Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 9

HISTÒRIA

LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓN (1902 - 1931)

Introducció

● Regnat Alfons XIII coincideix amb la crisi i el col·lapse final de la Restauració.

● Motius: falta de capacitat per ampliar la base social, conseqüències del desastre del
98, divisió i fragmentació partits del torn, increment d’oposició, guerra del Marroc,
conflictivitat social.

● La Restauració va sobreviure les crisis del 1909, 1917 i 1921. Però el suport del rei
al cop d’estat de Primo de Rivera (1923) va acabar amb el sistema.

● Tot i així, la monarquia aguanta fins l’any 1931.

● A Cat. és una etapa d’agitació social i la irrupció electoral del catalanisme (es va
crear la Mancomunitat = primer autogovern a Cat. des de 1714).

3. L’obrerisme anarquista a Catalunya

● S.XX comença amb un cicle d’agitacions obreres fins al 1911 (hi va haver un
intent de vaga general revolucionària que només va tenir incidència a Cat., València,
Astúries, País Basc i Madrid

● 1910🡪 El sindicat de Bcn Solidaritat Obrera promou la fundació de la Confederació


Nacional del Treball (CNT)

● Ideologia: independència del proletariat respecte de la burgesia i l’Estat, voluntat


d’enderrocar el capitalisme, apoliticisme del moviment obrer (i abstencionisme
electoral) i la necessitat de la unitat sindical

● Líders: Salvador Seguí (el Noi del Sucre), Ángel Pestaña o Joan Peiró

● Es va convertir en la principal organització obrera de Catalunya i també d’Andalusia


(tot i que entre 1911 i 1914 va estar prohibida)

● 1918 🡪 Congrés de Sants (Bcn) 🡪 Reafirma l’ideari i s’acorda recórrer a l’acció


directa només quan calgués

● 1919 🡪 Important conflicte obrer: la Vaga de la Canadenca:


- La Canadenca era l’empresa que proveïa d’electricitat la ciutat de Bcn i la seva zona
industrial
- La vaga comença amb l’acomiadament de 8 treballadors i va paralitzar el 70% de la
indústria i va deixar la ciutat sense electricitat durant gairebé dos mesos
- El conflicte acaba amb un acord entre obrers i patrons que incloïa la jornada laboral
de 8h i l’augment de sous
- L’incompliment de readmetre els treballadors acomiadats va fer reprendre la vaga

● La patronal va respondre amb una dura repressió i amb la creació del Sindicat
Lliure (per treure força i enfrontar-se a l’anarcosindicalisme)

● Amb la complicitat d’autoritats i policia s’organitzen bandes de pistolers a sou per


aturar vagues i assassinar dirigents obrers (assassinat del Noi del Sucre)

● Des del govern civil s’encobreixen els pistolers i es posa en pràctica la Llei de
fugues 🡪 Permetia disparar els detinguts que intentaven fugir

● Resposta obrera 🡪 atemptar contra autoritats, patrons i forces de l’ordre. Això


s’allarga fins el 1923 (es coneix com l’època del pistolerisme)

4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)

4.1. La política colonial al Marroc

● Després del desastre del 98 🡪 1906: Espanya entra al nord d’Àfrica 🡪 La


Conferència d’Algesires (1906) i el Tractat Hispanofrancès (1912) van comportar
l’establiment d’un protectorat francoespanyol al Marroc

● A Esp. li concedeixen una franja al nord (el Rif) i un enclavament a la costa atlàntica
(Ifni i Río de Oro)

● Esp. va entrar al Marroc per interessos econòmics (miners, inversions en obres


públiques, ferrocarrils..) i polítics (restaurar el prestigi de l’exèrcit)

● La presència espanyola va ser contestada per tribus berbers, organitzades en


cabiles 🡪 Els atacs dels rifenys van obligar a mantenir una forta presència militar
🡪 Es va intensificar a partir de 1909, després d’una derrota esp. Al barranc del Llop

● Per evitar la caiguda de Melilla 🡪 més tropes (s’envien els reservistes de l’exèrcit)

4.2. La Setmana Tràgica de Barcelona

● L’enviament dels reservistes = espurna que provoca un moviment de protesta


popular a Bcn conegut com a Set. Tràgica (suport d’anarq., socialistes i republ.)

● Sistema de reclutament de quintes 🡪 Només anaven a la guerra els homes de


famílies humils que no podien pagar el rescat

● 18 de juliol 🡪 Comencen els incidents mentre embarquen les tropes al port


🡪 Sindicat Solidaritat Obrera crida a la vaga general (suport d’UGT i de grups rep.)

