Una altra possibrlitat és la fórmula ser necessari + infinitiu (o que + oració subordinada) 'l"l

I Les formes verbals no Personals Era necessari fer-lo desaparéixer (que el fessin desaparéixer)

Aspectes morfolÓgics aixÓ s'anomenen formes 2 De probabilitat

persona itemps, per
els morfemes de nombre'
Hi ha formes que no tenen deure + infinitiu
no personals del verb'
Lesterminacionsindiquendequinaformaestracta: Ouan es vol expressar que és probable o que és possible que s'esdevingui tal fet, a més de les
exemPles construccions ser + probable/possible, es disposa dels verbs deure i poder, que afegeixen a
terminació
forma no Personal conéixer, dormir l'infinitiu de qualsevol verb el matís de probabilitat o possibilitat:
-r I -re plegar, CAUTE,
infinitiu
-nt plegant, caient, coneixent, dormin
gerundi Deuen ser a casa. - És probable que siguin a casa
-t plega t, caigut, con egut, dormit
particiPi
la coniugactó:.? nt-"? 3 De possibilitat
formes (especta lment les d'infinitiu) indiquen Y1111
Aquestes mateixes
temática (diferent en cada coniugaciÓ) i la termtnacto
la uoru¡
qué pertany cada verb mitjangant poder + infinitiu

.orr"rpon"nt a la forma no Personal: Poden caminar hores. --+ És possible que caminin hores.
exemPles
conjugació
vocaltemática
plegar, plegant, Plegat
primera
a Convé evitar els verbs en temps futur per indicar probabilitat, ja que no tenen aquest sentit
e conéixer, coneixent, conegut
segona *Seran a casa. --+ Deuen ser a casa.
dormir, dormint, dormit
tercera

següents
verb s'utilitzen en els casos 4 D'imminéncia
Les formes no personals del
he comPrat, vaig dir' Expressen moments diveiJos del procés de l'acció
r TemPs comPostos

r Perífrasis verbals: pot comprar' ha de ventr"' r El comengament (amb sentit temporal):

er gerundi o el particrpi'
o adiectiu de fem servir
r com a substantiu, adverbi 'infinitiu, anar+ a + infinitiu comenQar+a+infinitiu estar a punt de + infinitiu
corrents' cantava mig adormit'
'oració
periudicial.ves-hi
respectivam ent. FuÁar és Anava a disparar Gomenceu a escriure Está a punt d'acabar,
En arribar els nois a casa'
van veure la mare"'
subordinades I>7rIl:
r Com a nucli d'oracions
r Elfinal (també amb sentit temporal)
Les perífrasis verbals acabar de + infinitiu deixar de + infinitiu

Acabo de veure'l passar De sobte, va deixar de cantar

Elverbanteposat,amésdel,auxiliaritat,afegeixmatisosdemodalitatalgrupverbal.

Períf rasis d'inf initiu r Una acció repetida o habitual

soler + infinitiu acostumar a/de + infinitiu tornar a + infinitiu

1 D'obligació
caldre+que+oració Sol passar a les dues. Acostuma de/a marxar a les cinc. Tornen a passar amb el seu cotxe.
caldre + infinitiu
haver de + infinitiu
Cal que t'afanYis
Heu d'estudiar més
Calia dir-ho a en Pere' r Una acció aproximada

venir a + infinitiu
que tendeixen a suplir la perífrast
AquestessónlesÚniquesperífrasiscorrectesp"l':T::],obligació.Convéevitar,doncs,cons-
col'loquial) o tenir que'
(considerada Venen a representar un centenar llarg de cotxes.
truccions com tenir de
genu'ina haver de

155

154
 1rl

MO R FO LOG IA 82

La GIEC introdueix novetats en aspectes com la flexió iels usos verbals:

5 D'intencionalitat r Concordanga del verb haver-hi: S'admet tant la concordanga com la no concordanga (Hi ha moltes
voler + infinitiu persones I Hi han moltes persones).
Volíem anar a la costa r S'accepta, com ja hem vist l>>TO, la perífrasi Venir a + infinitiu: El tlibre ve a dir que som poc crítics.
de modalitat dels r S'admet la construcció Sembla ser que seguida d'unasubordinada: Sembla ser que no vindrá.
i gosar+ infinitiu indiquen altres matisos
r* Les perífrasis fer + infinitiu
verbs: donar l'ordre de, atrevir-se
a' etc'
botiga No gosa donar la cara
r Ús dels verbs ser i estar. s'accepta l'alternanga entre ser i estar en alguns casos, com veurem
més endavant >> n7
Fes venir l'encarregat de la
:::;:_:r:

