TEMA 3

L’HABITATGE:
Instal·lacions d’aigua i gas
Instal·lacions de l’habitatge
 Són el conjunt d’elements encarregats de
subministrar i distribuir l’aigua, l’energia i les
comunicacions.
1. La instal·lació d’aigua
 Està formada per:
 La xarxa d’aigua sanitària (aigua freda i calenta)
 La xarxa de sanejament d’aigües residuals i pluvials.
 1.1 La xarxa d’aigua sanitària
 Permet el subministrament d’aigua freda i d’aigua calenta
sanitària (ACS) a tots els punts de la casa on sigui
necessari.  La canalització d’aigua freda
i ACS va pràcticament
paral·lela i per simplificar les
Aixetes: cal posar-les cambres que necessiten
en cada element.
aigua solen estar properes o
superposats en els blocs de
pisos.

Xarxa de
distribució

Clau de pas
Comptador general

Clau de pas: cal

posar-la en cada
element.
Detall instal·lació d’aigua en un pis
Elements de la xarxa d’aigua sanitària
 Han de complir les següents condicions:
 Ser resistents a la corrosió de l’aigua.
 Suportar la pressió de l’aigua de la xarxa.
 No alterar la potabilitat.
 No alterar les característiques organolèptiques (olor, sabor
i color).

 Els principals elements són:

 Canonades
 Claus de pas
 Aixetes
 Escalfadors
 Dipòsits
 Aparells sanitaris
 Elements de la xarxa d’aigua sanitària

 Canonades: transporten l’aigua des de

l’entrada de l’habitatge fins als diferents
punts: lavabo, dutxa, rentadora, etc.
Són de plàstic i alumini (multicapa).
S’instal·len encastades al terra, parets i
fals sostre i s’uneixen entre sí amb colzes
i maneguetes.

 Claus de pas:
vàlvules manuals que
permeten obrir o tallar
el pas de l’aigua i
controlar les fuites.
Són de bronze o
d’acer.
 Elements de la xarxa d’aigua sanitària
 Aixetes:per regular el cabal de l’aigua en el punt d’utilització.

 Escalfadors: utilitzen el
poder calorífic dels
combustibles (gas natural
o butà) o l’energia
elèctrica.
Elements de la xarxa d’aigua sanitària

 Dipòsits: per emmagatzemar aigua, un exemple és la

cisterna del vàter.

 Aparells sanitaris: faciliten la higiene personal i les tasques de

neteja amb les condicions higièniques i sanitàries adequades.
Són: vàter, lavabo, banyera o dutxa, bidet, aigüera i safareig.
Detall d’elements de la xarxa d’aigua sanitària
 1.2 La xarxa de sanejament
 És l’encarregada de recollir i canalitzar les aigües
residuals i pluvials cap a les clavegueres.

 Aquesta instal·lació costa poc de mantenir, però cal

vigilar que estigui neta i que no s’embussi.

 Els principals elements són:

 Sifons
 Derivacions
 Baixants
 Col·lectors
 Arqueta sifonial
 Elements de la xarxa de sanejament
 Sifons: sistema de tancament
hidràulic (perquè forma un tap
d’aigua que permet evacuar les
aigües residuals i impedeix que
les males olors entrin a les
cases.

 Derivacions: canonades
horitzontals que
connecten els diferents
aparells sanitaris amb els
baixants.

 Baixants: canonades verticals

que recullen les aigües de
derivacions, teulades i vàters. Han
d’estar ventilats.
Detall connexió xarxa de sanejament o desguàs
 Elements de la xarxa de sanejament
 Col·lectors: canonades horitzontals
enterrades al subsòl que canalitzen
les aigües evacuades fins a l’arqueta
sifonial. Han de fer un cert pendent.

