Després d’haver vist els vídeos del Carlos Páez i Maria Belon no et quedes

indiferent. Aquestes són dos persones que han viscut situacions extremes,
però que miraculosament se’n han sortit. En els vídeos es tracten temes molt
durs, donats per situacions molt “heavys”, però et fan reflexionar i plantejar-
te les teves prioritats en la vida.

Una de les coses que em van sorprendre dels vídeos va ser com afrontaven
algunes situacions amb sentit de l’humor. Jo crec que el sentit de l’humor és
una eina molt eficaç a l’hora d’ajudar-nos a enfrontar-nos a situacions
complicades, ja que ens ajuda a relativitzar i prendre distància emocional dels
nostres problemes, reduint-los i fent-los una mica més fàcils de portar. I és
per això que sempre intento estar de bon humor, i relativitzar lo que em
preocupa.

A la entrevista de la Maria Belon, es parla del tema de la casualitat. Sovint,

pensem en casualitats quan per exemple ens trobem amb un amic que feia
temps que no veiem, però és realment una casualitat? Perquè resulta que
feia poc temps havíem pensat en ell, i a partir del retrobament l’amic ens
explica que esta passant per una situació molt semblant a la nostre, i gràcies
a això fem un volt a la nostra vida, també és casualitat? A lo millor no és
possible tanta casualitat. Potser la vida és una cadena de casualitats, o
casualitats eternes, potser tot es just com ha de ser. Jo crec que el nostre
futur ja està escrit, es podria dir que tots estem destinats a un mateix final, ja
que tots acabarem deixant aquest món. Diuen que el destí és allò que
predetermina tots els esdeveniments de la vida. Crec que caminem cap on
caminem, sempre arribarem al mateix lloc. Encara que també penso que pots
construir la teva vida pas a pas, seguint el camí correcte cap als teus
objectius, i qui diu que no podem fer res per canviar-lo?

És molt fàcil veure els vídeos i comentar sobre les seves experiències,
pensant que nosaltres ho faríem millor, o que a nosaltres no ens passaria.
Però la pura realitat és que no sabem el que ens pot passar demà, i si en
sortirem vius. Jo penso que si em trobés en una situació tan extrema com la
d’aquestes dos persones, lo que em faria tirar cap endavant seria la meva
família. Les persones que més estimo, les que m’ajuden en els pitjors
moments, amb les que gaudeix-ho els bons, les que em respecten, em toleren
i confien en mi. Aquest valor, seria el que em faria intentar-ho tot, voler
sobreviure, i buscar una sortida, perquè ells per mi ho són tot.

En conclusió, aquestes experiències m’han ajudat a valorar la sort que tinc, i

m’han ajudat a replantejar-me les prioritats de la meva vida.