ACTIVITATS
Perífrasis de gerundi Q Escriu les oracions següents substituint els verbs destacats per una perífrasi
estar + gerundi d'obligació. (Has de mantenir-hi el temps, el mode, la persona i el nombre).
Estic llegint una novel'la Estudieu més. --r Heu d'estudiar més.
per expressar
o reiteració; per tant, no és recomanable emprar-la
r Aporta un valor de continu'itat
a Llegiu els capítols sencers
accions Puntuals b M'examino demá.
*Estava esperant I'autobús' --r Esperava I'autobús c El veuré a les vuit.
delverb que está en gerundi
d Arriba ara mateix.
r Expressa la Prog ressió de l'acció e Avuinohive.
anar + gerundi f M'ho dirá aquest vespre.
Si ho va fent com ara, anirem bé

r Serveix per marcar el carácter continuatiu d'una acció: Escriu una-oració amb cada una d'aquestes formes del verb cald.re:
continuar + gerundi
@
a cal:
il
si no passés res
En Pol va continuar meniant com b calia:
c caldrá:
Perífrasis de ParticiPi d ha calgut:
e encara que calgui
Ambelsverbsquedarlrestarldeixar+participiespotindicarlaconseqüénciad'unaacció: f caldria:
les vuit'
[hem deixat estés a terra
La botiga ha quedat oberta a

@ S"brtitueix els verbs destacats per una perífrasi de probabilitat:

[ús del gerund¡
un adverbi o a una oració'$ubordinada adverbialE: Ara són a casa --+ Ara deuen ser a casa
És una forma verbal equivalent a
Va caure anant a l'escola' a En Pere está malalt; no ha vingut a treballar.
Va arribar Gorrents'
o anterior ar der verb principal'
Si b En Joan i la Maria se'n van demá.
ha d,expressar un fet simurtanr c S'ha acabat el gas de la bombona.
En er segon cas, er gerundi sempre
del verb principal' el gerundi no és correcte: d Qui ho ha escrit tot aixb?
expressa un temps posterior al
e Creuen que stha enamorat, per la seva conducta.
*Hanllegiteltreball,valorant-loambbonanota..-'Hanllegiteltreballrl,hanvaloratambbonanota.
f Avui ja no vindran.
que en canvi'iel sentit: g Em sembla que van guanyar molts duros.
pot col'locar a l'inici de l'oració sense
Si el gerundi és ben emprat, es h No ha respost perqué no ha rebut el correu.
Anant a l'escola' va caure'

157

156
@ S.rbordina, quan sigui possible, la segona oració a la primera per mitjá dtun @ Canüa el verb de les oractons següents per la mateixa persona
- gerundi, de manera que ltoració composta resultant sigui correcta: perifrástic: del passat
a Hi anares
Es van conéixer. Ballaven a la discoteca. --+ Es van conéixer ballant a la discoteca.
b Vingué aviat
a Ho va descobrir. Llegia un text clássic. c Us diguérem adéu:
b Llegeix l'última novel.la. Li agrada molt. d Li doná el llibre al vespre
c S'ha fet un gran nom. Escriu al diari més important. e Es divertiren molt a la festa

d El va atropellar un camió. Fou traslladat a l'hospital. f Dins un rai nasquí

e Deixa els estudis. Els pares es disgustaran molt. g La Lluisa es girá enrere
h No l'inclogueren a la llista:
i Ometeres els nois de la meva escola:
j Transcorregué molt temps des d,aleshores:
@ C"-pleta la taula següent:
p¿lssat simplc passat pcrifr'ástic
cantárem vctflx cantar @ c"-pleta Ia taula amb les formes verbals següents:
mlrares
gcrr-rncli
saltá participi
canti cantant
menJares cantat
absolgui
explicaren
aparegui
balláreu
begui
abrigares
cápiga
avanEá
calguí
carregarem
saltares clogui

regarem calgut

riguéreu comparegui

@ Co-pleta la taula amb les formes verbals següents: @ completa les oracions amb la forma verbal corresponent dels verbs entre
paréntesis:
infinitir-r gemndi participi a M'han
cloien cloure cloent clos b Si;o
rebatia c Si vosaltres ho voleu, (dir)_ho!
permeten
d Quan aneu amb autobús, no (distrewre)el conductor.
e si ho haguéssim fet bé de bon comenqament, no
refonen ftenir)tants problemes.
r \estar) atents al que ara us diranl
prorrompia g Nous
remetíeu h (escriwre) el que uru l.-,, dictaré!
lncorrlem i Si ens (distrewre) una mica, er temps
ens passará més de pressa.
trametla j Ésprobable que
recorrlen k Cal que expliquis tot el que en

-
158
159