del beril, dura i d'un color verd d'herba brillant
tirant a blau, a causa de la presencia d'una petita quantitat d'óxid de crom. SP 8335
Marachde volen per testimoni de matrimoni.
maravella/ Cosa que causa gran admiració. SP 3317 ssen al president, ell responent
a llur querella, per maravella dos cuyts ocells, presents tots ells, a. dir maravelles
d'algú o d'alguna cosa col. Parlar molt bé d'una cosa o d'una persona. SP 7727 Si
n' escoltau qualsevol d' enes, dir maravelles he grans llahors del llur bell cors no
*s farta may. b. fer maravelles col. SP 8578 Generalment los animáis que son
brutalsffan maravelles.
maravellar v. tr. Colpir d'admiració. de+CR (indica la cosa que meraveiia). SP 10897 gué ben
abillada, acompanyada de ses donzelles? No •/ maravelles si qui pot mes la lley
sospés!. SP 15356 s a Clehofas altre ab ell en lo castell aposentáis, maravellats del
que parla, trencant lo pa ló conegueren; quánt.
maravellós -osa adj. Que meravella, que causa admiració profunda. SP 11676 De /'
alt seu statge inenarrable, no recitable, maravellós he glorias, prés son morir.
305
marbre m. Roca calcaría, metamórfica, cristal-lina, granular i de gra microscópic,

formada quasi totalment per grans de calcita agregáis sense orientació, pero sense
deixar espais buits, susceptible d'un gran poliment, blanca, negra o de diversos
colors deguts a la presencia de substancies estranyes, que mostra sovint clapes o
venes. SP 12342 ses filies no, ni sa muller mira darrer he torna 's marbre. a.
marbre fred col. SP 8458 per posta tal serrat arbre; Hit mes que marbre dur, fret,
banyat, acompanyat d' escorpions, serps, escurgons. b. mes dur que marbre col.
Molt dur. SP 8458 pren per posta tal serrat arbre; Hit mes que marbre dur, fret,
banyat, acompanyat d' escorpions, serps, escurgons.
marc m. Moneda d'or o d'argent, de valors diferents segons les époques i les regions.
SP 5421 Per una flor preñen march d' or, he per entrada volen mudada tapicería.
marca/ Senyal deixat en un eos peí contacte o pressió d'un altre. SP 13076 Ja no *s
mostraven, ni se 'n menbraven d' algunes marques, de patriarques del temps
passat.
mardá m. Másele de l'ovella destinat a la procreació. SP 8586 , ovelles, egües,
someres, molt grans raberes, ab hun mardá, toro, guará, se companyegen.
m a r e / Dona o femella que ha parit, respecte del fill o filis que té o ha tingut; també
en sentit figurat, aplicat a la Mare de Déu respecte ais humans. SP 826 Is no vull dir
quáls, he no *lls declare per ser ma mare jove fon étich a. Mare de Déu col La
Verge María, que va parir Jesucrist. SP 11532 mare no mll té que mn lo món sia:
Verge María Mare de Déu, Déu ésfill seu.
maridar v. tr. Casar, unir en matrimoni. SP 11034 sens algún dot d' or neflorins, los
sants rabins lá maridaren.
maridatge m. Casament, unió en matrimoni. a. fer mar maridaíge col. Pactar
matrimoni. SP 4300 Semblant valent héfetper mi, tantost fermí lo maridatge.
maridet m. Vel d'esposalles. SP 5644 Dix: «dexaré lo maridet, negre velet, ans de res
fer.
mariner m. Persona que treballa professionalment en la maniobra d'un vaixell o de
qualsevol embarcació. SP 7333 Ffon son amich hun cavaller; hun mariner puys lá
y tolgué he lá 's tengué: peix li venia
mariposa/ Papallona, nom comú donat a l'adult deis insectes lepidópters, de eos llarg
i prim i d'ales grosses tingudes verticalment sobre el dors quan reposen. SP 7739
Com mariposa, de V ayre viu.
marit Home casat respecte a la seua muller. SP 3352 Sentenciada, ffon deguollada
per son marit a. teñir marit col. Ser casada. SP 1106 Dix me: «mesquí! A ton
despit, ja tinch marit, cert, pus honrat que no /' orat del pare teu, de major.
marmessor -a m. i f Persona encarregada de complir la voluntat de qui fa testament.
SP 840 gué hun seu notari; he lo vicari, son confessor, ffón marmessor he
lleguatari.
marra -ana m. i f Jueu convers que continuava practicant secretament el judaisme.
SP 13739 n altre Messies! Ni son juhyes ni cristianes, hoc son marranes he
filistehes, cert, cananehes, samaritanes.
márrega / Manta de llana usada pels carreters per a preservar-se de la pluja. SP
13009 Anava *n destre; mayporta cárregua, ffeltre ni márregua sobre los rebbles.
mart m. Pell del mamífer carnívor de la familia deis mustélids, que s'usa per a fer roba
d'abric o decorativa. SP 2067 l' arehí: pedes, robins, velluts, cetins, conduyts,
marts, vays, vervins, duays, percots, guonelles, cingles, bruxe a. mart gibelí col.
Pell que s'usa per a fer roba d'abric molt cara extreta del mamífer carnívor de la
306
íjp£tor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig
familia deis mustélids {Mustela zibellind), procedent del nord d'Europa i d'Ásia,
semblant a la marta, d'uns 50 centímetres de llargária, cua Uarga, pél espés i
extraordináriament suau. SP 8326 y res .los fall, cost que costas: hun mart al ñas
deis gebelins, per vintflorins, quantfa lo freí; he.
martell m. Aína que consisteix en una peca de metall feixuc posada formant creu al
cap d'un manee que el travessa per un ull central, i que serveix per a batre metalls,
clavar claus, etc. SP 7940 Contra la pau, hun ben llarch clau, ab gros martell, per
lo cervell lifonficat he travessat de pols apo.
martellada/ Colp de martell. [?] EI context no otereix dades suficiente. SP 14702 Lo temps hi
pert, té martellada V antrecuydada beguina folla, qui quánt bull V ol.
martilogi m. Catáleg deis mártirs i, per extensió, de tots els sants. SP 5376 Per la lliqó
del martilogi, qui conta •/ vogi quefa la luna, canta la una cant.
mártir m. i f. Persona que pateix turments o la mort per no renegar de la fe en
Jesucrist. SP 11730 Mes que profeta, patriarquessa, apostolessa, mártir secreta;
verge pus neta, mes confessora.
martiri m. 1. Mort o turment greu patit per no renegar de la fe en Jesucrist. SP 15261
stasia, Agnés, Llucia, virginitat, ab caritat per fe, martiri. 2. Turment cruel físic o
moral. SP 8183 ab hun diner yo •/ poré fer hun bon cristiri, vostre martiri no
durará, prest passará.
martiriar v. tr. Martiritzar, fer patir martiri. SP 9436 rians, deis crestians pus de vint
mília, a sa familia martiriar fféu e matar? Ans cristiana, puys arriana, apostata.
marxant -a m. i f Venedor ambulant. SP 1431 lira /' or poch, ¡letra y tenia, la qual
venia ha hun marchant.
mas1 m. Casa de camp on habiten els cultivadors d'una finca rústica i aquesta mateixa
finca. SP 12723 Cuyta lopasl Torna •/ seu mas segurament.
mas2 conj. Mes2 o mas.
másele adj./m. Individu animal del sexe que pot fecundar. SP 9930 fonament, claus,
regiment a hom dona, he ordena sois másele hom. SP 8592 n breguegen; Cert
temps de l' any ab poch afany, llur másele spleten.
masculí -ina adj. Que és del sexe másele, del sexe que pot fecundar. SP 10470 poch
se 'n cura de tal eréncia la decendéncia, cert, mascolina; la femenina és qui s'
atura la diablura qu* ella :
maset -eda adj. Mansuet, dócil. SP 6725 Onsos, llehons, cervos, mufrons ffa
mansuets; toros, masets.
massa1 / Pasta consistent i homogénia, feta incorporant un líquid i una materia
polvoritzada. SP 14586 A son plaer ffa, com V oller, qui d' una massa nefa terraqa,
olla, scudella, plat, canterella, morter.
massa adv. Mes del que cal. SP 15338 Llurs ajudants vent los becar, massa tardar.
mastegar v. tr. Prémer un aliment reiteradament entre les dents peí moviment de la
mandíbula inferior. SP 16132 rescrit que *m par profit: mel e mantegua si be *s
mastegua pot ben valer a ben saber, conéxer ciar, bé specula.
mat m. Jugada d'escacs en qué un deis reis queda en tal situació que inevitablement ha
de ser pres en la jugada següent. a. donar sus mat col. Fer la jugada d'escacs en
qué un deis reis queda en una situació que no li permet salvar-se en la jugada
següent. SP 9991 Sus mat te dona.
mata f Planta de tronc curt que trau branques prop de térra. SP 582 OH de mata no
•llls fa pudor a. uns mates baten, los altres maten prov. Uns fan l'esforc i altres en
307
trauen el profit. [P] No enregistrat en DCVB, DAG i DECat. SP 699 ciure los qui treballen,
juguen he fallen - huns mates baten, los altres maten.
matador -a adj. Que mata, que lleva la vida. SP 9218 Ffon tal contesa davant mi
mesa: la matadora, gran ralladora, ffort defenia, puys consentía he req.
matanca / Mortaldat de molta gent o de molts animáis causada per la guerra, un
extermini, etc. SP 14196 aquella sanch del sant Anyell, he fon coltell de gran
matunga, en la crianga d' Egipte tanta a. cruel matanga col. SP 15782 ps n' agüé,
de qué *s moguéffer gran venganqa, cruel matanga de benjamines he gabesines de
Gualahat.
matar v. tr. 1. Privar de la vida, especialment de manera violenta. SP 9914
Violentment he dignament Déu lá mata a. matar algú defam col. Fer patir molta
fam a algú. SP 9124 Qui no té llet, fflach e magret, defam ló mata. b. uns mates
baten, los altres maten prov. Uns fan l'esforc i altres en trauen el profit. [P] No
enregistrat en DCVB, DAG i DECat. SP 699 aure los qui treballen, juguen he fallen - huns
mates baten, los altres maten. 2. Molestar o perjudicar extraordináriament. u
documentació en DCVB. SP 2148 Dix: «bé *m fartaul ¿per qué *m matan? Lexau me star!»
Volent restar sens del tot rompre.
mateix -a adj. 1. Idéntic, una cosa o persona determinada que ja coneixem o a la qual
ja ens hem referit i no una de diferent. Davant o darrere del nom. SP 3452 Quatre veguades
continuades, hun mateix dia ella paria he s' enprenyava. SP 14662 deu rependre, si
*s mor de set, lo mal pertret propi mateix, no d' onparteix lafont tan ampia, qual
Déu exampla p. 2. Precisament, amb valor emfátic. Posposat a un pronom o adverbi. SP 63 c
lo primer: amant proysme sensfrau, sofisme, com mi mateix. SP 7435 hun sou ne
fan ducat lo mal cuynat qui ve aprés tal mateix és.
maternal adj. Propi de la mare. SP 5303 Diu: «monflllet, si de ma llet yo natural he
maternal V agués nodrit, cert és, podrit elija no fora.
maternitat / Estat o qualitat de mare. SP 10660 Per sa noblesa, maternitat,
ffecunditat és sa llurea.
matí 1. m. Espai de temps compres entre la primera claror del sol i el migdia. SP 7508
Compren arreu, ans lleven Déu cada matí a. de matí col. A les primeres hores del
matí. SP 2445 Seya 's a taula avent menjat he almorzat ja de matí. b. de gran matí
col. Molt de matí, a primeríssimes hores del dia. SP 13214 ni ramet, cert, no
tallaren, ans s' amaguaren de gran matí. c. en lo matí de+data loe. adv. Durant el
matí d'un dia concret. SP 10551 Totes li paguen moraban, en lo matí de sent
Johan, o dat ho hanjorn de Ninou. d. per lo matí loe. adv. Al llarg del matí, durant
les primeres hores del dia. SP 1730 Per lo matí, de totes tres fferen quartés, he llur
posada ffon. 2. adv. A les primeres hores del matí. SP 11278 Hunjorn matí, ella
partí ab lo bonprom temprat, he cóm! de Natzare.
matinada/ 1. Espai de temps compres entre mitjanit i l'eixida del sol. SP 2547 Los
jorns de colre, la matinada, era faynada per ben lluyr, al bellfebrir, dos o tr a. de
matinada loe. adv. A les hores que hi ha entre mitjanit i l'eixida del sol. SP 2211
omesa ffogint despesa de bodes fer, en lo giner, de matinada, pocha maynada, sois
huyt o nou. 2. Dormida feta a les hores matinals en qué normalment cal estar
d e s p e r t . !a documentació en DCVB. No enregistrada en DAG ni DECat. a. fer matinada Col. D o r m i r
fins tard al matí. ia documentació en DCVB. SP 1848 Per mes jornades, ffent matinades he
curt diñar, per caminar cuytadament, molt.
matiner -a adj. Que matina o que comenca a obrar molt de matí. SP 14603 faena feta,
crida *lsfaynés: los matines cansats, suats, he los lloguats a la vesprada dona 7.
308
Hgrtor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig
matines/ La primera de les hores canóniques, a mitjanit o a la primera hora del matí.
Usat en plural. SP 2542 e full, hurxella, no apar ella nifa mes tines! Ans de matines ella
»s levava, hí *s perfumava ffent se ben olre.
matrás m. Arma consistent en una barra llarga acabada amb una cabota cilindrica o
quadrangular, que es llancava amb ballesta. SP 6745 ; grues bailar; lo ca callar,
mostrant ab braq cobrar matraq he dir «al cau.
matrimoni m. Unió legítima d'un home i d'una dona, que formen una familia. SP
8337 Marachde volen per testimoni de matrimoni a.fer matrimoni col. Casar-se.
SP 4959 Ffallia 'm esta! Jorn de lafesta de Sent Antoniffíu matrimoni.
m e pron. Formes: ME entre paraules acabades en consonant i comencades per consonant; M' davant paraula comencada en
vocal; -M darrere paraula acabada en vocal. 1. Pronom personal de primera persona del singular,
forma feble d'acusatiu de yo. SP 2297 Al cap, sens falla, bé lá 'm sentí. SP 6313
havent hoit tot quant m' a dit. 2. Pronom personal de primera persona del singular,
forma feble d'acusatiu de jo, que fa de CD d'un verb conjugat i de subjecte d'un
infinitiu que depén d'aquest verb conjugat. SP 6113 Huna, pus vella, quant fuy
donzella me féu apenare saber d' ull pendre de fltillar he de lliguar. 3. Pronom
personal de primera persona del singular, forma feble de jo, que substitueix un CI,
amb valors de meta. SP 15280 da en qualque pas, sens contrapas, la bona via de
qui m' envia. 4. Pronom personal de primera persona del singular, forma feble de
jo, que substitueix un CI, amb valors de datiu benefactiu o experimentador. SP
3947 Sois encartar -li /' exovar me covenia. SP 3880 s en Soguorp yo -m recordí
he acordi que la beata, si m' era grata he fas honesta, humil e presta al qué
volgués. 5. S'usa com a pronom inherent de diversos verbs i té diverses funcions
semántiques i sintáctiques. SP 3371 Prenguí 'm a riure com les hoy. SP 4742 Trop
-me calenta! Si no vomite, tantost m' enfite.
medicina o medecina/ 1. Art i ciencia de curar o alleujar les malalties. SP 4569 Molt
y guanyava! Com praticava de medecina, dita madrina, per mala via, la muller
mia bé u coneg. 2. Remei, substancia aplicada a curar malalties. SP 5257 Ella y
apella moltes madrines; mil medicines, meneschalies he burleries! Unten hefaxen,
sovint d
medicinar v. tr. Medicar, curar. SP 8826 Medicina o metziná.
meditar v. tr. Aplicar el pensament amb profunda atenció a la consideració d'alguna
cosa. SP 10264 Peí qué diré he meditar he contemplar millor poras, quant oyrás
les lliqons.
medrar v. intr. Millorar, progressar. en+CR (indica en quina cosa es minora). SP 7145 féu tal mal
per Aníbal, huy dit Morvedre no speres medre pus en crexenqa; Calis, Cigüenqa,
quals en Castella perd.
mel m. Substancia viscos, molt dolca, de color mes o menys groga, elaborada per les
abelles dins una distensió de l'esófag i que depositen en les cel-les de la bresca. SP
6262 roq, forment, salses, perfums, ffruyta, llegums, oli, mel, vi, llenq, seda, lli a.
mel silvestre col. Mel extreta d'una bresca natural, no cultivada en ruscs. SP 12400
xant, llaguosts mengant en lo desert, lo sucre vert o mel silvestre, pren lo per
mestre.
melic m. Cicatriu formada enmig del ventre en tallar-se i assecar-se el cordó
umbilical. SP 4874 Yo lo melich víu arrancat, caygut, secatja de molts dies.
meliquet m. Diminutiu de melic. SP 9018 Per mala mdreqa, llur sanch se vessa peí
meliquet restar fluxet: troben lo mort.
309
melodía/ Successió de sons musicals. SP 12601 et de deu cordes ffes que »t récordes
ab armonía he melodía, totstemps sonar.
membrant adj. Que es recorda d'una cosa. SP 6144 l lloch sagratpuys receptada, ben
castiguada, me féu menbrant ffos recordant del manament de crexíment,
multiplicar.
membrar 1. v. tr. Recordar, mantenir viu en la memoria. SP 5671 Lo vel qué *ns veu
al cap portar, nos fa menbrar per cert indici /' esposalici. 2. v. intr. Recordar,
mantenir viu en la memoria. de+CR (indica la cosa recordada). SP 319 scola, del vot exprés, ni
de V entes, no *llls plau menbrar te vull pregar tú so *llls publiques he. 3. v. pron.
membrar-se Recordar, mantenir viu en la memoria. de+CR (indica ia cosa recordada). SP
1176 La vella fembra del temps no *s membra. SP 6781 es que tu les vences, tais
feres fembres? Bé crech te menbres deis set marits, jóvens, ardits, llaciviosos,
llibidin. 4. v. pron. i impers. membrar-se Recordar, mantenir viu en la memoria.
de+CR (indica la cosa recordada). SP 15978 D' aquesta mm menbra que fon casada he ben
criada, molt instruyda e tal nodr. SP 9443 ostatá, puys esclatá! Huna vil fembra
del nom no *m menbra la qual tenia fill qui seguía al sant Andreu, com ell.
memoria/ Recordanca, retenció de les imatges de les coses apreses pels sentits o per
l'enteniment. SP 1911 ació, punició hagué condigna, y de cert digna de gran
memoria a. haver memoria d'alguna cosa col. Recordar, teñir present una cosa. SP
12531 os pobres ffent pies obres, sens vanagloria, havent memoria que •/ Pare teu
tot quánt fas veu Déu de concordia, b. haver memoria d'algú col. Recordar algú,
mantenir-ne viu el record. SP 13633 Mas superna!, celestial, eterna gloria ais qui
memoria d' ell, mort, auran; tots quants volran esser filis se.
memorial m. Escrit on son consignades les coses que cal recordar o teñir presents. SP
238 ren en lo llur viure, los vull escriure est doctrinal memorial: haurá nom Spill.
mena / Lloc, en la massa d'un terreny, d'on s'extrau un mineral, especialment un
metall. SP 8508 rt, sens may deport en si remira; brugina tira e cava mena; lo molí
mena qui *s diu de sanch, catiu mayfranch.
menacar v. tr. Amenacar, manifestar amb paraules o amb el gest la intenció de fer
mal a algú. SP 7491 Les estrangeres he for áster es, descaminades, son menasades,
ffan los despits.
menar v. tr. 1. Dirigir un animal i fer que vaja a un lloc determinat. SP 4418 May per
mon nom me nomenava: axí *m menava com si fas guoq o portas boc. 2. Guiar, fer
anar una persona envers un lloc, portar algú amb si. SP 15050 falta sabent reyna,
Sabba Austrina se nomená ab si mena de saviesa he gentilesa ben abillada he
avisada, gentil. 3. Fer rodar, donar moviment a un instrument giratori. a. menar el
molí col. Fer funcionar el molí donant voltes a la pedra molar. SP 8509 eport en sí
remira; brugina tira e cava mena; lo molí mena qui »s diu de sanch, catiu may
franch. 4. Portar, dirigir un assumpte, un negoci, una empresa, una cerimónia, etc.,
fer que es realitze o es desenvolupe d'una manera determinada, a. menar guerra
col. Sostenir una guerra. SP 10059 Mas tota hora ta carn refrena, si guerra *t mena
libidinosa he furiosa, comfa *n lo brut. 5. Remenar, moure d'un costat a l'altre. a.
mena les cois si viure vols prov. Indica que cal teñir carácter per a dur una vida
mes digna. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6220 Ajuda t' i: mena les cois si
viure vols, hirás carrera, b. menar mans col. Afanyar-se a actuar. SP 8642 temps
la ¡luna bona %llls y par, a treballar he menar mans. SP 1270 Menaren mans, dins
trenta meses.
310
mencionar v. tr. Esmentar, fer menció o expressio d'una cosa. SP 15211 /' orne tort
rey entre *ls cechs, per alguns llechs mencióneteles, perpetuades per llongua fama.
meneig m. Moviment, canvi d'un lloc a un altre. SP 13435 es, descominals, brans
animáis, de mal e lleig he fer meneig, experiencia nefa ciencia he bastant prova la
vinya no.
menejar 1. v. tr. Remenar, moure d'un costat a l'altre. SP 5203 post V ou, tothom lá
hou; ella mll festega, tant ló menega trencat ló 's beu. 2. v. pron. menejar-se
Moure's, posar-se en moviment. SP 5502 O dien «guoga és qui *s menega!» com V
ompasega, si u sent algú. 3. v. pron. menejar-se Obrar de pressa, amb promptitud.
SP 8211 s collacions per ficcions, he que gens vegen que s' i menegen,
diligentment.
menescalia / 1. Art o professió de manescal, persona que es dedica a curar les
malalties deis animáis. SP 992 ts falcons hi d' esparver, ginet, coser; de cetrería,
menescalia; sonar, bailar; ffins a tallar, ell me 'n mostrá. 2. Medicament o remei
fet per un manescal per a guarir animáis. SP 5258 Ella y apella moltes madrines;
mil medicines, meneschalies he burleries! Unten hefaxen, sovint desfaxen.
menester o mester m. 1. Ocupació, manera d'obrar. SP 6993 He ton mester no basta
tant, ni y fuy bastant yo quant vivía. 2. Cosa necessária per a l'ús. a. al menester
loe. adv. Segons la necessitat. SP 2318 Del qué sé fer, al menester manau de mi. b.
fer mester col. Ser necessari. SP 1325poderos he virtuós, ell m' afilia hi m' abillá
com fa mester. c. haver menester o mester una cosa col. Necessitar, teñir
necessitat. SP 6992 Ab los diables qui fa llaurada, gran agullada ha menester. SP
13384 Fems ni tarquims no y hac mester. d. ser mester col. Caldre, ser necessari.
SP 7231 Ffon li mester, perqué ms salvas que se 'n pujas, per repicar, e. teñir (algú
o alguna cosa) de+poss+mester col. Teñir alió que basta per a les necessitats. SP
11082 Tenint aprop de son mester lo prom fuster, en fusteria o ferreria ell s'
afanyava.
menic m. Pidolaire, captaire, usat en to despectiu. SP 5135 Si sou menich, avar, dolent
deya u la gent, ara *n só certa.
menja-bonico adj. Que és delicat en el menjar. SP 2781 guaniu, sech, renadiu, fflach,
setmesí, avar, mesquí, menja-bonico, cagua-poquico, sart, mirmidó, pus ver capó.
menjador -a m. i f Comensal, qualsevol de les persones que mengen juntes en una
taula. No enregistrat en DCVB ni DECat. SP 2240 é robes novelles, joyes pus belles, molts
sonados, hí menjadós, tots vint casats; murta, molts asts, complidament.
menjar 1. v. tr./abs./pron. Mastegar i engolir aliment sólid. SP 9126 Ffemta de rata,
chinges mengant, cristall portant o caramida. SP 10414 Puys fo primera ella
parlera, primer mengá he menega la llengua y morros, a. menjar-se algú viu col.
Teñir una gran animadversió envers algú i voler fer-li un gran mal. SP 8271 crech,
si podía, se menjaria lo marit viu. 2. m. Aliment sólid, alió que es menja per nodrir-
se. SP 2452 Menjás playbles deis qué *s cohien, no li plahien, tant a. menjar
magre col. Menjar escás, de poca quantitat. SP 10109 Lo mengar magre, sois per
la vida, ab certa mida, anspoch que massa.
menor adj. 1. Mes petit d'edat. SP 418 edat, ¡ley, nació, condició, grans e majors,
chiques, menors, jóvens e velles, lleges e belles, malaltes, sanes, les. 2. De mes
baix grau o categoria. SP 8857 Virtuts majors manen menors; Les animáis, a
naturals; he per llur cuyta, no será cu a. menor frare col. Francisca menoret. SP
4048 Hun menor frare li deya mare davant la gent, he molt sovent la visitava.
311
menoressa/ Monja franciscana. SP 15254 latge, deis pobres zel, de Ysabel, reyna,
contessa he menoressa; de Caterina, Tecla, Merina, Anastasia, Agnés, Lluci.
menstrual adj. Relatiu o pertanyent a la menstruació. SP 8569 reos, si mll posehex,
sovent guarex, si •/ natural he mestrual Ufan ben veure, yo *t vullfer creure quant.
menstruos -osa adj. Que té la menstruació. SP 14244 aviu, ffont gran com riu s' i
mostrará, he ¡lavará la mestruosa; aygua 'bundosa del dret costat, per hun forat
del t.
mentir v. intr. Dir conscientment alguna cosa contra veritat. SP 4286 De cert, no us
mentí Jur vos, per Déu, qui vist aveu huy en mes mans, com bo.
mentres conj. Durant el temps que es fa una cosa determinada; indica simultane'ftat,
concurrencia de temps. SP 16006 Res en lo món, mentres hifon, no amí tant.
menut -uda adj. a. per menut loe. adv. Detalladament, sense deixar res. SP 4972 Ja
no us vull dir totper menut, comfuy venut he rebugat, quant enugat he decebut.
menys adv. 1. Mes poc o mes poca. Modifioant noms, adjectius o verbs. SP 1089 hun cañar i o
catiu strany, de hun tacany, no *n fera menys. SP 6428 qual me semblas voler
menys guala. SP 6665 qué menys mou bregua, qué menys fa tala, qual és menys
mala a. menys... que... loe. COnj. El que ¡ntrodueix el segon membre de la comparado. SP 8449 Qui
les seguix ffins a la morí, menys n' an recort, ni la virtut de gratitut que •/ chich
infa. b. ni menys ni mes loe. adv. Exactament així, d'aquesta i no d'una altra
manera. SP 10321 Qual vol, tal és, ni menys ni mes, pus no ms torgria ni »s
dregaria, ans se trencar. c. no menys loe. adv. Tant o mes. SP 9500 í, donant veri
al rey ful seul Altre mal greu, de no menys dan qual ais chichsfan, vull recitar: lo
mal criar, á. poc mes o menys loe. adv. Aproximadament, al voltant de. SP 4131
suptilment: ella vilment se trobá prenys, poch mes o menys de huns tres meses, e.
trobar menys una cosa col. Trobar a faltar. SP 3296 Partint se 'n ell, menys lá
trobaren. 2.1 encara mes poc. SP 2250 uada no us ho pensásseu ni u comensásseu,
car acabat, menys adobat, may o veuríeu! Pensar deuríeu ella d' ón ve a. molí
menys loe. adv. I encara mes poc. SP 14459 uader, conduydor, convidador, no *llls
plau oyr, molt menys seguir. 3. Excepte, llevat de. SP 2441 ia, ni *s comedia res
ordenar, menys lo manar sois de par aula.
menyspreu m. Menysteniment, sentiment provocat peí que es considera indigne
d'estima. SP 2075 Ab gran menyspreu dona y del peu a. massa privar causa
menyspreu prov. Indica que excedir-se en les prohibicions provoca rebuig. [P] No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 13720 s festes se paren prestes al conbreguar: massa
privar causa menyspreu.
mercadal m. Placa o altre lloc on se celebra ordináriament el mercat. SP 3474 Ffon
enforcada al mercadal, hon lo dogual lifon tallat, car fon duptat concebim.
mercader -a 1. adj. Dedicat al comerc, que s'usa en el comerc. SP 11180 dos; tálem
d' espós; pou de Sichem; Jherusalem; ñau mercadera. 2. m. i f Persona que tracta
o comercia amb generes que es poden vendré. SP 1320 Lo mercader, molt poderos
he virtuós, ell m' afilia hi m'abillá.
mercadería / Comer?, intercanvi de béns a través de la compra-venda. SP 5414
ments, dons e presents, tots ab husura, hefan segura mercadería.
mercat 1. adj. Barat, que no és car. No enregistrat en DCVB, pero sí en DECat. SP 5183 Ella que
trihe, ffaga cercar, mercat o car, al cárrech seu. 2. m. Lloc on es fan les
transaccions comerciáis; normalment és un lloc públie on el mercaders van a
vendré les mercaderies. SP 2616 menys febrida, ni ab mes brida al seu costat, per
lo mercat ffeya la volta a regna solta, mirant les tendes.
312
mercé/ 1. Benefici graciós, acte de benvolenca envers algú. SP 11962 arrasada, sens
frau, faHácies, totes ses grácies he mercés moltes. 2. Misericordia, benvolenca per
a donar auxili o confort a algú. SP 12028 ab querimónia, porfldiant he alt cridant:
«Senyor, mercé!», d' ell obtengué que fon curada endiablada sa filia.
merdós -osa adj. Brut, pie de brutícia, usat com a insult. SP 5512 Sempre li dien
«vella merdosa», si n' és celosa o gens les guarda; molt mes si *s ta.
meréixer v. tr. Teñir dret a rebre una cosa, ser-ne digne (tant d'un premi o recompensa
com d'un castic). SP 2710 En la color no u conexeu? No merexeu semblant
tendror, ni tal olor vos, en groserl. SP 15889 avorrida he ben fornida de putería;
sa porrería mort mereixqué.
meretricar v. intr. Fornicar amb meretrius o prostitutes. SP 12259 more ta part as
presa; has la despesa prodiguegant, meretricant a ton delit.
merir v. tr. Meréixer, teñir dret a rebre una cosa, ser-ne digne (tant d'un premi o
recompensa com d'un castic). a. merir mal en una cosa col. Meréixer o ser digne
de mal o reprovació. SP 4186 Deya malea, ffals inculpant he increpant qui mal no
y mir.
meritori -ória adj. Que constitueix un mérit, que fa digne de recompensa o d'estima.
SP 5636 qui tostemps dura, no perillosa, ans ésser cosa molt meritoria.
merlina/ Monja jove. SP 5625 Huna merlina, hunjorn, parlant ab un gualant, jove
pobil, prest se.
mes 1. adv. Terme de comparado que denota superioritat de quantitat o de qualitat.
Modificant verbs, substantius (de vegades amb la preposició de ¡nterposada), o adjectius. SP 10983 He ma daría,
mes amaría SP 3125 mes alegría no *n mostraría. SP 8888 Mes inprudens he
necligens. SP 4657 Fiu lá y restar per mes d' un any. a. al mes loe. adv. Com a
máxim. SP 9802 or, sens oy, rancor, gronyir, renyar, no pot durar al mes hun*
hora. b. lo/la+(nom)+més+adj+(nom) Estructura superlativa de superioritat. SP
6748 Lliguat fa •/ brau mes ab collar, c. los/les mes La majoria. SP 15198 *s vol,
en teñen; d' elles ne preñen alguna part; les mes, a part ben lluny IV anillen he lá 's
despullen. SP 8988 ab fel de les qui *lls amen la llur llet mamen, los mes ab píos.
d. més+(adj/subst)+qiie... loe. COnj. El que introdueix el segon membre de la comparació. || L'oració
subordinada encapcalada per que pot teñir un no expletiu. SP 1204 ha volgllt mes Captivítat que
líber tat; llanqat riquea, cercat pobrea. SP 1228 Mes és muller V exovar gros que
no llur eos. SP 5571 es figues, serven ses lligues; ffan lo qué solen, mes que no
volen. e. la més+nom La majoria de. SP 10774part qué *t moch de No concepta és
molt accepta a la mes flota. SP 9050 Mes per deport he guallardia, per fidalguia la
mes part d' elles. i. mes que mes loe. adv. Sobretot, amb mes motiu. SP 520 •/ pols
téflach, han ló per h, no IV an per res; e mes que mes si les complau. g. ni menys
ni mes loe. adv. Exactament així, d'aquesta i no d'una altra manera. SP 10321 Qual
vol, tal és, ni menys ni mes, pus no 'S torgria ni *s dregaria, ans se trencar. h. poc
mes o menys loe. adv. Aproximadament, al voltant de. SP 4131 suptilment: ella
vilment se trobá prenys, poch mes o menys de huns tres meses. 2. adv. Terme que
indica addició o major nombre, repetició, continuitat. Normaiment en frases negatives. SP
8944 Si *s prenys d' un sol o d' altres mes. SP 6588 ostell, llexades plomes,
par dais, colomes no y tornen mes. SP 3404 ahon preyeant V apóstol sant; mes gent
V ohy e *s convertí a. de mes loe. adv. En va, inútilment, debades. SP 7473 Lo
Mustasaf sos balancés hi van de mes. b. de mes loe. adv. En excés, massa. SP
12510 t sobra, presa ta part he restant fart, del qum és de mes almoynes fes. c.
los/les+subst+de mes La resta de. No documentat en DCVB. SP 15620 o sant sermó de
313
Salamó qui *m fon trames, los anys de mes me stalviá he desvia. 3. conj. En una
exposició de fets, indica addició, amb un valor mes feble que 'a mes a mes', 'ultra
aÍXÓ'. No enregistrada en DCVB ni DAG. Sí en DECat, documentacióprevia. SP 11383 Mes, nat dim CCim,
peí bou e ruch, com rey e duchffon conegut. SP 6152 Mes, fent camí, com malahí
Déu lafiguera, per no fruytera ni a. sens pus loe. adv. Sense cap mes cosa, només.
SP 13069 Duya, sens pus, sobre lapell, hun mandil vell, antich, spletat, hunpoc.
mes1 m. 1. Cadascuna de les dotze parts aproximadament iguals en qué es divideix
l'any. SP 1502 Mas, molt forment, lo temps gentil del mes d' abril, ffins al
setembre, se feya tembre. 2. Espai de temps que va d'un dia determinat fins al
d'igual data del mes següent. SP 9035 Moltpoch reposen desparterades: d' un mes
llevades, ja van al bany he fan parany per aver.
mes2 o mas conj. 1. Marca l'oposició entre dues proposicions o membres de
proposició (alió que es diu en el segon és una cosa contraria o una restricció envers
el primer). SP 9697 Mes si may firen ab llur saliva, no speres viva V escorpio. 2.
Sino, sino que; Introdueix un membre de proposició o una proposició sencera amb
idea de rectificació, afírmant del segon membre o proposició alió que s'ha negat del
primer o primera. SP 12971 Humil entra; no ab riguor, mes ab amor, simplicitat,
benignitat. SP 10290 creat en lo vert prat camp de Domas, hon no y romas, mas
apartat ffon transportat en Parays. a. mas que loe. conj. Sino que. SP 5985 va, si
flllparís, m' ensenyorís, may no *m prostras, mas que *m mostrás hun tant altiva,
no *mfes cativa de marit. b. no sois... mas... loe. conj. Introdueix una proposició o
un membre de proposició que indica ampliació del que s'ha dit en el membre o
proposició precedent, encapcalat amb no sois o no tan solament. SP 13501 ,
hómens barons, d' altes ligons, no sois polítiques, mas metafisiques, sobre natura,
hultra mesura tot trancendent. c. no tan solament... mas... loe. conj. SP 12566per
guatge com mercader, no quart diner tan solament, mas mil per cent.
mesada f. Paga o salari corresponent a un mes. SP 5431 Si no ms paguada bé la
mesada, deis escabells he cófrens vells muden senyal.
mesclament m. Unió de coses diverses de manera que no se'n veja la diversitat o que
formen un tot aparentment homogeni. SP 10834 pare, de sola mare sa carn
prengué, ¿no sospengué tal mesclament? Cert, qui *s potent ffer gran misten, lo
vituperi.
mesclar v. tr. 1. Ajuntar coses diverses de manera que no se'n veja la diversitat, que
formen un tot aparentment homogeni. SP 1025 La chaquiosa, ffenbra mnvejosa,
mésela paraules, rondalles, faules, ab ficció. 2. Ajuntar diverses famílies o
especies perqué n'isca un individu. SP 10825 t seu he sa virtut han concebut he
engendrat, ensemps mesclat de dos sement, no altrament. 3. Promoure entre
diverses persones (lluita, baralla, etc.). a. mesclar mal a algú col. Promoure
discordia. SP 1045 Puys no *m mata, ni u sabe fer /' om de paper ffort mal mésela
'm, he posa clam de gran error ab mon senyor.
mesell -a adj. Leprós, que té lepra, malaltia crónica, infecciosa, produída per un
microbi específic (Bacillus leprae) i caracteritzada per nóduls tuberculosos,
ulceracions i insensibilitat de la pell. SP 12174 Com acordó, duch Nahaman, al riu
te man, llebrós, mesell, tefasses bell,ffent i set banys.
meses m. Forma plural de mes1.
mesquí -ina adj. 1. Miserable, infelic, pie de desgracia. SP 6306 Plore, mesquina, per
llur doctrina he grans errades que m' an mostrad. 2. Avar, mancat de generositat.
314
SP 2780 hich, caguaniu, sech, renadiu, fflach, setmesí, avar, mesquí, menja bonico,
cagua poquico, sart, mirmido, pus
mesquinament adv. De manera mesquina, amb gasiveria i avaricia, sense generositat.
SP 2244 Mesquinament he amaguada? Esta veguada no us ho pensásseu ni u.
mesquita/ Temple on resen i fan les cerimónies religioses els musulmans. SP 3636
Cegua per yra, lo camí gira ves la mesquita.
Messies o Messia m. El Fill de Déu segons van prometre els profetes al poblé hebreu.
SP 14538 antich, com en poblich hoys preycar al popular lo ver Messies, fforts
malalties li vés curar, volch s' ariscar.
messió / Despesa, diners que es gasten. SP 7050 Quant me fon cara llur messió, la
ració de museria! Camisería cert infinida, he, sen.
mester m. Menester o mester.
mestre -a m. i f 1. Persona de qui algú és deixeble, de qui es pren norma o
ensenyament. SP 12401 o desert, lo sucre vert o mel silvestre, pren lo per mestre.
2. Persona que sap prou d'una ciencia, art, etc., per a ensenyar-ne, per a ser pres
com a model. SP 282 Ab bou, Silvestre se mostrá mestre disputador, confonedor,
deis raus rabins a. joc de mestre Cora col. Joc fet per un famós prestidigitador.
[ M P ] Segons DCVB, Cora ací voi dir 'Alcorá, llibre sagrat deis musulmans'. SP 2623 He per les Sendes
ffeyen li lloch com sifesjoch mestre Cora. 3. Títol que es donava al menestral que
arribava al tercer grau del seu ofici. SP 2538 Mestre de tint, de full, hurxella, no
aparella ni fa mes tines a. mestre de ponts col. Persona que dissenyava ponts i
altres construccions, equivalent cultural de Tactual enginyer d'obres publiques. [P]
SP 5444 Perqu* entre •/ sol, en aver mestres de ponts, finestres, trapes, entrades
per les taulades.
mestressa/ Dona que ensenya o guarda infants petits. SP 11006 molt gran cura, Déu
inspirant he revelant, ffon prest mestressa he doctoressa deis majors mestres.
mesura/ 1. Apreciació del valor d'una cosa, proporció. SP 14674 Ab orde, pauses,
conté, mesura, pes e dretura, V aygua 'bandona, ffrancha lá dona. 2. Atuell de
capacitat coneguda que serveix per a mesurar líquids o árids; solen ser recipients de
fusta per ais grans i de terrissa o de metall per ais líquids. SP 11953 De Déupartix,
ab vigil cura, ab la mesura ben asachsada he rechalcada, ben afluent a la corrent.
3. Manera moderada d'obrar, contenció, moderació. a. sense mesura loe. adv. En
excés, sense moderació. SP 8087 olas he gran amor, he sots color de molía cura,
sense mesura, de brous premsats he destillats en ampólleles, solsits. b. ab mesura i
pes loe. adv. Pensant bé les coses, i a documentado en DCVB. SP 14675 Ab orde, pauses,
conté, mesura, pes e dretura, V aygua 'bandona, ffrancha lá dona V alt cequ.
mesurar 1. v. abs. Avaluar les dimensions o quantitat d'una cosa per comparació amb
una quantitat determinada de la mateixa especie. SP 5003 r, saber bondats, virtuts,
solicituts, estalviar he mesurar, guardar, fornir, tallar, cosir, de mans abtea, en tot.
2. v. tr. Avaluar la capacitat o quantitat de volum posant-ne porcions repetidament
dins un recipient que serveix d'unitat de comparació. SP 8501 A cullerades tota la
mar vol mesurar en clot la buyda.
metafísic -a 1. adj. Que sobrepassa el domini de les causes segones per a elevar-se a
les causes primeres, ais primers principis. SP 13501 mens barons, d' altes liqons,
no sois polítiques, mas metaflsiques, sobre natura, hultra mesura tot trancendent
ente. 2. m. i f Persona versada en la metafísica, ciencia filosófica que estudia els
principis universals. SP 11768 ós! Entre *ls doctos, mestres sabens, alt entenens he
metafisichs, metges ofisichs, ffon pus sabent; molt mes vehen.
315
metafóric -a adj. Que conté metáfores; fals, enganyós. Matisació a DCVB. I a documentado en
DECat (pero no h¡ ve definit). No enregistrat en DAG. SP 8041 La llur retdricha ¿S metafórícha.
metge m. Persona que practica l'art de curar o.té el títol legal per a exercir aquesta
professió. SP 5812 Hón? dix lo metge Es en lo fetge?» «No us ho vull dir, ja
presomir ho de a. demanar metge col. Sol-licitar que un metge atenga algú. SP
8204 orn, metent sm entorn, serán passats molts ajustáis metges demanen.
metgessa/ Dona que practica l'art de curar. SP 8818 Recorregué a la metgessa.
metgia/ Remei, medicina. SP 4575 a, la muller mía bé u conegué; mas no volgué
semblant metgia.
metre1 m. Vers o composició en vers. SP 4000 Arreu los metres ffingint legia; los
hulls vogia decá y dellá.
metre2 1. v. tr. Fer que una cosa es trobe en un lloc determinat. SP 3293 La vil
baguassa mes li la tassa dins sonfardell a. metre alfoc col. Posar una cosa sota
l'acció d'un eos en combustió. SP 9330 Peí cap ixqué! Alfoch ló mes. b. metre's en
lo Hit col. Situar-se sobre el Hit i davall els llencols o altra roba que serveix per a
tapar qui dorm. SP 4785 La fals* artera mes se en lo Hit, molt embellit, de huyt
palms alt. c. metre algú en bany col. Banyar algú, immergir totalment o
parcialment algú dins un líquid. SP 8825 A totes tres en bany les mes. d. metre en
carcre col. Tancar a la presó. SP 9755 les enguana he les profana, ffins que son
preses, en carqre meses a mal llur grat. e. metre foc col. Calar foc, pegar foc a una
cosa, fer que s'encenga. SP 7916 y falsía com V oricorn qui mpert lo corn; al si »s
metfoch; de serp vol toch, met la 's al coll. f. metre una cosa en má d'algú col.
Posar una cosa en possessió d'algú. SP 7919 En má del folí met son coltell, ñau e
castell. g. metre raéis col. Fer arrels, consolidar-se, afermar-se SP 13388 Rahels
meteren, totes vixqueren, sino •/ dampnat Judes, penjat. h. metre's entorn col.
Molestar, rondar pertot arreu sense fer res de productiu. SP 5016 Sois entenia metre
's entorn, passar lo jorn sense fer bé. 2. v. tr. Fer estar en un nou estat o d'una nova
manera. SP 13770 Eli serp de coure, aram, llautó, en pal, bastó mes a través, per
Moysés en alt alqada, entrecruada, clavada a. metre en brocades col. Podar un cep
de manera que només hi queden dos o tres ulls, perqué cresca i faca fruit en l'any
següent. SP 13393 Puys, acotades, mes en brocades he encanyá. b. metre contesa
col. Comencar una baralla, produir-se una baralla. SP 9217 Ffon tal contesa davant
mi mesa: la matadora, gran ralladora, ffort defenia, puys consent. c. metre algú a
perill col. Fer que alguna persona o cosa passe perill. SP 9044 Meten dos filis a
grans perdis abdós, de mort. d. metre algú en lluita col. Comencar a lluitar contra
algú. SP 5873 La monga mll cuyta metent ló »n lluyta. e. metre algú en una cosa
col. Emboticar algú en un assumpte. SP 7046 tre ceníes drudes, amigues: mil
enemigues! En qué *m meteren, qué fer meferen, no u cal dir ara. f. metre algú en
noves col. Informar algú sobre una cosa. SP 3846 nt he passejant, cercant la
sgleya, per lo qué y veya mete 'm en noves, contres e proves, bé cortesana, g. metre
una cosa en obra col. Executar una cosa. SP 15452 e •/ temps passat mal
compassat, perdut, no *s cobra, metí en obra lo huyt novell de bon consell. h.
metre algú en raons de col. Parlar amb algú, mantenir-hi una conversa. No enregistrat en
DCVB. SP 5851 Vengué y hun día; ella •/ metía en grans rahons de muguorons he de
mamelles. i. metre en reenes col. Segrestar, reteñir algú. SP 13555 Dant per
estrenes, mes en rehenes sa magestat, divinitat, ánima y eos. 3. v. pron. metre's
Comencar, iniciar una activitat. CR / a+CR (infinitiu que indica l'activitat que es comenca). SP 7937 i
316
fia aygua volgué, mas llet begué; fféu se cobrir, mes se' dormir. SP 6955 Los béns
se meten deis filis llevar per aumentar dot a les filies; joyes.
metzina / Substancia verinosa preparada. SP 9025 Altr* enconant ab medecines, pus
ver metzines.
metzinar v. tr. Emmetzinar, enverinar, donar a algú una substancia verinosa
preparada. SP 8827 Medicina o metzina.
metziner -a m. if. Persona que n'enverina una altra. SP 1760 Huna *n penjaren, viva
scorcharen, granfitillera he metzinera.
meu meua/mia adj./pron. De mi, possessiu de primera persona. Anteposat ai nom i precedit per
artiole o adjectiu determinatiu; posposat a un nom que va precedit per un article o adjectiu determinatiu. SP 2287 LO
desplaerffon meu a soles. SP 1943 Loprom tenia compare meu. SP 16198Lo meu
cervell poch ne prengué. SP 5116 he que *m guastás aquest meu eos. SP 443lab
les esclaves que foren meues.
mi 1. pron. Pronom de primera persona del singular, forma de datiu de me, que
precedit de la preposició a fa funció de CI amb valors de datiu meta, benefactiu o
experimentador. SP 2975 Si res degués, a mi u dreqava. SP 16006 dona molt clara,
a mi molt cara. SP 15399 tenguí he conprenguí de la crehenga, per ma valenga a
mi splicada. 1. propers. Pronom de primera persona del singular, forma de me, que
precedit de la preposició a, ab, de, en, per fa funcions de complement de régim,
complement agent o complement circumstancial. SP 4450 Mal reposada,
maliciosa, de mi gelosa estretament. SP 13575 obra: sitim, manobra, argent e or,
tot lo tresor per mi despés. SP 2446 Tostemps ab mi enfastijada. SP 5047 ans tot
semblant ha mi *n la cara. 3. pron. Pronom de primera persona del singular, forma
d'acusatiu de me, que precedit de la preposició a fa funció de CD. SP 5349 Com
bestiola dix enfrenada, han enguanada a mi.
mia adj./pron. Meu, meua/mia.
m i d a / 1. Mesurament, comprovació de les dimensions o de la quantitat d'una cosa.
SP 8937 Erra la mida. 2. Proporció, relació d'una cosa amb una altra quant a la
magnitud o la quantitat. SP 15484 /' activa, contemplativa cercant la vida, prenint
la mida he V exemplar de contemplar deis ermitans, sois habitans. SP 10111 Lo
mengar magre, sois per la vida, ab certa mida, ans poch que massa a. sense mida
loe. adv. En gran quantitat, amb molta abundancia. SP 7055 ració de museria!
Camisería cert infinida, he, sense mida, botellería; paniceria inenarable; cosa
mirable, tantes h.
mig mitja 1. adj. Que forma la meitat d'un tot. SP 15504 Qualque mig any yo y aturí,
hon aporí ab lo prior, bon confessor a. al migjorn loe. adv. A migdia, a les dotze
del migdia. SP 3181 Al mig jorn era passat Bunyol; he, post lo sol, ffuy en
Requena, b. engany de mitges col. Acte de creure's una persona enganyada per una
altra. SP 6914 e per lofals acte, ab dol, quefan, ni per enguan de miges dit. c. a
mitja nit loe. adv. A les dotze de la nit SP 11447 certerament, lo poliol secat al sol
veurás florit, a miga nit. 2. adv. Incompletament, no del tot. Seguit d'adjectiu o participi. SP
9068 Ses criatures, mig avorrides, donen a dides, he les mesquines no guarden
quin. a. mig buit col. Que encara conserva la major part de la seua capacitat,
perqué se n'ha omplit ben poca. SP 9620 Mes son ventoses d' odre mig buyt, d'
aygiles conduyt. b. mig morí col. Sense gens de forces ni vitalitat. SP 1354 palau
robat, sense remey son senyor rey, propi marit! mig mort al Hit, emmetzinat he
fetillat, seguons se deya. 3. m. Lloc o part d'una cosa que dista igualment deis
extrems o de la periferia. SP 8411 He fort batut, dins en Barut ffon escorxat, per
317
mig serrat a. de mig de loe. prep. En la part central de. SP 3121 Cert, qui mm
tragues, si yo yjagués, de mig d' infern, en V ull hun pern si m' i ballava, qui mm
dell.
mig-cofre m. Tipus de moble paregut a Tarca, cobert per l'exterior de pell, tela i
elements ornamentáis, que generalment serveix per a guardar-hi roba; també
conegut com a mig-cofre de Barcelona. SP 2172 ntallets, calces, tapins ab
escarpins de vellut blau, mig cofre y clau, quánt trobar puch, he tot ló y duch.
migdia m. L'hora del mig del dia, en qué el sol passa peí meridiá, aproximadament a
les dotze. SP 10973 Vol dir migdia, alba, diana he tremuntana, de mar la stela, he.
migjorn m. Migdia, l'hora del mig del dia, en qué el sol passa peí meridiá,
aproximadament a les dotze. a. en lo migjorn SP 10944 Déu saluda en lo migjorn
lo món entorn, tot, d' orientffins al ponent, ab la s.
migpartir v. tr. Partir o dividir per la meitat, en dues parís iguals. SP 9224 , puys
consentía he requestava hefort instavayo *ll migpartís.
migranya f. Cefalalgia intensa, localitzada principalment a la part anterior i superior
del crani. a. haver migranyes col. Patir mal de cap. SP 10013 Al cap grans banyes,
dins han migranyes.
m i l adj. 1. D e u VegadeS Cent. És invariable quan va precedit d'una altre numeral. SP 15835 Tanbé *S
venga Ercules tost: en hun recosí cent mil armades aparellades per ell combatre,
sabe 'lis rebatre. 2. Un nombre indeterminat pero considerable. SP 4629 Fferen li
beure mil beuratjades, prou malforjades.
milá m. Nom donat a diversos ocells de la familia deis accipítrids, d'ales Uargues i cua
llarga i forcada, que els permet un vol rápid i sostingut; eren molt utilitzats en l'art
de la cetrería. SP 13111 lexava abandonada, acomanada a llops e cans, buytres,
milans, corps e voltós, per guardados.
mília adj. Forma del plural de mil, usada només quan va precedida d'un altre numeral
major que un. SP 9434, emparadora deis arrians, deis crestians pus de vint mília,
a sa familia martiriar fféu e matar? Ans cristiana.
militant m. Conjunt deis fidels católics vius. SP 11916 La Mare santa tais filis
tresplanta del militant al trihunfant.
militar v. intr. Combatre, vencer dificultáis. NO! Ha de ser 'mantenir-se fídel al
cristianisme' o una cosa així. SP 35 , si dexeran mulles, Johan ymitant, en lo món
franchs militant, ab Jesús trihunfaran.
mili m. Planta cultivada de la familia de les gramínies (Panicum miliaceum). a. un gra
de mili no+adj loe. adv. Gens ni mica. SP 5047 eal Tot ho guanyá quánt s'
emprenyá he parífill, hun gra de mili no dessenblant, ans tot semblant ha mi mn la.
millar m. Miler, conjunt de mil unitats. SP 6711 Millas armats capitaneja, he
patroneja castells e naus.
miller m. Conjunt de mil unitats. SP 15826 apostatat en Julia bé castiguá braves
mulles: ben nou millés per les mamelles en les ramelles d' arbres.
millor 1. adj. Mes bo en qualitat o profit. SP 807 foragitat he camps seguint, los mes
de vint anys meus millors a.fer bo i millor col. Fer les millors coses que es poden.
SP 14623 ¿Al seu partir, qui y pot res dir? Per sol* amor jfa bo y millor al plaer
seu. b. lo millor col. Les coses mes bones. SP 8310 rtinat he ben parat; cambr'
oreada, empaliada: tot lo millorl. 2. adv. Mes bé. SP 10266 Peí qué diré he
meditar he contemplar millor poras, quánt oyrás les lliqons velles ages orelles! a.
com millor+poder loe. adv. Construcció de valor emfátic o ponderatiu. Conjugat segons
318
el context. SP 6865 a viud* amagua, ultr* axó *s pagua del crex e dot com millor pot.
a. millor que loe. conj. Mes bé que. SP 11874 Ella advoca millor que Ster.
millorar v. intr. Alleujar-se una malaltia. SP 3039 Sa malaltia vent incurable,
desesperable de millorar, de pijorar essentyo cert, lo cap hubert, enfastigat.
milis adv. Mes bé. SP 5929 otius de falsedat sens veritat, perqué *s deporten he mils
conforten llur apetit he /' esperit, bulles propicies a. com mills+poder loe. adv.
Construcció de valor emfátic o ponderatiu. conjugat segons el context. SP 6865 a viud*
amagua, ultr* axó *s pagua del crex e dot com millor pot. b. milis que loe. conj.
Mes bé que. SP 12808 Lo clauficá mils que Jabel.
mineral m. Material sólid, homogeni, de composició química definida, o variable
entre dos límits perfectament determinats, generalment inorgánic, format per un
procés natural i que té una estructura cristaHina ben definida. SP 10281 Hútil
senyor fféu d' animáis, de minerals treballador, cultivador de ferm e moble, V om
bell.
ministeri m. Ofici, funcions del qui té el deure d'executar alguna cosa, especialment si
aquesta és elevada i respectable. SP 11207 Hach ministeri angelical, dominical
nunciador, pus alt, major que.
ministrar v. tr. Servir, estar al servei d'algú. SP 12526 ; si, carament, Marta solícita,
ab obra Ilícita a Déu ministres, ais seus ministres qui son los pobres ffent pie.
ministre m. Persona que exerceix unes funcions per encárrec d'un superior. SP 12527
a solícita, ab obra Ilícita a Déu ministres, ais seus ministres qui son los pobres
ffent pies obres, sens vanagl.
minva/ Disminució, descens en el nombre o la quantitat. SP 610 bé, a tres veguades
que han mudades fforges a /' or, minves e for de obradures e soldadures, IV an
consumí t.
minve -a adj. Mancat, pobre, que li falta alguna cosa. SP 135 Lo sirguaní flach del
meu cervellffa son capell minve, sotil.
minyó 1. m. Xiquet, infant. SP 13483 ets, juguetes, baveroletes, ffluxes llicons de
chichs minyons, li desecha, he rebugá, com a fumosa casa. 2. adj. Petit, de poca
edat. SP 7891 Bé *s de notar lo simular he ficció del fill minyó, roma discret,
mudant secret a sa senyora.
minyonejar v. intr. Actuar com un xiquet. SP 6552 s he ja te n' altes? Ara te 'n dols,
ara les vols: tú minyoneges! Ja les bandeges, tantost les guies.
mirable adj. Admirable, digne de ser observat amb sorpresa perqué és extraordinari.
SP 9748 Ffet és mirable: lo gran Diable qui les guanyá, hi té la má.
mirablement adv. Admirablement, amb sorpresa perqué és extraordinari. SP 15329
iren; dormint partiren de sos bisbats; per Déu guiats mirablement, ells realment
fferen V ofici, lo.
miracle m. Fet sobrenatural o que es desvia de les liéis conegudes de la naturalesa. SP
10996 En tal edat mostrá miracle: al tabernacle, quinze grahons, alts escalons,
ella •/.
miraculós -osa adj. Fet per miracle, per obra sobrenatural. SP 15009 cosín germá, he
y confermá lo matrimoni ab testimoni mirácidos; mas ell /' espós no volch complis,
ni que dormís ma.
mirador1 m. Lloc alt des d'on es pot mirar i veure una gran extensió de terreny. SP
5406 Temprades pugen al mirador.
319
mirador -a m. i f Persona que mira o observa una cosa. SP 7764 den, olen e puden;
catata streta, qui par ben feta al mirador, he fa dolor he ulls de poli al peu del
foll; correns.
mirall m. Lámina que está feta de metall polit o de vidre revestit per darrere d'una
capa metál-lica i que forma imatges per reflexió deis raigs de llum que hi
incideixen. SP 10580 Mes que mirall hepur cristall, Inmaculada.
mirar 1. v. tr. Fixar la vista en algú o en alguna cosa. SP 3568 t gracias, tot nuu
jahent; lo qual vehent com qui sol mira, al moro tira tota sglayada, alienada, ffora
de si, lo ta. 2. v. tr./abs. Observar amb els ulls. SP 12648 Mira la stela, muda la
vela. a. mira qué... col. Forma d'imperatiu que serveix per a cridar l'atenció d'algú
sobre alió que es diu. SP 10027 Ffora tapins, mira qué tins: hun vell monet o
cerronet, tot cap e carnes!, b. mirar a ull col. Comprovar una cosa amb els ulls,
sent-hi present. SP 3486 é sé per qui lo ventre hubert, pus ciar e ben cert, a hull
mirada, ffon prenys trobada. c. mirar davall lo Hit col. Comprovar que no hi ha
ningú en un lloc. SP 5738 gint que plora dix li tancas, he que miras davall lo Hit,
nofos hoyt lo qué dirán ni •/ qué faran. d. mirar de mal ull col. Teñir malvolenca,
mirar algú o alguna cosa amb aversió. SP 1093 sos desdenyspoch s' i gira, ans me
miráffort de mal hull. e. mirar la búixola col. SP 12642 Mira sovent búxola, vent,
compás e carta, f. mirar les tendes col. Passar per davant de les botigues i observar
el que hi ha exposat a la venda. SP 2619 u costat, per lo mercat ffeya la volta a
regna solta, mirant les tendes. g. mirar lo pas ans de saltar avant mod. Assegurar-
se d'una cosa abans de fer-la. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3915 he consellá
miras lo pas, ans que cuytás saltar avant.3. v. tr. Considerar, observar amb la ment
per conéixer, discernir, jutjar. SP 635 Llur voler cech qual vol no mira, ans ló
hayra he mes morreja. 4. v. tr. Jutjar algú o alguna cosa d'una manera determinada,
trobar-la igual a una altra cosa. SP 2326 Com paguó vell mirant se bell, roda ben
alta, deis peus sa falta nunca miran. 5. v. tr. Atendré, fer cas d'alguna cosa. SP
12577 litiva, elecció, a la lliqó divina gires, jorn he nit mires la curial ¡ley e moral,
qual Déu trames per Moysés. 6. v. intr. Dirigir la mirada cap a un lloc. SP 12341
rom Llot, hoste tan bo; ses filies no, ni sa muller mira darrer he torna 's marbre. 1.
m. Mirada, observació amb la vista, a. mirar d'ull col. Mirada. SP 8421 Hun mirar
d' ull o donatiu, algún motiuffals de grandea o.
mirargia/ Metrálgia, dolor de matriu o histerisme. SP 4640 ausaren salt de ventrell,
en lo cervell malencolia he mirarchia.
mirárgic -a adj. Propi de la mirargia. SP 12043 hs, ffolls e frenétichs; subets,
Hitargichs, étichs, mirarchichs; mentres vixqué he li plagué, quánts hi venien.
mirent adj. Mereixedor, que mereix o és digne d'una cosa. a. mal mirent col. Que
mereix dany material o moral. SP 9459 Sens audiencia de V innocent no mal
mirent, ffon condempnat ser ofeguat, llancat al riu.
mirmidó m. Nom deis individus d'una raca que en els temps homérics habitava una
ciutat de Tessália i que es consideraven producte de la conversió de formigues en
hómens per obra de Júpiter i a instáncies d'Eacus. SP 2783 esí, avar, mesquí, menja
bonico, cagua poquico, sart, mirmidó, pus ver capó, só 'mparellada.
mirra / Goma resina d'un gris fose groguenc, aromática, de gust amargant i pungent,
emprada com a carminatiu i estimulant. SP 11437 Puys ló cercaren e V adoraren,
totsfent li presens mirra, ory ensens, com a Senyor, hom moridor, c* a Déu.
320
miserable adj. Digne de compassió per la seua desgracia, i especialment per la seua
extrema pobresa. SP 11902 a, ver* advocada, eleguantíssima, sapientíssima, deis
miserables.
miserial adj. Propi de la miseria o de les coses que son dignes de compassió. SP
11554 Les accions he passions miserials he humanáis, sense peccat, ell a 'cceptat:
mort.
misericordia / Profunda pietat o compassió que impulsa a perdonar i a socorrer, a.
obtenir misericordia d'algú col. SP 12535 e •/ Pare teu tot quánt fas veu Déu de
concordia, misericordia d' ell obtendrás i *mpetrarás.
missa / Sacrifici incruent del eos i sang de Jesucrist, que el sacerdot ofereix a Déu
sota les especies de pa i vi, en memoria del sacrifici de la creu; conjunt d'oracions i
cerimónies que formen la part externa d'aquest sacrifici. SP 15695 A may jaquir
missa totsjorns, cerque perdons, sovint confesse he may a. oir missa col. Assistir a
missa. SP 7409 s tendes publiques vendes, may a Déu llohen ni misses hohen; de
fals pes husen. b. cantar missa col. Celebrar missa solemne, donant entonació
musical a certs passatges. SP 7958 Al sort sermona he missa canta, c. dir missa
col. Oficiar la missa un sacerdot. SP 3775 Volgué 's vestir a missa dir del
sagrament, solempnament; adés cantant, adés plorant. d. eixir a missa col. Anar a
missa. SP 9039 Hixen a missa ab ful o filia, com la conilla, ab ventre gros. e. a
missa solía col. Quan la missa ha acabat. SP 2422 Si cavalcava, ffent qualque
volta, a missa solía yo me 'n tornava e m' acostava al mal diñar.
missar v. intr. Dir missa, celebrar la missa. SP 9894 Lliberament viuen llatins, qui tots
matins missant conbreguen.
missatger -a adj./m. if. Que porta un missatge, encarregat de portar i transmetre una
noticia, comunicació, comanda, etc. SP 10968 He comanat peí misatger ángel,
certer, al pare prom li posas nom molt alt. SP 11212 angelical, dominical
nunciador, pus alt, major que •/ misatger de la muller de Manué, com fi11 agüé,
Samsó forgor.
misser m. Tractament equivalent a mon senyor, que es donava a persones de molta
autoritat i principalment a gent Iletrada. SP 4587 Son assessor, miser Rabaga, dix:
«tal baguassa, mon consell és, sens fer pro.
misteri m. Dogma cristiá inaccessible a la rao i que ha de ser objecte de fe. SP 11206,
la pus humil per Déu triada, al seu criada molt alt misteri.
mitat/ Cadascuna de les dues parts iguals en qué está dividit un tot. SP 2473 Cert se
'n crema bé la mitat.
mitigar-se v. pron. Fer-se menys viva una cosa que molesta o que és perjudicial. SP
3061 Sa oradura no *s metiguá, ni *s castiguá gens per axó.
mitjá -ana adj. Igualment lluny deis dos extrems. SP 14672 cequioles, rolls e filióles,
distilladós e brollados, miganes causes.
mitjancant/>rep. Per mitjá de, amb intervenció de. SP 11256 He migangant /' Esperit
Sant hac concebut.
moble 1. adj. Mobil, que es pot transportar o moure. SP 10284 nimals, de minerals
treballador, cultivador de ferm e moble, V om bell, bo, noble, per Ell creat en lo
vert prat. 2. m. Conjunt d'objectes transportables, per oposició ais immobles o no
transportables. SP 486 De béns ni moble si *s vol no tingua, solament vingua de
gran. 3. m. if. Objecte que serveix per a adornar i fer habitable una casa, com Hits,
taules, cadires, armaris, etc. SP 8122 Lo pus dolent moble que teñen, al Hit IV
estenen.
321
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de / '«Espill» de Jaume Roig
modern -a 1. adj. Del temps present o deis temps próxims a la persona que parla. SP
11798 , compendre deis ve lis algú, he menys degú deis sants moderns. 2. m. i f.
Persona de l'época contemporánia a qui parla. SP 10710 Alguns moderns sónfets
guoverns de barques velles; velles querelles.
modest -a adj. Que no sent ni mostra una alta opinió de si mateix. ia documentado en DCVB Í
DECat. No enregístrat en DAG. SP 11041 heu, vell del trip seu, hom cast, honest, just, sant,
modest; la lley sabent he Déu tement.
modorro -a adj. Babau, bajoca, térbol d'eníeniment, mancat de seny ciar. SP 8726,
ffill adoptat almenys averl Per infants fer, velles modorres, exorques, porres,
moltes y roden.
moí -ína adj. Que té el morro negre o de color fose. SP 4381 En tots sos fets era
malvada; muía folguada, muyna, parda, treta d' albarda; muía de moro, brava com
toro.
moixell m. Bolic o manyoc. a. moixell d'estopa col. Bolic o manyoc d'estopa. SP 537
Axí *nfan d' ell com d' un moxell d' estopa grossa.
mola / 1. Pedra gran. SP 12806 Millor que dita la tebesita, mola llangá. 2. Carn
informe que es congria dins el ventre d'una dona i que té aparences de prenyat. No
enregistrada en DECat i sí en DCVB. SP 9616 s, polps s' i fan dits companyons, semblants
ronyons; moles diformes de leges formes he mostruoses.
molí m. Máquina de moldre, sobretot gra, situada dins un edificí. a. menar el molí col.
Fer funcionar el molí donant voltes a la pedra molar. SP 8509 eport en si remira;
brugina tira e cava mena; lo molí mena qui *s diu de sanch, catiu may franch. b.
molí de sang col. Molí que és mogut per l'acció d'un ésser viu que roda
(normalment un animal). SP 8510 brugina tira e cava mena; lo molí mena qui *s
diu de sanch, catiu may franch.
molí1 m. Substancia blana i greixosa que ompli les cavitats deis ossos llargs deis
mamífers. SP 4747 Mostr* apetits: ja vol confits, demana 7 molí, la carn del coll he
los coprons; menjar carbons, ffingís.
molí2 -a adj. 1. Bla, que cedeix a la pressió. a. molí Hit col. SP 12178 Dorm per set
anys, no en molí Hit, nu, no vestit no pas cubert, en lo desert a la serena, b. molí
sabó col. Sabó que no té gens de duresa, que és pastos. SP 7806 s; de volados,
vidres, ampolles; grosses banbolles de molí cabo; ffurn de carbó; d' águila ploma,
cascada poma; ram d. c. molls vestits col. Vestits fins i molt flexibles, cómodes.
SP 12394 També Johan, vestit de pell d' algún camell los molls vestits, grossos
convits ffogint, lexant, llaguosts meng. 2. Que manca de forca, de voluntat. SP 5029
Mas era molla; tal lá 'm passava he comportava.
molla/ Part mes o menys blana de les fruites que teñen pinyol. SP 2527 muda, d' oli
de ruda he de ginebre, pols de gingebre, molla de muga.
mollea/ Fluixesa, debilitat. SP 5043 ap Déu si *m cou, he quánt me nou tanta fluxea
he tal mollea! Tot ho guanyá quánt s' emprenyá he parí ful, hun gra.
molió m. Pedra robusta ficada en térra perqué servisca d'indicació de límit d'una
propietat, d'un país, etc. SP 1855 olt cautament, entre Guascunya he Catalunya
passí mls mollons, pels guotirlons de carn sens osos al coll tan grossos.
molre v. tr. Reduir gra o altres materials a pols o petits fragments per compressió i
fricció entre dos cossos durs i de superficie aspra. SP 12890 és devallat; humilitat
del cel /' á tret; en Natzaret mólt e cernut; pastat, fengut dins en Betlem;
Jherusalem jfort.
322
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de I '«Espill» de Jaume Roig
molsa / Part blana i comestible de les fruites, en sentit figurat. SP 8023 Han pocha
molsa, such e sabor de ver* amor llurs pensaments he parlament.
m o l t - a 1 . adj. E n g r a n n o m b r e , e n g r a n q u a n t i t a t . S'usa sol o precedint el substantiu (quasi mai unit amb
SP 5248 barretes, asme, alferecía,
de, i només quan és masculí); també pot anar posposat al substantiu.
epilencia he molt alforro. SP 3898 Molt de be sap, he del sen cap ffer rí é ma
guisa. SP 722 Car, molta gent, vehent penar altri. SP 11962 totes ses grades he
mercés mol tes. a. molt hom col. Moltes persones. SP 12637 Lo de ma squerra,
molt hom s' i erra tir* a /' infern. 2. pron. molts Molta gent. 3. adv. molt En grau
considerable, en gran manera. Modifícant un verb, un adjectiu o un adveiti. SP 3888 lá prengués
per companyona he muller bona, molt a mi cara. SP 1453 la desferra molt be *s
partía. SP 10887 Sens molt contendré, comféu la lley aquell bon rey dit Asuer a.
molt menys loe. adv. I encara mes poc. SP 14459 uader, conduydor, convidador,
no *llls plau oyr, molt menys seguir, b. ni molt ni poc loe. adv. Gens ni mica. SP
10880 qui llus vans déus no adoraren, hon no *s cremaren ni molt nipoch.
moltó m. Másele de l'ovella; se li atribueix la simplesa com a característica espiritual
fonamental. SP 8147 V arullen, guarrons li bullen deis de cabro; cor de moltó li
fan solsir, lo vi jaquir hun ou en truyta. SP 13363 sanch, ffets d' animáis quatre
brutals: lleó, bravea, moltó, simplea, lluxuriar, porch, e traguar, bugia *nvega.
moltonet m. Diminutiu de moltó, moltó petit. SP 9101 Lo moltonet hefül d' ovella, si
morta ella, de cabra mama.
mom m. Ball entremesclat amb mímica, especialment executat per una comparsa o
conjunt de persones per a diversió deis espectadors. SP 1487 molt plasents jochs,
bastir castells per bavastells, moms e granfestes.
món m. 1. Conjunt de totes les coses creades. SP 11329 Parífill Déu, qui lo mónféu.
2. La Terra, el planeta que habitem. a. cercar lo món col. Recorrer món, anar
vagant pertot arreu. SP 7344 va; tot sol anava he desfrecat, desesperat cercant lo
món. b. anar peí món col. Recorrer tot arreu. SP 15064 / he natural molt erudida,
avent oyda la nomenada peí món añada del meu poder he alt saber, mes divinal
que humanal, c. el cap del món col. El lloc mes llunyá de la térra. SP 13990
Nacions stranyes del cap del món, ffins hon se pon lo sol tots jorns, vent tais
contorns, t. d. en lo món Intensifica una negació o l'expressa en grau superlatiu.
s'usa en frases negatives. SP 13561 May tal socos ni tan alt do en lo mónfo. SP 16005 Res
en lo món, mentres hi fon, no amí tant. e. del món No cap, intensifica la negació.
S'usa en frases negatives com a complement del substantiu negat. SP 6625 Hom del món nojamay obtés
al món no és dona complida he proveh'ida. f. al món Element intensificador
equivalent a 'cap' o 'no cap', segons els contextos. Usat en frases interrogad ves o negatives. SP
6938 Ha y enemigua al món major, Cahim pigor, pus adversan? ¿Trobá 's cosari
pus ce. g. per tot lo món col. SP 24 é schollir entre spines flor de llir, qual per tot
lo món odora. h. del món Intensifica el terme comparat i afig matís superlatiu. s'usa
amb estructures comparatives superlatives. SP 1695 He deis büdells, ffeyen SalsiceS O
llonguanices, del món pus fines, i. vagar en lo món col. Transitar pertot arreu sense
destinació fixa. SP 108 t: no res guanyant, e V ajustant or el amagua; en lo món
vagua hi lo temps pert. 3. La Terra considerada com a lloc de la vida humana. SP
66 No sens perpleix, ffaq lo seguon: en aquest món, amar mon Déu sois per sguart
seu; he mon proysme per Déu a. venir al món o venir en lo món col. Náixer. SP
11458 Puys Salvador, huniversal he general, al món vingué. SP 97, dar exemplar
he bon consell al qui novell en lo món ve. 4. Alió que concerneix els interessos
terrenals (en oposició a les coses religioses). SP 12312 Puys Raxel, gloria si vols
323
complida, ta carn oblida, món, filis si *n tens , muller, parens, ans soterrar a.
jaquir el món col. Renunciar ais assumptes terrenals. SP 161 SEGUONA PART
DEL PERFACI Yo, com absent del món vivint, aquéll jaquint aconortat, d' ell
apartat dant hi. 5. Un deis tres enemics de l'ánima, juntament amb el dimoni i la
carn, consistent en les pompes i vanitats terrenals. SP 12440 Si del fossat ffet tan
fondable per lo diable, món, carn antichs tres enemichs no *tpots retraure, he t'. 6.
Societat humana en general, la documentado en DCVB. a. venir en lo món col. Iniciar-se
en societat. SP 97 inar, dar exemplar he bon consell al qui nove 11 en lo món ve. 7.
Conjunt de totes les persones. ia documentado en DCVB. SP 11471 Al món mostraren
senyals notables, molt admirables, dant conexenq.
mon ma adj. Adjectiu possessiu de la primera persona, de mi. EI plural mascuií es mos i el plural
femení mes SP 6410 He rominant ma calitat. SP 2270 yo fu mos contes: al temps de
roses teñir mes coses aparellades e areglades. SP 1048 r, ffort mal mésela 'm, he
posa clam de gran error ab mon senyor.
m o n a / Mamífer de l'ordre deis primáis, del genere Cercopithecus, amb callositats
isquiátiques i cua no molt llarga. SP 7694 Serp tortuosa son e rabosa, mona,
gineta, talp, oroneta, muqol, putput, guall, cutibut.
monacort m. Instrument musical semblant a un piano, de teclat relativament curt,
pero que té la caixa de ressonáncia en forma de taula, amb cordes horitzontals. SP
4055 ovent la visitava; he li mostrava, per son deport, de monacort, he contenplar,
he de parlar del divinal.
monarquía/ Govern exercit per una sola persona. SP 6708 Imperial té monarchia, he
senyoria en molts regnats.
monástic -a adj. Pertanyent o relatiu ais monestirs o a les persones que hi viuen. SP
9859 t he ja %s perdía de dia »n dia /' eclesiastich estat monástich, tot sacerdoci
posat en oci, se divertía, e *s conve.
moneda/ 1. Metall que fa encunyar una autoritat reconeguda i que s'utilitza com a
mesura comuna del preu de les coses i per a facilitar els intercanvis comerciáis, a.
en moneda loe. adv. En diners físics. SP 2011 En dot ha trenta mília sous en
timbres nous, tots en moneda. 2. Conjunt de peces de metall encunyades per una
autoritat i que s'usen com a mesura comuna del preu de les coses. SP 1836 es,
vexella, roba molt bella, lli, llana, seda, molta moneda, tot exagüí he cambihí,
segurament.
monestir m. Edifici on viu en comunitat un conjunt de frares o un conjunt de monges.
SP 5692 En lo matí primer següent, de continent, al monestir vench per oyr lo sant
Ofici.
monestrell m. Varietat de raím de gust regular, procedent de l'Empordá. SP 6339 yat,
qual lá y mogué may se sabe, del vi novell del monestrell, beure pres tema.
monet m. Mona xicoteta. SP 10028 Ffora tapins, mira qué tins: hun vell monet o
cerronet, tot cap e carnes! Donchs, no t' inflames per.
mongeta/ Diminutiu de monja, monja de poca edat. SP 4933 Fféu me contar qw era
chiqueta quantfon mongeta ella vistida.
mongia/ 1. Condició de monjo o monja. SP 9907ya ser enguanada! Huna malvada,
hom se fingía, per sa mongia he ficció, elecció ffon feta d' ell, papa novell. 2. Casa
On h a b i t e n monjOS O m o n g e s . la documentado en DCVB i DAG. Documental en DECat, en Roig. SP
15496 De fet ho fu: aquell estiu yo fu ma via vés la mongia ben ermitana, la
catalana, damunt Falcet, deqá Poblet.
324
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espül» de Janme Roig
moniment m. Sepulcre, tomba. SP 14148 Puys esglayats, terg jorn matí, quant fort
sortí del moniment, esmayament he por agüeren.
monja / Dona que pertany a una orde religiosa i que ha fet determinats vots
religiosos; aqüestes ordes subsistien molt sovint venent els confits que elaboraven.
SP 8929 Huna sagrada monga prenyada, superbiosa, molt desigosa que s' afollas.
SP 4986 despensar confits de monges, poncís, taronges, pomes, limons, codonys,
torrons he l a. vestir monja (a una dona) col. Fer que una dona prenga els hábits
religiosos. SP 4934 éu me contar qu* era chiqueta quant fon mongeta ella vistida.
monjoia/ Muntó de pedrés posar per a indicar un camí o una divisió de terreny. SP
3274 Seguint monjoyes, plans, monts efoyes, he rius passant, ffuy al.
monstruos -osa adj. Que té la grandária o la forma d'un monstre. SP 9618 semblants
ronyons; moles diformes de leges formes he mostruoses.
mont m. Muntanya, elevació del terreny d'una altura molt considerable, mes alta que
un tossal. SP 3275 Seguint monjoyes, plans, monts efoyes, he rius passant, ffuy al
Cos Sant de la Colgada.
montalbana / Especie de vinya procedent de Montalbá. SP 13320 Planta tria
stranya, pus sana, de muntalbana, boval, negrella, no ferrandella ni monestrell,
mal.
morabatí m. Impost que es pagava coma monedatge cada set anys en el regne de
Valencia. SP 7252 e valentía; per cortesía, de tot peatge he cabegatge, morabatí,
lá enfranquí lo rey seu, Pere, quál alt prospere en.
moral 1. adj. Que concerneix la bondat o la maldat deis costums, actes i pensaments
humans. SP 12579 ligó divina gires, jorn he nit mires la curial ¡ley e moral, qual
Déu trames per Moysés, en dues taules sois den p a. virtuts moráis col. Virtuts que
es consideren principi de les altres i que están formades per la prudencia, la justicia,
la fortalesa i la tempranea. SP 9085 Virtuts moráis, males costumes diré u en sumes
molt se diriven. 2. m. Conjunt de facultats moráis; sobretot, energia moral, domini
de la propia conducta. SP 8562 antores, a tots encanten, qui no s' espanten del llur
moral! Perqué •/ coral llur amorós, mal d' ereós, si *ll poseh.
morat -ada adj. De color entre roig i blau, com el de la pell quan s'hi ha acumulat la
sang després d'un colp. SP 10493 Tal Ufa vert, tais, atzurat, altra, morat, les mes
vermell, negre, burell, groch o tenat o alquena.
mordre 1. v. tr. Mossegar, agafar i estrényer amb les dents. SP 12792 Eva 'cordant,
de tot son grat ffent lo peccat, lo pom mordé. a. mordre el fre col. Agafar i
estrényer amb les dents l'instrument que es posa ais cavalls a la boca per lligar-hi
les regnes i dirigir-lo. SP 14373 Lo fre mordent, de dur cervell ga odre vell,
enbotanat, desenpeguat
morena/ Peix de l'orde deis anguil-liformes i de la familia deis murénids (Muraena
helena), sense escata, de pell gruixuda i recoberta de mucositat, de color térros amb
taques clares i amb la boca grossa i les dents agudes. SP 8533 Vol per la coha o per
la squena teñir morena, anguila viva.
morería / Barri on habitaven els musulmans dins les poblacions cristianes. SP 3522
Pensá •/ Raval o Morería consell auria d' un serrahy, llur alfaquí, per son din.
moret -a m. i f Diminutiu de moro, moro de poca estatura o de constitució física
feble. SP 3641 Lo vell moret hix de V alquible: prés lo terrible por d' avalot.
morfeat -ada adj. Afectat de morfea, erupció de la pell caracteritzada per taques
i r r e g u l a r S i C a i g u d a d e l p é l e n e l HOC d e l a C l a p a . No enregistrat en DCVB ni DAG, pero sí en
DECat, en Roig. SP 8871 e maniach; d' omfort, fillflach, desfigurat, lleig, morfeat.
325
moridor -a adj. Que ha de morir, mortal. SP 11439 ent li presens mirra, or y ensens,
com a Senyor, hom moridor, c» a Déu pertany he cascun any si y tens be sment.
morir 1. v. intr./pron. Deixar de viure. SP 8440 Mor com llebrer, en lo femer. SP
6268 Si •/ vell se mor, yo hé gran por. v. intr./pron. Estar en un punt extrem de
patiment, de desig, etc. SP 8010 Qui *npren consells ne mor defam sóféu Adam a.
morir de fam col. Patir extremament per falta d'aliment. SP 8010 Qui m pren
consells ne mor de fam sóféu Adam , he vol cercar he creu trobar en V erm es. b.
morirse o morir de set col. Patir extremament per falta d'aigua. SP 14660 ich
vexell de /' aygua pendre, bé deu rependre, si *s mor de set, lo mal pertret propi
mateix, no d' on parteix. SP 15719 De fret o glas, de set hó fam tant les desam! si
*s vol morissen, llamps. 3. v. tr. Matar, fer que algú perda la vida. No enristrada en
DCVB, DAG ni DECat sense forma de participi. SP 14080 Qui pot dir quántes! A mi, per gracia,
ab pertinacia cert, no morí: yo mm penedí an.
morisc -a adj. 1. Que pertany a la cultura musulmana. SP 7198 Per gent nequíssima,
morischa stranya, puys tota Spanya ffon calciguada he dissipad. 2. Que pertany ais
musulmans que van quedar en les ierres valencianes després de la conquista del
Regne de Valencia. SP 8952 u creus quatorze he mes encara per zuna y xara dona
morischa set anys s' arischa restarprenyada, descompanyada.
moro -a adj./m. i f Nadiu de l'Africa septentrional, de sang árab o berber; per
extensió, musulmá. SP 4529 ses, velles urquesses, emprenyadores, les banyadores,
mores madrines, les adivines he potecaris, los erbolaris e tri. SP 423 es e belles,
malaltes, sanes, les cristianes, jhuyes, mores, negres e llores.
morrejar 1. v. intr. Moure els llavis, especialment en senyal de menyspreu. SP 2074
Aruncá •/ ñas, cabotejant he morrejant. 2. v. tr. Refusar, rebutjar una cosa. SP
12707 Totes bandega, totes morrega, d' elles te clama.
morritort adj. Herba anual (Lepidium sativum), ant. cultivada ais horts. SP 2290
plaer ffon meu a soles: trobí violes en lo meu orí he morritort, donzell ab malva.
morro m. Llavi, part carnosa móbil que limita l'obertura de la boca per damunt o per
davall. Generaiment usat en plural. SP 2532 utga o de rovell, ab cert vermell tret d'
escude lies, morros e ce lies s' enpeguntava.
morrut -uda adj. Que té relleus excessius, com a morros. SP 6250 ho enfornar sens
bon acort, lo pa *sfa tort, clotós, morrut he geperut.
mort f. Final de la vida. SP 8068 ur consellar, Sahul, gran rey, cercant remey trobá
la mort a. trobar la mort col. Morir. SP 8068 ur consellar, Sahul, gran rey, cercant
remey trobá la mort. b. condemnar a mort col. Declarar algú culpable i sentenciar-
lo a mort. SP 13882 Eli, jutge just, 'Adam, peí gust, condempná* mort. c. pendre
mort col. Morir. SP 15867 gran vilatge: ab gran conpanya en Alamanya
prengueren mort. d. sentencia de mort col. Decisió d'un jutge que implica la mort
de l'acusat. SP 1634 La jove tendrá, de penafort he dura mort, ab paciencia prés la
sentencia he la rebé. e. sentenciar a mort col. Declarar algú culpable i decidir que
siga condemnat a mort. SP 8108 He may a mort criminal cort, per tal falsía les
sentencia ni. f. dura mort col. Mort cruel, difícil de suportar. SP 1634 La jove
tendrá, de pena fort he dura mort, ab paciencia prés la sentencia he la rebé. g.
damnar a mort col. Declarar algú culpable i sentenciar-lo a mort. SP 10397 A
mort, dampnada he malayda, tota sa vida ser subjuguada, he ban. h.ferir algú de
mort col. Provocar que algú quede afectat per un mal que el dura a la mort. SP 357
veri ab qué ferí, ab llur antich primer amich, Eva de mort, dins aquel! ort honfon
formada, i. mort corporal col. Mort del eos que no afecta l'ánima. SP 11880 tench
326
los seus catius jhueus, de corporal he temporal mort esser quitis. j . mort eterna
col. Mort del eos i de l'esperit. SP 10911 be *lls engrune, ¿no '11 ret immune he
desinferna de mort eterna?, k. dar mort col. Matar. SP 14285 Sois aprés mortffon
dada, cert, quantfon hubert lo costat sen. 1. seguir algúfins a la mort col. Seguir
algú en tot el que fa. SP 8448 Qui les seguixffins a la mort, menys n' an recort, ni
la virtut de gratitut que •/ chic. m. mort infernal col. Molt cruel, terrible,
detestable. SP 13931 ffermant la squena, nostra cadena d' acer tanfort d' infernal
mort morint desféu. n. suor de mort col. Suor molt freda. SP 5298 Per culpa sua,
ella tant sua suor de mort, no pren conort. o. mort cruel col. Mort que causa un
gran sofriment. SP 13871 gent stranya, sponga e canya, vinagre y fel, mort tan
cruel, vituperosa, tant dolorosa, ell lá 's volgué he lá preng. p. mort sobtada col.
Mort inesperada, sense avís previ en forma de malaltia. SP 6359 Morí *n mab ora
de mort honrada, massa sopiada: no sperá •/ part.
mort2 -a 1. part. Participi passat de morir. SP 6288 ben guardat trobar ho eu; servir
vos n' eu com sia mort lo vell, roig, tort. 2. part. Participi passat de matar. SP 8107
Honestament, cert, infinits, han mort marits. 3. adj. Que ha deixat de viure, queja
no és viu. SP 4327 ava, deya, rallava: «Parays haja, en bon pos vaja mon mort
maritl D' ell hé parit yo tres veguades, en tres a. mig mort col. Sense gens de
forces ni vitalitat. SP 1354 palau robat, sense remey son senyor rey, propi maritl
mig mort al Hit, emmetzinat he fetillat, seguons se deya b. dormir com mort col.
Dormir profundament sense despertar-se. SP 9195 Dormint com mortes, alguns
plorant, altres mamant massa, los maten; altres. 4. m. if Persona morta. SP 1605
Mas hunfill bort que •/ mort tenia, lá perseguía ffort bravament.
mortal adj. 1. Que pot morir. SP 11547 impalbable, ffet eos palbable; Déu inmortal,
ffet hom mortal; Déu infinit, ffet eos finit; Déu impasible ffet hom pa. 2, Terrible,
que fa sofrir extremament. SP 10721 Mortal afany n' anprés de mes: no *n sabrán
res mentres viura.
mortallar v. tr. Embolicar un cadáver amb el llencol o vestidura amb qué s'enterra,
anomenat mortalla. SP 6364 Ja mortallada, en la vesprada ffiu lá portassen he
soterrassen.
morter m. Recipient de parets gruixudes i de materia dura (metall, pedra, fusta, vidre,
etc.), amb la cavitat semiesférica, dins el qual es trituren amb una maca (boix)
substancies que es volen polvoritzar o reduir a pasta. SP 8317 Morter de coure de
fet resona.
mortificar v. tr. Privar de vitalitat. SP 13935 Sa mort reféu lo nostre stat mortificat,
donant li vida.
mos m. 1. Prensió feta amb les dents sobre un objecte, destinada normalment a
arrancar-ne una part. SP 9551 sovar, cap, brac trencar, croxir los ossos; la carn a
mossos d' anques tallar; stopa liguar grossos moxells, ab bons. 2. Part del fre posat
ais cavalls i altres animáis de cárrega per a subjectar-hi les regnes que entra dins la
boca de l'animal. SP 16055 Ab semblant brida, regnes e mos, de tot mon eos lafi n'
ordene.
mos adj. Forma plural de l'adjectiu possessiu mon.
mosaic -a adj. a. llei mosaica col. Religió deis jueus. SP 13747 Son batejades, he la
judayea lley e musayea en lo cor teñen.
mosca/ Insecte dípter (Musca domestica) que es troba en totes les parts habitades del
món, d'uns 6 mil-límetres de llarg, bru fose, amb ales transparents i una trompa
amb qué xucla les substancies sucoses. SP 7704 a, alacrá he rabias cha; la
327
sanguonera, he vermenera, mosca, e grill, liebre, conil, drach, calcatriq, tir,

basalís.
moscat -ada adj. D'olor que recorda el mese. a. vi moscat col. Vi moscatell, molt dolc
i d'alta graduació que es fa del rai'm moscatell. SP 5237 s, turmes, resoles he
lleteroles, fformatges freschs, moschats e grechs he forts fins vins que tots matins
ffeya tas.
mosquet m. Mese, substancia molt olorosa, de color fose i de gust amargant, que és
segregada dins una bossa que té al melic i ais órgans genitals un quadrúpede
asiátic. SP 8332 et; he ventallet de tres colós per les calos; aygües, mosquets,
perfums, peuets ab qué be olen.
mossa l.f. Xica, xicota. SP 5500 abacá ne fan sistella, del cel, paella, he de V hom,
moca. l.f. Serventa, xica que serveix sota les ordes d'algú. SP 8717 Na Sarray, ¿no
requerí ffer emprenyar sa moc* Aguar dejús sa falda? Tant era calda! Puys no
paria
mossén o mossé m. Tractament que s'anteposava al nom o al títol de personatges de
categoría social elevada (ais sants, ais princeps, prelats, cavallers, clergues, etc.).
SP 1 CONSULTA Magnífich mossén Johan Ffabra, cavaller valent: peí gentil
atreviment qu.
mossényer m. Tractament que s'anteposava al nom o al títol de personatges de
categoría social elevada (ais sants, ais princeps, prelats, cavallers, clergues, etc.).
SP 4217 Dix me:«mossényer, yo us vull be strényer, mas perdonau.
mostalla / Mostassa. SP 6074 Tanbé mostalla lo cuyro talla, color altera; pebre
ulcera, polvoriza.
mostassaf m. Funcionari municipal encarregat de contrastar els pesos i mesures, de
comprovar la bona qualitat deis queviures i altres coses vendibles i de vetlar peí
respecte del preus que s'hi assignen oficialment. SP 7471 Lo Mustasaf sos
balancés hi van de mes.
mostela/ Mamífer carnívor de la familia deis mustélids (Mustela nivalis), amb el cap
allargat, potes curtes, vermellós i blanquinós, molt actiu i que es nodreix de
mamífers molt mes grossos que ell. SP 7699 mucol, putput, guall, cutibut, aranya
*b tela, tavá, mustela, vespa, alacrá he rabias cha; la sanguonera, he.
mostra/ 1. Exposició d'una cosa perqué es conega. a.fer mostra d'alguna cosa col.
Mostrar, exposar. SP 13877 á 's volgué he lá prengué per amor nostra, he per fer
mostra d' immensitat de caritat. 2. Objecte que s'exhibeix i que indica la presencia
d'alguna cosa. SP 4088 Al coll, Justina duya, e mostres de patenostres, he Agnusdor
en dret del cor.
mostrar 1. v. tr. Exposar a la vista d'una altra persona, fer veure, indicar amb un gest,
amb un signe, etc. SP 6744 Onsos fa lluyten; grues bailar; lo ca callar, mostrant
ab braq cobrar matrag he dir «al cau. SP 7684 manya, prática stranya, ypocresia
he roncería te vull mostrar he declarar curt, en semblances a. mostrar el camí col.
Indicar com aconseguir una cosa o com arribar a una conclusió. SP 8747 Ab gran
saber na Nohemí mostra •/ camí, temps e bon* ora, a Rut, sa ñora, cóm concebri. 2.
v. tr. Deixar veure, teñir a la vista. SP 11854 Que do perdons a son FUI mana,
mare humana sos pits mostrant. 3. v. pron. mostrar-se Deixar-se veure. SP 5751
Ella *s descobre dient molt sua; mostrant se nua diu que *s descobra he faran obra,
lá. 4. v. tr. Palesar, donar a conéixer. SP 6233 Donchs no mll malvehes, mostra que
m
ll prehes, mas de parenca, he ta crehenqa sens ell a. mostrar festa a algú col. Fer
a algú demostracions de goig o simpatía. SP 1522 is hon yojunyí he ló guanyí a sa
328
requesta, me mostrá festa. b. mostrar miracle col. SP 10996 En tal edat mostré
miracle: al tabernacle, quinze grahons, alts. 5. v. pron. mostrar-se Palesar, donar
a conéixer. +cpred SP 282 Ab bou, Silvestre se mostrá mestre disputador,
confonedor, deis raus rabins. 6. v. tr. Comunicar coneixements teórics o práctics
d'una ciencia, art, etc., donant-ne llicons o explicacions. de+CR (indica alió que s'ensenya). SP
995 menescalia; sonar, bailar; fflns a tallar, ell me 'n mostrá. SP 15545 D' oració
ells me *n mostraren, molt m' endrecaren per llur virtut; lo temps. 7. v. tr.
Demostrar, fer comprendre.
mot m. 1. So articulat o conjunt de sons articuláis que expressa una idea i es pren com
a última unitat independent del discurs. a. contar una cosa de mot a mot col.
Contar una cosa fil per randa, detalladament. SP 5344 *s querella volguí sentir; he,
sens mentir, de mot a mot m' o contá tot, llarch rahonant he blesonant la sua scola.
2. Sentencia, frase. SP 14984 Aquells dos mots tots engendrau, tots consagrau son
parlar breu manat a. dir un mot col. Parlar breument, fer una intervenció oral breu.
SP 15922 elles yrades, avalotades vés mi del tot, vull dir hun mot per llur confort.
motiu m. Rao, causa. SP 8423 Hun mirar d' ull o donatiu, algún motiu ffals de
grandea o de bellea, de personatge de gran llin.
moure 1. v. tr. Posar en moviment. SP 2960 Quánt se pot moure, tot ho furtaven he
trafeguaven ab arteria; baratería a. moure el cap col. Fer moviments amb el cap
per saludar, afirmar, negar, etc. SP 5701 at en la paret, quánt fon endret,
visiblement, lo cap movent lo saluda. 2. v. tr. Donar la primera llaurada a la térra.
SP 14681 Qui, peí que ou, sa térra mou abjou e relia, ab sa trugella, exada, pala,
son camp egua. 3. v. pron. moure's Posar-se o estar en moviment, fer moviment.
SP 5832 «Qué us dich?, dormiu? Ja no us hoyu?» Ell gens no ms mou a. moure's
menys que una roca mod. No moure's gens. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3028
Joch d' escampella ni de la chocha, com sifos rocha, menys se 'n movia. 4. v. intr.
Emprendre el moviment per anar d'un lloc a un altre, també en sentit figurat. SP
1018 Quánt ló veu moure, inhútilment, he gentilment jo avanqar me, pensá matar.
5. v. intr. Posar en acció, incitar a fer una cosa, CR (indica a que incita). SP 10208 Ensaga
f i: qualsevolfi que t' i mourá crech te courá. SP 618 fina llana, seda pisana, será
tot nou, vendré '11 les mou per hun tall novell. 6. v. tr. Commoure, excitar. SP 5143
Cuydau me mogua que IV hé *ngendrat?» Ffo 'm regirat V enteniment peí 7. v. tr.
Suscitar, donar principi a una cosa. a. moure crits col. Comencar a cridar. SP 1557
He les vayletes, tan indiscretes, mogueren crits; fforen sentits per los veyns. b.
moure brega col. Provocar discordia que es manifesta violentament. SP 6663 a qué
menys trona, qué menys llampegua, qué menys mou bregua, qué menys fa tala,
qual és menys mala, com V agre vi. c. moure's brega col. Produir-se una discordia
que es manifesta violentament. SP 4846 La mort los cou, la bregua *s mou hefort
baralla. d. moure algú de brega col. Barallar-se amb algú. SP 3202 Torcent la
cara, prés una vara, mou tots de bregua. e. moure venís col. Fer que comencé a
haver-hi vent. SP 13976 Anuvolat, lo cel trona, ffort llampegua movent grans vens.
f. moure causa col. Iniciar un procés, una discussió davant de la justicia. SP 14570
D' on, altercant he inquestant, causa movent /' Omnipotent, altre senyor que Déu
major, vol in.
movedís -issa adj. Que es mou fácilment. SP 5459 s; tirar esportes, rexes e portes ffer
llevadices, he movidices e ximenehes; vestir lliurehes, anar armades, he, des.
movent adj. Mobil, que no és fix. SP 2921 De fet capbreua tots mos sensals
perpetuáis, he los movents.
329
moviment m. 1. Canvi de lloc d'un eos o de les seues parts. SP 3479 gual Ufan tallat,
car fon duptat concebiment gran moviment al ventre ver en. 2. Canvi en la manera
de ser. SP 5147 e IV hé mgendrat? » Ffo 'm regirat V enteniment peí moviment
extrordinari, en poch temps vari. 3. Impuls, primera manifestació d'un afecte o
passió. SP 10144 Axí *s refreda tal moviment.
muda / Mena de cosmétic o untura que es posaven les dones en el rostre per llevar-
Se'n l e s t a q u e s . No enregistrada en DCVB, DAG ni en DECat. Proposta de correcció a DCVB. SP 585 Lo
pelador, mudes, pingar, hí /' engofrar al raig del sol enjuliol, a. pasta de muda col.
SP 2523 Mas mes pastava pasta de muda, d' oli de ruda he de ginebre, pols de
gingebre, molla de.
mudable adj. Inconstant, que fácilment canvia de pensament o de conducta. SP 2905
Vent la mudable he variable, mudí lo treu.
mudar 1. v. tr. Transformar, convertir d'una naturalesa o especie en una altra. en+CR
(indica en qué es converteix la cosa transformada). SP 12817 Donchs, nom U muda, ffant U bell Vés:
Eva •/ revés en Ave gira. SP 784 a, ja enfranquit, d' e lies par ti t ho enviudat, com hé
mudat hoy en amor, pena *n dolgor. 2. v. tr. Reemplacar una cosa per una altra. a.
mudar carrera col. Canviar la manera de comportar-se. SP 12627 Puys coneguda
has llur manera, muda carrera: llexa 7 camí llur, serpentí, tan espinos he verinós.
b. mudar llei col. Apostatar, canviar de religió. SP 3686 Si *ns guiaran, he som
estorts abdós de morís, lley mudaré: reneguaré de Mafomet. c. mudar joc al badoc
mod. Refrany que indica que a qui és un bajoca se'l pot enganyar fácilment. la
documentació en DCVB. SP 3017 Com al badoch mudava joch; lo del noguer, dant li
lloguer perqué do. 3. v. tr. Reemplacar un vestit o peca de vestit per altres. SP 2410
Mudava 's nova quada vestida, mas no cosida punt per ses mans. 4. v. tr.
Traslladar, passar d'un lloc a un altre. SP 621 Mes que el penell, les muda •/ vent a.
mudar la vela col. Canviar la posició de la vela perqué agafe millor el vent i puga
impulsar amb mes forca la ñau. SP 12649 Mira la stela, muda la vela. b. mudar lo
treu col. Canviar la direcció de la vela; per extensió, canviar de comportament. SP
2907 Vent la mudable he variable, mudí lo treu. 5. v. intr. Deixar una cosa i
substituir-la per una altra. SP 12290 Com serp de pell, águila vella térra novella,
muda de viure a. mudar de roba col. SP 14883 Mentres temps tins, de roba muda,
he la saluda totstemps ab «Ave», preguant te llave.
mudat -ada adj. Que ha canviat el plomatge o el pél. a. falcó mudat col. Falcó que ha
mudat el plomatge tipie de retapa de jovenesa, de color tirant a rogenc. SP 6738 Ab
lo llourar, los aguilons, tots los falcons mudats e sos, sparvés, agtós, al puny d' om
cuyten.
mufró m. Mamífer remugant de la familia deis óvids (Ovis musimon), amb banyes
desenvolupades en els máseles, de pél curt i llis i color variable amb les estacions.
SP 6723 Onsos, llehons, cervos, mufronsffa mansuets; toros, masets.
mugró m. Protuberancia central de la mamella, per on els petits l'emboquen per a
xuclar. SP 4764 Los muguorons duy alquenats, morats, tenats, mostrant.
muja/ Mena de mese o almesc que s'usava com a pasta de cosmétic [Ch] DCVB Í DECat
citen aquesta definido. SP 2527 muda, d' oli de ruda he de ginebre, pols de gingebre,
molla de muga.
muí - a m. if. Híbrid de cavall i somera o d'ase i egua. SP 10182 Quin casament? No
semblantment com muí, cavall, ais quals senyfall; mas sois casar per venerar l. SP
13181 Lo prom Abram molt rich e vell, muía, camell ab daurat fre, no palafré ni
dromedari, ell caval.
330
mular m. a. peix mular col. Cetaci del grup deis odontocets, de la familia deis
delfínids (Tursiops truncatus), semblant al dofí, pero amb el musell mes curt i
ampie de color fose i que habita en grups poc nombrosos; antigament s'identificava
amb el catxalot. SP 7715 Son llop de mar, lo pex mular, drach e balería, polp e
serena, de milá coha.
mullar 1. v. tr. Fer que l'aigua o altre líquid entre en contacte amb una cosa i la
i m p r e g n e . de+CR (indica el líquid que entra en contacte amb una cosa). SP 10141 Mulla *ls botOHS en
aygua freda. SP 9135 , perqué s' encobren los bolqués sullen, d' aygua los mullen,
ffingint prou hixen he que be pixen. 2. v. pron. mullar-se Entrar, un eos, en
contacte amb aigua o un líquid i quedar-se'n impregnat. SP 11968 It! Surt ab bell
tranch! Hix d' aqueix fanch hon jaus mullat, de fanchs sullat, tinyes e ronyal Tú,
sens. 3. v. tr. Posar una cosa dins un líquid i tornar-la a traure. Amb el compiement directe
indica el líquid on es mulla). SP 874 amisa, dix: «a ta guisa, vés hon te vulles, cerca hon
mulles d' uymés ta sopa.
muller/ Dona casada, en relació al seu marit. SP 1319 mas protesta que may no %m
vés ni que *n sabes res sa muller a. pendre muller col. Casar-se un home. SP 3135
t; llicenciat, poder entendre si volgués pendre altra muller. b. haver muller col.
Estar casat amb una dona. SP 14996 L' omnipotent Jhesús, hom ver, no hac muller;
si *n fas tengut n' aguer* agut. c. triar muller col. Elegir com a muller una dona,
práctica tradicional de l'Edat Mitjana. SP 4923 sponguí, mos mals refent he
contrafent mon dol plaer, trias muller. d. hom, de parents, pot haver béns, bona
muller no es pot haver sino de Déu prov. Indica que no és recomanable casar-se
amb un familiar. [P] NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6617 No has tú llest hom de
parens pot haver béns, bona muller no s pot haver sino de Déu? Do és tot seu!.
mullerar v. intr. Casar-se un home, prendre muller. SP 15476 ans peus estendre que
muller pendre, ans soterrat que mullerat.
multiplicar v. intr. Créixer en nombre de manera que la cosa es torne una o mes
voltes major del que era abans. SP 6148 éu menbrant ffos recordant del manament
de creximent, multiplicar he aumentar, lo món omplir, degués complir.
multitud / Conjunt nombrós, gran nombre de persones o de coses. SP 14990 son
parlar breu manat per Déu llarchs en virtut, a multitut e en comú, no a cascú
singularment.
mundanal adj. Propi del món, per oposició al cel. SP 13608 ndre, Regne dispondré:
no monarchia, ni senyoria gens mundanal ni temporal, tost transitoria he
dilusória; nipartd.
mundatge m. Dret que es pagava per les despeses de netejar les séquies. SP 14691
boqueres, clou talponeres del seu ribatge; sois poch mundatge e /' escurim, tragua
•/ tarquim del seuportell.
munt m. 1. Muntanya, elevació del terreny d'una altura molt considerable, mes alta
que un tossal. SP 11169 só bresca; d' Iram argila; de rabins vila, Jetsemaní; munt
Sinay; Tabor, Orep; guot de Josep, sach e graner. 2. Conjunt de coses les unes
sobre les altres formant una elevació. SP 6858 Traurá bon fex, ab lo furtat he
apartat del millor munt a. munt defems col. SP 7284 aviar, lo seu riu blanch, com
si fas fanch hó munt defems, en antich temps lá 'n disipa he derriba.
muntanya / Elevació del terreny d'una altura molt considerable, mes alta que un
tossal. SP 12876 ts contadespus de quaranta ffins a la santa de Déu muntanya.
muntar 1. v. intr. Traslladar-se de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell
mes alt. SP 6346 Sense perea ella y muntá, bé n' aparta ffondo la brisa. 2. v. tr.
331
Portar de baixa dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell mes alt. SP 10255 En V
alta serra de meditar, volent muntar V enteniment, pus clarament si vols apenare.
mur m. Construcció feta de pedrés juxtaposades i sobreposades, de prou consistencia
per a tancar i servir de defensa a una ciutat, castell o altre recinte. SP 7308 at ffon
comenqat quant era orta, ffora la porta del mur antich per fer castich d' un órreu
cas en lo camp ras.
murar v. tr. Envoltar amb un mur. SP 7289 Puys alt obrada, ffonfort murada contra
lo riu.
murat -ada adj. Envoltat per un mur. a. ciutat murada col. Ciutat protegida per una
muralla. SP 3279 yes, he rius passant, ffuy al Cos Sant de la Colgada, ciutat
murada.
murat -ada adj. Envoltat per un mur. a. murat castell col. SP 8484 ament,
crebantament he altres dans, no y basten cans, murat castell, loba, pastell, rexa,
grilló, de huíl presó.
murgonar v. tr. Fer murgons, soterrar sarments perqué produ'ísquen ceps nous. SP
13300 Llargua tallada, llobacejada, sens morguonar ni scanyotar los ceps molt
vells, pámpols vermells.
murmurar v. intr. 1. Parlar amb irritació o descontent. SP 12372 Avanqa t' i, no
murmurant ni Déu temptant, ab Josué, seguint lo bé. 2. Malparlar, enraonar dient
m a l d'algÚ. de+CR (indica sobre qui es parla malament). SP 15912 No ajen por les asegure , SÍ bé
*m murmure, que yo *lls fes frau, car no *s tan brau, ffer. Cree que s'hauria
d'editar bé-n murmure.
murta m. Arbust perennifoli de les máquies mediterránies (Myrtus communis), de
tulles ovades, lluents i aromátiques, de flors blanques i baies blavoses, aromátiques
i comestibles. SP 2242 belles, molts sonados, hí menjadós, tots vint casats; murta,
molts asts, complidament.
murtera / Murta, arbust perennifoli de les máquies mediterránies (Myrtus
communis), de fulles ovades, lluents i aromátiques, de flors blanques i baies
blavoses, aromátiques i comestibles. SP 13202 Ab rams, verdura de les murieres,
brots d' oliveres he altres arbres, molts d'.
musa/ Poesía, obres en vers. la documentado en DCVB. SP 16164 nar, la fe provar, dits d' en
Pertusa, d' en Llull sa musa, d' Ocham, Aschot llur vari vot, coses molt primes.
muscle m. Part superior i lateral del cos a cada costat del coll, en la unió del brac amb
el tronc. SP 16107 ons, en los ronyons pedrés, arena; dol me la squena, muscles e
colzes; tinch torts los polzes; nopuch teñir ni men.
museria / Departament on s'alcaven les carns i comestibles de la casa reial, sota la
custodia del museu, funcionari dedicat a aquesta tasca. SP 7052 Quant me fon cara
llur messió, la ració de museria! Camisería cert infinida, he, sense mida,
botellería.
mussar v. tr. Causar una sensació aspra i desagradable a les dents peí contacte d'una
cosa agrá o acida, per un soroll estrident, etc. a. mussar les dents col. Produir una
sensació desagradable en les dents peí contacte amb una substancia agrá o acida.
SP 4911 peí fort agraq qü% elles menjaren, a mi restaren les dents mucades he
descalcades injustament.
mussol m. Ocell de la familia deis estrígids (Athene noctua), sedentari, de 21
centímetres, plomatge brunenc mesclat, amb l'iris groe, molt comú en els conreus
de plana. SP 7696 p tortuosa son e rabosa, mona, gineta, talp, oroneta, mugol,
putput, guall, cutibut, aranya *b tela, tavci.
332
mut muda adj. Que no pot parlar per un defecte físic. SP 2139 ots parlera, la lengua
*sida; ab mi cosida com si fas muda, tostemps premuda, sois murmurava.
333
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roie
N
na art. det. Forma femenina de l'article en na.
nació/ Conjunt de persones que teñen el mateix origen o son del mateix país, amb un
sentiment d'homogeneítat social i d'interés mutu. SP 415 , dich que totes, de
qualque stat, color, edat, lley, nació, condició, grans e majors, chiques, menors,
jóvens e vel.
nacsi nácsia adj. Mancat de pes, que no conté el pes o la quantitat que toca. SP 8222
Baratará he comprará timbres trencats, *estisorats, nachcis e mals, ffalsos reals.
nafra / Ferida, obertura en la pell o qualsevol teixit orgánic feta per una malaltia o
per una agressió externa. SP 810 t anys meus millors, ab prou suós, perills,
treballs, nafres e talls, ab mal passí he comencí, mortmon bonpare a. nafra fresca
Ferida recent que encara no ha cicatritzat. SP 9663 No m val res V escha, la nafra
frescha; si li 'nfan bena, s' estiomena o s' ifan cuchs.
nafrar v. tr. Ferir produint una ferida, una obertura en la pell o en altre teixit orgánic.
SP 13851 Del eos la sanch, ell, pellica, sos pits nafra pels filis salvar he restaurar,
scampant la tota com un.
naip m. Carta de jugar que forma part d'una baralla formada per colls diferents. a. joc
de naips col. Joc de cartes, qualsevol de les diverses modalitats de joc que es poden
fer amb cartes de la baralla o naips. SP 3006 arrerament, per ensajar de bandejar
los seus guarips, joch de nayps de nit juguávem.
naixedor -a adj. Que ha de náixer, que ha de venir al món. SP 13890 'lar he revocar
dita sentencia, dada *n abséncia, ais naxedors ffills successós, generalment.
naixenca / Naixement, vinguda al món d'una persona o animal. SP 11475 yals
notables, molt admirables, dant conexenqa de tal naxenga.
naixent m. Mortal, home. SP 10782 crit qui fon hoyt en Patmos bé: /' águila ve!, a
tots naxens terratinents dir tres veguades.
náixer v. intr. 1. Eixir del ventre matera o de l'ou. SP 6324 ue *s regís ab savieha, car
d' infanteha, des que fon nada, ffon doctrinada dins lo covent, qualfo "njovent, tal.
2. Eixir de la Uavor o de la térra una planta. SP 13406 carts, romagueres, canyota,
gram, cúcua, faram, si y naxeran no y crexeran. 3. Comencar a aparéixer en la pell
el pél, una erupció, etc. a. náixer una banya Una banya, créixer en un ésser viu. SP
9108 a, corre, surt, salta; dreta, llis- , alta li naix la banya; grosera, stranya, no
prima, blana, li 'sfa la llana. 4. Comencar a existir, teñir el seu origen. SP 10962
He deis reals a Déu lleals, defetfon nada.
nard m. Planta ornamental (Polianthes tuberosa), de flors blanques disposades en
espiga allargada. SP 14121 Comprat agüé net drap de 11i, nart, benjhuhí, altres
perfums, seguons costums és delsjuheus.
narrar v. tr. Contar un fet o un esdeveniment amb orde. SP 3608 Tant lleigpeccat no
m
ll puch narrar sensfort plorar.
334
ñas m. 1. Part prominent de la cara entre el front i la boca, on hi ha els dos forats amb
qué les fosses nasals comuniquen amb l'exterior. SP 9559 al ventre y carnes,
encendre y flames, lexant cremar; ñas, dits levar, he a les filies, ab les clavilles
fferir de p a. arromar el ñas col. Fer un moviment amb la cara per demostrar
disgust o irritado. SP 2072 Arungá 7 ñas, cabotejant he morrejant. b. torcer el ñas
a una cosa mod. Rebutjar una cosa, mostrar-se irrespectuós amb una cosa. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 5390 Cascuna torga a V orde •/ ñas!» Semblants
cantas totes los ohen, ab Amén clohen. 2. Olfacte, facultat de percebre les olors. c.
sentir de ñas Endevinar, reconéixer amb el sentit de l'olfacte. SP 207 Sentins de
ñas, hon se tépas, com cans s' apleguen.
nat nada adj. 1. Participi passat de náixer. 2. S'usa com a reforc de mots usats en
frase negativa, amb el sentit de 'no cap'. SP 11824 Tants deis secrets may a hom nat
ffon revelat.
natatoria / Piscina, lloc destinat a nadar-hi. SP 14263 La natatoria de Silohé lá
mostrá bé.
natura/ 1. Naixenca, conjunt de condicions determinades per la generació. SP 6399,
prou turmentat; descontentat de ma ventura, com per natura o per mal fat, o per
peccat, o grosseria, tant. 2. Esséncia, conjunt de condicions i atribuís propis d'un
ésser. SP 8600 ns per llur hús, avent parit he filis nodrit, les mou natura. 3.
Conjunt de les coses creades, de les forces de la creació. a. obrant natura col.
Segons la naturalesa de les coses, les condicions própies. SP 9179 olor? Déu les ne
pagua he dona plagua per tal nocura obrant natura.
natural 1. adj. Pertanyent o degut a la naixenca. SP 10846 accidental, no *sencial ni
positiu, sois privatiu de natural, original, vera justicia, no gens malicia bé •/ pot so
a. ful natural col. Fill que ha nascut de pares no units en matrimoni i que eren
lliures de contraure'l quan el fill fou concebut o quan nasqué. SP 11514 De cor /'
ama ab gran temor, com Déu, Senyor he fill carnal, seu natural. 2. adj. Adquirit de
naixement; nadiu. SP 1345 ada que d' ull mirada, Na Forciana, qui catalana ffon
natural. 3. adj. Que pertany a la natura propia d'un ésser, que está d'acord a les
seues condicions o circumstáncies própies. SP 14 mprés hé, no sens treball, de
dones scriure llur tall natural he voluntan, per una, qui té •/ contrari, descrivir p.
4. adj. Que pertany a la natura, al conjunt de les coses creades, de les forces de la
creació. SP 15060 Ella, famosa he poderosa, en lo moral he natural molt erudida,
avent oyda la nomenada peí món añada. 5. adj. Produít per la natura (per oposició
a artificial), la documentado en DCVB. No enregistrada en DAG. SP 14727 Tot bategat d' OygUÜ
manal he natural no d' alambí, oli, llet, vi, ni tal llicor: no y han. 6. adj. Propi de la
natura o de la condició d'un ésser, per oposició a espiritual. No enregistrat en DCVB. SP
14327 n ordena set medecines ab set divines, spirituals, no naturalspropietats, ab
calitats ben divisades he graduades. 7. m. Carácter, manera de ser propia d'algú. SP
9093 No sois moral, mas natural la llet altera: si de somera mama la llet, lo chich.
naturalment adv. Per naturalesa, per condició o esséncia propia. SP 9768 Mes les
dampnades son inclinades naturalment, mes follament, ser fetilleres he sortilleres.
ñ a u / Embarcació amb coberta i sense rems, moguda peí vent amb ajuda de veles. SP
10977 igdia, alba, diana he tremuntana, de mar la stela, he ñau ab vela amarinada
a. noble de ñau col. Moneda d'or anglesa que va estar en circulado a la Corona
d'Aragó en el segle XV i que tenia en l'anvers la figura del rei d'Anglaterra dins una
ñau. SP 1825 Dos mil e cent nobles de ñau, ella pagua u complidament.
335
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jamne Roig
naufregar v. intr. Afonar-se una ñau en la mar. SP 12646 D' esculls t' aparta, de
naufreguar he d' encallar.
nauxer m. Mariner d'alta graduació que dirigía la maniobra d'un vaixell. SP 12653
Cala primer, comfa nauxer ben atentat.
navegant m. Persona que navega, que viatja per la mar en una ñau. SP 7423 Ais
florentins, venecians, los naveguans en les gualeres, son grans parieres, ab lo
cardó he.
ne O e n pron. Formes: N davant paraula comentada en vocal o darrere paraula acabada en vocal; EN escadusserament i
sense una regla fixa; NE entre paraules acabades en consonant i comencades per consonant. 1 . S u b s t i t u e i x Un
complement circumstancial de lloc introduít per la preposició de; A voites, usat
pleonásticament; també s'usa fossilitzat amb verbs pronominals de moviment. SP 5395 Van Se n a l Ort,
dexen lo cor. 2. Substitueix un complement de régim verbal que va introduít
normalment per de. De vegades usat pleonásticament. SP 2847, e y afigien, ab molts envits, de
llus marits, he se 'n burlaven. SP 15030 Ffaqa u quisvulla; tú te 'n despulla de tal
calor, no *t faga por per esser buyt de fil. 3. Substitueix un complement
circumstancial de causa, normalment introduít per de o per. SP 8589 May se 'n
breguegen; Cert temps de V any ab poch afany, llur másele. 4. Substitueix un
complement de nom o d'adjectiu introduít per la preposició de. Només s¡ el nom fa funcíó de
subjecte, complement directe o complement predicatiu. SP 1550 Com Se Vz Calas Una gran tüSSÜ ell
begué 'n massa, lo fort dormir. SP 8395 He abatut mentres viurá, en restará, aprés
sa mort, tostemps recort. SP 11862 Grades mana; tota n' ésplena. 5. Substitueix
un complement directe indeterminat o el nucli d'aquest complement directe
indeterminat. SP 5441 Lo temps consumen tot enfer lie tres, rebre 'n e retre 's a qui
les vol. SP 8288 Maten guallines, quatre se 'n menjen. SP 5223 Alta li 'n una qú*
era %veada sois d' ansalada, alls e formatge. 6. De vegades, s'usa sense valor
gramatical, possiblement per qüestions métriques. SP 2739 aul Vos ja us pixau en
la cabata; La nostra guata vos ne portau. SP 8320 Per llur persona ne va la casa a
tall d' espasa. SP 7478 d' aforar, solen mostrar triat millor; ab aquellfor ne va •/
sotil.
ne2 conj. Ni o ne.
nebot -oda m. if. Fill o filia del germá o de la germana. SP 9898 éu preguen, dien ses
ores; mullers ni ñores, gendres, nebodes, casaments, bodes.
necessari -aria 1. adj. De qué no es pot prescindir. SP 601 Per no res venen lo
necessari, peí voluntar i poder comprar he renovar lo qué be •/. 2. adj. Que no pot
deixar de ser, d'esdevenir. SP 10076 A cas novell nou emergent he contingent, no
nessessari ni voluntan ne imposible, mas deligible, triant. 3. m. Necessitat, cas en
qué es necessita una cosa. a. al necessari loe. adv. Segons les necessitats. NO enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 5178 espondre, pero dispondré la criatura agués pastura al
nessessari, paguant salari a qui lá crihe.
neci necia o nici nícia adj. Que no sap alió que podría o deuria saber. SP 15869 No *s
féu gran tort aquella necia dita Llucrécia, gentil, infel: mogué la y zel de.
nefandíssím -a adj. Superlatiu de nefand, molt abominable, molt negatiu des del punt
de vista moral. SP 9419 cert, conquistaren; hedificaren temple bellíssim, mas
nefandíssím, obra molt vana, de na Diana, ffent hun Déu strany.
negar v. tr. 1. Declarar que no és, que no té existencia o realitat alió que algú afirma,
suposa o pregunta. SP 2592 Que fos seu negua, porfidiega, cridant bravega, puga*
la quinta. 2. Declarar desconegut. a. negar Déu col. No reconéixer Déu, declarar-lo
desconegut. SP 12451 He com a Déu negua greument, amarguament plora com
336
Pere. 3. Denegar, dir que no a alió que és demanat. SP 11702 ni bé, na Bersabé, la
mare mia, comfer devia; car li neguí qué requerí.
negar2 1. v. tr. Asfixiar per immersió dins.un líquid. SP 9005 Altres ofeguen, en mar
los neguen; en pous e ñus ne llancen vius, sens batejar; d\ 2. v. tr. Naufragar,
afonar-se una ñau. SP 14205 Del rey l' estol, /' aygua -11 neguá.
negligencia o negligenca/ Falta d'aplicar-se amb atenció a una cosa. SP 9571 xar me
vull llur crueldat, iniquitat, insipiencia he necligéncia pus recitar. SP 4859 Mas
reprenguí ffort les /embraces dormidoraces, de necligenqa he gran ofensa, per V
omicidi ofillicidi a Déu ha.
negligent adj. Que no s'aplica amb atenció i cura a una cosa. SP 8889 Mes inprudens
he necligens, ben indiscretes, cinyen se stretes, bailen a salts.
negligentment adv. De manera negligent, sense aplicar-se amb atenció i cura a una
cosa. SP 9202 altres n' esclaten, sus ells llanqades, endormiscades necligentment.
negociar v. intr. Portar negocis, ocupar-se en negocis, en assumptes comerciáis. SP
12546 nch talents o dos, que tens acomanats, ben esmerqats, neguociant he ben
obrant, redoblarás he los reirás multiplicat.
negre -a adj. 1. Del color del carbó, completament fose. SP 10495 a vert, tais, atzurat,
altra, morat, les mes vermell, negre, burell, groch o tenat o alquenat. 2. De color
molt mes fose que les altres coses de la mateixa especie. SP 8864 De pare blanch
hauranfill negre; de sáy alegre, de seny católich, ffill. 3. Sense claror. SP 546 ala,
ló fan anar, venir, tornar, ginyant deports, per negres orts. 4. Enfosquit per la
maldat. 5. Extremament trist, molt desgraciat. SP 768 uys contaré, seguonament, bé
scasament, mos casaments negres, dolents, ab pena tanta per anys cinquanta.
negrella / Varietat de ra'im negral que teñen la pell negra. SP 13320 Planta tria
stranya, pus sana, de muntalbana, boyal, negrella, no ferrandella ni monestrell,
mallol novell.
nequíssim -a adj. Roíníssim, pie de maldat. SP 7197 Per gent nequíssima, morischa
stranya, puys tota Spanya ffon calciguada.
net -a adj. 1. Lliure de taca, de brutícia; també en el sentit moral. SP 5791 Ha tocat
pegua, neta y entregua; há tocat pex, neta sens grex restant la má. SP 10797 La
sens «Ve» pura, plena, perfeta; la tota neta, sense querella; la tota bella, ver or
sens ligua; mare y. 2. Que es manté ell i manté les seues coses lliures de brutícia.
SP 15959 municable, dolqa y amable he graciosa, certa, enrosa, neta, gentil,
sabent, homil he poch parlera, mas gran. 3. liure, que no está subjecte a cap poder.
Matisació a l'accepció de DCVB. SP 12236 Déu t' á fet franch, net e llibert; en lloch desert te
fas catiu.
nét -a m. i f Fill o filia d'un fill o filia. SP 11664 V Abraham, trenta novena, vint e
cinquena de mi fon neta, per línia dreta he ley contat, lo parentat.
netament adv. De manera neta, sense brutícia. SP 2428 Ffeya cuynar yo, finament he
netament, ais meus esclaus.
neu / Petits cristalls de gel que s'originen quan les partícules en suspensió en
l'atmosfera es congelen i que cauen sobre la térra en flocs blancs. SP 10092 ;
llancols d' ortigues, ab qué t' abrigues; muller de neu, com Fransesch féu a. mes
blanca que la neu col. Molt blanca. SP 10577 Mes que neu Mancha, rosa, gesmir,
he flor de llir.
neulella / Apéndix xifoide, que forma Textrem inferior de l'estérnum. a. mal de
neulella col. Dolor d'estómac. SP 6034 ; al cap dolor he baticor, esmortiments;
afollaments, mal de neulella, en la mamella no hulcerat mas comenqat cáncer.
337
ni o ne conj. 1. Serveix d'enllac entre dues proposicions negatives o entre dos termes
negatius. SP 3631 Veya '11 sancer, no gens fumat ni alterat. 2. Equival a la
conj unció / o la conj unció o i serveix de nexe de proposicions o membres no
negatius. SP 14567 s te faré veure?» Donchs, mes val creure que disputar ni
altercar.
nici nícia adj. Neci, necia.
niellar v. tr. Fer un relleu en el metall amb el burí o cisell. SP 3832 Una verónica d'
or mellada, molt be smaltada, li víu alspits; gests e vestits.
nigromancia / Art d'endevinar el futur per la invocació i consulta deis morts. SP
9777 Moltes mesquines, ab geumencia, nigromancia, sónfitoneses.
nigromántic -a adj. Que fan nigromancia, que usen l'art d'endevinar el futur invocant
els morts. SP 12125 t fan exarmadores, encortadores, les piromántiques he
nigromántiques de Zabuch filies, ab sesfetilles.
Ninou m. Primer dia de l'any. a.jorn de Ninou col. El primer dia de l'any. SP 10554
guen morabatí, en lo matí de sent Jo han, o dat ho hanjorn de Ninou.
nit \.f. La part del dia natural compresa entre la posta i l'eixida del sol, quan no hi ha
claror de dia. SP 1543 Ffeta la mmpresa, ordena presa aquella nit a son marit
perqué dormís a. cascuna nit loe. adv. Totes les nits. SP 2375 Molt m' enujava
cascuna nit. b. de nit loe. adv. Amb la foscor, quan ja s'ha post el sol i no és de dia.
SP 2491 e y comprassen conils, perdius, ffrancolins vius de nit, afoscha, en ells la
moscha nunca s' i met. c. a miga nit loe. adv. A mitjanit, cap a les dotze de la nit.
SP 11447 erament, lo poliol secat al sol veurás florit, a miga nit. d. en la nit loe.
adv. Durant la nit. SP 9725 En la nit bornen; moltes s' apleguen, de Déu reneguen.
e. jorn i nit loe. adv. Sempre, sense interrupció. SP 12577 'ctiva he volitiva,
elecció, a la lliqó divina gires, jorn he nit mires la curial lley e moral, qual Déu. f.
nit i dia loe. adv. Sense interrupció, contínuament. SP 2337 y, saber, quant
tre ballava, tot s' espíe tava de nit e dia en cercar via perqué *ns amássem he
concordassem com se pe. g. dia i nit loe. adv. Sempre, sense interrupció. SP 1482
Ites guales, ffeya fer sales he bells convits dies he nits; ab los grans fochs molt
plasents jochs, bastir castells.
niu m. 1. Construcció que la majoria deis ocells fan amb brins, branquetes, molsa,
plomissol, i altres materials, per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els petits. SP
15932 En la llur flota deis arbres vius, hé vist molts nius de verderols he d' oriols,
he molts vespés. 2. Casa, lloc on refugiar-se. ia documentado en DCVB Í DAG. SP 6189 Si %t
fallen nius, la cambra mia vull tua sia, hon fer poras lo qué volrás a. tornar al niu
col. Retornar al lloc d'on es ve. SP 8138 Bé us ne guardau! Llevau, tornan a V altre
niu de hon veniu.
no 1. adv. Indica el carácter negatiu de la proposició o del membre de la proposició
q u e e l SegUeix. De vegades, e! verb de la proposició pot anar elliptic, pero la resta d'elements es mantenen
expressats. SP
10044 Tú no adores ses alcandores ni ses lliguaces, per ses caraces ni.
SP 11959 ben afluent a la corrent, corumullada, no arrasada, sensfrau, fablácies.
SP 8135 ny si us sou cansat, desnaturat, no *m sé ab quí, pur no ab mi a. no+res
SP 7735 Res no despén, ni beu, ni tasta. b. no+gens SP 13004 t cavall cosser mas
en somer; no en rocí mas en pollí no gens domat, ni aveat a dur cabestre, c.
no+jamai SP 6625 Hom del món no jamay obtés al món no és dona complida he.
d. no+mai SP 343 De mon parlar, tots, si *m creureu, elegireu no may amar, ans
desamar; may inquirir ni perseguir, e. no menys Tant o mes. SP 9500 í, donant
veri al rey ful seul Altre mal greu, de no menys dan qual ais chichs fan, vull
338
recitar: lo mal criar, f. no pas Acompanyat de la partícula pas, reforca el valor

negatiu. SP 15641 ló publica, qui explica son falliment tot homilment, no pas com
féu lo fariseu va, glorias, superbiós. g. no sois... mes... loe. conj. SP 13501 ,
hómens barons, d' altes ligons, no sois polítiques, mas metqfisiques, sobre natura,
hultra mesura tot trancendent. h. no obstant loe. conj. Malgrat, sense que siga
obstacle. SP 11030 Complits anys dotze, ans deis quatorze, n* obstant lo vot, sens
algún dot d' or ne florins, los. i. no res col. Negació de tota cosa, cosa nul-la. SP
10810 Qui de no res fféu tot quánt és de verge llim, térros tarquim, fféu. 2. adv.
Usat absolutament, resumeix una proposició negativa. SP 8787 torna signe, sino /'
insigne dit de Bolló si fon o no, apócrif par V anglés en ciar té qu* és canónicha
aque. 3. m. Negació. SP 10702 Lo sostenir ló hoc o no, conclusió és de fatigua,
deis sants antigua d' abdós les p. 4. adv. S'usa com a partícula expletiva del segon
terme d'una comparació afirmativa de desigualtat. SP 10179 Com dix sent Pau, mes
val casar que no cremar. SP 1108 í! A ton despit, ja tinch marit, cert, pus honrat
que no /' orat del pare teu, de major preu he pus valent.
noble 1. adj./m. Que, per naixement o per concessió d'un sobirá, pertany a una classe
social considerada distinta de la deis simples ciutadans i que gaudeix de privilegis
hereditaris. SP 485 o penser qual elles teñen, queint marit preñen, és sia noble. SP
7260 Com tanta y véu ffldelitat, fféu la ciutat noble, real. 2. adj. Elevat entre els
altres en dignitat, mérit, distinció, incapac de sentiments baixos. SP 10913 nferna
de morí eterna? ¿No ms dit al doble metge, pus noble, lo preservant que lo curant,
lo mal qué veu? L' alt met. 3. m. a. noble de ñau col. Moneda d'or anglesa que va
estar en circulació a la Corona d'Aragó en el segle XV i que tenia en l'anvers la
figura del rei d'Anglaterra dins una ñau. SP 1825 Dos mil e cent nobles de ñau, ella
pagua u complidament.
noblea o noblesa/ Dignitat, mérit o distinció superior a la de la majoria. SP 7721 A
qui lá lloha de Uur bellea, mes de noblea, son bellmarí; de llur veri hoyr no »ls
plau. SP 10660 Per sa noblesa, maternitat, ffecunditat és sa llurea.
noblement adv. D'una manera noble, amb noblesa, seguint la pauta de comportament
de qui es distingeix deis altres per la seua dignitat o mérit. SP 15788 Aquell huntat
bon rey Hieu noblement féu d' alt espenyar, tota selafar, a Gesabel.
noblessa / Dona noble. SP 3828 Ffon la comare una noblessa, gran confraressa de
santa Ménica.
noces/ Festa amb qué se celebra un casament. usat en plural, a. pa de noces col. El pa que
es menja el dia de les noces; figuradament, el primer temps que segueix al
casament. SP 1161 Ella *s cuydá tostemps duras lo guay solas he pa de noces:
tantost les coces fforen ab ella.
nociu -iva adj. Que fa mal. SP 2128 Haguí 'm begut jales adives, a mi nocives al eos
e bossa.
nocturn -a adj. Que es fa durant la nit. a. hores noclurnes col. Oracions que es
reciten o es canten durant la nit, fora de les hores canóniques. SP 15699 cerque
perdons, sovint confesse he may no sesse hores dihurnes dir he nocturnes per
morts e vius.
nocura / Descuranca, oblit. SP 9178 sabor, olor? Déu les ne pagua he dona plagua
per tal nocura obrant natura.
nodrir v. tr. 1. Alletar i , en general, alimentar un xiquet o un animal durant el primer
temps de la seua vida. SP 11496 Verge, nodrí lo chiefadrí, petitfület. 2. Alimentar,
proveir d'aliment perqué algú puga viure. SP 8990 Puys, per lesflos de qué *s
339
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roh
nodrien dins, e *s pexien per los melichs, pobres e richs, han. 3. Educar, atendré a
la formado, principalment moral i de carácter, d'una persona. SP 2197 quiperpoch
seny ve, e jovent, plena de vent he mal nodrida, no may ferida per sor ne frare,
ffilla sens mare.
noguer m. Arbre caducifoli cultivat i subespontani (Juglans regia), de fulles grans,
imparipinnades, i fruits comestibles, les nous. SP 3019 Com al badoch mudava
joch; lo del noguer, dant li lloguer perqué do •Ifruyt, juguava mn buyt.
noíble adj. Nociu, que danya o fa mal. SP 9599 Déu vol, /formar se sol del qü* és
posible lo menys noíble, millor vivent ocultament.
nom m. 1. Mot amb qué es coneix o es designa una cosa o una especie de persones o
de coses. SP 15994 guí subplantador he lluytador; blanch e vermell és lo nom d' ell
a. imposar nom col. Anomenar, donar o posar nom. SP 10338 Cert, be preveu Déu
qué seria! Ab maestría, imposá nom: Adam a V hom, Eva* la dona. b. haver nom
col. Ser anomenat, anomenar-se. SP 11485 Hac nom Jhesús, Hemanuel. c. posar
nom col. Anomenar, donar nom. SP 10971 e comanatpeí misatger ángel, certer, al
pare prom li posas nom molí olí: Maña. d. teñir nom col. Ser anomenat,
anomenar-se. SP 11529 Sant e terrible nom ne reté; mare no '11 té que *n lo món
sia: Verge María Mare de Déu, Déu és fill seu. 2. Fama, anomenada. SP 15747 a
ab lopunyal dins lo tendal la dona dita madianita: nom de guerrer justicier li n' ha
restat perpetuat a. obtenir nom de col. Guanyar-se fama de. SP 6654 tants de
recéis les dones teñen, que may obtenen, ni obtendrán quantes serán nom apurat,
net e tarat de «sí», b. en nom de loe. prep. Per encárrec de, actuant en
representado de. SP 13254 psalmodia lo qui venia, Rey, Redemptor he Salvador en
nom de Déu, ab clara veu he tots hun crit: «Ffill de Davit.
nomenada / Anomenada, fama. SP 15063 a, en lo moral he natural molt erudida,
avent oyda la nomenada peí món añada del meu poder he alt saber, mes.
n o m e n a r 1 . V. tr. D e s i g n a r Una COSa p e í Seu n o m . per+CR (indica el nom que té la cosa designada). SP
4417 May per mon nom me nomenava: axí mm menava com si fos guog o portas
boc. 2. v. tr. Designar amb un nom. SP 10963 F/on nomenada nom honorós, bell,
gracias, per Déu manat. 3. v. pron. nomenar-se Ser designat amb un nom
determinat, teñir per nom. SP 7314 en lo camp ras deya 's Rovella; ara s' apella hí
se nomena la Magdalena hac mal inici.
nómina / Cédula o placa on persones supersticioses escrivien certs noms consideráis
coma posseídors de virtut contra encantaments i altres perills. SP 4684 F/éu
prometences ffer abstinences, llexar arreus; nomines, breus, tot ho crema.
nona f Darrera de les quatre parts iguals en qué els romans dividien el dia, i que
equival aproximadament a les tres de la vesprada en l'hora solar. SP 14599 volguts:
d' ells son venguts ab sa lleguona aprima, nona, vespres, conpleta.
ñora f. Muller del fill. SP 8749 na Nohemí mostrá •/ camí, temps e bon* ora, a Rut,
sa ñora, cóm concebria, cert, si *s cobriajus lo mantell de Bog.
ñora2 / Sénia, máquina per a elevar aigua subterránia, composta per una roda
horitzontal amb bracos, moguda per un animal que volta, i amb la qual engranen les
dents d'una roda vertical que en rodar mou una serie de catúfols disposats al llarg
d'un rest o cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del
pOU On l a m á q u i n a e s t á instal-lada. la documentado en DCVB. NO enregistrada en DAG. Documentació
anterior en DECat. SP 7788 Son oripell he brut estany; portes de bany, he de riu ñores.
noranta adj. Nou voltes deu. SP 15609 SEGUONA PART DEL OUART: CONTINUA
SON VIURE Noranta cinch ho cent anys tinch, deis quals cinquanta o los x.
340
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaiime Roig
norma/ 1. Motle, forma. No enregistrat en DCVB ni DECat. SP 3789 com V oferí se convertí,
cobrant la forma seguons la norma qu*en V ostier per lo ferrer era scolpida,
arredonida. 2. Model o regla a seguir per a fer una cosa. SP 795 RINEA AB SA
MARE Déu ajudant, yo entonant mon Spill e norma, servant la forma de V
abreujar, me vull lexar la infan.
nOS O e n s pron. Formes: NOS entre paraules acabades en consonant i comencades per consonant; -NS darrere paraula
acabada en vocal; ENS una sola volta, a principi de frase. 1 . P r o n o m p e r s o n a l d e p r i m e r a p e r s o n a d e l
plural, forma feble d'acusatiu de nosaltres. SP 4315 Lo malayr qui »ns acostá. 2.
Pronom personal de primera persona del plural, forma feble d'acusatiu de
nosaltres, que fa de CD d'un verb conjugat i de subjecte d'un infínitiu que depén
d'aquest verb conjugat. SP 5668 Lo vel qué -ns vén al cap portar, nos fa menbrar
per cert indici /' esposalici. 3. Pronom personal de primera persona del plural,
forma feble de nosaltres, que substitueix un CI, amb valors de meta. SP 6255 Al
monestir, dau -nos sovent aroq, forment, salses, perfums, ffruyta, llegums. 4.
Pronom personal de primera persona del plural, forma feble de nosaltres, que
substitueix un CI, amb valors de datiu benefactiu o experimentador. SP 11356 Parí
gran Rey, per dar -nos lley. SP 4342 No -ns era cara cosa volguda. 5. S'usa com
a pronom inherent de diversos verbs i té diverses funcions semántiques i
sintáctiques: construeix verbs ergatius inherets, és a dir, verbs que denoten un canvi
d'estat o posició causat internament. SP 1506 Puys ch* ivernávem, ens ne tornavem
a gualejar.
nosa/ Cosa que, amb la seua presencia, dificulta, intercepta, pren lloc útil o impedeix
actuar o funcionar, a. fer nosa col. Molestar, dificultar la manera d'actuar d'algú.
SP 5313 Tot Ufa nosa.
noscat -ada adj. Moscat, que fa olor o sabor semblant al mese. SP 4802 Perdius,
gualines, infinits ous, noscades nous he totes salses, les dones falses prou n' i sple.
nostre -a adj./pron. De nosaltres. SP 1582 Nostra batidor ffon desviada he
destorbada.
nota/ Indicació arreplegada escoltant un ensenyament, estudiant un assumpte, llegint
una obra. SP 411 midor; o sonador com sonar vol; o pro taco l a ¡largues notes.
notable adj. Observable, que es deixa veure o notar. SP 11472 Al món mostraren
senyals notables, molt admirables, dant conexenqa de tal naxenga.
notal m. Llibre de notes d'un notari. SP 10520 gráci* aventffonja quitat, he cancellat,
en lo notal, V original antich contráete.
notar v. tr. Advertir, observar, fixar-se en una cosa. SP 7888 Bé »s de notar lo simular
heficció delfill minyó, roma discret, mudan.
notari m. Funcionari públie autoritzat per a donar fe, d'acord amb les liéis, deis
contractes i altres actes extrajudicials. SP 6924 Quant ve •/ notari ffer inventan, los
cófrens scriuen buyts, e diriven.
nou1 / Fruit en forma de globus, amb closca dura i una materia interior comestible
que dona l'arbre caducifoli cultivat i subespontani (Juglans regia), de fulles grans,
imparipinnades, i fruits comestibles, les nous. SP 4802 Perdius, gualines, infinits
ous, noscades nous he totes salses, les dones falses prou n' i spletaren.
nou adj. Huit mes u. SP 2213 en lo giner, de matinada, pocha maynada, sois huyt o
nou.
nou nova adj. 1. Produít o ocorregut fa poc, que apareix per primera volta o des de fa
poc de temps. SP 13497 He al nou poblé, hómens barons, d' altes liqons, no sois a.
no hi ha res nou prov. Aforisme que adapta la sentencia llatina 'nihil novum sub
341

solem'. SP 16126 o present, mon fill plasent Baltasar Bou, no y ha res nou: antich
és tot. b. de nou loe. adv. Des de zero, des del no-res. 2. Que encara no ha servit o
ha servit molt poc, que está en l'estat de conservació d'una cosa feta fa poc. SP
7430 Tant saben dir, que *ls fan vestir lo vell per nou, he de hun sou nefan ducat
lo mal cuynat qui ve. 3. Posterior a un altre, al qual reemplaca, no el mateix. SP
5548 Quaní les convoquen, per elegir al monestir nova pastora, no *lls plau priora
dona sabent, ni Déu tement a. de nou loe. adv. Novament, una altra volta. SP 9323
Itra mitat del fill cuynat begué 's lo brou? Ara de nou, en la Bretanya, mare
tacanya d' un fill molt bell, per lo.
noure v. tr. Fer mal, danyar. SP 5142 No •// vull amar tant qu% a mi nogua
n o v a / Noticia d'una cosa que ha passat fa poc de temps i que no coneix la persona a
qui es comunica, a. metre algú en noves col. Comencar una conversa amb algú. SP
3846 nt he passejant, cercant la sgleya, per lo qué y veya mete 'm en noves, contres
e proves, bé cortesana.
nové -ena adj. Que, en una serie, en té huit davant. SP 11662 Deis decendens, qui
devallam de V Abraham, trenta novena, vint e cinquena de mi fon neta, per línia
dreta.
novell -a adj. 1. Produít o ocorregut fa poc, que apareix per primera volta o des de fa
poc de temps. SP 619 pisana, será tot nou, vendré '11 les mou per hun tall novell a.
vi novell col. Vi acabat de fer, fíns al mig any d'haver-se tret del raím. SP 6338 t o
lo prenyat, qual lá y mogué may se sabe , del vi novell del monestrell, beure pres
tema. 2. Posterior a un altre, al qual reemplaca, no el mateix. SP 9911 r sa mongia
heficció, elecció ffon feta d' ell, papa novell.
novella/ Narració imaginaria. SP 8794 Es pohesia, fficta falsía, com Cent Novélles
ais hohents belles.
novencá -ana m. if. 1. Casat de fa poc, que está dins el primer any de matrimoni. SP
5082 begua dix ab grans crits llet deis meus pitsl Yo, novenqana, no pellicana,
plaer vull pendre. 2. Persona jove, nubil. SP 7901 Defet vingueren les ancianes he
novenqanes al Capitoli, ab malenpoli he avalot, a dir.
novici -ícia 1. m. if. Religiós que encara no ha professat. SP 4936 Seguí llur vida com
a novicia, ab amicícia dintre vivint anys prop de vint. 2. adj. Novell, principiant en
un ofici, carree, etc. SP 6055 Metge novici, llaguotegat he ben paguat, te planyerá
he.
novio -a m. if. Persona que está a punt de casar-se o s'ha casat fa poc. SP 12686 Llexa
sposada, novia *bomina: ací reclina.
nu -a adj. 1. No vestit. SP 3935 primer alt, de calt en calt, cuyta o crua, vestida ü nua,
agüera prés a. tot nu loe. adj. Completament mancat de vestit. SP 13925 s e pell
inmaculat, sacrificat per lo comú, alt e tot nu. 2. Sense cobertura. SP 2359 m se
gitava, primer cercava lo coxinal de son senyal, nuu del lancol, si stá hon sol.
nuament adv. Sense vestit. SP 9029 Altres desvien, los quals envien, secretament he
nuament ais espitáis; o ais portáis de la Seu posen.
nul nuHa adj. Que no té cap validesa o forca legal. SP 14907 uptant en alguns
passos, e *t paren cassos mal dits o nuiles, o fais es butles, lo qué t' é dit he repetit
tant
nunca adv. No mai, en cap moment. SP 4412 Fficta, cubería, ffort coratjuda, nunca
baíuda ne uliraijada, senyorejada nunca per hom.
342
nunciador -a m. i f. Anunciador, que avisa o comunica un missatge. SP 11210 Hach

ministeri angelical, dominical nunciador, pus alt, major que •/ misatger de la
muller.
nupcial adj. Propi de les noces, de la celebració del casament. SP 14858 asegurat, no
dupt* entrar alt al sopar celestial, si nupcial roba polida porta vestida.
343
O
o conj. 1. Expressa una alternativa, unint dos o mes mots, locucions o frases com a
igualment possibles o admissibles. SP 15610 CONTINUA SON VIURE Noranta
cinch ho cent anys tinch, deis quals cinquanta o los xixanta deis a. o... o... loe.
conj. Expressa una alternativa, unint dos o mes mots, locucions o frases com a
igualment possibles o admissibles. SP 6421 engués muller sois per haver o ful o
filia, hefos clavillo delfust mateix. b. poc mes o menys loe. adv. Aproximadament,
a l'entorn de. SP 4131 suptilment: ella vilment se trobá prenys, poch mes o menys
de huns tres meses. 2. Denota també equivalencia. SP 14628 Qui ell vol, beu s*
aygua o gracia ab eficacia, tant com ne cap en lo seu cap.
obedient adj. Que obeeix, que fa cas a algú. a (indica a qui s'obeeix). SP 14367 V obedient
Anyell corder, qui volenter hi és vengut, és franch. SP 13843 Ysach, ful prest la
mort volent, obedient al pare seu.
Obeír V. tr./intr. C o m p l í r a l i ó q u e a l g ú m a n a O d e m a n a . El CD reflecteix la persona que mana o la
cosa que es mana. SP 5012 en tot complaure, may descomplaure, prest hobeyr, secret
teñir , gens no *n tenia. SP 54 Tem, obeixch sos manaments. SP 8443 Mor com
llebrer, en lofemer, qui les servex he obehexffent milplaés.
oblació / Oferiment, proposta de posar una cosa a disposició d'algú. SP 13585 ri al
gran Tiberi; quant Guostantí restituhí donació, oblació, quesvulla fos, quant del
seu cosffon metge destre pa.
O b l i d a r 1 . V. tr. Perdre l a m e m o r i a d'lina COSa. Amb el CD indicant la cosa no recordada. SP 12311
Puys Raxel, gloria si vols complida, ta carn oblida, món, filis si *n tens , muller,
parens, ans soterra. 2. v. pron. oblidar-se Perdre la memoria d'una cosa. Amb el CD
¡ndícant la cosa que no es recorda. SP 1948 Com a lleona ella *m mirava; no m' oblidava lo
benefici. 3. v. intr. Anar-se'n de la memoria, deixar de ser recordat. Amb el subjecte
indicant la cosa no recordada. SP 12832 He no t' oblide, perqué »t convide ací diñar, sobre /'
altar pels pexca.
obligar v. tr. Constrényer, compel-lir o forcar algú a fer una cosa. a+CR (indicant ia cosa que es
forca a fer). SP 10485, emphiteotes les féu a totes, jus safadigua, he les obligua a fer
errades.
O b l i v i ó / Oblit, p é r d u a d e la m e m o r i a d'una COSa. de (indica la cosa que no es recorda). SP 14926
periéncia tots los conferma : ages neferma opinió, oblivió del voluptari.
o b r a / 1. Aplicació de l'activitat humana a un fi. a. fer obra col. Aplicar-se a una
activitat; ací, fer l'acte sexual. SP 5753 It sua; mostrant se nua din que *s descobra
he fiaran obra, la per qué y son. b. metre una cosa en obra col. Executar una cosa.
SP 15452 e •/ temps passat mal compassat, perdut, no ms cobra, metí en obra lo
huyt novell de bon consell. c. pendre má en obra mod. Posar-se a la faena,
comencar a treballar o a fer una cosa, NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 691 Prenent
má *n obra, si temps me sobra he me 'n recort, sois per. d. en obres loe. adv. En la
344
práctica, per oposició a de páranla. SP 4377 Pijor mefeya en obres, gests. 2. Acció
humana peí que fa a la seua conformitat amb els deures moráis o religiosos. SP 89
Entre les pies, sperituals he corporals, V obra millor, de mes amor he ben voler, a
mon parer, és doctrin a. obra pía col. Obra piadosa, d'amor sant. SP 12500
Sperituals he corporals tais obres pies, ffent com Tobies he Aguostí, Lloreng, Martí
he Nic. 3. Resultat de l'aplicació de l'activitat humana a un fi, cosa produída en un
treball. SP 9420 taren; hedificaren temple bellíssim, mas nefandíssim, obra molt
vana, de na Diana, ffent hun Déu strany d' or o d' e. 4. Treball de construcció o de
reparació d'edificis, murs, etc. a. fer una obra col. Construir un edifici. SP 13570
ot lo Salí meu he quant Davit hac provehit per fer la obra: sitim, manobra, argent
e or, tot lo tresor per mi despés.
obradura / Má d'obra, treball manual invertit en una cosa. SP 611 ades que han
mudades jforges a V or, minves efor de obradures e soldadures, IV an consumit.
obrar 1. v. intr. Treballar, fer faena. SP 14404 Los qui lloguats, humiliats obrar
volran, he suaran en les cavades, no fent llobades. 2. v. tr. Construir, fabricar. SP
13493 La sgleya •migua, ell, de sa má, cert lá s' obra, ciutat murada, en monís
fundada, temple inmoble. 3. v. intr. Actuar, aplicar l'activitat a un fi. a. obrar bé
col. Actuar éticament i bondadosa, en consonancia amb el que demana la moral
cristiana. SP 14837 a, aconpanyada de virtuosos he piadosos ffets, obrant bé; no
moría fe mas ab fe viva, caritativa, toí elevai Gesse. b. obrant natura col. Segons
la naturalesa de les coses, les condicions própies. SP 9179 olor? Déu les ne pagua
he dona plagua per ial nocura obrant natura, c. de molí parlar i poc obrar loe.
adj. Persona que es caracteritza per ser molt parladora i a qui li costa dur les coses a
la práctica. SP 4402 De molt parlar he poch obrar, molt envejosa, superbiosa. 4. v.
tr. Deixar sentir els seus efectes en una forma determinada. Amb e! CD indicant els efectes.
SP 9702 Infecció he verins obra lo vi qué *llls sobra en la llur copa, o siyfan sopa.
obrer -a m. if. 1. Qui fa una obra, qui aplica la seua activitat a un fi. SP 10646 Dant
bon recapte, potent obrera. 2. Persona que treballa en un ofici manual,
especialment si treballa per compte d'altri. SP 13575 bra, argent e or, tot lo tresor
per mi despés, en los obres les mans paguant, no valgué tant.
obrir 1. v. tr. Fer accessible Tinten or d'una cosa llevant o movent alió que la tanca o
clou. a. obrir els ulls a algú col. Dotar algú de la facultat de veure. SP 11946 Al
qui s' encegua, los hulls li obre. b. obrir algú els ulls col. Separar les parpelles de
manera que quede visible el globus de Tull i que aquest siga capac de veure. SP
12212 Com aquellféu, hulls obrirás, badallarás tú set badalls; perdrás set calis he
set. c. obrir un roll col. Alfar el portell que tapa el roll perqué puga eixir Taigua.
SP 14642 No *s volen moure, sos rolls obrir. 2. v. tr./pron. Fer accessible Tinterior
d'una cosa separant-ne dues de les seues parts, establint entre aqüestes una solució
de continuítat. SP 3235 mudant veu, crida: «no *n vull exir sens ben obrir o
esquincar, ben exampiar aquell forat qual V é guardat. a. obrir-se una bambolla
col. Produir-se un trencament en la pell que envolta la bambolla, de manera que el
líquid puga eixir. SP 1264 xí *s féu: en temps fort breu se descobriren he li s'
obriren moltes banbolles. 3. v. tr. Fer accessible en general. SP 4822 oís investigua
he los castigua, lo pus cubert ffa pus hubert, res no li* s cela, tot ho revela: les
males mares a. obrir el cor col. Manifestar els secrets o intimitats própies, fer
accessibles ais al tres els sentiments propis. SP 6483 d' Eva! Desperta 't, lleva, no
hajes por, obre 7 teu cor he les orelles! Grans caramelles son estes tues. b. obrir
els senys a una cosa col. Fer que algú entenga una cosa que es desconeixia o es
345
considerava difícil d'entendre. SP 15348 g hun tant; he com parlant Den instruhís,
los senys obrís a les figures, Sanctes Scriptures les declaras a Clehofa. 4. v. tr.
Llevar o moure alió que tanca, intercepta l'entrada o l'eixida. SP 3998 he ben
pintades, d' or tancadós, molts girados sovint obria a. obrir una porta col. SP
11870 Ella 'b sa clau obre la porta. 5. v. tr. Fer una cavitat, una solució de
continuítat. SP 14307 Hubert lo rech del costat dret, ffon lopertret he aparell.
observaba/ Observació o compliment exacte d'alló que prescriu una llei, reglament,
estatut, etc. SP 7386 s avant, molts ajudant, ffon ampliat he fon fundat de
observanca, a la husanca de Preycadós.
obstant a. no obstant loe. conj. Malgrat, sense que siga obstacle. SP 11030 Complits
anys dotze, ans deis quatorze, n* obstant lo vot, sens algún dot d' or neflorins, los.
obte m. Mort, defunció. SP 4945 la requestava, he no guosava dir son propósit ni fer
opósit al seu combat.
obtenir v. tr. Aconseguir, arribar a teñir. SP 8429 llea, de personatge de gran llinatge,
fficte llaguot, obté llur vot de folb amor a. obtenir nom de col. Guanyar-se fama
de. SP 6654 tants de recéis les dones teñen, que may obtenen, ni obtendrán quantes
serán nom apurat, net e tarat de «sí», b. obtenir misericordia d'algú col. SP 12536
ánt fas veu Déu de concordia , misericordia d' ell obtendrás i impetrarás, c.
obtenir llicéncia d'algú col. Rebre el permís d'algú per a fer una cosa. SP 14118
encía haver licencia de Ponq Pilat ser soterrat, qual obtengué. d. obtenir
prerrogatives col. SP 10592 Sobre •/ coblegi de les catives, porroguatives obté
molt altes; totes malaltes, d' elles moltflaques com les. e. obtenir el vot d'algú col.
Rebre una promesa d'algú. SP 8429 llea, de personatge de gran llinatge, fficte
llaguot, obté llur vot de folb amor. f. obtenir sentencia col. Ser afectat per la
sentencia o decisió d'un jutge. SP 6899 nt que no ha ben paguat dot encartat, sens
conciencia obté sentencia de paguament; la cort venent sens encantar, g. obtenir
victoria col. Vencer, guanyar. SP 12308 Primer treballa, pugna, batalla, obté
victoria, h. obtenir un do col. Rebre una cosa donada o cedida graciosament. SP
6624 és tot seu! Davall lo sol, Josep tot sol obtench tal do.
o c a / Ocell de la familia deis anátids (Anser ansef), de plomatge gris cendrós i amb
les parís inferiors blanques, de potes rosades, que ateny uns 90 centímetres, propi
del nord d'Europa, d'on a l'hivern sol emigrar ais pa'isos temperáis, domesticable, i
deis quals s'aprofita la carn, el fetge i les plomes. SP 7742 Vetlant se diu grúa,
guall, ocha, curosa llocha, cadelb amigua, sirguant formigua, simpla.
ocasió / Circumstáncia oportuna. SP 4170 Só mm desexida d' ocasió i. guardarse
d'ocasió col. Evitar exposar-se a una circumstáncia oportuna de fer una cosa,
normalment censurable des del punt de vista moral. SP 15543 Molt son guardáis d'
ocasió.
ocell m. Animal vertebrat, ovípar, de sang calenta, que té el cor amb quatre cavitats, la
respiració pulmonar, el bec corni, el eos cobert de plomes i les extremitats
toráciques en forma d'ales aptes per al vol, capacitat que excepcionalment pot
perdre. SP 3318 11 responent a llur querella, per maravella dos cuyts ocells,
presents tots ells, ressucitaren he alt cantaren guall.
oci m. Estat d'inactivitat, de no treballar, de no fer res. SP 9861 edesiástich estat
monástich, tot sacerdoci posat en oci, se divertía, e *s convertía en dar plaés a ses
mulles.
346
ocios -osa adj. Que está en inactivitat, que no treballa, que no fa res. SP 1192 Deis pus
estranys, boliciosos he occiosos, menys verguonyós he pus ronyós, pren com la
lloba.
ocórrer v. intr. Venir al pensament. SP 3647 Penssa quant pot, en si discorre; sois li
occorre dir a lafembra: «qui spines sembra, deseáis no vaja.
ocularment adv. Amb els ulls, amb la propia vista. SP 10728 Morís com serán, en
Parays lo llur divís, ocularment he clarament, veuranfinat.
ocultament adv. D'amagat, fora de la vista deis altres. SP 9601 sol del qüm és posible
lo menys no'ible, millor vivent ocultament.
odi m. Sentiment profund de malvolenca, d'aversió a algú o a alguna cosa. SP 9799
Llur amistansa, afecció, dilecció, treva y amor, sens oy, rancor, gronyir, renyar, no
pot durar al mes hun* hora.
O d o r a r 1. V. intr. F e r o l o r . Proposta de correcció a DCVB. No enregistrada en DECat. SP 24 hollir entre
spines flor de llir, qual per tot lo món odor a. 2. m. Sentit de l'olfacte. SP 10010 Is
afollades; per V enblanquir perden /' ohir, he /' odorar per /' ensofrar.
odre m. Cuiro sencer d'un quadrúpede, especialment d'una cabra, girat de dins a fora,
que es pot tapar i destapar per una de les potes, i destinat a transportar o guardar
líquids, com vi, oli, etc. SP 7973 Met vi novell en odre vell, ab rot anbut.
oent m. i f Persona que sent o escolta. SP 8795 Es pohesia, fficta falsía, com Cent
Novelles ais hohents belles.
ofegar 1. v. tr. Matar impedint la respiració. SP 4598 elizar tan trist marit, a miga nit
dins sa posada ser ofeguada, secretament. 2. v. pron. ofegar-se Morir per falta
d'aire, per no poder respirar. SP 1576 Es s* ofeguat depoplexia.
ofendre v. tr. Ferir algú en la seua dignitat. SP 7734 Jamay ofén.
ofensa/ Ultratge, lesió de la dignitat d'algú. SP 12194 en son regnat,ffets alproysme,
a Déu altisme tanta ofensa hach conexenqa.
oferir v. tr. 1. Posar a la disposició d'algú. SP 2112 cantitats; sensals quitáis, fftetes,
cuberts, a cort oferts, mal carreguats; deutes paguats sens camellar. 2. Mostrar
disposició a fer una cosa per una altra persona. SP 15555 Tots m' abraqaren e m'
oferien Déu preguarien per mi tostemps. 3. Dedicar (una cosa) a una divinitat, a un
sant, etc., per fer-lo propici, aplacar-lo, etc. SP 3786 Sois en la má lo sant Cos
prés; dient lo vés, com V oferí se convertí, cobrant la forma seguons la norma
qwen.
oferta/ Coses que es presenten i lliuren al sacerdot, com a sacrifici expiatori o per a
contribuir a les despeses del cuite; cerimónia d'aquest lliurament que se celebra
durant la missa. SP 3779 ent, solempnament; adés cantant, adés plorant, per la
Oferta ell no concerta ni vi ñipa.
ofici m. 1. Funció que s'acompleix, alió que es té el delire o obligació de fer en virtut
del carree que es té. SP 12515 , com Sufia, dant quánt havia a /' hedefici; he si /'
ofici ffas o faena de Magdalena, donant hungüent o llavament. 2. Carree que
s'ocupa. SP 4283 Per ell* aureu tots los oficis he beneficis, molt prestament. 3.
Funció sagrada. SP 15331 ; per Déu guiats mirablement, ells realment fferen V
ofici, lo sacrifici, sanies preguáries per funeráries deis sus a. sant ofici col. SP
5694 r següent, de continent, al monestir vench per oyr lo sant Ofici. 4. Hores
canóniques que un eclesiástic recita cada dia. SP 15967 Ses ores deya he tot l' ofici,
mas lo servid he trebaliar per son orar no romanía.
oficial adj. Que té el reconeixement de l'autoritat. SP 3111 e Soler, canonge ver,
doctor llegiste, gran canoniste oficial, tragué lo mal de casa mía.
347
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roh
oh interj. Exclamació que s'anteposa al nom d'una persona o d'una cosa personificada,
en adrecar-se-li la paraula. SP 6471 Hoy qui •m diu: «O hom cansat! Vell amansat,
enpagesit! Vell envellit en.
oi 1. m. Odi, sentiment profund de malvolenca, d'aversió a algú o a alguna cosa. SP
785 enfranquit, d' elles partit ho enviudat, com hé mudat hoy en amor, pena %n
dolgor. 1. interj. Exclamació de sorpresa. SP 2144 Un jorn plorava; dix li: «per
qué?» «Hoy, per mafe, noplor per res!» Dich: «queucom és.
oint m. i f Oient, que sent o escolta. SP 16178 lo escoltar com del contar d' altri
florins, he deis hoyns les armonies he melodies han ne delit: quánt han hoyt.
oir 1. v. tr./abs. Percebre sons amb l'orella i representar-se'ls mentalment. +int7de SP
4024 Puys alt par laven perqué s' hoís: «en Parays qué desijam prest nos vejam. SP
4187 He hoy dir com *altres día que no podía Déuprou servir. SP 7724 de llur veri
hoyr no *ls plau. SP 5831 «Qué us dich?, dormiu? Ja no us hoyu?». 2. v. pron. oír-
se Teñir la capacitat de sentir sons. No enregistrada en DCVB ni DAG. SP 16114 ma ni tinta; V
ull dret tinch roig; ni %m veig ni m' oig; ja nopuch siure ni menys escriure. 3. v. tr.
Atendré a l'exposició de les raons que fa la defensa o la fiscalía en un judici. No
enregistrada en DCVB ni DAG. SP 437 no vehen, proqés de pensa ffan, sens defensa ni part
hoyr. 4. v. tr. Escoltar, posar atenció a alió que es pot percebre peí sentit que té com
a órgan l'orella. SP 5908 mil, húnfuig, mas infinits son qui sos dits volenter hohen;
tais prest se clohen en llur exávegua a. oir missa col. Assistir a missa. SP 7409 s
tendes publiques vendes, may a Déu llohen ni misses hohen; de fals pes husen. b.
oir confessió col. Escoltar la declaració deis pecats que un creient fa a un
eclesiástic. SP 9941 e fe tres mons regiraria llur parlería! Ni han per mes ogen
james confessions. 5. v. tr. Atendré les peticions d'algú. NO enregistrada en DCVB ni DAG. SP
12020 'l poder, si tú •/ supliques he li repliques, ell t' ohirá he guarirá. 6. m. oir
Sentit de l'o'ida que permet percebre els sons ais éssers vius. SP 10009 follades, d'
ulls afollades; per V enblanquir perden V ohir, he /' o dorar per /' ensofrar.
oient adj. Que fa olor. SP 10572 he signánt signe; ffénix insigne; colent coloma; ben
olent guoma, segur seguonya.
oli m. Greix de procedencia animal o vegetal, líquid a la temperatura de 20°C,
especialment el que s'obté de l'oliva. SP 6044 art: secret, a part, met en V orina
cendra, fariña, oli, calq, llet, algún qnquet chich del forment a. oli de ginebre col.
Producte de la destil-lació del ginebró, semblant al quitrá, usat en menescalia
popular contra la ronya de les ovelles. SP 2524 Mas mes pastava pasta de muda, d'
oli de ruda he de ginebre, pols de gingebre, molla de.
olivera/ Arbre de fulla persistent, petita i grisenca (Olea europaed), cultivat peí seu
fruit a la regió mediterránia. SP 13203 Ab rams, verdura de les murieres, brots d'
oliveres he catres arbres, molts d' aquells barbres qui s' i t.
olla/ Recipient de terrissa o de metall, de forma redonenca, ventrut, generalment amb
dues o quatre anses, que serveix per a coure els aliments, per a fer bullir alguna
cosa, etc. SP 1770 La falsa ffolla, dintre hun* olla ben enginyada, llum amaguada
ella tenia.
oller m. Persona que fa o ven olles i altres atifells de fang. SP 14585 A son plaer ffa,
com V oller, qui d' una massa nefa terraca, olla, scudella.
olleta / Diminutiu d'olla, olla petita. SP 2498 En la cambreta, ffoguer, olleta, ast hi
tenia: allí %s cohia sense cuynés.
348
olm m. Arbre caducifoli (JJlmus minor), de tulles asimétriques i dentades i fruit alat
(sámara), que es fa sobretot en indrets humits. SP 6165 Com canya vana, pdpuí,
xop, alber, olm, vern e sálzer, quifruyt nofan he alfoch van com.
o l o r / Sensació produída en l'órgan de l'olfacte per les emanacions de certs cossos;
partícules emanades d'un eos que afecten agradablement o desagradablement
l'órgan de l'olfacte. SP 15077 Dona 'm hungüents molt flns d' olor, de gran valor
dona 'm planter he sementer, de bálsem bro. a. sentir olor col. Olorar, percebre
amb l'olfacte les emanacions de certs cossos. SP 9311 un estrem de la ciutat ¿no
fon trobat per los vehins, olor sentins de carn molt fina, cm una vehina, viuda juhia.
b. suau olor col. Olor plaent perqué no és gens forta. SP 10949 entorn, tot, d'
orient ffins al ponent, ab la sabor, suau olor de tal canyella, sarment novella, de
bálsem planta.
olre v. intr. Fer olor. SP 8334 es calos; aygües, mosquets, perfiims, peuets ab qué be
olen.
ombrallum/ Fantasmagoría. [MP] 'ciarobscur, penombra'. [AI] SP 8196 er ser cubertes he dar
crehenqa, sois per parenca he ombrallum, d' elles per fum com serán étichs, los
dies crétic.
omnipotent adj. Que tot ho pot, que té el poder de fer tot el que vol. SP 14994 L'
omnipotent Jhesús, hom ver, no hac muller; si *n fas a. l'Omnipotent Déu. SP
11619 Mes se pacta, ab jurament, V Omnipotent ab Abraham.
omplir v. tr. Fer pie, ocupar la capacitat d'una cosa en sentit material i figurat. SP
14937 provehit per Déu fon dit: «Multiplicau he aumentau, honpliu la térra» , qui
no s' afferra ni se n' atura. SP 1712 He ja IV omplien les fembres braves, cruels e
praves.
on 1. adv. En quin lloc; introdueix oracions interrogatives directes sense preposició
amb verbs locatius. SP 5812 Hón? dix lo metge Es en lofetge?» «No us ho vull dir.
2. adv. Introdueix oracions interrogatives directes precedit de la preposició de, 'de
quin lloc'. SP 6239 No s' entrameta saber qué fas, d' ón véns, hón vas, qui va, quí
ve, cóm ni per qué. 3. adv. Introdueix oracions interrogatives indirectes, sense
preposició, amb verbs que indiquen moviment, 'cap a quin lloc'. SP 6239 No s'
entrameta saber qué fas, d' ón véns, hón vas, quí va, quí ve, cóm ni per qué. 4.
pron. Introdueix oracions relatives especificatives i explicatives amb antecedent
nominal, no referit a persona i sense preposició, indicant lloc físic o figurat
(situació o direcció), 'en qué' o 'en el qual' o 'a qué' o 'al qual'. SP 1337 rribí, de
sent Martí castell fortprés, en Penedés, hon ab gran cuyta se n' erafuyta. SP 7770
al peu del folí; correns atzebres, llúdries, vebres, hon bo ni bell sino la pell ais no
s' i troba. 5. pron. Introdueix oracions relatives especificatives i explicatives amb
antecedent nominal, no referit a persona i precedit de les preposicions de o per,
indicant lloc físic o figurat, 'el qual' o 'qué'. SP 13898 He alt en fust d' on fon
llevat lo pom vedat pels ignocens, cinch mil docens any. 6. pron. Introdueix
oracions relatives especificatives i explicatives amb antecedent pronominal en
forma d'adverbi pronominal {allí, lia o lay) o pronom feble hi, precedit o no de la
preposició de. SP 15506 Qualque mig any yo y aturí, hon aporí ab lo prior, bon
confessor. SP 4093 Lo Hit volia, lia hon dormía, fflux, molí e bla. SP 8263
Entreguament torne V escrex lia d' on partex. 1. pron. Introdueix oracions relatives
especificatives i explicatives amb antecedent oracional, precedit de la preposició
de, amb valor causal, 'qué'. SP 14568 D' on, altercant he inquestant, causa movent
V Omnipotent, cutre. 8. pron. Introdueix, amb antecedent el-líptic (sense antecedent
349
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume ROÍP
explícit), oracions relatives Uiures sense preposició, amb verbs que indiquen
moviment, 'al lloc en el qual'. SP 12283 Ffuig de mal lloch, puys no y atures! Vés
hon t' apures alfoch, com V or. 9. pron. Introdueix, amb antecedent el-líptic (sense
antecedent explícit), oracions relatives lliures sense preposició, amb verbs que no
indiquen moviment, 'en el lloc en qué'. SP 5868 A y orinal?» «No tinch lo mal dix
hon cuydau a. on que En qualsevol lloc que. SP 4534 les adivines he potecaris, los
erbolaris e triagués, hon que pogués remey trobar. b.fins on Fins al lloc en qué.
SP 13991 Nacions stranyes del cap del món, ffins hon se pon lo sol totsjorns, vent
tais contorns, temoregaren. 10. pron. Introdueix, amb antecedent el-líptic (sense
antecedent explícit), oracions relatives lliures precedit de preposició (de, per,
segons), indicant situació o origen: 'en el lloc per qué' o 'el lloc de qué'. SP 12219
Lleva 't d' on seus: mala cadiral Surt, fuig e tira, pus no t' i sigues.
onsa/ Femení d'onso.
onsevulla adv. En qualsevol lloc. SP 6080 pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a hon
se vulla. SP 3244 Crida V espós ab alta veu: «al plaer seu, per honsevulla, puys
tost s' acullá, rompa y squexe, pus no lá vex.
onso -a m. Nom donat a diversos mamífers carnívors físsípedes de la familia deis
úrsids, plantígrads, de pelatge abundant, cua molí curta i eos corpulent. SP 6722
Onsos, llehons, cervos, mufrons ffa mansuets; toros, masets a. onsa parda col.
Femella de l'ós bru, tipus d'ós de l'espécie Ursus arctos. SP 7710 ric, tir, basalís,
vibra parida he cantárida; la onsa parda, he leoparda, lloba, lleona; la escurgona.
onze adj. Deu mes u. SP 8948 setén mes he huyt o nou, he si no és mou de déufins
onze si u creus quatorze he mes encara per zuna y xara don.
opció / Elecció, tria. a. pendre opció col. Elegir, definir-se per una de dues o mes
possibilitats. SP 10765 Cert, obsció, segur, pots pendre; teñir, defendre com a
brocarts abd.
opinar v. tr. Teñir un judici o parer sobre una qüestió. SP 10674 Hun* altra scola
saps, que opina altra doctrina de la susdita.
opinió f. Manera de jutjar sobre una qüestió, parer, concepte que es té d'una cosa
qüestionable. a. haver opinió col. Teñir una manera de jutjar sobre una qüestió. SP
14925 cia experiencia tots los conferma : ages ne ferma opinió, oblivió del
voluptari. b. ferma opinió col. Opinió constant, no voluble. SP 14924 prudencia
experiencia tots los conferma : ages ne ferma opinió, oblivió del voluptari.
opósit - a adj. Oposat, contrari. a.fer opósit a una cosa col. Oposar-se a una cosa,
mostrar-hi disconformitat. SP 4945 la requestava, he no guosava dir son propósit
nifer opósit al seu combat.
ops 1. adj. a. haver ops loe. adj. Teñir per necessari, teñir necessitat. SP 5902 conjur
basalís pur, qui gens IV escolta ojuda molía obs ha de Deu, perqué llur veu prest lá
rebuig. l.f Necessitat, cas en qué es necessita ajuda. a. per a ops d'algú col. Per a
ús i profit d'una persona. SP 2185 *t víul Mas mala *m vist! Mala *m prenguist per
a tos obs! Tirar los strops sabries mes!» Son entrames bé /' entengu.
optat m. Desig complit. a. haver+poss+optat col. Teñir un desig complit, realitzat. SP
8694 En hun castell hac son obtat.
opulent m. Molt ric, que té molts béns. SP 6681 Tart o james casats parens son
opulens: ffüls, pau ñipa a tart n' i ha, hocprou remor, poc.
or m. 1. Metall precios, groe, el mes mal-leable i dúctil de tots els metalls, molt
pesant, inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius, i molt utilitzat en la
fabricació de joies i monedes. SP 13550 ordi hun cor, he mig contats quinze
350
'rgentats, ni d' or anell, corder, anyelí, no carn ni grex; mas si matex a. fin or o or
fi col. Or que no té mésela d'altre metall. SP 8347 Per baticor, perles, fin or de vint
hí tres quirats, poc mes. SP 13670 figurí yo quant obrí los leonets, dotze chiquéis,
d' or fi, molt bells, per capitells al meu real alt sitial. 2. Conjunt d'objectes o
monedes d'or. SP 11032 s deis quatorze, n* obstant lo vot, sens algún dot d' or ne
florins, los sants rabins lá maridaren.
oració / 1. Moment d'elevació de la ment a Déu per exalcar-lo o per demanar-li
alguna gracia, a. fer oració col. Resar, dedicar la ment a Déu per exalcar-lo o per
demanar-li alguna gracia. SP 2637 Crech s' escansava: oració, coHació, no sé qué
yfieyal Venir lá 'n veya. 2. Toe de campana que es fa després de la posta del sol, per
invitar els fidels a pregar per les animes del purgatori o a saludar la Verge Maria. a.
tocar l'oració col. Una campana, fer sentir el so després de la posta del sol, per
invitar els fidels a pregar per les animes del purgatori o a saludar la Verge Maria.
SP 3698 assen he que y anassen a la vesprada, aprés tocada la uració.
orador -a m. if. 1. Persona que sap l'art oratoria, que parla d'una manera eloqüent. SP
657 David, profetes, Tuli, pohetes, grechs orados, setanta y dos lengües del món,
Catolicón, Guci, Papies. 2. Suplicant, persona que prega a algú. SP 11857 D' ell
impetrant pels peccadós, sos orados, ffills adoptáis, ha sos obtats de quánt
demana.
oradura/ 1. Bogeria, estat de pertorbació de l'enteniment. SP 3060 Sa oradura no *s
metiguá, ni *s castiguá gens per axó. 2. Bogeria, acció propia d'un boig. SP 4614 s,
jutgant falsía, per geumencia he ses figures, fian oradures.
orar v. intr. Fer oració, pregar a Déu o ais sants. SP 14284 assats, a Déu ingrats; ni
quant suá sanch, com plora, orant en V ort.
orat -ada adj. Boig, pertorbat d'enteniment. SP 8811 D' una saps bé ab tu tingué
afinitatper hun horat que lá sglaya, com s' afolla de set justáis, vius batega.
oratori m. Díptic, tríptic, pintura d'imatges sagrades, etc., que servia de retaulet
portátil davant el qual es feia oració. SP 5366 és de dia quan se desperten, V espill
concerten per oratori; V Invitatori que saben dir és malehir, primerament.
orb -a adj. Mancat de la vista. SP 5076 Lo carfill meu cert menys ló véu que si fas
orba, cuquella, corba, que filis renegua.
orde / 1. Disposició regular de les coses, les unes amb relació amb les altres;
successió metódica, fixada. SP 4969 on juhí, peí prejuhí, hun tant desorde ffet
contra V orde. 2. Instituí religiós aprovat per la corresponent autoritat eclesiástica,
els individus del qual viuen sota regles establides peí seu fundador. SP 5390
Cascuna torga a V orde *l ñas!» Semblants cantas totes los ohen, ab Amén clohen.
3. Sagrament peí qual son constituíts els sacerdots en els diferents graus. a. pendre
ordes col. Rebre el sagrament peí qual es constitueixen els sacerdots. SP 9934 n, e
com!, may no 'lis enguane dona, ni mlls mane, ni órdens prengua, ni may
emprengua de fer sermons.
ordenador -a adj. Que ordena, que posa en orde. SP 11847 Per Déu algada, alt
exalgada, sus ells, Senyora, ordenadora he cancellera.
ordenar v. tr. 1. Posar en orde, en una disposició regular determinada; també en sentit
figurat. SP 15294 COM ORDENA SA VIDA Puys que sa veu yo no sentí, de fet
sortí tot e. 2. Disposar, constituir una cosa amb les seues parts de manera que
estiguen com cal. SP 1542 Ffeta la empresa, ordena presa aquella nit a son marit
perqué dormís. 3. Manar, donar orde, fer un manament. SP 3766 De fet ordena res
no s' i vena demá diumenge, he no s' i menge carn p. 4. Designar per autoritat,
351
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeR,
assignar. SP 13697 Deis succesós per ells criats he ordenáis a tal ofici, ffa •/
sacrifici sois lo preveré. 5. Concedir ordes sagrades a un religiós. SP 3741 glar:
primer les creus; ab altes veus los coronáis he ordonats Pange cantant; los llechs
portant llum en les mans; l.
ordi m. Cereal cultivat de la familia de les gramínies (Hordeum vulgare), emprat en la
preparació del malt i de la cervesa. SP 13547 i tant excehlent, li féu present, no
arres d' or: d' ordi hun cor, he mig contáis quinze *rgentats, ni d' or.
ordidor -a 1. m. i f. Persona que ordeix, que prepara teixits disposant fils
paral -lelament. SP 2988 De V ordidor he texidora, canejadora ni vanover, ni
perpunter, de l. 2. adj. Maquinar, preparar una acció contra algú amagadament. SP
1531 La que u tixqué e ordidoraffon la traydora de sa cambrera, ffalsa tercera.
ordinari -aria adj. 1. Segons l'orde establit, acostumat; que passa habitualment. SP
11103 He despenien sois nessessari llur ordinari abastament. 2. a. venir a una
dona son ordinari col. Venir a una dona la regla, teñir la menstruació. SP 2381 D'
aire podia quant li venia son ordinari: sens pus pensar i, carnes e cuxes, les calces
fluxes.
ordir v. tr. 1. Preparar o construir una cosa valent-se de fils disposats paraHelament.
SP 138 ell minve, sotil: romp li 's lofü hepert lo sest; ordix no llest, tix ab treball.
2. Crear un text, elaborar un parlament. SP 38 Si lo contrari faran del qué d' elles
ordit hé, ab la flor de llir també les dones habitaran. SP 672 QUARTA PART DEL
PERFACI Hauré ordir, puix me n' enpaig, aquest meu scaig de parlament, curt. 3.
Maquinar, preparar una acció contra algú amagadament. SP 5409 Del parlador tart
se 'n partixen: parlen, ordixen sos casaments, dons e presents, tots ab husura.
orellaf. 1. Órgan de l'oída. SP 11924 Hulls corporals, cor ne orella que 'lis aparella
Déu, ais servens seus diligens ma a. haver orelles col. Escoltar, sentir amb atenció
una cosa. SP 10269 r millor poras, quant oyrás les llicons velles ages orelles! Déu
prepotent lo món present crear pensant, ell comen, b. obrir les orelles col.
Escoltar, atendré. SP 6484 perta 't, lleva, no hajes por, obre •/ teu cor he les
orelles! Grans caramelles son estes tues. 2. Part externa de l'órgan de l'oída,
formada per una lámina fibrocartilaginosa coberta de pell, situada a cada costat del
cap. SP 1673 Mes hi havia un cap d' orella.
orellera/ Anella de metall amb qué les dones s'adornen l'orella. SP 2158 ap de coll,
corda, trescoll, bonys e polseres, spill, orelleres, crespina, trena, collar, cadena,
coral e Hambre.
o relleta/ Coca redona, molt prima, feta de fariña, ous, sucre i canyella, fregida amb
oli. SP 1013 11, que féu son ful hom femení, ffet d' alfaní he d' orelletes, qucre,
casquetes, he viciat, tot malcriat, ffet a s.
orfe órfena adj./m. i f Mancat de pare o de mare. SP 12496 rrar, catius quitar,
malalts guarir, los nuus vestir, órfens casar, trists consolar. SP 6837 atura d' ella
veurás, he si n' auras ffilles o filis? Orfens pobils te naxerien, he may haurien
hedat complida.
orfebrería/ Brodadura o altres treball d'or o de plata. SP 7064 ques, manilles, collas,
vestits, tants Hits fornits; orfebreries, tapiceries! No ms pot asmar, menys estimar,
los a.
orgue m. Instrument de vent que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-
hi aire mitjancant unes manxes i es toca per un o mes teclats. SP 12754 Sons de
viola, orgue, tanbor, arpa, tamorffará sonar.
352
orient m. 1. Est, punt de l'horitzó per on ix el sol. a. d'orientfins alponent col. Tot el
món. SP 10946 Déu saluda en lo migjorn lo món entorn, tot, d' orient ffins al
ponent, ab la sabor, suau olor de tal canyella. 2. Regió o regions situades a l'est,
punt cardinal per on ix el sol. SP 13984 Cent cinch ciutats ab tots sos nats, en
orient, de fonament, fforen perides.
orifant o orifany m. Mamífer del grup deis proboscidis, el mes gran deis animáis
terrestres actuáis, amb una trompa amb funcions respiratoria, prensil i d'absorció,
de pell grossa i amb dues incisives molt llargues en forma d'ullals. SP 8453 És
orifant qui s' i acosta he pren per posta tal serrat arbre; 11.
original adj. 1. Que remunta a l'origen. SP 10869 por al, sospés en ella, la lley aquella
accidental, d' original bé poch sospendre. 2. Que és l'origen o font d'una cosa
copiada o reprodui'da. SP 10521 avent ffon ja quitat, he cancellat, en lo notal, V
original antich contráete.
orina/ Excreció líquida deis renyons conduída a la bufeta pels uréters i expulsada per
la uretra. SP 5844 Mostrar vos hé unjorn V orina.
orinal m. Recipient de fang, de vidre, de metall o d'altra materia sólida, destinat a
orinar-hi i a fer-hi altres deposicions corporals. SP 5866 A y orinal?» «No tinch lo
mal dix hon cuydau.
orinar 1. v. intr. Expulsar l'orina del eos. SP 9710 De furioses he rabioses, guocets
orinen he s' enverinen, per tració complexió, mudant ab art. 2. v. pron. orinar-se
Deixar anar l'orina damunt si mateix, sense depositar-la dins un recipient. a.
orinar-se al Hit col. Patir d'incontinéncia urinaria nocturna. SP 2376 Sovint al Hit se
orinava hefrecejava.
oriol m. Ocell de la familia deis oriólids (Oriolus oriolus), d'uns 24 centímetres, amb
el plomatge del eos groe i el de la cua i de les ales, negre. SP 15934 Is arbres vius,
hé vist molts nius de verderols he d' oriols, he molts vespés.
oripell m. Full de Uautó o d'altra materia brillant com l'or, que serveix per a adornar
mobles o peces de vestit. SP 7785 Son oripell he brut estany; portes de bany, he de
riu ñores.
ormejar v. tr. Ancorar, amarrar una ñau; en sentit figurat, fer-se fort o segur en un
HOC. No enregistrada en DCVB. Documentada en DECat, en Roig. SP 12681 Bé t' i Vallega, ffart t' i
ormega he f enfrenella.
ornament m. Alió que serveix per a ornar o adornar, per a fer mes bell. SP 4692 s
santuaris: dona *ls suaris, bells vestiments, molts ornaments, calzes, tovalles, grans
presentalles, terraces, lli.
ornar v. tr. Preparar, proveir. No enregistrada en DCVB, en DAG ni en DECat. SP 3167 He ben ornat
del necessari, pensí d' anar i camí tirant, poch sospir.
oró m. Especie de cabás gran, generalment mes alt que ampie, de forma cilindrica o
un poc panxuda, que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc. SP
14653 Qui ab oró se apar ella e va %b cistella, cedag, guarbell o chich vexe.
oroneta / Ocell de la familia deis hirundinids (Hirundo rustica), que arriba al sud
d'Europa peí marc i n'emigra la setembre, d'uns 15 centímetres de llarg, de
plomatge negre blavós al dors, blanc trencat al pit i castany a la cara i la gola, d'ales
punxegudes i cua llarga i bifurcada, que viu ais camps, prop de les cases. SP 7695
Serp tortuosa son e rabosa, mona, gineta, talp, oroneta, muqol, putput, guall,
cutibut, aranya *b tela, a. una oroneta no fa estiu prov. Indica que un sol cas no
pot ser pres com una norma general. SP 15126 No *m cal desdir per pocha streta:
hun* oroneta cert no fa stiu.
353
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionaride l'«Espill» de JaumeR,
ortiga / Nom donat al genere d'herbes Urtica, les quals solen créixer en conreus
abandonats i entre ruñes, de fulles oposades, dentades, cobertes, així com les tiges,
de péls urticants. SP 10090 He d' un cantal te fes capgal; llangols d' ortigues, ab
qué t' abrigues; muller de neu, com Franseschféu.
orval m. Nom de diverses plantes considerades popularment de gran valor terapéutic,
sobretot l'estramoni {Datura stramonium), la Salvia sclarea (salvia romana),
VHypericum androsaemum, el Senecio doria, etc. SP 8179 espendre! Si voleu
pendre sois d' ayguasa!, peucrist, orval ab hun diner yo •/ poréfer hun bon cristiri,
vostre m.
orxella / Liquen de diferents especies, principalment del genere Roccella, del qual
s'extrau una materia colorant; aquesta mateixa materia, de color violeta o purpúria,
de la qual es tenyien en l'edat mitjana els draps preciosos, com les gramalles deis
consellers. SP 2539 Mestre de tint, defull, hurxella, no aparella ni fa mes tinesl
Ans de matines ella.
orxeller m. Tintorer que emprava l'orxella. SP 8474 indisposta qui y participa: mort s'
anticipa, com V urcheller he triaguer.
os m. Qualsevol de les peces que formen l'esquelet deis vertebráis, formades per teixit
connectiu molt dens impregnat de fosfat de calci i altres substancies inorgániques, a
les quals deuen la duresa i rigiditat. SP 10307 He liplagué costellafos, no dretfort
os, mas flach, curvat, redó, voltat per sa natura; car tal fig a. gran os a roure!
mod. Expressió usada per a dir que una cosa és molt difícil de fer. No enregistrat en DCVB,
DAG ni DECat. SP 8529 Gran os a roure! Ab guarbell poha. b. de carn i os col.
D'esséncia humana. SP 11339 Parí ver Cos de carn hí d' os. c. os descarnat col. Os
que no está recobert completament de carn. SP 1709 s falses, en hun clot tou,
ffondo com pou, descarnáis ossos, carnes e tocos, allí *lls metien. d. cruixir los
ossos col. Produir ais ossos un principi de ruptura. SP 9550 bon bastó veureu
sovar, cap, brag trencar, croxir los ossos; la carn a mossos d' ariques tallar; stopa
liguar grossos.
o s e a / Tall relativament poc profund practicat a la vora d'una cosa. a. fer osea col. SP
559 ir com /' ohen, tot ho desfrecen, casa redrecen, ffan oscha al fus.
ou m. 1. Embrió envoltat de líquids nutritius (rovell, clara) i una closca calcaría
revestida interiorment d'una doble membrana, que, formant un cos oval o
esferoidal, és post per les femelles deis ocells, i d'on ix el pollet després d'un
període d'incubació. a. pondré ous col. SP 9059 Sos filis alloguen com la cuquella
sos ous pon ella en nius estranys. 2. Ou de gallina o un altre ocell emprat com a
aliment. SP 8150 cabro; cor de moltó Ufan solsir, lo vijaquir hun ou en truyta, o
qualque fruyta.
ovella / Mamífer remugant de la familia deis bóvids (Ovis aries), de 70 a 80
centímetres d'alcária, de cos robust cobert per un pelatge, la llana, de color blanc o
térros, que es cria per la carn, la llet i la llana; especialment referit a la femella
adulta. SP 5582 l fet pastor de tais cabrons, bous e moltons, no gens ovelles; car
les mes velles se fan parats ben ensevats, per fe.
354
P
pa m. 1. Materia alimentaria feta de fariña pastada amb aigua i cuita al forn,
presentada en peces, normalment de forma redona, oval o allargada. SP 954 ó
aygua beureu, ffoch, sal aureu, he sois V estatge; pa, companatge, vi, si *n voleu,
que us ne cerqueu!» A Déu pía a. pa consagrat col. Pa que ha rebut la benedicció
d'un sacerdot. SP 14873 retret sagell secret, la clau del pa, com dit és ja pa
consagrat, pa enfornat, pa cuyt e bla, puys per sa má as. b. pa de noces col. El pa
que es menja el dia de les noces; figuradament, el primer temps que segueix al
casament. SP 1161 Ella *s cuyda tostemps duras lo guay solas he pa de noces:
tantost les coces fforen ab ella. c. trencar lopa col. Partir el pa, dividir-lo en parts.
SP 15358 11 aposentáis, maravellats del qué parla, trencant lo pa ló conegueren;
quant ló volgueren desparegué: molt los dolg. á.pa sagrat col. Hostia. SP 13750 A
llur dan preñen lo pa sagrat sens fe, sens grat, indignament. e. aigua i pa o pa i
aigua col. Dieta mínima per a subsistir, símbol de l'escassedat absoluta o de
l'abstinéncia alimentaria. SP 15689 carn sense greix, los tres jorns peix, V ú, aygua
y pa. SP 10106 He com te diñes, pa y aygua usa, ffin vi refusa he beu vinagre, f. pa
alís col. Pa que s'ha elaborat sense llevat o rent. SP 13472 drets e torts fums - lleys
e judiéis, los sacrificis, alisos pans, bastó en mans a V inmolar, guaspes tallar, les.
g. a Venfornar lo pa esfa geperutprov. Indica que l'éxit de les empreses depén de
la manera com es comencen. No documentat en DCVB. SP 6247 Perqué no Hfart, ginya •/
ab art: al comengar ho enfornar sens bon acort, lo pa msfa tort, clotós, morrut. 2.
liment, conjunt de coses alimentáries de qué es viu; també en sentit figurat. SP
6682 art o james casats parens son opulens: ffills, pau ni pa a tart n' i ha. SP
12880 Menjar t' afanya, si f i convida, tal pa de vida: pa de virtut, pa de salut, pa
•ngelical, pa divinal, fforment.
paciencia/ Virtut de qui sap suportar els mals o les ofenses, sense queixar-se'n i irar-
se'n. SP 1635 La jove tendrá, de pena fort he dura mort, ab paciencia prés la
sentencia he la rebé a. paciencia com Job col. Molta paciencia, comparació que
indica el paradigma de la paciencia. SP 12201 Gran paciencia com Job agüé. b.
haver paciencia col. SP 12201 Gran paciencia com Job agüé.
pacient adj. Que té paciencia, que pateix o suporta un mal o una ofensa en silenci. SP
2305 De cert, pensaul Per aver pau ffuy pacient.
pacientment adv. Amb paciencia, suportant les coses sense irar-se'n ni queixar-se'n.
SP 4454 Mal reposada, maliciosa, de mi gelosa estretament, pacientment may o
pacífic -a adj. Que está o ocorre en pau. SP 1748 u divís, bandolejar ni breguejar;
hómens prou richs e pacifichs, suaus, benignes.
pacificar v. tr. Apaivagar, calmar. SP 6757 L' om, si u sapfer, no '11 domestique he
pacifique.
355
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume_R,
pactar-se v. pron. Fer un pacte, establir un acord o conveni solemne amb una altra
persona. ab+cR (indica la persona amb qui es pacta). SP 11617 Mes se pacta, ab jurament, V
Omnipotent ab Abraham.
pacte m. Acord o conveni solemne entre dues o mes persones. SP 4774 ant a part,
suposa part, ab sos mals tractes he pigós pactes, ab la madrina he ¡apadrina, cert
no pofembres, ñ. fer pacte col. Pactar. SP 9297 Bé fon semblant, exorbitant he
cruel acte: dos feren pacte sos filis matassen e *lls se menjassen. b. desfer un pacte
col. Trencar un acord establit. SP 10523 Desfet lo pacte he difinit, preu infinit de
carn e sanch, per fer lofr.
padrastre m. Marit d'una dona respecte deis filis que aquesta té d'un matrimoni
anterior. SP 1117 Yo m' apartíper ma honor, no pás per por de mon padastre.
padrí -ina m. if. Persona que presenta un xiquet a les fonts baptismals i que adquireix
l'obligació moral de protegir-lo i fer-li de pare o de mare si arriba a quedar orfe. SP
1301 uifel amichffon de mon pare he gran compare, he mon padrí.
paella / Recipient de ferro, de base circular i de vores inclinades i de poca
profunditat, amb un manee llarg o amb dues anses petites, que serveix per a fregir
ous, creílles o altres aliments. a. fer del celpaella mod. Fer creure una cosa que no
és, actuar fingidament. SP 5499 guen de passa passa: de carabacá ne fan sistella,
del cel, paella, he de V hom, moga.
paga / Retribució, cosa que es dona per pagar algú. SP 8226 Sabudament,
generalment, han falsa pagua, si dona *ls pagua, he poch profit.
pagador -a m. if Persona que paga, que satisfá un deute. SP 13848 Elifill de Déu,
ver Redemptor, llarch comprador, paguador franch.
pagar v. tr./abs. 1. Satisfer el deute que es té per un servei o una cosa que s'ha
adquirit. El CD indica la cosa que s'ha adquirit, la persona a qui se satisfá el deute o la quantitat que es paga.|| de+CR
(indica la quantitat que es paga). SP 8141 L' egua prenyada pach la civada, puys resta
prenysl». SP 8227 han falsa pagua, si dona *ls pagua. SP 10549 Totes li paguen
morabatí. SP 6304Si sou d' acort, vos paguareu. SP 6863 ultr* axó *s pagua del
crex e dot. a. pagar salan col. SP 5179 ró dispondré la criatura agués pastura al
nessessari, paguant salari a qui lá crihe. b. pagar mesada col. SP 5430 Si no *s
paguada bé la mesada, deis escabells he cófrens vells muden se. c. pagar los
deutes col. Deixar de deure una quantitat de diners a algú perqué se li ha retornat.
SP 1242 Deufermar vendes efer caplleutes; paguar los deutes que •/ marit deu. d.
sens pagar cisa loe. adv. En gran quantitat, desmesuradament. SP 9811 Sens
paguar sisa, ab quants pratiquen, ab tots repiquen, e. pagar un rescat col. Donar
la quantitat que demana qui manté segrestada una persona per alliberar-la. SP
14491 és ben rebut, ffranch e remut; lo seu rescat, per Déu paguat degudament. f.
pagar cens col. SP 7168 tori quánt hi vingueren ffrancha lá feren: may sens
paguava quánt dominava lo llur senat. 2. Satisfer un deute moral, correspondre
adequadament a un bé o a un mal donant un premi, un castic, etc. EI CD indica ia persona a
qui es satisfá el deute. SP 9176, no cristianes, en la color, sabor, olor? Déu les ne pagua
he dona plagua per tal nocura obrant natura. SP 14365 Per tots pagua ell
bastantment.
pagés -esa m. i f. Home o dona del camp, que es dedica normalment al cultiu de la
térra. SP 1887 Aquella nit, un bon pagés, vent V entrames de sa muller en lo celler
adulterava.
pagó m. Ocell de la familia deis fasiánids (Pavo cristatus), de 100 a 125 centímetres
d'alcada, de cara nua i blanca, de cresta de plomes rígides, de cap, coll i pit blaus,
356
d'ales i cua bruñes, aquesta coberta de llargues plomes d'un verd i d'un daurat
iridescents amb una taca oval a l'extrem, les quals pot alear formant un ventall. SP
2325 Com paguó vell mirant se bell, roda ben alta, deispeus sa.
país m. Territori d'una nació, d'un poblé. SP 1743 Molt aguí grat d' aquell paysí May
víu divís, bandolejar ni breguejar; hdmens prou rich.
pal m. 1. Peca de fusta cilindrica i allargada. SP 1620 a treta, duta *n carreta ffora •/
raval, al cap d' un pal no guayre baix, obrat com haix, mesa la roda per V ull ho. 2.
Peca de fusta o d'altra materia dura, recta, cilindrica i llarga, que es planta a térra
per a sostenir alguna cosa. SP 1766 Sola pujava he arrancava dents e quexals, deis
qui en país ben alt muntats, erenpenjats.
paHi m. Peca de tela fina col-locada a manera de cobricel sobre sis o huit barres
llargues, que son portades per altres tantes persones, i davall la qual va el rei en
l'entrada a llocs de la seua jurisdicció. SP 12982 era, ni gent guerrera entorn
armada, la spasa *lqada, pali, brocat, carro daurat, alt, trihunfal, ceptre real,
coron.
pala / Instrument format per una lámina de fusta o de ferro, de forma generalment
rectangular o trapezial o semiovalada, adaptada a un manee mes o menys llarg
segons l'ús a qué es destina, que sol ser normalment arreplegar o remoure alguna
cosa sólida, pastosa o pulverulenta. SP 14684 , sa térra mou abjou e relia, ab sa
trugella, exada, pala, son camp eguala, ffa y cavallons ab alerons; obre boque.
paladar m. Part superior de la cavitat bucal. SP 6083 osat a hon se vulla; ab un*
águila te pots punchar lo paladar secretament: poras sovent ab sech tosir, sanch
escopir.
palafré m. Cavall noble de sella, pero no de batalla, hi cavalcaven les dames, els
princeps i senyors quan anaven de camí o en cerimónies solemnes. SP 13183 bram
molt rich e vell, muía, camell ab daurat fre, no palafré ni dromedari, ell cavalcar i
no se 'n cura; sois cava.
palau m. Edifici gran i sumptuós per a l'habitatge d'un rei, d'un príncep, d'un prelat o
d'un particular ric. SP 14239 es ab prophecia: en aquell dia he temps de pau, en lo
palau del rey Daviu, ffont gran com riu s' i mostrará, he llav.
palla/ Conjunt de les tiges de cereals o llegums, emprades per a diferents usos, com
alimentació del bestiar, aíllant térmic, etc. SP 5199 Gualina era que tostemps calla,
mas, en la palla cóm hápost V ou, tothom lá hou; ella 'llfestega, tant.
palleta / Cadascun deis brins o trossets de palla de diferents Uargáries que es posen
amagats dins la má, i cada jugador en pren un, i perd qui agafa el mes curt o el mes
llarg, segons s'haja acord préviament. SP 2849 Aprés juguaven: «voleu palleta?»,
«Dau me man dretal», «Qui té V anell?», «Do us e.
palm m. Mesura longitudinal que equival aproximadament a la distancia entre el cap
del dit polze i el del dit petit quan es té la má oberta i els dits estesos. SP 13346 Lo
camp, donchs, bé setpalms contáis, drets senyalats, ffondo clotá, sarments planta.
palma/ 1. Palmell o cara cóncava de la má. a. tocar palmes col. Produir sons amb les
mans batent-les rítmicament, amb intenció de produir una certa melodia per
acompanyar un cant o un ball. SP 13233 ória; designant gloria, en les mans
palmes; he tocant palmes, algüns cantant, altres ballant, qui precehien he qui s. 2.
Fulla de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri. SP 13232 orer, signant
victoria; designant gloria, en les mans palmes; he tocant palmes, alguns cantant,
altres ballant.
357
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumeR,
palmera / Arbre de la familia de les palmácies (Phoenix dactylifera) de folies

