TEMA 1

1. AGRESSIVITAT VS VIOLÈNCIA (no adaptat) .......................................................................................... 1

2. CONDUCTA ANTISOCIAL ....................................................................................................................... 2
3. NIVELLS D’ANTISOCIALITAT .................................................................................................................. 2
4. TRASTORNS E IMPUTABILITAT ............................................................................................................. 3
5. DELICTE .................................................................................................................................................. 3

La psicología de la delinqüencia es la psicología aplicada que s’ocupa de explicar el delicte (causes del
fenomen delictiu) i de aportar propostes per al seu control (prevenció i tractament)
La psicología de la delinqüencia:
- Intenta explicar què fa que una persona delinquisca o agreda a un altre ser humà
- Intenta comprendre el fenomen delictiu
- Intenta buscar els mètodes més eficaços que ajuden a previndre y/o disminuir esta problemàtica
La biología ens fa agressius, la cultura en s fa pacifics o violents

1. AGRESSIVITAT VS VIOLÈNCIA (no adaptat)

Agressivitat: comu a tota la espècie
- S'adquirix en el procés evolutiu
- Es regula per factors de la biologia i per la socialització
- Es dóna entre espècies i dins de la pròpia espècie
 Agressivitat predadora: alimentació
 Agressivitat ofensiva-defensiva
- És coherent i generalitzada
- Presenta clars criteris d'utilitat biológica
- Ajuda a la supervivència de l'espècie”
- Facilitadors biológics

- Procés de socialització
 La cultura modela el potencial innat d'agressivitat (disminuïx, evita o canalitza)
 Pràctiques educatives, forma de vida i organització social à influïxen sobre l'agressivitat
Violència: (inaceptable)
- Agressivitat fora de control, hipertrofiada (Exagerada, per damun de l’esperat)
- Incapacitat dels inhibidors de l'agressivitat
- Intencionalitat danyina.
- «La violència és una estratègia psicològica i social per a aconseguir un fi determinat
(INSTRUMENTAL, es utilizar la violencia per obtindre una satisfaccio, per a conseguir al guna
cosa). Requerix, del subjecte que l'exercix, la utilització de diferents recursos i processos que
convertiran deliberadament esta estratègia en un compor tament o una sèrie de comportaments
dirigits a aconseguir un objetiu.»
 - L'agressivitat és inevitable, mentre que la violència és EVITABLE
- Violencia instrumental component organitzat i te una finalitat diferent a la propia expressio de la
emoció

Què tenen en comú Qué les diferencia

• Produïxen Aversió en el receptor • Freqüència o Intensitat superiors a les

(dolor, canvi emocional, perplexitat i
afrontament) Produeixen una reaccio
• Produïxen Percepció de Control en
l'emissor. Ilusio de precepcio de
control
esperades segons situació i moment
evolutiu.
• Absència de Controls Inhibitoris
• Antisocial. Transgressió norma social
o moral
• Delictiva. Tipificada en una llei

2. CONDUCTA ANTISOCIAL
Qualsevol acció que viole les regles i les expectatives socials o vaja contra els altres (persones i
propietats), amb independència de la gravetat
Tota conducta delictiva es antisocial
Algunes conductes antisocials no son delicte (mentida, baralles en els xiquets, absentisme escolar, tots els
exemples de sanció administrativa, fuga de casa...)
Tothom en la seua vida ha cometut alguna conducta antisocial

3. NIVELLS D’ANTISOCIALITAT

Trastorn de
Conducta Tret
contingut
problemàtica antisocial
antisocial

- Tret antisocial: (tendecia)

 TRET: CONCEPTE GENERAL  Disposicions flexibles i dinàmiques resultants, almenys en
part de la integració d' hàbits específics, expressant modes característics d'adaptació. Mode
d’adaptació. Tots tenim un cert nivell d’antisocialitat Estabilitat al llarg del temps, pot cambiar.
 Implica una certa estabilitat i consistència en el temps i l'espai (intersituacional).
 Risc d’interpretació errònia:
o inmodificable
o biològicament determinat

 TRET ANTISOCIAL: CARACTERÍSTIQUES

Incumpliment de les regles i acords socials: antisocialitat
La antisocialitat es un continu, cuan esta molt alta, l’individu te un trastorn
Heterotipic: es dona en diferents situacions i moments temporals, al llarg del temps
 FORMAL Estabilitat Temporal i Intersituacional (“Continuïtat heterotípica”)
 Contingut: (si estna molt altes, es un trastorn)
o Tendència a evitar responsabilitats (tots els teus rols defineixen les teues
responsabilitats, no asumir les teues responsabilitats)
 o Tendència a maximitzar la immediata gratificació (necesitat de tindre que
demanar urgenment lo que vull, tratar de resoldre le smeues necessitats per
damun dels altres)
o Control emocional/atenuació emocional (reduccio de les respostes emocionals)
(no hi ha control emocional sino que hi ha atenuacio emocional)
o Us funcional de l’aversió

- Trastorn amb contingut antisocial

- Trastorns línea antisocial

Trastorn mes prevalent: limit de personalitat, que genera respostes delictives mes que el antisocial

