ANÀLISI DE FONTS HISTÒRIQUES: DONES I DESIGUALTAT CIVIL.

LES REFORMES DE LA II REPÚBLICA

Preguntes Clau

Al final de l’anàlisi de les fonts hauries de saber respondre aquestes preguntes. Planteja, almenys dues preguntes més, sobre el tema.

- Quan es va establir el sufragi universal a Espanya? Quan es va incorporar el dret de vot de les dones? Com va ser aquesta incorporació? Qui la
va defensar? La van defensar només les dones? Totes les dones? Amb quines dificultats es van trobar?
- Quina era la concepció dels rols que havia d'ocupar una dona a principis del s. XX?
- Va haver-hi altres mesures relacionades amb les dones més enllà del vot? Què va passar amb aquestes mesures en arribar el franquisme?
- …………………………………………………………………………………………………………………?
- …………………………………………………………………………………………………………………?

Analitza les fonts proposades i respon les preguntes següents

1. Observa les Fonts 1 i 2 i explica quin era el dret civil aplicat a les dones abans de 1931 i l’aplicat després de les reformes de la República.
Explica les diferències al següent quadre.

Codi civil aplicat a tot l’Estat espanyol Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i Diferències /similituds
abans de 1931. dels cònjuges. 1934

El marit ha de protegir la dona, i ella ha La dona té la mateixa capacitat civil que

d'obeir al marit i a seguir-lo allà on fixi la
seva residència.
El marit és el representant de la seva dona.
Aquesta no pot, sense el seu permís,
comparèixer en judici per si mateixa o
mitjançant un Procurador ni adquirir per
títol onerós o lucratiu, alienar els seus béns
ni obligar-se, llevat dels casos i amb les
limitacions establertes per la llei.
l’home.
El matrimoni no és causa modificativa de la
capacitat d’obrar de la dona i la llei no
concedeix al marit autoritat sobre la muller.
Cadascun dels conjugues podrà adquirir per
títol onerós, alienar els seus béns,
comparèixer en judici, contractar i realitzar
d’actes jurídics. Cap cònjuge no podrà
adoptar sense consentiment de l’altre.
 2. A través de les fonts 3- 13 explica els diferents posicionaments entorn del debat a la incorporació del vot femení a les eleccions

Títol Tipus de Font Descripció de la Font. Descripció de la posició que defensa

Font 3. Textual, primària M.Gibert, a l'Opinió el 18 de juny de 1931, destaca la Malgrat que al principi defensa la idea que, les dones han
disposició de les dones a esperar el moment adequat per de situar-se en el seu lloc, deixa deduir una voluntat
aixecar la seva veu, defensant la contribució femenina a latent d'aixecar la seva veu amb autoritat en un futur.
través de sardanes, himnes i converses sobre el
redreçament col·lectiu.

Font 4. Textual, primària Part d’un discurs de Manuel Hilario Ayuso Iglesias en el
de caràcter polític Diario de Sesiones a Cortes, 29 de setembre a 1 d’octubre
de 1931, on dubte de la capacitat de les dones per a la
participació electoral en un congrés internacional abans
dels 45 anys
Ayuso es posiciona en contra de la participacio de les
dones en l’àmbit polític abans dels 45 any, edat “crítica”,
aixi doncs pensa que aquestes no tenen sficient
inteligència. Manifesta un caràcter conservador i
masclista.

Font 5. Textual, primària Victoria Kent, en el Diario de Sesiones a Cortes de 1931,
de caràcter polític dient que les dones ENCARA no podien votar, ja que no
estaben en les mateixes condicions que els homes, ni
laboralment ni en el mon de la educació
Kent es posiciona en contra de concedir el vot a les dones
espanyoles en aquell moment. Argumenta que, malgrat
no cuestionar la capacitat de les dones, creu que la
concessió del vot ha de dependre de factors com la
participació en dues eleccions municipals consecutives i
altres consideracions com la condició laboral i educativa
de les dones.

Font 6. Textual, primària Clara Campoamor, a les sessions de Cortes de 1931,
de caràcter polític rebutja la idea de condicionar el vot de les dones a la
seva participació en la República. Defensa la igualtat de
drets i critica la discriminació basada en la classe o
l'educació.
Clara Campoamor defensa que les dones han de tenir el
dret de vot sense condicions, rebutjant la idea que hagin
de demostrar la seva capacitat o lluitar per la República
per aconseguir aquest dret. Critica la discriminació
basada en la classe o l'educació i destaca la igualtat de
drets entre homes i dones des del començament de la

