TEMA 2.

SANG I HEMATOPOESI
1. Introducció
La sang és teixit connectiu especialitzat (en transport) dividit en:
• Matriu extracel·lular (plasma)
• Cèl·lules/elements formes (eritròcits, leucòcits i plaquetes)
Distribució en un tub centrifugat (10000 rpm, 5 min.)
2. Elements formes
Trobem:
• Eosinòfils (1): bilobulat, grànuls • Limfòcits (5): nucli rodó gran
• Neutròfils (2): multilobulat, grànuls • Eritròcits (6)
(petits) • Plaquetes (7): fragments petits de
• Basòfils (3): bilobulat, grànuls (grans) citoplasma
• Monòcits (4): nucli ronyó

7 6

3. Òrgans i teixits hematopoètics

Les cèl·lules sanguínies es formen a través de l'hematopoesi, que es divideix en:
• Eritropoiesi: forma eritròcits
• Leucopoiesi: forma leucòcits
• Trombopoiesi: forma plaquetes
Els elements formes es generen en diferents òrgans depenent de l'edat:
- Sac vitel·lí (a l'etapa mesoblàstica, tot el primer trimestre)
A partir d'aquí, les cèl·lules mare migren al fetge i la melsa:
- Fetge (a la fase hepàtica, a partir del 1r mes fins al
naixement, predomina 2n-7è mes)
- Melsa (al segon trimestre)
- Mèdul·la òssia (a la fase medul·lar, a partir del 4t mes
fins al naixement, predomina a partir del 7è mes).
Amb l'edat, les cèl·lules sanguínies aniran passant de
formar-se principalment als ossos llargs als ossos plans.

4. Mèdul·la òssia
És el principal teixit d'hematopoesi en la vida adulta.
La seva irrigació es basa en els sins venosos medul·lars, que son sinusoïdals, pel que deixen espais
per que els eritròcits madurs passin a la circulació.
La resta d'espai està ocupat pels cordons, que inclouen:
• Parènquima (les cèl·lules mare hematopoètiques i les cèl·lules sanguínies madurant)
• Estroma (cèl·lules estromals, que participen en la formació i maduració de cèl·lules
sanguínies)
Podem veure la llum sinusoïdal recoberta per cèl. endotelials, les quals estan recobertes per cèl.
estromals. També trobem els estirps (llinatges) mieloides i eritrocítics, a més a més de megacariòcits
propers als vasos.
Podem diferenciar els sins dels cordons amb una tinció més fosca dels cordons, ja que les cèl·lules
tenen nucli, al contrari que els eritròcits.

