Valencià 2º Batxillerat

COMENTARI DE TEXT: ADEQUACIÓ,

COHERENCIA I COHESIÓ

TEMA
És la idea principal del text, sota el que el text s’articula i es dota de coherencia.
- Respon a la pregunta : De que tracta el text?
- Sintagma o oració simple (menys de 10 paraules).
- Estil nominalitzat (predominen els sintagmes nominals, SENSE VERBS).
o Se etiqueta el amor  L’etiquetació de l’amor.
- Deduir-ho desprex d’una lectura comprensiva.
- Ens poden ajudar:
o Els títols (temàtic, coincideix amb el tema del text, o remàtic, relacionat
amb el text).
TESI
o Mots temàtics (isotopies).
Opinió de l’autor o autora sobre
- No s’ha de confondre amb la tesi.
el tema plantejat (explícita o
- No incloure opinió (adjectius, adverbis).
implícita).

PARTS BÀSIQUES DEL TEXT

- Separar text segon idees i paràgrafs.

RESUM
Reduir el contingut d’un text, sense que es perden les idees principals ni l’escriptura.
- Paraules estàndard (no col·loquialismes ni tecnicismes).
- Comprensió del text.
- Crear nou text amb idees lligades i connectades.
- Objectivitat (no incloure opinió).
- Mantindre la 3ª persona del plural.
Valencià 2º Batxillerat

PROGRESSIÓ TEMÁTICA
És la relació que s’estableix en un text entre la informació coneguda i la nova.
La progressió temática és el mecanisme per mitjà del qual es dosifica i
s’organitza el desenvolupament de la informació en un text.
La informació coneguda, que serveix de punt de partida, constitueix el tema,
mentre que els elements nous que s’aporten per fer avançar la informació
constitueixen el rema, o informació remàtica.

- Progressió lineal: Es produeix un encadenament de la información nova a partir

de la información coneguda, de manera que cada rema es converteix en el
tema de l’oració o de la part següent. És la progressió propia dels textos
narratius.
T1 R1 T2 R2
- Progressió de tema constant: El tema és sempre el mateix i s’hi afigen remes
diferents. Aquest tipus se sol trovar en els textos argumentatius i descriptius.

R1
T1 R2
R3

- Progressió de temes derivats: Es basa en un tema inicial, l’hipertema, a partir

del qual es generen subtemes amb els remes consegüents. Se sol donar en els
textos expositius.
HIPERTEMA

T1 R1
T2 R2
Valencià 2º Batxillerat

TIPOLOGIES

Representar amb
paraules una realitat o
un producte de la
imaginació.
TIPOLOGIA DESCRIPTIVA
 Oracions atributives (oracions amb atributs).
 Adjectivació abundant.
 Adverbis i locucions adverbials de lloc.
 Verbs copulatius (ser, estar, semblar) i de partença
(tenir, portar).

Relatar accions reals o
de ficció.
TIPOLOGIA NARRATIVA
 Connectors temporals i causals.
 Verbs d’acció, sobretot en passat.
 Narrador (1ª persona, protagonista; 3ª persona,
objectiu o omniscient).
 Personatjes.
 Estructura (plantejament, nuc i desenllaç).
 Successió cronològica dels fets.

TIPOLOGIA EXPOSITIVA
Fer comprendre alguna  Oracions atributives (amb atributs).
cosa i transmetre  Present d’indicatiu.
informació. (Funció Recursos  3ª persona (passiva o
referencial). d’impersonalització impersonal).
 Oracions impersonals i
Objectius / no passives.
modalitzats Lèxic  Vocabulari específic.
 Presencia de termes
Àmbit acadèmic. específics.
Connectors  Connectors lògics.
 Connectors d’enumeració i
distribució.
Recursos  Nominalitzacions (formació
d’ampliació o de substantius)
condensació de la  Oracions de relatiu
informació (subordinades adjectives)
Estructura (introducció, desenvolupament i conclusió).
 Adjectius no valoratius.
 Objectivitat.
Valencià 2º Batxillerat

TIPOLOGÍA ARGUMENTATIVA

Fonamentar amb  Verbs de causalitat i de TIPUS D’ARGUMENTS

arguments la conseqüència.
propia opinió per  Oracions compostes. - Exemplificatius.
convencer els  Connectors. - D’autoritat
altres o rebatre  Modalització. - Dades
les seues - Adjectius i adverbis - Causa-conseqüencia
opinions. valoratius. - D’analogia.
 Presència 1ª persona - Apel·lació a valors
(singular i plural) - De qualitat (valora
 Estructura tripartita superioritat).
(introducció, argumentació i
conclusió).
 Tipografía (cometes, cursiva).
 Tema = tesi (opinió autor).

