TEMA 5: EQUILIBRI QUÍMIC

1. Concepte d’equilibri químic

Processos irreversibles són aquells que es produeixen només en un sentit.
Exemple: CaCO3( s)  CaO (s) + CO2 (g)

Processos reversibles són aquells que es produeixen en els dos sentits, és a dir, els reactius
donen els productes i estos també reaccionen donant els reactius.
Exemple: I2 (g) + H2 (g) 
 2 HI (g)

En els processos reversibles, al cap d’un temps s’assolix un estat, anomenat estat d’equilibri, en el
qual la velocitat de reacció directa i inversa són iguals, i es mantenen constants les concentracions
dels reactius i productes.

Este equilibri, és un equilibri dinàmic, és a dir, les molècules segueixen reaccionant en els dos
sentits però les propietats macroscòpiques (concentració, pressió etc) es mantenen constants.
L’estat d’equilibri s’assolix només en sistemes tancats.
Recipient tancat: CaCO3 (s)   CaO (s) + CO2 (g)
Recipient obert: CaCO3 (s)  CaO (s) + CO2 (g), el CO2 s’escapa a l’ atmosfera i no pot assolir-se
l’equilibri

2. Llei de l’equilibri químic: la constant de l’equilibri

Quan un sistema està en equilibri, existixen totes les substàncies. La llei de l’equilibri dóna la
relació que existeix entre les concentracions de les substàncies.

Considerem la reacció: a A + b B 
cC

V1 = K1 · [A]a · [B]b Equacions de velocitat de la

V2 = K2 · [C]c reacció directa i inversa

Quan s’assolix l’equilibri: V1 = V2

K1 · [A]a · [B]b = K2 · [C]c 

K1
=
C c  Kc = C  c
Expressió de la llei de l’equilibri
K 2 Aa ·Bb Aa ·Bb
Kc
Kc s’anomena constant d’equilibri.
Cada reacció té la seua pròpia constant d’equilibri.
La constant d’equilibri varia amb la temperatura.

 Exercicis 1 i 2 Complementaris 1 i 2
-1-
3. La constant d’equilibri en funció de les pressions parcials: Kp. Relació
entre Kc i Kp

La pressió total (PT) d’una mescla de gasos (A, B, etc) es pot calcular així:

nT · R ·T
PT = PA + PB + ··· / PT · V = nT · R · T  PT =
V
La pressió parcial de cada gas (PA, PB, etc) es pot calcular així:

n A · R ·T nA
PA · V = nA · R · T  PA  / PA = X A · PT on X A 
V nT

En reaccions on intervenen gasos també es pot expressar la constant d’equilibri en funció de les
pressions parcials. En este cas la constant d’equilibri s’anomena Kp.

 PHI2
Exemple: I2 (g) + H2 (g)  2 HI (g) KP 
PH 2 · PI 2

Les constants d’equilibri Kp i Kc estan relacionades per l’expressió: Kp = Kc · (RT) ∆ n

4. Equilibris heterogenis
Els equilibris homogenis són tots aquells en els quals els reactius i els productes estan en el
mateix estat físic.

Exemple: I2 (g) + H2 (g)  2 HI (g) (equilibri homogeni)

En els equilibris heterogenis, no tots els components de la reacció estan en el mateix estat físic.

Exemple: C (s) + CO2 (g)  2 CO (g) (equilibri heterogeni)

En els equilibris heterogenis, els sòlids i els líquids purs no s’inclouen en l’expressió de la constant
d’equilibri perquè la seua densitat és constant i per tant la seua concentració també.

