Idea de EUROPA-TEMES-1-2

EUROPA-TEMES-1-2.
pdf
Anónimo
La Idea de Europa a través de la Historia
1º Grado en Lengua Española y sus Literaturas
Facultad de Filosofía y Letras

Universidad de las Illes Balears
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
WUOLAH
PRIMERA UNITAT
APORTACIÓ CLÀSSICA A LA IDEA D’EUROPA

Abans de començar hem de recordar que la cultura clàssica està plena de mites i un
d’ells és el Rapte d’Europa. Aquí va ser on va néixer el concepte d’Europa.
· Bibliografía
- D. Heather (2007): Ciudadanía. Una breve historia. Madrid.
- C. Mossé (1981). Historia de una democracia. Atenas desde sus
orígenes hasta la conquista de Macedonia. Madrid.
Amb la revolució dels S.XVIII i XIX es recuperen els conceptes de ciutadania i
llibertat a causa de la Revolució Francesa.
Mite d’Europa: Europa era una noia bella i jove que vivia a la zona de Líban. Un dia
mentre era fora de casa va trobar-se amb Zeus disfressat de bou. El que europa
veia era un bou mans i agradable que volia jugar amb ella. Una vegada ella va
pujar-se damunt Zeus, aquest va partir, raptant-la. Hi ha versions del mite que diuen
que ella no era tota sola, sinó que passejava amb un grup d’amigues i que aquestes
varen ser les que varen donar la veu d’alarma.
Els romans tan sols van canviar els noms dels déus grecs romans, però van adoptar
molts d’aquests mites, els quals van influenciar molt als poetes del Segle d’Or.
EUROPA COM A CONCEPTE GEOGRÀFIC

El concepte el van triar els grecs. La primera constància d’aquest terme prové del
S.VI a.C. i el primer que el va emprar va ser Hecateu de Mileto.
Ell va prescindir de la interpretació mitològica i descriu o denomina els conceptes
d’Europa, Àsia i Líbia (La actual àfrica). Ell li va aportar la connotació geogràfica i
els artistes grecs van usar i acceptar el concepte.
Heròdot (historiador grec del S.V a.C.) parla d’Europa i Àsia marcant la separació
entre ambdós al riu Don.
Grècia i Pèrsia segueixen com a conceptes culturals i geogràfics enemics.
Aristòtil (S. IV a.C.): Ell realitza la diferenciació cultural entre Grècia i europa .
Realitza la següent síntesi afirmant que:
Europa=valerosos
Àsia=intel.ligents
Grècia=valerosos i intel.ligents
Grècia és el culmen (màxima expressió) entre àsia i europa. Europa ja es considera

un espai geogràfic.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6326658
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ETIMOLOGIA D’EUROPA
No hi ha una gran concordança entre els possibles sentits o significats. El més
concordant es dir que l’origen de la paraula es el fenici, del Líban i d’on prové el mite
del rapte d’Europa.
Hi ha distintes teories sobre el significat del terme Europa.
Àsia significa: la terra de l’aurora, mentre que Europa: la terra de ponent, cap on es
pon el sol.
APORTACIONS POLÍTIQUES DE GRÈCIA

5 formes de govern concebudes pels grecs:
L’exercici del poder de la democràcia prové dels grecs i no es més que el resultat o
evolució de l’exercici i el control del poder.
- Monarquia: el poder es transmet a partir de famílies (dinasties)
hereditàries. Quan no hi ha descendència per ocupar el càrrec es
realitzen canvis entre aquestes dinasties per unes altres. Fórmula
política.
- Tirania: els grecs consideraven que en moments de crisi no estava
malament que tot el poder es concentrés dins una mateixa figura. Un
cop superada aquella crisi el tirà havia d’abandonar el poder perquè la
tirania no estava admesa ni ben vista.
- Aristocràcia: famílies que serveixen com a component de poder.
- Plutocràcia: govern dels rics (poderosos). Sense components
hereditaris.
- Democràcia: exercici polític i de govern que representa la gestió del
poder considerant que aquesta és la millor i més perfecta forma de
poder.
El concepte de democràcia està molt lligat al concepte de ciutadania ja que
els ciutadans (homes i majors d’edat) eren els que tenien el poder en conjunt.
Igual que el concepte de democràcia, el terme ciutadans també ha
evolucionat molt. Els ciutadans grecs i romans eren els homes, deixant a les
dones fora de l’exercici polític. Fins als anys 40 les dones no van començar a
tenir drets. El dret a vot de la dona a Espanya es va aconseguir durant la
República.
EL LLARG CAMÍ CAP A LA DEMOCRÀCIA

Cal recordar que la democràcia no és més que el llarg camí per poder assolir un
sistema polític perfecte.
Grècia - ATENES - l’Àtica
Poc a poc es van fent avanços per passar d’un govern de pocs a molts,
modernitzant l’estructura arcaica de la estructura política.
si lees esto me debes un besito

La Idea de Europa a través d...
Banco de apuntes de la
1a CONSTITUCIÓ
Constitució de Soló (S. IV a.C) 592 a.C.
- Dona veu a altres branques genealògiques secundàries (familiars) i als
homes lliures. Té en compte que el poder també recau en els que tenen un
cert poder econòmic per lo que també els dóna poder, no es centra sols en
les famílies importants.
- Divideix / crea la realitat en 4 grups de persones en funció de la seva
capacitat de producció agrícola.
- Només els més rics tenen capacitats.
- Apareixen els dicasteris (tribunals populars) de justícia i aquests tenen la
funció de controlar les institucions.
REFORMA DE CLÍSTENES 508 a.C.

- Romp definitivament amb la organització tradicional de les famílies
poderoses.
- Estableix una divisió territorial de l’Àtica en 10 districtes o tribus a partir del
qual cada territori aportarà a les institucions el percentatge de membres
corresponents.
- La religió i les jerarquies religioses deixen de participar a la política ja que
regna l'interès general.
- manté la divisió censatària (econòmica) però amplia els grups a l’hora de
ocupar càrrecs.
- Amplia el dret de ciutadania dels estrangers.
- promulga la LLEI DE L’OSTRACISME: mètode de defensa del sistema
democràtic. Aquells que anaven en contra del sistema eren expulsats.
L'assemblea podia discutir i votar a aquell que consideraven perillós per a la
democràcia. L’allunyaven de la ciutat durant un parell d’anys fins que
consideraven que podia re introduir-se dins la ciutadania. L’expulsat no perdia
la seva condició de ciutadà, però en perdia el dret.
- crea el consell dels 500 o BULÉ - boulé (50 persones de cada tribu)

