Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament
Institut de Terrassa

DOSSIER DE PRÀCTIQUES MP2

BLOC II
CFGS Química Industrial (2n curs)

Departament de química

Nom:
Pràctiques MP2, MP3 i MP8
CFGS 2n Química Industrial

ÍNDEX

PRÀCTICA 9. MP2-UF2: Densitat i humitat relativa de l’aire ........................................................................ 2

PRÀCTICA 10. MP2-UF2: Observació i manipulació de vàlvules per gasos ................................................... 7
PRÀCTICA 11. MP2-UF2: Estudi d’un compressor de gas refrigerant ........................................................... 8
PRÀCTICA 12. MP2-UF2:Estudi de la pèrdua de càrrega de l'aire subministrat per ventilador centrífug ... 14
ANNEX I: Pressió de vapor de l’aigua ......................................................................................................... 20
ANNEX II: Viscositat dinàmica de l'aigua líquida a vàries temperatures ................................................... 21
ANNEX III: Propietats físiques de l'aire ....................................................................................................... 22
ANNEX IV: Densitat de l'aigua a vàries temperatures................................................................................ 22
ANNEX V: Diagrama de Moody .................................................................................................................. 23
ANNEX VI: Valors de K per diferents accidents .......................................................................................... 24
ANNEX VII: Dades Venturímetre ................................................................................................................ 26
ANNEX VIII: Esquema Instal·lació Hidràulica.............................................................................................. 26
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Pràctica 9. MP2-UF2: Densitat i humitat relativa de l’aire

Objectiu

 Determinar la densitat i la humitat relativa de l’aire.

 Construcció d’un psicròmetre.

Fonament teòric

La densitat de l’aire varia d’uns dies a altres depenent de la quantitat de vapor d’aigua present a l’atmosfera. A més,
aquesta densitat es veu afectada pels canvis tant de la pressió com de la temperatura atmosfèriques.
Un paràmetre de gran importància en meteorologia és la humitat relativa de l’aire i la temperatura del punt de
rosada. La determinació d’aquesta temperatura a primeres hores de la nit establirà aproximadament una cota
inferior per a la temperatura mínima esperada i indicarà si són possibles gelades (temperatura de rosada per sota de
0ºC) o no.
En aquesta pràctica, es mesurarà la densitat de l’aire i es reduirà la mateixa al seu valor normal, per a això serà precís
mesurar també la humitat relativa. Aquesta humitat es calcularà de forma indirecta a partir de la determinació del
punt de rosada. La importància de la determinació de la densitat de l’aire normalitzada es deu a que permet
comparar densitats en condicions de pressió, temperatura i humitat molt diferents.
Per a mesurar la densitat d’una mostra d’aire només cal conèixer la seva massa i el seu volum, ja que es troben
relacionats segons l’expressió:

m
 (Eq. 1)
V
A partir de la densitat d’una mostra d’aire es pot calcular la densitat normalitzada de l’aire que està definida pels
següents paràmetres:
 Pressió parcial del vapor d’aigua: pw = 0 mb
 Temperatura de l’aire: T0 = 273 K
 Pressió atmosfèrica: p0 = 1013,25 mb
Els passos per a calcular la densitat normalitzada de l’aire, ρ0, a partit de la densitat d’aire (humit) mesurada, ρA, són
els següents:

 Es té en compte que l’aire amb el que es treballa sempre és humit, per tant és precís eliminar la contribució
del vapor d’aigua. Això s’aconsegueix tenint en compte la pressió parcial de vapor d’aigua, p w. La densitat de
l’aire sec, ρa, es relaciona amb la densitat de l’aire humit, ρA, (aquesta última densitat és la que es mesura
experimentalment) mitjançant la pressió parcial del vapor d’aigua, pw, i de la pressió parcial de l’aire sec, pa,
segons la següent expressió:

1
 5 pw 
 a   A 1   (Eq. 2)
 8 pa 

2
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

 Es té en compte l’efecte de la temperatura de l’aire, T, i de la pressió parcial de l’aire sec p a (p = pA = pa +pw).

La densitat normalitzada d’una mostra d’aire, ρ0, està relacionada amb la densitat de l’aire sec, ρa, a través
de la temperatura de l’aire, T, de la pressió parcial de l’aire sec, pa, mitjançant la següent fórmula:

T po
0  a (Eq. 3)
To pa

Tenint en compte la relació anterior entre ρa i ρA (Eq. 2), s’obté que:

1
T po  5 pw 
0   A 1   (Eq. 4)
To pa  8 pa 

 Es té en compte l’efecte de la pressió atmosfèrica, pA = p. Incorporant aquest efecte a la fórmula anterior, es

pot demostrar que:
1
T po  3 p w 
0   A 1   (Eq. 5)
To pa  8 p A 

Aquesta expressió és la que s’ha d’emprar per a determinar la densitat de l’aire normalitzada.
En l’expressió (Eq. 5) apareix una variable que no coneixem, pw. Per a la determinació de la pressió parcial de vapor
emprarem el següent procediment: si refredem una massa d’aire, el vapor d’aigua començarà a condensar quan la
pressió parcial del mateix, pw, sigui igual al valor màxim permès per al vapor d’aigua a aquesta temperatura, psat.
La temperatura a la que comença la condensació es denomina temperatura del punt de rosada. Quan s’assoleix el
punt de rosada es verifica:
pw = psat(Trosada) (Eq. 6)
Per tant, per a conèixer la temperatura del punt de rosada d’una massa d’aire, només cal refredar-la i mesurar la
temperatura a la que comença a condensar, a continuació simplement s’ha d’emprar la taula que hi ha a l’annex.

