Tema 3.

El model OA-DA
Macroeconomia
Prof. M Ferré
Curs 2020-21
EL MODEL IS-LM i L’EVIDÈNCIA EMPÍRICA

Efectes
empírics d’un
augment de
les taxes
d’interès a la
zona euro i als
Estats Units
(1980-1998).
 EL MODEL IS-LM i L’EVIDÈNCIA EMPÍRICA
• A curt termini, un augment de la taxa d’interès provoca una
disminució de la producció i un augment de l’atur, però gairebé
no afecta el nivell de preus.
• El supòsit de que els preus son fixes a curt termini no és una
mala representació de la realitat: a la zona euro, el nivell de preus
gairebé no varia durant 5 trimestres (2 als Estats Units). Després
comencen a baixar. El model IS-LM no s’ha d’utilitzar pel mitjà
termini.
• A llarg termini sembla que no hi ha efecte sobre les variables
reals de l’economia (la renda torna al seu nivell inicial).
 Model Mercat Funció
IS-LM Treball Producció

Preus
varien

Demanda Oferta
Agregada Agregada
 El mercat de treball

Població activa (L)

Població ocupada (N)
Població desocupada (U)
Població inactiva

• Treballadors ofereixen el factor treball

• Els empresaris demanden factor treball
 La determinació de salaris
Dos fets:
• Els salaris depenen de les condicions del mercat de treball:
com més baix és l’atur, més alts son els salaris
• Els treballadors reben un salari superior al seu salari de
reserva
Per explicar aquests fets, els economistes utilitzen 2 explicacions:
1. Poder de negociació dels treballadors
2. Els salaris d’eficiència
 La determinació de salaris
1. Poder negociació dels treballadors
Més poder:
• Menys facilitat per l’empresa de substituir el treballador
si marxa
• Més facilitat pel treballador de trobar una feina si
l’empresa l’acomiada
Més poder à salaris més alts
Poder
Poderde
de negociació d’un
negociació d’un treballador
treballador de
McDonald’s
de…

• Facilitat per l’empresa de

substituir-lo si marxa?

• Facilitat pel treballador de

trobar una feina si
l’empresa l’acomiada?

• Salari?
 Poder de negociació de L. Messi

• Facilitat per l’empresa de

substituir-lo si marxa?

• Facilitat pel treballador de

trobar una feina si l’empresa
l’acomiada?

• Salari?
 La determinació de salaris
El poder de negociació dels treballadors estarà afectat per:
(i) Característiques del lloc de treball i qualificacions
(ii) Per la situació del mercat de treball: atur

A major taxa d’atur à

Menor poder de
negociació
 La determinació de salaris
2. Els salaris d’eficiència

• Què és el salari de reserva?

• Per què els empresaris
paguen un salari (salari
d’eficiència) per sobre del de
reserva?
• La taxa d’atur pot influir
 La determinació de salaris
1. Poder de negociació del treballadors
2. Els salaris d’eficiència

• Tot el que faci augmentar el poder de negociació del

treballador tendirà a augmentar W.
• Els salaris depenen de les condicions del mercat de
treball. Com més baixa és la taxa d'atur, més alts son
els salaris.
 La funció de salaris (FW)
• W = W(Pe, u, z) à el salari nominal depèn de:

• Pe: si s’esperen preus més alts, es demanaran salaris

més alts (+)
• u: taxa atur més alta, salaris més baixos (-)
• z: altres factors (factors institucionals mercat de
treball)
 La funció de salaris (FW) –Factor z
Augmenta o disminueix el salari? Escriviu resposta al chat
1. Disminueix el subsidi d’atur
2. Augmenta el salari mínim
3. Reforma laboral: s’introdueix legislació que facilita els comiats
4. Augmenta la població activa (més immigració)
5. Reforma laboral: s’introdueix legislació que facilita la
contractació temporal
 La funció de salaris (FW)
z: altres factors (factors institucionals mercat de treball)

• Subsidi d’atur
• Salari mínim
• Legislació que faciliti o dificulti els comiats
• Canvis en L (població activa total)
• Tot allò que augmenti o disminueixi el poder de
negociació dels treballadors
 La funció de salaris (FW)
Regla de fixació de salaris

