Universitat de Lleida les relacions informals, atesa la seva força i consolidació, implicant un necessari re-disseny
Facultat de Dret, Economia i Turisme. Grau d’Administració i Direcció d’Empreses organitzatiu.
FONAMENTS DE GESTIÓ D’EMPRESAS. EVALUACIÓ SEGON PARCIAL. TEMES 6 AL 10
1. Quan les empreses son classificades segons la seva naturalesa jurídica:
a. La Societat Civil es una empresa associativa de dues o mes socis, amb responsabilitat il·limitada.
b. La Comunitat de Béns és una classe d’empresa mercantil amb responsabilitat limitada.
c. La Societat Col·lectiva es regeix pel Codi Civil i és de responsabilitat limitada.
d. La Societat Anònima es constitueix amb un capital mínim de 3.005,06€ desembors total.
2. Si estudiem o analitzem les definicions d’empresa podem dir:
a. L’empresa es un sistema financer i no un sistema social per a assolir objectius.
b. L’empresa solament coordina persones de cara als objectius previstos.
c. El component econòmic de la definició de l’empresa assenyala el marc del dret.
d. El terme prové del llatí “emprendere” que significa iniciar alguna activitat amb un cert risc implícit.
3. Al considerar les formes empresarials i el seu context organitzatiu:
a. La forma U-S no està mai caracteritzada per una forta centralització de l’autoritat.
b. Entre altres característiques, la forma Unitària Simple (U-S) representa una estructura jeràrquica
piramidal i la seva estructura està molt orientada al procés (tècnic, administratiu).
c. L’empresa simple multiproducte no és una forma derivada de l’empresa U-S.
d. L’empresa complexa amb estructura de grup relacionat conté solament una explotació.
4. Quan analitzem i fem referència a les Noves Formes Organitzatives:
a. L’estructura per organització d’equips es caracteritza per les xarxes d’unitats autònomes.
b. L’organització sense fronteres dóna molta importància a la cadena de comandament i els
departaments.
c. L’estructura en trèvol està formada per tres fulles: nucli professional, marc contractual i força de
treball flexible, a les quals en alguns àmbits se li afegeix una altra: treball del client.
d. L’estructura en xarxa suposa indispensables unes fortes jerarquies formals internes.
5. Quins son els elements fonamentals de l’Estructura Organitzativa d’una empresa?
a. Components principals, unitats organitzatives i relacions formals i informals.
b. Components principals, components bàsiques i relacions formals i informals.
c. Unitats organitzatives, relacions formals i relacions informals.
d. Components bàsiques, unitats organitzatives i relacions formals.
6. Pel que fa al conjunt de relacions que expliquen la “xarxa de comunicació” o que posen en contacte les
unitats, centres o parts de l’Empresa:
a. Les relacions formals s’ocasionen com a conseqüència de les comunicacions interpersonals i les
formes de coordinació en les tasques i en els centres d’activitat , les quals poden arribar a substituir
b. Les relacions informals són les quals estableixen l’estructura organitzativa definida o que han estat
prèviament definides i comunicades a tots els membres de l’organització.
c. Les relacions poden ser de naturalesa individual, una persona respecte a una altra o grupal, es a dir,
entre els membres d’un grup o entre una persona i un grup.
d. Cap de les anteriors es correcta.
7. ¿Que diu la Teoria del creixement de Penrose?
a. La capacitat de creixement ens dirà la ubicació de l’empresa en qüestió, en el moment d’analitzar-la
en el seu entorn.
b. L’objectiu fonamental es buscar un desenvolupament quantitatiu i qualitatiu, basat en l’efecte
sinèrgic (la unió d’aquest dos tingui un resultat superior al que podria donar la suma)
c. Que la màxima “primus inter parells” es veu en tota la seva amplitud, en aquesta teoria.
d. A mesura que l’empresa factura més, més beneficis obté.
8. El conjunt dels costos totals d’una empresa estan formats per:
a. Els costos variables relacionats amb el volum de producció i els costos fixes o d’estructura de
empresa.
b. Els costos variables estre els que hi ha els de credulitat i els costos fixes o d’estructura de empresa
c. Els costos variables relacionats amb el volum d’internacionalitat productiva i els costos fixes que són
aquells que pertanyen a aquells que no es poden moure dins la empresa.
d. La productivitat i els costos fixes o d’estructura de empresa.
9. El punt mort i el llindar de rendibilitat d’una empresa:
a. Serveix com a referència per orientar l’elecció de la dimensió productiva i conèixer el grau d’ocupació
de la mateixa. La quantitat de producció, en aquest punt s’anomena “llindar de rendibilitat”, per que
a partir d’aquesta quantitat la empresa obtindrà beneficis.
b. Ens indica que a partir d’assolir aquest punt la empresa ha no tindrà continuïtat i que es veurà
obligada a cessar en la seva pròpia activitat.
c. Serveix com a referència per orientar l’elecció de la dimensió productiva i conèixer el grau d’ocupació
de la empresa.
d. Esdevé quan la empresari es veu incapaç d’incrementar el procés de millora i de gestió empresarial
necessari.
10. Que són els costos de subactivitat?
a. Quan es ven o es produeix per sota del punt mort, la empresa i la activitat econòmica de la mateixa
no es capaç de superar l’efecte dels costos d’estructura i s’obtenen pèrdues per un mal aprofitament
de la capacitat instal·lada.
b. Quan la força laboral no produeix el que està fixat i fa caure la empresa en pèrdues.