4. TRASTORNS E IMPUTABILITAT
Segons un metanalisis en 2002, información: 62 estudis en 12 països occidentals

 4% dels empresonats tenien un trastorn psicòtic,

 15% tenien depressió § 65% dels homes i el 42% de les dones tenien trastorns de personalitat.
 El 5 % dels homicidis serien perpetrats per malalts mentals.
 Més de la mitat per malalts psicòtics.
 El risc de reincidència homicida del malalt mental se situa aproximadament en un 3 %.
En termes generals, el malalt mental greu no és violent

 El risc atribuïble s'ha estimat en un 3-5%. Molt mes davall que l'associat a abús de substàncies. (7
vegades major)

5. DELICTE
Delicte  Conducta que implica la transgressió d'una llei que definix la conducta com a tal. Acord social.
Lo que diu la llei que es un delicte. El parlament ho decideix. Un delicte es lo que diu la legislació.

 Acord Social.
 Mutable amb el temps i el context
  Definit en normativa (CP, Llei del menor...)
o Extensió Gravetat.
o Atenuants i Agreujants
o Coerció vs. Rehabilitació
o Penes y/o Mesures
Delinqüencia  La delinqüència és un fenomen social transcultural que té a veure amb la comissió
d'actes que estan fora d'allò que s'entén com a norma social establida.

 Conducta delictiva  modalitat de conducta inadaptada (o desviada) que té la seua repercussió

com a acte delictiu (contrari a les lleis establides).
 En les societats modernes són les lleis penals les que fan present l'acte delictiu, i d'elles s'identifica
el delicte i el delinqüent, així com la reacció social a la violació de la llei.
 Les persones que cometen delictes són considerades com a delinqüents à un delinqüent no existix
abans de que transgreda o viole la norma penal.
 La delinqüència s'explica de forma multifactorial i no hi ha estàndards que determinen als
delinqüents  factors de risc de la persona, factors situacionals, etc., que poden explicar d'alguna
manera l'acte delictiu, però no regla exacta que ho puga explicar.

5 PROPIETATS QUE CARACTERITZEN LA VIOLÈNCIA I LA CONDUCTA DELICTIVA

Complexitat Heterogeneïtat Multicausalitat

Intencionalitat Infreqüència

1) Complexitat La violència inclou components cognitius, actitudinals, emocionals i motivacionales que
actuen de forma interrelacionada i amb una finalitat concreta.
 Terrorisme: imposar el poder polític
 Violència domèstica: control individual sobre els membres de la família
 Violència de gènere: exercir el poder i la dominació sobre les dones
 Violència racial: domini i sotmetiment d'altres grups ètnics

2) Heterogeneïtat Hi ha diferents tipus de violència que es poden classificar segons distints criteris: un
acte de terrorismo no es el mateix que un acte de violencia de genere perque tenen un altre objectiu.
No tot es igual, tampoc es el mateix acte bulling i acte terrorismo. La finalitat es diferent, son coses
diferents i funcionen de forma diferent
 La manera d'exercir-la (física, psicològica, sexual, econòmica)
 Les característiques de l'agressor (jóvens, adults, dones...)
 Les característiques de la víctima (violència de gènere, maltractament infantil, etc.)
 El context de la relació entre agressor i víctima (acaçament escolar, bullying; acaçament
psicològic, mobbing; violència domèstica, etc.)
3) Multicausalitat  Perquè ocórrega un acte violent, han de coincidir en el temps nombroses variables
que no solen combinar-se amb massa freqüència. No es pot interpretar sino es desde la
multicausalitat, el pensament unic, de una sola causa, no funciona.
 Els actes violents són successos incerts.
 Per a predir la conducta violenta, no necessitem saber què la produïx (les seues causes), sinó
quins factors de risc s'associen amb ella.
 La conducta violenta, en tant que acció, no és pot predir, però sí que podem estimar, de forma
estadística, el risc que ocórrega

4) Intencionalitat  L'acció violenta és el resultat d'una decisió deliberada, intencionada i voluntària de

produir dany o malestar a un bé jurídic. Els delictes de l’accident de bus, avio etc son practicament
imposibles de fer la prediccio, no els treballem.El que ens interesa es el intencional.
 La decisió d'actuar violentament sempre estarà influïda (no causada) per un conjunt variat de
factors:
o Biològics (alteracions neurològiques, trastorns endocrins o intoxicacions)
o Psicològics (trastorns de personalitat, retard mental, psicosi i altres alteracions
psicopatològiques, crisis emocionals, estats d'ànim, conviccions prejudicioses, etc.)
o Socials (exposició a models violents, valors de subcultures violentes, confrontacions o
situacions de crisi social intenses)
 Generalment, estos factors actuen conjuntament i influïxen diferencialment en la presa de
decisions prèvia a l'execució de l'acció violenta

5) Infreqüència  La violència és un fenomen poc habitual, rar i infreqüent (especialment, la violència

greu o molt greu). (mes difícil per fer les prediccions)
 La seua baixa freqüència reduïx la possibilitat de predir-ho: els fenòmens molt poc prevalents
són pràcticament impossibles de predir, per més que coneguem els determinants que els
produïxen