• Relació N-W positiva

• Com es desplaçarà la corba
FW si
1. augmenta Pe?
2. disminueix la població activa,
L?
3. disminueix el subsidi d'atur?
Resposta via chat!
 La determinació dels preus (FP)
La fixació dels preus per part dels empresaris dependrà de:
• W: costos salarials directes
• C: costos laborals indirectes, associats a la contractació d’un
treballador addicional –cotització a la seguretat Social, etc.
• μ: poder de mercat o marge de beneficis. Com més
competitiu sigui el mercat, menor és μ.
• AN: productivitat dels treballadors = Y/N. Si millora la
tecnologia o augmenta l’estoc de capital, augmenta.
 La determinació dels preus (FP)
Així, FP = f(W, C, μ, AN). Podem suposar:

• W: com més alts els salaris, més alts els preus (+)
• C: costos laborals (+)
• μ: poder de mercat: (+)
• AN : productivitat: (-)
 La determinació dels preus (FP)
Regla de fixació de preus
• Relació N-W negativa: si augmenta N, disminueix AN,
disminueix W.
• AN = Y/N, així:

• Aïllant W:
 La determinació dels preus (FP)
Regla de fixació de preus

• Relació N-W negativa

• Com es desplaçarà la corba
FP si
1. Disminueix μ?
2. Disminueixen C?
3. Augmenta P?
4. Augmenta AN?
Resposta via chat!
 Equilibri del mercat de treball

• El mecanisme de fixació
de salaris (FW) és
compatible amb el de
fixació de preus (FP)
• Nota: a l’equilibri Pe no
és necessàriament
correcte
 Exercici

• Sigui (WE, NE) l'equilibri

del mercat de treball.
Proposa una causa que
provoqui:
• a) un augment de WE i
NE
 Exercici

• Sigui (WE, NE) l'equilibri

del mercat de treball.
Proposa una causa que
provoqui:
• b) un augment de WE i
una disminució de NE
 Exercici

• Sigui (WE, NE) l'equilibri

del mercat de treball.
Proposa una causa que
provoqui:
• c) una disminució de
WE i un augment de NE
 Exercici

• Sigui (WE, NE) l'equilibri

del mercat de treball.
Proposa una causa que
provoqui:
• d) Una disminució de
WE i NE.
 La taxa natural d’atur
• El nivell natural d'ocupació, Nn, és el nivell
d'ocupació resultant al mercat de treball quan les
expectatives dels treballadors sobre el nivell de preus
és correcte, P = Pe.
• La taxa natural d'atur, un, és la taxa d'atur
associada amb el nivell natural d'ocupació:
 La taxa natural d’atur

• La funció FW(Pe = P0) està

construïda amb les
expectatives correctes: el
nivell esperat P0 coincideix
amb el nivell fixat pels
empresaris à estem al
nivell natural d’ocupació, Nn.
 La taxa natural d’atur

• A E1, FW(P1) està

construïda amb les
expectatives incorrectes
(P1), i N1 < Nn.

• Per què N1 < Nn?

 La funció de producció

• Hi ha 1 factor productiu, N.
• K i tecnologia constants.
• Funció de producció
agregada: Y = f(N) à
volum màxim de producció
que es pot produir aplicant
la quantitat N de treball.
 La funció de producció

• La funció de producció
mostra la productivitat
marginal decreixent del
treball: a mesura que
s’incorporen treballadors, la
productivitat va disminuint.
 La funció de producció

• Com representarem
una millora
tecnològica?
• I un augment del
capital?
 La funció de producció

• Nivell natural de
producció, Yn, és el volum
de producció que correspon
al nivell natural d'ocupació.
• Les expectatives Pe dels
treballadors són correctes.
 Obtenció de la funció OA

• La funció d'oferta agregada OA és el conjunt de parells

(P, Y) tals que el mercat de treball es troba en equilibri.
• Com la trobem?
• Representem una situació inicial d’equilibri al mercat
de treball i funció de producció donat un nivell de
preus P0.
Obtenció de la funció OA

• Donat P0, trobem un punt de

la OA, el punt A.
• Què succeeix si disminueix el
preu a P1?
Obtenció de la funció OA

• OA té pendent positiu
• Al llarg de OA, W varia, però Pe
no.
La funció OA –expectatives i Yn

• Quan el preu P = Pe, el nivell

d'ocupació serà el natural (Nn) i
el de producció també (Yn).
 La funció OA –expectatives i Yn

• Exercici: raona què succeeix si Pe > P?