NAIXEMENT DE LA DEMOCRÀCIA
Neix la sobirania popular
- A atenes
- Perdura des del S. V al 322 a.C. (inici de Macedònia )
- Pericles (495 a.C - 429 a.C) destaca com a figura política basant se amb els
principis de ISONOMIA i ISEGORIA
ISONOMIA: la llei és igual per tothom.
ISEGORIA: llibertat de opinió
Els grecs no concebien un sistema democràtic on els ciutadans no poguessin donar
la seva opinió sense ser coartats.
per tant van defensar la capacitat de participació directa ja que les decisions les
prenen els ciutadans a l’assemblea. Es votava a mà alçada o emptant el vot secret
(a casos com l’ostracisme)
El sistema polític grec es basava en els conceptes de: llibertat, majoria, igualtat i
mèrit.
INSTITUCIONS FONAMENTALS: servien per organitzar aquest govern garantint i

assegurant la participació dels ciutadans.
- EL CONSELL - BOULÉ
- estava format per 500 membres
- homes majors de 30 anys
- eren elegits per sorteig
- havien de posseir l’estatus de ciutadans
El consell estableix l’ordre del dia de les coses que s’havien de tractar a la
assemblea (establint criteris de prioritat i d’importància general). Coordinaven i
supervisaven les actuacions polítiques, econòmiques i jurídiques que arribaven a
decisió del poble perquè aquests prenguessin les decisions.
També controlaven les accions dels magistrats.
A Grècia la majoria d’edat era de 18 anys i l’edat mínima per formar part de
l’assemblea era de 25 anys. Consideraven que ser majors d’edat no implicava que
tinguessin el coneixement suficient com per formar part de la vida política i mes
important, prendre decisions que poguessin afectar a la polis.

WUOLAH
- L’ASSEMBLEA
ekklesia = assemblea de creients
Allà s’hi prenien totes les decisions que concernien a la ciutat i les relacions
interterritorials. Totes les qüestions de la vida política de la ciutat passaven per
l’assemblea perquè els ciutadans poguessin votar.
- Discutien tasques legislatives i relacions interterritorials.
- Els membres havien de ser homes ciutadans majors de 30 anys
Participar no era obligatori però aquells que no participaven de la vida política
de grècia tinguent capacitats de fer-ho eren considerats “idiotes”.
- Es reunien 40 vegades a l’any
- Només debatien els temes presentats i aprovats per el consell, el qual
preparava l’ordre del dia.
- Les votacions es feien a mà alçada i també podien ser secretes.
- A partir de l’any 403 a.C. la participació va ser remunerada perquè la gent
treballadora pogués participar sense perdre diners.
- Només hi podien participar 6000 persones, les primeres en arribar.
CIUTADANIA
La condició de ciutadà a Grècia suposa tenir drets i poder exercir (o no) els drets
polítics.
Def. d’Aristòtil: el que participa en l’administració de justicia i el govern.
Pericles: considerava que els estrangers no tenien dret a vot, i per tant, limita el vot
als grecs. (461 a.C). qualsevol persona estrangera necessitava de l’aval o aprovació
d’un ciutadà grec per poder passar a ser considerat ciutadà; la problemàtica
d’aquesta pràctica era que en el cas dels estrangers, tenien moltes més possibilitats
de ser coaccionats i a que no votessin lliurement.
La majoria d’edat a Grècia arribava amb els 18 anys, que era l’edat en que els
ciutadans començaven la seva preparació militar. En funció de l’edat es tenen més
responsabilitats, i com a conseqüència, més drets polítics.
LA ROMANITZACIÓ
Es tracta de la implantació de la cultura romana als territoris que aquests
annexionaven al seu imperi i controlaven.
Cal recordar que els grecs es mouen per interessos comercials.
A l'imperi romà aquests pretenien controlar com més territoris millor incorporant i
imposant els costums i la cultura romanes als territoris que conquerien.
Construïen grans ciutats amb la finalitat de que aquestes servissin als seus
propòsits d’implantació cultural i control.
La Imposició de la cultura romana en declivi de les altres cultures va suposar la
desaparició de molts trets culturals d’altres pobles.
- QUÈ VAN APORTAR?
- El llatí i el dret romà
EL DRET ROMÀ I LA SEVA APORTACIÓ
- Als inicis de roma aquestes lleis eren transmeses de manera oral ja que el
dret com a tal, era oral.
- Els patricis (descendents de les famílies fundadores de roma - noblesa) eren
els que dominaven la interpretació de les lleis.
- El dret es secularitza de la religió (s’allunya).
- Regula les condicions humanes.
- La impartició correspon a l'autoritat civil, concretament als pretors (magistrats
romans que tenien com a finalitat impartir justícia i governar les províncies en
cas de ser necessari; la seva posició jeràrquica el situava just devall dels
cònsols).
- Apareix la figura del jurista (assesorava a jutges i ciutadans).
➔ La llei de les XII (12) taules (451 a.C)

Es tracta d’una fita històrica del dret romà ja que es va deixar constància per
escrit de les normes i lleis que tenien i empraven.
Els patricis van perdre el privilegi de transmetre i exercir als tribunals i
d'exercir el dret ja que també es va establir la manera de procedir tant amb
defensa com en demanda davant els tribunals.

LA CIUTADANIA ROMANA
Roma estableix qui pot gaudir de la condició de ciutadà. Poc a poc la situació va
anar afectant a més gent a causa de les conquestes i annexions territorials de
l’imperi.
Al principi el concepte de ciutadà anava ligar als que habitaven i vivien a la ciutat de
roma. els italians gaudien de la ciutadania italiana, no romana, per tant no gaudien
de la mateixa protecció.
Poc a poc això va anar canviant i els ciutadans italians van poder ser considerats
ciutadans de roma i van poder gaudir de la mateixa protecció.
Els privilegis segueixen estenent-se a mida que l’imperi creix.
Als inicis els privilegis dels ciutadans romans afectaven fins i tot a la vestimenta, tret
molt destacat, ja que només els ciutadans podien vertir-se amb la toga. El fet de ser
ciutadà comportava tenir la protecció de roma i poder ocupar càrrecs públics i
polítics.
Drets dels ciutadans:
- Ocupar càrrecs públics
- Votar a les assemblees
- Servir a les legions (obligació): un cop acabat el servici militar en molts de
casos eren recompensats amb terres.
- Dret a la propietat i a construir un patrimoni (herència)
- Dret a formar una família
- Dret a poder fer valer els seus drets davant un tribunal.
PAX ROMANA - UNA SOLA LLEI PER ROMA (29 a.C)

Declarada per l’emperador august, el qual va ser el 1er emperador de roma. Va
crear la pax romana, precedent del Decret de Caracalla, o s¡estableix que el dret
romà s'aplica a la totalitat de conjunts de la terra de l'imperi, incloent els territoris de
conquesta. Tots podien ser jutjats amb la llei de roma si gaudien de la condició de
ciutadans envers de ser jutjats amb la llei pròpia de la zona on estaven. només
aquells pobles que s'oposaven d’una manera molt forta a roma (virulència extrema
per evitar la conquesta) se'ls negava la ciutadania i el dret a ser jutjats amb les
bases del dret romà.
Decret de Caracalla. 212. S. III

A partir d'aquest moment totes les persones lliures dins l’imperi tendràn la condició
de ciutadans. Roma passava per una crisi i la única manera d’obtenir fons i diners
va ser augmentar la base de gent que havia d’aportar els impostos per al
manteniment de l’estat.