 Literaris (assaig de Joan

Fuster).
 Juridicoadministratius
(sentències, citacions
judicials).
TIPUS DE TEXTOS  Acadèmics (tesi,
ARGUMENTATIUS examen, monografia,
comentari de text,
article científic,
divulgació)
Periodístics (editorial,
article d’opinió, cartes
al director, crítica)

TIPOLOGÍA EXPOSITIVA + ARGUMENTATIVA = TIPOLOGÍA SOCIOLINGÜÍSTICA.

Valencià 2º Batxillerat

ALTRES TIPOLOGIES
PREDICTIVA Informar sobre estats  Verbs en futur i condicional.
o fets futurs.  Verbs o expressions de seguretat.
CONVERSACIONAL Interactuar dos o més  Estructures simples i oracions
interlocutors. curtes i inacabades.
 Orde variable dels elements de
l’oració.
 Tics lingüístic, falques, mots poc
formals I onomatopeies.
INSTRUCTIVA Donar instruccions o  Perífrasi d’obligació.
fer recomanacions.  Imperatiu i present de Subjuntiu.
RETÒRICA Produir un efecte  Lèxic literar.
particular sobre  Abundància de recursos literaris.
l’ànim de l’oient o del
lector.

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA DIATÒPICA O DIALECTAL

VARIETATS OCCIDENTALS VARIETATS ORIENTALS

CATALÀ NORD- VALENCIÀ CATALÀ BALEAR
OCCIDENTAL CENTRAL
CARACTERÍSTIQUES COMUNES CARACTERÍSTIQUES COMUNES
Imperfet de subjuntiu en -R: parlara, Imperfet de subjuntiu en -S: parlàs,
temera, sentirà. temés, sentís.
Verbs incoatius de la 3a conjugació Verbs incoatius de la 3a conjugació
tenen increment en -IX: patix, patixen. tenen increment en -EIX: pateix,
pateixen.
Present de Subjuntiu en -E/A: pense, Present de Subjuntiu en -I: pensi, faci,
faça, diga. digui.
NORD-OCCIDENTAL VALENCIÀ CENTRAL BALEAR
Article masculí LO Article masculí EL Article masculí EL Article salat ES, SA,
SES.
Morfema -O en la Morfema -E en la Morfema -O en la Morfema Ø en la
1a persona del 1a persona del 1a persona del 1a persona del
Present d’Indicatiu Present d’Indicatiu Present d’Indicatiu Present d’Indicatiu
de la 1a de la 1a de la 1a conjugació de la 1a
conjugació: parlo, conjugació: parle, Pronunciat /u/: conjugació: parl,
penso, canto. pense, cante. parlo (parlu). pens, cant.
Possessiu femení en -U: meua, teua, Possessiu femení en -V: meva, teva,
seua. seva.
LÈXIC
Espill, melic, corder, parar, roig... Mirall, llombrígol, xai, aturar, vermell...
Noi, noia, Xic, xiqueta Noi, noia Al·lot, al·lota.
Valencià 2º Batxillerat

IDENTIFICAR ELS REGISTRES: VARIETATS

DIAFÀSIQUES

Independentment de la procedència geogràfica, generacional o social, el parlant

tendeix a adaptar la seva manera de parlar a la situació comunicativa: tendeix a fer
servir una varietat funcional o registre (varietat diafàsica) concreta, segons factors com
ara:
a) El tema de què parlem i la manera com tractem aqueix tema.
b) El grau de formalitat en què ens expressem, el qual està condicionat per la
relació que hi haja entre els interlocutors.
c) El canal.
d) La intenció comunicativa

VARIETATS FUNCIONALS, REGISTRES O VARIETATS

DIAFÁSIQUES

COL·LOQUIAL
- Temes relacionats amb la vida quotidiana.
- Poca especialització.
- Nivell de formalitat baix.
- Canal oral espontani.
- Lèxic limitat i sense afany de precisió, emprant polisèmia.
- Sintaxi simple, en general, relaxament de la correcció lingüística.
- Objectiu bàsic d’intercanviar informació ordinària.
- Riquesa de recursos expressius: llenguatge corporal, onomatopeies,
interjeccions, eufemismes, augmentatius i diminutius, refranys, frases fetes,
comparacions, metàfores, repeticions, termes d’un argot específic...