Així en l’exemple anterior: KC =

CO2 ; KP 
2
PCO
CO2  PCO2

 Exercici 3

5. Sentit d’una reacció: quocient de concentracions i quocient de pressions

A vegades s’utilitza l’anomenat quocient de concentracions (Qc) que té la mateixa expressió que
Kc però les concentracions no són les de l’equilibri.

aA + bB 
cC Qc =
C c

Aa ·Bb
▪ Si Qc > Kc , el quocient (Qc) ha de disminuir fins a igualar-se a Kc. Per això [C] ha de disminuir
mentre que [A] i [B] han d’augmentar (desplaçament cap a l’esquerra).
▪ Si Qc = Kc , la reacció està en equilibri.
▪ Si Qc < Kc , el quocient (Qc) ha d’augmentar fins a igualar-se a Kc. Per això [C] ha d’augmentar
mentre que [A] i [B] han de disminuir (desplaçament cap a la dreta).
Igualment es pot utilitzar el quocient de pressions (Qp) i comparar-lo amb la Kp.

 Exercici 4 Complementari 3
-2-
6. Plantejament dels problemes d’equilibri. Grau de dissociació i percentatge
en volum.


Considerem la reacció: PCl5 (g)  PCl3 (g) + Cl2 (g)
inicial 1 mol (suposem) - -
equilibri 1-x x x
mols dissociats o que reaccionen

mols dissciats d ' A

▪ Grau de dissociació: α = (no té unitats)
mols inicials d ' A
mols de PCl5 dissociats x 0'1
En la reacció anterior si sabem que x = 0,1 mol: α     0'1
mols de PCl 5 inicials 1 1

▪ Percentatge en volum:
En gasos com “V” és proporcional a “n” ( P · V = n · R · T ), es compleix que:
% en volum = % en mols i este últim dividit per 100 és la fracció molar.
En l’exemple anterior; si sabem que hi ha un 80 % en volum de PCl5:
80 % en volum de PCl5  80 % en mols de PCl5  
: 100
X PCl 5 = 0,8

 Exercicis del 5 al 15 Complementaris del 4 al 10

7. Factors que pertorben l’equilibri. Principi de Le Chatelier

Els factors que pertorben l’equilibri són:
- la concentració
- la pressió (o el volum)
- la temperatura
Si en un sistema en equilibri, varia algun d’estos factors, el sistema es desplaça fins a assolir un
nou estat d’equilibri (noves concentracions, noves pressions).
Per a saber el sentit en què es desplaçarà l’equilibri, s’utilitza el principi de Le Chatelier que diu:
“Quan un sistema en equilibri es sotmet a alguna acció externa que varie la concentració d’algun
component, la pressió o la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en què es contrareste
la variació produïda”.

7.1. Efecte de la concentració


Donada la reacció: a A + b B 

cC+dD

►Si afegim un reactiu, per exemple A, A augmentarà, l’equilibri es desplaçarà cap a la dreta
perquè així es consumeix A i es contraresta l’augment de concentració de A.
► Per contra, si disminuïm la concentració d’un reactiu, per exemple A, l’equilibri es desplaçarà
cap a l’esquerra perquè així es forma A i es contraresta la disminució de concentració de A.

►Si afegim un producte, per exemple C, C  augmentarà, l’equilibri es desplaçarà cap a

l’esquerra perquè així es consumeix C i es contraresta l’augment de concentració de C.
►Per contra, si disminuïm la concentració d’un producte, per exemple C, l’equilibri es desplaçarà
cap a la dreta perquè així es forma C i es contraresta la disminució de concentració de C.

La variació de la concentració no modifica el valor de la constant d’equilibri, només desplaça

l’equilibri.
-3-
 7.2. Efecte de la pressió (o el volum)
La pressió afecta només en reaccions on participen gasos.
Cal recordar que la pressió és proporcional al nombre de mols de gas (P · V = n · R · T). A més
mols de gas, més pressió i viceversa.
També cal recordar que segons la Llei de Boyle (P · V = constant), si augmentem la pressió,
disminueix el volum i viceversa.
► Si augmentem la pressió total, per exemple disminuint el volum (èmbol mòbil), l’equilibri es
desplaçarà en el sentit en què disminuïsca el nombre de mols de gas perquè menys mols de gas
suposa menys pressió i així es contraresta l’augment de pressió.
► Per contra, si disminuïm la pressió total, per exemple augmentant el volum, l’equilibri es
desplaçarà en el sentit en què augmente el nombre de mols de gas perquè més mols de gas
suposa més pressió i així es contraresta la disminució de pressió.