Material i Reactius

MATERIAL REACTIUS
Balança Aigua
Higròmetre Neu carbònica o acetona
Bomba de buit Silicona o plastilina
Un recipient de vidre amb obertura Glaçons d’aigua
controlada per clau de pas
Termòmetres
Morter i mà de morter
Recipient relativament gran
Paper mil·limetrat
2 termòmetres (preferiblement de mercuri o alcohol)
Una petita tela, cotó, gassa o paper.

3
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Recipient amb aigua

Gràfic psicomètric
Suports i pinces

Procediment

I. Determinació de la densitat de l’aire

 El primer que s’ha de fer és mesurar la massa del recipient de vidre amb
aire.
m1 = mS+mA
On mS és la massa del recipient i mA la massa de la mostra d’aire (humit)
que conté.
 A continuació, amb l’ajuda de la bomba de buit, s’extreu l’aire de l’interior del recipient. Per a assegurar que
s’ha extret la major part de l’aire, deixem la bomba connectada uns 3 minuts.
 Es tanca la clau de pas que connecta la bomba de buit amb el recipient i es separa de la bomba. VIGILAR
DE NO TRENCAR EL RECIPIENT DE VIDRE!
 Es mesura la massa del recipient, mS, (amb la balança de precisió), amb el que ja podem calcular la massa
d’aire que contenia al seu interior, mA.
 El següent pas per a mesurar la densitat de l’aire és mesurar el volum d’aire que ha estat extret del recipient.
Per això s’introdueix en un recipient ple d’aigua, s’obre la clau de pas, i esperem que el nostre recipient de
buit s’ompli d’aigua. El nostre recipient no s’omplirà del tot perquè el buit que ha creat la bomba no és
complet. No obstant, això no suposa cap problema, ja que el que ens interessa és el volum de l’aire que ha
estat extret.
 S’asseca llavors amb compte la part exterior del nostre recipient de buit i es determina la massa del recipient
ple d’aigua.
m2 = mS+mw
on ms és la massa del recipient i mw la massa d’aigua que conté. A partir de m2 es calcula trivialment mw.
 Es mesura a continuació la temperatura de l’aigua que hi ha en el recipient on hem introduït el nostre
recipient de buit, Tw, i a partir de la densitat de l’aigua destil·lada a aquesta temperatura i de la massa de
l’aigua, mw, es pot determinar el volum d’aigua, V, que coincideix amb el volum de l’aire extret.
 Finalment, la densitat de l’aire ve donada per l’expressió:

m A m1  ms
A   w (Eq. 7)
V m2  m s

II. Determinació de la temperatura del punt de rosada, de la pressió parcial del vapor d’aigua i de la humitat
relativa de l’aire.

4
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

 Per a la determinació de la temperatura del punt de rosada, s’introduirà aigua i una mica de neu carbònica
dins de l’higròmetre fins a arribar a la meitat del seu volum aproximadament. Si no es disposa de neu
carbònica, s’introdueix dins de l’higròmetre un líquid força volàtil com pot ser l’acetona. Sinó també es pot
fer amb una mica d’aigua i afegint gel picat.
 Es tapa llavors l’higròmetre i s’introdueix un termòmetre per l’orifici del centre, de forma que l’extrem del
bulb toqui aproximadament la superfície del líquid (però sense tocar el líquid).
 Es bombeja llavors aire a l’interior del recipient per a facilitar
l’evaporació del líquid. A mesura que s’evapora aquesta substància, es
refreda el recipient metàl·lic. També es pot realitzar aquesta part sense
necessitat d’utilitzar una pera, afegint gel picat dins el recipient.
 Quan la temperatura del recipient és igual a la temperatura de rosada de
l’aire exterior, el vapor d’aigua contingut en aquesta massa d’aire
comença a condensar a l’exterior del recipient metàl·lic.
 No és senzill veure per primera vegada la formació de la condensació,
per el que és convenient familiaritzar-se amb la formació de les primeres
gotetes. S’ha de tenir en compte que la temperatura que busquem és la Figura 2: Esquema del
Muntatge experimental
corresponent a l’inici de la condensació (s’entela l’exterior del recipient metàl·lic). corresponent a l’higròmetre