Una conversa familiar, una discussió entre amics...

ESTÀNDARD
- S’usa sempre que es vol que la comunicació siga entesa pel màxim nombre
de persones, en una comunitat lingüística en els àmbits formals,
especialment per a satisfer les complexes necessitats comunicatives d’una
societat moderna.
- Es fa servir d’un canal oral no espontani, amb un nivell de formalitat mitjana
o neutra i un propòsit impersonal o objectiu.

Informatius de ràdio o televisió, diaris, revistes, llibres de text escolars, llibrets

d’instruccions dels electrodomèstics, enciclopèdies.
Valencià 2º Batxillerat

LITERARI
- Subjectivitat.
- Objectiu bàsic: creació d’emoció i de plaer, a més d’una recerca (búsqueda)
d’expressivitat.
- Intenció estètica.
- Llibertat de l’autor, creativitat.
- Canal bàsicament escrit.
- Alta elaboració i formalitat. Ús intensificat i molt elaborat de recursos de
tipus fonètic, estructural, semàntic, sintàctic, lògic, etc.
- Presenta més variació dialectal que els registres més formals.
- Es tracta més aviat d’un complex de registres i varietats, ja que el autor en
pot imitar qualsevol (per exemple, el registre col·loquial en els diàlegs d’una
novel·la o del teatre).
- Hi ha diferencies marcades segons els gèneres (poesia, narració, assaig,
teatre).

Poema, conte, assaig, obra de teatre, novel·la.

CIENTÍFIC
- Objectivitat.
- Temes molt tècnics o especialitzats.
- Intenció informativa o instructiva.
- Nivell de formalitat alt. Tots els temes i tots els graus d’especialització.
- Canal sobretot escrit, encara que també oral no espontani.
- Lèxic molt precís, sense cap polisèmia, universalitat.
- S’hi fan servir repertoris terminològics d’especialitat i, sovint, llenguatges
simbòlics (matemàtiques, física...).
- Sintaxi: coherència, concisió i precisió.

Article de una revista especialitzada en medicina, un llibre de física per a

estudiants universitaris.
Valencià 2º Batxillerat

FIGURES RETÒRIQUES

ANTÍTESI
És una figura que oposa en una mateixa frase dos pensaments, expressions, etc, de
sentit contrari. Hi ha algunes variants:
- OXÍMORON: Contradicció entre dues paraules contigües, normalment un nom
i un adjectiu.
Parle d’esperança desesperançat / música callada

- PARADOXA: Unió de dues idees aparentment irreconciliables.

Amb CEAC, aprova sense anar a classe

APÒSTROFE (no confondre amb l’apòstrof)

Interpel·lació directa a un personatge, a una idea o a l’oient.
Ye! / Oh, virtuós!

AL·LITERACIÓ
Repetició d’un mateix so o un tipus de so
- EUFONIA : so agradable (m, n, s, l, a)
- CACOFONIA: so greu, desagradable: (p, t, k, r, i, u)

ANÀFORA
Repetició d’un mot o grup de mots al començament de dos o més versos.

COMPARACIÓ
Es compara un element amb un altre per mitjà d’una analogia.
- A com B
- A més que B
- A menys que B

Bullirà el mar com la cassola al forn

ENUMERACIÓ
Acumulació d’elements sintàctics dins una oració. Si es fa per mitjà de comes
(yuxtaposició) es diu asíndeton; si es fa a través de conjuncions es diu polisíndeton.

ADJECTIU EPÍTET
Adjectiu innecessari perquè es inherent a l’element qualificat.

Fosca nit / Blanca neu

Valencià 2º Batxillerat

HIPÈRBATON
Alteració de l’ordre gramatical d’una frase que pot tindre una intenció vehement
(enfatitzant).

D’amor de cap a cap vine amarat.

HIPÈRBOLE
Exageració desmesurada de la realitat.

INTERROGACIÓ RETÒRICA
Es formula una pregunta de la que no s’espera cap mena de resposta per part de
ningú.

IRONIA
Es diu el contrari del que es pensa, confiant, però, que el receptor ho captarà.

METÀFORA
Substitució d’un element lèxic per un altre amb el qual comparteix determinades
similituds, (B en lloc de A).