c. Quan no es correspon el preu de les compres al de les vendes, amb el perjudici que genera a tots els
estudiosos de la matèria.
d. Quan la producció i les vendes de la empresa són molt superiors al pla de empresa i a les previsions i
genera uns beneficis importants.
11. En relació a la definició i concepte de lideratge:
a. El lideratge és la funció que ocupen diverses persones en un mateix nivell jeràrquic, les quals no
tenen per missió motivar a la gent, ja que aquesta funció es desenvolupada per altres especialistes.
b. La Paraula lideratge defineix una influència que s’exerceix sobre les persones i que permet
incentivar-les perquè treballin de forma entusiasta per un objectiu comú.
c. Un supervisor o controlador (controller) indubtablement no pot ser mai un líder
d. Un líder mai exerceix influència o persuasió, ni tampoc motiva a la gent, simplement es dedica a
dictar ordres als seus subordinats, exigint després un nivell de responsabilitat.
12. Les conclusions que van treure White i Lippitt del seu experiment, amb els tres estils de
lideratge:
a. La qualitat del treball va ser superior en el grup autoritàriament dirigit.
b. En moments d’absència temporal del líder el treball va descendir considerablement en el grup
autoritari i d’una manera mínima en el grup democràtic.
c. El grup laissez faire (regna solta o liberal) va ser el mes efectiu.
d. Qui va trobar la màxima satisfacció en el treball va ser el grup autoritari.
13. Pel que fa al contingut de la Teoria “X” i la teoria “Y” de Douglas McGregor:
a. La Teoria “X” manté en un dels seus postulats que “el desenvolupament de l’esforç físic o mental en
el treball es tan natural com el joc o el decans. Al ser humà no li disgusta treballar. El treball o és font
de satisfacció o és una manera de càstig”.
b. La Teoria “Y” postula que “l’esser humà prefereix que la dirigeixin, vol esbiaixar responsabilitats, té
relativament poca ambició i desitja més que gens seguretat”.
c. Un dels postulats de la Teoria “X” es que “l’esser humà ordinàriament sent una repugnància
intrínseca al treball i ho evitarà sempre que pugui. La majoria dels gerents comparteixen aquesta
opinió: Que l’home sempre defuig el treball”.
d. En la teoria “X” es postula que: “en les condicions actuals de la vida industrial les potencialitats
intel·lectuals del ser humà estan sent utilitzades solament en part”.
14. Estudiant els 7 nivells o estils de direcció empresarial de Tannenbaum i Schimidt:
a. En el nivell 6 i penúltim, el Director planteja el problema, defineix els límits i sol·licita al grup que
prengui la decisió. Aquí el Director delega en el grup la presa de decisió, però abans defineix el
problema i fixa uns límits dintre dels quals s’ha de prendre aquesta decisió.
b. En el primer nivell, que seria el de màxima llibertat per als subordinats, el Director pren la decisió i
l’anuncia; així el cap identifica el problema, considera solucions, tria una d’elles i comunica la decisió
als seus subordinats perquè la posin en pràctica.
c. En aquest esquema de 7 nivell es conjuguen dues variables: el grau d’interès per l’assoliment dels
objectius empresarials i el grau d’interès en la millora tecnològica de l’empresa.
d. Cap de les anteriors es correcta.
15. La teoría de les tres necessitats de la motivació de David McClelland:
a. McClelland analitza tres necessitats: d’Autoritat, de Satisfacció i d’Assoliment.
b. La necessitat d’Assoliment fa escollir una tasca en funció de la seva dificultat. Si es té una baixa
necessitat, es trien activitats senzilles, que no requereixin un gran esforç i que minimitzin el risc de
fracàs. En canvi les persones amb una necessitat alta busquen reptes per a superar progressivament
problemes i reptes més complexos.
c. Els gerents, solen mostrar una necessitat alta d’assoliment i relativament alta d’autoritat, però
qualifiquen bastant baixa la necessitat de satisfacció.
d. McClelland va trobar que els gerents d’empreses molt grans tenen un patró més clar cap a la
necessitat d’assoliment.
16. Pel que fa a la teoria “Z” de William Ouchi:
a. Les organitzacions del tipus “Z” proposen el desenvolupament de les habilitats precises i necesàries
per a la presa de decisions individuals. Aquest estil és del tipus de “dalt a baix” o “top-down”
b. Aquesta teoria consisteix en l’adaptació a les condicions nord-americanes de pràctiques
administratives japoneses selectes o excel·lents. D’aquesta forma, companyies d’EUA com és el cas
de IBM, Hewlett-Packard, Dayton-Hudson, etc. Van decidir aplicar-la i així aprofitar-se de les
habilitats interpersonals necessàries per a la integració grupal.
c. Així, segons aquesta teoria , les propostes noves i importants han de néixer a tot estirar dels
comandaments intermedis i mai de nivells inferiors.
d. Aquesta teoria reafirma la supremacia de l’alta direcció rebutjant la col·laboració grupal.
17. Sobre l’estructura empresarial, els grups industrials i els grups financers:
a. En els grups financers poden existir diversos grups de propietat i la seva gestió se sol centrar en la
activitat principal donada suport per altres auxiliars (el que va a justificar una política d’adquisicions i
participacions en altres empreses del mateix sector afins).
b. En general el grup industrial ofereix una estructura econòmica més diversificada per productes i
mercats que el grup financer.
c. Els grups industrials i financers tenen la mateixa estructura, classe control i tipus d’expansió.
