PSICOPATOLOGIA DE LA CONSCIÈNCIA

ALTERACIONS DEL • Sensori → nivell d'alerta i d'atenció normal + capacitat per a reaccionar apropiadament i de forma psicològicament comprensible a
SENSORI estímuls interns i externs.
• Un sensori normal comprèn tant la vigília com el somni.
• En despertar-se una persona sense dany en el sensori, és capaç d'orientar-se en espai i temps i de respondre a estímuls.
Hipervigilia • “Ampliació de la consciència”. S'acompanya d'un augment de l'activitat motora i verbal.
• Sensació subjectiva de “claredat mental” no té per què anar acompanyada d'un major rendiment real, ni d'una millora
real de l'atenció.
• Exaltació de l’alerta.
• Barreja de símptomes sensorials, motors, cognitius i afectius.
• Episodi maníac, malalties somàtiques , esquizofrènia i intoxicació per drogues (al·lucinògens i noradrenèrgics).
Letàrgia, • Distorsió lleugera de la consciència.
somnolència • Generalment, l'estimulació verbal o física produeix fluctuacions de la somnolència.
o sopor • Dificultat per a mantenir l’alerta i l’atenció malgrat l’esforç.
• Desorientació.
• Respon a estímuls verbals o físics.
Obnubilació • Alteració del sensori més profunda, no resulta senzill extraure al pacient del seu estat.
• Si s’aconsegueix en l'estimulació repetida i vigorosa, el pacient sol estar confús i desorientat, encara que mantingui certa
cooperació. Respon a estímuls intensos.
• En freqüència s'alternen símptomes d'excitació i irritabilitat en somnolència.
• Confusió i retard en el despertar, li costa mantindre la vigília i l'atenció.
• Símptoma psicopatològic predominant → confusió.
• La confusió és una alteració global de la consciència, constituïda per símptomes sensorials i cognitius.
• Totes les funcions intel·lectuals alterades: confusió + desorientació, excitació i irritabilitat.
Estupor • Pacients que només són capaços d'aconseguir un lleuger estat d'alerta per mig d'estímuls potents. No activitat
espontània.
• Diferència amb el coma radica en la possibilitat de traure, transitòriament, al pacient del seu estat o observar una
resposta efímera al dolor.
• Contingut de la consciència inexplorable. Antecedents immediats al coma. Conserva reflexos.
• Psicopatologies: depressió, esquizofrènia, trastorns dissociatius.
• Orgànic VS Psiquiàtric.
ALTERACIONS DEL Globals Difícil demarcar la confusió i el delirium. Solen aparèixer de sobte, encara que, poden anar precedits d'un estadi astènic apàtic,
CONEIXEMENT (difusos) com una espècie de pròdroms:
1. Apatia / Fatigabilidad.
2. Irritabilitat / Labilitat.
3. Sensibilitat a llum i soroll.
4. Insomni.
5. Fluctuacions d'atenció, concentració i memòria.
Confusió • Incapacitat per a distingir lo real de lo imaginari, una “pèrdua del control voluntari sobre les capacitats
intel·lectuals”.
• Pèrdua de coherència → símptoma troncal. Persona incapaç de conversar malgrat l'esforç.
• La inatenció als estímuls ambientals provocarà amnèsia de l'episodi.
• Disgrafia → pèrdua de la coherència del llenguatge escrit.
• Confús verbalitzarà continguts imaginaris (escenes, visions, etc.), semblats als del somni, intercalats en
moments d'aparent lucidesa.
• Desinhibició de la conducta.
• Desprès d'un període variable, apàtic o confús, poden patir de sobte una desintegració de la consciència
caracteritzada per deliris caòtics, al·lucinacions i agitació psicomotriu → és un delirium i té una duració
breu (1-2 setmanes) i un compromís vital important.
• Les al·lucinacions poden ser de tots els tipus → paramnèsia (distorsió de la memòria)
Delirium • Poden ser complexos i diversos.
• Càrrega emocional negativa: por - terror.
• El 40% de les persones en SCA (Sdr. Confusional agut) moren en l'any després de produir-se.
• Prevalença varia segons edat i condició clínica. P.ex: 15% dels majors de 85 i el 90% dels majors de 85 anys
ingressats en l'UCI.
• Activitat al·lucinatòria. Trama dramàtica. Deliri ocupacional. Confusió. Amnèsia.
• Risc de delirium està incrementat en:
1. Persones grans.
2. Persones en patologia cerebral prèvia.
3. Persones en contusions (traumatisme cranioencefàlic).
4. Persones amb addiccions.
5. Persones ingressades en UCI.
Circumscrites • Alteracions d'algunes de les propietats de la consciència.