“Les perles del seu somrirure”

METONÍMIA
Designació d’una cosa amb el nom d’un altra amb el qual manté una relació.
- Continent – contingut: “ha menjat dos plats”
- Lloc – habitant:
- Escriptor – obra
- Pintor – obra: “aquest quadre es un Goya”
- Marca – producte:
- Procedència – producte: “beure’m un Riotja”

PARANOMÀSIA
Repetició de paraules semblants que només es distingeixen en algun fonema.
“I un poc de sol
I un poc de sal
I un poc de cel”

“La disjuntiva potser fora:

o solitaris o solidaris”
Valencià 2º Batxillerat

PARAL·LELISME
Recurs sintàctic que consisteix a repetir una mateixa estructura en diverses frases
seguides.

“a les imatges daurades

a les armes dels soldats
a la corona dels reis
escric tot nom”

PERSONIFICACIÓ
Atribuir qualitats humanes als objectes, plantes, animals o conceptes.

“El vent juga amb el molí

I amb la rosa desclosa”

SENTÈNCIA
Expressió curta, contundent, de caràcter sapiencial, que condueix a la reflexió.

“qui perd els orígens, perd identitat”

SÍMBOL
Representació d’un concepte per un altre amb el qual manté una relació d’analogia
merament convencional (inventada per les persones). Sovint, determinats símbols van
lligats a àmbits culturals.

- Verd – esperança.
- Negre – mort/dol/anarquisme.
- Blanc – puresa/innocència.
- Camí/viatge – vida.
- Mitja lluna – l’Islam.
- Creu – cristianisme.
- Balança – justícia-

SINESTÈSIA
Barreja (mescla) o intercanvi de sensacions (visuals, auditives, olfatives, gustatives i
tàctils) entre sí, i entre aquestes i les emocions.

“Sense enyor
S’ens va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poema”
Valencià 2º Batxillerat

RECURSOS TIPOGRÀFICS

 PARÈNTESI ( ): Serveixen per a afegir una informació complementaria,

secundària o fer un aclariment breu. Poden aportar una informació que
marca un canvi brusc, des d’un punt de vista sintàctic o semàntic.

 CLÀUDATOR [...]: Permet introduir acotacions a discursos i converses

transcrites, intervencions editorials, transcripcions fonètiques...

 GUIÓ (-): Té funció de marcar diàlegs, elements de taules estadístiques,

enumeracions o introduir incisos. Permet que l’escriptor es desdoble i
faça una observació apart, un comentari personal o una ironia.

 COMETES ( “” ): Permet establir certes distàncies entre nosaltres i les

paraules que utilitzem. S’usen també en expressions corrents, citacions o
transcripcions. Expressen ironia, valoració ètica o social d’un mot...

 CURSIVA (cursiva): Permet marcar els mots i les expressions que convé
destacar per diversos motius, conferint un èmfasi purament visual,
neutre des del punt de vista semàntic. Son emprar-se als mots de
consideració metalingüística o termes tècnics que convinga destacar
visualment per major claredat.

 NEGRETA (negreta): S’usa per a destacar paraules, títols, subtítols... per a

permetre la localització immediata d’una paraula dins d’una massa de
text.
Valencià 2º Batxillerat

LES VEUS DEL DISCURS

Els textos són actes comunicatius i, per això, tenen un emissor i un receptor. A més,
però, hi poden aparèixer altres interlocutors que també participen en l’acte
comunicatiu, el conjunt dels cuals formen les veus del discurs.

NIVELL EXTERN
Correspon a la situació comunicativa real.

 Autor real: emissor físic, persona que produeix el text en la realitat.

 Lector real: receptor físic, qui llig i interpreta el text que ha escrit l’emissor
(alumnat de 2on de Batxillerat que està examinant-se de la X avaluació de
Llengua Valenciana/ selectiu de Valencià).

NIVELL INTERMEDI
 Autor model: imatge mental que es fa el lector sobre l’autor del text que està
llegint (per tant és personal i dependrà dels coneixements del lector sobre
l’emissor).
 Lector model: Representació que l’autor es fa del lector ideal quan escriu un
text (per a qui escriu el text, a qui va dirigit).
 Edat.
 Competència lingüística.
 Posició ideològica.
 Coneixements enciclopèdic (necessaris per a entendre un text).