LA LLENGUA
El llatí es transmet degut a la romanització i el control que els romans mantenien
imposant el llatí als nous territoris conquerits. El llatí va absorbir les altres llengües
provocant situacions de diglòssia. Cal indicar que el llatí era un signe de prestigi.
SEPARACIÓ DE L’IMPERI ROMÀ
A la 2a meitat del S. V desapareix la part occidental de l’imperi romà. Això
comportarà una sèrie d’elements diferenciadors entre les parts que pertanyien a
l’imperi romà. La part oriental perviurà quasi 1000 anys més com a imperi romà
d’orient, com a imperi bizantí amb la capital a Constantinoble.
La divisió es produeix per diverses causes:
- L’espai a governar és extremadament extens i això comportava grans
esforços econòmics, polítics i militars.
- Problemes financers que l’imperi anava arrossegant ja que els impostos
només els pagaven els ciutadans de ple dret.
Van considerar adequat dividir el territori per garantir la perpetuitat amb dues
estructures polítiques i dos emperadors.
➔ DIOCLECIÀ (284-305): va instaurar la tetrarquía i va dividir l’imperi en dues

meitats a l’any 285.
➔ CONSTANTÍ (307-337): va reunificar l’imperi i va decidir reconstruir BIZANCI
donant-li el nom de nova roma - Constantinoble (324).
➔ TEODOSI (395): mor l’emperador i es divideix definitivament l’imperi en dues
meitats que pertanyen als seus dos fills.

WUOLAH
- Oriental : Arcadi
- Occidental : (H)Oraci - Honori
Els pobles centreeuropeus ven empènyer fins que van aconseguir acabar amb
ambdós imperis. L’imperi es va fragmentar en distints pobles.
476: ANY EN QUE S’INICIA L’EDAT MEDIEVAL

Ròmul August va ser el darrer emperador de Roma, i Ròmul el primer segons la
història.
EL CRISTIANISME. LA NOVA RELIGIÓ DE L’IMPERI

Nova manera d'entendre l'espiritualitat. Declarar-se cristià podia estar penat ja que
el cristianisme al principi estava enfrontat a la religió oficial de Roma. Fins que:
- L’emperador constantí (va crear Constantinoble) signa l’EDICTE DE MILÀ al
313, edicte on s'estableix una tolerància cap als cristians.
Aquests van deixar de ser perseguits i van poder escollir el cristianisme com
a llengua oficial, lo que va permetre la coexistència i acceptació de dues
religions.
Aquí s’inicia l’expansió de l'Església. Com a conseqüència:

- Els cristians van poder recuperar les propietats que havien estat
confiscades per Roma a causa de la poca tolerància cap a la seva
religió (cristianisme).
- S’autoritzen les donacions a l'església (cristiana)
- Eximeixen al clergat de pagar impostos
- S’estableix el diumenge com a de festa.
- PROBLEMA: fins ara la màxima figura eclesiàstica a roma havia estat
l’emperador, mentre que ara també hi havia una màxima figura
eclesiàstica: el papa.
Que el cristianisme es permetés va comportar a una serie d’actes violents per part
de la religió romana. Com a conseqüència es van atacar temples i es van profanar
algunes figures afegint símbols com la creu cristiana a deitats romanes.
L’emperador TEODOSI declara el cristianisme la religió oficial de l’imperi Romà al
380 al DECRET DE TESSALÒNICA (380).
Queremos que todos los pueblos que son gobernados por la administración de
nuestra clemencia profesen la religión que el divino apóstol Pedro dio a los
romanos, que hasta hoy se ha predicado como la predicó él mismo, y que es
evidente que profesan el pontífice Dámaso y el obispo de Alejandría, Pedro, hombre
de santidad apostólica. Esto es, según la doctrina apostólica y la doctrina evangélica
creemos en la divinidad única del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo bajo el
concepto de igual majestad y de la piadosa Trinidad. Ordenamos que tengan el
nombre de cristianos católicos quienes sigan esta norma, mientras que los demás
los juzgamos dementes y locos sobre los que pesará la infamia de la herejía. Sus
lugares de reunión no recibirán el nombre de iglesias y serán objeto, primero de la
venganza divina, y después serán castigados por nuestra propia iniciativa que
adoptaremos siguiendo la voluntad celestial.»
Dado el tercer día de las Kalendas de marzo en Tesalónica, en el quinto consulado
de Graciano Augusto y primero de Teodosio Augusto. - Fragment del DECRET DE
TESSALÒNICA (380).
La situació que havia estat present a roma fins al moment es capgira. Ara son els
cristians els que persegueixen a la religió romana. A les terres foranes a l’imperi
encara segueixen amb les seves religions pròpies perquè encara no s’ha iniciat
l’expansió del cristianisme.
A l’Imperi fins a aquell moment la màxima figura (representant) religiosa i política era
l’emperador: EMPERADOR PONTIFEX. A causa del cristianisme ens trobam en la
situació en que la màxima figura política no pot ser l’emperador ja que el Papa es el
representant de Déu a la terra, per tant l’emperador que fins aquell moment havia
estat el cap de l'església romana i el cap de l’imperi a nivell polític ha de cedir al
papa ser el màxim representant de la religió, per lo que ens trobam en la situació en
que ara l’Emperador serà el cap de l’estat i el Papa serà el cap i la màxima figura de
l'Església
CONFLICTE: quan el papa vulgui assumir qüestions de l’esfera de l’emperador i

viceversa.
Davant aquesta situació violenta aparèix Sant Agustí (354-430). Pretén deixar clara
quina és la posició i el paper que han de jugar cada un. Es tracta d’un intel.lectual
“imparcial” que està dins l’esglèsia i com a consequencia totes les seves propostes
afavoriràn més a l’esglèsia i al papa que a l’emperador, ja que el papa va ser el que
li va otorgar la condició de Sant.