4.1. Nínxols/Dominis microambientals

Les cèl·lules mare es troben en nínxols (dominis) microambientals, en aquest cas al vascular (al
voltant dels vasos) i a l'endòstic (entre endosti i mèdul·la òssia).
Aquests proporcionen suport físic, factors solubles i regulació de les interaccions entre cèl·lules.
Nínxol vascular
Format per les cèl. endotelials envoltades per cèl·lules mare mesenquimals, mastòcits, macròfags,
adipòcits i cèl·lules estromals.
Aquest allibera substàncies reguladores de la població de cèl·lules hematopoètiques:
• Citocines
• Elements de la M.E.: col·lagen IV, fibronectina, fibrinogen i factor de von Willebrand
Nínxol endòstic
Format per cèl·lules mare hematopoètiques inactives, que es poden activar i continuar la seva funció.
També trobem osteoclasts, osteoblasts i cèl. osteoprogenitores.
4.2. Mèdul·la òssia groga i vermella
Hi ha dos tipus de mèdul·la òssia: groga (cèl. hematopoiètiques no funcionals) i vermella (cèl.
hematopoètiques funcionals, presència de cordons i sinusoides).
• Groga: al tenir baixa funcionalitat, s'acumulen cèl·lules adiposes en els cordons. En casos
d'hemorràgia es recupera part de la funcionalitat.
• Vermella: és la més activa, no té dipòsits de greix.
En pacients amb anèmia aplàsica no hi ha hematopoesi, pel que la funcionalitat disminueix i
s'acumulen adipòcits.
En pacients amb leucèmia mieloide hi ha una sobreproducció de l'estirp mieloide, pel que ha
augmentat la funcionalitat i no trobem adipòcits.
5. Població de cèl·lules hematopoètiques
Dins la mèdul·la trobem cèl. hematopoètiques en diferents graus d'especialització:
- Mare: donen qualsevol tipus de cèl·lula sanguínia.
- Progenitores comunes: donen una part de la població concreta.
- Progenitores de llinatge específiques: donen un llinatge concret.
- Precursores: s'han diferenciat tant que només donen un tipus de cèl·lula.
Hi ha tres llinatges diferents:
 • Limfoide: limfòcits B, T i NK (natural killers)
• Mieloide: monòcits, granulòcits, mastòcits i cèl. dendrítiques
• Eritrocític: eritròcits i megacariòcits (que donaran a les plaquetes)
Per que una cèl·lula mare s'especialitzi en una progenitora comuna ha d'expressar un antigen
d'expressió CD (Cúmul de ) específic: CD117, CD34 i CD90.
Hi ha dos tipus de cèl. progenitores comunes: linfoide i mieloide. La linfoide dona les seves pròpies
precursores, mentre que la mieloide dona cèl·lules progenitores de granulòcits/monòcits i d'eritròcits/
megacariòcits, que donaran pas a les precursores.
Depenent del nivell al que ens trobem, es
diferenciaran a la mèdul·la òssia (mare,
progenitores comunes, progenitores de
llinatge específic i precursores), a la sang
(limfòcits inmadurs, neutròfils, eritròcits,
etc.) o al teixit conjuntiu (limfòcits madurs,
cèl. dendrítiques, mastòcits, etc.).
5.1. Característiques cel·lulars
Hem de tenir en compte que la funció de
les cèl·lules mare és de mantenir la
població cel·lular, i la de les més
especialitzades (eg. precursores) és de
dividir-se.
- Potencialitat: capacitat de donar lloc a
tipus cel·lulars diferents.
- Activitat mitòtica: grau d'activitat de
divisió (precursores: la més alta).
- Morfologia: semblança a la cèl·lula que
acabaran donant (a més especialització,
més semblança).
- Capacitat d'autorrenovació.
- Funcionalitat: habilitat de cada cèl·lula
de dur a terme una funció específica
Influència dels factors de creixement: els TFs fan que una cèl·lula es diferenciï en una o una altra.
6. Hematopoiesi
6.1. Llinatge Eritroblàstic / Megacarioblàstic
Eritropoesi
L'eritropoesi consisteix en formar i madurar eritròcits. Hi ha tres molècules que determinen el
procediment: eritropoetina (EPO), interleucina 3 (IL3) i interleucina 4 (IL4).
La cèl·lula mare hematopoètica es diferencia en la cèl·lula mieloide comú i aquesta en la progenitora
d'eritròcits i megacariòcits (MEP). Quan MEP expressa GATA 1, passa a ser sensible a EPO (formada
al ronyó), pel que comença a madurar:
1. Proeritroblast: Molt gran, es distingeix el nucli. Basofílica (polirribosomes al citoplasma que
sintetitzen Hb).
2. Eritroblast basòfil: Augmenta la quantitat d'elements basòfils al citoplasma.
3. Eritroblast policromatòfil: Augmenta també la quantitat d'Hb (eosinòfila).
4. Eritroblast ortocromatòfil: Nucli es compacta i es perd funcionalitat.
5. Reticulòcit: Nucli es perd, distingim reticles de polirribosomes.
6. Eritròcit
Aquesta diferenciació es dona en illots eritroblàstics (on trobem una cèl·lula reticular central embolicada
de les seves diferenciacions radialment. Aquesta cèl·lula allibera TFs que estimulen la diferenciació).
A partir del normoblast ja no podem fer mitosi.
L'eritropoesi dura de 5-20 dies, i els eritròcits viuen de mitja 120 dies, on la melsa els acaba degradant.
Trombopoesi
La trombopoesi consisteix en formar plaquetes.
És la mateixa MEP que comença el procés, però madura de manera diferent:
1. Promegacariòcit
2. Megacarioblast
3. Megacariòcit
Aquests últims es troben al voltant dels sinusoides i emeten prolongacions citoplasmàtiques a través
de les fenestracions. Aquestes prolongacions donaran les plaquetes. Un megacariòcit madur té un
sistema de canalicles que fragmenta el citoplasma poc a poc i allibera aquests fragments al sinusoide,
que seran les plaquetes.
5.2. Llinatge mieloide
Obtenim els mastòcits, basòfils, eosinòfils, macròfags i cèl·lules dendrítiques.
Es dona a partir de la cèl·lula mare hematopoètica, que es diferencia en la progenitora mieloide comú
(CMP) i aquesta en la progenitora de granulòcits i monòcits (GMP), que expressa el TF específic PU1.
Granulopoesi
És el procés de diferenciació d'eosinòfils, basòfils i neutròfils (els granulòcits). Dura 10 dies, i totes
passen per un procés semblant.
Dividim en el primer període mitòtic (fase mieloblàstica, fase promielocítica i fase mielocítica) i el segon
període no mitòtic (fase metamielocítica i fase metamielocítica en bastó). La maduració es dona en
aquest ordre:
1. Mieloblast: Sense grànuls, dos nuclèols.
2. Promielòcit: Amb grànuls primaris (basòfils).
3. Mielòcit: Amb grànuls primaris i específics, deixem de distingir els nuclèols. Es forma la
fenedura nuclear per l'AG.
4. Metamielòcit: Amb grànuls específics. Es pronuncia la fenedura nuclear per l'AG.
5. Metabielòcit en bastó: La fenedura nuclear es fa profunda.
La cèl·lula acaba madurant i passant pels sinusoides per ser alliberada a la sang.
Monocitopoesi
És el procés de diferenciació de monòcits. És semblant a la granulopoesi.
Les cèl·lules circularan aprox. 8-14h en sang, posteriorment migren a teixits per tornar-se macròfags
residents de teixits. Al principi es formen al sac vitel·lí, que sintetitza macròfags embrionaris que