En reaccions on ∆n = 0, la pressió no afecta a l’equilibri.

La variació de la pressió no modifica el valor de la constant d’equilibri, només desplaça l’equilibri.

7.3. Efecte de la temperatura

EXO


Donada la reacció: a A + b B E N DO

cC+dD ∆H 0

►Si augmentem la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en què és endotèrmica (cap a

l’esquerra en la reacció anterior) perquè així absorbeix calor i es contraresta l’augment de
temperatura.
►Per contra, si disminuïm la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en què és exotèrmica (cap a la
dreta en la reacció anterior) perquè així allibera calor i es contraresta la disminució de
temperatura.
La constant d’equilibri (Kc o Kp) sí varia amb la temperatura.

7.4. Addició d’un catalitzador

Els catalitzadors no modifiquen l’equilibri, només fan que s’assolisca més ràpidament.
catalitzador

Exemple: CH2=CH2 (g) + H2 (g)  CH3−CH3 (g)

Pt

 Exercicis del 16 al 21 Complementaris 11, 12 i 13

-4-
 FORMULARI D’EQUILIBRI QUÍMIC

▪ Expressió de les constants d’equilibri KC i KP :

a A (g) + b B (g) 

c C (g) Kc =
C c KP 
PCc

Aa ·Bb PAa · PBb

Els sòlids i líquids purs no s’inclouen en l’expressió de la constant d’equilibri

▪ Relació KP i KC : KP = KC · (RT) ∆n

▪ Pressió parcial d’un gas / pressió total d’una mescla de gasos :


a A (g) + b B (g) 
c C (g)
nT · R ·T
- Pressió total: PT = PA + PB + PC / PT =
V
n A · R ·T nA
- Pressió parcial: PA  / PA = X A · PT ( recordar que X A  )
V nT

▪ Concentració d’un component : A = n A

V
Si no tenim el volum: PA · V = nA · R · T 
PA n
= A  A = PA
R ·T V R ·T

▪ Quocient de concentracions (Qc) / quocient de pressions (QP) :

a A (g) + b B (g) 

c C (g) Kc =
C c

Aa ·Bb
concentracions en l’equilibri

Qc =
C  c
( mateixa expressió que KC però les concentracions no són les de l’equilibri )
Aa ·Bb
- Si Qc  Kc , el quocient (Qc) ha de disminuir fins a igualar-se a Kc. Per això [C] ha de disminuir
mentre que [A] i [B] han d’augmentar (desplaçament cap a l’esquerra).
- Si Qc = Kc , la reacció està en equilibri.

- Si Qc  Kc , el quocient (Qc) ha d’augmentar fins a igualar-se a Kc. Per això [C] ha d’augmentar
mentre que [A] i [B] han de disminuir (desplaçament cap a la dreta).

També es pot parlar de quocient de pressions (QP) i comparar-lo amb la KP.

▪ Grau de dissociació i percentatge en volum :


a A (g) 
b B (g) + c C (g)

mols dissociats d ' A

- Grau de dissociació: α = (no té unitats)
mols inicials d ' A
- Percentatge en volum (per a gasos): % en volum = % en mols   fracció molar
: 100

-5-
 RESOLUCIÓ DE PROBLEMES D’EQUILIBRI QUÍMIC

Considerem l’equilibri: 2 SO3 (g)  2 SO2 (g) + O2 (g)

Suposem que inicialment posem 0,25 mol SO3.

Si ens donen els grams passem a mols amb la Mr i si ens donen la pressió inicial passem a mols
amb l’equació dels gasos.
Plantejament: 2 SO3 (g)  2 SO2 (g) + O2 (g)
inicial 0,25 mol − −
equilibri 0,25 - 2x 2x x  nT = 0,25 - 2x + 2x + x = 0,25 + x

El més important és calcular la “x” del plantejament i podem dir que hi ha 5 casos:

▪ Primer cas: Donen els mols en l’equilibri d’una de les substàncies.