coriácies pinnatipartides (palmes) amb punxes en la base, i un tronc normalment
vertical i recte format per les bases de les palmes (tabales) que s'han anat tallant o
han caigut i que dona fruits oblongs i comestibles, anomenats dátils. a. dret com
palmera col Molt dret, molt recte. SP 11128 Hí en equitat, drets com palmera.
palpable adj. Que es pot percebre amb el tacte. SP 11544 L' alt invisible, per
sentiment de /' hom vivent, Déu impalpable, ffet eos palpable; Déu inmortal, ffet
hom mortal.
pámpol m. Fulla de cep. SP 13303 ada, sens morguonar ni scanyotar los ceps molt
vells, pámpols vermells, la sarment grogua, la Sinaguogua, ceder tot.
paniceria/ Lloc on es fan o es despatxen els pans. SP 7057 Camisería cert infinida,
he, sense mida, botellería; paniceria inenarable; cosa mirable, tantes hostilles,
torques.
panxa/ Cara anterior del eos que limita la cavitat que conté l'estómac i els intestins.
SP 1177 Tendrá la pancha ab plechs com mancha, ab semblant pell com terganell
o.
pany m. Dispositiu per a tancar portes, calaixos, etc., en qué els moviments del pestell
depenen d'un mecanisme que s'activa ficant-hi i voltant una clau. SP 8612 rt la clau
o si s' aprima, mes si s' esquima en altre pany, per a tot /' any son desdenyades.
papa m. Pontífex, cap de l'Església católica. SP 10736 Car, seguons deya quipapafo
en Avinyó, Benet de Lluna, a la comuna hutilitat aques.
papagai m. Guacamai, nom de diversos ocells de la familia deis psitácids, originaris
d'América o África, d'uns 90 centímetres, de cua molt llarga, bec fort i corbat, amb
el plomatge de colors vius, roig, blau i verd, amb l'entorn deis ulls nu; molts son
capacos d'imitar el llenguatge huma. SP 7731 Compapaguay, de llengua jugua.
papalló m. Papallona, insecte lepidópter en general. SP 204 E tot lojorn roden entorn
lo cremolió, com papalló.
paper m. Materia fabricada en forma de fulls prims, de pasta de libres vegetáis
obtingudes de fusta, palla i altres substancies, i que serveix principalment per a
escriure-hi, pero també per a embolicar o per a aplicacions medicináis. SP 3610 Lo
paper mulle, lo ja scrit sulle llacrimejant a. home de paper col. Home sense
voluntat propia o que actúa mogut per la voluntat d'un altre. SP 1044 Puys no %m
mata, ni u sabe fer V om de paper ffort mal mésela 'm, he posa clam de gran error.
par m. Igual o completament semblant. a. sense par loe. adj. Unic en la seua classe o
en un aspecte determinat. SP 16022 QUARTA PART E DARRERA A la sens par
verg* echcellent, de Déupotent mare, María, no me staria.
paráis m. Cel, lloc on habiten, segons la creenca cristiana, els ángels, els sants i els
benaventurats. SP 12074 Solempne sirena Dimás agüé: per prompta fe hach
Parahís.
paralitiquea / Parálisi, pérdua total o parcial de la sensibilitat o de la mobilitat. SP
12004 Parlitiquea tens de perea.
parament m. Draps amb qué es cobrien i adornaven els cavalls per a una festa o per a
la guerra. SP 1132 fet! Per ella tench hun gentil rench; los armaments e paraments,
tot manllevat.
parany m. Trampa, giny parat per a cacar o agafar animáis. SP 9037parterades: d' un
mes llevades, ja van al bany he fan parany per aver lisga.
parar 1. v. tr. Disposar, preparar. SP 13717 t, a beguinotes, ffictes devotes, qui totes
festes se paren prestes al conbreguar: massa privar causa menyspreu. 2. v. tr.
358
Muntar o preparar una cosa disposant-la per a funcionar o per a servir a un fi. SP
7400 s' i justa he corren puntes; de gualants juntes s' i para rench. a. parar taula
col. Posar damunt la taula els objectes necessaris per a menjar. SP 12847 Taula s' i
para, hon mengarás, mentres viurás, no •/ fruyt vedat ab qü* e. b. parar travetes
col. Posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar, dificultant-li l'acció o posant-li
trampes. SP 5609 Paren travetes hefan centbells a guovencells he hómens sants. 3.
v. abs. En jocs d'envit i altres de similars, apostar, determinar o assenyalar la
q u a n t i t a t q u e S'hi e x p o s a , la documentado DCVB. NO enregistrada en DAG. SP 9969 COm enjoch
lo perdedor, gran juguador, ab mala sort para pus fort he mil jochs muda; ffins
que perduda ha sa moned. SP 6302 Si li parau, cambiau sort. 4. v. pron. parar-se
Deixar d'actuar, interrompre una activitat. SP 7749 No *s para peí com de si ralla.
parat m. Cadascun deis travessers de fusta sobre els quals es desplaca una barca quan
es trau de l'aigua. SP 12408 Dexa peixcar com Pere féu; e com Andreu, sobre
parats, ñau efilats, a qui *lls repare, lexant son pare, en Z.
paratge m. Ascendencia elevada, noblesa de Uinatge. SP 490 l no tingua, solament
vingua de gran linatge, almenys paratge o gentilea.
paraula/ 1. Alió que es diu. SP 12583 qual Déu trames per Moysés, en dues taules
sois deuparaules: tres sobiranes, les set humanes, jou tot cortés, p. 2. So articulat
o conjunt de sons articulats que expressa una idea. SP 15464 viure jranch, may en
hun banch seure ne taula, ni may paraula, rahonament, mot, parlament d' elles
sentir, ni may ho. 3. Alió que només es diu, en oposició a alió que es fa. a. de
paraula loe. adv. Que només es diu pero que no es fa o no es duu a la práctica. SP
2441 ia, ni *s comedia res ordenar, menys lo manar sois de paraula.
parconer -a m. if. Persona que té part en un negoci, propietat o activitat comuna. SP
7460 Ab tal obús, ais parqonés he tragines, ais de la quinta, a sobrepinta lósfan.
pardal m. Ocell de diferents especies del genere Passer, de la familia deis fringíl-lids.
SP 6587 ilat, llagos e brell, en lo costell, llexades plomes, par dais, colomes no y
tornen mes.
pardo -a adj. De color cendrós fose amb matís rogenc. SP 4381 En tots sosfets era
malvada; mida folguada, muyna, parda, treta d' albarda; muía de moro, brava com
toro, ffalsa a. onsa parda col. Femella de l'ós bru, tipus d'ós de l'espécie Ursus
arctos. SP 7710 riq, tir, basalís, vibra parida he cantárida; la onsa parda, he
leoparda, lloba, ¡leona; la escurqona.
pare m. 1. Home en relació al fill o filis que ha engendrat. SP 8863 De pare blanch
hauranfill negre; de sáy alegre, de seny católic. 2. Ésser considerat com a principi
vital i com a protector de l'existéncia de persones, coses, institucions, etc. SP 12085
Piados pare, Crist Redemptor e Salvador, al cel muntat, aparellat és a. Déu Pare o
Pare Déu col. Primera persona de la Santíssima Trinitat. SP 16232 sois te consones
ab V alta Mare qui ab Déu Pare, V Esperit Sant d' ells hemanant, té Fill comú. SP
11602 Déu eternal, pare Déu viu, tal a Daviu ffill rey trames, jura, promés no li
fall. 3. Títol de respecte que es dona ais sacerdots. SP 4028 Ay, pare meu, ffóssem
hi breu!» «Ja, filia mia, huyfos lo dia a. Pare Sant col. Papa, pontífex de l'Església
católica. SP 9922 ent, ab tocament si *s hom se prova, com se renova lo Pare Sant,
totstemps pensant que •/ Redemptor, d' ells fundado.
paredar v. tr. Picar i subjectar una pedra o altra cosa a una paret. SP 13789 ostolat,
pels artesans hedificans ans reprovada, puys paredada, ffeta 'ngular; pedra calar,
sens mans tallada, he de.
359
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaumefínj,
paréixer v. intr. Semblar, ser en aparenca, oferir-se ais ulls com si fóra una cosa
determinada. SP 14044 tots llegit grechs e llatins, ais raus rabins no *ls paregué
que digués bé «Rey deis juheus.
parell m. Conjunt de dues coses, persones o animáis, de la mateixa especie. SP 5891 e
los grahons, axí redons ffets com capdell, resta •/ parell cridant ojuda a. fer bon
parell col. Ser molt semblants dues persones o coses, escaure'ls bé anar juntes. SP
12335 sancer, tots d' un voler he d' un consell, ffent bon parell. b. parell de
revenedor col. Parella desigual. SP 2773 Revenedor fféu tal parell.
parella/ Conjunt de dues coses i, especialment, de dues persones o animáis que fan
una cosa junts. SP 5879 Cert, la parella mal se tingueren; abdós caygueren la scab
avall a. ser bona parella col. Ser molt semblants dues persones o coses, escaure'ls
bé estar juntes. SP 2026 Vósfillol d' ell hí ella d' ella: bona parella, si vos me creu,
abdós sereu.
parenca/ Semblanca que no respon a la realitat, normalment semblanca positiva, de
bo o bell. SP 4114 D' ipocresia he de parenca aguí crehenga tot son comport ffos
de coll tort, roseg a. fer par-enees a algú col. Enganyar algú fent-li creure el que no
és. SP 2911 nsí per preu que lá compras hí lá 'm tiras, ffent li par enees he
prometences que tot lo meu seria seu.
parencejar v. tr. Fer semblar bo o bell. [P] No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 638 qual
parenceja, és V avorrit.
parenceria m. Aparenca, semblanca que no respon a la realitat. SP 5599 r cloca, qui
saben poca oració; deficció, ypocresia, parenseria, ne saben prou.
parent -a 1. m. parents Pares, home i dona respecte al fill que han engendrat. usat en
plural. SP 10954 Ffilla tan santa, de sants parents jutges sabents, patriarchals he
profetals, he sacerdot. 2. m. i f. Persona de la mateixa familia que una altra, qui
está lligat amb algú per consanguinitat o per afinitat. SP 11669 Só molt contení
esser parent de tal senyora, qui tant honora lo seu linatge a. hom, de parents, pot
haver béns, bona muller no es pot haver sino de Déu prov. Indica que no és
recomanable casar-se amb un familiar. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6617 No
has tú llest hom de parens pot haver béns, bona muller no -s pot haver sino de
Déu? Do és tot seu!. b. prop parent col. Parent próxim. No enregistrat en DCVB. SP 8754,
si 's cobriajus lo mantell de Boq,ja vell he prop parent.
parentat m. 1. Vincle familiar, relació de parent a parent. SP 6432 epensant quála, yo
m' alegrava, car yo *m cuydava lo parentat nostr» amistat redoblaría: fforgar la 'n
hia. 2. Conjunt deis parents. SP 6673 Ni parentat, cort consultar, ni dispensar en
grau vedat: a la bon.
parer 1. v. intr. Semblar, ser en aparenca, oferir-se ais ulls com si fóra una cosa
determinada. SP 7763 m: si gens se muden, olen e puden; qabata streta, qui par
benfeta al mirador, he fa dolor he ulls de poli al peu de. 2. m. Opinió, manera de
veure una cosa. a. a parer d'algú loe. adv. Segons l'opinió d'algú. SP 92 rals, V
obra millor, de mes amor he ben voler, a mon parer, és doctrinar, dar exemplar he
bon consell al qui novell.
paret / Obra de fábrica, relativament ampia, aleada a plom fins a certa aleada per a
tancar un espai de terreny, servir de cara lateral a un edifici o cambra, o sostenir la
coberta d'una construcció. SP 5698 Hun crucifici de fust forgat, asitiat en la paret,
quant fon endret, visiblement, lo cap movent lo saluda a. girarse a la paret col.
Retraure's per meditar. SP 12446 , he t' i fa caure ffragilitat, lleva % gira't a la
paret, en tu retret com Ezechies.
360
parir v. tr./abs. Expulsar, la femella, el fetus desenvolupat plenament al final de la

gestació. SP 11322 Parí ver hom, complit chic prom. SP 10860 o parir totes sentir
pena, dolor, por e tristor? Esta parí, mas no sentí dolor alguna! Qui la comuna
lley, general h a. parir unjlll col. Donar a llum un xiquet, fer que nasca. SP 11428
hon se llegia la profecía: que concebra verge y parra Ffill, certament.
parlador m. Sala o cambra en un edifici religiós, destinada a rebre-hi les visites i
conversar-hi. SP 5407 Del parlador tart se 'n partixen: parlen, ordixen sos
casaments.
parlament m. 1. Discurs, expressió verbal d'idees amb certa continuitat i dirigint-se a
algú. a. endregar un parlament a algú col. Dirigir-se a algú a l'hora de parlar. SP
1996 Ella m' endressa son parlament: «D' un casament molt singular. 2. Conversa,
diáleg entre dues o mes persones entre si. a. teñir parlaments amb algú col.
Mantenir una conversa amb algú. SP 15075 entravessant, ha veure 'm vench he ab
mi tench gransparlaments.
parlant adj. Que parla, que té la capacitat d'expressar-se verbalment amb la paraula.
SP 10815 ver ge llim, térros tarquim, fféu V om manant, dient, parlant.
parlar 1. v. intr. Expressar pensaments o sentiments mitjancant el Uenguatge. de+CR
(indica la cosa a qué es fa referencia en el discurs). || ab+CR (indica la persona a qui es dirigeix la paraula). SP 4406 Lo
capellá, quant me 'n parla bé dix «barbuda». SP 15084 sovint parlam he discutim,
molt departim d' astronomía: molt ne sabia. SP 7601 Parlant ab Déu Moysés sant
he soplicant peí poblé tal. a. de molt parlar i poc obrar loe. adj. Persona que es
caracteritza per ser molt parladora i a qui li costa dur les coses a la práctica. SP
4402 De molt parlar he poch obrar, molt envejosa, superbiosa. 2. v. intr.
Pronunciar, articular mots. SP 4062 Baxetparlava, he comenqava: «Ave María!» o
«lloat sia Déu Jhesucris. 3. v. tr. Dir, pronunciar, expressar verbalment. SP 15357
ab ell en lo castell aposentáis, maravellats del qué parla, trencant lo pa ló
conegueren; quant ló volgueren despar. 4. v. intr. Expressar-se en una llengua
determinada. de+CR (indica la llengua en qué es parla). SP 5172 Atreviment peí parteratge, del
nou Uenguatge ffeya parlar. 5. m. Acció i manera de parlar o expressar. SP 14548
Déu V arguhí sois peí parlar.
parler -a adj. Parlador, que parla, que xarra molt. SP 10413 Puys fo primera ella
parlera, primer mengá he menegá la llengua y morros; a. mal parler col. Que
parla malament. SP 5762 Lo confessor, no mal parler, dix: «mon poder no bast*
absolre, ni us puch yo tolre. b. bella parlera col. Que parla bé. SP 8054 No
altrament, bella parlera ffo, y consellera, Rebeca sola.
parlería/ 1. Manera de parlar, Uenguatge o parla. SP 688 s, noprim scandides; al pía
texides de /' algemia he parlería deis de Paterna, Torrent, Soterna. 2. Profusió a
l'hora de parlar, tendencia a parlar en excés. SP 5166 s conexia bé com exia lo seu
guosar he tant rallar he parlería, de grosería de sentiment.
paroxismal adj. Que té el grau máxim d'intensitat. SP 6207 Si no, no y fallen de
mares mals paroxismals, precipitant he prefocant milpassions de cor.
paroxisme m. Grau máxim d'intensitat d'un accés corporal. SP 4012 grar, a may
fallar, cada semmana, com a terqanaffentparoxism.es.
parroquia -ana m. i f Feligrés, persona que pertany a una parroquia. SP 1874 per
tercera he conduyr sonfill dormir ab ses loqanes parroquianes en V alquavor; ab
gran riguor lá *xecutaren.
part 1 / 1. Cadascuna de les coses que resulten de dividir una cosa, cosa que amb una
altra o altres integra un tot. SP 1797 QUARTA PART: CLOU SON VIATGE
361
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumeJR,
TORNANT A VALENCIA Puys ixquem. SP 10068 ts teñir, qué t' i es/orces, car no
•n fa /orces la part carnal, servisial a la rahó de bon baró pren bon consel a.
no+verb+quart ni quinta part del que+verb loe. adv. No+verb+ni de bon tros el
que+verb. usat en unafrasenegativa. SP 7031 hom al món, ni may hifon, hoja vist quart ni
quinta part del qué yo »n sé. 2. f. Alió que toca a cadascú quan es distribueix una
cosa entre dos o mes. SP 1821 nanga, per ma quitanga he del botí quant lo partí
per part dona a. pendre+poss+part col. Quedar-se algú amb la part que li
correspon. SP 12508 D' alió que »t sobra, presa ta part he restant fart, del qu» és
de mes almoynes fes. 3. / Cada persona o grup de persones que intervenen amb
interessos oposats en una lluita, contesa, discussió o plet. SP 437 l qué no vehen,
progés de pensa Jfan, sens defensa ni part hoyr. 4.f Zona, costat, porció d'espai o
d'una cosa en relació a l'espai. SP 7779 Son rocí sart, car sois a part giren la
squerre a. anar en part col. Anar arreu, anar amunt i avall. SP 1924 nt, gronyint he
presomint ffos ful bastart, anava *n part les dents croxint. b. a part loe. adv.
Separadament, de banda, separat de les altres coses. SP 3963 A part escolta molts
parlaments; perdons, covents, molts nevisi. c. a part davant loe. adv. En la zona de
davant. SP 4758 axí mpenyia lo temps avant, a part davant les mans pleguades
tenint algades, gros infingint. d. a part loe. adv. Secretament. No enregistrada en DCVB,
DAG ni DECat. SP 6041 Molt pots fingir ab gentil art: secret, a part, met en V orina
cendra, fariña, oli, calg, llet, algún, e. posar una cosa a part col. Apartar, separar,
deixar de banda. SP 4771A la final, ffidelitat he veritat posant a part, suposa part,
ab sos mals tractes he pigós pactes, ab la. f. a totes parís loe. adv. En qualsevol
lloc, pertot arreu. SP 2347 mps perdent! Primer, volent la solagar he abragar: a
totes par ts arigons, caris, porca crespina, no teñen.
part2 m. Expulsió que la femella fa del fetus desenvolupat plenament al final de la
gestació. SP 4780 no pofembres, les males fembres, elles ordiren, ffals part
cobriren.
partera/ Dona que fa poc que ha parit. SP 4783 En certa hora que fuy deforaprest
fon partera.
parteratge m. Temps durant el qual la dona és partera, període de temps relativament
breu des que una dona ha parit. SP 5170 Atreviment peí parteratge, del nou
llenguatge ffeya parlar.
participar v. intr. Teñir tráete amorós amb una persona. ab+CR (indica amb qui es té tráete amorós).
SP 7677 utat nici, vilá dolent, sino •/ volent, en res amant, participant gens ab
alguna.
partidor -a adj. Que parteix o divideix. SP 13708 Sois capellans, per les lurs mans,
Jféu partidos he donados.
partir 1. v. tr. Dividir en dues parts o mes parís. SP 8294 Puys en ampolla, partid' a
trogos, chafáis los ossos, Jfan ne solsit. 2. v. tr. Distribuir, fer porcions o parts i
destinar-Íes a diferents persones o coses. SP 1820 de granfinanga, per ma quitanga
he del botí quant lo partí per part dona a. partir les racions col. Repartir l'aliment
entre diversos comensals. SP 13664 tots losfets ma cort regissen he justpartissen
les racions. 3. v. tr. Repartir, distribuir les caries, després de barrejar-les, entre els
diferents jugadors que participen en un joc de naips. No enregistrada en DCVB, DAG en DECat.
SP 3009 Abdós rumflávem, ella partía. 4. v. tr. Separar, crear una discontinuítat
e n t r e Una COSa i Una altra. de+CR (indica la cosa de la qual se separa). || No enregistrada en DCVB, DAG ni
DECat. SP 9371 He na Tomar, ¿noféu matar lo gran rey Cir, he féupartir lo cap del
eos, e *n odre gros de sanchs d' om pie. a. partir Hit col. Dormir en Hits separats.
362
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l '«Espül» de Jaume Roig
SP 2799 Per continencia, partixcam Hit. 5. v. pron. partir-se Separar-se, allunyar-

se. SP 13940 Cert, saferida humanitat, divinitat, may se partiren, no *s desuniren
ni dellexaren. 6. v. pron. partir-se'n Anar-se'n, posar-se en moviment per anar a un
a l t r e HOC Només una volta sense el pronom en fossilitzat. SP 1903 COmp SeU¡ dins lüfenellü lexá y
la relia; Eli se 'n partí. SP 3501 Ans que mm partís, una tortada dona darbada, tant
rabiosa com ansiosa. 7. v. intr. Anar-se'n, posar-se en moviment per anar a un altre
HOC. de+CR (indica el lloe que s'abandona). SP 1067 Dona 'm COHSell partís de fet. 8 . V. intr.
Prendre comencament, provenir. SP 14663 *s mor de set, lo mal pertret propi
mateix, no d' onparteix lafont tan ampia, qual Déu examplaper rius, bragals.
partit m. 1. Tráete, acord comercial o d'altra mena entre dues o mes persones. SP
7493 Sercant partits, lo mercat roden; trobar no y poden lloch ni repós. 2.
Resolució que algú adopta per la seua part. SP 3446 Per escapar, prés per partit,
avent parit, ffort treballás prest s' emprenyás a. pendre partit col. Decidir una
cosa. SP 3663 Prenguam partit tal, que *ns deliure, que puguam viure. 3. Remei,
manera de resoldre una situació difícil. SP 4145 Sense blasmar ni difamar, li fon
prest dit cercas partit. 4. Persona amb qui es pot contraure matrimoni. la documentado
en DCVB. SP 4949 Sembla 'm partit prou acceptable, ben agradable per molts
respectes.
parturir 1. v. intr. Estar en el moment previ a l'eixida del fetus ben format després de
la gestació, quan hi ha dolors constants i contraccions uterines. Matisació a defmició DCVB.
SP 8970 Criden prou crits al parturir, qui ver vol dir. 2. m. Part, naixement d'un
fill. SP 10426 L' amargua porgua del parturir, dolor, morir, per co li resta.
pas1 m. 1. Cadascun deis moviments o accions que es fan per aconseguir un fi, arribar
a un resultat, obtenir alguna cosa. SP 3916 magestat, per pietat, me inspira he
consellá miras lo pas, ans que cuytás saltar avant a.fer curt lo pas mod. Resoldre
una cosa peí procediment mes breu. SP 8933 da, superbiosa, molt desigosa que s'
afollas fféu curt lo pas: prengué bevenda de una tenda no prou fornida. 2. Manera
de caminar, moviment mes o menys rítmic de la marxa d'una persona o animal, a. a
pas cuitat loe. adv. Rápidament, de pressa. SP 5467 qades com hom, exir de nit,
texir per la ciutat a pas cuytat, ffent cavalcades; he les vesprades d' aguost, anar
cam. b. cuitar lo pas col. Afanyar-se, anar mes rápidament. Defimt com a "Anar mes aviat" en
DCVB SP 12722 Cuyta lo pas! Torna •/ seu mas segurament. c. mirar lo pas ans de
saltar avant mod. Assegurar-se d'una cosa abans de fer-la. No enregistrat en DCVB, DAG ni
DECat.iSP 3915 he consellá miras lo pas, ans que cuytás saltar avant.
pas2 m. 1. Lloc per on es pot passar un riu, una muntanya, o qualsevol altre lloc que
presente dificultáis d'accés. SP 7009 Entreguart, squayre, llivell, compás, llur fons
ni pas, barranchs ni valls, déu escandalls no y pleguarien ni tro. 2. Esdeveniment
notable. SP 15856 En altre pas, onze mil belles vérgens puncelles de la Bretanya,
moltes. 3 . L l u i t a , e n f r o n t a m e n t , b r e g a . No enregistrat en DCVB ni DECat, pero sí en DAG en Tiraní, a .
teñir pas col. Mantenir una lluita, un enfrontament o baralla. SP 208 Sentins de
ñas, hon se té pas, com cans s' apleguen.
pas3 adv.l. Partícula que serveix per a reforcar la negació. usat davant del verb. SP 11462
perqué •/ món pas no s' escusas per ignorancia. 2. Partícula que serveix per a
reforcar la negació, amb un matís en certa manera adversatiu, i que nega
parcialment una proposició anterior, introduint una proposició o sintagma. SP 12717 ab gran
temor, santa y humil, no pas servil, lá honrarás. SP 15641 publica, qui explica son
falliment tot homilment, no pas comféu lofariseu va, glorias, superbiós.
363
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaumeôi
pasqua/ Festa que se celebra en record de resurrecció de Jesucrist i que coincideix en

el mateix període de l'any en qué els jueus commemoraven l'alliberament d'Egipte.
SP 14697 Qui son cervell he los cinch senys a Pasqua •/ menys cad* any no *rbega
e no mls denega, ffa 's her.
passador -a adj. Que es pot tolerar, resistir o admetre perqué no és ni molt bo ni molt
dolent. SP 4296 Defet, lá víuprou rebedora he passador a, ffuy ne calent.
passa-passa a. joc de passa-passa col. Joc de prestidigitació en qué es fa passar un
objecte d'un lloc a un altre sense que l'espectador se n'adone. [DCVB] 'colp de destresa
deis jugadora de gobelets' i, per analogia 'engany, burla hábil'. [DECat] SP 5495 Bé lojochjuguen de paSSÜ
passa: de car abacá nefan siste lla, del.
passar 1. v. intr. Recorrer un espai, travessar un lloc anant d'un punt a un altre. per+CR
(indica í'espai que es recorre). SP 2611 vades hí repleguades per la carrera, no sens faldera,
passant per Llonga, ab huna monga no menys febrida, ni. SP 1775 He si sentía
algií passás he s' acostás, lá descobria a. passar della un lloc col. Anar mes enllá
d'un lloc, anar mes lluny que el límit que indica aquest lloc. SP 12376 Passa della
loflum Jordá, he no f atures per les pastures de. b. passar un riu col. Travessar un
riu. SP 3387 Passí lo riu gros d'Araguó. 2. v. intr. Caber dins un conducte. a. voler
que un camell passe peí eos d'una águila mod. Voler una cosa impossible. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 8495 Per eos d' águila o portal vell vol pas camell. 3.
v. intr. Traslladar-se, transportar-se a un lloc, anar-hi. SP 4870 Tots hi passaren. 4.
v. intr. Transcórrer temps. SP 8202 rétichs vint e hunjorn, metent s» entorn, serán
passats molts ajustáis metges demanen a. passar+quantiíat de temps+O col. Fer
una quantitat de temps des que s'ha esdevingut l'acció expressada en l'oració. SP
4736 Dix: «sent me llassal Hun mes me passa, ja ma camisa de bona guisa heprou
purguí. 5. v. intr. Esdevenir-se, ocórrer, teñir realitat una acció. SP 12436 ons,
intencions, a Déu ordena, girant la squena al ja passat. 6. v. intr. Complir-se
totalment sense un obstacle eficac, sense que s'hi preste atenció. SP 6893 Puta,
baguassa, ab simple passa punició. 7. v. intr. Cessar, deixar d'actuar. SP 8185 er
hun bon cristiri, vostre martiri no durará, prest passará. 8. v. tr. Recorrer, anar a
través d'una cosa. SP 3276 Seguint monjoyes, plans, monts efoyes, he riuspassant,
ffuy al Cos Sant de la Colgada, ciutat murada. 9. v. tr. Experimentar durant cert
temps una acció, un esdeveniment, un estat físic o anímic. SP 724 Car, moka gent,
vehent penar altri passar mal e turment, ne pren scarment he se 'n castigua a.
passar risc col. Estar en perill de patir un mal o una conseqüéncia perjudicial. SP
4890 V inquiridor guovernador, he lo llur fisch, passá gran risch no UV
atenguessen he lá prenguessen. b. passar mal temps col. Estar en una mala situació
durant cert temps. SP 7206 Llavós, te dich, mal temps passá; puys l' aquista,
Rodriguo Scit Diégueq dit. c. passar penitencia col. Penar, expiar els pecats
comesos fent o patint sacrificis penosos. SP 1257 esliguada, en blanchs cabells,
deis peccats vells pas penitencia. 10. v. tr. Estar durant cert temps (fent una cosa).
El CD indica el temps que s'está. || El circumstancial indica a qué es dedica o no el temps. SP
5017 Sois entenia
metre 's en torn, passar lojorn sense fer bé a. passar el temps col. Aplicar el temps
a alguna activitat, entretenir-se. SP 1496 Ab tal guovern lo temps d' ivern axí mll
passava hí IV espletava complidament. 11. v. tr. Fer actuar un instrument de treball
que es mou sobre una cosa. SP 29 Passau ne vos la tisora per ma tela, si no us
plau. 12. v. tr. Deixar fer sense demostrar intent de castigar o de posar obstacles. ia
documentació en DCVB. No enregistrada en DAG. SP 2059 Ab COnfianca, cert, sanament he
planament, axí u passí. SP 5030 Mas era molla; tal lá 'm passava he comportava.
364
passat -ada 1. adj. Anterior al present, que ja no existeix o no és actual. SP 14280

may fon obtesa pels de natura ni d' Escriptura pobles passats, a Déu ingrats; ni
quant suá sanch, com plora, orant e a. temps passat col. Época anterior al present,
temps que ja ha transcorregut. SP 15449 He com pensás que •/ temps passat mal
compassat, perdut, no *s cobra, metí en obra lo huy. 2. adj. f. passada Desvirgada,
que no és verge. SP 8659 gun matí ho somial Bé sé n' i ha de closes nades o no
passades; Vérgens de dit, no d' esperit; vérgens defet. 3. m. passat Temps anterior
al present. la documentado en DCVB. SP 6496 e vituperis, hontes, despits, quals has sentits
en lo passat.
passejar v. intr. Anar d'un costat a l'altre per fer exercici, per prendre Taire, per
distraure's, etc. SP 5503 O dien «guoga és qui *s menega!» com /' om pasega, si u
sent algú.
passible adj. Que pot patir. SP 11551 ; Déu infinit, ffet eos finit; Déu impasible ffet
hom pasible.
passió / 1. Patiment, sofriment. SP 5338 nsolat he tribulat, hoynt son plant he
contemplant sa passió, compassió aguí gran d' ella a. passió de cor col. Mal de
cor. SP 6210 mares mals paroxismals, precipitant he prefocant milpassions de cor,
torqons, esmortiments, retorciments espaventa. 2. Tendencia o moviment intens de
l'ánim. SP 8839 plan la rúbricha: totes han llúbricha V afecció, per passió he gran
calor. 3. Conjunt de sofriments que passá Jesucrist els últims dies abans de morir.
SP 13863 Tal passió, aqots, colona, dejunchs corona, martell tan greu, lia.
past m. Menjada, alió que es menja d'una volta. SP 10102 Ffes sovint sues, enans del
past.
pasta / Massa blana i plástica formada amb una substancia sólida mólta o
polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o amb una altre líquid. a. pasta de
muda col. Pasta cosmética que es posaven les dones al rostre per llevar-se'n les
taques. SP 2523 Mas mes pastava pasta de muda, d' oli de ruda he de ginebre, pols
de gingebre, molla de.
pastador -a m. i f. Persona que té per ofici pastar la fariña. SP 15658 Sois hun
cambrer, hun escuder he comprador, coch, pastador, tres me servexen he may me
dexen: llur sou los.
pastar v. tr. 1. Convertir en pasta o treballar una mésela de materia mólta o pols amb
aigua o un altre líquid fíns que quede una massa pastosa amb la consistencia
adequada. SP 2522 Mas mes pastava pasta de muda, d' oli de ruda he de ginebre,
pols de g. 2. Treballar amb les mans o amb un altre instrument la pasta per a fer pa.
SP 12891 militat del cel V a tret; en Natzaret mólt e cernut; pastat, fengut dins en
Betlem; Jherusalem ffort lópunxá he 11.
pastell 1. m. Pastís, massa de pasta de fariña cuita al forn i guarnida o farcida de carn,
peix, crema o una altra materia comestible. SP 1691 , allí bevien, alguns mataven;
carn capolaven, ffeyen pastells.
pastís m. Massa de pasta de fariña cuita al forn i guarnida o farcida de carn, peix,
crema o una altra materia comestible. SP 1664 En hun pastís, capolat, trit, d' om
cap de dit hifon trobat.
pastisser -a m. i f Persona que es dedica a elaborar pastissos. SP 1682 La pasticera,
ab dos aydansffillesja grans, erafornera.
p a s t i s s e r i a / C o n j u n t d e pastisSOS. la documentado en DCVB i DAG i proposta de correcció a la definido de
DCVB. Documentat pero no defmit en DECat. SP 1660 níem de tots potatges, de carns salvatges,
volatería, pasticeria molt preciosa, la pus famosa de tot París.
365
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari del'«Espill» de JaumeR,
pastor -a l.f. Persona que duu bestiar a pasturar, sobretot bestiar oví. SP 5579pena,
dolors lo puagrós, fflach corredor, vell fet pastor de tais cabrons, bous e moltons,
no gens ovelles. 2. m. i f. Persona encarregada de dirigir espiritualment una
comunitat. SP 5548 Quánt les convoquen, per elegir al monestir nova pastora, no
'lis plau priora dona sabent, ni Déu tement, ni qu.
pastorassa / Dona rústica. SP 3490 Avent mentit, ffals referit, les pastoraces de
madrinaces, lo llurfals dir laféu morir.
pastura/ 1. Lloc on pasturen els animáis. SP 12379 Passa dellá loflum Jordá, he no
t' atures per les pastures de Gualahat, com filis de Guat he de Rubén. 2. Aliment,
alió que serveix per a alimentar persones i animáis. SP 5177 lar he no respondre,
pero dispondré la criatura agués pastura al nessessari, paguant salari a qui lá
crihe.
paternal adj. Que mostra amor com si fóra un pare. ia documentació en DCVB. SP 11491 La
humanal he paternal mare parida, ver ge fon dida, ver ge tendrera, ver ge 11.
paternostre m. 1. Parenostre, oració religiosa dominical que comenca amb la
invocació 'Pare nostre que esteu en el cel...'. SP 5769 Mil paternostres ni vint
psaltiris, trenta cristiris, no us. 2. paternostres Rosari, enfilall que está format per
grans separáis de deu en deu per un gra mes gros, tots units per un fil que els
travessa, i que es destina a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el
rosari. usat en plural. SP 4089 Al coll, Justina duya, e mostres de patenostres, he
Agnusdor en dret del cor.
patge m. Xiquet o jove que está al servei d'un cavaller, d'un príncep o d'un prelat. SP
974 er, molt gran bandoler d' antich linatge, me pres per patge.
patriarca m. Home que té gran descendencia; en la Biblia es diu especialment deis
caps de familia hebreus anteriors a Moisés. SP 14181 L' Omnipotent, quánt féufer
/' archa al Patriarcha antich Nohé, aygua volgué punís lo vici he fas inhi.
patriarcal adj. Que té les característiques própies d'un patriarca. SP 10956 Ffilia tan
santa, de sants parents jutges sabents, patriarchals he profetals, he sacerdots sants
e devots.
patriarquessa / Dona amb títol de patriarca. SP 11728 Mes que profeta,
patriarquessa, apostolessa, mártir secreta; verge pus.
patrimoni m. Béns que s'hereten o passen de pares a filis i que posseeix algú com a
propietat privada. SP 9885 Llurs patrimonis per los filis venen, tots alienen he
destrohexen.
patronejar v. tr. Comandar com a patró. SP 6713 Millas armats capitaneja, he
patroneja castells e naus.
p a u / 1. Estat de tranquiHitat i quietud no trobat per molésties, ansies, nervis, etc. SP
6682 Tart o james casats parens son opulens: ffills, pau ni pa a tart n' i ha, hoc
prou remor, pocha temor he a. estar en pau col. SP 15608 , cinta ma spasa, torní
'm a casa hon huy yo stich en pau, vos dich. feres b. haver pau col. SP 2304 De
cert, pensau! Per aver pau ffuy pacient. c. viure en pau col. SP 6503 u, ans nostre,
ara gran vostre, apóstol Pau! En molta pau ffores vixcut si •/ seu tengut consell
aguesses: penes e p. 2. Estat contrari a la guerra, temps en qué no hi ha agressions
o hostilitats entre dues persones o col-lectivitats. SP 14238 riu Zacharies ab
prophecia: en aquell dia he temps de pau, en lo palau del rey Daviu, ffont gran
com riu s' i mostra a. príncep de pau col. Epítet donat a Jesucrist. SP 11647
Emanuel, sant, fort, suau, príncep de pau, ell se diria. b. treva i pau col.
Interrupció d'hostilitats i establiment d'un pacte de no agressió per cert temps. SP
366
13775 alt aleada, entrecruada, clavada mb clan, de treva y pau, arch e senyal,
celestial, yris pintat.
pauruc -uga adj. Porigós, que s'espanta o sent por fácilment. SP 9119 Dida juhya
pauruch ló criha.
pausa / Interrupció momentánia o molt curta. SP 14673 Ab orde, pauses, conté,
mesura, pes e dretura, V aygua »b andona, ffran.
peatge m. Tribut que es pagava peí dret de transitar pels camins. SP 7250 Per tal
servey he valentía; per cortesía, de tot peatge he cabeqatge, morabatí, lá enfr anquí
lo rey seu, Pere.
pebet m. Pastilla aromática que es crema per perfumar Taire. SP 8334 tres colós per
les calos; aygües, mosquets, perfums, peuets ab qué be olen.
pebre m. Condiment de gust picant obtingut del fruit dessecat del pebrer (pebre negre)
o del fruit collit abans de madurar, privat del pericarpi i macerat en aigua (pebre
blanc). SP 2660 petits, juleps, solsits, ous ab gingebre los dus ab pebre grech e
clarea, sense perea; la malvesia, per cortesía a. costar peí pebre mod. Costar molt
car. Correcció a DCVB en la forma de la construcció. SP 4961 Volguí -la rebre: costa 'm peí pebre,
errí mos contes. Haguí-n mes ontes que deis.
pee pega adj. Bestial, grosser d'enteniment. SP 10689 ant en trones, setges; dient
eretges, mals cristians, pechs, ignorans, los qui mantenen la parí qü* entenen ser
veri.
p e c a / Porció de teixit que es fabrica d'una vegada en el teler. SP 4264 vetes de seda
stretes he té y gran pressa: cert, una pega tix cascun mes.
pecador -a adj./m. i f. Que peca, que actúa contra la llei de Déu o de l'Església. SP
10905 seus subdeleguats, metges, prelats? Lo confessor, lo peccador, de tots
peccats greus confessats, puys be *lls.
pecar v. intr. Actuar contra la llei de Déu o de l'Església. de+CR (indica la causa del pecat). SP
15730 qui res los dona, mas qui 'lis perdona llur falliment pecca greument. SP
10365 Ella pecca de crim moltfort, digne de morí: majestat Ilesa.
pecat m. Acció comesa contra la llei de Déu o de l'Església SP 4141 Yo mfuy felment
certificat, de son peccat a. pecat d'Eva col. Pecat original, desobediencia que féu
Eva de la llei que havia imposat Déu perqué no mossegaren la poma de l'arbre del
paradís. SP 8978 A la naxenqa, si ja no y moren, a! o el ploren peí peccat d' Eva. b.
lleig pecat col. Pecat molt repulsiu des del punt de vista moral. SP 3607 Tant lleig
peccat no *ll puch narrar sens fort plorar, c.fer pecat col. Pecar. SP 11775 Adam
format, ans fes peccat, mes no sabe, véu, conegué.
pecoral adj. Bestial, propi de les bésties. SP 333 a, tant perillosa, amor inica que huy
•s prática, mes pecoral que humanal, sois per delit.
pecuniari -aria adj. Consistent en moneda. SP 6890 aguó; per lo Fur, no mor en
Valencia: sois penitencia pecuniaria rep fornicaria.
pedra/ 1. Tros o fragment de la materia mineral que constitueix les roques. SP 13782
Eli fonament, pedra molt ferma en qué *s referma tot lo senat apostolat a. pedra
filosofal col. Pedra imaginaria amb qué els antics alquimistes pretenien transmutar
els metalls ordinaris en or. SP 8525 He bufant fort en sa fornal, ffúosofal pedra
curable, or fet potable, argent de coure. b. pedra calar col. Pedra calcinosa que
serveix per a fer-ne cal?. SP 13791 ns ans reprovada, puys paredada, ffeta -ngular;
pedra calar, sens mans tallada, he declarada per Daniel, del rey cru. c. pedra
tallada col. Pedra que s'ha treballat i sobre la qual s'ha inscrit alguna cosa. SP
11419 He fon trobada pedra tallada en mena nova dins era tova ab esculpides lie.
367
2. Cálcul que es fa ais renyons o altres órgans. SP 16105 resent; yo ara *m sent mal
ais talons, en los ronyons pedrés, arena; dol me la squena, muscles e colzes; tinch
tort.
pedregat -ada adj. Que ha rebut l'impacte de pedrés, que ha estat colpejat amb
pedrés. SP 11792 Johan orant, alspits durment, subtil scrivent; ni •/pedreguat.
pedrera/ Lloc d'on s'extrauen peces de pedra per a la construcció. SP 8516 Talla
pedrera.
pedreria / C o n j u n t d e p e d r é s p r e c i o s e s . la documentado en DCVB i DAG. Documentado previa en
DECat. SP 13515 balosa, richa, fornida de infinida gran droguería, de pedreria pus
preciosa, mes virtuosa en medecina; la pedra fina.
p e g a / Substancia molt viscosa que s'obté per destiHació del quitrá vegetal procedent
del pi negre. SP 5788 Ha tocatpegua, neta y entregua; ha tocatpex, neta sens grex
restant.
pegar v. tr. 1. Unir estretament, amb contacte, sense gens de separació. SP 8884 He
dos germans, abdós peguats. 2. Contagiar, encomanar, estendre per contagi. SP
1864 Axí los peguen al viandant! En Lleyda *ntrant, víu roceguar, puys squa.
pegat m. Tros de tela, paper o una altra materia flexible que, untat d'una substancia
aglutinant, s'apega sobre alguna cosa, sobretot com a medicament sobre un gra, una
ferida o una part del eos en qué se sent dolor. SP 2669 E si y ampraven, peguats de
Hambre, benguhí, ambre, aygües, almesch.
peita / Tribuí que es pagava al rei o al senyor territorial pels béns immobles que es
posseíen. SP 10506 Aquest sensal, peyta, resens, mil quatre cens vint set conplits
anys sónfi.
peiter m. Cobrador de la peita o impost que es pagava al rei o al senyor pels béns
immobles. SP 10539 mpara, afranquiment he quitament, per ferplaer ab elpeyter,
d' ell no reneguen, ne li deneguen la senyoria, ans vo.
peix m. Animal vertebrat aquátic, de respiració branquial i temperatura variable, amb
les extremitats, quan en té, reduides a aletes, el eos generalment cobert d'escates i
acabat en una aleta ampia vertical (cua), i que son majoritáriament ovípars. SP
5062 Com lo peixféu qui lo ful seu en V aygua ¡langa, may s' i a. peix de fer esc
col. Peix que s'utilitza com a reclam per a pescar amb ham i que no es pot aprontar
per a menjar perqué no és de bona qualitat o perqué está passat. SP 7442 Al vendré
mes, pex de fer esch venen per fresch; lo d' Albufera, riu de Cutiera, per pex. b.
peix de mar col. Peix que viu en la mar, per oposició al peix que viu en els rius i en
altres llocs d'aigua dolca. SP 7446 er fresch; lo d' Albufera, riu de Cullera, per pex
de mar; /' encamarar saben be fer: del Guarrofer, Alte*, Albir, c. peix mular col.
Cetaci del grup deis odontocets, de la familia deis delfínids (Tursiops truncatus),
semblant al dofí, pero amb el musell mes curt i ampie de color fose i que habita en
grups poc nombrosos; antígament s'identificava amb el catxalot. SP 7715 Son llop
de mar, lo pex mular, drach e balena, polp e serena, de milá coha.
péixer v. intr./pron. Alimentar-se, menjar. de+CR (indica raiimem que es pren). SP 8991 Puys,
per les flos de qué *s nodrien dins, e *s pexien per los melichs. SP 397 informat,
públicament tot scasament qui se 'n vol péxer, vull fer conéxer, ben avisar he
divisar, exordifent su.
peí contr. Contracció de per + el. SP 13622 esa, he sois obtesa per dos d' aquélls he
per novellspeí camí nats, ab grans debats, perills, temos, treballs.
pél m. 1. Qualsevol deis filaments de materia córnia que neixen a la dermis de la pell
de la major part de mamífers. SP 6650 Tant mal profit, tal pertinacia, tan gran
368
audacia, péls e repéls, tants de recéis les dones teñen, que may obtene. 2. Quantitat
mínima, cosa insignificant. a. no+pél loe. adv. Gens ni mica. No enregistrat en DCVB, DAG
n¡ DECat. SP 7749 No ms para pél com de si ralla.
pelador m. Instrument o materia que s'aplicava a la pell de persones o d'animals per
llevar-ne els péls. SP 584 Lo pelador, mudes, pingar, hí V engofrar al raig del sol
enjuli.
pelar v. tr. 1. Llevar el pél. EI CD indica eis péls que es lleven, a. pelar les barbes col. Mostrar
amb gestos exagerats el dolor o l'aflicció. SP 14034 pietat, apas cuytat, esbalayts,
batent se -ls pits, barbes pelant, los caps calant, trits se 'n tornaren, b. pelar els
cabells col. Arrancar-se els cabells en mostra extremada de dolor, indignació, etc.
SP 3383 Elles encara lo cap e cara se n' arrapaven, cabells pelaven, com no
moría, ans romanía lojove viu. 2. Llevar les plomes a un ocell. EI CD indica rocen ai quai es
lleven íes plomes. SP 6598 Tú, socarrat, pelat e sech, ungles e bech t' an escatit, ¿Cuytat.
pelea/ Lluita, esforc i acció que fan, l'un contra l'altre, dos individus per vencer l'un a
l'altre. SP 3334 Yo me 'n venia, víu fort peleha dins hun* aldea: en hun correr,
marit, muller viu empla.
pelegrí -ina m. if. Viatger, persona que está en camí fora del seu lloc de naixement o
de residencia. SP 12489 afins teus, pobres si 'ls veus , aprés veyns, puys pelegrins,
los peus llavant, past, vi, Hit dant; morts soterr.
pelicá m. Ocell de la familia deis pelecánids (Pelecanus onocrotalus), de 140 a 180
centímetres, de plomatge blanc, bec ampie i molt llarg, amb una pell, en la
mandíbula inferior, que forma una bossa on diposita els aliments; segons la creenca
popular, alimentava els seus pollets amb carn del propi pit. SP 13850 Del eos la
sanch, ell, pellica, sos pits nafra pels filis salvar he restaurar, scampa.
pelicana / Femella del pelicá, que, segons la creenca popular, alimentava els seus
pollets amb carn del propi pit. SP 5083 grans crits llet deis meus pits! Yo,
novengana, no pellicana, plaer vull pendre.
pell/ 1. Capa exterior de teixit orgánic resistent i flexible que recobreix el eos de les
persones i deis animáis. SP 13070 Duya, sens pus, sobre la pell, hun mandil vell,
antich, spletat, hun poc pintat. 2. Capa exterior de teixit orgánic que recobreix el
eos de les persones i els animáis separada d'aquest eos i aprontada com a materia
per a vestits, per a fer odres, etc. SP 12392 També Johan, vestit de pell d' algún
camell los molls vestits, grossos convits.
peller m. Persona que es dedica a comprar i vendré vestits, pells i roba vella. SP 6905
sens encantar, ffan estimar qualque convés d' aquells pellés, ben sobornat.
pelleria/ 1. Conjunt d'abrics o altres peces fetes de pell. SP 3076 L' argentería e
pelleria me n' alleujaren he m' o paguaren, tantost o tart. 2. Barri de Valencia en
qué hi havia les tendes deis pellers. SP 7534 totes estes ffer tais peccats, a" aquells
veynats, la Pelleria, Trench, Fusteria, ffins mig mercat, n' as vist crema.
p e n a / 1. Dany que es fa patir a algú com a compensació per una delicte o falta que
ha comes. SP 1633 La jove tendrá, de pena fort he dura mort, ab paciencia prés la
sentencia he la r. 2. Dolor, angoixa moral provinent de l'ánsia, de la privació d'un
bé, del temor, de la compassió. SP 786 ' elles partit ho enviudat, com hé mudat hoy
en amor, pena *n dolgor.
penar v. intr. Passar pena, sofrir, patir un dolor. SP 6404 t, o per peccat, o grosseria,
tant soferia, totstemps penant; may oblidant que no *s fa res si no *s permés per
Déu.
369
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionaride l'«Espill» de JaumeR,
penat -ada adj. Que sofreix, que passa pena. SP 15287 futes los consells meus; cert
si no 'lis creus viurás penat, morras dampnat.
penat -ada adj. Que té ales. Només s'usa en eis compostos rata penada i mt penat a. rat penat o rata
penada col. Mamífer del grup deis quirópters de la familia deis vespertiliónids
(Pipistrellus pipistrellus), de mida petita, abundant a tot Europa. SP 15414 com la
visiva del dnch, e rrat qui ms diu penat, he del mugol, al raig del sol, d' ull ló
perdía. SP 9608 no y duptes, serguantanetes, serps, granotetes, rates penades,
fferes alades he baboynes, per draps, cortines, volen.
pendent adj. Que está sense resoldre. SP 2107 ffon malquería: béns confiscáis,
ypotecats, enplets pendens; encartamens de cantitats; sensals quitats, ffictes.
pendre 1. v. tr. Posar-se una cosa dins la má per sostenir-la, retenir-la o usar-la. SP
14634 Moltes peus teñen, ni y van ni y venen; les mans per pendre, cap per
apenare, orelles, hulls. a. voler pendre lo raig del sol a grapades mod. Voler coses
impossibles. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 8496 He pendre vol lo raig del sol ell
a grapades. 2. v. tr. Adoptar, fer per teñir, per exercir una funció, una manera
d'actuar. a. pendre opció col. Elegir, definir-se per una de dues o mes possibilitats.
SP 10765 Cert, obsció, segur, pots pendre; teñir, defendre com a brocarts abd. b.
pendre consell d'algú col. Seguir el parer o la recomanació que algú ofereix sobre
un assumpte. SP 10072 rt carnal, servisial a la rahó -de bon baró pren bon consell.
c. pendre ordes col. Rebre el sagrament peí qual es constitueixen els sacerdots. SP
9934 n, e com!, may no mlls enguane dona, ni *lls mane, ni órdens prengua, ni may
emprengua de fer sermons. d. pendre sospita de col. Sospitar, pensar una cosa per
indicis no segurs. SP 5269 Preñen sospita si u hanfet bruxes: enpits e cuxes. SP
3967 Prenguí sospita de sa manera, e. pendre+poss+gatges col. Fer-se soldat. SP
1435 Mas, poch aprés, prenguí mos guatges. f. pendre un camí col. Adrecar-se cap
a un lloc per un camí determinat. SP 1385 Aquí prenguí camí francés, g. pendre
afany col. Dedicar-se amb treball, esforc i dedicació a un afer. SP 10721 Mortal
afany n' an prés de mes: no -n sabrán res mentres viuran. h. pendre tema col.
Encabotar-se, obsedir-se, teñir una idea fixa. SP 6340 ué may se sabe, del vi novell
del monestrell, beure pres tema. i. pendre partit col. Decidir una cosa. SP 3663
Prenguam partit tal, que mns deliure, que puguam viure. j . pendre sagrament de
l'altar col. Rebre l'Eucaristia, rebre l'hóstia sagrada. SP 3542 Prés falsament lo
sagrament sant de V altar, com qui torear, k. pendre excuses de col. Posar
pretextos per no fer una cosa. SP 5402 Del dormidor escuses preñen: ffingint mal
teñen, dormir hífugen. 3. v. tr. Reaccionar davant un fet, una idea, un sentiment,
Una cirCUniStáncia, e t c . +CR (un complement modal que indica com és la reacció). SP 1636 J0Ve
tendrá, de pena fort he dura mort, ab paciencia prés la sentencia he la rebé a.
pendre d'ull col. Concebre mala voluntat contra algú. SP 6117 vella, quánt fuy
donzella me féu apendre saber d' ull pendre de fitillar he de lliguar; ffer avortir,
saber fingir. 4. v. tr. Sentir eficacment una emoció o impuls intern positius. a.
pendre plaer col. Sentir plaer. SP 5084 Is meus pits! Yo, novencana, no pellicana,
plaer vull pendre, b. pendre conhort col. Aconhortar-se, sentir minvar la propia
pena o aflicció. SP 5299 Per culpa sua, ella tant sua suor de mort, nopren conort.
c. pendre grat d'una cosa col. Trobar plaer en una cosa. SP 1076 He tots
pr engueren, los del carrer, grat e plaer de ma venguda. 5. v. tr. Sofrir, estar sotmés
a un dany, dolor, castic, etc. a. pendre escarment col. Escarmentar, agafar recel,
desconfianza o por d'alguna cosa per l'experiéncia del castic o del mal resultat
obtingut. SP 726 Ita gent, vehent penar altri passar mal e turment, ne pren
370
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espül» de Jaume Rois
scarment he se 'n castigua. b. pendre morí col. Morir. SP 15867 gran vilatge: ab
gran conpanya en Alamanya prengueren mort. c. pendre mal col. Experimentar
dany material o moral. SP 1237 Ella servixcha, vixcha mb afany, pene tot V anyl Tot
mal deu pendre. 6. v. tr. Sobrevenir, ocórrer, atacar sobtadament (un estat d'ánim,
un mal, etc.). EI CD indica ia persona a qui afecta. «SP 5314 Pren lá gran bascha, grata 's e
rascha hon no li pru. 7. v. intr. pendre'n Succeir, ocórrer, passar. +en/ne (sense valor), n
+CR (complernent modal que indica comparació respecte a un altre esdeveniment). |[ És verb impersonal. SP 15739
Millor li 'n prés a Finees com acora he travessá ab lo punyal dins lo. 8. v. tr.
Apoderar-se d'una cosa per forca o amb habilitat, contra la voluntat de qui la tenia.
«SP 1335 Quant arribí, de sent Martí castell fort prés, en Penedés, hon ab gran
cuyta se n' era fuyta ne. 9. v. tr. Robar, apoderar-se il-legalment de coses que
pertanyen a una altra persona. «SP 3070 He li prenguí sos ornaments, abillaments,
anells, manüles, veis. 10. v. tr. Apoderar-se d'una persona o animal que fuig, que es
resisteix o que procura no deixar-se agafar. SP 217 chant, van aguaytant una tal
caca, qual, qui lá caga, pren mala Hebra, vibra, culebra he febr% aguda, no
coneguda. SP 4892 lur fisch, passá gran risch no UV atenguessen he lá
prenguessen. 11. v. tr. Proveir-se d'una cosa, obtenir-la, procurar disposar-ne o
poder-la usar. «SP 15245 Guabel; amant Rachel; viudatge d' Anna; de na Susanna
pren continencia; la penitencia de Magdalena; d' alta Elena pe a. de bona casa,
pren bona brasa prov. Indica que cal traure benefici de les bones oportunitats. SP
6265 De bona casa pren bona brasa, b. pendre comiat col. Acomiadar-se, dir adéu
abans d'anar-se'n. SP 1841 Cortesament prenguí comiat, ben encavalcat, ab cinch
canehes, ab mes lliur. c. pendre la mida i l'exemplar d'algú col. Teñir en compte
l'exemple i el model d'una altra persona per a repetir-lo en el comportament propi.
«SP 15484 iure lexant /' activa, contemplativa cercant la vida, prenint la mida he V
exemplar de contemplar deis ermitans. d. pendre+poss+part col. Quedar-se algú
amb la part que li correspon. «SP 12508 D' alió que mt sobra, presa tapart he restant
fart, del qu% és de mes almoynes fes. e. pendre posta col. Situar-se, acomodar-se, en
sentit figurat. «SP 2796 Dijous llarder diguí: «muller, lo temps s' acosta de pendre
posta, en penitencia. 12. v. tr. Comencar a disposar d'una persona per servir-se'n,
per usar-la, per tenir-la acostada. SP 13344 sacerdots algú no *n prés; rabins no
res, llechs los prengué a. pendre marit o muller col. Casar-se. «SP 6603 ¿Cuytat,
ardit, ja y tornarás? ¿Ja dius pendras muller parenta? Pus tost empenta de mort n'
auras. SP 484 Tot lo penser qual elles teñen, quant marit preñen, és sia noble, b.
pendre algú o alguna cosa per col. Teñir algú o alguna cosa en un concepte
determinat, considerar-lo d'una manera determinada. SP 12401 mengant en lo
desert, lo sucre vert o mel silvestre, pren lo per mestre. SP 12075 Pren per avís
centuria e •/ reyató, qué obtingueren quant. 13. v. tr. Rebre, acceptar, admetre. SP
11053 La maridada, del marit vell prengué V anell en senyal d' arra, millor que
Sorra, la riall. 14. v. tr. Absorbir, aplicar-se una acció provinent de fora, per
alimentar-se, medicar-se, modificar-se en algún sentit. «SP 13749 A llur dan preñen
lo pa sagrat sens fe, sens grat, indignament. SP 3344 Fferro callent, vermell,
ardent, li feren pendre a. pendre veri col. Enverinar-se. «SP 15890 ornida de
putería; sa porrería mort mereixqué: per qo prengué veri tan fort. 15. v. tr.
Contraure, comencar a teñir, a. pendre fi col. Acabar-se, cessar. SP 1465 vernada,
per la gelada, lo campejar he asetjar prenia fu b. pendre rovell col. Rovellar-se.
«SP 7784 que •/ ferré, si hom no *ll malla hó no '11 treballa, preñen rovell. 16. v. tr.
Iniciar una acció, comencar a executar-la. a. pendre má en obra col. Posar-se a la
371
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionaridel'«Espill» de JaumeRni,
faena, comencar a treballar o a fer una cosa. SP 691 Prenent má *n obra, si temps
me sobra he me 'n recort, sois per. 17. v. intr. Moure's cap a un lloc o en una
determinada direcció. SP 12660 Pren a la creu: hirás pus breu. 18. v. pron.
pendre's Posar-se a fer una cosa, iniciar una acció. a+CR (indica i'acctó que s'micia). SP 33 71
Prenguí 'm a riure com les hoy.
penedir-se v. pron. Saber greu d'haver fet o deixat de fer Una COSa. de+CR (indica la cosa que
s'ha fet i que provoca penediment). SP 14083 A mi, per gracia, ab pertinacia cert, no morí: yo
%
m penedí ans de morir. SP 15908 on som llavats tots bategats, si héfals ditja me
'npenit cert de bon cor.
penell m. Plomall, tros de tela o peca de metall que, voltant entorn d'un eix vertical,
serveix per a indicar la direcció del vent. SP 620 Mes que el penell, les muda •/ vent
a. girar el penell col. Canviar d'opinió. SP 6539 chs, ¿per qué plores, he dins dos
ores lo ten cervell gira •/ penell ab tanpoch vent? Vell ignocent! Ta mala vida.
penident m. if. Persona que es penedeix deis pecats comesos. SP 14221 Ais penidens
sedegans crida, *beure convida Déu aygua.
penitencia / 1. Penediment deis pecats comesos. SP 7590 He com sospés la mort
molts dies a n' Ezechies, per penitencia. 2. Conjunt d'actes de sacrifici executats
per expiar els pecats. SP 15671 Lo meu partisch, finant mos dies, en obres pies he
penitencia a. fer penitencia col. Fer un conjunt d'actes penosos per expiar els
pecats. SP 12200 Humilment féu tal penitencia, b. passar penitencia col. Penar,
expiar els pecats comesos fent o patint sacrificis penosos. SP 1257 esliguada, en
blanchs cabells, deis peccats vells pas penitencia.
penjar v. tr. 1. Fer aguantar un eos per la part superior sense res que el sostinga per
davall. SP 15831 n les ramelles d' arbres curtades, ben aguades, vives penga. 2.
Fer morir per estrangulado aguantant el eos amb una corda passada al voltant del
colli sense que el eos toque de peus en térra. SP 3325 Sens entrevall, /' osta
dampnada prest fon penjada.
penjat -ada m. i f Persona que ha mort penjada de la forca. SP 3302 Com se 'n
tornaren, de fet anaren veure •/penjat, poch apartat del gran comí.
penó m. Bandera o estendard relativament petit que s'usava com a insignia d'un
cavaller, d'un senyor feudal, etc. SP 7267 li dona, com molt V amas, sola portas en
sa bandera, penó, senyera, altres senyals; armes reals soles pintades.
penós -osa adj. Pie de penes, que provoca pena. SP 9843 figura, comenqament he
tasiament de /' amarguosa vida penosa qué passar deuen, qui llur llet beuen he mal
cuynat.
pensa/ Exercici de la facultat de pensar. SP 435 Del qué no vehen, proqés de pensa
ffan, sens defensa ni part hoyr.
pensament m. 1. Intel-lecte, facultat de pensar. SP' 6378 Quánt hé sofert, lo
penssament escasament m' ó presenta: primer contá tots mos any. 2. Judici,
propósit. SP 3614 Continuant sos pensaments, porta sarments, lenya molt mes; pi
sech y.
pensar 1. v. tr./intr. Formar idees, concebre en l'enteniment. SP 15379 ant parlant,
perdé '11 de vista; ab cara trista resta pensant; yo, peí semblant, tal me trobi. SP
8853 des quánt concebran com de Liaban a les ovelles o pensant elles d' altri
figura, torben natura. 2. v. tr. Jutjar, fer que l'enteniment analitze una cosa. SP 901
Pensa sta nit ton bonpartit. 3. v. tr. Teñir en compte. SP 9923 s hom seprova, com
se renova lo Pare Sant, totstemps pensant que •/ Redemptor, d' ells fundador he
fonament. 4. v. tr. Formar o teñir el propósit de fer una cosa. SP 1022 veu moure,
372
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roie
inhútilment, he gentilmentjo avanqar me, pensá matar me a. pensar en+pron pers

col. Decidir per un mateix. SP 1294 En mipensí no m' absentas, que *m presentas
a hun bon rich, quifel. 5. v. intr. Preocupar-se, teñir esment d'algú o d'alguna cosa.
en+CR (indica en qué es té esment). SP 3585 ffolla dement, Déu no tement, no res duptant ni
gens pensant en lo qué feya creh que no y veya , fféu gran. 6. v. tr./pron. Creure,
t e ñ i r p e r Cert, Opinar. +que O (indica la cosa que s'opina o que es té com a certa). || +Cpred. SP 6350 SenS
paguar sisa pens ne begué. SP 2926 Mas bé *s pensá ella que fóra, mort yo,
senyora. SP 3176 Era 'm plasent, penssant me forro, he tret del corro hon m'
escorchava hi *m a. pensar en+pron pers col. Creure, teñir per cert, opinar. SP
2191 No y responguí, en mi pensant que, per avant, lo seu desdeny qui per poch
seny ve.
penser m. 1. InteMecte, facultat de pensar. SP 730 Del meupenser aquest trellat, mig
cordellat hefluix texit, será parí. 2. Judici, propósit. SP 2038 Lo prom preguí e sa
muller, en tal penser me consellassen e m' areglassen.
penya/ Gran massa de pedra en estat natural. SP 14426 b ells ensemps, restats baix,
no muntats ffer en lapenya altar, ni llenyapel sacrifici d'Abram, inici.
penyora / Persona o cosa que es posa en poder d'algú com a garantia del pagament
d'un deute o del compliment d'una obligació. SP 5189 Per la penyora qum en mi
avia, tant s' atrivia! Puys fon parida.
penyorar v. tr. Demanar a algú una penyora. SP 8636 o prom de Judes, ja vell e
sogre, sa ñora *b logre ló penyora.
per prep. 1. A través de; introdueix el mot indica el lloc que es travessa o a través del
qual es passa. SP 1781 Per cinchforats ben compassats los raigs exien; hulls, ñas
pa. 2. Indica un espai on está situada o on actúa una cosa o una persona, sense
concretar una part limitada d'aquest espai, sino considerant-lo ocupat en diferents
llocs segons els diferents temps. SP 9611 granotetes, rates penades, ffer es alades
he baboynes, per draps, cortines, volen e van. 3. Durant; indica un temps de certa
durada, no concretat en un moment determinat. SP 770 asament, mos casaments
negres, dolents, ab pena tanta per anys cinquanta a. per avant loe. adv. Mes tard,
posteriorment. SP 2192 No y responguí, en mi pensant que, per avant, lo seu
desdeny qui per poch seny ve, ejovent, plena, b. per lo matí loe. adv. Al llarg del
matí, durant les primeres hores del dia. SP 1730 Per lo matí, de totes tres ffer en
quartés, he llur posada ffon. c. per temps loe. adv. Al final, amb el pas del temps.
Matís a DCVB. SP 16224 uir sovint hi liges, he que y afiges lo qué y sabrás: per temps
creurás lo qué te scrich. SP 1282 Per temps moriren: ell, caqador he comprador d'
un. d. per temps avant loe. adv. Mes tard, posteriorment. No enregistrat DCVB SP 7382
Per temps avant, molts ajudant, ffon ampliat hefonfundat de observanqa. 4. Indica
un període temporal a partir d'un punt que es pren com a referencia, a. per a loe.
prep. SP 8613 clau o si s' aprima, mes si s' esquima en altre pany, per atotl' any
son desdenyades. 5. A l'hora de; indica un punt temporal en qué se sitúa una acció.
a. per a loe. prep. SP 13267 Per al sopar, com no trobás qui •// convidas, ell se n'.
6. A causa de, grácies a (si és una conseqüéncia positiva); indica la causa, el motiu
d'una acció. Seguit d'un substantiu, un infmitiu o un pronom. SP 10205 casar te pots; o per grans
dots, per ser raxós, o per amos. SP 3063 Sa oradura no *s metiguá, ni *s castiguá
gens per axó. SP 5206 Cert, talfiféu monfillper ella. SP 1879 Lo ful soltaren per
enjovent ser tan valent a. per caritat loe. adv. SP 4227 Per qo us avís, per caritat.
b. per qo loe. conj. Per aquesta causa, per aquesta rao. SP 10428 V amargua
porgua del parturir, dolor, morir, per qo li resta, c. per cortesía loe. adv. Com a
373
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaumeft,
gracia, com a favor o deferencia. SP 7249 Per tal servey he valentía, per cortesía,
de tot peatge he cabeqatge, morabatí, lá enfranq. d. per culpa+poss loe. prep. A
causa de (quan la conseqüéncia és negativa). SP 14380 ell, enbotanat, desenpeguat
juheu altiu resta catiu per culpa llur. e. per delit loe. adv. Per gust. SP 335 ica que
huy *s prática, mes pecoral que humanal, sois per delit. f. per que col. A causa de
q u i n m o t i u . En oracions interrogatives dírectes i indirectes. SP 2143 Un jom plorava; dix H: «per
qué?» «Hoy, per mafe, no plor per res!». SP 3515 No sé per qué solsjelosia crech
lá y movia , ella *s clamava mol 7. Forma locucions causáis, a. per tant com loe.
conj. Perqué, ja que. SP 9648 entrar no js éspermés; en V estiu mes, per tant com
puden. b. per tant loe. conj. A causa d'aixó. SP 9637 Per tant, james, les dones
gregues, monges e llegues, ni les j . 8. Forma locucions concessives. a. per bé loe.
conj. Encara que, tot i que. SP 3910 Ell sois preveu lo venidor, ffa lo millor, per bé
no -s mostré, a V hútil nostre. b. per poc que+O loe. conj. Encara que. SP 8283
May se contenten! Per poch que ms senten, venen par entes, dides, serventes he le. 9.
Indica fautor de f aCCÍO, el C O m p l e m e n t a g e n t . S'usa en les oracions passives purés i també en les
passives pronominais. SP 3791 tí, cobrant la forma seguons la norma qwen /' ostier per lo
ferrer era scolpida, arredonida com fon primera ostia. SP 3770 res no s' i vena
demá diumenge, he no s' i menge carnper algú. 10. Mitjancant; indica l'instrument
o mitjá amb qué es fa una acció. SP 3579 Provehiria per altra vía. 11. Forma
locucions que indiquen la manera de fer-se l'acció. SP 4670 Per aparencia se
confessava, he no sessava que no bornás. SP 8895 He per bocins, si mlls miraran, s'
afollaran si prest no *n a. afil per púa mod. A poc a poc, amb molta mesura. SP
677 t meu scaig de parlament, curt, flach, fallent, afil per púa. b. per cas loe. adv.
Per casualitat, casualment. SP 2590 Per cas, trobí tot en laplegua. c. per forga loe.
adv. Per obligació, encara que no es vulga. SP 5388 No *ns cal teñir vots fots per
forga. d. per gracia loe. adv. Per favor o per auxili diví. SP 14080 Qui pot dir
qudntes! A mi, per gracia, ab pertinacia cert, no morí: yo *m penedí ans de morir.
e. per igual loe. adv. De la mateixa manera, en la mateixa forma o proporció. SP
14530 , car molts no *n preñen, he los qué •« teñen, no per egual. f. per incident
loe. adv. Per atzar, per afegitó, accessóriament. SP 9262 Mes vull contar llur
crueldat he pravitat, per incident lo solch torcent. g. per mal astre loe. adv. Per
desgracia, per mala sort. No enregistrat en DCVB. SP 1118 Ja per mal astre s' era casada!
Véu se posada en libertat; gran eretat. e. per mala sort loe. adv. Malauradament,
desgraciadament. SP 8069 Per mala sort, en tot mal guany, yo mnfiu déu strany. f.
per menut loe. adv. Detalladament, sense deixar res. SP 4972 Ja no us vull dir tot
per menut, comfuy venut he rebugat, quant enugat he decebut. 12. Expressa la idea
d e I i n a l i t a t O d e s t i n a c i ó . Seguit d'infinitiu (a voltes separat per un complement verbal dislooat). || Seguit de
substantiu, només amb valor de destinació. SP 74 voluntat desíg aver, per a Déufer servey algú.
SP 14635 les mans per pendre, cap per apenare. SP 13091 Llechs son maldestres
per esser mestres. SP 3 780 per la Oferta ell no concerta ni vi ni pa. a. per a loe.
prep. Expressa la idea de destinació. SP 9720 Quin celiandre per a llonch ús!. SP
14112 mblant a cova, tallat en roqua, apich de broqua ffotper a si. 13. Indica alió
en lloc de qué, en nom de qué, en bescanvi o preu de qué, en correspondencia de
qué, es fa alguna cosa. SP 13133 He com Vastí, qui n* obey ni volch res fer per
Asuer rey. SP 13831 Jhosef venut a gent dolenta, per dinés trenta, per llus germans.
SP 11608 En sa cadira per ell seuria, he regnaria eternalment he realment. a.
per+poss+fe loe. adv. Fórmula de jurament o d'afirmació rotunda i emfática,
equivalent a "en tota veritat". SP 4349 r venguda he mes amada, d' ell acceptada
374
ffuy, per ma fe! De vos no mm sé: gens no '11 seguiu. 14. Com a, en qualitat de;
introdueix el mot indicador d'una cosa o qualitat que es considera inherent a la
persona o cosa de la qual es parla. SP 12349 ir, segur fogir de Farahó, de la presó
d' Egipte vil, per adalil pren Moysés. 15. Pot denotar oposició, situació enfront i en
correspondencia amb una altra cosa. a. hora per hora loe. adv. En el darrer
moment, quan gairebé ja s'arriba tard. SP 13460 Com ver marit, hora per ora, /'
Archa o Tora de fust obrada, moble, portada per camina. 16. Complement de
régim. SP 3858 uella nit, lofillparit matex avia, quant s' atriviaper fer sonfet. SP
8531 Vol per la coha o per la squena teñir morena. SP 15827 castiguá braves
mulles: ben nou millés per les mamelles en les ramelles d' arbres curtades.
pera/ Fruit de la perera, arbre fruiter caducifoli (Pyrus communis), de flors blanques
i fruits en pom. SP 8016 trobar en V erm espigues; en lo cep Jigües; rayms e peres
en les figueres; en l' arbre sech de lloch sens rechffr.
percint m. Cinturó, cinyell. SP 928 a nit, la spitalera, ffalsa roncera, ella y sa mossa,
percint e bossa, ffins al coto del meu gipó, m' escorcollaren.
percudir v. tr. Colpejar, donar un colp a algú o a alguna cosa. SP 12799 De Israel
vergua exint, ffort percodint duchs de Mohab.
perdedor -a adj. Que perd, que no guanya o que no vene. SP 9966 rta, ni may sefarta
bufar al foch; he com enjoch lo perdedor, gran juguador, ab mala sort para pus
fort he.
perdició / Ruina moral. SP 2997 Vehent tais ontes, perdició, destrucció tant
manifesta, altre no *m resta experim.
perdigas m. Perdigot, perdiu másele. SP 6521 Per qué tornaves entrar al llaq, com
perdiguag soltat, plomat, mes reclamat, torna •/ reclam? De co.
perdiu/ Ocell de la familia deis fasiánids (Alectoris rufa), de grossária mitjana (uns
34 centímetres), de eos revingut, ales i cua curtes, plomatge cendrós rogenc amb
taques roges, negres i blanques, i el bec i les potes roges, tipie deis conreus i els
erms, peca de caca molt apreciada. SP 2489 tia ffruyta *n portassen, bé que y
comprassen conils, perdius, ffrancolins vius de nit, afoscha, en ells la.
perdó m. 1. Indulgencia, remissió deis pecats. SP 15696 A may jaquir missa tots
jorns, cerque perdons, sovint confesse he may no sesse hores dihurnes dir he. a.
dar perdons col. Perdonar, atorgar la remissió deis pecats. SP 11851 Que do
perdons a son FUI mana, more humana sos pits mostrant. b. guanyar perdons col.
Rebre la indulgencia o la remissió deis pecats de mans d'un sacerdot. SP 4159
Francesch, al carrer fresch honfan rollons, per los perdons poder guanyar, sense
banyar los seus tapins. c. haver perdons d'algú col. Obtenir d'algú la remissió deis
pecats. SP 9943 D' elles perdons nunca s' aurien: revelarien peccats secrets!. d.
impetrar perdó d'algú col. Demanar humilment i amb precs a una persona amb
autoritat l'absolució per un pecat o una falta. SP 11890 ne impetraren, del rey
Davit, ais llus marit e ful, perdó. 2. Jubileu o cerimónia religiosa en qué es guanya
U n a i n d u l g e n c i a . No enregistrada en DCVB ni DECat. 1 a documentado en DAG. SP 3965 A pOTt escolta
molts parlaments; perdons, covents, molts ne visita.
perdonar v. tr. Deixar passar sense castic una falta, deixar de sentir rancúnia per una
o f e n s a r e b u d a . El CD indica la falta o ofensa perdonada o la persona a qui es perdona aquesta falta. SP 15728
Llanga m hun clot qui res los dona, mas qui 'lis perdona llur falliment pecca
greument. SP 12742 eu revocat siay cassat; suplicarás et obtendrás que, perdonat,
pascificat, rebut serás, a. perdonan Falca del discurs que s'utilitza per a demanar
375
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaumej?t
disculpes abans de dir a algú una cosa que pot ser-li desagradable. No enregistrat en DCVB,
DAGni DECat. SP 4219 Dix me:«mossényer, yo us vull bé strényer, mas perdonan.
perdre 1. v. pron. perdre's Anar a la ruina o a la destrucció moral o física. SP 9856 a,
vestint la capa d' apostalat: vent asolat he ja ms perdía de día *n día l' eclesiástich
estat monástich. 2. v. tr. No usar útilment, no aprontar, no traure el guany, el profit
adequat d'un treball o d'un esforc, d'una activitat. SP 4473 He yo sé bé en qué u
perdía: elb anys havia, quan m' enguaní he láprenguí, quaran a.perdre (el) temps
col. Malgastar el temps, no traure'n un profit adequat. SP 3820 Strados cercant,
gran temps perdí. SP 14701 Lo temps hi pert, té martellada V antrecuydada
beguina folla. 3. v. tr. Deixar de teñir una cosa per culpa d'un esdeveniment o una
contingencia. SP 9658 al maymó de les gualeres, bon vent no speres, ans les
perdrás; si •// cremarás, may ciar flameja, tostems blaveja. 4. v. tr. Deixar de
posseir una qualitat, una manera de ser, una capacitat d'actuar. SP 10009 s;
alcofollades, d' ulls afollades; per V enblanquir perden V ohir, he V odorar per V
ensofrar a. perdre la llibertat col. Deixar de ser lliure. SP 9757 La libertat, com IV
an per duda, pus no 'lis ajuda ni •llls val p. b. perdre l'enteniment col. Deixar de
teñir activa la capacitat de comprendre, de discernir o de raonar. SP 125 no sens
pecat, ha infestat he comogut mon mig perdut enteniment, ffet ignocent, ja
oblidant, no prou bastant a tal. c. perdre l'esperanga col. Desesperancar-se, deixar
de confiar que passará o que s'aconseguirá una cosa que es desitja. SP 3656 Tota
speransa tinch ja perduda, si no mns ajuda Déu poderos, d. perdre la vida col.
Morir. SP 13137 er per Asuer rey, no tement son manament, ensuperbida per dé la
vida he la persona, anell, corona, ceptre real. e. perdre lo sest col. Desorientar-se,
perdre l'objectiu que ha de guiar l'acció d'una persona. [P] No enregistrat en DCVB, ni DAG. En
DECat está definit com a 'sortir de polleguera'. SP 137 lljfa SOn Cüpell mínve, SOtÜ: romp lí fS lo fll
he pert lo sest; ordix no llest, tix ab treball. SP 6614 Per qué t' encegues? Par
massa begues, tant perts lo sest. i. perdre la por d'algú o d'alguna cosa col.
Deixar de teñir l'ánim torbat per un perill real o imaginan. SP 6566 e confiant de
son saber, veu se llauger, pert ne la por. g. perdre valor col. Deixar, una cosa, de
teñir el valor que tenia. SP 13755 Mas, certament, per llur error no •n pert valor,
ni mn val res menys, per llurs desdenys, V alt s. 5. v. tr. Ser vencut en una lluita, en
el joc, en una discussió, etc. SP 7824 Donchs, qui 'llls comana qualsevol fet teñir
secret, pert com Sampsó sa qüestió: trenta mantells ais jovencells sos. 6. v. tr.
Deixar de teñir sota el control deis propis sentits. a. perdre algú o alguna cosa
d'ull col. Deixar de veure algú o alguna cosa perqué s'allunya o s'amaga. correcció a
DCVB. SP 15417 qui *s diu penat, he del muqol, al raig del sol, d' ull ló perdía, no IV
entenia, sois ló cobrava com se calava. b. perdre algú o alguna cosa de vista col.
Deixar de veure algú o alguna cosa perqué s'allunya o s'amaga. SP 15377 spós; ab
gran repós ell escoltant, V infant parlant, perdé '11 de vista; ab cara trista resta
pensant; yo.
p e r e a / 1. Rebuig al treball. SP 12005 Parlitiquea tens de perea. 2. Lentitud per a
actuar. SP 4400 afigl Tota maldat, poca bondat, al mal promtea, al bé perea a. no
haver perea defer una cosa col. Afanyar-se a fer una cosa, fer-la amb diligencia.
SP 2946 No hac perea d' enpenyorar he trafeguar.
peregrí -ina m. if. Viatger, persona que está en camí fora del seu lloc de naixement o
de residencia. SP 11300 Ab prou gran fretffon peregrina.
peregrinatge m. Viatge que es fa lluny de la propia térra, sobretot amb la intenció de
visitar un santuari o llocs venerats per una religió determinada. SP 15249
376
ontinéncia; la penitencia de Magdalena; d' alta Elena peregrinatge; spitalatge,

deis pobres zel, de Ysabel, reyna.
pereós -osa adj. Que té o mostra poc de gust peí treball. SP 12293 Dexa lo siure tan
ocios he pereós.
perfaci m. Próleg o discurs previ a una obra. SP 160 SEGUONA PART DEL
PERFAC1 Yo, com absent del món vivint, aquéll jaquint aconorta.
perfet -a adj. Que té totes les qualitats requerides, que no té ni el mes petit defecte. SP
10796 La sens «Ve» pura, plena, perfeta; la tota neta, sense querella; la tota bella,
ver or s.
pérfidament adv. A traíció, amb fredor malévola. SP 13730 Pert s' i la crisma!
Pérfidament, del prepotent ver Déu, hom, rey, he de sa lley se.
perfum m. Substancia que deixa anar olor agradable i serveix per a perfumar. SP 6260
Al monestir, dau nos sovent aroc, forment, salses, perfums, ffruyta, llegums, oli,
mel, vi, llenq, seda, lli.
perfumar v. tr. Impregnar d'olor agradable. SP 4098 olí e bla, egual e pía; ab flos e
rama ab timiama, lo perfumava.
pergamí m. Pell de cabra, d'ovella o de vedell, emblanquida i preparada per a
escriure-hi. SP 5253 De preguamí liféu mamella.
pericia/ Habilitat i coneixements práctics d'una ciencia, art, etc. SP 11363 Ab gran
pericia ló enbolchá, e IV adora llatriament.
perill m. Possibilitat próxima que passe un mal o situació en qué hi ha aquesta
possibilitat. SP 1009 Tant ló guardava hí IV apartava de tot perill, queféu son ful
hom femení, ffet d' alfaní he a. metre algú a perill col. Fer que alguna persona o
cosa passe perill. SP 9044 Meten dos filis a grans perills abdós, de mort.
perillos -osa adj. Que ofereix perill, que fa que hi haja la possibilitat próxima que
ocórrega un mal. SP 330 an error tan manifiesta; la desonesta he viciosa, tant
perillosa, amor inica que huy *sprática, mes pecoral que huma.
perir v. intr. Morir, deixar d'existir. SP 13911 Al coll portada ab alegría, qual ja
peria V errant ovella, les errós d' ellaportant al dos.
perjurar v. intr. Jurar en fals. SP 3223 Ella perjura, de Déu renegua.
perla/ Concreció nacrada que es forma a l'interior de la conquilla d'alguns moHuscs
i que és molt apreciada en l'ornamentació i en la joieria. SP 2065 Yo provehí he V
arehí: perles, robins, velluts, cetins, conduyts, marts, vays, vervin a. sembrar
pedes ais porcs mod. Oferir coses de valor a qui no les aprecia. No enregistrat en DCVB,
DAG ni DECat. SP 7977 Llum jus V almut ell vol posar; perles sembrar ais porchs
davant.
permetre v. tr. No impedir que algú faca una cosa o que una cosa s'esdevinga. SP
4965 Déu ho permés, a mon juhí, peí prejuhí, hun tant desorde ffet. SP 9646 Al
tempb entrar no *llls és permés; en V estiu mes, per tant compuden.
pern m. 1. Peca cilindrica de metall que sol teñir una cabota en un extrem i rebre una
femella o clavilla a l'altre i que serveix per a fixar dues peces o per a fer d'eix de
moviment d'una peca respecte a l'altra. SP 3122 gués, si yo y jagués, de mig d'
infiern, en V ull hun pern si m' i ballava, qui %m delliurava, mes alegría no. 2. Eix,
alió que sosté una cosa. SP 11.799 Los quatre perns, llatins doctos, grechs inventos,
mestres d'Atenes.
perniciós -osa adj. Molt danyós o perjudicial. SP 8269 lo mot «de casta» scrit «he
sens marit», com rabiosa, perniciosa, crech, si podía, se menjaria lo marit viu he
qui.
311
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de JaumeJ^0:
pero conj. Marca l'oposició entre dues proposicions o membres de proposició (alio
que es diu en el segon és una cosa contraria o una restricció envers el primer). SP
1570 r bon veynat, volent sentir e inquirir sa malaltia, pero mentía molt sospirant
dix, alt plorant: «d' un gras por.
perpetual adj. Perpetu, que dura per sempre o per temps indefínit. SP 16078 é he
guanyaré aprés ma mort, lo segur port celestial, perpetual alt consistori.
perpetuar v. tr. Fer perpetu, fer durar indefinidament. SP 15212 rey entre *ls cechs ,
per alguns llechs mencionades, perpetuades per llonguafama.
perpleix m. Difícultat, cas dificultes. SP 64 No sens perpleix, ffaq lo seguon: en
aquest món, amar mon Déu sois per.
perpunter -a m. i f. Persona que fa o ven perpunts, vestits militars fets de tela forta
repuntejada i cotonada. SP 2992 De V ordidor he texidora, canejadora ni vanover,
ni perpunter, de lli comprat, cuyt nifilat, may ne víu contes.
perqué 1. conj. Ja que, ates que; introdueix una proposició que indica la causa de
l'acció expressada per l'oració principal. SP 10130 Donchs carn, llegums, ni los
perfums, perqué conciten, apetits citen, no *n uses guayre. 2. conj. Amb la intenció
que; introdueix una proposició indicadora de la finalitat o objectiu de l'acció de
l'oració principal. SP 5104 Perqué avance ffaré lá llance a V espita!. 3. m. Causa,
rao o motiu d'una cosa o d'una acció. SP 5660 Vos no cureu d' aquell perqué, car
yo *ll me sé.
perro m. Insult que s'aplica ais sarraíns. SP 3574 ira tota sglayada, alienada, ffora de
si, lo taguarí, perro malvat, tot atronat, dix se 'n tornas, tot ho cremas.
perseguir v. tr. 1. Seguir algú que fuig per agafar-lo. SP 4884 Enverguonyida he
perseguida, Benaguazir hac hafogir. 2. Anar darrere d'algú per obtenir-ne alguna
cosa. SP 346 u, elegireu no may amar, ans desamar; may inquirir ni perseguir;
james cagar; menys abragar ffoch inmortal, d'.
persiá -ana m. i f. Nadiu o habitant de Pérsia. SP 15853 També »s mataren los
persians mes d' atretans d' elles millas.
persona/ 1. Individu huma que actúa racionalment, que no fa estupideses. SP 1945
Per son conreu yo fuy persona. 2. Disposició del eos huma; el mateix eos huma. SP
2519 Les averies de sa persona alguna stona ella spiava. SP 8319 Per llur persona
ne va la casa a tall d' espasa, a sac o strall.
personatge m. Persona que ocupa una certa situació, que té una certa importancia. SP
8426 donatiu, algún motiu ffals de grandea o de bellea, de personatge de gran
llinatge, fficte llaguot, obté llur vot de.
pertányer v. intr. Ser propietat d'algú. SP 11440 rra, or y ensens, com a Senyor, hom
moridor, c a Déu pertany he cascun any si y tens bé sment, certerament, lo po. 2.
v. pron. pertányer-se Pertocar, ser propi o adequat segons la llei, la condició, etc.
SP 2341 cercar via perqué *ns amássem he concordássem com se pertany.
pertinac adj. Obstinat, persistent en una opinió, decisió o manera d'actuar. SP 137271
a les convesses, per ser revesses he contumaces, he pertinaces, plenes de cisma
pertinacia/ Insistencia, obstinació. SP 6648 Tant mal profit, tal pertinacia, tan gran
audacia, péls e repéls, tants de recéis.
pertot adv. En tot lloc. SP 7482 Ab tal estil, en lo mercat, en vafitat, pertot s' i roba;
lloch no s' i troba per pollaceres he vidrie, a. pertot arreu loe. adv. Per tots els
llocs, sense deixar-ne cap. SP 6139 he Vall_d'_Andorra, Volta_d'_en_Torra he
Senta_Creu, pertot arreu, ffins Pont_Tranquat.
378
pertret m. Conjunt d'instruments i mitjans aplegáis per a fer una obra, per a executar
una empresa. SP 8756 Al cap, gahent ab tal pertret, agüé rí Obet.
pervers -a adj. Propi d'una persona malvada, que fa el mal deliberadament. SP 7689
Per llurs husances axí diverses, he tan perverses obres e manyes, son alimanyes.
pervertir v. tr. Desviar de la rectitud moral, fer dolent alió que era bo. SP 13289 a y
venda he ¡logrería, de simonía lleig ensutzida he pervertida, ffeta no pocha de
lladres clocha, he.
pes m. 1. Pesatge, mesura del pes d'una cosa. SP 7819 Son contrapés, ffalsant lo pes
de la romana. 2. Efecte de l'acció de la gravetat sobre un eos, mesurable amb
diferents unitats. SP 7518 revenedores, enguanadores de venedós he comprados en
pes epren a. ab mesura i pes loe. adv. Pensant bé les coses, la documentado en DCVB. SP
14675 Ab orde, pauses, conté, mesura, pes e dretura, /' aygua 'bandona, ffrancha
lá dona V alt cequ. 3. Molestia greu, alió que oprimeix l'esperit. a. lleuger pes col.
Molestia fácil de suportar. SP 12587 es sobiranes, les set humanes , jou tot cortés,
prou llauger pes de tollerar, si *ll vols portar, en quánt farás pr. 4. Peca
generalment metál-lica que serveix d'unitat de cálcul per a pesar altres objectes. a.
fals pes col. Pes trucat per a enganyar en el pesatge de les balances i poder
defraudar el comprador. SP 7410 úbliques vendes, may a Déu llohen ni misses
hohen; de fals pes husen.
pesar v. tr. Mesurar el pes d'una cosa. SP 14336 claus, quart per la llanqa ab sa
balanqajust dret pesades, ben dispensades les cantitats, ab qué *ls prelats.
pescador -a m. if. Persona que es dedica a la pesca, a capturar peixos per vendréis o
consumir-los. SP 7436 Les peixeadores, grans robadores son d' entrados, de
calados he br.
pescar v. abs. Agafar peix o altres animáis aquátics traient-los fora de l'aigua. SP
12405 Dexa peixear com Pereféu; e com Andreu, sobre parats, ñau efilats.
pescateria/ Lloc on es ven públicament el peix. SP 7355 Allí matex lá volch matar
he deguollar; carnicería, peixeateria s' avalotá.
pesebre m. Menjador deis animáis. SP 11305 En hun pesebre, de comú era, hac ser
partera.
pestell m. Peca de metall corredissa que es fa entrar o eixir d'un pany per mitjá d'una
clau o altre mecanisme i serveix per a tancar o obrir una porta, una fínestra, etc.).
SP 8485 e altres dans, no y basten cans, murat castell, loba, pastell, rexa, grilló, de
hull presó.
pestilencia / Pesta, malaltia contagiosa que causa gran mortaldat en els homes o els
animáis. SP 12478 es; e may te sigues en la cadira de dol, frau, yra he pestilencia
petit -a adj. Xicotet, menut que no té les dimensions ordináries entre les coses de la
mateixa especie o en relació amb altres coses. SP 11498 Verge, nodrí lo chiefadrí,
petit fillet.
peu m. 1. Parí final de les extremitats inferiors de les persones i que fa contacte amb el
térra quan caminem. SP 7767 r ben feta al mirador, he fa dolor he ulls de poli al
peu del foll; correns atzebres, llúdries, vebres, hon bo ni be a. a peu loe. adv.
Caminant, sense cavalcadura. SP 968 A peu aní en Catalunya, hon fiu ma punya,
que hun cavaller. b. dar o donar del peu a una cosa mod. Menystenir, menysprear.
SP 164 m absent del món vivint, aquéll jaquint aconortat, d' ell apartat dant hi del
peu; vell jhubileu, mort civilment. SP 2076 Ab gran menyspreu dona y del peu. c.
de peus loe. adv. Dret, en posició vertical, no assegut ni gitat. SP 3852 Mostrant se
sana, cateminant he batejant, de peus s' estech. d. estendre els peus col. Morir. SP
379
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jautm ft0.
15473 Boílir en oli, mengar les mans, morir abans, ans peus estendre que muller
pendre, ans soterrat que mullerat. e. peu calgat col. Peu recobert amb la
indumentaria apropiada (sabata, bota, etc.). SP 866 tantost de casa, que *m donas
brasa, ben adregat, hun peu calgat, altre descalg, gipó al falg tot esquingat, ben
des. 2. Parí terminal de les extremitats inferiors deis animáis. SP 13023 L' asna
aquella qué fon trobada al peu lliguada ha hun pinell, prop lo castell pie d'
almuguaves. 3. La part baixa d'una cosa. a. al peu de loe. adv. Agenollat en térra
davant d'algú. SP 3669 He vos, al peu del confessor, la gran error que fet haveu
confessareu.
peucrist m. Planta de l'espécie Potentilla alchemilloides. SP 8179 No y cal despendre!
Si voleu pendre sois d' ayguasal, peucrist, orval ab hun diner yo •/ poré fer hun
bon cristiri.
pi m. Nom deis arbres pertanyents al genere Pinus, del grup de les coníferes, que
compren especies arbóries d'importáncia forestal i fustera al costat d'algunes
d'ornamentals. SP 3617 nuant sos pensaments, porta sarments, lenya molt mes; pi
sech y mes; mésfoch encén, moltfort enténffer de tot cen.
pia adj. f. Piadosa, que mostra pietat i commiseració. a. obra pía col. Obra piadosa,
d'amor sant. SP 12500 Sperituals he corporals tais obres pies, ffent com Tobies he
Aguostí, Lloreng, Martí he Nic.
piados -osa adj. Que actúa amb pietat i commiseració o que les mostra. SP 12085
Piados pare, Crist Redemptor e Salvador, al cel muntat, aparel.
pie m. 1. Colp amb un instrument de punta i contundent. a. a pie de loe. adv. A colp
de. SP 14111 nia ofossa nova, semblant a cova, tallat en roqua, apich de broqua
ffet per a si. 2. Colp, en general, fet a una cosa. a. anar de pie en sola mod. Dur
mala seguida, anar per mal camí, portar mala conducta. SP 314 lans - dich deis
profans, deis qui son dan cerquen, e van de pich en sola, he de sa scola, del vot
exprés, ni de.
picamartells m. if. Persona insistent, carregosa. [MP] 'Persona que famoit de soroir. [DCVBJSP
14511, de sella *n sella, de vetla •» vetla; giramantells, picamartells, disputadora,
demanadora de qüestions, hefentra.
picar 1. v. tr. Fer un petit forat a la pell amb un objecte punxegut o amb el bec,
l'agulló o altre órgan agut d'un animal. SP 10605 des, ab set dolos; de set colós
totes tacades, de set picades caps de serpent. 2. v. intr. Donar colps amb el bec un
ocell per agafar el menjar, en sentit figurat. SP 6254 Dix la roncera de la tornera:
«Volenter picha! En casa richa a y qué partir.
picat m. Carn i altres substancies picades que formen una salsa. SP 8093 ampolletes,
solsits d' olletes, celiandrats he molts picats, V enbotiran he fassiran com al
porcell.
pietat/" 1. Devoció a les coses santes, amor sant. SP 3913 Sa magestat, per pietat, me
inspira he consellá miras lo pas, ans que cuytás sa. 2. Sentiment de dolor que
causa contemplar la desgracia deis altres. SP 14030 lí venguts, escomoguts mes per
temor que per dolor ni pietat, a pas cuytai, esbalayts, batent se •Ispits.
pigment m. Materia colorant usada per a pintar la cara o altres parts del eos. SP 14343
ngüentaris he pigmentaris ffessen hungüents he fins piments, preservatius he
curatius, ratificans he conservans la.
pigmentari -aria m. Fabricant o preparador de pigments. SP 14341 cantitats, ab qué
*ls prelats, sos hungüentaris he pigmentaris ffessen hungüents he fins piments,
preservatius.
380
pigota / Malaltia infecciosa caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la

pell i a les mucoses, que si es toquen o s'esclaten deixant marques inesborrables. SP
8996 hs, pobres e richs, han per egual tots, semblant mal: piguotes, rosa.
pilar m. Peca arquitectónica semblant a la columna sense capitell ni sócol. a. sant
Pilar col. Petita columna damunt la qual está col-locada una imatge de la Verge
Maria a l'església del Pilar a Saragossa. SP 3395 guossa gualant entrí he dret tirí
descavalcar al sant Pilar; qual, quant vivía santa Maria, ángels obraren.
pilot m. Guia, persona que indica el camí. SP 12336 Pren per pilot aquell prom Llot,
hoste tan bo; ses filies no, ni.
p í n ? a r V. tr. 1. A r r a n c a r e l s p é l s a m b p i n c e S . No enregistrada en DCVB ni DAG. Documentada en DECat,
en Roig. SP 585 Lo pelador, mudes, pingar, hí V encofrar al raig del sol enjuliol, los
és plaen. 2. Retocar, polir, llevar les petites imperfeccions d'una cosa. No enregistrada en
DCVB. No documentada en DAG. Documentada en DECat, en Roig. SP 154 ncat; per VehedÓS e mirados
rot ni squingat, Mas sois pingat e corregit, limat, llegit o be scoltat, si* acceptat be.
pinell m. Pi petit. SP 13024 ' asna aquella qué fon trobada al peu lliguada ha hun
pinell, prop lo castell pie d' almuguaves he de gens braves.
pint m. Pintura, maquillatge. SP 2537 huntava ffiístig me feyal Ab por se reya de
rompre 'l pint.
pinta / Instrument que consisteix en una lámina de metall, fusta, os, ivori o altra
materia dura, proveída de dents o pues paral-leles i mes o menys espesses, que
serveix per a desembolicar i ordenar els cabells. SP 2166 ambre, prou atzebeja,
clauer, correja, bossa "guller, pinta, crencher, stoig, guavinets, guants, ventallets,
calces a. a sobre pinta loe. adv. Sense aprofundir molt en tallar els cabells o la
barba. SP 7463 l obús, ais pargonés he tragines, ais de la quinta, a sobre pinta los
fon les barbes.
pintar v. tr. 1. Cobrir d'una capa de color. SP 4073 roba jusana defina llana prima,
¡listada, vert, blau pintada, duya '¡mexia. 2. Representar una cosa en una superficie
per mitjá de colors. SP 7270 era, penó, senyera, altres senyals; armes reals soles
pintades, no gens mesclades ab lopassat; lo camp a. no és tan brau,fer ni fello lo
lleó com pintat par prov. Refrany que significa que les aparences enganyen i que
una cosa o una persona que semblava difícil, no ho és tant. SP 15914 si be -m
murmure, que yo -Isfesfrau, car no -s tan brau, ffer nifelló, cert lo lleó com pintat
par. 3. IHustrar una superficie amb figures, motius decoratius, etc. No enregistrada en
DCVB ni DAG. SP 3995 u!» A totes hores ses beües Hores, ystoriades he ben pintades,
d' or tancadós, molts girados sovint obria. 4. Maquillar, retocar la cara amb untures
de color perqué quede mes bella. SP 2555 an ¡es mores que son sables, en
semblants dies tai se pintava. 5. Fingir, representar exageradament o falsament. SP
3960 Veig que quántporta és totpintat.
pintura / 1. Cosa pintada. SP 8847 Lieges pintures he variades, davant posades
quánt concebran com de. 2. Maquillatge, retoc de la cara amb pastes de colors. SP
10032 et, tot cap e carnes! Donchs, no f inflames per Uurs pintures ni brodadures,
ni *n faces déus, com losjueus, nostr. 3. Ficció, cosa fingida o simulada. No enregistrada
en DCVB ni DAG. SP 3218 Surt la maleyta: ffingint pintures de diabiures, diu que no y
creu.
piromántic -a adj. Que endevina coses basant-se en l'observació del foc deis
sacrificis. SP 12124 Satán, he a quánt fan exarmadores, encortadores, ¡es
piromántiques he nigromántiques de Zabuch filies, ab ses.
381
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaumefíc¡
pisa -ana adj. De la ciutat italiana de Pisa. a. seda pisana col. Classe de seda feta a la
ciutat italiana de Pisa. SP 616 He llur vestit defina llana, seda pisana, será tot nou,
vendré '11 les mou per hun tall nov.
piscina/ Estany artificial per a banyar-s'hi, purificar-s'hi o fer-hi exercicis de natació.
SP 15101 ' ort del Salí prest ló 'n traguí e IV amaguíjus la pecina; d' ell medicina V
aygua prenia: hdmens guaría sois la.
pitjor 1. adj. Mes dolent. SP 9533 Viudes, pus nicis, de pigós vicis. 2. adv. Mes
malament. SP 2086 ar robetes de criatura, ffalsa costura he mal tallat, pijor forrat.
pitjorar v. intr. Empitjorar, fer-se mes dolent o posar-se mes malament. SP 3040
malaltia vent incurable, desesperable de millorar, de pijorar essent yo cert, lo cap
hubert, enfastigat, molt enugat.
pitral m. Corretja que se subjecta ais dos costáis de davant del bast o de la sella d'una
cavalcadura i que passa peí pit de l'animal per evitar que el bast o la sella s'esvaren
cap arrere. SP 13054 sens bast, albarda, collar, tifells; sens cascavells, pitral,
ransal, boc e dogual; llamada cárregua, la sobrecárre.
pits m. 1. Part davantera del eos huma que va del coll al ventre. Usat sempre en plural. SP
16042 Sa stola duch, del rey enpresa, ais pits be stesa, blanca *b jerreta o
terraceta ab flor de llir. a. batre's els pits col. Colpejar-se el pit en expressió
extrema de dolor o rabia. SP 14033 mor que per dolor ni pietat, a pas cuytat,
esbalayts, batent -se js pits, barbes pelant, los caps calant, trits se. 2. Mamella,
cadascuna de les dues prominéncies de la dona que formen els órgans glandulosos
que segreguen la llet amb qué s'alimenten els filis en els primers mesos de vida. Usat
sempre en plural. SP 5081 o pensseu begua dix ab grans crits llet deis meus pits! Yo,
novenqana, no pellicana, plaer vullpendre.
pixar 1. v. intr. Orinar, expulsar l'orina del eos. SP 5120 eu eos, he sentaplos tota la
nit, he chagüe •/ Hit, pix* ais cosíais, si tal pensáis e u acordau, a mi no •m plau!.
2. v. pron. pixar-se Orinar-se, no controlar l'expulsió de l'orina. No enregistrat en DCVB
amb forma pronominal, a. pixür-Se etl la Sübatü mod. S e r m o l t Vell. [ P ] No enregistrat en DCVB,
DAG ni DECat. SP 2736 Ja no us husau! Vos ja us pixau en la qabata; la nostra guata
vos ne portan.
pía1 m. Terreny que no presenta elevacions ni depressions considerables. SP 3275
Seguint monjoyes, plans, monís efoyes, he rius passant, ffuy al Cos Sant.
pía / plan plana adj. 1. De superficie recta i llisa, sense corbes ni ondulacions, sense
elevacions ni depressions. SP 13642 Al gran conreu del seu camp pía, qual ell
planta, deis seus criats, doize iríais, a. //// pía col. SP 4092 Lo llif volia, lia hon
dormía, fflux, molí e bla, egual e pía. 2. Ciar, evident, que s'entén amb facilitat. a.
teixir al pía col. Redactar en llengua vulgar, no en llatí. SP 686 ades, aphorismals,
ffacessials, no prim scandides; al pía íexides de V algemia he parlería deis de
Paierna, Torrent. 3. Simple, mer. SP 13638 Irán esser filis seus, ffüls, donchs,
ereus, per son plan do, per mérits no, del Regne seu.
placa/ Espai ampli i descobert on es fan exhibicions festives, com ara les corregudes
de bous. SP 5526 s lá corren, fferm acanyieen, axí lá ficen com bou en plaga.
placable adj. Que serveix per a calmar o aplacar algú. de (indica la persona a qui es calma). SP
11013 enfer servicis he sacrificis ben accepíables, de Déu placables.
placar 1. v. ir. Calmar, aplacar. SP 7569 Molí hi aydá, car Déu, yraí, ffon molí placat
per la jusíícia d' aquella nícia enrabiada, qui deguoll. 2. v. pron. placar-se
Calmar-se, aplacar-se. SP 7581 Axí ms placa, com quaní cessarfféu lo maíar deis d'
Israel, per lo b.
382
plaent o plasent adj. Agradable, que dona plaer. SP 589 gar, hí V engofrar al raig del
sol enjuliol, los és plaent.
plaer Satisfácelo notable de l'ánim perqué s'aconsegueix una cosa o perqué es té una
idea o pensament agradable. SP 4922 He disponguí, mos mals refent he contrafent
mon dol plaer, trias muller. a. dar plaer col. Fer sentir una viva satisfácelo deis
sentits. SP 1225 No pot parir ni dar plaer. b. ab plaer col. Gustosament,
experimentant una satisfácelo notable de l'ánim. SP 1511 alejar e festejar,
enamorades, a les posades, ab gran plaer. c. a plaer d'algú o al plaer d'algú col.
A gust d'algú. SP 2285 Tots y menjaren he ben bailaren a llur plaer. d. fer (un)
plaer a alga col. Donar satisfacció a algú, fent-li un favor o coses agradables. SP
3290 Hú li n' alta, he requestá li fes plaer. SP 5647 Fféu m* est plaer, no us
enugeu, de fet m' aureu, tost será fet. e. haver plaer col. Experimentar satisfacció
notable de l'ánim. SP 5758 No vull del món sino sois vos! Puys som abdós, agam
plaer ab bon voler he fin* amor. f. pendre plaer col. Sentir plaer. SP 5084 Is meus
pitsl Yo, novengana, no pellicana, plaer vull pendre, g. ser el plaer d'algú col.
Satisfer algú una cosa. SP 9157 En lo femer ffon son plaer jaur» ensollat he
rebolcat.
plaga/ 1. Nafra, ferida, també en sentit moral. SP 11975 lo fanguagpie d' alvarag me
par hi jagues, ab altres plagues prou verinoses he dolor oses a. donar plaga col.
Ferir, causar un dany. SP 9177 tianes, en la color, sabor, olor? Déu les ne pagua
he dona plagua per tal nocura obrant natura. 2. Gran calamitat, gran desgracia. SP
8469 Viu ab prou plagua, ab semblant osta tant indisposta qui y participa.
plagar v. tr. Nafrar, ferir. SP 11813 sant preycador de Boca d' Or; rey honorat
Ffrancesch, plaguat; lo gran Antófol, quant fon Cristófol; ni quant partí.
pla'fble adj. Plaent, agradable. SP 2452 Menjás playbles deis qué *s cohien, no li
plahien, tantfastijosa com.
plan -a adj. Pía2 /plan plana.
plana/ Porció extensa d'una regió que és plana, que no té muntanyes. SP 15576 Ffuy
per la plana he per la valí, ab gran treball, a Valí de Crist.
planament adv. Tranquil-lament, assossegadament. No enregistrada en DCVB. Sí en DAG, amb
documentado previa. SP 2058 Ab confianga, cert, sanament he planament, axíupassí
planar v. tr. Aplanar, fer pía, fer que deixe d'estar en posició vertical. SP 1735 fferen
quartés, he llur posada ffon derrocada, hí lá planar en.
planeó m. Branca dreta d'un arbre. a. alt com plangó col. [persones] Estilitzat, esvelt.
SP 2775 Hun eos tan bell, alt com plangó, ab hun begó chich, caguaniu, sech,
renadiu.
planeta/ Astre opac que gira al voltant del Sol amb órbites eHíptiques, categoria en
qué també s'incorporava la Lluna. SP 10624 esa; en set entesa arts lliberals;
Zodiachals les set planetes ab set cometes lá inllumenen a. set planetes col. Els set
astres del Sistema solar que es coneixien en l'época medieval (Mercuri, Venus, la
Terra, Mart, Júpiter, Saturn i la Lluna). SP 10624 defesa; en set entesa arts
lliberals; Zodiachals les set planetes ab set cometes lá inllumenen.
plant m. Plor, vessament de Uágrimes en senyal de dolor físic o intel-lectual. SP 5336
!» Yo, pare trist, desconsolat he tribulat, hoynt son plant he contemplant sa passió,
compassió aguí gran d' ella a. fer plant col. Plorar. SP 16008 Ffiu dol e plant gran
quant fallí, de cor V amí extremament.
planta/ Ésser viu vegetal, sobretot el que no té el tronc llenyós. SP 13317 Planta tria
stranya, pus sana, de muntalbana, boval, a. planta borda col. Planta que no está
383
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Jaiimpj{0;
conreada. SP 13357 ant hi mes, per endolcir, asaborir amarguor tanta de borda
planta, llim, fem, efanch de térra y sanch, ffets d' an.
plantar v. tr. 1. Ficar en la térra un brot, esqueix, etc., perqué hi aírele, o una llavor,
b u l b , e t c . , p e r q u é h i Cresca. El CD indica la cosa que es planta o el terreny en qué es planta una cosa. SP
13349 alms contáis, drets senyalats, ffondo dota, sarments planta, no de rebuscha
de la llabrusca, com Nohé prés. SP 13324 a, no ferrandella ni monestrell, mallol
novell volentplantar he conrehar, pus fructuós he virtuós. 2. Ficar en térra l'extrem
d'una cosa perqué es mantinga dreta. SP 10933 Puys confegí santificada, vergua
plantada per dar salut al mónperdut; enmig del temps.
plantatge m. Planta de diferents especies del genere Plantago que s'usa com a remei
medicinal peí seu valor astringent. SP 3263 Parfoch salvatge!» Such de plantatge
crech lá 'n guarí.
planxa/ Lámina de materia dura, especialment de metall. SP 10137 Porta *n lo llom
plancha deplom; cércol be stret de ferro fret en los ronyons.
plányer 1. v. pron. plányer-se Doldre's, manifestar dolor. SP 8130 Si molt se plany:
«sus! En malguany si us sou cansat, desnaturat. 2. v. tr. Compadir algú, sentir
compassió d'algú, commoure's peí sofriment d'una altra persona. SP 1580 Tots lá 'n
cregueren e lá 'n plangueren, de sa dolor.
plasent a¿^'. Plaent o plasent.
plat m. Peca de fang, de vidre, de metall o d'altra materia dura, en forma de disc amb
la vora un poc aleada al voltant formant una concavitat de poca fondária, que
serveix per a posar-hi el menjar per a una persona. SP 14589 ller, qui d' una massa
nefa terraga, olla, scudella, plat, canterella, morter, llibrell, gentil vexell, lleig.
platja/ Vora de la mar, ribera baixa i arenosa. SP 8548 l, V Estranguol, vell bolcam
fumas? En Port Fanguós, platga romana, valenciana, hon llaura *l ferré, en qué s'
afer.
plaure v. intr. Ser agrados, donar satisfacció o satisfer. SP 14471 ra l' om qui *s
prepara rebre sa gracia, tot quánt li placía ffent, obehint, Satán jaquint, dret a ell
ve, promet la.
pie/píen plena adj. 1. Que té la capacitat completa, queja no hi cap res mes. de (indícala
cosa que ompii la capacitat del recipient). SP 9377 chs d' om pie, lo cap mete? Rey de sanchs
glot, en lo pie bot, dix: "vull fartar he confitar, a. a veles plenes loe. adv. Amb les
veles unflades peí vent, molt de pressa. SP 8556 ¿qui y deu calar ni vol sorgir?
Ffogir, fogir a veles plenes de tais serenes encortadores. 2. Abundant d'una cosa,
que conté una gran quantitat d'una cosa material o immaterial, de (indica la cosa que es troba
en gran quantitat). SP 13026 robada al peu lliguada ha hun pinell, prop lo castellpie d'
almuguaves he de gens braves, moltes esquadres. SP 7339 Molt lá seguía lo gran
senyor, pie de furor, he lá cercava; tot sol anava he desfreqat, deses. 3. Complet,
en tota la seua intensitat, que no li manca res. SP 8232 Sijau al Hit marit malalt,
quant a son alt he píen plaer de la muller ha ja testat, puys d' eretat se. 4. a. de pie
loe. adv. Directament i sense obstacles. SP 7878 reyear dins en Ciquar, de sa
venguda, esdevenguda, de pie V avia: «A *m dit tenia marits morts cinch.
plec m. Doblec, ondulació en un material que hauria d'estar estés. SP 1178 Tendrá la
pancha abplechs com mancha, ab semblantpell com terqanell o.
pledejar v. intr. Disputar judicialment, sostenir un plet contra algú. SP 306 s, qui no s'
están, peí temps que han, de porregar he pledegar ab la verdor; a V honrat cor deis
curiosos religioso.
384
plega / Taula o altre moble destinat a alear coses. SP 2591 Per cas, trobí tot en la
plegua.
plegador -a m. if Persona que capta o demana almoina. SP 10530 Lo pleguador, com
robador apresonat he castiguat.
plegar 1. v. tr. Acostar mútuament dues coses que estaven separades. a. plegar les
mans col Ajuntar les mans en senyal de respecte, reverencia o devoció. SP 5287
Ella s' aferra ab tots los sants, plegua les mans, torna 's a Déu. 2. v. pron. plegar-
se Acostar-se, aproximar-se a un lloc. SP 5786 oís me n' hiréper la clamor d' un
confessor, al foch pleguat he no cremat. a. plegat estret col. Molt acostat, molt
próxim. SP 1127 Véu lo ballant, jove, gualant, pleguat be stret. 3. v. tr. Arreplegar,
reunir o agafar coses que no s'han usat. SP 14778 hepels sobráis dotze sportins, del
peix cofins e pa pleguats, son figuráis! Per dotze, trefes del ñu, eletes, ped. 4. v.
intr. Arribar, venir fins a una fita que es pren com a terme final del moviment,
atényer un punt espacial, CR (indica el íioc on s'arriba). SP 7012 fons ni pas, barranchs ni
valls, déu escandalls no y pleguarien ni trobarien llurs folls atalls. 5. v. intr.
Atényer un estat, arribar a una fita espiritual o intel-lectual. SP 11793 May han
pleguat al seu entendre, veure, compendre deis vells.
píen plena adj. Ple/plen plena.
plet m. 1. Litigi, causa judicial. SP 2107 quería ffon malquería: béns confiscáis,
ypotecats, en plets pendens; encartamens de canutáis; sensals quitats. 2.
Discussió, enfrontament. SP 4866 Per llur fort plet, tots los vehins, vells efadrins,
se despertaren.
plom m. Metall blavós, inelástic, fusible i pesant que, en contacte amb Taire, s'aitera
superficialment i es torna d'un gris verdós. SP 10137 Porta *n lo llom plancha de
plom; cércol be stret de ferro fret en los ronyons.
ploma/ 1. Cadascuna de les excrescéncies epidérmiques córnies que cobreixen el eos
deis ocells, formades per un cañó inserit en la pell, del qual és prolongado una tija
soleada proveída d'una serie de filaments a cada costat. SP 7808 sses banbolles de
molí qabó; ffum de carbó; d' águila ploma, cascada poma; ram de tavernes;
buydes sistemes. 2. Conjunt d'aquestes excrescéncies que cobreix el eos d'un ocell.
SP 7747 //• amigua, sirguant formigua, simpla coloma llisa de ploma he sensefel.
3. Ploma d'oca o d'altre ocell que, tallada de manera adequada, serveix per a
escriure. SP 2586 Má de paper, ploma y tinter ella tenia.
plomada / Ploma o plomes que es donaven a menjar ais ocells de caca, en sentit
figurat. SP 10420 aren forros a ser llenguda puys no fon muda, de tal plomada vent
s* agreujada, creu s' apella.
plomar v. tr. Llevar les plomes a un ocell. SP 2494 Plomáis secret un gran coxí sé
que n' omplí.
plor m. Vessament de llágrimes a causa de dolor físic o emocional. SP 11311 hac
madrina, sor ni cosina, tristor ni por, dolor ni plor. a. fer plors col. Plorar. SP
3359 Sobre lo eos, moltes, grans plors ffeyen, e plañí: huna, cantant, alt endexava
he coblejav.
plorar 1. v. intr. Vessar llágrimes a causa de dolor físic o emocional. SP 5735 Ffeta
buydar la gent defora, ffingint que plora dix li tancas, he que miras davall lo Hit,
no fas hoyt a. plorar amargament col. Plorar molt per una pena molt fonda. SP
12453 He com a Déu negua greument, amarguament plora com Pere. 2. v. intr.
Lamentar, sentir vivament una pérdua, una desgracia. SP 12905 Salem peccá, mas
be u plora; bé son peccat ffon castiguat: Vespesiá lá 'n discipa. 3. v. tr. Demanar
385
una cosa plorant. No enregistrada en DCVB n¡ DAG. SP 9227 Que no morís V altra *m
preguava, he fortplorava tot ló y donas.
plorós -osa adj. Que té les llágrimes ais ulls, que té senyals d'haver plorat o d'estar
plorant. SP 6310 axíplorosa he sospirosa, havent ho'it tot quant m'á dit he ben no.
ploure v. intr. Caure aigua deis núvols. a.ploga o noploga col. Tant sí com no, passe
el que passe. SP 14452 tant mes la vida grassa, restar en plaga, plogua ü no
plogua.
pluja/ 1. Aigua que cau deis núvols, procedent de la condensació del vapor d'aigua
de l'atmosfera. SP 12224 Per qué t' obligues, ab neus e pluges, a guardar truges
per les muntanyes? Par que t' i banye. 2. Conjunt nombrós de coses que cauen o
sobrevenen. SP 7997 De semblants sons, crits, llamps e trons, yo ja sabia pluja n'
auria» dix tollerant.
plujós -osa adj. 1. Abundant de pluja, que porta pluja. a. temps plujós col. Temps de
pluja, que porta pluja. SP 1477 En lo plujós temps enujós, ab moltes guales, ffeya
fer sales. 2. Que permet que entre la pluja. No enregistrada en DCVB ni DAG. SP 13487 chs
minyons, li desecha, he rebugá, com a fumosa casa plujosa he descuberta, restant
deserta, y ella y antigua.
pluralitat/ Quantitat de coses, conjunt de diverses coses. SP 10693 Pluralitat de
doctos sans, grans, discordans d' opinió, la que.
poagre m. Gota, inflamació que s'accentua principalment en el dit gros. SP 12145 Bé
t' embriagues ffort de vinagre! Pie de puagre tens lo cervelll Pren lo consell del
sant Silvestre.
poagrós -osa adj. Afectat peí poagre. SP 5577 ssa nunca lifall afany, treball, pena,
dolors lo puagrós, fflach corredor, vellfet pastor de tais cabrons.
poar v. tr. 1. Traure aigua d'un pou. SP 8530 Gran os a roureí Ab guarbell poha. 2.
Extraure, prendre una cosa amb esforc. SP 4266 Poha dinésl May s' enverniga.
poblar v. tr. Omplir d'habitants. SP 7217 l Bo, rey d' Araguó, quant V ach guanyada,
he V ach poblada de clerecía, cavalleria, artizatpoblé, constant, inmo.
poblé m. 1. Conjunt deis habitants d'un país units per vineles naturals i socials. SP
14280 omesa, mayfon obtesapels de natura ni d' Escriptura pobles passats, a Déu
ingrats; ni quant suá sanch, com plora. 2. Conjunt d'habitants d'una ciutat o vila.
SP 7220 a, he V ach poblada de clerecía, cavalleria, artizat poblé, constant,
inmoble, gent valentíssima. 3. Gent comuna, per oposició a autoritats o noblesa. SP
3722 los consellés o consolat de la ciutat, gran parí del poblé.
pobre -a adj./m. if. Que no té el necessari per a viure o que ho té molt just. SP 11199
En son ben viure és gran e chica, pobra e richa; dona spectable he reduptable. SP
15711 Los malalts cure, pobils procure, dopast al pobre, vist lo hi cobre.
pobrea/ Falta deis béns necessaris per a viure. SP 492 Si té pobrea, si és orat, porte
daurat hun ghesarant.
pobrellet -a adj. Diminutiu intensiu de pobre. SP 12768 yada; ni desdenyada, muller
diable; ni desamable deispobrelletspobils, chiquéis; mare *nviudada, aprés.
poc -a 1. adj. Escás, en nombre reduít, en quantitat redui'da. SP 4398 sprea qü* al món
se llig, mes n' i afigí Tota maldat, poca bondat, al malpromtea, al béperea a. a
poca estona loe. adv. Al cap de poc, després d'un breu espai de temps. SP 4578
Sois aquell diajfon hun poch bona: a poca stona m' o contá tot. b. qualque poc,
poca loe. adv. Escás. SP 5022 Diversitat hac qualque pocha, c. no poc loe. adj.
Molt. SP 14209 e •/ poblé vés com Moysés, fferint sa rocha, aygua no pocha manal
n' ixqué, del qual begué tot Israel. 2. m. pocs Poca gent, nombre reduít o escás de
386
persones. 3. m. poc Petita quantitat d'una cosa. SP 13333 del bosch sarmens de
gentils gens, poblé tot llaych, poc del judaych, vell entecat a. poc mes loe. adv. SP
8349 er baticor, pedes, fin or de vint hí tres quirats, poc mes. b. un poc+adj. loe.
adv. En quantitat o intensitat no molt considerable. SP 516 11 té sanch y •/ vehen
hom, algún queucom és reverit, un poch servit. c. un poc de+subsí. loe. adv. Una
petita quantitat de. SP 16016 t en llur comuna n' é trobat huna, la qual mereix hun
poch de greix he qualquefiesta,per sol* aquesta los dich me p. d. un poc loe. adv.
Una petita quantitat. SP 1037 He, fient remor, moguí 'm hun poch. e.poc a poc loe.
adv. Gradualment, progressivament. SP 10159 Lluquet e tea és de chich fioch, he
poch a poch s' encén molt gran. f. qualque poc loe. adv. Un poc, una petita
quantitat. SP 6595 L' infiant no guosa tocar lofioch,si qualque poch V aja scalfat.
g. algún poc loe. adv. Un poc, una petita quantitat. SP 8312 • oreada, empaliada:
tot lo millorl Si de dolor algún poch penen, tantost hi venen metges, madrina, h.
per poc que+O loe. conj. Encara que. SP 8283 May se contenten! Per poch que *s
senten, venen parentes, dides, serventes he le. 4. m. poc Espai breu de temps. SP
9033 Molt poch reposen desparterades: d' un mes llevadesja van a. poc aprés loe.
adv. Poc de temps després. SP 1434 Mas, poch aprés, prenguí mos guatges. b. de
poc loe. adv. De fa poc de temps. SP 5216 Sovint revida mudar de dides: quántes
parides de poch trobaren s' i remudaren. 5. adv. En grau redu'ft, escassament, amb
una intensitat reduída. SP 15165 nitura obrant natura en lo món hom, algún
queucom son poc amables a. ni molt ni poc loe. adv. Gens ni mica. SP 10880 qui
llus vans déus no adoraren, hon no ms cremaren ni molt ni poch b. poc mes o
menys loe. adv. Aproximadament, al voltant de. SP 4131 suptilment: ella vilment
se trobá prenys, poch mes o menys de huns tres meses.
podador -a m. i f. Persona que poda els arbres. SP 13296 uaqaffera vinyaga, tantper
malea com per perea deis podados, conreados.
poder 1. v. tr. Ser capac, teñir la forca, habilitat, inteHigéncia o mitjans de fer una
cosa. +¡nf. SP 7495 Sercant partits, lo mercat roden; trobar no y poden lloch ni
repós; venen en gros, sou per tres malíes. 2. v. tr./intr. Teñir forca (física, moral,
económica, etc.), capacitat per a actuar. SP 6276 Les mans amprau mentres poreu.
SP 7081 He tot valia lo qué podía!. SP 10898 No *t maravelles si qui pot mes la
11 ey sospés! ¿No pot fer déus mes que los seus subd. a. no poder pus mod. No teñir
forces per a suportar o fer una cosa mes enllá del que s'ha fet o s'ha suporta! NO
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 16122 Cert, Vell fiexuch, ja pUS no puch.
poder m. 1. Facultat, capacitat per a fer alguna cosa, domini que es té sobre algú o
alguna cosa. SP 12951 L' Ompnipotent, Messies ver, son alt poder he senyoria
mostrar volia ans de sa morí, esser reyfiorta.fier+poss+poder col. Fer tot el que es
pot. que+o (subjuntiu). SP 15424 Ffilu mon poder no m' oblidás, que mm recordás per
profit meu he ara teu. b. haver el poder de col. Ser capa? de fer una cosa, teñir la
capacitat per a fer-la. SP 12017 Déu verdader qui n' ha •/poder, si tú •/ supliques
he li repliques, ell t' ohirá he gua. 2. Conjunt de forces militars. SP 7230 campegá
tant temps sobr* ella, rey de Castella ab son poder.
poderos -osa adj. Que té poder, que té forca o capacitat per a actuar. SP 12975 es ab
amor, simplicitat, benignitat; no fáustuós, mas poderos senyor regnant; rey no
portant davant bandera, ni gent.
podridura / Putrefacció, descomposició d'una materia orgánica. SP 9603 Obrant
natura, de podridura d' umós corruptes, sovint, no y duptes, serguantanet.
387
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaurtieR,
podrit -ida adj. Corromput, descompost per agents orgánics. SP 14560 llosa!» Ella,
duptosa, dix: «pudirá! Quatridiá és ja podrit!» «¿No V é yo dit dix, si creurás, ffets
singulás.
poesía / 1. Obra en vers. SP 2865 SESIES, philosofies del gran Plato, Tuli, Cató,
Dant, pohesies he tragedles, tots altercaven he disputaven. 2. Creació imaginaria
amb forma de narració, amb connotacions negatives. SP 8792 És pohesia, fficta
falsía, com Cent Novelles ais hohents belles.
poeta m. Persona que fa poesies. SP 7929 Rey Ypocrás, ffilósofvell; poet* aquell, en
altpujat, restant penjat.
polidament adv. Amb pulcritud, netament i sense conseqüéncies negatives. SP 5492
Mas les demés may no parixen, ans se 'n desixen polidament; sabidament la llet s'
exuguen.
poliol m. Planta de la familia de les labiades (Teucrium polium sp. polium) que s'usa,
entre altres coses, per a fer infusions. SP 11444 y he cascun any si y tens be sment,
certerament, lo poliol secat al sol veurás florit, a miga nit.
polit -ida adj. Depurat, pul ere, refinat, que no té imperfeccions. SP 3841 na Viulant
llavós regnant era nodrida, jfrescha y polida.
polític -a adj. Que tracta l'organització administració i govern d'un Estat. SP 13500 al
nou poblé, hómens barons, d' altes licons, no sois polítiques, mas metafisiques,
sobre natura, hultra.
politja/ Cilindre de poca altura que pot girar al votant d'un eix concéntric amb el seu
eix geométric i té una canal buidada tot al llarg de la seua superficie lateral per on
es fa passar una corda, a un extrem de la qual es penja l'objecte que es vol alfar i a
l'altre extrem se sitúa la persona que tira de la corda per alfar aquest objecte. SP
7790 Son cantiplores, grunyentspoliges, hubertes ciges, pintat carner.
poli1 m. Ocell petit que ha nascut fa poc. SP 296 es los jóvens veris he inesperts del
toch delfoch, polis del bech groch, del niu cuytats poch aguats, exir cert.
poli2 m. a. ull de poli col. Durícia redona que es forma al peu i que és molt dolorosa.
SP 7766 a streta, qui par benfeta al mirador, hefa dolor he ulls de poli al peu del
foll; correns atzebres, llúdries.
p o l l a / Gallina jove, que encara no ha comencat a pondré. SP 8292 qual menys los
plau, en qualque clau mostrant qu* és polla.
pollasser -a m. i f. Comerciant d'aviram. SP 7484 n vafitat, pertot s' i roba; lloch no
s' i trobaperpollaceres he vidrieres, taules e guábies, tendes e rabies.
pollet m. Diminutiu de poli, poli petit. SP 2657 uchs, salís, crits, ab ses veynes;
perdius, gualines, pollets petits, juleps, solsits, ous ab gingebre los dus.
pollí m. Cavall, ase o muí molt jove. SP 13195 Lo Rey Senyor rich cavaleá, qui IV
adora he reverí, ase pollí, qui 7 conegué quant ell naxqué.
polp m. 1. MoHusc cefalópode (Octopus vulgaris), amb huit bracos cacadors proveíts
de xucladors, que expulsa núvols de tinta com a defensa, comestible i molt apreciat
per la seua carn. SP 7717 Son llop de mar, lo pex mular, drach e balena, polp e
serena, de milá coha. 2. Pólip, tumor bla pediculat d'una mucosa o de la pell. SP
9613 Cranchs, polps s' ifan dits companyons, semblants ronyons; moles difor.
pols1 / Conjunt de partícules no adherides, de térra o d'altra materia sólida, tan
diminutes que poden ser alcades i emportades peí vent. SP 2526 pastava pasta de
muda, d' olí de ruda he de ginebre, pols de gingebre, molla de muga.
pols2 m. 1. Batee produít a certs punts de les artéries peí moviment de la sang en
circulació. SP 517 Si •/ póls téflach, han ló per h, no IV anper res; e mes que mes
388
2. Templa, part de la cara situada entre l'ull i l'orella, on se sent el batee arterial. SP
7944 l, per lo cervell Ufonficat he travessat de póls apóls.
polsera/ Cércol d'or, de plata o d'un altre metall, que es porta al voltant del braó com
a ornament. SP 2157 adapega, bell drap de coll, corda, trescoll, bonys e polseres,
spill, orelleres, crespina, trena, collar.
polvoritzar v. tr. Fer pols, reduir a pols. SP 8360 Sanes se lleven; les pedrés beuen,
polvorizades he llimonades.
polze m. El dit gros de la má. SP 16108 dol me la squena, muscles e colzes; tinch torts
los polzes; no puch teñir ni menys regir taqa ni pinta, ploma ni t.
pom m. Fruit carnós, complex, en la formado del qual intervenen els carpels i el
receptacle, com la poma o la pera. SP 12792 nt, Eva mcordant, de tot son gratffent
lo peccat, lo pom mordé a. pom vedat col. Fruit pres per Eva de mans del Dimoni i
que Déu li havia prohibit menjar; segons aquesta tradició bíblica, va ser l'origen del
pecat original. SP 13899 He alt enfust d' onfon llevat lo pom vedat pels ignocens,
cinch mil docens any xixanté los remete.
poma/ Fruit comestible de la pomera, arbre caducifoli (Pyrus malus). SP 4988 ar, he
despensar conflts de monges, poncís, taronges, pomes, limons, codonys, torrons he
llepolies, les praderies.
pompa/ Ostentació de magnificencia, aparat fastuós. SP 12995 zir; sens sons clangir
d' anafils trompes, tais reals pompes ais reys tirans, gentils, profans, del món
lexant.
pompos -osa adj. Fet amb pompa, amb ostentació. SP 7121 ciutats son deruydes he
subvertides per ses hufanes, pomposes, vanes! Terq d' Isayes llegint, veuries Déu
qué prome.
poncella/ Dona verge. SP 15858 En altre pas, onze mil belles vérgens puncelles de
la Bretanya, moltes de Spanya, caygueren mortes.
poncir m. Fruit de l'arbre fruiter anomenat poncirer o poncemer (Citrus medica),
semblant a un llimó pero mes gros, d'olor agradable i polpa menys aspra. SP 4987 o
sabia: sd perfumar, he despensar conflts de monges, poncís, taronges, pomes,
limons, codonys, torrons he llepolies.
pondré 1. v. tr. Fer els ous una femella d'ocell o d'un altre animal ovípar. a. pondré
ous col. SP 9059 Sos filis alloguen com la cuquella sos ous pon ella en nius
estranys. 2. v. pron. pondre's Amagar-se un astre per davall de l'horitzó. a.
pondre's lo sol col. Amagar-se el sol per davall de l'horitzó. SP 13991 Nacions
stranyes del cap del món, jfins hon se pon lo sol tots jorns, vent tais contorns,
temoregaren, Déu in.
ponent m. Oest, punt de l'horitzó per on es pon el sol a poqueta nit. SP 11415 En lo
ponent, tres sois s' i veren: tots tres hú 'sferen a. d'orientfins al ponent col. Tot el
món. SP 10946 Déu saluda en lo migjorn lo món entorn, tot, d' orient ffins al
ponent, ab la sabor, suau olor de tal canyella.
pont m. Construcció feta sobre una depressió o un obstacle (riu, valí, etc.) per poder
salvar-lo. a. segur pont col. SP 11865 Es segur pont; molt prest se cala. b. mestre
de ponts col. Persona que dissenyava ponts i altres construccions, equivalent
cultural de Tactual enginyer d'obres publiques. [P] SP 5444 Perqu* entre •/ sol, en
aver mestres de ponts, finestres, trapes, entrades per les taulades.
popar-se v. pron. Regalar-se, donar-se gran plaer. SP 4342 A V alquería sovint
sopávem; mas no %ns popávem, comféu vos ara.
389
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l '«Espill» de JaumeRnj,
poplexia/ Síndrome neurológica d'aparició brusca, que comporta la suspensió de les

funcions cerebrals i un cert grau de parálisi muscular que dificulta la respiració. SP
1577 Es s* ofeguat de poplexia.
pópul m. Pollancre, arbre caducifoli (Populus nigra, de capeada allargada i de tulles
romboídals, que creix en ierres humides, principalment a les riberes. SP 6164 Com
canya vana, pópul, xop, álber, olm, vern e sálzer, quifruyt nofan he al.
popular m. 1. Gent baixa, del poblé baix. SP 14537 árida del flux antich, com en
poblich hoys preyear al popular lo ver Messies, fforts malalties li vés curar, volch.
2. Home del poblé. SP 3661 Morts som abdós si nostre cas pels populas será
sentit.
poquet -a 1. adj. Diminutiu de poc, escás, petit en quantitat. a. d'edaí poqueta loe.
adj. Jo véneta. SP 10989 Essent chiqueta d' edat poqueta he delicada, ffon dedicada
servir al temple, hon fon e. 2. adv. Diminutiu de poc, escassament. SP 4555 re,
dant los a *ntendre per lafredor, que la llavor poquet impur del marit llur res no y
valia.
p o r / 1. Torbament de l'ánim davant un perill real o imaginari. SP 10770 ; teñir,
defendre com a brocarts abdós les parts sens por de foch. a. haver por col.
Experimentar un torbament d'ánim davant un perill real o imaginari. SP 14150 rn
matí, quant fort sor tí del moniment, esmayament he por agüeren, b. perdre la por
d'algú o d'alguna cosa col. Deixar de teñir l'ánim torbat per un perill real o
imaginari. SP 6566 e confiant de son saber, veu se llauger, pert ne la por. 2.
Aprensió que algú té que li passe algún mal, que ocórrega alguna cosa contraria al
que desitja. SP 6090 De tisiguea o d' etiguea por mostrarás, a. amb por de loe.
adv. Amb preocupació que s'esdevinga algún mal o una cosa que no es desitja. SP
2536 Quant se n' huntava ffástig mefeya! Ab por se reya de rompre •/ pint. b.fer
por col. Preocupar, fer que algú experimente inquietud d'ánim perqué pot ocórrer-li
alguna cosa dolenta o contraria al que volia. SP 6909 Es li liurat tot a menys for;
no li fa por venda ms retracte per lo fals acte, ab dol, que fon, ni pe. c. haver por
col. Temer, experimentar aprensió al fet que passe una cosa no desitjada. SP 6269
Si *l vell se mor, yo hé gran por tant és dolent en testament ni codicil tant és.
porc m. Mamífer ungulat doméstic derivat del porc senglar, eos gros, pell dura i
coberta de cerres fortes, musell llarg i móbil, orelles caigudes, potes curtes i cua
curta i prima; es considera un animal luxuriós i brut moralment. SP 13365 tre
brutals: lleó, bravea, moltó, simplea, lluxuriar, porch, e traguar, bugia *nvega a.
sembrar perles ais pores mod. Oferir coses de valor a qui no les aprecia. No enregistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 7977 Llum jus V almut ell vol posar; perles sembrar ais
porchs davant.
porca/ a. porca crespina col. Porc espí, mamífer rosegador (Hystrix cristata), de coll
cobert de crins fortes, i llom i costats coberts de pues córnies, gruixudes i d'uns 20
centímetres de llarg. SP 2349 lagar he abragar: a totes parts arigons, carts, porca
crespina, no teñen spina pus fort punyent! Porcell.
porcell m. Porc des que naix fins que el desmamen. SP 8096 rats he molts picats, V
enbotiran hefassiran com al porcell.
porció m. Part que toca a algú en una distribució. SP 12390 rr* amable, desiderable,
hon los vivents terratinents porcions han.
porfídiar v. intr. Insistir obstinadament. SP 12026 neha, no de Judeha, mas de
Sidónia ab querimónia, porfidiant he alt cridant: «Senyor, mercél», d' ell.
390
porfidiejar v. intr. Insistir obstinadament. SP 2593 Que fas seu negua, porftdiega,
cridant bravega, puga* la quinta.
porfídiós -osa adj. Insistent, obstinat. SP 9985 Tú, pagés vell, laciviós, porfidiós, axí
ufarás: no »tfárfaras bufar alfoch.
porga/ Compliment d'una pena peí pecat o les faltes que s'han comes. SP 10426 L'
amargua porgua del parturir, dolor, morir, per qo li resta.
porrejar v. intr. Comportar-se fora de l'orde moral.[P] Matís a DCVB. Ter coips amb signifioat
obscé'. [DECat] SP 305 ells gualants, qui no s' están, peí temps que han, de porregar he
pledegar ab la verdor; a V honrat cor deis.
porrelleta/ All porro, planta de les liliácies (Allium porrum) semblant a l'all comú. En
les edicions antigües, porrelletes; a partir de Miquel i Planas, porcelletes, definit eom a 'porquet de sant Antoni, del genere
porceiiio'. SP 6072 Si fot te fall, ffaxa 't hun all o porrelletes: ffan banbolletes.
porrería/ 1. Maldat, comportament o tendencia de comportament cap al mal. Correeció
a DCVB i matís a Coromines. SP 15888 *s veya ffort ovorrida he ben fornida de putería; sa
porrería mort mereixqué: per qo prengué veri tan fort. 2. Maldat, cosa que té
l'objectiu de perjudicar algú. Matís a DCVB. SP 1642 també qualque beuratge o mal
potatge, ffitilleries oporreries, m'agüerafet.
p o r r o - a adj. M a l v a t , q u e n o r e s p e c t a l'orde m o r a l . Proposta de correcció a DCVB en el segon exemple
i matís a DECat. SP 4540 canya metgessa stranya: ffon de Biguorra qui, vella y porra,
tot Araguó, de Rosselló ffins a Valencia, ab sa ciencia. SP 8727 nys averl Per
infantsfer, velles modorres, exorques, porres, moltes y roden.
porro m. Recipient de vidre de forma bulbosa o amplament cónica, que a la part
superior té un coll o prolongació per on es pot omplir, i a la part inferior un broc
llarg, ampie per baix i prim per l'altre extrem, per on ix amb un raig prim el líquid
que hi ha dins. SP 950 No portau taqa ni carabaqa, barqa, cerró? En hun porro
aygua beureu, ffoch, sal aureu, he sois /' estatge.
port m. Lloc de la ribera de la mar o d'un riu apte per a servir de reces ais vaixells i les
barques. a. atényer port col. Arribar al port. SP 16076 ajudant, atenyeré he
guanyaré aprés ma mort, lo segur port celestial, perpetual alt consistori. b.
guanyar port col. Arribar a port. SP 16074 ar guos, abfefiant, qw, elb ajudant,
atenyeré he guanyaré aprés ma mort, lo segur port celestial, perpetual alt.
porta / 1. Obertura feta expressament a la paret o mur d'una construcció perqué
servisca de pas per a entrar-hi. SP 14132 o eos lliguat, 'enbalsemat, ló soterrá, he
cimenta la porta, closa ab molt gran llosa. 2. Entrada o principi d'una cosa, d'un
estat, d'una situació. SP 15591 us dispost en tots no víu: ab rahó *s diu «del cel la
porta. 3. Peca o peces planes, de fusta o d'altra materia sólida, que, adaptades a una
obertura practicada en un mur o paret, serveixen per a impedir o deixar lliure el
pas. SP 5457 ar en males, ffermar escales; tirar esportes, rexes e portes ffer
llevadices, he movidices e ximenehes; vestir, a. obrir la porta col. SP 11870 Ella »b
sa clau obre la porta, b. tancar la porta col. SP 11155 n; de Gedeon conca del ros,
exut vellos, era banyada; porta tancada; carro d' Elies; peix de Tobies, del rey la
fill.
p o r t a d a / C o m p o r t a m e n t . [P] El context no permet saber clarament si es tracta d'un substantiu o d'un verb. SP
15895 l deport, semblants jor nades ab tais portades, sovent avien, millos serien
portal m. 1. Porta gran, obertura d'entrada a un edifici. SP 1394 Junt a V ostal, prop lo
portal trobí la hosta, prou ben composta, que lli filava. 2. Lloc o cosa qualsevol
que serveix d'ingrés o de comencament a alguna cosa. SP 350 james caqar; menys
abraqar ffoch inmortal, d' infern portal: dones dampnades, envirinades d' aquell
veri ab.
391
portant adj. Que causa un efecte. SP 13380 Sarments elents, hí mes déu vents,
portants dolgor a la lliquor deis seas rayms.
portar v. tr. 1. Anar amb alguna cosa damunt, sostenint-ne el pes. SP 10136 Porta *n
lo llom plancha deplom; cércol be stret de ferro fre a. portar cárrega col. Dur pes.
SP 13008 Anava-n destre; may porta, cárregua, ffeltre ni márregua sobre los
rebbles. b. portar jou col. SP 13809 mort, cantant donzella humil e bella; brúfol
portant jou, dret llaurant; anyell rostit, tot enguollit, os no. 2. Estar prenyada, teñir
el fetus dins l'úter. SP 14544 La veu alcant he fort cridant, a qui *ll porta he IV
alletá, alt benehí. 3. Anar amb un vestit o una altra peca d'indumentária o
d'ornament posada. SP 10653 e protectora ais caminans he batallans;
guanfanonera, portant bandera de pur argent, blanch e lluhent. 4. Teñir un objecte
agafat o adherit d'una manera determinada. SP 14860 ntrar alt al sopar celestial, si
nupqcial roba polida porta vestida. 5. Anar d'una manera determinada en la forma
d'actuar. SP 16053 nch convidáis; dos tots disaptes, deis qui d' acaptes porten sa
vida. 6. Anar acompanyat d'una cosa. SP 9668 Qui talla buchs, si d' ellfum porta,
d' abelles moría cau la mitat, enbolicat ab tal bafor. 7. Anar carregat amb una cosa
(material o immaterial) fent-la arribar o anar a un lloc o persona. SP 3615
Continuant sos pensaments, porta sarments, lenya molt mes; pi sech y mes; mes
foch. SP 2054 Ella »s dota del qué porta, sense fermanqa. 8. Conduir o guiar fins a
un lloc o terme. SP 11871 He a Déu porta qui lá invoca. 9. Anar-se'n amb una cosa
a g a f a d a O q u e S e g u e i x a l S u b j e c t e . Acompanyat o no de la partícula ne. SP 14093 , sos
descendens, Déu conexens, de fet cobra he se 'n porta, tots Déu llohant; Caym
dexant he tots los mals. SP 4019 Portava *s ella sa tovallola, ell ab sa stola,
ydolatraven.
portell m. Pas fet en una séquia, que es pot obrir i tancar per deixar entrar-hi l'aigua de
regar, correcció a DCVB. SP 14650 Qui *s clou son rech, son portell tancha, /' aygua li
mancha ab gran rahó.
pos m. Descans, repós. SP 4902 Aga y mal pos! Per tant obús restí confús, ab prou
verguonya a. en bon pos vaja mod. En pau descanse. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat.
SP 4326 Reboteguava, deya, rallava: «Parays haja, en bon pos vaja mon mort
marit! D' ell héparityo tres veguades.
posada/ 1. AUotjament, estada en un lloc per un temps. a. pendre posada en un lloc
col. Allotjar-s'hi, estar-s'hi per un temps. SP 12679 Ffes hi mallada, pren hi
posada. 2. Hostal, casa on es dona allotjament a canvi d'una paga. SP 3284 il osta,
royn, disposta a putería, llavós tenia en sa posada una berguada de pelegrins, ve lis
e fadrins. 3. Casa o lloc on algú viu habitualment. SP 4449 tots vedava no s'
acostassen, ni may entrassen en ma posada.
posar 1. v. pron. posar-se Parar-se en un lloc o damunt una cosa un ocell. SP 7738
Com tortra casta, en vert no *s posa. 2. v. intr. Fer estada en un lloc transitóriament
o per temps relativament curt. SP 3408 Puys a la Ñau ostal, pensau millor posí a.
posar-se al Hit col. Entrar al Hit, gitar-se. SP 6374 IMERA PART DEL TERCER
Per reposar, volguí 'm posar al Hit, enjorn; ans de retorn yo fuy despert. 3. v.
tr./pron. Fer que una cosa siga o estiga en un lloc determinat. SP 13779 y pau, arch
e senyal, celestial, yris pintat, ffon lo posat al firmament. SP 6373 SALAMÓ
PRIMERA PART DEL TERCER Per reposar, volguí 'm posar al Hit, enjorn; ans de
retorn yo fuy despert. a. posar una cosa a part col. Apartar, separar, deixar de
banda. SP 4771 A la final, ffidelitat he veritat posant a part, suposa part, ab sos
mals tractes he pigós pactes, ab la. 4. v. tr. Fer que una cosa estiga damunt una
392
altra o en contacte per guarnir-la, cobrir-la o completar-la. SP 13015 lloch de bast,

sense contrast se concordaren: dotze y posaren los seus mantells. 5. v. pron.
Aplicar-se un cosmétic, una medicina. SP 9835 d' acéver groch, qual en lo broch
de llus mamelles se posen elles quant los desmamen. 6. v. tr. Fer que una cosa
n'afecte una altra a la qual queda en certa manera adherida. SP 1052 Molt
bravament, ab sagrament, ell* atverava lo que *m posava a. posar clam ab algú
Col. R e c l a m a r , d e n u n c i a r , ab (indica l'autoritat davant la qual es presenta la queixa). || No enregistrat en DCVB,
DAG. SP 1046 sabe fer V om de paper ffort mal mésela 'm, he posa clam de gran
error ab mon senyor. b. posar libell col. Demandar algú davant la justicia, de (indica el
concepte peí qual es demanda algú). SP 3092 er quí molt 10 y grahí, ab ÜOTch COTtell posa 'm
libell ffort de repudi. c. posar nom col. Anomenar, donar nom. SP 10971 e
comanat peí misatger ángel, certer, al pare prom li posas nom molt alt: María, d.
posar clamor de col. Fer una denuncia, de (indica el concepte peí qual es fa la denuncia). SP 9455
Recorregué ella •/ pretor, posant clamor de violencia, e. posar protest col.
Denunciar davant la justicia. SP 3051 Sáviament, yo posíprest en cort protest, dins
temps degut, com may rebut lo. 7. v. tr. Fer estar en un nou estat o d'una nova
manera. SP 9861 *n dia V eclesiástich estat monástich, tot sacerdoci posat en oci,
se divertía, e *s convertía en dar plaés a ses a. posar algú en llibertat col. Alliberar
algú, fer que siga Uiure, que no estiga subjecte a servitud o obligacions. SP 1121 Ja
per mal astre s' era casada! Véu se posada en libertat; gran eretat he senyoria
tostemps seria. 8. v. tr. Destinar a una funció determinada. SP 13165 s reses qum
eren trameses ells les menjaven, fflaques posaven ais sacrificis, he d' altres vicis
encriminats, morís.
posentador m. Persona encarregada de preparar la posada o allotjament d'un
personatge que va de camí. SP 12991 ni lo mantell ffrederical; sense fiscal,
procurador, posentador ni alguazir; sens sons clangir d' anaflls trompes.
positiu -iva adj. Afirmatiu, constructiu (per oposició a negatiu). SP 10844 ,
hereditari; involuntari, accidental, no *sencial ni positiu, sois privatiu de natural,
original, vera.
possei'dor -a adj. Que posseeix, que té una cosa en propietat. SP 10442 De mala fe
posseydores, detenidores de s* amistat, ab malvestat, he contr.
posseir v. tr. 1. Teñir una cosa en propietat i poder-la usar i aprontar. SP 1233 Los
béns alegre, donchs, posehixcha! Ella servixcha, vixcha *b afany, pene tot V anyl.
2. Dominar a algú una passió. SP 8566 al! Perqué •/ coral llur amorós, mal d'
ereós, si mllposehex, sovent guarex, si •/ natural he mestrual Ufan ben v.
possessió/ Disposició en propietat d'una cosa. SP 10435 a V homfent bregua, d' axó
n'ablegua prescripció, possessió de fe antigua.
possible adj. Que es pot fer, que pot ser o ocórrer. SP 9598 tal peccat, o com Déu vol,
fformar se sol del qü* és posible lo menys noible, millor vivent ocultament.
posta/ Lloc on algú es posa. SP 8455 Es orifant qui s' i acosta he pren per posta tal
serrat arbre; Hit mes que marbre dur, fret, banyat a. pendre posta col. Situar-se,
acomodar-se, en sentit figurat. SP 2796 Dijous llarder diguí: «muller, lo temps s'
acosta de pendre posta, en penitencia.
potable adj. Que es pot beure. a. or potable col. Medicament que sorgia del
tractament alquímic de l'or i que s'ingeria; segons la medicina medieval, podia
curar molts mals, fins i tot la pesta. No enregistrat en DCVB ni coromines. SP 8527 tfort en sa
fornal, ffilosofal pedra curable, or fet potable, argent de coure.
393
potatge m. Menjar cuinat amb diferents ingredients, sobretot hortalisses. SP 5227 a

•veada sote d' ansalada, alte e formatge, molt tart potatge, carn algún día; sana
vivía, chava sans sos filis d'.
potecari -aria m. if. Apotecari -aria o potecari -aria.
potencia/ Poder, domini. SP 7150 s, Cigüenga, quals en Castellaperderen bella he
gran potencia.
potent adj. Que pot fer una cosa, que té forca o poder per a fer-la. SP 7038 d' antigua
ley, gran sabidor, rey e senyor molt rich, potent.
potestat / 1. Poder moral o fundat en dret o autoritat. SP 13688 e clavari, per ell
vicari, ab general he liberal gran potestat, ab honestat a deslliguar, obrir, tancar,
clau. 2. Quart cor o categoría deis ángels. SP 11836 revenda per tots los ángels,
virtuts, archángete he potestats; los principáis he dominans, Déu adorans; e.
potet m. Diminutiu de pot, pot petit. SP 3068 pie d' ampolletes hi scudelletes he
barralets, ab mil potets, tot ho trenquí.
potret m. Diminutiu de poltre, poltre xicotet, cavall jove fíns que el desmamen. SP
90971 la llet altera: si de somera mama la llet, lo chichpotret may pora ser cavall
llauger, ni bon ginet.
potros -osa adj. Que té una hernia ben visible. SP 9193 e geperut; contret, ventrut;
per mal socors, trencat, potros he carnes fortes.
pou m. Cavitat molt profunda feta per excavado a la térra fíns a trobar aigua. SP
11178 at he no cremat; ffont, ort tot dos; talem d' espós; pou de Sichem;
Jherusalem; ñau mercadera a. fondo com pou col. Molt profund. SP 1708 Les
dones Jatees, en hun clot tou.ffondo com pou, descarnáis ossos, carnes e toqos, allí
m
lls met.
pradería/ Conjunt de prats, extensió de terreny coberta d'herba. SP 4991 es, pomes,
limons, codonys, torrons he llepolies, les praderies, aygües, ramets, perfums,
peuets, cordons.
prat m. Extensió de térra on es deixa créixer l'herba per a pastura o farratge. SP 13216
Ffon lo camí com a bell prat, tot enramat per artesans a. verdprat col. SP 10287
oble, V om bell, bo, noble, per Ell creat en lo vertprat camp de Domas, hon no y
romas, mas apartatffon transport.
prátic -a adj. Experimentat, que té práctica. SP 6049 Ffes, cautament, metge sabut,
prátich, astut, vell, no lá vega: si lá menega, conexeria.
prática / Manera d'actuar, de fer alguna cosa. SP 7681 Tota llur guna, ley, art e
manya, prática stranya, ypocresia he roncería te vull mostrar he decl.
praticable adj. Que es pot posar en práctica. SP 15402 Ffon lo moral he doctrinal per
mi palpable he praticable; mas lo subtil, defort estil, cert.
praticar 1. v. tr./intr. Posar en práctica, uns coneixements, un comportament o una
p r o f e s s i Ó . de+CR (indica quins coneixements es posen en práctica). || la documentació en DCVB. SP 4568 Molt
y guanyava! Com praticava de medecina, dita madrina. SP 332 tant perillosa,
amor inica que huy ms prática, mes pecoral que humanal. SP 742 Si tu y pratiques
he tens be sment, prou facilmentporas trobar de qué. 2. v. tr. Usar, teñir en ús. SP
3417 les senyor es: punís ni tisores no s' i tocaven, ni ms pratichaven ffusos, filoses.
3. v. tr. Tractar, teñir tráete o relacions amb algú. SP 9812 Sens paguar sisa, ab
quants pratiquen, ab tots repiquen.
prau prava adj. Dolent, que causa mal greu. SP 1714 He ja IV omplien les fembres
braves, cruete e praves, infels, malvades e celerades, abominables.
394
pravitat/ Maldat, perversitat. SP 7097 son vanitat de vanitats, d' iniquitats iniquitat,
he pravitat de pravitats! Per llurs peccats, lo general Diluvi.
prear v. tr. Estimar, atribuir valor, concedir que una cosa és valuosa. SP 2667 Los
artalets no *lls y preaven a. prear una cosa menys que unafiga mod. Estimar una
cosa molt poc, no concedir-li gens d'importáncia. SP 2924 Menys c« una figua tot
ho prehá. b. prear algú menys que un fesol mod. Teñir algú per no res,
menysprear-lo. SP 529 enfluxell desús li sehen; he menys lóprehen que hun fesol.
prec m. Demanda humil, petició fervorosa d'un favor. SP 7541 Si no per prechs deis
Vicents dos, ínter cessós per llur ciutat mártir i.
preceir v. tr. Anar davant d'algú o d'alguna cosa. SP 13236 he tocant palmes, alguns
cantant, altres ballant, qui precehien he qui seguien.
precios -osa adj. De gran preu o de gran valor. SP 13516 , fornida de infinida gran
droguería, de pedrería pus preciosa, mes virtuosa en medecina; la pedra fina
ffilosofal.
precipitar v. tr. Fer anar impetuosament, apressar excessivament. SP 6208 Si no, no y
fallen de mares mals paroxismals, precipitant he prefocant mil passions de cor,
torqons, esmorti.
predestinar v. tr. Destinar Déu per avancat algú a la salvació o a la damnació. SP
16161 trinitat, si en peccat ffon concebuda, si fon remuda, predestinar, la fe
provar, dits d' en Pertusa, d' en Llull sa.
preelegir v. tr. Elegir préviament. SP 10930 /' eterna!, in mente, tal com papa fa, lá
reserva he prelegí.
preferir v. tr. Posar damunt un altre o altres en el grau d'estimació, de favor. SP
13680 n Jacob féu entre *ls germans trips comengans, ffos preferit he reverit en
Simó Pere, major preveré Jféu, e clav.
prefet m. Persona posada al cap de certs servéis. SP 13660 He yo regnar quant
comencí, constituhí dotze prefets, en tots losfets ma cort regissen he just partissen.
prefocar v. tr. Suscitar una cosa, produir-la. SP 6209 no y fallen de mares mals
paroxismals, precipitant he prefocant mil passions de cor, torqons, esmortiments,
retorcim.
pregar 1. v. tr. Demanar fervorosament, humilment, com a favor. (que)+0 (indica la cosa
demanada). || El CD indica a qui es demana. SP 15270 Solicituts de dones vives teprech esquives.
SP 16084 peccats mal esmenats, sé prou hi dech: quántpuch lá prech que me n'
aparte. 2. v. abs. Resar demanant una cosa a Déu o els sants. per+CD (indica en favor de qui
es resa). SP 15556 Tots m' abraqaren e m' oferien Déu preguarien per mi tostemps.
SP 9644 nou dies, mentres sanch teñen, ni van ni venen a Déu preguar.
pregón m. Part interior o profunda. SP 10055 les ydolatries per frasqueries de
quántes son, ni peí preguon, nipel defora.
preíc m. Sermó, discurs pronunciat en públic per un sacerdot per a instruir
religiosament. SP 3972 Com lo preych feyen hí totes seyen, s' agenollava o depeus
stava.
pre'ícador -a adj./m. i f. 1. Que predica, que proclama la paraula de Déu. SP 14517
anadora de qüestions, he fent rahons ais confessós he preycadós. 2. Religiós
dominica. SP 7388 ampliat he fon fundat de observanqa, a la husanqa de
Preycadós.
prei'car v. tr./abs. Anunciar o proclamar una cosa com a vertadera, especialment la
que es considera la veritat religiosa. SP 7102 Per llurs peccats, lo general Diluvi,
qual preyca Nohé, de cert vengué. SP 3402 Ells ló portaren per salvetat a la ciutat,
395
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeRc¡
ahon preycant /' apóstol sant, mes gent V ohy. SP 13954 Just ló preycapreu quant
torna, Judes traydor.
prejuí m. Perjudici, dany causat a algú o alguna cosa, sobretot en l'aspecte material i
económic. SP 4967 Déu ho permés, a monjuhí, peí prejuhí, hun tant desorde ffet
contra V orde.
prelat m. Clergue que exerceix jurisdicció bisbal o quasi bisbal en el fur extern. SP
5711 Lo bonprelat d'aquella sgleya li dix quéfeya, o cóm vivía.
prelegat m. Cosa que es deixa en testament. SP 13563 May fon lleguat, tal preleguat,
ni tal herencia.
prémer v. tr. Pressionar un eos entre dos o mes que tendeixen a acostar-se i a fer-ne
minvar el volum. SP 5827 Ais dir no us puch: may aureu such si no feneu he no
premeuffort la taronga» tal és la monga «Qué us dich?.
premi m. Cosa que es dona a algú en recompensa per un servei, per una acció
meritoria, etc. SP 10235 Les maravelles, virtuts, honós, premis, llahós de sola huna
Mare comuna he primicera, major el.
premsa/ Máquina disposada de manera que entre dues de els seues parts pot agafar i
estrényer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, etc. SP 13413 rdigat,
comfon mester, obra y celler, torre, aljup, premsa, trull, cup he nous vexells.
premsar v. tr. Sotmetre a l'acció d'una premsa, pressionar amb una premsa. SP 8088,
he sots color de molta cura, sense mesura, de brous premsats he destillats en
ampolletes.
premuda / Pressió, estrenyiment d'un eos contra un altre. SP 2563 Les qué »s
llevaven ffort se besaven, abdós premudes he revengudes.
prensiva/ Comprensió, facultat de comprendre o entendre una cosa. SP 15411 t me
falt, de vista lloscha he ab ma foscha, fflacha prensiva com la visiva del duch, e
rrat qui ms diupenat.
prenyat m. Estat de la femella que ha quedat prenyada. SP 3442 fent se *mprenyar ha
hun berguant, articulant de son prenyat, ffon porroguat V executar.
prenyat2 -ada adj. Que ha concebut i porta al ventre el fetus. Apücat a femeiies. || de (indica el
fetus que hi ha dins Túter de la femella). SP 3472 ren, he deposaren ab sagrament,
concordantment no ser prenyada.
prenys adj. Prenyada, que ha concebut i porta al ventre el fetus. SP 4734 ella ginyá he
tracmanyá ab tots sos senys mostrar se prenys.
preparar v. tr. Posar en estat d'actuar o de complir una fínalitat. +CR (indica la fmalitat per a la
quai es prepara una cosa o persona). SP 14469 No fora llanga ni desempara V om qui *S
prepara rebre sa gracia, tot quánt li pláciaffent, obehint.
prepotent adj. Molt poderos. SP 10270 s, quant oyrás les Iligons velles ages orelles!
Déu prepotent lo món present crear pensant, ell comenqant al firma.
prerrogativa/ Privilegi, gracia, tráete de favor respecte a altres persones. SP 10591
Sobre •/ coblegi de les catives, porroguatives obté molt altes; totes malaltes, d'
elles moltf.
pres -a adj./m. if Privat de llibertat. SP 9353 Prest féu cercar, presos portar los filis
reals.
pres adv. Prop. SP 11679 tge inenarrable, no recitable, maravellós he glorias, pres
son morir, sois referir se 'n pot hun poch.
presa / Pócima o beuratge per a dormir. SP 1542 Ffeta la *mpresa, ordena presa
aquella nit a son maritperqué dormís.
396
prescribir v. tr. Manar, ordenar en virtut d'autoritat. No enregistrat en DCVB. SP 10448 at, ab
malvestat, he contra dret pus ver, defet, han prescriba contra •/ marit rebeHió.
prescripció / Manament, orde que es fa perqué es té alguna autoritat. SP 10434
rebeHant, a /' hom fent bregua, d' axó n' aHegua prescripció, possessió de fe
antigua.
presencia / Fet d'estar davant d'algú, de ser-hi present. a. en presencia d'algú loe.
adv. Tenint algú davant. SP 14481 latge perpetual, rebent la sal de sapiencia, en
rnans, presencia del seu curat, propi prelat he sacerdot solemne.
present1 m. Regal, obsequi, cosa que es regala o s'ofereix en do. SP 13545 es he
testimoni del matrimoni tant exceblent, li féu present, no arres d' or: d' ordi hun
cor, he mig contats quinz a. fer present col. Regalar, obsequiar. SP 13545 es he
testimoni del matrimoni tant exceblent, li féu present, no arres d' or: d' ordi hun
cor, he mig contats quinz.
present2 1. adj. Que es troba en el lloc o a la vista d'una persona, d'una cosa o d'un
esdeveniment. SP 2133 Yo no present, ab tots rihent he solacera, ab tots parlera. 2.
adj. Que existeix en el moment que pren com a referencia de temps actual qui
parla. SP 10271 s llicons velles ages orelles! Déu prepotent lo món present crear
pensant, ell comenqant al firmament, de V ornam. 3. adj. Amb valor díctic, té un
valor semblant a 'aquest, -a'. SP 737 t, sera partit en quatre tais parts principáis
com la present lo prólech fent. 4. m. Temps actual. SP 3174 iraní, poch sospirant
per lo passat, asolassat per lo present a. en lo present loe. adv. En l'actualitat, a les
hores d'ara. SP 16123 En lo present, monfill plasent Baltasar Bou, no y ha res nou:
antic.
presentalla/ Ofrena feta a una imatge religiosa en compliment d'un vot o en acció de
grácies. SP 4694 vestiments, molts ornaments, calzes, tovalles, grans presentalles,
terraces, lliris, ymatges, ciris d' argent e cer.
presentar v. tr. 1. Posar en presencia, davant d'una persona o d'una cosa. SP 1296 En
mi pensí no m' absentas, que *m presentas a hun bon rich, qui fel amich ffon de
mon pare he gr. 2. Mostrar, exhibir, deixar veure. SP 6380 Quánt hé sofert, lo
penssament escasament m' ó presenta: primer contá tots mos anys mals; recogitá
'lis ab am.
preservant adj. Preservador, que guarda d'una mal. SP 10914 mort eterna? ¿No »s dit
al doble metge, pus noble, lo preservant que lo curant, lo mal qué veu? L' alt
metge.
preservar v. tr. Guardar d'un dany. de+CR (indica el dany que s'evita). SP 15447 11 llevat he,
renovat, de V infernal drach Belial me preservas.
preservatiu -iva adj. Que preserva, que guarda d'un dany. SP 14344 s he pigmentaris
ffessen hungüents he fins piments, preservatius he curatius, ratificans he
conservans la sanitat.
president m. Persona que presideix, que dirigeix un conjunt de gent. SP 3314 e fon
pus cert car, com cuytassen e *ll demanassen al president, ell responent a llur
querella, per maravella.
presó / 1. Recinte on están detinguts i redosos els presos. SP 8487, murat castell,
loba, pastell, rexa, grilló, de hull presó. 2. Cosa que subjecta, que priva de la
llibertat. SP 12347 oble barbre volent exir, segur fogir de Farahó, de la presó d'
Egipte vil, per adalil pren Moysés.
397
presoner -a m. i f Persona retinguda i privada de llibertat. SP 1816 gés me féu

largessa: una duxessa, ffolla guerrera, ma presonera de gran finanga, per ma
quüanga he del botí quant.
pressa/ 1. Situació perillosa o dificultosa. SP 5573 Bé viu en pressa nunca li fall
afany, treball, pena, dolors lo puagr. 2. Ansia de fer una cosa rápidament. SP
14734 han valor, per son prelat propi curat en temps de pressa si fall endressa de
capellá, tot cristiá hipot soplir, a. teñir pressa en una cosa col. Ser rápid fent una
cosa. SP 4263 Mas tix bé vetes de seda stretes he té y gran pressa: cert, una pega
tix cascun mes.
pressupondre v. tr. Suposar per avancat. SP 5657 re de jorn portau, ara *ll dexau?»
Ella respon: «moltpresupon lo qué dieu.
prest1 -a adj. 1. Amatent, disposat, preparat. a (indica per a qué s'está disposat). SP 13841 Ysach,
ful prest la mort volent, obedient al pare seu. SP 3883 que la beata, si m' era grata
he fas honesta, humil e presta al qué volgués, que lá prengués per companyona he
mulle. 2. Rápid, que no tarda a fer-se. SP 1594 No *s poch cobrir, tantprest morir
hefort desastre no llexás rastre de gran sospita.
prest2 adv. Rápidament, sense tardar, en poc de temps. SP 9210 Prest despulla '11 he
cambia íl ab altre viu.
prestament adv. Rápidament, sense tardar. SP 4285 Per elb aureu tots los oficis he
beneficis, molt prestament.
prestar v. tr. Posar a la disposició d'algú una cosa. SP 8707 Presta li •/ eos.
presumir v. tr. Suposar, creure per indicis una cosa. SP 5815 ix lo metge Es en lo
fetge?» «No us ho vull dir, japresomir ho deveu vos.
presumpció/ Creenca basada en algún indici. SP 15174 *s testimoni no sospitós, ans
prou duptós: inducció, presumpció és de bondat; seguretat no *n porta gens, car
molte.
pretor m. Magistrat roma, de grau inferior al consol, que exercia jurisdicció a Roma o
a les províncies de l'imperi. SP 9454 Recorregué ella •/ pretor, posant clamor de
violencia.
pretori m. Tribunal i palau on el pretor exercia el seu carree. SP 13507 ra tot
trancendent enteniment, fféu auditori, scoles, pretori, fferm culiseu. SP 7165
Valentino, Quinto Certori, grans del pretori quant hi vingueren ffrancha láferen:
may sens pagua.
preu m. 1. Quantitat de moneda o d'altra cosa que s'ha de donar com a tipus de
cómput a canvi d'un objecte o d'un treball. SP 7518 edores, enguanadores de
venedós he comprados en pes e preu. 2. Honor, prestigi, estimació de la válua
moral d'una persona. SP 1110 ert, pus honrat que no V orat del pare teu, de major
preu he pus valent.
prevaricar v. intr. Desviar-se del bon camí moral, sobretot mancar a les obligacions
del propi carree. SP 9819 Ab lo bech piquen he prevariquen.
preveré m. Clergue ordenat de missa. SP 13700 ats he ordenáis a tal ofici, ffa •/
sacrifici sois lo preveré.
preveure v. tr. Veure per avancat, endevinar una cosa que encara ha de passar. SP
3907 Eli soispreveu lo venidor, ffa lo millar, per bé no *s mostré, a V hú.
prim -a 1. adj. Fi, delicat, que té poc gruix. SP 9110 , llis', alta li naix la banya;
grosera, stranya, no prima, Mana, li 's fa la llana. 2. adv. Estretament. SP 4083
Dijous de cena, d' ábit vestida he prim cenyida, la creu portava. 3. adj. Agut, alt de
to peí que fa a la veu. SP 5479 Al jorn, tornades, canten a Prima ab sa veu prima,
398
no gens mudades. 4. adj. Subtil, de gran sensibilitat o penetració intel-lectual. SP

16167 sa musa, d' Ocham, Aschot llur vari vot, coses molt primes ab suptils rimes
plau a les gens, proflt no gens ne sol. 5. adv. Finament, subtilment. SP 4726 fent
maliflci he lladronici, he de fals crim machinat prim, malvat, diforme, molt lleig,
enorme: fflngí 's prenyada.
prima / 1. Primera de les quatre parts iguals en qué els romans dividien el dia. ia
documentado en DCVB i DAG. SP 14599 uols ha volguts: d' ells son venguts ab sa lleguona
a prima, nona, vespres, conpleta. 2. Primera de les hores canóniques menors. SP
5478 Aljorn, tornades, canten a Prima ab sa veu prima, no gens mudades.
primer -a 1. adj. Que en una serie precedeix tots els altres. SP 1260 Ab tal sentencia,
marit darrer venge 'l primer a. del primer alt loe. adv. Per la primera impressió.
SP 3932 Si la comanda no fas divina, la vil beguina, del primer alt, de calt en calí,
cuyta o crua, vestida ü nua. b. del primer bot loe. adv. De seguida, immediatament.
SP 4580 Del primer bot, dret me n' aní he referí V acte tan vil al bon Boyl. c. del
primer fins al darrer mod. Tots, sense excepció. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
6793 a de Raguel, deis d' Israel com del primer ffins al darrer fforen trobats morís,
ofeguats al costat d' ella. 2. adj. Que actúa abans que els altres. SP 10412 Puysfo
primera ella parlera, primer mengá he menegá la llengua. 3. adv. primer Abans,
en temps anterior. SP 12652 Cala primer, comfa nauxer ben atentat a., primer de
loe. prep. Abans que SP 3099 iculá he prest prová qu* era casada, d' altri sposada
primer de mi, he que dormí ans ab aquell. 4. adv. Primerament, en primer lloc. SP
2356 Com se gitava, primer cercava lo coxinal de son senyal, nuu del lanqol.
primerament adv. 1. Abans, en temps anterior. SP 7863 prestament a Eli plagues tost
ho sabes tota la gent, primerament a dones ciar se volch mostrar enans del dia. 2.
En primer lloc, al comencament d'una serie. SP 5370per oratori; V' Invitatori que
saben dir és malehir, primerament, en lo covent qui les mete, qui les rebé, he.
p r i m i c e r - a adj. S u p e r i o r , p r i m e r e n d i g n i t a t . la documentado en DCVB i DECat. No enregistrat en
DAG. SP 10238 ts, honós, premis, llahós de sola huna More comuna he primicer a,
major clauera, capitanessa he alcaydessa de Parahís.
primiciat -ada adj. Afectat per les primícies, oferta de fruits primerenes feta a
l'Església. SP 15665 No tinch sensals; de naturals primiciades e just delmades
rendes yo visch.
príncep m. 1. Sobirá, persona que té l'autoritat suprema, a. príncep de pau col. Epítet
donat a Jesucrist. SP 11647 Emanuel, sant, fort, suau, príncep de pau, ell se diria.
2. Cap, persona d'importáncia i autoritat. SP 13159 Ffills de Lleví, príncep rabí,
mal doctrináis, no castiguats, les grasses reses.
principal adj. Fonamental, primer en importancia. SP 736 llat he fluix texit, será
partit en quatre tais parts principáis com lapresent lo prólech fent.
principat m. 1. Dignitat superior, primera de totes. SP 259 de ciencia, de sapiencia he
profecía, de senyoria he principat, ffon imposat a Daniel, quant Ysrael ffon. 2.
principáis Esperits que formen el seté cor angélic. usat en plural. SP 11837 ots los
ángels, virtuts, archángels he potestats; los principáis he dominans, Déu adorans;
e gherubins, trons, serap.
prior m. Superior d'una comunitat religiosa, especialment d'un convent. SP 15507
Qualque mig any yo y aturí, hon aporí ab lo prior, bon confessor, examinant he
rominant ma consiéncia.
399
priora/ Prelada o superiora d'una comunitat de religioses. SP 5549 en, per elegir al
monestir nova pastora, no 'lis plau priora dona sabent, ni Déu tement, ni qué vots
serve, ni qué c.
prioritat/ Preferencia, anterioritat a l'hora de triar o de demanar. SP 14398 n cregut:
han ne perdut llur bovalar, en V amprivar prioritat; la salvetat en prats, pastura,
per oradura.
pris m. Premi, recompensa que es dona en les justes i, per extensió, la justa mateixa.
SP 1518 il burgesa, fflor de bellesa de tot París, unjorn de pris honyo junyíhe ló
guanyí a sa requesta, me mostrá.
privar 1. v. tr. Desposseir, fer que algú no tinga alió que tenia, alió de qué gaudia o
a l i ó q u e n e c e s s i t a . de+CR (indica la cosa que es lleva de la possessió d'algú). SP 12003 HÚlcera llega
he corrosiva de vida *t priva a. massa privar causa menyspreu prov. Indica que
e x c e d i r - s e e n l e s p r o h i b i c i o n S prOVOCa r e b u i g . [ P ] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
13720 sfestes se paren prestes al conbreguar: massa privar causa menyspreu. 2. v.
pron. privar-se Relacionar-se, mantenir tráete íntim amb algú. ab+CR (indica amb qui es
manté íareíació o el tráete). SP 12695 Monges esquiva, ab ésta mtpriva.
privat -ada / Persona que té molta familiaritat i especial preferencia en l'amistat i
confianca d'un príncep o altre personatge. SP 8695 Hun son privat ló yféu anar.
privatiu -iva adj. Que desposseeix, que fa que algú no tinga alió que tenia. SP 10845
involuntari, accidental, no *sencial ni positiu, sois privatiu de natural, original,
vera justicia, no gens malicia.
privilegi m. Avantatge especial concedit a algú, bé atorgant-li un dret, bé eximint-lo
d'un deure. SP 10588 retatge, hach avantatge, sublimitat, gran dignitat he
privilegi.
p r o a / Part davantera del buc d'un vaixell. a. voltar la proa a un lloc mod. Girar la
direcció cap a un lloc, anar cap a un lloc que no era el lloc cap on s'anava
préviament. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4688 Voltá la proha ais santuaris:
dona *ls suaris, bells vestiments, molts.
procés m. 1. Transcurs de temps i esdeveniments que hi ocorren. a. enprocés dos loe.
adv. Al final de la vida. SP 716 Enprocés dos, ma negra vida de mals fornida vull
recitar, per exemplar. 2. Conjunt d'actuacions per a aclarir les circumstáncies d'un
delicie i la culpabilitat del qui l'ha comes o del qui hi ha intervingut. SP 5950 Ab
ficcions he fals procés, dad* a través plahent sentencia, sens conciencia hixen a.
fer procés col. Aclarir les circumstáncies d'un delicte i la culpabilitat del qui l'ha
comes o del qui hi ha intervingut. SP 4590 Rabaga, dix: «tal baguassa, mon consell
és, sens fer procés si *s contra fur gens no me 'n cur per evitar scand. b. fer procés
col. Investigar, intentar esbrinar en sentit general. SP 509 marit, saber treballen,
prim V escandallen; ffan li procés per a quant és. 3. Explicació, contestado a una
pregunta que es fa per a esbrinar alguna cosa. No enregistrada en DCVB n¡ DAG. SP 5677
Quant lo procés hac ell ho'it, «Donchs, per marit dix Déu teniu a. fer procés de col.
Explicar una cosa, exposar uns fets determináis. SP 16205 Del qu* é sabut hé fet
procés, pero sotsmés tot a la llima del qui és cima deis corre.
procurador -a m. i f Persona que té com a ofici en els tribunals defensar una de les
parts litigants, fent les peticions i altres diligencies necessáries per a la defensa. SP
12990 on*, anell; ni lo mantell ffrederical; sense fiscal, procurador, posentador ni
alguazir; sens sons clangir d' anqfi.
procurar v. tr. 1. Teñir cura, esment, prestar atenció a la conservació o el benestar de
persones o coses. SP 15710 Los malalts cure, pobils procure, dopast al pobre, vist
400
lo hi cobre. 2. Fer obtenir o teñir alguna cosa. SP 12621 des, lluny bandejades, pus
no te 'n cures, ffes te 'n procures oblivió: oració t' ifará *juda.
pródig -a adj. Que gasta o dona sense mesura. SP 478 Pródich despendre, hufanejar,
pus alt pujar, és llur plaer.
pródigos -osa adj. Pródig, que gasta sense mesura, a. fill prodigas col. Fill de la
parábola bíblica del fill pródig. SP 13915 a V errant ovella, les errós d' ellaportant
al dos, ffillprodigues ffon acollit; V enfellonitffora romas.
prodiguejar v. intr. Obrar pródigament, gastant sense mesura. SP 12258 h pare he
bona mare tapart as presa; has la despesa prodiguegant, meretricant a ton delit.
profá -ana 1. adj./m. i f. Que és estrany a la religió cristiana. SP 5938 Ab ells s'
entenen los deleguats he celerats jutges profans, los escrivans he advocáis. SP
12997 trompes, tais reals pompes ais reys tirans, gentils, profans, del món lexant,
no cavalcant cavall cosser mas en som. 2. adj. Contrari a la reverencia deguda a les
coses sagrades. SP 11570 smortir, enmalaltir, ni pronitat a fer peccat, ni res profa.
profanar v. tr. 1. Tractar amb gran irreverencia una cosa sagrada. SP 5960 en ort, de
cambra *n cambra, ffins a V Alfambra tan profanada qu* és en Granada; adés
guarint, adés parint, aposta. 2. PoHuir, usar deshonestament. SP 9753 Eli les
enguana he les profana, ffins que son preses, en carere meses a mal llur grat.
profecía/ Predicció que fa un profeta. SP 11425 ova ab esculpides lletrespolides,
hon se llegia la profecía: que concebra verge y parra Ffill, certament.
profembra/ Dona honrada. SP 4777 he pigós pactes, ab la madrina he la padrina,
cert no pofembres, les males fembres, elles ordiren, ffals part.
profembria / Honradesa d'una dona. SP 4120 Si no faltas en pofembria, queucom
seria! Mas, avertint he inquirint de honest.
profés -essa m. i f Que s'ha compromés per a tota la vida a complir els vots propis
d'una institució religiosa. SP 5666 Dix ella: «sposes som, les profeses, monges,
frareses, totes de Déu.
professó / Conjunt de persones que desfilen ordenadament i solemnement amb una
finalitat religiosa. SP 3735 Gran professó molt singular fféu areglar: primer les
creus; ab alte.
profeta m. i f Persona que, inspirada per Déu, parla en nom seu anunciant
esdeveniments futurs. SP 11727 Mes que profeta, patriarquessa, apostolessa,
mártir secreta; ver ge pus.
profetal adj. Profétic, que té característiques de profeta o que ho és. SP 10957 nta, de
sants parents jutges sabents, patriarchals he profetals, he sacerdots sants e devots.
profetar v. tr. Profetitzar, formular profecies, predir una cosa grácies al do de la
profecia. SP 11137 Ffon figurada he profetada en profecies, per Ysahies he tots
profetes, per ella.
profit m. Avantatge, benefici que es trau d'una cosa. SP 15427 Ffiu mon poder no m'
oblidás, que mm recordas per profit meu he ara teu, ffill Baltasar a. al profit de loe.
adv. A benefici d'algú. SP 3906 prepon, he Déu dispon he provehix a qui •/ servix
al profit seu.
profitar v. tr. Aprontar, donar profit, benefici o utilitat. SP 5268 Res no profita.
profitós -osa adj. Que fa profit, que dona benefici. SP 10733 Ací •/ combat resta
duptós, mas profitós prou a la sgleya.
prohom o prohome m. Home respectable, digne d'especial considerado. SP 5804 nt
res del qué dit és, altra també escómete hun metge prom de bon renom, jove polit.
401
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de Jaume
proisme m. Persona en relació a qualsevol altra de semblant. SP 12192 ey: de tant

omey he crueldat, en son regnat, ffets al proysme, a Déu altisme tanta ofensa hach
conexenga.
próleg m. Escrit anteposat al eos d'una obra per explicar-la o per explicar una part del
que s'hi diu. SP 738 tit en quatre tais parís principáis com la present lo prdlech
fent.
prometenca / 1. Promesa, obligació assumida de paraula de fer una cosa. a. fer
prometences de col. Prometre de fer una cosa. SP 2912 que lá compras hí lá 'm
tiras, ffent li parences he prometences que tot lo meu seria seu. 2. Oferiment fet a
Déu a un sant, de fer una obra piadosa, a. fer prometenga o prometences de col.
Oferir a Déu de fer una obra piadosa. SP 15478 De continenga ffiu prometenga. SP
4681 Fféuprometences ffer abstinences, llexar arreus; nomines, breus.
prometre v. tr. Obligar-se de paraula a fer o donar alguna cosa. SP 11605 al, pare
Déu viu, tal a Daviujfill rey trames, jura, promés no li fallirá.
promptament adv. Rápidament, sense tardar. SP 10226 Hou bé, no dormes! Perqué t'
informes pus promtament, primerament vull explicar com llur peccar he mal l.
prompte -a 1. adj. Rápid, que es fa sense tardar. SP 12073 Solempne sirena Dimás
agüé: per prompta fe hach Parahís. 2. adv. Rápidament, sense fer-se esperar, a. en
prompte loe. adv. Rápidament, sense tardar. SP 14072 Ab clau de comte, V alcayt
enpromte apresoná, hefort lliguá sa cavalcada al llim tancada, qual el.
promptea/ Disposició, inclinació a fer una cosa. SP 4399 llig, mes n' i afigl Tota
maldat, poca bondat, al mal promtea, al béperea.
pronitat/ Propensió, inclinació natural a fer o sofrir alguna cosa. SP 11568 iure,
plorar; no ignorar, ni esmortir, enmalaltir, ni pronitat a fer peccat, ni res profa.
pronosticant adj. Que pronostica, que anuncia una cosa futura per senyals o indicis.
SP 15147 pa sanies, sibilles tantes, Déu redemptor ser venidor pronosticans, d'
algunes grans mas foren poquesl.
pronosticar v. tr. Conjecturar per senyals alió que ha de venir, que ha de passar. SP
13171 vicis encriminats, morís e dampnats, cert, indicaren: pronosticaren mal
creticar, a morí finar, perdido, dampnació.
pronunciar v. abs. Manifestar en virtut d'una autoritat que es té. SP 439 Per presumir
sois, pronuncien.
prop 1. prep./adv. A poca distancia, en l'espai o en el temps. SP 13123 ura era figura,
axí certera com lafiguera que malahíprop lo camí. SP 3977 Si lá tocaven quiprop
li staven, de fet bonia. SP 14014 Aquest destempre ben prop lo véu lo mal juheu,
major prelat del gran bisbat sois a. prop de loe. prep. SP 14361, Anyell benigne,
comfa lo signe ab veu moltfort, prop de sa morí, ab lo cap dret haver gran set de
tots crida. SP 11398 Ampia font d' oli, del Capitoli molt prop hixqué. 2. prep.
Quasi, aproximadament, molt acostat a una quantitat o al compliment d'una acció.
Preposició transitiva (0, de). SP 4644 Tota secada, prop heticada, per lo parir cuyda per ir a.
prop de loe. prep. SP 4939 ur vida com a novicia, ab amicícia dintre vivint anys
prop de vint. 3. adj. Próxim, acostat. a. prop parent col. Parent próxim. No enregistrat en
DCVB. SP 8754, si *s cobriajus lo mantell de Bog, ja vell he prop parent.
propi propia adj. Que és d'una persona o cosa i no de les altres. Pot anar acompanyat del
possessiu com a refere. SP 9244 lerades; delliberades, tant scientment com follament,
propis filis manquen; hulls los arranquen, he allisien, perqué. SP 8032 setls,
reports, tots venen torts, abficció he passió propia llur a. fer propia una cosa col.
402
Fer seua una cosa, apropiar-se-la. SP 10714 uoverns de barques velles; velles
querelles hanfetes prdpies, he son grans copies desafaynades; son se mesclades.
própiament adv. Amb propietat, convenientment, com cal. SP 15020 ssária: cert V
engendrar o lo servar V establiment, própiament és dit consell.
propici -ícia adj. Favorable, disposat a favor d'algú, d'alguna cosa. SP 5932 n he mils
conforten llur apetit he V esperit, bulles propicies, mas surreptícies, de cort
obtenen.
propietat/ Qualitat peculiar o característica. SP 14328 set medecines ab set divines,
spirituals, no naturals propietats, ab calitats ben divisades he graduades a.
propondré v. tr. Posar a la consideració d'algú. SP 3902 L' orne divisa, en si prepon,
he Déu dispon he provehix a qui •/ servix al profit se a. l'home propon i Déu
dispon prov. Indica que els éssers humans no teñen el poder de controlar com
resultaran els esdeveniments. SP 3903 L' orne divisa, en si prepon, he Déu dispon
he provehix a qui •/ servix al profit seu.
proposar v. tr. Decidir, formar el propósit. SP 3143 Puysproposí un vot complir.
propósit m. Intenció, voluntat o idea que s'ha decidit dur a la práctica. SP 4944 *s fes
professa la requestava, he no guosava dir son propósit ni fer opósit al seu combat.
prorrogar v. tr. Ajornar, diferir, deixar per a mes avant. SP 3443 nyar ha hun
berguant, articulant de son prenyat, ffon porroguat V executar.
prosperar 1. v. tr. Fer prósper, augmentar el poder, la riquesa o el benestar d'algú. 2.
v. intr. Esdevenir prósper, veure augmentat el poder, la riquesa o el benestar propis.
SP 12591 r pes de tollerar, si •// vols portar, en quánt fiarás prosperarás
abundantment.
prostrada / Agenollament, flexió deis genolls fins que toquen térra per demostrar
humiliació o reverencia a algú de poder superior. SP 12728 Devotament, quant la
veurás, UV adorarás ab set prostrades, agenollades, ab genol nu a n' Esahú com
Jacob.
prostrar-se v. pron. Agenollar-se en senyal d'humiliació o reverencia a algú de poder
superior. SP 5984 m consellava, si fill parís, m' ensenyorís, may no *m prostras,
mas que *m mostrás hun tant altiva, SP 11579 , ver Déu, perqué *n nom seu s'
agenollassen, tots se prostrassen: celestials, angelicals, sperits humus, jhueus.
protector -a adj. Que protegeix o defensa algú d'un perill o una amenaca. SP 10649
Pels seus guerrera, defenedora he protectora ais caminans he batallans;
guanfianonera, portant ba.
protest m. Reclamació de disconformitat contra un contráete o contra un pacte que es
té adquirit. a. posar protest col. Denunciar davant la justicia. SP 3051 Sáviament,
yo posí prest en cort protest, dins temps degut, com may rebut lo.
protestar v. tr. Demanar manifestament, solemnement. SP 1316 Ab moltplaer ell m'
achceptá, mas protesta que may no mm vés ni que •« sabes res sa muller.
protocol m. Serie d'escriptures i documents que un notari guarda annexats o units
entre si. SP 410 la llevada d' esgrimidor; o sonador com sonar vol; o protacol a
llargues notes.
prou 1. adv. En quantitat suficient per a una fi. SP 128 mig perdut enteniment, ffet
ignocent, ja oblidant, no prou bastant a tal empresa. SP 325 Si y llegireu,
conexereu, ab prou claror, la gran error tan manifiesta; la desonesta he vid. 2.
adv./adj. En quantitat considerable. SP 174 gut com hom salvatge; tenint hostatge
en lo meu Hit; prou envellit, antich de dies; per malalties molt afiligit. SP 1327 En
hun troter, ab prou dinés, ell me trames ben arreat, camíferrat, per Tarragu.
403