NIVELL INTERN
 Locutor: Veu mitjançant la qual el text arriba al lector. En els textos narratius
rep el nom de “narrador”. Es pot presentar en 1ª persona (locutori intern) o en
3ª persona (locutori extern).
 Al·locutari: Persona a qui s’adreça el narrador del text. També s’anomena
“narratari”.
 Enunciadors: Veus diferents de la del locutor, qui els cedeix la paraula
mitjançant un d’aquests procediments:
o Discurs directe: es reprodueixen literalment les paraules d’un
personatge mitjançant l’ús de guions, cometes o altres recursos gràfics.
o Discurs indirecte: La veu dels personatges s’introdueix mitjançant la veu
del locutor, que els reprodueix amb verbs de dicció (diu/para/comenta)
i les conjuncions que o si.
o Discurs indirecte lliure: Es reprodueix el discurs d’un altre personatge
mitjançant la transposició de la persona verbal corresponent, però
prescindint dels verbs de dicció i dels recursos gràfics.
o Monòleg interior: el locutor reprodueix de manera literal els seus
pensaments i esdevé, al mateix temps, locutor i al·locutari.
Valencià 2º Batxillerat

MODALITZACIÓ
ELEMENTS LÉXICS Substantius Esperança, desgràcia,
VALORATIUS fortuna, llàstima, tristesa...
Adjectius
Adverbis i locucions adverbials
Verbs valoratius (cap, Creure, criticar, enraonar,
cor i voluntat) gaudir.
MODALITATS ORACIONALS Interrogativa, exclamativa, dubitativa...
NO ENUNCIATIVES
PERÍFRASIS VERBALS Obligació, probabilitat, dubte...
MODALS
RECURSOS LITERARIS
PRESÈNCIA DE DÍCTICS 1ª y 2ª persona
PERSONALS
Unitats fraseològiques Refranys, frases fetes...
Prefixos i sufixos valoratius
Expressions quantitatives
Fórmules d’expressivitat de Interjeccions, invocacions i renecs...
l’emissor
Canvis de llengua o de Fer running
varietat
Valencià 2º Batxillerat

ANÀLISI LINGÜÍSTICA
PRONÚNCIA

E OBERTA / E TANCADA
NORMA EXEPCIONS
Seguida de sil·laba amb I/U Dénia, església, sépia, séquia, sénia.
L Feltre, delta, selva.
Davant de L·L
RR
R+
CONSONANT
Esdruíxoles Llémena, témpores.
Cultismes i termes científics Poliedre, biblioteca.
Diftong EU Déu, deu (verb deure), creu, neu, greu, breu.
Noms i adjectius amb el grup - Verbs: vendre, endintre, defendre.
NDR-
Paraules amb terminacions cultes Formes del verb reptar amb la sil·laba tònica a
-ECTE, -ECTA, -EPTE, -EPTA. l’E.
Algun nom propi Pere, Esteve.

O OBERTA / O TANCADA
NORMES EXCEPCIONS
Diftong OI / OU -oix (moix, coix) + verbs “jou”, “sou” +
pou, tou
Seguida de síl·laba amb I/U
Paraules esdrúixoles Fórmula, tórtora, pólvora, tómbola i
góndola.
Termes científics i cultismes Mots acabats en -forme o -oma
(biforme, carcinoma) + escórpora,
estómac, dogma, forma.
Algunes agudes acabades en -ÒS Adjectius (afectuós, orgullós, poregós).
Mots acabats en -OC / OCA Boc, boca, moca.
-OFA
-OIG / OJA Estoig.
-OL / OLA Bola, cola, gola.
-OLT / OLTA Molt (mucho), escolta.
-OLDRE
-PONDRE
-ORT / ORTA
Valencià 2º Batxillerat

-OSSA Bossa, gossa.

-OST / OSTA
- OT / OTA
Participis acabats en -ÒS
Pronoms demostratius neutres
Altres mots monosíl·labs o plans, i els
seus derivats per prefixació.
Formes verbals amb l’accent en l’arrel
en verbs com “constar”, “llogar”,
“volar”.
Agost.
Nebot, bota, gota, pertot.
Verb “fondre” i el seus compostos (fos,
confós, difós).
Acò, això, allò.
Bo, so, do, to, tro, cor, dona, flor, nota,
prova, plor, escola, cosa, coll, gros.