Font 7. Textual, primària Intervenció de Lluís Companys a les Corts de l'11
de caràcter polític d’octubre de 1931, qüestionant la negació del vot a les
dones basada en la manca de preparació política o
cultura, criticant així a la discriminació de gènere.
Font 8. Textual, primària Article de Rosa Maria Arquimbau i Cardil a l'Opinió, 10 de
de caràcter polític juliol de 1932, qüestionant les Seccions Femenines en
política i defensant seccions mixtes, amb l'èmfasi en el
reconeixement sincer de la intel·ligència femenina.
Font 9. Textual, primària Antoni Rovira i Virgili, a La Humanitat el 29 de maig de
de caràcter 1933, expressa confiança en la participació electoral de
periodístic les dones catalanes. Defensa la reforma com a pas cap a
la universalitat del sufragi i rebutja les diferències de
sexe, afirmant que les dones catalanes estaran a l'altura
de la seva emancipació política.
Font 10. Textual, primària Francesca Bonnemaison, a Recull de Blanes el 17 de juny
de 1933, destaca el paper de la dona a la família i insta a
les dones a no descuidar els seus deures polítics, veient
la participació en política com una forma de defensar la
Pàtria i la Religió.
República. (favor)
Lluís Companys defensa la igualtat de drets electorals per
a les dones. Critica la discriminació i argumenta que les
dones, siguin cultes o analfabetes, haurien de tenir els
mateixos drets electorals que els homes. (favor)
Rosa Maria Arquimbau i Cardil defensa la integració de les
dones en seccions mixtes dins dels partits polítics, en lloc
de separar-les en Seccions Femenines. Subratlla la
importància de la consideració sincera i el reconeixement
de la intel·ligència de les dones per part dels homes en
aquest context. (favor)
Antoni Rovira i Virgili defensa la participació electoral de
les dones catalanes com una reforma que enriqueix el
sufragi amb veritable universalitat. Rebutja les
diferències de sexe com a odioses, subratlla que les
dones formen part del poble i confia que les dones
catalanes estaran a l'altura de la seva emancipació
política, no volent ser menys que els homes. (favor)
Francesca Bonnemaison destaca la importància del
paper de la dona a la família, però insisteix que les dones
no han de descuidar els seus deures polítics,
especialment quan poden beneficiar la Pàtria i la Religió
mitjançant la participació en la política. Encoratja la
intervenció política de les dones com a complement als
seus deures socials
Font 11. Textual, primària Josefa Bofarull de Casamiquela, a La Humanitat el 4 de
novembre de 1933, argumenta que la dona no pot votar
les dretes, especialment les dones obreres i
treballadores, ja que vivien en condicions difícils i vivien
les dificultats.
Font 12. Textual, primària La font és un article publicat al diari "La Voz" l'1 d'octubre
de caràcter de 1931. Aquest text expressa una opinió contrària a la
periodístic concessió del dret de vot a les dones en aquell moment
històric.
Font 13. Textual, primària La font és un article publicat al diari "La Voz" el 2
de caràcter d'octubre de 1931. Aquest text expressa una posició que,
periodístic tot i no oposar-se de manera absoluta al vot femení,
defensa retardar la concessió del dret de vot a les dones
al futur.
Josefa Bofarull de Casamiquela argumenta en contra del
vot de les dones, especialment de les dones obreres, cap
als partits de dretes, ja que aquests no representarien
adequadament els seus interessos o no abordarien les
necessitats bàsiques de les seves famílies.
Considera absurd concedir el vot a les dones perquè la
majoria, especialment les de zones rurals, estan sota la
influència del clergat. També, que no està prou preparada
per exercir el dret de vot sense l'orientació o els consells
de tercers. (contra)
No es declara en contra de la concessió del vot femení,
sinó que defensa atorgar aquest dret posteriorment a
causa de la necessitat que les dones s'alliberin de la vida
de submissió en què es troben, és per això que es
proposa un canvi en la mentalitat i la consciència de les
dones perquè deixin de ser submises i gaudeixin d'una
independència plena en les seves decisions.
Conclusions

Quins són els principals posicionaments envers el tema?

A favor En contra

- Antoni Rovira i Virgili - Josefa Bofarull de Casamiquela

- Clara Campoamor - Manuel Hilario Ayuso Iglesias
- Lluís Companys - Victoria Kent
- Rosa Maria Arquimbau i Cardil

Creus que el posicionament respecte al dret a votar té una relació directa amb el fet de pertànyer a determinada ideologia o tendència?

Crec que el posicionament respecte al dret a votar està vinculat de manera significativa amb les ideologies polítiques individuals. Les ideologies
liberals, que destaquen la importància de la llibertat individual i la igualtat, sovint defensen un accés més ampli al vot com una expressió d'aquests
valors fonamentals. D'altra banda, les ideologies conservadores, que posen èmfasi en la preservació de l'ordre i les tradicions, podrien mostrar un
cert rebuig a ampliar el dret a votar per mantenir l'estabilitat i el que per ells és la “cohesió social.”