Héctor Gonzálvez i Escolano ___ Diccionari de l'«Espill» de JaumeR,
prous adj. Bo, virtuós, respectable. SP 15951 a famosa he fructuosa, ben coneguda,
dona tenguda per prous, valent, Déu molt tement he cristiana, tota humana.
prova/ Raonament, paraules o fet que serveixen per a establir i manifestar la veritat
d'una cosa. SP 3847 sgleya, per lo que y veya mete 'm en noves, contres e proves,
bé cortesana.
provar v. tr. 1. Sotmetre algú a certes experiéncies per apreciar-ne el valor o la
manera de ser. SP 9920 tant, en trona, públicament, ab tocament si ms hom se
prova, com se renova lo Pare Sant. noufeya, per muí. 2. Intentar una cosa, una
acció. SP 2093 Volguí provar, son exovar si 'II me dañen, hó *m paguarien sens
dema. 3. Demostrar o justificar o palesar la veritat d'una cosa. SP 13438 g he fer
qué de.
proveir 1. v. intr. Obrar de la manera necessária per a obtenir o evitar alguna cosa. SP
3578 Provehiriaper altra vía. 2. v. tr./intr. Atendré algú o alguna cosa, procurar-li
mitjans de subsistencia o de defensa, actuar a favor seu. SP 3904 L' orne divisa, en
si prepon, he Déu dispon he provehix a qui •/ servix al profit seu. 3. v. tr. Procurar,
fer que una cosa s'execute. SP 14113 Eli provehí ab diligencia haver licencia de
Ponq Pilat ser. 4. v. tr. Posar algú o alguna cosa en possessió d'alló que necessita o
li convé. SP 13569 Tot lo Salt meu he quant Davit hac provehit per fer la obra:
sitim, manobra, argent e or. SP 6629 al món no és dona complida he provehida de
saviea, virtuts, bonea, he de seny ciar.
provisor -a m. i f Persona que proveeix o té esment de les necessitats d'algú o
d'alguna cosa. SP 11193 preada, sabent faynera he filanera; conservadora, he
provisora deis servidos.
proximal adj. Propi del próxim o proisme. SP 10630 Set llums li teñen set
canalobres: set cares obres, proximals, pies, en los set dies, disapte mes, car jorn
seu és.
prudencia / Virtut de qui actúa tenint en compte totes les circumstáncies i possibles
conseqüéncies de la seua acció per evitar errades. SP 14921 ahó mt costreny he ta
edat; consells t' é dat de prou prudencia experiencia tots los conferma : ages ne
ferma op.
prudent adj. Que actúa tenint en compte totes les circumstáncies i possibles
conseqüéncies de la seua acció per evitar errades. SP 1053 Mas /' om prudent véu
clarament qu* era falsía, com lá movia la sola.
pruent adj. Coent, que cou, que causa una picor intensa. SP 13369 Al qui glopega lo
vi, sovent, jfort e pruent, grans cantitats, les qualitats deis animáis li resten.
pruija / Picor intensa. SP 10390 y la llet: llexá y de fet la ordinaria, hereditaria,
prohig* ardor.
pruir v. intr. Fer sentir pruija o picor intensa. SP 5316 Pren lá gran bascha, grata 's e
rascha hon no lipru.
pseudodiví -ina adj. Falsament diví. SP 13040 tava he fornicava ab sos tacanys,
molts déus stranys, pseudodivins, ásens, rocins.
p ú a / Peca cilindrica i aguda on s'enrotUava el fil en rodar el torn de filar, a. afilper
púa loe. adv. A poc a poc, amb molta mesura. SP 677 t meu scaig de parlament,
curt, flach, fallent, afilper púa.
pubill -a m. i f. 1. Persona menor d'edat. SP 12769 sdenyada, muller diable; ni
desamable deis pobrellets pobils, chiquéis; mare enviudada, apres casada ais filis.
404
2. Fill únic o filia única d'una casa. SP 2005 lia bona e bella, ben endreqada, molt
heretada, richapobila d' aquesta vila, deis bons parenta.
públic -a o public -a 1. adj. Que es pot usar per tothom. SP 7407 n manades festes,
algunes, prestes ffer en ses tendes publiques vendes, may a Déu llohen ni misses
hohen; de fais pe. 2. adj. Que está a la vista de qualsevol. SP 4873 Tot llur ruhido,
crits, apellido, los fon poblich. 3. m. públic La gent en general, a. en públic col.
Davant de la gent. SP 14535 l, és atrevida com la guarida del flux antich, com en
poblich hoys preycar al popular lo ver Messies, fforts malalti. 4. / pública
Prostituta, dona que rep diners per mantenir relacions sexuals. SP 13044 Quánts hi
anaven lá cavalcaven, com a publica. 5. m. públic Barri on viuen les prostitutes.
SP 7330, seguint partit, per sa fortuna, seféu comuna en lo poblich.
publica m. Arrendador deis impostas i rendes publiques a l'antiga Roma. SP 15637
erdut no conegut, si lá 't recite, creu sois ymite ló publica, qui explica son falliment
tot homilment, ñopas comf.
públicament adv. 1. En qué pot participar la gent. SP 1247 En mala veu sos béns
posats he subastáis públicament, la cort venent. 2. adv. A la vista de la gent. SP
9918 Per tant, en trona, públicament, ab tocament si *s hom se prova, com se
renova.
publicar v. tr. 1. Fer públic, fer conéixer a tothom. SP 4880 Per moltes vies ffon
divulguada he poblicada llur tració he ficció. 2. Declarar, comunicar a algú. SP
321 s, no •lllsplau menbrar te vull pregar tú so *llls publiques he comoniques.
pudent adj. Que put, que fa mala olor. SP 9585 Per qué pensaren he comenqaren la
indicible, pudent, orrible, ffort llebrosia: la sodomía peccat nopoch.
pudir v. intr. Fer mala olor. SP 2379 D' aire podía quant li venia son ordinari: sens
pus pensar i, carnes.
p u d o r f. M a l a Olor, de (indica d'on ve la pudor, la causa o la materia que la provoca). SP 11997
Ffrenetiquea, hira, bravea, ffolla furor; d' alé pudor tens de guolaqa a. fer pudor
col. Fer mala olor. SP 583 OH de mata no ,llls fa pudor.
pugnar v. intr. Esforcar-se, treballar per una cosa. SP 12308 Primer treballa, pugna,
batalla, obté victoria.
puix 1. adv. Després, mes tard. SP 3406 Puys a la Ñau ostal, pensau millor posí. SP
12484 he caritat, hostalitat, si u has mester, a tu primer, puys ais servents, aprés
parens. 2. conj. Després que, mes tard que. Seguit o no de la conjunctó que. SP 1505 Puys ch*
ivernávem, ens ne tornávem a guale jar e festejar. SP 10908 essor, lo peccador, de
tots peccats greus confessats, puys be •lis engrune, ¿no %ll ret immune he
desinferna de mort. 3. conj. Ates que, ja que. Seguit o no de la conjunció que. SP 12625 Puys
coneguda has llur manera, muda carrera. SP 5991 Contente 's ell del toch e vista,
puys que conquista muller tan bella, he sou be sella per al ca. 4. conj. Mentre;
indica una restricció, reserva o limitació posada a l'acció que s'expressa per l'oració
principal. SP 3245 V espós ab alta veu: «al plaer seu, per honsevulla, puys tost s'
acullá, rompa y squexe, pus no lá vexel Mes no •/. 5. conj. Per tant, dones. SP
10679 Puys no t' arrulles ni *t desonestes ffent vanes festes, detra.
p u j a / Augment de volum que es produeix en la pasta de fariña en coure's els pans, a
causa de la fermentació. SP 12903 Allí *s cogué he no »n prengué, com IV agüé
cuyt, puja nefruyt.
pujar 1. v. intr. Passar a un lloc mes alt, anar de baix a dalt. a+CR (indica el uoc ait ai quai es
dirigeix). SP 15503 et, deqá Poblet, qui *s diu Cartoxa, hon la gent coxa puga *b
afany. 2. v. pron. pujar-se'n Passar a un lloc mes alt, anar de baix a dalt. SP 7233
405

Ffon li mester, perqué ms salvas que se 'n pujas, per repicar, al campanar de sent
Vicent. 3. v. tr. Recorrer un espai anant en direcció de baix a dalt. SP 11000
tabernacle, quinze grahons, alts escalons, ella 'lis puja. 4. v. intr. Ascendir en
sentit espiritual. vers+CR<SP 12701 Vérgens rebuga, ves éstapuga. 5. v. intr. Créixer
en grau de poder, de dignitat, de categoría social. SP 480 Prddich despendre,
hufanejar, pus alt pujar, és llur plaer. 6. v. tr. Fer passar a un lloc o nivell mes alt,
portar de baix a dalt. SP 7930 Rey Ypocrás, ffilósofvell; poet* aquell, en alt pujat,
restant penjat a. pujar la quinta col. Alfar la veu, cridar fort i amb irritació. SP
2595 fos seu negua, porfidiega, cridant bravega, puga' la quinta.
pulment m. Companatge, aliment que es menja amb el pa. SP 12860 Allí *s partix
molt alt pulment.
p u n i d o / Castic, pena imposada a algú per a corregir-lo o per a mantenir la disciplina.
SP 6894 Puta, baguassa, ab simple passa punido.
punir v. tr. 1. Castigar una persona, imposar-li un castic. EI CD indica la persona castigada. SP
4970 Volgué 'mponir. 2. Sancionar un comportament o una acció que algú fa. EI CD
indica ei comportament o racció sancionada. SP 14184 fer l' archa al Patriarcha antich Nohé,
aygua volgué punís lo vid he fos inhici a la virtut.
puní m. 1. Tros de fíl que va d'un forat a un altre de molt próxim deis que es fan en
una tela, pell, etc., travessant-la amb una águila enfilada. SP 2413 Mudava 's nova
quada vestida, mas no cosida punt per ses mans. 2. Porció molt petita de temps,
instant; es considerava com una de les divisions de l'hora, probablement equivalent
al minut. a. un punt ni hora loe. adv. En cap moment. SP 1362 astres, he mals
empastres contra sa ñora, hun punt ne ora nunca sessant. 3. Moment exacte d'una
acció, d'un esdeveniment. SP 8518 Qui bé n' espera, espera •/ punt que puig*
amunt /' aygua del riu; que torne viu spera •/. 4. Oportunitat, moment oportú per a
una cosa. a. mal punt col. Mal moment, ocasió inoportuna. SP 5912 Qui en llur
távegua mal punt ésprés, may per james nepot exir, ni *s pot partir llur.
punta / Extrem molt prim d'una cosa que acaba quasi amb l'amplária d'un punt. SP
10318 Ab V om pía nat, ella mb sa punta may se conjunta a. correr puntes col.
Lluitar en camp clos usant les armes emprades en els tornejos. SP 7398 Dintre s' i
justa he corren puntes; de gualants juntes s' i para rench. b. de punta loe. adv.
Amb l'extrem prim d'una cosa. SP 9562 ts levar, he a les filies, ab les clavilles
fferir de punta, la pell pus junta he verguonyosa; ab fus, filosa, arran.
puntacorrent adj. Batallador, enguiscador, furgueta. [P] Proposta de correctio a DCVB Í DECat.
SP 1994 a m' envia la corredora, gran ralladora, entrametent, puntacorrent hí ben
revessa.
puntacorrible adj. Batallador, enguiscador, furgueta. SP 4493 Mas era Hábil, punta
corrible, ab mi terrible he desamable, inacordable per a.
punxar v. tr. Ferir amb un objecte que acaba en punta. SP 6082 zat, sobreposat a hon
se vulla; ab un* águila te pots punchar lo paladar secretament: poras sovent ab
sech tosir.
puny m. Má tancada. SP 6740 ns, tots los falcons mudáis e sos, sparvés, agtós, al
puny d' om cuyten.
punya / Esforc, desplegament de forca física o moral per a aconseguir un fi. a.
fer+poss+punya col. Guanyar-se la vida SP 970 A peu aní en Catalunya, honfiu
ma punya, que hun cavaller, molt gran bandoler d' antich linatge.
punyada/ Colp fet amb la má tancada. SP 1061 Ab sa correja ffort láferí, he lá serví
bé de punyades.
406
punyal m. Arma ofensiva, mes curta que l'espasa i destinada a ferir només de punta.
SP 15743 Mor l i 'nprés a Fine es com acora he travessá ab lo punyal dins lo tendal
la dona dita madianita: nom de guerrer.
punyent adj. Punxant, que acaba en punta. SP 2351 igons, carts, porca crespina, no
teñen spina pus fort punyent! Porcell grunyent tota la nit era *n lo Hit.
pur1 -a adj. 1. Que no conté cap element estrany. SP 10581 Mes que mirall he pur
cristall, Inmaculada. 2. Tot sol, no acompanyat d'una altra cosa. SP 8259 Si diu:
«peí Fur reba •/ dot pur tant solament. 3. Lliure d'elements dolents,
d'imperfeccions, sobretot de caire moral o intel-lectual. SP 10795 La sens «Ve»
pura, plena, perfeta; la tota neta, sense querella; la tota be a. amor pura col.
Sentiment amorós basat en el predomini de 1'inteHecte i la dimensió espiritual SP
5632 obil, prest seduí 7 llur amistat no ser peccat, hoc amor pura qui tostemps
dura, no perillosa, ans ésser cosa molt.
pur 1 . adv. E n c a r a m é S . No enregistrada en DCVB i proposta de matisació a DECat. SP 9678 Pur VÍU ne
pocha si •/ drap lá tocha. 2. adv. També, a mes. SP 5544 De sa cadira pur lá
derroquen. 3. conj. Pero, mes. SP 8135 Iguany si us sou cansat, desnaturat, no *m
sé ab quí, pur no ab mi.
purgar v. tr./abs. Menstruar, teñir la menstruació. SP 4483 Mas puys purguava, d'
ella sperava que ful n' auria a. purgar la camisa col. Menstruar, teñir la
menstruació. SP 4736 Dix: «sent me llassal Hun mes me passa ja ma camisa de
bona guisa he prou purguí.
purgatori m. 1. Lloc on les animes deis morts en gracia han de purgar els pecats
abans d'entrar al cel. SP 16080 Al purguatori, per mos peccats mal esmenats, sé
prou hi dech. 2. Situació en qué es passa molta pena o patiment. SP 2417 n les nits
grans, hí menys de dia, yo mai dormía sens purguatori.
pus 1. adv. Terme de comparado que denota superioritat de quantitat o de qualitat.
Modificant verbs, substantius (de vegades amb la preposició de interposada), o adjectius. SP 6940 Ha y
enemigua al món major, Cahím pigor, pus adversan?. SP 2603 Ella %m tocava pus
de cent sous. SP 741 Cascuna part té mn altre quart de parís pus chiques, a. pus...
que... loe. COnj. El que introdueix el segon membre de la comparado. || L'oraeió subordinada encapcalada per que pot
teñir un no expietiu. SP 1108 esquíl A ton despit, ja tinch marit, cert, pus honrat que no V
orat del pare teu, de major preu he pus valent. 2. adv. Terme que indica addició o
major nombre, repetició, continu'itat. Normaiment enfrasesnegatives. SP 560 No hi pensen
pus. SP 9572 llur crueldat, iniquitat, insipiencia he necligéncia pus recitar a. mai
pus loe. adv. En cap altre temps o cap altra vegada. SP 9996 May pus no jugues ab
tais fexugues. 3.pron. Res mes, cap mes cosa. SP 8077 No »n vull dir pus.
p u t a / Prostituta, dona que rep diners per mantenir relacions sexuals. SP 6892 Puta,
baguassa, ab simple passa punició.
putería / Condició de prostituta. SP 3282 Huna vil osta, royn, disposta a putería,
llavbs tenia en sa posada una berguada de.
putput m. Ocell de la familia deis upúpids {Upupa epops), de 28 centímetres, amb el
bec prim i encorbat i una bella cresta molt característica. SP 7696 osa son e rabosa,
mona, gineta, talp, oroneta, mugol, putput, guall, cutibut, aranya »b tela, tavá,
mustela, vespa.
407
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeR^.
Q
quaix adv. Com, a la manera de. SP 13479 llar, les cerimónies he querimdnies, ja
malastrugues, quax ballarugues, chiulets, juguetes, baveroletes, ffluxes.
qual -apron. 1. qual Com, de la manera que. SP 10320 Qual vol, tal és, ni menys ni
mes, pus no *s torgria ni *s dre a. íal+verb+qual+O loe. conj. De tal manera...
com..., així... com... SP 6669 Tal és qual dona Déu, hon li plau. b. tal qual loe.
adv. Així, d'aquesta manera. SP 6638 trobará en qualque part, mas lluny e tart,
muller tal qual he cominal, tolleradora, ordenadora, queucom curosa. c.
tal+subst+qual+O loe. conj. Tal...que...; conjunció correlativa consecutiva. SP 216
He tresnochant, van aguaytant una tal caga, qual, qui lá caga, pren mala Hebra,
Vibra, Culebra. 2. q u a l Q u e , q u i O q u é . Preoedit normalment per l'article determinat (de vegades sense
artícle per raons métriques). || Pot anar eombinat amb una preposició. [| Concerta en nombre amb el nom que fa d'antecedent.
SP 15984 molí instruyda e tal nodrida peí marit seu, lo qual lá véu molt ben morir.
1 14211 fferint sa rocha, aygua no pocha manal n' ixqué, del qual begué tot Israel.
SP 10183 No semblantment com muí, cavall, ais quals seny fall. 3. Quin, quina.
Normalment concerta en nombre i genere amb el nom que fa d'antecedent. SP 6429 H& pensant qualtt, y O m'
alegrava. SP 10678 Sense sospita creu quala vulles. SP 9232 Sois viu restas! Ffiu
dret juhí, puys coneguí qual mare fóra. SP 824 orí, cert, a gran tort, per alguns
mals no vull dir quáls.
qualitat o calitat/ 1. Alió que, existint en una cosa, fa que aquesta siga tal com és;
cadascun deis atribuís o propietats que distingeixen les coses. SP 14329 b set
divines, spirituals, no naturals propietats, ab calitats ben divisades he graduades a
quatre graus tres per. SP 13371 a lo vi, sovent, ffort e pruent, grans cantitats, les
qualitats deis animáis li resten tals.2. Conjunt de propietats que constitueixen la
manera de ser d'una persona o cosa. SP 7092 Sois m' a valgut qu- é ben sabut llur
calitat: son vanitat de vanitats, d' iniquitats iniquitat, he.
qualque adj. 1. Qualsevol, una d'entre diferents persones o coses, siga quina siga. SP
413 TERCERA PART DEL PERFACI Donchs, dich que totes, de qualque stat,
color, edat, lley, nació, condició, grans e majo. 2. Algún, alguna, referit a una
persona qualsevol i indeterminada. SP 1639 A mi també qualque beuratge o mal
potatge, ffitilleries o porreries. 3. Algún, alguna, referit a una quantitat
indeterminada. SP 16017 n' é trobat huna, la qual mereix hun poch de greix he
qualque festa a. qualque poc loe. adj. Escás. SP 5022 Diversitat hac qualque
pocha. 4. Aproximadament, mes o menys. SP 15504 Qualque mig any yo y aturí,
hon aporí ab lo prior, bon confess.
qualsevol adj./pron. Una d'entre diferents persones o coses, siga quina siga, A voites unit
amb el pronom per la preposició de o una altra de significado partitiva. SP 10207 Ensaga t' i: qualsevol fl
que t' i mourá crech te courá. SP 4442 May se dolia, ne duya dol, si qualsevol deis
meus moría. SP 431 rieres, mudes, ffranques, catives, quántes son vives, qualssevol
sien, tot quánt somien ésser ver crehen.
408
qualsevulla adj. Una d'entre diferents persones o coses, siga quina siga. SP 7658 rí i
ha algún vilá en lo miller, ffaula muller; he qualsevulla dona lo sulla, mare tanbé.
qualssevol adj./pron. Forma plural de qualsevol.
quan adv. En el moment en qué; introdueix una oració subordinada que expressa
anterioritat o simultane'itat respecte a l'acció de l'oració principal. SP 8231 Sijau al
Hit marit malalt, quant a son alt he píen plaer de la muller ha ja testat: SP 13655
Dotze tanbé, com Josuhé, prómens tria, quant lo Jordá volgué passar.
q u a n t - a 1. adj. Q u i n a q u a n t i t a t d e , q u i n n o m b r e d e . A voltes usat en una estructura singular, pero amb
valor plural. SP 2342 Ab quant afany hí temps perdent! Primer, volent la solaqar he ab.
SP 2581 Hí quant mal dial Res no *m valia, ans pijorava, mes exorava. 2. pron.
Quina quantitat, quin nombre. SP 9139 Si tot los fall, ¡quánts ab cascall per fer
dormir, lósfan morir o *llsfan dem a. quipot dir quant! mod. Expressió que s'usa
per a ponderar una quantitat molt gran d'una cosa. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
14079 Quipot dir quántes! A mi, per gracia, ab pertinacia cert, no morí: yo *m. 3.
pron. Tot el que, tot alió que, totes les coses que. SP 1978 Com ella véu yo cóm
vivia, he quant avia della *nviat o campviat, m' o véu cobrar, a. tot quant col. SP
15965 as gran faynera, don* andreqada, ben esforgada en tot quant feya. b.
quant... tot... loe. conj. SP 3960 Veig que quántporta és totpintat. 4. adj./pron. Tot
el qui (si es refereix a persones), tot el que, tota la que. A voites usat en una estructura singular,
pero amb valor plural. SP 7117 Quantes ciutats son deruydes he subvertides per ses. SP
230 Pendre s' arrehen, quánta ne vehen: son ells los presos, a.
tant+subst+quant+subst loe. conj. La mateixa quantitat de... que...; introdueix
oracions comparatives d'igualtat. SP 10213 A hun plaer auras, certer, tantes dolos,
quántes suós, treballs de mort, a hun deport ha /' orne. b. tots quants col. SP 13635
erna gloria ais qui memoria d' ell, mort, auran; tots quants volran esser filis seus,
ffills, donchs, ereus. c. quant+V, tant+V loe. conj. Tot el que..., aixó...; introdueix
oracions comparatives d'igualtat. SP697 Mare y fadrínes, quánts ne tenien tants ne
venien, he no y bastaven. 5. adv. quant Indica un deis termes d'una proporció
augmentativa o diminutiva, a. tant pus+adj+quant loe. conj. Tant mes... com...;
introdueix una proporció augmentativa o diminutiva. SP 7159 ia, dita vellarda,
gran e guallarda, tant pus antigua quant gran amigua deis vells romans, llurs
capitans M. 6. adv. quant En quina mesura, en quin grau. compiementant un adjectiu o un
adverbi. SP 4975 us vull dir tot per menut, comfuy venut he rebugat, quant enugat he
decebut. SP 7049 Quant me fon cara llur messió, la ració de museria!. a. quant
mes col. En quina mesura mes, en quin grau mes. SP 14762 Si per fe stranya V orne
tant guanya, quánt mes per propia lo qui *n té copia. 7. adv. En la mesura que, en
el grau que. compiementant un verb. SP 3645 Penssa quant pot, en si discorre; sois li
occorre dir a lafembra.
quaranta adj. Quatre voltes deu. SP 12874 anar poras per tes jornades he nits
contades pus de quaranta jfins a la santa de Déu muntanya.
quaresma/ Període de temps de quaranta dies compres entre el dimecres de cendra i
Pasqua, durant el qual l'Església ordena dejunis i abstinéncies en memoria deis
quaranta dies que, segons la Biblia, Jesús va dejunar en el desert. SP 2805 Ara
scoltau, diré tanbé: V om qui s' obsté d' axó %n Quaresma, a Cinquajesma cornut se
troba.
quaresmal adj. De la quaresma, propi de la quaresma. SP 4102 Acostumava taula
bastida he ben fassida, no quaresmal, mas de carnal.
409
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumpRoi
quart -a 1. adj. Que fa quatre en una serie, que en té tres davant. SP 13799 egnes
rompent d' or e d' argent, d' aram tercer, lo quart d' acer, quint térra cuyta crexent
ab cuyta, ffeta. 2. adj. Que és una de les quatre parts iguals en qué es divideix una
cosa. a. no+V+quart ni quinta parí del que+Vloc. adv. No+verb+ni de bon tros el
que+verb. usat en una frase negativa. SP 7031 hom al món, ni may hifon, hoja vist quart ni
quinta parí del qué yo mn sé. 3. m. quart La quarta part d'una cosa. SP 9636 No
durapoch ser mestruoses, molt enugoses lo quart del mes. 4. m. quart Moneda que
representa la quarta part d'una altra. SP 12563 s de ton viatge, dar t' a per guatge
com mercader, no quart diner tan solament, mas mil per cent.
quartana/ Febre palúdica que es presenta cada quatre dies. SP 8277 Qui vol teñir he
costeyr elles malsanes, de ses quartanes o altre mal, pert son cabal: roba, dinés,
noy.
quarter m. Cadascuna de les quatre parts en qué es dividía el eos d'un home castigat
amb pena de mort. SP 7191 Rey Pere •Iprés, fféu ne quartés.
quatre adj. Tres mes un. SP 13361 llim, fem, efanch de térra y sanch, ffets d' animáis
quatre brutals: lleó, bravea, molió, simplea, lluxuriar, porch.
quatridiá -ana adj. De quatre dies. SP 14559 maná: «llevau la llosa!» Ella, duptosa,
dix: «pudirá! Quatridiá ésjapodrit!» «¿No t' éyo dit dix, si creurás.
qué pron. 1. Quina cosa. Usat en ¡nterrogacions directes o indirectes. SP 8126 Quant maritjau, dien:
«llevau sus! ¿qué aveu?. SP 10027 Ffora tapins, mira qué tins: hun vell monet o
cerronet, tot cap e carnes!. SP 2788 Mils consellada, com yo poré sé qué faré. a.
per que A C a u s a d e q u i n m o t i u . En oracions interrogatives directes i indirectes. SP 2143 Unjorn
plorava; dix li: «per qué?» «Hoy, per mafe, no plor per res!». SP 3515 No sé per
qué sois jelosia crech láy movía, ella %s clamava mol. 2. Pronom interrogatiu que
funciona com a complement directe de 1'infínitiu o com a complement de régim,
amb un matís de possibilitat, obligació, desig o finalitat. L'estructura pot construir-se amb
1'infínitiu eHíptic. || El complement de régim perd la preposició. || En Roig té diversos graus de gramaticalització. o!r
12750 d' or bell anell he qué calqar tefará dar, he prima stola. SP 6256 «Volenter
picha! En casa richa áy qué partir. SP 5103 Es donapobra, no té qué *s cobra. SP
9975 ven tot quánt té, quant no y há qué perjuguarfurta.
que1 conj. 1. Introdueix proposicions subordinades substantives (completives directes,
COmpletiveS O b l i q ü e s O SubjeCtives). En les subordinades substantives completives directes, pot no
expiicitar-se. SP 6833 ¿quí t' asegura que criatura d' ella veurás. SP 5126 siau contení
que yo us parixeha. SP 14045 no *ls paregué que digués bé «Rey deis juheus. SP
6321 Maypoguífer se corregís ni que *s regís ab savieha. a. siDéu m'ajut que...
mod. Fórmula de vot per a testificar una afirmado. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
5685 mon Senyor seré traydor, ffent -ló cornut? Si Déu m' ajut que no ufaré. 2. Ja
que, ates que; introdueix oracions circumstancials causáis. SP 971 A peu aní en
Catalunya, hon fiu ma punya, que hun cavaller, molt gran bandoler d' antich
linatge. SP 12269 es he seguonades, ffaves sobrades, no *t pots fartar, qué y vols
restar? Les dones totes sabs que son glotes. 3. Introdueix oracions circumstancials
de finalitat. SP 147571 altffet hunforat, per ells calat, jahent al Hit, quefos guarit
tant hi basta que romas sá. 4. Uneix els dos termes d'una comparació de
superioritat o d'inferioritat. a. pus+(adj/subst)+que... loe. conj. EI que introdueix el segon
membre de la comparació. || L'oració subordinada encapcalada per que pot teñir un no expletiu. SP 1108 esquí! A
ton despit, ja tinch marit, cert, pus honrat que no V orat del pare teu, de major preu
he pus valent. b. més+(adj/subst)+que... loe. conj. EI que introdueix el segon membre de la
comparació. || L'oració subordinada encapcalada per que pot teñir un no expletiu. SP 1204 há VOlgUt mes
410
captivitat que libertat; llangat riquea, cercat pobrea. SP 1228 Mes és muller /'
exovar gros que no llur eos. SP 5571 es Jigües, serven ses lligues; ffan lo qué solen,
mes que no Vokn. C. menys+(adj/subst)+que... he. COnj. El que introdueix el segon membre de
la comparado. SP 8449 Qui les seguix ffins a la mort, menys n' an recort, ni la virtut de
gratitut que •/ ehich infa. d. millor que loe. conj. Mes bé que. SP 11874 Ella
advoca millor que Ster. e. milis que loe. conj. Mes bé que. SP 12808 Lo clauficá
mils que Jabel. f. major que loe. conj. Mes gran que. SP 6947 ? ¿Á y cullerat
major traydor ni robador en Balaguer que la muller? Totes guosades, totes
husades son defurtar!. g. mes que mes loe. adv. Sobretot, amb mes motiu. SP 520
•/ pols téflach, han ló per h, no IV anper res; e mes que mes si les complau. 5. En
correlació amb els adverbis tant, tal, introdueix oracions subordinades
consecutives. a. taní+subst+que... loe. conj. En tal grau o quantitat de... que... SP
6653 acia, péls e repéls, tants de recéis les dones teñen, que may obtenen, ni
obtendrán quantes serán nom apurat. b. tal+subst+que... loe. conj. SP 3665
Prenguam partit tal, que *ns deliure, que puguam viure. c. tant+V+que+V loe.
conj. En tal grau o en tal quantitat+V+que+V; introdueix oracions consecutives. SP
6653 acia, péls e repéls, tants de recéis les dones teñen, que may obtenen, ni
obtendrán quantes serán nom apurat. 6. Introdueix el segon terme d'una indicació
de diversitat. a. altre+subst+que... loe. conj. Diferent de. SP 14573 inquestant,
causa movent /' Omnipotent, altre senyor que Déu major, vol inquirir. 7. Introdueix
un verb en forma subjuntiva amb valor d'imperatiu. SP 5181 Ella que trihe, ffaca
cercar, mercat o car, al cárrech seu. 8. Introdueix una proposició que s'usa com a
protesta o recriminació a algú. SP 3987 güila totes punchava he barallava: «per
qué mpenyeu? Que m' estrenyeu! Com no callau? Molt me torbaul No destorbeu.
9. Precedit d'un adverbi, preposició o participi, forma locucions conjuntives
circumstancials. a. fins que loe. conj. Introdueix el terme temporal, en forma de
verb conjugat en indicatiu o subjuntiu, al qual arriba l'acció del verb principal. SP
15684 stonayo cave *n V orí per mon deport; aprés passeje ffins quefameje. b. ans
que loe. conj. Serveix per a indicar el terme respecte del qual s'afirma 1'anterioritat
de l'acció. SP 3917 per pietat, me inspira he consella miras lo pas, ans que cuy tas
saltar avant. c. pubc que loe. conj. Després que, mes tard que. SP 1505 Puys ch*
ivernávem, ens ne tornávem a gualejar e festejar, d. puix que loe. conj. Ates que,
ja que. SP 5991 Contente 's ell del toch e vista, puys que conquista muller tan
bella, he sou bé sella per al ca. e. des que loe. conj. Indica el moment en qué
comenca a comptar-se un espai de temps. SP 6324 orregís ni que *s regís ab
savieha, car d' infanteha, des que fon nada, ffon doctrinada dins lo covent, qual fo
•nj. i. bé que loe. conj. Pero sí en canvi. ia documentado en DCVB. SP 2488 enjat algú y
havia, ni permetia ffruyta -n portassen, bé que y comprassen conils, perdius,
ffrancolins vius de nit. g. tostemps que loe. conj. Sempre que. SP 16034 Sa
confraria de la Seu, gran, tostemps que van a soterrar he a honrar ses professons,
misses, sermons. h. segons que loe. conj. D'acord amb un fet determinat. SP 4355
ell viu, costas me •/ dit!» Deya *n lo Hit: «segons que veig, cert mal e leig vos me
tractau, car retractau tot. i. de fet que loe. conj. Tan prompte com. SP 12733
enollades, ab genol nu a n' Esahú com Jacob féu, de fét que •/ véu he plorarás,
implorarás lo seu auxili, perqué, j. per poc que+O loe. conj. Encara que. SP 8283
May se contenten! Per poch que »s senten, venen par entes, dides, serventes he le. k.
mas que loe. conj. Sino que. SP 5985 va, si fill parís, m' ensenyorís, may no *m
pr ostras, mas que *m mostrás hun tant altiva, no *m fes cativa de marit. 1. si no
411
Héctor Gonzálvez i Escolano __ Diccionari de l '«Espill» de JaumRj{0:
que... loe. conj. Si no fóra que, en cas que no haguera... SP 4652 hó abjurada hó
crech, dampnada, que fóra moría, si no qw en V orta, a V alquería que yo y tenia,
láfiu portar.
que2 pron. 1. Forma del pronom relatiu usada com a subjecte amb antecedent de
persona (masculí o femení) o cosa. SP 353 7 Prest fet e dit: en la capella que és
molt bella de sent Miquel. SP 4431 s, remos, brogits, he bregues braves, ab les
esclaves que foren meues. SP 7027 Que les desferma no *s hom al món, ni may hi
fon, haja vist. a. aquell+subst.+que/qui SP 10778 No láfa scura gens aquell crit
quifon hoyt en Patmos bé: /' águila ve!, a tots. 2. Forma del pronom relatiu usada
com a complement directe amb antecedent de persona (masculí o femení) o cosa.
SP 5378 Per la lliqó del martilogi, qui conta •/ vogi que fa la luna, canta la una
cant pus plazent. SP 7881 L' orne que tinch ara yo víu, veritat diu , no %s mon
marit. 3. Usat com a complement circumstancial amb antecedent de cosa. Normaiment
precedit de preposició, excepte quan l'antecedent també la porta i, a voltes, també quan l'antecedent no la porta. [| Si va
precedit per preposició, ei grafíem qué. SP 8334 aygües, mosquets, perfums, peuets ab qué bé
olen. SP 11268 Aquell instant que dix: «fet sial». SP 6333 Altra veguada que fon
prenyada. SP 13783 Eli fonament, pedra moltferma en qué ms referma tot lo senat.
a. per qué o de qué loe. adv. S'usa amb valor de relatiu neutre, 'per la qual cosa' o
'de la qual cosa', amb antecedent oracional. SP 9582 Per qué pensaren he
comengaren la indicible, pudent, orrible. SP 8927 ballesta *n collen per qué s'
afollen. SP 15780 cascú bon tros deis trips n' agüé, de qué *s mogué jfer gran
venganga, cruel matunga de benjamines. 4. Forma una relativa Uiure (i equival a
' a l i ó q u e ' ) O S e m i l l i u r e ( a m b a n t e c e d e n t i m p l í c i t ) . Sol (relativa lliure) o precedit d'un article, d'un
indefinit o d'un adjectiu o pronom demostratriu (relatives semilliures que poden dur davant una preposició). SP 14717
Que Déu promet és infallible. SP 15215 D' aqüestes ama lo que han bo. a. lona
que col. SP 2822 so cuydaven les que füaven, com diu la gent, ab fus. b. pron.
dem.+que col. SP 7021 Só que pratiquen no *s pot entendre. c. indef+que col. SP
2973 May no paguava res que prengués. d. un/una que col. SP 5224 Alta li 'n una
qú* era *veada sois d' ansalada, alls e formatge, molt tart po. 5. S'usa, tenint per
antecedent el subjecte, com a element intensiu d'una proposició narrativa. SP 2214
Ella qué u ou, he ses parentes, molt mal contentes, totes rabien. 6. Precedit d'un
antecedent sense determinant, fa funció de complement directe en la subordinada i,
alhora, funciona com a adjectiu indefinit del seu propi antecedent, amb un
significat semblant a 'qualsevol'. Es relaciona amb estructures fossilitzades com
'quin que'. No enregistrat en DCVB ni en GCC. SP 2966 Preu que tocava del qué venia, se
despenia no sé en qué a. quin que col. Qualsevol que. SP 6173 é sumada Jfer vols
que vixques, jfes que parixques a quin quefor. b. on que En qualsevol lloc que. SP
4534 les adivines he potecaris, los erbolaris e triagués, hon que pogués remey
trobar. c. a quin quefor col. A qualsevol preu, coste el que coste. No enregistrat en DCVB,
pero sí en DECat. SP 6176 a jfer vols que vixques, ffes que parixques a quinqué for. 7.
Precedit d'un antecedent sense determinant, fa funció de complement directe en la
subordinada i, alhora, funciona com a adjectiu indefinit del seu propi antecedent,
amb un significat semblant a 'qualsevol', pero l'estructura té un significat global
d'oraciÓ S u b o r d i n a d a COnceSSÍVa. No enregistrada en DCVB ni en GCC amb aquesta estructura. SP 8324
May res losfall, cost que costas: hun mart al ñas deis gebelins, per vintflorins.
queixal m. Dent molar, cadascuna de les dents mes robustes, planes per damunt i
situades a la part lateral de la boca, que serveixen per a moldre els aliments. a.
arrancar un queixal o una dent col. Llevar una dent o un queixal per la forca. SP
1764 Sola pujava he arrancava dents e quexals, deis qui en país ben alt muntats.
412
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roie;
quelcom 1. pron. Alguna cosa. SP 2146 «per qué?» «Hoy, per ma fe, no plor per
res!» Dich: «queucom és. 2. adv. Un poc. SP 12923 are, lo rey Davit, en salms a
scrit molt llarguament, queucom breument, del dit desús a. algún quelcom loe.
adv. Un poc, una certa quantitat. SP 514 n lo blanch de V hull té sanch y •/ vehen
hom, algún queucom és reverit, un poch servit.
querar v. tr. Corear, destruir per acció d'un coreó. SP 11985 Ffebra tens vera, arma y
eos quera; cotidiana, gloria vana.
querella/ 1. Queixa, reclamació, manifestació de disconformitat o de disgust. SP 834
, no mm resta, car ell testa alplaer d' ella, per sa querella, com liplagué. SP 10798
a sens «Ve» pura, plena, perfeta; la tota neta, sense querella; la tota bella, ver or
sens ligua; more y amigua. 2. Discordia, desavinenca de dues o mes persones que
es fan retrets o queixes mútuament. SP 10713 s moderns son fets guoverns de
barques velles; velles querelles han fetes prdpies, he son grans copies
desafaynades. 3. Protesta davant d'una tribunal per una cosa que es considera
injusta. SP 3316 n e mll demanassen al president, ell responent a llur querella, per
maravella dos cuyts ocells, presents tots ells.
querellar-se v. pron. Queixar-se d'algú o d'alguna cosa. de+cR (indica la persona o ia cosa objecte
de queixa). SP 5341 De quí *s querella volguí sentir; he, sens mentir, de mot a mot m' o
con.
querimónia / 1. Plany, lamentació. SP 12025 La cananeha, no de Judeha, mas de
Sidónia ab querimónia, porfidiant he alt cridant: «Senyor, mercél», d' el. 2.
Querella, protesta davant d'una tribunal o una autoritat per una cosa que es
considera injusta, de (indica contra qui es fa la queixa). SP 10875 dre fféu gran fornal aquell
rey tal de Babilonia, per querimónia deis tres juheus, qui llus vans déus no
adoraren.
querubí m. Ángel que en la jerarquía ve després del serafí i que es caracteritza per la
plenitud de saviesa amb qué contempla l'esséncia divina, i sol ser representat per un
cap de xiquet amb ales. SP 11840 potestats; los principáis he dominans, Déu
adorans; e gherubins, trons, seraphins.
questa/ Petició de diners com a tribuí. SP 10665 Per tanf altea mereix aquesta de
dita questa esser exhemta.
qüestió / Pregunta, cosa que es vol saber o aclarir, punt que cal tractar o discutir. SP
7825 comana qualsevol fet teñir secret, pert com Sampsó sa qüestió: trenta
mantells ais jovencells sos companyons. SP 10697 litat de doctos sans, grans,
discordans d' opinió, la qüestió retfort duptosa, dificultosa de dicidir.
queSVOl pron. Q u a l s e v o l COSa. No enregistrat en DCVB ni DAG i sí en DECat. SP 15873 ia dita
Llucrécia, gentil, infel: mogué la y zel de quesvol fas matant son eos, car conexia
que merexiaper sonfa.
quesvulla pron. Qualsevol cosa. SP 13586 n Tiberi; quant Guostantí restituhí
donació, oblació, quesvulla fas, quant del seu cosffon metge destre papa Silves.
quet queda adj. Quiet, tranquil, que no es mou. a. aigua queda col. Aigua que no está
en moviment. SP 6581 orirl Sabs que lo guat poch escaldat tem aygua tébea;
queda e rébea tem guat mullat.
qui pron. 1. Pronom interrogatiu amb el valor de 'quina persona o quines persones'.
Usat en oracions interrogatives directes o indirectes. SP 1103 Ab entrenyor yo deman qui SP 2851
és juguaven: «voleu palleta?», «Dau me man dreta!», «Quí té V anell?», «Do us est
ramell!» Capsa -b comandes. 2. Pronom relatiu referit a un antecedent de persona.
El pronom fa quasi sempre funció de subjecte en l'oració relativa. || Pot anar precedit o no de preposició segons que ho
demane la funció sintáctica que fa dins de l'oració principal mateixa. SP 16232 S genS ab leS dones, SOIS te
413
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de Jaumej?0;
consones ab V alta Mare qui ab Déu Pare, V Esperit Sant d' ells hemanant, té FUI
com. SP 14797 he santa Sgleya; no seguons creya lo manicheu, contra qui ms féu
credo novell en hun consell sant e consult:. 3. Pronom relatiu referit a un
antecedent de cosa de genere masculí o femení. El pronom sempre fafimcióde subjecte en l'oració
relativa. SP 667 parlat he dit entre *ls vius tots, no y ha prou mots qui a dir basten
verins que pasten, tants mals com husen. SP 12658 Humiliat, serva man dreta: vés
via streta, qui du a vida de bé complida. 4. La persona que o les persones que;
pronom relatiu que encapcala oracions relatives substantives. Pot anar precedit de l'article
determinat o d'altres modificadora (adjectius indefinits, numeráis, demostratius etc.). || Pot anar precedit o no de preposició
segons que ho demane la funció que l'oració relativa substantiva fa dins de l'oració principal. SP 10810 Qui de no
res fféu tot quánt és. a. tots qui SP 8561 Ffalses cantores, a tots encanten, qui no s'
espanten del llur moral! Perqué •/ coral llur amorós. b. com qui A la manera de la
persona que. SP 3568 nos, molt gracias, tot nuujahent; lo qual vehent com qui sol
mira, al moro tira tota sglayada, alienada, ffora. c. altre qui. SP 2050 ¿per qué
tardava?, he ¿qué sperava?, Altre IV auria qui u grayria! Tant o cuytaren que *ns
esposaren, d. aquell qui SP 7142 huy *n resta •/ mont antich Montvert, aquell de
cert qui rs féu tal mal per Aníbal, huy dit Morvedre no. e. lo, la qui. SP 224 nou tal
ignorancia, ais qui ab ansia he treballs vans [...] caga seguexen. SP 6875 Dot,
exovar, lo pert, per dret la qui comet ffer adulteri. i. numeral+qui SP 11783 ni
tant, hi ver en cinch qui y vengueren. 5. a. qui... qui... Els uns... els altres... SP
13236 es; he tocant palmes, alguns cantant, altres ballant, qui precehien he qui
seguien.
quin -a 1. adj. Un o uns d'entre un grup al qual afecta una interrogació. Usat en oracions
¡nterrogatives directes i ¡ndirectes. SP 10180 Quin casament? No semblantment com muí,
cavall, ais quals seny. SP 11184 De sa manera yo n' escriví, he descriví quina
seria, en darreria d' un meu report: muller prou fort. a. a quin que for col. A
qualsevol preu, coste el que coste, NO ewegistrat en DCVB, pero SÍ en DECat. SP 6176 a ffer vols
que vixques, ffes que parixques a quinqué for. 2. pron. S'usa en frases
exclamatives. SP 15569 ferrat, a Monserrat; prop Taraguona, Jfuy a Valbona: quin
monestir per convertir tot peccador! Per la fredor molt m a. quin Déu vos sal!
mod. Crit de queixa per un comportament amb el qual no s'está d'acord. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 1927 He dix, bonint: «Quin Déu vos sal! Tenim hostal de Hits
fornit? Diguau, marit.
quinquillería/ Objecte de quincalla, objecte metál-lic de poc valor. SP 7129 epermet
elles collegen he senyoregen! Ses chaperies, quinquilleries, qui les consent, sapart
ne sent.
quint -a adj. 1. Cinqué, que ocupa el lloc número cinc en una serie. SP 13800 d' or e
d' argent, d' aram tercer, lo quart d' acer, quint térra cuyta crexent ab cuyta, ffeta
tamanya com. 2. Que és una de les cinc parís iguals en qué es divideix una cosa. a.
no+V+quart ni quinta part del que+V loe. adv. No+verb+ni de bon tros el
que+verb. usat en una frase negativa. SP 7031 hom al món, ni may hifon, hoja vist quart ni
quinta part del qué yo %n sé.
quinta/ 1. Nota situada en cinqué lloc a partir d'una altra nota. a. pujar la quinta col.
Alear la veu, cridar fort i amb irritado. SP 2595 fas seu negua, porfidiega, cridant
bravega, puga* la quinta. 2. La cinquena part que es donava com a tribuí sobre
certs producíes o beneficis. SP 7462 Ab tal obús, aisparqonés he tragines, ais de la
quinta, a sobre pinta lósfan les barbes.
quinze adj. Catorze mes un. SP 10998 En tal edat mostrá miracle: al tabernacle,
quinze grahons, alts escalons, ella 'lis puja.
414
quirat m. Vin-i-quatrena part d'una aliatge, usada com a unitat per a mesurar la
quantitat d'or que hi está continguda. SP 8349 Per baticor, peñes, fin or de vint hí
tres quirats, poc mes.
quisque pron. Qualsevol que. SP 9808 stre, sogre, padastre, sogra, cunyada,
aconpanyada ab quisque sia, la revessia és llur camisa.
quisvulla pron. Qualsevol persona. SP 15029 Ffaqa u quisvulla; tú te 'n despulla de
tal calor, no "tfaga.
quitament m. Pagament d'un deute. SP 10537 Elles encara, n* obstant IV ampara,
afranquiment he quitament, perferplaer ab elpeyter, d' ell no.
quitanda Pagament d'un deute. SP 1818 ffolla guerrera, ma presonera de gran
finanga, per ma quitanga he del botí quant lo partí per part dona.
quitar v. tr. 1. Recobrar una cosa empenyorada pagant la quantitat acordada. SP 3139
Ma homenia puys fon quitada he rescatada a. quitar un contráete col. Quedar
lliure d'un acord legal firmat entre dues o mes persones després de pagar una
quantitat. SP 10522 quitat, he cancellat, en lo notal, V original antich contráete. 2.
Alliberar, posar en llibertat algú pagant per ell. SP 12493 llavant, past, vi, Hit dant;
morís soterrar, catius quitar, malalts guarir, los nuus vestir, órfens casar, trists.
q u i t i q u í t i a adj. L l i u r e , n o SOtmés a Un CaStic O a Un m a l . de (indica el castic o mal a qué no s'está
sotmés). SP 11880 eus catius jhueus, de corporal he temporal mort esser quitis.
415
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jawneft0¡
R
rabera/ Ramat d'animals de pastura. SP 8585 Vaques, ovelles, egües, someres, molt
grans raberes, ab hun mardá, toro, guará, se companyegen.
rabí m. Doctor de la llei, entre els jueus, doctor del cuite judaic que está al capdavant
d'una comunitat. SP 13209 Rau ni rabí de Betfaget, ram ni ramet, cert, no tallaren,
ans s' amag a. gran rabí col. Rabí mes important del cuite judaic, que está per
damunt de tota la resta de rabins. SP 11478 Huytjorns aprés, ellfon remes al gran
rabí. b. rau rabí col. Doctor de la llei, entre els jueus, doctor del cuite judaic que
está al capdavant d'una comunitat. SP 285 re se mostrá mestre disputador,
confonedor, deis raus rabins.
rabia/ Escuma fibrosa de la sang del porc, que una dona va remenant i separant de la
part líquida mentre degollen l'animal. SP 7487 r pollaceres he vidrieres, taules e
guábies, tendes e rabies.
rabiar v. intr. Teñir rabia, estar furiós. SP 2217 qué u ou, he ses parentes, molt mal
contentes, totes rabien he cridant dien: «¿hix de la rocha, que ab tan pocha ho.
rabiós -osa adj. 1. Que pateix de rabia, malaltia contagiosa que es transmet amb la
mossegada deis gossos o altres animáis que la pateixen. a. rabiós ca col. Gos
malalt de la rabia. SP 7701 ranya -b tela, tova, mustela, vespa, alacrá he rabiós
cha; la sanguonera, he vermenera, mosca, e grill, liebre, coni. 2. Que está molt
i r r i t a t O furiÓS. la documentado en DCVB. Documentado coetánia en DAG. SP 9709 De furioses he
rabioses, guocets orinen he s' enverinen, per tració complexió.
rabosa / Mamífer carnívor de la familia deis cánids (Vulpes vulpes), d'uns 60
centímetres de llarg, musell estret, orelles dretes, peus curts, cua llarga i gran i
pelatge rogenc. SP 7693 Serp tortuosa son e rabosa, mona, gineta, talp, oroneta,
muqol, putput, guall.
ra?a / Conjunt de descendents d'un avantpassat comú. SP 503 ar hun exovar tot en
hun dia, solament sia d' antigua raga.
ració / Porció d'aliment que es dona a algú o a un animal, calculada per a una o mes
preses. SP 7051 Quant me fon cara llur messió, la ració de museria! Camisería
cert infinida, he, sense mida a. partir les racions col. Repartir l'aliment entre
diversos comensals. SP 13664 tots los fets ma cort regissen he just partissen les
racions.
racó m. Angle entrant que formen dues parets o altres dues superficies que es topen;
també l'espai a l'entorn d'aquest angle entrant. SP 2391 he tal color com Déu se
sap, llancava •/ drap per los racons, davall caxons, entre la palla.
r a e l / Part inferior d'una planta fanerógama o d'un pteridófit, generalment afonada en
térra, que creix en sentit oposat al tronc, desproveída de folies i órgans de
reproducció, i que serveix per a fixar la planta al sol i absorbir l'aigua i altres
substancies nutrients. SP 751 Fflors, fruyt o fulles, rahels ofust, seguons son gust
416
he sa sabor, cascun a. metre raéis col. Fer arrels, consolidar-se, afermar-se SP

13388 Rahels meteren, totes vixqueren, sino *l dampnat Judes, penjat.
raig m. Cadascuna de les ratlles lluminoses que apareixen irradiades d'un eos
lluminós. SP 1783 Per cinch forats ben compassats los raigs exien; hulls, ñas
parien, gran boca 'bfoch a. raig del sol col. SP 15416 a del duch, e rrat qui *s diu
penat, he del muqol, al raig del sol, d' ull ló perdía, no IV entenia, sois ló cobr. b.
voler prendre lo raig del sol a grapades mod. Voler coses impossibles. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 8496 He pendre vol lo raig del sol ell a grapades.
ra'ím m. Fruit del cep o de la parra, format per un conjunt de baies sucoses redones o
redonenques, agrupades al voltant d'un eix ramificat. SP 475 plau: miren lo blau,
compren de grana; volen magrana, raym demanen.
raixa/ Ardor passional, furia. SP 3558 He com cuytas, ab molta raxa obrint la caxa,
que y hac lexatffon transformat: hun bel.
raixós -osa adj. Ardorós de passió. SP 4547 Quánt li venia qualque raxossa he
desigosa de filis concebre, clavells, gingebre.
r a j a r V. intr. I r r a d i a r , llancar rajOS d e l l u m . la documentado en DCVB. NO enregistrada en DAG.
Documentació anterior en DECat. SP 9465 Del cel ragant llamp lá ferí, he descobrí sa
malvestat.
rajóla/ Peca d'argila o d'altra térra, emmotlada quan encara está húmida formant un
bloc prismátic de poc gruix i generalment de forma rectangular, i després assecada i
endurida al sol, per a servir de material de construcció de parets o paviments. SP
8160 Ragola, tenia, calda meteu la sobre lo mal a. llavar rajóla mod. Fer una cosa
insistent i repetitiva que és inútil. No enregistrat en DCVB, DAG n¡ DECat. SP 7954 ert diciplina
e mn va té scola; llava ragola, repasta tests.
rail m. Burla, broma. [MP] 'Ormeig de pescar, consistent en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el
perímetre i sostinguda peí centre per una corda, etc.'. [DCVB] SP 5093 Huy ab bon rail SOU exit abtel
Agau recapte de llet estranya.
rallador -a adj. Que parla molt. SP 1992 Ella m' envia la corredora, gran ralladora,
entrametent, puntacorrent hí ben revessa.
rallar v. intr. Parlar excessivament o indiscretament. de+CR (indica la materia de que es paria). SP
7750 No *sparapél com de si ralla.
ram m. 1. Branca d'arbre; sobretot la branqueta d'olivera, de llorer o d'altre arbre que
es beneeix el diumenge anterior al de pasqua en memoria de l'entrada triomfal de
Jesucrist a Jerusalem entre gent que portava rams i palmes. SP 13201 Ab rams,
verdura de les murieres, brots d' oliveres he altres arb. SP 13211 Rau ni rabí de
Betfaget, ram ni ramet, cert, no tallaren, ans s' amaguaren de gran matí. 2.
Branquetes de pi que es pengen sobre el portal o la finestra d'una casa per a indicar
que hi venen vi. a. ram de taverna col. Branquetes de pi que es pengen sobre el
portal o la finestra d'una casa per a indicar que hi venen vi. SP 7810 l qabó; ffum de
carbó; d' águila ploma, cascada poma; ram de tavernes; buydes sistemes: res no
retenen.
rama / Conjunt de branques d'un arbre, sobretot les mes primes o allunyades de la
soca. SP 4096 hon dormía, fflux, molí e bla, egual e pía; ab flos e rama ab
timiama, lo perfumava.
ramat m. 1. Conjunt d'animals de la mateixa especie que es crien i es fan pasturar
junts. SP 14352 itat, suavitat beneyta, noble, salut al poblé, novell ramat elet, triat,
anyells, moltons; barbuts cabrons habandona. 2. Congregado de fidels o addictes
417
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l '«Espill» de Jaume> pn •
a una doctrina sota la direcció del pastor o director. SP 14385 profecies d' ell, ver
Messíes, no hanfermat, en son ramat no son contáis.
ramell m. Branca fullada. SP 2852 «Dau me man dretal», «Qui té /' anell?», «Do us
est ramell!» Capsa *b comandes, ab ses demandes, hun arbre y.
ramella/ Branca petita. SP 15828 braves mulles: ben nou millés per les mamelles en
les ramelles d' arbres curtades, ben aguades, vives penga.
ramet m. Diminutiu de ram <SUPERÍNDEX>KSUPERÍNDEX>, ram petit. SP
13211 Rau ni rabí de Betfaget, ram ni ramet, cert, no tallaren, ans s' amaguaren de
gran matí.
rampellament m. Delicie que consisteix a irrompre violentament en la propietat
aliena. 'Caiguda per una rampa o per una costera', [DCVB] SP 8480 guardar tal bestiar de no fer
tales, de fer es males, rampellament, crebantament he altres dans, noy basten.
r a n c a l l m. BOU m a l CaStrat. [ P ] 'Que ranqueja, coix'. [DCVB]; 'Que está mal castrat'. [DECat] SP 6568
Toro u rancall lo 's met davall.
rancor m. Odi persisíent, ira acumulada durant molt de temps VerS algU. Sempre apareix fent
pareiia amb OÍ. SP 9799 amistansa, afecció, dilecció, treva y amor, sens oy, rancor,
gronyir, renyar, nopot durar al mes hun* hora.
ransal m. Cabestre, corda amb qué es Higa un animal peí cap o peí coll per a conduir-
lo caminant. i a documentado en DCVB i DAG. Documentació previa en DECat, i documentat en Roig SP 13054
t, albarda, collar, tifells; sens cascavells, pitral, ransal, bog e dogual; llamada
cárregua, la.
r a o / 1. Facultat de discórrer per la intel-ligéncia, de discernir la veritat. SP 10070 car
no %n fa forces la part carnal, servisial a la rahó de bon baró pren bon consell. 2.
Concordanca de l'enteniment amb la realitat o amb la bondat moral o la justicia, a.
sens rao loe. adv. Injustament, en desacord amb la justicia o la veritat. SP 9546 les
yrades, si carta giren pus fort los firen he sens rahó. b. ab (gran) rao loe. adv.
Amb fonament, justiíícadament. SP 14652 rech, son portell tancha, V aygua li
mancha ab gran rahó. 3. Pensament, raonament, esforc inteHectual que busca
demostrar la veritat. a. fer raons (d'una cosa) col. Fer observacions, manifestar
opinió o reflexions. SP 14515 rtells, disputadora, demanadora de qüestions, he fent
rahons ais confessós he preyeadós. SP 6443 Trobant me vari d' opinions, ffeya 'm
rahons del divinal, b. dir raons col. Observar, manifestar opinions o reflexions. SP
2857 Mes dir rahons devarions he maravelles. 4. Noticia explicativa d'un fet, d'un
compte. a. dar rao col. Retre comptes, explicar la manera com s'ha fet una cosa. SP
12558 t he vil servent mas, fel factor, a ton Senyor rahó darás, b. donar rao de col.
Justificar, explicar una cosa per rao d'una altra. SP 5894 La llur cayguda, donant
rahó de mal grahó, ell lá 's cobrí. 5. Motiu, causa, alió que explica o justifica una
cosa. SP 4514 Per tal rahó no s' emprenyava. 6. Compte, cómput, preu. Matisado a
DCVB. SP 3083 May s' acostá a la rahó. 7. raons Coses que es van dient en una
conversa. Usat en plural, a. metre algú en raons de col. Parlar amb algú, mantenir-hi
una conversa. No enregistrat en DCVB. SP 5851 Vengué y hun dia; ella •/ metia en grans
rahons de muguorons he de mamelles
raonament m. 1. Justificado, explicació feta amb raons. SP 4460 Rahonament may
escoltaval Si hom contava quants anys avia. 2. Conversado, parlament. SP 15465
nch, may en hun banch seure ne taula, ni may paraula, rahonament, mot,
parlament d' elles sentir, ni may hoyr llur m.
r a o n a r V. intr. C o n v e r s a r , p a r l a r . ab+CR (indica la persona amb qui es manté la conversa). || de+CR (indica la
materia sobre la quai es parla). SP 7956 Ab V' om, defets, qui dorm rahona.
418
rar -a adj. Poc freqüent o que es troba en molt petit nombre. SP 6987 Car tots sos
mals son per natura, de rarra cura o incurables.
ras m. Tela de seda lluent. SP 4799 Fferen tancar ffinestres, portes, ab tancaportes,
de rae coruñés.
ras -a adj. 1. Tallat arran. a. cap ras col. Cap sense cabells perqué han estat talláis
arran. SP 7926 Lo fort Samsó ne fon liguat, orp, enceguat, ab lo cap ras. 2.
Esborrat, fet desaparéixer. SP 12539 Los teus peccats, rasos, dampnats, serán
delits, tots extingits. 3. De superficie plana, llisa, sense protuberáncies notables, a.
camp ras col. Camp sense arbres ni ondulacions. SP 7311 antichperfer castich d'
un órreu cas en lo camp ras deya 's Rovella; ara s' apella hí se nomena la
Magdalena. 4. Escurat, sense res del que tenia. SP 1080 Desconeguda aguí la casa;
tant lá viu rasa he desrobada e regirada.
rasament adv. Clarament, sense embuts. SP 9878 féu edicte he decret llarch, llevant V
enbarch, tot rasament, del casament ais capellans.
rascar v. tr. Gratar, fregar amb les ungles. SP 5315 Pren lá gran bascha, grata 's e
rascha hon no lipru.
rastrar v. tr. Arrossegar, dur penjant darrere seu, un eos en moviment, teles o robes.
SP 3891 bona, molt a mi cara: será 'm avara, no guastará, ni rastrará tan llongues
faldes, hí tendrá baldes a la.
rastre m. Senyal deixat per un animal, persona o cosa en el camí peí qual ha passat. a.
no lleixar rastre de sospita mod. No quedar d'un fet cap indici que permeta acusar
el culpable o desconfiar d'ell. NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1597 prest morir he
fort desastre no llexás rastre de gran sospita.
rat m. a. rat penat col. Mamífer del grup deis quirópters de la familia deis
vespertiliónids (Pipistrellus pipistrellus), de mida petita, abundant a tot Europa. SP
15414 com la visiva del duch, e rrat qui »s diu penat, he del mucol, al raig del sol,
d' ull ló perdía.
r a t a / 1. Mamífer rosegador de la familia deis múrids (Rattus norvegicus) de pelatge
fose i orelles dretes. SP 9125 Ffemta de rata, chinges mengant, cristall portant o
caramida. 2. a. rata penada col. Mamífer del grup deis quirópters de la familia
deis vespertiliónids (Pipistrellus pipistrellus), de mida petita, abundant a tot
Europa. SP 9608 no y duptes, serguantanetes, serps, granotetes, rates penades,
fferes alades he baboynes, per draps, cortines, volen.
ratificant adj. Confirmador, refermador. SP 14346 hungüents he fins piments,
preservatius he curatius, ratificans he conservans la sanitat, suavitat beneyta,.
ratlla / Serie de Iletres o de paraules posades una al costat de l'altra en sentit
horitZOntal. la documentado en DCVB. No enregistrada en DAG. SP 2986 La bunyolera he
casquetera tenien talles, seguons les ralles, yo paguador.
rau m. Rabí, doctor de la llei, entre els jueus, doctor del cuite judaic que está al
capdavant d'una comunitat. SP 13209 Rau ni rabí de Betfaget, ram ni ramet, cert,
no tallaren, a. rau rabí col. SP 285 Ivestre se mostrá mestre disputador,
confonedor, deis raus rabins. SP 14043 títol subscrit, per tots llegit grechs e
llatins, ais raus rabins no *ls paregué que digués be «Rey deis juheus.
raure v. tr. Llevar adheréncies, excrescéncies o regruixos d'una superficie fregant-la
amb un instrument tallant o aspre. SP 15539 , capelles, quánt calciguaren tot ho
¡lavaren he fort ragüeren; ells may ixqueren del cor, tancats.
raval m. Part d'una població situada fora del seu recinte. SP 1619 He viva treta, duta
•n carreta ffora •/ raval, al cap d' un pal no guayre baix, obrat com haix, mesa.
419
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumpPoi
real 1. adj. Pertanyent o relatiu al rei. SP 14409 n en les cavades, nofent llobades, del
divinal diner real serán paguats a. ceptre real col. Bastonet simbólic de l'autoritat
reial o imperial. SP 13140 superbida perdé la vida he la persona, anell, corona,
ceptre real. b. fer crida real col. Anunciar en veu alta una cosa d'interés general
per orde del rei. SP 7844 an feta Artús trompeta he companyons, per los cantons
crida real, he general pública veu del secret seu. c. armes reals col. Signe heráldic
del rei. SP 7269 portas en sa bandera, penó, senyera, altres senyals; armes reals
soles pintades, no gens mesclades ab lo passat. 2. adj. Que está sota el patronat del
rei. a. camí real col. Camí ampie i capac per a carruatges, la construcció i
conservació del qual corre a carree de l'Estat. SP 12664 Dexa •/ real! tir* a l' ostal
d' aquella mtregua Verge sens bregua. 3. m. Moneda antiga de diversos valors. SP
8223 imbres trencats, 'estisorats, nacheis e mals, ffalsos reals.
realenc m. Territori que pertany a un rei, en el qual s'apliquen tribuís, normalment
mes avantatjosos per al tributador, diferenís deis íerriíoris soímesos ais senyors. SP
14390 Desvehinats, no *ls és permés posseir res en realench.
realgar m. Sulfur d'arsénic, de color roig i llusíre resinós, molí íóxic. SP 15656 Dones
evite per no torbar, com realguar.
realment1 adv. 1. De manera real, veríaderamení. SP 11534 Ffill realment, pus
verament que mayfillfos. 2. Reialment.
realment adv. Com un rei, de la manera que correspon a un rei. SP 11611 sa cadira
per ell seuria, he regnaria eternalment he realment sobre •/ seu poblé; lliguat en
coble, tot encequat.
rebatejar v. intr. Tornar a adminisírar el baptisme SP 4827 a, tot ho revela: les males
mares, ab grans conpares, rebatejar en he gualejaren, fferen granfesta.
rebatre v. tr. 1. Tornar a llancar els daus en el joc. SP 6299 Llus daus rebatre bé
sapiau. 2. RepeHir amb forca, coníraresíar amb un colp el colp contrari. SP 15838 t
mil armades aparellades per ell combatre, sabe 'lis rebatre lo llur arnés; ab hun
revés molt les vexá he les lexá.
rebedor -a adj. Acceptable, que és prou bo. SP 4295 Defet, lá víuprou rebedora he
passadora, ffuy ne calent.
rebel adj. Que es resisíeix a obeir l'autoriíaí. SP 13826 Primer ló mena poblé rebel.
rebeMant adj. Rebel, que es nega obeir l'auíoriíaí. SP 10431 De ser infesta,
contrariant he rebeMant, a V homfent bregua, d' axó n' ableguaprescripc.
rebeMar v. tr. Negar-se a obeir l'autoriíat. SP 7179 Ni *s rebebía com Barcelona, dins
en Girona Banba regnant, rey coro.
r e b e H i ó / Negativa a obeir l'autoritat, desobediencia. SP 10450 dretpus ver, defet,
han prescribit contra •/ marit rebeblió.
rébeu -a adj. Violent, forí. SP 6581 bs que lo guat poch escaldat tem aygua tébea;
reble m. rebles Renyons, renyonada. usat en plural. SP 13010 re; may porta cárregua,
ffeltre ni márregua sobre los rebbles.
rebolcar-se v. pron. Ajaure's i donar volíes en ierra o sobre una alíra superficie. SP
6394 Per tant, plorant he sanglotant, yo •m rebolcava he fort baschava, prou
turmentat; descontentat de ma.
rebost m. Cambra o alíre lloc d'una casa o d'una ñau on s'alcen els comesíibles. SP
2463 s, e *s menejás lo candeler ffon V escuder dins lo rebost, no vingué tost caych
la canella.
420
rebotegar v. intr. Contestar amb paraules irades o de disconformitat. SP 5033 Puys d'
enbregaar, reboteguar, se divertía.
rebre v. tr. 1. Prendre una cosa, material o immaterial, que se'ns dona o se'ns envia.
SP 8259 Si diu: «peí Fur reba •/ dot pur tant solament. SP 111 Del qué só spert, de
Déu rebut hé ciar agut /' esperiment a. rebre la gracia de Déu col. Obtenir de Déu
l'ajuda per a exercir el bé i aconseguir la benaventuranca. SP 14470 ora llanqa ni
desempara V om qui *s prepara rebre sa gracia, tot quánt li plácia ffent, obehint,
Satán, b. rebre lletra col. Arribar una carta al seu destinatari. SP 5440 Lo temps
consumen tot en fer lletres, rebre 'n e retre 's a qui les vol. c. rebre actes col.
Obtenir o arreplegar document notaríais. SP 553 llarchs viatges, no sens espíes; o
ftscalies, a rebre actes. 2. Admetre dins de si alguna cosa. Matisactó a DCVB. SP 8764
Hauran rebut o concebut, he mes ne reben he reconceben dos, set. 3. Acceptar bé
algú que s'acosta. SP 5642 Ab gran convit ella •// rebé. 4. Eixir a donar la
benvinguda a algú que arriba. SP 7887 Per lo seu crit tost prest ixqueren he ló
reberen. 5. Deixar entrar algú a casa. SP 11304 Dona vehina de la ciutat no n' agüé
grat ni lá volch rebre. 6. Sofrir, ser objecte de l'acció d'una cosa que causa dolor,
dany, ofensa, etc. SP 6891 o Fur, no mor en Valencia: sois penitencia pecuniaria
rep fornicaria a. rebre mal guany col. Trobar mala paga, teñir un mal resultat. SP
11375 ell naxqué, trencat caygué tot déu estrany; rebé mal guany la sodomía,
ydolatria ab sos levites. b. rebre sagnies col. Ser sagnat, patir una extracció de
sang amb finalitats curatives a través d'una obertura feta en una vena. SP 10100
Reb cascun any sagnies dues.
rebuar v. intr. Refusar de fer una cosa. SP 9286 a, Uibidinosa, molts rí elegí, he se 'n
serví, fflns rebuaven.
rebusca / Cerca molt minuciosa. SP 13350 drets senyalats, ffondo dota, sarments
planta, no de rebuscha de la Uabrusca, com Nohéprés.
rebutjar v. tr. 1. Refusar, no acceptar. SP 12700 Vérgens rebuga, ves ésta puga. 2.
Repudiar una persona amb la qual es té un lligam social o afectiu. SP 4974 Ja no us
vull dir tot per menut, comfuy venut he rebugat, quant enugat he decebut.
rec m. Séquia, cavitat oberta en térra per a conduir l'aigua per a regar. SP 14649 Qui
*s clou son rech, sonportell tancha, V aygua li mancha ab gran rahó.
recalcar v. tr. Pitjar, pressionar, estrényer una cosa amb una altra. SP 11955 partix, ab
vigii cura, ab la mesura ben asachsada he rechalcada, ben afluent a la corrent,
corumullada, no arrasada.
recapte m. 1. Esment, atenció que es posa en una cosa a l'hora de fer-la o procurar que
vaja bé. a. bon recapte col. Bona cura, bona administració. SP 12324 •/ baladre
restat darrere, dret solch no spere ni bon recapte. b. dar (bon) recapte col.
Atendré a una cosa, procurar que es faca així com cal. SP 3710 s bons sacerdots, la
nit vetlassen, tot ho guardassen dant bon recapte. 2. Obtenció d'una cosa a forca de
demanar. SP 4704 Mas lo recapte qw ella cercava may lo trobava. 3. Provisió de
coses a consumir o usar. a. haver recapte d'una cosa col. Aprovisionar-se d'una
cosa. SP 5095 Huy ab bon rail sou exit abtel Agau recapte de llet estranya.
recel m. 1. Sospita temorosa, malfianca. a. teñir recéis col. Malfiar-se. SP 6651
pertinacia, tan gran audacia, péls e repéls, tants de recéis les dones teñen, que may
obtenen, ni obtendrán quante. 2. Cura, atenció extrema. No enregistrat en DCVB ni coromines.
a. ab recel loe. adv. Recelosament, amb molta cura. SP 11941 La molt amable, alt
en lo cel ab gran recel los vius conserva; de mal preserva he per ells.
421
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de Jaump ft0-
recelos -osa adj. Que té recel, que es malfía d'algú, que en sospita. SP 8581 D' ells
llurs femelles may son geloses, ni receloses elles ab elles.
recens m. Segon cens, censal reiterat o augmentat. SP 10506 Aquest sensal, peyta,
resens, mil quatre cens vint set conplits anys sónfinits.
recepció/ Rebuda, benvinguda o acolliment. SP 12966 t, volgué fos vist en la gran
/esta, hon trobá presta recepció.
receptador -a adj. Que acull o guarda una cosa. No enregistrada en DCVB, DECat ni DAG. SP
3151 ina, per mi preguada he ben paguada, fflu guardadora, receptadora.
receptar v. tr. Acollir, rebre favorablement, donar alberg o asil contra un perill. SP
6142 Al lloch sagrat puys receptada, ben castiguada, me féu menbrant ffos
recordant del.
receptan m. Llibre o coHecció de receptes. SP 14316 evocat; he reprovat, deis
husuraris e potecaris, llur receptan.
recitable adj. Que es pot recitar, que es pot dir amb paraules. la documentado en DCVB Í DECat.
No enregistrat en DAG. SP 11675 De V alt seu statge inenarrable, no recitable, maravellós
he glorias, prés son morir.
recitar v. tr. 1. Declarar, expressar amb paraules. SP 3637 Plorant recita son mal
novell, per mal consell seu, quánt háfet. 2. Dir en veu alta, sobretot de memoria.
SP 15392 pensí he comencí rememorar he recordar, recogitant he recitant lo qü*
entenguí he conprenguí de la crehenga,.
reclam m. Ocell ensenyat perqué amb el crit atraga altres ocells per tal de cacar-los.
SP 6524 com perdiguaq soltat, plomat, mes reclamat, torna •/ reclam? De coha *n
V am may hi donist; he coneguist que la 11.
reclamar 1. v. tr. Cridar, invocar. SP 12709 Esta reclama, ésta servex, ésta seguex,
ésta sois ama. 2. v. pron. reclamar-se Encomanar-se a algú, invocar-lo. SP 9337y
marit, bon crestiá, a Déu crida viu ló y tornas, he reclama 's al Vicent sant Fferrer,
preguant, regucitá. 3. v. tr. Cridar els ocells imitant-ne la veu o fent cantar un ocell
de la mateixa o semblant especie. SP 6523 ves entrar al llaq, com perdiguag soltat,
plomat, mes reclamat, torna •/ reclam? De coha %n V am may hi donist.
reclinar v. intr. Inclinar el eos sostenint-lo damunt un suport. SP 12687 Llexa
sposada, novia *bomina: ací reclina.
reclús -usa adj. Recios, tancat dins d'un Uoc. SP 7368 seta de parets feta, hi fon
tancada, emparedada, sola reclusaja hui no s' husa V emparedar ni sola star.
recogitar v. tr. Pensar atentament. SP 6383 ament m' ó presenta: primer contá tots
mos anys mals; recogitá 'lis ab amarguor, dolor, agror d' ánima mia.
recollir-se v. pron. Retirar-se, entrar en un lloc protegit per refugiar-se o defensar-se.
SP 15186 s aynes, com les guallines qui tot ho sullen hon se recullen per tants ous
pondré.
reconcebre v. tr. Tornar a concebre, tornar a donar existencia dins si mateix a un nou
ésser per la fecundació. SP 8767 Hauran rebut o concebut, he mes ne reben he
reconceben dos, set, huyt, tres, en moltes mes grans cantitats.
reconfort m. Restitució de l'ánim, consol de l'ánim. SP 4917 Quarta part: de monges
Honestamentprenguí conort he reconfort com mils poguí.
recontar v. tr. Narrar, donar noticia d'un fet. SP 16186 hoyt, lo so »s passat quin será
stat, ni recitar ni recontar no u espereu, sois hoyreu: «Bé han sonat, bé hápreyc.
record m. 1. Memoria, manteniment de la imatge mental d'una cosa passada. a. restar
record de col. Recordar-se una cosa. SP 8397 ut mentres viurá, en restará, aprés sa
morí, tostemps recort. 2. Capacitat per a recordar. No enregistrada en DCVB. SP 9186 ncha
422
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roi¡
del tot ser folies! Mes per ser molles, de flach recort, algú *n fan tort, visch e
guercer; lleig, esquerrer he a. ser de flac record loe. adj. No teñir memoria. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 9186 lis mancha del tot serfolles! Mes per ser molles,
de flach recort, algú *nfan tort, visch e guercer; lleig, esquer. b. haver record col.
Teñir memoria. SP 8449 Qui les seguix ffins a la mort, menys rí an recort, ni la
virtut de gratitut que •/ chich infant.
recordant adj. Que es recorda d'una cosa. SP 6145 puys receptada, ben castiguada,
me féu menbrant ffos recordant del manament de creximent, multiplicar he
aumentar,.
recordar 1. v. tr. Venir o estar present a la memoria. SP 2370 *m responeu? Mal
esclateu!» Tenint li corda, may me recorda restas la mia. 2. v. tr. Representar-se en
la ment una cosa passada. SP 15390 he tant vetlar, tantost pensi he comencí
rememorar he recordar, recogitant he recitant lo qü* entenguí he conprenguí. 3. v.
pron. recordar-se Representar-se en la ment una cosa passada. de+CR (indica la cosa que es
recorda). SP 5273 No *s recordaven d' ayer mudades he remudades quaranta dides,
llets. 4. v. tr. Representar-se en la ment, fixar l'atenció en una cosa. SP 3878 a, he
cóm viuria sense destorp, dins en Soguorp yo *m recordí he acor di que la beata, si
m' era grata he fas honesta.
recorrer v. intr. 1. Anar fins a un lloc determinat cercant-hi refugi o repós. SP 12691
Drudes encorre, ací recorre. 2. Anar a algú per demanar-li ajuda o protecció. a+CR
(indica a qui es demana ajuda). SP 8817 Recorregué a la metgessa.
recosir v. tr. Tornar a cosir. SP 4177 tava ab sa vellura, rompes costura, ab vot
sarsida he recusida abfermetat de volentat.
recosí m. Costera, terreny inclinat. SP 15834 Tanbé *s venga Ercules tost: en hun
recosí cent mil armades aparellades per ell combatre,.
recrear v. tr. Redimir, regenerar. SP 14766 s per propia lo qui %n té copia, regenerat
e ordenat, recreat, fet, per Déu eletffill adoptiu, caritatiu qui sp.
recudir v. intr. Tornar a l'ánim un pensament o un sentiment. SP 4680 Car la
speranga d' aver crianga hun* ora •/ dia li recudía.
recusar v. tr. Negar-se a fer una cosa. SP 14849 s' i convida ab ell restar, ensemps
menjar ; si no u recusa ni se n' escusa per pres aver de nou muller, és.
redempció / Alliberament de qui está retingut en canvi d'un preu. SP 13862 jféu
abundosa he copiosa, intensament, no stesament, Redempció.
redemptor -a 1. adj. Que redimeix o allibera. SP 15145 es, canonizades per papa
sanies, sibilles tantes, Déu redemptor ser venidor pronosticans, d' algunes grans
mas for. 2. m. Redemptor Jesucrist, que, segons els textos bíblics, va redimir
l'ésser huma del pecat original. SP 11628 per hun gran preu axí 'lis rembria; son
FUI seria lo Redemptor.
redó -ona 1. adj. De figura circular o esférica. SP 10611 lent casa obrada, hedificada
sus set colones d' or, e redones; llibre tanquat he sagellat ab set sagells; de set
ram. 2. adj. Que descriu una línia corba, encara que no tancada. ia documentado en DCVB.
SP 10309 gué costeña fas, no dretfort os, mas flach, curvat, redó, voltat per sa
natura; car tal figura, per ser redona. 3. a. girar redó col. Girar fent mitja volta.
SP 200 Mouen cantons, girant redons. b. voltar redó col. Girar fent mitja volta. SP
5061 Volta 's redona.
redoblar v. tr. Fer doble, en nombre o en intensitat. SP 12548 s acomanats, ben
esmergats, neguociant he ben obrant, redoblarás he los retras multiplicáis no
423
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumeJiQ;
soterráis sens guan. SP 6434 legrava, car yo *m cuydava lo parentat nostr* amistat
redoblaría: fforgar la 'n hia deute y natura.
redrecar v. tr. Arreglar, tornar a posar en orde. SP 558 Venir com V ohen, tot ho
desfrecen, casa redrecen, ffan oscha al fus.
redubtable adj. Que inspira temor i respecte. SP 11201 ure és gran e chica, pobra e
richa; dona spectable he reduptable.
reduir v. tr. Vencer la resistencia d'algú, doblegar-ne la voluntat. SP 3023 Per reduyr
la, juguava* birla sovent ab ella.
reena/ Ostatge, persona retinguda. a. metre en reenes col. Segrestar, reteñir algú. SP
13555 Dant per estrenes, mes en rehenes sa magestat, divinitat, ánima y eos.
reescrit m. Escrit, text redactat. SP 5 l gentil atreviment qum entre dones vos román,
aquest rescrit vos coman per vos sia tot llegit, ben llimat e corregí
reescriure v. tr. Escriure, posar per escrit. Matisació a DCVB. SP 16129 Yo, car nebot, t' é
sois rescrit que *mpar profit: mel e mantegua si be *s mastegua.
refer v. tr. Reparar, tornar a posar en bon estat. SP 4920 He disponguí, mos mals
refent he contrafent mon dol plaer, trias muller. SP 13933 Sa mort reféu lo nostre
stat mortificat, donant li vida.
referidor -a adj. Que conta una cosa, que la relata o comunica a algú. SP 11753 Bé
fon preyeant instruydora, referidora ais croniquistes evangelistes; he deis
dexebles.
referir v. tr. Contar, fer saber una cosa que s'ha sentit dir, que s'ha vist, que s'ha rebut
l'encárrec de manifestar, etc. SP 5716 gleya li dix qué feya, o cóm vivia; qué vist
havia li referí.
refermar-se v. pron. Recolzar-se, posar una cosa de manera que se sostinga o
descanse sobre un suport. SP 13783 Eli fonament, pedra molt ferma en qué *s
referma tot lo senat apostolat, pels artesans hedificans ans r.
refería / Refrany, proverbi. SP 4409 'n parla bé dix «barbuda»; «lluny la saluda»,
diu la refería.
refetor m. Sala on es reuneix una comunitat religiosa o els membres d'un col-legi per
a menjar. SP 5397 Al refetor a tart s' i meten; en cambra spleten la llur sabor.
refredar 1. v. tr. Fer que una persona o cosa estiga freda o mes freda. SP 5262 halles
he burleriesl Unten hefaxen, sovint desfaxen, refreden, guasten; suor li tasten, ara
salada, adés gelada. 2. v. pron. refredar-se Fer-se fred o mes fred. SP 9675 De la
llavor deis cuchs de seda mes se 'n refreda, no se n' aviva o s' eschaliva. 3. v. pron.
refredar-se Calmar una passió, una déria o un comportament exaltat. SP 9973
jochs muda; ffins que perduda ha sa moneda may se 'n refreda, ven tot quánt té,
quant no y ha qué per juguar furia. SP 10143 Axí *s refreda tal moviment.
refrenar v. tr. Posar fre, procurar parar un sentiment, una passió. SP 10058 Mas tota
hora ta carn refrena, si guerra mt mena libidinosa he furiosa, comfa %n lo.
refrigerar v. tr. Donar frescor, mitigar la calor. SP 10192 seus aver de la muller ffills
successós; o per calos refrigerar; o per squivar aquell peccat pus difamat; o si no
v.
refusar v. tr. Rebutjar, no acceptar, negar-se a admetre una cosa. SP 10107 He com te
diñes, pay aygua usa, ffin vi refusa he beu vinagre.
refutar v. tr. Refusar, negar-se a admetre. SP 15284 Llexa disputes he no refutes los
consells meus; cert si no *lls creus viurás penat a. refutar Déu col. Renunciar a
Déu, no creure-hi. SP 14465 Déu no refuta qui s' i atanga.
424
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jciume Roig
reg m. Aportado d'aigua a una porció de térra determinada, feta perqué les plantes que
hi ha cultivades puguen créixer. SP 8019 peres en les figueres; en V arbre sech de
lloch sens rech ffmyta rosada a. térra de reg col. Terra que no és de seca, sino que
té cultius de regadiu. SP 7224 Terr* aminíssima, tota de rech, en va s' estech, com
V asetgá he campegá tant temps sob.
regadiu m. Terra que es rega. SP 13314 Mana, solana, tot bon terreny lluny de V
areny, bon reguadiu defont o riu, mogué, llaurá.
regar v. tr. Banyar d'aigua una térra per fer-la fértil. SP 11400 Lo Nil crexqué,
reguant jovades lluny setjornades, mes que mayféu ni.
regatejar v. intr. Tractar d'obtenir una cosa a un preu mes baix del que el venedor
demana. SP 595 Per hun diner molí reguategen; fflorins barregen peí qué volrien.
regater -a m. if. Revenedor a la menuda. SP 7513 oríffan, revenent, robant la gent;
abtes ronceres he reguateres, revenedores, enguanadores de venedós he.
regenerar v. tr. Refer, tornar a l'estat primer una cosa que havia degenerat. SP 14764
tant guanya, quánt mes per propia lo qui *n té copia, regenerat e ordenat, recreat,
fet, per Déu eletffill adoptiu.
regidor -a m. i f. 1. Persona que governa o regeix. SP 12959 t, príncep de pau, lleó
fort, brau he vencedor, duch, regidor de Israel. 2. Membre d'un consistori
municipal. SP 4278 beure en carabaga! Aquesta 'braca huy los majos; deis regidos
sereu parent.
regiment m. Govern, direcció. SP 9927 ue •/ Redemptor, d' ells fundador he
fonament, claus, regiment a hom dona, he ordena, sois másele hom.
regina/ Reina, monarca, a. Salve Regina col. Oració religiosa católica adrecada a la
Verge María. SP 12829 de Déu mar el» Perqué *t repare com ha padrina, «Salve
Regina, dolgor de vida», sovint la crida.
regir 1. v. tr. Sostenir, mantenir dret, sense caure. SP 16110 olzes; tinch torts los
polzes; no puch teñir ni menys regir taqa ni pinta, ploma ni tinta; V ull dret tinch
roig;. 2. v. tr. Governar, teñir sota la seua direcció. SP 11643 , ciutat no chica hon
pas praticha, duch naxeria, qui regiría tot Ysrael. 3. v. pron. regir-se Comportar-
se, obrar segons unes directrius. SP 6321 Maypoguífer se corregís ni que 's regís
ab savieha, car d' infanteha, des que fon nada, ffon doc.
regirar v. tr. 1. Posar en una altra direcció de la que tenia, a. regirar los ulls col.
Mirar en direcció oposada a la que es mirava, apartar la vista d'algú, en senyal de
menyspreu o d'enuig. SP 2259 efesta!» Ella, qui resta superbiosa, tota briosa los
hulls regira 2. Traure coses del seu lloc, fer-les anar d'un costat a l'altre o posant-
les de damunt a davall, especialment per cercar-ne o traure'n una que hi está
barrejada. SP 5186 En temps fort breuffon regirada he capgirada: fféu se senyora.
3. Trasbalsar, alterar profundament. SP 5145 Cuydau me mogua que IV hé
m
ngendrat?» Ffo 'm regirat V enteniment peí moviment extrordinari, enpoch.
regla/ Alió que serveix per a dirigir la conducta en la moral, en l'estudi, etc. SP 41
ENTRADA Spill, llum e regla, hómens aregla, dones blasona, lo llir corona;
spines.
regna / Cadascuna de les dues corretges de la brida amb qué es governa la
cavalcadura. a. a regna solía loe: adv. Obrant amb tota llibertat. SP 2618 s brida al
seu costat, per lo mercat ffeya la volta a regna solía, mirant les tendes. b. calarse
la regna col. Afluixar la regna. No enregistrat en DCVB SP 5194 ivial Puys fon parida,
lleva 's la brida, la regna *s cala, torna 's ququala e cadernera.
425
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaum,
regnant adj. Que regna, que governa com a rei o reina. SP 3839 De la reyna dona
Viulant llavós regnant era nodrida, ffreschaypolida.
regnar v. intr. Ser rei, regir com a rei. SP 13657 He yo regnar quant comencí,
constituhí dotze prefets, en tots.
regnat m. 1. Govern d'un rei o príncep sobirá i temps durant el qual es manté. SP
12191 abuguajdonosor, rey: de tant omey he crueldat, en son regnat, ffets al
proysme, a Déu altisme tanta ofensa hach cone. 2. Territori sotmés a la jurisdicció
d'un rei. SP 1375 Isprosperas ella y els seus, ffent los ereus de sos regnats.
regne m. Territori governat per un rei. SP 13605 n opte, ressucitat, ais cels muntat,
taula compondré, Regne dispondré: no monarchia, ni senyoria gens mundanal ni
te.
regonéixer v. tr. Adonar-se que algú o alguna cosa és una persona o cosa que ja
coneixia d'abans. SP 1670 Ffon molí torbat qui *ll conegué; reguonegué qué y
trobaria.
regraciar v. tr. Expressar gratitud a una persona. SP 15437 eví 'm he, devallat,
agenollat a Déu llohí he benehí, regraciant he soplicant sa gloriosa he piadosa
beneyta Mare.
rei m. Príncep sobirá d'una nació, generalment amb carree vitalici transmés quasi
sempre per herencia; també aplicat a Déu i a Jesús, com a senyors del món. SP
8066 Per V escoltar llur consellar, Sahul, gran rey, cercant remey trobá la mort.
SP 11385 Mes nat dins carn, peí bou e ruch, com rey e duchffon conegut; servit,
temut com Déu Senyor a. bé n'haja guerra fa rei cortésprov. Indica que es desitja
bon resultat a qui es comporta cortesament. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1810
Bé n' aja guerra ffa rey cortés, b. Rei del cel col. Déu. SP 11895 Remissió mes
general a /' humanal llinatge fel, del Rey del cel, Déu creador, Senyor major, té
impetrada.
reietó m. Rei insignificant, de poc poder. [P] 'Rei d'un estat petif. [DCVB] SP 11594 final, en
tribunal, cert, quant seurá, esclafará los reyatons.
reina/ Dona que exerceix el poder reial o que és la dona del rei; també títol aplicat a
la Mare de Déu. SP 15735 fort erra com no scorcha en Asuer a sa muller Vastí,
reyna. SP 11707 Esta, priora, mare, senyora, stant a la dreta, reyna feta celestial,
ceptre real té, e corona al cap, redona.
reixa / Conjunt de barres paral-leles o encreuades, separades una de l'altra, que
serveix per a tancar el buit d'una porta, finestra, etc., sense impedir la visió ni el pas
de Taire. SP 5457 es, portar en males, ffermar escales; tirar esportes, rexes e
portes ffer llevadices, he movidices e ximenehes.
relació/ Manifestació del que una persona ha sentit, vist, o que se li ha encarregat de
contar, a. fer relació col. Contar, referir. SP 3699 Relació, carta li feren del qué
pogueren un tant mirar.
relador -a m. i f Persona que relata, refereix o conta un fet. SP 10788 Aquell seguix
ffel relador, embaxador de Déu primer.
religió/ Orde religiosa amb regla o estatus aprovats per l'Església. SP 3716 los quatre
stats, hómens de títols, los dos capítols, religions, nobles barons he cavallés, los
consellés o consolat.
religiós -osa m. if. Home o dona que ha professat en una orde religiosa i está subjecte
a la regla corresponent. SP 310 pledegar ab la verdor; a V honrat cor deis curiosos
religiosos he capellans dich deis profans, deis qui son dan.
426
relia / Peca de ferro tallant per un cap i amb manee o cua per l'altre, peí qual se
subjecta al dental de Taladre, i serveix per a penetrar dins la térra i obrir els soles.
SP 14682 Qui, peí que ou, sa térra mou abjou e relia, ab sa trugella, exada, pala,
son camp eguala, ffa y ca.
rellogar v. tr. Tornar a Hogar, contractar novament. SP 13127 p lo camí, ffruyt no
tenia; he maceria hedificada, he relloguada, morts los primes, a nousfaynés.
rellotge m. Instrument que serveix per a comptar el temps i assenyalar l'hora que és.
SP 7815 Pedra •/ cor teñen com les esponges; torbats rellonges, per rodes, cor des,
sonen discordes.
rem m. Instrument que consisteix en una peca de fusta, llarga, que per un extrem
forma un manee i per l'altre una pala amb qué es bat l'aigua des de l'interior d'una
embarcació, i serveix per a fer avancar aquesta. SP 7758 ! Mes son balansa de
carnicer, he de barquer retorcut rem a. a veles i rems loe. adv. A una gran
velocitat. SP 4230 A veles, rems, vos ve vellea; dot ni riquea no us deu torbar.
rembre v. tr. Redimir, alliberar de captivitat o submissió pagant un preu per a obtenir
1'alliberament. SP 15702 Yo rem catius, encarcerats he enviudáis sovint vesite.
remei m. Mitjá o manera d'evitar o de fer desaparéixer un mal. SP 9366 Ab tal remey,
ffon aprés rey a. donar remei a una cosa col. Ajudar a evitar o fer desaparéixer un
mal. SP 10083 deligible, triant millor, a ta calor seguons la lley donant remey, may
háfallit: de sarments Hit, he d' agnuscast. b. sense remei loe. adv. Sense salvació
possible. SP 1351 malaltia, llexat havia abandonat, palau robot, sense remey son
senyor rey, propi maritl mig mort al Hit, emmetzina. c. trobar remei col. Obtenir la
solució que permeta fer desaparéixer un mal. SP 4535 caris, los erbolaris e
triagués, hon que pogués remey trobar.
remeiar v. tr. Posar remei, solucionar. SP 116 Será •/ present mon ensenyar sois
remeyar error publica, en qué s' implica, comunament, tot lo.
rememorar v. tr. Remembrar, evocar la memoria d'una cosa. SP 15389 V escoltar he
tant vetlar, tantostpensí he comencí rememorar he recordar, recogitant he recitant
lo qü:
remenar v. tr. Moure d'un costat a l'altre. SP 8300 nja •/ marit lospeus en sois, he beu
la pols del qué remenen, talen, despenen, compren, deguollen.
remetre v. tr. 1. Tornar a posar una cosa en el lloc que abans ocupava o en la situació
en qué abans estava. SP 148 a soplich, exorte, lo qué reporte he tinch emprés sia
remes a. sens temps remetre loe. adv. Sense perdre temps. SP 15455 Sens temps
remetre, volguí prometre, ffiujurament, vot, sagrament, ab co. 2. Trametre, enviar.
SP 9747 Allá *t remet. 3. Perdonar, eximir de castic. SP 12050 Primer peccats los
remetía; puys los guaría la corporal he temporal inflrmitat.
remirar v. tr. 1. Mirar insistentment o amb gran atenció. SP 3468 ent: per manament
deis salmedines, quatre madrines la remiraren, he deposaren ab sagrament,
concordantment no ser pr. 2. Mirar amb complaenca. SP 2260 Tota *s remira,
gronyint flastoma.
remissió / Indulgencia, perdó deis pecats. SP 11891 Remissió mes general a V
humanal llinatgefel, del Rey del ce.
remor/ 1. Soroll, i especialment el que és confús, poc definit, com el d'una multitud,
el de la mar, de les fulles mogudes. SP 2568 Tostemps torbava, e s' aturava lo
preyeador per la remor del convidar he saludar a. fer remor col. Fer soroll,
produir soroll. SP 1036 He, fent remor, moguí 'm hun poch. 2. Avalot, soroll de
427
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de_Jaury,e
brega, de discordia. SP 4428 s, perqué *m fartava me rí apartava, de sentir crits,

remos, brogits, he bregues braves, ab les esclaves que foren.
remordir o remordre v. tr. Rosegar, mossegar. SP 2265 qui »s pren ploma del cap e
pits, ungles deis dits se remordía.
remudar v. tr. Mudar, posar una persona o cosa en Uoc d'una altra. SP 52JO er ovella,
enaprés guata que sos filis mata, tant los remuda; ans era muda, aprés sabida.
remugar v. intr. Tornar a mastegar els aliments aquells animáis herbívors que teñen
estómac compost de diversos departaments, com els bous, les ovelles i les cabres.
SP 12186 Com bou remugua, com féu Nabugua_donosor, rey: de tant omey he
cruelda.
renadiu -iva adj. Raquític, crescut incompletament per haver nascut fora de temps.
SP 2778 l, alt com planeó, ab hun beqó chich, caguaniu, sech, renadiu, fflach,
setmesí, ovar, mesquí, menja bonico, caguapo.
renda Profit periódic, en diners o en especie, que s'obté d'una cosa posada a
disposició d'una altra persona perqué en faca ús. SP 1239 Veja despendre sos béns
e rendes.
renegador -a adj. Que renega, que deixa de reconéixer com a seu. de (indica la cosa que es
deixa de reconéixer). SP 9430 m na Justina, mare mesquina d' emperador, del Creador
reneguadora, emparadora deis arrians, deis crestians pus de vi.
r e n e g a n t adj. Q u e d e i x a d e r e c o n é i x e r COm a Seu. a (indica la cosa que es deixa de reconéixer). SP
11623 Los filis d' Adam, renuncians he reneguans a Satán feu, per hun gran preu
axí 'lis.
renegar 1. v. tr. Deixar de reconéixer com a seu. SP 5078 ys ló véu que sifos orba,
cuquella, corba, que filis renegua. 2. v. intr. Deixar de reconéixer com a seu. de+cR
(indica qué es deixa de reconéixer). SP 3687 guiaran, he som estorts abdós de morís, lley
mudaré: reneguaré de Mafomet a. renegar de Déu col. Deixar de creure en Déu.
SP 3224 Ella perjura, de Déu renegua
renegat -ada adj. Que ha renunciat a la seua fe religiosa. SP 3580 La reneguada,
endiablada, ffolla dement, Déu no tement, no.
reng m. 1. Tancat disposat per a fer-hi un combat, i sobretot el que es formava de
barres o palissada per a celebrar-hi justes o tornejos. SP 7400 justa he corren
puntes; de gualants juntes s' i para rench a. teñir un reng col. Mantenir una lluita
o combat dins d'una zona preparada per a combatre-hi com a espectacle. SP 1130
Tantost fon fet! Per ella tench hun gentil rench; los armaments e paraments, tot
manllevat. 2. Línia formada per diverses coses o persones coHocades una al costat
de l'altra. a. foraviar-se del reng col. Apartar-se del comportament habitual, de la
tendencia general. SP 14496 Per incident me vull llunyar, fforaviar hun poch del
rench.
renom m. Anomenada, fama. SP 5805 ué dit és, altra també escómete hun metge
prom de bon renom, jove polit.
renovar v. tr. Canviar una cosa o persona posant-ne una de nova en Uoc seu. SP 604
es venen lo necessari, peí voluntan poder comprar he renovar lo qué be mllls ve.
rentar v. tr. Netejar amb aigua o amb un altre líquid. SP 9707 en la llur copa, o si y
fan sopa, en V om, si y beu, rentar lá deu.
renunciant adj. Que renuncia, que refusa una cosa, a (indica la cosa refusada). SP 11622 Los
filis d' Adam, renuncians he reneguans a Satán feu, per hun gran preu axí •//.
428
renunciar v. tr./intr. Refusar, negar-se a acceptar una cosa. a+CR (indica ia cosa re&sada, quan el
verb és intransitiu). SP 6974 Per Déu te prech que renuncies ses companyies. SP 12315
Renunciar primer a béns, no *t torbe gens.
renyar 1. v. intr. Dir paraules de queixa, queixar-se, mostrar irritado. SP 9800 ió,
dilecció, treva y amor, sens oy, rancor, gronyir, renyar, no pot durar al mes hun*
hora. 2. v. tr. Fer fora algú amb paraules de queixa o d'irritació. correcció a DCVB. SP
8595 Tantost los renyen, no *lls cansen pus, ffins per llur hús, avent parit.
renyinós -osa adj. Que es baralla sovint. SP 1969 Sovint venia la ranyinosa vella
*nvejosa a visitar, per aguaytar si res portav.
renyó o ronyó m. Organ fonamental de l'aparell urinari deis vertebrats, de forma
arquejada, situats en la regió lumbar interna. SP 4562 os retrets jóvens ben trets,
bons companyons, qui los renyons tenien calts. SP 10141 plancha de plom; cércol
be stret de ferro fret en los ronyons.
repaire m. Benestar, comoditat en l'habitatge. SP 4334 Ab gran repayre yo y ell
vivíem.
reparador -a adj. Que repara, que torna una cosa al bon estat anterior. SP 11244 Ffill
concebras reparador he Salvador.
reparar v. tr. 1. Tornar a posar en bon estat. SP 12410 e com Andreu, sobre parats,
ñau e filats, a qui *lls repare, lexant son pare, en Zebedeu, en son bateu o ñau, tot
s. 2. Redimir, salvar del pecat original. SP 12827 diu lo y tot dia he «de Déu
mar el» Perqué. H repare com ha padrina, «Salve Regina, dolqor de vida», sovint.
repartidor -a adj. Que reparteix, que divideix una cosa en parts i les dona a diverses
persones o coses. SP 13538 valor, per sol* amor, no pas venent ni preu prenent,
repartidora he donadora, ffranch, ais confrares.
repastar v. tr. Tornar a pastar, tornar a treballar una mésela de materia mólta o pols
amb aigua o un altre líquid fins que quede una massa pastosa amb la consistencia
adequada. a. repastar tests mod. Fer una cosa insistent i repetitiva que és inútil. No
enregistrat en DCVB ni DAG, pero sí en DECat. SP 7954 ert diciplina e •« Vü té SCola; llava
ragola, repasta tests.
repél m. Defecte, tara. SP 6650 Tant mal proflt, tal pertinacia, tan gran audacia, péls
e repéls, tants de recéis les dones teñen, que may obtene.
rependre 1. v. tr. Sobrevenir de nou un mal, una malaltia. SP 914 La gran fretura
prest m' atengué, e *m reprengué gran malaltia. 2. v. tr. Dirigir a algú paraules de
censura peí que ha dit o fet. SP 10851 cia, no gens malicia bé •/ pot sospendre!
Quant volch rependre ffort Eva, Déu, per lo quéféu, ¿no condempná, senten. 3. v.
pron. rependre's Reconcentrar-se, entotsolar-se. No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP
2090 En mi représ, yo stich mirant, lafi sperant.
repenedit -ida adj. Que s'ha penedit, especialment de la seua conducta o vida passada.
SP 12196 Repenedit, devot, contrit, torna 's a Déu.
repertori m. Registre o índex on les matéries están ordenades de manera que puguen
ser trobades fácilment. SP 646 Llurs repertoris, invencions, condicions son de
diables.
repetir v. tr. Tornar a dir. SP 7647 É 'n repetit alguns, per moure.
repetnador -a adj. Que dona guitzes, que dona coces. SP 4386 barda; muía de moro,
brava com toro, ffalsa traydora, repetnadora, desafrenada, desaveada de fre,
cabestre; moltfor.
repicar 1. v. tr. Fer sonar les campanes sense voltejar-les, fent anar el batall de banda
a banda i rítmicament. SP 7234 li mester, perqué »s salvas que se 'n pujas, per
429
Héctor Gonzálvez i Escolarte» Diccionari de l '«Espill» de Jawnp.fí0•
repicar, al campanar de sent Vicent. 2. v. intr. Les campanes, sonar sense arribar a
ser voltejades, amb el batall anant de banda a banda i rítmicament. SP 7020 be 11
desdeny sonen ensemps: agd ms, al temps doblen, repiquen. 3. v. intr. Teñir
díSCUSsionS O d i s p u t e s SOrolloseS. ab+CR (indica la persona o persones amb qui es manté la discussió). SP
9813 Sens paguar sisa, ab quants pratiquen, ab tots repiquen.
repintar v. tr. Pintar excessivament. SP 10001 Si may te tempta la llur empremta tant
afaytada he repintada, per ta defensa dins qué sónpensa: veus les.
replegar 1. v. tr. Reunir, posar juntes diverses persones o coses. SP 7041 En mon
jovent mulles prenguí; yo *n repleguí ffins en set ceníes, he ben tre ceníes drudes.
2. v. pron. replegar-se Ajuntar-se, reunir-se. SP 4047 en aquell lloch, per fer son
joch s' i concertaven he repleguaven.
replicar v. intr. 1. Retraure, queixar-se d'algú o d'alguna cosa, censurar-lo. de+CR (indica el
motiu de la queixa). SP 15134 Si mes t' inpliques, he forí repliques de virtuoses dones
famoses he venerades, qui. 2. Repetir, dir amb insistencia. SP 12019 verdader qui
n' ha *lpoder, si tú •/ supliques he li repliques, ell í' ohirá he guarirá. 3. Contestar
al que ha estat dit, impugnant-ho. SP 11249 Semblant li cru lo qué splicá, prest
replica, hun tañí torbada per la *mbaxada.
report m. Informació, noticia que es dona d'una cosa. SP 11186 criví, he descriví
quina seria, en darreria d' un meu report: muller prou forí, ben lluny trobada;
gran preu a. fer report col. Informar, comunicar una noticia. SP 706 síes cerquen
lesfestes, íroben la moríffaré 'llls report
reportar v. tr. Referir, contar, exposar verbalment o per escrit. SP 146 Que a capleuta
soplich, exorte, lo qué reporte he tinch emprés sia remes.
repós m. Descans, interrupció de l'activitat, de l'agitació, de la inquietud. SP 5089
Mes ham repós; no só serrana, ni oríolana, ni de treball. SP 7496 partits, lo
mercaí roden; trobar noy poden lloch ni repós; venen en gros, souper ir es malíes,
ses vifualles a. ab repós loe. adv. Calmadament. SP 715 Si vols apenare, neboí
valení, lig hi sovení, mas ab repós. b. alt repós col. Salvació de l'ánima. SP 16069
reñís per ses monjoyes, guanyani les jhoyes de V alí repós. c. donar repós col.
Donar descans, fer descansar. SP 8252 Ella, durmení, menjanf, beveni, donaní
repós al seu bel! eos, al Hit s' está.
reposar 1. v. intr. Descansar, estar en suspensió de treball, d'activitat o de molésties.
SP 12689 Muller deposa, ací reposa a. Vesposar ab reposar mais'encontrenprov.
Indica que els treballs, les preocupacions i les desavinences que implica el
matrimoni no permeten un estat de tranquil-litat o assossegament. SP 4311 Mas l'
esposar, ab reposar, may s' encontraren, des que »ns arraren s. 2. v. pron.
reposar-se Descansar, assossegar-se. SP 631 há poguí irobar lo lloch, ne hun
íempspoch en qué *s reposen, de si deposen íot assossech.
reposat -ada adj. Tranquil, lliure de neguits, de precipitado, a. mal reposat col.
Inquiet, inestable, neguitós. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4450 Mal reposada,
maliciosa, de mi gelosa esírelameni,.
reprensió / Amonestado, crítica per un comportament inadequat. SP 458 Si son
represes, insiruccions, reprensions, tot ho refusen.
reprovar v. tr. Condemnar com a dolent. SP 13788 tot lo senat apostolat, pels
artesans hedificans ans reprovada, puys paredada, ffeta *ngular; pedra calar, sens
man.
reptar v. tr. Reprendre, renyar per una falta o mala acció. SP 2046 Ella *m soptá he
fort repta: ¿per qué tardava?, he ¿qué sperava?, Altre IV auria qu.
430
reptiri m. Reprensió severa, provocado ofensiva. SP 15262 de Caterina [...],

virginitat, ab caritatper fer, martiri, sense reptiri nepots amar.
repudi m. Rebuig legal del cónjuge. SP 3093 y grahí, ab llarch cartell posa 'm libell
ffort de repudi.
reputar v. tr. Considerar, teñir una persona o cosa en una opinió determinada. Cpred /
per+Cpred (indica com és considerada la cosa o persona). SP 8113 COrt, per tal falsía les Sentencia ni
executa, ni les reputa hom per pigós, ans per millos. SP 7673 No *s hom tachatper
algún vici reputat nici, vilá dolent, sino •/ volent, en res amant,.
requerir v. tr. Demanar, expressar a algú alió que desitgem obtenir d'ell. SP 11703
Bersabé, la more mia, com fer devia; car li neguí qué requerí.
requesta/ Demanda, requeriment, petició. a. a requesta d'algú loe. adv. Per petició
d'una persona, perqué aquesta persona ho demana. SP 1610 A sa requesta, instant
forment, peí parlament, ffon condempnada.
requestar v. tr. Requerir, demanar amb insistencia o amb forca de dret. Pot dur doble
acusatiu, que indiquen la cosa demanada i la persona a qui es demana. SP 3289 Hu U n alta, he requesta H
fes plaer. SP 4942 He V abadessa que ms fes professa la requestava, he no guosava
dir son propósit ni fer opósit al se.
res l.f. Animal boví, de llana o de cabrum, cap de bestiar. Plural reses. SP 10113 Carn de
res grassa, llet e los ous, potatges, brous, lo menjar blanch. SP 13162 ncep rabí,
mal doctrináis, no castiguats, les grasses reses qu* eren trameses ells les menjaven,
fflaquespOSOVen. 2. pron. A l g u n a COSa. En frases afirmatives, interrogatives o condicionáis. SP 2974
Si res degués, a mi u dregava. SP 14621 Ester, Vastí, Rut, Nohemí? ¿Al seu partir,
quíy pot res dir? Per sol* amor ffa bo y millor al plaer seu. a. ans de res fer loe.
adv. Primerament, primer de tot, abans de fer qualsevol cosa. SP 5646 Dix:
«dexaré lo maridet, negre velet, ans de res fer. 3. pron. Cap cosa. En frases negatives
(sempre amb partícula negativa: no, ni, mai, sens). SP 2089 Sofir V empastre, no H dich res. SP
14708 quant bull V olla no u coneix ciar, ni sap filar ni res cosir. SP 4361 Si res
deman, may se 'n fa res. SP 8881 altres sens res, sens peus e mans a. no ser res
mod. Frase usada per a dir que algú que está preocupat perqué está malalt no deu
preocupar-se, perqué la malaltia es curará rápidament o perqué no és gens greu. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 8154 Dien: «menjau! No febrejau, ni será res! De
fredor és sobreposada. b. no haver algú per res mod. Considerar algú una cosa
insignificant. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 519 Si •/ pols té flach, han ló per h,
no II' an per res; e mes que mes si les complau. c. no res col. Negació de tota cosa,
cosa nul-la o insignificant. SP 10810 Qui de no res fféu tot quánt és de verge llim,
térros tarquim, fféu. SP 600 Per no res venen lo necessari, peí voluntari poder
comprar he renovar, d. no fer-hi res una cosa mod. No teñir cap influencia una
cosa en un assumpte. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 6671 No y fa res grau d'
afinitat. e. en res loe. adv. Gens, en absolut. SP 7676 un vici reputat nici, vilá
dolent, sino •/ volent, en res amant, participant gens ab alguna. SP 2301 no u
mostrí, dissimulant he no mostrant en res conéxer com m' an fet péxer. SP 16210
En res errós contra la fe si mal dit hé. f. no hi ha res nou prov. Aforisme que
adapta la sentencia Harina 'nihil novum sub solem'. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
16126 o present, mon flll plasent Baltasar Bou, no y há res nou: antich és tot. 4.
adv. Gens, en quantitat o intensitat inexistent. seguit de de quan modifica un nom. SP 12351
No »t recort res de les carns cuytes, cohonbros, fruytes, fftgues, magranes. SP
10805 De «Ve!» brotura, res de sutzura en eos, sperit, haver sentit sois hun instant.
431
Gonzálvez i Escoiano Dice
rescaldar v. tr. Calfar, fer que una cosa estiga calenta. ia documentació en DCVB Í DECat. SP
12866 de pens llevat jus lo ginebre, prest volrás rebre pa rescaldat, subeinerat,
aygua bevent, he dignament lo sumirás.
rescat m. Preu que es paga per rescatar o alliberar algú o alguna cosa. SP 14490
Aquést, de fet, és ben rebut, ffranch e remut; lo seu rescat, per Déu paguat
degudament.
rescatar v. tr. Alliberar o recuperar una persona o cosa pagant un preu per ella. SP
1448 Molts jovencels apresonávem, hi 'lis rescatávem per molt argent.
reservar v. tr. Conservar, preservar de destrucció de dany. SP 10671 uella *nprenta
original, cort divinal ha preservat he reservat aquesta sola.
r e s i s t e n c i a / R e p u g n a n c i a , COntradicciÓ. [ P ] No enregistrada en DCVB ni DAG i la documentació en
DECat. SP 10374 Tota sglayada, comoció, compuneció he resistencia, erubecéncia se
ach sentida.
resoles/ Plat de cuina catalana antiga, fet de vísceres de cabrit o porcell. usat en plural, u
Proposta de correcció a DCVB. SP 5234 Ab almorzás he berenás, turmes, resoles he
lleteroles, fformatges freschs, moschats e.
respecte m. 1. Punt de vista. SP 4952 la 'm partit prou acceptable, ben agradable per
molts respectes. 2. Intenció, voluntat. la documentació en DCVB i DECat. No enregistrat en DAG. SP
7594 tal sentencia he prest procés Déu ho remes, per bons respectes mudant
efectes no mudant s* ell ni •/ llur consel.
resplendent adj. Que resplendeix, que brilla amb una claror molt viva. SP 3603 spés,
sense cremar, resta *n la llar mirablement, pus resplandent he semblant víu, entre
•/ caliu no socarrat.
respondre v. intr./tr. 1. Dirigir paraules o sons per satisfer o correspondre a alió que
algú ha demanat o dit. SP 5174 Volguí callar he no respondre, pero dispondré la
criatura agués pastura al nessess. SP 5656 er qué vel negre de jorn portau, ara *ll
dexau?» Ella respon: «molt presupon lo qué dieu. 2. Parlar defensant-se contra
alguna acusació, contra algún argument. SP 15188 Mes vull respondre a V
argument, generalment, per qué les dones fforma. SP 14944 atura, ans se 'n desix,
poch obehix, trenca •/ manar, responch de ciar tal argument és defallent.
ressabit -ida adj. Espavilat, astut. SP 3232 per lloch dispost, nofent gens mal!» A la
final, la ressabida, mudant veu, crida: «no *n vull exir sens ben obrir.
ressonar v. intr. Omplir-se de sons reflectits. SP 8318 Morter de coure de fet resona.
ressuscitar 1. v. tr. Tornar la vida a un mort. SP 9340 rnás, he reclama 's al Vicent
sant Fferrer, preguant, requeitá '11. 2. v. intr. Tornar a la vida, tornar a viure qui era
mort. SP 7856 Mas lo matí, quant Ell sortí recucitat, del vas tancat he moniment,
com prestament a Ell pl.
restar v. intr. 1. Romandre, no anar-se'n, no moure's del lloc on s'és o s'está. SP 14451
s se tolen lo bé promés, afectant mes la vida grassa, restar en plaga, plogua ü no
plogua. 2. Subsistir després que se n'hagen separat una o mes parís. de+cR (indica la cosa
originaria de la quai subsisteix una part). SP 831 Lo seu florí, cert, no *m resta, car ell testa al
plaer d' ella, per sa querella. SP 16171 suptils rimes plau a les gens, profit no gens
ne sol restar. 3. Subsistir en el mateix estat d'abans. +Cpred / +CC (indiquen ¡'estat que es manté).
SP 5792 pegua, neta y entregua; há tocat pex, neta sens grex restant la má. 4.
Arribar a una determinada situació o manera d'estar, de la qual no es passa. +cpred /
+cc (indiquen restat que es manté). SP 8954 a per zuna y xara dona morischa set anys s'
arischa restar prenyada, descompanyada del marit seu.
432
restaurant m. Reconstituent, menjar o beguda per a reforcar. SP 8362 He restaurant,

alquermes tant, que no *llls profiten, ans.
restaurar v. tr. Salvar, evitar que algú o alguna cosa caiga en un dany. SP 13853 ch,
ell, pellica, sos pits nafra pels filis salvar he restaurar, scampant la tota com una
guota sola y bastas.
restituir v. tr. Tornar a posar en el lloc, estat o forma anterior. SP 13583 lleguá tot
son imperi al gran Tiberi; quant Guostantí restituhí donació, oblado, quesvulla
fas, quant del seu.
reteñir 1. v. tr. Conservar, no deixar que se'n vaja una cosa, que es perda. SP 11528
Sant e terrible nom ne reté; mare no '11 té que *n lo món sia: Verge María Mare de
Dé. 2. v. tr. Conservar algú sotmés, impedir que se'n vaja. SP 10547 Crisma ni sal,
de padrins fe, no les reté ni se n' amaguen. 3. v. tr. Conservar, no deixar eixir una
cosa continguda en el subjecte. SP 7812 scada poma; ram de tavernes; buydes
sistemes: res no retenen. 4. v. intr. Conservar les femelles el líquid fecundant i
quedar prenyada. SP 4714 No merexia may obtengués que retengués, ni que ful
entre dins lo seu ventre. 5. v. tr. Conservar en la memoria o en l'enteniment. SP
16200 Que retengué t' é scrit desús, lo menys confús que hépogut.
retoc m. Dita, proverbi, frase que conté un pensament. [P] No enregistrada en DCVB. 'Proverbi o
replica' [DECat] SP 8036 He ob retochs, dits equivochs he amphibólichs, may son
católichs. SP 3920 Hefuy menbrant de hun retoch qual dix hun coch a sa senyora,
gran fraguadora: «qui m.
retorcer v. tr. Torcer molt, amb voltes repetides SP 7758 'n cansa! Mes son balansa
de carnicer, he de barquer retorcut rem.
retorciment m. Flexió del eos o d'una part del eos produída peí dolor. SP 6213
prefocant mil passions de cor, torgons, esmortiments, retorciments espaventables,
de gests mirables; llur massa mel.
retorica/ Elegancia artificial del llenguatge, en qué s'atén mes a les paraules que ais
conceptes o sentiments. SP 8040 La llur retóricha és metafbricha.
retoricha/ Retórica.
retorn m. Darrer toe de matines, que es feia a l'alba o primera hora del matí. SP 6375
Per reposar, volguí 'm posar al Hit, enjorn; ans de retorn yo fuy despert.
retractar v. tr. 1. Tornar arrere alio que s'ha acordat o dit, deixar-ho sense efecte, no
executar-ho. SP 4358 «segons que veig, cert mal e leig vos me tractau, car
retractau tot quánt yo man. 2. Exercir el dret que permet de recuperar uns béns a
punt de ser venuts en venda pública peí preu fixat d'eixida. No enregistrada en DCVB ni DAG Í
la documentació en DECat (pero del lema, perqué de sentits no en dona cap). SP 6910 Es li liurat tot a
menys for; no li fa por venda *s retracte per lo fals acte, ab dol, que fan, ni per
enguan de m.
retraure 1. v. tr. Apartar algú d'un mal, d'un perill. SP 695 mps me sobra he me 'n
recort, sois per confort he per retraure, no lexar caure los qui treballen, juguen he
fallen. 2. pron. retraure's Apartar-se de mals o perills. de+CR (indicael mal o periii del qual ens
apartem). SP 12442 iable, món, carn antichs tres enemichs no *t pots retraure, he t' i
fa caure ffragilitat, lleva % gira't a la. 3. v. tr. Relatar, declarar alió que una altre
ha dit abans. SP 11488 Per Guabriel, com fon retret, axífonfet.
retre 1. v. tr. Tornar a algú una cosa en bescanvi d'una altra. a. retre cortesía col.
Expressar amb paraules o gestos la gran estima en qué es té una persona. SP 5708
Déu ho permés, que la gent vés la cortesía qué li retia, mostrant li 'n grat. 2. v. tr.
F e r q u e Una COSa s i g a d ' u n a m a n e r a d e t e r m i n a d a . +Cpred (indica la manera com queda una cosa).
433
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaumo
SP 10698 doctos sans, grans, discordans d' opinió, la qüestió ret fort duptosa,
dificultosa de dicidir. 3. v. tr. Donar un producte, fruit, utilitat. SP 12549 smergats,
neguociant he ben obrant, redoblarás he los retras multiplicáis no soterráis sens
guany algú, comféu de a. retre fruit col. Produir fruit una planta. SP 13815 Eli gra
sembrat, mort verament, molt fruyt retent. 4. v. pron. retre's Lliurar-se, entregar-
se. SP 5441 Lo temps consumen tot en fer lletres, rebre 'n e retre 's a qui les vol. 5.
v. tr. Abocar, alliberar. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 13837 Jhonás llangat, tres
jorns begutpeípeix, retut, qui *s diu balena, ffora *n V arena tornat en sest.
retret -a adj. 1. Separat, apartat, que no está a l'abast de tothom. SP 14869 Donchs la
huxera qui té •/ retret sagell secret, la clau del pa, com dit és ja pa consa. 2.
Retirat, apartat de la resta, a. en si retret loe. adj. Reconcentrat, entotsolat. SP
12447 caure ffragilitat, lleva % gira't a laparet, en tu retret com Ezechies. b. ab si
retret loe. adj. Reconcentrat, entotsolat. SP 10149 hó senyora, la carn traydora de
V hom discret, ab si retret, deu rominar he dominar he ben regir.
retret m. 1. Esment deis defectes o mancaments d'aigú o deis favors que li han estat
fets i ais quals no ha correspost. a. dir retrets a algú col. Criticar algú, acusar-lo
deis defectes que té o de les coses que no fa i hauria de fer. SP 4375 Cent mil
retrets semblants me deya. 2. Cambra privada o lloc retirat on algú pot aíllar-se de
la comunicació amb els altres. SP 8701 Ella callava, ell era llosch; lo retret fosch.
revelar v. tr. 1. Manifestar, fer conéixer alió que estava ocult. SP 9945 D' elles
perdons nunca s' aurien: revelarien peccats secrets! Fforen discrets prómens e a.
revelar un secret col. Fer conéixer un secret, una cosa que no s'havia de divulgar o
que pertanyia oculta. SP 4373 Del que sabeu may me 'n parlan, ni %m revelau
vostres secrets. 2. Manifestar Déu alguna cosa per inspiració sobrenatural. SP 3762
llant he contemplant tota la nit, lo Sant Sperit hach revelat al sant prelat la
ucarestia que lafaria.
revendré v. tr. Tornar a vendré, vendré alió que s'ha comprat. SP 7510 Del sou, florí
ffan, revenent, robant la gent; abtes ronceres he reguateres, revene.
revenedor -a m. i f. Persona que es dedica al comerc de revenda. SP 7514 venent,
robant la gent; abtes ronceres he reguateres, revenedores, enguanadores de
venedós he comprados enpes a. parell de revenedor col. Parella desigual. SP 2773
Revenedor fféu tal parell.
reverdir v. intr. Tornar verd de nou. SP 532 Per reverdir en sech ló planten.
reverir v. tr. Teñir en reverencia, tractar amb reverencia. SP 13194 Lo Rey Senyor
rich cavaleá, qui IV adora he reverí, ase pollí, qui •// conegué quant ell naxqué.
revés1 m. 1. Colp donat amb l'espasa esbiaixada. SP 15840 ell combatre, sabe 'lis
rebatre lo llur arnés; ab hun revés molt les vexá he les lexá totes nafrades he. 2.
Cosa contraria del que cal fer o del que s'espera. SP 12131 Tú, enseguat,
desesperat, de qnánt dit és ffas lo revés: Bel no bandeges, ans ló festeges a. al
revés loe. adv. Al contrari, invertint la manera o forma normal de fer una cosa. SP
10331 ctible, pus fort flexible, com Varch turqués fet al revés.
revés -essa adj. 1. Contrari, advers, perjudicial. SP 12140 Vicis amats, continuáis, tes
passions, iblusions axí revesses, quant pots desfresses he les amagues. 2. Difícil i
penós de tractar o de governar. SP 5507 Del vert fan bru a V abadessa: par los
revessa he vella mala, si no •llls és tala qual lá.
revessa/ a. a revessa loe. adv. Al revés, en sentit contrari. SP 3954 Mas V animal,
ffet a revessa, veig que confessa llarch e sovent.
434
revessia / Indocilitat, contrarietat. SP 9809 astre, sogra, cunyada, aconpanyada ab

quisque sia, la revessia és llur camisa.
revidar v. tr. Insistir, repetir una acció. SP 5213 Sovint revida mudar de dides:
quántesparides depoch trobarens'ir.
revinguda / Moviment de retorn, que es fa per exemple en el moviment de vaivé de
dues abracades consecutives. SP 2564 s qué *s llevaven ffort se besaven, abdós
premudes he revengudes.
reviure v. intr. Tornar a viure, tornar a la vida, recuperar les forces vitáis. SP 12207
Axí, salut prest cobrarás, he reviurás ressucitat, com lo tocat per Eliseu.
revocar v. tr. AnuHar, deixar sense efecte una orde, concessió, sentencia, tráete, etc.
SP 3048 ugat, mudí d' estil: ffiu codicil, del tot cassant he revocant lo testament a.
revocar sentencia col. AnuHar la decisió d'un jutge. SP 13888 eument, molt
justament volch anublar he revocar dita sentencia, dada %n abséncia, ais naxedors
ffills successós
revolta/ Desorde, capgirament de l'orde. SP 10557 D' estes reboltes, aten, escolta,
Déu sois n' á *bsolta de totes huna.
riallós -osa adj. Rialler, que riu fácilment o sovint. SP 11056 ngué /' anell en senyal d'
arra, millor que Sarra, la riallós a.
ribaprep. A la vora de, al costat de. SP 15367 s' apsentá ; he com trobá sent Aguostí
aquell fadrí riba la mar, volent buydar V aygua %n hun clot li dix:.
ribatge m. 1. Riba o vorera d'un lloc. SP 15863 tes de Spanya, caygueren mortes entre
les oríes he lo ribatge d' un gran vilatge: ab gran conpanya en Alamanya preng. 2.
Marge o terreny pendent. SP 14690 ns ab alerons; obre boqueres, clou talponeres
del seu ribatge; sois poch mundatge e /' escurim, tragua •/ tarquim de.
ribera / Vora del mar, d'un riu o d'una altra gran extensió d'aigua. SP 7639 També
Mallorca, la llur riera, tota ribera los derrocha; molts ne mata per altres tais.
ric -a adj. 1. Que té molts diners o té molts béns. SP 1831 Yo, quant avia, puys rich,
potent me víu d' argent, armes, vexella, roba molt. 2. De gran preu, fet de materials
costosos o amb treball valuós. SP 10037 Deis arreus richs d' elles, tan bells,
collars, anells d' or, lósfoneren. 3. Molt bo, abundant de bones qualitats. SP 12254
h, guolós, ab gran instancia, de la substancia de ton rich pare he bona more ta
parí as presa; has la despesa prodi.
ricos -osa adj. Ric, valuós. SP 7300 Mas del millor de la ciutat, del noupoblat he vell
ricos, per les errós, primerament, d' aquell covent qui *n tem.
riera/ Corrent d'aigua menys important que un riu, perqué sol portar aigua només en
temps de pluges, pero que és mes important que un torrent. SP 7638 També
Mallorca, la llur riera, tota ribera los derrocha; molts ne mata per altres tais.
rifar v. tr. Traure a sorts i adjudicar una cosa a aquell a qui la sort ha afavorit. SP
5486 llur costum a tres o quatre fer los debatre ab daus rifant o sorts gitant pare
quál és.
rigor m. o f. Severitat inflexible, duresa excessiva. SP 1876 r ab ses loqanes
parroquianes en V alquavor; ab gran riguor lá *xecutaren.
rim m. Vers, serie de mots mesurada segons determinat nombre de sil-labes i segons
una certa coHocació deis accents. SP 2895 De cert vos dich quefeya rims, recitant
crims que m' afigia.
r i m a / rimes Composició en versos rimats. usaten plural. SP 16168 Aschot llur vari vot,
coses molt primes ab suptils rimes plau a les gens, profit no gens ne sol restar.
435
Héctor Gonzálvez i Escolano __ Diccionari de l'«Espill» de JqumpR,
rimada / a. noves rimades col. Composició versificada sense forma estrófica i amb
els versos rimant de dos en dos. SP 681 Laforga sua, stil e balanc, será *n romang:
noves rimades, comediades, aphorismals, ffacessials, no prim scandid.
rimar v. tr. Compondré amb rima. SP 18 He mostrar, no subtilment, sois rimat
portant /' estil, les dones teñir en vil, comportant lé.
riquea/ Possessió de béns, de coses valuoses. SP 4232 A veles, rems, vos ve vellea;
dot ni riquea no us deu torbar.
risc m. Perill incert. a. passar risc col. Estar en perill de patir un mal o una
conseqüéncia perjudicial. SP 4890 V inquiridor guovernador, he lo llur fisch,
passa gran risch no 111' atenguessen he lá prenguessen.
riu m. Corrent natural d'aigua procedent d eles muntanyes i que aflueix a la mar, a un
llac o a un altre corrent, i sol correr permanentment sense estar subjecte al régim de
les pluges. SP 7445 és, pex de fer esch venen per fresch; lo d' Albufera, riu de
Cullera, per pex de mar; V encamarar saben be fer a. riu avall loe. adv. En la
direcció que corre l'aigua d'un riu. SP 1424 companyia de serp, bogia hí d' un vell
guall, lo riu avall lá cabucaren he lá llangaren. b. passar un riu col. Travessar un
riu. SP 3387 Passí lo riu gros d'Araguó.
riure v. intr./pron. Moure els músculs de la cara, distendint la boca i emetent sons,
com a manifestació d'una alegría viva i sobtada. SP 447 Per tració rien e ploren.
SP 3971 Resta darrera ella *n la sgleya: ab molts se reya.
roba / 1. Qualsevol drap o tela. SP 7412 Altres hi cusen robes girades; portes
tancades, diumenge tallen a. roba de Hit col. Peces de tela que serveixen per a
cobrir o guarnir el Hit, com llencols, flassades, etc. SP 2955 feyen botigua tres hi
cabien he revenien robes de Hits, bancals, tapits, teles, tovalles he vituales, argent.
2. Conjunt de peces de tela destinades a cobrir el eos d'algú. SP 7773 bo ni bell sino
lapell ais no s' i troba; de pellas roba, a grans, chics cossos; ais flachs e grossos,
a tots serv a. roba jusana col. Roba que es duu per davall de la roba d'abric i de
defensa. SP 4070 Que desús vist cot e mantell de gros burell, roba jusana defina
llana prima, ¡listada, vert, blau pintada.
robador -a m. i f Lladre, persona que roba. SP 13031 , moltes esquadres, cullerats,
lladres, saltejadós he robados inichs, contraris ais comissaris, he tots ells massa.
robar 1. v. tr. Desposseir algú o alguna lloc de les coses que li pertanyen. SP 1411
Ella y hun frare tot ho robaren, he se n' anaren, mas no molt lluny. 2. v. tr./abs.
Estafar, cobrar mes del que és degut o donar menys del que és just en vendré o
C o m p r a r U n a COSa. la documentado en DCVB. No enregistrada en DAG. || El complement directe és la persona a
qui s'estafa. SP 7511 Del sou, florí ffan, revenent, robant la gent; abtes ronceres he
reguateres, revenedores. SP 7482 Ab tal estil, en lo mercat, en vafitat, pertot s' i
roba; lloch no s' i troba per pollaceres he vidrieres,.
robeta / Diminutiu de roba, roba, peces de tela que serveixen per a cobrir el eos,
d'una grandária petita. SP 2082 Tot par robetes de criatura, ffalsa costura he mal
tallat, pijorforra.
robí m. Pedra preciosa, varietat del corindó, de color roig. SP 1937 Hun bell robíyo li
doní, he IW afalague.
robust -a adj. Molt vigorós. SP 15092 Ella *m signa he designa: «En aquestfust hun
rey robust molt desigat serápenjatper losjuheus, mals.
roe m. Torre del joc d'escacs. a. escac peí roe col. Escac que es dona amb el roe o
torre, que sol ser molt perillos per al rei amenacat. SP 9989 Escach peí roch tens
per la dona.
436
roca / Massa de pedra de gran volum i en estat natural. SP 14208 Mas Déu maná que
•/poblé vés com Moysés, fferint sa rocha, aygua no pocha manal n' ixqué, del qual
begué tot Israe a. moure's menys que una roca rnod. No moure's gens. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 3028 Joch d' escampella ni de la chocha, com si fas rocha,
menys se 'n movia. b. eixir de la roca col. Provenir d'un estrat social molt baix.
[MP] SP 2219 contentes, totes rabien he cridant dien: «¿hix de la rocha, que ab
tan pocha honor se facen?» Elles qué tracen com.
roda/ 1. Roda proveída de punxes o de ganivets o d'altres mitjans de suplici, a la qual
es lliguen els presoners per torturar-los i matar-los cruelment. SP 1624 yre baix,
obrat com haix, mesa la roda per /' ull hon roda, ella lliguada, aparellada davall
foguera, com. 2. Figura circular que formen les plomes de la cua del pao. SP 2327
Compaguó vell mirant se bell, roda ben alta, delspeus sa falta nunca mirant.
rodar 1. v. intr. Moure's canviant de lloc en sentit circular, descrivint una
circumferéncia o altra corba tancada. SP 202 E tot lojorn roden entorn lo cremalló,
com papalló. 2. v. intr. Anar en cerca d'una cosa, procurar obtenir-la, moure's amb
aquesta finalitat. SP 8728 ants fer, velles modorres, exorques, porres, moltes y
roden. 3. v. tr. Sotmetre al suplici de la roda. SP 1629 uada, aparellada davall
foguera, com metzinera hi fas rodada he socarrada ffins tot fas cendra. 4. v. tr.
Recorrer un lloc anant d'una costat a l'altre. SP 7494 Sercant partits, lo mercat
roden; trobar noy poden lloch ni repbs; venen en gros, soupe.
roig roja adj. 1. Vermell amb tendencia a groe o a color d'argila, aplicat ais cabells.
SP 425 anes, les cristianes, jhuyes, mores, negres e llores, roges e Manques, dretes
y manques, les geperudes, parieres a. mar Roja col. Mar que separa África d'Asia,
situat a l'oceá índic, i que va ser travessat per Moisés quan els israelites fugien de la
ira deis egipcis. SP 14201 Puys la gent santa Déuféupassar la Roga Mar, com per
trespol 2. D e l Color d e l a Sang O d e l e s rOSelleS. En DECat es considera que son la mateixa accepció
que 1. Sembla, pero, per l'ús sinonímic amb vermell, que els exemples son diferents d'l. SP
16113 egir taqa ni
pinta, ploma ni tinta; V ull dret tinch roig; ni mm veig ni m' oig. SP 10342 Adam,
camp sona vermell o roig. a. tornar roig col. Enrojolar-se, posar-se la cara de color
vermell per la vergonya, l'acalorament, la ira, etc. SP 5150 Torní groch, roig,
muda* s lo guoig tot en enuig.
roín adj. Dolent, mancat de bondat moral. De genere invariable. SP 9505 lo mal criar deis
filis fadrins, que *lls fon rohins, ben empastáis he viciáis, cobrint, scusant,
desenculpa. SP 3281 Runa vil osta, royn, disposta a putería, llavós tenia en sa
posada una bergua.
roll m. Obertura de la séquia gran, per on es dona eixida a l'aigua. SP 14669 mplaper
rius, braqals, conduyts, cañáis e cequioles, rolls e filióles, distilladós e brollados,
miganes causes a. obrir un roll col. Alear el portell que tapa el roll perqué puga
eixir l'aigua. SP 14642 No *s volen moure, sos rolls obrir.
rom -a adj. Que no té agudesa, que no té punta. SP 2767 Nopot V águila cosir, qü* és
roma.
roma -ana adj./m. i f. Habitant o nadiu de Roma. SP 7892 Bé *s de notar lo simular
heficció del ful minyó, roma discret, mudant secret a sa senyora.
romana/ Balanca de bracos desiguals, en la qual el eos que es pesa es col-loca en
l'extrem del brac menor i s'equilibra amb un pes que es fa correr al llarg del brac
major. SP 7820 Son contrapés, ffalsant lo pes de la romana.
romane m. Llengua románica, per oposició a llatí. SP 680 Laforga sua, stil e balanq,
será *n romanq: noves rimades, comediades, aphorismals, ffacessials.
437
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaump ^ •
romandre v. intr. 1. No anar-se'n, no moure's del lloc on s'és o s'está; continuar

existint en el mateix ésser. SP 10289 per Eli creat en lo vert prat camp de Domas,
hon no y romas, mas apartat ffon transportat en Parays. SP 4 ler valent: peí gentil
atreviment qw entre dones vos román, aquest rescrit vos coman per vos sia tot
llegit, ben II. 2. Subsistir després de la separació d'una o mes parts. de+CR (indica ia cosa
originaria de la quai subsisteix una pan). SP 9651 Del drap qué *s muden ffetilles fan; del qué *n
román, may bonpaper d' ell sepotfer. 3. Subsistir en el mateix estat d'abans. +cpred
/ +cc (indiquen i'estat que es manté). SP 3598 Lo sant cosset de V infantet romas iblés; del
foch sospés, sense eremar, resta mn la llar. SP 14648 La mal drecada román en
sech. 4. Arribar a una determinada situació o manera d'estar, de la qual no es passa.
+Cpred / +cc (indiquen Testat que es manté). SP 3128 Gran guoig aguí com romanguí d' aquell
diable incomportable desobliguat. 5. Deixar interromput en un punt o moment
determinat, deixar de fer una cosa. SP 7565 guat, com li plagué de Ninivé ab en
Joñas, per go romas tot no *s crema. SP 4486 No romanía per ser molt grassa, ni
magra massa; ni ma.la.ltia no lá.
romeguera / Planta de diverses especies del genere Rubus, de tronc espinos i fiors
blanques, de fruit negre o blavós, comestible, anomenat mores. SP 84671V aparell
és gingoler, guarauller he guavarera, de romaguera he d' argilagua.
romería/ Peregrinado devota. SP 3332 Aquí vetlí, del tot complíma romería.
rompiment m. Divisió, separació d'un eos que forma una unitat, feta per una forca
violenta. SP 12606 He per servar cordes setena he la novena de rompiment, per lo
ponent tan perillos es, de frauduloses dones.
rompre 1. v. tr. Dividir una cosa en dues o mes parts o trossos amb colps, estirades o
pressions. SP 8417 era vermella molla sagella, lo vidre trenca; de lleng romp
Henea; chic afalagua; lo llum apagua he roses culi. 2. v. pron. rompre's Sofrir la
divisió en dues o mes parts o trossos o la destrucció de la propia continuítat en un o
mes punts. SP 13981 res; deis monftjs e serres roques caygueren, en si *s
romperen. 3. v. tr. Interrompre o anuHar una cosa immaterial. SP 10640 Per tots
fon rota a. rompre les fríes col. Anublar els límits legáis, fer-los inútils. SP 7505
lades teñen terceres; ab ses maneres tant exquisites, rompen les fites. 4. v. tr.
Violar, faltar a una obligació, un tráete, una cosa de carácter moral. SP 11125 May
se tocharen ni *s conegueren, ni may romperen sa virginitat. 5. v. intr. Deixar de
teñir amistat o relacions pacifiques amb algú. SP 2151 *m matau? Lexau me star!»
Volent restar sens del tot rompre, yo só qui compre alfarda, trega, llistada pega,
bell d.
roncar v. intr. Fer un soroll ronc amb la respiració mentre es dorm, perqué vibra el
paladar. SP 2373 Si s' adormía, tantost roncava.
rondalla/ Conté fabulós. SP 1026 La chaquiosa, ffenbra *nvejosa, méselaparaules,
rondalles, faules, abficció.
ronser -a adj. Afalagador, que fa alaba algú per enganyar-lo. SP 6252 Dix la roncera
de la tornera: «Volenter picha! En casa richa a y qué.
ronseria/ Afalac fet a algú per enganyar-lo. SP 7683 guna, ley, art e manya, prática
stranya, ypocresia he roncería te vull mostrar he declarar curt, en semblances.
ronya / 1. Malaltia cutánia contagiosa causada per un ácar del genere Sarcoptes,
comuna a les persones i alguns animáis, que es caracteritza per la formació de
petites vesícules que fan molía picor. SP 11970 eix fanch hon jaus mullat, de
fanchs sullat, tinyes e ronya! Tú, sens verguonya, en lo fanguag pie d' alvarag me
438
par. 2. Maldat, tendencia a fer el mal. SP 10573 Del sens e ronya he victigual tan
general, sola n' és francha.
ronyó m. Renyó o ronyó.
ronyós -osa adj. Roín, que té tendencia a fer el mal o a comportar-se fora de les liéis
moráis. SP 1194 anys, boliciosos he occiosos, menys verguonyós he pus ronyós,
pren com la lloba.
ropat -ada adj. a. mal ropat loe. adj. Mal vestit. SP 14861 Qui mal ropat será trobat
en semblant cena, prés en cadena será lligua.
ros1 m. Rosada, humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superficie
deis cossos freds, especialment a la nit. SP 12185 a la serena; sobre ta squena he
tot lo eos caygua lo ros a. no haver ros d'un líquid mod. No teñir gens de quantitat
d'un líquid. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 9043 filia, com la conillü, ab ventre
gros; llet no n' an ros
ros2 rossa adj. Que té rossos els cabells, del color de l'or. SP 2130 Era molt rossa,
Mancha, polida he ben sabida.
r o s a / 1. Flor de roser, una de les flors mes valorades per la seua bellesa. SP 10578
Mes que neu Mancha, rosa, gesmir, he flor de llir a. collir roses col. Arrancar flors
de la planta. SP 8420 e llenq romp Henea; chic afalagua; lo llum apagua he roses
culi. b. al temps de roses col. A la primavera. SP 2269 dia, per tais afrontes yo fiu
mos contes: al temps de roses teñir mes coses aparellades e areglades. 2. Malaltia
febril i infecciosa que ataca principalment els xiquets i es caracteritza per l'erupció
de taques vermelles en la pell. SP 8996 e richs, han per egual tots, semblant mal:
piguotes, rosa.
rosar v. tr. Banyar de ros o rosada, amb petites gotes. SP 8020 figueres; en V arbre
sech de lloch sens rechffruyta rosada.
rosegaaltars m. i f. Beat hipócrita. SP 4118 enqa aguí crehenqa tot son comport ffos
de coll tort, rosegualtás.
rosegar v. tr. Mossegar una cosa per desgastar-la o fraccionar-la en petites parts. SP
4752 los coprons; menjar carbons, /fingís mastegua; algeps rosegua; he beu llexiu.
rossegar v. tr. 1. Fer anar fregant per térra una persona lligada a un animal o vehicle
en moviment, com a turment o castic aplicat a condemnats a mort; si el reu no
moria, després era penjat, cremat o esquarterat. SP 1867 Axí los peguen al
viandant! En Lleyda *ntrant, víu roceguar, puys squarterar, una fornera sois per
tercera he con. 2. Fer moure una persona o cosa estirant-la o empenyent-la sense
alcar-la de térra, vencent la resistencia que amb el frec oposa al moviment. SP 7632
Ab gran menyspreu tot ho roceguen, de fanch empeguen; ffan ne granera per la
carrera.
rossí m. Cavall de mitjana qualitat, mes lleuger que el de tir i mes vigorós que el de
carreres, que servia per a caca i guerra. SP 13041 os tacanys, molts déus stranys,
pseudo divins, ásens, rocins.
rostir v. tr. 1. Coure carn a foc viu, untant-la amb greix. SP 13810 il e bella; brúfol
portant jou, dret llaurant; anyell rostit, tot enguollit, os no trencat. 2. Cremar a foc
viu una persona. SP 9332 Com sonfill vés mort e rostit, pare y marit, bon crestiá, a
Déu crida viu ló y tornas.
rotllÓ m. P a b e n e i t . [ D E C a t ] 'Calcat que es portava daraunt les sabates o tapins, en temps de pluja, per guardar-los
del fang i de la humitat'. [ch] SP 4158 s beguins he sent Francesch, al correr fresch honfan
rollons, per los perdons poder guanyar, sense banyar los.
439
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaump R0 •
roure v. tr. 1. Rosegar, mossegar una cosa per desgastar-la o fraccionar-la en petites
parís, a. gran os a roure! mod. Expressió usada per a dir que una cosa és molt
difícil de fer. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 8529 Gran os a roure! Ab guarbell
poha. 2. Corroure l'interior d'una persona un sentiment o passió. SP 10173 basta,
tant te contrasta la carn e mou, tantfort te rou.
rovell m. Óxid, hidróxid de ferro rogenc que es forma a la superficie del ferro per
l'acció de Taire humit. SP 2529 Ab hunt de sutga o de rovell, ab cert vermell tret d'
escudelles, morros e celles s' a. prendre rovell col. Rovellar-se. SP 7784 que •/
ferré, si hom no •// malla hó no *ll treballa, preñen rovell.
ruat -ada adj. Que está arrugat, que té arrugues. SP 4466 uants anys avia lo cap tenia
ja bruxellat, lofront ruat, he no paria, no li playa deis anys parlassen ni *lls h.
r ú b r i c a / R e g l a USUal, p r á c t i c a acOStUmada. [ P ] la documentado en DCVB. || 'Capítol, afer, pres com a
aiiusió erótica' [DECat] SP 8836 Continuar los plau la rúbricha: totes han llúbricha /'
afecció, per passió he gran.
ruc m. Ase, animal quadrúpede de la familia deis équids (Equus asinus L.). SP 11384
Mes nat dins carn, peí bou e ruch, com rey e duchffon conegut; servit, temut com
Déu Senyo.
ruda f. Nom donat a diverses plantes d'olor forta i característica que pertanyen al
genere Ruta, cultivades i emprades amb finalitats medicináis i mágiques. SP 2524
Mas mes pastava pasta de muda, d' oli de ruda he de ginebre, pols de gingebre,
molla de muga.
ruido m. Soroll, remor. SP 4871 Tot llur ruhido, crits, apellido, los fon poblich.
ruina/ Perdició, destrucció moral. SP 11240 mes fructuosa que tota marel Perqué *s
repare nostra ruyna, del cel reyna tantost serás.
ruixar v. tr. Banyar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim. SP 8165 Cert,
hun cantal ben escalfat de vi ruxat, és fina cosa; saquet, ventosa; he tabalet,
albaranet al.
ruminar v. tr. Meditar, pensar detingudament. SP 15510 í, hon aporí ab lo prior, bon
confessor, examinant he rominant ma consiéncia.
runflar v. intr. Jugar a runfla, intentar arreplegar totes les cartes d'un mateix coll. SP
3008 Abdós rumflávem, ellapartia.
rústec -ega adj. Grosser, mancat de cultura o d'agudesa mental. SP 10755 s, poder,
pacificáis, a V oci dats, tots ignorans he rústechs sans se restañen; derrocarien V
edificat.
rutilant adj. Que brilla intensament, que llanca rajos de claror. SP 3563 que y hac
lexatffon transformat: hun bel infant, tot rutilant he Iluminas, molt gracias, tot nuu
jahent;.
440
s
sa1 sana adj. 1. Que té salut. SP 13967 Gentil Longí Déu IV adora, com se véu sá, ans
era cech n.fer algú sa col. Sanar algú, curar-lo. SP 12160 a, sens sanchs tochar,
tants chichs matar, ell lo féu sá he cristihá. b. no trobar-se sa col. Sentir-se amb
mala salut, no trobar-se bé. SP 15690 los tres jorns peix, V ú, ayguaypa; si no *m
trop sá, pa y vi vermell. 2. Lliure d'error, de vici, de qualitat. SP 10617 agellat ab
set sagells; de set ramells arbre de vida; sana, guarnida de set virtuts; ab set
escuts he mil defesa.
sa adj. poss. Son sa.
sa3 art. Es sa.
sabata/ Calcat que no cobreix mes amunt del turmell i que té la sola de cuiro. SP
7762 Son munts defem: si gens se muden, olen e puden; qabata streta, qui par ben
feta al mirador, he fa dolor he ull a. pixar-se en la sabata mod. Ser molt vell. [P]
No enregistrat en DCVB, DAGniDECat. SP 2736 Ja no us husaul Vósja uspixau en la qabata;
la nostra guata vos ne portau.
sabedor -a m. if. Savi, persona amb molta saviesa. SP 7036 Yo só mosé Salamó, rey
d' antigua ley, gran sabidor, rey e senyor molt rich, potent.
saber 1. v. intr.a. saber greu col. Donar disgust. ia documentado en valencia en DCVB i DECat. SP
15307 , soptosament si *s despertat ne há malgrat he li sap greu, com plaer seu li
han torbat. 2. v. tr./pron. Conéixer amb certesa, estar informat, teñir coneixement
q u e U n a COSa éS O S'ha e s d e v i n g U t . El CD pot ser un SN, una subordinada substantiva completiva
SP6895Sabent
(encapcalada per que o no) o una oració d'infmitiu, el subjecte de la qual és el CD del verb principal.
que no há ben paguat dot encartat. SP 7867 Car bé sabia tosí correrien. SP 5661
Vos no cureu d' aquell perqué, car yo *ll me sé. SP 8772 Sé tres mulles [...] aver
partí, a. sap Déu si... mod. Expressió amb sentit intensiu o ponderatiu. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 5040 Sap Déu si *m cou, he quánt me nou tanta fluxea he tal
mollea!, b. com Déu se sap mod. Expressió amb valor intensiu o ponderatiu. No
enregistrat en DCVB SP 2389 Drap si *s metía, ab tal olor he tal color com Déu se sap,
llangava •/ drap per los racons, davall. c. bé sap de maga qui n 'és ferit prov.
Indica que la persona que ha passat per una mala experiencia és molt fiable quan
n'ha d'opinar. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 382 Be sab de maga qui n' és ferit! Lo
meu sperit n' á portat pena sobre la. 3. v. tr. Arribar a conéixer, adquirir
coneixenca d'una cosa. SP 3812 Per temps avant sabí lafl, com certferí la dona •/
llamp anant al camp a. fer saber col. Informar, comunicar alguna noticia a algú.
SP 1523 E 'm féu saber son bon voler, lo grat e alt, ab prou desalt del. 4. v. tr.
T e ñ i r C O n e i x e m e n t S O i d e e s Clares SObre u n a COSa. de/en+CR (indica la materia de la qual es teñen
coneixements). || SÍ porta CR, el CD s'eüdeix. SP 4983 Lo qü» en lo dos aprés havia, áls no sabia:
só perfumar, he despensar confits de monges, poncís. SP 2118 molt sabia en aquets
fets. SP 6117 me féu apenare saber d' ull pendre defitillar he de lliguar. 5. v. abs.
441
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jqum0 a .
Teñir saviesa o ciencia. SP 11826 May tant sabí, qui obtenguí la saviesa, a mi
promesa per do de Déu. 6. v. tr. Poder, ser capac, teñir capacitat o habilitat per a fer
una cosa. +mf (indica í'acció que es pot fer). SP 6103 D' enmolaltir o del guarir quant son
mester, la qui u sab fer molt se rí ojuda, lo qué *s vol muda. 7. m. Ciencia, saviesa.
SP 15372 n hun clot li dix: «Arlot, qué penses fer?»; ab alt saber lo chic respós; ab
gran repós ell escoltant, /'.
sabidament adv. Enginyosament, amb habilitat. SP 5493 s demés may no parixen, ans
se 'n desixenpolidament; sabidament la llet s' exuguen.
sabit -ida adj. Entes, hábil, enginyós, astut. Matisació a DCVB. SP 2132 Era molt rossa,
blancha, polida he ben sabida.
sabó m. Preparat que s'obté per Í'acció d'un álcali sobre un oli o altre greix, i que
serveix principalment per a llavar la pell, la roba i altres objectes. SP 7805 h he
brollados; de volados, vidres, ampolles; grosses banbolles de molí gabó; ffum de
carbó; d' agíala ploma, cascad a. bambolla de sabó col. Bambolles plenes d'aire
que es formen de remenar la mésela d'aigua i sabó o de bufar aquesta mésela per un
cañó prim. SP 7805 h he brollados; de volados, vidres, ampolles; grosses
banbolles de molí gabó; ffum de carbó. b. molí sabó col. Sabó que no té gens de
duresa, que és pastos. SP 7806 s; de volados, vidres, ampolles; grosses banbolles
de molí gabó; ffum de carbó; d' águila ploma, cascada poma; ram d.
sabor/ Gust, manera especial d'afectar el sentit del gust que té una cosa, de (indica a qué
s'asserabla el sabor). SP 10948 lo món entorn, tot, d' orient ffins al ponent, ab la sabor,
suau olor de tal canyella. SP 8025 Han pocha molsa, such e sabor de ver* amor
llurs pensaments he parlaments.
saborós -osa adj. Que té sabor, que té gust. SP 13531 t veri guaridor fel; manná del
cel, maravellosa, molt saborosa he delectable, inextimable, de gran valor, per sol*
a.
sabudament adv. Sabent el que es fa. SP 8224 Sabudament, generalment, han falsa
pagua, si dona mls pagua.
sabut -uda adj. Savi, que sap molt, que entén en una cosa. SP 6048 Ffes, cautament,
metge sabut, prátich, astut, vell, no lá vega: si lá menega, conexer.
sac m. Recípient de tela, generalment de poca qualitat, fet doblegant-ne un tros
rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat que forma la boca; serveix
per a tenir-hi coses solides, com ara fruites, cereals, diners o roba. SP 11172 a,
Jetsemaní; munt Sinay; Tabor, Orep; guot de Josep, sach e graner; lo guavarrer
tot emflamat he no cremat; ffont.
sac m. Saqueig, furt violent de les coses de valor que es troben en térra enemiga, a. a
sac loe. adv. Amb violencia propia d'una acció de saqueig. SP 8322 Per llur
persona ne va la casa a tall d' espasa, a sac o strall.
sacerdoci m. Clergat, estament deis sacerdots. SP 9860 ia de dia *n dia V edesiástich
estat monástich, tot sacerdoci posat en oci, se divertía, e *s convertía en dar pía.
sacerdot m. 1. Home consagrat a oferir sacrificis ais déus. a. sacerdot vell col.
Sacerdot que professa un cuite anterior al cristiá. SP 13276 , ab viguor, los
billones, jfalsos banqués, sacerdots vells, ab certs cordells comengá* batre; e %lls
féu abatre. 2. En l'Església católica, home consagrat a Déu, el qual ha estat ordenat
per a celebrar i oferir el sacrifici de la missa. SP 14305 ch, fflum e torrent, passá
bevent, cálzer e guot, rey sacerdot Melchisedech.
442
sacrari m. Lloc adossat a una església i destinat a alcar-hi objectes del clergat o deis
fidels. SP 14320 Hubert V armari de deytat, per pietat al nou sacrari, antidotan
novell dona, hon ordena set.
sacrificar v. tr. Oferir en sacrifici a Déu. SP 13923 Morí lo gras he roig vedell, de eos
epell inmaculat, sacrifwat per lo comú, alt e tot nu.
sacrifici m. Ofrena d'una víctima o d'un do a la divinitat per honrar-la, donar-li grácies
o aplacar-la. SP 14428 aix, no muntats ffer en lapenya altar, ni llenya peí sacrifici
d'Abram, inicicomengadordefeyamor; Ysach.
sacrista -ana m. if. Persona que té a carree seu el govern de la sagristia i la cura d'una
església. SP 6002 Áltra revida la sacristana: «si res vos mana lo vell exorch,
grunya com porch.
saesó m. Doblec fet a la roba per a poder acurtar la peca. SP 5877 Com IV abraqás,
embaraqa 's lo seu speró ab lo saesó de la guonella.
saduceu -ea m. if Persona que pertany a una secta judaica del temps de Jesucrist, la
qual negava la immortalitat de 1'ánima. SP 15112 avís, aprés per dies, Jhesús
Messies ais fariseus he seduceus los alleguá he divulguá; tal diligencia per mes
scién.
safir m. Pedra preciosa, varietat blava del corindó; en l'antiguitat s'usava per a curar el
mal d'ull. SP 8345 Porten safir per V ull guarir.
sagnar v. tr. Traure sang a algú obrint-li una vena, generalment per produir un efecte
curatiu. SP 9683 , tocans, vehens, quant han llur magna, /' orne qué *s sagna, pus
sanch no n' ix o se smortix.
sagnia / Operació consistent a traure sang d'una persona o d'un animal obrint-li una
vena, normalment amb fmalitats curatives. SP 8922 Tots mals atorguen perqué les
porguen: sagnies facen que n' arrabacen; ffan s' i empastres he mil de a. rebre
sagnies col. Ser sagnat, patir una extracció de sang amb fmalitats curatives a través
d'una obertura feta en una vena. SP 10100 Reb cascun any sagnies dues.
sagrament m. 1. Jurament, promesa en qué s'apel-la a Déu o a sancions superiors com
a testimoni de la veritat d'alló que es promet. SP 3470 edines, quatre madrines la
remiraren, he deposaren ab sagrament, concordantment no ser prenyada. 2. Signe
sensible d'un efecte espiritual que Déu obra en les animes i que causa la gracia i
que en l'Església católica son: baptisme, confirmació, penitencia, eucaristía,
extremaunció, orde sagrat i matrimoni. SP 4814 a, pusfort erraren, car hiteraren,
Déu no tement, lo sagrament del sant babtisme a. sagrament de Vahar col.
Eucaristía, Jesucrist present en l'hóstia sagrada. SP 3543 Prés falsament lo
sagrament sant de V altar, com qui torear se vol la boca.
sagrat -ada 1. adj. Que está dedicat a Déu o al cuite de Déu. SP 8928 Huna sagrada
monga prenyada, superbiosa, molt desigosa que s' afo a. lloc sagrat col. Espai
situat davant i al costat de l'església on antigament es feien els enterraments deis
fidels. SP 1741 a trossos, cent n' i contaren, hí *lls soterraren en lloch sagrat. 2. m.
Espai situat davant i al costat de l'església on antigament es feien els enterraments
deis fidels. SP 4899 penjada, jorn de cap d' anyjfon, en mal guany, ffora sagrat
tosí soterrat aquell seu eos.
s a l / 1. Substancia blanca, cristal-lina (clorur de sodi), que abunda en la naturalesa
formant masses solides o en solució principalment dins l'aigua de mar, i que
s'utilitza, entre moltes altres coses, com a condiment o per a preservar de la
corrupció. SP 7837 toncados, ab boques dos met son cabal; en lofoch, sal; ffoch
en bombarda a. sembrar sal en un lloc mod. Escampar sal per un lloc com a castic
443
i símbol de futura improductivitat SP 1736 Sal y sembraren. 2. Gracia, obsequi

diví. SP 14479 e, ffent homenatge de vasallatge perpetual, rebent la sal de
sapiencia, en mam, presencia del seu curat, propiprel.
sala/ 1. Recepció i convit públic. SP 1480 n lo plujós temps enujós, ab moltes guales,
ffeya fer sales he bells convits dies he nits; ab los grans fochs molt p. 2. Cambra
principal d'una casa o d'un palau, on es reben les visites. SP 11921 llocha, sos filis
colocha dejús ses ales, alt en les sales celestials.
sala/ Oració deis musulmans. SP 3625 endres entorn migdia: ella sabia lo perro cha
ffer la gala, en semblant ora.
salari m. Retribució per treball o per mérits, sobretot si és periódica. SP 1268 líes
banbolles; cambis, fadolles he violaris, preus e salaris deis artesans a. pagar
salari col. SP 5179 ró dispondré la criatura agués pastura al nessessari, paguant
salari a qui lá crihe.
salat -ada adj. Impregnat de sal, que té gust de sal. SP 5264 vint desfaxen, refreden,
guasten; suor li tasten, ara salada, adés gelada a. mar salada col. SP 10986 La
mar salada, o mar amargua, he mare llargua.
saliva / Líquid un poc viscos que segreguen les glándules saliváis de la boca per a
humitejar la mucosa bucal i ablanir els aliments i ajudar a engolir-los. SP 9698 Mes
si mayfiren ab llur saliva, no speres viva V escorpio.
salm m. Cántic de lloanca a Déu, sobretot els himnes col-leccionats en un deis Uibres
de l'antic Testament i atribuits al rei David. SP 14177 Tot acó *s féuper a figures,
psalms he scriptures dar compliment.
salmedina m. Jutge superior entre els musulmans de la Corona d'Aragó. SP 3466 A la
cinquena yo fuy presentí per manament deis salmedines, quatre madrines la
remiraren, he deposaren.
S a l m e j a r V. intr. P a r l a r i n s i s t e n t m e n t . de+CR (indica Passumpte de qué es parla). SP 2832 A
coceguelles ells comenqaven, puys psalmejaven de ses endreces, teles e peces, que
fan ordir al b.
salmodia / Cant deis salms en lloanca a Déu. SP 13250 gentils, ab nous estils molt
revenen he benehien ab psalmodia lo qui venia, Rey, Redemptor he Salvador en
nom de D.
salsa/ Mésela líquida o pastosa de diferents ingredients comestibles, que s'afig a certs
menjars per fer-los mes saborosos. SP 4803 rdius, gualines, infinits ous, noscades
nous he totes salses, les dones falsesprou n' i spletaren a. fina salsa col. SP 1705
Ab la carn d' ells tot ho cobrien, asaborien ab fines salses.
salsissa/ Butifarra prima. SP 1693 He deis budells, ffeyen salsices o Uonguanices, del
món pus fines.
salt m. 1. Moviment que fa algú que es llanca a Taire i durant un temps mes o menys
breu no toca amb cap deis dos peus en térra. SP 2654 De despullar véreu bailar, en
bels tapits, ahuchs, salís, crits, ab ses veynes; perdius, gualines, pollets a. fer un
salt col. Saltar. SP 11965 chs, si be scoltes, lleva *ls ulls alt! Ffes hun gran salt!
Surt ab bell tranch! Hix d' aqueix fanch hon jaus. b. salt de ventrell col.
Contraccions doloroses de l'estómac causades per una malaltia. SP 4637 e cales,
ulceres males li concriaren, he li causaren salt de ventrell, en lo cervell malencolia
he mirarchia. c. de salt en salt loe. adv. Sense continu'itat, amb moviments bruscos.
SP 642 Llur cap humit, sech, fret o calt, de salt en salt corrent, fabrica, troba y
inplica contradictoris. d. fer un salt del Hit al vas mod. Morir. No enregistrat en DCVB,
DAG ni DECat. SP 8082 l d' elles costol quant és malalt, ffara bon salt del Hit al vas. 2.
444
CoHocació del másele damunt la femella per cobrir-la. SP 4564 Ans de tres salts, li
prometía que prenys seria. 3. Bosc, prat. SP 15098 De V ort del Salt prest ló 'n
traguí e IV amaguíjus la pecina; d.
saltador -a adj. Que salta, que fa salts. SP 5592 es avanqades, no ja novícies, son les
pus nícies, mes saltadores.
saltamartina/ Femella del saltamartí o llagost, insecte que salta molt. SP 14507 Veig
la beguina, saltamartina, de sella *n sella, de vetla mn vetla; giramantel.
saltar v. intr. Llancar-se un eos enlaire i estar durant un temps mes o menys breu
sense tocar amb cap peu en térra. SP 9106 ta ella, de cabra mama, com cabro
brama, corre, surt, salta; dreta, llis», alta li naix la banya; grosera, a. saltar fora
el cavat mod. Eixir de l'assumpte, extralimitar-se, eixir deis límits prudenciáis. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 14498 Saltar entench ffora •/ cavat; tant hé malgrat
de les mesquines ffictes beguines. c. mirar lo pas ans de saltar avant mod.
Assegurar-se d'una cosa abans de fer-la. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3915 he
consella miras lo pas, ans que cuytás saltar avant.
saltejador -a m. if. Que salteja camins o roba en llocs despobláis. SP 13030 de gens
braves, moltes esquadres, cullerats, lladres, saltejadós he robados inichs, contraris
ais comissaris.
saltejar v. abs. Assaltar, robar algú eixint-li a camí. SP 1444 ffent cavalcades molt
estimades, ffort guerrejant, he saltejant, cobrant castells.
saltiri m. 1. Recull de salms, el llibre de l'antic Testament que conté els 150 salms de
David. SP 12596 He /' instrument lo qual descriu lo rey Daviu en son Psaltiri ha
nom saltiri, fet de deu cordes ffes que. 2. Rosari complet, que consta de quinze
desenes amb cent cinquanta avemaries. SP 5770 Mil paternostres ni vint psaltiris,
trenta cristiris, no us bastaran. 3. Antic instrument musical compost d'una caixa
harmónica plana en forma de trapezi amb un sistema de cordes disposades en sentit
horitzontal i el nombre de les quals oscil-lava entre quatre i deu o mes de deu, i
podien ser senzilles, dobles, etc. SP 12596 He V instrument lo qual descriu lo rey
Daviu en son Psaltiri ha nom saltiri, fet de deu cordes ffes que.
saludar v. tr. 1. Dirigir a algú paraules o gestos per expressar-li desig de salut, bon
auguri, afecte o respecte. SP 14884 Mentres temps tins, de roba muda, he la saluda
totstemps ab «Ave», preguant te llave los teus delicies. SP 5702 aret, quánt fon
endret, visiblement, lo cap movent lo saluda a. barbuda, lluny la saluda prov.
Refrany que expressa la idea popular que la dona barbuda no és de fiar i que, per
tant, mes val no tenir-hi tractes. SP 4407 Lo capellá, quánt me 'n parla bé dix
«barbuda»; «lluny la saluda», diu la refería. 2. Donar salut, gracia espiritual. SP
10943 Déu saluda en lo migjorn lo món entorn, tot, d' orientfftns alpo.
salut/ 1. Salvació, alliberament de la mort eterna, a. dar salut col. Proporcionar la
salvació. SP 10934 Puys confegí santificada, vergua plantada per dar salut al món
perdut; enmig del temps, entre *ls stremps de. 2. Estat de l'organisme lliure de
malalties. SP 14351 ns he conservans la sanitat, suavitat beneyta, noble, salut al
poblé, novell ramat elet, triat, anyells, moltons a. cobrar salut col. Recuperar
l'estat en qué algú está lliure de malalties. SP 12205 Axí, salut prest cobrarás, he
reviurás ressucitat, com lo tocatper..
salva/ Precaució, cura que es té per por d'un perill. SP 2292 Entrí -y ab salva.
salvador -a adj. Salvador ApeHatiu atribúft a Jesucrist. SP 11245 Ffill concebras
reparador he Salvador.
445
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jauma p
salvar v. tr. 1. Preservar, alliberar de la mort, la destrucció o un altre dany o perill. SP