S SORDA

GRAFIA POSICIÓ
A principi de paraula
Entre consonant i vocal / entre vocal i consonant.
S En paraules amb A Ante Contra
prefixos i guionets. Entr Mono Para
e
Pre Sobre Tele
Ultra Uni Bi
SS
C Sempre
Ç
TS

-S La següent paraula comença per

P / T / K / C / QU / F / X / TX / S

S SONORA
GRAFIA POSICIÓ
Entre vocals.
S Prefix DES- + vocal o H.
Prefix TRANS- + vocal.
Verbs “endinsar”, “enfonsar” i derivats.
Z Sempre
ZZ (pizza, mezzosoprano, jazz)
Valencià 2º Batxillerat

GRAMÀTICA
IDENTIFICACIÓ DE FUNCIONS SINTÀCTIQUES
ATRIBUT GN
GAdj
Verb copulatiu (ser, estar, parèixer, semblar, GAdv
romandre, quedar-se...) GPrep

CPred GN L’han anomenat delegat.

GAdj Han jugat motivats.
(Dóna informació del GPrep Miquel farà de llop en
subjecte i complementa l’obra.
significat del verb. De
vegades pot fer referencia
al CI)

GN Si passem l’oració a
CD GPrep (si es pot passar a passiva, es converteix en
passiva) el Subjecte Pacient de la
nova oració.

CI Gprep Es pot substituir per

“li/els”, i no es pot passar
a passiva.

CRV GPrep Sense el CRV, l’oració no

te sentit

GN La propera semana
anirem (CCT)
CC GPrep Anirem a ta casa. (CCL)
GAdv Ho has fet molt bé (CCM)
Oració subordinada Vine quan vulgues
GN + adverbi El tronc anava riu avall

Temps CCT Vam arribar tard

Quantitat CCQ He viatjat molt
Manera CCM Ell dormia plàcidament
TIPUS DE CC Lloc CCL Vius a València.
Instrument CCI Ho va fer amb llapis.
Companyia CCC Vaig anar amb els meus amics.
Valencià 2º Batxillerat

Causa CCCa Ho vaig fer per tu / vaig quedar-me

per la falta de diners.
Finalitat CCF Vaig anar per complaure a ma mare.

CAg Gprep El cas ha sigut resolt per la

(Sol en oracions passives / policia.
corresponeria al CD de
l’oració activa)

TIPUS D’ORACIONS
ORACIONS
COPULATIVES

Verb copulatiu +
atribut
ORACIONS TRANSITIVES Verbs transitius
PREDICATIVES amb valor
Verb predicatiu i absolut
Verb predicatiu (no transitiu (necessita
copulatiu) un CD que completi Verbs que en
el seu significat). alguns casos
poden prescindir
del CD
Verbs transitius
amb acusatiu
intern

SEGONS LA Verbs
NATURALESA intransitius que
DEL PREDICAT admeten CD si
està intimament
relacionat amb
el seu significat
Verb “haver-hi”

Va acompanyat
de un GN que
funciona de CD,
pel que no
s’estableix
concordança
verb-CD
Valencià 2º Batxillerat

INTRANSITIVES
Verb predicatiu i
intransitiu (no
necessita un CD per a
completar el
significat, però pot
portar altres
complements)
REFLEXIVES
Verb predicatiu +
agent i pacient que
fan referència a la
mateixa entitat.
Cal que hi haja un
pronom feble.
RECÍPROQUES
Verb predicatiu +
diversos agents que
també son pacients.
Cal que hi haja un
pronom feble.
SEGONS LA VEU ACTIVES Subjecte agent + verb
DEL VERB en veu activa + CD (o
no)
PASSIVES Subjecte pacient +
verb en veu passiva +
complement agent
PASSIVES Verb en veu activa
PRONOMINALS O però amb significat
REFLEXES passiu  Es
(impersonalitza) +
verb en 3ª persona +
subjecte.
SEGONS LA DECLARATIVA O Transmetre
INTENCIÓ DE ENUNCIATIVA informació.
L’EMISSOR DUBITATIVA Expressar un dubte,
una possibilitat o una
probabilitat.
INTERROGATIVA Demanar una
informació.
IMPERATIVA Formular una orde.
DESIDERATIVA Expressa el desig de
que ocórrega alguna
cosa.
EXCLAMATIVA Expressa èmfasi
sorpresa, admiració...
Valencià 2º Batxillerat

TIPUS D’ORACIONS COMPOSTES

ORACIONS COORDINADES
TIPUS RELACIÓ ENTRE LES NEXES
ORACIONS
JUXTAPOSADES Vinculació semàntica que Coma (,), punt (.), punt i
no apareix explicitada per coma (;) i dos punts (:).
cap tipus de nexe, sinó per
pauses.
COPULATIVES Addició I, ni.
DISYUNTIVES Alternança O, o bé...
DISTRIBUTIVES Alternança (oracions O ..., o
unides per conjuncions Adés ..., ara
compostes o Ara ..., adés
construccions paral·leles Adés ..., adés.
de dos elements). Ara ... ara.
Siga ..., siga
ADVERSATIVES Contrast Però
Mentre que
No ..., sinó (que)

SUBORDINADES ADJECTIVES
ESPECIFICATIVES EXPLICATIVES
No porta comes. Porta comes.