Ell exposa el seu pensament a “La Ciutat de Déu” determina quines són les regles
que han de regir l’emperador i el papa per separat i planteja l’antagonisme entre la
ciutat terrenal i la ciutat de déu.
Molts de papes recordaràn les idees de Sant Agustí durant l’Edat Mitjana.
La naturalesa humana està condicionada per un principi i un final en quant a
aspecte corporal mentre que l’espiritual, l’ànima, no te fi (segons la religió cristiana i,
per tant, el pensament d’aquell temps). L’home, com a conseqüència, ha de tenir
present que ha de cuidar-se per la vida terrenal i espiritual però l’espiritual és més
important, perquè és eterna. A partir d’aquestes realitats estàn la ciutat terrenal i la
ciutat de Déu. Així l’emperador s’ha d’encarregar de la vida temporal o terrenal i el
pontífex de la vida espiritual. Les seves idees es van estendre fins a l’Edat mitjana
deixant clar que:
- L’emperador ha d’encuidar-se de la protecció del cos dels seus súbdits
- El papa - pontífex ha d’encarregar-se de la protecció de l’ànima del poble.
Això planteja dues maneres d'entendre la vida. L’ideal és que el poder polític es posi
al servei del poder espiritual/celestial i del papa, ja que ell és el representant de deu
a la terra. Per tant, la societat política ha de ser cristiana i tant el pontífex com el
príncep han d’actuar al servei de Déu.

TEMA 2
Europa i l’Idea d’Europa a l’Edat Mitjana
LES INVASIONS I LES CONSEQÜÈNCIES EN ELS DOS IMPERIS
- Desaparició de l’imperi d’Occident al 476.
- Desaparició de l’imperi d’Orient (Constantí) al 1453
SITUACIÓ EN ELS PRIMERS SEGLES DE L’EDAT MITJANA
- Manca d’unió política en els nous territoris conquerits a Occident
- L’imperi d'orient manté la seva unió i uniformitat.
Després de la caiguda de la part Occidental l’imperi d’orient intentarà reconquerir les
terres perdudes.

WUOLAH
EXPANSIÓ DE BIZANCI
La obra de Justinià: 527-565.
Va ocupar part de la Península ibèrica.
- hi va haver una expansió territorial
- Compilació legislativa: Corpus Juris Civilis. Va reunir en forma de corpus les
lleis del dret romà per tal de preservar-les i fer ús d’elles.
FRACASA L’INTENT DE REFER LA TOTALITAT DE L’IMPERI

PÈRDUA DELS TERRITORIS CONQUERITS
- ELS LOMBARTS ENVAEIXEN ITÀLIA EL 568
- ELS VISIGOTS RECUPEREN ELS TERRITORIS EL 571
DIFERÈNCIES ENTRE OCCIDENT I ORIENT:

CULTURALS:
- Orient va ser el preservador i continuador de la obra que havia duit a terme
Roma.
- El refinament de Bizanci contrasta amb la barbàrie dels poders invasors els
quals al principi en la gran majoria, eren pagans.
DISPUTES TEOLÒGIQUES
Dogma: Veritats inqüestionables del cristianisme que no tenen explicació.
Litúrgia: fer present la realitat divina mitjançant una ceremonia
- Els cristians no accepten representacions tridimensionals de Déu perquè
s’assumeix que una representació bidimensional és imperfecta però la
tridimensional intenta assolir la perfecció però com que està feta per humans
serà imperfecta ja que la humanitat és incapaç de crear la perfecció absoluta.
No està ben vist el fet d’intentar assolir la perfecció ja que la perfecció és
Déu.
DIFERÈNCIES DOGMÀTIQUES
NATURALESA DE LA VERGE
- ORIENT: EL PECAT ORIGINAL TAMBÉ AFECTÀ LA VERGE MARIA
- OCCIDENT: LA VERGE MARIA NASQUÉ INMACULADA
L’ORIGEN DE L’ESPERIT SANT
- ORIENT: PROCEDEIX DEL DÉU-PARE
- OCCIDENT: PROCEDEIX DEL DÉU-PARE I FILL (OCCIDENT)
NATURALESA DE CRIST
- ORIENT: NOMÉS DIVINA
- OCCIDENT: DIVINA I A L’HORA HUMANA
•DIFERÈNCIES LITÚRGIQUES
- NO ACCEPTA LA VENERACIÓ D’IMATGES TRIDIMENSIONALS, es a dir, la
unica art permesa es la pintura.
Els cristians no volien que es fessin representacions imperfectes de déu, ja que ell
era una obra d’art en si mateix. la única representació de déu que estava permesa
era la pintura.
- NO ES FAN SERVIR INSTRUMENTS MUSICALS, NOMÉS LA VEU, el cant
coral. Els instruments no estaven permesos.
A causa de totes les diferencies sorgiràn les DUES ESGLÈSIES:
ESGLÉSIA CATÒLICA ESGLÈSIA ORTODOXA
ESCANDINÀVIA RÚSSIA
POLÒNIA SÈRVIA
BOHÈMIA BULGÀRIA
CROÀCIA
Això suposarà el CISME DEFINITIU ENTRE ORIENT I OCCIDENT (1054)


Rex pater Europae: Rei pare d’Europa
Es considera que la figura de Carlemany fou una figura importantíssima per a l’idea
política d’Europa. Fou el creador del primer imperi pròpiament Europeu.
EL LLARG CAMÍ CAP A L’IMPERI
Per aconseguir el primer imperi Europeu els francs van haver de passar per fases
que van culminar amb Carlemany (el qual era un franc) al tro. és a dir, ell va
començar sent el rei dels francs i posteriorment es va convertir en l’emperador de
ells.
Els francs amb Carlemany van haver de:
- Rebutjar i defensar el territori de l’intent d’invasió per part dels musulmans
Poitiers al 732, on els musulmans van tornar enrere quan van arribar als
Pirineus.
- DESTITUCIÓ DEL DARRER REI MEROVINGI (751), lo que suposa un canvi
de dinastia i l'arribada al poder dels Carolingis.
- POLÍTICA D’EXPANSIÓ TERRITORIAL (?)
- ARRIBADA AL PODER DE CARLEMAGNE (768).
Neix un nou imperi

Eginhard “Vita Karoli” -> Quant diu emperadors romans es refereix als bizantins
Carlemany no s’esperava que el coronessin quant va anar a la missa, hi va anar
enganat. No es sol coronar amb el papa a l’esquena del que serà nou emperador,
normalment el pontífex i l’emperador es miraven a la cara en aquell moment.
Carlemany no estava content amb la seva coronació perquè no se l’esperava i
tampoc no es volia coronar a Roma ja que no hi havia molts de Francs que li
donessin suport.
L’estança a Roma de Carlemany era per ajudar al papa a restaurar la seva situació.