viatgen directament als teixits i es tornen macròfags residents molt aviat (sense originar-se a la
mèdul·la). Els podem trobar al cervell (micròglia, només del sac vitel·lí), al fetge (cèl. de Kupffer, al
sac vitel·lí i fetge a l'embrió), a l'intestí (macròfags, a la mèdul·la en l'adult.) i al cor (macròfags, al sac
vitel·lí i fetge a l'embrió i a la mèdul·la en l'adult).
Els teixits amb únic origen embrionari tenen menor capacitat de renovació (només a partir de les cèl.
mare pròpies de cada teixit).
Els monòcits circulants son importants per la resposta inflamatòria, ja que es transformen en macròfags
en aquestes situacions.
Factors de creixement
• Monòcits: Interleucina 3 (IL3) i Factor estimulador de colònies de macròfags (M-CSF)
• Neutròfils: Interleucina 3 (IL3) i Factor estimulador de colònies de granulòcits (G-CSF)
• Eosinòfils: Interleucina 3 (IL3), Interleucina 5 (IL5) i Factor estimulador de colònies de
granulòcits i macròfags (GM-CSF)
• Basòfils i mastòcits: Factor de cèl·lules mare (Lligand C-Kit)/SCF i GM-CSF
En la fase de metamielòcit es decideix si es torna un basòfil o un mastòcit (per això tenim dos diferents).
TEMA 4. APARELL RESPIRATORI
1. Mucoses
Una mucosa està composada per un epiteli (glandular o no), una làmina pròpia (teixit conjuntiu laxe,
sol incloure MALT, vasos sanguinis i limfàtics i glàndules) i una membrana basal (sintetitzada per l'epiteli
i la làmina pròpia)
Revesteixen cavitats que es comuniquen amb l'exterior (sistema urogenital, respiratori i digestiu).
2. Aparell respiratori
2.1. Porcions
Té dues porcions: la conductora i la respiratòria. Durant tot el trajecte de l'aire es duran a terme varies
funcions: olfacció, escalfament, humidificació, fonació i intercanvi de gasos.
La porció conductora condueix i condiciona l'aire (escalfa, humidifica i filtra), i consta de:
- Fosses i Sins nasals
- Nasofaringe, Orofaringe i Laringe
- Tràquea
- Bronquis
- Bronquíols terminals
A la cavitat nasal trobem una part de mucosa amb que protegeig de patògens a través de la producció
d'enzims (lisozims) i immunoglobulines inespecífiques (IgA) per part de la llàmina pròpia.
La porció respiratòria fa l'intercanvi gasós, i consta de:
- Bronquíols respiratoris
- Conductes alveolars
- Sacs alveolars
- Alvèols
2.2. Cavitats i sinus nasals
S'escalfa, humidifica i filtra l'aire, detecta olors i es protegeix contra patògens.
Veiem les 3 àrees de la cavitat: vestíbul (1), àrea respiratòria (2) i àrea olfactiva (3). Per sobre de l'àrea
olfactiva trobem el bulb olfactiu (SNC), separat per la làmina cribosa de l'etmoides.
1. Vestíbul (epiteli estratificat pla no queratinitzat)
Les narines estan recobertes d'epiteli pla queratinitzat, quan passa a ser vestíbul s'elimina la queratina
per mantenir la humitat dins la cavitat. Trobem pèls i glàndules sebàcies.
2. Regió respiratòria (epiteli cilíndric pseudoestratificat ciliat):
Ocupa 2/3 de la cavitat nasal.
La seva làmina pròpia conté glàndules seromucoses, fibres nervioses i vasos sanguinis (situats
superficials a la làmina, escalfen l'aire) i limfàtics. Es formen plexes entre els vasos sanguinis sub-
epitelials i els plexes venosos superficials (que son els que produeïxen edemes/inflamació quan
s'infecta la mucosa).
L' epiteli respiratori està format per cèl·lules:
- Ciliades: mouen el moc per la superfície
- Caliciformes: secreten moc
- en raspall: cilíndriques, amb microvellositats
- de Kulchitsky: cèl. endocrines: secreten hormones polipeptídiques i catecolamines (la més
important és la serotonina) pel seu pol basal cap al plexe venós superficial, afectant a les altres
cèl·lules
- Basals: Es poden diferenciar en qualsevol de les anteriors. Renoven l'epiteli
3. Regió olfactiva (epiteli pseudoestratificat)
Ocupa el 1/3 superior de la cavitat nasal, inclou el sostre, les parts superiors del septe i els cornets
superiors. Ho dividim en aquestes tres parts:
 - Esquerra: a la làmina trobem glàndules olfactòries de tipus serosa (gl. de Bowman, secreten a
l'exterior), nervis olfactoris (travessen els orificis de la làmina cribosa) i vasos semblants als de
la regió respiratòria. La mucosa està unida al periosti de la làmina cribosa de l'etmoides.
- Centre: trobem l'epiteli, nervis i les gl. de Bowman.
- Dreta: trobem nervis.
L'epiteli olfactori està format per cèl·lules:
- Olfactives: cèl. receptores amb neurones bipolars de curta vida (30-60 dies), pel que es
regeneraran gràcies a les cèl. basals. Tenen soma i una llarga prolongació fins la superfície, on
apareixen cilis modificats formant una estrella.
- de sosteniment (sustentaculars): cilíndriques, donen sosteniment estructural i metabòlic a les
cèl. olfactives. Similars a les glials del SNC. Tenen cilis llargs.
- Basals: cèl. progenitores que donen cèl. olfactives immadures i cèl. sustentaculars constantment.
- en raspall: cèl. amb moltes microvellositats per fer recepció sensitiva (tenen terminals nervioses
del pc. V fins el pol basal).
En la part més apical de la dendrita trobem el botó, que conté cilis amb receptors olfactius dins d'un
moc anomenat interfase aquosa aire-receptors (IAAR), on es segresten les substàncies olfactives
gràcies a les prot. d'unió a subst. olfactives (OBP, sintetitzades per les cèl. sustentaculars), que formen
complexes capaços d'unir-se als receptors.
Es continuen amb un axó amielínic pel pol basal, que surt de l'epiteli i s'envolta de cèl. sustentaculars,
que travessen la l. cribosa i van al bulb olfactori. Allà arriben als glomèruls (cúmuls de sinapsis)
olfactius, des d'on va directe a la porció corticomedial de l'amígdala a través del tracte olfactori.
Les gl. de Bowman secreten les IgA produïdes per les cèl. plasmàtiques de la l. pròpia. Les trobem en
la IAAR, a més de lisozims, mucopolisacàrids, glucoproteïnes.
2.3. Bulb olfactori
A l'epiteli olfactori trobem les neurones olfactives madures, que emeten axons (basalment) que
travessen la làmina pròpia i la làmina cribosa. L'axó es ramifica i forma sinapsis als glomèruls olfactius.
Totes les cèl·lules següents son neurones: Les olfactòries (del glomèrul) fan sinapsi amb les cèl. mitrals
i les cèl. en plomall. Les cèl. periglomerulars fan sinapsi amb múltiples glomèruls (els connecten entre
sí). Les cèl. granulars fan sinapsi entre les cèl. mitrals i les cèl. en plomall.
Dividim aquestes neurones en les interneurones inhibitòries locals (no surten del bulb: cèl.
periglomerulars i granulars) i les excitatòries eferents (surten del bulb: cèl. mitrals i cèl. en plomall), que
produeixen NTs inhibidors i excitadors respectivament.
Es distribueixen en nivells (làmines) a partir de la làmina cribosa: nerviosa (la més inferior, amb els
axons de les neurones olfactives), glomerular, plexiforme externa, mitral i de cèl. granulars. La més