NEXES FUNCINS DELS NEXES COM VEURE LA FUNCIÓ

QUE Subjecte Per a veure la funció,
Es refereix a coses i CD tapem el “que, què, qui,
persones. CCT on, el qual, la qual, els
QUÈ CCL quals, les quals” i
Es refereix a coses i va Altres CC observem l’oració que em
precedir de preposicions CRV queda. Observem que
(porta till). funció té el que abans era
QUI CCCompanyia o el subjecte, doncs aquesta
Es refereix a persones i va CCInstrument serà la funció del nexe. Si
precedit de preposicions. cal, puc reordenar l’oració
ON CCL i afegir-hi alguna
Es refereix a lloc preposició.
EL QUAL, LA QUAL, ELS Subjecte, CD o CCT (en
QUALS, LES QUALS oracions explicatives)
Es refereixen a coses i CI
persones. CRV
CCL
CN
Valencià 2º Batxillerat

SUBORDINADES ADVERBIALS
NEXES FUNCIÓ
ON CCL
DES D’ON
CAP ON Subordinades adverbials de lloc
FINS ON
PER ON

ABANS QUE, FINS QUE. ANTERIORITAT CCT

MENTRE, MENTRESTANT, SIMULTANEÏTAT
ALHORA QUE, A MESURA Subordinades adverbial de
QUE. temps
AIXÍ QUE, DESPRÉS QUE, POSTERIORITAT
DES QUE, TAN AVIAT
COM, TAN BON PUNT,
D’ENÇÀ QUE, A PENES,
TOT D’UNA QUE, TOT
JUST.
CADA VEGADA QUE, FREQÜENCIA
SEMPRE QUE, TOTA
VEGADA QUE.

AIXÍ COM CCManera

COM
COM SI Subordinades adverbials de manera
IGUAL COM
TAL COM
SENSE QUE

SUBORDINADES ADVERBIALS D’INFINITIU, GERUNDI I

PARTICIPI
MANERA Gerundi Ha arribat rient- CCManera
se.
TEMPS Infinitiu (precedit En acabar la CCT
de la preposició faena aniré.
EN)
Gerundi Vaig veure-la
corrent.
Participi (en Acabats els
construccions exàmens anirem
absolutes) a dinar.
Valencià 2º Batxillerat

MECANISMES GRAMATICALS DE
REFERÈNCIA

PRONOMS FEBLES
Precedit per EL / LA / ELS / LES
article,
demostratiu o
ATRIBUT possessiu.
Indeterminat o HO
precedit per la
resta de
determinants
Referit a persones 1ª persona EM / ENS
2ª persona ET / US
3ª persona EL / LA / ELS /
LES / ES
Referit a coses Precedit per EL / LA / ELS / LES
CD article,
demostratiu o
possessiu.
Indeterminat o EN
precedit per la (mantenint el
resta de determinant)
determinants.
Neutre (equival a HO
“això”)
1ª persona EM / ENS
CI 2ª persona ET / US
3ª persona LI / ELS
CN
Introduït per DE EN
CRV i CC Introduit per resta HI
de preposicions

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERB

Indicatiu Imperatiu
Subjuntiu
Perífrasi verbal
Valencià 2º Batxillerat

ORDRE DE COL·LOCACIÓ

REFLEXI CI CD ATRIBUT EN HI
U (ES)

 L’apòstrof sempre el més a la dreta possible.

 Alguns pronoms adopten forma plena quan van davant del verb i es combinen
amb un altre pronom:

EM ME
ET TE
ES SE

PRONOMS RELATIUS
Apareixen en les ORACIONS COMPOSTES, sobretot en les oracions SUBORDINADES
ADJECTIVES, també anomenades oracions de relatiu. Duen a terme una triple funció:
- Actuen com a nexe.
- Actuen com a pronoms.
- Poden desenvolupar una funció anafòrica quan remeten a un element
aparegut anteriorment a l’oració (antecedent).