8117 Si no matar, o si salvar lo marit volen, tanbé *lll se colen necligentment a.
quin Déu vos sal! mod. Expressió de queixa per un comportament amb el qual no
s'está d'acord. No enregistrat en DCVB. SP 1927 He dix, bonint: «Quin Déu vos sal! Tenim
hostal de llitsfornit? Diguau, marit. 2. Alliberar de la mort eterna. SP 13852 eos la
sanch, ell, pellica, sos pits nafra pels filis salvar he restaurar, scampant la tota
com una guota.
salvatge adj. 1. Incivilitzat, que viu fora de les societats civilitzades. SP 171 t; ja per
la gent desconegut, per tots tengut com hom salvatge; tenint hostatge en lo meu
Hit; prou envellit, antic. 2. a. foc salvatge col. Malaltia cutánia, caracteritzada per
granulado roja, difícil de curar. SP 5251 Toreé lo morro, agüé bocatge he foch
salvatge, nunca dormí.
salve a. Salve Regina col. Oració religiosa católica adrecada a la Verge Maria. SP
12829 de Déu marel» Perqué *t repare com ha padrina, «Salve Regina, dolqor de
vida», sovint la crida.
salvetat/ Seguretat, alió que assegura la immunitat d'algú o d'alguna cosa. SP 3400
Ells ló portaren per salvetat a la ciutat, ahon preyeant V apóstol sant, mes gent.
salze m. Arbre o arbust caducifoli del genere Salix, freqüent al riberal deis rius SP
6165 Com canya vana, pópul, xop, álber, olm, vern e sálzer, quifruyt nofan he al
foch van com la cugula; he com.
samaritá -ana m. i f Que ha nascut o prové de Samaría, antiga ciutat i regió de
Palestina. SP 13742 nes, hoc son marranes he filistehes, cert, cananehes,
samaritanes, incréduls, vanes, apostatades.
sanament adv. De manera sana, sense malvolenca ni retrets. SP 2057 Ab confianqa,
cert, sanament he planament, axíupassí.
s a n g / 1. Líquid que forma part del medi intern del eos i que és constituít peí plasma,
líquid incolor compost de serum i fibrinogen, i pels elements cel-lulars (eritrócits,
leucócits i plaquetes), que li aporten un color roig en els animáis vertebrats. a.
escopir sang col. Llancar per la boca sang, símptoma que es té una malaltia que ha
provocat ferides internes. SP 6087 aladar secretament: poras sovent ab sech tosir,
sanch escopir. b. suar sang col. Expulsar sang pels porus del eos, fet atribui't a
Jesús abans de la seua mort. SP 14283 scriptura pobles passats, a Déu ingrats; ni
quánt suá sanch, com plora, orant en V ort. c. teñir sang en el blanc de l'ull mod.
Teñir un comportament irascible o enérgic. SP 512 Si en lo blanch de V hull té
sanch y •/ vehen hom, algún queucom és revertí, unpoc. d. eixir sang d'un lloc col.
Sagnar. SP 9684 han llur magna, l' orne qué *s sagna, pus sanch no n' ix o se
smortix. 2. La mateixa sang considerada com a símbol de l'energia vital, del treball
d'una persona o d'un animal. SP 14300 les temprá, com bon armer temprá V acer,
ab aygua y sanch a. molí de sang col. Molí que és mogut per l'acció d'un ésser viu
que roda (normalment un animal). SP 8510 brugina tira e cava mena; lo molí mena
qui *s diu de sanch, catiu mayfranch.
sanglotar v. intr. Plorar fent sospirs convulsius. SP 6393 Per tant, plorant he
sanglotant, yo *m rebolcava he fort baschava, prou.
sangonera/ Nom comú donat ais anéHids hirudinis pertanyents a diverses famílies,
que es caracteritzen perqué s'adhereixen a altres animáis i els xuclen la sang SP
7702 tela, tova, mustela, vespa, alacrá he rabias cha; la sanguonera, he
vermenera, mosca, e grill, liebre, conil, drach.
446
sanitat/ Estat de salut, de manca de malalties. SP 14348 preservatius he curatius,

ratiflcans he conservans la sanitat, suavitat beneyta, noble, salut al poblé, novell
ramat.
sant -a 1. adj. De Déu o del que está consagrat a Déu, venerable per raons religioses,
per la perfecció espiritual o perqué está Uiure de culpa i impuresa. SP 4815 raren,
car hiteraren, Déu no tement, lo sagrament del sant babtisme a. Esperit Sant col.
Segona persona de la Santíssima Trinitat. SP 11257 He miganqant V Esperit Sant
hac concebut. b. sant Cos col. El eos de Crist, l'hóstia consagrada. SP 7555 llegua
gent, devotament, ab crits e plors, davant lo Cos sant consagrat; al foch portatper
santes mans deis capell. c. home sant col. Home que viu intensament la vida de
virtut. SP 5612 Paren travetes he fon centbells a guovencells he hómens sants. d.
sant Pilar col. Petita columna damunt la qual está col-locada una imatge de la
Verge María a l'església del Pilar a Saragossa. SP 3395 guossa gualant entrí he
dret tirí descavalcar al sant Pilar; qual, quant vivia santa María, ángels obraren.
e. Pare Sant col. Papa, pontífex de l'Església católica. SP 9922 ent, ab tocament si
•s hom se prova, com se renova lo Pare Sant, totstemps pensant que •/ Redemptor,
d' ells fundado, f. Santes Escriptures col. La Biblia. SP 15350 parlant Déu
instruhís, los senys obris a les figures, Sanctes Scriptures les declaras a Clehofas
altre ab. 2. m. i f. Persona que gaudeix de la visió beatífica i, sobretot, la que ha
estat canonitzada per l'Església. SP 5795 En V endemá, Vissent Ferrer, lo sant
darrer canonizat, ffon lo temptat a. sant+nom propi col. Epítet que, precedint un
nom propi, indica que la persona ha estat canonitzada. Quasi sempre amb laformasent sema SP
94461 nom no *m menbra la qual tenia ful qui seguía al sant Andreu. SP 14255 ies,
volch comengar sanctificar aquell flum gran, com sent Johan ló y bategá. b. sant
Joan col. Dia 24 de juliol. SP 3163 Al sent Johan, o juliol, si Déu o vol, seré
tornat. c. trobar+poss+sant Martí mod. Trobar la mort; expressió formada sobre la
tradició cultural de fer la matanca del porc per sant Martí. SP 1794 Porch pie de
vicis, hun mal matí son sent Martí ella trobá.
santedat / Perfecció espiritual de qui está Iliure de pecat i culpa i és venerable per
aixó. SP 10994 a, ffon dedicada servir al temple, honfon exemple de santedat.
santificar v. tr. Fer sant. SP 14253 He ell, Messies, volch comengar sanctificar aquell
flum gran, com sent Johan ló y bategá.
santíssim -a adj. Superlatiu de sant, sant en un grau extrem. SP 11261 Ab la virtut de
Déu altíssim, de FUI Santíssim resta prenyada, acompanyada de son espós; lo
ventre.
santuari m. Lloc sagrat, església o capella on es venera la imatge o reliquia d'un sant.
SP 4689 Voltá la proha ais santuaris: dona mls suaris, bells vestiments, molts
ornaments.
s a o / Estat de maduresa, de perfecció, d'aptitud per a produir. a. lo que esfa ab lluita
mai ha sao prov. Refrany que expressa que les coses que es fan per la forca no
donen bon resulta! No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4512 Lo qué *s fa *b lluyta may
ha sahó
sapiencia/ Saviesa, ciencia profunda, coneixement de les coses. SP 256 He Baltasar,
nom de ciencia, de sapiencia he profecía, de senyoria he principat, ffon imposat.
sapientíssim -a adj. Superlatiu de sapient, molt savi, savi en grau extrem. SP 11901 r
major, té impetrada, ver* advocada, eleguantíssima, sapientíssima, deis
miserables.
447
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de r«Espill» de Jaump j>0-
saquet m. Diminutiu de sac, sac xicotet. SP 8167 t, hun cantal ben escalfat de vi
ruxat, ésfina cosa; saquet, ventosa; he tabalet, albaranet al coll lliguat; vime t.
sard -a adj. De casta petita. SP 7778 Son rocí sart, car sois a part giren la squerre.
sargantaneta / Diminutiu de sargantana, fardatxo de diverses especies del genere
Lacerta. SP 9606 de podridura d' umós corruptes, sovint, no y duptes,
serguantanetes, serps, granotetes, rates penades, fferes alade.
sarment m. Branca de cep. SP 13304 i scanyotar los ceps molt vells, pámpols
vermells, la sarment grogna, la Sinaguogua, celler tot buyt, vinya sensfru.
sarraí -ína m. i f Mahometá, musulmá. SP 3524 Pensá •/ Raval o Morería consell
auria d' un serrahy, llur alfaquí, per son diner.
sarro m. Bossa feta de pell, o de tela, que els pastors i altres persones que van peí
camp porten penjada amb una corretja peí coll i que serveix per a dur-hi menjar,
utensilis, diners, etc. SP 949 No portan taqa ni carabaqa, barga, cerró? En hun
porro aygua beureu, ffoch, sal aureu, he sois l'.
sarronet m. Diminutiu de sarro, sarro petit. .SP 10028 Ffora tapins, mira qué tins: hun
vell monet o cerronet, tot cap e carnes! Donchs, no t' inflames per.
sarsir v. tr. Apanyar una roba refent-ne amb l'agulla el teixit esgarrat. SP 4176 e *m
requestava ab sa vellura, rompes costura, ab vot sarsida he recusida ab fermetat
de volentat.
sastre m. Persona que té l'ofici de fer vestits, sobretot d'home. SP 2978 Ab mi contava
V especier; sastre, draper he costurera, tapins, velera, lo brunater.
Satán m. Satanás, nom del príncep deis ángels rebels. SP 11624 Los filis d' Adam,
renuncians he reneguans a Satán feu, per hun gran preu axí »lls rembria; son FUI
seria.
Satanás m. Nom del príncep deis ángels rebels. SP 12135 He res no fas sens Satanás.
satisfer v. tr. Donar satisfacció, acomplir. SP 15280 axí desfas he satis/as tos
arguments he pensaments.
saura/ Gralla, Cornelia. SP 7960 La serp encanta, castigua saura, he V estany daura.
savi savia adj. Que té la integritat del seny, que sap actuar amb seny. SP 9948
revelarien peccats secrets! Fforen discrets prómens e savis, los pares, avis, qui
desviaren he apartaren de clerecía.
sáviament adj. De manera savia, assenyadament. SP 3050 Saviament, yo posíprest en
cort protest, dins temps degut.
saviea o saviesa/ 1. Ciencia profunda, coneixement just de les coses. SP 11828 May
tant sabí, qui obtenguí la saviesa, a mi promesa per do de Déu. 2. Seny práctic,
comportament assenyat. SP 6322 May poguí fer se corregís ni que *s regís ab
savie ha, car d' infante ha, des que fon nada, ffon doctrinada.
Se pron. Formes: S davant paraula comencada en vocal o darrere paraula acabada en vocal; SE entre paraules acabades en
consonant i comencades per consonant. 1 . P r o n o m r e f i e x i u O r e c í p r o c q u e S u b s t i t u e i x Un C D . SP
7241 Sabe 's defendre del rey malvat esta ciutat, molt valentment he lie. 2. Pronom
refiexiu que substitueix un CI, amb valors de datiu étic, benefactiu o
experimentador. SP 8119 Si no matar, o si salvar lo marit volen, tanbé •/// se colen
necligentment. SP 10041 an bells, collars, anells d' or, los foneren, hun déu se 'n
feren. SP 8924 ffan s' i empastres he mil desastres. 3. Pronom que s'usa amb funció
de datiu possessiu en oracions en qué el CD és de possessió inalienable per al
subjecte o el lloc afectat per l'acció és també de possessió inalienable per al
subjecte. SP 4687 En V endemá talla 's la coha. SP 7918 lo corn; al si *s metfoch;
de serp vol toch, met la 's al coll. 4. S'usa com a clític télic, i marca apropiació o
448
interiorització d'alguna cosa en un procés per part de l'agent o de rexperimentador

que té com a característica la telicitat (el procés té un carácter culminatiu). SP 5204
m lá hou; ella *ll festega, tant ló menega trencat ló 's beu. SP 10472 a la
decendéncia, cert, mascolina; la femenina és qui s' atura la diablura qü* ella *llls
lleguá. 5. Pronom que s'utilitza per a construir les oracions de subjecte inespecífic o
passives reflexes o pronominals; partint d'una estructura activa transitiva, el
pronom se permet focalitzar l'acció en el CD de Tactiva (ara subjecte passiu en la
nova estructura); l'argument agent perd importancia i, normalment pero no sempre,
desapareix de l'oració. SP 4823 ós castigua, lo pus cubert ffa pus hubert, res no li*
s cela, tot ho revela: les males mares, ab grans conpares. SP 3769 Defet ordena
res no s' i vena demá diumenge, he no s' i menge carn per algú. 6. Pronom que
s'utilitza per a construir les oracions mitjanes o pronominals genériques i a les quals
aporta un valor modal afegit (d'obligació, de possibilitat o habitual). +modificador
(adverbi, Sprep o Cpred), si el verb és transitiu. || +modificador (adverbi, Sprep o Cpred) + locatiu, si el verb és intransitiu. ||
En frases negatives, sense que siga obligatori el modificador. SP 7394 SÓn desfets; los farrellütS
romputs, trencats: res no s' i tanca. SP 4319 Lo malayr qui *ns acosta e *ns ajusta,
molt s' i usava. SP 7482 Ab tal estil, en lo mercat, en vafitat, pertot s' i roba. 7.
S'usa com a pronom inherent de diversos verbs i té diverses funcions semántiques i
sintáctiques: transforma verbs amb sentit de transferencia o d'efectuació en verbs
amb sentit presentacional; construeix verbs ergatius inherents, és a dir, verbs que
denoten un canvi d'estat o posició causat internament; forma verbs que necessiten
un complement de régim a partir de verbs transitius; també s'usa en verbs de
percepció. SP 5288 plegua les mans, torna 's a Déu. SP 3258 Com esmortida, e
sbalayda, clama 's del lloch. SP 2804 l' om qui s' obsté d' axó *n Quaresma. SP
5560plau los teñir bé babarota, qualque babota, ni s' ou ni *s veu.
sec -a 1. adj. Mancat d'humitat. SP 3617 nt sos pensaments, porta sarments, lenya
molt mes; pi sech y mes; mes foch encén. SP 15489 lar de contemplar deis
ermitans, sois habitans en los sechs erms hon viuenferms sens matrimonis ab tais
dimonis a. sec tossir col. Tos en qué no es trau flegma. SP 6086 pots punchar lo
paladar secretament: poras sovent ab sech tosir, sanch escopir. 2. adj. Mancat de
vida, mort. SP 8018 epfigues; rayms e peres en les figueres; en V arbre sech de
lloch sens rech ffruyta rosada. SP 6598 Tú, socarrat, pelat e sech, ungles e bech t'
an escatit, ¿Cuytat, ardit, ja y tornar. 3. adj. Molt magre, molt prim. SP 2758 rau?
Ffa u la mostalla? Cau la muralla! Desenbancau? Sech, flach tornan! Podeu
menjar? Ja% blanquejar V orta comen. 4. m. Lloc sec, terreny árid. No enregistrada en
DCVB. No enregistrada en DECat. SP 13399 del seu costat, mes arreglat he millor rech, may
será sech ni ayguamoll a. en sec loe. adv. En un lloc que no té humitat, árid. SP
533 Per reverdir en sech ló planten.
seca / Casa on es batia i es fabricava la moneda, a. traspassar per seca i Meca i la
valí d'Andorra mod. Anar d'un lloc a l'altre, caminar molt, fer llargs viatges. SP
6134 ou cassat, lo món cerquant he trespassant per cequa y Mequa, la VilajCeca
he Vall_d'_Andorra, Voltaji'_enJTorra he S.
secar 1. v. tr. Fer tornar sec un eos, llevant-li la humitat o el líquid interior. SP 11445
cascun any si y tens bé sment, certerament, lo poliol secat al sol veurás florit, a
miga nit. 2. v. pron. secar-se Tornar-se sec, sense humitat o líquid interior. SP
4876 Yo lo melich víu arrancat, caygut, secat ja de molts dies.
secret -a 1. adj. No revelat a ningú o revelat a poca gent; que no ha de ser revelat. SP
7823 Donchs, qui 'llls comana qualsevol fet teñir secret, pert com Sampsó sa
qüestió: trenta mantells ais jovenc. 2. m. secret Cosa que només saben una o
449
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espül» de Jaumejt,
poques persones, cosa que no s'ha de divulgar. SP 2891 Tots unos secrets agüé 'lis
retrets tosí en poblich a. revelar un secreí col. Fer conéixer un secret, una cosa que
no s'havia de divulgar o que pertanyia oculta. SP 4373 Del que sabeu may me 'n
parlau, ni *m revelau vostres secrets. b. descobrir secrets col. Fer que una cosa que
era secreta deixe de ser-ho. SP 9816 Secrets descobren, ab ales cobren, c. teñir un
secret col. Guardar un secret, no divulgar una cosa que no ha de ser divulgada o
que coneixen poques persones. SP 5013 ir, en tot complaure, may descomplaure,
prest hobeyr, secret teñir, gens no %n tenia. 3. adv. secret En secret, privadament o
fora de la vista deis altres. SP 6041 Molt pots fingir ab gentil art: secret, a part,
met en V orina cendra, fariña, olí,. 4. m. secret Misteri, cosa no descoberta, no
explicada. SP 13952 les virtuts he grans senyals tots divináis, he molts secrets que
yforenfets.
secretament adv. En privat, sense que ho sápia la resta de gent. SP 4138 de diablures,
dos crtatures seféu sortir he abortir, secretament.
secta / Conjunt de persones que professen una doctrina religiosa particular, moral,
filosófica, política, etc., que els fa dissidents de l'Església o doctrina establida; en
Jaume Roig, aplicat a les dones. SP 10409 De V obeyr he reverir he ser subjecta,
tota sa secta may n' áfet res: llur crédit és.
seda / Fibra fina, forta, Uustrosa, amb qué fabriquen els seus capoUs diferents larves
d'insectes, sobretot el cuc de seda, i que s'aprofita com a fibra per a fabricar teixits
molt valuosos. SP 6263 Ises, perfums, ffruyta, llegums, oli, mel, vi, llene, seda, lli a.
cuc de seda col. Larva d'una papallona que fila una gran quantitat de seda, amb qué
construeix un capoll abans de passar a l'estat de crisálide (principalment el Bombyx
morí). SP 9674 De la llavor deis cuchs de seda mes se 'n refreda, no se n' aviva o s'
eschaliva. b. seda pisana col. Classe de seda feta a la ciutat italiana de Pisa. SP 616
He llur vestit defina llana, seda pisana, será tot nou, vendré '11 les mouper hun tall
nov.
sedas m. Teixit mes o menys ciar de cerres, de fil de seda, de fil metál-lic, etc., muntat
en un cércol de fusta, que serveix per a passar fariña, guix, térra, etc. SP 14656 Qui
ab oró se aparella e va -b cistella, cedaq, guarbell o chich vexell de /' aygua
pendre, bé deu repe.
sedejant adj. Asssedegat, que té set. SP 14222 Ais penidens sedegans crida, mbeure
convida Déu aygua francha.
sedejar v. intr. Teñir set. SP 12781 s filis fels, qui alt ais cels pugar cobegen, los qui
sedegen esser tots seus.
seduir v. tr. Atraure algú i fer que consenta en una acció presentant-li coses
agradables. SP 5629 a, hun jorn, parlant ab un gualant, jove pobil, prest seduí '11
llur amistat no ser peccat, hoc amor pura qui tostem.
segell m. 1. Peca de metall o d'una altra materia dura amb qué s'estampen sobre cera,
paper o una altra substancia blana, les armes, nom o títol que porta gravat i que
serveix per a garantir l'autenticitat o validesa d'un document. SP 14870 Donchs la
huxera qui té •/ retret sagell secret, la clau del pa, com dit és ja pa consagrat. 2.
Marca que deixa el segell en estampar-se sobre lacre o altre material bla. SP 10614
s d' or, e redones; llibre tanquat he sagellat ab set sagells; de set ramells arbre de
vida; sana, guarnida de set v.
segellar v. tr. Marcar o tancar amb un segell. SP 10613 a sus set colones d' or, e
redones; llibre tanquat he sagellat ab set sagells; de set ramells arbre de vida;
sana.
450
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de V«Espill» de Jaume Roig
segon -a adj. Que segueix immediatament el primer d'una serie, en el nombre, en el

temps o en la situació. SP 65 No sensperpleix, ffac lo seguon: en aquest món, amar
mon Déu sois per sguart seu; he mo.
segonada/ Mésela de segó amb aigua calenta, que es dona a menjar ais pores, a les
gallines, etc. SP 12266 b lo fanguós porch t' acompanyes! De ses castanyes he
seguonades, ffaves sobrades, no *t pots fartar, qué y vols res.
segonament adv. En segon lloc. SP 765 Puys contaré, seguonament, be scasament,
mos casaments negres, dolents.
segons 1. prep. D'acord amb, en consonancia amb. SP 10349 he remor d' ossos, boca
e mossos, plor s' enterpreta seguons la lletra. 2. conj. D'acord, en consonancia amb
un fet determinat. SP 1357 ropi marit! mig mort al Hit, emmetzinat he fetillat,
seguons se deya a. segons que loe. conj. D'acord amb un fet determinat. SP 4355
ell viu, costas me •/ dit!» Deya *n lo Hit: «segons que veig, cert mal e leig vos me
tractau, car retractau tot.
següent adj. Que segueix, en relació amb una cosa anterior, que va darrere. SP 2306
Dilluns següent, comfom dinats, los convidáis tots se 'npartien.
seguir 1. v. tr. Anar darrere d'algú o d'alguna cosa movent-se en la mateixa direcció,
per acompanyar-lo o agredir-lo. SP 5035 Yo lá seguía: deya li dama per cobrar
fama de bon caser he solacer. SP 7337 Molt lá seguía lo gran senyor, pie de furor,
he lá cercava; tot sol an. 2. v. tr. Trobar-se o venir darrere d'algú o d'alguna cosa,
en l'espai o el temps. SP 13237 alguns cantant, altres ballant, quiprecehien he qui
seguien. 3. v. tr. Recorrer, anar per un lloc. SP 805 joventut, en servitut, deseretat,
fforagitat he camps seguint, los mes de vint anys meus millors, ab prou. 4. v. tr.
Procedir en una activitat, una art, una professió, una manera d'obrar. a. seguir
armes col. Fer la professió de soldat o guerrer. SP 982 D' ell aprenguí de ben
servir, armes seguir. 5. v. tr. Imitar, fer el mateix que fa un altre, actuar com ell. SP
15025 Qui V obrar d' ell en tot semblar, ben himitar vol e seguir, be *n pot fogir
sense peccar ni lley trencar. 6. v. tr. Obeir, actuar d'acord amb algú o alguna cosa.
SP 14940 honpliu la térra» , qui no s' afferra ni se n' atura seguint natura, ans se
'n desix, poch obehix, trenca •/ manar. SP 9445 tenia ful qui seguía al sant Andreu,
com ella mll vén jove, polit, del pare. 7. v. intr. Fer la seua. SP 904 Vés a sseguir.
segur -a adj. 1. Que no está en perill. SP 12345 De poblé barbre volent exir, segur
fogir de Farahó, de la presó d' Egipte vil, per adalil. 2. Que no ofereix perill, que
defensa contra els perills. SP 16076 ell* ajudant, atenyeré he guanyaré aprés ma
mort, lo segur port celestial, perpetual alt consistori. 3. Sólid, no exposat a caure, a
destruir-se, a cedir, a fallar. SP 11865 Es segur pont; molt prest se cala. 4. Que
s'esdevindrá o s'ha d'esdevenir de cert, que no es pot dubtar. SP 10776 s molt
accepta a la mes flota; par pus devota he prou segura. 5. Que no dubta o no té por.
de (indica la cosa que no es té por a perdre). SP 7176 May COm dormía Segur de nít, Taülfus dit
llur rey mata. SP 8236 laer de la muller ha ja testal, puys d' eretat se veu segura,
pus no se 'n cura.
segurament adv. Amb seguretat, sense perill. SP 12724 Cuyta lo pasl Torna •/ seu
mas segurament.
seguretat/ Garantía que una cosa ha de passar o s'ha de fer. SP 15176 , ans prou
duptós: inducció, presumpció és de bbndat; seguretat no *n porta gens, car moltes
gens ffills d' altri.
seixanta adj. Sis voltes deu. SP 15612 cinch ho cent anys tinch, deis quals cinquanta
o los xixanta deis meus millos, penes, dolos m' an espletat.
451
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaumpf(0¡
seixanté -ana adj. Que fa seixanta en una serie, que en té cinquanta-nou davant seu.
SP 13902 evat lo pom vedat pels ignocens, cinch mil docens any xixanté los
remete.
sella/ Seient de cuiro, de forma especialment adaptada a l'esquena del cavall, amb la
superficie lleugerament cóncava perqué hi puga seure cómodament qui cavalca. SP
5993 vista, puys que conquista muller tan bella, he sou be sella per al cavall.
semblanca/ Exemple, fet que se cita com a suport d'una afirmació. SP 7686 esia he
roncería te vull mostrar he declarar curt, en semblances.
semblant adj. 1. Que sembla, que s'acosta en la figura, qualitat o manera de ser a algú
O a a l g u n a COSa. a (indica la cosa o persona a qué s'assembla). || Pot dur un complement adjectival sense preposició.
SP 14109 t en la ciutat Arimatia, prop vas tenia o fossa nova, semblant a cova,
tallat en roqua, a pich de broqua ffet per a. SP 9615 Cranchs, polps s' i fan dits
companyons, semblants ronyons. 2. Aquest, tal, referint-se a una cosa anomenada
abans o imrnediatament després. SP 2722 teñir tant empachades ni agreujades tais
com yo só!» Semblant canga deya, y pijós. SP 14976 No y cal estar molt en aqó,
semblant lligóffon V altparlar del consagrar: «Agd fareu pe.
semblantment adv. De la mateixa manera. SP 10181 Quin casament? No
semblantment com muí, cavall, ais quals senyfall; mas sois ca.
semblar v. cop. Ser en aparenca, oferir-se ais ulls o a la imaginació com si fóra una
cosa determinada. SP 4949 Sembla 'm partit prou acceptable, ben agradable per
molts resp.
sembrar v. tr. 1. Escampar o depositar la llavor d'una planta en la térra preparada per
a rebre-la, perqué hi nasca. SP 13813 Eli gra sembrat, mort verament, molt fruyt
retent a. qui espines sembra, descalg no vaja prov. Refrany que indica que qui
vaja. b. sembrar sal en un lloc mod. Escampar sal per un lloc com a castic i símbol
de futura improductivitat SP 1736 Sal y sembraren, c. sembrar gra col. Plantar els
fruits o llavors deis cereals perqué cresquen. SP 13813 Eli gra sembrat, mort
verament, molt fruyt retent. 2. Escampar coses com si foren llavors que es llancen.
a. sembrar perles ais pores prov. Oferir coses de valor a qui no les aprecia. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 7977 Llum jus V almut ell vol posar; peñes sembrar
ais porchs davant. 3. Produir, donar un producte. SP 6170 l foch van com la
cugula; he com la muía qui filis no sembra, la xorquafembra és reputada.
sement/ Líquid seminal, esperma. SP 10118 ous, lo menjar blanch,ffan molta sanch,
donchs, molt sement he moviment.
sementer m. Llavor per a sembrar. SP 15080 s moltfins d' olor, de gran valor dona 'm
planter he sementer, de balsem brots Enguadí tots vinya "nplantam.
sempre adv. 1. En tot temps, en qualsevol temps o en qualsevol ocasió. SP 5511
Sempre li dien «vella merdosa», si n' és celosa o gens les gua. 2. De seguida,
imrnediatament. SP 4850 Yo sempre yfuy he ben cuytant; pero cuydant quefosfill
meu.
senador m. Membre d'un senat. SP 11195 Ab senados ffa *l marit siure.
senat m. 1. Assemblea de patriéis que formava el consell suprem de l'antiga Roma. SP
7170 cha lá feren: may sens paguava quant dominava lo llur senat a. senat vell
col. Epítet usat per a referir-se al senat i que fa referencia a la constitució d'aquesta
assemblea, formada pels patriéis ancians. SP 14311 el costat dret,ffon lo pertret he
aparell, peí senat vell, tot revocat;. 2. Reunió de persones d'alta jerarquía o de
452
molta edat. SP 9873 Déu invocat, he convocat tot V apostólich senat católich, ab
gran conflicte, ellféu edicte he decret 11.
sencer -a adj. 1. Complet, que no li manca cap part. SP 3548 qui torear se vol la
boca, la santa quoca se 'n trach sancera. 2. Que no ha perdut la virginitat. SP
11272 ' wnil María, verge secreta, fo prenys perfeta; verge sancera he mare vera;
verge casada, prenys no cansada; grossa. 3. Sa, que té totes les qualitats intactes.
SP 3629 Veya 'II sancer, no gens fumat ni alterat. 4. Ferm moralment, incapac
d'actuar malament o de rendir-se. SP 59 s, dos excellents singularment Sois Eli
colent de cor sancer, ffaq lo primer: amant proysme sens frau a. fe sencera col.
Creenca segura i certa en les veritats de la revelació o de la religió. SP 12033 Ab fe
sancera, sorts, muts, Hebrosos, sechs, tremolosos, orps axí n.
senda/ Camí estret. SP 2620 He per les sendes ffeyen li lloch com sifesjoch mestre
Cora.
sendat m. Tela fina, de seda o lli, que s'usava per a fer-ne vestits, folradures, roba de
Hit, mantells, penons, banderes, etc., i que, per la seua transparencia, servia també
per a passar i cerndre líquids o pólvores. SP 12420 sposada en sa posada, he lo
mantell de terqanell o de cendat, desabriguat o nu corrent, adolocent, Johan
fogint.
senderóla / Senda molt estreta. SP 7004 s passada ñau aviada, se trobaria; e *s
mostraría alt senderóla per lia hon vola V ocell en V ayre.
senes -esa adj. Habitant o nadiu de la ciutat italiana de Siena. «SP 5773 Sé tres mulles,
ffills d' un senes cent vint e huyt aver parit en molts parells.
sens o sense prep. Indica abséncia, exclusió, mancanca, privació absoluta, EI compiement
pot ser un nom, un pronom o un infinitiu. SP 9457 Sens audiencia de V innocent no mal mirent.
SP 6236 mostra que %ll prehes, mas de parenqa, he ta crehenga sens ell lá spleta.
SP 4315 , ab reposar, may s' encontraren, des que *ns arraren sens beneyr. a. sens
de loe. prep. SP 11654 Sens d' om parria, lo qual seria en sa sement, d' ell
decenden. b. sens falla loe. adv. Sense falta, amb seguretat absoluta. SP 2296 Al
cap, sens falla, bé lá 'm sentí, he no u mostrí, dissimidant he no mostr. c. sens
entrevall loe. adv. Immediatament, sense deixar temps entre un fet i un altre. SP
3323 Sens entrevall, /' osta dampnada prest fon penjada. d. sens par loe. adj. Únic
en la seua classe o en un aspecte determinat. «SP 16022 QUARTA PART E
DARRERA A la sens par verg% echcellent, de Déu potent mare, María, no me
staria. e. sens triga loe. adv. Immediatament, sense dilació. SP 6818 ' asegure d'
estrangulada he d' ulcerada, molt prest, sens trigua, certa vexigua; de gran ardor,
dolor, cuyqor en /'. f. sense mida loe. adj. En gran quantitat, amb molta
abundancia. <SP 7055 ració de museria! Camisería cert infinida, he, sense mida,
botellería; paniceria inenarable; cosa mirable, tantes h. g. sens tot+subst. loe. adv.
Sense cap+subst. SP 11315 Ffllla e mare, parí son pare; pare efill, sens totperill
sentencia/ Decisió formulada per un jutge. SP 7591 Per tal sentencia he prestprocés
Déu ho remes, per bons respectes mud a. revocar sentencia col. Anublar la decisió
d'un jutge. iSP 13888 eument, molt justament volch anublar he revocar dita
sentencia, dada m abséncia, ais naxedors ffills successós. b. obtenir sentencia col.
Ser afectat per la sentencia o decisió d'un jutge. SP 6899 nt que no ha ben paguat
dot encartat, sens conciencia obté sentencia de paguament; la cort venent sens
encantar, c. dar una sentencia en abséncia col. Dictaminar, un jutge, una
sentencia i fer-la pública sense que es trobe el condemnat present, normalment
453
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaump j> •
perqué ha escapat o no se l'ha detingut. SP 13889 ent volch anullar he revocar dita
sentencia, dada -n abséncia, ais naxedors ffills successós.
sentenciar v. tr. 1. Declarar per sentencia. SP 440 ver sentencien que cert no saben. 2.
Condemnar per sentencia. SP 8111 He may a mort criminal cort, per tal falsía les
sentencia ni executa, ni les reputa hom per pigós, ans per mil.
sentiment m. 1. Facultat de sentir, de percebre coses. SP 251 t, lo teujovent tens ben
conpost, he prou dispost lo sentiment; V enteniment te veig molt ciar. 2. Percepció
produída pels sentits. SP 11542 L' alt invisible, per sentiment de V hom vivent, Déu
impalbable, ffet eos palbable. 3. Disposició emocional envers una cosa. SP 10249
ar algunes coses, ab qué deposes tos moviments; bruts sentiments, ffolls apetits he
vils delits llexant en térra.
sentint adj. Que percep amb els sentits. SP 9311 trem de la ciutat ¿no fon trobat per
los vehins, olor sentins de carn molt fina, c* una vehina, viuda juhia, migfil.
sentir v. tr. 1. Percebre per mitjá deis sentits. SP 1729 ni francolines, de tal sabor,
tendror, dolgor, may no sentí a. sentir de ñas col. Endevinar, reconéixer amb el
sentit de l'olfacte. SP 207 Sentins de ñas, hon se té pas, com cans s' apleguen. 2.
Oir, percebre amb l'orella. SP 15295 COM ORDENA SA VIDA Puys que sa veuyo
no sentí, de fet sortí tot elevat, alienat, esbalayt peí qué hoyt. 3. Experimentar una
impressió anímica o l'efecte d'una acció. SP 10857 qué féu, ¿no condempná,
sentencia, en lo parir totes sentir pena, dolor, por e tristor? Esta parí, mas no sentí
dol. SP 3035 Si deya «baf», tantost lo «caf» al cap sentía. 4. Teñir consciéncia d'un
fet, tenir-ne noticia. SP 3662 Morts som abdós si nostre cas pels populas será
sentit.
seny1 m. 1. Sentit, facultat cognoscitiva, a. cinc senys col. Els cinc sentits corporals.
SP 14696 Qui son cervell he los cinch senys a Pasqua 7 menys cad any no -rbega
e no -ls dene. b. obrir els senys a una cosa col. Fer que algú entenga una cosa que
es desconeixia o es considerava difícil d'entendre. SP 15348 g hun tant; he com
parlant Déu instruhís, los senys obrís a les figures, Sanctes Scriptures les declaras
a Clehofd. c. carregar-se ab tot+poss.+seny mod. Pensar molt bé una cosa. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3225 Eli si carregua ab tot son seny, pus fort lá
streny, diu: «hixea tost. 2. Ponderació mental, judici i comportament segons la rao.
SP 10183 casament? No semblantment com muí, cavall, ais quals seny fall; mas
sois casar per venerar lo sagrament, Déu molt a. torbar algú de seny col. Alterar
la claredat de judici. SP 702 Tots enguanats, de seny torbats, a ses requestes
cerquen les festes, troben la mo. b. tornar en seny col. Tornar en si, recuperar el
coneixement. SP 15383 Aprés cobrí, en seny tornat, encadarnat per V escoltar he
tant vetlar, tantos.
seny2 m. Campana de certa grandária, sobretot campana instaHada a una torre, a.
sonar un seny col. Fer que soné un seny o campana voluminosa. SP 3745 nge
cantant; los llechs por tant llum en les mans; los senys sonans he les campanes sens
mans humanes pels campanas.
senyal/ 1. Marca feta en un objecte o cosa posada en algún lloc i que serveix per a
fer-lo conéixer. SP 13776 entrecruada, clavada mb clau, de treva y pau, arch e
senyal, celestial, yris pintat, ffon lo posat al firmament. 2. Alió que ens permet
d'inferir l'existéncia o la imminéncia d'alguna cosa. SP 13950 radas execudós
alguns sabuts, en les virtuts he grans senyals tots divináis, he molts secrets que y
forenfets a. en senyal de loe. conj. Com a mostra de. SP 11054 La maridada, del
marit vellprengué /' anell en senyal d' arra, millor que Sana, la riallosa
454
senyalar v. tr. Marcar una cosa per distingir-la de les altres. SP 2474 Senyalat plat,
certa scudella, tenia ella, taga apartada.
senyar v. tr./intr. Fer el senyal de la creu sobre algú o alguna cosa. SP 1311, hí agüé
sentit de quíflll era he ma manera, ell me senyá hí m' ensenyá, cert, gran voler. SP
5741 Dix ell: «diguan, he comengau cruant, senyant, abplorspreguant Déu que us
ajut.
senyera / Bandera, especialment la que serveix d'insígnia d'un cabdill o d'una
corporació. SP 7267 a, com molt V amas, sola portas en sa bandera, penó, senyera,
altres senyals; armes reals soles pintades, no gens.
senyor -a m. if. Persona que té l'autoritat sobre un territori, sobre persones o coses. SP
1048 fort mal mésela 'm, he posa clam de gran error ab mon senyor. SP 7894 cció
del fill minyó, roma discret, mudant secret a sa senyora a. Senyor o Déu Senyor
col. Nom de respecte amb qué s'anomena Déu. SP 10803 ver or sens ligua; more y
amigua del Creador, potent Senyor. SP 11388 h, com rey e duch ffon conegut;
servit, temut com Déu Senyor. b. Senyora Nom de respecte amb qué s'anomena la
Mare de Déu. SP 11235 Dix li: «Beneyta! Ave Marial Senyora mia molt graciosa,
mes fructuosa que tota mare! Perqué.
senyorejar 1. v. tr. Teñir sotmesa una persona o cosa, ser-ne senyor. SP 4414 cubería,
ffort coratjuda, nunca batuda ne ultratjada, senyorejada nunca per hom. 2. v. intr.
Actuar com a senyor, teñir poder d'autoritat. SP 7127 uñes Déu quépromet, hon se
permet elles collegen he senyoregen! Ses chaperies, quinquilleries, qui les.
senyoria/ Autoritat i domini de senyor. SP 10542 r ab el peyter, d' ell no reneguen,
ne li deneguen la senyoria, ans volen sia perpetual.
separar v. tr. Posar una persona o cosa en una part, i l'altra o altres en una altra part,
de manera que estiguen allunyades o no estiguen unides. de+cR (indica la cosa o persona de la
quai s'aiiunya). SP 13445 a, per muller presa de tal contesa volent llunyar he separar
ñora donzella de la lley vella, com d' ella fas.
sepultura/ Sepulcre, cavitat on es guarda un cadáver. SP 14138 Per tant, instaren sa
sepoltura, ab molta cura, per hun bar ó centuria ffos ben guard.
sequac m. Seguidor d'algú en idees, opinió o partit, generalment considerat dolent o
rebel. SP 14022 y en aquell any arrendador, príncep traydor, ab sos secaqos
ypocritaqos.
ser o ésser 1. v. intr. Existir, teñir realitat una cosa o un fet, donar-se un fet. SP 5132
No us ho cuydeu, car may será. SP 9341No *s animal son fill matas perqué •//
menjás!. SP 6627 Hom del món no jamay obtés al món no és dona complida. SP
5813 Hón? dix lo metge Es en lo fetge?». a. ser+part del dia Amb valor
impersonal, indica un moment determinat del dia. SP 15290 Ta testa calba, puys és
ja V alba, volrá dormir: vull me 'n partir. SP 5363 Ciar és de dia quan se
desperten, V espill concerten per. 2. v. intr. Trobar-se, estar actualment en un lloc,
en una substancia, etc. +CCL. SP 11246 Déu és ab tu. SP 5961 mbra *n cambra, ffins
a V Alfombra tan profanada qw és en Granada, a. ser-hi. SP 4457 He quánt hi era,
totstemps guerrera, dava 'm turment. 3. v. cop./pron. Verb copulatiu que afirma del
subjecte la identitat o equivalencia, la possessió d'una qualitat o atribuí (puntual o
permanent) o la pertinenca a una determinada classe o categoria. Només és pronominal en
un sol cas. || L'atribut pot ser un nom, un adjectiu, una oració o un sintagma introduít per la preposició de. SP 9916
Ella sclatci: mostra 's ser dona. SP 4625 D' ells ser liguada, enfitillada, li feyen
creure. SP 6511 Puys fuyst absolt de la primera, tala com s' era. SP 5092 no só
serrana, ni ortolana, ni de treball a. ser+pron. poss. col. Pertányer. SP 12569 A la
455
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumpP0-
final, guany e cabal, tot t' o dará, he teu será eternalment. b. no ser res mod. Frase
usada per a dir que algú que está preocupat perqué está malalt no deu preocupar-se,
perqué la malaltia es curará rápidament o perqué no és gens greu. No enregistrat en DCVB,
DAG ni DECat. SP 8154 Dien: «menjau! No febrejau, ni será res! De fredor és
sobreposada. c. ser ciar de día col. Haver eixit el sol fa estona, haver-hi molta
claror. SP 5363 Ciar és de día quan se despenen, V espill concerten per oratori; /'
Inv. d. ser per a col. Indica la cosa a qué es destina el subjecte. SP 2715 ant
tendror, ni tal olor vos, en groser! Lo travesser és per a tais. e. cert és col.
Efectivament, certament, expressió que s'utilitza com a suport a una afirmació. SP
5305 ma lletyo natural he maternal V agués nodrit, cert és, podrit elija nofóra. f.
ser+dia de la setmana col. Sovint usat amb el subjecte eHíptic. g. ser de Higa col.
[dues persones] Estar d'acord, formar una associació per a aconseguir un fi comú.
SP 2951 Una tendera he sa faldera eren de lligua: ffeyen botigua tres hi cabien he
revenien. h. ser de+topónim col. Ser natural d'un lloc, haver nascut en un lloc. SP
4539 Volgué *nsajar huna tacanya metgessa stranya: ffon de Biguorra qui, vella y
porra, tot Araguó, de. i. ser+participi de present per. Equival a una construcció
amb el temps actiu del verb corresponent al participi de present, pero hi afig el
valor de reiteració o continuítat. SP 1432 Ffon empachant tots mos afés. SP 6145
agrat puys receptada, ben castiguada, me féu menbrant ffos recordant del
manament de creximent, multiplicar he aumen. j . ser mester col. Caldre, ser
necessari. SP 7231 Ffon li mester, perqué ms salvas que se 'n pujas, per repicar, k.
ser cert de col. Estar segur d'una cosa. SP 3041 rabie, desesperable de millorar, de
pijorar essent yo cert, lo cap hubert, enfastigat, molt enugat, mudí d' estil. 1. ser
abdós col. [dues persones] Estar juntes. SP 4331 D' ell hé parit yo tres veguades,
en tres anyades que som abdós. m. acó és col. Es a dir; fórmula que introdueix una
explicació sobre el que s'ha dit abans. SP 7019 lis han en llur seny; per bell
desdeny sonen ensemps: aqb *s, al temps doblen, repiquen, n. ser de+inf per. Ser
digne de, quasi amb un sentit d'obligació. SP 7888 Bé *s de notar lo simular he
ficció del fill minyó, roma discret. 4. v. aux. Acompanyat d'un participi passat,
forma els temps de la veu passiva del verb corresponent. SP 3506 una torbada
dona darbada, tant rabiosa com ansiosa de ser amada, entenebrada per lo diable,
fféu cas mirable. 5. v. aux. Acompanyat del participi passat d'un verb intransitiu (i
també del verb ser i estar), forma els temps perfets d'aquest. SP 11461 A tot volgué
manifestat ffos ell ser nat. SP 16184 quánt han hoyt, lo so *s passat quin será stat,
ni recitar ni recontar. SP 680 Laforga sua, stil e balang, será mn romang. 6. v. aux.
Serveix per a formar els temps perfets deis verbs reflexius. SP 14812 ovent de tot
son tort agí *n la cort de sonprelat s' és composat, he deis engüents he sagraments
s' és ja huntat.
serafí m. Cadascun deis ángels que formen un deis cors de la primera jerarquía i son
consideráis com a ministres de Déu i es representen amb sis ales. SP 11841 ncipats
he dominans, Déu adorans; e gherubins, trons, seraphins.
serena l.f Humitat de Taire en les nits serenes, sense núvols. a. a la serena loe. adv.
A cel descobert, a la intemperie. SP 12182 Hit, nu, no vestit no pas cubert, en lo
desert a la serena; sobre ta squena he tot lo eos caygua lo ros.
sermó m. Discurs pronunciat en públic per un sacerdot per a instruir o edificar
moralment. SP 3734 Devot he bé fféu lo sermó a. fer un sermó col. Exposar
públicament un sermó. SP 9936 *lls mane, ni órdens prengua, ni may emprengua
de fer sermons.
456
sermonador m. Predicador, persona que fa sermons en públic. SP 10749 s, grans

tehológichs, sofistes, llógichs, disputados, sermonados, los háfetsfer.
sermonar v. intr. Predicar, pronunciar un sermó davant d'algú. SP 7957 Al sort
sermona he missa canta.
s e r p / Reptil de forma cilindrica i allargada, sense potes, de qualsevol especie de les
que formen el grup deis ofidis. SP 7692 Serp tortuosa son e rabosa, mona, gineta,
talp, oroneta, muqol a. encantar una serp col. Fer que una serp quede immóbil i
deixe de ser agressiva. SP 7959 La serp encanta, castigua saura, he V estany
daura.
serpent/ Serp, reptil de forma cilindrica i allargada, sense potes, de qualsevol especie
de les que formen el grup deis ofidis. SP 10606 s; de set colós totes tacades, de set
picades caps de serpent.
serpentí -ina adj. Ondulat, sinuós com una serp. SP 12629 da has llur manera, muda
carrera: llexa •/ camí llur, serpentí, tan espinos he verinós, costes, barranchs,
hullals.
serrá -ana m. i f. Habitant de la serra; normalment aplicat a les dones, amb un matís
pejoratiu de rusticitat i poc refinament. SP 5090 Mes ham repós; no só serrana, ni
ortolana, ni de treball.
serra/ 1. Aína consistent en una fulla d'acer proveída d'una serie de dents agudes en
una de les vores, subjecta a un manee o bastidor, i que, moguda reiteradament cap
avant i cap arrere, serveix per a tallar fusta, pedra, ferro, ossos, etc. SP 8512 La
tirant serra, davall la serra, la serradura ais hulls s' atura. 2. Cadena de
muntanyes. SP 10253 En /' alta serra de meditar, volent muntar /' enteniment, pus.
serradura / Partícules quasi en forma de pols que es desprenen d'una cosa quan se
serra. SP 8514 La tirant serra, davall la serra, la serradura ais hulls s' atura.
serrar v. tr. Tallar amb un instrument mogut alternativament avant i arrere,
generalment armat de dents. SP 8456 Es orifant qui s' i acosta he pren per posta tal
serrat arbre; Hit mes que marbre dur, fret, banyat, acompanya.
servar v. tr. 1. Mantenir, no deixar perdre. SP 5569 Dins lo covent Ufan lesfigues,
serven ses lligues; ffan lo qué solen, mes que no volen,. 2. Preservar, guardar una
cosa del perill de desaparéixer o de fer-se malbé. de+CR (indica el penii de que se salva). SP
12603 He per servar cordes setena he la novena de rompiment, per lo ponent. 3.
Conservar, mantenir en un determinat estat o manera de ser. SP 9052 er fidalguia
la mes parí d' elles per llus mamelles servar gentils teñen per vils mares qui crien.
4. Guardar, complir, seguir exactament alió que está prescrit, alió que s'ha promés o
que és obligatori. a. servar vots col. Complir els vots que s'han fet. SP 5552 s plau
priora dona sabent, ni Déu tement, ni qué vots serve, ni qué conserve en pau,
amor, honor, favor lo monestir. b. servar una llei col. Respectar una regla d'acció
imposada per una autoritat superior. SP 10353 Per Déu donada, li fon manada
huna primera lleyb prou llaugera, que lá servas, c. servar un camí col. Mantenir
un camí. SP 12656 Humiliat, serva (camí de) man dreta: vés via streta, qui du a
vida de bé complida.
servei m. Compliment del deure d'obediéncia. SP 7248 Per tal servey he valentía, per
cortesía, de tot peatge he cabeqatgé, a. fer servei col. Servir a algú, estar a les
seues ordes. SP 75 me, tal caritat he voluntat desíg aver, per a Déu fer servey algú.
servent -a m. i f 1. Servidor, persona que compleix els deures d'obediéncia i
assisténcia a algú. SP 11926 corporals, cor ne orella que 'lis apar ella Déu, ais
servens seus diligens may han hoyt, vist ne sentit, tal divi. 2. Persona dedicada al
457
Héctor Gonzálvez i Escolano _ Diccionari de l '«Espill» de Jawne P •
servei doméstic. SP 8285 entenl Per poch que *s senten, venen patentes, dides,
serventes he les veynes.
servid m. Compliment del deure d'obediéncia. SP 15970 Ses ores deya he tot V ofici,
mas lo servici he treballar per son orar no romanía a. fer servid col. Servir algú,
estar a les seues ordes. SP 1950 Ffeya servici he gran honor alprom major
servicial adj. Sotmés a servei, obligat a servir. SP 10069 t' i esforces, car no *nfa
/orces lapart carnal, servisial a la rahó de bon baró pr en bon consell.
servidor -a m. i f. Persona que compleix els deures d'obediéncia i assisténcia envers
algú. SP 12299 Servix Liaban set anys pastor, ffel servidor.
servil adj. Propi de gent sotmesa, mancada de llibertat. SP 12717 a en molt» amor: ab
gran temor, santa y humil, no pas servil, lá honrarás; esperarás qu* ella t' empare
com vera Mar.
servir 1. v. tr. Complir els deures d'obediéncia i d'assisténcia envers algú. sovint en forma
passiva. || El CD indica la persona servida o el treball o deure que es compleix. SP 12710 Esta reclama, ésta
servex, ésta seguex, ésta sois ama. SP 516 nch y •/ vehen hom, algún queucom és
reverit, un poch servit. SP 16039 soterrar he a honrar ses professons, misses,
sermons, servixch quánt puch. a. servir Déu col. Dedicar-se a la vida religiosa. SP
3991 om no callau? Molt me torbaul No destorbeu qui servex Déu!» A totes hores
ses belles Hores, ystoriades he ben pintad. 2. v. abs. Exercir un carree, fer de criat.
SP 10992 t chiqueta d' edat poqueta he delicada, ffon dedicada servir al temple,
hon fon exemple de santedat. 3. v. tr. Proveir, fornir, fer que algú dispose d'una
cosa. SP 7455 Sa talponera servix primera, la boss* aprés a. servir bastons col.
Posar un naip del mateix coll que el que s'ha posat abans. SP 3016 Si ans juguava,
copes llangava; puys no -m valia, bastons servia. 4. v. tr. Donar colps. de+CR (indica el
tipus de colps). SP 1060 Ab sa correja ffort láferí, he lá serví be de punyades. 5. v. intr.
Ser útil, apte, apropiat a una acció, cosa o persona. SP 7776, a grans, chics cossos;
ais flachs e grossos, a tots servexen mas prest s' esquexen. 6. v. pron. servir-se
Aprofitar-se d'una cosa. SP 9285 tal Laforiosa, llibidinosa, molts n' elegí, he se 'n
serví, ffins rebuaven. 7. m. servir Servei. SP 5721 drí dix no sabia d' ón li podía
alio venir; molt poch servir áfet a Déu, sino •/ quéféu aquella nit, seguons és di.
ses m. Extrem inferior del recte. SP 8880 abag; d' ells cap dins pits; ermofrodits;
altres sens ses; altres sens res, senspeus e mam.
sest m. 1. Seu natural d'una cosa. a. tornar en sest col. Tornar al lloc natural a qué es
p e r t a n y . No enregistrat en DCVB i DAG. Tornar en la propia esfera'. [DECat] SP 13840 retut, qui *S díu
balena, ffora *n V arena tornat en sest. b. eixir de sest col. Resultar d'una manera
diferent de com és la norma, estar fora de la normalitat. [P] No enregistrat en DCVB Í DAG.
Documentat en Roig, pero sense definir, en DECat. SP 8875 Per falliment de llw Sement tant
indigest, hixen de sest; ffan ne sens braq, hun gran cabag; d' ells cap. 2. Centre o
b l a n c d i n s d ' u n c e r c l e . No enregistrat en DCVB, pero sí en DECat i DAG, els dos amb documentado coetánia. a .
perdre lo sest col. Desorientar-se, perdre l'objectiu que ha de guiar l'acció d'una
p e r s o n a . [ P ] No enregistrat en DCVB, ni DAG. 'Sortir de polleguera'. [DECat] SP 137 11 ffa SOn Cüpell
minve, sotil: romp li 's lofil he pert lo sest; ordix no llest, tix ab treball. SP 6614
Per qué f encegues? Par massa begues, tantperts lo sest.
sesta / 1. Primeres hores després del migdia. SP 2818 si no junyien, o no corrien
toros per festa, cascuna sesta, ffins llums enceses, moltes enteses o só cuydaven. 2.
Dormida que es fa després de diñar. SP 4337 Tots nuus dormíem ensemps les
sestes; dijous efestes, volatería.
458
s e t 1 / Necessitat de beure, que es manifesta amb sequedat a la gola. SP 13868 junchs

corona, martell tan greu, llanga, claus, creu, set de gent stranya, sponga e canya,
vinagre y fel, mort a. morirse o morir de set col. Patir extremament per falta
d'aigua. SP 14660 ich vexell de /' aygua pendre, bé deu rependre, si *s mor de set,
lo malpertretpropi mateix, no d' onparteix. SP 15719 Defret o glas, de set hófam
tant les desaml si *s vol morissen, llamps. b. haver set col. Estar assedegat, teñir
necessitat de beure aigua. SP 14363 Itfort, prop de sa mort, ab lo cap dret haver
gran set de tots crida.
set 1. adj. Sis mes un; el set és una xifra mágica i simbólica en la cultura cristiana, i
per aixó son set els pecats, les virtuts, els bracos deis canelobres, etc. SP 8768 rebut
o concebid, he mes ne reben he reconceben dos, set, huyt, tres, en moltes mes grans
cantitats multiplicáis a. set planetes col. Els set astres del Sistema solar que es
coneixien en l'época medieval (Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn i la
Lluna). SP 10624 defesa; en set entesa arts lliberals; Zodiachals les set planetes ab
set cometes lá inllumenen. b. set arts liberáis col. Conjunt de set arts que
s'ensenyaven a les persones Uiures i eren la base del pensament escolástic; están
dividides en dos grups, el trivium (retórica, gramática i lógica) i el quadrivium
(aritmética, música, geometria i astronomía). SP 10622 tuts; ab set escuts he mil
defesa; en set entesa arts lliberals; Zodiachals les set planetes ab set cometes lá
inllu. c. set vaques egipcianes col. Les set vaques que va somiar el faraó d'Egipte i
que Josep va interpretar com a set anys de fam i desgracies. SP 10595 altes; totes
malaltes, d' elles molí flaques com les set vaques egipcianes; altres malsones de set
humos, ab set th. d. set virtuts col. Conjunt de set virtuts o qualitats de l'ánima que,
segons els teólegs, es divideixen en virtuts teologals (fe, esperanca i caritat) i
virtuts moráis o cardinals (prudencia, fortalesa, justicia i tempranea). SP 10618
ells; de set ramells arbre de vida; sana, guarnida de set virtuts; ab set escuts he mil
defesa; en set entesa arts l. l.f La setena hora després del migdia. a. a set loe. adv.
A les set, en l'hora setena després del migdia. SP 1416 A set moriren! Ella fon
presa he nuha mesa dins huna bota.
setanta adj. Set vegades deu. SP 7539 g mercat, n' as vist cremat, any sis quaranta,
pus de setanta cases, alberchs.
seté/setén -ena adj. Que fa el nombre set, que en té sis davant seu. SP 8945 no u vol!
Si *s prenys d' un sol o d' altres mes, al setén mes he huyt o nou, he si no *s mou de
déufins onze.
setembre m. Nové mes de l'any. SP 1503 t forment, lo temps gentil del mes d' abril,
fftns al setembre, sefeya tembre.
setge m. Seient. Lloc on algú s'asseu. SP 10686 ions, maldicions, contaminant,
calumpniant en trones, setges; dient eretges, mals cristians, pechs, ignorans, los
qu.
setí m. Teixit de lligat quadrat amb punts d'encreuament distribui'ts de manera que les
cares del teixit presenten una superficie llisa i brillant. SP 2066 Yo provehí he V
arehí: perles, robins, velluts, cetins, conduyts, marts, vays, vervins, duays, percots,
guonel.
setim m. Fusta preciosa incorruptible de la qual Moisés féu fer Tarca i el tabernacle.
SP 13571 Salt meu he quant Davit hac provehit per fer la obra: sitim, manobra,
argent e or, tot lo tresor per mi despés.
setmana/ 1. Període de set dies naturals que acaba en dia festiu, el diumenge entre
els cristians. SP 4010 eguava; ostia dava sens consagrar, a may fallar, cada
459
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaurnp R 0 •
semmana, com a tergana ffent paroxismes a. entre setmana loe. adv. Durant la
setmana, en algún deis dies que no son diumenge. SP 2503 Los jorns faynés entre
semmana may era sana: al Hit s' estova; ella *s levava. 2. Espai de temps que
compren set dies. SP 960 Una semmana hi mengí blets, cois e brotsfrets; prou.
setmesí -ina adj. Nascut ais set mesos d'haver estat engendrat; per extensió, que no té
l a C r e i x e n c a n o r m a l . Proposta de correcció a DCVB i la documentado en DCVB. No enregistrat en DAG.
Documentat en DECat, en Roig. SP 2779, ab hun begó chich, caguaniu, sech, renadiu, fflach,
setmesí, ovar, mesquí, menja bonico, cagua poquico, sart.
séu m. Greix fos deis animáis remugants, que serveix per a fer-ne cándeles i sabons.
SP 2471 les! Llexáyfer falles heflamejar, per no tocar lo séu de má.
seu / Església catedral. SP 4269 Hou sovent missa; és en la seu, ¿Sabeu hón sen?
Davall la trona! Es cosa bona: ¿voleu la.
seu seua/sua 1. adj./pron. D'ell o d'ella, possessiu referit a un sol posseidor. Anteposat al
nom i precedit per article o adjectiu determinatiu; posposat a un nom que va precedit o no per un article o adjectiu
determinatiu. SP 1975 *m donava lo marit seu. SP 11533 Déu és fill seu. SP 3514
contaminant la sua fe. SP 2592 Que fos seu negua. SP 837 Ella y volgué hun seu
notari. SP 4432 Les qué y dux seues molt favoria. 2. pron. els seus Els de la seua
familia o els del seu partit o bándol. SP 1209 ibertat; llangat riquea, cercatpobrea,
lunya 's deis seus. SP 14134 Pels seus lo eos ffurtat no fos, los raus duptaren. 3.
adj./pron. D'ell o d'ella, possessiu referit a diversos posseídors. Anteposat ai nom \ precedit
per article o adjectiu determinatiu; posposat a un nom que va precedit o no per un article o adjectiu determinatiu. SP
7847 cantons crida real, he general pública veu del secret seu. SP 13016 t, sense
contrast se concordaren: dotze y posaren los seus mantells.
seure o siure v. intr./pron. Situar-se de manera que el pes del eos recaiga sobre les
anques. SP 3853 Cert may se sech. SP 527 Com enfluxell desús li sehen.
1
si m. Part interna, mes profunda d'una cosa. SP 7916 roba y falsía com l' oricorn qui
•npert lo corn; al si 's metfoch; de serp vol toch, met la 's al coll a. si d'Abraham
col. Lloc on estaven aturades les animes deis qui havien passat la vida en
l'esperanca del Redemptor. SP 14088 Gens referir no guos lo criml Tots los del
llim o si d'Abram, EvayAdam, sos descendens, Déu conexens, defet.
si2 conj. 1. Amb valor condicional, introdueix una proposició subordinada indicadora
d'una acció que és condició perqué es realitze la principal, A voltes, el condicionat no ve
explícit perqué seria el segon terme d'una comparació i I'estructura seria massa repetitiva. || La combinado de temps i modes
en el condicionant i la condicionada varia molt i está sovint sotmesa a les exigéncies de rima. SP 6658 btendran
quantes serán nom apurat, net e tarat de «sí», «sino», «mas» o «pero», de muller
bona. SP 8759 Generalment, si y tens be sment, totes hi dancen, he may se 'n
cansen a. com si+imperfet de subj. loe. conj. Introdueix frases comparatives
hipotétiques, en qué es fa una comparació amb una acció o un fet que no és real;
I'estructura subjacent seria: verb+com+(verb condicional)+si+verb impf subj. SP
4417 May per mon nom me nomenava: axí-m menava com si fos guog o portas bog.
b. si+impf ind+impf ind. SP 3013 Si ans juguava, copes llangava; puys no *m
valia,. c. si+pres ind+imp. SP 6173 Si be stimada ffer vols que vixques, ffes que
parixques a quin. d. si+fut+fut. SP 6113 Tos fets farás si be *m creurás. e. si+pres
ind+pres ind SP 9668 Qui talla buchs, si d' ellfum porta, d' abelles moría cau la
mitat, enbolicat. f. si+pret plusq subj+impfsubj SP 5301 Diu: «monfillet, si de ma
llet yo natural he maternal V agués nodrit, cert és, podrit elija no jora. g. si+pres
ind+fut SP 9095 No sois moral, mas natural la llet altera: si de somera mama la
llet, lo chich potret may pora ser cavall h. si+cond+cond SP 6451 Si fent pertret en
cort romana, de molta llana ffer seporia, axí -sfaria. i. si+pres ind+cond SP 6051
460
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionarí de l'«Espill» de Jaume Rois;
ament, metge sabut, prátich, astnt, vell, no lá vega: si lá menega, conexeria,

divulgaría ton artifici. j . si+impf+cond SP 7907 Si los marits dos ne volien, elles
pendrien cascuna tres. k. si no loe. conj. Indica la negació de l'acció expressada
abans. SP 9803 Si no ab ñora o ab fillastre, sogre, padastre, sogra, cunyada. 1.
si+impfsubj+impfsubj SP 3495 Molt mes parirá si no moriral Tanbé »s morí dins
lofadrí, sens batejar, hefé. m. si+fut+pres ind SP 3660 Morts som abdós si nostre
cas pels populas será sentit. n. si+impf ind+cond SP 8270 crit «he sens marit»,
com rabiosa, perniciosa, crech, si podia, se menjaria lo marit v'iu he qui tal scriu.
o. si+impf subj+impf ind SP 2974 Si res degués, a mi u dregava. p. si+impf
ind+impf subj SP 3030 Si responia, sois digués «buf», avia «xuf. q. si+impf
subj+cond. SP 7238 La gent valent, si s' o pensás qu* ell repicas, poguera 11
pendre, r. si+fut+impf subj SP 5113 Si vos volreuyo IV olletas, he que mm guastás
aquest meu eos. 2. Amb valor concessiu, introdueix una proposició subordinada
indicadora d'una acció que s'accepta com un possible obstacle, pero que no arriba a
impedir l'acció expressada per la proposició principal. 3 . SI,»» 57... loe. conj. Ja...
ja..., bé... bé..., correlació concessiva. SP 493 Si tépobrea, si és orat, porte daurat
hun ghesarant. b. si bé loe. conj. Encara que, tot i que. SP 2316 infants vos done
Déu! Si res voleu, yo só tot vostre si bé no u mostré. 3. S'usa amb valor dubitatiu,
introduint proposicions subordinades substantives completives d'un verb de dubte.
SP 6835 rens, ¿quí t' asegura que criatura d' ella veurás, he si n' auras ffilles o
filis? Orfens pobils te naxerien. SP 5270 Preñen sospita si u han fet bruxes. 4.
Substitueix la conjunció que com a introductora d'una proposició subordinada
substantiva de subjecte. SP 5135 Si sou menich, avar, dolent deya u la gent, ara »n
só certa. 5. Com, en quin grau o intensitat; s'usa amb valor intensiu, introduint
proposicions subordinades substantives completives. No enregistrat en DCVB. SP 5040 Sap
Déu si •m cou, he quant me nou tanta fluxea he tal mollea! Tot ho.
si3 pron. 1. Ell mateix o ella mateixa; pronom reflexiu de tercera persona, precedit sempre de
preposició. SP 14112 a cova, tallat en roqua, apich de broqua ffetper a si n.fora de si
loe. adj. Alienat, exaltat o pertorbat per un accés passional fms a l'extrem de no
poder controlar els propis actes. la documentado DCVB. SP 3572 m qui sol mira, al moro
tira tota sglayada, alienada, fibra de si, lo taguarí, perro malvat, tot atronat, dix se
'n. b. si mateix col. S'usa per a expressar que és precisament ell o ella, amb valor
emfátic. SP 13553 ni d' or anell, corder, anyell, no carn ni grex; mas si matex. c.
per si loe. adv. Per la propia virtut o forca, sense ajuda de ningú mes. SP 7966 En
alt la pedra per si pujar vol avear. 2. Ell mateix o ella mateixa; pronom reflexiu de
tercera persona, com a CD. SP 3225 Ell si carregua ab tot son seny, pusfort lá streny,
diu: «hixea t.
sibiMa / Dona que en l'antiguitat era considerada profetessa. SP 15144 eguines,
poques casades, canonizades per papa sanies, sibilles tantes, Déu redemptor ser
venidor pronosticans, d' al.
sibilar v. intr. Xiular, produir un animal un so semblant al d'una persona quan
expeHeix amb forca Taire amb els llavis contrets. SP 190 e d' alguns vells, qui, com
ocellspassen chillant he sibillant com les ciguales, corps e cuquales.
signant adj. Assenyalador, que mostra alguna cosa. SP 10568 sola; com voltor vola,
abella bella, ovella vella he signánt signe; ffenix insigne; colent coloma; ben olent
guoma.
signar v. tr. 1. Assenyalar, indicar, mostrar amb un gest. SP 15089 Ella *m signa he
designa: «En aquest fust hun rey robust molt desigat. 2. Ser senyal o indici,
461
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» deJaun^,
r e p r e s e n t a r . No enregistrada en DCVB ni DECat. No documentat en DAG (encara que diu que es troba en el XV). SP
13230 La gent portava, ab gran plaer, al cap llorer, signant victoria; designant
gloria, en les mam palmes; he toe.
signe 1. m. ConsteHació, sobretot les que formen el Zodíac. SP 279 Alt en lo cel, Bou,
seguon signe, se diu benigne.
silvestre adj. Que es cria naturalment ais boscos o al camp. SP 12400 , llaguosts
mengant en lo desert, lo sucre vert o mel silvestre, pren lo per mestre.
simonía / Compra o venda de coses espirituals en canvi de diners o d'altres béns
temporals. SP 13287 cha la vella tenda de compra y venda he llogreria, de simonía
lleig ensutzida he pervertida, ffeta no pocha de.
simple -a adj. Lliure de complexitat, que és una cosa determinada i no mes. SP 6893
Puta, baguassa, ab simple passa punició a. simpla fe col. Fe cega, no mesclada
amb cap elucubració mental. SP 10262 dre, poras entendre lo qué no veus,
solament creus ab simpla fe.
simplea / 1. Simplicitat, poca capacitat intel-lectual. SP 5974 Massa *m costa llur
consellar he fals brellar, per ma simplea he bestieha creure les tant, car infestant
me lapri. 2. Mans, que no té malvolenca. SP 13363 ffets d' animáis quatre brutals:
lleó, bravea, moltó, simplea, lluxuriar, porch, e traguar, bugia *nvega.
simplicitat/ Mansuetud, falta de malvolenca. SP 12972 Humil entra; no ab riguor,
mes ab amor, simplicitat, benignitat; no faustuós, mas poderos senyor.
simular v. tr. Fingir, fer que una cosa semble ser el que no és. SP 5607 Ffiren de
broch, ben lluciades he simulades, sanies profetes.
sinagoga / Temple judaic. SP 13305 s molt vells, pámpols vermells, la sarment
grogua, la Sinaguogua, celler tot buyt, vinya sensfruyt, exorqua, erma.
singular adj. 1. Únic, que no té igual. SP 15941 at, héy sois trobat hun virtual arbre
fruytal sois, singular, de virtuts ciar, ben enpeltat. 2. Que es distingeix per alguna
cosa inusitada, quasi única. SP 3736 Gran professó molt singular fféu areglar:
primer les creus; ab altes veus.
singularment adv. 1. Individualment, referint-se a una sola persona. SP 14993 u
llarchs en virtut, a multitut e en comú, no a cascú singularment. 2. En especial,
especialment. SP 57 Tem, obeixch sos manaments, dos excellents singularment Sois
Eli colent de cor sancer, jfac lo primer.
sino conj. Mes que, excepte, fora de, introdueix una proposició o un membre de
proposició que indica restricció i excepció respecte del que s'ha dit en la proposició
anterior. SP 6620 de parens pot haver béns, bona muller no %s pot haver sino de
Déu?.
sirena / Animal marí fabulós que té el mig eos superior de dona i el mig inferior de
peix i que des deis esculls, on es conta que viu, crida els navegants amb un cant
molt dolc. SP 7717 Son llop de mar, lo pex mular, drach e balena, polp e serena,
de milá coha.
sirgant adj./m. i f Treballador, que s'esforca. SP 7745 cadell* amigua, sirguant
formigua, simpla coloma llisa de ploma he sensefel. SP 132 Lo sirguant flach del
meu cervellffa son capel! minve, sotil.
sis adj. Cinc mes un. SP 12304 oras aver Llia primer; set mes per zel d' aver Raxel;
sis anys de tornes, perqué rich tornes.
sisea / Planta gramínia de l'espécie Phragmites communis, que creix en Uocs
aigualosos i creix a manera de canyes primes i fionges, de les quals es fan seients
462
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de Jaume Rois
de cadira, bucs d'abelles, etc. SP 13401 Sischa, fenoll, évols, braceres, carts,
romagueres, canyota.
sitial m. Seient de cerimónia, distingit. SP 13673 , d' orfi, molí bells, per capitells al
meu real alt sitial.
sitja / Clot profund en térra. SP 7791 Son cantiplores, grunyents poliges, hubertes
ciges, pintat carner.
siure v. intr./pron. Seure o siure.
sivella/ Peca de metall o d'altra materia dura, consistent en un marc travessat per una
o mes pues, fixat al cap d'una corretja o cosa semblant, i dins el qual es fa passar
l'altre cap, que resta subjecte per la púa o pues. SP 13058 dogual; llamada
cárregua, la sobrecárregua: bagues, civelles, guarrots, armelles, romputs, llansats.
so m. 1. Sensació produ'ida en l'órgan de 1'oida peí moviment vibratori deis cossos
transmés a l'orella. SP 16183 onies he melodies han ne delit: quánt han hoyt, lo so
•s passat quin será stat, ni recitar ni recontar no u esp a. agre so col. Soroll
desagradable perqué és massa intens o massa estrident. SP 2790 De tais ligons, ab
agres sons sovent n' ohia he soferia. 2. Conjunt de sensacions acústiques produít
per un o mes instruments de música. SP 12753 Sons de viola, orgue, tanbor, arpa,
tamorffará sonar. 3. Remor de noticia que es divulga. SP 15216 D' aqüestes ama
lo que han bo, no tot lo so que *nfa la gent, mas solament sola virtut: lafortitut de.
soberg -a adj. Notable per la seua grandária, forca, poder o altra qualitat favorable.
sobirá -ana adj. Que está per damunt de tots els altres, suprem. SP 12584 per Moysés,
en dues taules sois deu páranles: tres sobiranes, les set humanes , jou tot cortés,
prou llauger pes.
sobrar 1. v. tr. Guanyar, avantatjar, vencer. SP 5157 breve 'm yra; amor me tira, la
yra *m cobra, voler me sobra; disputa •/ seny, natura •// streny, rahó m' afronta. 2.
v. intr. Quedar, continuar existint després de gastar-se o consumir-se el que ha
calgut. SP 12507 D' alió que *t sobra, presa ta part he restant fart, del qu* és de
mes almoyn a. sobrar temps a algú col. Teñir algú mes temps del que li cal per a
fer una cosa. SP 692 Prenent ma *n obra, si temps me sobra he me 'n recort, sois
per confort he per retrau.
sobre prep. 1. Damunt; indica que una cosa está en posició mes alta en línia vertical
que una altra cosa (que hi está en contacte o no). Preposidó transitiva o intransitiva. SP 11682
Es lo seu lloch alt ais cels sobre. 2. Indica situació d'una cosa que está en contacte
amb la superficie d'una altra (i no en línia vertical). SP 13927 Ver hom e Déu,
sobre la creu ffermant la squena, nostra cadena d' acer tan fo. 3. En gran
proximitat i en posició dominant per a atacar, assetjar, etc. SP 7228 envas' estech,
com /' asetgá he campegá tant temps sobr* ella, rey de Castella ab son poder. 4.
Indica situació d'una cosa cobrint-ne o revestint-ne una altra. SP 13070 Duya, sens
pus, sobre lapell, hun mandil vell, antich, spletat, hun poc pinta. 5. Indica l'objecte
on s'aplica l'atenció, l'activitat, un gravamen o benefici, etc. SP 13502 ' altes ligons,
no sois polítiques, mas metafisiques, sobre natura, hultra mesura tot trancendent
enteniment, fféu.
sobrecárrega / Excés de cárrega, la cárrega afegida a l'ordinária. SP 13057, pitral,
ransal, bog e dogual; llamada cárregua, la sobrecárregua: bagues, civelles,
guarrots, armelles, romputs.
sobrenorn m. Nom afegit al nom propi d'una persona, principalment per distingir-la
d'altres que teñen el mateix nom propi. SP 268 Bou sobrenorn, mansuetut diu e
virtut.
463
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» deJcw.iVl
sobreposar v. tr. Aplicar, posar una cosa sobre una altra. SP 6079 cuyro talla, color
altera; pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a hon se vulla; ab un» águila te pots
punchar lo pa.
sobres/ Excés, abundancia excessiva. Usat en plural. SP 5542 Ffan lá morir ab sesfollies,
ans de sos dies, per sobres d' ira.
sobresdany m. Dany excessiu. No enregistrat en DCVB ni DAG. SP 9848 Peí mal veynat he
sobresdan que totes fan a tot vehí, híprovehí Calixte papa.
sobretot adv. Per damunt de tot, principalment. SP 8264 Mas, sobretot, si y és lo mot
«de casta» scrit «he sens marit»,.
sobrevenir v. intr. Esdevenir-li un sentiment a algú de sobte. SP 5154 Lo seny me
fuig, sobrevé 'myra; amor me tira, layra »m cobra, voler me sobra.
sóbriament adv. Moderadament, sense excessos. SP 11120 Totstemps vivien
sóbriament.
sobtar v. tr. Atacar, envestir algú a colps o a paraules ofensives. SP 2045 Ella *m
soptá hefort repta: ¿per qué tardava?, he ¿qué sperava?,.
sobtat -ada adj. Que es produeix de colp, sense avís. SP 8939 Enmetzinada, morí
sopiada sens dir Jhesús a. morí sobtada col. Morí inesperada, sense avís previ en
forma de malaltia. SP 6359 Morí mn mal* ora de mort honrada, massa sopiada: no
sperá • / part.
sobte -a adj. Sobtat, que es produeix de colp, sense avís. SP 13600 i *ncarta ffent
testament, fferm disponent de fet tan sopte, aprés son opte, ressucitat, ais cels
muntat, taula comp.
sobtosament adv. Sobtadament, de colp, de manera imprevista. SP 15304 peí qué
hoyt llavós havia, com qui somia cosa plaent, soptosament si *s despertat ne ha
malgrat he li sap greu.
soc m. Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o de suro. SP 2750 a sonar llahut,
he lo vellut de tripa groch, e calgar gochpus alt lo dret.
s o c a / Persona mes vella d'una familia, d'una estirp. SP 15150 icans, d' algunes grans
mas foren poques! mares e qoques de lley antigua, bo és te digua la veritat.
socarrar v. tr. Cremar superficialment. SP 1630 ellada davall foguera, com metzinera
hifos rodada he socarrada ffins totfos cendra.
socors m. Ajuda donada a algú en un perill o necessitat. SP 13559 May tal socos ni
tan alt do en lo mónfo.
sodomía / Coit anal i, per extensió, relació sexual entre hómens. SP 9587 en la
indicible, pudent, orrible, ffort llebrosia: la sodomía peccat nopoch digne defoch,
del mundanal, he.
sodomita m. Persona que manté coits anals i, per extensió, home homosexual. SP
11379 é mal guany la sodomía, ydolatria ab sos levites; los sodomites, mort
infernal he corporal, ab gran escarn.
sodomitar v. intr. Cometre sodomía, mantenir relacions sexuals anals. SP 13036 s ais
comissaris, he tots ells massa com a baguassa sodomitava he fornicava ab sos
tacanys, molts déus stranys.
soferir 1. v. tr. Resistir una situació difícil, sense deixar-se'n dominar. SP 2088 Sofir V
empastre, no li dich res. 2. v. tr. Rebre, experimentar en si mateix un mal, una cosa
dolenta o molesta. «SP 762 Primerament, en monjovent, essent libert, que hé sofert
recitaré. 3. v. intr. Estar afectat per un dolor o molestia física o moral. SP 8617 Per
ser prenyades dien, trebailen, sofiren, callen.
464
sofisma m. Argument capciós, que pretén fer passar com a vertader alió que és fals.
SP 62 cor sancer, ffac lo primer: amant proysme sens frau, sofisme, com mi
mateix.
sofista m. En l'antiguitat grega, persona que es dedicava a ensenyar la filosofía. SP
10747 fe deis poch amichs, cientiflchs, grans tehológichs, sofistes, llógichs,
disputados, sermonados, los háfetsfer.
sofre m. Element químic no metál-lic del grup deis calcógens que, en la seva forma
ordinaria, és de color groe ciar, trencadís i insípid, i que crema amb flama blava
formant un gas d'olor sufocant. a. sofre viu col. Sofre en estat natural, sense fondre.
SP 4754 He sofre viu! Dix que *s cenyia.
sogra/ Mare del marit o la muller respecte a l'altre cónjuge; segons la nostra cultura,
la sogra no es duu gens bé amb la ñora. SP 13429 He perqué sogres, ab ñores sues
totes ser crues, descominals, braus anim.
sogre m. Pare del marit o la muller respecte a l'altre cónjuge. SP 9805 Si no ab ñora o
ab fulastre, sogre, padastre, sogra, cunyada, aconpanyada ab quisque sia,.
sol m. 1. Superficie del terreny o d'altra cosa sobre la qual es camina. SP 11164 iu; he
de Daviu torre, corona, viula, clau, fona; del sdl verdesca; de Samsó bresca; d'
Iram argila; de rabins vila,. 2. Fons d'un recipient o receptacle, part mes baixa
sobre la qual descansa el contingut. SP 131 Ja *s ma despesa al sol del sach.
soMícit -a adj. Atent a servir o a complaure algú. SP 12524 nt precios al glorias
Omnipotent; si, carament, Marta solícita, ab obra Ilícita a Déu ministres, ais seus
ministres.
soMicitud / Atenció, cura, servei atent. SP 15268 Solicituts de dones vives te prech
esquives, sois te.
1
sol m. 1. Astre lluminós al voltant del qual gira la Terra. SP 14002 Dionís, lo món
sentís ffort tremolar, vés eclipsar lo sol e Hurta contra comuna astrologia, enjorn
de dia vés tal a. pondré 's lo sol col. Amagar-se el sol per davall de l'horitzó. SP
13991 Nacions stranyes del cap del món, ffins hon se pon lo sol totsjorns, vent tais
contorns, temoregaren, Déu in. b. davall lo sol loe. adv. En el món. SP 6622 no *s
pot haver sino de Déu? Do és tot seul Davall lo sol, Josep tot sol obtench tal do. c.
voler pendre lo raig del sol a grapades mod. Voler coses impossibles. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 8496 He pendre vol lo raig del sol ell a grapades. 2. Claror i
calentor directa del sol. SP 1801 ots, molt bella flota, ffent fort derrota, ab lo calt
sol de juliol. SP 5443 Perqu* entre •/ sol, en aver mestres de ponts, finestres,
trapes, entrades a. al sol loe. adv. Davall l'exposició de la calentor del sol. SP
11445 y si y tens bé sment, certerament, lo polio! secat al sol veurás florit, a miga
nit. 3. Persona o cosa molt brillant de bellesa, de valor, d'alguna qualitat
extraordinaria. SP 11362 Parí lo sol, jutge sens dol, sol de justicia.
2
sol -a adj. 1. Sense companyia, sense ningú mes. SP 7371 ada, sola reclusaja hui no
s' husa V emparedar ni sola star a. tot sol loe. adj. Sense companyia. SP 12414
lexant son pare, en Zebedeu, en son bateu o ñau, tot sol, ab tot son bol, he la
sposada en sa posada, he lo mantell. SP 10642 La sgleya tota sola fon ella b. lo
sol+subst loe. adv. Solament el, la+nom. SP 1057prudent véu clarament qw era
falsía, com lá movia la sola *nveja. 2. Únic, que no n'hi ha mes del seu genere. SP
8943 Si %s prenys d' un sol o d' altres mes, al setén mes he huyt o nou, he si no *s m.
3. Amb un valor quasi adverbial. SP 21 l, les dones teñir en vil, comportant les
virilment; sol» aquélla, gentilment, tembre y amar. a. per sol+subst. loe. adv.
465
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaum2
Només per+nom. SP 14622 , Rut, Nohemí? ¿Al seu partir, quí y pot res dir? Per
sol* amorffa bo y millor alplaer seu.
sola -ana adj. Exposat al sol. SP 13311 orqua, erma, térra pus ferma, nova, mes
plana, blana, solana, tot bon terreny lluny de V areny, bon reguadiu de fon.
s o l a / Part inferior del peu, que en caminar reposa damunt el paviment. a. anar de pie
en sola mod. Dur mala seguida, anar per mal camí, portar mala conducta. SP 314
lans - dich deis profans, deis qui son dan cerquen, e van de pich en sola, he de sa
scola, del vot exprés, ni de.
solac m. Entreteniment agradable. SP 8083 Mostrant solas he gran amor, he sots
color de molía cura, sense mesura.
solacar v. tr. Donar sola?, fer que algú s'entretinga. SP 2345 Ab quant afany hí temps
perdent! Primer, volent la solaqar he abraqar: a totes parís ariqons, caris, porca
crespi.
solacer -a adj. Alegre de tráete, que li agrada solacar-se. SP 576 Lo solacer, plahenf,
benigne, han per indigne en son parlar.
solament adv. Unicament, sense cap altra cosa. SP 10261 ameni si vols apenare,
poras eníendre lo qué no veus, solamení creus ab simpla fe a. tan solament loe.
adv. Unicament, sense cap altra cosa. SP 8260 Si diu: «peí Fur reba •/ dotpur íani
solament.
solar m. Casa fonamental d'on prové una familia. SP 7280 tú est nat he té son statge
lo teu linatge d' antich solar, Huetaviar, lo seu riu blanch, com si fos fanch hó
munt.
sole m. Cavitat allargada produ'ida per Taladre en la superficie de la térra. SP 12323
prés V aladre, mira •/ baladre restat darrere, dret solch no spere ni bon recapte.
soldada/ Salari, jornal, sou. SP 14607 sats, suats, he los lloguats a la vesprada dona
'llls soldada, egual diner.
soldadura/ Adhesió sólidament dues peces de metall mitjancant l'aplicació d'una
altra substancia metál-lica en fusió. i a documentado en DCVB i DECat. No enregistrat en DAG. SP
612 mudades fforges a /' or, minves e for de obradures e soldadures, IV an
consumit.
SOldar-se V. pron. Aliar-Se, fer Higa a m b a l g ú . ab+CR (indica la persona amb qui s'estableix l'alianca).
SP 10355 Ella sóida 's ab hun dapnat, apostatat, a Déu rebel, llanqat del ce.
solemne adj. 1. Que se celebra amb cerimónies publiques i amb formalitats que li
donen importancia extraordinaria. SP 12071 Solempne sirena Dimás agüé: per
prompta fe hach Parahís a. solemne festa col. SP 3801 Axí finí la furiosa he
perillos a d' avalo f gesia: solemne fesía, miraculosa he profiíosa ais bons efels; ais
ma. 2. D'una seriositat o majestat de cosa molt important. SP 14485, presencia del
seu curat, propiprelat he sacerdoí solemne vot a Déu n' afet.
solemnement adv. Amb solemnitat, amb cerimónies publiques i formalitats. SP 3777
Volgué 's vestir a missa dir del sagramení, solempnament; adés cantaní, adés
plorant, per la Oferta.
soles a. a soles loe. adj. Tot sol. SP 2287 Lo desplaer ffon meu a soles: trobí violes en
lo meu orí he morritort, donzell ab mal.
solre v. intr. Acostumar, ser freqüent. +mf (indica el que s'acostuma a fer). SP 12776 sens fel,
bandos e guerra ab V' om en térra viure no solen.
sois1 m. Condiment de les olives en aigua, sal i timó o altra herba aromática. SP 8298
Menja •/ marit lospeus en sois, he beu lapols del qué remenen, talen, despenen.
466
sois2 1. adv. Solament, únicament. SP 12712 Ésta reclama, ésta servex, ésta seguex,
ésta sois ama. 2. adj. sois Únic, que no n'hi mes del seu genere, usat com a singular. SP
15941 n cercat, hé y sois trobat hun virtual arbre fruytal sois, singular, de virtuts
ciar, ben enpeltat.
solsir v. intr. Desfer-se i caure una massa de térra, de pedrés, un mur, un edifici, etc.
SP 13987 Fforen solsides moltes muntanyes.
solsir v. tr. Fer bullir carn o peix fms que l'aigua s'ha evaporat. SP 8148 guarrons li
bullen deis de cabro; cor de moltó Ufan solsir, lo vi jaquir hun ou en truyta, o
qualque fruyta.
solsit m. Guisat fet amb poc foc, lentament i amb suc que es va consumint. SP 8296
mpolla, partid' a trocos, chafats los ossos, ffan ne solsit.
solt -a / Lliure, no subjecte a lligam o vincle. a. a regna solía col. Obrant amb tota
llibertat. SP 2618 s brida al seu costat, per lo mercat ffeya la volta a regna solía,
mirant les tendes. b. a missa solía col. Quan la missa ha acabat. SP 2422 Si
cavalcava, ffent qualque volta, a missa solta yo me 'n tornava e m' acostava al mal
diñar.
soltar v. tr. Deixar anar alió que estava retingut o agafat. SP 6522 Per qué tornaves
entrar al llaq, com perdiguaq soltat, plomat, mes reclamat, torna •/ reclam? De
coha •« /' a.
soltea/ Lleuger i ágil a l'hora d'actuar. SP 5007 guardar, fornir, tallar, cosir, de mans
abtea, en tot soltea, honrar, cobrir, amar, servir, en tot complaure, may de.
somer m. Ase, másele del quadrúpede Equus asinus. SP 13001 ns, del món lexant, no
cavalcant cavall cosser mas en somer; no en rocí mas en pollí no gens domat, ni
aveat a dur c a. ase somer col. SP 13188 romedari, ell cavalcar i no se 'n cura;
sois cavaleá ase somer, anant serter al munt Tabor.
somera/ Femella de l'ase. SP 13177 ort finar, perdido, dampnació d' esta parlera,
vella somera d' aquell Balam.
somiar v. tr. Teñir un somni o somnis. SP 15302 alienat, esbalaytpeí qué hoyt llavós
havia, com qui somia cosa plaent, soptosament si *s despertat ne ha malgrat h.
s o n 1 / Ganes de dormir. SP 11562 mórt, fam e sét, sentir calt, fret, colps, batiment,
son, cansament; suar, tossir, parlar, scopir, riure, plorar.
son2 sa adj. poss. 1. Adjectiu possessiu de tercera persona referit a un posse'idor. sempre
davant del nom. || Pot anar precedit de l'article indefinit un, una. || Quan el context permet interpretar el posse'idor, pot usar-se
el possessiu o l'article definit, i, fms i tot, combináis en sintagmes coordinats. SP 7266 corona, he ll dona,
com molt V amas, sola portas en sa bandera, penó, senyera. SP 4929 Huna sa tia
me 'n féu parlar. SP 8377 Qui les defén sa vida ven, la fe y honor he sa valor. 2.
Adjectiu possessiu de tercera persona referit a diversos possei'dors. Usat sempre davant del
nom. SP 5479 Aljorn, tornades, canten a Prima ab sa veu prima, no gens mudades.
SP 3114 fer en sa via.
sonador -a m. i f Persona que fa sonar un instrument de música. SP 408 Será la
mirada o la llevada d' esgrimidor; o sonador com sonar vol; o protacol a llargues
notes.
sonant adj. Que sona, que emet un so o sons. a. los senys sonanis loe. adv. Mentre
sonen les campanes. SP 3745 ntant; los llechsportant llum en les mans; los senys
sonans he les campanes sens mans humanes pels campanas.
sonar 1. v. intr. Emetre so o sons. SP 10127 re reduses, les cornamuses ffan fort
inflar, dreqar, sonar a. sonar un seny col. Fer que soné un seny o campana
voluminosa. SP 3745 nge cantant; los llechs portant llum en les mans; los senys
sonans he les campanes sens mans humanes pels campanas. 2. v. intr. Deixar-se
467
Héctor Gonzálvez i Escolarlo Diccionari de l'«Espill» de Jaumfíff0¡
sentir per 1'oi'da, produir-se un so. SP 16189 ecitar ni recontar no u espereu, sois
hoyreu: «Bé han sonat, bé ha preycat, a mon plaer. 3. v. tr. Tocar un instrument,
fer que emeta sons. SP 12602 ffes que *t récordes ab armonía he melodía,
totstemps sonar.
s o p a / Menjar fet de pa tallat a llesques o trossets, bullit o escaldat amb caldo o un
altre líquid. SP 875 uisa, vés hon te vulles, cerca hon mulles d' uymés ta sopa.
sopada/ Sopar abundant. SP 547 nir, tornar, ginyant deports, per negres orts; dinas,
sopades, tostemps ab hades he secrets patges; o llarchs.
sopar 1. v. intr. Fer la menjada que es fa habitualment a poqueta nit. SP 876 Esta nit
sopa. 2. m. Menjada principal que se sol fer a poqueta nit. SP 13267 Per al sopar,
com no trobás qui •// convidas, ell se n' ana.
sopor m. Son feixuc i letárgic. SP 10300 ajus la mamella, sens despertar ni destorbar
lo llur sopor, sense dolor, no res trencant ni foradant, de V hom tra.
s o r 1 / 1. Germana, dona nascuda deis mateixos pares, o del mateix pare o mare, que
una altra persona. SP 11309 No y hac madrina, sor ni cosina, tristor ni por, dolor
niplor. 2. Monja, dona de religió. SP 2199 vent, plena de vent he mal nodrida, no
may fer ida per sor nefrare, fftlla sens mare, ffet* a sa guisa, ¿qué.
sor -a adj. Rogenc, vermellós. a. falcó sor col. Falcó jove, que no ha mudat el primer
plomatge, que té un color tirant a rogenc. SP 6738 Ab lo Honrar, los aguilons, tots
losfalcons mudats e sos, sparvés, agtós, alpuny d' om cuyten.
sord -a adj. Que no té el sentit de l'o'ida, que no pot percebre sons. SP 8886 D' ells,
enceguats, nats sorts e muts, d' disparen bruts.
sorgir v. intr. Ancorar, fondejar. SP 8554 é s' aferré no %s pot trobar, ¿quiy deu calar
ni vol sorgir? Ffogir, fogir a veles plenes de tais serenes encortado.
soriguer m. a. fer a algú soriguer mod. Burlar-se d'algú, posar-lo en ridícul. No
enregistrat en DCVB. 'Fer a algú cornut' [DECat]; 'home grosser i ignorant'. [MP] SP 9992 PuyS Soriguer te
saben fer he no *l conexes, yo *t prech te 'n dexe.
s o r t / 1. Cas fortu'ít al qual es confia o del qual depén la decisió d'una cosa. a. per
mala sort loe. adv. Malauradament, desgraciadament. SP 8069 Per mala sort, en
tot mal guany, yo •nfiu déu strany. b. mala sort col. Cas fortuit desgraciat. SP 821
May los viu riurel Per llur mal viure o mala sort, cert, a gran tort, per alguns mals
no vull dir qu. 2. Destí prefixat i ineludible. SP 1250 Ans de sa morí, sa vera sort
veja: veñuda. 3. Quantitat de punís amb qué es guanya o s'encerta en el joc de daus.
No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. a. canviar sort col. Modificar la quantitat de punís
amb qué es guanya o s'encerta en el joc de daus. SP 6302 Si liparau, cambiau sort.
b. gitar sorts col. Decidir a qui pertany o períoca una cosa, etc., tirant daus o amb
qualsevol procediment d'atzar. SP 5487 tres o quatre fer los debatre ab daus rifant
o sorts gitant pare qual és.
sortiller -a adj. Persona que fa sortilegis, que és experta en magia i arls
d'endevinació. SP 9772 linades naturalment, mes follament, ser fetilleres he
sortilleres, conjuradores, invocadores he adivines.
sortir v. intr. 1. Eixir, anar de dins a fora d'un recinte o lloc, amb matís intensiu SP
7855 Mas lo matí, quant Ell sortí recucitat, del vas tancat he moniment, com
prestament a. sortir del Hit col. Eixir amb rapidesa del Hit SP 965 Sortí del Hit, he
mig guarit, jo me 'n partí. 2. Deixar d'esíar en una deíerminada siíuació o manera.
SP 2881 sás, abonanqas, de V arispea per sa vivea duptant no surta, com a la
murta yo lá menege he llaguotege. 3. Esdevenir una cosa deíerminada després d'un
íemps mes o menys llarg de preparació, de creixenca, d'insírucció, eíc. +cpred (indica en
468
qué es transforma). SP 15296 OM ORDENA SA VIDA Puys que sa veu yo no sentí, defet
sortí tot elevat, alienat, esbalayt peí qué hoyt llavós havia.
sospirar v. intr. Fer un sospir, una aspirado profunda seguida d'una espirado audible,
que sol expressar una pena, desig, etc. SP 5311 Del ful se dexa; ves mi se gira,
callant sospir a, res dir no *m guosa.
sospirós -osa adj. Que sospira, que fa aspiracions profundes seguides d'una espirado
audible que expressen una pena, desig, etc. SP 6311 axí plorosa he sospirosa,
havent hoit tot quantm' a dit he ben notat, avalot.
sospita / Presumpció per algún indici que algú és culpable, desconfianza d'algú per
indicis. SP 10677 Sense sospita creu quala vulles a. prendre sospita de col.
Sospitar, pensar una cosa per indicis no segurs. SP 5269 Preñen sospita si u hanfet
bruxes: enpits e cuxes. SP 3967 Prenguí sospita de sa manera, b. no lleixar rastre
de sospita mod. No quedar d'un fet cap indici que permeta acusar el culpable o
desconfiar d'ell. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 1597 prest morir hefort desastre
no llexás rastre de gran sospita.
sospitar v. intr. Presumir, per algún indici, que algú és culpable, desconfiar d'algú per
indicis. SP 2840 na ms clama, V altra difama, altra despita, V altra sospita, altra
flastoma, conten prou broma.
sospitós -osa adj. Que és de resultat dubtós. SP 15171 mes per ser mulles, car
matrimoni no *s testimoni no sospitós, ans prou duptós: inducció, presumpció és de
bondat.
sostenir v. tr. 1. Donar forca a algú o a alguna cosa perqué puga existir o continuar en
el mateix estat, fer que dure, que subsistisca. Cpred (indica l'estat en qué es manté algú o alguna cosa).
SP 11359 Parí Redemptor hí guovernador, Parí lo bé c a tots sosté. SP 7377 a per
comte son exovar, he féu obrar lo monestir, per sostenir allí tancades dones
errades, d' incontinencia ffent. 2. Insistir a afirmar una cosa contra els qui la
neguen. SP 10701 Lo sostenir ló hoc o no, conclusió és defatigua, deis sants anti.
sostre m. Habitació en qué no es pot estar dret i que está entre dos sois o paviments de
l a COSa, d e s t i n a d a a a l c a r - h i e l s m a l s endreCOS. la documentado en DCVB i DAG. Documentada en
DECat, en Roig. SP 5451 aulades, passos, atalls, amaguatalls, caus e retrets, sostres
secrets he caves baxes; tancar en caxes, portar.
s o t a / Carta que porta el número 10 de cada coll del joc de caries i que representa la
figura d'un patge o soldat de peu. SP 3012 Sovint prenia les copes totes; trinca de
sotes.
soterrar v. tr. 1. Posar davall térra, cobrir de térra. SP 102 n' obsté de bé preycar he
declarar a /' ignorant, és soterrant malvat servent, lo seu talent: no res guanyant.
2. Depositar davall térra un eos de persona o animal, sobretot mort. SP 1740 cossos
tallats a trossos, cent n' i contaren, hí *lls soterraren en lloch sagrat. a. soterrar
viu col. Depositar davall térra el eos d'una persona viva, normalment com a castic.
SP 1614 instant forment, peí parlament, ffon condempnada ser soterrada viva
dejús, lo mort desús. 3. Portar un cadáver al lloc on ha de ser sepultat. SP 3357
Dona ja vella hi víu portar a soterrar.
sotil adj. 1. Prim, de poc gmix. SP 135 sirguant flach del meu gervell ffa son capell
minve, sotil: romp li 's lo fil he pert lo sest; ordix no llest. 2. Baix de qualitat, de
poca valúa. SP 7478 r, solen mostrar triat millor; ab aquellfor ne va •/ sotil.
sotmetre v. tr. Posar sota l'autoritat, el poder o l'arbitri d'algú. SP 16206 Del qu* é
sabut hé fetprocés, pero sotsmés tot a la llima del qui és cima deis correctos.
469
Héctor Gonzálvez i Escolarte» Diccionari de l '«Espill» de Jaumej{c^
sots prep. 1. Denota dependencia, subordinació o sotmetiment. SP 15204 Les que s'
atancen ffer qualque bé sots lley e fe, son estimades, hun tant preades, en gran
recor. 2. Denota ocultació o dissimul. SP 8085 Mostrant solas he gran amor, he
sots color de molta cura, sense mesura, de brous premsats he destil. SP 3161 Dix
li: «stojau me ab molta cura, sots tancadura, lo qué us coman.
sou m. 1. Moneda antiga que valia dotze diners de billó i que era la vintena part de la
lliura. SP 7509 Del sou, floríffan, revenent, robant la gent; abtes a. per quins cinc
sous mod. Per quin motiu, per quina rao. SP 1934 ch cavalcans, orats, gualans,
espluguabous, per quins cinch sous los acolliu?» He yo sabí u. 2. Remuneració
periódica assignada a algú per un carree que exerceix o per un servei que presta. SP
15661 och, pastador, tres me servexen he may me dexen: llur sou los pagué e *lls
afalagué.
sovar v. tr. Pegar, donar colps. SP 1166 La muller vella, lo maritjove qué bé la sove
ffa lo qué deu.
sovent o sovint adv. Moltes voltes, freqüentment. SP 6559 ¿Axí u vols fer? Lo
carnicer qü* és necligent, qui va sovent al bestiar per bous triar, triant, triant he
confiant d. SP 2376 Sovint al Hit se orinava hefrecejava.
suar 1. v. intr. Excretar suor pels porus de la pell. SP 5750 Ella *s descobre dient molt
sua; mostrant se nua diu que *s descobra he faran obra,. 2. v. tr. Emetre pels porus
de la pell. SP 14282 d' Escriptura pobles passats, a Déu ingrats; ni quant sua
sanch, com plora, orant en V ort.
suat -ada adj. Banyat o brut de suor. SP 14604 faena feta, crida *ls faynés: los
matines cansats, suats, he los lloguats a la vesprada dona 'llls soldada, egual.
suau adj. 1. Plaent ais sentits o a l'ánim per estar lliure de tota aspresa o violencia. SP
10949 entorn, tot, d' orient ffins al ponent, ab la sabor, suau olor de tal canyella,
sarment novella, de bálsem planta. 2. Que obra moderadament, sense brusquedat o
violencia, sense precipitado. SP 1749 ndolejar ni breguejar; hómens prou richs e
pacifichs, suaus, benignes.
suavitat / Moderació a l'hora d'obrar, no-violéncia. SP 14349 ius he curatius,
ratificans he conservans la sanitat, suavitat beneyta, noble, salut al poblé, novell
ramat elet.
subeinerat -ada adj. Cuit davall la cendra. SP 12867 evatjus lo ginebre, prest volrás
rebre pa rescaldat, subeinerat, aygua bevent, he dignament lo sumirás, anar.
subdelegat -ada m. if Delegat d'un altre, persona en qui una altra persona delega el
poder o facultat que li han estat delegats. SP 10902 mes la lley sospésl ¿No potfer
déus mes que los seus subdeleguats, metges, prelats? Lo confessor, lo.
subet adj. Afectat per son letárgic. 'Son letárgica', [DCVB] SP 12042 los puagrosos, coxos,
artétichs, jfolls efrenétichs; subets, Hitargichs, étichs, mirarchichs; mentres vixqué
he li.
subhastar v. tr. Adjudicar en subhasta, venda al millor postor. SP 1246 En mala veu
sos béns posats he subastáis públicament, la cort venent.
subjecte -a adj. Sotmés al poder o domini d'algú o d'alguna cosa. SP 10408 De V
obeyr he reverir he ser subjecta, tota sa secta may n' áfet res: llur crédit és.
subjugar v. tr. Sotmetre al poder, a la forca d'algú. SP 10400 A mort, dampnada he
malayda, tota sa vida ser subjuguada, he bandejada de Parays, tostemps parís no.
sublimitat/ Elevació que desperta una emoció profimda i indescriptible. SP 10586
No may tachada de V heretatge, hach avantatge, sublimitat, gran dignitat he
privilegi.
470
subornar v. tr. Induir a actuar contra el propi deure amb recompenses o altres
estratagemes. SP 14160 : «ressuscitat és verament!» Mas, promptament d' ells
sobornáis, d' ells menagats, molt variaren he deposaren mentin.
subreptici -ícia adj. Fet o obtmgut per subrepció, per una actuació que es fa d'amagat
per aconseguir alguna cosa. SP 5933 ríen llur apetit he V esperit, bulles propicies,
mas surreptícies, de cort obtenen.
SUbsCriure V. tr. E s c r i u r e d a v a l l . No documentada en DCVB i DECat. No enregistrat en DAG. SP 14040
Lo trihunfal títol subscrit, per tots llegit grechs e llatins, ais raus rabins no.
substancia/ Béns materials, riquesa, patrimoni. SP 12253 lluxuriós, prbdich, guolós,
ab gran instancia, de la substancia de ton richpare he bona more tapart as presa.
subtil adj. 1. Molt elevat o difícil de distingir, d'entendre o de fer. SP 15403 al he
doctrinal per mi palpable he praticable; mas lo subtil, de fort estil, cert
transcendent, mon sentiment tehóri. 2. Que és capac de fer coses que demanen
matisos molt fins i difícils. Matisació a DCVB. SP 14296 Subtil manya, ell les temprá,
com bon armer temprá V acer.
subtilitat / Subtilesa, cosa difícil d'entendre o distingir. SP 16155 stions en los
sermons, inperceptibles, no aprensibles suptilitats alietats de trinitat, si en peccat
ffon concebud.
subtilment adj. De manera que siga difícil d'entendre o de distingir. SP 17 He
mostrar, no subtilment, sois rimatportant V estil, les dones teñir en vi.
subvertir v. tr. Tirar a térra, aterrar, enderrocar. SP 7119 Quantes ciutats son
deruydes he subvertides per ses hufanes, pomposes, vanes! Tere d' Isayes.
suc m. 1. Líquid contingut en els teixits animáis o vegetáis, d'on pot extraure's per
pressió, cocció, etc. SP 5825 ch, mes que fleumátich! Ais dir no us puch: may
aureu such si nofeneu he no premeu ffort la taronga» tal és. 2. Alió que una cosa
té de substanciós, profit o utilitat que es trau d'una cosa. SP 8024 Han pocha molsa,
such e sabor de ver* amor llurs pensaments he parlaments.
successor -a adj./m. if. Que succeeix un altre, que ve darrere. SP 13695 Deis succesós
per ells criats he ordenáis a tal ofici, ffa •/ sacri. a. fill successor col. Fill que
succeeix el pare. SP 13891 evocar dita sentencia, dada mn abséncia, ais naxedors
ffills successós, generalment.
succintament adv. De manera succinta, breument, resumidament. SP 402 vull fer
conéxer, ben avisar he divisar, exordifent succintament, la llur costuma narrant en
suma.
sucre m. Substancia molt dolca, cristal-litzada, blanca o incolora quan és pura, que es
troba en el suc d'un gran nombre de plantes. SP 1014 son ful hom femení, ffet d'
alfaníhe d' orelletes, qucre, casquetes, he viciat, tot malcriat, ffet a son lloure a. fet
de sucre col. Molt delicat, massa fi, mancat de vigor. SP 1014 son fill hom femení,
ffet d' alfaní he d' orelletes, qucre, casquetes, he viciat, tot malcriat, ffet a son
lloure. b. sucre verd col. Mel silvestre. SP 12399 s ffogint, lexant, llaguosts
mengant en lo desert, lo sucre vert o mel silvestre, pren lo per mestre.
sucumbir v. intr. Jaure davall. SP 7109 Cossos palpables ffalsos prenien, he
subconbien ffurtant, prenent d' altri sement.
sudari m. Mocador, drap per a eixugar la suor i el moc. SP 4690 Voltá la proha ais
santuaris: dona *ls suaris, bells vestiments, molts ornaments, calzes,.
sull -a adj. Mancat de banyes. SP 1094 Dix me: «Boc culi, tira 't avant.
SUllar V. tr. 1. E m b r u t a r U n a COSa, l l e v a r - n e l a n e t e d a t . de+CR (inidica la materia que taca o lleva la
netedat d'una cosa). SP 4258 prest exorba, perqué •/ cap torba; ni debanar, per no sullar
471
mans de saliva, ffilosa squiva. 2. Llevar la puresa moral. SF 9450 ella *ll véujove,
polit, del pare •/ Hit, IV insta sullas he violas.
suma / La part mes substancial o important d'una cosa. SF 15595 s moría la
continencia: de V abstinencia ells han la suma, may carn hi fuma, ni a llur costa
dona s' acosta a. en suma loe. adv. En resum, en substancia. SF 404 exordi fent
succintament, la llur costuma narrant en suma. b. en sumes loe. adv. En resum, en
substancia. SF 9087 Virtuts moráis, males eos turnes diré u en sumes moltse diriven
ab de qué viuen, llet de les mares mes.
sumari -aria adj. Succint, resumit, reduít a compendi. SF 3940 Quant arribí del qué
trobí diré sumari: tot lo contrari del qué pensava.
sumir v. tr. 1. Prendre per la boca. SP 12870 rescaldat, subeinerat, aygua bevent, he
dignamenf lo sumirás, anar poras per tes jornades he nits contades pus de. 2.
Prendre i engolir-se l'hóstia en la missa. SP 3796 Ipida, arredonida com fon
primera ostia vera, la qual sumí.
sumptuós -osa adj. Magnífic peí seu luxe, per l'ostentació de riquesa. SP 13510
Botigua m féu molí sumptuosa he cabalosa, richa, fornida de infinida gran
droguer.
suna / Conjunt de preceptes islámics que complementen i expliquen les normes
jurídiques i religioses de l'Alcorá. SP 7679 Tota llur guna, ley, art e manya, prática
stranya, ypocresia he roncería.
s u o r / 1. Líquid secretat per les glándules sudorípares de la pell i que té gust salat. SP
5263 ! Uníen he faxen, sovinf desfaxen, refreden, guasten; suor li tasten, ara
salada, adés gelada a. suor de morí col. Suor propia d'un malalt o moribund. [P]
SP 5298 Per culpa sua, ella tant sua suor de mort, no pren conort. 2. Esforc
fatigós. SP 13625 camí nats, ab grans debáis, perills, temos, treballs, suós;
cultivadora, posseydora no sens afanys, al mes.
superb -a adj. Que té o manífesta supérbia, estima excessiva de si mateix unida al
menyspreu deis altres. SP 7650 Que son, vull cloure, superbes, vanes, vils,
inhumanes.
superbiós -osa adj. Que té supérbia, que té una estima excessiva de si mateix i
menysprea els altres. SP 4404 De molt parlar he poch obrar, molí envejosa,
superbiosa.
supernal adj. Superior, suprem. SP 13630 Mas superna!, celestial, eterna gloria ais
qui memoria d' ell,.
suplantador -a adj. Que tomba algú, que el tira a térra. No enregistrat en DCVB ni DECat. SP
15991 Bé *ll coneguí subplanfador he lluyiador; blanch e vermell és lo nom d'.
suplicar v. ir. Demanar amb humilitat. Amb doble acusatiu, que representa la persona a qui se suplica i la
cosa que es demana. SP 7560 Déu soplicai, per lanfs preguaí, com li plagué de Ninivé ab
en J. SP 15438 allat, agenollat a Déu llohí he benehí, regraciant he soplicaní sa
gloriosa he piadosa beneyta More, qu* ella *m sep.
suplir v. tr. Solucionar amb una cosa la manca o deficiencia d'una altra. SP 14738
ressa si fall endressa de capellá, tot cristiá hi pot soplir, si sap ben dir sens
barbarisme mots del babtisme, V.
suportar v. ir. Resistir una forca contraria, una molestia, un dany sense deixar-se'n
dominar. SP 2580 aval Quaní mal diñar, pijor sopar, n' aguí callaní he soporíant.
suposar v. tr. Presentar com a real o auténtic alió que se sap que no ho és. SP 8732
Quant ais no poden, han ful furíaí hó manllevat, suposant parts.
472
sus 1. prep. Damunt, sobre. Preposició transitiva i intransitiva. SP 9200 , altres mamant massa,
los maten; altres n' esclaten, sus ells llangades, endormiscades necligentment. SP
7992 onegaven he bravegaven com s' apartas, per bon solas sus li Hangar en. 2.
interj. S'usa per a incitar algú a moure's, a anar avant, a anar-se'n d'un lloc. SP 8131
Si molí se plany: «sus! En malguany si us sou cansat, desnaturat, no *m sé ab quí.
3. m. Jugada en qué es posa en perill el rei, en el joc d'escacs. a. donar sus mat col.
Fer la jugada d'escacs en qué un deis reis queda en una situació que no li permet
salvar-se en la jugada següent. SP 9991 Sus mat te dona.
susdit -a adj. Dit mes amunt, dit abans. SP 10676 Hun» altra scola saps, que opina
altra doctrina de la susdita.
suspendre v. tr. Parar per algún temps el curs d'una cosa. SP 7587 He com sospés la
morí molts dies a rí Ezechies, per penitencia a. suspendre una llei col. Interrompre
l'aplicació d'una llei. SP 10899 de ses donzelles? No *t maravelles si quipot mes la
lley sospés!.
sustentar v. tr. Sostenir, suportar una cosa sobre si evitant que caiga. SP 3308 lofadrí
dix: «despenjau me! Beneyt sent Jaume m' a sostentat!» Lo greu peccat ffon
descubert.
sutja / Substancia negra que pro vé de la combustió incompleta de les matéries
orgániques i que es deposita en les parets interiors de les ximeneres i canonades de
conducció del fum. SP 2528 Ab hunt de sutga o de rovell, ab cert vermell tret d'
escudelles, morros.
sutzura/ Brutícia, taca moral. SP 10805 De «Ve!» brotura, res de sutzura en eos,
sperit, haver sentit sois hun instant, no *s v.
473
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaurne
T
ta adj. Forma femenina de l'adjectiu possessiu ton ta.
t a adv. T a n . Només apareix en combinació amb l'adjectiu many -a. a. ta ttiany col T a n g r a n . SP 13803
ffeta ta manya com gran muntanya.
tabal m. Timbal, instmment de percussió consistent en una caixa cilindrica, de fusta o
de metall, que té com a bases dues pells tibants. SP 9622 Tabal, tanbor, par la
remor de llur costat; ventositat, grossa.
t a b a l e t m. O b j e C t e p e r a g u a r i r . [ D E C a t ] 'Cert remei casóla', en la forma tabalet. DECat creu que la grafía
amb t és un error del copista, ja que cabalet está enllacat segurament amb cabala. SP
8168 calfat de vi ruxat,
ésfina cosa; saquet, ventosa; he tabalet, albaranet al coll lliguat; vime tallat.
tabernacle m. Temple on els hebreus, després de l'éxode, tenien Tarca de l'Alianca. SP
10997 En tal edat mostrá miracle: al tabernacle, quinze grahons, alts escalons,
ella 'lis.
tabuixar v. tr. Torbar el cap, marejar. SP 2032 Ffalsa parlera, vella velera, m'
enbabuxa hí *m tabuxa: de tot mentía.
tacany -a adj. De baixa moralitat, malévol. SP 9325 at begué 's lo brou? Ara de nou,
en la Bretanya, more tacanya d' unfill molt bell, per lo budell /' ast li.
tacanyejar v. intr. Fer accions malévoles i enganyoses. SP 9515 e travesures,
ffriandaries he llepolies, lladrupejar, tacanyejar.
tacanyó -ona adj. Tacany, malévol, de baixa moralitat. SP 4043 Altres beguines, ses
companyones he tacanyones, en aquell lloch, per fer sonjoch s' i concertaven.
tacar v. tr. 1. Fer taca a una cosa, fer una senyal amb una substancia de color diferent
del de l'objecte en qué es fa. SP 10604 ; grosses, inflades, ab set dolos; de set colós
totes tacades, de set picades caps de serpent. 2. Embrutar moralment. SP 7671 No
*s hom tachat per algún vici reputat nici, vilá dolent, sino •/ volen.
tagarí -ina m. i f Musulmá que vivia entre cristians. SP 3573 al moro tira tota
sglayada, alienada, ffora de si, lo taguarí, perro malvat, tot atronat, dix se 'n
tornas, tot ho c.
tal -a 1. adj. D'aquesta, d'aquella o de semblant mena, referint-se a una cosa
anomenada abans o que es dirá immediatament després. Precedit o no d'un determinatiu. ||
Davant o darrere del substantiu. SP 7459 Ab tal obús, ais pargonés he traginés. SP 215 He
tresnochant, van aguaytant una tal caga, qual, qui lá caga. SP 3664 Prenguam
partit tal, que *ns deliure. SP 7642 a, tota ribera los derrocha; molts ne mata per
altres tais a. tal+subst+com loe. conj. Estructura correlativa usada en frases
comparatives d'igualtat. SP 2389 Drap si *s metia, ab tal olor he tal color com Déu
se sap, llanqava •/ drap per los racons, davall caxons. 2. pron. D'aquest o d'aquell
tipus, d'aquesta manera. SP 6328 a, ffon doctrinada dins lo covent, qual fo *n
jovent, tal avangada. a. tal com loe. conj. Estructura correlativa usada en frases
comparatives d'igualtat. SP 14055 romangué, a llur despit, tal com fon scrit. SP
474
6511 Puysfuyst absolt de la primera, tala com s' era, ¿per qué *n cerquist, altra *n.
a. tal qual loe. adv. Així, d'aquesta manera. SP 6638 (robará en qualque part, mas
lluny e tart, muller tal qual he cominal SP 5509 dessa: par los revessa he vella
mala, si no *llls és tala qual lá volrien. 3. pron. Aquesta cosa, semblant cosa. SP
14531 Demanant tal, és atrevida com la guarida del flux antich, com en poblie a.
altre tal loe. adv. De semblant manera, igualment. SP 1358 Atre tal feya a sos
fulastres, he mals empastres contra sa no.
t a l a / Destrucció o dany causat dins un camp fets per animáis, a. fer tala col. Causar
destrucció o danys dins el terreny d'una altra persona. SP 8478 Qui vol guardar tal
bestiar de no fer tales, de feres males, rampellament, crebantament he altres d. b.
fer tala col. Causar un greu mal. SP 9168 uys llet no teñen, ¿per qué u empreñen,
ffer semblant tala? Si han llet mala, ¿com no se 'n dexen, puys lá 's conexe.
talaiar v. pron. Sospitar, presumir una cosa. SP 8705 No *s talayava sa muller fos.
talar v. tr. Devastar, destrossar. SP 8301 rit los peus en sois, he beu la pols del qué
remenen, talen, despenen, compren, deguollen.
tálem m. Cambra i Hit nupcial. SP 11177 arrer tot emflamat he no cremat; ffont, ort
tot dos; tálem d' espós; pou de Sichem; Jherusalem; ñau mercader a.
talent m. Antiga unitat monetaria grega que valia 60 mines. SP 12542 Si cinch talents
o dos, qué tens acomanats, ben esmercats, neguociant.
tall m. 1. Acció de tallar. SP 11483 Sois per complir hi fon menat, lo tall manat no
duras pus a. anar a tall d'espasa mod. Ser tractada, una persona o cosa, amb
extrema violencia. SP 8321 Per llur persona ne va la casa a tall d' espasa, a sac o
strall. 2. Efecte de tallar, separació de materia produ'fda per un instrument tallant.
SP 5883 Fféu se bon tall ella m la gualta. 3. Manera o forma d'estar tallat un vestit
o un calcat. SP 619 seda pisana, será tot nou, vendré '11 les mouper hun tall novell.
4. Naturalesa, forma de ser. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 13 yt, emprés hé, no
sens trebali, de dones scriure llur tall natural he voluntan, per una, qui té •/
contrari, descri.
talla/ Tros de canya o bastó xapat longitudinalment, a cada peca del qual es fa un tall
per cada cosa d'un genere que es compra a fiar, guardant el venedor una meitat del
bastó o canya i el comprador l'altra meitat a fi de poder confrontar-Íes totes dues en
el moment de passar comptes. SP 2985 La bunyolera he casquetera tenien talles,
seguons les ralles, yo paguador.
tallar 1. v. tr. Destruir la continu'ftat d'una cosa fent-hi entrar un instrument de vora
prima. SP 6075 Tanbé mostalla lo cuyro talla, color altera; pebre ulcera,
polvorizat, sobreposat. 2. v. tr. Dividir en parts una cosa fent-hi entrar un
instrument de vora prima. SP 15851 ginea, qui pot dir quantal, millés quaranta
mortes, tallaren a. tallar a trossos col. Dividir una cosa en trossos, en fragments.
SP 9010 ius ne llancen vius, sens batejar; d' ells fan menjar talláis a trocos, a
porchs e guoqos, malignament; necligentmen. 3. v. tr. Separar una cosa del eos o
conjunt de qué forma part o al qual está adherida, fent-hi entrar un instrument de
vora prima. SP 4687 En V endemá talla 's la coha a. tallar lo cap a algú col.
Executar-lo separant-li el cap de la resta del eos amb una destral, una espasa o
qualsevol altre instrument tallant. SP 12801 Talla lo cap del duch inich, mus que
Judich. 4. v. tr. Formar, donar forma a una cosa separant-ne amb un instrument de
tall les parts sobreres. SP 2085 Tot par robetes de criatura, ffalsa costura he mal
tallat, pijor forrat. SP 13475 cis, alisos pans, bastó en mans a V inmolar, guaspes
tallar, les cerimónies he querimónies, ja malastrugues, quax. 5. v. abs. Dedicar-se
475
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaunmfíQi
a l'ofíci d e l t a l l d e v e s t i t S . No enregistrada en DCVB ni DAG ni DECat. SP 7414 res M CUSen

robes girades; portes tancades, diumenge tallen.
taló m. La part posterior del peu. SP 16103 penes, dolos tinch al present; yo ara •m
sent mal ais talons, en los ronyons pedrés, arena; dol me la squena,.
talp m. Mamífer insectívor de la familia deis tálpids (Talpa europaea), de eos robust,
gairebé sense coll, ulls petits, pél fose i molt fí, les potes de davant fortes i aptes
per a gratar la térra, i que viu en galeries subterránies llargues que ell mateix
construeix. SP 7695 Serp tortuosa son e rabosa, mona, gineta, talp, oroneta,
mugol, putput, guall, cutibut, aranya *b tela.
talponera/ 1. Cau de talps. SP 14689 ala, ffay cavallons ab alerons; obre boqueres,
clou talponeres del seu ribatge; sois poch mundatge e /' escurim. 2. Butxaca o
bossa dissimulada davall del davantal. [MP] No enregistrat en DCVB ni Coromines. SP7454Sa
talponera servix primera, la boss* apres.
també adv. De la mateixa manera, igualment. SP 3421 Les generoses he grans
noblesses, també convesses, axí *s deporten! Allí *s conforten los estran.
tambor m. Instrument de percussió, consistent en un cilindre de fusta o de metall,
buit, cobert per les dues bases amb pell estirada, i que es fa sonar a colps de
bastonet o maca damunt una de les pells. SP 15767 Per dir cansó, tambor sonar,
massa cuytar, primer exir, béféu morir cremada.
tampoc adv. Indica que una cosa és negada a mes d'una altra que s'ha negat
anteriorment. SP 12280 húquer llus clots no *ls ompliria, ni y bastaría Ebro
tampoch.
tan adv. Talment, de tal manera, en tal grau. Precedeix adjectius o adverbis. SP 13560 May tal
socos ni tan alt do en lo món fo. SP 5292 Com ella *s veu del fill partida, he
avorrida de mi tan fort, a son gran tort ella ms coneix que be u mereix a.
tan+adj+com+adj loe. conj. Introdueix frases comparatives d'igualtat. SP 3505 que
*m partís, una torbada dona darbada, tant rabiosa com ansiosa de ser amada,
entenebrada per lo diable, fféu cas. b. tan+adj+com loe. conj. Introdueix frases
comparatives d'igualtat. SP 15914, si be *m murmure, que yo •lis fes frau, car no »s
tan brau, ffer ni felló, cert lo lleó com pintat par. c. tan solament loe. adv.
Únicament, sense cap altra cosa. SP 8260 Si diu: «peí Fur reba •/ dot pur tant
solament.
tancador m. 1. Peca o dispositiu que serveix per a tancar una cosa. SP 7389 Los
tancadós he los guafets huy son desfets; los forrellats romput. 2. Baga o sivella
amb qué es mantenen subjectes les cobertes d'un Uibre quan aquest está tancat. SP
3996 s ses belles Hores, ystoriades he ben pintades, d' or tancadós, molts girados
sovint obria.
tancadura/ Dispositiu per a tancar una porta, una caixa, un calaix, etc., com ara un
pany. SP 2431 Ella les claus ne tancadura, menys la mesura, ni regiment del
forniment, a. sots tancadura col. Protegit en un lloc que está tancat amb un pany o
un mecanisme similar. SP 3161 Dix li: «stojau me ab molta cura, sots tancadura,
lo qué us coman.
tancaporta / Cortina que es posa per tapar l'obertura d'un portal. SP 4798 Fferen
tancar ffinestres, portes, ab tancaportes, de raq cortines.
tancar 1. v. tr./abs. Fer que una obertura siga obstruida i que l'interior quede aíllat de
l ' e x t e r i o r . El CD indica lk'objecte que, adaptant-se a la forma de l'obertura, l'obstrueíx. SP 11155 porta
tancada; carro d' Elies; peix de Tobies, del rey la filia. SP 5736 eta buydar la gent
defora, ffingint que plora dix li tancas, he que miras davall lo Hit, no fas hoyt lo
476
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Esvill» de Jaume Roig
qué dirán. 2. v. tr. Fer que s'anul-le o es faca molt agut l'angle d'una cosa movent-
ne dues o mes parts al voltant del punt d'articulació i acostant-les entre si. SP 10612
, hedificada sus set colones d' or, e redones; llibre tanquat he sagellat ab set
sagells; de set ramells arbre de vi. 3. v. tr. Fer que un espai quede ai'llat de
l'exterior per un obstacle que impedeix entrar-hi o eixir-ne. SP 15708 Los ostes site,
cert ma posada no *lls tinch toncada. 4. v. abs. Deixar de funcionar una industria,
un establiment comercial, una activitat. SP 13280 ab certs cordells comengá*
batre; e 'lis féu abatre, tancar, fallir, mancar, fogir. 5. v. tr. Fer que una cosa
quede dins un espai ai'llat de l'exterior per un obstacle que impedeix l'entrada o
l'eixida. SP 3552 En candelera o cofrenet, com pus secret pogué, tanca a. tancar
amb clau col. Tancar una cosa en un lloc assegurant el pany amb una o mes voites
de clau. SP 6283 Si orportau, tancat ab clau, ben estogat he ben guardat trobar ho
eu.
tant -a 1. adj./pron. En tal nombre o quantitat, en tal grau. A voites unit a í'adjectiu o substantiu
amb la preposició de. || Pot anar precedit d'un determinatiu. SP 3810 VergUOnyOSÜ a dones tant. SP
6273 tant és dolent en testament ni codicil tant és de vil que pus n' ajau. SP 997
Costar cuyda mon tant saber. SP 6651 tants de recéis les dones teñen a.
iant+adv+com+adv loe. conj. En el mateix grau+adv+que+adv. SP 9242 s
traydores, dissipadores he celerades; delliberades, tant scientment com follament,
propis filis manquen; hulls. b. tant+subst+com loe. conj. La mateixa quantitat de...
que...; introdueix oracions comparatives d'igualtat. SP 669 u mots qui a dir basten
verins que pasten, tants mals com husen, los béns c- abusen ni referir, c. tant com
loe. conj. En el mateix grau que...; introdueix oracions comparatives d'igualtat. SP
8972 No *s dolen tant com és llur plant he continenga. d. tant+subst+que loe. conj.
En tal grau o quantitat de... que...; introdueix oracions consecutives. SP 6653 acia,
péls e repéls, tants de recéis les dones teñen, que may obtenen, ni obtendrán
quantes serán nom apurat. e. tant+V+que+V loe. conj. En tal grau o en tal
quantitat+V+que+V; introdueix oracions consecutives. SP 6653 acia, péls e repéls,
tants de recéis les dones teñen, que may obtenen, ni obtendrán quantes serán nom
apurat. f. quant+V, tant+V loe. conj. Tot el que..., aixó...; introdueix oracions
comparatives d'igualtat. SP 1697 Mare y fadrínes, quánts ne tenien tants ne venien,
he no y bastaven. g. tant+subst+quant+subst loe. conj. La mateixa quantitat de...
que...; introdueix oracions comparatives d'igualtat. SP 10213 A hun plaer auras,
certer, tantes dolos, quantes suós, treballs de mort, a hun deport ha /' orne. h. tant
pus+adj+quant loe. conj. Tant mes... com...; introdueix una proporció
augmentanva o diminutiva. SP 7159 ia, dita ve llarda, gran e guallarda, tant pus
antigua quant gran amigua deis vells romans, llurs capitans M. i. tant+V+V loe.
conj. En tal grau o en tal quantitat+V+V; introdueix oracions consecutives en qué
l'oració subordinada no va encapcalada per la conjunció que. SP 10169 Bé *l que
pensá crexqué *n grans flames! Si tant t' enflames lo seny no y basta, tant te
contrasta la carn. j . tant+subst+fins tant+V loe. prep. Tal quantitat de... fins que...
SP 6186 Muda n' i tants, fftns tant infants te veges vius. 2. adj./pron. Tal espai de
temps. SP 3818 En Saraguossa buidí la bossa, tant aturant a. entre tant loe. adv.
Mentrestant, durant el temps que s'estén una altra acció. SP 555 Elles sos tractes
entre tant clohen. b. fins tant loe. conj. Forma reforcada de fins que s'usa de
vegades quan el verb subordinat va en indicatiu o subjuntiu. SP 6187 Muda n' i
tants, ffins tant infants te veges vius. 3. m. Quantitat indeterminada pero
considerada en proporció a una altra. a. un tant+adj loe. adv. Un ppc, en cert grau.
477
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaumo a •
SP 1564 enins, ohint ¡os píos, veren lo eos stés e jahent, un tant calent, mas ja
finat. b. un tant+subst loe. adv. Un poc, en certa quantitat. SP 4968 Déu ho
permés, a monjuhí, peí prejuhí, hun tant desordeffet contra V orde. 4. adv. Usat en
diverses locucions. a. per tant com loe. conj. Perqué, ja que. SP 9648 entrar no js
éspermés; en V estiu mes, per tant compuden. b.per tant loe. conj. A causa d'aixó.
SP 9637Per tant, james, les dones gregues, monges e llegues, ni lesj.
tantost 1. adv. Tot seguit, immediatament, prompte. SP 4300 Semblant valent hé fet
per mi, tantost fermí lo maridatge a. tantost o tard loe. adv. Tard o enjorn,
fínalment. SP 3079 enteria e Pelleria me n' alleujaren he m' o paguaren, tantost o
tart, mas no lo quart del qué costa. 2. conj. a. tantost com loe. conj. Tan prompte
com. SP 6093 Sempre serás ben costehida; tantost guarida, com ho volrás ésser
poras.
tapí m. Sandalia que duien principalment les dones i que era de tela fina amb una sola
grossa de suro posada entre altres dues de cuiro. SP 2169 encher, stoig, guavinets,
guants, ventallets, calces, tapins ab escarpins de vellut blau, mig cofre y clau,
quánt.
tapisseria/ Conjunt de tapissos. SP 5424 flor preñen march d' or, he per entrada
volen mudada tapicería.
tapit m. Catifa, peca teixida de llana o altra materia, que serveix per a cobrir i adornar
el sol d'una habitació, els graons d'una escala, etc. SP 2956 tres hi cabien he
revenien robes de Hits, bancals, tapits, teles, tovalles he vituales, argent, or, coure.
t a r a t - a d a adj. Lliure, m a n c a t , e x e m p t d'una COSa. de (indica la cosa que no es té). || Enregistrada en
DECat, en Roig. Proposta de correcció a DCVB. No enregistrat en DAG. SP 6657 enen, ni obtendrán
quantes serán nom apurat, net e tarat de «sí», «sino», «mas» o «pero», de muller
bona.
tard adv. 1. Després d'haver passat el temps oportú o normal o considerat normal. SP
9689 tais s' aturen, quánt metges curen V orne nafrat, és tart curat o ben prest
mort. 2. Rares vegades, amb poca freqüéncia. SP 5227 ü* era %veada sois d'
ansalada, alls eformatge, molí tartpotatge, carn algún dia; sana vivia, criava sans
sos fill a. a tard loe. adv. Poques voltes, rarament. SP 5398 Al refetor a tart s' i
meten; en cambra spleten la llur sabor.
tardar 1. v. pron. tardar-se Venir o actuar tard. Sense complement o amb complement oracional
¡ntroduít per la conjunció que. SP 15338 Llurs ajudants vent los becar, massa tardar, los
despertaren. SP 4368 Veig vos tardar que res no *mfeu. 2. v. intr. Esdevenir-se o
arribar tard. Amb datiu. SP 12968 Rebetlió no li tarda.
taronja/ Fruit del taronger, glóbulos, dolc o agredole, d'un color groe vermellós, que
es menja pelant-ne la pell o fent-ne suc. SP 4987 sd perfumar, he despensar confits
de monges, poncís, taronges, pomes, limons, codonys, torrons he llepolies, les pr.
tarquim m. Llot, solatge d'un depósit d'aigua o d'un lloc on ha passat una riuada. SP
14693 u ribatge; sois poch mundatge e l' escurim, fragua *l tarquim del seuportell.
tartre -a m. i f. Nadiu o habitant de Tartaria. SP 6715 Turchs, tartres, selaus ffa
obeyr.
tartuga / Nom donat a diversos réptils quelonis terrestres o aquátics que teñen el
tronc tancat dins una closca convexa per dalt i plana per baix amb forats per on
surten el cap, la cua i les quatre potes (que en moltes especies poden retraure's dins
la closca) i amb la boca en forma de bec corni sense dents. SP 7733 Diu se
tartugua.
478
tartugat m. Salsa de tortuga o carn de tortuga confitada. SP 2677 onat, carabaqat,

prou gingebrons, he canyellons, ffin tartuguat, hí caponat en lletovari.
tassa / 1. Recipient de fang, de porcellana, de metall, etc., de boca relativament
ampia, amb ansa, que serveix per a prendre llet o infusions medicináis. SP 3293 La
vil baguassa mes li la tassa dins sonfardell. 2. Contingut de líquid o altra cosa que
cap dins la tassa. Correcció a DCVB. SP 1551 Com se 'n calas una gran tassa ell begué 'n
massa, lofort dormir ffon tost morir.
tassall m. Tallada de carn. SP 7419 n divendres abfaves tenares, cebes e alls carn a
tassalís, gualls he hammins.
tast m. Condiment molt fort. No enregistrada en DCVB ni DAG i sí en Coromines, en Roig. SP 2294 Mon
primer past mengí ab tast, he fort mostalla.
tastament m. Prova, primer assaig, simulado o primera experiencia d'una cosa. No
enregistrada en DCVB ni DECat. No enregistrat en DAG. SP 9841 CSümen llur criatura, mOStront
figura, comenqament he tastament de V amarguosa vida penosa qué passar deuen,
qui.
tastar v. tr. 1. Prendre una petita quantitat d'una cosa de menjar o de beure, per
apreciar-ne el gust o la qualitat. SP 5263 he faxen, sovint desfaxen, refreden,
guasten; suor li tasten, ara salada, adés gelada. 2. Menjar o beure un poc d'una
cosa. SP 7736 Res no despén, ni beu, ni tasta.
taula/ 1. Llista de coses indicades segons un orde. SP 12582 ial lley e moral, qual
Déu trames per Moysés, en dues taules sois deu paraules: tres sobiranes, les set
humanes. 2. Moble consistent en una peca llisa i plana sostinguda per tres o mes
potes i destinada a posar-hi coses damunt per menjar, jugar, escriure, treballar, etc.
SP 4100 Acostumava taula bastida he ben fassida, no quaresmal, mas de a. seure's
a taula col. Asseure's davant d'una taula amb la intenció de menjar el que hi ha
parat. SP 2442 Seya 's a taula avent menjat he almorzatja de matí. b. parar taula
col. Posar damunt la taula els objectes necessaris per a menjar. SP 12847 Taula s' i
para, hon mengarás, mentres viurás, no •Ijruyt vedat ab qü* e. c. compondré taula
col. Parar taula, posar damunt la taula els objectes necessaris per a menjar. SP
13604 e, aprés son opte, ressucitat, ais cels muntat, taula compondré, Regne
dispondré: no monarchia, ni senyoria gens mun. 3. Menjar, alimentació. SP 905
Taula ni Hit, tin o per dit, comte no *nfasses qu* en mi tr.
taulell m. Tauler, taula de jugar. SP 9982 que desbost guanye quisvulla, allí *s
despulla en lo taulell.
t a v á / Nom donat a diversos insectes dípters semblants a la mosca (genere Tabanus),
proveits d'un ficó que els permet de travessar la pell i xuclar la sang d'animals com
el cavall, el muí, el bou, etc. SP 7699 oneta, muqol, putput, guall, cutibut, aranya
'b tela, tavá, mustela, vespa, alacrá he rabias cha; la sanguonera.
távega/" Presó subterránia. SP 5911 Qui en llur távegua mal punt és prés, may per
james ne pot exir, ni »s pot.
taverna / Botiga on es ven vi a la menuda, a. ram de taverna col. Branquetes de pi
que es pengen sobre el portal o la finestra d'una casa per a indicar que hi venen vi.
SP 7810 l qabó; ffum de carbó; d' águila ploma, cascada poma; ram de tavernes;
buydes sistemes: res no retenen.
taverner -a m. if. Persona que té una taverna o que ven vi en una taverna. SP 1686
icera, ab dos aydans ffilles ja grans, erafornera he tavernera.
t e pron. Formes: TE entre paraules acabades en consonant i comencades per eonsonant; T davant paraula comencada en
vocal o darrere paraula acabada en vocal. 1. Pronom personal de segona persona del singular,
479
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumpPc;
forma feble d'acusatiu de tu, amb sentit reflexiu o no. SP 12169 es, set dolenties,
set asírosles que son en tu, llava 't tot nu al flum Jordá. SP 12223 Per qué t'
obligues, ab neus epluges, a guardar truges per les muñían. 2. Pronom personal de
segona persona del singular, forma feble d'acusatiu de tu, que fa de CD d'un verb
conjugat i de subjecte d'un infínitiu que depén d'aquest verb conjugat. SP 12747
Per bon solas hefesfegar, ffer í' a mengar d' un gras vedell; d' or bell anell he qué
calgar. SP 15038 o fruyi síes vedat, ni ion curat te scomunique ni que t' abdique
entrar ais temples. 3. Pronom personal de segona persona del singular, forma feble
de datiu de tu, amb valor de meta. SP 12561 Quánt tornarás de ton viatge, dar t' á
per guatge com mercader, no quart diner tan solament. 4. Pronom de segona
persona del singular, forma de datiu de tu que substitueix un CI, amb valors de
datiu benefactiu o experimentador. SP 6071 Si tot te fall, ffaxa 't hun all o
porcelletes: ffan banbolletes. SP 15635 Ma gran esmena del temps perdut no
conegut, si lá 't recite, creu sois ymite ló publica. SP 10176 torn% a ton tema, puys
tant te plau. 5. Pronom que s'usa amb funció de datiu possessiu en oracions en qué
el CD és de possessió inalienable per al subjecte o el lloc afectat per l'acció és
t a m b é d e pOSSeSSiÓ i n a l i e n a b l e p e r a l SUbjeCte. De vegades, la presencia del datiu possessiu no
bioqueja rapando de í'adjectiu possessiu. SP 6082 polvorizat, sobreposat a hon se vulla; ab un'
águila te pots punchar lo paladar secretament. SP 14886 roba muda, he la saluda
totstemps ab «Ave», preguant te llave los teus delicies. 6. S'usa com a clític télic, i
marca apropiado o interiorització d'alguna cosa en un procés per part de l'agent o
de l'experimentador que té com a característica la telicitat (el procés té un carácter
culminatiu). 7. S'usa com a pronom inherent de diversos verbs i té diverses
ñincions semántiques i sintáctiques: transforma verbs amb sentit de transferencia o
d'efectuació en verbs amb sentit presentacional; construeix verbs ergatius inherents,
és a dir, verbs que denoten un canvi d'estat o posició causat internament; forma
verbs que necessiten un complement de régim a partir de verbs transitius; també
s'usa en verbs de percepció. SP 6481 Desperta % lleva, no hajes por, obre •/ teu
cor he les orelles! SP 12463 guarda 't no vages com jovencell en lo consell ofoll
ajust. SP 910 Peus e mans tens: guanya 'tprou béns, cerca ventura.
tea f. Estella o tros de fusta resinosa usat per a fer claror o per a encendre foc. SP
10157 Lluquet e tea és de chichfoch, hepoch apoch s' encén molt gran.
tebesita m. if. Natiu o habitant de Tebes, ciutat d'Egipte. SP 12805 Millor que dita la
tebesita, mola ¡langa.
tébeu tébea adj. Moderadament calent. a. aigua tébia col. SP 6580 vols morir! Sabs
que lo guat poch escaldat tem aygua tébea; queda e rébea tem guat mullat. b. lo
gat escaldat tem aigua tébia prov. Indica que les persones que han patit un dany
solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguen tan greus. SP 6579
saps fogir, donchs vols morir! Sabs que lo guat poch escaldat tem aygua tébea;
teixidor -a m. if. Persona que té com a ofici teixir. SP 2989 De V ordidor he texidora,
canejadora ni vanover, ni perpunter, de lli comprat.
teixidura/ Objectes com ara teles, vestits, etc., que s'elaboren teixint. SP 11088 Ella
guanyava en texidures, tallar costures.
teixir 1. v. tr./abs. Fer tela o un treball análeg entrellacant fíls o les bagues formades
amb un sol fil. SP 4075 Ella texia, de son ofici algún selici: tots los venia. SP 139 :
romp li 's lo fil he pert lo sest; ordix no llest, tix ab treball. 2. v. tr. Formar
ordenadament i lligant unes parís amb les altres coses que requereixen enginy o
480
enteniment. SP 27 No sé texir lo que *n crech, tramapoch ma llangadora. SP 5465

, anar armades, he, desfrecades com hom, exir de nit, texir per la ciutat a pas
cuytat, ffent cavalcades;.
teixit m. Tela o resultat paregut que s'obté de l'entrellacament del fil. SP 733 Del meu
penser aquest trellat, mig cordellat he fluix texit, será partit en quatre tais parts
principáis com lapres.
tela / 1. Material fet amb fils entrellacats, que té una Uargada i una ampiaría
considerables i un gruix relativament molt petit. SP 11713 Vist primes teles, roba
daurada, de vays forrada la cortapisa. 2. Teranyina, teixit que un arácnid fa amb el
fil que segrega i que li serveix per a cacar els insectes de qué s'alimenta. SP 7698
Ip, oroneta, mugol, putput, guall, cutibut, aranya *b tela, tova, mustela, vespa,
alacrá he rabias cha; la.
teloneu m. Lloc on es cobraven les contribucions. SP 12403 Ffuig, com Mateu, del
teloneu de campviar.
tembre v. tr. Teñir por, torbament de l'ánim davant un perill real o imaginari. EI CD indica
la persona o cosa de qué es té por. SP 54 Tem, obeixch sos manaments, dos excellents
singularment Sois. SP 6611 Mes manadora ésser volrá, menys te tembrá a. lo gat
escaldat tem aigua tébia prov. Indica que les persones que han patit un dany solen
estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguen tan greus. SP 6579 saps
fogir, donchs vols morir! Sabs que lo guat poch escaldat tem aygua tébea; queda e
rébea tem guat mullat. b. tembre Déu col. Teñir envers Déu un sentiment
d'extrema veneració i d'humilitat que indueix a evitar de desplaure-li. SP 10463 No
gens duptant lo manament, Déu no tement, guanyá 'ls mals Eva.
t e m o r / Sentiment de por. SP 6685 ills, pau ni pa a tart n' i ha, hoc prou remor,
pocha temor he feres manyes.
temorejar v. intr. Teñir por. SP 13994 ins hon se pon lo sol tots jorns, vent tais
contorns, temoregaren, Déu invocaren.
tempestat / Agitació violenta, produida per crits, soroll, baralles, etc., pertorbació
intensa de l'ánim. SP 4423 Vell avanqat, yo ja cansat de tempestáis he malvestats,
perqué *mfartava me n' apartava.
temple m. Edifici consagrat la cuite públic d'una divinitat. SP 6157 la lley antigua,
qui no paria no consentía entrar al temple.
temporal adj. Que passa amb el temps, per oposició a etern; que pertany a les coses
de la vida material o secular, per oposició a espiritual. SP 13609 dispondré: no
monarchia, ni senyoria gens mundanal ni temporal. SP 11879 Asuer obtench los
seus catius jhueus, de corporal he temporal mort esser quitis.
temprar v. tr. 1. Donar a un metall el punt de duresa i elasticitat que necessita per a
certs usos. SP 14297 Subtil manya, ell les temprá, com bon armer temprá l' acer,
ab aygua y sanch. a. temprar l'acer col. Fer que Facer tinga una duresa i una
elasticitat adequades per a poder-lo usar. SP 14297 Subtil manya, ell les temprá,
com bon armer temprá 1' acer, ab aygua y sanch. 2. Obligar-se. [MP] EI context és oben i
dona lloc a lectures múltiples. SP 4700 Perqué sa spera no fas frustrada, era temprada
cercar les vetles, ermites, ceñes, cada disapte.
t e m p r a t - a d a adj. 1. E n b o n e s t a t d e Vigor i d e Salut. DECat afig un matís sexual semblant a l'ús actual
de trempar en cátala oriental. SP 5405 Temprades pugen al mirador. 2. Virtuós moralment.
No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 11281 Hunjorn matí, ella partí ab lo bon prom
temprat, he cóm! de Natzaret.
481
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JawneR,
tempre m. 1. Punt bo d'una cosa, moment en qué és oportú fer-la o emprar-la. SP

4509 Cové se culla quánt és de tempre, ab delit sempre, obrant sens cuyta. 2.
Temperament, carácter psíquic d'una persona, a. bon tempre col. Disposició per a
r e l a c i o n a r - s e s e X U a l m e n t . [ P ] No enregistrat en DCVB ni DAG. DECat només hi veu un lleuger matís sexual.
SP 8602 A dones dura tot V any bon tempre, mesclant hi sempre llur voluntan.
temps m. 1. Forma mental que assumeix l'experiéncia de la durada i de la successió, el
temps sent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per
fenómens successius que ocorren a intervals regulars (com la revolució aparent de
l'esfera celeste causada per la rotació de la Terra), a. empényer el temps avant col.
Passar els dies. SP 4757 axí -npenyia lo temps avant, a part davant les mans
pleguades tenint algades, gros i. b. consumir el temps col. Gastar el temps,
invertir-lo fent alguna cosa. SP 5439 Lo temps consumen tot enfer lletres, rebre 'n
e retre 's a qui l. c. passar el temps col. Aplicar el temps a alguna activitat,
entretenir-se. SP 1496 Ab tal guovern lo temps d' ivern axí *ll passava hí IV
espletava complidament. d. llong temps col. Temps dilatat, llarg. SP 6814 tonfoll
delit ab jove, frescha muller te crescha he llonch temps dure, yo f asegure d'
estrangulada he d' ulcerad, e. en temps breu loe. adv. En poc de temps. SP 5185
En temps fort breuffon regirada he capgirada: fféu se senyora. tperdre (el) temps
col. Malgastar el temps, no traure'n un profit adequat. SP 3820 Strados cercant,
gran temps perdí. SP 14701 Lo temps hi pert, té marteliada l' antrecuydada
beguina folla, g. un temps loe. adv. Durant un període sense determinar. SP 9902
Bé fon amargua hun temps la sgleya, com ella ms veya ser enguanada! Huna. h.
fallir temps a algú col. Faltar temps, no teñir algú prou temps per a fer una cosa.
SP 16120 Molt mes ne resta d' aquesta gesta que no t' é dit: temps m' áfallit. i.
sobrar temps a algú col. Teñir algú mes temps del que li cal per a fer una cosa. SP
692 Prenent má *n obra, si temps me sobra he me 'n recort, sois per confort he per
retrau. j . sens temps remetre loe. adv. Perdre temps, SP 15455 Sens temps remetre,
volguí prometre, ffiu jurament, vot, sagrament, ab co. k. teñir temps col. Disposar
de temps per a fer una cosa. SP 14882 Mentres temps tins, de roba muda, he la
saluda totstemps ab «Ave»,. 2. En el transcurs del temps, una porció determinada
d'aquest, considerada en relació amb el moment en qué es parla, respecte del qual
és passat, present o futur. a. en temps antic o en antic temps loe. adv. Antigament,
en una época molt anterior. SP 9264 En temps antich, ¿no féu poblich acte malvat
he celerat Semiramís. b. per temps avant loe. adv. Mes tard, posteriorment. No
enregistrat DCVB SP 7382 Per temps avant, molts ajudant, ffon ampliat hefonfundat de
observanga. c. per temps loe. adv. Al final, amb el pas del temps. Matís a DCVB. SP
16224 uir sovint hi liges, he que y afiges lo qué y sabrás: per temps creurás lo qué
te scrich. SP 1282 Per temps moriren: ell, caqador he comprador d' un. d. del
temps de xapes mod. De temps passat, molt antic. SP 2732 Del temps de chapes
sou e d' entany: no sou d' enguany. e. al temps loe. adv. Alhora, simultániament.
SP 7019 llur seny; per bell desdeny sonen ensemps: agó *s, al temps doblen,
repiquen, i. temps passat col. Época anterior al present, temps que ja ha
transcorregut. SP 15449 He compensas que •/ temps passat mal compassat, perdut,
no »s cobra, metí en obra lo huy. 3. En el transcurs del temps, una porció
determinada d'aquest, considerada en relació amb la vida d'una persona, a la durada
d'una cosa. SP 4229 Ja la mitat teniu del temps a. haver+adv.+temps col. Ser d'una
determinada edat. SP 304 nt les mans; ais vells gualants, qui no s' están, peí temps
que han, de porregar he pledegar ab la verdor; a /' honr. 4. En el transcurs del
482
temps, una porció determinada d'aquest, considerada com una part de la vida o de
la durada d'una persona o cosa. SP 8590 May se 'n breguegen; Cert temps de V any
ab poch afany, llur másele spleten a. passar mal temps col. Estar en una mala
situació durant cert temps. SP 7206 Llavds, te dich, mal temps passá; puys V
aquista, Rodriguo Scit Diégueq dit. 5. En el transcurs del temps, una porció
determinada d'aquest, considerada com l'espai o moment apropiat a fer o esdevenir-
se una cosa. a. al temps de roses col. A la primavera. SP 2269 dia, per tais afrontes
yo fiu mos contes: al temps de roses teñir mes coses aparellades e areglades. b al
temps loe. adv. En el moment adequat. SP 6202 ana, per viure sana la jove plena,
de llur colmena al temps la brescha, ans massa crescha, cové li tallen. 6.
Menstruació, període en qué la dona expulsa de la cavitat uterina un fluix de sang.
Matisació a DCVB (ací sense formar part de oonstruccions). SP 1176 La Vella fembra del temps no *S
membra. 7. Estat de l'atmosfera, en relació amb la temperatura, humitat,
nebulositat, vent i altres fenómens meteorológics. a. temps ciar col. Estat
atmosféric caracteritzat perqué no hi ha núvols al cel. SP 1476 es juntes; he correr
puntes hí torne]ar, durant temps ciar. b. temps plujós col. Temps de pluja, que
porta pluja. SP 1477 En lo plujós temps enujós, ab moltes guales, ffey a fer sales, c.
temps gentil col. Temps agradable amb temperatures cálides, que no és advers. SP
1501 Mas, molí forment, lo temps gentil del mes d' abril, ffins al setembre, sefeya.
teraptar v. tr. 1. Posar a pro va, examinar algú o alguna cosa per veure com és, qué és
capa? de fer, etc. a. temptar Déu col. Fer coses perilloses o gens adequades, com si
es volguera posar a prova la protecció divina. SP 8389 lo camp dos perdrá lo eos
perqué les creu he tempta Déu. 2. Provar de fer o d'aconseguir. SP 4499 Per lo
pesebre temptant entrar, may impetrar poguí son grat, he sens desgrat. 3. Induir o
tractar d'induir a fer una cosa, malgrat que siga dolenta, perillosa, dubtosa, etc. SP
9998 Si may te tempta la llur empremta tant afaytada he repintada, per ta def.
tenat -ada adj. De color moradenc o vinos. SP 10496 altra, morat, les mes vermell,
negre, burell, groch o tenat o alquenat.
tenda / Establiment on es ven a la menuda. SP 13284 Llurs banchs trenca, he
derrocha la vella tenda de compra y venda he llogreria, de simonía lleig ensutzi a.
mirar les tendes col. Passar per davant de les botigues i observar el que hi ha
exposat a la venda. SP 2619 u costat, per lo mercat ffeya la volta a regna solta,
mirant les tendes. b. tenda de compra i venda col. Tenda en qué es compren i es
venen productes. SP 13285 Llurs banchs trenca, he derrocha la vella tenda de
compra y venda he llogreria, de simonía lleig ensutzida he per.
tendal m. Tela que forma una tenda de campanya. SP 15744 s a Finees com acora he
travessá ab lo punyal dins lo tendal la dona dita madianita.
tender -a m. i f Persona que té una tenda de vendré. SP 2949 Una tendera he sa
faldera eren de lligua: ffeyen botigua tres.
tendré -a adj. Que no ha arribat a la maduresa definitiva, de poc edat. SP 1632 La
jove tendrá, de pena fort he dura mort, ab paciencia prés la sentén.
tendrellet -a adj. Diminutiu de tendré, -a. SP 9826 ana y debades és tal husanqa: sois
sa crianqa, qü» és tendrelleta, mentres UV olleta lápot amar.
tendrera adj. Que fa poc que ha parit. SP 5098 Hun* alamanya yo sé tendrera, gran
filanera com les de Silla; a parit filia.
tendror/ 1. Poca resistencia a la pressió, blanor. SP 1728 rou, perdius, guallines ni
francolines, de tal sabor, tendror, dolqor, may no sentí. 2. Joventut, delicadesa
483
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeRoi.
física. SP 2711 En la color no u conexeu? No merexeu semblant tendror, ni tal olor

vos, en groser! Lo travesser és per a tal.
teñir 1. v. tr. Sustentar, sostenir alguna cosa perqué no caiga o desaparega, en sentit
real o figurat. SP 10627 Set llums li teñen set canalobres: set cares obres,
proximals, pies, en los. SP 10767 Cert, obsció, segur, pots pendre; teñir, defendre
com a brocarts abdós les parts sens por defoc. 2. v. intr. Sostenir-se, mantenir-se,
aguantar-se, en sentit figurat. SP 7453 Ibir, cert vos sé dir per Calp lo venen, he
totes teñen. 3. v. tr. Reteñir, aturar alguna cosa perqué no puga avancar o
abandonar un lloc, també en sentit figurat. SP 7335 h hun cavaller; hun mariner
puys lá y tolgué he lá 's tengué: peix li venia. 4. v. tr. a. ser tingut Estar obligat a
fer una cosa. Amb eis pronoms compiement en i hi SP 14997 omnipotent Jhesús, hom ver, no
hac muller; si *nfos tengut n' aguer* agut. SP 14958 ell no n' agués; tots los aprés
Adam venguts no y son tenguts. 5. v. tr. Trobar-se alguna cosa en un lloc a
disposició d'algú. SP 6281 eu guardat vos sia, la cambra mia ja lá sabeu: allí u
tendreu. 6. v. tr. Allotjar, hostatjar. SP 903 No »t puch teñir. 7. v. tr. Guardar,
mantenir o deixar una cosa en un lloc. SP 5013 tot complaure, may descomplaure,
prest hobeyr, secret teñir, gens no mn tenia. 8. v. tr. Mantenir una cosa en un lloc.
a. teñir la má en una cosa o persona mod. Dominar o manipular una cosa, tenir-hi
influencia. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 9751 t és mirable: lo gran Diable qui
les guanyá, hi té la má. 9. v. tr. Mantenir algú o alguna cosa en l'estat expressat peí
predicatiu. +Cpred (indica l'estat en qué es manté una cosa). SP 10487 Té capbreuades totes arreu
en son capbreu a sens no cert. 10. v. tr. Seguir una regla o norma, a. teñir consell
col. Seguir el parer o la recomanació que algú ofereix sobre un assumpte. SP 6506
stol Paul En molta pan ffores vixcut si -l seu tengut consell aguesses: penes e
presses t' auries tolt. 11. v. tr. Desenvolupar una activitat prolongada, persistent o
de certa durada. SP 15074 món passant, entravessant, ha veure 'm vench he ab mi
tench grans parlaments a. teñir escola col. Ensenyar, comunicar coneixements. SP
7952 Qui les doctrina pert diciplina e %n va té scola; llava ragola, repasta tests, b.
teñir un reng col. Mantenir una lluita o combat dins d'una zona preparada per a
combatre-hi com a espectacle. SP 1130 Tantost fon fetl Per ella tench hun gentil
rench; los armaments e paraments, tot manllevat. c. teñir pas col. Mantenir una
lluita, un enfrontament o baralla. SP 208 Sentins de ñas, hon se té pas, com cans s'
apleguen. 12. v. tr. Estar o ser d'una determinada manera o condició una cosa que
p e i l a n y a l SUbjeCte, l ' a f e c t a O n ' é s p a r t . +Cpred o CCL (indica l'estat o el lloc en qué está). SP 517 Si
•/ pols té flach, han ló per h, no IV an per res; e mes que. 13. v. tr. Disposar d'un
element una cosa que pertany al subjecte o l'afecta. +CCL (indica la cosa que pertany al subjecte).
SP 3893 ara, no guastará, ni rastrará tan llongues faldes, hí tendrá baldes a la
finestra. 14. v. tr. Considerar algú o alguna cosa com a dotat d'una característica o
q u a l i t a t . +Cpred (indica la característica o qualitat). SP 8790 olió SÍfon O no, apdcñfpar V ünglés
en ciar té qu* és canónicha aquella crónicha. 15. v. tr. Considerar algú o alguna
COSa e n U n a OpiniÓ d e t e r m i n a d a . en+CR (indica ropinió en qué considerem algú o alguna cosa). SP 4236
Yo us vull trobar muller barbuda: huna tenguda en gran estima; huy és la cima
éntr* enviudades. 16. v. tr. Considerar algú o alguna cosa d'una determinada
m a n e r a . a+CR (indica com es considera una eosa o persona). SP 5637 Tengués a gloria, que •//
decebe. 17. v. tr. Considerar algú o alguna cosa com si fóra d'una determinada
manera. per+CR (indica la manera). SP 9053 és part d' elles per llus mamelles servar gentils
teñen per vils mares qui crien. 18. v. tr. Exercir el domini sobre alguna cosa,
gaudir-ne l'ús o el fruit. SP 2851 uguaven: «voleupalleta?», «Dau me man dretal»,
484
«Quí té V anell?», «Do us est ramell!» Capsa *b comandes. 19. v. tr. Estar en
relació familiar o d'amistat amb algú. SP 2235 nch del fre, parents deis seus,
potents, puys prou ne té a. teñir un ful col. Ser el pare o la mare d'una persona. SP
9445 una vil fembra del nom no %m menbra la qual tenia ful qui seguía al sant
Andreu, com ella '11 véujove, polit. b. teñir afinitat ab algú col. Ser parent d'algú.
SP 8811 D' una saps bé ab tu tingué afinitat per hun horat qué lá sglayá, com s'
afolla de set j . 20. v. tr. Posseir, haver-hi en algú. SP 13748 Son batejades, he la
judayca lley e musayca en lo cor teñen. 21. v. tr. Disposar d'una cosa, estar-ne
dotat. SP 940 No pot bastar aquest spital, ni té cabal per mantenir, ni Hits fornir
per a tans pobres a. teñir nom col. Ser anomenat, anomenar-se. SP 11529 Sant e
terrible nom ne reté; mare no *ll té que »n lo món sia: Verge María Mare de Déu,
Déu ésfill seu. 22. v. tr. Disposar d'algú o d'algun instrument, eina o mitjá per a fer
alguna cosa. SP 2514 Sois clau tenia al seu mig cofre, pie de girofre he drogueries.
23. v. tr. Estar sotmés a una activitat, haver-la d'exercir o d'experimentar. SP 14702
Lo temps hipert, té martellada V antrecuydada beguina folla, qui quánt bull. 24. v.
tr. Actuar, posar en acció una disposició d'ánim, una facultat, un sentiment, etc. SP
4830 Déu los tench presta dolor e plor a. teñir pressa en una cosa col. Ser rápid
fent una cosa. SP 4263 Mas tix bé vetes de seda stretes he té y gran pressa: cert,
una pega tix cascun mes. 25. v. tr. Patir, sofrir, sentir en si una cosa dolenta,
desagradable o involuntaria. SP 5403 Del dormidor escuses preñen: ffingint mal
teñen, dormir hífugen. 26. v. tr. Sentir, experimentar un sentiment o sensació. SP
6652 ran audacia, péls e repéls, tants de recéis les dones teñen, que may obtenen,
ni obtendrán quantes serán nom apur.
tenyir v. tr. Impregnar una cosa d'una materia colorant que li fa prendre un color
determinat. SP 14581 Vol, pot e sap, tiny lo seu drap vermell, vert, blau, groch,
com liplau.
teólec teóloga m. i f Persona versada en teologia. SP 11806 s d' Atenes, gran
Orígenes, ni Dionís, tants de París teólechs grans; tres borts germans; ni •/ de
Domas; Bernat.
teológic -a m. if Teóleg, persona versada en teologia. SP 10746 : molts en la fe deis
poch amichs, cientifichs, grans tehológichs, sofistes, llógichs, disputados,
sermonados, los.
teóric -a adj. Que pertany o és relatiu a la teoría, al coneixement especulatiu. la
documentació en DCVB. Documentado anterior en DECat. No enregistrat en DAG. SP 15407 btil, defort estil,
cert transcendent, mon sentiment tehbrich alt trobant mefalt, de vista lloscha he ab
mafosch.
tere -a adj. Tercer, que fa tres en una serie. SP 2273 Al tere diumenge si %s vol, y
menge tot lo veynat; rostit, cuynat.
tercana/ Febre intermitent que repeteix al tercer dia. SP 959 us ne cerqueu!» A Déu
plagué que no *m tingué molt la tergana.
tercanell m. Tela de seda que servia per a fer cortines, banderes, folradures de barrets,
de llibres, de guants, etc. SP 12419 son bol, he la sposada en sa posada, he lo
mantell de terqanell o de cendat, desabriguat o nu corrent, adolocent, Jo.
tercer -a 1. adj. Que fa tres en una serie, que en té dos davant seu. SP 13798 rey cruel
regnes rompent d' or e d' argent, d' aram tercer, lo quart d' acer, quint térra cuyta
crexent ab cuyta. 2. m. i f Alcavot, intermedian per a procurar relacions sexuals.
SP 1870 , víu roceguar, puys squarterar, una forñera sois per tercera he conduyr
sonfill dormir ab ses lo ganes parroquianes.
485
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaumpj{oi
térra / 1. El planeta en qué vivim. SP 14937 per Déu fon dit: «Multiplicau he
aumentan, honpliu la térra» , qui no s' afferra ni se n' atura seguint natura. 2. Part
sólida de la superficie del nostre planeta, en contraposició a Taire i a l'aigua. SP
13978 Tremolaments fferen les ierres; deis monftjs e serres roques caygueren, en
si 's rompe. 3. Part sólida de la superficie del nostre planeta, considerada com a
suport sobre el qual estem, caminem, etc. a. dejús la térra loe. adv. Mes avall de la
superficie de la térra i cobert per ella. SP 5284 tant voluntaris, ella *ll mata e IV
aplata dejús la térra, b. lleixar en térra col. Deixar anar una cosa, prescindir-ne,
privar-se'n. SP 10252 sentiments, ffolls apetits he vils delits llexant en térra, c. en
térra loe. adv. Indica situació en contacte amb el paviment. SP 7946 Sobre la pols
que %n térra sta, ell mort resta. 4. Porció de superficie que pertany a algú i li
serveix per al conreu o un altre tipus d'aprofitament. SP 14681 Qui, peí que ou, sa
térra mou ab jou e relia, ab sa trugella, exada, pala, son cam a. térra de reg col.
Terra que no és de seca, sino que té cultius de regadiu. SP 7224 Terr* aminíssima,
tota de rech, en va s' estech, com V asetgá he campegá tant temps sob. 5. País,
regió, porció de superficie que pertany a una coHectivitat civil o política. SP 1809
corregudes, no mns hi triguam que calsiguam tota llur térra a. térra promesa col.
Terra que Déu promete, segons la Biblia, al poblé israelita. SP 10941 Is stremps del
món, enmig; en lo config de la promesa térra, sosmesa ais de Judá. 6. Material mes
bla deis que formen l'escorca terrestre, per oposició a roca viva, metalls, etc. SP
13359 amarguor tanta de borda planta, llim, fem, efanch de térra y sanch, ffets d'
animáis quatre brutals: lleó, bravea. 7. Sol vegetal, material de l'escorca terrestre
destinat a ser aprofitat per a l'agricultura. SP 13309 ua, celler tot buyt, vinya sens
fruyt, exorqua, erma, térra pus ferma, nova, mes plana, blana, solana, tot bon
terre.
terrassa / Gerreta de boca ampia. SP 11148 temple vel; d' Archa o Tora pell
cubertora; d' or la tarraga, hurna o taga; vergua d' Aron; de Gedeon conca del
ros.
terrasseta/ Diminutiu de terrassa, gerreta petita de boca ampia. SP 16044 l rey
enpresa, ais pits be stesa, blanca *b jerreta o terraceta abflor de llir.
terrat m. Coberta plana, sense teules, d'un edifici o d'una part d'edifici, damunt la qual
es pot caminar cómodament i que serveix per a prendre el sol o la fresca, per a
estendre-hi roba, etc. SP 14753 deis presents: ffe deis parents d' aquell malalt del
terrat altffet hunforat, per ells calat, jahent al Hit.
terratinent m. Posseídor de ierres. SP 10783 i fon hoyt en Patmos bé: l' águila ve!, a
tots naxens terratinents dir tres veguades.
terrenal adj. Pertanyent a la térra en contraposició a celestial o espiritual. SP 11600 u
poderos, hom piados, justjutjará; caps cascará del terrenal.
terreny m. Espai de térra en relació amb la seua naturalesa, qualitats, accidentes, etc.
SP 13312 ra pus ferma, nova, mes plana, blana, solana, tot bon terreny lluny de V
areny, bon reguadiu defont o riu, mogué.
terrer m. Muntó de térra al qual tiren al blanc amb ballestes o ares. SP 7798 och de
flexa per ceguo fet: ffir cascun tret ffora •/ terrer; sens cap correr o atzucach; he
sensfons lach he broll.
terrible adj. Que infon terror, que causa molta por. SP 9382 Hun altre cas vull dir,
terrible, no menys orrible, d' ira molt lega, de gran envega.
terror / Por extrema, que fa tremolar. SP 5729 Altra velada, enamorada del
confessor, mostrant terror de malaltia, dix que *s volia d' ell confessar a. haver
486
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roi¡
terror col. Experimentar por extrema. SP 6462 tasiant o dormitant, yo stant axí
sobre •/ coxí, aguí terror per la orror gran qué sentí.
térros -osa adj. Que conté térra o que está fet de térra. SP 10813 Qui de no resfféu tot
quánt és de verge llim, térros tarquim, fféu l' om manant, dient, parlant.
test m. Vas de fang cuit. a. repastar tests mod. Fer una cosa insistent i repetitiva que
é s i n ú t i l . No enregistrat en DCVB ni DAG, pero sí en DECat. SP 7954 ert diciplina e *n Va té SCOla;
llava ragola, repasta tests.
testa/ Cap d'una persona o d'un animal. SP 15289 Ta testa calba, puys és ja V alba,
volrá dormir: vull me.
testament m. Declaració que una persona fa de les seues ultimes voluntats disposant
deis seus béns i pertinences per a quan haurá mort. SP 853 He, poblicat lo
testament, de continent me reneguá a. fer testament col. Declarar una persona les
seues ultimes voluntats disposant deis seus béns i pertinences per a quan haurá
mort. SP 2916 Ella present, ffíu testament ffent la ereua. b. revocar un testament
col. Anuí-lar un testament, fer que deixe de ser válid. SP 3049 ' estil: ffíu codicil,
del tot cassant he revocant lo testament. c. lleixar en testament col. Traspassar la
propietat d'una cosa a algú en la declaració de les ultimes voluntats. SP 1218 A qui
la vexa a •quéll o llexa en testament.
testar v. intr. Fer testament, declarar les ultimes voluntats sobre els béns i pertinences
propis. SP 832 Lo seuflorí, cert, no *m resta, car ell testa al plaer d' ella, per sa
querella, com li plagué.
testificar 1. v. abs. Declarar com a testimoni. SP 11750 at, per mare sua; car no
desnua dubietat, lo parentat testificant. 2. v. tr. Provar per testimonis o documents
auténtics. SP 11744 Impertinent ffóra stat vist, que Jhesucrist testificat ffos e
preycat, per mare sua; car no desnua dubieta.
testimoni m. 1. Manifestado d'una cosa com a vista o comprovada peí qui la
manifesta. SP 15170 s que valguen mes per ser mulles, car matrimoni no 's
testimoni no sospitós, ans prou duptós: inducció, presumpció a. fer testimoni
d'una cosa col. Certificar, assegurar una cosa, donar-ne fe. SP 1722 Ffas testimoni
que 'n mengí prou. 2. Persona o cosa present en un fet, del qual pot donar prova.
SP 11466 ón pas no s' escusas per ignorancia, ab abundancia de testimonis:
ángels, dimonis, cel, elemens, hómens, jhumens. 3. Objecte, escrit, etc., que prova
l'existéncia o la naturalesa d'alguna cosa. SP 8336 Marachde volenper testimoni de
matrimoni.
t e u t u a adj./pron. D e t u , pOSSeSsiu d e SegOna p e r s o n a . Anteposat al nom i precedit per article o
adjectiu determinatiu; posposat a un nom que va precedit per un article o adjectiu determinatiu. SP 6538 lo teu
cervell gira •/ penell ab tanpoch vent. SP 1109 tinch marit, cert, pus honrat que no
V orat del pare teu. SP 12569 A la final, guany e cabal, tot t' o dará, he teu será
eternalment.
teula / Peca de térra cuita, generalment corbada i formant una canal un poc mes
ampia d'un cap que de l'altre, que, posada en línia escalonada amb moltes altres
peces iguals, serveix per a formar la coberta exterior deis edificis. SP 8160 Ragola,
teula, calda meteu la sobre lo mal.
teulada/ Coberta d'edifici feta de teules posades ordenadament. SP 5447 mestres de
ponts, finestres, trapes, entrades per les taulades, passos, atalls, amaguatalls, caus
e retrets, sostres.
t i a / Germana del pare o de la mare. SP 916 Mare ne tia no m' acolliren, ni may
bolliren ordiper mi.
487
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumP ¡> •
tibar v. intr. Estar tens, rígid, estirat. SP 624 May llur jahent, nunca sa suba, ne hon
fort tiba son flux voler, mon vell saber ha sdevengut.
tifell m. Picarol, cascavell. SP 13052 traginer ni altra guarda; sens bast, albarda,
collar, tifells; sens cascavells, pitra!, ransal, boq e dogual; llansa.
timbre m. Moneda d'or manada encunyar per Alfons V d'Aragó el 1426. SP 2010 En
dot ha trenta mília sous en timbres nous, tots en moneda.
timiama/ Substancia olorosa que els jueus empraven per al cuite diví. SP 4097 ia,
fflux, molí e bla, egual e pía; abflos e rama ab timiama, lo perfumava.
timó m. Peca plana de fusta o de metall que va articulada verticalment a l'extrem de
popa d'una ñau o d'una altra embarcació i que, girant a dreta o a esquerra, fa que el
vaixell es desvie cap a una o altra direcció. a. timó de caixa col. Timó que té unes
peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins, les dues cordes
lligades ais caps de la canya del timó i que serveixen per a manejar-lo i fer-lo
funcionar. SP 12641 Gira 7 guovern, fferma e baxa timons de caxa.
t i n a / Recipient gran o cavitat practicada en térra per a posar-hi coses en remull, com
teles que s'han de tenyir, pells que s'han d'assaonar, etc. SP 2541 tre de tint, defull,
hurxella, no apar ella nifa mes tinesl Ans de matines ella *s levava, hí *s perfumava
ffent.
tint m. Procediment per a tenyir la roba. SP 2538 Adestré de tint, defull, hurxella, no
aparella nifa mes tinesl Ans de m.
tinta / Substancia fluida o pastosa, d'un color determinat, usada per a escriure,
dibuixar o imprimir. SP 16112 no puch teñir ni menys regir taqa ni pinta, ploma ni
tinta; V ull dret tinch roig; ni *m veig ni m' oig; ja.
tinter m. Vas on es posa la tinta per a mullar-hi la ploma a l'hora d'escriure. SP 2586
Má de paper, ploma y tinter ella tenia.
tintorer -a m. if. Persona que té com a ofici tenyir matéries téxtils, draps o altra cosa.
SP 894 Prou guanyarásl Hó, si volrás ésser obrer de tintorer, dos sous he nou
auras per sou.
tinya/ Afecció contagiosa de la pell, produída per un parásit vegetal que viu a l'arrel
del pél i provoca una inflamado al voltant d'aquest i la caiguda de tots els péls
atacáis. SP 11970 ix d' aqueix fanch hon jaus mullat, de fanchs sullat, tinyes e
ronyal Tú, sens verguonya, en lofanguaq pie d' alvar.
tir m. Mena de serp el veri de la qual causa una mort molt dolorosa. NO enregistrat en DCVB
ni Coromines i sí en DAG. Correoció a la nota explicativa de MP. SP 7707 era, mosca, e gñll, liebre,
conil, drach, calcatriq, tir, basalís, vibra parida he cantárida; la onsa parda, he
leo.
tira -ana adj. Que obra tiránicament, exercint el poder suprem de manera opressiva.
SP 12996 langir d' anafils trompes, tais reals pompes ais reys tirans, gentils,
profans, del món lexant, no cavalcant cavall.
tiranía / Autoritat opressiva, abús de poder. SP 14077 iguá sa cavalcada al llim
tancada, qual ell tenia, ab tirannia, animes sanies.
tirant adj. Tibant, tens, estirat. SP 8512 La tirant serra, davall la serra, la serradura
ais hulls s' atura.
tirar 1. v. tr. Fer forca per moure una cosa cap a si i en la mateixa direcció en qué es
mou qui fa la forca. SP 5456 s; tancar en caxes, portar en males, ffermar escales;
tirar esportes, rexes e portes ffer llevadices, he movidices a. tirar los estrops col.
Estirar l'art de pesca des de la mar cap a la platja. SP 2186 a *m vist! Mala *m
prenguist per a tos obsl Tirar los strops sabries mes!» Son entrames bé V entenguí.
488
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume Rois.
2. v. tr. Traure una cosa agafant-la i apropiant-se-la SP 15226 la complacencia; per

sapiencia Rehecha mira; de Sorra tira o Sarrahí, qui requirí Abram tocar la mos*
Aguar, ffidelitat. 3. v. tr. Fer venir una cosa cap a si sense agafar-la o tenir-hi
contacte. SP 5155 Lo seny me fuig, sobrevé 'm yra; amor me tira, la yra *m cobra,
voler me sobra; disputa •/ seny, natura. 4. v. tr. tirar-se Atraure's Taféete d'algú.
SP 2910 Pensí per preu que la compras hí lá 'm tiras, ffent li parenees he
prometences que tot lo meu seria. 5. v. tr. Moure's en una direcció determinada. SP
1095 Dix me: «Boc qull, tira 't avant. 6. v. intr. Dirigir-se, prendre una direcció
determinada, anar en una direcció determinada. SP 3569 nuujahent; lo qual vehent
com qui sol mira, al moro tira tota sglayada, alienada, ffora de si, lo taguarí,
perro. SP 12638 Lo de má squerra, molt hom s' i erra tir* a V infern. 7. v. tr. a.
tirar comí col. Comencar a caminar, prendre i seguir una direcció. SP 3821 Tirí
camí. b. tirar via col. Comencar a caminar, prendre i seguir una direcció. SP 9789
He tirant via, poch aturant he menys curant del llur acost, qui p. 8. v. intr. Tendir,
sentir inclinació. SP 2330 Mas yo, tirant al pacifich, vos certifich que mon poder,
art, giny,. 9. v. tr. Deixar anar amb cert impuls, fer que una cosa recórrega una
certa distancia enlaire o cap avall. a. tirar la brogina col. Llancar la xarxa de
pescar coneguda com a brogina per pescar. SP 8507 i y cuyda suor de mort, sens
may deport en si remira; brugina tira e cava mena; lo molí mena qui-s diu de
sanch, ca.
tiriacal adj. Propi de la triaga, antídot compost d'un gran nombre d'ingredients i
aplicat principalment a curar mossegades d'animáis verinosos. SP 13525 may fon
talffeta ni vista per alquimista; de general tiriacal, bezaartfi, de tot veri guaridor
fel; manná del cel.
tísic -a adj. Que pateix de tisi, de tuberculosi pulmonar. SP 12038, sechs, tremolosos,
orps axí nats, trópichs inflats, tísichs febrosos, los puagrosos, coxos, artétichs,
ffolls.
tisiguea/ Tisi, tuberculosi pulmonar. SP 6088 De tisiguea o d' etigueapor mostrarás.
tisora / Instrument de tallar que consisteix en dues lamines tallants amb manees,
entrecreuades i unides en el punt d'entrecreuament per un piu, al voltant del qual
poden girar. SP 3415 Aní per strados de les senyores: punts ni tisores no s' i
tocaven, ni *s pratichaven ffusos,.
títol m. 1. Inscripció distintiva. SP 14040 Lo trihunfal títol subscrit, per tots llegit
grechs e llatins, ais raus rab. 2. Designació honorífica, nom que expressa una
dignitat o distinció, hereditaria o adquirida, a. home de títol col. Home que té títol
de noblesa. SP 3714 Demá disapte hac ajustáis los quatre stats, hómens de títols,
los dos capítols, religions, nobles barons he cavallés.
toe m. 1. Tacte, manera com a un eos, en tocar-lo, afecta el sentit del tacte. SP 295
Perqué informes los jóvens verts he inesperts del toch del foch, polis del bech
groch, del niu cuytats poch. 2. Sentit del tacte. SP 5990 Contente 's ell del toch e
vista, puys que conquista muller tan bella, he son be. 3. Impacte, colp. 1 a documentado
en DCVB. No enregistrat en DAG ni DECat. SP 2763 Per mes ofensa O per m¿S toch, llexant V
estoch, vos cenyiu fulla.
tocado m. Mocador que es porta enrotllat peí cap. SP 3412 Dones trobí molt
divisades, engafranades, ab mil tocados.
tocament m. Palpament, comprovació de la forma o la textura d'una cosa fet amb la
má o els dits. SP 9919 Per tant, en trona, públicament, ab tocament si ms hom se
prova, com se renova lo Pare Sant, totst.
489
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espül» de Jaume
tocant adj. Que toca, que está en contacte. SP 9681 Si son presents, tocans, vehens,
quant han llur magna, V orne qué *s.
tocar 1. v. tr. Arribar amb els dits, la má o altre órgan del sentit del tacte fins a un
objecte. SP 5790 Ha tocat pegua, neta y entregua; ha tocat pex, neta sens grex
restant la má a. no tocar (una cosa) col. No usar una cosa perqué no s'hi té
contacte. SP 3416per strados de les senyores: punts ni tisores no s' i tocaven, ni »s
pratichaven ffusos, filoses. 2. v. tr. Arribar a posar la má damunt d'algú. No enregistrat en
m
DCVB i sí en Coromines. SP 1041 Eli tremolava he no m toca. 3. v. tr. Teñir contactes
sexuals, mantenir relacions sexuals. SP 11123 May se tocharen ni *s conegueren, ni
may romperen sa virginitat. 4. v. tr. Cobrar, rebre diners o qualsevol cosa
equivalent. SP 2966 Preu que tocava del qué venia, se despenia no sé en qué. 5. v.
tr. Experimentar, adquirir coneixement directe d'una cosa. SP 6772 s vellea! Agó,
vell trist, tú bé u as vist: mil n' as tocades he praticades, tostemps fellones com a
íléones, a tu. 6. v. tr. Arribar una cosa a teñir un o alguns punts comuns amb una
altra, anuHar la distancia entre les dues coses. SP 10386 En llur fisura toca y la
llet: llexá y de fet la ordinaria, hereditaria. 7. v. tr. Afectar una cosa directament,
amb capacitat per a modificar-la o per a influir-hi. SP 5023 A poques tocha! No
malparlava, ans aretglava sa barbellera; no dismende. 8. v. pron. tocar-se Ser
afectat, influit per una cosa. de+CR (indica la cosa que afecta). SP 4085 May se tocava de
diciplina. 9. v. tr. Fer sonar un instrument o qualsevol cosa que produísca un so
musical, a. tocar palmes col. Produir sons amb les mans batent-les rítmicament,
amb intenció de produir una certa melodia per acompanyar un cant o un ball. SP
13233 ória; designant gloria, en les mans palmes; he tocant palmes, alguns
cantant, altres ballant, qui precehien he qui s. 10. v. tr. Una campana, fer sentir els
sons que indiquen el moment de fer una cerimónia litúrgica, a. tocar l'oració col.
Una campana, fer sentir el so després de la posta del sol, per invitar els fidels a
pregar per les animes del purgatori o a saludar la Verge Maria. la documentado en DCVB.
SP 3698 assen he que y anassen a la vesprada, aprés tocada la uració. 11. v. tr. Un
rellotge, fer sonar les hores, les mitges hores o els quarts. SP 2507 mmana may era
sana: al Hit s' estova; ella *s levava tocades deu, com a la Seu Déu s' i algava.
tolerador -a adj. Tolerant, que té tolerancia, que suporta coses que li plauen. ia
documentado en DCVB. Documentat en DAG, en Roig. SP 6640 e pOTt, mas lluny e tart, muller tal
qual he cominal, tolleradora, ordenadora, queucom curosa, en abundosa casa
forn.
tolerant adj. Tolerant, que té tolerancia, que suporta coses que li plauen. SP 7998 its,
llamps e trons, yo ja sabia pluja n' auria» dix tollerant.
tolerar v. tr. Suportar, resistir sense dany. SP 12588 es set humanes , jou tot cortés,
prou llauger pes de tollerar, si *ll vols portar, en quánt farás prosperarás abund.
tolre v. tr. 1. Desposseir, apoderar-se d'una cosa, privar-ne el qui la posseía. EI CD indica
la cosa que es lleva a aigú. SP 7968 Deis filis tol pans per dar ais cans. 2. Suprimir, fer
desaparéixer. SP 11343 Parí anyell tolpeccat vell.
tombar v. tr. Fer caure alió que estava dret. SP 5622 és V om carnal, de carn exint, en
carn vivint, he no tonbat cohinquinat en tal ruyna.
ton ta adj. poss. Adjectiu possessiu de segona persona singular, sempre davant del nom. || Pot
anar precedit de l'article indefinit un, una. || Quan el context permet interpretar el posseídor, pot usar-se el possessiu o l'artide
deflnit, i, fins i tot, combináis en sintagmes coordináis. SP 5057 ípreguant: «d' aqUCSt infünt que *ns
há Déu dat, per ta bondat sies tú dida, puys est fornida de llet tan bona.
490
T o r a / Llibre de la llei de Moisés, venerat pels seguidors del judaisme. SP 12840 sos
ffet en la bar cha; no pels de T archa raus de la Tora, mas per la ñora de sonflll
sposa, qui dir se.
torbar 1. v. tr. Alterar la quietud o serenitat d'algú. SP 4233 A veles, rems, vos ve
vellea; dot ni riquea no us deu torbar a. torbar algú de seny col. Alterar la claredat
de judici. SP 702 Tots enguanats, de seny torbats, a ses requestes cerquen les
festes, troben la mo. 2. v. pron. torbar-se Perdre la quietud o la serenitat en el
comportament. SP 13376 Torbá 's del vi. 3. v. intr. Perdre la quietud o la serenitat
en el comportament. SP 15653 Dones evite per no torbar, com realguar. 4. v. tr.
Alterar el curs normal, l'estat normal d'una cosa. SP 8855 aban a les ovelles o
pensant elles d' altri figura, torben natura. 5. v. tr. Destorbar, interrompre o fer
retardar una acció. SP 3989 ué mpenyeu? Que m' estrenyeu! Com no callau? Molt
me torbaul No destorbeu qui servex Déu!» A totes hores ses belles.
torca / Collar, peca de materia preciosa o vistosa, que es posa al voltant del coll per
ornamentar-lo. SP 7061 paniceria inenarable; cosa mirable, tantes hostilles,
torques, manilles, collas, vestits, tants Hits fornits; orfeb.
torear v. tr. Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superficie
alguna materia pastosa o apegalosa. SP 3545 Pres falsament lo sagrament sant de V
altar, com qui torear se vol la boca, la santa quoca se 'n trach sancera.
torcer 1. v. tr. Fer prendre a una cosa una forma desviada de la normal, fer que deixe
d'estar dreta, donar-li curvatura. SP 9263 ntar llur crueldat he pravitat, per incident
lo solch torcent. SP 5249 Toreé lo morro, agüé bocatge he foch salvatge, nunca
dormí a. torcer la cara col. Fer moviments de la cara que expressen dolor, rabia,
etc. SP 3200 Torcent la cara, pres una vara, mou tots de bregua. b. torcer el ñas a
una cosa mod. Rebutjar una cosa, mostrar-se irrespectuós amb una cosa. No em-egistrat
en DCVB, DAG ni DECat. SP 5390 Cascuna torga a V orde •/ ñas!» Semblants cantas totes
los ohen, ab Amén clohen. 2. v. pron. tórcer-se Desviar-se de la forma normal. SP
10322 Qual vol, tal és, ni menys ni mes, pus no *s torgria ni *s drecaria, ans se
trencara, si lá forjara d' algu.
toreó m. Dolor breu i violent d'un órgan. SP 6211 ismals, precipitant he prefocant mil
passions de cor, torqons, esmortiments, retorciments espaventables, de.
torna/ 'Període de temps que es concedeix. Usat en plural. SP 12304 ia primer; set mes
per zel d' aver Raxel; sis anys de tornes, perqué rich tornes.
tornada/ Retorn al punt de partida, regrés. SP 5473 rades d' aguost, anar camí de
mar a la banyada; en la tornada, minyonegant, venir juguant joch de mantades a.
en la tornada SP 5473 s vesprades d' aguost, anar camí de mar a la banyada; en
la tornada, minyonegant, venir juguant joch de.
tornar 1. v. pron. tornar-se Girar-se, posar la cara en direcció a algú per parlar-li, per
escoltar-lo, etc. a. tomarse a Déu col. Moure el pensament i la conducta cap a la
reverencia a Déu i el respecte a les seues liéis. SP 12198 Repenedit, devot, contrit,
torna 's a Déu. 2. v. intr. Anar algú o alguna cosa al lloc del qual havia partit, o a la
p e r s o n a O COSa d e l a q u a l s ' h a v i a Separat. de (indica el lloc des d'on ve la persona). || a/en (indica el lloc
on va). SP 1798 CLOU SON VIATGE TORNANT A VALENCIA. SP 12559 Quant
tornarás de ton viatge, dar t' a per guatge com mercader. 3. v. pron. tornar-se
Anar algú o alguna cosa al lloc del qual havia partit, o a la persona o cosa de la qual
s'havia separat. Quasi sempre amb el pronom enfossiiitzat.SP 15314 solat, comfon Tobies com
Azaries, ángel Rafel, se *n torna •/ cel, he conguoxat; he com hugat ffon sent
Ambrbs. SP 15606 content, henamorat, ab llur bon grat, cinta ma spasa, torní 'm a
491
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaumeji0i.
casa hon huy yo stich en pau, vos dich. 4. v. intr. Anar a un lloc novament, altra
vegada. SP 6588 en lo costell, llexades plomes, pardais, colomes no y tornen mes.
5. v. intr. Aplicar-se de nou a una activitat que s'havia interromput, passar de nou a
un estat o situació que havia cessat temporalment. SP 10175 Si tant te crema, torn*
a ton tema, puys tant te plau. 6. v. intr. Reprendre l'exercici d'una facultat, sobretot
intel-lectual o sensible, a. tornar en seny col. Tornar en si, recuperar el
coneixement. SP 15383 Aprés cobrí, en seny tornat, encadarnat per V escoltar he
tant vetlar, tantos. 7. v. intr. Fer de nou, repetir una acció. ¡nf/a+inf (indica racció que es
repeteix. SP 6519 Per qué tornaves entrar al llag, com perdiguag soltat, plomat, mes
rec. SP 6967 Tú bells ulls tens he no y vols veure! tornes a beure lo vomitat;
enormitat vols fer com guog, vell. 8. v. tr. Lliurar a algú, restituir alió que abans
tenia i que se li havia pres o que havia donat o que havia deixat. SP 9336 pare y
marit, bon crestiá, a Déu crida víu ló y tornas, he reclama 's al Vicent sant Fferrer.
SP 13955 Just ló preycá preu quant torna, Judes traydor. 9. v. tr. Convertir, fer
passar d'una naturalesa o manera de ser a una altra. de+CR (indica la cosa que es transforma). SP
14257 He com torna de V aygua vi, architiclí beure maná, allí mostré comen. 10. v.
pron. tornar-se Convertir-se, passar d'una naturalesa o manera de ser a una altra.
SP 15724 orissen, llamps les fer issen he les cremassen, sal se tornas sen com la de
Llot.
tornejar v. intr. Lluitar en un torneig. SP 1475 ffeya sovent ffer belles juntes; he
correr puntes hí tornejar, durant temps ciar.
tornellar v. tr. Posar dins el tornell, tipus d'utensili de cuina. SP 4304 Aquestpotatge,
lo capellá lo tornellá, ffon socarrat.
tornera/ Dona que está a carree del torn d'un convent, SP 6253 Dix la roncera de la
tornera: «Volenter picha! En casa richa áy qué partir.
toro m. Bou no castrat. SP 8587 es, egües, someres, molt grans raberes, ab hun
mardá, toro, guará, se companyegen a. brau com toro col. Molt brau. SP 4384
yna, parda, treta d' albarda; muía de moro, brava com toro, ffalsa traydora,
repetnadora, desafrenada, desaveada. b. correr toros col. Fer festes amb bous. SP
2816 En casa mia, si no junyien, o no corrien toros per festa, cascuna sesta, ffins
llums.
torrar v. tr. Cremar superficialment. SP 10122 Llegums, fumosos son e ventosos,
cuyts o torráis; ventositats dintre recluses, les cornamuses jfanfort.
torre / Construcció cilindrica o prismática mes alta que ampia, aíllada o sobreeixint
d'una edificació i que serveix per a protegir una ciutat, un castell o una casa. SP
13412 vallegat, enbardigat, com fon mester, obra y celler, torre, aljup, premsa,
trull, cup he nous vexells.
torrent m. Corrent impetuós d'aigua, especialment el que es forma a conseqüéncia
d'una pluja abundant. SP 14302 Bé lo barranch, fflum e torrent, passá bevent,
cálzer e guot, rey sacerdot Melchisedec.
torró m. Pasta feta d'ametles, pinyons, avellanes o nous torrades, amb mel i a voltes
amb sucre, blanc d'ou, etc., i cuita fins a un punt variable de consistencia. SP 4989
de monges, poncís, taronges, pomes, limons, codonys, torrons he llepolies, les
praderies, aygües, ramets, perfums.
tort -a 1. adj. No dret, que fa curvatura o angle. SP 2741 Molt cavalcau tort en la
sella! Ffau la scarsella o curt cambal? Sonau tabal a. carnes fortes col. Carnes que
no están rectes. SP 9194 contret, ventrut; per mal socors, trencat, potros he carnes
tortes. b. cotí tort col. Actitud propia de beats hipócrites. SP 4117 a he de parenga
492
aguí crehenga tot son comport ffos de coll tort, rosegualtás. 2. adj. Mancat d'un ull.
SP 9187 les! Mes per ser molles, deflach recort, algú mfan tort, visch e guercer;
lleig, esquerrer he geperut; contret a. l'home tort, rei entre els cees prov. Indica
que entre gent amb molts defectes, qui en té menys s'enduu tots els avantatges. SP
15209 eades, en gran recort com V orne tort rey entre -ls cechs , per alguns llechs
mencionades, perpetuades per llongu. 3. adj. Desviat del que se suposa corréete o
bo des del punt de vista moral. SP 8029 Consells, reports, tots venen torts, abfleció
he passió propia llur. 4. m. tort Cosa mal feta, injusta, no conforme a la veritat o a
la bondat, dany causat indegudament. SP 14809 ar, beure, tot tal crehent quiprou
sovent de tot son tort agí m la cort de sonprelat s' és composat, he deis engü a. fer
tort a algú loe. adv. Perjudicar, causar un mal a algú. SP 6921 , ffurt, lladronici,
robar del mort; ni *llls par fer tort a T ereu gens, robant sos béns. b. a tort loe.
adv. Injustament. SP 13883 Morint a tort ell e greument, molt justament volch
anublar he. c. a gran tort loe. adv. Molt injustament. SP 822 u riurel Per llur mal
viure o mala sort, cert, a gran tort, per alguns mals no vull dir quáls, he no 'lis
declare.
tortor/ Lligadura de diverses voltes passades a dos objectes i retorcudes amb una
palanca perqué estrenyen mes. SP 6767 llur poch seny no y val congreny,
derrocador, trava, tortor, art ni destrea.
tortra/ Ocell de la familia deis colúmbids (Streptopelia turtur), de 28 centímetres de
llargada, plomatge gris, amb ales de color castany i negre per sobre, característic
peí seu parrupeig; segons la tradició popular, després de la mort de la seua parella
no es posa mai sobre arbres verds. SP 7737 Com tortra casta, en vert no *s posa.
tortuós -osa adj. Que en el seu curs o tracat fa moltes corbes. SP 7692 Serp tortuosa
son e rabosa, mona, gineta, talp, oroneta, mugol.
tos m. Part posterior del cap i superior del bescoll. SP 1710 n clot tou,ffondo compou,
descarnáis ossos, carnes e togos, allí *lls metien.
tossegós -osa adj. Que tus molt. SP 6971 beure lo vomitat; enormitat vols fer com
guog, vell, toceguog, étich e sech.
tossir 1. v. intr. Teñir tos, expulsar de manera violenta i sorollosa Taire deis pulmons.
SP 11562 ir calt, fret, colps, batiment, son, cansament; suar, tossir, parlar, scopir,
riure, plorar; no ignorar, ni esmortir. 2. m. Tos, expulsió violenta i sorollós de
Taire deis pulmons. a. sec tossir col. Tos en qué no es trau fiegma. SP 6086 pots
punchar lo paladar secretament: poras sovent ab sech tosir, sanch escopir.
tost adv. De pressa, prompte. SP 3366 he coblejava, maldient fort la falsa mort, per
massa tost aver desbost dona semblant, darrer lexant lo marit viure.
tostemps adv. Sempre, en tot temps, en qualsevol temps o en qualsevol ocasió SP
15557 Tots m'abragaren e m' oferien Déupreguarienper mi tostemps.
t o t - a 1. adj. S e n c e r . Es tracta d'un quantificador flotant i per aixó pot anar davant del substantiu que modifica, que pot
anar precedit per un modificador (article o demostratiu), o en altres llocs de l'oració. SP
4541 tot Araguó, de
Rosselló ffins a Valéncia.SP 5152 Torní groch, roig, muda* s lo guoig tot en enuig.
SP 5440 Lo temps consumen tot en fer lletres. SP 8602 A dones dura tot V any bon
tempre. SP 4871 Tot llur ruhido, crits. 2. adj. Completament, en alt grau. seguit
d'adjectiu o adverbi. SP 5652 Lo jovenet dix, tot alegre. SP 10030 hun vell monet o
cerronet, tot cap e carnes!. SP 15640 explica son falliment tot homilment. SP 6621
béns, bona muller no *s pot haver sino de Déu? Do és tot seu! a. tot sol loe. adv.
Sense companyia. SP 12414 lexant son pare, en Zebedeu, en son bateu o ñau, tot
sol, ab tot son bol, he la sposada en sa posada, he lo mantell. SP 10642 La sgleya
493
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaumefa
tota sola fon ella. 3. adj./pron. Els uns i els altres sense excepció, amb valor de
COrlectlU U n i v e r s a l . Davant del substantiu singular o plural o pronom que modifica, que pot anar precedit o no per
un modificador (article o demostratiu). || Pot precedir un numeral. SP 633 h, líe hun tempS poch en qué 'S
reposen, de sí deposen tot assossech. SP 12706 Totes bandega, totes morrega, d'
elles te clama. SP 8824 A totes tres en bany les mes. SP 3319 presents tots ells a.
tot dia loe. adv. Contínuament, sense interrupció. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
12825 diu lo y tot dia he «de Déu mare!» Perqué *t repare com ha padrina, «Salv.
b. tota hora loe. adv. Sempre, en tot temps. SP 10057 Mas tota hora ta carn
refrena, si guerra *t mena libidinosa he furiosa, c. a totes hores loe. adv. En tot
moment. SP 3992 Molt me torbaul No destorbeu qui servex Déu!» A totes hores
ses belles Hores, ystoriades he ben pintades, d' or tanc. d. a totes parts loe. adv. En
qualsevol lloc, pertot arreu. SP 2347 mps perdent! Primer, volent la solaqar he
abraqar: a totes parts ariqons, carts, porca crespina, no teñen, e. tots jorns loe.
adv. Cada dia. SP 13992 ons stranyes del cap del món, ffins hon se pon lo sol tots
jorns, vent tais contorns, temoregaren, Déu invocaren. 4. pron. tots Totes les
persones de qué es tracta. En plural SP 9895 Tots a Déu preguen, dien ses ores;
mullers ni ñores, gendres a. tots quants col. SP 13635 erna gloria ais qui memoria
d' ell, mort, auran; tots quants volran esser filis seus, ffills, donchs, ereus,. 5. pron.
t o t U n a i a l t r a COSa S e n s e e x c e p c i ó . Pot compatibilitzar-se amb el pronom feble ho. SP 16127 flll
plasent Baltasar Bou, no y ha res nou: antich és tot. SP 4579 quell dia ffon hun
poch bona: a poca stona m' o contá tot a. tot quant col. Qualsevol cosa que. SP
15965 as granfaynera, don* andreqada, ben esforqada en tot quantfeya. b. tot aqb
col. SP 14175 Tot aqb 'sféuper a figures, psalms he scriptures dar complim. c. tot
de loe. adv. Gran quantitat de. ia documentada en DCVB. SP 2843 Tot de mal dien, e y
afigien, ab molts envits, de llus. d. tot l'ais col. La resta de coses. SP 4667
batiments, esmortiments he laflaquea, si no bravea, tot V ais cura. e. tot lo contrari
col. Completament oposat. SP 6440 Llur oradura apres pensava, delliberava tot lo
contrari. f. quant... tot... loe. conj. SP 3960 Veig que quánt porta és tot pintat. 6.
adj. N o Cap. Combinat amb sense o en frase negativa. SP 15589 t, rCS pus deVOt ni mes COnpOSt,
m
lloch pus dispost en tots no víu: ab rahó s diu «del eel la porta a. sens tot+subst.
loe. adv. Sense cap+subst. SP 11315 Ffilla e mare, parí son pare; pare efill, sens
totperill. 7. m. La cosa sencera, la reunió completa de parts. a. del tot o de tot loe.
adv. Completament. SP 3047 stigat, molt enugat, mudí d' estil: ffíu codicil, del tot
cassant he revocant lo testament.
tothom pron. Totes les persones, tota la gent. SP 3771 Tothom dejú vingua* scoltar lo
sant orar.
tou tova adj. Buit, no massís. SP 11421 He fon trobada pedra tallada en mena nova
dins era tova ab esculpides lie tres polides, hon se llegia laprofeci.
tovalla/ Peca de tela, generalment de lli o de coto, que es posa estesa damunt la taula
en parar-la per servir el menjar o damunt un altar. SP 4693 Is suaris, bells
vestiments, molts ornaments, calzes, tovalles, grans presentalles, terraces, lliris,
ymatges, ciris. SP 2467 Fféu be la vela per les tovalles! Llexá y fer falles he
flamejar, per no tocar lo séu
tovallola / Peca de tela que a l'església per a combregar. SP 4020 Portava ms ella sa
tovallola, ell ab sa stola, ydolatraven.
tra$a/ Manera, disposició. a. a traga de loe. prep. Per causa de, per culpa de. [P] 'Peí
que es veu, segons sembla1. [DECat] SP 11999 Tans mals a traqa tens de enveja.
494
trabar v. tr. Idear o formar un pía, manera o mitjá de fer o d'obtenir una cosa. SP 2222
la rocha, que ab tan pocha honor se facen?» Elles qué tracen com se faran:
demanaran tots los honráis, nobles,.
tracmanyar v. intr. Usar accions astutes per enganyar algú. SP 4732 rme: ffingí 's
prenyada, he mig% anyada ella ginyá he tracmanyá ab tots sos senys mostrar se
prenys.
tractar 1. v. tr. Manejar un negoci o un assumpte que cal resoldre, ocupar-se'n. SP
1535 Ella u tractá hí *ns afronta. 2. v. tr. Teñir contacte personal amb algú,
comunicar-s'hi, conversar-hi. SP 11122 Honestament ells se tractaren. 3. v. tr.
Procedir d'una manera determinada envers algú. SP 4357 *n lo Hit: «segons que
veig, cert mal e leig vos me tractau, car retractau tot quánt yo man a. tractar mal
col. Maltractar, actuar malament envers una persona. SP 3519 s jelosia crech lá y
movia , ella »s clamava molí lá tractava son marit mal. 4. v. Auxiliar Prendre una
cosa com a objecte d'estudi, de discussió, de conversa, escriure o parlar sobre una
cosa. SP 339 La, per profit, mes avaricia que amicícia, no cur tractar.
tráete m. 1. Comunicació entre persones per acordar alguna cosa, per arribar a un
resultat, a una solució conjunta. SP 4773 at he veritat posant a part, suposa parí,
ab sos mals trac tes he pigós pactes, ab la madrina he la padrina, a. cloure tractes
col. Donar per tancat un tráete, fer-lo ferm. 1 555 Elles sos tractes entre tant
clohen. 2. Relació amorosa o sexual. SP 3869 May víu tal actel Creyen liur tráete
ser ben cubert; ffon descubert.
trafegar v. intr. Negociar, fer tractes comerciáis mes o menys complicáis. SP 2962
Quánt se pot moure, tot ho furtaven he trafeguaven ab arteria; baratería los
ajudava.
tragador -a adj. Golafre, gran menjador. SP 3923 nt de hun retoch qual dix hun coch
a sa senyora, gran traguadora: «qui massa *s cuyta, crua, mal cuyta, o massa cald.
tragar 1. v. tr. Devorar, menjar excessivament o molt de pressa. SP 1575, altplorant:
«d' un gras porcell e vi novell á molt traguat. 2. v. pron. tragar-se Menjar-se una
cosa, ingerir una cosa en grans quantitats o molt de pressa. SP 8369 Ans que s' o
traguen cert no u aforen.
tragedia / Obra dramática en qué la passió o la fatalitat condueixen el protagonista a
una desgracia. SP 2866 osofies del gran Plato, Tuli, Cató, Dant, pohesies he
tragedles, tots altercaven he disputaven.
tragella / Arreplegador o caixó obert per un costat, que, arrossegat per un o dos
animáis, serveix per a llevar les desigualtats d'un terreny bla. SP 14683 Qui, peí
que ou, sa térra mou ab jou e relia, ab sa trugella, exada, pala, son camp eguala,
ffa y cavallons ab al.
traginer m. Home que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc.,
d'un lloc a un altre, ajudant-se d'un carro o d'un animal. SP 7461 Ab tal obús, ais
parqonés he traginés, ais de la quinta, a sobre pinta los fon les barbes.
tra'ició / Violació de la fidelitat deguda a algú o alguna cosa. SP 2900 En eretgia,
rebeblió o tració, ella sabes qué y cabes, cert no u celara, ans m' acusa a. a tra'ició
loe. adv. Faltant a la lleialtat. SP 1028 A tració, yo ja dormint, son ful venint per
son consell.
traidor -a adj./m. if Que fa tra'ició, que viola la lleialtat que deu a algú o alguna cosa.
SP 13956 Just ló preyea preu quánt torna, Judes traydor. SP 6293 tra m' escriu:
«marit serviu com ha senyor? Com d' un traydor d' ell vos guardau, car abfals dau
lo marit jugua.
495
trair v. tr. Enganyar fingint bona voluntat. SP 5358 Puys m' an trayda, llur negra
vida, quánt hi sabré, dirivaré sens dirfal.
trama/ Conjunt de fíls que, encreuats i enllacats amb els de l'ordim, forma una tela.
SP 140 Trama lifall, hon fallirá hí soplirá sois de manleuta.
tramar v. tr. Disposar els fíls formant trama per fer el teixit. SP 28 No sé texir lo que
*n crech, trama poch ma llanqadora.
trametre v. tr. 1. Enviar, encarregar d'anar a un lloc, a una persona, a una cosa. SP
14893 en tu, yo, inportú hé transformat, ben informat te só trames. 2. Posar una
cosa en condicions de ser portada a un lloc per entremig d'una altra persona, animal
o cosa. SP 15619 En veritat lo sant sermó de Salamó qui %mfon trames, los anys de
mes me stalviá he desvia.
tramuntana / L'estel polar, que indica el nord i serveix de guia ais navegants. SP
10975 Vol dir migdia, alba, diana he tremuntana, de mar la stela, he ñau ab vela
amarinada.
tranc m. Pas llarg, sobretot el que es fa amb esforc i alcant molt la cama. SP 11966
lleva *ls ulls altl Ffes hun gran salí! Surt ab bell tranchi Hix d' aqueix fanch hon
jaus mullat, defanchs sullat,.
transcendent adj. Que transcendeix, que va mes enllá deis límits del coneixement
huma o de la mesura ordinaria de les coses. SP 13504 es, mas metafisiques, sobre
natura, hultra mesura tot trancendent enteniment, fféu auditori, scoles, pretori,.
transformar v. tr. Fer passar d'una forma substancial a una altra. SP 3561 s, ab molta
raxa obrint la caxa, que y hac lexatffon transformat: hun bel infant, tot rutilant he
Iluminas, molt gr.
transitori -ória adj. Passatger, de curta durada, no permanent. SP 13610 onarchia, ni
senyoria gens mundanal ni temporal, tosí transitoria he dilusória; ni part de térra,
ab cruel guerra de.
transmigrar v. intr. Passar un poblé del país que habitava a un altre. SP 263 e
principat, ffon imposat a Daniel, quánt Ysraelffon transmigrat.
transplantar v. tr. Fer passar i establir persones o coses a un lloc que no és l'originari.
SP 11915 La Mare santa tais filis tresplanta del militant al trihunfant.
transportar v. tr. Portar d'una lloc a un altre. SP 10291 prat camp de Domas, hon no
y romas, mas apartat ffon transportat en Parays.
trapa / Porta que s'obri sobre un pía horitzontal, generalment en térra mateix, per
donar pas a un pis inferior o soterrani. SP 5446 «• entre •/ sol, en aver mestres de
ponts, finestres, trapes, entrades per les taulades, passos, atalls, amaguatalls.
trascolar v. intr. Fer eixir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients.
SP 1892 entrames de sa muller en lo celler adulterava; que trescolava li dava
*ntendre, lleva 's encendre la matinada.
trascoll m. Peca de tela que, adherida a un capell de dona, cobreix la part de darrere
del cap i el bescoll. SP 2156 arda, trega, llistada pega, bell drap de coll, corda,
trescoll, bonys e polseres, spill, orelleres, crespina, trena.
trasnochar v. intr. Passar la nit sense dormir, treballant o fent alguna cosa. SP 213 He
tresnochant, van aguaytant una tal caga, qual, qui lá caga.
traspassar 1. v. intr. Tornar a passar per un lloc. a. traspassar per seca i Meca i la
valí d'Andorra mod. Anar d'un lloc a l'altre, caminar molt, fer llargs viatges. SP
6134 ou cassat, lo món cerquant he trespassant per cequa y Mequa, la VilajCeca
he Vall_d'__Andorra, Volta_d'_en_Torra he S. 2. v. tr. Passar a l'altre costat d'una
cosa. SP 12357 Mas trespassada la Roiga mar, cuyta mirar la serp de coure: no *t.
496
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionarí de l '«Espill» de Jaume Roig
trast m. Cada porció o espai visiblement delimitat deis altres amb els quals constitueix
una edificació, un local, etc. SP 10087 fallit: de sarments Hit, he d' agnuscast
ffornix ton trast.
traüllar v. tr. Vigilar, mirar atentament per guardar una cosa, per observar-la. SP
8492 Tal carceller en va trahulla.
traure v. tr. 1. Portar una cosa fora del lloc on está tancada, retinguda o posada, de
(indica ei íioc des d'on es trau la cosa). SP 3548, com qui torear se vol la boca, la santa quoca
se 'n trach sancera. SP 10818 He del costat sens fer forat, tragué costella e *nféu
femella a. traure el flabiol sens cera d'un lloc mod. Eixir d'un lloc sense empollar-
se res, Sense traure profit. [P] DECat ho defineix com a 'no poder fer res per falta de mitjans'. Vidal diu que és
'el estado más bien flojo del sexo del pobre desheredado'. Almela creu que vol dir que encara no era púber. SP 859 Lo
flaviol traguí sens cera. Roba sancera cert no *m dexá. 2. Fer eixir una persona o
animal fora del lloc on era. SP 12888 Pus alt del cel és devallat; humilitat del cel V
á tret. SP 11351 Parí FUI etern, qui *ns trau de infern a. ser ben tret d'un lloc col.
Eixir d'un lloc aclamat o ben considerat. SP 1135 Hach ben justat. Ffon -ne ben
tret. 3. Alliberar, fer eixir algú del lloc on está pres, tancat o d'una situació
perillosa, dolenta, desagradable. SP 3119 Cert, qui *m tragues, si yo y jagués, de
mig d' infern, en V ull hun pern. 4. Fer aparéixer una cosa que es tenia estotjada,
que no es veia normalment. a. traure joc d'algú mod. Fer burla d'algú, sotmetre'l a
bromes. SP 9763 D' elles ja fart, quant son alfoch, ell se 'n traujoch he se 'nfa
trufa. 5. Obtenir, aconseguir una cosa d'una altra o d'una persona. SP 6855 Traurá
bon fex, ab lo furtat he apartat del millor munt. 6. Fer desaparéixer una cosa del
lloc on es troba. SP 11349 Paríful llum, del món trentfum.
trava / Corda o corretja amb qué es lliguen dues potes d'un animal per impedir-li
correr o saltar. SP 6728 Lo muí e muía trets de la dula, ab mos e trava los asuava.
través m. a. a través loe. adv. De manera que la seua llargária estiga en sentit
perpendicular a la llargada d'una altra cosa o d'una direcció donada (per oposició a
'a la llarga'). SP 13770 Ell serp de coure, aram, llautó, en pal, bastó mes a través,
per Moysés en alt alqada, entrecruada, clavada *b clau. b. a través loe. adv.
Obliquament, en direcció falsa o desviada de la normal. SP 5951 Abficcions he fais
procés, dad* a través plahent sentencia, sens conciencia hixen de fora.
travessar v. tr. Penetrar dins un eos fins a arribar a l'altra banda. SP 15742 Millor li 'n
pres a Finees com acora he travessá ab lo punyal dins lo tendal la dona dita.
travesser m. Coixí llarg, que va de banda a banda del Hit. SP 2714 exeu semblant
tendror, ni tal olor vos, en groserl Lo travesser és per a tais.
travessia/ Desviació del camí dret. SP 9953 res, avis, qui desviaren he apartaren de
clerecía tal travessia he gran destorp.
travessura/ Entremaliadura, malifeta. SP 9511 ciats, cobrint, scusant, desenculpant
ses oradures he travesures, ffriandaries he llepolies, lladrupejar, tacanyejar.
traveta / Entrebanc. a. parar travetes col. Posar entrebanes a algú per fer-lo
fracassar, dificultant-li l'acció o posant-li trampes. SP 5609 Paren travetes he fan
centbells a guovencells he hómens sants.
treball m. 1. Penalitat, tribulació, situació anguniosa o que té perill. SP 5575 Bé viu en
pressa nunca lifall afany, treball, pena, dolors lo puagrós, fflach corredor, vellfet.
2. Esforc, fatiga. SP 12 uyt, ocios, trist, sens fer fruyt, emprés hé, no sens treball,
de dones seriare llur tall natural he voluntan. 3. Esforc huma aplicat a produir
riquesa o a servir els altres. SP 5092 Mes ham repós; no só serrana, ni ortolana, ni
de treball.
497
Héctor Gonzálvez i Escolano . Diccionari de l'«Espill» de Jaume^0¡
treballador -a adj. Que treballa, que sotmet una cosa a una acció continua per donar-
li forma o preparar-la com és adient. SP 10282 Hútil senyor fféu d' animáis, de
minerals treballador, cultivador de ferm e moble, V om bell, bo, noble.
treballant adj. Que treballa, que s'esforca o pateix per aconseguir alguna cosa. SP
12426 A Déu venint treballant sies.
treballar 1. v. intr. Sofrir, esforcar-se per obtenir alguna cosa, procurar amb esforc.
+CR (indica en qué es gasta í'esforc). SP 3448 ffort treballásprest s' emprenyás. SP 4519 Ella
renyava incessantment, hí constantment y treballava. SP 507 Prés lo marit, saber
treballen, prim V escandallen; ffan li procés per a quant és 2. v. intr. Aplicar-se
amb un esforc sostingut a l'execució d'una cosa, especialment de la que es fa peí
guany o per obligació. SP 10094 Vetla, treballa, puja, devalla, ffins que t' enuig. 3.
v. tr. Sotmetre una cosa a una acció continua per donar-li forma, millorar-la,
preparar-la com és adient. SP 7783 Pus prest que •/ ferré, si hom no •// malla hó no
'11 treballa, preñen rovell.
trellat m. Copia, trasllat d'un escrit. SP 731 Del meu penser aquest trellat, mig
cordellat hefluix texit, será partit en quatre.
tremolament m. Tremolor, agitació amb moviments curts, rápids i repetits. SP 13977
Tremolaments Jferen les ierres; deis monftjs e serres roques.
tremolar v. intr. 1. Agitar-se amb moviment curts, rápids i repetits. SP 6823 tremolar
cap, peus e braqos. SP 14000 gentil mestre suptil, dit Dionís, lo món sentís ffort
tremolar, vés eclipsar lo sol e lluna contra comuna astrologia. 2. Agitar-se amb
moviment curts, rápids i repetits a causa de la por, estar molt esglaiat. SP 1040 Eli
tremolava he no *m toca.
tremólos -osa adj. Que tremola, que s'agita amb moviments curts, rápids i repetits. SP
12035 Ab fe saucera, sorts, muts, Hebrosos, sechs, tremolosos, orps axí nats,
trópichs infláis, tísichs febrosos.
trena/ Conjunt de crins, fils, vímets o altres peces allargades, entreteixides a manera
d'una trena de cabells. SP 2159 escoll, bonys e polseres, spill, orelleres, crespina,
trena, collar, cadena, coral e Hambre, aloes, ambre,.
trencar 1. v. tr. Dividir una cosa en dues o mes parís o trossos, destruir en un o mes
punts la continuítat d'una cosa, amb colps, amb una pressió o amb una forca
expansiva. SP 8416 tes' arremet, cera vermella molla sagella, lo vidre trenca; de
llenq romp Henea; chic afalagua; lo llum apagua. 2. v. tr. Produir una solució
parcial de continuítat en un eos, sense arribar a separar-ne les parts. SP 9549 Ab
bon bastó veureu sovar, cap, braq trencar, croxir los ossos; la carn a mossos d'
anques tallar. 3. v. tr. Destruir, destrossar. SP 11373 Aquella hora qual ell naxqué,
trencat caygué tot déu estrany; rebé mal guany la sodomía a. trencar l'ull a algú
col. Deixar algú cec. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 15945 Crech a trencat V ull al
diable huna llohable sola famosa he fructuosa, ben cone. 4. v. pron. trencar-se
Sofrir la ruptura d'un membre o part del eos. SP 4790 Fféu ne bell salt la qué *s
dey ama: trenca 's la cama, lo cap e braq ab lo cabaq de les cotetes. 5. v. tr.
Transgredir, violar, fer mancament a una obligació, tráete, llei, etc. SP 14943 '
atura seguint natura, ans se 'n desix, poch obehix, trenca *l manar, responch de
ciar tal argument és defallent a. trencar una llei col. Infringir una regla de
comportament, no complir el que ordena aquesta regla. SP 15001 Nunca peccá:
donchs may trenchá la lley aquesta, b. trencar festes col. No respectar les festes
religioses. SP 7522 No menys hi feya ffestes trencar; lo fer obrar debanadores,
llates d' estores.
498
trencat -ada 1. adj. Herniat, que pateix una hernia. SP 9193 querrer he geperut;
contret, ventrut; per mal socors, trencat, potros he carnes tortes. 2. adj. f. trencada
Dona que no és verge. a. dona trencada col. Persona del sexe femení que ja no és
verge. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4248 D' altre marit és ja husada, dona
trencada.
trenta adj. Tres voltes deu. SP 13831 Jhosef venut a gent dolenta, per dinés trenta,
per llus germans.
trepadura / Calat, serie de forats fets a una cosa travessant-la. SP 7629 s, vanes
despeses, ffaldes be steses ab forradures he trepadures, draps de granpreu.
tres adj. Dos mes un. SP 3458 Axí guanyava lo porroguar! Fféu ho durar mes de tres
anys ab los tacanys qui li aydaven, los qué posaven.
tresor m. Conjunt de diners o d'objectes preciosos. SP 13573 per fer la obra: sitim,
manobra, argent e or, tot lo tresor per mi despés, en los obres les mans paguant,
no valgué.
trespol m. Paviment, sol de térra. SP 14202 uys la gent santa Déu féu passar la Roga
Mar, com per trespol.
tressa/ Conjunt de crins, fils, vímets o altres peces allargades, entreteixides a manera
d'una trena de cabells. SP 2153 restar sens del tot rompre, yo só qui compre
alfarda, treqa, distada pega, bell drap de coll, corda, trescoll.
tret1 m. 1. Descárrega d'una arma que llanca un projectil. SP 7797 a madexa; hejoch
de flexa per ceguo fet: fftr cascun tret ffora •/ terrer; sens cap correr o atzucach;
he sens fons. 2. Espai de temps, moment o estona, la documentado en DCVB Í DAG, pero
documentada préviament en DECat. SP 1136 A hun bon tret, qui y pot teñir? Fféu lo 's venir,
ella '11 convida.
tret2 treta adj. 1. Destre i avesat en una cosa. SP 4560 Ella tenia en sos retrets jóvens
ben trets, bons companyons, qui los renyons tenien calts. 2. Que no té, que ha estat
despossei't d'una cosa, de SP 4382 ts sos fets era malvada; muía folguada, muyna,
parda, treta d' albor da; muía de moro, brava com toro, ffalsa.
treu m. Mena de vela que en mal temps es Higa entre l'arbre mestre d'una embarcació i
les dues bordes d'aquesta, a la banda de proa. a. mudar el treu mod. Canviar de
procediment, de conducta. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 2907 Vent la mudable
he variable, mudí lo treu.
t r e v a / Suspensió d'hostilitats durant un temps considerable. SP 13775 oysés en alt
alqada, entrecruada, clavada mb clau, de treva y pau, arch e senyal, celestial, yris
pintat, ffon lo po a. ferma treva col. Pacte definitiu, permanent. SP 10477 Ella
lliguá a ses ereves, abfermes treves, ab V infernal, llur special, drach.
triaguer -a m. i f Persona que prepara la triaga, antídot que s'usava sobretot per a
curar mossegades d'animals verinosos. SP 8475 ui y participa: mort s' anticipa,
com V urcheller he triaguer.
triar v. tr. Prendre una o mes coses o persones d'un conjunt, bé perqué son les millors,
bé perqué son especialment adequades per a un destí determinat. SP 13654 Dotze
tanbé, com Josuhé, prómens tria, quant lo Jordá volgué passar. SP 6962 es; joyes,
ostilles, cambr*, axovar, los fan paguar, triant a hull lo corumull deis millos béns
a. triar muller col. Elegir com a muller una dona, práctica tradicional de l'Edat
Mitjana. SP 4923 sponguí, mos mals refent he contrafent mon dol plaer, trias
muller.
499
Héctor Gonzálvez i Escolano __ Diccionari de l '«Espill» de Jawru> ft0¡t
trib m. Tribu, agrupació fundada en famílies, en qué alguns pobles antics estaven
dividits. SP 11039 fas son marit, peí ramflorit, Josep, juheu, vell del trip seu, hom
cast, honest, just, sant, modest; la lley sabent.
tribular 1. v. tr. Atribular, afligir amb inquietuds. SP 5943 Mals amaguats molts
articulen, metges tribulen, ffals testifiquen he que mllls apliquen teñir grans. 2. v.
pron. tribular-se Estar en tribulació, afligir-se per una inquietud. SP 464 icis
amats, he los pecáis d' altri speculen, he se 'n tribulen.
tribulat -ada adj. Que está en tribulació, que té una aflicció que li pertorba 1'esperit.
SP 5335 plagues a Jhesucrist!» Yo, pare trist, desconsolat he tribulat, hoynt son
planthe contemplant sa passió, compassió.
tribuna/ Lloc elevat des d'on parlen els oradors. SP 11734 De preycadora alt en
tribuna, trona comuna, mentres vixqué, Déu no volgué ella y.
tribunal m. Lloc elevat on seia la persona encarregada d'administrar justicia. SP
11591 Jutge final, en tribunal, cert, quant seurá, esclafará los reyatons.
triga / Tardanca, dilació. a. sens triga loe. adv. Sense demora, sense tardanca,
rápidament. SP 6818 gure d' estrangulada he d' ulcerada, molt prest, sens trigua,
certa vexigua; de gran ardor, dolor, cuyqor en.
trigar-se v. pron. Actuar tard. +CR (indica en qué s'actua tard). SP 1807 tranyes qu» eren
vengudes, ffem corregudes, no *ns hi triguam que calsiguam tota llur térra.
trinca/ Conjunt de tres en el joc de caries. SP 3012 Sovintprenia les copes totes;
trinca de sotes.
trinitat/ Reunió de les tres persones divines en un sol Déu. SP 16157 erceptibles, no
aprensibles suptilitats alietats de trinitat, si en peccat ffon concebuda, si fon
remuda, predesti.
triomfal adj. Que mostra triomf o que celebra el triomf. SP 12984 da, la spasa 'Igada,
poli, brocat, carro daurat, alt, trihunfal, ceptre real, coron*, anell; ni lo mantel!
t r i o m f a n t 1. adj. D e m o l t d e valor. No enregistrada en DCVB ni DECat, pero sí en DAG. SP 13593 PuS
trihunfant he major cosa dona* sa sposa he lá 'n dota. 2. m. Conjunt deis fidels
católics que han anat al cel. No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 11916 La Mare santa
tais filis tresplanta del militant al trihunfant.
triomfar v. intr. 1. Obtenir triomf, vencer. SP 12385 Mas fort enténffer nou altar he
trihunfar en terrm amable, desiderable, hon los vivents. 2. Arribar al cel, obtenir el
premi del paradís. No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 36, Johan ymitant, en lo món
franchs militant, ab Jesús trihunfaran.
tripa/ Teixit de llana o d'espart semblant al vellut. SP 2749 namusa? També s' i husa
sonar llahut, he lo vellut de tripa groch, e calcar qoch pus alt lo dret.
trist -a adj. 1. Que sent malenconia peí record d'alguna cosa plaent queja no es té. SP
5333 es may les agués! Axí plagues a Jhesucrist!» Yo, pare trist, desconsolat he
tribulat, hoynt son plant he contemplant. 2. Desgraciat, infelic, pobre, digne de
COmpaSSlÓ. Usat com sovint en estructures de vocatiu. SP 4595 per evitar scandelizar tan trist
marit, a miga nit dins sa posada ser ofeguada. SP 5352 om bestiola dix enfrenada,
han enguanada a mi, na trista, qui hé ben vista experiencia de llur prudencia, dret.
3. Ombrívol, que mostra malenconia. No enregistrada en DCVB ni DAG. SP 15378 Itant, V
infant parlant, perdé '11 de vista; ab cara trista resta pensant; yo, peí semblant, tal
me trobi.
t r í s t o r / Infelicitat, pesar, desplaer. Sol aparéixer combinat amb 'por'. I també en alguns textos Uatins. || No
enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 11310 No y hac madrina, sor ni cosina, tristor ni
500
por, dolor ni plor. SP 10404 guada, he bandejada de Parays, tostemps parís no