• P.ex. el sentiment d'integritat d'un mateixa (“la consciència del Jo”), del cos, de l'espai i temps, etc.
• Alteracions relativament inusuals, però de gran valor quan es presenten i són correctament valorades (- freq però quan
es veuen criden + l'atenció → deteriora molt més a la persona, conductes + estranyes).
• Rara volta ocorren aïllades; en freqüència són símptomes de malalties específiques tant psiquiàtriques o
neurològiques com sistèmiques.
Despersonalització • Dubte o la certesa de la no realitat de sí mateix o de la seua pròpia persona.
• En diverses condicions psiquiàtriques i orgàniques. Es relaciona en l'atac de pànic.
• Dubta de la seua pròpia existència, de l’existència del seu cos.
→Alteració de la consciència d’existir.
Desrealització • Sensació d'estranyesa davant un món extern quotidià, deuria ser reconegut com fins al moment.
• El món es veu: nebulós, irreal i insòlit.
• Persona li resulta estrany el món del voltant, no reconeix entorn quotidià, sa casa, el poble, el seu
carrer...
Alteració de la • Alteracions de la consciència que afecten al reconeixement de les parts del cos i al reconèixer les
consciència cares familiars.
corporal • Deriven sobre tot, d'alteracions localitzades unilateralment en els hemisferis cerebrals.
Tipus: Anosognòsia • Indiferència (extrema) cap a una part del cos danyada.
• En hemiplègics que repudien o ignoren la zona contralateral del cos a
la lesió cortical.
• Forma d’agnòsia o defecte de reconeixement d'un objecte en absència
d'alteració en el sistema sensorial primari.
• Persones en lesions del lòbul parietal en l'àrea de la circumvolució
supramarginal.
→“Sen se coneixement de malaltia”, no reconeix part del cos danyada.
Astereognòsia • Fracàs per a reconèixer els objectes pel tacte, sense utilització de la
visió o altres elements sensorials.
• Lesions cos callós i en tots els processos que divideixen els dos
hemisferis o síndromes de desconnexió.
Prosopagnosia • Incapacitat de reconèixer cares familiars.
• Lesions bilaterals del sistema visual central de la regió occípito-
témporo-medial.
 • Lesions que destrueixen un sector específic del còrtex d'associació
visual o desconnecten este d'estructures límbiques localitzades en la
part anterior del lòbul temporal.
• Hi ha tant causes psiquiàtriques com orgàniques.
Membre • Experiència perceptiva del membre amputat.
fantasma • Fenomen universal, d'intensitat variable, que depèn de l'edat del
moment de l'amputació i de la naturalesa d'esta.
• No s'experimenta el fenomen en membres absents de forma congènita.
• S'associa en la integració prèvia del membre a l'esquema corporal i
en la rapidesa de l'amputació.
→La persona te la consciència del nostre propi jo de q nasquem amb un cos
complet i tenim una integració de totes les parts del cos.
Com tenim eixa integració, al pedrer una cama la seguirem notant.
En canvi si naixes sen se la cama, no tens la sensació de q te falta.
ESTATS DE • A diferència de l'alteració global (confusió, estupor, coma, etc.) i circumscrita a un aspecte del camp d'integració (p. ex., esquema
RESTRICCIÓ I corporal, identitat del jo, etc.), la dissociació de la consciència denota:
DISSOCIACIÓ 1. Una ruptura de la continuïtat del fluix normal d'idees, pensament, percepcions, etc.
2. Una conducta aparentment normal.
• Dissociació entre els elements cognoscitius i perceptius amb els comportamentals, adoptant la conducta una modalitat automàtica.
Estats • Estretament camp de la consciència.
crepusculars • Algunes constel·lacions de la vida psíquica estan desconnectades, en comprensió parcial de sí mateix i del món exterior.
• Descrits en l'epilèpsia com a “absències de duració variable”. Des de minuts fins a varios dies.
• Persona està confusa, perseverant i lenta, expressió facial perplexa.
• No està somnolent, però tampoc dona la impressió d'estar del tot despert.
→ Conducta aparentment normal, amb ruptura de la continuïtat del flux normal de idees, pensament, percepcions…
Automatismes Activitat motora involuntària parcialment coordinada, acompanyada de disminució o alteració de la
consciència.
Poden ser: mímics, ambulatoris, masticatoris i verbals.
Ex: Els automatismes masticatoris són especialment freqüents.
Ex 2: gestos manuals, moviments de caminar, expressions facials (perplexitat i por) o paraules i altres sons.
Epilèpsia → va des de un absència de consciència de duració variable i que després es recupera i tenen una
sèrie d'automatismes (quan una persona convulsiona).