Exemple: En l’equilibri hi ha 0,3 mols de SO3
0,25 - 2x = 0,3  x = ···

▪ Segon cas: Donen el % dissociat (o % que ha reaccionat).

Exemple: En l’equilibri s’ha dissociat el 20 % del SO3 (o ha reaccionat el 20 % del SO3)

20 % SO3 dissociat :

 α = 0,2
100

mols dissociats de SO3 2x

α=  0,2 =  x = ···
mols inicials de SO3 0,25

▪ Tercer cas: Donen el % en volum d’una de les substàncies.

Exemple: En l’equilibri hi ha un 20 % en volum de SO3

20 % en volum de SO3 = 20 % en mols de SO3   SO 3 = 0,2

: 100

n SO3 0,25  2 x 0,25  2 x

 SO 3 =   SO 3 =  0,2 =  x = ···
nT 0,25  x 0,25  x

▪ Quart cas: Donen el volum del recipient, la temperatura i la pressió total en l’equilibri.
Exemple: V = 5 L, T = 300 K, PT = 20 atm

PT ·V 20· 5
PT · V = nT · R · T  nT = = = 4,06 mol
R ·T 0,082· 300

nT = 0,25 + x  4,06 = 0,25 + x  x = ···

▪ Quint cas: Donen la KC (o Kp) i el volum del recipient.

Exemple: KC = 50 mol/L, V = 2 L
2
 2x  x
 ·
KC =
SO2 2 ·O2   50 =  
2 2
 x = ···
SO3 2  0,25  2 x 
2

 
 2 
Si ens donen KP i la temperatura, prèviament calcularíem KC amb l’expressió: KP = KC · (RT) ∆n

A més dels 5 casos, estarien els problemes on hi ha un nou equilibri i els d’equilibris heterogenis.
-6-
 EXERCICIS

1. Per a l’equilibri: 1 2 N2 (g) + 3 2 H2 (g)  NH3 (g) KC = 0,5 (mol/L)− a 350 oC.
1

Determineu la constant d’equilibri dels següents processos:

a) Descomposició de 1 mol de NH3 (g): NH3 (g)  1 2 N2 (g) + 3 2 H2 (g)
b) Formació de 2 mols de NH3 (g): N2 (g) + 3 H2 (g)  2 NH3 (g)
c) Descomposició de 2 mols de NH3 (g): 2 NH3 (g)  N2 (g) + 3 H2 (g)

2. Es coneixen les KC dels següents equilibris:

SO3 (g)  SO2 (g) + ½ O2 (g) KC = 0,035 (mol/L)1/2
2 CO2 (g)  2 CO (g) + O2 (g) KC = 0,02 mol/L
Determineu la KC per al següent equilibri: SO2 (g) + CO2 (g)  SO3 (g) + CO (g)

3. Per a les següents reaccions:

1) CO2 (g) + H2 (g)  CO (g) + H2O (g)
2) 2 CO (g)  C (s) + CO2 (g)
a) Escriviu les expressions de KC i KP.
b) Indiqueu en quin cas KC i KP coincideixen.

4. Per a l’equilibri: 2 SO2 (g) + O2 (g)  2 SO3 (g) KC = 800 (mol/L)−1 a 550 oC.
Indiqueu en cada apartat si correspon a una situació d’equilibri i en cas contrari, assenyaleu el
sentit en què es desplaçarà l’equilibri.
a) [ SO2 ] = 0,5 mol/L, [ O2 ] = 1 mol/L i [ SO3 ] = 10 mol/L.
b) [ SO2 ] = 0,5 mol/L, [ O2 ] = 2 mol/L i [ SO3 ] = 20 mol/L.
c) En un matràs de 1 L s’introdueix 1 mol de SO2, 0,25 mols d’O2 i 20 mols de SO3.

5. En un recipient s’introdueixen 2 mols de diòxid de sofre i 1 mol d’oxigen. S’escalfa a 1000 K i es

produeix la reacció: 2 SO2 (g) + O2 (g)  2 SO3 (g)
Sabent que a 25 atm de pressió total, la mescla en l’equilibri conté 0,8 mols de triòxid de sofre,
calculeu:
a) Les fraccions molars dels gasos en l’equilibri.
b) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri.
c) Les constants d’equilibri KP i KC.