d. El coneixement del camp d’activitat del grup serveix per identificar els objectius concrets, les àrees
d’actuació i el grau de diversificació del mateix.
18. Pel que fa l’estil de Direcció per Objectius (DPO), les seves característiques, avantatges i
inconvenients:
a. La conclusió general de la majoria dels autors es que amb la DPO es pot disminuir el nivell
d’acompliment del personal, augmentar la productivitat de l’organització i en alguns casos mantenir
el nivell de qualitat de producte.
b. El punt clau de la DPO consisteix en l’agregació dels objectius organitzacionals, entre les diferent Matèries primeres i auxiliars 11.000 Personal elaborador de producte 4.000
unitats i personal de l’empresa, amb el propòsit de deixar explicitat el que ha de fer el grup de Amortitzacions 1.500 Energia i combustible elab. producte 500
manera integrada i no desagregada. Impostos i arbitris fixes 100 Emmagatzemament i conserv. producte 500
c. Peter F. Drucker va plantejar i va establir que es devien fixar objectius en totes les àrees empresarials a. La funció de costos totals es CT(x)=12*X+14.000, el llindar de rendibilitat en el punt mort es de
en que les tasques desenvolupades afectessin més a la supervivència, resultats i prosperitat de 583,33 unitats de producte.
l’empresa. D’aquesta forma va proposar una filosofia d’actuació que emfatitzava o insistia en el b. El llindar de rendibilitat es de 500 unitats de producte i el benefici empresarial al produir 1.000
autocontrol i en la autodirecció de cada àrea empresarial. unitats es de 10.000€
d. Cap de les anteriors es correcta. c. La funció de costos variables es CV(x)=16.000*X.
d. El llindar de rendibilitat es de 1.500 unitats i l’empresa, al produir 1.000 unitats, genera pèrdues.
19. Pel que fa a la Teoria de la intel·ligència Emocional aplicada al lideratge empresarial:
a. David Goleman va ser autor de la Teoria d’intel·ligències Múltiples, base de la intel·ligència 22. Pel que fa als criteris d’Equiprobabilitat de Laplace, Maximax i Maximin o de Wald:
Emocional. a. Si s’ha de decidir efectuant un joc de 5 estats de la naturalesa, cada resultat haurà de multiplicar-se
b. Per a Goleman la capacitat de motivar-se a un mateix és una de les cinc competències que formen la pel factor de 0,25 en el criteri de equiprobabilitat de Laplace.
IE (intel·ligència Emocional). Les persones que dominen aquesta competència solen ser més b. Wald, que va suggerir el criteri “Maximin”, plantejà un sistema més optimista que el “maximax”.
productives i eficaces en tot el que fan. En una definició simple, la intel·ligència emocional “és la c. El Criteri “Maximax” infon al decisor una posició pessimista a l’hora de valorar resultats i efectuar la
capacitat per a reconèixer sentiments pròpies i aliens, i l’habilitat per a manejar-los”. Tot això influeix decisió d’elecció de l’alternativa.
en un bon acompliment del lideratge en l’empresa. d. Amb el criteri Maximax es tria “lo millor de lo millor” i amb el Maximin “lo millor de lo pitjor”
c. Segons Goleman la intel·ligència Interpersonal és la capacitat de formar un model realista i precís
d’un mateix, tenint accés als pròpies sentiments, i usar-los com guies de conducta. 23. Pel que fa als Criteris de Hurwicz, i de Savage o minimax Regret:
d. El repertori emocional de la persona i la seva forma d’operar mai influeix decisivament en l’èxit o a. Si determinem la decisió òptima pel criteri de Hurwicz amb un 100% de pessimisme (i un 0%
fracàs que obtingui en les tasques que emprengui. d’optimisme) obtindríem la mateixa solució decisòria que amb el criteri Maximax.
b. Si determinem la decisió òptima pel criteri de Hurwicz amb un 100% de pessimismes (i un 0%
20. Analitzant el Business model CANVAS de Osterwalder: d’optimisme) obtindrem la mateixa solució decisòria que amb el criteri de Wals.
a. Alexander Osterwalder va definir un model de negoci basat en una barreja d’estil autocràtic de c. Amb el criteri de Savage o “minimax Regret” es tria el resultat que suposa “el millor del conjunt de
direcció i d’estil participatiu, on predomini el treball individual i no el col·lectiu o grupal en la presa de pitjors resultats de penediments”.
decisions. d. En el criteri de Hurwicz, per a cada alternativa, es multiplica el coeficient de pessimisme pel millor
b. Es basa en el “Dono Suport Socio-emocional” i es refereix a la “Conducta de Tasca de la direcció” que resultat i el coeficient d’optimisme pel pitjor resultat.
pot prendre el nivell baix o alt.
c. El “Business Model Canvas” constitueix una eina de qualitat per a crear models de negocis, descrivint 24. Tenim la matriu de resultats en un joc contra la Naturalesa (context d’incertesa):
diferents aspectes de la idea de negoci, necessaris per a la correcta engegada del projecte
empresarial. L’eina no és mes que una fulla amb diferents apartats interrelacionats entre si, que Alternatives N1 N2 N3 N4
cobreixen tots els aspectes bàsics d’un negoci: 1. Socis clau; 2. Activitats clau; 3. Recursos clau; 4. A1 5 7 9 8
Proposta de valor; 5. Relació amb els Clients; 6. Canales; 7. Estructura de costos; 8. Fuentes de
A2 4 5 6 9
ingressos; i 9. Segments de clients.
A3 5 6 7 7
d. La quantitat de Direcció d’aquest model es refereix a la “Conducta de Relació de la Direcció”, que
A4 3 5 7 8
s’amida pel nivell de comunicació bilateral i de suport del líder al personal.