sens tristor, ab gran dolor.
trit -a adj. 1. Triturat, redu'it a trossos molt menuts. SP 1665 En hun pastís, capolat,
trit, d! om cap de dit hi fon trobat. 2. Trepitjat, humiliat. No enregistrada en DCVB, DAG ni
DECat.S'P 14036 batent se *ls pits, barbes pelant, los caps calant, trits se 'n tornaren.
tro m. Soroll que es produeix a l'atmosfera a conseqüéncia de l'expansió de Taire
causada per un llamp. SP 11841 los principáis he dominans, Déu adorans; e
gherubins, trons, seraphins a. llamps i trons col. SP 7995 De semblants sons, crits,
llamps e trons, yo ja sabia pluja n' auria» dix.
trobar 1. v. tr. Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda
abans. SP 644 sech, fret o calí, de salt en salt corrent, fabrica, troba y inplica
contradictoris. 2. v. tr. Veure presentar-se una cosa que cercávem o que apareix per
casualitat sense cercar-la. SP 6931 Joyes ni roba no se n' hi troba. SP 8068 coltar
llur consellar, Sahul, gran rey, cercant remey troba la mort a. trobar remei col.
Obtenir la solució que permeta fer desaparéixer un mal. SP 4535 caris, los
erbolaris e triagués, hon que pogués remey trobar. b. trobar Hit en algú col.
Trobar allotjament en casa d'algú. SP 905 Taula ni Hit, tin o per dit, comte no *n
fasses qu* en mi trobasses. 3. v. tr. Experimentar, sentir o obtenir una cosa. SP
1196 Ab rahó troba, per les edats he volentats tan y añades, colps. SP 7913 Lo qui
s' i fia troba y falsía com /' oricorn. SP 1795 Porch pie de vicis, hun mal matí son
sent Martí ella troba. SP 5266 Troben que bull a. qui cerca son mal, prest lo troba
prov. Indica que qui actúa malament, rep mala paga. SP 13141 Serquá son mal,
prest ló troba. b. trobar avinentesa en una cosa col. Teñir oportunitat. SP 2945
Del qué y aviaffurtá, roba, en quánt troba avinentea. c. trobar la mort col. Morir.
SP 8068 ur consellar, Sahul, gran rey, cercant remey troba la mort. 4. v. tr. Veure
presentar-se algú o alguna cosa sota una determinada forma, aspecte, manera de ser
o d'estar. +cpred. SP 11232 op lo seu Hit entrant tot gint, vetlant, llegint, la troba
seyta. 5. v. tr. Atribuir a algú o alguna cosa una qualitat, un estat determinat,
considerar com d'una manera determinada. +cpred. SP 3487 bert, pus ciar e ben cert,
a hull mirada, ffon prenys trobada a. trobar menys una cosa col. Trobar a faltar.
SP 3296 Partint se 'n ell, menys lá trabaren. 6. v. pron. trobar-se Estar en una
situació determinada o d'una certa manera. SP 2807 s' obsté d' axd %n Quaresma, a
Cinquajesma cornut se troba. 7. v. pron. trobar-se Ser en un Uoc, estar-hi present.
en (indica el Uoc on s'esta). SP 9 Trobant me *n aquesta valí, Callosa, per les morts fuyt. 8.
v. tr. Haver-hi, existir, usat en passiva reflexa. SP 6941 y enemigua al món major, Cahím
pigor, pus adversan? ¿Troba 's cosaripus celerat? ¿A y cullerat major traydor.
trompa / Instrument musical de vent, consistent en un cañó llarg de metall, corbat
circularment i que va eixamplant-se de manera gradual des de l'embocadura al
pavelló. SP 12994 posentador ni alguazir; sens sons clangir d' anafils trompes, tais
reals pompes ais reys tirans, gentils, profans.
trompeta/ Instrument musical de vent, consistent en un cañó metál-lic, sovint corbat
dues vegades, i que per l'extrem oposat a l'embocadura acaba en pavelló. SP 7841
Mig jorn no *s tarda parra n' an feta Artús trompeta he companyons, per los
cantons crida real, he general.
tron m. Seient posat damunt de grades i sovint cobert per un dosser, destinat a seure-
hi un sobirá o una altra persona d'alta dignitat en les reunions solemnes. SP 11695
Yo, Salamó, en lo dret tro mils no seguí.
501
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jawnet?0¡.
trona / Plataforma proveída d'ampit, i sovint de tornaveu, col-locada a certa altura

sobre el paviment, i que serveix per a predicar-hi, cantar-hi l'epístola, fer-hi un
discurs, etc. SP 11735 De preycadora alt en tribuna, trona comuna, mentres
vixqué, Déu no volgué ella y preycás.
tronar v. intr. 1. Fer un tro o trons el cel. SP 13974 Anuvolat, lo cel troná, ffort
llampeguá movent grans vens. 2. Cridar, fer soroll. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
6661 La qué menys trona, qué menys llampeguá, qué menys mou tregua, qué
menysfa.
trópic -a adj. Que pateix una acumulado anormal d'humor aquosa en una cavitat del
eos o en el teixit cel-lular. SP 12037 s, muts, Hebrosos, sechs, tremolosos, orps axí
nats, trópichs infláis, tísichs febrosos, los puagrosos,.
tros m. Part d'una cosa separada de la resta de la mateixa cosa. SP 11448 He cau hun
tros del temple, gros, deis antichs, vans déus deis romans a. a trossos o trossos loe.
adv. Tallat o partit amb separació de les parts. SP 9010 ncen vius, sens batejar; d'
ells fan menjar tallats a troqos. SP 2406 Nunca del eos sino podrida, troqos
partida, lá 's despullava.
trossa/ Alforges o bossa de viatge. a. desfer+poss+trossa mod. Aturar-se en un lloc
per passar-hi un temps. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3390 En Alaguó desfiu ma
trossa.
troter m. Correu, home contractat per a ser enviat allá on cal per dur caries, avisos,
etc. Correcctó a DCVB en el segon exempie. SP 897 O, si troter, puys escuder ésser volies, tant
bé viuries. SP 1326 En hun troter, abprou dinés, ell me trames ben arreat, camí.
trufa/ Burla, escarn. a.fer-se trufa d'algú o d'alguna cosa col. Burlar-se d'algú o
d'alguna cosa. SP 97641, quant son alfoch, ell se 'n traujoch he se 'nfa trufa.
truita / O u o ous batuts i fregits a la paella i formant una massa circular o oblonga.
SP 8150 cor de moltó Ufan solsir, lo vijaquir hun ou en truyta, o qualquefruyta.
truja/ Femella del porc destinada a criar. SP 9154 t de cadella, qué vomitava menjar
tornava, hó llet de truga, enfanchs ab pluga.
trull m. Safareig on es deposita el most i el raím trepitjat perqué hi fermente. SP 6342
Pie de verema era lo trull, al major bull he fortaleha.
tu pron. 1. Pronom personal de segona persona usat com a subjecte. SP 6226 La
cellerera major m' a dit: «a ton marit, si tu no %ll vene en lo comeng essent novici,
tost pendra vici. 2. Pronom de segona persona del singular, forma de te, que
precedit de la preposició a, ab, de, en fa funcions de complement de régim,
complement agent o complement circumstancial. SP 12447 fa caure ffragilitat,
lleva % gira't a la paret, en tu retret com Ezechies. SP 6608 Prest lá veurás de tu
senyora. SP 6776 des he praticades, tostemps fellones com a íléones, a tu senyores.
SP 11247 Déu és ab tu. 3. Pronom de primera persona del singular, forma de datiu
de me, que precedit de la preposició a fa funció de CI amb valors de datiu
benefactiu.-iSP 240 A tu, com ful, Baltasar_Bou, per lo qué *m mou ta molt' amor
he gran calor de nebot car, ló vull dreqar.
tudriu/ Tutora, dona que s'encarrega de criar un infant, d'educar-lo i d'administrar els
béns que li pertanyen fins que l'infant arriba ais 14 anys, si és xic, i ais 12 anys, si
és xica. SP 847 De mi, ful seu, lexá tudriu, no curadriu car no calía.
t u m o r / Massa de teixit anormal que creix i persisteix independentment deis teixits
que l'envolten. SP 10599 ques egipcianes; altres malsanes de set humos, ab set
thumós; molt engrassades; grosses, inflades, ab set dolos;.
ture -a m. if Natiu o propi de Turquía. SP 6715 Turchs, tartres, sclausjfa obeyr.
502
turma / Testicle de corder, de bou, etc. SP 5234 Ab almorzás he berenás, turmes,

resoles he lleteroles, fformatges freschs, moschats.
turment m. Greu pena o sofriment corporal o moral. SP 16096 temps passat me han
donat, he mals presents, per los turments en comte vajen a. dar turment col.
Causar gran pena o sofriment corporal o moral. SP 4459 He quant hi era, totstemps
guerrera, dava 'm turment.
turqués -esa adj. Ture, propi de Turquia. a. are turqués col. Tipus d'arc molt flexible
i potent, originan de Turquia, que es caracteritzava perqué, sense corda, si
s'agafava l'arc per l'empunyadura, dibuixava una C amb les puntes cap a fora; quan
es tesava amb la corda, la forma s'invertia i l'arc s'assemblava al tipie are de
C u p i d o . No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 10330 Ora dbcíl, nunca flectible, pUS fart
flexible, com V arch turqués fet al revés.
turquesa / Fosfat hidratat d'alumini i coure amb grups hidroxil, mineral de color
entre blau celeste i verd poma, dur, considerat pedra fina en joieria; antigament se li
atribulen poders curatius en malalties oculars i d'altres. SP 8356 He per la cólicha
porten cresólicha; portant turqueses, cahen be steses.
tutor -a m. Persona que s'encarrega de criar un infant, d'educar-lo i d'administrar els
béns que li pertanyen fins que l'infant arriba ais 14 anys, si és xic, i ais 12 anys, si
és xica. SP 6842 Durant ta vida, los llurs tudós he curados, los pobils tenares
pendran per gendres: ffer.
503
ü
u/un una 1. adj./pron. Indica el nombre del qual tots els altres nombres son agregats,
precedit o no de 1'article. La forma u es reserva per a ús pronominal; la forma un té valor adjectival. SP 594
Per hun diner molt reguategen; fflorins barregen peí qué volrien. SP 2694 Si be l'
un* ora era complida, ans que finida ffos llur banyada, acompa a. no... un+subst.
loe. adj. No cap. iS!P 933 Puys no y trobaren un diner sois, dix: «sens llangols huy
dormireu. b. d'u en u loe. adv. D'una manera successiva o sense ajuntar-se mai
mes d'una persona o cosa. SP 8807 bolich los avortá, he los contájutge comú, de
hú en hú. 2. art. indef. Usat immediatament davant el nom o seguit d'un adjectiu
(de qualsevol tipus) que precedeix el nom. SP 4929 Huna sa tia me 'n féu parlar.
SP 215 van aguaytant una tal caga, qual, qui lá caga, pren mala Hebra. SP 1937
Hun bellrobíyo li doní, he UV afalague. SP 11186 descriví quina seria, en darreria
d' un meu report. 3. art. indef. Davant un numeral, indica quantitat aproximada, la
documentació en DCVB. SP 4132 nt: ella vilment se trobá prenys, poch mes o menys de
huns tres meses. 4. pron. Indica una persona o cosa indeterminadament. La forma u es
reserva per a ús pronominal; la forma un té valor adjectival. SP 6114 Huna, pUS Vella, quant fuy
donzella me féu apenare saber d' ul. SP 3287 Hu li n' alta, he requestá lifesplaer.
5. pron. Indica una persona o cosa en correlació amb una altra, contraposant el
pronom un al pronom altre. SP 4834 La suaflor entr* elles geya, la huna *s reya, V
altra cantava, lo chic mamava,. 6. adj. S'usa en combinado amb altres adjectius
determinatius. a. un altre col. SP 6183 Ffes aparell, si veus te ffall, d' un altre
guall millor granat, ffet a ton grat. b. un tant+adj. col. En quantitat o intensitat no
molt considerable. SP 1564 s venins, ohint los píos, veren lo eos stés e jahent, un
tant calent, mas ja finat. c. un poc+adj. col. En quantitat o intensitat no molt
considerable. SP 51611 té sanch y •/ vehen hom, algún queucom és reverit, un poch
servit. 1. adj. No vari, que constitueix una unitat. SP 16236 erit Sant d' ells
hemanant, té FUI comú, qui viu Déu hu, en hunitat he trinitat eternalment. 8. art.
indef. Una certa quantitat. No enregistrat en DCVB. SP 9902 Béfon amargua hun temps la
sgleya, com ella *s veya ser enguanada! Huna malv a. un temps loe. adv. Durant
un període de temps sense determinar. SP 9902 Bé fon amargua hun temps la
sgleya, com ella ms veya ser enguanada! Huna.
ufa -ana adj. Ostentos, superb, satisfet d'ell mateix. SP 7120 Quantes ciutats son
deruydes he subvertides per ses hufanes, pomposes, vanes! Terg d' Isayes llegint.
ufanejar v. intr. Fer ostentació artificiosa o vanidosa. SP 479 Prddich despendre,
hufanejar, pus altpujar, és llur plaer.
uixera/ Portera, dona encarregada de guardar la porta o entrada d'un lloc. SP 14868
Donchs la huxera qui té *l retret sagell secret, la clau delpa, com dit.
ujar v. tr. Cansar, fatigar. SP 15316 ángel Rafel, se *n torna •/ cel, he conguoxat; he
com hugatffon sent Ambros, quifon al eos del sant Marti, tanbé.
504
úlcera / Nafra que causa la desintegració gradual deis teixits i sol anar acompanyada
de producció de pus. SP 12001 Húlcera llega he corrosiva de vida *t priva.
ulcerar v. tr. Causar una úlcera o ulceres. SP 6077 Tanbé mostalla lo cuyro talla,
color altera; pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a hon se vulla; ab un* águila.
ull1 m. 1. Órgan de la visió, el qual rep les imatges de l'exterior i les transmet al
cervell a través del nervi óptic. SP 9566 pus junta he verguonyosa; ab fus, filosa,
arrancar V ull a. guardar una cosa com l'ull col. Guardar una cosa amb molta
cura. SP 1405 ngevera vos lá 'm tancau, he lá 'm guardau axí com V ull, car molt la
vull. b. bailar una cosa en l'ull col. Teñir una cosa dins l'ull que ens molesta i cal
llevar. SP 3122 i *m tragues, si yo yjagués, de mig d' infern, en T ull hunpern si m'
i ballava, qui *m delliurava, mes alegría, c. mirar d'ull col. Mirada. SP 8421 Hun
mirar d' ull o donatiu, algún motiuffals de grandea o de bellea, de pe. d. torear els
ulls col. Eixugar les llágrimes. SP 9524 ridar, he flastomar; «pare cruel»! Ab lo
llur vel los ulls los torquen. e. teñir sang en el blanc de l'ull mod. Teñir un
comportament irascible o enérgic. SP 512 Si en lo blanch de V hull té sanch y •/
vehen hom, algún queucom és revertí, un poc. f. obrir algú els ulls col. Separar les
parpelles de manera que quede visible el globus de l'ull i que aquest siga capa? de
veure. SP 12212 Com aquell féu, hulls obrirás, badallarás tú set badalls; perdrás
set calis he set. g. trencar l'ull a algú col. Deixar algú cec. No enregistrat en DCVB, DAGni
DECat. SP 15945 Crech a trencat V ull al diable huna llohable sola famosa he
fructuosa, ben cone. 2. Vista, facultat de veure i exercici d'aquesta facultat.
Normaiment usat en plural. SP 10007 sa: veus les lluens, no teñen dens; alcofollades, d' ulls
afollades; per V enblanquir perden V ohir, he V odorar a. perdre algú o alguna
cosa d'ull col. Perdre de vista, no poder seguir algú. Correcció a DCVB. SP 15417 qui ms
diu penat, he del mugol, al raig del sol, d' ull ló perdía, no IV entenia, sois ló
cobrava com se calava. b. llevar els ulls alt col. Mirar cap amunt. SP 11964 CERA
PART DEL TERCER Donchs, si be scoltes, lleva *ls ulls alt! Ffes hun gran salt!
Surt ab bell tranch! Hix d' aque. c. a ull loe. adv. Sense comptar ni mesurar, només
calculant per la vista en conjunt. SP 6962 , ostilles, cambr* , axovar, los fan
paguar, triant a hull lo corumull deis millos béns. d. mirar a ull col. Comprovar
una cosa amb els ulls, sent-hi present. SP 3486 é sé per qui lo ventre hubert, pus
ciar e ben cert, a hull mirada, ffon prenys trobada. e. girar els ulls col. Mirar,
dirigir la mirada. SP 6468 Yo *m despertí endormiscat; mas ariscat, los hulls girant
he remirant, yo res no víu. f. obrir els ulls a algú col. Dotar algú de la facultat de
veure. SP 11946 Al qui s' encegua, los hulls li obre. g. regirar los ulls col. Mirar en
direcció oposada a la que es mirava, apartar la vista d'algú, en senyal de menyspreu
o d'enuig. SP 2259 efesta!» Ella, qui resta superbiosa, tota briosa los hulls regira.
h. vogir los ulls col. Desplacar la vista en moviments circulars o de vaivé. SP 4003
Arreu los metres ffingint legia; los hulls vogia deqa y dellá. 3. Facultat
cognoscitiva, intel-lectual. a. eixorbar els ulls a algú col. Fer que no siga capac de
distingir les coses, de saber qué és bo i qué és roín. SP 14917 uptat la voluptat tefa
torbar, ffa t* exorbar los hulls e seny, rahó *t costreny he ta edat; consells t' é dat.
4. Malvolenca, mal d'ull. SP 5267 Troben que bull; ffan li per ull a. mirar de mal
ull col. Teñir malvolenca, mirar algú o alguna cosa amb aversió. SP 1093 sos
desdenys poch s' i gira, ans me mira ffort de mal hull. b. pendre d'ull col. Mirar
fixament una persona i fer que emmalaltisca o se sotmeta a la voluntat d'algú. SP
6117 pus vella, quántfuy donzella me féu apendre saber d' ull pendre de fitillar he
de lliguar; ffer avortir, saber fing. 5. Forat central d'una mola o d'una roda. SP
505
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de
1624 l no guayre baix, obrat com haix, mesa la roda per V ull hon roda, ella
lliguada, aparellada davall foguera, com me. 6. Cosa semblant a un ull per la
forma, a. ull de poli col. Durícia redona que es forma al peu i que és molt dolorosa.
SP 7766 a streta, qui par benfeta al mirador, hefa dolor he ulls de poli al peu del
foll; correns atzebres, llúdries.
ull -a adj. No cap. En frases negatives. SP 8487, murat castell, loba, pastell, rexa, grilló, de
hullpresó.
ullal m. Lloc on brolla aigua subterránia. SP 12633 serpentí, tan espinos he verinós,
costes, barranchs, hullals efanchs, xara, baladres, llaqos e lladres.
ultra prep. 1. Mes que, mes de, mes enllá, en sentit quantitatiu. a. ultra mesura loe.
adv. Desmesuradament, massa. SP 13503 , no sois polítiques, mas metafisiques,
sobre natura, hultra mesura tot trancendent enteniment, fféu auditori, scole. 2. A
mes de, afegit a. SP 6863 asat defunt may fon trobat amonedat; la viud* amagua,
ultr% axó *s pagua del crex e dot com millor pot.
ultratge m. Injuria greu. a.fer ultratge col. Causar una injuria greu. SP 14952 format
engendrador, comenqador d' urna llinatge; ffera ultratge he greu peccat si
engendrat ell no n' agués; tots.
ultratjar v. tr. Fer ultratge, causar una injuria greu a algú. SP 4413 Fficta, cubería,
ffort coratjuda, nunca batuda ne ultraijada, senyorejada nunca per hom.
ungía / Lámina córnia que naix i creix a l'extremitat deis dits de les persones, deis
simis i d'altres animáis. SP 1677 n de vedella créyem menjassem, ans que y
trobássem V ungía y el dit, tros mig partit. SP 6599 Tú, socarrat, pelat e sech,
ungles e bech t' an escatit, ¿Cuytat, ardit, ja y tornarás? a. ungía del dit col. SP
2264 Com qui *s pren ploma del cap e pits, ungles deis dits se remordía.
ungüent o engüent m. Substancia medicinal d'aplicació externa, mes compacta que
un liniment. SP 14813 agí 'n la cort de sonprelat s' és composat, he deis engüents
he sagraments s' és ja huntat he ben dinat no en po a donar ungüent a algú col.
Aplicar una substancia medicinal externament, estendre-la amb frecs. SP 12518 ici;
he si V oficiffas o faena de Magdalena, donant hungüent o llavament tant precios
al glorias Omnipotent; si. b.fin ungüent col. SP 12069 He com plorant, los peus
llavant ab huntament de fin hungüent, vench Magdalena.
ungüentan m. Qui fa o ven ungüents, preparacions medicináis d'aplicació externa. SP
12105 Ell és rich metge, aromatari he hungüentari, cirurgiá.
únic -a adj. Que és sol en el seu genere. SP 48 o tema: PERFACI PRIMERA PART
DEL PERFACI Déu creador, húnich senyor, omnipotent, llátriament qual sol
adore, quánt.
unicorn m. Animal fabulós, amb forma de cavall, amb una banya llarga i recta enmig
del front, a la qual s'atribu'ía antigament la virtut de curar malalties i enverinaments;
segons la creenca popular, sois es podia cacar posant com a esquer una jove verge.
SP 7914 E mncara mes! Lo qui s' i fia troba y falsía com T oricorn qui *n pert lo
corn; al si ms metfoch; de serp vol to.
unir v. tr. Associar, establir un lligam material, moral o legal entre dues o mes coses o
persones. SP 9403 Tots hi morir en! Aprés s' unir en casi *nfinides; ensenyorides
han molt vixcut heprou.
universal adj. Pertanyent o relatiu a tot o a tots, que inclou tot o tothom. a. hereu
universal col. Hereu de tots els béns d'una persona determinada. SP 844 Sens
inventan de son cabal, universal erevaféu.
506
universal adj. Que inclou tot o tothom. SP 11456 Puys Salvador, huniversal he
general, al món vingué a. hereu universal col. Hereu de tot els béns d'una persona
determinada. SP 844 Sens inventan de son cabal, universal erevaféu.
unt m. Untura, substancia greixosa o viscosa amb qué s'unta o es recobreix una
superficie o un eos. SP 2528 Ab hunt de sutga o de rovell, ab cert vermell tret d'
escudelles.
untament m. Aplicació d'una substancia greixosa o viscosa a una superficie o un eos.
SP 12068 He com plorant, los peus llavant ab huntament de fin hungüent, vench
Magdalena.
untar 1. v. tr./abs. Recobrir d'oli o d'una altra substancia greixosa o viscosa. de+CR (indica
el material amb qué es recobreix). SP 5260 s madrines; mil medicines, meneschalies he
burleriesl Unten he faxen, sovint desfaxen, refreden, guasten; suor li ta. SP 2534
Quant se n' huntava ffastig me feyal Ab por se reya de rompre •/. 2. v. tr. Ungir,
posar oli a algú per consagrar-lo. SP 13080 Del tot sessat era V untar, Judá regnar;
ceptre perdut, bisbat venut; sacerdots lie.
untura/ Substancia greixosa o viscosa amb qué s'unta o es recobreix una superficie o
un eos. SP 4631 En banys, huntures he faxadures, perfums e cales, ulceres males li
concr.
urgent adj. Sense retard. SP 1450 Cruel, urgent fféyem la guerra, he la desferra molt
be *s partía.
urna / Vas mes o menys profund per a contenir aigua o un altre líquid o per a
guardar-hi perfums o altres coses precioses. SP 11149 el; d' Archa o Tora pell
cubertora; d' or la tarraga, huma o taga; vergua d' Aron; de Gedeon conca del
ros, exut ve.
urques -esa adj. Infernal, diabólic. SP 4526 Ella no dexa cercar metgesses, velles
urquesses, emprenyadores, les banyadores, mores madrines.
ursa l.f. Menyspreu. [P] a. ab ursa loe. adv. Amb menyspreu. [P] 'Amborguii'. [MP]. DCVB
no hi aporta cap definido. Coromines diu que es burea (mir a burea), i vol dir 'de colp'. SP 5070 a Criatura no la
torchá comfa lo cha, ni •// mira *b hurga comfa la sturga, ni IV alenda com lleófa
us pron. Vos o us.
ÚSWJ. 1. Acció de fer servir una cosa, d'aplicar-la, de manejar-la. SP 8597 antost los
renyen, no *lls cansen pus, ffins per llur hús, avent parit he filis nodrit, les mou
natura. 2. Acció de practicar habitualment una cosa, práctica que resulta de
l'experiéncia d'una cosa. SP 8076 sell, ffiu déu novell e V adorí: apostatí contra
mon hús.
usanca / Costum, práctica habitual d'una cosa. SP 7687 Per llurs husances axí
diverses, he tan perverses obres e manyes, son al a. a la usanca de loe. adv. A la
manera de, com fan, com és el costum de. SP 7387 udant, ffon ampliat he fon
fundat de observanga, a la husanga de Preycadós.
usar 1. v. intr. Fer ús, fer servir una cosa. de+CR (indica la cosa que es fa servir). SP 7410 vendes,
may a Déu llohen ni misses hohen; defalspes husen. 2. v. tr. Fer ús, fer servir una
cosa. SP 10098 Husa lo bany. 3. v. tr. Practicar habitualment, acostumar de fer. SP
669 ts qui a dir basten verins que pasten, tants mals com husen, los béns c abusen
ni referir. 4. v. pron. usar-se Acostumar-se, ser usual. SP 7369 fon tancada,
emparedada, sola reclusaja hui no s' husa /' emparedar ni sola star.
usat -ada adj. Avesat, acostumat. de SP 6949 ador en Balaguer que la muller? Totes
guosades, totes husades son defurtar! Si baratar aire no poden, sos filis enl.
507
usura / Interés produít per un capital prestat, i especialment el que és excessiu,

abusiu. SP 5412 ríen, ordixen sos casaments, dons e presents, tots ab husura, he
fan segura mercadería.
usurari aria m. i f Usurer, qui presta diners amb usura o interessos excessius. SP
14314 arell, peí senat vell, tot revocat; he reprovat, deis husuraris e potecaris, llur
receptan.
usurpar v. tr. Apropiar-se una cosa sense dret. SP 10718 son grans copies
desafaynades; son se mesclades, nom husurpans de capitans, en bando strany.
útil 1. adj. Que pot servir, capac d'obrar o de ser usat benefíciosament. SP 10279 Hútil
senyor fféu d' animáis, de minerals treballador,. 2. m. Utilitat, profít. SP 10279
Hútil senyor fféu d' animáis, de minerals treballador, cultiva.
utilitat/ Profít que es pot traure d'una cosa. SP 10740 ya qui papa fo en Avinyó,
Benet de Lluna, a la comuna hutilitat aquest debat háfet gran bé: molts en la fe
deis poc.
508
V
va vana adj. 1. Mancat de consistencia, que no té sino aparenca, fals. SP 11571 De
hom res va ell no prengué a. vans déus col. Dei'tats falses. SP 11450 He cau hun
tros del temple, gros, deis antichs, vans déus deis romans, qü' en Roma resta, nit
de la festa. 2. Inútil, mancat d'eficácia. SP 9824 Puys res no amen esser amades,
vana y debades és tal husanqa: sois sa crianca, qü* és tendrelleta, mentres UV all a.
en va loe. adv. Inútilment, sense efecte. SP 7952 Qui les doctrina pert diciplina e
•n va té scola; llava ragola, repasta tests. 3. Que té el desig de ser notat, pero está
mancat de consistencia moral. SP 15643 onfalliment tot homilment, ñopas comféu
lofariseu va, glorias, superbiós. 4. Buit, que no té res dins. NO enregistrat en DCVB, pero SÍ en
DECat. SP 6163 Com canya vana, pópul, xop, álber, olm, vern e sálzer, quifruyt no
fan.
v a c a / Femella del bou. SP 8583 Vaques, ovelles, egües, someres, molt grans raberes,
ab hun ma a. set vaques egipcianes col. Les set vaques que va somiar el faraó
d'Egipte i que Josep va interpretar com a set anys de fam i desgracies. SP 10595
altes; totes malaltes, d' elles molt flaques com les set vaques egipcianes; altres
malsanes de set humos, ab set th.
vado m. Mitjá per a eixir d'un pas. Matisació a DCVB. SP 2876 Cercant li vado que V
amansas, abonangás de V arispea, per sa.
vagar v. intr. Errar a la ventura, anar d'un lloc a l'altre sense aturar-se o residir
definitivament enlloc. SP 108 o res guanyant, e V ajustant or el amagua; en lo món
vagua hi lo temps pert.
vaileta/ Criada molt jove, xica de servei. SP 1555 He les vayletes, tan indiscretes,
mogueren crits; fforen sentits per.
vair m. Porció de pell de cert animal semblant a l'esquirol, destinada a folradures. SP
2067 hí: peñes, robins, velluts, cetins, conduyts, marts, vays, vervins, duays,
percots, guonelles, angles, bruxelles.
vaiver -a adj. Inconstant, voluble. No enregistrada en DCVB ni DAG Documentada en DECat. SP 15738
Tanbé na Dina morir deguera per ser vayvera.
vaixell m. Recipient de qualsevol mena per a contenir-hi alguna cosa. SP 14657 se
aparella e va *b cistella, cedag, guarbell o chich vexell de /' aygua pendre, bé deu
rependre, si »s mor de.
vaixella / Conjunt de plats, gots, copes i altres recipients per a contenir-hi líquids i
aliments. SP 1833 uant avia, puys rich, potent me víu d' argent, armes, vexella,
roba molt bella, Hi, llana, seda, molía moneda.
valenca/ Protecció, ajuda que es presta. SP 15396 lo qüm entenguí he conprenguí de
la crehenqa, per ma valenca a mi splicada he declarada.
509
valencia -ana adj. Nadiu o propi de Valencia o del Regne de Valencia. SP 8549 l, vell
bolcam fumós? En Port Fanguós, platga romana, valenciana, hon llaura •/ ferré,
en que s' aferré no *s.
valent adj. 1. Coratjós, que no té por, que sap actuar davant el perill. SP 1437 Hefiu
viatges ab molt valent, ardida gent de la francesa, contra V anglesa ffent. 2. Que
val moralment, digne de respecte, ÉS adjectiu invariable. SP 1111 rat que no V orat del
pare teu, de major preu he pus valent.
valentía / Fortalesa d'ánim davant el perill o la desgracia. SP 7248 Per tal servey he
valentía; per cortesía, de totpeatge he cabeqatge, morabatí.
valentíssim -a adj. Superlatiu de valent, coratjós en grau máxim. SP 7222 a,
cavalleria, artizatpoblé, constant, inmoble, gent valentíssima.
Valentínent adv. Amb valentía, coratjosament. SP 7244 Sabe 's defendre del rey
malvat esta ciutat, molt valentment he llealment, absent llur rey.
valer v. intr. 1. Teñir algú o alguna cosa una qualitat o qualitats que el fan bo. SP
13756 as, certament, per llur error no *n pert valor, ni %n val res menys, per llurs
desdenys, l' alt sagrament. SP 3981 May se movia, si *s vol vingués qui mes
valgués hefos quisvulla. 2. Teñir eficacia, ser útil. SP 377 no y val babtisme, mes
exorcisme, llum, sal, capida, qué de llur vi a. valer mes una cosa que una altra
mod. Ser millor. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 14565 i creurás, ffets singulás te
faré veure?» Donchs, mes val creure que disputar ni altercar, b. mes val casar que
cremar prov. Indica que el casament és el millor remei si no es pot contenir el
d e s i g S e x u a l . [ P ] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 10178 Com dix Sent Pau, mes Val
casar que no cremar. 3. Ajudar, protegir. SP 9760 ertat, com IV' anperduda, pus no
'lis ojuda ni *llls val pus V art. 4. Ser estimat a un cert preu, ser estimat com a igual
a certa quantitat. SP 13592 apa Silvestre, cert, no lleguaren, ni res donaren qué
valgués tant.
v a l í / Extensió de terreny relativament plana entre muntanyes. SP 15577 Ffuy per la
plana he per la valí, ab gran treball, a Valí de Crist a. valí lacrimosa col. El món
terrenal. SP 16061 Perqué y esmene lo qué m' ifall en esta valí tan lacrimosa, la
gloriosa nit ejorn pregué qum ella m' aplegué, b. traspassar per seca i Meca i la
valí d'Andorra prov. Anar d'un lloc a l'altre, caminar molt, fer llargs viatges. SP
6134 ou cassat, lo món cerquant he trespassant per cequay Mequa, la VilajCeca
he Vallji'Ândorra, Volta_d'_en_TorraheS.
vallejar v. tr. Voltar de valí, d'una excavació feta al voltant d'una fortificació per a
dificultar el pas de l'enemic. SP 12681 Be t' i vallega, ffort t' i ormega he t'
enfrenella.
v a l o r / 1. Conjunt de qualitats que una cosa té i que fan que siga preada o que es
considere bona. SP 15078 Dona 'm hungüents moltfins d' olor, de gran valor dona
'm planter he sementer, de bálsem brots Enguadí a. perdre valor col. Deixar, una
cosa, de teñir el valor que tenia. SP 13755 Mas, certament, per llur error no *npert
valor, ni *n val res menys, per llurs desdenys, l' alt s. 2. Conjunt de qualitats d'una
persona que la fan moralment o inteHectualment bona i digna de respecte. SP 8377
Qui les defén sa vida ven, la fe y honor he sa valor.
vanagloria/ Gloria mes aparent que real, sovint perqué els mérits a qué s'atribueix no
ho valen. SP 12530 nistres qui son los pobres ffent pies obres, sens vanagloria,
havent memoria que •/ Pare teu tot quántfas veu.
510
vanar v. tr. Exposar coses falses, inventades, que no son reals. No enregistrada en DCVB, DAG
ni DECat. SP 5925 UuT requesta sos amados he servidos, mes que catius, vanant
motius de falsedat sens veritat, perqué ms deporten.
vanejar v. intr. Pensar o dir coses absurdes, delirar. SP 6489 Cové que sues, puys
varieges he tant vaneges! Ara ploraves, com te menbraves deis improperis he vit.
vanitat/ Falta de valúa moral. SP 7609 Bé u merexia esta ciutat, per vanitat, ells
consentir dones regir, massa manar; ffent revoca.
vanover -a m. i f. Persona que fa vánoves, cobrellit d'abric i d'adorn. SP 2991 De /'
ordidor he texidora, canejadora ni vanover, ni perpunter, de lli comprat, cuyt ni
fllat, may ne v.
vanoveta/ Vánova menuda, cobrellit d'abric i d'adorn, de teixit gruixut, de punt o de
ganxet, que sol formar dibuixos. SP 4794 la cama, lo cap e brag ab lo cabaq de les
cotetes he vanovetes del ful tan car.
vapor/ Gas en qué es transforma un líquid o un sólid absorbint calor. SP 9626 nbor,
par la remor de llur costat; ventositat, grossa vapor.
vara / Barra relativament prima, usada com a bastó per a ajudar-se a caminar, per a
colpejar els animáis, etc. SP 3201 Por cent la cara, prés una vara, mou tots de
bregua.
varar v. intr. Entrar a la mar una ñau o altra embarcado quan ja está acabada de
construir o de reparar. SP 5586 ar les mes velles se fan parats ben ensevats, per fer
varar dins la llur mar a ses criades.
vari varia adj. 1. Mudable, que es mostra diferent d'un temps a un altre. SP 6441
Trobant me vari d' opinions, ffeya 'm rahons del divinal. 2. Divers, no únic. Usat en
plural. SP 16144 Tais dos contraris, exemples varis, clares semblances he
concordances los manifesten, mes.
variable adj. Que varia sovint. SP 2906 Vent -la mudable he variable, mudí lo treu.
variar v. intr. Sofrir un canvi parcial, modificar-se. SP 14162 promptament d' ells
sobornáis, d' ells menagats, molt variaren he deposaren mentint vilment.
variejar v. intr. Delirar, teñir pensaments fantástics. SP 6488 Cové que sues, puys
varieges he tant vaneges! Ara ploraves, com te menbraves.
varió/ Desvari, deliri. SP 3211 Allí si *nfeya deflccions he varions ab V esposat! Lo
bon curat vol la senyor,.
vas m. Sepultura, cavitat on se soterren els morts. SP 15800 cans: sois peus e mans lo
qué %n romas en hun nou vas, per ser estada ab rey casada, ffon soterrat a. fer un
salt del Hit al vas mod. Morir, NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 8082 l d' elles costol
quant és malalt, ffará bon salt del Hit al vas.
vassall -a m. i f Persona que depenia d'un senyor a qui devia fidelitat en canvi de la
seua protecció, en virtut d'un feu. SP 15096 robust molt desigat será penjat per los
juheus, mals vasalls seus, en creu ben alt.
vassallatge m. Submissió, subjecció a un senyor. SP 14477 uint, dret a ell ve, promet
la fe, ffent homenatge de vasallatge perpetual, rebent la sal de sapiencia, en mans.
vebre m. Castor, nom donat a diversos rosegadors de la familia deis castórids,
palmípede, de cua ampia i aplatada, notable per l'enginy amb qué fabrica els seus
caus SP 7769 de poli al peu del foll; correns atzebres, llúdries, vebres, hon bo ni
bell sino lapell ais no s' i troba; depell.
vectigal m. Tribut imposat sobre el transport de mercaderies. SP 10574 Del sens e
ronya he victigual tan general, sola n' és francha.
511
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaume R0i,
vedar v. tr. 1. Impedir, ser obstacle perqué es faca una cosa. SP 15521 si la traydora
de bignámia, tal com la mia, tant no u vedas que m' ordenas a missa dir. 2.
Prohibir, manar que no es faca una cosa. SP 4446 A tots vedava no s' acostassen, ni
may entrassen en ma posada a. fruit vedat col. Fruit pres per Eva de mans del
Dimoni i que Déu li havia prohibit menjar; segons aquesta tradició bíblica, va ser
l'origen del pecat original. SP 12850 Taula s' i para, hon mengarás, mentres viurás,
no 'Ifruyt vedat ab qü* enguanatffon V om primer per sa muller. b.pom vedat col.
Fruit pres per Eva de mans del Dimoni i que Déu li havia prohibit menjar; segons
aquesta tradició bíblica, va ser l'origen del pecat original. SP 13899 He alt enfust d'
onfon llevat lo pom vedat pels ignocens, cinch mil docens any xixanté los remete.
3. Prohibir a algú d'entrar a l'església i de rebre els sagraments. No enregistrada en DCVB ni
DAG. SP 15035, no *t faga por per esser buyt de filis ofruyt sies vedat, ni ton curat
te scomunique ni que t' abdique entrar ais.
vedell -a m. if. Animal boví jove de menys d'un any d'edat. SP 12748 er bon solas he
festegar, ffer t' á mengar d' un gras vedell; d' or bell anell he qué colgar te fará
dar, he prima s.
veedor -a m. if. Persona que veu una cosa. SP 151 Ñopas scapgat, partit, trencat;per
vehedós e mirados rot ni squingat, Mas sois pingat e corregit.
veent adj. Que veu, que percep amb la vista. SP 9681 Si son presents, tocans, vehens,
quant han llur magna, V orne qué *s sagna, pus sanch.
vegada / Cadascun deis casos en qué es dona una acció o un esdeveniment que es
considera que es repeteix o que es pot repetir. SP 10784 é: l' águila ve!, a tots
naxens terratinents dir tres veguades a. ultra vegada loe. adv. Novament, una volta
mes, de nou. SP 5705 He, quant torna, miss- acabada, altra veguada. b. moltes
vegades loe. adv. Sovint, amb freqüéncia. SP 1751 Dones malignes, moltes
veguades víu condempnades; mil bandejaven, mes ne penjaven.
veí -ina m. if.l. Persona que viu al costat o molt prop d'una casa, d'un carrer o barri
determináis. SP 4200, deya 's donzella, tota devota, ffon alcavota d' una vehina. 2.
Persona que té domicili en una població determinada. SP 11301 Dona vehina de la
ciutat no n'agüé grat ni lá volch rebre.
veínat m. 1. Condició de veí, proximitat al lloc on viu algú. SP 1566 Per bon veynat,
volent sentir e inquirir sa malaltia, pero mentía. 2. Conjunt de veíns d'un poblé,
d'un barri, d'un carrer. SP 2275 Al terq diumenge si 'S vol, y menge tot lo veynat;
rostit, cuynat, si *s vol, o bullen, ffacen qué ms vul. 3. Zona de cases adjacent a una
casa determinada. ia documenta™ en DCVB. NO enregistrada en DAG. SP 7533 Per totes estes ffer
tais peccats, d' aquells veynats, la Pelleria, Trench, Fusteria, fflns mig mercat.
veixiga/ Bufeta, sac membranós de l'aparell urinari en qué es va depositant l'orina
segregada pels renyons. SP 6819 guiada he d' ulcerada, molt prest, sens trigua,
certa vexigua; de gran ardor, dolor, cuygor en V orinar; de tremola.
veí m. 1. Tros de tela destinat a tapar una cosa i ocultar-la a les mirades, sobretot el
tros de tela prima o trepada amb qué les dones es tapen la cara o el cap. SP 3539 la
capella que és molt bella de sent Miquel, calat lo vel ella *s confessa ab mala
fressa. SP 11145 /' archa; del Patriarcha la scala •/ cel; del temple vel; d' Archa o
Tora pell cubertura; d' or la tarraga, huma. 2. Part del vestit de les religioses que
els cobreix el cap. SP 5653 Lo jovenet dix, tot alegre: «per qué vel negre de jorn
portan, ara *ll dexau?» Ella respon: «moltp.
v e l a / Tros de tela forta, ordináriament formada de diverses parts cosides, que, fermat
a un arbre o pal duna embarcació, serveix per a rebre del vent la impulsió i
512
comunicar-la al vaixell. SP 10977 alba, diana he tremuntana, de mar la stela, he

ñau ab vela amarinada a. mudar la vela col. Canviar la posició de la vela perqué
agafe millor el vent i puga impulsar amb mes forca la ñau. SP 12649 Mira la stela,
muda la vela, b.fer la vela col. Avanear, estendre's. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat.
SP 2466 Fféu be la vela per les tovalles! Llexá y fer falles heflamejar, per no. c. a
veles plenes loe. adv. Amb les veles unflades peí vent, molt de pressa. SP 8556
¿qui y deu calar ni vol sorgir? Ffogir, fogir a veles plenes de tais serenes
encortadores. d. a veles i rems loe. adv. A una gran velocitat. SP 4230 A veles,
rems, vos ve vellea; dot ni riquea no us deu torbar.
velada/ Monja que ha pres el vel. SP 5726 Altra velada, enamorada del confessor,
mostrant terror de malaltia.
veler -era 1. m. i f. Persona que ven veis. SP 2980 ava V especier; sastre, draper he
costurera, tapins, velera, lo brunater he confiter. l.f velera Casamentera. SP 2030
Ffalsaparlera, vella velera, m' enbabuxa hí *m tabuxa: de tot mentía.
velet m. Diminutiu de ve/, vel petit. SP 5645 Dix: «dexaré lo maridet, negre velet, ans
de res fer.
vell -a 1. adj. De molta edat. SP 5988 *m mostrás hun tant altiva, no %mfes cativa de
marit vell a. senat vell col. Epítet usat per a referir-se al senat i que fa referencia a
la constitució d'aquesta assemblea, formada pels patriéis ancians. SP 14311 el
costat dret, ffon lo pertret he aparell, peí senat vell, tot revocat;. 2. adj. Antic, del
temps passat, anterior a Tactual. SP 7928 Rey Ypocrás, ffilósofvell; poet* aquell, en
alt pujat, restant penjat a. llei vella col. Regles i cerimónies presentes per Déu ais
israelites per mediació de Moisés. SP 6882 it seu, he morir deu sentenciada:
apedreguada, per la lley vella; dins en Castella mor deguollada; alt enforcada. b.
sacerdot vell col. Sacerdot que professa un cuite anterior al cristiá. SP 13276, ab
viguor, los billones, ffalsos banqués, sacerdots vells, ab certs cordells comengá*
batre; e 'lis féu abatre. 3. adj. Que ha durat molt, que no és nou. SP 7973 Met vi
novell en odre vell, ab roí anbut. SP 7430 Tant saben dir, que *ls fan vestir lo vell
per nou, he de hun sou ne fan ducat lo mal cuynat qui. 4. m. i f Persona de molta
edat. SP 6497 Vell acagat! Tu t' o volguist, car no creguist lo sau, ans nos a. vell
jllbileil Col. V e l l Centenarí. [ D C V B ] En jubilen, pero, només dona el sentit de 'molt alegre'. SP 166 l
jaquint aconortat, d' ell apartat dant hi del peu; vell jhubileu, mort civilment; ja
per la gent desconegut. b. vell galant col. Vell verd, persona d'edat avancada molt
interessada peí sexe. SP 302 ir certer, de V esparver cercant les mans; ais vells
gualants, qui no s' están, peí temps que han, de porregar.
vellard -a adj. Anciá, vell, de molta edat. SP 8629 Ab vifortpur, donat ab art, Llot,
ja vellart, ló deceberen; d' ell conceberen ses filies drudes.
vellegás -assa adj. Pejoratiu de vell, vella. SP 13292 a he pervertida, ffeta no pocha
de lladres clocha, he velleguaqa ffera vinyaqa, tant per malea com per perea.
vellesa/ Edat avancada. SP 4231 A veles, rems, vos ve vellea; dot ni riquea no us deu
torbar.
vellmarí m. Foca, vedell marí. SP 7722 A qui lá lloha de llur bellea, mes de noblea,
son bellmarí; de llur veríhoyr no -Isplau.
vellos m. Vello, conjunt de la llana que cobreix el eos d'un animal llanut. SP 11153 o
taga; vergua d' Aron; de Gedeon conca del ros, exut vellos, era banyada; porta
taneada; carro d' Elies; peix de To.
vellura/ Vellesa, edat avancada. SP 4174 De tració ell m' infestava e *m requestava
ab sa vellura, rompes costura, ab vot sorsida he recusida ab fermeta.
513
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeRnj.
vellut m. Teixit de pelfa, amb pél tallat o arrissat, de seda, llana, coto o altra fibra, i
d'aspecte llis. SP 2171 s, guants, ventallets, calces, tapins ab escarpins de vellut
blau, mig cofre y clan, quánt trotar puch, he tot ló y.
vellutat/ Tela coberta de vellut o que té finor de vellut. SP 2080 No y veu brocat; de
vellutat hifallfaldetes.
v e n a / Conducte subterrani on hi ha aigua. SP 11863 Grades mana; tota n' ésplena,
habundant vena, distilant font.
vencedor -a adj./m. i f. Que vene, que obté la victoria sobre altres. SP 13154 rey, V
antigua lley ffon figurada en la entrada del vencedor, senyor major, ser derribada,
per cans menjada.
vencer v. tr. 1. Fer cedir algú o alguna cosa que ataca o que resisteix. SP 6226
cellerera major m' a dit: «a ton marit, si tu no *ll vene en lo comeng essent novici,
tost pendra vici: dar t' a. 2. Guanyar, ser superior a algú o a alguna cosa en una
lluita o competició. SP 8392 Eli hi morra, hó *s desdirá com a vengut.
venda/ Transferencia que es posseeix a una altra persona en canvi d'una quantitat de
diners. SP 6910 Es li liurat tot a menysfor; no Ufa por venda *s retracte per lofals
acte, ab dol, que fan, ni per en a. tenda de compra i venda col. Tenda en qué es
compren i es venen productes. SP 13285 Llurs banchs trenca, he derrocha la vella
tenda de compra y venda he llogreria, de simonía lleig ensutzida he per. b.fermar
venda col. Tancar una venda definitivament. SP 1240 Deu fermar vendes e fer
caplleutes; paguar los deutes que •/ marit.
vendré v. tr. 1. Transferir en canvi d'una quantitat de diners. SP 3767 Defet ordena
res no s' i vena demá diumenge, he no s' i menge carnper algú. 2. Renunciar a una
cosa, sacrificar-la per un interés material. SP 8375 Qui les defén sa vida ven, la fe y
honor he sa valor. SP 4973 Ja no us vull dir tot per menut, com fuy venut he
rebugat, quant enugat he decebut.
veneciá -ana adj. Nadiu o habitant de Venécia, ciutat italiana. SP 7422 Ais flor entins,
venecians, los naveguans en les gualeres, son gransparieres,.
venedor -a m. i f Persona que ven una cosa. SP 7516 ronceres he reguateres,
revenedores, enguanadores de venedós he comprados enpes epreu.
venerar v. tr. Retre cuite com a cosa sagrada. SP 10185 muí, cavall, ais quals seny
fall; mas sois casar per venerar lo sagrament, Déu molt tement, per seus aver de.
venidor -a 1. adj. Que ve o ha de venir a un lloc. SP 15146 s per papa sanies, sibilles
tantes, Déu redemptor ser venidor pronosticans, d' algunes grans mas foren
poques!. 3. m. Que ha de venir en el temps. SP 15551 rtut; lo temps perdut que IV
esmenás, que ordenas lo venidor vivint millor, me consellaren a. lo venidor col.
Temps que ha de venir, futur. SP 3908 Eli sois preveu lo venidor, ffa lo millor, per
be no *s mostré, a V hútil nostre.
venir 1. v. intr./pron. Transportar-se a un lloc determinat entes com a terme final del
moviment espacial, on hi ha la persona que parla, la persona a qui es parla o on no
hi ha cap de les dues. SP 10781 V águila ve!. SP 5809 dret a vos vinch, sé que *m
guarreu prest, si us voleu. SP 5428 a quánts hi venen, a tants se venen. SP 5693 al
monestir venchper oyr lo sant Ofici. SP 1383 A Monserrat yo me 'n vinguí a. venir
al món o venir en lo món col. Náixer. SP 11458 Puys Salvador, huniversal he
general, al món vingué. SP 97, dar exemplar he bon consell al qui nove 11 en lo
món ve. b. venir a Déu col. Acostar-se a la fe, fer-se creient. SP 12425 A Déu
venint treballant sies. 2. v. intr. Acompanyar algú, transportar-se en un sentit
determinat respecte d'algú. SP 4293 Creu me, veniu. 3. v. intr./pron. Moure's amb
514
un moviment contrari al d'anar. SP 6240 saber qué fas, d' ón véns, hón vas. SP
2705 Si may guosava dir d' ón venia, «¿cóm?», responia. SP 3333 Yo me 'n venia,
víu fort peleha dins hun* aldea, a. ni anar ni venir mod. No moure's. No enregistrat en
DCVB, DAG ni DECat. SP 9643 hies, huyt o nou dies, mentres sanch teñen, ni van ni
venen a Déu preguar. 4. v. intr. Arribar al final d'un trajéete temporal, a un punt
terminal en el temps, a cert esdeveniment. SP 6869 crex aument, injustament,
moltes ló preñen, qui saben venen ja encetades he violades a V encartar. 5. v. intr.
Aparéixer un objecte o esdeveniment en una successió de llocs a recorrer,
d'époques, etc. SP 7434 r nou, he de hun sou ne fan ducat lo mal cuynat qui ve
aprés tal mateix és. SP 14957 tots los aprés Adam venguts no y son tenguts. 6. v.
intr. Procedir, teñir origen en algún lloc, alguna persona o alguna cosa. SP 2253
Pensar deuríeu ella d' ón ve, com li cové solempne festal. SP 10222 *t digua per
qué son tais, descominals, he d' on los ve tants mals, poch bé. 7. v. intr. Esdevenir-
se, produir-se. SP 7103 peccats, lo general Diluvi, qual preyea Nohé, de cert
vengué, car se lliuraven dones hí *s daven ais seus diables. 8. v. intr. Produir-se en
una persona o cosa, arribar-li un estat, una característica, una afecció, etc. SP 2195
lo seu desdeny qui per poch seny ve, ejovent. SP 2380 D' aire podia quant li venia
son ordinari: sens pus pensar i, carnes e cuxes,. 9. v. intr. Ser posat en una situació
determinada, assolir un estat. a. venir a llum col. Náixer. SP 5482 Si son prenyades
he ve a llum, és llur costum a tres o quatre fer los debatre ab daus. 10. v. intr.
Esdevenir, tornar-se, convertir-se, passar d'una estat a un altre. +cpred. SP 13045
Vench la ynica coxa e manca, per dolor d' anca he fals. SP 1985 brar he bé
smerqar bé li plagué com conegué que rich venia. 11. v. intr. Ser d'una manera
determinada en relació amb alguna cosa. SP 605 el voluntan poder comprar he
renovar lo qué bé *llls ve. SP 5317 Tot li ve en cric. 12. v. intr. Transportar-se a un
lloc per fer l'acció expressada peí verb en infmitiu. ¡nf/a+inf (indica racció que es duu a teme).
SP 15073 mi apenare, lo món passant, entravessant, ha veure 'm vench he ab mi
tench grans parlaments. SP 6924 Quant ve *l notari ffer inventan, los cófrens
scriuen buyts.
venjanca/ Dany, ofensa, etc., que s'infligeix a algú per satisfer el ressentiment que es
té per un dany, per un greuge, etc., que aquell ha comes. SP 15781 on tros deis
trips n' agüé, de qué *s moguéffer gran venganqa, cruel matanqa de benjamines he
gabesines de Gualahat.
venjar 1. v. tr. Compensar algú que havia estat ofés o danyat causant ofensa o dany al
seu ofensor o danyador SP 1260 Ab tal sentencia, marit darrer venge 'l primer. 2.
v. pron. venjar-se Satisfer-se causant dany a algú en compensació d'un dany o
ofensa causat per ell. de+CR (indica la persona de qui es pren venjanca). SP 8899 aran, s' afollaran
si prest no *n mengen; he si no *s vengen de qui »s discorden; he si no morden al
frare •/ coll.
vent m. 1. Moviment horitzontal de Taire, degut a causes naturals i sobretot a la
variació de temperatura entre les diferents capes de Tatmosfera. SP 621 Mes que el
penell, les muda •/ vent. a. bon vent col. En Támbit mariner, vent que permet que
els vaixells avancen en la direcció volguda. SP 9657 Si -n fas penó, mes al maymó
de les gualeres, bon vent no speres, ans les perdrás; si 7 cremarás, may ciar. 2.
Capa d'aire que envolta la térra, cel. SP 11395 En Roma •// véu visiblament anar
peí vent. 3. Gas engendrat a Testómac o ais intestins, ventositat. SP 5839 va!» Altra
*s clamava ab ell sovent; dix: «tinch gran vent en lo ventrell; ab lo donzell no m' i
515
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JqumefjCi,
trop bé. 4. Vanitat, buidor espiritual. SP 2196 eu desdeny qui per poch seny ve, e
jovent, plena de vent he mal nodrida, no may ferida per sor nefrare,.
ventallet m. Diminutiu de ventall, instrument que serveix per a agitar Taire i refrescar
Tambient, especialment el que es fa amb un conjunt de plomes o tros de paper, de
tela o d'altra materia flexible, que, disposat en forma de semicorona circular i
sostingut per un manee o per diverses peces primes de fusta, d'ivori, de metall, etc.,
serveix per a agitar Taire i donar fresca a la persona que el porta o que hi está prop.
SP 8329 deis gebelins, per vint florins, quánt fa lo fret; he ventallet de tres colós
per les calos; aygües, mosquets, perfu.
ventos -osa adj. Flatulent, que produeix gasos. SP 10121 Llegums, fumosos son e
ventosos, cuyts o torrats; ventositats dintre recluses, les co.
ventosa / Vas petit de forma acampanada, estret de boca i ampie de ventre, que,
després de posar-hi dintre estopa encesa, s'aplica a una part del eos per produir-hi
una succió i fer que passe el mal que s'hi sent. SP 5846 Ja la madrina m' á dat
ventoses: son enujoses.
ventositat/ Gas que es forma dins el ventre i s'expel-leix per Tanus. SP 9625 Tabal,
tanbor, par la remor de llur costat; ventositat, grossa vapor.
ventre m. 1. Cavitat del eos que conté Testómac i els budells. SP 9556 r; stopa liguar
grossos moxells, ab bons cordells, al ventre y carnes, encendre y flames, lexant
cremar; ñas, dits. 2. Cavitat on es fa la gestació del fetus. SP 4716 btengués qué
retengués, ni que ful entre dins lo seu ventre.
ventrell m. 1. Estómac, porció dilatada del tub digestiu on els aliments es transformen
en elements químics. SP 5840 *s clamava ab ell sovent; dix: «tinch gran vent en lo
ventrell; ab lo donzell no m' i trop bé a. aconsolar el ventrell mod. Matar la fam. No
enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4110 Quant se levava, aconsolava lo seu ventrell, ab
hun guobell de malvesia. b. salí de ventrell col. Contraccions doloroses de
Testómac causades per una malaltia. SP 4637 e cales, ulceres males li concriaren,
he li causaren salt de ventrell, en lo cervell malencolia he mirarchia. 2. Símptomes
de malaltia de Testómac. ia documentado en DCVB. SP 8350 Per lo ventrell, coral vermell.
ventrut -uda adj. Que té el ventre gros. SP 9191 isch e guercer; lleig, esquerrer he
geperut; contret, ventrut; per mal socors, trencat, potros he carnes tortes.
ventura / Esdeveniment bo o dolent o serie d'esdeveniments bons o dolents
impossibles de preveure amb certesa. SP 6398 he fort baschava, prou turmentat;
descontentat de ma ventura, com per natura o per mal fat, o per peccat a. deixar
algú o alguna cosa a la ventura mod. No prestar les atencions degudes a algú o
alguna persona, NO enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 8187 Pus no *ll servexen, axí *ll se
dexen a la ventura, b. cercar ventura mod. Buscar-se la vida. No enregistrat en DCVB, DAG
ni DECat. SP 911 Peus e mans tens: guanya 't prou béns, cerca ventura.
ver -a adj. 1. Conforme a la veritat, que expressa veritat. SP 440 ver sentencien que
cert no saben a. dir ver col. Contar el que és cert, no falsejar una realitat que es
conta, parlar segons la veritat. SP 8971 Criden prou crits al partur ir, qui ver vol
dir. 2. Que és real, que és alió que representa o que s'anomena, auténtic. SP 11338
Parí ver Cos de carn hí d' os. SP 433 es son vives, qualssevol sien, tot quánt
somien ésser ver crehen a. ver Déu col. Déu auténtic, Túnic déu válid i que
realment ho és, expressió amb qué es designa el Déu cristiá. SP 11392 L'
emperador Octoviá, ell IV adora com a ver Déu. b. les primeres amors son veres i
tostemps duren prov. Indica la creenca popular que el primer amor per una persona
516
Héctor Gonzálvez i Escolaño Diccionari de l '«Espill» de Jaume Roig
és l'únic auténtic i que dura per a tota la vida. No enregistrat en DCVB, DAGni DECat. SP 370 n
diablesses, dimoniesses; car les primer es amors son veres he tostemps duren.
verament adv. En veritat, de veres. SP 13961 enyor!» Dimas lladró, centuria, hú cap
de cent, dix: «verament, Ffill de Déu és!» Pilat, francés, Rey IV escriví.
verb m. Segona persona de la Santíssima Trinitat. SP 11332 Parifill Verb, d' aram la
serp.
verd -a 1. adj. Del color de l'herba tendrá, resultat de la mésela deis colors
fonamentals blau i groe. SP 10383 nal per fer infants, de fulles grans de les
figueres, verdes, lleteres, fféu cubertura a. sucre verd col. Mel silvestre. SP 12399
s ffogint, lexant, llaguosts mengant en lo desert, lo sucre vert o mel silvestre, pren
lo per mestre. 2. adj. Immadur, que no está desenvolupat del tot o no té
experiencia. SP 293 Perqué informes los jóvens verts he inesperts del toch delfoch,
polis del bech groch. 3. / verd Color de l'herba tendrá, resultat de la mésela deis
colors fonamentals blau i groe. SP 4073 os burell, roba jusana defina llana prima,
llistada, vert, blau pintada, duya *lmexia a. fer del verd bru mod. Donar entenent
una cosa per una altra. SP 5505 Del vertfan bru a V abadessa: par -los revessa he
vella mala, si no -ls. 4. m. verd Part verda deis vegetáis, fullatge, herba. i a documentado
en DCVB. SP 7738 Com tortra casta, en vert no 'S posa.
verdader -a adj. Que és real, que és alió que representa o que s'anomena, auténtic. SP
11368 Ffon, certament, la verdadera de Déu primera adoradora a. Déu verdader
col. Déu auténtic, l'únic déu válid i que realment ho és, expressió amb qué es
designa el Déu cristiá. SP 12016 Déu verdader qui n' ha 'lpoder, si tú •/ supliques
he li replique
verderol m. Ocell de la familia de les fringíHides (Chloris chloris), que té el
plomatge verd groguenc i canta molt bé. SP 15933 la llur flota deis arbres vius, hé
vist molts nius de verderols he d' oriols, he molts vespés.
verdesca/ Conjunt de branques fullades deis arbres i plantes. SP 11164 he de Daviu
torre, corona, viula, clau, fona; del sol ver desea; de Samsó bresca; d' Iram argila;
de rabins.
verdor/ Joventut, gent jove. No enregistrat en DGVB, DAG ni DECat. SP 307 tan, peí temps que
han, de porregar he pledegar ab la verdor; a /' honrat cor deis curiosos religiosos
he capellans.
verdós -osa adj. Molest, que dona mala vida. [P] No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. Evolució del
sentit íiatí de 'vigorós'. SP 9080 riaguen; sifels e castes; si de llet bastes; ffolles verdoses,
braves, yroses; si amiguables, afalaguables he human.
verdura / Conjunt d'herba o de ramatge verd. SP 13201 Ab rams, verdura de les
murieres, brots d' oliveres he altres arbres.
verema/ Rai'm collit. SP 6341 Pie de verema era lo trull, al major bull he fortaleha.
verga/ 1. Branca o tany d'arbre o d'arbust, relativament prim, llis i net de fulles. SP
10933 Puys confegí santificada, vergua plantada per dar salut al món perdut;
enmig del temps. 2. Vara, ceptre, bastó usat com a signe d'autoritat. SP 13466 le,
portada per caminans, per colls e plans, taules e vergua, manná sobergua, los
Cinch volums, drets e tortsfums.
verge/ Dona que no ha mantingut relacions sexuals amb cap home. SP 11274 creta,
fo prenys perfeta; verge sancera he more vera; verge casada, prenys no cansada;
grossa, llaugera, a. Verge María col. Mare de Déu. SP 11531 rrible nom ne reté;
more no '11 té que *n lo món sia: Verge María Mare de Déu, Déu ésfill seu.
517
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ¡'«Espill» de
verger / Hort amb varietat de flors i arbres fruiters. SP 3425 í *s deporten! Allí »s
conforten los estrangés, no en vergés, car no n' i ha! Víu T endemá comoviment de.
vergonya / 1. Torbament de l'ánim per una falta comesa o per una humiliació. SP
4905 Aga y mal pos! Per tant obús restí confús, ab prou verguonya. 2. Estimació
de la propia honra. SP 11971 us mullat, de fanchs sullat, tinyes e ronya! Tú, sens
verguonya, en lo fanguaq pie d' alvarag me par hijagües.
vergonyant m. i f. Persona pobre que es dona vergonya de demanar almoina. SP
16047 He sens fallir, set verguonyans les quatre grans ffestivitats tinch convidáis.
vergonyós -osa adj. 1. Que causa vergonya. SP 8910 Si lo qué porten les
verguonyoses he rabioses no *llls plau mostrar, per. 2. Que sent vergonya. SP 1193
Deis pus estranys, boliciosos he occiosos, menys verguonyós he pus ronyós, pren
com la lloba.
veri m. Substancia que, introduída o aplicada al eos en poca quantitat, causa la morí o
greus pertorbacions de la salut; també aplicat a coses moráis o maneres de ser que
es consideren nocius. SP 5531 om cans a liebre, o Ufan rebre en brou o vi qualque
veri, o lá infamen he d' ella %s clamen al llur major visitado. SP 7723 de llur bellea,
mes de noblea, son bellmarí; de llur veri hoyr no *ls plau.
verinós -osa adj. Que conté veri, que és nociu per a la salut. SP 12631 carrera: llexa
•/ camí llur, serpentí, tan espinos he verinós, costes, barranchs, hullals e fanchs,
xara, baladres.
veritat/ Conformitat amb alió que és, ha estat o será, coneixenca o idea d'una cosa
segons és. SP 8382 a, se enbardiqa, per llur malicia, contra justicia he veritat a. en
veritat loe. adv. e veres, amb adequació entre alió que es diu i alió que realment és.
SP 15616 En veritat lo sant sermó de Salamó qui *mfon trames, los anys de.
vermell -a 1. adj. Del color de la sang arterial o de les roselles. SP 10494 Tal Ufa
vert, tais, atzurat, altra, morat, les mes vermell, negre, burell, groch o tenat o
alquenat a. vi vermell col. Vi negre, de color molt fose, NO enregistrat en DCVB ni DAG Í
primera documentado en Coromines. SP 15691 ms peix, V Ú, OygUÜ y pa; SÍ no *m trop sá, pa y
vi vermell. 2. m. vermell Color de la sang arterial. SP 2530 Ab hunt de sutga o de
rovell, ab cert vermell tret d' escudelles, morros e ce lies s'.
vermenera / Mosca vironera, que deposita larves a la carn i en altres substancies
orgániques. *S!P 7703 stela, vespa, alacrá he rabias cha; la sanguonera, he
vermenera, mosca, e grill, liebre, conil, drach, calcatric.
vern m. Arbre de ribera de la familia de les betulácies, de l'espécie Alnus glutinosa,
d'escorca negrosa, fulles ovades, dentades irregularment, de flors verdoses o
brunenques i de fruits en forma de pinya. SP 6165 Com canya vana, pópul, xop,
álber, olm, vern e sálzer, quifruyt nofan he alfoch van com la cugula.
verónica / Imatge pintada o estampada de la cara de Jesucrist i, per extensió, de la
Mare de Déu, sobretot en pintures medievals. SP 3832 Una verónica d' or niellada,
molt be smaltada, li víu alspits; gests e vestits.
vers1 1. m. Versicle, cadascuna de les frases o series de frases que formen un
pensament o que es diuen en una cerimónia. SP 6571 Araguonés ne diu bon vés: A
la final, hom feminal, triant morras! No *t guardarás. SP 3785 Sois en la má lo
sant Cos prés; dient lo ves, com T oferí se convertí, cobrant la forma seguons la
ñor.
•y
vers prep. 1. Cap a, en direcció a. SP 922 Tirí camíffora •/ portal, ves V espita! d' en
Clapés dit. 2. En relació amb, respecte d'una cosa o persona. SP 15921 Per no
llexar elles yrades, avalotades vés mi del tot, vull dir hun motper llur confort.
518
versemblant adj. Que sembla vertader. SP 10809 en eos, sperit, haver sentit sois hun
instant, no *s versemblant.
verví m. Classe de tela, procedent de la ciutat francesa de Vervins o feta segons 1'estil
d'aquesta en ciutats com Valencia, que es teixia amb ordit; era un teixit molt
popular i de preu assequible. SP 2068 ríes, robins, velluts, cetins, conduyts, marts,
vays, vervins, duays, percots, guonelles, angles, bruxelles e bell.
v e s p a / Nom donat a diversos insectes himenopters aculeats, entre els quals destaca
especialment la vespa comuna, que es caracteritza peí color groe amb faixes negre,
la unió de l'abdomen amb el tórax molt prima i un ficó amb qué dona picades molt
doloroses. SP 7700 utput, guall, cutibut, aranya %b tela, tavá, mustela, vespa,
alacrá he rabias cha; la sanguonera, he vermenera.
vesper m. Niu d'una colonia de vespes. SP 15935 é vist molts nius de verderols he d'
oriols, he molts vespes.
vespra/ vespres Hora en qué se solien cantar les vespres en l'església, que era de les
dues a les tres del migdia. usat en plural. SP 14600 ts: d' ells son venguts ab sa lleguona
aprima, nona, vespres, conpleta.
vesprada/ Les primeres hores de la nit, crepuscle. SP 5469per la ciutat apas cuytat,
ffent cavalcades; he les vesprades d' aguost, anar camí de mar a la banyada; en la
torn a. a la vesprada o en la vesprada loe. adv. En algún punt durant la vesprada.
SP 3696 i ab son notar i se desfrecassen he que y anassen a la vesprada, aprés
tocada la uració. SP 6365 Ja mortallada, en la vesprada ffiu lá portassen he
soterrassen al monestir.
vessar 1. v. pron. vessar-se Eixir un líquid del recipient que el conté, bé perqué está
massa pie, perqué está inclinat, etc. SP 9017 Per mala mdrega, llur sanch se vessa
peí meliquet restar fluxet: troben lo mort. 2. v. tr. Deixar eixir un líquid del
recipient que el conté, bé per estar massa pie, bé perqué está inclinat, etc. SP 14742
ben dir sens barbarisme mots del babtisme , l' aygua vessant /' Esperit Sant, peí
llavament obté granmentffe.
vestida f. Canvi de roba, operació amb la qual una persona es muda de roba, NO
documentat en DCVB ni en Coromines. SP 2411 Mudava 's nova quada vestida, mas no cosida
punt per ses mans.
vestir 1. v. tr. Cobrir de roba o d'altra cosa que evita la nuesa, que defensa de la
intemperie o que serveix d'adorn. SP 4147 Yo li prestí, he la vestí tota de nou, ultra
son sou mes de paguada. SP 6369 De dol vestir no me 'n volguí: poch me 'n dolguí
a. vestir monja (a una dona) col. Fer que una dona prenga els hábits religiosos. SP
4934 éu me contar qu* era chiqueta quantfon mongeta ella vistida. 2. v. tr. Aplicar
roba o altra cosa a cobrir algú per evitar-ne la nuesa, pr4servar-lo del fred, etc. SP
4079 May se 'n vestía algú 'n la squena. 3. v. tr. Portar sobre si roba o altra cosa
que serveix per a evitar la nuesa, preservar del fred, etc. SP 2398 Mig any vestía
una camisa de sa divisa gentil brodada, tota dopada. 4. v. abs. Cobrir-se o anar
cobert de roba. SP 2731 Tant amaríeu un» aldeana, dona serrana, qui vist en
capes. 5. v. tr. Posar les peces de roba que calen per a considerar-se coberta la
persona, sense explicitar quines peces son ni de quina manera. SP 15431 Sens pus
tardar, tantost vestí 'm, del Hit lleví 'm he, devallat, agenollat a. 6. m. Manera de
vestir. SP 7620 ; imposats bans ffent perdonar; lexant doblar en llur vestir lo
destruyr qué totes fan.
vestit -ida adj. Cobert de roba o d'altra cosa que evita la nuesa, preserva de la
i n t e m p e r i e O S e r v e i x d ' a d o r n . de (indica la peca de roba o el material amb qué vesteix la persona). SP
519
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaumeí?^.
12392 També Johan, vestit de pell d' algún camell los molls vestits. SP 3935 guiña,
del primer alt, de calí en calt, cuyta o crua, vestida ü nua, agüera prés.
vestit m. Alió amb qué una persona es vesteix, peca o conjunt de peces de roba o
d'altra materia, excepte la roba interior, que cobreíxen el eos per evitar-ne la nuesa,
per preservar de la intemperie. SP 614 He llur vestit de fina llana, seda pisana,
será tot nou, vendré 'II lé a. molls vestits col. Vestits fins i molt flexibles, cómodes.
SP 12394 També Johan, vestit de pell d' algún camell los molls vestits, grossos
convits ffogint, lexant, llaguosts meng.
veta / Teixit en forma de cinta, fabricat amb Uigat de plana, o excepcionalment de
sarja, que serveix per a lugar, embenar o rivetejar. SP 4261 Mas tix be vetes de
seda stretes he té y gran pressa: cert, una.
v e t l a / Església on hi havia exposició del Santíssim durant la nit. SP 14509 beguina,
saltamartina, de sella mn sella, de vetla *n vetla; giramantells, picamartells,
disputadora, demanadora.
vetlar v. intr. 1. Estar despert, sobretot durant la nit. SP 390 Vellant, durment, no
cessant may de cridar «ay!» hé sospirat. 2. Fer guardia de nit. la documentado en DCVB.
SP 7079 ra •/ dos, entorn delfos, dejorn guardaven; altres vetlaven. 3. Treballar
durant la nit. ia documentado en DCVB. SP 8240 Per tant vetlar, sens despullar, diu que s'
ésfusa.
v e u / 1. So que es produeix a la laringe peí pas de Taire expirat a través de les cordes
vocals, so produít per les persones quan parlen, criden, canten, etc. SP 15294 COM
ORDENA SA VIDA Puys que sa veu yo no sentí, de fet sortí tot elevat, alienat,
esbalayt a. algar la veu col. Donar mes intensitat a la veu. SP 14542 La veu algant
he fort cridant, a qui -11 porta he IV olleta, alt. b. alta veu col. Veu amb mes
intensitat de la normal. SP 3242 Crida V espbs ab alta veu: «al plaer seu, per
honsevulla, puys tost s' acullá, c. clara veu col. Veu que es pot percebre
perfectament perqué no té ressonáncies que en pertorben Taudició. SP 13255 i
venia, Rey, Redemptor he Salvador en nom de Déu, ab clara veu he tots hun crit:
«Ffill de Davit alt, Osannál». d. agrá veu col. Veu que expressa aflicció. SP 14047
Ab agres veus ne despitaren he infestaren nefos llevat. 2. So produít en la laringe
deis animáis i amb el qual s'expressen. SP 14360 11, alt cridant, Anyell benigne,
comfa lo signe ab veu molt fort, prop de sa mort, ab lo cap dret haver gran. 3.
Rumor, noticia que s'estén entre la gent. a. veu pública col. Noticia exposada a
tothom. SP 7846 nyons, per los cantons crida real, he general pública veu del
secret seu. 4. Dret de parlar en una reunió i exercici d'aquest dret. SP 5561 Ha la
llur veu, concordantment he scientment tal elegixen he reverixen a. una veu loe.
adv. Dient la mateixa cosa acordadament tots els reunits. SP 14153 Tots ló
cregueren esser ver Déu! Tots, huna veu, de fet cuytaren hí u recitaren dins la
ciutat.
veure 1. v. tr./abs. Percebre la imatge o imatges deis objectes que els raigs Uuminosos
procedents d'aquests formen al fons de Tull sobre la retina. Quan és absoiutiu, sovint duu ei
pronom M. SP 230 Pendre s' arrehen, quánta ne vehen: son ells los presos. SP 6966 Tú
bells ulls tens he no y vols veure!. 2. v. pron. veure's Teñir intacte el sentit de la
vista, poder percebre les imatges del objectes a través deis raigs de llum que s'hi
reflecteixen. SP 16114pinta, ploma ni tinta; l' ull dret tinch roig; ni *m veig ni m'
oig; ja no puch siure ni menys escriure. 3. v. tr. Mirar, examinar un objecte amb el
sentit de la vista. SP 12704 Belles no m veges, no mires lleges. SP 6050 ,
cautament, metge sabut, prátich, astut, vell, no lá vega: si lá menega, conexeria,
520
divulgaría ton artifici a. veges+O ínter, indirecta Estructura que s'usa per a cridar
l'atenció d'algú; mira, fixa't. SP 10023 Is hufanes, no te n' enguanes: lleva *llls les
robes, vejes qué y trobes; llava 'llls la cara ab aygua clara. 4. v. tr. Assistir a un
fet, a un estat de coses, percebent-lo amb els ulls, ser-ne testimoni ocular, EI CD pot ser
una oració subordinada completiva, un substantiu amb un predicatiu o un infinitiu. SP 8210 qué *US plüU ¿S
collacions per ficcions, he que gens vegen que s' i menegen. SP 513 Si en lo blanch
de V hull té sanch y •/ vehen hom. SP 723 Car, molta gent, vehent penar altri
passar mal e turment a. veureu S'usa per a dir a algú que el que es diu és realitat i
que en será testimoni en poc de temps. SP 4292 Anem, veureu. b. véreu S'usa per a
intensificar l'exposició d'un fet o circumstáncia digne d'especial atenció. SP 3345
Véreu encendre de fet la má. SP 9214 L' altra sentí u: véreu punyades! Fforen
llunyades. 5. v. tr. Visitar o trobar algú per parlar, per tractar algún assumpte. SP
15073 ndre, de mi apenare, lo món passant, entravessant, ha veure 'm vench he ab
mi tench grans parlaments. 6. v. tr. Percebre amb l'enteniment, constatar,
comprendre, adonar-se d'una cosa. SP 234 Ais poch entesos, perqué s' i miren,
vegen hón tiren en lo llur viure. SP 11771 molt mes vehent que *ls comprensos ni
que *ls cursos. SP 4332 Yo veig que vos no *n curau guayre a. segons que+veure
loe. adv. Segons sembla. SP 4355 viu, costas me •/ ditl» Deya *n lo Hit: «segons
que veig, cert mal e leig vos me tractau, car retractau tot. b. segons veureu col.
S'usa per a remetre a un tema, que llavors només es toca de passada i que després
tindrá un desenvolupament mes ampli. SP 792 us darrés anys, vint o mes, tots
servint Déu, seguons veureu. 7. v. tr. Apreciar d'una manera determinada,
considerar en un forma determinada. SP 253 npost, he prou dispost lo sentiment; V
enteniment te veig molt ciar. 8. v. tr. Trobar-se, adonar-se del propi estat. Normaiment
usat amb pronom refiexiu. y +Cpred. SP 8643 Veu ab enguans esser prenyada, húna, banyada
en comú bany. SP 5289 Com ella »s veu del ful partida, he avorrida de mi tanfort,
a son gran. SP 6565 triant he confiant de son saber, veu se llauger, pert ne la por.
9. v. pron. veure's Trobar-se o estar en una situació o estat. SP 4027 aven perqué s'
hoís: «en Parays qué desijam prest nos vejam.
vexar v. tr. Molestar greument, maltractar. correcdó aCoromines. SP 1217 A qui la vexa a
•quéll o llexa en testament.
vi m. Suc de raím fermentat, amb gradació alcohólica diversa segons els tipus, usat
com a acompanyament deis menjars i en diverses cerimónies de cuite religiós. SP
13376 Torbá 's del vi. SP 3782 ntant, adésplorant, per la Oferta ell no concerta ni
vi ni pa a. agre vi col. Vi en mal estat que té un gust ácid. SP 6666, qué menysfa
tala, qual és menys mala, com V agre vi és dit bon vi, és dita bona. b. vi vermell
Col. V i n e g r e , d e c o l o r m o l t f o s e . No documentat en DCVB i primera documentació en Coromines. SP
15691 rnspeix, /' ú, aygua y pa; si no *m trop sá, pay vi vermell.
v i a / 1. Espai apte per a transitar-hi, que cal recorrer per a anar d'un lloc a un altre;
també en la dimensió moral. SP 12657 Humiliat, serva man dreta: vés via streta,
qui du a vida de bé complida. SP 15277 r han seguida en qualque pas, sens
contrapas, la bona via de qui m' envia a. errar la via col. Prendre una direcció
equivocada. SP 13087 t; sacerdots llechs; guiados sechs si cech orp guia herrén la
via, cohén abdós dins en lo fas. 2. Acció de caminar, de moure's cap avant. a.
fer+poss+via col. Avancar en la direcció proposada. SP 15495 De fet hofiu: aquell
estiu yofiu ma via vés la mongia ben ermitana, la catalana, damunt Falcet. b. tirar
via col. Comencar a caminar, prendre i seguir una direcció. SP 9789 He tirant via,
poch aturant he menys curant del llur acost, qui p. 3. Mitjá, manera d'actuar per
521
Héctor Gonzálvez í Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeJRnj,
obtenir un resultat. SP 12157 Per altra vía, sens sanchs tochar, tants chichs matar,
ell lo fén a. conéixer una cosa per mala via col. Adquirir coneixement, ser-ne
conscient, de la manera menys agradable possible. SP 4571 uanyava! Com
praticava de medecina, dita madrina, per mala via, la muller mia bé u conegué;
mas no volgué semblant m.
vianda/ Menjar, cosa alimentaria de tota mena. SP 748 Pren la vianda quala mes
vulles a. qui massa es cuita, crua, mal cuita o massa calda pren la vianda prov.
Refrany que indica que no s'ha de ser impacient, ja que la impaciencia pot dur
males conseqüéncies. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3928 qui massa-s cuyta, crua,
mal cuyta, o massa calda ab qué se scalda, pren la vianda.
viandant m. i f. Caminant, persona que va de camí o que passa per un lloc. SP 1865
Axí los peguen al viandant! En Lleyda mntrant, viu roceguar, puys squarterar.
viatge m. Añada que es fa per transportar-se a un lloc distant, sobretot a una altra
població o a un altre país. SP 12560 Quant tornarás de ton viatge, dar t' a per
guatge com mercader, no quart diner tan s.
vibra / Escurcó, reptil de la familia deis vipérids, verinós, d'uns 50 centímetres de
Uargária, gris amb taques negres, iris vertical i musell mes o menys alcat. SP 218 nt
una tal caga, qual, qui lá caga, pren mala Hebra, vibra, culebra hefebr* aguda, no
coneguda per tothom prou.
vicari m. 1. Home que assisteix a un superior en les seues funcions i que el substitueix
i representa en les abséncies. SP 13685 en Simó Pere, major preveré fféu, e clavari,
per ell vicari, ab general he liberal gran potestat, ab honestat a des. 2. Sacerdot
que exerceix el ministeri parroquial sense teñir el grau de rector o ecónom. SP 838
Ella y volgué hun seu notari; he lo vicari, son confessor, ffón marmessor he
lleguatari. 3. Funcionari eclesiástic que exerceix autoritat com a substituí i
representant del bisbe. a. general vicari col. Funcionari eclesiástic que exerceix
autoritat com a substituí i representaní del bisbe. SP 3675 He yo, mon mal, al
general major vicari, sens gens mudar i, recitaré:.
vici 1. m. Disposició habitual a una cosa moralment dolenta. SP 14184 rcha al
Patriarcha antich Nohé, aygua volgué punís lo vici hefos inhici a la virtut. 2. n .m.
Defecte habitual, inveteraí, que es manifesta reiteradament. a. prendre vici col.
Adquirir un defecíe, sobreíoí perqué exercita un mal comportament sense ser
corregit. SP 6229 u no *ll veng en lo comeng essent novici, tosí pendra vici: dar t' a
faena, viurás ab pena. 3. m. Perjudici, dany. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 7317
Del crim he vici habominable, ffetper diable dona, vilment, hac fonament.
viciat -ada adj. Que íé vici o vicis adquirits perqué se li ha corregit el comportament
SP 1015 ffet d' alfaní he d' orelletes, gucre, casquetes, he viciat, tot malcriat, ffet a
son lloure.
vicios -osa adj. Que té inclinació al comportamení moral dolení. SP 329 claror, la
gran error tan manifesta; la desonesta he viciosa, tant perillosa, amor inica que
huy %sprática, mes pe.
victoria / Acció de vencer, de guanyar en una Uuiía o compeíició. SP 12912 Titus
tanbé sa part agüé de la victoria a. obtenir victoria col. Vencer, guanyar. SP
12308 Primer treballa, pugna, batalla, obté victoria.
vida / 1. Exisíéncia, carácter que disíingeix els animáis i plantes deis altres éssers i
que es manifesía peí meíabolisme, creixenca i reproducció. SP 10110 Lo mengar
magre, sois per la vida, ab certa mida, anspoch que massa a. donar vida a algú o
alguna cosa col. Revifar, reviure. SP 13936 Sa mort reféu lo nostre stat mortificat,
522
donant li vida b. perdre la vida col. Morir. SP 13137 er per Asuer rey, no tement
son manament, ensuperbida per dé la vida he la persona, anell, corona, ceptre real.
2. Durada de l'existéncia d'un ésser viu; successió de fenómens o esdeveniments
pels quals es manifesta. SP 15273 es, sois te deportes de semblants mortes llegint
llur vida, car han seguida en qualque pas, sens contrapas, la bona. 3. Manera de
viure en relació amb les condicions, circumstáncies, carácter, professió, etc. SP
16053 ats; dos tots disaptes, deis qui d' acaptes porten sa vida a. vida grassa col.
Vida regalada. SP 14450 Puys ells se tolen lo bé prornes, afectant mes la vida
grassa, restar en plaga, plogua ü no plogua. b. amargosa vida col. Vida penosa o
desagradable. SP 9842 tura, mostrant figura, comengament he tastament de /'
amarguosa vida penosa que passar deuen, qui llur llet beuen he. c. vida
contemplativa col. Forma de vida dedicada a l'oració, a 1'espiritualitat, a la
meditado. SP 15482 Puys fuy delliure, mudí de viure lexant V activa,
contemplativa cercant la vida, prenint la mida he V exemplar. d. vida activa per.
Manera de viure no basada en la contemplació de Déu. SP 15481 Puys fuy delliure,
mudí de viure lexant V activa, contemplativa cercant la vida.
vidre m. Substancia amorfa, transparent o translúcida, dura i trencadissa quan és
freda, pero pastosa i plástica a temperatures elevades, resistent a l'acció química de
la majoria de substancies, feta fonent una mésela de sílice i carbonat de sodi o de
potassi amb petites quantitats d'altres bases, i a la qual es poden donar diferents
coloracions mitjancant l'addició d'óxids metal-lies. SP 8416 s comet e s' arremet,
cera vermella molla sagella, lo vidre trenca; de lleng romp Henea; chic afalagua;
lo llum apa.
vidrier -a m. i f. Persona que treballa en la fabricació o en el comerc del vidre. SP
7485 rtot s' i roba; lloch no s'i troba per pollaceres he vidrier es, taules e guábies,
tendes e rabies.
vígil adj. Vigilant, que vigila. SP 11952 De Déu partix, ab vígil cura, ab la mesura
ben asachsada he rechalcada, ben aflu.
vigor/ Forca activa del eos o de l'esperit. SP 13273 Aprés torna, rey, ab riguor; ffort,
ab viguor, los billones, ffalsos banqués, sacerdots vells, ab cer.
vil adj. De molt baixa condició, innoble, menyspreable; s'aplicava sovint a la dona
deshonesta i s'acostava a un insult com 'bagassa'. SP 4583 Del primer bot, dret me
rí aní he referí V acte tan vil al bon Boyl, guovernador.SP 3292 La vil baguassa
mes li la tassa dins sonfardell.
vilá -ana adj. Incivil, grosser, innoble. SP 7655 En hbmens mil no y ha hun vil, he si
n'ihá algún vilá en lo miller, ffa u la muller; he qualsevulla dona lo su.
vila / Població que, sense teñir el títol de ciutat, té algún privilegi o dimensions
suficients per a distingir-se deis pobles. SP 3354 Ffuy en Olit, vila molt bella.
vilatge m. Poblé petit, poblet. SP 1861 Les falses velles d' aquells vilatges certs mals
beuratges ffan hbmens beguen.
vilment adv. De manera vil, innoblement. SP 14164 d' ells menagats, molt variaren
he deposaren mentint vilment.
vime m. Branca de plantes del genere Salix, que és molt flexible i serveix de material
per a la fabricació de cistelles i altres recipients, de taules, cadires, etc. SP 8171
quet, ventosa; he tabalet, albaranet al coll lliguat; vime tallat.
vinagre m. Líquid compost d'ácid ascétic i aigua, procedent de la fermentació acética
del vi i usat principalment com a condiment. SP 10108 e com te diñes, pa y aygua
usa, ffin vi refusa he beu vinagre.
523
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaump R0¡,
vinguda/ Arribada a un lloc. SP 1077 e tots prengueren, los del carrer, grat e plaer
de ma venguda.
vingut -uda adj. Rebut, acceptat. No documentat en DCVB ni coromines. SP 4346 Millor vengada
he mes amada, d' ell acceptadajfuy, per mafe!.
vint adj. Dues voltes deu. SP 8061, deseretat, fforagitat he camps seguint, los mes de
vint anys meus millors, ab prou suós, perdis, treballs, nafr.
vinya / Conjunt de ceps plantats i tros de térra on están plantats. SP 13307 s, la
sarment grogua, la Sinaguogua, celler tot buyt, vinya sens fruyt, exorqua, erma,
térra pus ferma, nova, mes.
vinyassa / Augmentatiu de vinya. la documentado en DCVB. SP 13293 ffeta no pocha de
lladres clocha, he velleguaca ffera vinyaqa, tant per malea com per perea deis
podados, conreados.
viola / Genere de plantes de la familia de les violácies, de fiors hermafrodites,
irregulars, de color violat, blau, vermellós, groe o blanc segons les especies. SP
2288 Lo desplaer ffon meu a soles: trobí violes en lo meu ort he morritort, donzell
ab malva.
•y
viola / Instrument de corda, semblant al violí, pero mes gran i de cordes mes fortes,
que entre els instruments de la seua classe equival al contralt. SP 12753 Sons de
viola, orgue, tanbor, arpa, tamor fiará sonar.
violar v. tr. Infringir, actuar sobre una cosa no respectant-la com cal. SP 9451 éujove,
polit, del pare •/ Hit, IV insta sullas he violas.
violari m. Renda d'una pensió vitalicia, que constitueix una obligació essencialment
redimible mitjancant la qual es paga una determinada pensió anual durant tota la
vida a una o dues persones, amb lliurament previ del capital corresponent. SP 1267
e li s' obriren moltes banbolles; cambis, fadolles he violaris, preus e salaris deis
artesans.
violencia f. Forca impetuosa. SP 9456 Recorregué ella •/ pretor, posant clamor de
violencia.
violentament adv. De manera violenta, amb violencia. SP 9912 Violentment he
dignament Déu lá mata.
virginal adj. Pur, incólume, que pertany a una verge. SP 11652 er copendria, enmig o
centre d' un sancer ventre tot virginal, carn humanal.
virginitat/ Estat de la dona que no ha mantingut mai relacions sexuals amb un home.
SP 11022 Perpetual virginitat, entreguitat lésféu votar a. rompre+poss+virginitat
col. Deixar de ser verge, mantenir relacions sexuals. SP 11126 May se tocharen ni
m
s conegueren, ni may romperen sa virginitat.
virilment adv. De manera viril, amb energía propia d'un home. SP 12812 Del duch
Obel, llur cap feríhe conferí, molt virilment; he dignament cobra la stola, qual per
sa guola Eva.
virtual adj. Que té virtut per a produir un efecte, encara que actualment no el
produísca. SP 14520 De Déu demana: «puys d' Ell emana tant virtual, huniversal
he fructuosa, tan graciosa ffont d' aygua.
virtuós -osa adj. 1. Poderos, que té forca per a fer alguna cosa. SP 1322 Lo mercader,
molt poderos he virtuós, ell m' afilia hi m' abillá comfa mester. 2. Que té virtut i la
practica. SP 15135 Si mes t' inpliques, hefort repliques de virtuoses dones famoses
he venerades, qui son estades. 3. Conforme a la virtut, que s'ha fet segons la virtut.
SP 14835 on delit; no conpellit, ab fe formada, aconpanyada de virtuosos he
piadosos fíets, obrant bé; no mortafe mas abfe.
524
virtut/ 1. Forca, potencia, capacitat per a produir un efecte determina! SP 10063 Si,
dins, virtut de contenir no pots teñir, que t' i esforces, car no. 2. Propietat, qualitat.
SP 15267 amar, ben afamar he ben voler, dir ab plaer sois tais virtuts. SP 10315
ser redona, molt poch s' adona ab eos dret, pía: tal virtut ha he calitat. 3. Cinqué
deis cors angélics que es considera que existeixen en el cel. SP 11835 És revenda
per tots los ángels, virtuts, archángels he potestats; los principáis he dominans. 4.
Práctica habitual del bé, predisposició de l'ánima per a les accions que respecten la
llei moral. SP 15547 ció ells me mn mostraren, molt m' endreqarenper llur virtut; lo
temps perdut que IV esmenás, que ordenas lo venido a. virtuts moráis col. Virtuts
que es consideren principi de les altres i que están formades per la prudencia, la
justicia, la fortalesa i la tempranea. SP 9085 Virtuts moráis, males costumes diré u
en sumes molt se diriven. b. set virtuts col. Conjunt de set virtuts o qualitats de
l'ánima que, segons els teólegs, es divideixen en virtuts teologals (fe, esperanca i
caritat) i virtuts moráis o cardinals (prudencia, fortalesa, justicia i tempranea). SP
10618 ells; de set ramells arbre de vida; sana, guarnida de set virtuts; ab set
escuts he mil defesa; en set entesa arts l. 5. Miracle, prodigi. SP 13949 ué ver en,
deis mirados execudós alguns sabuts, en les virtuts he grans senyals tots divináis,
he molts secrets que.
vise -a adj. Que mira a la torta, que té un ull desviat i que no mira en paraHel amb
l'altre. SP 9188 es per ser molles, deflach recort, algú *nfan tort, visch e guercer;
lleig, esquerrer he geperut; contret, ventrut.
visible adj. Que pot ser vist, perceptible per la vista. SP 10277 al firmament, de V
ornament he d' invisible, de tot visible ffon creador.
visiblement adv. D'una manera visible, perceptiblement. SP 5700 e fust forgat, asitiat
en laparet, quantfon endret, visiblement, lo cap movent lo saluda.
visitador -a m. if. Persona que té el carree de visitar persones, institucions, etc., per
veure com actúen, per inspeccionar-Íes, per corregir-Íes, etc. SP 5535 veri, o lá
infamen he d' ella *s clamen al llur major visitador, de necligéncia o d' inpotencia
a ben regir.
visitar v. tr. 1. Anar a veure algú a sa casa o allá on resideix o es troba, per amistat,
per cortesia, per parlar d'algun afer, per saber com es troba, etc. SP 8245 Ab tal
escusa, al Hit se gita, pus no •// vesita. SP 11284 Elisabet volch vesitar, he recitar
del sant prenyat al seu cunyat en Zacharie. 2. Anar a veure un lloc o una cosa per
informar-se del seu estat, per conéixer-lo, etc. SP 3966 escolta molts parlaments;
perdons, covents, molts ne visita.
visiu -iva adj. Que serveix per a veure. SP 15412 ta lloscha he ab mafoscha, fflacha
prensiva com la visiva del duch, e rrat qui ms diupenat, he del mucol.
v i s t a / 1. Facultat de veure, sentit peí qual percebem les impressions lluminoses. a.
vista Hosca col. Vista curta, dificultat per a veure-hi de lluny. SP 15409 mon
sentiment tehórich alt trobant me falt, de vista lloscha he ab ma foscha, fflacha
prensiva com la visiva del. 2. Acció de veure. SP 5990 Contente 's ell del toch e
vista, puys que conquista muller tan bella, he sou bé sella a. perdre algú o alguna
cosa de vista mod. Deixar de veure algú o alguna cosa perqué s'allunya o s'amaga.
No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 15377 spós; ab gran repós ell escoltant, V infant
parlant, per dé '11 de vista; ab cara trista resta pensant; yo,. 3. Alió que es veu,
impressió visual que causa la cosa que es mira. SP 11723 Ella conquista pus alta
vista que tots elets.
525
vitualla/ Provisió de menjar, conjunt de coses comestibles. SP 7499 och ni repós;

venen en gros, souper tres malíes, ses vitualles.
vituperi m. Infamia, acte o paraules que causen infamia. SP 6493 es! Ara ploraves,
com te menbraves deis improperis he vituperis, hontes, despits, quals has sentits en
lo paSSat a. a Viíupeñ de E n p e r j u d i c i d e . No enregistrada en DCVB, DAG ni DECat. SP 6877
xovar, lo pert, per dret la qui comet ffer adulteri a vituperi del marit seu, he morir
deu sentenciada: apedreguada.
vituperios -osa adj. Infamant, denigrant. SP 13872 ranya, sponga e canya, vinagre y
fel, mort tan cruel, vituperosa, tant doloroso, ell lá 's volgué he láprengué.
viu viva adj. 1. Que té vida, que no está mort. SP 4352 Jafos ell viu, costas me •/
dit!» Deya *n lo Hit: «segons que veig a. soterrar viu col. Depositar davall térra el
eos d'una persona viva, normalment com a castic. SP 1614 instant forment, peí
parlament, ffon condempnada ser soterrada viva dejús, lo mort desús, b. menjar-se
algú viu col. Teñir una gran animadversió envers algú i voler fer-li un gran mal. No
documentat en DCVB. SP 8271 crech, sipodia, se menjaria lo marit viu. c. escorxar viu
algú col. Llevar la pell a una persona mentre está viva, normalment com a castic.
SP 1758 Huna *n penjaren, viva scorcharen, gran fitillera he metzinera. 2. Que
está en activitat, en moviment, que manifesta vitalitat o potencia per a fer alguna
cosa. a. sofre viu col. Sofre en estat natural, sense fondre. SP 4754 He sofre viu!
Dix que *s cenyia. b. aigua viva col. Aigua que brolla naturalment. SP 14524 rtual,
huniversal he fructuosa, tan graciosa ffont d' aygua viva, ¿cóm no -s diriva a tots
los vius per eguals rius. 3. Intens, de molta forca. a. viva fe col. Fe que va
acompanyada de caritat i bones obres. SP 14839 osos he piadosos jfets, obrant bé;
no moría fe mas abfe viva, caritativa, tot elevat Gesseu pujat en arbre, creu.
viuda/ Dona el marit de la qual ha mort. SP 9541 Ffembres errades he coronades en
lo poblich, viudes te dich les han criades.
viudatge m. Viudesa condició o estat de viuda o viudo. SP 15243 celant; lo clau
ficant al pols Guabel; amant Rachel; viudatge d' Anna; de na Susanna pren
continencia; la peniténci.
viure 1. v. intr. Teñir vida, ser viu. SP 9302 La hú menjaren, puys pledejaren peí qui
vivia, morir devia també menjat. 2. v. intr. Durar en vida. SP 12849 Paula s' ¿para,
hon mengarás, mentres viurás, no mlfruyt vedat ab qü* enguanatjfon V om primer.
3. v. intr. Passar la vida d'una manera determinada. SP 5573 Bé viu enpressa nunca
lifall afany, treball, pena, dolors. 4. v. intr. Residir, habitar en un lloc, amb algú,
etc. SP 11014 Dins hi vivien, qui Déu servien, moltes fadrínes; dona *llls doctrines.
SP 815 Ell ab ma mare vixqué poch temps, he may ensemps los viu menjar ni
festejar. 5. v. intr. Mantenir la propia vida, subsistir, alimentar-se, guanyar-se la
subsistencia. SP 15667 Is; de naturals primiciades ejust delmades rendes yo visch
a. viure de l'aire mod. Viure sense menjar res. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP
7740 Com mariposa, de V ayre viu. 6. m. Vida, existencia. SP 12290 Com serp de
pell, águila vella térra novella, muda de viure. 7. m. viures Queviures, vitualles.
Usat en plural. SP 2282 uelljorn, de cert, entorn trecentes liures despés en viures.
vivea/ Vivor, energía. SP 2880 vado que /' amansas, abonances de l' arispea, per sa
vivea duptant no surta, com a la murta yo lá menege he.
vivent 1. adj. Que viu, que está en vida. SP 11543 L' alt invisible, per sentiment de /'
hom vivent, Déu impalbable, jfet eos palbable; Déu inmortal,. 2. adj. Que está en
activitat, en moviment, que manifesta vitalitat o potencia per a fer alguna cosa. No
documentat en DCVB. a. aigües vivents col. Aigua que brolla naturalment. SP 14232
526
Dexen Déu vena habundant, plena d' aygües vivents, ais descrehents, din
Jheremies. 3. m. Persona viva. SP 12388 ar he trihunfar en terr* amable,
desiderable, hon los vivents terratinents porcions han.
vocable m. Mot, so articulat o conjunt de sons articuláis que expressa una idea i es
pren com a última unitat independent del discurs. a. fallir vocables per a dir una
cosa col. Expressió que s'usa per a dir que una cosa és extraordinaria. No documentat en
DCVB.SP 650 Ffallen vocables he diccions, relacionsperfer, envides, de ses fallí.
vogi m. Circumferéncia. SP 5377 Per la lligó del martilogi, qui conta •/ vogi quefa la
luna, canta la una cant pus plazent.
vogir v. tr. Girar, fer voltar. a. vogir los ulls col. Despiafar la vista en moviments
circulars o de vaivé. SP 4003 Arreu los metres ffingint legia; los hulls vogia deqáy
della.
volador -a adj. a. vidre volador col. Vidre molt prim que s'esmicola amb molta
f a c i l i t a t . No enregistrat en DCVB, DAG ni en Cororaines. SP 7803 COTrer O atZUCach; he SeUS fans
lach he brollados; de volados vidres, ampolles; grosses banbolles de molí cabo.
volar v. intr. Sostenir-se i moure's en Taire un animal alat per mitjá de les ales. SP
10565 t stela; mes que cel cela, ab lo sol sola; com voltor vola, abella bella, ovella
vella he signant signe; ffenix.
volatería/ conjunt d'animals de ploma comestibles, sobretot gal-linacis. SP 1659 Allí
teníem de tots potatges, de carns salvatges, volatería, pasticeria molt preciosa, la
pus famosa de tot Parí.
volca m. Obertura en l'escorca terrestre, per on ixen matéries en ignició, vapors, etc., i
que generalment está en una muntanya formada totalment o parcialment per les
matéries expel-lides. SP 8546 r, dins en lo far prop Mongibell, V Estranguol, vell
bolcam fumós? En Port Fanguós, platga romana, valenciana, hon.
volenter adv. De bon grat, gustosament. SP 14369 L' obedient Anyell corder, qui
volenter hi és vengut, ésfranch remut complidament.
voler 1. v. tr./abs. Exercir la voluntat, teñir la intenció determinada a fer o no fer
a l g u n a COSa. El CD pot estar absent o formar-se amb oracions subordinades completivas amb que o d'inflnitiu. || Es pot
construir amb un pronom reflexiu que funciona com a datiu étic. SP
14592 relia, morter, llibrell, gentil
vexell, lleig, com se vol. SP 7967 En alt la pedra per si pujar vol avear. SP 5811
nch, dret a vos vinch, sé que *m guarreu prest, si us voleu a. hon se vulla loe. adv.
En qualsevol lloc. SP 6080 altera; pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a hon se
vulla; ab un* águila te pots punchar lo paladar secretament. b. si Déu ho vol mod.
Expressió en qué es reconeix com a necessária la voluntat divina perqué puga
esdevenir o fer-se alguna cosa. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3164 Al sent Johan,
o juliol, si Déu ó vol, seré tornat 2. v. tr. Teñir la intenció determinada d'obtenir
U n a COSa O d e p r O C U r a r - l a a a l g Ú . El CD pot ser un substantiu o una relativa semilliure. || Es pot construir
amb un pronom reflexiu que funciona com a datiu étic. SP 14715 , voler, ffer e Crear, grades dar,
secrets juhís, ne vol avís he s' entramet. SP 14436 er, lo poblé ver he cristiá, qui
creu e fa lo qué Déu vol. a. voler mal a algú col. Desitjar a algú dany material o
moral. SP 4439 parens he benvolens amichs antichs, criats de chichs: mal los
volia. b. voler bé a algú col. Teñir bona inclinació de la voluntat a favor d'algú. SP
2117 Va 'm consellar qui bé -m volia he molt sabia en aquetsfets que lexás plets. 3.
v. tr. Teñir amor a algú o alguna cosa (tant amor sensual com amor a Déu i les
coses santes o estima a les coses materials). SP 5442 men tot en fer lletres, rebre 'n
e retre 's a qui les vol. SP 14630 La qui no *ll vol, altre déu col. SP 6551 Ara te 'n
dols, ara les vols: tú minyonegesl SP 1406 tancau, he lá 'm guardan axí com V ull,
527
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Jaumpj?c¿
car molt la vull. 4. v. tr. Requerir, demanar. SP 6428 arentes he benvolentes húna
•n trias, qual me semblas voler menys guala. 5. m. voler Voluntat, alió que ens
mou a actuar. SP 12334 nima y eos juny los abdós jus jou sancer, tots d' un voler
he d' un consell. 6. m. voler Amor, estimació. SP 1313 he ma manera, ell me senyá
hí m' ensenyá, cert, gran voler. SP 91 uals he corporals, /' obra millor, de mes
amor he ben voler.
volgut -uda adj. Amat, estimat, apreciat. SP 4345 No *ns era cara cosa volguda.
volitiu -iva adj. Pertanyent o relatiu a la volició, a les operacions de la voluntat. SP
12573 He si, felment, ta vida *ctiva he volitiva, elecció, a la llicó divina gires, jorn
he nit.
volta/ Passejada que acaba en el mateix lloc on s'ha comencat. a. fer una o la volta
col. Passejar per un trajéete que comenca i acaba en el mateix punt. SP 2617 ni ab
mes brida al seu costat, per lo mercat ffeya la volta a regna solía, mirant les
tendes.
voltar 1. v. intr. Girar-se, deixar la direcció que se seguía i agafar-ne una altra. SP
3349 No lá scoltaren, de fet voltaren. 2. v. tr. Fer canviar de direcció. a. voltar la
proa a un lloc mod. Girar la direcció cap a un lloc, anar cap a un lloc que no era el
lloc cap On S'anava préviament. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 4688 Volta la
proha ais santuaris: dona *ls suaris, bells vestiments, molts. 3. v. pron. voltar-se
Girar-se, donar mitja volta, posar-se en direcció oposada a la que es tenia, a. voltar
redó col. Girar fent mitja volta. SP 5061 Volta 's redona.
voltat -ada adj. corbat, que fa volta o curvatura. 57* 10309 stellafos, no dretfort os,
masflach, curvat, redó, voltat per sa natura; car tal figura, per ser redona.
voltor m. Ocell carronyer de l'orde deis faloniformes, de la familia deis accipítrids
(Gyps fulvus), de coll un voltat d'un collar de plomes llargues, d'ales llargues i de
cua curta i arredonida; en els orígens representava la virginitat de la Mare de Déu.
SP 10565 ntillant stela; mes que cel cela, ab lo sol sola; com voltor vola, abella
bella, ovella vella he signant signe.
volum m. Reunió de fulls manuscrits o impresos, enquadernats junts, formant un sol
eos. SP 13468 s e plans, taules e vergua, manná sobergua, los Cinch volums, drets
e tortsfums lleys e judiéis, los sacrificis.
voluntan -aria 1. adj. Que es fa per voler, no per necessitat. SP 15015 Donchs prou
par cosa mes voluntaria que nessessária: cert /' engendrar o lo. 2. adj. Que obra
per la seua voluntat, no per necessitat ni per imposició d'una altra persona. SP 6695
ara cerques? ¿De menys enterques fias inventan? Molt voluntan véns a llus
bregues. 3. m. voluntan Voluntat, intenció. No documentat en DCVB ni Coromines. SP 8604
dura tot l' any bon tempre, mesclant hi sempre llur voluntan.
voluntat/ Exercici d'aquesta facultat, intenció o desig de fer una cosa. SP 4179 és
costura, ab vot sarsida he recusida abfermetat de volentat.
voluptari -aria adj. Delectable, voluptuós. SP 14927 ts los conferma : ages neferma
opinió, oblivió del voluptari.
voluptat/ Complaenca en els delits sensuals. SP 14914 t de les dones les abandones,
si y as duptat la voluptat tefa torbar, fia tm exorbar los hulls e seny,.
vomitar v. tr./abs. Traure convulsivament per la boca les matéries contingudes en
l'estómac. SP 9152 Chica mamant una donzella, llet de cadella, qué vomitava
menjar tornava, hó llet de truga, en fanchs ab pluga. SP 4743 Com só dolental
Trop me calental Si no vomite, tantost m' enfite.
528
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de Janme Rois
vora m. Part extrema d'una extensió superficial, que toca una de les línies que la
limiten. SP 6356 Lo eos tenia sobre la vora.
VOS O US pron. Formes: pren la forma us darrere de vocal; en la resta de casos, la forma és vos. 1. P r o n o m
personal de segona persona del plural, forma feble d'acusatiu de vosaltres. SP 5126
sian contení que yo us parixeha. 2. Pronom personal de segona persona del plural,
forma feble de vosaltres, que substitueix un CI, amb valors de datiu benefactiu o
experimentador. SP 30 Passau -ne vos la tisora per ma tela, si no us plau. 3.
S'usa com a pronom inherent de diversos verbs i té diverses funcions semántiques i
sintáctiques: construeix verbs ergatius inherets, és a dir, verbs que denoten un canvi
d'estat o posició causat internament; també s'usa en verbs de percepció. SP 5645
Fféu -m- est plaer, no us enugeu, de fét m' aureu, tost será fet. SP 5828 Qué us
dich?, dormiu? Ja no us hoyu.
vos pron. Pronom personal de segona persona plural que s'usa aplicat a una sola
persona a la qual no es dona el tractament de tu ni el de vosté, usat en funció de
subjecte o precedit de preposició. SP 4343 alquería sovint sopávem; mas no *ns
popávem, comféu vos ara. SP 5849 Pus no m' ifiu, de vos confiu.
vostre -a adj./pron. De vosaltres o de vos. SP 2315 e molts infants vos done Déu! Si
res voleu, yo só tot vostre si be no u mostreSP 6501 olguist, car no creguist lo sau,
ans nostre, ara gran vostre, apóstol Paul.
vot m. 1. Prometenca que es fa a Déu o a algún sant, obligació que es contrau
voluntáriament envers Déu. SP 14485 cia del seu curat, propi prelat he sacerdot
solemne vot a Déu n' a fet a. complir un vot col. Respectar una promesa feta i
executar-la. SP 3144 Puys proposí un vot complir. 2. Manifestació de la voluntat
per a l'aprovació o reprovació d'un acord, per a l'elecció d'algú, etc., en exercici
d'un dret conjuntament amb altres. SP 7905 ganes al Capitoli, ab malenpoli he
avalot, a dir llur vot ab brams e crits a. segons+poss+vot loe. adv. A parer d'algú,
segons l'opinió d'algú. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 15585 rt fuy alelí de
cansament, mas certament, seguons mon vot, res pus devot ni mes conpost, lloch
pus dispost en tots.
votar v. tr. Fer un vot, prometre a Déu o ais sants. SP 11024 Perpetual virginitat,
entreguitat lésféu votar.
529
X
xapa / Copa, vas poc profiínd. a. del temps de xapes mod. De temps passat, molt
antic. SP 2732 Del temps de chapes sou e d' entany: no sou d' enguany.
xaperia / Ornament de xapes. SP 7128 omet, hon se permet elles collegen he
senyoregen! Ses chaperies, quinquilleries, qui les consent, sapart ne sent.
xaquiós -osa adj. Cercador de pretextos o motius falsos per a acusar. SP 1023 La
chaquiosa, ffenbra -nvejosa, mésela paraules, rondalles, faule.
xara1 / Garriga, bosc d'arbustos o mates. SP 12634 inós he verinós, costes,
barranchs, hullals efanchs, xara, baladres, llagos e lladres.
xara / Llei civil musulmana en oposició a la suna o Uei religiosa. SP 8951 onze si u
creus quatorze he mes encara per zuna y xara dona morischa set anys s' arischa
restar prenyada.
xic -a 1. adj. Petit, menut, de dimensions menors que les normáis. SP 11640 Ans, en
Betlem, ciutat no chica hon pas praticha, duch naxeria, qui regiría tot Ysrael. 2. m.
if. Xiquet, xiqueta. SP 11159 carro d' Elies; peix de Tobies, del rey la filia, lo chic
ajilla llevat del riu; he de Daviu torre, corona, viula a. de xic loe. adv. Des de
xicotet, des de la infantesa. SP 4438 ots mos parens he benvolens amichs antichs,
criats de chichs: mal los volia.
ximenea / Conducte per on ix el fum d'un forn, d'una llar o d'altre centre de
combustió. SP 5460 ortes, rexes e portes ffer llevadices, he movidices e ximenehes;
vestir lliurehes, anar armades, he, desfregades.
xinxa/ Nom donat a diversos insectes de l'ordre deis heterópters (Cimex sp.), esp. la
xinxa comuna (C. lectularius), de color vermell fose, eos aplanat, i que xucla la
sang de l'home produint picades irritants. SP 9126 Ffemta de rata, chinges
mengant, cristall portant o caramida.
xiprá -ana adj. Nadiu o propi de Xipre. SP 9472 No menys peccat he desamor fféu na
Lleunor, reyna chiprana, qui fon germana del vell qui-s diha duch de Guandia.
xiquet -a 1. adj. Petit, menut, de poca edat. SP 4932 Fféu me contar qu-era chiqueta
quant fon mongeta ella vistida. 2. adj. Petit, menut, de dimensions mes reduídes
que les normáis. SP 13669 ts barons los figurí yo quant obrí los leonets, dotze
chiquéis, d' orfi, molt bells, per capitells al meu. 3. m. if. Infant, persona de poca
edat. SP 10988 Essent chiqueta d' edat poqueta he delicada, ffon dedicada servir
al.
xiulet m. Instrument per a produir un so semblant al de qui xiula, mitjancant el pas
d'aire que ve a pegar obliquament contra la vora aguda d'un orifici d'eixida. SP
13480 es he querimónies, ja malastrugues, quax ballarugues, chiulets, juguetes,
baveroletes, jfluxes lligons de chichs min.
x o c a / Peca usada en el joc de la xoca. a. joc de la xoca col. Joc en qué es planta a
térra un bastonet curt o una fusta, i damunt o al costat hi posen diners deis
530
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de ['«Espill» de Jaume Roig
jugadors; aquests van tirant-hi amb un palet des de certa distancia, i guanya aquell
que fa anar el seu palet mes prop deis diners o que fa caure la xoca o peca central.
SP 3027 Joch d' escampella ni de la chocha, com si fas rocha, menys se 'n movia.
xop m. Pollancre, arbre caducifoli (Populus nigra, de capeada allargada i de falles
romboi'dals, que creix en ierres humides, principalment a les riberes. SP 6164 Com
canya vana, pbpul, xop, álber, olm, vern e sálzer, quifruyt nofan he alfoch va.
xorc -a adj. Estéril, infecund. SP 6171 com la cugula; he com la muía qui filis no
sembra, la xorquafembra és reputada.
xuf interj. Onomatopeia del soroll d'un gas, d'un líquid en moviment o que xoca, etc.
SP 3032 Si responia, sois digués «buf», avia «xuf.
531
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l '«Espill» de JaumeJRnhr
z
zel m. Interés actiu en favor d'una persona o d'una idea, d'una causa, etc., cura eficac
que es posa en el compliment de les própies obligacions. SP 15251 ; d' alta Elena
peregrinatge; spitalatge, deis pobres zel, de Ysabel, reyna, contessa he menoressa;
de Caterina.
zodiacal adj. Pertanyent o relatiu al zodíac, zona de l'esfera celeste, que compren les
órbites de la Lluna i deis principáis planetes. SP 10623 t escuts he mil de/esa; en
set entesa arts lliberals; Zodiachals les setplanetes ab set cometes lá inllumenen.
532
Llista d'antropónims Canina 1

Calixte 1
Cam 1
Campeador 1
Caterina 1
Cató 1
Catolicón 1
Caym 1
Abel 1 Certori 1
Abenroys 1 Ciquar 1
Abiguahil 1 Cir 1
Abiguayl 1 Clapés 1
Abraham 2 Colach 1
Abram 5 Company 1
Absalon 1 Cora 1
Adam 1 Crist 4
Adam 10 Cristófol 1
Agnés 1 Dalfí 1
Aguar 2 Daniel 2
Aguostí 2 David 2
Alexandre 1 Davit 5
Ambrós 1 Daviu 4
Amon 1 Delbora 1
Ana 1 Diéguec 1
Anastasia 1 Dimas 1
Andreu 3 Dimás 1
Aníbal 1 Dina 1
Anna 1 Elena 1
Antófol 1 Elies 1
Antoni 1 Elisabet 1
Aron 1 Eliseu 2
Artús 1 Emanué 1
Aschot 1 Emanuel 1
Asuer 5 Ércules .1
Atália 1 Erodes 1
Atañas 1 Erodina 1
Austrina 1 Esahú 1
Azaries 1 Esdrac 1
Babtista 1 Ester 2
Baltasar 2 Eva, 15
Baltasar Bou 2 Ezechiel 1
Banba 1 Ezechies 2
Bel 4 Fabres 1
Belial 1 Farfana 1
Benaguazir 1 Feliu 1
Benet de Lluna 1 Ffeliu 1
Berenguer 1 Ffrancesch 1
Bernat 1 Finees 1
Bersabé 1 Fineés 1
Bolló 1 Finehés 1
Boyl 1 Forciana 1
Cahim 1 Francesch 1
533
Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de JaumeRni,
Fransesch 1 Llucrécia 1
Fronti 1 Llull 1
Gedeon 1 Longi 1
Gesabel 1 M Aquillino 1
Gesseu 1 Maciá 1
Ghesabel 1 Mafomet 1
Guabel 1 Magdalena 5
Guabriel 3 Magdalenes 1
Guaderich 1 Manué 1
Guát 1 Maria 11
Guci 1 Marina 1
Guillamona 1 Marta 4
Guodofré 1 Marti 7
Guolies 1 Mateu 1
Guostanti 2 Melchisedech 1
Hemanuel 2 Merina 1
Hieu 1 Messia 1
Is 1 Messies 8
Isayes 1 Micol 1
Jabel 1 Miquel 3
Jacob 5 Mohab 1
Jaume 3 Mónica 1
Jesús 1 Nabuguadonosor 1
Jeú 1 Nohé 7
Jheremies 1 Nohemi 2
Jherusalem 3 Obel 1
Jhesucrist 3 Obet 1
Jhesús 10 Ocham 1
Jhoachim 1 Octoviá 3
Jhonás 1 Oller 2
Jhosef 1 Orep 1
Job 2 Origenes 1
Johan 13 Pilat 3
Johás 1 Plato 1
Joñas 1 Pol 2
Jordá 3 Pong 1
Jordi 1 Q Valentino 1
Josef 6 Quinto 1
Josep 3 Raab 1
Josué 2 Rabaca 1
Josuhé 1 Rachel 2
Judien 2 Rafel 1
Julia 1 Raguel 1
Justina 1 Ramón 1
Liaban 2 Raxel 2
Lleunor 1 Rebeca 1
Llevi 1 Rebecha 1
Llia 3 Remolins 1
Llorenc 1 Rodrich 1
Llot 4 Rodriguo 1
Lluch 1 Rovella 1
Llucia 1 Rubén 1
Llucifer 3 Rut 2
534
Sabba 1
Sahul 1
Salamó 4
Sampsó 1
Samsó 6
Sarra 2
Sarrahi 1
Sarray 1
Satán 6
Satanás 1
Sau 1
Scit 1
Semiramís 1
Sesar 1
Silohé 1
Silvestre 3
Simó 1
Sisará 1
Sócrates 1
Sofia 1
Sufia 1
Tachuytis 1
Tamar 1
Taülfus 1
Tecla 1
Thamar 1
Thomás 1
Tobies 4
Uries 1
Valero 1
Vasti 5
Vespesiá 1
Vicent 2
Vicents 1
Vissent Ferrer 1
Ypocrás 1
Ysabel 1
Ysach 3
Ysahies 1
Ysayes 1
Zabuch 1
Zacharies 3
Zebedeu 1
535

Héctor Gonzálvez i Escolano Diccionari de l'«Espill» de Jaume ROÍP
Llista de topónims majors i menors Gualilea 1

Guandia 1
Guarrofer 1
Guascunya 1
Huetaviar 1
Alaguó 1 Israel 5
Alamanya 2 Jetsemani 1
Albir 1 Jhetsemani 1
Albufera 1 Judá 4
Alfambra 1 Judea 1
Araguó 4 Judeha 1
Arimatia 1 Judes 4
Atenes 1 Llenguadoch 1
Avinyó 1 Lleyda 2
Babilonia 2 Mallorca 1
Balaguer 1 Mar Roga 1
Barcelona 2 Mar Roiga 1
Benifacá 1 Marachde 1
Beses 1 Mequa 1
Betfaget 1 Mongibell 1
Betlem 3 Monpeller 1
Biguorra 1 Monserrat 2
Biterna 1 Montvert 1
Boseria 1 Morvedre 2
Bovalar 2 Moysés 8
Bretanya 2 Nil 1
Bunyol 1 Ninivé 2
Calcada 1 Olit 1
Calis 1 Paterna 1
Callosa 1 Patmos 1
Calp 1 Páu 3
Canou 1 Penedés 1
Capitoli 2 Pilar 1
Cartayna 1 Poblet 2
Cartoxa 1 Pont Tranquat 1
Castella 4 Port Fanguós 1
Catallunya 1 Portaceli 1
Catalunya 2 Raval 2
Chúquer 1 Requena 1
Cigüeñea 1 Roma 4
Devesa 1 Rosselló 1
Domas 3 Salem 1
Ebro 1 Salem 1
Egipte 2 Saraguossa 2
Egypt• 1 Seguont 1
Enguadi 2 Sent Dinis 1
Estranguol 1 Senta Creu 1
Falcet 1 Sentes Créus 1
Famaguosta 1 Sichar 1
Girona 1 Sichem 1
Granada 1 Sidónia 2
Grau 3 Silla 1
Gualahat 2 Sinay 1
536
Sodoma 1
Soguorp 1
Soterna 1
Tabor 4
Taraguona 1
Tarraguona 1
Terol 1
Trench 2
Troya 2
Valbona 1
VALENCIA 6
Valí d' Andorra 1
Vall_de_Crist 1
Vallivana 1
Vila Ceca 1
Volta d' en Torra 1
Ysrael 2
537
Héctor Gonzàlvez i Escolano El diccionari de l’Espill de Jaume Roig
Llista de paraules de l’Espill de Jaume Roig
a 433 abrigues 1
á 1 abril 1
à 32 Absalon 1
ab 463 absència 1
abadessa 3 absències 1
abandonada 1 absent 3
abandonat 1 absenta 2
abandones 1 absentàs 1
abans 2 absolre 1
abastament 1 absolt 1
abatre 1 absté 2
abatut 1 abstinences 1
abatuts 1 abstinència 2
abdique 1 abte 2
Abdós 21 abtea 1
abduy 2 abteha 1
Abel 1 abtes 1
abella 1 abundància 1
abelles 1 abundantment 2
Abenroys 1 abundosa 2
abexà 1 abús 3
Abiguahil 1 abusava 1
Abiguayl 1 abusen 1
abillà 1 acabada 1
abillada 2 acabar 1
abillades 1 acabat 1
abillaments 3 acabava 1
àbit 1 acaçat 1
abitadós 1 acanyicen 1
abitans 1 acaptadós 1
abjurada 1 acaptes 1
abominables 1 accepta 1
abominades 1 acceptable 1
abonançàs 1 acceptables 1
abortir 1 acceptada 1
abraçant 1 acceptat 2
abraçar 2 accidental 2
abraçaren 1 accions 2
abraçàs 1 acer 3
Abraham 2 acéver 1
Abram 5 ach 5
abrasat 1 achceptà 1
Abrenuncies 1 ací 9
abreujar 1 acolliren 1
abrigua 2 acollit 1
abriguà 1 acolliu 1

acomanada 1 admirables 1
acomanant 1 adobat 1
acomanats 1 adolocent 1
acompanyada 3 adona 1
acompanyat 1 adoptat 1
acompanyes 1 adoptats 1
acompares 1 adoptiu 1
aconortat 2 adorà 4
aconortí 1 adoradora 1
aconpanyada 2 adorans 1
aconsellada 1 adorant 1
Aconsolar 1 adoraràs 1
aconsolava 1 adoraren 3
acorà 1 adore 1
acordà 1 adoren 1
acordaren 2 adores 1
acordau 1 adorí 1
acordava 1 adormia 1
acordí 1 adormida 1
acoren 1 adormiren 2
acort 3 adormís 1
acost 1 adreçat 1
acosta 4 adressat 1
acostà 2 adulterant 1
acostar 1 adulterava 2
acostàs 3 adulteri 2
acostassen 1 adversari 1
acostat 1 advoca 1
acostava 1 advocada 1
acoste 1 advocats 1
Acostumava 1 afalagua 1
acotades 1 afalaguables 1
acte 5 afalague 2
actes 2 afalagues 1
activa 1 afamar 1
aculla 1 afany 7
acumules 1 afanya 1
acusada 2 afanyava 1
acusar 1 afanys 3
acusara 1 afaytada 1
acusaré 1 afaytes 1
acuses 1 afecció 3
açò 7 afectant 1
açotaren 1 afegint 1
açots 1 afeminat 1
açtós 1 aferra 1
adalil 1 aferre 2
Adam 10 afés 2
aderir 1 afferra 1
adés 7 afig 3
adives 1 afiges 1
Adivinau 1 afigia 1
adivines 2 afigien 1

afigint 1 agués 5
afilla 1 aguesses 1
afillà 1 aguí 12
AFILLAT 1 àguila 4
afinitat 2 aguilons 1
afins 1 agula 1
afliccions 1 agulla 4
afligit 1 agullada 1
afluent 1 agullés 1
afluxa 1 aguost 1
afollà 1 Aguostí 2
afollades 1 aguostins 1
afollaments 1 agut 3
afollaran 1 aguts 1
afollàs 1 aguudes 1
afollen 2 ahon 1
aforar 1 ahuchs 1
aforen 1 ahurta 1
afranquiment 1 aja 1
afronta 1 ajau 1
afrontà 1 ajen 1
afrontes 1 ajuda 6
Aga 1 ajudant 4
agam 1 ajudants 1
Agau 2 ajudava 1
agenollades 1 ajudes 1
Agenollar 1 ajust 2
agenollassen 1 ajustà 1
agenollat 1 ajustant 1
agenollava 1 ajustats 2
ages 2 ajustaven 1
Agnés 1 ajut 2
agnuscast 1 al 214
Agnusdor 1 alacrà 1
agraç 1 alades 1
agradable 2 aladre 2
agre 1 Alaguó 1
agres 2 Alamanya 2
agreuga 1 alambí 1
agreujada 1 alarbes 1
agreujades 1 alardos 1
agror 1 alba 3
aguabellades 2 albaranet 1
aguades 1 albarda 2
Aguar 2 àlber 1
agüats 1 alberch 1
aguaytant 1 alberchs 1
aguaytar 1 Albir 1
aguda 1 Albufera 1
agué 17 alcandores 1
aguera 2 alcavota 1
agueren 1 alcavots 1
aguer· 1 alcaydessa 1

alcayt 1 alleujaren 1
alcofollades 1 allevar 1
alçada 2 Allí 14
alçades 1 allisien 1
alçant 1 allò 2
alçava 1 alloguen 1
aldea 1 alls 2
aldeana 2 alma 1
alé 1 almenys 2
alegrar 1 almesch 1
alegrava 1 almodí 1
alegre 3 almorzàs 1
alegria 3 almorzat 1
aleli 1 almoynes 1
alendà 1 almuguaves 1
alerons 1 almut 1
ales 2 àloes 1
Alfambra 1 aloses 1
alfaní 1 alquavor 1
alfaquí 1 alquenat 2
alfarda 1 alquenats 1
alferecia 1 alqueria 4
alforro 1 alquermes 1
algemia 1 alquible 1
algeps 1 alquimista 2
algú 11 alre 2
alguàlia 1 als 59
alguasís 1 àls 7
alguazir 1 alt 71
algun 15 alta 9
alguna 7 Altà 2
algunes 6 altament 1
alguns 15 altar 10
aliàs 1 altea 1
alienada 1 altera 2
alienat 2 alterat 1
alienen 1 altercant 1
alietats 1 altercar 1
alimanyes 1 altercaven 1
alisos 1 altes 4
aljup 1 Alte· 1
all 1 Altisme 3
Allà 1 altíssim 2
allancegat 1 altiu 1
allargues 1 altiva 1
alleta 1 Altra 34
alletà 2 altrament 2
alletar 1 Altre 19
alletàs 1 altres 31
allete 1 altri 8
alleuen 1 altr· 4
alleuga 1 alts 3
alleuges 1 alvaraç 1

al·legua 1 amigues 1
al·leguà 1 aminíssima 1
am 2 amistansa 1
ama 2 amistat 3
àma 1 Amon 1
amà 1 amonedat 1
amable 3 amor 23
amables 2 amorós 1
amada 2 amorosa 1
amades 2 amors 1
amadós 1 amós 1
amagua 2 ampara 1
amaguada 2 amphibòlichs 1
amaguant 1 ampla 2
amaguaren 1 ample 1
amaguat 2 ampliat 1
amaguatalls 1 amplificada 1
amaguats 1 ampolla 1
amaguen 1 ampolles 1
amagues 1 ampolletes 2
amaguí 1 amprant 1
amansa 1 amprar 1
amansàs 1 amprat 1
amansat 1 amprau 1
amant 3 ampraven 1
amar 8 amprivar 1
amarch 1 amunt 1
amargua 3 an 21
amarguament 1 Ana 1
amargues 1 anà 1
amarguor 3 anada 2
amarguosa 1 anafils 1
amaria 1 anant 5
amaríeu 1 anar 8
amarinada 1 anaren 3
amàs 1 anassen 1
amàssem 1 Anastasia 1
amat 1 anat 1
amats 2 anau 1
amava 2 anava 4
amazones 1 anaven 1
ambaxada 1 anbut 1
ambre 2 anca 1
Ambròs 1 ancià 1
amen 3 ancianes 1
Amén 2 andana 1
ames 1 andeguera 1
amí 2 andreçada 1
amich 3 Andreu 3
amichs 3 anell 6
amicícia 2 anellada 1
amigua 5 anells 2
amiguables 1 Anem 1

àngel 6 apartà 1
angelical 1 apartada 1
angelicals 1 apartar 2
Angeliqual 1 apartaren 1
àngels 4 apartàs 1
anglés 2 apartat 5
anglesa 1 apartava 2
anguila 1 aparte 1
aní 3 apartí 2
Anibal 1 apedreguada 1
ànima 5 apella 3
animal 2 apellà 2
animals 8 apellans 1
animats 1 apellido 1
ànimes 1 apendre 5
Anna 1 apetit 1
annullat 1 apetits 3
anques 1 aphorismals 1
Ans 72 aplatà 1
ansa 1 aplatats 1
ansalada 2 aplegua 1
ànsia 1 aplegue 1
ànsies 1 apleguen 2
ansiós 1 apliquen 1
ansiosa 1 apòcrif 1
antich 17 apoderat 1
antichs 4 aporí 1
anticipa 1 aposentats 1
antidotari 1 apostalat 1
antigua 10 apostatà 2
antiguament 3 apostatades 1
Antòfol 1 apostatant 1
Antoni 1 apostatat 2
anul·lar 1 apostatí 1
Anuvolat 1 apòstol 2
anxiós 1 apostolat 1
any 17 apostolessa 1
anyada 1 apostòlica 1
anyades 1 apostòlich 1
anyal 1 apòstols 1
anyell 6 apotecari 1
anyells 1 aprenguí 1
anys 24 aprensible 1
apagua 1 aprensibles 1
apaguàs 1 aprés 2
aparegué 1 aprës 36
aparell 3 apresonà 1
aparella 4 apresonat 1
aparellada 2 apresonàvem 1
aparellades 2 aprima 1
aparellat 1 aprovats 1
aparència 1 apsentà 1
aparta 2 apura 1

apurà 1 argilagua 1
apurat 1 arguhí 1
apures 1 argüir 1
aqueix 1 argument 3
aquell 42 arguments 1
aquéll 1 ariçons 1
aquella 19 Arimatia 1
aquélla 1 ariscar 1
Aquells 9 ariscat 1
aquélls 3 arischa 1
Aquest 16 arispea 1
Aquést 1 Arlot 1
aquesta 9 arma 3
Aquésta 1 armada 2
aquestes 1 armades 3
aquests 1 armaments 1
Aquest· 1 armari 3
aquets 1 armat 1
aquí 4 armats 2
aquistà 1 armelles 1
Ara 20 armer 1
Araguó 4 armes 4
Araguonés 1 armonia 1
aram 3 armonies 1
aranya 1 arne 1
arbitram 1 arnés 1
arboreda 2 aroç 1
arbre 6 aromatari 1
arbres 4 Aron 1
arch 3 arpa 1
Archa 5 arra 1
archàngels 1 arrabacen 1
architiclí 1 arrancar 1
archs 1 arrancat 1
ardent 2 arrancava 1
ardida 2 arranquen 1
ardit 3 Arrapa 1
ardits 1 arrapaven 1
ardor 2 arrar 1
areada 1 arraren 1
aregla 1 arrasada 1
areglades 1 arreat 1
areglar 1 arredonida 1
areglassen 1 arreglat 1
areglat 1 arrehen 1
arehí 1 arremet 1
arena 2 arrendador 1
areny 1 arres 2
arer 1 arreu 6
aretglava 1 arreus 3
argent 10 Arrey 1
argenteria 1 arriana 1
argila 1 arrians 1

arribí 2 asuava 1
arromançar 1 Asuer 5
arrulles 1 Atàlia 1
art 14 atalls 2
artalets 1 Atanàs 1
artera 1 atancen 1
arteria 2 atancí 1
artesans 3 atança 2
artètichs 1 atén 1
articulà 1 atendre 1
articulant 1 Atenes 1
articulen 1 atengué 1
artifici 1 atenguessen 1
artificis 1 atentament 1
artizat 1 atentat 2
arts 5 atenyeràs 1
Artús 1 atenyeré 1
arullen 2 atesos 1
Arunçà 1 atjutori 2
as 8 atmés 1
asaborien 1 atorguaren 1
asaborir 1 atorguen 1
asachsada 1 atràs 1
Aschot 1 atrassa 1
ase 2 Atre 1
asedegat 1 atres 1
asegura 1 atretans 1
asegurat 1 atrevida 1
asegure 2 Atreviment 2
àsens 1 atrivia 2
asesten 1 atronat 1
asetgà 1 atura 4
asetjar 1 aturà 1
asetjat 1 aturant 2
asitiat 1 aturava 1
asmar 1 aturen 2
asme 1 atures 2
asna 1 aturí 1
asnet 1 atverava 1
asolassat 1 atzebeja 1
asolat 1 atzebres 1
aspre 1 atzucach 1
asprea 1 atzurat 1
assensides 1 audàcia 1
assessor 1 audiència 1
assossech 1 auditori 1
ast 3 aument 1
astre 1 aumentar 2
astrologia 1 aumentau 1
astronomia 1 aurà 1
astrosies 2 auran 1
asts 1 auràs 4
astut 1 aureola 1

aureu 5 avorrides 2
auria 4 avorrir 1
aurien 1 avorrit 1
auries 1 avortà 1
ausades 2 avortar 1
Austrina 1 avorten 1
auxili 1 avortir 1
avall 3 axella 1
avalot 3 Axí 43
avalotà 1 axò 5
avalotades 2 axovar 1
avalotat 1 ay 2
avance 1 aydà 1
Avança 1 aydans 2
avançada 1 aydaven 2
avançades 1 aygua 38
avançar 1 ayguamoll 1
avançat 1 aygua-ros 1
avant 7 ayguasal 1
avantatge 1 aygües 6
avar 2 ayguosa 1
avara 1 aynes 1
avarícia 3 ayra 1
Ave 7 ayre 3
avear 1 aytal 1
aveat 1 Azaries 1
avehar 1 aze 1
avem 1 babarota 1
avenguda 1 Babilònia 2
avenguí 1 babota 1
avenien 1 baboynes 1
avent 7 babtisme 3
Avént 1 babtismes 1
aver 17 Babtista 1
averies 1 baceroletes 1
avertint 1 badallaràs 1
aveu 3 badalls 1
avia 18 bades 1
aviada 1 badessa 1
avien 3 badoch 1
avíen 1 baf 2
avilen 1 bafor 1
avinentea 3 baguassa 5
avinguí 1 baguasser 1
Avinyó 1 baguasses 1
avis 1 bagues 1
avís 6 baix 5
avisada 1 baladre 1
avisar 1 baladres 1
aviva 1 Balaguer 1
avorible 1 Balam 1
avorria 1 balancés 1
avorrida 2 balanç 1

balança 1 barateria 1
balansa 1 barbarisme 1
balaxos 1 barbellera 1
balba 1 barber 1
baldes 1 barbes 2
balena 2 barbre 1
ballant 3 barbres 1
ballar 3 barbuda 2
ballaren 1 barbuts 1
ballarugues 1 Barcelona 2
ballava 1 barcha 1
ballen 2 barça 1
ballesta 1 baró 5
balls 1 barons 4
bàlsem 3 barquer 1
Baltasar 2 barques 1
Baltasar_Bou 2 barralets 1
Banba 1 barranch 1
banbolles 2 barranchs 2
banbolletes 1 barregen 1
bancals 1 barretes 1
banch 2 barrina 1
banchs 1 Barut 1
banda 1 basalís 2
bandega 1 bascha 1
bandegat 1 baschava 1
bandeges 2 bast 2
bandejada 1 basta 4
bandejades 1 bastà 1
bandejar 1 bastant 4
bandejaren 1 bastantment 1
bandejaven 1 bastar 1
bandera 3 bastaran 1
bando 1 bastaria 2
bandolejar 1 bastart 3
bandoler 1 bastàs 2
bandos 1 bastaven 1
banqués 1 basten 2
bans 2 bastes 1
bany 7 bastí 1
banya 1 bastida 1
banyà 1 bastir 1
banyada 4 bastó 3
banyadora 1 bastons 2
banyadores 1 bast· 1
banyar 1 batalla 2
banyat 1 batallans 1
banyes 2 batalls 1
banys 2 bategà 1
baralla 2 bategat 1
barallava 1 bategats 2
baratar 1 batejà 1
Baratarà 1 batejades 1
10

batejant 1 benefici 1
batejar 2 beneficis 1
baten 2 benehí 2
batent 1 benehien 1
bateu 1 Benet_de_Lluna 1
baticor 2 beneyr 1
batiment 1 Beneyt 1
batiments 1 beneyta 4
batre 1 benguhí 1
batuda 2 Benifaçà 1
batut 2 benignament 1
baudor 1 benigne 3
bavastells 1 benignes 1
baxa 1 benignitat 1
baxadançar 1 benivolència 1
baxat 1 benjamines 1
baxes 1 benjhuhí 1
Baxet 1 béns 15
Bé 82 benvolens 1
bè 65 benvolentes 1
beata 1 benvolents 1
beatatge 1 berenàs 1
Beates 1 Berenguer 1
beateta 1 berguada 1
beatilles 1 berguant 2
becar 1 Bernat 1
bech 3 Bersabé 1
beçó 1 besaven 1
bef 1 Besés 1
begua 1 bestial 1
begué 6 bestiar 2
beguen 1 bestieha 1
begues 1 bestiola 1
beguina 6 Betfaget 1
beguinatge 2 Betlem 3
beguines 4 beu 8
beguinotes 1 beuen 3
beguins 1 beuratge 1
begut 2 beuratges 1
Bel 4 beuratjades 1
Belial 1 beure 8
bell 26 beureu 1
bella 12 bevenda 1
bellea 2 bevent 4
belles 9 beveu 1
bellesa 1 bevien 1
bellíssim 2 bezaart 1
bellmarí 1 biguamia 1
bells 6 Biguorra 1
bels 1 billonés 1
ben 126 birla 1
bena 2 bisbat 2
Benaguazir 1 bisbats 1
11

Bisbe 1 boques 1
Biterna 1 borda 1
bla 2 bordó 1
blana 2 bornàs 1
blanca 1 bornen 1
blanch 7 bort 3
blancha 4 borts 1
blanchs 1 bosch 1
blanquejar 1 Boseria 1
blanques 1 bossa 6
blasfemant 1 bossetes 1
blasmar 1 bossot 1
blasona 1 boss· 1
blau 4 bot 1
blava 1 bót 1
blaveja 1 bóta 1
blavós 1 botelleria 1
blesonant 1 botes 1
blets 1 botí 1
bo 9 Botigua 3
Boc 1 botons 1
Boca 6 bots 1
bocatge 1 bou 11
boch 1 bous 2
bocinades 1 boval 1
bocins 1 Bovalar 2
boç 3 Boyl 1
bodes 3 braceres 1
bogia 1 braç 5
bol 1 braçals 1
bolcam 1 braços 1
bolcats 1 brama 1
bolich 1 brams 1
boliciosos 1 brandons 1
Bollir 1 brasa 2
bolliren 1 Brases 1
bollit 1 brau 4
Bolló 1 braus 2
bolqués 1 brava 1
bombarda 1 bravament 2
bon 62 bravea 3
bona 21 bravega 1
bondat 6 bravegaven 1
bondats 1 braves 5
bonea 1 bregua 5
bones 3 breguegen 1
bonia 1 breguejar 1
bonien 2 bregues 2
bonint 1 brell 2
bons 12 brellar 1
bonys 1 bresca 1
bon· 1 brescha 2
boqueres 1 Bretanya 2
12

breu 8 bull 3
breument 1 bullen 2
breus 1 bulles 1
Breviari 1 Bunyol 1
brians 1 bunyolera 1
brida 3 burell 3
briosa 1 burgés 1
brisa 1 burgesa 1
bris· 1 burlava 1
broca 1 burlaven 1
brocada 1 burleries 1
brocades 1 butles 1
brocarts 2 búxola 1
brocat 2 buyda 1
broch 2 buydar 2
brodada 1 buydat 1
brodades 1 buydes 1
brodadures 1 buyt 5
broden 1 buytres 1
broet 1 buyts 1
brogina 1 ca 1
brogits 1 cabaç 2
brolladós 2 cabal 7
broma 1 cabalosa 1
broqua 1 cabdal 1
broque 1 Cabé 2
brosses 1 cabeçatge 1
brots 3 cabells 2
brotura 1 cabés 1
brou 3 cabestre 2
brous 2 cabí 1
bru 1 cabien 1
brúfol 1 cabotejant 1
brúfols 1 cabra 1
brugina 1 cabrerots 1
bruginés 1 cabreta 1
brunater 1 cabridet 1
brut 2 cabrit 2
brutal 1 cabró 2
brutals 2 cabrons 2
bruts 2 cabruna 1
bruxellat 1 cabuçaren 1
bruxelles 1 cacefatons 1
bruxes 2 cachat 1
buchs 1 caça 4
budell 2 caçador 2
budells 1 CAÇAN 1
buf 1 caçar 1
bufa 1 caçola 1
bufant 1 cada 3
bufar 2 cadella 1
bugia 1 cadell· 1
buidí 1 cadena 6
13

cadernera 2 calós 2
cadira 5 Calp 1
cad· 2 calsiguada 1
caguaniu 1 calsiguam 1
cagua-poquico 1 calt 6
cahen 3 calts 1
cahia 1 calumnien 1
Cahim 1 calumpniant 1
Cahïm 1 càlzer 1
cahós 2 calzes 1
cal 9 Cam 1
cala 3 cama 1
calada 1 cambal 1
caladós 1 cambià 1
calant 1 cambiau 1
calar 2 cambihí 1
calàs 1 cambis 1
calat 2 cambra 5
calava 2 cambrer 1
calba 1 cambrera 2
calcatriç 1 cambreta 1
calces 2 cambr· 2
calcigua 1 camell 4
calciguada 2 cames 5
calciguar 1 camí 20
calciguaren 1 camina 1
calç 1 caminans 2
Calçada 1 caminant 3
calçar 2 caminar 1
calçat 1 caminer 1
calda 4 caminera 1
calent 3 camins 2
calenta 1 camisa 5
cales 1 camisols 1
calfar 1 camp 10
calia 2 campanar 1
Calis 1 campanàs 1
calitat 4 campanes 1
calitats 1 Campeador 1
caliu 2 campegà 1
Calixte 1 campejar 1
calla 2 camps 1
callà 1 campviar 1
callant 3 campviat 1
callar 2 camvia 1
callau 1 Canahan 1
callava 2 canalobres 1
callen 1 canals 1
callent 1 cananeha 1
Callosa 1 cananehes 1
calls 1 canari 1
calònies 1 cancellat 1
calor 6 cancellera 1
14

càncer 1 cap 47
cançó 1 capa 1
cançons 3 capbreu 1
candel 1 capbreua 1
candeler 1 capbreuades 1
candelera 2 capçal 1
canehes 1 capçals 1
canejadora 1 capdals 1
canejar 1 capdell 2
canella 1 capell 2
canonge 1 capella 2
canònicha 1 capellà 6
canoniste 1 capellans 4
canonizades 1 capelles 1
canonizat 1 capes 1
canonizats 1 capgirada 1
cans 9 capgirant 1
cansa 3 capida 1
cansà 1 capitaneja 1
cansada 3 capitanessa 1
cansament 2 capitans 3
cansat 3 capitells 1
cansats 1 Capitoli 2
cansaven 1 capítols 1
cansella 1 capleuta 1
cansellada 1 caplleutes 1
cansellar 1 capó 1
cansen 2 capolat 1
canses 1 capolaven 1
cansó 1 caponat 1
cant 3 caponats 1
canta 2 capons 1
cantal 2 caps 3
cantans 1 Capsa 1
cantant 7 captar 1
cantaren 1 captaren 1
cantarida 1 captivitat 1
cantàs 1 car 59
Cantats 1 cara 13
cantava 1 carabaça 3
canten 2 carabaçat 1
canterella 1 caraces 1
Càntichs 1 caramelles 1
cantiplores 1 carament 4
cantitat 1 caramida 1
cantitats 4 caraveles 1
cantons 3 carbó 2
cantores 1 carbonada 1
canya 2 carbons 1
canyamel 1 carceller 2
canyella 1 carçre 2
canyellons 1 cardó 1
canyota 1 cares 1
15

caritat 5 cassos 1
caritatiu 2 cast 2
caritativa 1 casta 2
carn 37 castanyes 1
carnal 4 castedat 1
carner 1 castell 8
Carnestoltes 1 Castella 4
carnicer 2 castells 4
carnicera 1 castes 1
carniceria 1 castich 1
Carniseria 1 castigua 4
carns 2 castiguà 2
càrrech 1 castiguada 1
carregua 2 castiguar 1
càrregua 2 castiguat 2
carreguats 1 castiguats 1
carrer 4 catalana 2
carrera 4 Catallunya 1
carrés 1 Catalunya 2
carreta 1 cateminant 1
carro 2 Caterina 1
carta 5 catiu 7
Cartayna 1 catius 5
cartell 1 cativa 2
cartells 1 catives 3
Cartes 1 Cató 1
Cartoxa 1 catòlich 2
carts 4 catòlicha 2
cas 11 catòlichs 1
casa 16 Catolicon 1
casada 6 cau 4
casades 2 caure 2
casament 7 caureu 1
casaments 3 caus 1
casar 5 causa 2
CASAT 3 Causà 1
casats 3 causaren 1
cascà 1 causes 1
cascada 1 cautament 3
cascall 1 cauteri 1
cascarà 1 cava 2
cascavells 1 cavades 1
cascú 3 cavalcà 2
cascun 9 cavalcada 2
cascuna 5 cavalcades 2
caser 2 cavalcador 1
cases 2 cavalcans 1
caseta 1 cavalcant 1
casi 2 cavalcar 3
casquetera 1 cavalcau 1
casquetes 1 cavalcava 1
cassant 1 cavalcaven 1
cassat 2 cavall 5
16

cavaller 5 cent 16
cavalleria 2 centbells 1
cavallés 1 centener 1
cavallons 1 -centes 3
cavat 1 centilles 1
cave 1 centre 1
caverna 1 cents 1
caves 1 centurió 3
caxa 2 cenyia 1
caxes 1 cenyida 1
caxó 2 cenyiu 1
caxons 1 cep 3
caych 1 ceps 1
caygua 1 ceptre 4
cayguda 1 cequa 1
caygudes 1 cequier 1
caygué 2 cequioles 1
caygueren 3 cera 3
caygut 1 cerca 2
Caym 1 cercant 7
cc· 3 cercar 8
cebes 1 cercaren 1
cech 4 cercàs 1
cechs 2 cercat 2
cedaç 1 cercava 3
Cegua 1 cercha 1
ceguo 1 cércol 1
cel 25 cerimònies 2
cela 2 cernut 1
celant 1 cerosa 1
celara 1 cerquant 3
celat 1 cerque 1
cele 1 cerquen 2
celebrar 1 cerques 1
celerades 2 cerqueu 1
celerat 2 cerquist 1
celerats 1 cerreres 1
celestial 7 cerró 1
celestials 2 cerronet 1
celiandrats 1 CERROS 1
celiandre 1 cert 95
celici 1 certa 7
celler 4 certament 8
cellerera 1 certer 6
celles 2 certera 2
celosa 1 certerament 1
cels 3 certes 2
cena 3 certificat 1
cendat 1 certifich 1
cendra 2 Certori 1
cendrada 1 certs 5
cendres 1 cerva 1
-cens 1 cervell 8
17

cervos 1 citada 1
cessant 1 citen 1
cessar 1 citronat 1
cetins 1 ciutadà 1
cetles 1 ciutadanes 1
cetreria 1 ciutadans 2
cha 3 ciutat 20
chachechies 1 ciutats 3
chafats 1 civada 1
chague 1 civelles 1
chamellot 1 civilment 1
chaperies 1 clam 1
chapes 1 clama 2
chaquiosa 1 clamà 1
chic 6 clamar 1
chica 3 clamava 2
chich 10 clamen 2
chichs 5 clames 1
chics 2 clamor 2
chillant 1 clangir 1
chinges 1 clapada 1
chiprana 1 Clapés 1
chiques 2 clar 15
chiqueta 2 clara 3
chiquets 2 clarament 5
chiulets 1 clarea 1
chocha 1 clares 1
Chúquer 1 claror 4
ch· 1 clas 1
ciència 3 clau 15
cientifichs 1 clauer 1
ciges 1 clauera 1
ciguales 1 claus 6
Cigüença 1 claustra 1
cima 2 clausura 1
cimentà 1 clavada 1
cinch 12 clavari 1
-cinch 1 clavat 1
Cinquajesma 1 clavells 2
cinquanta 2 clavilla 1
cinqué 1 clavilles 1
cinquena 2 Clehofàs 1
cinta 1 clerecia 2
cintillant 1 clero 1
cinyen 1 cloca 1
Ciquar 1 clocha 1
Cir 1 clohen 3
circumcir 1 clos 7
circunstàncies 1 closa 2
ciris 1 closes 2
cirurgià 1 clot 4
cisma 1 clotà 1
cistella 2 clotós 1
18

clots 1 collit 1
clou 6 colls 1
cloure 2 colmena 1
cobegà 1 colocha 1
cobegen 1 coloma 2
coble 1 colomes 1
coblejava 1 colona 1
cobra 4 colones 1
cobrà 4 color 7
cobrant 2 colós 3
cobrar 5 colp 1
cobraràs 1 colps 3
cobrava 1 colre 1
cobre 3 cols 2
cobren 2 coltell 3
cobrí 3 colzes 1
cobria 1 col·lació 1
cobrien 1 col·lacions 1
cobrint 1 col·legi 1
cobrir 5 col·loque 1
cobriren 1 com 355
cobrís 1 cóm 11
cobriu 1 Coman 4
coceguelles 2 comana 1
coces 1 comanà 1
coch 2 comanat 1
codicil 2 comanda 3
codonys 1 comandes 1
cofins 1 comare 2
cofrenet 1 combat 2
cófrens 2 combatre 1
cognom 2 combreguava 1
cogué 1 comedia 1
coha 5 comediades 1
coheta 1 comedides 1
cohia 2 comencí 3
cohien 1 començ 2
cohinquinat 1 comença 3
cohonbros 1 començà 1
col 1 començades 1
Colach 1 començador 2
colen 4 començament 1
colent 2 començans 1
colerós 1 començant 1
colia 1 començar 2
còlicha 1 començaren 2
còliques 1 començat 2
coll 11 començau 1
collar 4 començava 1
collars 1 començaven 1
collàs 1 començà· 1
collegen 1 comensàsseu 1
collir 1 comet 2
19

cometé 1 compradós 1
cometen 1 comprar 2
cometes 1 comprarà 1
comiat 2 compràs 1
cominal 1 comprassen 1
cominals 1 Comprat 2
comissaris 1 compre 1
comoció 1 compren 3
comogut 1 comprensós 1
comoniques 1 Comprí 1
comoviment 1 compuncció 1
companatge 1 comte 6
Company 1 comtessa 1
companyegen 1 comú 7
companyes 2 comuna 9
companyia 3 comunament 1
companyies 1 comunicable 1
companyona 2 conbreguar 2
companyones 1 conbreguen 1
companyons 4 conca 1
comparar 1 concebé 2
compare 2 conceberen 1
compàs 3 concebés 1
compassat 1 concebiment 1
compassats 1 concebrà 1
compassió 1 concebran 1
compendre 2 concebràs 1
complacència 1 concebre 2
complau 1 concebria 1
complaurà 1 concebuda 1
complaure 1 concebut 3
completes 1 concep 1
complexió 1 concepta 1
complí 1 concerta 1
complia 1 concertà 1
complida 6 concertaren 1
complidament 4 concertaven 1
compliment 1 concerten 1
complir 4 conciència 3
complís 1 conciten 1
complit 2 conclusió 1
complits 2 concordances 1
compondre 1 concordantment 2
component 1 concordaren 1
comport 1 concordàssem 1
comporta 1 concòrdia 1
comportades 1 concriaren 1
comportant 1 concubinari 1
comportava 1 condempnà 1
composat 1 condempnada 2
composta 1 condempnades 1
compra 1 condempnat 1
comprador 4 condempnà· 1
20

condició 1 confirmadora 1
condicions 1 confiscats 1
condigna 1 confitar 1
conduydor 1 confiter 1
conduyr 1 confits 3
conduyt 1 confiu 2
conduyts 2 conflicte 1
conech 1 conflictes 1
coneguda 4 confonedor 1
conegudes 1 conformes 1
conegué 7 confort 2
conegueren 6 confortat 1
conegues 1 conforten 2
coneguí 2 conforts 1
coneguist 1 confrare 1
conegut 4 confrares 1
coneix 4 confraressa 1
conestable 1 confraria 1
conex 1 confuig 1
conexen 2 confús 3
conexença 2 congestions 1
conexens 1 congreny 1
conéxer 5 conguoxat 1
conexereu 1 conil 1
conexeria 1 conill 1
conexes 1 conilla 1
conexeu 1 conills 1
conexia 3 conils 1
conexies 1 conjunta 1
confegí 1 conjur 1
conferma 1 conjura 1
confermà 1 conjurada 1
confermant 1 conjuradores 1
confessa 3 conjureu 1
confessant 1 conort 2
confessar 1 conpanya 2
confessaren 1 conpares 1
confessareu 1 conpàs 1
confessàs 1 conpellit 1
confessats 1 conpleta 1
confessava 1 conplir 1
confesse 1 conpliren 1
confessen 1 conplit 1
confesses 1 conplits 1
confessions 1 conpost 2
confessor 9 conprenguí 1
confessora 1 conquista 2
confessós 1 conquistador 1
confiança 2 conquistadora 1
confiant 2 conquistaren 1
confiau 1 conreadós 1
confies 1 conrehar 1
config 1 conreu 2
21

consagrar 2 contava 2
consagrat 2 conte 1
consagrau 1 contemplant 2
consell 23 contemplar 2
consellà 1 contemplaràs 1
consellada 1 contemplativa 1
consellar 3 contemples 1
consellaren 1 conten 1
consellassen 1 Contenció 1
consellat 1 contendre 1
consellava 1 contenir 1
conseller 2 contenplar 1
consellera 1 content 7
conselleres 1 contenta 2
consellés 2 contentada 1
consells 5 Contente 1
consent 1 contenten 1
consenta 2 contentes 1
consentia 3 conterí 1
consentir 1 contes 3
consents 1 contesa 2
consertades 1 contessa 1
conserva 1 continència 4
conservadora 1 continença 2
conservans 1 continent 2
conserve 1 contingent 1
consiència 1 CONTINUA 2
consistori 1 continuades 1
consolà 1 Continuant 1
consoladora 1 Continuar 1
consolar 1 continuats 1
consolat 1 contorns 1
consolidada 1 contra 15
consones 1 contracte 1
constant 1 contradictoris 1
constantment 1 contradir 1
constituhí 1 contrafent 1
consult 1 contrafet 1
CONSULTA 1 contrafeta 1
consultar 1 contrapàs 1
consumen 1 contrapés 1
consumit 2 contrari 5
conta 2 contrariant 1
contà 4 contrariosa 1
contades 1 contraris 2
contagiós 1 contrast 1
contaminant 2 contrasta 1
contar 4 contres 1
contaré 1 contret 1
contaren 1 contrit 1
contassen 1 contumaces 1
contat 2 convenient 1
contats 3 convertí 2
22

convertia 1 corps 2
convertir 1 corre 1
convés 1 correctós 1
convesses 2 corredor 1
convida 5 corredora 1
convidador 1 corredós 1
convidar 2 corregible 1
convidàs 1 corregís 1
convidat 2 corregit 3
convidats 2 corregudes 1
convide 2 correja 2
convit 1 correm 1
convits 2 corren 2
convocat 1 correns 1
convoquen 1 corrent 3
copa 1 corrents 1
copes 2 córrer 1
còpia 2 correrien 1
còpies 1 corrien 1
copiosa 1 corro 1
coprons 1 corrosiva 1
coques 1 corruptes 1
cor 17 Cors 2
cór 1 cort 15
còr 2 cortapisa 1
Corà 1 corter 1
coral 3 cortés 2
coratjuda 1 cortesa 3
corba 1 Cortesament 1
corcat 1 cortesana 1
corda 2 cortesia 3
cordellat 1 cortines 3
cordells 2 corumull 1
corder 3 corumullada 1
cordes 3 cos 49
cordials 1 cosa 9
cordons 1 cosari 1
corn 1 coser 1
cornamusa 1 coses 5
cornamuses 1 cosia 1
cornell 1 cosida 2
cornella 1 cosín 1
cornut 3 cosina 2
corona 6 cosir 4
coronà 1 cosser 2
coronades 1 cosset 1
coronant 1 cossos 4
coronat 2 cost 2
coronats 1 costa 1
coron· 1 costà 3
corp 1 Costar 1
corporal 4 costàs 2
corporals 4 costat 11
23

costats 1 crehença 4
costehida 1 crehent 1
costehix 1 crehïble 1
costell 1 crema 2
costella 3 cremà 4
costes 1 cremada 1
costeyr 1 cremades 3
costeyt 1 cremalló 1
costol 1 cremar 5
costreny 1 cremaràs 1
costum 2 cremaren 2
costuma 1 cremàs 1
costumes 1 cremassen 1
costums 1 cremat 5
costura 2 cremava 2
costurera 1 cremen 1
costures 1 crencha 1
cot 1 crencher 1
cotetes 1 crescha 2
cotidiana 1 cresol 1
cotó 1 cresòlicha 1
cotons 1 crespina 2
cots 1 crestià 1
cou 2 crestians 1
courà 1 creticar 1
coure 6 crètichs 1
cova 2 Creu 14
cové 6 créu 9
covench 1 creurà 2
covenia 2 creuràs 3
covent 4 creure 7
covents 1 creureu 1
coxa 2 creur· 1
coxí 2 creus 6
coxinal 1 crex 3
coxos 1 crexcut 1
Cranchs 1 crexença 1
crapulat 1 crexent 1
creador 7 crexeran 1
crear 3 crexeu 1
creat 2 creximent 1
crebantament 1 crexqué 3
crech 14 creya 1
crèdit 1 créyem 1
credo 1 Creyen 1
cregudes 1 crià 1
cregué 1 criada 4
cregueren 4 criades 3
creguí 1 criança 3
creguist 1 criar 2
cregut 1 criarà 1
Crehador 1 criat 1
crehen 1 criats 5
24

criatura 7 cugula 1
criatures 4 culebra 1
criava 2 culiseu 1
crida 8 cull 1
cridà 3 culla 1
cridant 7 cullen 1
cridar 2 Cullera 1
cridats 1 cullerades 1
cridaven 1 cullerat 1
Criden 2 cullerats 1
crien 3 culpa 5
crieu 1 culpables 1
criha 1 cultivador 1
crihe 1 cultivadora 1
crim 6 cunyada 4
criminal 1 cunyat 2
crims 2 cup 1
crisma 2 cuquales 1
Crist 4 cuquella 2
cristall 3 cur 3
cristià 3 cura 10
cristiana 2 curà 3
cristianes 3 curable 1
cristians 2 curació 1
cristihà 1 curada 1
cristiri 1 curadós 1
cristiris 1 curadriu 1
Cristòfol 1 curant 2
crit 3 curar 2
crits 12 curat 5
crivell 1 curatius 1
crònicha 1 curau 1
croniquistes 1 curava 1
croxint 1 cure 2
croxir 1 curen 1
cru 2 cures 1
crua 3 cureu 1
cruant 1 curial 1
crucifici 1 curiós 1
cruel 10 curiosos 1
crueldat 4 curosa 4
cruels 1 cursós 1
crueltat 1 curt 6
crues 1 curtades 1
cubert 4 curvat 1
cuberta 1 cusen 1
cubertament 1 cutibut 1
cubertes 1 cuxes 2
cubertora 1 cuyçor 1
cuberts 1 cuyda 1
cubertura 1 cuydà 5
cuchs 2 cuydant 1
cúcua 1 cuydar 1
25

cuydau 2 damunt 1
cuydava 4 dan 4
cuydaven 1 dancen 1
cuydeu 1 dançar 1
cuynada 1 Daniel 2
cuynar 1 dans 2
cuynat 5 dant 10
cuynen 1 dapnat 1
cuynés 1 dar 18
cuyro 1 darà 1
cuyt 3 daràs 1
cuyta 14 darbada 1
cuytà 2 dareu 1
cuytadament 1 daria 3
cuytant 1 darien 2
cuytar 1 darrer 6
cuytaren 2 DARRERA 3
cuytàs 2 Darrerament 1
cuytassen 1 darrere 2
cuytat 4 darreria 1
cuytats 2 darrés 3
cuytau 1 dat 4
cuytaven 1 dats 1
cuyten 1 Dau 3
cuytes 1 daura 1
Cuytí 1 daurada 1
cuyts 2 daurat 4
c· 3 dauren 1
çabata 3 daus 2
çabia 1 dava 4
çabó 1 davall 8
çaf 1 davant 9
çalà 1 daven 1
Çanou 1 David 2
çervell 1 Davit 5
ço 17 Daviu 4
çoch 1 de 1054
çoques 1 debades 2
çucre 1 debanadores 1
çull 1 debanar 1
çuna 1 debanen 1
d' 408 debat 2
da 1 debatre 1
dada 2 debats 1
dad· 1 decebé 1
Dalfí 1 deceberen 1
dama 2 decebés 1
dames 1 decebut 1
dampnació 1 decendència 1
dampnada 3 decendens 1
dampnades 3 decendent 1
dampnat 4 dech 2
dampnats 3 declarada 2
26

declarar 2 delliberada 1
declaràs 1 delliberades 1
declarat 1 delliberava 1
declare 2 Delliurament 1
decret 4 delliurava 1
decrets 1 delliure 1
decurió 1 delmades 1
deçà 3 dels 107
dedicada 1 Demà 4
defallent 1 deman 3
defén 1 demana 3
defendre 2 demanà 1
defenedora 1 demanadora 1
defenia 1 Demanant 1
defensa 2 demanar 1
defensar 1 demanaran 1
defesa 2 demanaren 1
defora 5 demanàs 1
defunt 1 demanassen 1
degú 1 demanava 2
degudament 1 demandes 2
deguera 1 demanen 5
degués 2 dement 1
deguollada 3 dements 1
deguollades 1 demés 1
deguollar 2 denega 1
deguollen 1 deneguen 1
degut 2 denejar 1
dehena 1 denguna 1
dehessa 1 denotats 1
deïficada 1 dens 2
dejú 1 dents 4
dejunava 1 denunciada 1
dejús 4 departim 1
Del 277 departir 2
Delbora 1 deport 7
delectable 1 deportar 1
deleguats 1 deporten 2
deliberà 1 deportes 1
delibere 1 deportí 1
delicada 2 deports 2
deliciosa 1 deposa 1
delicte 1 deposaren 2
delictes 1 deposat 1
deligible 1 deposen 1
delinqüens 1 deposes 1
delit 9 deposí 1
delits 2 derribà 1
deliurament 1 derribada 1
deliurat 1 derrocada 2
deliure 1 derrocador 1
dellà 3 derrocarien 1
dellexaren 1 derrochà 2
27

derroquà 1 descrites 1
derroquen 1 descriu 1
derrota 1 descriví 2
deruydes 1 descrivir 1
des 4 descubert 2
desabillada 1 descuberta 1
desabriguat 1 descús 1
desafaynada 1 descuydat 1
desafaynades 1 desdeny 2
desafrenada 1 desdenyada 2
desalt 1 desdenyades 1
desam 1 desdenyosa 1
desamable 2 desdenys 3
desamar 2 desdir 1
desamen 1 desdirà 1
desamoblà 1 desechà 1
desamor 2 desempara 1
desarmes 1 desempenat 1
desastre 1 Desenbancau 1
desastres 1 desenculpant 1
desatentat 1 desenjoyada 1
desaveada 1 desenpeguat 1
desayrat 1 deseretàs 1
desayre 1 deseretat 1
desbost 2 desereten 1
desbriguaren 1 desert 5
descalç 1 deserta 1
descalçades 1 desesperable 1
descals 1 desesperada 1
descaminades 1 desesperat 2
descaminats 1 desespere 1
descarnats 1 desesperen 1
descavalcar 1 desexia 1
descendens 1 desexida 1
Deschaminat 1 desfàs 1
descobra 1 desfaxen 1
descobre 1 desferma 1
descobren 1 desferra 1
descobres 1 desferrat 1
descobrí 2 Desfet 1
descobria 1 desfets 1
descobriren 1 desféu 1
descohat 1 desficiós 1
descolle 1 desfigurat 1
descominals 2 desfiu 1
descompanyada 1 desflorada 1
descomplaure 1 desfloren 1
Desconeguda 1 desfrecen 1
desconegut 1 desfreça 1
Desconsolat 3 Desfreçà 1
descontentat 1 desfreçades 1
descontentes 1 desfreçassen 1
descrehents 1 desfreçat 1
28

desfresses 1 despeses 2
desgrat 1 despit 3
desguarnida 1 despita 1
desiderable 1 despitant 1
desíg 1 despitaren 1
desigaràs 1 despits 3
desigat 1 desplaent 1
designà 1 desplaer 1
designant 1 desplaés 1
desigosa 2 desplagué 1
desigs 1 despoderat 1
desijam 1 despulla 2
desijava 1 despullà 1
desijaven 1 despullar 2
desinferna 1 despullaren 1
desix 1 despullava 1
desixen 2 despullen 1
desliguada 1 desrobada 1
deslliguar 1 dessenblant 1
deslliguaren 1 destempre 1
desmalla 1 destillats 1
desmamar 1 destituyda 1
desmamen 1 destituydes 1
desmenjada 1 destorbada 1
desnaturat 1 destorbar 1
desnua 2 destorbeu 1
desobliguat 1 destorp 2
desonesta 2 destra 1
desonestat 1 destrals 1
desonestes 2 destre 3
desorde 1 destrea 1
desparegué 1 destres 1
desparterades 1 destrohexen 1
despén 1 destrucció 1
despendre 4 destruït 1
despenen 2 destruynt 1
despenia 2 destruyr 1
despenien 2 desuniren 1
despenjada 1 desús 6
despenjat 1 Desvehinats 1
despenjau 1 desvià 1
despensar 1 desviada 1
despert 1 desviaren 1
desperta 2 desvien 3
despertar 1 detenidores 1
despertaren 2 detraccions 1
despertat 2 detràs 1
desperten 1 deu 16
despertí 1 Déu 206
desperts 1 dèu 9
despés 2 deuen 4
despès 3 deuria 1
despesa 5 deuríeu 1
29

deus 1 dictats 2
Déus 6 dida 7
deute 1 dides 7
deutes 2 Diégueç 1
deutor 1 dien 11
devalla 1 dient 5
devallam 1 dies 15
devallant 1 dieu 1
devallat 2 difama 1
devarions 1 difamar 1
devem 1 difamat 1
devés 2 difamen 1
Devesa 1 diferents 1
deveu 1 dificultosa 1
devia 2 difinit 1
devies 1 diforme 1
devoció 1 diformes 1
devoren 1 digna 1
Devot 3 dignament 3
devota 2 digne 2
Devotament 5 dignificada 1
devotes 1 dignitat 1
devots 3 digua 2
dexa 6 diguam 1
dexà 2 diguau 2
dexada 1 digueren 1
dexant 1 digués 2
dexaran 1 Diguí 2
dexaré 1 diha 1
dexau 1 dihurnes 1
dexebles 2 dijous 5
dexen 5 dilecció 1
dexes 2 diligència 2
dexí 1 diligens 1
deya 18 diligent 1
deyen 1 diligentment 2
deytat 1 Dilluns 1
dey· 1 dilusòria 1
dia 28 Diluvi 1
diable 11 dimarts 1
diables 5 Dimas 1
diablesses 2 Dimàs 1
diablura 1 Dimecres 1
diablures 2 dimissòria 1
diabòlicha 1 dimoni 1
diamans 1 dimoniesses 1
diana 2 dimonis 2
diccions 1 Dina 1
dicernir 1 dinar 6
dich 16 dinàs 1
dicidir 1 dinat 1
diciplina 2 dinats 1
diciplines 1 diner 7
30

dines 1 dìt 4
dinés 7 dita 9
dins 46 Dites 2
dintre 6 dits 10
Dionís 2 diu 34
Diornal 1 diumenge 4
dir 49 dius 2
diran 1 divendres 2
diré 6 diverses 1
Direm 1 Diversitat 1
diria 1 divertí 1
diriva 1 divertia 2
dirivaré 1 divina 3
diriven 2 divinal 8
disapte 5 divinals 1
disaptes 1 divines 1
discernia 1 divinitat 2
discipà 1 divís 4
discordans 1 divisa 4
discorden 1 divisades 4
discordes 1 divisar 1
discorre 1 divulgaria 1
discrasies 1 divulguà 1
discret 3 divulguada 1
Discretament 2 dix 67
discrets 1 Do 9
discutim 1 doblà 1
disible 1 doblar 1
disipà 1 doble 1
dismendera 1 doblen 1
dispensades 1 docens 1
dispensar 1 dòcil 1
dispensera 1 doctor 1
dispon 1 doctoressa 1
dispondre 3 doctós 4
disponent 2 doctrina 4
disponguí 1 doctrinà 1
dispost 3 doctrinada 1
disposta 1 doctrinal 3
disputa 1 doctrinar 1
disputador 1 doctrinats 1
disputadora 1 doctrines 1
disputadós 1 document 1
disputar 2 dogual 2
disputaven 1 doguals 1
disputes 1 dol 9
dissimulant 1 dòl 1
dissipada 1 dolça 2
dissipadores 1 dolçor 4
distilant 1 dolç· 1
distilladós 1 dolen 2
dit 37 dolent 10
dít 3 dolenta 2
31

dolenties 1 dormidora 1
dolents 2 dormidoraces 1
dolgué 1 dormíem 1
dolguí 1 dormint 5
dolia 1 dormir 8
dolor 17 dormireu 1
dolorosa 1 dormís 2
doloroses 1 dormit 1
dolors 1 dormitant 1
dolós 4 dormiu 1
dols 1 dos 32
doma 1 -dos 3
domar 1 dòs 1
Domàs 3 dot 13
domat 2 dotà 2
domestique 1 dotada 1
dominans 1 dotar 1
dominar 1 dotat 1
dominava 1 dots 1
dominical 1 dotze 10
dona 32 drach 5
dóna 6 drachma 1
Donà 13 drap 10
donació 1 draper 1
donada 1 draps 3
donadora 1 Dreça 2
donadós 1 dreçada 1
donant 8 dreçar 2
donar 5 dreçaria 1
donaren 1 dreçava 1
donàs 2 dret 25
donat 3 dreta 5
donatiu 1 dretes 2
donava 2 drets 4
donà· 1 dretura 1
Donchs 26 drogueria 1
done 1 drogueries 1
donen 3 dromedari 1
dones 32 drudes 3
doní 1 du 2
donist 1 duays 1
donosor 1 dubietat 1
dons 2 ducat 1
donzéll 3 duch 13
donzella 8 duchs 1
donzelles 3 dues 5
donzells 1 dula 1
don· 1 duptant 4
dorm 3 duptaren 1
dormes 1 duptàs 1
dormí 3 duptat 2
dormia 4 duptes 2
dormidor 2 duptós 2
32

duptosa 2 eleguantíssima 1
dupt· 1 elemens 1
dur 6 Elena 1
dura 5 elents 1
Duran 1 elet 3
Durant 3 eletes 1
durar 2 elets 2
durarà 1 elevat 2
duràs 2 Elies 1
dure 1 Elisabet 1
duren 1 Eliseu 2
durment 3 ell 142
durments 1 ella 140
dus 1 Elles 44
duta 1 ells 50
dux 1 ell· 5
duxessa 1 eloqüència 1
Duya 4 els 1
duy· 1 emana 1
e 369 Emanué 1
-e 2 Emanuel 1
é 11 embaraçà 1
ebraych 1 embargua 1
Ebro 1 embaxador 1
echcellent 1 embellit 1
eclesiàstich 1 embriagues 1
eclipsar 1 emburullat 1
edat 4 emergent 1
edats 1 emflamat 1
edicte 2 emmetzinat 1
edificat 1 empachades 1
edifici 1 empachant 1
edificis 1 empaliada 1
edra 1 emparadora 1
efectes 1 empare 1
eficàcia 1 emparedada 1
egipcià 1 emparedar 1
egipcianes 2 empastats 1
Egipte 2 empastre 1
egua 2 empastres 2
egual 4 empedrit 1
eguala 1 empeguen 1
eguals 1 empeltar 1
egües 1 empenta 1
Egypt· 1 emperador 2
el 4 emperlada 1
elada 1 emphiteotes 1
elecció 2 emplazar 1
elegí 1 empremta 1
elegir 3 emprén 1
elegireu 1 emprenen 1
elegixen 1 emprengua 1
eleguant 1 emprenyà 2
33

emprenyadores 1 encativa 1
emprenyar 1 encavalcat 1
emprenyàs 1 encegua 1
emprenyava 1 enceguat 1
emprenyaven 1 enceguats 1
emprenyen 2 encegues 1
emprés 2 encén 2
empresa 3 encendre 4
empreses 2 encertit 1
en 537 enceses 1
én 18 encetades 1
èn 2 encivillar 1
enamorada 2 encobren 1
enamorades 1 enconant 1
enamorats 1 enconats 1
enans 2 encontraren 1
enaprés 1 encorre 1
enbabuxa 1 encorren 1
enbalsemat 1 encortadores 2
enbaraç 1 encortinat 1
enbarch 1 encriminats 1
enbardiça 1 ençafranades 1
enbardiçat 1 ençofrar 1
enbaxador 1 endemà 4
enblanquir 1 endexant 1
enblanquix 1 endexava 2
enbolchà 1 endiablada 3
enbolicat 1 endiablats 1
enboliques 1 endolcir 1
enbolquant 1 endormiscades 1
enbotanat 1 endormiscat 1
enbotir 1 endreces 2
enbotiran 1 endreçada 1
enbreguar 1 endreçarà 1
enbreguen 1 endreçaren 1
enbriach 1 endressa 2
enbriaguen 1 endret 1
encadarnat 1 endurit 2
encallar 1 enemich 1
encamarar 1 enemichs 2
encanta 1 enemigua 2
encantar 1 enemigues 1
encanten 1 enfastigat 2
encanyà 1 enfastijada 1
encapellar 1 enfellonit 1
encara 6 enfitada 1
encarcerades 1 enfite 1
encarcerats 1 enfitillada 1
encarnat 1 enflama 1
encartalles 1 enflames 1
encartamens 1 enforcada 2
encartar 3 enfornà 1
encartat 1 enfornar 2
34

enfornat 1 enpenyorar 1
enforquen 1 enprenyà 1
enfranquí 1 enprenyava 1
enfranquit 1 enpresa 1
enfrena 1 enrabiada 1
enfrenada 1 enrabiades 1
enfrenella 1 enramaren 1
engendrada 1 enramat 1
engendrador 1 enrequex 1
engendrar 2 ens 1
engendrat 2 Ensaga 1
engendrau 1 ensagen 1
engendraven 1 ensaja 1
enginyada 1 ensajar 1
engrassades 1 enseguat 1
engrassat 1 ensemps 8
engrune 1 ensens 1
engruxa 1 ensenyà 1
Enguadí 2 ensenyar 1
enguan 2 ensenyorides 1
enguana 1 ensenyorís 1
enguanà 2 ensevats 1
enguanada 2 ensofrar 1
enguanadores 1 ensollat 2
enguanarà 1 ensuperbida 1
enguanarien 1 ensutzida 1
enguanàs 1 entany 1
enguanat 3 entecat 1
enguanats 2 entén 2
enguanaves 1 entench 1
enguane 1 entendre 6
enguanen 2 entenebrada 1
enguanes 1 entenen 4
enguaní 1 entenens 1
enguans 1 entenguí 2
enguany 1 entenia 2
engüents 1 entenien 1
enguollit 1 enteniment 5
enjorn 2 entequat 1
enllegir 1 entequen 1
enllegit 1 enterch 1
enlloden 1 enterpreta 1
enmalaltir 2 enterques 1
enmalaltit 1 entés 2
Enmetzinada 1 entesa 3
enmig 5 enteses 1
enorme 1 entesos 1
enormitat 1 entonant 1
enpagesit 1 entorn 8
enpaig 1 entra 1
enpeguntava 1 entrà 2
enpeltar 1 ENTRADA 5
enpeltat 1 entrades 1
35

entradós 1 enviudades 2
entramés 3 ENVIUDAT 2
entramet 1 enviudats 1
entrameta 1 enyores 1
entrametent 1 epilencia 1
entrant 2 equitat 2
entrar 9 equivochs 1
entràs 2 era 53
entrassen 1 éra 1
entrava 1 erbes 1
entravessant 1 erbolaris 1
entre 2 Èrcules 1
éntre 20 eren 8
entrecruada 1 erència 1
entregua 1 ereós 1
Entreguament 2 eretat 2
Entreguart 1 ereten 1
entreguitat 1 ereter 2
Entren 1 eretge 1
entrenyor 2 eretges 1
entrenyora 1 eretgia 1
entres 1 ereu 4
entretant 2 ereua 1
entrevall 1 ereus 2
Entrí 2 ereva 2
Éntr· 4 ereves 1
entulladices 1 ergulls 1
entulls 2 erm 1
enugat 3 erma 1
enugen 2 ermità 1
enugeu 1 ermitana 1
enugoses 1 ermitans 1
enuig 3 ermites 1
enujà 1 ermofrodits 1
enujava 1 erms 1
enujós 1 Erodes 1
enujoses 1 Erodina 1
envega 1 eroguància 1
envegós 2 erra 1
enveja 1 Errà 2
envejosa 1 errada 1
envelix 1 errades 5
envellida 1 errant 2
envellit 2 errar 2
Enverguonyida 2 erraren 1
enverinen 1 errat 1
enverniça 1 errí 1
envés 1 error 13
envia 2 errós 3
envides 1 erubecència 1
envien 1 erudida 1
envirinades 1 És 146
envits 1 Esahú 1
36

esbalayt 1 escriu 1
esbalayts 1 escriure 2
escabell 1 escrivans 1
escabells 1 escriví 2
Escach 1 escrivia 1
escaldat 1 escroxia 1
escales 1 escudelles 1
escalfat 1 escuder 3
escalons 1 esculls 1
escaltrits 1 esculpides 1
escampella 1 escurçona 1
escandallen 1 escurçons 1
escandalls 2 escurim 1
escansava 1 escusa 2
escapar 1 escusàs 2
escarn 1 escusen 1
escarní 1 escuses 2
escarnia 1 escut 1
escarpins 1 escuts 1
escàs 1 esdevench 1
escasament 1 esdevenguda 1
escatit 1 Esdraç 1
esch 1 esforces 1
escha 2 esforçada 1
eschaliva 1 esglayats 1
eschapa 1 esglayen 1
esclafarà 1 esgleya 1
esclatà 1 esgrimidor 1
esclaten 1 esguarts 2
esclateu 1 esmayament 1
esclau 1 esmayen 1
esclaus 1 esme 1
esclaves 1 esmena 2
escolta 3 esmenar 1
escoltant 1 esmenàs 1
escoltar 4 esmenats 1
escoltau 1 esmene 1
escoltava 1 esmenes 1
escoltaven 1 esmerçada 1
escomesa 1 esmerçats 1
escometé 1 esmortida 1
escomoguts 1 esmortiments 3
escopir 1 esmortir 1
escorchat 1 esmortix 1
escorchava 1 espachem 1
escorcollaren 1 espantaven 1
escorça 1 espanten 1
escorpió 1 esparver 2
escorpions 1 espasa 1
escorxat 1 espasme 1
escrex 1 espaventable 1
escriptori 1 espaventables 1
Escriptura 3 espayava 1
37

especier 1 establiment 1
espenyada 1 establiments 1
espenyar 1 estada 1
espera 2 estades 1
esperar 2 estalviar 1
esperaràs 1 estan 1
esperava 1 estany 3
espereu 1 estar 1
esperiment 1 estat 2
esperimenta 1 estatge 1
esperit 6 estava 1
espies 1 estech 4
espigues 1 estendre 1
espill 2 estenen 1
espinós 1 estenien 1
espital 2 Ester 2
espitals 1 estes 3
esplet 1 estigues 1
espletaren 1 estil 7
espletat 1 estils 2
espletava 2 estima 1
esplete 1 estimades 2
espluguabous 1 estimar 3
esponges 1 estiomena 1
esporguim 1 estirat 1
esportes 1 estiu 4
espòs 4 estoch 1
esposades 1 estogat 1
esposalici 1 estojàs 1
esposalles 1 estol 1
esposar 1 estopa 1
esposaren 1 estores 1
esposat 2 estorts 1
esquadres 1 estralla 1
esquarterar 1 estrangeres 1
esquarterats 1 estrangés 2
esquerrer 1 estrangulada 1
esquexa 1 Estranguol 1
esquexen 1 estrany 1
esquima 1 estranya 1
esquinçar 1 estranyes 2
esquinçat 1 estranys 2
esquira 1 estrem 1
esquiva 1 estrenes 2
esquives 1 estrenyen 1
essent 5 estrenyeu 1
ésser 20 estretament 1
est 3 estròlechs 1
èst 3 estropeçant 1
esta 12 et 2
Ésta 10 etern 1
està 1 eterna 2
estable 1 eternal 5
38

eternalment 4 experiència 3
ètich 2 experiment 1
ètichs 2 explicà 1
etiguea 1 explicar 1
eu 2 exprés 1
Eva 14 expressen 1
evangelistes 1 exquisites 1
Eva· 1 extimables 1
evita 1 extingits 1
evitar 1 extremament 2
evite 1 extrordinari 1
évols 1 exuguen 1
exada 1 exut 1
exagüí 1 Ezechiel 1
exalçada 1 Ezechies 2
examinant 1 fa 54
exampla 1 Fabres 1
examplar 1 fabrica 1
exarmadores 1 fabricar 1
exàvegua 1 facen 2
excellents 1 faces 1
excel·lent 2 fàcilment 2
excessos 1 factor 1
execudós 1 faç 2
executa 1 faça 2
executar 1 façau 1
executaren 1 fada 1
executòria 1 fades 1
exemplar 3 fadigua 1
exemple 2 fadolles 1
exemples 1 fadrí 8
exercici 2 fadrina 1
exerç 1 FADRINEA 2
exhemta 1 fadrines 3
exia 3 fadrins 3
exien 1 Faena 3
exili 1 Falcet 1
exint 3 falcons 2
exir 7 falç 1
exiré 1 falda 1
exit 1 faldera 2
exits 1 faldes 1
exorava 1 faldetes 1
exorba 1 fall 12
exorbar 1 falla 2
exorbitant 2 fallar 1
exorch 1 fallava 1
exorcisme 1 fallen 3
exordi 1 fallent 1
exorqua 1 falles 2
exorques 1 fallí 1
exorte 1 fallides 1
exovar 6 fallien 1
39

falliment 5 farte 1
fallir 3 farts 1
fallira 1 fas 7
fallirà 1 fasses 2
fallit 2 fassesies 1
fals 11 fassida 1
falsa 3 fassiran 1
falsament 1 fastijosa 1
falsedat 1 fat 1
falses 4 fatigua 2
falsia 9 faules 1
falsos 1 faustuós 1
fals· 1 fava 1
falt 1 faves 1
falta 3 favor 1
faltàs 1 favoria 1
faltes 1 favorida 1
fal·làcia 1 faxadures 1
fal·làcies 1 faxen 1
fam 5 faynera 2
fama 3 faynés 3
Famaguosta 1 fe 31
fameje 1 fé 1
família 1 febles 1
famosa 3 febrejau 1
famoses 1 febrida 1
fan 47 febrir 1
fanch 6 febrosos 1
fanchs 5 febr· 1
fanguaç 1 feix 1
fanguós 1 fel 12
far 1 Feliu 1
farà 4 felló 1
farahó 3 fellones 1
faram 1 felment 2
faran 5 fels 3
faràs 3 fem 3
fardell 1 fembra 5
faré 3 fembraces 1
fareu 1 fembrasses 1
Farfana 1 fembrer 1
faria 5 fembres 4
farien 1 femella 2
farina 1 femelles 3
fariseu 1 femení 1
fariseus 2 femenina 1
fart 4 femer 2
farta 2 feminal 1
fartar 2 Fems 2
fartaràs 1 fenella 1
fartàs 1 feneu 1
fartau 1 fengut 1
fartava 1 fenix 1
40

fènix 1 fetilles 1
fenoll 1 FETS 6
fent 13 féts 6
fer 76 feu 2
fér 2 féu 82
fera 1 fex 2
ferament 2 fexa 2
fereha 1 fexuch 1
feren 9 fexugues 1
feres 4 feya 17
ferí 6 feyen 4
ferida 3 ffa 20
ferissen 1 Ffabra 1
ferit 1 ffacen 1
ferits 1 ffacessials 1
ferm 3 ffaç 2
ferma 4 Ffaça 2
fermança 1 ffaldes 1
fermar 2 ffall 2
fermat 1 Ffallen 1
fermes 1 Ffallia 1
fermetat 1 ffals 6
fermí 1 ffalsa 5
ferms 1 ffalsant 1
ferra 1 Ffalses 2
ferrada 1 ffalsos 3
ferrandella 1 Ffan 26
ferrat 4 ffantasiant 1
ferre 3 ffarà 2
ferrer 1 ffaré 2
ferreria 1 ffarta 1
ferro 1 Ffas 5
fervor 1 ffassiment 1
fes 12 ffàstig 1
fesa 1 ffaves 1
fesol 1 ffaxa 1
fésseu 1 Ffaynés 1
festa 11 ffe 2
festega 1 Ffebra 1
festegar 1 Ffebres 1
festeges 1 ffecunditat 1
festejar 2 ffel 3
festes 7 Ffeliu 1
fet 29 ffels 1
fét 38 ffeltre 1
fèt 1 ffem 1
feta 8 Ffembres 1
fetes 2 Ffemta 1
fetge 1 ffenbra 1
fétge 1 ffènix 1
fetillat 1 ffent 33
fetiller 1 ffer 30
fetilleres 1 ffera 2
41