externa conté les fibres d'entrada i sortida al bulb.
Entre cèl. mitrals i granulars hi ha una sinapsi dendro-dendrítica recíproca on les mitrals secreten
glutamat (exccitatori) i les granulars GABA (inhibitori).
Les fibres aferents s'anomenen centrífugues, venen del SNC i fan sinapsis excitatòries (regulen) amb
les granulars i els glomèruls.
2.4. Nasofaringe
Paral·lelament a la orofaringe, aquesta comunica la cavitat nasal amb la laringe i l'esòfag, i hi trobem
diferents mucoses:
- Exposat a aliments: epiteli pla estratificat no queratinitzat
- No exposat a aliments: epiteli pseudoestratificat ciliat
La làmina pròpia de la faringe conté moltes fibres de col·lagen i elàstiques (teixit fibroelàstic).
Trobem les amígdales (MALT) col·locades a l'anell de Waldeyer. Observant-les veiem zones fosques
corresponents a les zones riques en MALT, i les criptes, unes fenedures profundes envoltades de
fol·licles limfoides.
2.5. Laringe
Fa fonació i protecció de la via aèria durant la deglució. Té les mateixes mucoses que la nasofaringe,
repartit en dues seccions: pla estr. no quer. (cara superior de l'epiglotis, part compartida amb la faringe
i cordes vocals) i cil. pseudo. ciliat (resta).
La làmina pròpia és diferent depenent del lloc: primera zona (teixit conjuntiu laxe, dens més a prop dels
cartílags), cordes vocals (fibres elàstiques) i plec vestibular i base de l'epiglotis (gl. seromucoses).
Trobem la túnica submucosa (teixit conjuntiu laxe) sota la mucosa excepte a la cara post. de l'epiglotis
i cordes vocals.
L'epiglotis té epiteli pla a la part lingual i epiteli cilíndric a la part laríngia.
Les cordes vocals falses tenen epiteli cilíndric i les vertaderes tenen epiteli pla.
2.6. Tràquea
És el conducte aeri de la laringe als bronquis principals D i E. Està en contacte amb l'esòfag, i es
diferencia en dues parets amb capes diferents:
- Anterior: mucosa, submucosa, cartilaginosa (hialí) i adventícia
- Posterior: mucosa, submucosa, muscular llisa i adventícia
La túnica mucosa és un epiteli cilíndric pseudoestratificat ciliat i té làmina pròpia. Formada per cèl·lules:
• Ciliades: cilíndriques altes amb cilis, mouen el moc.
• Caliciformes: secreten moc (MUC5AC i MUC5B) específic de la tràquea
• Basals
• en raspall: amb microvellositats i terminacions nervioses aferents
• minoritàries: de Kulchitsky (neuroendocrines) i Limfòcits (tipus T intraepitelials, formen part
de BALT: associat a Bronquis).
La làmina pròpia és rica en fibres elàstiques. La part més propera a la submucosa té un cúmul de fibres
elàstiques formant la membrana elàstica. Sota aquesta trobem teixit conjuntiu laxe ocupat per cèl. del
BALT amb secrecions d'IgA.
La túnica submucosa és teixit conjuntiu laxe, que fa difícil diferenciar de la l. pròpia. Trobem fibres
elàstiques, gl. seromucoses i BALT (que pot formar nòduls).
La túnica cartilaginosa és cartílag hialí (perque és el més rígid) i té forma de ferradura. Hi ha 16-20
anells, l'últim sent la carina.
La túnica muscular és el múscul traqueal, format per fibres musculars llises.
La túncia adventicia dona pas als vasos i envolta la tràquea completament.
2.7. Arbre bronquial
Comença amb els bronquis principals i es divideix fins arribar als bronquíols. Podem distingir els
diferents bronquis, però histològicament son iguals.
Abans dels bronquíols terminals els considerem bronquis conductors, i després bronquíols. Veiem que
en aquests últims no es mantenen les cèl. caliciformes, les gl. seromucoses ni el cartílag hialí.
Bronquis
Els bronquis principals es divideixen en extrapulmonars (similars a la tràquea) i intrapulmonars
(cartílags irregulars, músculs ho envolten tot) depenent de si han passat per l'hil o no.
La paret bronquial s'estructura en túniques:
• Mucosa: epiteli respiratori (cilíndric pseudoestratificat ciliat)
• Muscular: contínua i gruixuda (que disminueix a més bifurcacions)
• Submucosa: teixit conjuntiu laxe amb fibres i gl. seromucoses
• Fibrocartilaginosa: plaques de cartílag discontínues envoltades de teixit fibrós
• Adventicia: teixit conjuntiu amb vasos i nervis
En resum, la ramificació es dona: Tràquea - Bifurcació -> Bronquis intrapulmonars -> Lobars >
Segmentaris -> Sub-segmentaris -> Bronquíols terminals -> Respiratoris -> Conducte alveolar -> Sac
alveolar -> Alvèol.
Bronquíols
A partir dels bronquis es formen els bronquíols primaris, que donen als terminals. L'estructura d'aquests
està formada per mucosa d'epiteli cilíndric-cúbic, formada per cèl·lules:
• Ciliades
• de Clara: secreten surfactant (tensioactiu) i CC16 (proteïna). Tenen un engrossiment apical
amb molts grànuls de secreció.
• Minoritàries: Neuroendocrines (arriben terminals per la regulació nerviosa), Leucòcits
intraepitelials (macròfags) i Cèl. en raspall.
La l. pròpia està formada per teixit conjuntiu ric en fibres elàstiques.
La paret bronquiolar s'estructura en túniques:
• Mucosa (ja explicada)
• Submucosa: sense gl. seromucoses
• -cap túnica fibrocartilaginosa
• Muscular: engrossida i discontínua
• Adventícia
Cal destacar els lobulets pulmonars (regió tissular associada a un bronquíol terminal) i els acins (regió
tissular associada a un bronquíol respiratori). Un lobulet conté de 3-5 acins.
Porció respiratòria
Bronquíols respiratoris (RB)
Estan estructurats per:
• Mucosa: epiteli cúbic amb cèl·lules:
o Ciliades
o de Clara: més predominants a mesura que avançem
o Minoritàries: en raspall i Endocrines (catecolamines)
• L. pròpia: teixit connectiu i capa muscular
Conductes alveolars (AD)
Just després dels bronquíols respiratoris trobem els AD (transició entre RB i alvèols). No tenen paret
pròpia (és la dels alvèols). Envoltats de teixit connectiu molt elàstic. A l'entrada de l'alvèol hi ha un
esfínter format per m. llis i col·lagen tipus III.
Atri
Els conductes alveolars es transformen en sacs alveolars, que junts (2-3) formen un atri, que
s'envoltarà d'alvèol.
Alvèol
Es dona l'intercanvi gasós, la paret septal (envà) està formada per:
• Epiteli alveolar:
o Pneumòcits tipus I: cèl planes que revesteixen el 90% de l'alvèol. Fan de barrera sang-
aire.
o Pneumòcits tipus II: cèl. de l'envà, cúbiques que revesteixen un 5% de l'alvèol.
Secreten surfactant (SP-A, SP-B i SP-C) per modular la resposta inmunitària i evitar el
col·lapse.
o Cèl. en raspall: receptores
• Teixit connectiu
o Teixit connectiu amb fibres elàstiques i reticulars, fibroblasts, macròfags, mastòcits,
limfòcits i cèl. plasmàtiques.
o M. llis
o Capil·lars abundants amb anastomosis
o Nervis no mielínics
o NO vasos limfàtics (drenatge a nivell bronquial)
Es divideix en dues porcions: prima (només paret alveolar amb pneumòcits tipus I) i gruixuda (teixit
conjuntiu i paret alveolar).
