Aparell circulatori CONTINGUTS ACTIVITATS RECURSOS Mesura d’algunes ‘Activitat motivadora: Jugant_ = G.T. 1 constants corporals a metges (TPS) Com collabora Preguntes socratiques (Tg) FSQ.1 Vaparell circulatori en Jotfuncions de nutricié? Posada en com‘, Conclusions EI medi intern Medi intern (Ti) LEC. 1 Esquema general de la ESQ. 2 regulacié hameostatica (TPS) Exemple de com es regula la ESQ. 3 concentracié de glucosa en la sang (Tpg). Resolucié d'un qiiestionari QUEST. 1 (Tps) Posada en com, Conclusions Com és la sang Composiad de la sang (Ips) GT. Les celules sanguiniss. Taula | Posada en coma Informacié addicional: Els grups sanguinis (Ips) G1.3 La defensa de DOG. 1 Vorganisme Posada en comit Interpretacié d'un G.1.4 hhemograma (TPE) Posada en comtt Formacié de les ctHules LEG. 2 sanguinies: hemopoesi (Ti) Resolucié d'un qitestionart QUEST. 2 (Tpg) Informacié addicional DOC. 2 La melsa i el timus Posada en comi Quines parts Un viatje allucinant (Ti) LEG. 3 saeevsopixen Vaparell — Resolucio d'un qiiestionari QUEST: 3 Grculatori? (Ips) Posada en comti 130CONTINGUTS ACTIVITATS RECURSOS Identificacié de les diferents ESQ. 4 parts de l'aparell circulatori (Ti) Posada en com La circulacié en els diferens ——G.T. 5 grups de vertebrats (Tpg) Posada en comit Retallable del cor (Ti) ESQ. 5 Disseccié d'un cor de be G.T. 6 i video (Tpg) Observacié de preparacions Preparacions microscdpiques de Paparell microscdpiques Girculatori (0 diapositives) 0 diapositives (Tio Tgg) Fisiologia del cor ‘Com funciona el cor? (Ti) LEC. 4 Els sorolls cardiacs, la presié. LEC. 5 arterial i lelectrocardiograma (ti. Resolucié d’un qiiestionari QUEST. 4 (Tpg) Informacié addicional: Malalties de aparell circulatori Posada en coma DOC. 3 Conclusions generals. ‘AvaluaciéJUGANT A METGES GT. 1. Adossa la teva orella a l'esquena d'un company, aproximadament al qua- dager superior esquerre (del brag esquerre), Que sents? tainis al larg del teu cos i pren-te el pols. Tots els 2, Localitza vasos sang} -2 Assenyala on en sents i on no, vvasos sanguinis tenen pol fe el que sents en auscultar 1a part 3. Creus que hi ha alguna relacié ent par alguns dels vasos sanguinis del esquerra del trax i el que notes en pal teu cos? Explica-ho. 4, Amb un termbmetre clinic pren-te la temperatura corporal a_diferents parts del teu os: aixella, boca, palmell de 1a ma; genoll... (Has de tenir la precaucié de desinfectar el termometre amb ‘alcohol cada vegada que P'uti- Plats) Anota les dades obtingudes i comenta els resulta 5, Si disposes d'un aparell adequat, mesura’t el valor de la pressi6 sanguinia. Sseptmnota Tes dades d'un familiar a qui Ti hagin mesurat la pressio ai er nent, Per que hi ha un valor maxim i un de minim? 6. Omple el segitent quadre, (L’exercict intens pot ser pular una escala, fer salts 0 corver.) Després eum enceciciimtens rans |) ; F _ | Soros min Potsament tin ‘Femperatsa corporal a Varsella Press sanguin 1327. Comenta els resultats obtinguts. 8. Quan tens més calor, abans o després dhaver fet Vex bé Ia temperatura corporal després de l'exercici? Rel resultats. ici? Augmenta tam- laciona i raona aquests 9. Construcix una grafica representant, a l'eix d’ordenades, els polsaments Per minut després de l'exercici, i a l’eix d'abscisses, el temps en minuts,rsa! Gtucids Lins Proteines |AUMENTS 4 Acids nucteics tons a AIRE Vitemines pices RESPIRACIO EXCRECIO IRCULACIO. ‘aminoacids Glicerina z| Ax gross - BY sucres a] BY ons oe Nuceonids Vitamines Metabolisme MEDLINTERN EXCRECIO Feeds orna —Suor MEDIINTERN Fl medi intern és composat per una série de Liquids corporals due banyen les ctHules del cos, ‘Té dues funcions primordials 1. Portar els nutrients a les eHules i recollir els productes inservibles restultants del metabolisme. 2, Mantenir constant Fambient que envolta Tes cetlules peraue « uobin fen condicions dptimes per a vile. el liquid intersticial i la limfa. Formen part daquest medi intern: Ta sang, La sang, quid viscés de color vermell, és formada per wt Por fluida, el plasinay constituit per aigua que conté dissoltes. prone aminoacids, C1 ras Faltes substancies, ila poreié cellular, constituida per eritrdcits, Jeucdcits i plaquetes, 134A uavés dels capillars, la sang arriba a les cHules. L’oxigen i els ali- ments que porta Ia sang, abans d'entrar a les celules han de uavessar la paret dels capitlars i passar a través del liquid intersticial (que és el liquid que omple els espais intercetlulars provinent del plasma sanguini). Els pro- ductes d'excrecié resultants del metabolisme han de sortir de les cetlules, pas- sar a través del liquid intersticial i incorporar-se al torrent cireulatori, el qual els conduina als drgans d'excrecid perque puguin sortir del cos cap a Tex terior Dels capillars sanguinis s'escapen algunas proteines que han de retornar a fa sang. Aquest retorn es fa a través del sistema limfatic, encarregat de por tar una bona part del liquid intersticial des dels espais intercellulars fins al torrent sanguini, També s'encarrega de recollir els greixos de Pintesti provi- nents de la digesti¢. Del liquid intersticial, que conté aigua, protcines, sals i altres substancies un cop ha travessat els vasos limfitics, se’n diu limfa. Des dels capiHlars lim tics la limfa passa fins als vasos limPaties més grossos. Finalment, tot el liquid limfatic es buida al torrent sanguini, mitjancant dos grans vasos limf- tics, a Taltura del trax. £s aixi com queden comunicades la circulacié san- guinia i la limfatica Cada organisme ha de ser capag de regular els seus processos corporals a mesura que canvii el seu ambient. El medi intern dels organismes ha de ser capag de conservar-se en equilibri amb el medi exterior. El manteniment arena (song ongenedao ata pressio) Caliutes comorols Lil interstcia sm ongen' vers a one pres Y) ae Noo ate loimina fs eles mores ils inl)—O—————— eS d'aquest equilibri en el medi intern es realitza per diversos mecanismes cor- porals anomenats mecanismes homeostaties EI sistema de transport té molta importancia per a mantenir "homedstasi. ‘Transportant quantitats regulades de substancies a totes les cetlules, la sang ajuda a conservar I'estabilitat del medi i intern, Aquesta cstabilitat es trans- forma quan es produeixen canvis a lexterior. El cos rep senyals del canvi ambiental i, Havors, posa en marxa els mecanismes per contrarestar aquests canvis. ESQUEMA