Fferen 8 fflaques 1
fferes 1 Fflixí 1
fferint 1 fflochs 1
fferir 2 Fflor 2
fferm 3 fflorins 2
fferma 2 Fflors 1
ffermant 1 fflum 1
ffermar 1 fflux 1
fferoces 1 ffluxes 1
Fferrer 1 Ffo 3
Fferro 1 ffoch 4
Ffes 9 ffogint 2
ffessen 1 ffogir 2
ffestes 1 ffoguer 1
ffestivitats 1 Ffolguar 1
ffet 18 ffolla 4
ffét 2 ffolles 2
Ffeta 7 ffolls 2
ffetilles 1 Ffon 109
ffets 5 ffondo 3
fféts 2 ffont 5
ffet· 1 ffora 12
Ffeu 1 ffóra 2
fféu 41 fforagità 1
ffeya 12 fforagitat 1
fféyem 1 fforaviar 1
ffeyen 5 fforca 1
fficta 2 fforçadament 1
fficte 1 fforçar 1
ffictes 3 Fforen 10
ffidelitat 3 ffores 1
ffigues 1 fforges 1
Ffill 20 fformà 1
ffilla 4 fformar 1
ffilles 2 fformatges 1
ffills 12 fforment 1
ffilosa 1 ffornix 1
ffilòsof 1 ffort 32
ffilosofal 2 fforts 1
ffin 2 ffos 11
ffinal 1 ffóssem 1
ffinestres 1 ffósseu 1
ffingí 1 ffragilitat 1
ffingint 6 Ffrancesch 1
ffingís 2 ffranch 2
ffins 33 ffrancha 2
ffir 1 ffrancolins 1
Ffiren 1 ffranques 1
ffitilleries 1 ffreda 1
ffiu 1 ffrederical 1
ffíu 14 Ffrenetiquea 1
fflach 3 ffrescha 1
fflacha 1 ffriandaries 1
42

ffront 1 fillastres 1
ffruyt 1 filles 6
ffruyta 3 fillet 2
Ffuig 3 fillicidi 1
Ffuigs 1 fillol 2
ffum 1 filloles 1
ffurt 1 fillolet 1
ffurtà 1 fills 37
ffurtant 1 filosa 1
ffurtat 1 filoses 1
ffus 1 fin 2
ffusos 1 fina 5
ffuy 10 finà 1
ffúy 8 final 7
fi 3 finalment 1
fí 9 finament 1
fia 1 finança 1
fià 1 finant 1
fiant 1 finar 1
fiau 1 finaren 1
fiava 1 finat 3
ficà 1 Finees 1
ficant 1 Fineés 1
ficat 2 Finehés 1
ficció 7 fines 2
ficcions 3 finestra 1
ficen 1 finestres 1
ficha 1 fingia 1
fidalguia 1 fingir 4
fidellíssima 1 fingix 1
fien 2 finí 1
figua 3 finida 2
figuera 2 finit 1
figueres 2 finits 1
figues 2 fins 3
figura 5 fíns 1
figurada 3 fìns 1
figurat 2 fin· 1
figurats 3 Fique 1
figures 4 fira 1
figurí 1 firen 2
fil 2 firmament 2
filanera 2 fiscal 1
filar 1 fiscalies 1
filat 2 fisch 1
filats 1 físichs 1
filava 3 fisura 1
filaven 1 fitat 1
filen 1 fites 2
filistehes 1 fitillar 1
fill 76 fitillera 1
filla 9 fitoneses 1
fillastre 1 fiu 9
43

fíu 2 foneren 1
flach 7 fons 2
flachs 1 font 4
flameja 1 for 4
flamejar 1 fora 2
flames 2 fóra 8
flaquea 1 foradant 1
flaques 1 forasteres 1
flaschó 1 forastés 1
flastoma 2 forat 4
flastomar 1 forats 1
flaviol 1 forces 1
flectible 1 forceu 1
fleumàtich 1 Forciana 1
flexa 1 força 4
flexible 1 forçada 2
flocha 1 forçant 1
flor 7 forçava 1
florentins 1 forçor 1
florí 2 foren 3
florins 3 forga 1
florit 2 forgat 1
flos 5 foriosa 1
flota 3 forjades 2
fluix 1 forjara 1
flum 3 forma 2
flux 3 formà 1
fluxea 2 formada 2
fluxell 2 formar 1
fluxes 1 format 2
fluxet 1 formatge 1
fo 6 forment 4
foch 28 formes 1
fochs 1 formigua 1
fòcil 1 fornal 2
fogint 1 fornera 2
fogir 8 fornicari 1
fogiren 2 fornicària 1
foguera 4 fornicava 1
folguada 1 fornida 6
foll 7 fornides 1
folla 2 forniment 1
follament 3 forniments 1
folles 1 fornir 2
follies 1 fornit 2
folls 3 fornits 1
foll· 2 forqua 1
fom 1 forrada 1
fon 96 forradures 1
fona 1 forrat 1
fonament 4 forrellats 1
fondable 1 forro 1
fondre 1 forros 1
44

fort 65 fructuosa 3
fortaleha 1 fruex 1
fortitut 1 frustrada 2
forts 2 fruys 1
fortuna 2 fruyt 9
fos 37 fruyta 3
fós 2 fruytal 2
fosch 1 fruytera 1
foscha 2 fruytes 1
foscura 1 fugen 2
fossa 1 fuig 5
fossat 1 full 1
fosser 1 fulla 1
fou 1 fulles 2
foya 1 fum 5
foyes 1 fuma 1
franca 1 fumat 1
francés 3 fumen 1
francesa 2 fumós 1
Francesch 1 fumosa 1
franch 8 fumosos 1
francha 2 fums 1
franchs 2 fundada 1
francolina 1 fundador 1
francolines 1 fundat 1
Fransesch 1 funeràries 1
frare 4 fur 4
frareses 1 fúria 2
frasqueries 1 furiosa 2
frasquetes 1 furioses 1
frau 8 furor 4
frauduloses 1 furta 1
fraus 1 furtà 1
fre 4 furtar 1
frecejava 1 furtat 3
freçoses 1 furtava 1
freda 1 furtaven 1
fredor 4 fus 3
frenètich 1 fús 1
frenètichs 1 fusa 1
frens 1 fust 7
fresch 3 fusta 1
frescha 2 fuster 1
freschs 1 fusteres 1
fressa 1 fusteria 2
fret 10 fuy 15
frets 1 fúy 3
fretura 1 fuyst 1
freturant 1 fuyt 1
front 1 fuyta 1
frontera 1 ga 2
Frontí 1 gabesines 1
fructuós 1 gahent 1
45

gebelins 1 girà 2
Gedeon 1 girades 1
gelada 1 giradós 1
gelàda 1 giramantells 1
gelosa 1 girant 3
geloses 1 Girat 1
gendres 2 gira't 1
general 10 girats 1
generalment 5 gire 1
generoses 1 giren 3
genitura 2 gires 1
genol 1 girí 1
genovesa 1 girofre 1
gens 36 Girona 1
géns 5 gita 1
gent 31 gitant 1
gentil 14 gitava 1
gentilea 1 glas 1
gentilesa 1 glopega 1
gentilment 4 glòria 7
gentils 9 glorificat 1
geperudes 1 gloriós 4
geperut 2 gloriosa 2
germà 2 gloses 1
germana 2 glot 1
germanastra 1 glotes 1
germans 7 glots 1
Gesabel 1 goig 1
gesmir 2 gra 2
Gesseu 1 gràcia 5
gesta 2 graciant 1
gests 3 gràcies 4
geumencia 2 graciós 2
geya 1 graciosa 3
gherubins 1 gràci· 1
Ghesabel 1 graduades 1
ghesarant 1 grahí 1
giguant 1 grahó 1
ginea 2 grahons 2
ginebre 2 gram 1
giner 3 gran 188
ginet 2 grana 1
gineta 1 Granada 1
gingebre 3 granat 1
gingebrons 1 granats 1
gingoler 1 grandea 1
gint 1 graner 1
giny 1 granera 1
ginya 1 graneres 1
ginyà 1 granment 1
ginyant 2 granotetes 1
gipó 2 grans 47
Gira 6 granyons 1
46

grapades 1 gualeres 2
gras 3 guales 1
grassa 4 Gualilea 1
grasses 1 Gualina 1
grat 15 gualines 2
grata 1 gualiots 1
gràta 1 guall 5
gratitut 1 guallarda 1
Grau 3 guallardia 1
graus 1 guallina 1
grayria 1 guallines 3
grech 2 gualls 1
grechs 6 gualta 1
gregues 1 Guandia 1
greix 3 guanfanonera 1
greu 6 guans 1
greuges 1 guants 1
greument 3 guany 9
greus 2 guanya 3
grex 2 guanyà 4
grill 1 guanyada 1
grilló 1 guanyadora 1
groch 7 guanyant 2
grogua 1 guanyar 1
gronyint 2 guanyaràs 1
gronyir 1 guanyaré 1
gros 10 guanyava 3
groser 1 guanye 1
grosera 1 guanyí 1
groseria 1 guarà 1
grossa 3 guaraüller 1
grosser 2 guarbell 3
grosseria 1 guarda 5
grosses 3 guardada 3
grossos 4 guardades 1
grua 1 guardadora 1
grues 1 guardadós 1
grunya 1 guardar 5
grunyent 1 guardaràs 1
grunyents 1 guardassen 1
Guabel 1 guardat 3
guaben 1 guardats 1
guàbies 1 guardau 3
Guabriel 3 guardava 2
Guaderich 1 guardaven 1
guafets 1 guardegadós 1
guala 2 Guarden 2
Gualahat 2 guaret 1
gualans 2 guarex 1
gualant 4 guarí 1
gualants 3 guaria 3
gualejar 1 guarida 3
gualejaren 1 guaridor 1
47

guarien 1 guobell 1
guarint 3 guobellets 1
guarips 1 guocets 1
guarir 5 guoç 2
guarirà 1 guoça 1
guarís 1 guoços 1
guarit 2 Guodofré 1
guarix 1 guoig 4
guarnida 2 guola 1
guarnides 1 guolaça 1
guarnits 1 Guolies 1
guarochava 1 guolós 1
guaronegaven 1 guoma 1
guarré 1 guonella 1
guarreu 1 guonelles 1
guarria 1 guorrat 1
Guarrofer 1 guos 3
guarrons 1 guosa 3
guarrots 1 guosades 1
Guascunya 1 guosar 1
guaspes 1 guosava 2
guastar 1 Guostantí 2
guastarà 1 guot 2
guastaren 1 guota 1
guastàs 1 guotirlons 1
guasten 1 guots 1
guat 2 guovencells 1
Guàt 1 guovern 3
guata 2 guovernador 3
guatge 1 guoverns 1
guatges 1 gust 2
guavarera 1 gustaràs 1
guavarrer 1 h 1
guavinets 1 ha 13
guay 1 hà 52
guayol 1 habandonant 1
guayre 3 habitans 1
guaytes 1 habitar 1
Guci 1 habitaran 1
guercer 1 habominable 1
guerra 6 habundant 2
guerrejant 1 hac 25
guerrer 3 Hach 7
guerrera 4 hagué 2
guerrés 1 Haguí 2
guia 1 haix 1
guiadós 1 haja 2
guiaran 1 hajes 1
guiat 1 ham 1
guiats 1 hammins 1
guies 1 han 50
Guillamona 1 has 9
guisa 4 haücant 1
48

haurà 1 hó 17
hauran 2 hobeyr 1
Hauré 1 hoc 4
haurien 1 hohen 2
havent 2 hohents 2
haver 10 hoís 1
haveu 1 hoït 2
havia 8 hom 45
havíem 1 hòm 3
hayra 1 home 4
he 1274 homenatge 1
hé 24 homenia 2
hedat 1 hòmens 11
hedefici 1 homil 1
hedificada 2 homilment 2
hedificans 1 hon 60
hedificaren 1 honest 1
hemanant 1 honesta 1
Hemanuel 2 Honestament 3
hèmuls 1 honestat 2
hen 1 honor 7
henamorat 1 honora 1
hereditari 1 honorat 1
hereditària 1 honore 1
herència 1 honoren 1
hereós 1 honorós 2
heretada 1 honós 1
heretatge 1 honpliu 1
heretges 1 honrada 2
hereus 1 honrar 3
herm 1 honraràs 1
herren 1 honrat 5
heticada 1 honrats 1
hi 62 honsevulla 2
-hi 10 honta 1
-hí 1 hontes 1
hí 51 hora 7
hia 1 horat 1
Hidolatraren 1 hores 3
Hieu 1 hosta 1
himitar 1 hostal 1
Hira 1 hostalera 1
híra 1 hostalitat 1
hirà 1 hostatge 1
hiràs 2 hoste 1
hiré 2 hostilles 1
hiteraren 1 Hou 4
hix 5 hoy 7
hixca 1 hòy 1
hixen 5 hoyda 1
hixqué 1 hoyns 1
ho 35 hoynt 1
-ho 4 hoyr 7
49

hoyren 1 hurça 1
hoyreu 1 hurna 1
hoys 1 hurxella 1
hoyt 6 hús 2
hoyu 1 husa 4
hu 12 husada 1
hubert 8 husades 1
hubertes 1 husances 1
Huetaviar 1 husança 2
hufana 1 husant 1
hufanejar 1 husau 1
hufanes 2 husen 2
hugat 1 husura 1
hui 1 husuraris 1
Húlcera 1 husurpans 1
hulcerat 1 hútil 2
hull 5 hutilitat 1
hullals 1 huxera 1
hulls 11 huy 11
hultra 1 Huyt 6
humana 2 -huyt 1
humanal 5 huytanta 1
humanals 2 i 84
humanat 2 -i 7
humanes 2 í 1
humanitat 1 ia 1
humida 1 ignocens 1
humil 6 ignocent 4
Humiliat 1 ignorància 2
humiliats 1 ignorans 2
Humilitat 4 ignorant 1
humilment 2 ignorar 1
humils 1 ignorau 1
humit 1 il·lés 1
humós 2 Il·luminada 1
hun 129 il·luminant 1
-hun 1 il·lusions 1
huna 35 immensitat 1
hunes 1 immune 1
hungüent 3 impalpable 1
hungüentari 1 impasible 1
hungüentaris 1 impeccable 1
hungüents 2 imperi 2
húnich 1 Imperial 1
hunitat 1 Impertinent 1
huniversal 3 impetrada 1
Huns 4 impetrant 1
hunt 1 impetrar 1
huntament 1 impetraren 2
huntat 4 impiadoses 1
huntava 1 implica 1
huntures 1 imploraràs 1
hun· 8 importància 1
50

imposà 1 infesta 1
imposat 1 infestant 1
imposats 1 infestaren 1
imposible 2 infestat 1
improperis 1 infestava 2
impur 1 infingint 1
imputa 1 infinida 3
in 1 infinides 1
inàbil 1 infinit 2
inacordable 1 infinites 1
incertar 1 infinits 6
incessantment 1 infirmitat 1
incest 1 infiten 1
incident 2 inflades 1
inclinades 1 inflames 1
incomportable 1 inflar 1
incontinència 2 inflats 1
incrèduls 2 influència 1
increpant 1 informat 2
inculpada 1 informes 2
inculpant 1 ingeries 1
incurable 1 ingrats 1
incurables 1 inhici 1
indicaren 1 inhumanes 2
indici 1 inhútilment 1
indicible 1 inica 1
indigest 1 inich 1
indignament 1 inichs 1
indigne 1 inici 2
indignes 1 iniqua 1
indiscretes 2 iniquitat 3
indisposta 1 iniquitats 1
inducció 1 injuria 1
inegrotable 1 injust 1
inenarable 1 injustament 2
inenarrable 2 inllumenen 1
inesperts 1 inmaculada 1
Inestimable 1 inmaculat 1
inextimable 1 inmoble 3
infal·lible 1 inmolar 1
infamen 1 inmortal 3
infans 2 innats 1
infant 6 innocent 1
infantea 1 innumerable 1
infanteha 2 inopinades 1
infantet 1 inperceptibles 1
infants 5 inplica 1
Infecció 1 inpliques 1
infel 4 inportú 1
infels 3 inposible 1
infern 8 inposibles 1
infernal 5 inpotència 1
infernals 1 inprudens 1
51

inquestant 1 ixqué 3
inquiridor 1 ixquem 1
inquirint 1 ixqueren 2
inquirir 4 ixquí 1
insigne 2 ja 103
insipiència 1 Jabel 1
inspirà 1 jaccins 1
inspirant 3 Jacob 5
instà 1 jagues 1
instància 1 jagués 1
instant 5 jahent 4
instaren 1 jahilla 1
instava 1 jahilleu 1
instrucció 1 Jamai 1
instruccions 1 Jamay 3
instruhís 1 jamés 7
instrument 2 jaquí 1
instruyda 1 jaquint 2
instruydora 1 jaquir 3
instruyt 1 jaquir- 1
insturment 1 jau 2
intel·ligible 1 Jaume 3
intencions 1 jaur· 1
intensament 1 jaus 2
intercessós 1 jelosia 1
intimat 1 jerreta 1
invencions 1 Jesús 1
inventari 3 Jetsemaní 1
inventós 1 Jeú 1
investigua 1 Jheremies 1
invisible 2 Jherusalem 3
Invitatori 1 Jhesucrist 3
invoca 1 Jhesús 10
invocadores 1 Jhetsemaní 1
invocaren 1 Jhoachim 1
invocat 1 Jhonàs 1
involuntari 1 Jhosef 1
ipocràs 1 jhoyes 1
ipocresia 1 jhubileu 1
ira 2 jhueus 2
Iram 1 jhumens 1
ireu 1 jhuyes 1
irreprensible 1 jo 2
irritable 1 Job 2
Is 1 joch 15
Isayes 1 jochs 2
Israel 5 Johan 13
istòria 1 Johàs 1
ivern 1 Jonàs 1
ivernada 1 Jordà 3
ivernàvem 1 Jordi 1
ix 1 jorn 26
ixcha 1 jornada 1
52

jornades 4 juny 1
jorns 10 júny 1
Josef 6 junyí 1
Josep 3 junyien 1
Josué 2 Jur 1
Josuhé 1 jura 1
jou 4 jurà 1
jovades 1 jurament 2
Jove 12 jurats 2
jovencell 1 jus 10
jovencells 2 jusana 1
jovencels 1 jusmeten 1
jovenet 1 just 7
Jóvens 8 justa 1
jovent 11 justades 1
JOVENTUT 2 justament 1
joyes 4 justat 1
Judà 4 justats 1
judayca 1 justícia 4
judaych 1 justicier 1
Judea 1 justificar 1
Judeha 1 justina 1
Judes 4 Justína 1
Judich 2 jutgament 1
judicis 1 jutgant 1
jueus 1 Jutge 4
jugua 2 jutges 2
juguades 1 jutjarà 1
juguador 1 'l 2
juguant 1 -l' 1
juguar 2 l' 381
juguava 2 la 643
juguava· 1 -la 20
juguàvem 1 lá 149
juguaven 1 Là 3
juguen 2 lach 1
jugues 1 laciviós 1
juguetes 1 lacrimosa 1
juheu 4 lançol 1
juheus 5 largesa 1
juhí 2 largessa 1
juhia 1 laych 1
juhies 1 lector 1
juhís 1 ledesme 1
juhya 1 lega 1
juhyes 1 leges 1
juleps 1 legia 1
Julià 1 leguats 1
juliol 3 leig 1
junchs 1 lengua 1
Junt 3 lengües 1
junta 1 lenya 1
juntes 2 leonets 1
53

leoparda 1 llacuna 1
les 192 llaç 1
-les 5 llaços 2
lés 61 lladres 3
levar 1 lladró 1
levava 3 lladronici 2
levites 1 lladrupejar 1
lexa 2 llaguosta 1
lexà 6 llaguosts 1
lexada 1 llaguot 1
lexam 1 llaguotegat 1
lexant 7 llaguotege 1
lexar 5 llahors 1
lexàs 1 llahós 1
lexat 2 llahut 1
Lexau 1 llambre 2
lexava 2 llamp 2
Lexen 1 llampegua 1
lexí 1 llampeguà 1
lex· 1 llamps 2
ley 3 llana 6
li 116 llance 1
-li 29 llancen 2
libell 1 llança 6
liberal 1 llançà 1
libert 1 llançada 2
libertat 3 llançades 1
libidinosa 1 llançadora 1
LIBRE 2 llançaren 2
licència 1 llançat 5
liçons 2 llançats 1
lig 1 llançava 4
liges 1 llançols 3
ligua 2 llanguós 1
liguada 2 llansada 1
liguar 1 llansats 1
liguat 1 llanterner 1
limat 1 llar 1
limons 1 llarch 12
linatge 4 llarchs 2
línia 1 Llarder 1
lisça 1 llargua 2
litargia 1 llarguament 3
liurat 1 llargues 1
liures 1 llassa 1
'll 11 llassament 1
ll' 31 llates 1
lla 6 llatins 4
Llaban 2 llatriament 2
llàbil 1 llauger 3
llabrusca 1 llaugera 2
llaciviosos 1 llaura 1
llacrimejant 1 llaurà 1
54

llaurada 1 llenca 1
llaurant 1 llenç 2
llaurar 2 llengua 4
llauren 1 Llenguadoch 1
llaüt 1 llenguatge 1
llautó 1 llenguda 1
llava 3 llenya 3
llavament 2 lleó 5
llavanera 1 lleona 2
llavant 2 lleoner 1
llavar 1 lleones 1
llavarà 1 llepolies 2
llavaren 1 llesa 1
llavàs 1 llest 2
llavat 1 llet 29
llavats 2 lletera 2
llave 1 lleteres 1
llavor 4 lleteroles 1
llavòs 6 lletovari 1
llaych 1 lletra 2
lleal 1 lletres 3
llealment 1 llets 1
lleals 1 Lleunor 1
llebra 1 lleva 7
llebre 2 llevà 2
llebrer 1 llevada 1
llebrós 1 llevades 2
llebrosa 1 llevadices 1
llebroses 1 llevant 1
llebrosia 1 llevar 1
llebrosos 1 llevaren 1
llech 2 llevat 5
llechs 8 Llevau 3
llectures 1 llevaven 2
llega 1 lleven 3
lleges 3 lleví 1
llegia 1 Llevì 1
llegint 5 llexa 4
llegir 2 Llexà 2
llegireu 1 llexades 1
llegiste 1 llexant 2
llegit 3 llexar 2
llegua 1 llexàs 2
llégua 1 llexat 1
lleguà 2 Llexe 1
lleguaren 1 llexiu 1
lleguat 2 lley 28
lleguatari 1 Lleyda 2
llegues 1 lleys 1
llegums 3 lli 5
lleguona 1 Llia 3
llehons 1 lliberals 1
lleig 7 Llíberament 1
55

llibert 1 llocha 2
llibertat 1 llògichs 1
llibidinosa 1 llogreria 1
llibidinosos 1 llogres 1
LLIBRE 3 llogua 1
llibrell 1 lloguà 1
llicenciat 1 lloguada 1
llicències 1 lloguader 1
llicer 1 lloguar 1
llícita 1 lloguat 1
llicor 1 lloguats 2
lliça 1 lloguen 1
lliçó 5 lloguer 2
lliçons 2 lloha 1
llig 2 llohable 1
lligua 1 llohant 1
lliguà 2 llohen 1
lliguaces 1 llohí 1
lliguada 2 llom 1
lliguant 1 llonch 2
lliguar 1 Llonga 1
lliguat 7 llongua 1
lliguats 1 llonguanices 1
lligues 1 llongues 1
llim 2 llop 1
llím 3 llops 3
llima 1 Llorenç 1
llimat 1 llorer 1
llimite 1 llores 1
llímits 1 llosa 3
llimonades 1 llosch 1
llinatge 3 lloscha 1
lliquor 1 Llot 4
llir 5 llourar 1
lliris 1 lloure 2
llisa 1 lloysmes 1
llistada 2 'lls 3
llis· 1 llúbricha 1
llit 34 Lluch 1
llitàrgichs 1 Llucia 1
llits 5 lluciades 1
Lliurar 1 Llucifer 3
lliuraven 1 Llucrècia 1
lliurehes 2 llúdries 1
lliures 1 lluens 1
llivell 1 lluent 2
lll' 8 lluhent 1
'llls 6 Llull 1
lloat 1 llum 9
lloba 2 lluminós 1
llobacejada 1 llums 2
llobades 1 lluna 4
lloch 18 lluny 11
56

llunyades 1 Magdalenes 1
llunyar 2 magestat 2
Lluquet 1 magna 1
llur 172 Magnificat 1
llurea 1 Magnificència 1
Llurs 17 magnifich 2
llus 10 Magnífich 1
lluxúria 1 magra 1
lluxuriar 1 magrana 1
lluxuriós 1 magranes 1
lluyr 1 magre 1
lluyta 3 magret 1
lluytador 1 mai 1
lluytant 1 majestat 1
lluyten 1 major 19
Lo 652 majoritat 1
-lo 16 majorment 1
-ló 1 majors 4
ló 75 majós 1
loba 1 majosdòmens 1
LOBOS 2 Mal 46
loçanes 1 mál 36
logre 1 màl 29
Longí 1 mala 15
los 212 màla 6
-los 4 malahí 2
-lòs 5 malalt 3
lós 46 malalta 2
lòs 21 malaltes 2
luna 1 malaltia 8
lunya 2 malaltices 1
lurs 1 malalties 3
luxúria 1 malalts 2
'm 32 malastrugues 1
m' 78 malayda 1
ma 41 malayr 1
mà 16 malcriat 1
maceria 1 maldat 2
màchina 1 maldestres 1
machinat 1 maldició 1
Macià 1 maldicions 1
macip 1 maldient 1
maça 1 malea 4
madastra 1 malehir 1
madexa 3 malencolia 1
madianita 1 malencòlich 1
madianites 1 malencòliques 1
madrina 6 malenpoli 2
madrinaces 1 males 10
madrines 4 màles 1
maestria 1 maleyta 1
Mafomet 1 malícia 3
Magdalena 5 maliciosa 1
57

malicioses 1 manau 3
malifici 1 manava 1
malificis 1 manca 1
malignament 1 mancar 1
malignes 2 mancàr 1
malla 1 mancha 2
màlla 1 màncha 1
mallada 1 mandil 1
malles 2 mane 1
mallol 4 manen 4
Mallorca 1 manera 5
malmena 1 maneres 1
malmés 1 maniach 1
malmesa 1 manicheu 1
malnat 1 manifesta 2
malparlava 1 manifestans 1
malqueria 1 manifestar 1
mals 16 manifestat 1
màls 13 manifesten 1
malsà 1 manifestes 1
malsanes 2 manilles 2
malva 1 manleuta 1
malvada 6 manllevades 1
malvades 2 manllevat 2
malvat 8 mannà 2
malvats 2 manobra 1
malvehes 1 manquen 1
malvesia 2 manques 1
malvestat 5 mans 31
malvestats 1 manses 1
mal· 3 mansuet 1
mama 2 mansuets 1
mamant 2 mansuetut 1
mamar 2 mantades 1
mamarà 1 mantegua 1
mamava 2 mantell 4
mamella 6 mantells 3
mamelles 7 mantenen 1
mamen 1 mantenir 2
man 2 Mantingua 1
màn 2 manual 2
mana 4 Manué 1
màna 1 manya 2
manà 6 manyà 1
manada 1 manyes 3
manades 1 M_Aquillino 1
manadora 2 mar 15
manal 2 Marachde 1
manament 6 maravella 1
manaments 2 maravellats 2
manant 2 maravelles 5
manar 4 maravélles 1
manat 6 maravellós 1
58

maravellosa 1 matava 1
marbre 2 mataven 3
march 1 mateix 6
marchant 1 maten 6
mardà 1 maternal 2
mare 42 maternitat 2
mares 9 mates 1
Maria 11 Mateu 1
maridada 2 matex 3
maridaren 1 matexa 3
maridatge 1 matí 11
maridet 1 matinada 3
Marina 1 matinades 1
mariner 1 matines 1
mariposa 1 matinés 1
marit 54 matins 2
marits 8 matraç 1
marmessor 1 matrimoni 6
marques 1 matrimonis 2
marranes 1 may 152
màrregua 1 maymó 1
mart 1 maynada 1
Marta 4 me 84
martell 2 -me 26
martellada 1 medecina 3
Martí 7 medecines 2
martilogi 1 medicina 1
màrtir 1 Medicinà 1
martiri 2 medicines 1
martiriar 1 meditar 2
martiriat 1 medre 1
marts 1 mel 5
Mas 109 Melchisedech 1
mascle 2 melich 3
mascolina 1 melichs 1
masets 1 meliquet 1
massa 19 melodia 1
màssa 1 melodies 1
mass· 1 membra 1
mastegua 2 memòria 3
mat 1 memorial 1
mata 3 mena 4
matà 11 ména 2
matadora 1 menà 1
MATAN 1 menaçats 1
matança 2 menar 1
matant 4 Menaren 1
matar 13 menasades 1
mataren 3 menat 1
mataria 1 menava 1
matàs 2 menbra 2
matassen 1 menbrant 2
matau 1 menbrar 2
59

menbraven 1 menyspreu 3
menbraves 1 Mequa 1
menbres 1 mercadal 1
mencionades 1 mercader 2
menega 3 mercadera 1
menegà 1 mercaderia 1
menege 1 mercat 6
menegen 1 mercé 1
meneig 1 mercés 1
meneja 1 merdosa 1
menejàs 1 mereix 4
menescalia 1 mereixqué 1
meneschalies 1 meretricant 1
menester 2 merexeu 1
mengà 2 merexia 3
mengant 3 merexqué 1
mengar 3 Merina 1
mengaràs 1 meritori 2
menge 3 meritòria 1
mengen 2 mèrits 1
mengí 3 merlina 1
menich 1 mes 7
Menja 1 més 154
menjà 1 mès 10
menja-bonico 1 mës 8
menjada 1 mês 3
menjadós 1 mesa 4
menjant 3 mesada 1
menjar 10 mesclà 2
menjaren 3 mesclades 2
menjaria 2 mesclament 1
Menjás 1 mesclant 1
menjàs 2 mesclar 2
menjàssem 1 mesclat 1
menjassen 1 mesell 1
menjat 2 mesella 1
menjau 1 meses 4
menjava 1 mesos 1
menjaven 1 mesquí 2
menjen 1 mesquina 2
menor 1 Mesquinament 1
menoressa 1 mesquines 4
Menoretes 1 mesquins 1
menors 2 mesquita 1
ment 1 Messia 1
mente 1 Messies 8
mentia 3 messió 1
mentint 3 mester 8
mentir 4 mestre 6
mentit 1 mestres 5
mentres 14 mestressa 1
menut 1 mestrual 1
menys 51 mestruosa 1
60

mestruoses 1 millés 3
mesura 6 millor 22
mesurar 2 millorar 1
met 8 millors 1
metafísichs 1 millós 4
metafísiques 1 Mils 8
metafòricha 1 minerals 1
Meté 5 ministeri 1
Meten 3 ministres 1
metent 2 minístres 1
meteren 3 minve 1
meteu 1 minves 1
metge 12 minyó 1
metges 8 minyonegant 1
metgessa 2 minyoneges 1
metgesses 1 minyons 1
metgia 1 Miquel 3
metí 1 mir 1
metia 2 mira 9
metien 1 mirà 3
meties 1 mirable 3
metiguà 1 mirablement 2
metre 1 mirables 1
metres 1 miracle 1
metzinà 1 miraculós 1
metzinera 2 miraculosa 1
metzines 1 mirada 2
meu 25 mirador 2
meues 1 miradós 2
meus 9 mirall 1
mi 51 miram 1
mia 16 mirant 4
Mícol 1 mirar 4
mida 4 miraran 1
mig 19 mirarchia 1
miga 3 miràrchichs 1
migançant 1 miràs 2
miganes 1 mirava 1
mig-cofre 2 miren 3
migdia 2 mirent 1
miges 1 mires 2
migjorn 2 mirmidó 1
migpartís 1 mirra 1
migranyes 1 misatger 2
mig· 1 miser 1
mil 28 miserables 1
milà 2 miserials 1
milans 1 misericòrdia 1
mília 2 missa 9
militant 2 missant 1
mill 1 misses 2
millàs 2 miss· 1
miller 1 misteri 3
61

mitat 4 mons 1
moble 4 Monserrat 2
moch 2 mont 1
moça 1 monts 3
moç· 1 Montvert 1
moderns 2 mor 10
modest 1 morabatí 2
modorres 1 moral 5
mogua 1 morals 1
mogué 4 morat 1
mogueren 1 morats 1
moguí 1 mordé 1
Mohab 1 morden 1
mola 1 mordent 1
moles 1 moren 6
molí 1 morena 1
moll 4 Moreria 1
molla 3 mores 3
mollea 1 moret 1
molles 1 morfeat 1
mollons 1 morguonar 1
molls 1 morí 7
molsa 1 moria 2
molt 187 moridor 1
mòlt 1 Morint 3
molta 14 morir 21
moltes 22 morira 1
moltó 2 moriren 5
moltonet 1 morís 3
moltons 2 morischa 2
molts 39 morissen 1
molt· 2 moro 2
moms 1 moros 1
mon 47 morrà 1
món 42 morràs 2
mona 1 morrega 1
monacort 1 morreja 1
monarchia 2 morrejant 1
monàstich 1 morrem 1
moneda 4 morria 1
monestir 9 morrien 1
monestrell 2 morritort 1
monet 1 morro 1
monga 4 morros 2
monges 7 morrut 1
mongeta 1 mort 27
mongia 2 mòrt 40
Mongibell 1 morta 6
Mònica 1 mortal 2
moniment 2 mortallada 1
moniments 1 mortallar 1
monjoyes 2 morter 2
Monpeller 1 mortes 5
62

mortificat 1 moxells 1
Morts 10 Moysés 8
mòrts 1 muçades 1
Morvedre 2 muçol 2
mos 12 muda 9
mòs 2 múda 3
mosca 1 mùda 1
moscha 1 mudà 2
moschats 1 mudable 1
mosé 1 mudada 1
mosquets 1 mudades 3
mossa 1 mudaments 1
mossén 2 mudant 7
mossényer 1 mudar 3
mossos 2 mudaré 1
mostalla 3 mudat 1
MOSTINS 1 mudats 1
mostra 1 Mudava 2
mòstra 1 mudaves 1
mostrà 9 muden 4
mostrades 1 mudes 1
Mostrant 13 múdes 1
mostrar 8 mudí 3
mostrarà 2 mufrons 1
mostraràs 1 muga 1
mostraren 2 muguorons 2
mostraria 2 mul 2
mostràs 1 mula 5
Mostrau 1 mular 1
mostrava 1 Mulla 1
mostraven 1 mullat 2
mostre 2 mulle 1
mostren 3 mullen 1
mostres 1 muller 54
mostrí 1 mullerat 1
mostruoses 1 mullers 2
Mostr· 1 mulles 1
mos· 1 mullés 11
mot 5 multiplicar 1
motiu 1 multiplicats 2
motius 1 Multiplicau 1
mots 4 multitut 1
mou 12 mundanal 4
Mouen 1 mundatge 1
mourà 1 munt 4
moure 4 muntà 1
movent 3 muntalbana 1
movents 1 muntanya 2
movia 4 muntanyes 2
movidices 1 muntar 1
moviment 4 muntat 2
moviments 1 muntats 2
moxell 1 munts 1
63

mur 1 nauxer 1
murada 3 naveguans 1
muralla 1 naxedors 1
murat 1 naxença 2
murmurant 1 naxens 1
murmurava 1 naxeran 1
murmure 2 naxeria 1
murta 2 naxerien 1
murteres 1 naxqué 5
musa 1 nayps 1
musayca 1 ne 63
muscles 1 -ne 18
museria 1 né 18
mustasaf 1 nebodes 1
mustela 1 nebot 3
mut 1 necessari 2
muts 2 nècia 1
muyna 1 necligència 2
-m· 2 necligença 1
'n 110 necligens 1
-n' 3 necligent 2
n' 112 necligentment 3
Na 18 nefandíssim 1
Nabugua 1 negra 2
nachcis 1 negre 6
nació 1 negrella 1
Nacions 2 negres 4
nada 2 negua 2
nades 2 neguá 1
nafra 1 neguà 1
nafrà 1 neguava 1
nafrades 1 neguaven 1
nafrar 1 Neguen 2
nafraren 1 neguí 1
nafrat 2 neguociant 1
nafres 1 nequíssima 1
Nahaman 1 nessessari 3
naix 1 nessessària 1
narrant 1 net 3
narrar 1 neta 6
nart 1 néta 1
nas 6 netament 1
nat 12 neu 2
natatòria 1 neulella 1
nats 6 neus 2
natura 16 ni 276
natural 14 nici 1
naturalment 1 nícia 1
naturals 3 nícies 1
Natzaret 3 nicis 1
nau 8 Nicolau 1
naufreguar 1 niellada 1
naus 2 nigromancia 1
64

nigromàntiques 1 notar 1
Nil 1 notari 3
Ninivé 2 notat 1
Ninou 2 notes 1
nit 29 nou 17
nits 4 nòu 6
niu 2 nöu 2
nius 3 noure 1
nn' 4 nous 5
no 776 nòus 1
noble 7 nova 7
noblea 1 novell 18
noblement 1 novella 3
nobles 3 novelles 3
noblesa 1 Novélles 1
noblessa 1 novells 2
noblesses 1 novena 3
noces 1 novençà 1
nocives 1 novençana 2
nocturnes 1 novençanes 1
nocura 1 noves 3
nodrí 1 nòves 1
nodrida 4 nóvia 1
nodrien 1 novici 2
nodrit 3 novícia 1
nogua 1 novícies 1
noguer 1 nóvio 1
Nohé 7 nu 6
Nohemí 2 nua 4
noïble 1 nuament 1
nom 22 nuha 1
nomena 1 nul·les 1
nomenà 1 nunca 18
nomenada 2 nunciador 1
nomenava 1 nupcial 1
nomenaven 1 nuu 2
nòmines 1 nuus 2
nona 1 n· 3
nora 6 o 168
Noranta 1 -o 1
nores 2 ó 15
nòres 1 Ò 1
norma 2 obedient 2
nos 2 obehex 1
-nos 2 obehexen 1
nosa 2 obehint 1
noscades 1 obehix 1
nostra 7 obeïxch 1
nostre 4 Obel 1
nostres 2 Obet 1
nostr· 1 obey 1
notables 1 obeyr 4
notal 1 oblació 1
65

oblida 2 ocasió 2
oblidà 1 occiosos 1
oblidades 1 occorre 1
oblidant 2 ocell 2
oblidàs 1 ocells 3
oblidat 1 ocha 1
oblidats 1 Ocham 1
oblidava 1 oci 2
oblide 2 ociós 2
obligua 1 ociosa 1
obligues 1 Octovià 3
oblivió 2 ocularment 1
obra 7 ocultament 1
òbra 2 odora 1
obrà 2 odorar 1
obrada 3 odre 4
obradures 1 ofeguada 1
Obrant 6 ofeguat 2
obrar 6 ofeguats 1
obraren 1 ofeguen 1
obrat 1 ofén 1
obre 4 ofensa 3
obrer 1 oferí 1
obrera 1 oferien 1
obres 8 Oferta 1
obrés 1 oferts 1
obrí 1 ofici 6
obrì 1 oficial 1
obria 1 oficis 1
obrint 1 ogau 1
obrir 5 ogen 1
obriràs 1 ohen 2
obriren 1 ohia 1
obrís 1 ohint 1
obs 2 ohir 1
obsció 1 ohirà 1
observança 1 ohuyt 1
obstant 2 ohy 1
obstingueren 1 oig 1
obtat 1 ol 1
obtats 1 olen 2
obté 6 olent 1
obtench 2 Oli 7
obtendran 1 Olit 1
obtendràs 2 oliveres 1
obtenen 2 olla 3
obtengué 2 Oller 2
obtengués 1 olleta 1
obtenguí 1 olletes 1
obtenien 1 olm 1
obtés 1 olor 6
obtesa 2 olre 1
obtingueren 1 om 28
66

òm 1 ordinari 2
ombrallum 1 ordinària 1
ome 7 ordir 2
omey 1 ordiren 1
omicidi 1 ordit 1
Omnipotent 8 ordix 1
omplí 1 ordixen 1
omplia 1 ordonats 1
omplida 1 orella 2
omplien 1 orelleres 1
omplir 1 orelles 3
ompliria 1 orelletes 1
on 9 Orep 1
ón 4 ores 5
onestat 1 orfebreries 1
onsa 1 òrfens 2
Onsos 2 orgue 1
ontes 2 oricorn 2
onze 2 orient 3
opina 1 orifans 1
opinió 2 orifant 1
opinions 1 Origenes 1
opòsit 1 original 4
ops 1 orina 3
opte 1 orinal 1
opté 1 orinar 1
opulens 1 orinava 1
or 31 orinen 1
ora 10 oriols 1
oració 5 oripell 1
orada 2 ormega 1
oradós 2 ornament 1
oradura 4 ornaments 2
oradures 3 ornat 1
orant 2 oró 1
orar 3 oroneta 2
orat 2 orp 2
oratori 1 orps 1
orats 2 òrreu 2
orba 1 orrible 3
orde 3 orror 1
ordena 2 ort 14
ordenà 5 orta 3
ordenadora 2 ortes 1
ordenar 2 ortigues 1
ordenàs 3 ortolana 1
ordenat 2 orts 1
ordenats 1 orval 1
ordene 1 os 5
órdens 1 -os 1
ordi 2 Osannà 1
ordidor 1 oscha 1
ordidora 1 osos 1
67

ossos 5 paguí 1
osta 3 paguó 1
ostal 4 pal 3
oste 1 pala 2
ostes 2 paladar 1
òstia 2 palafré 1
ostier 1 palau 4
ostilles 1 palaus 1
ou 5 pali 1
ous 5 palla 2
ovella 4 palleta 1
ovelles 4 palmera 1
oy 2 palmes 2
oyda 1 palms 2
oyr 2 palpable 2
oyràs 1 palpables 1
pa 24 pals 1
pach 1 pàmpols 1
paciència 3 pancha 1
pacient 1 Pange 1
pacientment 1 paniceria 1
pacificats 1 pans 2
pacifich 1 Pantasilea 1
pacifichs 1 pany 1
pacifique 1 papa 8
pactà 1 papaguay 1
pacte 2 papalló 1
pactes 1 paper 4
padastre 2 Papies 1
padrí 2 Par 19
padrina 4 para 4
padrins 1 Parahís 2
paella 1 paraments 1
pagés 2 parany 1
pagua 3 parat 1
pàgua 1 paratge 1
paguà 2 parats 2
paguada 4 parau 1
Paguador 3 paraula 2
paguament 2 paraules 2
paguant 3 Parays 9
paguar 6 parçonés 1
paguarà 1 parda 2
paguaren 1 Pardal 2
paguareu 1 pardals 1
paguaria 1 Pardos 1
paguarien 1 pare 29
paguat 5 paredada 1
paguats 3 paregué 1
paguava 4 parell 3
pague 2 parella 3
paguen 2 parells 1
pagues 1 paren 5
68

Pàren 2 Parrà 2
parenceja 1 parreu 1
parences 1 parria 1
parença 4 parroquianes 1
parens 6 part 47
parenseria 1 pàrt 4
parent 5 parteix 1
parenta 4 partera 4
parentat 5 parteratge 1
parentes 5 partex 2
parents 5 partí 8
parer 2 partia 3
Pares 4 participa 1
paret 2 participant 1
parets 1 partida 2
parí 24 partidós 1
paria 5 partid· 1
paría 1 partien 1
parida 4 partint 3
parides 1 partir 6
parien 1 partira 1
parint 1 partiren 3
parir 6 partiria 1
parira 1 partís 2
pariren 1 partisch 1
parís 3 partissen 1
Parìs 5 partit 8
parit 7 partít 5
parixcha 1 partits 1
parixen 2 partix 5
parixques 1 partixcam 1
parlà 2 partixen 2
parlador 1 parts 5
parlam 1 pàrts 1
parlament 4 parturir 2
parlaments 3 pas 6
parlant 5 pás 2
parlànt 1 päs 3
parlar 12 pàs 10
parlassen 1 pascificat 1
parlat 1 pasega 1
parlau 1 pasible 1
parlava 1 Pasqua 1
parlaven 2 passa 4
parlen 1 passà 3
parler 1 passada 1
parlera 7 passades 3
parleres 2 passadora 1
parleria 4 passant 3
Parlitiquea 1 passa-passa 1
paroxismals 1 passar 5
paroxismes 1 passarà 1
parrá 1 passaren 1
69

passàs 1 pecca 1
passat 9 peccà 3
passàt 2 peccador 3
passats 1 peccadora 1
passàts 1 peccadores 1
Passau 1 peccadós 1
passava 3 peccar 3
passejant 1 peccara 1
passeje 1 peccat 22
passen 1 peccats 12
Passí 4 peces 1
passió 4 pechs 1
passions 4 pecina 1
passos 3 pecoral 1
past 4 pecuniària 1
pasta 1 peça 2
pastador 1 pedra 7
pastat 1 pedreguat 1
pastava 1 pedrera 1
pastell 1 pedreria 1
pastells 1 pedres 3
pasten 1 pegua 1
pasticera 1 peguats 2
pasticeria 1 peguen 1
pastís 1 peix 7
pastor 2 peixcadores 1
pastora 1 peixcar 1
pastoraces 1 peixcateria 1
pastós 1 pel 47
pastura 2 pèl 1
pastures 1 pelador 1
patenostres 1 pelant 1
Paterna 1 pelat 1
paternal 1 pelaven 1
paternostres 1 pelegrins 2
patge 1 peleha 1
patges 1 pell 11
Patmos 1 pelleria 2
Patriarcha 2 pellés 2
patriarchals 1 pellicà 1
patriarques 1 pellicana 1
patriarquessa 1 Pels 20
patrimonis 1 pèls 1
patroneja 1 pena 7
pau 12 penades 1
Pàu 3 penant 2
pauruch 1 penar 1
pauses 1 penat 2
pays 2 pendens 1
peatge 1 pendrà 2
pebre 3 pendran 1
pecat 1 pendràs 1
pecats 1 pendre 20
70

pendria 1 perdé 3
pendrien 1 perdedor 1
pene 1 perden 1
Penedés 1 perdent 1
penedí 1 perderen 1
penell 3 perdésseu 1
penen 3 perdí 2
penes 4 perdia 4
pengà 1 perdició 3
penidens 1 perdiguaç 1
penit 1 perdius 4
penitència 9 perdó 1
penjà 1 perdona 1
penjada 2 perdonar 2
penjades 1 perdonat 1
penjar 1 perdonau 1
penjaren 2 perdons 5
penjat 6 perdrà 1
penjàt 1 perdràs 2
penjats 1 perduda 4
penjàts 1 perdut 8
penjaven 1 Pere 10
penjen 1 perea 6
penó 2 peregrina 1
penosa 1 peregrinatge 1
pens 1 pereós 1
pensa 2 pereosa 1
pénsa 1 peres 1
pensà 4 PERFACI 5
pensaments 3 perfeta 3
pensant 8 perfets 1
pensar 3 Pèrfidament 1
pensaren 1 perfumar 1
pensàs 2 perfumava 2
pensàsseu 1 perfums 6
pensats 1 peria 1
pensau 2 perícia 1
pensava 2 perides 1
pensen 1 perill 2
penser 3 perillosa 3
penses 2 perilloses 1
pensí 6 perills 5
Penssa 1 perir 1
penssament 1 periren 1
penssant 1 periria 1
penssau 1 perixcha 1
pensseu 1 perixen 1
penya 1 perjura 1
penyora 1 perles 3
penyorà 1 permés 7
per 690 permet 1
percint 1 permetia 1
percodint 1 pern 1
71

perniciosa 1 picats 1
perns 1 pich 2
però 7 picha 1
perpetuades 1 pies 5
perpetual 6 pietat 3
perpetuals 2 pigmentaris 1
perpetuat 1 pigor 4
perpleix 1 pigós 4
perpunter 1 piguotes 1
perquè 44 pijor 3
Perqu· 1 pijorar 1
perro 2 pijorava 1
PERROS 1 pijós 1
perseguia 1 Pilar 1
perseguida 1 Pilat 3
perseguir 1 pilot 1
persians 1 piments 1
persona 7 pinçar 1
personatge 1 pinçat 1
pert 12 pinell 1
pertany 2 pint 1
pertinaces 1 pinta 2
pertinàcia 2 pintada 1
pertot 2 pintades 2
pertret 5 pintat 6
perts 1 pintava 1
Pertusa 1 pintura 1
perverses 1 pintures 3
pervertida 1 piquen 1
pes 5 piromàntiques 1
pesades 1 pisana 1
pesebre 2 pitjor 1
peses 1 pitral 1
pestilència 1 pits 13
petit 1 pixau 1
petits 1 pixava 1
peu 9 pixen 1
peucrist 1 pix· 1
peuets 2 pla 5
Peus 17 placà 1
pex 7 placables 1
pexcadós 1 placat 1
péxer 2 plàcia 1
pexien 1 plaça 3
peyta 1 plaent 2
peyter 1 plaer 30
philosofies 1 plaés 2
pi 1 plagua 2
piadós 2 plàgua 1
piadosa 1 plaguat 1
piadosos 1 plagué 10
picades 1 plagues 3
picamartells 1 plagués 2
72

plahent 4 plom 1
plahien 1 ploma 5
plan 1 plomada 1
plana 1 plomat 1
plàna 1 Plomats 1
planament 1 plomes 1
planaren 1 plor 3
plancha 1 plòr 1
plançó 1 plora 3
planetes 1 plorà 2
plangueren 1 plorant 6
plans 2 plorar 2
plant 4 ploraràs 1
planta 3 plorareu 1
plantà 3 plorau 1
plantada 2 plorava 3
plantam 1 ploraven 1
Plantant 1 ploraves 1
plantar 1 Plore 1
plantat 1 ploren 3
plantatge 1 plores 1
planten 1 plorosa 1
planter 1 plors 3
plany 1 plos 3
planyerà 1 pluga 1
plasens 1 pluges 1
plasent 4 pluja 1
plasents 1 plujós 1
plat 3 plujosa 1
platga 1 Pluralitat 1
Plató 1 pobil 1
plau 28 pobila 1
playa 2 pobils 5
playbles 1 poblada 1
playen 1 poblat 1
plazent 1 poble 14
ple 12 pobles 2
plechs 1 Poblet 2
pledegar 1 poblicada 1
pledejaren 1 poblicat 1
plegua 1 poblich 6
plégua 1 pobra 3
pleguades 1 pobre 2
pleguador 1 pobrea 2
pleguarien 1 pobrellet 1
pleguat 3 pobrellets 1
pleguats 1 pobres 5
plen 1 poc 4
plena 5 poca 3
plenes 2 poch 57
plet 1 pòch 1
plets 2 pocha 10
plogua 2 pochs 3
73

podadós 1 poncís 1
poden 3 Ponç 1
poder 5 pondre 1
podér 8 ponent 4
poderós 4 ponir 1
poderosa 1 pont 1
Podeu 2 ponts 1
podia 5 Pont_Tranquat 1
podien 1 popàvem 1
podrida 1 poplexia 2
podridura 1 pòpul 1
podrit 2 popular 1
poet· 1 populàs 1
pofembres 1 poques 3
pofembria 1 poquet 1
pogué 2 poqueta 1
poguera 1 por 14
pogueren 1 porà 2
pogués 1 poran 1
poguí 3 poràs 11
pogut 2 porca 1
poha 2 porcell 3
pohesia 1 porcells 1
pohesies 1 porch 5
pohetes 1 porchs 2
Pol 2 porcions 1
polida 5 poré 2
polidament 1 poreu 1
polides 1 porfidiant 1
poliges 1 porfidiega 1
poliol 1 porfidiós 1
polit 2 porgua 1
polítiques 1 porguen 1
poll 1 poria 1
polla 1 poríeu 1
pollaceres 1 porra 1
pollets 1 porregar 1
pollí 2 porrelletes 1
polls 1 porreria 1
polp 1 porreries 1
polps 1 porres 1
pols 3 porró 1
póls 4 porroguar 1
polseres 1 porroguat 1
polvorizades 1 porroguatives 1
polvorizat 1 port 3
polzes 1 porta 13
pom 2 portà 4
poma 1 Portaceli 1
pomes 1 portada 2
pompes 2 portades 2
pomposes 1 portal 4
pon 2 portals 1
74

portam 1 potret 1
portant 8 potrós 1
portants 1 pots 10
portar 6 pou 2
portaren 2 pous 1
portàs 3 praderies 1
portassen 2 prat 2
portat 3 pratica 1
portau 4 pràtica 1
portava 5 praticable 1
porte 1 praticades 1
portell 2 praticat 1
porten 6 praticava 1
portes 5 pràtich 2
Port_Fanguós 1 praticha 2
pos 2 pratichaven 1
posa 1 pratiquen 2
posà 2 pratiques 2
posada 9 prats 1
posades 2 praves 2
posant 2 pravitat 2
posar 3 pravitats 1
posaren 2 preada 1
posàs 1 preades 1
posat 3 preaven 1
posats 2 precehien 1
posava 1 prech 4
posaven 2 prechs 1
posehex 1 preciós 1
posehixcha 1 preciosa 2
posen 2 precipitant 1
posentador 1 predestinar 1
posí 2 preferit 1
posible 1 prefets 1
positiu 1 prefocant 1
possehia 1 pregar 1
posseir 1 pregua 2
possessió 1 preguada 1
posseydora 1 preguamí 1
posseydores 1 preguant 5
post 2 preguar 2
posta 2 preguaren 1
pot 36 preguarien 1
potable 1 preguàries 1
potatge 3 preguat 1
potatges 2 Preguau 1
potecaris 2 preguava 2
potència 1 pregue 1
potent 7 preguen 1
potents 1 pregues 1
potestat 1 preguí 1
potestats 1 preguon 1
potets 1 prehà 1
75

prehen 1 presentàs 1
prehes 1 presents 5
prejuhí 1 presénts 1
prelat 6 preserva 1
prelats 2 preservant 1
prelegí 1 preservàs 1
preleguat 1 preservat 1
premeu 1 preservatius 1
premi 1 preses 1
premis 1 préses 1
premsa 1 president 1
premsats 1 presó 3
premuda 1 presomint 1
premudes 1 presomir 1
pren 23 presonera 1
prenen 9 presos 2
prenent 3 pressa 3
prengua 2 presses 1
Prenguam 1 prest 50
prengué 10 prést 2
prengueren 2 presta 5
prengués 3 Prestà 1
prenguessen 1 prestament 4
prenguí 11 prestes 3
prenguist 2 prestí 1
prenia 4 presumir 1
prenien 1 presumpció 1
prenint 1 presupon 1
prens 1 pretor 1
prensiva 1 pretori 2
prenyada 9 preu 10
prenyades 2 preus 3
prenyat 3 prevariquen 1
prenys 9 prevere 3
prepara 1 preveu 2
prepon 1 previu 1
prepotent 2 preycà 2
Pres 27 preycador 3
prés 2 preycadora 1
près 4 preycadós 3
prës 1 preycant 3
presa 4 preycar 6
présa 3 preycarien 1
prèsa 1 preycàs 1
presa- 1 preycat 2
prescribit 1 preycau 1
prescripció 1 preycaven 1
presència 1 preych 1
presens 1 prim 4
present 10 prima 4
presént 1 príma 2
presentà 1 primer 32
presentalles 1 primera 13
76

Primerament 5 pròlech 1
primeres 1 pròlechs 1
primes 2 prom 12
primés 5 pròmens 5
primicera 1 promés 3
primiciades 1 promès 1
príncep 4 promesa 4
PRINCIPAL 1 promeses 1
principals 1 promet 6
principat 1 prometences 2
principats 1 prometença 1
prior 2 prometia 1
priora 3 prometre 1
prioritat 1 prompta 1
pris 2 promptament 1
priva 2 promtament 1
privar 1 promte 1
privat 1 promtea 1
privatiu 1 pronitat 1
privilegi 1 pronosticans 1
procés 8 pronosticaren 1
processos 1 pronostichats 1
procurador 1 pronuncien 1
procure 1 prop 18
procures 1 prophecia 1
Pròdich 2 propi 4
prodiguegant 1 pròpia 5
prodiguós 1 pròpiament 1
profà 1 propícies 1
profana 1 pròpies 1
profanada 1 propietats 1
profanat 1 propis 1
profans 4 proposí 1
profecia 3 propòsit 1
profecies 2 prosperaràs 1
profembres 1 prosperàs 1
profeses 1 prospere 1
professa 1 prostrades 1
professó 1 prostràs 1
professons 1 prostrassen 1
profeta 1 protacol 1
profetada 2 protectora 1
profetals 1 protest 1
profetant 3 protestà 1
profetat 3 prou 65
profetes 3 prous 1
profit 7 prova 2
profita 1 provà 1
profiten 1 provar 2
profitós 1 provehí 3
profitosa 1 provehida 1
proha 1 provehiran 1
prohig· 1 Provehiria 1
77

provehit 2 punchava 1
provehix 1 punició 2
proves 1 punís 1
provisora 1 punt 5
proximals 1 punta 2
proysme 3 puntacorrent 1
proysmes 1 puntacorrible 1
pru 1 puntes 2
prudència 5 punts 1
prudent 1 punxà 1
pruent 1 puny 1
psalmejaven 1 punya 1
psalmodia 1 punyades 2
psalms 1 punyal 1
Psaltiri 1 punyent 1
psaltiris 1 pur 5
pseudodivins 1 púr 3
pua 1 pura 2
puagre 1 purguatori 2
puagrós 1 purguava 1
puagrosos 1 purguí 1
publica 2 pus 113
pública 1 put 1
publicà 1 Puta 1
públicament 4 puteria 2
publicarà 1 putput 1
publiques 1 Puy 1
públiques 1 puys 89
puch 11 qu 1
puden 2 quada 1
pudent 1 Qual 47
pudia 1 quala 3
pudirà 1 quales 1
pudor 2 qualitat 1
puga 2 qualitats 1
pugar 1 qualque 18
puga· 1 quals 12
pugen 1 qualsevol 5
pugna 1 qualsevulla 1
pugua 2 qualssevol 1
puguam 1 quan 3
puig· 1 quant 33
Puix 3 quánt 21
puja 2 quänt 84
pujà 1 Quanta 2
pujant 1 quánta 1
pujar 2 quantes 6
pujàs 1 quántes 5
pujat 2 quàntes 1
pujava 1 quants 8
pulment 1 quánts 2
puncelles 1 quaranta 5
punchar 1 Quaresma 1
78

quaresmal 1 Raab 1
quart 11 Rabaça 1
QUARTA 7 raberes 1
quartanes 1 rabí 3
quartés 2 rabien 1
quatorze 2 ràbies 1
quatre 12 rabins 7
Quatridià 1 rabiós 1
quax 1 rabiosa 2
que 248 rabioses 2
qué 59 rabosa 1
què 207 Rachel 2
queda 1 ració 1
quera 1 racions 1
querella 4 racons 1
querélla 1 raç 1
querelles 1 raça 1
querimònia 2 Rafel 1
querimònies 1 ragant 1
questa 1 ragola 2
qüestió 3 Raguel 1
qüestions 2 ragueren 1
quesvol 1 rahels 2
quesvulla 1 rahó 14
queucom 8 rahona 1
quexals 1 Rahonament 2
qui 267 rahonant 1
Quicunque 1 rahons 4
Quin 6 raig 3
quina 2 raigs 1
quines 2 rall 1
quinquilleries 1 ralla 1
quins 1 ralladora 2
quint 1 rallar 1
quinta 3 rallava 2
Quinto 1 ralles 1
quinze 2 ram 3
quirats 1 rama 1
quisque 1 ramat 2
quisvulla 3 ramell 1
quitada 1 ramelles 1
quitament 1 ramells 1
quitança 1 ramet 1
quitar 1 ramets 1
quitat 1 Ramon 1
quitats 1 rampellament 1
quitis 1 rams 1
quoca 1 rancall 1
ququala 1 rancor 2
ququet 1 ransal 1
qu· 21 ranyinosa 1
qù· 32 rarra 1
Q_Valentino 1 ras 2
79

rasa 1 rebugat 1
rasament 1 rebugen 1
rascha 1 rebuig 1
rasos 1 rebuscha 1
rastrarà 1 rebut 6
rastre 1 recapte 5
rata 1 recel 1
rates 1 receloses 1
ratificans 1 recels 1
Rau 1 recepció 1
raus 4 receptada 1
Raval 2 receptadora 1
raxa 1 receptari 1
Raxel 2 rech 3
raxós 1 réch 2
raxossa 1 rechalcada 1
Raym 3 recita 1
rayms 3 recitable 1
real 9 recitant 2
realench 1 recitar 5
realguar 1 recitaré 2
realment 2 recitaren 3
reàlment 1 recitat 1
reals 5 recite 1
Reb 1 reclam 1
reba 1 reclama 1
rebatejaren 1 reclamà 1
rebatre 2 reclamat 1
rebbles 1 reclina 1
rebé 5 reclusa 1
rèbea 1 recluses 1
Rebeca 1 recogità 1
Rebecha 1 recogitant 1
rebedora 1 reconceben 1
rebel 3 reconfort 1
rebel·là 1 recontar 2
rebel·lant 1 recorda 1
rebel·lió 2 recordant 1
reben 1 recordar 1
rebent 1 recordàs 1
reberen 1 recordaven 1
Rebetlió 1 recordes 1
rebí 1 recordí 1
rebolcat 1 recorre 1
rebolcava 1 recorregué 3
reboltes 1 recort 5
rebost 1 recòrt 3
reboteguar 1 recost 1
Reboteguava 1 recreat 1
rebre 7 recudia 1
rebuaven 1 recullen 1
rebuga 1 recusa 1
rebugà 1 recusida 1
80

reçucità 1 Regne 2
reçucitat 1 regnes 3
Redempció 1 régnes 1
Redemptor 8 regraciant 1
redó 1 reguadiu 1
redoblaràs 1 reguant 1
redoblaria 1 reguategen 1
redona 3 reguateres 1
redones 1 reguonegué 1
redons 2 rehenes 1
redrecen 1 Relació 1
reduptable 1 relacions 1
reduyr 1 relador 1
refent 1 religions 1
referí 2 religiosos 1
referidora 1 rella 3
referir 4 relloguada 1
referís 1 rellonges 1
referit 1 rem 2
referma 1 rembria 1
referta 1 rememorar 1
refetor 1 remenen 1
reféu 1 remés 3
refreda 3 remet 1
refreden 1 remeté 1
refrena 1 remetia 1
refrigerar 1 remetre 1
refusa 1 remey 6
refusen 2 remeyar 1
refuta 1 remira 2
refutes 1 remirant 1
regenerat 1 remiraren 1
regida 1 Remissió 1
regidor 1 Remolins 1
regidós 1 remor 6
regiment 3 remordia 1
Regina 1 remós 1
regir 4 rems 2
regira 1 remuda 1
regirada 2 remúda 1
regiraria 1 remudades 1
regirat 1 remudaren 1
regiria 1 remugua 1
regís 1 remut 2
regissen 1 renadiu 1
regla 1 rench 4
regna 2 rendes 2
regnant 4 renegua 2
regnànt 1 reneguà 1
regnar 3 reneguada 1
regnaria 1 reneguadora 1
regnat 1 reneguans 1
regnats 3 reneguaré 1
81

reneguen 2 reprovada 1
renegues 1 reprovat 1
renom 2 reptà 1
renova 1 reptaren 1
renovar 1 reptiri 1
renovat 1 repudi 1
rentar 1 reputa 1
renuncians 1 reputada 1
Renunciar 1 reputat 1
renuncies 1 Requena 1
renyant 1 requerí 2
renyar 1 requesta 3
renyava 1 requestà 1
renyen 1 requestava 3
renyons 1 requestes 1
rep 1 requir 1
reparador 1 requirí 1
repare 4 res 76
repartidora 1 rés 1
repasta 1 rescaldat 1
repayre 1 rescat 1
repèls 1 rescatada 1
rependre 2 rescatàvem 1
repenedida 1 rescrit 3
Repenedit 1 resens 1
repertoris 1 reservà 1
repetit 2 reservat 1
repetnadora 1 reses 1
repicar 1 resistència 1
repicàs 1 resoles 1
repintada 1 resona 1
repiquen 2 respectes 2
repleguades 1 resplandent 1
repleguaven 1 respon 1
repleguí 1 responch 1
replicà 2 respondre 3
repliques 2 respondria 1
report 2 responent 2
reporte 1 responeu 1
reports 1 respongué 1
repòs 7 respongués 1
reposa 1 responguí 1
reposada 1 responia 3
reposar 2 respòs 1
reposaràs 1 ressabida 1
reposen 2 ressucitaren 2
reposí 2 ressucitat 2
reprengué 2 ressuscitat 1
reprenguí 1 resta 8
reprensions 1 restà 13
représ 1 restades 1
represa 1 restant 5
represes 1 restar 8
82

restarà 1 reverixch 1
restaren 3 reverixen 1
restarien 1 revés 5
restàs 2 revessa 3
restat 2 revéssa 1
restats 1 revesses 2
restaurant 1 revessia 1
restaurar 1 revida 2
restava 1 reviuràs 1
resten 2 revocant 1
restí 2 revocar 2
restituhí 1 revocat 4
ret 2 rexa 1
reté 2 rexes 1
retenen 1 rey 65
retengué 1 reya 3
retengués 1 reyató 1
retengut 1 reyatons 1
retent 1 reyna 14
retia 2 reys 2
retoch 1 riallosa 1
retochs 1 riba 1
retorciments 1 ribatge 2
retorçut 1 ribera 1
retòricha 1 rich 10
retorn 1 richa 6
retractau 1 richs 3
retracte 1 ricós 1
retràs 1 rien 2
retraure 2 Rient 1
retre 1 riera 1
retret 3 rifant 1
retrét 1 riguor 3
retrèt 1 rihent 2
retrets 4 rimades 1
retut 1 rimat 1
revela 1 rimes 1
revelant 1 rims 1
revelarien 1 riquea 2
revelat 2 ris 1
revelau 1 risch 1
revele 1 riu 14
Revenedor 1 ríu 1
revenedores 1 riure 3
revenent 1 rius 4
revengudes 1 roba 12
revenien 1 robà 1
reverdir 1 robador 2
reverí 2 robadores 1
reverida 1 robadós 1
reverien 1 robant 2
reverir 1 robar 1
reverit 2 robaren 1
83

robat 1 romputs 2
robes 5 roncava 1
robetes 1 roncera 2
robí 1 ronceres 1
robins 2 ronceria 1
robust 1 rondalles 1
roceguar 1 ronya 3
roceguats 1 ronyons 3
roceguen 1 ronyós 1
roch 1 ropat 1
rocha 3 roqua 1
rocí 2 roques 2
rocins 1 ros 4
roda 3 rosa 2
rodada 2 rosada 1
roden 3 rosegua 1
rodes 1 rosegualtàs 1
Rodrich 1 roseguar 1
Rodriguo 1 roses 3
Roga 1 rossa 1
roges 2 Rosselló 1
rohins 1 rostit 3
roig 5 rot 2
Roiga 1 rota 1
rollons 1 rou 1
rolls 2 roure 1
Roma 4 rovell 2
róma 1 Rovella 1
romà 1 royn 1
romaguera 1 royns 1
romagueres 1 rrat 1
roman 3 ruat 1
romana 2 Rubén 1
romàna 1 rúbricha 1
romanç 1 ruch 2
romanen 1 ruda 1
romanes 1 ruhido 1
romangué 2 rumflàvem 1
romanguí 2 rústechs 1
romania 4 Rut 2
romans 2 rutilant 1
romàs 8 ruxat 1
romeria 1 ruyna 2
rominant 3 's 48
rominar 1 -s' 3
romp 2 s' 167
rompa 1 sa 152
rompen 1 sá 1
rompent 1 sà 6
romperen 2 sab 2
rompés 1 Sabba 1
rompiment 1 sabé 8
rompre 2 saben 11
84

sabens 1 salada 3
sabent 10 SALAMÓ 4
sabént 5 salari 1
sabents 1 salaris 1
saber 18 Salem 1
saberen 2 Sàlem 1
sabés 4 sales 2
sabeu 3 saliva 2
sabí 6 salmedines 1
sabia 12 salms 1
sabida 2 salses 3
sabidament 1 salsices 1
sabidor 1 salt 8
sabies 1 salta 1
sabits 1 saltadores 1
sabor 8 saltamartina 1
saborosa 1 saltar 2
sabran 1 saltejadós 1
sabràs 1 saltejant 1
sabré 1 saltiri 1
sabreu 1 salts 3
sabries 1 saluda 2
sabs 3 saludà 3
Sabudament 1 saludar 1
sabut 3 salut 5
sabút 1 salva 1
sabuts 1 Salvador 4
sac 1 Salvadór 1
sacerdoci 1 salvant 1
sacerdot 3 salvar 2
sacerdots 6 salvàs 1
sach 2 salvatge 3
sacrari 1 salvatges 1
sacrificat 1 salvats 2
sacrifici 3 Salve 1
sacrificis 3 salvetat 2
sacristana 1 sàlzer 1
sacsó 1 samaritana 2
safir 1 samaritanes 1
sagell 1 Sampsó 1
sagella 1 Samsó 6
sagellat 1 sana 6
sagells 1 sanament 1
sagna 1 sancer 4
sagnies 2 sancera 4
sagrada 1 sanch 18
sagrament 9 sanchs 4
sagraments 1 Sanctes 2
sagrat 5 sanctificar 1
sahó 1 sanes 3
Sahul 1 sanglotant 1
sal 8 sanguonera 1
sàl 1 sanitat 2
85

sanitats 1 scassament 1
sans 5 schola 1
sant 33 schollir 1
santa 9 sciència 1
santedat 2 scientifich 1
santes 5 scientment 3
santificada 1 Scit 1
Santíssim 1 sclafar 1
sants 8 sclatà 1
santuaris 1 sclaus 2
sap 12 sclava 1
sapiau 1 scola 4
sapiència 3 scoles 1
sapientíssima 1 scolpida 1
saps 4 scoltar 1
saquet 1 scoltaren 1
Saraguossa 2 scoltat 1
sarmens 1 scoltau 1
sarment 3 scoltes 1
sarments 4 scomunique 1
Sarra 2 scopir 1
Sarrahí 1 scorchà 1
Sarray 1 scorcharen 1
sarsida 1 scrich 1
sart 2 scriptures 3
sastre 2 scrit 6
Satan 6 scriu 3
Satanàs 1 scriuen 1
satisfàs 1 scriure 1
Sau 1 scrivans 1
saura 1 scrivent 1
Sàviament 2 scriví 1
saviea 1 scudella 3
savieha 1 scudelletes 1
saviesa 2 scur 1
savis 1 scura 1
sbalayda 1 scusant 1
scaig 1 scusarà 1
scala 4 scusen 1
scalda 1 sdevengut 1
scalfat 1 se 204
scal· 1 -se 29
scampant 1 sé 25
scandalizant 1 secaços 1
scandelizar 1 secada 1
scandides 1 secat 2
scanyotar 1 sech 12
scapçat 1 sechs 3
scarment 1 secret 11
scarmentat 1 secreta 2
scarnits 1 secretament 4
scarsella 1 secrets 9
scasament 2 secta 1
86

sectes 1 senadós 1
seda 5 senat 4
sedegans 1 senderola 1
sedegen 1 sendes 1
seduceus 1 senés 1
seduí 1 sens 122
seduseus 1 sensal 1
segons 1 sensaler 1
següent 2 sensals 4
seguex 1 sense 28
seguexen 1 sent 22
seguí 2 senta 1
seguia 3 Senta_Creu 1
seguida 1 sent_Dinís 1
seguien 1 senten 1
seguies 1 sentencia 1
seguint 5 sentència 6
seguir 4 sentencià 1
seguiu 1 Sentenciada 4
seguix 2 sentenciades 2
SEGUON 4 sentencien 1
SEGUONA 5 Sentes_Créus 1
seguonades 1 sentí 6
seguonament 2 sentia 4
seguons 14 sentida 1
Seguont 1 sentien 1
seguonya 1 sentiment 5
segur 7 sentiments 1
segura 5 Sentins 2
segurament 2 sentir 10
seguretat 1 sentís 3
segut 2 sentit 5
sehen 1 sentits 2
selici 1 sent· 1
sella 3 seny 15
sèlla 2 senyà 1
Semblà 1 senyal 6
semblances 2 Senyalat 1
semblant 26 senyalats 1
semblantment 1 senyals 3
Semblants 8 senyant 1
semblar 1 senyar 1
semblàs 1 senyera 1
sembra 2 senyor 31
sembrar 1 senyora 13
sembraren 1 senyoregen 1
sembrat 1 senyoreja 1
semens 1 senyorejada 1
sement 5 senyores 3
sementer 1 senyoria 8
Semiramís 1 senyors 1
semmana 4 senys 3
sempre 8 sénys 1
87

separar 1 servicis 1
separe 1 servida 1
sepoltura 1 servidor 1
sequen 1 servidós 3
ser 54 servien 2
Serà 19 servil 1
seran 8 servint 1
seran- 1 servir 8
seraphins 1 servisial 1
seràs 3 servit 3
Sercant 1 servitut 1
sercar 1 serviu 1
seré 2 Servix 4
serena 2 servixch 1
serenes 1 servixcha 2
sereu 2 ses 48
serguantanetes 1 sés 1
seria 10 Sesar 1
serien 2 sessant 1
seríeu 1 sessat 1
sermó 3 sessava 1
sermona 1 sesse 1
sermonadós 1 sest 4
sermons 3 sesta 2
serp 8 sestes 1
serpent 3 set 47
serpentí 1 -set 1
serps 3 sét 5
Serquà 1 setanta 3
serra 3 setembre 1
serradura 1 setén 1
serrahy 1 setena 1
serrana 3 setges 1
serrat 2 setmesí 1
serres 1 seu 77
serter 1 séu 1
serva 1 sèu 1
servant 1 Sëu 5
servar 3 seues 1
servàs 1 seurà 1
serve 1 seure 2
serven 1 seuria 1
servens 1 seus 26
servent 3 séus 1
serventa 1 Seya 1
serventes 1 seyen 1
servents 2 seyta 1
servex 3 -se· 1
servexen 5 sglayà 1
servey 2 sglayada 2
serví 3 sgleya 12
servia 2 sguart 1
servici 2 si 277
88

sì 18 smortix 1
sî 2 so 2
sia 16 só 19
siau 2 sò 6
sibillant 1 soberch 1
sibilles 2 sobergua 1
Sichar 1 sobiranes 1
Sichem 1 sobornat 1
Sidònia 2 sobornats 1
sien 3 sobra 5
sies 4 sobrà 1
signà 1 sobrades 1
signant 1 sobrats 1
signànt 1 sobre 21
signe 3 sobrecàrregua 1
sígne 1 sobrenom 1
sigues 2 sobrepinta 1
Silla 1 Sobreposada 1
Silohé 1 sobreposat 1
silvestre 1 sobres 1
Silvéstre 3 sobresdan 1
Simó 1 sobretot 1
simolsa 1 sobrevé 1
simonia 1 sòbriament 1
simpla 2 sobr· 2
simple 1 socarrada 1
simplea 2 socarrat 3
simplicitat 1 socors 1
simulades 1 socós 1
simular 1 Sòcrates 1
Sinaguogua 1 Sodoma 1
Sinay 1 sodomia 2
singular 3 sodomitava 1
singularment 3 sodomites 1
singulàs 1 soferia 3
sinó 11 sofert 2
sirguant 2 Sofia 1
sirvau 1 Sofir 1
sis 3 sofiren 1
sisa 2 sofisme 1
Sisarà 1 sofismes 1
Sischa 1 sofistes 1
sistella 1 sofre 1
sisternes 1 sogra 1
site 1 sogre 2
sitial 1 sogres 1
sitim 1 Soguorp 1
siure 3 sol 16
si· 2 sól 3
smaltada 1 sòl 2
sment 4 söl 7
smerçar 1 sola 18
smersat 1 solacer 2
89

solacera 1 sopar 6
solaçar 1 sopàs 1
solament 7 sopàvem 1
solana 1 soplicant 2
solar 1 soplicat 1
solàs 4 soplich 1
solch 3 soplir 1
soldà 1 soplirà 1
soldada 1 sopor 1
soldadures 1 soportant 1
solemne 2 soptà 1
solempnament 1 soptada 2
Solempne 2 sopte 1
solen 5 soptosament 1
Soler 1 sor 2
soles 2 sorgir 1
solícita 1 soriguer 1
solicituts 2 sort 7
sols 102 sórt 1
sóls 1 Sortí 4
solsides 1 sortilleres 1
solsir 1 sortir 2
solsit 1 sorts 1
solsits 2 sórts 2
solta 2 sos 52
soltaren 1 sòs 1
soltat 1 sosmesa 1
soltea 1 sospendre 3
sol· 4 sospengué 2
som 7 sospés 4
somer 2 sospira 1
somera 2 sospirant 2
someres 1 sospirat 1
somia 1 sospirosa 1
somià 1 sospita 5
somiar 1 sospitós 1
somien 1 sosté 1
son 125 sostenir 3
són 86 sostentat 1
sòn 1 sostres 1
sona 1 Soterna 1
sonador 1 soterrà 1
sonadós 1 soterrada 1
sonans 1 soterrant 1
sonant 1 soterrar 4
sonar 7 soterraren 1
sonat 1 soterrassen 1
Sonau 1 soterrat 5
sonen 2 soterrats 1
sons 6 sotes 1
sopa 2 sotil 2
sópa 1 sots 3
sopades 1 sotsmés 1
90

sou 10 sposes 1
sòu 6 squarterar 1
sous 7 squayre 1
sovar 1 squena 9
sove 1 squerra 1
sovent 17 squerre 1
sovint 17 squexe 1
spant 1 squinçat 1
Spanya 2 squiva 3
sparvés 1 squivar 1
spasa 2 sseguir 1
spaventable 1 sta 1
special 1 stà 4
spectable 1 stablides 1
specular 1 stada 1
speculen 1 stalvià 1
spera 2 stamenya 1
sperà 1 stan 2
sperança 2 stant 3
speransa 1 star 2
sperant 1 staria 1
sperarà 1 stat 5
sperava 3 statge 2
spere 3 stats 1
speren 2 stava 1
speres 3 staven 1
sperit 4 stela 3
sperits 1 steles 1
speritual 2 Ster 3
sperituals 2 stés 1
speró 1 stesa 1
sperons 1 stesament 2
spert 1 steses 2
spiava 1 stiba 1
spill 4 stich 2
spina 1 stil 2
spines 4 stils 1
spirituals 1 stimada 1
spital 1 stimat 1
spitalatge 1 stire 1
spitalera 1 stiu 1
spleta 1 stogar 1
spletaren 1 stoig 1
spletat 1 stojau 1
spleten 2 stola 4
splicà 1 stona 4
splicada 1 stopa 1
spolsa 1 storta 1
Spolse 1 strado 1
sponga 1 Strados 2
sportins 1 strall 1
sposa 3 strany 5
sposada 4 stranya 9
91

stranyes 1 sulle 1
stranys 1 sullen 3
stremps 1 suma 2
strena 2 sumari 1
streny 2 sumes 1
strényer 1 sumí 1
stret 3 sumiràs 1
streta 3 sumptuosa 1
stretes 2 suor 3
strops 1 suós 3
studi 1 superbes 1
sturça 1 superbiós 2
sua 10 superbiosa 3
súa 2 supernal 1
suà 1 suplicaràs 1
suar 1 supliques 1
suaran 1 suposa 1
suaris 1 suposant 1
suats 1 suptil 1
suau 3 suptilitats 1
Suàu 1 suptilment 1
suaus 1 suptils 1
suavitat 1 surreptícies 1
subastats 1 Surt 4
subcinerat 1 surta 1
subconbien 1 sus 10
subdeleguats 1 Susanna 1
subets 1 susdita 1
subjecta 1 susdits 1
subjuguada 1 sutga 1
sublimitat 1 sutzura 1
subplantador 1 sy 1
subscrit 1 s· 4
substància 1 -s· 6
subtil 3 't 10
subtilment 1 -t' 3
subtils 1 t' 66
subvertides 1 ta 25
succesós 1 tà 1
successós 3 tabal 2
succintament 1 tabalet 1
such 3 tabernacle 1
sucre 1 Tabor 4
sues 4 tabuxa 1
súes 2 tacades 1
Sufia 1 tacany 1
sufismes 1 tacanya 2
sulla 1 tacanyejar 1
sullades 1 tacanyones 1
sullar 1 tacanys 2
sullaren 1 tachada 1
sullàs 2 tachat 1
sullat 2 Tachuytis 1
92

taça 4 Tantbé 1
taguarí 2 tantes 6
tal 120 tantost 18
tala 2 tants 18
tàla 2 tant· 1
talayava 1 tapiceria 1
tàlem 1 tapiceries 1
talen 1 tapins 5
talent 1 tapits 2
talents 1 Taraguona 1
tales 2 tarat 1
tall 5 tarda 2
talla 4 tardà 1
tallà 2 tardar 3
tallada 4 tardava 1
tallar 8 taronga 1
tallaren 2 taronges 1
tallat 6 tarquim 2
tallats 2 tarquims 1
tallen 2 tarraça 1
talles 1 Tarraguona 1
talls 1 tart 13
talons 1 tartres 1
talp 1 tartugua 1
talponera 1 tartuguat 1
talponeres 1 tassa 2
tals 37 tassalls 1
Tamar 1 tast 1
també 16 tasta 1
tambor 1 tastà 1
tamor 1 tastament 1
tampoch 2 tastar 1
tan 49 tasten 1
tanbé 20 taula 6
tanbor 2 taulades 1
tanca 1 taulell 1
tancà 2 taules 3
tancada 5 Taülfus 1
tancades 3 tavà 1
tancadós 3 tàvegua 1
tancadura 4 tavernera 1
tancaportes 1 tavernes 1
tancar 5 te 62
tancàs 1 -te 5
tancat 3 té 29
tancats 1 tea 1
tancau 1 tèbea 1
tancha 1 tebesita 1
tanpoch 1 Tecla 1
tanquat 1 tehològichs 1
tans 2 tehòrich 1
Tant 101 tela 2
tanta 9 teles 3
93

teloneu 1 Tenim 1
Tem 3 Tenint 4
tema 3 tenir 23
tembrà 1 teniu 3
tembre 2 tens 20
temen 2 teòlechs 1
tement 9 TERCER 8
temor 4 tercera 9
temoregaren 1 terceres 1
temós 1 Terç 4
tempestat 1 terçana 2
tempestats 1 terçanell 2
temple 7 terçanes 1
temples 1 Terol 1
templ· 2 terra 17
temporal 3 terraces 1
temprà 2 terraceta 1
temprada 1 terraça 1
Temprades 1 terrat 1
temprat 1 terratinents 2
tempre 2 terrenal 1
temps 56 terrenals 1
tempta 2 terreny 1
temptant 2 terrer 1
temptat 2 terres 1
temptes 1 terrible 4
Temte 1 terror 3
temut 1 terrós 1
tenat 1 Terr· 2
tenats 1 tes 5
tench 3 testa 1
tenda 2 testà 1
tendal 1 testament 8
tendera 1 testar 1
tendes 3 testat 1
tendra 1 testificant 1
tendrà 3 testificaren 1
tendran 1 testificat 1
tendrelleta 1 testifiquen 1
tendrera 2 testimoni 6
tendres 2 testimonis 1
tendreu 1 tests 1
tendror 2 teu 11
tenen 20 teula 1
tenguda 2 teus 3
tengué 2 texia 1
Tengués 1 texides 1
tenguist 1 texidora 1
tengut 3 texidures 1
tenguts 1 texir 2
tenia 30 texit 1
teníem 1 Thamar 1
tenien 4 Thomàs 1
94

thumós 1 tocar 3
tia 4 tocat 3
tiba 1 tocava 4
Tiberi 1 tocaven 2
tifells 1 toceguoç 1
timbres 2 toch 4
timiama 1 tocha 3
Timologies 1 tochà 1
timons 1 tochar 1
tin 1 tocharen 1
tinch 16 toços 1
tines 1 tol 2
tingua 1 tolen 1
tingué 3 tolgué 2
tingueren 1 tolleradora 1
tinguí 1 tollerant 1
tins 3 tollerar 1
tint 1 Tolosa 1
tinta 2 tolre 1
tinter 1 tolt 1
tintorer 1 Tomàs 1
tiny 1 ton 21
tinyes 1 tonbat 1
tir 1 Tora 3
Tír 1 torba 1
tira 7 Torbà 1
tirà 3 torbada 2
tirannia 1 torbar 3
tirans 1 torbaren 1
tirant 6 torbat 3
Tirar 2 torbats 2
tiràs 2 torbau 1
tiren 2 torbava 2
Tirí 3 torbe 1
tiriacal 1 torben 1
Tir· 2 torcar 1
tísichs 1 Torcé 1
tisiguea 1 torcent 2
tisora 1 torcha 1
tisores 2 torchà 1
títol 1 torça 1
títols 1 torçons 1
Titus 1 torçria 1
tix 3 torna 4
tixqué 1 tornà 10
Tobies 4 tornada 1
tocà 2 tornades 1
tocada 2 Tornant 2
tocades 2 tornar 4
tocados 1 tornaràs 2
tocament 1 tornaren 3
tocans 1 tornàs 4
tocant 1 tornassen 1
95

tornat 3 tractau 1
tornau 2 tractava 1
tornava 4 tracte 1
tornàvem 1 tracten 1
tornaves 1 tractes 2
torne 2 traça 1
tornejar 1 trafeguar 1
tornellà 1 trafeguaven 1
tornen 2 tragedies 1
tornera 1 traginer 1
tornes 2 traginés 1
tórnes 1 tragua 1
Torní 2 traguadora 1
Torn· 2 traguar 1
toro 3 traguat 1
toros 2 tragué 4
torquen 1 traguen 2
torques 1 tragués 1
torrats 1 traguí 2
torre 2 trahulla 1
Torrent 2 Trama 1
torrons 2 tràma 1
tort 12 tramés 6
torta 1 tramès 1
tortes 1 tramesa 1
tortor 1 trameses 1
tortra 1 trameté 1
torts 3 trametia 1
tortuosa 1 trancendent 1
tos 7 tranch 1
tosir 1 transcendent 1
tossir 1 transformat 2
tost 20 transitòria 1
tostemps 18 transmigrat 1
tostems 1 transportat 1
tot 180 trapes 1
tota 38 trast 1
totes 48 trau 3
tothom 6 Traurà 1
Tots 134 trava 2
totstemps 8 través 2
tou 1 travessà 1
tova 1 travessat 1
tovalles 3 travesser 1
tovallola 1 travessia 1
tracen 1 travesures 1
trach 1 travetes 1
tració 6 trayda 1
tracmanyà 1 traydor 5
tractà 3 traydora 5
tractar 1 traydores 2
tractaren 1 traydós 2
tractat 1 tre 2
96

treball 5 treya 1
treballa 3 tria 2
treballador 1 trià 2
treballant 1 triada 1
treballar 2 triaguer 1
treballàs 1 triagués 1
treballava 2 triant 5
treballen 3 triar 2
treballs 6 triàs 2
treça 1 triat 2
trellat 1 triats 1
Tremolaments 1 triaves 1
tremolar 3 tribulat 1
tremolava 1 tribulen 2
tremolosos 1 tribules 1
tremuntana 1 tribuna 1
trena 1 tribunal 1
trenca 2 tries 1
trencà 3 trigua 2
trencada 1 triguam 1
trencant 3 trihe 1
trencar 3 trihunfal 2
trencara 1 trihunfant 2
trencat 6 trihunfar 1
trencats 2 trihunfaran 1
Trench 2 trinca 1
trenchà 1 trinitat 2
trenes 1 trip 1
trenquí 1 tripa 1
trent 1 trips 2
Trenta 11 trist 5
trepadures 1 trista 2
tres 38 tristor 3
-tres 2 trists 1
trescolava 1 trit 1
trescoll 1 trits 1
tresnochant 1 tro 1
tresor 2 troba 7
tresòs 1 trobà 9
trespassada 1 trobada 6
trespassant 1 trobades 1
tresplanta 1 Trobant 3
trespol 1 trobar 11
tret 5 trobarà 2
trét 2 trobaràs 1
treta 1 trobaren 5
tréta 1 trobaria 2
tretes 1 trobarien 1
trets 1 trobaríeu 1
tréts 1 trobàs 3
treu 1 trobàssem 1
treva 2 trobasses 1
treves 1 trobat 7
97

trobats 1 ulls 5
trobava 3 ultra 2
trobaven 1 ultratge 1
Troben 4 ultratjada 1
trobes 2 ultr· 1
trobí 9 umà 1
troços 3 umil 1
trompes 1 umit 1
trompeta 1 umós 1
trona 4 un 40
tronà 1 una 36
trones 1 úna 3
trons 2 ungla 1
trop 3 ungles 2
tròpichs 1 uniren 1
tros 3 universal 1
trossa 1 untar 1
trossos 1 Unten 1
troter 3 Un· 6
Troya 2 uració 1
trufa 1 urcheller 1
truga 1 urgent 1
trugella 1 Uries 1
truges 1 urquesses 1
trull 2 us 34
truyta 1 -us 2
tu 35 ús 1
tú 1 usa 1
tua 2 usava 1
tudor 1 uses 1
tudós 2 uymés 3
tudriu 1 va 7
tues 2 và 6
Tuli 2 vado 1
turchs 2 vages 1
turment 3 vagua 1
turmentada 1 vaja 3
turmentat 2 vajen 1
turments 1 val 8
turmes 1 Valbona 1
turqués 1 valen 1
turqueses 1 VALÈNCIA 6
t· 1 valencià 1
-t· 2 valenciana 1
u 74 valença 1
-u 12 valent 11
ú 2 valentia 1
ù 3 valentíssima 1
ucarestia 1 valentment 1
ulcera 1 valer 1
ulcerada 1 Valero 1
úlceres 1 valgué 2
ull 12 valguen 1
98

valgués 2 vega 1
valgut 1 vegen 2
valia 5 veges 2
vall 3 veguada 4
Vall_d'_Andorra veguades 9
1 vehedós 1
Vall_de_Crist 1 vehen 3
vallega 1 vehens 1
vallegat 1 Vehent 5
Vallivana 1 vehents 1
valls 1 vehí 1
valor 5 vehina 5
van 15 vehins 4
vana 5 veig 9
vanaglòria 1 Veja 2
vanant 1 vejam 1
vaneges 1 vejes 1
vanes 5 vel 6
vanitat 2 vela 3
vanitats 1 velada 1
vanover 1 velera 2
vanovetes 1 veles 3
vans 3 velet 1
vapor 1 vell 49
vaques 2 vella 21
vara 1 Vellant 2
varar 1 vellarda 1
vari 3 vellart 1
variable 1 vellea 2
variades 2 velleguaça 1
variaren 1 velles 10
variaven 1 vellós 1
varieges 1 vells 14
varien 1 vellura 1
varions 2 vellut 2
varis 3 vellutat 1
vas 4 velluts 1
vàs 2 vels 1
vasallatge 1 ven 2
vasalls 1 vena 2
Vastí 5 véna 1
vayletes 1 vencedor 2
vays 2 vencedós 1
vayvera 1 vences 1
ve 14 vench 6
Vé 4 venç 1
vebres 1 vença 1
vedàs 1 vençut 1
vedat 4 venda 2
vedava 2 vendes 2
vedell 4 vendràs 1
vedella 1 vendre 2
vedells 1 venecians 1
99

venedós 1 verdes 1
venen 6 verdesca 1
vénen 7 verdor 1
venent 4 verdoses 1
venerades 1 verdura 1
venerar 1 verema 1
vengà 1 veren 7
vengança 1 veres 1
venge 1 véreu 3
vengen 1 Verge 12
venguda 3 vèrgens 6
vengudes 1 vergés 2
vengué 6 vergua 4
vengueren 1 verguonya 2
vengut 3 verguonyans 1
venguts 3 verguonyós 1
venia 10 verguonyosa 2
venía 4 verguonyoses 1
venidor 3 verg· 1
venidós 1 verí 8
venien 6 verinós 1
veníen 2 verinoses 1
venins 1 verins 2
venint 3 veritat 8
venir 7 vermell 8
veniu 2 vermella 3
venjàs 1 vermells 1
vens 1 vermels 1
véns 2 vermenera 1
vent 10 vern 1
vént 7 verònica 1
ventallet 1 versemblant 1
ventallets 1 vert 7
ventosa 1 verts 1
ventoses 2 vervins 1
ventositat 1 ver· 2
ventositats 1 ves 9
ventosos 1 Vés 8
ventre 7 vès 8
ventrell 4 vës 3
ventrut 1 vesita 1
vents 1 vesitar 1
ventura 3 vesite 1
venuda 1 vespa 1
venut 3 vespés 1
venuts 1 Vespesià 1
ver 29 vesprada 3
Vera 9 vesprades 1
verament 5 vespres 1
Verb 2 vessa 1
verdader 1 vessant 1
verdadera 1 vessen 1
verderols 1 vestí 2
100

vestia 2 vicari 4
vestida 4 Vicent 2
vestída 1 Vicents 1
vestien 2 vici 5
vestiment 1 viciat 1
vestiments 1 viciats 1
vestint 1 viciosa 1
Vestir 8 vicis 5
vestit 3 victigual 1
vestít 1 victòria 3
vestits 3 vida 30
vetes 1 vidre 1
vetla 2 vidres 1
Vétla 1 vidrieres 1
Vetlant 3 vies 3
vetlar 2 vígil 1
vetlassen 1 viguor 2
vetlaven 1 vil 11
vetles 1 vila 3
vetlí 1 vilà 3
veu 11 Vila_Ceca 1
véu 34 vilatge 1
veuran 1 vilatges 1
veuràs 5 vilment 3
Veure 9 vils 4
veureu 5 vime 1
veuries 1 vinagre 3
veuríeu 1 vinch 1
veus 2 vingua 2
véus 6 vingua· 1
vèus 1 vingué 2
vexa 1 vingueren 3
vexà 1 vingués 1
vexe 1 vinguessen 1
vexell 3 vinguí 1
vexella 1 vins 1
vexells 1 vint 13
vexigua 1 vinya 3
veya 6 vinyaça 1
veyen 1 viola 1
veyna 1 violada 1
veynat 3 violades 2
veynats 1 violaris 1
veynes 2 violàs 1
veyns 3 violència 1
vi 21 Violentment 1
via 17 violes 1
vianda 2 virginal 2
viandant 1 virginitat 5
viandes 1 virginitats 1
viatge 3 virilment 2
viatges 2 virtual 2
vibra 2 virtuós 2
101

virtuosa 1 vivia 8
virtuoses 1 vividós 1
virtuosos 1 vivíem 1
virtut 12 vivien 2
virtuts 10 vivint 4
viscayns 1 vixcam 1
visch 1 vixcha 3
vísch 1 vixcut 2
visiblament 1 vixqué 5
visible 1 vixqueren 1
visiblement 1 vixques 1
visita 1 vixquí 1
visitador 1 vocables 1
visitar 1 vogi 1
visitaren 1 vogia 1
visitava 2 vol 60
visiva 1 vola 2
Vissent_Ferrer 1 voladós 1
vist 17 volant 1
víst 4 volar 1
vista 3 volateria 2
vísta 5 volch 18
vistida 1 volen 15
vituales 1 vòlen 2
vitualles 1 volent 13
vituperi 2 volentat 4
vituperis 1 volentats 1
vituperosa 1 volenter 3
viu 5 voler 14
víu 30 voleu 6
vïu 15 volguda 1
VIUDA 3 volgué 19
viudatge 1 volgueren 1
viudes 4 volgués 2
viud· 1 volguí 9
viuen 3 volguist 1
viula 1 volgut 1
Viulant 1 volgút 1
viurà 1 volguts 1
viuran 1 volia 10
viuràs 3 volia- 1
viure 13 volien 1
viures 1 volies 2
viureu 1 volitiva 1
viuria 1 volrà 4
viuries 1 volran 2
vius 10 volràs 4
viva 7 volreu 2
víva 1 volria 3
vivea 1 volrien 2
vivent 2 vols 15
vivents 2 volta 2
vives 3 Voltà 2
102

Volta_d'_en_Torra Yo 143
1 Ypocràs 1
voltaren 1 ypocresia 2
voltat 1 ypocritaços 1
voltor 1 ypotecats 1
voltós 1 yra 4
volums 1 yrades 2
voluntari 6 yrat 2
voluntària 1 yres 1
voluntaris 1 yris 1
voluntat 1 yroses 1
voluptari 1 Ysabel 1
voluptat 2 Ysach 3
vomita 1 Ysahies 1
vomitat 1 Ysayes 1
vomitava 1 Ysrael 2
vomite 1 ystoriades 1
vora 1 Zabuch 1
vos 16 Zacharies 3
-vos 3 Zebedeu 1
vós 28 zel 4
vostre 3 Zodiachals 1
vostres 3 zuna 1
vot 11 ·Adam 1
votar 1 ·Alexandre 1
vots 3 ·altres 1
Vull 41 ·b 16
vullen 1 ·bandona 1
vulles 3 ·beure 1
vult 1 ·bomina 1
xara 1 ·braça 1
xàra 1 ·bsolta 1
ximenehes 1 ·bsterciva 1
xixanta 1 ·bundosa 1
xixanté 1 ·cceptat 1
xop 1 ·ch 1
xorqua 1 ·cordant 1
xuf 1 ·costar 1
y 182 ·ctiva 2
-y 27 ·estisorats 1
-ÿ 3 ·faynada 1
ÿ 30 ·guller 1
ycterícia 1 ·juda 1
ydolatraven 1 ·l 123
ydolatres 1 ·lçada 1
ydolatria 1 ·ll 70
ydolatries 1 ·llls 39
ylla 1 ·lls 52
yllada 1 ·lmenys 1
ymatges 1 ·lmexia 1
ymitant 1 ·ls 22
ymite 1 ·m 93
ynica 1 ·migua 1
103

·mparellada 1 ·ntrada 1
·mpetraràs 1 ·ntrant 1
·mprenyar 1 ·ntrava 1
·mpresa 2 ·ntrecuydada 1
·n 55 ·ntregua 1
·nar 1 ·nvega 1
·nbriagua 1 ·nveja 1
·ncara 1 ·nvejosa 2
·ncartà 1 ·nvellir 1
·ncartada 1 ·nviat 1
·ncollen 1 ·nvides 1
·ndiablada 1 ·nviudada 1
·ndreça 2 ·nys 1
·nfinides 1 ·partada 1
·ngelical 1 ·quéll 1
·ngendrat 1 ·questa 1
·ngenrara 1 ·rbega 1
·ngevera 1 ·rgentats 1
·nguana 1 ·s 191
·nguanaven 1 ·sages 1
·ngular 1 ·scaygué 1
·nmalaltex 1 ·sencial 1
·nn 60 ·sida 1
·npenyeu 1 ·ss 19
·npenyia 1 ·t 40
·nprenta 1 ·torgua- 1
·nquesta 1 ·usades 1
·ns 17 ·vançar 1
·nsajar 1 ·veada 1
·nteligible 1 ·xaminat 1
·ntenció 1 ·xecutaren 1
·ntendre 2 ·xida 1
·ntercha 1
·xorqua 1
TOTAL WORDS READ = 45557

TOTAL WORDS SELECTED = 45557
TOTAL WORDS PICKED = 45557
TOTAL WORDS SAMPLED = 45557
TOTAL WORDS KEPT = 45557
TOTAL VOCABULARY = 10969
104

Consulta
Entrada
Magnífich mossén Johan
Ffabra, cavaller valent: Spill, llum e regla,
pel gentil atreviment hòmens aregla,
qù· éntre dones vos roman, dones blasona,
5 aquest rescrit vos coman lo llir corona;
per vós sia tot llegit, 45 spines, carts, crema.
ben llimat e corregit, Ço diu lo tema:
afegint -hi lo què y fall.
[/ Sicut lilium inter spinas
Trobant -me ·n aquesta vall, sic amica mea inter fillias./]
10 Callosa, per les mòrts fuyt,
ociós, trist, sens fer fruyt, Perfaci
emprés hé, no sens treball,
de dones scriure llur tall Primera part del perfaci
natural he voluntari,
15 per una, qui té ·l contrari, Déu creador,
descrivir pus fàcilment. húnich senyor,
omnipotent,
He mostrar, no subtilment, 50 llatriament
sols rimat portant l' estil, qual söl adore,
les dones tenir en vil, quánt puch honore
20 comportant -les virilment; he reverixch.
sol· aquélla, gentilment, Tem, obeïxch
tembre ÿ amar; bè schollir 55 sos manaments,
éntre spines flor de llir, dos excellents
qual per tot lo món odora. singularment.
Sols Ell colent
25 Fflor de tan alta senyora de cor sancer,
hé collit yo, com a llech. 60 ffaç lo primer:
No sé texir lo què ·nn crech, amant proysme
tràma poch ma llançadora. sens frau, sofisme,
Passau -ne vós la tisora com mi mateix.
30 per ma tela, si no us plau. No sens perpleix,
De mi com de fill manau; 65 ffaç lo seguon:
de gràcia us ho deman. en aquest món,
amar mon Déu
Los hòmens, si dexaran sols per sguart seu;
mullés, Johan ymitant, he mon proysme
35 en lo món franchs militant, 70 per Déu Altisme,
ab Jesús trihunfaran. tal caritat
he voluntat
Si lo contrari faran desíg aver,
del què d' elles ordit hé, per a Déu fer
ab la flor de llir també 75 servey algú.
40 les dones habitaran. He, en comú,

axí amichs mon mig perdut

com enemichs, 125 enteniment,
bon atjutori, ffet ignocent,
80 tot meritori, ja oblidant,
caritatiu. no prou bastant
En Déu confiu a tal empresa.
m' endreçarà 130 Ja ·ss ma despesa
he mostrarà al sòl del sach.
85 les sues vies. Lo sirguant flach
Éntre les pies, del meu çervell
sperituals ffa son capell
he corporals, 135 minve, sotil:
l' obra millor, romp -li 's lo fil
90 de més amor he pert lo sest;
he ben voler, ordix no llest,
a mon parer, tix ab treball.
és doctrinar, 140 Trama li fall,
dar exemplar hon fallirà
95 he bon consell hí soplirà
al qui novell sols de manleuta.
en lo món ve. Que a capleuta
Qui se n' absté 145 soplich, exorte,
de bè preycar lo què reporte
100 he declarar he tinch emprés
a l' ignorant, sia remés.
és soterrant No pàs scapçat,
malvat servent, 150 partít, trencat;
lo seu talent: per vehedós
105 no res guanyant, e miradós
e l' ajustant rot ni squinçat,
or el amagua; Mas sols pinçat
en lo món vagua 155 e corregit,
hí lo temps pert. limat, llegit
110 Del què só spert, o bè scoltat,
de Déu rebut si· acceptat
hé clar agut benignament.
l' esperiment.
Serà ·l present Seguona part del perfaci
115 mon ensenyar:
sols remeyar 160 Yo, com absent
error publica, del món vivint,
en què s' implica, aquéll jaquint
comunament, aconortat,
120 tot lo jovent; d' ell apartat
no sens pecat, 165 dant -hi del peu;
hà infestat vell jhubileu,
he comogut mort civilment;

ja per la gent 215 una tal caça,

desconegut, qual, qui lá caça,
170 per tots tengut pren mala llebra,
com hom salvatge; vibra, culebra
tenint hostatge he febr· aguda,
en lo meu llit; 220 no coneguda
prou envellit, per tothom prou.
175 antich de dies; Perquè tant nöu
per malalties tal ignorància,
molt afligit; als qui ab ànsia
vell, enllegit; 225 he treballs vans,
per molt greus mals, perills e dans,
180 yres y tals caça seguexen,
ja consumit; qual no conexen.
ab poch delit, Pendre s' arrehen,
desficiós. 230 quánta ne vehen:
Mas ansiós són ells los presos.
185 d' aquests pobils, Als poch entesos,
jóvens gentils, perquè s' i miren,
he d' alguns vells, vegen hon tiren
qui, com ocells 235 en lo llur viure,
passen chillant lòs vull escriure
190 he sibillant est doctrinal
com les ciguales, memorial:
corps e cuquales. haurà nom Spill.
Van haücant, 240 A tu, com fill,
dels llops fent cant, Baltasar_Bou,
195 sonant ses trobes; per lo què ·m mou
broden les robes ta molt· amor
he los frens dauren. he gran calor
Los carrés llauren. 245 de nebot car,
Mouen cantons, ló vull dreçar.
200 girant redons. Car, certament,
E tot lo jorn lo teu jovent
roden entorn tens ben conpost,
lo cremalló, 250 he prou dispost
com papalló. lo sentiment;
205 Ffins que s' i cremen l' enteniment
perills no temen. te veig molt clar.
Sentins de nas, He Baltasar,
hon se té pas, 255 nom de ciència,
com cans s' apleguen. de sapiència
210 Éntr· ells s' enbreguen. he profecia,
Quánt han despenen; de senyoria
moren e penen. he principat,
He tresnochant, 260 ffon imposat
van aguaytant a Daniel,

quänt Ysrael dels curiosos

ffon transmigrat. 310 religiosos
Per ser honrat he capellans
265 nom e plahent, - dich dels profans,
antiguament, dels qui son dan
és real nom. cerquen, e van
Bou sobrenom, 315 de pich en sola,
mansuetut he de sa scola,
270 diu e virtut. del vot exprés,
Bou conegué ni de l' entés,
Crist quänt naxqué. no ·llls plau menbrar -
Bou Lluch scriví 320 te vull pregar
llarch qui ·ll parí. tú sò ·llls publiques
275 Bou mengant fé he comoniques.
aparegué Si y llegireu,
l' àngel Miquel. conexereu,
Alt en lo cel, 325 ab prou claror,
Bou, seguon sígne, la gran error
280 se diu benigne. tan manifesta;
Ab bou, Silvéstre la desonesta
se mostrà mestre he viciosa,
disputador, 330 tant perillosa,
confonedor, amor inica
285 dels raus rabins. què huy ·s pratica,
Crech, puys tant tins més pecoral
nom e cognom, que humanal,
he lo renom 335 sols per delit.
què pots cobrar, La, per profit,
290 del ben obrar més avarícia
seran conformes. que amicícia,
Perquè informes no cur tractar.
los jóvens verts 340 De mon parlar,
he inesperts tots, si ·m creureu,
295 del toch del foch, elegireu
- polls del bech groch, no may amar,
del niu cuytats - ans desamar;
poch agüats, 345 may inquirir
exir certer, ni perseguir;
300 de l' esparver jamés caçar;
cercant les mans; menys abraçar
als vells gualants, ffoch inmortal,
qui no s' estan, 350 d' infern portal:
pel temps què han, dones dampnades,
305 de porregar envirinades
he pledegar d' aquell verí
ab la verdor; ab què ferí,
a l' honrat cor 355 ab llur antich

primer amich, la llur costuma

Eva de mòrt, narrant en suma.
dins aquell ort 405 Serà la ·ntrada
hon fon formada. o la llevada
360 Per llur errada, d' esgrimidor;
lexà llavor o sonador
de frau, error, com sonar vol;
e gran malea 410 o protacol
a sa ginea. a llargues notes.
365 Hí quántes són
ara ·n lo món Tercera part del perfaci
són diablesses,
dimoniesses; Donchs, dich que totes,
car les primeres de qualque stat,
370 amors són veres color, edat,
he tostemps duren. 415 lley, nació,
Per ço y aturen condició,
tant los diables. grans e majors,
D' ells són amables, chiques, menors,
375 may se 'n partixen jóvens e velles,
ni se 'n desixen. 420 lleges e belles,
No y val babtisme, malaltes, sanes,
mës exorcisme, les cristianes,
llum, sal, capida, jhuyes, mores,
380 que de llur vida negres e llores,
divís se 'n faça. 425 roges e blanques,
Bè sab de maça dretes y manques,
qui n' és ferit! les geperudes,
Lo meu sperit parleres, mudes,
385 n' à portat pena ffranques, catives,
sobre la squena 430 quántes són vives,
màls huytanta ·nys: qualssevol sien,
treballs, afanys tot quánt somien
he greu turment. ésser ver crehen.
390 Vellant, durment, Del què no vehen,
no cessant may 435 procés de pénsa
de cridar «ay!» ffan, sens defensa
hé sospirat! ni part hoyr.
Ben informat, Per presumir
395 públicament sols, pronuncien.
- tot scasament - 440 Ver sentencien
qui se 'n vol péxer, què cert no saben.
vull fer conéxer, Mentint se guaben;
ben avisar sempre varien.
400 he divisar, Jamay se rien
exordi fent 445 sens ficció.
succintament, Per tració

rien e ploren. porte daurat

Criden que ·s moren 495 hun ghesarant.
quänt són pus sanes. Vaja cantant:
450 Si han terçanes no se n' esglayen,
llur mal no colen. ni gens s' esmayen.
E fingir solen Si sap juguar
tenir dolor, 500 hun exovar
per dar color tot en hun dia,
455 a ses empreses. solament sia
Si són represes, d' antigua raça.
instruccions, Senyor en plaça
reprensions, 505 és llur delit.
tot ho refusen. Pres lo marit,
460 Mas molt bè scusen saber treballen,
vicis amats, prim l' escandallen;
he los pecats ffan -li procés
d' altri speculen, 510 per a quánt és.
he se 'n tribulen. Si en lo blanch
465 Com se confessen, de l' hull té sanch
d' aquélls expressen ÿ ·l vehen hom,
les circunstàncies. algun queucom
D' aquélls han ànsies, 515 és reverit,
dels seus no ·s dolen. un poch servit.
470 Mostren que volen Si ·l pols té flach,
lo què no ·llls plau: han -lo per h,
miren lo blau, no ll' an per res;
compren de grana; 520 e més que més
volen magrana, si lés complau.
475 raym demanen. Com fan l' esclau,
Mas no s' enguanen ló tracten, manen.
may en lo pendre. Axí ·ll debanen
Pròdich despendre, 525 com hun capdell.
hufanejar, Com en fluxell
480 pus alt pujar, desús li sehen;
és llur plaer. he menys ló prehen
Tot lo penser que hun fesol.
qual elles tenen, 530 Sens llum, cresol
quänt marit prenen, li fan tenir.
485 és sia noble. Per reverdir
De béns ni moble en sech ló planten.
si ·s vol no tingua, Rient -se 'n canten.
solament vingua 535 Axí ·nn fan d' ell
de gran linatge, com d' un moxell
490 almenys paratge d' estopa grossa.
o gentilea. Ffan de sa bossa
Si té pobrea, ample crivell,
si és orat, 540 arer, guarbell,

fforca e pala. en juliol,

Per art e guala, lòs és plaent.
ló fan anar, 590 Lo llit calent
venir, tornar, volen d' estiu;
545 ginyant deports, no ·llls plau caliu
per negres orts; en lo giner.
dinàs, sopades, Per hun diner
tostemps ab bades 595 molt reguategen;
he secrets patges; fflorins barregen
550 o llarchs viatges, pel què volrien.
no sens espies; Quánt han darien
o fiscalies, pel què no tenen.
a rebre actes. 600 Per no res venen
Elles sos tractes lo necessari,
555 entretant clohen. pel voluntari
Venir com l' ohen, poder comprar
tot ho desfrecen, he renovar
casa redrecen, 605 lo què bè ·llls ve.
ffan oscha al fus. He saben bè,
560 No hi pensen pus. a tres veguades
Qui més bè ·lls fa què han mudades
pigós lés hà; fforges a l' or,
més se n' enugen, 610 minves e for
servir -lo fugen; de obradures
565 més mal ne dien e soldadures,
he calumnien. ll' an consumit.
E més se 'n clamen, He llur vestít
temen e amen 615 de fina llana,
lo brau, ardit, seda pisana,
570 qui, per despit, serà tot nou,
ffort lés malmena. vendre 'll lés mou
Qui ·lls fa dur bena per hun tall novell.
han per valent, 620 Més que el penell,
he per dolent lés muda ·l vent.
575 lo bon caser. May llur jahent,
Lo solacer, nunca sa stiba,
plahent, benigne, né hon fort tiba
han per indigne 625 son flux voler,
en son parlar, mon vell saber
580 d' encivillar hà sdevengut.
la llur çabata. May hà pogut
Oli de mata trobar lo lloch,
no ·llls fa pudor. 630 né hun temps poch
Lo pelador, en què ·s reposen,
585 múdes, pinçar, de sì deposen
hí l' ençofrar tot assossech.
al raig del sol Llur voler cech

635 qual vol no mira, stil e balanç,

ans ló hayra 680 serà ·n romanç:
he més morreja. noves rimades,
Qual parenceja, comediades,
és l' avorrit. aphorismals,
640 Llur cap humit, ffacessials,
sech, fret o calt, 685 no prim scandides;
de salt en salt al pla texides
corrent, fabrica, de l' algemia
troba ÿ inplica he parleria
645 contradictoris. dels de Paterna,
Llurs repertoris, 690 Torrent, Soterna.
invencions, Prenent mà ·n obra,
condicions si temps me sobra
són de diables. he me 'n recòrt,
650 Ffallen vocables sols per confort
he diccions, 695 he per retraure,
relacions no lexar caure
per fer, envides, los qui treballen,
de ses fallides. juguen he fallen
655 David, profetes, - huns mates baten,
Tuli, pohetes, 700 los altres maten.
grechs oradós, Tots enguanats,
setanta -ÿ -dos de seny torbats,
lengües del món, a ses requestes
660 Catolicon, cerquen les festes,
Guci, Papies, 705 troben la mòrt -
Timologies, ffaré 'llls report.
en quánt han scrit, Serà consell
parlat he dit de home vell,
665 éntre ·ls vius tots, ja scarmentat,
no y hà prou mots 710 puix atentat,
qui a dir basten si ·ll volen pendre.
verins què pasten, Si vols apendre,
tants mals com husen, nebot valent,
670 los béns cc· abusen lig -hi sovent,
ni referir. 715 mas ab repòs.
En procés clos,
Quarta part del perfaci ma negra vida
de mals fornida
Hauré ordir, vull recitar,
puix me n' enpaig, 720 per exemplar
aquest meu scaig he document.
675 de parlament, Car, molta gent,
curt, flach, fallent, vehent penar
a fil per pua. altri passar
La forga sua, 725 mal e turment,

ne pren scarment de lluny tramesa,

he se 'n castigua. una cortesa
Qui no s' i trigua, 775 instrucció
seny vol aver. diu, e lliçó
730 Del meu penser speritual
aquest trellat, he divinal.
mig cordellat Quarta y darrera
he fluix texit, 780 clou la manera,
serà partít ja enfranquit,
735 en quatre tals d' elles partít
parts principals hó enviudat,
com la present com hé mudat
lo pròlech fent. 785 hòy en amor,
Cascuna part pena ·n dolçor.
740 té ·n altre quart He, consellat,
de parts pus chiques. hé areglat
Si tu y pratiques los meus darrés
he tens bè sment, 790 anys, vint o més,
prou fàcilment tots servint Déu,
745 poràs trobar seguons veureu.
de qué menjar,
a ta comanda. Primer libre: de sa joventut
Pren la vianda
quala més vulles. Primera part: de la fadrinea ab sa
750 Fflors, fruyt o fulles, mare
rahels o fust,
seguons son gust Déu ajudant,
he sa sabor, yo entonant
cascun lector 795 mon Spill e norma,
755 prest trobarà servant la forma
lo què volrà. de l' abreujar,
Veure 'll tot cure me vull lexar
ans que murmure. la infantea.
Primerament, 800 Ma fadrinea
760 en mon jovent, he joventut,
essent libert, en servitut,
qué hé sofert deseretat,
recitaré. fforagitat
Puys contaré, 805 he camps seguint,
765 seguonament, los més de vint
bè scasament, anys meus millors,
mos casaments ab prou suós,
negres, dolents, perills, treballs,
ab pena tanta 810 nafres e talls,
770 per anys cinquanta. ab mal passí
La part tercera, he comencí,
a mi certera mort mon bon pare.

Ell ab ma mare cert no ·m dexà.

815 vixqué poch temps, Com m' abexà
he may ensemps tantost de casa,
lós víu menjar que ·m donàs brasa,
ni festejar. 865 ben adreçat,
May lós víu riure! hun peu calçat,
820 Per llur mál viure altre descalç,
o mala sort, gipó al falç
cert, a gran tort, tot esquinçat,
per alguns mals 870 ben desayrat
- no vull dir quals, hí sens camisa,
825 he no ·lls declare dix: «a ta guisa,
per ser ma mare - vés hon te vulles,
jove fon ètich. cerca hon mulles
En fí, frenètich. 875 d' uymés ta sopa.
Axí morí. Esta nit sópa.
830 Lo seu florí, Demà camina
cert, no ·m restà, a la brogina.
car ell testà He, si no ·t plau,
al plaer d' ella, 880 berguant al Grau
per sa querella, te poràs fer,
835 com li plagué. hó llanterner
Ella y volgué de cap de guaytes.
hun seu notari; Hó, si t' afaytes,
he lo vicari, 885 ser bon barber:
son confessor, a ton plaer
840 ffon marmessor cantant cançons,
he lleguatari. ballant als sons
Sens inventari de les tisores,
de son cabal, 890 tots jorns dos ores.
universal Prou guanyaràs!
845 ereva féu. Hó, si volràs
De mi, fill seu, ésser obrer
lexà tudriu, de tintorer,
no curadriu 895 dos sous he nòu
car no calia. auràs per sòu.
850 Cinch sous valia O, si troter,
lo meu lleguat. puys escuder
He, poblicat ésser volies,
lo testament, 900 tant bè viuries.
de continent Pensa sta nit
855 me reneguà. ton bon partit.
No m' abriguà No ·t puch tenir.
de res de dol. Vés a sseguir.
Lo flaviol 905 Taula ni llit,
traguí sens cera. tin -o per dit,
860 Roba sancera comte no ·nn fasses
10

qu· en mi trobasses. 955 vi, si ·nn voleu,

Peus e mans tens: que us ne cerqueu!»
910 guanya 't prou béns, A Déu plagué
cerca ventura!». que no ·m tingué
La gran fretura molt la terçana.
prest m' atengué, 960 Una semmana
e ·m reprengué hi mengí blets,
915 gran malaltia. cols e brots frets;
Mare né tia prou ansalada,
no m' acolliren, may carn cuynada.
ni may bolliren 965 Sortí del llit,
ordi per mi. he mig guarit,
920 Tirí camí jo me 'n partí.
ffora ·l portal, A peu aní
ves l' espital en Catalunya,
d' én Clapés dit. 970 hon fiu ma punya,
Aquella nit, que hun cavaller,
925 la spitalera, molt gran bandoler
ffalsa roncera, d' antich linatge,
ella ÿ sa mossa, me pres per patge.
percint e bossa, 975 Ab ell vixquí,
ffins al cotó ffins que n' ixquí
930 del meu gipó, ja home fèt.
m' escorcollaren. Ab l' om discret
Puys no y trobaren temps no y perdí.
un diner sols, 980 D' ell aprenguí
dix: «sens llançols de ben servir,
935 huy dormireu. armes seguir.
Demà us n' ireu Ffuy caçador;
vós a captar. cavalcador
No pot bastar 985 dels bons dels régnes,
aquest spital, bona mà ·n regnes,
940 ni té cabal peu ÿ sperons.
per mantenir, De tots falcons
ni llits fornir hí d' esparver,
per a tans pobres. 990 ginet, coser;
Per fer les obres de cetreria,
945 he tantes dides menescalia;
no y basta ·nvides. sonar, ballar;
¿No portau taça ffins a tallar,
ni carabaça, 995 ell me 'n mostrà.
barça, cerró? Costar cuydà
950 En hun porró mon tant saber,
aygua beureu, per sa muller,
ffoch, sal aureu, a la final,
he sols l' estatge; 1000 voler -me mal,
pa, companatge, sens culpa mia.
11

Ella tenia Molt bravament,

hun sols fill car: 1050 ab sagrament,
de cavalcar ell· atverava
1005 he homenia lo què ·m posava.
gens no ·nn tenia. Mas l' om prudent
Tant ló guardava véu clarament
hí ll' apartava 1055 qu· era falsia,
de tot perill, com lá movia
1010 que féu son fill la sola ·nveja.
hom femení, Ab sa correja
ffet d' alfaní ffort lá ferí,
he d' orelletes, 1060 he lá serví
çucre, casquetes, bè de punyades.
1015 he viciat, La squena ·usades
tot malcriat, bè li cascà,
ffet a son lloure. he lá tancà
Quänt ló véu moure 1065 en son castell.
inhútilment Donà 'm consell
1020 he gentilment partís de fét.
jo avançar -me, Ab son decret,
pensà matar -me. ffuy prest vengut
La chaquiosa 1070 hen hun llaüt
ffenbra ·nvejosa, de viscayns.
1025 mesclà paraules, Tots los veyns
rondalles, faules me conegueren.
ab ficció. He tots prengueren,
A tració, 1075 los del carrer,
yo ja dormint, grat e plaer
1030 son fill venint de ma venguda.
- per son consell - Desconeguda
ab lo coltell aguí la casa;
perquè ·m matàs, 1080 tant lá víu rasa
com s' acostàs, he desrobada
1035 agué terror. e regirada.
He, fent remor, Ma mare víu.
moguí 'm hun poch. Ni ·s mou, ni ·s ríu.
Desfreçà ·l joch. 1085 Cuytí d' entrar -i.
Dix que ·s burlava. De hun canari
1040 Ell tremolava o catiu strany,
he no ·m tocà. de hun tacany,
Puys no ·m matà no ·nn fera menys.
ni u sabé fer 1090 Ab sos desdenys
l' om de paper, poch s' i girà,
1045 ffort mal mesclà 'm, ans me mirà
he posà clam ffort de mál hull.
de gran error Dix -me: «Boc çull,
ab mon senyor. 1095 tira 't avant!».
12

Mans amaguant, o esposalles,

no ·m lexà seure, sens encartalles
ni ·m féu dar beure, 1145 ni capellà.
sò què tiràs, No y apellà
1100 no m' i trobàs algun parent,
lo seu senyor. ni hom sabent
Ab entrenyor per conseller.
yo deman qui. 1150 Ffon sa muller.
Dix -me: «mesquí! Sens encartar
1105 A ton despit, ni ben contar,
ja tinch marit, donà -li ·ls béns.
cert, pus honrat Lo mort, parens,
que no l' orat 1155 lo fill absent,
del pare teu, per lo present
1110 de major preu tot oblidà.
he pus valent. Ella ·s cuydà
Vés -te 'n, dolent!» tostemps duràs
Prest me 'n partí. 1160 lo guay solàs
Yo m' apartí he pa de noces:
1115 per ma honor, tantost les coces
no pàs per por fforen ab ella.
de mon padastre. La muller vella,
Ja per mál astre 1165 lo marit jove
s' era casada! què bè lá sove
1120 Véu -se posada ffa lo què deu.
en libertat; Mantingua Déu
gran eretat qui tal praticha!
he senyoria 1170 La qù· és pus richa
tostemps seria. més ne mereix,
1125 Véu -lo ballant, menys se coneix.
jove, gualant, Lo fum lá ·nguana,
pleguat bè stret. la carn lá mana.
Tantost fon fet! 1175 La vella fembra
Per ella tench del temps no ·s membra.
1130 hun gentil rench; Tendrà la pancha
los armaments ab plechs com màncha,
e paraments, ab semblant pell
tot manllevat. 1180 com terçanell
Hach ben justat. o chamellot.
1135 Ffon -ne ben tret. Parrà bossot
¿A hun bon trét, buyt la mamella.
qui y pot tenir? put -li l' axella.
Fféu -ló 's venir, 1185 Cap alquenat,
ella ·ll convida. ffront estirat,
1140 Cabé -y la dida. no tendrà dens.
Sens testimoni, Conta los béns,
fféu matrimoni no los seus anys.
13

1190 Dels pus estranys, Tot mal deu pendre.

boliciosos Veja despendre
he occiosos, sos béns e rendes.
menys verguonyós 1240 Deu fermar vendes
he pus ronyós, e fer caplleutes;
1195 pren com la lloba. paguar los deutes
Ab rahó troba, què ·l marit deu.
per les edats En mala véu
he volentats 1245 sos béns posats
tan variades, he subastats
1200 colps, bocinades. públicament,
La vella ·ntercha, la cort venent.
puys que màl cercha Ans de sa mòrt,
dinés primés, 1250 sa vera sort
hà volgut més veja: venuda
1205 captivitat he fort batuda,
que libertat; ben calciguada
llançat riquea, he desliguada,
cercat pobrea, 1255 en blanchs cabells,
lunya 's dels seus. dels peccats vells
1210 Hira -la Déus! pás penitència.
He, si quänt mor, Ab tal sentència,
del seu tresor marit darrer
queucom ne sobra, 1260 venge ·l primer.
may algú u cobra Tot axí ·s féu:
1215 dels seus tanpoch: en temps fort breu
d' ells se trau joch. se descobriren
A qui lá vexa he li s' obriren
a ·quéll ó llexa 1265 moltes banbolles;
en testament. cambis, fadolles
1220 Puys scientment he violaris,
se encativa, preus e salaris
com a cativa dels artesans.
se deu tenir. 1270 Menaren mans,
No pot parir dins trenta meses.
1225 ni dar plaer. Fferen despeses
Més és muller inopinades.
l' exovar gros Hac -se juguades
que no llur cos. 1275 les joyes sues,
Gran dot lá mou! catives dues,
1230 Ell, pel dot, clou poch a poch l' àls.
casament negre. Tots los sensals
Los béns alegre, fforen venuts.
donchs, posehixcha! 1280 Puys, abatuts,
Ella servixcha, ells se 'n fogiren.
1235 vixcha ·b afany, Per temps moriren:
pene tot l' any! ell, caçador
14

he comprador ab prou dinés,

1285 d' un cavaller; ell me tramés
de sa muller, ben arreat,
ella, cambrera 1330 camí ferrat,
he llavanera. per Tarraguona
a Barcelona.
Seguona part: com fon afillat he Quänt arribí,
tramés de sent Martí
1335 - castell fort pres,
Puys yo fuy cert en Penedés,
1290 ésser desert hon ab gran cuyta
de benvolents, se n' era fuyta -
cert, als dolents ne víu cobrar,
no m' atancí. 1340 présa tornar,
En mi pensí no menys ferrada
1295 no m' absentàs, que d' ull mirada,
que ·m presentàs Na Forciana,
a hun bon rich, qui catalana
qui fel amich 1345 ffon natural.
ffon de mon pare Ab prou de mal
1300 he gran compare, he malaltia,
he mon padrí. llexat havia
Jove, fadrí, abandonat,
desempenat, 1350 palau robat,
ffuy -me 'n anat sense remey
1305 a l' hom de Déu. son senyor rey,
Com ell me véu propi marit!
he m' ach hoyt, Mig mort al llit,
hí agué sentit 1355 emmetzinat
de qui fill era he fetillat,
1310 he ma manera, seguons se deya.
ell me senyà Atre tal feya
hí m' ensenyà, a sos fillastres,
cert, gran voler. 1360 he màls empastres
Ab molt plaer contra sa nora,
1315 ell m' achceptà, hun punt né ora
mas protestà nunca sessant.
que may no ·m vès Lo rey ginyant,
ni que ·nn sabés 1365 ab frau, enguan,
res sa muller. major, Johan
1320 Lo mercader, - aprës rey fon -,
molt poderós Martí, seguon,
he virtuós, sos fills abdós,
ell m' afillà 1370 com ha traydós
hí m' abillà deseretàs.
1325 com fa mester. Sols prosperàs
En hun troter, ella ÿ els seus,
15

ffent -los ereus ab companyia

1375 de sos regnats. de serp, bogia
Per tals peccats, hí d' un vell guall,
ffon ben rodada lo riu avall
he turmentada. 1425 lá cabuçaren
Moltes cremades he lá llançaren.
1380 de ses criades, Fféu -me mál joch:
a llur mal grat. ultra l' or poch,
A Monserrat lletra y tenia,
yo me 'n vinguí. 1430 la qual venía
Aquí prenguí ha hun marchant.
1385 camí francés. Ffon empachant
Ffúy a Besés. tots mos afés.
Hoy la fama Mas, poch aprës,
de Nostra Dama 1435 prenguí mos guatges.
qui ·s diu del Puy. He fiu viatges
1390 Tantbé m' i fúy ab molt valent,
a sent_Dinís, ardida gent
puys a Parìs. de la francesa,
Junt a l' ostal, 1440 contra l' anglesa
prop lo portal ffent cavalcades
1395 trobí la hosta, molt estimades,
prou ben composta, ffort guerrejant,
què lli filava. he saltejant,
He yo fiava 1445 cobrant castells.
que fos segura. Molts jovencels
1400 «Jus tancadura, apresonàvem,
- dich - hostalera, hí ·lls rescatàvem
esta ·ngevera per molt argent.
vós lá 'm tancau, 1450 Cruel, urgent
he lá 'm guardau fféyem la guerra,
1405 axí com l' ull, he la desferra
car molt lá vull». molt bè ·s partia.
Aquella nit Tothom n' avia!
pres bell partit: 1455 Aquell estiu,
matà son pare. gran rich m' i fíu.
1410 Ella ÿ hun frare He ben armat,
tot ho robaren, era stimat
he se n' anaren, éntre ·ls guerrés,
mas no molt lluny. 1460 no dels darrés.
A tres de júny En l' ivernada,
1415 ells se 'n fogiren. per la gelàda,
A set moriren! lo campejar
Ella fon presa he asetjar
he nuha mesa 1465 prenia fí.
dins huna bóta. He lo Dalfí,
1420 He closa tota, ab los senyors
16

capdals majors,
molt ben guarnits En lo giner,
1470 he infinits, una polida,
gentil jovent, gualant, ardida,
ffeya sovent 1515 gentil burgesa,
ffer belles juntes; fflor de bellesa
he córrer puntes de tot Parìs,
1475 hí tornejar, un jorn de pris
durant temps clar. hon yo junyí
En lo plujós 1520 he ló guanyí
temps enujós, a sa requesta,
ab moltes guales, me mostrà festa.
1480 ffeya fer sales E ·m féu saber
he bells convits son bon voler,
dies he nits; 1525 lo grat e alt,
ab los grans fochs ab prou desalt
molt plasents jochs, del seu burgés,
1485 bastir castells car l' entramés
per bavastells, bé ·ll conegué.
moms e gran festes. 1530 La què u tixqué
Les dames, prestes e ordidora
al bel dançar, ffon la traydora
1490 baxadançar de sa cambrera,
may hi fallien. ffalsa tercera.
Totes venien 1535 Ella u tractà
ben abillades hí ·ns afrontà.
he divisades. Ans que y entràs
1495 Ab tal guovern ni m' i trobàs,
lo temps d' ivern cert, no y cabí,
axí ·ll passava 1540 ni res sabí.
hí ll' espletava Ffeta la ·mpresa,
complidament. ordenà prèsa
1500 Mas, molt forment, aquella nit
lo temps gentil a son marit
del mes d' abril, 1545 perquè dormís.
ffins al setembre, Com ho sentís
se feya tembre. en la sabor,
1505 Puys ch· ivernàvem, «beveu, senyor,
ens ne tornàvem - dix - l' ipocràs».
a gualejar 1550 Com se 'n calàs
e festejar una gran tassa
enamorades, - ell begué 'n massa -,
1510 a les posades, lo fort dormir
ab gran plaer. ffon tost morir.
1555 He les vayletes,
Tercera part: continua los actes tan indiscretes,
fets en parìs mogueren crits;
17

fforen sentits 1605 què ·l mort tenia,

per los veyns. lá perseguia
1560 He tots venins, ffort bravament.
ohint los plos, Diligentment
veren lo cos ne féu la ·nquesta.
stés e jahent, 1610 A sa requesta,
un tant calent, instant forment,
1565 mas ja finat. pel parlament,
Per bon veynat, ffon condempnada
volent sentir ser soterrada
e inquirir 1615 viva dejús,
sa malaltia, lo mort desús.
1570 - però mentia - He viva treta,
molt sospirant duta ·n carreta
dix, alt plorant: ffora ·l raval,
«d' un gras porcell 1620 al cap d' un pal
e vi novell no guayre baix,
1575 à molt traguat. obrat com haix,
És -s· ofeguat mesa la roda
de poplexia». per l' ull hon roda,
Molt s' escroxia. 1625 ella lliguada,
Tots lá 'n cregueren aparellada
1580 e lá 'n plangueren, davall foguera,
de sa dolor. com metzinera
Nostra baudor hi fos rodada
ffon desviada 1630 he socarrada
he destorbada. ffins tot fos cendra.
1585 Tal soberch mal, La jove tendra,
molts de l' ostal de pena fort
ló conegueren. he dura mòrt,
D' ells ho cregueren. 1635 ab paciència
Altres neguaven, près la sentència
1590 los huns ploraven; he lá rebé.
altres bonien A mi també
lo què y sentien. qualque beuratge
No ·s poch cobrir, 1640 o mál potatge,
tant prést morir ffitilleries
1595 he fort desastre o porreries,
no llexàs rastre m' aguera fet.
de gran sospita. Per ço, de fét,
Per mala dita, 1645 m' aconortí
ella fon presa, hí ·m deportí.
1600 he fon defesa Mës, aquell any,
he favorida, hun cas strany
per ser nodrida en lo món nou,
éntre ·ls de cort. 1650 jorn de Ninou
Mas hun fill bort s' i esdevench:
18

yo tinguí 'll rench. he no y bastaven.

Ffíu convidar 1700 Elles mataven
tots a sopar, alguns vedells.
1655 qui junt havíem. Ab la carn d' ells
Allí teníem tot ho cobrien,
de tots potatges, asaborien
de carns salvatges, 1705 ab fines salses.
volateria, Les dones falses,
1660 pasticeria en hun clot tou,
molt preciosa, ffondo com pou,
la pus famosa descarnats ossos,
de tot Parìs. 1710 cames e toços,
En hun pastís, allí ·lls metien.
1665 capolat, trit, He ja ll' omplien
d' om cap de dit les fembres braves,
hi fon trobat. cruels e praves,
Ffon molt torbat 1715 infels, malvades
qui ·ll conegué; e celerades,
1670 reguonegué abominables.
qué y trobaria. Cert, los diables,
Més hi avia com lós mataven,
un cap d' orella. 1720 crech lós aydaven,
Carn de vedella he lo dimoni.
1675 créyem menjàssem, Ffas testimoni
ans que y trobàssem que ·nn mengí prou.
l' ungla ÿ el dit, May carn ni brou,
tros mig partít. 1725 perdius, guallines
Tots ló miram ni francolines,
1680 he arbitram de tal sabor,
carn d' om cert era. tendror, dolçor,
La pasticera, may no sentí.
ab dos aydans 1730 Per lo matí,
ffilles ja grans, de totes tres
1685 era fornera fferen quartés,
he tavernera. he llur posada
Dels què y venien, ffon derrocada,
allí bevien, 1735 hí lá planaren.
alguns mataven; Sal y sembraren.
1690 carn capolaven, He tots los cossos
ffeyen pastells. tallats a trossos,
He dels budells, cent n' i contaren,
ffeyen salsices 1740 hí ·lls soterraren
o llonguanices, en lloch sagrat.
1695 del món pus fines. Molt aguí grat
Mare ÿ fadrines, d' aquell pays!
quánts ne tenien May víu divís,
tants ne veníen, 1745 bandolejar
19

ni breguejar; hun mál matí

hòmens prou richs son sent Martí
e pacifichs, 1795 ella trobà.
suaus, benignes. La pell lexà
1750 Dones malignes, per fer -ne bots.
moltes veguades
víu condempnades; Quarta part: clou son
mil bandejaven, viatge tornant a València
més ne penjaven
1755 que de rayms Puys ixquem tots,
per varis crims. molt bella flota,
Huna ·nn penjaren, 1800 ffent fort derrota,
viva scorcharen, ab lo calt sol
gran fitillera de juliol.
1760 he metzinera. En les companyes
De nit venia he géns estranyes
sens companyia. 1805 qù· eren vengudes,
Sola pujava ffem corregudes,
he arrancava no ·ns hi triguam
1765 dents e quexals, que calsiguam
dels qui en pals tota llur terra.
ben alt muntats, 1810 Bé n' aja guerra
eren penjats. ffa rey cortés.
La falsa ffolla, Lo rey francés
1770 dintre hun· olla me féu largessa:
ben enginyada, una duxessa,
llum amaguada 1815 ffolla guerrera,
ella tenia. ma presonera
He si sentia de gran finança,
1775 algú passàs per ma quitança
he s' acostàs, he del botí
lá descobria. 1820 quänt ló partí
De lluny paría per part donà.
spaventable Ella ·s finà
1780 cap de diable. entreguament.
Per cinch forats Dos mil e cent
ben compassats 1825 nobles de nau,
los raigs exien; ella paguà -u
hulls, nas parien, complidament.
1785 gran boca ·b foch. Delliurament
Ab semblant joch tirà sa via.
tots s' espantaven, 1830 Yo, quant avia,
ffogir cuytaven. puys rich, potent
Gens no ·s torbava, me víu d' argent,
1790 ans acabava armes, vexella,
sos malificis. roba molt bella,
Porch ple de vicis, 1835 lli, llana, seda,
20

molta moneda, ffúy al castell

tot exagüí antich, molt vell,
he cambihí, 1885 Morvedre dit.
segurament. Aquella nit,
1840 Cortesament un bon pagés,
prenguí comiat, vént l' entramés
ben encavalcat, de sa muller
ab cinch canehes, 1890 - en lo celler
ab més lliurehes adulterava;
1845 a la francesa, que trescolava
tots gent cortesa. li dava ·ntendre -,
Per mes jornades, llevà 's encendre
ffent matinades 1895 la matinada
he curt dinar, gran carbonada.
1850 per caminar Meté -y sa rella.
cuytadament, Quänt fon vermella,
molt cautament, gran solch li féu
éntre Guascunya 1900 en lo camp seu;
he Catalunya dins la fenella
1855 passí ·ls mollons, lexà -y la rella;
pels guotirlons Ell se 'n partí.
de carn sens osos Ella ·s dormí.
- al coll tan grossos 1905 Ab tal cauteri,
paren mamelles -. son adulteri
1860 Les falses velles curació,
d' aquells vilatges punició
certs màls beuratges hagué condigna,
ffan hòmens beguen. 1910 y de cert digna
Axí lós peguen de gran memòria.
1865 al viandant! Alt en sa glòria
En Lleyda ·ntrant, Déu ló col·loque!
víu roceguar, De fét, yo broque
puys squarterar, 1915 ves ma ciutat.
una fornera Ffuy acceptat
1870 sols per tercera per mon parent
he conduyr molt carament,
son fill dormir ab gran plaer.
ab ses loçanes 1920 Per sa muller,
parroquianes renyant, gronyint
1875 en l' alquavor; he presomint
ab gran riguor ffos fill bastart,
lá ·xecutaren. anava ·n part
Lo fill soltaren 1925 les dents croxint.
per en jovent He dix, bonint:
1880 ser tan valent. «Quin Déu vos sàl!
De fét partí. Tenim hostal
Tirant camí, de llits fornit?
21

1930 Diguau, marit, per aguaytar

cinch cavalcans, si res portava
orats, gualans, o si ·m donava
espluguabous, 1975 lo marit seu.
per quins cinch sous Com ella véu
1935 lós acolliu?» yo cóm vivia,
He yo sabí -u. he quant avia
Hun bell robí d’ ella ·nviat
yo li doní, 1980 o campviat,
he lll' afalague. - m' ó véu cobrar
1940 He de fét pague he bè smerçar -
quánt despenia. bé li plagué
Lo prom tenia com conegué
com pare meu. 1985 que rich venia.
Per son conreu Ella tenia
1945 yo fuy persona. una cosina;
Com a lleona tantost barrina
ella ·m mirava; ffos muller mia.
no m' oblidava 1990 Ella m' envia
lo benefici. la corredora,
1950 Ffeya servici gran ralladora,
he gran honor entrametent,
al prom major. puntacorrent
1995 hí ben revessa.
Llibre seguon. De quänt fon casat Ella m' endressa
son parlament:
Part primera: com pres donzella «D' un casament
molt singular
En aquell punt 2000 vos vull parlar,
què yo fuy junt d' una donzella
1955 en la ciutat, bona e bella,
aguí contat ben endreçada,
quants anys havia: molt heretada,
trobí complia 2005 richa pobila
los trenta -ÿ -dos. d' aquesta vila,
1960 Ab corredós dels bons parenta.
yo m' avenguí. En dot hà trenta
Comprí, paguí mília sous
l' alberch aquest. 2010 en timbres nous,
Arrey 'l prest tots en moneda».
1965 d' abillaments Un· arboreda,
hí forniments, gran alqueria,
com covenia. dix possehia
Sovint venia 2015 prop la Devesa.
la ranyinosa Sense despesa
1970 vella ·nvejosa dix se faria,
a visitar, seguons volria;
22

que u ordenàs, velluts, cetins,

2020 que ·n demanàs conduyts, marts, vays,
aquella tia vervins, duays;
qui ·ll trametia, per cots, guonelles,
yo de consell. 2070 anglés, bruxelles
«Vós fillol d' ell e bell domàs.
2025 hí ella d' ella: Arunçà ·l nas,
bona parella, cabotejant
si vós me creu, he morrejant.
abdós sereu». 2075 Ab gran menyspreu
Ffalsa parlera, donà -y del peu.
2030 vella velera, Vestir no u vol,
m' enbabuxa diu que du dol.
hí ·m tabuxa: No y véu brocat;
de tot mentia. 2080 de vellutat
De sa falsia hi fall faldetes.
2035 yo lá 'n creguí. Tot par robetes
Lo prom preguí de criatura,
e sa muller, ffalsa costura
en tal penser 2085 he màl tallat,
me consellassen pijor forrat.
2040 e m' areglassen. Diu mal del sastre.
Yo lá prenguí . Sofir l' empastre,
Si u avinguí, no li dich res.
ara u sabreu: 2090 En mi représ,
yo u diré breu. yo stich mirant,
2045 Ella ·m soptà la fí sperant.
he fort reptà: Volguí provar,
¿per qué tardava?, son exovar
he ¿qué sperava?, 2095 si ·ll me darien,
Altre ll' auria hó ·m paguarien
2050 qui u grayria! sens demanar.
Tant ó cuytaren Cert, l' esperar
que ·ns esposaren. ffon joch de falles!
Ella ·s dotà 2100 Trenta mil malles
del què portà, ffon la moneda.
2055 sense fermança. Cert, l' arboreda
Ab confiança, he l' alqueria
cert, sanament ffon malqueria:
he planament, 2105 béns confiscats,
axí u passí. ypotecats,
2060 De fét pensí en plets pendens;
qué li daria encartamens
he qué faria. de cantitats;
Yo provehí 2110 sensals quitats,
he l' arehí: ffictes, cuberts,
2065 perles, robins, a cort oferts,
23

màl carreguats; 2160 collar, cadena,

deutes paguats coral e llambre,
2115 sens cansellar. aloes, ambre,
Va 'm consellar prou atzebeja,
- qui bè ·m volia clauer, correja,
he molt sabia 2165 bossa ·guller,
en aquets féts - pinta, crencher,
2120 que lexàs plets. stoig, guavinets,
May per jamés guants, ventallets,
rebí ·l promés. calces, tapins
Paguat axí, 2170 ab escarpins
ja no ·m dexí de vellut blau,
2125 ffer lo degut. mig-cofre ÿ clau,
Haguí 'm begut quánt trobar puch,
ja les adives, he tot ló y duch.
a mi nocives 2175 Res no ·m valgué,
al cos e bossa. ni ·m respongué,
2130 Era molt rossa, tostemps callant.
blancha, polida Yo devallant
he ben sabida. un jorn la scala,
Yo no present, 2180 dix: «huna ÿ mala!
ab tots rihent Dolent, catiu,
2135 he solacera, yo màla ·t víu!
ab tots parlera, Mas màla ·m vist!
la lengua ·sida; Màla ·m prenguist
ab mi cosida 2185 per a tos obs!
com si fos múda, Tirar los strops
2140 tostemps premuda, sabries més!»
sols murmurava. Son entramés
Un jorn plorava; bé l' entenguí.
dix -li: «per qué?» 2190 No y responguí,
«Hoy, per ma fe, en mi pensant
2145 no plòr per res!» que, per avant,
Dich: «queucom és!». lo seu desdeny
Dix: «bé ·m fartau! - qui per poch seny
¿per qué ·m matau? 2195 ve, e jovent,
Lexau -me star!» plena de vent
2150 Volent restar he màl nodrida,
sens del tot rompre, no may ferida
yo só qui compre per sor né frare,
alfarda, treça, 2200 ffilla sens mare,
llistada peça, ffet· a sa guisa,
2155 bell drap de coll, ¿qué àls divisa
corda, trescoll, sinó gran fum? -,
bonys e polseres, llur mál costum,
spill, orelleres, 2205 yo ·ll me guarria.
crespina, trena, Puix, ab llur tia
24

ffíu escomesa com li cové

- ffogint despesa - 2255 solempne festa!»
de bodes fer, Ella, qui resta
2210 en lo giner, superbiosa,
de matinada, tota briosa
pocha maynada, los hulls regira.
sols huyt o nòu. 2260 Tota ·s remira,
Ella què u ou, gronyint flastoma.
2215 he ses parentes, Com qui ·s pren ploma
molt màl contentes, del cap e pits,
totes rabien ungles dels dits
he cridant dien: 2265 se remordia.
«¿hix de la rocha, En aquell dia,
2220 que ab tan pocha per tals afrontes
honor se facen?» yo fíu mos contes:
Elles què tracen al temps de roses
com se faran: 2270 tenir mês coses
demanaran aparellades
2225 tots los honrats, e areglades.
nobles, jurats, Al terç diumenge
cavalleria. si ·s vol, y menge
Al bell de dia 2275 tot lo veynat;
hirà honrada, rostit, cuynat,
2230 alt cavalcada si ·s vol, o bullen,
en cosser blanch. ffacen qu ·s vullen!
Duran lo banch En aquell jorn,
del fre, parents 2280 de cert, entorn
dels seus, potents, tre -centes liures
2235 puys prou ne té. despès en viures.
He vol tanbé Tots y menjaren
robes novelles, he ben ballaren
joyes pus belles, 2285 a llur plaer.
molts sonadós, Lo desplaer
2240 hí menjadós, ffon meu a soles:
tots vint casats; trobí violes
murta, molts asts, en lo meu ort
complidament. 2290 he morritort,
«¿Mesquinament donzell ab malva.
2245 he amaguada? Entrí -y ab salva.
Esta veguada Mon primer past
no us ho pensàsseu mengí ab tast,
ni u comensàsseu, 2295 he fort mostalla.
car acabat, Al cap, sens falla,
2250 menys adobat, bé lá 'm sentí,
may ó veuríeu! he no u mostrí,
Pensar deuríeu dissimulant
ella d' ón ve, 2300 he no mostrant
25

en res conéxer ariçons, carts,

com m' an fet péxer. porca crespina,
De cert, pensau! 2350 no tenen spina
Per aver pau pus fort punyent!
2305 ffuy pacient. Porcell grunyent
Dilluns següent, tota la nit
com fom dinats, era ·n lo llit.
los convidats 2355 Com se gitava,
tots se 'n partien, primer cercava
2310 he sols me dien: lo coxinal
«gràcies grans de son senyal,
he molts infants nuu del lançol,
vos done Déu! 2360 si stà hon sól.
Si res voleu, Aprës rallava,
2315 yo só tot vostre si yo callava,
si bè no u mostre. no responent,
Del què sé fer, deya: «dolent!
al menester 2365 Só ·ndiablada
manau de mi». o só orada?
2320 Ffan son camí. No ·m responeu?
Lexen malsà Mal esclateu!»
lo novençà. Tenint -li corda,
La novençana 2370 may me recorda
romàs hufana. restàs la mia.
2325 Com paguó vell Si s' adormia,
mirant -se bell, tantost roncava.
roda ben alta, Molt m' enujava
dels peus sa falta 2375 cascuna nit.
nunca mirant. Sovint al llit
2330 Mas yo, tirant se orinava
al pacifich, he frecejava.
vos certifich D' alre podia
que mon podér, 2380 quänt li venia
art, giny, saber, son ordinari:
2335 quant treballava, sens pus pensar -i,
tot s' espletava cames e cuxes,
de nit e dia les calces fluxes,
en cercar via 2385 tot se n' omplia.
perquè ·ns amàssem Drap si ·s metia,
2340 he concordàssem ab tal olor
com se pertany. he tal color
Ab quant afany com Déu se sap,
hí temps perdent! 2390 llançava ·l drap
Primer, volent per los racons,
2345 -la solaçar davall caxons,
he abraçar: éntre la palla.
a totes parts No y dava màlla
26

2395 hom si ·ll trobava; Seya 's a taula

lla ·ll se lexava avent menjat
hon li cahia. he almorzat
Mig any vestia 2445 ja de matí.
una camisa Tostemps ab mi
2400 de sa divisa enfastijada
gentil brodada, he desmenjada,
tota clapada d' altres viandes
de roges flos. 2450 ffeya demandes
Nunca del cos cert inposibles.
2405 sinó podrida, Menjás playbles
troços partida, dels què ·s cohien,
lá 's despullava. no li plahien,
Tal lá llançava 2455 tant fastijosa
baix en la cova. com desdenyosa
2410 Mudava 's nova he delicada.
quada vestída, Com, enfitada,
mas no cosida sola sopàs,
punt per ses mans. 2460 e ·s menejàs
En les nits grans, lo candeler
2415 hí menys de dia, - ffon l' escuder
yo mai dormia dins lo rebost,
sens purguatori. no vingué tost -
En l' escriptori 2465 caych la canella.
tant m' espayava. Fféu bè la vela
2420 Si cavalcava, per les tovalles!
ffent qualque volta, Llexà -y fer falles
a missa solta he flamejar,
yo me 'n tornava 2470 per no tocar
e m' acostava lo sèu de mà.
2425 al mál dinar. Cert se 'n cremà
Ffeya cuynar bé la mitat.
yo, finament Senyalat plat,
he netament, 2475 certa scudella,
als meus esclaus. tenia ella,
2430 Ella les claus taça ·partada,
né tancadura, sal no tocada,
menys la mesura, son drap de boca.
ni regiment 2480 Tallar sens broca
del forniment, no consentia;
2435 de mà tocava ni menjaria
ni se 'n curava. carn del mercat
Res no y sabia, si hom penjat
ni ·s comedia 2485 algú y havia,
res ordenar, ni permetia
2440 menys lo manar ffruyta ·nn portassen,
sols de paraula. bé que y comprassen
27

conils, perdius, Ab por se reya

2490 ffrancolins vius de rompre ·l pint.
- de nit, a foscha, Mestre de tint,
en ells la moscha de full, hurxella,
nunca s' i met -. 2540 no aparella
Plomats secret ni fa més tines!
2495 un gran coxí Ans de matines
sé que n' omplí. ella ·s levava,
En la cambreta, hí ·s perfumava
ffoguer, olleta, 2545 ffent -se ben olre.
ast hi tenia: Los jorns de colre,
2500 allí ·s cohia la matinada,
sense cuynés. era ·faynada
Los jorns faynés per ben lluyr,
éntre semmana 2550 al bell febrir,
may era sana: dos o tres ores.
2505 al llit s' estava; Com van les mores
ella ·s levava què són sabies,
tocades dèu, en semblants dies
com a la Sëu 2555 tal se pintava.
Déu s' i alçava. En missa ·ntrava
2510 Nunca filava, com ja preycaven.
ni dels guans Si no ·s llevaven
treya les mans; per ella totes,
jamés cosia. 2560 s' i feya botes.
Sols clau tenia Les què ·s llevaven
2515 al seu mig-cofre, ffort se besaven,
ple de girofre ab dos premudes
he drogueries. he revengudes.
Les averies 2565 Tostemps torbava,
de sa persona e s' aturava
2520 alguna stona lo preycador
ella spiava. per la remor
Mas més pastava del convidar
pasta de mùda, 2570 he saludar.
d' oli de ruda Si tart venia,
2525 he de ginebre, pus tart n' exia:
pols de gingebre, ab anellada
molla de muga. n' era llançada.
Ab hunt de sutga 2575 Yo lá sperava.
o de rovell, Tot se cremava!
2530 ab cert vermell Quant mál dinar,
tret d' escudelles, pijor sopar,
morros e celles n' aguí callant
s' enpeguntava. 2580 he soportant.
Quänt se n' huntava Hí quant mál dia!
2535 ffàstig me feya! Res no ·m valia,
28

ans pijorava, 2630 May se 'n partira

més exorava. no fos despés,
2585 Mà de paper, donat, malmés
ploma ÿ tinter tot en estrenes.
ella tenia. En Magdalenes
Qué n' escrivia 2635 aprës entrava.
may ó sabí. Crech s' escansava:
2590 Per cas, trobí oració,
tot en la plégua. col·lació,
Que fos seu negua, no sé qué y feya!
porfidiega, 2640 Venir lá 'n veya.
cridant bravega, Dites completes,
2595 puga· la quinta. per Menoretes
Mas yo de tinta o Boseria
ses mans sullades ffeya sa via,
víu prou veguades. 2645 quänt se 'n tornava.
Durant l' Avént, Sovint anava,
2600 los fanchs ni vent de nit, al nou
no ló y vedava. bany d' én Çanou,
Ella ·m tocava o d' én Suàu;
pus de cent sous, 2650 en lo Palau.
cascun dijous, De despullar
2605 ab noves manyes. véreu ballar,
Ab ses companyes, en bels tapits,
he manllevades ahuchs, salts, crits,
hí repleguades 2655 ab ses veynes;
per la carrera, perdius, gualines,
2610 no sens faldera, pollets petits,
passant per Llonga, juleps, solsits,
ab huna monga ous ab gingebre
no menys febrida, 2660 - los dus ab pebre -
ni ab més brida grech e clarea,
2615 al seu costat, sense perea;
per lo mercat la malvesia,
ffeya la volta per cortesia,
a regna solta, 2665 en guobellets.
mirant les tendes. Los artalets
2620 He per les sendes no ·lls y preaven.
ffeyen -li lloch E si y ampraven,
com si fes joch peguats de llambre,
mestre Corà. 2670 benguhí, ambre,
¿Qui dir porà aygües, almesch.
2625 dels ciutadans, Ffeya fer fresch
gentils, gualans, molt citronat,
com lòs donava carabaçat,
o ·lls demanava 2675 prou gingebrons,
a tots de fira? he canyellons,
29

ffin tartuguat, «D' uymés, a vós,

hí caponat 2725 no us val corona.
en lletovari. De Guillamona
2680 L' apotecari content seríeu.
pus ancià, Tant amaríeu
én Macià un· aldeana,
Martí, sabént 2730 dona serrana,
en son jovent qui vist en capes.
2685 qui lá servia, Del temps de chapes
mil sous n' avia sou e d' entany:
de tres veguades. no sou d' enguany.
Yo dich, ausades 2735 Ja no us husau!
del què y restava, Vós ja us pixau
2690 que bè ·s paguava en la çabata;
de cad· andana la nostra guata
cert, na Farfana, vós ne portau.
sa banyadora. 2740 Molt cavalcau
Si bè l' un· ora tort en la sella!
2695 era complida, Ffa -u la scarsella
ans que finida o curt cambal?
ffos llur banyada, Sonau tabal
acompanyada 2745 o cornamusa?
de Fabres, Pardos, També s' i husa
2700 ab balls, alardos, sonar llahut,
cans e cançons, he lo vellut
ab molts brandons, de tripa groch,
ella tornava. 2750 e calçar çoch
Si may guosava pus alt lo dret.
2705 dir d' ón venia, Mostrau -os fret
«¿cóm?», responia he tant suau?
ab gran furor. Per qué plorau?
«¿En la color 2755 Ffa -u la mostalla?
no u conexeu? Cau la muralla!
2710 No merexeu Desenbancau?
semblant tendror, Sech, flach tornau!
ni tal olor Podeu menjar?
vós, én groser! 2760 Ja blanquejar
Lo travesser l' orta comença.
2715 és per a tals. Per més ofensa
Ab los capçals o per més toch,
deuen dormir, llexant l' estoch,
he no tenir 2765 vós cenyiu fulla.
tant empachades No pot l' agulla
2720 ni agreujades cosir, qu· és róma.
tals com yo só!» La cort de Roma
Semblant cançó aurà sentir
deya, ÿ pijós: 2770 he departir
30

tan gran error. cascuna sesta,

Revenedor ffins llums enceses,
fféu tal parell. 2820 moltes enteses
Hun cos tan bell, - o sò cuydaven -
2775 alt com plançó, les què filaven,
ab hun beçó com diu la gent,
chich, caguaniu, ab fus d' argent,
sech, renadiu, 2825 s' i ajustaven.
fflach, setmesí, Tanbé y cridaven
2780 avar, mesquí, jóvens sabits,
menja-bonico, ben escaltrits,
cagua-poquico, llançats éntr· elles.
sart, mirmidó, 2830 A coceguelles
pus ver capó, ells començaven,
2785 só ·mparellada. puys psalmejaven
Mils consellada, de ses endreces,
com yo poré teles e peces,
sé qué faré». 2835 què fan ordir
De tals liçons, al bell mentir.
2790 ab agres sons Puys una ·s clama,
sovent n' ohia l' altra difama,
he soferia. altra despita,
Dijous Llarder 2840 l' altra sospita,
diguí: «muller, altra flastoma,
2795 lo temps s' acosta conten prou broma.
de pendre posta Tot de mal dien,
en penitència. e y afigien,
Per continència, 2845 ab molts envits,
partixcam llit». de llus marits,
2800 Dix: «aveu dit? he se 'n burlaven.
Molt bè preycau! Aprës juguaven:
Ara scoltau, «voleu palleta?»,
diré tanbé: 2850 «Dau -me màn dreta!»,
l' om qui s' absté «Qui té l' anell?»,
2805 d' axò ·n Quaresma, «Do -us est ramell!»
a Cinquajesma Capsa ·b comandes,
cornut se troba. ab ses demandes,
Spolse sa roba 2855 hun arbre y cant
qui apartar -ne ocell donant.
2810 vol que no s' arne. Més dir rahons,
Prou és simolsa devarions
qui no la spolsa he maravelles.
un· ora ·l dia». 2860 De Cent Novélles
En casa mia, he fassesies,
2815 si no junyien, philosofies
o no corrien del gran Plató,
toros per festa, Tuli, Cató,
31

2865 Dant, pohesies he prometences

he tragedies, que tot lo meu
tots altercaven seria seu.
he disputaven. 2915 Ella present,
Qui menys sabia ffíu testament
2870 més hi mentia. ffent -la ereua.
He tots parlaven, De fét capbreua
no s' escoltaven. tots mos sensals
Yo bè u sentia, 2920 perpetuals,
mas no ·m playa he los movents.
2875 llur negre strado. Ab sos parents
Cercant -li vado ella féu ligua.
què l' amansàs, Menys c· una figua
abonançàs, 2925 tot ho prehà.
de l' arispea Mas bé ·s pensà
2880 per sa vivea ella que fóra,
duptant no surta, mort yo, senyora,
com a la murta he partiria
yo lá menege 2930 ab qui volria.
he llaguotege. Com esperava
2885 Ella menys ol. he desijava
Temte si vol que yo morís!
res no li cele. Pensí cobrís
Yo li revele 2935 la desamor,
tot quánt sabia llexàs remor
2890 he quánt avia. hí tempestat.
Tots mos secrets Sa malvestat
agué 'lls retrets llavòs doblà:
tost en poblich. 2940 desamoblà
De cert vos dich la casa mia.
2895 que feya rims, Del què y avia
recitant crims ffurtà, robà,
què m' afigia. en quánt trobà
En eretgia, 2945 avinentea.
rebel·lió No hac perea
2900 o tració, d' enpenyorar
ella sabés he trafeguar.
qué y cabés, Una tendera
cert no u celara, 2950 he sa faldera
ans m' acusara. eren de lligua:
2905 Vént -la mudable ffeyen botigua
he variable, - tres hi cabien -
mudí lo treu. he revenien
Pensí per preu 2955 robes de llits,
que lá compràs bancals, tapits,
2910 hí lá 'm tiràs, teles, tovalles
ffent -li parences he vituales,
32

argent, or, coure. joch de nayps

2960 Quánt se pot moure, de nit juguàvem.
tot ho furtaven Abdós rumflàvem,
he trafeguaven ella partia.
ab arteria; 3010 Sovint prenia
barateria les copes totes;
2965 lós ajudava. trinca de sotes,
Preu què tocava si ans juguava,
del què venía, copes llançava;
se despenia 3015 puys no ·m valia,
no sé en qué. bastons servia.
2970 Crech, per ma fe, Com al badoch
tot ho llançava! mudava joch;
May no paguava lo del noguer,
res què prengués. 3020 dant -li lloguer
Si res degués, perquè do ·l fruyt,
2975 a mi u dreçava. juguava ·n buyt.
Ab mi contava Per reduyr -la,
l' especier; juguava· birla
sastre, draper 3025 sovent ab ella.
he costurera, Joch d' escampella
2980 tapins, velera, ni de la chocha,
lo brunater com si fos rocha,
he confiter. menys se 'n movia.
La bunyolera 3030 Si responia,
he casquetera sols digués «buf»,
2985 tenien talles, avia «xuf».
seguons les ralles, Si deya «baf»,
yo paguador. tantost lo «çaf»
De l' ordidor 3035 al cap sentia.
he texidora, Sa malaltia
2990 canejadora vént incurable,
ni vanover, desesperable
ni perpunter, de millorar,
de lli comprat, 3040 de pijorar
cuyt ni filat, essent yo cert,
2995 may ne víu contes. lo cap hubert,
Vehent tals ontes, enfastigat,
perdició, molt enugat,
destrucció 3045 mudí d' estil:
tant manifesta, ffíu codicil,
3000 altre no ·m resta del tot cassant
experiment. he revocant
Darrerament, lo testament.
per ensajar 3050 Sàviament,
de bandejar yo posí prest
3005 los seus guarips, en cort protest,
33

dins temps degut, 3100 he que dormí

com may rebut ans ab aquell.
3055 lo dot agués. Cert, hun cornell,
Que y respongués ella cornella.
li fon manat, Fféu -ne parella!
ben intimat, 3105 Lo magnifich
ab escriptura. én Guaderich
3060 Sa oradura lo de Soler,
no ·s metiguà, canonge ver,
ni ·s castiguà doctor llegiste,
gens per axò. 3110 gran canoniste
Lo seu caxó oficial,
3065 ple d' ampolletes tragué lo mal
hí scudelletes de casa mia.
he barralets, Feren sa via.
ab mil potets, 3115 Yo deliurat
tot ho trenquí. e desferrat,
3070 He li prenguí tret de gran fanch,
sos ornaments, romanguí franch.
abillaments, Cert, qui ·m tragués,
anells, manilles, 3120 si yo y jagués,
vels, beatilles. de mig d' infern,
3075 L' argenteria en l' ull hun pern
e pelleria si m' i ballava,
me n' alleujaren qui ·m delliurava,
he m' ó paguaren, 3125 més alegria
tantost o tart, no ·nn mostraria.
3080 mas no lo quart Gran guoig aguí
del què costà. com romanguí
May s' acostà d' aquell diable
a la rahó. 3130 incomportable
Com farahó, desobliguat;
3085 cor endurit, llicenciat,
dur, empedrit, poder entendre,
he pus malvada, si volgués, pendre
aconsellada 3135 altra muller.
no sé per qui Com carceller,
3090 - molt ló y grahí -, prés me tenia.
ab llarch cartell Ma homenia
posà 'm libell puys fon quitada
ffort de repudi. 3140 he rescatada.
Ab prou gran studi Yo reposí.
3095 articulà
he prest provà Seguona part. Com volgué pendre
qu· era casada, beguina
d' altri sposada
primer de mi, Puys proposí
34

un vot complir. 3190 ja desflorada

Ans del partir, ans de casar,
3145 huna beguina lo jorn d' arrar,
mia vehina, aparellada,
per mi preguada ben emperlada,
he ben paguada, 3195 sabé fingir,
ffíu guardadora, mostrant tenir
3150 receptadora. al cos diable
He tot lo meu, espaventable.
al consell seu Torcent la cara,
acomanant, 3200 pres una vara,
yo confiant mou tots de bregua.
3155 del beguinatge, La gent s' aplegua
ffíu mon viatge maravellats,
devés sent Jaume. los peus lliguats,
Dix -li: «stojau -me 3205 les mans també.
ab molta cura, La gent ne ve
3160 sots tancadura, devés la sgleya.
lo què us coman. Allí si ·nn feya
Al sent Johan, de ficcions
o juliol, 3210 he varions
si Déu ó vol, ab l' esposat!
3165 seré tornat». Lo bon curat
He ben ornat vol -la senyar,
del necessari, desús posar
pensí d' anar -i 3215 aygua beneyta.
camí tirant, Surt la maleyta:
3170 poch sospirant ffingint pintures
per lo passat, de diablures,
asolassat diu que no y creu.
per lo present. 3220 Ffent -li la créu,
Era 'm plasent, ell lá conjura.
3175 penssant -me forro, Ella perjura,
he tret del corro de Déu renegua.
hon m' escorchava Ell sì carregua
hí ·m guarochava 3225 ab tot son seny,
la carnicera. pus fort lá streny,
3180 Al migjorn era diu: «hixca tost
passat Bunyol; per lloch dispost,
he, post lo sol, no fent gens mal!»
ffuy en Requena. 3230 A la final,
Per bona strena, la ressabida,
3185 trobí gran festa, mudant veu, crida:
prou desonesta, «no ·nn vull exir
no coneguda, sens ben obrir
mas avenguda. 3235 o esquinçar,
Huna sposada, ben examplar
35

aquell forat una berguada

qual té guardat 3285 de pelegrins,
més en son cos». vells e fadrins.
3240 Crida l' espòs Hu li n' altà,
ab alta veu: he requestà
«al plaer seu, li fes plaer.
per honsevulla, 3290 No u volgué fer.
puys tost s' aculla, La vil baguassa
3245 rompa ÿ squexe, mès -li la tassa
pus no lá vexe! dins son fardell.
Més no ·ll forceu Partint -se 'n ell,
ni ·ll conjureu. 3295 menys lá trobaren.
Preguau -lo ixcha! Fféu que ·ll penjaren.
3250 Sols ella vixcha, Los altres tiren,
no cur de pus!» llur vot conpliren.
Dient «Jhesús!», Com se 'n tornaren,
ffingint -se storta, 3300 de fét anaren
mostrà 's mig morta. veure ·l penjàt,
3255 Com esmortida, poch apartat
e sbalayda, del gran camí.
clamà 's del lloch: Vïu, lo fadrí
«baix», - dix - «gran foch, 3305 dix: «despenjau -me!
cert, m' à lexat, Beneyt sent Jaume
3260 tot escorchat!. m' à sostentat!»
Par foch salvatge!» Lo greu peccat
Such de plantatge ffon descubert.
crech lá 'n guarí. 3310 He fon pus cert
Axí cobrí car, com cuytassen
3265 son falliment! e ·ll demanassen
Tothom content, al president,
lo nóvio més! ell responent
Dimecres aprës, 3315 a llur querella,
com me n' exia, per maravella
3270 ffel companyia dos cuyts ocells,
he fent per mi presents tots ells,
de cert trobí. ressucitaren
Seguint monjoyes, 3320 he alt cantaren
plans, monts e foyes, guallina ÿ guall.
3275 he rius passant, Sens entrevall,
ffúy al Cos Sant l' osta dampnada
de la Calçada, prest fon penjada.
ciutat murada. 3325 Yo caminant,
Huna vil osta, adés pensant,
3280 royn, disposta adés rihent,
a puteria, fúy en ponent.
llavòs tenia Aquí vetlí,
en sa posada 3330 del tot complí
36

ma romeria. mentres vivia.

Yo me 'n venia, Elles encara
víu fort peleha 3380 lo cap e cara
dins hun· aldea: se n' arrapaven,
3335 en hun carrer, cabells pelaven,
marit, muller com no moria,
víu emplazar, ans romania
ffort acusar 3385 lo jove vïu.
qu· adulterava. Passí lo riu
3340 Ella neguava. gros d' Araguó.
Fferro callent, En Alaguó
vermell, ardent, desfiu ma trossa.
li feren pendre. 3390 En Saraguossa
Véreu encendre gualant entrí
3345 de fét la mà. he dret tirí
Tota ·s cremà. descavalcar
No lá scoltaren, al sant Pilar;
de fét voltaren. 3395 qual, quänt vivia
Sentenciada, santa Maria,
3350 ffon deguollada àngels obraren.
per son marit. Ells ló portaren
Ffúy en Olit, per salvetat
vila molt bella. 3400 a la ciutat,
Dona ja vella ahon preycant
3355 hi víu portar l' apòstol sant,
a soterrar. més gent l' ohy
Sobre lo cos, e ·s convertí.
moltes, grans plors 3405 Puys a la Nau
ffeyen, e plant: - ostal pensau
3360 huna, cantant, millor - posí.
alt endexava Dones trobí
he coblejava, molt divisades,
maldient fort 3410 ençafranades,
la falsa mòrt, ab mil tocados.
3365 per massa tost Aní per strados
aver desbost de les senyores:
dona semblant, punts ni tisores
darrer lexant 3415 no s' i tocaven,
lo marit viure. ni ·s pratichaven
3370 Prenguí 'm a riure ffusos, filoses.
com lés hoy. Les generoses
Era fadrí he grans noblesses,
jove ·l no mort, 3420 també convesses,
he, per sa sort, axí ·s deporten!
3375 vint e cinqué Allí ·s conforten
marit dels què los estrangés,
aguts avia no en vergés,
37

3425 car no n' i hà! Ffon enforcada

Víu l' endemà al mercadal,
comoviment hon lo dogual
de molta gent, 3475 li fon tallat,
per una présa car fon duptat
3430 en carçre mesa, concebiment
hon era stada - gran moviment
tres anys tancada al ventre veren -.
adulterant. 3480 Prest lá meteren
Marit instant, dins l' almodí.
3435 denunciada, Bé sé per qui
sentenciada lo ventre hubert,
per a penjar, pus clar e ben cert,
ffent -se ·mprenyar 3485 a hull mirada,
ha hun berguant, ffon prenys trobada.
3440 articulant Avent mentit,
de son prenyat, ffals referit,
ffon porroguat les pastoraces
l' executar. 3490 de madrinaces,
Per escapar, lo llur fals dir
3445 pres per partit, lá féu morir.
avent parit, Molt més parira
ffort treballàs si no morira!
prest s' emprenyàs. 3495 Tanbé ·s morí
Quatre veguades dins lo fadrí,
3450 continuades, sens batejar,
hun mateix dia he féu errar
ella paria los alguasís.
he s' enprenyava. 3500 Ans que ·m partís,
Axí guanyava una torbada
3455 lo porroguar! dona darbada,
Fféu -ho durar tant rabiosa
més de tres anys com ansiosa
ab los tacanys 3505 de ser amada,
qui li aydaven, entenebrada
3460 los què posaven per lo diable,
en la cadena. fféu cas mirable,
A la cinquena gran eroguància,
yo fuy present: 3510 ffét d’ importància
per manament he de gran spant,
3465 dels salmedines, contaminant
quatre madrines la sua fe.
lá remiraren, No sé per qué
he deposaren 3515 - sols jelosia
ab sagrament, crech lá y movia -,
3470 concordantment ella ·s clamava
no ser prenyada. molt lá tractava
38

son marit màl. lo qual vehent

3520 Pensà ·l Raval com qui sol mira,
o Moreria al moro tira
consell auria tota sglayada,
d' un serrahy, 3570 alienada,
llur alfaquí, ffora de sì.
3525 per son diner. Lo taguarí,
Lo fetiller perro malvat,
dix, si ·ll paguava tot atronat,
he li portava 3575 dix se 'n tornàs,
ben amaguat tot ho cremàs.
3530 lo Cors sagrat, Provehiria
cert ell faria per altra via.
que lá volria La reneguada,
bé son marit. 3580 endiablada,
Prest fet e dit: ffolla dement,
3535 en la capella Déu no tement,
què és molt bella no res duptant
de sent Miquel, ni gens pensant
calat lo vel 3585 en lo què feya
ella ·s confessa - crech que no y veya -,
3540 ab mala fressa. fféu gran foguera;
Pres falsament la candelera
lo sagrament mès sus enmig.
sant de l' altar, 3590 Aprës afig
com qui torcar llenya ÿ carbó.
3545 se vol la boca, Tost lo caxó
la santa quoca ffon ben cremat,
se 'n trach sancera. tot abrasat.
En candelera 3595 Lo sant cosset
o cofrenet, de l' infantet
3550 com pus secret romàs il·lés;
pogué, tancà. del foch sospés,
De fét tornà. sense cremar,
Dix ja ·ll tenia, 3600 restà ·n la llar
hon ho volia. mirablement,
3555 Dix que u portàs. pus resplandent
He com cuytàs, he semblant víu,
ab molta raxa éntre ·l caliu
obrint la caxa, 3605 no socarrat.
què y hac lexat Tant lleig peccat
3560 ffon transformat: no ·ll puch narrar
hun bel infant, sens fort plorar.
tot rutilant Lo paper mulle,
he lluminós, 3610 lo ja scrit sulle
molt graciós, llacrimejant.
3565 tot nuu jahent; Continuant
39

sos pensaments, 3660 pels populàs

porta sarments, serà sentit.
3615 lenya molt més; Prenguam partit
pi sech ÿ més; tal, que ·ns deliure,
més foch encén, que puguam viure.
molt fort entén 3665 Abdós morrem
ffer de tot cendres. si no correm
3620 Era divendres dret a la Sëu.
entorn migdia: He vós, al peu
ella sabia del confessor,
lo perro cha 3670 la gran error
ffer la çalà, què fet haveu
3625 en semblant ora. confessareu.
Arrapa 's, plora, He yo, mon mal,
no sap qué fer. al general
Veya 'll sancer, 3675 major vicari,
no gens fumat sens gens mudar -i,
3630 ni alterat. recitaré:
Brases he foch, acusaré
tot li fa lloch. mon falliment.
Cegua per yra, 3680 Discretament
lo camí gira provehiran.
3635 ves la mesquita. Si ·ns guiaran,
Plorant recita he som estorts
son mal novell, abdós de morts,
per mál consell 3685 lley mudaré:
seu, quánt hà fet. reneguaré
3640 Lo vell moret de Mafomet.
hix de l' alquible: Axí u promet!».
près -lo terrible Tot axí ·s féu.
por d' avalot. 3690 Bisbe sabé -u:
Penssa quant pot, manà ·l vicari
3645 en sì discorre; ab son notari
sols li occorre se desfreçassen
dir a la fembra: he que y anassen
«qui spines sembra, 3695 a la vesprada,
descals no vaja. aprës tocada
3650 Qui molt s' ensaja la uració.
a l' aygua ·nar, Relació,
ell hà lexar carta li feren
lo coll o l' ansa. 3700 del què pogueren
Tota speransa un tant mirar.
3655 tinch ja perduda, Puys féu manar
si no ·ns ajuda al gran prior,
Déu poderós. son confessor,
Morts som abdós 3705 ab certs devots
si nostre cas bons sacerdots,
40

la nit vetlassen, sobre l' altar

tot ho guardassen 3755 de sent Valero;
dant bon recapte. he tot lo clero
3710 Demà disapte llegint, vellant
hac ajustats he contemplant
los quatre stats, tota la nit,
hòmens de títols, 3760 lo Sant Sperit
los dos capítols, hach revelat
3715 religions, al sant prelat
nobles barons la ucarestia
he cavallés, que lá faria.
los consellés 3765 De fét ordena
o consolat res no s' i véna
3720 de la ciutat, demà diumenge,
gran part del poble. he no s' i menge
Al lloch pus noble, carn per algú.
sent Salvadór. 3770 Tothom dejú
Ab gran fervor vingua· scoltar
3725 volgué preycar, lo sant orar.
manifestar Volgué 's vestir
lo dit atràs, a missa dir
tan òrreu cas, 3775 del sagrament,
exorbitant solempnament;
3730 mas confermant adés cantant,
la nostra fe. adés plorant,
Devot he bé per la Oferta
fféu lo sermó. 3780 ell no concerta
Gran professó ni vi ni pa.
3735 molt singular Sols en la mà
fféu areglar: lo sant Cos pres;
primer lés creus; dient lo vës,
ab altes veus 3785 com l' oferí
los coronats se convertí,
3740 he ordonats cobrant la forma
Pange cantant; seguons la norma
los llechs portant qu· en l' ostier
llum en les mans; 3790 per lo ferrer
los senys sonans era scolpida,
3745 he les campanes arredonida
sens mans humanes com fon primera
pels campanàs. òstia vera,
He com tornàs, 3795 la qual sumí.
ab gran honor, Axí finí
3750 en hun plat d' or la furiosa
lo Cos posat, he perillosa
ffon deposat d' avalot gesta:
sense tancar, 3800 solemne festa,
41

miraculosa Mostrant -se sana,

he profitosa cateminant
als bons e fels; 3850 he batejant,
als màls, infels de peus s' estech.
3805 he folls incrèduls, Cert may se sech.
heretges, hèmuls, Aquella nit,
contrariosa; lo fill parit
he verguonyosa 3855 matex avia,
a dones tant. quänt s' atrivia
3810 Per temps avant per fer son fét,
sabí la fí, del fillolet
com cert ferí pròpia mare,
la dona ·l llamp 3860 també comare
anant al camp. fon, e padrina.
3815 En Saraguossa Ella madrina
buidí la bossa, ffon, e partera.
tant aturant. Pare cert era
Strados cercant, 3865 lo capellà
gran temps perdí. qui ·ll batejà.
3820 Tirí camí. May víu tal acte!
Ffúy a Terol. Creyen llur tracte
De hun fillol, ser ben cubert;
secret honrat, 3870 ffon descubert.
hi fuy amprat Puys, caminant
3825 a ser compare. he rominant
Ffon la comare qué fer deuria,
una noblessa, he cóm viuria
gran confraressa 3875 sense destorp,
de santa Mònica. dins en Soguorp
3830 Una verònica yo ·m recordí
d' or niellada, he acordí
molt bè smaltada, que la beata,
li víu als pits; 3880 si m' era grata
gests e vestits he fos honesta,
3835 tots de beguina. humil e presta
De la reyna al què volgués,
dona Viulant que lá prengués
- llavòs regnant - 3885 per companyona
era nodrida, he muller bona,
3840 ffrescha ÿ polida. molt a mi cara:
Abdós anant serà 'm avara,
he passejant, no guastarà,
cercant la sgleya, 3890 ni rastrarà
per lo què y veya tan llongues faldes,
3845 meté 'm en nòves, hí tendrà baldes
contres e proves, a la finestra.
bé cortesana. És dona destra,
42

3895 pobra criada, Yo ja ·m cuydava

no gens dotada. ser adressat
Molt de bè sap, he ben casat.
he del seu cap 3945 Sols encartar
ffer -n' é ma guisa. -li l' exovar
3900 L' ome divisa, me covenia.
en sì prepon, Cert ja ·m tenia
he Déu dispon per esposat,
he provehix 3950 he bè smersat
a qui ·l servix de bon cabal.
3905 al profit seu. Mas l' animal,
Ell sols preveu ffet a revéssa,
lo venidor, veig que confessa
ffa lo millor, 3955 llarch e sovent.
per bè no ·s mostre, Yo tinch bè sment
3910 a l' hútil nostre. com se comporta.
Sa Magestat, Veig que quánt porta
per pietat, és tot pintat.
me inspirà 3960 Humilitat
he consellà no n' i víu molta.
3915 miràs lo pas, A part escolta
ans que cuytàs molts parlaments;
saltar avant. perdons, covents,
He fuy menbrant 3965 molts ne visita.
de hun retoch Prenguí sospita
3920 qual dix hun coch de sa manera.
a sa senyora, Restà darrera
gran traguadora: ella ·n la sgleya:
«qui massa ·s cuyta, 3970 ab molts se reya.
crua, màl cuyta, Com lo preych feyen
3925 o massa calda hí totes seyen,
ab què se scalda, s' agenollava
pren la vianda». o de peus stava.
Si la comanda 3975 Si lá tocaven
no fos divina, qui prop li staven,
3930 la vil beguina, de fét bonia.
del primer alt, May se movia,
de calt en calt, si ·s vol vingués
cuyta o crua, 3980 qui més valgués
vestida ù nua, he fos quisvulla.
3935 aguera pres. Ab un· agulla
Ffon lo revés. totes punchava
Quant arribí he barallava:
del què trobí 3985 «per qué ·npenyeu?
diré sumari: Que m' estrenyeu!
3940 tot lo contrari Com no callau?
del què pensava. Molt me torbau!
43

No destorbeu he desijaven
3990 qui servex Déu!» era hun llit
A totes hores pintat, fornit
ses belles Hores, ab ses cortines.
ystoriades 4040 Altres beguines,
he ben pintades, ses companyones
3995 d' or tancadós, he tacanyones,
molts giradós en aquell lloch,
sovint obria. per fer son joch
Cert, no sabia 4045 s' i concertaven
conéxer lletres. he repleguaven.
4000 Arreu los metres Hun menor frare
ffingint legia; li deya mare
los hulls vogia davant la gent,
deçà ÿ dellà. 4050 he molt sovent
Hun capellà lá visitava;
4005 lá combreguava; he li mostrava,
òstia dava per son deport,
sens consagrar, de monacort,
a may fallar, 4055 he contenplar,
cada semmana, he de parlar
4010 com a terçana del divinal.
ffent paroxismes. Del mundanal
Ab certs sufismes he vida ·ctiva
ells s' entenien; 4060 molt era squiva.
abdós venien Baxet parlava,
4015 al conbreguar he començava:
davant l' altar «Ave Maria!»
de la capella. o «lloat sia
Portava ‘s ella 4065 Déu Jhesucrist!».
sa tovallola, Què desús víst
4020 ell ab sa stola, cot e mantell
ydolatraven. de gros burell,
Puys alt parlaven roba jusana
perquè s' hoís: 4070 de fina llana
«en Parays prima, llistada,
4025 què desijam vert, blau pintada,
prest nos vejam». duya ·lmexia.
«Ay, pare meu, Ella texia,
ffóssem -hi breu!» 4075 de son ofici
«Ja, filla mia, algun selici:
4030 huy fos lo dia». tots lós venía.
«Yo ja só presta! May se 'n vestia
Aquesta sesta algú ·n la squena.
ja lla fruys!» 4080 Dijous de cena,
Lo Parays d' àbit vestida
4035 què nomenaven he prim cenyida,
44

la créu portava. 4130 poch més o menys

May se tocava de huns tres meses.
4085 de diciplina. Ab certes préses
Al coll, justina de diablures,
duya, e mostres dos criatures
de patenostres, 4135 se féu sortir
he Agnusdor he abortir,
4090 en dret del cor. secretament.
Lo llit volia, Yo ·nn fuy felment
lla hon dormia, certificat,
fflux, moll e bla, 4140 de son peccat.
egual e pla; Sense blasmar
4095 ab flos e rama, ni difamar,
ab timiama, li fon prest dit
ló perfumava. cercàs partit.
Acostumava 4145 Yo li prestí,
taula bastida he lá vestí
4100 he ben fassida, tota de nou,
no quaresmal, ultra son sòu
mas de carnal. més de paguada.
May dejunava 4150 Ffon -se 'n anada
ni pex menjava: casa lloguar
4105 gran mal li feya al Bovalar
- o axí u deya. dels aguostins,
Quänt se levava, éntre ·ls beguins
aconsolava 4155 he sent Francesch,
lo seu ventrell, al carrer fresch
4110 ab hun guobell hon fan rollons,
de malvesia. per los perdons
D' ipocresia poder guanyar,
he de parença 4160 sense banyar
aguí crehença los seus tapins.
4115 tot son comport Alguns vehins
ffos de coll tort, ló y demanaren
rosegualtàs. he lá 'n reptaren:
Si no faltàs 4165 «¿per quina via
en pofembria, de casa mia
4120 queucom seria! se n' era ·xida?».
Mas, avertint «Só ·m desexida
he inquirint d' ocasió.
de honestat, 4170 De tració
gran malvestat ell m' infestava
4125 la beateta e ·m requestava
sabí hac feta ab sa vellura,
prou suptilment: rompés costura,
ella vilment 4175 ab vot sarsida
se trobà prenys, he recusida
45

ab fermetat per Déu manat

de volentat». he ordenat
Diu: «só ·m guardada dins Parays.
4180 he apartada Per ço us avís,
d' avinentea!» 4225 per caritat.
Deya malea, Ja la mitat
ffals inculpant teniu del temps.
he increpant A veles, rems,
4185 qui màl no y mir. vos ve vellea;
He hoy dir 4230 dot ni riquea
com ·altres dia no us deu torbar.
que no podia Yo us vull trobar
Déu prou servir. muller barbuda:
4190 Volguí 'n exir! huna tenguda
Son beguinatge 4235 en gran estima;
he beatatge huy és la cima
en mal finaren éntr· enviudades.
he s' espletaren; Lo món ausades
4195 car quänt fon vella, cercar poríeu,
deya 's donzella, 4240 no trobaríeu
tota devota, més fes per vós.
ffon alcavota Hà trenta -ÿ -dos
d' una vehina, anys, temps conplit.
4200 bona fadrina; D' altre marit
ffon acusada. 4245 és ja husada,
Sentenciada, dona trencada.
bé lll' açotaren De mi ·s confessa;
he bandejaren. yo sé sa ·ndreça.
És guanyadora,
Tercera part. Com pres viuda 4250 gran manadora,
sap -ho ben dir.
4205 En aquell any, No vol cosir,
mossén Company, car prest exorba,
valent confrare perquè ·l cap torba;
- ell e lo pare 4255 ni debanar,
d' én Remolins per no sullar
4210 eren vehins -, mans de saliva,
antich prevere, ffilosa squiva.
la de sent Pere Mas tix bè vetes
missa hoyda, 4260 de seda stretes
hun jorn me crida. he té -y gran pressa:
4215 Dix -me:«mossényer, cert, una peça
yo us vull bè strényer, tix cascun mes.
mas perdonau. Poha dinés!
No ignorau 4265 May s' enverniça.
que ·l casament Hou sovent missa;
4220 és sagrament és en la sëu,
46

¿Sabeu hon séu? 4315 qui ·ns acostà

Davall la trona! e ·ns ajustà,
4270 És cosa bona: molt s' i usava.
¿voleu -la veure? Ell· abusava
No ·nn podeu beure de féts e dits,
en carabaça! 4320 ffent -me despits.
Aquésta ·braça Reboteguava,
4275 huy los majós; deya, rallava:
dels regidós «Parays haja,
sereu parent. en bon pos vaja
En regiment 4325 mon mort marit!
de fét, caureu. D' ell hé parit
4280 Per ell· aureu yo tres veguades,
tots los oficis en tres anyades
he beneficis, què som abdós.
molt prestament. 4330 Yo veig que vós
De cert, no us ment! no ·nn curau guayre.
4285 Jur -vos, per Déu, Ab gran repayre
qui víst aveu yo ÿ ell vivíem.
huy en mês mans, Tots nuus dormíem
com bons germans 4335 ensemps les sestes;
abdós viureu. dijous e festes,
4290 Anem, veureu. volateria.
Creu -me, veniu». A l' alqueria
De fét, lá víu sovint sopàvem;
prou rebedora 4340 mas no ·ns popàvem,
he passadora, com féu vós ara.
4295 ffuy -ne calent. No ·ns era cara
Semblant valent cosa volguda.
he fet per mi, Millor venguda
tantost fermí 4345 he més amada,
lo maridatge. d' ell acceptada
4300 Aquest potatge, ffuy, per ma fe!
lo capellà De vós no ·m sé:
ló tornellà, gens no ·ll seguiu.
ffon socarrat. 4350 Ja fos ell vïu,
Ell, enguanat, costàs -me ·l dit!»
4305 me enguanà. Deya ·n lo llit:
Prest demanà «segons que veig,
alguns dels seus, cert màl e leig
he yo dels meus. 4355 vós me tractau,
Mas l' esposar, car retractau
4310 ab reposar, tot quánt yo man.
may s' encontraren, Si res deman,
des que ·ns arraren may se 'n fa res.
sens beneyr. 4360 Vostres dinés
Lo malayr he quánt teniu,
47

de mi u cobriu. ffort coratjuda,

Res no ·m fiau 4410 nunca batuda
ni confiau né ultratjada,
4365 sabés guardar. senyorejada
Veig -vos tardar nunca per hom.
que res no ·m feu. May per mon nom
Del què sabeu 4415 me nomenava:
may me 'n parlau, axí ·m menava
4370 ni ·m revelau com si fos guoç
vostres secrets». o portàs boç.
Cent mil retrets Vell avançat,
semblants me deya. 4420 yo ja cansat
Pijor me feya de tempestats
4375 en obres, gests. he malvestats,
En tots sos féts perquè ·m fartava
era malvada; me n' apartava,
mula folguada, 4425 de sentir crits,
muyna, parda, remós, brogits,
4380 tréta d' albarda; he bregues braves,
mula de moro, ab les esclaves
brava com toro, què foren meues.
ffalsa traydora, 4430 Les què y dux seues
repetnadora, molt favoria,
4385 desafrenada, he avorria
desaveada tots mos parens
de fre, cabestre; he benvolens
molt fort en destre, 4435 amichs antichs,
pitjor en sella, criats de chichs:
4390 qué us diré d' ella? mal lós volia.
Quanta malea, May se dolia,
tota l' asprea né duya dol,
qù· al món se llig, 4440 si qualsevol
més n' i afig! dels meus moria.
4395 Tota maldat, He si guaria,
poca bondat, no ·lls visitava.
al mal promtea, A tots vedava
al bé perea. 4445 no s' acostassen,
De molt parlar ni may entrassen
4400 he poch obrar, en ma posada.
molt envejosa, Màl reposada,
superbiosa. maliciosa,
Lo capellà, 4450 de mi gelosa
quänt me 'n parlà estretament,
4405 bé dix «barbuda»; pacientment
«lluny lá saluda», may ó prenia,
diu la referta. si tart venia.
Fficta, cuberta, 4455 He quänt hi era,
48

totstemps guerrera, no hà ops força:

dava 'm turment. l' escut d' escorça,
Rahonament 4505 exerç agula.
may escoltava! Cové se culla
4460 Si hòm contava quänt és de tempre,
quants anys avia ab delit sempre,
- lo cap tenia obrant sens cuyta.
ja bruxellat, 4510 Lo què ·s fa ·b lluyta
lo front ruat, may hà sahó.
4465 he no paria -, Per tal rahó
no li playa no s' emprenyava.
dels anys parlassen Ella renyava
ni ·lls hi contassen. 4515 incessantment,
May concebé. hí constantment
4470 He yo sé bé y treballava.
en qué u perdia: Però fallava,
ell· anys havia, no component
quan m' enguaní 4520 he disponent
he lá prenguí, a sì matexa.
4475 quaranta ÿ més. Ella no dexa
La què tal és, cercar metgesses,
ja poch concep. velles urquesses,
Com qui vell cep 4525 emprenyadores,
enpeltar vol, les banyadores,
4480 tart n’ à mallol. mores madrines,
Mas puys purguava, les adivines
d' ella sperava he potecaris,
que fill n' auria. 4530 los erbolaris
No romania e triagués,
4485 per ser molt grassa, hon què pogués
ni magra massa; remey trobar.
ni malaltia Volgué ·nsajar
no lá retia 4535 huna tacanya
parir inàbil. metgessa stranya:
4490 Mas era llàbil, ffon de Biguorra
puntacorrible, qui, vella ÿ porra,
ab mi terrible tot Araguó,
he desamable, 4540 de Rosselló
inacordable ffins a València,
4495 per al concebre. ab sa ciència
Per lo pesebre guorrat avia.
temptant entrar, Quänt li venia
may impetrar 4545 qualque raxossa
poguí son grat, he desigosa
4500 he sens desgrat de fills concebre,
ffos l' acostar. clavells, gingebre
He l' empeltar lòs feya pendre,
49

4550 dant -lòs a ·ntendre secretament».

per la fredor, Discretament
que la llavor he bè fon fet.
poquet impur 4600 Quánt bort secret
del marit llur restà ledesme!
4555 res no y valia. A mon bon esme,
Ella tenia cert, dos millés
en sos retrets de sous despès
jóvens ben tréts, 4605 metges paguant,
bons companyons, cerquant, mudant.
4560 qui los renyons Ffins als estròlechs,
tenien calts. ab falsos pròlechs,
Ans de tres salts, jutgant falsia,
li prometia 4610 per geumencia
que prenys seria. he ses figures,
4565 Molt y guanyava! ffan oradures.
Com praticava Més la qui ·lls creu!
de medecina, A tots arreu
dita madrina, 4615 recorregué:
per mala via, tots lós cregué.
4570 la muller mia Huns calda deyen,
bé u conegué; altres lá feyen
mas no volgué ffreda ÿ humida
semblant metgia. 4620 o adormida.
Sols aquell dia Tots variaven
4575 ffon hun poch bona: hí lá ·nguanaven.
a poca stona D' ells ser liguada,
m' ó contà tot. enfitillada,
Del primer bot, 4625 li feyen creure.
dret me n' aní Fferen -li beure
4580 he referí mil beuratjades,
l' acte tan vil prou màl forjades.
al bon Boyl, En banys, huntures
guovernador. 4630 he faxadures,
Son assessor, perfums e cales,
4585 miser Rabaça, úlceres males
dix: «tal baguassa, li concriaren,
mon consell és, he li causaren
sens fer procés 4635 salt de ventrell,
- si ·ss contra fur en lo cervell
4590 gens no me 'n cur - malencolia
per evitar he mirarchia.
scandelizar Molt lá guastaren
tan trist marit, 4640 he lá cremaren.
a miga nit Tota secada,
4595 dins sa posada prop heticada,
ser ofeguada, per lo parir
50

cuydà perir. calzes, tovalles,

4645 L' ànima ·b lo cos grans presentalles,
- cert, yo dir -te guos -, terraces, lliris,
hó abjurada ymatges, ciris
hó, crech, dampnada, 4695 d' argent e cera.
que fóra morta, Perquè sa spera
4650 si no qu· en l' orta, no fos frustrada,
a l' alqueria era temprada
què yo y tenia, cercar les vetles,
lá fiu portar. 4700 ermites, cetles,
Fiu -la -y restar cada disapte.
4655 per més d' un any. Mas lo recapte
Avia -y bany qù· ella cercava
he molts deports. may ló trobava.
Ab bons conforts 4705 Déu no u volia,
he valent metge, car no ·ll colia
4660 son mal de fétge de tot son cor;
he batiments, de l' oy, rancor,
esmortiments no ·s desexia.
he la flaquea, 4710 No merexia
sinó bravea, may obtengués
4665 tot l' àls curà. que retengués,
Poch apurà ni que fill entre
sa conciència. dins lo seu ventre.
Per aparència 4715 May n' i rebé
se confessava, ni concebé.
4670 he no sessava Totstemps entesa
que no bornàs en tal empresa,
he prest tornàs girà ·l penell
al natural, 4720 a mal novell,
qù· és inmortal. ffent malifici
4675 Car la sperança he lladronici,
d' aver criança he de fals crim
hun· ora ·l dia machinat prim,
li recudia. 4725 malvat, diforme,
Fféu prometences molt lleig, enorme:
4680 ffer abstinences, ffingí 's prenyada,
llexar arreus; he mig· anyada
nòmines, breus, ella ginyà
tot ho cremà. 4730 he tracmanyà
En l' endemà ab tots sos senys
4685 tallà 's la coha. mostrar -se prenys.
Voltà la proha Dix: «sent -me llassa!
als santuaris: Hun mes me passa
donà ·llls suaris, 4735 ja ma camisa
bells vestiments, de bona guisa
4690 molts ornaments, he prou purguí.
51

Dèu draps n' aguí. 4785 de huyt palms alt.