La barrera aire-sang està constituïda per pneumòcits tipus I i el seu surfactant, cèl. endotelials (paret
capil·lar) i membrana basal (d'ambdós epitelis).
Macròfags alveolars
Es troben tant a l'interior dels alvèols com al teixit connectiu, emetent prolongacions cap a les parets.
Elimines partículas per fagocitosi, i circulen pels porus de Kohn (forats)
2.8. Vascularització pulmonar
Les artèries bronquials arriben fins els bronquíols, les artèries pulmonars son les que formen els
capil·lars de la regió respiratòria.
El drenatge venós és a través de les venes pulmonars.
2.9. Pleura
És la capa serosa que recobreix el pulmó. Està composta d'una capa visceral (amb mesoteli i teixit
connectiu dens elàstic), una cavitat pleural (amb líquid pleural) i una capa parietal (amb mesoteli i teixit
conjuntiu dens més gruixut).
En les disseccions es perd la capa parietal.
TEMA 5. SISTEMA RENAL
5.1. Introducció
Format per ronyó (2), urèter, bufeta i uretra. Formen la orina, s'emmagatzema temporalment i es
condueix fins l'exterior.
Les funcions principals son d'excreció (substàncies tòxiques o de rebuig), regulació de l'homeòstasi
(reabsorció de substàncies), regulació de la PA (renina, que forma angiotensina II) i regulació endocrina
(eritropoetina per eritròcits i prostaglandines per la vit. D).
5.2. Estructura macroscòpica del ronyó
El ronyó és multilobulat, però en rosegadors és unilobulat. Està format per la càpsula, l'escorça i la
medul·la:
• Càpsula: teixit conjuntiu dens que envolta el ronyó, conté adipòcits. Té una capa de fibroblasts
i col·lagen i una de miofibroblasts (per resistir els canvis de volum).
• Escorça: part externa al voltant de la medul·la, conté corpuscles renals (de Malphigi, conté
l'inici de les nefrones), columnes renals (de Bertin, continuacions d'aquesta entre les piràmides
medul·lars) i raigs medul·lars (part de l'escorça que es continua amb la medul·la)
• Medul·la: part interna dividida en lòbuls, conté les piràmides medul·lars (de Malphigi, hi ha de
6-12), les papil·les (vèrtex de les piràmides que acaba amb l'àrea (o làmina) cribosa, placa
amb orificis corresponents als finals dels túbul col·lectors i els calzes (on aboca l'orina des de
la pelvis, drena a l'urèter). Es diferencia en 2:
o Medul·la externa: contigua amb l'escorça
o Medul·la interna: continua amb la pelvis (on drena l'orina des de l'àrea cribosa)
5.3. Estructura microscòpica del ronyó
L'escorça i la medul·la son diferents: a l'escorça identifiquem tubs, corpuscles renals (de Malphigi,
arrodonits) i a la medul·la veurem únicament tubs.
5.4. Nefrona
És la unitat funcional del ronyó. Inclouen el corpuscle renal de Malphigi i un sistema de túbuls.
Corpuscle de Malphigi
Es troben a l'escorça, és l'inici de la nefrona i està format per la càpsula de Bowman (epiteli bilaminar
caliciforme que envolta el glomèrul) i el glomèrul capil·lar (10-20 nanses capil·lars, dins del corpuscle).
L'espai entre les dues làmines d'epiteli de la càpsula s'anomena espai urinari de Bowman.
Sistema tubular
Les seves parts es diferencien pel seu trajecte, ubicació i espessor.
Es divideix en:
• Túbul proximal
o TCP (del pol urinari de la càpsula de Bowman,
entrant dins el raig medul·lar)
o Branca descendent gruixuda de la nansa de Henle
(per dins del raig medul·lar i entrant a la medul·la)
• Segment prim de la nansa de Henle
o Branca descendent prima de la nansa de Henle
o Branca ascendent prima de la nansa de Henle
• Túbul distal
o Branca ascendent gruixuda de la nansa de Henle
(comença a la medul·la i entra al raig medul·lar)
o TCD (del raig medul·lar, sortint fins al TC)
• Túbul col·lector: Travessa tota la medul·la des del raig
medul·lar fins l'àrea cribosa.
Important tenir en compte que diferenciem la part RECTA (branques
descendents i ascendents de Henle) de la part CONTORNEJADA (TCP i TCD). També que depenent
del tipus de nefrona una tindrà una nansa de Henle diferent a l'altra.
Tipus de nefrones
Nefrona cortical: 80% de les nefrones, tenen el corpuscle a l'escorça "externa" i el segment prim de la
nansa és curt. No penetra a la medul·la interna.
Nefrona juxtamedul·lar: 20% de les nefrones, tenen el corpuscle a l'escorça "interna" (juxtamedul·lar).
Penetra a la medul·la interna.
5.5. Lobulet renal i Raigs medul·lars
L'escorça conté predominantment corpuscles renals, però també conductes. Els corpuscles es troben
al laberint cortical (part de l'escorça mixta, entre corpuscles i túbuls) i part dels túbuls es troben als
raigs medul·lars (part de l'escorça únicament tubular).
Els lobulets renals son el conjunt de totes les nanses de Henle que aboquen en un únic TC, inclou el
raig medul·lar i el laberint cortical que l'envolta (amb els corpuscles, TCP i TCD).
5.6. Vascularització renal
6.1. Macrovascularització renal
A partir de l'a. renal (de l'hil renal), que es ramifica per cada lòbul donant les a. interlobulars (a les
columnes de Bertin), que es ramifiquen en forma de T a nivell cortico-medul·lar donant les a. arciformes,
que es famifiquen en les a. interlobulillars i ascendeixen. entre lobulets fins la càpsula.
El trajecte resumit és: a. renal -> a. interlobulars -> a. arciformes -> a . interlobulillars.
6.2. Microvascularització renal
De cada a. interlobulillar surten les arterioles aferents, que donen al glomèrul, del que surten les
arterioles eferents, que es ramifiquen en una xarxa de capil·lars peritubulars (envoltant els túbuls
corticals) i vasos rectes (envoltant els túbuls medul·lars).
En el cas de que en alguna nefrona no hi hagi túbuls medul·lars o siguin molt petits, com és el cas de
les nefrones corticals, tindran només capil·lars peritubulars. En canvi, les nefrones amb túbuls més
allargats tindran tant capil·lars peritubulars com vasos rectes.
Els vasos rectes poden sortir de l'arteriola eferent (cap a la medul·la, formen xarxes capil·lars que
pujaran per drenar a la xarxa venosa peritubular [la recent explicada]) o de l'a. arciforme (cap a la
medul·la, es transformaran en vènules i tornaran a pujar per drenar a la v. arciforme).
El drenatge es dona per venes homònimes: v. interlobulillars -> v. arciformes -> v. interlobulars -> v.
renal.
5.7. Corpuscle renal
Es troba a l'escorça. Està dividit en dos pols, el vascular (per on entren les arterioles aferent i eferent)
i l'urinari (per on surt el TCP).
És el lloc de la filtració inicial entre els capil·lars del glomèrul i els túbuls de la nefrona a través de la
càpsula de Bowman. Aquesta tindrà dues capes, la visceral (interna) i la parietal (externa) que deixaran
l'espai urinari entre elles (on s'aboca la filtració inicial).
Està format per:
• Càpsula de Bowman: epiteli bilaminar caliciforme amb dues capes
o Capa visceral: podòcits (epiteli simple pla modificat)