GENERAL DE LA REGULACIO HOMEOSTATICA ESQ. 2 SS ee Receptor 4 Disminuacié < ‘Augment d'aquest valor aquest valor Valor del medi intern a mantenir constant ~ Disminucié d’aquest valor Augment @aquest valor y Ses aa ee tor SN. Efector: Receptor: Es organ encarregat de fer efectiva la resposta elaborada pel sistema net vids, Generalment es tracta d’una glandula o d'un mascul; també pot ser una sensacid, 136 CeHlula que pot detectar canvis en el medi intern o extern. Generalment son terminacions nervioses especia- Tiuades per rebre aquests tipus de canvis i envien aquesta informacié al sistema nervids.EXEMPLE DE COM ES REGULA LA CONCENTRACIO ESQ. 3 DE GLUCOSA EN LA SANG Receptors situats ales parets dels vasos sanguinis 4 oe istema nervids | (Eneefal) east PANCREES ‘Augmen at eae Secrecid d'insulina Glucosa en la sang, HIPOFISI ig Secrecié de somatotropina (formacié de sucres a partir de greixos) Secrecié de tireotropina ESCORCA SUPRARENAL Secrecié de glucocorticoides y Disminucié PANCREES Secrecié de glucagé ala sang TIROIDE Receptors situats Secrecié d’hormones a les parets dels, hiperglicemiants vasos sanguinis, Accelera I'absorci6 de sucres a a nivell intestinal sistema nervids HIPOTALEM (Encefal) Sensacié de fam QUEST. | 1, Per qué és necessari el medi intern? 2 Quines funcions té et medi intern? 8. Fixa't en el dibuix de Ia lectura 1. Quin cami recorren els nutrients fins a arribar a les ctHules? Quin cami recorren els productes residuals del meta- bolisme fins a arribar als organs excretors? 137errr rrererrerrer eee ecco rece cere eee eee ree ere eer ere reer eee Quina relacis hi ha entre sang, liquid intersticial | lima? Quina caracie: ristica tenen tots aquests liquids? Com es comuniquen els vasos limfatics i els sanguinis? Digues les diferéncies que veus entre els vasos limfatics i els sanguinis Per que creus que serveixen les valvules dels vasos limfatics i Sangh Sabrizs donar alguna explicacié de perqué les arteries i els capillars no tenen valvules? Quina missio 1é un nddul Timeatic? 9, Quina missié tenen els mecanismes homeostatics? Per que creus que (S ‘ait Gnportant el seu funcionament? Per qut creus que el sistema de transport és important per a mantenir Vhomedstasi? COMPOSICIO DE LA SANG GT.2 En aquesta experitncia averiguarem quina é la composicié de la sang. Mate Coté Tubs capiHars heparinivaats Llancetes esterils Llapis gras Portaobjectes Microscopi Cobreabjectes Reactius | Sol. aquosa al 10 % de citrat sddico Alcohol etilic 96% doxalat potissic al 1% Alcohol metilic | Sol. aquosa de CaCl al 0,9 % Colorant de Giemsa Serum fisioldgic | Procediment a) La sang es coagula 1. Amb un lapis gras divideix un portaobjectes en dues parts | 2 CoMloca en una d’aquestes parts una gota de citrat sddic al 10% 0 doxalat potassic al 1%. 3. Passa’t un tros de coté amarat alcohol etilic pel cap del dit | ‘L, Extreu una Hanceta estbril de Ta seva funda i punxa’t en Ia part desinfec~ tada. i ATENCIO Només hem d’utilitzar Hancetes estérils. Per tant, una Hanceta | només setveix per punxar-se una vegada. Per cap motiu uti- Iitzarem per punxar-nos una Ilanceta ja emprada per un altre | company. 5. Quan surti sang cotloca una gota en cadascuna de les parts en Tes quals | havies dividit el portaobjectes. 6. Cobreix les dues parts amb un cobreobjectes. 1387. Observa-ho immediatament al microscopi. Descriu el que veus i dibuixa el que hagis observat, indicant el nombre d’augments. Descripais Descripeis Sang amb Girat ooxalat| Sang( 8) 8. Afegeix unes gotes de solucié aquosa de clorur calcic a Ta part on havies collocat citrat sddic 0 oxalat potassic. Qué ha passat? Interpreta els resulta. b) La sang vista al microscopi 1. Passa un tros de cotd amarat d’alcohol etilic pel cap del dit. 2. Extreu una Hanceta esteril de la seva funda i punxa’t en la part desinfec- tada, 3. Quan surti sang coHoca una gota en I'extrem d'un portaobjectes i a con- tinuacid, amb un altre portaobjectes colocat sobre l'anterior com indica la figura, eee esten-la sobre el primer. Sobre el portaobjectes ha de quedar una finissima pelicula de sang, que es denomina frotis Deixa-la assecar a ’aire, Cobreix el frotis durant 3 minuts amb alcohol metilic 6, Deixa’l escérrer i espera que s‘assequi a Maire. Cobreix el frotis amb una gota de colorant de Giemsa i dues d'aigua du- rant 30 0 40 segons. 8. Deixa-ho escétrer i espera que s'assequi a l'aire. Observa al microscopi. Observes algunes difertncies amb la preparacié de sang obtinguda a la G.T. 2 pag. 82. 189Pee Quines? Dibuixa el que hagis observat, indicant el nombre d’augments. Descripeid i diferincies observades Froist =) ©) La sang té dos components: una part cellular i una part liquida 1. Passa un tros de coté amarat d’alcohol etilic pel cap del dit. 2, Extreu una Ilanceta esttril de la seva funda i puntxa’t el dit en la part desinfectada. 3, Quan surti sang, posa-la en contacte amb un tub capilar heparinitzat. 4, Deixa reposar el tub capiHlar 24 hores. 5. Observa ara la prestncia en el tub de dues fases. Quina proporcié de la sang que hi havia é& ara vermella i opaca? Qué creus que és aquesta substancia? 6. Extreu el sobrenedant (unes gotes de liquid groguenc) i posa'l en un por- taobjectes. 7. Observa-ho al microscopi. Que observes? Aquesta substancia és el plasma sanguini. La seva composi és: Aigua: 90%; Proteines: 7%; Electrdlits: 1%(Cl-, Na*, Ca**, Mg"); Lipids: 0,1% a 0,6%; Glucosa: 0,1%. 8, Extreu una petita quantitat de sediment i posa-la en un portaobjectes jun- tament amb una gota de strum fisiologic. 