 Les primeres gotes (tel) es formaran al voltant de la franja de l’higròmetre que coincideix amb el nivell del
líquid del seu interior.
 Anotar llavors la temperatura indicada pel termòmetre, deixant immediatament de bombejar aire per reduir
l’evaporació del líquid. A mesura que el recipient metàl·lic s’escalfa, el vapor d’aigua condensat sobre el
mateix comença a evaporar-se.
 Realitzar aquest procés 3 vegades.
 La temperatura de rosada (TR) serà la mitjana de les temperatures obtingudes.
 Un cop mesurada la TR,la humitat relativa simplement serà:

p w (T )
Humitat _ relativa _( HR )   100 (Eq. 8)
p sat (T )

on pw(T) és la pressió parcial del vapor d’aigua a la temperatura de l’aire, T. Per a entendre com s’obté pw(T)
fem mentalment el següent procés: comencem a refredar l’aire fins a que aquest comenci a condensar-se. Al
refredar l’aire, la pressió parcial del vapor d’aigua roman constant, de manera que p w(T) serà igual a la
pressió de saturació del vapor d’aigua a la temperatura a la que comença a condensar. Aquesta temperatura
és la temperatura de rosada. És a dir, pw(T) = psat(TR). Un cop calculat psat(TR) amb l’ajuda de la taula del final
de l’annex, es calcula la humitat relativa aplicant la fórmula anterior.

III. Construcció d'un psicròmetre

 Un psicròmetre és un aparell senzill que ens permet mesurar la humitat relativa. Està format per un parell de
termòmetres, un dels quals opera en estat humit (bulb humit) i l'altre en estat sec (bulb sec). L'evaporació de
5
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

l'aigua refreda el termòmetre humit, resultant una diferència mesurable amb la temperatura ambient o el
que és el mateix amb la temperatura del bulb sec. El bulb humit assoleix el valor mínim de temperatura quan
l'aire del voltant està saturat, és a dir quan ja no admet més aigua. La humitat pot determinar-se comparant
la temperatura dels dos termòmetres en una taula psicomètrica o emprant el diagrama psicomètric.

 Passos a seguir: Agafem un dels termòmetres; emboliquem el bulb amb la tela i la subjectem de manera que
el bulb quedi ben cobert al mateix temps que queda una mica de roba penjant (vegeu figura 2). La tela que
queda penjant la posem en contacte amb l'aigua del recipient, de manera que l'aigua ascendeixi per la tela i
humitegi completament el bulb del termòmetre. El termòmetre no ha d'estar submergit en l'aigua.
Subjectem els dos termòmetres amb suports i pinces. Assegura't que el termòmetre humit no s'asseca,
perquè en cas contrari, les dades que llegeixis seran incorrectes. Pot ser convenient una petita corrent d'aire
(ventilador, finestres obertes). Anota:

Tª bs: ___________ºC

Tª bh: _________ºC

Diferència Tª bs - Tª bh: ___________

Figura 2: Esquema del muntatge del psicròmetre

Càlculs i resultats

- Fes tots els càlculs que t’indica la pràctica per a obtenir finalment la densitat de l’aire, la seva humitat relativa i la
seva densitat normal.
- Càlcul de la densitat normal de l’aire
Amb l’ajuda del baròmetre, si es disposa, es determina la pressió atmosfèrica. Si no es té, s’ha de buscar per Internet
la pressió atmosfèrica a la nostra localitat aquell dia. Aplicant la fórmula obtinguda en el desenvolupament teòric
d’aquesta pràctica per al càlcul de la densitat de l’aire normalitzada, ρ0, i utilitzant els valors obtinguts en els apartats
anteriors per als paràmetres involucrats en aquesta fórmula, es calcula ρ0.
-A partir de la temperatura seca i la temperatura humida, determina el valor de la Humitat relativa amb el diagrama
psicomètric i amb la taula psicomètrica. Compara aquest valor amb els obtinguts en els altres apartats i amb el
trobat a internet per a la ciutat de Terrassa en el dia d'avui.

- Per què el termòmetre de bulb humit no es pot submergir en l'aigua?

-En quin cas, ambdues temperatures, la de bulb sec i la de bulb humit coincidiran?

-Creus que a temperatures menors de 0ºC, es pot utilitzar el psicròmetre per determinar la Humitat relativa?
6
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

PRÀCTICA 10. MP2-UF2: Observació i manipulació de vàlvules per gasos

Objectiu

L’objectiu d’aquesta pràctica és assajar, observar i manipular diferents tipus de vàlvules per tal d’aprofundir en el
seu estudi.

Material i reactius
 Vàlvules de diversos tipus, que es fan servir en canonades per on circulen gasos i per als recipients on
s’emmagatzemen.
 Claus.
 Banc de proves.