o Capa parietal: epiteli simple pla continuada amb l'epiteli simple cúbic del TCP
• Espai urinari: on cau l'orina a mesura que es filtra.
• Glomèrul capil·lar
o Xarxa capil·lar
o Podòcits: cèl. epitelials simples planes modificades amb pedicels (extensions
tentaculars), pertanyen a l'epiteli de la capa visceral. Envolten tot el glomèrul capil·lar
i formen part de la barrera hemato-renal de filtració.
o Mesangi: entre vasos i podòcits, i n'hi ha intraglomerulars i extraglomerulars (aquestes
últimes formen l'aparell juxtaglomerular). Està format per cèl. mesangials i matiru
mesangial.
5.8. Xarxa capil·lar glomerular
És una xarxa capil·lar entre l'arteriola aferent i l'eferent. Té una superfície d'intercanvi d'1,5 m2 i els
capil·lars son fenestrats, amb espais entre cèl. epitelials però amb mb basal contínua i gruixuda (ja que
es fusiona amb els pedicels dels podòcits de la capa visceral). També conté aquaporines tipus 1.
5.9. Podòcits
Formen la capa visceral de la càpsula de Bowman. Estenen prolongacions que van fins la mb. basal
capil·lar. Deixen unes petites ranures de filtració entre les interdigitacions (els pedicels es troben
entrellaçats com una cremallera) per on surt la orina primària.
Tot l'espai de filtració està cobert per podòcits, i pot estar en contacte amb cèl. mesangials.
5.10. Barrera de filtració glomerular
Té dues parts: la física filtra les partíciules per tamany, i l'elèctrica per càrrega molecular.
Està formada per:
• Endoteli glomerular: conté porus (endoteli fenestrat) i presenten moltes AQP-1
• Membrana basal: veiem el seu gruix amb PAS, mesura entre 310-380nm (de les més
gruixudes), està formada per la fusió de la l. basal de l'endoteli i la dels pedicels. És una xarxa
tridimensional formada per col·lagen tipus IV, glucoproteïnes i proteoglicans. Es divideix en:
o Làmina rara interna: just per sota l'endoteli, en contacte amb les cèl. endotelials. Té
proteoglicans (heparan sulfat, negatiu) i laminina (ancla els podòcits a la làmina basal
glomerular)
o Làmina densa: la més gruixuda, té col·lagen IV i laminina
o Làmina rara externa: just per sota els podòcits, conté proteoglicans i laminina (similar
a la interna)
• Podòcits (ranura de filtració): té tres dominis:
o Domini apical: a la part més superior del pedicel, sobre la làmina basal. Aquí els
pedicels tenen podocalixina (carregada negativament) i actina com a citoesquelet
o Domini lateral: entre dos pedicels. Aquí contenen nefrina (proteïna en cremallera,
connectada d l'actina i P-cadherines i amb càrrega negativa)
o Domini basal: per sota de l'espai de filtració. Fixa el pedicel a la làmina basal gràcies
a integrines alfa3beta1 (s'uneixen a laminina, a la làmina rara externa). No fa filtració.
5.11. Mesangi
Les cèl. mesangials es tenyeixen fosques, i la matriu mesangial clara.
• Cèl. mesangials: al voltant de les cèl. endotelials. Estan en contacte difecte amb el filtrat
primari. Té funció contràctil (regulen la distensió glomerular per controlar la TFG), fagocítica
(eliminen patògens de la làmina basal), proliferativa (poden dividir-se i envoltar més vasos
davant de distensions patològiques), estructural (secreten matriu mesangial per fer de suport
als podòcits que estan sobre una mb basal amb orificis) i secretora (IL-1, PGE2, TF derivat de
plaquetes i Endotelina).
• Matriu mesangial: secretada i mantinguda per les cèl. mesangials. Es continua amb la làmina
rara interna, i té una densitat elèctrica similar.
La mb basal glomerular envolta la matriu, pel que hi haurà dos parts del mesangi: intraglomerular (entre
els capil·lars) i extraglomerular (al pol vascular).
5.12. Aparell juxtaglomerular
Cada nefrona té un aparell juxtaglomerular al pol vascular del corpuscle (a l'arteriola aferent).
S'encarrega de mantenir la PA i la volèmia gràcies a la secreció de renina. Està format per:
• Màcula densa: cèl. epitelials cilíndriques que passen de ser cúbiques a prismàtiques. Està en
el contacte entre TCD i corpuscle renal. Té interdigitacions a la part basal que comuniquen
amb les cèl. mesangials extraglomerulars fent de sensor.
• Cèl. mesangials extraglomerulars: en contacte amb la mb basal, màcula densa i cèl.
juxtaglomerulars (connectades per GAP junctions). Es continuen amb el mesangi intra-
glomerular.
• Cèl. juxtaglomerulars: cèl. musculars llises que secreten renina depenent d'estimulació per part
de la màcula densa. Estan a l'arteriola aferent. Hem de tenyir-ho específicament per renina.
5.13. Sistema tubular
Túbul proximal
Surt del pol urinari, és la porció més llarga (14mm), i té dues parts: TCP (contornejat, la primera part
que conté els segments S1 i S2) i TRP (recte, la segona part que conté S3).
L'orina primària es reabsorbeix selectivament aquí a través de transport actiu i gradients osmòtics (eg.
Bomba Na/K de la mb basal de les cèl. epitelials), especialment Na, Cl i Aigua (el 75% de tota la seva
reabsorció).
L'epiteli té dos dominis:
• Apical: amb microvellositats, vesícules i canalicles, per on passa la glucosa per via
transcel·lular i l'aigua per via paracel·lular
• Basal: amb plecs i interdigitacions radials amb molts mitocondris, per on es fa el transport de
Na-K.
I es divideix en tres segments:
• S1: TCP, epiteli simple prismàtic amb microvellositats, plecs basals i vesícules apicals (molta
absorció)
• S2
• S3: TRP, epiteli simple cúbic amb pocs plecs, interdigitacions i vesícules (poca absorció)
Segment prim de la nansa de Henle
Té una porció descendent i una ascendent, la longitut de cadascuna depènd el tipus de nefrona. La
nansa sencera inclou el TRP, el segment prim i el TRD.
A la medul·la trobem la nansa de Henle, TC, vasos rectes i xarxa de capil·lars peritubulars. Diferenciem
el segment prim dels vasos sanguinis sabent que el vas té nucli aplanat i la nansa té nucli rodó.
Ocorre el 15% de la reabsorció d'aigua i el 25% de la reabsorció de Na, Cl i HCO3. És diferent en cada
porció, ja que la descendent és permeable a l'aigua i l'ascendent impermeable. Participa en el sistema
multiplicador contracorrent.
Els epitelis depenen de la porció: tipus 1 (nansa curta, epiteli molt pla), tipus 2 (nansa llarga, part
descendent prima, epiteli irregular amb molta absorció), tipus 3 (nansa llarga, epiteli encorbat) i tipus 4
(nansa llarga, part ascendent prima, epiteli molt curt amb poca absorció)
Túbul distal
Mesura 10mm i té dues parts: TRD (a la medul·la) i TCD (a l'escorça).
Drena al túbul col·lector, és un epiteli simple cúbic format per cèl. epitelials amb bombes Na/K i canals
per bicarbonat i hidrogenions. També pot haverhi reabsorció de Na sota influència d'ADH. Tenen
bastants mitocondris al domini basal, i al domini apical es troba el nucli i no té microvellositats.
Túbuls col·lectors

