PAC 4

T’agrada prevenir?

Nom: Gisela Mejías Manzanares

Assignatura: Fonaments de criminologia
1- PREGUNTES A DESENVOLUPAR

1.1- Primera pregunta:

El programa “Possitive Behavioral Interventions & Suports" s'usa a les escoles per
promoure la seguretat escolar i un bon comportament. Aquest es basa en evidència i
dades per mantenir una cultura escolar positiva i es caracteritza per fer servir un
enfocament integral i multidimensional.

Des de la perspectiva de les polítiques de prevenció, un enfocament integral i

multidimensional és el que aborda la violència escolar des de diferents angles i nivells.
Això vol dir que no només se centra a intervenir amb els estudiants que mostren
comportaments violents, sinó que també inclou mesures per prevenir la violència als
ambients escolars, com les relacions entre els estudiants, el clima escolar i les
polítiques de l'escola.

En aquest cas, s'està abordant de manera integral i multidimensional, ja que analitza la

violència escolar des de múltiples perspectives i nivells. Això vol dir que no només se
centra en els factors individuals que poden contribuir a la violència, sinó que també pren
en compte els factors contextuals i sistèmics per evitar o reduir la violència que de
vegades sorgeix a les escoles.

A més, utilitza diverses estratègies i maneres de veure el tema per prevenir la violència
escolar. Aquestes s'enfoquen a fomentar les habilitats socials i emocionals dels
estudiants, així com a crear un ambient escolar segur i inclusiu. També treballen amb
els estudiants que mostren comportaments violents greus o continuats amb
enfocaments que se centren a brindar suport individualitzat per a aquests estudiants i
les seves famílies

1.2- Segona pregunta:

El departament de l'Interior de la Generalitat s'enfrontaria a molts reptes generals i

específics en preparar reformes i propostes de polítiques per prevenir el crim.

Els principals desafiaments generals a què haurien de fer front serien el finançament,
ja que aplicar aquestes reformes i propostes requeriria molts recursos econòmics. Si no
comptessin amb fons suficients, seria molt difícil poder implementar aquestes reformes.
També cal assegurar la participació de tots els involucrats i la coherència entre ells és
important per aconseguir l'èxit de qualsevol reforma, com podrien ser les
administracions públiques, les organitzacions socials i les comunitats locals, ja que si
no, l'aplicació podria veure's dificultat.

A més dels desafiaments generals, cada iniciativa o canvi proposat presentaria nous
reptes específics. Per exemple, si les modificacions inclouen mesures de prevenció
situacional, és fonamental identificar els llocs i moments on és més probable que es
produeixin delictes. Si les modificacions inclouen mesures de prevenció social, és
fonamental identificar els grups de població que enfronten un risc més gran de cometre
delictes.

Cierre con información del documento 12/12/2023 pàg. 2

En general, la implementació de reformes i propostes de polítiques de prevenció del
delicte és un procés complex que requereix un esforç conjunt de tots els involucrats.

1.3- Tercera pregunta:

En el cas de la imatge es va implementar una estratègia de prevenció basada en els

models geogràfics i urbanístics, mitjançant el disseny ambiental (CPTED).

Aquest te com a objectiu la reestructuració urbana, amb la finalitat d'influir en les

decisions dels delinqüents potencials per a evitar un possible delicte reduint l'oportunitat
per a delinquir i incrementant la sensació de seguretat ciutadana. De la mateixa manera,
es reduiria la por a la delinqüència i milloraria la qualitat de la vida de les persones.

En aquest cas, la primera imatge ens està mostrant com era una casa abans que hi
hagués cap canvi. Aquesta està tapada per una gran quantitat d'arbustos que oculten
les finestres de la casa, el qual és un incentiu per a delinquir. El delinqüent estaria
davant d'una oportunitat, ja que, difícilment seria vist pels residents de la casa o dels
ciutadans de l'àrea. Aquest podria amagar-se per no ser vist en la naturalesa que
envolta la casa.

A més, això redueix la visió de dintre de la casa cap a fora i passa el mateix al contrari.
Això crea un ambient enfosquit, que és un factor de risc per a la comissió de delictes.

En canvi, la segona imatge mostra la mateixa casa amb uns canvis que afavoreixen a
la sensació de seguretat. En primer lloc, els arbustos que envoltaven la casa han estat
reduïts per permetre una major visibilitat de la casa i de la zona que l'envolta, ja que ara
les finestres no són ocultes. En segon i últim lloc s'aprecia un fanal que proporciona
il·luminació a la zona, la qual cosa redueix la sensació de perill i crea un ambient més
segur.