• És a dir, els treballadors esperen un nivell de preus (P0)
més alt que el que fixen els empresaris (P1).
La funció OA –expectatives i Yn

• Pe = P0 > P1.
• N1 < Nn i Y1 < Yn. Per què?
 Exercici

En una economia on les expectatives dels

treballadors sobre el nivell general de preus estan
per sota del nivell de preus fixat pels empresaris,
com es troben el nivell d'ocupació i de producció
respecte als seus nivells naturals? I la taxa d'atur
natural? Raona la teva resposta i adjunta una imatge
dels gràfics utilitzats.
Nota: utilitza 3 gràfics (mercat de treball, funció de
producció agregada i OA).
W FP(P1) FW(Pe=P0) P OA(Pe=P0)

B P1 B
W1 A
A P0
W0 FP(P0)
N
Y Nn N1
Yn Y1 Y
Y1 Y=f(N)
Y0
Opció 1:
Considerem que les
empreses han augmentat
els preus a P1.
Nn N1 N
W FW(Pe=P0) FW(Pe=P1) P OA(Pe=P1)
OA(Pe=P0)

P1
A
A P0
W0 B B
W1 FP(P0)
N
Y Nn N1
Yn Y1 Y
Y1 Y=f(N)
Y0
Opció 2:
Considerem que els
treballadors esperen un
nivell de preus més baix.
Nn N1 N
 Desplaçaments de la OA

• Tot allò que modifiqui la funció FW o FP (excepte el

nivell de preus) desplaçarà la funció OA.
• La funció OA es desplaçarà cap a la dreta quan:
• la FP es desplaci cap a la dreta (si disminueix C, μ o
augmenta la productivitat)
• la FW es desplaci cap a la dreta (si disminueix Pe o el
poder de negociació dels treballadors, si augmenta L, si
disminueix el subsidi d’atur, etc.)
W FP(P0) FW(Pe) P OA
OA’

W1 P0
W0 FP’(P0)

N0 N1 N
Y Y0 Y1 Y
Y1 Y=f(N)
Y0
Desplaçament de FP:
disminució de C.

Nivell natural?
N
N0 N1
W FP(P0) FW(Pe) P OA(Pe)
OA(Pe’)
FW(Pe’)
P0
W0
W1
N0 N1 N
Y Y0 Y1 Y
Y1 Y=f(N)
Y0
Desplaçament de
FW: disminució del
preu esperat Pe > Pe’.
N
N0 N1
 La demanda agregada DA
El model IS-LM serveix pel curt termini, ja que els preus són
constants. Ara analitzarem el mitjà termini i per tant els preus
variaran.
Quin efecte té en el model IS-LM una variació de preus?
• La IS no es veurà afectada perquè les variables estan
definides en termes reals.
• La LM si es veurà afectada. Recordem que l'equilibri del
mercat de diner es dona igualant l'oferta amb la demanda:
 La demanda agregada DA
Si augmenta el nivell de preus, això és equivalent a
una reducció de la quantitat de diner real:

i M/P’ M/P i LM’

ΔP
E2 LM
i2 i2
E2
E1
i1 i1
E1
L
Diner
Y1 Y
 La demanda agregada DA
Així:
• Un augment del nivell general de preus desplaça la LM cap a
l’esquerra
• Una disminució del nivell general de preus desplaça la LM cap a
la dreta.
 La demanda agregada DA
Per trobar la corba de demanda agregada DA, hem de representar
la relació entre la renda/output i el nivell de preus.
La demanda agregada és el conjunt de punts renda-preus als
que tant el mercat de béns com el d'actiu financers estan en
equilibri.
• Trobarem la DA analitzant què succeeix amb l’equilibri
simultani del mercat de bens i del mercat d’actius financers
quan varia el nivell de preus.
 i LM’(P1) LM(P0)

• Al punt 0 hi ha un equilibri 1
simultani al mercat de béns i de i1
diner amb un nivell de preus inicial i0 0
P0 i un nivell de renda Y0.
IS
• Si augmenta el nivell de preus a P1,
la LM es desplaçarà cap l'esquerra. Y1 Y0 Y
P
Al nou equilibri el nivell de renda
és menor (Y1). 1
P1
• Unint els dos punts (P0, Y0) i (P1, 0
Y1) trobem la DA. P0
DA
Y1 Y0 Y
 La demanda agregada DA
La corba de demanda agregada, DA:
• te pendent negatiu
• es desplaçarà quan es desplacin la IS o la LM sempre i quan
no sigui per una variació del nivell de preus.