6. El iodur d’hidrogen es descompon segons l’equació: 2 H  (g)  H2 (g) +  2 (g)

Si en un recipient de 2 L s’introdueixen 12,79 g de iodur d’hidrogen a 350 oC, es troba que el iodur
d’hidrogen està dissociat en un 20 %. Calculeu:
a) Les concentracions dels gasos en l’equilibri i a partir d’aquestes la constant d’equilibri KC.
b) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri i a partir d’aquestes la constant d’equilibri KP.
DADES.- Masses atòmiques: H=1; I=126,9.

7. El clor es pot obtenir segons l’equació: 2 HCl (g) + ½ O2 (g)  H2O (g) + Cl2 (g)
En un recipient de 5 litres s’introdueixen 0,14 mols de clorur d’hidrogen i una quantitat suficient
d’oxigen. Sabent que s’arriba a l’equilibri quan es formen 0,02 mols de clor i quan ha reaccionat el
14 % del O2 inicial, calculeu:
a) El nombre de mols de O2 en l’equilibri.
b) La constant d’equilibri en funció de les concentracions.

8. En un recipient de 2 L s’introdueixen quantitats estequiomètriques de triclorur de fòsfor i clor,

s’escalfa la mescla a 250 oC i s’assoleix l’equilibri: PCl3 (g) + Cl2 (g)  PCl5 (g)
Sabent que en l’equilibri hi ha un 20 % en volum de triclorur de fòsfor, calculeu:
a) La composició volumètrica de la mescla en l’equilibri.
b) Les constants d’equilibri KC i KP.

-7-
9. A 227 oC el NH3 (g) es dissocia parcialment segons l’equació: 2 NH3 (g)  N2 (g) + 3 H2 (g)
En un recipient de 5 L (en el qual prèviament s’ha fet el buit) mantingut a una temperatura de
227oC s’afegeix amoníac fins que la pressió inicial en el seu interior és de 8,2 atm.
Sabent que la pressió total és de 11,48 atm, calculeu:
a) El grau de dissociació de l’amoníac.
b) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri.
c) Les constants d’equilibri KP i KC.

10. En un matràs de 10 L s’introdueix 1 mol de N2O4 (g) i s’escalfa a 100 oC amb la qual cosa el
N2O4 (g) es dissocia parcialment segons l’equació: N2O4 (g)  2 NO2 (g)
Sabent que a 100 oC, KC = 0,21 mol/L, calculeu:
a) La composició (en mols) de la mescla en l’equilibri.
b) La pressió total de la mescla en l’equilibri.

11. En un recipient de 5 L s’introdueixen 14 g de CO i 9 g d’H2O, s’escalfa la mescla i s’assoleix

l’equilibri següent: CO (g) + H2O (g)  CO2 (g) + H2 (g)
Sabent que la constant d’equilibri Kp val 9, calculeu
a) Els mols dels gasos en l’equilibri.
b) Si a la mescla de l’equilibri anterior afegim 0,1 mols de CO, quina és la composició (en mols)
del nou equilibri?
DADES.- Masses atòmiques: H=1; C=12; O=16.

12. Considereu el següent equilibri: CO (g) + Cl2 (g)  COCl2 (g)

L’anàlisi d’una mescla gasosa de CO (g), Cl2 (g), COCl2 (g), continguda en un recipient de
1 L a 527 oC, on s’havia assolit l’equilibri, va donar el resultat següent: 0,12 mols de CO, 0,09 mols
de Cl2 i 2,57 mols de COCl2.
a) Calculeu el valor de Kc.
b) En el mateix recipient, després de fer el buit, s’introdueixen 0,15 mols de CO i 1,30 mols de
COCl2 i es manté a 527 oC. Calculeu la quantitat (en grams) de cada un dels components de la
mescla quan s’assolisca l’equilibri.
DADES.- Masses atòmiques: C=12; O=16; Cl=35,5.