WUOLAH
CARLEMAGNE, REI DELS FRANCS (768-800)
- Va continuar l'expansió cap a les terres germàniques per tal de crear el seu
imperi.
- Intervenció a itàlia: es va apropar al papa i al poder espiritual.
- Creació de marques a les fronteres problemàtiques: les marques eren
territoris de “ningú” i servien com a un terreny de seguretat per evitar
invasions i protegir els seus territoris. ex: La marca hispànica (a Andorra),
zones d’alemanya per protegir-se dels saxons i algunes zones de Gran
Bretanya.
SIGNIFICACIÓ DE LA CORONACIÓ
Alguns autors consideren l’inici d’Europa
Traslatio imperi. No significa el retorn de l’imperi romà. Es demanaven si allò que
comportava l’Imperi de roma es traslladaria l’Imperi de Carlemany. Però no tenia res
a veure amb el nou imperi. (Traslatio imperi)
Desplaçament del poder polític i econòmic cap al nord. l’Imperi romà tenia els
centres polítics econòmics i de poder situats a la Mediterrània, el Sud d’Europa i els
centres de poder de Carlemany estaven situats al nord enfora de la Mediterrània.
Protagonisme del Papa Lleó III. El papa era el

representant del poder de Deu a la Terra i com a
conseqüència va coronar a l’emperador. Els emperadors
de l’Imperi d’Orient van estar molt en desacord amb la
coronació de Carlemany ja que cal recordar que ell era
franc i els francs van acabar amb l’Imperi romà
d’Occident i ara ell, un franc era coronat com
emperador. La coronació va ser atípica i a Roma. El
varen Coronar d’imprevist i posteriorment ell mateix va
organitzar una cerimònia amb les tres fases
corresponents a la coronació d’un emperador a
Akisgram
1: Aclamacio
2: Coronació
3: Rebre la fidelitat dels personatges + importants posant-se de genolls i besant els
peus de l’emperador.
A la cerimònia que es va realitzar a la ciutat de Roma no hi va haver ni aclamació ni

va rebre la fidelitat excepte dels francs que l’acompanyaven. Per aquest motiu
posteriorment va realitzar una cerimònia pròpia.
CARLES ES VA DIRIGIR A ROMA PER RESTABLIR LA SITUACIÓ DE L’ESGLÉSIA , GREUMENT
ALTERADA, I RESTÀ ALLÀ TOT L’HIVERN. EN AQUESTA OCASIÓ VA REBRE EL TÍTOL
D’EMPERADOR I D’AUGUST. EN UN PRINCIPI VA MOSTRÀ UNA ACTITUD TAN HOSTIL QUE
ARRIBÀ A AFIRMAR QUE AQUELL DIA NO HAURIA ENTRAT A L’ESGLÉSIA, PER MOLT QUE ES
TRACTÉS D’UNA GRAN FESTIVITAT, SI HAGUÉS SABUT LES INTENCIONS DEL PONTÍFEX. A
MÉS VA HAVER DE SUPORTAR L’ENVEJA DELS EMPERADORS ROMANS, INDIGNATS PEL
TÍTOL OTORGAT… EGINHARD. VITA KAROLI
PROTAGONISME DEL POBLE DE ROMA
ASSEMBLEA D’AQUISGRAN DEL 802
PAPA LLEÓ III

Donació de constantí (falsa)
Falsa donació del Papa Silvestre I
La donació deia que mentre Constantí habitava a roma i recuperava i curava a
Constantinoble va cedir tots els seus drets a Roma i una vegada recuperat
Constantinoble ell va marxar sense recuperar els seus drets.
Suposadament Lleó III es va inventar aquesta donació la qual consistia en cedir el
papa la capacitat de decidir políticament sobre la ciutat de Roma i la part occidental
de l’Imperi per prendre decisions polítiques econòmiques i de caire armat.
La falsificació consistia en un document creat a la segona meitat del s. VIII
Com a conseqüència es va crear la cúria (cort) romana.
Com a conseqüència de la falsificació l’emperador li cedeix la ciutat de Roma i els
territoris d’Occident el papa.
A l’any 1440 a partir d’una anàlisi del text, un humanista (VALLA) va determinar que
el document de sessió era fals perquè no es tractava d’un document del segle IV,
sino aud tant el paper, com la tinta com l’estat del document demostraven que es
tractava d’un text redactat a finals del S. VIII. Aquest document va ser denunciat
com a fals pel papa Oto III.

L'IDEAL IMPERIAL
Paper reservat al papat
- 1ª funció de Carlemany com a esfera política: protegir al Papa, es declara el
braç armat de l'església.
- 2ª funció: s’encarrega d’enfortir el poder de l’església extenguent els territoris.
A aquests els impossarà la conversió a la religió cristiana. Expansió de
l'església.
- 1ª funció del papa: contribuir econòmicament a les tasques esmentades.
- 2ª funció: tasca d’intercessió davant Déu.
TRETS IMPERIALS IDENTIFICATIUS

Unificació jurídica
Intentava unificar les diferències jurídiques unificant els drets. Va crear el dret
carolingi. Va modernitzar els procediments per impartir justícia implantant com a
propis mètodes dels tribunals eclesiàstics. Tots els cristians tendràn els mateixos
drets.
Va eliminar els judicis de Déu: Per impartir justícia, el jutge li feia una ferida al acusat
amb la idea de que Déu no voldria que un innocent patís de forma que, si la ferida
es curava bé es considerava innocent a l'acusat i sinó, culpable. Es creia que Déu
transmitía així el seus desitjos al jutge. Quan hi havia dos acusats i no es sabia quí
era el culpable, ambdós es barallaven i el guanyador es considerava “l’ajudat per
Déu” degut a la seva innocència.

Unificació monetària
Una sola moneda crea una sensació de pertenencia i ajuda a l’intercanvi comercial
entre territoris. El valor de la moneda era el valor del material del que estava feta,
això es coneix com a sistema de la lliure: sistema d’equivalència entre monedes.
Nom de la moneda: denari.
La cunya a l’època de Carlemany tenia quatre lletres: K, R, S i L (KaRoLuS= Carles)
Unificació monàstica
Diversitat d’ordres monastiques regulars.
La nova regla era predicar i convertir als infidels, com a nova tasca de l’Esglèsia.
Una ordre monàstica que no tengui aquests objectius no serveix.
Desenvolupament cultural
No prohibeix altres llengües però estableix que la llengua oficial és el llatí.
ADOPCIÓ DE LA RENOVADA REGLA BENEDICTINA, PRECEDENT DE L’ORDRE
DE CLUNY
TRETS IMPERIALS IDENTIFICATIUS

Desenvolupament cultural
- IMPOSICIÓ DEL LLATÍ COM A LLENGUA IMPERIAL
- PROTECCIÓ A LA CULTURA
- PAPER DEL CLERGAT: ALCUÍ DE YORK
- IMPLICAR ELS ESTAMENTS DIRIGENTS
- RENAIXEMENT CULTURAL
- APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA CAROLINA
L’imperi Carolingi va suposar per Carlemany una gran quantitat d'esforços per crear
entre els habitants dels diferents territoris de l’imperi un sentiment de pertinença (cal
recordar que els territoris s’estenien des de l’actual alemanya fins als Pirineus).
Aquesta tasca la va dur a terme a través de l’àmbit monetari, la unificació dels
mètodes, etc.
Quan va morir Carlemagne l’imperi va caure dins una crisi interna a causa del
sistema de transmissió de poder dels reis carolingis (germànics) ja que segons la
religió que ells professaven i el seu sistema de transmissió tots els barons legítims
tenien dret a una part del territori, com a conseqüència el poder imperial minvava.
Quan el titular moria i hi havia més d’un fill legítim les terres s’havien de separar.
Dins la dinastia carolíngia va donar la casualitat de que fins al moment l’imperi i el
poder s’havien transmet en la totalitat a un únic descendent.