9. Observa-ho al microscopi. Descriu el que vegis i dibuixa el que hagis observat, indicant el nombre augments. Descripeié Sediment(%) 140Bus ey] ap opetnBeog sSeyqpew sigseq sossoonue se10qeyy, sonperyeue sossazord quie seuopEpay su3nue,p pannsap 1 so1DoSeL u281x0,p uodsuer], gpung SPF nnsayut 590014 un ua simnsap ugs 1s siuaut ‘sosour 0 saueunag ‘Sop 00g 0 002 sony ‘soroy sundyy SIP BI SH O81 ur PIA, TS ey{npow e ap sioquesefour sap gpeususery —— saanbetd sIDQuoy, srpqinuesy eIssg HMPA = SIDQUITT, efor e1ssg EHNA styasea efor (sjrQuiso2)| %S% PISSQ ELMPIW STHAPPY| efor (seuaut8es) %29 MISSQEHMpAR —-s{HQNMAN, Brox NGAI 8 1x9 vfor eneUayL © DIX FS PISSQ eLNPIWY wenn, ur) w8Q, won SAININONYS SI1TNT-190 SAT signe] o Suryq sINqaiD Sipgmnuery——————————————————————————————————————————————————————— ELS GRUPS SANGUINIS GT. 3 Els eritrdcits presenten en les seves parets unes molecules que es compor- ten com a substancies estranyes (antigens) quan entren en contacte amb sang ‘un altre individu que presenti els anticossos corresponents a aquestes mo- Recules. Els eritrdcits s'aglomeren (aglutinacid) i posteriorment es trenquen (hemdlisi). La prestncia o no d'aquestes molecules antigtniques i d’aquests anticos- sos ha permes realitzar una caracteritzacié hematologica dels individus. Les més conegudes s6n les ABO (AB zero) i la del Rh. Grup “Antigen de Anticds sanguini Peritrocit plasmatic A A Boanti-B B B aoanticA AB AGB Cap 0 Cap eoami-Ai BoaniB Rh positiv. D 2 Rh negatiu - anti-D Determinacié dels grups sanguinis Material Portaobjectes net i desengreixat Llanceta esteril | amb alcohol Coté Llapis gras Alcohol de 96° Escuradents Reactius Strum anti-A, Strum anti-B, Strum anti-D. | Procediment 1. Amb el Hapis gras dividirem un portaobjectes en quatre parts. 2 CoHocarem en una d’aquestes parts una gota de strum anti-A, en la se- giient una d’anti-B i, en la tercera, una d'anti-D. Deixarem Ia quarta part per a realitzar el control. 3. Passa un tros de coté mullat en alcohol pel cap del dit pel Tobul de Vorella 4, Extreu la Hanceta esttril i punxa’t en la part desinfectada. | 5. Quan surti sang, coloca’n una gota en cadascuna de les parts que havies dividit el portaobjectes. Neteja't el dit cada vegada per a evitar barrejar els strums, | | 6. Mescla bé la sang amb els strums; utiliva per a mesclar cada strum un escuradents diferent 7. Observa Vaparicié d’aglutinacié als 2 minut. 14g.Resultats: Sistema ABO Serum Sen Anti-D Positia Aghutinacid Antic Aglutinacié = Negatin = = Aghutinacié Aglutinacid | Aglutinacis 8. Respon les segiients preguntes: Com es manifesta una reaceié d’aglutinacié? A quin grup sanguini pertanys? Quins antigens i quins anticossos tens a la sang: Als individus de quins grups els podries donar sang? Dels individus de quins grups en podries rebre? A quin grup sanguini pertany un individu, cls globuls rojos del qual s'aglutinen. en posar-los en contacte amb la sang del grup A? LA DEFENSA DE L'ORGANISME DOc.1 EL cos hum’, com el dels altres animals, és en contacte permanent amb els microorganismes. En un centimetre quadrat de pell i en les cavitats, en contacte directe amb I'exterior, com a les vies respiratories, digestives 0 uro- genitals, es poden trobar més de 10 milions de bacteris, la majoria dels quals ¢s poden nodrir amb les substancies que el composen 0 que produeix. Aixd no és possible normalment per l'existencia del que anomenem defenses que, per una banda, impedeixen entrada dels microorganismes, mitjancant les barreres organiques, i si aquesta entrada es produeix, les reaccions defensives impedeixen la seva proliferacié, La pell i les mucoses constitueixen les barreres organiques. Sén la pri: mera linia de defensa de Vorganisme. La pell es desescama constantment i per tant arrossega a la vegada els microorganismes que s‘hi havien dipositat Les mucoses es netegen de microorganismes gracies a la produccié de liquids 143,ec orerr cece cree cee cere e eer Peer Heee eH e Peer com la saliva, els mocs o les Hagrimes que, degut al seu pH 0 a la prestncia de lisozim, destrucixen els microorganismes o impedeixen el seu desenvolu- pament. Si els inicroorganismes aconsegueixen penetrar en un teixit, la primera reaccié és la que coneixem com a inflamacié que es produeix per la dilataci6 dels vasos sanguinis, proxims als microorganismes, que augmenta la permea- bilitat de les seves parets, la qual cosa permet la diapedesi, o sortida dels Ieu- Gbcits, i la sortida de plasma, que aniran a parar al loc de Ja infeccid. Els neutrofils, s6n els primers leucbcits en arribar-hi, S6n celules amb ca- pacitat per fagocitar els microorganismes. L’atac dels neuundfils és substituit més tard pel dels macrdfags, unes ceHules grans del teixit conjuntiu amb ca- pacitat per absorbir elements de grans dimensions com restes cellulars, glo- buls rojos, ete. Al nucli de la infeccié es forma el pus, que és una massa de restes cellu- lars, de microorganismes i de neutrdfils, morts i vius, i al seu voltant es for ma una capa de macrdfags que permet la reparacié dels teixits lesionats, > Si aquestes primeres reaccions localitzades no sén suficients, la inflamaci6 stestén als vasos limfatics i posteriorment als ganglis limfatics que s'inflen i es tomnen dolorosos; és el que es coneix amb el nom d’adenitis que sol anar acompanyada de febre eugera. Lianalisi microscdpica d'un gangli limfatic inflamat revela la presencia de neutrdfils, de microorganismes, de limfdcits, sovint en mitosi perque s'es~ tan dividint activament, i de plasmbdcits, sovint en mitosi perque s’estan dividint activament, i de plasmdcits, que sén limfcits productors d’anticossos, els responsables de la immunitat humoral. Si la infeccié no por ser aturada als ganglis limfutics, els microorganismes invacixen el cos per via sanguinia; es diu que hi ha hagut una infeccié generalitzada o septicemia, La immunitat La immunitat é la impossibilitat d'un organise de contraure una ma- laltia determinada. Distingim dos tipus d'immunitat, la immunitat activa, que s'adquireix generalment després d’haver patit nna malaltia, gracies a que les cellules de Forganisme encarregades han sintetitzat activament els anticos- sos necessaries, i la immunitat passiva, que consisteix en injectar anticos- sos especifics d'un antigen a un individu quan no hi ha temps per esperar que els sintetitzi per si mateix. La vacunacié és el procediment utilitzat per proporcionar la immunitat activa a un organisme. Una vacuna és una solucié que conté microorganis- mes patdgens atenuats, que no poden produir la malaltia perd que si s6n reconeguts per organise, com a patdgens i per tant, desencadenen els me- canismes de sintesi dels anticossos. Per proporcionar la immunitat passiva s‘utilitzen els anomenats strums Aquests s6n serums sanguinis d’animals immunes que, per tant, contenen en solucié els anticossos que proporcionaran Ia immunitat, a Vorganisme que li siguin injectats, davant de I'antigen corresponent 144DIFERENCIACIG I FUNCIO DELS LIMFOC! Medutla dssia roja Circulacié Timus Circulacis Ganglis limtatics i drgans limfoides Circulacié {| iratocts destrucixen les cbules infectades amb Vantigen, af Cellules precursores Q@Mlules sangu — | r limfdcits— mondcits