Midó D-glucosa Acumulats amiloplasts. Barreja de dos polisacàrids: Reserva energètica en (detecció Amilosa. Enllaç a(1 4), cadena plegada vegetals. lab prova helicoïdalment, 1000 o + monòmers) Durant el dia al lugol) Amilopectina (cadena principal a(1 4), ramificacions cloroplast s’utilitza cada 12 monòmers enllaç a(1 6) per 20-30 monòmers) per fer la fotosíntesi. Glicogen D-glucosa Acumulat al citoplasma de les cèl·lules, majoritàriament a Reserva energètica en les cel. hepàtiques i musculars, formant inclusions animals. (grànuls de glicogen). Cadena principal a(1 4), ramificacions cada 8-10 monòmers enllaç a(1 6) per 20-30 monòmers Dextrans D-glucosa Cadena principal a(1 2), a(1 3), a(1 4) segons sp.) Reserva energètica de bacteris i llevats. Cel·lulosa D-glucosa Polímer enllaços b(1 4), de 300 a 15.000 monòmers. Estructural. Principal Organitzades feixos de cadenes paral·leles unides per component paret ponts d’H transversalment. cel·lular cèl·lules Insoluble aigua. vegetals. Pectina Àcid metil- Unió de 300 a 1000 unitats connectades per enllaç Estructural. Part galacturònic a(1 4). integrant de la paret de cel·lulosa. Quitina N- Cadena lineal de monosacàrids enllaçats per enllaços Estructural. acetilglucosam b(1 4). Ordenada en cadenes paral·leles. Component principal ina Insoluble aigua. paret cel·lular dels fongs i exosquelet d’insectes i altres artròpodes. MIDÓ - És una substància de reserva energètica vegetal formada per dos polímers de α-D-Glucosa: amilosa (30%) i amilopectina (70%). - Les principals fonts de midó són les llavors dels cereals (blat, blat de moro i arròs), dels llegums i els tubercles (patata i moniato) - S’acumula en forma de grànuls en el citoplasma cel·lular (amiloplasts)
- Detecció de midó amb el reactiu de Lugol (dissolució de iode i iodur potàssic):
GLICOGEN - Polímer de α-D-Glucosa, similar a l'amilopectina però amb ramificacions més freqüentsde. - Funció de reserva energètica als animals - El trobem al fetge i als músculs (exclusiva per aquest òrgan), emmagatzemat en grànuls CEL·LULOSA - Polímer lineal de D-glucoses unides per mitjà d’enllaços β(1→4). És el polisacàrid més abundant de la biosfera. - Té funció estructural formant part de les parets cel·lulars dels vegetals. - Els aparells digestius dels animals no tenen enzims capaços de trencar els enllaços β(1→4) i, per tant, no poden aprofitar la cel·lulosa com a font d’energia. Per fer- ho, animals herbívors com vaques, ovelles o cabres, s’aprofiten de microorganismes simbiòtics que si produeixen l'enzim cel·lulasa. QUITINA - El trobem a l'exosquelet dels artròpodes i en la paret cel·lular dels fongs. - Polímer de N-acetilglucosamina (derivat de la D-glucosa amb grup amino) unides per enllaç β(1 → 4).