Procediment experimental
a) Agafa la vàlvula núm. 1 i observa-la. Quin és el mode d’accionament? Dibuixa el símbol corresponent a
aquest mode.
b) Acciona la vàlvula i observa que passa dintre. Realitza un dibuix de la vàlvula oberta i un altre de la vàlvula
tancada.
c) Descargola el cargol que hi ha a la part superior i treu la rosca.
d) A continuació, col·loca la vàlvula en un banc de proves i , amb l’ajuda d’una clau tipus Allen, descargola les
quatre rosques que uneixen la tapa al cos de la vàlvula.
e) Extreu l’obturador de la vàlvula i observa.
f) Fes un dibuix de les parts internes de la vàlvula.
g) Quin tipus de vàlvula és?
h) Torna a muntar la vàlvula.
i) Agafa la vàlvula núm. 2 (vàlvula de tres vies). Quin és el mode d’accionament?
j) Per on creus que entra el gas a la vàlvula?
k) Per on passa el gas quan la clau està girada a la dreta? I quan està girada a l’esquerra?
l) Realitza un dibuix esquemàtic de les dues situacions anteriors.
m) Observa les dues sortides. Quin tipus de vàlvula creus que és?
n) Agafa la vàlvula núm. 3. De quin tipus de vàlvula es tracta?
o) Acciona la vàlvula i observa que passa dintre. Quina és la part mòbil?
p) Descargola el cargol que hi ha a la part superior i treu la rosca.
q) A continuació, col·loca la vàlvula en un banc de proves i , amb l’ajuda d’una clau anglesa descargola la rosca
superior.
r) Extreu l’obturador de la vàlvula i observa’l.
s) Fes un dibuix de les parts internes de la vàlvula.
t) Torna a muntar la vàlvula.
u) Agafa la vàlvula núm. 4. Què observes d’especial en aquesta vàlvula?
v) Fes un dibuix de la vàlvula.
w) Busca informació sobre aquest tipus de vàlvules i digues quin procediment s’ha de seguir per la seva
instal·lació.
x) Com creus que s’acciona aquesta vàlvula? Dibuixa el símbol corresponent al mode d’accionament.
y) Observa les inscripcions que hi ha a la part externa de la vàlvula. Quina és la pressió de treball? Quina és la
pressió màxima que suporta? Amb quines lletres s’indica?
z) Agafa la vàlvula núm. 5. Què observes d’especial en aquesta vàlvula?
aa) Perquè serveix la clau vermella superior? I la lateral?
bb) Quina és la pressió de treball? Quin és el cabal màxim que pot regular la vàlvula? I el mínim?
cc) Fes un dibuix de la vàlvula.
7
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

PRÀCTICA 11. MP2-UF2: Estudi d’un compressor de gas refrigerant

Objectiu
L’objectiu d’aquesta pràctica és l’estudi i observació de les parts d’un compressor de gas refrigerant i del seu
funcionament i comparar-lo amb un equip d’aire comprimit.

Material
 Compressor (amb part superior de la carcassa oberta) utilitzat en instal·lacions de fred industrial.
 Equip d’aire comprimit.
 Banc amb cargol, eines (claus angleses, alens, tornavisos...).
 Làmines paper de filtre (per col·locar a sota del compressor de gas refrigerant i recollir el possible oli que
pugui caure).

Fonament teòric

Introducció
Els principals components d’un sistema de condicionament d’aire són:

 Evaporador
 Compressor
 Condensador
 Elements d’expansió
 Refrigerant

Imatge 1 Esquema circuit frigorífic

8
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Funció i classificació
La missió del compressor és la d'aspirar el gas que prové de l'evaporador i transportar-lo al condensador augmentant
la seva pressió i temperatura.

Tots els compressors es poden classificar en:

 Hermètics: Els més utilitzats en aire condicionat
 Semi-hermètics
 Oberts

Imatge 2 Tipus de compressors

També segons el tipus de compressió es poden classificar en:

 Alternatius
 Rotatius
 Cargol
 Centrífug
 Scroll

Funcionament bàsic d'un compressor alternatiu

Aquest tipus de compressor consta de:

1. Cigonyal Imatge 3 Compressor alternatiu

2. Biela
3. Pistó
4. Cilindre
5. Carter
6. Culata
7. Plat.

En baixar el pistó es crea una depressió en l'interior del cilindre respecte a la línia d'aspiració; a continuació s'obre la
vàlvula d'aspiració i va entrant el gas en la cambra.

9
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Al pujar el pistó es comprimeix el gas i s’obre la vàlvula de descàrrega.

Les vàlvules no s'obren fins que la pressió exterior no superi la pressió d’admissió, o en la descàrrega fins que no es
venç la pressió de l'exterior.

L'espai entre el pistó i el plat de vàlvules es diu clar. Aquest espai repercuteix negativament en el rendiment del
compressor de manera que si hi ha menys clar s’obtindrà major rendiment.

Imatge 4 Pressió d'admissió i de descàrrega

Volum teòric
Per a calcular el volum teòric que pot aspirar i comprimir el cilindre del compressor s’utilitza la següent expressió:

 ·D 2 ·L·N·rpm
V
4

On:

V: volum teòric (m3/minut)

D: diàmetre cilindre
L: carrera pistó
N: nombre de pistons
rpm: velocitat de gir del motor

En el càlcul del rendiment volumètric s'empra la següent relació:

Volum _ real
RV 
Desplaçament _ volumètric

Lubricació
En la lubricació de compressors, s'utilitza oli, el qual lubrica les parts mòbils i tanca l'espai entre el cilindre i el pistó.

El compressor bombeja l'oli per tota la instal·lació, que circula per la part baixa de la canonada, sent retornat de nou
al compressor.
10
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Existeixen dos tipus de lubricació:

-Per barboteig: Fins a potències del compressor de 4 - 5 CV s'empra el barboteig que funciona de la següent manera:
dins del nivell d'oli que existeix en el compressor s’introdueix una cassoleta unida a una de les parts mòbils del
compressor, com per exemple en la biela. Aquesta part mòbil esquitxa o condueix l'oli cap a altres parts del
compressor.