És important tenir en compte que, tot i que aquestes tendencies poden ser observades, i hi ha una diversitat significativa dins de cada tendència
política. Les opinions sobre el dret a votar poden variar considerablement fins i tot dins d'una mateixa ideologia.

Creus que el fet de ser home o dona comportava diferents posicionaments sobre el vot femení?

Sí, el gènere ha influït en els posicionaments sobre el vot femení. Algunes persones, tant homes com dones, podrien haver tingut opinions
limitadores respecte al vot de les dones, però això no sempre implica intencions negatives. L'actitud individual és crucial; algunes dones podrien no
haver buscat el vot per elecció pròpia o a causa de pressions socials. A més, entre els homes, es podia donar una dinàmica de reforçament negatiu
per mantenir una suposada "autoritat". En resum, les opinions sobre el vot femení han estat influïdes pel gènere, però també per actituds individuals i
dinàmiques socials.

3. Observa les 3 imatges (fonts 14-16). Fixa’t en les persones que surten a la imatge. Quines diferències hi pots observar? Per què?
 En la font 14, que és una imatge de les eleccions de l’any 1931, s’hi mostra ciutadans a l'entrada de les oficines del cens electoral per a les
eleccions municipals de 1931 a Plaça Catalunya, Barcelona. Es pot diferenciar una clara elegància i que la majoria de les persones que formen
part de la classe alta o adinerada, però sobretot es pot veure la manca de dones.
La font 15 és una imatge de les eleccions del 19 de novembre de 1933, s’hi mostra la cua per exercir el vot a les eleccions de diputats a les
Corts de la República. Observant la imatge es pot distingir com a bona part de la gent pertany a les classes obreres. També, clarament,
destaca la presència de dones, que ara, ja poden exercir el dret a vot.
La font 16 és una imatge sobre la cua per votar a les eleccions de diputats a les Corts de la República a Barcelona el 19 de novembre de 1933.
Les persones que apareixen a la imatge utilitzen roba amb bastant elegància, és per això que podem concloure que pertanyen a una classe
social alta, i com l’anterior, s’observa una barreja entre homes i dones.
Com a diferències a destacar, hi ha que a les eleccions de l’any 1931 només hi havia homes i de classes altes, però que al cap d’uns dos anys,
van exercir a dret a vot a les dones i a altres classes socials que durant molt temps han estat repressives, com l’obrera.

4. Llegeix les causes que reconeix la Llei del divorci de 1932- Font 19 i explica-les i reflexiona si donava un tracte d’igualtat de drets a
homes i dones.

Article Breu descripció de la causa Igualtat o desigualtat

1 El divorci decretat per sentència ferma pels Tribunals civils dissol el Igualtat
matrimoni.

2 El divorci podrà ser demanat per qualsevol dels gèneres, sempre que Igualtat
sigui acordat, si només el demana un de la parella ha de ser per alguna de
les causes que diu la llei.

3 Diferents causes per les quals es pot demanar divorci Igualtat

4 Només podran demenar divorci les persones majors d’edat i només si han Desigualtat
passat dos anys del matrimoni

6
 5. Explica els arguments de Ricardo Gómez (font 20), canonge i diputat per Burgos, en contra del divorci.
- El matrimoni, com a vincle sagrat, està arrelat a la naturalesa humana i a la promesa d'amor etern entre un home i una dona. Es considera
un compromís que tendeix cap a la permanència i la fidelitat.
- El divorci pot minvar l'estabilitat de la maternitat i l'educació dels fills. Permetre el divorci podria afectar negativament la seguretat i
l'honor de la maternitat, així com l'educació dels fills, introduint incertesa i discòrdia en l'entorn familiar.
- És un contracte especial entre els cònjuges. Se sosté que l'exclusivitat del vincle conjugal són inherents i permetre el divorci va en contra
de la seva naturalesa exclusiva.
- El divorci pot causar danys emocionals i socials a les persones involucrades, en tornar a les seves famílies amb un estigma i generar
conflictes entre les famílies dels cònjuges.

6. Què era el delicte d’adulteri? Qui el podia cometre? Quin càstig podia rebre? Quan es van derogar els articles del codi penal espanyol que
fan referència a aquest fet.

El delicte d'adulteri es cometia quan una dona casada mantenia relacions sexuals amb un home que no fos el seu marit, i quan aquest home sabia
que la dona estava casada. Aquesta situació també es podia aplicar a un home casat que mantenia relacions amb una dona que no fos la seva
esposa.
El càstig era la "pena de presó menor", que podia anar des de 6 mesos fins a sis anys. A més, en els casos d'adulteri, la imposició de la pena
depenia de la voluntat del marit agreujat.
La despenalització de l'adulteri a Espanya es va produir de manera efectiva el 26 de maig de 1978, abans i tot de l'aprovació Constitució de 1978.