• Estudiem els desplaçaments de la DA.

 Desplaçaments de la DA
La DA es desplaçarà cap la dreta quan:
1. La IS es desplaci cap la dreta, per exemple, degut a
una política fiscal expansiva.
Una política fiscal expansiva a partir d'un augment de la despesa
pública (G), un augment de les transferències (TR) o una disminució
dels impostos (T), desplaçarà la IS cap la dreta.
2. La LM es desplaci cap la dreta, per exemple, degut a
una política monetària expansiva.
 i IS’ LM(P0)
1. Política fiscal expansiva.
i1
• Partim d'una situació d'equilibri i0
(donat un nivell de preus P0). La
política fiscal expansiva IS
desplaça la IS cap la dreta, i
Y0 Y1 Y
això ens porta a un nou P
equilibri, amb un nivell de renda
més elevat (Y1) i un nivell de
tipus d'interès més alt (i1).
P0
• La DA es desplaça cap la dreta: DA’
DA
Y0 Y1 Y
 i LM(P0)
2. Política monetària expansiva. LM’(P0)
• Partim d'una situació d'equilibri i0
(donat un nivell de preus P0). La i1
política monetària expansiva IS
desplaça la LM cap la dreta, i això
Y0 Y1 Y
ens porta a un nou equilibri, amb P
un nivell de renda més elevat (Y1)
i un nivell de tipus d'interès més
baix (i1).
P0
• La DA es desplaça cap la dreta: DA’
DA
Y0 Y1 Y
 Desplaçaments de la DA
En resum:
• La política fiscal i monetària expansives afecten a la DA
de la mateixa manera: provoquen un desplaçament cap la
dreta.
• Si les polítiques son contractives, la DA es desplaçarà
cap l'esquerra.
• Qualsevol pertorbació o shock monetari o real també
desplaçarà la DA.
Equilibri general a curt i mitjà termini

• L’equilibri general és un
P
parell (PE, YE) que equilibra OA(Pe=P0)
tots els mercats que
representen l’economia:
mercat de bens, mercat de PE
diner i mercat de treball.
DA
• Nota: a (PE, YE) no
necessàriament Y = Yn YE Y
Equilibri general a curt i mitjà termini

L’equilibri general (PE, YE):

• serà un equilibri a curt termini (CT) si Pe≠P
(expectatives de preus no correctes)
• serà un equilibri a mitjà termini (MT) si Pe = P i
Y = Yn (les expectatives de preus són correctes)
Anàlisi dinàmica de l’equilibri general

Ens podem trobar amb 3

P
casos d’equilibri a curt OA(Pe=P0)
termini:
1. Pe = P i Y = Yn à equilibri
P0
estable i a mitjà termini
DA

Yn Y
Anàlisi dinàmica de l’equilibri general

Ens podem trobar amb 3

P
casos d’equilibri a curt OA(Pe>P0)
termini:
2. Pe >P i Y < Yn à equilibri
P0
inestable (no és equilibri a
mitjà termini) DA

YE Yn Y
Anàlisi dinàmica de l’equilibri general

Ens podem trobar amb 3

P
casos d’equilibri a curt OA(Pe<P0)
termini:
3. Pe <P i Y > Yn à equilibri
P0
inestable (no és equilibri a
mitjà termini) DA

Yn YE Y
Anàlisi dinàmica de l’equilibri general
Els casos 2 i 3 són equilibris inestables perquè les
expectatives son incorrectes i es modificaran, afectant la OA.
• Com formen les expectatives els treballadors?
• Suposem que tenen expectatives ingènues: Pe = P-1
(preus del període anterior):
• els treballadors esperen per avui el nivell de preus
observat ahir
Anàlisi dinàmica de l’equilibri general
Ara analitzarem l’ajust cap a l’equilibri quan l’economia
es troba en la situació 3:
• Pe <P i Y > Yn à equilibri inestable (no és equilibri a
mitjà termini)
• Els treballadors tenen expectatives ingènues: Pet = Pt-1
• Inicialment: equilibri a CT i MT (Pe = P0, Y = Yn).
• Es dona un augment de la DA (per exemple, augmenta el
consum autònom o milloren les expectatives empresarials).