● La revolta s’allarga 1 setmana 🡪 Moviment antimilitarista i de rebuig a l'Església


🡪 Barricades, enfrontaments amb les forces de l’ordre i més de 80 establiments
religiosos cremats 🡪 Les autoritats declaren l’estat de guerra i envia reforços per
reprimir 🡪 Hi ha ferits i morts

● 29 juliol 🡪 Fi dels enfrontaments: + 100 morts, 300 ferits i casi 100 edificis destruïts

● Repressió posterior molt dura 🡪 Centenars de detinguts, 1500 consells de guerra,


17 condemnes a mort (5 es van executar, entre ells l’afusellament del lliurepensador
i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, que no havia participat
dels esdeveniments 🡪 Protestes dins i fora d’Espanya)

4.3. Les conseqüències polítiques

● Desestabilització dels partits del torn dinàstics 🡪 Caiguda del govern Maura
(campanya amb el lema “Maura no!”)

● La duresa de la repressió va unir liberals i republicans en la crítica al govern. Com


a conseq. 🡪 El rei dissol les Corts i entrega govern al liberal Canalejas (assassinat
el 1912)

● Després del final dels dirigents històrics (Maura i Canalejas) 🡪 Partits dinàstics
fragmentats i sense líders 🡪 Partido Liberal (s’alternen en situació d’inestabilitat
permanent Santiago Alba i el comte de Romanones) i Partido Conservador (Dato,
que fa govern el 1913 però mor en un atemptat el 1921)

● Debilitat partits dinàstics 🡪 Comporta una reorganització de l’oposició:


- Republicanisme 🡪 Creació del Partido Reformista (1912) de caràcter moderat
- Lerroux té descrèdit pel paper ambigu q va tenir durant la Set. Tràgica 🡪 Molts
obrers passen a les files de l’anarcosindicalisme 🡪 Fundació CNT (1910)

- Trencament de Solidaritat Catalana i més influència del catalanisme republicà

5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat

5.1. La candidatura de Solidaritat Catalana

La Llei de jurisdiccions

● Presència de diputats catalanistes al Congrés de Diputats és rebuda amb hostilitat


per part dels partits dinàstics, governs i premsa de Madrid

● Clima de tensió 🡪 Té lloc els “incidents del Cu-Cut” (1905) 🡪 Militars assalten la
seu d’aquesta revista satírica (i també del periòdic La Veu de Catalunya) arran d’un
acudit que l’exèrcit considera ofensiu

● Govern esp.🡪 No condemna els fets, suspèn les 2 publicacions i elabora un projecte
de Llei de jurisdiccions (1906):
- Posar sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l’exèrcit o contra la unitat de la
pàtria i els seus símbols

5.1. La candidatura de Solidaritat Catalana

Formació i crisi de Solidaritat

● Rebuig massiu a la Llei de jurisdiccions = aliança de les forces polítiques catalanes


en defensa de les reivindicacions catalanistes

● Creació de Solidaritat Catalana (1906) 🡪 Coalició electoral (carlins, federals,


republicans o la Lliga) 🡪 No+ els partits dinàstics i lerrouxistes no es van sumar

● Eleccions provincials de 1907 🡪 Solidaritat presenta candidatura conjunta i programa


comú (Programa del Tívoli) que defensava:
- Derogació Llei jurisdiccions i la necessitat de tenir autogovern a Cat.

● Solidaritat triomfa a les eleccions provincials però també a les generals

● Discrepàncies ideològiques entre conservadors i republicans 🡪 S’afebleix la


coalició 🡪 A més, la Set. Tràgica dispersa el moviment de Solidaritat (la Lliga veu la
repressió amb bons ulls i els republicans la critiquen)

5.2. La Mancomunitat de Catalunya

● Mancomunitat 🡪 Primer òrgan administratiu català des de 1714 i la principal


concessió d’autogovern dels catalans fins la creació de la Generalitat el 1931

Proposta i constitució

● 1911 🡪 Diputació de Bcn (presidida per Enric Prat de la Riba) presenta la proposta
de mancomunar les quatre diputacions al govern liberal

● Canalejas accepta la proposta 🡪 Projecte de mancomunitats aprovat per les Corts el


1912 🡪 El seu assassinat el 1912 i el bloqueig del Senat aturen el proj.