granul limfdcits T | Y eritrdcits ~ locits limfbcit T Conctacte amb antigens situats a la superficie @una eHula 1 limfocits T activats (proliferac diferenciacid) mondcits macrdt Limloctts T Dilerenciats limfocit B Contacte amb antigens Iiures| 4 limfdcits B activats (proliferacis i diferenciacid) Timfacits B limfocits T limfocits T limfcits T facilitadors —inxluctons——suptesors nygulen ba nesposta immaniain rmijangant la produeciés de substances anvomenades Tinitexines, qu activen la aetiven la reprimeixen produccié —produecid acai dels de ae Timfbcits T plasmdcits, imf&cits T. i B, suprimine Paced plasmdcits DESTRUCCIG DE L'ANTIGEN ae Deis B | de memoria produeixenresten a la circulaci6. disposats a fabricar si aquell penetrar el cos.erence eee eee CEE eee cere INTERPRETACIO D'UN HEMOGRAMA Liestudi ila determinacié del nombre i de les caracteristiques de les ceHules sanguinies sén é | les series vermella (hematies) i blanca (leucbcits) de Ia per a diagnosticar Vestat clinic de | En un hemograma es determinen una série de valors que corresponen a ng circulant. Les dades que es determinen a continuacié corresponen als valors normals | en persones adultes. A. SERIE VERMELLA Home: 4,5-5. 10 hematies/I Dona: 4-5, 103? hematies/1 atletes i els afectats d’insuficiencia cardiaca perllongada. Hi ha una disminucié en les antmies, (cada g d’hemoglobina es pot combinar amb 1,33 ml d’O,) Home: 12-16 g/dl Dona: 11-14 g/dl i embaras. Home: 40-54% i Dona: 35-47% hematia expressat en pm? Valor normal: 85-95 um* globina/unitat de volum i en funcié del volum globular. Valor normal: 27-31 pg 146 1, Nombre d’hematies. El nombre d’hematies pot variar segons el sexe, Vedat, Valtitud i l'exercici que realitza Vindividu. Com a valors mitjans agafarem: Hi ha un augment (policitemia) en la gent que viu en zones clevades, cls | 2 Concentracié d’hemoglobina. Es determinen cls grams d'hemoglobina en un dl de sang. Ens mesura la capacitat de transport doxigen que té Ia sang Aquest valor també es pot donar en %, Podem considerar que 16 g/dl = 100%. Aquest valor augmenta en les anémies pernicioses i hemolitiques, i en la deshidrataci6. Disminueix en les anemies posthemorragiques, menstruaci6, 3. Hematocrit. £s cl volum d’hematies respecte del volum de sang total. Tn dica una proporcié entre plasma i elements cellulars de la sang. El resultat representa el percentatge del volum sanguini ocupat per globuls vermells. 4. V.CM, (volum corpuscular mig). Es el volum mitja, coresponent a una | 5. HLCM. (hemoglobina corpuscular mitjana). Es la quantitat (pes) mitjana | d@hemoglobina en una hematia expressada en pg. Varia en funcié de 'hemo-6, C.C.M.H, (concentracié corpuscular mitjana Chemoglobina). fs la con- centracié dhemoglobina dels hematies Valor normal: 82-38% B. SERIE BLANCA 1. Nombre de leucdcits. EI seu valor pot variar entre 5.000-10,000 celules mr El valor mitja és de 7.000. També s'expressa: 5-10.10" ceHules/L 2. Formula leucocita Indica el % de cada tipus de Ieucdeits: (C) Bandes, no segmentats: 8 (8) Neutrofils 0 segmentats: 45-70% (E) Eosindfils: 1-3% (B) Basolils: 0-0,5 % (L) Limfocits: 20-40% (M) Mondeits: 3-7% Els granuldcits (C;, S, E, B) tenen funcié fagocitaria. Els C s6n formes joves de les S: Un augment de $ indica un proces infeceiés bacteria i una resposta favorable a la infeccié. Els E, encara que la seva funcié és forca desconeguda, augmenten durant els processos allergies; la seva disminucié va Higada a Pestress». Els basofils contenen heparina i es creu que actuen prevenint la coagula- cié intravascular, Augmenten en la fase de guariment d'inflamacions. Se sap que una inflamacié perllongada fa que els globuls vermells tendeixin a aglutinar-se. L’augment dels basofils servira per a evitar la coagulacié. Els limfocits: la seva funcié esta relacionada amb els fendmens immuni- taris ja que fabriquen anticossos en el seu citoplasma o en Ia superficie de les seves CeHules, Laugment de Les relaciona amb les infeccions viriques Els mondcits actuen com a fagocits. En el Hoc de la infeccié es conver: teixen en ceHules més grans —macrofags— que poden englobar més bacteris que un neutrdfil i, com que tenen una vida més Harga, sembla ser que els M combaten les infeccions croniques i els $ les agudes. A més, sembla ser que la zona afectada es torna acida i els S no hi poden viure; en canvi els macrofags viuen bé en condicions cides, 8. V.S.G. (veloc columna de pla at de sedimentacié globular). Correspon a Valgada de ta ma que sobreneda als globuls sedimentats Lectura 1." hora: Home: de 3 fins a 10 mm. Dona: de 6 fins a 12 mm La V.S.G. augmenta durant lembaras i els processos destructius (anémies, traumatismes) i inflamatoris 46 ae Ee Be Ee EEE EEE EE SANG 1 SANG 2 Hematberit a1 ® Hematocrit 45 % Hemoglobina 14 g/100mi Hemoglobina 4 5/100 ml Hematies 4.600.000. / a Hematies 5.108 mom Leucdcits 6.800 nm? Leucdcits 18.900 / mm! Formula % Formula % 0-2 0 7 2 8 eee ee trap te ee Hl BoB Gs BoE @ S&S Lb M Retieuldcits 1000 1 Reticuldeits / 1000 H1 Paquetes “mn Paquetes / wm! VSG 12/22 h 8 mim VSG 12722 h. 30 nm VCM 88 man vCM 87 pm CM 31 pg HCM 29 pe }CCHM 34 % CCHM 32 % Diagnostic Diagnostic Interpreiaci Interpretaci: SANG 4 SANG 8 Hematverit 30 % Hematocrit ea % Hemoglobin 96 g/100ml Hemoglobina 8 5/100 ml Hematies 3.2.10 mn) Hematies 3.10° an Leuedsits 65.000 mn Leuedeits 9.000 fanm Formula % Formula % 0 0 5 50 B S 1 0 0 6 30 4 BF G€ S$ LM BoE G $ LM Celtules blastiques, 10% Reticuldeits 1000 H Reticuldcits| 1000 HI Paquetes mm! Plaquetes amin’ VSG 12/22 h, 50 nom VSG Le/20 25 an VCM 87 pm vem 5 pm HCM 29.2 bg HCM 25 Ps CHM % cCHM 31 % Diagndstic Diagndstic TInterpretaetds Interpretacid: 148Respon les segiients pregumtes: 1, Per qué creus que Ia deshidratacié produeix un augment aparent dels gl buls vermells? T per que en lembaras es produeix una disminucié aparent? Quina és la funcié de "hemoglobina i on es troba? 3. Sabries donar una raé per qu la gent que viu en Hocs alts (2.000 m) o els atletes, augmenten la seva produccié d'hematies? 4. Creus que hi ha relacié entre un hematocrit gran i un clevat nombre Whematies? 1 entre un hematocrit elevat i un V.C.M. elevat? [entre un hematocrit elevat i un H.C.M. eleva? Sabries explicar per qué augmenten, principalment, el nombre de neuud- fils en les infeccions bacterianes i el nombre de limfdcits en les viriques? 