13. A 727 oC s’assoleix l’equilibri següent: Se (g) + H2 (g)  H2Se (g)

a) Calculeu el valor Kp a 727 oC, si una volta assolit l’equilibri a la dita temperatura les pressions
parcials del Se, H2 i H2Se són 1,72 atm, 0,89 atm i 7,58 atm, respectivament.
b) En un matràs de 10 L de volum, mantingut a 727 oC, s’introdueixen els tres compostos Se, H2 i
H2Se tal que les seues pressions parcials són 0,25 atm, 0,41 atm i 0,83 atm, respectivament.
Calculeu les pressions parcials dels tres gasos una volta assolit l’equilibri.

14. En un recipient hi ha una determinada quantitat de carbamat d’amoni que es descompon

segons l’equació: NH2CO2NH4 (s)  CO2 (g) + 2 NH3 (g)
Una vegada abastat l’equilibri a 20 oC, la pressió del recipient és de 68,4 mmHg. Calculeu:
a) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri.
b) Les concentracions molars d’aquests.
c) Les constants d’equilibri KP i KC.

15. En un matràs de 5 L s’introdueix NaHCO3 (s) i s’escalfa a 120 oC amb la qual cosa el
NaHCO3(s) es descompon: 2 NaHCO3 (s)  Na2CO3 (s) + CO2 (g) + H2O (g)
a) Sabent que quan s’assoleix l’equilibri, la pressió total és de 2,26 atm, calculeu KP i a partir
d’aquesta, KC.
b) Si en el recipient de 5 L introduïm 50 g de NaHCO3 (s) i s’escalfa a 120oC:
b1) Quants grams de NaHCO3 (s) s’hauran descompost? I si introduïm 60 g? I 20 g?
b2) Quants grams de NaHCO3 (s) quedaran sense descompondre?
DADES.- Masses atòmiques: H=1; C=12; O=16; Na=23.

-8-
16. Per a l’equilibri: CO (g) + 3 H2 (g)  H2O (g) + CH4 (g) ΔHo = - 230 kJ
Justifiqueu raonadament l’efecte que produiria sobre l’equilibri:
a) L’eliminació d’H2 (g).
b) Un augment de la pressió.
c) Una disminució de la temperatura.
d) L’addició d’un catalitzador.

17.Donat el següent equilibri: C (s) + CO2 (g)  2 CO (g) ΔHo = + 174,2 kJ

Justifiqueu si la quantitat de CO (g) es mantindrà constant, augmentarà o disminuirà quan:
a) S’addiciona CO2 (g).
b) S’afegeix una xicoteta quantitat de C (s).
c) Augmenta el volum.
d) Augmenta la temperatura.

18. Considereu el següent equilibri: Sn (s) + 2 H2O (g)  SnO2 (s) + 2 H2 (g)
La constant d’equilibri Kp val 3,9·106 a 400 K i el seu valor és de 1,2·104 a 500 K. Contesteu
raonadament si, per a aconseguir major producció d’hidrogen, seran favorables les condicions
següents:
a) Augmentar la temperatura de treball.
b) Reduir el volum del reactor.
c) Introduir més H2O (g).
d) Eliminar SnO2 (s) a mesura que es va produint.
e) Afegir un catalitzador a l’equilibri.

19. Raoneu quines són les condicions de temperatura i pressió més adequades per a obtenir una
major quantitat de la substància subratllada:
a) N2 (g) + 3 H2 (g)  2 NH3 (g) H = - 92 kJ
b) CO (g) + H2 (g)  C (s) + H2O (g) H = - 131 kJ

20 .Considereu l’equilibri següent: 2 NO2 (g)  N2O4 (g)

El diòxid de nitrogen, NO2, és un gas de color marró mentre que el seu dimer, el tetraòxid de
dinitrogen, N2O4, és un gas incolor. La mescla en equilibri a 40 ºC té un color marró però a 0 ºC és
quasi incolora. La reacció de dimerització és exotèrmica o endotèrmica?