FRAGMENTACIÓ TERRITORIAL:
Poc després de la mort de Carlemany tot allò que hi havia aconseguit com
emperador va sofrir una gran transformació que es va manifestar en una crisi que va
acabar l’Imperi com com a conseqüència d’una crisi interna del sistema de
transmissió del reis carolingis a l’hora de transmetre el poder ja que tots els fills
barons tenien dret a una part del territori. Cada vegada que el titular moria les terres
s’havien de separar. Dins la dinastia carolíngia va donar la casualitat de que s’havia
transmès en totalitat fins aquell moment ja que només hi havia hagut un únic hereu
legítim. Quan Carlemany va morir l’imperi va passar a mans del seu fill Lluís.
● SUCCESSIÓ DE LLUÍS EL PIATÓS.

Lluís va tenir tres hereus.
- 1a Proposta successòria 817
Lotari, el primogènit seria el que heretaria el títol d’emperador amb la majoria del
territori.
La resta del territori es supeditaria entre Pipí, que rebria Aquitània i Lluís, que
heretaria Baviera. Ambdós serien reis dels seus territoris.
- 2a Proposta Successòria 839
Neix carles
El territori es reparteix entre els 4 hereus
Després de la mort de Carlemany al 840 es produeix un enfrontament entre els
hereus.
TRACTAT DE VERDÚ 843:

- Lotari, el primogènit rebrà el títol d'emperador i obtendrà la franja central de
l’imperi.
- Els altres dos germans obtindran una franja de terreny extensa i equitativa
amb els territoris de l’imperi.
- Es tracta d’una proposta
molt més equitativa que la
primera. Ara hi haurà tres
territoris que condicionen
l’existència de l’imperi
alemany - Sacre imperi.
Problema de debilitament polític i econòmic
L’estructura feudal de la possessió de la terra va guanyar molta importància. El més
ric era el que tenia més terres.
Fins al 877 l’emperador concedia a la noblesa terres fruit de les seves conquestes,
una concessió que tenia com a condició que una vegada el noble morís les terres
tornarien a mans de l’emperador.
- Capitulacions de Querzy 877: la noblesa va aconseguir que les terres

cedides per l’emperador quedassin lligades al títol nobiliari i no a la persona,
com a conseqüència aquestes terres ara eren dels nobles i l’emperador va
perdre el poder que tenia sobre ells.
CIRCUMSTÀNCIES EXTERNES:
Invasions:
- 1a: àrabs
- 2a: Magiors: pobles que venen d’EU central.
- 3a: Vikings: nord.
Tot això provocarà la desaparició de l’imperi carolingi i de la dinastia al 924, que serà
substituit al 962 amb el nom de Scre imperi Romà - Germànic, que arribarà fins al
1806.
La importancia del papa

El paper del papat amb els darrers carolingis
- Constitutio romana - Lotari
Relacions entre el poder espiritual el papa i el poder temporal del que s’encarregava
l’emperador.
La constitució romana estableix les relacions i imposicions que hi haurà entre
l’Imperi i el papat 842. Abans de la consagració de qualsevol papa l’emperador
havia de donar el Seu vist i plau i el papa li havia de jurar fidelitat a l’emperador.
La constitució romana va ser signada per Lotari com a successor del seu pare
Lluís I.
L’emperador mantindrà la titularitat dels estats papals on el papa només serà un

senyor feudal com a conseqüència de la jurat fidelitat a l’Imperi
A partir d’ara hi havia d’haver una major participació de funcionaris de l’Imperi dins
el govern del papa de l’Església

ELS EMPERADORS GERMÀNICS
PRIVILEGIUM OTTONIANUM (962)
- ATORGAT PER OTÓ I EN EL MOMENT DEL SEU NOMENAMENT
IMPERIAL
- CONFIRMA LES CONCESSIONS TERRITORIALS DE PIPI I I
CARLEMAGNE ALS PAPES
- EL PONTÍFEX HAVIA DE JURAR FIDELITAT A L’EMPERADOR ABANS DE
LA SEVA CONSAGRACIÓ
LA DEBILITAT MANIFESTA DELS PONTÍFEX FA PRESENT
L’INTERVENCIONISME IMPERIAL A L’HORA DE NOMENAR PAPES I BISBES
REARMAMENT IDEOLÒGIC DE LA SUPREMACÍA PAPAL
LA REFORMA DE L’ELECCIÓ PAPAL
- REALITZADA PEL PAPA NICOLAU II EN EL CONCILI DE LETRA (1059)
- INTENTA DEFUGIR DE LES PRESIONS IMPERIALS I DE L’ARISTOCRÀCIA
ROMANA
- ABOLEIX EL PRIVILEGIUM OTTONIANUM
- L’ELECCIÓ ES REALITZARÀ PELS CARDENALS REUNITS EN CONCLAVE
- EL LLOC DE L’ELECCIÓ SERÀ ON ES TROBI REUNITS EL COL·LEGI DE
CARDENALS
- L’ARISTOCRÀCIA I EL POBLE DE ROMA LI CORRESPONDRÀ
L’ACLAMACIÓ DEL NOU PONTÍFEX
Significat de la tiara
Emprada a partir del S. X
Es tracta d’una mitra amb tres corones superposades.
La tiara significava: la soberania sobre els estats papals,
ja que el papa era el senyor feudal de Roma, la
supremacia sobre el poder temporal el qual era superior
a qualsevol altre poder terrenal i l’autoritat moral sobre
tota la humanitat.