6. Comenta els resultats de les analisis adjuntes. ORMACIO DE LES CEL LULES SANGUINI IES: HEMOPOESI_LEC. 2 Les ceHules sanguinies tenen un periode de vida limitat per la qual cosa s‘han de produir continuament al larg de la vida de Vindividu. Totes s‘ori- ginen a partir d'un mateix tipus de ceHukt mare, unes ceHules totipotents, Jocalitzades a la medulla dssia roja, en un procés anomenat genericament hemopoesi La formacié dels globuls rojos 0 eritropoesi, és controlada per un meca nisme homeostatic regulat pel grau doxigenacid de la sang, en disminuir Ta quantitat d'oxigen de la sang, s‘activa leritropoesi. En el procés de formacié i maduracié dels globuls rojos, que té Hoc a Ta medulla dssia roja, les seves: cetlules precursores perden el nucli i 1a major part dels organuls, i's'omplen per complet d’hemoglobina, Els globuls rojos madurs surten a la sang i, de- gut a 'hemoglobina, poden transportar una quantitat d’oxigen 60 vegades més gran que la que es podria dissoldre Hiurement en el plasma sanguin La vida mitjana dels globuls rojos és de 120 dies, després dels quals sn destruits per ceHlules fagocitiries del feige i de la melsa. L’hemoglobina es 149eee eee eee ee Ee eee ere eee eee eee descomposa en dues parts, l'una que conté ferro, que és reciclada per formar nova hemoglobina, i V'altra que, en forma de biliverdina i de bilirubina (els pigments biliars), és excretada per la bilis. La leucopoesi també es realitza a la medulla dssia roja, per amb diferen- cies notables entre la diferenciacié i maduracié dels diferents tipus de leu- cocits. Els granuldcits maduren a la medubla dssia roja i la majoria dells només circula per la sang durant unes hores, abans d'emigrar als liquids tissulars on resideixen algun temps, éssent-ne eliminats, en general, en realitzar la seva funcis. Els mondcits, una vegada s‘han diferenciat i madurat a la medulla dssi roja, entren a la sang per restar-hi d'un a tres dies. Després passen als liquids | tisulars en els quals poden viure com a macrdfags durant alguns mesos. ! Els limfdcits es formen a la medulla bssia roja i s6n alliberats al corrent ! circulatori sense haver-se diferenciat. Els que maduren al timus originen els } anomenats limf&cits T, mente que els altres constitueixen els anomenats } limfdctis B. El contacte dels limfocits T amb antigens situats a la superficie d’una ceHlula [a que aquests es diferenciin en citotdxics, facilitadors, induc- } tors i supressors. El contacte dels limfdcits B amb antigens Iliures indueix la seva diferenciacid en dos tipus de ceHlules, els plasmacits i els limfocits B de ' membria (veure quadre pag. 141) Les plaquetes ¢s formen i diferencien a la medulla dssia roja, a partir d’unes grans ceHules anomenades megacaridtics. No son autentiques cellules ] perqué sén fragments del citoplasma dels megacaridcits. La seva vida mitjana { | ésde4a Il dies QUEST. 2 1, Subratlla les paraules que no entenguis i busca el seu significa. 2. Es podria fer un cultiu «in vitro» d’eritrdcits? Per que? | | } 3. Sobre la silueta de "home de la pagina segitent situa tots els drgans he- mopottics esmentats en la lectura. eee eee ee LA MELSA I EL TIMUS DOC. 2 La melsa és un drgan de forma ovoide situat sota el diafragma en el costat esquerre. Té un color vermellés i pesa uns 200 g. Conté gran quantitat de teixit limfatic i intervé en Ia Timfopocsi i en la desintegracié dels eritrdcits. En Pestat embrionari és eritropoética. En les situacions de perdua de sang és capag d’enviar 1/2 litre de sang al torrent circulatori. immunitat ja que & el Iloc on es produeix la maduracié dels anomenats lim- focits T. En Vindividu adult degener que en Vadult només és de 10 g. FI timus é un drgan situat al final de la taquea, relacionat amb la En la pubertat té un pes mitja de 60 g mentre | | 150 lUN VIATGE ALLUCINANT 7 LEC. 3 Narra el viatge per I'interior del cos huma’ d’una nau submarina miniaturit- zada, el Proteus, on viatja un equip de metges i tcnics també miniaturitzats, Son injectats al sistema circulatori i la seva missié és destruir un coagul de sang localitzat al cervell. «Duval mir al voltant seu amb embaladiment Es increible —digué—. Som a interior d’un cos hun arttria, ; dintre d'una Es trobaven en un aquari inmens i exdtic i tot el que veien no eren pei- xos, sind coses estranycs. Una especie de pneumatics grans, amb una depres sié al centre per? no foradats i d'un color de palla ataronjat, n’eren els més nombrosos —Sén globuls rojos de la sang —digué Michacls—. En conjunt sén ver- mells perd agafats un a un tenen color de palla. Els que veiem, provenen directament del cor i van al cap, concretament al cervell, carregats d’oxigen. 151eee SEES See eee eee Grant continua mirant meravellat al seu entorn. Ultra aquells corpuscles, hi havia d'altres objectes més petits; hi sovintejaven, per exemple, uns que ren plans i amb forma de plat. —Sén plaquetes? —pregunta Grant, recordant-se de quan anava a collegi. —Si —respongué Michaels—. Si alguna es trenca en xocar amb el Pro- teus, és pot formar un coagul. Més enlla descobri un objecte gran, Hetés i pulsatil. Presentava un aspecte granulés i al seu interior es veia un negte centelleig. Dins de la massa letosa, hi destacava una zona més fosca que mantenia una forma regular i immuta- ble. La silueta de Vobjecte es veia amb dificultat i desaparegué en la foscor lapat per altres objectes i perdut en el remoli. —Ous escumats! —digué Grant dimonis és aixd, Michaels? —Una ctHula blanca, naturalment, S6n poc nombroses en relacid als glov buls rojos. N’hi ha uns 650 d’aquests per cada ceHlula blanca. En canvi aquestes ceHHules sén molt més grans i es poden moure amb independéncia. Algunes d’elles fins i tot poden sortir del vas sanguini —S6n una important barrera contra les malalties, S'encarreguen delimi- nar els bacteris i també produeixen anticossos, que sén molecules proteiques que tenen Ia caracteristica de combinar-se especificament amb diverses subs- Lancies externes que envaeixen el cos: gérmens, toxines, proteines estranyes.. Semblava un ball! Els objectes es bellugaven en la seva posicid tot i que el moviment era esmorteit per lelevada viscositat del torrent sanguini, El contingut protic de la porcié fMluida de la sang, les «proteines del plasma», servia d’esmorteidor de la nau. El Proteus havia dibuixat un gran giravolt i la paret semblava trobar-se a uns 30 metres