En conclusió, els canvis implementats mitjançant el CPTED han estat: l'augment de la

visibilitat i la zona que envolta a la casa a més de la il·luminació. Aquests canvis,
redueixen l'oportunitat per a delinquir per la por dels possibles infractors a ser vistos. A
més, es crea un ambient més segur.

Cierre con información del documento 12/12/2023 pàg. 3

1.4- Quarta pregunta:

La prevenció situacional busca reduir les oportunitats per a delinquir modificant l'entorn.
Aquesta s'assenta sobre tres fonaments teòrics: la teoria de l'elecció racional, activitats
rutinàries i pautes delictives. Aquestes són un conjunt d'idees que analitzen l'habilitat
dels delinqüents per respondre a les oportunitats de cometre un delicte que es basa en
les teories de l'elecció racional, les activitats rutinàries i la de les pautes delictives.

Des d'aquesta perspectiva, la prevenció situacional podria ser aplicada en la meva

ciutat, Lleida. En aquesta, no ocorren grans delictes greus sinó que la delinqüència se
centra en furts i tràfic de drogues, però hi ha diverses zones de Lleida en les quals són
més presents com el nucli antic, el barri de la Mariola i en els carrerons de la zona
central, el carrer Major.

En el cas del nucli antic i els carrerons del carrer Major, aquests es caracteritzen per
tindre carrers estrets, on no hi ha molta il·luminació, ja que hi ha absència de fanals i
els pisos alts que els envolten fan de barrera per al sol. En ambdós casos proposaria
la instal·lació de fanals i més presència policial. D'aquesta manera s'estaria augmentant
la visibilitat de les zones nomenades, el qual reduiria la sensació de seguretat dels
delinqüents i els faria més propensos a ser vistos, per tant, es disminuiria la
delinqüència.

El barri de la Mariola, és més complex, ja que aquest porta sent marginal des de molts
anys, encara que s'han implantat algunes mesures preventives pel delicte com podria
ser la creació de parcs, una escola i haver cimentat els túnels on es produïa una gran
sèrie de delictes, actualment continua passant el mateix. Està caracteritzada per tindre
una gran diversitat de cultures, la major part d'ètnia gitana, a on són presents molts
immigrants amb papers en regla com no. Un dels graus problemes presents en aquest
barri és la pobresa. La pobresa fa de motiu per a delinquir a moltes persones per a
guanyar-se la vida i alimentar a la família i és el que passa en aquest cas.

Una de les mesures preventives que es podria aplicar seria l'ocupació i el manteniment
d'aquest barri amb més freqüència, ja que, això produiria un sentit de comunitat més
fort i a reduir la sensació d'abandonament. Per portar-ho a cap es podrien crear més
espais públics que siguin atractius i també seria d'ajuda la vigilància policial per reduir
els possibles delictes. A més es podrien instal·lar més fanals, perquè en certes zones
del barri no hi són presents, per tant, afavoreix a la delinqüència.

Aquestes mesures serien d'ajuda per a aquestes zones en concret de Lleida, però en
el cas del barri de la Mariola farien falta més mesures preventives dirigides
concretament a les persones residents.

Cierre con información del documento 12/12/2023 pàg. 4

2- PREGUNTA D’ANÀLISI D’ACTUALITAT

Els factors de risc que considero més rellevants de treballar per prevenir l'involucrament
dels més joves en trajectòries delictives són els següents:

1. Dèficit d'atenció, hiperactivitat, trastorn de comportament dissocial i altres trastorns

de la conducta

2. Contacte primerenc amb alcohol, drogues i tabac

3. Exposició a la violència en la família

4. Escassa i supervisió dels nens

5. Abús de substàncies o criminalitat dels pares

6. Família de baixos ingressos

7. Associació amb companys delinqüents o a bandes o paneroles

8. Accés a begudes alcohòliques i abús d'alcohol

9. Bandes o paneroles i subministrament local de drogues il·lícites

10. Desigualtat elevada dels ingressos

En l'àmbit individual els factors de risc més rellevants són els tres primers. El primer risc
que són els trastorns de la conducta és important de tractar, ja que pot conduir a
problemes de comportament, com ara agressivitat, desafiament i falta de respecte per
les normes. Aquests problemes poden dificultar l'aprenentatge i la socialització, i poden
augmentar el risc de participació en activitats delictives. El segon risc, el contacte amb
alcohol, drogues i tabac pot alterar els processos cognitius i emocionals. El tercer risc
pot causar danys emocionals i psicològics als nens i adolescents. Tots aquests riscos
poden conduir a problemes de comportament, per la qual cosa, pot augmentar el risc
de participació en activitats delictives.