W P

FW(Pe=P0)
OA(Pe=P0)

P0
0 DA’
W0
0
FP(P0) DA
Nn N Yn Y
• Al període següent, els empresaris volen augmentar la
producció per satisfer l’augment de la DA i per això necessiten
contractar més treballadors: N1

W P

FW(Pe=P0)
OA(Pe=P0)

P0
0 DA’
W0
0
FP(P0) DA
Nn N1 N Yn Y
• Si volen contractar N1 treballadors, com es veu al punt 1, els
empresaris hauran de pagar un salari W1.

W P

FW(Pe=P0)
OA(Pe=P0)

W1 1 P0
0 DA’
W0
0
FP(P0) DA
Nn N1 N Yn Y
• Els empresaris augmentaran els preus fins a P1, així es desplaça
la FP fins FP(P1).
• Els treballadors no varien Pe, per què tenen expectatives
ingènues i es fixen en el preu del període anterior, P0.
W P

FW(Pe=P0)
OA(Pe=P0)
P1 1
W1 1 P0
0 DA’
W0 FP(P1)
0
FP(P0) DA
Nn N1 N Yn Y
• Al període següent, els treballadors ajusten les expectatives:
Pe = P1 à la FW es desplaça i la OA també: FW(Pe=P1) i
OA(Pe=P1)

W P
FW(Pe=P1)
OA(Pe=P1)
FW(Pe=P0)
OA(Pe=P0)
P1 1
W1 1 P0
0 DA’
W0 FP(P1)
0
FP(P0) DA
Nn N1 N Yn Y
• El desplaçament de la FW fa que el salari hagi d’augmentar, i els
empresaris pugen els preus a P2: la FP es desplaça (FP(P2).
• El nou equilibri a CT es dona a 2, amb salaris i preus més alts

W P
FW(Pe=P1)
OA(Pe=P1)
FW(Pe=P0)
2 2 OA(Pe=P0)
P1 1
W1 1 FP(P2) P0
0 DA’
W0 FP(P1)
0
FP(P0) DA
Nn N1 N Yn Y
• Aquest procés s’anirà repetint al llarg d’uns períodes.
• Finalment, arribarem a un punt F on les expectatives son
correctes.

W P
FW(Pe=P1)
F F OA(Pe=P1)
FW(Pe=P0)
2 2 OA(Pe=P0)
P1 1
W1 1 FP(P2) P0
0 DA’
W0 FP(P1)
0
FP(P0) DA
Nn N1 N Yn Y
• Els preus fixats pels empresaris, PF, coincideixen amb les
expectatives dels treballadors (Pe = PF).
• Equilibri MT.

W P
FW(Pe=P F) OA(Pe=PF)
WF F F OA(Pe=P1)
FW(Pe=P0)
PF 2 OA(Pe=P0)
2 P1 1
FP(PF)
W1 1 FP(P2) P0
0 DA’
W0 FP(P1)
0
FP(P0) DA
Nn N1 N Yn Y
• Durant el període d’ajust, augmenta l’ocupació i la producció
per sobre de la natural, i augmenten preus i salaris.
• Finalment tornem als nivells naturals amb P i W més alts.

W P

WF F F
FW(Pe=P0)
PF 2 OA(Pe=P0)
P1 1
W1 P0
0 DA’
W0
0
FP(P0) DA
Nn N1 N Yn Y1 Y
 Política monetària, fiscal i d’oferta

Analitzarem l’efecte de polítiques de demanda (monetària i

fiscal) i polítiques d’oferta.
• Una política d’oferta té com objectiu augmentar la
quantitat ofertada i per tant el potencial productiu de
l’economia. Desplaça la OA cap la dreta.
• Mesures que afectin el poder de mercat de les
empreses i “z”: canvis en la legislació que faciliti la
contractació, canvis del salari mínim i subsidi d’atur...
i LM0 W
FW(Pe=P0)
0
i0

W0
IS0 0
FP(P0)
Y0 Y
P Nn N
OA0(Pe=P0)

P0 Política monetària
0
expansiva
DA0
Y
Yn
i LM0 W
FW(Pe=P0)
0 LM1
i0
0’
W0
IS0 0
FP(P0)
Yn Y
P Nn N
OA0