● 1913 🡪 Govern conservador (Dato) publica un decret 🡪 S’autoritza les diputacions


provincials a mancomunar-se per finalitats només administratives

● 6 d’abril de 1914 🡪 Es constitueix la Mancomunitat (mateix pressupost i funcions


que les antigues diputacions) 🡪 La Lliga va tenir presència majoritària

● Hi va haver 3 presidents: Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Alfons Sala

L’obra de govern
● L’actuació de la Mancomunitat va tenir 2 direccions:
- Crear infraestructura de serveis públics i administratius pel desenv. econòmic
- Foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un proj. cultural i educatiu

Desenvolupament econòmic
● Millora xarxa viària i dels sistemes telegràfic i telefònic

● Pla d’acció agrària (modernitzar formes de producció i augmentar productivitat):


creació d’escoles de tècnics agraris, camps d’experimentació de conreus i granges
model, i es va fomentar el cooperativisme agrari

Cultura i ensenyament
● Projecte per consolidar la llengua i cultura cat.: Institut d’Estudis Cat. (IEC) fa la
normalització lingüística i ortogràfica, encarregada a Pompeu Fabra

● Renovació pedagògica 🡪 Introducció mètodes de Maria Montessori i per preparar


professionals es crea l’Escola Industrial, l’Escola del Treball, l’Escola de l’Admin.
Local, Escoles Experimentals i/o Biblioteques populars

6. La crisi del 1917

● Principis de 1917 🡪 Situació de descontentament social agreujat per la IGM (baixa


nivell de vida de les classes populars però grans beneficis empresarials)

● Març 1917 🡪 CNT i UGT convoquen vaga (per l’encariment productes primera
necessitat) 🡪 Govern de Dato suspèn garanties constitucionals, clausura Corts i
censura premsa

● Estiu 1917 🡪 S’agreuja el conflicte 🡪 Crisi generalitzada:


- Conflicte obrer 🡪 Organitzacions sindicals convoquen vaga general
- Conflicte militar 🡪 Militars en desacord amb els ascensos dels oficials per mèrits de
guerra (beneficiava els africanistes) organitzen juntes de defensa
- Conflicte polític🡪 Partits opositors es reuneixen en una Ass. de parlamentaris:
Exigència d’un gov. prov., eleccions, nova Constit. i descentralització de l’Estat

● Resposta govern 🡪 Repressió: Vaga reprimida per l’exèrcit, empresonament i


consells de guerra pel comitè de vaga, juntes de defensa militar dissoltes, prohibició
de reunió dels diputats i senadors de l’oposició

● Suport de l’exèrcit a la monarquia, retrocés de la burgesia (por a una revolució


social) 🡪 El rei proposa formar un govern de concentració (presidit per Garcia
Prieto i integrat per conservadors, liberals, reformistes i catalanistes de la Lliga)

7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)

● A partir 1918 🡪 S’agreuja la crisi de la Restauració 🡪 Problemes tradicionals


(partits torn, frau electoral..) més crisi social i econòmica més Guerra Marroc
7.1. Crisi econòmica i agitació social

● Final IGM 🡪 Menys exportacions i crisi econòmica generalitzada 🡪 Inflació i poca


demanda = atur 🡪 Els sindicats responen amb vagues i protestes

● Crisi sobretot a Cat. (zona més industrial i que més s’havia beneficiat durant la IGM)

● 1919 🡪 Vagues més importants 🡪 Conflicte de La Canadenca 🡪 Pistolerisme

● 1918-1921 (trienni bolxevic) 🡪 Mobilitzacions al sud d’Esp. 🡪 Exigien el


repartiment de terres als pagesos igual que la Rev. russa 🡪 Ocupació de terres,
presa d’ajuntaments, comitès de pagesos... 🡪 Repressió (declaració de l’estat de
guerra, empresonament de líders i il·legalització organitzacions obreres)

7.2. La descomposició política i el primer projecte d’Estatut

● Fragmentació partits dinàstics impedeix majories parlamentàries estables

● Forces d’oposició dividides i incapaces d’oferir una alternativa a la Restauració

● Governs de concentració (dinàstics, reformistes, Lliga) no tenen èxit 🡪 El més


important va ser l’anomenat Govern Nacional presidit per Maura (1918), però
només va durar 7 mesos (divergències entre els ministres)

● 1917-1923 🡪 14 governs diferents però cap va durar més de 8 mesos

● A Catalunya 🡪 La Lliga, els republicans nacionalistes i la Mancomunitat van


començar una campanya a favor de l’autonomia 🡪 1919 es presenta un proj.
d‘estatut a Madrid (amb govern i parlament propis i àmplies competències)

