Professional Documents
Culture Documents
Innovació I Equitat Educativa Són Inseparables
Innovació I Equitat Educativa Són Inseparables
79
de molts recels i el punt més feble de tota Tonada de canvi
educatiu que estem vivint. Ens cal un lideratge públic i un
discurs potent de modernització educativa que ofereixi el
just equilibri entre l’excel·lència, l’equitat i la innovació, per
fer-les viables totes alhora com a valors públics del sistema.
Aquest és el trilema al qual hem d’aspirar com a ciutadans de
mòcrates. No és una qüestió de dretes o esquerres. La matriu
escolar del sistema heretat de la societat industrial necessita
ser repensada i redissenyada per tal d’acomplir noves fun
cions socials i educadores (vegeu la taula 2, pàg. 37).
Tant la matriu de l’escola de masses com el model compen
satori d’igualtat d’oportunitats han estat funcionals i adients
per a la societat industrial. No obstant això, són disfunci-
onals i no s’ajusten a les necessitats de la nova societat del
coneixement i del risc que ja està polaritzant encara més l’es
tructura de desigualtats. Ni podem/devem educar/instruir de
la mateixa manera ni podem/devem aïllar la política educati
va de la resta de polítiques redistributives de cohesió social
(benestar, infància i ocupació).
Al meu parer, cal fer més equitativa la innovació de les
escoles perquè totes desenvolupin la capacitat de canvi i cal
fer més innovadora la política d’equitat educativa afectant
canvis interns de la mateixa matriu escolar. Són dos movi
ments bidireccionals que enxarxen l’equitat i la innovació
en un nus ben lligat i adequat al nou context de canvis i de
mandes socials. En aquest capítol analitzem, en primer lloc,
l’enfocament de l’equitat educativa i els objectius nacionals
que hauria de seguir. En segon lloc, presentem propostes de
canvis potenciadors de l’equitat interna del sistema que pas
sen pel finançament, l’escolarització infantil, els canvis de
currículum i Tagrupació d’alumnat, la intervenció en distric
tes educatius preferents i una tercera secundària de segona
oportunitat. Finalment, analitzem la capacitat igualadora de
l’escola i la necessitat d’activar canvis predistributius en els
factors externs que tant condicionen l’educabilitat en les es
coles del nostre sistema.
Dinamarca 8,75
Suècia
Canadà
Finlàndia 6,76
Bèlgica
Estònia 6,4
Irlanda
Holanda
Brasil
Àustria
França 5,68
Israel
OCDE 5,6
Marroc
Estats Units
Portugal
Corea
UE-27 5,25
Mèxic
Lituània
Alemanya 4,98
Polònia
Letònia
Hongria
Rusia
Rep. Txeca
Espanya 4,47
Itàlia
Grècia
Eslovàquia
Bulgària
Romania
Catalunya 2,8
o 3 4 5 6 7 8 9
Equitat educativa
Matriculat
4t ESO
100%
Graduat ESO
Repeteix 81%
8,7%
Inicien
Inicien CFGM
batxillerat
26,3% 54,7%
Certifica o Abandona o
abandona canvia cicle
No aprova Aprova
10,3% 3,1%
PAU PAU
2,6% 28%
No presentat
PAU 12%
Repetidor,
abandó o no aprovat Graduat Graduat Aprova
(segmentats per nivells) CFGM batxillerat selectivitat
Font: elaboració pròpia amb dades del Sistema d’Indicadors d’Ensenyament dels cursos 2011-
2012, 2012-2013 i 2013-2014. L’abandó de CFGM és un punt cec sense dades fiables.
Nota: les taxes de graduació corresponen a les taxes brutes del curs 2013-2014.
11. El curs 2015-2016, la taxa de no idoneïtat acumulada fins els 11 anys és del
6,9%, mentre que a 4rt d’ESO és del 22,4% (Departament d’Ensenyament, 2016).
13. L’informe Coleman (1966) constatava una gran segregació racial entre les
escoles dels Estats Units. El 80% d’alumnes d’origen anglosaxó anava a escoles
amb u n 90-100 % de companys de la mateixa condició ètnica. Per la seva banda,
el 65 % dels alumnes d’origen afroamericà estudiava en centres amb companys
de la seva mateixa condició ètnica.
d'equitat
(meso)
C. Desiguals
A. Desiguals treballs i D. Desigual
B. Desiguals competències i
titulacions emparellament i
nivells de renda consums
professionals xarxes d’amistat
culturals
+/- Capital professional +/- Capital econòmic +/- Capital cultural +/- Capital social