Les quatre grans cròniques

Una narrativa historiogràfica

Èpica i cròniques
Nacions → tenien una èpica = narració dels seus fets heroics i gloriosos, amb herois
emblemàtics, reals o imaginaris → volien contribuir a reforçar el sentiment de
comunitat nacional
● Chanson de Roland (França)
● Cantar de Mio Cid (Castella)
→ cançons de gesta: poemes èpics que expliquen les grans gestes
dels respectius herois nacionals
I en català?
No se n’han conservat, però en tenim referències a les quatre grans cròniques, els
textos més propers a l’èpica catalana
Què són les quatre grans cròniques?
● Textos històrics en prosa que ens mostren el màxim moment d’esplendor
de la corona catalanoaragonesa → regnat de Jaume I el Conqueridor
(1213-1276) fins al de Pere el Cerimoniós (1336-1387).

● Es coneixen amb el nom de l’autor:

○ Crònica de Jaume I o Llibre dels feits
○ Crònica de Bernat Desclot
○ Crònica de Ramon Muntaner
○ Crònica de Pere el Cerimoniós
Quina finalitat tenien?
➢ Fixar un moment històric →Narrar esdeveniments perquè fossin
coneguts i recordats per les generacions futures

➢ Voluntat didàctica → Servir de model per a futurs reis i governants.

➢ Intencionalitat política i sentiment monàrquic i patriòtic→ Justificar

els fets i les accions dels monarques i, alhora, exalçar la casa reial.
Història o literatura?
Són
Historiografia → narren fets verídics del passat
+
Recreació de la veritat històrica, literaturitzada
→ ús de recursos i tècniques literàries
→ voluntat de fer bonic allò que s’explica recreant situacions i accions
Trets literaris de les cròniques
1. Estan escrites en primera persona (excepte la crònica de Bernat Desclot,
escrita en tercera persona). Aquest narrador-protagonista, a més, parla
de records i dona detalls personals, cosa que confereix un intimisme al
protagonista de la crònica com si fos un personatge novel·lesc.
Entretant ens anàrem a jeure i no volguérem descobrir les paraules a ningú que fos
amb Nos. I malgrat que fos en temps de gener, que fa gran fred, ens contornàrem a
la nit més de cent vegades al llit, d’una part i de l’altra, i suàvem tant com si fóssim
en un bany; i, quan haguérem pensat molt, ens adormírem pel cansament de
vetllar que havíem fet.
2. Incorporen diàlegs, descripcions i detalls, elements que no serien
rellevants en un discurs històric. Aquí, per exemple, Bernat Desclot narra uns
fets que no va viure amb detalls minuciosos:
Entraren en un hostal. E donaren a menjar a llurs cavalls, e el rei e els cavallers
dinaren-se, e el mercader, de pan, e de truites d’ous e de vin; e quan foren dinats, al
rei venc molt gran talent de dormir, e dix que mester era que dormís, que la son
l’apoderava molt fort per ço cor tres nuits havia e tres jorns que no havia dormit
sinó molt poc.
3. S’hi insereixen llegendes per explicar fets llunyans dels quals els autors no
tenen informació de primera mà.
4. S’interpel·la l’oïdor, un recurs propi dels joglars quan recitaven poesia
davant un públic. Aquest tret només el trobem a la Crònica de Ramon
Muntaner.
Què us diré? Tanta de gent hi havia de l’una part e de l’altra, que Peralada, e
Cabanes, e Sant Feliu, e Figueres, e Vilabertran e el Far, e Vilatenim, e
Vilasèquer e Castelló d’Empúries, e Vilanova e tota aquella encontrada era
plena de gent.
Llibre dels fets de Jaume I
● Jaume I (1208-1276) (Regnat: 1213-1276)
● Escrita en dues etapes: 1244 i 1274
● El rei n’és l’autor: la inspirava, la dirigia i en dictava parts. Escrita amb
ajuda de col·laboradors.
● Té forma autobiogràfica o de memòries. El monarca, en primera
persona –el nós majestàtic– hi explica el seu llarg regnat. Especial atenció
en les accions militars (conquestes de Mallorca i València)
● Se’ns presenta com un autèntic heroi de gesta, home bel·licós. Ens dona
visions àmplies i detallades de les campanyes per mar i terra.
Llibre dels fets de Jaume I
● També explica detalls i escenes intranscendents de la vida quotidiana:
“E fom a Borriana, e, quan venc que en volguem llevar la host, una oreneta havia feit
niu prop de l’escudella en lo tendal, e manam que no en llevassen la tenda tro que
ella se’n fos anada ab sos fills, pus en nostra fe era venguda”

● Escrita en un estil subjectiu, viu i plàstic, a vegades, descurat.