a. Aplicant el criteri “Maximin” S’obté l’ordre de prelació de decisió: A1=A4>A2>A3.

21. Una determinada empresa que fabrica un producte que ven al preu de mercat de 36€/ud.
b. Per a la alternativa A1, si apliquem el criteri de Savage obtenim els penediments respectius a N1, N2,
presenta la següent taula de costos (en Euros) en la fabricació de 1.000 unitats del mateix, en un cicle
N3 y N4:
anual:
0,0 0,0 0,0 1,0
Costo per Salaris Fixes 8.300 Costs fixe de l’aigua 100
c. Aplicant el criteri de Wald s’obté l’ordre de prelació de decisió: A1=A3>A4>A2.
d. Aplicant el criteri “Maximax” S’obté l’ordre de prelació de decisió: A1=A2>A3>A4.
30. Un Projecte d’inversió de tres anys de vida, amb desemborsament de 400.000 euros l’any 0,
25. Un projecte d’inversió de tres anys de vida es caracteritza per un desemborsament de 200.000 genera uns fluxos de caixa de 200.000, 300.000 i 200.000 euros els anys 1, 2 i 3.
euros a l’any 0, i l’obtenció de 100.000 euros de flux de caixa cadascun dels anys 1, 2 i 3. a. No es pot calcular el VAN amb sols tres anys de vida de inversió i sense renovacions.
a. El termini de recuperació es de 2 anys (al 5% de taxa d’actualització). b. El Valor Actual de Fluxos de Caixa al 5% d’interès és de 435.352,55 euros.
b. El Valor Actual dels Fluxos de Caixa al 5% de taxa d’actualització es de 272.324,80 euros. c. El VAN a 5%(0,05) d’interès compost o taxa d’actualització anual és de 235.352,55 euros.
c. El Valor Actual Net (VAN) al 5% de taxa d’actualització es de 75.824,30 euros. d. El resultat del VAN al 5% fa decidir el rebuig d’aquest projecte d’inversió, al ser negatiu.
d. Cap de les anteriors es correcta.