- Per bomba d'oli: A partir de 5 CV és necessari una bomba d'oli que injecti aquest a una pressió constant. Per a això
s'utilitza una bomba formada per dos pinyons que és accionada pel mateix eix del cigonyal. La bomba aspira l'oli del
càrter del compressor, i el condueix a certa pressió per un conducte a totes les parts mòbils (cigonyal, pistons, bieles)
les quals tenen un orifici per on surt l'oli. Tots els compressors amb bomba d'oli han de dur un pressòstat diferencial
d'oli. La següent imatge mostra un esquema amb les seves parts principals:

1. Filtre
2. Bomba
3. Coixinet davanter
4. Coixinet del darrera

Imatge 5 Esquema bomba d'oli

Relació de compressió
És la relació entre la pressió de baixa i d'alta. Com més gran sigui aquesta relació, menor serà el rendiment del
compressor.
PA
Re lació _ compressió 
PB
On:

PA : pressió d’alta (pressió de descàrrega)

PB: pressió de baixa (pressió d’admissió)

El volum real del cilindre del compressor, es veurà afectat per:

- el clar
- la relació de compressió
- i l’ escalfament

Compressor rotatiu
Està format per una excèntrica que va rodant dins d'una cavitat, de manera que va aspirant i comprimint gas a la
vegada.

Té la mateixa aparença que un compressor hermètic alternatiu, però a diferència d'aquest, el rotatiu és més petit i
menys sorollós. L’altra diferència és que la pressió d'alta es descarrega dins de la carcassa per tant aquesta s’escalfa
molt més.

Aquest tipus de compressor és molt utilitzat en aire condicionat, i necessita portar instal·lada una ampolla
d'aspiració.

11
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Les parts fonamentals i components d’un compressor d'aquest tipus són:

-Cilindre
-Anell
-Oli
-Port Succió
-Fulla
-Ressort: Port de descàrrega

Imatge 6 Compressor rotatiu

Compressor scroll
El compressor de tipus scroll, es compon de dues espirals, una d'elles fixa, la qual es va tancant mitjançant el seu
moviment, i una de tipus mòbil.

L'espiral mòbil va absorbint gas, i el va tancant contra l'altra espiral i va comprimint-lo. Igual que el compressor de
tipus rotatiu, va comprimint i aspirant gas contínuament.
Les seves principals característiques són:
- Resistent als cops de líquid
- Baix nivell sonor i de vibracions
- No arrossega gairebé oli
- Baix par d'arrencada

Imatge 7 Esquema espirals compressor scroll

Compressor de cargol
Aquest tipus de compressor està format per dos cargols que van aspirant i comprimint gas a l’hora: l'espai entre els
dos cargols es va reduint aconseguint comprimir el gas.

Imatge 8 Compressor de cargol

12
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Glossari
CLAR: La compressió del refrigerant es produeix mitjançant un cilindre que es desplaça dins d'un pistó; el pistó es
mou alternativament dintre del cilindre; al sortir aspira refrigerant dintre del cilindre i a l'entrar ho comprimeix cap a
la descàrrega del compressor.

El problema és que el pistó no pot arribar fins al final del cilindre sinó xocaria en el seu moviment amb el final del
cilindre trencant el pistó o el plat de vàlvules; aquest petit espai que es deixa quan el pistó està en el seu màxim
recorregut de compressió entre el cap del pistó i la part del cilindre on es troba la vàlvula de descàrrega és el que
s’anomena clar.

En aquest clar sempre queda la pressió d'alta, de manera que el pistó ha de fer més recorregut en el moment de
l'admissió.

Compressors d'igual potència poden donar més o menys rendiment segons el valor del clar.

Activitats i qüestions
1. Dibuixa el compressor i identifica’n les seves parts principals.
2. Desmunta la part del compressor on es troba el cilindre i el pistó. Identifica cadascuna de les parts i explica’n
la funció.
3. Classifica el compressor segons la seva forma externa i segons el tipus de compressió.
4. Identifica l’entrada i sortida de gas al compressor i dibuixa un esquema tot indicant l’estat, pressió i
temperatura del fluid a l’entrada i a la sortida.
5. Quines parts del compressor necessiten lubricació? Quina finalitat té la lubricació?
6. Quin sistema de lubricació creus que es fa servir en aquest tipus de compressor? Per què?
7. En el compressor de gas refrigerant i d’aire comprimit busca les següents dades: potència, tensió elèctrica i
consum.
8. Dibuixa l’equip d’aire comprimit i les seves parts.
9. Identifica les parts de l’equip d’aire comprimit i explica’n la funció.
10. Compara els dos tipus de compressors. Indica’n les similituds i explica a què es deuen les principals
diferències.
11. Fes una relació de les operacions de manteniment d’un compressor (segons el tipus de compressor).
12. Fes un llistat de les mesures de prevenció i EPI’s necessaris per al manteniment i revisió dels equips de
compressió.
13. Identifica els principals residus generats en el manteniment d’equips de compressió i explica’n el tractament
i/o gestió d’aquests residus.

