Joan Canimas Brugué

10 octubre 2023

És ètic retirar infants de les seves famílies?

 Joan Canimas Brugué
10 octubre 2023

1. Identificació de la problemàtica ..................................................................... 3

2. Qüestions a tenir en compte .......................................................................... 3
2.1. Ètiques i jurídiques ............................................................................................. 3
2.2. Tecnocientifiques ............................................................................................... 5
2.3. Polítiques ............................................................................................................. 5
3. Conclusions...................................................................................................... 6
 Joan Canimas Brugué
10 octubre 2023

1. Identificació de la problemàtica

Una professional de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) ha adreçat

a aquest Comitè d’Ètica Aplicada aquesta consulta:

«És ètic retirar la tutela als familiars d’un infant i ingressant-lo, en contra de la
voluntat de la família i de l’infant, en un Centre d’Acolliment (CA) o en un
Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE)?»

Aquesta pregunta planteja no només qüestions ètiques, sinó també jurídiques,

tecnocientífiques i polítiques. Parem-nos en cada un d’aquests àmbits.

2. Qüestions a tenir en compte

2.1. Ètiques i jurídiques

Sobre aquesta problemàtica, a l’ètica li correspon aquestes tres qüestions: (i) considerar
si els infants mereixen o no respecte com qualsevol altra persona, (ii) considerar si han
de tenir o no una protecció especial i (iii) si cal respectar la seva voluntat quan això els
pot suposar un perjudici significatiu.

En l’àmbit de l’ètica, fa molt temps que es va considerar que els infants tenen els
mateixos drets que qualsevol persona i que, a més a més, requereixen una protecció
especial per la seva situació d’especial vulnerabilitat. Que són subjectes de dret es va
proclamar en la Declaració Universal de Drets Humans (1948) i que tenen el dret a
l’interès superior de l’infant en la Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989), les
quals coses justifiquen i obliguen als poders públics a intervenir per protegir-los fins i
tot en contra de la voluntat dels seus familiars, perquè els drets a protegir són els de
l’infant. I en contra de la voluntat dels mateixos infants? Això ens porta a la tercera
qüestió ètica: cal respectar la voluntat dels infants si fer-ho els pot suposar un perjudici
significatiu?
 Joan Canimas Brugué
10 octubre 2023

Les accions que limiten la llibertat d’un infant per protegir-lo s’anomenen accions
coercitives protectores de primer nivell i estan èticament justificades sempre que
s’acompleixin cinc condicions1:

(1) L’acció coercitiva protectora és necessària, eficaç i eficient per protegir bens
bàsics de la persona, és proporcionada i s’aplica de forma respectuosa.

Aquesta és una qüestió que, com veurem en el següent apartat, han de

determinar les tecnociències (en les situacions que ens ocupen, la pedagogia, la
psicologia, el treball social, etc.). Necessària fa referència als danys que l’infant
està patint o pot patir i, per tant, la necessitat de l’acció protectora; eficaç a si
aquesta acció aconseguirà evitar, reduir o eliminar aquests danys; eficient que no
hi ha una altra manera menys dolosa o costosa d’aconseguir-ho; proporcionada,
si els danys que es volen evitar, reduir o eliminar són significativament més
elevats dels que es poden causar amb l’acció coercitiva; i respectuosa que tot
aquest procés es realitza o realitzarà amb cura i consideració cap a l’infant i la
seva família, especialment el procés de comunicació d’aquesta mesura a l’infant
i a la família i en el moment de la retirada.

(2) Que la persona no pot donar un consentiment lliure. Tot i que, prima facie, cal
demanar i tenir en compte l’opinió dels infants en tot allò que els afecta, la
infància es caracteritza per ser una etapa en la qual es va adquirint i construint
poc a poc les condicions que permeten donar un consentiment lliure.

(3) Que es raonable considerar que si la persona tingués les condicions per donar
un consentiment lliure, estaria d’acord amb l’acció coercitiva protectora. En la
situació que ens ocupa, és raonable considerar que si l’acció coercitiva compleix
els factors assenyalats en la primera condició, quan l’infant sigui gran agrairà
aquesta actuació.