P0 0’ Política monetària
0
DA1 expansiva
DA0
Y
Yn
i LM0 W
FW(Pe=P0)
LM’1
0 LM1
i0
1
i1 W1 1 FP(P )
0’ 1
W0
IS0 0
FP(P0)
Yn Y1 Y
P Nn N1 N
OA0
1 PM expansiva: CT
P1
P0 0’
0 Y N i P W
DA1 Efectes CT é é ê é é
DA0
Y
Yn Y1
 i LM0=LMA W
A FW(Pe=P0)
LM’1 WA
A LM1
0=
i0 = iA 1
i1 W1 1 FP(P )
0’ 1
W0
IS0 0
FP(P0)
Yn Y1 Y
P Nn N1 N
OA0
A PM expansiva: MT
PA 1
P1
P0 0’
0 Y N i P W
DA1 Efectes MT = = = é é
DA0
Y
Yn Y1
i LM0 W
FW(Pe=P0)
0
i0

W0
IS0 0
FP(P0)
Yn Y
P Nn N
OA0(Pe=P0)

P0 Política fiscal
0
expansiva
DA0
Y
Yn
i LM0 W
FW(Pe=P0)
0’
0
i0
IS1
W0
IS0 0
FP(P0)
Yn Y
P Nn N
OA0

P0 0’
0
Política fiscal
DA1 expansiva
DA0
Y
Yn
i LM’0 W
LM0
1 FW(Pe=P0)
i1 0’
0
i0
1
IS1 W1
W0
0 FP(P1)
IS0
FP(P0)
Yn Y1 Y
P Nn N1 N
OA0
PF expansiva: CT
1
P1
P0 0’
0 Y N i P W
DA1 Efectes CT é é é é é
DA0
Y
Yn Y1
i LMA LM’0 W
LM0
iA A A FW(Pe=P0)
1
i1 WA
0’
0
i0
1
IS1 W1
W0
0 FP(P1)
IS0
FP(P0)
Yn Y1 Y
P Nn N1 N
OA0
A PF expansiva: MT
PA 1
P1
P0 0’
0 Y N i P W
DA1 Efectes MT = = é é é
DA0
Y Efecte expulsió total
Yn Y1
 Xoc de demanda negatiu

Què succeeix si, en una situació com l’actual, disminueixen

el consum i la inversió, donada la incertesa sobre l’evolució
de l’economia?
i LM0 W
FW(Pe=P0)
0
i0
0
W0
IS0
FP(P0)
Yn Y
P Nn N
OA0(Pe=P0)

P0 Situació inicial
0
d’equilibri
DA0
Y
Yn
i LM0 W
FW(Pe=P0)
0
i0
0’
0
W0
IS1 IS0
FP(P0)
Yn Y
P Nn N
OA0

P0 Xoc de demanda
0’ 0
negatiu
DA1 DA0
Y
Yn
i LM0 W
LM’0 FW(Pe=P0)
0
i0
0’
i1 1 0
W0
IS0 W1 1 FP(P0)
IS1
FP(P1)
Y1 Yn Y
P N1 Nn N
OA0
Xoc DA negatiu
P0
P1 0’ 0 Y N i P W
1
Efectes CT ê ê ê ê ê
DA1 DA0
Y
Y1 Yn
i LM0 W
LM’0 FW(Pe=P0)
LMA
0
i0
0’
i1 1 0
iA A W0
IS0 W1 1 FP(P0)
IS1 WA
A FP(P1)
Y1 Yn Y
P N1 Nn N
OA0
Xoc DA negatiu
P0
P1 0’ 0 Y N i P W
PA 1
A Efectes MT = = ê ê ê
DA1 DA0
Y
Y1 Yn
 Xoc de demanda negatiu
Una deflació permet superar la recessió de manera
automàtica, sense cap intervenció de l’estat.
Inconvenient: aquest procés pot ser molt lent, i durant el
procés d’ajust hi ha atur.
Possible solució: aplicar una política de demanda expansiva
per compensar el xoc: política monetària o fiscal.
Perills:
• si l’augment de DA és excessiu pot portar a Y > Yn.
• Retards en decisió, execució...
 Xoc de demanda negatiu
Març 2020
• Política Monetària expansiva del BCE: OMO de
compra d’actius financers per valor de 7.3% del PIB de
la zona euro (€870 bilions).
• Política fiscal: paquet de mesures que mobilitzarà
€117.000 milions (augment de despesa sanitària,
protecció d’empreses i treballadors....)
 Política d’oferta