EL CONFLICTE DE LES INVESTIDURES
Investidura: Capacitat d’anomenar les jerarquies eclesiàstiques.
Tot allò que està fora de la ciutat de Roma té un poder temporal que pot
condicionar-lo.
PAPER QUE EXERCEIX L’EMPERADOR EN EL NOMENAMENT DE BISBES I
ABATS
- DEPENDÈNCIA DELS NOMENATS A L’EMPERADOR
- NECESSÀRIA PRESÈNCIA DE TITULARS EPISCOPALS ENMIG DE LA
LLUITA FEUDAL AMB ELS SENYORS SEGLARS
GREGORI VII NOU PONTÍFEX (1073)
- INSPIRADOR DE LA REFORMA DE L’ESGLÉSIA
- DECRETA LA PROHIBICIÓ DE QUE CAP JERARQUIA SEGLAR
CONCEDESQUI SEUS (LLOCS O LLARS) EPISCOPALS, BAIX LA PENA
D’EXCOMUNIÓ (1075)
Dret canònic: davant una actitud o manifestacions per part d’un creient cristià
d’oposició a les ensenyançes de l’esglèsiia aquest serà castigat (possiblement sent
expulsat de l'església, com es feia amb l’ostracisme).
El Papa Gregori VII publica el Dictatus Papae (1075) on reuneix a les 27 tesis el seu
pensament i intenta posar clares les normes de joc entre ambdós poders. Principals
tesis:
- El papa té capacitat per deposar a l’emperador
- Pot alliberar als súbdits imperials del jurament de fidelitat al seu emperador
una vegada deposat
- Tots els prínceps li han de besar els peus
- L'església de Roma no s’ha equivocat mai
- Ningú el pot jutjar
- Només el papa pot anomenar a bisbes.
ENFRONTAMENTS ENTRE GREGORI VII I ENRIC IV

EXCOMUNIÓ DE L’EMPERADOR (1076)
- L’EMPERADOR ANOMENA EL SEU CAPELLÀ PERSONAL COM A
ARQUEBISBE DE MILÀ, QUAN EL PAPA JA N’HAVIA NOMENAT UN ALTRE
- REBEL·LIÓ DE PART DE L’IMPERI
- AMENACES DELS PRÍNCEPS DE DESTRONAR AL PAPA
- RECONCILIACIÓ A CANOSSA (1077) AMB EL CONCORDAT DE WORMS
CONCORDAT DE WORMS
SIGNAT ENTRE EL PAPA CALIXT II I ENRIC V EL 1122
- S’ESTABLEIX UNA DOBLE INVESTIDURA
- CANÒNICA, EN MANS DE L’ESGLÉSIA EN QUÈ ES CONCEDIRIA
EL BÀCUL I L’ANELL. Rebent el bàcul i l’anell se li reconeixerà la
màxima autoritat espiritual.

-
FEUDAL, EN MANS DE L’EMPERADOR, ON ES LLIURARIA UN
CEPTRE COM A DEMOSTRACIÓ DE SENYORIA TERRITORIAL I
FIDELITAT AL MONARCA. El bisbe serà amo i seenyor feudal dels
territoris. com a consequencia està obligat com a senyor feudal a jurar
fidelitat a l’emperador.
- UN REPRESENTANT IMPERIAL SERÀ PRESENT DURANT L’ELECCIÓ PER
VETLLAR PER LA LEGITIMITAT DEL PROCEDIMENT.
- L’EMPERADOR ES COMPROMET A RETORNAR A L’ESGLÉSIA LES
PROPIETATS CONFISCADES
- EL PAPA REBRÀ L’AJUT PER PART DE L’EMPERADOR EN CAS DE
NECESSITAT.
Els conflictes de les dues esferes de poder van desembocar en les investidures.
Aquest període d’enfrontaments es va resoldre a WORMS, el qual va ser un
consens per reduir la conflictivitat entre les dues esferes de poder.
malgrat això el problema no va quedar resolt. L’etapa posterior a Worms va ser més
pacífica però la confrontació ideològica (quin dels dos havia de tenir més poder)
encara seguia vigent. Ja no s'enfrontaven només jes jerarquies del poder temporal i
espiritual,sinó que també ho feien les ideologies. Ambdós (papa i emperador) van
delegar les seves idees als inte.lectuals perquè ells resolguessin el tema de quin
dels dos era el que havia de tenir més poder.
El papa, per deixar clar que el seu poder era superior al poder de l’emperador va
demanar-li a EDIGI ROMÀ que recollís l’autoritat a la que aspirava el papa.
LA SUPREMACÍA PAPAL I ELS SEUS TEÒRICS

- EGIDI ROMÀ (1247-1316)
AUTOR DE L’OBRA DE ECCLESIASTICA POTESTATE.
- PARTEIX DE POSTULATS AGUSTINIANS, és a dir, a la obra recorda tot allò

que van dir Sant Agustí i les seus predecessors.
- AFIRMA QUE EL PODER SECULAR ÉS, EN DARRERA INSTÀNCIA, UNA
INSTITUCIÓ ECLESIÀSTICA
- TOT PODER ES D’ORIGEN DIVÍ I SOTMÈS AL PODER DEL PAPA
- EL PODER DELS PAPES ÉS EXCLUSIU I TOTA CRIATURA S’HA DE
SOTMETRE A ELL PER ASPIRAR A LA SALVACIÓ.
El que el pap considera es que el poder que pot derrocar i passar per damunt de
qualsevol entitat política té als seus orígens el designi de Déu. Perquè ell mateix es
el que posa als monarques al cap d’un regne. No existeixen dues esferes de poder
perquè tot prové de Déu. Ell ha creat les dues esferes i com a consequencia la de
l’emperador ha d’estar sotmesa a la de Déu, és a dir, a la voluntat del papa.
Anar en contra dels desitjos del papa implica anar en contra dels desitjos de déu.
LA SUPREMACÍA DE L’EMPERADOR I ELS SEUS TEÒRICS
- MARSILI DE PÀDUA (1275-1342): PUBLICA, DE FORMA ANÒNIMA,
L’OBRA EL DEFENSOR DE LA PAU. Diu que mentre amb dues esferes
siguin justes s’aconseguirà la pau.
Ja que l’emperador és el paladí de les situacions bèl.liques . Quan el papa va
conèixer la identitat de l’autor de la obra el va excomulgar. L’emperador el va acollir i
protegir perquè no fos jutjat com un heretge. L’autor deia que el poder havia d’estar
en mans de l’emperador perquè l’únic personatge que va professar la màxima
expressió de poder va ser Crist i ell mai va transmetre a cap apòstol el seu poder
(exceptuant a Pere). No va transmetre el poder temporal als papes. No existeixen
dues esferes de poder, sino una, la qual és indivisible, la esfera que existeix és la
del poder temporal, on s’han de prendre decisions polítiques.
el poder espiritual està només en mans de Déu.
Es considerava que el poder executiu estava en mans del poble (l’equivalent a la
actual sobirania popular), un concepte revolucionari que no va aparèixer fins la Rev.
Francesa, on el poble delega la sobirania a uns representants (el col.legi d’electors).
El poder legislatiu pertany al poble. La justicia humana la impartirà l’emperador, la
justicia divina només la podrà impartir déu sobre les ànimes ja immortals.
Aconseguit això, hi haurà pau i no més conflictes.
- ATACA LA PLENITUDO POTESTATIS QUE RECLAMAVEN ELS PAPES. ÉS