● El proj. és mal rebut a Madrid 🡪 Oposició del govern, del rei i de diputacions
castellanes (consideraven que podria trencar Espanya)

● Amb les tensions socials i La Canedenca, la Lliga torna a donar a suport a Madrid i
ajorna la revindicació autonòmica

7.3. El problema del Marroc: Annual

● El domini del protectorat del Marroc tenia suport de part de l’exèrcit (militars
africanistes) i del rei Alfons XIII🡪 També d’empreses amb interessos econòmics

● L’opinió pública no entenia que Espanya intervingués en una zona tan pobra i
s’arrisqués a començar una guerra
● Després de 1909, 2n moment crític el 1921 🡪 Tropes espanyoles avancen des de
Melilla per consolidar l’ocupació del territori 🡪 Acció mal dirigida x general Silvestre
(vistiplau del rei) va acabar en l’anomenada derrota d’Annual (1921)

● Atacs i emboscades contra les tropes espanyoles (inexpertes i disperses) van


provocar una retirada massiva i desordenada 🡪 Més de 13.000 morts

● Desastre d’Annual 🡪 Impacte terrible en l’opinió pública 🡪 Grans protestes,


petició d’abandonar el Marroc i petició de responsabilitats

● Comissió d’investigació (presidida pel general Picasso) 🡪 Conclou que hi havia


grans irregularitats, corrupció i ineficàcia de l’exèrcit destinat a l’Àfrica

8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

8.1. La fallida del règim constitucional

● Abril 1923 🡪 Govern liberal de García Prieto 🡪 Intenta reformar Constitució i Llei
electoral 🡪 Més democratització, menys influència Església, limitació poder del rei...
🡪 Rei, exèrcit i Església s’hi van oposar

● 13 setembre 1923 🡪 El capità general de Cat., Miguel Primo de Rivera, impulsa un


cop d’Estat militar i demana al rei q posi el poder en mans dels militars 🡪 El rei es
nega a destituir els militars insurrectes i el govern va dimitir

● Primo de Rivera fa un manifest 🡪 desgovern dels polítics i partits tradicionals,


intenció de regenerar la política nacional, eliminar el caciquisme i la corrupció,
recuperar l’ordre públic, fi a la conflictivitat obrera i garantir la unitat nacional
d’Espanya

● Alta burgesia, part de classes mitjanes, rei i bona part de l’exèrcit 🡪 Accepten la
dictadura com una solució a la crisi (la majoria de població o bé indiferència o bé
favorable al cop) 🡪 Al principi gairebé no hi ha oposició política

8.2. El Directori militar (1923-1925)

● Alfons XIII nomena Primo de Rivera president d’un nou govern conegut com a
Directori 🡪 Integrat només per militars

● Primeres mesures: declaració estat de guerra a tot el país (vigent fins 1925),
suspensió de la Constitució, dissolució Parlament, il·legalització partits polítics i
organitz. obreres, prohibició símbols catalanistes i català només àmbit privat

● Per posar fi al caciquisme 🡪 Dissolució d’ajuntaments 🡪 Els substitueix per juntes


de vocals (principals contribuents de la localitat)
● Per aturar conflictivitat obrera 🡪 Instaura una política d’ordre públic molt
repressiva adreçada principalment a la CNT 🡪 Prohibició manifestacions i vagues,
persecució i empresonament principals dirigents..

● Per tenir suport de l’exèrcit 🡪 1925 intervé militarment al Rif 🡪 Col·laboració entre Fr.
i Esp. contra els atacs rifenys dirigits per Abd el-Krim 🡪 Derrota del Rif i final de la
guerra del Marroc

● Legislació social 🡪 Regular treball de la dona, construcció d’habitatges per a


famílies obreres o política d’obres públiques (per reduir atur)

8.3. El Directori civil (1925-1930)

● 1925 🡪 Directori civil presidit per Primo de Rivera i amb civils com José Calvo
Sotelo (ministre Hisenda) o Eduard Aunós (ministre Treball) 🡪 Primo de Rivera volia
mantenir-se al poder (amb suport de les elits: banca, industrials, conserv..)