Com só dolenta! Fféu -ne bell salt
4740 Trop -me calenta! la què ·s dey· ama:
Si no vomite, trencà 's la cama,
tantost m' enfite». lo cap e braç
Mostr· apetits: 4790 ab lo cabaç
ja vol confits, de les cotetes
4745 demana ·l moll, he vanovetes
la carn del coll del fill tan car.
he los coprons; Fferen tancar
menjar carbons, 4795 ffinestres, portes,
ffingís mastegua; ab tancaportes,
4750 algeps rosegua; de raç cortines.
he beu llexiu. Perdius, gualines,
He sofre vïu infinits ous,
dix que ·s cenyia. 4800 noscades nòus
Axí ·npenyia he totes salses,
4755 lo temps avant, les dones falses
a part davant prou n' i spletaren.
les mans pleguades He concertaren
tenint alçades, 4805 que fos la dida
gros infingint qui hac parida
4760 he afigint la criatura.
als pits cotons. Per oradura,
Los muguorons pus fort erraren,
duy· alquenats, 4810 car hiteraren,
morats, tenats, Déu no tement,
4765 mostrant senyal. lo sagrament
A la final, del sant babtisme.
ffidelitat Mas Déu Altisme,
he veritat 4815 qui béns e màls
posant a part, he cominals
4770 suposa pàrt, tots investigua
ab sos màls tractes he lós castigua,
he pigós pactes, lo pus cubert
ab la madrina 4820 ffa pus hubert,
he la padrina, res no li ·s cela,
4775 cert no pofembres, tot ho revela:
les males fembres, les males mares,
elles ordiren, ab grans conpares,
ffals pàrt cobriren. 4825 rebatejaren
En certa hora he gualejaren,
4780 què fuy defora fferen gran festa.
prest fon partera. Déu lós tench presta
La fals· artera dolor e plor.
mès -se en lo llit, 4830 La sua flor
molt embellit, éntr· elles geya,
52

la huna ·s reya, llur tració

l' altra cantava, 4880 he ficció.
lo chic mamava. Enverguonyida
4835 Tots s' adormiren. he perseguida,
Dormint se giren, Benaguazir
qualsevol d' elles; hac ha fogir.
braç o mamelles 4885 L' inquiridor,
sus li posaren. guovernador,
4840 Mort ló 's trobaren, he lo llur fisch,
ben acostat passà gran risch
jus llur costat. no lll' atenguessen
Là mort lós cou, 4890 he lá prenguessen.
la bregua ·s mou Jamai menjà,
4845 he fort baralla. ans se penjà,
Grans crits sens falla desesperada.
fferen abduy. Puys despenjada,
Yo sempre y fúy 4895 jorn de cap d' any
he ben cuytant; ffon, en mál guany,
4850 però cuydant ffora sagrat
que fos fill meu, tost soterrat
girí 'm a Déu, aquell seu cos.
ab continència 4900 Aga -y mál pos!
de paciència, Per tant abús
4855 he bè u prenguí. restí confús,
Mas reprenguí ab prou verguonya.
ffort les fembraces Per la llur ronya
dormidoraces, 4905 he enbaraç,
de necligença pel fort agraç
4860 he gran ofensa, qù· elles menjaren,
per l' omicidi a mi restaren
o fillicidi les dents muçades
a Déu han fet. 4910 he descalçades
Per llur fort plet, injustament.
4865 tots los vehins,
vells e fadrins, Quarta part: de monges
se despertaren.
Tots hi passaren. Honestament
Tot llur ruhido, prenguí conort
4870 crits, apellido, he reconfort
lòs fon poblich. 4915 com mils poguí.
Yo lo melich He disponguí,
víu arrancat, mos mals refent
caygut, secat he contrafent
4875 ja de molts dies. mon dol plaer,
Per moltes vies 4920 triàs muller.
ffon divulguada Ffon -m· acusada
he poblicada una criada
53

de monestir. 4970 com fuy venut

Volguí sentir he rebugat,
4925 de qui partia. quant enugat
Huna sa tia he decebut.
me 'n féu parlar. Vull per rebut
Fféu -me contar 4975 ara u agau.
qu· era chiqueta Bé ·m plau ogau
4930 quänt fon mongeta de tot les flos.
ella vistida. Lo qù· en lo clos
Seguí llur vida aprés havia,
com a novícia, 4980 àls no sabia:
ab amicícia sò perfumar,
4935 dintre vivint he despensar
anys prop de vint. confits de monges,
He l' abadessa poncís, taronges,
que ·s fes professa 4985 pomes, limons,
lá requestava, codonys, torrons
4940 he no guosava he llepolies,
dir son propòsit les praderies,
ni fer opòsit aygües, ramets,
al seu combat. 4990 perfums, peuets,
Del llur debat cordons, frasquetes,
4945 ffuy encertit. trenes, bossetes,
Semblà 'm partit fflochs, agullés.
prou acceptable, Del què mullés
ben agradable 4995 deuen aver,
per molts respectes. sentir, saber
4950 De totes sectes - bondats, virtuts,
era sullat, solicituts,
emburullat. estalviar
Ffallia 'm esta! 5000 he mesurar,
Jorn de la festa guardar, fornir,
4955 de Sent Antoni tallar, cosir,
ffíu matrimoni. de mans abtea,
Volguí -la rebre: en tot soltea,
costà 'm pel pebre, 5005 honrar, cobrir,
errí mos contes. amar, servir,
4960 Haguí ‘n més ontes en tot complaure,
que dels primés. may descomplaure,
Déu ho permés, prest hobeyr,
a mon juhí, 5010 secret tenir -,
pel prejuhí, gens no ·nn tenia.
4965 hun tant desorde Sols entenia
ffet contra l' orde. metre 's entorn,
Volgué 'm ponir. passar lo jorn
Ja no us vull dir 5015 sense fer bé.
tot per menut, May pus sabé
54

del recitat. Sa criatura

Diversitat 5065 no lá torchà
hac qualque pocha. com fa lo cha,
5020 A poques tocha! ni ·ll mirà ·b hurça
No malparlava, com fa la sturça,
ans aretglava ni ll' alendà
sa barbellera; 5070 com lleó fa.
no dismendera Lo car fill meu
5025 ni tampoch folla. cert menys ló véu
Mas era molla; que si fos orba,
tal lá 'm passava cuquella, corba,
he comportava. 5075 què fills renegua.
Puys d' enbreguar, «No pensseu begua
5030 reboteguar, - dix ab grans crits -
se divertia. llet dels meus pits!
Yo lá seguia: Yo, novençana,
deya -li dama 5080 no pellicana,
per cobrar fama plaer vull pendre.
5035 de bon caser No ·m plau despendre,
he solacer. los pits nafrar,
Sap Déu si ·m cou, per al fill dar
he quant me nöu 5085 la sanch del cos.
tanta fluxea Més ham repòs;
5040 he tal mollea! no só serrana,
Tot ho guanyà ni ortolana,
quänt s' emprenyà ni de treball.
he parí fill, 5090 Huy ab bon rall
hun gra de mill sou exit abte!
5045 no dessenblant, Agau recapte
ans tot semblant de llet estranya.
ha mi ·n la cara. Hun· alamanya
Molt me fon cara, 5095 yo sé tendrera,
puys fon partera. gran filanera
5050 Víu -la lletera. com les de Silla;
Diguí preguant: à parit filla.
«d' aquest infant És dona pobra,
què ·ns hà Déu dat, 5100 no té què ·s cobra.
per ta bondat Perquè avance
5055 sies tu dida, ffaré lá llance
puys èst fornida a l' espital.
de llet tan bona». Aquest· aytal,
Voltà 's redona. 5105 per vós lloguada
Com lo peix féu he ben paguada,
5060 qui lo fill seu ló us criarà.
en l' aygua llança, Com mamarà,
may s' i atança vós ho veureu.
né pus se 'n cura. 5110 Si vós volreu
55

yo ll' alletàs, Fflixí tal honta,

he que ·m guastàs puys conexia
aquest meu cos, 5160 bé com exia
he senta plos lo seu guosar
5115 tota la nit, he tant rallar
he chague ·l llit, he parleria,
pix· als costats, de groseria
si tal pensats 5165 de sentiment.
e u acordau, Atreviment
5120 a mi no ·m plau! pel parteratge,
Puys sou potent, del nou llenguatge
siau content ffeya parlar.
que yo us parixcha. 5170 Volguí callar
Mas que us servixcha, he no respondre,
5125 los fills allete però dispondre
he que m' esplete, la criatura
no u farà Déu! agués pastura
No us ho cuydeu, 5175 al nessessari,
car may serà. paguant salari
5130 Nunca ·s farà, a qui lá crihe.
clar vos ho dich. Ella que trihe,
Si sou menich, ffaça cercar,
avar, dolent! 5180 mercat o car,
Deya -u la gent; al càrrech seu.
5135 ara ·nn só certa. En temps fort breu
Ffeu, si ·s desperta, ffon regirada
pugua mamar. he capgirada:
No ·ll vull amar 5185 fféu -se senyora.
tant qu· a mi nogua. Per la penyora
5140 Cuydau me mogua qù· en mi avia,
que ll' hé ·ngendrat?» tant s' atrivia!
Ffo 'm regirat Puys fon parida,
l' enteniment 5190 llevà 's la brida,
pel moviment la regna ·s cala,
5145 extrordinari, tornà 's ququala
en poch temps vari. e cadernera.
Torní groch, roig, Gualina era
mudà ‘s lo guoig 5195 què tostemps calla,
tot en enuig. mas, en la palla
5150 Lo seny me fuig, cóm hà post l' ou,
sobrevé 'm yra; tothom lá hou;
amor me tira, ella ·ll festega,
la yra ·m cobra, 5200 tant ló menega
voler me sobra; trencat ló 's beu.
5155 disputa ·l seny, Cert, tal fí féu
natura ·ll streny, mon fill per ella:
rahó m' afronta. primer ovella,
56

5205 enaprés guata Ella y apella

què sos fills mata, moltes madrines;
tant lós remuda; mil medicines,
ans era múda, 5255 meneschalies
aprës sabida. he burleries!
5210 Sovint revida Unten he faxen,
mudar de dides: sovint desfaxen,
quántes parides refreden, guasten;
de poch trobaren 5260 suor li tasten,
s' i remudaren. ara salada,
5215 Úna dorm massa, adés gelada.
l' altra, llet grassa, Troben que bull;
blava, cerosa, ffan -li per ull.
he l' altr· ayguosa, 5265 Res no profita.
altra, cabruna. Prenen sospita
5220 Altà -li 'n úna si u han fet bruxes:
qù· era ·veada en pits e cuxes
sols d' ansalada, blavós trobaven.
alls e formatge, 5270 No ·s recordaven
molt tart potatge, d' aver mudades
5225 carn algun dia; he remudades
sana vivia, quaranta dides,
criava sans llets infinides
sos fills d' abans. 5275 tant diferents!
Ab almorzàs Pels mudaments
5230 he berenàs, he consells varis,
turmes, resoles tant voluntaris,
he lleteroles, ella ·ll matà
fformatges freschs, 5280 e ll' aplatà
moschats e grechs dejús la terra.
5235 he forts fins vins Ella s' aferra
què tots matins ab tots los sants,
ffeya tastar, plegua les mans,
li féu guastar 5285 torna 's a Déu.
la bona llet. Com ella ·s véu
5240 Lo pobrellet del fill partida,
près -lo l' espasme: he avorrida
barretes, asme, de mi tan fort,
alferecia, 5290 a son gran tort
epilencia ella ·s coneix
5245 he molt alforro. que bè u mereix.
Torcé lo morro, Per culpa sua,
agué bocatge ella tant súa
he foch salvatge, 5295 suor de mòrt,
nunca dormí. no pren conort.
5250 De preguamí Diu: «mon fillet,
li féu mamella. si de ma llet
57

yo natural «Com bestiola

5300 he maternal - dix - enfrenada,
l' agués nodrit, han enguanada
cert és, podrit a mi, na trista,
ell ja no fóra». 5350 qui hé ben vista
Ffort s' entrenyora experiència
5305 de sì matexa. de llur prudència,
Del fill se dexa; dret e envés
ves mi se gira, per a quánt és.
callant sospira, 5355 Puys m' an trayda,
res dir no ·m guosa. llur negra vida,
5310 Tot li fa nosa. quánt hi sabré,
Pren -la gran bascha, dirivaré
gràta 's e rascha sens dir falsia.
hon no li pru. 5360 Clar és de dia
Tot li ve en cru. quan se desperten,
5315 Aprës plorava, l' espill concerten
alt endexava: per oratori;
«vès les cremades, l' Invitatori
velles dampnades, 5365 què saben dir
monges cerreres, és malehir,
5320 mál conselleres, primerament,
tant màl desvien en lo covent
les qui s' i fien! qui lés meté,
Ell fóra vïu! 5370 qui lés rebé,
Màla lés víu! he qui bo y fo.
5325 Ja conegudes Per la lliçó
yo ni cregudes del martilogi,
may les agués! qui conta ·l vogi
Axí plagués 5375 què fa la luna,
a Jhesucrist!» canta la úna
5330 Yo, pare trist, cant pus plazent.
desconsolat Diu altament:
he tribulat, «puys som restades
hoynt son plant 5380 encarcerades,
he contemplant per força meses,
5335 sa passió, nostres empreses
compassió devem seguir.
aguí gran d' ella. No ·ns cal tenir
De qui ·s querélla 5385 vots fets per força.
volguí sentir; Cascuna torça
5340 he, sens mentir, a l' orde ·l nas!»
de mot a mot Semblants cantàs
m' ó contà tot, totes lós ohen,
llarch rahonant 5390 ab Amén clohen
he blesonant llur bon acort.
5345 la sua scola. Van -se 'n a l' ort,
58

dexen lo cor. 5440 Perqu· entre ·l sol,

Al refetor en aver mestres
5395 a tart s' i meten; de ponts, finestres,
en cambra spleten trapes, entrades
la llur sabor. per les taulades,
Del dormidor 5445 passos, atalls,
escuses prenen: amaguatalls,
5400 ffingint mal tenen, caus e retrets,
dormir -hi fugen. sostres secrets
Temprades pugen he caves baxes;
al mirador. 5450 tancar en caxes,
Del parlador portar en màles,
5405 tart se 'n partixen: ffermar escales;
parlen, ordixen tirar esportes,
sos casaments, rexes e portes
dons e presénts, 5455 ffer llevadices,
tots ab husura, he movidices
5410 he fan segura e ximenehes;
mercaderia. vestir lliurehes,
Si d' alegria anar armades,
donen torrons, 5460 he, desfreçades
speren capons; com hom, exir
5415 si granyons, fava, de nit, texir
demanen sclava. per la ciutat
Per una flor a pas cuytat,
prenen march d' or, 5465 ffent cavalcades;
he per entrada he les vesprades
5420 volen mudada d' aguost, anar
tapiceria. camí de mar
He cascun dia a la banyada;
muden tudor 5470 en la tornada,
he comprador; minyonegant,
5425 a quánts hi vénen, venir juguant
a tants se venen. joch de mantades.
Si no ·s paguada Al jorn, tornades,
bé la mesada, 5475 canten a Príma
dels escabells ab sa veu prima,
5430 he cófrens vells no gens mudades.
muden senyal. Si són prenyades
Lo Diornal he ve a llum,
he Breviari 5480 és llur costum
stan -se ·n l' armari a tres o quatre
5435 perquè no ·lls fumen. fer -los debatre
Lo temps consumen ab daus rifant
tot en fer lletres, o sorts gitant
rebre 'n e retre 's 5485 pare qual és.
a qui lés vol. Mas les demés
59

may no parixen, o d' inpotència

ans se 'n desixen 5535 a ben regir.
polidament; Ffan -la morir
5490 sabidament ab ses follies,
la llet s' exuguen. ans de sos dies,
Bé lo joch juguen per sobres d' ira.
de passa-passa: 5540 De sa cadira
de carabaça púr lá derroquen.
5495 ne fan sistella, Quänt lés convoquen,
del cel, paella, per elegir
he de l' hom, moça. al monestir
O dien «guoça 5545 nova pastora,
és qui ·s menega!» no ·lls plau priora
5500 com l' om pasega, dona sabent,
si u sent algú. ni Déu tement,
Del vert fan bru ni què vots serve,
a l' abadessa: 5550 ni què conserve
par -lòs revessa en pau, amor,
5505 he vella mala, honor, favor
si no ·llls és tala lo monestir.
qual lá volrien. Plau -lòs tenir
Sempre li dien 5555 bé babarota,
«vella merdosa», qualque babota,
5510 si n' és celosa ni s' ou ni ·s véu.
o gens lés guarda; Ha la llur veu,
molt més si ·s tarda concordantment
dar -lòs llicències 5560 he scientment
de fer absències tal elegixen
5515 del dormidor. he reverixen
Ab gran furor, davant la gent.
enrabiades, Dins lo covent
aguabellades, 5565 li fan les figues,
ffort lá encorren, serven ses lligues;
5520 totes lá corren, ffan lo què solen,
fferm acanyicen, més que no volen,
axí lá ficen ab tal badessa.
com bou en plaça. 5570 Bé viu en pressa
Donen -li caça - nunca li fall
5525 com cans a llebre, afany, treball,
o li fan rebre pena, dolors -
en brou o vi lo puagrós,
qualque verí, 5575 fflach corredor,
o lá infamen vell fet pastor
5530 he d' ella ·s clamen de tals cabrons,
al llur major bous e moltons,
visitador, no gens ovelles;
de necligència 5580 car les més velles
60

se fan parats no ser peccat,

ben ensevats, hoc amor pura
per fer varar 5630 qui tostemps dura,
dins la llur mar no perillosa,
5585 a ses criades. ans ésser cosa
Les avançades, molt meritòria.
no ja novícies, Tengué ‘s a glòria,
són les pus nícies, 5635 que ·ll decebé.
més saltadores. Ell hi vengué
5590 Hà -y de senyores, aquella nit.
en la llur cloca, Ab gran convit
qui saben poca ella ·ll rebé.
oració; 5640 Dix: «dexaré
de ficció, lo maridet,
5595 ypocresia, negre velet,
parenseria, ans de res fer.
ne saben prou. Fféu -m· est plaer,
A qui lés hou 5645 no us enugeu,
paren sibilles, de fét m' aureu,
5600 he són centilles tost serà fet».
a fer gran foch. Lo jovenet
Ffiren de broch, dix, tot alegre:
ben lluciades 5650 «per qué vel negre
he simulades, de jorn portau,
5605 santes profetes. ara ·ll dexau?»
Pàren travetes Ella respon:
he fan centbells «molt presupon
a guovencells 5655 lo què dieu.
he hòmens sants. Vós no cureu
5610 Cahen -n' i tants! d' aquell perquè,
Més c· òm no creu! car yo ·ll me sé».
Ffill és de Déu, «També primer
més és que papa 5660 - dix - vull saber
lo qui n' eschapa. hunes tals coses».
5615 Angeliqual Dix ella: «sposes
és l' om carnal, som, les profeses,
de carn exint, monges, frareses,
en carn vivint, 5665 totes de Déu.
he no tonbat Lo vel què ·ns véu
5620 cohinquinat al cap portar,
en tal ruyna. nos fa menbrar
Huna merlina, per cert indici
hun jorn, parlant 5670 l' esposalici.
ab un gualant, Per ço ·l portam,
5625 jove pobil, he ló lexam
prest seduí 'll en tals afés».
llur amistat Quänt lo procés
61

5675 hac ell hoït, seguons és dit.

«Donchs, per marit Altra velada,
- dix - Déu teniu, enamorada
he yo, catiu, 5725 del confessor,
a mon Senyor mostrant terror
5680 seré traydor, de malaltia,
ffent -lo cornut? dix que ·s volia
Si Déu m' ajut d' ell confessar.
que no u faré. 5730 Ffeta buydar
Ans me n' hiré!» la gent defora,
5685 De fét partí. ffingint que plora
En lo matí dix -li tancàs,
primer següent, he que miràs
de continent, 5735 davall lo llit,
al monestir no fos hoyt
5690 vench per oyr lo què diran
lo sant Ofici. ni ·l què faran.
Hun crucifici Dix ell: «diguau,
de fust forgat, 5740 he començau
asitiat cruant, senyant,
5695 en la paret, ab plors preguant
quänt fon endret, Déu que us ajut».
visiblement, Lo prom segut,
lo cap movent 5745 lo cap se cobre.
ló saludà. Ella ·s descobre
5700 He, quänt tornà, dient molt súa;
miss· acabada, mostrant -se nua
altra veguada. diu que ·s descobra
Déu ho permés, 5750 he faran obra,
que la gent vès là per què y són.
5705 la cortesia «No vull del món
què li retia, sinó sols vós!
mostrant -li 'n grat. Puys som abdós,
Lo bon prelat 5755 agam plaer
d' aquella sgleya ab bon voler
5710 li dix qué feya, he fin· amor».
o cóm vivia; Lo confessor,
qué vist havia no mál parler,
li referí. 5760 dix: «mon podér
Lo bon fadrí no bast· absolre,
5715 dix no sabia ni us puch yo tolre
d' ón li podia tan gran calor,
allò venir; tanta dolor
molt poch servir 5765 dels peccats vostres.
à fet a Déu, Mil paternostres
5720 sinó ·l què féu ni vint psaltiris,
aquella nit, trenta cristiris,
62

no us bastaran. cóm ló guarré?».

5770 Déu vos coman!» «Adivinau!
He tirà via. Tant hi penssau?
En aquell dia, Bé sou mál pràtich,
endiablada 5820 més que fleumàtich!
ffon conjurada Àls dir no us puch:
5775 per bona via, may aureu such
he responia si no feneu
dins l' esperit: he no premeu
«ja per ton dit 5825 ffort la taronga»
no n' exiré. - tal és la monga -.
5780 Sols me n' hiré «Qué us dich?, dormiu?
per la clamor Ja no us hoyu?»
d' un confessor, Ell gens no ·s mou.
al foch pleguat 5830 «Vós Josef sou
he no cremat. l' egipcià,
5785 Hà tocat pegua, valencià
neta ÿ entregua; ffósseu cuydava!»
hà tocat pex, Altra ·s clamava
neta sens grex 5835 ab ell sovent;
restant la mà». dix: «tinch gran vent
5790 En l' endemà, en lo ventrell;
Vissent_Ferrer, ab lo donzell
lo sant darrer no m' i trop bé.
canonizat, 5840 Mostrar -vos hé
ffon lo temptat. un jorn l' orina.
5795 Ell hi vengué Ja la madrina
he ló 'n tragué. m' à dat ventoses:
No sabént res són enujoses.
del què dit és, 5845 Pus no m' i fiu,
altra també de vós confiu».
5800 escometé Vengué -y hun dia;
hun metge prom ella ·l metia
de bon renom, en grans rahons
jove polit. 5850 de muguorons
Dix en lo llit: he de mamelles.
5805 «yo gran mal tinch, Qué ·s faran elles
dret a vós vinch, que no s' emprenyen,
sé que ·m guarreu com fort s' estrenyen
prest, si us voleu». 5855 per no ser grosses!
«Hon? - dix lo metge - Ffer altres brosses
5810 És en lo fetge?» de més parença
«No us ho vull dir, ella comença.
ja presomir Ell conexia
ho deveu vós». 5860 bé qué volia.
Dix colerós: Dix: «espachem,
5815 «Si ·l mal no sé, qu· a fer avem.
63

À -y orinal?» 5910 may per jamés

«No tinch lo mal ne pot exir,
5865 - dix - hon cuydau. ni ·s pot partir
Per qué cuytau?» llur mal· amor
Ell, per fogir, si ·l Crehador
volgué sortir. 5915 no u fa per gràcia.
La monga ·ll cuyta Altra fal·làcia
5870 metent -lo ·n lluyta. tenen prou presta:
Com ll' abraçàs, a llur requesta
embaraçà 's sos amadós
lo seu speró 5920 he servidós,
ab lo sacsó més que catius,
5875 de la guonella. vanant motius
Cert, la parella de falsedat
màl se tingueren; sens veritat,
abdós caygueren 5925 perquè ·s deporten
la scal· avall. he mils conforten
5880 Fféu -se bon tall llur apetit
ella ·n la gualta. he l' esperit,
Vera malalta bulles propícies,
romàs e torta. 5930 mas surreptícies,
Éntre la porta de cort obtenen.
5885 he los grahons, Ab ells s' entenen
axí redons los deleguats
ffets com capdell, he celerats
restà ·l parell 5935 jutges profans,
cridant ajuda. los escrivans
5890 La llur cayguda, he advocats.
donant rahó Mals amaguats
de mál grahó, molts articulen,
ell lá 's cobrí. 5940 metges tribulen,
Donchs llur verí, ffals testifiquen
5895 més que conjur he que ·llls apliquen
basalís pur, tenir grans còliques
qui gens ll' escolta he malencòliques
ajuda molta 5945 congestions.
obs hà de Déu, Ab ficcions
5900 perquè llur veu he fals procés,
prest lá rebuig. dad· a través
De mil, hun fuig, plahent sentència,
mas infinits 5950 sens conciència
són qui sos dits hixen defora.
5905 volenter hohen; Van en mal· ora
tals prest se clohen de port en port
en llur exàvegua. hí d' ort en ort,
Qui en llur tàvegua 5955 de cambra ·n cambra,
mál punt és pres, ffins a l' Alfambra
64

tan profanada He més que més,

qù· és en Granada; 6005 si vol crieu
adés guarint, lo què parreu:
5960 adés parint, per res no u fésseu,
apostatant, no us hi perdésseu!
scandalizant Car lo criar,
tots los hohents 6010 ffills alletar,
he tal vehents prest fa ·nvellir
5965 desonestat. hí enllegir;
Llur santedat lo cos afluxa,
en açò stà. los pits engruxa,
Massa ·m costà 6015 la faç desfreça».
llur consellar Més l' abadessa
5970 he fals brellar, me doctrinà;
per ma simplea consell donà
he bestieha que ·m fes malalta,
creure -les tant, 6020 he qualque falta
car infestant en ma persona
5975 -me la priora, alguna stona
que ·m fes senyora, o pus sovent,
dix, me manava, seguons lo vent,
he ·m consellava, 6025 ffingís tenir:
si fill parís, no prou hoyr;
5980 m' ensenyorís, al cap dolor
may no ·m prostràs, he baticor,
mas que ·m mostràs esmortiments;
hun tant altiva, 6030 afollaments,
no ·m fes cativa mal de neulella,
5985 de marit vell. en la mamella
«Contente 's ell no hulcerat
del toch e vísta, mas començat
puys que conquista 6035 càncer tenir.
muller tan bella, «Molt pots fingir
5990 he sou bè sella ab gentil art:
per al cavall. secret, a part,
Del cap avall met en l' orina
anau polida 6040 cendra, farina,
he ben guarnida. oli, calç, llet,
5995 A tots manau, algun ququet
vós no sirvau, chich del forment.
siau servida». Ffes, cautament,
Altra revida 6045 metge sabút,
la sacristana: pràtich, astut,
6000 «si res vos mana vell, no lá vega:
lo vell exorch, si lá menega,
grunya com porch, conexeria,
no ·nn façau res. 6050 divulgaria
65

ton artifici. o del guarir

Metge novici, quänt són mester,
llaguotegat 6100 la qui u sab fer
he ben paguat, molt se n' ajuda,
6055 te planyerà lo què ·s vol muda.
he complaurà. Hun «no u hoy»,
Per son jovent, «lo mal aguí»,
no prou sabent, 6105 «ja só guarida»,
s' enguanarà: «ja só ferida»,
6060 publicarà lá scusarà
que tens grans mals. del què volrà.
Mil cordials, Tos féts faràs
confits, aloses, 6110 si bè ·m creuràs».
he quantes coses Huna, pus vella,
6065 desigaràs, quänt fuy donzella
atenyeràs. me féu apendre
Si tot te fall, saber d' ull pendre
ffaxa 't hun all 6115 de fitillar
o porrelletes: he de lliguar;
6070 ffan banbolletes. ffer avortir,
Tanbé mostalla saber fingir
lo cuyro talla, virginitats
color altera; 6120 no ser peccats
pebre ulcera, me feya creure;
6075 polvorizat, ni donar beure
sobreposat per dormir fort.
a honsevulla; La qui té l' ort
ab un· agulla 6125 qui dintre stà,
te pots punchar apostatà
6080 lo paladar en lo passat:
secretament: hà prou cassat,
poràs sovent lo món cerquant
ab sech tosir 6130 he trespassant
sanch escopir. per Cequa ÿ Mequa,
6085 De tisiguea la Vila_Ceca
o d' etiguea he Vall_d'_Andorra,
por mostraràs. Volta_d'_en_Torra
Sempre seràs 6135 he Senta_Creu,
ben costehida; pertot arreu,
6090 tantost guarida, ffins Pont_Tranquat.
com ho volràs Al lloch sagrat
ésser poràs. puys receptada,
Ffebres tenir 6140 ben castiguada,
no ·s pot cobrir. me féu menbrant
6095 Conéxer -s· ia ffos recordant
bé tal falsia! del manament
D' enmalaltir de creximent,
66

6145 multiplicar per ton deport

he aumentar, yo t' i convide.
lo món omplir, He no t' oblide
degués complir. 6195 que ·l metge mana,
Més, fent camí, per viure sana
6150 com malahí la jove plena,
Déu la figuera, de llur colmena
per no fruytera al temps la brescha,
ni tenir figua; 6200 ans massa crescha,
la lley antigua, cové li tallen.
6155 qui no paria Si no, no y fallen
no consentia de mares mals
entrar al temple. paroxismals,
«Bé saps l' exemple 6205 precipitant
- dix - de sent· Ana. he prefocant
6160 Com canya vana, mil passions,
pòpul, xop, àlber, de cor torçons,
olm, vern e sàlzer, esmortiments,
qui fruyt no fan 6210 retorciments
he al foch van espaventables,
6165 com la cugula; de gests mirables;
he com la mula llur massa mel
qui fills no sembra, se torna fel,
la xorqua fembra 6215 malvat verí.
és reputada. Ajuda -t' i:
6170 Si bè stimada mena les cols
ffer vols que vixques, si viure vols,
ffes que parixques hiràs carrera».
a quin que for. 6220 La cellerera
Ab gran error, major m' à dit:
6175 per sos dinés, «a ton marit,
aquest as pres si tu no ·ll venç
marit ja vell. en lo començ
Ffes aparell, 6225 essent novici,
si véus te ffall, tost pendrà vici:
6180 d' un altre guall dar t' à faena,
millor granat, viuràs ab pena.
ffet a ton grat. Donchs no ·ll malvehes,
Muda -n' i tants, 6230 mostra que ·ll prehes,
ffins tant infants mas de parença,
6185 te veges vius. he ta crehença
Si ·t fallen nius, sens ell lá spleta.
la cambra mia No s' entrameta
vull tua sia, 6235 saber qué fas,
hon fer poràs d' ón véns, hon vàs,
6190 lo què volràs qui va, qui ve,
entrant per l' ort: cóm ni per qué.
67

He, sy comença, lo vell, roig, tort».

6240 guarda no ·t vença. Altra m' escriu:
Perquè no ·t fart, «marit serviu
ginya ·l ab art: com ha senyor?
al començar 6290 Com d' un traydor
hó enfornar d' ell vos guardau,
6245 sens bon acort, car ab fals dau
lo pa ·s fa tort, lo marit jugua.
clotós, morrut Fique ·ll quänt pugua,
he geperut». 6295 de sis féu quatre.
Dix la roncera Llus daus rebatre
6250 de la tornera: bé sapiau.
«Volenter picha! Si li parau,
En casa richa cambiau sort.
à -y què partir. 6300 Si sou d' acort,
Al monestir, vós paguareu
6255 dau -nos sovent he plorareu».
aroç, forment, Plore, mesquina,
salses, perfums, per llur doctrina
ffruyta, llegums, 6305 he grans errades
oli, mel, vi, què m' an mostrades!».
6260 llenç, seda, lli. Axí plorosa
De bona casa he sospirosa,
pren bona brasa. havent hoït
Lo què ·ns dareu, 6310 tot quánt m' à dit
axò us n' aureu. he ben notat,
6265 Si ·l vell se mor, avalotat,
yo hé gran por lexí -la ·n banda,
- tant és dolent - a la comanda
en testament 6315 de Llucifer.
ni codicil May poguí fer
6270 - tant és de vil - se corregís
que pus n' ajau. ni que ·s regís
Les mans amprau ab savieha,
mentres poreu. 6320 car d' infanteha,
He si volreu des que fon nada,
6275 guardat vos sia, ffon doctrinada
la cambra mia dins lo covent,
ja lá sabeu: qual fo ·n jovent,
allí u tendreu. 6325 tal avançada:
Si or portau, tostemps cansada,
6280 tancat ab clau, molt ociosa,
ben estogat més pereosa.
he ben guardat Altra veguada
trobar ho eu; 6330 què fon prenyada
servir vos n' eu - la voluptat
6285 com sia mort o lo prenyat,
68

qual lá y mogué 6375 lo penssament

may se sabé -, escasament
6335 del vi novell m' ó presentà:
del monestrell, primer contà
beure pres tema. tots mos anys màls;
Ple de verema 6380 recogità 'lls
era lo trull, ab amarguor,
6340 al major bull dolor, agror
he fortaleha. d' ànima mia.
Sense perea Presents tenia
ella y muntà, 6385 afliccions
bé n' apartà he passions
6345 ffondo la brisa. mig oblidades
Sens paguar sisa he ja passades.
pens ne begué, Per tant, plorant
he romangué 6390 he sanglotant,
lo cap ficat yo ·m rebolcava
6350 d' on apartat he fort baschava,
la bris· avia. prou turmentat;
Lo cos tenia descontentat
sobre la vora. 6395 de ma ventura,
Morí ·n mal· ora com per natura
6355 de mòrt honrada, o per mál fat,
massa soptada: o per peccat,
no sperà ·l pàrt. o grosseria,
Yo restí fart, 6400 tant soferia,
enfastigat, totstemps penant;
6360 ben enugat. may oblidant
Ja mortallada, que no ·s fa res
en la vesprada si no ·ss permés
ffíu lá portassen 6405 per Déu manant.
he soterrassen He rominant
6365 al monestir. ma calitat,
De dol vestir yo fuy temptat,
no me 'n volguí: com no tenia
poch me 'n dolguí. 6410 ni ·m romania
algun ereu.
Tercer libre: de la lliçó de salamó Lo temps tant breu
de pocha vida
Primera part del tercer a mi convida
6415 prengués muller
Per reposar, - sols per haver
6370 volguí 'm posar o fill o filla,
al llit, enjorn; he fos clavilla
ans de retorn del fust mateix -.
yo fuy despert. 6420 De hun gran feix
Quánt hé sofert, de mês parentes
69

he benvolentes «Ò hom cansat!

huna ·nn triàs, 6470 Vell amansat,
qual me semblàs enpagesit!
6425 voler menys guala. Vell envellit
He pensant quala, en tos màls dies,
yo m' alegrava, yo crech ja sies
car yo ·m cuydava 6475 despoderat,
lo parentat apoderat
6430 nostr· amistat per filles d' Eva!
redoblaria: Desperta 't, lleva,
fforçar -la 'n hia no hajes por,
deute ÿ natura. 6480 obre ·l teu cor
Llur oradura he les orelles!
6435 aprës pensava, Grans caramelles
delliberava són estes tues.
tot lo contrari. Cové que súes,
Trobant -me vari 6485 puys varieges
d' opinions, he tant vaneges!
6440 ffeya 'm rahons Ara ploraves,
del divinal. com te menbraves
A la final dels improperis
yo ·m delibere, 6490 he vituperis,
que pus no spere, hontes, despits,
6445 prengua parenta, quals has sentits
sols hi consenta en lo passat.
lo sant decret. Vell acaçat!
Si fent pertret 6495 Tu t' ó volguist,
en cort romana, car no creguist
6450 de molta llana lo Sau, ans nostre,
ffer -se poria, ara gran vostre,
axí ·s faria. apòstol Pàu!
Aconortat 6500 En molta pau
he confortat, ffores vixcut
6455 ffantasiant si ·l seu tengut
o dormitant, consell aguesses:
yo stant axí penes e presses
sobre ·l coxí, 6505 t' auries tolt.
aguí terror Puys fuyst absolt
6460 per la orror de la primera,
gran què sentí. tala com s' era,
Yo ·m despertí ¿per qué ·nn cerquist,
endormiscat; 6510 altra ·nn prenguist,
mas ariscat, molt voluntari,
6465 los hulls girant sens ben guardar -i?
he remirant, Tu t' ingeries
yo res no víu. he conexies
Hoy qui ·m diu: 6515 que t' enguanaves.
70

¿Per qué tornaves pert -ne la por.

entrar al llaç, A la fí ·nn mor.
com perdiguaç 6565 Toro ù rancall
soltat, plomat, ló 's met davall.
6520 mës reclamat, Araguonés
torna ·l reclam? ne diu bon vës:
De coha ·n l' am «MOSTINS E PERROS
may hi donist; 6570 QUI PER LOS CERROS
he coneguist LOS LOBOS CAÇAN,
6525 que la llur escha LOBOS LOS MATAN».
no t' era brescha A la final,
ni canyamel, hom feminal,
ans era fel, 6575 triant morràs!
amarch donzell. No ·t guardaràs
6530 En l' am e brell ni saps fogir,
tu t' i meties donchs vols morir!
- tals lés volies -. Sabs que lo guat
Donchs, ¿per qué plores, 6580 poch escaldat
he dins dos ores tem aygua tèbea;
6535 lo teu cervell queda e rèbea
gira ·l penell tem guat mullat.
ab tan poch vent? En lo filat,
Vell ignocent! 6585 llaços e brell,
Ta mala vida, en lo costell,
6540 ¿tan prest t' oblida? llexades plomes,
¿De tantes plagues pardals, colomes
ja t' afalagues? no y tornen més.
¿De tant forts greuges 6590 Pardal may pres
tan prest t' alleuges? ffon, ni trobat,
6545 ¿Ffet t' an mil faltes ja descohat,
he ja te n' altes? davall la llosa.
Ara te 'n dols, L' infant no guosa
ara lés vols: 6595 tocar lo foch,
tu minyoneges! si qualque poch
6550 Ja lés bandeges, l' à ja scalfat.
tantost lés guies. Tu, socarrat,
Hí donchs, ja tries? pelat e sech,
¿Axí u vols fer? 6600 ungles e bech
Lo carnicer t' an escatit,
6555 qù· és necligent, ¿Cuytat, ardit,
qui va sovent ja y tornaràs?
al bestiar ¿Ja dius pendràs
per bous triar, 6605 muller parenta?
triant, triant Pus tost empenta
6560 he confiant de mòrt n' auràs.
de son saber, Prest lá veuràs
véu -se llauger, de tu senyora.
71

6610 Més manadora nom apurat,

ésser volrà, net e tarat
menys te tembrà. de «si», «sinó»,
¿Per qué t' encegues? 6660 «mas» o «però»,
Par massa begues, de muller bona.
6615 tant perts lo sest. La què menys trona,
¿No has tu llest què menys llampegua,
hom de parens què menys mou bregua,
pot haver béns, 6665 què menys fa tàla,
bona muller qual és menys mala,
6620 no ·s pot haver - com l' agre vi
sinó de Déu? és dit bon vi -,
Do és tot seu! és dita bona.
Davall lo sol, 6670 Tal és qual dóna
Josep tot söl Déu, hon li plau.
6625 obtench tal do. No y fa res grau
Hom del món no d' afinitat.
jamay obtés Ni parentat,
- al món no és - 6675 cort consultar,
dona complida ni dispensar
6630 he provehida en grau vedat:
de saviea, a la bondat
virtuts, bonea, no y afig res.
he de seny clar. 6680 Tart o jamés
No ·nn cal cercar, casats parens
6635 car no n' i hà. són opulens:
Bé ·s trobarà ffills, pau ni pa
en qualque part, a tart n' i hà,
mas lluny e tart, 6685 hoc prou remor.
muller tal qual Pocha temor
6640 he cominal, he feres manyes
tolleradora, has vist d' estranyes
ordenadora, mullés màl manses,
queucom curosa, 6690 ¿he no te 'n canses
en abundosa ni ·t descontentes?
6645 casa fornida, ¿Mullés parentes
però regida encara cerques?
per lo marit. ¿De menys enterques
Tant mál profit, 6695 ffas inventari?
tal pertinàcia, Molt voluntari
6650 tan gran audàcia, véns a llus bregues.
pèls e repèls, No par conegues
tants de recels la llur fereha
les dones tenen, 6700 ni ta fluxea.
que may obtenen, L' om diligent,
6655 ni obtendran ardit, sabent,
- quántes seran- qui bè ·s meneja,
72

sabs senyoreja, ffa lo camell;

6705 ab sa prudència lo cavall bell
la influència enfrena, ferra.
celestial. No ·ss en la terra
Imperial 6755 brutal tan fér.
té monarchia, L' om, si u sap fer,
6710 he senyoria no ·ll domestique
en molts regnats. he pacifique.
Millàs armats Mas la malvada
capitaneja, 6760 muller elada
he patroneja ffer corregible
6715 castells e naus. és inposible:
Turchs, tartres, sclaus no ·s pot domar,
ffa obeyr. menys avehar.
Per son servir, 6765 Al llur poch seny
doma y amansa, no y val congreny,
6720 carregua, cansa derrocador,
de castells grans trava, tortor,
los orifans. art ni destrea.
Onsos, llehons, 6770 Molt menys vellea!
cervos, mufrons Açò, vell trist,
6725 ffa mansuets; tu bè u as vist:
toros, masets. mil n' as tocades
Lo mul e mula he praticades,
trets de la dula, 6775 tostemps fellones
ab mos e trava com a lleones,
6730 lós asuava. a tu senyores.
He fa ·costar ¿Ja lés enyores
al cavalcar. he creus e penses
He fa parlera 6780 que tu lés vences,
la cadernera; tals feres fembres?
6735 brúfols llaurar. Bé crech te menbres
Ab lo llourar, dels set marits,
los aguilons, jóvens, ardits,
tots los falcons 6785 llaciviosos,
mudats e sòs, llibidinosos,
6740 sparvés, açtós, gualants, orats,
al puny d' om cuyten. enamorats
Onsos fa lluyten; d' una donzella,
grues ballar; 6790 - ffilla molt bella
lo ca callar, de Raguel,
6745 mostrant ab braç dels d' Israel -
cobrar matraç com del primer
he dir «al cau». ffins al darrer
Lliguat fa ·l brau 6795 fforen trobats
més ab collar. morts, ofeguats
6750 Agenollar al costat d' ella.
73

Esta querella 6845 los pobils tendres

tots lá saberen; pendran per gendres:
6800 no s' obstingueren ffer -s' an hereus
ffer casament de tos arreus.
tots follament. He ta muller,
Per ço periren 6850 marit certer
he tots moriren. ton enemich,
6805 Quántes veguades si ·t sap antich,
n' as esposades, aquell pendrà,
morir devies! e ·s paguarà
Car sols seguies 6855 de dot e crex.
la volentat, Traurà bon fex,
6810 desatentat. ab lo furtat
Si ·t tens per dit he apartat
ton foll delit del millor munt.
ab jove, frescha 6860 Casat defunt
muller te crescha may fon trobat
6815 he llonch temps dure, amonedat;
yo t' asegure la viud· amagua,
d' estrangulada ultr· axò ·s pagua
he d' ulcerada, 6865 del crex e dot
molt prest, sens trigua, com millor pot.
6820 certa vexigua; Lo crex aument,
de gran ardor, injustament,
dolor, cuyçor moltes ló prenen,
en l' orinar; 6870 qui saben vénen
de tremolar ja encetades
6825 cap, peus e braços; he violades
ab cuytats passos, a l' encartar.
de poplexia Dot, exovar,
o litargia 6875 ló pert, per dret
ben tost morir. la qui comet
6830 Si per parir, ffer adulteri
puys fills no tens, a vituperi
dius que lá prens, del marit seu,
¿qui t' asegura 6880 he morir deu
que criatura sentenciada:
6835 d' ella veuràs, apedreguada,
he si n' auràs per la lley vella;
ffilles o fills? dins en Castella
Òrfens pobils 6885 mor deguollada;
te naxerien, alt enforcada,
6840 he may haurien en Araguó;
hedat complida. per lo Fur, no
Durant ta vida, mor en València:
los llurs tudós 6890 sols penitència
he curadós, pecuniària
74

rep fornicària. al món major,

Puta, baguassa, 6940 Cahïm pigor,
ab simple passa pus adversari?
6895 punició. ¿Trobà 's cosari
Sabént que no pus celerat?
hà ben paguat ¿À -y cullerat
dot encartat, 6945 major traydor
sens conciència ni robador
6900 obté sentència en Balaguer
de paguament; que la muller?
la cort venent Totes guosades,
sens encantar, 6950 totes husades
ffan estimar són de furtar!
6905 qualque convés Si baratar
d' aquells pellés, alre no poden,
ben sobornat. sos fills enlloden
És -li liurat 6955 he desereten.
tot a menys for; Los béns se meten
6910 no li fa por dels fills llevar
venda ·s retracte per aumentar
per lo fals acte, dot a les filles;
ab dol, què fan, 6960 joyes, ostilles,
ni per enguan cambr· , axovar,
6915 de miges dit. lòs fan paguar,
Quänt lo marit triant a hull
és ja finat, lo corumull
no ·llls par peccat 6965 dels millós béns.
ni ésser vici, Tu bells ulls tens
6920 ffurt, lladronici, he no y vols veure!
robar del mort; Tornes a beure
ni ·llls par fer tort lo vomitat;
a l' ereu gens, 6970 enormitat
robant sos béns. vols fer com guoç,
6925 Quänt ve ·l notari vell, toceguoç,
ffer inventari, ètich e sech.
los cófrens scriuen Per Déu te prech
buyts, e diriven 6975 que renuncies
llarch la pintura ses companyies.
6930 he tancadura. No temptes Déu!
Joyes ni roba Pren consell meu.
no se n' hi troba. Si mil mudaves,
Per mortallar 6980 he lés triaves
han a comprar bé d' una ·n huna,
6935 capell de cap, per llur fortuna
camisa, drap, he calitat,
de la botigua. per llur peccat
¿Hà -y enemigua 6985 serien tals.
75

Car tots sos mals del què yo ·nn sé.

són per natura, Yo só mosé
de rarra cura 7035 Salamó, rey
o incurables. d' antigua ley,
6990 Ab los diables gran sabidor,
qui fa llaurada, rey e senyor
gran agullada molt rich, potent.
hà menester. 7040 En mon jovent
He ton mester mullés prenguí;
6995 no basta tant, yo ·nn repleguí
ni y fuy bastant ffins en set -centes,
yo quänt vivia. he ben tre -centes
Llur vana via 7045 drudes, amigues:
no ·s pot trobar. mil enemigues!
7000 Ans en la mar, En qué ·m meteren,
hon és passada qué fer me feren,
nau aviada, no u cal dir ara.
se trobaria; 7050 Quant me fon cara
e ·s mostraria llur messió,
7005 alt senderola la ració
per lla hon vola de museria!
l' ocell en l' ayre. Carniseria
Entreguart, squayre, 7055 cert infinida,
llivell, compàs, he, sense mida,
7010 llur fons ni pas, botelleria;
barranchs ni valls, paniceria
dèu escandalls inenarable;
no y pleguarien 7060 cosa mirable,
ni trobarien tantes hostilles,
7015 llurs folls atalls. torques, manilles,
Trenta batalls collàs, vestits,
han en llur seny; tants llits fornits;
per bell desdeny 7065 orfebreries,
sonen ensemps: tapiceries!
7020 açò ·ss, al temps No ·s pot asmar,
doblen, repiquen. menys estimar,
Sò què pratiquen los artificis,
no ·s pot entendre, 7070 ni ·ls edificis
ni menys compendre dels meus palaus,
7025 sa ·ntenció. ab quantes claus
L' afecció eren tancades
nunca l' an ferma. he ben guardades
Què lés desferma 7075 per caponats.
no ·ss hom al món, Altres armats,
7030 ni may hi fon, defora ·l clos,
haja vist quart entorn del fós,
ni quinta part de jorn guardaven;
76

7080 altres vetlaven. elles collegen

He tot valia he senyoregen!
lo què podia! Ses chaperies,
Altres servien, 7130 quinquilleries,
or despenien qui lés consent,
7085 innumerable. sa part ne sent.
Inestimable Gran Ninivé
ffon la despesa per ço caygué;
per mi malmesa, 7135 Colach, Sidònia,
màl esmerçada, Tír, Babilònia,
7090 del tot llançada!. Troya, Sodoma,
Sols m' à valgut Cartayna, Roma;
qu· é ben sabut la gran Seguont
llur calitat: 7140 - huy ·nn resta ·l mont
són vanitat antich Montvert,
7095 de vanitats, aquell de cert
d' iniquitats qui ·s féu tal mal
iniquitat, per Anibal,
he pravitat 7145 huy dit Morvedre -
de pravitats! no speres medre
7100 Per llurs peccats, pus en crexença;
lo general Calis, Cigüença,
Diluvi, qual quals en Castella
preycà Nohé, 7150 perderen bella
de cert vengué, he gran potència.
7105 car se lliuraven Vella València
dones hí ·s daven ffon derrocada
als seus diables. per inculpada
Cossos palpables 7155 d' incontinència.
ffalsos prenien, L' altra València,
7110 he subconbien dita vellarda,
ffurtant, prenent gran e guallarda,
d' altri sement. tant pus antigua
Ab diabòlicha 7160 quant gran amigua
art no catòlicha, dels vells romans,
7115 ells engendraven, llurs capitans
he s' emprenyaven M_Aquillino,
de fills malvats. Q_Valentino,
Quantes ciutats 7165 Quinto Certori,
són deruydes - grans del pretori -
7120 he subvertides quänt hi vingueren
per ses hufanes, ffrancha lá feren:
pomposes, vanes! may sens paguava
Terç d' Isayes 7170 quänt dominava
llegint, veuries lo llur senat.
7125 Déu qué promet, Girat llur stat
hon se permet regnànt los guots,
77

may mudà vots artizat poble,

7175 ni senyoria. constant, inmoble,
May com dormia gent valentíssima.
segur de nit, Terr· aminíssima,
Taülfus dit 7225 tota de rech,
llur rey matà. en và s' estech,
7180 Ni ·s rebel·là com l' asetgà
com Barcelona, he campegà
dins en Girona tant temps sobr· ella,
Banba regnant, 7230 rey de Castella
rey coronant ab son podér.
7185 altre dit Pol Ffon -li mester,
- no fon hu söl, - perquè ·s salvàs -
car altre u féu que se 'n pujàs,
ciutadà seu, 7235 per repicar,
én Berenguer, al campanar
7190 cognom Oller. de sent Vicent.
Rey Pere ·l pres, La gent valent,
fféu -ne quartés. si s' ó pensàs
Lo Pol fon grech -. 7240 qu· ell repicàs,
Tostemps s' estech poguera 'll pendre.
7195 esta València Sabé 's defendre
ab gran prudència del rey malvat
molt fidellíssima. esta ciutat,
Per gent nequíssima, 7245 molt valentment
morischa stranya, he llealment,
7200 puys tota Spanya absent llur rey.
ffon calciguada Per tal servey
he dissipada: he valentia,
fféu -ho na Cava, 7250 per cortesia,
la qual criava de tot peatge
7205 lo rey Rodrich. he cabeçatge,
Llavòs, te dich, morabatí,
mál temps passà; lá enfranquí
puys l' aquistà, 7255 lo rey seu, Pere,
Rodriguo Scit qual alt prospere
7210 Diégueç - dit en lo cel Déu.
Campeador - Com tanta y véu
segur senyor ffidelitat,
mentres vixqué. 7260 fféu la ciutat
Molt més crexqué noble, real.
7215 per Jaume ·l Bo, Com pus lleal
rey d' Araguó, lá coronà,
quänt l' ach guanyada, he li donà,
he l' ach poblada 7265 com molt l' amàs,
de clerecia, sola portàs
7220 cavalleria, en sa bandera,
78

penó, senyera, 7315 hí se nomena

altres senyals; la Magdalena -
7270 armes reals hac mál inici.
soles pintades, Del crim he vici
no gens mesclades habominable,
ab lo passat; 7320 ffet per diable
lo camp daurat, dona, vilment,
7275 vermels bastons hac fonament.
sobre ·ls cantons La peccadora,
d' or coronat. qui gran senyora
Hon tu èst nat 7325 ffon, e comtessa,
he té son statge per ser revessa
7280 lo teu linatge a son marit,
d' antich solar, seguint partit,
Huetaviar, per sa fortuna,
lo seu riu blanch, 7330 se féu comuna
com si fos fanch en lo poblich.
7285 hó munt de fems, Ffon son amich
en antich temps hun cavaller;
lá 'n disipà hun mariner
he derribà. 7335 puys lá y tolgué
Puys alt obrada, he lá 's tengué:
7290 ffon fort murada peix li venía.
contra lo riu. Molt lá seguia
Aprës, Déu vïu lo gran senyor,
- pels abitans 7340 ple de furor,
ser cristians - he lá cercava;
7295 lll' à ben guardada, tot söl anava
amplificada, he desfreçat,
ffeta major. desesperat
Mas del millor 7345 cercant lo món.
de la ciutat, Quänt ací fon
7300 del nou poblat lo marit seu,
he vell ricós, de fét lá véu
per les errós, vil, envellida
primerament, 7350 he màl vestida,
d' aquell covent venent lo pex.
7305 qui ·n temps passat Allí matex
ffon començat lá volch matar
- quänt era orta, he deguollar;
ffora la porta 7355 carniceria,
del mur antich - peixcateria
7310 per fer castich s' avalotà.
d' un òrreu cas Tothom cuytà
- en lo camp ras he lá y llevaren;
deya 's Rovella; 7360 présa portaren
ara s' apella a la cadena.
79

Per fer esmena may a Déu llohen

de semblant vida, 7410 ni misses hohen;
repenedida, de fals pes husen.
7365 dins la caseta Altres hi cusen
de parets feta, robes girades;
hi fon tancada, portes tancades,
emparedada, 7415 diumenge tallen.
sola reclusa Disapte ballen;
7370 - ja hui no s' husa cuynen divendres
l' emparedar - ab faves tendres,
ni sola star -. cebes e alls -
Lo marit comte 7420 carn a tassalls,
donà per comte gualls he hammins.
7375 son exovar, Als florentins,
he féu obrar venecians,
lo monestir, los naveguans
per sostenir 7425 en les gualeres,
allí tancades són grans parleres,
7380 dones errades, ab lo cardó
d' incontinència he llarch sermó.
ffent penitència. Tant saben dir,
Per temps avant, 7430 que ·llls fan vestir
molts ajudant, lo vell per nou,
7385 ffon ampliat he de hun sòu
he fon fundat ne fan ducat
de observança, - lo mal cuynat
a la husança 7435 qui ve aprës
de Preycadós. tal mateix és -.
7390 Los tancadós Les peixcadores,
he los guafets grans robadores
huy són desfets; són d' entradós,
los forrellats 7440 de caladós
romputs, trencats: he bruginés.
7395 res no s' i tanca. Al vendre, més,
A scala franca pex de fer esch
hixen de fusta. venen per fresch;
Dintre s' i justa 7445 lo d' Albufera,
he corren puntes; riu de Cullera,
7400 de gualants juntes per pex de mar;
s' i para rench. l' encamarar
Aprës al Trench, saben bè fer:
hon Déu no ·ll volen 7450 del Guarrofer,
dones, ni ·ll colen Alte·, Albir,
7405 manades festes, - cert vos sé dir -
algunes, prestes per Calp ló venen,
ffer en ses tendes he totes tenen.
públiques vendes, 7455 Sa talponera
80

servix primera, tenen terceres;

la boss· aprës. ab ses maneres
Sols los darrés 7505 tant exquisites,
mostren, no pus. rompen les fites.
7460 Ab tal abús, Compren arreu,
als parçonés ans lleven Déu
he traginés, cada matí.
als de la quinta, 7510 Del sòu, florí
a sobrepinta ffan, revenent,
7465 lòs fan les barbes. robant la gent;
Ffalses alarbes, abtes ronceres
set preus demanen, he reguateres,
he gens no ·s manen 7515 revenedores,
per llurs jurats. enguanadores
7470 No ·s són girats, de venedós
ja ·llls fan «bef», «baf». he compradós
Lo mustasaf, en pes e preu.
sos balancés 7520 May lo llur peu
hi van de més. entra ·n la sgleya.
7475 Ans d' aforar, No menys hi feya
solen mostrar ffestes trencar;
triat millor; lo fer obrar
ab aquell for 7525 debanadores,
ne va ·l sotil. llates d' estores,
7480 Ab tal estil, peses, graneres
en lo mercat, què les fusteres
en và fitat, als catius fien,
pertot s' i roba; 7530 tanbé u veníen
lloch no s' i troba tot en les festes.
7485 per pollaceres Per totes estes
he vidrieres, ffer tals peccats,
taules e guàbies, d' aquells veynats,
tendes e ràbies. 7535 la Pelleria,
Les estrangeres Trench, Fusteria,
7490 he forasteres, ffins mig mercat,
descaminades, n' as vist cremat,
són menasades, any sis quaranta,
ffan -lòs despits. 7540 pus de setanta
Sercant partits, cases, alberchs.
7495 lo mercat roden; Si no per prechs
trobar no y poden dels Vicents dos,
lloch ni repòs; intercessós
venen en gros, 7545 per llur ciutat
sòu per tres malles, - martiriat,
7500 ses vitualles. he confessor
Les consertades lo Preycador -
aguabellades qui Déu preguaren
81

7550 he u impetraren, - no mudant -s· ell

tota ·s cremava! ni ·l llur consell,
Tanbé preguava car és inmoble -
la llegua gent, 7600 com quan lo poble
devotament, lo vedell féu.
7555 ab crits e plors, Parlant ab Déu
davant lo Cos Moysés sant
sant consagrat; he soplicant
al foch portat 7605 pel poble tal,
per santes mans no féu lo mal
7560 dels capellans. què fer volia.
Déu soplicat, Bé u merexia
per tants preguat, esta ciutat,
- com li plagué 7610 per vanitat,
de Ninivé ells consentir
7565 ab én Jonàs -, dones regir,
per ço romàs massa manar;
tot no ·s cremà. ffent revocar
Molt hi aydà, 7615 establiments
car Déu, yrat, d' abillaments
7570 ffon molt placat d' elles, profans;
per la justícia imposats bans
d' aquella nícia ffent perdonar;
enrabiada, 7620 lexant doblar
qui deguollada en llur vestir
7575 ffon lo jorn ans, lo destruyr
ab tres aydans, què totes fan.
esquarterats Car totes van
he roceguats, 7625 ab grans entulls,
hu sols penjat, pompes, ergulls,
7580 per crueldat vanes despeses,
qù· ella tractà. ffaldes bè steses
Axí ·s placà, ab forradures
com quänt cessar 7630 he trepadures,
fféu lo matar draps de gran preu.
7585 dels d' Israel, Ab gran menyspreu
per lo bon zel tot ho roceguen,
de Finehés. de fanch empeguen;
He com sospés 7635 ffan -ne granera
là mort molts dies per la carrera
7590 a nn' Ezechies, qui lo fem torcha.
per penitència. També Mallorca,
Per tal sentència la llur riera,
he prest procés 7640 tota ribera
Déu ho remés, lós derrochà;
7595 per bons respectes molts ne matà
mudant efectes per altres tals.
82

Dir tots llurs mals obres e manyes,

7645 molt llarch seria; són alimanyes.
no y bastaria Serp tortuosa
tota la nit. són e rabosa,
É 'n repetit 7695 mona, gineta,
alguns, per moure. talp, oroneta,
7650 Que són, vull cloure, muçol, putput,
superbes, vanes, guall, cutibut,
vils, inhumanes. aranya ·b tela,
En hòmens mil 7700 tavà, mustela,
no y hà hun vil, vespa, alacrà
7655 he si n' i hà he rabiós cha;
algun vilà la sanguonera,
en lo miller, he vermenera,
ffa -u la muller; 7705 mosca, e grill,
he qualsevulla llebre, conil,
7660 dona ló sulla, drach, calcatriç,
mare tanbé. tir, basalís,
Bell nom n' opté, vibra parida
honrat en cort: 7710 he cantarida;
cornut e bort, la onsa parda,
7665 bastart, malnat, he leoparda,
afeminat; lloba, lleona;
guayol, fembrer la escurçona.
he baguasser, 7715 Són llop de mar,
concubinari lo pex mular,
7670 he fornicari, drach e balena,
macip cachat. polp e serena,
No ·ss hom tachat de milà coha.
per algun vici 7720 A qui lá lloha
reputat nici, de llur bellea,
7675 vilà, dolent, més de noblea,
sinó ·l volent, són bellmarí;
en res amant, de llur verí
participant 7725 hoyr no ·llls plau.
gens ab alguna. Si n' escoltau
7680 Tota llur çuna, qualsevol d' elles,
ley, art e manya, dir maravelles
pràtica stranya, he grans llahors
ypocresia 7730 del llur bell cors
he ronceria no ·s farta may.
7685 te vull mostrar Com papaguay,
he declarar de llengua jugua.
curt, en semblances. Diu -se tartugua.
Per llurs husances 7735 Jamay ofén.
axí diverses, Res no despén,
7690 he tan perverses ni beu, ni tasta.
83

Com tortra casta, 7785 prenen rovell.

en vert no ·s posa. Són oripell
7740 Com mariposa, he brut estany;
de l' ayre viu. portes de bany,
Vetlant se diu he de riu nòres.
grua, guall, ocha, 7790 Són cantiplores,
curosa llocha, grunyents poliges,
7745 cadell· amigua, hubertes ciges,
sirguant formigua, pintat carner.
simpla coloma Sens centener,
llisa de ploma 7795 són la madexa;
he sense fel. he joch de flexa
7750 No ·s para pèl per ceguo fet:
com de sì ralla. ffir cascun trét
He si ·s baralla, ffora ·l terrer;
ffals allevar, 7800 sens cap carrer
he mal mesclar o atzucach;
7755 nunca se 'n cansa! he sens fons lach
Més, són balansa he brolladós;
de carnicer, de voladós
he de barquer 7805 vidres, ampolles;
retorçut rem. grosses banbolles
7760 Són munts de fem: de moll çabó;
si gens se muden, ffum de carbó;
olen e puden; d' àguila ploma,
çabata streta, 7810 cascada poma;
qui par ben feta ram de tavernes;
7765 al mirador, buydes sisternes:
he fa dolor res no retenen.
he ulls de poll Pedra ·l cor tenen
al peu del foll; 7815 com les esponges;
correns atzebres, torbats rellonges,
7770 llúdries, vebres, per rodes, cordes,
hon bo ni bell sonen discordes.
sinó la pell Són contrapés,
àls no s' i troba; 7820 ffalsant lo pes
de pellés roba, de la romàna.
7775 a grans, chics cossos; Donchs, qui ·llls comana
als flachs e grossos, qualsevol fét
a tots servexen tenir secret,
mas prest s' esquexen. 7825 pert com Sampsó
Són rocí sart, sa qüestió:
7780 car sols a part trenta mantells
giren la squerre. als jovencells
Pus prest que ·l ferre, sos companyons,
si hom no ·ll malla 7830 ans de set jorns
hó no ·ll treballa, hac ha paguar;
84

s· aygua stogar de ple l' avia:

vol en cistella. 7880 «À ·m dit tenia
En bossa vella marits morts cinch.
7835 - sens tancadós, L' ome què tinch
ab boques dos - - ara yo víu,
met son cabal; veritat diu -,
en lo foch, sal; 7885 no ·ss mon marit».
ffoch en bombarda. Per lo seu crit
7840 Mig jorn no ·s tarda tost prest ixqueren
parrà n' an feta he ló reberen.
Artús trompeta Bé ·s de notar
he companyons, 7890 lo simular
per los cantons he ficció
7845 crida real, del fill minyó,
he general romà discret,
pública veu mudant secret
del secret seu. 7895 a sa senyora.
Lo Redemptor, Ans de hun· ora,
7850 al què ·n Tabor les ciutadanes,
volch fer secret, dones romanes
no féu pertret d' ella u saberen.
dones vinguessen, 7900 De fét vingueren
ni res ne vessen. les ancianes
7855 Mas lo matí, he novençanes
quänt Ell sortí al Capitoli,
reçucitat, ab malenpoli
del vas tancat 7905 he avalot,
he moniment, a dir llur vot
7860 com prestament ab brams e crits.
a Ell plagués Si los marits
tost ho sabés dos ne volien,
tota la gent, 7910 elles pendrien
primerament cascuna tres.
7865 a dones clar E ·ncara més!
se volch mostrar Lo qui s' i fia
enans del dia. troba -y falsia
Car bè sabia 7915 com l' oricorn
tost correrien qui ·nn pert lo corn;
7870 hí u preycarien, al sî ·s met foch;
res no tement, de serp vol toch,
públicament. met -la 's al coll.
Com la serrana 7920 En mà del foll
samaritana met son coltell,
7875 cuytà preycar nau e castell.
dins en Ciquar, Beu en flaschó.
de sa venguda, Lo fort Samsó
esdevenguda, 7925 ne fon liguat,
85

orp, enceguat, Met vi novell

ab lo cap ras. en odre vell,
Rey Ypocràs, 7975 ab rot anbut.
ffilòsof vell; Llum jus l' almut
7930 poet· aquell, ell vol posar;
en alt pujat, perles sembrar
restant penjat. als porchs davant.
Duch Sisarà, 7980 Sòcrates, quänt
quänt s' i fià volch esmenar
7935 aygua volgué, he ordenar
mas llet begué; muller e filla
fféu -se cobrir, - de fort jahilla
mès -se· dormir. 7985 abdós - d' un fex,
Contra la pau, aygua - hon pex
7940 hun ben llarch clau, llavat avien,
ab gros martell, per quant bonien,
per lo cervell guaronegaven
li fon ficat 7990 he bravegaven -
he travessat com s' apartàs,
7945 de pols a pols. per bon solàs
Sobre la pols sus li llançaren:
què ·n terra stà, tot ló sullaren.
ell mort restà. 7995 «De semblants sons,
Cert, infinits crits, llamps e trons,
7950 ne sé scarnits. yo ja sabia
Qui lés doctrina pluja n' auria»
pert diciplina - dix tollerant -.
e ·n và té scola; 8000 Johan, parlant
llava ragola, de negres bodes,
7955 repasta tests. quals ab Erodes
Ab l' om, de féts, fféu sa cunyada
qui dorm rahona. - ffort desdenyada
Al sórt sermona 8005 per sa doctrina -
he missa canta. fféu qu· Erodina
7960 La serp encanta, ló fes matar,
castigua saura, lo cap tallar,
he l' estany daura. als seus donzells.
Vol fondre ferre. 8010 Qui·nn pren consells
Que no s' aferre ne mor de fam
7965 pregua la edra. - sò féu Adam -,
En alt la pedra he vol cercar
per sì pujar he creu trobar
vol avear. 8015 en l' erm espigues;
Dels fills tol pans en lo cep figues;
7970 per dar als cans. rayms e peres
En l' aygua scriu. en les figueres;
L' or llança ·l riu. en l' arbre sech
86

8020 de lloch sens rech Sahul, gran rey,

ffruyta rosada. cercant remey
De mar salada trobà la mòrt.
vol aygua dolça. 8070 Per mala sort,
Han pocha molsa, en tot mál guany,
8025 such e sabor yo ·nn fiu déu strany.
de ver· amor Per llur consell,
llurs pensaments ffiu déu novell
he parlaments. 8075 e l' adorí:
Consells, reports, apostatí
8030 tots vénen torts, contra mon hús.
ab ficció No ·nn vull dir pus.
he passió Qui aver vol
pròpia llur. 8080 d' elles costol
L' estil bè scur quänt és malalt,
8035 he males arts, ffarà bon salt
tots són brocarts. del llit al vas.
He ab retochs, Mostrant solàs
dits equivochs 8085 he gran amor,
he amphibòlichs, he sots color
8040 may són catòlichs. de molta cura,
La llur retòricha sense mesura,
és metafòricha. de brous premsats
He varions, 8090 he destillats
cacefatons en ampolletes,
8045 gentils e vils, solsits d' olletes,
de stils subtils, celiandrats
saben ben dir. he molts picats,
Ffa 'llls bon hoyr 8095 l' enbotiran
com elles ploren he fassiran
8050 marits com moren. com al porcell.
Alt endexant May lo consell
ffan eleguant del metge tenen.
parlar plahent. 8100 Elles s' entenen
No altrament, la malaltia
8055 bella parlera no ·l mataria.
ffo, y consellera, Ffer -l' à morir
Rebeca sola. sols l' enbotir
Com féu caçola 8105 he ffassiment.
a Jacob fill, Honestament,
8060 de hun conill cert, infinits,
o cabridet han mort marits.
fféu -ne broet, He may a mòrt
ab qù· enguanà 8110 criminal cort,
pare y germà. per tal falsia
8065 Per l' escoltar lés sentencia
llur consellar, ni executa,
87

ni lés reputa Ragola, teula,

8115 hòm per pigós, calda meteu -la
ans per millós. sobre lo mal.
Si no matar, Cert, hun cantal
o si salvar 8165 ben escalfat
lo marit volen, de vi ruxat,
8120 tanbé ·ll se colen és fina cosa;
necligentment. saquet, ventosa;
Lo pus dolent he tabalet,
moble què tenen, 8170 albaranet
al llit ll' estenen. al coll lliguat;
8125 Quänt marit jau, vime tallat.
dien: «llevau No y hà res tal!
sus! ¿qué aveu? Metge no y cal!
No us jahilleu, 8175 Maten de fam
car lo llit tira he dien «da ‘m!».
8130 ab gran esquira». No y cal despendre!
Si molt se plany: Si voleu pendre
«sus! En mál guany sols d' ayguasal,
si us sou cansat, 8180 peucrist, orval
desnaturat, - ab hun diner
8135 no ·m sé ab qui, yo ·l poré fer -
púr no ab mi. hun bon cristiri,
Bè us ne guardau! vostre martiri
Llevau, tornau 8185 no durarà,
a l' altre niu prest passarà».
8140 de hon veniu. Pus no ·ll servexen,
L' egua prenyada axí ·ll se dexen
pach la civada, a la ventura.
puys resta prenys!» 8190 Déu e natura
Ab crits, desdenys, si no ·llls guarien,
8145 del llit l' arullen, los més morrien.
guarrons li bullen Algunes certes,
dels de cabró; per ser cubertes
cor de moltó 8195 he dar crehença,
li fan solsir, - sols per parença
8150 -lo vi jaquir- he ombrallum,
hun ou en truyta, d' elles per fum -
o qualque fruyta. com seran ètichs,
Dien: «menjau! 8200 los dies crètichs
No febrejau, - vint -e -hun jorn,
8155 ni serà res! metent -s· entorn,
De fredor és. seran passàts -
Sobreposada, molts ajustats
cuyta ·n cendrada 8205 metges demanen.
madexa crua, Mas del què manen
8160 lo vent desnua. may ne fan res.
88

Lo què ·lls plau és 8255 al llit s' està.

col·lacions Molt pigor fa
8210 per ficcions, si ·l testament
he que gens vegen és desplaent.
qué s' i menegen, Si diu: «pel Fur
diligentment. 8260 reba ·l dot pur
Al paguament, tant solament.
8215 lo llur marit Entreguament
enmalaltit, torne l' escrex
fflorins vells tria. lla d' on partex».
Ella ·lls camvia. 8265 Mas, sobretot,
Baratarà si y és lo mot
8220 he comprarà «de casta» scrit
timbres trencats, «he sens marit»,
·estisorats, com rabiosa,
nachcis e màls, 8270 perniciosa,
ffalsos reals. crech, si podia,
8225 Sabudament, se menjaria
generalment, lo marit vïu
han falsa pàgua, he qui tal scriu.
si dona ·lls pagua, 8275 Qui vol tenir
he poch profit. he costeyr
8230 Si jau al llit elles malsanes,
marit malalt, de ses quartanes
quänt a son alt o altre mal,
he plen plaer 8280 pert son cabal:
de la muller roba, dinés,
8235 hà ja testat, no y basta res.
puys d' eretat May se contenten!
se véu segura, Per poch què ·s senten,
pus no se 'n cura. 8285 vénen parentes,
De fét fingix dides, serventes
8240 que s' esmortix. he les veynes.
Per tant vetlar, Maten guallines,
sens despullar, quatre se 'n menjen
diu que s' és fusa. 8290 he huna ·nn penjen,
Ab tal escusa, qual menys los plau,
8245 al llit se gita, en qualque clau
pus no ·ll vesita. mostrant qu· és polla.
Altra ·llls servix Puys en ampolla,
he costehix, 8295 partid· a troços,
millor per ella, chafats los ossos,
8250 ffent la scudella. ffan -ne solsit.
Ella, durment, Menja ·l marit
menjant, bevent, los peus en sóls,
donant repòs 8300 he beu la pols
al seu bell cos, del què remenen,
89

talen, despenen, de vint -hí -tres

compren, deguollen. 8350 quirats, poc més.
Quänt se afollen Per lo ventrell,
8305 o han parit, coral vermell.
volen lo llit La llet si ·llls fall,
encortinat porten cristall.
he ben parat; 8355 He per la còlicha
cambr· areada, porten cresòlicha;
8310 empaliada: portant turqueses,
tot lo millor! cahen bè steses.
Si de dolor Sanes se lleven;
algun poch penen, 8360 les pedres beuen,
tantost hi vénen polvorizades
8315 metges, madrina. he llimonades.
La francolina He restaurant,
tantost a coure. alquermes tant,
Morter de coure 8365 que no ·llls profiten,
de fét resona. ans se n' infiten.
8320 Per llur persona No stan pel cost,
ne va la casa sols vingua tost:
a tall d' espasa, los marits paguen.
a sac o strall. 8370 Ans que s' ó traguen
May res lòs fall, cert no u aforen.
8325 cost què costàs: He may se moren,
hun mart al nas ffins destruït
dels gebelins, han lo marit.
per vint florins, 8375 Qui lés defén
quänt fa lo fret; sa vida ven,
8330 he ventallet la fe y honor
de tres colós he sa valor.
per les calós; Si n' emprén lliça,
aygües, mosquets, 8380 se enbardiça,
perfums, peuets per llur malícia,
8335 ab què bè olen. contra justícia
Marachde volen he veritat.
per testimoni Sa malvestat
de matrimoni. 8385 volent cobrir,
Per alegrar -se solen mentir.
8340 he deportar -se, En lo camp clos
volen les mans perdrà lo cos
ab diamans, perquè lés creu
balaxos, robins, 8390 he tempta Déu.
he granats, jaccins. Ell hi morrà,
8345 Porten safir hó ·s desdirà
per l' ull guarir. com a vençut.
Per baticor, He abatut
perles, fin or 8395 mentres viurà,
90

èn restarà, qui lés servex

aprës sa mòrt, he obehex
tostemps recort. 8445 ffent mil plaés.
Lo cavaller Per hun no res,
8400 Jordi, guerrer, s· amor fenix.
cuydà ·vançar, Qui lés seguix
per defensar ffins a la mòrt,
del rey la filla, 8450 menys n' an recort,
dintre la ylla ni la virtut
8405 hon era ·l drach. de gratitut
Tal premi n' ach! que ·l chich infant.
Molt poch aprës, És orifant
ell ne fon pres. 8455 qui s' i acosta
He fort batut, he pren per posta
8410 dins en Barut tal serrat arbre;
ffon escorxat, llit més que marbre
per mig serrat. dur, fret, banyat,
Qui lés comet 8460 acompanyat
e s' arremet, d' escorpions,
8415 cera vermella serps, escurçons,
molla sagella, no de fluxell.
lo vidre trenca; Tot l' aparell
de llenç romp llenca; 8465 és gingoler,
chic afalagua; guaraüller
8420 lo llum apagua he guavarera,
he roses cull. de romaguera
Hun mirar d' ull he d' argilagua.
o donatiu, 8470 Viu ab prou plagua,
algun motiu ab semblant osta
8425 ffals de grandea tant indisposta
o de bellea, qui y participa:
de personatge mòrt s' anticipa,
de gran llinatge, 8475 com l' urcheller
fficte llaguot, he triaguer.
8430 obté llur vot Qui vol guardar
de foll· amor. tal bestiar
Mas prest ne mor de no fer tales,
qui molt s' i fexa. 8480 de feres males,
La força y dexa, rampellament,
8435 cap s' enblanquix, crebantament
prest s' envelix he altres dans,
com lo pardal, no y basten cans,
he lo fruytal 8485 murat castell,
ffent molta fruyta: loba, pastell,
8440 morir -se 'n cuyta. rexa, grilló,
Mor com llebrer, de hull presó.
en lo femer, No y cal res dir!
91

8490 Ell vol morir fferir les roques

com lleoner. ab semblants coques,
Tal carceller naus, caraveles,
en và trahulla. 8540 sens rems e veles,
Per cos d' agulla carta, guovern?
8495 o portal vell En foch d' infern
vol pás camell. ¿qui ·s vol calfar,
He pendre vol dins en lo far
lo raig del sol 8545 prop Mongibell,
ell a grapades. l' Estranguol, vell
8500 A cullerades bolcam fumós?
tota la mar En Port_Fanguós,
vol mesurar platga romana,
- en clot la buyda -. 8550 valenciana,
Ffolguar qui y cuyda hon llaura ·l ferre,
8505 suor de mòrt, en qué s' aferre
sens may deport no ·s pot trobar,
en sì remira; ¿qui y deu calar
brugina tira 8555 ni vol sorgir?
e cava ména; Ffogir, fogir
8510 lo molí mena a veles plenes
qui ·s diu de sanch, de tals serenes
catiu may franch. encortadores.
La tirant serra, 8560 Ffalses cantores,
davall la serra, a tots encanten,
8515 la serradura qui no s' espanten
als hulls s' atura. del llur moral!
Talla pedrera. Perquè ·l coral
Qui bé n' espera, 8565 llur amorós,
espera ·l punt mal d' ereós,
8520 què puig· amunt si ·ll posehex,
l' aygua del riu; sovent guarex,
que torne vïu si ·l natural
spera ·l mort. 8570 he mestrual
He bufant fort li fan ben veure,
8525 en sa fornal, yo ·t vull fer creure
ffilosofal quant ll' an orrible,
pedra curable, ffort avorible
or fet potable, 8575 extremament.
argent de coure. Generalment
8530 Gran os a roure! los animals
Ab guarbell poha. - què són brutals -
Vol per la coha ffan maravelles.
o per la squena 8580 D' ells llurs femelles
tenir morena, may són geloses,
8535 anguila viva. ni receloses
Donchs ¿qui no squiva elles ab elles.
92

Vaques, ovelles, ló deceberen;

8585 egües, someres, d' ell conceberen
molt grans raberes, ses filles drudes.
ab hun mardà, Lo prom de Judes,
toro, guarà, 8635 ja vell e sogre,
se companyegen. sa nora ·b logre
8590 May se 'n breguegen; ló penyorà.
Cert temps de l' any D' ell s' enprenyà
ab poch afany, de dos en huna.
llur mascle spleten. 8640 Tostemps la lluna
Sols s' i jusmeten bona ·llls y par,
8595 ffins que s' emprenyen. a treballar
Tantost lós renyen, he menar mans.
no ·lls cansen pus, Véu ab enguans
ffins per llur hús, 8645 ésser prenyada,
avent parit huna, banyada
8600 he fills nodrit, en comú bany.
lés mou natura. Tornant ab guany,
A dones dura dix s' emprenyà
tot l' any bon tempre, 8650 quänt se banyà,
mesclant -hi sempre cert, sens marit
8605 llur voluntari. he sens delit
Lo llur armari qù· ella sentís.
porten cubert; Abenroys,
sovint hubert 8655 qui u descriví,
lòs sia ·lls plau. algun matí
8610 Si ·s pert la clau ho somià!
o si s' aprima, Bé sé n' i hà
més si s' esquima de closes nades
en altre pany, 8660 o no passades;
per a tot l' any vèrgens de dit,
8615 són desdenyades. no d' esperit;
Per ser prenyades vèrgens de fét.
dien, treballen, Mas contra dret,
sofiren, callen. 8665 dites donzelles,
Axí s' escusen, ab coceguelles
8620 mas no refusen - hó no sé cóm -
ni se n' enugen. mas no sens hom
Nunca rebugen ni sens plaer,
colps de guerrer. 8670 ffills saben fer.
Per fills haver Ab natural
8625 tot frau farien; o manual
enguanarien cert insturment,
lo pare llur. fforçadament
Ab vi fort pur, 8675 se han obrir,
donat ab art, ans del parir.
8630 Llot, ja vellart, Les més ne moren,
93

com se desfloren, 8725 almenys aver!

les nades closes. Per infants fer,
8680 No cal fer gloses, velles modorres,
noves llectures. exorques, porres,
Per criatures moltes y roden.
totes y penen 8730 Quant àls no poden,
he fort entenen. han fill furtat
8685 Gran arteria hó manllevat,
hac na Maria suposant pàrts.
de Monpeller, Ffill ab tals arts
reyna, muller 8735 tu ja n' has vist
del rey én Pere. mentres tenguist
8690 Anant darrere la viuda ·xorqua.
ló decebés, Tanbé ·n la forqua
he concebés d' esta ciutat,
qualque fill d' ell. 8740 per tal tractat,
En hun castell dues mesquines
8695 hac son obtat. has vist madrines
Hun son privat sentenciades,
ló y féu anar. ensemps penjades
Cuydà -y trobar 8745 ab hun tercer.
qui més amava. Ab gran saber
8700 Ella callava, na Nohemí
ell era llosch; mostrà ·l camí,
lo retrèt fosch. temps e bon· ora,
No discernia 8750 a Rut, sa nora,
ab qui dormia. cóm concebria,
8705 Altra ·s cuydava. cert, si ·s cobria
No ·s talayava jus lo mantell
sa muller fos. de Boç, ja vell
Prestà -li ·l cos. 8755 he prop parent.
Ben contentada, Al cap, gahent
8710 restà prenyada ab tal pertret,
de fill senyor, agué nn' Obet.
conquistador Generalment,
de tres ciutats 8760 si y tens bè sment,
ab sos regnats. totes hi dancen,
8715 Na Sarray, he may se 'n cansen,
¿no requerí per fills haver
ffer emprenyar he per plaer.
sa moç· Aguar 8765 Hauran rebut
dejús sa falda? o concebut,
8720 Tant era calda! he més ne reben
Puys no paria, he reconceben
he no tenia dos, set, huyt, tres,
ffill d' ella nat, 8770 en moltes més
ffill adoptat grans cantitats
94

multiplicats. a la metgessa.
Sé tres mullés, 8820 Com ha dehessa,
ffills d' un senés cert, lá tenien
8775 cent vint -e -huyt les qui y venien.
aver parit Vengué -y ab dues
en molts parells. parentes sues.
D' aquells ocells 8825 A totes tres
dits e infants, en bany lés mès.
8780 nats tants germans Medicinà
de Guodofré o metzinà.
- cascú naxqué May no pariren.
ab son collar; 8830 Les dos moriren
en lo tallar en l' endemà.
8785 se tornà signe, Ella restà
sinó l' insigne set anys liguada,
dit de Bolló - morint orada,
si fon o no, 8835 sense testar.
- apòcrif par - Continuar
8790 l' anglés en clar lòs plau la rúbricha:
té qu· és canònicha totes han llúbricha
aquella crònicha. l' afecció,
És pohesia, 8840 per passió
fficta falsia, he gran calor.
8795 com Cent Novelles Ffan més error
als hohents belles. a l' engendrar
Lo fét d' aquells sense llavar.
dits nòu porcells 8845 Seran freçoses,
cosa ·s comuna. he fan llebroses
8800 Setanta, huna, ses criatures.
ffills animats, Lleges pintures
tots figurats he variades,
cos ab melich, 8850 davant posades
en hun bolich quänt concebran
8805 lós avortà, - com de Llaban
he lós contà a les ovelles -
jutge comú, o pensant elles
de hu en hu. 8855 d' altri figura,
D' una saps bé torben natura.
8810 - ab tu tingué Virtuts majors
afinitat - manen menors;
per hun horat Les animals,
què lá sglayà, 8860 a naturals;
com s' afollà he per llur cuyta,
8815 de set justats: no serà cuyta
vius bategats, prou la llur sanch.
may pus n' agué. De pare blanch
Recorregué 8865 hauran fill negre;
95

de sà y alegre, no ·llls plau mostrar,

de seny catòlich, per avortar,
ffill malencòlich 8915 cubertament
he maniach; mas ferament,
8870 d' om fort, fill flach, metges demanen
desfigurat, he lós enguanen:
lleig, morfeat. mostren orina
Per falliment 8920 d' altra vehina.
de llur sement Tots mals atorguen
8875 tant indigest, perquè lés porguen:
hixen de sest; sagnies facen
ffan -ne sens braç, què n' arrabacen;
hun gran cabaç; 8925 ffan -s' i empastres
d' ells cap dins pits; he mil desastres;
8880 ermofrodits; ballesta ·ncollen
altres sens sés; per què s' afollen.
altres sens res, Huna sagrada
sens peus e mans. 8930 monga prenyada,
He dos germans, superbiosa,
8885 abdós peguats. - molt desigosa
D' ells, enceguats, que s' afollàs -
nats sórts e muts, fféu curt lo pas:
d' ells paren bruts. 8935 prengué bevenda
Més inprudens de una tenda
8890 he necligens, no prou fornida.
ben indiscretes, Errà la mida.
cinyen -se stretes, Enmetzinada,
ballen a salts. 8940 morí soptada
Ffan los llits alts sens dir Jhesús.
8895 he grans tapins. No ·nn diguam pus,
He per bocins, com Déu no u vol!
si ·lls miraran, Si ·ss prenys d' un söl
s' afollaran 8945 o d' altres més,
si prest no ·nn mengen; al setén mes
8900 he si no ·s vengen he huyt o nòu,
de qui ·s discorden; he si no ·s mou
he si no morden de dèu fìns onze
al frare ·l coll. 8950 - si u creus quatorze
Anant en foll, he més encara -
8905 estropeçant per zuna y xara
he molt husant dona morischa
amprar la clau set anys s' arischa
- lo què bè ·llls plau - 8955 restar prenyada,
sovint s' avorten. descompanyada
8910 Si lo què porten del marit seu.
les verguonyoses Vengut si ·ll véu,
he rabioses qu· és sua jura
96

8960 la criatura. en pous e rius

Dins hà dormit ne llancen vius,
ffins l' à sentit. sens batejar;
Bon creure u fa. 9010 d' ells fan menjar
Si molts n' i hà, tallats a troços,
8965 los de pochs mesos a porchs e guoços,
no són atesos malignament;
he tots perixen. Necligentment,
Sols ne parixen 9015 altres devoren
los ja complits. he lós acoren.
8970 Criden prou crits Per mala ·ndreça,
al parturir, llur sanch se vessa
qui ver vol dir. pel meliquet
No ·s dolen tant 9020 restar fluxet:
com és llur plant troben -lo mort.
8975 he continença. Altres, molt fort,
A la naxença, stret enbolquant.
si ja no y moren, Altr· enconant
á! o e! ploren 9025 ab medecines,
pel peccat d' Eva. pus ver metzines.
8980 Per la qui ·lls lleva Altres desvien,
melich tallat, los quals envien,
ben màl lliguat, secretament
llavats, bolcats 9030 he nuament
he enconats als espitals;
8985 - alguns ab mel, o als portals
los més ab fel - de la Sëu posen.
de les qui ·lls amen Molt poch reposen
la llur llet mamen, 9035 desparterades:
los més ab plos. d' un mes llevades,
8990 Puys, per les flos ja van al bany
de què ·s nodrien he fan parany
dins, e ·s pexien per aver lisça.
per los melichs, 9040 Hixen a missa
pobres e richs, ab fill o filla,
8995 han per egual com la conilla,
tots, semblant mal: ab ventre gros;
piguotes, rosa. llet no n' an ros.
Mas, si ·llls fa nosa 9045 Meten dos fills
lo fill qù· és nat a grans perills
9000 he n' an mál grat, abdós, de mòrt.
no ·llls plau que vixcha. Més per deport
D' ells fan perixcha he guallardia,
bollit, cremat, 9050 per fidalguia
nu soterrat. la més part d' elles
9005 Altres ofeguen, - per llus mamelles
en mar lós neguen; servar gentils -
97

tenen per vils ni bon ginet.

9055 mares qui crien. Lo moltonet
Sa carn avíen, he fill d' ovella,
dides hi lloguen. si morta ella,
Sos fills alloguen 9105 de cabra mama,
com la cuquella com cabró brama,
9060 - sos ous pon ella corre, surt, salta;
en nius estranys -. dreta, llis· , alta
Dels fills, afanys li naix la banya;
no ·llls plau sentir, 9110 grosera, stranya,
he fan mentir no prima, blana,
9065 la llur llavor, li 's fa la llana.
per llur error Pigor fan dides
he oradures. màl comedides:
Ses criatures, 9115 dida ·nbriagua
mig avorrides, lo chich ne plàgua,
9070 donen a dides, e la baguassa
he les mesquines semblant atrassa.
no guarden quines; Dida juhya
quines o quales, 9120 pauruch ló criha.
bones o males; La poch sabent
9075 si malaltices, ffa 'l ignocent.
entulladices, Qui no té llet,
si massa traguen; fflach e magret,
si s' enbriaguen; 9125 de fam ló mata.
si fels e castes; Ffemta de rata,
9080 si de llet bastes; chinges mengant,
ffolles verdoses, cristall portant
braves, yroses; o caramida.
si amiguables, 9130 Si d' altra dida,
afalaguables - qui lá y furtà
9085 he humanals. menjant d' un pa -
Virtuts morals, la llet no cobren,
males costumes perquè s' encobren
- diré -u en sumes - 9135 los bolqués sullen,
molt se diriven d' aygua lós mullen,
9090 ab de què viuen, ffingint prou hixen
llet de les mares he que bè pixen.
més que dels pares. Si tot lòs fall,
No sols moral, 9140 ¡quants ab cascall
mas natural per fer dormir,
9095 la llet altera: lós fan morir
si de somera o ·lls fan dements!
mama la llet, No tendran dents,
lo chich potret 9145 ga ·lls fan menjar.
may porà ser D' ells fan mamar
9100 cavall llauger, llet d' animals,
98

he resten tals 9195 he cames tortes.

per temps avant. Dormint com mortes,
9150 Chica mamant alguns plorant,
una donzella, altres mamant
llet de cadella, massa, lós maten;
què vomitava 9200 altres n' esclaten,
menjar tornava, sus ells llançades,
9155 hó llet de truga, endormiscades
en fanchs ab pluga. necligentment.
En lo femer En mon jovent,
ffon son plaer 9205 yo rey regnant,
jaur· ensollat víu cas semblant
9160 he rebolcat. éntre fembrasses,
Altr· ermità, abdós baguasses:
cerva ·ll crià. huna ·b tal sort,
Hun altr· egua, 9210 son fill hac mort.
dins una llégua Prest despullà 'll
9165 si fanchs trobava, he cambià 'll
en cent pixava. ab altre vïu.
Puys llet no tenen, L' altra sentí -u:
¿per qué u emprenen, 9215 véreu punyades!
ffer semblant tàla? Fforen llunyades.
9170 Si han llet mala, Ffon tal contesa
¿com no se 'n dexen, davant mi mesa:
puys lá 's conexen la matadora,
les inhumanes, 9220 gran ralladora,
no cristianes, ffort defenia,
9175 en la color, puys consentia
sabor, olor? he requestava
Déu lés ne pagua he fort instava
he dóna plagua 9225 yo ·ll migpartís.
per tal nocura Que no morís
9180 obrant natura. l' altra ·m preguava,
Si llet vermella he fort plorava
de llur mamella tot ló y donàs.
hix, e no blancha, 9230 Sols vïu restàs!
molt prest no ·lls mancha Ffíu dret juhí,
9185 del tot ser folles! puys coneguí
Mës per ser molles, qual mare fóra.
de flach recort, La dormidora
algú ·nn fan tort, 9235 ffíu castiguar.
vísch e guercer; Sens comparar
9190 lleig, esquerrer ffan cas pigor,
he geperut; de gran error,
contret, ventrut; mares traydores,
per màl socors, 9240 dissipadores
trencat, potrós he celerades;
99

delliberades, pus no podien,

tant scientment 9290 no li playen,
com follament, ffeya 'lls matar,
9245 propis fills manquen; a cans donar.
hulls lòs arranquen, Ans lós forçava,
he allisien, puys lós matava!
perquè mils sien 9295 Bé fon semblant,
acaptadós exorbitant
9250 he vividós he cruel acte:
sobre ·l pays. dos feren pacte
De bon avís, sos fills matassen
art doctrinal, 9300 e ·lls se menjassen.
dot e cabal, La hu menjaren,
9255 sos fills ereten! puys pledejaren
De cert cometen pel qui vivia,
molta maldat, morir devia
lo fill, sà nat, 9305 també menjat.
volent mancàr. He asetjat
9260 Més, vull contar Jherusalem,
llur crueldat en hun estrem
he pravitat, de la ciutat
per incident 9310 ¿no fon trobat
lo solch torcent. per los vehins,
9265 En temps antich, olor sentins
¿no féu poblich de carn molt fina,
acte malvat c· una vehina,
he celerat 9315 viuda juhia,
Semiramís, mig fill cohia
9270 qui féu morís, en ast, partít
he de sa mà com a cabrit,
hun fill matà, - perquè ·ll menjàs,
per no complir 9320 he qu· estojàs
ni obeyr l' altra mitat -
9275 son manament? del fill cuynat
Gran foch ardent begué 's lo brou?
qù· en sì sentia, Ara de nou,
son fill volia 9325 en la Bretanya,
ló y apaguàs mare tacanya
9280 he lá 'n fartàs. d' un fill molt bell,
Ell ló y neguà. per lo budell
Per ço ·ll matà! l' ast li meté.
La foriosa, 9330 Pel cap ixqué!
llibidinosa, Al foch ló mès.
9285 molts n' elegí, Com son fill vès
he se 'n serví, mort e rostit,
ffins rebuaven. pare y marit,
Com se 'n cansaven, 9335 bon crestià,
100

a Déu cridà vull dir, terrible,

vïu ló y tornàs, no menys orrible,
he reclamà 's 9385 d' ira molt lega,
al Vicent sant de gran envega,
9340 Fferrer, preguant, iniquitat
reçucità 'll. e crueltat
No ·ss animal de feres dones.
son fill matàs 9390 Les amazones,
perquè ·ll menjàs! quänt començaren,
9345 Huna malvada dels què restaren
reyna fada vius, llurs marits,
- deya 's Atàlia -, sans o ferits
ffarta d' alguàlia 9395 d' una batalla,
com a çabia, de colp d' estralla
9350 de malaltia - les enviudades,
Déu li ferí avalotades -,
ffill, qui ·nn morí. tots lós nafraren.
Prest féu cercar, 9400 També mataren
presos portar pares, germans,
9355 los fills reals. ffills chichs e grans.
Tots ab destrals Tots hi moriren!
esquarterar Aprës s' uniren
fféu, e matar 9405 casi ·nfinides;
gran cantitat. ensenyorides
9360 Johàs, furtat han molt vixcut
- chich qui mamava -, he prou crexcut,
per qui ll' amava matant los fills,
ffon amaguat; 9410 com a conills.
he ben criat No les femelles!
9365 al temple dins Mas les mamelles
per los rabins. dretes llevades,
Ab tal remey, ab archs armades,
ffon aprës rey. 9415 ffent cruel guerra,
He na Tamar, gran part de terra,
9370 ¿no féu matar cert, conquistaren;
lo gran rey Cir, hedificaren
he féu partir temple bellíssim,
lo cap del cos, 9420 mas nefandíssim,
e ·n odre gros obra molt vana,
9375 de sanchs d' om ple, de na Diana,
lo cap meté? ffent hun déu strany
Rey de sanchs glot, d' or o d' estany
en lo ple bot, 9425 ffus, contrafet.
dix: "vull fartar ¿No fon màl fet
9380 he confitar». com na Justína,
Per què ·s venjàs. mare mesquina
Hun altre cas d' emperador,
101

9430 del Creador A son cunyat,

reneguadora, tot descuydat
emparadora ló féu matar.
dels arrians, 9480 He féu entrar
dels crestians dins Famaguosta
9435 pus de vint mília, més que llaguosta,
a sa família gent genovesa.
martiriar De roba fesa
fféu e matar? 9485 he violada,
Ans cristiana, en la entrada
9440 puys arriana, prou n' i agué!
apostatà, Cert, bè tingué
puys esclatà! iniqua fúria
Huna vil fembra 9490 he gran lluxúria
- del nom no ·m menbra - huna ·n Castella
9445 la qual tenia reyna vella,
fill qui seguia mare del rey,
al sant Andreu, cerquant remey
com ella ·ll véu 9495 a sa calor,
jove, polit, per foll· amor
9450 del pare ·l llit, d' un taguarí,
ll' instà sullàs donant verí
he violàs. al rey fill seu!
Ffer no u volgué. 9500 Altre mal greu,
Recorregué de no menys dan
9455 ella ·l pretor, qual als chichs fan,
posant clamor vull recitar:
de violència. lo mál criar
Sens audiència 9505 dels fills fadrins,
de l' innocent que ·lls fan rohins,
9460 no mal mirent, ben empastats
ffon condempnat he viciats,
ser ofeguat, cobrint, scusant,
llançat al riu. 9510 desenculpant
Déu ló féu vïu, ses oradures
9465 Andreu preguant. he travesures,
Del cel ragant ffriandaries
llamp lá ferí, he llepolies,
he descobrí 9515 lladrupejar,
sa malvestat. tacanyejar.
9470 No menys peccat Axí ·lls desvien!
he desamor Pares bè ·lls crien,
fféu na Lleunor, ab rahó ·lls baten.
reyna chiprana, 9520 Mares «que ·lls maten»!
qui fon germana veureu cridar,
9475 del vell qui ·s diha he flastomar;
duch de Guandia. «pare cruel»!
102

Ab lo llur vel insipiència

9525 los ulls lòs torquen. he necligència
Axí ·lls enforquen, pus recitar.
doguals lòs filen, Per apartar
los més avilen! 9575 l' estil de llarch,
Si hu sols n' an, descolle l' arch
9530 pus foll ló fan he pus no ·ll stire;
he ignocent, l' aladre gire.
grosser, dolent. Torn· al camí
Viudes, pus nicis, 9580 d' on m' apartí,
de pigós vicis. al natural
9535 Los més penjàts llur general.
són llurs criats, Per què pensaren
los alcavots he començaren
he gualiots. 9585 la indicible,
Ffembres errades pudent, orrible,
9540 he coronades ffort llebrosia:
en lo poblich, la sodomia
viudes te dich - peccat no poch
lés han criades. 9590 digne de foch,
Ffolles yrades, del mundanal,
9545 si carta giren he infernal
pus fort lós firen a l' arma y cos -
he sens rahó. dins lo llur clos
Ab bon bastó 9595 no ben tancat,
veureu sovar, per tal peccat,
9550 cap, braç trencar, o com Déu vol,
croxir los ossos; fformar -se sól
la carn a mossos del qù· és posible
d' anques tallar; 9600 lo menys noïble,
stopa liguar millor vivent
9555 grossos moxells, ocultament.
ab bons cordells, Obrant natura,
al ventre y cames, de podridura
encendre -y flames, 9605 d' umós corruptes,
lexant cremar; sovint, no y duptes,
9560 nas, dits levar, serguantanetes,
he a les filles, serps, granotetes,
ab les clavilles rates penades,
fferir de punta, 9610 fferes alades
la pell pus junta he baboynes,
9565 he verguonyosa; per draps, cortines,
ab fus, filosa, vòlen e van.
arrancar l' ull. Cranchs, polps s' i fan
Lexar -me vull 9615 dits companyons,
llur crueldat, semblants ronyons;
9570 iniquitat, moles diformes
103

de leges formes 9665 si li 'n fan bena,

he mostruoses. s' estiomena
9620 Més són ventoses o s' i fan cuchs.
d' odre mig buyt, Qui talla buchs,
d' aygües conduyt. si d' ell fum porta,
Tabal, tanbor, 9670 d' abelles morta
par la remor cau la mitat,
9625 de llur costat; enbolicat
ventositat, ab tal bafor.
grossa vapor. De la llavor
De llur fredor, 9675 dels cuchs de seda
dins engendrada, més se 'n refreda,
9630 en la yllada no se n' aviva
molts sons fa fer, o s' eschaliva.
com fa troter Púr viu -ne pocha
de Llenguadoch. 9680 si ·l drap lá tocha.
No dura poch Si són presents,
9635 ser mestruoses, tocans, vehens,
molt enugoses quänt han llur magna,
lo quart del mes. l' ome què ·s sagna,
Per tant, jamés, 9685 pus sanch no n' ix
les dones gregues, o se smortix.
9640 monges e llegues, Si tals s' aturen,
ni les juhies, quänt metges curen
huyt o nòu dies, l' ome nafrat,
mentres sanch tenen, 9690 és tart curat
ni van ni vénen o ben prest mort.
9645 a Déu preguar. Si van per l' ort,
Al templ· entrar los arbres sequen;
no ·llls és permés; maten, entequen
en l' estiu més, 9695 erbes, si ·nn cullen;
per tant com puden. hí l' espill sullen,
9650 Del drap què ·s muden e com llops miren.
ffetilles fan; Mës si may firen
del què ·nn roman, ab llur saliva,
may bon paper 9700 no speres víva
d' ell se pot fer. l' escorpió.
9655 Si ·n fas penó, Infecció
mès al maymó he verins òbra
de les gualeres, lo vi què ·llls sobra
bon vent no speres, 9705 en la llur copa,
ans lés perdràs; o si y fan sopa,
9660 si ·ll cremaràs, en l' om: si y beu,
may clar flameja, rentar -la deu.
tostems blaveja, De furioses
no ·nn val res l' escha; 9710 he rabioses,
a nafra frescha, guocets orinen
104

he s' enverinen, com ll' an perduda,

per tració, 9760 pus no ·lls ajuda
complexió, ni ·llls val pus l' art.
9715 mudant ab art. D' elles ja fart,
De certa part quänt són al foch,
l' umit, si ·t tocha, ell se 'n trau joch
la mòrt te flocha 9765 he se 'n fa trufa.
com ·Alexandre. Al foch lós bufa.
9720 Quin celiandre Mës les dampnades
per a llonch ús! són inclinades
Ab cert greix fús, naturalment,
com diu la gent, 9770 mës follament,
se fan hungüent ser fetilleres
9725 he bruxes tornen. he sortilleres,
En la nit bornen; conjuradores,
moltes s' apleguen, invocadores
de Déu reneguen. 9775 he adivines.
Hun boch adoren. Moltes mesquines,
9730 Totes honoren ab geumencia,
la llur caverna, nigromancia,
qui ·s diu Biterna. són fitoneses.
Mengen e beuen; 9780 Les diablesses,
aprës se lleven, totes malignes,
9735 per l' ayre vòlen. cert, són indignes,
Entren hon volen per los esguarts
sens obrir portes. de males arts
Moltes n' an mortes 9785 he fals compàs,
en foch cremades, et aliàs,
9740 sentenciades hom s' i acoste,
ab bons processos, mas deu ser oste
per tals excessos, de sols mig dia.
en Catallunya. 9790 He tirant via,
Tal fet, si ·s lunya poch aturant
9745 de veritat, he menys curant
ja ·ss declarat del llur acost,
en lo decret. qui passa tost
Allà ·t remet. 9795 he tant l' om cansa!
Ffét és mirable: Llur amistansa,
9750 lo gran Diable afecció,
qui lés guanyà, dilecció,
hi té la mà. treva y amor,
Ell lés enguana 9800 sens oy, rancor,
he lés profana, gronyir, renyar,
9755 ffins que són preses, no pot durar
en carçre meses al més hun· hora.
a mál llur grat. Si no ab nora
La libertat, 9805 o ab fillastre,
105

sogre, padastre, Calixte papa,

sogra, cunyada, vestint la capa
aconpanyada 9855 d' apostalat:
ab quisque sia, vént asolat
9810 la revessia he ja ·s perdia
és llur camisa. de dia ·n dia
Sens paguar sisa, l' eclesiàstich
ab quants pratiquen, 9860 estat monàstich,
ab tots repiquen. tot sacerdoci
9815 Neguen si deuen, posat en oci,
crim fals alleuen. se divertia,
Secrets descobren, e ·s convertia
ab ales cobren. 9865 en dar plaés
Ab lo bech piquen a ses mullés;
9820 he prevariquen. he sostenir
Mentint difamen. he mantenir
Puys res no amen elles guarnides,
ésser amades, 9870 cases fornides.
vana ÿ debades Déu invocat,
9825 és tal husança: he convocat
sols sa criança, tot l' apostòlich
qù· és tendrelleta, senat catòlich,
mentres lll' alleta 9875 ab gran conflicte,
lá pot amar. ell féu edicte
9830 Lo desmamar he decret llarch,
partex l' amor llevant l' enbarch,
en l' amarguor tot rasament,
d' acéver groch, 9880 del casament
qual en lo broch als capellans.
9835 de llus mamelles Sols apellans
se posen elles fforen los grechs,
quänt lós desmamen. qui, com folls llechs,
Ja par desamen 9885 ffan matrimonis.
llur criatura, Llurs patrimonis
9840 mostrant figura, per los fills venen,
començament tots alienen
he tastament he destrohexen,
de l' amarguosa 9890 Déu no servexen
vida penosa deliurament.
9845 què passar deuen, Llíberament
qui llur llet beuen viuen llatins,
he mál cuynat. qui tots matins
Pel mál veynat 9895 missant conbreguen.
he sobresdan Tots a Déu preguen,
9850 què totes fan dien ses ores;
a tot vehí, mullers ni nores,
hi provehí gendres, nebodes,
106

9900 casaments, bodes. peccats secrets!

Res no ·lls embargua. Fforen discrets
Bé fon amargua pròmens e savis,
hun temps la sgleya, 9950 los pares, avis,
com ella ·s veya qui desviaren
9905 ser enguanada! he apartaren
Huna malvada, de clerecia
hom se fingia; tal travessia
per sa mongia 9955 he gran destorp.
he ficció,
9910 elecció Seguona part del tercer
ffon feta d' ell,
papa novell. E tu, vell corp,
Violentment com alquimista
he dignament avent ja vista
9915 Déu lá matà. llur art frustrada,
Ella sclatà: 9960 altra veguada
mostrà 's ser dona. esperimenta,
Per tant, en trona, no se n' absenta
públicament, ni se n' aparta,
9920 ab tocament ni may se farta
si ·s hom se prova, 9965 bufar al foch;
com se renova he com en joch
lo Pare Sant, lo perdedor,
totstemps pensant gran juguador,
9925 que ·l Redemptor, ab mala sort
d' ells fundador 9970 para pus fort
he fonament, he mil jochs muda;
claus, regiment ffins que perduda
a hom donà, hà sa moneda
9930 he ordenà may se 'n refreda,
sols mascle hom. 9975 ven tot quant té,
Guarden, e com!, quänt no y hà què,
may no ·lls enguane per juguar furta;
dona, ni ·lls mane, a mòrt s' ahurta
9935 ni órdens prengua, per tornar tost;
ni may emprengua 9980 ffins que desbost
de fer sermons. - guanye quisvulla -
De fe tres mons allí ·s despulla
regiraria en lo taulell.
9940 llur parleria! Tu, pagés vell,
Ni han permés 9985 laciviós,
ogen jamés porfidiós,
confessions. axí u faràs:
D' elles perdons no ·t fartaràs
9945 nunca s' aurien: bufar al foch.
revelarien 9990 Escach pel roch
107

tens per la dona. Dels arreus richs

Sus mat te dóna. d' elles, tan bells,
Puys soriguer 10040 collars, anells
te saben fer d' or, lós foneren,
9995 he no ·l conexes, hun déu se 'n feren.
yo ·t prech te 'n dexes. Hidolatraren,
May pus no jugues bou adoraren.
ab tals fexugues. 10045 Tu no adores
Si may te tempta ses alcandores
10000 la llur empremta ni ses lliguaces,
tant afaytada per ses caraces
he repintada, ni lluent pell,
per ta defensa 10050 menys pel cervell;
dins qué són pensa: no te 'n tribules.
10005 véus -les lluens, Ni t' acumules
no tenen dens; ydolatries
alcofollades, per frasqueries
d' ulls afollades; 10055 de quantes són,
per l' enblanquir ni pel preguon,
10010 perden l' ohir, ni pel defora.
he l' odorar Mas tota hora
per l' ensofrar. ta carn refrena,
Al cap grans banyes, 10060 si guerra ·t mena
dins han migranyes. libidinosa
10015 Véus -les brodades he furiosa,
he divisades, com fa ·n lo brut.
coha tallada, Si, dins, virtut
crencha calada 10065 de contenir
ffins a les celles. no pots tenir,
10020 Si ·t paren belles que t' i esforces,
ab tals hufanes, - car no ·nn fa forces
no te n' enguanes: la part carnal,
lleva ·llls les robes, 10070 servisial
vejes qué y trobes; a la rahó -
10025 llava 'llls la cara de bon baró
ab aygua clara. pren bon consell.
Ffora tapins, A cas novell,
mira qué tins: 10075 nou, emergent
hun vell monet he contingent,
10030 o cerronet, no nessessari
tot cap e cames! ni voluntari
Donchs, no t' inflames né imposible,
per llurs pintures 10080 mas deligible,
ni brodadures, triant millor,
10035 ni ·n faces déus, a ta calor
com los jueus, seguons la lley
nostres antichs. donant remey,
108

10085 may hà fallit: apetits citen,

de sarments llit, no n’ uses guayre.
he d' agnuscast Mas, ab desayre,
ffornix ton trast. 10135 ta carn castigua
He d' un cantal com enemigua.
10090 te fes capçal; Porta ·n lo llom
llançols d' ortigues, plancha de plom;
ab què t' abrigues; cércol bè stret
muller de neu, 10140 de ferro fret
com Fransesch féu. en los ronyons.
10095 Vétla, treballa, Mulla ·ls botons
puja, devalla, en aygua freda.
ffins que t' enuig. Axí ·s refreda
Com Josef fuig. 10145 tal moviment.
Husa lo bany. Lo sentiment,
10100 Reb cascun any rahó senyora,
sagnies dues. la carn traydora
Ffes sovint súes, de l' hom discret,
enans del past. 10150 ab sì retret,
Per viure cast, deu rominar
10105 les diciplines. he dominar
He com te dines, he ben regir.
pa y aygua usa, He deu fogir,
ffin vi refusa 10155 no sols pensar,
he beu vinagre. mas somiar
10110 Lo mengar magre, avinentea.
sols per la vida, Lluquet e tea
ab certa mida, és de chich foch,
ans poch que massa. 10160 he poch a poch
Carn de rés grassa, s' encén molt gran.
10115 llet e los ous, ¿Qui lo gran dan
potatges, brous, pot estimar
lo menjar blanch, qual per Thamar
ffan molta sanch, 10165 se féu Amon?
donchs, molt sement Cert, Absalon,
10120 he moviment. per ço ·ll matà.
Llegums, fumosos Bé ·l què pensà
són e ventosos, crexqué ·n grans flames!
cuyts o torrats; 10170 Si tant t' enflames
ventositats lo seny no y basta,
10125 dintre recluses, tant te contrasta
les cornamuses la carn e mou,
ffan fort inflar, tant fort te rou,
dreçar, sonar. 10175 si tant te crema,
Donchs carn, llegums, torn· a ton tema,
10130 ni los perfums, puys tant te plau.
perquè conciten, Com dix sent Pàu,
109

més val casar Perquè t' informes

10180 que no cremar. pus promtament,
¿Quin casament? primerament
No semblantment vull explicar
com mul, cavall, 10230 com llur peccar
als quals seny fall; he mal lòs dura
10185 mas sols casar per llur natura
per venerar he voler d' elles.
lo sagrament, Les maravelles,
Déu molt tement, 10235 virtuts, honós,
per seus aver premis, llahós
10190 de la muller de sola huna
ffills successós; Mare comuna
o per calós he primicera,
refrigerar; 10240 major clauera,
o per squivar capitanessa
10195 aquell peccat he alcaydessa
pus difamat; de Parahís,
o si no vols, per ton avís,
habitar sols 10245 hi vull mesclar;
per ser servit he recontar
10200 he costeyt. algunes coses,
Per tals esguarts, ab què deposes
ab bones arts tos moviments;
casar te pots; 10250 bruts sentiments,
o per grans dots, ffolls apetits
10205 per ser raxós, he vils delits
o per amós. llexant en terra.
Ensaga -t' i: En l' alta serra
qualsevol fí 10255 de meditar,
què t' i mourà volent muntar
10210 crech te courà. l' enteniment,
A hun plaer pus clarament
auràs, certer, si vols apendre,
tantes dolós, 10260 poràs entendre
quantes suós, lo què no véus,
10215 treballs de mòrt, solament creus
a hun deport ab simpla fe.
hà l' ome d' armes. Pel què diré
Perquè ·t desarmes 10265 - he meditar
de tal fatigua, he contemplar
10220 cové yo ·t digua millor poràs,
per qué són tals, quänt oyràs
descominals, les lliçons velles -
he d' on lòs ve 10270 ages orelles!
tants mals, poch bé. Déu prepotent
10225 Hou bé, no dormes! lo món present
110

crear pensant, 10320 may se conjunta.

ell començant Qual vol, tal és,
10275 al firmament, ni menys ni més,
de l' ornament pus no ·s torçria
he d' invisible, ni ·s dreçaria,
de tot visible 10325 ans se trencara,
ffon creador. si lá forjara
10280 Hútil senyor d' algun fort fòcil.
fféu d' animals, May fóra dòcil,
de minerals nunca flectible,
treballador, 10330 pus fort flexible,
cultivador com l' arch turqués
10285 de ferm e moble, fet al revés.
l' om bell, bo, noble, D' una cabreta
per Ell creat près la coheta,
en lo vert prat 10335 llengua li 'n féu.
camp de Domàs, Cert, bè preveu
10290 hon no y romàs, Déu qué seria!
mas apartat Ab maestria,
ffon transportat imposà nom:
en Parays. 10340 Adam a l' hom,
Com s' adormís, Eva· la dona.
10295 Déu per sa mà Adam, camp sona
dona formà. vermell o roig;
D' una costella Eva, mál guoig,
jus la mamella, 10345 maldició,
sens despertar perdició
10300 ni destorbar he remor d' ossos,
lo llur sopor, boca e mossos,
sense dolor, plor s' enterpreta
no res trencant 10350 seguons la lletra.
ni foradant, Per Déu donada,
10305 de l' hom tragué. li fon manada
He li plagué huna primera
costella fos, lley prou llaugera,
no dret fort os, 10355 que lá servàs.
mas flach, curvat, Ella soldà 's
10310 redó, voltat ab hun dapnat,
per sa natura; apostatat,
car tal figura, a Déu rebel,
per ser redona, 10360 llançat del cel,
molt poch s' adona superbiós,
10315 ab cos dret, pla: molt envegós,
tal virtut hà malvat sperit.
he calitat. Sols per son dit
Ab l' om pla nat, 10365 la lley trencà.
ella ·b sa punta Ella peccà
111

de crim molt fort, ella parlera,

digne de mòrt: 10415 - primer mengà
majestat llesa. he menegà
10370 Per Déu represa la llengua y morros;
ffon e citada. restaren forros
Tota sglayada, a ser llenguda -
comoció, 10420 puys no fon múda,
compuncció de tal plomada
10375 he resistència, vént -s· agreujada,
erubecència creu s' apellà.
se ach sentida. Del pàrt callà
Enverguonyida, 10425 - qui calla ·torgua-.
al natural L' amargua porgua
10380 lloch maternal del parturir,
per fer infants, dolor, morir,
de fulles grans per ço li resta.
de les figueres, 10430 De ser infesta,
verdes, lleteres, contrariant
10385 fféu cubertura. he rebel·lant,
En llur fisura a l' hom fent bregua,
tocà -y la llet: d' axò n' al·legua
llexà -y de fét 10435 prescripció,
la ordinària, possessió
10390 hereditària, de fe antigua.
prohig· ardor. Primer amigua
Com sa error ffon del diable;
no confessàs, 10440 per conestable
ans l' escusàs ella ·ll prengué.
10395 ab la serpent, De mala fe
eternalment posseydores,
ffon condempnada. detenidores
A mòrt dampnada 10445 de s· amistat,
he malayda ab malvestat,
10400 tota sa vida he contra dret
ser subjuguada pus ver, de fét,
he bandejada han prescribit
de Parays, 10450 contra ·l marit
tostemps parís rebel·lió.
10405 no sens tristor, Contenció
ab gran dolor. totes abrigua!
De l' obeyr Donchs, per la figua
he reverir 10455 - o altra fruyta -
he ser subjecta, qual sens gran lluyta
10410 tota sa secta ffort cobegà,
may n' à fet res: tastà, mengà,
llur crèdit és. delliberada,
Puys fo primera 10460 no pàs forçada,
112

la lley trencant. mil quatre -cens

No gens duptant vint -set conplits
lo manament, 10510 anys són finits,
Déu no tement, - sens trenta -tres
10465 guanyà ·ls mals Eva. anys, los primés
Dexà 'n ereva des que naxqué,
sa genitura. mentres vixqué
Molt poch se 'n cura 10515 lo Paguador -
de tal erència què, per viguor
10470 la decendència, d' un instrument,
cert, mascolina; - gràci· avent -
la femenina ffon ja quitat,
és qui s' atura 10520 he cancellat,
la diablura en lo notal,
10475 qù· ella ·llls lleguà. l' original
Ella lliguà antich contracte.
a ses ereves, Desfet lo pacte
ab fermes treves, 10525 he difinit,
ab l' infernal, preu infinit
10480 llur special, de carn e sanch,
drach Llucifer. per fer -lo franch,
D' ell, sensaler, ne fon paguat
emphiteotes 10530 he revocat.
lés féu a totes, Lo pleguador,
10485 jus sa fadigua, com robador
he lés obligua apresonat
a fer errades. he castiguat.
Té capbreuades 10535 Elles encara,
totes arreu n· obstant ll' ampara,
10490 en son capbreu afranquiment
a sens no cert. he quitament,
Tal li fa vert, per fer plaer
tals, atzurat, 10540 ab el peyter,
altra, morat, d' ell no reneguen,
10495 les més vermell, né li deneguen
negre, burell, la senyoria,
groch o tenat ans volen sia
o alquenat. 10545 perpetual.
Són assensides Crisma ni sal,
10500 he bè stablides de padrins fe,
ab drets, lloysmes. no lés reté
Ab sos sofismes, ni se n' amaguen.
llímits e fites, 10550 Totes li paguen
lés té descrites morabatí,
10505 en manual. en lo matí
Aquest sensal, de sent Johan,
peyta, resens, o dat ho han
113

10555 jorn de Ninou. grosses, inflades,

La boca ·s clou ab set dolós;
a Carnestoltes. de set colós
D' estes reboltes, 10605 totes tacades,
atén, escolta, de set picades
10560 Déu sols n' à ·bsolta caps de serpent.
de totes huna, Tal, excel·lent
lluent com lluna, casa obrada,
cintillant stela; 10610 hedificada
més que cel cela, sus set colones
10565 ab lo sol sola; d' or, e redones;
com voltor vola, llibre tanquat
abella bella, he sagellat
ovella vella 10615 ab set sagells;
he signànt signe; de set ramells
10570 ffènix insigne; arbre de vida;
colent coloma; sana, guarnida
ben olent guoma, de set virtuts;
segur seguonya. 10620 ab set escuts
Del sens e ronya he mil defesa;
10575 he victigual en set entesa
tan general, arts lliberals;
sola n' és francha. Zodiachals
Més que neu blancha, 10625 les set planetes
rosa, gesmir, ab set cometes
10580 he flor de llir. lá inllumenen.
Més que mirall Set llums li tenen
he pur cristall, set canalobres:
inmaculada. 10630 set cares obres,
No may tachada proximals, pies,
10585 de l' heretatge, en los set dies,
hach avantatge, disapte més,
sublimitat, car jorn seu és
gran dignitat 10635 singularment.
he privilegi. Car, certament,
10590 Sobre ·l col·legi en semblant dia,
de les catives, la fe ·s perdia:
porroguatives sola tengué
obté molt altes; 10640 fferma la fe.
totes malaltes, Per tots fon rota.
10595 d' elles molt flaques La sgleya tota
com les set vaques sola fon ella.
egipcianes; Per ço s' apella
altres malsanes 10645 seu lo disapte.
de set humós, Dant bon recapte,
10600 ab set thumós; potent obrera.
molt engrassades; Pels seus guerrera,
114

defenedora grans, discordans

10650 he protectora d' opinió,
als caminans la qüestió
he batallans; ret fort duptosa,
guanfanonera, 10700 dificultosa
portant bandera de dicidir.
10655 de pur argent, Lo sostenir
blanch e lluhent. lo hoc o no,
Humilitat, conclusió
virginitat 10705 és de fatigua,
és llur empresa. dels sants antigua
10660 Per sa noblesa, d' abdós les parts,
maternitat, de saber farts,
ffecunditat tots aprovats
és sa llurea. 10710 canonizats.
Per tant· altea Alguns moderns
10665 mereix aquesta són fets guoverns
de dita questa de barques velles;
ésser exhemta. velles querelles
D' aquella ·nprenta 10715 han fetes pròpies,
original, he són grans còpies
10670 cort divinal desafaynades;
hà preservat són -se mesclades,
he reservat nom husurpans
aquesta sola. 10720 de capitans,
Hun· altra scola en bando strany.
10675 saps, què opina Mortal afany
altra doctrina n' an pres de més:
de la susdita. no ·nn sabran res
Sense sospita 10725 mentres viuran.
creu quala vulles. Morts com seran,
10680 Puys no t' arrulles en Parays
ni ·t desonestes lo llur divís,
ffent vanes festes, ocularment
detraccions, 10730 he clarament,
maldicions, veuran finat.
10685 contaminant, Ací ·l combat
calumpniant resta duptós,
en trones, setges; mas profitós
dient eretges, 10735 prou a la sgleya.
màls cristians, Car, seguons deya
10690 pechs, ignorans, qui papa fo
los qui mantenen en Avinyó,
la part qù· entenen Benet_de_Lluna,
ser veritat. 10740 a la comuna
Pluralitat hutilitat
10695 de doctós sans, aquest debat
115

hà fet gran bé: 10790 embaxador

molts en la fe de Déu primer.
10745 dels poch amichs, «Ave», certer,
cientifichs, capgirant «Eva»,
grans tehològichs, tots tres «Vé» lleva
sofistes, llògichs, 10795 he lá n' apura.
disputadós, La sens «Vé» pura,
10750 sermonadós, plena, perfeta;
lós hà fets fer. la tota neta,
Los quals, poder, sense querella;
pacificats, 10800 la tota bella,
a l' oci dats, ver or sens ligua;
10755 tots ignorans mare y amigua
he rústechs sans del Creador,
se restarien; potent Senyor.
derrocarien 10805 De «Vé!» brotura,
l' edificat. res de sutzura
10760 Magnificat en cos, sperit,
hà l' edifici haver sentit
llur exercici sols hun instant,
tant envegós 10810 no ·ss versemblant.
com curiós, Qui de no res
10765 he qüestió. fféu tot quant és
Cert, obsció, de verge llim,
segur, pots pendre; terrós tarquim,
tenir, defendre 10815 fféu l' om manant,
com a brocarts dient, parlànt.
10770 abdós les parts He del costat
sens por de foch. sens fer forat,
La part què ·t moch tragué costella
de No concepta 10820 e ·nn féu femella.
és molt accepta E dix «crexeu».
10775 a la més flota; Sols pel dit seu
par pus devota he sa virtut
he prou segura. han concebut
No lá fa scura 10825 he engendrat,
gens aquell crit ensemps mesclat
10780 qui fon hoyt de dos sement,
en Patmos bé: no altrament.
l' àguila ve!, He qui, baxat
a tots naxens 10830 he humanat
terratinents sens home pare,
10785 dir tres veguades. de sola mare
«Ave», debades, sa carn prengué,
l' àngel no dix. ¿no sospengué
Aquell seguix 10835 tal mesclament?
ffel relador, Cert, qui ·ss potent
116

ffer gran misteri, Déu eternal

lo vituperi 10885 ló sospengué.
chich, anxiós; Donchs, bè pogué
10840 contagiós, tal «Vé!» sospendre.
hereditari; Sens molt contendre,
involuntari, com féu la lley
accidental, 10890 aquell bon rey
no ·sencial dit Asuer,
10845 ni positiu, ¿la reyna Ster
sols privatiu no lá 'n tolgué,
de natural, quänt li vengué
original, 10895 ben abillada,
vera justícia, acompanyada
10850 no gens malícia de ses donzelles?
bé ·l pot sospendre! No ·t maravélles
Quänt volch rependre si qui pot més
ffort Eva, Déu, 10900 la lley sospés!
per lo què féu, ¿No pot fer Déus
10855 ¿no condempnà, més que los seus
sentencià, subdeleguats,
en lo parir metges, prelats?
totes sentir 10905 Lo confessor,
pena, dolor, lo peccador,
10860 por e tristor? de tots peccats
Esta parí, greus confessats,
mas no sentí puys bè ·lls engrune,
dolor alguna! 10910 ¿no ·ll ret immune
Qui la comuna he desinferna
10865 lley, general de mòrt eterna?
he corporal, ¿No ·ss dit al doble
sospés en ella, metge pus noble
la lley aquella 10915 lo preservant
accidental, que lo curant
10870 d' original lo mal què véu?
bé pòch sospendre. L' alt metge Déu,
Com quänt encendre scientifich,
fféu gran fornal 10920 ver, magnifich,
aquell rey tal inegrotable
10875 de Babilònia, o impeccable,
per querimònia dignificada,
dels tres juheus, deïficada
qui llus vans déus 10925 ans que ·l món fos,
no adoraren, ell, gloriós
10880 hon no ·s cremaren en l' eternal,
ni molt ni poch. in mente, tal
Cremar al foch com papa fa,
és natural; 10930 lá reservà
117

he prelegí. he nau ab vela

Puys confegí amarinada.
santificada, 10980 Il·luminada,
vergua plantada il·luminant
10935 per dar salut lo caminant.
al món perdut; He mà daria,
enmig del temps, més amaria.
éntre ·ls stremps 10985 He maridada.
del món, enmig; La mar salada,
10940 en lo config o mar amargua,
de la promesa he mare llargua.
terra, sosmesa Essent chiqueta
als de Judà. 10990 d' edat poqueta
Déu saludà he delicada,
10945 en lo migjorn ffon dedicada
lo món entorn, servir al temple,
tot, d' orient hon fon exemple
ffins al ponent, 10995 de santedat.
ab la sabor, En tal edat
10950 suau olor mostrà miracle:
de tal canyella, al tabernacle,
sarment novella, quinze grahons,
de bàlsem planta. 11000 alts escalons,
Ffilla tan santa, ella ·lls pujà.
10955 de sants parents May s' enujà
jutges sabents, de la clausura.
patriarchals Ab molt gran cura,
he profetals, 11005 Déu inspirant
he sacerdots he revelant,
10960 sants e devots. ffon prest mestressa
He dels reals he doctoressa
a Déu lleals, dels majors mestres.
de fét fon nada. 11010 Ella ·lls féu destres
Ffon nomenada en fer servicis
10965 nom honorós, he sacrificis
bell, graciós, ben acceptables,
per Déu manat. de Déu placables.
He comanat 11015 Dins hi vivien,
pel misatger qui Déu servien,
10970 àngel, certer, moltes fadrines;
al pare prom donà ·llls doctrines
li posàs nom d' oració,
molt alt: Maria. 11020 devoció
Vol dir migdia, speritual.
10975 alba, diana Perpetual
he tremuntana, virginitat,
de mar la stela, entreguitat
118

11025 lés féu votar. com ha Davit

Volch -les dotar na Mícol féu.
de castedat Per ço volch Déu,
he d' onestat. 11075 perquè se 'n ris,
Complits anys dotze, may no parís.
11030 ans dels quatorze, Ésta, curosa
n· obstant lo vot, ffon y amorosa,
sens algun dot dolç· agradable,
d' or né florins, 11080 no irritable
los sants rabins com la de Job.
11035 lá maridaren. Tenint a prop
Tots acordaren de son mester
ffos son marit, lo prom fuster,
pel ram florit, 11085 en fusteria
Josep, juheu, o ferreria
11040 vell del trip seu, ell s' afanyava.
hom cast, honest, Ella guanyava
just, sant, modest; en texidures,
la lley sabént 11090 tallar costures.
he Déu tement. Molt temps filava.
11045 Abduy parents Cert, no furtava
fforen consents. cabrit, corder,
Llur volentat, com la muller
pel parentat 11095 del cech Tobies.
al casament, Les nits e dies,
11050 ffo prestament a may lexar,
consolidada. set vèus orar.
La maridada, Ab prou afany,
del marit vell 11100 de llur poch guany
prengué l' anell ells se vestien.
11055 en senyal d' arra, He despenien
millor que Sarra, sols nessessari
la riallosa. llur ordinari
No fon llebrosa 11105 abastament.
huna semmana, Josef, content,
11060 com la germana may enguanat
de Moysés; en lo cuynat
Déu fos permés ffon, com Ysach;
set jorns mesella. 11110 may enbriach
Ni fon aquella ffon com Nohé;
11065 altra Maria, ni cometé,
qui no sabia de vi torbat
qué ·s demanava; he crapulat,
ffort infestava 11115 com Llot, incest.
qui no calia. Josef aquest,
11070 Ni escarnia ab sa muller,
son bon marit, en pau, plaer,
119

molt s' avenien. de Samsó bresca;

11120 Totstemps vivien d' Iram argila;
sòbriament. de rabins vila,
Honestament Jetsemaní;
ells se tractaren. 11170 munt Sinay;
May se tocharen Tabor, Orep;
11125 ni ·s conegueren, guot de Josep,
ni may romperen sach e graner;
sa virginitat. lo guavarrer
Hí en equitat, 11175 tot emflamat
drets com palmera. he no cremat;
11130 Cert, l' alma vera ffont, ort tot clos;
yo lá previu. tàlem d' espòs;
Per ella fiu, pou de Sichem;
- Déu inspirant, 11180 Jherusalem;
yo profetant - nau mercadera.
11135 los bells dictats De sa manera
Càntichs Cantats. yo n' escriví,
Ffon figurada he descriví
he profetada 11185 quina seria,
en profecies, en darreria
11140 per Ysahies d' un meu report:
he tots profetes, muller prou fort,
per ella fetes: ben lluny trobada;
de Nohé l' archa; 11190 gran preu preada,
del Patriarcha sabent faynera
11145 la scala ·l cel; he filanera;
del temple vel; conservadora,
d' Archa o Tora he provisora
pell cubertora; 11195 dels servidós.
d' or la tarraça, Ab senadós
11150 hurna o taça; ffa ·l marit siure.
vergua d' Aron; En son ben viure
de Gedeon és gran e chica,
conca del ros, 11200 pobra e richa;
exut vellós, dona spectable
11155 éra banyada; he reduptable.
porta tancada; Éntre cent mil,
carro d' Elies; la pus humil
peix de Tobies, 11205 per Déu triada,
del rey la filla, al seu criada
11160 lo chic afilla molt alt misteri.
llevat del riu; Hach ministeri
he de Daviu angelical,
torre, corona, 11210 dominical
viula, clau, fona; nunciador,
11165 del sòl verdesca; pus alt, major
120

que ·l misatger 11260 Ab la virtut

de la muller de Déu altíssim,
11215 de Manué, de Fill Santíssim
com fill agué, restà prenyada,
Samsó forçor. acompanyada
L' enbaxador 11265 de son espòs;
ffon Guabriel, lo ventre clos
11220 tramés del cel sempre restant.
ves Gualilea, Aquell instant
ffora Judea. què dix: «fet sia!»,
En sa frontera 11270 l' umil Maria,
Natzaret era verge secreta,
11225 ciutat e flor. fo prenys perfeta;
Ab gran claror verge sancera
l' àngel venint, he mare vera;
Josef dormint, 11275 verge casada,
a miga nit, prenys no cansada;
11230 prop lo seu llit grossa, llaugera,
entrant tot gint, prenys, caminera.
vetlant, llegint, Hun jorn matí,
lá trobà seyta. 11280 ella partí
Dix -li: «Beneyta! ab lo bon prom
11235 Ave Maria! temprat, - he cóm! -
Senyora mia de Natzaret.
molt graciosa, Elisabet
més fructuosa 11285 volch vesitar,
que tota mare! he recitar
11240 Perquè ·s repare del sant prenyat
nostra ruyna, al seu cunyat
del cel reyna én Zacharies.
tantost seràs. 11290 Per alguns dies
Ffill concebràs lós consolà
11245 reparador e y aturà.
he Salvador. Puys se 'n tornaren.
Déu és ab tu!». Aprës anaren
Semblant -li cru 11295 - no per delicte,
lo què splicà, mas per edicte
11250 prest replicà, què féu Sesar,
hun tant torbada covench anar -
per l’ ambaxada. a Betlem dret.
Molt homilment 11300 Ab prou gran fret
he gentilment ffon peregrina.
11255 dix ser contenta Dona vehina
de Déu serventa. de la ciutat
He migançant no n' agué grat
l' Esperit Sant 11305 ni lá volch rebre.
hac concebut. En hun pesebre,
121

de comú era, Satan fon confús.

hac ser partera. 11355 Parí gran Rey,
No y hac madrina, per dar -nos lley.
11310 sor ni cosina, Parí Redemptor
tristor ni por, hí guovernador,
dolor ni plor. Parí lo bé
Ffilla e mare, 11360 cc· a tots sosté.
parí son pare; Parí lo sol,
11315 pare e fill, jutge sens dol,
sens tot perill; sol de justícia.
ffill e Senyor, Ab gran perícia
sens entrenyor; 11365 ló enbolchà,
senyor cabdal; e ll' adorà
11320 àguila tal llatriament.
vehent, volant, Ffon, certament,
al cel pujant. la verdadera
Parí ver hom, 11370 de Déu primera
complit chic prom. adoradora.
11325 Parí fill bou, Aquella hora
sacerdot nou. qual ell naxqué,
Parí lleó, trencat caygué
rey e baró. 11375 tot déu estrany;
Parí fill Déu, rebé mál guany
11330 qui lo món féu. la sodomia,
Parí Messies, ydolatria
matant Guolies. ab sos levites;
Parí fill Verb, 11380 los sodomites,
d' aram la serp. mòrt infernal
11335 Parí giguant, he corporal,
Satan lliguant. ab gran escarn.
parí Fill Crist, Més, nat dins carn,
salvant l' om trist. 11385 pel bou e ruch,
Parí ver Cos com rey e duch
11340 de carn hí d' os. ffon conegut;
Parí fill fort, servit, temut
destruynt mòrt. com Déu Senyor.
Parí anyell 11390 L' emperador
tol peccat vell. Octovià,
11345 Parí fill sant ell ll' adorà
l' om abraçant. com a ver Déu.
Parí salut En Roma ·ll véu
guarint l' om mut. 11395 visiblament
Parí fill llum, anar pel vent.
11350 del món trent fum. Ampla font d' oli,
Parí Fill etern, del Capitoli
qui ·ns trau de infern. molt prop hixqué.
Parí fill Jhesús, 11400 Lo Nil crexqué,
122

reguant jovades a miga nit -.

lluny set jornades, He cau hun tros
més que may féu 11450 del temple, gros,
ni may se véu. dels antichs, vans
11405 He pastós certs, déus dels romans,
essent desperts qù· en Roma resta,
vetlant ovelles, nit de la festa
cançons novelles 11455 anyal major.
àngels cantans, Puys Salvador,
11410 manifestans huniversal
«Déu nat!» hoyren. he general,
De fét partiren, al món vingué.
e ·ll visitaren, 11460 A tot volgué
hí u recitaren manifestat
11415 bé stesament. ffos ell ser nat,
En lo ponent, perquè ·l món pàs
tres sols s' i veren: no s' escusàs
tots tres hu ·s feren. 11465 per ignorància,
He fon trobada ab abundància
11420 pedra tallada de testimonis:
en ména nova àngels, dimonis,
- dins era tova - cel, elemens,
ab esculpides 11470 hòmens, jhumens,
lletres polides, testificaren.
11425 hon se llegia Al món mostraren
la profecia: senyals notables,
que concebrà molt admirables,
verge y parrá 11475 dant conexença
Ffill, certament. de tal naxença.
11430 En orient Huyt jorns aprës,
tres reys gentils, ell fon remés
pels nous estils al gran rabí.
qù· en lo cel veren, 11480 Volch donar fí
ló conegueren. al circumcir.
11435 Puys ló cercaren Sols per complir
e l' adoraren, hi fon menat,
tots fent -li presens lo tall manat
mirra, or y ensens, 11485 no duràs pus.
com a Senyor, Hac nom Jhesús,
11440 hom moridor, Hemanuel.
cc· a Déu pertany Per Guabriel,
- he cascun any com fon retrét,
si y tens bè sment, 11490 axí fon fet.
certerament, La humanal
11445 lo poliol he paternal
secat al sol mare parida,
veuràs florit, verge fon dida,
123

11495 verge tendrera, L' alt invisible,

verge lletera. per sentiment
Verge, nodrí de l' hom vivent,
lo chic fadrí, 11545 Déu impalpable,
petit fillet. ffet cos palpable;
11500 He ab la llet Déu inmortal,
celestial ffet hom mortal;
he virginal, Déu infinit,
pròpia d' ella, 11550 ffet cos finit;
ab sa mamella Déu impasible
11505 del cel omplida, ffet hom pasible.
ffins que complida Les accions
hac l' infanteha, he passions
ab gran abteha 11555 miserials
he carament, he humanals,
11510 abundantment sense peccat,
ló alletà. ell à ·cceptat:
De cor l' amà mòrt, fam e sét,
ab gran temor, 11560 sentir calt, fret,
com Déu, Senyor colps, batiment,
11515 he fill carnal, sòn, cansament;
seu natural. suar, tossir,
Més mare fon parlar, scopir,
que quantes són 11565 riure, plorar;
ni seran mares. no ignorar,
11520 No y acompares ni esmortir,
mares passades: enmalaltir,
totes justades, ni pronitat
maternitat 11570 a fer peccat,
ab qualitat ni res profà.
11525 haver semblant, De hom res và
a tant bastant ell no prengué.
és imposible. Bé li plagué
Sant e terrible 11575 ser humanat,
nom ne reté; Verb encarnat,
11530 mare no ·ll té ver hom, ver Déu,
què ·n lo món sia: perquè ·n nom seu
Verge Maria s' agenollassen,
Mare de Déu, 11580 tots se prostrassen:
Déu és fill seu. celestials,
11535 Ffill realment, angelicals,
pus verament sperits humils,
que may fill fos. jhueus, gentils;
Ffill dins son cos 11585 los terrenals
ffet en instant; he infernals,
11540 complit infant endiablats,
irreprensible. tots aplatats
124

ffets l' escabell per sos traydós

11590 jus los peus d' ell. allancegat;
Jutge final, asedegat
en tribunal, dins en Salem.
cert, quänt seurà, 11640 Ans, en Betlem,
esclafarà ciutat no chica
11595 los reyatons. hon pa ·s praticha,
Les nacions, duch naxeria,
Déu poderós, qui regiria
hom piadós, 11645 tot Ysrael.
just jutjarà; Emanuel,
11600 caps cascarà sant, fort, suau,
del terrenal. príncep de pau,
Déu eternal, ell se diria.
pare Déu vïu, 11650 Per ço pendria,
tal a Daviu, enmig o centre
11605 ffill rey, tramés, d' un sancer ventre
jurà, promés tot virginal,
no li fallira. carn humanal.
En sa cadira 11655 Sens d' om parria,
per ell seuria, lo qual seria
11610 he regnaria en sa sement,
eternalment d' ell decendent
he reàlment - no dix semens -.
sobre ·l seu poble, 11660 Dels decendens,
lliguat en coble, qui devallam
11615 tot entequat de l' Abraham,
per lo peccat trenta novena,
qù· Eva tractà. vint e cinquena
Més, se pactà, 11665 de mi fon néta,
ab jurament, per línia dreta
11620 l' Omnipotent he ley contat,
ab Abraham. lo parentat.
Los fills d' Adam, Só molt content
renuncians 11670 ésser parent
he reneguans de tal senyora,
11625 a Satan feu, qui tant honora
per hun gran preu lo seu linatge.
axí ·lls rembria; De l' alt seu statge
son Fill seria 11675 inenarrable,
lo Redemptor. no recitable,
11630 May fon deutor, maravellós
he paguaria. he gloriós,
Tal fill morria, prës son morir,
rey coronat, 11680 sols referir
en créu clavat se 'n pot hun poch.
11635 enmig de dos, És lo seu lloch
125

alt als cels sobre. 11730 apostolessa,

Lo sol lá cobre, màrtir secreta;
11685 tota lll' abrigua; verge pus neta,
lluna calcigua. més confessora.
Obté repòs, De preycadora
l' arma ·b lo cos 11735 alt en tribuna,
glorificat, trona comuna,
11690 de guoig dotat mentres vixqué,
perpetual. Déu no volgué
Déu eternal, ella y preycàs;
ffill seu, lá mira 11740 car no fon cas
prop sa cadira. convenient.
11695 Yo, Salamó, Impertinent
en lo dret tro ffóra stat vist
mils no seguí. que Jhesucrist
Ni reverí, 11745 testificat
tan alt ni bé, ffos e preycat
11700 na Bersabé, per mare sua;
la mare mia, car no desnua
com fer devia; dubietat,
car li neguí 11750 lo parentat
què requerí. testificant.
11705 Ésta, priora, Bé fon preycant
mare, senyora, instruydora,
stant a la dreta, referidora
reyna feta 11755 als croniquistes
celestial, evangelistes;
11710 ceptre real he dels dexebles,
té, e corona en la fe febles,
al cap, redona, confirmadora;
de dotze steles. 11760 consoladora
Víst primes teles, de tots molt bé.
11715 roba daurada, Bé merexqué
de vays forrada per semblant schola,
la cortapisa. donchs, l' aureola
Ella divisa, 11765 dels preycadós!
millor conex, Éntre ·ls doctós,
11720 husa, fruex, mestres sabens,
clarament véu alt entenens
la faç de Déu. he metafísichs,
Ella conquista 11770 metges o físichs,
pus alta vísta ffon pus sabent;
11725 que tots elets. molt més vehent
Éntre ·ls perfets que ·ls comprensós
és pus perfeta. ni que ·ls cursós.
Més que profeta, 11775 Adam format,
patriarquessa, ans fes peccat,
126

més no sabé, Tants dels secrets

véu, conegué. 11825 may a hom nat
Johan Babtista ffon revelat.
11780 may hac tal vísta. May tant sabí,
May en Tabor, qui obtenguí
ab tal claror, la saviesa,
ni tant, hi veren 11830 a mi promesa
cinch qui y vengueren. per do de Déu.
11785 May Pàu véu tant, May hom tant véu
Jacob lluytant, en mòrt né vida.
ni Moysés; És reverida
ni qui ·nn véu tres, 11835 per tots los àngels,
l' ú adorant; virtuts, archàngels
11790 Johan orant, he potestats;
als pits durment, los principats
subtil scrivent; he dominans,
ni ·l pedreguat. 11840 Déu adorans;
May han pleguat e gherubins,
11795 al seu entendre, trons, seraphins.
veure, compendre Tots obehexen
dels vells algú, he lá servexen.
he menys degú 11845 Per Déu alçada,
dels sants moderns. alt exalçada,
11800 Los quatre perns, sus ells, Senyora,
llatins doctós, ordenadora
grechs inventós, he cancellera.
mestres d' Atenes, 11850 Com dispensera
gran Origenes, partix los dons.
11805 ni Dionís, Que do perdons
tants de Parìs a son Fill mana,
teòlechs grans; mare humana
tres borts germans; 11855 sos pits mostrant.
ni ·l de Domàs; D' ell impetrant
11810 Bernat, Thomàs, pels peccadós,
sant preycador sos oradós,
de Boca d' Or; ffills adoptats,
rey honorat 11860 hà sos obtats
Ffrancesch, plaguat; de quant demana.
11815 lo gran Antòfol, Gràcies màna;
quänt fon Cristòfol; tota n' és plena,
ni quänt partí habundant vena,
lo drap Martí, 11865 distilant font.
may han sabut, És segur pont;
11820 vist, conegut, molt prest se cala.
né tant entés, Dreça la scala
ni han aprés per qui li plau.
tan alts decrets. 11870 Ella ·b sa clau
127

obre la porta. al trihunfant.

He a Déu porta Com fa la llocha,
qui lá invoca. 11920 sos fills colocha
Ella advoca dejús ses ales,
11875 millor que Ster, alt en les sales
com d' Asuer celestials.
obtench los seus Hulls corporals,
catius jhueus, 11925 cor né orella
de corporal - què ·lls aparella
11880 he temporal Déu, als servens
mòrt ésser quitis. seus diligens -
La Tachuytis, may han hoyt,
nn' Abiguahil 11930 vist né sentit,
ab llur bell stil tal divinal
11885 ni eloqüència, goig eternal
benivolència de Parays.
mils no captaren; Que u referís
ne impetraren, 11935 no és disible
del rey Davit, ni ·nteligible.
11890 als llus marit Aprës ta mòrt,
e fill, perdó. veuràs tal cort
Remissió inenarrable.
més general 11940 La molt amable,
a l' humanal alt en lo cel
11895 llinatge fel, ab gran recel
del Rey del cel, los vius conserva;
Déu creador, de mal preserva
Senyor major, 11945 he per ells pregua.
té impetrada, Al qui s' encegua,
11900 ver· advocada, los hulls li obre.
eleguantíssima, Al fill qù· és pobre,
sapientíssima, prest l' enrequex.
dels miserables. 11950 Qui ·nmalaltex,
Los fills culpables, ella ·ll guarix.
11905 Jhesús, fill seu, De Déu partix,
stant en la créu ab vígil cura,
li comanà. ab la mesura
He ordenà 11955 ben asachsada
que mare fos he rechalcada,
11910 als venidós ben afluent
a nova sgleya. a la corrent,
Açò li deya corumullada,
Johan mostrant, 11960 no arrasada,
per fill donant. sens frau, fal·làcies,
11915 La Mare santa totes ses gràcies
tals fills tresplanta he mercés moltes.
del militant
128

Tercera part del tercer llanguós aguudes,

12010 si t' i ajudes,
Donchs, si bè scoltes, poràs curar,
11965 lleva ·ls ulls alt! si vols sercar,
Ffes hun gran salt! devotament
Surt ab bell tranch! he humilment,
Hix d' aqueix fanch 12015 la medecina
hon jaus mullat, vera, divina.
11970 de fanchs sullat, Déu verdader
tinyes e ronya! qui n' hà ·l podér,
Tu, sens verguonya, si tu ·l supliques
en lo fanguaç 12020 he li repliques,
ple d' alvaraç ell t' ohirà
11975 me par hi jagues, he guarirà.
ab altres plagues La cananeha,
prou verinoses - no de Judeha,
he doloroses. 12025 mas de Sidònia -
He no lés sens! ab querimònia,
11980 Són -te plasens porfidiant
perquè lés ames, he alt cridant:
he no te 'n clames «Senyor, mercé!»,
ni te n' acuses, 12030 d' ell obtengué
ans lés escuses. que fon curada
11985 Ffebra tens vera: - endiablada
arma y cos quera sa filla era -.
cotidiana Ab fe sancera,
glòria vana. 12035 sórts, muts, llebrosos,
Tens ycterícia, sechs, tremolosos,
11990 per avarícia, orps axí nats,
groch tot lo cos. tròpichs inflats,
Tens hereós, tísichs febrosos,
bestial fúria 12040 los puagrosos,
de gran luxúria. coxos, artètichs,
11995 Ffrenetiquea, ffolls e frenètichs;
híra, bravea, subets, llitàrgichs,
ffolla furor; ètichs, miràrchichs;
d' alé pudor 12045 mentres vixqué
tens, de guolaça. he li plagué,
12000 Tans mals a traça quants hi venien,
tens de enveja. tots obtenien
Húlcera llega llus sanitats.
he corrosiva 12050 Primer peccats
de vida ·t priva. lós remetia;
12005 Parlitiquea puys lós guaria
tens de perea. la corporal
Tals discrasies he temporal
he chachechies, 12055 infirmitat.
129

Tal sanitat com foll eretge.

hi trobaràs, Ell és rich metge,
si tu vendràs 12105 aromatari
ab fe, sperança he hungüentari,
12060 he confiança. cirurgià.
Com na Sofia, De quant ell fa,
sanch flux tenia may ne pren res.
antiguament, 12110 Déu or may pres
lo vestiment ni vol grans pagues;
12065 sols li tochà, sols vol tes plagues
de fét curà. li manifestes.
He com plorant, Tes desonestes
los peus llavant 12115 he praves obres
ab huntament vol li descobres
12070 de fin hungüent, he lés confesses.
vench Magdalena. A ell t' endreces;
Solempne strena d' ell sols confies.
Dimàs agué: 12120 Abrenuncies
per prompta fe Bel e Satan,
12075 hach Parahís. he a quant fan
Pren per avís exarmadores,
centurió encortadores,
e ·l reyató, 12125 les piromàntiques
qué obtingueren he nigromàntiques
12080 quänt hi vingueren de Zabuch filles,
ab tanta fe. ab ses fetilles.
Vés -hi tanbé, Tu, enseguat,
no duptes pus, 12130 desesperat,
perquè Jhesús de quant dit és
12085 prest te repare. ffas lo revés:
Piadós pare, Bel no bandeges,
Crist Redemptor ans ló festeges.
e Salvador, 12135 He res no fas
al cel muntat, sens Satanàs.
12090 aparellat Vicis amats,
és per hoyr continuats,
qui vol guarir, tes passions,
a perdonar, 12140 il·lusions
justificar axí revesses,
12095 lo peccador quant pots desfresses
cridant «Senyor!». he lés amagues.
Si y vols venir, Bé t' embriagues
pot -te guarir, 12145 ffort de vinagre!
si molt ló pregues Ple de puagre
12100 he no ·ll renegues tens lo cervell!
d' ell despitant Pren lo consell
he blasfemant del sant Silvéstre,
130

12150 papa he mestre, Repenedit,

qui divertí devot, contrit,
a Guostantí tornà 's a Déu.
que no ·s llavàs, 12200 Humilment féu
pus ver sullàs, tal penitència.
12155 en tantes sanchs Gran paciència
- molts infans franchs com Job agué.
matar volia-. A Déu plagué,
Per altra via, 12205 cobrà ·l perdut.
sens sanchs tochar, Axí, salut
12160 tants chichs matar, prest cobraràs,
ell ló féu sà he reviuràs
he cristihà. ressucitat,
Consell pus breu 12210 com lo tocat
pren d' Eliseu. per Eliseu.
12165 Vés set veguades Com aquell féu,
per set errades, hulls obriràs,
set dolenties, badallaràs
set astrosies 12215 tu set badalls;
què són en tu, perdràs set calls
12170 llava 't tot nu he set brians
al flum Jordà. quals en les mans
Com acordà tens e als peus.
duch Nahaman, 12220 Lleva 't d' on séus:
al riu te man, mala cadira!
12175 llebrós, mesell, Surt, fuig e tira,
te fasses bell, pus no t' i sigues.
ffent -i set banys. ¿Per qué t' obligues,
Dorm per set anys, 12225 ab neus e pluges,
no en moll llit, a guardar truges
12180 nu, no vestit per les muntanyes?
no pàs cubert, Par que t' i banyes
en lo desert en aygua-ros!
a la serena; 12230 Roses e flos,
sobre ta squena clavells, gesmir,
12185 he tot lo cos hi creus collir,
caygua lo ros. quänt, ensollat
Com bou remugua, porch engrassat,
com féu Nabugua 12235 jaus en lo fanch.
donosor, rey: Déu t' à fet franch,
12190 de tant omey net e llibert;
he crueldat, en lloch desert
en son regnat, te fas catiu.
ffets al proysme, 12240 Ffuigs de Déu vïu,
a Déu altisme dexes Senyor,
12195 tanta ofensa ton Creador
hach conexença. Omnipotent.
131

Ffas -te servent muda de viure.

12245 del teu peccat! Dexa lo siure
Déu oblidat, tan ociós
vàs al diable! he pereós.
Ffuig de l' estable 12295 Dreça 't, partix.
tan profanat! Com Jacob, hix
12250 Deschaminat, de Canahan.
lluxuriós, Servix Llaban
pròdich, guolós, set anys pastor,
ab gran instància, 12300 ffel servidor.
de la substància Poràs aver
12255 de ton rich pare Llia primer;
he bona mare set més per zel
ta part as presa; d' aver Raxel;
has -la despesa 12305 sis anys de tórnes,
prodiguegant, perquè rich tornes.
12260 meretricant Primer treballa,
a ton delit. pugna, batalla,
Has pres partit obté victòria.
molt honorós. 12310 Puys Raxel, glòria
Ab lo fanguós si vols complida,
12265 porch t' acompanyes! ta carn oblida,
De ses castanyes món, fills - si ·nn tens -,
he seguonades, muller, parens,
ffaves sobrades, 12315 ans soterrar.
no ·t pots fartar, Renunciar
12270 que y vols restar? primer a béns,
Les dones totes no ·t torbe gens.
sabs que són glotes May fall fosser,
més que la mar. 12320 menys ereter.
Ffoch, de cremar, Qui, pres l' aladre,
12275 terra, del ros, mira ·l baladre
d' infern, cahós, restat darrere,
no són pus glots. dret solch no spere
Chúquer llus clots 12325 ni bon recapte.
no ·lls ompliria, No ·s pot dir abte
12280 ni y bastaria per alt regnar.
Ebro tampoch. Per dret llaurar,
Ffuig de mál lloch, he fer guaret
puys no y atures! 12330 he bon esplet,
Vés hon t' apures t· ànima y cos
12285 al foch, com l' or. juny -los abdós
Com fènix mor, jus jou sancer,
home ja vell. tots d' un voler
Com serp de pell, 12335 he d' un consell,
àguila vella ffent bon parell.
12290 terra novella, Pren per pilot
132

aquell prom Llot, 12385 ffer nou altar

hoste tan bo; he trihunfar
12340 ses filles no, en terr· amable,
ni sa muller desiderable,
- mirà darrer hon los vivents
he tornà 's marbre -. 12390 terratinents
De poble barbre porcions han.
12345 volent exir, També Johan,
segur fogir vestit de pell
de Farahó, d' algun camell
de la presó 12395 los molls vestits,
d' Egipte vil, grossos convits
12350 per adalil ffogint, lexant,
pren Moysés. llaguosts mengant
No ·t recòrt res en lo desert,
de les carns cuytes, 12400 lo sucre vert
cohonbros, fruytes, o mel silvestre,
12355 ffigues, magranes pren -lo per mestre.
egipcianes, Ffuig, com Mateu,
terra lexada. del teloneu
Mas trespassada 12405 de campviar.
la Roiga mar, Dexa peixcar
12360 cuyta mirar com Pere féu;
la serp de coure: e com Andreu,
no ·t poran noure sobre parats,
les serps detràs. 12410 nau e filats,
He gustaràs, a qui ·lls repare,
12365 lo fust amprant, lexant son pare,
sabor mudant én Zebedeu,
d' aygües amargues. en son bateu
Ffes que t' allargues 12415 o nau, tot söl,
no fent vedell ab tot son bol,
12370 per déu novell he la sposada
en lo camí. en sa posada,
Avança -t' i, he lo mantell
no murmurant 12420 de terçanell
ni Déu temptant, o de cendat,
12375 ab Josué, desabriguat
seguint -lo bé. o nu corrent,
Passa dellà adolocent,
lo flum Jordà, 12425 Johan fogint.
he no t' atures A Déu venint
12380 per les pastures treballant sies.
de Gualahat, Les tues vies,
com fills de Guàt desigs e fíns,
he de Rubén. 12430 tots tos camins,
Mas fort entén tot lo teu cor,
133

voler, amor, he pestilència.

tes accions, 12480 Ab gran prudència
intencions, he caritat,
12435 a Déu ordena, hostalitat,
girant la squena si u has mester,
al ja passàt. a tu primer,
Si del fossat 12485 puys als servents,
ffet tan fondable aprës parens,
12440 per lo diable, los afins teus,
món, carn - antichs pobres - si ·lls véus -,
tres enemichs - aprës veyns,
no ·t pots retraure, 12490 puys pelegrins,
he t' i fa caure los peus llavant,
12445 ffragilitat, past, vi, llit dant;
lleva 't, gira't morts soterrar,
a la paret, catius quitar,
en tu retret 12495 malalts guarir,
com Ezechies. los nuus vestir,
12450 He mort Uries, òrfens casar,
com David féu. trists consolar.
He com a Déu Sperituals
negua greument, 12500 he corporals
amarguament tals obres pies,
12455 plora com Pere. ffent com Tobies
No ·s desespere he Aguostí,
com Cahim, Judes, Llorenç, Martí
per les caygudes 12505 he Nicolau,
l' ànima tua. Tomàs, palau
12460 Per culpa sua, en lo cel òbra.
quant en tu sia, D' allò què ·t sobra,
en frau, falsia, presa ta part
perquè no ·sages 12510 he restant fart,
guarda 't no vages del qù· és de més
12465 com jovencell almoynes fes.
en lo consell Si, com Sufia,
o foll ajust, dant quant havia
malvat, injust, 12515 a l' hedefici;
d' impiadoses, he si l' ofici
12470 malicioses ffas o faena
dones royns. de Magdalena,
En los camins donant hungüent
de peccadores, 12520 o llavament
infels, traydores, tant preciós
12475 pus no y estigues; al gloriós
e may te sigues Omnipotent;
en la cadira si, carament,
de dol, frau, yra 12525 Marta solícita,
134

ab obra llícita ta vida ·ctiva

a Déu minístres, he volitiva,
als seus ministres 12575 elecció,
- qui són los pobres - a la lliçó
12530 ffent pies obres, divina gires,
sens vanaglòria, jorn he nit mires
havent memòria la curial
que ·l Pare teu 12580 lley e moral,
tot quant fas véu qual Déu tramès
12535 - Déu de concòrdia -, per Moysés,
misericòrdia en dues taules
d' ell obtendràs - sols dèu paraules:
í ·mpetraràs. 12585 tres sobiranes,
Los teus peccats, les set humanes -,
12540 rasos, dampnats, jou tot cortés,
seran delits, prou llauger pes
tots extingits. de tollerar,
Si cinch talents 12590 si ·ll vols portar,
o dos, què tens en quant faràs
12545 acomanats, prosperaràs
ben esmerçats, abundantment.
neguociant He l' instrument
he ben obrant, 12595 lo qual descriu
redoblaràs lo rey Daviu
12550 he lós retràs en son Psaltiri
multiplicats - hà nom saltiri,
- no soterrats fet de dèu cordes -
sens guany algú, 12600 ffes que ·t recordes
com féu de l' hu ab armonia
12555 lo necligent he melodia,
he vil servent - totstemps sonar.
mas, fel factor, He per servar
a ton Senyor 12605 cordes setena
rahó daràs. he la novena
12560 Quänt tornaràs de rompiment,
de ton viatge, per lo ponent
dar t' à per guatge tan perilloses,
com mercader, 12610 de frauduloses
no quart diner dones t' absenta:
12565 tan solament, stranya, parenta,
mas mil per cent. totes lés lexa.
A la final, D' elles t' esquexa,
guany e cabal, 12615 descús e talla.
tot t' ó darà, Prest te 'n desmalla!
12570 he teu serà Ben avorrides,
eternalment. destituydes,
He si, felment, abominades,
135

12620 lluny bandejades, d' aquella ·ntregua

pus no te 'n cures, Verge sens bregua,
ffes te 'n procures humil, cortesa,
oblivió: 12670 sabent, entesa:
oració ab gran mesura,
12625 t' i farà ·juda. dels ostes cura,
Puys coneguda may se n' agreuga.
has llur manera, Aquí t' alleuga,
muda carrera: 12675 aquí t' atura.
llexa ·l camí Casa segura,
12630 llur, serpentí, plasent e richa;
tan espinós lo bordó ÿ ficha.
he verinós, Ffes -hi mallada,
costes, barranchs, 12680 pren -hi posada.
hullals e fanchs, Bè t' i vallega,
12635 xara, baladres, ffort t' i ormega
llaços e lladres. he t' enfrenella.
Lo de mà squerra, Cartes cansella
- molt hòm s' i erra - 12685 de ta ·ncartada.
tir· a l' infern. Llexa sposada,
12640 Gira ·l guovern, nóvia ·bomina:
fferma e baxa ací reclina.
timons de caxa. Muller deposa,
Mira sovent 12690 ací reposa.
búxola, vent, Drudes encorre,
12645 compàs e carta. ací recorre.
D' esculls t' aparta, Viudes ayra,
de naufreguar a ·questa ·t gira.
he d' encallar. 12695 Monges esquiva,
Mira la stela, ab ésta ·t priva.
12650 muda la vela. Beguines lexa,
Guarda ·l mudar ab ésta ·t fexa.
d' encapellar. Beates fuig,
Cala primer, 12700 ací confuig.
com fa nauxer Vèrgens rebuga,
12655 ben atentat. ves ésta puga.
Humiliat, Jóvens evita,
serva màn dreta: velles vomita.
vés via streta, 12705 Belles no ·nn veges,
qui du a vida no mires lleges.
12660 de bé complida. Totes bandega,
Pren a la creu: totes morrega,
hiràs pus breu. d' elles te clama.
Lo menys ferrat 12710 Ésta reclama,
may fon errat. ésta servex,
12665 Dexa ·l real! ésta seguex,
Tir· a l' ostal ésta sols ama.
136

Ton cor enflama sa plasent cara

12715 en molt· amor: de mare cara,
ab gran temor, no de madastra,
santa y humil, ni germanastra,
no pàs servil, 12765 ni de cunyada;
lá honraràs; ni desdenyada,
12720 esperaràs muller diable;
qu· ella t' empare ni desamable
com vera Mare. dels pobrellets
Cuyta lo pas! 12770 pobils, chiquets;
Torna ·l seu mas mare ·nviudada,
12725 segurament. aprës casada
Devotament, als fills cruel,
quänt lá veuràs, les quals sens fel,
lll' adoraràs 12775 bandos e guerra
ab set prostrades, ab l' om en terra
12730 agenollades, viure no solen.
ab genol nu Tal Mare colen
- a nn' Esahú los bons fills fels,
com Jacob féu, 12780 qui alt als cels
de fét que ·l véu - pugar cobegen,
12735 he ploraràs, los qui sedegen
imploraràs ésser tots seus.
lo seu auxili, He puys ja véus
perquè l' exili 12785 prou clarament
teu revocat com la serpent,
12740 sia ÿ cassat; o Llucifer,
suplicaràs ffon conseller;
et obtendràs no pàs forçant,
que, perdonat, 12790 Eva ·cordant,
pascificat, de tot son grat
12745 rebut seràs. ffent lo peccat,
Per bon solàs lo pom mordé.
he festegar, Lo què ·nn perdé,
ffer t' à mengar 12795 ésta u cobrà,
d' un gras vedell; Satan sobrà,
12750 d' or bell anell dampnat infel.
he què calçar De Israel
te farà dar, vergua exint,
he prima stola. 12800 ffort percodint
Sons de viola, duchs de Mohab.
12755 orgue, tanbor, Tallà lo cap
arpa, tamor del duch inich,
ffarà sonar. mils que Judich.
Aprës dinar 12805 Millor que dita
reposaràs, la tebesita,
12760 contemplaràs mola llançà.
137

Lo clau ficà 12855 No dir poràs

mils que Jabel. que t' enguanàs
12810 Del duch Obel, ta companyona,
llur cap ferí d' Eva, sa dona,
he conterí, com Adam dix.
molt virilment; 12860 Allí ·s partix
he dignament molt alt pulment.
12815 cobrà la stola, Si prestament,
qual per sa guola tu, despertat,
Eva ·ch perduda. de peus llevat
Donchs, nom li muda, 12865 jus lo ginebre,
ffent -li bell vës: prest volràs rebre
12820 Eva ·l revés pa rescaldat,
en Ave gira. subcinerat,
Guabriel mira, aygua bevent,
com saludà. 12870 he dignament
Li començà: ló sumiràs,
12825 «Ave Maria!». anar poràs
- diu -lo -y tot dia - per tes jornades
he «de Déu mare!» - he nits contades
Perquè ·t repare 12875 pus de quaranta -
com ha padrina, ffins a la santa
12830 «Salve Regina, de Déu muntanya.
dolçor de vida», Menjar t' afanya,
sovint lá crida. si t' i convida,
He no t' oblide, 12880 tal pa de vida:
perquè ·t convide pa de virtut,
12835 ací dinar, pa de salut,
sobre l' altar pa ·ngelical,
pels pexcadós pa divinal,
he successós 12885 fforment candel.
ffet en la barcha; Pus alt del cel
12840 no pels de l' archa és devallat;
raus de la Tora, humilitat
mas per la nora del cel l' à tret;
de son fill sposa, 12890 en Natzaret
qui dir se guosa mòlt e cernut;
12845 sgleya novella, pastat, fengut
hon s' aparella dins en Betlem;
altar e ara. Jherusalem
Taula s' i para, 12895 ffort ló punxà
hon mengaràs, he ll' enfornà.
12850 mentres viuràs, Ffon pel costat
no ·l fruyt vedat hubert, buydat,
ab qù· enguanat com aquell pa
ffon l' om primer 12900 qù· en Lleyda ·s fa.
per sa muller. Allí ·s cogué
138

he no ·nn prengué, ffon llarguament.

com ll' agué cuyt, 12950 L' Omnipotent,
puja né fruyt. Messies ver,
12905 Sàlem peccà, son alt podér
mas bè u plorà; he senyoria
bé son peccat mostrar volia
ffon castiguat: 12955 ans de sa mòrt,
Vespesià ésser rey fort,
12910 lá 'n discipà. príncep de pau,
Titus tanbé lleó fort, brau
sa part agué he vencedor,
de la victòria. 12960 duch, regidor
Llexe l' istòria de Israel.
12915 he llur imperi. Hemanuel
Vull l' alt misteri he huntat Crist,
de l' enfornar volgué fos vist
arromançar, 12965 en la gran festa,
perquè ·t declare hon trobà presta
12920 del què mon pare, recepció.
lo rey Davit, Rebetlió
en salms à scrit no li tardà.
molt llarguament, 12970 Humil entrà;
queucom breument, no ab riguor,
12925 del dit desús. mës ab amor,
Partint Jhesús simplicitat,
de la gran cena, benignitat;
hon Magdalena 12975 no faustuós,
huntat ll' avia, mas poderós
12930 tirant sa via senyor regnant;
ab sos criats, rey no portant
d' ells dos leguats, davant bandera,
Pere, Feliu 12980 ni gent guerrera
- Pere, qui ·s diu entorn armada,
12935 ver confessant; la spasa ·lçada,
Ffeliu preycant - pali, brocat,
ab dimissòria carro daurat,
executòria, 12985 alt, trihunfal,
del què volgué, ceptre real,
12940 ell trameté; coron· , anell;
executaren ni lo mantell
he deslliguaren ffrederical;
què ·llls fon manat. 12990 sense fiscal,
Camí ferrat procurador,
12945 tirà de fét, posentador
ab prou gran fret, ni alguazir;
ves la ciutat, sens sons clangir
com profetat 12995 d' anafils trompes,
139

tals reals pompes Quants hi anaven

als reys tirans, lá cavalcaven,
gentils, profans, 13045 com a publica.
del món lexant, Vench la ynica
13000 no cavalcant coxa e manca,
cavall cosser per dolor d' anca
mas en somer; he fals corter,
no en rocí 13050 sens traginer
mas en pollí ni altra guarda;
13005 no gens domat, sens bast, albarda,
ni aveat collar, tifells;
a dur cabestre. sens cascavells,
Anava ·n destre; 13055 pitral, ransal,
may portà càrregua, boç e dogual;
13010 ffeltre ni màrregua llansada càrregua,
sobre los rebbles. la sobrecàrregua:
Los seus dexebles, bagues, civelles,
en lloch de bast, 13060 guarrots, armelles,
sense contrast romputs, llansats.
13015 se concordaren: Hà oblidats
dotze y posaren dèu manaments,
los seus mantells. he los tants cents
Segut sobr· ells, 13065 bans o calònies
rey mansuet, he cerimònies.
13020 sobre l' asnet Vench casi nua
ffill de femella. per culpa sua
L' asna aquella he tant abús.
què fon trobada 13070 Duya, sens pus,
al peu lliguada sobre la pell,
13025 ha hun pinell, hun mandil vell,
prop lo castell antich, spletat,
ple d' almuguaves hun poc pintat.
he de géns braves, 13075 Ja no ·s mostraven,
moltes esquadres, ni se 'n menbraven
13030 cullerats, lladres, d' algunes marques,
saltejadós de patriarques
he robadós del temps passat.
- inichs, contraris 13080 Del tot sessat
als comissaris, era l' untar,
13035 he tots ells massa - Judà regnar;
com a baguassa ceptre perdut,
sodomitava bisbat venut;
he fornicava 13085 sacerdots llechs;
ab sos tacanys, guiadós sechs
13040 molts déus stranys, - si cech orp guia
pseudodivins, herren la via,
àsens, rocins. cahen abdós
140

13090 dins en lo fós -. ensuperbida

Llechs són maldestres perdé la vida
per ésser mestres; he la persona,
cechs, màls doctós 13140 anell, corona,
de lley colós. ceptre real.
13095 Per ço, barons Serquà son mal,
ni pròmens bons, prest ló trobà.
hom de Déu sant Ester guanyà
ni profetant 13145 la senyoria
ja no y avia. Vastí tenia.
13100 Per ço vivia Per Ghesabel,
desenjoyada, reyna rebel,
desabillada d' alt espenyada
he desguarnida, 13150 he calsiguada
destituyda per Jeú rey,
13105 com a infel. l' antigua lley
Ja sent Miquel ffon figurada
no lá guardava, en la entrada
ans lá lexava 13155 del vencedor,
abandonada, senyor major,
13110 acomanada ser derribada,
a llops e cans, per cans menjada.
buytres, milans, Ffills de Llevì,
corps e voltós, 13160 príncep rabí,
per guardadós. màl doctrinats,
13115 No se 'n serví, no castiguats,
tal lá jaquí. les grasses reses
De la cansada qù· eren trameses
he cansellada 13165 ells lés menjaven,
lley d' Escriptura fflaques posaven
13120 era figura, als sacrificis,
axí certera he d' altres vicis
com la figuera encriminats,
què malahí 13170 morts e dampnats,
prop lo camí, cert, indicaren:
13125 ffruyt no tenia; pronosticaren
he maceria mál creticar,
hedificada, a mòrt finar,
he relloguada, 13175 perdició,
morts los primés, dampnació
13130 a nous faynés. d' esta parlera,
He com Vastí, vella somera
qui n· obey d' aquell Balam.
ni volch res fer 13180 Lo prom Abram
per Asuer molt rich e vell,
13135 rey, no tement mula, camell
son manament, ab daurat fre,
141

no palafré signant victòria;

13185 ni dromedari, designant glòria,
ell cavalcar -i en les mans palmes;
no se 'n curà; he tocant palmes,
sols cavalcà 13235 alguns cantant,
ase somer, altres ballant,
13190 anant serter qui precehien
al munt Tabor. he qui seguien.
Lo Rey Senyor De la primera
rich cavalcà, 13240 lley e tercera,
qui ll' adorà no fariseus
13195 he reverí, ni seduseus,
ase pollí, scrivans, rabins,
qui ·ll conegué no vells mesquins
quänt ell naxqué. 13245 ni jóvens grans,
Tot profetat mas chics infans
13200 o figurat he molts gentils,
ffon, o figura. ab nous estils
Ab rams, verdura molt reverien
de les murteres, 13250 he benehien
brots d' oliveres ab psalmodia
13205 he altres arbres, lo qui venia,
molts d' aquells barbres Rey, Redemptor
qui s' i trobaren he Salvador
ne enramaren 13255 en nom de Déu,
Jhetsemaní. ab clara veu
13210 Rau ni rabí he tots hun crit:
de Betfaget, «Ffill de Davit
ram ni ramet, alt, Osannà!»
cert, no tallaren, 13260 Com rey entrà
ans s' amaguaren ab gran honor,
13215 de gran matí. com ver Senyor,
Ffon lo camí Déu e Messia,
com a bell prat, sols aquell dia
tot enramat 13265 pels llechs atmés.
per artesans. Lo jorn despès
13220 Pochs ciutadans, tot en preycar.
molts estrangés Per al sopar,
he forastés com no trobàs
se desbriguaren 13270 qui ·ll convidàs,
he despullaren ell se n' anà.
13225 lo què vestien Aprës tornà,
he u estenien rey, ab riguor;
per hon passava. ffort, ab viguor,
La gent portava, 13275 los billonés,
ab gran plaer, ffalsos banqués,
13230 al cap llorer, sacerdots vells,
142

ab certs cordells 13325 volent plantar

començà· batre; he conrehar,
13280 e ·lls féu abatre, pus fructuós
tancar, fallir, he virtuós.
mancar, fogir. Com féu Nohé,
Llurs banchs trencà, 13330 triar volgué
he derrochà del bosch sarmens
13285 la vella tenda de gentils géns,
de compra y venda poble tot llaych,
he llogreria, poc del judaych,
de simonia 13335 vell entecat.
lleig ensutzida De cep corcat
13290 he pervertida, sarment plantada,
ffeta no pocha ni de brocada,
de lladres clocha, ni d' esporguim,
he velleguaça 13340 tart fa raym
ffera vinyaça, ni cabrerots.
13295 tant per malea Dels sacerdots
com per perea algú no ·nn pres;
dels podadós, rabins no res,
conreadós. 13345 llechs lós prengué.
Llargua tallada, Lo camp, donchs, bé
13300 llobacejada, set palms contats,
sens morguonar drets senyalats,
ni scanyotar ffondo clotà,
los ceps molt vells, 13350 sarments plantà,
pàmpols vermells, no de rebuscha
13305 la sarment grogua, de la llabrusca,
la Sinaguogua, com Nohé pres.
celler tot buyt, Plantant -hi més,
vinya sens fruyt, 13355 per endolcir,
exorqua, erma, asaborir
13310 terra pus ferma, amarguor tanta
nova, més plana, de borda planta,
blana, solana, llim, fem, e fanch
tot bon terreny 13360 de terra y sanch,
lluny de l' areny, ffets d' animals
13315 bon reguadiu quatre brutals:
de font o riu, lleó, bravea,
mogué, llaurà. moltó, simplea,
Planta trià 13365 lluxuriar,
stranya, pus sana, porch, e traguar,
13320 de muntalbana, bugia ·nvega.
boval, negrella, Al qui glopega
no ferrandella lo vi, sovent,
ni monestrell, 13370 ffort e pruent,
mallol novell grans cantitats,
143

les qualitats mallol novell.

dels animals 13420 Del celler vell
li resten tals. què derroquà,
13375 Causà -u Nohé: fforagità
primer begué. los vells què y eren,
Torbà 's del vi. per lo què feren,
Cam l' escarní. 13425 matant arreu,
Sarments elents, ffins a l' ereu,
13380 hí més dèu vents, per llur malícia,
portants dolçor per avarícia,
a la lliquor los fraus e llogres.
dels seus rayms. 13430 He perquè sogres,
Fems ni tarquims ab nores sues
13385 no y hac mester. totes ser crues,
Per son plaer, descominals,
d' aygua y sanch pròpia braus animals,
hi mès gran còpia. 13435 de mal e lleig
Rahels meteren, he fér meneig,
13390 totes vixqueren, experiència
sinó ·l dampnat ne fa ciència
Judes, penjat. he bastant prova
Puys, acotades, 13440 la vinya nova
mès en brocades - pus ver esgleya
13395 he encanyà. què de nou feya,
He concertà per muller presa-
del seu costat, de tal contesa
més arreglat 13445 volent llunyar
he millor rech, he separar
13400 may serà sech nora donzella
ni ayguamoll. de la lley vella,
Sischa, fenoll, com d' ella fos
évols, braceres, 13450 ffill sols pel cos,
carts, romagueres, no conegut
13405 canyota, gram, ni gens volgút
cúcua, faram, dels de Judà,
si y naxeran deliberà
no y crexeran. 13455 mare jaquir
Ben vallegat, he aderir
13410 enbardiçat, a sa muller,
com fon mester, com al primer
obrà -y celler, Adam fon dit.
torre, aljup, 13460 Com ver marit,
premsa, trull, cup hora per ora,
13415 he nous vexells. l' Archa o Tora
Ffaynés novells de fust obrada,
altres lloguà, moble, portada
al què plantà 13465 per caminans,
144

per colls e plans, richa, fornida

taules e vergua, de infinida
mannà sobergua, 13515 gran drogueria,
los Cinch volums, de pedreria
13470 - drets e torts fums - pus preciosa,
lleys e judicis, més virtuosa
los sacrificis, en medecina;
alisos pans, 13520 la pedra fina
bastó en mans ffilosofal,
13475 a l' inmolar, qual may fon tal
guaspes tallar, ffeta ni vista
les cerimònies per alquimista;
he querimònies, 13525 de general
ja malastrugues, tiriacal,
13480 quax ballarugues, bezaart fi,
chiulets, juguetes, de tot verí
baceroletes, guaridor fel;
ffluxes lliçons 13530 mannà del cel,
de chichs minyons, maravellosa,
13485 li desechà, molt saborosa
he rebugà, he delectable,
com a fumosa inextimable,
casa plujosa 13535 de gran valor,
he descuberta, per sol· amor,
13490 restant deserta, no pàs venent
vella y antigua. ni preu prenent,
La sgleya ·migua, repartidora
ell, de sa mà, 13540 he donadora,
cert lá s' obrà, ffranch, als confrares.
13495 ciutat murada, En senyal d' arres
en monts fundada, he testimoni
temple inmoble. del matrimoni
He al nou poble, 13545 tant excel·lent,
hòmens barons, li féu presént,
13500 d' altes liçons, no arres d' or:
no sols polítiques, d' ordi hun cor,
mas metafísiques, he mig contats
sobre natura, 13550 quinze ·rgentats,
hultra mesura ni d' or anell,
13505 tot trancendent corder, anyell,
enteniment, no carn ni grex;
fféu auditori, mas sì matex.
scoles, pretori, 13555 Dant per estrenes,
fferm culiseu. més en rehenes
13510 Botigua ·nn féu sa magestat,
molt sumptuosa divinitat,
he cabalosa, ànima ÿ cos.
145

13560 May tal socós no monarchia,

ni tan alt do ni senyoria
en lo món fo. gens mundanal
May fon lleguat, 13610 ni temporal,
tal preleguat, tost transitòria
13565 ni tal herència. he dilusòria;
Magnificència ni part de terra,
may tal se féu. ab cruel guerra
Tot lo Salt meu 13615 de gent traydora
he quant Davit conquistadora,
13570 hac provehit a infinits
per fer la obra: d' Egypt· exits
sitim, manobra, juheus promesa,
argent e or, 13620 he sols obtesa
tot lo tresor per dos d' aquélls
13575 per mi despés, he per novells
en los obrés pel camí nats,
les mans paguant, ab grans debats,
no valgué tant. 13625 perills, temós,
Octovià treballs, suós;
13580 cert, quänt lleguà cultivadora,
tot son imperi posseydora
al gran Tiberi; no sens afanys,
quänt Guostantí 13630 al més cent anys.
restituhí Mas supernal,
13585 donació, celestial,
oblació, eterna glòria
quesvulla fos, als qui memòria
quänt del seu cos 13635 d' ell, mort, auran;
ffon metge destre tots quants volran
13590 papa Silvéstre, ésser fills seus,
cert, no lleguaren, ffills, donchs, ereus,
ni res donaren per son plan do,
què valgués tant. 13640 per mèrits no,
Pus trihunfant del Regne seu.
13595 he major cosa Al gran conreu
donà· sa sposa del seu camp pla,
he lá 'n dotà. qual ell plantà,
Més li ·ncartà 13645 dels seus criats,
ffent testament, dotze triats,
13600 fferm disponent fféu capitans.
de fét tan sopte, He pres -ne tants
aprës son opte, en sacerdots,
ressucitat, 13650 dels pus devots,
als cels muntat, com fou Esdraç
13605 taula compondre, dels vells pus clas.
Regne dispondre: Dotze tanbé,
146

com Josuhé, sols lo prevere.