13
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

PRÀCTICA 12. MP2-UF2: Estudi de la pèrdua de càrrega de l'aire subministrat per un

ventilador centrífug
Objectiu
L’objectiu d’aquesta pràctica és l’estudi de la pèrdua de pressió que experimenta l’aire subministrat per un
ventilador centrífug.

Material
 Ventilador centrífug
 Tub flexible d'alumini amb protecció exterior PVC negre
 Tub en "U"
 Anemòmetre

Fonament teòric

Per tal d’impulsar o comprimir (en el cas dels gasos) un fluid, cal subministrar-li energia mecànica. S'ha de tenir en
compte que un fluid només circula espontàniament, sense necessitat d’aportació externa d’energia, quan la seva
energia mecànica total disminueix en la direcció del flux.

Els aparells que s'utilitzen per subministrar energia als fluids són les bombes, els ventiladors, els bufadors i els
compressors. En tots els casos, l’aparell té la funció de provocar un augment de pressió al fluid. Aquest augment ha
de ser suficient per poder compensar les pèrdues d’energia per fregament i per incrementar-ne, si és necessari,
l’energia cinètica i/o potencial, tal com preveu l’equació de Bernoulli.

Les aplicacions i denominació de cada tipus d’aparell es resumeixen en la taula següent:

Fluid Aparell Augment de pressió proporcionat al fluid

Líquid Bomba Variable
Gas Ventilador Petit
Bufador Petit/Mitjà
Compressor Gran

Els ventiladors són aparells que tenen la característica d’impulsar grans cabals de gas, provocant augments de
pressió petits (fins a uns 30 kN/m2). És a dir, en passar per un ventilador, els gasos són impulsats però no comprimits.
S’acostumen a utilitzar en instal·lacions de condicionament d’aire i d’assecat.

Els bufadors, que tracten cabals de gas mitjans, provoquen augments de pressió intermedis (fins a 400 kN/m2).
S’utilitzen en instal·lacions de refredament d’aire, flotació, aeració, injecció d’aire a forns de combustió, etc.

Finalment, els compressors, que poden donar cabals diferents segons el cas, provoquen augments de pressió molt
elevats. Els compressors multietapa, que són els que realitzen la compressió en més d’una etapa, poden arribar a
provocar augments de pressió de 400000 kN/m2. Els compressors s’utilitzen en instal·lacions en les quals cal treballar
a pressions elevades, com per exemple les instal·lacions d’aire comprimit i algunes reaccions químiques com la
síntesi de l’amoníac.

Tant els ventiladors com els bufadors poden ser de tipus axial o centrífugs. En els aparells axials, la direcció del flux
coincideix amb la direcció de l’eix de gir. En els aparells centrífugs, el flux és com en les bombes centrífugues.

14
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

En aquesta pràctica s'utilitzarà un ventilador centrífug; és una màquina de flux radial que produeix la pressió
necessària per desplaçar un gas per la força centrífuga acumulada dins de la carcassa del ventilador. El disseny de la
pala té una influència primordial sobre el rendiment.
Aquest tipus de ventilador s'utilitza normalment per a treballs de ventilació que requereixen una pressió de
subministrament una mica més gran que la que poden donar els ventiladors axials.
En els ventiladors centrífugs un augment de pressió implica una disminució de cabal.
El següent esquema mostra les parts d'un ventilador d'aquest tipus:

Esquema ventilador centrífug

Pèrdua de càrrega en el flux de gasos.

Quan un gas es fa circular per una canonada experimenta una pèrdua de pressió deguda, entre altres factors, a la
fricció.

Per al cas de fluids compressibles (gasos) i quan la pèrdua de pressió no supera el 10%, per avaluar la pèrdua de
pressió es pot aplicar una equació similar a la dels líquids:

en què:
P1 = pressió absoluta a l’entrada del tram de canonada que es consideri (Pa)
P2 = pressió absoluta a la sortida del tram de canonada que es consideri (Pa)
L = longitud del tram de canonada que es consideri (m)
D = diàmetre de la canonada (m).
G = cabal màssic de gas per unitat d’àrea en (kg/m2s)
ρm= densitat mitjana del gas entre l’entrada i la sortida del tram que es consideri (kg/m 3)

El valor de G es pot trobar de la següent manera:

en què:
15
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Q = cabal volumètric de gas (m3/s)

ρ = densitat del gas (kg/m3)
A = secció de la canonada (m2)

f = factor de fricció de Fanning. Aquest factor depèn bàsicament del diàmetre i de la rugositat de la canonada i del
valor del mòdul adimensional de Reynolds (Re). El valor f s’obté a partir de gràfiques, que podem trobar fàcilment a
la bibliografia.

En el cas de gasos, el Re es calcula aplicant:

en què:

D= diàmetre de la canonada (m)

G = cabal màssic de gas per unitat d’àrea (kg/m2 s)
µ = viscositat del gas (Pa · s)

L’equació 1 es pot escriure també de la següent manera:

en la qual:

R = 8,31 J/mol·K
M = pes molecular del gas (g/mol) (en el cas de l'aire, 28,9 g/mol)

La resta de variables que apareixen a l’equació 2 ja han estat definides anteriorment.