Per prevenir-ho es podrien utilitzar mesures per a la detecció i el tractament dels

trastorns de conducta com podria ser la teràpia entre d'altres. Programes d'educació en
valors i habilitats socials com de prevenció de l'abús de substàncies podrien ser útils
fent ús de mètodes com campanyes contra les drogues per conscienciar de les causes
que comporten.

Quant als factors de risc lligats a persones properes els més importants són del quart
al sèptim risc. El cinquè és essencial tractar-lo per proporcionar als nens i adolescents
el suport i la guia que necessiten per desenvolupar-se de manera positiva. L'escassa
supervisió dels pares pot augmentar el risc de participació en activitats delictives i pot
incidir a altres factors de risc com: l'associació amb companys delinqüents o a bandes
o paneroles (sèptim risc) i de la mateixa manera no hi hauria ningú que els frenes per

Cierre con información del documento 12/12/2023 pàg. 5

tindre un contacte primerenc amb alcohol, drogues i tabac (segon risc). El cinquè risc
que és l'abús de substàncies o criminalitat dels pares pot fer que els fills agafin de paper
i normalitzin aquestes activitats. També una família amb baixos ingressos pot fer
d'incentiu per als joves per aconseguir allò que no poden.

Aquests factors de risc amb programes d'educació parental, el suport a les víctimes de
violència familiar i intervenció en casos de violència familiar podrien ser d'ajuda pels
joves. A més, si es reforcés la supervisió dels pares amb programes d'educació
parental, suport a les famílies monoparentals i ajuda a les famílies amb recursos
limitats. La intervenció amb adolescents que s'associen amb companys delinqüents, en
aquests casos es podrien proporcionar mentories, activitats extracurriculars perquè es
mantinguin ocupats i així interferir en la possibilitat de delinquir. Les estratègies de
prevenció mencionades han de tindre un caràcter individual per abordar les dificultats
de cada persona jove i família. D'aquesta manera en nen/a tindria un suport i un referent
que no l'incidís a entrar en la delinqüència.

I finalment, en l'àmbit social els factors de risc més llevants són del vuitè al dècim risc.
L'accés a begudes alcohòliques i l'abús d'aquest en la societat, les bandes o paneroles
i el subministrament de drogues i la desigualtat elevada dels ingressos poden comportar
a un sentiment de frustració i rebuig. I que el jove pugui arribar a trobar un sentiment
de pertinença i d'identitat en incorporar-se a alguna banda, així com accés a drogues.
A més de normalitzar aquestes situacions.

Seria necessari dificultar l'accés a l'alcohol i drogues pels joves i més presència policial
en espais nocturns i en zones on les bandes són més presents, on es consumeix
majoritàriament aquestes substàncies. A més, la creació d'oportunitats econòmiques i
socials per a tots els joves pot ajudar a prevenir que es vegin involucrats en activitats
delictives, ja que molts delinqueixen per aconseguir allò que volen, ja que legalment,
amb els seus recursos no poden o tenen dificultats.

Cierre con información del documento 12/12/2023 pàg. 6

3- PREGUNTA D’ANÀLISI COMPARADA

El nou model benestarista de persecució penal que es diferencia dels models

tradicionals per basar-se en els principis de la justícia restaurativa i la rehabilitació,
encara que manté el sistema de garanties com una peça important. Aquests, es
caracteritza per ser més modern, ja que posa l'accent en la prevenció a través de la
intervenció en els factors socials que afavoreix la delinqüència. El nou model té en
compte factors com la pobresa, l'exclusió social, la falta d'oportunitats, l'abús de
substàncies… Etc.

El model benestarista considera que cada cas és diferent. Per tant, és rellevant
dissenyar una intervenció individualitzada que es basi ben dades empíriques i socials
adaptant-se a les necessitats específiques de cada persona en risc. Això implica tenir
en compte factors com la seva edat, el seu historial delictiu, les seves necessitats.

Aquest, busca una aproximació social a la delinqüència en lloc d'una repressiva i

destaca la importància de mesures d'intervenció social efectives per prevenir el delicte.
Per prevenir-ho se centri en la intervenció precoç en els casos de risc de la delinqüència
que pot consistir en programes com a exemple educatius. La intervenció es distingeix
per ser més àmplia, no solament va dirigida per a les persones corrents sinó que també
a aquelles persones que es troben en un càrrec superior, d'aquesta manera aquest
model penal es dirigeix a tots els ciutadans.

A més, té com a objectiu la rehabilitació dels delinqüents i reinserir-los en la societat, el

que implica proporcionar-los els recursos i les habilitats necessàries per aconseguir-ho.