Analitzarem l’efecte d’una política d’oferta que augmenti la

competitivitat (qualsevol mesura anti-monopoli o anti-
col.lusió) i per tant disminueixi el poder de mercat de les
empreses, μ.
i LM0 W
FW(Pe=P0)
0
i0
0
W0
IS0
FP(P0)
Yn Y
P Nn N
OA0(Pe=P0)
0
P0 Política d’oferta
(disminució de μ)
DA0
Y
Yn
i LM0 W
FW(Pe=P0)
0
i0 1-
0 FP’(P0)
W0
IS0
FP(P0)
Yn Y
P Nn Nn ’ N
OA(Pe=P0)
OA’(Pe=P0)
0
P0 1- Política d’oferta
(disminució de μ)
DA0
Y
Yn Yn’
i LM0 W
LM1 FW(Pe=P0)
0
i0 1 1-
i1
W1 0 1 FP’(P0)
W0 FP’(P1)
IS0
FP(P0)
Yn Y1 Y
P Nn N1 Nn ’ N
OA(Pe=P0)
OA’(Pe=P0) Política Oferta êμ
0
P0 1-
P1 Y N i P W
1
DA0 Efectes CT é é ê ê é
Y
Yn Y1 Yn’
i LM0 W
LM1 FW(Pe=P0)
0 LMA
FW(Pe=PA)
i0 1 1-
i1
0 1 FP’(P0)
W1
iA A W0
WA A FP’(P1)
IS0
FP(P0)
Yn Y1 Yn’ Y
P Nn N1 Nn ’ N
OA(Pe=P0)
OA’(Pe=P0) Política Oferta êμ
0 OA’(Pe=PA)
P0 1-
P1 Y N i P W
PA 1 A
DA0 Efectes MT é é ê ê ê
Y
Yn Y1 Yn’
 Política d’oferta

Analitzarem l’efecte d’una política d’oferta que disminueixi

el poder de negociació dels treballadors o disminueixi z.
i LM0 W
FW(Pe=P0)
0
i0
0
W0
IS0
FP(P0)
Yn Y
P Nn N
OA0(Pe=P0)
0
P0 Política d’oferta
(disminució de z)
DA0
Y
Yn
i LM0 W FW(Pe=P0)
FW’
(Pe=P0)
0
i0
0
W0 1-
IS0
FP(P0)
Yn Y
P Nn Nn ’ N
OA0(Pe=P0)
OA0’(Pe=P0)
0
1-
P0 Política d’oferta
(disminució de z)
DA0
Y
Yn Yn’
i LM0 W FW(Pe=P0)
LM1 FW’
(Pe=P0)
0
i0
i1 1
0
W0 1-
W1 1 FP(P0)
IS0
FP(P1)
Yn Y1 Y
P Nn N1 Nn ’ N
OA0(Pe=P0)
OA0’(Pe=P0) Política Oferta êz
0
P0 1-
P1 1 Y N i P W

DA0 Efectes CT é é ê ê ê
Y
Yn Y1 Yn’
i LM0 W FW(Pe=P0)
LM1 FW’
(Pe=P0)
0 LMA
i0
i1 1
iA A 0
W0 1-
W1 1 FP(P0)
IS0 WA A FP(P1)
Yn Y1 Yn’ Y
P Nn N1 Nn ’ N
OA0(Pe=P0)
OA0’(Pe=P0) Política Oferta êz
0
P0 1-
P1 1 Y N i P W
PA A
DA0 Efectes MT é é ê ê ê
Y
Yn Y1 Yn’
Exercici –quina corba es veu afectada?
(i) FW o FP, o IS o LM? (ii) OA o DA?
1. Augmenta el cost del tramits per legalitzar empreses
2. El preu del petroli cau al nivell més baix dels darrers 20 anys.
3. S’introdueix un ingrés bàsic garantitzat (renda garantitzada
mínima o “renta garantizada de ciudadanía”)
4. Augmenta el poder de negociació col.lectiva
5. El govern decideix treure €400 milions que es destinaven a
beques universitàries per destinar-los a ajuts de dependència
6. Lliberalització del mercat de telecomunicacions (1998 a 2005).