Aquestes equacions només són aplicables quan la pèrdua de pressió que experimenta el gas no supera el 10%. En
cas que el superi, cal aplicar altres equacions que descriuen el comportament del flux d’un fluid compressible.

L’expressió de l’equació 2 es pot reordenar de la manera següent:

Tot el terme que multiplica a G2 és constant per un determinat experiment, per tant definirem com:

Així doncs, ens queda:

Si aquesta equació es vol linealitzar, aplicarem logaritmes neperians a les dues bandes de l’equació i obtindrem:

16
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Això vol dir que si es representa el en funció de lnG s'obté una recta de pendent 2 i ordenada a l'origen lnK, tal com
es mostra en la següent figura:

ln((P12 - P22)/f)

lnG

Imaginem que, amb un determinat dispositiu experimental, fem passar aire a través d’una conducció i mesurem la
pressió de l’aire a l’entrada i a la sortida i això ho fem amb diferents cabals d’aire. Si la representació gràfica de les
dades experimentals recollides s’ajusta a una recta de pendent 2, significarà que en aquest cas l’equació 2 és
aplicable. En cas contrari, significarà que cal aplicar les equacions del flux compressible.

La pressió al principi (P1) com al final del conducte d'aire (P2), es pot mesurar amb un manòmetre de tub en "U", on
una branca té la pressió deguda al flux d'aire i l'altre branca està oberta a l'atmosfera (P atm). La relació entre l'alçada
de líquid desplaçat i la pressió serà:

P1 = Δh·ρ·g + Patm
o
P2=Δh·ρ·g + Patm

On

P1= pressió del flux d'aire al principi del conducte (Pa)

P2= pressió del flux d'aire al final del conducte (Pa)
Δh= alçada del líquid desplaçat (m)
ρ = densitat del líquid del manòmetre (aigua) (kg/m3)
g = constant gravitatòria (m/s2)
Patm= pressió atmosfèria (Pa)

17
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

Càlculs i resultats

1. Anota les dades experimentals en una taula com la que es mostra a continuació. Realitza els càlculs que es
demanen:

Tª ambient, aire = _______ ºC

Tª aigua = _______ºC
ρaire = ______(kg/m3)
ρaigua = _____(kg/m3)
µaire = ______Pa·s
MMM aire = ________g/mol
g= ______m/s2
Llongitud conducte aire=________m
DDiàmetre conducte aire =_______m
Asecció del conducte aire = ______m2
Ɛrugositat conducte aire = ___________mm

Q(m3/s) P1 (Pa) P2 (Pa) G (kg/m2s) Re f (P12 - P22)/f) ln((P12 - P22)/f)) ln G

- Per calcular G cal aplicar:

On:
Q = cabal volumètric del gas en m3/s
ρ= densitat del gas en kg/m3
A= secció de la canonada en m2

- Per calcular el valor del mòdul adimensional de Reynolds cal aplicar la següent expressió:

en què:

D= diàmetre de la canonada (m)

G = cabal màssic de gas per unitat d’àrea (kg/m2 s)
µ = viscositat del gas (Pa · s) o (kg/m·s)

- Per avaluar f, factor de fricció de Fanning, cal consultar la taula de Moody de l'annex. Aquest factor depen
bàsicament del diàmetre i de la rugositat de la canonada i del valor adimensional de Reynolds (Re). En el cas del
conducte flexible d'alumini, prendre el següent valor de rugositat, (Ɛ=0,7 mm)

2. Representar gràficament ln((P12 - P22)/f)) en funció del ln G

3. Ajusteu els punts de la gràfica amb Excel o calculadora que faci regressions lineals a l’equació d’una recta.

18
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

4. Determineu el pendent i la ordenada a l’origen de la recta.

Gràfics i resultats

A partir de la gràfica construïda a l’apartat de càlculs:

1. Vegeu si s’ajusta a una recta. Si no és així, raoneu quines poden ser les causes que provoquen aquest
comportament.

2. Analitzeu si el pendent de la recta és 2. Discutiu les causes d’error.

3. A partir del valor de l’ordenada a l’origen, lnK, determineu el valor de K experimental i compareu-lo amb el valor
de K teòric que s’obtindrà aplicant la seva definició, és a dir:

