Avaluació final CiVE d’ESO4 -curs 21/22-

Nom: Grup: Data:

Qualificació:

2
Què és la teoria de l’evolució?
PERSPECTIVA GENERAL
La paraula «teoria» que acompanya «de l’evolució» no sol usar-se
freqüentment per a referir-se a una teoria científica, sinó per al·ludir a un conjunt
de proposicions molt generals1. De fet, molts dels malentesos que acompanyen
«la teoria de l’evolució» es podrien evitar si es proscrivís 2 l’ús de la paraula
«teoria».
Una raó relativament trivial per fer-ho és que la paraula «teoria» es fa
servir amb freqüència en la parla popular per a expressar un alt grau de
conjectura i especulació3, com en el cas de «és pura teoria». Sens dubte,
existeixen elements especulatius referits a l’evolució, però hi ha altres elements,
en particular les seves proposicions essencials i alguns fets més perifèrics4
respecte de la relacions entre classes particulars d’organismes, que són tan
inqüestionablement certes com qualsevol altra cosa que la ciència hagi establert.
Un segon problema, més greu, que suscita l’expressió «la teoria de
l’evolució» és el que planteja l’article definit «la». L’evolució engloba un complex
conjunt de creences amb diferents graus de certesa. Dir «la» teoria de l’evolució
suggereix l’existència d’un tot unificat, i potser també d’un tot que hagi de ser
acceptat o rebutjat íntegrament. [...]
El postulat central del «pensament evolutiu» (utilitzarem aquesta expressió
per evitar expressament la paraula «teoria») és el simple fet que la vida va
evolucionar sobre la faç de la Terra. De les formes més simples van derivar les
formes complexes i totes, o al menys la gran majoria de les formes de vida,
comparteixen antecessors comuns. La idea fonamental que sosté aquest
argument és que hi ha descendència amb modificació, és a dir, que tot ésser viu
1 Un conjunt de proposicions molt generals: diverses afirmacions globals sobre un mateix tema.
2 Robin Hood va ser un proscrit.
3 Sospita i divagació.
4 Fets més perifèrics: dades secundàries.
1
 Avaluació final CiVE d’ESO4 -curs 21/22-

transmet als seus successors no només el seu codi genètic sinó també alguna
variació fruït d’algun error en el procés de còpia. Aquestes afirmacions estan més
enllà de qualsevol qüestionament seriós. També es coneix més enllà de qualsevol
dubte certs esquemes generals de les relacions més específiques que existeixen
entre organismes, per exemple, que tots els mamífers comparteixen una espècie
ancestral comú. És a dir, tenim clara una visió global de com estan emparentats
diferents éssers vius entre ells i podem fer un arbre genealògic que mostra la
relació que hi ha entre diferents espècies, tant actuals com també extingides.

EVIDÈNCIES DE L’EVOLUCIÓ
Ja hem dit que la descendència amb modificacions i la relació entre
diferents classes biològiques són fets. Aquests fets estan tan clarament
demostrats com qualsevol altre. Es fonamenten en l’aclaparadora convergència
d’evidències, és a dir, totes les proves porten al mateix lloc. En primer lloc, hi ha
evidències fisiològiques5 que confirmen la relació existent entre estructures. Un
exemple clàssic és el de l’estructura dels membres superiors dels mamífers. L’ala
del ratpenat, l’aleta de la balena i el braç humà comparteixen exactament la
mateixa disposició d’ossos, però organitzats per complir amb funcions molt
diferents (volar, nedar i trepar respectivament). A nivell microscòpic, tots els
organismes comparteixen les mateixes relacions entre la seqüència d’ADN i
l’estructura dels aminoàcids6, el conjunt i proporció de la qual està condicionat
per l’ADN. La mateixa estructura òssia dels mamífers ha divergit per a servir i
adequar-se a les diferents formes de vida d’organismes diferents.
En segon lloc, existeix l’evidència dels fòssils. Els estrats rocosos, que
poden datar-se mitjançant una varietat de tècniques físiques, revelen seqüències
d’organisme que canvien des de formes avui desconegudes de les roques
antigues cap a formes, en les roques més recents, que són cada vegada més
semblants a criatures que estan vives en l’actualitat. L’esquema de descendència
revelat pels fòssils és absolutament coherent amb l’esquema de relació que
indica la comparació fisiològica.

5 Evidències fisiològiques: fets demostrats basats en les funcions dels éssers vius i com
aquestes s’aconsegueixen.
6 Aminoàcids: molècules que es combinen per formar proteïnes, que són els pilars fonamentals
de la vida, ja que tenen un paper clau en la gran majoria dels processos biològics.
2
 Avaluació final CiVE d’ESO4 -curs 21/22-

I en tercer lloc, existeix l’evidència que proporciona la biogeografia7, les

relacions geogràfiques que existeixen entre organisme de diferents classes.
L’exemple clàssic en aquest punt és el dels pinsans de Darwin. Aquests petits
ocells han estat ocasionalment desviats pel vent des de la terra ferma del
continent sud-americà cap a les illes Galápagos, i des d’allí a altres illes. En
absència de competidors autòctons, aquest ocells han evolucionat ràpidament
conformant una extraordinària varietat d’estils de vida, situació que sol donar-se
habitualment en el cas dels grups especialitzats dins d’entorns continentals molt
més competitius. D’aquesta manera, existeixen espècies estretament
emparentades de pinsans-picots, pinsans insectívors, pinsans trencanous i així
per l’estil, totes elles aus molt semblants, però que tenen petites diferències en
les dimensions o el bec, per exemple; aquestes diferències fan que cada una
d’elles estigui més ben adaptada al territori concret al qual habita8.
Aquestes diferents classes d’evidència convergeixen, no només en el fet de
l’evolució, sinó també en les pautes més o menys detallades d’aquesta evolució.
Sempre és possible trobar explicacions alternatives de qualsevol cosa. Durant el
segle XIX, el naturalista Philip Gosse, per exemple, va fer el famós suggeriment
de que Déu havia creat la terra completa, amb capes de fòssils curosament
disposats, tal vegada per posar a prova la nostra fe. Però és clar que la seva
argumentació és tan sols un enginyós intent de reconciliar aquests fenòmens
amb creences anteriors (cristianisme), i en cap cas es tracta d’una explicació
connectada de manera convincent amb la realitat empírica. En qualsevol cas,
sembla una pèrdua de temps que Déu hagués de deixar fòssils escampats i
amagats per tota la Terra per fer feliç als biòlegs a partir del segle XIX (segur
que devia tenir altres coses més importants a fer en els sis dies que Philip Gosse
defensa que es va dur a terme la creació).

DUPRÉ, John (2003). El llegat de Darwin. Què significa l’evolució avui, Katz Editores,
Buenos Aires, 2009, pàgs. 27-33. Traducció i adaptació pròpia.

7 Ciència que s’ocupa de l’estudi de la distribució dels éssers vius sobre la superfície terrestre i
que estableix alhora els motius d’aquesta distribució. DIEC.
8 La Viquipèdia ho explica així: «Les diferències més importants entre les espècies es troben en
la mida i la forma del bec. Els diferents tipus de bec estan plenament adaptats a les diferents
fonts d'aliment». Viquipèdia, Pinsans de Darwin. Consultada el 13 d’abril de 2022.
3