26. El Sr. Roberto Mondino president de Nexus no permet la participació del seu equip en la gestió,
ni en el procés de presa de decisions. Per això,
a. Desenvolupa un estil de lideratge AUTORITARI.
b. Desenvolupa un estil de lideratge PARTICIPATIU.
c. Desenvolupa un estil de lideratge LAISSEZ FAIRE.
d. Cap de les anteriors es correcta.

27. ¿Quina es l’estratègia central de Mercadona?

a. Es tracta d’establir una relació a curt termini amb proveïdors que assegurin preus baixos.
b. S’ha resumit en la combinació de bons salarials i una alta productivitat i eficiència, aplicant un model
de gestió enfocat al client, basat en la Gestió de Qualitat Total (GQT).
c. S’ofereix al client (“El Cap” o “El Jefe”) sempre preus baixos (SPB) a través de continues ofertes
ganxo.
d. L’estratègia suposa només l’enfocament en la creació de valor exclusiu per als clients (“El Cap” o “El
Jefe”).

28. Pel que fa a l’anàlisi del Punt Mort i el llindar de rendibilitat d’una empresa:
a. El Punt Mort es calcula amb la equació que iguala els ingressos al cost variable de l’empresa.
b. Si la Funció de Costos es 22*X+25.000 i el preu de mercat de producte de 2 euros/unitat, el llindar de
rendibilitat serà de 1.250 unitats de producte i el marge de contribució de 20 euros..
c. Si la funció de Costos es de 15*X+10.000 i el preu de producte de 5 euros/unitat, el marge de
contribució serà de 10 euros.
d. En el Punt Mort es produeix la igualtat entre els ingressos i els Costos Fixos.

29. Antonio Romero és el cap d’un equip de treball que es dedica a produir peces per a automòbils.
Cridarà a d’un en un dels membres del seu equip, deixant-los clar quins són les seves obligacions i
responsabilitats i avisant-los de les conseqüències de no seguir els procediments establerts. Per això,
de del punt de vista del lideratge situacional:
a. Desenvolupa un estil de lideratge situacional de tasca directiva alta i conducta de relació baixa.
b. Desenvolupa un estil de lideratge situacional participatiu del quadrant 3: recolzar i participar.
c. Desenvolupa un estil de lideratge situacional liberal del quadrant 4: delegar.
d. Desenvolupa un estil de lideratge situacional a l’estil democràtic i participatiu.
 20 X

PREGUNTA A B C D

1 X PREGUNTA A B C D

2 X 21 X

3 X 22 X

4 X 23 X

5 X 24 X

6 X 25 X

7 X 26 X

8 X 27 X

9 X 28 X

10 X 29 X

30 X

PREGUNTA A B C D

11 X

12 X

13 X

14 X

15 X

16 X

17 X

18 X

19 X