Considero que aquest model podria tenir un impacte positiu en les polítiques de
prevenció del delicte, ja que aquest aborda les seves causes i d'aquesta manera es
podria reduir la seva incidència intervenint amb estratègies de prevenció del delicte que
se centressin en els factors de risc. A més, podria ajudar a reduir la reincidència i a
millorar la qualitat de vida de la societat i d'aquelles persones que haguessin comès
algun delicte poguessin reinserir en la societat. Per tant, les polítiques de prevenció que
es fessin seguint aquest model serien més eficaces respecte a models anteriors a l'hora
de prevenir el delicte, ja que se centren en diversos aspectes importants a tindre en
compte a l'hora d'aplicar-ho concretament i d'aquesta manera podrien ajudar a reduir
els riscos que porten a delinquir.

N'és un exemple els programes de reinserció, les mesures alternatives a la presó en

casos de menys gravetat i la rehabilitació perquè en el cas de delinqüents aplicant
aquest model el buscaria la reintegració en la societat i el benestar general de la
ciutadania incloent-los.

En conclusió, el nou model penal de la seguretat ciutadana actua d'una manera més
preventiva i moderna, per la qual cosa és més efectiva a disminuir l'índex de criminalitat,
ja que aborda aspectes individuals a l'hora d'actuar.

Cierre con información del documento 12/12/2023 pàg. 7

4- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

 BID. Prevención de la Delincuencia Mediante el Diseño Ambiental (CPTED):

https://plataformadeevidencias.iadb.org/es/tipos-solucoes/prevencion-de-la-
delincuencia-mediante-el-diseno-ambiental-
cpted#:~:text=Las%20estrategias%20prevenci%C3%B3n%20de%20la%20
delincuencia%20mediante%20el,la%20ampliaci%C3%B3n%20de%20la%2
0coexistencia%20en%20espacios%20colectivos.

 Castillo Cerezuela, Q (Queralt). (2020). La Mariola: el barrio más pobre y

estigmatizado de Lleida. Público:

https://www.publico.es/sociedad/mariola-barrio-pobre-estigmatizado-
lleida.html

 City of Fairfield, CA. Prevención del crimen a través del diseño ambiental:

https://www.fairfield.ca.gov/government/city-departments/police/support-
services-bureau/crime-prevention/crime-prevention-through-environmental-
design

 Crímina (2017). Crimipedia:

https://crimipedia.umh.es/topics/prevencion-del-crimen-mediante-diseno-
ambiental/

 Gutiérrez, B (Beatriz). (2020). Prevención situacional en el ámbito de la

seguridad. Decysyon:

https://www.grupodcsolutions.com/post/prevencion-situacional-en-el-ambito-
de-la-seguridad

 Luis Joao, F (Fernando) i Fernández Romo, RM (Rodolfo Máximo). (2018).

La prevención del delito a través de prácticas situacionales. Iustitia, vol.16,
pág 1-16:

file:///C:/Users/NOX/Downloads/Dialnet-
LaPrevencionDelDelitoATravesDePracticasSituacional-7518785.pdf

 Luque, Z (Zoraida). (2020). Cómo prevenir el alcoholismo en los jóvenes.

Psicología-Online:

https://www.psicologia-online.com/como-prevenir-el-alcoholismo-en-los-
jovenes-5063.html

 M.I. Lee, A (Andrew). ¿Qué es PBIS?. Understood:

https://www.understood.org/es-mx/articles/what-is-pbis

Cierre con información del documento 12/12/2023 pàg. 8

  Ministeri d’interior. (2023). Epdata (base de dades en línea):

https://www.epdata.es/datos/crimen-asesinatos-robos-secuestros-otros-
delitos-registrados-cada-municipio/6/lleida/4127

 Summers, L (Lucía). (2009). LAS TÉCNICAS DE PREVENCIÓN

SITUACIONAL DEL DELITO APLICADAS A LA DELINCUENCIA JUVENIL.
REVISTA DE DERECHO PENAL Y CRIMINOLOGÍA, 3.a Época, n.o 1,
págs. 395-409:

http://e-
spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:DerechoPenalyCriminologia-
2009-1-30360&dsID=PDF

 Tamarit Sumalla, JM (Josep Maria) i Montiel Juan, I (Irene). La prevenció

del delicte (recurs d’aprenentatge textual) . Fundació Universitat Oberta de
Catalunya (FUOC):

https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00247551/pdf/PID_00
247551.pdf

Cierre con información del documento 12/12/2023 pàg. 9