● Reorgantizació institucions de l’Estat (seguint el model corporatiu d Mussolini):


- Creació nova formació política, la Unión Patriótica 🡪 Afiliació: funcionaris del règim,
catòlics, militars, propietaris rurals..
- Es va institucionalitzar el Somatén (com a òrgan auxiliar del partit) 🡪 Força armada
ciutadana creada el 1919, per donar suport a la policia i a l’exèrcit
- Fundació del Consell de Treball (sindicat vertical d’obrers i empresaris 🡪 Per frenar
la conflictivitat obrera i controlar el mov. obrer 🡪 Reglamentava salaris i condicions
laborals, i negociació entre obrers i patrons (sota control de l’Estat)
- 1927 🡪 Assemblea Nacional Consultiva 🡪 Organisme integrat per persones afines
al règim 🡪 Funció consultiva i actuava sota control governamental. No va aconseguir
elaborar un projecte de llei corporativa (per substituir la Constit.)

8.4. L’actuació anticatalanista de la dictadura


(Al principi bona part de la burgesia catalana i dirigents de la Lliga Regionalista li donen suport)

● 1923 🡪 Decret per a repressió del separatisme 🡪 Es desmantellen les institucions


públiques i privades catalanistes

● Es nomena Alfons Sala (anticatalanista) per presidir la Mancomunitat 🡪 El 1925 va


ser dissolta definitivament

● Es clausuren institucions catalanistes 🡪 Ateneus, societats, associacions..

● Es prohibeixen manifestacions en llengua catalana, l’ús públic de la bandera


catalana, la celebració de l’Onze de Setembre i dels Jocs Florals

● Censura de premsa i de publicació de llibres, depuració del magisteri i institucions


educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat
● Hi va haver pugna amb sectors eclesiàstics que no acceptaven la castellanització de
tots els seus escrits

● Xiulada del públic del Barça a l’himne espanyol 🡪 Clausura del camp 6 mesos

8.5. L’oposició a la dictadura

● Al principi no va tenir una oposició important, però amb els anys sí:
- Republicans 🡪 Campanya de desprestigi nacional i internacional 🡪 Ampli ventall de
republicans: Lerroux, Manuel Azaña o Alcalá Zamora
- Sectors de l’exèrcit 🡪 Conspiracions com la sanjuanada (1926) 🡪 Un intent fallit de
cop d’Estat
- Intel·lectuals i estudiants universitaris 🡪 Crítiques a la dictadura i a la censura de
premsa i falta de llibertat d’expressió 🡪 Persecució (Miguel de Unamuno), exili
(Blasco Ibáñez) i vagues/manifestacions (Federación Universitaria Española)
- Sectors catalanistes 🡪 Per tots els punts del 8.4 🡪 Incrementa la influència de
grups nacionalistes radicals com Estat Català 🡪 Aquest partit, liderat per Francesc
Macià des de l’exili, va intentar fer una invasió armada des de Prats de Molló
(1926) 🡪 Va fracassar i Macià detingut 🡪 El judici li va donar popularitat
- Oposició obrera 🡪 Sobretot la CNT (el 1927 es crea la Federació Anarquista
Ibèrica, FAI) i el Partit Comunista (aleshores amb pocs afiliats)
- A partir de 1929 el PSOE 🡪 Contactes amb grups republicans per crear una Rep.

9. Per què va caure la monarquia el 1931?

● Situació política, econòmica i social greu 🡪 Pèrdua gradual dels suports a la


dictadura, crisi econòmica del 1929, i atur i descontentament social

● Gener 1930 🡪 Primo de Rivera presenta la dimissió al rei (i mor al cap de dos mesos
a París) 🡪 Alfons XIII intenta tornar al règim constit. i nomena cap de govern el
general Berenguer

● L’oposició republicana es mobilitza 🡪 Agost 1930: Pacte de Sant Sebastià 🡪 Acord


entre republicans, socialistes i nacionalistes catalans per posar fi a la monarquia🡪
República i reconeixement de l’autonomia de Cat., P.Basc i Galícia

● Es fa un pronunciament militar a Jaca per proclamar la República 🡪 Fracassa i els


responsables són empresonats, jutjats, condemnats a mort i executats

● Feb. 1931🡪 L’almirall Aznar forma nou govern🡪 Convoca eleccions municipals
pel 12 d’abril de 1931 🡪 Caràcter plebiscitari entre monarquia o República

● 14 abril 1931🡪 Proclamació Segona República🡪 Rei abandona Esp. i va a l’exili

● Fi monarquia = deteriorament sistema polític i institucional iniciat el 1898, afeblit per


les crisis de 1909, 1917 i 1923 i desprestigiat durant la dictadura

You might also like