7. Busca informació sobre Frederica Montseny i la Regulació de l’avortament i dispensament d’anticonceptius que va dur a terme.

Frederica Montseny i Mañé va néixer a Madrid el 12 de febrer de 1905 a Tolosa de Llenguadoc i a morir el 14 de gener de 1994, va ser una líder
anarquista, política i escriptora catalana. Va ser la primera dona ministra d'Espanya, durant la Segona República Espanyola.
Va ser filla dels anarquistes Joan Montseny i Teresa Mañé i Miravet i des de molt jove va començar a escriure sobre temes literaris, filosòfics i
feministes.
Montseny creia que tenir fills ha de ser una decisió conscient i voluntària de les dones, per això va impulsar la legalització de l'avortament des del
seu càrrec de ministra, malgrat l'oposició de membres del govern republicà d'esquerres, tot i que no va ser reconegut a Espanya fins cinquanta
anys després.
A més, va promoure polítiques per facilitar l'accés del públic als anticonceptius amb la intenció de donar opcions a les dones per controlar la seva
fertilitat i decidir lliurement sobre la seva reproducció.

8. Escriu un article sobre els drets de les dones i la segona república tot responent les preguntes plantejades inicialment.
- Quan es va establir el sufragi universal a Espanya? Quan es va incorporar el dret de vot de les dones? Com va ser aquesta incorporació? Qui la
va defensar? La van defensar només les dones? Totes les dones? Amb quines dificultats es van trobar?
- Quina era la concepció dels rols que havia d'ocupar una dona a principis del s. XX?
- Va haver-hi altres mesures relacionades amb les dones més enllà del vot? Què va passar amb aquestes mesures en arribar el franquisme?
Enmig de diversos canvis socials i polítics, l'any 1931 quan es va instaurar la Segona República Espanyola hi va haver un període que va
ser la lluita per la igualtat de gènere i els drets de les dones. Al llarg d’aquest article veurem les dones mentre van perseguir els drets de
vot i altres llibertats durant aquesta època, a partir de fonts diverses.

Un canvi de la Segona República va ser declarar el sufragi universal com a principi fonamental, però el sufragi femení no es va concedir
immediatament. La igualtat de la ciutadania va fer un gran pas endavant amb l'aprovació de la Llei de Capacitat Jurídica de la Dona i del
Cónyuge l'any 1934. Aquesta llei va obrir el camí per a la ratificació del sufragi femení que va seguir (Font 2).

Durant el debat es van expressar diferents punts de vista. L'any 1931, Maria Teresa Gibert va instar a un enfocament metòdic en un
article publicat a L'Opinió, destacant la importància del temps i la paciència per a les dones. Mentrestant, Victoria Kent va expressar la
seva disconformitat al Diario de Sesiones a Cortes, afirmant que encara no s'havia d'atorgar el sufragi a les dones i que primer haurien
de mostrar perspicacia en qüestions polítiques (Font 3).

L'any 1931, la fervent defensa de la igualtat de drets de Clara Campoamor va provocar onades als tribunals, rebutjant la idea que les
dones havien de demostrar la seva dignitat per votar. Tanmateix, aquesta perspectiva divergué de la de figures com Rosa Maria
Arquimbau i Cardil, que es van centrar en el clima polític dins del partit en la seva publicació de 1932 Opinió La formació del
departament de la dona (font 6).

La lluita per la igualtat de gènere va fer un pas enrere l'any 1939 amb l'inici del franquisme. El progrés de la Segona República cap als
drets de les dones es va anul·lar i es van restablir els rols tradicionals de gènere. Aquesta derogació de mesures progressives va suposar
un important retrocés per a la causa (Font 13).

Amb l'arribada del franquisme, la llibertat de les dones per dissoldre els matrimonis es va tornar a limitar, ja que es va derogar la llei del
divorci de 1932. Aquesta Llei en particular s'havia aprovat durant la Segona República com a part de lleis addicionals, que van donar lloc
a un cert grau de llibertat per a les dones. Per descomptat, el vot va ser una altra llei implementada durant aquest període a la república.
Es pot extreure més informació de la Font 19 i la Font 21.

La Segona República Espanyola va ser un moment clau en la lluita per la igualtat de drets de les dones. Els debats sobre el dret a vot,
amb defensores apassionades com Clara Campoamor i opositors com Victoria Kent, han deixat empremta en la història de la lluita per
la igualtat de gènere a Espanya. La derogació de moltes d'aquestes mesures durant el franquisme demostra que la lluita per la igualtat
va ser un procés llarg i complex que va patir grans retrocessos en determinades etapes de la història.