de distancia. Ara es podia veure amb molt de detall endoteli ambari Ieugerament acanalat que revestia ‘interior de l'arteria. A les proxi- mitats de la paret arterial, la navegacié era més dificultosa, Mirant endayant, la paret formava un tinel que semblava no acabar-se mai, format per inter- minables quilbmetres. EI sistema circulatori —digué Michaels— tindria, si comptéssim tots els vasos i els poguéssim embrancar consecutivament, una longitud de 160.000 quilometres, . $6n clavats als ous escumats! Que A 7 SVE GlBbul blane sortine del capiHlar (Diapedes) Pret del vas sanguini fendoteli) 152Ara es wobaven prop de la paret i podien percebre tots els seus detalls, Les fibres de teixit conjuntin que eren principalment el sew suport, sembla ven bastiments gairebé com arcades gotiques d'un color groc i Huent com si estiguessin recobertes un tel greixés. Les fibres conjuntives s’estiraven i arquejaven separant-se, com si tota Vestructura s'expansionés, tot seguit onsava i novament es tomava a dilatar. Grant dedui rapidament que allo que estava veient era una pulsacié arterial produida pel batec cardiac Ara havien arribat a Ia vena cava superior, 1a més important de totes les que vénen del cap i del coll, i la sang havia gastat tota la provisié d’oxigen. Els globuls rojos, desproveits d’oxigen, estaven carregats d’hemoglobina, no de la vermella, combinacié d’oxigen i hemoglobina anomenada oxihemoglo: bina. Les plaquetes Hiscaven lentament i un globul blanc pass, per dos cops, a poca distancia del Proteus. Ara el globul blane es presentava tenyit d'un color crema verdés. De Ihuny, es podia sentir com trons de cand. Es trac- tava només d’una vibracié riumica del sol de la nau, lenta i regular, perd que anava augmentant progressivament intensitat. Un cop seguit d’un altre; una pausa i repeticid, perd més fort que abans, cada cop més fort Ataria Liquid interstcialabsorbit Venayf RBBRRSRRESBSE ama oases eae tssensuaetnannsetaunatunsscsnsuszsneet nese ssnaesazuata! —Es el cor? —pregunta Grant—. Sona com un cand. Si, perd les descarregues es repeteixen sense parat: dos mil milions de batecs en 70 anys— contesta Duval. —D'aqui uns segons, penetrarem a Vauricula dreta —adverti Michaels— Hem sortit del ventricle i hem entrat a Vartéria pulmonar. La valvula semilunar quedava enrere encara tancada perd, de mica en mica, les fibres que la formaven s’anaven relaxant, Vobertura sobria i el torrent sanguini flui amb el poderds impuls de la sistole. El final del batec havia rebaixat la velocitat del fluix sanguini i el Proveus avancava amb sua- vitat. Grant observa les subdivisions que se succcien rapidament a dreta i esque~ ra, a dalt ia baix, mentre el canal per on viatjaven era cada cop més estret i aixd permetia de veure les parets progressivament més a la vora i amb més claredat. —Estem arribant als capitlars —digué Duval—. Sén els vasos més prims del cos; la seva mida és microscdpica. THuminats per la Hum de la nau, observaren que les parets, en fer-se més estretes, havien perdut els replegaments i esquerdes i eren cada cop més ises, La tonalitat groguenca ¢s converti en un color crema apagat i al final esde- vingué totalment incolor. La paret adopt ara una estructura en forma de mosaic format per poligons corbats, proveit cadascun dell d'una zona He gerament gruixuda en el centre. —fis precids! —digué Cor pillar perfectament individualitzades. —La paret sembla transhicida —digué Grant —fis clar —respongué Duval—. Aquestes parets s6n extraordintriament primes i molt poroses. La vida depén dels materials que tavessen aquestes i parets.. | | —. Es poden veure les ceHules de la paret ca Aquesta lectura ha estat exireta de la novella d'Isaac Asimov Un viatge ablu- cinant QUEST. 3 Per qué sents uns sons en auscultar Ia part esquerra del trax? Per qué tenim pols? On es detecta el pols? Per que costa trobar-lo? Es manté sempre constant e! pols? Per que? Quina relacié hi ha enue et pols i els sons que havies auscultat? Quins canvis veuries a les parets arterials si poguessis «veure> Yona de pols? Per qué batega el cor? Quina és Ia seva funcid? . Quants batees/min., segons la lectura, fa un cor? een Quines parts constitueixen Vaparell circulatori? 15410, M1 12, 13 M 15, 16. 7 Quina composicis té la sang? Que conté, fonamentalment, la «porcis» fluida de Ta sang. Quants tipus de eetlules sanguinies hi ha? Quina és la seva funcid? Cita les dilerencies, que puguis deduir de ta lectura, que existeixen ent un globul blanc i un globul vermell Quin tipus de vasos sanguinis formen part de Vaparell circulatori? Quina diferencia hi ha enve ta paret d'una artria i la d'un capiblar? Cap on va la sang que circula per ley venes? Dion ve la sang que cireula por les arteries’ Que passa en els capilars sanguinis? Busca que signifiquen aquestes paraules que surten en Ta Lectura: — coaguls; anticds; viscositat; plasma; endoteli; sistole; polsament; pulsatil ESQ.3 Naim. comesponent Capillars pulmonar Capillars corporals. .. Arteria aorta ..eee+ Arteria pulmonar... na cava superior .. | Vena cava inferior Vena pulmonar Cisterna de Pecquet Arteria renal Vas quilifer Canal toricic Vena renal Intesti... z Rony6 «+ Feige Vena porta Vena suprahep: Melsa : Vas limfatic « Vena espleni Vena gastrica . Vena intestinal Estémac Arteria esplenica Arteria estomatica Anteria mesenterica Relaciona Les estructures numeraces del dibuix esquemitic amb el seu nomeee ee eee LA CIRCULACIO EN ELS DIFEFERENTS GRUPS DE VERTEBRATS Area a Area Respirator ‘ALTRES ‘ALTRES ‘ARES ARES. CORPORALS, CORPORALS Gr. Area Resp rateria Area ‘ALTRES ‘ARES CORPORALS 1. Sabent que a Parca respivatoria ‘0% perd loxigen i es carrega de color vermell la sang oxigenad igena la sang i que a la resta del cos 2, pinta als dibuixos de lesquema 4 de la i de color blau la que porta CO, 1562. Els esquemes anteriors corresponen als aparells circulatoris de diferents classes de vertebrats. Quines difertncies observes entre ells? 3. Quin d’ells creus que correspon als mamifers, i per tant a "home? Explica Ia resposta Es diu que Vaparell circulator’ de Vhome és doble, tancat i complet Podties explicar qué vol dir aixd veient Fesquen 5. Els restants esquemes cotresponen als aparells circulatoris @’amfibis, rep. tils i peixos, Identifica'ls i digues com és cadascun Wells,"1 ESQ. 4 Calea Ja figura 2, retalla-la i enganxa-la parcialment sobre la figura 