13655 pròmens trià, Altri no spere
quänt lo Jordà tan alt podér:
volgué passar. no ·l pot aver
He yo regnar 13705 àngel, llech, dona
quänt comencí, mala ni bona.
13660 constituhí Sols capellans,
dotze prefets, per les lurs mans,
en tots los féts fféu partidós
ma cort regissen 13710 he donadós.
he just partissen Als casats llechs,
13665 les racions. llatins e grechs,
Més tants barons ffels, llarguament;
lós figurí bé scassament,
yo quänt obrì 13715 a beguinotes,
los leonets, ffictes devotes,
13670 dotze chiquets, qui totes festes
d' or fi, molt bells, se pàren prestes
per capitells al conbreguar:
al meu real 13720 massa privar
alt sitial. causa menyspreu.
13675 He més manà, Lliurar -se deu
com de Judà, molt cautament,
pus car fill seu he majorment
én Jacob féu 13725 a les convesses,
- éntre ·ls germans per ser revesses
13680 trips començans, he contumaces,
ffos preferit he pertinaces,
he reverit - plenes de cisma.
én Simó Pere, 13730 Pert -s' i la crisma!
major prevere Pèrfidament,
13685 fféu, e clavari, del prepotent
per ell vicari, ver Déu, hom, rey,
ab general he de sa lley
he liberal 13735 se desesperen.
gran potestat, Encara speren
13690 ab honestat altre Messies!
a deslliguar, Ni són juhyes
obrir, tancar, ni cristianes,
clau no errant 13740 hoc són marranes
al freturant, he filistehes,
13695 los seus tresòs. cert, cananehes,
Dels succesós samaritanes,
per ells criats incrèduls, vanes,
he ordenats 13745 apostatades.
a tal ofici, Són batejades,
13700 ffa ·l sacrifici he la judayca
147

lley e musayca 13795 per Daniel,

en lo cor tenen. del rey cruel
13750 A llur dan prenen regnes rompent
lo pa sagrat - d' or e d' argent,
sens fe, sens grat, d' aram tercer,
indignament. 13800 lo quart d' acer,
Mas, certament, quint terra cuyta -
13755 per llur error crexent ab cuyta,
no ·nn pert valor, ffeta tà manya
ni ·nn val res menys, com gran muntanya.
per llurs desdenys, 13805 Oricorn fort
l' alt sagrament. domat e mort,
13760 Ell, donchs, volent cantant donzella
conplir sa ·mpresa, humil e bella;
ab gran largesa brúfol portant
- com profetat, 13810 jou, dret llaurant;
ffon figurat anyell rostit,
13765 antiguament - tot enguollit,
son testament os no trencat.
ab mòrt volch cloure. Ell gra sembrat,
Ell serp de coure, 13815 mort verament,
aram, llautó, molt fruyt retent.
13770 en pal, bastó Ell bàlsem fi
mès a través, de l' Enguadí.
per Moysés Raym penjat,
en alt alçada, 13820 en pal portat
entrecruada, al coll per dos
13775 clavada ·b clau, guardegadós
de treva y pau, - lo cristià
arch e senyal, de cara y va;
celestial, 13825 juheu, de squena.
yris pintat, Primer ló mena
13780 ffon lo posat poble rebel -.
al firmament. Ell com Abel,
Ell fonament, mort e batut.
pedra molt ferma 13830 Jhosef venut
en què ·s referma a gent dolenta,
13785 tot lo senat per dinés trenta,
apostolat, per llus germans.
pels artesans De peus e mans,
hedificans 13835 Samsó lliguat.
ans reprovada, Jhonàs llançat,
13790 puys paredada, tres jorns begut
ffeta ·ngular; pel peix, retut,
pedra calar, qui ·s diu balena,
sens mans tallada, 13840 ffora ·n l' arena
he declarada tornat en sest.
148

Ysach, fill prést dita sentència,

la mòrt volent, 13890 dada ·n absència,
obedient als naxedors
13845 al pare seu. ffills successós,
Ell fill de Déu, generalment.
ver Redemptor, Molt carament,
llarch comprador, 13895 de tots peccats
paguador franch. ffets e innats
13850 Del cos la sanch, ell féu ajust.
ell, pellicà, He alt en fust
sos pits nafrà - d' on fon llevat
pels fills salvar 13900 lo pom vedat
he restaurar, pels ignocens,
13855 scampant -la tota cinch mil docens
com una guota any xixanté
sola y bastàs. lós remeté.
No gens escàs, 13905 Hora matexa
fféu abundosa ffon la madexa
13860 he copiosa, drachma dehena,
intensament, hora novena,
no stesament, llavòs trobada.
Redempció. 13910 Al coll portada
Tal passió, ab alegria,
13865 açots, colona, qual ja peria
de junchs corona, l' errant ovella,
martell tan greu, les errós d' ella
llança, claus, créu, 13915 portant al dòs,
sét, de gent stranya ffill prodiguós
13870 sponga e canya, ffon acollit;
vinagre y fel, l' enfellonit
mòrt tan cruel, ffora romàs.
vituperosa, 13920 Morí lo gras
tant dolorosa, he roig vedell,
13875 ell lá 's volgué de cos e pell
he lá prengué inmaculat,
per amor nostra, sacrificat
he per fer mòstra 13925 per lo comú,
d' immensitat alt e tot nu.
13880 de caritat. Ver hom e Déu,
Ell, jutge just, sobre la créu
·Adam, pel gust, ffermant la squena,
condempnà· mòrt. 13930 nostra cadena
Morint a tort d' acer tan fort
13885 ell e greument, d' infernal mòrt
molt justament morint desféu.
volch anul·lar Sa mòrt reféu
he revocar 13935 lo nostre stat
149

mortificat, Cent cinch ciutats

donant -li vida. ab tots sos nats,
Cert, sa ferida 13985 en orient,
humanitat, de fonament,
13940 divinitat, fforen perides.
may se partiren, Fforen solsides
no ·s desuniren moltes muntanyes.
ni dellexaren. 13990 Nacions stranyes
Bé u confessaren del cap del món,
13945 he conegueren ffins hon se pon
en lo què veren, lo sol tots jorns,
dels miradós vént tals contorns,
execudós 13995 temoregaren,
alguns sabuts, Déu invocaren.
13950 en les virtuts Com hun gentil
he grans senyals mestre suptil,
tots divinals, dit Dionís,
he molts secrets 14000 lo món sentís
què y foren fets. ffort tremolar,
13955 Just ló preycà, vès eclipsar
preu quänt tornà, lo sol e lluna
Judes traydor. contra comuna
Cridà 'll: «Senyor!» 14005 astrologia,
Dimas lladró; enjorn de dia
13960 centurió, vès tal foscura,
hu cap de cent, Déu de natura
dix: «verament, dix soferia,
Ffill de Déu és!» 14010 o periria
Pilat, francés, la mundanal
13965 Rey ll' escriví. huniversal
Gentil Longí màchina sempre.
Déu ll' adorà, Aquest destempre
com se véu sà, 14015 ben prop ló véu
ans era cech. lo mál juheu,
13970 Lo sol s' estech major prelat
de dar claror, del gran bisbat
per son Senyor - sols per lo guany -
ser turmentat. 14020 en aquell any
Anuvolat, arrendador,
13975 lo cel tronà, príncep traydor,
ffort llampeguà ab sos secaços
movent grans vens. ypocritaços.
Tremolaments 14025 Mas no y cregueren.
fferen les terres; Ans, dels què y eren
13980 dels mon[t]s e serres allí venguts,
roques caygueren, escomoguts
en sì ·s romperen. més per temor
150

14030 que per dolor qual ell tenia,

ni pietat, ab tirannia,
a pas cuytat, ànimes santes.
esbalayts, 14080 Qui pot dir quàntes!
batent -se ·ls pits, A mi, per gràcia,
14035 barbes pelant, ab pertinàcia
los caps calant, cert, no morí:
trits se 'n tornaren. yo ·m penedí
May atorguaren 14085 ans de morir.
haver fet màl. Gens referir
14040 Lo trihunfal no guos lo crim!
títol subscrit, Tots los del llim
per tots llegit o sî d' Abram,
grechs e llatins, 14090 Eva y Adam,
als raus rabins sos descendens,
14045 no ·llls paregué Déu conexens,
que digués bè de fét cobrà
«Rey dels juheus». he se 'n portà,
Ab agres veus 14095 tots Déu llohant;
ne despitaren Caym dexant
14050 he infestaren he tots los màls,
ne fos llevat. perpetuals
Mas a Pilat abitadós
no li plagué, 14100 en lo cahós,
ans romangué, totstemps penant.
14055 a llur despit, En l' entretant,
tal com fon scrit. Josef, baró,
Dels moniments, decurió
molts dels durments 14105 he noble, nat
o morts sans cossos, en la ciutat
14060 ab pell, carn, ossos, Arimatia,
ressucitaren, prop vas tenia
he recitaren o fossa nova,
qué vist avien 14110 semblant a cova,
lla d' on venien. tallat en roqua,
14065 L' altar celat a pich de broqua
pel vel tallat ffet per a sì.
se descobrí. Ell provehí
L' infern obrí, 14115 ab diligència
llim e presó, haver licència
14070 com féu Samsó. de Ponç Pilat
Ab clau de comte, ser soterrat,
l' alcayt en promte qual obtengué.
apresonà, 14120 Comprat agué
he fort lliguà net drap de lli,
14075 sa cavalcada nart, benjhuhí,
al llim tancada, altres perfums,
151

seguons costums del dret costat

14125 és dels juheus; hon fon nafrat
tot a grans preus, gran sanch n' ixqué,
lliures ben cent. aygua tanbé.
Devotament, 14175 Lo poble u véu.
lo cos lliguat, Tot açò ·s féu
14130 enbalsemat, per a figures,
ló soterrà, psalms he scriptures
he cimentà dar compliment.
la porta, closa 14180 L' Omnipotent,
ab molt gran llosa. quänt féu fer l' archa
14135 Pels seus lo cos al Patriarcha
ffurtat no fos, antich Nohé,
los raus duptaren. aygua volgué
Per tant, instaren 14185 punís lo vici
sa sepoltura, he fos inhici
14140 ab molta cura, a la virtut.
per hun baró Lo retengut
centurió poble, prou bo,
ffos ben guardada, 14190 per farahó,
sa gent armada, com a catiu
14145 tots ben paguats. restà, tot vïu,
Puys esglayats, he féu -lo franch
terç jorn matí, aquella sanch
quänt fort sortí 14195 del sant Anyell,
del moniment, he fon coltell
14150 esmayament de gran matança,
he por agueren. en la criança
Tots ló cregueren d' Egipte tanta.
ésser ver Déu! 14200 Puys la gent santa
Tots, huna veu, Déu féu passar
14155 de fét cuytaren la Roga Mar,
hí u recitaren com per trespol.
dins la ciutat: Del rey l' estol,
«ressuscitat 14205 l' aygua ·ll neguá.
és verament!» Mas Déu manà
14160 Mas, promptament que ·l poble vès
d' ells sobornats, com Moysés,
d' ells menaçats, fferint sá rocha,
molt variaren 14210 aygua no pocha
he deposaren manal n' ixqué,
14165 mentint vilment. del qual begué
Ans, certament, tot Israel.
que lo dit cos Ezechiel,
despenjat fos 14215 ell profetant,
de la créu alt, Déu inspirant,
14170 encara calt, gran aygua viva,
152

neta ·bsterciva, 14265 de Silohé

promet donar, lá mostrà bé.
14220 per denejar Prop de Sichar,
los delinqüens. promès donar
Als penidens a l' aldeana
sedegans crida, 14270 samaritana
·beure convida aygua de vida,
14225 Déu aygua francha. ffont infinida,
Com llana blancha, perpetual.
promet tornar Ffont d' aygua tal,
he canejar 14275 ja figurada
les astrosies, he profetada,
14230 per Ysayes. per Déu promesa,
Dexen Déu, vena may fon obtesa
habundant, plena pels de natura
d' aygües vivents, 14280 ni d' Escriptura
als descrehents, pobles passats,
14235 diu Jheremies. a Déu ingrats;
Scriu Zacharies ni quänt suà
ab prophecia: sanch, com plorà,
en aquell dia 14285 orant en l' ort.
he temps de pau, Sols aprës mòrt
14240 en lo palau ffon dada, cert,
del rey Daviu, quänt fon hubert
ffont gran com riu lo costat seu.
s' i mostrarà, 14290 Alt en la créu,
he llavarà mig començades
14245 la mestruosa; he sols forjades
aygua ·bundosa les claus del cel,
del dret costat, a Pere fel
per hun forat 14295 promeses dar,
del templ· exint, volch acabar.
14250 ffon vist guarint Subtil manyà,
les malalties. ell lés temprà,
He ell, Messies, com bon armer
volch començar 14300 temprà l' acer,
sanctificar ab aygua y sanch.
14255 aquell flum gran, Bé lo barranch,
com sent Johan fflum e torrent,
ló y bategà. passà bevent,
He com tornà 14305 càlzer e guot,
de l' aygua vi, rey sacerdot
14260 architiclí Melchisedech.
beure manà, Hubert lo réch
allí mostrà del costat dret,
començ de glòria. 14310 ffon lo pertret
La natatòria he aparell,
153

pel senat vell, Anyell benigne,

tot revocat; 14360 - com fa lo signe
he reprovat, ab veu molt fort,
14315 dels husuraris prop de sa mòrt,
e potecaris, ab lo cap dret -
llur receptari. haver gran sét
Hubert l' armari 14365 de tots cridà.
de deytat, Per tots paguà
14320 per pietat ell bastantment.
al nou sacrari, L' obedient
antidotari Anyell corder,
novell donà, 14370 qui volenter
hon ordenà hi és vengut,
14325 set medecines és franch remut
ab set divines, complidament.
spirituals, Lo fre mordent,
no naturals 14375 de dur cervell
propietats, - ga odre vell,
14330 ab calitats enbotanat,
ben divisades desenpeguat -
he graduades juheu altiu
a quatre graus 14380 restà catiu
- tres per tres claus, per culpa llur.
14335 quart per la llança - Puys en lo fur
ab sa balança o profecies
just dret pesades, d' ell, ver Messies,
ben dispensades 14385 no han fermat,
les cantitats, en son ramat
14340 ab què ·ls prelats, no són contats.
- sos hungüentaris Desvehinats,
he pigmentaris - no ·llls és permés
ffessen hungüents 14390 posseir res
he fins piments, en realench.
14345 preservatius Lo rey qui vench
he curatius, del cel al món
ratificans Messies fon.
he conservans 14395 No l' an cregut:
la sanitat, han -ne perdut
14350 suavitat llur bovalar,
beneyta, noble, en l' amprivar
salut al poble, prioritat;
novell ramat 14400 la salvetat
elet, triat, en prats, pastura,
14355 anyells, moltons; per oradura.
barbuts cabrons Los qui lloguats,
habandonant. humiliats
Ell, alt cridant, 14405 obrar volran,
154

he suaran plogua ù no plogua.

en les cavades, Troben qui ·lls llogua,
no fent llobades, 14455 no ·llls plau lloguer.
del divinal Ni ·l lloguader,
14410 diner real conduydor,
seran paguats. convidador,
Los enguanats, no ·llls plau oyr,
moros e atres, 14460 molt menys seguir;
turchs, ydolatres, ni les figures,
14415 fferoces, braus, Sanctes Scriptures
romanen sclaus, llegir, entendre,
descaminats. lo ver seny pendre,
Són figurats 14465 a ells s' imputa.
l' enterch ebraych, Déu no refuta
14420 lo gentil laych, qui s' i atança.
pobles abdós, No fora llança
pels servidós ni desempara
dos jovencells 14470 l' om qui ·s prepara
- l' aze ab ells - rebre sa gràcia,
14425 ensemps, restats tot quant li plàcia
baix, no muntats ffent, obehint,
ffer en la penya Satan jaquint,
altar, ni llenya 14475 dret a ell ve,
pel sacrifici promet la fe,
14430 d' Abram, inici, ffent homenatge
començador de vasallatge
de fe y amor; perpetual,
Ysach, tercer, 14480 rebent la sal
lo poble ver de sapiència,
14435 he cristià, en mans, presència
qui creu e fa del seu curat,
lo què Déu vol. propi prelat
Aquest tot söl, 14485 he sacerdot
la hu de tres, - solemne vot
14440 sols elet és; a Déu n' a fet -.
los dos dampnats. Aquést, de fét,
Molts són cridats, és ben rebut,
pochs los elets. 14490 ffranch e remut;
Déu quants hà fets, lo seu rescat,
14445 vol ser salvats, per Déu paguat
he molts malvats degudament.
ésser no u volen. Per incident
Puys ells se tolen 14495 me vull llunyar,
lo bé promés, fforaviar
14450 afectant més hun poch del rench.
la vida grassa, Saltar entench
restar en plaça, ffora ·l cavat;
155

14500 tant hé mal grat alt benehí.

de les mesquines Déu l' arguhí
ffictes beguines. sols pel parlar.
Prest, puys m' i moch, 14550 Dix: «l' escoltar
llur saber poch he creur· aprës
14505 he molt cuydar valen molt més».
vull incertar. Marta tanbé
Veig la beguina, lá reprengué,
saltamartina, 14555 com replicà
de sèlla ·n sèlla, quänt ell manà:
14510 de vetla ·n vetla; «llevau la llosa!»
giramantells, Ella, duptosa,
picamartells, dix: «pudirà!
disputadora, 14560 Quatridià
demanadora és ja podrit!»
14515 de qüestions, «¿No t' é yo dit
he fent rahons - dix -, si creuràs,
als confessós fféts singulàs
he preycadós. 14565 te faré veure?»
De Déu demana: Donchs, més val creure
14520 «puys d' Ell emana que disputar
tant virtual, ni altercar.
huniversal D' on, altercant
he fructuosa, 14570 he inquestant,
tan graciosa causa movent
14525 ffont d' aygua viva, l' Omnipotent,
¿cóm no ·s diriva altre senyor
a tots los vius que Déu major,
per eguals rius, 14575 vol inquirir.
car molts no ·nn prenen, Tal departir
14530 he los què ·nn tenen, és gran error.
no per egual?». Lo Creador,
Demanant tal, en fer, crear,
és atrevida 14580 no pot errar.
com la guarida Vol, pot e sap,
14535 del flux antich, tiny lo seu drap
com en poblich vermell, vert, blau,
hoys preycar groch, com li plau.
al popular 14585 A son plaer
lo ver Messies, ffa, com l' oller,
14540 fforts malalties qui d' una màssa
li vès curar, ne fa terraça,
volch -s· ariscar. olla, scudella,
La veu alçant 14590 plat, canterella,
he fort cridant, morter, llibrell,
14545 a qui ·ll portà gentil vexell,
he ll' alletà, lleig, com se vol.
156

Dèu, al mallol los crits e lloure.

14595 qù· ell s' à plantat, No ·s volen moure,
hi hà lloguat sos rolls obrir.
quals hà volguts: Son elegir
d' ells són venguts 14645 ab llibertat,
ab sa lleguona sa volentat,
14600 a príma, nona, no lll' an forçada.
vespres, conpleta. La màl dreçada
Faena feta, roman en sech.
crida ·ls faynés: 14650 Qui ·s clou son réch,
los matinés son portell tancha,
14605 cansats, suats, l' aygua li mancha
he los lloguats ab gran rahó.
a la vesprada Qui ab oró
dóna 'llls soldada, 14655 se aparella
egual diner. e va ·b cistella,
14610 Axí u vol fer. cedaç, guarbell
¿Qual injuria o chich vexell
si per hun dia de l' aygua pendre,
tots vol paguar? 14660 bé deu rependre,
¿Qui ·s deu clamar si ·s mor de sét,
14615 si tal l' à feta lo mál pertret
o contrafeta; propi mateix,
si Rachel, Llia, no d' on parteix
Marta, Maria; 14665 la font tan ampla,
si Ester, Vastí, qual Déu exampla
14620 Rut, Nohemí? per rius, braçals,
¿Al seu partir, conduyts, canals
qui y pot res dir? e cequioles,
Per sol· amor 14670 rolls e filloles,
ffa bo y millor distilladós
14625 al plaer seu. e brolladós,
Qui ell vol, beu miganes causes.
s· aygua o gràcia Ab orde, pauses,
ab eficàcia, 14675 conte, mesura,
tant com ne cap pes e dretura,
14630 en lo seu cap. l' aygua ·bandona,
La qui no ·ll vol, ffrancha lá dóna
altre déu col. l' alt cequier
Moltes peus tenen, 14680 a l' ereter.
ni y van ni y vénen; Qui, pel què ou,
14635 les mans per pendre, sa terra mou
cap per apendre, ab jou e rella,
orelles, hulls. ab sa trugella,
Per sos entulls, 14685 exada, pala,
no ·llls plau hoyr son camp eguala,
14640 ni obeyr ffa -y cavallons
157

ab alerons; 14735 - en temps de pressa

obre boqueres, si fall endressa
14690 clou talponeres de capellà,
del seu ribatge; tot cristià
sols poch mundatge hi pot soplir,
e l' escurim, 14740 si sap ben dir
tragua ·l tarquim sens barbarisme
14695 del seu portell. mots del babtisme -,
Qui son cervell l' aygua vessant
he los cinch senys l' Esperit Sant,
a Pasqua ·lmenys 14745 pel llavament
cad· any no ·rbega obté granment
14700 e no ·ls denega, ffe d' om mateix,
ffa 's herm, desert. si ja ·s coneix,
Lo temps hi pert, o del padrí,
té martellada 14750 si ·ss chich fadrí,
la ·ntrecuydada he dels presents:
14705 beguina folla, ffe dels parents
qui quänt bull l' olla d' aquell malalt
no u coneix clar, del terrat alt
ni sap filar 14755 ffet hun forat,
ni res cosir, per ells calat,
14710 ni menys llegir; jahent al llit,
he del saber, que fos guarit
poder, voler, tant hi bastà
ffer e crear, 14760 que romàs sà.
gràcies dar, Si per fe stranya
14715 secrets juhís, l' ome tant guanya,
ne vol avís quant més per pròpia
he s' entramet. lo qui ·nn té còpia,
Què Déu promet 14765 regenerat
és infal·lible, e ordenat,
14720 cert e crehïble. recreat, fet,
Tot hom - diu Déu - per Déu elet
qui ferm no creu ffill adoptiu,
o no creurà, 14770 - caritatiu -
dampnat serà qui sperarà
14725 he bandegat. he ferm creurà
Tot bategat aquells cartells
d' aygua manal qui, pels mantells
he natural 14775 al ruch posats
- no d' alambí, he pels sobrats
14730 oli, llet, vi, dotze sportins,
ni tal llicor: del peix cofins
no y han valor -, e pa pleguats,
per son prelat 14780 són figurats!
propi curat Per dotze, tretes
158

del riu, eletes, ab consellés,

pedres molt belles 14830 contra mullés,
- Josué d' elles en or, argent -,
14785 fféu fabricar menjant, bevent
novell altar -, a son delit;
són denotats, no conpellit,
pronostichats 14835 ab fe formada,
los dotze mots aconpanyada
14790 dictats per tots de virtuosos
los majosdòmens, he piadosos
apòstols, pròmens fféts, obrant bé;
de l' apostòlica, 14840 no morta fe
huna, catòlicha mas ab fe viva,
14795 he santa Sgleya; caritativa,
no seguons creya tot elevat
lo manicheu, - Gesseu pujat
contra qui ·s féu 14845 en arbre, creu
credo novell per veure Déu:
14800 en hun consell Jhesús ló crida
sant e consult: e s' i convida
«Quicunque vult», ab ell restar,
per Atanàs 14850 ensemps menjar -.
a bon conpàs Si no u recusa
14805 ffet gentilment, ni se n' escusa
diu verament per pres aver
lo què ·s deu creure. de nou muller,
A sopar, beure, 14855 és convidat:
tot tal crehent asegurat,
14810 qui prou sovent no dupt· entrar
de tot son tort alt al sopar
ací ·n la cort celestial,
de son prelat 14860 si nupcial
s' és composat, roba polida
14815 he dels engüents porta vestida.
he sagraments Qui màl ropat
s' és ja huntat serà trobat
he ben dinat 14865 en semblant cena,
- no en posada prés en cadena
14820 pel rey dexada serà lliguat,
ab na Vastí, d' infern llançat
qui sols bastí en la foguera.
dinar a fades 14870 Donchs la huxera
mullers malvades, qui té ·l retret
14825 mas en bellíssim sagell secret,
ort de l' altíssim la clau del pa,
rey Asuer, com dit és ja
per ell fet fer 14875 - pa consagrat,
159

pa enfornat, 14920 rahó ·t costreny

pa cuyt e bla -, he ta edat;
puys per sa mà consells t' é dat
as a sopar, de prou prudència
14880 lá deus preguar - experiència
sia contenta 14925 tots lós conferma -:
he que consenta ages -ne ferma
tu entres dins. opinió,
Mentres temps tins, oblivió
14885 de roba muda, del voluptari.
he lá saluda 14930 Si ·m fas contrari
totstemps ab «Ave», del manament
preguant te llave seguonament
los teus delictes. en parays,
ans del divís
Quarta part del tercer 14935 ja provehit
- per Déu fon dit:
14890 Per tants conflictes «Multiplicau
qui són en tu, he aumentau,
yo, inportú honpliu la terra» -,
he transformat, 14940 qui no s' afferra
ben informat ni se n' atura
14895 te só tramés. seguint natura,
He ja d' uymés ans se 'n desix,
s' acosta l' alba; poch obehix,
ta llengua balba 14945 trenca ·l manar,
a queucom dir responch de clar
14900 he contradir, tal argument
a mi respondre és defallent.
lá veig dispondre Adam creat
he tremolar. 14950 ffon e format
Aconsolar engendrador,
14905 te vull hun tant: començador
si èst duptant d' umà llinatge;
en alguns passos, ffera ultratge
e ·t paren cassos 14955 he greu peccat
màl dits o nul·les, si engendrat
14910 o falses butles, ell no n' agués;
lo què t' é dit tots los aprës
he repetit Adam venguts
tant de les dones 14960 no y són tenguts.
- lés abandones -, També peccara
14915 si y as duptat si no ·ngenrara
- la voluptat Emanué;
te fa torbar, Abram tanbé,
ffa -t· exorbar 14965 he Jhoachim;
los hulls e seny -, ffóra gran crim
160

en aquells dies ni que dormís

si Zacharies 15015 may ab la sposa.
se 'n fos estat: Donchs prou par cosa
14970 no fóra nat més voluntària
aquell Johan, que nessessària:
dels nats pus gran, cert l' engendrar
qui may fill féu 15020 o lo servar
ni hac ereu l' establiment,
14975 - sense peccar. pròpiament
No y cal estar és dit consell.
molt en açò, Qui l' obrar d' ell
semblant lliçó 15025 en tot semblar,
ffon l' alt parlar ben himitar
14980 del consagrar: vol e seguir,
«Açò fareu bé ·nn pot fogir
per recort meu» sense peccar
a tots se dix, 15030 ni lley trencar.
mas no ·s partix Ffaça -u quisvulla;
14985 ni ·s fa per tots. tu te 'n despulla
Aquells dos mots de tal calor,
- tots engendrau, no ·t faça por
tots consagrau - 15035 per ésser buyt
son parlar breu de fills o fruyt
14990 manat per Déu, sies vedat,
llarchs en virtut, ni ton curat
a multitut te scomunique
e en comú, 15040 ni que t' abdique
no a cascú entrar als temples.
14995 singularment. Si més contemples
L' omnipotent les maravelles
Jhesús, hom ver, d' algunes d' elles,
no hac muller; 15045 com referir
si ·nn fos tengut he l' argüir
15000 n' aguer· agut. de la molt alta
Nunca peccà: he sense falta
donchs may trenchà sabent reyna,
la lley aquesta. 15050 Sabba Austrina
Ell a la festa se nomenà
15005 ffon convidat - ab sì menà
del tant amat de saviesa
cosín germà, he gentilesa
he y confermà 15055 ben abillada
lo matrimoni he avisada,
15010 ab testimoni gentil conpanya
miraculós; de lley bè stranya.
mas ell l' espòs Ella, famosa
no volch complís, 15060 he poderosa,
161

en lo moral dones, denguna

he natural no ·s llig guarís.
molt erudida, 15110 Per llur avís,
avent oyda aprës per dies,
15065 la nomenada Jhesús Messies
pel món anada als fariseus
del meu podér he seduceus
he alt saber, 15115 lós al·leguà
més divinal he divulguà;
15070 que humanal, tal diligència
per més entendre, per més sciència
de mi apendre, al jutgament,
lo món passant, 15120 ffort argument
entravessant, a ells seria -,
15075 ha veure 'm vench llarch respondria
he ab mi tench si no duptàs
grans parlaments. temps hi bastàs:
Donà 'm hungüents 15125 curt hi vull dir.
molt fins d' olor, No ·m cal desdir
15080 de gran valor per pocha streta:
donà 'm planter hun· oroneta
he sementer, cert no fa stiu.
de bàlsem brots 15130 Muller lá víu
- Enguadí tots, de infel rey.
15085 vinya ·nn plantam -; Ffon fora lley.
sovint parlam De tot hagué,
he discutim, tanbé ·scaygué.
molt departim 15135 Si més t' inpliques,
d' astronomia: he fort repliques
15090 molt ne sabia. de virtuoses
Ella ·m signà dones famoses
he designà: he venerades,
«En aquest fust 15140 qui són estades
hun rey robust vèrgens, fadrines,
15095 molt desigat monges, beguines,
serà penjat poques casades,
per los juheus, canonizades
màls vasalls seus, 15145 per papa santes,
en créu ben alt». sibilles tantes,
15100 De l' ort del Salt Déu redemptor
prest ló 'n traguí ser venidor
e ll' amaguí pronosticans,
jus la pecina; 15150 d' algunes grans
d' ell medicina - mas foren poques! -
15105 l' aygua prenia: mares e çoques
hòmens guaria de lley antigua,
sols la llacuna, bo és te digua
162

15155 la veritat. he lá 's despullen,

Per equitat de sì lá llancen.
he Déu honrar, Les què s' atancen
per ell formar 15205 ffer qualque bé
d' Eva lo cos sots lley e fe,
15160 - qui d' om fon os, són estimades,
carn de carn llur -, hun tant preades,
perquè fan dur en gran recort
per genitura 15210 - com l' ome tort
obrant natura rey éntre ·ls cechs -,
15165 en lo món hom, per alguns llechs
algun queucom mencionades,
són poc amables. perpetuades
No extimables 15215 per llongua fama.
que valguen més D' aquestes ama
15170 per ser mullés, lo què han bo,
car matrimoni no tot lo so
no ·ss testimoni què ·nn fa la gent,
no sospitós, 15220 mas solament
ans prou duptós: sola virtut:
15175 inducció, la fortitut
presumpció de na Judich;
és de bondat; de Ster te dich
seguretat 15225 la complacència;
no ·nn porta gens, per sapiència
15180 car moltes géns Rebecha mira;
ffills d' altri crien. de Sarra tira
Cové, donchs, sien - o Sarrahí -,
no molt amades, 15230 qui requirí
mas comportades Abram tocar
15185 per ses aynes, la mos· Aguar,
com les guallines ffidelitat;
- qui tot ho sullen humilitat
hon se recullen - 15235 molt gran de Llia;
per tants ous pondre. la parleria
15190 Més, vull respondre he bell estil
a l' argument, d' Abiguayl;
generalment, Delbora tria
per què les dones 15240 sols profecia;
fformà Déu bones. Raab celant;
15195 Bondat alguna, lo clau ficant
sols la comuna al pols Guabel;
si ·s vol, èn tenen; amant Rachel;
d' elles ne prenen 15245 viudatge d' Anna;
alguna part; de na Susanna
15200 les més, a part pren continència;
ben lluny ll' arullen la penitència
163

de Magdalena;
15250 d' alta Elena Quart llibre o quarta part principal.
peregrinatge; De enviudat
spitalatge,
dels pobres zel, Primera part del quart. Com ordenà
de Ysabel, sa vida
15255 reyna, contessa
he menoressa; Puys que sa veu
de Caterina, yo no sentí,
Tecla, Merina, de fét sortí
Anastasia, tot elevat,
15260 Agnés, Llucia, 15300 alienat,
virginitat, esbalayt
ab caritat pel què hoyt
per fe, martiri. llavòs havia,
Sense reptiri com qui somia
15265 ne pots amar, 15305 cosa plaent,
ben afamar soptosament
he ben voler, si ·s despertat
dir ab plaer ne hà mál grat
sols tals virtuts. he li sap greu,
15270 Solicituts 15310 com plaer seu
de dones vives li han torbat.
te prech esquives, Desconsolat,
sols te deportes com fon Tobies
de semblants mortes com Azaries,
15275 llegint llur vida, 15315 àngel Rafel,
car han seguida se ‘n tornà ·l cel,
en qualque pas, he conguoxat;
sens contrapàs, he com hugat
la bona via ffon sent Ambròs,
15280 de qui m' envia. 15320 qui fon al cos
Axí desfàs del sant Martí,
he satisfàs tanbé Frontí
tos arguments ffon al de Marta
he pensaments. - llegint la carta
15285 Llexa disputes 15325 de celebrar,
he no refutes sobre l' altar
los consells meus; ells s' adormiren;
cert si no ·lls creus dormint partiren
viuràs penat, de sos bisbats;
15290 morràs dampnat. 15330 per Déu guiats
Ta testa calba, mirablement,
puys és ja l' alba, ells realment
volrà dormir: fferen l' ofici,
vull me 'n partir. lo sacrifici,
15295 Coman -t· a Déu. 15335 santes preguàries
164

per funeràries tal me trobí.

dels susdits sants. Aprës cobrí,
Llurs ajudants 15385 en seny tornat,
vént -los becar, encadarnat
15340 massa tardar, per l' escoltar
lós despertaren. he tant vetlar,
Perquè ·lls torbaren tantost pensí
del què lluny feyen 15390 he comencí
he tan clar veyen, rememorar
15345 lòs desplagué, he recordar,
cascun agué recogitant
enuig hun tant -; he recitant
he com parlant 15395 lo qù· entenguí
Déu instruhís, he conprenguí
15350 los senys obrís de la crehença,
a les figures, per ma valença
Sanctes Scriptures a mi splicada
lés declaràs 15400 he declarada.
a Clehofàs Ffon lo moral
15355 - altre ab ell he doctrinal
en lo castell per mi palpable
aposentats, he praticable;
maravellats 15405 mas lo subtil,
del què parlà, de fort estil,
15360 trencant lo pa cert transcendent,
ló conegueren; mon sentiment
quänt ló volgueren tehòrich alt
desparegué: 15410 trobant -me falt,
molt lòs dolgué de vísta lloscha
15365 com s' apsentà -; he ab ma foscha,
he com trobà fflacha prensiva
sent Aguostí - com la visiva
aquell fadrí 15415 del duch, e rrat
riba la mar, qui ·s diu penat,
15370 volent buydar he del muçol,
l' aygua ·n hun clot al raig del sol -,
- li dix: «Arlot, d' ull ló perdia,
qué penses fer?»; 15420 no ll' entenia,
ab alt saber sols ló cobrava
15375 lo chic respòs; com se calava
ab gran repòs a l' aprensible,
ell escoltant, intel·ligible
l' infant parlant, 15425 per mi, grosser.
perdé 'll de vísta; Ffíu mon podér
15380 ab cara trista no m' oblidàs,
restà pensant -; que ·m recordàs
yo, pel semblant, per profit meu
165

15430 he ara teu, ans soterrat

ffill Baltasar. que mullerat.
Sens pus tardar, De continença
tantost vestí 'm, 15480 ffíu prometença.
del llit lleví 'm Puys fuy delliure,
15435 he, devallat, mudí de viure
agenollat lexant l' activa,
a Déu llohí contemplativa
he benehí, 15485 cercant la vida,
regraciant prenint la mida
15440 he soplicant he l' exemplar
sa gloriosa de contemplar
he piadosa dels ermitans,
beneyta Mare, 15490 sols habitans
qu· ella ·m separe en los sechs erms
15445 del vell llevat hon viuen ferms
he, renovat, sens matrimonis
de l' infernal ab tals dimonis.
drach Belial 15495 De fét ho fiu:
me preservàs. aquell estiu
15450 He com pensàs yo fiu ma via
que ·l temps passat ves la mongia
màl compassat, ben ermitana,
perdut, no ·s cobra, 15500 la catalana,
metí en obra damunt Falcet,
15455 l’ ohuyt novell deçà Poblet,
de bon consell. qui ·s diu Cartoxa,
Sens temps remetre, hon la gent coxa
volguí prometre, 15505 puga ·b afany.
ffíu jurament, Qualque mig any
15460 vot, sagrament, yo y aturí,
ab cor d' atendre hon aporí
may muller pendre, ab lo prior,
mas viure franch, 15510 bon confessor,
may en hun banch examinant
15465 seure né taula, he rominant
ni may paraula, ma consiència.
rahonament, La penitència
mot, parlament 15515 aguí finida,
d' elles sentir, de la llur vida
15470 ni may hoyr ffuy molt content,
llur malenpoli. he certament
Bollir en oli, vestit m' i fóra
mengar les mans, 15520 si la traydora
morir abans, de biguamia,
15475 ans peus estendre tal com la mia,
que muller pendre, tant no u vedàs
166

que m' ordenàs quin monestir

15525 a missa dir. per convertir
Al monestir tot peccador!
dona y entràs Per la fredor
ni s' acostàs 15575 molt me cansà
nunca n' i veren. Benifaçà
15530 Ans me digueren he Vallivana.
que la reyna Ffúy per la plàna
dona Marina, he per la vall,
desafaynada, 15580 ab gran treball,
huna jornada a Vall_de_Crist.
15535 sols per mirar Quänt aguí vist
hi volch entrar yo Portaceli,
ab ses donzelles: cert fuy aleli
claustra, capelles, 15585 de cansament,
quant calciguaren mas certament,
15540 tot ho llavaren seguons mon vot,
he fort ragueren; res pus devot
ells may ixqueren ni més conpost,
del cor, tancats. 15590 lloch pus dispost
Molt són guardats en tots no víu:
15545 d' ocasió. ab rahó ·s diu
D' oració «del cel la porta».
ells me ‘n mostraren, Cert no y és morta
molt m' endreçaren 15595 la continència:
per llur virtut; de l' abstinència
15550 lo temps perdut ells han la suma,
que ll' esmenàs, may carn hi fuma,
que ordenàs ni a llur costa
lo venidor 15600 dona s' acosta.
vivint millor, Bé y reposí
15555 me consellaren. ffins deposí
Tots m' abraçaren lo llassament.
e m' oferien D' ells molt content,
Déu preguarien 15605 henamorat,
per mi tostemps. ab llur bon grat,
15560 De tots ensemps cinta ma spasa,
pris comiat. torní 'm a casa
Per Déu guiat hon huy yo stich
ves Sentes_Créus, 15610 en pau, vos dich.
ab moltes neus
15565 he prou gran fret Seguona part del quart:
ffúy a Poblet; Continua son viure
camí ferrat,
a Monserrat; Noranta -cinch
prop Taraguona, hó cent anys tinch,
15570 ffúy a Valbona: dels quals cinquanta
167

o los xixanta tres me servexen

15615 dels meus millós, he may me dexen:
penes, dolós llur sòu lòs pague
m' an espletat. e ·lls afalague.
En veritat 15665 No tinch sensals;
lo sant sermó de naturals
15620 de Salamó primiciades
qui ·m fon tramés, e just delmades
los anys de més rendes yo visch.
me stalvià 15670 Lo meu partisch,
he desvià. finant mos dies,
15625 Yo, màl nodrit, en obres pies
vell endurit, he penitència.
dolent, vilà, Per abstinència,
com lo milà 15675 llit sus la llenya,
del terç any vell, he de stamenya
15630 per hun budell tinch los llançols,
ja m' i calava, los camisols
ja m' acordava d' aspre celici.
a fort cadena. 15680 Per exercici
Ma gran esmena de ma persona,
15635 del temps perdut alguna stona
no conegut, yo cave ·n l' ort
si lá 't recite, per mon deport;
creu sols ymite 15685 aprës passeje
lo publicà, ffins que fameje.
15640 qui explicà Dijous, diumenge
son falliment he dimarts menge
tot homilment, carn sense greix,
no pàs com féu 15690 los tres jorns peix,
lo fariseu l' ú, aygua y pa;
15645 và, gloriós, si no ·m trop sà,
superbiós. pa y vi vermell.
Yo, instruyt De gros burell
he corregit, 15695 és mon vestir.
Déu ajudant A may jaquir
15650 he graciant, missa tots jorns,
ab escandalls cerque perdons,
he prou treballs sovint confesse
mon temps llimite. 15700 he may no sesse
Dones evite hores dihurnes
15655 per no torbar, dir he nocturnes
com realguar. per morts e vius.
Sols hun cambrer, Yo rem catius,
hun escuder 15705 encarcerats
he comprador, he enviudats
15660 coch, pastador, sovint vesite.
168

Los ostes site, 15755 comte ·n Tolosa

cert ma posada - deliciosa,
15710 no ·lls tinch tancada. molt andeguera
Los malalts cure, sa muller era -
pobils procure, ab art trobada,
do past al pobre, 15760 matà, penjada,
víst -lo hí cobre. sàviament
15715 No les femelles! mas ferament.
Bé fer a elles Bé u acordaren
hó atjutori los qui mataren
no ·ss meritori, 15765 ab gran foguera
gens no ·llls ne fas. muller primera
15720 De fret o glas, del fort Samsó.
de sét hó fam Per dir cansó,
- tant lés desam! - tambor sonar,
si ·s vol morissen, 15770 massa cuytar,
llamps lés ferissen primer exir,
15725 he lés cremassen, bé féu morir
sal se tornassen cremada nua
com la de Llot. la filla sua
Llança ·n hun clot 15775 lo duch bastart.
qui res lòs dóna, Agué gran art
15730 mas qui ·lls perdona lo caminer
llur falliment de sa muller
pecca greument. partint lo cos:
Molt fort errà 15780 cascú bon tros
com no scorchà dels trips n' agué,
15735 én Asuer de què ·s mogué
a sa muller ffer gran vengança,
Vastí, reyna. cruel matança
Tanbé na Dina 15785 de benjamines
morir deguera he gabesines
15740 per ser vayvera. de Gualahat.
Millor li 'n pres Aquell huntat
a Finees bon rey Hieu
com acorà 15790 noblement féu
he travessà d' alt espenyar,
15745 ab lo punyal tota sclafar,
dins lo tendal a Gesabel,
la dona dita reyna cruel,
madianita: 15795 dona malvada;
nom de guerrer en la entrada,
15750 justicier ben calciguar
li n' hà restat he roseguar
perpetuat. lá lex· a cans:
Aquell Ramon 15800 sols peus e mans
qui darrer fon - lo què ·nn romàs -
169

en hun nou vas, - Pantasilea

per ser estada 15850 ab sa ginea,
ab rey casada, qui pot dir quanta! -,
15805 ffon soterrat. millés quaranta
Bé fon yrat mortes, tallaren.
ab gran rahó També ·s mataren
l' antich baró 15855 los persians
duch Moysés, més d' atretans
15810 ab Fineés d' elles millàs.
he vencedós, En altre pas,
per ser tudós onze mil belles
de les casades 15860 vèrgens puncelles
viudes portades de la Bretanya,
15815 madianites: moltes de Spanya,
cert infinites caygueren mortes
les violades, éntre les ortes
totes trobades, 15865 he lo ribatge
manà matar d' un gran vilatge:
15820 he deguollar; ab gran conpanya
les vèrgens no, en Alamanya
he guanya 'llls -ho prengueren mòrt.
virginitat. 15870 No ·s féu gran tort
L' apostatat aquella nècia
15825 én Julià dita Llucrècia,
bé castiguà gentil, infel:
braves mullés: mogué -la -y zel,
ben nòu millés 15875 de quesvol fos,
per les mamelles matant son cos,
15830 en les ramelles car conexia
d' arbres curtades, que merexia
ben aguades, per son fallir
vives pengà. 15880 tantost morir.
Tanbé ·s vengà He la cunyada
15835 Èrcules tost: - enamorada -
en hun recost d' Octovià,
cent mil armades també ·s matà
aparellades 15885 sabént qué feya,
per ell combatre, car ella ·s veya
15840 sabé 'llls rebatre ffort avorrida
lo llur arnés; he ben fornida
ab hun revés de puteria;
molt lés vexà 15890 sa porreria
he lés lexà mòrt mereixqué:
15845 totes nafrades per ço prengué
he deguollades verí tan fort.
baix en la foya. Si tal deport,
No menys en Troya 15895 semblants jornades
170

ab tals portades, 15940 hé -y sols trobat

sovent avien, hun virtual
millós serien. arbre fruytal
Si yo pudia, sols, singular,
15900 yo ·lls ne daria. de virtuts clar,
Dich a les males; 15945 ben enpeltat.
totes són tales Crech à trencat
les què conech. l' ull al diable
huna llohable
Tercera part del quart sola famosa
15950 he fructuosa,
Per lo què ·llls dech ben coneguda,
15905 per ser proysmes, dona tenguda
e pels babtismes per prous, valent,
hon som llavats Déu molt tement
tots bategats, 15955 he cristiana,
si hé fals dit tota humana,
15910 ja me 'n penit comunicable,
cert de bon cor. dolça y amable
No ajen por he graciosa,
- lés asegure -, 15960 certa, curosa,
si bè ·n murmure, neta, gentil,
15915 que yo ·lls fes frau, sabent, homil
car no ·s tan brau, he poch parlera,
ffer ni felló, mas gran faynera,
cert lo lleó 15965 don· andreçada,
com pintat par. ben esforçada
15920 Per no llexar en tot quant feya.
elles yrades, Ses ores deya
avalotades he tot l' ofici,
vés mi del tot, 15970 mas lo servici
vull dir hun mot he treballar
15925 per llur confort. per son orar
Tot lo llur ort no romania.
de spines ple, A tots paria
de carts també, 15975 la llur persona
hé praticat, més hom que dona.
15930 bé ·xaminat Des que só nat,
ma vida tota. tanta bondat
En la llur flota no víu en fembra.
dels arbres vius, 15980 D' aquesta ·m menbra
hé vist molts nius que fon casada
15935 de verderols he ben criada,
he d' oriols, molt instruyda
he molts vespés. e tal nodrida
Tots sos vergés 15985 pel marit seu,
hé ben cercat, lo qual lá véu
171

molt ben morir. no pàs cuytat,

Restà, sé -us dir, majoritat
desconsolat, dir cascun dia.
15990 alienat, Sa confraria
ffora de sì. 16035 de la Sëu, gran,
Bé ·ll coneguí tostemps que van
subplantador a soterrar
he lluytador; he a honrar
15995 blanch e vermell ses professons,
és lo nom d' ell. 16040 misses, sermons,
D' ella ·m recòrt: servixch quant puch.
Is, primer mort, Sa stola duch,
lo peix llicer del rey enpresa,
16000 hach nom primer. als pits bè stesa,
Ffon ma veyna, 16045 blanca ·b jerreta
mare, padrina o terraceta
he fel amigua, ab flor de llir.
no mass· antigua, He sens fallir,
16005 dona molt clara, set verguonyans
a mi molt cara. 16050 les quatre grans
Res en lo món, ffestivitats
mentres hi fon, tinch convidats;
no amí tant. dos tots disaptes,
16010 Ffíu dol e plant dels qui d' acaptes
gran quänt fallí, 16055 porten sa vida.
de cor l' amí Ab semblant brida,
extremament. regnes e mos,
Puys solament de tot mon cos
16015 en llur comuna la fí n' ordene.
n' é trobat huna, 16060 Perquè y esmene
la qual mereix lo què m' i fall
hun poch de greix en esta vall
he qualque festa, tan lacrimosa,
16020 per sol· aquesta la gloriosa
lòs dich me plau 16065 nit e jorn pregue
ab elles pau qu· ella m' aplegue
ffinal fermar. ab sos servents
primés, corrents
Quarta part e darrera per ses monjoyes,
16070 guanyant les jhoyes
A la sens par de l' alt repòs.
16025 verg· echcellent, Esperar guos,
de Déu potent ab fe fiant,
mare, Maria, qu· , ell· ajudant,
no me staria 16075 atenyeré
devotament, he guanyaré
16030 atentament, aprës ma mòrt,
172

lo segur port 16125 En lo present,

celestial, mon fill plasent
16080 perpetual Baltasar_Bou,
alt consistori. no y hà res nou:
Al purguatori, antich és tot.
per mos peccats 16130 Yo, car nebot,
màl esmenats, t' é sols rescrit
16085 sé prou hi dech: qué ·m par profit:
quant puch lá prech mel e mantegua
que me n' aparte. - si bè ·s mastegua -
Ací, que ·m farte, 16135 pot ben valer
per fer esmenes, a ben saber,
16090 de mals e penes conéxer clar,
sols corporals; bé specular
les animals he inquirir,
he desplaés 16140 bé dicernir
quals les mullés qué ·ss Déu amar,
16095 en temps passat qué desamar,
me han donat, qué elegir,
he mals presents, qué avorrir.
per los turments 16145 Tals dos contraris,
en comte vajen. exemples varis,
16100 Ara m' ensagen clares semblances
males humós; he concordances
penes, dolós lós manifesten,
tinch al present; 16150 més lós asesten
yo ara ·m sent que l' alt volar.
16105 mal als talons, Lo disputar
en los ronyons grans qüestions
pedres, arena; en los sermons,
dòl -me la squena, 16155 inperceptibles,
muscles e colzes; no aprensibles
16110 tinch torts los polzes; suptilitats
no puch tenir - alietats
ni menys regir de trinitat,
taça ni pinta, 16160 si en peccat
ploma ni tinta; ffon concebuda,
16115 l' ull dret tinch roig; si fon remúda,
ni ·m veig ni m' oig; predestinar,
ja no puch siure la fe provar,
ni menys escriure. 16165 dits d' én Pertusa,
Molt més ne resta d' én Llull sa musa,
16120 d' aquesta gesta d' Ocham, Aschot
que no t' é dit: llur vari vot -,
temps m' à fallit. coses molt primes
Cert, vell fexuch, 16170 ab suptils rimes
ja pus no puch. plau a les géns,
173

profit no gens vull si· agut.

ne sól restar. 16220 Ffall -me virtut,
De tal preycar, vull me 'n jaquir.
16175 a mon parer, Sols te requir
és tal plaer sovint hi liges,
lo escoltar he que y afiges
com del contar 16225 lo què y sabràs:
d' altri florins; per temps creuràs
16180 he dels hoyns lo què te scrich.
les armonies Lo què yo ·t dich
he melodies és may pratiques
- han -ne delit: 16230 ni t' enboliques
quänt han hoyt, gens ab les dones,
16185 lo so ·ss passàt - sols te consones
quin serà stat, ab l' alta Mare
ni recitar qui ab Déu Pare,
ni recontar 16235 l' Esperit Sant
no u espereu, d' ells hemanant,
16190 sols hoyreu: té Fill comú,
«Bé han sonat, qui viu Déu hu,
bé hà preycat, en hunitat
a mon plaer». 16240 he trinitat
Axí certer eternalment.
16195 ne pres a mi: Tots, finalment,
l' alt què hoy hòmens he fembres,
molt me plagué, pròmens, profembres,
mas no cabé 16245 vixcam deçà,
en mon vexell. salvats dellà.
16200 Lo meu cervell Direm «Amén».
poch ne prengué.
Qué retengué
t' é scrit desús,
lo menys confús
16205 que hé pogut.
Del qù· é sabut
hé fet procés,
però sotsmés
tot a la llima
16210 del qui és cima
dels correctós.
En res errós
contra la fe
si màl dit hé,
16215 no ben rescrit,
hé -u per no dit
he revocat,
per annullat
174

a prep. a 433
SP 1 13036 s, contraris als comissaris, he tots ells massa · com a baguassa sodomitava he fornicava ab sos tacanys, molts déus
SP 1 1332 ell me tramés ben arreat, camí ferrat, per Tarraguona a Barcelona
SP 1 13715 llatins e grechs, ffels, llarguament; bé scassament, a beguinotes, ffictes devotes, qui totes festes se pàren prest
SP 1 13217 Ffon lo camí com a bell prat, tot enramat per artesans
SP 1 5535 llur major visitador, de necligència o d' inpotència a ben regir
SP 1 16136 t: mel e mantegua · si bè ·s mastegua · pot ben valer a ben saber, conéxer clar, bé specular he inquirir, bé dicerni
SP 1 12317 Renunciar primer a béns, no ·t torbe gens
SP 1 1386 Ffúy a Besés
SP 1 11299 delicte, mas per edicte què féu Sesar, covench anar · a Betlem dret
SP 1 6968 Tu bells ulls tens he no y vols veure! Tornes a beure lo vomitat; enormitat vols fer com guoç, vell, toceguo
SP 1 14804 consell sant e consult: «Quicunque vult», per Atanàs a bon conpàs ffet gentilment, diu verament lo què ·s deu creur
SP 1 10769 Cert, obsció, segur, pots pendre; tenir, defendre com a brocarts abdós les parts sens por de foch
SP 1 9318 ehina, viuda juhia, mig fill cohia en ast, partít com a cabrit, · perquè ·ll menjàs, he qu· estojàs l' altra mitat ·
SP 1 9292 saven, pus no podien, no li playen, ffeya 'lls matar, a cans donar
SP 1 15799 ada; en la entrada, ben calciguar he roseguar lá lex· a cans: sols peus e mans · lo què ·nn romàs · en hun nou vas,
SP 1 144 Que a capleuta soplich, exorte, lo què reporte he tinch emprés sia
SP 1 937 Demà us n' ireu vós a captar
SP 1 10557 La boca ·s clou a Carnestoltes
SP 1 10074 A cas novell, nou, emergent he contingent, no nessessari ni vo
SP 1 15608 henamorat, ab llur bon grat, cinta ma spasa, torní 'm a casa hon huy yo stich en pau, vos dich
SP 1 14994 per Déu, llarchs en virtut, a multitut e en comú, no a cascú singularment
SP 1 14191 Lo retengut poble, prou bo, per farahó, com a catiu restà, tot vïu, he féu ·lo franch aquella sanch del sa
SP 1 1222 Puys scientment se encativa, com a cativa se deu tenir
SP 1 2806 u, diré tanbé: l' om qui s' absté d' axò ·n Quaresma, a Cinquajesma cornut se troba
SP 1 15354 obrís a les figures, Sanctes Scriptures lés declaràs a Clehofàs · altre ab ell en lo castell aposentats, maravellat
SP 1 2830 A coceguelles ells començaven, puys psalmejaven de ses endrece
SP 1 6934 Per mortallar han a comprar capell de cap, camisa, drap, de la botigua
SP 1 9410 an molt vixcut he prou crexcut, matant los fills, com a conills
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 2003 1

SP 1 2112 mens de cantitats; sensals quitats, ffictes, cuberts, a cort oferts, màl carreguats; deutes paguats sens cansellar
SP 1 8317 La francolina tantost a coure
SP 1 14110 iutat Arimatia, prop vas tenia o fossa nova, semblant a cova, tallat en roqua, a pich de broqua ffet per a sì
SP 1 8500 A cullerades tota la mar vol mesurar · en clot la buyda ·
SP 1 9349 reyna fada · deya 's Atàlia ·, ffarta d' alguàlia com a çabia, de malaltia Déu li ferí ffill, qui ·nn morí
SP 1 261 a he profecia, de senyoria he principat, ffon imposat a Daniel, quänt Ysrael ffon transmigrat
SP 1 11604 Déu eternal, pare Déu vïu, tal a Daviu, ffill rey, tramés, jurà, promés no li fallira
SP 1 13691 ari, ab general he liberal gran potestat, ab honestat a deslliguar, obrir, tancar, clau no errant al freturant, los
SP 1 5285 ' aferra ab tots los sants, plegua les mans, torna 's a Déu
SP 1 12199 Repenedit, devot, contrit, tornà 's a Déu
SP 1 15295 Coman ·t· a Déu
SP 1 4852 e ben cuytant; però cuydant que fos fill meu, girí 'm a Déu, ab continència de paciència, he bè u prenguí
SP 1 12194 nt omey he crueldat, en son regnat, ffets al proysme, a Déu altisme tanta ofensa hach conexença
SP 1 9336 on fill vès mort e rostit, pare y marit, bon crestià, a Déu cridà vïu ló y tornàs, he reclamà 's al Vicent sant Ffer
SP 1 74 Déu Altisme, tal caritat he voluntat desíg aver, per a Déu fer servey algú
SP 1 4863 necligença he gran ofensa, per l' omicidi o fillicidi a Déu han fet
SP 1 14282 btesa pels de natura ni d' Escriptura pobles passats, a Déu ingrats; ni quänt suà sanch, com plorà, orant en l' ort
SP 1 10962 He dels reals a Déu lleals, de fét fon nada
SP 1 7409 nes, prestes ffer en ses tendes públiques vendes, may a Déu llohen ni misses hohen; de fals pes husen
SP 1 15437 t vestí 'm, del llit lleví 'm he, devallat, agenollat a Déu llohí he benehí, regraciant he soplicant sa gloriosa he
SP 1 12527 potent; si, carament, Marta solícita, ab obra llícita a Déu minístres, als seus ministres · qui són los pobres · ffe
SP 1 14487 del seu curat, propi prelat he sacerdot · solemne vot a Déu n' a fet ·
SP 1 12452 He com a Déu negua greument, amarguament plora com Pere
SP 1 12435 tot lo teu cor, voler, amor, tes accions, intencions, a Déu ordena, girant la squena al ja passàt
SP 1 11441 ns mirra, or y ensens, com a Senyor, hom moridor, cc· a Déu pertany · he cascun any si y tens bè sment, certerament,
SP 1 12204 A Déu plagué, cobrà ·l perdut
SP 1 957 pa, companatge, vi, si ·nn voleu, que us ne cerqueu!» A Déu plagué que no ·m tingué molt la terçana
SP 1 11872 He a Déu porta qui lá invoca
SP 1 9645 huyt o nòu dies, mentres sanch tenen, ni van ni vénen a Déu preguar

SP 1 9896 Tots a Déu preguen, dien ses ores; mullers ni nores, gendres, nebod
SP 1 10359 Ella soldà 's ab hun dapnat, apostatat, a Déu rebel, llançat del cel, superbiós, molt envegós, malvat
SP 1 5719 bia d' ón li podia allò venir; molt poch servir à fet a Déu, sinó ·l què féu aquella nit, seguons és dit
SP 1 12426 A Déu venint treballant sies
SP 1 9070 Ses criatures, mig avorrides, donen a dides, he les mesquines no guarden quines; quines o quales,
SP 1 667 lat he dit éntre ·ls vius tots, no y hà prou mots qui a dir basten verins què pasten, tants mals com husen, los béns
SP 1 7906 es he novençanes al Capitoli, ab malenpoli he avalot, a dir llur vot ab brams e crits
SP 1 7865 a Ell plagués tost ho sabés tota la gent, primerament a dones clar se volch mostrar enans del dia
SP 1 8602 A dones dura tot l' any bon tempre, mesclant ·hi sempre llur v
SP 1 3809 rèduls, heretges, hèmuls, contrariosa; he verguonyosa a dones tant
SP 1 13007 omer; no en rocí mas en pollí no gens domat, ni aveat a dur cabestre
SP 1 7861 reçucitat, del vas tancat he moniment, com prestament a Ell plagués tost ho sabés tota la gent, primerament a dones
SP 1 12118 A ell t' endreces; d' ell sols confies
SP 1 14475 t quant li plàcia ffent, obehint, Satan jaquint, dret a ell ve, promet la fe, ffent homenatge de vasallatge perpetua
SP 1 15716 No les femelles! Bé fer a elles hó atjutori no ·ss meritori, gens no ·llls ne fas
SP 1 14465 ctes Scriptures llegir, entendre, lo ver seny pendre, a ells s' imputa
SP 1 15121 igència per més sciència al jutgament, ffort argument a ells seria ·, llarch respondria si no duptàs temps hi bastàs
SP 1 14823 sada pel rey dexada ab na Vastí, qui sols bastí dinar a fades mullers malvades, mas en bellíssim ort de l' altíssim
SP 1 5862 Dix: «espachem, qu· a fer avem
SP 1 10487 eotes lés féu a totes, jus sa fadigua, he lés obligua a fer errades
SP 1 5601 A qui lés hou paren sibilles, he són centilles a fer gran foch
SP 1 11570 rar; no ignorar, ni esmortir, enmalaltir, ni pronitat a fer peccat, ni res profà
SP 1 14487 urat, propi prelat he sacerdot · solemne vot a Déu n' a fet ·
SP 1 14177 Tot açò ·s féu per a figures, psalms he scriptures dar compliment
SP 1 677 aquest meu scaig de parlament, curt, flach, fallent, a fil per pua
SP 1 15742 Millor li 'n pres a Finees com acorà he travessà ab lo punyal dins lo tendal la
SP 1 15633 y vell, per hun budell ja m' i calava, ja m' acordava a fort cadena
SP 1 2491 omprassen conils, perdius, ffrancolins vius · de nit, a foscha, en ells la moscha nunca s' i met ·
SP 1 13487 lliçons de chichs minyons, li desechà, he rebugà, com a fumosa casa plujosa he descuberta, restant deserta, vella y

SP 1 13831 Jhosef venut a gent dolenta, per dinés trenta, per llus germans
SP 1 15793 rey Hieu noblement féu d' alt espenyar, tota sclafar, a Gesabel, reyna cruel, dona malvada; en la entrada, ben calci
SP 1 5634 Tengués a glòria, que ·ll decebé
SP 1 822 lós víu riure! Per llur mál viure o mala sort, cert, a gran tort, per alguns mals · no vull dir quals, he no ·lls d
SP 1 7775 bell sinó la pell àls no s' i troba; de pellés roba, a grans, chics cossos; als flachs e grossos, a tots servexen m
SP 1 9046 Meten dos fills a grans perills abdós, de mòrt
SP 1 14126 , altres perfums, seguons costums és dels juheus; tot a grans preus, lliures ben cent
SP 1 8499 He pendre vol lo raig del sol ell a grapades
SP 1 1507 Puys ch· ivernàvem, ens ne tornàvem a gualejar e festejar enamorades, a les posades, ab gran plaer
SP 1 12226 Per qué t' obligues, ab neus e pluges, a guardar truges per les muntanyes? Par que t' i banyes en ayg
SP 1 12152 nsell del sant Silvéstre, papa he mestre, qui divertí a Guostantí que no ·s llavàs, pus ver sullàs, en tantes sanchs
SP 1 5608 Pàren travetes he fan centbells a guovencells he hòmens sants
SP 1 9929 emptor, d' ells fundador he fonament, claus, regiment a hom donà, he ordenà sols mascle hom
SP 1 11825 Tants dels secrets may a hom nat ffon revelat
SP 1 16038 raria de la Sëu, gran, tostemps que van a soterrar he a honrar ses professons, misses, sermons, servixch quant puch
SP 1 6077 a, color altera; pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a honsevulla; ab un· agulla te pots punchar lo paladar secreta
SP 1 6963 es, ostilles, cambr· , axovar, lòs fan paguar, triant a hull lo corumull dels millós béns
SP 1 3485 Bé sé per qui lo ventre hubert, pus clar e ben cert, a hull mirada, ffon prenys trobada
SP 1 1297 En mi pensí no m' absentàs, que ·m presentàs a hun bon rich, qui fel amich ffon de mon pare he gran compare
SP 1 1136 A hun bon trét, qui y pot tenir? Fféu ·ló 's venir, ella ·ll c
SP 1 10216 certer, tantes dolós, quantes suós, treballs de mòrt, a hun deport hà l' ome d' armes
SP 1 10211 A hun plaer auràs, certer, tantes dolós, quantes suós, treball
SP 1 13105 senjoyada, desabillada he desguarnida, destituyda com a infel
SP 1 13617 erra, ab cruel guerra de gent traydora conquistadora, a infinits d' Egypt· exits juheus promesa, he sols obtesa per
SP 1 8059 Com féu caçola a Jacob fill, de hun conill o cabridet fféu ·ne broet, ab qù·
SP 1 5329 a conegudes yo ni cregudes may les agués! Axí plagués a Jhesucrist!» Yo, pare trist, desconsolat he tribulat, hoynt
SP 1 5503 Del vert fan bru a l' abadessa: par ·lòs revessa he vella mala, si no ·llls és
SP 1 14269 Prop de Sichar, promès donar a l' aldeana samaritana aygua de vida, ffont infinida, perpetu
SP 1 5956 en port hí d' ort en ort, de cambra ·n cambra, ffins a l' Alfambra tan profanada qù· és en Granada; adés guarint, a

SP 1 4651 rech, dampnada, que fóra morta, si no qu· en l' orta, a l' alqueria què yo y tenia, lá fiu portar
SP 1 4338 A l' alqueria sovint sopàvem; mas no ·ns popàvem, com féu vós
SP 1 8139 Bè us ne guardau! Llevau, tornau a l' altre niu de hon veniu
SP 1 15423 perdia, no ll' entenia, sols ló cobrava com se calava a l' aprensible, intel·ligible per mi, grosser
SP 1 15191 Més, vull respondre a l' argument, generalment, per què les dones fformà Déu bones
SP 1 9593 ccat no poch digne de foch, del mundanal, he infernal a l' arma y cos · dins lo llur clos no ben tancat, per tal pec
SP 1 3651 Qui molt s' ensaja a l' aygua ·nar, ell hà lexar lo coll o l' ansa
SP 1 6873 s ló prenen, qui saben vénen ja encetades he violades a l' encartar
SP 1 8843 Ffan més error a l' engendrar sense llavar
SP 1 14680 a, l' aygua ·bandona, ffrancha lá dóna l' alt cequier a l' ereter
SP 1 6923 rt, lladronici, robar del mort; ni ·llls par fer tort a l' ereu gens, robant sos béns
SP 1 13426 lls què y eren, per lo què feren, matant arreu, ffins a l' ereu, per llur malícia, per avarícia, los fraus e llogres
SP 1 5103 Perquè avance ffaré lá llance a l' espital
SP 1 12515 Si, com Sufia, dant quant havia a l' hedefici; he si l' ofici ffas o faena de Magdalena, donan
SP 1 1305 Jove, fadrí, desempenat, ffuy ·me 'n anat a l' hom de Déu
SP 1 10340 è preveu Déu qué seria! Ab maestria, imposà nom: Adam a l' hom, Eva· la dona
SP 1 10433 De ser infesta, contrariant he rebel·lant, a l' hom fent bregua, d' axò n' al·legua prescripció, possessi
SP 1 308 temps què han, de porregar he pledegar ab la verdor; a l' honrat cor dels curiosos religiosos he capellans · dich d
SP 1 11894 Remissió més general a l' humanal llinatge fel, del Rey del cel, Déu creador, Senyo
SP 1 3910 reveu lo venidor, ffa lo millor, per bè no ·s mostre, a l' hútil nostre
SP 1 101 Qui se n' absté de bè preycar he declarar a l' ignorant, és soterrant malvat servent, lo seu talent: no
SP 1 12639 Lo de mà squerra, · molt hòm s' i erra · tir· a l' infern
SP 1 13475 e judicis, los sacrificis, alisos pans, bastó en mans a l' inmolar, guaspes tallar, les cerimònies he querimònies, j
SP 1 10754 Los quals, poder, pacificats, a l' oci dats, tots ignorans he rústechs sans se restarien; de
SP 1 609 He saben bè, a tres veguades què han mudades fforges a l' or, minves e for de obradures e soldadures, ll' an consum
SP 1 5387 Cascuna torça a l' orde ·l nas!» Semblants cantàs totes lós ohen, ab Amén cl
SP 1 5392 Van ·se 'n a l' ort, dexen lo còr
SP 1 12666 Dexa ·l real! Tir· a l' ostal d' aquella ·ntregua Verge sens bregua, humil, corte
SP 1 1393 Junt a l' ostal, prop lo portal trobí la hosta, prou ben composta,

SP 1 5469 alcades; he les vesprades d' aguost, anar camí de mar a la banyada; en la tornada, minyonegant, venir juguant joch d
SP 1 6678 parentat, cort consultar, ni dispensar en grau vedat: a la bondat no y afig res
SP 1 878 Demà camina a la brogina
SP 1 7361 Tothom cuytà he lá y llevaren; présa portaren a la cadena
SP 1 3462 A la cinquena yo fuy present: per manament dels salmedines, qu
SP 1 3400 Ells ló portaren per salvetat a la ciutat, ahon preycant l' apòstol sant, més gent l' ohy e
SP 1 6314 t m' à dit he ben notat, avalotat, lexí ·la ·n banda, a la comanda de Llucifer
SP 1 10740 , seguons deya qui papa fo en Avinyó, Benet_de_Lluna, a la comuna hutilitat aquest debat hà fet gran bé: molts en la
SP 1 11958 ab la mesura ben asachsada he rechalcada, ben afluent a la corrent, corumullada, no arrasada, sens frau, fal·làcies,
SP 1 12661 Pren a la creu: hiràs pus breu
SP 1 11707 Ésta, priora, mare, senyora, stant a la dreta, reyna feta celestial, ceptre real té, e corona al
SP 1 3647 Penssa quant pot, en sì discorre; sols li occorre dir a la fembra: «qui spines sembra, descals no vaja
SP 1 15004 Ell a la festa ffon convidat del tant amat cosín germà, he y confe
SP 1 6564 A la fí ·nn mor
SP 1 4766 A la final, ffidelitat he veritat posant a part, suposa pàrt,
SP 1 12567 A la final, guany e cabal, tot t' ó darà, he teu serà eternalm
SP 1 6573 A la final, hom feminal, triant morràs! No ·t guardaràs ni sap
SP 1 3230 iu: «hixca tost per lloch dispost, no fent gens mal!» A la final, la ressabida, mudant veu, crida: «no ·nn vull exir
SP 1 999 Costar cuydà mon tant saber, per sa muller, a la final, voler ·me mal, sens culpa mia
SP 1 6442 A la final yo ·m delibere, que pus no spere, prengua parenta,
SP 1 3893 rà, ni rastrarà tan llongues faldes, hí tendrà baldes a la finestra
SP 1 1845 t, ben encavalcat, ab cinch canehes, ab més lliurehes a la francesa, tots gent cortesa
SP 1 7388 ts ajudant, ffon ampliat he fon fundat de observança, a la husança de Preycadós
SP 1 12576 He si, felment, ta vida ·ctiva he volitiva, elecció, a la lliçó divina gires, jorn he nit mires la curial lley e mo
SP 1 16209 Del qù· é sabut hé fet procés, però sotsmés tot a la llima del qui és cima dels correctós
SP 1 13382 Sarments elents, hí més dèu vents, portants dolçor a la lliquor dels seus rayms
SP 1 10775 La part què ·t moch de No concepta és molt accepta a la més flota; par pus devota he prou segura
SP 1 8819 Recorregué a la metgessa
SP 1 8449 Qui lés seguix ffins a la mòrt, menys n' an recort, ni la virtut de gratitut que ·l

SP 1 2882 çàs de l' arispea, per sa vivea duptant no surta, com a la murta yo lá menege he llaguotege
SP 1 3405 Puys a la Nau · ostal pensau millor · posí
SP 1 8976 A la naxença, si ja no y moren, á! o e! ploren pel peccat d' E
SP 1 12447 raure, he t' i fa caure ffragilitat, lleva 't, gira't a la paret, en tu retret com Ezechies
SP 1 3083 May s' acostà a la rahó
SP 1 10071 ces, · car no ·nn fa forces la part carnal, servisial a la rahó · de bon baró pren bon consell
SP 1 12876 s jornades · he nits contades pus de quaranta · ffins a la santa de Déu muntanya
SP 1 16024 QUARTA PART E DARRERA A la sens par verg· echcellent, de Déu potent mare, Maria, no
SP 1 12183 moll llit, nu, no vestit no pàs cubert, en lo desert a la serena; sobre ta squena he tot lo cos caygua lo ros
SP 1 3667 Abdós morrem si no correm dret a la Sëu
SP 1 2508 a: al llit s' estava; ella ·s levava tocades dèu, com a la Sëu Déu s' i alçava
SP 1 10735 Ací ·l combat resta duptós, mas profitós prou a la sgleya
SP 1 8189 Pus no ·ll servexen, axí ·ll se dexen a la ventura
SP 1 3695 vicari ab son notari se desfreçassen he que y anassen a la vesprada, aprës tocada la uració
SP 1 14607 s faynés: los matinés cansats, suats, he los lloguats a la vesprada dóna 'llls soldada, egual diner
SP 1 14187 antich Nohé, aygua volgué punís lo vici he fos inhici a la virtut
SP 1 10019 ades he divisades, coha tallada, crencha calada ffins a les celles
SP 1 13725 Lliurar ·se deu molt cautament, he majorment a les convesses, per ser revesses he contumaces, he pertinaces
SP 1 15351 tant ·; he com parlant Déu instruhís, los senys obrís a les figures, Sanctes Scriptures lés declaràs a Clehofàs · al
SP 1 9561 ncendre ·y flames, lexant cremar; nas, dits levar, he a les filles, ab les clavilles fferir de punta, la pell pus ju
SP 1 6959 Los béns se meten dels fills llevar per aumentar dot a les filles; joyes, ostilles, cambr· , axovar, lòs fan paguar
SP 1 16171 r vari vot ·, coses molt primes ab suptils rimes plau a les géns, profit no gens ne sól restar
SP 1 15901 Dich a les males; totes són tales les què conech
SP 1 8853 iades, davant posades quänt concebran · com de Llaban a les ovelles · o pensant elles d' altri figura, torben natura
SP 1 1510 em, ens ne tornàvem a gualejar e festejar enamorades, a les posades, ab gran plaer
SP 1 411 da d' esgrimidor; o sonador com sonar vol; o protacol a llargues notes
SP 1 5525 Donen ·li caça com cans a llebre, o li fan rebre en brou o vi qualque verí, o lá infam
SP 1 26 Fflor de tan alta senyora hé collit yo, com a llech
SP 1 1946 Com a lleona ella ·m mirava; no m' oblidava lo benefici

SP 1 6776 il n' as tocades he praticades, tostemps fellones com a lleones, a tu senyores
SP 1 9721 Quin celiandre per a llonch ús! Ab cert greix fús, com diu la gent, se fan hungüe
SP 1 13111 l no lá guardava, ans lá lexava abandonada, acomanada a llops e cans, buytres, milans, corps e voltós, per guardadós
SP 1 5479 Si són prenyades he ve a llum, és llur costum a tres o quatre fer ·los debatre ab dau
SP 1 15599 l' abstinència ells han la suma, may carn hi fuma, ni a llur costa dona s' acosta
SP 1 13750 A llur dan prenen lo pa sagrat sens fe, sens grat, indignament
SP 1 14055 Mas a Pilat no li plagué, ans romangué, a llur despit, tal com fon scrit
SP 1 1381 Moltes cremades de ses criades, a llur mal grat
SP 1 2285 Tots y menjaren he ben ballaren a llur plaer
SP 1 3315 uytassen e ·ll demanassen al president, ell responent a llur querella, per maravella dos cuyts ocells, presents tots
SP 1 5918 Altra fal·làcia tenen prou presta: a llur requesta sos amadós he servidós, més que catius, vanant
SP 1 6697 e menys enterques ffas inventari? Molt voluntari véns a llus bregues
SP 1 4720 Totstemps entesa en tal empresa, girà ·l penell a mal novell, ffent malifici he lladronici, he de fals crim ma
SP 1 9757 he lés profana, ffins que són preses, en carçre meses a mál llur grat
SP 1 4008 un capellà lá combreguava; òstia dava sens consagrar, a may fallar, cada semmana, com a terçana ffent paroxismes
SP 1 15696 A may jaquir missa tots jorns, cerque perdons, sovint confesse
SP 1 11097 Les nits e dies, a may lexar, set vèus orar
SP 1 6909 És ·li liurat tot a menys for; no li fa por venda ·s retracte per lo fals acte,
SP 1 3887 , que lá prengués per companyona he muller bona, molt a mi cara: serà 'm avara, no guastarà, ni rastrarà tan llongue
SP 1 772 La part tercera, a mi certera de lluny tramesa, una cortesa instrucció diu, e l
SP 1 6414 Lo temps tant breu de pocha vida a mi convida prengués muller · sols per haver o fill o filla,
SP 1 16195 Axí certer ne pres a mi: l' alt què hoy molt me plagué, mas no cabé en mon vexell
SP 1 16006 ina he fel amigua, no mass· antigua, dona molt clara, a mi molt cara
SP 1 5349 Com bestiola · dix · enfrenada, han enguanada a mi, na trista, qui hé ben vista experiència de llur prudènci
SP 1 5120 l llit, pix· als costats, si tal pensats e u acordau, a mi no ·m plau! Puys sou potent, siau content que yo us parix
SP 1 2128 Haguí 'm begut ja les adives, a mi nocives al cos e bossa
SP 1 5139 No ·ll vull amar tant qu· a mi nogua
SP 1 14081 Qui pot dir quàntes! A mi, per gràcia, ab pertinàcia cert, no morí: yo ·m penedí an
SP 1 11830 May tant sabí, qui obtenguí la saviesa, a mi promesa per do de Déu

SP 1 14901 l' alba; ta llengua balba a queucom dir he contradir, a mi respondre lá veig dispondre he tremolar
SP 1 4908 ronya he enbaraç, pel fort agraç qù· elles menjaren, a mi restaren les dents muçades he descalçades injustament
SP 1 15399 entenguí he conprenguí de la crehença, per ma valença a mi splicada he declarada
SP 1 1638 A mi també qualque beuratge o mál potatge, ffitilleries o porr
SP 1 2975 Si res degués, a mi u dreçava
SP 1 11448 t, certerament, lo poliol secat al sol veuràs florit, a miga nit ·
SP 1 4594 o me 'n cur · per evitar scandelizar tan trist marit, a miga nit dins sa posada ser ofeguada, secretament
SP 1 11229 Ab gran claror l' àngel venint, Josef dormint, a miga nit, prop lo seu llit entrant tot gint, vetlant, llegin
SP 1 9040 Hixen a missa ab fill o filla, com la conilla, ab ventre gros; llet
SP 1 15525 uamia, tal com la mia, tant no u vedàs que m' ordenàs a missa dir
SP 1 3774 Volgué 's vestir a missa dir del sagrament, solempnament; adés cantant, adés pl
SP 1 2422 Si cavalcava, ffent qualque volta, a missa solta yo me 'n tornava e m' acostava al mál dinar
SP 1 4602 Quánt bort secret restà ledesme! A mon bon esme, cert, dos millés de sous despès metges paguant
SP 1 4963 Déu ho permés, a mon juhí, pel prejuhí, hun tant desorde ffet contra l' orde
SP 1 92 corporals, l' obra millor, de més amor he ben voler, a mon parer, és doctrinar, dar exemplar he bon consell al qui
SP 1 16175 De tal preycar, a mon parer, és tal plaer lo escoltar com del contar d' altri
SP 1 16193 u espereu, sols hoyreu: «Bé han sonat, bé hà preycat, a mon plaer
SP 1 5679 , «Donchs, per marit · dix · Déu teniu, he yo, catiu, a mon Senyor seré traydor, ffent ·lo cornut? Si Déu m' ajut qu
SP 1 15568 es neus he prou gran fret ffúy a Poblet; camí ferrat, a Monserrat; prop Taraguona, ffúy a Valbona: quin monestir per
SP 1 1382 A Monserrat yo me 'n vinguí
SP 1 8109 He may a mòrt criminal cort, per tal falsia lés sentencia ni executa,
SP 1 10398 A mòrt dampnada he malayda tota sa vida ser subjuguada he band
SP 1 13174 ampnats, cert, indicaren: pronosticaren mál creticar, a mòrt finar, perdició, dampnació d' esta parlera, vella somer
SP 1 9978 en tot quant té, quänt no y hà què, per juguar furta; a mòrt s' ahurta per tornar tost; ffins que desbost · guanye q
SP 1 9552 u sovar, cap, braç trencar, croxir los ossos; la carn a mossos d' anques tallar; stopa liguar grossos moxells, ab bo
SP 1 5341 ui ·s querélla volguí sentir; he, sens mentir, de mot a mot m' ó contà tot, llarch rahonant he blesonant la sua scol
SP 1 14992 u · son parlar breu manat per Déu, llarchs en virtut, a multitut e en comú, no a cascú singularment
SP 1 9664 ar flameja, tostems blaveja, no ·nn val res l' escha; a nafra frescha, si li 'n fan bena, s' estiomena o s' i fan cu
SP 1 8860 Virtuts majors manen menors; Les animals, a naturals; he per llur cuyta, no serà cuyta prou la llur sanc

SP 1 12732 doraràs ab set prostrades, agenollades, ab genol nu · a nn' Esahú com Jacob féu, de fét que ·l véu · he ploraràs, im
SP 1 7590 He com sospés là mort molts dies a nn' Ezechies, per penitència
SP 1 13130 maceria hedificada, he relloguada, morts los primés, a nous faynés
SP 1 11911 He ordenà que mare fos als venidós a nova sgleya
SP 1 4933 Seguí llur vida com a novícia, ab amicícia dintre vivint anys prop de vint
SP 1 1392 Tantbé m' i fúy a sent_Dinís, puys a Parìs
SP 1 15200 l, èn tenen; d' elles ne prenen alguna part; les més, a part ben lluny ll' arullen he lá 's despullen, de sì lá llan
SP 1 4756 Axí ·npenyia lo temps avant, a part davant les mans pleguades tenint alçades, gros infingin
SP 1 3962 A part escolta molts parlaments; perdons, covents, molts ne vi
SP 1 7780 Són rocí sart, car sols a part giren la squerre
SP 1 6038 Molt pots fingir ab gentil art: secret, a part, met en l' orina cendra, farina, oli, calç, llet, algun
SP 1 4769 A la final, ffidelitat he veritat posant a part, suposa pàrt, ab sos màls tractes he pigós pactes, ab l
SP 1 14032 ts, escomoguts més per temor que per dolor ni pietat, a pas cuytat, esbalayts, batent ·se ·ls pits, barbes pelant, l
SP 1 5464 desfreçades com hom, exir de nit, texir per la ciutat a pas cuytat, ffent cavalcades; he les vesprades d' aguost, an
SP 1 14698 Qui son cervell he los cinch senys a Pasqua ·lmenys cad· any no ·rbega e no ·ls denega, ffa 's he
SP 1 3437 Marit instant, denunciada, sentenciada per a penjar, ffent ·se ·mprenyar ha hun berguant, articulant de s
SP 1 12093 al cel muntat, aparellat és per hoyr qui vol guarir, a perdonar, justificar lo peccador cridant «Senyor
SP 1 14294 u, mig començades he sols forjades les claus del cel, a Pere fel promeses dar, volch acabar
SP 1 968 A peu aní en Catalunya, hon fiu ma punya, que hun cavaller, mo
SP 1 14112 tenia o fossa nova, semblant a cova, tallat en roqua, a pich de broqua ffet per a sì
SP 1 14052 Mas a Pilat no li plagué, ans romangué, a llur despit, tal com fon
SP 1 15566 s Sentes_Créus, ab moltes neus he prou gran fret ffúy a Poblet; camí ferrat, a Monserrat; prop Taraguona, ffúy a Val
SP 1 4576 Sols aquell dia ffon hun poch bona: a poca stona m' ó contà tot
SP 1 1277 Hac ·se juguades les joyes sues, catives dues, poch a poch l' àls
SP 1 10160 Lluquet e tea és de chich foch, he poch a poch s' encén molt gran
SP 1 7945 ell, per lo cervell li fon ficat he travessat de póls a póls
SP 1 5020 A poques tocha! No malparlava, ans aretglava sa barbellera; no
SP 1 9012 s, sens batejar; d' ells fan menjar tallats a troços, a porchs e guoços, malignament; necligentment
SP 1 5475 Al jorn, tornades, canten a Príma ab sa veu prima, no gens mudades

SP 1 14600 quals hà volguts: d' ells són venguts ab sa lleguona a príma, nona, vespres, conpleta
SP 1 11082 Tenint a prop de son mester lo prom fuster, en fusteria o ferreria el
SP 1 13045 Quants hi anaven lá cavalcaven, com a publica
SP 1 3281 Huna vil osta, royn, disposta a puteria, llavòs tenia en sa posada una berguada de pelegrins
SP 1 12122 Abrenuncies Bel e Satan, he a quant fan exarmadores, encortadores, les piromàntiques he ni
SP 1 510 r treballen, prim l' escandallen; ffan ·li procés per a quánt és
SP 1 5354 vista experiència de llur prudència, dret e envés per a quánt és
SP 1 5425 He cascun dia muden tudor he comprador; a quánts hi vénen, a tants se venen
SP 1 14333 ls propietats, ab calitats ben divisades he graduades a quatre graus · tres per tres claus, quart per la llança · ab
SP 1 14899 He ja d' uymés s' acosta l' alba; ta llengua balba a queucom dir he contradir, a mi respondre lá veig dispondre h
SP 1 5177 criatura agués pastura al nessessari, paguant salari a qui lá crihe
SP 1 7720 A qui lá lloha de llur bellea, més de noblea, són bellmarí; de
SP 1 1217 A qui lá vexa a ·quéll ó llexa en testament
SP 1 5598 A qui lés hou paren sibilles, he són centilles a fer gran foch
SP 1 5439 emps consumen tot en fer lletres, rebre 'n e retre 's a qui lés vol
SP 1 3904 ' ome divisa, en sì prepon, he Déu dispon he provehix a qui ·l servix al profit seu
SP 1 14545 La veu alçant he fort cridant, a qui ·ll portà he ll' alletà, alt benehí
SP 1 12411 m Pere féu; e com Andreu, sobre parats, nau e filats, a qui ·lls repare, lexant son pare, én Zebedeu, en son bateu o
SP 1 6173 bè stimada ffer vols que vixques, ffes que parixques a quin que for
SP 1 553 tges; o llarchs viatges, no sens espies; o fiscalies, a rebre actes
SP 1 2618 més brida al seu costat, per lo mercat ffeya la volta a regna solta, mirant les tendes
SP 1 3953 Mas l' animal, ffet a revéssa, veig que confessa llarch e sovent
SP 1 3370 Prenguí 'm a riure com lés hoy
SP 1 8530 Gran os a roure! Ab guarbell poha
SP 1 8750 ran saber na Nohemí mostrà ·l camí, temps e bon· ora, a Rut, sa nora, cóm concebria, cert, si ·s cobria jus lo mante
SP 1 9495 ·n Castella reyna vella, mare del rey, cerquant remey a sa calor, per foll· amor d' un taguarí, donant verí al rey f
SP 1 9436 adora dels arrians, dels crestians pus de vint mília, a sa família martiriar fféu e matar? Ans cristiana, puys arria
SP 1 364 llur errada, lexà llavor de frau, error, e gran malea a sa ginea
SP 1 2201 may ferida per sor né frare, ffilla sens mare, ffet· a sa guisa, ¿qué àls divisa sinó gran fum? ·, llur mál costum,

SP 1 13457 s volgút dels de Judà, deliberà mare jaquir he aderir a sa muller, com al primer Adam fon dit
SP 1 15736 Molt fort errà com no scorchà én Asuer a sa muller Vastí, reyna
SP 1 1610 A sa requesta, instant forment, pel parlament, ffon condempnad
SP 1 1521 tot Parìs, un jorn de pris hon yo junyí he ló guanyí a sa requesta, me mostrà festa
SP 1 7895 he ficció del fill minyó, romà discret, mudant secret a sa senyora
SP 1 3921 He fuy menbrant de hun retoch qual dix hun coch a sa senyora, gran traguadora: «qui massa ·s cuyta, crua, màl
SP 1 8323 Per llur persona ne va la casa a tall d' espasa, a sac o strall
SP 1 8893 ecligens, ben indiscretes, cinyen ·se stretes, ballen a salts
SP 1 11625 Los fills d' Adam, renuncians he reneguans a Satan feu, per hun gran preu axí ·lls rembria; son Fill seri
SP 1 7396 A scala franca hixen de fusta
SP 1 10491 Té capbreuades totes arreu en son capbreu a sens no cert
SP 1 1391 Tantbé m' i fúy a sent_Dinís, puys a Parìs
SP 1 11439 oraren, tots fent ·li presens mirra, or y ensens, com a Senyor, hom moridor, cc· a Déu pertany · he cascun any si y
SP 1 3825 De hun fillol, secret honrat, hi fuy amprat a ser compare
SP 1 10419 mengà he menegà la llengua y morros; restaren forros a ser llenguda · puys no fon múda, de tal plomada vént ·s· agr
SP 1 5585 n parats ben ensevats, per fer varar dins la llur mar a ses criades
SP 1 455 E fingir solen tenir dolor, per dar color a ses empreses
SP 1 10477 Ella lliguà a ses ereves, ab fermes treves, ab l' infernal, llur special,
SP 1 9866 osat en oci, se divertia, e ·s convertia en dar plaés a ses mullés; he sostenir he mantenir elles guarnides, cases f
SP 1 703 Tots enguanats, de seny torbats, a ses requestes cerquen les festes, troben la mòrt · ffaré 'll
SP 1 1416 A set moriren! Ella fon presa he nuha mesa dins huna bóta
SP 1 14113 nt a cova, tallat en roqua, a pich de broqua ffet per a sì
SP 1 4521 Però fallava, no component he disponent a sì matexa
SP 1 7464 tal abús, als parçonés he traginés, als de la quinta, a sobrepinta lòs fan les barbes
SP 1 2287 Lo desplaer ffon meu a soles: trobí violes en lo meu ort he morritort, donzéll ab m
SP 1 8232 Si jau al llit marit malalt, quänt a son alt he plen plaer de la muller hà ja testat, puys d' ere
SP 1 9477 A son cunyat, tot descuydat ló féu matar
SP 1 14833 llés, contra mullés, en or, argent ·, menjant, bevent a son delit; no conpellit, ab fe formada, aconpanyada de virtu
SP 1 11853 Que do perdons a son Fill mana, mare humana sos pits mostrant

SP 1 5290 ·s véu del fill partida, he avorrida de mi tan fort, a son gran tort ella ·s coneix que bè u mereix
SP 1 1017 etes, çucre, casquetes, he viciat, tot malcriat, ffet a son lloure
SP 1 1544 Ffeta la ·mpresa, ordenà prèsa aquella nit a son marit perquè dormís
SP 1 7327 a, qui gran senyora ffon, e comtessa, per ser revessa a son marit, seguint partit, per sa fortuna, se féu comuna en
SP 1 14585 A son plaer ffa, com l' oller, qui d' una màssa ne fa terraça,
SP 1 14808 A sopar, beure, tot tal crehent qui prou sovent de tot son tor
SP 1 14879 grat, pa enfornat, pa cuyt e bla ·, puys per sa mà as a sopar, lá deus preguar sia contenta he que consenta tu entre
SP 1 1654 Ffíu convidar tots a sopar, qui junt havíem
SP 1 1359 Atre tal feya a sos fillastres, he màls empastres contra sa nora, hun punt n
SP 1 3356 Dona ja vella hi víu portar a soterrar
SP 1 16037 Sa confraria de la Sëu, gran, tostemps que van a soterrar he a honrar ses professons, misses, sermons, servix
SP 1 904 Vés a sseguir
SP 1 10082 voluntari né imposible, mas deligible, triant millor, a ta calor seguons la lley donant remey, may hà fallit: de sar
SP 1 747 bè sment, prou fàcilment poràs trobar de qué menjar, a ta comanda
SP 1 872 alç tot esquinçat, ben desayrat hí sens camisa, dix: «a ta guisa, vés hon te vulles, cerca hon mulles d' uymés ta so
SP 1 129 teniment, ffet ignocent, ja oblidant, no prou bastant a tal empresa
SP 1 13699 Dels succesós per ells criats he ordenats a tal ofici, ffa ·l sacrifici sols lo prevere
SP 1 8322 Per llur persona ne va la casa a tall d' espasa, a sac o strall
SP 1 994 coser; de cetreria, menescalia; sonar, ballar; ffins a tallar, ell me 'n mostrà
SP 1 2715 dror, ni tal olor vós, én groser! Lo travesser és per a tals
SP 1 943 spital, ni té cabal per mantenir, ni llits fornir per a tans pobres
SP 1 11526 otes justades, maternitat ab qualitat haver semblant, a tant bastant és imposible
SP 1 5426 scun dia muden tudor he comprador; a quánts hi vénen, a tants se venen
SP 1 6684 o jamés casats parens són opulens: ffills, pau ni pa a tart n' i hà, hoc prou remor
SP 1 5395 Al refetor a tart s' i meten; en cambra spleten la llur sabor
SP 1 7420 nen divendres · ab faves tendres, cebes e alls · carn a tassalls, gualls he hammins
SP 1 2442 Seya 's a taula avent menjat he almorzat ja de matí
SP 1 4010 dava sens consagrar, a may fallar, cada semmana, com a terçana ffent paroxismes
SP 1 3821 Ffúy a Terol

SP 1 12261 t as presa; has ·la despesa prodiguegant, meretricant a ton delit
SP 1 1105 Dix ·me: «mesquí! A ton despit, ja tinch marit, cert, pus honrat que no l' orat
SP 1 6182 véus te ffall, d' un altre guall millor granat, ffet a ton grat
SP 1 6222 La cellerera major m' à dit: «a ton marit, si tu no ·ll venç en lo començ essent novici, tos
SP 1 886 Hó, si t' afaytes, ser bon barber: a ton plaer cantant cançons, ballant als sons de les tisores,
SP 1 12558 l' hu lo necligent he vil servent · mas, fel factor, a ton Senyor rahó daràs
SP 1 10176 carn e mou, tant fort te rou, si tant te crema, torn· a ton tema, puys tant te plau
SP 1 13884 Morint a tort ell e greument, molt justament volch anul·lar he revoca
SP 1 2185 màla ·t víu! Mas màla ·m vist! Màla ·m prenguist per a tos obs! Tirar los strops sabries més!» Son entramés bé l' e
SP 1 8614 o si s' aprima, més si s' esquima en altre pany, per a tot l' any són desdenyades
SP 1 9851 Pel mál veynat he sobresdan què totes fan a tot vehí, hi provehí Calixte papa, vestint la capa d' aposta
SP 1 11460 A tot volgué manifestat ffos ell ser nat, perquè ·l món pàs no
SP 1 3991 callau? Molt me torbau! No destorbeu qui servex Déu!» A totes hores ses belles Hores, ystoriades he ben pintades, d'
SP 1 10484 D' ell, sensaler, emphiteotes lés féu a totes, jus sa fadigua, he lés obligua a fer errades
SP 1 2347 temps perdent! Primer, volent ·la solaçar he abraçar: a totes parts ariçons, carts, porca crespina, no tenen spina p
SP 1 8825 A totes tres en bany lés mès
SP 1 4614 Més la qui ·lls creu! A tots arreu recorregué: tots lós cregué
SP 1 2629 ans, gentils, gualans, com lòs donava o ·lls demanava a tots de fira? May se 'n partira no fos despés, donat, malmés
SP 1 8561 Ffalses cantores, a tots encanten, qui no s' espanten del llur moral! Perquè ·l
SP 1 14527 , tan graciosa ffont d' aygua viva, ¿cóm no ·s diriva a tots los vius per eguals rius, car molts no ·nn prenen, he l
SP 1 5995 A tots manau, vós no sirvau, siau servida
SP 1 10783 aquell crit qui fon hoyt en Patmos bé: l' àguila ve!, a tots naxens terratinents dir tres veguades
SP 1 15974 A tots paria la llur persona més hom que dona
SP 1 14983 alt parlar del consagrar: «Açò fareu per recort meu» a tots se dix, mas no ·s partix ni ·s fa per tots
SP 1 7777 és roba, a grans, chics cossos; als flachs e grossos, a tots servexen mas prest s' esquexen
SP 1 11360 Parí Redemptor hí guovernador, Parí lo bé cc· a tots sosté
SP 1 4444 A tots vedava no s' acostassen, ni may entrassen en ma posada
SP 1 1028 A tració, yo ja dormint, son fill venint · per son consell · a
SP 1 12000 Tans mals a traça tens de enveja

SP 1 13771 Ell serp de coure, aram, llautó, en pal, bastó mès a través, per Moysés en alt alçada, entrecruada, clavada ·b cl
SP 1 5948 Ab ficcions he fals procés, dad· a través plahent sentència, sens conciència hixen defora
SP 1 8642 Tostemps la lluna bona ·llls y par, a treballar he menar mans
SP 1 1414 A tres de júny ells se 'n fogiren
SP 1 5481 Si són prenyades he ve a llum, és llur costum a tres o quatre fer ·los debatre ab daus rifant o sorts gitant
SP 1 607 He saben bè, a tres veguades què han mudades fforges a l' or, minves e for
SP 1 9011 lancen vius, sens batejar; d' ells fan menjar tallats a troços, a porchs e guoços, malignament; necligentment
SP 1 8295 Puys en ampolla, partid· a troços, chafats los ossos, ffan ·ne solsit
SP 1 1738 He tots los cossos tallats a trossos, cent n' i contaren, hí ·lls soterraren en lloch sag
SP 1 240 A tu, com fill, Baltasar_Bou, per lo què ·m mou ta molt· amor
SP 1 12484 an prudència he caritat, hostalitat, si u has mester, a tu primer, puys als servents, aprës parens, los afins teus,
SP 1 6777 cades he praticades, tostemps fellones com a lleones, a tu senyores
SP 1 15570 oblet; camí ferrat, a Monserrat; prop Taraguona, ffúy a Valbona: quin monestir per convertir tot peccador! Per la fr
SP 1 4541 rra qui, vella ÿ porra, tot Araguó, de Rosselló ffins a València, ab sa ciència guorrat avia
SP 1 1798 QUARTA PART: CLOU SON VIATGE TORNANT A VALÈNCIA Puys ixquem tots, molt bella flota, ffent fort derr
SP 1 15581 Ffúy per la plàna he per la vall, ab gran treball, a Vall_de_Crist
SP 1 8557 trobar, ¿qui y deu calar ni vol sorgir? Ffogir, fogir a veles plenes de tals serenes encortadores
SP 1 4228 A veles, rems, vos ve vellea; dot ni riquea no us deu torbar
SP 1 8393 Ell hi morrà, hó ·s desdirà com a vençut
SP 1 11393 L' emperador Octovià, ell ll' adorà com a ver Déu
SP 1 12659 Humiliat, serva màn dreta: vés via streta, qui du a vida de bé complida
SP 1 1971 Sovint venia la ranyinosa vella ·nvejosa a visitar, per aguaytar si res portava o si ·m donava lo marit
SP 1 6878 exovar, ló pert, per dret la qui comet ffer adulteri a vituperi del marit seu, he morir deu sentenciada: apedreguad
SP 1 2724 com yo só!» Semblant cançó deya, ÿ pijós: «D' uymés, a vós, no us val corona
SP 1 5806 Dix en lo llit: «yo gran mal tinch, dret a vós vinch, sé que ·m guarreu prest, si us voleu
SP 1 4550 ncebre, clavells, gingebre lòs feya pendre, dant ·lòs a ·ntendre per la fredor, que la llavor poquet impur del marit
SP 1 1218 A qui lá vexa a ·quéll ó llexa en testament
SP 1 12694 Viudes ayra, a ·questa ·t gira
ha 13

SP 1 11072 Ni escarnia son bon marit, com ha Davit na Mícol féu
SP 1 8820 Com ha dehessa, cert, lá tenien les qui y venien
SP 1 4884 Enverguonyida he perseguida, Benaguazir hac ha fogir
SP 1 3439 nciada, sentenciada per a penjar, ffent ·se ·mprenyar ha hun berguant, articulant de son prenyat, ffon porroguat l'
SP 1 1431 joch: ultra l' or poch, lletra y tenia, la qual venía ha hun marchant
SP 1 13025 L' asna aquella què fon trobada al peu lliguada ha hun pinell, prop lo castell ple d' almuguaves he de géns br
SP 1 5558 Ha la llur veu, concordantment he scientment tal elegixen he r
SP 1 5047 ill, hun gra de mill no dessenblant, ans tot semblant ha mi ·n la cara
SP 1 12829 o ·y tot dia · he «de Déu mare!» Perquè ·t repare com ha padrina, «Salve Regina, dolçor de vida», sovint lá crida
SP 1 7831 s als jovencells sos companyons, ans de set jorns hac ha paguar; s· aygua stogar vol en cistella
SP 1 6289 Altra m' escriu: «marit serviu com ha senyor? Com d' un traydor d' ell vos guardau, car ab fals d
SP 1 1370 aprës rey fon ·, Martí, seguon, sos fills abdós, com ha traydós deseretàs
SP 1 15075 ntendre, de mi apendre, lo món passant, entravessant, ha veure 'm vench he ab mi tench grans parlaments
ab prep. ab 463
SP 1 11621 Més, se pactà, ab jurament, l' Omnipotent ab Abraham
SP 1 11466 nat, perquè ·l món pàs no s' escusàs per ignorància, ab abundància de testimonis: àngels, dimonis, cel, elemens, hò
SP 1 2790 De tals liçons, ab agres sons sovent n' ohia he soferia
SP 1 14048 Ab agres veus ne despitaren he infestaren ne fos llevat
SP 1 13911 Al coll portada ab alegria, qual ja peria l' errant ovella, les errós d' ella
SP 1 14688 gella, exada, pala, son camp eguala, ffa ·y cavallons ab alerons; obre boqueres, clou talponeres del seu ribatge; so
SP 1 9818 Secrets descobren, ab ales cobren
SP 1 7679 olent, sinó ·l volent, en res amant, participant gens ab alguna
SP 1 5229 Ab almorzàs he berenàs, turmes, resoles he lleteroles, fformat
SP 1 15374 aygua ·n hun clot · li dix: «Arlot, qué penses fer?»; ab alt saber lo chic respòs; ab gran repòs ell escoltant, l' i
SP 1 3241 Crida l' espòs ab alta veu: «al plaer seu, per honsevulla, puys tost s' acull
SP 1 3738 rofessó molt singular fféu areglar: primer lés creus; ab altes veus los coronats he ordonats Pange cantant; los llec
SP 1 9213 Prest despullà 'll he cambià 'll ab altre vïu
SP 1 11976 uonya, en lo fanguaç ple d' alvaraç me par hi jagues, ab altres plagues prou verinoses he doloroses
SP 1 6381 sentà: primer contà tots mos anys màls; recogità 'lls ab amarguor, dolor, agror d' ànima mia

SP 1 5390 a a l' orde ·l nas!» Semblants cantàs totes lós ohen, ab Amén clohen llur bon acort
SP 1 4934 Seguí llur vida com a novícia, ab amicícia dintre vivint anys prop de vint
SP 1 12972 Humil entrà; no ab riguor, mës ab amor, simplicitat, benignitat; no faustuós, mas poderós sen
SP 1 2573 Si tart venia, pus tart n' exia: ab anellada n' era llançada
SP 1 224 Perquè tant nöu tal ignorància, als qui ab ànsia he treballs vans, perills e dans, caça seguexen, qual
SP 1 3101 sada, d' altri sposada primer de mi, he que dormí ans ab aquell
SP 1 7478 Ans d' aforar, solen mostrar triat millor; ab aquell for ne va ·l sotil
SP 1 9414 No les femelles! Mas les mamelles dretes llevades, ab archs armades, ffent cruel guerra, gran part de terra, cert
SP 1 12601 nom saltiri, fet de dèu cordes · ffes que ·t recordes ab armonia he melodia, totstemps sonar
SP 1 9715 orinen he s' enverinen, per tració, complexió, mudant ab art
SP 1 6242 Perquè no ·t fart, ginya ·l ab art: al començar hó enfornar sens bon acort, lo pa ·s fa to
SP 1 8629 Ab vi fort pur, donat ab art, Llot, ja vellart, ló deceberen; d' ell conceberen ses
SP 1 15759 ·n Tolosa · deliciosa, molt andeguera sa muller era · ab art trobada, matà, penjada, sàviament mas ferament
SP 1 2963 Quánt se pot moure, tot ho furtaven he trafeguaven ab arteria; barateria lós ajudava
SP 1 14887 tres temps tins, de roba muda, he lá saluda totstemps ab «Ave», preguant te llave los teus delictes
SP 1 10026 ls les robes, vejes qué y trobes; llava 'llls la cara ab aygua clara
SP 1 14301 manyà, ell lés temprà, com bon armer temprà l' acer, ab aygua y sanch
SP 1 548 nt deports, per negres orts; dinàs, sopades, tostemps ab bades he secrets patges; o llarchs viatges, no sens espies;
SP 1 2700 ida ffos llur banyada, acompanyada de Fabres, Pardos, ab balls, alardos, cans e cançons, ab molts brandons, ella tor
SP 1 11967 scoltes, lleva ·ls ulls alt! Ffes hun gran salt! Surt ab bell tranch! Hix d' aqueix fanch hon jaus mullat, de fanchs
SP 1 9548 Ab bon bastó veureu sovar, cap, braç trencar, croxir los ossos
SP 1 5090 Huy ab bon rall sou exit abte! Agau recapte de llet estranya
SP 1 5756 ull del món sinó sols vós! Puys som abdós, agam plaer ab bon voler he fin· amor
SP 1 10202 Per tals esguarts, ab bones arts casar te pots; o per grans dots, per ser raxós,
SP 1 4658 Ab bons conforts he valent metge, son mal de fétge he batiment
SP 1 9556 ossos d' anques tallar; stopa liguar grossos moxells, ab bons cordells, al ventre y cames, encendre ·y flames, lexan
SP 1 9741 Moltes n' an mortes en foch cremades, sentenciades ab bons processos, per tals excessos, en Catallunya
SP 1 7836 En bossa vella · sens tancadós, ab boques dos · met son cabal; en lo foch, sal; ffoch en bomba
SP 1 281 Ab bou, Silvéstre se mostrà mestre disputador, confonedor, del

SP 1 6745 nsos fa lluyten; grues ballar; lo ca callar, mostrant ab braç cobrar matraç he dir «al cau
SP 1 7907 s al Capitoli, ab malenpoli he avalot, a dir llur vot ab brams e crits
SP 1 14330 s ab set divines, spirituals, no naturals propietats, ab calitats ben divisades he graduades a quatre graus · tres p
SP 1 15380 ell escoltant, l' infant parlant, perdé 'll de vísta; ab cara trista restà pensant ·; yo, pel semblant, tal me trobí
SP 1 15262 Tecla, Merina, Anastasia, Agnés, Llucia, virginitat, ab caritat per fe, martiri
SP 1 9140 Si tot lòs fall, ¡quants ab cascall per fer dormir, lós fan morir o ·lls fan dements! N
SP 1 9722 Quin celiandre per a llonch ús! Ab cert greix fús, com diu la gent, se fan hungüent he bruxes
SP 1 2530 Ab hunt de sutga o de rovell, ab cert vermell tret d' escudelles, morros e celles s' enpegun
SP 1 10112 Lo mengar magre, sols per la vida, ab certa mida, ans poch que massa
SP 1 4132 Ab certes préses de diablures, dos criatures se féu sortir he
SP 1 13278 guor, los billonés, ffalsos banqués, sacerdots vells, ab certs cordells començà· batre; e ·lls féu abatre, tancar, f
SP 1 3705 Puys féu manar al gran prior, son confessor, ab certs devots bons sacerdots, la nit vetlassen, tot ho guard
SP 1 4012 Ab certs sufismes ells s' entenien; abdós venien al conbreguar
SP 1 1843 Cortesament prenguí comiat, ben encavalcat, ab cinch canehes, ab més lliurehes a la francesa, tots gent co
SP 1 13256 qui venia, Rey, Redemptor he Salvador en nom de Déu, ab clara veu he tots hun crit: «Ffill de Davit alt, Osannà!» C
SP 1 6280 Si or portau, tancat ab clau, ben estogat he ben guardat trobar ho eu; servir vos n
SP 1 14071 Ab clau de comte, l' alcayt en promte apresonà, he fort lliguà
SP 1 8666 Mas contra dret, dites donzelles, ab coceguelles · hó no sé cóm · mas no sens hom ni sens plaer,
SP 1 6749 Lliguat fa ·l brau més ab collar
SP 1 1421 He closa tota, ab companyia de serp, bogia hí d' un vell guall, lo riu avall
SP 1 2056 Ab confiança, cert, sanament he planament, axí u passí
SP 1 14829 llíssim ort de l' altíssim rey Asuer, per ell fet fer ab consellés, contra mullés, en or, argent ·, menjant, bevent
SP 1 4853 uytant; però cuydant que fos fill meu, girí 'm a Déu, ab continència de paciència, he bè u prenguí
SP 1 15461 etre, volguí prometre, ffíu jurament, vot, sagrament, ab cor d' atendre may muller pendre, mas viure franch, may en
SP 1 1960 Ab corredós yo m' avenguí
SP 1 10315 a; car tal figura, per ser redona, molt poch s' adona ab cos dret, pla: tal virtut hà he calitat
SP 1 8144 L' egua prenyada pach la civada, puys resta prenys!» Ab crits, desdenys, del llit l' arullen, guarrons li bullen de
SP 1 7555 s cremava! Tanbé preguava la llegua gent, devotament, ab crits e plors, davant lo Cos sant consagrat; al foch portat
SP 1 13614 ral, tost transitòria he dilusòria; ni part de terra, ab cruel guerra de gent traydora conquistadora, a infinits d'

SP 1 13802 tercer, lo quart d' acer, quint terra cuyta · crexent ab cuyta, ffeta tà manya com gran muntanya
SP 1 6826 cuyçor en l' orinar; de tremolar cap, peus e braços; ab cuytats passos, de poplexia o litargia ben tost morir
SP 1 13183 Lo prom Abram molt rich e vell, mula, camell ab daurat fre, no palafré ni dromedari, ell cavalcar ·i no se
SP 1 5483 llum, és llur costum a tres o quatre fer ·los debatre ab daus rifant o sorts gitant pare qual és
SP 1 9090 , males costumes · diré ·u en sumes · molt se diriven ab de què viuen, llet de les mares més que dels pares
SP 1 4508 Cové se culla quänt és de tempre, ab delit sempre, obrant sens cuyta
SP 1 10134 Mas, ab desayre, ta carn castigua com enemigua
SP 1 9356 Tots ab destrals esquarterar fféu, e matar gran cantitat
SP 1 7602 Parlant ab Déu Moysés sant he soplicant pel poble tal, no féu lo mal q
SP 1 16234 ns ab les dones, sols te consones ab l' alta Mare qui ab Déu Pare, l' Esperit Sant d' ells hemanant, té Fill comú, q
SP 1 7113 Ab diabòlicha art no catòlicha, ells engendraven, he s' empren
SP 1 8342 Per alegrar ·se he deportar ·se, volen les mans ab diamans, balaxos, robins, he granats, jaccins
SP 1 14115 Ell provehí ab diligència haver licència de Ponç Pilat ser soterrat, qual
SP 1 12937 · Pere, qui ·s diu ver confessant; Ffeliu preycant · ab dimissòria executòria, del què volgué, ell trameté; executa
SP 1 6913 for; no li fa por venda ·s retracte per lo fals acte, ab dol, què fan, ni per enguan de miges dit
SP 1 1683 La pasticera, ab dos aydans ffilles ja grans, era fornera he tavernera
SP 1 2563 Les què ·s llevaven ffort se besaven, ab dos premudes he revengudes
SP 1 10501 Són assensides he bè stablides ab drets, lloysmes
SP 1 8823 Vengué ·y ab dues parentes sues
SP 1 14628 Qui ell vol, beu s· aygua o gràcia ab eficàcia, tant com ne cap en lo seu cap
SP 1 10540 ll' ampara, afranquiment he quitament, per fer plaer ab el peyter, d' ell no reneguen, né li deneguen la senyoria,
SP 1 15355 s, Sanctes Scriptures lés declaràs a Clehofàs · altre ab ell en lo castell aposentats, maravellats del què parlà, tr
SP 1 14849 e, creu per veure Déu: Jhesús ló crida e s' i convida ab ell restar, ensemps menjar ·
SP 1 5835 egipcià, valencià ffósseu cuydava!» Altra ·s clamava ab ell sovent; dix: «tinch gran vent en lo ventrell; ab lo don
SP 1 975 Ab ell vixquí, ffins que n' ixquí ja home fèt
SP 1 1163 o guay solàs he pa de noces: tantost les coces fforen ab ella
SP 1 3025 Per reduyr ·la, juguava· birla sovent ab ella
SP 1 8583 ls llurs femelles may són geloses, ni receloses elles ab elles
SP 1 16022 x he qualque festa, per sol· aquesta lòs dich me plau ab elles pau ffinal fermar

SP 1 14424 , pobles abdós, pels servidós dos jovencells · l' aze ab ells · ensemps, restats baix, no muntats ffer en la penya a
SP 1 5932 Ab ells s' entenen los deleguats he celerats jutges profans, l
SP 1 7565 oplicat, per tants preguat, · com li plagué de Ninivé ab én Jonàs ·, per ço romàs tot no ·s cremà
SP 1 8644 Véu ab enguans ésser prenyada, huna, banyada en comú bany
SP 1 1102 Ab entrenyor yo deman qui
SP 1 8002 Johan, parlant de negres bodes, quals ab Erodes fféu sa cunyada · ffort desdenyada per sa doctrina ·
SP 1 15651 Yo, instruyt he corregit, Déu ajudant he graciant, ab escandalls he prou treballs mon temps llimite
SP 1 2170 stoig, guavinets, guants, ventallets, calces, tapins ab escarpins de vellut blau, mig·cofre ÿ clau, quánt trobar pu
SP 1 3059 Que y respongués li fon manat, ben intimat, ab escriptura
SP 1 11423 trobada pedra tallada en ména nova · dins era tova · ab esculpides lletres polides, hon se llegia la profecia: que
SP 1 12698 Beguines lexa, ab ésta ·t fexa
SP 1 12696 Monges esquiva, ab ésta ·t priva
SP 1 6292 ha senyor? Com d' un traydor d' ell vos guardau, car ab fals dau lo marit jugua
SP 1 4608 Ffins als estròlechs, ab falsos pròlechs, jutgant falsia, per geumencia he ses figur
SP 1 7418 Disapte ballen; cuynen divendres · ab faves tendres, cebes e alls · carn a tassalls, gualls he ha
SP 1 16073 Esperar guos, ab fe fiant, qu· , ell· ajudant, atenyeré he guanyaré aprës ma
SP 1 14835 argent ·, menjant, bevent a son delit; no conpellit, ab fe formada, aconpanyada de virtuosos he piadosos fféts, obr
SP 1 12034 Ab fe sancera, sórts, muts, llebrosos, sechs, tremolosos, orps
SP 1 12059 Tal sanitat hi trobaràs, si tu vendràs ab fe, sperança he confiança
SP 1 14841 rtuosos he piadosos fféts, obrant bé; no morta fe mas ab fe viva, caritativa, tot elevat · Gesseu pujat en arbre, cr
SP 1 8986 llavats, bolcats he enconats · alguns ab mel, los més ab fel · de les qui ·lls amen la llur llet mamen, los més ab p
SP 1 10478 Ella lliguà a ses ereves, ab fermes treves, ab l' infernal, llur special, drach Llucifer
SP 1 4177 a vellura, rompés costura, ab vot sarsida he recusida ab fermetat de volentat
SP 1 1027 ffenbra ·nvejosa, mesclà paraules, rondalles, faules ab ficció
SP 1 8031 Consells, reports, tots vénen torts, ab ficció he passió pròpia llur
SP 1 5946 Ab ficcions he fals procés, dad· a través plahent sentència, s
SP 1 9041 Hixen a missa ab fill o filla, com la conilla, ab ventre gros; llet no n' an
SP 1 9805 Si no ab nora o ab fillastre, sogre, padastre, sogra, cunyada, aconpanyada ab
SP 1 15810 Bé fon yrat ab gran rahó l' antich baró duch Moysés, ab Fineés he vencedós, per ser tudós de les casades viudes por

SP 1 1705 Ab la carn d' ells tot ho cobrien, asaborien ab fines salses
SP 1 16047 esa, als pits bè stesa, blanca ·b jerreta o terraceta ab flor de llir
SP 1 4095 olia, lla hon dormia, fflux, moll e bla, egual e pla; ab flos e rama, ab timiama, ló perfumava
SP 1 7629 s, pompes, ergulls, vanes despeses, ffaldes bè steses ab forradures he trepadures, draps de gran preu
SP 1 1365 Lo rey ginyant, ab frau, enguan, major, Johan · aprës rey fon ·, Martí, seguon
SP 1 2824 s · o sò cuydaven · les què filaven, com diu la gent, ab fus d' argent, s' i ajustaven
SP 1 9566 es fferir de punta, la pell pus junta he verguonyosa; ab fus, filosa, arrancar l' ull
SP 1 13687 Pere, major prevere fféu, e clavari, per ell vicari, ab general he liberal gran potestat, ab honestat a deslliguar,
SP 1 12731 veuràs, lll' adoraràs ab set prostrades, agenollades, ab genol nu · a nn' Esahú com Jacob féu, de fét que ·l véu · h
SP 1 6037 Molt pots fingir ab gentil art: secret, a part, met en l' orina cendra, farina,
SP 1 9777 Moltes mesquines, ab geumencia, nigromancia, són fitoneses
SP 1 2659 rdius, gualines, pollets petits, juleps, solsits, ous ab gingebre · los dus ab pebre · grech e clarea, sense perea;
SP 1 11508 del cel omplida, ffins que complida hac l' infanteha, ab gran abteha he carament, abundantment ló alletà
SP 1 11226 Ab gran claror l' àngel venint, Josef dormint, a miga nit, pro
SP 1 9875 nvocat, he convocat tot l' apostòlich senat catòlich, ab gran conflicte, ell féu edicte he decret llarch, llevant l'
SP 1 15867 tes éntre les ortes he lo ribatge d' un gran vilatge: ab gran conpanya en Alamanya prengueren mòrt
SP 1 5638 Ab gran convit ella ·ll rebé
SP 1 1337 í, de sent Martí · castell fort pres, en Penedés, hon ab gran cuyta se n' era fuyta · ne víu cobrar, présa tornar, n
SP 1 10406 bandejada de Parays, tostemps parís no sens tristor, ab gran dolor
SP 1 6174 Ab gran error, per sos dinés, aquest as pres marit ja vell
SP 1 11383 os levites; los sodomites, mòrt infernal he corporal, ab gran escarn
SP 1 8130 evau sus! ¿qué aveu? No us jahilleu, car lo llit tira ab gran esquira
SP 1 3724 Ab gran fervor volgué preycar, manifestar lo dit atràs, tan òr
SP 1 15765 Bé u acordaren los qui mataren ab gran foguera muller primera del fort Samsó
SP 1 2707 Si may guosava dir d' ón venia, «¿cóm?», responia ab gran furor
SP 1 5516 Ab gran furor, enrabiades, aguabellades, ffort lá encorren, to
SP 1 13261 hun crit: «Ffill de Davit alt, Osannà!» Com rey entrà ab gran honor, com ver Senyor, Déu e Messia, sols aquell dia p
SP 1 3749 He com tornàs, ab gran honor, en hun plat d' or lo Cos posat, ffon deposat se
SP 1 12253 an profanat! Deschaminat, lluxuriós, pròdich, guolós, ab gran instància, de la substància de ton rich pare he bona m

SP 1 13762 Ell, donchs, volent conplir sa ·mpresa, ab gran largesa · com profetat, ffon figurat antiguament · son
SP 1 2075 Ab gran menyspreu donà ·y del peu
SP 1 7632 Ab gran menyspreu tot ho roceguen, de fanch empeguen; ffan ·ne
SP 1 12671 ua Verge sens bregua, humil, cortesa, sabent, entesa: ab gran mesura, dels ostes cura, may se n' agreuga
SP 1 11364 Ab gran perícia ló enbolchà, e ll' adorà llatriament
SP 1 1511 àvem a gualejar e festejar enamorades, a les posades, ab gran plaer
SP 1 1919 Ffuy acceptat per mon parent molt carament, ab gran plaer
SP 1 13229 La gent portava, ab gran plaer, al cap llorer, signant victòria; designant glòr
SP 1 12480 Ab gran prudència he caritat, hostalitat, si u has mester, a t
SP 1 7196 Tostemps s' estech esta València ab gran prudència molt fidellíssima
SP 1 14653 clou son réch, son portell tancha, l' aygua li mancha ab gran rahó
SP 1 15807 Bé fon yrat ab gran rahó l' antich baró duch Moysés, ab Fineés he vencedós
SP 1 11942 La molt amable, alt en lo cel ab gran recel los vius conserva; de mal preserva he per ells p
SP 1 4332 Ab gran repayre yo ÿ ell vivíem
SP 1 15376 Arlot, qué penses fer?»; ab alt saber lo chic respòs; ab gran repòs ell escoltant, l' infant parlant, perdé 'll de v
SP 1 1876 ll dormir ab ses loçanes parroquianes en l' alquavor; ab gran riguor lá ·xecutaren
SP 1 8746 Ab gran saber na Nohemí mostrà ·l camí, temps e bon· ora, a Ru
SP 1 11513 De cor l' amà ab gran temor, com Déu, Senyor he fill carnal, seu natural
SP 1 12716 Ton cor enflama en molt· amor: ab gran temor, santa y humil, no pàs servil, lá honraràs; espe
SP 1 15580 Ffúy per la plàna he per la vall, ab gran treball, a Vall_de_Crist
SP 1 4824 t, res no li ·s cela, tot ho revela: les males mares, ab grans conpares, rebatejaren he gualejaren, fferen gran fest
SP 1 5077 No pensseu begua · dix ab grans crits · llet dels meus pits! Yo, novençana, no pellic
SP 1 13624 tesa per dos d' aquélls he per novells pel camí nats, ab grans debats, perills, temós, treballs, suós; cultivadora,
SP 1 7625 Car totes van ab grans entulls, pompes, ergulls, vanes despeses, ffaldes bè
SP 1 7941 Contra la pau, hun ben llarch clau, ab gros martell, per lo cervell li fon ficat he travessat de p
SP 1 8648 Tornant ab guany, dix s' emprenyà quänt se banyà, cert, sens marit he
SP 1 8531 Gran os a roure! Ab guarbell poha
SP 1 13690 per ell vicari, ab general he liberal gran potestat, ab honestat a deslliguar, obrir, tancar, clau no errant al fre
SP 1 2776 Hun cos tan bell, alt com plançó, ab hun beçó chich, caguaniu, sech, renadiu, fflach, setmesí, a

SP 1 10357 Ella soldà 's ab hun dapnat, apostatat, a Déu rebel, llançat del cel, superb
SP 1 8181 ! Si voleu pendre sols d' ayguasal, peucrist, orval · ab hun diner yo ·l poré fer · hun bon cristiri, vostre martiri
SP 1 4110 Quänt se levava, aconsolava lo seu ventrell, ab hun guobell de malvesia
SP 1 8587 Vaques, ovelles, egües, someres, molt grans raberes, ab hun mardà, toro, guarà, se companyegen
SP 1 15842 s per ell combatre, sabé 'llls rebatre lo llur arnés; ab hun revés molt lés vexà he lés lexà totes nafrades he deguo
SP 1 8745 ines has vist madrines sentenciades, ensemps penjades ab hun tercer
SP 1 2612 per la carrera, no sens faldera, passant per Llonga, ab huna monga no menys febrida, ni ab més brida al seu costat,
SP 1 2528 Ab hunt de sutga o de rovell, ab cert vermell tret d' escudell
SP 1 12069 He com plorant, los peus llavant ab huntament de fin hungüent, vench Magdalena
SP 1 5409 parlen, ordixen sos casaments, dons e presénts, tots ab husura, he fan segura mercaderia
SP 1 36 an mullés, Johan ymitant, en lo món franchs militant, ab Jesús trihunfaran
SP 1 12375 Avança ·t' i, no murmurant ni Déu temptant, ab Josué, seguint ·lo bé
SP 1 14683 Qui, pel què ou, sa terra mou ab jou e rella, ab sa trugella, exada, pala, son camp eguala,
SP 1 6813 Si ·t tens per dit ton foll delit ab jove, frescha muller te crescha he llonch temps dure, yo t'
SP 1 11619 Més, se pactà, ab jurament, l' Omnipotent ab Abraham
SP 1 16233 ni t' enboliques gens ab les dones, sols te consones ab l' alta Mare qui ab Déu Pare, l' Esperit Sant d' ells heman
SP 1 3211 Allí si ·nn feya de ficcions he varions ab l' esposat! Lo bon curat vol ·la senyar, desús posar aygua
SP 1 10479 Ella lliguà a ses ereves, ab fermes treves, ab l' infernal, llur special, drach Llucifer
SP 1 7956 Ab l' om, de féts, qui dorm rahona
SP 1 978 Ab l' om discret temps no y perdí
SP 1 12776 als fills cruel, les quals sens fel, bandos e guerra ab l' om en terra viure no solen
SP 1 10318 Ab l' om pla nat, ella ·b sa punta may se conjunta
SP 1 1702 Ab la carn d' ells tot ho cobrien, asaborien ab fines salses
SP 1 39 Si lo contrari faran del què d' elles ordit hé, ab la flor de llir també les dones habitaran
SP 1 11500 He ab la llet celestial he virginal, pròpia d' ella, ab sa mamell
SP 1 4773 rt, suposa pàrt, ab sos màls tractes he pigós pactes, ab la madrina he la padrina, cert no pofembres, les males femb
SP 1 11954 De Déu partix, ab vígil cura, ab la mesura ben asachsada he rechalcada, ben afluent a la cor
SP 1 10949 igjorn lo món entorn, tot, d' orient ffins al ponent, ab la sabor, suau olor de tal canyella, sarment novella, de bà
SP 1 10395 Com sa error no confessàs, ans l' escusàs ab la serpent, eternalment ffon condempnada

SP 1 15015 mas ell l' espòs no volch complís, ni que dormís may ab la sposa
SP 1 307 s' estan, pel temps què han, de porregar he pledegar ab la verdor; a l' honrat cor dels curiosos religiosos he cape
SP 1 11260 Ab la virtut de Déu altíssim, de Fill Santíssim restà prenyada
SP 1 9562 mes, lexant cremar; nas, dits levar, he a les filles, ab les clavilles fferir de punta, la pell pus junta he verguon
SP 1 16231 què yo ·t dich és may pratiques ni t' enboliques gens ab les dones, sols te consones ab l' alta Mare qui ab Déu Pare
SP 1 4428 , de sentir crits, remós, brogits, he bregues braves, ab les esclaves què foren meues
SP 1 3091 lvada, aconsellada no sé per qui · molt ló y grahí ·, ab llarch cartell posà 'm libell ffort de repudi
SP 1 14645 Son elegir ab llibertat, sa volentat, no lll' an forçada
SP 1 355 es dampnades, envirinades d' aquell verí ab què ferí, ab llur antich primer amich, Eva de mòrt, dins aquell ort hon
SP 1 11884 La Tachuytis, nn' Abiguahil ab llur bell stil ni eloqüència, benivolència mils no captaren
SP 1 15606 D' ells molt content, henamorat, ab llur bon grat, cinta ma spasa, torní 'm a casa hon huy yo s
SP 1 9699 Mës si may firen ab llur saliva, no speres víva l' escorpió
SP 1 2206 Puix, ab llur tia ffíu escomesa · ffogint despesa · de bodes fer, en
SP 1 9819 Ab lo bech piquen he prevariquen
SP 1 11281 Hun jorn matí, ella partí ab lo bon prom temprat, · he cóm! · de Natzaret
SP 1 4790 la què ·s dey· àma: trencà 's la cama, lo cap e braç ab lo cabaç de les cotetes he vanovetes del fill tan car
SP 1 1801 ys ixquem tots, molt bella flota, ffent fort derrota, ab lo calt sol de juliol
SP 1 14363 · com fa lo signe ab veu molt fort, prop de sa mòrt, ab lo cap dret · haver gran sét de tots cridà
SP 1 7927 Lo fort Samsó ne fon liguat, orp, enceguat, ab lo cap ras
SP 1 7427 s, los naveguans en les gualeres, són grans parleres, ab lo cardó he llarch sermó
SP 1 1032 ó, yo ja dormint, son fill venint · per son consell · ab lo coltell perquè ·m matàs, com s' acostàs, agué terror
SP 1 5838 ab ell sovent; dix: «tinch gran vent en lo ventrell; ab lo donzéll no m' i trop bé
SP 1 12264 Ab lo fanguós porch t' acompanyes! De ses castanyes he seguona
SP 1 6857 Traurà bon fex, ab lo furtat he apartat del millor munt
SP 1 6736 Ab lo llourar, los aguilons, tots los falcons mudats e sòs, sp
SP 1 9524 ls maten»! veureu cridar, he flastomar; «pare cruel»! Ab lo llur vel los ulls lòs torquen
SP 1 7273 enyals; armes reals soles pintades, no gens mesclades ab lo passat; lo camp daurat, vermels bastons sobre ·ls canton
SP 1 15509 Qualque mig any yo y aturí, hon aporí ab lo prior, bon confessor, examinant he rominant ma consiènci
SP 1 15745 Millor li 'n pres a Finees com acorà he travessà ab lo punyal dins lo tendal la dona dita madianita: nom de gue

SP 1 5874 Com ll' abraçàs, embaraçà 's lo seu speró ab lo sacsó de la guonella
SP 1 10565 lluent com lluna, cintillant stela; més que cel cela, ab lo sol sola; com voltor vola, abella bella, ovella vella he
SP 1 2716 Ab los capçals deuen dormir, he no tenir tant empachades ni ag
SP 1 6990 Ab los diables qui fa llaurada, gran agullada hà menester
SP 1 1483 uales, ffeya fer sales he bells convits dies he nits; ab los grans fochs molt plasents jochs, bastir castells per ba
SP 1 1467 He lo Dalfí, ab los senyors capdals majors, molt ben guarnits he infinits,
SP 1 3458 uanyava lo porroguar! Fféu ·ho durar més de tres anys ab los tacanys qui li aydaven, los què posaven en la cadena
SP 1 15412 nt tehòrich alt trobant ·me falt, de vísta lloscha he ab ma foscha, fflacha prensiva · com la visiva del duch, e rra
SP 1 814 Ell ab ma mare vixqué poch temps, he may ensemps lós víu menjar ni
SP 1 10338 Cert, bè preveu Déu qué seria! Ab maestria, imposà nom: Adam a l' hom, Eva· la dona
SP 1 811 ors, ab prou suós, perills, treballs, nafres e talls, ab mal passí he comencí, mort mon bon pare
SP 1 3540 t bella de sent Miquel, calat lo vel ella ·s confessa ab mala fressa
SP 1 9969 r al foch; he com en joch lo perdedor, gran juguador, ab mala sort para pus fort he mil jochs muda; ffins que perdud
SP 1 7904 fét vingueren les ancianes he novençanes al Capitoli, ab malenpoli he avalot, a dir llur vot ab brams e crits
SP 1 2291 les: trobí violes en lo meu ort he morritort, donzéll ab malva
SP 1 10446 De mala fe posseydores, detenidores de s· amistat, ab malvestat, he contra dret pus ver, de fét, han prescribit c
SP 1 9025 Altr· enconant ab medecines, pus ver metzines
SP 1 8985 en màl lliguat, llavats, bolcats he enconats · alguns ab mel, los més ab fel · de les qui ·lls amen la llur llet mam
SP 1 8803 Setanta, huna, ffills animats, tots figurats cos ab melich, en hun bolich lós avortà, he lós contà jutge comú,
SP 1 2614 assant per Llonga, ab huna monga no menys febrida, ni ab més brida al seu costat, per lo mercat ffeya la volta a reg
SP 1 1844 ent prenguí comiat, ben encavalcat, ab cinch canehes, ab més lliurehes a la francesa, tots gent cortesa
SP 1 8136 si us sou cansat, desnaturat, no ·m sé ab qui, púr no ab mi
SP 1 2976 Ab mi contava l' especier; sastre, draper he costurera, tapins
SP 1 2138 rihent he solacera, ab tots parlera, la lengua ·sida; ab mi cosida com si fos múda, tostemps premuda, sols murmurava
SP 1 2446 Tostemps ab mi enfastijada he desmenjada, d' altres viandes ffeya deman
SP 1 15076 e, lo món passant, entravessant, ha veure 'm vench he ab mi tench grans parlaments
SP 1 4492 Mas era llàbil, puntacorrible, ab mi terrible he desamable, inacordable per al concebre
SP 1 3068 u caxó ple d' ampolletes hí scudelletes he barralets, ab mil potets, tot ho trenquí
SP 1 3411 Dones trobí molt divisades, ençafranades, ab mil tocados

SP 1 11004 Ab molt gran cura, Déu inspirant he revelant, ffon prest mestr
SP 1 14134 t, enbalsemat, ló soterrà, he cimentà la porta, closa ab molt gran llosa
SP 1 1314 Ab molt plaer ell m' achceptà, mas protestà que may no ·m vès
SP 1 1437 He fiu viatges ab molt valent, ardida gent de la francesa, contra l' anglesa
SP 1 14140 Per tant, instaren sa sepoltura, ab molta cura, per hun baró centurió ffos ben guardada, sa gen
SP 1 3159 Dix ·li: «stojau ·me ab molta cura, sots tancadura, lo què us coman
SP 1 3557 He com cuytàs, ab molta raxa obrint la caxa, què y hac lexat ffon transformat
SP 1 1479 En lo plujós temps enujós, ab moltes guales, ffeya fer sales he bells convits dies he nit
SP 1 15564 Per Déu guiat ves Sentes_Créus, ab moltes neus he prou gran fret ffúy a Poblet; camí ferrat, a
SP 1 2702 de Fabres, Pardos, ab balls, alardos, cans e cançons, ab molts brandons, ella tornava
SP 1 2845 Tot de mal dien, e y afigien, ab molts envits, de llus marits, he se 'n burlaven
SP 1 3970 Restà darrera ella ·n la sgleya: ab molts se reya
SP 1 1048 aper, ffort mal mesclà 'm, he posà clam de gran error ab mon senyor
SP 1 13767 om profetat, ffon figurat antiguament · son testament ab mòrt volch cloure
SP 1 6729 Lo mul e mula trets de la dula, ab mòs e trava lós asuava
SP 1 14821 ja huntat he ben dinat · no en posada pel rey dexada ab na Vastí, qui sols bastí dinar a fades mullers malvades, ma
SP 1 8671 Ab natural o manual cert insturment, fforçadament se han obrir
SP 1 12225 Per qué t' obligues, ab neus e pluges, a guardar truges per les muntanyes? Par que
SP 1 9804 Si no ab nora o ab fillastre, sogre, padastre, sogra, cunyada, aconp
SP 1 13431 He perquè sogres, ab nores sues totes ser crues, descominals, braus animals, de
SP 1 13248 s ni jóvens grans, mas chics infans he molts gentils, ab nous estils molt reverien he benehien ab psalmodia lo qui v
SP 1 2605 Ella ·m tocava pus de cent sous, cascun dijous, ab noves manyes
SP 1 12526 al gloriós Omnipotent; si, carament, Marta solícita, ab obra llícita a Déu minístres, als seus ministres · qui són
SP 1 14674 Ab orde, pauses, conte, mesura, pes e dretura, l' aygua ·bando
SP 1 14654 Qui ab oró se aparella e va ·b cistella, cedaç, guarbell o chich v
SP 1 1635 La jove tendra, de pena fort he dura mòrt, ab paciència près la sentència he lá rebé
SP 1 2660 ts petits, juleps, solsits, ous ab gingebre · los dus ab pebre · grech e clarea, sense perea; la malvesia, per corte
SP 1 14060 s moniments, molts dels durments o morts sans cossos, ab pell, carn, ossos, ressucitaren, he recitaren qué vist avie
SP 1 6228 sent novici, tost pendrà vici: dar t' à faena, viuràs ab pena

SP 1 769 onament, bè scasament, mos casaments negres, dolents, ab pena tanta per anys cinquanta
SP 1 14082 Qui pot dir quàntes! A mi, per gràcia, ab pertinàcia cert, no morí: yo ·m penedí ans de morir
SP 1 15268 se reptiri ne pots amar, ben afamar he ben voler, dir ab plaer sols tals virtuts
SP 1 1178 Tendrà la pancha ab plechs com màncha, ab semblant pell com terçanell o chamell
SP 1 5742 Dix ell: «diguau, he començau cruant, senyant, ab plors preguant Déu que us ajut
SP 1 8989 el · de les qui ·lls amen la llur llet mamen, los més ab plos
SP 1 9156 vomitava menjar tornava, hó llet de truga, en fanchs ab pluga
SP 1 8592 May se 'n breguegen; Cert temps de l' any ab poch afany, llur mascle spleten
SP 1 182 llegit; per molt greus mals, yres y tals ja consumit; ab poch delit, desficiós
SP 1 2536 Quänt se n' huntava ffàstig me feya! Ab por se reya de rompre ·l pint
SP 1 14237 Scriu Zacharies ab prophecia: en aquell dia he temps de pau, en lo palau del r
SP 1 11099 Ab prou afany, de llur poch guany ells se vestien
SP 1 325 Si y llegireu, conexereu, ab prou claror, la gran error tan manifesta; la desonesta he v
SP 1 1346 Ab prou de mal he malaltia, llexat havia abandonat, palau roba
SP 1 1526 E ·m féu saber son bon voler, lo grat e alt, ab prou desalt del seu burgés, car l' entramés bé ·ll conegué
SP 1 1327 En hun troter, ab prou dinés, ell me tramés ben arreat, camí ferrat, per Tarr
SP 1 11300 Ab prou gran fret ffon peregrina
SP 1 12946 Camí ferrat tirà de fét, ab prou gran fret, ves la ciutat, com profetat ffon llarguamen
SP 1 3094 Ab prou gran studi articulà he prest provà qu· era casada, d'
SP 1 8470 Viu ab prou plagua, ab semblant osta tant indisposta qui y partici
SP 1 808 he camps seguint, los més de vint anys meus millors, ab prou suós, perills, treballs, nafres e talls, ab mal passí
SP 1 4903 Aga ·y mál pos! Per tant abús restí confús, ab prou verguonya
SP 1 13251 lts gentils, ab nous estils molt reverien he benehien ab psalmodia lo qui venia, Rey, Redemptor he Salvador en nom d
SP 1 11524 acompares mares passades: totes justades, maternitat ab qualitat haver semblant, a tant bastant és imposible
SP 1 2342 Ab quant afany hí temps perdent! Primer, volent ·la solaçar he
SP 1 7072 mar, los artificis, ni ·ls edificis dels meus palaus, ab quantes claus eren tancades he ben guardades per caponats
SP 1 9813 Sens paguar sisa, ab quants pratiquen, ab tots repiquen
SP 1 8335 olós per les calós; aygües, mosquets, perfums, peuets ab què bè olen
SP 1 10248 ton avís, hi vull mesclar; he recontar algunes coses, ab què deposes tos moviments; bruts sentiments, ffolls apetits

SP 1 354 n portal: dones dampnades, envirinades d' aquell verí ab què ferí, ab llur antich primer amich, Eva de mòrt, dins aq
SP 1 3926 : «qui massa ·s cuyta, crua, màl cuyta, o massa calda ab què se scalda, pren la vianda
SP 1 10092 He d' un cantal te fes capçal; llançols d' ortigues, ab què t' abrigues; muller de neu, com Fransesch féu
SP 1 14340 nça just dret pesades, ben dispensades les cantitats, ab què ·ls prelats, · sos hungüentaris he pigmentaris · ffesse
SP 1 12026 La cananeha, · no de Judeha, mas de Sidònia · ab querimònia, porfidiant he alt cridant: «Senyor, mercé!», d'
SP 1 8704 No discernia ab qui dormia
SP 1 8135 ! En mál guany si us sou cansat, desnaturat, no ·m sé ab qui, púr no ab mi
SP 1 2930 ·s pensà ella que fóra, mort yo, senyora, he partiria ab qui volria
SP 1 9809 llastre, sogre, padastre, sogra, cunyada, aconpanyada ab quisque sia, la revessia és llur camisa
SP 1 8063 Jacob fill, de hun conill o cabridet fféu ·ne broet, ab qù· enguanà pare y germà
SP 1 12852 para, hon mengaràs, mentres viuràs, no ·l fruyt vedat ab qù· enguanat ffon l' om primer per sa muller
SP 1 1196 Ab rahó troba, per les edats he volentats tan variades, colps,
SP 1 9519 Axí ·lls desvien! Pares bè ·lls crien, ab rahó ·lls baten
SP 1 15592 vot ni més conpost, lloch pus dispost en tots no víu: ab rahó ·s diu «del cel la porta
SP 1 13202 Ab rams, verdura de les murteres, brots d' oliveres he altres
SP 1 715 Si vols apendre, nebot valent, lig ·hi sovent, mas ab repòs
SP 1 4310 Mas l' esposar, ab reposar, may s' encontraren, des que ·ns arraren sens beney
SP 1 8037 He ab retochs, dits equivochs he amphibòlichs, may són catòlichs
SP 1 15804 s · lo què ·nn romàs · en hun nou vas, per ser estada ab rey casada, ffon soterrat
SP 1 13273 Aprës tornà, rey, ab riguor; ffort, ab viguor, los billonés, ffalsos banqués, sa
SP 1 12971 Humil entrà; no ab riguor, mës ab amor, simplicitat, benignitat; no faustuós,
SP 1 7975 Met vi novell en odre vell, ab rot anbut
SP 1 14336 re graus · tres per tres claus, quart per la llança · ab sa balança just dret pesades, ben dispensades les cantitats
SP 1 4542 la ÿ porra, tot Araguó, de Rosselló ffins a València, ab sa ciència guorrat avia
SP 1 1058 Ab sa correja ffort lá ferí, he lá serví bè de punyades
SP 1 15850 No menys en Troya · Pantasilea ab sa ginea, qui pot dir quanta! ·, millés quaranta mortes, ta
SP 1 14599 , hi hà lloguat quals hà volguts: d' ells són venguts ab sa lleguona a príma, nona, vespres, conpleta
SP 1 11504 He ab la llet celestial he virginal, pròpia d' ella, ab sa mamella del cel omplida, ffins que complida hac l' infan
SP 1 793 ER LIBRE: DE SA JOVENTUT PRIMERA PART: DE LA FADRINEA AB SA MARE Déu ajudant, yo entonant mon Spill e norma, servant

SP 1 11117 Josef aquest, ab sa muller, en pau, plaer, molt s' avenien
SP 1 6705 ent, ardit, sabent, qui bè ·s meneja, sabs senyoreja, ab sa prudència la influència celestial
SP 1 4020 Portava 's ella sa tovallola, ell ab sa stola, ydolatraven
SP 1 14684 Qui, pel què ou, sa terra mou ab jou e rella, ab sa trugella, exada, pala, son camp eguala, ffa ·y cavallons
SP 1 4173 De tració ell m' infestava e ·m requestava ab sa vellura, rompés costura, ab vot sarsida he recusida ab f
SP 1 5476 Al jorn, tornades, canten a Príma ab sa veu prima, no gens mudades
SP 1 3469 almedines, quatre madrines lá remiraren, he deposaren ab sagrament, concordantment no ser prenyada
SP 1 1050 Molt bravament, ab sagrament, ell· atverava lo què ·m posava
SP 1 2292 Entrí ·y ab salva
SP 1 6319 May poguí fer se corregís ni que ·s regís ab savieha, car d' infanteha, des que fon nada, ffon doctrinad
SP 1 6083 te pots punchar lo paladar secretament: poràs sovent ab sech tosir sanch escopir
SP 1 16056 Ab semblant brida, regnes e mòs, de tot mon cos la fí n' orden
SP 1 1786 Ab semblant joch tots s' espantaven, ffogir cuytaven
SP 1 8471 Viu ab prou plagua, ab semblant osta tant indisposta qui y participa: mòrt s' anti
SP 1 1179 Tendrà la pancha ab plechs com màncha, ab semblant pell com terçanell o chamellot
SP 1 8538 Donchs ¿qui no squiva fferir les roques ab semblants coques, naus, caraveles, sens rems e veles, carta
SP 1 11196 Ab senadós ffa ·l marit siure
SP 1 2606 Ab ses companyes, he manllevades hí repleguades per la carrera
SP 1 4039 uè nomenaven he desijaven era hun llit pintat, fornit ab ses cortines
SP 1 2854 é l' anell?», «Do ·us est ramell!» Capsa ·b comandes, ab ses demandes, hun arbre y cant ocell donant
SP 1 15537 afaynada, huna jornada sols per mirar hi volch entrar ab ses donzelles: claustra, capelles, quant calciguaren tot ho
SP 1 12128 les piromàntiques he nigromàntiques de Zabuch filles, ab ses fetilles
SP 1 5537 Ffan ·la morir ab ses follies, ans de sos dies, per sobres d' ira
SP 1 1873 a fornera sols per tercera he conduyr son fill dormir ab ses loçanes parroquianes en l' alquavor; ab gran riguor lá
SP 1 7504 Les consertades aguabellades tenen terceres; ab ses maneres tant exquisites, rompen les fites
SP 1 2655 r véreu ballar, en bels tapits, ahuchs, salts, crits, ab ses veynes; perdius, gualines, pollets petits, juleps, sols
SP 1 10626 et entesa arts lliberals; Zodiachals les set planetes ab set cometes lá inllumenen
SP 1 14326 ari, antidotari novell donà, hon ordenà set medecines ab set divines, spirituals, no naturals propietats, ab calitat
SP 1 10603 , ab set thumós; molt engrassades; grosses, inflades, ab set dolós; de set colós totes tacades, de set picades caps

SP 1 10620 ramells arbre de vida; sana, guarnida de set virtuts; ab set escuts he mil defesa; en set entesa arts lliberals; Zod
SP 1 12729 Devotament, quänt lá veuràs, lll' adoraràs ab set prostrades, agenollades, ab genol nu · a nn' Esahú com
SP 1 10615 colones d' or, e redones; llibre tanquat he sagellat ab set sagells; de set ramells arbre de vida; sana, guarnida d
SP 1 10600 set vaques egipcianes; altres malsanes de set humós, ab set thumós; molt engrassades; grosses, inflades, ab set dol
SP 1 15052 sense falta sabent reyna, Sabba Austrina se nomenà · ab sì menà de saviesa he gentilesa ben abillada he avisada, ge
SP 1 10150 nt, rahó senyora, la carn traydora de l' hom discret, ab sì retret, deu rominar he dominar he ben regir
SP 1 10263 pendre, poràs entendre lo què no véus, solament creus ab simpla fe
SP 1 6894 Puta, baguassa, ab simple passa punició
SP 1 8783 nfants, nats tants germans de Guodofré · cascú naxqué ab son collar; en lo tallar se tornà signe, sinó l' insigne di
SP 1 1068 Ab son decret, ffuy prest vengut hen hun llaüt de viscayns
SP 1 3692 Bisbe sabé ·u: manà ·l vicari ab son notari se desfreçassen he que y anassen a la vesprada,
SP 1 7231 tgà he campegà tant temps sobr· ella, rey de Castella ab son podér
SP 1 12931 an cena, hon Magdalena huntat ll' avia, tirant sa via ab sos criats, d' ells dos leguats, Pere, Feliu · Pere, qui ·s
SP 1 1090 Ab sos desdenys poch s' i girà, ans me mirà ffort de mál hull
SP 1 11379 tot déu estrany; rebé mál guany la sodomia, ydolatria ab sos levites; los sodomites, mòrt infernal he corporal, ab g
SP 1 4771 al, ffidelitat he veritat posant a part, suposa pàrt, ab sos màls tractes he pigós pactes, ab la madrina he la padri
SP 1 2922 Ab sos parents ella féu ligua
SP 1 8714 prenyada de fill senyor, conquistador de tres ciutats ab sos regnats
SP 1 14023 lo guany · en aquell any arrendador, príncep traydor, ab sos secaços ypocritaços
SP 1 16067 sa, la gloriosa nit e jorn pregue qu· ella m' aplegue ab sos servents primés, corrents per ses monjoyes, guanyant le
SP 1 10502 Ab sos sofismes, llímits e fites, lés té descrites en manual
SP 1 13039 s ells massa · com a baguassa sodomitava he fornicava ab sos tacanys, molts déus stranys, pseudodivins, àsens, rocin
SP 1 16170 , d' Ocham, Aschot llur vari vot ·, coses molt primes ab suptils rimes plau a les géns, profit no gens ne sól restar
SP 1 7460 Ab tal abús, als parçonés he traginés, als de la quinta, a sob
SP 1 5569 ven ses lligues; ffan lo què solen, més que no volen, ab tal badessa
SP 1 9673 l fum porta, d' abelles morta cau la mitat, enbolicat ab tal bafor
SP 1 1905 Ab tal cauteri, son adulteri curació, punició hagué condigna,
SP 1 11782 May en Tabor, ab tal claror, ni tant, hi veren cinch qui y vengueren
SP 1 8244 Ab tal escusa, al llit se gita, pus no ·ll vesita

SP 1 7480 Ab tal estil, en lo mercat, en và fitat, pertot s' i roba; llo
SP 1 1495 Ab tal guovern lo temps d' ivern axí ·ll passava hí ll' esplet
SP 1 2387 Drap si ·s metia, ab tal olor he tal color com Déu se sap, llançava ·l drap per
SP 1 8757 Al cap, gahent ab tal pertret, agué nn' Obet
SP 1 9367 Ab tal remey, ffon aprës rey
SP 1 1258 Ab tal sentència, marit darrer venge ·l primer
SP 1 8734 Ffill ab tals arts tu ja n' has vist mentres tenguist la viuda ·xorq
SP 1 15494 ans en los sechs erms hon viuen ferms sens matrimonis ab tals dimonis
SP 1 9998 May pus no jugues ab tals fexugues
SP 1 10021 Si ·t paren belles ab tals hufanes, no te n' enguanes: lleva ·llls les robes, vej
SP 1 15896 Si tal deport, semblants jornades, ab tals portades sovent avien, millós serien
SP 1 6537 lores, he dins dos ores lo teu cervell gira ·l penell ab tan poch vent? Vell ignocent! Ta mala vida, ¿tan prest t' o
SP 1 2220 totes rabien he cridant dien: «¿hix de la rocha, que ab tan pocha honor se facen?» Elles què tracen com se faran: d
SP 1 4796 Fferen tancar ffinestres, portes, ab tancaportes, de raç cortines
SP 1 12081 turió e ·l reyató, qué obtingueren quänt hi vingueren ab tanta fe
SP 1 2294 Mon primer past mengí ab tast, he fort mostalla
SP 1 15010 del tant amat cosín germà, he y confermà lo matrimoni ab testimoni miraculós; mas ell l' espòs no volch complís, ni
SP 1 4096 rmia, fflux, moll e bla, egual e pla; ab flos e rama, ab timiama, ló perfumava
SP 1 14078 lliguà sa cavalcada al llím tancada, qual ell tenia, ab tirannia, ànimes santes
SP 1 9920 Per tant, en trona, públicament, ab tocament si ·s hom se prova, com se renova lo Pare Sant, to
SP 1 12416 nt son pare, én Zebedeu, en son bateu o nau, tot söl, ab tot son bol, he la sposada en sa posada, he lo mantell de t
SP 1 3225 Ell sì carregua ab tot son seny, pus fort lá streny, diu: «hixca tost per lloc
SP 1 5283 Ella s' aferra ab tots los sants, plegua les mans, torna 's a Déu
SP 1 2136 Yo no present, ab tots rihent he solacera, ab tots parlera, la lengua ·sida; ab mi cosida com si fos múda
SP 1 9814 Sens paguar sisa, ab quants pratiquen, ab tots repiquen
SP 1 2134 Yo no present, ab tots rihent he solacera, ab tots parlera, la lengua ·sida;
SP 1 13984 Cent cinch ciutats ab tots sos nats, en orient, de fonament, fforen perides
SP 1 4731 í 's prenyada, he mig· anyada ella ginyà he tracmanyà ab tots sos senys mostrar ·se prenys
SP 1 139 mp ·li 's lo fil he pert lo sest; ordix no llest, tix ab treball

SP 1 7576 lla nícia enrabiada, qui deguollada ffon lo jorn ans, ab tres aydans, esquarterats he roceguats, hu sols penjat, per
SP 1 11247 Déu és ab tu
SP 1 8810 D' una saps bé · ab tu tingué afinitat · per hun horat què lá sglayà, com s' af
SP 1 5624 Huna merlina, hun jorn, parlant ab un gualant, jove pobil, prest seduí 'll llur amistat no ser
SP 1 6078 a; pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a honsevulla; ab un· agulla te pots punchar lo paladar secretament: poràs so
SP 1 3982 Ab un· agulla totes punchava he barallava: «per qué ·npenyeu?
SP 1 10978 a, alba, diana he tremuntana, de mar la stela, he nau ab vela amarinada
SP 1 9043 Hixen a missa ab fill o filla, com la conilla, ab ventre gros; llet no n' an ros
SP 1 14361 Ell, alt cridant, Anyell benigne, · com fa lo signe ab veu molt fort, prop de sa mòrt, ab lo cap dret · haver gran
SP 1 8628 Ab vi fort pur, donat ab art, Llot, ja vellart, ló deceberen;
SP 1 11953 De Déu partix, ab vígil cura, ab la mesura ben asachsada he rechalcada, ben a
SP 1 13274 Aprës tornà, rey, ab riguor; ffort, ab viguor, los billonés, ffalsos banqués, sacerdots vells, ab
SP 1 4175 estava e ·m requestava ab sa vellura, rompés costura, ab vot sarsida he recusida ab fermetat de volentat
·b 16
SP 1 15505 eçà Poblet, qui ·s diu Cartoxa, hon la gent coxa puga ·b afany
SP 1 1235 ns alegre, donchs, posehixcha! Ella servixcha, vixcha ·b afany, pene tot l' any! Tot mal deu pendre
SP 1 14656 Qui ab oró se aparella e va ·b cistella, cedaç, guarbell o chich vexell de l' aygua pendre
SP 1 13775 ravés, per Moysés en alt alçada, entrecruada, clavada ·b clau, de treva y pau, arch e senyal, celestial, yris pintat
SP 1 2853 eta!», «Qui té l' anell?», «Do ·us est ramell!» Capsa ·b comandes, ab ses demandes, hun arbre y cant ocell donant
SP 1 1785 passats los raigs exien; hulls, nas parien, gran boca ·b foch
SP 1 5067 Sa criatura no lá torchà com fa lo cha, ni ·ll mirà ·b hurça com fa la sturça, ni ll' alendà com lleó fa
SP 1 16045 tola duch, del rey enpresa, als pits bè stesa, blanca ·b jerreta o terraceta ab flor de llir
SP 1 4510 Lo què ·s fa ·b lluyta may hà sahó
SP 1 4645 L' ànima ·b lo cos · cert, yo dir ·te guos ·, hó abjurada hó, crech, da
SP 1 11688 Obté repòs, l' arma ·b lo cos glorificat, de guoig dotat perpetual
SP 1 8636 Lo prom de Judes, ja vell e sogre, sa nora ·b logre ló penyorà
SP 1 11870 Ella ·b sa clau obre la porta
SP 1 10319 Ab l' om pla nat, ella ·b sa punta may se conjunta
SP 1 9209 cas semblant éntre fembrasses, abdós baguasses: huna ·b tal sort, son fill hac mort

SP 1 7699 talp, oroneta, muçol, putput, guall, cutibut, aranya ·b tela, tavà, mustela, vespa, alacrà he rabiós cha; la sanguo
abadessa o badessa f. abadessa 3
SP 1 6016 Més l' abadessa me doctrinà; consell donà que ·m fes malalta, he qual
SP 1 5503 Del vert fan bru a l' abadessa: par ·lòs revessa he vella mala, si no ·llls és tala
SP 1 4937 He l' abadessa que ·s fes professa lá requestava, he no guosava dir
badessa 1
SP 1 5569 lligues; ffan lo què solen, més que no volen, ab tal badessa
abandonar v. tr. abandonada 1
SP 1 13109 Ja sent Miquel no lá guardava, ans lá lexava abandonada, acomanada a llops e cans, buytres, milans, corps e
abandonat 1
SP 1 1349 Ab prou de mal he malaltia, llexat havia abandonat, palau robat, sense remey son senyor rey, propi mari
abandones 1
SP 1 14914 s, lo què t' é dit he repetit tant de les dones · lés abandones ·, si y as duptat · la voluptat te fa torbar, ffa ·t
habandonant 1
SP 1 14357 ramat elet, triat, anyells, moltons; barbuts cabrons habandonant
·bandona 1
SP 1 14677 orde, pauses, conte, mesura, pes e dretura, l' aygua ·bandona, ffrancha lá dóna l' alt cequier a l' ereter
abans prep. abans 2
SP 1 5228 carn algun dia; sana vivia, criava sans sos fills d' abans
SP 1 15474 Bollir en oli, mengar les mans, morir abans, ans peus estendre que muller pendre, ans soterrat que m
abastament m abastament 1
SP 1 11105 He despenien sols nessessari llur ordinari abastament
abatre v. tr. abatre 1
SP 1 13280 s vells, ab certs cordells començà· batre; e ·lls féu abatre, tancar, fallir, mancar, fogir
abatut 1
SP 1 8394 He abatut mentres viurà, èn restarà, aprës sa mòrt, tostemps reco
abatuts 1
SP 1 1280 Puys, abatuts, ells se 'n fogiren
abdicar v. tr. abdique 1

SP 1 15040 ruyt sies vedat, ni ton curat te scomunique ni que t' abdique entrar als temples
abdós adj. abdós 21
SP 1 4329 ll hé parit yo tres veguades, en tres anyades què som abdós
SP 1 7985 h esmenar he ordenar muller e filla · de fort jahilla abdós · d' un fex, aygua · hon pex llavat avien, per quant bon
SP 1 5754 No vull del món sinó sols vós! Puys som abdós, agam plaer ab bon voler he fin· amor
SP 1 3841 Abdós anant he passejant, cercant la sgleya, per lo què y veya
SP 1 9208 t, yo rey regnant, víu cas semblant éntre fembrasses, abdós baguasses: huna ·b tal sort, son fill hac mort
SP 1 5878 Cert, la parella màl se tingueren; abdós caygueren la scal· avall
SP 1 1369 or, Johan · aprës rey fon ·, Martí, seguon, sos fills abdós, com ha traydós deseretàs
SP 1 9047 Meten dos fills a grans perills abdós, de mòrt
SP 1 3684 Si ·ns guiaran, he som estorts abdós de morts, lley mudaré: reneguaré de Mafomet
SP 1 13089 guiadós sechs · si cech orp guia herren la via, cahen abdós dins en lo fós ·
SP 1 12332 he fer guaret he bon esplet, t· ànima y cos juny ·los abdós jus jou sancer, tots d' un voler he d' un consell, ffent
SP 1 10707 o no, conclusió és de fatigua, dels sants antigua d' abdós les parts, de saber farts, tots aprovats canonizats
SP 1 10770 ó, segur, pots pendre; tenir, defendre com a brocarts abdós les parts sens por de foch
SP 1 3665 Abdós morrem si no correm dret a la Sëu
SP 1 8885 He dos germans, abdós peguats
SP 1 14421 figurats l' enterch ebraych, lo gentil laych, pobles abdós, pels servidós dos jovencells · l' aze ab ells · ensemps
SP 1 3008 Abdós rumflàvem, ella partia
SP 1 2028 d' ell hí ella d' ella: bona parella, si vós me creu, abdós sereu
SP 1 3658 Morts som abdós si nostre cas pels populàs serà sentit
SP 1 4014 Ab certs sufismes ells s' entenien; abdós venien al conbreguar davant l' altar de la capella
SP 1 4289 Déu, qui víst aveu huy en mês mans, com bons germans abdós viureu
abdui adj. abduy 2
SP 1 4847 Grans crits sens falla fferen abduy
SP 1 11045 Abduy parents fforen consents
abeixar v. tr. abexà 1
SP 1 862 Com m' abexà tantost de casa, que ·m donàs brasa, ben adreçat, hun pe
abella f. abella 1

SP 1 10567 a; més que cel cela, ab lo sol sola; com voltor vola, abella bella, ovella vella he signànt signe; ffènix insigne; c
abelles 1
SP 1 9670 Qui talla buchs, si d' ell fum porta, d' abelles morta cau la mitat, enbolicat ab tal bafor
abillament m. abillaments 3
SP 1 3072 He li prenguí sos ornaments, abillaments, anells, manilles, vels, beatilles
SP 1 7616 nes regir, massa manar; ffent revocar establiments d' abillaments d' elles, profans; imposats bans ffent perdonar; l
SP 1 1965 Arrey 'l prest d' abillaments hí forniments, com covenia
abillar v. tr. abillà 1
SP 1 1324 ercader, molt poderós he virtuós, ell m' afillà hí m' abillà com fa mester
abillada 2
SP 1 10895 , ¿la reyna Ster no lá 'n tolgué, quänt li vengué ben abillada, acompanyada de ses donzelles? No ·t maravélles si qu
SP 1 15055 na se nomenà · ab sì menà de saviesa he gentilesa ben abillada he avisada, gentil conpanya de lley bè stranya
abillades 1
SP 1 1493 Totes venien ben abillades he divisades
abjurar v. tr. abjurada 1
SP 1 4647 L' ànima ·b lo cos · cert, yo dir ·te guos ·, hó abjurada hó, crech, dampnada, que fóra morta, si no qu· en l'
abominable adj. abominables 1
SP 1 1717 raves, cruels e praves, infels, malvades e celerades, abominables
habominable 1
SP 1 7319 Del crim he vici habominable, ffet per diable dona, vilment, hac fonament
abominar v. tr. abominades 1
SP 1 12619 Prest te 'n desmalla! Ben avorrides, destituydes, abominades, lluny bandejades, pus no te 'n cures, ffes te 'n p
·bomina 1
SP 1 12687 Llexa sposada, nóvia ·bomina: ací reclina
abonançar v. tr. abonançàs 1
SP 1 2878 Cercant ·li vado què l' amansàs, abonançàs de l' arispea, per sa vivea duptant no surta, com a
abraçar v. tr. abraçant 1
SP 1 11346 Parí fill sant l' om abraçant
abraçar 2

SP 1 2346 afany hí temps perdent! Primer, volent ·la solaçar he abraçar: a totes parts ariçons, carts, porca crespina, no tene
SP 1 348 esamar; may inquirir ni perseguir; jamés caçar; menys abraçar ffoch inmortal, d' infern portal: dones dampnades, env
abraçaren 1
SP 1 15556 Tots m' abraçaren e m' oferien Déu preguarien per mi tostemps
abraçàs 1
SP 1 5871 Com ll' abraçàs, embaraçà 's lo seu speró ab lo sacsó de la guonella
·braça 1
SP 1 4274 eu ·la veure? No ·nn podeu beure en carabaça! Aquésta ·braça huy los majós; dels regidós sereu parent
abrasar v. tr. abrasat 1
SP 1 3594 Tost lo caxó ffon ben cremat, tot abrasat
abrenunciar v. tr. Abrenuncies 1
SP 1 12120 Abrenuncies Bel e Satan, he a quant fan exarmadores, encortado
abreujar v. tr. abreujar 1
SP 1 797 yo entonant mon Spill e norma, servant la forma de l' abreujar, me vull lexar la infantea
abrigar v. tr. abrigua 2
SP 1 10453 Contenció totes abrigua! Donchs, per la figua · o altra fruyta · qual sens gra
SP 1 11685 Lo sol lá cobre, tota lll' abrigua; lluna calcigua
abriguà 1
SP 1 856 No m' abriguà de res de dol
abrigues 1
SP 1 10092 cantal te fes capçal; llançols d' ortigues, ab què t' abrigues; muller de neu, com Fransesch féu
abril m. abril 1
SP 1 1502 Mas, molt forment, lo temps gentil del mes d' abril, ffins al setembre, se feya tembre
absència f. absència 1
SP 1 13890 ent volch anul·lar he revocar dita sentència, dada ·n absència, als naxedors ffills successós, generalment
absències 1
SP 1 5514 arda; molt més si ·s tarda dar ·lòs llicències de fer absències del dormidor
absent adj. absent 3
SP 1 160 SEGUONA PART DEL PERFACI Yo, com absent del món vivint, aquéll jaquint aconortat, d' ell aparta

SP 1 7247 rey malvat esta ciutat, molt valentment he llealment, absent llur rey
SP 1 1155 Lo mort, parens, lo fill absent, per lo present tot oblidà
absentar-se v. pron. absenta 2
SP 1 9962 ur art frustrada, altra veguada esperimenta, no se n' absenta ni se n' aparta, ni may se farta bufar al foch; he com
SP 1 12611 per lo ponent tan perilloses, de frauduloses dones t' absenta: stranya, parenta, totes lés lexa
absentàs 1
SP 1 1295 En mi pensí no m' absentàs, que ·m presentàs a hun bon rich, qui fel amich ffon
apsentà 1
SP 1 15365 quänt ló volgueren desparegué: molt lòs dolgué com s' apsentà ·; he com trobà sent Aguostí aquell fadrí riba la mar,
absolre v. tr. absolre 1
SP 1 5761 Lo confessor, no mál parler, dix: «mon podér no bast· absolre, ni us puch yo tolre tan gran calor, tanta dolor dels
absolt 1
SP 1 6506 Puys fuyst absolt de la primera, tala com s' era, ¿per qué ·nn cerquist,
·bsolta 1
SP 1 10560 D' estes reboltes, atén, escolta, Déu sols n' à ·bsolta de totes huna, lluent com lluna, cintillant stela; més
abstenir-se v. pron. absté 2
SP 1 2804 olt bè preycau! Ara scoltau, diré tanbé: l' om qui s' absté d' axò ·n Quaresma, a Cinquajesma cornut se troba
SP 1 98 Qui se n' absté de bè preycar he declarar a l' ignorant, és soterrant ma
obstingueren 1
SP 1 6800 Esta querella tots lá saberen; no s' obstingueren ffer casament tots follament
abstersiu -iva adj. ·bsterciva 1
SP 1 14218 , ell profetant, Déu inspirant, gran aygua viva, neta ·bsterciva, promet donar, per denejar los delinqüens
abstinència o abstinença f. abstinences 1
SP 1 4680 Fféu prometences ffer abstinences, llexar arreus; nòmines, breus, tot ho cremà
abstinència 2
SP 1 15596 Cert no y és morta la continència: de l' abstinència ells han la suma, may carn hi fuma, ni a llur cost
SP 1 15674 Per abstinència, llit sus la llenya, he de stamenya tinch los llan
abundància f. abundància 1
SP 1 11466 t, perquè ·l món pàs no s' escusàs per ignorància, ab abundància de testimonis: àngels, dimonis, cel, elemens, hòmen

abundant adj. habundant 2
SP 1 14232 Dexen Déu, vena habundant, plena d' aygües vivents, als descrehents, diu Jhere
SP 1 11864 Gràcies màna; tota n' és plena, habundant vena, distilant font
abundantment adv. abundantment 2
SP 1 12593 lerar, si ·ll vols portar, en quant faràs prosperaràs abundantment
SP 1 11510 omplida hac l' infanteha, ab gran abteha he carament, abundantment ló alletà
abundós -osa adj. abundosa 2
SP 1 6644 cominal, tolleradora, ordenadora, queucom curosa, en abundosa casa fornida, però regida per lo marit
SP 1 13859 No gens escàs, fféu abundosa he copiosa, intensament, no stesament, Redempció
·bundosa 1
SP 1 14246 com riu s' i mostrarà, he llavarà la mestruosa; aygua ·bundosa del dret costat, per hun forat del templ· exint, ffon
abús m. abús 3
SP 1 13069 Vench casi nua per culpa sua he tant abús
SP 1 7460 Ab tal abús, als parçonés he traginés, als de la quinta, a sobrepinta
SP 1 4901 Aga ·y mál pos! Per tant abús restí confús, ab prou verguonya
abusar v. intr./tr. abusava 1
SP 1 4318 Ell· abusava de féts e dits, ffent ·me despits
abusen 1
SP 1 670 verins què pasten, tants mals com husen, los béns cc· abusen ni referir
acabar v. intr./tr. acabada 1
SP 1 5701 He, quänt tornà, miss· acabada, altra veguada
acabar 1
SP 1 14296 des les claus del cel, a Pere fel promeses dar, volch acabar
acabat 1
SP 1 2249 Esta veguada no us ho pensàsseu ni u comensàsseu, car acabat, menys adobat, may ó veuríeu! Pensar deuríeu ella d' ón
acabava 1
SP 1 1790 Gens no ·s torbava, ans acabava sos malificis
acaçat -ada adj. acaçat 1
SP 1 6494 Vell acaçat! Tu t' ó volguist, car no creguist lo Sau, ans nostre,

acanyissar v. tr. acanyicen 1
SP 1 5521 uabellades, ffort lá encorren, totes lá corren, fferm acanyicen, axí lá ficen com bou en plaça
acaptador -a adj. acaptadós 1
SP 1 9249 n; hulls lòs arranquen, he allisien, perquè mils sien acaptadós he vividós sobre ·l pays
acapte m. acaptes 1
SP 1 16054 itats tinch convidats; dos tots disaptes, dels qui d' acaptes porten sa vida
acceptable adj. acceptable 1
SP 1 4947 Semblà 'm partit prou acceptable, ben agradable per molts respectes
acceptables 1
SP 1 11013 la ·lls féu destres en fer servicis he sacrificis ben acceptables, de Déu placables
acceptar v. tr. acceptada 1
SP 1 4346 Millor venguda he més amada, d' ell acceptada ffuy, per ma fe! De vós no ·m sé: gens no ·ll seguiu
acceptat 2
SP 1 158 ls pinçat e corregit, limat, llegit o bè scoltat, si· acceptat benignament
SP 1 1916 Ffuy acceptat per mon parent molt carament, ab gran plaer
achceptà 1
SP 1 1315 Ab molt plaer ell m' achceptà, mas protestà que may no ·m vès ni que ·nn sabés res
·cceptat 1
SP 1 11558 e passions miserials he humanals, sense peccat, ell à ·cceptat: mòrt, fam e sét, sentir calt, fret, colps, batiment,
accepte -a adj. accepta 1
SP 1 10774 La part què ·t moch de No concepta és molt accepta a la més flota; par pus devota he prou segura
accidental adj. accidental 2
SP 1 10869 general he corporal, sospés en ella, la lley aquella accidental, d' original bé pòch sospendre
SP 1 10843 ri chich, anxiós; contagiós, hereditari; involuntari, accidental, no ·sencial ni positiu, sols privatiu de natural,
acció f. accions 2
SP 1 11553 Les accions he passions miserials he humanals, sense peccat, ell à
SP 1 12433 ns, tots tos camins, tot lo teu cor, voler, amor, tes accions, intencions, a Déu ordena, girant la squena al ja pass
acensir v. tr. assensides 1
SP 1 10499 Són assensides he bè stablides ab drets, lloysmes

acer m. acer 3
SP 1 14300 Subtil manyà, ell lés temprà, com bon armer temprà l' acer, ab aygua y sanch
SP 1 13800 pent · d' or e d' argent, d' aram tercer, lo quart d' acer, quint terra cuyta · crexent ab cuyta, ffeta tà manya com
SP 1 13931 u, sobre la créu ffermant la squena, nostra cadena d' acer tan fort d' infernal mòrt morint desféu
acéver m. acéver 1
SP 1 9833 Lo desmamar partex l' amor en l' amarguor d' acéver groch, qual en lo broch de llus mamelles se posen elles
ací adv. ací 9
SP 1 12700 Beates fuig, ací confuig
SP 1 12835 He no t' oblide, perquè ·t convide ací dinar, sobre l' altar pels pexcadós he successós ffet en l
SP 1 7346 Quänt ací fon lo marit seu, de fét lá véu vil, envellida he màl vest
SP 1 16088 Ací, que ·m farte, per fer esmenes, de mals e penes sols corpo
SP 1 12688 Llexa sposada, nóvia ·bomina: ací reclina
SP 1 12692 Drudes encorre, ací recorre
SP 1 12690 Muller deposa, ací reposa
SP 1 10732 Ací ·l combat resta duptós, mas profitós prou a la sgleya
SP 1 14812 eure, tot tal crehent qui prou sovent de tot son tort ací ·n la cort de son prelat s' és composat, he dels engüents
açò pron. Açò 7
SP 1 14981 çò, semblant lliçó ffon l' alt parlar del consagrar: «Açò fareu per recort meu» a tots se dix, mas no ·s partix ni ·
SP 1 11912 Açò li deya Johan mostrant, per fill donant
SP 1 14977 No y cal estar molt en açò, semblant lliçó ffon l' alt parlar del consagrar: «Açò far
SP 1 5967 Llur santedat en açò stà
SP 1 6771 Molt menys vellea! Açò, vell trist, tu bè u as vist: mil n' as tocades he pratica
SP 1 14176 Tot açò ·s féu per a figures, psalms he scriptures dar compliment
SP 1 7020 lls han en llur seny; per bell desdeny sonen ensemps: açò ·ss, al temps doblen, repiquen
acollir v. tr./pron. acolliren 1
SP 1 917 Mare né tia no m' acolliren, ni may bolliren ordi per mi
acollit 1
SP 1 13917 es errós d' ella portant al dòs, ffill prodiguós ffon acollit; l' enfellonit ffora romàs
acolliu 1

SP 1 1935 rats, gualans, espluguabous, per quins cinch sous lós acolliu?» He yo sabí ·u
aculla 1
SP 1 3244 alta veu: «al plaer seu, per honsevulla, puys tost s' aculla, rompa ÿ squexe, pus no lá vexe! Més no ·ll forceu ni ·
acomanar v. tr. acomanada 1
SP 1 13110 sent Miquel no lá guardava, ans lá lexava abandonada, acomanada a llops e cans, buytres, milans, corps e voltós, per
acomanant 1
SP 1 3153 He tot lo meu, al consell seu acomanant, yo confiant del beguinatge, ffíu mon viatge devés s
acomanats 1
SP 1 12545 Si cinch talents o dos, què tens acomanats, ben esmerçats, neguociant he ben obrant, redoblaràs
acompanyar-se v. pron. acompanyes 1
SP 1 12265 Ab lo fanguós porch t' acompanyes! De ses castanyes he seguonades, ffaves sobrades, n
acompanyat -ada adj. acompanyada 3
SP 1 2698 · ora era complida, ans que finida ffos llur banyada, acompanyada de Fabres, Pardos, ab balls, alardos, cans e canço
SP 1 10896 a Ster no lá 'n tolgué, quänt li vengué ben abillada, acompanyada de ses donzelles? No ·t maravélles si qui pot més
SP 1 11264 ut de Déu altíssim, de Fill Santíssim restà prenyada, acompanyada de son espòs; lo ventre clos sempre restant
acompanyat 1
SP 1 8460 serrat arbre; llit més que marbre dur, fret, banyat, acompanyat d' escorpions, serps, escurçons, no de fluxell
aconpanyada 2
SP 1 9808 nora o ab fillastre, sogre, padastre, sogra, cunyada, aconpanyada ab quisque sia, la revessia és llur camisa
SP 1 14836 ant, bevent a son delit; no conpellit, ab fe formada, aconpanyada de virtuosos he piadosos fféts, obrant bé; no mort
acomparar v. tr. acompares 1
SP 1 11520 No y acompares mares passades: totes justades, maternitat ab qualit
aconhortar-se v. pron. aconortat 2
SP 1 163 PERFACI Yo, com absent del món vivint, aquéll jaquint aconortat, d' ell apartat dant ·hi del peu; vell jhubileu, mor
SP 1 6453 Aconortat he confortat, ffantasiant o dormitant, yo stant axí
aconortí 1
SP 1 1645 Per ço, de fét, m' aconortí hí ·m deportí
aconsellar o consellar v. tr. aconsellada 1
SP 1 3088 m farahó, cor endurit, dur, empedrit, he pus malvada, aconsellada no sé per qui · molt ló y grahí ·, ab llarch carte

consells 5
SP 1 15287 Llexa disputes he no refutes los consells meus; cert si no ·lls creus viuràs penat, morràs damp
SP 1 8010 Qui ·nn pren consells ne mor de fam · sò féu Adam ·, he vol cercar he creu
SP 1 8029 Consells, reports, tots vénen torts, ab ficció he passió pròpi
SP 1 14922 rbar los hulls e seny ·, rahó ·t costreny he ta edat; consells t' é dat de prou prudència · experiència tots lós con
SP 1 5277 es, llets infinides tant diferents! Pels mudaments he consells varis, tant voluntaris, ella ·ll matà e ll' aplatà de
Aconsolar 1
SP 1 14904 Aconsolar te vull hun tant: si èst duptant en alguns passos, e
aconsolava 1
SP 1 4108 Quänt se levava, aconsolava lo seu ventrell, ab hun guobell de malvesia
consolà 1
SP 1 11291 Per alguns dies lós consolà e y aturà
consolar 1
SP 1 12498 malalts guarir, los nuus vestir, òrfens casar, trists consolar
acorar v. tr. acorà 1
SP 1 15743 Millor li 'n pres a Finees com acorà he travessà ab lo punyal dins lo tendal la dona dita mad
acoren 1
SP 1 9016 Altres devoren he lós acoren
acord m. acort 3
SP 1 5391 blants cantàs totes lós ohen, ab Amén clohen llur bon acort
SP 1 6245 rt, ginya ·l ab art: al començar hó enfornar sens bon acort, lo pa ·s fa tort, clotós, morrut he geperut
SP 1 6300 Si sou d' acort, vós paguareu he plorareu
acordant adj. ·cordant 1
SP 1 12790 pent, o Llucifer, ffon conseller; no pàs forçant, Eva ·cordant, de tot son grat ffent lo peccat, lo pom mordé
1
acordar v. tr. acordà 1
SP 1 12172 Com acordà duch Nahaman, al riu te man, llebrós, mesell, te fasses
acordaren 2
SP 1 11036 Tots acordaren ffos son marit, pel ram florit, Josep, juheu, vell d
SP 1 15763 Bé u acordaren los qui mataren ab gran foguera muller primera del f

acordau 1
SP 1 5119 chague ·l llit, pix· als costats, si tal pensats e u acordau, a mi no ·m plau! Puys sou potent, siau content que yo
acordí 1
SP 1 3878 iuria sense destorp, dins en Soguorp yo ·m recordí he acordí que la beata, si m' era grata he fos honesta, humil e p
2
acordar v. tr. acordava 1
SP 1 15632 l terç any vell, per hun budell ja m' i calava, ja m' acordava a fort cadena
acost m. acost 1
SP 1 9793 He tirant via, poch aturant he menys curant del llur acost, qui passa tost he tant l' om cansa! Llur amistansa, afe
acostar v. tr./pron. acosta 4
SP 1 15600 an la suma, may carn hi fuma, ni a llur costa dona s' acosta
SP 1 2795 Dijous Llarder diguí: «muller, lo temps s' acosta de pendre posta en penitència
SP 1 8455 És orifant qui s' i acosta he pren per posta tal serrat arbre; llit més que marbre
SP 1 14897 He ja d' uymés s' acosta l' alba; ta llengua balba a queucom dir he contradir, a
acostà 2
SP 1 3082 May s' acostà a la rahó
SP 1 4315 Lo malayr qui ·ns acostà e ·ns ajustà, molt s' i usava
acostar 1
SP 1 4501 may impetrar poguí son grat, he sens desgrat ffos l' acostar
acostàs 3
SP 1 1034 r son consell · ab lo coltell perquè ·m matàs, com s' acostàs, agué terror
SP 1 1776 He si sentia algú passàs he s' acostàs, lá descobria
SP 1 15528 Al monestir dona y entràs ni s' acostàs nunca n' i veren
acostassen 1
SP 1 4445 A tots vedava no s' acostassen, ni may entrassen en ma posada
acostat 1
SP 1 4841 Mort ló 's trobaren, ben acostat jus llur costat
acostava 1
SP 1 2424 nt qualque volta, a missa solta yo me 'n tornava e m' acostava al mál dinar
acoste 1

SP 1 9787 arts de males arts he fals compàs, et aliàs, hom s' i acoste, mas deu ser oste de sols mig dia
·costar 1
SP 1 6731 He fa ·costar al cavalcar
acostumar v. tr. Acostumava 1
SP 1 4098 Acostumava taula bastida he ben fassida, no quaresmal, mas de
acotar v. tr. acotades 1
SP 1 13393 Puys, acotades, mès en brocades he encanyà
acte m. acte 5
SP 1 6912 menys for; no li fa por venda ·s retracte per lo fals acte, ab dol, què fan, ni per enguan de miges dit
SP 1 3867 May víu tal acte! Creyen llur tracte ser ben cubert; ffon descubert
SP 1 9297 puys lós matava! Bé fon semblant, exorbitant he cruel acte: dos feren pacte sos fills matassen e ·lls se menjassen
SP 1 9267 En temps antich, ¿no féu poblich acte malvat he celerat Semiramís, qui féu morís, he de sa mà h
SP 1 4581 Del primer bot, dret me n' aní he referí l' acte tan vil al bon Boyl, guovernador
actes 2
SP 1 553 llarchs viatges, no sens espies; o fiscalies, a rebre actes
SP 1 1512 TERCERA PART: CONTINUA LOS ACTES FETS EN PARÌS En lo giner, una polida, gualant, ardida,
actiu -iva adj. activa 1
SP 1 15483 Puys fuy delliure, mudí de viure lexant l' activa, contemplativa cercant la vida, prenint la mida he l' e
·ctiva 2
SP 1 12573 He si, felment, ta vida ·ctiva he volitiva, elecció, a la lliçó divina gires, jorn he
SP 1 4059 Del mundanal he vida ·ctiva molt era squiva
acumular v. tr. acumules 1
SP 1 10052 Ni t' acumules ydolatries per frasqueries de quantes són, ni pel pre
acusar v. tr. acusada 2
SP 1 4201 Bona fadrina; ffon acusada
SP 1 4921 Ffon ·m· acusada una criada de monestir
acusar 1
SP 1 3338 dea: en hun carrer, marit, muller víu emplazar, ffort acusar qu· adulterava
acusara 1

SP 1 2904 ció, ella sabés qué y cabés, cert no u celara, ans m' acusara
acusaré 1
SP 1 3678 l general major vicari, sens gens mudar ·i, recitaré: acusaré mon falliment
acuses 1
SP 1 11983 plasens perquè lés ames, he no te 'n clames ni te n' acuses, ans lés escuses
adalil m. adalil 1
SP 1 12350 segur fogir de Farahó, de la presó d' Egipte vil, per adalil pren Moysés
adés adv. adés 7
SP 1 3777 ué 's vestir a missa dir del sagrament, solempnament; adés cantant, adés plorant, per la Oferta ell no concerta ni v
SP 1 5262 faxen, refreden, guasten; suor li tasten, ara salada, adés gelada
SP 1 5959 ffins a l' Alfambra tan profanada qù· és en Granada; adés guarint, adés parint, apostatant, scandalizant tots los h
SP 1 5960 fambra tan profanada qù· és en Granada; adés guarint, adés parint, apostatant, scandalizant tots los hohents he tal
SP 1 3326 Yo caminant, adés pensant, adés rihent, fúy en ponent
SP 1 3778 missa dir del sagrament, solempnament; adés cantant, adés plorant, per la Oferta ell no concerta ni vi ni pa
SP 1 3327 Yo caminant, adés pensant, adés rihent, fúy en ponent
adherir v. intr. aderir 1
SP 1 13456 ni gens volgút dels de Judà, deliberà mare jaquir he aderir a sa muller, com al primer Adam fon dit
adives f. adives 1
SP 1 2127 Haguí 'm begut ja les adives, a mi nocives al cos e bossa
adiví -ina m. i f. adivines 2
SP 1 9775 tilleres he sortilleres, conjuradores, invocadores he adivines
SP 1 4528 s, emprenyadores, les banyadores, mores madrines, les adivines he potecaris, los erbolaris e triagués, hon què pogué
adivinar v. tr. Adivinau 1
SP 1 5817 Adivinau! Tant hi penssau? Bé sou mál pràtich, més que fleumàt
adjutori m. atjutori 2
SP 1 15717 No les femelles! Bé fer a elles hó atjutori no ·ss meritori, gens no ·llls ne fas
SP 1 79 He, en comú, axí amichs com enemichs, bon atjutori, tot meritori, caritatiu
admetre v. tr. atmés 1
SP 1 13265 ver Senyor, Déu e Messia, sols aquell dia pels llechs atmés

admirable adj. admirables 1
SP 1 11474 Al món mostraren senyals notables, molt admirables, dant conexença de tal naxença
adobar v. tr. adobat 1
SP 1 2250 o us ho pensàsseu ni u comensàsseu, car acabat, menys adobat, may ó veuríeu! Pensar deuríeu ella d' ón ve, com li co
adolescent m. i f. adolocent 1
SP 1 12424 l de terçanell o de cendat, desabriguat o nu corrent, adolocent, Johan fogint
adonar-se v. pron. adona 1
SP 1 10314 natura; car tal figura, per ser redona, molt poch s' adona ab cos dret, pla: tal virtut hà he calitat
adoptar v. tr. adoptat 1
SP 1 8724 ! Puys no paria, he no tenia ffill d' ella nat, ffill adoptat almenys aver! Per infants fer, velles modorres, exorqu
adoptats 1
SP 1 11859 D' ell impetrant pels peccadós, sos oradós, ffills adoptats, hà sos obtats de quant demana
adoptiu -iva adj. adoptiu 1
SP 1 14769 regenerat e ordenat, recreat, fet, per Déu elet ffill adoptiu, · caritatiu · qui sperarà he ferm creurà aquells cart
adorador -a adj./m. i f. adoradora 1
SP 1 11371 Ffon, certament, la verdadera de Déu primera adoradora
adorant m. i f. adorans 1
SP 1 11840 hàngels he potestats; los principats he dominans, Déu adorans; e gherubins, trons, seraphins
adorar v. tr. adorà 4
SP 1 11392 L' emperador Octovià, ell ll' adorà com a ver Déu
SP 1 13967 Gentil Longí Déu ll' adorà, com se véu sà, ans era cech
SP 1 13194 Lo Rey Senyor rich cavalcà, qui ll' adorà he reverí, ase pollí, qui ·ll conegué quänt ell naxqué
SP 1 11366 Ab gran perícia ló enbolchà, e ll' adorà llatriament
adorant 1
SP 1 11789 Jacob lluytant, ni Moysés; ni qui ·nn véu tres, l' ú adorant; Johan orant, als pits durment, subtil scrivent; ni ·l
adoraràs 1
SP 1 12728 Devotament, quänt lá veuràs, lll' adoraràs ab set prostrades, agenollades, ab genol nu · a nn' E
adoraren 3
SP 1 10044 Hidolatraren, bou adoraren

SP 1 10879 er querimònia dels tres juheus, qui llus vans déus no adoraren, hon no ·s cremaren ni molt ni poch
SP 1 11436 Puys ló cercaren e l' adoraren, tots fent ·li presens mirra, or y ensens, com a Seny
adore 1
SP 1 51 ador, húnich senyor, omnipotent, llatriament qual söl adore, quánt puch honore he reverixch
adoren 1
SP 1 9729 Hun boch adoren
adores 1
SP 1 10045 Tu no adores ses alcandores ni ses lliguaces, per ses caraces ni llu
adorí 1
SP 1 8075 Per llur consell, ffiu déu novell e l' adorí: apostatí contra mon hús
adormir-se v. pron. adormia 1
SP 1 2372 Si s' adormia, tantost roncava
adormiren 2
SP 1 4835 Tots s' adormiren
SP 1 15327 llegint la carta de celebrar, sobre l' altar ells s' adormiren; dormint partiren de sos bisbats; per Déu guiats mir
adormís 1
SP 1 10294 Com s' adormís, Déu per sa mà dona formà
adormit -ida adj. adormida 1
SP 1 4620 Huns calda deyen, altres lá feyen ffreda ÿ humida o adormida
adreçar v. tr. adressat 1
SP 1 3943 Yo ja ·m cuydava ser adressat he ben casat
adreçat -ada adj. adreçat 1
SP 1 865 Com m' abexà tantost de casa, que ·m donàs brasa, ben adreçat, hun peu calçat, altre descalç, gipó al falç tot esqui
adulterar v. intr. adulterant 1
SP 1 3433 présa en carçre mesa, hon era stada tres anys tancada adulterant
adulterava 2
SP 1 3339 carrer, marit, muller víu emplazar, ffort acusar qu· adulterava
SP 1 1891 n pagés, vént l' entramés de sa muller · en lo celler adulterava; que trescolava li dava ·ntendre ·, llevà 's encend
adulteri m. adulteri 2

SP 1 6877 Dot, exovar, ló pert, per dret la qui comet ffer adulteri a vituperi del marit seu, he morir deu sentenciada: a
SP 1 1906 Ab tal cauteri, son adulteri curació, punició hagué condigna, y de cert digna de g
Avént 1
SP 1 2599 Durant l' Avént, los fanchs ni vent no ló y vedava
adverar v. tr. atverava 1
SP 1 1051 Molt bravament, ab sagrament, ell· atverava lo què ·m posava
adversari -ària adj. adversari 1
SP 1 6941 Hà ·y enemigua al món major, Cahïm pigor, pus adversari? ¿Trobà 's cosari pus celerat? ¿À ·y cullerat major
advertir v. tr. avertint 1
SP 1 4121 Si no faltàs en pofembria, queucom seria! Mas, avertint he inquirint de honestat, gran malvestat la beateta s
advocar v. intr. advoca 1
SP 1 11874 Ella advoca millor que Ster, com d' Asuer obtench los seus catius j
advocat -ada m. i f. advocada 1
SP 1 11900 el cel, Déu creador, Senyor major, té impetrada, ver· advocada, eleguantíssima, sapientíssima, dels miserables
advocats 1
SP 1 5937 eleguats he celerats jutges profans, los escrivans he advocats
afainat -ada adj. ·faynada 1
SP 1 2548 Los jorns de colre, la matinada, era ·faynada per ben lluyr, al bell febrir, dos o tres ores
afaitar v. tr. afaytada 1
SP 1 10001 Si may te tempta la llur empremta tant afaytada he repintada, per ta defensa dins qué són pensa: véus
afaytes 1
SP 1 884 Hó, si t' afaytes, ser bon barber: a ton plaer cantant cançons, ballant
afalagable adj. afalaguables 1
SP 1 9084 tes; ffolles verdoses, braves, yroses; si amiguables, afalaguables he humanals
afalagar v. tr. afalagua 1
SP 1 8419 sagella, lo vidre trenca; de llenç romp llenca; chic afalagua; lo llum apagua he roses cull
afalague 2
SP 1 1939 Hun bell robí yo li doní, he lll' afalague
SP 1 15664 e servexen he may me dexen: llur sòu lòs pague e ·lls afalague

afalagues 1
SP 1 6542 vida, ¿tan prest t' oblida? ¿De tantes plagues ja t' afalagues? ¿De tant forts greuges tan prest t' alleuges? ¿Ffet
afamar v. tr. afamar 1
SP 1 15266 Sense reptiri ne pots amar, ben afamar he ben voler, dir ab plaer sols tals virtuts
afany m. afany 7
SP 1 15505 Poblet, qui ·s diu Cartoxa, hon la gent coxa puga ·b afany
SP 1 11099 Ab prou afany, de llur poch guany ells se vestien
SP 1 2342 Ab quant afany hí temps perdent! Primer, volent ·la solaçar he abraçar:
SP 1 8592 May se 'n breguegen; Cert temps de l' any ab poch afany, llur mascle spleten
SP 1 10722 Mortal afany n' an pres de més: no ·nn sabran res mentres viuran
SP 1 1235 alegre, donchs, posehixcha! Ella servixcha, vixcha ·b afany, pene tot l' any! Tot mal deu pendre
SP 1 5572 Bé viu en pressa · nunca li fall afany, treball, pena, dolors · lo puagrós, fflach corredor, ve
afanys 3
SP 1 13629 emós, treballs, suós; cultivadora, posseydora no sens afanys, al més cent anys
SP 1 388 at pena sobre la squena màls huytanta ·nys: treballs, afanys he greu turment
SP 1 9062 Dels fills, afanys no ·llls plau sentir, he fan mentir la llur llavor, per
afanyar-se v. pron. afanya 1
SP 1 12878 Menjar t' afanya, si t' i convida, tal pa de vida: pa de virtut, pa de s

H. Gonzàlvez I Escolano. UA Tesi. Diccionar L'espill

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

H. Gonzàlvez I Escolano. UA Tesi. Diccionar L'espill

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

H. Gonzàlvez I Escolano. UA Tesi. Diccionar L'espill

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

El Diccionari de L'Espill de Jaume Roig.

Héctor Gonzàlvez i Escolano

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 2003

EL DICCIONARI DE UESPILL DE JAUME ROIG

Tesi doctoral ¿'Héctor Gonzáívez i Escoíano

Dr. Rafaeí AÍemany i Ferrer

i Dr. Joserj Martines i Peres

Alacant, setembre 2003

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 2003

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 2003

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 2003

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 2003

2.5.5.2.b. Selecció, fixació i ordenació de lemes i

Diccionari de YEspill de Jaume Roig 1

Volum 3 (disc compacte)

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 2003

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Esp¡ll» de Jaume Roig

Cutibut. Falta en todos los diccionarios. Agradeceremos se nos diga su

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat elaborar el diccionari particular del

léxic de VEspill de Jaume Roig i una concordanca lematitzada de l'obra. Aquest

segle XV» (PB97-0110), continuació del projecte «Edició filológica, estudi i

concordances de textos literaris medievals» (GV-3110/95). Aquests projectes,

literatura i lexicografía medievals, pretenen fornir edicions critiques solvents deis

concordances i lematitzacions de textos d'aquesta época (com ara la lematització i

les concordances de les Proses mitológiques de Corella, Lo Passi en cobles, les

e Güelfa i la lematització de VEspill). A les hores d'ara, el Grup d'investigació de

literatura i lexicografía medievals es troba en 1'última fase de redacció del

Diccionari de les «Poesies» d'Ausiás March, resultat del projecte d'investigació

homónim (BFF2002-01254), que prova de concretar 1'elaborado del corresponent

diccionari literari de Fautor.

«Poesies» d'Ausiás March i s'insereix plenament en els objectius marcats peí

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de ¡'«Espill» de Jaume Roig

que no están enregistrats en els diccionaris de referencia de la nostra llengua. En

forma d'annex després del diccionari, apareix la llista de topónims i antropónims

de Filologia o l'aficionat ais llibres fins a l'investigador de llengua o de literatura.

dones, per al lector de Jaume Roig, el diccionari es converteix en una aína

la informado que ofereixen les edicions de l'obra que hi ha disponibles.

abundant de la llengua de Roig, essencial per al coneixement de la nostra llengua

definido deis hápaxs, 1'inventan i la definido deis proverbis, modismes, locucions i

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Esp¡l¡» de Jaume Roiq

coHocacions o solidaritats léxiques que s'hi amaguen, forneixen un material

sistematitzat i coherent per a 1'investigador. Pensant en la investigació literaria, les

deñnicions d'alguns lemes s'han concebut des d'una perspectiva mínimament

enciclopédica, ja que aquesta informació, que no sol arreplegar-se en els diccionaris

generáis, complementará i explicará el sentit concret que pren el mot en 1'obra de

Roig. ParaHelament, amb la intenció de fornir materials válids per a l'estudi de la

i Tus de les paraules gramaticals; així mateix, testimonia diversos fenómens

sintáctics i morfológics com el régim, la correlació de temps o les formes

morfológiques particulars que poden prendre alguns lemes. Finalment, la

concordaba lematitzada ofereix un material útil tant per a l'historiador de la

literatura com per al lingüista. Els índexs de freqüéncies d'aqüestes concordances

poden investigar, per exemple, la distribució d'isotopies en el text o la vigencia de

diferents solucions léxiques en YEspill.

investigació, les aplicacions lingüístiques i literáries d'aquest material esdevenen

d'aquest punt de vista, un material necessari per a la revisió i la fixació textual de

Héctor Gonzálvez i Escolano Preliminars al Diccionari de l'«Espill» de Jaume Roig

no s'havien anotat podran disposar de glosses explicatives basades en les relectures

fetes a partir de la informació semántica que aportem. I aquesta és una dada