(4) Que l’acció coercitiva protectora no vulnera drets de terceres persones. Si

s’acompleixen les tres condicions anteriors, la retirada d’un infant de la seva
família no vulnera el dret de terceres persones. La família no té drets sobre els

1 Canimas, J. (2020): Limitació de la intimitat i la llibertat. Paternalisme i accions protectores i perfectores.

Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
 Joan Canimas Brugué
10 octubre 2023

seus fills. Els drets sobre altres persones només es tenen en situacions
d’esclavatge. La família té deures respecte dels seus fills i filles, alguns gairebé
en exclusiva (per exemple el d’oferir-los una habitatge, estimar-los, cuidar-los,
etc.) i, si alguns d’aquests deures bàsics no els exerceix correctament, pot
justificar la intervenció de l’administració pública.

(5) Que l’acció coercitiva protectora provoca o provocarà un malestar raonable a

la persona o persones que la realitzen. Quan es produeix una retirada d’un
infant de la seva família, tots els professionals que hi intervenen han de mostrar
no només respecte, sinó també tristesa per veure’s obligats a una acció d’aquest
tipus, que saben que genera molt dolor a l’infant i a la seva família.

2.2. Tecnocientifiques

A les tecnociències (pedagogia, psicologia, educació social, treball social, medicina, etc.)
els correspon, com s’ha dit, determinar en quines situacions cal intervenir per protegir
els infants i a través de quines accions.

Per tant, la correcció o incorrecció d’apartar un infant de la seva família dependrà de

la necessitat, eficàcia, eficiència, proporcionalitat i respecte en l’execució d’aquesta
acció, que ha de perseguir l’excel·lència en tots aquests factors. Aquesta qüestió
planteja, no cal dir-ho, dificultats, que cal abordar des dels coneixements, l’expertesa i
els recursos dels equips en cada situació.

2.3. Polítiques

A la política li correspon (i) garantir o apropar-se a una societat justa i decent en la qual
no es donin les condicions que faciliten la desprotecció i el maltractament a les
persones (polítiques laborals, d’habitatge, culturals, educatives, etc.), (ii), facilitar les
condicions humanes, materials i normatives que facin possible que els professionals
puguin actuar amb excel·lència quan es donen situacions de risc, desprotecció o
maltractament als infants i (iii) oferir les condicions i garanties per tal que es respectin
als drets de totes les parts implicades.

La situació actual té grans deficiències en les dues primeres qüestions assenyalades i cal
que els equips professionals ho tinguin en compte i ho recordin i exigeixin, quan calgui,
 Joan Canimas Brugué
10 octubre 2023

als poders legislatius i executius i a la societat en general. Pel que fa a apropar-se a una
societat justa i decent, el dèficit més important és, no cal dir-ho, la injustícia social i
econòmica i el culte al poder que caracteritza la nostra societat, les quals coses aboquen
moltes persones a la pobresa material o moral i al maltractament propi i d’altri. També
és urgent disposar de les condicions humanes, materials i normatives que facin possible
una protecció eficaç i exitosa dels infants tutelats per l’administració pública.
Finalment, cal esmentar una qüestió que possiblement no ha tingut el debat necessari:
si la retirada d’un infant de la seva família requereix o no l’autorització del poder judicial
per tal d’augmentar la garantia de drets i la objectivitat en els processos de retirada.

3. Conclusions

Avui, per tant, la pregunta pertinent sobre aquesta qüestió no seria si «és ètic retirar la
tutela dels pares o mares i treure un infant de la seva família i ingressar-lo, en contra
de la seva voluntat, en un Centre d’Acolliment o en un Centre Residencial d’Acció
Educativa». Avui, les preguntes pertinents sobre aquesta qüestió serien aquestes:

1) Ha estat correcta (necessària, eficaç, eficient, proporcionada i respectuosa) la

retirada d’aquest infant de la seva família? Aquesta qüestió l’han de respondre
les tecnociències (pedagogia, psicologia, educació social, treball social,
medicina, etc.).

2) Disposem dels recursos idonis i adequats per atendre aquells infants que és
imprescindible retirar de les seves famílies? Aquesta qüestió l’han de respondre
les tecnociències, la política i el dret.

3) Disminuiria la protecció de la infància que els processos de retirada familiar

haguessin de comptar amb el vistiplau d’un jutge especialitzat en aquest àmbit?