 Impulsions La persona sol presentar una conducta impulsiva en curtcircuit (cortocircuito), carent de substrat
cognoscitiu.
→Conducta involuntària sense base ideatòria.
Ex: Persona camina sense rumb durant un període ampli de temps
Dissociació • Sorprenent i difícil d'explicar.
hipnòtica • Element cardinal → suggestió.
• Es disocia la consciència (o personalitat), ignora a l'entorn (estímuls de l'ambient) i obeeix instruccions.
→Depèn de la suggestió. Perquè hi ha gent que amb la hipnosis deixa de fumar i altra que no.
Hi ha gent q creu en lo que diuen els curanderos i altra que no creu.
Hipnosi Suggestió
Trastorn • Dos o més personalitats
d’identitat • Una d’elles pren el control de la conducta de forma recurrent → Amnèsies localitzades.
dissociatiu Ex: infància → abusos per part del pare. Ningú del àmbit ho sabia.
Trastorn dissociatiu: quan és adulta te una conducta normal, però quan apareix el pare fa un “clic” i comença a
parlar com una xiqueta...Llacunes localitzades, fa això pe protecció.
Ex 2: 2 personalitats i ninguna d'elles és conscient del que fa l'anterior i no sap quina és una i quina és l'altra.
 PSICOPATOLOGIA DE L'ATENCIÓ
INATENCIÓ • Incapacitat per a canviar el focus d’atenció a estímuls externs.
• Desperta, pareix concentrada o ensimismada.
• Respon breument a estímuls.
• D’origen orgànic o psiquiàtric (Depressió, mania i esquizofrènia).
Ex: esta estudiant-se el power, i ja poden caure tronades, bombes... Que no és capaç de canviar el focus d'atenció, segueix estudiant,
no ix del seu món.
DISTRAIBILITAT • Canvis bruscos d’atenció, que es focalitza breument i en múltiples estímuls.
• Sol acompanyar-se d’hipercinèsia o agitació.
• R/A Hipervigília.
• D’origen orgànic o psiquiàtric (Depressió, mania i esquizofrènia).
DESATENCIÓ • Tendència a ignorar la meitat de l’espai extrapersonal, manifestant-se en aquelles tasques que requereixen una percepció
simètrica de l’espai (escriptura, pintura).
• Lesions en l'hemisferi no dominant, localitzant-se la inatenció en el costat oposat a la lesió.
Ex: si tinc una lesió en l'hombro dret, no seria capaç d'escriure ja q no me reconec lo q fa ixa part, no capta la meua atenció pq l'eix
de simetria s'ha perdut.
ESTATS • R/A Estat Astènic - Apàtic → Delirium.
ASTÈNIC – • L'atenció no pot manifestar-se durant un temps raonable.
APÀTICS • Inatenció apàtica → dificultat per a mantindre l'atenció per fatiga extrema, estats de desnutrició o caquèxia o en pacients
(APATIA) baix tractament en sobredosis de psicofàrmacs.
• Freqüent en processos degeneratius difusos corticals i subcorticals.
• Persona sol referir cansament i dificultat per a atendre a les preguntes del entrevistador.
• Inatenció motivacional → persones en problemes de personalitat.
• L' impressió del entrevistador → desinterés, més que d'una alteració de l'atenció.
Ex: Gent q porta molts dies sen se dormir pq ha estat en un estat maníac.
 PSICOPATOLOGIA DE L'ORIENTACIÓ
DESORIENTACIÓ • Pèrdua de la capacitat per a situar-se correctament en lloc i temps (mes, any, hora, dia, domicili, carrer, etc.), sent
ORGÀNICA freqüent que la persona identifiqui l'espai com la seua casa i presenten falsos reconeixements.
• Rara volta es produeixen en persones en problemes de salut mental.
ORIENTACIÓ • La persona ignora els paràmetres de espai i temps reals i maneja les seues coordenades patològiques.
FALSA • L’espai i el temps reals per a ell no son el de tots.
DOBLE • Orientació falsa però el seu funcionament cognitiu entén els paràmetres dels demés.
ORIENTACIÓ • La persona s'orienta simultàniament o de forma alternativa en els seus paràmetres anormals i en els correctes.
• Orientació falsa, però entén l'orientació dels altres.
Ex: un pacient en al·lucinacions i deliris pot orientar-se respecte a l'espai real de l'hospital i al mateix temps substituir certs
elements d'eixe espai en elements del seu deliri.
Ex 2: pacient va vestit d’hivern, perquè se pensa que és hivern i els altres van vestits en pantaló curt perquè realment és estiu.