 Arqueta sifonial: punt de connexió de la xarxa de

sanejament amb la claveguera. Fa la funció de
tancament hidràulic i impedeix que les pudors i les rates
de claveguera entrin a les cases.
 1.3 El rebut de l’aigua
 El rebut de l’aigua especifica el que hem de pagar pel servei i
consum d’aigua. Depèn de la companyia subministradora de
cada municipi. L’import és la suma de 3 conceptes:
 La quota de servei: quota
fixa, que s’ha de pagar tant si
consumim com si no.
 El consum realitzat: són els
m3 consumits multiplicat pel
preu del m3. Hi ha un màxim
de m3 per casa, i si et passes
augmenta molt el preu del
m3 .
 Les taxes: manteniment del
servei, el cànon de l’aigua i
l’IVA.
2. La instal·lació de gas
 El gas és còmode d’utilitzar, net, d’alt poder calorífic i preu
relativament econòmic.

 S’encarrega de fer arribar el gas combustible als gasodomèstics i

d’evacuar els gasos resultants de la combustió amb les màximes
condicions de seguretat.

 Gasodomèstics: són electrodomèstics que usen el gas com a

combustible. Cuines, escalfadors d’aigua, etc.

 Els gasos d’ús domèstic es classifiquen en:

 Gasos liquats del petroli (GLP): gas butà, es distribueix en estat líquid
i s’emmagatzema en recipients adequats (bombones).
 Gasos canalitzats: gas natural, es distribueix en estat gasós a través
de canonades. És el més utilitzat en els llocs on arriba la seva xarxa de
distribució.
 2.1 Instal·lació de gas natural
 Els elements principals de la instal·lació són:
 Canonades: uneixen la xarxa de distribució amb els gasodomèstics. Són de
coure i es col·loquen vistes a la paret.

 Claus de pas: obrir i tancar els subministrament de gas, a la instal·lació interior

i als diferents aparells.

 Comptador: mesura els consum de gas de

l’habitatge. Duu incorporada una clau de pas i un
regulador de cabal.

 Reixetes de ventilació: intercanvi d’aire amb

l’exterior per fer una combustió correcta en
els aparells i així evitar la producció de
monòxid de carboni (gas tòxic).

 Conductes d’evacuació: impedeixen que els

gasos de la combustió s’acumulin a l’interior
de l’habitatge. Són obligatoris en escalfadors.
 2.2 Instal·lació de gas butà
 S’utilitza en habitatges que no estan
connectats a la xarxa de gas natural.
 Els elements principals són:

 La bombona: recipient de gas que

emmagatzema el gas a pressió en estat
líquid. A casa s’utilitza la UD-125 que
conté una càrrega de 12,5 Kg de butà.
Per connectar la bombona amb la
instal·lació s’utilitzen tubs flexibles
homologats.

 El regulador de pressió: subministra el

combustible a una pressió baixa i
constant. Duu incorporada una clau de
pas.
 2.3 Els gasodomèstics
 L’element característic és el cremador:
conjunt de mecanismes que permeten
barrejar el gas combustible amb l’aire per
produir la combustió en condicions
adequades. El més utilitzat és el cremador
atmosfèric de flama blava (cuines de gas).

 Es classifiquen en:
 Aparells de circuit obert: agafen l’aire
del recinte on estan instal·lats, per tant,
necessiten ventilació (entrada d’aire i
sortida dels productes de combustió).
Ex: cuines.
 Aparells de circuit tancat: el circuit de
combustió no té comunicació amb
l’atmosfera del recinte on estan
instal·lats. Ex: calderes.
 2.4 El rebut del gas
 El rebut del gas especifica el que hem de pagar pel servei i
consum de gas. L’import és la suma dels següents conceptes:

 El terme fix: quantitat fixa que depèn de la tarifa contractada.

 El consum de gas: són els m3 de gas consumits multiplicats per un factor de
conversió equivalent a KWh i pel preu del KWh de gas.
 El lloguer del comptador: import que es paga si el comptador és propietat
de la companyia.
 Les taxes: IVA del 21%.