1 Identifica les estructures assenyalades. Fig. | Fig. 2 158 -—DISSECCIO D’UN COR DE BE G.T.6 A fi de poder estudiar en detall Panatomia daquest brgan, recomancm utilitzar el cor i els pulmons units, [intima relacié @aquestes visceres fa que, per la millor comprensid de Panatomia, sigui necessari estudiar-les totes juntes. Material Salata de disseccid Pinces Canula Tisores Procediment 1. Agafa el cor i els pulmons de be; localitza el cor. Fixa’t en Ta capa que Fenvolta, Quin aspecte té? Descriu-la 2. Trew aquesta capa. Quines dificultats hi tobes? Per on és enganxada al 3, Aquesta capa és la paret externa del pericardi, que é una serosa que en volta el cor, La capa interna és totalment enganxada al cor i rep el nom depicardi. Entre aquestes dues capes hi ha un liquid. La funeié del peri- cardi és de proteccié 4. Orienta ¢l cor. Posa la cara posterior, la més plana, en contacte amb ka safata, 5. Localitza els vasos sanguinis que cntren i surten del cor i talka els que uneixen el cor amb els pulmons. Veus algunes diferencies enue ells? Quines? 6. Introducix Ja canula per aquests vasos i localitza Tes cavitats del. cor Quantes whi hae Descriu el sew aspecte extern i digues quines s6n les auricules i quins s6n els ventricles. 8. Els vasos que surten dels ventricles s6n les arteries: 1a que surt del ven ricle esquerre és Vartéria aorta, i la que surt del ventricle dret és Varteria pulmonar. Els vasos que porten la sang a les auricules sn les venes; les 159i ere errr eee eee eee 15, 160 venes que van a Pauricula esquerra sn les pulmonats, i les a1 Mauricula dreta son les caves. Localite van a cada un daquests vasos i titbuls, Fixa't en la separac cen dues parts iguals? que hi ha entre els dos ventricles. Divideixen el cor Observa els vasos sanguinis de la superficie del cor. Son les arteries i venes coronairies. Fes un esquema senyalant el seu trajecte. Fs distribucixen d'una manera uniforme? Quina funcid creus que ten Per veure com és per dinne el cor Phem dobri. Ho favem introdaint Ta Cala per Parteria pulmonar fing al ventriele dret, mantenint-la el més a prop possible del tabie interventricular, i tallant amb les tisores seguint Ja rama de La cunula. Fixa’t en la base de Part Qui hi ha? Dibuixa-ho. 22 on es junta amb la paret del ventricle. Aquestes estuctures s'anomencn valvules se igmoidees, Recordin: que Ia sang sunt del ventricle cap a les arteries, podries deduir quina é ka missié que tenen aquestes valvules? ilumars 0 §: 16. Observa el grutix de ta paret del ventricle, Pots distingir bé tes capes: ama estema, suau i Muent, anomenada epicardi; una de mitjana, més grai- : xuda i formada per teixit muscular cardiac, dita miocardit i un més interna, altia de molt fina i semblant a Mepicadi, anomenada endocardi Aquesta estructura, variant el gruix del miocardi, la trobarem tambe a les ‘uricules i al ventricle esquerre, Busca la comunicacié del ventricle dret amb Vauricala dreta, Ambdues cavitats estan separades per una valvule momenada vicispide. Fixa't com és i descriu-la, Digues tamhé com fun- ciona, Thvoduint la Ginula per Ta valvula trichspide localiva Fauricula dieta i les venes caves, inferior i superior. Talla seguint la ranura de la einula Fes un dibuix de la part dreta del cor Fisa’t en la diferencia que hi ha entre les parets del ventricle i de Pauri- cula dretes. Comenta-les Per qui creus que hi ha tanta diferencia entre aquestes dues cavitats? Ancm ara a obrir el ventricle esquerre. Per fe-ho introduirem la einula per Varteria aorta i farem el mateix que abans. Localivza les vilvules Sigmoidees. A la base de Paorta també hi veuras un forat: és Forigen de Vartria coronaria que porta la samg oxigenada que nodreix el méscul cardiac Fixa’t en el gruix de fa paret del ventricle esquerre i compara’l amb el venbiicle dret, Comenta les diferencies que hi trobes. A qui ercus que séin degudes aquestes diferencies? Busca Ja comunicacié entre Vauricula i el ventricle esquerre. Hi ha també una valvula, anomenada bicispide o mitral. Descria com és i digues en que cs difertncia de la valvula tricaspide.eee ee eee eee eee eee eee eee Obre la paret de Pauricula esquerra, Veus alguna difertncia entre aqui auricula i la dreta? Per qu 24, Fes un esquema del cor amb les quatre cavitats, com s6n connectades i els vasos sanguinis que estan en contacte amb elles, Indica com circula la sang i el nom de cadascuna d'aquestes parts. COM FUNCIONA EL COR? Els moviments del cor s6n deguts a la contraccié del muscul cardfac. ) Liimpuls per a la contraccié del miocardi s‘origina al mateix mitscul, en cl | nodul anomenat sino-auricular o marcapas, situat a Vauricula dreta, La con- traceid del miocardi rep el nom de sistole, mentre que la seva rekaxacid es dit diastole, L'impuls que origina cn el marcapas fa que ¢s produeixi Ta sistole auri- cular, i a la vegada excita el nddul auriculoventricular, situat a a base de Tauricula dreta, enmig dels ventricles, Des daquest nddul es difon Pimpuls per les fibres musculars dely ventricles, entrant aquests en sistole La sistole auricular i la sistole ventricular no s6n_ simultanies: quan Tes auricules sn en sistole, els ventricles sn en diastole, i viceversa. | La dunada completa del cicle cardiac va des que Tes auricules entren en | sistole fins que es torna a realitzar la segiient sistole auricular. Té una durada daproximadament 0,8 s, cn condicions normals. En estat de repos o durant | tun exercici intens pot retardar-se 0 accelerar-se el rite, i aixd és controlat | pel sistema nervidy autonom. En produit-se la sistole auricular es buiden ley auricules i stomplen els } ventricles, Per aixd shan d’obrir les valvules mitral i trietispide, En produir- se la sistole ventricular es buiden els ventricles i Ia sang teres, En aquest cas sobren les valvules sigmoidees. L’obertura d'aquestes valvules } es pot detectar auscultant ¢l cor: s6n els sorolls cardiacs, | ons i 038 08s Sistole auricular | oast fe oss Sisote veniculat ons 07s i | j i } ul BPNe Diastole ventricular 162En enurar la sang a les arteries, aquestes es dilaten i a continuacié es con tauen per recuperar el seu dimete normal. Aquesta ona de dilatacié- contraccid que es va estenent al Harg de les arteries és el polsament El cor d’una persona adulta normalment es contrau ritmicament 72 ve des per minut, Aquestes contraccions solen passar desapercebudes, perd algu- nes