FORMA DELS PRONOMS RELATIUS

Àton Que
Article + que
Preposició + què
Tònic (article) + qui
Preposició + qui
Adverbial On
Compost (preposició) + article +
qual
La qual cosa / cosa que

- Per a diferenciar la conjunció que del pronom relatiu que, tindrem en compte
que el pronom relatiu fa referència a un antecedent (la motxilla que m’agrada)
mentre que la conjunció no fa referència a cap element anterior ni té funció en
l’oració (em complauria que fossis més maco).

- Per a diferenciar el pronom interrogatiu què, ens em de fixar que va precedit

de una preposició àtona i que es pot substituir per les formes de relatiu
compost.
Hem te tenir cura de no confondre’l amb l’interrogatiu què, sinònim de quina
cosa (introductor de subordinades substantives = preguntes indirectes).
Valencià 2º Batxillerat

- El relatiu possessiu ha de concordar en gènere i nombre amb el substantiu

amb el que es relaciona.
- El relatiu qui va precedit de una preposició en subordinades adjectives i es pot
substituir per formes de relatiu compost. En subordinades substantives pot
anar sol.

- El relatiu on s’empra per a la referència de llocs reals. Per a lloc figurats es pot
emprar la construcció “en què / en el qual” (la carta en què va escriure la
declaració havia sigut cremada).

- La construcció relativa “article + que” només es correcta si no hi ha un

antecedent explícit.
Valencià 2º Batxillerat

CONNECTORS

TIPUS DE CONNECTORS EXEMPLES

Enumeració i distribució En primer lloc, en segon
d’elements lloc, finalment, per
CONNECTORS NATURALS concloure, d’una banda...
Espaciotemporals Abans, més amunt, fins al
moment, alhora,
simultàniament...
Introducció d’un tema Pel que fa a, a propòsit de,
quant a...
Addició I, també, a més, encara
més, a més a més, fins i
tot, així mateix, com
també...
Contrast o oposició Però, en canvi, tanmateix,
mentre que, no obstant
això, tot i que, encara que,
ara bé, a pesar que, al
contrari...
Causa-conseqüència Perquè, ja que = atés que,
a causa que, doncs, per
CONNECTORS LÒGICS tant, en conseqüència, per
consegüent...
Finalitat Perquè, per tal que, a fi
que...
Condició Si, a condició que, en cas
que, posat que, fóra que...
Reformulació Es a dir, ço es, en altres
paraules, millor dit, al
capdavall, al cap i a la fi, o
siga...
Resum En resum, en conclusió, en
conjunt, breument...
Exemplificació Per exemple, com ara,
posem per cas, així, en
concret, com a mostra...
Valoració Segons sembla, en el fons,
en la meva opinió...
Valencià 2º Batxillerat
DIXI
La dixi assenyala les persones o circumstàncies de lloc o de temps en què es produeix
l’acte comunicatiu. La vehiculen els elements díctics.
Els elements díctics poden fer referencia a coordenades personals, espacials o
temporals de l’acte comunicatiu:
JO – ARA – ACÍ
DIXI PERSONAL Fa referència a les persones
que intervenen en l’acte
comunicatiu.
DIXI SOCIAL Indica el tipus de relació
entre els interlocutors.
DIXI ESPACIAL Assenyala l’espai de
l’enunciació en funció de la
distancia física respecte de
l’emissor.
DIXI TEMPORAL Remet al temps de
l’enunciació per mitjà
d’elements díctics que
marquen l’ara, l’abans i el
després enunciatiu.
Tenir en compte els diferents valors de nosaltres:
- Global o universal (jo + tu + ell/ella)
- Inclusiu (jo + tu)
- Exclusiu (jo + ell)
- Falsa modèstia (jo + ø)
- Majestàtic (jo el Rei + ø)
 Pronoms 1ª i 2ª
personals persona
 Possessius (singular i
 Morfemes plural).
verbals
 Fórmules de tractament
formal (vostè, senyor)
 Fórmules de tractament
informal (tu, hipocorístics)
 Apel·latius familiars
 Demostratius (aquest, aqueix,
aquell)
 Pronoms neutres (açò, allò,
això)
 Adverbis demostratius (ací,
aquí, ahí, allí, allà)
 Morfemes verbals de present,
passat o futur d’indicatiu
 Adverbis i locucions
temporals
 Grups nominals amb
demostratius (aquesta
vesprada)