Reviseu aquest text utilitzant els signes de correcció que corresponguin.

Data de lliurament: 26-27 d’octubre de 2023

El meu regne per un puput.

Els Ocells és un espectacle de creació col·lectiva a partir de l’obra d’Aristòfanes
enfocada en l’auge del populisme neo-liberal i els mecanismes emocionals que el
fan funcionar

La comèdia homònima d’Aristòfanes va estrenar-se l’any 414 a.C. L’obra explica la història de
dos atenencs rics que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars,
abandonen el món dels humans i convencen els ocells de crear una nova civilització. Aristòfanes,
lúcidament, denuncia la instrumentalització dels problemes del poble per aconseguir els
interessos individuals dels qui el governen. La Calòrica revisita aquest text al segle XXI, per
analitzar els mecanismes emocionals que mouen el populisme i qüestionar-se els motius del seu
auge en l’esfera internacional, després d’haver-nos fet riure —molt— i pensar —també– amb les
seves propostes anteriors sobre el món laboral, a Sobre el fenomen de les feines de merda (2015),
i, dos anys més tard sobre l’empreneduria (paraula que ens han col·lat fins als programes
escolars), a Fairfly (2017). I ho fa extreient el màxim potencial còmic dels seus integrants per
crear una comèdia majúscula, excessiva, eclèctica, que fa parlar _els ocells i converteix els líders
polítics en DJ’s mesiànics, plena de l’humor més negre i absurd al servei del discurs polític.

Aquests de La Calòrica són, doncs, uns pàjarus ben estrambòtics: joves com són, els dóna per
anar a buscar textos antics i polsegosos per parlar del que els fa ballar el cap. Aquí ens mostren
com el jove empersari Pisteter i la seva companya Evèlpides no poden tornar a casa i no se’ls
acut cap lloc on puguin anar a viure la vida còmode, relaxada, i lliure d’impostos que anhelen. La
trobada accidental amb un inocent puput els porta a plantejar-se un canvi d’estratègia: i si
renuncien a la seva condició humana i es converteixen en ocells? O encara més: i si convencen
les aus del món per crear una nova societat basada en els principis fonamentals d’individu,
propietat i competència? Pisteter, amb retòrica de gran demagog, els convenç de construir una
ciutat als núvols, en la què viuran una mena d’utopia pròxima a l’orweliana de La revolta dels
animals (1945). Si Orwell carregava contra el règim soviètic d’Stalin, l’humor àcid i càustic dels
de la Calòrica apunta contra la feblesa democràtica de l’Espanya de 1.978 amb paròdies de
personatges fàcilment reconeixibles.

L’espectacle, que incorpora la platea i trenca la 4a. paret, té una escenografia molt senzilla i
aposta per una caracterització i un vestuari força estrafolaris però molt ben trobats, obra d’Albert
Pascual. També s’ha d’esmentar, l’elecció de temes musicals tant dispars com “Flying free”, de
Pont Aeri, o Perdóname, de Camilo Sesto, que reforcen l’humor i contribueixen estèticament a
l’aire cabaretesc. L’encertat embolcall, però no seria res sense la dramatúrgia brillant de Joan
Yago i la direcció ferma d´Israel Solà, que aconsegueixen un estol ben compactat en les
interpretacions de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Ester López i Marc Rius: es desdoblen
amb naturalitat descarada en una multitut de personatges de plomatges molt diferents per servir-
nos una comèdia que es mou entre l’absurd més surrealista i la sàtira política d’actualitat.

La clau del montatge és que convenç tant al públic habitual de teatre com l’espectador eventual,
sobre tot si és jove. La Calòrica

es referma com companyia sòlida amb camí per recórrer: aquests ocells farien bé de mirar nord
enllà per emprendre el vol a Europa sense complexes.