Noah Vilabella Gómez

És preferible patir una injustícia que cometre-la

1. Introducció:

La frase "És preferible patir una injustícia que cometre-la" planteja un dilema
moral que ha estat tractat per diversos filòsofs al llarg de la història. Es tracta de
determinar si és més honorable o virtuós acceptar el mal que ens fan els altres,
encara que sigui injust, o bé reaccionar amb violència o venjança, encara que
això suposi fer-nos culpables d'una altra injustícia.

1.1. Preguntes formulades que intentaré resoldre:

• Quins són els arguments a favor i en contra de cadascuna d'aquestes
posicions?
• Quines són les conseqüències de triar una o altra?
2. Desenvolupament:

La meva tesi és que és preferible patir una injustícia que cometre-la, perquè així
es respecta el valor de la justícia. La justícia és el principi que regula les relacions
entre les persones, garantint els seus drets i deures, i buscant el bé comú.
Cometre una injustícia implica actuar contra aquest principi. Això ens fa perdre
el respecte per nosaltres mateixos i pels altres, i ens allunya del bé. Patir una
injustícia, en canvi, no ens fa culpables de res, sinó víctimes d'una agressió.

2.1. Algunes objeccions que es poden plantejar a la meva tesi són les
següents:

Patir una injustícia és una forma de covardia o de resignació, ja que implica

acceptar el mal que ens fan els altres sense oposar-nos. Cometre una injustícia
és una forma de fortalesa o de llibertat, pel fet que implica imposar la nostra
voluntat sobre els altres sense deixar-nos condicionar.

La justícia no existeix com a valor objectiu, sinó com a convenció social o

subjectiva i, per tant, no té sentit parlar de preferència moral. Cadascú té el seu
propi criteri sobre què és just o injust, i no hi ha cap norma universal que ho
determini. El que importa és aconseguir els nostres objectius, encara que això
suposi fer mal als altres.
Noah Vilabella Gómez

2.2. Les refutacions que puc donar a aquestes objeccions són les
següents:

Patir una injustícia no és una forma de covardia o de resignació, sinó de valentia

o de paciència. No implica acceptar el mal que ens fan els altres sense oposar-
nos, sinó rebutjar-lo sense recórrer a la violència o a la venjança. Cometre una
injustícia no és una forma de fortalesa o de llibertat, sinó de feblesa. No implica
imposar la nostra voluntat sobre els altres sense deixar-nos condicionar, sinó
actuar segons els nostres impulsos o interessos sense respectar els límits
morals.

La justícia sí que existeix com a valor objectiu, i no com a convenció social o

subjectiva i, per tant, té sentit parlar de preferència moral. No cadascú té el seu
propi criteri sobre què és just o injust, sinó que hi ha un principi universal que ho
determina: el respecte per la dignitat humana. El que importa no és aconseguir
els nostres objectius, encara que això suposi fer mal als altres, sinó contribuir al
bé comú, encara que això suposi sacrificar els nostres interessos.

3. Conclusió:

Per concloure, vull reafirmar la meva tesi que és preferible patir una injustícia
abans de cometre-la, ja que així preservem el nostre valor moral i el nostre sentit
de la justícia.

3.1. Preguntes d’ampliació:

Hi ha algun cas on sigui justificable cometre una injustícia per evitar-ne una de
major? Hi ha algun criteri objectiu per determinar què és just i què no?