5.14. Medul·la renal

5.15. Papil·la renal

5.16. Urèter

5.17. Bufeta

5.18. Uretra femenina

Només mirem aquesta ja que és més simple.

TEMA 6. SISTEMA DIGESTIU

6.1. Introducció
Dividim el sistema digestiu en:
1. Cavitat oral
2. Vies de pas: esòfag i regió anal
3. Tracte digestiu: estómac, intestí prim i intestí gruixut
4. Òrgans secretors: fetge, pàncrees i gl. salivals
També inclou molt sistema immunitari, ja que la llum del tub digestiu és funcionalment medi extern. Es
troba tot a la mucosa, fent funció de secreció, absorció, barrera i protecció immunològica.
6.2. Cavitat oral
Rep l'aliment, es divideix en dues parts:
• Vestíbul: entre llavis i dents
• Cavitat bucal: per dins de les dents (paladar dur i tou, terra de la boca i istme faringi)
També està formada per les dents, llengua, glàndules salivals i amígdales
6.3. Mucosa oral
Recobreix la cavitat oral i fa de barrera protectora gràcies a les defensines (secretades per les cèl.
epitelials), neutròfils (a la làmina pròpia) i pèptids antimicrobians (IgA, presents a la saliva).
La resposta immunològica és molt tolerant (no respon immediatament), i en trobem 3 tipus:
1. Masticatòria (paladar dur i geniva): les cèl·lules creixen de baix a dalt
• estratificat pla queratinitzat: forma queratohialina (fosca), que s'allibera quan les cèl·lules
es trenquen, formant una capa.
• estratificat pla paraqueratinitzat: no forma queratohialina, van pujant cap a dalt i es queden
compactades a la superfície.
2. De revestiment (llavis, galtes, terra de la boca, paladar tou, llengua [sup. ventral] i mucosa
alveolar)
• estratificat pla no queratinitzat
3. Especialitzada (llengua [sup. dorsal])
• estratificat pla no queratinitzat, conté botons gustatius
6.4. Llavis
Distingim 3 zones:
• Superfície externa: és epidermis (estratificat pla queratinitzat) i dermis. Conté pèls, gl. sebàcies
i gl. sudorípares
• Vermellor: estratificat pla queratinitzat. La dermis s'introdueix molt cap endins, formant "turons"
amb el teixit conjuntiu de sota, per on passen vasos molt a prop de la superfície. Conté
receptors sensitius i gl. sebàcies.
• Superfície interna: estratificat paraqueratinitzat (o no queratinitzat en alguns punts). Conté gl.
salivals menors mixtes.
6.5. Llengua
La dividim en arrel i cos, també en superfície dorsal (mucosa especialitzada amb botons gustatius) i
ventral (mucosa de revestiment).
Hi trobem tant músculs linguals (m. esquelètica estriada amb 2 feixos a la part central. Entre ells hi ha
teixit connectiu) com gl. salivals menors.
Papil·les linguals (botons gustatius)
La sup. dorsal és mucosa especialitzada amb papil·les linguals, que contenen botons gustatius. N'hi
ha 4 tipus:
 • Filiformes (còniques i petites): no conté botons gustatius. Es troben a tota la llengua. Son cons
de teixit conjuntiu entapissades amb epiteli estratificat pla molt queratinitzat. Ofereixen rigidesa
i protecció.
• Foliades (forma de fulla): conté molts botons gustatius als laterals (on forma unes fosses
d'epiteli).
• Fungiformes (forma de bolet): conté un sol botó gustatiu a la superfície, es troben a la zona
central de la punta de la llengua.
• Caliciformes (les més grans): conté botons gustatius als laterals i gl. seroses de Von Ebner
(aprox. 12). Es troben davant el solc terminal.
La zona més profunda de les papil·les (als costats) es diu fossa, és on desemboca la secreció serosa
de les gl. de Von Ebner.
Al voltant de la llengua veiem les amígdales linguals (resposta immunològica a patògens de la sup.
dorsal de la llengua), que fan una secreció mucosa a les gl. mucoses linguals post.
Trobem els nodes limfoides.
Corpuscles gustatius
Es troben a les papil·les linguals, l'estructura és igual en les 3 papil·les amb corpuscles. Son ovalats i
tenen un orifici al seu vèrtex, on es troba la sortida de totes les cèl·lules que el componen:
• Cèl·lules sensorials (sensitives o neuroepitelials): fan transducció de senyals, son en forma de
fulla allargada i tenen una zona basal (fan sinapsi amb els n. facial, glossofaringi i vague) i una
apical (on és el porus gustatiu, té microvellositats amb 3 receptors (acoblats a proteïna G, per
amarg, dolç i umami) i 2 canals iònics (per àcid i salat)). Cada cèl. sensorial té només 1
receptor/canal iònic per un gust específic. Tenen unions oclusives
• Cèl·lules de sosteniment: fan el metabolisme de les cèl. sensorials. Son allargades (de la
làmina fins els porus gustatius) i tenen microvellositats però no fan sinapsi. Tenen unions
oclusives.
• Cèl·lules basals: petites, a la zona basal del corpuscle (prop de la làmina basal). Son cèl. mare
que es diferencien en les últimes dues.
Els podem trobar a les papil·les linguals, sup. dorsal de l'epiglotis, arc palatoglòs, paret post. de la
faringe, paladar tou i tracte digestiu. Es van renovant cada poc temps.
6.6. Glàndules
Trobem glàndules salivals majors i menors:
Glàndules salivals menors
Estan dins la mucosa bucal, desemboquen la secreció a la cavitat oral. Hi ha 4 tipus:
• Labials: mixtes
• Vestibulars: mixtes
• Palatines: al paladar dur son mixtes, al paladar tou son mucoses
• Linguals: a la part ant. son mixtes (gl. de Blandin-Nuhn), a les papil·les caliciformes son seroses
(gl. de Von Ebner) i a la part post. son mucoses (gl. de Weber)
Glàndules salivals majors
Estan fora de la cavitat bucal, però desemboquen la secreció a la cavitat oral. Hi ha 3 tipus:
• Paròtida: secreció serosa
• Submandibular: secreció mixta (+serosa)
• Sublingual: secreció mixta (+mucosa)
Veiem com les glàndules mixtes (part de les linguals) tenen una part de glàndula serosa i una mucosa,
i la serosa forma la semilluna de Von Ebner.