21. Per al procés: 2 SO3 (g)  2 SO2 (g) + O2 (g) es va determinar KP a vàries temperatures:
T (K) KP (atm)
500 4·10−5
700 3·10−11
a) Esbrineu si el procés anterior és endotèrmic o exotèrmic.
b) Si a la mescla en equilibri s’afegeix O2 (g), el grau de dissociació del SO3 (g) augmentaria o
minvaria? Es modificarà el valor de la constant d’equilibri?

-9-
 EXERCICIS COMPLEMENTARIS

C-1. Per a l’equilibri: SO2 (g) + ½ O2 (g)  SO3 (g) KC = 27,9 (mol/L)−1/2 a 1000 K.
Determineu la constant d’equilibri de les següents processos:
a) Descomposició de 1 mol de SO3 (g): SO3 (g)  SO2 (g) + ½ O2 (g)
b) Formació de 2 mols de SO3 (g): 2 SO2 (g) + O2 (g)  2 SO3 (g)
c) Descomposició de 2 mols de SO3 (g): 2 SO3 (g)  2 SO2 (g) + O2 (g)
R: 3,58·10−2 (mol/L)1/2 ; 778,41 (mol/L)−1 ; 1,28·10−3 mol/L

C-2. Es coneixen les KC dels següents equilibris:

2 CO (g) + O2 (g)  2 CO2 (g) KC = 49 (mol/L)−1
SO2 (g) + ½ O2 (g)  SO3 (g) KC = 2 (mol/L)−
1/2

Determineu la KC per al següent equilibri: CO (g) + SO3 (g)  CO2 (g) + SO2 (g)
R: 3,5

C-3. Per a l’equilibri: H2 (g) +  2 (g)  2 H  (g) KC = 50 a una determinada temperatura.

Indiqueu en cada apartat si correspon a una situació d’equilibri i en cas contrari, assenyaleu el
sentit en què es desplaçarà l’equilibri.
a) [ H2 ] = [  2 ] = 1,2 mol/L i [H  ] = 10 mol/L
b) [ H2 ] = 2 mol/L, [  2 ] = 1 mol/L i [H  ] = 10 mol/L.
c) En un matràs de 1 L s’introdueix 1 mol de H2, 1 mols de  2 i 2 mols de H  .

C-4. En un recipient s’introdueix 1 mol de nitrogen i 3 mols d’hidrogen. S’escalfa a 150 oC i es

produeix la reacció: N2 (g) + 3 H2 (g)  2 NH3 (g)
Sabent que a 12,5 atm de pressió total, la mescla en l’equilibri conté 0’4 mols d’amoníac, calculeu:
a) Els mols dels gasos en l’equilibri:
b) Les fraccions molars dels gasos en l’equilibri.
c) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri.
d) Les constants d’equilibri KP i KC.
R: 0,8 , 2,4 i 0,4 mol ; 0,222 , 0,667 i 0,111 ; 2,775 , 8,337 i 1,387 atm ; 1,2·10-3 atm-2, 1,44 (mol/L)-2

C-5. Atés a l’equilibri: N2O4 (g)  2 NO2 (g)

Si en un recipient de 30 L s’introdueixen 138 g N2O4 a 27 oC, es troba que aquest està dissociat en
un 20 %. Calculeu:
a) Les concentracions dels gasos en l’equilibri i a partir d’aquestes la constant d’equilibri KC.
b) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri així com la pressió total de la mescla de gasos.
c) La constant d’equilibri KP.
DADES.- Masses atòmiques: N=14; O=16.
R: 0,04 i 0,02 mol/L, 0,01 mol/L ; 0,984 i 0,492 atm, 1,476 atm ; 0,246 atm

C-6. En un recipient de 10 L s’introdueixen 2 mols de SO2 (g) i 1 mol de O2 (g) i es calfa la mescla
a 1000 K, i s’estableix l’equilibri: 2 SO2 (g) + O2 (g)  2 SO3 (g)
L’anàlisi volumètric de la mescla d’equilibri va proporcionar el resultat: 64,3 % en volum de SO3.
Calculeu:
a) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri.
b) Les constants d’equilibri KP i KC.
R: 4,428 , 2,214 i 11,972 atm ; 3,302 atm-1, 270,76 (mol/L)-1