vegades ¢s pot observar que el cor batega més fort, el sentim; d'aixd en diem tenir palpitacions, que rarament s6n simptoma d'una afeccid cardiaca, La taquicardia és acceleracié del ritme cardiac, a valors superiors els 100 batees per minut, a conseqiiencia de augment de la temperatura corporal 0 de Pestimulacid del cor, com per exemple amb Vabtis dels estimulants (cale, tabac, etc.). Pot anar acompanyada de palpitacions, La bradicardia és la disminucié del ritme cardiac, a valors inferiors als 60 bates per minut, a conseqiiéncia Walgunes malalties (infeccioses, cardiaques, tumors cerebrals) 0 de causes fisiologiques Una persona que exerciti els seus masculs, com per exemple un espor- lista, exercita també el seu cor: en repos, el cor li bombeja la mateixa qu lat de sang, amb menys batecs, que en una persona que no els exerciti ELS SOROLLS CARDIACS LEC. 5 El funcionament cardiaic genera dos sorolls, asincronisme dels quals per- met detectar una dolencia patoldgica. EI primer d’aquests sorolls se sent a la part baixa de la cavitat toracica (entre la 5a. i Ga, costelles a Vesquerra de Vestemum) i correspon al tanca ment de les valvules auriculo-ventriculars i la contraccié de les parets ventri- culars, aixi com a Vobertura de les valvules sigmoidees. Es un soroll greu i Marg que s'assembla al fonema lub. EL segon soroll se sent a la part alta de la cavitat toracica (2n. espai inter costal prop de lesternum) i correspon al tancament de les Valvules sigmoidees ia Vobertura de les valvules auriculo-ventriculars. Es molt més breu i de to més alt, semblant al fonema dub. LA PRESSIO ARTERIAL La sang circula pels vasos sanguinis a pressid. La pressié arterial és un dels parametres utilitzats per diagnosticar el funcionament del cos. Quan es determina la pressié arterial es donen dos valors: el primer correspon a la pressié de la sang quan el cor efectua la sistole ventricular (pressi6. arterial maxima o sistdlica) i el segon quan el cor es troba en Ia diastole ventricular (pressié arterial minima o diastolica). Liaugment de la pressié maxima sense que s‘elevi la minima indica rigi- desa de Farteria aorta i dels grans vasos, tal com passa a l'aterosclerosi. L'ele- vacié de la pressié minima indica un augment de la resistencia periferica per vasoconstriccid (disminucié del diametre) de les petites arteries La pressié arterial augmenta amb Tedat i, en un mateix individu, pot osciHar a causa de multiples fendmens: emocions, fred, activitat fisica, ete 163eee eee SEES See eee En general definim la hipertensié arterial, en els adults, com Velevacio per sobre de 14,5 cm de Hg per a la pressié maxima i de 9 em de Hg per a Ta minima. La hipotensié és Fexistencia de valors inferiors a 9 cm de Hg per a a pressi6 arterial maxima i a 5 em de Hg per a la minima: E1 80% dels hipertensos tenen entre 40 i 70 anys, Fins als 40 anys I'home te més tendencia a la hipertensi6, a partir daquesta edat en té més la dona EDAT MAXIMA MINIMA 48 105, i 8.12 n 15 12-16 12 8 16-30 13 8 30-40 M8 9 40-50 15,5 95 50-60 165 10 + de 60 15. 10,5 Limits extrems dels valors normals de la pressi6 arterial en cm de Hg. LELECTROCARDIOGRAMA. L'impuls cardiac generat en el nddul sinusauricular (pacemaker) es difon pels teixits veins fins a arribar a la superficie corporal, gracies a la gran pro- porcid de liquid electrolitic que té el cos hum’. Collocant uns electrodes en uns eixos corporals on el registre de Vactivitat cardiaca és maxim, podem registrar les variacions del potencial electric Liaparell que s'utilitza és Velectrocardidgraf, amb el qual sobié un registre grafic del funcionament cardiac denominat electrocardiograma En Velectrocardiograma distingim: 1) una linia ascendent P que corres pon al principi de la sistole auricular; 2) linterval P-Q que corresponen al pas de 'impuls pel nddul auriculoventricular i 3) Pinterval Q-T que corres- pon a la sistole ventricular. L’analisi de lelectrocardiograma permet dete minar les anomalies del miscul cardiac secons 0 024 088) 058 164QUEST. 4 Relaciona les dades obtingudes en Vactivitat Jugant_ a metges amb les informacions donacles a les lectures 4 i 5. MALALTIES PARELL CIRCULATORI DEL Angina de pit Dolor toracic, que pot anar acompanyat de la sensacié de mort imminent, provocat per 1a manca de sang en el mtiscul cardiac Si la manca de sang persisteix el miscul cardiac es necrosa i diem que Vindividu presenta un atac de cor o infart de miocardi, del qual n’és causa habitual la presencia d'un coagul a Varteria coronaria, gairebé sempre a causa de Vexistencia d’una arteriosclerosi El tabac, Palcohol, els excessos alimentaris, la hipertensid, la vida sedentar ria, les emocions continuades («stress») augmenten el rise d’infart. Qué és la feridura o atac de feridura? Es la perdua d'algunes 0 totes les funcions cerebrals per manca de rec sanguini a causa de Voclusié d’un vas sanguini pels lipids acumulats en les seves parets o per la pordua d'elasticitat dels vasos sanguinis (arteriosclerosi), per la presencia d'un coagul que impedeix el ree sanguini, per una hemorra gia 0 per altres causes (infeccions viriques 0 bacterianes) La manifestacié externa de la malaltia és sobtada (ictus), si bé poden haver passat setmanes 0 anys des de Pinici de les causes que han produida Gairebé sempre s‘observa la paralisi de la meitat del cos (hemiplegia). Si la part del cervell afectada és la dreta, la paralisi afecta a la meitat del cos opo- sada. La paralisi pot ésser parcial i afectar només alguns mésculs. Si la part del cervell afectada és Pesquerra, la paralisi afectara el costat dret i la parla se'n veura afeetadat; perdy no sempre és aixi perque hi ha persones amb el cen: tre de la parla canviat. El 15% dels esquerrans i el 2% dels dreters tenen el centre de la parla compartint les dues meitats del cervell. Qué és Varteriosclerosi? Es la lesié de les arteries consistent en un enduriment de les seves parets i la formacié de plaques de materia lipidica o colesterol, denominades atero- mes, 2 les parets arterials. N'és la causa lexcés de lipids sanguinis, sobretot el colesterol. Probablement hi ha altres causes, perd I'arteriosclerosi és afavorida per la vida sedentaria, el tabac, la hipertensié arterial i Vobesitat. L’edat ten- deix a aguditzar l'efecte d'aquestes causes. Liinfart de miocardi, la ombosi i la ruptura arterial sén conseqitencia de Varteriosclerosi.