6.7. Amígdales
Les trobem situades a l'anell de Waldeyer, composat per:
• Amígdales faríngies (adenoides): al sostre
• Amígdales palatines: a cada costat de l'istme bucofaringi
 • Amígdales linguals: posteriors a la llengua, desemboquen al costat d'una papil·la caliciforme
de la mucosa dorsal de la llengua
Les amígdales tenen invaginacions molt profundes anomenades criptes, on trobem
fol·licles limfoides a la seva làmina pròpia.
Estan formades per epiteli estratificat pla a la superfície. A les criptes trobem nòduls
limfàtics (separats de l'epiteli per una capa de teixit conjuntiu (col·lagen, a baix) o
directament infiltrats en l'epiteli (a dalt)).
6.8. Dents
Estan incloses i fixades en els processos alveolars maxil·lars i mandibulars. N'hi ha
32 (dentició adulta) o 20 (dentició primària). Tenen morfologia diferent, però
l'estructura principal és la mateixa:
• Corona: exposada a la cavitat bucal
• Coll: espai de transició en la separació entre dent i os alveolar
• Arrel: unida a l'os alveolar
I la composició es divideix per materials:
• Esmalt: teixit mineralitzat que recobreix la corona (molt dura, fina i translúcida)
• Dentina: túbuls que uneixen l'esmalt al ciment, situat a la corona i arrel (molt abundant)
• Ciment: teixit calcificat que recobreix l'arrel (groguenc, tou i permeable)
Etapes de la odontogènia
1. Fase de brot: l'epiteli bucal s'invagina en molts llocs, s'acumulen cèl. mesenquimàtiques que
formen el primordi de la polpa dentària. Sobre l'epiteli algunes cèl. epitelials formen el primordi
de l'esmalt.
2. Fase de casquet: el centre de l'epiteli forma l'epiteli intern de l'esmalt. Les cèl. del primordi de
la polpa formen la papil·la dental, que empeny l'esmalt i allà formarà la dentina i polpa.
3. Fase de campana: la invaginació inicial es desconnecta de l'epiteli, tornant-se com una
vesícula. L'esmalt es forma per epiteli extern, epiteli intern (ameloblasts), estrat intermedi (cèl.
condensades) i reticle estrellat (cèl. molt separades). La papil·la (dentina i polpa) empeny molt
l'esmalt, invaginant-lo.
4. Fase d'aposició: la dentina i esmalt estan molt relacionats. Les cèl. epitelials que formen el
primordi de l'esmalt (epiteli cilíndric alt) passen a ser ameloblasts que secreten esmalt (cap a
dins). Les cèl. mesenquimàtiques de sota passen a ser odontoblasts que secreten dentina (cap
a fora). Es fa una capa de dentina i d'esmalt enfrontades.
5. Fase d'erupció: el vèrtex de la dent surt a la superfície (perd la capa d'ameloblasts). El peri-
odonci fixa l'arrel a l'os.
6. Fase funcional: Tota la dent està formada. La papil·la ha evolucionat a polpa.
Odontoblasts
Els odontoblasts secreten dentina (cap a fora). Queda de dins a fora: polpa-odontoblasts-dentina. La
capa d'odontoblasts està unida per complexes d'unió apicolaterals, i conté vasos entre cadascun.
Tenen el nucli a nivell basal. A nivell apical emeten els processos apicals o fibril·les de Tomes, per on
es secreta la predentina (veiem grànuls de secreció o Cossos d'Àbac, amb proteïnes i Ca2+), que
després es calcifica formant la dentina.
La secreció conté fibres de col·lagen i proteïnes: Fosfoproteïna de la dentina (DPP, inicia i controla la
mineralització) i Sialoproteïna de la dentina (DSP, intervé en la mineralització).
Al voltant dels processos apicals queda un espai (túbuls dentinals) on hi ha predentina no calcificada
(dentina peritubular).
Fibres nervioses sensitives: acompanyen els vasos i formen prolongacions per dins dels túbuls
dentinals.
Ameloblasts
Secreten esmalt, no hi son a la dent adulta (es perden a la fase d'erupció).
L'esmalt és el teixit més dur del cos, format per cristalls d'hidroxiapatita (amb un cap gruixut i cua prima)
que s'enganxen formant la capa, que està en "escala", que mostra les línies de Retzius.
L'esmalt està format per amelogenines (organitzen els cristalls), ameloblastines (controlen la longitud),
enamelines (proteases) i tuftelines (nucleació dels cristalls).
Unió esmalt-dentina
Quan trobem la capa encarada de dentina i esmalt els prismes d'esmalt s'inserten dins la capa de
dentina. Tenen una matriu molt semblant (col·lagen) que s'entrecreua.
Ciment i lligament periodòntic
El ciment es sintetitza a l'os (a l'alvèol dentari) i només es troba a l'arrel. Té dues capes, l'acel·lular
(tocant la dentina, és la primera capa) i la cel·lular (cementòcits, està menys calcificada).
La seva matriu és similar a la òssia. Els cementòcits son molt similars als osteòcits, son arrodonits amb
moltes prolongacions.
El lligament periodòntic està format per paquets de fibres de col·lagen grans (fibres de Sharpey)
inserides tant al ciment i com al periosti. Eviten fregament directe i donen una mica de moviment.
Polpa dentària
Forma la cavitat polpar central (que disminueix amb l'edat, ja que creix la dentina, causant problemes
de vascularització per la capa d'odontoblasts), i prové del mesènquima primitiu.
L'orifici radicular és l'entrada a la cavitat i el conducte radicular és la continuació (per on entren els
vasos i nervis).
Lesions per càries
Destrueixen teixits calcificats afectats (esmalt, dentina o ciment), i en el cas de l'esmalt (el primer de
tots) no el podem recuperar.
Per observar-les al microscopi llimem la dent fins que queda una capa tant fina que és transparent.
Veurem perforacions de l'esmalt (que després poden passar lateralment per la connexió esmalt-
dentina) o fractures de l'esmalt que formen una cavitat i exposen la dentina.
6.9. Tub digestiu

6.10. SN Entèric

6.11. Esòfag

6.12. Estómac

6.13. Intestí prim

6.14. Intestí gruixut

6.15. Glàndules digestives

6.16. Pàncrees

6.17. Fetge