C-7. A 250 oC el pentaclorur de fósfor es dissocia parcialment: PCl5 (g)  PCl3 (g) + Cl2 (g)
En un recipient de 5 L (en el qual prèviament s’ha fet el buit) mantingut a una temperatura de
250 oC, s’afegeix PCl5 (g) fins que la pressió inicial en el seu interior és de 938 mmHg.
Sabent que la pressió total és de 2’08 atm, calculeu:
a) El grau de dissociació del PCl5.
b) Les concentracions dels gasos en l’equilibri.
c) Les constant d’equilibri KC i KP.
R: 0,68 ; 0,009 mol/L, 0,02mol/L ; 0,044 mol/L, 1,887 atm

- 10 -
C-8. En un matràs de 10 L s’introdueixen 0,2 mols d’hidrogen i 0,2 mols de iode. A 440 oC
s’assoleix l’equilibri: H2 (g) +  2 (g)  2 H  (g) KP = 50
Calculeu:
a) La composició (en mols) de la mescla en l’equilibri.
b) Calculeu la pressió total.
c) Si a la mescla de l’equilibri anterior li afegim 12,69 g de iode, quina serà la composició (en mols)
del nou equilibri?
DADES.- Masses atòmiques:  = 126,9.
R: 0,044 , 0,044 i 0,312 mol ; 2,34 atm ; 0,03 , 0,08 i 0,34 mol

C-9. El FeSO4 (s) pateix la descomposició tèrmica: 2 FeSO4 (s)  Fe2O3 (s) + SO2 (g) + SO3 (g)
A 929 K, la pressió total en l’equilibri és de 684 mmHg. Calculeu
a) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri.
b) Les concentracions molars d’aquests.
c) Les constants d’equilibri KP i KC.
R: 0,45 i 0,45 atm ; 5,91·10-3 i 5,91·10-3 mol/L ; 0,202 atm2, 3,49·10− (mol/L)2
5

C-10. En un recipient 1 L s’introdueixen 10 g de NH4HS (s). S’escalfa a 200 K i el NH4HS (s) es

descompon segons l’equació: NH4HS (s)  NH3 (g) + H2S (g)
Una vegada abastat l’equilibri, la pressió del recipient és de 0,8 atm.
a) Determineu la constant d’equilibri en funció de les pressions parcials així com les constants
d’equilibri Kp i Kc.
b) Quants grams de NH4HS (s) quedaran sense descompondre?
DADES.- Masses atòmiques: H=1; N=14; S=32,1.
R: 0,155 atm2, 5,76·10-4 (mol/L)2 ; 8,774 g

C-11. Es disposa d’un sistema en equilibri a 25 oC que conté C (s), CO (g) i CO2 (g):
C (s) + CO2 (g)  2 CO (g) ΔHo = + 174,2 kJ
Justifiqueu raonadament l’efecte que produiria sobre l’equilibri si:
a) S’afegeix una xicoteta quantitat de C (s).
b) S’elimina CO2 (g).
c) Disminueix el volum.
d) Disminueix la temperatura.
e) S’addiciona un catalitzador.

C-12. Per a l’equilibri: N2 (g) + 3 H2 (g)  2 NH3 (g) ΔHo = - 92 kJ

Justifiqueu raonadament si la quantitat de NH3 (g) es mantindrà constant, augmentarà o disminuirà
quan:
a) Afegim N2 (g).
b) Disminuïm la pressió.
c) Augmentem la temperatura.
d) Addicionem un catalitzador.

C-13. Per al procés següent: N2O4 (g)  2 NO2 (g) es va determinar

T ( K) KP (atm)
298 0,1
400 50,0
500 1694,9
a) Esbrineu si el procés anterior és endotèrmic o exotèrmic.
b) Indiqueu raonadament si el grau de dissociació del N2O4 (g) augmentaria o minvaria si a la
mescla en equilibri s’afegeix NO2 (g).

- 11 -