EXCOMULGAT PEL PAPA JOAN XXII (1327)
- CONSIDERA QUE NOMÉS CRIST FET HOME LA POSSEÏA I NO LA VA
TRANSMETRE A CAP APÒSTOL
- INDIVISIBILITAT DEL PODER. NO EXISTEIXEN DOS PODERS, UN
TEMPORAL I ALTRE ESPIRITUAL. NOMÉS RECONEIX EL PRIMER
- EL PODER ESPIRITUAL EN MANS DE DÉU
- L’ESGLÉSIA NOMÉS TE UNA MISSIÓ EVANGÈLICA.
- EL POBLE ÉS EL DIPOSITARI DE L’AUTORITAT, QUE DELEGA EN
L’EMPERADOR A TRAVÉS DEL COL·LEGI D’ELECTORS
- EL PODER LEGISLATIU PERTANY AL POBLE
- SEPARA LA LLEI DIVINA DE LA HUMANA: LA DIVINA NOMÉS LA POT
JUTJAR DÉU I NO POT SER PENADA EN AQUESTA VIDA I LA HUMANA
SORGEIX PER L’ACCIÓ CONJUNTA D’UN POBLE O DELS SEUS
REPRESENTANTS
- EL SOTMETIMENT A LA LLEI ASSEGURA LA PAU
- EL QUE ÉS JUST NO ES REVELAT PER DÉU SINÓ QUE ES DEPÈN DE LA
LLEI
- NO HI HA JUSTÍCIA SENSE LLEI I LA JUSTÍCIA ÉS PROFANA
DANTE ALIGHERI (1265-1321)

EL SEU PENSAMENT POLÍTIC ÉS RECOLLIT EN LA SEVA OBRA DE
MONARCHIA (1310). Va crear obres polítiques en favor de l’emperador.
EL PODER DE L’EMPERADOR DERIVA DIRECTAMENT DE DÉU I DEL SEU
POBLE, SENS LA INTERVENCIÓ DEL PAPA. Quan parla de l’origen del poder de
l’emperador empra arguments que defensen que aquest prové de Déu, sense cap

intervenció ni intromissió per part del Papa.El papa no pot intervenir dins l’exercici
de poder de l’emperador perquè Déu ha estat qui li ha otorgat el poder.
EL PAPA REPRESENTA NOMÉS UN PODER ESPIRITUAL. El seu paper es
resumeix en exercir l'activitat espiritual sense entrar dins termes de política.
LA PAU NO ES MANTINDRÀ SENSE LA PRESÈNCIA DEL PODER DE
L’EMPERADOR perquè ell es l’encarregat de que es mantengui la pau dins Europa i
Déu l’ha posat al cap de aquesta tasca.
LA IMPORTÀNCIA DE L’EXPANSIÓ DEL DRET ROMÀ A PARTIR DEL SEGLE XI

LA UNIVERSITAT DE BOLONYA ES CONVERTEIX EN L’ORIGEN DE LA
RECUPERACIÓ quan RECUPEREN EL CORPUS IURIS CIVILIS (S. XI). Justinià va
fer que els textos no es perdessin. L’Europa del S. XI recupera el llegat de
l’antiguitat clàssica i comproven que el sistema de lleis romanes pot implantar-se
dins la Europa del moment.
TASCA DELS GLOSADORS, els quals duen a terme l'actualització i millora dels
documents. Quan s'elaboraren aquelles lleis a roma ho feien en nom de
l’emperador, única figura de poder (a Roma l’emperador concentrava tots els
poders). El papa no estava inclòs perquè no existia.
- PRESTIGI DE LA UNIVERSITAT
L’ACCEPTACIÓ DEL DRET ROMÀ A LA EUROPA DEL S. XI RECOLZA EL
PRINCIPI D’AUTORITAT DE L’EMPERADOR
SERVEIX ALS INTERESSOS IMPERIAL I EVITA LA TUTELA PAPAL.

Idea de EUROPA-TEMES-1-2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Idea de EUROPA-TEMES-1-2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Idea de EUROPA-TEMES-1-2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EUROPA-TEMES-1-2.

La Idea de Europa a través de la Historia

1º Grado en Lengua Española y sus Literaturas

Facultad de Filosofía y Letras

Reservados todos los derechos.

APORTACIÓ CLÀSSICA A LA IDEA D’EUROPA

EUROPA COM A CONCEPTE GEOGRÀFIC

Grècia és el culmen (màxima expressió) entre àsia i europa. Europa ja es considera

APORTACIONS POLÍTIQUES DE GRÈCIA

EL LLARG CAMÍ CAP A LA DEMOCRÀCIA

si lees esto me debes un besito

REFORMA DE CLÍSTENES 508 a.C.

si lees esto me debes un besito

INSTITUCIONS FONAMENTALS: servien per organitzar aquest govern garantint i

També controlaven les accions dels magistrats.

si lees esto me debes un besito

Cal recordar que els grecs es mouen per interessos comercials.

➔ La llei de les XII (12) taules (451 a.C)

si lees esto me debes un besito

PAX ROMANA - UNA SOLA LLEI PER ROMA (29 a.C)

Decret de Caracalla. 212. S. III

si lees esto me debes un besito

➔ DIOCLECIÀ (284-305): va instaurar la tetrarquía i va dividir l’imperi en dues

si lees esto me debes un besito

476: ANY EN QUE S’INICIA L’EDAT MEDIEVAL

EL CRISTIANISME. LA NOVA RELIGIÓ DE L’IMPERI

Aquí s’inicia l’expansió de l'Església. Com a conseqüència:

CONFLICTE: quan el papa vulgui assumir qüestions de l’esfera de l’emperador i

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

FRACASA L’INTENT DE REFER LA TOTALITAT DE L’IMPERI

DIFERÈNCIES ENTRE OCCIDENT I ORIENT:

ESGLÉSIA CATÒLICA ESGLÈSIA ORTODOXA

Això suposarà el CISME DEFINITIU ENTRE ORIENT I OCCIDENT (1054)

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

EL LLARG CAMÍ CAP A L’IMPERI

Neix un nou imperi

si lees esto me debes un besito

CARLEMAGNE, REI DELS FRANCS (768-800)

Protagonisme del Papa Lleó III. El papa era el

A la cerimònia que es va realitzar a la ciutat de Roma no hi va haver ni aclamació ni

PAPA LLEÓ III

si lees esto me debes un besito

TRETS IMPERIALS IDENTIFICATIUS

si lees esto me debes un besito

TRETS IMPERIALS IDENTIFICATIUS

si lees esto me debes un besito

● SUCCESSIÓ DE LLUÍS EL PIATÓS.

TRACTAT DE VERDÚ 843:

- Capitulacions de Querzy 877: la noblesa va aconseguir que les terres

La importancia del papa

L’emperador mantindrà la titularitat dels estats papals on el papa només serà un

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

PAPER QUE EXERCEIX L’EMPERADOR EN EL NOMENAMENT DE BISBES I

ENFRONTAMENTS ENTRE GREGORI VII I ENRIC IV