● Sovint usa expressions populars i fa parlar els personatges forasters en
la llengua pròpia (aragonès, francès, castellà), per donar verisme al relat.
● No es divideix en llibres ni capítols, però podem veure-hi cinc parts: 1)
infantesa de Jaume I; 2) conquesta de Mallorca; 3) conquesta de València;
4) conquesta de Múrcia i 5) últims anys del regnat de Jaume I.
Crònica de Bernat Desclot
● Redactada entre 1283 i 1288.
● L’autor es manté a l’ombra. El veritable protagonista és Pere II el Gran, fill
i successor de Jaume I i contemporani de l’autor.
● Primer relata breument els regnats dels tres monarques anteriors i
després ens retrata Pere II com un heroi cavalleresc.
● Temes principals: intervenció de la casa reial catalanoaragonesa a Itàlia,
la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament.
● De Desclot no en sabem gairebé res. Deduïm que era un membre culte de
la cort i que en escriure actuà com a cronista oficial. Obra molt
impersonal.
Crònica de Ramon Muntaner
● Ramon Muntaner (Perelada, 1265 – Eivissa, 1336)
● Va escriure entre 1325 i 1328 la crònica més bella i emocionant de la literatura catalana.
● El relat va des de l’engendrament de Jaume I, fins a la coronació d’Alfons III el Benigne, els cinc
regnats contemporanis de l’autor.
● Els reis i caps de les empreses militars tenen el protagonisme principal de la narració, però
l’autor també és protagonista de molts dels fets que explica.
● Té la forma d’un llibre de memòries personals, a través del qual ens assabentem de l’agitada
vida de l’autor, plena d’aventures, de viatges, empreses diplomàtiques i experiències bèl·liques.
● El tema més important: la famosa expedició catalana a Orient, en la qual participà, amb la
companyia d’almogàvers que dirigia Roger de Flor.
● Muntaner es manifesta com un patriota exaltat, entusiasta dels sobirans del casal
Catalunya-Aragó, de la llengua (que ell anomena “bell catalanesc”) i defensa la unió de totes les
terres on es parlava català.
Crònica de Pere el Cerimoniós
● La va escriure entre 1349 i 1385, mogut per l’exemple del seu rebesavi Jaume I, amb el propòsit de
justificar la seva política tortuosa i afermar la seva monarquia donant-li prestigi entre la burgesia i el
poble, estaments en els quals volia recolzar-se.
● També és un llibre de memòries reials, inspirades, dirigides, supervisades i, en part, dictades pel rei,
però realitzades per col·laboradors seus.
● Hi relata el seu regnat i el del seu pare. Temes més importants: la guerra contra els nobles rebels de
la Unió a Aragó i València.
● És molt diferent de les altres tres. No té to èpic. El rei no s’hi mostra com un heroi cavalleresc, sinó
com un príncep renaixentista, autoritari, meticulós, intrigant, astut, sense escrúpols i, fins i tot, cruel:

E hac-n’hi alguns que foren rossegats, e altres solament penjats. Dels quals n’hi hac alguns, així com ho
mereixien, als quals fo donat a beure del metall de la campana de la Unió que havien feta, la qual estava en
la sala de la casa del Consell de la ciutat, qui és prop de la seu. E, com aquesta campana repicava, los
conservadors de la Unió e tots los altres qui eren diputats als actes d’aquella, se justaven de continent; per
què fo justa cosa que aquells que l’havien feta fer beguessen de la licor d’aquella com fon fusa.
Regnats historiats a les quatre cròniques

Alfons I el Cast (1162-1196) Desclot

Pere I el Catòlic (1196-1213) Desclot Jaume I
Jaume I el Conqueridor (1213-1276) Desclot Jaume I Muntaner
Pere II el Gran (1276-1285) Desclot Muntaner
Alfons II el Franc (1285-1291) Muntaner
Jaume II el Just (1291-1327) Muntaner
Alfons III el Benigne (1327-1336) Muntaner Cerimoniós
Pere III el Cerimoniós Cerimoniós