4. Discutiu els resultats en general i analitzeu les causes d’error.

5. Analitzeu l'augment de pressió o la disminució en funció del cabal. Són lògics els resultats? A què és deu?

19
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

ANNEX I: Pressió de vapor de l’aigua

T °C P mmHg P hPa T °C P mmHg P hPa T °C P mmHg P hPa

0 4.5840 6.1115 47 79.709 106.27 95 634.61 846.08

0.01 4.58780 6.11657 48 83.834 111.77 96 658.34 877.71
1 4.9286 6.5709 49 88.147 117.52 97 682.78 910.30
2 5.2954 7.0599 50 92.648 123.52 98 707.98 943.90
3 5.6861 7.5808 51 97.343 129.78 99 733.95 978.52
4 6.1021 8.1355 52 102.24 136.31 100 760.00 1013.3
5 6.5449 8.7258 53 107.35 143.12 101 787.57 1050.0
6 7.0158 9.3536 54 112.67 150.22 102 815.86 1087.7
7 7.5164 10.021 55 118.23 157.62 103 845.12 1126.7
8 8.0482 10.730 56 124.01 165.33 104 875.06 1166.7
9 8.6130 11.483 57 130.03 173.36 105 906.07 1208.0
10 9.2123 12.282 58 136.29 181.71 106 937.92 1250.5
11 9.8483 13.130 59 142.82 190.41 107 970.60 1294.0
12 10.522 14.028 60 149.61 199.46 108 1004.42 1339.12
13 11.237 14.981 61 156.67 208.88 109 1038.92 1385.11
14 11.993 15.990 62 164.02 218.67 110 1074.56 1432.63
15 12.795 17.058 63 171.65 228.85 111 1111.20 1481.48
16 13.642 18.188 64 179.59 239.43 112 1148.74 1531.53
17 14.539 19.384 65 187.83 250.42 113 1187.42 1583.10
18 15.487 20.647 66 196.39 261.83 114 1227.25 1636.20
19 16.489 21.983 67 205.28 273.68 115 1267.98 1690.50
20 17.546 23.393 68 214.51 285.99 120 1489.14 1985.36
21 18.663 24.882 69 224.09 298.76 125 1740.93 2321.05
22 19.841 26.453 70 234.03 312.01 130 2026.10 2701.24
23 21.085 28.111 71 244.33 325.75 135 2347.26 3129.42
24 22.395 29.858 72 255.02 340.00 140 2710.92 3614.26
25 23.776 31.699 73 266.11 354.78 145 3116.76 4155.34
26 25.231 33.639 74 277.59 370.09 150 3570.48 4760.25
27 26.763 35.681 75 289.49 385.95 175 6694.08 8924.71
28 28.376 37.831 76 301.82 402.39 200 11 659.16 15 544.27
29 30.071 40.092 77 314.58 419.41 225 19 123.12 25 495.40
30 31.855 42.470 78 327.80 437.03 250 29 817.84 39 753.85
31 33.730 44.969 79 341.48 455.27 275 44 580.84 59 436.23
32 35.700 47.596 80 355.63 474.14 300 64 432.8 85 903.3
33 37.769 50.354 81 370.28 493.67 325 90 447.6 120 587
34 39.942 53.251 82 385.43 513.87 350 124 001.6 165 321.9
35 42.221 56.290 83 401.10 534.76 360 139 893.2 186 508.9
36 44.613 59.479 84 417.30 556.35 365 148 519.2 198 009.3
37 47.121 62.823 85 434.04 578.67 366 150 320.4 200 410.7
38 49.750 66.328 86 451.33 601.73 367 152 129.2 202 822.3
39 52.506 70.002 87 469.21 625.56 368 153 960.8 205 264.2
40 55.391 73.849 88 487.67 650.17 369 155 815.2 207 736.5
41 58.413 77.878 89 506.73 675.58 370 157 692.4 210 239.2
42 61.577 82.096 90 526.41 701.82 371 159 584.8 212 762.2
43 64.886 86.508 91 546.72 728.90 372 161 507.6 215 325.8
44 68.349 91.124 92 567.68 756.84 373 163 468.4 217 939.9
45 71.968 95.950 93 589.31 785.68 373.946 165 452.0 220 584.5
46 75.749 100.99 94 611.61 815.41

20
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

ANNEX II: Viscositat dinàmica de l'aigua líquida a vàries temperatures

21
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

ANNEX III: Propietats físiques de l'aire

Temperatura Densidad Viscosidad Viscosidad Constant Calor Calor Constant de
[ºC] [Kg/m3] absoluta [Pa cinemàtica particular específic a específic a la
s] [m2/s] [J/kg k] pressió volum adiabàtica
constant constant
[J/kg k] [J/kg k]
0 1,29 1,71 × 10-5 1,33 × 10-5 287 1000 716 1,40
50 1,09 1,95 × 10-5 1,79 × 10-5 287 - - -
100 0,946 2,17 × 10-5 2,30 × 10-5 287 1010 723 1,40
150 0,835 2,38 × 10-5 2.85 × 10-5 287 - - -
200 0,746 2,57 × 10-5 3,45 × 10-5 287 1020 737 1,39
250 0,675 2,75 × 10-5 4,08 × 10-5 287 - - -
300 0,616 2,93 × 10-5 4,75 × 10-5 287 1040 758 1,38
400 0,525 3,25 × 10-5 6,20 × 10-5 287 1070 781 1,37
500 0,457 3,55 × 10-5 7,77 × 10-5 287 1090 805 1,36

Nota: Valors a 1 atm (1.01325×105 Pa).

ANNEX IV: Densitat de l'aigua a vàries temperatures

22
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

ANNEX V: Diagrama de Moody

23
Pràctiques Bloc II
Pràctiques MP2 i MP3
CFGS 2n Química Industrial

24
Pràctiques Bloc II